Núm.18 maig 2001 250 ptes. 10 OPINEM Les colònies escolars Una activitat complementària o un espai on aprendre a viure? 12 A FONS L’educació i la carta municipal Cap al Consorci d’Educació de Barcelona 15 ASSOCIACIONS Amical de Mauthausen Pel record viu de totes les víctimes del nazisme a Espanya 16 PERSONATGES Carme Aymerich, mestra pionera de l’expressió i la comunicació en educació e2 18Núm. Maig 2001 Núm.18 maig 2001 250 ptes. BARCELONA EDUCACIÓ Tercera època Consell editorial Marina Subirats Regidora presidenta de la Comissió d’Educació i Cultura de l’Ajuntament Manel Blasco Gerent de l’Institut d’Educació Teresa Eulàlia Calzada Directora de Planificació Educativa i Coordinació Territorial Daniel Resines Director de Formació Professional i Transició al Món del Treball Ignasi García de la Barrera Director adjunt de Planificació Educativa i Coordinació Territorial Manel Vila Director de Serveis Educatius Josep M. Rius Director de Recursos i Serveis Generals Casimir Macià Director de Centres Educatius Municipals Carme Turró Secretària del Consell Escolar Municipal Pilar Figueras Secretària de la Comissió interdepartamental Barcelona Ciutat Educadora Direcció Eva Martínez-Picó Consell de Redacció Lídia Marsol Departament d’Organització i Sistemes d’Informació Isabel Boix Direcció de Planificació Educativa i Coordinació Territorial Ignasi García de la Barrera Direcció de Planificació Educativa i Coordinació Territorial Daniel Resines Direcció de Formació Professional i Transició al Món del Treball Emili Pérez Direcció de Centres Educatius Municipals Dolors Cabrera Direcció de Centres Educatius Municipals Esteve Barandica Direcció de Serveis Educatius Dolors Casanovas Projecte d’Innovació i Qualitat de la Pràctica Educativa Roser Vila Projecte Educatiu de Ciutat M. Josep Udina Comissió Interdepartamental Barcelona Ciutat Educadora Josep Rovira Consell Escolar Municipal Coordinació: Jaume Capsada Redacció: Patrici Hernández Disseny gràfic original: Villuendas+Gómez disseny Disseny gràfic: Gramagraf, SCCL Secretaria i administració: Programa de Publicacions de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Plaça d’Espanya, 5, 08014 Barcelona tel: 934023534; fax: 934023601 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es Il·lustració: Montse Tobella Fotografia portada: Natàlia Limones Impressió: Primersegona ISSN: 1135-2655 Dipòsit legal: B-10674-97 © Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona 4 NOTÍCIES Segones Jornades d’Escoles 3-12 Les escoles de Barcelona compromeses amb el futur L’IESM Narcís Monturiol, escola verda Complicitats i recursos més enllà de l’aula Un nou servei d’autoconsulta al Punt Garcilaso De compres amb l’euro Mundialització: reflexions des de l’àmbit de l’educació 6 SOM XARXA 1901-2001: cent anys de Patronat Domènech 8 APUNTS Itineraris en educació infantil L’experiència de compartir la pràctica educativa en l’etapa 0-6 18 RECURSOS Visquem la solidaritat: una experiència oberta L’educació en valors des del CRP de Sant Andreu L’edu365.com Les noves tecnologies al servei de l’educació 21 BCN A L’ESCOLA Drac Màgic La màgia del món del cinema al nostre abast 22 CONSELLS ESCOLARS La representació municipal als Consells Escolars dels centres docents públics de Barcelona 24 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT El Pla Jove Formació Ocupació Balanç del primer any i projecció de futur 26 CIUTATS EDUCADORES Budapest, ciutat educadora Cooperació en l’ensenyament de l’arquitectura 28 CIUTAT Ciutat Vella intercultural Les cultures filipina, magribina i pakistanesa 30UNA MICA DE TOT Hem llegit Lectures Teatre Convocatòries Tira còmica PER UNA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA DE PRIMERA T enim massa costum que les notícies sobre educació girin sempre al voltant de dos temes: el funcionament de l’ESO i la concertació de centres privats. Sens dubte, ambdós temes són molt importants, i del tractament que hi doni l’Administració educativa depèn el futur de l’en- senyament públic. Ara bé, el perill de reduir els problemes de l’educació a aquests dos aspectes —especialment quan parlem de la secundària— és oblidar la importància dels ensenyaments postobligatoris, que són un factor fonamental de la nova estructura escolar. Malauradament, la reforma educativa que anuncia el Partit Popular no sembla aprofundir en els avenços establerts per la LOGSE en aquest àmbit. Per començar, la reforma del batxillerat rebaixa optativitat, ja que, en incrementar les hores de matèries comunes, treu pes a la preparació específica que l’alumnat podria començar a fer de cara als seus estudis superiors. Els motius no sembla que siguin pedagògics, sinó polítics: atenuar la pressió corporativa d’un cert sector del professorat. També la proposta de proves pròpies per entrar a cadascuna de les universitats atempta contra l’e- quilibri entre els principis de qualitat i d’igualtat d’oportunitats, incentivant l’existència d’universi- tats en funció de les capacitats —necessitats— de l’alumnat i no de l’oferta educativa mateixa, fomentant el resultat pervers d’associar qualitat educativa amb privatització de l’ensenyament. En el cas de la formació professional, les propostes del Partit Popular de separar —classificar— l’a- lumnat de segon cicle d’ESO la converteixen de nou en una segona via d’estudis postobligatoris en el moment en què havia aconseguit deslliurar-se d’aquest estigma. Tampoc sembla justificada la proposta de crear una xarxa de centres de formació professional contro- lada directament pel Ministeri, donat que, d’una banda, les transferències al conjunt de les comuni- tats autònomes ja estan molt consolidades i, de l’altra, hi ha un consens general a insistir sobre la connexió de la formació professional amb l’entorn laboral, empresarial i territorial més proper. Sens dubte, la pressió per accelerar la transformació pedagògica dels instituts per adaptar-los a l’a- rribada de l’alumnat de dotze anys va deixar en segon terme el vessant més acadèmic —i professio- nalitzador, en alguns casos— que tradicionalment els havia caracteritzat. Un institut és i ha de ser una universitat en miniatura, el lloc més adequat per preparar-se per a la continuïtat dels estudis i, especialment, per encarar els superiors. Els pilars d’aquest perfil són: la flexibilitat i complexitat de l’organització acadèmica, que permet a cada alumne i alumna construir el seu propi currículum; el rigor científic en les programacions de les matèries optatives i els treballs de recerca; la qualificació del professorat, que ha estat seleccionat a través d’un sistema d’oposicions; la preparació específi- ca del professorat, molt sovint vinculat a alguna universitat o fins i tot en possessió del títol de doc- torat; i, evidentment, la bona dotació dels instituts pel que fa a instruments, tecnologies de la infor- mació i la comunicació i aules específiques com ara laboratoris, aules d’idiomes, d’informàtica, etc. Actualment, hem superat un sistema en què els batxillerats eren més febles, menys adaptats a les característiques de cadascú i menys rigorosos en molts aspectes, i en què la formació professional era una via de segona categoria, allunyada del mercat de treball i les seves constants innovacions tecnològiques. Estem encara rodant un sistema nou, complex, però que contempla la diversitat i amplia les oportunitats. És llàstima que cada cop que mirem cap a Madrid ens vingui al cap, més que mai, l’aforisme machadià: “Esperemos que no sea verdad nada de lo que pensamos”. e 318Núm. Maig 2001 “Educar per a la sostenibilitat és capa- citar per saber fer bé les coses que cal fer. No es tracta de disminuir l'impacte de les coses insostenibles, sinó de dis- senyar processos sostenibles” Ramon Folch, ecòleg E d it o ri al e4 18NOTÍCIES Núm. Maig 2001 notícies SEGONES JORNADES D’ESCOLES 3-12 Els passats 9 i 10 de març, 650 persones representants de més de 200 escoles públiques de Catalunya es van aplegar a la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona per tal de celebrar les Segones Jornades d’Escoles 3-12, organitzades per la Coordinació d’Es- coles Públiques de Catalunya, esc3-12@pangea.org. En aquest espai d’intercanvi i de creació de coneixement des de la realitat de l’escola, es va constatar que el debat entre la comunitat educativa es troba en una fase prou rica i interessant. Trobareu les suggeridores conclusions d’aquestes jornades a http://esc3-12.pangea.org. LES ESCOLES DE BARCELONA COMPROMESES AMB EL FUTUR En el marc de l’elaboració de l’Agenda 21 de Barcelona, i en una iniciativa conjunta de la Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana i de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha iniciat el projecte Fem l’Agenda 21 escolar. Es tracta d’un projecte que, a més de produir beneficis ecològics, representa una oportunitat d’educació, participació i implicació cívica dels centres educatius de la ciutat. El programa ofereix, als centres que vulguin elaborar la seva Agenda 21, un marc comú de treball, material de suport, assessorament tècnic i pedagògic, dinamització i intercanvi d’experiències i ajuts econòmics. Amplieu la informació a agenda21escolar@mail.bcn.es. Recordeu que el 15 de maig és la data límit de presentació de projectes i sol·licitud d’assessorament i ajuts econòmics! L’IESM NARCÍS MONTURIOL, ESCOLA VERDA El 5 d’abril, en el marc de la Jornada Escoles Verdes, organitzada per la Direcció General de Planificació Ambiental, del Departament de Medi Ambient, de la Generalitat de Catalunya, a Sant Hilari de Sacalm, l’IESM Narcís Monturiol, www.bcn.es/narcismonturiol, va rebre el distintiu d’es- cola verda, juntament amb altres onze centres educatius de Catalunya. La prova pilot d’aquest programa s’ha dut a terme des de 1998 i ha con- sistit en la realització d’una diagnosi ambiental del centre que ha permès redactar un Pla de Cohesió Ambiental. Felicitats! e 518 NOTÍCIESNúm. Maig 2001 COMPLICITATS I RECURSOS MÉS ENLLÀ DE L’AULA La sala d’actes de La Pedrera i la seu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat van acollir entre el 22 i el 24 de març les jornades Respostes a noves necessitats educatives i socials, organitzades per la mateixa Asso- ciació de Mestres Rosa Sensat, www.pangea.org/rsensat, i la Fundació Pere Tarrés, www.peretarres.org. Més de 150 persones de diferents insti- tucions i agents del món educatiu van debatre a bastament al voltant del tema de les activitats conegudes com a extraescolars. Del recull de les ponències presentades, les aportacions de les persones participants i les conclusions se’n farà properament una publicació. UN NOU SERVEI D’AUTOCONSULTA AL PUNT GARCILASO El Punt d’Assessorament Acadèmic i Professional del Centre Garcilaso està especialment pensat per ajudar els i les joves a definir el seu itinera- ri formatiu, oferint informació sobre ofertes i modalitats formatives en ensenyaments postobligatoris i assessorament personalitzat. Ara, també, el Punt compta amb un servei d’autoconsulta de la base de dades que permet dedicar tant de temps com es vulgui i al ritme que cadascú es marqui a aprofundir en aquell tipus de dades que més interessin. Us podeu adreçar al Punt, al carrer Juan de Garay, 116-118, puntgarcilaso@terra.es. Resta obert dimarts, dimecres, dijous i divendres de 16,30 a 17,30 hores, i el dimecres de 10 a 14 hores. MUNDIALITZACIÓ: REFLEXIONS DES DE L’ÀMBIT DE L’EDUCACIÓ El 9 de maig va tenir lloc, a la seu de l’Institut d’Educació, una sessió de treball on es va presentar la proposta didàctica Mundialitza- ció: Guia didàctica i propostes d’aula, elabo- rada per la Universitat de Barcelona. Aquesta tarda de debat i treball es va completar amb una conferència a càrrec d’Arcadi Oliveres i una taula rodona que va abordar la incidència dels processos de mundialització i globalització a l’escola. Per a més informació podeu trucar al 93 402 36 63. imebatencio@mail.bcn.es. DE COMPRES AMB L’EURO L’Associació Europa Som Tots, aest@retemail.es, juntament amb l’Institut d’Educació, ha organitzat una activitat anomenada De compres amb l’euro, adreçada a nens i nenes de deu a catorze anys. Es tracta d’una simulació pràctica de compra amb la nova moneda única i preparació d’un bon esmorzar a quatre mercats municipals de Barcelona, en què es treballen aspectes econòmics, nutricionals i socials. L’activitat es desenvolupa al voltant del 9 de maig, Dia d’Europa. L’ any 1901, després de superar nombro- sos entrebancs, l’Adela Domènech va poder veure com l’escola que ella s’ha- via obstinat a fundar iniciava la seva activitat. Les escoles Domènech —la de noies, la de nois i la de pàrvuls— funcionaren des del seu inici en el mateix edifici que en l’actualitat i amb caràcter d’escola pública i gratuïta. Després de la mort de la fundadora, l’any 1916, l’Ajuntament de Barcelona va impulsar un canvi d’orientació de l’escola per integrar- la en la política escolar municipal, que en aquells moments estava en l’avantguarda de la renovació pedagògica en l’àmbit europeu. Es van fer obres a l’edifici per adaptar-lo a les noves necessitats (d’escola unitària es passa- va a escola graduada) i es va donar entrada a un grup de mestres que sota la direcció de l’Artur Martorell van aconseguir que el Patro- nat Domènech esdevingués una escola capda- vantera de la pedagogia activa a Catalunya. L’esclat de la Guerra Civil va suposar per a l’es- cola, com per a tota la societat, un daltabaix important: l’absència dels homes que havien marxat al front, els bombardeigs, la gana... Tot i així, del 1936 al 1939 l’escola va seguir aco- llint els nens i les nenes del barri. La derrota de la República va implicar un trencament absolut amb tot el que havia significat el Patronat Domènech durant els vint anys ante- riors. Es va represaliar durament el col·lectiu de mestres que s’havien significat pel seu compromís polític i social; la més mínima sos- pita de no adhesió al règim podia suposar l’ex- pulsió del magisteri. La dictadura va convertir les escoles en eina propagandística al seu ser- vei. Una escola activa, en la qual l’infant era el protagonista de l’educació, es transformà vio- lentament en una escola adoctrinadora, en la qual la canalla rebia en obligat silenci les con- signes oficials: d’aprendre per l’acció a “aprendre” de memòria, de parlar català a tenir-lo estrictament prohibit, de fomentar l’esperit crític a l’acceptació incondicional d’una única veritat... Amb els anys, s’obriren petites escletxes en el ferri control ideològic que imposava el règim, però va caldre esperar fins a la mort del dictador i la constitució dels ajuntaments democràtics perquè l’escola es comencés a revifar. El CEIPM Patronat Domènech, l’escola municipal de primària més antiga de Barcelona i, alhora, l’escola pública de primària més antiga del barri de Gràcia, està celebrant el seu centenari. Cent anys d’escola pública que són reflex dels últims cent anys d’història de Barcelona i del país. e6 18SOM XARXA Núm. Maig 2001 1901-2001 CENT ANYS DE PATRONAT DOMÈNECH Amb l’esforç d’alumnes, famílies i mestres, i l’impuls decidit de l’Administració, s’inicià un procés de transformació que deixà enrere una escola arrelada en el franquisme i que ha esdevingut l’escola d’avui. Després de quaran- ta anys de totalitarisme, també a l’escola, els últims vint anys han significat un retorn, adap- tat al nostre temps, a aquella escola d’abans de la guerra sobre la qual l’Artur Martorell feia aquesta reflexió: “Si l’escola ha de ser un aprenentatge de la vida, fem que l’escola sigui ella mateixa la vida. És a dir, que tingui cor i alumnes, exalumnes i famílies van fer servir el magí per resoldre els enigmes que, relacionats amb el cent, se’ls anaven proposant. Dins d’a- questa setmana vam tenir la sort de poder comp- tar amb el Lluís Segarra, que amb la seva xerrada “La Matemàtica divertida del segle XXI” va demostrar que aprenent matemàtiques pots arri- bar a riure pels descosits i passar-t’ho molt bé. La representació de la Cantata de Sant Nico- lau era una fita important del calendari festiu de l’escola dels anys vint i trenta. El pensa- ment inicial de recuperar aquesta cantata es va anar transformant en una idea més ambicio- sa: la creació d’una cantata nova, que enllacés el passat i el present. De les tristors en farem fum, la cantata del Centenari, ha estat el feliç resultat d’aquesta ambició. El 15 de desembre, dia de l’estrena, l’església de Santa Maria de Gràcia era plena a vessar. Dalt de l’escenari les nenes i els nens de l’escola prenien el prota- gonisme absolut de la festa i aconseguien una interpretació magnífica. L’esforç col·lectiu que havia suposat preparar la Cantata havia valgut la pena. I a la satisfacció d’haver-ne pogut ser alhora testimonis i protagonistes s’hi havia d’afegir la satisfacció de tornar a constatar que la vella idea d’escola activa i oberta seguia mantenint-se ben viva. El que s’ha fet fins ara i el que encara queda per fer hauria quedat només en la intenció si no s’hagués comptat des d’un principi amb l’entusiasme i la participació de tothom. En el moment d’escriure aquestes ratlles ens tro- bem tot just a mig camí, així que aprofitem per convidar-vos als actes que s’aniran fent des d’ara fins a final de curs: 11 de maig Sopar d’exalumnes. 5 de juny Presentació del llibre. Inauguració de l’exposi- ció a les 9 del vespre al districte de Gràcia. Del 5 al 8 de juny Setmana oberta. 15 de juny Festa de Cloenda. Actuació del Grup La Carrau a 2/4 de 10 del vespre a la plaça Rius i Taulet. Sereu ben rebudes i ben rebuts! Francesc Noguera www.bcn.es/patronatdomenech 1999-2000, va començar a treballar en la progra- mació dels actes que havien de donar contingut a aquesta doble intenció. Simultàniament, s’a- nava endreçant la documentació antiga que hi havia a l’escola i es va iniciar la recerca d’exa- lumnes. Des d’aquell moment les visites d’ex- alumnes a l’escola s’han convertit en un fet quotidianament entranyable: amb les seves converses podríem reconstruir una història paral·lela, feta d’emocions i sentiments. Àvies i avis a la ratlla dels noranta anys que encoma- nen la seva emoció en recordar la seva estada a l’escola, l’admiració i l’afecte que encara senten per les persones que van tenir cura de la seva educació. D’altres, més joves, que no obliden les fileres de nens i nenes caminant cap al refugi cada cop que sonava l’alarma antiaèria. Memòria dels anys de la dictadura i d’èpoques més recents... El 3 de novembre passat es va celebrar la festa d’inauguració del Centenari. Durant el transcurs de l’acte es va fer la presentació del Vídeo del Centenari, realitzat expressament per commemorar el Centenari de l’escola. La participació d’alumnes i exalumnes, de les famílies d’ara i les d’abans, de la gent que tre- balla a l’escola i de gent que hi havia treballat, va tenyir l’acte d’afecte. Un afecte que es va sentir especialment quan el Teodor Garriga, que amb 93 anys és l’exalumne més gran, i el Pau Mora, que encara no havia fet els tres anys i és l’alumne més jove, van bufar les espelmes del pastís. Tot i l’assistència de més de mil per- sones, tothom es va trobar en família. Tot just després d’haver donat el tret de sorti- da amb la festa d’inauguració, aprofitant que el 2000 era l’Any Mundial de les Matemàtiques i que el cent és un número ben rodó, vam celebrar el Centenari Matemàtic. Durant tota una setmana e 718 SOM XARXANúm. Maig 2001 «Si l’escola ha de ser un aprenentatge de la vida, fem que l’escola sigui ella mateixa la vida.» «Es va decidir compaginar una celebració emotiva amb una celebració reivindicativa dels valors de l’escola pública.» que bategui, que emocioni, que entristeixi, que s’alegri, que celebri festes i plori dols.” Quan fa dos anys vam començar a moure fils per celebrar el centenari de l’escola poc ens podíem imaginar que la xarxa de complicitats que es teixiria al voltant d’aquesta idea seria tan extensa i, alhora, tan íntima. Alumnes i exalumnes, pares i mares, personal de l’esco- la, amb el suport del districte i de l’Institut d’E- ducació, hem participat activament en la defi- nició de la celebració. Així doncs, de bon començament es va decidir compaginar una celebració emotiva —cent anys de la nostra escola, amb la seva història i la seva gent— amb una celebració reivindicativa dels valors de l’escola pública. La comissió del centenari, que es va constituir a començaments del curs Quan es parla d’itineraris entre etapes educatives sovint pensem de manera exclusiva en el pas de la primària a la secundària. Comencen, però, a emergir altres experiències en la transició, dintre de l’educació infantil, de l’escola bressol a les escoles d’eduació infantil i primària. Aquí en teniu una mostra. e8 18APUNTS Núm. Maig 2001 ITINERARIS EN EDUCACIÓ INFANTIL L’EXPERIÈNCIA DE COMPARTIR LA PRÀCTICA EDUCATIVA EN L’ETAPA 0-6 El mes de setembre de 1997, l’escola bressol Niu es traslladà icomençà a compartir les dependències del CEIP Can Clos, ubicat alcarrer Pedrera del Mussol de Barcelona. El fet de ser la primera escola bressol municipal de Barcelona que com- partíem espai amb un CEIP públic va fer que ens plantegéssim la possibi- litat no sols de mantenir contactes esporàdics amb les mestres, sinó d’a- nar més enllà i iniciar un lligam pedagògic entre escola bressol i parvulari, per tal de conèixer-nos, compartir experiències i realitzar acti- vitats conjuntes amb els infants. Inicialment, les trobades varen ser espontànies entre les mestres del grup 4 i 5 del Niu amb el parvulari. Aprofitàvem les estones en què com- partíem espais comuns: anar a veure les gallines (el CEIP té una petita granja i un hort propi), quedar-nos a jugar al pati del parvulari, convidar a entrar al pati de l’escola bressol (EB) els infants de parvulari... Així vam anar dissenyant el que seria un futur projecte conjunt. Durant el curs 1997-98 l’equip de l’EB vam presentar el projecte “Coor- dinació EB Niu–CEIP Can Clos” a l’Institut d’Educació, amb l’objectiu d’a- conseguir un enriquiment de les experiències educatives entre l’escola bressol i el parvulari, i aprofundir en el joc com a forma d’aprenentatge. Vàrem pensar que era una bona oportunitat per buscar elements d’u- nió entre els cicles 0-3 i 3-6 i donar-hi sentit d’etapa, alhora que amb aquesta experiència tots plegats, infants i professionals, ens podíem enriquir, la qual cosa se’ns va confirmar quan vam poder observar com els infants de diferents edats pel sol e 918 APUNTSNúm. Maig 2001 «Els infants de diferents edats pel sol fet de participar en una mateixa activitat tenien interrelació, compartien altres maneres de fer i, cosa que vam valorar com més important, es produïa un aprenentatge entre iguals.» fet de participar en una mateixa activitat tenien interrelació, compartien altres maneres de fer i, cosa que vam valorar com més important, es pro- duïa un aprenentatge entre iguals. Amb el temps, el projecte es va anar concretant cada vegada més. Seguint un procés, a poc a poc vam anar avançant en el coneixement mutu. Els objectius plantejats en un principi es van definir de la següent manera: • Avançar en el coneixement dels dos cicles. • Compartir les nostres experiències i intencions educatives per donar coherència a les pràctiques educatives de cada centre. • Treballar amb les famílies. • Posar els infants de 0-6 anys en situació de relació i descoberta. • Descobrir, recollir i aprofundir el bagatge que cada infant porta. • Rendibilitzar al màxim tant l’espai com els materials dels dos cen- tres. El fet que els dos centres tinguéssim una organització i un funciona- ment tan diferents va representar des del començament el major proble- ma que calia resoldre. No va ser fàcil trobar el mètode de treball que permetés més implicació d’ambdós centres, així com trobar un horari dins l’organització tant del CEIP com de l’escola bressol per poder treballar conjuntament. Va ser a partir de l’esforç personal del primer temps que vam poder arribar a defi- nir l’organització més factible per a tots. D’aquesta manera, dins el Niu es va formar una comissió pedagògica on una persona feia les tasques de coordinació mensual amb la representant de parvulari. Durant el curs 1999-2000 se’ns va oferir la possibilitat de compartir l’experiència amb altres països on hi hagués centres que es trobessin en una situació similar a la nostra. A partir d’aquí vam iniciar el Projecte Europeu Sòcrates Comènius que porta per títol Jo petit, jo gran. Demà vaig al parvulari, junt amb escoles d’Itàlia i Portugal. Aquest nou projecte seguia la mateixa línia de compartir la tasca edu- cativa en l’etapa 0-6 anys, però fent més èmfasi en els aspectes de rela- ció entre els infants més grans de l’escola bressol i els més petits del parvulari, i en el pas de l’escola bressol als CEIP, implicant en aquest pro- cés les famílies. Aquest any és el quart que estem junts Niu i Can Clos, i totes dues escoles coincidim a valorar molt positivament la feina realitzada fins ara, ja que conjuntament hem pogut avançar en el coneixement de l’etapa 0- 6, i hem tingut l’oportunitat d’observar els infants de diferents edats, com es desenvolupen dins un mateix entorn, com estableixen les prime- res relacions, com a partir de les capacitats de cadascun s’obren noves experiències que els permeten créixer i madurar com a persones socials. Les famílies valoren el treball i verbalitzen que totes aquestes expe- riències ajudaran en el futur els petits en el canvi d’escola. A les mestres ens enriqueix professionalment el fet d’estar receptives a entendre i acceptar altres maneres de fer, i ens impregnem de nous cri- teris pedagògics. Estem convençudes que continuar en aquesta línia de treball és el millor tant per a l’equip com per als nens/es i animem altres centres que es troben en condicions semblants a les nostres a iniciar experiències d’aquests tipus. Equip de l’Escola Bressol Municipal Niu d’Infants a8047005@centres.xtec.es La primavera convida els nois i noies de les escoles de la ciutat, cada cop més, a passar uns dies en alguna de les moltes cases envoltades de natura que tenim repartides per la nostra geografia. Les colònies escolars són un recurs cada cop més estès. Peró, són una activitat complementària més o esdevenen una experiència educativa de primera magnitud? Quins avantatges i inconvenients tenen? De com les viuen i experimenten les persones que les protagonitzen, us n’oferim unes pinzellades. Mar,Yolanda i David, Mestres de l’ Escola Pia Sant Antoni La relació que s’estableix amb l’alumnat és diferent. Hi ha nens i nenes que a classe es comporten d’una manera i després descobreixes que canvien molt, especialment amb la relació amb els altres i amb els monitors i monitores. Des de l’escola intentem que tots els nens i nenes hi vagin, perquè considerem que les colònies són un espai privilegiat de convivència i intercanvi, un context més relaxat que facilita les relacions. També, i molt especialment, les relacions alumnat-professorat. S’estableix un clima de “bon rotllo”, com diuen ells. Són una activitat molt profitosa. Nosaltres ja fa temps que estem treballent en la línia d’escola globalitzadora. Fem força sortides, a més de les colònies. I sempre amb la intenció de fer veure a les famílies que va bé que els infants estiguin fora de casa, perquè se’ls hi fa fer coses que normalment a casa no fan. El missatge, que s’ha hagut d’anar introduint i treballant amb les famílies ha estat: “a l’escola, a més de català i castellà, hi fem excursions, i hem d’anar-hi tots”. Si hi ha problemes econòmics, entre tots s’assumeix. No pot representar una excusa per no anar-hi. A l’escola, a vegades, treballem massa el pensament, i a les colònies, treballem més el cor. És una riquesa que tenen aquestes activitats. No vol dir que no es treballi això a l’escola, però canviar les quatre parets per quatre arbres i tot un context diferent facilita les coses. Les colònies, potser, el plus que tenen respecte al treball a l’escola és que passem una nit fora, i això és molt màgic i important. Montse i Susanna, de l’Ampa de l’Escola Pia Sant Antoni Nosaltres pensem que aquesta activitat els va molt bé, perquè els fa espavilar-se més per ells mateixos, amb el menjar, el recollir, fer-se el llit... Hi ha nens que això els va molt bé per començar a desenganxar-se de la família. És un gran avantatge. Aprenen moltes més coses, i coses que no són els típics temes de classe. Es fan més responsables del que e10 18OPINEM Núm. Maig 2001 Tatiana D. Matthews LES COLÒNIES ESCOLARS han de fer, i a més, s’ho passen d’allò més bé. I amb el tema de les relacions també n’aprenen força. S’estableixen en un altre nivell que els permet enriquir-se mútuament molt més. És també un espai molt indicat per parlar i dialogar en un context que afavoreix l’apropament amb els professors i professores. Ivan i Anna, Alumnes de Cicle Superior de Primària de l’Escola Pia Sant Antoni Les darreres colònies a les quals vam anar van estar bé, sobretot els tallers que vam fer. Hi havia activitats, però que eren una mica forçades, com per exemple un taller d’abelles i de com es fa la mel. Alguns nens i nenes tenien por. La relació i el tracte amb els professors i professores també és diferent al que hi ha normalment a classe. Nosaltres anem de colònies cada dos anys. Ivan: A mi ja m’està bé anar-hi cada dos anys. Anna: Jo hi aniria més sovint, tres o quatre vegades l’any, perquè és una activitat molt divertida i no tan formal com anar a classe, i t’ho passes millor amb els professors i professores. Lídia i Joan, Professors de l’Ies Mundet Aquest és un tema que està molt bé en la teoria, però que a la pràctica és una altra cosa. Nosaltres no en fem de colònies, com a activitat dintre de la programació escolar. El que fem són sortides programades segons els centres d’interès que estiguem treballant: activitats esportives, culturals,... Ens ho hem plantejat amb el tema de la realització de crèdits de síntesi a l’ESO, però sorgeixen tota una sèrie de problemes, com ara els econòmics. L’alumnat d’un centre públic i les seves famílies no sempre poden assumir una despesa tan elevada. Els nois i noies adolescents, el que sí que fan, en alguns casos, com és el final de l’ESO, és el “viatge de fi de curs”, que representa una possibilitat tant de convivència com de realització d’activitats culturals o d’altre tipus molt àmplies. La característica mateixa de la franja d’edat, de l’adolescència, amb les seves necessitats i inquietuds, no es presta a aquest tipus d’estades llargues, sinó a convivències de més curta durada, perquè, si no, ho viuen com una interferència en el seu temps privat o de vacances. Els agrada, sempre que el temps estigui ben delimitat. Helena, Olga, Damaris i Sara, Alumnes de Tercer d’Eso de l’Ies Mundet Les colònies ens semblen molt bé, perquè fem convivència i són una sortida lúdica de la qual aprenem. El que passa és que aquí, a l’institut no en fem, perquè els professors no volen per les conseqüències que hi pot haver si passa qualsevol incidència. Pensem que s’haurien de fer, perquè, a més de passar una bona estona, es pot aprendre molt. El record que tenim de quan feiem colònies a primària és molt bo, i ens agradaria poder seguir fent-les. Aquí només fem algunes sortides d’un dia, però no és el mateix. Les nostres famílies també pensen que seria una bona activitat. Però qui hauria d’insistir-hi més és l’AMPA, perquè després són els qui més s’hi impliquen i participen. I es deixen de fer no per un tema econòmic, sinó de responsabilitat i comportament nostre. Fa temps es feia la Setmana Blanca, però sembla que no sortia gaire bé i que la gent no s’hi apuntava, i es va deixar de fer. e 1118 OPINEMNúm. Maig 2001 Tatiana D. Matthews «A l’escola, a vegades, treballem massa el pensament, i a les colònies, treballem més el cor.» «Les colònies són un espai privilegiat de convivència i intercanvi, un context més relaxat que facilita les relacions.» UNA ACTIVITAT COMPLEMETÀRIA O UN ESPAI ON APRENDRE A VIURE? L’EDUCACIÓ I LA CARTA MUNICIPAL CAP AL CONSORCI D’EDUCACIÓ DE BARCELONA Teresa-Eulàlia Calzada Institut d’Educació tcalzada@mail.bcn.es Ta ti an a D . M at th ew s La Carta Municipal reconeix de manera explícita que l’Ajuntament de Barcelona participarà directament en la gestió de funcions, activitats i serveis del sistema escolar juntament amb la Generalitat a través d'un consorci. de la gestió com de la coordinació dels serveis escolars i extraescolars per tal de respondre a les exigències emergents i els nous fenòmens socials i tecnològics, com són la immigració, l’adaptació a les tecnologies de la informació i la comunicació... e) Treballar conjuntament amb el professorat per respondre a les carac- terístiques específiques de l’alumnat amb l’objectiu irrenunciable que tota la població juvenil a partir dels setze anys obtingui el graduat de secundària. EL CONTINGUT DE LA CARTA MUNICIPAL EN MATÈRIA D’EDUCACIÓ La corresponsabilitat de l’Ajuntament de Barcelona, tal com estableix la Carta Municipal, abraça el conjunt del sistema educatiu, llevat de l’uni- versitari, i intervé en els següents camps: —La xarxa pública unificada A través del Consorci, l’Ajuntament de Barcelona es coresponsabilitza en la gestió de tots els centres públics d’educació infantil, primària, secundària obligatòria i postobligatòria; de règim especial i d’educació de les persones adultes, així com en la gestió dels programes de garantia social i de la formació professional específica. Queden fora del Consorci els ensenyaments universitaris. En resum, el Consorci s’ha de convertir en l’autoritat de govern i de gestió de la xarxa escolar pública de la ciutat. Per tal que això sigui possible, les dues administracions consorciades, Generalitat i Ajuntament, han de transferir al Consorci els serveis i els recursos personals i materials perquè aquesta gestió es faci segons els principis i els objectius establerts per la Carta Municipal. e 1318 A FONSNúm. Maig 2001 L a ciutat de Barcelona té una gran oportunitat d’intervenir de mane-ra plena en el conjunt del sistema escolar, segons reconeix la CartaMunicipal, aprovada per Llei al Parlament de Catalunya el desem- bre de 1998 a partir del text acordat per tots els grups municipals amb representació a l’Ajuntament de Barcelona. Segons defineix la Carta, el Consorci és un ens associatiu i de coopera- ció entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya: aques- ta institució té majoria en els òrgans de govern, amb les tres cinquenes parts de representants o vots, i l’Ajuntament, les dues cinquenes parts restants. Però la posició minoritària que suposen aquestes dues cinque- nes parts de l’Ajuntament de Barcelona en els òrgans de govern no signi- fica en cap cas que ocupa una posició subordinada. La naturalesa políti- co-jurídica del Consorci no s'adequa a aquesta interpretació de la participació de les dues institucions. EL CONSORCI D’EDUCACIÓ: UNA OPORTUNITAT PER LA CIUTAT L’Ajuntament de Barcelona ha d’incorporar en el Consorci d’Educació una visió de ciutat pel que fa a l’organització i el funcionament del siste- ma escolar i ha de ser capaç d’ajudar a construir un model d’escola espe- cífic per a Barcelona. En aquest sentit, l'Ajuntament ha d'aprofitar l’experiència acumulada en les tasques de suplència que durant molts anys ha anat fent i, espe- cialment, ha de ser capaç de projectar el caràcter innovador de moltes iniciatives i experiències que ha desenvolupat en diferents moments històrics i que han estat referents per a alguns municipis i institucions. I, també, s’hauran de reconvertir les crítiques respecte d’actuacions recents de l’Administració educativa en l’elaboració de propostes convin- cents i raonades. Tanmateix, cal anar més lluny. L’Escola de Barcelona ha de fer costat als agents i sectors que s’orien- ten per fer una ciutat més integrada, amb el màxim d’homogeneïtat sense oblidar les especificitats i diversitats no discriminatòries. Alguns dels aspectes que s’hauran de treballar de manera immediata són: a) Optimitzar i gestionar els recursos públics que hi destinen les dues administracions evitant duplicitats i prioritzant conjuntament les neces- sitats. Preparar un pla d’actuació per al proper quinquenni amb la partici- pació de la comunitat educativa a partir dels seus organismes de repre- sentació per tal de reestructurar el conjunt de l’oferta educativa tant pública com privada concertada. b) Reequilibrar l’oferta educativa en cada territori i en el conjunt de la ciutat, assegurant una oferta pública suficient en cada territori, especial- ment en aquells casos on queda demanda no atesa, o bé en els que hi ha hagut un abandó tradicional per part de les administracions educatives. Igualment, preparar l’oferta pública suficient per donar resposta als nous assentaments d’habitatges com a resultat de les actuacions urbanísti- ques actuals i programades. c) Prioritzar els recursos públics cap a les zones amb majors necessitats i desenvolupar les activitats educatives necessàries per tal de convertir el sistema escolar en un instrument de cohesió social i de promoció indi- vidual i col·lectiva per als ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat. d) Adequar l’estructura escolar de cada centre docent a les exigències establertes per la LOGSE tant des del punt de vista de l’oferta educativa i «L’Escola de Barcelona ha de fer costat als agents i sectors que s’orienten per fer una ciutat més integrada.» Dins de les actuacions relatives a la xarxa pública estan previstes la creació, la construcció i les obres de RAM en el marc de la planificació general. També s’hi inclouen la conservació, el manteniment i la vigilàn- cia dels edificis destinats a centres docents públics. —La programació i la distribució territorial dels centres docents El Consorci, en el marc de les disposicions generals de la Generalitat, té potestat de planificació i programació en relació amb tots els centres docents públics i privats compresos en les lleis d’ordenació educativa vigents (llevat dels universitaris). També ha d’actuar en l’aplicació a Bar- celona de la normativa de matriculació d’alumnes i qualsevol altra d’anà- loga que necessiti una adaptació específica. En relació amb els centres privats, el Consorci ha d’emetre un informe preceptiu de les sol·licituds relatives a l’establiment de centres concer- tats a la ciutat de Barcelona. A més, el Consorci ha d’intervenir en la vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria. —Els serveis educatius i escolars La Carta Municipal també preveu com a matèria d’actuació educativa la creació i la gestió dels centres pedagògics i de recursos, i de serveis de suport; l’assessorament i investigació psicopedagògica, i la formació del personal docent. L’execució dels programes d’educació compensatò- ria i l’educació complementària i extraescolar són també àmbits de res- ponsabilitat del Consorci, així com la reglamentació i la gestió del trans- port, del menjador i d’altres serveis escolars. —Inspecció i reglamentació El Consorci d’Educació, en el marc de la legislació aplicable, té com- petències per instar l’actuació de la Inspecció Tècnica Educativa, infor- mant preceptivament de tots els expedients instruïts en l’àmbit del muni- cipi de Barcelona. A més, la Carta Municipal estableix amb caràcter general potestat dels consorcis per a l’elaboració de reglaments i l’esta- bliment de sancions, si s’escau. —Els consells de participació El Consell Escolar Municipal i els Consells Escolars de Districte tenen una regulació específica adaptada a la nova organització educativa institucional. La Carta Municipal preveu, també, una representació de l’Ajuntament de Barcelona en els consells socials de les universitats que tenen la seu social dins del seu terme municipal. El contingut de la Carta Municipal és prou explícit. La tasca de les dues administracions és la creació immediata del Consorci d’Educació, que, per primera vegada, permetrà exercir un nou sistema de gestió i govern de la ciutat en el camp educatiu. El Consorci d’Educació, de manera progressiva, anirà assumint les competències establertes i regulades per la Carta Municipal. El Consorci, doncs, representa una oportunitat singular per tal d’oferir una escola pública de qualitat a la futura ciutadania de Barcelona. e14 18A FONS Núm. Maig 2001 «El Consorci s’ha de convertir en l’autoritat de govern i de gestió de la xarxa escolar pública de la ciutat.» CARTA MUNICIPAL: PRINCIPIS I OBJECTIUS La Carta Municipal es basa en els següents principis: 1) Autonomia: Reconèixer l’autogovern del municipi i legitimar l’auto- nomia política i administrativa. Donar capacitat de gestió i saber regular la diversitat. 2) Descentralització: Donar als districtes personalitat forta i reconèi- xer un ampli nivell d’autogovern. 3) Col.laboració institucional: Gestionar conjuntament, corresponsa- bilitzar-se i coordinar els serveis en els diferents àmbits: entorn metro- polità, autonòmic i estatal. 4) Subsidiarietat: Donar prioritat d’intervenció al nivell de l’Adminis- tració més proper a la ciutadania. Això significa trobar solucions en els nivells més a prop possible dels problemes o de les situacions. Aquests principis són la base dels següents objectius: a) Gestió administrativa eficaç: garantir l’aprofitament dels recursos i no fer actuacions doblades. b) Millora de la qualitat dels serveis de la ciutat: fer de la persona el destinatari més important. c) Equilibri territorial en la prestació de serveis: assegurar els serveis sense excepcions ni discriminacions de cap mena. d) Garantia d’igualtat i promoció social: a partir d’un compromís social i basar les actuacions en la compensació de desigualtats. e) Potenciació de les competències municipals: fer possible la gestió de tots els serveis dels quals hi ha capacitat de gestionar, i participar en la gestió dels serveis de l’Estat i de la Generalitat. L’associació Amical de Mauthausen va ser fundada l’any 1962, en la clandestinitat, per exdeportats, familiars i amics, per tal de defensar el dret i la dignitat dels homes i dones republicans que van patir la deportació als camps de l’Alemanya nazi. Va ser legalitzada l’any 1978. Us presentem breument la seva interessant tasca. l’ús d’indumentària i de signes nazis, i les agressions dels negacionistes neonazis obli- guen al compromís moral de la memòria per part de les generacions que no vàrem viure els fets per respecte a les víctimes i com una reno- vada defensa dels valors de la llibertat i la igualtat que propugnaven els lluitadors i llui- tadores antifeixistes. L’associació organitza xerrades a instituts de secundària i a centres cívics; edita un but- lletí trimestral que és repartit gratuïtament a ajuntaments i centres d’ensenyament; disposa de tres exposicions itinerants que mostren la història del nostre país, des de la Segona República fins a l’alliberament dels camps nazis l’any 1945, i participa en campanyes amb altres entitats —i n’impulsa— destinades a desemmascarar l’acció dels neonazis o a denunciar actituds racistes. Aquesta voluntat de difusió, tardana en el nostre país, per les circumstàncies especials de la dictadura que va amagar-nos la història, desitjaríem que anés acompanyada del compromís de tots els professionals de l’ensenyament d’implicar-se en la lluita contra l’oblit, amb el convenciment que el passat ens concerneix a tots i a totes, no sols als que patiren la persecució i la deportació nazis. D’altra manera escatimaríem a les generacions joves la possibilitat de refle- xionar i de prendre una posició activa davant la xenofòbia, el racisme, la intolerància i totes aquelles xacres que poden incubar qualsevol forma renovada de feixisme. Rosa Toran Amical de Mauthausen D es de França, on s’havien refugiat des- prés de la derrota de la Guerra Civil, els homes i dones republicans van ser cap- turats per les tropes alemanyes durant la inva- sió de França, a partir del maig de 1940, i, sota responsabilitat de Franco, que es desentengué d’ells, van anar a parar, com a rojos apàtrides, al camp de Mauthausen a Àustria. Més enda- vant, dones i homes que s’havien sumat als moviments de resistència contra els nazis també van ser deportats a altres quinze camps del Reich, de manera que un total d’unes 12.000 persones, de les quals moriren més de 7.000, van esdevenir víctimes del nazisme, per la seva condició republicana i antifeixista. Els camps de concentració nazis no van ser un accident en la història ni una més de les brutalitats de la Segona Guerra Mundial, sinó que responien a una determinada concepció del món, segons la qual una “raça superior” tenia dret a exterminar i a dominar la resta. L’any 1933 va ser inaugurat el primer camp, on van ser internats tots els que eren considerats enemics del règim, sobretot comunistes i socialdemòcrates. Més endavant la persecució es va abatre contra les persones gitanes, jue- ves, homosexuals, asocials i testimonis de Jehovà, i després d’esclatar la guerra, aquesta malignitat va estendre’s per tota l’Europa ocu- pada. La magnitud de l’extermini no sols rau en les esgarrifoses xifres —uns dotze milions de persones varen ser exterminades, directament a les cambres de gas o per altres mitjans, o bé a través del treball—, sinó també en la perversitat d’un sistema que planificava científicament l’as- sassinat i que requeria la col·laboració activa d’industrials i funcionaris i la complicitat passiva d’amplis sectors de la societat alemanya. Actualment, l’Amical orienta bona part de la seva activitat a divulgar entre els mitjans estu- diantils, sobretot del nivell secundari i univer- sitari, la història dels camps de concentració nazis, amb el convenciment que rememorar el passat és la tasca més adequada per evitar la seva repetició. El pas del temps, la banalització del tema en determinats sectors juvenils, amb e 1518 ASSOCIACIONSNúm. Maig 2001 PEL RECORD VIU DE TOTES LES VÍCTIMES DEL NAZISME A ESPANYA «Cal el compromís de tots els professionals de l’ensenyament d’implicar-se en la lluita contra l’oblit, amb el convenciment que el passat ens concerneixa tots i a totes.» AMICAL DE MAUTHAUSEN Escriure sobre Carme Aymerich, la mestra inoblidable que fa poc que ens ha deixat, produeix sentiments i efectes molt variats. Primerament, el de tristesa, per la pèrdua de qui estimàvem molt i de qui va ser tan significativa en la vida de molts i moltes de nosaltres. Però en evocar-la també n’afloren d’altres, com l’alegria i el sentiment de ser afortunats per haver-la conegut i haver-la tingut a prop, primer i sempre com a mestra, després com a cap, amb la seva personalitat i el seu torrent d’energia excepcionals, tan única en el seus saber i saber fer plens de saviesa i vitalitat que feien que la pràctica professional i la realitat quotidiana fossin quelcom viu, creatiu i engrescador. LA TRAJECTÒRIA COM A PEDAGOGA MUNICIPAL Aquests cursos van néixer en el context del ressorgiment dels moviments de renovació pedagògica de finals dels anys seixanta, ales- hores lligats a la “contestació” general contra el règim dictatorial. Calia canviar l’escola i el sistema educatiu. Calia millorar la formació mateixa, trobar noves vies d’enriquiment, compartir experiències. Calia comunicar-se i estimular el propi descobriment, coneixement i creixement personals. Les Escoles d’Estiu respongueren en gran manera a aquestes ini- ciatives i els cursos d’estiu van néixer amb vocació d’obertura, de comunicació, de fomen- tar la necessitat de millorar la pròpia formació i de transformar l’Escola, tot desenvolupant i potenciant l’expressivitat i la comunicació. La tasca pedagògica de Carme Aymerich promovia, principalment: • L’intercanvi cultural i la comunicació a tra- vés d’accions formatives que poguessin arribar a entorns i realitats diversos i ser-hi adaptades. • La participació de professorat, especialis- tes i alumnat de tot Catalunya, de la resta de P arlar d’ella és parlar d’expressió, decomunicació, de creativitat, d’innovaciópedagògica, conceptes que actualment coneixem i utilitzem en educació, però que l’any 1969, als inicis dels actuals cursos d’es- tiu, eren veritablement insòlits, ja que no hi havia antecedents de cursos d’expressió, i encara menys d’expressió entesa en el seu sentit ampli, que comprèn tots els aspectes de les persones: la seva globalitat afectiva, intel·lectual i motriu. Expressió que es desen- volupa a través dels seus llenguatges: corpo- ral, gestual, oral, plàstic, musical, escrit. Carme, cinc anys més tard, l’any 1974, va fundar per encàrrec municipal l’Escola d’Ex- pressió, una veritable aposta de l’Ajuntament de Barcelona, basada en la mútua confiança professional, en el seu prestigi com a mestra i pedagoga terapèutica al centre Vil·la Joana i, també, en els excel·lents resultats de l’organit- zació de cursos d’estiu, on es feien paleses la demanda i la necessitat d’articular aquests ensenyaments en un projecte ampli: una Esco- la d’Expressió dedicada a la formació dels pro- fessionals de l’educació. e16 18PERSONATGES Núm. Maig 2001 CARME AYMERICH MESTRA PIONERA DE L’EXPRESSIÓ I LA COMUNICACIÓ EN EDUCACIÓ l’Estat i de l’estranger. Aquesta projecció interna- cional, multicultural, ha estat, des del seu inici, un dels trets significatius de l’Escola d’Expressió. Va ser pionera en opcions formatives alesho- res singulars, com l’inici l’any 1974 de l’escola a distància, autoritzada pel MEC i dirigida al professorat en actiu. Aquesta formació, amb dos anys de durada, combinava la formació a distància amb suport de material escrit i tuto- ries amb la formació presencial durant els cur- sos d’estiu. De fet, la creació de l’Escola d’Ex- pressió com a entitat s’estableix en aquesta data, en la qual s’incorporen altres professio- nals i oficialment s’aprova el projecte educatiu de l’Escola d’Expressió en el Ple Municipal del 8 d’octubre de 1974. És l’any en què una altra personalitat de la pedagogia s’incorpora a l’e- quip: Maria Aymerich, ànima organitzadora i mestra d’expressió escrita, que, juntament amb Mireia Bassols, emprengué l’aventura d’amplia- ció dels cursos d’estiu i l’escola a distància. Quan avui es parla amb plena normalitat de la Universitat Virtual, no deixem de pensar en aquest precedent de l’escola a distància inicia- da per Carme Aymerich, que va ser l’embrió dels futurs màsters i postgraus que hem realit- zat i que desenvolupem actualment amb la Universitat de Barcelona. Carme Aymerich també va destacar en els treballs d’expressió en el camp de la psiquiatria i la geriatria, a través de la seva col·laboració durant anys amb el Dr. Joan Obiols i Vie, de la Càtedra de Psiquiatria de la UB; a l’Hospital Fre- nopàtic Municipal, i al Centre Geriàtric Municipal. També va impulsar acords i convenis de col·laboració amb altres institucions, per exemple, l’inici de l’Escola de Psicomotricitat l’any 1982, integrada en l’Escola d’Expressió, amb la presentació i l’aprovació del projecte formatiu al regidor i delegat d’Educació de l’A- juntament de Barcelona i a la directora general del Departament d’Ensenyament de la Genera- litat de Catalunya. Aquest acord va prendre més endavant cos jurídic amb la signatura d’un conveni de col·laboració amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, en el qual s’as- signà personal docent en comissió de serveis i al qual es dotà d’una partida econòmica que sub- vencionés en part els programes formatius. Abans de jubilar-se, es varen crear també els actuals Cursos d’Hivern, realitzats durant caps de setmana i en forma de seminaris trimestrals. Poc després de la seva jubilació l’any 1985, els membres de l’actual equip de l’Escola d’E- pressió vàrem establir els contactes amb les uni- versitats catalanes per formalitzar els convenis que donaren lloc al Màster en Comunicació, Expressió, Formació en Pràctica Psicomotriu i l’actual Postgrau en Expressió. Ben aviat vàrem constatar el camí que Carme havia obert des de feia anys en aquestes institu- cions. Pràcticament no hi havia departament o facultat de pedagogia, lingüística o psicologia on no trobéssim catedràtics i catedràtiques, professorat titular, caps de departament o un llarg etcètera de persones que coneguessin el seu treball, perquè havien estat alumnes seus, col·laboradors o participants en alguna de les seves accions educatives. Ens ha succeït el mateix al llarg d’aquests quinze anys amb altres institucions educatives de comunitats autònomes de la resta de l’Estat i de l’estran- ger, com ara Mèxic, França o Itàlia. Carme Aymerich va ser per a tots i totes una mestra excepcional, promotora d’una pedago- gia universal, creadora; veritable ambaixadora catalana amb caràcter marcat i genuïnament barcelonès, donat que en ella confluïen de manera harmònica genialitat i caliu humà; gust pel risc i obertura de pensament; afany per millorar la qualitat de vida i dedicació a la feina; l’afermament a la pròpia identitat i el reconeixement i acceptació de l’altre, l’ampli- tud d’horitzons, entre moltes altres coses que ens va ensenyar i llegar com a mestra, com a persona avançada en el temps. Tota una sort per a tots i totes. Artur Acevedo Director de l’Escola Municipal d’Expressió i Psicomotricitat. aacevega7@docd1.ub.edu Bibliografia: ·AYMERICH, C. I M. Per a un llenguatge expressiu del nen. Barcelona: Hogar del Libro, 1970. ·AYMERICH, C. I M. Expresión y arte en la Escuela. Barcelona: Ed. Teide, 1970. ·AYMERICH, C. I M. L’expressió, mitjà de desenvo- lupament. Barcelona: Hogar del Libro, 1980. ·AYMERICH, C. I M. Signes de comunicació. Barcelo- na: Ed. Teide, 1985. Articles: ·Butlletins 1-3 de material de suport a l’escola a distància-Escola d’Expressió, 1980. ·Revista Existir, núm. 1-6. Ajuntament de Barcelo- na, 1977-1978. ·Resums escrits dels Cursos d’Expressió, núm. 1-5, 1969-1973. e 1718 PERSONATGESNúm. Maig 2001 Ta ti an a D . M at th ew s «La Carme va obrir finestres, va obrir camins. Va introduir molts temes que avui considerem molt normals.» Maria Aymerich ens parla de Carme Aymerich Per a tu, la Carme… …quin color era? Un vermell brillant …quin dia de la setmana ? El diumenge …quina estació de l’any ? La primavera …quina flor? Els lilàs Com explicaries a un infant qui era la Carme? La persona que sabia més contes i que els explicava millor. La reina dels contes. Fes-nos un retrat de la Carme. La Carme ha tingut al llarg de tota la seva vida una personalitat absolutament definida, des de la seva infantesa. Era una gran organitzadora de funcions i espectacles, i això ho portava ben endintre. Era líder en la seva manera de fer, sense adonar-se’n, però. Un lideratge natural que sempre ha estat seguit per la gent amb facilitat. Es va iniciar en els temes de l’expressió en el món de l’escoltisme. Però a poc a poc va anar aprofundint en aquest tema, va començar a viatjar i a conèixer experiències a diferents països, i es va adonar que l’expressió era quelcom més que una cosa festiva i que presentava una realitat més profunda que es podia aplicar a l’escola. Així va ser la iniciadora de la introducció de les titelles a l’escola. La Carme va obrir finestres, va obrir camins; potser, si no ho hagués fet ella, algú altre ho hauria fet. Va introduir molts temes que avui considerem molt normals, però que en el seu moment eren força innovadors. Va ser una pionera. La Carme, en la seva professió, es donava molt als altres i feia un treball molt basat en l’estimulació. Ella sabia escoltar molt bé als altres. Més tard, tot això ho va transformar en la seva vida, i es pot dir que tenia un do especial per alegrar a tothom. Què ens suggereix la paraula “valors”? Quines imatges ens vénen a la ment quan parlem de valors? Podríem donar una definició unívoca del concepte “valor”? Els valors caduquen, o bé n’hi ha de perennes? Existeixen els “contra- valors”? Té sentit classificar-los aïllant-los de les seves connotacions vivencials? Aquestes i moltes altres qüestions se’ns plantegen a l’hora d’oferir eines, des del Centre de Recursos Pedagògics (CRP), per al treball en valors. LA DETECCIÓ DE NECESSITATS Una de les primeres tasques que ens plante- gem és la d’adequar la formació i l’oferta prò- pies a les necessitats del centre educatiu. Sovint ens trobem que els protocols de recolli- da de necessitats existents no resulten sufi- cients i que cal un contacte més directe amb les escoles i instituts. A partir de la inquietud i la necessitat formu- lades directament per alguns centres de la zona sobre “què es podria fer per aconseguir que els nois i noies de secundària actuessin com a ciu- tadans i ciutadanes solidaris i solidàries”, s’ini- cia el procés de resposta per part del CRP. • Es fa una posada en comú amb els centres inte- ressats per tal de conèixer les seves expectatives. • Es crea i coordina el grup de treball Vis- quem la Solidaritat. LA RELACIÓ I COORDINACIÓ AMB EL MÓN EDUCATIU En les actuacions on el CRP ha fet confluir la dedicació i l’esforç de la comunitat educativa, de l’Administració i de tot altre col·lectiu que es plantegi objectius d’incidència directa en la tasca docent (ONG, ludoteques, grups de músi- ca, voluntariat, etc.), l’optimització dels esforços es fa realitat, i es cobreixen, en sovint, gran part de les expectatives dels col·lectius implicats. Així doncs, d’aquestes tres experiències es desprèn: • Grup de treball Visquem la Solidaritat, on s’ha coordinat la tasca de: —quatre centres educatius de secundària (dos de públics i dos de concertats) —la Tècnica d’Educació del Districte (Serveis Personals) • Tallers multiculturals (de l’entitat Sode pau), on s’ha lligat el treball de sensibilització intercultural de: —quatre cultures —deu centres educatius de secundària (32 professors i professores i 900 alumnes) —un Centre Cívic del Districte —la Tècnica d’Educació del Districte (Serveis Personals) —la pàgina web de pangea/edualter • Jornada de cloenda i participació solidària, on s’han organitzat les aportacions de: E l centre educatiu malda per incloure l’e-ducació en valors en la seva tascadocent, però sovint té la sensació que se li escapa de les mans o que no disposa de prou eines per abastar-la satisfactòriament. Si bé l’excel·lència és difícil d’aconseguir, és ben palès el treball constant i ben fet que els cen- tres educatius estan realitzant, de tal manera que, si es pogués evidenciar en forma de dis- crets cartells on s’exposés “valor viscut”, segurament quedarien empaperades força parets d’escoles i instituts. Potser ens manca anar plantejant noves for- mes de treballar-los, tot reconduint el marc teòric per tal d’aclarir i sistematitzar actua- cions procurant no confondre els objectius i actuacions amb els conceptes dels valors prò- piament dits. El nostre servei, amb la intenció de col·labo- rar tant en aquest aspecte com en el de gene- rar eines per treballar els valors, des de fa uns quants anys està oferint, dins el marc del suport a la tasca docent, un conjunt d’activitats que s’ha desenvolupat en el camp de la solidaritat i que actualment s’ha obert al de la sostenibilitat. e18 18RECURSOS Núm. Maig 2001 L’EDUCACIÓ EN VALORS DES DEL CRP DE SANT ANDREU VISQUEM UNA EXPERIÈNCIA —catorze ONG (que han presentat els seus materials educatius) —set centres educatius de primària i secundà- ria (30 professors i professores i 560 alumnes) —quatre entitats del districte (Casal d’Avis, Voluntariat, Grup de so, Jocs d’abans i de sempre) —la Regidoria i la Tècnica d’Educació del Districte —Parcs i Jardins —entitats d’altres districtes de Barcelona (Gresol, ludoteques, grup de música, etc.) L’INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES Les modalitats de formació que es gestionen des del CRP han d’estar immerses en els corrents innovadors i cal que mostrin un alt grau d’actualització. Així doncs, des del nostre servei és important promoure activitats que fomentin el debat obert com a mitjà efectiu per avançar en la qualitat de la tasca docent. Una forma enriquidora de fer-ho és ajudant a difondre les experiències que constantment es fan als centres i que, massa sovint, queden en l’anonimat o engolides en l’oblit. Una manera d’evitar que tota l’experiència solidària educativa de Sant Andreu no s’ignori ni perdi tot el seu potencial formatiu ha estat la creació d’un Banc de Dades d’Activitats Solidàries, on el professorat participant, a més d’exposar la seva experiència, s’ofereix i resta obert a la consulta del col·lectiu professional, és a dir, a l’intercanvi d’experiències. En l’actualitat, hi consten 55 professors i pro- fessores amb 57 activitats realitzades entorn de 47 valors treballats. LA DINAMITZACIÓ DE LA PARTICIPACIÓ Des del Consell Escolar Municipal, en el seu desè aniversari, se’ns estimula a l’obertura a les vies de participació i al plantejament edu- catiu democràtic. Podríem ressenyar alguns d’aquests objec- tius consolidats en aquesta experiència: • L’exposició de tretze “miniponències” fetes per representants de l’alumnat dels centres participants sobre els treballs de solidaritat realitzats durant el curs. existents en aquest camp, si fos necessari. Un clar objectiu nostre és que puguem gaudir tots de l’optimització d’esforços que implica la generalització del seu ús. Des del Centre de Recursos Pedagògics Sant Andreu volem seguir treballant en aquesta línia en funció del coneixement de les necessi- tats dels centres educatius i amb la confiança de comptar amb l’assessorament del Progra- ma de Valors de l’Institut d’Educació de Barce- lona. Mentrestant, només ens resta donar les gràcies als uns i als altres perquè la seva actuació i col·laboració fan possible poder avançar en aquest complex “sender de gran recorregut” de l’educació en valors. Centre de Recursos Pedagògics Sant Andreu www.xtec.es/crp-santandreu • El muntatge logístic de tota la Jornada de Participació Solidària realitzat pel voluntariat d’un dels centres juntament amb el d’altres entitats de la zona. • La implicació conjunta en una recollida de firmes, impulsada per Amnistia Internacional, per part de tots els col·lectius participants en la resolució d’un cas local de vulneració dels drets humans. • La participació en la jornada de col·lectius ciutadans no relacionats o no implicats directa- ment en l’educació formal (Casal d’Avis, Associa- ció d’Exalumnes, Grups de Treball Social, etc.). LA TECNOLOGIA TAMBÉ AL SERVEI DELS VALORS El vessant tecnològic és el recurs que, per la seva potencialitat, no podem ignorar des del CRP. La creació i presentació de la pàgina web s’ha anat implementant de manera gradual amb la intenció d’anar establint una interac- ció sistemàtica amb la comunitat docent. Els centres accedeixen al Banc de Dades de Valors mitjançant la pàgina web del CRP http://www.xtec.es/crp-santandreu. Poden intervenir en la seva organització, o senzilla- ment ampliant-lo amb noves experiències. Caldria un primer estudi per veure la incidèn- cia real de la implementació d’aquest mitjà en els projectes docents, amb la finalitat d’enca- minar els recursos per pal·liar les necessitats e 1918 RECURSOSNúm. Maig 2001 «La Creació d’un Banc de Dades d’Activitats Solidàries, on el professorat participant, a més d’exposar la seva experiència, s’ofereix i resta obert a la consulta del col·lectiu professional, és a dir, a l’intercanvi d’experiències.» LA SOLIDARITAT: OBERTA —Informació i orientació acadèmica i profes- sional. És un dels serveis més importants del portal. Facilita informació de tota l’oferta educa- tiva de Catalunya, així com la resolució de dubtes sobre qualsevol tema relacionat amb el món educatiu. Disposa, també, d’un apartat de res- postes a les preguntes més freqüents, així com d’un servei de bústia d’atenció personalitzada. —L’espai de comunicació. És un conjunt de serveis personalitzats i interactius que perme- ten la comunicació telemàtica i la cooperació entre els usuaris i usuàries. Entre d’altres, destaquen el correu electrònic, els fòrums, els xats i les comunitats virtuals, i l’escriptori digi- tal, que permet treballar a casa com a l’escola. —Suport a l’estudi i l’aprenentatge. És un servei que vol atendre directament, amb l’aju- da d’eines informàtiques i de comunicacions, els dubtes que pugui tenir l’alumnat sobre els continguts del seu programa educatiu. Les miniunitats didàctiques (MUD) són un exem- ple d’aquest servei. —Activitats lúdiques. Amb aquests serveis es volen explorar noves maneres d’estudiar i apren- dre més atractives i estimulants per a l’alumnat. CONDICIONS D’ÚS DEL SERVEI L’alumnat de tots els centres educatius no uni- versitaris de Catalunya i les seves famílies poden gaudir del servei edu365.com. Només cal omplir i trametre un formulari de sol·licitud d’alta. La prestació del servei durarà mentre l’alumne estigui matriculat oficialment en un centre d’ensenyament no universitari de Cata- lunya. El registre dels usuaris per als serveis personalitzats ha començat a partir del mes d’abril. La resta de serveis estaran plenament actius el setembre de 2001. www.edu365.com info@edu365.com Edu365.com representa un salt qualitatiuen la incorporació de les noves tecnolo-gies de l’aprenentatge, a mesura que van estant disponibles. Es basa en el treball intens i solidari de tota la comunitat educati- va, que vol i aposta per fer ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació amb la finalitat de fer millor el sistema edu- catiu català. L’edu365.com ajudarà a fer pos- sible una societat més educada i cohesionada, sense fractures pel que fa a la capacitat i pos- sibilitat d’accés a la informació. És una eina que anirà creixent a mesura que es vagin posant en funcionament de manera progressi- va totes les seves possibilitats i la comunitat educativa en vagi fent ús per comunicar-se, per aprendre i per crear comunitats de trobada virtuals. L’edu365.com serà allò que els seus usuaris i usuàries vagin construint. El portal resta obert a la participació de les administracions i institucions, societats, asso- ciacions i federacions, singularment les que apleguen mares i pares, l’alumnat i el profes- sorat, amb el convenciment que l’assoliment de l’objectiu de disposar d’una eina de creació d’escola i de construcció d’una xarxa comuni- cativa i convivencial al servei de la societat edu- cativa catalana, només serà possible aplegant les voluntats de tots els que el comparteixen. PER QUÈ L’ÒLIBA? Atena, la deessa grega de la saviesa i de la intel·ligència, apareix sovint representada amb una òliba a l’espatlla. Aquest animaló, símbol de la saviesa, destaca per la seva capa- citat de veure tot allò que els altres no veuen; la seva intel·ligència es basa en l’observació atenta i en la reflexió intuïtiva d’allò que ha vist. L’òliba, doncs, representa l’esperit del nou projecte edu365.com i s’ha convertit en la seva imatge. QUINS SERVEIS OFEREIX? Els serveis que podeu trobar a l’edu365.com, en alguns casos en procés de construcció, són, a grans trets, els següents: e20 18RECURSOS Núm. Maig 2001 L’EDU365.COM LES NOVES TECNOLOGIES AL SERVEI DE L’EDUCACIÓ «L’edu365.com serà allò que els seus usuaris i usuàries vagin construint.» Edu365.com és el nou servei d’Internet que el Departament d’Ensenyament, a través de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, posa a disposició de tota la comunitat educativa catalana. Aquest portal ha de permetre aprofitar l’ocasió que ofereixen les noves tecnologies de la informació i la comunicació per apropar famílies, alumnat i professorat i millorar la fluïdesa de la comunicació entre tots els agents que tenen un paper decisiu en l’educació. Es tracta d’oferir instruments que fomentin la capacitat crítica i de reflexió sobre el món. 2- Cursos de formació del professorat Paral·lelament a les campanyes esmentades, Drac Màgic desplega també les seves activitats en el terreny de la formació de professorat, mit- jançant cursos, conferències o seminaris. 3- Banc de dades, biblioteca, videoteca Drac Màgic disposa d’un banc de dades i d’una videoteca que en l’actualitat conté més de 10.000 títols, classificats segons la seva possibilitat d’utilització a l’aula i segons els temes d’interès per al treball dels grups de dones o per a qualsevol activitat sociocultural. 4- Distribució de films infantils A través de la secció Distribucions Imatge, es distribueixen les pel·lícules importades per l’As- sociació Cultural Cavall Fort -Drac Màgic- Rialles, doblades al català, amb l’objectiu d’oferir al públic infantil una oferta cinematogràfica de qualitat on es tracti la diversitat artística i cultural. 5- Organització de la Mostra Internacional de Films de Dones, amb l’objectiu de crear un espai d’exhibició de produccions realitzades per dones i oferir d’aquesta manera la possibi- litat de conèixer els seus diferents punts de vista sobre el món i la seva representació. EXPERIÈNCIES O PROJECTES EDUCATIUS REALITZATS Materials didàctics: —Un valor afegit: les dones a la publicitat —L’educació, un espectacle per a la indústria de l’espectacle —Racista, jo? —La violència contra les dones en els mitjans de comunicació audiovisual L’objectiu consisteix a oferir materials d’anàlisi sobre la representació de la realitat en els mitjans de comunicació audiovisual centrats en diferents camps d’estudi. Drac Màgic, Cooperativa Promotora de Mitjans Audiovisuals drac@dracmagic.com Drac Màgic és una cooperativa fundada el1970 que té com a objectiu principal la difu-sió de la cultura cinematogràfica. La seva proposta de treball se centra en diferents àmbits: 1- Campanyes de divulgació cinematogrà- fica adreçades a l’àmbit educatiu: —Sessions cinematogràfiques adreçades a alumnat d’educació infantil i educació primà- ria. El seu objectiu és difondre el cinema com a matèria específica d’es- tudi i com a recurs didàctic atractiu i ple de possibili- tats. Aquestes sessions es complementen amb una pre- sentació de cada pel·lícula i l’elaboració de material didàctic per treballar-ho posteriorment a l’aula. Al costat de les sessions cinematogràfiques s’ofereixen activitats que possibiliten l’aporta- ció de coneixements referents a l’art cinema- togràfic: els seus orígens, els principis cientí- fics que l’han fet possible, l’evolució tècnica, l’exhibició, la relació amb les altres arts, etc. —Sessions cinematogràfiques adreçades a l’alumnat de secundària. El seu objectiu és oferir el fenomen cinematogràfic com a instru- ment de coneixement i eina per a l’anàlisi, tot relacionant els diferents films amb algunes de les matèries corresponents a aquesta etapa de l’ensenyament. Aquestes sessions es comple- menten amb una presentació de cada pel·lícu- la i l’elaboració de material didàctic (informa- ció sobre el film, lectures complementàries, exercicis per a l’aula, etc.). Sovint pensem que el cinema, i en general la cultura cinematogràfica, formen part del temps de lleure. Res més lluny de la realitat. La tasca i la trajectòria de Drac Màgic ens demostren les moltíssimes possibilitats educatives i didàctiques que el cinema pot tenir si sabem aprofitar totes les seves potencialitats. e 2118 BARCELONA A L’ESCOLANúm. Maig 2001 DRAC MÀGIC LA MÀGIA DEL MÓN DEL CINEMA AL NOSTRE ABAST «Oferim instruments que fomentin la capacitat crítica i de reflexió sobre el món.» e22 18CONSELLS ESCOLARS Núm. Maig 2001 En la recent constitució dels consells escolars de centre després del procés electoral de la renovació de la meitat dels seus membres, s’hi han incorporat també els 133 representants municipals que representen l’Ajuntament de Barcelona en els 258 consells escolars de centres docents públics ALS CONSELLS ESCOLARS DELS E ls consells escolars dels centres docentspúblics són l’òrgan màxim de participa-ció de la comunitat escolar en el govern dels centres i l’organisme responsable de la programació, seguiment i avaluació de les seves activitats. La Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l’avaluació i el govern dels centres docents estableix la composició dels consells escolars dels centres docents públics i entre els seus membres fixa “un regidor o representant de l’Ajuntament del terme muni- cipal a on estigui ubicat el centre” amb la fun- ció bàsica de “promoure la relació entre la programació dels centres i l’entorn socioe- conòmic en què aquests desenvolupen la seva tasca educativa”. D’acord amb les característiques de la ciu- tat de Barcelona (nombre de centres, àmbits territorials o districte, etc.), la representació municipal en els centres docents públics està delegada a personal del consistori i coordina- da pel Consell Escolar Municipal i els consells escolars de districte. Les secretaries del Consell Escolar Municipal i dels deu consells escolars de districte són les responsables de la coordinació, gestió i avalua- ció de la tasca que desenvolupen els represen- tants municipals. Així mateix, són els òrgans responsables de facilitar la formació i la infor- mació suficient perquè els representants muni- cipals puguin desenvolupar les seves funcions. LES FUNCIONS DELS REPRESENTANTS MUNICIPALS Per tant, els i les representants municipals són un membre més del Consell Escolar de Centre amb veu i vot i formen part de la comu- nitat escolar del centre. És responsabilitat del o de la representant municipal l’assistència a les sessions de Con- sell Escolar de Centre i a les comissions de treball que li corresponguin. Els i les repre- sentants municipals són membres nats de la LA REPRESENTACIÓ Ta ti an a D . M at th ew s comissió econòmica dels centres de primària i dels centres municipals i com a tal ha d’intentar exercir la representació institucional amb el millor grau de formació i d’informació possible sobre les diferents temàtiques que afecten el centre, en funció dels nivells educatius que s’imparteixen i de l’entorn sociocultural on aquest està ubicat. Les funcions dels i de les representants muni- cipals són: interpretar i utilitzar correctament els preceptes legals que regulen les actua- cions professionals, administratives i de parti- cipació; tenir un adequat coneixement del cen- tre i conèixer les associacions d’alumnat i de mares i pares i establir-hi un contacte periòdic; promoure la participació de tots els sectors del Consell Escolar i la bona comunicació entre ells aportant-hi els coneixements tècnics i la dinàmica de grup per tal de facilitar la planifi- cació, la gestió del centre i, en general, el con- sens per a la presa de decisions; donar difusió i impulsar la participació en els programes edu- catius de l’Institut d’Educació i del districte i promoure el contacte i la col·laboració entre el centre docent i el Consell Escolar de Districte. LA FORMACIÓ DELS I DE LES REPRESENTANTS MUNICIPALS Per poder realitzar acuradament la tasca de representants de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha previst un programa de formació bastant extens a càrrec de professionals del sector. Aquest programa s’ha iniciat amb una con- ferència a càrrec de la regidora d’educació, Marina Subirats a on s’han desenvolupat els objectius de futur del sistema educatiu per a la ciutat de Barcelona. Continua amb una progra- mació sobre els principals continguts legals del sistema educatiu i sobre la dinamització de la participació. Està previst finalitzar aquesta primera etapa formativa amb una taula rodona entre repre- sentants municipals i una representació dels membres dels equips directius dels centres. En tots els casos, la informació facilitada pels centres mitjançant el o la representant municipal és fonamental. EL PERFIL DELS I DE LES REPRESENTANTS MUNICIPALS Les 133 persones que s’han incorporat als con- sells escolars dels centres docents públics de la ciutat com a representants municipals han superat per accedir a aquesta responsabilitat un procés de selecció en el qual han participat 303 persones del personal de l’Ajuntament o dels seus instituts. De les 133 persones que tenen la representa- ció municipal, 52 són homes i 81 dones i tenen titulacions universitàries de grau mitjà o superior. Segons la seva procedència dels departa- ments de l’Ajuntament, el 54% són de Serveis Personals, el 31% de l’Institut d’Educació de Barcelona i el 15% d’altres departaments. El 19% del total estan exercint com a docents. Secretaria del Consell Escolar Municipal cembcn@hotmail.com e 2318 CONSELLS ESCOLARSNúm. Maig 2001 CENTRES DOCENTS PÚBLICS DE BARCELONA INFORMACIÓ SOBRE L’ORGANITZACIÓ EDUCATIVA DE LA CIUTAT Una de les responsabilitats del o de la repre- sentant municipal és emplenar unes fitxes o uns qüestionaris sobre determinats aspectes del funcionament del Consell Escolar i del Cen- tre. Aquestes fitxes són la base d’elaboració dels informes sobre funcionament dels centres de la ciutat que periòdicament realitzen el Consell Escolar Municipal i els consells esco- lars de districte i d’alguns departaments de l’Institut d’Educació. L’Informe sobre el funcionament dels con- sells escolars dels centres docents públics de la ciutat de Barcelona, que va per la desena edició, i l’Informe sobre el procés de preins- cripció i matriculació als centres d’Educació Infantil, Primària i Secundària Obligatòria són dos documents que anualment publica el Con- sell Escolar Municipal. Aquest consell també en publica d’altres, com l’Informe sobre la renovació dels consells escolars dels centres docents públics de Barcelona-ciutat, en relació amb activitats no periòdiques. MUNICIPAL «Els i les representants municipals són un membre més del Consell Escolar de Centre amb veu i vot i formen part de la comunitat escolar del centre.» Ta ti an a D . M at th ew s e24 18PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Núm. Maig 2001 BALANÇ DEL PRIMER ANY I PROJECCIÓ DE FUTUR S egons les dades de matriculació del curs 1998-1999 i tenint encompte una taxa de no graduats d’un 20%, es va calcular que uns1.300 alumnes dels centres públics i uns 1.700 dels privats acabarien l'ESO sense el graduat, al finalitzar el curs 1999-2000. A partir d’aquest univers potencial de joves, es va plantejar una acció conjunta des de diferents instàncies municipals, per tal de donar resposta a la situació d’aquest col·lectiu. El Pla Jove Formació Ocupació va néixer, doncs, fonamentalment per: —Facilitar la transició a la vida professional activa a uns 800 – 1000 joves, principalment entre els setze i els divuit anys, mitjançant un sistema d’acolliment, orientació professional, accés als recursos de formació i suport del seu itinerari personal d’inserció, amb un procés de tutoria individualitzada. —Crear una connexió regular amb els centres de secundària, per tal d’afavorir una transició escola-treball més lligada al moment de la demanda, per als i les joves que acaben la secundària obligatòria. En la fase de llançament del programa, per desenvolupar la tasca d’a- colliment, informació i orientació, el Pla Jove ha desenvolupat dos pro- grames d’orientació, que s’han posat en marxa entre els mesos de maig i desembre de 2000, i que han estat localitzats als centres de serveis dis- posats per Barcelona Activa als Districtes. EL PLA D’ACCIÓ AMB ELS INSTITUTS DE SECUNDÀRIA Una de les prioritats centrals del Pla ha estat el treball desenvolupat als instituts de secundària de la ciutat. La finalitat d’aquest pla d’acció és que els tutors i tutores de 4rt d’ESO disposin d’un sistema àgil de recursos i que les famílies i l’alumnat tinguin una informació de primera mà i un recurs immediat a l’abast, per començar la transició. El pla de treball individualitzat en cada institut ha con- sistit en una primera sessió amb els responsables del centre, una proposta de trobada amb els tutors i les tutores de 4t d’ESO, entre el desembre i el març, i la sessió o sessions de contacte amb l’alumnat inte- ressat, cap a final de curs, com a complement de la tasca orientadora del centre, per finalitzar amb la inscripció dels joves al Pla. En aquest sentit, s’han revelat de fonamental importància tant el treball a les tutories com l’orienta- ció realitzada prèviament des dels centres educatius. El resultat final esperat d’aquesta agenda de col·laboració és que en arribar a final de curs, des- prés de la darrera avaluació, els tutors i tutores han pogut derivar de manera conjunta el col·lectiu de joves amb necessitats de fer la transició escola-tre- ball cap al dispositiu del Pla Jove, de cara a una pos- terior orientació professional, derivació i seguiment de l’itinerari marcat. En aquest moment, finals de març, el treball de contactes, sessions i informacions comprén 79 insti- tuts i centres de secundària, amb 62 dels quals ja s’han previst les actuacions per a l’acolliment dels que no assoliran l’ESO el mes de juny. EL PLA JOVE El mes de maig de 2000 va representar el punt de partida del Pla Jove Formació Ocupació, adreçat bàsicament a afavorir els processos de transició escola–treball dels joves i de les joves que finalitzen l’etapa d’educació secundària obligatòria i abandonen el sistema educatiu sense haver obtingut el corresponent graduat. Un any de perspectiva és un moment idoni per valorar el seu funcionament i apuntar les línies futures de treball. e 2518 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATNúm. Maig 2001 LA RELACIÓ AMB EL MÓN DEL TREBALL Paral·lelament a la fase de seguiment dels i de les joves i del contacte amb els instituts, s’han desenvolupat contactes amb organismes que treballen en el camp de la transició escola-treball. L’objectiu d’aquests contactes ha estat establir xarxes de cooperació per els recursos i les necessitats dels diferents tipus de joves, així com les accions específiques que han de servir per acollir casos amb necessitats especials. Es tracta de col·laborar per compartir recursos i informació per derivar joves al recurs més adient, amb el consegüent seguiment de l’acció. LA SITUACIÓ ACTUAL: ON ÉS ARA EL CONJUNT DE JOVES? Les darreres dades de les quals avui disposem (març de 2001) fan referència als i a les joves que han passat pel procés d’orientació i deriva- ció cap a un recurs formatiu, i han comptat amb una acció de seguiment individualitzat del seu itinerari. L’estat actual de les derivacions fetes i dels recursos formatius utilit- zats és el que reflecteix la taula annexa. DE CARA AL FUTUR Aquest primer balanç i l’avaluació del primer any de funcionament del Pla Jove Formació Ocupació mostra que el camí iniciat és positiu i força adequat, tot i que caldria introduir alguns factors correctors del procés. De cara a la següent fase de rellançament i desenvolupament del Pla, que tot just s’enceta aquest mes de maig, s’apunten breument aquells aspectes sobre els quals es farà especial incidència. —Definir correctament el públic objectiu. Els i les joves objecte d’a- quest programa són fonamentalment els de 16-18 anys que no han obtin- gut el graduat de secundària. En aquest sentit, si bé és cert que en aquest primer any l’esmentada franja d’edat ha representat el 81% del total, una part important d’aquests han superat l’ESO satisfactòriament(19%). —Millora del mapa de les accions de formació, orientació i segui- ment. Juntament amb això, garantir el funcionament efectiu de la xarxa de punts d’acolliment i d’orientació. —Aprofundir el treball amb els instituts. Aquest és un dels eixos cen- trals del Pla Jove. Cal reforçar aquesta línia d’actuació, per tal d’implicar tota la xarxa pública. —Garantir la derivació de noves incorporacions al Pla. Això implica un treball intensiu abans del final del curs 2000-2001 de tots els agents implicats. —Tancament del procés de seguiment d’itineraris. El Pla preveu fins a divuit mesos de seguiment del procés de cada jove adscrit o adscrita, i en aquest sentit es preveu que només un grup reduït de persones necessitarà d’aquest suport especial. Paco Peralta Direcció de Formació Professional i Transició al Món del Treball fperalta@mail.bcn.es RECULL DE DADES SOBRE LA SITUACIÓ DE LES PERSONES INSCRITES AL PLA JOVE DADES MARÇ 2001 DISTRICTE SITUACIÓ NOMBRE PERSONES ATESES ET FO PGS PTT BT T ESO BATX ADUL ACAD PAGM CFGM ALTR NC FS TOTAL CIUTAT VELLA 80 10 10 11 4 7 12 3 2 3 2 1 0 6 2 7 80 EIXAMPLE 162 8 11 16 9 24 13 24 0 8 4 22 0 4 11 8 162 GRÀCIA 104 9 11 10 2 5 16 13 5 3 3 3 4 3 4 13 104 HORTA 47 4 5 4 4 2 6 4 3 2 3 2 1 6 1 0 47 GUINARDÓ NOU BARRIS 237 11 34 21 12 22 15 17 8 6 0 1 3 11 0 76 237 SANTS 158 7 14 8 5 23 34 7 5 11 7 7 2 6 9 13 158 SANT ANDREU 118 15 12 12 9 2 13 8 6 1 3 8 2 6 1 20 118 SANT MARTÍ 54 1 3 10 5 2 5 12 1 3 1 2 1 0 2 6 54 TOTALS 960 65 100 92 50 87 114 88 30 37 23 46 13 42 30 143 960 % 100 6,8 10 9,6 5,2 9,1 12 9,17 3,13 3,85 2,4 4,79 1,35 4,38 3,1 14,9 CLAU TIPUS DE SITUACIÓ ET ESCOLES TALLER FO FORMACIÓ OCUPACIONAL PGS PROGRAMA DE GARANTIA SOCIAL PTT PLA DE TRANSICIÓ AL TREBALL BT BUSCA FEINA T TREBALLA ESO REPETEIX 4T BATX ESTUDIA BATXILLERAT ADUL ESCOLA DE PERSONES ADULTES ACAD ESTUDIA ANGLÈS, INFORMÀTICA, DISSENY, ETC. PAGM PROVA D’ACCÉS AL GRAU MITJÀ CFGM ESTUDIA UN CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ DE FP ALTR ALTRES SITUACIONS O ESTUDIS NC NO CONNECTATS, DESPRÉS DE LES PRIMERES ACCIONS FS FI DEL SEGUIMENT FORMACIÓ OCUPACIÓ «Una de les prioritats centrals del Pla ha estat el treball d’informació desenvolupat als instituts de secundària de la ciutat.» La Facultat d’Arquitectura rep cada curs uns tres-cents nous ciutadans i ciutadanes provi- nents d’altres zones del país, dels quals apro- ximadament un 40% es quedarà a Budapest una vegada acabats els estudis i, per tant, influirà en el futur de la ciutat a través del seu treball i de la seva contribució a la formació de l’opinió pública. Els temes urbanístics sobre els quals cal tre- ballar són plantejats a la Facultat pels i per les arquitectes municipals i es basen habitualment en diferents actuacions en zones de la ciutat encara no planificades o que cal renovar i que en molts casos són problemàtiques. Les persones tècniques també aporten al projecte la documen- tació específica necessària per al treball i partici- pen com a conferenciants i consultors i consulto- res en la formació dels futurs i de les futures arquitectes. Budapest és, així doncs, al mateix temps, matèria i instrument d’ensenyament. L’experiència de ciutat educadora que presentem en aquesta ocasió s’emmarca en el terreny de les competències de planificació urbanística de l’Ajuntament de Budapest, i és un acord entre els responsables municipals i la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Ciències Tècniques i Econòmiques. Són el resum d’una conferència de dues arquitectes professores de la Facultat. e26 18CIUTATS EDUCADORES Núm. Maig 2001 BUDAPEST, COOPERACIÓ EN L’ENSENYAMENT DE L’ARQUITECTURA L a ciutat de Budapest és la capital i elnucli administratiu, econòmic i culturald’Hongria. Situada pràcticament al cen- tre geogràfic del país, hi ha tingut sempre un paper rellevant pel que fa a la política, l’educa- ció, la ciència i el desenvolupament. La seva població és de més d’1.800.000 habitants i està repartida en 23 districtes, cadascun d’ells amb el seu govern local. A Budapest ja és tradicional la cooperació entre totes dues entitats -Ajuntament i Universitat- que dóna dia a dia millors resultats. En el cas que ens ocupa, es considera fonamental que els futurs i futures arquitectes i urbanistes coneguin a fons els problemes actuals de la ciutat, comprenguin el punt de vista i la lògica dels i de les responsa- bles municipals, sàpiguen posar-se tant al lloc de la ciutadania com al de les autoritats responsa- bles i de les constructores i aconsegueixin elabo- rar projectes que acontentin al màxim a tothom. A més dels avantatges pràctics que proporcio- na aquesta col·laboració, n’hi ha un de molt important i poc perceptible: l’aparició de l’interès vers la ciutat per part dels i de les estudiants i un sentit de responsabilitat davant els assumptes que cal tractar-hi. És a dir, l’experiència col·labora en la formació d’un tipus particular d’arquitecte. La Facultat du a terme des de fa deu anys la celebració de la Setmana de la Creació, com a part important del programa d’estudis. A banda de la col·laboració de fa temps entre totes dues institucions en la formació de futurs i futures arquitectes i urbanistes, l’any 2000 l’A- juntament ha dedicat una atenció especial a la Setmana, cosa que ha permès poder contractar més professorat i donar més importància als projectes que es premien al final. L’any 2000, es va dedicar la Setmana de la Creació al Danubi. El paper del riu, des de sempre determinant en la història de Buda- pest, ha anat canviant sobretot en les zones més allunyades del centre de la ciutat, que antigament eren equipaments industrials o bé terrenys agrícoles o militars i que ara estan abandonats. El mal estat dels ponts dels afo- res i la diferència de nivell de les aigües fan difícil la revitalització d’aquestes zones. La Setmana va seleccionar deu intervencions unes del centre i d’altres de la perifèria al llarg del riu, de manera que es poguessin tractar de l’urbanisme; una anàlisi tan completa com fos possible de la situació, i l’aportació d’ide- es originals. El resultat ha estat una gran i rica varietat de propostes, la majoria de les quals de gran qualitat. El jurat va seleccionar catorze treballs com els millors, per la seva anàlisi seriosa i perquè constitueixen propostes innovadores i de bona presentació estètica, i es varen exposar a la universitat. La publicació d’aquests projectes s’utilitzarà com a material per als debats municipals sobre les decisions de planificació de futur a la ciutat. Gràcies a l’anàlisi sobre el terreny, l’alumnat ha conegut llocs insospitats i ha descobert “tresors amagats”. Al llarg del treball, s’han trobat també amb persones que representa- ven els interessos i la identitat locals, i han donat compte de les seves opinions en els resultats, encara que en molts casos aquestes opinions es trobaven lluny de la professió. D’altra banda, el diàleg amb el professorat ha anat més enllà de la feina concreta i s’han establert debats sobre la vida professional, les diferents tendències arquitectòniques a què pertanyen els i les arquitectes consagrats i el treball concret en cada estudi. La cooperació aporta a l’ensenyament situa- cions reals motivadores i a l’Ajuntament la possibilitat de veure el tema des d’un angle diferent, atès que gaudeix d’una situació intermèdia especial: l’alumnat encara no és arquitecte i té una percepció propera a la de la ciutadania i una creativitat encara no “conta- minada” per la “raonabilitat”, les males expe- riències de la lluita quotidiana i la rutina. A més, els i les estudiants solen ser més oberts i busquen noves vies, són capaços d’observar i analitzar de manera conscient els esdeveni- ments i de traduir les seves experiències al llenguatge professional. e 2718 CIUTATS EDUCADORESNúm. Maig 2001 CIUTAT EDUCADORA «Budapest és, al mateix temps, matèria i instrument d’ensenyament.» « L’ensenyament ofereix la possibilitat de participació i de formació de criteris. L’educació pot oferir, a més, la voluntat de participar en els assumptes públics.» H O N G R I A B U D A P E S T D a n u b i ON I COM Població 1.811.552 Nombre de districtes 23 Superfície (km2) 525 Nombre d’escoles infantils 558 Nombre d’escoles primàries (6-14) 410, amb 141.655 alumnes Nombre d’escoles de secundària (15-18) 265, amb 94.783 alumnes Nombre d’escoles superiors 51 Nombre d’universitats 13 Biblioteques públiques 74 Teatres 22 Museus 89 Cal avançar en la rendibilització dels beneficis d’aquesta cooperació, per exemple millorant el circuit de la publicació dels treballs i de l’organit- zació d’exposicions i de taules rodones obertes al públic. La difusió dels projectes pot portar la ciutadania, els dirigents i els creadors i creadores a la reflexió i l’intercanvi d’idees i a la constatació que el futur de la ciutat és un afer comú. La ciutat no solament ha d’ensenyar, sinó que ha d’educar. L’ensenyament ofereix la possibilitat de participació i de formació de criteris. L’educació pot oferir, a més, la volun- tat de participar en els assumptes públics. Aquesta actuació concreta pot ajudar a des- pertar aquesta voluntat en els nous i noves arquitectes i urbanistes. Secretaria de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores www.edicities.bcn.es pràcticament totes les influències del Danubi en la vida ciutadana. Com sempre es fa, es va demanar a l’alumnat i al professorat que deba- tessin als tallers no solament les condicions d’un canvi real, sinó també les conseqüències de les intervencions ja fetes. Una exposició dels objectius generals, una reunió als tallers per definir la metodologia i seleccionar les zones i un recorregut amb barca pel riu per visitar-les amb comentaris del professorat varen iniciar la Setmana. No s’esperaven com a resultat projectes aca- bats, però sí una aproximació oberta, sensible i crítica de la realitat, de la pràctica quotidiana El passat 18 de desembre de 2000 a la sala d’actes de la seu del districte de Ciutat Vella es va fer la presentació dels materials pedagògics sobre les cultures filipina, magribina i pakistanesa. A l’acte hi va assistir un gran nombre de representants de la comunitat educativa dels centres públics i concertats del districte, així com també representants de serveis educatius i de la inspecció d’ensenyament al territori. A quests materials han estat realitzats pel CIDOB com un encàrrec del distric- te de Ciutat Vella que recollia la iniciati- va del professorat dels centres educatius del dis- tricte. Per a la seva realització s’ha comptat amb el suport i la complicitat de l’Institut d’Educació. En l’acte de presentació es va lliurar un exem- plar a cada centre educatiu del districte de nivell no universitari sostingut amb fons públics. PER QUÈ AQUESTS MATERIALS? Ciutat Vella és el districte de la ciutat de Barce- lona que acull un nombre més alt d’immigrants. Segons les dades de l’Institut d’Estadística de 1998 el percentatge és del 23%. La presència d’alumnat de procedència estrangera a les escoles és un fet característic dels centres edu- catius del districte tant públics com concertats. Això ha significat per al professorat reptes importants que no sempre han comptat amb els recursos adients ni suficients. No obstant això, els centres educatius del districte han demostrat amb el seu treball diari la seva capacitat professional i de compromís social per atendre la diversitat cultural. La seva tasca e28 18CIUTAT Núm. Maig 2001 LES CULTURES FILIPINA, MAGRIBINA I PAKISTANESA CIUTAT VELLA ha implicat anar més enllà del que és el seu treball curricular per incorporar en els projec- tes educatius de centre l’atenció a les famílies i la relació amb el seu entorn immediat. La incorporació i el tractament de la diversi- tat cultural com un element enriquidor en el context educatiu és un fet real en els nostres centres. Les escoles i els instituts de Ciutat Vella són bons exemples de convivència per a la resta de la societat. Ciutat Vella té acumula- da des de l’àmbit educatiu experiència pedagò- gica sobre el tractament de la diversitat cultural i de relació amb les famílies. Aquestes experièn- cies es comencen a donar a conèixer i poden ser- vir a d’altres que s’inicien en el tractament de la diversitat cultural en el context educatiu. En el marc d’aquesta realitat, l’elaboració d’aquests materials és un recurs significatiu per al desenvolupament de la tasca docent en benefici de la integració social d’aquests infants i les seves famílies. COM S’HAN FET AQUESTS MATERIALS? Per elaborar-los s’ha comptat amb un grup de professorat del districte. S’ha partit de la seva experiència i de les necessitats amb les quals s’han trobat en el desenvolupament de la seva tasca docent en un context multicultural. Ini- cialment es va elaborar un índex de treball, que la Fundació CIDOB va anar desenvolupant i al qual va anar fent aportacions. El grup de professorat va anar revisant, suggerint, etc., fins a consensuar el contingut final. Cal dir que aquesta metodologia de treball permet socialitzar el coneixement i l’experièn- cia dels docents, a la vegada que els reconeix el seu treball i formació. QUIN ÉS EL SEU CONTINGUT? S’han volgut fer uns materials pràctics que poguessin ajudar a resoldre les situacions plan- tejades en el quefer quotidià de l’escola en rela- ció amb els infants i les famílies. Aquests mate- rials incorporen informació sobre dades bàsiques d’història, demografia, política, eco- nomia i de caràcter social; el sistema educatiu L’ús en la pràctica d’aquests materials serà el que realment validarà la proposta. Des del districte creiem que és aquesta la forma de valorar la seva utilitat i el seu impacte socioe- ducatiu. Així doncs, estarem atents a les apor- tacions que a partir de l’ús d’aquests mate- rials es facin des dels centres educatius, entitats i serveis vinculats a l’educació. Marleny Colmenares Serveis Personals del Districte de Ciutat Vella mcolmenares@mail.bcn.es e 2918 CIUTATNúm. Maig 2001 «S’han volgut fer uns materials pràctics que poguessin ajudar a resoldre les situacions plantejades en el quefer quotidià de l’escola en relació amb els infants i les famílies.» «Les escoles i els instituts de Ciutat Vella són bons exemples de convivència per a la resta de la societat. » de cada país, els hàbits alimentaris, les etapes de vida, el calendari, festivitats i principals cele- bracions, creences i pràctiques religioses, socialització i estructura familiar, relacions de gènere, llengua, algunes paraules i frases útils en cada llengua, i altres informacions i referèn- cies per ampliar els continguts. S’ha posat èmfasi en els elements comuns entre cultures i, tant com ha estat possible, s’ha fet un paral·lelisme entre la cultura dels immigrats i la d’acollida. QUINES SÓN LES PREVISIONS DE FUTUR? La receptivitat i la bona acollida que han tingut aquests materials per part de les escoles i ser- veis educatius del districte han obligat, de bon grat, a fer de manera immediata una nova edició. S’han rebut demandes d’universi- tats, biblioteques, entitats i escoles de fora del districte, que podran ser ateses a partir d’a- questa nova edició. Es pretén continuar aquesta línia de treball ampliant-la a d’altres cultures majoritàries al dis- tricte, així com anar actualitzant el material ela- borat completant-lo amb propostes didàctiques. INTERCULTURAL e30 18UNA MICA DE TOT Núm. Maig 2001 d’una part hauríem, objectivament, d’aspirar a l’avenç ràpid de la globalització; però, de l’altra, tenim l’obligació ètica i moral d’organitzar la resistència contra aquesta globalització i contra les empreses transnacionals, els mercats financers, les institu- cions multilaterals o regionals i els governs que els serveixen de suport. Restem ancorats en una mal anomenada globalitza- ció que està augmentant acceleradament les desigualtats entre les persones i les nacions, que està desregulant el treball augmentant l’explotació laboral dels més febles, que està con- centrant el poder cultural i polític atorgant-ne el control a inte- ressos privats que erosionen la diversitat cultural i els ideals democràtics aigualint la sobirania popular, que està provocant una pressió migratòria, un èxode poblacional sovint dramàtic per a les persones afectades, que està depredant els béns naturals i matant la biodiversitat i originant problemes medio- ambientals d’una magnitud extraordinària, que està mercanti- litzant les arts, el temps lliure, les relacions humanes, els sen- timents... Sebas Parra i Josep Callís Perspectiva Escolar. Núm. 251. Gener de 2001 HEM LLEGIT... Des de l’educació cal dir “sí” a la globalització! La globalització com a tal i per ella mateixa és positiva. Ningú, i encara menys des de l’educació, no pot oposar-se a l’evolució de l’espècie humana que des dels seus inicis ha caminat cap a la creació d’un escenari mundial comú que faci possible la cul- minació del procés d’hominització. Ningú no pot trobar raons de pes per enfrontar-se a la integració planetària en els àmbits de l’economia, la ciència i la tecnologia, la cultura, la política..., cercant la millora del desenvolupament humà i de l’espècie. Des de l’educació cal dir “sí” a la globalització-socialització de la riquesa, del pensament científic, de la informació i de la comunicació, de l’accés al coneixement, de la diversitat cultu- ral, de la justícia, de la igualtat, de la pau, de la llibertat, de l’e- xercici dels drets humans, de la pràctica de la solidaritat... És evident, però, que quan es parla de globalització no es parla aquest llenguatge de globalització humanista, on la per- sona és el centre de les activitats humanes, sinó que en aquest centre se situa el mercat i la riquesa. El sistema capitalista, per definició, quan parla de globalització l’entén com a globocolo- nització i potenciació de la manufactura de l’idiota col·lectiu que la fa possible. Vivim una sorprenent paradoxa dicotòmica: LECTURA Gemma Lienas El diari lila de la Carlota Editorial Empúries. Barcelona. 2001 “Un pamflet? Potser, sí, però jo crec més escaient dir que és un llibre on la Carlota, ajudada per la seva superàvia (les àvies no han de ser forçosament xarugues), analitza situacions de la vida quotidiana i observa les discrimi- nacions que encara es produeixen cap a les dones. Per poder- ho fer, li cal mirar la vida amb uns ulls nous i, per això, es posa les ulleres liles. Potser afegint la mirada femenina sobre el món o, dit d’una altra manera, potser feminitzant la societat, les dones patiríem menys discriminacions i, de passada, els homes també serien més feliços i, sens dubte, entre tots i totes construirïem un món millor.” Paraules de presentació de l’autora. TEATRE Versus Teatre Sota les faldilles Direcció: Óscar Molina Amb: Gemma Brió, Juli Fàbregas, Anna Sabaté, Laura Sancho Una obra de teatre de Franklin Rodríguez, adaptada al català per Ever Blanchet. Les relacions amoroses de tres dones que s’acosten als tren- ta anys, les seves frustracions i la complicitat entre elles; tot això tractat en un to còmic, d’una manera molt original. Tres dones molt diferents, però que connecten molt bé entre elles, sobretot per la visió que tenen dels homes i la capacitat per poder-se comprendre les unes a les altres, encara que les seves situacions personals siguin completament diferents. La Mercè, soltera i sense parella, que es baralla amb el seu con- testador perquè no té mai cap missatge; la Núria, una creativa publicitària que és infeliç amb la seva parella, per això visita a una psicòloga, i la Gavina, psicòloga, mare i divorciada, que intenta encoratjar-se donant consell als seus pacients. Només un actor per interpretar a sis homes diferents, però que per als ulls de les dones resulten tots ridículs, uns homes egoistes i vanitosos. Una posada en escena molt expressiva, donada també per la disposició de la sala: les actrius i l’actor estan situats al mig del públic; moviments escènics molt frescos i dinàmics que li donen un to juvenil. Mònica Hernández emav@emav.com un a m ic a de t ot e 3118 UNA MICA DE TOTNúm. Maig 2001 de t ot u na m ic a Nom _________________________________________________________________________________ Cognoms _________________________________________________________________________________ Adreça i telèfon de contacte __________________________________________________________________ Codi postal i població ________________________________________________________________________ Professió _________________________________________________________________________________ Lloc de treball _________________________________________________________________________________ Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pça. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es Vu ll r eb re B ar ce lo n a Ed u ca ci ó a c as a B u tl le ta d e su bs cr ip ci ó g ra tu ït a “La finalitat de les dades personals sol·licitades serà oferir-li serveis de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes dades s’inclouran en un fitxer confidencial i estaran protegides conforme al que s’estableix en la Llei 5/1992 de 29 d’octubre, de regulació del tractament informatitzat de les dades de caràcter personal, que quedarà a la seva disposició per a la seva consulta, modificació o cancel·lació.” ELS I LES QUE HEM ESCRIT EN AQUEST NÚMERO Artur Acevedo. Institut d’Educació Maria Aymerich Teresa-Eulàlia Calzada. Institut d’Educació Marleny Colmenares. Districte de Ciutat Vella Centre de Recursos Pedagògics Sant Andreu Drac Màgic, Cooperativa Promotora de Mitjans Audiovisuals Equip de l’EBM Niu d’Infants Mònica Hernández. EMAV Francesc Noguera. CEIPM Patronat Domènech Paco Peralta. Institut d’Educació Secretaria del Consell Escolar Municipal Secretariat de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores Rosa Toran. Amical de Mauthausen www.edu365.com Mar, Yolanda i David. Escola Pia Sant Antoni Montse i Susanna. AMPA de l’Escola Pia Sant Antoni Joan i Anna. Alumnes de cicle superior de primària de l’Escola Pia Sant Antoni Lídia i Juan. IES Mundet Helena, Olga, Damaris i Sara. Alumnes d’ESO de l’IES Mundet CONVOCATÒRIES VI Audiència Pública als nois i noies de la ciutat L’11 de maig, al Saló de Cent de la ciutat, va tenir lloc la VI Audiència Pública, que enguany porta com a títol Barcelona més verda. Com volem que sigui un jardí del nostre districte? En l’acte es van presentar els deu espais públics seleccionats, un per districte, amb el disseny de jardí elaborat pels nois i noies de les escoles particpants. Del 12 al 20 de maig podreu veure’ls exposats a l’Hi- vernacle del Parc de la Ciutadella. L A T IR A C Ò M IC A P er P au O li v é Escola d’Expressió i Psicomotricitat Barcelona. Del 2 al 13 de juliol de 2001 XXXII Cursos d’Expressió, Comunicació i Psicomotricitat Associació per a l’Expressió i la Comunicació Escola Municipal d’Expressió i Psicomotricitat Organitza: En conveni amb: Entitats col·laboradores: C EA UNIVERSITAT DE BARCELONA Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Matriculació, a partir del 28 de maig Escola Municipal d'Expressió i Psicomotricitat C/ Cisell, 15, 2a planta Tel. 93 223 24 76 / 93 223 07 57 Fax. 93 223 26 38 www.bcn.es/IMEB/expressio