N´m.32 abril-maig 2003 1,50 BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 1 2 32Núm. Abril-Maig 2003 N´m.32 abril-maig 2003 1,50 BARCELONA EDUCACIÓ Tercera poca Consell editorial Marina Subirats Regidora presidenta de la Comissi— dÕEducaci— i Cultura de lÕAjuntament Manel Blasco Gerent de lÕInstitut dÕEducaci— Teresa Eul“lia Calzada Directora de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Daniel Resines Director de Formaci— Professional i Transici— al M—n del Treball Ignasi Garc’a de la Barrera Director adjunt de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Manel Vila Director de Serveis Educatius Josep M. Rius Director de Recursos i Serveis Generals Casimir Maci“ Director de Centres Educatius Municipals Carme Turr» Secret“ria del Consell Escolar Municipal Pilar Figueras Secret“ria de lÕAssociaci— Internacional de Ciutats Educadores Direcci— Eva Mart’nez-Pic» Consell de Redacci— L’dia Marsol Departament dÕOrganitzaci— i Sistemes dÕInformaci— Miquel Ferret Oficina del PEC Isabel Boix Direcci— de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Ignasi Garc’a de la Barrera Direcci— de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Daniel Resines Direcci— de Formaci— Professional i Transici— al M—n del Treball Emili P–rez Direcci— de Centres Educatius Municipals Dolors Cabrera Direcci— de Centres Educatius Municipals Marta Carranza Direcci— de Serveis Educatius Dolors Casanovas Projecte dÕInnovaci— i Qualitat de la Pr“ctica Educativa Pia Vilarrubias Projecte dÕEducaci— en Valors Alicia San Miguel Secretaria de lÕAssociaci— Internacional Ciutats Educadores Josep Rovira Consell Escolar Municipal Coordinaci—: Jaume Capsada Redacci—: Oriol Guiu Disseny gr“fic original: Villuendas+G»mez disseny Disseny gr“fic: Gramagraf, SCCL Secretaria i administraci—: Programa de Publicacions de lÕInstitut dÕEducaci— de lÕAjuntament de Barcelona. Plaa dÕEspanya, 5, 08014 Barcelona tel.: 934023534; fax: 934023601 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es Ilálustraci—: Maria Pena, D’dac Ram’rez, Andrea Zayas (Escola Massana) i Gabriela Jim–nez (Escola Eina) Fotografia portada: Nat“lia Limones Impressi—: Gramagraf, SCCL ISSN: 1135-2655 Dip˜sit legal: B-10674-97 © Institut dÕEducaci» de lÕAjuntament de Barcelona 17 ESPAI OBERT Les imatges dÕun comprom’s La mobilitzaci» de les escoles de la ciutat a favor de la pau 21 ASSOCIACIONS Cinema i racisme LÕAssemblea de Cooperaci» per la Pau promou els drets humans 22 PERSONATGES Marina Subirats i Martori Regidora dÕEducaci» 26 BCN A L’ESCOLA Coneguem la natura El Museu de Cincies Naturals vetlla per la cultura cient’fica e 8 APUNTS Les tasques domstiques s—n per a tothom Un nou model igualitari de les feines de casa entra a les escoles 10 RECURSOS Treball i participaci— en el territori El CRP de Nou Barris fomenta el coneixement i la colálaboraci» 12OPINEM ÒNo entenem les guerresÓ Reflexions de lÕeducaci» per la pau i el rebuig a la violncia 14 A FONS Si vols la pau, prepara-la Carles Vidal Novellas 28 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Una ciutat educadora, intercultural i solid“ria El plenari del PEC debat els nous reptes de lÕeducaci» amb una gran participaci» 30 CIUTATS EDUCADORES La travessia de lÕescola al treball La xarxa de ciutats educadores estimula la transici» del jovent al m»n laboral 32 CIUTAT LÕany del disseny Una oportunitat per introduir-se a lÕescola i en la ciutadania 34 UNA MICA DE TOT Hem llegit... Lectura Va de Web Convocat˜ries Tira c˜mica 4 NOTÍCIES Segon premi Leonor Serrano i Pablo La targeta BCN Bona Nit XV Mostra de Programes Culturals La promoci— dÕun esmorzar saludable ÒDanses dÕarreu del m—nÓ, premi Joaquim Franch Un nou jard’ a lÕescola Tur— Blau Jornades de salut i treball docent Gaud’ a les escoles de Barcelona I jornades dÕEducaci— i Esport 6 SOM XARXA LÕEscola del Mar mira al futur El centre municipal participa al project europeu Metis BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 2 e 332Núm. Abril-Maig 2003 L’ESCOLA PÚBLICA, PER A TOTES I TOTS T eniu a les mans, sens dubte, un producte evident dels temps que vivim, amb profu- si» de material per treballar, reflexionar i descobrir a lÕentorn de la guerra i de la pau. Si lÕany passat va estar marcat, educativament i estticament parlant, pel tren- cad’s de mil colors i textures de lÕAny Gaud’, aquest ser“ en el nostre record lÕany que vam plorar, cridar, protestar i tamb– crear a partir de la guerra. Passeu, passeu, i ho veureu... A casa, a la nostra ciutat, tamb– tenim tota mena de conflictes pendents de resoluci». Alguns, incansables, es repeteixen any rere any, tot i que mirem reiteradament de posar-hi soluci». Ll“stima que no totes les parts implicades hi inverteixin tanta energia com nosal- tres desitjar’em concretament, en el proc–s de preinscripci» dÕenguany fam’lies de diver- ses zones de la ciutat han trobat grans dificultats i sovint lÕabsoluta impossibilitat perqu els seus fills i filles a P-3 puguin accedir a lÕescola p´blica del seu barri. LÕEixample, terri- tori de tradici» en aquest camp, sÕha vist enguany acompanyat amb fora pels barris de Vila Ol’mpica i Poblenou, al districte de Sant Mart’. La propera construcci» dÕun CEIP i la possibilitat de realitzar la preinscripci» a la zona de Gl˜ries no ha ocultat lÕangoixa amb qu desenes de fam’lies viuen un moment tan transcendent de lÕeducaci» dels seus fills. Aquest –s un tema recorrent, que t– molta relaci» amb la visi» que lÕautoritat educativa t– de lÕescola p´blica i que, a causa del retard de les intervencions que eren indispensa- bles, cal abordar amb urgncia. A Barcelona, avui, disposem dÕuna xarxa p´blica que pre- senta desequilibris territorials. Cada vegada s»n m–s nombroses les zones de la ciutat en qu les fam’lies que opten per lÕescola p´blica no tenen manera dÕaccedir-hi o, si ho fan, han dÕassumir desplaaments diaris importants que acaben amb la idea de lÕescola de proximitat. Si aprofundim una mica m–s en la qŸesti», i analitzant la realitat dels casos que sÕhan presentat aquest any, detectem que les fam’lies de les zones amb escassa cobertura dÕescola p´blica pertanyen, cada cop m–s, a les classes mitjana i mitjana-alta. Sens dubte, es tracta dÕuna conseqŸncia de diversos factors, entre els quals hi ha el propi creixement dÕaquests grups socials i la creixent valoraci» que rep lÕescola p´blica. LÕampliaci» de demanda dÕescola p´blica sÕacompanya cada cop m–s per reclamar que aquesta sigui de la m“xima qualitat, prou dotada, en bon estat i, en definitiva, adequada a les necessitats educatives dÕavui. I no –s una demanda suprflua, –s un dret que cal garantir. En el rerefons dÕaquesta qŸesti» no resolta ens fa por intuir una concepci», per part de lÕactual administraci» educativa, petita i trista de lÕescola p´blica, com un servei de m’nims, com si fos per complir la llei i prou, per arribar a qui no es pot permetre res m–s. LÕescola p´blica –s una opci» que ha dÕestar a lÕabast de totes les fam’lies. Des de lÕ“m- bit municipal, a partir de lÕan“lisi de les din“miques de poblaci» de cada zona, fem una previsi» de les necessitats que sÕhi poden presentar i realitzem reserves de s˜l all“ on considerem que caldr“ construir nous centres educatius. Perqu sabem que –s una de les condicions per garantir la igualtat dÕoportunitats, perqu volem una escola de proximitat que doni m–s qualitat de vida a les fam’lies i que els permeti consolidar la comunitat de ve•natge, i perqu lÕequilibri territorial de la ciutat ho demana. Tanmateix, lÕadministraci» educativa disposa dels recursos per fer possible aquesta escola p´blica i no els utilitza, fent en canvi una aposta clara per consolidar el concerts de lÕoferta privada, en clar desequilibri respecte de la p´blica a la nostra ciutat. No –s aques- ta lÕocasi» dÕabordar el tema de lÕescola concertada, en molts casos pensada des de la voluntat de servei p´blic. Es tracta, simplement, de posar sobre la taula lÕestretor de mires amb qu la Generalitat actual pensa lÕoferta educativa de Barcelona. I despr–s del temps que portem intentant que sÕarreglin les ulleres sense xit, penso que potser el que passa –s que –s hora de canviar dÕulls. Les fam’lies de Barcelona sÕho mereixen. Eva Mart’nez-Pic— Potser la millor manera dÕentendre qu –s la sostenibilitat sigui pensar com un infant. Un infant imagina que disposar dÕaigua potable i aire pur –s normal per a tota la vida. Marina Silva, Ministra de Medi Ambient del Brasil E d it o ri al BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 3 e4 32NOTICÍES Núm. Abril-Maig 2003 SEGON PREMI LEONOR SERRANO I PABLO Les obres Hist˜ria de lÕInstitut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Barcelona 1909-1941. Una experincia renovadora, dÕIsabel Segura; Celestina Vigneaux i Cibilis(1878-1964). Les cantines escolars a Barcelona de Mireia Hern‡ndez, Carlos Hern‡ndez i Joan Sanrom“; van ser les guanyadores de la segona edici» del premi dÕhist˜ria de lÕeduca- ci» Leonor Serrano i Pablo. Aquest premi t– lÕobjectiu de donar a coni- xer la tasca que professionals de la pedagogia han dut a terme el segle passat per a lÕescola de Barcelona. notícies “DANSES D’ARREU DEL MÓN”, PREMI JOAQUIM FRANCH El premi Joaquim Franch en la seva vuitena edici» i dotat amb 6.000 euros va ser atorgat al projecte ÒDanses dÕarreu del m»nÓ, presentat pel Casal Sant Pau del Camp. Aquesta –s una entitat que adrea les seves activitats als nois i noies del barri del Raval i que vol desenvolupar tallers de danses per fomentar el coneixement dels pa•sos dels infants assistents, de manera que s»n ells mateixos els que les dissenyen i les preparen. Va ser atorgat un accssit, dotat amb 3.000 euros, al ÒProjec- te joveÓ presentat pel Centre Obert Don Bosco, destinat als nois i noies dels barris de Navas, Sagrera i Congr–s. XV MOSTRA DE PROGRAMES CULTURALS Durant els mesos dÕabril i maig sÕha celebrat la XV Mostra de Programes Culturals dels centres dÕensenyament secundari p´blics de Barcelona. La mostra ha recollit les creacions en els “mbits de la recerca (IV Exporecerca Jove), les arts escniques (Salta a lÕescenari), la m´sica i la dansa (A tot ritme) i les arts pl“stiques, imatge i disseny (Ima- gin-acci— per la Pau). Organitzada per lÕInstitut dÕE- ducaci», la mostra sÕha consolidat com un espai on es donen a conixer les creacions i manifestacions culturals realitzades pels estudiants dels centres p´blics de secund“ria. LA TARGETA BCN BONA NIT La targeta BCN Bona Nit, impulsada per la Regidoria de Joventut de lÕA- juntament, ofereix avantatges als nois i noies dÕentre 15 i 25 anys per gaudir amb diverses activitats nocturnes, com ara participar en tallers i escoltar m´sica en viu, alternatives a les dÕoci i consum habituals. La tar- geta, que sÕemmarca en el programa ÒBarcelona Bona NitÓ, disposa dÕun suport tecnol˜gic per poder comprar sense portar diners a sobre i permet gaudir dÕofertes exclusives a m–s de 750 establiments de la ciutat. Per a m–s informaci»: www.bcn.es/ciaj BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 4 e 532 NOTÍCIESNúm. Abril-Maig 2003 LA PROMOCIÓ D’UN ESMORZAR SALUDABLE LÕAgncia de Salut P´blica de Barcelona i lÕInstitut dÕEducaci» de lÕAjun- tament han engegat una campanya que, sota el t’tol ÒBon dia, esmor- zem?Ó, pret–n conscienciar lÕalumnat i les fam’lies sobre els beneficis de fer un desdejuni complet. LÕobjectiu de la iniciativa –s donar a coni- xer els tres elements principals de lÕesmorzar saludable Ðun l“ctic, cere- als i fruitaÐ tant als familiars dÕalumnes de prim“ria com de secund“ria, i al propi alumnat. La campanya consta de fullets explicatius i dÕun CD amb recursos educatius per al professorat. Per a m–s informaci»: www.bcn.es/educacio www.imsb.bcn.es JORNADES DE SALUT I TREBALL DOCENT El passat mes dÕabril es van celebrar les Jornades ÒSalut i treball docent: estat de la qŸesti»Ó, en qu es van debatre els estudis actuals pel que fa a lÕimpacte de les condicions de treball dels centres docents sobre els ensenyants. Organitzades per lÕAssociaci» de Mestres Rosa Sensat i el Centre dÕErgonomia i Prevenci» de la Universitat Politcnica de Catalunya, les jornades van analitzar tamb– les oportunitats i les dificultats per a la millora de les condicions de seguretat i salut dels centres docents. Per a m–s informaci»: www.rosasensat.org I JORNADES D’EDUCACIÓ I ESPORT Despr–s de deu edicions de les Jornades per professorat especialitzat en educaci— f’sica i tcnics dÕesport en edat escolar, lÕInstitut dÕEduca- ci» i la Universitat de Barcelona han promogut un espai dÕintercanvi de coneixements i experincies sota el t’tol ÒEducaci» i EsportÓ. Les prime- res jornades que es van celebrar el 9 i 10 de maig al INEFC, van debatre les tendncies que es dibuixen al voltant de lÕesport i lÕeducaci». Durant les jornades, es van presentar uns materials did“ctics orientats a lÕen- senyament de les activitats relacionades amb lÕeducaci» f’sica en el medi aqu“tic, a diferents nivells educatius. Per a m–s informaci»: www.bcn.es/educacio UN NOU JARDÍ A L’ESCOLA TURÓ BLAU El passat 25 dÕabril es va inaugurar el jard’ del CEIP Municipal Tur» Blau, al districte de Sant Andreu. El nou jard’ –s fruit del projecte ÒRecu- perem els jardins escolarsÓ, que t– per objectiu retornar als patis i jar- dins de les escoles el seu valor dÕentorn educatiu, convertint-los en llocs de trobada, de relaci» i de joc tant per als infants com per al pro- fessorat. Els actes dÕinauguraci» a lÕescola Tur» Blau van constar dÕuns jocs cooperatius i dÕun esmorzar, i es va poder gaudir de lÕespectacle ÒEl professor ecol˜gicÓ. GAUDÍ A LES ESCOLES DE BARCELONA Del 5 al 30 de maig es pot visitar al Centre C’vic Cotxeres Borrell (C/Vila- domat, 2) la mostra ÒDescobrint Gaud’ a les escoles de BarcelonaÓ, que reuneix el treball realitzat als centres educatius de la ciutat al llarg de lÕAny Gaud’. LÕexposici» inclou un recull dels treballs presentats pels 89 centres docents que hi han participat i sÕha dis- tribu•t en cinc grans “mbits: estructures i ele- ments arquitect˜nics, natura, simbologia, geo- metria i oficis. N at “l ia L im on es BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 5 i reforant lÕaprenentatge a trav–s de lÕexpe- rincia independentment del lloc on es trobi lÕalumne. Ð Promoure associacions multiculturals i internacionals entre diferents escoles. Ð Intercanviar experincies dÕaprenentatge entre els i les alumnes amb aportacions del professorat i dels pares i mares, tot creant-ne un banc de dades pr˜pies. Ð Utilitzar les llengŸes estrangeres treba- llant en situacions reals. Ð Construir un espai de treball virtual com´ tot oferint una capacitat multimdia per emmagatzemar i classificar la informaci» tre- ballant on line. Avui, quan ja han passat dos anys des de lÕini- ci de la participaci» al projecte METIS, podem dir que hem aconseguit amb escreix els objec- tius que ens plantej“vem inicialment, i que alhora ens ha suposat assolir objectius que no ens plantej“vem en els inicis. Alguns dÕaquests objectius que ens agradaria destacar serien: Ð Millora en els plantejaments interns i externs del centre, tant pedag˜gics com orga- nitzatius i metodol˜gics. Ð La relaci» constant amb diverses escoles, aix’ com els viatges fets per lÕequip, ens han donat la possibilitat de conixer diferents for- mes de treballar i han potenciat encara m–s, lÕactitud oberta de la nostra escola vers Europa i vers al m»n. LÕEscola del Mar, un centre municipal dÕeducaci— Infantil i prim“ria situat al districte dÕHorta-Guinard—, tŽ ja mŽs de 80 anys dÕhist˜ria. Per˜ vol continuar pensant en el futur i ho fa amb la mirada posada a Europa. ƒs per aquest motiu que participa en el projecte europeu dÕeducaci— METIS, que pretŽn reflexionar i proporcionar eines per a lÕescola del futur. e6 32SOM XARXA Núm. Abril-Maig 2003 A lÕEscola del Mar es treballa per a laformaci» integral dels nens i nenes de3 a 12 anys, a trav–s dÕun ensenya- ment individualitzat, actual i participatiu, entenent que lÕeducaci» –s un treball conjunt de tota la comunitat educativa. El projecte del centre neix des de la seva fundaci», lÕany 1926, sota les directrius dÕen Pere Verg–s i amb una idea dÕinnovaci», de renovaci» constant, dÕa- costament a la realitat que envolta als infants i amb una visi» “mplia del m»n. El projecte educatiu com´ sempre ha defi- nit noves l’nies de futur i dÕinnovaci», i –s en aquest sentit que us volem presentar les nos- tres reflexions entorn al treball que ha supo- sat la nostra participaci» en el projecte euro- peu METIS El projecte pret–n la creaci» dÕuna escola glo- bal basada en la comunicaci» entre els diferents agents educatius i en la cooperaci» i lÕ´s de les tecnologies dissenyades especialment per a lÕensenyament-aprenentatge, tot millorant la comunicaci» entre lÕalumnat de diferents “mbits per a la realitzaci» dÕun projecte com´. LÕobjectiu –s crear una plataforma de coope- raci», multimedia, i plurilingŸe, per a centres de prim“ria i secund“ria, fomentant el progr–s pedag˜gic a partir de noves eines que perme- tran noves formes dÕinteracci» entre el profes- sorat, lÕalumnat i els pares i mares. Aquest projecte d»na import“ncia al treball en equip i a la comunicaci» entre lÕalumnat i professorat de diferents pa•sos utilitzant les noves tecno- logies de la informaci». Els objectius que ens plantej“vem inicial- ment amb el projecte METIS eren: Ð La construcci» de coneixements propis per part de lÕalumnat i que compartint-los els an–s enriquint. Ð Treballar lÕaprenentatge de forma aut˜no- ma i creativa tot fomentant el treball cooperatiu ÇUn impuls de lÕexperimentaci» cient’fica a lÕeducaci» infantil i prim“ria, posant en com´ amb dÕaltres escoles tant els resultats com els problemes.È L’ESCOLA DEL MAR MIRA AL FUTUR EL CENTRE MUNICIPAL PARTICIPA AL PROJECTE EUROPEU METIS N at “l ia L im on es BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 6 QUÈ FARIA CELESTINE FREINET AVUI? Reflexions al voltant del projecte METIS METIS –s un projecte europeu que vol contri- buir a plantejar propostes creatives i experi- mentades que permetin que lÕescola pugui satisfer les noves demandes socials Ðresultat de la societat de la informaci», la rapidesa en la comunicaci» i la globalitzaci»Ð, i facilitar la introducci» dels canvis que calguin en la mane- ra dÕentendre, de fer, i de participar en aquest nou model dÕescola: lÕescola del futur. LÕobjec- tiu –s construir una plataforma que pugui aco- llir i distribuir dÕuna manera “gil la informaci» que pares i mares, alumnat i mestres Ðla comu- nitat educativaÐ hi vagin introduint. El responsable i coordinador del projecte –s Iberm‡tica S.A, empresa dedicada al desenvo- lupament de plataformes inform“tiques diver- ses i la coordinaci» pedag˜gica –s a c“rrec de lÕAssociaci» de Mestres Rosa Sensat. Hi parti- cipen dues empreses m–s: CNET (empresa sueca que desenvolupa programes i sistemes inform“tics), i ACIT (empresa alemanya espe- cialitzada en avaluaci» i control de projectes). Tamb– hi participen cinc escoles: Colegio Liceo Europeo de Madrid, Princess Margaret School de Barcelona, CEIPM Escola del Mar de Barcelona, Fullringgaren Malevik de Gšteborg (Sucia) i Charleston Academy School dÕInver- ness (Esc˜cia). La relaci» entre els nois i noies europeus t– un paper primordial per la construcci» dÕuna Europa s˜lida i respectuosa. Per aquest motiu, aquest projecte Ðiniciat lÕ1 de juliol de 2001Ð ha anat treballant en la l’nia dÕaconseguir un prototipus de plataforma telem“tica que acon- segueixi, si m–s no, un lligam entre els ciuta- dans i ciutadanes dels diferents pobles i ciutats Ð La funcionalitat de lÕaprenentatge de la llengua anglesa i de les tecnologies de la infor- maci» i la comunicaci» han fet augmentar la motivaci» i els coneixements tant en lÕalumnat, en el professorat i en les fam’lies. Ð Impuls de lÕexperimentaci» cient’fica a lÕe- ducaci» infantil i prim“ria, posant en com´ amb nens i nenes dÕaltres escoles tant els resultats com els problemes i sempre buscant sempre respostes creatives. Ð Viure sistem“ticament les classes virtuals, xats, videoconferncies... Ð Una millora en els recursos de tot tipus del nostre centre, integrant-los a la quotidianitat de lÕescola. Aquests serien alguns dels objectius i millo- res que hem assolit amb aquest projecte, per˜ potser el canvi m–s important que ha suposat el projecte METIS a la nostra escola ha estat el canvi dÕactitud de tot lÕequip de mestres pel que fa a les tecnologies de la informaci» i comunicaci». Per a nosaltres aquesta ha estat una experin- cia enriquidora que ens encoratja a seguir plan- tejant propostes de futur per tal de treballar per la millora pedag˜gica i educativa de lÕescola; una millora que permeti seguir formant perso- nes que pensen, que estimen i que senten. Laura PŽrez Auferil, Carmen Fuertes Abad i Teresa Guillaumes Damian CEIP Municipal Escola del Mar www.bcn.es/escoladelmar e 732 SOM XARXANúm. Abril-Maig 2003 ÇEl projecte pret–n la creaci» dÕuna escola global basada en la comunicaci» entre els agents educatius i lÕ´s de les tecnologies.È dÕEuropa a partir de compartir experincies dÕaprenentatge. La pedagogia de Celestine Freinet ha inspirat gran part dÕaquesta pro- posta. LÕinventor de la correspondncia esco- lar va ser capa de captar la import“ncia edu- cativa dels intercanvis entre escolars de diferents ciutats i pobles. El projecte METIS incorpora la possibilitat que pares, mares, tutors i tutores puguin intervenir en els processos dÕaprenentatge aportant experincies i maneres de veure i viure relacionades amb els temes que treba- llin el seus fills i filles. Fins fa poc els aprenentatges es compar- tien en els entorns m–s immediats: la fam’lia, lÕescola i, com a molt, al barri o al poble. Internet ha revolucionat les nostres vides, la informaci» que arriba –s dÕarreu del m»n i, per aix˜, els coneixements que es van adqui- rint tenen una dimensi» molt diferent. I m–s si aquests coneixements es poden compartir amb companys i companyes dispersos per tot el planeta. La conjunci» del m»n inform“tic i el de la pedagogia –s la clau de volta del projecte. Per part de lÕAssociaci» Rosa Sensat i de les escoles participants es va fer un dibuix de les necessitats i desitjos de lÕescola pensant com creien que hauria de ser una escola ideal. El resultat fou la proposta de construir una plataforma inform“tica que integr–s les diferents formes de comunicaci» (xats, f˜rums, videoconferncies, correu electr˜nic) i que tingu–s en compte la participaci» de lÕa- lumnat, el professorat i els pares i mares. Tamb– inclou una mena de magatzem on totes les persones poden fer aportacions que queden a lÕabast de tothom. Josep Sucarrats, Presen DiniŽs i Tina Roig Associaci» de Mestres Rosa Sensat Nat“lia Limones BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 7 e8 32APUNTS Núm. Abril-Maig 2003 LÕ Institut dÕEducaci», des de la mirada de lÕeducaci» per a la igual- tat dÕoportunitats, participa en la iniciativa comunit“ria EQUAL, dins del projecte TEMPORA: Tots els temps en un sol temps, inte- grat en lÕeix que promou la igualtat dÕoportunitats per a dones i homes. Aquesta iniciativa pret–n globalment definir, dissenyar i elaborar el model de conciliaci» de la vida laboral i la vida familiar per a la creaci», millora i consolidaci» de lÕocupaci» de les persones amb responsabilitats familiars, especialment les dones. La promoci» de nous models de com- portament en la distribuci» de tasques domstiques a les fam’lies –s un dels seus objectius. LÕactuaci» va destinada a lÕalumnat de centres de prim“ria i secund“ria de la ciutat de Barcelona. LÕaprenentatge de les tasques i responsabilitats domstiques sÕha pro- du•t al llarg dels segles a trav–s de la imitaci» i reproducci» dels sabers femenins. Aquests sabers formaven part dels aprenentatges femenins imprescindibles per al desenvolupament de les funcions socials de les dones i aix’ mateix, eren un llegat i responsabilitat educativa que es pas- sava de mares a filles. La transmissi» dels coneixements domstics era alhora un deure de les dones ja que, juntament amb altres pr“ctiques femenines com lÕhoneste- dat, la submissi» o la invisibilitat, justificaven els valors morals i les vir- tuts del qu es reconeixia socialment com Òel model per excelálnciaÓ per a ser una bona esposa, una bona mare i una bona dona. Durant els ´ltims anys sÕha utilitzat amb xit el missatge de la inde- pendncia econ˜mica dirigit especialment a les noies joves que es troben en el moment de triar una professi» o ofici, insistint en que el qu han de fer –s triar una bona opci» professional amb futur. Les noies han incorporat aquest i altres missatges i estan triomfant en carreres dՏxit moltes vega- des combinant les seves responsabilitats professionals amb les familiars. Contr“riament, els nois joves no estan incorporant les responsabilitats domstiques com a responsabilitat individual i social, fet que pot con- duir, com passa fins ara, a una c“rrega de treball per a les dones: el tre- ball fora de casa, les tasques domstiques, i altres activitats per a la cura de la fam’lia. DÕalgunes investigacions i enquestes seÕn desprn que encara la majoria dels nois defineixen les tasques de la casa com un tre- ball avorrit, inferior i t’pic de les dones. Amb aquesta actuaci» es tracta dÕimpulsar el proc–s de transformaci» social que ha dÕimplicar a les administracions, a les institucions amb res- ponsabilitats educatives, al professorat, a les AMPAS i obtenir, com a resultat, un canvi dÕactituds i pr“ctiques de lÕalumnat. QUÈ PRETENEM? Els objectius del projecte s—n: Ð Introduir aspectes de la cultura femenina als sistemes educatius Ð Legitimar els sabers de les dones Ð Trencar amb la dicotomia Òall˜ femen’ versus all˜ mascul’Ó Ð Promoure el respecte al treball de les dones Ð Trencar amb els aspectes sexistes de la ideologia de la masculinitat hegem˜nica Ð Potenciar les responsabilitats socials entre homes i dones Ð Potenciar lÕautonomia personal de totes les persones Ð Potenciar la colálaboraci» familiar Ð Potenciar que homes i dones siguin els protagonistes tant en lÕ“mbit domstic com en el laboral Tots aquests objectius inclouen la perspectiva dÕhomes i dones dÕaltres cultures i aix’ mateix contemplen la perspectiva dÕuna educaci» per al desenvolupament sostenible. Aix˜ es concreta en un seguit dÕaccions experimentals a favor de la igualtat dÕoportunitats en els programes educatius dels centres de prim“ria i de secund“ria de Barcelona. En concret, en aquesta fase de projecte pilot iniciat durant el curs passat, sÕestan realitzant accions en un centre de prim“ria i en quatre instituts de secund“ria. ÇEncara la majoria dels nois defineixen les tasques de la casa com un treball avorrit, inferior i t’pic de les dones.È LES TASQUES SÓN PER A TOTHOM UN NOU MODEL IGUALITARI DE LES FEINES DE CASA ENTRA A LES ESCOLES Nois i noies cuinant, fent pastissos, planxant i rentant roba. No estan a casa seva. Tot aix˜ passa en un institut de Barcelona. I no ho fan en horari extraescolar, sin— a les classes de qu’mica i de tecnologia dels teixits. ƒs un exemple de lÕexperincia pilot que aquest curs es fa a un centre de prim“ria i quatre de secund“ria sobre lÕaprenentatge de tasques i sabers domstics, que vol impulsar un nou model igualitari alhora de compartir la vida laboral i la vida familiar. BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 8 e 932 APUNTSNúm. Abril-Maig 2003 Les actuacions que sÕestan duent a terme s»n: Ð Fase inicial de diagnosi sobre les realitats i detecci» de factors discrimi- natoris que incideixen educativament, amb lÕobjectiu dÕimpulsar canvis en les pautes de comportament de lÕalumnat, el professorat i les fam’lies. Ð Elaboraci» dÕun crdit dÕaprenentatge que contempli la cura perso- nal, el respecte al pr˜xim i lÕaprenentatge de les tasques domstiques sense segregaci» de gnere. Aquest crdit consta de sis grans blocs: 1) La casa: netejar-la i arreglar-la 2) Tot all˜ relatiu a la compra dÕaliments 3) La cuina. Proc–s dÕelaboraci» dÕaliments 4) La roba: compra, rentat, planxa i cura 5) La cura de les persones i dÕun mateix 6) La resoluci» de conflictes Ð Implementaci» dÕuna experincia pilot en un grup de centres acom- panyada dÕuna campanya de difusi» i debat sobre les pautes de compor- tament i el repartiment de les tasques domstiques. Ð Disseny i implementaci» dÕuna acci» formativa dirigida a les perso- nes responsables dÕimpartir aquests crdits. Ð Validaci» consensuada dÕaquest crdit a partir dels resultats obtin- guts de lÕexperincia pilot als diferents centres. Ð Elaboraci», a nivell europeu, de recomanacions sobre el paper del sistema educatiu i la seva contribuci» a la creaci» de nous valors i pautes de comportament referents a la igualtat dÕoportunitats a nivell europeu. LÕexperimentaci» del crdit es fa durant tot aquest curs i s»n els propis mestres qui dissenyen el crdit sobre tasques domstiques de forma que es pugui adaptar a cada tipus de centre i a lÕassignatura en qu sÕimpar- teix (tecnologia, qu’mica, tutories, etc). Amparo TomŽ i Judit Rif“ Institut dÕEducaci» Per a mŽs informaci—: genericvalors@mail.bcn.es RECULL DE PREMSA El mes de febrer es va fer a lÕInstitut Josep Pla una classe oberta als mit- jans de comunicaci» perqu poguessin conixer lÕexperincia. Sota la direcci» de la professora N´ria Solsona, nois i noies de segon i quart dÕESO van fer una classe pr“ctica de tasques domstiques incorporades a les assignatures de qu’mica i de tecnologia dels teixits. Diferents mit- jans de comunicaci» es van fer ress˜ de lÕexperincia i aquest –s un recull del tractament que li van donar alguns diaris de la ciutat. á ÒLÕalumnat de segon dÕESO es va posar mans a la planxa i van apren- dre de la manera m–s pr“ctica possible els efectes que provoca la tempe- ratura quan sÕaplica als teixits. La majoria dÕells Ð com la J´lia Ð, reconei- xen no haver-ho fet mai a casa (...) I mentre al fons de lÕaula el vapor de les planxes seguia escalfant lÕambient, una encisadora olor sÕencarrega- va dÕendolcir-lo. Els nois i noies de quart estaven enfeinats amb un past’s de pl“tan, un de xocolata i unes profiteroles. La professora N´ria Solso- na, els recordava que tot all˜ serviria per diferenciar entre una mescla, una dissoluci» i un coláloideÓ. (El Peri—dico de lÕEstudiant) á ÒAntes la qu’mica se aprend’a a base de codos, de memorizar f»rmu- las como la del ‡cido clorh’drico y la tabla de elementos para olvidarla unos d’as despu–s del examen. Ahora, en un ejercicio de revoluci»n pedag»gica sin precedentes, se pueden aprender los misterios de las mol–culas, las reacciones qu’micas o los secretos de los coloides lavan- do la ropa, planchando o cocinando un bizcochoÓ. (La Vanguardia) á ÒJoan, estudiante de cuarto de ESO que ronda los 16 a”os, confiesa que hasta ahora a lo m‡ximo que se arriesgaba en la cocina de casa era a prepararse la merienda o a pasar por la sart–n un filete previamente sazonado por su madre. ÒNo s– si har– m‡s cosas en casa, pero cuando sea mayor ser– yo el que me haga la comidaÓ. (...) En una esquina del aula varios alumnos de segundo de ESO asisten a clase de Tecnolog’a de los Tejidos. Ya han aprendido a coser y algunos secretos para poner la lavadora, y ahora se afanan en las labores de la plancha. Asisten a clase en pareja y comparten y se distribuyen la tareaÓ. (El Pa’s) ÇLa promoci» de nous models de comportament en la distribuci» de tasques domstiques a les fam’lies.È DOMÈSTIQUES Il.lustraci—: Maria Pena Jordi Oliver BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 9 El CRP ha establert vincles de colálaboraci» amb els equipaments i serveis del districte que tenen una oferta pedag˜gica adreada a les escoles, fa difusi» de les seves activitats i els ha incorporat al seu programa dÕactivitats. Un exemple dÕaquest tipus de colálaboraci» –s lÕestablerta amb el Teatre del Centre C’vic de la Zona Nord, amb el Programa de Salut Reproduc- tiva del CAP de Rio de Janeiro, amb la Ludoteca La Guineu o amb el programa de prevenci» a lÕESO a c“rrec dÕagents de la Gu“rdia Urbana i agents de la Policia Nacional. La participaci» en el Consell Escolar de Dis- tricte ha proporcionat al CRP una visi» m–s glo- bal de la din“mica de la comunitat educativa del territori, que ha perms conixer les inicia- tives i els projectes que sÕhi elaboren, alhora que detectar les necessitats i les problem“ti- ques que es plantegen en els centres docents. LA XARXA 0-18 I EL PLA COMUNITARI Des del curs 1998-1999, el CRP forma part de manera activa de la plataforma de coordinaci» dels centres p´blics del districte anomenada Xarxa 0-18. Hi participen les direccions de les escoles bressol i dels centres de prim“ria i secund“ria, juntament amb el responsable tc- nic dÕeducaci» del districte. El CRP –s membre de la permanent i elabora les actes de les reunions. LÕimpuls inicial de la plataforma va ser la necessitat de potenciar una escola p´blica de qualitat i augmentar la confiana de les fam’lies. Des dÕun primer moment, el CRP de NouBarris es va plantejar la necessitat decanalitzar i coordinar lÕoferta pedag˜gi- ca que sÕadrea als centres docents per tal de no duplicar esforos i de rendibilitzar els recursos. Aquesta feina sÕha realitzat conjun- tament amb altres serveis del territori. La colálaboraci» durant aquests anys amb els serveis personals del Districte ha facilitat la tasca de dinamitzaci» del territori i ha poten- ciat lÕefic“cia de les actuacions. Una de les l’nies de treball ha estat donar a conixer i fomentar entre el professorat i lÕa- lumnat lÕ´s dels equipaments de la zona. Algun exemple dÕactivitats fruit dÕaquesta colálaboraci» s»n els itineraris de coneixement del districte que sÕorganitzen com una mesura dÕacollida del professorat nouvingut al distric- te a inici de curs. El CRP colálabora amb el programa educatiu de coneixement del passat hist˜ric de Nou Barris que sÕha endegat des del consell muni- cipal del districte. Tamb– promou el programa dÕactivitats dÕeducaci» f’sica adreat a prim“- ria, que es beneficia des de fa anys de la colálaboraci» de diverses entitats com les ludo- teques del districte, el complex poliesportiu de Can Drag», lÕEscola de Circ o, m–s recentment, del Club dÕAtletisme. Aquesta colálaboraci» ha donat un alt grau de qualitat a aquest progra- ma, en el qual enguany participen un 70% de les escoles p´bliques i m–s de 1.500 alumnes. e10 32RECURSOS Núm. Abril-Maig 2003 Els centres de recursos pedag˜gics (CRP) s—n serveis educatius que treballen de manera propera al territori i estan immersos en els processos de participaci—. En aquest article sÕesbossa el que ha estat una experincia de treball concreta, que sÕest“ realitzant a Nou Barris i que sÕha vist facilitada per la tradici— participativa del districte. EL CRP DE NOU BARRIS FOMENTA EL CONEIXEMENT I LA COL·LABORACIÓ TREBALL I PARTICIPACIÓ EN EL TERRITORI ÇEl Pla Comunitari ha donat lÕoportunitat al CRP dÕinvolucrar-se i aprendre dÕun treball participatiu.È ÒLa comunitat de pertinena Žs un vector dÕeducaci— potent, encara que sigui nomŽs per a lÕaprenentatge de la cooperaci— i de la solidaritat, o de manera mŽs profunda, potser, per a lÕaprenentatge actiu de la ciutadaniaÓ. Jacques Delors BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 10 Aquest objectiu es va concretar durant la cam- panya de preinscripci» del curs 1999-2000, en qu es va establir una l’nia de continu•tat des de les escoles bressol fins a la secund“ria. LՏxit de la iniciativa ens va conduir a plantejar nous objectius i projectes comuns. La xarxa tre- balla per millorar els centres pel que fa al man- teniment de les instalálacions, la seguretat exte- rior, la neteja i lÕadequaci» dels espais. Mant– representaci» al consell escolar i a les platafor- mes de coordinaci» que sÕhan creat en les diver- ses zones del districte. Com a objectius m–s espec’fics ha engegat accions per tal de coordi- nar el pas entre les diferents etapes educatives i la colálaboraci» entre els centres. Actualment treballa per promoure el Pla estratgic de zona, que inclou lÕacollida a lÕalumnat nouvingut, aug- mentar el nombre de beques de menjador i per a llibres escolars, i aconseguir una r“tio professo- rat/alumnat m–s adequada a les necessitats for- matives de la zona. DÕaltra banda, el desenvolupament del Pla Comunitari a la Trinitat Nova, barri on el CRP ha estat ubicat durant els deu primers anys dÕexistncia, ha perms que lÕequip tcnic del CRP colálabor–s en una experincia pio- nera, de car“cter singular, no tan sols dins del districte, sin» tamb– en el conjunt de la ciutat de Barcelona. La participaci» en el comit tcnic del Pla ha donat lÕoportunitat a lÕequip del CRP de partici- par en un espai de trobada, reflexi» i debat entre professionals dÕ“mbits molts diversos. En pri- mer lloc, amb representants dels centres docents de la zona i dÕaltres serveis educatius, com lÕEAP. Tamb– ha suposat trobar-se amb els serveis socials, els serveis de salut (personal de lÕËrea B“sica de Salut, centres de salut mental), els agents de seguretat ciutadana (policia, gu“rdia urbana) i lÕequip comunitari. e 1132 RECURSOSNúm. Abril-Maig 2003 ÇUna de les l’nies de treball ha estat fomentar entre el professorat i lÕalumnat lÕ´s dels equipaments de la zona.È EL PROJECTE EDUCATIU DE BARRI El Pla tamb– ha donat lÕoportunitat al CRP dÕin- volucrar-se en una programaci» comunit“ria que comporta aprendre dÕuna experincia de treball participatiu. Com a membre de la Comissi» Socioeducativa del Pla, el CRP participa en el disseny del Projecte educatiu de barri. El Projecte educatiu de barri t– com a objec- tius racionalitzar i compartir els recursos que ja existeixen. A m–s, pret–n aconseguir actua- cions coordinades de tots els serveis, entitats i administracions que dÕuna forma directa o indirecta intervenen en els centres escolars, aportant recursos als professionals, fent un seguiment de lÕalumnat o donant suport a les fam’lies. Tamb– es proposa eixamplar horit- zons i crear noves perspectives educatives per a la poblaci» del barri. Des dÕaquest enfoca- ment, el Projecte educatiu de barri es planteja el mapa escolar del barri, la programaci» de les activitats extraescolars amb la colálabora- ci» dÕentitats del barri com La Madriguera i èmnia. A m–s, ha posat en marxa accions dÕe- ducaci» compartida amb Aprop, servei dÕaten- ci» a la gent gran. Tamb– sÕha dut a terme un treball amb les AMPA. Un objectiu del barri –s aconseguir nous ensenyaments, especialment cicles formatius de grau mitj“ i superior de formaci» en soste- nibilitat vinculats al futur Centre dÕInterpreta- ci» de lÕAigua. Aquest equipament sÕinstalálar“ als antics dip˜sits dÕaigua que ara rehabilita lÕalumnat dÕuna escola taller. La finalitat –s crear noves especialitats formatives vincula- des a la renovaci» del barri i atreure tamb– alumnat dÕaltres zones. Un altre objectiu –s aconseguir transformar lÕescola de circ en ensenyament reglat per tal dÕaugmentar lÕo- ferta formativa del barri. Per acabar, volem assenyalar que la tasca del CRP sÕha beneficiat de la participaci» en aquests projectes. SÕha pogut incidir en els objectius marcats des dÕuna visi» general i de conjunt. Tamb– ha servit per donar a conixer el CRP als diferents agents educatius del territori dÕuna manera m–s directa i efica. El CRP ha guanyat credibilitat i sÕha convertit en un punt de referncia per a la comunitat educativa. Equip del CRP Nou Barris www.xtec.es/crp-noubarris crp-noubarris@serveis.xtec.es BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 11 Nat“lia: ƒs curi»s com entre nosaltres, els i les alumnes, compartim la informaci» que tenim cadasc´ sobre la guerra: el que ha dit una televisi», el que diuen els diaris i tamb– el que cadasc´ troba a Internet, que –s una de les fonts dÕinformaci» que m–s fem servir. MILAGROS, SECRETËRIA, I MONTSERRAT I LLUìSA, MESTRES DE LÕIESM BOSC DE MONTJUìC Milagros: Els joves tamb– poden aprendre moltes coses de la gent m–s gran, gent que ha viscut altres guerres i que tamb– ha sortit al carrer a dir Òno a la guerraÓ. Els haurien dÕescoltar perqu ells lÕhan patida directa- ment i ens poden transmetre molts valors positius. Montserrat: Creiem que aquesta guerra es contradiu amb els valors que nosaltres treballem a lÕescola. Intentem que a lÕescola no hi hagi baralles, que no hi hagi actituds de prepotncia. Aquesta guerra tamb– ha de servir per fer entendre a lÕalumnat qu –s la sostenibilitat i qu –s tenir conscincia ecol˜gica, perqu han descobert que el petroli –s la principal causa de la guerra. Aix’ mateix, ho hem dÕaprofitar per ensenyar als nois i noies a ser cr’tics i a informar-se pluralment, i a saber que els mitjans de comunicaci» tamb– tenen interessos. Han dÕaprendre a ser aut˜noms i a ser cr’tics. Llu•sa: MÕha sorprs veure que les noies i els nois estan molt preocu- pats i sensibilitzats, fins i tot diria que estan espantats. No havia vist tanta sensibilitzaci» com fins ara entre lÕalumnat. I les escoles ho hem dÕaprofitar per convertir els nostres centres en espais de di“leg, de troba- da entre les persones. LÕescola –s lÕ“mbit on hem dÕensenyar a viure de forma pac’fica. La guerra a lÕIraq ha despertat mŽs que mai la conscincia que Žs imprescindible una educaci— per la pau a les nostres escoles. Vam anar a lÕIES municipal Bosc de Montju•c i al CEIP Arrel per parlar dÕaquesta guerra i de totes les guerres i tambŽ per veure el comprom’s amb els valors de la no-violncia, el di“leg i la convivncia pac’fica. JOAN I ALBERT, TALIA I NATËLIA, ALUMNES DE 4T DÕESO DE LÕIESM BOSC DE MONTJUìC Joan: No podem entendre que hi hagi gent que doni suport a una guerra. Nom–s porta perjudicis per a tothom: m–s violncia, fam, pobresa. Des de ben petits ens ensenyen que les coses no sÕarreglen tirant pedres als altres. La guerra ha provocat una revolta interior en el jovent i ja –s hora que ens escoltin i ens tinguin en compte. Ha provocat que tota la societat sÕhagi mullat; per˜ tamb– hem dÕanar m–s enll“ i pensar si –s necessari anar de casa a la feina amb cotxe i consumir gasolina. Albert: Hem tractat els aspectes de la guerra en diferents matries: catal“, castell“, cincies socials, pl“stica... I hem tingut iniciatives pr˜- pies, com ara fer un mural contra la guerra i anar junts a les manifesta- cions. Estic molt content del que sÕha fet des de lÕescola perqu tots siguem conscients del que est“ passant i crec que la nostra generaci» pot ajudar a evitar les pr˜ximes guerres. Talia: ƒs molt emocionant anar a les manifestacions i veure tanta gent, de totes les edats; tots junts amb un mateix desig. I malgrat el que diguin alguns, la gran majoria ho fem de forma pac’fica. El pitjor –s que no ens fan cas, i aix˜ fa que alguns nois i noies diguin que no van a les manifestacions perqu no serveix de res. Jo els dic que s’, que t– una utilitat, i que som en un moment en qu tots hem de participar i actuar. e12 32OPINEM Núm. Abril-Maig 2003 REFLEXIONS DE L’EDUCACIÓ PER LA PAU I EL REBUIG ÇDes de ben petits ens ensenyen que les coses no sÕarreglen tirant pedres als altres.È “NO ENTENEM BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 12 AVELINA I RAMéN, MARE I PARE DÕALUMNES DE LÕIESM BOSC DE MONTJUìC Avelina: Tamb– –s el moment per plantejar quina societat volem per al futur. SeÕns parla molt del progr–s, per˜, a quin preu? Tothom vol tenir m–s dÕuna televisi» a casa, rentaplats, etc. Hem de ser conscients que hi ha formes alternatives de consum. Ram—n: Els pares i mares ens trobem amb un gran problema a lÕhora dÕexplicar als nostres fills i filles qu est“ passant i per qu hi ha aquesta guerra. Els dius que hi ha uns senyors que han atacat un altre pa’s i ells et contesten que si alg´ est“ enfadat amb una altra persona la millor manera de solucionar-ho no –s amb violncia. Els dius que el president del Govern est“ a favor de la guerra i et contesten que no entenen per qu no escolta el que diu la majoria de la gent. LAURA, ANDREU, PAULA, POL, DANIEL I LAURA, ALUMNES DE 1R A 6é DEL CEIP ARREL Laura: No mÕagrada veure imatges a la televisi» de tanta gent morint quan no tenen cap culpa. Els problemes no sÕarreglen amb baralles, sÕa- rreglen parlant. Com passa amb el pare o la mare; tenim una discussi» per˜ sempre arribem a acords. Andreu: A vegades entre nosaltres tamb– costa solucionar els proble- mes; per exemple, alg´ ens demana un llapis i no lÕhi volem deixar per- qu no –s amic nostre: per˜ mai sÕha dÕarribar a fer mal a ning´. TÕenfa- des, per˜ despr–s fas les paus o demanes perd». Paula: Hi ha un senyor que ha decidit fer una guerra perqu ho vol tot per a ell: els diners, el petroli, tot. Pol: Tenim un full penjat a classe que posa ÒfelicitoÓ, ÒvoldriaÓ i Òcriti- coÓ. Cadasc´ hi pot escriure el nom de persones o coses que vol felicitar o criticar i despr–s ho discutim a la classe. ƒs una bona manera de solu- cionar els conflictes. El senyor Bush hauria de prendre exemple dels i les mestres: ell no sap resoldre un conflicte entre dos pa•sos i, en canvi, els i les mestres ho saben fer entre nosaltres. Daniel: La primera cosa que vam fer va ser una cadena humana al carrer i vam demostrar que a lÕescola volem la pau. I ens pregunten qui –s el dolent? El dolent –s la guerra. e 1332 OPINEMNúm. Abril-Maig 2003 A LA VIOLÈNCIA Laura: A mi em va fer molta ilálusi» quan vam fer un cartell contra la guerra i a favor de la pau. Tamb– mÕho vaig passar molt b– quan el meu pare i la meva germana em van avisar per tocar la cassola. Hi havia un gran soroll. MATILDE, TUTORA DE 5é, I PEPA, DIRECTORA DEL CEIP ARREL Matilde: Era clar que hav’em de traslladar el que estava passant al carrer a lÕescola. I aprofitar-ho per ensenyar als nens i nenes com resoldre els conflictes i els problemes que es produeixen entre ells a les classes. Vam crear un debat sobre la guerra en el qual al mateix temps parlessin sobre els conflictes que sorgeixen entre ells i elles o els problemes que tenen amb el pare o la mare. Pepa: Aquella por que ten’em que la joventut dÕara no es mobilitzava per res, –s clar que sÕha trencat. Quan es toquen temes com la lluita per un m»n m–s sostenible i la lluita contra la violncia, es demostra que tenen uns valors. En aquest sentit, lÕeducaci» ha demostrat que –s un tre- ball a llarg termini per˜ que d»na resultats. A vegades volem resultats immediats, per˜ –s anar fent, de mica en mica, i els resultats tamb– sur- ten, i penses que el que estem fent serveix. ISABEL I MONTSE, MARES DÕALUMNES DEL CEIP ARREL Isabel: Hi ha imatges que surten per televisi» que –s millor evitar que les nenes i els nens m–s petits vegin. No ho poden entendre, quan veuen un nen o una nena com ells que sÕha mort o est“ a punt de morir-se. Perso- nalment, dosifico molt les imatges de la guerra que poden veure a la tele- visi». I, per altra part, si les veuen sÕhi acaben acostumant i ja no els crida lÕatenci» ni els preocupa. Montse: Tenim moltes dificultats per explicar als nostres fills i filles per qu hi ha una guerra, per˜ el que menys entenen –s per qu havent-hi tanta gent en contra de la guerra no sÕatura. La veritat –s que no saps qu dir. Van a la manifestaci» i aleshores diuen molt segurs que la guerra no continuar“. I, –s clar, tenen una gran decepci» i no entenen res. Nat“lia Limones ÇConvertir lÕescola en un espai de di“leg i de trobada. ƒs lÕ“mbit on hem dÕensenyar a viure de forma pac’fica.È LES GUERRES” BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 13 Nat“lia Limones Carles Vidal Novellas Responsable del programa dÕeducaci» de lÕEscola de Cultura de Pau de la UAB carles.vidal@pangea.org BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 14 e 1532 A FONSNúm. Abril-Maig 2003 Davant lÕactual situaci— mundial, hem de tornar a reivindicar el paper transcendental que tŽ lÕeducaci—. Conrear una nova cultura de la pau ha de ser un objectiu irrenunciable i, per aconseguir-ho, hem de tenir en compte que lÕeducaci— no pot ni ha de ser neutra. Aquests s—n els arguments de Carles Vidal, responsable del programa dÕeducaci— de lÕEscola de Cultura de Pau de la Universitat Aut˜noma de Barcelona, per reclamar el comprom’s en aquest procŽs no solament com a educadors i educadores, sin— sobretot com a persones. SI VOLS LA PAU, PREPARA-LA N o ens falten motius per pensar que ens hem convertit en el m»n equivocat al qual fa referncia Juan Jos– Mill‡s. NÕhi ha prou amb treure el cap per la finestra, o si es prefereix realitzar lÕacte de masoquisme quotidi“ que suposa llegir el diari, per comprovar que pot- ser formem part dels pa•sos i de les societats equivocats. Des que va finalitzar la Segona Guerra Mundial, hem sofert prop de cent cinquanta conflictes armats, la majoria dels quals sÕhan desenvolu- pat en pa•sos pobres. Al llarg del segle XX, van morir m–s de cent deu milions de persones a causa de la guerra i, avui, quan els guardians del planeta han atacat lÕIraq en nom de la guerra justa, hem de recordar que prop del noranta per cent de les v’ctimes dels conflictes armats s»n civils. Vivim en un m»n que sÕobstina a recordar-nos: Òsi vols la pau, prepa- raÕt per a la guerraÓ; per˜, des de tots els racons del planeta, cada vega- da hi ha m–s persones que es rebelálen contra aquesta realitat, cada vegada hi ha m–s gent que, convenuda que un altre m»n –s possible, exigeix que sÕescolti la seva veu i crida: Òsi vols la pau, prepara-la!Ó VIOLÈNCIA QUOTIDIANA A m–s de la violncia directa, hi ha una altra mena de violncia que enca- ra resulta m–s greu, perqu –s quotidiana i genera m–s mort i patiment. ƒs la que anomenem violncia estructural, que inclou un seguit dÕinjust’- cies com la fam, lÕanalfabetisme, lÕatur, la misria, la discriminaci» de les dones, el racisme, la precarietat o les despeses militars. En aquest context, lÕeducaci» juga un paper transcendental. Un prota- gonisme que passa per transformar la cultura de la violncia i conrear una nova cultura de la pau basada en el respecte a la vida i la dignitat de lÕ–sser hum“, el rebuig a tota mena de violncia i lÕadhesi» als principis de llibertat, just’cia i convivncia. Per tal dÕaconseguir-ho, hem de tenir en compte que lÕeducaci» –s un proc–s en el qual intervenen m´ltiples actors socials i que no pot ser neutre ni ha de ser-ho. Si ens plantegem ҃rase una vez un mundo que descubri— que se hab’a convertido en un mundo equivocadoÓ Juan JosŽ Mill‡s lÕeducaci» com un acte conscient en el qual hem de saber cap a quin model de societat i dÕ–sser hum“ volem dirigir-nos, –s important que ens comprometem en aquest proc–s no solament com a educadors i educadores, sin» sobretot com a persones. Si relacionem els esmentats conceptes de pau i educaci», podem entendre que el comprom’s de lÕeducaci» per a la pau significa treballar per a un proc–s educatiu destinat a aprendre a afrontar els conflictes quotidians des dÕuna opci» no-violenta, com tamb– a implicar lÕalumnat en un proc–s de transformaci» cap a una societat m–s justa, per allunyar el perill de la guerra i posar fi a lÕespoliaci» dels pa•sos pobres. Alguns dels principis que podrien definir una educaci» per a la pau s»n:1 Ð En el proc–s de socialitzaci», prendre partit per valors que estimulin el canvi social i personal. Ð QŸestionar el mateix proc–s dÕaprenentatge allunyant-se de la con- cepci» tradicional de lÕensenyament, en qu ensenyar –s nom–s trans- metre alguna cosa i lÕalumnat –s tan sols un recipient en el qual el pro- fessorat aboca la seva veritat. ƒs a dir, entendre lÕacte educatiu com un proc–s actiu i creatiu en qu lÕalumnat –s un agent viu de transformaci». Ð Posar lՏmfasi tant en la violncia directa com en lÕestructural i pro- moure formes dÕorganitzaci» no autorit“ries, que motivin la capacitat cr’tica, la desobedincia, el mateix desenvolupament. Ð Fer coincidir el qu i el com. Es tracta dÕarribar a continguts diferents a trav–s de mitjans alternatius i, aix’, fer del conflicte i de lÕaprenentatge de la seva resoluci» no-violenta un punt central. Ð Posar atenci» tant en el curr’culum expl’cit com en el curr’culum impl’cit, –s a dir, en la forma dÕorganitzar la vida a lÕescola. Aquesta ha de ser coherent amb els continguts i els valors que es volen transmetre. Com se sap, haver dÕenfrontar-se, dia a dia i durant una srie dÕanys, a les expectatives i les rutines institucionals de lÕescola suposa un ensen- yament i un aprenentatge t“ctic de normes, valors, h“bits i disposicions. BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 15 La convivncia, la participaci», lÕempatia, la solidaritat i altres valors alternatius sÕhan de viure amb lÕexemple. Es tracta, en resum, dÕaprendre a pensar i actuar dÕuna altra manera. Una qŸesti» que ha de superar el discurs de lÕalumne acr’tic i obedient, i que no planteja la pau com alguna cosa ut˜pica, sin» com un proc–s gr“cies al qual sÕanir“ passant de la desigualtat a la igualtat, de la injust’cia a la just’cia, de la indiferncia i el conformisme al comprom’s i a la conscincia cr’tica. L’ACCIÓ PRÀCTICA Per˜ de res no serviria lÕeducaci» per a la pau si el seu discurs es qued–s tan sols en un reguitzell de bones paraules i intencions. SÕha dÕacompa- nyar dÕacci» pr“ctica, dÕuna acci» encaminada a decidir entre tothom el model educatiu que volem. Res m–s lluny dels interessos de la llei de pretesa ÒqualitatÓ, que vol reduir la participaci» dels claustres i els alum- nes dÕacord amb una idea selectiva i elitista de lÕeducaci». Majorit“riament es rebutja la violncia directa com a model. No obs- tant aix˜, es desconeixen opcions alternatives per afrontar els conflictes. Tot i aquest rebuig, aix˜ provoca que la violncia segueixi sent una forma massa habitual dÕabordar-los, si no es recorre a dÕaltres postures igual- ment negatives com la submissi» o lÕevasi». En aquest sentit, lÕeducaci» per a la pau planteja com un repte edu- car en el conflicte i per al conflicte. Un repte que es concreta en els temes segŸents: Ð La necessitat de descobrir la perspectiva positiva del conflicte. Enten- dreÕl com una palanca de transformaci» social i de les relacions humanes cap a cotes m–s altes de just’cia. Descobrir que els conflictes s»n una oportunitat educativa, per aprendre a construir una altra mena de rela- cions, aix’ com preparar-nos per a la vida aprenent a fer valer i respectar els nostres drets de forma no-violenta. e16 32A FONS Núm. Abril-Maig 2003 ÇDe res no serviria lÕeducaci» per a la pau si el seu discurs es qued–s tan sols en un reguitzell de bones paraules i intencions. SÕha dÕacompanyar dÕacci» pr“ctica.È ÇEl comprom’s de lÕeducaci» per a la pau significa treballar per a un proc–s educatiu destinat a aprendre a afrontar els conflictes quotidians des dÕuna opci» no-violenta.È Ð Aprendre a provenir:2 analitzar i transformar els conflictes des de la seva complexitat. El primer objectiu que ens plantegem –s facilitar eines, habilitats i estratgies que ens permetin enfrontar els conflictes quan encara estan en els primers estadis: generar un clima dÕestima i con- fiana; afavorir una comunicaci» efectiva, activa i emp“tica, i fomentar la cooperaci». En el segŸent pas, aprendrem a analitzar i negociar separant els tres components presents en tot conflicte: les persones involucrades, el proc–s o forma dÕabordar-lo i el problema o les necessitats antag˜ni- ques que es disputen. Ð Un cop arribats en aquest punt, mirarem de trobar solucions creati- ves que ens permetin enfrontar els conflictes sense violncia, sense des- truir una de les parts i amb la fora necess“ria per arribar a solucions en les quals tots i totes guanyem i podem satisfer les nostres necessitats. DÕaquesta manera potser encara som a temps de rectificar i mirar de construir una frase tan senzilla com la que obria aquest article: ÒUna vegada hi havia un m»n que va descobrir que sÕhavia convertit en un m»n equivocat.Ó Seria un gran primer pas. Bibliografia b“sica dÕeducaci— per a la pau: Bastida, Anna; Casc»n, Paco; Grasa, Rafael. Haza”as bŽlicas. Inter- m»n/Octaedro, Barcelona, 1997. Casc»n, Paco. Educar en y para el conflicto. C‡tedra Unesco sobre Paz y Derechos Humanos, 2001. Colectivo Amani. Educaci—n intercultural: An‡lisis y resoluci—n de con- flictos. Editorial Popular, Madrid, 1994. Cornelius, H.; Faire, S. T´ ganas, yo gano. C—mo resolver los conflictos creativamente y disfrutar con las soluciones. Ed. Gaia, Barcelona, 1995. Galeano, Eduardo. Patas arriba. La escuela del mundo al revŽs. Siglo XXI, Madrid, 1998. Freire, Paolo. LÕeducaci— com a pr“ctica de la llibertat. Editorial Eumo, Vic, 1987. Jares, Xes´s R. Educaci—n en y para el conflicto. Ed. Popular, Madrid, 2001. Lederach, John Paul. El abecŽ de la paz y los conflictos. Educar para la paz. Los libros de la Catarata, Madrid, 2000. Seminario de Educaci»n para la Paz (Asociaci»n Pro Derechos Huma- nos). Educar para la paz. Una propuesta posible. Los libros de la Catara- ta, Madrid, 2000 (3a edici»n). P“gines web dÕeducaci— per a la pau Edualter: Xarxa de Recursos Educatius per a la Pau, el Desenvolupa- ment i la Interculturalitat: base de dades. http://www.pangea.org/edualter Educa en la Red: Recursos educatius dÕeducaci» per al desenvolupa- ment. http://www.fuhem.es/CIP/EDUCA SEP: Seminari Gallec dÕEducaci» per a la Pau. http://www.sgep.org Sedupaz: Seminari dÕEducaci» per a la Pau de lÕAssociaci» Pro-Drets Humans. http://www.pangea.org/sedupaz 1 Adaptaci» dels punts que apareixen a: Educar para la paz. Una propuesta posible, Seminario de Educaci»n para la Paz. Los libros de la Catarata, Madrid 2000. 2 Sovint, quan parlem de prevenci» de conflictes, ho fem per destacar la necessitat dÕevitar-los. Per aix˜ preferim parlar de provenci—, com el per’ode dÕintervenci» en els conflictes que es genera abans que no esclati la crisi.An dr ea Z ay as BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 16 Barcelona ha estat capdavantera en reclamar pau al m—n i cridar no a les guerres. Les escoles i els centres educatius de la ciutat van ser dels principals impulsors del comprom’s amb el di“leg, la convivncia i el rebuig a la violncia. Nois i noies, pares i mares, professorat, tota la comunitat educativa es va sumar al rebuig a la guerra a lÕIraq. Aquest vol ser un homenatge a lÕesperit que es va viure i es continua vivint a les escoles de Barcelona. Un recull de fotografies, ilálustracions i dibuixos que deixen ben clar que les escoles han adquirit un comprom’s amb lÕeducaci— per la pau; imatges que demostren la voluntat pac’fica i de solidaritat de la comunitat educativa de la nostra ciutat. LA GUERRA Quantes roses sÕhan de tallar? Quants clavells han de morir? Per lÕombra negra llefiscosa, quanta gent ha de patir? Ning´ ens escolta! Ning´ fa cas als ciutadans! Val la pena escoltar, I menys morts hi haur“! Per qu la guerra i no la pau? Per qu la mort i no la vida? Que dels canons en surtin flors! I que esclatin bombes dÕalegria. Gisela Valios i Gasia (alumna de 5 del CEIP Barrufet) e 1732 ESPAI OBERTNúm. Abril-Maig 2003 LES IMATGES D’UN COMPROMÍS LA MOBILITZACIÓ DE LES ESCOLES DE LA CIUTAT A FAVOR DE LA PAU BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 17 e18 32ESPAI OBERT Núm. Abril-Maig 2003 BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 18 e 1932 ESPAI OBERTNúm. Abril-Maig 2003 BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 19 GRÀCIES A TOTHOM Volem agrair la contribuci» en lÕelaboraci» dÕaquest espai obert a totes les persones i centres educatius que han respost a la nostra crida i ens han fet arribar fotografies, dibuixos, ilálustracions, textos... CRP Ciutat Vella, CRP Eixample, EBM LÕArbo, EBM LÕArquet, EBM El Roure, EBM El Vent, EBM Els Tres Tombs, EBM Canig», EBM Ciutat de Mallorca, EBM Montserrat, CEIP Arrel, CEIP Barrufet, CEIPM Els Pins, CEIP Escola de la Concepci», CEIPM Ignasi Igl–sias, Escola Joan Pelegr’, CEIP La Farigola, Colálegi La Immaculada-Vedruna, CEIP Marinada, Esco- la Virolai, IESM Joan Manuel Zafra, IES Sant Andreu, IESM Serrat i Bonastre, Centre Municipal Pont del Drag», Escola Municipal dÕAdults e20 32ESPAI OBERT Núm. Abril-Maig 2003 Francesc Layret, Escola dÕAdults Pegaso, Escola dÕAdults Trinitat Vella, Escola Eina, Escola Massana, Escoles p´bliques del districte dÕHorta- Guinard», Claudi Cuxart (alumne del CEIP Escola de la Concepci»), Dolors Pellisa (Districte Sants-Montju•c), Emili P–rez (Institut dÕEduca- ci»), Gemma G“lvez (Districte Les Corts), M. Lupe Mons» (CRP Sant Andreu), Maria Teresa Paso (CRP Eixample), Miquel Ferret (Projecte Edu- catiu de Ciutat), Montserrat Cald–s (mare de lÕEBM El Roure), N´ria Jen– (Institut dÕEducaci»), Pablo N´”ez (alumne del CEIP Barrufet), Philip Stanton (Escola Eina) i Rafael Aguilar (Districte Horta-Guinard»), i a tota la comunitat educativa de Barcelona. BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 20 El projecte educatiu Cinema i Racisme, coordinat per lÕAssemblea de Cooperaci— per la Pau, tŽ el doble objectiu de sensibilitzar lÕalumnat de secund“ria sobre valors com lÕempatia i el respecte a la diferncia, i contra el racisme i la xenof˜bia. TambŽ vol potenciar la cultura del cinema alternatiu entre els joves. LÕAssemblea de Cooperaci» per la Pau–s una ONG laica, independent isense afany de lucre que treballa en lÕ“mbit de la cooperaci» al desenvolupament i de la defensa dels drets humans des dÕuna ˜ptica progressista. Es va fundar lÕany 1990, a escala estatal, arran de les mobilitzacions socials contra la guerra del Golf, i va iniciar la seva activitat a Barcelona lÕany 1996. Els seus “mbits dÕactua- ci» s»n dos: la cooperaci» al desenvolupament i lÕacci» social. Aquesta engloba projectes edu- catius, actes de sensibilitzaci» i den´ncia i tre- ball amb immigraci» i en defensa dels drets humans. DÕacord amb lÕarticle segon dels esta- tuts fundacionals de lÕAssemblea de Coopera- ci» per la Pau, el foment de la pau, de la soli- daritat i dels drets humans –s un dels nostres objectius principals. La delegaci» de Catalunya, des del seu inici, ha apostat per la realitzaci» de projectes edu- catius entorn de lÕeducaci» per a la pau. En concret, hem introdu•t, en diverses edicions, projectes amb metodologies l´diques i partici- patives com ara Veig Veig (exposici»-circuit de jocs per a nens fins a dotze anys) i Cinema i Racisme, que presentem en aquest article. Aquests dos projectes tenen com a objectiu servir dÕinstrument ´til al professorat, per tal dÕajudar-lo a desenvolupar els objectius espe- c’fics de lÕeducaci» per a la pau, educaci» c’vi- ca i moral, i lÕeducaci» per als drets humans. PROCÉS DINÀMIC Estem convenuts que la pau es pot aprendre. Amb el convenciment que la pau –s un proc–s din“mic i no un estadi final que es conquereix sense esfor, creiem que hi ha metodologies que poden contribuir a adquirir actituds i valors que facilitin la creaci» dÕun m»n amb relacions m–s justes, on es respectin i es valo- rin els drets de les persones. El projecte Cinema i Racisme consisteix en la projecci» p´blica, per a lÕalumnat, de dues pelál’cules en una sala de cinema de la ciutat, o b– a lÕaula. Aquesta activitat es complemen- ta amb un seguit dÕactivitats educatives. En primer lloc, dues sessions de treball amb lÕa- lumnat de tipus participatiu, una de prvia i lÕaltra posterior a la projecci», amb la presn- cia dÕun monitor o una monitora a la mateixa aula. A m–s, es realitzen dues sessions de tre- ball amb el professorat per tal de proporcio- nar-li materials i recursos did“ctics que combi- nen cinema i racisme, perqu es treballin aquests temes a lÕaula i, aix’, es doni una con- tinu•tat al projecte, i, al mateix temps, fer-li descobrir les possibilitats de treballar amb tcniques audiovisuals. Per a la seva realitzaci» a Barcelona ciutat, comptem amb la colálaboraci» de lÕAssociaci» Mitjans, Xarxa dÕEducadors i Comunicadors, que fan uns tallers de realitzaci» audiovisual com- plementaris, de car“cter extraescolar. El projec- te est“ finanat per lÕAjuntament de Barcelona. Gr“cies a aquesta experincia, hem vist que aquest projecte –s exportable i adaptable a una altra mena de p´blic, com ara les escoles de persones adultes, els programes de garan- tia social i les aules de gent gran. Assemblea de Cooperaci— per la Pau acppbarcelona@acpp.com www.acpp.com e 2132 ASSOCIACIONSNúm. Abril-Maig 2003 CINEMA I RACISME L’ASSEMBLEA DE COOPERACIÓ PER LA PAU PROMOU ELS DRETS HUMANS ÇHi ha metodologies que poden contribuir a adquirir valors per crear un m»n on es respectin els drets de les persones.È BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 21 e22 32PERSONATGES Núm. Abril-Maig 2003 Fa vint n´meros, a la tardor de lÕany 2000, ens assiem amb Marina Subirats per fer previsi— del que havia de venir al llarg del mandat. Eren un munt de propostes, algunes de les quals sÕhan tornat petites o grans realitats. DÕaltres han deixat un regust mŽs amargant. Ara Žs el torn de fer-ne un rep“s i de posar sobre la taula quines serien les l’nies de treball en un proper per’ode. Quins Žs, a grans trets, el balan que fa de la tasca duta a terme al llarg dÕaquests qua- tre anys? Penso que, en l’nies generals, ha estat un mandat molt fruct’fer. Si fem referncia a all˜ que –s estrictament lÕ“mbit municipal, crec que ha estat un per’ode en que sÕha endreat molt i sÕha donat coherncia. Hem reforat els nos- tres centres, potenciant projectes educatius que els converteixen en referents a la ciutat i en propostes molt interessants per a les fam’lies. A m–s, hem mirat dÕequipar-los amb els recur- sos necessaris per adaptar-se a les necessitats educatives del moment, amb biblioteques escolars m–s din“miques i amb una major dotaci» en matria de tecnologies de la infor- maci» i de la comunicaci», per exemple. La xarxa de centres educatius municipals ha crescut molt en aquests quatre anys. Hem posat en marxa vuit noves escoles bressol, a les quals en sumarem tres m–s al curs 2003- 2004. A m–s, la Diputaci» de Barcelona ha tras- passat la gesti» de quatre centres educatius a lÕAjuntament i hem obert una escola de m´sica al Districte de Sarri“-Sant Gervasi. Aquest –s ara un patrimoni de 84 centres (87 al setembre) en els quals seguirem treballant perqu arribin en les millors condicions al moment en qu sÕu- neixi la nostra xarxa amb la de la Generalitat. MARINA SUBIRATS I MARTORI REGIDORA D’EDUCACIÓ Manel Soc’as BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 22 e 2332 PERSONATGESNúm. Abril-Maig 2003 Pel que fa a les actuacions de ciutat, penso que cal destacar la multitud dÕiniciatives que en lÕ“mbit dels serveis educatius sÕhan impulsat. Dono especial import“ncia al Pro- jecte dÕEducaci» en Valors, a trav–s del qual estem donant suport a les escoles per tal que puguin anar introduint noves metodologies de treball i incidir en aspectes tan clau com la responsabilitat, el respecte o lÕautonomia cap a un mateix i envers els altres. Aix˜ repercu- teix enormement en les relacions que els nois i noies comencen a construir i en la manera en qu tots plegats definim la societat de dem“. Vull destacar que, de manera genera- litzada, hem trobat una resposta molt bona per part dels centres de la ciutat, que en molts casos ja tenien clara la seva necessitat per˜ no tenien recursos a lÕabast per canalit- zar-la. Aix˜ ha convertit la nostra tasca en quelcom molt gratificant. Quin ha estat el paper de la ciutat com a agent educador? ParliÕns del Projecte Educa- tiu de Ciutat (PEC). En aquest per’ode hem seguit treballant intensament per consolidar el Projecte Educa- tiu de Ciutat. Durant aquests anys ha crescut i sÕha enfortit. Bona prova dÕaix˜ ha estat el ple- nari que hem celebrat a finals del mes de mar, en el qual sÕha fet evident lÕinters que la ciu- tat posa en lÕeducaci» i la capacitat que t– per proposar solucions als nous reptes. En aquest sentit, vam poder recollir el conjunt de propos- tes dels vuit grups de treball i, de cara a la tar- dor vinent, tenim previst aprovar un Pla dÕacci» que ha de governar la tasca conjunta en els propers anys. Crec que aquest –s un escenari magn’fic en qu es fa evident el sentiment de coresponsabilitat de la comunitat educativa envers el futur de lÕeducaci» a Barcelona. El creixement del Consell de Coordinaci» Pedag˜- gica, que fa una gran tasca oferint activitats a les escoles, –s tamb– un senyal de progr–s. En fi, han estat molt’ssimes coses. I no vull oblidar, entre elles, la feina cabdal que hem iniciat en el camp de la formaci» professional. A Barcelona sÕest“ avanant molt pel que fa a la vinculaci» entre el m»n de lÕeducaci» i el m»n del treball. Cada dia m–s, les empreses ens ajuden a veure com adequar la formaci» a all˜ que necessiten, mentre ens ofereixen lÕo- portunitat de fer-hi pr“ctiques, projectes reals o fins i tot reciclar el professorat. I, de manera encara incipient, per˜ amb molta determina- ci», hem iniciat lÕestudi sistem“tic de les necessitats formatives dels perfils professio- nals. ƒs a dir, que les empreses ens estan aju- dant a redefinir all˜ que lÕalumnat aprn en la formaci» professional, de manera que els nois i noies que acabin la seva formaci» tinguin uns coneixements i habilitats totalment vinculats a la realitat del m»n productiu m–s punter. LÕ0bjectiu –s que tinguin molta flexibilitat per adaptar-se al canviant m»n del treball, capaci- tat per seguir aprenent i, de manera priorit“ria, molta competncia en matria de llengŸes estrangeres i de tecnologies de la informaci» i la comunicaci», que –s el que ara es demana de manera generalitzada per entrar al m»n del treball. Ara b–, cal encara definir el mapa de la formaci» professional, planificant lÕoferta de tot lÕ“mbit metropolit“ dÕuna manera cohe- rent, en sintonia amb all˜ que volen fer els i les joves, per˜ tenint molt en compte les deman- des del mercat. En relaci— al Consorci dÕEducaci—, quin ha estat el progrŽs realitzat? Doncs en aquest camp, en canvi, no puc dir que hagi anat tan b–. Hem avanat, perqu hem aconseguit constituir el Consorci tal com es preveia a la Carta Municipal, aprovant uns estatuts i, ara per ara, ja tenim una seu on comenar a treballar. Per˜ no hem avanat gaire m–s. Des de lÕAjuntament haur’em volgut que tot el proc–s de preinscripci» i matriculaci» ÇSÕest“ avanant molt pel que fa a la vinculaci» entre el m»n de lÕeducaci» i el m»n del treball.È dÕaquest curs vinent es fes sota el paraigua dÕaquest nou ens, tal com assenyalen els esta- tuts, i no ha estat aix’. Aquesta actitud per part de la Generalitat, que ho ha entomat en solita- ri, ens ha portat a presentar un recurs dÕala- da, per exemple. Un altre cas: la planificaci» del mapa escolar sÕest“ ressentint de la falta de sintonia entre les dues administracions. I aix˜ –s especial- ment negatiu perqu –s responsabilitat nostra posar-nos dÕacord per donar el millor servei a la ciutat. No podem explicar a les fam’lies que les coses no van millor perqu no ens entenem entre nosaltres; no ho entendrien, i amb ra». I com aquestes, tantes altres coses. Ara b–, lÕAjuntament segueix creient fermament que el Consorci –s lÕespai en qu aix˜ sÕha de poder resoldre, i no hi renunciarem en absolut. Segui- rem invertint les energies que calgui per tal de convertir el Consorci dÕEducaci» en un ˜rgan potent que gestioni de manera eficient lÕeduca- ci» a la ciutat. I penso que ho aconseguirem. Aquest Žs, segurament, un dels reptes de cara al futur. Quins altres en destacaria? De manera general, diria que hem de seguir pel mateix cam’, per˜ vull destacar alguns eixos en qu caldria incidir especialment. Per exemple, –s necessari posar lÕaccent en els mecanismes que ens faciliten fer tot el proc–s dÕacolliment i integraci» de la poblaci» nouvin- guda en edat escolar. Tots els nens i les nenes, els nois i les noies que arriben a Barcelona i que estan en edat de ser escolaritzats ho han dÕestar. Per˜ no –s nom–s un tema de complir amb all˜ que ens marca la llei. ƒs un dret, i cal garantir que tothom el pot exercir. I, a m–s, aquesta –s lÕ´nica manera per seguir pensant ÇCal convertir el consorci en un ˜rgan potent que gestioni lÕeducaci» a la ciutat.È BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 23 all˜ que hem vingut fent, per˜ encara reforat. Sabem que hi ha molt camp per avanar, i aix˜ –s una cosa que es d»na en moltes altres ciu- tats. Ho veiem a trav–s de lÕAssociaci» Interna- cional de Ciutats Educadores, en la qual hem potenciat la creaci» de diversos grups de tre- ball. LÕeducaci» en valors –s, precisament, un dels grups que liderem, juntament amb el de la transici» de lÕescola al treball. I respecte als equipaments educatius de la ciutat? Aquest –s, efectivament, tot un altre repte: aconseguir que lÕescola p´blica sigui sufi- cient, estigui en bon estat i, evidentment, que sigui de qualitat. Aqu’ hi tenim un nus, perqu per fer realitat aquest objectiu necessitem invertir-hi molts recursos: recursos per cons- truir nous centres all“ on fan m–s falta, recur- sos per posar al dia els equipaments ja exis- tents, en molt mal estat en alguns casos, i recursos per a dotar adequadament les esco- les; perqu volem que lÕescola p´blica sigui lÕescola de lÕexcelálncia, amb una implanta- ci» generalitzada de les tecnologies de la informaci» i la comunicaci» (TIC), tant a lÕaula dÕinform“tica com a les aules de cada curs, amb bones i din“miques biblioteques esco- lars i amb tot lÕequipament necessari per fer viable la millor preparaci». Evidentment, aix˜ significa tot un gir en la pol’tica dÕensenya- ment dels darrers anys, que ha anat deixant de banda la inversi» en escola p´blica a Bar- celona fins que ens hem trobat en una situa- ci» bastant l’mit. Ara cal fer un esfor molt important per actualitzar el parc escolar de la ciutat de manera que puguem donar res- posta a totes les fam’lies que demanen una plaa amb la millor oferta possible. En aquest del nou alumnat a les escoles i els instituts en les millors condicions perqu es doni la inte- graci». En definitiva, –s una xarxa complexa, que en molts casos ja funciona per˜ que t– mancances importants. En aquest “mbit –s molt important el paper de la comunitat, poder treballar des de la Òpro- ximitatÓ, –s a dir, amb tots els serveis i equipa- ments del barri Ðcom les biblioteques, els casals...Ð, les associacions i entitats; en defini- tiva, el conjunt de la poblaci». Un dels projectes que ja hem posat en marxa en aquesta mateixa l’nia i que voldr’em poten- ciar molt de cara als propers anys –s el Projec- te éXIT. Ja lÕhem iniciat en diverses zones de la ciutat, de manera coordinada amb tots els agents educatius, i el resultat ha estat molt bo. El projecte mira de reforar el pas de la prim“ria a la secund“ria i, sobretot, de garantir que lÕalumnat acaba la secund“ria obligat˜ria amb xit, –s a dir, amb la titulaci» correspo- nent. I encara hi ha un altre projecte que abor- da la situaci» de les persones que acaben lÕESO i no tenen el t’tol. A trav–s del Pla Jove Formaci»-Ocupaci» mirem dÕacompanyar-les, de manera personalitzada, per tal que puguin retornar al sistema educatiu o b– formar-se per inserir-se al m»n del treball. Tot plegat, tal com ens est“ indicant la pr˜pia Uni» Europea, es tracta de fer el m“xim esfor per aconseguir que hi hagi el m’nim frac“s escolar, que –s alhora el m’nim frac“s personal i la garantia dÕuna societat m–s forta. Una altra l’nia en qu cal seguir treballant –s en lÕeducaci» dÕuna ciutadania responsable, conscient de la colálectivitat i de lÕentorn, cr’ti- ca i constructiva. I aix˜ ho fem posant a dispo- sici» de les escoles els recursos perqu ende- guin els seus propis projectes. ƒs una mica e24 32PERSONATGES Núm. Abril-Maig 2003 en una societat cohesionada en la qual assolim els m“xims nivells dÕigualtat dÕoportunitats. LÕeducaci» –s, dÕentre els canals de socialitza- ci», el que ens d»na m–s garanties respecte a la integraci» entre grups. Ara b–, quan parlem dÕacollida i escolaritza- ci» no ens referim a matricular les criatures a les escoles i prou. Hem de tenir present que cal definir tot un dispositiu que garanteixi que la integraci» es d»na. I aquest dispositiu, que inclou lÕactuaci» de diversos serveis, ha de fer atenci», per exemple, a les necessitats de les pr˜pies fam’lies que arriben a la ciutat i que desconeixen la nostra cultura, els nostres mecanismes administratius, la nostra llengua, que sovint no han viscut mai en una gran ciu- tat. ƒs necessari poder acompanyar les fam’- lies perqu entenguin qu han de fer i quins recursos tenen a la seva disposici», com tamb–, evidentment, els seus drets i responsa- bilitats. En lÕaltre extrem, aquest dispositiu ha de tenir en compte les dificultats que entomen dia a dia els centres educatius que acullen aquests nois i noies nouvinguts. Sovint sÕin- corporen a classe un cop ha comenat el curs, fet que impacta en el funcionament del centre i en la tasca que el professorat fa a lÕaula, no tan sols en termes acadmics o curriculars, sin» per tota aquesta altra part de lÕeducaci» que –s el tracte quotidi“ amb lÕalumnat, els valors que es transmeten, el treball amb el grup... I, encara, cal tenir en compte que les criatures nouvingudes provenen de sistemes educatius diferents, que potser parlen altres llengŸes o que, en alguns casos, han estat rela- tivament escolaritzats al seu lloc dÕorigen. No –s possible dipositar tota aquesta responsa- bilitat sobre els centres. Cal donar-los suport des de lÕexterior per facilitar la incorporaci» ÇQuan parlem dÕacollida no ens referim a matricular les criatures a les escoles i prouÈ ÇHem potenciat els projectes educatius que converteixen els centres en referents a la ciutat.È ÇSÕha de fer el m“xim esfor per aconseguir el m’nim frac“s escolar, que –s garantia dÕuna societat m–s forta.È BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 24 sentit, des de lÕ“mbit municipal, hem fet diver- ses actuacions de reforma i hem dedicat pres- supostos extraordinaris per a la millora del conjunt de lÕescola p´blica; per˜ –s evident que no tenim la capacitat per resoldre la situa- ci» i, el que –s m–s important, no tenim la competncia ni els recursos. Una altra cosa –s que ens en sentim responsables. I tot aix˜, que fins ara ha resultat impossi- ble, com es pot fer realitat? Doncs acabem tornant al mateix lloc: amb el Consorci dÕEducaci» i amb una gran impli- caci» de les dues administracions que en for- men part. LÕAjuntament ha donat tots els sen- yals de voler abordar aquesta tasca per˜ en cap cas ho pot fer en solitari. La responsabili- tat ha de ser compartida i, sobretot, els recur- sos els ha dÕaportar en gran mesura la Gene- ralitat de Catalunya. I no s»n nom–s Òles pedresÓ, que en diem, el que seÕn beneficiar“. A trav–s del Consorci cal abordar, per exem- ple, tot el que fa a la funci» i continguts dels centres de recursos pedag˜gics o la formaci» del professorat, de gran import“ncia. I no oblidem les escoles per a persones adultes, que cal replantejar per adequar-les a les necessitats actuals i vincular-les a aquesta xarxa de territori que diem abans. Tenim un munt de possibilitats. I tindrem mŽs escoles bressol? Tindrem, segur, m–s escoles bressol. e 2532 PERSONATGESNúm. Abril-Maig 2003 ÇVolem que lÕescola p´blica sigui lÕescola de lÕexcelálncia i estigui en bon estat.È Manel Soc’as BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 25 que lÕ–sser hum“ aprengui i valori la comple- xitat de la natura i de lÕunivers, aix’ com el ÒrolÓ que hi juguem. Tractem temes que tinguin inters per si mateixos o siguin dÕactualitat, tenint sempre una cura especial per mostrar les aportacions de nous coneixements produ•ts pel propi cen- tre. Ens fonamentem en el rigor, en la com- prensibilitat, en lÕexperimentaci», en la pr“cti- ca i en la pluralitat dÕopinions cient’fiques. Incentivem una actitud respectuosa amb el medi natural, aix’ com la utilitzaci» racional dels recursos naturals compromesa amb la seva protecci». La cultura cient’fica –s la cara p´blica del museu. PROGRAMES DE CULTURA CIENTÍFICA El museu ofereix programes que inclouen exposicions, activitats amb programes espec’- fics i de comunicaci» cient’fica, tot mirant dÕin- cloure tant les demandes dels usuaris de totes les edats i nivells de formaci», com les que poden atraure als p´blics potencials. El programa dÕexposicions mant– i actualitza les exposicions permanents, entre les que cal destacar ÒLa classificaci» de regne animalÓ, ÒMineralogiaÓ, ÒPetrologiaÓ i ÒPaleontologiaÓ, tot i que tamb– nÕacull dÕaltres de format redu•t com ÒÓEl centenari de DarwinÓ, ÒLÕapia- riÓ, ÒEls ocells urbansÓ o ÒLa cotxinilla i el carm’Ó. Aquesta programaci» ens ha perms acollir una mitjana de mes de 63.000 visitants anuals, tenint en compte els tres ´ltims anys. Igualment, realitza exposicions temporals de producci» pr˜pia (algunes com ÒTresors de la naturaÓ han convocat fins a 58.000 visitants), o b– nÕacull de produ•des per altres museus o institucions, que si sÕescau es complementen amb coláleccions pr˜pies (–s el cas de ÒObli- dats per NoeÓ o ÒCaiguts del CelÓ, que han con- vocat depenent de la tipologia dÕexposici» i de la tem“tica, entre 12.000 i 29.000 visitants). e26 32BARCELONA A L’ESCOLA Núm. Abril-Maig 2003 Actualment estem preparant lÕexposici» de producci» pr˜pia ÒEls altres arquitectesÓ, que es podr“ visitar des de principis de juny. La proposta mostra lÕevoluci» de les construc- cions en el m»n animal des de que es van rea- litzar les primeres al Cambri“, ara fa uns 550 milions dÕanys, fins lÕactualitat. Es complemen- tar“ amb un cicle de conferncies amb desta- cats especialistes, un taller per a escolars i una visita dinamitzada per a tots els p´blics. ACTIVITATS ESCOLARS El programa dÕactivitats dissenya i realitza dife- rents tipologies dÕactivitats amb les que sÕa- drea a diferents p´blics: especialistes, esco- lars, i p´blic en general. SÕofereixen tallers adreats a escolars com a complement del curr’culum i tamb– tallers m–s l´dics en per’o- des de vacances, aix’ com tallers per a fam’lies en caps de setmana. Tots aquests tallers han perms acollir una mitjana de 7.104 alumnes i 316 grups per any, tenint en compte els tres ´ltims anys. Tamb– sÕofereixen visites guiades per a esco- lars entre les que sÕinclouen les exposicions permanents i temporals, que han perms aco- llir una mitjana de 1.933 alumnes i 89 grups per any. Igualment realitzem conferncies, amb una mitjana de 1.235 assistents i 28 confern- cies anuals. La majoria estan organitzades conjuntament per societats amb seu al museu o colálabora- dores (Associaci» dÕAmics del Museu de Zoo- logia, Institut Catal“ dÕOrnitologia, Societat Catalana de Lepidopterologia, Societat Catala- na dÕHerpetologia, Sociedad Espa”ola de Eto- log’a i Asociaci»n Espa”ola de Fot»grafos de la Naturaleza) i pel museu. Tamb– realitzem cur- sos que han perms inscriure a una mitjana de 203 alumnes i fer 9 cursos per any. De les activitats esmentades cal destacar les que adrecem als escolars com a complement CONEGUEM EL MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS El Museu de Cincies Naturals de la Ciutadella Žs el resultat de la fusi—, ara fa tres anys, del Museu de Geologia i de Zoologia. Un espai per conixer la hist˜ria i els processos de la vida i que pretŽn fomentar la cultura cient’fica entre la ciutadania, especialment entre els escolars. Exposicions, tallers, conferncies i tambŽ un treball de conservaci— i de recerca. L es tasques del Museu de Cincies Natu-rals de la Ciutadella es poden sintetitzaren tres funcions b“siques: conservaci» de les coláleccions, recerca i cultura cient’fica en lÕ“mbit de les cincies de la natura. La conservaci— de les coláleccions inclou la preparaci», conservaci» i documentaci» dels exemplars de les diferents espcies, aix’ com vetllar perqu es conservin i sÕutilitzin amb finalitat cient’fica i cultural. Els fons superen el mili» dÕespcimens, i sÕapropen als 2 milions si sÕinclouen els lots, constitu•ts per conjunts dÕindividus de la mateixa espcie recolálectats en el mateix moment i lloc. Es custodien tamb– els tipus, espcimens que van servir per des- criure lÕespcie en el moment de trobar-la per primera vegada, i actualment continuen essent exemplars de referncia. Els que tenim repre- senten el 0,5% de les espcies descrites actualment a nivell mundial. Els resultats obtinguts en la recerca es pre- senten per mitj“ de revistes cient’fiques i aviat tamb– es podran consultar a trav–s de la nova web del museu. La recerca –s un motor del museu ja que crea nous coneixements nodrint- se, en part, dels fons de les coláleccions. La cultura cient’fica, entesa com un bagatge de coneixements cient’fics en lÕ“mbit de les cincies de la natura, ha de permetre als ciuta- dans i ciutadanes de totes les edats estendre la seva formaci» en aquesta tem“tica. Des dÕuna perspectiva “mplia el museu vol contribuir a ÇEl museu vol contribuir a que lÕ–sser hum“ aprengui i valori la complexitat de la natura i de lÕunivers.È ÇVolem que la ciutadania pugui fer front amb coneixements als avenos cient’fics.È BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 26 e 2732 BARCELONA A L’ESCOLANúm. Abril-Maig 2003 del curr’culum escolar, amb tallers com: ÒDes- cobrim els minerals i les roquesÓ, ÒLes abelles de la melÓ, ÒEvoluci» i adaptaci» dels animals al mediÓ, ÒUn carnaval de sonsÓ, ÒLa gentica que ens envoltaÓ, ÒEl m»n de les formiguesÓ, ÒConstruccions animalsÓ, ÒClassifiquem ani- malsÓ, ÒConeguem els f˜ssilsÓ, ÒEls f˜ssils: hist˜ria i empremtes del passatÓ, ÒEls ecosis- temes i la conservaci» de la biodiversitatÓ, ÒDescobrim els nostres avantpassatsÓ o ÒCom identificar un hom’nidÓ. Josep PiquŽ i Vilar Cap de Produccions Culturals del Museu de Cincies Naturals Per a m–s informaci»: museuciencies@mail.bcn.es PASSAT I FUTUR La hist˜ria del museu sÕinici“ fa 123 anys, quan el 1878 Francesc Martorell i Pe”a va dipositar el llegat de Cincies Naturals a la ciutat de Barcelo- na per. Es continu“ fa 119 anys amb la inaugura- ci» del Museu Martorell el 1882, i encara te conti- nu•tat quan fa nom–s tres anys es van fusionar el Museu de Zoologia i el de Geologia, formant lÕac- tual Museu de Cincies Naturals de la Ciutadella. Aquest treball a llarg termini ens permet apropar-nos, amb els programes de cultura cient’fica que vetllen per la qualitat, a una mit- jana de 80.000 visitants i usuaris anuals (2000-2002). Aproximadament el 80% s»n visitants dÕexposicions (i, dÕaquests, aproxi- madament el 80% est“ constitu•t per p´blic individual, el 17% per grups dÕescolars i el 3% per grups no escolars) i el 20% –s alumnat de programes dÕactivitats com tallers, visites comentades o cursos, entre dÕaltres. LA NATURA VETLLA PER LA CULTURA CIENTÍFICA La nostra voluntat –s continuar reforant lÕa- germanament entre les coláleccions, la recerca i la comunicaci» dels coneixements cient’fics en lÕ“mbit de les cincies de la natura per mitj“ dels programes de cultura cient’fica. Volem –sser encara m–s ´tils a la comunitat tot obrint finestres al treball interior, a la con- sulta i a la visita p´blica dÕaquests fons. Volem que el museu sigui un lloc proper i familiar, un lloc ple de cultura cient’fica, rigor»s, creatiu, apassionat, estimulant, vivencial, i que es con- sideri com un indret dÕaprenentatge. Volem continuar oferint programes culturals dÕalt nivell, per tal que els i les escolars, pel seu potencial en la societat, tinguin raons per visitar-nos. Volem contribuir a formar els ciuta- dans i ciutadanes dels segle XXI de la nostra comunitat, perque puguin fer front amb conei- xements als avenos cient’fics i tecnol˜gics que cont’nuament sÕestan produint. BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 27 Els dies 25, 26 i 27 de mar es va celebrar el Plenari del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) al Centre de Cultura Contempor“nia de Barcelona (CCCB). Sota lÕenunciat Els nous reptes de lÕeducaci— a la ciutat, les entitats del Consell Directiu del PEC i moltes altres institucions, associacions i persones vinculades a lÕeducaci— de la ciutat es van reunir per debatre conjuntament sobre el moment que viu la nostra societat i sobre el paper que ha de tenir lÕeducaci— per transformar i millorar el nostre entorn mŽs proper. Aquest Žs un resum del que es va viure durant aquest tres dies. El Plenari es va concebre com un espai de trobada clau dins el nouproc–s de participaci» del PEC, que es va iniciar a finals de lÕanypassat, en el qual les diverses comissions de treball creades per “mbits continuaven el seu treball realitzat en els darrers mesos, posaven en com´ el seu diagn˜stic i exposaven les seves reflexions i les seves propostes per a un Pla dÕacci». Les vuit comissions (coneixement de la ciutat; immigraci»; lleure i educaci» no formal; mobilitat; sostenibilitat; valors i ciutadania activa; xit escolar i acc–s al treball; i mitjans de comunicaci» i societat de la informaci») es van reunir els dies 26 i 27 en diverses institucions del barri del Raval per recollir les ´ltimes aporta- cions i, en la darrera sessi» plen“ria, Xavier Riu, professor del CEIP Joan Mir» i coordinador de la comissi» de mobilitat, va presentar un primer balan del treball fet i de les propostes de futur que sÕhavien plantejat. Els matins es van dedicar a conixer la Ciutat Educadora que –s Barcelo- na. En els tres dies es van oferir a tots els inscrits en el Plenari (m–s de 600 persones) fins a 32 visites de bones pr“ctiques a diverses activitats esco- lars i experincies educatives dÕentitats de la ciutat amb la intenci» de gau- dir i conixer de prop les seves propostes educadores. Moltes dÕaquestes visites es realitzaren en el mateix moment que lÕalumnat feia lÕactivitat. La conferncia inaugural del Plenari va anar a c“rrec de Jack Lang, membre de lÕAssemblea Nacional Francesa i exministre dÕEducaci» i Cul- tura de Frana, que va tractar sobre alguns dels reptes de lÕeducaci» en lÕactualitat. En molts moments de la seva conferncia, Jack Lang va reforar les seves paraules explicant els projectes educatius impulsats per lÕadministraci» francesa durant els governs socialistes aix’ com tamb– recordant ancdotes viscudes personalment com a ministre. Durant el torn obert de preguntes, Lang no va defugir les preguntes relacionades amb e28 32PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Núm. Abril-Maig 2003 lÕactualitat pol’tica internacional i es va mostrar enrgicament en contra de la guerra a lÕIraq, va donar suport a la posici» del govern francs i va expressar la seva preocupaci» tant per la divisi» a Europa com per lÕarra- conament de les Nacions Unides provocat per aquesta Òguerra ilálegalÓ, tal i com ell mateix la va definir. REBUIG A LA GUERRA Prviament a la conferncia inaugural, i per tal de contextualitzar la inva- si» a lÕIraq, Arcadi Oliveres, professor dÕeconomia internacional de la UAB, va parlar sobre els motius i interessos econ˜mics amagats dels governs de Washington, Londres i les grans multinacionals en aquesta guerra. En tots els tres dies el rebuig i la preocupaci» per aquest conflicte va ser present en tot moment: el s’mbol contra la guerra va presidir les sessions plen“ries i lÕ´ltim dia es va facilitar la participaci» en el refern- dum popular contra la guerra entre els assistents al Plenari. En el transcurs del Plenari, va tenir lloc la celebraci» de la XXV Tert´lia de la Lluna Verda que va comptar amb la conferncia de Teresa Tapada, professora dÕAntropologia Social de la UAB, sobre el valor de lÕespai com a marc de les relacions i les pr“ctiques socials i amb una gran festa al Pati de les Dones amb m´sica, dansa, poesia i castells, entre dÕaltres actes. La conferncia de cloenda va ser a c“rrec dÕIrving Hamer, professor de la Universitat de Columbia a Nova York, que va tractar del paper que poden desenvolupar en lÕactualitat i en el futur les tecnologies de la informaci» i de la comunicaci» en el camp de lÕeducaci». Abans dÕaquesta intervenci», Sabine Nadja Popoff, agregada cultural del Consulat del Bra- sil a Barcelona, va llegir un discurs de Cristovam Buarque, ministre dÕE- ducaci» del Brasil, on explic“ com el nou govern liderat per Lula treba- llar“ per aconseguir que lÕalfabetitzaci» sigui universal al Brasil. Els tres dies de Plenari del Projecte Educatiu de Ciutat van acabar amb el discurs de cloenda i la lectura de la declaraci» institucional a c“rrec de Marina Subirats, regidora dÕEducaci» de lÕAjuntament de Barcelona. DÕa- questa manera, el Projecte Educatiu de Ciutat impulsa una nova etapa, que veur“ la seva materialitzaci» en el Pla dÕAcci» que sÕaprovar“ la propera tar- dor i que recollir“ les propostes de les diverses comissions de treball. Oficina Tcnica del Projecte Educatiu de Ciutat Per a m–s informaci»: www.bcn.es/educaci—/imeb/pec ÇEl s’mbol contra la guerra va presidir les sessions plen“ries i lÕ´ltim dia es va facilitar la participaci» en el referndum popular als assistents al Plenari.È UNA CIUTAT INTERCULTURAL I EL PLENARI DEL PEC DEBAT ELS NOUS REPTES DE L’EDUCACIÓ AMB UNA GRAN PARTICIPACIÓ BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 28 DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DEL PLENARI DEL PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Les entitats membres del consell directiu del Projecte Educatiu de Barcelona volem expressar, en primer lloc, el nostre agra•ment a totes les persones i entitats que han colálaborat per dur a terme el proc–s de posada en marxa dÕaquest projecte, i la nostra satisfacci» per la feina que sÕha realitzat en el per’ode 1999-2003, que ha mostrat lÕen- cert i lÕadequaci» dÕaquesta iniciativa. Aquest plenari, per˜, es produeix en un moment de guerra, en qu tots i totes vivim uns dies de gran inquietud. Volem manifestar el nostre m–s total rebuig a aquesta guerra que creiem injustificable, i que constitueix una amenaa per a tota la poblaci» de la Terra. La considerem totalment oposada a la voluntat pac’fica i educadora que ens mou i que ens impulsa a resoldre els conflictes evitant la violncia, i ens congratu- lem que, una vegada m–s, la nostra ciutat hagi sortit massivament a cridar un NO con- tundent a la guerra. I sentim una especial emoci» en veure la mobilitzaci» que sÕha produ•t en la comunitat educativa, per part de lÕalumnat i del professorat de tots els nivells, que ens mostra que mant– i perllongar“ lÕesperit de Barcelona i la seva volun- tat de pau i solidaritat. Aquests dies de trobada ens han perms posar de relleu tota la feina realitzada pels diversos grups que han posat en com´ un conjunt de temes; i tamb– ens han perms dÕanalitzar els canvis fonamentals que sÕhan produ•t en els anys transcorreguts des de lÕinici del Projecte Educatiu de Ciutat. Ens trobem en una conjuntura menys favorable que en aquell moment des del punt de vist de lÕeducaci», ats que la legislaci» aprova- da en els darrers anys fa t–mer estancaments i retrocessos en el desenvolupament del nostre sistema educatiu i crea una seriosa amenaa de major segmentaci» i disminu- ci» de la igualtat dÕoportunitats. Des de la convicci» que cal impedir qualsevol retroc–s i que cal seguir construint el projecte educatiu, ens ha semblat necessari establir alguns objectius prioritaris per als anys propers, dÕacord amb les noves necessitats que la ciutat experimenta i amb la finalitat dÕaconseguir el m“xim dÕefectivitat en el nostre esfor. La majoria de temes e 2932 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATNúm. Abril-Maig 2003 que formen lÕentramat dÕaquest projecte venen de lluny, i cal seguir treballant-hi; dÕaltres, per˜, apareixen amb fora com a nous reptes i urgncies, i necessitem acords per afrontar-los amb efic“cia. El primer objectiu que considerem prioritari –s treballar decididament per un canvi de mentalitat colálectiva que faci m–s reals els principis democr“tics de llibertat, dÕequi- tat, dÕigualtat dÕoportunitats sense cap tipus de distinci», de sostenibilitat i respecte de lÕentorn i el medi ambient, de pau i dÕuna nova tica ciutadana per la inclusi» social que respongui a les actuals condicions de vida en la societat de la informaci», i que doni a tothom, i en especial a les noves generacions, les eines i els criteris adequats per poder assumir els drets i deures que es deriven de la condici» de ciutadania. ÒPer una ciutada- nia inclusiva i solid“riaÓ –s el lema central que descriu aquest objectiu. El segon objectiu que considerem prioritari sÕarticula entorn de la idea de ÒBarcelona, cru•lla de culturesÓ. Aconseguir-lo passa per millorar la capacitat dÕacollida de les per- sones nouvingudes, especialment en les edats escolars, i la capacitat dÕintercanvi entre les diverses cultures que avui conviuen a la ciutat, posant a lÕabast de tothom el millor de cadascuna. En aquesta etapa es fa ben evident que la consecuci» dÕuna ciutat inter- cultural –s un eix fonamental que ha de presidir lÕacci» del Projecte Educatiu de Ciutat. El darrer objectiu que considerem prioritari –s crear les condicions perqu Barcelo- na sigui en el futur proper una ciutat lliure de frac“s escolar. Ens cal treballar per eli- minar-lo en lÕetapa dÕescolaritzaci» obligat˜ria i per modificar els mecanismes que el produeixen. Per aix˜ us proposem la idea de ÒlÕéxit escolar per a tothom, un orgull de la ciutatÓ, i dÕarribar a un acord sobre un conjunt de fites per aconseguir aquest objectiu, que ser“ la millor contribuci» que podem fer al futur dels joves barcelonins i barcelonines i a tota la ciutat. Encara que assolir aquests objectius no –s senzill, podem fer-los realitat. Comptem amb una ciutat amb un alt potencial de participaci», sempre disposada a treballar generosament per avanar en les conquestes pol’tiques i socials. I aquest –s el nos- tre millor patrimoni per desenvolupar una ciutat educadora. Podem creure, doncs, que les nostres propostes no s»n ut˜piques, perqu un altre m»n –s possible. Cal tenir present, alhora, que els nostres progressos incideixen tamb– m–s enll“ de la pr˜pia ciutat. Barcelona esdev– un referent educador per a moltes ciutats del m»n. Aquesta circumst“ncia ens obliga i ens esperona a treballar m–s i millor, i ho fem des del convenciment que totes les ciutats podem aprendre les unes de les altres. ƒs des dÕaquest convenciment que Barcelona ha contribu•t i contribueix de manera especial a la dinamitzaci», extensi» i millora del moviment de ciutats educadores. Aix’ doncs, les entitats sotasignades ens comprometem a treballar per concretar les accions que exigeix lÕassoliment dÕaquests objectius, i de tot el plantejament del Projecte Educatiu de Ciutat. Quedem emplaats i emplaades per presentar, a la tar- dor, un pla dÕacci» que visualitzi i concreti el conjunt de propostes que sÕhan expres- sat durant aquests dies. I des dÕaqu’ fem una crida a totes les institucions, entitats, fam’lies i persones que se senten identificades amb aquest projecte, per tal que vul- guin acompanyar-nos en aquest proc–s. Tenim la convicci» que junts serem capaos dÕassumir aquest repte i que, una vegada m–s, la nostra ciutat obrir“ cam’ en la construcci» dÕuna societat m–s justa, m–s solid“ria i m–s esperanada. Barcelona, mar de 2003 Generalitat de Catalunya 3,43 Entitats culturals 5,76 Altres 4,52 Fundacions 4,05 Sense informaci» 2,34 Institut dÕEducaci» 12,77 Ajuntament de Barcelona 12,31 Altres ajuntaments 3,12 Associacions 11,68 Universitats 9,35 Sindicats 4,36 Centres escolars i CRP 26,32 Entitats participants EDUCADORA, SOLIDÀRIA BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 29 E l projecte del grup tem“tic de transici»escolaÐtreball de lÕAssociaci» Interna-cional de Ciutats Educadores, pret–n lÕelaboraci» i lÕaplicaci» dÕun model municipal per al pas que ha de fer el jovent de lÕescola al m»n laboral. Per a les ciutats que formen part del grup, significa lÕaplicaci» total del model i la seva culminaci» amb la signatura dÕun protocol entre els poders locals, que especifiqui un posicionament respecte a la transici» esco- laÐtreball dels nois i noies de la ciutat i que garanteixi la continu•tat del projecte. Per a les ciutats que no formen part del grup tem“- tic, serveix de model de contrast o facilita lÕi- nici de les seves actuacions en matria de transici» del jovent a la vida activa. LÕobjectiu dÕaquest grup tem“tic no –s cons- truir un model per a la transici» que parteixi de zero, ni tampoc reproduir el model dÕuna ciutat determinada, sin» construir un model que sigui fruit de la suma de les bones pr“ctiques que constitueixen les actuacions que es realit- zen a les diferents ciutats, i del treball conjunt dÕaquestes. ELS OBJECTIUS Ð Establir mecanismes de colálaboraci» amb els centres docents de la ciutat, amb la finali- tat de donar suport i promoure programes complementaris per als nois i noies en forma- ci» a lÕedat dÕeducaci» obligat˜ria i amb risc de frac“s escolar. Ð Oferir, a la ciutat o xarxes de ciutats, una proposta dÕitinerari cap a lÕocupaci» o cap a la reinserci» escolar per als nois i noies que abandonin el sistema escolar un cop finalitza- da lÕeducaci» obligat˜ria. e30 32CIUTATS EDUCADORES Núm. Abril-Maig 2003 LA XARXA DE CIUTATS EDUCADORES ESTIMULA LA TRANSICIÓ DEL JOVENT AL MÓN LABORAL LA TRAVESSIA DE L’ESCOLA AL Acabar lÕescola i trobar una feina, la reducci— de lÕatur entre els nois i noies mŽs joves o ajudar les persones a trobar un lloc en la societat, Žs una tasca complicada, a la qual una de les xarxes tem“tiques de lÕAssociaci— Internacional de Ciutats Educadores (AICE) intenta trobar solucions. ƒs el grup tem“tic de transici— escola-treball, amb seu a Barcelona, i format per 31 municipis dÕarreu del m—n que es relacionen i sÕintercanvien experincies per afavorir el cam’ de lÕescola a la feina entre el jovent de les ciutats. BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 30 Aquesta proposta dÕitinerari ha dÕanar acompanyada dÕuna adequada coordinaci» amb les entitats p´bliques i privades que gestionen recursos de formaci» per a aquests sectors de poblaci». Ð Establir mecanismes de transici» a la vida activa per als nois i noies de formaci» profes- sional i tamb– per als altres sectors de forma- ci» superior que els puguin necessitar. Ð Constituir un ˜rgan consultiu i de partici- paci» com a plataforma estable de treball dels diferents agents educatius econ˜mics i socials que operen a la ciutat, per establir una l’nia de cooperaci» permanent i global entre el sistema educatiu i el productiu. ACTUACIONS REALITZADES El 8 i 9 de novembre de 2001 es va celebrar a Terrassa una trobada de les ciutats de la xarxa, on van assistir 13 dels 31 municipis ins- crits al grup tem“tic transici» escola-treball. Les jornades tenien com a objectiu arribar a un acord per elaborar un projecte interdepar- tamental, amb el parteneriat dels agents que intervenen en els “mbits de formaci» i treball a cada ciutat, que es pogu–s aplicar a tot el jovent en fase de transici» a la vida activa i, en especial, als nois i noies que es troben amb moltes dificultats. CIUTATS MEMBRES DE LA XARXA TRANSICIÓ ESCOLA-TREBALL Rosario (Argentina) Porto Alegre (Brasil) A Coru”a, Barcelona, Ciutadella, Cornell“ del Llobregat, Gandia, Granada, Granollers, Ibi, La Garriga, Matar», Reus, Sabadell, Sevilla, Terrassa, Viladecans i Vilafranca del Peneds (Espanya) Espoo, Tampere (Finl“ndia) Rotterdam (Holanda) Palerm, Pistola, Roma, Tor’, Verbania (It“lia) Paita (Per´) Katowice (Pol˜nia) Lisboa, Vila Nova de Gaia (Portugal) Vallenar (Xile) e 3132 CIUTATS EDUCADORESNúm. Abril-Maig 2003 ÇLÕobjectiu –s construir un model que sigui fruit de les bones pr“ctiques que es realitzen a les ciutats.È Vam iniciar el treball amb una proposta prvia de projecte, que es va modificar i con- sensuar al llarg de les jornades i es va fer arribar a la resta de les ciutats inscrites en aquest grup tem“tic i que no havien pogut assistir a aquestes jornades, per tal de pro- duir un efecte multiplicador. En una segona fase de treball es va fer una an“lisi de la situaci» actual de cada ciutat res- pecte a la transici» del jovent al m»n del tre- ball, la qual cosa va permetre conixer les possibilitats reals de cada ciutat per al desen- volupament del projecte i elaborar un model dÕactuaci». Tamb– –s molt important el coneixement dels diferents mtodes i programes de treball que segueix cada ciutat per desenvolupar les actua- cions que preveu el projecte. Aquest proc–s finalitzar“ els propers 3 i 4 de juliol, en unes jornades que se celebraran a Barcelona i que serviran per definir la metodologia de treball per assolir els objectius dÕaquest projecte. Daniel Resines i Creus Coordinador del grup tem“tic de transici» escola-treball de lÕAICE Per a m–s informaci»: www.edicities.bcn.es ÇColálaborar amb els centres per promoure programes per als nois i noies amb risc de frac“s escolar.È TREBALL G ab ri el a Jim Žn ez BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 31 una eina que aporta innovaci» i competitivitat al comer, a la ind´stria i als serveis; un instru- ment dinamitzador de lÕentorn econ˜mic, tec- nol˜gic i cultural que necessita ser promogut i divulgat perqu incideix de manera transversal en tots els sectors de lÕactivitat social. ƒs per aquest motiu que lÕAny del Disseny 2003 t– com a prop˜sit promoure el disseny entre el conjunt de la ciutadania i contribuir a estendreÕn el coneixement i fomentar-ne el debat. Es tracta dÕuna ocasi» per reflexionar plegats i dialogar amb el conjunt dels agents implicats per educar-nos sobre el valor de la creativitat en la millora del nostre entorn artifi- cial. En aquest sentit, el programa est“ confi- gurat per unes 300 activitats de format, abast i inters variables en funci» dels diferents p´blics a qu sÕadrecen. Cal remarcar que un aspecte caracter’stic dÕaquesta “mplia programaci» –s que ha estat possible gr“cies a la participaci» de tots els agents, estaments, institucions i persones relacionades amb el disseny a Barcelona, a dÕaltres localitats de Catalunya i dÕEspanya: des de les administracions p´bliques fins a entitats civils, des dÕempreses i entitats comercials fins a museus i centres culturals, des dÕentitats professionals fins a centres dÕensenyament i plataformes de promoci» econ˜mica i cultural: un conjunt dÕagents que amb la seva voluntat i inters han promogut un seguit dÕiniciatives diverses que han fet possi- ble lÕAny del Disseny 2003. E l disseny –s una de les aportacions cul-turals m–s significatives del segle XX. ƒsun fet cultural i una expressi» caracter’s- tica de la societat contempor“nia que dia a dia –s present en les nostres vides, ciutats i entorns quotidians; una disciplina, per˜, que sovint –s molt desconeguda o que –s vista de manera parcial i deformada. Pel seu car“cter integrador i per les seves m´ltiples implicacions econ˜miques, cultu- rals, tecnol˜giques, socials i ecol˜giques, entre dÕaltres, el disseny sÕha convertit en un dels epicentres de la reflexi» i el debat sobre quina forma ha de tenir el futur, perqu ens ajuda a viure millor en el m»n, adequant el que –s tecnol˜gicament possible a all˜ que –s cul- turalment acceptable, i ens permet imaginar creativament diverses opcions possibles de futur. Aix’, atesos el rol i les implicacions que se li atribueixen, podem dir que t– sentit parlar de lÕAny del Disseny justament per aquesta naturalesa integradora i lÕ“mplia incidncia en m´ltiples i diversos sectors de la realitat social, cultural i econ˜mica. LÕAny del Disseny –s una iniciativa promogu- da conjuntament per lÕAjuntament de Barcelo- na, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cincia i Tecnologia i t– com a punt de partida la celebraci» del centenari del FAD, que va n–ixer ara fa cent anys a Barcelona i –s una de les ins- titucions de promoci» de la creativitat amb gran prestigi arreu de Catalunya i Espanya, i potser lÕ´nica del m»n que ha sobreviscut cent anys promovent el disseny i les arts decoratives. PROMOCIÓ I DIVULGACIÓ El disseny –s una disciplina que interv– en la millora i en la qualitat del nostre entorn; en la identitat diferencial dels productes, de les ciu- tats, de la comunicaci» i dels espais, i en el conjunt de les produccions que formen la cul- tura que ens envolta. Per˜ el disseny tamb– –s e32 32CIUTAT Núm. Abril-Maig 2003 UNA OPORTUNITAT PER INTRODUIR-SE A L’ESCOLA I EN LA CIUTADANIA L’ANY DEL DISSENY El 2003 se celebra lÕAny del Disseny a Barcelona. Els organitzadors de la iniciativa ens expliquen en aquest article quins s—n els seus objectius i remarquen lÕoportunitat per obrir el disseny a les escoles i la ciutadania. Una de les activitats Žs la plataforma Disseny a les escoles, per estimular la capacitat creativa dels mŽs joves i reconixer la tasca de les escoles de disseny. ÇAcabar amb la imatge estereotipada i fr’vola del disseny com quelcom afegit, decoratiu i capritx»s.È BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 32 EDUCAR-NOS EN EL DISSENY Tot i la import“ncia del disseny en les nostres activitats quotidianes, sovint es d»na de forma generalitzada una imatge bastant fr’vola del disseny i la creativitat en general, molt asso- ciada a una concepci» art’stica banal i superfi- cial. Per tant, era necessari obrir el disseny m–s enll“ dels cercles professionals als quals sÕha associat tradicionalment; tot educant-nos per conixer millor aquesta important disciplina. Conscients de la necessitat dÕestimular la sensibilitat per apreciar i conixer el disseny, un aspecte fonamental en lÕAny del Disseny ha estat pensar aquest esdeveniment com una ocasi» per reeducar-nos en aquesta matria. ƒs per aix˜ que la campanya de comunicaci» Épresent en els carrers de Barcelona i en els mitjans de comunicaci»É ha estat pensada com una eina dÕeducaci» per transmetre el valor del disseny i mostrar-nos que el disseny est“ en tot all˜ que ens envolta: en un senyal de tr“nsit, un avi», unes sabates, etc. Per tal de ressaltar aquesta normalitat i la presncia eines pedag˜giques que proposen un progra- ma espec’fic integrat per materials pedag˜gics i un programa presencial amb conferncies de dissenyadors i dissenyadores, aix’ com mate- rials per treballar el concepte de disseny i experimentar amb la creativitat. Ð Les activitats dirigides a estudiants dÕuni- versitat i a professionals, que inclouen la con- cessi» de trenta premis, lÕorganitzaci» de con- cursos, la realitzaci» dÕonze publicacions i edicions, i la celebraci» de deu seminaris i tallers i dÕonze congressos sobre diversos temes: disseny gr“fic i comunicaci», disseny industrial, interiorisme, noves tecnologies, nous materials, automoci», innovaci», m“r- queting, gesti», docncia, etc. DÕaquest “mbit destaca lÕapartat Disseny a les escoles, una plataforma oberta per donar a conixer el tre- ball de les escoles, per descobrir i estimular la capacitat creativa dels m–s joves i reconixer la tasca de les escoles de disseny. Com a complement important dÕaquest pro- grama, cal fer una menci» especial de la web de lÕAny del Disseny. Es tracta dÕun espai vir- tual que permet intercanviar experincies, coneixement i testimonis al voltant de les dife- rents realitats del disseny i pot ser una eina educativa important. Podem parlar, doncs, dÕun conjunt dÕactivi- tats de formats i abast molt variats, les quals responen a diversos objectius en funci» del p´blic al qual sÕadrecen i que esperem que ens ajudin durant tot aquest any 2003 a acabar amb la imatge estereotipada i fr’vola del dis- seny com quelcom afegit, decoratiu i caprit- x»s, i que ens permetin conixer millor el dis- seny i reeducar-nos en lÕapreciaci» del seu valor i faci aportacions per construir un entorn i una societat millors. Equip de lÕAny del Disseny www.adb2003.org quotidiana del disseny sÕha escollit el clip com a ÒimatgeÓ oficial, un objecte que tots tenim present i utilitzem habitualment. Moltes de les activitats del programa s»n de tipus educatiu. En el seu conjunt, per˜, sÕestruc- turen segons el p´blic a qu van adreades: Ð Les activitats de car“cter divulgador per mostrar als ciutadans i ciutadanes les dife- rents realitats que envolten la producci» del disseny, com per exemple el Festival de la Cre- ativitat BaBa o les m–s de 32 exposicions que sÕorganitzen. Ð Les activitats orientades a lÕalumnat de cicle superior de prim“ria i de primer cicle dÕESO, com els tallers de disseny gr“fic, o les e 3332 CIUTATNúm. Abril-Maig 2003 ÇUna ocasi» per reflexionar sobre el valor de la creativitat en la millora del nostre entorn artificial.È D id ac R am ’r ez BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 33 VA DE WEB Ciutadania a Educ“lia CIUTADANIA forma part de lÕentorn virtual dÕEduc“lia (la web de temes educatius de la Fundaci» Òla CaixaÓ) i est“ pensat per a lÕeducaci» secund“ria i al batxillerat. Ofereix al professorat una srie de recursos que permeten organitzar el treball a lÕau- la des de la perspectiva de les diferents “rees curriculars. Les activitats on-line tracten de la construcci» de la identitat individual i colálectiva, a trav–s de programes interactius que, entre dÕaltres aspectes, permeten treballar la hist˜ria familiar o lÕevoluci» de les ciutats. Aporta materials de consulta sobre els drets humans, manifestos i testimonis sobre la ciutadania, la solidaritat, literatura de viatges i art pel carrer, per promoure el debat i desenvolupar la conscincia cr’tica. La p“gina principal del programa –s el mapa dÕuna ciutat vir- tual. Passejant pels seus carrers, professorat i alumnat troba- ran m–s de 200 enllaos de p“gines web amb recursos educa- tius relacionats amb la ciutadania. www.educalia.org (Educaci» secund“ria, secci» temes, programa CIUTADANIA) e34 32UNA MICA DE TOT Núm. Abril-Maig 2003 El segon eix –s el de lÕeducaci» b“sica. No podem continuar sent un dels ´ltims pa•sos del m»n pel que fa a lÕeducaci». (...) Per a aix˜, ens caldr“ tenir algunes coses molt clares. En pri- mer lloc, aquesta escola ideal nom–s podr“ qualificar-se de decent quan no hi hagi absolutament cap nen o nena sense escolaritzar. I avui, 3,5 milions dels nostres infants treballen en comptes dÕestudiar. (...) Necessitem m–s professors i cada professor de m–s –s, cer- tament, un funcionari de presons menys en aquest pa’s. Cal, tamb–, que paguem millor els nostres professors. Si els nos- tres professors guanyessin tant com els nostres jutges, els nostres jutges no tindrien tanta feina com tenen. Necessitem for- mar millor els nostres professors, per a la qual cosa els cal temps, els cal un programa, i els cal, sobretot, est’mul. Per a aix˜ cal que es transformin en els herois brasilers. Hi va haver un temps en qu encara criem en el creixement econ˜mic i en el motor de la utopia, en qu els enginyers, els ge˜legs, els metges eren els herois. Tanmateix, tot all˜ que nosaltres vam fer Éjo mateix, amb formaci» dÕenginyerÉ va augmentar la producci» dÕautom˜bils, la quantitat de carreteres, per˜ no va augmentar la decncia, la felicitat ni la dignitat del poble brasiler. (...) Nosaltres som el lloc on pot n–ixer un nou projecte de civilitzaci». Quan aix˜ passi, Porto Alegre apareixer“ en els mapes com un dels punts centrals dÕaquest immens Çeix del b–È que es crea entre tots els que tenen bona voluntat, m–s que aix˜, que tenen la capacitat de somiar i, m–s que aix˜, que tenen la voluntat pol’tica de canviar el m»n a trav–s de lÕeduca- ci». I els que som aqu’, tots nosaltres, estem a lÕavantguarda dÕaquest nou proc–s i hi tenim una responsabilitat immensa. I anirem endavant, amb la construcci» dÕun Brasil millor a trav–s de lÕeducaci». (Extracte del discurs que va ser llegit en la cerim˜nia dÕober- tura del F˜rum Mundial de lÕEducaci— a Porto Alegre i en el plenari del Projecte Educatiu de Ciutat, celebrat els dies 25, 26 i 27 de mar a Barcelona) HEM LLEGIT Discurs de Cristovam Buarque, Ministre dÕEducaci— del Brasil En la hist˜ria de Brasil, sobretot al llarg dels darrers cinquan- ta anys, sempre sÕha dit que si el pa’s es desenvolupava a tra- v–s de lÕeconomia, es resoldria el problema de la fam. A trav–s del mercat, amb lÕobertura de les fronteres, el pa’s creixeria i, amb aix˜, la fam desapareixeria. La novetat que el president Lula ha aportat al m»n, en primer lloc, ha estat el comprom’s amb els pobles dÕaquest pa’s. En segon lloc, ha estat la percep- ci» que la fam no es resol amb el creixement econ˜mic, sin» a trav–s dÕun conjunt concret de pol’tiques dÕun govern seri»s dedicat a resoldre aquest problema. (...) Per˜ no nÕhi ha prou amb la fam zero. Cal situar-se en lÕedu- caci» mil, dos mil, cinc mil. Cal una educaci» de qualitat i per a tothom. Aquest tamb– –s un comprom’s del govern del president Luiz In‡cio Lula da Silva. LÕeducaci» dels nostres infants i dels nostres adults nom–s ser“ possible a trav–s de pol’tiques clares, n’tides, en el marc dÕuna inversi» dirigida a assolir all˜ que volem: un pa’s orgull»s de la seva educaci». (...) El que creiem –s que hem dÕafrontar el problema de lÕedu- caci», com a m’nim, pel que fa a tres grans eixos. El primer eix –s el de fer que tots els brasilers siguin capaos de llegir la llengua portuguesa. Fer que, en aquest pa’s, lÕanalfabetisme dels adults es converteixi en una cosa del passat. (...) ƒs una ambici» impor- tant, per˜ no –s impossible. Un pa’s amb 20 milions dÕanalfabets no sÕha de sorprendre de resoldre aquest problema quan t– 100 milions dÕalfabetitzats adults. No ho ha de trobar impossible, quan t– 3 milions de professors i alumnes universitaris. Quan t– 1,5 milions de professors que podran formar part dÕaquest gran esfor. No –s un esfor desorbitat. Amb tots els costos É incloent-hi pagar els analfabets per estudiar, com paguem els titulats universitaris perqu continu•n estudiant, pagar els pro- fessors perqu ensenyin, fer totes les despeses necess“riesÉ, necessitar’em 1,5 bilions de reals m–s lÕany. Un, nom–s un de cada mil reals de la renda nacional, un 0,1%; nom–s un 0,3% de la renda del sector p´blic. Aix˜ no –s una quantitat que ens pugui fer pensar que tenim una ambici» desorbitada (...). LECTURA Clia Ca”ellas i Rosa Toran Dolors Piera. Mestra, pol’tica i exiliada Institut dÕEducaci» i Publicacions de lÕAbadia de Montserrat, Barcelona, 2003. Aquesta biografia, escrita per dues doctores en Hist˜ria i profes- sores dÕensenyament secundari, reflecteix a partir de la traject˜- ria de la mestra Dolors Piera Llobera (Puigverd dÕAgramunt, 1910; Santiago de Xile, 2001), els ideals i desencisos dÕuna generaci» dÕhomes i dones que van pretendre la transformaci» de la socie- tat mitjanant lÕescola i lÕacci» colálectiva. Dolors Piera va participar en els moviments de renovaci» pedag˜gica i va portar a la pr“ctica les idees de C–lestin Freinet a lÕescola. Com a membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya (1936), va ocupar responsabilitats en la seva comissi» de dones i, des del 1937, va ser consellera municipal de lÕAjuntament de Bar- celona, des dÕon va desplegar una intensa activitat per poder atendre les necessitats m–s urgents de la poblaci» refugiada i, en especial, dels nens i nenes arribats a la ciutat. Va mantenir el comprom’s de solidaritat amb Catalunya, des del seu exili a Frana i a Santiago de Xile. Aquest text va guanyar, lÕany 2002, el Primer Premi Leonor Serra- no i Pablo dÕhist˜ria de lÕeducaci», atorgat per lÕInstitut dÕEducaci». un a m ic a de t ot BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 34 e 3532 UNA MICA DE TOTNúm. Abril-Maig 2003 de t ot u na m ic a Nom Cognoms Adrea i telfon de contacte Codi postal i poblaci— Professi— Lloc de treball Remeteu-la a: Revista Barcelona Educaci—: Pa. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es Vu ll r eb re B ar ce lo n a Ed u ca ci — a c as a B u tl le ta d e su bs cr ip ci — g ra tu •t a ÒLa finalitat de les dades personals solálicitades ser“ oferir-li serveis de lÕInstitut dÕEducaci— de lÕAjuntament de Barcelona. Aquestes dades sÕinclou- ran en un fitxer confidencial i estaran protegides conforme al que sÕestableix en la Llei 5/1992 de 29 dÕoctubre, de regulaci— del tractament informa- titzat de les dades de car“cter personal, que quedar“ a la seva disposici— per a la seva consulta, modificaci— o cancelálaci—.Ó LES I ELS QUE HEM ESCRIT EN AQUEST NÚMERO Amparo TomŽ i Judit Rif“, Institut dÕEducaci» Assemblea de Cooperaci— per la Pau Avelina i Ram—n, mare i pare de lÕIES M Bosc de Montju•c Carles Vidal Novelles, responsable del programa dÕeducaci» de lÕEscola de Cultura de Pau de la UAB Daniel Resines i Creus, coordinador del grup tem“tic de transici» escolaÐtreball de lÕAICE Equip de lÕAny del Disseny Equip del CRP Nou Barris Joan, Albert, Talia i Nat“lia, alumnes de lÕIESM Bosc de Montju•c Josep PiquŽ i Vilar, cap de produccions culturals del Museu de Cincies Naturals Josep Sucarrats, Presen DiniŽs i Tina Roig, Associaci» de Mestres Rosa Sensat Isabel i Montse, mares dÕalumnes del CEIP Arrel Laura, Andreu, Paula, Pol, Daniel i Laura, alumnes del CEIP Arrel Laura PŽrez Auferil, Carmen Fuertes Abad i Teresa Guillaumes Damian, equip del CEIP Municipal Escola del Mar Matilde, tutora del CEIP Arrel Milagros, secret“ria de lÕIESM Bosc de Montju•c Montserrat i Llu•sa, mestres de lÕIESM Bosc de Montju•c Oficina Tcnica del Projecte Educatiu de Ciutat Pepa, directora del CEIP Arrel Aclariment: Els autors de lÕarticle Òels Bompas fan teatreÓ, de la revista n´mero 30, s»n lÕequip del projecte ÒLa familia BompasÓ. L A T IR A C Ò M IC A pe r M ar ça l L lo be t. E sc ol a M as sa n a CONVOCATÒRIA Cicle de conferncies ÒLa GuerraÓ Davant la conflictiva situaci» internacional, el Centre de Cultura Contempor“nia de Barcelona (CCCB) i el F˜rum Universal de les Cultures van iniciar un cicle de conferncies, que acabaran el proper 19 de juny, per tal de debatre sobre els motius i les conse- qŸncies de la intervenci» armada de la coalici» anglo-nordame- ricana a lÕIraq. DÕaquesta manera, el cicle, que sÕemmarca en les activitats preparat˜ries per a lÕesdeveniment del 2004, pret–n encetar una reflexi» a lÕentorn de qŸestions com ara quin –s el paper de les Nacions Unides i la Uni» Europea despr–s del con- flicte i quins seran els efectes regionals al Pr˜xim Orient. Per parlar dÕaquests i altres temes, lÕorganitzaci» ha convidat experts provinents de zones geogr“fiques diverses que tracta- ran dÕanalitzar les inc˜gnites que la guerra ha creat en lÕ“mbit internacional. Les properes conferncies, que s»n de paga- ment, tenen els segŸents t’tols: ÒProcessos de democratitzaci» al m»nÓ a c“rrec de Abdelwahab Meddeb, escriptor i professor de literatura comparada a la Universitat de Par’s (29 de maig); ÒEls Estats Units i el post conflicte a lÕIraqÓ amb la presncia de David G. Newton, ex-ambaixador dels Estats Units i director de Radio Free Iraq (10 de juny); i ÒLa Mundialitzaci» de lÕIslamÓ, a c“rrec de Olivier Roy, investigador del Centre dÕestudis i recer- ques internacionals (CERI) de Par’s (19 de juny). Per a m–s informaci»: www.cccb.org www.barcelona2004.org BE32 orig 22/5/03 07:52 Página 35 Matriculaci», a partir del 27 de maig Escola dÕExpressi» i Psicomotricitat Carme Aymerich c/ Cisell, 15, 2a planta Tel. 93 223 24 76 / 93 402 31 32 Fax: 93 223 26 38 Consulteu p“gina web: www.bcn.es/educacio BE32 orig 22/5/03 07:53 Página 36