nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 1
Núm.25 abril-maig 2002
1,50
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 2
2 e Núm. 25 abril-maig 2002
4 NOTÍCIES 8 APUNTS 16 PERSONATGES 24 CIUTATS EDUCADORES
L’IES municipal Josep Serrat Enganxats a la Paco Tauste El futur de l’educació. El paper de
i Bonastre rep un premi a la guitarra elèctrica Professor de filosofia de l’IES la ciutat en un món globalitzat
recerca Una experiència Joan Coromines VII congrés internacional de ciutats
El premi de Gestió de Centres d’aprenentatge educadores Tampere-Finlàndia
docents, al Ferran Tallada multidisciplinari a l’IESM Juan
L’IES patronat Ribas fa 25 anys Manuel Zafra 18 RECURSOS 
Ha tornat l’estiu! 26 PROJECTE EDUCATIU 
10 Algunes propostes de cursos DE CIUTAT
per al professorat Les proposes de Barcelona
OPINEM VII congrés internacional de ciutats
Educació ambiental a l’IES Les feines de casa 20 educadores Tampere-Finlàndia
municipal Narcís Monturiol ¿Qué he hecho yo CONSELLS ESCOLARS
El Centre Municipal Pont del para merecer esto? Aprendre a participar practicant
Dragó gestiona els gots 28 CIUTAT
reutilitzables del districte 12 22 Els jardins de 
de Sant Andreu A FONS BCN A L’ESCOLA l’audiència 
El govern dels centres escolars Cap a una nova regulació El museu de la xocolata pública
vist pel cinema del sistema educatiu de Barcelona Com volem que 
Concert de cloenda del curs Martin Carnoy L’expressió de la tradició més siguin els nostres jardins
escolar dolça
6 15 ASSOCIACIONS 30UNA MICA DE TOT
SOM XARXA L’escola de la Hem llegit...
Alumnat sord a secundària Verneda-Sant Martí Lectura
IES Consell de Cent i Credac Pere Somniant l’educació de les Convocatòries
Barnils: un model bilingüe persones adultes Tira còmica
Daniel Resines Isabel Boix Josep Rovira
Director de Formació Professional i Direcció de Planificació Educativa Consell Escolar Municipal
Transició al Món del Treball i Coordinació Territorial
Coordinació: 
Ignasi García de la Barrera Ignasi García de la Barrera Jaume Capsada
Director adjunt de Planificació Direcció de Planificació Educativa 
Núm.25 abril-maig 2002 Educativa i Coordinació Territorial i Coordinació Territorial Redacció: 
1,50 Jaume Capsada 
Manel Vila Daniel Resines
Director de Serveis Educatius Direcció de Formació Professional Disseny gràfic original:
i Transició al Món del Treball Villuendas+Gómez disseny
Josep M. Rius
Director de Recursos i Serveis Generals Emili Pérez Disseny gràfic: 
Direcció de Centres Gramagraf, SCCL
Casimir Macià Educatius Municipals
Director de Centres Educatius Municipals Secretaria i administració:
Dolors Cabrera Programa de Publicacions de 
Carme Turró Direcció de Centres Educatius Municipals l’Institut d’Educació de l’Ajuntament 
BARCELONA EDUCACIÓ Secretària del Consell Escolar Municipal de Barcelona.
Tercera època Esteve Barandica Plaça d’Espanya, 5, 08014 Barcelona
Pilar Figueras Direcció de Serveis Educatius tel.: 934023534; fax: 934023601
Consell editorial Secretària de e-mail: imebatencio@mail.bcn.es
Marina Subirats l’Associació Internacional Dolors Casanovas 
Regidora presidenta de la Comissió de Ciutats Educadores Projecte d’Innovació i Qualitat Il·lustració: Dídac Pérez, Elisava; i Joan
d’Educació i Cultura de l’Ajuntament de la Pràctica Educativa Fernàndez, Escola Massana
Direcció Fotografia portada: Natàlia Limones
Manel Blasco Eva Martínez-Picó Pia Vilarrubias Impressió: Gramagraf, SCCL
Gerent de l’Institut d’Educació Projecte d’Educació en Valors
Consell de Redacció ISSN: 1135-2655
Teresa Eulàlia Calzada Lídia Marsol M. Josep Udina Dipòsit legal: B-10674-97
Directora de Planificació Educativa Departament d’Organització Comissió Interdepartamental  
i Coordinació Territorial i Sistemes d’Informació Barcelona Ciutat Educadora © Institut d’Educació 
de l’Ajuntament de Barcelona
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 3
Núm. 25 abril-maig 2002 e 3
EL CONSORCI D’EDUCACIÓ 
DE BARCELONA, EN MARXA
l passat 24 d’abril va tenir lloc la reunió de constitució del Consell de Direcció
E del Consorci d’Educació de Barcelona. Després del llarg procés viscut per
aconseguir allò que ja creava la Carta Municipal de Barcelona, la reunió ens
ha semblat una fita per a la història de l’educació a la nostra ciutat. 
El consell de direcció està format per deu persones, sis en representació de la Gene-
ralitat de Catalunya i quatre en representació de l’Ajuntament de Barcelona. La pre-
sidència està en mans del director general de Centres Docents del Departament
d’Ensenyament, Emili Pons, i la vicepresidència l’assumeix la regidora d’Educació,
Marina Subirats.
Ara cal definir un pla de treball i establir una dinàmica de funcionament que ha de
No ens manca valor per entendre substituir l’actual Comissió Escolar de Barcelona, marc en què es donaven fins ara
certes coses perquè siguin difícils, els acords i el diàleg interinstitucional. Evidentment, la nova configuració d’aques-
sinó que es fan difícils perquè ens tes relacions és de naturalesa completament diferent, car es tracta d’un sol ens amb
falta valor per entendre-les. uns objectius comuns per a tots els seus membres. Així, a banda de garantir l’espai
que ja es donava a la Comissió, el Consorci impulsarà projectes propis que abasta-
Sèneca ran el conjunt de la ciutat. S’acabarà amb la distinció entre xarxes de diferent titula-
ritat i es podrà abordar la planificació de l’educació a la ciutat amb caràcter integral,
incorporant els serveis educatius i complementaris com a part d’un sistema únic
que atén la diversitat de la població en interessos i necessitats. I aquesta visió de
conjunt incorporarà la perspectiva de la proximitat que aporta el treball quotidià des
dels diversos àmbits de l’Ajuntament, i la perspectiva de la globalitat del sistema
educatiu que té la Generalitat de Catalunya com a autoritat educativa a tot el territo-
ri català.
Tot aquest procés, pensat per guanyar-hi en qualitat i millorar el servei a la ciutada-
nia, tindrà una durada de cinc anys, al llarg dels quals s’aniran desplegant gradual-
ment les competències del Consorci. Cada pas serà convenientment informat a la
comunitat educativa, els centres escolars i tots els agents que d’una manera o altra
intervenen en l’educació, de manera que no es produeixin disfuncions en els
moments de canvi.
Sens dubte, per a Barcelona, ciutat que tradicionalment ha tingut un paper decisiu
en matèria educativa, que ha assumit les mancances d’altres administracions amb
iniciatives pioneres i que ha impulsat reformes i projectes educatius de caràcter
innovador, el Consorci d’Educació marca un punt d’inflexió de gran importància. Tots
els ulls estaran atents a la seva tasca, esperant que signifiqui, encara, un salt quali-
tatiu per a la ciutat i per a l’escola que volem. 
Editorial
nº25 Bcn-Educació  23/8/02  08:39  Página 4
4 e NOTÍCIES Núm. 25 abril-maig 2002
notícies
L’IES MUNICIPAL JOSEP SERRAT I BONASTRE 
REP UN PREMI A LA RECERCA
L’alumnat de batxillerat de l’IES municipal Josep Serrat i Bonastre ha
participat, com en altres ocasions, en la III Exporecerca Jove, que ha tin-
gut lloc els dies 4, 5 i 6 d’abril. En aquesta edició ha obtingut el 
3r accèssit el seu treball sobre
“L’abellerol, una espècie en
extinció”. El Premi de l’Aigua ha
recaigut en un treball a l’entorn
de “Les marees”, que ha quedat
candidat per representar Espan-
ya en el Premi de l’Aigua d’Esto-
colm per als Joves (The Stock-
holm Junior Water Prize-SJWP).
www.bcn.es/serratibonastre
EL PREMI DE GESTIÓ DE CENTRES DOCENTS, L’IES PATRONAT RIBAS FA 25 ANYS
AL FERRAN TALLADA L’IES Patronat Ribas, de la Vall d’Hebron, celebra enguany el seu 25è
Tal i com anunciàvem en el número anterior, el 23 de febrer es va lliurar aniversari amb un cicle de xerrades i moltes altres activitats culturals 
el III Premi de Gestió de Centres Docents, que aquest any ha estat i lúdiques que tindran lloc entre els mesos de maig i juny.
atorgat a l’IES municipal Ferran Tallada, del districte d’Horta-Guinardó, El patronat Ribas és un edifici emblemàtic del districte d’Horta-Guinar-
pel seu treball sobre la gestió dels projectes europeus, que són un ele- dó. Va ser construït per l’arquitecte Enric Sagnier per tal que fos usat
ment fonamental del seu projecte de centre com a asil d'orfes, tot seguint el llegat benèfic de Lluís Ribas i Regordo-
obert a l’entorn proper i a Europa. sa. Es va inaugurar l’any 1930 i no va cessar la seva activitat fins al 1971.
www.bcn.es/ferrantallada L’any 1977 es va recuperar l'edifici per tal d'utilitzar-lo com a equipa-
ment educatiu.
www.xtec.es/centres/a0813391
EDUCACIÓ AMBIENTAL A L’IES MUNICIPAL 
NARCÍS MONTURIOL
L’IES municipal Narcís Monturiol desenvolupa des de fa quatre cursos
el projecte “Escola Sostenible” i es troba en procés d’integració en el
programa Agenda 21 Escolar, actuacions que li han valgut la concessió,
per part del Departament de Medi Ambient i el Departament d’Ensen-
yament de la Generalitat de Catalunya, del distintiu Escola Verda. En
aquest marc, el passat 18 d’abril la Comissió d’Ambientalització del
centre va organitzar una sèrie de conferències sobre temes d’actualitat
relacionats amb el medi ambient: “Salut i Medi Ambient”, a càrrec de
Gemma Castaño i Mercè Medina;“El canvi climàtic: una perspectiva
actual”, a càrrec de Jeroni Lorente i Castelló; “Control de la qualitat de
l’aire”, a càrrec de José Gracia Vela; i “Els transgènics: Són de témer?”,
a càrrec de Jaume Olivar i Badosa.
www.bcn.es/narcismonturiol
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 5
Núm. 25 abril-maig 2002 NOTÍCIES e 5
EL CENTRE MUNICIPAL PONT DEL DRAGÓ GESTIONA 
ELS GOTS REUTILITZABLES DEL DISTRICTE 
DE SANT ANDREU
El 16 d’abril es va signar l’acord de gestió de l’ús dels gots reutilitzables
del Districte de Sant Andreu, a través d’un servei de lloguer. L’objectiu
d’aquesta acció és la reducció de residus de plàstics d’un sol ús, fita que
el Districte vol aconseguir amb accions com la present i amb altres cam-
panyes d’educació ambiental al territori, emmarcades dins el procés 
d’elaboració de l’Agenda 21, alhora que promoure la inserció laboral 
i ocupacional de persones amb disminució. El centre municipal Pont del
Dragó vetlla pel bon ús i el manteniment de les condicions físiques 
i higièniques dels gots i es fa càrrec de l’enmagatzematge i del servei de 
lloguer dels gots reutilitzables a les entitats que ho sol·licitin. 
a8042585@centres.xtec.es
EL GOVERN DELS CENTRES ESCOLARS VIST PEL CINEMA
Organitzada pel Centre per a la Renovació Pedagògica i Cultural “Rosa
Sensat”, el 18 d'abril va tenir lloc, a la sala d’actes de Rosa Sensat, la
projecció d'una selecció de fragments de pel·lícules que van serHvit de
partida per al col·loqui dinamitzat per Jaume Cela, director de l'Escola
Bellaterra i comentarista de cinema; Ramon Espelt, autor de “Jonás cum-
plió los 25 en el año 2000", un recorregut de la relació entre l'educació i
el cinema; i Xavier Gimeno, professor de la UAB, cinèfil i vocal de la junta
del FEAEC. 
En el mateix acte es va presentar el Butlletí n. 25.
feaec@pangea.org
CONCERT DE CLOENDA DEL CURS ESCOLAR
L’alumnat de les escoles de música municipals participarà en l’acte de
cloenda del curs escolar 2001-2002 amb el concert “Trencadís”, un cali-
doscopi de peces i estils diversos. El concert tindrà lloc el divendres 7 de
juny, a les 7 de la tarda, i el dissabte 8 de juny, a dos quarts de 12 del
migdia, al pati de l’escola de Bosc de Montjuïc (avinguda Miramar s/n, al
costat de la Fundació Miró).
Transport: Bus 50. 
Metro L 3 (Paral·lel). 
Funicular Montjuïc
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 6
6 e SOM XARXA Núm. 25 abril-maig 2002
ALUMNAT SORD A    
IES CONSELL DE CENT 
I CREDAC PERE BARNILS: 
UN MODEL BILINGÜE
A l’IES Consell de Cent es va iniciar EL TRACTAMENT DE LES LLENGÜES: sorat i l’alumnat farà de la llengua de signes
LLENGUA DE SIGNES I LLENGÜES un recurs molt valuós per a la comprovació de
fa sis cursos, en col·laboració amb
ORALS la comprensió dels aprenentatges.
el Centre de Recursos Educatius per L’Institut Consell de Cent ofereix com a model
d’escolarització la modalitat bilingüe, que es L’AGRUPAMENT D’ALUMNAT SORD
als Deficients Auditius Pere Barnils,
caracteritza per l’ús de la llengua de signes DINS L’AULA ORDINÀRIA
el projecte d’educació bilingüe catalana (LSC) juntament amb la llengua oral L’alumnat sord assisteix al curs corresponent
(català-castellà) amb la finalitat de desenvolu- a la seva edat. D’aquest grup de sords en diem
(llengua de signes, llengua oral)
par les capacitats lingüístiques de l’alumnat agrupament. L’agrupament permet que l’a-
per a nois i noies sords. sord. lumnat pugui participar en la vida escolar i els
L’alumnat que arriba a l’IES prové de diver- aprenentatges amb els seus “iguals”, com-
ses situacions educatives i, per tant, presenta panys sords, així com amb els companys
diferents nivells de competència en llengua de oïdors. Així mateix, dóna resposta a la necessi-
signes. tat de prendre punts de referència d’identifica-
l curs 1996-97 vam començar amb l’edu- Sovint, la qüestió que se’ns planteja és: “per ció amb els altres i garanteix interlocutors
E cació conjunta d’alumnat sord i d’alum- què s’utilitza la llengua de signes com a llen- competents en una llengua compartida, la
nat oïdor a 1r curs d’ESO i ja hem comple- gua vehicular i no pas la llengua oral”? LSC.
tat la primera promoció fins a 2n curs de Considerem la llengua de signes com l’ins-
batxillerat. En aquest temps hem recorregut trument imprescindible per a un desenvolupa- «L’agrupament permet que
plegats un llarg camí. Actualment, atenem ment cognitiu adequat, així com de les habili-
agrupaments d’alumnat sord en tots els cursos tats comunicativolingüístiques i socials. l’alumnat pugui participar 
de l’ESO i batxillerat. La llengua de signes, dins l’aula, permet la en la vida escolar i els
Aquest projecte de centre és una opció per a transmissió dels continguts curriculars per tal
qualsevol família que desitgi una educació que puguin accedir-hi sense restriccions, la aprenentatges amb els seus
bilingüe (llengua de signes, llengua oral) per al comprensió del discurs del professor de l’aula “iguals”, companys sords,
seu fill o filla sord dins un marc d’ensenyament i la participació activa en el desenvolupament
normalitzador com és l’IES Consell de Cent, que de la classe. així com amb els companys
compta amb l’aportació de recursos humans D’altra banda, la llengua oral, i fonamental- oïdors.»
–les logopedes– del servei educatiu CREDAC ment l’escrita, és vista com una segona llen-
(Centre de Recursos Educatius per als Defi- gua pels joves sords que es treballa mit-
cients Auditius). jançant crèdits específics, de lectura i EL REFERENT CURRICULAR ÉS EL
La llengua de signes com a llengua de comu- d’escriptura. La llengua de signes facilita la CURRÍCULUM ORDINARI
nicació i aprenentatge, l’ensenyament planifi- comprensió de textos escrits i l’apropament al L’alumnat sord segueix el currículum segons
cat de les llengües orals, l’agrupament de l’a- registre oral, ja que funciona com una eina les seves capacitats i habilitats comunicatives.
lumnat sord, els companys oïdors, els metalingüística que permet la comparació L’objectiu és intentar aproximar l’alumnat al
contextos educatius diversos i flexibles, la entre les estructures morfosintàctiques màxim al currículum ordinari.
cotutoria, etc., esdevenen elements clau i indis- d’ambdues llengües (llengua de signes i llen- La jornada escolar del nostre alumnat sord
pensables per aconseguir l’accés als continguts gua oral –escrita i parlada–). transcorre repartida entre dos àmbits educa-
del currículum, a la vida social de l’aula. Aquesta comunicació fluïda entre el profes- tius: l’aula ordinària (oïdors i agrupament d’a-
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 7
Núm. 25 abril-maig 2002 SOM XARXA e 7
SECUNDÀRIA
lumnat sord) i l’aula específica (fora de l’aula de l’alumnat sord és tutoritzat per la logopeda alumnes dins l’aula fins a elements d’avalua-
ordinària, només amb alumnat sord). cotutora en col·laboració amb el tutor del grup ció per a cadascun d’ells. I, finalment, hi ha el
El primer context, l’aula ordinària, on reben classe. Això es constitueix en un fet clau claustre per debatre temes relacionats amb el
els continguts de les àrees curriculars amb dos donada la implicació en el procés acadèmic i Projecte Educatiu de Centre.
docents a dins (el professor de l’àrea i/o la tutorial dels alumnes per ambdues parts. 
logopeda competent en llengua de signes i/o PER ACABAR, ALGUNES REFLEXIONS
el professor de suport), propicia el desen- Tot i que considerem que aquesta experiència
volupament dels hàbits de convivència i de «Considerem la llengua és positiva, el projecte es troba en una fase de
cooperació entre companys. És una mena de de signes com l’instrument transició cap al bilingüisme. 
petit però aclaridor reflex de la societat on Ara com ara, constatem que:
viuen persones diverses i els components de la imprescindible per a un - L’agrupament de l’alumnat sord és un ele-
qual han d’aprendre a viure en el respecte i la desenvolupament cognitiu ment molt valuós, sobretot per dos motius;
tolerància. Tanmateix, aquest àmbit de l’aula d’una banda, permet la comunicació fluïda en
comuna contribueix a pujar el llistó adequat, així com la llengua en què són més competents (LSC) i,
d’exigència, a augmentar el bany lingüístic i a de les habilitats de l’altra, potencia l’autoestima dels alumnes
l’apropament —en el major grau possible— sords, ja que es poden relacionar i poden con-
als continguts curriculars del nivell educatiu comunicativolingüístiques trastar experiències amb altres joves sords
corresponent. i socials.» com ells.
A batxillerat, el màxim nombre d’hores - L’entramat d’actuacions dels diferents pro-
dintre d’aquesta aula es dediquen a treballar fessionals que intervenen en aquest projecte
amb el professor d’àrea i la intèrpret. COL·LABORACIÓ ENTRE ELS fa necessària la coordinació, que ja s’està rea-
El segon context, l’aula de treball específic, PROFESSIONALS litzant, però que cal continuar i afermar.
a càrrec de les logopedes del CREDAC, permet Per portar a terme aquest projecte ha estat i Caldria avançar en:
a l’alumnat sord avançar al seu ritme, per és molt important la planificació i coordinació - La incorporació de la figura del professional
exemple en les àrees de llengües, en el reforç de les diverses actuacions educatives, el tre- sord com a responsable dels crèdits variables
dels continguts i en els crèdits variables ball conjunt de l’equip directiu, tutors, profes- de llengua de signes i com a assessor lingüístic
específics per a ells. sorat, intèrprets i logopedes. d’aquesta llengua per als docents de l’IES.
Moltes vegades, en el tractament de les Per concretar aquestes actuacions, dispo- Com tot projecte, aquesta experiència
llengües, l’alumnat sord processa els sem de diferents marcs. En les reunions del requereix un procés de revisió constant per
continguts d’una manera diferent dels oïdors. tutor o tutora i la logopeda cotutora es tracta anar construint una proposta oberta i flexible
És per aquest motiu que cal un abordatge el seguiment global de l’alumne, es preparen d’educació conjunta d’alumnat sord i oïdor. 
seqüenciat, una metodologia més sistemàtica, les tutories i les reunions amb els pares i
una temporalització més àmplia, un material mares, s’organitzen els crèdits... En un àmbit Chari Cervantes
lingüístic més accessible i significatiu… També, més ampli, es fan les reunions d’àrees — Directora de l’IES Consell de Cent
dins l’etapa de l’ESO, disposem de les ACI com sobretot les àrees de llengües— per tal de Maria Asta, Júlia Casanova, Carme Morist
a fórmula per fer més assequible el currículum planificar les programacions i possibles adap- i Mercè Rexach
ordinari al nostre alumnat sord. tacions curriculars. En les reunions de cicle Logopedes del CREDAC Pere Barnils
L’educació conjunta de sords i oïdors l’equip docent valora i revisa, quan cal, els
comporta una cotutoria, és a dir, l’agrupament acords preestablerts, des de la ubicació dels www.xtec.es/centres/a8052839
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 8
8 e APUNTS Núm. 25 abril-maig 2002
ENGANXATS A LA
GUITARRA ELÈCTRICA 
UNA EXPERIÈNCIA D’APRENENTATGE MULTIDISCIPLINARI
A L’IESM JUAN MANUEL ZAFRA
Des de fa catorze anys es desenvolupa a l’institut
Juan Manuel Zafra una experiència innovadora centrada 
en la guitarra elèctrica com a focus d’interès 
i de generació d’activitats. A hores d’ara ja s’han
construït unes tres-centes guitarres, que han significat
un repte i una aventura per a l’alumnat que ha participat
en la seva creació.
UN PROJECTE INTERDISCIPLINARI bles centrats en la música rock, de forma activa, és a dir, amb l’equip tèc-
Quan el 1964 vaig descobrir la música dels Beatles, Animals, Rolling Sto- nic d’amplificació i utilitzant les guitarres construïdes en el taller.
nes, Kinks, etc., vaig aconseguir que em compressin  una guitarra elèctri- L’Institut d’Ensenyament Secundari Municipal Juan Manuel Zafra, que
ca i vaig formar part de diversos “conjunts” (aquest era el nom que es és on s’ha desenvolupat aquesta experiència, va crear una Unitat d’A-
donava en aquella època als grups de rock) que els imitaven. No era sola- daptació Curricular (UAC) i en aquest marc es va rescatar el projecte de la
ment la música el que em va atraure, sinó també el nou instrument que guitarra elèctrica com a nucli central d’activitats durant els cursos 1999-
definitivament la diferenciava d’altres estils: la guitarra elèctrica. Em va 2000 i 2000-2001. En aquest context, i en la Mostra de Programes Cultu-
interessar tant el tema que vaig recopilar la màxima informació sobre rals, els alumnes de la UAC de l’institut van guanyar el primer accèssit de
diferents marques i models i, tot i que amb molt pocs mitjans, vaig arri- la Segona Exporecerca Jove.
bar a construir-me’n una. Tal com s’ha vist, sembla que és un projecte adaptable a qualsevol
El 1988 es va iniciar la REM (Reforma de l’Ensenyament Mitjà) i les situació en què intervinguin coneixements de tipus tecnològic i a qualse-
escoles municipals de formació professional van substituir el primer vol tipus d’alumnat. Per entendre-ho, podríem considerar el que expli-
grau (de catorze a setze anys) pels cursos polivalents que havien de for- quem a continuació.
mar els alumnes d’una manera interdisciplinària i globalitzadora.
L’assignatura que llavors es deia entorn tecnològic industrial pretenia CONSTRUÏM LA NOSTRA GUITARRA
tocar el major nombre d’àmbits laborals mitjançant tallers “rotatius”. Va Com a centre d’interès juvenil, la guitarra elèctrica es pot considerar un
ser aleshores que, buscant un projecte que inclogués tecnologies i tècni- símbol de l’anomenada “cultura rock”, que té molt a veure amb l’estètica
ques diverses, vaig recordar la guitarra que havia construït feia gairebé i la música més agressives i marginals; la seva pròpia forma i el posat
vint anys. La idea de fer-la servir com a centre d’interès i de generació interpretatiu fan que quedi incorporada en l’estètica del músic d’una
d’activitats va ser acceptada per trenta-sis nois, dirigits per dos profes- manera rotunda. Els grans mites del rock, tot i que no hagin destacat
sors, que van construir trenta-sis guitarres. com a guitarristes —recordem Elvis Presley—, l’han incorporada a la
El curs següent es van formar tres grups i van intervenir sis professors, seva aparença, a la qual fins i tot ha aportat certa càrrega eròtica.
de manera que els instruments construïts van ser més de cent. Cal desta- Com a generador de coneixements, el projecte resulta molt valuós: en
car que en aquell temps aquest projecte incloïa tres assignatures: dibuix primer lloc, una guitarra elèctrica consta d’un cos de fusta que es pot
tècnic, taller i tecnologia. retallar de qualsevol manera, cosa que permet als alumnes de crear un
Ja a l’experimentació de la reforma, a l’àrea d’Educació Tecnològica, la sens fi de dissenys, i d’un mànec les mesures del qual estan subjectes a
guitarra va continuar sent el centre de treball d’un dels grups de 4t curs. lleis científiques que obliguen a l’aplicació de fórmules i càlculs
En el curs 1992-1993 la guitarra elèctrica va esdevenir el motiu d’un matemàtics. Aquestes dues qualitats fan que en l’etapa del disseny l’a-
crèdit variable desglossat en dos, disseny i construcció, cada un de tren- lumne sàpiga quan es troba davant un problema estètico-ergonòmic o
ta hores. Es va continuar desenvolupant com a tal sense interrupció fins davant d’un de científico-funcional. 
al curs 1996-1997. En el moment del disseny, els alumnes sempre van passar per una etapa
En tots aquests anys, simultàniament, s’oferien diversos crèdits varia- d’investigació de l’objecte, van anar a botigues a la recerca de catàlegs i
Dídac Pérez
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 9
Núm. 25 abril-maig 2002 APUNTS e 9
«El projecte és
adaptable a
qualsevol situació
en què intervinguin
coneixements de
tipus tecnològic 
i a qualsevol tipus
d’alumnat.»
especificacions, van manipular diferents guitarres comercials, van analit- en què hi hagués l’obligació d’acabar tots els projectes; d’aquesta mane-
zar la correspondència de distints estils musicals amb l’estètica i presta- ra, els nois i les noies treballen de diferents maneres —treball individua-
cions de cada tipus de guitarra i van realitzar dibuixos fins que van arri- litzat i en petits grups, treball en sèrie on dos o tres alumnes mecanitzen
bar a una idea del que seria el seu disseny, que hauria de tenir com a elements per als altres— i, finalment, els que van més avançats es con-
premisses no ser una còpia absoluta d’un model comercial o del d’un verteixen en excel·lents ajudants del professor i dels companys amb més
company, i tenir una aparença i una qualitat pròximes a les comercials. problemes.
Les activitats que sorgeixen durant les diferents etapes de la realitza- Hi ha moltes possibilitats pel que fa a la dificultat: no és el mateix
ció del projecte són molt variades i hi intervenen continguts de diferents construir una guitarra de caixa que una de massissa. Els circuits també
àrees, de manera que els alumnes veuen la necessitat de tenir coneixe- poden tenir més o menys complexitat, i el mateix passa amb els acabats:
ments de matemàtiques, dibuix, ciències, anglès (la majoria de la infor- oli, cera, vernís transparent, de colors, etc. Això facilita molt l’adequació
mació és en aquest idioma), etc. del projecte a les capacitats de cada alumne.
Per exemple, el càlcul de les distàncies dels trasts es va fer aplicant la L’activitat del taller sempre ha atret altres alumnes de l’escola: les visi-
fórmula matemàtica corresponent per, després, mitjançant un dibuix tèc- tes han estat molt freqüents, fet que sempre ha contribuït a mantenir
nic, obtenir la plantilla del diapasó. Tots els reglatges específics es van l’orgull dels nois i les noies pels projectes, que cada vegada anaven fent
fer d’una manera totalment guiada i referida sempre als condicionants més seus a mesura que anaven prenent forma.
cientificotècnics. En aquests catorze anys s’han construït unes tres-centes guitarres
El fet que les guitarres elèctriques transformin l’energia de les cordes elèctriques, la tercera part de les quals es poden considerar instruments
vibrants en corrent elèctric altern mitjançant transductors electromagnè- professionals, però totes van representar una aventura i una superació
tics (“pastilles”) que consten d’una o diverses bobines de coure i un o per als alumnes que van intervenir en la seva construcció. 
diversos imants, permet introduir continguts científics molt importants, ja
que, de fet, es comporten com a generadors, i quan arriba el moment d’ins- Aquest projecte ha estat exposat diverses vegades:
tal·lar el circuit sempre fem servir, de manera molt simple, un oscil·loscopi - “La Caixa”, el 1989
i expliquem als nois el concepte i els paràmetres del corrent altern i les - “Mostra de Programes Culturals”, Transformadors, el 1990 i el 1991
seves equivalències en so: amplitud – volum, freqüència– tonalitat, etc. - Musical Alberdi, el 1993
En la construcció de l’instrument hi intervenen materials molt variats: - Novomúsica, el 1997 
fustes, plàstics, metalls, vernissos, pintures..., i tècniques relatives a la - Museu de la Música de Barcelona, el 2000 
mecanització d’aquests materials, i, a més, les que es refereixen a cir- - Exporecerca Jove, el 2001 
cuits elèctrics, com ara la soldadura i la instal·lació de components. Les
eines i màquines (trepant i serra de vogir elèctrica) habituals en les Antonio Ayán
aules-taller de secundària són suficients. Professor de l’IESM Juan Manuel Zafra
Aquest projecte permet treballar la diversitat: cada alumne fa la seva iesm-jmzafra@centres.xtec.es
pròpia guitarra, però la feina s’organitza com si fos una mena de fàbrica www.bcn.es/zafra
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 10
10 e OPINEM Núm. 25 abril-maig 2002
Tatiana D. Matthews
LES FEINES DE CASA
¿QUÉ HE HECHO YO PARA MERECER ESTO?
Les feines de casa són compartides per tota la família, vegades recollim les joguines del terra entre els tres, i quan són poques
coses, les recullo jo sola.
o encara els toca a les dones? I els nois i noies, hi
participen o, com diuen ells, s’escaquegen? L’escola ha PILAR I MARIA JESÚS, MESTRES DEL CEIP SPLAI
Pilar: Nosaltres tenim repartida la feina, perquè tots tres treballem. La
de jugar un paper important per modificar uns hàbits meva filla treballa i el meu marit també. S’encarreguen de la cuina. A la
poc igualitaris? Amb la gent del CEIP Splai i de l’IES resta de feines, pel seu  treball no hi poden participar gaire i s’hi dedi-
quen el dissabte i el diumenge. Entre setmana ho faig jo sola. Ara, baixar
Consell de Cent hem tractat aquestes i altres qüestions les escombraries i anar a comprar és cosa del meu marit. (...) A l’escola
a l’entorn de les feines de casa. se’ls transmet la idea que les feines s’han de compartir i que tothom té
dret a realitzar-se com a persona. Normalment no hi posen pegues, els és
igual agafar l’escombra que regar els testos, no hi posen cap inconve-
ÀLEX, ALUMNE DE 6è,  I JUDITH, ALUMNA DE 2n,  DEL CEIP SPLAI nient i fins i tot ho troben divertit. Sempre hi ha algú, però, que s’esca-
Àlex: Ajudo la meva mare a fer el sopar. De vegades faig truites. Vaig a queja una miqueta. 
comprar el pa i quan hi ha moltes bosses ajudo la meva mare a baixar les Maria Jesús: Aquí a l’escola, en l’assignatura de Coneixement del Medi
escombraries. També l’ajudo a comprar. Els diumenges, mentre jo planxo parlem de la família, de l’organització de la llar. I les tasques de la classe,
la meva mare renta els plats i el meu pare plega la roba.  Planxo les sama- els encàrrecs que diem nosaltres, es reparteixen indistintament, toca a
rretes i els pantalons dels xandalls. Les camises del pare no, perquè qui toca. I sovint et demanen per canviar. Veus que van perdent aquesta
costa molt.  De vegades li dic a la meva mare que vull fregar els plats i mania de si toca fer-ho a les nenes o als nens, però sovint trobes actituds
ella no em deixa, perquè diu que no arribo al lloc on s’han de deixar per- d’alguns alumnes que protesten quan manes endreçar o recollir qualse-
què s’assequin. De vegades, mentre la meva mare fa el sopar, paro la vol cosa de la classe: “no en tinc ganes”, o “això per què ho he de fer?”, o
taula però normalment se n’encarrega el meu pare. Jo, mentrestant, vaig fins i tot “per què no ho fan les nenes?” (...) Jo puc explicar el meu cas,
fent els deures. El meu pare molts dies arriba de la feina tard i encara també. Tinc un noi de quinze anys que sempre has d’anar-li al darrera.  I
continua treballant amb l’ordinador. no serà perquè no se li ha exigit des de petit. 
Judith: Algunes vegades paro la taula. Els llits els faig poques vegades
perquè em costa. El meu és més fàcil de fer perquè porta un sac. Un dia la MIREIA I M. CARMEN, REPRESENTANTS DE L’AMPA DEL CEIP SPLAI
mare es va deixar una bossa a la botiga i vaig anar a buscar-la, un altre Mireia: Tinc una filla de sis anys que es diu Cristina. Ella s’encarrega de
dia vaig anar a buscar el pa i a llençar les escombraries. Ho faig sovint. De tenir la seva habitació endreçada. Les joguines també les ha d’endreçar.
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 11
Núm. 25 abril-maig 2002 OPINEM e 11
Tatiana D. Matthews
Para la taula a l’hora de dinar i sopar, i es prepara el colacao al matí i a la JORDINA I MAR, ALUMNES DE 1r DE BATXILLERAT
nit. I li faig recollir la roba quan es dutxa. Sempre em sent cridar “Cristina, DE L’IES CONSELL DE CENT
la roba”. El llit no el fa  perquè és alt. Li agrada molt anar a comprar. El Jordina: Jo si m’ho diuen col·laboro, però per la meva pròpia voluntat no
meu marit també s’encarrega d’anar a comprar i de llençar les escombra- gaire. Els dies d’entre setmana m’aixeco i faig el llit. Tinc l’habitació
ries. Res més. Bé, i el diumenge fa el dinar. O, més ben dit, macarrons. La endreçada perquè no suporto gaire el desordre. Si m’ho diuen frego els
resta és cosa meva, com que no treballo fora de casa m’encarrego de tot. plats o escombro la cuina, si no, no faig res. Molts dels nostres com-
M. Carmen: Tinc una nena d’onze anys que es diu Adriana. La seva habi- panys de curs no fan res. N’hi ha que s’aixequen i se’n van al cole, i quan
tació és com un camp de batalla, diu que és seva i la pot tenir com vulgui. arriben es troben el dinar a la taula, i tot fet. Als nois això de fregar els
Però vaja,  para la taula, fa alguna truita o  patates fregides, i va a com- plats els costa més. A ells els diuen més “vés a comprar” i nosaltres hem
prar, cosa que li agrada molt . Amb el seu pare treuen les escombraries de fer més la neteja. Penso, però, que els pares cada cop més intenten
mentre fan passejar el gos. manar per igual als nois i a les noies. I de vegades som nosatres matei-
xes qui diem “ja ho faig jo”.
Mar: Jo crec que també faig força coses. M’aixeco i faig el llit cada dia,
«A l’escola se’ls transmet la idea que les feines perquè m’han educat així. Quan arribo a casa, si no està fet el dinar el
s’han de compartir i que tothom té dret a faig, per a mi perquè normalment dino sola. Estenc la roba, la plego i
passo l’aspiradora perquè és la meva feina. La meva germana, en canvi,
realitzar-se com a persona.» treu la pols. El meu germà viu a Lleida i, si ve el cap de setmana, també fa
coses. 
JOSEPA, REPRESENTANT DE L’AMPA DE L’IES CONSELL DE CENT TERESA, PROFESSORA DE MATEMÀTIQUES DE L’IES CONSELL DE CENT
Jo tinc un fill de 15 anys i a casa, les feines, si es veu molt forçat les fa. Si Faig el que cal per sobreviure dignament però, vaja, sense passar-me. El
convé molt estèn la roba, frega els plats, no has de dir-li res. Ara, si veu tema de les feines domèstiques de vegades apareix a les tutories, d’una
que no fa falta, s’escaqueja tant com pot. Els dissabtes i diumenges es fa manera transversal, però no es tracta d’una manera específica. A mi per-
el llit, els altres dies ho faig jo. Però si va a casa de la meva germana, com sonalment em preocupa el tema de la desigualtat entre les feines que
que allà tothom es fa el llit, se’l fa sense cap problema. De vegades fan els nois i les que fan les noies. I suposo que una mica la meva postu-
passa la nit a casa d’algun amic i llavors sí que fa feina. ra ve condicionada perquè sóc l’única noia entre sis germans i mentre
El meu marit, si convé, col·labora. Si no, sempre té diaris o revistes per ajudava la meva mare els meus germans ajudaven el meu pare, que tenia
llegir.  Ara bé, jo de vegades em trobo malament i llavors tots dos corren i un taller d’electrònica. Tinc la sensació que aquesta situació ha canviat
col·laboren. molt, encara que hi hagi diferències. Es va igualant. Penso que se n’ha de
Jo penso que aquestes coses s’han d’ensenyar a casa més que a l’escola, parlar a l’escola, però que s’hi ha d’incidir més a primària que no pas a
que ja té prou feina. L’educació és de casa, això ho tinc claríssim. A l’es- secundària. Als 12 o 13 anys encara es treballen els hàbits, a batxillerat ja
cola se’n pot parlar algun dia, però penso que aquests hàbits s’han de és una mica  tard. I coincideixo amb les mares: els nanos han d’adquirir
treballar a casa. bons hàbits a casa. 
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 12
Martin Carnoy
Professor d’Educació i Economia
Universitat d’Stanford
Buenaventura Requena
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 13
Núm. 25 abril-maig 2002 A FONS e 13
CAP A UNA NOVA
REGULACIÓ DEL
SISTEMA EDUCATIU
Aquest article és un extracte de la conferència que Tot això implica que el sistema d’educació formal ha de produir conei-
xements per a un mercat de treball cada vegada més competitiu, flexi-
Martin Carnoy, professor de la Universitat d’Stanford, 
ble i basat en la producció de productes i serveis amb alts continguts de
va pronunciar en el marc del Fòrum L’Escola i la Ciutat saber i la gran majoria de famílies conscients d’aquest canvi pressionen
l’escola per garantir que els seus nens i nenes tindran èxit, que vol dir
al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
arribar a l’educació postsecundària. Aquesta pressió es converteix en
Martin Carnoy, a través del prisma de l’economia i la una recerca constant de maneres de millorar l’eficiència i l’equitat en el
sistema educatiu. Per això les reformes, ara, es converteixen en refor-
sociologia, fa molts anys que investiga i escriu sobre
mes d’eficiència i equitat. 
l’evolució de l’educació i el treball en la societat tan
canviant que ens ha tocat viure. «El sistema educatiu formal ha de produir
coneixements per a un mercat de treball cada
vegada més competitiu, flexible i basat 
REFORMAR L’EDUCACIÓ
Voldria començar pel principi, per la idea i els objectius de l’educació. El en la producció de productes i serveis 
primer objectiu seria ensenyar certs coneixements a la pròxima genera- amb alts continguts de saber.»
ció, uns coneixements el nivell dels quals a cada generació augmenta. La
gent que diu que abans a l’escola s’aprenia més no té raó, la mitjana de
coneixements és cada vegada més alta en les noves generacions, i en LA DESCENTRALITZACIÓ...
tenim proves empíriques. El segon objectiu és socialitzar la joventut dins Actualment, les reformes més populars en el món de l’educació es
les normes de la societat. Crear bons ciutadans i bons membres de la basen en la descentralització –incloent-hi la privatització–, normalment
nova societat. El tercer objectiu seria contribuir a l’equitat, a fer una combinant-la amb noves formes de regulació provinents de l’adminis-
societat més igualitària. tració central. Crec que hem d’examinar els resultats d’aquestes refor-
Ara vivim un període de grans canvis en les relacions socials, i aques- mes i trobar quina és la combinació idònia dels dos elements. Per què
tes afecten molt el que passa en l’educació. Les relacions econòmiques descentralització? La idea és posar el control de la producció més a
canvien, hi ha més competència ara que fa anys, i aquesta competència prop del consumidor, els pares o els joves, que sentin que l’escola és
és global. El treball de l’individu es fa menys permanent, fins i tot a l’Eu- seva. Amb la descentralització moltes decisions les ha de prendre la
ropa continental, on el treball és més rígid que al meu país. Les trajectò- direcció de l’escola: fer plans de desenvolupament del centre, tenir
ries del treball en la vida es fan més individualitzades. Les possibilitats i bones relacions amb els pares, treballar per millorar la pedagogia a
la variació en el tipus de treball han augmentat i encara augmentaran l’escola… 
més. La idea de la classe obrera, per exemple, crec que està en procés de A més, si les famílies tenen el dret de triar l’escola dels seus fills hi ha
desaparèixer, i això tindrà un gran efecte en l’organització de l’educació. més responsabilitat per a la família. Han de tenir informació sobre les
Per altra banda, l’economia i el treball són cada cop més del saber que escoles i això crea un mercat de serveis escolars i competència entre els
no pas del treball físic. I també hem de considerar que una major quanti- centres per atraure els millors alumnes, els més barats com es diu en
tat d’alumnes provindran de famílies amb menys capacitat per participar economia, ja que necessiten menys recursos per tenir èxit. Aquesta
en l’educació conjunta dels seus fills i filles. escola té més possibilitats d’atraure recursos addicionals dels pares, en
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 14
14 e A FONS Núm. 25 abril-maig 2002
forma monetària o no monetària. La descentralització, per alra banda, seleccionar l’alumnat. Jo crec que el gran canvi del futur és que aquest
és una sortida molt bona per a l’estat perquè amb aquest sistema té sistema no serà de selecció sinó d’ensenyar a tothom el que és neces-
menys responsabilitat política en l’educació. sari per a la nova economia i la nova societat del saber. Això és un canvi
El gran problema d’aquesta reforma, des del punt de vista administra- brusc en el concepte d’educació: vol dir que cada mestre ha de creure
tiu, per a l’estat mateix, és que les capacitats per produir la bona educa- que tots i casacun dels nens i nenes de l’aula han d’aprendre: tothom
ció es distribueixin d’una manera igualitària. No totes les famílies tenen ha de tenir èxit.  
la mateixa capacitat de triar una bona escola. Amb la descentralització
algunes regions i escoles poden usar l’autonomia per millorar l’educa-
ció, innovar, tenen més llibertat i més possibilitats per fer coses, però hi Bibliografia:
ha altres escoles i regions que no tenen aquesta capacitat. Hi ha una CARNOY, Martin: El trabajo flexible en la era de la información.  
variabilitat enorme entre escoles i directors a l’hora d’usar aquesta Madrid, Alianza, 2001 
autonomia per millorar l’educació. Aquest és el taló d’Aquil·les d’a-
questa descentralització, i ens ho hem de prendre molt seriosament
quan parlem de reformar el sistema. En la pràctica ho hi ha evidència
que la descentralització del sistema educatiu, fins i tot en els casos com
Xile on aquesta va ser molt radical, augmenti l’eficiència en l'educació. 
«Cada mestre ha de creure que tots i cadascun
dels nens i nenes de l’aula han d’aprendre:
tothom ha de tenir èxit.»
... I LA REGULACIÓ
Voldria discutir, per acabar, dues polítiques que volen evitar les desi-
gualtats que pot generar la descentralització: la regulació del centre i
un sistema d’avaluació de l’alumnat usat per identificar escoles i dis-
trictes escolars que no funcionen tan bé com altres amb condicions
socials semblants. 
L’administració central també pot fixar pautes per a la millora del
nivell dels resultats, i forçar les escoles que demostrin que compleixen
amb els objectius de l’administració central.  Hi ha altres formes de
regulació dels centres, com per exemple el control de l’assistència mit-
jana dels alumnes, que és una dada molt important. 
Les autoritats centrals han de formar administradors amb capacitat
de millorar l’escola. Si vas a una escola i entrevistes els mestres estic
segur que no tenen una idea clara del rendiment dels seus alumnes
comparat amb altres alumnes de la mateixa classe social. Funcionem en
un món sense metes, sense capacitat d’analitzar els resultats i usar-los
per millorar el rendiment.
El centre també ha d’intervenir amb programes de millora per a les
escoles desfavorides. Crec que és bastant fàcil millorar en poc temps el
rendiment en aquestes escoles, perquè les condicions són tan dolentes
que coses molt senzilles poden millorar la situació.
També hem de pensar, sobretot en la secundària, en nous mètodes
per motivar nois que normalment no assisteixen a l’escola, que no
tenen la intenció de continuar cap a la universitat. S’ha de pensar com
motivar-los, que s’adonin que són tan intel·ligents com els de les clas-
ses mitjanes. I, finalment, crec que una intervenció molt important és
l’expansió del sistema preescolar, fins al menys els dos anys. Un siste-
ma que pugui incorporar voluntàriament als dos anys d’edat de manera
gratuïta. És una inversió gran però important per al futur.
Per això les dues coses estan lligades, és més fàcil expandir per dalt
el sistema d’educació si els nens i nenes aprenen més en l’escola
primària i secundària. 
L’ESCOLA DE L’ÈXIT
El fet que totes aquestes reformes educatives no tinguin l’impacte que
s’espera no ha de reprimir els reformistes, perquè finalment del que es
tracta és de canviar el concepte d’educació, sobretot la primària i la
secundària. Tenim sistemes molt tradicionals, no en termes de la peda-
gogia, sinó en les expectatives del sistema i del seu paper a l’hora
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 15
Núm. 25 abril-maig 2002 ASSOCIACIONS e 15
SOMNIANT L’EDUCACIÓ DE LES PERSONES ADULTES
L’ESCOLA DE LA 
VERNEDA-SANT MARTÍ 
L’escola de la Verneda-Sant Martí accedir a l’escola, amb independència de la de 23 anys de funcionament, l’escola de la Ver-
seva situació econòmica, social o legal (com és neda-Sant Martí no ha perdut el seu aire reivin-
trenca amb la idea d’una educació el cas d’immigrants), ja que totes tenen dret a dicatiu i la implicació dels participants. D’a-
com a compensació de dèficits, l’educació, sense cap tipus de restricció. L’ob- questa manera s’articulen diferents vies
jectiu és que tothom pugui assolir el màxim perquè tothom pugui formar part del somni
i incorpora la veu de les persones nivell educatiu i que les persones adultes con- que representa l’escola, un funcionament
participants en la configuració del figurin el tipus d’educació que desitgen. S'en- basat en la democràcia deliberativa. 
tén que l’educació de persones adultes englo- Els òrgans màxims de decisió són l’Assem-
model d’educació i d’escola que es ba la formació bàsica, cultural i per al món del blea i el Consell de Centre, amb representants
desitja. Així mateix, es basa en treball, per la qual cosa l’escola és oberta a de tots els grups; però també hi ha altres vehi-
totes les activitats culturals, socials i educati- cles de participació com ara el COSE i el COME
l'aprenentatge dialògic en tots els ves que possibilitin el desenvolupament de (Coordinació Setmanal i Mensual respectiva-
espais de relació que es donen, tant persones lliures, democràtiques, crítiques, par- ment), on es fa present la veu dels participants,
ticipatives i solidàries; activitats com alfabetit- d’entitats del barri, de voluntaris i de personal
a les aules com en els òrgans de zació, preparació de les proves d’accés a la uni- docent. A més, hi ha comissions específiques
govern. versitat per a majors de 25 anys, tallers de per desenvolupar tasques concretes, com
manualitats, tertúlies literàries, cursos FOR- poden ser projectes i activitats. Una caracterís-
CEM i Punt Òmnia. tica comuna de tots els òrgans és que sempre
UNA ESCOLA PARTICIPATIVA estan oberts a tothom. 
La història de l’escola ens dóna una idea del «L’0bjectiu és que tothom pugui Les associacions ÀGORA (associació de par-
tipus de centre en què ens trobem. L’any 1978 ticipants) i HEURA (associació de dones partici-
assolir el màxim nivell educatiu 
un grup de veïns i veïnes del barri de la Verne- pants) estan implicades directament en la ges-
da-Sant Martí va reclamar un espai i va ocupar i que les persones adultes tió del projecte i en l’organització i realització
un edifici que estava buit. D’aquesta manera va de les activitats; per tant, formen part de la
configurin el tipus d’educació
aconseguir un centre cultural amb els serveis dinàmica diària de l’escola de la Verneda-Sant
que el barri necessitava: llar d’infants, grup de que desitgen.» Martí. 
joves, escola d'adults, etc. Però anava més
enllà: calia determinar com es volia aquest cen- El paper dels i les participants és molt impor-
tre i els serveis que s’hi havien d’oferir, recollint tant per al bon funcionament de l’escola, ja BIBLIOGRAFIA
les inquietuds i demandes de totes les perso- que participen en la gestió del centre a tots els AA.VV. 2000. I Jornadas de investigación en
nes que volien participar-hi. Des d’una partici- nivells. L’escola no podria funcionar sen- educación de personas adultas. Barcelona: El
pació democràtica on tothom tenia veu, l’objec- se la implicació de persones voluntàries i Roure. 
tiu era millorar el barri i que els serveis col·laboradores que treballen conjuntament CREA. 1999. Cambio Educativo y Social. Teorí-
arribessin a la població, fugint d’interessos amb els participants per tal d’oferir una educa- as y prácticas que superan desigualdades. Jor-
partidistes o de col·lectius determinats. ció de qualitat. Dins d’aquest grup trobem nades celebrades el 22 i 23 de novembre al
L’escola parteix d’aquesta filosofia i els seus antics participants, gent del barri, estudiants i Parc Científic de Barcelona. 
horaris i serveis s’han establert pensant en les llicenciats universitaris, i personal de les asso- Flecha, R. 1997. Compartiendo palabras. El
persones participants potencials i no pas en la ciacions i de l’administració. La qualitat i l’in- aprendizaje de las personas adultas a través
comoditat d’aquells que ofereixen el servei. terès dels cursos oferts són evidents, ja que del diálogo. Barcelona: Paidós. 
Això s’aconsegueix a través de la planificació any rere any augmenten els participants de Sánchez, M. 1999. “La Verneda-Sant Martí: A
conjunta de la programació, els horaris i la ges- l’escola. School Where People Dare to Dream”. Harvard
tió dels recursos. Educational Review. Vol. 69, núm. 3, tardor de
L’escola es defineix com un centre educatiu UNA ESCOLA DE BARRI 1999. Cambridge: Harvard University.
públic, gratuït, plural, participatiu, democràtic i L’èxit de la programació i les activitats té l’ori-
implicat activament al barri que treballa per la gen en la vinculació amb el barri i les deman-
igualtat en el terreny educatiu, social i cultural des i transformacions que s’estan portant a Lourdes Pérez Hurtado
de les persones. Per aquest motiu, es superen terme i el fet que els participants mateixos Coordinadora de l’Escola
les barreres perquè totes les persones puguin determinin què i com volen aprendre. Després C/ Selva de Mar, 215, 5a  08020 Barcelona
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 16
16 e PERSONATGES Núm. 25 abril-maig 2002
PACO TAUSTE
PROFESSOR DE FILOSOFIA DE L’IES JOAN COROMINES
“Vostè té molta paciència”, li han
dit més d’una vegada”. I és que
Paco Tauste treballa perquè els
seus alumnes del Joan Coromines
s’enamorin de les virtuts del passat
–la paciència n’és una– i els obrin
horitzons on ells puguin situar la
problemàtica tan canviat de la vida
que els espera.
Què expliqueu als vostres alumnes, els pro- actituds. Anem sembrant i no sabem aquesta Per part dels joves, notes una crítica al siste-
fessors de filosofia? llavor què donarà de si. Si un dia toca parlar ma o més aviat conformisme?
És veritat que de vegades expliquem una de les pastilles, se’n parla, però sempre des El grau de conformisme és molt gran. Ara,
filosofia teòrica que tracta problemes com l’o- d’aquest enfocament, que el consum forma t’omple de satisfacció quan veus, com l’altre
rigen de l’home, el concepte de cultura o la part del model de societat que ens ha tocat dia, al Consell Escolar, que una noia pren la
veritat del coneixement, però penso que avui viure. Ells han de prendre’n consciència paraula per parlar de les mobilitzacions que hi
és millor partir de realitats més properes  als i mirar de superar-ho, sabent que és difícil, ja ha hagut pel tema de la revàlida i les lliga amb
alumnes com les seves formes de vida fora de que forma part d’un entramat d’interessos. els temes de què hem parlat. I, amb un esforç de
l’escola. La tesi que defenso ve de l’escola de Ara vinc d’una classe de sociologia en què sinceritat molt gran, afegeix “compte, això que
Frankfurt: pensem que el consum, això que en estudiàvem l’envelliment de la població cata- dic no és representatiu del tots els meus com-
diem la febre del dissabte o del divendres a la lana. Un terç de la població ronda els 65 anys. panys, la majoria dels quals es troben en l’apa-
nit, forma part d’un paquet que és el model de Hi ha pocs joves i, és clar, la clientela potencial tia”. Hi ha una minoria de nois i noies del nostre
societat actual, caracteritzat per la preeminèn- d’aquest consum és molt reduïda. Tota la institut, una élite –i jo ho veig perquè em relacio-
cia del mercat amb tot el que suposa. El que indústria infantil i juvenil de l’oci i el consum, no bastant amb el centre social de Sants del
no es pot fer és dir “vull aquest model” però que mou tant diner, no pot deixar en pau carrer Olzinelles– que està influint en el barri. És
només agafar-ne el que t’agrada, deixant de aquest sector de població ni un moment. una minoria, d’acord, però força qualificada.
banda la droga, els accidents, la part més Els joves ja tenen creat l’hàbit de consumir. Jo
negra. En aquest paquet tot va junt, o l’agafes procuro que agafin consciència que aquest Perceps el resorgiment d’una certa cons-
o el deixes. hàbit compleix una funció, que jo subratllo ciència crítica entre els joves? 
Intentem rendabilitzar tot això i aplicar-ho a que és netament econòmica, sense la qual una En determinats centres escolars com ara el
les classes, al comportament dels nanos, a les sèrie d’indústries de l’oci no viurien. meu, en què s’ha portat la reforma de manera
Tatiana D. Matthews
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 17
Núm. 25 abril-maig 2002 PERSONATGES e 17
«Si la filosofia que explico no Aquestes dues disciplines filosòfiques han
intentat donar resposta a problemes molt
intenta establir uns marcs de actuals, com per exemple el debat que hi ha
referència, uns horitzons on hagut sobre ments i màquines, què hi ha
darrera el cervell, si l’ordenador pot simular
ells puguin situar la una ment humana…, i l’actual debat sobre
problemàtica que els vindrà… ciències formals i empíriques. En la filosofia
tenim una eina per donar resposta als proble-
què estic fent?» mes més actuals i urgents en el canvi de
segle. El tema de la comunicació, de l’anome-
molt estricta, la implantació LOGSE ha suposat nada societat-xarxa, del que significa inter-
una espècie de canvi ideològic regressiu de l’e- net en aquesta societat que ve, del que repre-
lement més crític de l’alumnat. Quan va arribar senta el suport tecnològic de la globalització,
la primera promoció de la reforma al batxille- els alumnes ho arriben a entreveure però de
rat, va anar desapareixent l’element crític. Per vegades els resulta un tema massa àrid i teò-
exemple, els que plantaven cartells a l’institut, ric, massa complex. Nosaltres, però, tenim
l’any passat van fer la selectivitat i ja es troben obligació de parlar-ne, perquè ells seran ciu-
a la universitat, i ja ningú ha tornat a plantar- tadans de ple dret en aquest moment. Ells
ne. Això és una dada reveladora del nivell de funcionaran en la dècada del deu al vint, i Paco Tauste
consciència. No vol dir, però, que de vegades això per a mi és una responsabilitat. Vaig néixer a Almería i la meva formació va
no es facin crítiques molt puntuals de coses de anar molt lligada a Madrid. Vaig estudiar
la vida quotidiana, però ja no és la crítica poli- Creus que les tecnologies de la informació Filosofia a La Complutense i vaig participar en
titzada o ideològica d’abans. marcaran un canvi profund en la manera de els cursos de Sociologia de Tierno Galván 
viure de la gent, o és més aviat es tracta i Aranguren, en aquella escola crítica de
Quines eines pot oferir l’ètica als joves, per d’una il·lusió? ciències socials que contínuament tancaven 
a la vida quotidiana? S’està fent realitat quelcom que a les pri- i tornava a sorgir com un Guadiana. Al cap
L’ètica sempre hem insistit que no ha de ser meres del segle XX ja van dir autors com d’un parell d’anys vaig aprovar unes
un adoctrinament, perquè per això ja hi són les Spengler o, uns anys abans, Toynbee: la des- oposicions i vaig poder triar població. Llavors
morals de les religions o de cadascú. L’ètica té humanització de les ciutats. Ells ho centraven vaig decidir venir a Catalunya, a cobrir la plaça
més aviat un caràcter reflexiu. Però per altra en l’espai urbà, però el que llavors era un d’agregat de Filosofia de l’Institut de
banda, com que hi ha una crisi de la família tan problema purament urbanístic avui s’ha con- Cornellà. Era el curs 71-72. Al cap de quatre
gran i les funcions educatives de les famílies de vertit en un tema d’abast mundial. La ciutat anys vaig treure les oposicions a càtedra i vaig
vegades no estan al complet... et planteges fer s’ha fet món, precisament per aquestes tec- estar dos anys a l’Institut Martorell, d’on vaig
una mica una tasca de suplència. El prioritari nologies. Els problemes que veien els crítics passar a l’institut Luis Antúnez, que nosaltres
seria això que el gran educador brasiler Paolo de la ciutat ara s’han mundialitzat. Pel bo i anomenàvem Can Tunis i ara es diu Montjuïc.
Freire anomenava la conscienciació, fer que els pel dolent, això té conseqüències greus. Per Quan es va es va fundar l’Institut Zona Franca
nois i les noies assumeixin els problemes i exemple, quan llegim les declaracions del jo vaig demanar el trasllat. El nom de l’institut
prenguin consciència de la seva pròpia vida, de polític italià Umberto Bossi que diu que s’han no es corresponia amb la realitat, i en un acord
la seva dignitat com a persones. Això ho com- d’enfonsar els vaixells d’immigrants a cano- de claustre vam canviar-li pel de Joan
prenen molt bé els joves immigrants, com que nades, no ho hem de veure com a quelcom Coromines. Encara hi sóc.
han rebut cops de la vida el fet que la dignitat localista, sinó amb un sentit mundial. Són
humana hagi d’estar per damunt de tot els moviments de població generals, i així s’ha Per a tu, LA FILOSOFIA...
motiva molt. d’explicar a classe. És el que es trobaran a les ... de quin color és? Del color del 
Efectivament, l’ètica pot tenir la funció socràti- pròximes dècades. Per tant, si la filosofia que crepuscle
ca de despertar la consciència crítica de la explico no intenta establir uns marcs de ... quin dia de la setmana? El divendres
gent, que reflexionin sobre la seva pròpia vida, referència, uns horitzons on ells puguin ... quina estació de l’any? La tardor
les seves mancances de valors i que tractin de situar la problemàtica que els vindrà... què ... quin menjar? Una amanida 
buscar-los. Per altra banda, l’ètica ens posa en estic fent? grega
contacte amb una tradició, de vegades oblida- El que acabo de dir fa referència a la filosofia ... quina flor? Un lliri
da, que ve dels grecs: què significa ser pru- de primer. A segon curs, que es fa història de
dent, just, moderat... És molt important que els la filosofia, s’intenta presentar als alumnes el Com explicaries què és LA FILOSOFIA a un
nois i noies s’enamorin d’aquestes virtuts del passat però amb els avenços de la historio- ésser vingut d’una alra galàxia?
passat... fins i tot de la fortalesa, no estesa grafia del present. De vegades els professors A un extraterrestre li explicaria que fa uns
com a quelcom masclista sinó en termes clàs- no som prou lúcids per dir que el que avui 2.500 anys, al món cultural mediterrani existia
sics, i que vegin que són quelcom que ells han expliquem a les aules és d’una riquesa supe- una civilització que a més de realitzar feines
de recollir. rior al que s’estudiava en la nostra època. De pràctiques com construir ports o mirar les
vegades en nosaltres hi ha una certa nostàl- estrelles, van començar a plantejar-se
La filosofia jugaria un paper semblant? gia, la il·lusió de pensar que abans s’estudia- qüestions que anaven molt més enllà de les
El paper de la filosofia té més abast. Afor- ven uns continguts millors i que ara tot s’ha seves accions immediates i per les quals no
tunadament, en el món occidental tenim una deteriorat, però això és totalment fals. Avui, tenien respostes concretes. Aquest art de
filosofia adaptada als problemes actuals. Al quan s’explica Góngora, Bernat Metge o formular-se preguntes en un diàleg interior
llarg del segle XX la filosofia més important Ramon Llull, s’estan utilitzant totes les apor- amb un mateix va constituir la base del que
ha estat la del llenguatge i la de la ciència. tacions de la darrera historiografia. després hem entès per pensament filosòfic.
Tatiana D. Matthews
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 18
18 e RECURSOS Núm. 25 abril-maig 2002
HA TORNAT L’ESTIU!
CURSOS D'EXPRESSIÓ, COMUNICACIÓ I PSICOMOTRICITAT 
Organitza: Escola d'Expressió i Psicomotricitat. Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona.
Quan: De l’1 al 5 i del 8 al 12 de juliol.
Tema: Expressió, comunicació, psicomotricitat, noves estratègies i mètodes per a la pràctica
professional. 
Oferta: Cursos d’expressió corporal, plàstica, dramàtica i teatre, musical, dansa. Mètodes i
tècniques de massatge, eutonia, tècnica Alexander, impostació de la veu, arteràpia 
i psicomotricitat.
Els cursos estan reconeguts pel Pla de Formació Permanent del Departament d’Ensenyament, i
com a crèdits de lliure elecció de la Universitat de Barcelona. 
Adreçat a: Professorat de Barcelona, Catalunya, resta de l’Estat i l’estranger.
Matrícula: Del 28 de maig fins a l’inici dels cursos.
Preus: De 57 a 148 euros.
On: Escola d’Expressió – Escola Bàrkeno (Cisell, 1. 08038 Barcelona)
Unes aules es buiden i unes Tel. 93 223 24 76 o 93 223 07 57
escolaexpressio@mail.bcn.es
altres s’omplen. És l’estiu.
www.bcn.es/IMEB/expressio
L’època de recuperar forces per
CURSOS INTENSIUS DE LLENGUA INSTRUMENTAL DE 80 HORES
a un curs vinent que ara sembla
llunyà però que, de fet, ens Organitza: Escola Oficial d’Idiomes Vall d’Hebron de Barcelona. 
Quan: De l’1 al 26 de juliol (matí de 10 a 14 h, tarda de 16 a 20 h).
espera amagat a la cantonada.
Tema: Cursos d’idiomes.
Aquí us oferim un recull de Oferta: Alemany (nivells 1, 2, 3, 4), Anglès (nivells 1, 2, 3, 4, 5), Francès (nivells 1, 2, 3,4), Curs
Monogràfic d’anglès “Advanced Speaking Skills” (30 hores. Cal 5è d’EOI o equivalent. Del 8 al 19
cursos, la majoria dels quals
de juliol. Preu: 149,15 euros).
barregen la part formativa amb Adreçat a: Cal el graduat escolar o tenir aprovat el 2n curs d'ESO i, en el cas de l’anglès cal tenir
16 anys com a mínim.
la lúdica, que us poden servir
Matrícula: Alemany i Francès, del 3 de juny al 21 de juny. Anglès, del 29 de maig al 21 de juny.
per renovar idees, aprofundir en Horari: de dilluns a divendres, d’11 a 14 h; i de 16 a 19 h
Preus: 221,17 euros (36.800 ptes.)
aquells temes que durant l’any
On: Av. del Jordà, 18. 08035 Barcelona 
veiem passar com ombres per Tel. 93 418 74 85  -  93 418 68 33
www.pangea.org/org/EOI2/Index.html
manca de temps, i també 
–per què no?– disfrutar de ESCOLA D’ESTIU BLANQUERNA
l’atmosfera tan especial que té
Organitza: Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (Universitat
la nostra ciutat a l’estiu. Ramon Llull) i Formació Continuada.
Quan: Juliol.
Passeu-ho bé!
Tema: Espai de reflexió i de perfeccionament per a la pràctica docent.
Oferta: Cursos i seminaris agrupats en 9 àrees: educació infantil, psicologia i pedagogia,
integració curricular, llengua, coneixement del medi, educació artística, educació física,
tecnologies de la informació i de la comunicació, ètica i religió, i activitats puntuals.
Adreçat a: Professorat.
Matrícula: La inscripció començarà l’1 de juny, de 9 a 14 h; i a partir de dilluns 3 i fins a una
setmana abans de l’inici de l’Escola d’Estiu, en l’horari de 10 a 13 h i de 16 a 18.30 h.
Preus: 39,06 euros en concepte de matrícula, més un suplement en concepte de material de
15,04  o 12,04 euros, segons el curs. 
On: Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació Blanquerna
Formació Continuada (Císter, 34. 08022 Barcelona)
Tel. 93 253 32 12 - Fax. 93 253 30 31
fpceefc@blanquerna.url.es
www.blanquerna.url.es
Joan Fernández
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 19
Núm. 25 abril-maig 2002 RECURSOS e 19
ALGUNES PROPOSTES DE CURSOS 
PER AL PROFESSORAT
X CURSOS D’ESTIU DE L’EDUCACIÓ FÍSICA I L’ESPORT 
Organitza: INEFC Centre de Barcelona.
Quan: De l’1 al 5 de juliol de 2002.
Tema: Educació física i esport.
Oferta: 35 cursos distribuïts  en diferents àrees temàtiques: ensenyament primari, ensenyament
secundari, recursos i experiències, activitat física i hàbits de salut, entrenament esportiu,
organització i gestió esportiva, i iniciació esportiva. Els cursos estan inclosos en el Pla de Formació
Permanent del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i seran susceptibles de
reconeixement com a crèdits de lliure elecció per part de les universitats de l’Institut Joan Lluís Vives.
Adreçat a: Professionals i estudiants de l’àmbit de l’educació física i l’esport.
Matrícula: Del 7 de maig al 21 de juny de 2002.
Preus: A partir de 75 euros.
On: INEFC Centre de Barcelona. Barcelona (Av. de l’Estadi, s/n. Anella Olímpica de Montjuïc.
08038 Barcelona).
Tel. 93 425 54 45 Ext. 226
Fax 93 426 36 17
cestiu@correu.gencat.es
www.inefc.es
XXXVII ESCOLA D’ESTIU ROSA SENSAT
Organitza: Associació de Mestres Rosa Sensat
Quan: De l’1 al 12 de juliol de 2002.
Adreçat a: Professorat de Barcelona, Catalunya, resta de l’Estat i l’estranger.
Matrícula: Socis/es, del 6 de maig al 14 de juny. No socis/es, del 13 de maig al 14 de juny.
Estudiants, del 3 al 14 de juny. (Av. de les Drassanes, 3, 2a planta).
Preus: 51 euros.
On: Recinte de l’Escola Industrial (Urgell, 187. Barcelona)
associacio@rosasensat.org
ESCOLA D’ESTIU DEL COL·LEGI DE DOCTORS I LLICENCIATS
Organitza: Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.
Quan: A partir de l’1 de juliol.
Oferta: Cursos d’orientació i gestió, ètica i filosofia, llengua i literatura, ciències socials, ciències
experimentals, matemàtiques, informàtiques, informàtica, música, i altres.
Adreçat a: Professorat de secundària, mestres i altres persones interessades.
Matrícula: Del 3 al 21 de juny. 
www.cdlcat.es/Cursos/EstiuD.htm
ELS JULIOLS DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
Organitza: Universitat de Barcelona.
Quan: De l’1 de juliol, el 8 de juliol i el 15 de juliol.
Oferta: Cursos i altres activitats diverses.
Adreçat a: Al públic en general.
Matrícula: Del 6 de maig fins a 10 dies abans de l’inici del curs escollit.
Preus: De 135 a 200 euros.
On: Campus de la plaça Universitat de la UB, Escola Universitària d’Hosteleria i Turisme-CETT
(Av. Can Marcet, 36-38. Barcelona), Palau de les Heures (Llars Mundet, passeig de la Vall
d’Hebron, s/n. Barcelona).
Tel. 93 403 58 80
juliols@pu.ges.ub.es
www.ub.edu/juliols/rector.html
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 20
20 e CONSELLS ESCOLARS Núm. 25 abril-maig 2002
APRENDRE A PARTICI  
Els consells escolars de districte
treballen per afavorir la participació
de l’alumnat de secundària en les
activitats dels centres docents i
dels barris. Aquí us presentem dues
experiències de participació prou
interessants que duen a terme els
estudiants de Ciutat Vella 
i Horta-Guinardó.
LA PARTICIPACIÓ DELS JOVES
ESTUDIANTS DE SECUNDÀRIA MANIFEST DELS com delegats, i motivar-los a implicar-se en
La promoció de la participació dels estudiants REPRESENTANTS D'ALUMNES aquestes tasques.
de secundària ha esdevingut una prioritat dels EN ELS CENTRES DE • Que s'estableixin les reunions del consell
consells escolars de districte. En les darreres SECUNDÀRIA D’HORTA GUINARDÓ escolar amb més periodicitat i en dates més
setmanes, els consells escolars de Ciutat Els representants dels alumnes en els adequades per als alumnes, per poder
Vella, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, consells escolars dels centres de tractar els temes amb més antelació.
Nou Barris i Sant Andreu han realitzat un secundària, i els delegats dels estudiants • Que els representants dels alumnes es
seguit de iniciatives que tenen en comú la par- de secundària i batxillerat als centres puguin reunir en hores lectives, tot fent ús
ticipació de l’alumnat de secundària, amb d'ensenyament del districte d'Horta- del seu dret.
l’objectiu de dinamitzar els àmbits de repre- Guinardó, reunits a l'Espai Jove Boca Nord • Que els representants dels alumnes
sentació i participació tant de centre docent el dimecres 13 de febrer de 2002, motivats i disposin d'un punt dins l'ordre del dia del
com de territori. interessats en l'aprenentatge i la pràctica consell per tractar les qüestions que afectin
I com totes les coses, s’aprèn a participar i dels valors democràtics i en l'exercici d'una el seu sector.
representar practicant. Majoritàriament les participació ciutadana responsable, • Demanem que la veu i el vot dels
experiències han tingut un caràcter dinàmic exposem davant el Consell Escolar del representants dels alumnes siguin tinguts
i pràctic. Aquí presentem dues d’aquestes Districte els següents punts: en compte dins el consell escolar.
experiències: el taller de ràdio de Ciutat Vella i • Que veiem la necessitat de dotar la figura
el manifest elaborat pels representants dels del representant dels alumnes dins de cada
centres de secundaria del districte d’Horta- consell escolar del valor que té.
Guinardó. • Que tots els alumnes del centre han de Subscriuen aquest manifest
Una dada significativa en aquestes i altres conèixer l'existència del consell escolar, el Berta Valls, Verònica Mercadé, Daniel
experiències de participació de l’alumnat és seu significat i atribucions, i l’han de saber Guinart, Albert Torelló, Daniel Sevilla,
l’alta i progressiva participació de delegats i utilitzar. Albert Aguadé, Marcel Romero, Arantxa
delegades de classe a més dels representants • Que el professorat ha d'informar els Roman, Júlia Torelló, Núria Roget, Lola
als consells escolars, la qual cosa ve a demos- alumnes de la significació i les funcions Bravo, Maria Jané, Blanca Pastó
trar la importància de la proximitat entre dels seus representants, tan consellers Barcelona, 13 de febrer de 2002
representants i representats, i de les estructu-
res no formals però efectives entre l’alumnat. 
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 21
Núm. 25 abril-maig 2002 CONSELLS ESCOLARS e 21
 PAR PRACTICANT
L’ALUMNAT dels mitjans de comunicació i la par- educatius, i facilitar el coneixement dels
DE CIUTAT VELLA FA RÀDIO ticipació dels nois i noies en la dinàmica mitjans de comunicació per donar veu,
Vint-i-cinc alumnes dels instituts de Ciutat comunitària de Ciutat Vella. imatge i presència escrita al col·lectiu
Vella van participar, el passat 16 de març, Aquest taller de ràdio digital, que es va d’alumnes de Ciutat Vella. 
en un taller d’edició d’un programa de gravar als locals de l’Associació per a Joves
ràdio digital. TEB*, és la continuació del taller de
Aquest taller es realitzava dins les premsa escrita que s’havia realitzat a finals
segones jornades de formació i intercanvi de març del 2001 dins el marc de les Marleny Colmenares i González
per a alumnes dels instituts educatius del primeres Jornades de Formació i Intercanvi Secretària del Consell Escolar del Districte
Districte de Ciutat Vella, que havien estat per a Alumnes. L’objectiu per al 2003 de Ciutat Vella.
aprovades pel plenari de Consell Escolar apunta cap a un taller de comunicació
de Districte a proposta dels alumnes televisiva, per tancar el triangle comu-
membres d’aquest consell. Els nois i noies nicatiu de premsa, ràdio i televisió.
participants eren membres dels consells Al llarg del matí, els alumnes van *El TEB és una reconeguda entitat del
escolars de centres o delegats i delegades realitzar els guions de les seves inter- Raval que treballa en l’educació en el
de classe dels seus instituts. vencions i van documentar-se utilitzant lleure en el camp de les noves tecnologies
Dividits en grups de treball, l’alumnat va l’accés a Internet, fonts bibliogràfiques, de la comunicació, i que acull un nombre
realitzar un programa de més de dues entrevistes i altra documentació que van considerable de joves usuaris en les seves
hores de durada en què van aparèixer els proporcionar els serveis tècnics del TEB. instal·lacions a través de diversos
problemes que interessen i preocupen el El Consell Escolar de Districte ha valorat projectes.
jovent del districte i la ciutat: música, positivament aquesta iniciativa encami-
estudis, relacions afectives, sortides nada a desenvolupar la capacitat comuni-
laborals... També van realitzar una entre- cativa dels representants estudiantils en
vista a Katy Carreras-Moysi, regidora del els diferents consells escolars, potenciar 
districte, en la qual es va debatre el paper la relació entre alumnes dels centres
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 22
22 e BARCELONA A L’ESCOLA Núm. 25 abril-maig 2002
EL MUSEU DE LA 
XOCOLATA 
DE BARCELONA
L’EXPRESSIÓ DE LA TRADICIÓ MÉS DOLÇA
La relació històrica de Barcelona LA XOCOLATA I LA SEVA El Museu de la Xocolata de Barcelona és un
amb la xocolata, concretada en un VINCULACIÓ AMB BARCELONA projecte obert, que ha comptat amb el suport
El port de Barcelona va ser la porta d’entrada especial de l’Ajuntament de Barcelona, la
gremi dinàmic i amb voluntat de de la xocolata d’Amèrica. De fet, la xocolata Generalitat de Catalunya i la Diputació de Bar-
divulgar la cultura de la xocolata, se serveix per primera vegada a Europa en celona; la col·laboració de més de 250 mem-
una recepció reial, poc després d’haver-se bres fundadors i el patrocini d’importants
i la col·laboració de les principals descobert el continent americà. Per altra empreses privades.
institucions catalanes, empreses banda, és a Barcelona on es documenta l’o-
brador de xocolata sòlida més vell d’Europa «El museu pretén treballar per
privades i un gran nombre de (1777), i són molts els testimonis que parlen
xocolaters i pastissers, han fet de l’important consum de xocolata a la nostra esdevenir referència
ciutat. internacional en la seva
possible la creació del Museu A part d’importants indústries xocolateres
catalanes de finals de segle XIX, l’activitat de temàtica.»
de la Xocolata de Barcelona: 
la xocolata artesana fa madurar un alt nivell de
el museu més dolç de la ciutat. qualitat i creativitat en l’ús d’aquest producte. EL PROJECTE 
L’any 1947, Lluís Santapau inicià a Barcelona El Museu de la Xocolata és el museu més dolç
la que seria una de les activitats més caracte- de Barcelona. Es tracta d’un petit museu, però
rístiques de la xocolateria pastissera catalana que pretén treballar per esdevenir de referèn-
d’aquest segle: les mones de xocolata. cia internacional en la seva temàtica a partir
Tradició i innovació en el món de la xocolata de la programació d’activitats (conferències,
han arribat fins els nostres dies gràcies a l’ac- cursos, seminaris, activitats de divulgació i
tivitat i dinamisme industrial, artesana i crea- animació cultural), i l’increment dels seus
tiva de marques, professionals, mestres xoco- fons patrimonials, mitjançant una política de
laters i pastissers. col·leccions activa. En aquest sentit, el Museu
de la Xocolata tindrà una part molt dinàmica
ELS INICIS relacionada amb l’activitat de l’Escola de Pas-
A principis de l’any 1997, la junta directiva del tisseria i Xocolateria de Gremi.
Gremi Provincial de Pastisseria i Confiteria de Els objectius generals del projecte són:
Barcelona, entitat centenària que aplega més -Desenvolupar un projecte cultural al servei
de 700 associats, planteja la possibilitat de de la divulgació i la sensibilització de la cultu-
crear un museu de la Xocolata, com a tarja de ra de la xocolata, per incrementar la seva valo-
presentació de l’entitat i com una aportació ració cultural i gastronòmica.
cultural a la ciutat de Barcelona. El novembre -Impulsar un instrument al servei de la valo-
de 1997, i gràcies a la col·laboració decidida rització de la tradició xocolatera i pastissera
de l’Ajuntament de Barcelona, a través de del país.
Barcelona Activa, se signa l’acord per tal que -Gestionar un projecte museístic que con-
finalment fos possible ubicar el museu i les necti l’activitat empresarial del gremi amb la
noves dependències de l’Escola de Pastisse- dimensió cultural de l’oferta de la ciutat de
ria i Xocolateria del Gremi a l’edifici històric Barcelona, i així crear un espai de participació
de l’antic convent de Sant Agustí. comercial i de relació institucional.
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 23
Núm. 25 abril-maig 2002 BARCELONA A L’ESCOLA e 23
L’EXPOSICIÓ - Taller de degustació: un professional «Es presenta una selecció
El Museu de la Xocolata disposa d’un espai explica les diferents varietats de xocolata,
d’estris, utensilis aixovars,
expositiu petit. En 600 m2 es presenta una característiques, com s’ha de provar cada
passejada pels orígens i significació de la varietat, etc. maquinària i altres elements
xocolata, la seva arribada a Europa, el seu - Visita dramatitzada: La Deesa Xocoatl és
relacionats amb la producció,
valor simbòlic, cultural, econòmic i nutritiu, la guia del grup d’infants. Els va introduint en
així com la tècnica, ús i consum. L’exposició el món màgic de la xocolata a través del comercialització i consum de
combina la presentació d’objectes, esceno- conte i del joc. Finalitza amb l’explicació del
la xocolata.»
grafies, interactius i audiovisuals. conte del Haensel i la Grettel.
Els àmbits de l’exposició són: - La ruta del descobriment del cacau: es
-Cacau i xocolata. El seu origen exòtic i el basa en un joc de pistes que permetrà als tre gòtic i altres elements integrats en cons-
seu valor simbòlic i màgic. nens i nenes ser protagonistes d’una fabulo- truccions posteriors. EL convent va ser pràcti-
-La xocolata: pont de cultures. sa història que els portarà als antics pobles cament destruït durant el setge de 1713-1714 i
-Xocolata: inspiració i creativitat. Art i creació. maies, passant per les luxoses corts europe- en els combats de l’onze de setembre de 1714.
-Un país de pastissos, confits i xocolata. es fins a l’actualitat, prenent com a fil con- Cap al 1750 els agustins van abandonar el que
-Històries de xocolata (espai audiovisual). ductor l’evolució d’aquest producte tan fasci- quedava del convent i van canviar l’ús de l’edi-
-Sala Barcelona: acull una mostra especta- nant com és la xocolata. fici. Es va construir una caserna militar, la qual
cular de creacions artistiques realizades amb - Festa aniversari: consisteix en una visita és de les més velles que es conserven a Cata-
xocolata. dramatitzada, amb un taller de xocolata i un lunya i a Europa. Es tracta d’una mostra molt
-Maquinària de xocolata: mostra de màqui- berenar a base de xocolata desfeta, melin- destacada de l’arquitectura funcional militar
nes de principis de segle que s’han fet servir dros, aigua i sucs. del barroc acadèmic.
per a la producció de xocolata. - Programació de cursos de divulgació, El Museu de la Xocolata s’ubica en un edifici
-Bojos per la xocolata. seminaris i conferències. històric que ja va tenir una relació amb la
- Centre de documentació de la xocolata. xocolata. Segons les ordenances, la xocolata
LA COL·LECCIÓ - Programació de presentacions de nous estava present en els menús de les acadèmies
L’exposició presenta una primera selecció fons de la col·lecció. militars del segle XVIII: “Para desayuno de
d’objectes, que s’anirà ampliant i renovant - Presentació de mones artístiques. cada Cadete y Oficial de Compañía se dará
progressivament. En aquesta fase inicial es - Xocolateria-cafeteria i botiga. onza y media de chocolate con un cuarterón
presenta una selecció d’estris, utensilis, aixo- de pan...”. El cos d’alabarders, de fet la guàr-
vars, maquinària i altres elements relacionats UN NOU RECURS A LA CIUTAT dia personal del monarca, eren anomenats,
amb la producció, comercialització i consum EL Museu de la Xocolata es troba ubicat en un amb enveja, “los chocolateros” ja que se’ls
de la xocolata. edifici històric de la rellevància de l’antic con- donava molta xocolata.
vent de Sant Agustí (carrer de Comerç i plaça El Museu de la Xocolata neix amb la volun-
ELS SERVEIS Pons i Clerc). Les instal·lacions ocupen una tat d’incorporar-se a l’oferta museística i cul-
El Museu disposa del serveis següents: part de la planta baixa del gran edifici en què tural del cor de la ciutat de Barcelona. La seva
- Visites comentades: una guia fa una vi- també es troba la Biblioteca d’Art del MNAC, ubicació al barri de la Ribera, a prop de l’Esta-
sita personalitzada per a grups. dependències de Barcelona Activa i l’equipa- ció de França, el Parc de la Ciutadella 
- Taller xocolata: un professional explica ment cultural gestionat pel districte de Ciutat i l’eix cultural del centre històric de la ciutat
les característiques de la xocolata, com es Vella. són aspectes essencials per garantir la seva
treballa, com es manipula, i es fa una peça. Del vell convent de Sant Agustí, construït incorporació als itineraris culturals de la 
Cada alumne pot confeccionar una figura. entre els segles XIV i XV, es conserva el claus- ciutat.  
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 24
24 e CIUTATS EDUCADORES Núm. 25 abril-maig 2002
VII CONGRÉS INTERNACIONAL DE CIUTATS    
EDUCADORES TAMPERE - FINLÀNDIA
EL FUTUR DE L’EDUCA
DE LA CIUTAT EN
Aquest any la ciutat finlandesa de ’Associació Internacional de Ciutats Edu- societat actual i un dels aspectes que més es
Lcadores celebra un congrés cada dos anys. troba en procés de canvi constant. L’existència
Tampere acull el congrés de
La ciutat organitzadora del Congrés se de les xarxes globals i, naturalment, la
l’Associació Internacional selecciona entre el conjunt de ciutats que han col·laboració amb les escoles, fan possible
presentat prèviament la candidatura davant el una nova dimensió d’adquisició de coneixe-
de Ciutats Educadores, en el qual
Comitè Executiu de l’AICE, qui, segons uns cri- ments i de formació humana i professional per
les ciutats de la xarxa, entre elles teris establerts, n’assigna l’organització. a tota la ciutadania.
En els congressos, les ciutats de la xarxa i El Congrés acollirà intervencions de les ciu-
Barcelona, reflexionaran sobre 
d’altres d’interessades presenten les seves tats que es plantegen el futur de l’educació de
el futur de l’educació en un món actuacions i realitzen intercanvis en el marc tots els habitants, així com la importància que
d’un tema determinat. D’altra banda, s’hi pro- la ciutat treballi vers la formació permanent de
que avança cap a la globalització.
gramen també conferències d’experts interna- tots, en una societat també en canvi constant i
cionals sobre aspectes del tema de treball del en un món globalitzat.
Congrés, amb la finalitat de promoure la refle- Les experiències que les ciutats han presen-
xió i el debat. tat i han estat admeses pel Comitè Científic del
Congrés, es classifiquen en cinc subtemes:
«L’objectiu és analitzar el futur
EL ROL DE LA CIUTAT EN LA
de l’educació en el seu sentit CREACIÓ I EL MANTENIMENT 
més ampli i el paper, les DE SISTEMES EDUCATIUS
Aquest subgrup acollirà les experiències sobre
oportunitats i les l’educació no formal i l’educació d’adults, el
responsabilitats que la ciutat desenvolupament qualitatiu de l’educació
bàsica, l’enfocament que es dóna als nous sis-
té en el camp de l’educació.» temes d’aprenentatge en la ciutat i el paper de
les universitats com a fonts d’innovació i de
El VII Congrés tindrà lloc a Tampere –Finlàn- nous coneixements. 
dia–, del 16 al 19 de juny de 2002, al Palau de
Congressos, situat a prop del centre de la ciutat. «En cada Congrés les ciutats
Tampere és una ciutat de 200.000 habitants,
aporten noves maneres de
que està considerada com el centre de produc-
ció més important de Finlàndia. La indústria veure, actuar i interpretar.»
productiva dóna feina a un 20%. A més, l’Ajun-
tament de la ciutat dóna, des de fa molts anys, Entre moltes d’altres, s’hi presentaran les
una importància creixent a l’educació i a la següents experiències:
investigació. Així, el tema que la ciutat propo- Barakaldo. La utilització de la ciutat com a
sa per treballar al Congrés és: “El futur de espai creatiu: espais educatius, interdiscipli-
l’educació. El paper de la ciutat en un món glo- naris, interinstitucionals i globalitzadors.
balitzat”. Barcelona. Projecte Èxit, dirigit a les escoles.
L’objectiu del Congrés és analitzar, d’una Budapest. Renovació urbana i de l’habitatge
banda, el futur de l’educació en el seu sentit Lisboa. El Museu de l’Aigua com a eina de
més ampli i, de l’altra, el paper, les oportuni- comunicació educacional.
tats i les responsabilitats que la ciutat té en el Montevideo. La dimensió educadora dels
camp de l’educació, una de les prioritats de la convenis laborals de l’Ajuntament.
nº25 Bcn-Educació  23/8/02  08:29  Página 25
Núm. 25 abril-maig 2002 CIUTATS EDUCADORES e 25
CIÓ. EL PAPER 
UN MÓN GLOBALITZAT
«L’existència de les xarxes diferències culturals en el terreny dels valors riències de cooperació entre escola i empresa,
bàsics, la consecució d’objectius pedagògics l’educació i l’aprenentatge a través del treball i
globals i, naturalment, la
multiculturals i en grups d’immigrants, el l’adquisició de nous coneixements per part de
col·laboració amb les escoles, paper dels educadors i educadores a l’escola la ciutadania.
en el manteniment de la integració social; Algunes de les experiències que s’hi presen-
fan possible una nova dimensió
Aquestes són algunes de les experiències taran són:
d’adquisició de coneixements que s’hi presentaran: Budapest. Inserció laboral.
Barcelona. Fer de ciutadans i ciutadanes: un Juárez. Educació i treball al nord de Mèxic
i de formació humana i
aprenentatge cívic. Santiago de Xile. Protecció del medi a partir
professional per a tota la Lisboa. Per una cultura de pau. del desenvolupament del pensament reflexiu.
Melilla. Ciutadania i intercultura: apropa- Terrassa. Tastets d’oficis.
ciutadania.»
ment des del joc. Al Congrés, hi poden participar ciutats asso-
Tampere. Integració dels immigrants a l’edu- ciades i no associades i persones a qui interes-
Settimo Torinese. Coordinació entre educa- cació: cap a una Finlàndia multicultural. sin els temes que s’hi tractaran. 
ció, cultura, recerca i innovació, i promoció de En cada Congrés les ciutats aporten noves
l’evolució cultural de la comunitat. IGUALTAT, DESIGUALTAT I maneres de veure, actuar i interpretar. El fet de
Tampere. El procés de creació dels criteris MARGINACIÓ trobar-se periòdicament fa que, en moltes oca-
de Ciutat Educadora: el cas de Tampere. S’hi parlarà de les accions dirigides als grups sions, diverses ciutats puguin iniciar projectes
marginals i en risc de marginació, les oportu- comuns i establir un diàleg molt valuós per a
ENTORNS EDUCADORS: nitats d’educació que s’ofereixen a les perso- l’evolució de cada ciutat i del conjunt. 
XARXES GLOBALS I LOCALS nes grans i a persones en atur, el futur de la
Es veuran aquí qüestions d’aprenentatge vir- ciutadania en la societat de la informació i la Per a més informació i per conèixer les dates
tual des de diferents punts de vista, el paper comunicació i la nova democràcia, que com- i el procediment d’inscripció podeu posar-vos
de les comunitats d’aprenentatge, el treball porta l’accés a nous coneixements i a la parti- en contacte amb el Comitè Organitzador del
sobre la identitat  a través de materials mul- cipació directa. Congrés:
timèdia com a fonts d’informació, la coopera- Aquestes són algunes experiències que s’hi Ritva Salisma 
ció entre ciutats en el camp de l’educació en el presentaran: Responsable del Congrés City of Tampere, 
context internacional i en intercanvis de mate- Buenos Aires. El vídeo com a eina per contri- Education and Culture
rial educatiu, cursos, etc. buir a la igualtat dels ciutadans exclosos. P.O. Box 487
Seleccionem algunes de les experiències en Cañada de Gómez. Popularització de la cièn- 33101 TAMPERE, FINLAND
aquests dominis: cia. Museu experimental de ciències. Tel: 00 358 3 215 6931
Espoo. Un nou programa cultural multimè- Montevideo. Pla estratègic de desenvolupa- Fax: 00 358 3 3146 6930
dia sobre mites i llegendes. ment de la zona, com a instrument de bon e-mail: ritva.salisma@tt.tampere.fi
Getafe. Estratègies de coordinació entre ciu- govern local i contribució a la formació de ciu- www.tampere.fi/iaec2002
tats educadores de la Comunitat de Madrid. tadanies actives.
Helsinki. Servei de Biblioteca per Internet Palmela. La globalització i el rol de la comu-
per l’aprenentatge de l’entorn. nitat en la identitat de la ciutat.
Teheran. Els entorns urbans, creadors d’o- Porto Alegre. Lectura i inclusió social.
portunitats d’educació. Reus. La participació ciutadana en la ciutat
educadora.
VALORS I ASPECTES ÈTICS I ÈTNICS
EN L’EDUCACIÓ EDUCACIÓ I TREBALL
Aquest subgrup debatrà temes com els valors S’hi tractaran les institucions educatives des
que configuren la base de l’educació, les dels punts de vista polític i econòmic, les expe-
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 26
26 e PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Núm. 25 abril-maig 2002
VII CONGRÉS INTERNACIONAL DE CIUTATS
EDUCADORES TAMPERE - FINLÀNDIA
LES PROPOSTES 
DE BARCELONA
Barcelona, que va ser la seu del primer Congrés
Internacional de Ciutats Educadores, serà present al
congrés que aquest juny se celebrarà a Tampere
(Finlàndia) amb divuit experiències que són una mostra
del seu paper i tradició com a ciutat educadora.  
EXPERIÈNCIA QUI HO PRESENTA IMPLICACIÓ DE L’AJUNTAMENT IMPLICACIÓ DE LA CIUTAT
Ens movem per Barcelona Servei de Promoció Regidoria d’Educació, Regidoria de Via Pública Trenta-sis entitats que formen el Pacte per a la
Ponència per al tema “El paper de la ciutat en Educativa (Direcció i Regidoria de Seguretat i Mobilitat Mobilitat, AAVV, Associació de Comerciants,
la creació i el manteniment de sistemes de Serveis Educa- AMPA, vint centres educatius el primer any.
educatius” tius)
El Consell de Coordinació Pedagògica de la Servei de Promoció Regidoria d’Educació, Àrea de Relacions Públiques Seixanta-cinc entitats de Barcelona que 
ciutat: el diàleg educatiu entre l’escola i la Educativa (Direcció i Protocol, Direcció de Serveis de Transports i pertanyen a l’àmbit privat o públic de titularitat 
ciutat de Serveis Educa- Circulació, Direcció d’Esports, Guàrdia Urbana, no municipal. Durant el període 1999/2000 
Ponència per al tema “El paper de la ciutat en tius) ICUB, IMSP, Mercabarna, Parcs i Jardins, hi van participar 1.307.559 alumnes dels 
la creació i el manteniment de sistemes edu- Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament, diferents centres docents. Actualment té 
catius” Turisme de Barcelona, Biblioteques de Barcelona, aproximadament un milió i mig de participants.
Casa Golferichs, Arxius Municipals de Districte
Projecte ÈXIT Direcció Planifica- Regidoria d’Educació Hi participen, de moment, tres CEIP i un IES 
Ponència per al tema “El paper de la ciutat en ció Educativa i del districte de Sants-Montjuïc. 
la creació i el manteniment de sistemes edu- Coordinació Territo-
catius” rial
Les noves tecnologies contra l’exclusió social Associació de Joves Districte de Ciutat Vella, Regidoria de Drets Civils Generalitat de Catalunya (Acció Cívica, INCAVOL, 
Ponència per al tema “Entorns TEB Secretaria de la Joventut, Direcció General de 
d’ensenyament moderns: xarxes locals i glo- Serveis Comunitaris) Caixa de Catalunya, Caixa 
bals” de Pensions “la Caixa”, IBM, Fundació Levi’s.
Aproximadament hi participen unes 5.000 
persones diferents a l’any.
Campus Virtual d’Educació: espai de Universitat de Col·laboració interuniversitària amb centres 
professionalització per a docents Barcelona Virtual de l’Estat espanyol, europeus i americans.
Ponència per al tema “Entorns d’ensenyament Fundació Bosch 
moderns: xarxes locals i globals” i Gimpera UB
Fer de ciutadans i ciutadanes: un aprenentat- Serveis Personals Districte de Sants-Montjuïc Vint grups de nois i noies de catorze a setze 
ge cívic del Districte de anys de vuit centres escolars del districte.
Ponència per al tema “Valors, aspectes ètics i Sants-Montjuïc
ètnics en l’ensenyament”
Immigració i educació a Barcelona Projecte d’Educació Consell Directiu del PEC Participació de 641 professionals, Consell 
Pòster per al tema “Valors, aspectes ètics en Valors (Direcció Comissió de Treball d’Educació i Immigració Directiu del PEC. 
i ètnics en l’ensenyament” de Serveis Educa- Participació en la Comissió de Treball d’Educació 
tius) i Immigració de CCOO, Consell de la Joventut, AJEC, 
Rosa Sensat, Consell Escolar de Catalunya.
De l’Agenda 21 local a l’Agenda 21 escolar Direcció d’Educació Regidoria d’Educació i Regidoria de Salut Pública Setanta centres educatius de la ciutat 
Ponència per al tema “Valors, aspectes ètics Ambiental i (entre 0 i 18 anys).
i ètnics en l’ensenyament” Participació
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 27
Núm. 25 abril-maig 2002 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT e 27
EXPERIÈNCIA QUI HO PRESENTA IMPLICACIÓ DE L’AJUNTAMENT IMPLICACIÓ DE LA CIUTAT
El treball de l’educació en valors des Projecte d’Educació Regidoria d’Educació Vuitanta-quatre centres educatius de Barcelona,
del municipi de Barcelona en Valors (Direcció amb la corresponent participació de les famílies,
Ponència per al tema “Valors, aspectes de Serveis així com la implicació de les universitats, ONG, 
ètics i ètnics en l’ensenyament” Educatius) fundacions i altres entitats educatives de la ciutat.
Projecte de col·laboració ciutat de Projecte d’Educació Regidoria d’Educació Divuit biblioteques públiques de la ciutat de 
Panamà - ciutat de Barcelona en Valors (Direcció Panamà i escoles de la mateixa ciutat.
Ponència per al tema Valors, aspectes ètics de Serveis 
i ètnics en l’ensenyament” Educatius)
El batec de les cultures Serveis Personals Districte de Sarrià-Sant Gervasi Catorze entitats de participació ciutadana del 
Ponència per al tema “Valors, aspectes ètics del Districte de districte que es coordinen per implantar activitats 
i ètnics en l’ensenyament” Sarrià-Sant Gervasi en IES, centres cívics, espais públics, biblioteques, 
casals d’avis, etc.
Funcionament i àmbit d’actuació de Coordinadora de Regidoria de Drets Civils
l’oficina per a la no-discriminació Drets Civils
Ponència per al tema “Valors, aspectes 
ètics i ètnics en l’ensenyament”
Joventut i educació: un projecte Serveis Personals Serveis Personals del Districte de Sarrià-Sant Gervasi IES i AMPAS del Districte, el CRP i ONG 
interdisciplinari i globalitzador del Districte de que treballen amb joves del districte.
Pòster per al tema “Valors, aspectes ètics Sarrià-Sant Gervasi
i ètnics en l’ensenyament”
Una escola de participació ciutadana. Direcció de Serveis Regidoria de Participació Ciutadana Hi participen trenta-nou ciutats com a sòcies 
Observatori internacional de la democràcia de Participació i nou com a col·laboradores.
Ponència per al tema “Valors, aspectes Ciutadana
ètics i ètnics en l’ensenyament”
Pont del Dragó Centre Pont del Regidoria d’Educació Alumnat del Centre Pont del Dragó.
Pòster per al tema “Formació i treball” Dragó Direcció 
de Centres
Barcelona Multilingüe: diversitat Projecte d’Educació Regidoria d’Educació Hi participen setanta-cinc centres escolars de Bar-
lingüística i aprenentatge escolar en Valors (Direcció celona (entre 0 i 16 anys).
Pòster per al tema “Formació i treball” de Serveis Educa-
tius)
Visions del Carmel Pla Comunitari Districte d’Horta Guinardó Direcció General de Serveis Comunitaris del 
Ponència per al tema “Formació i treball” Carmel Amunt Regidoria de Drets Civils Departament de Benestar Social de la Generalitat 
Fundació ADSIS de Catalunya, ADSIS, l’AMPA del CEIP del Carmel, 
l'Associació Els Tres Turons, Càritas, CEJAC, Club 
de Bolos Leoneses d’Horta, i el Centre Juvenil 
Martí Codolar.
Completar la formació tècnica amb l’esperit Programa INNOVA Alumnat universitari de qualsevol universitat 
emprenedor. UPC de Barcelona. Universitat Politècnica de Catalunya. 
Ponència per al tema “Igualtat, desigualtat 
i marginalització”
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 28
28 e CIUTAT Núm. 25 abril-maig 2002
ELS JARDINS 
DE L’AUDIÈNCIA
PÚBLICA
COM VOLEM QUE SIGUIN ELS NOSTRES JARDINS
“…en general, ens hem adonat que es del municipi s’obre una nova via de aspectes socials, urbans, lúdics, botànics i de
Dparticipació de la infància i el jovent en sostenibilitat. L’Institut Municipal Parcs i Jar-
els gustos que tots tenim de com la vida ciutadana, les audiències públi- dins es va comprometre a fer realitat els 10
han de ser els jardins de la ciutat de ques, una forma de participació a través de la jardins dins el termini d’aquest mandat. 
qual els ciutadans proposen a l’Administració
Barcelona varien molt poc. Als més municipal l’adopció de determinats acords. METODOLOGIA
petits ens agrada poder jugar, Les audiències públiques als nois i noies de El tema escollit per a aquesta convocatòria
la ciutat són plataformes participatives per a requeria un procés diferent de l’habitual. L’ob-
córrer, moure’ns, grimpar … la infància i el jovent, relacionades amb el jectiu era que la ciutat disposés, en cadascun
per això necessitem espais i govern de la ciutat. Aquests espais pretenen dels seus districtes, d’un espai verd dissenyat
ser rics en interrogants i donar peu a la for- per els usuaris i les usuàries més joves i, per
elements de joc que ho facilitin. mulació d’hipòtesis socials i a actuacions crí- tant, adaptat a les seves expectatives i neces-
En canvi, els joves preferim trobar- tiques. Impliquen responsabilitat, compromís sitats. Aquest fet és d’una gran importància a
i representativitat per part del jovent i facili- Barcelona, atesa la dificultat que té la ciutat
nos amb els amics, xerrar, jugar a ten informació i atenció per part del consisto- per a l’ampliació de l’espai verd.
jocs tranquils  (…)per tant la gespa, ri, que caldrà que doni respostes factibles.
FASES DEL TREBALL 
els bancs i les taules són els
«L’objectiu era que la ciutat Primer trimestre
elements que demanem…” Durant el mes de juliol es va fer una sessió
disposés, en cadascun dels d’informació de l’activitat als serveis tècnics
seus districtes, d’un espai verd educatius dels districtes, els centres de recur-
Manifest general de la VI Audiència sos pedagògics i d’altres serveis administra-
dissenyat per els i les usuàries tius, a fi d’optimitzar tots els recursos possi-
més joves i, per tant, adaptat bles. Es van presentar els espais verds
seleccionats pels districtes. 
a les seves expectatives El mes de setembre hi va haver una sessió a
i necessitats.» les institucions educatives i de lleure interessa-
des. Es tractava d’una sessió de formació per al
professorat i els educadors i educadores de les
COM VOLEM QUE SIGUI UN JARDÍ entitats, amb la conferència d’una arquitecta,
DEL NOSTRE DISTRICTE la presentació de les institucions i el lliurament
Al juliol de 2000 es va convocar la VI Audiència d’un complet dossier de materials didàctics
per al curs 2000-2001, amb el títol “Barcelona adients a la tasca realitzat per l’arquitecta pai-
més verda. Com volem que sigui un jardí del satgista Rosa López. La sessió ludicoformativa
nostre districte?”. Hi van participar vint-i-cinc per als nois i noies es va realitzar al Parc de
escoles i vuit casals infantils, amb un total de l’Estació del Nord. El nois i noies, després d’un
1.080 nois i noies de deu a disset anys. matí de treball conjunt, van fer un mural on
Els districtes van facilitat un espai perquè s’exposaven les seves idees prèvies sobre el
els nois i noies pugessin treballar en el dis- que havien de ser els espais verds. 
seny d’un espai verd. Es tractava que els nois i
noies proposessin els elements que havia de Segon trimestre
tenir el futur jardí, després d’un treball de Després d’una profunda tasca d’observació
recerca en el qual es van tenir en compte del territori en els seus aspectes geogràfics i
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 29
Núm. 25 abril-maig 2002 CIUTAT e 29
«Els projectes resultants eren nois i noies tambè van tenir present les neces-
sitats pròpies d’altres usuaris com la gent gran
tècnicament viables i o els infants més petits. ESPAIS SELECCIONATS
ecològicament correctes. Els Tercer trimestre CIUTAT VELLA: Plaça Folch i Torras
El dia 11 de maig de 2001 es va realitzar la VI (ronda de Sant Pau)
nois i noies també van tenir Audiència a l’Ajuntament de Barcelona, amb EIXAMPLE: Jardins del Convent de les
present les necessitats l’assistència de 200 nois i noies al Saló de Cent i Germanes dels Pobres (interior d’illa:
500 més al vestíbul seguint l’acte a través d’una Diputació, Consell de Cent, Viladomat,
pròpies d’altres usuaris com la pantalla gegant. Un representant dels nois i Comte de Borrell 157-159)
gent gran o els infants petits.» noies per a cada districte va explicar els sugge- SANTS-MONTJUïC: Plaça de José
riments per al seu espai, amb totes les peculia- Sánchez Ríos (Alumini, Coure, Bronze)
ritats que s’han considerat. L’alcalde, els LES CORTS: Jardins de Can Cuiàs
socioculturals per part de cada escola i institu- tinents d’alcalde i els regidors i regidores pre- (Marquès de Sentmenat)
ció de lleure, es va fer un recull dels requeri- sents van escoltar les peticions del jovent i van SARRIÀ-SANT GERVASI: Plaça Martí i
ments dels infants de cada institució i es va establir amb ells un diàleg sobre els projectes. Llaurador (Tres Torres, Castellnou)
arribar a un primer esbós del projecte del jardí L’acte va ser seguit en directe per BTV i els GRÀCIA: Plaça Caterina Albert
designat. projectes resultants es van exposar a la Galeria (Rosselló, passatge Mariner)
Es van realitzar tres sessions de treball per a Gòtica. La mateixa exposició es va realitzar una HORTA-GUINARDÓ: Jardins Príncep de
cada districte, amb la posada en comú i la rer- setmana després a l’Hivernacle del Parc de la Girona (Lepant, travessera de Gràcia)
cerca del consens dels participants. Amb la Ciutadella, per tal que les famílies i els veïns NOU BARRIS: Plaça al carrer Alzamora
col·laboració dels serveis tècnics i educatius poguessin conèixer el resultat del treball. SANT ANDREU: Pista Vèlia (interior
que seguien el procés, es va fer el disseny tèc- Actualment, s’han inaugurat dos dels jardins d’illa: Vèlia, Pardo)
nic de la proposta del jardí de cada districte. dissenyats, la plaça Martí Llauradó al districte SANT MARTÍ: Plaça al carrer Jaume
A partir del primer esbós es va fer la devolu- de Sarrià-Sant Gervasi, realitzat per les escoles Fabré (Alfons el Magnànim, Jaume
ció de la realització tècnica als infants per a les Orlandai i Nausica; i els jardins Caterina Albert Fabré) 
esmenes corresponents. En una última sessió al districte de Gràcia, realitzats per les escoles
es va acordar el disseny final amb tots els ele- Secretari Coloma i Sedeta. Es troben en fase de
ments que es consideraven necessaris per a realització els espais de tres districtes i la resta
l’espai. Els projectes resultants eren tècnica- estan pendents d’adjudicació o de resolució de
ment viables i ecològicament correctes. Els dificultats tècniques. 
Dídac Pérez
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 30
30 e UNA MICA DE TOT Núm. 25 abril-maig 2002
HEM LLEGIT...
SOBRE LA LLEI DE QUALITAT. sistema educatiu sense haver fet abans una valoració de l’ac-
L’esquerra catalana titlla la reforma educativa de regressiva i tual” i “sense preveure recursos”. Boada es mostra molt crític
centralista: PSC, ERC i ICV denuncien el retorn a una concep- amb una reforma “segregacionista i classista” que preveu aca-
ció arcaica i elitista de l’educació i CiU s’hi mostra critica preo bar amb la comprensivitat i la igualtat d’oportunitats. Final-
manté la voluntat de diàleg (…) ment, denuncia que la recuperació de la religió com a assigna-
tura obligatòria amb la creació d’una matèria alternativa
Carme Chacón (PSC) suposa una “tornada al nacionalcatolicisme” que “de cap
La diputada catalana i secretària d’educació del PSOE denuncia manera pot tolerar-se en un Estat aconfessional”.
que el ministeri no ha tingut “cap voluntat” de pactar la reforma,
defensa que la millor manera de combatre el fracàs escolar és Flora Sanabra (CiU)
“intentar prevenir-lo i no segregar l’alumnat condemnant-lo a El grup de CiU es mostra especialment crític amb la divisió de
l’exclusió”, i critica que el PP menystingui el paper de les famí- l’alumnat en itineraris. Des de CiU també es critica el fet que la
lies “buidant de competències el consell escolar”. Chacón també nova norma atempta contra les competències autonòmiques.
retreu al PP el “maltractament” de les autonomies i que la refor- No obstant, Sanabra assenyala que el document “encara s’està
ma prevegi la gratuïtat de l’etapa de 3 a 6 anys de l’escola priva- estudiant” i insisteix que la coalició nacionalista “continua
da sense preveure cap finançament per a l’escola publica. oberta al diàleg” per arribar a un acord.
Josep Bargalló (ERC) Carina Mejías (PPC)
El diputat d’esquerra critica que amb “l’excusa” de l’existència La diputada popular defensa que l’avantprojecte ha anat prece-
de problemes a l’ensenyament derivats de l’aplicació de la dit d’un debat “molt ampli”, assegura que no és cert que no hi
LOGSE el govern del PP tiri endavant una proposta “absoluta- hagi hagut una diagnosi prèvia i afirma que hi ha “persones
ment reaccionària” que va “més enllà d’una agressió contra molt significatives” de la comunitat educativa catalana que
l’autonomia” i suposa una regressió en “criteris pedagògics” i donen suport a la reforma. Mejías sosté que la creació d’itine-
un “retorn a una concepció elitista de l’ensenyament”. Barga- raris d’alumnes “en funció de les expectatives de futur”, lluny
lló inclou la llei de qualitat en l’”ofensiva regressiva” del PP i de fomentar l’exclusió, pretén “obrir el ventall de possibilitats
sentencia que es “un retorn a la pedagogia del franquisme”. per als estudiants” que acaben l’ESO sense obtenir el títol.
Joan Boada (ICV) (Article de Carol Biosca aparegut a l’Avui, el 16 de maig del
El diputat sosté que “no es pot abordar un canvi radical en el 2002.)
LECTURA doncs, en un moment especialment oportú. En un colofó mag-
nífic, Enrique Santamaría posa la sociologia –i doncs, ell
mateix– a mercè de les erínies, aquelles fúries de la mitologia
Enrique Santamaría grega, filles de Cronos i la Terra, que vetllaven per la vida i la
La incógnita del extraño. dignitat dels estrangers.
Una aproximación a la 
significación sociológica 
de la “inmigración no comunitaria” CONVOCATÒRIES
Pròleg de Tomás Ibáñez
Antrophos Editorial. 
Rubí (Barcelona), 2002 Primer Premi Leonor Serrano i Pablo d'història de l'educació
(Col·lecció Autores, Textos El dia 5 de juny del 2002 a les sis de la tarda es lliurarà, al Saló
y Temas. Ciencias Sociales; 30) de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona, el Primer Premi
Leonor Serrano i Pablo d'història de l'educació. Durant la ses-
sió Isabel Segura i Soriano farà un perfil biogràfic de Leonor
Serrano amb una explicació de les seves principals idees, que
anirà acompanyada amb la lectura d'uns textos de l'autora.
Enrique Santamaría (Cervera del Río Alhama, La Rioja, 1961), L'entrada és lliure.
amb  La incógnita del extraño, fa una de les contribucions mes Institut d'Educació. Ajuntament de Barcelona
importants dels últims anys a l’estudi dels significats del que Programa per a la recuperació de la memòria històrica
anomenem “immigració no comunitària”. L’autor explora les Tel. 93 402 36 29
pràctiques i les representacions socials que contribueixen a la Fax. 93 402 36 10
creació de la figura de l’immigrant, i el paper que hi juguen els mribalta@mail.bcn.es
diferents actors –entre ells i de manera molt especial els inves-
tigadors socials– a l’hora de configurar  una representació
“miserabilista i culturalista, summament redundant, que con-
verteix els immigrants en un “problema”, quan no en una ame-
naça i un perill “ètnic”.
L’obra és un exercici de rigor i honestedat intel·lectual. Arriba, 
una mica de tot
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 31
Núm. 25 abril-maig 2002 UNA MICA DE TOT e 31
ELS I LES QUE HEM ESCRIT EN AQUEST NÚMERO
Àlex i Judith, alumnes del CEIP Splai Martin Carnoy, professor de la Universitat d’Stanford
Antonio Ayán, professor de l’IESM Juan Manuel Zafra Mireia i M. Carmen, representants de l’AMPA del CEIP Splai
Chari Cervantes, directora de l’IES Consell de Cent Oficina tècnica del Projecte Educatiu de Ciutat
Carme Morist i Júlia Casanova, Paco Gil, director del Museu de la Xocolata de Barcelona
logopedes del CREDAC Pere Barnils Paco Tauste, professor de filosofia de l’IES Joan Coromines
Empar Escayola, Institut d’Educació Pilar, mestra del CEIP Splai
Jordina i Mar, alumnes de l’IES Consell de Cent Representants  de l’alumnat als consells escolars dels cen-
Josepa, representant de l’AMPA de l’IES Consell de Cent tres de secundària i batxillerat  en els centres d’ensenyament
Lourdes Pérez Hurtado, coordinadora de l’escola La Verneda- del districte d’Horta-Guinardó
Sant Martí Secretariat de l’Associació Internacional 
Maria Jesús i Pilar, mestres del CEIP Splai de Ciutats Educadores
Marleny Colmenares, Consell Escolar de Ciutat Vella Teresa,  professora de matemàtiques de l’IES Consell de Cent
Nom _________________________________________________________________________________
Cognoms          _________________________________________________________________________________
Adreça i telèfon de contacte        __________________________________________________________________
Codi postal i població       ________________________________________________________________________
Professió           _________________________________________________________________________________
Lloc de treball   _________________________________________________________________________________
Remeteu-la a:
Revista Barcelona Educació: Pça. Espanya, 5    08014 Barcelona   
Fax: 93 402 36 01    e-mail: imebatencio@mail.bcn.es
“La finalitat de les dades personals sol·licitades serà oferir-li serveis de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes dades
s’inclouran en un fitxer confidencial i estaran protegides conforme al que s’estableix en la Llei 5/1992 de 29 d’octubre, de regulació del tractament
informatitzat de les dades de caràcter personal, que quedarà a la seva disposició per a la seva consulta, modificació o cancel·lació.”
Vull rebre Barcelona Educació a casa LA TIRA CÒMICA 
Butlleta de subscripció gratuïta Per  Jaume Guerra. Escola Massana
de tot una mica
nº25 Bcn-Educació  22.8.02  09:20  Página 32