N´m.36 desembre 2003 1,50 BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 1 2 36Núm. desembre 2003 N´m.36 desembre 2003 1,50 BARCELONA EDUCACIÓ Tercera poca Consell editorial Marina Subirats Cinquena tinenta dÍalcalde i regidora dÍEducaci— Manel Blasco Gerent de lÍInstitut dÍEducaci— Teresa Eul“lia Calzada Directora de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Daniel Resines Director de Formaci— Professional i Transici— al M—n del Treball Ignasi Garc’a de la Barrera Director adjunt de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Manel Vila Director de Serveis Educatius Josep M. Rius Director de Recursos i Serveis Generals Casimir Maci“ Director de Centres Educatius Municipals Carme Turr» Secret“ria del Consell Escolar Municipal Pilar Figueras Secret“ria de lÍAssociaci— Internacional de Ciutats Educadores Direcci— Eva Mart’nez-Pic» Consell de Redacci— L’dia Marsol Departament dÍOrganitzaci— i Sistemes dÍInformaci— Miquel Ferret Oficina del PEC Isabel Boix Direcci— de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Ignasi Garc’a de la Barrera Direcci— de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Daniel Resines Direcci— de Formaci— Professional i Transici— al M—n del Treball Emili P–rez Direcci— de Centres Educatius Municipals Dolors Cabrera Direcci— de Centres Educatius Municipals Marta Carranza Direcci— de Serveis Educatius Dolors Casanovas Projecte dÍInnovaci— i Qualitat de la Pr“ctica Educativa Pia Vilarrubias Projecte dÍEducaci— en Valors Alicia San Miguel Secretaria de lÍAssociaci— Internacional Ciutats Educadores Josep Rovira Consell Escolar Municipal Coordinaci—: Jaume Capsada Redacci—: Oriol Guiu Disseny gr“fic original: Villuendas+G»mez disseny Disseny gr“fic: Gramagraf, SCCL Secretaria i administraci—: Programa de Publicacions de lÍInstitut dÍEducaci— de lÍAjuntament de Barcelona. Plaa dÍEspanya, 5, 08014 Barcelona tel.: 934023534; fax: 934023601 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es Ilálustraci—: Andrea Contreras, Olga Llopis i Erika Castilla (Escola Elisava) Fotografia portada: Nat“lia Limones Impressi—: Gramagraf, SCCL ISSN: 1135-2655 Dip…sit legal: B-10674-97 © Institut dÍEducaci» de lÍAjuntament de Barcelona e 8 APUNTS Les maletes viatgeres Integraci» a lÍescola i educaci» en lÍautonomia 10 OPINEM Parlem de civisme Un debat al voltant dels comportaments i les responsabilitats 12A FONS Cap a una immersi— c’vica Vict˜ria Camps 15 ASSOCIACIONS Educar en la diversitat sexual LÍassociaci» de mares i pares de gais i lesbianes 16PERSONATGES Maria Martorell ÒLÍescola municipal ha estat sempre una refernciaÓ 18RECURSOS LÍescola de bamb´ Casa Ësia apropa el gran continent oriental als centres escolars 20 BCN A L’ESCOLA Un taller d͘pera Els Amics del Liceu apropen lÍemoci» als joves del Raval 4 NOTÍCIES Punt verd de Barri de la Sagrada Fam’lia Pla per la promoci— del civisme LÍescolaritzaci— a Barcelona 2003-2004 Curs dÍintroducci— a la pau i els conflictes Programa dÍactivitats del Cibern“rium El Òbook crossingÓ arriba a Barcelona III Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil LÍescola al F˜rum 2004 Fortuny al Museu Nacional dÍArt de Catalunya 6 SOM XARXA Somnis en imatge i so LÍEscola de Mitjans Audiovisuals amplia lÍoferta amb un m“ster i un postgrau 22 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT El cam’ amic LÍesquerra de lÍEixample i Sant Antoni fomenten els itineraris agradables a les escoles 24 CIUTAT Un segle dÍescola a Barcelona LÍacci» municipal i popular dels ´ltims cent anys en una exposici» 26 UNA MICA DE TOT Hem llegit... Lectura Va de Web Convocat˜ries Tira c˜mica BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 2 e 336Núm. desembre 2003 LA MISÈRIA I EL COR SÍacosta Nadal. Diuen que –s temps de recolliment, de retorn alsor’gens, de retrobament amb la fam’lia... Tot pensant en quinaidea rescato per als regals que he anat pensant al llarg de lÍany, mÍassec davant del televisor i, innocentment, contemplo lÍespectacle. De cop, diria que he ensopegat una posada en escena de la Fura dels Baus sobre el capitalisme: un munt de gent m–s o menys jove, m–s o menys moderna, corre pels carrers dÍuna immensa ciutat; em fa lÍefecte que riuen i pateixen alhora. De sobte, es comencen a amuntegar, sembla que volen pujar a algun lloc o abastar quelcom que deu ser m–s amunt. En lloc dÍajudar-se els uns als altres, es trepitgen en un esfor individual sense precedents. Deu ser una situaci» de m“xima emergncia, sospito. Al punt culminant de la hist…ria, diversos personatges assoleixen el cim de la gegantina muntanya humana tot alant els braos per caure acte seguit al buit, suposo que cap a all… que en diem Òla misriaÓ, perqu dif’cilment podran repetir la gesta. I durant tota lÍestona, angoixada, no deixo de pensar en les persones que queden pel cam’, no nom–s les que veiem fent lÍintent i que no poden arribar al capdamunt de la pir“mide, sin»... les de dins! ƒs una incre•ble hist…ria sobre lÍafany individual per assolir quelcom intangible com –s, simplement, ser a dalt de tot. ƒs un terrible conte de Nadal amb una muntanya de gent morta, ofegada, i una colla de desa- prensius que, amb la llei del m–s fort com a ´nica norma, fan la seva encara amb el risc de perdre-ho tot en lÍintent. Per… no. ƒs un anunci dÍun joc. No s– quina –s la seva proposta partici- pativa, per… si ens crida amb aquesta hist…ria, em temo el pitjor. Ara b–, com a posada en escena –s prou ´til per fer-me posar en dubte la bondat de la naturalesa humana i per fer-me detestar el m»n del consum fins al punt que seÍm passin les ganes de comprar res en absolut i comenar a pensar en construir jo mateixa els regals que penso fer. ƒs fosc; fa fred. Jo tamb– vull gaudir dÍaquest recolliment i de la retro- bada amb la meva gent. Sola al menjador de casa, davant el televisor apagat, imagino les estones que estarem tots junts. I penso que, abans de prendre una decisi» sobre el desitjat objecte que deixarem sobre la taula, o sota lÍarbre, o amagat darrera una cortina, haur’em de mirar-nos ben endins, cadascun i cadascuna de nosaltres, donant-nos temps per tenir la seguretat que sabem qui som, qu volem, qu desitgem per als altres i com ho voldrem compartir; per tenir la seguretat que no farem un cop m–s un acte de consumisme compulsiu, indiscriminat. Nom–s aix’, despr–s, podrem fer un regal ´nic, potser petit per… preci»s; un regal Òde tot corÓ. Eva Mart’nez-Pic— Sense utopies, vivim els dies sense cap esperana. Manuel V'zquez Montalb'n E d it o ri al BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 3 e4 36NOTICÍES Núm. desembre 2003 PUNT VERD DE BARRI DE LA SAGRADA FAMÍLIA El Punt Verd de Barri de la Sagrada Fam’lia organitza un programa dÍac- tivitats durant el mes de desembre per donar a conixer el servei dÍedu- caci» ambiental. El Punt Verd de la Sagrada Fam’lia compta amb un ser- vei dÍinformaci» i participaci» ambiental adreat a totes les persones o colálectius interessats per temes de sostenibilitat. Ofereix un programa dÍactivitats entorn de la sostenibilitat (tallers, xerrades, exposicions, etc.) per centres educatius de prim“ria i secund“ria; i d»na suport a entitats, associacions i colálectius del barri i del districte amb lÍobjectiu de pro- moure la participaci» i les bones pr“ctiques mediambientals. Per a m–s informaci»: aula_ambiental@telefonica.net i tel. 93 4350547 PLA PER LA PROMOCIÓ DEL CIVISME LÍAjuntament de Barcelona ha endegat un pla per la promoci» del civis- me a la nostra ciutat per als propers anys. LÍobjectiu del pla –s aprofun- dir en la responsabilitat de la ciutadania envers lÍentorn en qu viuen i en qu es relacionen, en el comportament de les persones i en la inte- racci» i colálaboraci» amb lÍacci» municipal per fer de Barcelona un lloc on cadasc´ pugui fer realitat el seu projecte de vida. Per a m–s informaci»: www.bcn.es notícies L’ESCOLARITZACIÓ A BARCELONA 2003-2004 Ja podeu consultar les dades sobre lÍescolaritzaci» a la ciutat de Barcelo- na del curs 2003-2004. En aquest informe es recullen les dades de matri- culaci» i els indicadors dÍescolaritzaci» del nou curs que va comenar el mes de setembre. Tamb– sÍestudia lÍevoluci» dels aspectes m–s relle- vants en els darrers cursos. El document es pot consultar a la web dÍedu- caci» de lÍAjuntament de Barcelona. www.bcn.es/educacio CURS D’INTRODUCCIÓ A LA PAU I ELS CONFLICTES Fins el 18 de desembre se celebra a lÍEscola Pia Balmes de Barcelona el 12 Curs dÍintroducci» a la pau i els conflictes que organitza la Fundaci» per la Pau, una ONG creada el 1983 que t– per finalitat la instauraci» pro- gressiva dÍuna cultura de pau. El curs est“ dividit en tres blocs: Els con- flictes i nosaltres; les guerres i les seves causes; i el treball per la pau. Per a m–s informaci»: www.fundacioperlapau.org PROGRAMA D’ACTIVITATS DEL CIBERNÀRIUM El Cibern“rium de Barcelona, el multiespai dÍInternet i les noves tecno- logies, ofereix un programa dÍactivitats i seminaris gratu•ts durant tot lÍany a professionals, sector empresarial i estudiants. Podeu consultar el seu programa, triar el que m–s us interessi i apuntar-vos-hi on line. El Cibern“rium divideix les seves activitats en tres espais: lÍespai forma- ci», lÍespai empresa i lÍespai de les idees. Per a m–s informaci»: www.cibernarium.com BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 4 e 536 NOTÍCIESNúm. desembre 2003 EL “BOOK CROSSING” ARRIBA A BARCELONA El book crossing –s una nova moda cultural que procedeix dels Estats Units i que consisteix que una persona deixa un llibre en un punt deter- minat de la ciutat, com ara un arbre, perqu una altra persona el trobi, seÍl llegeixi i torni a comenar la cadena. A Barcelona, el fenomen ha arri- bat recentment i sÍha iniciat lÍexperincia, gr“cies a lÍ´s dÍInternet, en un arbre a la confluncia del carrer de Consell de Cent amb el de Villarroel i tamb– a la biblioteca de Fort Pienc, a lÍEixample. Per a m–s informaci»: www.bookcrossing.com www.bcn.es/biblioteques L’ESCOLA AL FÒRUM 2004 Amb lÍarribada del nou any, en el qual se celebrar“ el F…rum 2004 a Bar- celona, sÍinicien les activitats del programa ÒLÍescola al F…rum 2004Ó. Un programa dirigit a infants i joves dÍentre 3 i 18 anys, i als seus familiars, per sensibilitzar en la responsabilitat vers la societat globalitzada i convidar-los a reflexionar sobre els valors i tem“tiques del F…rum: el desenvolupament sostenible, la diversitat cultural i les condicions de la pau. Per a m–s informaci»: www.barcelona2004.org FORTUNY AL MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA Articulada en vuit “mbits, lÍexposici» del Museu Nacional dÍArt de Cata- lunya dedicada al pintor catal“ Mari“ Fortuny aplega 137 obres, proce- dents del mateix MNAC, del Museo del Prado, de museus europeus i americans i de coláleccions particulars, algunes de les quals no sÍhavien vist al nostre pa’s. El principal objectiu de lÍexposici» –s demostrar que Fortuny va utilitzar un llenguatge art’stic dÍabsoluta modernitat. El MNAC ha organitzat una visita taller adreada al p´blic familiar i pensa- da especialment pels nens i nenes de 7 a 11 anys. Per a m–s informaci»: www.mnac.es III PREMI BARCANOVA DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL LÍeditorial Barcanova convoca el III Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil, per a obres originals escrites en catal“ i dirigides al p´blic infantil i juvenil. Es concediran dos premis, un de 20.000 euros i lÍaltre de 60.000 euros, i la publicaci» de lÍobra guanyadora i la finalista. Les obres infantils han de tenir una extensi» dÍentre 30 i 80 p“gines, i entre 100 i 200 p“gines, les obres juvenils. La data l’mit dÍentrega dels originals –s el 8 de gener. Per a m–s informaci»: www.barcanova.es BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 5 Al llarg dÍaquestes dcades, lÔEMAV haestat un dels principals prove•dors dela ind´stria catalana de la imatge. L…gi- cament, els ensenyaments de lÍescola sÍhan anat adaptant a lÍevoluci» tecnol…gica del sec- tor (aparici» del v’deo i del multimdia), per… sempre sÍhan mantingut fidels al seu “mbit educatiu. En aquest sentit, som especialistes. Aix… suposa un avantatge i un inconvenient: com a centre especialitzat, som necess“ria- ment una escola petita (280 alumnes), la qual cosa ens resta pes i import“ncia. Per…, en canvi, el fet de tenir un ´nic camp formatiu ens permet focalitzar la feina amb m–s fora i intensitat. I aix…, com es veur“ m–s endavant, pot tenir con- seqŸncies decisives per al nostre futur. Actualment, lÍescola imparteix els cicles for- matius de grau superior de ÒRealitzaci» dÍau- diovisuals i espectaclesÓ, ÒImatgeÓ i ÒProduc- ci» dÍaudiovisuals, r“dio i espectaclesÓ. A m–s, lÍescola ofereix diversos cursos dÍespecialitza- ci», la justificaci» dels quals –s m´ltiple: afa- voreixen lÍexperimentaci» de noves tecnolo- gies que seran m–s tard incorporades a lÍensenyament reglat i faciliten un desitjable intercanvi entre el m»n educatiu i lÍempresa. Tamb– aporten uns recursos econ…mics que reverteixen sobre el conjunt del centre i que han estat decisius per a qu, malgrat lÍenorme cost del material audiovisual, la situaci» de lÍescola sigui globalment bona. ELS PROJECTES PROFESSIONALS Un dels aspectes m–s rellevants de lÍEMAV s»n els projectes professionals. S»n produccions reals (programes de r“dio i televisi», v’deos, pelál’cules, fotografies, multimdia interactius i produccions web) elaborats per lÍalumnat i el professorat a partir de lÍenc“rrec dÍaltres insti- tucions. Representen la millor metodologia dÍaprenentatge possible dins el nostre “mbit i suposen una aproximaci» formidable a les condicions reals de treball, la qual cosa impli- ca una millora evident de les possibilitats e6 36SOM XARXA Núm. desembre 2003 L’ESCOLA DE MITJANS AUDIOVISUALS AMPLIA L’OFERTA AMB UN MÀSTER I UN POSTGRAU SOMNIS EN IMATGE I SO LÍEMAV, Escola de Mitjans Audiovisuals, va nŽixer el 1970 com a escola p´blica amb el doble objectiu de formar professionals en el camp del cinema, la fotografia i la televisi—, i de colálaborar en la introducci— dels audiovisuals en la pr“ctica docent. Trenta anys mŽs tard, el centre municipal d—na un pas endavant en el seu cam’ i ofereix, a partir del mes de gener del 2004, un m“ster (ÒComunicaci— audiovisual interactivaÓ) i un postgrau (ÒRealitzaci— de recursos educatius per a InternetÓ). LÍEMAV vol continuar sent una escola de referncia en el m—n audiovisual. BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 6 dÍinserci» de lÍalumnat i projecta una imatge activa i positiva del centre. SÍha de reconixer, per altra banda, que la nostra fam’lia profes- sional sÍharmonitza especialment b– amb el concepte de projectes i que seria dif’cil expor- tar lÍexperincia a altres especialitats. Tamb– –s cert que exigeix una especial flexibi- litat i motivaci» del professorat que lÍha de dur a terme. LÍEMAV produeix un volum anual impor- tant de projectes en colálaboraci» amb institu- cions molt diverses (BTV, Generalitat, Bombers, Gu“rdia Urbana, Institut dÍEducaci», Institut de Cultura, Institut del Teatre, Museu dÍHist…ria, etc.). Volem ressaltar el programa de r“dio Nexes, que lÍescola produeix setmanalment per a COM-R“dio des de fa m–s de set anys. COL·LABORACIÓ AMB LA UNIVERSITAT Parlem ara, si aix… –s possible, de futur. El claustre de lÍEMAV creu que lÍexperincia acu- mulada durant molts anys i el suport dÍuna metodologia pr…pia i a bastament comprova- da ens d»na, si m–s no, la fora moral per pro- posar lÍorganitzaci» dÍun graduat superior en ÒDirecci» dÍaudiovisualsÓ en colálaboraci» amb alguna universitat catalana de prestigi. Les raons s»n molt diverses i potser cap dÍe- lles determinant. ƒs m–s aviat el seu conjunt i, sobretot, la ilálusi» del colálectiu el que pot donar sentit a aquesta proposta. Per… el cert –s que no existeix actualment cap eina forma- tiva p´blica que faciliti a nivell universitari la preparaci» real i efectiva de persones capaci- tades per exercir tasques de comandament en lÍ“mbit de creaci» i direcci» de productes de fet –s una proposta inicial de la Universitat de Barcelona, ha estat ben acollit per lÍEMAV perqu enllaa amb un dels objectius inicials de lÍescola (la utilitzaci» de les noves tecnolo- gies a lÍaula), amb diferents cursos de forma- ci» del professorat realitzats durant els darrers anys i amb la l’nia futura de formaci» en les TIC (tecnologies de la informaci» i la comunicaci») que volem potenciar en colálaboraci» amb lÍInstitut dÍEducaci». El m“ster ÓComunicaci» audiovisual interac- tivaÓ (390 hores) sÍadrea a persones amb titu- laci» universit“ria o professionals dels mitjans que desitgin incorporar a la seva pr“ctica pro- fessional un domini profund de les tcniques de postproducci» no lineal i de la integraci» de fonts diverses en lÍ“mbit de la comunicaci» interactiva. Tant el m“ster com el postgrau comenaran el gener de 2004. LÍEMAV tracta dÍaprofitar, doncs, la seva relativa petitesa per adaptar-se m–s f“cilment a la situaci» extremadament canviant del seu sector professional. I t– un gran objectiu, que –s, al capdavall, el que realment importa. Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV) www.emav.com audiovisuals. El que manca –s la formaci» tc- nico-pr“ctica necess“ria per exercir aquestes funcions i la metodologia capa de confron- tar-la amb la realitat professional. Es tracta, doncs, de proposar una nova l’nia curricular perfectament compatible amb els cicles formatius, per… m–s profunda i creativa, i dÍextrapolar el sistema de projectes des dels actuals nivells educatius al graduat superior. Podr’em, aix’, incorporar al cat“leg de projec- tes una gamma de productes de m–s alt nivell art’stic i intelálectual: ficci» en format cinema- togr“fic o videogr“fic, programes de televisi» complexos i totes les aplicacions art’stiques o documentals de lÍaudiovisual i el multimdia. Pensem, en definitiva, en una escola espe- cialitzada en lÍensenyament de la tecnologia i la creaci» audiovisual, capa dÍabraar totes les professions relacionades amb el mitj“ amb una metodologia din“mica i innovadora. Una escola de referncia en el seu camp, com suc- ceeix en alguna de les ciutats m–s importants del m»n. LÍEMAV ha establert contacte amb la Univer- sitat de Barcelona. El nostre objectiu –s acon- seguir lÍadscripci» a aquesta instituci» per tal de poder impartir el Graduat com a t’tol propi de la universitat. Una adscripci» no –s un pro- c–s f“cil ni r“pid. Mentrestant, hem arribat a una srie de convenis que, dÍalguna manera, prefiguren i ens aproximen a lÍacord final: –s el cas, per exemple, del conveni que regula el reconeixement de crdits de lliure elecci» uni- versit“ria dÍalguns dels nostres cursos dÍespe- cialitzaci». O, m–s significatiu, el conveni entre lÍEMAV-Institut dÍEducaci» i la Universitat de Barcelona per tal dÍimpartir conjuntament un postgrau i un m“ster. El postgrau ÒRealitzaci» de recursos educa- tius per a InternetÓ est“ dissenyat per a perso- nes diplomades i llicenciades que es dediquin a la docncia i, en general, per a tothom que vulgui utilitzar les noves tecnologies en lÍactua- ci» docent. Aquest postgrau, de 186 hores, que e 736 SOM XARXANúm. desembre 2003 ÇEl postgrau de realitzaci» de recursos educatius per a Internet vol potenciar les noves tecnologies a lÍaula.È ÇUna escola especialitzada en lÍensenyament de la tecnologia i la creaci» audiovisual, din“mica i innovadora.È BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 7 L a nostra escola est“ situada al barri de Sant Mart’, molt a prop de la Sagrada Fam’lia i lÍHospital de Sant Pau, en una zona on suposada- ment no hi ha molta poblaci» immigrant. El 60% dÍalumnat del cen- tre, per…, prov– de fam’lies dÍorigen immigrant divers: majorit“riament de pa•sos llatinoamericans, per… tamb– dÍorigen magreb’, subsahari“, centreeuropeu i asi“tic. El centre va patir una prdua constant dÍalumnat, el qual va matricular- se en altres escoles de la zona, i el curs 1998-1999 el nivell de P5 nom–s tenia vuit alumnes. Per… tot va canviar amb lÍarribada dels fluxos migra- toris, ja que la nostra escola va acollir la majoria de nens i nenes dÍaques- ta poblaci». Aleshores vam comenar a constatar que un tant per cent elevat de pares i mares que portaven el seu fill o filla a lÍescola participaven molt poc, tant en les activitats colálectives com en les relacionades amb el seguiment escolar. Les raons eren diverses. Sens dubte, la llengua era una ra» important, ja que el catal“ no era la seva llengua vehicular, no la utilitzaven fora de lÍ“mbit escolar. Tot i aix’, la llengua no era lÍ´nica causa. Les condicions s…cioecon…miques de les fam’lies (horaris de feina molt amplis, sous m’nims, presncia dÍun sol dels progenitors, cohabitatge en la mateixa llar, en una alta proporci», de m–s de dues fam’lies...) fan que no puguin dedicar tot el temps que caldria al seguiment del seu fill o filla. A m–s, la participaci» dels pares i mares en la instituci» escolar no –s entesa en totes les cultures de la mateixa manera. El que per a nosaltres pot ser ÒnormalÓ i desitjable, per a altres cultures pot ser desconegut e8 36APUNTS Núm. desembre 2003 LES MALETES VIATGERES INTEGRACIÓ A L’ESCOLA I EDUCACIÓ EN L’AUTONOMIA LÍintercanvi afectiu, lÍeducaci— en lÍautonomia i la integraci— i apropament de lÍalumnat nouvingut i dels seus pares i mares al centre: tot aix˜ es va aconseguir amb unes maletes viatgeres a lÍinterior de les quals hi havia uns llibres que nens i nenes, pares i mares, anaven omplint de textos, dibuixos i fotografies. Aquesta Žs lÍexperincia que el CEIP Sant Josep de Calassan va iniciar al nivell de P-5 durant el curs 2002-2003. Aquest article recull el desenvolupament del projecte ÒSŽ el que el meu fill/a fa a lÍescolaÓ, presentat a la convocat˜ria Barcelona Identitats 2002: Barcelona educa en lÍautonomia. per… valorat com a enriquidor. A m–s, aquesta manera dÍentendre lÍesco- la podia ser percebuda com a invasora de lÍentorn familiar. Calia, doncs, arribar a un punt de trobada entre lÍescola i les fam’lies i tornar a repensar la qŸesti», i sempre en dues direccions: escolaÐfam’lia, fam’liaÐescola. Aquest posicionament de sortida va ser fonamental per poder establir activitats que demanaven la participaci» dels pares i mares, la qual va resultar aclaparadora. INFORMAR I INVOLUCRAR Convertir lÍescola en un marc amb una significaci» semblant per a les fam’lies i per a lÍescola suscitava m–s dÍun problema. La llengua dÍinter- canvi escolar entre lÍalumnat, el professorat i les fam’lies era el catal“, per… hi havia moltes resistncies. Sovint, les circulars de lÍescola en catal“ pro- vocaven poc inters, es perdien, es llenaven o no eren llegides; no les entenien, per… tampoc preguntaven. Moltes vegades era la insistncia de lÍalumnat el que feia que els pares i les mares Ésobretot les maresÉ preguntessin al professorat qu era el que el seu fill o filla volia dir. Calia que, tot i ser una llengua desconeguda o poc practicada per part de les fam’lies, fos carregada dÍafecte, respecte i empatia. Que fos una llengua viva. Era clar que hav’em de trobar canals a trav–s dels quals els pares i mares poguessin manifestar-se en la seva llengua vehicular. Calia trobar una activitat amb la qual les fam’lies fossin responsables del proc–s, amb la qual tamb– manifestessin la seva opini» dÍuna manera cr’tica, i vam con- cloure que les activitats amb suport visual eren del tot imprescindibles. EL LLIBRE INTERACTIU Es va decidir fer un petit resum, amb el format de llibre interactiu, de la din“mica de cada trimestre a lÍaula de P-5. Es recollien mostres de tre- balls, es fotografiava els nens i nenes durant tot el proc–s i sÍexplicava la hist…ria del trimestre. Ten’em molt en compte dÍexplicar tot all… que es feia a lÍescola sense la presncia directa dels pares i mares per, aix’, sus- citar el seu inters. Aleshores es va decidir transportar els llibres o llibretes dins dÍunes maletes, que anomenar’em Òmaletes viatgeresÓ. Inicialment, la idea era que hi hagu–s tres maletes, una per cada trimestre, que lÍalumnat sÍani- ria passant. Al final de cada llibre resum hi hauria una proposta de parti- cipaci» oberta als pares i mares amb les segŸents preguntes: ÇEs propiciava un intercanvi afectiu amb el suport de lÍescola: parlar del pa’s dÍorigen, jugar i recordar els contes que sÍexplicaven de petits.È BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 8 Ð Com –s el vostre pa’s? Ð Ens ajudeu a buscar informaci» dels lleons i lleones (nom de la classe)? Ð Qu conec de Barcelona? Aquesta idea inicial es va veure superada. Gaireb– tots els nens i nenes volien emportar-se una maleta. LÍexperincia es va iniciar a principis de curs de lÍany 2002, i a finals de setembre ja ten’em acabat el primer resum: com apren’em a llegir i escriure. LÍarribada de nou alumnat ens va permetre parlar novament del seu pa’s dÍorigen i sobre qu en recordaven, i vam proposar als pares i mares que parlessin una mica del seu pa’s. Cada setmana un nen o nena marxava amb la maleta. El llibre, en el qual hi havia una p“gina on sÍhavia transcrit algun comentari de cada alumne respecte al seu lloc dÍorigen, sÍhavia aturat just en el seu nom. Els pares i mares havien de fer amb el seu fill o filla una p“gina Òmolt bonicaÓ; tot valia. Les fam’lies sÍexpressa- ven normalment en la seva llengua i lÍescola feia una primera lectura en la llengua dÍorigen i, despr–s, els comentaris en catal“. El ritme de treball era lent, molt lent: la maleta trigava molt a arribar a lÍescola novament i els nens i nenes es desesperaven. Es van preparar maletes de farciment, que van acabar tenint un pes molt important, m–s del previst inicialment. I, finalment, van permetre que totes les fam’lies poguessin participar en el projecte. Durant el curs van circular les segŸents maletes: 1. Les maletes dels mesos Ð Setembre: Tornem de vacances Ð Octubre i novembre: Estudiem els lleons i lleones Ð Desembre i gener: El Nadal aqu’ i all“ Ð Febrer-abril: Òpoti potiÓ 2. Contes 3. Canons 4. Endevinalles 5. Rodolins 6. La maleta de llegir 7. La maleta de jocs INTERCANVI AFECTIU El m–s interessant va ser comprovar com els nens i nenes de P-5 podien explicar perfectament el que es feia a lÍescola a les seves fam’lies. Quan no els entenien, aconseguien que els seus pares i mares preguntessin. Es propiciava un intercanvi afectiu amb el suport de lÍescola: parlar del pa’s dÍorigen, jugar, recordar els contes que sÍexplicaven de petits, cantar canons, estar informat del que es feia a lÍescola, sentir que era important... La idea va agradar molt, i molts pares i mares, quan no rebien cap maleta, ens en reclamaven. Els nens i nenes tamb– estaven contents, tant del proc–s com dels resultats, ja que es reconeixien com a actors directes en la producci». LÍexperincia va ser molt positiva. Era un plaer fer visible el que es feia a lÍaula, no fer-ne un misteri; veure com els nens i nenes ho explicaven, veure la diversitat de respostes i acceptar-les, tenir en compte aspectes que ignorem per no veure lÍaltre. El reconeixement anava en totes direc- cions: lÍalumnat, les fam’lies, el professorat. Crec que totes les fam’lies van tenir la sensaci» de la import“ncia de lÍescola i del clima de respecte que existia. I tot gr“cies a unes maletes viatgeres. Teresa Su”Ž Mestra del CEIP Sant Josep de Calassan Per a m–s informaci»: www.xtec.es/centres/a8002733 e 936 APUNTSNúm. desembre 2003 ÇLes fam’lies van tenir la sensaci» de la import“ncia de lÍescola i del clima de respecte que existia. I tot gr“cies a unes maletes viatgeres.È Erika Castilla BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 9 JULEN I MERITXELL, ALUMNES DE 5é DEL CEIP AUSIËS MARCH Julen: Barcelona est“ una mica bruta perqu molta gent no llena els papers a les papereres. Fins i tot, alguna vegada he dit a un amic que no tiri coses a terra. I no entenc que a algunes persones els agradi viure al damunt de la brut’cia. Segur que a casa seva no ho fan, i aix… –s culpa dels pares i mares, que els haurien de dir que fora de casa els papers tamb– es llencen a les papereres. Meritxell: No entenc com no vigilen les motos que fan molt soroll. Jo he vist com passen per davant de la Gu“rdia Urbana, i no els diuen res. Crec que nÍhi ha prou, de gu“rdies, per… no s»n on haurien de ser. Tamb– sÍest“ fent malb– el mobiliari urb“, i sobretot ho fa gent molt jove. Han de saber que –s de tothom i que no poden fer el que vulguin. ËNGELA I MARIO, ALUMNES DE 6é DEL CEIP AUSIËS MARCH Ëngela: La gent de la nostra ciutat hauria de saber que si no lÍembruta, no fa sorolls molestos i no contamina, podrem gaudir dÍuna ciutat millor en el futur. I aix’, la meva mare ja no dir“ m–s que vol anar a viure a fora de la ciutat. Mario: No em sembla just que la gent que treballa netejant la ciutat hagi de fer m–s feina de la normal perqu la gent no es comporta correc- tament. Amb les pintades passa el mateix: segur que si alg´ pint–s la casa dÍaquestes persones que embruten, ja no els faria tanta gr“cia. ESPERANZA, DE LÍAMPA DEL CEIP AUSIËS MARCH Esperanza: Crec que vivim en una ciutat i en una societat on ens agrada la festa, i tampoc ara podem prohibir-ho tot. ƒs dif’cil, per… sÍha de trobar lÍequilibri entre els que volen festa i els que volen descansar. Tamb– molts dels problemes de lÍincivisme s»n producte de la societat en la qual vivim i dels nous costums. Anem tots amb molta pressa i el nostre estil de vida ens exigeix portar un ritme frentic. Els cotxes toquen el cl“- xon, i tothom vol arribar a lÍhora i exigeix els m“xims serveis, i crec que viure dÍaquesta manera provoca accions inc’viques. Aix… tamb– afecta lÍeducaci» dels nostres fills i filles: com que anem amb presses tota lÍes- tona, no els dediquem el temps necessari. e10 36OPINEM Núm. desembre 2003 Natˆlia Limones Natˆlia Limones UN DEBAT AL VOLTANT DELS DesprŽs que lÍAjuntament ha posat en marxa un pla per a la promoci— del civisme a la ciutat, hem visitat el CEIP Ausi“s March i lÍInstitut Joan dÍËustria per analitzar els comportaments i les responsabilitats en els actes inc’vics. Alumnat i professorat aporten els seus punts de vista, les seves vivncies personals i, fins i tot, suggeriments per tenir en compte. Cadasc´ ha donat la seva visi—, per˜ ha quedat clar que la lluita pel civisme Žs una responsabilitat compartida. Com ha dit una de les noies, ÒJo vull viure tota la meva vida a Barcelona i per aix˜ demano a tothom que no lÍembrutiÓ. PARLEM DE CIVISME BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 10 PILAR, TUTORA DE 6é DEL CEIP AUSIËS MARCH Pilar: Es poden millorar moltes coses, per… crec que anem pel bon cam’. Fa temps, ning´ podia pensar que acabar’em utilitzant diferents bosses dÍescombraries per fer una recollida selectiva de la brossa. I ara, en canvi, ho fem sense cap problema. ƒs m–s una qŸesti» dÍeducaci» que de c“stig, perqu molta gent que t– actituds inc’viques no pensa en les conseqŸncies dels seus actes. Resoldrem el problema si aconseguim que la gent actu• c’vicament per- qu li surt de dins, no perqu la castiguem o la multem. No es tracta de prohibir anar a la platja a les nits, per exemple, sin» de fer-ne un bon ´s. A lÍescola ho treballem cont’nuament en la vida quotidiana del centre. Els nens i nenes poden aprendre comportaments c’vics a lÍescola, per… qu passa quan surten del centre? El treball ha de continuar per part de les fam’- lies, perqu no nÍhi ha prou que aprenguin a no tirar papers a terra a lÍesco- la. Tamb– les mateixes institucions han de vigilar els seus comportaments. MARIO, SANDRA, MARTà I BEA, ALUMNES DE 3R DÍESO DE LÍIES JOAN DÍËUSTRIA Mart’: Crec que si la ciutat o el barri estan bruts –s per culpa de la gent. ƒs la gent qui embruta i –s la gent la que no hauria dÍembrutar tant. Jo veig que hi ha un servei que neteja els carrers, per tant, no crec que es pugui dir que no es fa res perqu la ciutat estigui neta. ƒs la gent qui despr–s no ho conserva net. ƒs una qŸesti» dÍeducaci», a lÍescola, per… tamb– a casa teva. Per molt que s“pigues que no es pot tirar un paper a terra, si veus el teu pare que ho fa, doncs tu fas el mateix, i no creus que estiguis actuant incorrectament. La sensaci» que tinc –s que molta gent creu que el carrer no –s seu, que –s dels altres, que no forma part de casa seva, i per tant els importa poc si est“ brut. Creuen que al darrere ja vindr“ alg´ a recollir el paper que han tirat. SÍha de tenir conscincia que el carrer tamb– –s teu i lÍhas de cuidar. Sandra: Amb el c“stig o la sanci» no sÍaprn. Tamb– –s veritat que, per exemple, si veig alg´ que no ajuda una persona gran li ho far– saber, per… moltes vegades veig com es tiren papers a terra, i all“ es queden. Mario: Fa poc, van inaugurar una plaa al barri i al cap de pocs dies ja estava bruta, plena de papers pel terra i de pintades. A vegades, la ciuta- dania no valora el que t–. Ara estan fent obres per tapar la Gran Via i que no hi hagi tant soroll, per… a la vegada les obres tamb– fan molt soroll, i aix… sÍhauria dÍevitar. No pot ser que molt dÍhora al mat’ ja estiguin fent soroll. I, pel que fa a alguns ve•ns, nÍhi ha un que sembla que tingui una fusteria a casa seva. La gent es pensa que a casa seva pot fer el que vulgui. Bea: El problema es pot solucionar si la gent pren conscincia. No crec que amb m–s multes i sancions la gent canvi• el seu comportament. ROSARIO, PROFESSORA DE 3R DÍESO DE LÍIES JOAN DÍËUSTRIA Rosario: La manca de civisme –s producte dÍuna prdua dels valors. Per… no nom–s podem assenyalar els nois i noies m–s joves. ƒs la societat en general la que ha perdut uns valors que abans tenia. SÍha perdut un dels valors m–s importants: el respecte. A lÍinstitut intentem participar en projectes que fomenten el civisme i la solidaritat. Per exemple, ´ltima- ment hem colálaborat en una campanya de recollida dÍaliments per a pa•sos pobres. e 1136 OPINEMNúm. desembre 2003 Natˆlia Limones ÇResoldrem el problema si aconseguim que la gent actu• c’vicament perqu li surt de dins, no perqu la castiguem o la multem.È ÇAlguns creuen que al darrere ja vindr“ alg´ a recollir el paper que han tirat. SÍha de tenir conscincia que el carrer tamb– –s teu i lÍhas de cuidar.È COMPORTAMENTS I LES RESPONSABILITATS Tatiana D. MattheusTatiana D. Mattheus BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 11 Vict˜ria Camps Catedr“tica de Filosofia Moral i Pol’tica a la Universitat Aut…noma de Barcelona Ta ti an a D . M at th ew s BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 12 C al una transformaci» de la voluntat de les persones, la qual nom–ses produeix si un seguit dÍh“bits, costums o bones maneres s»n cul-tivats amb const“ncia, pacincia i assidu•tat. El civisme –s una acti- tud, una manera de ser basada en la convicci» que tota societat Éo tota ciu- tatÉ t– uns interessos comuns que cal defensar. Ents aix’, el civisme ha acabat sent el concepte que sintetitza els m’nims tics que qualsevol membre dÍuna comunitat democr“tica i laica hauria dÍacceptar i assumir. Si donem per v“lida aquesta primera idea, que no –s suficient tenir un rgim i unes institucions democr“tiques perqu les persones se sentin i es mantinguin com a bons ciutadans o ciutadanes, el que haurem de pre- guntar-nos –s: quines s»n les causes, els motius o les raons que fan tan dif’cil o tan vulnerable la conscincia c’vica? Qu fa que les persones oblidin tan r“pidament que viure en comunitat implica preocupar-se no sols dÍun mateix, sin» tamb– dels altres? O que gaudir dÍuna srie de ser- veis i b–ns p´blics ens obliga a fer nostres uns determinats deures: el que –s p´blic ha de ser conservat, utilitzat amb prudncia i amb cura, ben repartit i distribu•t, des de la creena, una altra vegada, que no estem sols en aquest m»n, ans vivim entre altres persones amb necessitats semblants a les nostres. Tornant a la pregunta anterior: per qu ens costa tant pensar en els altres? Una resposta gaireb– …bvia i freqŸent a lÍesmentada pregunta –s que vivim una crisi de valors indubtable i sense precedents. El relati- visme creixent, la falta de referncies clares i fixes, el trontollar de les tradicions i els costums, la diversitat de formes dÍuna instituci» tan b“sica com la fam’lia, lÍabsncia de doctrines religioses o pseudo-reli- gioses..., tot plegat acaba en un desconcert respecte als valors m–s fonamentals. Aix’, no pensem en els altres perqu hem perdut el nord respecte als valors que haurien dÍorientar la vida de les persones. La solidaritat, el respecte, un cert altruisme, s»n valors absents en un m»n marcat per la competitivitat, lÍagressivitat, i per un individualisme des del qual tot el que no sigui lÍinters propi es converteix en una molstia que cal eliminar. e 1336 A FONSNúm. desembre 2003 CAP A UNA IMMERSIÓ CÍVICA Fer una bona ciutadania Žs una de les assignatures pendents de les democr“cies actuals. Potser ho Žs encara mŽs en les democr“cies joves com la nostra que van donar per descomptat un sup˜sit que la realitat no confirma: la idea que la renovaci— de les institucions i la instauraci— de la democr“cia produeixen autom“ticament una regeneraci— de les persones. La realitat demostra que no Žs certa. La sensibilitat ciutadana o el sentit c’vic no sÍimprovisen dÍun dia per lÍaltre, sin— que demanen un esfor continuat i sostingut. CRISI DE VALORS Ara b–, com deia abans, la resposta que remet a la crisi de valors –s una sortida f“cil que no va al fons del problema. En primer lloc, cal recordar que els valors tics, que s»n dels que parlem, sempre han estat anhels o ideals a assolir, no realitats ni components de les nostres pr“ctiques. Cap poca no ha estat exemplar pel que fa a la realitzaci» dÍuns valors tics que, dÍuna altra banda, mai no sÍhan deixat de proclamar. El divorci entre la teoria i la pr“ctica –s un dels grans temes que han preocupat els fil…- sofs que han reflexionat sobre l͏tica, des dÍArist…til fins a Rawls o Haber- mas. La crisi de valors no –s cap novetat. Si volem afrontar-la, el que hem de preguntar-nos –s qu la motiva, qu fa especialment dif’cil avui que la gent es mostri m–s solid“ria i m–s respectuosa. Una resposta tan insatisfact…ria com lÍanterior seria la que vol trobar la causa de tots els nostres mals en els defectes de lÍeducaci». Sovint ens lamentem que falta educaci» o que lÍeducaci» –s, en el fons, Òmala edu- caci»Ó, per ser m–s clars. Amb aix…, traslladem a les institucions m–s pr…- piament educadores Éfam’lia i escolaÉ el dficit de civisme. ƒs una altra manera de fugir dÍestudi, ja que, si lÍeducaci» –s deficient, el que hauria de preocupar-nos –s per qu costa tant educar b–. Qu est“ pas- sant perqu la fam’lia, lÍescola, la pol’tica, tot i saber i repetir que lÍedu- caci» –s molt important, acabin desentenent-se de les obligacions educa- tives o no seÍn surtin en la tasca dÍeducar en i per al civisme? ƒs un problema de desorientaci» respecte als continguts educatius, de manca dÍautoritat dels que han dÍeducar, de des’dia generalitzada, o de falta de convicci» respecte a la gravetat del problema? Intentar– apuntar quines s»n les circumst“ncies que avui fan especial- ment dif’cil lÍeducaci» c’vica. Per comenar, lÍeducaci» en els valors de la solidaritat i el respecte als altres Éque diria que s»n la s’ntesi dels valors c’vicsÉ –s m–s dif’cil que mai perqu la socialitzaci» –s b“sicament una socialitzaci» pel consum. LÍindividu del nostre temps –s, per sobre de tot, consumista, no ciutad“. Vol ser lliure nom–s per gaudir individualment de la llibertat, no per posar-la, ni que sigui en una petita part, al servei dels altres. No –s estrany que la formaci» en els valors democr“tics i c’vics costi tant, quan tot el que tenim a lÍentorn incita a pensar nom–s en un mateix. Fins i tot la conscincia ciutadana, que sembla despertar de tant en tant i que darrerament sÍha vist exemplificada en les manifestacions contra la guerra o en les mobilitzacions per ajudar els damnificats del Prestige, podria no ser res m–s que la reacci» a una necessitat no del tot esmorte•da: la de fer front a la mala conscincia provocada per la visi» directa i a temps real de la prepotncia dels rics i poderosos i la poca con- sideraci» cap als que pateixen. ÇLa solidaritat, el respecte, un cert altruisme, s»n valors absents en un m»n marcat per la competitivitat, lÍagressivitat, i lÍindividualisme.È BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 13 Ens trobem, doncs, davant el reconeixement te…ric dÍuns valors no sols poc presents o inexistents en els comportaments reals, sin» gaire- b– impossibles de ser impulsats. Per dir-ho breument, els missatges que envia la realitat quotidiana, la que ofereix la televisi», la que vivim a casa o a la feina, la que veiem al carrer, destrueix immediatament qualsevol brot dÍidealisme que apunti a una realitat social m–s amable per a tothom. EDUCAR PEL CIVISME En segon lloc, cal tenir en compte que educar c’vicament –s quelcom m–s complicat que ensenyar matem“tiques o hist…ria. No es tracta de conver- tir el civisme en una assignatura m–s, sin» que hi hauria dÍhaver una immersi» total en el civisme: la immersi» en una realitat que ens bombar- degi constantment amb missatges a favor del comportament c’vic i, m–s important encara, que ens mostri el civisme en els comportaments dels nostres dirigents. No –s aix… el que fa lÍeconomia de mercat per socialit- zar-nos en el consum? La publicitat, que –s el suport dÍuna gran part de la cultura que ens envolta, no contribueix a formar ciutadans sin» consumidors. Si educar en els valors c’vics –s, sobretot, una pr“ctica i un aprenentatge que t– un component important dÍimitaci», caldr“ ima- ginar i provocar una immersi» que produeixi els efectes desitjats. Les formes de vida sÍinculquen per aquesta via. Aix’ –s com hem aconseguit avanar en el coneixement i lÍ´s de la llengua, a trav–s dÍuna pol’tica real dÍimmersi» lingŸ’stica. Si de veritat creiem que el civisme –s tan important, no haur’em de fer un esfor similar al que hem fet amb la llengua? Tot –s qŸesti» de prioritats. Tal com lÍentenc, la immersi» ha de comptar amb la complicitat de tot- hom. No val que, per exemple, un ajuntament decideixi posar en marxa una srie de projectes de neteja dels carrers, dÍamortiment dels sorolls, de protecci» dels espais p´blics, de reciclatge de les escombraries, si no hi ha un m’nim de vigil“ncia i diligncia per part de les administracions per tal que les normes sÍapliquin. Tampoc hi haur“ immersi» si el que es vol construir des de lÍescola o des de les fam’lies ho desf“ una televisi» que prescindeix dels valors c’vics. Finalment, han de ser els pares i les mares, el professorat, els dirigents pol’tics i no pol’tics, tots aquells que tenen m–s responsabilitat i que inevitablement s»n el marc de refern- cia dels m–s joves, els que han de creure Éi demostrar que sÍho creuenÉ que el civisme –s un valor. El civisme es transmet sobretot a trav–s de lÍexemple. Bibliografia Camps, Vict…ria, i Giner, Salvador: Manual de civisme. Ariel, Barcelona, 2001. Camps, Vict…ria: Una vida de calidad. Cr’tica, Barcelona, 2001. Camps, Vict…ria: Qu– hay que ense”ar a los hijos. Debolsillo, Barcelona, 2000. Camps, Vict…ria: Paradojas del individualismo. Cr’tica, Barcelona, 1999. Camps, Vict…ria: Virtudes p´blicas. Espasa Calpe, Madrid, 1993. Debray, R–gis: El civisme explicat a la meva filla. Emp´ries, Barcelona, 2000. Mata, Marta: Civisme i urbanitat. Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1993. e14 36A FONS Núm. desembre 2003 O lga Llopis ÇNo –s estrany que la formaci» en els valors democr“tics i c’vics costi tant, quan tot el que tenim a lÍentorn incita a pensar nom–s en un mateix.È BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 14 L a majoria de nosaltres, per no dir tots,criem que lÍhomosexualitat no podiatenir res a veure amb una fam’lia com la nostra. Probablement, no hi hav’em pensat mai, que els homosexuals en tinguessin, de fam’lia. Ens havien previngut de les dificultats que podr’em trobar en lÍexercici de la nostra tasca de pares o mares i educadors, per… ning´ no ens havia parlat mai de la possibilitat de tenir un fill gai o una filla lesbiana. Avui, lamentem aquesta ignor“ncia per tot el que ha representat per a nosaltres, per… encara ens dol m–s perqu ens ha impedit de fer cos- tat als nostres fills o filles quan m–s ens neces- sitaven, –s a dir, durant el proc–s de descoberta o acceptaci» de la pr…pia homosexualitat. Quan ens assabentem que un fill o filla –s homosexual, els pares i mares quedem angoi- xats i desconcertats: com pot ser que un fill nos- tre o filla sigui homosexual! No entenem res, o de vegades no volem entendre res. LÍestat de confusi» en qu ens trobem desvetlla en nosal- tres un sentiment de culpa, i ens fem un munt de preguntes: Per qu ens ha tocat a nosaltres? Qu hem fet malament? ƒs que potser no lÍhem psicologia, entre dÍaltres, perqu ens parlessin de lÍhomosexualitat. Escoltar les seves aporta- cions ha contribu•t a millorar els coneixements que els pares i mares tenim sobre el tema. LÍin- tercanvi dÍexperincies amb associacions o grups que viuen realitats diferents ha estat una activitat humanament enriquidora. Una petita per… significativa mostra de canvi social –s que cada vegada hi ha m–s estu- diants de secund“ria i universitaris que acu- deixen a la nostra associaci» per demanar-nos informaci». LÍhomosexualitat comena a ser un dels centres dÍinters dels treballs que alguns joves fan durant el curs. Aix’ mateix, una alumna de psicopedagogia, M. Pilar Cabrerizo, ens f–u arribar el seu treball ÒEdu- caci»n sexualÓ, que –s una reflexi» adreada als professionals de lÍeducaci» perqu, quan parlin amb lÍalumnat de la sexualitat, tinguin en compte les diferents orientacions sexuals. Actualment, estem treballant en un nou pro- jecte: ÒLa normalitzaci» de lÍhomosexualitat dins dels nuclis familiars. Crisi de valors i dÍe- ducaci» dels sentiments en la societat en generalÓ, que, amb aquest nom i des de les escoles, volem presentar a les fam’lies i a tota la comunitat educativa. La diversitat –s, doncs, el nostre principal objectiu; ensenyar-la hauria de ser tan important com qualsevol altra mat- ria escolar, perqu entendre-la i compartir-la aplana el cam’ de la vida. LÍescola hauria dÍen- senyar-nos a viure, hauria de fer persones conscients dels seus sentiments i formar part dÍun colálectiu ampli de diferncia. Esther Nolla Presidenta de lÍAMPGIL www.ampgil.org educat b–? Podem fer alguna cosa perqu no ho sigui? I si visit–s un bon professional: un metge, un psiquiatre, un psic…leg...? Tard o dÍhora, els pares o mares reaccionem, ja que a mesura que el nostre cor sÍasserena i comencem a mirar-nos la realitat cara a cara, descobrim que el que tenim davant nostre no –s un problema. ƒs una persona homosexual, gai o lesbiana, i a m–s a m–s, –s el nostre fill o la nostra filla. ƒs molt important recordar al conjunt de la societat que la realitat homosexual encara no –s prou respectada ni gaudeix del reconeixe- ment que es mereix. LÍescola –s un dels “mbits on aix… encara passa. Per aquest motiu, una de les nostres activitats principals –s fer xerra- des a les AMPA dels centres educatius per omplir el buit que hi ha en matria dÍeducaci» sexual, ja que els llibres de text no parlen dÍhomosexualitat. En aquest sentit, cal recor- dar que el Parlament de Catalunya va aprovar el passat mes de febrer introduir en els curr’- culums escolars el coneixement de la diversi- tat sexual i tractar-la com un fet real i leg’tim. ACTIVITATS I PROJECTES Actualment, lÍassociaci» es reuneix al Casal Lambda, un centre associatiu sense “nim de lucre que t– com a objectiu la normalitzaci» del fet homosexual i que treballa des del 1976. Per poder mantenir el nivell de treball i aconseguir nous objectius, ha estat fonamental que les administracions p´bliques, concretament la Generalitat de Catalunya, lÍAjuntament de Bar- celona i la Diputaci» de Barcelona, conegues- sin la nostra associaci» i li donessin suport. La nostra tasca m–s important ha estat lÍa- tenci» als pares i mares Éper telfon, princi- palment, en el Grup dÍAjuda M´tua (GAM). En el transcurs dels ´ltims anys, i amb la colálabo- raci» del Grup Jove de la Coordinadora Gai-Les- biana, hem editat, en castell“ i catal“, la Guia per a pares i mares i Com dir-ho als pares, dos opuscles que vam traduir dels originals angle- sos, elaborats per pares i mares de persones homosexuals i per Amics de Gais i Lesbianes de Nova York. LÍassociaci» tamb– ha convidat diversos pro- fessionals de lÍantropologia, la sexologia o la e 1536 ASSOCIACIONSNúm. desembre 2003 ÇLa realitat homosexual encara no gaudeix del reconeixement que es mereix. LÍescola –s un dels “mbits on aix… encara passa.È EDUCAR EN LA DIVERSITAT SEXUAL LÍAssociaci— de Mares i Pares de Gais i Lesbianes vol atendre i orientar els pares i mares que estan desconcertats a causa de lÍhomosexualitat dÍun fill o dÍuna filla, i acompanyar-los en el procŽs dÍadaptaci— de la nova realitat. Aix’ mateix, pretŽn sensibilitzar la societat sobre el fet homosexual i, finalment, donar suport als nostres fills i filles i a la resta de gais i lesbianes en la tasca per promoure els principis democr“tics que defensen la dignitat i la igualtat de les persones. BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 15 despr–s de ser director de lÍInstitut dÍEduca- ci», el van traslladar al negociat de Cementiris de lÍAjuntament. I tot per defensar amb fervor lÍacci» educativa municipal. LÍescola municipal era una escola de referncia, ho –s i ha de con- tinuar sent-ho. Una escola on es van fer els experiments m–s agosarats en educaci». Llegir el diari de do”a Rosa Sensat, com aleshores li diem, posava la pell de gallina. Eren escoles modernes, amb unes caracter’stiques molt pr…pies. Barcelona era un referent parlant dÍescoles i hem de lluitar perqu aix’ sigui en el futur Éno nom–s pel que fa a les escoles municipalsÉ, ja que nÍhi va haver dÍaltres que sÍho van jugar tot, escoles com ara Talita o Costa i Llobera, que van ser el que jo en diria escoles de resistncia. Com recorda els seus primers temps de mestra municipal? Quan vaig comenar a fer de mestra va ser per raons econ…miques. Encara estudiava batxillerat i ho feia per guanyar quatre pesse- tes. Quan vaig iniciar la meva feina a les esco- les de lÍAjuntament, i aleshores em donaven 600 pessetes, va ser al parvulari de les cases barates dÍHorta. ƒrem quatre mestres, i tres –rem persones que sent’em lÍeducaci» dÍuna manera diferent. La figura, el perfil, la feina del professorat. Ha canviat molt des que v“reu comenar a donar classes? No entenc massa el tipus actual de profes- sorat, tan especialitzat. Nosaltres, el professo- rat de la nostra generaci», fiem de tot. Si hav’em de donar classes de qu’mica, ho fiem. Si eren dÍhist…ria, tamb–. Em sembla que edu- car t– una funci» global. Per exemple, sempre trobava una can» per cantar abans dÍuna clas- se dÍhist…ria o de cincies. Ara, hi ha massa compartiments estancs des que els nens i nenes s»n ben petits. Jo tamb– ho vaig patir. Quan tenia deu anys, ja feia el batxillerat i em trobava el professor de matem“tiques, el de cincies, etc. Era una manera molt diferent dÍensenyar de com em deia el meu pare, i patia molt. Despr–s, quan vaig comenar la meva professi» com a mestra, potser de manera inconscient, vaig intentar evitar convertir-me en una mestra nom–s dÍuna cosa. Tampoc no entenc les normes tan r’gides a les escoles. A partir dÍuna certa edat dels nois i noies, entenc els horaris fixos, per… quan s»n m–s petits, sÍhan dÍaprofitar els moments en els quals es troben m–s receptius. Si una clas- se est“ funcionant, per qu ha de durar nom–s una hora? Aquest mes de desembre sÍinaugura lÍex- posici— ÒUn segle dÍescola a BarcelonaÓ, que –s un recorregut pels m–s de cent anys dÍacci— educativa municipal i popular. Vost ha cone- gut molt b– lÍescola municipal i la seva evolu- ci—. Cap a on anem ara? Jo sempre he continuat la lluita que el meu pare va fer a favor de lÍescola municipal. Ell hi va lluitar molt, tota la seva vida. Tant, que al final va acabar treballant al cementiri, ja que, e16 36PERSONATGES Núm. desembre 2003 “L’ESCOLA MUNICIPAL HA ESTAT SEMPRE UNA REFERÈNCIA” MARIA MARTORELL La vaig veure entrar per la porta i la vaig imaginar, ara fa mŽs de seixanta anys, asseguda a la taula amb el seu pare, lÍArtur Martorell. Compartint el plaer de la lectura, que tant agradava a lÍArtur, i escoltant com explicava el seu desig de ser un bon mestre per a tothom. Ara, desprŽs de tant temps, Žs ella qui repassa la seva vida dedicada a lÍeducaci—, la seva experincia com a mestra en temps dif’cils, les seves vivncies amb tants nens i nenes a les escoles on va treballar. Defensora de lÍescola municipal, on va passar la major part de la seva vida professional, la Maria Martorell forma part dÍuna mem˜ria que no haur’em dÍoblidar. ÇVam passar junts una guerra, la seva estada a la pres» i tota una dictadura. Nom–s tinc paraules dÍagra•ment cap al meu pare.È Jordi Oliver BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 16 Les condicions eren terribles. Recordo una glaada, un 2 de febrer Édiu la data sense dubtar ni un moment. Per arribar a lÍedifici hav’em de pujar el cam’ del Tur» de la Peira, on hi havia les cases barates, per… despr–s de la glaada, vam estar molts dies sense poder arribar-hi. Quan vam poder tornar-hi, ens vam passar molts dies picant de peus i mans. Vam decidir anar a lÍAjuntament a reclamar estufes de llenya. Els nens no podien agafar els llapis, nens mal nodrits i mal vestits. I lÍaleshores regidor de Cultura, un tal Maluquer, em va dir ÒAs’ no se apolillar‡n ustedesÓ. Jo li vaig dir que si no ho feia aniria a Sanitat amb la gr“fica de les temperatures i tancar’em lÍescola sota la meva responsabilitat. LÍendem“ vam tenir estufes. Tota la meva vida professional va ser una lluita constant, per… tamb– era un est’mul. Durant un temps, per˜, va demanar lÍex- cedncia i va deixar de treballar com a mestra municipal. Quins en van ser els motius? Quan el meu pare es va morir el 1967, jo ja estava cansada de les hist…ries que es vivien a lÍescola municipal. No era f“cil treballar amb la situaci» pol’tica que es vivia, per… no volia dei- xar-ho, perqu, com feia el meu pare, hi creia i estava compromesa amb lÍescola municipal. Vaig pensar que no podia deixar-ho mentre el meu pare estigu–s viu. Ja feia temps que el Jordi Gal’, fill de lÍAlexandre Gal’, volia que an–s a tre- ballar a lÍEscola Sant Gregori que ell dirigia. Quan el meu pare es va morir, vaig pensar que era el moment. Vaig demanar una excedncia i vaig estar-me a Sant Gregori fins al 1977. Li va tocar viure tota la dictadura, i ser mestra en aquella poca no devia ser gens f“cil, oi? A vegades, sento mestres que es queixen de les dificultats amb qu treballen. I pot ser veri- tat, per… en aquella poca... [sospira ]. Jo recordo que a lÍEscola del Bosc de Montju•c vaig ensenyar a les nenes a tenir dues llibre- tes: en una hi feien el catal“ i lÍaltra, per dir-ho dÍalguna manera, era lÍoficial. Van aprendre que, quan venia lÍinspector, havien dÍamagar la llibreta del catal“. Em sembla que aix… tamb– era educaci». e 1736 PERSONATGESNúm. desembre 2003 ÇEt fa molta ilálusi» que encara hi hagi gent que seÍn recordi. LÍalumnat sempre recorda un mestre que els ha estimat.È LÍaltre dia em va venir a veure un home de cinquanta anys, que ja –s avi, que va ser alum- ne meu a lÍEscola Ignasi Igl–sias, cap als anys cinquanta. Va trobar la meva adrea i em va venir a veure a casa. Encara guardava la llibre- ta que havia dedicat a tot lÍalumnat quan meÍn vaig acomiadar perqu me nÍanava a treballar a lÍEscola del Bosc. Aquest home em va dir: ÒVost era lÍ´nica persona que em parlava en catal“Ó. Et fa molta ilálusi» que encara hi hagi gent que seÍn recordi. LÍalumnat sempre recor- da un mestre que els ha estimat. I amb aix…, no vull dir que ara no passi. Per les seves paraules, el seu pare, lÍArtur Martorell, va ser molt present a la seva vida i a la seva professi— com a mestra. No voldria que alg´ pens–s que el meu pare va imposar-me res. Ni a mi, ni als meus ger- mans. Sens dubte, quan jo era jove, les conver- ses amb ell sobre lÍeducaci», sobre lÍescola, eren constants. Quan arribava a casa a la tarda, li explicava com havia anat la classe i aleshores ell em deia: ÒPer qu no agafes aquest llibre?Ó. Per… no era cap mena dÍadoc- trinament. Era simplement una conversa. Vam viure moltes coses junts. Quan ell va morir jo tenia 44 anys, i, per tant, vam compartir mol- tes estones. I tamb– vam passar junts una gue- rra, la seva estada a la pres» i tota una dicta- dura. Nom–s puc tenir paraules dÍagra•ment cap al meu pare. I com li agradaria que seÍl record–s, el seu pare? Com un mestre, com un educador. Va fer moltes coses per lÍeducaci» municipal. Va ser una de les “nimes del Patronat Escolar. Va fer tantes coses..., per…, sobretot, era un mestre. Recordo que quan es va morir entre tots els germans vam parlar sobre qu posar’em a lÍesquela. I vam decidir posar, a part del seu nom, Artur Martorell Bisbal, ÒmestreÓ. Nom–s mestre. Ell volia ser recordat com un mestre, amb tot el que implica ser mestre. Ara, sembla que mestre nom–s vol dir estar davant dÍuns nois i noies donant una lli». Mestre vol dir moltes coses. I la Maria Martorell, com lÍhem de recordar? Els meus nebots, que em recordin com la seva tieta, i lÍaltra gent, com a bona persona, i ja estar– tranquilála. No crec que se mÍhagi de recordar per res. Vaig ser mestra perqu hi creia. Et fa ilálusi» que alg´ et porti una plante- ta com a record per haver estat la seva mestra, per… jo no espero res. He treballat molt per lÍe- ducaci», perqu creia que sÍhavia de fer. Maria Martorell i Codina Vaig n–ixer el 1923 a Barcelona i s»c filla de lÍArtur Martorell i la Maria Codina. Vaig estudiar Magisteri i el 1941 vaig entrar a treballar com a mestra de lÍAjuntament des- pr–s de superar les oposicions, en la primera de les tres convocat…ries que es van fer des- pr–s de la Guerra Civil. Vaig treballar en el par- vulari de les cases barates dÍHorta, i despr–s, a lÍEscola Ignasi Igl–sias de Sant Andreu i a lÍEs- cola del Bosc a Montju•c, fins que el 1968 vaig demanar una excedncia per deixar lÍInstitut dÍEducaci» i entrar a lÍEscola Sant Gregori. Al cap de deu anys, vaig tornar a lÍAjuntament i vaig treballar a lÍactual Escola Tur» Blau. El 1988 em vaig jubilar i ara segueixo fent feina per al Secretariat de Corals Infantils de Catalunya elaborant la revista La Circular del CIC, dedicada al cant coral infantil. ƒs lÍ´nica revista especialitzada en cant coral infantil dÍEuropa. Sempre he estat una lluitadora i defensora del cant coral a Catalunya, des que, juntament amb el meu germ“, Oriol, vam fundar la Coral Sant Jordi. Un desig que no ha complert. Cuinar b–. Un que s’. Trobar sempre el costat positiu de les per- sones i els esdeveniments. Qu colálecciona? Figures i gravats amb ocells. Una virtut seva. Intentar conservar les meves amistats. Una virtut que admira dels altres. Saber escoltar. Qu li fa por? El cam’ que sÍinsinua pol’ticament a tot el m»n. Un consell que li han donat i vol compartir. No fer les coses precipitadament. Per a vost lÕescola... De quin color –s? ƒs neta. Quin dia de la setmana? El dijous. Quina estaci— de lÍany? La tardor. Quin menjar? La fruita i la verdura. Quina flor o planta? El llessam’. Jordi O liver BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 17 C asa Ësia –s un consorci p´blic formatper tres institucions (Ministeri dÍAfersEstrangers, Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya) que vol donar a conixer el m»n asi“tic en el nostre pa’s. La seva presncia a Barcelona fa que les seves activitats es concentrin a la nostra ciutat i que Barcelona gaudeixi, per exemple, de lÍ´nica mediateca dedicada a temes asi“tics que hi ha a lÍEstat espanyol. Els eixos de lÍactuaci» de Casa Ësia s»n tant lÍecon…mic com el cultural i lÍeducatiu. Dins de lÍeix educatiu, Casa Ësia promou el coneixement dÍaquest continent a escala universit“ria, per… la seva tasca no sÍa- caba en la poblaci» adulta, i existeix tamb– un programa escolar de Casa Ësia anomenat Escola de Bamb´. Qu –s lÍEscola de Bamb´? LÍEscola de Bamb´ –s un projecte dÍeducaci» intercultural que neix amb la voluntat dÍapropar el conti- nent asi“tic i la regi» del Pac’fic a la poblaci» escolar. Per qu, de bamb´? Perqu el bamb´ –s una planta ubiqua a lÍËsia que es caracterit- za per la seva flexibilitat i duresa, qualitats que lÍhan fet extraordin“riament ´til per a la societat humana. S»n aquestes dues quali- tats, flexibilitat i fermesa, les que lÍEscola de Bamb´ vol transmetre al seu alumnat: toler“ncia cultural i informaci» rigorosa que contribueixin a la superaci» dels prejudicis i els estereotips m–s comuns. DÍaltra banda, la ubiqŸitat del bamb´ representa la universali- tat dels valors b“sics de totes les cultures: desig de pau i just’cia, hospitalitat, civisme i solidaritat humana. Potser caldria preguntar-nos quin inters podem tenir avui en Ësia. Igual que la vella Europa, la vella Ësia –s un pou de diversitat cultural, de llengŸes, de civilitzacions, de for- mes diverses de conviure en un mateix espai cultural. Ësia –s una zona geogr“fica emer- gent, en plena efervescncia, en la qual viu m–s de la meitat de la poblaci» mundial i que produeix quasi el 30% del producte interior brut de tot el planeta. La import“ncia dÍËsia en el segle XXI –s indefugible i els nostres escolars no poden viure dÍesquena a aquesta e18 36RECURSOS Núm. desembre 2003 CASA ÀSIA APROPA EL GRAN CONTINENT ORIENTAL ALS CENTRES ESCOLARS LÍEscola de Bamb´ vol ser una finestra oberta al gran continent oriental: aprendre del bamb´ Žs aprendre dÍËsia i aprendre dÍËsia Žs preparar-se per a la societat de la informaci— del segle XXI. Casa Ësia d—na la benvinguda a la poblaci— escolar per fer conixer el m—n asi“tic i li ofereix una llarga llista de recursos per apropar-se a una realitat que, moltes vegades, queda molt llunyana. ÇEl bamb´ –s una planta amb flexibilitat i duresa, per tant molt ´til per a la societat humana.È L’ESCOLA DE BAMBÚ BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 18 realitat que els ajudar“ a comprendre millor els reptes i les oportunitats dÍaquest segle que comena i en el qual la informaci» ocupar“ un lloc primordial. LÍEscola de Bamb´ vol con- tribuir amb el seu gra de sorra a desfer un desequilibri educatiu: els asi“tics coneixen millor els occidentals que els occidentals els asi“tics i aix… els d»na una visi» m–s “mplia dÍaquest m»n globalitzat en el qual ens toca viure. Ësia truca a les nostres portes i caldr“ estar preparat per rebre el visitant en igualtat de condicions si volem estar a lÍalada dÍun m»n interconnectat. TOTS ELS NIVELLS EDUCATIUS LÍEscola de Bamb´, que ha obert les seves por- tes en aquest curs 2003-2004, ofereix un ven- tall dÍactivitats entorn de pa•sos com el Jap», la Xina, lÍàndia, el Pakistan, les Filipines, lÍIran i Austr“lia. Les activitats van adreades a tots els nivells educatius: infantil (P4 i P5), prim“- ria, secund“ria i batxillerat, i proposen treba- llar a partir de petits projectes que sÍofereixen per a cada un dels pa•sos esmentats anterior- ment. Aix’, per exemple, pel que fa a educaci» infantil, trobem el projecte de narrativa Expli- caÍm un conte, amb activitats narratives entorn de la Xina, lÍàndia, lÍIran, el Jap» i les Filipines. Quant a educaci» prim“ria en el cicle inicial, dins del projecte Qu hi ha per dinar?, sÍofereixen activitats com Un dinar de reina i La Taula del No Ruz, que fan una presentaci» dels aliments iranians, especialment els que trobem presents a la festa del No Ruz, mit- janant petits tallers de cuina, narracions inte- ractives, reconeixement dels aliments i jocs simb…lics i de llengua. Dins del mateix projecte trobem activitats com Qu els agrada menjar a la gent del Jap—, Sabeu qu –s la soja, Les verdures de la casa de palla i Fruites de tots colors, sobre Filipi- nes; El menjar xins mÍencanta i El viatge de lÍarr˜s, entorn de la Xina, i Fruites de lÍàndia i Nyam, que bo!, sobre el menjar del Pakistan. Quins s»n aquests projectes i quines s»n aquestes activitats? Hem esmentat ja els pro- jectes dÍeducaci» infantil i del cicle inicial de prim“ria. El projecte del cicle mitj“ dÍeducaci» prim“ria sÍanomena Dracs, animals mitol˜gics i altres bsties i ofereix activitats com La vaca sagrada de lÍàndia, El ball dels elefants a lÍàndia, El panda i els 12 animals del calendari xins, Fem un conte de dracs, Quins animals viuen al Jap—, La grua, lÍocell de la sort i dÍaltres. Aquestes activitats no s»n simplement de narrativa, sin» que inclouen altres metodolo- gies. Aix’, en el cas de La grua, lÍocell de la sort es fa una presentaci» de les aus japone- ses mitjanant canons, poemes, pintures i papiroflxia. Es pinten tamb– les m“scares de diferents personatges, es prepara un gui» i es fa la representaci» dÍun conte. En El ball dels elefants a lÍàndia es treballa amb fotografies la presncia dÍaquest animal a la vida quotidiana i tamb– sÍexplica el mite de Ganesha, el d–u amb cap dÍelefant, i es fa una representaci» interactiva del mite amb moviments i gestuali- tat extrets de la dansa ’ndia. El projecte del cicle superior de prim“ria sÍa- nomena Vida quotidiana: escola, treball i lleure i inclou activitats com tallers dÍescriptura, m´sica, dansa, llengua, coneixement del medi i expressi» visual i pl“stica. En el primer cicle dÍeducaci» secund“ria es proposa treballar entorn de La vida als pobles i a les ciutats dÍË- sia i en el segon cicle es proposa un treball de crdits de s’ntesi amb lÍajuda de la colálecci» ÒLÍËsia, un continent diversÓ, preparada per Imma Llort, coordinadora de lÍEscola de Bamb´. La majoria de lÍequip docent s»n persones dÍorigen asi“tic, encara que tamb– hi ha alguns occidentals que coneixen de primera m“ aquestes cultures. En aquest moment hi ha m–s de 300 activitats reservades per a escoles de Barcelona i dels voltants de Barcelona. Totes les activitats estan subvencionades i tenen un preu molt redu•t. èscar Pujol Director de Programes Educatius de Casa Ësia www.casaasia.es Per a m–s informaci»: ngolferichs@casaasia.es e 1936 RECURSOSNúm. desembre 2003 ÇLa import“ncia dÍËsia –s indefugible i lÍalumnat de les escoles no pot viure dÍesquena a aquesta realitat.È BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 19 ÒLÍ…pera, una emoci»Ó era el t’tol de la sego- na sessi». Es tractava dÍuna visita al Teatre del Liceu, la projecci» de lÍaudiovisual L͘pera, una emoci—, lÍassistncia a un assaig de lÍobra i un di“leg amb protagonistes, concretament amb Jos– Antonio Guti–rrez i Elisa Crehuet, els responsables de la direcci» dÍescena. La tercera sessi» ÒA•da, quin drama!Ó es va fer al Museu Mar’tim de Barcelona. Es tractava dÍuna sessi» preparat…ria abans de lÍassistncia a la representaci» de lÍobra en la qual es va par- lar sobre lÍargument, la m´sica i les caracter’sti- ques espec’fiques de la producci» del Liceu. En finalitzar, es facilit“ als nois i noies un enregis- trament i el llibret de lÍobra. Finalment, el 21 de juliol, van assistir a la representaci» de la temporada del Liceu, A•da, de Giuseppe Verdi, amb un repartiment de pri- mera l’nia encapalat per Daniela Dessy en el paper dÍA•da. TRANSMETRE LA PASSIÓ Taller –s una bona definici» per a la iniciativa, ja que el que intenta –s desmuntar la idea que els nois i noies tenen inicialment de lÍ…pera per tal que la reconstrueixin des dÍuna pers- pectiva m–s “mplia. Durant el taller sorgeixen, inevitablement, multitud de conceptes entorn del gnere ope- r’stic. Res m–s lluny dels objectius del taller que els participants els retinguin tots, m–s enll“ dÍaquells que els hagin cridat particularment lÍa- tenci». En cap moment es va tocar un paper o un bol’graf i vam vetar qualsevol treball Òde clas- seÓ paralálel a les sessions. El Taller persegueix, simplement, que partici- pants i organitzadors ho passin b–; transmetre la nostra passi» per lÍ…pera, i, com diem, ampliar la perspectiva des de la qual els nois i noies sÍaproximen a aquesta emoci» que –s lÍ…- pera. Aix’ doncs, diversi», passi» i emoci» s»n els ´nics conceptes que esperem haver comu- nicat i continuar comunicant eficament. Grup Jove dÍAmics del Liceu www.amicsliceu.com joves@amicsliceu.com Durant els mesos de juny i juliol de 2003va tenir lloc la primera edici» del TallerdÍèpera per a Joves, una iniciativa del Grup Jove dÍAmics del Liceu, patrocinada per Mitsubishi Electric Europe BV i Amics del Liceu, amb el suport del Servei Educatiu del Gran Teatre del Liceu i la colálaboraci» del Casal dels Infants del Raval, lÍIES Mil“ i Fontanals, el projecte LÍArc M´sica, lÍInstitut dÍEducaci» de lÍAjuntament de Barcelona, el Centre de Cultura Contempor“nia de Barcelona i el Museu Mar’tim de Barcelona. Pel Grup Jove dÍAmics del Liceu, lÍobjectiu fonamental de la iniciativa –s compartir amb altres joves la passi» per lÍ…pera des dÍuna pers- pectiva l´dica. En aquesta primera edici» hi van participar 35 joves, dÍedats entorn dels disset anys, vinculats al Casal dels Infants del Raval i a lÍIES Mil“ i Fontanals. El taller es va estructurar en quatre sessions, en les quals es van introduir els coneixements b“sics sobre el gnere, neces- saris per gaudir plenament de lÍassistncia a una funci». LÍassistncia a una representaci» dÍA•da va suposar la fi de festa del taller. Durant les sessions, a m–s, vam poder visitar el Gran Teatre del Liceu, veure lÍaudiovisual L͘pera, una emoci—, projectat a tres pantalles gegants al Foyer del Teatre, i descobrir els nous espais en els quals es van desenvolupar les sessions del taller: el Centre de Cultura Contempor“nia de Barcelona (CCCB) i el Museu Mar’tim. LES QUATRE SESSIONS La primera sessi», anomenada Òèpera, aix… qu –s?Ó, que es va fer al CCCB, era una pre- sentaci» del taller i una benvinguda als partici- pants. Es va intentar realitzar un aflorament i desemmascarament dels t…pics m–s recurrents entorn del m»n de lÍ…pera a partir del di“leg amb el conductor de la sessi» i de diversos recursos audiovisuals. e20 36BARCELONA A L’ESCOLA Núm. desembre 2003 ELS AMICS DEL LICEU APROPEN L’EMOCIÓ ALS JOVES DEL RAVAL UN TALLER D’ÒPERA L͘pera Žs passi—, emoci— i diversi—. Aix’ ho creu el Grup Jove dels Amics del Liceu, que lÍestiu passat van organitzar el primer Taller dÍèpera. Una iniciativa dirigida als joves de la ciutat i que vol transmetre amb una perspectiva l´dica els coneixements b“sics sobre el gnere musical. La primera edici— del taller, que recull aquest article, va rebre la participaci— de joves del Raval, el barri on es troba situat el Gran Teatre del Liceu. ÇDiversi», passi» i emoci» s»n els ´nics conceptes que esperem haver comunicat amb el taller.È BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 20 ARREGLAR MOTOS AL RITME DE VERDI El Taller dÍèpera estava organitzat pels amics del Liceu en colálaboraci» amb diferents enti- tats i instituts del barri, entre ells el Casal dels Infants del Raval. A causa de les dates del curs en qu es va concretar el taller, els grups dÍe- dat del Projecte de Temps de Lleure del Casal que hi podrien haver assistit no ho van poder fer perqu les seves programacions de curs ja estaven molt avanades. ƒs per aquest motiu que va arribar a les mans del Taller de Motos del Casal un projecte preocupacional de moti- vaci», en el qual joves de setze a vint anys es preparen per iniciar-se en el m»n laboral. Dins dÍaquest projecte es consideren b“siques les activitats socioculturals com a via de socialit- zaci», dÍenculturaci» (especialment per a joves immigrats nouvinguts); per…, per damunt de tot, aquelles activitats educatives que treba- llin amb els joves de manera integral. Es presentava aix’ una oportunitat ´nica per apropar a aquest tipus de joves, bastant opo- sat a quelcom que faci referncia a aspectes molt ÒacadmicsÓ, una experincia cultural que normalment no troben al seu abast. Ens podia ser ´til per trencar t…pics, per saltar barreres i oposicions; per… per damunt de tot perqu sÍadonessin de la multitud de capaci- tats que no han acabat de desenvolupar: lÍo•- da, lÍemoci» o la comprensi» dÍuna fant“stica obra oper’stica que no havien vist mai. e 2136 BARCELONA A L’ESCOLANúm. desembre 2003 ÇEn la primera edici» hi van participar 35 joves, vinculats al Casal dels Infants del Raval i a lÍIES Mil“ i Fontanals.È Aix’ seÍls present“ el taller: com una oportuni- tat. Com que constava de quatre sessions, seÍls propos“ la primera dÍelles com a obligat…ria, ja que lÍhorari coincidia amb el de lÍactivitat; des- pr–s, podien triar de continuar o no. DÍaquesta manera, a la primera sessi» van anar-hi tots; a la segona no vam poder assistir per qŸestions hor“- ries, i a la tercera van assistir tots els que sÍha- vien comproms des del comenament (vuit dels deu joves del taller), tot i fer-se en horari mati- nal i no estar dins de la franja hor“ria del taller. Des del primer moment es van mostrar moti- vats per assistir a la representaci» de lÍ…pera, per… m–s cansats en les sessions prvies. Mal- grat aix…, cal destacar el seu comportament en ambients com el CCCB i el Gran Teatre del Liceu, que els podrien resultar poc familiars. Van poder compartir activitats amb joves estu- diants de batxillerat i ESO amb els quals normal- ment no tenen gaire relaci». Van demostrar capa- citat per seguir les explicacions, sovint en catal“, llengua pr“cticament desconeguda per algun dÍells; per assimilar els continguts; per parlar en com´ dÍuna tem“tica aliena al taller de motos, i per emocionar-se amb la visi» dÍun especta- cle tan majestu»s, i alguns tamb– van demos- trar capacitat per seduir dÍaltres participants. Del Grup Jove dÍAmics del Liceu vam obtenir moltes facilitats: com que ens vam saltar ses- sions, per no perdre la coherncia, per exemple, vam poder fer audicions dÍA•da diverses tardes de taller, i va ser molt interessant arreglar motos a ritme de Giusseppe Verdi. Vam poder adaptar lÍargument a realitats que ells conei- xen millor que ning´: una jove immigrada en un pa’s estranger ha de treballar pels seus nous compatriotes, i amb aix…, enfrontar-se al seu propi poble, al seu propi pare; entre- tant, lÍamor que sent per un aut…cton els a•llar“ a tots dos de les seves fam’lies i de la seva gent per lÍoposici» que hi trobaran. Amb aquestes idees es van situar davant de lÍobra la nit del dilluns 21 de juliol, lÍescol- taren, la reconegueren, la van poder llegir tra- du•da, la sentiren i la visqueren. Van estar gaireb– cinc hores pendents dÍun esdeveni- ment que quatre setmanes abans havien qua- lificat de: ÒrolloÓ, ÒpesadezÓ, Òeso no lo entiendoÓ i Òpara qu– me va a servirÓ... Van estar a lÍalada del taller dÍ…pera, a la del p´blic que creien Òexclusiu i sibaritaÓ i a la del Gran Teatre del Liceu. Nom–s ens resta donar les gr“cies als organitzadors dÍaques- ta experincia en nom de tots els que la vam poder gaudir, especialment en nom dÍaquells que podran dir ÒJo he anat a lÍ…peraÓ, tot i que hi pot haver qui no seÍls cregui, igual que ells mateixos no ho haguessin dit mai uns mesos enrere. Alicia Gonz'lez Educadora del Casal dels Infants del Raval Per a m–s informaci»: casinrav@pangea.org BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 21 L a hist…ria del nostre projecte –s llarga. Tot va comenar quan vam conixer lÍexperincia del Cam’ Escolar que es va dur a terme a lÍEs- cola T“bor des del curs 98-99 i el CEIP Joan Mir» va comenar a plan- tejar-se engegar un projecte de les mateixes caracter’stiques. LÍobjectiu era afavorir un acc–s segur i agradable dÍanada i tornada a lÍescola i fer del carrer un entorn acollidor i educatiu per als nens i nenes i per exten- si» per a totes les persones que sÍhi desplacen. Aquest inters es va fer extensiu a cinc escoles (CEIP Joan Mir», CEIP Aur», CEIP Llorers, CEIP Diputaci» i CEIP Ferran Sunyer) i les seves asso- ciacions de pares i mares (AMPA), dos instituts de secund“ria (IES Ernest Lluch i IES Maragall) i les seves AMPA, diverses entitats del barri (asso- ciacions de ve•ns de lÍEsquerra de lÍEixample, de Sant Antoni i del Parc de lÍEscorxador; Ve•ns i Comerciants del Cercle dÍOr; SACC ÉComerciants de Sant AntoniÉ, i diferents grups de joves del barri), i equipaments de barri (Biblioteca Joan Mir», Equipament Esportiu lÍEixample, Poliesportiu Joan Mir», Poliesportiu Aiguajoc, Centre C’vic Cotxeres Borrell i Centre C’vic Gol- ferichs), amb el suport del districte de lÍEixample. En aquest moment inte- gren el projecte m–s de vint entitats i equipaments. Les entitats i institucions que participen en aquest projecte van fer una tasca de reflexi» i recerca per preparar una segŸent convocat…ria i comenar a treballar temes m–s concrets. Des de febrer de 2001 es van realitzar diverses reunions de reflexi» i treball en les quals es van concre- tar diferents aspectes. DÍuna banda, lÍobjectiu dÍaquest projecte no era nom–s centrar-nos en el disseny dÍun possible recorregut per anar a lÍes- cola, sin» que el que es desitjava era fomentar un ´s del carrer just i res- pectu»s amb totes les persones. DÍaltra banda, tamb– es pretenia que el carrer, el barri, la ciutat esdevinguessin un espai de relaci», de e22 36PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Núm. desembre 2003 EL CAMÍ AMIC L’ESQUERRA DE L’EIXAMPLE I SANT ANTONI FOMENTEN ELS ITINERARIS AGRADABLES A LES ESCOLES Els barris de lÍEsquerra de lÍEixample i Sant Antoni treballen des de fa uns anys en el projecte del Cam’ Amic. Una proposta que vol aconseguir uns desplaaments mŽs segurs, aut˜noms i agradables a les escoles. El Cam’ Amic Žs un treball com´ dels centres escolars, comeros, entitats i associacions dels barris, i forma part de les iniciatives que han nascut sota el projecte del Cam’ Escolar, impulsat pel Projecte Educatiu de Ciutat i el Pacte per la Mobilitat. colálaboraci» i dÍintercanvi dÍidees, un espai educatiu i dÍenriquiment personal per a tothom, un espai agradable, segur© Aleshores ens vam replantejar un seguit de qŸestions: á Nom del projecte: Calia donar un nom al projecte que identifiqu–s la nostra finalitat i que tingu–s a veure amb conceptes com: carrer, agrada- ble, de tothom, compartir, infants, etc. Per aix… vam decidir dir-li Cam’ Amic. Tamb– vam buscar una imatge que ajud–s a definir aquest nom, i la proposta dÍutilitzar un joc tradicional, que es jugava al carrer, ens va agradar: la xarranca. á Dimensi— comunit“ria del projecte: Calia treballar perqu la ciutat mateixa, a partir de la implicaci» activa de tots els sectors socials, pro- mogu–s, desenvolup–s i incorpor–s valors que facilitessin la convivncia i el civisme. REMODELACIÓ DE CARRERS Donat que un dels objectius era una remodelaci» dels carrers, vam creure necessari tenir un coneixement ampli del territori a diferents nivells i es van engegar diferents l’nies dÍestudi, amb la realitzaci» dÍenquestes i estudis tcnics. Arran dÍaquests estudis es van comenar a engegar dife- rents l’nies de treball. Es va decidir que calia delimitar i prioritzar una zona on fer les actuacions: la idea era delimitar la zona compresa entre el carrer Borrell (des de Rossell» fins a Paralálel) i el carrer Consell de Cent (entre Vilamar’ i Borrell). Davant la precarietat dÍalguns carrers o dÍalgunes infraestructures, vam creure que calia elaborar una llista amb les actuacions m–s priorit“- ries. Aix’ doncs, cada centre va elaborar un recull de les actuacions en les proximitats del seu centre, es va realitzar una posada en com´ i es va decidir prioritzar els aspectes segŸents: á Seguretat: Senyalitzaci» adequada, sem“fors (instalálaci» de nous sem“fors, canvi de sem“fors de tipus intermitent a tipus fix i regulaci» dÍalguns sem“fors per garantir m–s seguretat), millora dels guals (miralls, m–s visibilitat), voreres (ampliaci» de lÍespai dÍ´s per als via- nants i condicionament de les voreres) i presncia de la Gu“rdia Urbana a les proximitats dels centres escolars durant lÍentrada i sortida. á Infraestructures: Incorporaci» de tanques protectores, millora del Parc de Joan Mir» (antic Parc de lÍEscorxador), millora de lÍinterior de ÇLÍobjectiu –s afavorir un acc–s segur i agradable dÍanada i tornada a lÍescola i fer del carrer un entorn acollidor i educatiu.È BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 22 ELS CAMINS ESCOLARS El Cam’ escolar –s un projecte que intenta fer m–s segurs, aut…noms i agradables els desplaaments dels nois i noies, i de tots els habitants de la ciutat, de casa a lÍescola i de lÍescola a casa. Es tracta dÍun itine- rari definit, invariable i de traat senzill que sÍescull entre els recorre- guts m–s utilitzats per la majoria de lÍalumnat. El Cam’ escolar –s una iniciativa m–s destinada a impulsar la recuperaci» de lÍespai p´blic com a espai de relaci» i convivncia, i com una manera innovadora i participativa dÍabordar lÍeducaci» per la mobilitat. Des del seu inici aquests han estat els resultats: Camins escolars en funcionament á CEIP T“bor (Eixample) á CEIP Barcelona (Les Corts) á CEIP Ferran i Clua (Sant Andreu) á Barri de la Bordeta (Sants-Montju•c) á Cam’ Amic dels barris de lÍEsquerra de lÍEixample i Sant Antoni SÍhi han dut a terme activitats relacionades á CEIPM i IESM Bosc de Montju•c (Sants-Montju•c) á CEIP La Farigola del Clot (Sant Mart’) á CEIP La Mar Bella (Sant Mart’) Camins escolars en projecte á Districte de Sarri“-Sant Gervasi Projectes per iniciar al curs 2003-04 á EB Bellmunt (Ciutat Vella) ÇCam’ al patiÈ á CEIP N-I de Pr“ctiques (Sants-Montju•c) á CEIP N-II de Pr“ctiques (Sants-Montju•c) á CEIPM Pau Vila i EBM Bellmunt (Sants-Montju•c) á CEIP Lav’nia (Les Corts) á Zona Peu del Funicular (Sarri“-Sant Gervasi) á CEIP Nab’ (Sarri“-Sant Gervasi) á Zona Bonanova Nord-Nab’ (Sarri“-Sant Gervasi) á CEIPM Patronat Domnech (Gr“cia) á CEIP Josep M Jujol (Gr“cia) á CEIP Pau Casals (Gr“cia) á CEIPM Parc del Guinard» (Horta-Guinard») á CEIP Pit Roig (Horta-Guinard») á CEIP Sant Joan de Ribera (Sant Mart’) á CEIP Joan Antoni Parera (Sant Mart’) e 2336 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATNúm. desembre 2003 lÍilla Pere Calders (espai per on sÍaccedeix a lÍescola CEIP Ferran Sunyer), o lÍarranjament del carril bici del carrer Diputaci», entre dÍaltres. Una altra de les l’nies engegades va ser la participaci» del Cam’ Amic en el Dia sense Cotxes, donat que creiem que –s una festa que est“ molt lligada al projecte. LÍobjectiu –s sortir al carrer i fer-lo nostre. Des del curs 1999-2000 el Cam’ Amic surt al carrer per celebrar el Dia sense Cotxes. Aix’ mateix, per donar a conixer el projecte a tots els agents socioeducatius implicats, hem participat en diferents activitats programades al barri. El diumenge 28 dÍabril de 2002, coincidint amb la inauguraci» de lÍobertura del carrer Borrell a la zona de lÍEscola Industrial (una pro- longaci» del tram central del Cam’ Amic), vam realitzar la presentaci» oficial del Cam’ Amic. El desembre de 2002 ens vam trobar amb la necessitat dÍinformar en quin punt es trobava el projecte, i amb un doble objectiu Édemanar una srie de millores necess“ries en la via p´blica i buscar una major implica- ci» i complicitat de tots els agents implicatsÉ vam publicar un full infor- matiu amb els xits del Cam’ Amic: instalálaci» dels sem“fors per accedir al Parc de Joan Mir» i a la Biblioteca Joan Mir»; instalálaci» de sem“fors en altres trams, com davant de lÍEscola Ferran Sunyer; instalálaci» de tan- ques protectores davant lÍEscola Els Llorers; i remodelaci» i ampliaci» de la vorera de la cantonada de lÍEscola Joan Mir». Som conscients que el projecte del Cam’ Amic –s un projecte a llarg ter- mini, els resultats del qual s»n dif’cils de valorar. LÍobjectiu m–s compli- cat de valorar –s el de difondre la responsabilitat de tots els agents socioeducatius implicats en el projecte, mitjanant la conscienciaci» de lÍobjectiu comunitari dÍeducaci» en valors i la sensibilitzaci» respecte que el carrer –s una aula c’vica on es poden potenciar determinats models de conducta; de mica en mica i en cada actuaci» que anem enge- gant al carrer, anem assolint aquest objectiu. Per… cal dir que, potser, un dels objectius no marcats per… amb un gran valor pedag…gic, i m–s en una gran ciutat com Barcelona, –s el fet de crear una xarxa amb els diferents agents, cadasc´ amb les seves particu- laritats, per tal dÍaconseguir un objectiu com´. Ruth C“novas Centre C’vic Golferichs i membre del Cam’ Amic Per a m–s informaci»: www.bcn.es/educacio ÇLa sensibilitzaci» respecte que el carrer –s una aula c’vica on es poden potenciar determinats models de conducta.È BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 23 de lÍescola, els valors que es prioritzen en la formaci» de la ciutadania i el proc–s de control i socialitzaci» de lÍalumnat. Aix’ mateix, expo- sa les formes de lÍarquitectura escolar, de lÍor- ganitzaci» de lÍaula i de com pensar altres espais, o les maneres de regular la jornada escolar, amb la seqŸncia quotidiana de rituals, classes i activitats de tota mena. Final- ment, els textos escolars, les realitzacions infantils, les imatges, els objectes, les esceno- grafies i altres recursos museogr“fics, ens mostren les distintes maneres dÍensenyar i dÍaprendre, amb metodologies de caire m–s tradicional o m–s innovador. Es pot veure, tamb–, fins a quin punt lÍescola visita lÍentorn i nÍaprn, i com la ciutat pot con- vertir-se en una eina molt poderosa per a lÍad- quisici» del coneixement, la formaci» c’vica i la participaci» democr“tica. I, naturalment, no hi podien faltar el rol i lÍaportaci» del professorat en els diversos per’odes hist…rics. AL VOLTANT DE L’EXPOSICIÓ LÍexposici» anir“ acompanyada dÍun cat“leg, que esdev– llibre de consulta obligada tant pel contingut dels articles com pel nivell de la infor- maci» de dades i gr“fica que aporta. LÍ estat de lÍescola a la Barcelona del 1900 era desolador. No hi havia prou places escolars i les que hi havia esta- ven en unes condicions f’siques i pedag…gi- ques que no arribaven als m’nims de qualitat. Va ser a partir dÍaquell moment que des de lÍA- juntament Éque acabava de perdre les seves competncies arran del Decret RomanonesÉ es van iniciar els primers intents per resoldre aquesta situaci». LÍacci» de lÍAjuntament sÍha anat repetint durant el segle en diversos moments i, evi- dentment, en situacions pol’tiques molt dife- rents. Ha fet una tasca de substituci» de lÍAdministraci» de lÍEstat creant escoles i serveis educatius per a tota la poblaci» infantil. Tasca que, dÍacord amb les com- petncies, no li pertocava. En un altre sentit, lÍAjuntament tamb– ha sabut acollir Éb– que en uns moments m–s que en dÍaltresÉ les ini- ciatives ciutadanes i de grups de mestres per a la millora de lÍensenyament. DÍaix… –s del que parla lÍexposici» que ha organitzat lÍInstitut dÍEducaci», el t’tol de la qual –s ÒUn segle dÍescola a Barcelona. Acci» municipal i popular. 1900-2003Ó, i que vol fer un recorregut hist…ric per lÍescola dels barce- lonins i les barcelonines. SÍha fet amb la influncia del pensament pedag…gic dÍarreu del m»n, amb el bon fer de professionals for- mats en les nostres escoles i, sobretot des dels anys cinquanta, amb lÍaportaci» de les persones que han vingut a viure a Barcelona procedents dÍaltres cultures i amb maneres dÍentendre lÍescola diferents de la nostra. LÍexposici», encara que pensada des dÍuna mirada cronol…gica, mostra les diverses funcions e24 36CIUTAT Núm. desembre 2003 L’ACCIÓ MUNICIPAL I POPULAR DELS ÚLTIMS CENT ANYS UN SEGLE D’ESCOLA El 17 de desembre sÍinaugura a la Casa Padell“s, que forma part del conjunt monumental del Museu dÍHist˜ria de la Ciutat, lÍexposici— ÒUn segle dÍescola a Barcelona. Acci— municipal i popular. 1900 - 2003Ó, que es podr“ veure fins al 22 de febrer de 2004. LÍexposici—, organitzada per lÍInstitut dÍEducaci—, anir“ acompanyada de lÍedici— dÍun cat“leg i comptar“ amb una proposta pedag˜gica dirigida a les escoles del present. ÇEl viatge que farem quan visitem lÍexposici» ens ha de permetre conixer la hist…ria, una hist…ria feta per moltes persones.È Institut Amatller dÍArt Hisp“nic Ð Arxiu Mas Arxiu Hist…ric de la Ciutat de Barcelona Associaci» de Mestres Rosa Sensat. Arxiu Rosa Sensat BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 24 Els articles parlen dels temes que sempre han afectat i afecten, encara ara, lÍescola, per… des dÍuna mirada actual. Quines escolaritats diferents hi ha hagut, com eren i s»n els temps i els espais a lÍescola, quins materials sÍhan emprat i quina imatge social ha tingut el pro- fessorat. Tamb– podrem saber quines difern- cies hi ha hagut entre com sÍha ensenyat als nens i a les nenes, quina ha estat la relaci» entre la ciutat i lÍAjuntament en matria edu- cativa, aix’ com les peripcies de lÍensenya- ment del catal“ i en catal“. Per acabar, igual que a lÍexposici», ens plantegem quina ser“ lÍescola del futur. Una cronologia comparada dels esdeveni- ments educatius a Barcelona, a Espanya i al m»n i un extens pr…leg en el qual es fa un rep“s hist…ric i pol’tic de la nostra educaci», acaben de complementar el llibre. Repensar la nostra escola, fer un balan del segle –s interessant en si mateix, per…, a la vegada, d»na moltes possibilitats a lÍalumnat per veure quines eren les pr“ctiques pedag…gi- ques de pares i mares, dels avis i de les “vies; en definitiva, de com –s ara lÍescola de diferent. Aquest –s lÍobjectiu de la proposta did“ctica que acompanya lÍexposici». Se centra en lÍen- trevista com a eina per poder conixer el pas- sat amb una metodologia que no es queda en la consulta dÍun diari o dÍun document. LÍesta- bliment en un espai concret, en un temps determinat dÍuna relaci» i comunicaci» entre dues persones Éla que fa lÍentrevista i la que –s entrevistadaÉ, crea uns moments dÍintimi- tat que permeten donar la import“ncia que ha de tenir lÍexplicaci» dÍuna simple vivncia o record escolar. UN PASSEIG HISTÒRIC LÍexposici» se centra en lÍescola prim“ria o de primer ensenyament Éque en la majoria dels casos inclou tamb– el parvulariÉ a la ciutat de Barcelona. SÍinicia lÍany 1900 coincidint amb la creaci» del Ministerio de Instrucci»n P´blica i amb el naixement de les primeres escoles renovadores; i acaba el 2003, amb lÍaprovaci» de la LOCE, coneguda com la ÒLey de CalidadÓ, i la constituci», el febrer del 2002, del Consorci entre lÍAjuntament de Barcelona i la Generali- tat de Catalunya per a la gesti» de les escoles de la ciutat. LÍexposici», convertida en un pas- seig per un segle dÍhist…ria, t– vuit “mbits: á LÍherncia del segle XIX, on es posa en relleu lÍestat deficitari i dÍaband» de lÍescola. á Les noves idees a lÍinici del segle XX, on destaquen els grans corrents pedag…gics que van inspirar les escoles actives catala- nes, els centres racionalistes i les escoles municipals a lÍaire lliure, com la del Mar, la del Bosc i la del Parc del Guinard». á Els anys de la II Rep´blica, quan la cultura i lÍeducaci» prenen una gran rellev“ncia social i sÍaposta per una escola p´blica de qualitat, simbolitzada pels Grups Escolars del Patronat. á LÍescola sota el franquisme, un per’ode de destrucci» i repressi» de les idees, les institu- cions i el magisteri, i de control ideol…gic sever. á Les diferents accions de resistncia a la situaci» escolar imposada pel franquisme, des de les que emprn lÍAjuntament de Bar- celona, amb la defensa de les escoles muni- cipals i la creaci» de lÍInstitut Municipal dÍE- ducaci», fins a les iniciatives de grups de mares i pares i de mestres amb la fundaci» de moltes escoles privades i de la instituci» de Rosa Sensat. á Les accions durant la transici—, que van provocar lÍaparici» de diverses iniciatives esco- lars i pedag…giques singulars, promogudes per diversos colálectius educatius i socials. á La recuperaci— democr“tica, que es com- pleta amb el trasp“s de competncies dÍen- senyament a la Generalitat de Catalunya. S»n dues dcades de pol’tica educativa i de producci» pedag…gica molt intenses. á El futur de lÍescola, representat amb un gran interrogant, on el p´blic visitant trobar“ algunes respostes i on tamb– podr“ afegir les seves. e 2536 CIUTATNúm. desembre 2003 EN UNA EXPOSICIÓ A BARCELONA ÇLÍAjuntament tamb– ha sabut acollir les iniciatives ciutadanes i de grups de mestres per a la millora de lÍensenyament.È La recerca audiovisual que sÍha fet en diver- sos fons de la ciutat ens permetr“ visionar un seguit de films, documentals i reportatges d͏- poca que ens han dÍajudar a imaginar quina era lÍescola dels nostres avis, “vies, pares i mares, en una sala especialment habilitada per a la mostra. El viatge que farem quan visitem lÍexposici» ens ha de permetre conixer la hist…ria, una hist…ria feta per moltes persones Éper tots els nens i nenes que hem anat a lÍescola a Barcelo- na, per mestres que han treballat cada dia per ensenyar al seu alumnat, pels moviments socials i ve•nals que han reivindicat escoles i serveis educatius, per responsables pol’tics que han tingut o no sensibilitat per aquest temaÉ, que ens han ensenyat a fer una escola per al futur molt millor. En aix… es demana al p´blic visitant la seva participaci»: Com creus que ha de ser lÍescola del futur? Hi podeu anar pensant; aviat ho podreu escriure. Jaume Carbonell Mariona Ribalta Comissariat de lÍexposici» www.bcn.es/educacio www.museuhistoria.bcn.es Arxiu Hist…ric de la Ciutat de Barcelona Associaci» de Mestres Rosa Sensat. Arxiu Artur Martorell Centre de Documentaci» Artur Martorell BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 25 e26 36UNA MICA DE TOT Núm. desembre 2003 els tutors que havien tractat el tema en les seves tutories: ÒQu –s el que compensa el risc a qu tÍexposes?Ó ÒAh’ te veo elegante con las banderas, est‡s estupendo© Me gusta mucho, me gusta mucho. Oyeeee, que ayer te escuch– decir que te costaba encontrar las cosas, Àlas has encontrado ya o todav’a no? [je, je, je]Ó, pregunta el president, envoltat dÍun cor mut dÍestudiants dÍenginyeria aeron“utica, a lÍastronauta espan- yol, a qui, corts, afegeix: (...) ÒCuando bajes les invitamos a comer con nosotrosÓ. De segon demano llom amb patates. I penso que el dilluns 20 dÍoctubre ens van avisar de lÍInsti- tut dÍEducaci» que la radioconnexi» amb els estudiants de secund“ria de Barcelona havia estat anulálada Òperqu hi havia altres prioritatsÓ establertes per lÍESA. I penso en un article de premsa on el director general, Jean-Jacques Dordain, explica que el m–s important –s la comunicaci» amb els escolars© No prenc postres, nom–s un te. Pago els 7,50 euros del men´. Els alumnes ja esperen a lÍentrada del centre. Cinc minuts i sonar“ el timbre dÍentrada, a les tres. Una alumna de primer dÍESO sÍapropa a mi: ÒProfe, profe! Ha sortit Pedro Duque a la tele parlant amb Aznar. I dem“, les nostres compan- yes, a quina hora? Tamb– sortiran per la tele?Ó ÒSaps qu –s una prioritat?Ó, li comeno a explicar© Xavier Murillo Hern'ndez, Consell Escolar de lÍIES Sant Andreu de Barcelona Carta publicada a El Pa’s, 26 dÍoctubre del 2003 HEM LLEGIT Prioritats Dimarts 21 dÍoctubre. Com gaireb– cada dia, dino al bar del davant de lÍIES Sant Andreu, a Nou Barris, on dono classes. Aixeco la vista del meu plat de psols amb pernil i veig a la petita pantalla del televisor, davant meu, el president Aznar. ƒs lÍhora dels informatius. I davant del president, tamb– hi ha una pantalla, per… aquesta enorme, on es veu Pedro Duque: ÒVaja!Ó, penso en veu alta. I tamb– penso, per… ara en veu baixa, en el grup de sis nenes del Sant Andreu que havien estat convidades per lÍESA (Agncia Espacial Europea) a trav–s de lÍInstitut dÍEducaci» de Barcelona per participar en una radio- conferncia Ésense pantalla, sigui dit de passada, ni gran ni petitaÉ, el dimecres 22 dÍoctubre amb lÍastronauta espanyol (Barcelona-Estaci» Espacial Internacional) juntament amb altres alumnes de secund“ria de la ciutat. I penso en totes i en tots els alumnes del meu centre que havien preparat preguntes per a Pedro Duque: ÒEs podria crear un ecosistema terrestre a la ISS?Ó I penso en la b´stia instalálada a la consergeria on es deixaven les qŸestions per fer despr–s una recopilaci» de les m–s interessants: ÒQuin suport emocional reben els astronautes, a part de la preparaci» f’si- ca?Ó O a la web de lÍescola, a trav–s de la qual, mitjanant el correu electr…nic intern, tamb– es podien proposar preguntes: ÒQuina –s la sensaci» ’ntima que produeix veure la terra des dÍun altre punt de lÍunivers?Ó I tamb– penso en els plafons informatius on enganx“vem, a lÍescola, retalls de premsa per fer un seguiment de la missi» espacial: ÒCom sÍhi dorm?Ó, ÒCom sÍhi descansa?Ó I tamb– en VA DE WEB LÍEnciclopdia Brit“nica a www.edu365.com El Departament dÍEnsenyament ha incorporat lÍacc–s a lÍedi- ci» escolar de lÍEnciclopdia Brit“nica al portal educatiu www.edu365.com, perqu pugui ser consultada. En aquesta edici» escolar de la prestigiosa enciclopdia hi trobareu imat- ges, animacions, v’deos, un atles mundial i un diccionari angls, entre moltes altres coses. Tamb– compta amb directo- ris i activitats dÍaprenentatge per al professorat especialitzat. Al portal educatiu del Departament dÍEnsenyament trobareu les orientacions per fer un ´s correcte de lÍEnciclopdia Brit“ni- ca aix’ com totes les explicacions sobre els seus continguts. Una bona manera dÍaprendre i practicar lÍangls. un a m ic a de t ot LECTURA Terezinha Azerdo Rios Comprender y ense–ar. Por una docencia de la mejor calidad Editorial Gra», Barcelona, 2003 El fil conductor dÍaquest llibre –s l͏ti- ca com a dimensi» fonamental dÍuna pr“ctica docent dirigida a la formaci» de la ciutadania democr“tica, de cara a la construcci» del b– com´, o del que lÍautora anomena la feliciutada- nia. Replanteja la qŸesti» de la qualitat com a horitz», com un ideal, com una utopia que impulsa la construcci» dÍuna pr“cti- ca docent individual i colálectiva compromesa amb la democra- titzaci» de lÍensenyament. Aquest llibre va adreat a totes les persones que els interessa la tasca desafiant de ser professor o professora en el m»n actual. Terezinha Azerdo Rios va n–ixer al Brasil i va estudiar la carrera de filosofia a la Universitat Federal de Minas Gerais. Va fer la seva tesi de m“ster en filosofia de lÍeducaci» i va fer el doctorat en educaci» a la Universitat de Sao Paulo. ƒs membre del grup que va redactar la proposta d͏tica per incloure en lÍensenyament al Brasil i el seu llibre ƒtica y competncia ha arribat, al seu pa’s, a la novena edici». ó BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 26 Vu ll r eb re B ar ce lo n a Ed u ca ci — a c as a B u tl le ta d e su bs cr ip ci — g ra tu •t a Nom i cognoms: Adrea particular: CP: Localitat: Prov’ncia: Telfon: Correu electr˜nic: Professi—: Lloc de treball (optatiu): Remeteu-la a: Revista Barcelona Educaci—: Pa. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es La base de dades del Mailing dÕeducaci— sÕinscriu en lÕAgncia de Protecci— de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses de lÕInstitut dÕEducaci—, i estan a la seva disposici— per a consulta, modificaci— o cancelálaci— (Llei orgˆnica 15/1999 de 13 de desembre de Protecci— de Dades de Carˆcter Personal). Autoritza tambŽ la cessi— o comunicaci— dÍaquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part dÍaltres institucions educatives p´bliques i privades que les solálicitin s’ no Data i signatura: e 2736 UNA MICA DE TOTNúm. desembre 2003 L A T IR A C Ò M IC A P er G em m a Z ar ag ü et a. E sc o la M as sa n a LES I ELS QUE HEM ESCRIT EN AQUEST NÚMERO Alicia Gonz'lez, educadora del Casal dels Infants del Raval Ëngela i Mario, alumnes de 6 del CEIP Ausi“s March Escola de Mitjans Audiovisuals Esperanza, de lÍAMPA del CEIP Ausi“s March Esther Nolla, presidenta de lÍAMPGIL Grup Jove dÍAmics del Liceu Jaume Carbonell i Mariona Ribalta, comissaris de lÍexposici» ÒUn segle dÍescola a Barcelona. Acci» municipal i popularÓ Julen i Meritxell, alumnes de 5 del CEIP Ausi“s March Mario, Sandra, Mart’ i Bea, alumnes de 3r dÍESO de lÍIES Joan dÍËustria èscar Pujol, director de Programes Educatius de Casa Ësia Pilar, tutora de 6 del CEIP Ausi“s March Rosario, professora de 3r dÍESO de lÍIES Joan dÍËustria Ruth C“novas, Centre c’vic Golferichs Teresa Su”Ž, mestra del CEIP Sant Josep de Calassan Vict˜ria Camps, catedr“tica de Filosofia Moral i Pol’tica a la Universitat Aut…noma de Barcelona de t ot u na m ic aCONVOCATÒRIA XX Cursos dÕHivern de lÕEscola dÕExpressi— i Psicomotricitat Carme Aymerich Del mes de gener al mes dÍabril del 2004 se cele- bren els XX Cursos dÍHivern dÍExpressi», Comu- nicaci» i Psicomotricitat que organitza lÍEscola dÍExpressi» i Psicomotricitat Carme Aymerich. Els cursos han estat reconeguts, a efectes admi- nistratius, pel Departament dÍEnsenyament de la Generalitat de Catalunya. Un curs de clown, lÍatenci» del nad» a lÍescola bressol, iniciaci» a la m´sica creativa, com dinamit- zar el teatre al centre o introducci» i conceptes b“sics del shiat- su, s»n alguns exemples dels 24 cursos que es realitzen. La matriculaci» es va iniciar el passat 25 de novembre i es pot fer fins a lÍinici dels cursos, que tindran lloc a la seu de lÍEs- cola dÍExpressi» i Psicomotricitat Carme Aymerich (carrer Cisell, 15, 2a planta Ðcantonada passeig de la Zona FrancaÐ). Per a m–s informaci»: www.bcn.es/educacio BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 27 Museu d’Hist˜ria de la Ciutat Casa Padell“s. Plaa del Rei, s/n 08002 Barcelona www.museuhistoria.bcn.es www.bcn.es/educacio Horari de visita: de dimarts a dissabte, de 10 a 14 h i de 16 a 20 h; diumenges i festius, de 10 a 15 h UN SEGLE D'ESCOLA A BARCELONA ACCIÓ MUNICIPAL I POPULAR 1900-2003 EXPOSICIÓ Del 17 de desembre de 2003 al 22 de febrer de 2004 BE36 ok.1 4/12/03 10:59 Página 28