BE34def 3/9/03 10:28 Página 1 Núm.34 setembre- octubre 2003 1,50 BE34def 3/9/03 10:28 Página 2 2 e Núm. 34 setembre-octubre 2003 4 NOTÍCIES 8 APUNTS 16PERSONATGES 24 Premi Yahoo al web Ensenyar i aprendre anglès Àngels Rabadà PROJECTE de biblioteques de BCN El professorat de llengua Educadora infantil i responsable EDUCATIU DE CIUTAT Relacions interculturals anglesa dels centres de les Corts del programa “Ja tenim un fill” Units per la literatura i la plàstica i educació analitza la seva tasca Les àvies i els avis escriuen Música per a nadons contes i els infants els dibuixen A la recerca de Ferran Tallada Lluna verda: civisme 18RECURSOS i canvi de valors 10 Pedalegem a l’escola 26 CIUTATS III Premi Embat d’Educació OPINEM Biciclot aposta per la bicicleta EDUCADORES Ambiental I aquesta samarreta, com a eina educadora El futur de l’educació Barcelona educa en és de marca? a la Unió Europea el reconeixement El consumisme i els hàbits Europa prepara una nova La mort de Sor Inocencia de compra en els nois i noies 20CONSELLS ESCOLARS generació de programes educatius Castaño Les comissions d’escolarització El programa d’activitats Una mirada al seu funcionament escolars pel nou curs 12A FONS i les seves necessitats 28 CIUTAT “Per a què em serveix L’any europeu de les persones la literatura?” 22 amb discapacitat 6 Fabricio Caivano BCN A L’ESCOLA Barcelona s’afegeix a la celebració SOM XARXA Les estrelles del i treballa per la integració Un nou model d’intercanvi 15 planetari municipal La setmana internacional ASSOCIACIONS La divulgació de l’IES Joan Boscà uneix La coordinació de centres 3-12 del món de 30 UNA MICA DE TOT l’alumnat de Una veu per a les escoles l’astronomia Hem llegit... Lectura diferents països públiques de primària a les escoles Convocatòries Tira còmica Daniel Resines Miquel Ferret Alicia San Miguel Director de Formació Professional Oficina del PEC Secretaria de l’Associació Internacional i Transició al Món del Treball Ciutats Educadores Isabel Boix Ignasi García de la Barrera Direcció de Planificació Educativa Josep Rovira Director adjunt de Planificació i Coordinació Territorial Consell Escolar Municipal Educativa i Coordinació Territorial Núm.34 setembre- Ignasi García de la Barrera Coordinació: Jaume Capsada octubre 2003 1,50 Manel Vila Direcció de Planificació Educativa Director de Serveis Educatius i Coordinació Territorial Redacció: Oriol Guiu Josep M. Rius Daniel Resines Disseny gràfic original: Director de Recursos Direcció de Formació Professional Villuendas+Gómez disseny i Serveis Generals i Transició al Món del Treball Disseny gràfic: Casimir Macià Emili Pérez Gramagraf, SCCL Director de Centres Educatius Municipals Direcció de Centres Secretaria i administració: Educatius Municipals BARCELONA EDUCACIÓ Programa de Publicacions de l’Institut Carme Turró d’Educació de l’Ajuntament Tercera època Secretària del Consell Escolar Municipal Dolors Cabrera de Barcelona. Direcció de Centres Educatius Plaça d’Espanya, 5, 08014 Barcelona Pilar Figueras Municipals tel.: 934023534; fax: 934023601 Consell editorial Secretària de e-mail: imebatencio@mail.bcn.es Marina Subirats l’Associació Internacional Marta Carranza Cinquena Tinenta d’Alcalde de Ciutats Educadores Direcció de Serveis Educatius Il·lustració: Juan Mingarro (Escola i Regidora d’Educació Elisava) Lisa González (Escola Eina) Direcció Dolors Casanovas Fotografia portada: Jordi Oliver Manel Blasco Eva Martínez-Picó Projecte d’Innovació i Qualitat Impressió: Gramagraf, SCCL Gerent de l’Institut d’Educació de la Pràctica Educativa Consell de Redacció ISSN: 1135-2655 Teresa Eulàlia Calzada Lídia Marsol Pia Vilarrubias Dipòsit legal: B-10674-97 Directora de Planificació Educativa Departament d’Organització Projecte d’Educació © Institut d’Educació i Coordinació Territorial i Sistemes d’Informació en Valors de l’Ajuntament de Barcelona BE34def 3/9/03 10:28 Página 3 Núm. 34 setembre-octubre 2003 e 3 A LA CIUTAT, COM A CASA es acaballes de l’estiu, a partir del 15 d’agost, ens porten el temps L de les festes majors. Arreu de Catalunya, i també als barris de Bar- celona, les festes fan més suportable l’infern de calor i ens donen l’oportunitat de retrobar el veïnat en un ambient distès i molt especial, en aquest temps indefinit que encara són les vacances. Badem sota els castells humans a les places curulles, passegem entre sopars de car- manyola en carrers engalanats i ballem les músiques d’arreu fins a la matinada als barris de la ciutat. I aquí, un cop més, ens trobem amb la queixa: el soroll, la invasió de l’espai públic, la manca de respecte, la brutícia... A dies, m’acaba fent la impressió que el món s’ha tornat insen- sible, que no ens escoltem els uns als altres, que no tenim cap mena de paciència, que no entenem que allò que cadascú vol per a si mateix també pot ser la pretensió de la persona del costat. I tot i que em sap A un infant, a tots els infants, greu veure com això passa arreu, en el cas de Barcelona, que ha estat se l’hauria d’acceptar com un fet tradicionalment espai de trobada i d’intercanvi, m’inquieta de manera nou, amb el qual el món torna més pregona, i, encara, més íntima. a començar cada vegada a partir De fet, n’estic segura, es tracta simplement de comptar fins a tres de zero. abans d’actuar, de mirar un metre més enllà del nostre objectiu abans d’avançar. Les persones que ens envolten són com nosaltres mateixes i Gianni Rodari mereixen un xic d’atenció, en tots els sentits. El seu temps, el seu benes- La escuela de la fantasía tar i el seu espai són també els nostres, i sempre voldríem que fossin els millors. Ens agrada que ens esperin, que ens atenguin degudament, que respectin el nostre son, que no ens empenyin pel carrer, que ens ajudin a creuar-lo quan no ho podem fer sols i, també, que no ens aparquin sobre la vorera de casa –ni a cap altra–, que no ens llencin papers a terra davant dels nostres peus –ni dels de ningú–, que no ens il·lustrin la faça- na de la botiga –ni de cap carrer–, que no ens arrenquin ni malmetin les plantes del parc. L’estat de l’espai urbà és el que fa més evident quin és el comportament de les persones que l’habitem i, en algunes ocasions, el cert és que no quedem gaire ben retratats. M’agrada Barcelona; és la ciutat on vaig néixer i on creixo, on visc, on em vaig enamorar per primer cop i on m’he enamorat de nou. És la ciutat que em va ensenyar a passejar per les ciutats, que em va ensenyar a ser diferent i a apreciar la diferència, que m’ha ensenyat a ser especial i a ser una més i a sentir-m’hi bé en qualsevol cas. A Barcelona, o sobre Barce- lona, he après a veure el pas de la història, la que fan els altres i la meva pròpia, tot sovint tan entreteixides; perquè jo també sóc i faig Barcelona, d’alguna manera. Però, sobretot, el sentiment més fort que puc trobar és que Barcelona és casa meva: tinc un rebedor amb olor de mar i viatges i un passadís llarg i verd en diagonal. Tots els balcons són el meu balcó, i m’encanta veure’ls plens de flors i arreglats per ser còmodes. Les places són com aquelles eres on abans es batia el blat i que ara s’han convertit en espais de trànsit, de feina encara, però també de trobada. I m’agrada que siguin com abans, sempre ben escombrades, que tothom se’n senti orgullós i hi segui a gust a prendre el sol o la fresca. I els carrers són com les habitacions, amb el caràcter de les persones que els habiten, però endreçats i acurats perquè s’hi treballa i s’hi dorm, i és el lloc on cadascú desa els tresors de la seva existència. Tinc –tenim– aquesta sort: gaudir d’una ciutat acollidora. Però, com a casa, cal fer dissabte, cal avisar el llauner quan hi ha una fuita, mirar de no embrutar, no despertar els nens amb el volum de la veu, no desen- dreçar més coses de les que siguem capaços de recollir de seguida i pen- sar que allò que fem servir ho necessitaran a continuació les persones que comparteixen la nostra vida. Fem-nos responsables del nostre entorn, comprometem-nos amb la nostra ciutat i encoratgem els i les altres a fer-nos costat. Ara que tornem de vacances amb el cap ben net i endreçat segur que trobarem energies per seguir fent de la nostra ciutat un espai d’acollida i de convivència cada dia de l’any. Eva Martínez-Picó Editorial BE34def 3/9/03 10:28 Página 4 4 e NOTICÍES Núm. 34 setembre-octubre 2003 notícies PREMI YAHOO AL WEB DE BIBLIOTEQUES DE BCN L’espai web de les biblioteques de Barcelona ha estat seleccionat com el millor de l’any 2002 en la categoria “Materials de Consulta” de Yahoo! en català. El premi ha tingut en compte el disseny, l’elaboració, els continguts i la navegabilitat, entre d’altres criteris, de l’espai web creat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona. www.bcn.es/biblioteques RELACIONS INTERCULTURALS I EDUCACIÓ A LA RECERCA DE FERRAN TALLADA L’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Bar- Amb motiu de la celebració dels 50 anys que l’IES municipal Ferran Talla- celona (UAB) organitza el diploma de postgrau “Relacions Intercultu- da va prendre el seu nom actual, s’ha publicat un estudi sobre la figura rals i Educació” per al curs 2003-2004. Aquest d’aquest personatge poc conegut a la ciutat però que va destacar per les diploma és una oferta de formació sistemàtica seves idees i pel seu impuls renovador. Guillermo Aramburo, alumne del dirigida als i les professionals dels camps edu- centre durant el curs 2001-2002, és l’autor d’aquest interessant i, fins i catiu i social per tal de poder respondre a les tot, divertit treball de recerca sobre la figura de Ferran Tallada (1881- problemàtiques que es deriven de les noves 1937). L’estudi ha estat publicat per l’Institut d’Educació de l’Ajuntament migracions i de les relacions interculturals als de Barcelona i l’IESM FerranTallada. centres educatius. El curs comença el 30 de setembre i finalitza el 27 de maig del 2004, i les inscripcions s’inicien el 2 de juny i s’allarguen fins el 15 de setembre. Per a més informació: www.uab.es/ice MÚSICA PER A NADONS Aquesta tardor tornen els cursos d’estimulació afectiva dels nadons a través de la veu i el contacte amb els pares i mares. “Ballmanetes”, diri- git als infants de 2 a 10 mesos, i el nou curs “Arri, arri, tatanet”, que amplia l’oferta per a nadons d’11 a 18 mesos. Els cursos, organitzats per l’Institut d’Educació, es realitzen en les tres escoles de música munici- pals: Can Ponsic, Casa dels Nens i Sant Andreu. Per a més informació: www.bcn.es/educacio BE34def 3/9/03 10:28 Página 5 Núm. 34 setembre-octubre 2003 NOTÍCIES e 5 LLUNA VERDA: CIVISME I CANVI DE VALORS El Projecte d’Educació en Valors de l’Institut d’Educació convoca una nova Tertúlia cafè Lluna verda que girarà al voltant del “Civisme i canvi de valors”. Se celebrarà el dimecres 17 de setembre, a les 18 hores, a la Sala d’Actes de l’Institut d’Educació (plaça d’Espanya, 5). Marina Subirats i Martori, catedràtica de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barce- lona i regidora d’Educació de l’Ajuntament, parlarà de civisme i de les noves formes de convivència. Per confirmar l’assistència: tel. 93 402 36 63 III PREMI EMBAT D’EDUCACIÓ LA MORT DE SOR INOCENCIA CASTAÑO AMBIENTAL El passat 26 de juliol va morir a Barcelona, als 72 anys d’edat, Sor Ino- Embat Llibres i l’Editorial Graó convoquen la cencia Castaño, que va dedicar una gran part de la seva vida al barri de tercera edició del Premi Embat d’Educació Can Tunis, treballant amb els infants de l’escola bressol municipal Cha- Ambiental, amb l’objectiu de difondre treballs vorrillos i amb les seves famílies. Sor Inocencia, que va néixer a Casas que facin aportacions significatives al desen- de Lázaro (Albacete), va arribar a Catalunya a principis dels anys cin- volupament d’aquesta estratègia. Els treballs quanta i va començar la seva tasca educativa amb la població gitana a han de tractar d’aspectes teòrics i/o pràctics de Sant Boi de Llobregat. Barcelona Educació, com a reconeixement a una la utilització d’estratègies educatives per com- vida dedicada als altres, va publicar una entrevista a Sor Inocencia batre la problemàtica socioambiental. El premi és de 3.000 euros en con- al núm. 23 (gener-febrer del 2002), que podeu consultar a cepte de drets d’autor i l’edició del treball guanyador. Els originals s’han de www.bcn.es/educacio lliurar a l’editorial Graó o per correu electrònic a editorial@grao.com abans del 15 d’octubre de 2003. Per a més informació: www.grao.com BARCELONA EDUCA EN EL RECONEIXEMENT EL PROGRAMA D’ACTIVITATS ESCOLARS PEL NOU CURS La convocatòria de “Barcelona Identitats 2003” de l’Institut d’Educació El Programa d’Activitats Escolars (PAE) del Consell de Coordinació promou el valor del reconeixement d’un mateix i dels altres com a condi- Pedagògica, corresponent al nou curs 2003-2004, es presentarà el pro- ció imprescindible de tot encontre educatiu que es per mes d’octubre. Aquest programa és el fruit de la col·laboració de 94 proposi dur a terme la transformació dels models de entitats ciutadanes que participen en aquesta plataforma per tal de relació. Els projectes que es presenten han de pro- posar la ciutat al servei de l’educació. La publicació, editada per l’Ajun- posar camins de reflexió i de canvi en la pràctica tament de Barcelona, va acompanyada d’un CD-ROM. vers noves formes de coneixement i de reconeixe- Per a més informació: www.bcn.es/educacio ment; i s’han de lliurar abans del 31 d’octubre al punt d’atenció de l’Institut d’Educació (plaça d’Es- panya, 5). Per a més informació: www.bcn.es/educacio BE34def 3/9/03 10:28 Página 6 6 e SOM XARXA Núm. 34 setembre-octubre 2003 UN NOU MODEL D’INTERCANVI LA SETMANA INTERNACIONAL DE L’IES JOAN BOSCÀ UNEIX L’ALUMNAT DE DIFERENTS PAÏSOS El que des de l’any 1987 era L’IES Joan Boscà està situat a la part alta cultural, conferències tant científiques com del de la zona universitària de Barcelona, vessant de la humanística i viatges culturals i un intercanvi entre l’alumnat des d’on es contempla tota la ciutat, lingüístics a l’estranger, sovint organitzats de d’instituts de secundària de des del mar fins a Collserola. L’esforç d’arribar- manera interdepartamental, a fi de garantir hi queda compensat amb escreix perquè es diferents perspectives d’una mateixa realitat... diferents països, s’ha acabat gaudeix d’un entorn idoni per a la formació Però, sens dubte, hi ha una activitat que convertint en una Setmana dels joves. Segurament, aquesta ubicació ens dóna moltes satisfaccions a l’institut i al nos- ha obligat a demostrar, dia a dia, que val la tre alumnat: els intercanvis. Van començar Internacional. Nois i noies pena pujar-hi, que allò que oferim s’ho val. d’una manera regular l’any 1987 i, des d’ales- practicant diferents idiomes i El Boscà, el nom pel qual és conegut el nostre hores, no han parat. Qui hagi organitzat mai institut, es caracteritza per la seva voluntat de intercanvis sap què vol dir això pel que fa a exercitant la convivència i el mostrar al nostre alumnat que tot allò que apre- compromís personal; cal tenir molt clars la coneixement de diferents cultures. nen els serveix per mirar i entendre el món. conveniència i l’interès d’aquesta mena d’acti- Al llarg de tot el curs s’hi couen coses inte- vitat per “aguantar” tants anys. Amb el temps, Tots i totes en el mateix espai ressants: el premi de fotografia matemàtica els intercanvis han anat creixent i modificant- i al mateix temps. L’IES Joan Boscà —és increïble com es pot presentar el món des se. S’ha consolidat l’intercanvi amb un centre d’una òptica matemàtica—, les proves Cangur de Chicago i amb un altre d’Alemanya i aquest ha propiciat un nou model de matemàtiques, la presentació d’alumnes de curs s’hi ha sumat un de Roma. De manera d’intercanvi amb la convicció francès a les proves oficials Delf i de traducció esporàdica, hem tingut intercanvis amb alum- —amb el tercer premi d’enguany—, les expo- nat de França, Holanda i el Regne Unit i la visi- que la relació i la comunicació sicions permanents sobre temes d’actualitat ta anual d’un o dos instituts danesos. ens uneixen i faran possible un altre món. Aquest és el relat apassionat de l’experiència viscuda. BE34def 3/9/03 10:28 Página 7 setembre-octubre Núm. 34 2003 SOM XARXA e 7 EVOLUCIÓ «La història compartida valorada no solament per l’alumnat i les En un inici, l’objectiu dels intercanvis era bàsi- seves famílies, sinó també pels directors i cament practicar la llengua i aprendre a con- uneix les persones i així directores dels tallers. viure en un altre medi. Amb el temps, però, va sorgir un nou Vam crear un logotip: d’un cordill negre aquest plantejament ha anat evolucionant, penjaven unes tires de colors lluents, d’am- sobretot com a resposta a unes necessitats plantejament d’intercanvi.» plada i llargada variables. Amb les tires de immediates: tres intercanvis en un curs són mides diferents volíem fer evident que els molts i suposen un moviment de persones pobles som diferents; però tot i això, el cor- considerable; a més, es corria el risc de crear DIFERENTS ACTIVITATS dill negre unia les cintes, ja que a tots i totes un cert desgavell organitzatiu dins l’institut. Les activitats de la Setmana Internacional ens uneixen uns mateixos desitjos: el desig a Aquest fet, junt amb el convenciment que començaven a les 8.30 h del matí, amb tallers una vida digna, a una esperança de futur en allò que uneix més les persones és la història que duraven dues hores. En vam oferir vuit: un món en pau. I aquelles cintes voleiaven compartida, va cristal·litzar en un nou plante- periodisme, cinema, fotografia, graffitti, atrez- com acariciant-se, sense negar la diferència, jament: organitzar una Setmana Internacional. zo, balls de saló, teatre i dansa contemporà- sinó compartint l’espai. Finalment, els colors, Dur-ho a terme implicava aconseguir que els nia. Els directors i directores dels tallers eren uns colors lluents que reclamaven l’atenció, tres intercanvis (Chicago, Ebersbach i Roma) professionals, alguns antics alumnes del que imposaven la seva presència. Perquè un acceptessin venir a Barcelona durant les Boscà. Als tallers s’hi parlava alemany, italià i altre món és possible, un món amb colors, mateixes dates. Vam aconseguir allò que sem- català, amb el castellà com a lingua franca. que no estigui dominat pels grisos. En un blava impossible i van acceptar, segurament Com a curiositat, esmentem el fet que la pro- moment en el qual la irracionalitat semblava perquè la idea era prou engrescadora. fessora alemanya, que va dirigir el taller de planejar damunt del món, el nostre logotip balls de saló, parlava un català quasi perfecte, era el símbol d’una voluntat diferent. Espe- «Tenim la voluntat de mostrar après a la Universitat de Tübingen. Junts, l’a- rem que els i les nostres alumnes no oblidin al nostre alumnat que tot allò lumnat feia coses, compartia experiències, l’experiència viscuda. il·lusions... i potser, també, en més d’una oca- que aprenen els serveix per sió, inseguretats. Laura Pla mirar i entendre el món.» A la segona meitat del matí es feien activi- Cap del Departament de Llengües tats diverses: sortides comentades; conferèn- Estrangeres de l’IES Joan Boscà La Setmana Internacional anava dirigida als cies (sobre Barcelona, a càrrec de l’arquitecta i www.xtec.es/centres/a8013123 alumnes de primer de batxillerat, amb l’excep- professora de la Universitat Itziar González, ció de l’intercanvi de Chicago, el qual fem amb ex-alumna del Boscà); lectures de poemes alumnes de segon i tercer d’ESO. El curs passat, acompanyades de música que va tocar el nos- però, es temia que esclatés la guerra contra tre alumnat i de poemes que eren llegits en l’Iraq mentre el grup era aquí, com finalment va una llengua que no era la pròpia, per la qual succeir. Amb tot, va ser gratificador que aquells cosa es va haver de fer un curset accelerat de nois i noies poguessin venir, gràcies a la deter- pronúncia italiana; una preciosa xerrada amb minació de la directora i dels pares i mares, ja Juan Marsé, que va suposar una preparació que es van enfrontar a la prohibició preventiva prèvia, amb la lectura i anàlisi del seu llibre de de fer cap viatge escolar. Al final, després de contes Teniente Bravo, perquè ningú no pot molts dubtes, van poder venir deu dies i no els parlar d’allò que desconeix. quinze preceptius, de manera que el seu darrer Finalment, el darrer dia va haver-hi la posada dia a Barcelona va ser el dia de la inauguració en escena de tot allò que els nois i noies oficial de la Setmana Internacional. Va ser la havien fet als tallers. El resultat va ser mag- benvinguda per a uns i el comiat per als altres. nífic, i ens consta que l’experiència va ser BE34def 3/9/03 10:28 Página 8 8 e APUNTS Núm. 34 setembre-octubre 2003 ENSENYAR I APRENDRE ANGLÈS EL PROFESSORAT DE LLENGUA ANGLESA DELS CENTRES DE LES CORTS ANALITZA LA SEVA TASCA Amb l’objectiu de formar una veritable xarxa P er tal de trobar vies de comunicació i coordinació entre el profes- sorat d’anglès de primària i secundària del districte, la Comissió d’ensenyament, les escoles i els instituts públics del de coordinació dels centres públics de primària i de secundària de districte de Les Corts, amb la col·laboració del Centre les Corts —constituïda per les direccions dels centres, la Inspecció d’En- senyament, la tècnica d’educació del Districte de les Corts, l’Equip d’asses- de Recursos Pedagògics (CRP) entre d’altres organismes, sorament psicopedagògic (EAP) i el Centre de recursos pedagògics (CRP)— han impulsat una sèrie d’accions. Una d’elles ha estat va proposar-nos la posada en marxa d’un seminari de treball conjunt. Abans del seu inici, tots nosaltres ja ens havíem plantejat una sèrie de l’inici d’un seminari de coordinació del professorat dubtes i reflexions al voltant de la nostra tasca. Sabíem que el pas de d’anglès dels centres educatius públics de les Corts per curs a curs i de centre a centre de l’alumnat implica talls i desconcert, alhora que sovint suposa un trencament i haver de tornar a començar en analitzar les dificultats de la seva tasca i per aconseguir l’aprenentatge de l’anglès. que aprendre anglès sigui més fàcil per a tothom. Aquesta situació, bàsicament, és a causa de dos factors. D’una banda, els grups heterogenis que fan anglès als centres formen dins la classe una sèrie de nivells diferenciats que amb el temps es van consolidant. L’excessiu nombre d’alumnes a la classe d’anglès col·loca el professorat en una situació d’haver de buscar noves solucions. Com arribar a dedicar més temps a aquell alumnat que necessita més ajut sense que això vagi en detriment dels resultats d’aquells alumnes amb uns coneixements més consolidats era una de les preguntes que ens fèiem. Aquesta realitat es veu reforçada pel fet que alguns dels i les alumnes segueixen estudiant anglès fora del centre. Per tant, el problema del dife- rent nivell de coneixements dins d’una mateixa classe es va aguditzant cada cop més. «El desnivell entre l’alumnat dins d’una mateixa classe es va aguditzant cada cop més.» D’altra banda, quan els alumnes comencen l’ESO i canvien de centre els i les professores que els reben es troben amb aquesta mateixa realitat, però agreujada pel fet de provenir d’escoles diferents, les quals han posat més èmfasi en uns aspectes de l’aprenentatge que no pas en d’altres. Potser la realitat no és tan diferent, però no hi ha dubte que el professorat ho viu com una qüestió pendent a la qual cal buscar solucions des de tots els àmbits. Això vol dir que caldria fer macrocentres? No; no necessàriament. Encara més, considerem que el canvi de centre, la necessitat de retrobar-se un mateix en un altre medi, l’esforç d’adaptació que això suposa, és un dels factors que estimulen el creixement dels i les alumnes com a persones. Els demostra que el món no és monolític i uniforme, que les comunitats es poden articular de maneres diferents. Els dóna, també, la possibilitat de trencar amb la imatge que s’havien creat durant la infantesa —i de la qual a vegades poden resultar presoners—; els dóna la possibilitat de fer nous amics i amigues, de veure altres maneres de fer i d’estar. BE34def 3/9/03 10:28 Página 9 Núm. 34 setembre-octubre 2003 APUNTS e 9 Juan Mingarro PROVA D’AVALUACIÓ Tots plegats vam elaborar una prova d’avaluació que es va passar a tot l’alumnat de 6è de primària a final del primer trimestre. Més endavant, i per tal de tenir més dades per valorar, també es va passar a l’alumnat de 1r d’ESO dels instituts. Aquesta prova representava el resultat del pacte i del treball que va suposar decidir quins eren els aspectes que es volien priorit- zar, com es podien presentar als alumnes i com calia valorar-los. Per primera vegada, el professorat d’anglès de l’ensenyament públic del districte de les Corts tenia un resultat tangible en forma de prova unitària pactada. Els resultats obtinguts es van debatre, amb valoracions molt realistes, i es va posar de manifest —ara amb dades fiables— allò que tots ja intuí- em: que el gran problema és l’ús de la llengua, la utilització creativa d’uns coneixements que tenen més o menys assolits. «El gran problema és la utilització creativa dels Després de l’anàlisi i reflexió profunda de tots els aspectes que aca- bem d’esmentar, veiem que s’imposa trobar solucions per part de tots coneixements que tenen més o menys assolits.» els estaments implicats en el procés educatiu. – Com abordar l’etern tema de la diversitat? – Com treballar tots els aspectes de la llengua amb grups-classe tan UNA ANÀLISI CONJUNTA nombrosos? El treball d’aquest seminari ens donava l’oportunitat d’iniciar un verita- – Com arbitrar el degoteig creixent del nou alumnat que es va produint ble procés de coordinació entre primària i secundària. No es tractava que al llarg de tot el curs? “els de secundària” diguessin “als de primària” què havien de fer, sinó De la mateixa manera que passa quan els processos són efectius, quan el de dur a terme una anàlisi conjunta, honesta i en profunditat de la situa- professorat té la sensació que troba respostes, o que és capaç, si més no, de ció en la qual es troben l’ensenyament i l’aprenentatge de l’anglès al dis- formular les dificultats amb un mateix llenguatge, en la mateixa direcció, el tricte de les Corts. propi procés de treball duu a plantejar nous interrogants, a encetar nous Un dels primers encerts va ser encarregar la coordinació de tot el pro- debats que possibilitin el desenvolupament de nous recursos. Des de les cés de manera conjunta a una professora de primària i a una de secundà- noves tecnologies, però també des del que suposa el coneixement en pro- ria. Des del començament quedava clar que les responsabilitats requeien funditat dels propis recursos i de les pròpies possibilitats. I, com és evident, de forma igualitària en els dos nivells. el procés també condueix inevitablement a plantejar noves exigències a Entre l’abril i el maig de 2002 van tenir lloc les dues primeres trobades l’Administració educativa. Però no des de la intuïció, sinó des del coneixe- i el seu objectiu va ser valorar la viabilitat de l’intent. Ningú tenia ganes ment de la realitat i des de les necessitats que aquesta realitat imposa. de perdre el temps ni de cremar-se inútilment, i segurament aquest desig Aquest ha estat el treball d’aquest curs. El proper curs esperem conti- d’eficàcia va ser el factor que més va convèncer tothom que l’esforç per- nuar, ja partint d’un coneixement compartit, d’una realitat que ara no ens sonal que això suposaria valia la pena. D’aquelles reunions en van sortir suposa trencaments. Compartim llenguatge, criteris i valoracions. Un un programa, un mètode de treball i un calendari per al curs actual. bagatge del qual sens dubte es beneficiarà el nostre alumnat. Al llarg d’aquest curs 2002/03 les reunions s’han mantingut amb una regularitat perfecta de dates i assistència. En una primera fase va ser Seminari coordinació anglès primària/secundària de les Corts necessari aprendre a conèixer-nos, i a reconèixer —i apreciar— les Àngela Bou, Enric Figuerola, Juan Parejo, Laura Pla, Lourdes Martínez, diferències, les diverses tendències que naturalment es posaven de M. Jesús Poves, M. Rosa Jaime, Neus Bellós, Pilar Luque, Roser Casas, manifest, i arribar a trobar un equilibri que fos assumible per a tothom, Teresa Rofes, Vicenç Brines sense que això suposés una alteració excessiva dels propis hàbits. El rea- lisme i l’honestedat que han presidit les reunions deixaven clar que Per a més informació: l’acoblament seria fruit d’un procés, mai d’unes imposicions excessives. www.xtec.es/crp-lescorts/centres/0-18 BE34def 3/9/03 10:28 Página 10 10 e OPINEM Núm. 34 setembre-octubre 2003 I AQUESTA ÉS DE MARCA? EL CONSUMISME Són addictes a les marques o no donen massa MISAEL, CRISTIAN I MIRIAM, ALUMNES DE 6È DEL CEIP TIMBALER DEL BRUC Misael: Jo compro el que m’agrada, sigui de marca o no. M’és indiferent. importància a la imatge? Vigilen la procedència del A vegades trobo coses molt maques que no són de marca i, en canvi, d’al- producte i miren el preu? Són compulsius i compulsives tres vegades és veritat que el que m’agrada coincideix que és un producte d’una marca coneguda. Per exemple, entre comprar un cotxe car de bona o tenen en compte que els diners no es poden marca o fer un gran viatge, prefereixo fer un viatge. La sensació que tinc és malgastar? Aquestes són algunes de les preguntes que el que compra més i de marca, mai en tindrà prou i voldrà més. Cristian: No em considero un comprador compulsiu i acostumo a comprar que vam fer arribar a la gent del CEIP Timbaler del Bruc el que em diuen. Però, per exemple, jugo a bàsquet i considero que haig de i a un grup d’alumnes de l’IES Maragall. I aquí teniu el portar unes bones sabatilles esportives, que siguin de marca, perquè són les de millor qualitat. O sigui, que demano coses de marca quan és necessari. resultat: opinions i reflexions per descobrir els costums A la televisió o a les revistes t’ensenyen que com més diners tinguis quan “van de compres” i per saber si es dóna el consum més coses podràs comprar i més bones seran. I això fa que alguns dels meus amics només valorin el fet de ser ric. responsable entre els nois i les noies de la ciutat. Miriam: Per a mi, si el producte és de marca, molt millor, perquè és de millor qualitat i acostuma a ser més bonic. Encara que també és més car i, és clar, això a la meva mare no li agrada. Moltes vegades volem coses que hem vist per la televisió o en revistes perquè les porta algú que ens agrada i això enganxa. MANUEL, TUTOR DE 6È DEL CEIP TIMBALER DEL BRUC Manuel: És curiós: l’altre dia, tornant d’una visita, unes alumnes em van dir: “Profe, que ets un pijo”. I és perquè em van veure l’etiqueta dels pan- talons. Ells també associen una forma de vestir amb una manera de ser i, per tant, volen anar vestits com a ells els agradaria ser o són. A vegades això fa que vulguin unes sabates concretes, no qualsevol sabata. Per tant, no són només les marques les que determinen el consumisme dels i les més joves, sinó també les modes. Ara, per exemple, hi ha la moda de portar roba militar i, en canvi, la majoria són contraris a la guerra. ANA I FRANCESC, DE L’AMPA DEL CEIP TIMBALER DEL BRUC Ana: Encara que et demanin i insisteixin que volen coses de marca, és bo «És clar que la mentalitat de molta gent, que de ben petits siguin conscients que hi ha coses que costen molts i no parlo dels nens i nenes, diners i d’altres que fan el mateix servei i són més barates. Difícilment ho acceptaran, però començaran a rebre un missatge que més endavant els és que les marques et donen distinció social.» pot fer efecte. També hi té molt a veure l’entorn en què viuen els nens i BE34def 3/9/03 10:28 Página 11 Núm. 34 setembre-octubre 2003 OPINEM e 11 SAMARRETA, I ELS HÀBITS DE COMPRA EN ELS NOIS I NOIES Natàlia Limones nenes: el barri, la família i l’escola. S’ha d’aconseguir que el nen o nena «Jo tinc en compte a l’hora de consumir la que no porti marques no sigui l’únic, que no se senti diferent als altres, i així evitar que es marquin diferències per la roba que porten. repercussió que té la meva compra en el medi Francesc: És freqüent que quan el teu fill arriba a casa et digui: “Pare, ambient o en la societat.» avui el meu amic portava una samarreta que m’ha agradat molt i era de la marca “tal”. Per què no me la compres?” És clar que influeix molt el que els Aiora: Jo tinc en compte a l’hora de consumir la repercussió que té la diuen les amistats, la televisió i la publicitat, i és difícil poder trencar aquest meva compra en el medi ambient, en l’economia o en la societat. Per cercle, sobretot en edats més joves, ja que són més permeables a aquests exemple, és millor no comprar productes de marques que es dediquen a tipus de missatges. Hi influeixen moltes coses, com el fet que les noies han explotar nens i nenes en la fabricació. També he anat a comprar produc- de ser primes i tenir una imatge molt determinada, i, fins i tot, han d’anar tes de “comerç just”, i per exemple, el cacau és molt més bo que el que vestides d’una manera o d’una altra. Al marge dels problemes de salut, pots trobar en supermercats més coneguts. aquest fet també comporta uns hàbits de consum que són molt negatius. No tinc gens en compte les modes quan vaig a comprar roba. Si una És clar que la mentalitat de molta gent, i no parlo dels nens i nenes, és samarreta m’agrada i no està de moda, me la compro i ja està. Hi ha per- que les marques et donen distinció social i, per tant, no és només una sones que compren coses perquè volen que les vegin diferents a les qüestió de com creixen els nostres fills o filles, sinó també de quins altres persones o segueixen l’estil d’algú que s’ha fet famós o surt molt a valors els transmetem. la televisió. Jo, en canvi, tinc a la meva germana com a referent. També influeix molt l’actitud del teu pare o la teva mare. A mi, per exemple, per MARIA, MARIONA, BERTA I AIORA, ALUMNES DE 1R D’ESO DE L’IES MARAGALL molt que els digui que m’agrada una cosa, si ells consideren que és molt Maria: Quan va començar la guerra a l’Iraq, algunes persones de la clas- cara, no me la compren i ho he d’acceptar. Perquè amb els diners que em se vam decidir fer un boicot a uns productes determinats que eren fabri- donen, jo no em puc comprar roba. cats per empreses que es dediquen a invertir en la indústria de l’arma- ment. Però, quan ja ha passat un temps, molta gent deixa de fer-ho. MARIONA I SÍLVIA, ALUMNES DE 3R D’ESO DE L’IES MARAGALL Mariona: A l’hora de comprar roba, vaig a botigues que no sempre són Mariona: Jo compro les coses que m’agraden. És veritat que em fixo més de marca. M’agrada mirar i moltes vegades trobo més boniques les coses en la roba o les coses de marca, però no escullo en funció de si són de que no tenen marca que les que en tenen. Moltes persones donen molta marca: compro la que m’agrada més, la que em queda millor. importància a comprar roba de marca i a la imatge. També crec que vivim Sílvia: No sabria dir els motius, ni les raons, però només compro roba en una societat massa consumista. A vegades es compra per comprar. de marca. Potser perquè trobo que és de més qualitat, no es trenca i no Berta: A l’institut hi ha gent que té en compte portar roba de marca i altres es fa malbé de seguida. També, fins i tot, per poder dir: “Ep, mira: m’he persones que no. Depèn molt de com és cadascú i de quin valor dóna a la comprat això o allò”. Haig de reconèixer que m’agrada molt i crec que és roba o a la imatge. Normalment els nois i noies que porten roba de marca important respectar que totes les persones vagin vestides com vulguin. acostumen a ser d’un nivell econòmic més alt. També la publicitat té un Em poden dir que estic equivocada i reconec que puc arribar a ser una poder molt gran en els nois i les noies. Fan anuncis que busquen tenir una compradora impulsiva, però també jo podria dir que hi ha moltes noies i influència en la decisió de comprar. A vegades compres un producte per com nois que diuen que no compren roba de marca però ho fan, i que diuen és l’anunci i no perquè sigui útil o el necessitis. La roba que em queda petita que fan boicot a uns determinats productes però després els veus men- o ja no faig servir la porto a organitzacions que la reparteixen entre gent jant o bevent aquests productes. La gent parla molt, però no aplica res que no en pot comprar. del que diu. BE34def 3/9/03 10:28 Página 12 Fabricio Caivano Periodista fabricai@hotmail.com Jordi Oliver BE34def 3/9/03 10:28 Página 13 Núm. 34 setembre-octubre 2003 A FONS e 13 “PER A QUÈ EM SERVEIX LA LITERATURA?” Ja fa massa anys, en un fugaç curs experimental E n síntesi i dit de manera pedant, la qüestió de fons era aquesta: quins són l’estatut i el lloc de l’amor al coneixement en ell i per ell del que se’n deia aleshores COU (curs d’orientació mateix, en un escenari tan artificial, previsible i instrumental com universitària), la Laia, una adolescent lleu, afligida per l’escola, tan allunyat del tracte amb els dubtes i les passions que donen a la vida i al saber calor, color i consistència. Us confesso que encara la imminència dels exàmens, em va engegar a classe avui continuo en aquesta qüestió, perquè ella també continua escanda- aquesta pregunta carregada d’ingenuïtat, ràbia losament òrfena de resposta, llevat d’alguns succedanis trivials, com ara veurem. i amoïnament: “per a què em serveix la literatura?” Respondre seriosament a aquesta qüestió de fons és encendre la Era una pregunta-regal, és clar. Li vaig proposar flama d’una reflexió incòmoda i ingent. Incòmoda per les seves implica- cions radicalment conservadores, per ucrònica, premoderna i no “cientí- que la meva pròxima classe estaria dedicada a fica”. Ingent, per la seva desproporcionada exigència de llibertat de respondre com cal aquesta qüestió. No es tractava pensament i d’ambiciosa indisciplinarietat, a més d’un corrosiu sentit de l’humor propi i aliè. Com que ara no podem entrar en l’argument, vet només de guanyar temps (compreneu-ho: era un jove aquí algunes pistes de la seva escenografia. Espais amables que puguin professor espantat davant un repte que Plató mateix suscitar intercanvis de subjectivitats entre aprenents i adults relaxats; llocs d’escolta capaços de proposar compromisos exigents sobre hauria somniat), sinó sobretot d’adquirir un compromís sabers. Conversa, escolta i autoreflexió seria un trípode estable per edi- amb l’alumnat, un pacte explícit que m’obligués a ficar aquests llocs de trobada entre els vinguts al món i els seus ante- cessors, territoris accessibles i atractius que es podrien anomenar, pensar sobre una qüestió decisiva que —haig de ser sense que faci massa vergonya, escoles públiques... sincer— a mi també em ballava pel cap. «Es pot viure sense literatura, però malament, anèmicament per l’hemorràgia espiritual que ens debilita sense ella.» Una proposta conservadorament progressista, sens dubte. Però, això no és una contradicció? Demostrar que no ho és seria el complex argu- ment de l’obra. Res a veure amb el pusil·lànime conservadorisme polític que tracta d’empeltar vells principis educatius en les noves sensibilitats —un exemple és l’astuta crida a la moral de l’esforç que fa Na Pilar del Castillo, i companyia. I poc a veure amb succedanis de moda, com ara el mantra progressista de la “societat del coneixement”, tal com repetei- xen les patums del neoevangeli de la postmodernitat. Els docents s’ho han cregut, els pares i mares, també, i fins i tot els alcaldes postmo- derns sembren de coneixement l’horitzó dels seus territoris. És una exaltació del canvi permanent que resulta paradoxalment immobilista. BE34def 3/9/03 10:28 Página 14 14 e A FONS Núm. 34 setembre-octubre 2003 Lisa González «Són aquelles preguntes que ensenyen a preguntar-se per la veritat i la bellesa, a encarar-se amb la mentida i la mediocritat.» CONSERVACIÓ SELECTIVA seva companyia i sense sentir-se vençuts joiosament pel seu poder fun- Cada vegada és més urgent optar per una conservació selectiva d’allò dacional. La ciència també arriba a ser així una altra poesia fundacional. que, com a educadors insatisfets, sabem que és constitutivament humà. Un conservadorisme educatiu lúcid haurà de saber com retardar el Conservació lúcida del que és substantiu per procurar la seva transmissió compulsiu pas del progrés i ser capaç de posar-lo, si més no en els pro- exigent als que arriben transitòriament al món. Aprenentatges joiosos i cessos d’aprenentatge, al ritme pausat de la vida de cadascun dels fortament humanitzadors, si més no fins un altre avís. El llenguatge, però humans, aquests éssers fràgils i retardats en més o menys grau. Està bé també la lectura, l’escriptura, la paraula i aquest concís lot d’autoregula- obrir (raonablement) les escoles al seu entorn, però també ho està tan- cions que els clàssics encara en diem principis morals. Les coses mate- car-les a l’assalt múltiple de l’actualitat amb els seus sorolls i badades... rials (una llar, proteïnes, llibres) i els protocols simbòlics (amor, paraules, La pedagogia és aquesta lentitud reflexiva o serà més del mateix: prag- idees) que ens fan créixer i ens conviden serenament, paraula a paraula i matisme que confon l’administració dels problemes amb la seva solució. juntament amb els altres, a guanyar-nos una consciència individual mus- Tornem, però, a la pregunta de la Laia per fer, finalment, una observa- culosa, flexible, reflexiva. L’autoconeixement del subjecte educa per a la ció que no és pas trivial: no era per a què serveix la literatura, sinó per a contradicció i vacuna contra les hipòtesis identitàries col·lectives. què em serveix... El matís destaca l’èmfasi subjectiu en la demanda, un I la literatura ens ajuda substancialment a aquesta celebració vitalista, desig d’individuació, una esperança que la resposta sigui un dard que il·limitada i imaginativa de la vida ampliada i inquietada a través d’altres encerti el cor, no solament les qualificacions acadèmiques. En efecte: vides. Una festivitat que s’ha de celebrar en temps present, aquí i ara, el que ella pregunta amb tot el seu esperit —entitat real però inavalua- perquè, si no, s’asseca en una taxonomia acumulativa de matèries exsan- ble— era personalment molt important. La Laia pregunta pel caliu de la gües i de banderes alienes. No hi ha currículum sense vitae; i no s’hauria literatura a la seva vida; i la institució li respon sobre el valor de la lite- d’estudiar per al demà, sinó per a un avui saborós, llarg i exigent. El ratura en la seva... La síndrome de l’examinand: l’amor al coneixement demà és com anomenen el present els qui ja el van oblidar. Per arribar a ja és una via cegada pel reiterat condicionament a un aprenentatge ins- estimar el coneixement per ell mateix l’aprenent ha de saber que la vida trumental —”fer colzes”— que fiarà a la memòria acumulativa (i a és finita però que també pot ser tràgicament bella, encara que accepti, l’oblit immediat) la retenció momentània de trossos d’aquestes “matè- després, a manera d’ajornament del desig, el “ja veuràs” del poeta. El ries”, que li són assignades obligadament. De literatura, se n’examina, saber neix de la densa lentitud d’aquest ajornament cofoi del desig, la se’n fa, se n’ha de saber. El “se” torna a guanyar al “jo”. Així es va apre- satisfacció compulsiva del qual és consum inert que no deixa altra nent l’exercici d’un cinisme instrumental que, sens dubte, serà molt útil empremta que la insatisfacció permanent. per a la vida adulta, aquest ídol a l’altar del “demà”. Mentre arriba el Es pot viure, Laia, sense literatura, però malament, anèmicament per demà, es constata que hi ha interrogants que no tenen existència per- l’hemorràgia espiritual que ens debilita sense ella. Necessitem aquesta què són, literalment, impertinents, estan fora de temps i de lloc. La pre- altra realitat de les narracions en què busquem el que som i el que ens gunta de la Laia és d’aquelles que es fan amb l’esperança de no rebre manca, que ens reflecteixen i amplifiquen. Més que mai, avui, quan el una altra vegada les respostes previsibles. Es formulen per ser escolta- vent de la informació s’ho endú tot. No es conquereix plenament la con- des i recollides com un magnífic regal. Són aquelles preguntes que dició humana sense accedir a aquesta immensa comunitat virtual d’apà- ensenyen a fer-se noves preguntes, i, sobretot, com potser volia la Laia, trides morts que ens parlen, de veus escrites per a nosaltres. No s’és ensenyen a preguntar-se per la veritat i la bellesa, a encarar-se amb la contemporani sense acatar aquesta herència cultural, sense el gust per mentida i la mediocritat. La bona literatura és mestra insubstituïble aquesta reserva de grans i petites narracions, sense haver freqüentat la d’aquestes rares virtuts. BE34def 3/9/03 10:28 Página 15 Núm. 34 setembre-octubre 2003 ASSOCIACIONS e 15 LA COORDINACIÓ DE CENTRES 3-12 UNA VEU PER A LES ESCOLES PÚBLIQUES DE PRIMÀRIA Trenta-cinc escoles de Barcelona L a Coordinació de Centres 3-12 es va cons- «Impulsar un corrent d’opinió tituir el maig de 2000 després de l’èxit de en formen part. A tot Catalunya, participació aconseguit a les Primeres favorable a la renovació són 154 centres adherits a la Jornades d’Escoles 3-12, celebrades els dies 5 i 6 pedagògica i a la millora de novembre de 1999, i respon a la proposta que Coordinació de Centres 3-12. es va elaborar al llarg del I Congrés de la Renova- de la qualitat de Una xarxa que vol donar veu ció Pedagògica, finalitzat el 1996, on s’instava a l’ensenyament públic.» treballar per la creació d’una coordinadora d’es- a les escoles públiques d’infantil coles públiques, a nivell de Catalunya, com a i primària per garantir la seva mecanisme per garantir que la veu dels centres 35 CENTRES A BARCELONA educatius tingués la presència necessària en Actualment, el nombre d’escoles adherides a presència en tots els àmbits tots els àmbits de la societat. la Coordinació és de 154, de les quals 35 per- de la societat i que vol contribuir En aquest sentit, el col·lectiu d’entitats orga- tanyen a Barcelona, on des de fa temps ja està nitzadores de les I Jornades, agrupades entorn funcionant la coordinació per districtes en a la construcció d’un camí d’aquesta idea, va decidir promoure la creació algunes zones de la ciutat. de renovació i de millora qualitativa d’una coordinació horitzontal de centres educa- Al districte d’Horta-Guinardó hi ha una coor- tius de primària, amb els objectius següents: dinació de centres en la qual mestres de cada de l’ensenyament. –Crear un marc estable i voluntari de relació, una de les escoles de la zona es troben una intercanvi i cooperació entre els centres públics vegada al mes per compartir, discutir i debatre en allò que decideixin conjuntament. temes i problemàtiques que els són comuns. –Impulsar un corrent d’opinió favorable a la A Sarrià-Sant Gervasi té lloc des de fa temps renovació pedagògica i a la millora de la qualitat una reunió fixa de coordinació entre directors i de l’ensenyament públic a Catalunya. directores de les escoles de la zona i una altra –Promoure debats i elaborar propostes sobre de caps d’estudis. Fa dos anys es va celebrar la temes concrets que ens afectin, mitjançant jor- Fira de la Matemàtica al carrer en aquest dis- nades o consultes puntuals, difonent les pro- tricte, en la qual van treballar, de manera coor- postes entre les entitats promotores i pre- dinada, totes les escoles de la zona. sentant-les al conjunt de la societat i a les En aquest districte, amb la col·laboració del diverses administracions. centre de recursos, des de fa uns quants cur- Així, el juliol de l’any 2000, en un acte simul- sos diversos grups de treball debaten sobre tani a les diferents escoles d’estiu organitza- temes d’organització i curriculars, en els quals des pels moviments de renovació pedagògica participen mestres de les escoles de primària i de Catalunya, es va constituir la Coordinadora de secundària dels centres de la zona. d’Escoles Públiques de Catalunya. També s’està treballant per la creació o conso- En els tres anys transcorreguts des d’alesho- lidació de coordinacions en districtes com Grà- res, ha tingut lloc la celebració de les II Jornades cia, Nou Barris i l’Eixample i en algunes zones de (9 i 10 de març de 2001, al Campus de la Vall fora de la ciutat de Barcelona, bàsicament a par- d’Hebron de Barcelona), les III Jornades (18 i 19 tir de les IV Jornades de març de 2003. de gener de 2002, al Museu Marítim de Barcelo- na) i les IV Jornades (21 i 22 de març de 2003, a Bellaterra). En totes, tant l’interès dels temes Antoni Diaz Barba tractats com l’assistència han anat creixent, de CEIP Costa i Llobera manera que a les darreres IV Jornades es va Coordinació de Centres 3-12 superar el nombre de 700 persones inscrites. http://esc3-12.pangea.org BE34def 3/9/03 10:28 Página 16 16 e PERSONATGES Núm. 34 setembre-octubre 2003 Natàlia Limones EDUCADORA INFANTIL I RESPONSABLE DEL PROGRAMA “JA TENIM UN FILL” ÀNGELS RABADÀ És un dia assolellat i, a la Casa Com vas arribar al món de l’educació infan- la idea que fem coses que són funció dels pares til? Per vocació o va ser una coincidència? i mares. I, és clar, s’ha de socialitzar, però, pri- dels Colors del districte de Sants - La primera feina en una llar d’infants va ser mer, el nadó necessita vincular-se al seu entorn Montjuïc, l’Àngels Rabadà comença fruit d’una necessitat, ja que estava a l’atur i més proper, que és la mare i el pare. Tenim necessitava un sou per viure. M’interessava molta pressa que el nen o nena faci coses. Hi a cantar una cançó i a moure les l’educació infantil, però la meva primera pràc- ha famílies que hi busquen tot el que surt al mans. Els nadons, alguns estirats i tica havia estat amb nenes i nens no tan petits. mercat: música, psicomotricitat, massatge Realment vaig descobrir que m’agradava treba- infantil... A nosaltres ens interessa difondre altres en braços de les seves mares, llar amb nadons fent aquesta feina a la llar d’in- que el que necessiten primer és un ambient ric se la miren amb atenció. Les mares fants. La raó no era que tenia fills, ja que en per al seu desenvolupament. Els nadons dema- vaig tenir més tard. Vivia una època molt confu- nen una bona relació afectiva i bàsicament una veuen amb alegria com els seus fills sa i plena de dubtes tant professionalment com bona vinculació amb el pare i la mare, amb “la i filles deixen de plorar. No és una personalment. A la llar d’infants vaig poder figura d’aferrament”, que en diuen els teòrics. entrar en un món que va ser molt enriquidor i Als pares i mares també els dic: “Aquí som classe de música; es tracta d’una descobrir una nova manera d’entendre l’educa- dues professionals i nosaltres aportem el nos- experiència afectiva més que es viu ció i d’atendre els nens i nenes més petits. tre saber respecte a salut i educació”. Sempre en funció de la seva demanda: treballem a par- en el programa “Ja tenim un fill”. Ja són set anys treballant en el programa “Ja tir del que demanen, no fem cursets als pares i Un espai d’intercanvi, per compartir tenim un fill”. Com explicaries com és a una mares. Ells aprenen a fer de pares i mares exer- mare o a un pare que acaben de tenir un bebè? cint de pare i de mare, no fent cursets. i acollidor, que l’Àngels Rabadà ens A les persones que m’ho pregunten els dic explica en aquesta entrevista. que són grups de trobada i sobretot d’inter- Però aquest espai també té una funció for- canvi amb altres famílies en la mateixa situa- mativa per a les mares i pares? Una dona que ha dedicat quasi tota ció i on es parla dels temes que els interessen Una escola de pares i mares em fa pensar la seva vida professional sobre la criança i el desenvolupament de l’in- més en una cosa instrumental, on tu vas a fant, i també dels dubtes i qüestions que sor- donar consells. I ja ens passa que algunes per- a l’educació infantil i que defensa geixen quan es passa de dona a mare o d’ho- sones que s’apunten al programa diuen: la capacitat de les mares i pares me a pare. En canvi, moltes famílies creuen “Vengo al cursillo”. No crec que se’ls hagi de que són llocs on els seus infants ja poden donar classes magistrals des d’una tarima. Jo per educar els seus infants. començar a aprendre coses. Hi ha una tendèn- vull apostar per una comunicació interactiva. cia a cercar la socialització del nen o la nena Nosaltres tenim uns coneixements sobre el massa ràpidament. Això s’ha de rectificar. desenvolupament del nadó que potser el pare Sense voler-ho ningú, hem acabat transmetent o la mare no coneixen, però a fer de mare i pare BE34def 3/9/03 10:28 Página 17 Núm. 34 setembre-octubre 2003 PERSONATGES e 17 no els en pot ensenyar ningú; és una cosa que un d’aquests moments és quan acabes de Àngels Rabadà Núñez cadascú viu i aprèn a la seva manera. Et pots tenir un fill o filla. Les famílies valoren molt informar, però a fer de pare o mare no te n’en- poder trobar punts de contacte amb altres Vaig néixer el 1951 a Barcelona i des dels quatre senyarà ningú. No hi ha una fórmula magistral. famílies. M’agrada parlar més d’un lloc d’en- anys fins als catorze vaig viure a Ripollet, i des- Cadascú tenim una situació diferent o, per il·lus- contre que de trobada, perquè encontre és prés al barri de Sant Andreu de Barcelona. Ara i trar-ho millor, una motxilla diferent plena de les anar a buscar algú, i això és un paral·lelisme des de fa 26 anys visc al barri de Canyelles, a experiències pròpies viscudes i de l’educació amb el que fem en aquests grups. Les educa- Nou Barris. L’any 1975 començo a treballar a l’es- rebuda. dores intentem crear un clima perquè tothom cola bressol La Llar d’Infants (Horta). Allà partici- Les mares tenen idees molt preconcebudes i s’hi trobi a gust. Un altre concepte d’encontre po a “la tancada” per reivindicar les escoles una mentalitat que és difícil de canviar; vénen és topar-se amb algú, i això també ho fem en el bressol públiques i gratuïtes. amb les mateixes creences o les mateixes res- sentit cultural. Podem saber com es tracta els El 1977 participo en la formació de l’equip i el postes. Per exemple, que els nadons es posen nadons en diferents cultures, i per a les famí- seguiment de les obres de les futures escoles la mà a la boca perquè és un vici. Ha estat molt lies immigrants també suposa un punt de tro- bressol del meu barri. Finalment, les ocupem interessant, professionalment, haver anat bada i de contacte. Es poden conèixer passe- perquè ens en donin les claus. El setembre de incorporant altres sabers com l’antropologia i jant l’infant pel parc, però en la nostra societat 1978 s’obre l’escola bressol Nenes i Nens del analitzat les maneres de criança dels nadons ja no ens parlem tan espontàniament. El pro- barri de Canyelles. El 1985 m’incorporo a l’equip en diferents països del món. Per exemple, a les grama crea un clima per a la convivència i unes de l’escola bressol La Fontana. mares i els pares els capfica una cosa molt relacions positives. Hi ha grups amb moltes Del 1986 al 1989 treballo d’educadora comu- curiosa: qualsevol els pot parar al mig del dificultats, a causa de l’aïllament amb què nitària al centre de Serveis Socials de Gràcia fins carrer i preguntar: “Què li passa a aquest nen, viuen a vegades i en barris on hi ha gent més que em demanen de fer de mestra de parvulari a que plora tant? Com és que el portes tan desarrelada. A voltes, organitzar una visita a l’Escola Avillar Chavorrós de Can Tunis. Final- tapat?”, quan entre nosaltres pel carrer no ens una biblioteca es converteix, per a algunes ment, l’any 1991 torno a treballar com a educa- diem quasi res. Amb els nadons, tothom s’hi famílies, en la seva primera sortida fora del dora a l’Institut Municipal d’Educació, primer a atreveix. Doncs això passa a totes les cultures: carrer on viuen. escoles bressol. L’any 1992 participo en la crea- per exemple, en certes cultures quan neix el ció dels nous serveis complementaris (Espais primer fill o filla la resta de la tribu exerceix Encara és minoritària la presència del pare Familiars i el programa “Ja tenim un fill”). una vigilància per veure si la mare ho fa bé. en aquest programa? Actualment i des de l’any 1997 porto el progra- Sí, és així. S’ha de fer un esforç per promou- ma itinerant “Ja tenim un fill”, repartit per sis re grups de mares i pares. Fins i tot, he vist que barris de la ciutat. «A fer de mare i pare no els en alguns països ja es fan programes adreçats en pot ensenyar ningú; és només a pares de nadons. Però també hi ha una realitat molt clara: la criatura neix del ven- Un desig que no has complert. una cosa que cadascú viu tre d’una dona i això representa que la mater- La revolució social. i aprèn a la seva manera.» nitat és diferent que la paternitat. El pare, Un que sí. però, s’ha d’apropar més a les tasques domès- Aprendre a viure tranquil·la amb mi mateixa. tiques diàries relacionades amb el nadó. Ha de Què col·lecciones? També defenses que els pares i mares són tenir menys por a banyar-lo, a canviar-lo. Però, Punts de llibre i copetes de licor. competents per educar els seus infants. sense generalitzar, es pot dir que es crea una Una virtut teva. Els pares i mares són uns agents formadors relació molt particular entre la dona i el seu M’agrada relacionar-me. molt importants. Sempre juguen un paper bebè. Elles diuen: “El nadó és meu”. A les tro- Una virtut que admires dels altres. important en l’educació dels fills i filles, però bades també parlem de quin paper ha de tenir Ser ordenat. en l’edat de 0 a 3 anys, molt més. A vegades, el pare. Per al nadó és molt important —i això Què et fa por? però, se’ls atabala molt. I darrere hi ha tot pot ser molt discutit— que la mare no estigui Que actualment poden arribar a governar un aquest valor comercial, de promoure tantes penjada d’ell o ella, que hi hagi una tercera per- país persones molt poc intel·ligents, amb una activitats per als nens i nenes. Nosaltres sona, i molt més ara, que hi ha hagut tants can- falta total de valors humans. I, per altra banda, la també cantem cançons a les nostres trobades, vis en les estructures familiars. És important que incapacitat de control sobre elles per part del però no fem cap curs de cantar. Tot el que fem, el nadó tingui un altre amor al marge de la mare. sistema democràtic que tenim establert. ho fem des de la part afectiva. El més impor- També és bo que els pares reivindiquin el seu Un consell que t’han donat i vols compartir. tant és cantar al bebè; després, quan vagi a paper i diguin: “Ep!, jo també sóc aquí”. El meu pare sempre em deia que comptés fins a l’escola primària, ja estudiarà música. La qües- deu abans de parlar. Crec que actualment a molta tió és que els pares i mares tinguin ganes de gent li aniria be tenir-ho en compte. transmetre la seva motxilla cultural. Per a tu un nadó… Després d’haver assistit a una de les sessions De quin color és? És com la claror que fa del programa, és clar que també hi ha un com- al matí quan surt el ponent de cohesió social. És un lloc de trobada sol. De molta on poden compartir problemes i preocupacions. lluminositat amb tons És un altre dels objectius del programa: taronges i grocs. aconseguir que hi hagi una cohesió social més Quin dia de la setmana? El dissabte. forta. Per qüestions de funcionament social i Quina estació de l’any? Inici de la primavera. urbanístic, estem perdent aquesta cohesió. Hi Quin menjar? Maduixes silvestres. ha moments dins el cicle vital de les persones Quina flor o planta? L’ametller florit. en què necessitem més aquest suport social. I BE34def 3/9/03 10:28 Página 18 18 e RECURSOS Núm. 34 setembre-octubre 2003 PEDALEGEM A L’ESCOLA BICICLOT APOSTA PER LA BICICLETA COM A EINA EDUCADORA La bicicleta s’està fent un lloc cada iciclot és una empresa que presenta la bicicleta a les escoles i ofereix una vegada més important a la nostra Bsèrie d’activitats que són fruit de molts societat. El nombre d’usuaris de la anys d’experiència al servei de la bici com a eina transformadora de l’espai urbanístic, bicicleta com a mitjà de transport ja apostant per un canvi d’actituds i valors, i, és considerable a Barcelona, en alhora, com a mitjà i recurs per a l’educació, per a un aprenentatge motivador i proper als camí d’igualar-se a ciutats o països nois i noies. europeus molt sensibles al Les activitats que Biciclot porta a terme tenen quatre eixos bàsics: l’educació física, desenvolupament sostenible com l’educació viària, l’educació per la sostenibili- poden ser Amsterdam o Suècia, i tat i la tecnologia. Les sortides, itineraris, acti- vitats i tallers que Biciclot porta a l’escola es així ho demostra la proliferació de complementen entre ells i ofereixen la possibi- carrils bici en pocs anys a la nostra litat de desenvolupar un crèdit variable o de síntesi o setmanes culturals i esportives. ciutat. Si la bicicleta forma part de Mitjançant itineraris i sortides en bici, Bici- la nostra societat i del nostre entorn clot ajuda l’alumnat a descobrir el medi en bicicleta. Totes les activitats tenen una urbà, també ha d’estar present als dimensió pedagògica. Abans de començar la projectes educatius de les escoles. sortida, els monitors i monitores expliquen el contingut de l’itinerari i el funcionament de les bicicletes que posteriorment utilitza- ran els i les alumnes i donen les pautes d’una educació viària bàsica per garantir un bon funcionament del grup. Quan arriba el moment del repartiment de bicicletes, els monitors ensenyen com posar-les a la mida adequada, la posició i l’ús del casc, i fan un repàs de l’ús de canvis i frens. Un cop s’ha realitzat l’itinerari, Biciclot reparteix guies per a cadascun dels i de les alumnes, a més d’oferir suport específic per al professorat i assessorament en tot moment. BE34def 3/9/03 10:28 Página 19 setembre-octubre Núm. 34 2003 RECURSOS e 19 ITINERARIS I RUTES «Els nostres fills i filles d’on es gaudeix d’unes espectaculars vistes del L’oferta d’itineraris i rutes és molt variada i Vallès Occidental, o la reserva natural de la Font s’adequa a les necessitats i característiques han de poder gaudir Groga, on es realitza una parada a Vista Rica. de cada curs escolar. d’un espai vital més sa, Pel que fa als circuits urbans, hi ha l’itinera- TALLERS MECÀNICS ri Voramar. Quasi la totalitat dels onze quilò- agradable i amb menys fum.» Per incentivar als nois i noies l’ús de la bicicle- metres del recorregut es realitza per carrils ta com a transport alternatiu, Biciclot compta bici i zones per a vianants. Es tracta d’un tra- amb les infraestructures necessàries per crear jecte tranquil i pràcticament sense trànsit, el de la Barceloneta, el de la Nova Icària, el de un circuit d’habilitat adaptable a diferents que passa pels parcs del districte de Sant Bogatell, el de la Mar Bella o el de la Nova Mar espais per practicar tot un seguit de manio- Martí, com ara el Parc de Poblenou, de la Ciu- Bella; segueix pel carril bici de l’avinguda Dia- bres sobre la bicicleta, potenciant les habili- tadella o del Clot; la platja de la Nova Icària; gonal, pel Parc de l’Estació del Nord i pel Parc tats motrius de l’alumnat de les escoles. En el Centre de Meteorologia, o el Port Olímpic. de la Ciutadella, i torna finalment pels molls aquesta mateixa línia, disposen d’un taller Està destinat a l’alumnat de 5è de primària i de Barcelona. mecànic per realitzar la diagnosi bàsica de la dels cursos posteriors. Pel que fa a les rutes pel cor de la ciutat, la bici, en què els i les alumnes tenen l’oportuni- Ruta del Modernisme, dedicada a alumnes de tat de reconèixer i reparar les avaries més fre- «L’oferta d’itineraris és molt 2n d’ESO i de cursos posteriors, transcorre per qüents que poden tenir les bicicletes. També hi centres d’interès com el Parc Güell, l’Hospital ha un altre taller mecànic a mida per tractar variada i s’adequa a les de Sant Pau, la Sagrada Família, la Pedrera, la aquells aspectes que el professorat encarregat necessitats i característiques Casa Batlló, la Casa Ametller, l’Arc de Triomf, el de l’activitat trobi adient. Parc de la Ciutadella, el Parlament de Catalun- Biciclot aposta per la bicicleta i dóna la possi- de cada curs escolar.» ya o el Zoològic. bilitat d’apropar-s’hi d’una manera real. Perquè Un altre servei d’aquesta cooperativa és la els nostres fills i filles puguin gaudir d’un espai possibilitat de crear un itinerari a mida de les vital més sa, agradable i amb menys fum. L’itinerari del Front Marítim, per a l’alum- escoles. Són els centres educatius els que pro- nat de 1r d’ESO i de cursos posteriors, té posen els espais d’interès que serviran perquè Sandra Sanjuan quinze quilòmetres per a carrils bici i recorre l’alumnat descobreixi l’entorn de l’escola. Responsable de comunicació de Biciclot tot el front marítim des de la zona de remo- Pel que fa a itineraris de muntanya, la Carre- www.biciclot.net delació on tindrà lloc el Fòrum de les Cultu- tera de les Aigües i el Collserola en bici, de res, passant pel Port Olímpic, el Port Vell, el dotze i divuit quilòmetres respectivament i Museu d’Història de Catalunya, l’Aquàrium i amb un desnivell de 250 metres, a l’abast de el cinema Imax. tothom, ofereixen com a centres d’interès el El recorregut amb el nom de Passeig Marítim Turó d’en Cuiàs, lloc destinat per a l’esmorzar; té quinze quilòmetres i passa per diferents el Turó de la Magarola, on es canvia de la solana carrers i passejos marítims de Barcelona, com a l’obaga de la muntanya; el Forat del Vent, des BE34def 3/9/03 10:28 Página 20 20 e CONSELLS ESCOLARS Núm. 34 setembre-octubre 2003 UNA MIRADA AL SEU LES COMISSIONS Són molt poc conegudes pel públic però tenen una L es comissions d’escolarització actuen en un àmbit territorial con- cret, en el nostre cas la ciutat de Barcelona, i per nivells educatius: funció molt important. Són les comissions al segon cicle d’educació infantil i primària i a secundària pel que d’escolarització, que vetllen pel compliment de les fa a l’ensenyament obligatori, i al primer cicle d’educació infantil i als d’ensenyaments postobligatoris (batxillerat, cicles formatius, ensenya- normes d’admissió de l’alumnat i garanteixen ments artístics, etc.) pel que fa a l’ensenyament no obligatori. l’assignació de places escolars. Es constitueixen cada Evidentment, l’actuació de les comissions d’escolarització de l’ense- nyament obligatori té una especial importància, ja que afecten un dret any abans d’iniciar-se el procés de preinscripció per al fonamental com és el dret a l’educació. A Barcelona, donada la seva com- proper curs. En aquest article s’explica el funcionament plexitat territorial, també es constitueixen subcomissions d’escolaritza- ció a cada districte municipal en l’ensenyament obligatori. de les comissions d’escolarització i es recullen les Un dels aspectes essencials de la constitució, existència i funciona- valoracions que ha fet el Consell Escolar Municipal ment de les comissions d’escolarització és la participació dels diferents sectors educatius en el seguiment del procés d’admissió de l’alumnat en sobre el procés de preinscripció del curs 2003-2004. els centres docents sostinguts amb fons públics, la qual cosa és garantia d’un procés transparent, en què el nostre sistema educatiu combina la preferència en l’elecció de centres per part dels pares i mares i l’assigna- ció, en tot cas, d’una plaça escolar per part de l’Administració. «Una de les intervencions urgents és evitar la desproporció d’escolarització entre els centres públics i privats concertats de l’alumnat de necessitats educatives especials.» OBJECTIUS, FUNCIONS I COMPOSICIÓ Els objectius, les funcions i la composició de les comissions d’escolarització estan regulats actualment pel Decret 31/2002, de 5 de febrer, el qual esta- bleix el règim d’admissió de l’alumnat als centres docents públics. Dins de les competències de les comissions d’escolarització podem assenyalar com a significativa la que fa referència a l’acolliment, l’orientació i l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials. Una altra de les competències rellevants en el procés de preinscripció afecta l’alumnat dels primers cursos de les etapes obligatòries i de segon cicle d’educació infantil que no ha pogut accedir a la plaça sol·licitada. La comissió d’escolarització assigna una plaça respectant la preferència manifestada pels pares i mares. Un cop acabat el procés de preinscripció, si això no ha estat possible pel nombre de places en Tatiana D. Matthews els centres sol·licitats, i un cop consultades les famílies, la comissió BE34def 3/9/03 10:28 Página 21 Núm. 34 setembre-octubre 2003 CONSELLS ESCOLARS e 21 «S’hauria de revisar i actualitzar el Mapa Escolar i es demana al Consorci d’Educació una resposta a la proposta sobre els criteris i l’adequació del Mapa Escolar de Barcelona.» FUNCIONAMENT I LES SEVES NECESSITATS D’ESCOLARITZACIÓ d’escolarització corresponent fa una proposta d’assignació d’un lloc especials derivades de condicions personals, discapacitats físiques, psí- escolar en un centre que disposi de vacants. quiques, sensorials o amb trastorns greus de conducta, o de situacions L’arribada d’alumnat estranger, en edat d’escolarització obligatòria i desfavorides d’origen social o cultural de nova incorporació al sistema educatiu, és un fenomen en augment en La conclusió més important d’aquest procés de preinscripció del curs els darrers cursos que ha portat, entre d’altres iniciatives, a mantenir les 2003-2004 és la constatació de les poques vacants amb què compta la comissions d’escolarització en funcionament durant tot el curs escolar ciutat per escolaritzar els infants que necessitin incorporar-se de nou al amb l’objectiu de poder assignar, en tot moment, un lloc escolar a sistema escolar. S’evidencia la urgència de revisar i actualitzar el Mapa aquests alumnes. Escolar i, en aquest sentit, es demana al Consorci d’Educació una respos- ta a la proposta feta en el seu dia sobre els criteris i l’adequació del Mapa EL PROCÉS DE PREINSCRIPCIÓ Escolar de Barcelona. El procés de preinscripció és un moment important en la gestió i el fun- cionament del nostre sistema educatiu i posa de manifest les diferents Secretaria del Consell Escolar Municipal polítiques educatives, les prioritats dels diferents sectors i les mancan- cem@mail.bcn.es ces i contradiccions del sistema mateix. www.bcn.es/cem Les comissions d’escolarització, amb representació dels diferents sec- tors de la comunitat educativa i de l’Administració, no són alienes a la 1. Informe sobre el procés de preinscripció. Curs 2003-2004. Consell manifestació de punts de vista distints i a propostes diverses davant de Escolar Municipal de Barcelona. Juny de 2003. les problemàtiques que afloren i que poden tenir diferents opcions de 2. El procés de preinscripció de l’alumnat de 0 a 15 anys. Sector públic resolució. i sector privat concertat. Curs 2003-2004. Institut Municipal d’Educació En aquest sentit, els consells escolars municipals de districte i el Con- de Barcelona. Juliol de 2003. sell Escolar Municipal de Barcelona tenen una llarga tradició de partici- pació, avaluació i elaboració de propostes referents al procés de preins- cripció i matriculació, tant en l’àmbit normatiu i de procediment1 com pel que fa a l’estudi de les tendències estadístiques de l’escolarització en la Composició de les comissions d’escolarització a Barcelona – ciutat (a) nostra ciutat.2 Quan finalitza el procés de preinscripció dels ensenyaments obligato- President/a (inspector/a) 1 ris, els membres dels consells escolars municipals de districte i del Con- Vicepresident/a (inspector/a) 1 sell Escolar Municipal de Barcelona, que han participat en les comissions Representants de l’Ajuntament (b) 2 d’escolarització, fan una valoració del procés i un seguit de propostes per Representants de mares i pares dels centres públics (c) 2 millorar-lo en el marc de la comissió de treball de Matriculació i Mapa Representants de mares i pares dels centres privats (c) 2 Escolar. Aquesta valoració dóna lloc a l’elaboració d’un informe anual Representants de direccions dels centres públics 2 que és presentat en el Ple del Consell Escolar Municipal. Representants titulars dels centres privats 2 Representants dels EAPS 2 PROPOSTES DEL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL Total 14 De l’informe presentat al Ple del Consell Escolar Municipal de Barcelona del passat 10 de juny, podríem destacar la proposta que assenyala que (a) Les deu subcomissions d’escolarització de districte tenen la mateixa per necessitat, per efectivitat i per coherència política i administrativa, el composició amb un sol representant per sector. proper procés de preinscripció es realitzi sota la responsabilitat del Con- (b) L’Ajuntament cedeix una plaça a la representació del Consell Escolar sorci d’Educació de Barcelona. Municipal de Barcelona. Una altra de les intervencions urgents que es proposen en el procés de (c) L’acord entre les federacions d’associacions de mares i pares i el Consell preinscripció és evitar la desproporció d’escolarització entre els centres Escolar Municipal (CEM) ha permès que la representació d’aquests sectors docents públics i privats concertats de l’alumnat de necessitats educatives fos de membres del CEM i dels consells escolars municipals de districte. BE34def 3/9/03 10:28 Página 22 22 e BARCELONA A L’ESCOLA Núm. 34 setembre-octubre 2003 LES ESTRELLES DEL LA DIVULGACIÓ La difusió del món de l’astronomia l coneixement del nostre univers és quelcom essencial, un fet que, encara dins l’àmbit escolar és un dels E que no ens ho sembli, forma part de les principals objectius del Planetari nostres vides. Quan parlem de l’espai, no par- lem d’una matèria exòtica, reservada exclusi- Municipal. És per això que ha sortit vament a l’àmbit científic, sinó d’un àmbit molt al carrer per dinamitzar, buscar més proper del que ens podria semblar en un primer moment. L’univers no ens pot ser aliè, complicitats i crear sinèrgies entre ja que forma part de nosaltres mateixos. Els els diferents sectors implicats fenòmens que ens explica l’astronomia partici- pen directament en el desenvolupament de la amb l’espai. Com a resultat vida tal i com la coneixem: una tarda a la platja, d’aquesta inquietud es fan ara les estacions de l’any, la forma de la Terra i el tipus de vida al nostre planeta... Tots aquests realitat una sèrie de projectes, fets que constitueixen la nostra quotidianitat molt singulars, que posem més propera no són casualitats, han estat determinats per fenòmens com ara les explo- al servei de les escoles de la ciutat sions de les estrelles, tan distants de nosaltres i de tota la ciutadania. en el temps i l’espai que sembla que puguin ser esborrades del nostre coneixement. Però el coneixement de l’univers no és només allò que anomenem astronomia; l’univers és també astronàutica, ciència i tecnologia (les més avançades del planeta), desenvolupament industrial, llocs de treball, Barcelona... Per tant, apropar l’astronomia i l’astronàutica al món escolar no ha de ser un exercici de virtuosisme educatiu. Hem de ser capaços de facilitar que una ciència, aparentment complexa i amb tan poca tradició al nostre país, s’introdueixi amb tota normalitat a les escoles. «Apropar l’astronomia i l’astronàutica al món escolar no ha de ser un exercici de virtuosisme educatiu.» L’OBSERVATORI FABRA Per ubicació i simbologia l’Observatori Fabra és un espai emblemàtic de la ciutat. Inaugurat al 1904, es va convertir de seguida en una ins- tal·lació científica de primer ordre a nivell europeu, tant en l’àmbit astronòmic com en el meteorològic. Amb l’objectiu de recuperar l’Observatori pels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, el Planetari Municipal i la Reial Acadèmia de les Arts han establert un marc de col·laboració mitjançant el qual el Planetari BE34def 3/9/03 10:28 Página 23 Núm. 34 setembre-octubre 2003 BARCELONA A L’ESCOLA e 23 PLANETARI MUNICIPAL DEL MÓN DE L’ASTRONOMIA A LES ESCOLES s’encarrega de promoure les activitats de «El Planetari vol deixar de COL·LABORACIONS I CURSOS divulgació de l’Observatori, especialment aquelles que van dirigides al món escolar. ser una institució modesta Barcelona Aeronàutica i de l’Espai (Baie) Amb aquesta finalitat, a partir del gener del per convertir-se en l’agitador Baie és una entitat que agrupa les principals 2004, haurem dotat aquesta institució d’un empreses, universitats i administracions de projecte educatiu específic, amb nous contin- de l’espai de Barcelona.» l’àmbit de l’astronàutica a Catalunya, que vol guts didàctics i nous materials, amb els quals potenciar Barcelona dins d’un camp que té els infants podran experimentar els aspectes de la nostra ciutat participen en projectes una gran influència en el desenvolupament de més significatius que defineixen “l’ofici de espacials del més alt nivell. les noves tecnologies i de noves titulacions l’astrònom”, tant el de principis de segle com El proper mes de novembre tindrà lloc la universitàries. El Planetari Municipal i Baie l’actual. D’aquesta manera el Planetari Munici- segona edició de les jornades “El cel de Barce- han posat en funcionament un comitè de pal dóna un gran pas per convertir l’Observa- lona”. Aquest any la trobada amplia la seva divulgació, que s’encarregarà de fer arribar la tori Fabra en un equipament dinàmic i modern durada en un dia, que es destinarà íntegra- importància d’aquest sector al món escolar. al servei de la ciutat. ment a les visites d’escoles que vulguin apro- par-se fins a les instal·lacions del Parc Güell. Agència Europea de l’Espai (ESA) EL CEL DE BARCELONA Es realitzaran diferents activitats relacionades L’ESA és l’agència encarregada del desenvolu- El novembre del 2002, en el marc de la setma- amb el món de l’espai (els planetes, les cons- pament dels projectes espacials a Europa. Nas- na de la ciència, va tenir lloc la primera edició tel·lacions, l’univers...) pensades per a cada cuda com a fruit de la col·laboració de diversos d’unes jornades de divulgació del coneixe- cicle de primària i secundària. Des d’aquí apro- països del nostre continent, s’ha convertint en ment en astronomia amb el nom de “El cel de fitem per convidar-vos a participar en aquesta un referent fonamental dintre d’aquest sector Barcelona”. Va néixer amb l’objectiu de reunir trobada que celebrarem al Parc Güell. del coneixement. És per això que el Planetari en un mateix indret les diferents entitats rela- Municipal ha donat molta importància a l’esta- cionades amb l’astronomia i l’espai per tal que EL FÒRUM 2004 bliment de relacions amb aquesta institució, el públic les pogués conèixer al mateix temps El Planetari Municipal és el comissari d’una arribant a crear uns vincles que han permès que que gaudia de les activitats que proposaven. A exposició que tindrà lloc en el Fòrum Universal l’agència europea estigui present als diversos la primera edició van participar l’Agència Euro- de les Cultures Barcelona 2004. L’exposició vol projectes que desenvolupa el Planetari Munici- pea de l’Espai, el Museu de la Ciència de la apropar a la ciutadania, d’una manera entene- pal. Així formarà part de l’exposició “El cel del “Fundació La Caixa”, el Museu de les Ciències dora i amena, diferents aspectes relacionats món” que tindrà lloc al Fòrum 2004, i participarà “Príncipe Felipe” de València, Barcelona amb el món de l’astronàutica i l’univers. “El cel també en el nou projecte educatiu de l’Observa- Aeronàutica i de l’Espai, l’Agència de l’Energia, del món”, que és el títol de l’exposició, per- tori Fabra. Per altra banda, la col·laboració amb l’Observatori Fabra, Fecsa i un gran número metrà veure algunes de les interpretacions l’agència ens permet oferir a les escoles que d’agrupacions astronòmiques entre les quals sobre l’origen de l’univers que han realitzat visiten les nostres instal·lacions materials (grà- van destacar l’Associació Astronòmica de Bar- diferents civilitzacions, gaudir amb els últims fics i audiovisuals) procedents d’aquesta orga- celona, les agrupacions astronòmiques de avenços de la investigació astronàutica o inten- nització europea. Aquestes aportacions consti- Sabadell, Castelldefels i Terrassa, la Societat tar entendre cap a on va el futur de la investiga- tueixen el complement adequat per arrodonir Astronòmica d’Espanya i Amèrica. ció de l’espai. En el marc del Fòrum 2004 se les explicacions que duem a terme al Planetari. L’acte central de les jornades es va produir a la celebrarà la tercera edició del festival astronò- nit, quan es va convidar a tothom que tingués mic “El cel de Barcelona”. Els cursos d’astronomia un telescopi que el portés fins al Parc Güell per Amb tots aquests projectes, el Planetari Muni- Fruit de la inquietud del Planetari per desmiti- tal de formar part d’una de les observacions cipal inicia el nou curs amb il·lusions renovades, ficar la concepció de l’astronomia i l’astronàu- astronòmiques més populars fetes a Barcelo- conscients que ens situem en una nova etapa de tica com un àrea científica de gran complexi- na. El festival va ser un espai obert al públic, la vida d’aquesta entitat. En aquest nou curs el tat, hem posat en funcionament uns cursos on tothom va poder participar en les diferents Planetari vol deixar de ser una institució apa- d’astronomia adreçats al públic adult. La ini- activitats que es realitzaven. Nens i nenes, rentment modesta per arribar a convertir-se en ciativa ha tingut una excel·lent rebuda per joves i persones adultes van gaudir d’un acte “l’agitador de l’espai de Barcelona”. part dels usuaris del Planetari i ens ha servit obert i participatiu, en el qual tenien a l’abast per reafirmar-nos en la nostra convicció de els mitjans per poder iniciar o desenvolupar l’interès que hi ha entre els ciutadans i ciuta- una nova passió. Les jornades van servir per danes per aquest temes, i de la necessitat descobrir que des de Barcelona, tot i la conta- Lluís Gómez d’avançar en la difusió de l’univers i l’astronàu- minació lumínica, es veuen perfectament els Director del Planetari Municipal tica d’una manera àgil, amena i rigorosa. anells de Saturn, i que empreses i universitats www.icxauxa.es/planetaplanetari/ajunta.htm BE34def 3/9/03 10:28 Página 24 24 e PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Núm. 34 setembre-octubre 2003 UNITS PER LA LITERATURA I LA PLÀSTICA LES ÀVIES I ELS AVIS ESCRIUEN CONTES I ELS INFANTS ELS DIBUIXEN Aquest any s’ha celebrat la desena convocatòria d’un L’Associació Nou Horitzó, entitat promotora del projecte, vol ser un centre d’iniciatives per a la gent gran. Ubicada al barri del Guinar- certamen que s’ha consolidat com una de les moltes dó, aplega les persones per a les quals la jubilació representa experiències de comunicació, que es despleguen solament una nova etapa en la vida. Una etapa que pot ser tan rica o més que les anteriors en molts aspectes. Fidels a aquest principi, Nou Horitzó als districtes de la ciutat, entre els nostres avis desenvolupa moltes activitats. Entre elles, n’hi ha una que intenta unir i àvies i els infants. En unes, els oficis són l’eix els infants i la gent gran mitjançant la literatura i la plàstica. Hi ha moltes persones a qui agrada escriure. Persones amb inquietuds, vertebrador, en unes altres, les feines del camp. amb idees, amb imaginació, amb una certa “traça” per comunicar pensa- Al districte d’Horta-Guinardó són la literatura ments, sensacions i sensibilitat a través de la paraula escrita. Persones que tenen moltes coses, i bones, a dir. Passa, però, que per a la immensa i la plàstica: les àvies i els avis escriuen contes majoria d’aquestes persones els seus escrits acostumen a ser “intimis- i els infants els dibuixen. tes”. I no ens referim en aquest cas al caràcter de l’escrit, si no a la seva projecció, que la majoria de vegades no passa de l’àmbit familiar. Els infants, moltes vegades per la influència dels mitjans de comunica- ció, pel tarannà de la pròpia vida familiar, pel que viuen i pel que senten, veuen la gent gran molt lluny del seu món. Noten la presència de la gent gran, la senten, però potser no l’escolten. Trobar la fórmula per apropar ambdues generacions, fer que la rique- sa que els grans poden aportar als petits no es perdi en la foscor de la incomunicació és el gran repte d’aquest projecte. I si, a més, neixen i creixen entre els uns i els altres l’afecte i l’empatia, pot demanar-se alguna cosa més? «Fer que la riquesa que els avies i àvies poden aportar als infants no es perdi per la foscor de la incomunicació és el gran repte d’aquest projecte.» ELS PASSOS A SEGUIR El projecte s’inicia amb una convocatòria dirigida als avis i les àvies de totes les entitats de gent gran de Catalunya que vulguin escriure un conte que després nens i nenes il·lustraran amb dibuixos. Uns infants que formen part de les escoles d’educació infantil i primària del districte BE34def 3/9/03 10:28 Página 25 Núm. 34 setembre-octubre 2003 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT e 25 d’Horta-Guinardó, públiques i concertades, que estan interessades a «Perquè una cosa és certa: tots els participar en el projecte. En cada edició hi participen sis centres educa- tius i és la mateixa escola qui determina quina classe hi participarà. contes són alliçonadors. I són la gent Una vegada feta la selecció de contes per un jurat integrat per mem- gran els missatgers d’aquests valors bres de l’entitat organitzadora, de l’Administració, de la comunitat edu- cativa i del món literari, es convida els autors i autores seleccionats a que es projecten als infants.» visitar l’escola que a cadascú li han assignat. Arriba, doncs, el moment més entranyable. Un avi, amb els cabells blancs, mig encongit pel pes A la festa de cloenda ens trobem tots: avis i àvies, infants, mestres, dels anys, però amb una mirada lluent i profunda, es troba davant d’una pares i mares. Es fan les lectures dels contes al mateix temps que en una colla d’infants sorpresos, il·lusionats, expectants. L’avi o àvia llegeix el pantalla apareixen els dibuixos de tots els participants i després hi ha el conte, que sovint és una experiència o una vivència personal novel·lada. lliurament d’obsequis. El que és més significatiu és que tots, avis, àvies i Si no, és una faula que ens parla dels valors representats en els animals. infants, veuen el seu treball publicat en forma de llibre. Perquè una cosa és certa: tots els contes són alliçonadors. En tots els El programa està impulsat pel districte d’Horta-Guinardó i l’Associa- contes podem trobar, a través dels seus personatges, els valors amb els ció Nou Horitzó i compta amb la col·laboració de l’Institut d’Educació quals convivim. I són la gent gran els missatgers d’aquests valors que es de l’Ajuntament, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat i projecten als infants. empreses privades. La convivència s’enriqueix amb les preguntes i més preguntes que els infants fan als avis i àvies. Una estona de convivència que, moltes vega- des, és l’inici d’una relació posterior fora del programa. Com aquell nen Carme Aràjol que un dia digué “Jo ja no tinc avis: vols ser el meu avi?”. És en moments Programa Gent Gran del Districte d’Horta-Guinardó com aquest quan ens adonem que l’objectiu s’està aconseguint. Rafael Aguilar El procés final és l’expressió gràfica del que el conte ha representat per Programa d’Educació del Districte d’Horta-Guinardó als infants, que es dediquen a transmetre-ho fent servir la imaginació, la Associació Nou Horitzó sensibilitat i els colors. Tan bon punt s’han recollit els originals, el jurat, en el qual també intervenen pintors i dibuixants, tria aquell que més s’a- Per a més informació: propa al sentit del conte i a les possibilitats d’impressió gràfica. www.nouhoritzo.voluntariat.org BE34def 3/9/03 10:28 Página 26 26 e CIUTATS EDUCADORES Núm. 34 setembre-octubre 2003 EL FUTUR DE L’EDUCACIÓ A LA UNIÓ EUROPEA EUROPA PREPARA UNA NOVA GENERACIÓ DE PROGRAMES EDUCATIUS Després d’un procés de consulta E l passat mes de novembre del 2002 es LES PROPOSTES DE L’AICE va presentar a Brussel·les un document L’Associació Internacional de Ciutats Educado- que va finalitzar el passat mes públic de consulta sobre el futur de l’e- res (AICE), representant a les seves 256 ciutats de febrer, el proper any existirà ducació a la Unió Europea, que servirà per membres, aprofità aquesta possibilitat per poder dissenyar els futurs programes euro- incorporar les propostes de la Ciutat Educado- una proposta per crear nous peus. Fruit d’un exercici de consulta pública en ra com una via reconeguda de l’educació per- programes educatius que s’adaptin base a tretze qüestions fonamentals, el docu- manent a nivell europeu. ment és l’inici d’un treball per tal de desenvo- D’altra banda, el seu projecte presentat al a les necessitats actuals de lupar una nova generació de programes que programa R3L “Xarxes europees de regions de la Unió Europea i millorin la qualitat s’adaptin a les necessitats actuals i millorin la formació” ha estat seleccionat per rebre una qualitat de l’educació europea. subvenció de la Unió Europea. El projecte se de l’educació. L’Associació La consulta adreçada a responsables centra en la transició escola-vida activa i hi Internacional de Ciutats Educadores d’educació, autoritats locals i regionals, cooperen 12 ciutats, membres de l’AICE: Roma, associacions i altres, va finalitzar el febrer Lió, Berlín, Gandia, A Coruña, Rovaniemi, Torí, (AICE) va aprofitar el procés obert d’aquest any, i es van recollir suggeriments, Agia Varvara, Köln, Granada i Terrassa. de consulta per aportar les seves necessitats i desitjos, que configuraran una proposta que es presentarà el 2004 a la «S’han recollit suggeriments, propostes i contribuir en el futur Comissió Europea. Posteriorment, seran el necessitats i desitjos, que de l’educació a Europa. Parlament i el Consell Europeu els que hau- ran de donar una forma definitiva als nous configuraran una proposta programes educatius. que es presentarà el 2004 Aquesta consulta no s’havia d’entendre com una avaluació dels programes anteriors, que ja a la Comissió Europea.» s’està fent de forma independent al procés de disseny dels futurs programes, sinó com una Aquestes ciutats es van reunir a Barcelona el invitació a opinar per part de tots els implicats passat mes d’abril per consensuar una meto- i implicades en l’educació a escala europea. dologia que els permeti establir uns “pactes El temari de la consulta s’agrupava en tres locals” que funcionin com a plataformes esta- seccions: bles entre tots els agents educatius que cons- – Tipus d’accions a finançar pels programes titueixen una regió de formació. Una regió no europeus a partir del 2006. entesa com a zona geogràfica sinó com a – Cobertura geogràfica dels programes. entorn o conjunt que inclou administració, – Disseny i estructura de la nova generació escoles, sindicats, cambres de comerç i d’al- de programes. tres agents implicats en el procés educatiu. BE34def 3/9/03 10:28 Página 27 34 setembre-octubre Núm. 2003 CIUTATS EDUCADORES e 27 UN REPÀS ALS importància de les noves tecnologies com PROGRAMES EUROPEUS instrument de cooperació. Els programes de la Comunitat Europea, com a –”Europe online” eEurope 2005, que propo- propostes de línies de treball i ajuts econò- sa connexions de banda ampla entre les esco- mics sobre educació i joves, van començar al les per promoure la societat del coneixement. 1970 i fins l’any 1990 van incloure programes – School e-twinning, que convida a crear, com Erasmus, Comett, Youth for Europe, Lin- mitjançant Internet, relacions d’agermana- gua, Petra, Force o Eurotecnet. ment per dur a terme projectes pedagògics L’any 1992, amb la creació del mercat únic comuns, a partir del 2006. europeu, l’educació s’incorpora oficialment com a matèria de responsabilitat legítima de TEMPUS la UE, en incloure-la en el Tractat de la Unió El programa, establert al 1990, té l’objectiu de Europea signat a Maastrich. Més endavant, recolzar la reforma educativa a l’Europa Central l’any 1995, es reestructuren els programes i de l’Est després de la caiguda del mur de Ber- anteriors en tres programes: Youth, Leonardo lín. S’ha ampliat als Balcans Orientals i a l’anti- da Vinci i Sócrates, del qual la seva populari- ga Unió Soviètica i, a partir del 2002, a la ribera tat queda fins i tot reflectida en la pel·lícula sud de la Mediterrània (Programa MEDA) . Una casa de locos (2002). El seu objectiu és educar en el procés de transició cap a la democràcia i les econo- SOCRATES mies de mercat i per a la participació de la Fou creat el 1995 per a la cooperació en l’edu- societat civil. «L’AICE creu que el futur passa cació escolar obligatòria a nivell europeu. En per la formació permanent absorbir el programa universitari Erasmus, es LEONARDO DA VINCI van crear les “xarxes temàtiques” d’àmbit Va ser dissenyat per impulsar polítiques i de la ciutadania per respondre europeu i es va incloure l’educació a distàn- accions innovadores en l’àmbit de la formació a les exigències de la societat cia (ODL –open and distance learning–), de la professional. Com a novetat, incorpora la des- que ja parlava el Tractat de Maastricht. centralització en els plans de mobilitat. Se’n del coneixement.» Accions dintre del programa: fa responsable cada Agència Nacional. Ha – L’Any Europeu de les Llengües 2001 va permès la internacionalització de bones pràc- oferir campanyes de sensibilització i eines tiques en la formació professional en termes Aquest procés educatiu, abans reduït a les per a l’aprenentatge de llengües. de qualitat, continguts i innovació, promovent primeres etapes de la vida, incorpora en l’ac- – Grundtvig, que inclou l’educació de les l’adaptació als canvis industrials i a l’accés al tualitat un nou concepte de formació perma- persones adultes, i recull la problemàtica del món del treball dels i les participants. nent o lifelong learning. La capacitat d’apren- fracàs escolar amb iniciatives fora de l’educa- Com a novetat, per al període 2000-2006 dre al llarg de la vida és també factor de ció formal o reglada. s’han presentat les joint actions, que propug- reeixida en l’àmbit laboral i social, engloba – Minerva, que amplia l’horitzó de l’apre- nen iniciatives transversals entre els programes totes les formes d’educació –formal i no for- nentatge no presencial, reflectint la creixent amb l’objectiu d’oferir polítiques integrades. mal– i s’ha d’afrontar en cooperació entre polí- tiques de joventut, treball i integració social. També la funció del professor, el perfil de l’alumne i, fins i tot, el propi coneixement, estan en evolució. Es creen iniciatives com l’escola de la segona oportunitat o la universitat de l’experièn- cia adreçada a la gent gran. L’AICE creu que el futur d’Europa passa per la formació permanent de la ciutadania per poder donar la millor respos- ta a les exigències de la societat del coneixement, però, també, caldrà fer la formació més atractiva, garantint actituds més positives i vetllant per una cultura de la mateixa formació permanent. Una altra de les aportacions que la Ciutat Edu- cadora vol fer és la promoció des de la comunitat escolar dels valors i la participació democràtica, a fi de preparar els individus per a la ciutadania activa, proporcionant una cultura cívica basada en els principis de democràcia, igualtat i llibertat, així com en el reconeixement de drets i deures. Associació Internacional de Ciutats Educadores Per a més informació: www.edicities.bcn.es http://europa.eu.int/comm/education Lisa González BE34def 3/9/03 10:28 Página 28 28 e CIUTAT Núm. 34 setembre-octubre 2003 L’ANY EUROPEU DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT BARCELONA S’AFEGEIX A LA CELEBRACIÓ I TREBALLA PER LA INTEGRACIÓ El 2003 va ser declarat pel Consell a Unió Europea va designar l’any 2003 municipals per potenciar la integració, l’accessi- Any Europeu de les Persones amb Disca- bilitat dels serveis, la formulació de propostes i de la Unió Europea Any Europeu L pacitat, amb els objectius de sensibilit- projectes de futur d’acord amb les necessitats de les Persones amb Discapacitat. zar l’opinió pública sobre el dret de les perso- de les persones amb disminució, la promoció i nes amb discapacitat a gaudir plenament i l’oferta de serveis d’atenció i el foment de l’as- Barcelona s’ha sumat a la equitativament dels seus drets en tots els sociacionisme i la participació. celebració tot recordant la tasca àmbits de la vida social, fomentar la reflexió i el debat sobre les mesures necessàries per INTEGRACIÓ EN L’ÀMBIT ESCOLAR que dia a dia es fa per aconseguir promoure’n la igualtat d’oportunitats a Euro- Pel que fa a la integració social dels infants amb que sigui una ciutat accessible per pa, i l’intercanvi d’experiències sobre bones disminució en l’àmbit escolar, l’Ajuntament de pràctiques i estratègies de provada eficàcia a Barcelona té una llarga tradició que es remunta a tothom. Una feina que es escala local, estatal i europea. a l’any 1800. En aquell any, l’Ajuntament va desenvolupa en diferents sectors Aquesta celebració també vol reforçar la coo- cedir el Saló de Cent per fer-hi classes de lectu- peració entre totes les parts implicades (admi- ra a nens sords de la ciutat. Durant el segle XX i àmbits, entre els quals hi ha nistracions públiques, sector privat, comunitats, va continuar l’interès per l’educació d’aquest l’educació, i que busca la integració interlocutors socials, investigadors, sectors del col·lectiu i en el primer quart de segle es van voluntariat, persones amb disminució i les seves crear serveis i escoles especialitzades. de les persones amb discapacitats. famílies), millorar la comunicació sobre la disca- Més recentment i una vegada recuperada la pacitat i la promoció d’una imatge positiva democràcia, durant els anys 80, s’inicià el pro- d’aquestes persones i sensibilitzar l’opinió cés d’integració de nens i nenes amb discapa- pública sobre l’heterogeneïtat de la categoria citats a l’escola ordinària. Actualment, s’està “persones amb discapacitat” i les múltiples iniciant el camí cap a l’escola inclusiva amb maneres de discriminació a què s’enfronten. l’objectiu de fer una escola per a tothom. Un altre dels objectius més importants que es Totes les escoles municipals atenen nens i vol assolir durant aquest Any Europeu és sensi- nenes amb necessitats educatives especials i, bilitzar la societat sobre el dret dels infants i dels a més, l’Institut d’Educació compta amb els joves amb discapacitat a la igualtat d’ensenya- serveis i els recursos específics següents: ment, per millorar la integració d’alumnes amb –Centre Municipal Pont del Dragó: centre de necessitats educatives especials. formació professional per a joves amb greus Per treballar per a la integració social de les discapacitats físiques que imparteix cursos de persones amb discapacitat, l’Ajuntament de disseny, imatge i so. També funciona com a Barcelona compta des de fa anys amb l’Institut servei de recursos i ajudes tècniques. És consi- Municipal de Persones amb Disminució. derat un centre pioner en adaptabilitat de Aquest institut té com a eixos principals garan- noves tecnologies (vegeu projecte ELDA). tir el dret de tota la ciutadania a tots els ser- Creat l’any 1987, l’any 2002 es van inaugurar veis, és a dir, fer de Barcelona una ciutat per a les noves instal·lacions al barri de la Sagrera. totes les persones i el de treballar per al reco- –Centre Municipal Vil·la Joana: centre neixement de la diferència. També col·labora d’educació especial i centre de dia per a infants amb tots els departaments i els districtes amb dèficits i amb psicopatologies greus. S’ha BE34def 3/9/03 10:28 Página 29 34 setembre-octubre Núm. 2003 CIUTAT e 29 Maria Tur «Actualment, s’està iniciant el camí cap a l’escola inclusiva amb l’objectiu de fer una escola per a tothom.» EL PORTAL ELDA INTERNET PER A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT El passat mes de juliol es va presentar el portal d’Internet ELDA, destinat a oferir un ampli ven- tall de recursos i propostes formatives i infor- mació per a persones amb discapacitat física i per als professionals de l’educació especial. Aquest portal s’inclou dintre del projecte euro- peu ELDA (European Learning Disability «Sensibilitzar la societat Access), el qual preveu la realització de: –Una comunitat d’aprenentatge electrònic sobre el dret dels infants accessible per a persones amb discapacitats. i dels joves amb discapacitat –Un centre de recursos europeus sobre edu- LES ACTUACIONS DE L’AJUNTAMENT cació especial. a la igualtat d’ensenyament.» Es tracta d’un projecte impulsat per l’Insti- L’Ajuntament de Barcelona es va adherir a les tut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i celebracions de l’Any Europeu de les Persones dirigit pel Centre Municipal Pont del Dragó. El posat en marxa un servei de recursos educa- amb Discapacitat, amb la constitució d’una programa ha estat finançat pel programa tius i terapèutics per a l’escola ordinària. comissió municipal per promoure actuacions “eLearning” de la Comissió d’Educació i Cultu- –Escola Viver Castell de Sant Foix: centre de transversals entre els diferents nivells munici- ra de la Unió Europea. formació professional en jardineria i horticul- pals. I amb aquest objectiu s’estan fent actua- Amb l’objectiu de facilitar l’accés al col·lectiu tura ornamental de caràcter pràctic. Els joves cions al llarg de tot l’any, entre les quals es pot de persones amb disminucions de tipus físic, el participen activament en fires i en exposicions ressenyar com a més significatives: projecte facilita arribar als continguts per veu del sector i col·laboren en el manteniment del –Organització de l’exposició municipal “Bar- sintètica, mostra icones de fàcil interpretació i parc de Cervantes de la ciutat. celona, ciutat per a totes les persones”. permet combinar i proposar dreceres des del –Escola Municipal Tres Pins: centre d’edu- –Presentació de l’Observatori Europeu Ciu- teclat, entre d’altres opcions d’accessibilitat. cació infantil i primària per a l’educació con- tats i Pobles per a Tothom, vinculat a l’Obser- En l’elaboració del portal ELDA ha participat junta de nens sords i nens oients. vatori Barcelona i que compta amb el suport també l’Institut Municipal de Persones amb –Credac Pere Barnils: el Centre de recursos del Comitè de Benestar Social de la xarxa d’Eu- Disminució en els següents aspectes: educatius per a deficients auditius de Catalunya rociutats (www.bcn.es/europeforall). –Determinació del model pedagògic d’una (CREDAC) recull la tasca pedagògica iniciada –Inici de l’accessibilitat a la web municipal i cre- comunitat virtual d’aprenentatge per a perso- fa 200 anys amb els nens i nenes sords de la ació del “B accessible” (www.bcn.es/accessible). nes amb discapacitat física. ciutat i ofereix atenció educativa personalitza- –Millora de l’accessibilitat de comunicació –Determinació dels elements d’accessibili- da, suport per a la integració en escoles als museus municipals. tat a l’entorn. ordinàries i orientació a les famílies. –Ampliació de l’accessibilitat de les platges. –Validació de l’entorn d’aprenentatge i d’acció –Atenció a infants amb necessitats educati- –Accessibilitat a un dels teatres més formativa amb la participació de tres persones. ves especials a les escoles bressol municipals: emblemàtics de la ciutat, el Teatre Grec. –Desenvolupament dels continguts del centre el curs 2001-02 es va posar en marxa un nou –Celebració del Dia de l’Accessibilitat en el de recursos europeus sobre educació especial. model d’atenció per al conjunt de les escoles marc de la setmana de la Mobilitat Sostenible. –Divulgació dels resultats. bressol que atenen criatures amb necessitats –Inclusió de les persones amb disminució A més, s’ha comptat amb la col·laboració educatives especials i/o amb discapacitats. en el disseny dels actes de les festes de La d’altres països europeus, concretament del Mercè 2003. Regne Unit, Alemanya i Àustria, i constitueix el Institut d’Educació –Edició d’un fullet sobre accessibilitat en primer centre de recursos virtual accessible Institut Municipal de Persones col·laboració amb el Foment de les Arts Deco- del continent, que es pot consultar en cas- amb Disminució ratives (FAD) en el marc de l’Any del Disseny. tellà, anglès i alemany. –A tots els districtes municipals també s’or- Per a més informació: ganitzen actes i activitats impulsats per enti- Per a més informació: www.bcn.es/imd tats associatives de persones amb disminució. www.eldanet.org BE34def 3/9/03 10:28 Página 30 30 e UNA MICA DE TOT Núm. 34 setembre-octubre 2003 HEM LLEGIT Crida per un debat social sobre l’educació a Catalunya – La necessitat d’aturar la creixent privatització de l’ensenya- ment, revisant l’actual política de concerts i els criteris de pla- L’educació és un dret universal i un bé públic al qual tota la nificació educativa per tal que no posin en perill la garantia del ciutadania té dret a accedir i l’Administració té el deure de dret a la igualtat d’oportunitats. garantir en condicions de qualitat i d’igualtat. A més, hi ha con- – La discussió sobre quin model educatiu necessita la nostra sens en la nostra societat sobre el fet que l’educació, a més de societat; sobre la funció de l’escola tenint en compte els canvis ser una necessitat per al progrés social, és la condició per a fer que hi ha hagut en els últims temps; sobre els condiciona- possible una societat cohesionada i justa. ments que han afegit l’existència de diferents models de famí- Ara bé, els profunds canvis socials experimentats al nostre lia; sobre la incorporació massiva de les dones al treball remu- país durant la darrera dècada no han anat acompanyats de nerat; sobre el conflicte d’horaris laborals, escolars i familiars l’atenció que les administracions públiques haurien hagut de a l’hora de donar resposta a les necessitats dels infants i joves; posar en l’ensenyament públic, de manera que l’actual sistema sobre el paper de les noves tecnologies... educatiu a Catalunya no garanteix prou una educació de quali- – La necessitat d’introduir canvis organitzatius i metodolò- tat per a tothom. gics perquè, d’acord amb la comprensivitat de les etapes d’e- Davant d’això es fa imprescindible tornar a recordar que ducació obligatòria, faci compatible l’objectiu d’assolir nivells l’educació és una prioritat social i, per tant, considerem que cal d’excel·lència educativa amb la consecució d’uns objectius iniciar una reflexió col·lectiva i un ampli debat social que ens mínims comuns a tota la ciutadania, que permetin la participa- porti a fer possible el canvi de model educatiu necessari en ció efectiva i democràtica en igualtat de drets i deures. aquestes noves circumstàncies. Un canvi que ha de contemplar – La recerca de mesures adequades de prevenció general del l’ensenyament públic com a eix vertebrador de tot el sistema fracàs escolar, del tractament de l’alumnat amb necessitats educatiu, que ha de garantir la seva funció social d’ajudar a educatives especials i d’acolliment de l’alumnat de recent compensar desigualtats, i que ha de ser propi i adequat a la incorporació, amb propostes d’actuació i la implicació de tots realitat de Catalunya. els professionals que hi tenen relació. És per això que proposem la realització d’un Fòrum-Debat – La necessitat urgent d’ampliar les partides pressupostà- que iniciï un procés de discussió en profunditat sobre quin ries, prioritàriament a l’ensenyament públic, amb l’objectiu de model educatiu necessita la nostra societat, que aporti propos- situar la despesa educativa de Catalunya, com a mínim, al tes, complicitats i estratègies per tal de poder pressionar els nivell de la mitjana europea. poders públics fins a aconseguir un compromís d’actuació per – L’anàlisi sobre el paper de l’educació més enllà de l’àmbit al redreçament de l’actual sistema educatiu a Catalunya, escolar i la interrelació entre tots els elements que intervenen dotant-lo de tots els recursos materials, però també del reco- en el fet educatiu: família, mitjans de comunicació, educació en neixement necessari per a fer-ho possible. el lleure, ciutat educadora... Un Fòrum obert a tothom, amb la implicació de tots els sec- Juny del 2003 tors socials, organitzacions ciutadanes, moviments socials, sindicats, associacions, municipis, intel·lectuals, estudiants, Oriol Bohigas, arquitecte i urbanista; Victòria Camps, catedrà- professorat, pares i mares i ciutadania en general que tingui tica de filosofia moral i política; Eudald Carbonell, director del com a eixos de discussió els següents punts: programa d’Atapuerca; Jaume Carbonell, director de Cuader- – La importància de garantir un sistema públic d’ensenya- nos de Pedagogía; Salvador Cardús, professor de sociologia; ment laic, que compti amb un gran prestigi, que possibiliti la Dolores Juliano, catedràtica d’antropologia; Marta Mata, cohesió social i aconsegueixi ser l’opció majoritària d’amplis pedagoga; Montserrat Minobis, degana del Col.legi de Perio- sectors, incorporant tota la diversitat social, econòmica i cultu- distes de Catalunya; Arcadi Oliveres, president de Justícia i ral de la nostra ciutadania. Pau, Jordi Porta, president d’Omnium Cultural; Joaquim Prats, – La conveniència de redefinir el concepte de “públic”, ente- catedràtic en didàctica de la història; Pep Riera, excoordinador nent-lo com allò que pertany a la comunitat i està gestionat i d’Unió de Pagesos; Joan Subirats, catedràtic de ciències políti- supervisat democràticament. ques; Josep Maria Terricabras, catedràtic de filosofia; Maria Rosa Viròs, rectora de la Universitat Pompeu Fabra. LECTURA Mireia Bassols (coordinadora) Expresión-comunicación y lenguajes en la práctica educativa Ediciones Octaedro, Barcelona, 2003 Per què una formació en expressió, comunicació i llenguatge actual i promou un plantejament que té en consideració a la per- en la pràctica educativa? Els autors i autores d’aquest llibre, sona en la seva globalitat i la seva diferència. Una lectura que que formen part de l’equip docent del curs de postgrau orga- fomenta la utilització dels diferents llenguatges (corporal, dramà- nitzat per l’Escola d’Expressió i Psicomotricitat Carme Ayme- tic, musical, visual i plàstic, verbal i no verbal, etc.), mitjançant la rich, fan una reflexió teòrico-pràctica dels conceptes de l’ex- creació de projectes i que permet que la persona pugui conèixer i pressió, la comunicació i els llenguatges als entorns educatius. profunditzar en les seves possibilitats expressives, ampliant la Un llibre, que amb tota la seva diversitat d’opinions, respon visió artística i gerent experiències significatives. L’Institut d’Edu- plenament als interessos i necessitats de la situació educativa cació ha col·laborat en la publicació d’aquest llibre. una mica de tot BE34def 3/9/03 10:28 Página 31 Núm. 34 setembre-octubre 2003 UNA MICA DE TOT e 31 CONVOCATÒRIA LES I ELS QUE HEM ESCRIT EN AQUEST NÚMERO IX Audiència Pública als nois i noies Ana i Francesc, de l’AMPA del CEIP Timbaler del Bruc de Barcelona Àngels Rabadà, educadora infantil Antoni Diaz Barba, CEIP Costa i Llobera Per promoure l’educació per la participació, Associació Internacional de Ciutats Educadores l’Institut d’Educació impulsa cada any l’Au- Associació Nou Horitzó diència Pública als nois i noies de la ciutat Carme Aràjol, programa Gent Gran del districte d’Horta-Guinardó abordant un tema d’interès per a les noves Fabricio Caivano, periodista generacions. Els nois i noies de Barcelona Institut Municipal de Persones amb Disminució d’entre 10 i 17 anys –estudiants de primària i de secundària–, Laura Pla, cap del Departament de Llengües Estrangeres després d’un procés col·lectiu de reflexió, presenten les seves de l’IES Joan Boscà conclusions en una audiència pública presidida per l’alcalde de Lluís Gómez, director Planetari Municipal la ciutat. Manuel, tutor de 6è del CEIP Timbaler del Bruc El tema que es proposa per a l’audiència del curs 2003-2004 Maria, Mariona, Berta i Aiora, alumnes de 1r d’ESO és la ciutat com a escenari de convivència, com un espai on de l’IES Maragall conflueixen punts de vista i cultures diverses, com un espai Mariona i Sílvia, alumnes de 3r d’ESO de l’IES Maragall immillorable per a la renovació dels models de convivència, del Misael, Cristian i Miriam, alumnes de 6è pensament i de les actituds respecte als fenòmens que avui dia del CEIP Timbaler del Bruc passen a les ciutats. El 20 d’octubre del 2003 és la data límit Rafael Aguilar, programa d’Educació del Districte per entregar la butlleta d’inscripció per part de les escoles o d’Horta-Guinardó institucions de lleure infantil que vulguin participar. La IX Sandra Sanjuan, responsable de comunicació de Biciclot Audiència Pública es realitza paral·lelament amb l’Ajuntament Secretaria del Consell Escolar Municipal de San Sebastián-Donostia. Seminari Coordinació Anglès Primària/Secundària Per a més informació: www.bcn.es/educacio de les Corts Nom i cognoms: Adreça particular: CP: Localitat: Província: Telèfon: Correu electrònic: Professió: Lloc de treball (optatiu): Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pça. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es La base de dades del Mailing d’educació s’inscriu en l’Agència de Protecció de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses de l’Institut d’Educació, i estan a la seva disposició per a consulta, modificació o cancel·lació (Llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal). Autoritza també la cessió o comunicació d’aquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives públiques i privades que les sol·licitin sí no Data i signatura: Vull rebre Barcelona Educació a casa LA TIRA CÒMICA Butlleta de subscripció gratuïta Per Helena Ordóñez. Escola Massana de tot una mica BE34def 3/9/03 10:28 Página 32 Vols millorar el rendiment a l’escola? T’agradaria tenir més energia per a les activitats físiques? Tens por d’engreixar-te? A totes aquestes preguntes, dóna’ls un esmorzar per resposta. Un bon esmorzar ha de tenir pa (o cereals, galetes...), un làctic (llet, iogurt, formatge...) i una fruita (o un suc). C S B Consorci Sanitari de Barcelona www.imsb.bcn.es www.bcn.es/educacio