Núm.20 setembre / octubre 2001 250 ptes. 2 e 20 Setembre / Núm. octubre 2001 4 NOTÍCIES 10 A FONS 16 RECURSOS 24 Aliments sagrats L’autoestima docent a la baixa Planetari Municipal PROJECTE Pont del Dragó segueix innovant Deu hipotètiques raons Centre de Recursos de l’Espai EDUCATIU DE CIUTAT Inauguració del Jaume Carbonell L’educació i la immigració Planetari Municipal a Barcelona Junts per Àfrica 18 CONSELLS ESCOLARS Jornades PEC 2001 Nova edició del Programa 13 ASSOCIACIONS De què serveix participar-hi? d’Activitats Escolars La globalització i l’educació La participació de l’alumnat Barcelona educa en el respecte en el lleure als consells escolars Un compromís per l’educació a 26 CIUTATS EDUCADORES la ciutat de Barcelona Sabadell, el pes educatiu 14 d’una ciutat 6 PERSONATGES SOM XARXA Covadonga Monge, educadora L’Escola Viver Castell compromesa, font d’experiències 20 ESPAI OBERT de Sant Foix Cap a una nova cultura esportiva 28 CIUTAT 25 anys d’història Reflexions al voltant de les Agenda 21 atribucions de El compromís de Barcelona l’entrenador esportiu per a una ciutat sostenible 8 OPINEM El calendari escolar 30UNA MICA DE TOT Quan l’escola té una funció social 22 BCN A L’ESCOLA Hem llegit Teatre Va de Web més enllà de l’educativa Fòrum l’Escola i la Ciutat Convocatòries Tira còmica Daniel Resines Isabel Boix Josep Rovira Director de Formació Professional i Direcció de Planificació Educativa Consell Escolar Municipal Transició al Món del Treball i Coordinació Territorial Coordinació: Ignasi García de la Barrera Ignasi García de la Barrera Jaume Capsada Director adjunt de Planificació Direcció de Planificació Educativa Educativa i Coordinació Territorial i Coordinació Territorial Redacció: Núm.20 setembre / Patrici Hernández octubre 2001 250 ptes. Manel Vila Daniel Resines Director de Serveis Educatius Direcció de Formació Professional Disseny gràfic original: i Transició al Món del Treball Villuendas+Gómez disseny Josep M. Rius Director de Recursos i Serveis Generals Emili Pérez Disseny gràfic: Direcció de Centres Gramagraf, SCCL Casimir Macià Educatius Municipals Director de Centres Educatius Municipals Secretaria i administració: Dolors Cabrera Programa de Publicacions de Carme Turró Direcció de Centres Educatius Municipals l’Institut d’Educació de l’Ajuntament BARCELONA EDUCACIÓ Secretària del Consell Escolar Municipal de Barcelona. Tercera època Esteve Barandica Plaça d’Espanya, 5, 08014 Barcelona Pilar Figueras Direcció de Serveis Educatius tel: 934023534; fax: 934023601 Consell editorial Secretària de la Comissió e-mail: imebatencio@mail.bcn.es Marina Subirats interdepartamental Barcelona Dolors Casanovas Regidora presidenta de la Comissió Ciutat Educadora Projecte d’Innovació i Qualitat Il·lustració: Pere Ginard. Escola Massana d’Educació i Cultura de l’Ajuntament de la Pràctica Educativa Fotografia portada: Natàlia Limones Direcció Impressió: Impremta Municipal Manel Blasco Eva Martínez-Picó Roser Vila Gerent de l’Institut d’Educació Projecte Educatiu de Ciutat ISSN: 1135-2655 Consell de Redacció Dipòsit legal: B-10674-97 Teresa Eulàlia Calzada Lídia Marsol M. Josep Udina Directora de Planificació Educativa Departament d’Organització Comissió Interdepartamental © Institut d’Educació i Coordinació Territorial i Sistemes d’Informació Barcelona Ciutat Educadora de l’Ajuntament de Barcelona Setembre / Núm. 20 octubre 2001 e 3 JA TENIM CONSORCI D’EDUCACIÓ! es vacances ens han donat forces. Tornem amb l’energia a vessar i un munt d’ide- L es per endegar. El tancament de curs va ser molt profitós i, de cara a aquests pri- mers mesos, moltes de les iniciatives que vam posar en marxa llavors comença- ran a veure la llum. D’aquí a uns quants dies es farà efectiva la constitució del Consorci d’Educació de Bar- celona. Després d’un període de treball conjunt entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, a mitjans del mes de juny es va assolir el consens sobre el redactat definitiu dels estatuts que l’han de regir. A partir de llavors, aquest text ha hagut de superar els tràmits necessaris fins a la seva aprovació final. Aquest moment és la culminació d’un procés que s’inicia amb la Carta Municipal de Barcelona, que ja “Els homes es consideren superiors crea el consorci com un ens associatiu entre ambdues administracions per a la gestió a les dones, però barregen amb això conjunta de funcions, activitats o serveis. la idea d’igualtat entre homes i dones. És molt curiós.” Tal com s’estableix al mateix text dels estatuts, el Consorci d’Educació de Barcelona desplegarà les seves competències al llarg dels propers cinc anys. Entre aquestes, en Jean Paul Sartre destaquem les següents: – Programació i distribució territorial dels centres docents no universitaris. – Creació, en el marc de la planificació general, construcció i obres de reforma, ampliació i millora dels centres docents públics. – Gestió de tots els centres públics d’educació infantil, primària, secundària i postobligatòria. – Gestió dels programes de garantia social, formació professional específica i centres d’ensenyaments de règim especial i d’educació de persones adultes. – Educació complementària i extraescolar. – Creació, en el marc de la planificació general, i gestió dels centres pedagògics i de recursos, de serveis de suport, assessorament i investigació psicopedagògica i de formació del personal docent. – Execució dels programes d’educació compensatòria. – Vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria. – Reglamentació i gestió del transport, menjador i altres serveis escolars. – Aplicació, a Barcelona, de la normativa de matriculació d’alumnes i qualsevol altra d’anàloga que necessiti una adaptació específica. – Emissió d’informes preceptius de les sol·licituds relatives a l’establiment de centres concertats a la ciutat de Barcelona. El Consorci vetllarà especialment perquè en tots els centres docents, i en el marc de l’ordenació curricular, es presti una atenció especial a l’ensenyament de continguts referits als drets humans reconeguts i protegits en normes internacionals i en la Cons- titució, i també a l’organització i l’activitat de les organitzacions internacionals l’objec- tiu principal de les quals sigui el foment de la pau, la cooperació i la solidaritat. Sens dubte, el Consorci d’Educació serà un instrument molt potent per intervenir i reestructurar l’educació pública no universitària de la nostra ciutat. És l’oportunitat d’acostar l’experiència i la visió de l’ens local, sempre més proper, a la gestió del siste- ma educatiu, sovint mancat d’aquesta interlocució. És l’ocasió per unificar la xarxa pública de Barcelona i aconseguir optimitzar el servei que es presta a la ciutadania. I és el marc necessari per poder establir un diàleg constructiu i aprofundir en les nos- tres responsabilitats envers el dret a l’educació. És per aquesta raó que des de l’Institut d’Educació estem enllestint un conjunt de pro- postes a aportar a aquest nou ens que facin de les escoles de Barcelona l’instrument perquè tots els nois i noies, sense distincions, puguin assolir els nivells adequats en els seus estudis i puguin formar-se en tots aquells principis d’autonomia personal i de ciutadania que la societat actual ens reclama. Editorial 4 e NOTÍCIES 20 Setembre / Núm. octubre 2001 notícies ALIMENTS SAGRATS Fins al 30 de setembre encara podeu veure l’exposició Aliments sagrats. Pa, vi i oli a la Mediterrània antiga, presentada pel Museu d’Història de la Ciutat, al Saló del Tinell. Aquesta exposició és la segona del cicle Medite- rranium i aborda l’herència comuna de tots els pobles de la Mediterrània des d’una perspectiva alimentària. Podreu veure més de 200 objectes, alguns d’ells amb 11.000 anys d’antiguitat, procedents de més de 38 museus d’Europa i del Pròxim Orient. PONT DEL DRAGÓ SEGUEIX INNOVANT El Centre Municipal Pont del Dragó, a8042585@centres.xtec.es, fa quinze anys que dóna l’oportunitat a persones amb greus problemes de mobilitat i comunicació d’accedir al món amb l’ajut de la informàtica. Actualment existeixen adaptacions que permeten a persones molt afec- tades físicament accedir a l’ús dels microordinadors. Gràcies a l’aplica- ció de la informàtica milloren la seva comunicació, la mobilitat, els apre- nentatges bàsics i tècnics, el joc, l’ocupació del temps lliure, el control de l’entorn, etc.; en poques paraules, la seva qualitat de vida. El Centre Municipal Pont del Dragó és l’única experiència a tot l’Estat en formació professional amb aquest tipus de població, per la qual cosa ha obtingut el premi HELIOS de la UE per l’experiència més innovadora en el camp d’ajudes tècniques per a persones amb disminució. El centre té la inten- ció en un futur proper d’obrir-se més a la ciutadania, com a centre de recursos, i així poder arribar a un col·lectiu més ampli, treballant en espais més norma- litzats. El curs 2001-2002 està previst el seu trasllat a un nou local adaptat i condicionat per a persones amb disminució motriu. Esteu tots convidats i convidades a la inaugu- ració prevista per al proper 3 de desembre. INAUGURACIÓ DEL PLANETARI MUNICIPAL El Planetari Municipal, colonies@icxauxa.es, situat des de 1972 en un espai pertanyent al CEIPM Escola del Mar, ha estat renovat i adaptat a les expectatives de l’ensenyament actual. La inauguració del Planetari i del Centre de Recursos de l’Espai, que comptarà amb la presència de Pedro Duque, astronauta de l’Agència Espacial Europea, tindrà lloc el proper 18 de setembre, a les dotze del migdia, al CEIPM Escola del Mar, carrer Gèno- va, 12. Hi esteu especialment convidats i convidades! 20 Setembre / Núm. octubre 2001 NOTÍCIES e 5 JUNTS PER ÀFRICA Creu Roja, Intermón-Oxfam i Metges sense Fronteres han endegat una campanya per “donar el millor final a la pesseta”, sota el lema Junts per Àfrica, www.jun- tosporafrica.org. L’objectiu de les tres ONG és el de conscienciar la ciutadania perquè destini les seves darreres pessetes, davant del canvi a l’euro, a ajuda humanitària i pel desenvolupament de l’Àfrica, donant d’aquesta manera així un bon final a la histò- rica moneda. Segons el Banc d’Espanya, en el procés de canvi a l’euro es podrien “perdre” fins a 40.000 milions de pessetes. La iniciativa compta amb el suport de nombroses empreses i organitzacions socials. La recollida de monedes s’iniciarà el proper 1 de gener i finalitzarà el 30 de juny de 2002. Pròximament us ampliarem detalls de la campanya. UN COMPROMÍS PER L’EDUCACIÓ NOVA EDICIÓ DEL PROGRAMA D’ACTIVITATS ESCOLARS A LA CIUTAT DE BARCELONA El Programa d’Activitats Escolars 2001-2002 (PAE), www.bcn.es/imeb/acti- La ciutat de Barcelona té una llarga tradició de compromís amb l’educació, vitatsescolars, aplega, un curs més, l’oferta educativa de la ciutat, presen- entesa com a motor de creixement individual i col·lectiu, una tradició tant un total de 1.996 activitats per a les diferents etapes i cicles educatius. pedagògica centenària que es va enriquint amb noves realitats i Es pot consultar tant en suport cd-rom com per internet. El Programa es pre- processos. En els darrers anys, a més de les millores estructurals i dels sentarà el proper 6 de novembre, a les 17 hores, en el Triangle Ferroviari, al canvis legislatius que han afectat el conjunt del sistema educatiu, la ciutat qual s’accedirà amb un tren del metro de l’any 1924, recentment restaurat. ha continuat aportant visions i propostes per millorar la funció i la qualitat de l’educació, i també la relació estreta entre la ciutat, la comunitat i els centres escolars. Amb aquest esperit, el passat 4 de juliol, a l’IESM Juan Manuel Zafra, va tenir lloc la signatura d’un acord entre els sindicats CCOO i UGT, i l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. Aquest acord representa un marc de diàleg i entesa a partir del qual poder construir conjuntament el futur de l’educació de la ciutat. En aquest sentit, l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, com a representant de la tradició municipalista i de la vinculació de la ciutat amb l’educació, i les centrals sindicals CCOO i UGT, com a representants dels i les professionals del sistema educatiu municipal, manifesten la voluntat conjunta de bastir un compromís a favor de l’educació a la ciutat. Un compromís comú que contribueixi a millorar la qualitat i reforçar el paper de l’educació, amb la participació dels agents educatius i dels i les professionals. BARCELONA EDUCA EN EL RESPECTE L’acord es proposa treballar en diferents àmbits, com ara: l’educació com Aquest és el lema de la convocatòria d’enguany del a servei públic, els ensenyants i professionals de l’educació com a agents projecte Barcelona Identitats, que arriba a la seva de canvis, el Consorci d’Educació de Barcelona i l’educació com a sisena edició. El projecte, impulsat per l’Institut responsabilitat compartida. d’Educació, www.bcn.es/imeb/valors, convida els centres educatius de la ciutat a millorar i comunicar les seves pràctiques. La proposta ofereix ajuts per al desenvolupament de projectes educatius que contribueixin a la construcció plural de noves identitats ciutadanes. En aquesta convocatòria es promou el valor del respecte com a condició imprescindible de tot encontre educatiu que inclogui la coeducació, la sostenibilitat i la interculturalitat. El termini per presentar projectes finalitza el proper 31 d’octubre a les 14 hores. 6 e SOM XARXA 20 Setembre / Núm. octubre 2001 L’ESCOLA-VIVER CASTELL DE SANT FOIX 25 ANYS D’HISTÒRIA El passat mes de juny vam celebrar escola ofereix estudis de gran qualitat El maig de 1978, i com a resultat de tres anys L’en jardineria i horticultura ornamental, de treball en la posada en pràctica d’aquesta l’aniversari d’un centre educatiu amb programes adaptats i en un entorn experiència, en va quedar definitivament municipal fruit d’un projecte immillorable. Al llarg de la seva formació, els estructurada la programació global. nois i noies participen activament en fires i El 29 de desembre de 1980 es va aprovar capdavanter al nostre país. Fa 25 exposicions del sector, col·laboren a millorar la una ordre, publicada en el BOE del 26 de maig anys l’Ajuntament de Barcelona va imatge de la ciutat i són responsables del man- del 1981, per la qual “s’autoritza definitiva- teniment del Parc Cervantes de Barcelona. En ment el funcionament del centre privat de for- acollir una proposta d’un grup de molts casos, després d’aquest aprenentatge, mació professional en la modalitat d’educació persones sensibilitzades i els trobem com a jardiners i jardineres de la especial Castell de Sant Foix, de Santa Maria nostra ciutat i d’arreu de Catalunya, fet que de Martorelles”. esforçades per millorar i ampliar el evidencia la seva completa integració al mer- Durant els anys vuitanta i noranta, l’Escola camp de l’educació i la inserció cat laboral. Viver es va consolidar com a escola de forma- L’Escola Viver Castell de Sant Foix, després ció professional adaptada que atén alumnat laboral per a la gent jove amb de 25 anys, segueix essent un projecte vàlid i amb necessitats educatives especials i que, a necessitats educatives especials a d’èxit. Integra un equip de professionals que través de l’ensenyament de la jardineria i l’hor- constantment es planteja nous reptes i endega ticultura ornamental, promou amb èxit la seva través de la teràpia horticultural. projectes per intentar adaptar-se a les necessi- preparació i inserció en el món sociolaboral. La materialització d’aquesta tats i les demandes emergents. LA PROPOSTA EDUCATIVA proposta va ser l’Escola Viver LA TERÀPIA HORTICULTURAL: DE CASTELL DE SANT FOIX Castell de Sant Foix. ORIGEN DEL NOSTRE Partint de la teràpia horticultural, la finalitat PROJECTE ESCOLAR del centre ha estat sempre aprofitar els avan- La teràpia horticultural és una disciplina que tatges i els beneficis del cultiu de les plantes s’ha anat configurant al llarg dels més de dos- per tal de formar professionalment joves amb cents anys d’història que ja té. Va ser el 1792 quan dèficits de tipus psíquic i proporcionar-los una Benjamin Rush, un metge americà, va reconèixer sortida laboral en el món de la jardineria. el benefici del treball en els seus pacients. Tanmateix, al llarg dels anys l’Escola Viver El 10 d’abril de 1975, la Delegació de Cultura ha anat evolucionant, condicionada també de l’Ajuntament de Barcelona va nomenar, mit- per les demandes i les necessitats que han jançant un decret municipal, una comissió tèc- anat sorgint a l’entorn metropolità de Barce- nica assessora que estudiés i implantés la lona i rodalia. teràpia horticultural aplicada a persones amb Així doncs, no tan sols els i les joves amb dèficits intel·lectuals. L’1 d’agost de 1975 la deficiències intel·lectuals sol·licitaven entrar a comissió va encarregar a Epifanio Llamazares l’escola, sinó també altres nois i noies amb l’organització i posada en marxa del primer una experiència de fracàs escolar fruit de centre a Espanya. raons ben diverses (desestructuració familiar 20 Setembre / Núm. octubre 2001 SOM XARXA e 7 «L’efecte que té el treball amb la terra i el contacte amb les plantes és enormement positiu per a la maduració de qualsevol persona.» «La tasca realitzada els Activitats de dinàmica laboral: responsable les persones que van creure en la creació d’a- de grup, ordre del material, organització de questa escola i la van promoure. Hem compro- darrers 25 anys ha satisfet tasques, compravenda... vat que l’efecte que té el treball amb la terra i de sobres les expectatives Activitats de formació del propi oci: per esti- el contacte amb les plantes és enormement mular la persona a integrar-se en el barri, en positiu per a la maduració de qualsevol perso- que s’havien format les esplais, en activitats culturals... na i, especialment, per a les persones amb persones que van creure en alguna dificultat. Ho creiem fermament, fruit NOVES EXPECTATIVES dels resultats observats amb els prop de 500 la creació d’aquesta escola.» Amb el nou mil·lenni encetem una nova alumnes que hem atès al llarg d’aquests anys. etapa plena d’expectatives i reptes. D’entrada, Estem animats i animades a continuar i con- amb el decret d’educació especial, caldrà defi- solidar aquesta tasca, amb la col·laboració i/o del barri, bloqueigs emocionals, problemàti- nir i concretar com resta emmarcat Castell de de les institucions i sense perdre de vista les ca psicològica, dificultats de relació social, etc.). Sant Foix dins de l’oferta educativa existent. noves i canviants demandes que puguem El projecte de Castell de Sant Foix, doncs, ha S’obren diversos camins, com els programes anar observant. evolucionat i no ha quedat tan sols com a eina de garantia social adaptats, els cicles forma- terapèutica, sinó que també ha esdevingut un tius de grau mitjà i algunes especialitats (flori- Equip de l’Escola-Viver Castell de Sant Foix instrument pedagògic per promoure la inserció cultura, agricultura biològica, medi ambient, a8037280@centres.xtec.es social d’aquestes persones. forestal...), així com cursos de formació contí- Aquest tipus d’alumnat, amb una preparació nua i ocupacional, cursos per a persones afec- adequada i adaptada, pot aspirar a integrar-se cionades a la jardineria, convenis amb els IES socialment i laboralment en el món adult. per crear crèdits variables de jardineria, etc. Aquesta preparació no ha de ser estrictament Aquestes possibilitats es poden realitzar aïlla- tècnica i professional, sinó que cal completar- dament o bé complementant-se les unes amb la amb tots els aspectes d’adaptació social i de les altres. El que sí que és clar és que l’escola situació laboral. disposa de suficients recursos, humans, mate- Es dissenya, per tant, un conjunt d’activitats rials i d’infraestructura, així com d’un entorn que comprenguin: privilegiat enmig de la natura, perquè sigui Activitats productives: situacions reals de prou interessant aprofitar i mantenir aquesta treball, producció i comercialització. riquesa al servei dels nois i noies que ho Activitats tècniques: ús d’eines, maquinària, puguin necessitar. S’obre també un nou horit- treballs mecànics i manuals creatius i estimulants zó relacionat amb la sostenibilitat, a la qual d’iniciativa i decisió pròpies. l’escola s’ha d’anar adaptant, incorporant Activitats escolars: formativa bàsica (llegir, escriu- transformacions en els sistemes d’aprofita- re, comptar...) i formació específica de la professió. ment de l’aigua i l’energia i participant activa- Activitats de formació personal: foment dels ment en el Projecte Agenda 21. Creiem que la hàbits de conducta, higiene, autodisciplina, tasca realitzada els darrers 25 anys ha satisfet treball, autonomia... de sobres les expectatives que s’havien format 8 e OPINEM 20 Setembre / Núm. octubre 2001 Fotografies: Tatiana D. Matthews EL CALENDARI QUAN L’ESCOLA TÉ UNA FUNCIÓ Som davant d’un tema polèmic, en el qual els D’altra banda, l’alumnat del cicle superior penso que no té prou hores lectives per poder desenvolupar els programes i treballar una mica bé. interessos i necessitats són sovint divergents Per això, començaria una mica abans al setembre, perquè d’aquesta i contraposats. Alumnat, professorat i famílies tenen manera se soluciona una part d’aquests problemes de les famílies i als nois i noies els poses una mica a to per poder començar el curs bé. Ara, els seus arguments i les seves raons. Trobar els pràcticament, el curs el comences a l’octubre. equilibris i una certa racionalitat es fa difícil. D’altra banda, la proposta de la setmana de quatre dies em sembla bé per als alumnes de més edat, però llavors augmentaria les hores lectives A més, hi juguen altres factors de tipus social, cultural d’aquests dies. Ara ja ens trobem que hi ha famílies que fan jornada i de l’entorn. Tenim uns calendaris escolars adequats? intensiva els divendres i els nois i noies et porten el paperet dient que a la tarda no vindran. Estan adaptats per donar resposta a tots els agents implicats? Vegem què n’opinen. Marta, de l’Ampa del Ceip Ramon Llull La resposta a la qüestió de la conveniència o inconveniència del calenda- ri escolar pot tenir una doble resposta en funció del punt de vista que s’a- Mercè, mestra del CEIP Ramon Llull dopti. Com a mares i pares dels nostres infants, l’actual calendari es pot Per nombre de dies de vacances, considero que l’actual calendari està bé considerar bo en termes generals. Penso que presenta una càrrega lecti- com està. El professorat necessita una sèrie de períodes de descans. Pot- va suficient i que els períodes de descans són adequats i necessaris. ser el que faria és escurçar una mica les vacances de l’estiu. No té sentit Ara bé, des del punt de vista de les famílies com a persones treballado- ara, no havent-hi exàmens al setembre, començar tan tard el curs escolar, res, el tema és un altre. Actualment, en els medis urbans, acostumen a cap al quinze. Tal com ho tenim ara, entre l’1 de juliol i l’1 de setembre, treballar els dos membres adults de la família, amb la qual cosa l’es- per al professorat ja està bé. I, pel que fa als infants, penso que se’ls tructura del calendari actual provoca un problema social que va més podria retallar una mica. Es podria acabar una mica més tard i començar enllà de l’escola i que de retruc crea problemes a la mateixa escola. una mica abans. I per tal d’equilibrar, posaria alguns dies de vacances en Representa un focus de conflicte entre el professorat i les famílies. Un els trimestres d’hivern, que són llargs. Els infants tenen raó quan comen- exemple d’això l’hem tingut amb el tema de la jornada intensiva al mes ten la possibilitat de tenir més dies després de Reis. El que passa és que de juny: és un tema estrictament laboral del professorat i la decisió són uns dies de molt mal repartir, perquè hi ha prou dies de vacances per final l’ha de prendre el consell escolar. Penso que no cal implicar les Nadal, suficients. famílies en aquest tema. El que és clar, d’altra banda, és que les vacances dels nens i nenes són La qüestió de fons, doncs, se situa en com cobrir aquests espais que un problema per a la majoria de les seves famílies, perquè difícilment l’escola no assumeix, sense que siguin “guarderies”, amb uns mínims de coincideixen. Cada cop hi ha un ventall més ampli d’alternatives, però garanties educatives. La solució, més enllà dels esforços de moltes encara no són suficients, ni estan a l’abast de tothom. associacions de mares i pares per facilitar alternatives, seria que les 20 Setembre / Núm. octubre 2001 OPINEM e 9 «Els períodes de vacances estan mal distribuïts al llarg del curs escolar.» ESCOLAR SOCIAL MÉS ENLLÀ DE L’EDUCATIVA administracions competents destinessin pressupostos extraordina- «Sovint només veiem les ris, seguint una mica els models dels països nòrdics, que ho tenen molt ben resolt. necessitats de la família i ens oblidem En resum, el calendari escolar, com a mare, considero que està bé; però de les necessitats dels infants.» com a treballadora és un drama: produeix moltes angoixes entre les famílies. Carles, Albert, Clara i Teguise, alumnes de Cicle tenir-ho en compte. El que es vol solucionar és una necessitat derivada Superior de Primària del Ceip Ramon Llull dels horaris laborals de les famílies. Ja està bé com està. Potser haurien de donar més dies de festa per Nadal, Si fem una comparativa al llarg de tot el sistema educatiu, podem per poder jugar, després de Reis; si no, no tenim temps per jugar amb les veure que com més grans són els infants menys dies lectius tenen els joguines que ens regalen. I això, sobretot, pel que fa als més petits. seus calendaris, quan les necessitats sembla que haurien de ser inverses. Clara: Hauríem de tenir més dies de vacances per Nadal i Setmana Santa, De totes maneres, a la nostra etapa tots aquests temes no estan tan i menys a l’estiu, potser amb una setmana menys també estaria bé. contemplats com després, a les etapes obligatòries, especialment pel Una cosa que canviaríem és que els divendres a la tarda fos festa, que que fa a recursos i activitats alternatives. no haguéssim de venir a l’escola. Això afectaria els més grans, perquè per als petits ja està bé tal com està, perquè juguen més aquí, a l’escola. M. Soledad, Ramon i Enrique, de l’Ampa de la Llar d’Infants El Mar Eugènia, Núria, Elisabet, Mento, Cristina, Imma i Rita, Creiem que el nombre de dies de vacances a l’estiu és exagerat. És un educadores de la Llar d’Infants El Mar calendari que funciona fa molts anys i que potser abans tenia un cert A nosaltres ens manquen moltes coses quant a calendari, com pot ser sentit o estava adaptat a la realitat social, però s’han produït massa can- disposar de temps per poder programar com a equip la nostra tasca. Una vis al mercat de treball i a les estructures familiars per no plantejar refor- de les possibilitats que s’està estudiant i que s’ha proposat al departa- mes. En aquest sentit, cal posar-se al dia. ment és que els centres puguin disposar de monitors de migdia que per- A més, hi ha el tema del desaprofitament de recursos econòmics i d’in- metin realitzar aquelles tasques d’equip que ara no podem assumir. fraestructures que suposa el tancament dels centres educatius en Tanmateix, l’actual calendari, amb les edats que atenem, no podem dir aquests períodes. Els centres públics els estem pagant entre tots. que sigui el més convenient de cara a les famílies. Sí que és cert, d’altra banda, que els infants han de disposar d’uns dies Nosaltres no hem de solucionar tots els temes de les famílies. Aquí de vacances, sense activitat escolar, i que cal que les famílies busquin oferim un temps educatiu i eduquem unes hores, però, fora d’això, cal alternatives, perquè l’escola no ens ho pot solucionar tot. Els períodes de buscar altres solucions i alternatives. vacances estan mal distribuïts al llarg del curs escolar. En el tema del calendari, però, sovint només veiem les necessitats de Un altre problema és l’econòmic. En general, les activitats alternatives la família i ens oblidem de les necessitats dels infants. Els nens i les que s’ofereixen en els períodes de vacances escolars acostumen a ser nenes potser queden massa hores fora de l’àmbit familiar, i això caldria cares o a suposar una càrrega econòmica que no tothom pot assumir. Jaume Carbonell Director de Cuadernos de Pedagogía jcarbonell@cisspraxis.es 20 Setembre / Núm. octubre 2001 A FONS e 11 L’AUTOESTIMA DOCENT A LA BAIXA DEU HIPOTÈTIQUES RAONS L’autoestima, entesa com l’actitud valorativa obvietats: en alguns contextos i situacions escolars, on les condicions de treball es fan particularment difícils, el malestar docent n’és una conse- i la representació cognitiva que un subjecte o col·lectiu qüència lògica. Ara bé, en altres situacions i circumstàncies cal analitzar fa d’ell mateix, és un dels conceptes que, en els darrers si el malestar docent és fruit de les condicions objectives o no és altra cosa que la construcció d’una coartada i d’un discurs còmode i autojusti- temps, han penetrat amb més força en la comunitat ficatori per oposar-se a qualsevol procés d’innovació i de canvi, vingui educativa. Es parla sovint d’infravaloració de l’actuació d’on vingui. D’altra banda, s’oblida la cara positiva de la professió, com si existís un cert complex d’inferioritat a mostrar-la, quan és evident que docent, de manca de protagonisme, de pèrdua avui hi ha molts mestres que troben molt sentit al seu ofici, que en gau- d’autoritat, de la construcció i projecció d’una imatge deixen i que hi descobreixen un munt de satisfaccions. 4. La irrupció d’altres agents educatius i la competència que hi sor- negativa i difusa de la professió, i d’algunes coses geix, que han fet que el magisteri ja no exerceixi amb l’exclusivitat de fa que tenen a veure amb la baixa consideració un temps la instrucció o transmissió del coneixement. La televisió i el món de la imatge, les noves tecnologies de la informació i de la comuni- de l’autoconcepte docent. cació i l’allau d’ofertes extraescolars han generat un cert grau de descon- cert i confusió. Alguns sectors ho perceben fins i tot com una pèrdua d’autoritat, com si la seva feina quedés qüestionada i amb un cert grau n qualsevol cas, és evident que la professió viu i sobreviu amb un de por i d’angoixa davant d’un futur tecnològic que cada vegada contro- E fort complex d’inferioritat, perquè pensa que el que fa és poc valo- len menys. rat, que les seves innovacions no són reconegudes i que els seus esforços són menystinguts. Cal dir, però, que sovint és el professorat mateix el que fa ben poca cosa per lluitar per aquest merescut reconeixe- «Sovint és el professorat mateix el que ment, professional i social, instal·lant-se en la cultura de la queixa per- fa ben poca cosa per lluitar per aquest manent; una via que no condueix enlloc, més que al propi cansament i a la desmoralització individual i col·lectiva. merescut reconeixement, professional Les causes d’aquest fenomen, per tant, són internes i externes a la i social, instal·lant-se en la cultura professió i extraordinàriament complexes. Vet aquí deu hipotètiques raons de la baixa autoestima docent plantejades de forma necessària- de la queixa permanent.» ment sintètica: 1. El creixent, diversificat i poderós món dels experts i dels especialis- tes del món de la psicopedagogia i del conjunt de les anomenades cièn- 5. La crisi de la vocació del magisteri, entesa com una manca d’identifi- cies de l’educació que monopolitzen el discurs educatiu. Ells són els que cació, d’il·lusió i de compromís global amb la infància, l’escola i la dissenyen reformes, programes d’innovació i plans de formació; ells són comunitat, i una falta d’orgull vers la professió. Sembla que algunes d’a- els que marquen l’agenda dels temes dels quals cal parlar, del que és questes paraules pertanyen a altres temps i que la vocació de mestre s’i- important i del que no ho és. Ells són els que investiguen, publiquen i dentifica amb sacerdoci, voluntarisme i caràcter missioner, com si aquest són convidats als fòrums educatius i als mitjans de comunicació. Així, concepte no fos susceptible d’evolucionar en la postmodernitat i no es durant els darrers anys, la innovació educativa s’ha fet més des de l’a- pogués pensar també en clau d’una concepció innovadora i progressista cadèmia que des de l’escola. Hi ha mestres que només són escoltats de la professió. quan es converteixen en experts. 6. El desplegament per part de l’Administració d’una àmplia retòrica 2. La permanent culpabilització –familiar, social i dels mitjans de sobre la importància del professorat, que, en la pràctica, es queda en comunicació– de l’escola pel fals descens del nivell d’ensenyament i del focs d’encenalls. La veu del professorat —més enllà de quatre simula- treball del professorat. Aquí es dóna un curiós joc de paradoxes: les cres i escenificacions per sortir del pas— és exclosa del debat sobre les famílies i el conjunt de la societat critiquen els mestres i fins i tot se’n reformes educatives, projectes pedagògics o altres grans decisions que malfien; però, al mateix temps, cada cop hi deleguen i hi confien noves afecten directament el professorat. Tampoc l’Administració és gaire sen- funcions i responsabilitats. És evident que la polivalència docent té un sible a l’hora de valorar la feina real del professorat, millorar les seves límit, i quan es confon la professió amb les heroïcitats d’un superman o condicions de treball o escoltar les seves reivindicacions. d’una superwoman, difícilment les expectatives socials s’acompleixen. 7. La tan esmentada autonomia docent queda diluïda o esborrada per 3. El discurs obsessiu i dominant sobre el malestar docent que eclipsa la cada cop més poderosa colonització administrativa i burocràtica de els aspectes satisfactoris i positius de la professió. No negarem algunes l’escola. Cada vegada l’ensenyament està més condicionat i regulat —el 12 e A FONS 20 Setembre / Núm. octubre 2001 currículum, l’avaluació, els temps, els espais, l’organització i funciona- manera, hem assistit a una continuació —explícita o implícita— d’aque- ment dels centres, etc.— i resta llibertat als equips de mestres i a les lla mort del mestre i del triomf de l’especialista a què ens referíem en el comunitats educatives per construir projectes educatius pedagògica- punt anterior. ment diferenciats. 10. El fet que tothom se sent autoritzat a criticar i qüestionar l’escola i 8. Els nous plans d’estudi de la dècada dels noranta han suposat la el treball del mestre i a parlar-ne. A diferència del que passa amb altres mort del mestre i el triomf de l’especialista. Així, molts estudiants adqui- oficis i professions on es reconeix l’existència d’un saber específic adqui- reixen des de bon principi aquest nou perfil d’especialista d’educació rit a còpia de formació i experiència, en l’ensenyament sembla que física, musical o especial, el qual consoliden quan accedeixen als cen- aquest reconeixement no existeixi i que es pensi que es tracta d’un camp tres, en “integrar-se” als claustres. D’altra banda, els estudis de magiste- on el sentit comú, la pràctica com a educadors familiars o la proximitat ri s’han anat devaluant davant l’allau de noves carreres més exigents i que dóna l’experiència com a estudiant són capital cultural suficient per valorades que han anat apareixent en l’àmbit de les ciències de l’educa- poder interpel·lar el professorat d’igual a igual. Aquesta posició es va ció i altres ciències humanes i socials. Un parell de circumstàncies avalen refermant en la mesura que el nivell cultural mitjà de la població va aug- aquesta situació: d’una banda, la nota de tall d’accés exigida als estu- mentant. No s’acaba d’entendre que l’art o la ciència també s’adquirei- diants de magisteri sol ser més baixa que en aquells altres estudis i, d’al- xen amb l’estudi, i això, naturalment, desmoralitza el professorat. tra banda, una bona part dels estudiants que acaben magisteri seguei- Conclusions? Només tres i breus a tall de consells: a) recuperar l’orgull xen altres estudis. de ser i fer de mestre amb tot el que això suposa; b) investigar i analitzar 9. L’autèntic fracàs, llevat d’algunes excepcions, de la formació del més a fons aquestes i altres raons de la baixa autoestima, fent ús del professorat pel que fa a aconseguir una nova cultura professional innova- pensament que es fonamenta en les explicacions complexes i multicau- dora i una modificació dels seus hàbits i actituds que facin possible un sals i no en els quatre tòpics que busquen la fàcil —o impossible, segons canvi en les seves pràctiques escolars i en la vida als centres i a les aules. com es miri— quadratura del cercle; i c) transgredir i capgirar en la pràc- A més, aquesta formació és sovint molt fragmentada i li ha faltat l’enfoca- tica tot allò que impedeix als mestres tenir més autonomia, autoritat i ment d’una visió global de la infància, l’escola i l’ensenyament. En certa poder. Les dificultats són grans, però les possibilitats són immenses. «Un consell: recuperar l’orgull de ser i fer de mestre amb tot el que això suposa.» 20 Setembre / Núm. octubre 2001 ASSOCIACIONS e 13 LA GLOBALITZACIÓ I L’EDUCACIÓ EN EL LLEURE Sovint ens plantegem, ense cap mena de dubte, les mobilitza- «L'educació d’infants i joves cions ciutadanes, ja siguin en forma de i darrerament amb més força, Smanifestació, de festa reivindicativa o avui ens ha de permetre què podem fer per lluitar contra de campanya de sensibilització, són molt un demà amb persones adultes importants i útils. Però des del nostre punt de les injustícies de tota mena que vista, la millor manera d’aconseguir canviar el crítiques, responsables, assolen el nostre planeta. I, avui, món (perquè, no ho oblidéssim, d’això es trac- compromeses i amb voluntat ta en darrer terme) és a partir de l’educació. no hi ha dubte que la màxima L’educació d’infants i joves avui ens ha de per- de canvi social.» expressió d’aquesta realitat la metre un demà amb persones adultes críti- ques, responsables, compromeses i amb etapa educativa. Posem un exemple. Partim de representa el fenomen de la voluntat de canvi social. Una societat i un món la base que la globalització no és per se per- globalització econòmica, la darrera més justos només són fruit que els seus habi- versa; el que és pervers és la manera com tants també ho siguin. Les societats no són s’està duent a terme. Bé, en aquest cas, pel “recepta” del capitalisme per quelcom eteri que flota en l’espai; les formem que fa als infants de 6 a 8 anys ens interessa superar les fronteres nacionals les persones i el nostre tarannà. que comprenguin que globalització vol dir con- Òbviament, parlar d’educació és molt genè- junt, és a dir cooperació, on cadascú té un i impedir qualsevol possibilitat ric; formal, no formal, informal... Però als paper que beneficia el grup i que aquest paper d’acció política contrària als Escoltes Catalans i la Fundació Josep Carol no és ni millor ni pitjor que el que desenvolu- (que engloba l’Escola Forca, serveis de forma- pen la resta. La proposta d’activitat pot ser designis del benefici lucratiu. ció, i Esca, serveis educatius i de lleure), treba- visitar, en una excursió, un petit poblet, on hi llem des de l’educació no formal, concreta- ha un forn, un mecànic, una fruiteria, gent que ment des del que s’ha anomenat educació en es dedica a la pagesia... Serà fàcil observar el lleure. que globalment el poble funciona perquè tot- Dins d’aquest marc educatiu, lliure d’una hom hi té importància, tothom treballa en certa rigidesa d’estructures i programacions benefici propi i dels altres. Això ho podem fer que pateix l’ensenyament escolar en la majo- veure als infants en forma de gimcana, per ria dels casos, i amb l’orientació del que ano- exemple. El proper dia podríem fer un joc de menem la pedagogia de l’acció (aprendre fent; simulació al nostre agrupament on cadascú fer de l’activitat el motor de l’aprenentatge), jugués un rol dels personatges que han cone- vam pensar de realitzar un conjunt d’activitats gut a l’excursió. Però els educadors faran el rol per a cadascuna de les quatre etapes educati- de grans intermediaris: compraran els produc- ves amb les quals nosaltres treballem: Follets tes de la pagesia molt barats i els vendran a (6 a 8 anys), Llops (9 a 11), Raiers (12 a 14) i les botigues molt cars... Qui els podrà com- Pioners (15 a 17); i propostes formatives per prar? Qui es farà ric? Qui s’anirà empobrint? als educadors i les educadores. Els infants de 6 a 8 anys poden adonar-se’n D’aquesta manera, i amb el propòsit de for- perfectament. I veuran que la globalització no mar educadors i educadores, a l’Escola Forca, és dolenta, però la manera d’aplicar-la, sí. serveis de formació s’han realitzat diversos cursos al voltant d’aquesta temàtica i per al proper any se’n seguiran oferint. Pel que fa al treball directe amb infants i Ricard Alonso i Vicent joves, s’ha partit d’uns objectius generals i Director de l’Escola Forca, serveis de formació aquests s’han anat concretant segons cada Responsable pedagògic de la Fundació Josep Carol 14 e PERSONATGES 20 Setembre / Núm. octubre 2001 COVADONGA MONGE EDUCADORA COMPROMESA, FONT D’EXPERIÈNCIES Com definiries la teva tasca com a educadora responsabilitat, perquè se li encarreguen tas- al llarg dels teus anys de docència? ques analítiques o recursos tècnics molt cars i Voldria destacar en primer lloc que pràctica- complexos. La química, en aquests camps d’a- ment sempre he estat a l’escola pública, treba- plicació, requereix una maduresa que amb les llant amb un tipus d’alumnat una mica “decan- noves situacions no tenim temps de treballar. tat”. En tot cas, sempre he lluitat per valors com ara una escola oberta, sense imposicions Vas ser pionera en la introducció a la forma- de ningú, integradora i respectuosa. He inten- ció professional de les pràctiques a les empre- tat educar per tal que els nois i noies portessin ses. Penses que aquest és un tema ja consoli- una vida autònoma, tant personalment com dat en els actuals plans d’estudis? econòmica, i per la responsabilitat a través Certament, ja existeix tot un sistema de Tota una vida dedicada i entregada dels continguts de la formació, i promovent la pràctiques; hi ha força gent treballant i recur- a educar les noves generacions. participació. He volgut sempre que les tutories sos dedicats al tema. Jo tinc la fama que vaig estiguessin íntimament vinculades als apre- començar molt aviat, ja des de la primera Compromesa amb el seu temps, nentatges, treballant per tal de superar les ten- escola del Besòs en la qual vaig treballar als amb la realitat social que l’ha sions entre la norma i les reflexions personals. anys seixanta. En aquest sentit, vaig aplicar D’altra banda, he volgut que l’avaluació fos els consells del director de l’Escola del Treball, envoltada, la Covadonga representa més que una qüestió legal i definitòria per pro- que va acollir de manera oberta i desinteressa- un exemple, un mirall on abocar moure un autèntic desenvolupament de capa- da la proposta que li vam fer de formar auxi- citats i ser una proposta per respondre ade- liars de laboratori, tenint en compte el context la mirada per trobar la imatge quadament al món interior i exterior del jovent. «He volgut sempre que del treball exigent, rigorós El teu camp d’especialització s’ha centrat les tutories estiguessin i generós, sovint anònim, en la didàctica de la química. Com has viscut que ens pot ajudar en la tasca els diferents canvis que han experimentat íntimament vinculades aquests ensenyaments amb les successives als aprenentatges, treballant d’educar per fer persones lliures, reformes del sistema educatiu? crítiques i autònomes. Actualment estem en un moment com jo mai per tal de superar les havia conegut pel que fa al tema dels mòduls tensions entre la norma professionals en diferents nivells. Comporten ja un nivell d’especialització, però també capa- i les reflexions personals.» citen per a certa polivalència de competències per al treball en el seu vessant ocupacional. en què ens trobàvem, que era un barri de fàbri- Per a mi, ara resulten molt interessants els ques. Ell proposava que l’escola donés, com nous crèdits d’organització, de seguretat, de feien ells, la cultura i la formació que des del control de la qualitat, per a les noves com- treball necessitaven per ser més eficaços a la petències. Ha estat un canvi d’estil en les feina. L’escola seria la que integraria per a l’a- empreses que les escoles hem sabut incorpo- lumnat les dues activitats. Als pocs mesos, la rar molt bé. Sovint hem d’explicar que aquests majoria de l’alumnat, que principalment eren són crèdits de tecnologia química, i la gent se noies, ja tenien un contracte en empreses, en sorprèn que no siguin “maries”. El professorat, laboratoris, relacionats amb la química. Junta- d’altra banda, s’està actualitzant i aprèn cons- ment amb els programes reglats, teníem una tantment, perquè la química ha canviat molt part dedicada a fer un seguiment del que feien tant a la universitat com a l’empresa. a les empreses. Alguns dels tècnics de les Amb la química ocupacional, aplicada, que empreses eren col·laboradors, feien con- ara estem treballant, l’alumnat té molta ferències, aportaven materials i donaven Tatiana D. Matthews 20 Setembre / Núm. octubre 2001 PERSONATGES e 15 «Sempre he procurat ser una marcada orientació de formació reflexiva, comunitària, per a l’acció en barris marginals, feliç i fer feliços els altres. de faveles. Formava part de l’equip de moni- I, també, complicar-los la tors, em van atorgar l’estatus de consultora general en diferents temes i col·laborava en vida per una bona qualitat tot el que em demanaven. Darrerament he de l’ensenyament.» estat completant temes de gestió de qualitat, de bones pràctiques, de seguretat, i he après i he gaudit molt donant aquesta formació. suport a les pràctiques. Per la seva banda, ells enviaven els seus treballadors a formar- Com veus la situació actual del col·lectiu se a les escoles. professional dels docents? I la tasca que les Covadonga Monge Amb el sistema actual de pràctiques obli- organitzacions sindicals estan duent a terme? Vaig arribar a Barcelona el 64, havent passat gatòries, en un any d’estudis i pràctiques es fa Al llarg de la meva vida he treballat tant en per Palència, la Universitat de Salamanca i molt difícil assimilar els continguts, especial- el tema de la formació del professorat com en Montpeller, amb uns anys de batxillerats. He ment en el grau mitjà, en el qual encara no el món dels sindicats. Actualment veig entre el viscut aquí la millor part de la meva vida s’han assolit uns nivells de maduresa personal professorat, en general, molta dedicació. Hi ha educadora, amb dos parèntesis, a Menorca suficients, i on es necessita encara molta com- centres públics extraordinaris quant a la pro- (primària, ciències) i al Brasil (ocupacional). pensació. D’aquesta manera, ara pateixen uns funditat dels seus plantejaments i els mèto- Aquí em vaig iniciar al naixent barri del horaris dobles, el problema dels transports des, creatius, provocadors i molt interessants. Besòs, a l’escola Joan Maragall, adjunta a (moltes empreses s’han allunyat del centre de També conec, però, professorat que se sent les filials femenines de l’institut del mateix la ciutat) i el fet de compaginar tot plegat amb angoixat, especialment per les dificultats d’un nom. Els darrers vint-i-tants anys he passat la vida personal en aquesta etapa. En les pràcti- alumnat amb tot tipus de problemes. A més, pels instituts municipals Lluïsa Cura i Narcís ques hem tingut en compte la formació en la res- pateixen una pressió forta d’adequació al Monturiol. Mentrestant, vaig col·laborar al ponsabilitat, com fer-los persones crítiques amb canvi que requereix una actuació des de l’Ad- naixement de la FP a Esplugues, vaig el món de l’empresa, atenent els drets i deures, ministració, i des dels equips directius, donant treballar en la formació de seminaris amb realisme, respecte i autoestima, sent parti- temps adecuat per al reciclatge. Es donen mol- didàctics i de formació pedagògica a l’ICE de cipatius, creant un bon ambient, sent solidaris. tes situacions de manca de salut laboral. A la Politècnica, vaig acompanyar tasques tota aquesta situació es donen solucions sindicals en un segon pla, l’inici dels Plans Per què donaves tanta importància en la sovint massa individuals. I encara manca tot d’Ocupació Juvenil, i vaig fer estades de teva tasca docent al tema de les competències un treball col·lectiu que els sindicats, princi- diferent durada a la perifèria de Belo socials dels nois i noies? palment, han d’assumir. Horizonte, donant suport a projectes de A mi em sembla obvi que una escola pública Comenta’ns alguna experiència que t’hagi producció i autoocupació, alfabetització i popular no pot estar fora de l’entorn, dels marcat d’una manera decisiva al llarg de la d’adults i organització comunitària. barris nous i d’immigració, carents, en els teva trajectòria com a educadora. Fa uns mesos que m’han jubilat de l’escola i quals he treballat. He viscut, a més, una època Una va ser el meu pas per la primera escola no havia invertit temps a preparar-me per molt intensa de compromís personal amb la en la qual vaig treballar a Catalunya, la del deixar de fer el que crec que he sabut fer i transformació de la realitat, amb un moment de Besòs concretament, i especialment pel tema que m’ha agradat tant. Ara estic a punt de canvi polític que em va agafar de ple, participant de les pràctiques de química. Aquí vaig coinci- fer acompanyament educatiu i compensatori en grups que han entès el vessant sociopolític dir amb un grup amb vocació transformadora amb dos col·lectius, un del Raval i un altre de tota feina, i especialment de la d’ensenyar. d’escola, del barri, de la política educativa. d’exdrogoaddictes, aportant gratuïtat Hem tractat alumnat, la majoria noies, des- Érem molt joves, però amb un esperit molt perquè encara puc, i no totes les necessitats plaçades de la tecnologia i de les responsa- maco i obert. educatives estan ateses. Mentrestant, intento bilitats. Encara ara es fa molt difícil per a Un altre moment que m’ha marcat molt va reorganitzar la meva vida i recupero tants elles trobar igualtat fins i tot per fer pràcti- ser el meu pas per l’ICE de la Politècnica, per d’interessos que no he pogut atendre o fruir. ques i convenis. allò dels companys que buscaven una altra Des de l’inici vam tenir clar que el jovent for- visió de la química i un altre prestigi per als Per a tu l’EDUCACIÓ… mat críticament i en la responsabilitat tècnica estudis de la formació professional. …de quin color és? Blanc de bata havia de jugar un paper personal i col·lectiu en Després, també, el fet de col·laborar amb …quin dia de la setmana és? Divendres tarda un treball en el barri. grups de persones excloses, que busquen sor- …quina estació de l’any és? L’inici de la tardor També quan he estat en actuacions educati- tir de la seva situació, de forma solidària i fent …quin menjar és? Barrejat brasiler, ves no reglades aquest fet social ha tingut un comunitat a la vegada, i no només fora d’aquí, una mica de tot protagonisme especial, com quan vaig iniciar al Brasil, sinó també a la nostra realitat. …quina beguda és? Batut de fruites els plans d’ocupació juvenil, amb una majoria Finalment, vull recordar el fet de trobar-me …quin sentiment és? Creure que de joves en risc de col·lectius marginalitzats pel carrer amb exalumnes que em recorden col·laboro en el amb els quals calia compensar tantes injustí- com una persona molt exigent, però que grà- creixement de cies viscudes i mancances educatives per a cies a aquesta exigència se n’han sortit molt quelcom especial una inserció tardana, però encara justa. bé en la vida, tant si han treballat en el camp Com explicaries què és Explica’ns breument la teva participació i com- de la química com si no ho han fet. l’EDUCACIÓ a un ésser Insistint, tens uns promís amb projectes educatius al tercer món. Sempre he procurat ser feliç i fer feliços els vingut d’una altra galàxia? estris per al teu He treballat principalment temes educatius altres. I, també, complicar-los la vida per una coneixement en amb una ONG brasilera que treballa en dife- bona qualitat de l’ensenyament. aquest lloc. Utilitza’ls rents camps. Un d’ells era una associació d’ar- bé, comparteix-los, tesans i petits constructors; un altre, dife- millora’ls. rents grups d’alfabetització d’adults, amb Patrici Hernández Tatiana D. Matthews 16 e RECURSOS 20 Setembre / Núm. octubre 2001 CENTRE DE RECURSOS DE L’ESPAI PLANETARI MUNICIPAL L’Institut Municipal d’Educació de astronomia és una ciència complexa i a l’hora atractiva, ja que ens revela els Barcelona ha decidit recuperar un L’secrets de l’Univers, ens acosta als ini- equipament ja existent: el Planetari cis de l’existència i ens dóna respostes sobre la nostra pròpia vida. Municipal, situat des de 1972 en un Com més retrocedim en l’origen de l’Uni- espai pertanyent al CEIPM Escola vers, més avancem en el coneixement del nos- tre propi origen. Tot plegat en un marc de del Mar, renovant-lo i adaptant-lo a dimensions físiques quasi sobrenaturals per al les noves expectatives de nostre enteniment i envoltat d’astres magní- fics i sorprenents. És un espai on neixen i l’ensenyament actual. moren estrelles de dimensions fabuloses i incomprensibles, que ens permet sortir de la nostra quotidianitat i petitesa i ens fa reflexio- nar sobre conceptes tan abstractes com l’infi- nit o el buit, aparentment fàcils d’entendre. L’astronomia ens parla d’un fascinant viatge a través de l’espai/temps del qual tot i tots formen part, des de la galàxia més enorme fins a la partícula més petita, compartint un princi- pi i un destí lligat, més enllà d’on el nostre coneixement pot comprendre. Per poder transmetre conceptes tan elabo- rats i abstractes als nostres nens i nenes, hem d’aprofitar la seva enorme capacitat d’imagina- ció i fantasia, extreure els coneixements ja expe- rimentats per ells i ser capaços de traslladar magnituds enormes i processos molt complexos a models de dimensions terrestres (per exem- ple, transformant històries mitològiques en contes per a nens), simplificant-ho tot de forma que siguin assimilables, com a mínim en part. Envoltar-nos d’un espai tan suggeridor com el Planetari i amb uns materials complementa- ris que els escolars poden manipular ens ajuda que tots junts, professorat i alumnat, puguem construir un univers a la mida de cada infant, tot jugant amb els astres i sense perdre de vista la realitat científica. El nou Planetari Municipal ha modernitzat el projector inicial, així com les instal·lacions, dotant-les dels equipaments necessaris, tant pel que fa a estructures bàsiques com a mate- rial educatiu, en un intent que tot resulti tan acollidor com sigui possible i ens ajudi a fer 20 Setembre / Núm. octubre 2001 RECURSOS e 17 «Un planetari serveix LA HISTÒRIA DEL principalment per reproduir PLANETARI MUNICIPAL L’any 1972, i amb motiu del cinquantè aniver- el cel tal com el veiem sari de la fundació de l’Escola del Mar, l’Ajun- des de la Terra.» tament de Barcelona va instal·lar un petit pla- netari que s’havia mostrat al Saló de la Infància l’aprenentatge d’aquestes matèries molt més i la Joventut d’aquell curs escolar. Es tracta atractiu per als nens i nenes. d’un model de petit planetari NonaIII/1962 L’equipament consta de quatre espais, el fabricat als EUA per la casa Spitz Laboratories principal i més gran és on se situa el planetari. de Pennsilvània. Aquest tipus de planetari és Un planetari serveix principalment per repro- l’adequat per a facilitar l’aprenentatge de l’as- duir el cel tal com el veiem des de la Terra. En tronomia a les etapes d’educació infantil i aquest cas, com que l’espai principal és més primària. Llavors era un dels pocs planetaris gran que la cúpula, hem pogut fer a la mateixa que hi havia a l’Estat espanyol i, encara ara, «Un univers a la mida de sala un segon ambient, que anomenem El cel l’únic planetari municipal per a alumnes d’a- profund. Es tracta d’una representació fluores- questes etapes educatives. cada escolar, tot jugant amb cent dels astres més llunyans i que no veiem a Després de més d’un quart de segle de fun- els astres i sense perdre de simple vista, de manera que es dóna a l’espai cionament, i d’un curt període d’inactivitat, una doble possibilitat d’observació: la del que s’han restaurat tant l’edifici como l’aparell. vista la realitat científica.» és visible a simple vista i la del que és més llunyà, només visible amb grans telescopis. Les sessions de planetari són conduïdes sempre per un monitor especialista, que les dinamitza fent participar en tot moment els nens i nenes en la sessió. El Planetari permet fer sessions a la carta en funció de l’interès i les necessitats del grup, adaptant-les a totes les etapes escolars. El Planetari Municipal ofereix als diferents cen- tres escolars de la ciutat de Barcelona un pro- grama i un espai per a l’estudi de l’Univers, lli- gat al currículum escolar. EL CENTRE DE RECURSOS DE L’ESPAI En els espais annexos al Planetari Municipal volem crear un Centre de Recursos de l’Espai que tingui com a finalitat la documentació, Un recurs com l’actual planetari té innom- orientació didàctica i préstec de recursos, brables valors educatius. Cal pensar que en el oferts com a servei de suport i assessorament disseny curricular base d’educació primària, al professorat en temes d’astronomia. entre els objectius terminals de l’àrea de Tant a través d’Internet com amb la bibliote- coneixement del medi (el medi natural), es ca del centre o mitjançant cursos específics formulen els següents: per a mestres, podrem compartir les nostres Identificar la Terra com a planeta del siste- experiències en l’ensenyament de l’astronomia. ma solar i els astres més propers, algunes Ara col·loquem la “primera pedra” d’aquest estrelles i algunes constel·lacions. centre amb uns mínims de recursos, com a punt Identificar el dia i l’any amb els períodes de de partida, però necessitem l’ajuda de tots per rotació i translació de la Terra respecte del Sol. convertir-lo en un punt de trobada del professorat És a dir, es tracta d’un recurs i unes activitats interessat a apropar-se més a aquesta ciència. absolutament curriculars. A més, en les orienta- Una idea important del centre és que no volem cions didàctiques per dissenyar activitats d’en- només que ens visiteu, sinó que també volem senyament-aprenentatge d’aquesta àrea, i dins sortir nosaltres i tenir presència als centres esco- d’aquest disseny curricular base, es planteja lars i a la ciutat, dinamitzant observacions per que “convé remarcar que un objectiu important tal d’acostar-nos més al cel de Barcelona. de l’etapa d’educació primària és el d’ajudar el El Planetari Municipal i Centre de Recursos nen i la nena a ampliar el seu camp d’observa- de l’Espai s’inaugura el 18 de setembre. A ció tant com sigui possible, i estimular que el partir de l’1 de setembre podeu realitzar les seu desig d’indagar arribi a aspectes de la reali- reserves a través de la web de l’Institut Muni- tat que potser no apareixen com a rellevants en cipal d’Educació de Barcelona. els seus interessos aparents.” Però, a més, l’ex- periència ens mostra que tot el que té relació Lluís Gómez amb els planetes, estels, constel·lacions, etc., Planetari Municipal ja des d’edats molt primerenques desperta un colonies@icxauxa.es interès especial. 18 e CONSELLS ESCOLARS 20 Setembre / Núm. octubre 2001 DE QUÈ SERVEIX LA PARTICIPACIÓ DE L’ALUMNAT En el debat sobre la qualitat de l’ensenyament, hi ha sovint un punt dedicat a la participació de l’alumnat. Normalment, la conclusió és que aquesta és insuficient. Que hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar. Es poden buscar culpables: els reglaments, els procediments, les estructures, el professorat, les famílies; hi ha qui fins i tot culpa l’alumnat. robablement, partim d’un error de base Pque pressuposa que naixem ensenyats i que la participació és una cosa tan natural i intrínseca a l’ésser humà com menjar, tapar-te quan tens fred, riure... Doncs així no anem bé. Resulta que a participar s’hi aprèn. Fins i tot podríem dir que a participar s’hi aprèn partici- pant (“se hace camino al andar”). Però que, en qualsevol cas, en aquest aprenentatge es pro- dueixen errors, desencisos, èxits, frustracions, alts i baixos, il·lusions, més errors... Camp complicat, aquest de l’adolescència, eh? Hi ha algú en aquesta societat que se’n surti, amb els i les adolescents? A part de les marques comercials, em sembla que ningú. Per què deu ser, això? Potser perquè aquestes coneixen millor que ningú com són els i les ado- lescents, quines motivacions tenen, què els interessa de veritat, què pot fer que es moguin. A veure si ara els únics que es prenen seriosa- ment l’adolescència són les empreses! Valga’m Rosa Sensat! I els altres, què estem fent? Doncs, probablement, projectant en la gent més jove un model de persona adulta que ni els interessa, ni falta que els fa. Per cert, val la pena participar? 20 Setembre / Núm. octubre 2001 CONSELLS ESCOLARS e 19 PAR?TICIPAR-HI? ALS CONSELLS ESCOLARS «Probablement, les associacions d’estudiants són els agents educatius més propers i també més desconeguts que hi ha als instituts.» Quan un incaut es presenta a les eleccions, té pees, o autonòmiques). Perquè, és clar, no és greu, perquè, com a mínim, aquí ningú pren el suport d’algú? De qui? De la seva família? Ho pas perquè els ho diuen els pares (4% de parti- mal. El pitjor és veure el dossier de premsa d’un dubto. Del professorat? Ho dubto. Dels seus cipació als consells escolars), o per les campa- sindicat d’estudiants i observar que la majoria companys i companyes? Ni pensar-hi. Així nyes (que poden mobilitzar un percentatge, de notícies estan relacionades amb les càrre- doncs, a Barcelona tenim tot de personetes que però no a tothom). A veure si és que el professo- gues policíaques després de les manifesta- entren a una habitació plena d’adults, a les vuit rat no ho fa tan malament i motiva els estu- cions. Quina mena de país és aquest que repri- del vespre, per discutir sobre el sexe dels diants? O és perquè per primera vegada aquesta meix sistemàticament la gent jove que reclama àngels. Per cert, com és que els monitors i gent poden complir el ritual del vot? Esperem una educació de qualitat? La violència associa- monitores de menjador no tenen representant que no sigui pel darrer motiu. da a la participació de l’alumnat hauria de preo- al Consell Escolar? Un col·lectiu desaprofitat. En cupar-nos, i molt. És molt greu que una gent qualsevol cas, esperar que gent de setze anys que està fent un aprenentatge polític i de ciuta- (o de tretze!) tingui una consciència social, i que «Cal tota una cultura al dania sigui tractada d’aquesta manera. Després sàpiga defensar-la, i que tingui iniciativa, i que direm que el jovent es queda a casa, però el que tingui el suport de més gent de setze anys... és voltant de la participació no podem esperar és que tota activitat de pro- demanar molt, no? Cal tota una cultura al vol- als instituts que de moment testa requereixi tanta dosi d’heroïcitat per càpi- tant de la participació als instituts que de ta. No han de ser herois, no pot ser. Parlant clar i moment no tenim, i un bagatge d’aquest tipus no tenim, i un bagatge català: la violència policíaca en les manifesta- triga molts anys a generar-se. d’aquest tipus triga molts cions d’estudiants és un element desmobilitza- La democratització d’una escola passa per la dor de la ciutadania. democratització de la societat, i la democratit- anys a generar-se.» Tot plegat, quin panorama, eh? Un país on no zació de la societat passa per la democratització participen ni les persones adultes, on el jovent de l’escola. I això complica molt les coses. Per és reprimit violentament cada vegada que aixe- què no fem escoles-bombolla i engeguem la Sobre el tema del professorat i les eleccions, ca la veu, amb unes dificultats brutals per enca- realitat social a pastar fang? Tot seria més fàcil, cada any des del Consell de la Joventut de Bar- rar amb garanties la formació dels i de les ado- no? Però és que resulta que ara s’insisteix en tot celona, conjuntament amb el Consell Escolar lescents, amb una reforma educativa més que això del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC, per Municipal, l’Institut d’Educació, el CISEC i la qüestionada... Sempre hi haurà qui digui que als amics) que parla de l’escola-comunitat i que Regidoria de Joventut, fem una campanya per sembla que haguem passat quaranta anys de insisteix que l’escola no és l’únic agent educa- promoure la participació dels i les estudiants. dictadura. I és que hi ha molts malpensats. tiu, i que ha d’establir complicitat amb els altres Entre els materials que editem, sempre hi ha De totes maneres, i com a mostra que no tot agents educatius de la ciutat, i, és clar, podem una guia del candidat/a, i el comentari típic i són exabruptes, farem un estudi conjunt el Con- caure en l’error d’anar a buscar els altres agents tòpic és: “hauríem de fer una guia del professo- sell de la Joventut de Barcelona, l’Institut d’Edu- fora de l’institut; però, i si els tinguéssim dins? rat”. I és que de vegades en sentim de fortes. cació i la Fundació Jaume Bofill que donarà una Potser el PEC no ho ha previst? Els acusem de Perquè hi ha mesures disciplinàries que sem- explicació racional i endreçada a les qüestions competència deslleial i intrusisme o ens posem blen no gran cosa, però que quan parlem de que, impulsivament, han anat sortint al llarg d’acord generant complicitats? Probablement, quelcom tan delicat com la democràcia es con- d’aquest article. les associacions d’estudiants són els agents verteixen en negació de drets fonamentals: dret educatius més propers i també més descone- de reunió, d’opinió, de manifestació; i no estem guts que hi ha als instituts. exagerant, és que negar a l’alumnat una sala on Ep, que ens descuidem de parlar de la partici- reunir-se és negar el dret de reunió, es miri per Joffre Villanueva pació a les eleccions als consells escolars! on es miri. Vicepresident Diagnòstic? Ningú s’explica massa bé com és I ara ve quan els experts parlen de canals for- del Consell de la Joventut que els i les joves hi participen en un 60% (més mals i informals de participació, i que s’ha d’en- de Barcelona que els adults a les municipals, generals, euro- tendre, que el jovent... Però això no és el més cjb@cjb.org 20 e ESPAI OBERT Setembre / Núm. 20 octubre 2001 CAP A UNA NOVA CULTURA ESPORTIVA REFLEXIONS AL VOLTANT DE LES ATRIBUCIONS DE L’ENTRENADOR ESPORTIU Tots patim avui dia la malaltia del control, l’aversió al un temps ençà, sembla que per ser entrenador/a s’hagi d’actuar D’durament o volent lligar de mans l’equip des de la banda, com si canvi. El més curiós sobre el rol i les atribucions de el procés educatiu fos unidireccional en el cas de l’esport. Els l’entrenador esportiu és, potser, la devoció d’ell/ella entrenadors estan gestionant els equips esportius des d’una perspectiva d’excessiva rudesa. Tanmateix, l’entrenador és un punt de la trajectòria (sobretot si és ell) al control. La figura del guru no esportiva de l’esportista, no pas un suport continuat. queda lluny del que molts entrenadors esdevenen, si es La manca d’identitats autònomes en l’esport professional i de formació genera situacions curioses. Sovint s’exigeix als esportistes que responguin valen del seu caràcter i el seu estatus, amb una en situacions concretes amb desimboltura, tot i que se’ls eduqui dins d’un minuciosa construcció d’autèntics imperis de la esquema tancat. No podem pretendre com a entrenadors que els aprenen- tatges esportius es consolidin en un sentit o orientació en què no s’ha tre- negociació i el sotmetiment dels esportistes. ballat prou. És com si es tragués un gos de Pavlov del seu laboratori i es can- viessin les seves condicions de l’entorn i de l’experiment mateix. Respondre efectivament a les prerrogatives fèrries de joc imposades per l’entrenador no fa sinó disminuir les possibilitats de generar aprenentatges autònoms. En aquest sentit, sobretot en esport de formació, sembla mentida que els pares i mares aprovin amb benevolència (per a l’entrenador de torn) les pautes robotitzades, els comportaments militars, el sacrifici d’un pro- jecte formatiu, per un resultat esportiu. Suposo que això es palpa en tot l’ambient social: els mitjans de comunicació, l’escola, la família. Però, precisament perquè es dóna per fet, perquè ningú no ho qüestiona, hau- ríem de revisar-ho com a pares, mares o educadors i destapar l’estafa. Quina mena d’educació estan rebent escolars i esportistes? Es pretén construir individus autònoms? Quin marge hi ha d’interacció educativa en la qual l’aprenent es valgui per si mateix? Aquestes preguntes tenen llargues respostes, però només voldria esbossar una actitud cap als problemes educatius actuals a través del que hem apuntat sobre l’esport. Ens adonem que les generacions més recents (entre quinze i vint-i-cinc anys avui dia) han crescut dins d’un clima de permissivitat que voldria compensar l’excessiva mà dura d’al- tres generacions. En esport, com en educació, no hem de caure en l’error de pensar que de ser autoritaris o controladors hem de passar a laissez- faire. L’autoritarisme hauria de ser superat, però no oblidat, que és preci- sament el que passa amb metodologies educatives permissives com la del laissez-faire. El que hauríem de fer és educar per a la responsabilitat social i l’autonomia personal, i això només pot succeir implicant els edu- cands en la tasca d’aprendre. El nostre objectiu primordial seria centrar veritablement en ells el focus de treball, aliant-nos-hi a través del diàleg i mostrant-los la importància de les seves pròpies decisions per anar con- cretant i liderant la seva trajectòria personal. Mauro Valenciano maurov@teleline.es 20 Setembre / Núm. octubre 2001 ESPAI OBERT e 21 «El que hauríem de fer és educar per a la responsabilitat social i l’autonomia personal, i això només pot succeir implicant els educands en la tasca d’aprendre.» COMPTA FINS A TRES I... Quan els teus fills i filles estan en joc La Taula de l’Educació Física i l’Esport en Edat Escolar, que reuneix Entre les accions endegades durant tot el curs 2000-2001, destaquen diferents entitats i institucions del món de l’esport i del món de la distribució exhaustiva de material gràfic (tríptic divulgatiu, cartells, l’educació, ha impulsat una campanya de difusió dels valors de l’activitat adhesius); la recollida d’adhesions individuals i col·lectives; les esportiva en edat escolar. Compta fins a tres i... és l’eslògan central xerrades-debat sobre el paper de les famílies en la iniciació esportiva; d’aquesta campanya que pretén oferir estratègies i pautes de conducta a l’edició d’un dossier d’assessorament a les famílies; la posada en marxa les famílies, principals destinatàries del missatge i model de referència de la pàgina web de la campanya, www.comptafinsatres.com; i la bàsic per als nois i noies en edat escolar. presentació de la campanya als mitjans de comunicació i a les entitats de La proposta d’aquesta campanya es va plantejar després de la ciutat per tal de fomentar-ne la difusió. comprovar que, malauradament, encara es produeixen algunes Un primer balanç de la campanya es valora com força positiu, tant pel situacions i comportaments molt poc educatius per part de familiars i que fa al seu nivell de difusió com per la incidència real en àmbits més de persones espectadores poc respectuoses en les competicions enllà dels estrictament escolars. Les entitats promotores hi estan molt esportives en edat escolar. contentes. Només a tall d’exemple: la campanya ha estat mereixedora de Els objectius centrals de la campanya són motivar la reflexió; sensibilitzar dos premis, el Guardó al Fair Play, atorgat per la Federació Catalana de i informar sobre els valors educatius de l’esport; sensibilitzar, informar i Bàsquet, i el Premi Joan Creus, de l’Ajuntament de Granollers. orientar les famílies sobre el seu paper en la transmissió de valors a través de l’activitat esportiva; i aconseguir la implicació i la col·laboració activa de Marta Carranza i Antònia Cañellas tots els sectors responsables de l’educació esportiva dels més joves. comptafinsatres@mail.bcn.es 22 e BARCELONA A L’ESCOLA Setembre / Núm. 20 octubre 2001 FÒRUM L’ESCOLA I LA CIUTAT Durant els darrers anys són molts mb aquest patrimoni comú i els ulls Després de deu anys de trajectòria, l’Institut posats en el futur, l’Institut Municipal Municipal d’Educació i el conjunt d’entitats els ajuntaments que han treballat a Ad’Educació de Barcelona i la Diputació que conformen el Consell de Coordinació fons les relacions entre l’escola i de Barcelona promouen, per a l’abril de 2002, Pedagògica es plantegen obrir un espai de un fòrum que reuneixi els ajuntaments i les reflexió i debat que serveixi per: les institucions i els serveis de la persones educadores de dins i de fora de l’es- – Valorar la tasca realitzada pel Consell de ciutat, creant programes que, cola. El Fòrum l’Escola i la Ciutat representa Coordinació Pedagògica com a patrimoni edu- una gran ocasió per valorar la tasca realitzada catiu de la ciutat, tot emmarcant-lo en les cadascun amb la seva personalitat pels ajuntaments en aquesta línia i per seves arrels històriques. pròpia, coincideixen en els rellançar-la de cara al futur, amb una major – Definir l’àmbit del Consell de Coordinació força teòrica, institucional i organitzativa. Pedagògica en el marc del Projecte Educatiu objectius de fons: explicitar els de Ciutat. valors i la intencionalitat educativa DEU ANYS DEL CONSELL DE – Actualitzar les bases teòriques de les finali- COORDINACIÓ PEDAGÒGICA tats educatives del Consell des de la perspectiva del tramat institucional i associatiu A Barcelona la realització del Fòrum es relaciona de l’educació per la democràcia i la ciutadania. de la ciutat, i posar les institucions amb la celebració dels deu anys de funciona- – Reflexionar sobre les estratègies de coor- ment del Consell de Coordinació Pedagògica. dinació entre l’escola i la ciutat en el marc de ciutadanes al servei de l’escola. El curs 1989-1990, l’Institut Municipal d’E- la societat de la informació. ducació posava en marxa el Programa de – Produir i difondre nous instruments per a Coneixement de la Ciutat Barcelona a l’escola, la definició de les relacions curriculars dels que, amb diversos instruments adreçats a les programes educatius del Consell. escoles i a la ciutat, aspirava a “promoure el – Projectar i compartir aquesta tasca amb altres coneixement de la ciutat, partint de la ciutat i a ajuntaments que es plantegen aquest tema. favor de la ciutat, entre els ciutadans i ciutada- nes del futur: els escolars i els estudiants de 0 a 18 anys.” «Impulsar un nou model Des d’aleshores, el programa ha treballat per fomentar un diàleg educatiu entre l’escola d’escola, que es compromet i la ciutat, compromès amb un coneixement amb el seu entorn per liderar crític i interdisciplinari de l’entorn urbà. El principal instrument d’aquesta línia de un projecte educatiu treball ha estat, sens dubte, el Consell de de la comunitat.» Coordinació Pedagògica. L’increment del nom- bre i tipus d’entitats que formen part del Con- sell ha estat continu, fins a arribar a les gaire- bé setanta entitats, públiques i privades. El Aquests objectius han estat recollits en la creixement de les activitats presentades mesura de govern presentada al Ple de l’Ajun- també ha estat espectacular: de les 231 del tament de Barcelona. Es preveu la celebració curs 1991-92 s’ha passat a les 1.959 d’aquest d’aquest Fòrum, els dies 10, 11 i 12 d’abril de curs. Aquesta àmplia oferta ha tingut sempre 2002 a la Sala Marquès de Comillas de les una resposta entusiasta per part de les esco- Reials Drassanes. les. Només el darrer curs van tenir lloc més d’1.220.000 visites o activitats. LES PONÈNCIES El Fòrum pretén explorar les diferents dimen- ELS OBJECTIUS DEL FÒRUM sions de la relació entre l’escola i la ciutat, El Fòrum és la culminació de més de deu anys començant i aprofundint especialment els pro- de relació entre l’Administració local i les grames ciutat-escola que han estat objecte del diverses entitats barcelonines que se senten treball del Consell de Coordinació Pedagògica, i corresponsables de l’educació de la ciutadania. incloent també les altres formes de relació entre Setembre / Núm. 20 octubre 2001 BARCELONA A L’ESCOLA e 23 «Promoure el coneixement de la ciutat, partint de la ciutat i a favor de la ciutat, entre els ciutadans i ciutadanes del futur.» l’escola i el seu territori que poden portar a la definició de projectes educatius amb perfil propi. El nucli de treball del Fòrum s’articula a par- tir de tres ponències, al voltant de les quals es realitzarà un procés de debat que ha de con- duir a l’elaboració d’una declaració final que suposi un instrument de treball consensuat i que permeti avançar en la realització de pràcti- ques de qualitat. Ponència I: Programes ciutat-escola: ele- ments d’integració curricular. Aquesta ponèn- cia pretén reflexionar i aportar elements teò- rics i pràctics que facilitin la coordinació entre les escoles i les institucions ciutadanes per afavorir el desenvolupament local del currícu- lum. Què es requereix perquè les visites, sorti- des i tallers que realitzem amb l’alumnat res- ponguin als objectius d’aprenentatge formulats per l’escola? Ponència II: Programes ciutat-escola: parà- metres de qualitat. L’objectiu de la ponència és aportar una reflexió i uns criteris per «El Fòrum pretén explorar avançar en la idea de qualitat, tant en l’oferta les diferents dimensions COM PODEM PARTICIPAR-HI? dels programes educatius que porten a terme El Fòrum fa una crida a la participació tant d’ins- les institucions com en la pràctica de la seva de la relació entre titucions com de persones i grups no formals; realització per part de grups d’escolars con- l’escola i la ciutat.» de les escoles i les institucions ciutadanes; de crets. Què entenem per qualitat en els progra- tots els ajuntaments que constitueixin la xarxa mes d’activitats ciutat-escola? Com podem municipal del Fòrum i que vulguin implicar-se assolir-la? Com podem avaluar-la? en diferents propostes de participació, etc. Ponència III: L’escola de la ciutat educadora LA XARXA MUNICIPAL DEL FÒRUM Debat obert Aquesta ponència pretén encetar una reflexió El Fòrum aspira a vertebrar una xarxa de muni- Des de l’octubre de 2001 fins al febrer de àmplia sobre el conjunt de les relacions entre cipis que vulguin assumir el lideratge educatiu 2002 l’organització del Fòrum distribuirà una l’escola i la ciutat en el marc de la ciutat edu- de l’Administració local, per construir una guia de debat adreçada a tots els col·lectius cadora i sobre el paper que hi ha de tenir l’Ad- escola més autònoma, una escola que implica que vulguin fer arribar al Fòrum les seves ministració local. a la comunitat local en els temes educatius: aportacions. Els projectes que elabora l’escola com a una escola de l’èxit, per a tothom. Debat on line agent cultural actiu de la comunitat; l’oferta En aquesta línia, el Fòrum també pretén A partir de l’octubre també es podrà partici- educativa extraescolar; el desenvolupament estudiar els diferents models de descentralit- par en el debat a partir de la web del Fòrum, local dels projectes educatius de centre en zació administrativa del sistema educatiu que http://www.bcn.es/escolaciutat. funció de les necessitats del desenvolupament poden contribuir a aconseguir aquest model. Presentació d’experiències i comunicacions social, econòmic i cultural de l’entorn; la coor- Els que vulgueu més informació feu-nos Podeu fer-nos arribar les vostres comunica- dinació territorial de l’escola amb els serveis arribar les vostres dades a Fòrum l’Escola i la cions sobre experiències relacionades amb d’atenció a la infància; les estratègies de con- Ciutat escolaciutat@retemail.es. una de les ponències. figuració del mapa escolar, etc., són altres vec- Exposició de programes tors de la relació entre l’escola i la ciutat. El Fòrum inclourà una exposició de pòster que Aquest conjunt de vectors poden impulsar explica els programes de les institucions, asso- un nou model d’escola, que es compromet amb Araceli Vilarrasa ciacions, empreses i ajuntaments participants. el seu entorn per liderar un projecte educatiu Directora del Fòrum l’Escola i la Ciutat de la comunitat. escolaciutat@retemail.es 24 e PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT 20 Setembre / Núm. octubre 2001 L’EDUCACIÓ I LA IMMIGRACIÓ A JORNADES PEC 2001 El fenomen migratori es va fent més present a les vides de tots i totes des de fa un temps. Però aquesta presència creixent en la vida quotidiana no va acompanyada d’un procés de reconceptualització del fenomen, ni tampoc de la necessària tasca d’aclariment conceptual. Els propers 22, 23 i 24 d’octubre tindrem la possibilitat de participar en un encontre ciutadà que vol promoure i compartir la reflexió col·lectiva sobre la immigració i l’educació a la ciutat: les Jornades Tècniques del Projecte Educatiu de Ciutat per a l’any 2001. Els objectius de les Jornades Tècniques del Projecte Educatiu de Ciu- tat 2001 són: – Donar a conèixer la realitat de la immigració i l’educació a la ciutat. Il·lustració: Pia Vilarrubias – Aproximar-nos a noves perspectives que permetin repensar aques- (cedida per Editorial Barcanova) ta realitat. – Afavorir l’intercanvi d’experiències i projectes que es duen a terme a la ciutat. – Detectar espais on hi ha mancances d’intervenció o cooperació. – Dissenyar un mapa de criteris que orienti la ciutadania en la seva acció educativa. L’estructura de les jornades permet oferir uns espais i uns temps per a la reflexió i el qüestionament d’algunes certeses, per a l’intercanvi de parers i d’inquietuds i per accedir al coneixement de la realitat de la immigració a Barcelona. S’han organitzat en quatre grans blocs diferenciats; però, alhora, relacionats entre si. Aquests quatre blocs ens han de permetre: 1. REPENSAR LA IMMIGRACIÓ DES DE L’EDUCACIÓ Encetar una jornada de treball sobre un tema tan complex requereix cen- trar la reflexió en alguns aspectes nuclears i iniciar un trajecte compartit per a les persones assistents a les jornades. Així doncs, durant el primer matí de treball s’establiran tres sessions plenàries consecutives. 2. CONÈIXER LA REALITAT. ESTUDIS I DEBATS La primera tarda de treball iniciarà l’àmbit del coneixement de la realitat educativa pel que fa a la immigració a la ciutat amb la presentació de Setembre / Núm. 20 octubre 2001 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT e 25 «La immigració cal repensar-la també en funció de l'edat i del gènere.» BARCELONA l’estudi La concentració de minories a les escoles de la ciutat. En aquest es presentin en els grups de treball com quant a les que es difondran bloc s’estableixen també tres taules de debat paral·leles. enquadernades amb motiu de les jornades. Els criteris proposats també Les tres taules de debat recullen la realitat de tres grans àmbits educa- regiran la selecció de material audiovisual sobre la immigració i l’educa- tius per excel·lència: els mitjans de comunicació, l’espai urbà i l’escola. ció que es projectarà durant els dos dies de jornada. –La immigració en els mitjans de comunicació, la creació de la notícia, la confusió conceptual al voltant de la immigració, la necessitat de redi- 4. FER PROPOSTES PER A LA CONTINUÏTAT mensionar el fenomen i d’afavorir la difusió d’experiències d’èxit entre i La darrera tarda ha de permetre explicitar els elements nuclears que s’ha- amb la població immigrant i la necessitat d’establir un codi ètic que gin dibuixat a partir de tot el treball i reflexió compartits, com a elements corresponsabilitzi els mitjans i la ciutadania. emblemàtics per escriure i dissenyar propostes de continuïtat en matèria –Immigració i entorn urbà, la ciutat i la convivència, els humans i la capa- d’educació i immigració a la ciutat. citat de relacionar-se en entorns públics. La possibilitat de negociar codis Comptarem amb la presència de persones joves i adultes immigrants, de conducta ciutadans entre tots els implicats i implicades en la convivèn- en una taula de debat que ha de permetre conèixer en primera persona cia urbana. La consideració de l’entorn urbà com a oferta de múltiples l’experiència de la immigració, compartir raons, sentiments i accions, espais de sociabilitat compartida al voltant de projectes comuns. alhora que ens ha de fer prendre consciència de la diversitat de trajectò- ries particulars en un univers de representacions col·lectives. La cloenda inclou una conferència que centrarà algunes de les reflexions més relle- «Les Jornades pretenen oferir una mirada vants al voltant de la immigració i l’educació que hagin sorgit a les jorna- des i que, sense cap intenció de tancar, sinó de suggerir camins de conti- necessàriament múltiple i complementària.» nuïtat, pararà esment en el dret a la diversitat. Finalment, les conclusions dels grups de treball, de les taules de debat i de les diferents reflexions col·lectives que s’hagin produït en el marc de les jornades, es presenta- –Immigració, èxit acadèmic i èxit social. L’escola com a laboratori privi- ran per a un diàleg final que permeti organitzar propostes compromeses legiat d’encontres múltiples i obligatoris entre persones que ha de de continuïtat. repensar-se també en la seva incidència, quant a la seva capacitat d’in- Així doncs, sota el títol Les noves ciutadanies: immigració i educació, fluir en les trajectòries col·lectives i no només en les individuals. La rela- les Jornades pretenen oferir una mirada necessàriament múltiple i com- ció entre èxit social i èxit acadèmic, entre immigració i èxit acadèmic i plementària que permeti, per una banda, millorar el coneixement de la entre immigració i èxit social. La importància dels trànsits d’etapa, l’aco- realitat actual de la ciutat en aquest sentit, i per l’altra, oferir possibilitats llida dels nois i noies nouvinguts i de les seves famílies, la possibilitat per articular i establir criteris que permetin dibuixar una proposta global d’aproximar-se de manera diferent al concepte mateix de ciutadania. compromesa amb la pluralitat, la convivència i la igualtat. Esperem, doncs, que totes les persones vinculades en més o menys 3. CONÈIXER LA REALITAT. EXPERIÈNCIES I PROJECTES mesura a l’educació i la immigració puguin trobar en les jornades un El segon matí es dedicarà al coneixement de la realitat des de la perspec- espai obert per a l’intercanvi. Esperem també que totes les persones inte- tiva d’alguns dels projectes i experiències que s’estan duent a terme a la ressades a participar en el disseny d’un futur possible que millori el pre- ciutat i que prenen en consideració la immigració i l’educació. Es realit- sent, i que estiguin convençudes que el procés requereix establir encon- zaran tres grups de treball en paral·lel que responen a tres etapes dife- tres i tendir ponts entre una acció conscient i respectuosa i una realitat renciades del cicle vital de les persones: infants, joves i adults, amb el viva i efervescent, ens trobem ben aviat. benentès que la immigració cal repensar-la també en funció de l’edat i del gènere. La proposta vincularà aquestes tres etapes diferenciades a quatre àmbits de relació també diferenciats: la família, el barri, l’escola i la comunitat, ja que els encontres que s’hi produeixen també són diferents i, per tant, els projectes i experiències que s’hi desenvolupen ben segur Pepi Soto que són complementaris i que és enriquidor poder-los conèixer. Projecte d’Educació en Valors S’han organitzat un conjunt de criteris per seleccionar aquelles expe- Direcció Serveis Educatius riències o projectes més rellevants i que regiran, tant pel que fa a les que www.bcn.es/imeb/pec 26 e CIUTATS EDUCADORES Setembre / Núm. 20 octubre 2001 SABADELL Sabadell, ciutat co-capital del EL PES EDUCATIU D’UNA CIUTAT Vallès Occidental amb gairebé 186.000 habitants, ha viscut en els Ajuntament de Sabadell va signar, el 21 Unes 240 persones es van organitzar en darrers vint-i-cinc anys un canvi L’de desembre de 1990, la Carta de Ciu- grups d’entre quinze i trenta participants per socioeconòmic radical. De tenir una tats Educadores i, des d’aleshores, és tal de treballar els següents àmbits temàtics: membre de l’Associació Internacional de Ciu- Escola i ciutat; Paper i eines del professorat en economia dominada per la tats Educadores (AICE). Es consolidava així un la societat actual; Educació i lluita contra les indústria, ha passat a ser una ciutat compromís de la ciutat amb l’educació que exclusions; Educació continuada; Universitat i s’ha materialitzat amb el desenvolupament de ciutat; Educació, patrimoni cultural i identitat; amb una majoria de població que polítiques i programes que van més enllà de Educació i arts; Educació i lleure; Educació, treballa en el sector serveis. l’educació formal i que volen implicar tots els espai urbà i sostenibilitat; Educació i família, i ciutadans i ciutadanes. Transició escola-treball. Sabadell es troba situada a la Un punt àlgid en el camí que calia recórrer Les 240 persones que van intervenir en segona corona de la xarxa de essent ja Ciutat Educadora va ser l’elaboració aquesta primera fase eren professionals i ciu- (durant la legislatura 1996-1999) de la primera tadans de procedència diversa (pares i mares, Barcelona, però la proximitat amb fase del Projecte Educatiu de Sabadell (PES), alumnes, membres d’entitats cíviques i cultu- la gran ciutat no ha provocat que la en el qual la ciutat (els ciutadans i les ciutada- rals, agents econòmics i laborals, etcètera) nes, les entitats, les institucions i els col·lec- que van debatre quines han de ser les línies seva activitat social i cultural quedi tius) va poder posar damunt la taula quins són estratègiques educatives a Sabadell. L’Obser- desdibuixada. Més aviat al contrari: els reptes que cal afrontar en l’educació i com vatori de la realitat educativa va facilitar estu- la ciutat ha d’aprendre a exercir el seu paper dis i dades als grups de treball del PES. com a ciutat mitjana, Sabadell ha d’agent educador. Aquesta primera fase del PES, amb unes sabut treure rendibilitat a aquesta L’objectiu del PES era —i és, ja que es tracta conclusions assumides pel Ple Municipal el d’un procés dinàmic— el de generar consens maig de 1999, ens mostra la radiografia de la proximitat, mantenint una sobre els principis i línies estratègiques de ciutat. Ara, en la segona fase del PES, es personalitat pròpia. l’acció educativa a Sabadell. Cal preveure comencen a implantar actuacions i ja des del reptes, detectar mancances, reforçar tot allò Consell Escolar Municipal s’han començat a que és positiu per poder encarar els canvis activar comissions de treball en àmbits com que ens esperen en aquest segle XXI que l’Educació i la lluita contra les exclusions i l’E- acabem d’encetar. ducació, l’espai urbà i la sostenibilitat. Pel que 20 Setembre / Núm. octubre 2001 CIUTATS EDUCADORES e 27 ON I COM fa a l’Educació en el lleure, s’ha aconseguit, tori local del mercat de treball, coordinació de per exemple, que alguns esplais treballin jun- pràctiques a les empreses, potenciació dels tament amb associacions de pares i mares departaments d’orientació als instituts de d’escoles de la ciutat. secundària, etcètera). Les conclusions d’aquesta primera fase del Anant encara més enllà, la ciutat també ha PES han estat decisives a l’hora de potenciar d’esdevenir l’espai que acull totes les activi- el programa Ciutat i Escola, que conté un con- tats que ajuden a socialitzar, a relacionar-se i a junt d’activitats, propostes i recursos didàctics conviure millor. Hi ha d’haver temps i espai per que tenen la ciutat com a referent. Cal dir que a les arts plàstiques, per a la música, per al aquest programa és una iniciativa fruit del tre- teatre, per als esports, per als actes lúdics. ball coordinat de diferents regidories de l’Ajun- La mateixa configuració de la ciutat ens tament de Sabadell i on col·laboren entitats, haurà de dir si estem o no invertint en educa- institucions, empreses i col·lectius diversos. ció per al futur. Un espai habilitat com a plaça esdevé lloc de joc i de trobada. El patrimoni LA CIUTAT, AGENT EDUCADOR arquitectònic conservat tradueix la història en El debat sobre el PES a la ciutat de Sabadell va un llenguatge entenedor per a les generacions posar sobre la taula que les necessitats educa- que han de comprendre el seu passat per Superfície total Sabadell 36,5 km2 tives que planteja la complexa societat en la encarar el futur. El control de l’especulació Població total Sabadell 185.270 hab. qual vivim no poden trobar només resposta en immobiliària frena la creació de guetos. Densitat 5073 hab/km2 l’escola. És cert que aquesta continua essent Edat mitjana 39,55 anys la institució educativa capdavantera, però la FORMAR I INFORMAR PIB per càpita 1.782.830 pts. ciutat ha de posar les condicions per facilitar Diu l’escriptor Eduardo Haro Tecglen que “l’ex- Renda bruta familiar disponible l’educació i ha de desplegar els seus recursos cés d’informació no genera coneixement”. I la per habitant 1.414.400 pts. per tal de convertir-se en agent educador. frase no pot ser més encertada si ens aturem Taxa d’atur registrat 7,07% Aquest és un moment de canvi i es generen un moment i “llegim” les línies que dibuixen Taxa d’atur femení registrat 10,49% pors i recels. El nou model que proposen les aquests temps que estem vivint. La digestió de Taxa d’atur juvenil registrat 4,26% tecnologies de la informació i de la comunica- la informació és necessàriament lenta si volem Llits per 1.000 habitants 4,17 ció, les noves formes socials, la redefinició del entendre alguna cosa i no hi ha temps per a Vehicle per 1.000 habitants 519 rol de la família, la convivència amb altres cul- això; tot ha d’anar ràpid, tot s’actualitza ins- Població escolaritzada tures, la por de l’atur, l’angoixa de l’exclusió i la tantàniament desqualificant la informació que Bressol (0-3 anys) 1.605 recerca d’identitat estan modulant un altre pai- se’ns havia ofert només cinc minuts abans. Infantil (3-6 anys) 5.567 satge social que encara no sabem com serà. Aquesta circumstància, unida a la funesta teo- Primària 11.488 El món de l’educació conviu amb un univers ria que propugnava l’abolició de normes en ESO 8.841 tan canviant que planteja noves preguntes i pro d’una educació progressista, ens pot con- Batxillerats 3.197 nous reptes constantment. Ho explica Jacques duir al caos si no es fa un esforç per entendre Cicles formatius 2.498 Delors a l’Informe per a la UNESCO de la que els límits són necessaris per créixer i que Nivells universitaris 3.129 Comissió Internacional sobre Educació per al cal recuperar certes normes de convivència. Centres educatius 225 Segle XXI quan parla d’una nova aproximació “Ara és menys important que l’escola infor- Públics 116 al concepte de l’educació, un cop s’ha superat mi i és més important que formi. Tenim un gran Privats 109 la idea d’una formació única, tancada i que dèficit de formació,” apunta la sociòloga Mari- serveix per sempre. Diu: “El concepte d’apre- na Subirats. L’escola, la família i aquesta famí- nentatge al llarg de la vida apareix com una de lia més gran que és el col·lectiu de ciutadans i les claus d’accés al segle XXI.” En aquest ciutadanes amb qui compartim temps i espai, informe, fet per una comissió d’experts que han de fer aquesta feina de formació. Des de presideix Delors, se’ns donen a conèixer els diferents angles i diferents àmbits. Però les quatre pilars bàsics que són els fonaments de seves activitats han de ser complementàries i l’educació: aprendre a viure junts, aprendre a ens han de conduir cap a una societat on es saber, aprendre a fer i aprendre a ésser. La ciu- pugui viure i conviure sabent on són els nos- tat, en aquest nou concepte de l’educació, tres límits i obrint espais a la tolerància. seria gairebé el mestre d’obres d’una cons- Sabadell, un cop encetat el segle XXI, conti- trucció que es basteix per al futur. nua apostant per créixer com a Ciutat Educado- Per posar un exemple d’actuació municipal ra, ja que només invertint en educació es poden derivat d’aquests canvis, que va ser una de les encarar amb certes garanties alguns dels tren- propostes fetes al PES, podem parlar de la for- caclosques que ens mostrarà el futur. mació d’una comissió d’absentisme escolar — per a una detecció precoç del problema—; a més, també s’ha obtingut una subvenció de la Diputació de Barcelona per treballar en les Lena Balaguer propostes que afavoreixin la transició de l’es- Regidora d’Educació. Ajuntament de Sabadell cola al món del treball (creació d’un observa- educacio@ajsabadell.es 28 e CIUTAT Setembre / Núm. 20 octubre 2001 AGENDA 21 EL COMPROMÍS DE BARCELONA PER Promoure una mobilitat més era insuficient per frenar el deteriorament. Calia la suma de milers o milions d’actituds sostenible, augmentar el verd urbà, individuals per millorar les coses. Per això, les reduir la contaminació atmosfèrica ciutats s’han compromès a realitzar polítiques actives per promoure la transició cap a una i acústica, fomentar l’estalvi societat més sostenible. energètic i l’ús d’energies L’Agenda 21 de Barcelona pretén reunir, en un sol document, els compromisos relacionats renovables, millorar la gestió amb el medi ambient que la ciutat està dispo- dels residus, fomentar l’estalvi sada a portar a terme els pròxims vint o trenta anys. El treball base va ser aprovat el desem- d’aigua... L’Agenda 21, que el bre passat, en una dinàmica semblant a la que Consell Municipal de Medi Ambient actualment es porta a terme en 3.000 ciutats de tot el món. Hi ha grups de treball sobre la i Sostenibilitat està elaborant, biodiversitat, l’aigua, l’energia, la mobilitat i el aplegarà els compromisos transport, els residus, el disseny urbà, el verd, les platges, l’edificació, l’efecte hivernacle, de Barcelona per fer una ciutat l’atmosfera, la salut, l’educació i la informació més habitable. ambiental, l’activitat econòmica, l’atur, la mar- ginació i la immigració, l’organització social i la participació. a idea d’elaborar l’Agenda 21 neix des- Però la discussió sobre el seu contingut no L prés de la Cimera de la Terra que Nacions està tancada. Al contrari, el Consell de Medi Unides va organitzar a Rio de Janeiro el Ambient i Sostenibilitat —que agrupa, a més 1992. En aquella trobada es van evidenciar les de l’Ajuntament, un centenar d’entitats i institu- conseqüències irreversibles que per al medi cions com Greenpeace, Ecologistes en Acció, la ambient està tenint la nostra manera de con- Federació d’Associacions de Veïns, el Consell sumir, urbanitzar i produir. L’actual model de de la Joventut, Agbar, TMB, el Col·legi d’Apare- creixement es basa en l’explotació dels recur- lladors i Barnamil, entre d’altres— considera sos naturals —el sòl, l’aigua, l’energia...— com indispensable la participació de tots els barce- si fossin infinits i provoca efectes perniciosos, lonins, entitats i empreses que ho desitgin. tant localment com globalment (escalfament Per fomentar aquest debat, per fer l’Agenda del planeta, pèrdua de biodiversitat, desertifi- 21 de la ciutat, durant tot l’any 2001 es realit- cació, accés desigual als recursos...). zaran actes, jornades i debats en els quals tot- Les ciutats, sobretot del món occidental, hom podrà fer aportacions o correccions que tenen una responsabilitat especial, però enriqueixin el text base. Hi haurà debats sobre també la capacitat de promoure canvis signifi- el soroll, l’aigua o el trànsit, però també se’n catius per avançar cap a un desenvolupament faran sobre temàtiques específiques de cada més sostenible. La necessitat d’actuar per pre- districte. A Sant Martí, per exemple, es discutirà servar el planeta obliga a pensar globalment, en sessions obertes als veïns sobre el pla 22@ però a actuar des de l’àmbit local, que és el o la recuperació de les platges. En suma, hi ha més pròxim al ciutadà. L’actuació dels governs previstos un centenar d’actes al llarg del 2001. 20 Setembre / Núm. octubre 2001 CIUTAT e 29 «L’escola és un lloc on poder imaginar i experimentar estratègies per viure d’acord amb els principis de sostenibilitat.» A UNA CIUTAT SOSTENIBLE L’AGENDA 21 ESCOLAR: del Centre: PEC) i analitzar el grau de coherèn- UN PROJECTE ENGRESCADOR cia amb l’acció individual i col·lectiva dels En el procés d’elaboració de l’Agenda 21 de seus membres. Així mateix es tracta de revisar Barcelona, l’Ajuntament proposa a les escoles la seva congruència amb els principis bàsics implicar-se en els afers ciutadans al mateix de sostenibilitat. temps que dóna suport a la tasca d’educació –Fase de diagnosi. Es tracta de detectar qui- ambiental que duen a terme. nes problemàtiques ambientals té o genera el En el moment que la ciutat pren el compro- centre educatiu. La diagnosi pot contemplar mís per fer possibles les solucions ambientals, diversitat d’aspectes, des dels continguts curri- la participació de les escoles té especial culars i la metodologia a la gestió ambiental i rellevància. En primer lloc, pel paper que les relacions entre les persones i amb l’entorn. juguen en el coneixement i comprensió de la –Fase d’acció. Una vegada realitzada la diag- realitat i, per altra banda, perquè la comunitat nosi, cal prioritzar els problemes més urgents educativa constitueix en certa manera un i aquells que en principi resulten més abor- model de ciutat en el qual és possible assajar dables. S’estableixen objectius i s’estu- processos i solucions a petita escala. L’escola dien alternatives de solució. Finalment, és un lloc on poder imaginar i experimentar es formalitza i desenvolupa un pla estratègies per viure d’acord amb els principis d’acció, fruit de la discussió i del de sostenibilitat. A través dels descobriments, consens entre els diferents compo- propostes i la participació real de tots els nents de la comunitat escolar. membres de la comunitat escolar, es viuen –Fase d’avaluació. S’establei- experiències que tenen –en elles mateixes– un xen criteris i instruments per fer extraordinari valor educatiu. L’Agenda 21 esco- el seguiment del procés i l’ava- lar és un instrument útil d’educació ambiental luació dels resultats, amb el perquè és una eina d’aprenentatge sobre la propòsit d’ajustar els objectius. realitat i destinada a transformar-la, en espe- Podeu fer sentir la vostra cial la realitat més propera. opinió a través de la pàgina web www.bcn.es/agenda21, LES FASES DE L’AGENDA 21 ESCOLAR per telèfon, enviant-nos un L’Agenda 21 Escolar (A21E) és un procés que escrit, o, encara millor, partici- per qüestions pràctiques s’ha organitzat en pant personalment en les ses- una sèrie de fases. Tanmateix, cada centre, en sions de debat que es van con- funció de les característiques i necessitats vocant. Al cap i a la fi, es tracta pròpies, decideix sobre quins aspectes cen- de definir, entre tots, la ciutat trarà la seva participació. que volem per al segle XXI. Les fases són les següents: –Fase de motivació. L’objectiu és suscitar el Teresa Franquesa compromís i la participació de la major part de i Hilda Weissmann la comunitat educativa de cara a les temàti- Projecte Agenda 21. ques ambientals. Ajuntament de Barcelona –Fase de reflexió. El propòsit és repensar la www.bcn.es/agenda21 filosofia ambiental del centre (Projecte Educatiu agenda@mail.bcn.es 30 e UNA MICA DE TOT Setembre / Núm. 20 octubre 2001 HEM LLEGIT... Qüestió de salut de l’adolescent o del jove: la família té responsabilitats essen- cials atès que moltes de les accions corporals de l’individu es A l’escola hom li demana, també, que eduqui en els hàbits salu- realitzen en el clos de la llar. dables: higiene corporal, higiene postural i higiene mental; ali- Limitar, tanmateix, aquesta cultura educativa a l’escola i a la mentació; cultura esportiva; prevenció de malalties; salut i cul- família seria això: limitar l’àmbit en què és possible l’educació tura sexual; salut i cultura ambiental... Tot això i més en un per a la salut. Les administracions haurien de proposar-se un paquet que ha d’obrir-se en les aules, en el menjador, en el pati, codi deontològic en l’àmbit de les seves competències: la infor- en les sortides escolars. Teoria i pràctica del coneixement del mació, la promoció i la dissuasió. Les crisis provocades per les cos i de la ment i dels recursos perquè ment i cos funcionin bé, malalties animals són un exemple dels marges d’actuació admi- regularment, naturalment... nistrativa. I ho són els missatges que emeten els mitjans de No sé si l’escola és capaç de formar tant i amb tanta precisió comunicació en matèria de consum (alimentari o altre, però com li és demanat. L’escola té responsabilitat en la cultura de la sempre implicant la salut). salut i de la sanitat, sens dubte. Però l’escola –l’institut– ocupa Per regla general, el sistema econòmic en què som immersos un terç aproximat de la vida de la seva comunitat. Els alumnes, tendeix a vulnerar el que és saludable i a pal·liar els efectes d’a- les alumnes, passen un altre terç del seu temps al carrer, socia- questa vulneració amb metàfores de salut que el mateix siste- litzant-se amb altres companys, divertint-se, contactant amb el ma posa en circulació: productes de consum que prometen medi. I l’altre terç pertany a l’ordre familiar: la vida en la llar. seguretat personal, eternitat temporal i bellesa del cos. En con- La salut té unes normes que s’aprenen. Però les normes junt, s’estableix una veritable lluita entre l’educació per a la només s’assumeixen si el seu destil·lat és viscut, comprovable, salut i el mercat consumista. Aquesta és la batalla en què fa tangible. És així que la institució educativa ha de fer els impos- falta l’aliança de la institució escolar, la família com a expressió sibles per informar sobre els àmbits i els aspectes de la preven- del cos social i l’administració del bé públic. Si l’aliança aconse- ció de malalties i sobre els hàbits que fan d’una persona un gueix bases sòlides i no permet que una part hagi de carregar ésser que manté i irradia salut. L’escola té al seu abast temps, amb el tot, l’èxit és segur. L’escola, tota sola, no podrà sinó formes i instruments per a aquesta comesa: des de la cadira i la intentar que el combat no sigui tan desigual. taula fins al menjador escolar, passant pels actes de la vista, de l’oïda i de tots els altres aparells sensorials i funcionals del cos. Liceu. Revista d’educació. Núm. 14 Però importa saber que l’escola no és tot en la vida de l’infant, Institut Municipal d’Educació de Lleida. Juny de 2001 TEATRE VA DE WEB La Cubana Una nit d’òpera El Consell Escolar Municipal (CEM) estrena web pròpia aquest mes de setembre! Amb el començament del nou curs 2001- Després de gairebé set anys sense estrenar, La Cubana, en 2002, la comunitat educativa de Barcelona disposa d’una nova col·laboració amb l’associació Òpera a l’Abast, presenta al Tívoli eina que de ben segur facilitarà la participació i la comunicació de Barcelona la seva particular versió de l’Aïda de Verdi. Amb entre els diferents agents que la componen. l’humor a què ens tenen acostumats, ens desvetllen els secrets Us convidem especialment a navegar, descobrir, participar i de l’escena operística des del seu punt de vista. El públic seu just suggerir. www.bcn.es/cem darrere de l’escena veient les bambolines i el que allà passa. Les dues dives, Renatta Pampanini (Aïda), Violeta Santesmasses (Amneris) i tots aquells personatges que conformen la complexi- tat del backstage d’una òpera guien l’espectador durant la repre- sentació. I parlant de complexitat, és lloable, tal com van fer a Cegada d’amor, la coordinació entre les pantalles on es projecta l’òpera (que dura més de dues hores) i l’acció. Com és habitual amb La Cubana, hi ha interacció amb el públic, que ho agraeix i es deixa arrossegar per formar part del seguici del Faraó. La Cubana, però, manté la seva línia d’humor amb la caracterit- zació de personatges “casposos” (que ja ens són habituals), de manera que, en determinats moments, sembla que estàs dintre d’un capítol de les “Teresines S.A.” però amb actors diferents, ja que, dels quinze que són, només n’hi ha tres d’altres èpoques. Auguro una estada al Tívoli i un èxit superior a Cegada d’amor. Direcció: Jordi Milà Actors: La Cubana Producció: Mama Mulata Moli Mayo emav@emav.com una mica de tot 20 Setembre / Núm. octubre 2001 UNA MICA DE TOT e 31 CONVOCATÒRIES ELS I LES QUE HEM ESCRIT EN AQUEST NÚMERO Tertúlia cafè: Ricard Alonso. Escola Forca Educació sentimental, educació sexual? Lena Balaguer. Ajuntament de Sabadell Antònia Canyelles. Direcció d’Esports Dijous, 27 de setembre, a les 18 h a la Jaume Carbonell. Cuadernos de Pedagogía sala d’actes de l’Institut d’Educació, pl. Marta Carranza. Institut d’Educació d’Espanya, 5. 08014 Barcelona Equip de l’Escola-Viver Castell de Sant Foix Us preguem que confirmeu la vostra Teresa Franquesa. Projecte Agenda 21 Barcelona assistència trucant al telèfon 93 402 36 63 Lluís Gómez. Planetari Municipal abans del dia 25 de setembre. Moli Mayo. EMAV Covadonga Monge El Projecte d’Educació en Valors de l’Ins- Pepi Soto. Institut d’Educació titut d’Educació de l’Ajuntament de Bar- Mauro Valenciano celona comunica la propera trobada Araceli Vilarrasa. Institut d’Educació “Lluna Verda” amb una tertúlia que porta el títol “Educació Joffre Villanueva. Consell de la Joventut de Barcelona sentimental, educació sexual?” i que obre aquest espai d’inter- Hilda Weissmann. Projecte Agenda 21 Barcelona canvi per al proper curs 2001-2002 amb una sèrie d’interro- Mercè. CEIP Ramon Llull gants sobre aquest tema. Charo Altable i Mercedes Oliveira Marta. AMPA del CEIP Ramon Llull conduiran les nostres inquietuds entorn d’un tema de primor- Carles, Albert, Clara i Teguise. Alumnes de cicle superior de primària dial importància per gaudir de les nostres relacions com a del CEIP Ramon Llull homes i dones, nois i noies. Les dues convidades són dones que Eugènia, Núria, Elisabet, Mento, Cristina, Imma i Rita. Llar d’infants El Mar han desenvolupat pràctiques i reflexions innovadores i ens M. Soledad, Ramon i Enrique. AMPA de la llar d’infants El Mar poden ajudar a canviar les nostres mirades. Ambdues combinen l’experiència de professores de secundària amb la seva tasca investigadora. Comptarem, també, amb una exposició de foto- grafia sobre el cos que presentarà Marta Iglesias. Nom _________________________________________________________________________________ Cognoms _________________________________________________________________________________ Adreça i telèfon de contacte __________________________________________________________________ Codi postal i població ________________________________________________________________________ Professió _________________________________________________________________________________ Lloc de treball _________________________________________________________________________________ Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pça. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es “La finalitat de les dades personals sol·licitades serà oferir-li serveis de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes dades s’inclouran en un fitxer confidencial i estaran protegides conforme al que s’estableix en la Llei 5/1992 de 29 d’octubre, de regulació del tractament informatitzat de les dades de caràcter personal, que quedarà a la seva disposició per a la seva consulta, modificació o cancel·lació.” Vull rebre Barcelona Educació a casa LA TIRA CÒMICA Butlleta de subscripció gratuïta de tot una mica Jornades pec 2001 22, 23 i 24 d’octubre