BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 1 Núm.37 gener/febrer 2004 1,50 BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 2 2 e Núm. 37 gener-febrer 2004 4 NOTÍCIES 8 APUNTS 16PERSONATGES 24 Any europeu de l’educació Immersió del professorat d’FP “És un pedagog del segle XXI” PROJECTE per mitjà de l’esport Un nou apropament entre Agustí Corominas ens parla EDUCATIU DE CIUTAT Cinquena edició els instituts municipals de Francesc Ferrer i Guàrdia Civisme i educació xerrades Tria Via i les empreses El pla d’acció del PEC 2004-2007 Activitats formatives entra en escena per a mares i pares L’IESM Bosc de Montjuïc 18RECURSOS i l’energia fotovoltaica 10 Escoles per l’energia Organització i gestió OPINEM Els sistemes fotovoltaics 26 CIUTATS de l’educació Entre instruments i partitures arriben a vuit centres municipals EDUCADORES Ajuts als projectes Les escoles de música El mirall de Budapest de “Barcelona Identitats” municipals analitzen La capital d’Hongria acull la Trobada d’educació la seva devoció xarxa centreeuropea de l’AICE en comunicació 20CONSELLS ESCOLARS Correspondència de crèdits 12 Qui som i què hi fem? A FONS Els representants municipals 28 CIUTAT 6 Percepcions i realitats en els consells escolars Temps per temps SOM XARXA de l’Islam dels centres públics L’experiència de l’intercanvi Diàleg i autonomia Gema Martín Muñoz als bancs del temps El CEIP Àngels Garriga s’entusiasma per la relació 15 ASSOCIACIONS 23 BCN A L’ESCOLA 30 UNA MICA DE TOT entre alumnat Consum rebel L’aventura dels sentits Hem llegit... Convocatòries i escola La defensa dels drets El gremi de restauració fa Lectura Cinema dels joves consumidors descobrir els aliments als infants Tira còmica Daniel Resines Miquel Ferret Alicia San Miguel Director de Formació Professional Oficina del PEC Secretaria de l’Associació Internacional i Transició al Món del Treball Ciutats Educadores Isabel Boix Ignasi García de la Barrera Direcció de Planificació Educativa Josep Rovira Director adjunt de Planificació i Coordinació Territorial Consell Escolar Municipal Educativa i Coordinació Territorial Núm.37 gener/febrer 2004 Ignasi García de la Barrera Coordinació: Jaume Capsada 1,50 Manel Vila Direcció de Planificació Educativa Director de Serveis Educatius i Coordinació Territorial Redacció: Oriol Guiu Teresa Salvadó Daniel Resines Disseny gràfic original: Directora de Recursos Direcció de Formació Professional Villuendas+Gómez disseny i Serveis Generals i Transició al Món del Treball Disseny gràfic: Casimir Macià Emili Pérez Gramagraf, SCCL Director de Centres Educatius Municipals Direcció de Centres Secretaria i administració: Educatius Municipals BARCELONA EDUCACIÓ Programa de Publicacions de l’Institut Carme Turró d’Educació de l’Ajuntament Tercera època Secretària del Consell Escolar Municipal Dolors Cabrera de Barcelona. Direcció de Centres Educatius Plaça d’Espanya, 5, 08014 Barcelona Pilar Figueras Municipals tel.: 934023534; fax: 934023601 Consell editorial Secretària de e-mail: imebatencio@mail.bcn.es Marina Subirats l’Associació Internacional Marta Carranza Cinquena tinenta d’alcalde de Ciutats Educadores Direcció de Serveis Educatius Il·lustracions: Rosa Navarro (Escola Eina) i regidora d’Educació Fotografia portada: Jordi Oliver Direcció Dolors Casanovas Impressió: Gramagraf, SCCL Manel Blasco Eva Martínez-Picó Projecte d’Innovació i Qualitat Gerent de l’Institut d’Educació de la Pràctica Educativa Consell de Redacció ISSN: 1135-2655 Teresa Eulàlia Calzada Lídia Marsol Pia Vilarrubias Dipòsit legal: B-10674-97 Directora de Planificació Educativa Departament d’Organització Projecte d’Educació © Institut d’Educació i Coordinació Territorial i Sistemes d’Informació en Valors de l’Ajuntament de Barcelona BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 3 Núm. 37 gener-febrer 2004 e 3 S'ACOSTA LA PREINSCRIPCIÓ inici de l'any és també el moment en què a l'escola comencen moltes coses. Perquè, si bé L’el curs ja està en marxa, és quan s'obren les portes per acollir totes les famílies que entren en el procés de buscar un nou centre educatiu per als seus fills i filles. S'acosta la preins- cripció. Sens dubte, la preinscripció és un dels moments clau del curs. Per tal que es realitzi en les millors condicions, les escoles fan un esforç importantíssim per obrir les portes dels seus equipaments i dels seus projectes educatius. La correcta atenció, l'equitat i la màxima informació són elements indispensables per garantir que cada família podrà prendre les decisions més meditades i amb el màxim nombre d'elements possible. I aquesta tasca recau en gran part sobre el centre, que és on es dóna el contacte més personal, on s'expressen els dubtes i els temors, on es fan les grans pre- guntes. La proximitat i la comprensió són, en aquest cas, factors fonamentals d'acompanyament a les famílies. L'altra part, la família, encara aquest moment donant-li tota la importància que té. La responsabi- Muere lentamente litat sobre la tria del centre on faran la preinscripció del seu fill o filla genera, en força ocasions, quien no viaja, quien no lee, una gran tensió. La reflexió sol començar amb un curs d'antelació i es va madurant a mesura que quien no oye música, quien passa el temps. Ara arriba l'ocasió de visitar -o tornar a visitar- les escoles, els instituts, per aca- no encuentra gracia en sí mismo. bar de prendre la decisió final. Cal també conèixer els diferents passos que s’han de seguir al llarg Muere lentamente del procés, i assabentar-se de quins són els drets i les responsabilitats a exercir en cada cas. quien destruye su amor propio, Un tercer element és el nen o nena, el noi o noia que ha de canviar de centre i iniciar una nova quien no se deja ayudar. etapa de la seva vida en un entorn diferent. Segons la seva edat, participarà més o menys en la tria, en la decisió final, però, en qualsevol cas, aquest salt que ha de donar és un dels primers Pablo Neruda grans canvis que viurà i, sovint, es percep també com un moment de crisi -en el seu sentit més ampli-. Entren en joc nous ritmes de treball, nous estils, nous companys i companyes d'aula i, sobretot, s'inicia la comprensió del pas del temps i la sensació que ens anem fent grans. La comunitat escolar participa també amb un paper important en el procés, acompanyant l'escola en la seva aproximació a les noves famílies, acollint-les i oferint una altra visió de l'escola que va molt més enllà de l'aula. Les associacions de mares i pares d'alumnes fan una funció insubstituï- ble en la definició de l'univers que gira a l'entorn del centre educatiu. I finalment, i com a eix vertebrador, l'administració està present al llarg del procés planificant, definint i donant suport en cadascuna de les fases, gestionant la informació amb transparència per assolir el resultat de la matriculació tot garantint la igualtat i els drets de les famílies en cada moment. Enguany entrem en la preinscripció amb nous aires. La nova conjuntura política ens fa preveure un major acostament de les administracions locals al conjunt del procés. Els ajuntaments tindran més protagonisme en la preinscripció, i participaran en la seva definició i funcionament amb els criteris de proximitat i el coneixement que dóna la gestió quotidiana de la ciutat. En el cas de Bar- celona, el Consorci d’Educació entoma per primer cop l’impuls d’aquest moment, símptoma clar d’altres canvis futurs que han de culminar amb el complet desplegament de l’ens consorciat des- prés de molt temps d’espera. Finalment, amb aquest tret de sortida, comença un procés en què les dues administracions hauran de participar en un únic espai competencial compartint respon- sabilitats en la planificació i la gestió de la xarxa educativa; i això no voldrà dir que perden poder individualment, sinó que totes i tots hi guanyem col·lectivament. Eva Martínez-Picó Editorial BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 4 4 e NOTICÍES Núm. 37 gener-febrer 2004 notícies ANY EUROPEU DE L’EDUCACIÓ PER MITJÀ DE L’ESPORT El Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu van proclamar l’Any de l’educació per mitjà de l’esport 2004. El gran objectiu de la campanya, que es desenvoluparà durant tot aquest any, és la sensibilit- zació de la població europea sobre la importància de l’esport en l’edu- cació i la utilització dels valors de l’esport per transmetre coneixements i competències que permetin als i les joves desenvolupar aptituds físi- ques i socials. Per a més informació: www.eyes-2004.info CINQUENA EDICIÓ XERRADES TRIA VIA CONVENI PER A LA RECERCA I LA INNOVACIÓ EDUCATIVA La 5a edició del Tria Via es consolida com un cicle de conferències, que L’Institut d’Educació i la Universitat Oberta de Catalunya han signat un finalitzen el proper 6 de febrer, sobre carreres universitàries i cicles for- conveni de col·laboració per a l’organització d’activitats en les àrees de matius de grau superior que ofereix als joves el coneixement i l’expe- recerca i innovació educativa, i de docència amb les noves tecnologies riència de professionals que treballen en un determinat àmbit. A més, de la informació. Amb aquest conveni es pretén establir en un futur prò- del 8 al 21 de març es realitzaran uns fòrums on-line on alumnes de xim diferents vies de col·laboració entre les dues institucions, que poden diferents ensenyaments universitaris resoldran dubtes i inquietuds. focalitzar-se principalment en cinc àrees: investigació i innovació educa- Per a més informació: www.bocanord.org tiva; formació, suport a la docència i col·laboració entre docents; desen- volupament d’aplicadors tecnològics en els processos educatius; pro- cessos de participació ciutadana i gestió del coneixement. ACTIVITATS FORMATIVES PER A MARES I PARES El Consell Escolar Municipal de Barcelona organitza les activitats forma- tives adreçades al sector de mares i pares per al curs 2003-2004. Les activitats estan vinculades a la programació del Consell Escolar Munici- pal del districte corresponent. Conferències, taules rodones, seminaris, cursos, jornades, actes informatius per a projectes innovadors, formació per a les AMPA i fòrums són les activitats que formen part del programa. Per a més informació: www.bcn.es/cem BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 5 Núm. 37 gener-febrer 2004 NOTÍCIES e 5 L’IESM BOSC DE MONTJUÏC I L’ENERGIA FOTOVOLTAICA L’IES Municipal Bosc de Montjuïc ha dissenyat una nova activitat cen- trada en el coneixement de l’energia fotovoltaica per alumnes de cinquè i sisè de primària. Es tracta d’unes sessions de treball, on primer s’in- trodueix el coneixement de l’energia fotovoltaica i després es realitzen pràctiques al taller de tecnologia. Les sessions tenen lloc les tardes del dimecres, de les 15 a les 17 hores. Per a més informació: 93 441 02 21 ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DE L’EDUCACIÓ TROBADA D’EDUCACIÓ Els dies 3, 4 i 5 de juny de 2004 se celebraran a Barcelona les XV Jorna- EN COMUNICACIÓ des Estatals Equitat: com organitzem i gestionem l’educació per afavorir- Aula Mèdia va organitzar els dies 29 i 30 de gener la Trobada 2004 la?, organitzades pel Fòrum Europeu d’Administradors de l’Educació a d’Educació en Comunicació, que pretén ser un fòrum d’intercanvi d’i- Catalunya. Les jornades comptaran amb la presència, entre d’altres, de dees i propostes per implementar l’educació en comunicació. La troba- Josep Bargalló, conseller d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i da d’enguany va estar centrada en l’anàlisi crítica dels mitjans de comu- de Juan Carlos Tedesco, director de l’Instituto Internacional de Planifica- nicació i la producció escolar de missatges mediàtics, com una forma ción Educativa de la UNESCO. S’ha obert el període d’inscripció per a la d’aproximar-se, conèixer i desmitificar els mitjans. presentació de comunicacions i experiències. Per a més informació: www.aulamedia.org Per a més informació: www.feaec.pangea.org AJUTS ALS PROJECTES DE CORRESPONDÈNCIA DE CRÈDITS “BARCELONA IDENTITATS” Durant el curs 2001-2002 es va dur a terme una experiència pilot amb Marina Subirats, cinquena tinenta d’alcalde i regi- l’objectiu d’establir una sèrie de correspondències entre dos cicles for- dora d’Educació, va lliurar els ajuts als 57 projectes matius de grau superior i dos estudis universitaris de primer cicle. Fruit presentats en la VIII convocatòria de “Barcelona dels bons resultats, es va considerar oportú ampliar aquest projecte de Identitats, Barcelona educa en el reconeixement”. correspondències. Posteriorment es van signar uns acords de col·labo- Durant el lliurament, també es van presentar tres ració entre el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Infor- experiències que van ser escollides pel jurat com a mació, el Departament d’Ensenyament i el conjunt d’universitats catala- exemples de bones pràctiques: l’IES Joan Boscà nes. Aquest acords contemplen 26 estudis universitaris de primer cicle, amb el projecte de “II Setmana Internacional”; el 31 cicles formatius de grau superior i un total de 44 correspondències. CEIP Barrufet, amb el projecte “El manteniment de l’escola i la recuperació Per a més informació: www.xtec.es/fp dels jocs per un consum responsable”, i el Casal d’Infants del Raval, amb el projecte “Aprendre amb la meva història”. BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 6 6 e SOM XARXA Núm. 37 gener-febrer 2004 DIÀLEG I AUTONOMIA EL CEIP ÀNGELS GARRIGA S’ENTUSIASMA PER LA RELACIÓ ENTRE ALUMNAT I ESCOLA Un lloc per a cadascú, que cada nen A la nostra escola, el CEIP Àngels Garri- LES RELACIONS ENTRE CURSOS ga, quan els pares o mares ens porten Ja fa molts anys vam establir un temps de tro- o nena es pugui reconèixer i ser el seu fill o filla per primera vegada els bada entre l’alumnat de més i de menys edat; reconegut tal com és. Un diem que el que més ens interessa és que s’hi aleshores eren els de 8è i els de P5. Va trobi bé, que això és el primer i el més impor- començar com una relació d’ensenyament- professorat que acompanyi tant al llarg de tota la seva estada a escola. aprenentatge, però ben aviat vam veure que l’alumnat en el creixement, tot Com ho fem a l’escola perquè nens i nenes l’experiència era molt més rica del que pensà- es coneguin i es relacionin més enllà del seu vem en un principi i que el més important era la permetent la progressiva separació. grup-classe? Quins espais, quins temps, qui- relació afectiva que s’establia i el coneixement i Donar temps i condicions per poder nes formes d’organització ens permetem per- el respecte mutu que es tenien entre ells. L’ex- què els nens i les nenes creixin vivint ja un pro- periència es va anar consolidant, de manera que aturar-se i reflexionar. Al CEIP cés d’autonomia? amb el temps ha resultat ser una relació que ja Àngels Garriga volen que els nens Si resseguim tot un curs escolar, veurem que s’inicia entre els nens i nenes de 4t i els de P3: moltes de les activitats d’escola afavoreixen la els grans ajuden els petits a llevar-se de la i les nenes visquin l’escola, que la relació més enllà del grup-classe: els tallers de migdiada i els expliquen o representen contes. sentin i la facin pròpia. És per això treball que agrupen nens i nenes de dos cur- sos consecutius per aprendre junts; les colò- «Cal donar una certa que l’eix central del seu projecte ha nies i moltes de les sortides que també es fan estat la creació d’una intensa xarxa de més d’un grup, i les festes escolars que es capacitat de decisió als nois viuen d’una forma compartida per tots. i noies, i fer veure que tots de relacions on sentir-se bé i A més, a l’escola realitzem unes activitats aprendre a conviure, a participar conjuntes en les quals s’implica a tothom i que ens podem equivocar.» donen cohesió i reforcen el sentiment de i a créixer en autonomia. pertànyer a una comunitat. Són projectes d’es- L’any següent prossegueixen la relació: els cola com “Conviure tot jugant” i “El pati és que ara fan 5è ajuden els nens i nenes de P4 nostre”, que vam presentar a l’última convo- en l’aprenentatge de la informàtica. I, final- catòria de Barcelona Identitats; l’Agenda 21, ment, l’any següent, en una relació directa de sobre la sostenibilitat, o “L’any de la bibliote- tutoratge, cada nen gran ajuda a cada petit en ca” i “L’any de l’hort”. l’aprenentatge de la lectoescriptura i en mol- Però, d’entre totes elles, voldríem destacar tes coses més. Cal dir que d’aquesta relació de dues formes de trobada com les més significa- tres anys els petits en surten beneficiats, però tives: les relacions establertes entre els cursos els grans també, així com la convivència de grans i els cursos petits, i la reunió de delegats. tota l’escola. BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 7 Núm. 37 gener-febrer 2004 SOM XARXA e 7 LA REUNIÓ DE DELEGATS Els i les mestres hem de saber donar aquest «L’assemblea de delegats s’ha La reunió de delegats consisteix en una trobada temps perquè els nens i nenes puguin escoltar regular d’alumnat i professorat per tractar temes el que diuen els altres, reflexionar-hi, parlar- anat omplint de continguts de de l’escola. Per part de l’alumnat, hi assisteixen ne, decidir, organitzar-se... És a dir, perquè els pes i s’ha revelat com una eina dos nens o nenes representant el parvulari i dos nens i nenes s’exercitin en l’autonomia. Cal nens o nenes, els delegats, per cada classe de donar una certa capacitat de decisió als nois i vital de gestió de l’escola.» primària, de 1r a 6è. Per part del professorat, hi noies, fer veure que tots ens podem equivocar, assisteixen la directora i una o dues mestres més. que prenem una decisió entre tots, que ja revi- – Gestionar tots els projectes en què interve- Les assemblees consten generalment de sarem al cap d’un temps si funciona o no. nen tots els nens i nenes de l’escola. A la reu- dues parts: a la primera els delegats o delega- Un altre aspecte molt interessant, com en el nió de delegats i delegades es va informant del des informen de les novetats de la seva classe cas anterior, és la interrelació de nens i nenes projecte global de cada any, s’organitzen totes i de les qüestions o problemes de què volen d’edats molt diferents, de cinc a dotze anys. les festes i les votacions de caràcter general, tractar i a la segona es tracta el tema del dia, Se’ls fa veure per ells mateixos, directament, es distribueixen qüestionaris, etc. del qual ja han parlat abans a classe. els canvis d’interessos i de maneres de veure – Ser un dels espais a través dels quals tre- Els delegats i delegades tenen una llibreta les coses segons l’edat. ballar i elaborar amb l’alumnat alguns aspec- per anotar allò que han de comunicar als Les assemblees de delegats són vives i tes de competències socials. Així, hem treba- altres, i a la reunió també la usen per anotar-hi riquíssimes per als mestres que hi assistim. En llat aspectes de convivència en els projectes les informacions i acords que han de fer arri- fem una cada quinze dies, amb una durada “Conviure tot jugant” i “El pati és nostre”. bar a la seva classe. Quan als petits els costa establerta d’una hora —temps suficient per – Afavorir la intervenció i participació de les molt, els grans els ajuden a escriure-ho. mantenir l’atenció dels petits—, i en aquesta nenes i els nens en la vida de l’escola. Abans de cloure la reunió, es decideix la estona gairebé mai no dóna temps per infor- Amb el pas dels anys l’assemblea de dele- data de la propera sessió i allò que cal debatre mar i parlar de tot el que porten. Les mestres gats ha anat omplint-se cada cop més de con- o pensar al grup-classe per a aquesta propera també hi intervenim aportant informacions i tinguts de pes i s’ha revelat com una eina vital reunió. Tot i així, uns dies abans de la reunió es l’opinió del claustre. de gestió de l’escola, de participació comparti- reparteix a les classes l’ordre del dia. Els objectius d’aquestes assemblees són: da de professorat i alumnat, i d’espai bàsic de Els temes importants van i tornen: un grup- – Augmentar el coneixement i la comunicació convivència. Us les recomanem! classe fa una proposta, i, si a la reunió de dele- entre les nenes i els nens de diferents edats. gats aquesta proposta es troba interessant, es – Estar al cas del dia a dia de l’escola. Berta Prats Morera planteja per parlar-ne a totes les classes i al – Coordinar les iniciatives i suggeriments de Victòria Vidal Valero claustre de mestres, i a la següent reunió s’escol- l’alumnat. Directora i cap d’estudis del CEIP Àngels Garriga ta l’opinió de tots els grups i, si és possible, – Servir d’enllaç entre el grup-classe i l’escola s’arriba a un acord i els delegats ho comuniquen en general. També permet tractar aquells casos Per a més informació: a tothom. És un procés lent, però que val la pena. de friccions i problemes entre diferents cursos. a8043784@centres.xtec.es Rosa Navarro BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 8 8 e APUNTS Núm. 37 gener-febrer 2004 IMMERSIÓ DEL PROFESSORAT D’FP UN NOU APROPAMENT ENTRE ELS INSTITUTS MUNICIPALS I LES EMPRESES Ja hem parlat moltes vegades de les pràctiques de Des de l’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de les empreses, institucions i associacions empresarials adscrites al l’alumnat de la formació professional a les empreses. Consell de la Formació Professional, es va endegar, de manera Però ara també ho podem fer de les pràctiques del experimental, un reciclatge del professorat dels instituts municipals per mitjà d’estades de formació en empreses i institucions. La finalitat d’a- professorat. L’experiència, impulsada des del Consell questa experiència era facilitar al professorat la possibilitat de realitzar de la Formació Professional, consisteix en estades la tasca docent d’acord amb les noves tecnologies que actualment desenvolupen les empreses, de manera que els ajudés a conèixer la en formació del professorat dels instituts municipals situació real del món empresarial actual. en empreses i institucions. Un reciclatge que ha servit Tres professores, dues de l’IESM Lluïsa Cura i una de l’IESM Narcís Monturiol, van viure aquesta experiència l’any passat. L’estada de forma- per apropar els centres i les empreses, i que ha ció va tenir una durada de dos mesos, amb horari laboral complet, i es va comportat unes vivències molt positives, que en aquest contractar professorat perquè les substituís a l’escola mentre durés la seva estada. Com que feien la jornada laboral completa, s’afavoria la article són explicades per les mateixes protagonistes. seva integració a les empreses i s’ajudava que en poguessin treure el màxim rendiment professional. L’experiència es va iniciar amb una gran motivació per part de les tres professores, però alhora amb una gran expectació per veure quins serien els resultats finals. Era un primer contacte amb el món de l’empresa i, com també passa a l’alumnat que fa pràctiques, els inicis es van viure amb alguns nervis. Van comprovar que tothom necessita un període d’adaptació, i amb això ja tenien la primera con- clusió per transmetre al seu alumnat. Així mateix, van saber que durant la seva estada en formació viurien els mateixos problemes i inquietuds que pateixen els nois i noies, i aquest fet els permetia transmetre amb més coneixement les actituds necessàries per afrontar els inicis de la vida laboral. L’estada a l’empresa va significar un treball directe; no es tractava d’una simple observació. Cadascuna de les professores tenia unes feines concretes a desenvolupar o treballava directament en projectes de les empreses. Per tant, podien des- cobrir, entre d’altres coses, les necessitats de cada àmbit professional, cosa que els seria de gran ajut quan tornessin a exercir la seva tasca de professorat: a més d’impartir els coneixements teòrics, podrien ajudar a definir el futur professional de l’alumnat. «Van reafirmar que hi havia una bona actualització i que la distància entre el centre i el món laboral no era tan gran.» Rosa Navarro BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 9 Núm. 37 gener-febrer 2004 APUNTS e 9 «Facilitar al professorat la possibilitat NEGUITS, ÀNIMS I ALEGRIES de realitzar la tasca docent d’acord amb les noves tecnologies que actualment Estada al Club de Marketing de Barcelona En el moment de fer la sol·licitud, m’empenyia la necessitat de conèi- desenvolupen les empreses.» xer directament el treball que es realitza en una empresa i intentar així millorar l’adequació dels continguts que imparteixo a les classes; també volia esbrinar les connexions possibles entre la meva feina i la dimensió educadora de l’empresa. Amb l’observació diària, recollida a la memòria que vaig redactar en finalitzar l’estada, es fa evident que tots dos objectius van ser al meu abast. En canvi, no havia pensat que l’experiència em serviria per a apro- par-me als alumnes durant el període de pràctiques. Va ser un desco- briment i un aprenentatge molt interessants, perquè m’ajudà a sentir- me més preparada com a tutora, comprenent les pors i els neguits, així com les il·lusions i les expectatives de l’alumnat. I és que, sincera- ment, vaig viure el vertigen de no saber com sortir-me’n aplicant deter- minats programes informàtics, per exemple, i els dubtes davant una VALORS TÈCNICS I HUMANS iniciativa que podia haver resultat inoportuna. L’estada en pràctiques va suposar conèixer directament quins són els Tot plegat, em fa pensar que la col·laboració entre empreses i pro- valors, tant tècnics com humans, que les empreses demanen i valoren fessors amb aquestes estades té un efecte que continua en el temps i dels seus treballadors i treballadores. I, és clar, després a les classes en la pràctica diària. És un guany al qual no renunciem cap dels impli- podien parlar d’exemples reals, pràctics i actualitzats amb l’alumnat. cats, i ha de ser una exigència ineludible per a la vivacitat d’un projec- L’autonomia i la creativitat van ser els dos valors que, segons la seva te educatiu de futur. experiència, es tenen més en compte en el món laboral. Isabel Prósper IESM Lluïsa Cura No només es tractava de saber els valors humans i tècnics, sinó que aquesta estada també va servir per descobrir si els coneixements que Estada a S. A. Damm transmeten a l’alumnat estan actualitzats o si l’escola es troba molt Ja fa molt temps que des de diferents àmbits professionals es parla de allunyada de les empreses. Una vegada van reafirmar que hi havia una la necessitat d’apropar l’escola a l’empresa. Des d’aquesta perspecti- bona actualització i que la distància entre el centre i el món laboral no era va es fa necessari actualitzar els continguts que es treballen habitual- tan gran, va sorgir una sensació de seguretat, tant en el professorat com ment a l’aula. I aquesta va ser la meva motivació principal per a sol·lici- en l’alumnat. tar l’estada de dos mesos en una empresa. Tot i que els continguts són importants, les professores també van L’experiència viscuda durant dos mesos al departament de logística poder experimentar si els recursos i els equipaments dels instituts on i planificació de S. A. DAMM em va permetre complir amb l’objectiu ini- imparteix el professorat s’adeqüen a les necessitats de l’empresa. cial i va suposar una vivència personal intensa, que va anar des de Un cop finalitzada l’experiència, s’ha pogut constatar que ha tingut un reviure el dia a dia d’una organització empresarial fins a ser una prova bon resultat després de comprovar la valoració positiva que n’ha fet el de capacitació tècnica, a més d’una font d’informació de primera mà mateix professorat en les seves memòries de l’estada. per a preparar material docent i saber quins coneixements i quines Les conclusions a què han arribat les tres professores són molt simi- aptituds demana l’empresa per al nostre alumnat. En aquest sentit, lars. Així doncs, creuen que han adquirit nous coneixements i instru- estic satisfeta i considero aquesta experiència altament positiva. Final- ments per utilitzar a l’aula, i que l’experiència els ha permès afrontar ment, voldria animar altres companys i companyes perquè ho facin i l’engegada de nous cicles de formació professional, que els ha servit per demanar que aquests projectes tinguin continuïtat. adquirir una visió global i real de com funciona una empresa, que els ha Marisa Clavero Manrique IESM Lluïsa Cura facilitat l’accés a tota mena de documentació, que en molts casos també els ha permès dur exemples reals a l’aula i que els ha suggerit noves Estada a Laboratoris J. Uriach & Cia. S. A. idees per plantejar simulacions reals a l’escola. La meva estada formativa ha estat en tots els aspectes molt positiva. Ha estat, doncs, una formació que ha suposat un aprenentatge tècnic La possibilitat d’una estada continuada de dos mesos, amb horari sobre allò que estan ensenyant, un apropament entre el centre i l’empre- intensiu, la valoro molt positivament, ja que m’ha permès la inserció sa —ja que també es donava a conèixer el funcionament del centre a en les tasques habituals dels diferents departaments i viure el dia a l’empresa— i un aprenentatge humà, per saber directament quines dia, el funcionament normal i també les dificultats que inevitablement poden ser les necessitats i els desitjos de l’alumnat. es plantegen a l’activitat quotidiana. Sens dubte, aquests resultats i la proposta feta per determinat profes- Això ha suposat un enriquiment molt important en els meus conei- sorat ens han impulsat a fer un pas més, en el sentit d’allargar el període xements i la incorporació d’aquestes experiències a la meva activitat de les estades i facilitar-les per mitjà de la no-assistència a l’escola del docent, cosa que m’ha permès transmetre aquestes vivències a l’alum- professorat mentre dura la formació en els casos en què sigui possible. nat. Estic segura que repercutirà en l’assoliment dels continguts, tant de conceptes com de procediments i actituds. Penso que aquestes estades representen un apropament a la reali- tat de l’empresa i donen una visió global i concreta de l’activitat pro- Daniel Resines i Creus fessional, molt positiva per al professorat de cicles formatius, ja que Consell de la Formació Professional contribueix a l’objectiu que la formació professional serveixi per for- mar aquells professionals que veritablement l’empresa necessita. Per a més informació: Pilar Nievas Crespo IESM Narcís Monturiol consellfpo@mail.bcn.es BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 10 10 e OPINEM Núm. 37 gener-febrer 2004 ENTRE INSTRUMENTS LES ESCOLES DE MÚSICA La música. Allò que a molts ens fa sentir vius i ens fa Les escoles de música no només han de servir per crear professionals; també és bo que creem aficionats a la música. I s’ha de tenir clar que amb la gaudir. N’hi ha que diuen que no entenen la vida sense música, per exemple, no solament s’aprèn a cantar o tocar un instrument. música. Una devoció que hem volgut compartir amb En un grup de cant coral s’aprèn a saber què és el treball en grup, a perdre la vergonya, a desenvolupar la memòria o aprendre a escoltar. la gent de les tres escoles de música municipals de la nostra ciutat: Can Ponsic, Sant Andreu i la Casa dels EVA I MARIA, ALUMNES DE L’ESCOLA DE MÚSICA DE SANT ANDREU Eva: Encara que vaig començar a fer música perquè una amiga meva Nens. Amb mestres, pares, mares, nois i noies, també en feia, ara m’agrada molt. Però encara que a vegades puc pensar vam analitzar què ens pot aportar l’educació musical. que m’agradaria treballar en la música, tampoc hi veig sortides molt cla- res. A mi m’agraden molts tipus de música; podria dir-te, per exemple, la Envoltats d’instruments i partitures, vam posar paraules música ska o el hip-hop. a les notes musicals i aquí en podeu veure el resultat. Maria: Tinc molts amics i amigues que fan música. Tampoc és tan estrany. És bastant habitual que en algun moment els nois i noies més joves tin- guin un contacte amb la música; el que és menys habitual és que després s’hi dediquin professionalment. Jo estudio flauta travessera, però no crec ADRIANA, ANNA, BLANCA I LAIA, ALUMNES DE L’ESCOLA DE MÚSICA que m’hi dediqui professionalment. CAN PONSIC Adriana: Cantava en una coral i després em vaig decidir a anar a una FRANCESC I TONI, PROFESSORS DE L’ESCOLA DE MÚSICA DE escola de música. I també gaudeixo de la música fora de l’escola. M’agra- SANT ANDREU da, per exemple, escoltar els grups de rock català. Toni: La música és una forma de viure, una manera d’entendre la vida. El que Anna: De petita sempre estava cantant i m’agradava escoltar música. Els bàsicament es pretén des d’una escola de música és fer descobrir la música meus pares em van preguntar: que vols fer música? I els vaig dir que sí quan al seu alumnat. A les escoles de música el que intentem és motivar i adap- tenia deu anys. També va influir que el meu pare toca el piano i, per sort, em tar-nos al ritme del noi o noia. Potser té un component més lúdic, però no fa concerts a casa. I ara se’m fa difícil pensar la meva vida sense música. oblidem que des d’aquí es comença un camí ascendent que pot fer que la Blanca: A mi em van portar a fer música quan tenia cinc anys, amb el música esdevingui la teva professió. Tots comencen des d’un mateix lloc i temps em va anar agradant i m’hi he quedat. Després de l’aparició d’al- amb els anys van definint les hores i l’esforç que hi volen dedicar. guns programes de televisió, alguns relacionen la música o el cantar amb Francesc: La funció més important que tenim els professors de música és la fama o ser famós. I la música s’ha de fer perquè gaudeixes, no perquè saber transmetre la il·lusió per la música. Fa un temps, estudiar música era et porti a la fama. vist com un inconvenient per la teva família o el teu entorn, que t’apartava dels Laia: A mi m’agrada tocar el piano i cantar. Primer feia classes particu- estudis. Deies: “Estic estudiant música”, i la gent et preguntava: “I què més?” lars i després em vaig apuntar a l’escola. M’ho passo molt bé i gaudei- Els nois i noies que van a les escoles de música aconsegueixen una xo amb la música. constància, posar-se objectius a llarg termini i intentar assolir-los. Fins i tot, aprens a conviure amb tu mateix, amb les teves virtuts i els teus ESTER, PROFESSORA DE L’ESCOLA DE MÚSICA CAN PONSIC defectes. Crec que també és important que els pares i mares saben que Ester: La majoria de nois i noies aprenen música com una afició més. Jo en una escola de música poden trobar un entorn positiu i tranquil per als també ho vaig fer, però amb el temps l’afició va passar per sobre de tot, i seus fills i filles. I molt allunyat del missatge que amb la música es pot això també pot passar a l’alumnat. Són pocs els qui pensen ara que en el arribar a l’èxit fàcil i ràpid. La música suposa un esforç, però que al final futur s’hi dedicaran professionalment, però segur que a més d’un li passarà. té moltes recompenses. BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 11 Núm. 37 gener-febrer 2004 OPINEM e 11 I PARTITURES MUNICIPALS ANALITZEN LA SEVA DEVOCIÓ Natàlia Limones/Partrici Esteve CARLOS I ROSER, «La música és una de les coses més PARE I MARE D’ALUMNES DE L’ESCOLA DE MÚSICA DE SANT ANDREU Carlos: Els meus tres fills han anat a escoles de música. Un es va “jubi- maques de la vida. No conec ningú que digui lar” molt ràpid, l’altre ho va anar arrossegant més temps i la meva filla que no li agrada la música.» encara hi va i potser es dedicarà a la música. Van anar a l’escola de músi- ca com podien haver anat a fer algun esport, però crec que, més enllà del temps que s’hi han dedicat, els ha deixat coses positives. Com, per exem- ple, la concentració. IMMA I XAVIER, MARE I PARE D’ALUMNES DE L’ESCOLA Roser: Jo sóc totalment analfabeta musicalment i vaig portar les meves DE MÚSICA CASA DELS NENS filles a fer música, entre d’altres motius, perquè fessin alguna cosa que Imma: La música és una de les coses més maques de la vida. No conec jo no vaig poder fer. Ho vaig fer també per complementar la seva educa- ningú que digui que no li agrada la música. És enriquidora i divertida. ció. L’estudi de la música requereix molt temps i dedicació i a vegades Amb els anys, a més, ha canviat molt la pedagogia musical. En els meus se’ls fa dur continuar quan, per exemple, comencen a necessitar molt temps era més aspra i molt acadèmica. Ara és molt més propera i de temps per tirar endavant els seus estudis. Fan moltes coses i tenen gaudi, ara és molt més fàcil que els nois i noies, per molt petits que poques hores. Veig que a les meves filles els ha donat molts bons hàbits siguin, gaudeixin de seguida amb la música. I estem encantats amb el i que els servirà per a la seva formació. que fan en aquesta escola: fer música per plaer. I alhora, per exemple, aprenen a ser disciplinats, un valor que no està de moda, però que crec que és bàsic en la vida. «Amb la música també s’aprèn a saber Xavier: La música és una activitat complementària molt bona en l’educa- què és el treball en grup, a perdre ció dels nois i noies. Generalment, la música o les arts plàstiques estan poc valorades en comparació amb altres països. Mai és tard per fer músi- la vergonya o aprendre a escoltar.» ca; fins i tot diria que la música aporta valors com el respecte als altres. En un món on sembla que guanyen els que criden més, la música i el seu llenguatge ens fan aprendre a escoltar els altres. EVA I NÚRIA, PROFESSORES DE L’ESCOLA DE MÚSICA CASA DELS NENS MARIA, VÍCTOR I IRENE, Eva: Hem lluitat molt perquè la música tingués un paper important en l’e- ALUMNES DE L’ESCOLA DE MÚSICA CASA DELS NENS ducació general i ara sembla que amb la nova Llei de Qualitat fem un pas Maria: El que més m’agrada fer a l’escola de música és cantar. A casa, enrere pel que fa als ensenyaments artístics i a la música. En canvi, a també canto. El meu avi és músic i em posa sempre les Quatre estacions, nivell extraescolar, hi ha molta més demanda i moltes escoles on poder de Vivaldi. fer música. Víctor: Jo m’ho passo molt bé quan vaig a l’escola de música. I dic als Núria: Seria important que les administracions públiques fossin cons- meus amics que també ho haurien de fer. A mi, de gran, m’agradaria cients de la importància que pot tenir apostar per aquest tipus d’escoles. tocar l’arpa. No dic que no hi dediquin esforços, però encara necessitem més suport. Irene: A mi m’agradaria ser professora de música i ensenyar altres nens No donem a l’abast de tota la gent que es vol apuntar a l’escola: hi ha i nenes. 300 alumnes en llista d’espera. Seria molt bo que hi hagués escoles de música municipals a cada barri. A més, el que fem en aquestes escoles (Nota de la revista: Al final de la xerrada, la Maria, el Víctor i la Irene, de cinc, sis i de música és que tothom hi trobi el seu lloc. No estem aquí només per set anys respectivament, van cantar una cançó tots junts i van demostrar com formar professionals. gaudeixen amb la música.) BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 12 Gema Martín Muñoz Professora de Sociologia del Món Àrab i Islàmic de la Universitat Autònoma de Madrid. Jordi Oliver BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 13 Núm. 37 gener-febrer 2004 A FONS e 13 PERCEPCIONS I REALITATS DE L’ISLAM La nostra societat ha vist com en dues dècades s’ha L’ESTIGMATITZACIÓ Des dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, s’han reforçat de mane- modificat el paisatge urbà i la composició dels centres ra intensiva tant el sentiment de superioritat occidental com l’estigmatit- escolars, s’ha desballestat la uniformitat religiosa zació culturalista del món musulmà, fets que han tingut una repercussió determinant per als musulmans que viuen a Occident. Ha ressorgit amb catòlica, ha de compartir l’Estat del benestar amb nous força un discurs que identifica Occident amb “el món civilitzat” i es viu un col·lectius de població… Aquesta situació planteja un exercici d’exaltació de les virtuts de “la nostra cultura”, a la vegada que es contraposa monolíticament al món musulmà com a “medieval”, “pri- procés de transformació de la nostra societat complex mitiu”, “arcaic”… N'hi ha molts que n'han fet una representació binària: i completament nou. Però el discurs a l’Estat espanyol presenten l’atac de setembre, adjudicat a un grup terrorista concret, com una confrontació entre dos models, dos mons monolítics en oposició i s’està articulant al voltant de la concepció que, de tots fins i tot en “guerra”, l’occidental i el musulmà. A més, hi ha hagut una els molt diversos col·lectius d’immigrants que estan presentació mediàtica tan intensa dels fets, que s'ha estès la idea que qualsevol musulmà a Europa pot ser un terrorista amagat, i si està ben arribant al nostre país, el dels musulmans és el que integrat encara més, la qual està alimentant diàriament els prejudicis planteja un potencial conflicte per a la nostra societat, contra els musulmans i el sentiment de sospita contra els que viuen en el nostre propi territori, nodrint potencialment sentiments de xenofòbia de els seus valors i la seva identitat. greus conseqüències socials. A més, les respostes als esdeveniments de l’11 de setembre han reforçat el nexe seguretat-migració, i així s'ha estableix la divisió entre “cultures conflictives” i “cultures integra- transmès intensament la idea que la immigració és una amenaça per a la S’bles”. Identificat entre les primeres, l’islam esdevé un factor de seguretat d’Occident. distanciament i d’amenaça, i, per tant, de fet s’estableix el senti- ment social d’immigrants “desitjats” i immigrants “intrusos”. Cronistes, «Es desconeix la seva realitat diversa i plural destacats polítics i responsables de la política migratòria han desenvolupat però es considera que la seva acomodació un discurs públic basat en la necessitat d’orientar la nostra demanda labo- ral d’immigració cap a les comunitats llatinoamericanes o de l’Europa de cultural a la nostra societat és un problema.» l’Est perquè la seva condició de catòlics és un factor clau d’integració.1 La conseqüència de tot plegat és que el col·lectiu marroquí immigrant s’ha convertit en l’“altre més significatiu” i és el més rebutjat per la La legislació antiterrorista s’ha dirigit —als EUA per descomptat, però societat espanyola. Tanmateix, la població d’atribució musulmana, bàsi- amb un important seguidisme a la resta de països occidentals— de cament marroquina, resident en el nostre país només significa el 0,7% de manera general i arbitrària contra els estrangers d’origen musulmà. Això la població total. A això, s'hi suma un estès desconeixement de la socie- ha comportat la tendència a identificar el terrorista pel que és (l’adscrip- tat espanyola sobre el Marroc i els marroquins, alhora que es presenten ció religiosa i ètnica) en comptes de fer-ho pel que fa: la prova està en posicions basades en certeses absolutes que pertanyen més a l’àmbit de tota aquesta enorme quantitat de detinguts àrabs i musulmans contra les percepcions i l’imaginat que a la realitat: se’ls percep com un col·lec- qui ha prevalgut la presumpció de culpabilitat sobre la d’innocència, si tiu socioculturalment homogeni; amb una “forma de vida” global i comu- bé en la immensa majoria dels casos no s’ha pogut aportar cap prova de na a tots ells considerada molt diferenciada, si no antitètica, de la nostra; la seva implicació terrorista. Així, s’ha incrementat de manera preocu- que pertany a una religió de la qual se sap poc però de la qual tot se pant l’alarma social sobre tots els musulmans i, sens dubte, els més pro- suposa a base d'inspirar-se en les representacions mediàtiques domi- pers, els que resideixen als nostres països, i ha derivat cap a reaccions nants, que seleccionen el més extrem i, per tant, només la relacionen islamofòbiques. Però no només és preocupant l’expressió d’actituds d’o- amb l'opressió contra les dones, el fanatisme i el terrorisme. Es desco- rigen racista en si mateixes, sinó també el nou marc en què aquestes neix la realitat diversa i plural d’aquest col·lectiu i la seva experiència s’han institucionalitzat: s’han racionalitzat en funció del patriotisme o de personal a Espanya, però es considera rígidament que la seva acomoda- l’autodefensa i, per tant, han adquirit un nivell important de legitimació i ció cultural a la nostra societat és un problema. de desculpabilització social. Encara més, han d’estar demostrant contínuament credencials que Tot plegat ens ajuda a entendre per què, quan el nostre país encara no provin que poden integrar-se a la nostra societat, en lloc de ser al contra- ha començat un procés d’organització, de visibilització, d’integració a la ri, esperar que aquesta experiència mostri que no s'integren; i en aquest vida política i social dels musulmans i del seu lideratge —com succeeix sentit no ha passat res que manifesti que sigui així. des de fa molt de temps en altres països europeus—, existeix tanmateix BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 14 14 e A FONS Núm. 37 gener-febrer 2004 aquesta sobredimensió del “fet musulmà”, que busca amb lupa les «Aquest islam europeu s’expressa a través imperfeccions de tot immigrant musulmà i en fa notícia sensacionalista. A partir d’aquestes concepcions tancades, és difícil fer entendre i trans- d’una enorme diversitat i, per tant, els seus metre que la integració implica la preservació de la identitat cultural però mitjans d’implantació seran múltiples.» també l’evolució cap a canvis socioculturals a la recerca de l’adequació entre la identitat de partida i la de destí. És un procés dinàmic i no estàtic que cal que tingui els drets humans i el compliment de la “llei igual per a tothom” com a marc de referència substancial per impedir els relativismes culturals extrems (la clitoridectomia, per exemple), però també per garantir el dret a la identitat cultural (com el mocador, que no és un vel que cobreixi la cara, entre les dones musulmanes que vulguin posar-se’l).2 El resultat de tota aquesta situació és que el tema dels immigrants musulmans al nostre país s’està desenvolupant des de dues dimensions paral·leles: la de la realitat dels musulmans instal·lats al nostre país i la 1. Així es pronunciava el delegat del Govern per a l’Estrangeria, Enrique Fernán- de la interpretació negativa que la nostra societat d’origen fa monolítica- dez Miranda, a El País, el 12 de març de 2001. Herrero de Miñón escrivia el 9 d’oc- ment de l’islam i dels musulmans, i trasplanta als emigrants. tubre de 1999 un article a El País en què demanava una immigració basada en Tanmateix, l’estudi de la presència dels musulmans a Europa occiden- “afinitats lingüístiques i culturals” i identificava els llatinoamericans, els romane- tal, arribats a través de les migracions contemporànies des de ja fa diver- sos i els eslaus enfront dels africans, i fins i tot afirmava que una cosa són les ses dècades, constata que aquesta presència és definitiva, que s’està relacions polítiques amb el Magrib i una altra encoratjar una immigració magribi- desenvolupant un islam d’Europa perquè els musulmans europeus es na. El 5 d’octubre de 1999, Federico Jiménez Losantos, en un article publicat a van introduint a les institucions i a l’espai públic europeu, perquè es defi- l’ABC, també apuntava en aquest sentit: seleccionar immigrants amb afinitats de neixen cada vegada més per la seva pertinença als països i a les ciutats llengua, de religió i de cultura. on viuen i a Europa, i que ho fan com a musulmans a través d’una dinàmi- 2. La inadmissible comparació entre l’ús del mocador i la clitoridectomia realitzada ca voluntària i pacífica que no ha donat lloc a tensions extremes i no per polítics i líders d’opinió al nostre país és una manera irresponsable de confondre negociables, malgrat els conflictes inevitables propis de qualsevol situa- la nostra societat, no només perquè la clitoridectomia és un delicte i posar-se un ció d’innovació, la inexperiència recíproca i els temors més o menys ima- símbol d’identitat al cap no ho és —i això ja seria una raó—, sinó també perquè ginaris de les dues parts. Aquest islam europeu, a més, s’expressa a tra- dóna a entendre que existeix una identificació entre islam i clitoridectomia, que vés d’una enorme diversitat i, per tant, els seus mitjans d’implantació, és completament falsa. L’ablació del clítoris és un costum dut pel patriarcat fins a procés encara en marxa, seran múltiples. les últimes conseqüències, practicat a la regió de l’Àfrica subsahariana. No és cap tradició islàmica i és completament inexistent en el món musulmà, a excepció d’Egipte, on, per les seves intenses relacions històriques, comercials i socials amb el Sudan, va ser adquirit i integrat a la cultura local. Per tant, no exis- teix cap dona marroquina sotmesa a aquesta pràctica cruel i tots els casos d’abla- ció de clítoris concerneixen a la població procedent de països subsaharians, alguns d’ells també de majoria musulmana però que practiquen aquest costum, no perquè siguin musulmans, sinó per la seva cultura subsahariana preislàmica, a la qual s’ha acomodat després la seva particular adscripció a l’Islam. Bibliografia Abu Tarbush, José: Islam y comunidad islámica en Canarias: prejuicios y realidades. Universidad de la Laguna, La Laguna, 2002. Colectivo IOE: La educación intercultural a prueba. CIDE y Laboratorio de Estudios Interculturales de la Universidad de Granada, Granada, 1996. Dijk, Teun A. Van: Racismo y análisis crítico de los medios. Paidós Comunicación, Barcelona, 1997. Izquierdo Escribano, Antonio: La inmigración inesperada. Trota. Madrid, 1996. Lacomba, Joan: El Islam inmigrado. Ministerio de Educación, Madrid, 2001. Lucas, Javier de, i Torres, F (eds.): Inmigrantes: ¿cómo los tenemos? Algunos desafíos y respuestas. Editorial Talasa. Madrid, 2002. Martín Múñoz, Gema (ed.): Aprender a conocerse. Percepciones socia- les y culturales entre España y Marruecos. Publicaciones de la Fundación Repsol-YPF, Madrid, 2000. Martín Múñoz, Gema (dir.): Marroquíes en España. Estudio sobre su integración. Publicaciones de la Fundación Repsol-YPF, Madrid, 2003. Martín Múñoz, Gema, i López Sala, Ana: Mujeres musulmanas en Espa- ña. El caso de la inmigración femenina marroquí. Instituto de la Mujer, Madrid, 2003. Moreras, Jordi: Musulmanes en Barcelona, espacios y dinámicas comu- nitarias. CIDOB, Barcelona, 1999. Ramadan, Tariq: El Islam minoritario. Cómo ser musulmán en la Europa laica. Ed. Bellaterra, Barcelona, 2002. Jordi Oliver BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 15 Núm. 37 gener-febrer 2004 ASSOCIACIONS e 15 CONSUM REBEL LA DEFENSA DELS DRETS DELS JOVES CONSUMIDORS Ser crítics amb el consum, L’Associació de Joves Consumidors de «La salut també preocupa Catalunya – Consum Rebel va néixer informar-se sobre les condicions l’any 1991 amb l’objectiu de lluitar per i s’han fet campanyes en què s’ha elaborat un producte, la defensa dels drets dels joves consumidors d’assessorament a l’hora de perquè no quedin desprotegits pel sol fet de com també practicar compres ser joves. Com a única entitat juvenil que trac- fer-se un piercing o un tatuatge.» respectuoses amb el medi ambient, ta temes de consum, Consum Rebel és una associació sense ànim de lucre que realitza un La salut també preocupa Consum Rebel, i les persones i les cultures, haurien servei consistent en la informació i l’assesso- durant aquest últim any s’han fet campanyes de ser obligacions per a totes les rament sobre temes de consum. Aquest servei d’assessorament a l’hora de fer-se un piercing d’atenció personalitzada es realitza per a totes o un tatuatge. S’han distribuït díptics a esco- persones que consumin en aquesta les persones, independentment de si són o no les, instituts, punts d’informació de joves, etc., societat. Consum Rebel és una sòcies de l’associació. i a més a més s’han fet xerrades en què s’han Consum Rebel ha donat suport al sistema donat consells abans de decidir decorar el cos. associació que vol crear una arbitral de consum com a resolució de conflic- Un altre tema relacionat amb la salut és el consciència crítica i defensar els tes entre consumidors i empreses reclamades. tabac. Hem fet estudis sobre el compliment de Per aquesta raó participa com a vocal a dife- la normativa que regula la prohibició de fumar drets dels joves consumidors. rents juntes arbitrals de consum, de les quals als establiments públics i sobre la prohibició de cal destacar la de Barcelona i l’Hospitalet. tenir les màquines expenedores de tabac al La formació que oferim està adreçada tant carrer. Per això, es realitzen campanyes informa- als mateixos socis com als nois i noies en tives i divulgatives sobre els hàbits saludables. general; això és conseqüència lògica de la nos- Per tal de tenir una informació actualitzada, tra preocupació per tots aquells temes que Consum Rebel està present a jornades, cursets incideixin en la població juvenil. i seminaris, i cal destacar la seva participació Durant l’any 2001 i principis del 2002, Con- activa en el Consell de la Joventut de Barcelo- sum Rebel, juntament amb la Unió de Consumi- na. Durant aquest any s’ha participat activa- dors de Catalunya, va realitzar cursos de forma- ment en una campanya de promoció de l’ús de ció sobre la introducció de l’euro en diferents la bicicleta. D’altra banda, Consum Rebel està escoles i casals d’avis. Es van fer unes classes adherida des de l’any 2002 al codi ètic de les pràctiques on es repartien monedes i bitllets associacions de Barcelona, i com a associació d’euro de plàstic perquè es familiaritzessin crítica amb els problemes que ens envolten es amb la nova moneda. va adherir a l’acord ciutadà per una Barcelona Lliure de Violència Vers les Dones. DRET D’ADMISSIÓ En col·laboració amb la Unió de Consumi- Un tema de permanent debat i reflexió a Con- dors de Catalunya - UCC hem publicat fullets i sum Rebel és la campanya sobre el dret d’ad- guies informatives, com la Guia del Jove Con- missió. Reclamem una actualització de la Llei sumidor, Busques pis? Compte amb els anun- 10/90, de 15 de juny, sobre policia d’especta- cis, i Comerç electrònic. cles, activitats recreatives i establiments públics i la bona aplicació i el coneixement d’a- Consum Rebel quest dret, ja que cada vegada són més les consumrebel@consumidors.org evidències d’irregularitats produïdes per la manca de compliment de la llei per part dels Per a més informació: locals d’oci. www.consumidors.org BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 16 16 e PERSONATGES Núm. 37 gener-febrer 2004 “ÉS UN PEDAGOG DEL AGUSTÍ COROMINAS ENS PARLA DE prioritzat els personatges del catalanisme més conservador i de dretes. Les figures del catala- nisme d’esquerres, que n’hi ha moltes, s’han tingut com tapades i potser és perquè la cultu- ra oficial fins ara ha estat en mans d’un catala- nisme de dretes. Ferrer i Guàrdia va demostrar la seva rebel·lia ja des de ben petit. Va néixer en una família benestant rural i el primer fet que va marcar la seva vida va ser quan als tretze anys va denunciar el capellà del poble perquè volia intervenir en assumptes familiars, cosa que va crear un gran enrenou en la seva família. Aleshores, el seu pare va decidir enviar-lo a Barcelona a treballar. Va anar a parar al barri de Sant Martí de Pro- vençals, que aleshores era un barri amb un gran moviment obrer i anarquista. Va treballar Jordi Oliver Fundació Ferrer i Guàrdia en una farinera i el patró mateix li va fer veure que a la seva edat també havia de continuar Francesc Ferrer i Guàrdia Com va sorgir la idea de fer un documental estudiant. Ferrer i Guàrdia va tenir una formació sobre Francesc Ferrer i Guàrdia? autodidacta i no va tenir més escola que els ate- (Alella, 1859 – Barcelona, 1909) El 2001, durant el centenari de la inaugura- neus, un lloc on els obrers anaven a formar-se. és una figura que aixeca passions ció de l’Escola Moderna, vaig decidir investigar Així doncs, de ben jove es va convertir en una a fons la seva vida i trajectòria. De seguida em persona compromesa i va començar a col·labo- i també opinions contraposades. vaig adonar que la seva figura representava el rar amb el que serien els moviments republi- El creador de l’Escola Moderna desconeixement que tenim de la nostra pròpia cans. Va començar la seva crítica als tres pilars història més recent. Tota la història progressis- que ell considerava perjudicials: l’Església, el torna ara a l’actualitat després ta de Catalunya i d’Espanya sempre ha quedat capital i l’Estat. Creia que eren els tres grans de la realització del documental una mica amagada. Ferrer i Guàrdia era una problemes amb els quals s’enfronta la societat persona molt radical en la seva època. Un per- per ser lliure. No va deixar mai, però, les seves “Francesc Ferrer i Guàrdia, una vida sonatge que va morir sol, oblidat, excepte per inquietuds per la formació de les persones. I ho per la llibertat”, produït per Joan Maragall, que va ser l’únic que el va defen- demostrà quan als vint anys, quan treballava sar públicament. És curiós que fins i tot sigui com a revisor de tren, es va preocupar per crear l’Institut d’Educació, Televisió una figura desconeguda per una gran part dels al tren mateix una petita biblioteca. de Catalunya i Metròpoli. mestres més progressistes del nostre país. Poc després, la situació política del moment, amb la Restauració, fa que Ferrer i Guàrdia És precisament el realitzador Aquest desconeixement és producte del decideixi marxar a viure a París. Allà pateix una del documental, Agustí Corominas, rebuig que genera en alguns sectors que, per decepció amb els moviments republicans tant exemple, li critiquen que mai va defensar la espanyols com francesos i passa per una qui s’endinsa en la seva trajectòria llengua catalana? època de reclusió, de molta lectura i de forma- i personalitat. És un personatge incòmode i per tant té ció personal. Finalment, entra en contacte amb defensors i crítics. Pel que fa a la llengua, Ferrer i els pensadors anarquistes i aprofundeix els Guàrdia no considerava que fos un element contactes amb el món de la maçoneria que important. Ell era un universalista, molt propi de havia iniciat a Barcelona. la seva època; volia utilitzar la llengua que arri- bés a més gent. Això va provocar un cert rebuig «Va defensar el coneixement en alguns sectors del catalanisme. Crec que crític, va creure en la diversitat i també és un problema de com s’ha entès la història del catalanisme, que moltes vegades ha es va enfrontar al poder.» BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 17 Núm. 37 gener-febrer 2004 PERSONATGES e 17 Jordi Oliver SEGLE XXI” FRANCESC FERRER I GUÀRDIA «És curiós que sigui una figura per la defensa racionalista de la infància, Agustí Corominas i Casals basada en uns valors universals de coopera- Vaig néixer a Granollers el 28 de gener de desconeguda per una gran ció, de pau i de llibertat, tots uns valors que 1950, però aviat ens vàrem traslladar a viure part dels mestres més ara són de plena actualitat amb la globalitza- a Barcelona. Vaig estudiar als Escolapis de ció. A Brussel·les, la Universitat Lliure el té Sant Antoni fins als catorze anys, edat en progressistes del nostre país.» com el seu referent ideològic. A França, hi ha què vaig entrar a treballar en un banc. Als 22 més de 500 carrers i places que porten el seu anys vaig entrar a treballar a una escola i em nom. Es va convertir en alguns països en el vaig decidir a estudiar pedagogia. Tenia 25 símbol de la llibertat contra el feixisme a prin- anys quan torno a viure a Granollers, on treba- El setembre de 1901, l’Escola Moderna obre cipis del segle XX. I, sens dubte, la seva figura llo a l’escola municipal. Més tard, amb uns les seves portes al número 56 del carrer Bailèn va impregnar tot el període de la Segona Repú- quants muntem el Casal del Mestre de Grano- de Barcelona. Una fita en la història de l’edu- blica a Espanya. llers, que ens coordinem amb la resta de Movi- cació de la nostra ciutat. ments de Renovació Pedagògica. Durant qua- Ell va viure l’època del que es va dir l’opti- Durant les seves estades a la presó i abans tre anys treballo en una escola del CEPEPC. misme pedagògic. Els grans pensadors creien, de ser afusellat va demostrar ser una persona L’any 1986 em proposen anar a treballar a a principis del segle XX, que la societat es molt forta. l’ICE de la UB i em dedico a fer tasques de transformaria a través de l’educació. Ell recull És impressionant, perquè ho va viure amb formació permanent i de coordinació de aquestes idees per muntar un sistema educatiu una serenor enorme. En el seu testament va temes audiovisuals. Entre els anys 1988 i 1991 basat en les idees de llibertat de la persona, de deixar escrit que no volia rebre homenatges i vaig estar al Consell Escolar de Catalunya. El creixement i d’autonomia. Ell creia que si la que el que s’havia de pensar era a resoldre els 1991 faig el primer curtmetratge en cinema de gent no està educada i formada no són possi- problemes de la humanitat. Era conscient que 35 mm, Has preparat el cafè, amor meu? bles el canvi i la transformació social. Les idees era una persona rebel, que provocà molts mals Durant aquesta època faig els estudis de de l’Escola Moderna es vivien bastant en els de cap en molts sectors. Va heretar un milió de doctorat en pedagogia. L’any 1992 presento ambients progressistes. Però és Ferrer i Guàrdia francs francesos el 1900 d’una dona francesa la tesi doctoral La representació de la infàn- qui agrupa totes aquestes idees progressistes i soltera, rica i catòlica que va conèixer a París i cia en el cinema espanyol. També he publicat les fa realitat amb l’Escola Moderna. Per això que va preferir donar els seus diners a Ferrer i diferents llibres i ara tinc una empresa de crec que és un dels grans pedagogs del segle Guàrdia que a l’Església, com era la seva pri- producció audiovisual. XXI. Va ser capaç de plantejar aspectes que, mera intenció. Ell tenia un cert lideratge en els avui en dia, encara són d’actualitat; per exem- moviments obrers de l’època i a més tenia Un desig que Ferrer i Guàrdia no va poder ple, el coneixement crític. Un altre tema actual i diners per potenciar-los. Per tant, tenia molts complir. en què ell ja creia és l’acceptació de la diversi- enemics. Amb els fets de la Setmana Tràgica, La transformació social. tat, l’autonomia de cada nen o nena i la coedu- es va convertir en el cap de turc perfecte per Un que sí. cació. Alhora era un defensor de l’escola laica. als estaments del poder. L’Escola Moderna. Ferrer i Guàrdia era un lliurepensador més que Què col·leccionava? un anarquista, i els lliurepensadors tenien una Què voldries que deixés al públic el teu No ho sé, però era una persona molt pulcra. relació molt estreta amb els moviments feminis- documental? Una virtut seva. tes. Un altre tema interessant del qual ara es Sobretot, que Ferrer i Guàrdia és un peda- Sinceritat i constància. parla i que ell comença són les comunitats esco- gog de l’actualitat. Per què? Perquè va defen- Què li feia por? lars: ell reunia a l’escola els nens i nenes, amb sar el coneixement crític, compartit; perquè va Ni la presó, ni la mort. els pares i mares, professors d’universitat, etc., i creure en l’autonomia i diversitat dels infants; Un consell que li van donar tots junts tenien espais compartits. i per l’aposta que va fer per valors universals i que va voler compartir. de cooperació i de pau. I també per com es va De Kropotkin va aprendre que els individus La influència de l’Escola Moderna va arribar enfrontar al poder. Sens dubte, que va deixar només seran millors i lliures a través de a tot el món? un llegat que ara mateix, en el segle XXI, és de l’educació. La seva influència va arribar a Europa, als plena actualitat. Estats Units i a tot el continent americà. Fins Per a Ferrer i Guàrdia l’Escola Moderna... i tot he vist tres documentals a la televisió De quin color és? Verda. mexicana sobre la influència de Ferrer i Guàr- Quin dia de la setmana? Dijous. dia. Després del tancament de l’Escola Moder- Quina estació de l’any? Primavera. na, producte de la seva primera estada a la Per a més informació: Quin menjar? Una amanida. presó, va organitzar una Lliga internacional www.laic.org Quina flor o planta? La rosa. BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 18 18 e RECURSOS Núm. 37 gener-febrer 2004 ESCOLES PER L’ENERGIA No hi ha millor lloc que l’escola ELS SISTEMES FOTOVOLTAICS per aconseguir que la ciutadania del futur aposti pel consum ARRIBEN A VUIT energètic responsable i sostenible. Així també ho va creure l’Agència CENTRES MUNICIPALS de l’Energia de Barcelona, que ha posat en marxa el projecte “Escoles per l’energia” per apropar a tendència actual de consum energètic que permeti desenvolupar tot un seguit de el coneixement de les tecnologies i L s’ha demostrat insostenible, com ho és polítiques energètiques concretades en un pla també l’ús de determinats tipus d’ener- d’acció, es va aprovar el Pla de Millora Energè- la gestió de les energies renovables gia, especialment la que té el seu origen en els tica de Barcelona (PMEB) el febrer de 2002, als nens i nenes de la ciutat. combustibles fòssils, encara força present en que ens ha de situar en un nou escenari l’any la nostra societat. Davant d’aquesta situació, 2010, amb la reducció a una cinquena part de I ja en tenim una prova: vuit centres es requereix una política decidida per part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la educatius municipals ja tenen les administracions, sobretot de les autori- disminució d’un 17% del consum energètic en tats locals, tal com ja s’assenyalava en el Lli- relació amb la tendència actual. instal·lats sistemes fotovoltaics que bre Blanc de l’Energia de la Comissió Euro- El mateix PMEB preveia la creació d’un ins- aconsegueixen reduir el consum pea de 1997. trument per a la seva gestió i seguiment: En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona l’Agència Local d’Energia de Barcelona, que es i la contaminació. ja fa temps que porta a terme actuacions va constituir el maig de 2002 mitjançant un con- orientades a promoure l’ús de fonts d’energia sorci integrat per l’Ajuntament de Barcelona, netes i renovables, aconseguir l’eficiència en l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i la producció d’energia final i reduir el consum Tractament de Residus, l’Institut Català d’Ener- a partir de la introducció de millores tecnològi- gia, la Universitat Autònoma de Barcelona, la ques i de pràctiques d’ús conscient. Fruit d’a- Universitat Politècnica de Catalunya i l’Institu- quest treball i per tal d’establir un marc global to de Diversificación y Ahorro de la Energía. IES M Ferran Tallada «Hem d’apropar les tecnologies i la gestió de les energies renovables als nois i noies de les escoles.» Durant el seu primer any d’existència, l’Agència d’Energia de Barcelona, a més de fer el seguiment dels diferents plans d’acció del PMEB i portar-ne a terme les actuacions deri- vades, s’ha consolidat com a referent de la ciu- tat en els terrenys de la informació, assessora- ment i gestió de l’energia, especialment pel que fa al desenvolupament sostenible a partir de l’estalvi energètic, l’eficiència energètica, l’ús i coneixement de les energies renovables, i la millora de la qualitat dels serveis relacio- nats amb aquest sector. BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 19 Núm. 37 gener-febrer 2004 RECURSOS e 19 IES M Bosc de Montjuïc Una de les primeres actuacions que ha Per donar una idea de l’abast del projecte, conductes, el sector més jove de la població desenvolupat l’Agència durant aquest temps i l’energia elèctrica que produeixen les vuit —la ciutadania del futur— i, alhora, incidir en la que formava part de les accions del PMEB ha escoles anualment és l’equivalent al consum difusió de les bones pràctiques ambientals en el estat el projecte “Escoles per l’energia”. durant un any de vint habitatges de 80 m2 o al professorat i, per extensió, en les famílies dels Aquest és un projecte ideat amb una doble de 56 ordinadors a ple rendiment. Pel que fa a escolars. En la línia de l’Agenda 21 Escolar, la funció: la primera és educativa, per apropar integració de les escoles per l’energia en el pro- el coneixement de les tecnologies i la gestió «L’electricitat que jecte educatiu de la ciutat demostra una visió de les energies renovables als nois i noies de més àmplia de les temàtiques pròpies de l’en- les escoles; i la segona és energètica, per produeixen els vuit cemtres senyament reglat, contribuint enormement en aconseguir una operativa real, un estalvi és l’equivalent al consum el desenvolupament sostenible de la societat. monitoritzat i un efecte demostratiu per a La promoció de les energies netes per capgi- tots els ciutadans. durant un any de vint rar la tendència actual de consum energètic Aquest projecte s’ha iniciat amb la instal·lació habitatges de 80 m2.» basat en energies fòssils i contaminants també de sistemes fotovoltaics, en vuit centres educa- depèn molt de la seva visibilitat com a element tius municipals de Barcelona, connectats a la persuasiu. Moltes de les pràctiques ecològi- xarxa general de distribució d’energia elèctrica benefici ambiental, la contribució mitjançant ques no són tangibles per a la ciutadania, en baixa tensió, amb una potència total de pic energia neta de les vuit escoles equival a la però, en aquest cas, la instal·lació de plaques instal·lada de 36.480 Wp, repartida en set escoles reducció de 4.748 kg d’emissions de CO2 a l’at- fotovoltaiques resta present dins del paisatge amb una potència de pic de 4.800 Wp cadascuna i mosfera: caldria un any perquè 7.194 m2 de urbà, és visible i, a més, s’evidencien uns efec- una de 2.800 Wp. Aquests equips fotovoltaics bosc mediterrani convertissin en oxigen aques- tes directes amb la producció d’energia neta i van acompanyats d’un sistema de monitoritza- ta quantitat de CO2 que ara no es produeix. l’estalvi d’emissions de gasos contaminants. ció “local” i “global” que oferirà informació A més dels aspectes citats, per a l’Agència sobre el seu funcionament, al qual poden acce- NETES I RENOVABLES d’Energia de Barcelona és imprescindible que dir l’alumnat directament o bé la resta de per- El projecte “Escoles per l’energia” té una signi- les energies alternatives incorporin un estàn- sones interessades mitjançant Internet. ficació molt especial perquè inclou quatre ele- dard de qualitat i d’integració arquitectònica i Els centres municipals que formen part d’a- ments bàsics per a la promoció de les energies paisatgística en el seu disseny i planificació, i quest projecte són els instituts Narcís Monturiol, netes i renovables: informació, formació, visibi- que aquestes comptin també amb un manteni- Bosc de Montjuïc, Juan Manuel Zafra, Ferran litat i qualitat. La informació ciutadana és un ment òptim. Les administracions han de tenir Tallada, Josep Serrat i Bonastre i Anna Gironella factor essencial per a la promoció, el coneixe- molta cura de prioritzar la qualitat en els pro- de Mundet, el CM Pont del Dragó i el CEIP Escola ment i l’ús de les energies netes, com és la solar jectes innovadors que impulsen, ja que del Mar. Les vuit instal·lacions tenen unes carac- fotovoltaica. En aquest sentit, la monitorització aquests han de servir després com a model a terístiques elèctriques similars, excepte la deno- del sistema fotovoltaic de cada escola a temps seguir per part dels promotors privats i dels minada E-6 (IES M Josep Serrat i Bonastre), que real per fer un seguiment de l’energia estalviada ciutadans i ciutadanes com a consumidors es diferencia per la seva potència de camp foto- i de la reducció d’emissions de CO2, i l’establi- cada vegada més qualificats. voltaic i per la seva potència d’onduladors. Pel ment d’una xarxa d’accés per Internet a la infor- que fa al disseny de les instal·lacions, aquest mació generada per les vuit escoles faran possi- varia segons l’estructura de suport i les conduc- ble una difusió més àmplia del projecte i, en cions elèctriques emprades en cada cas, i es definitiva, del valor de les energies netes. resol d’acord amb la millor ubicació possible i Sobre la formació, cal destacar la importàn- Agència d’Energia de Barcelona amb la seva integració arquitectònica. cia d’educar, a través de l’adquisició d’hàbits i www.barcelonaenergia.com BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 20 20 e CONSELLS ESCOLARS Núm. 37 gener-febrer 2004 QUI SOM I QUÈ HI FEM? ELS REPRESENTANTS MUNICIPALS EN ELS CONSELLS ESCOLARS DELS CENTRES PÚBLICS Asseguts al voltant d’una taula, cinc representants municipals en els consells escolars dels centres docents públics van accedir a la petició de debatre i analitzar la seva funció i a explicar la seva experiència. Va ser un llarg intercanvi d’opinions que ara volem apropar-vos. El paper que desenvolupen, les relacions amb els altres sectors representats en els consells escolars, el futur davant la nova Llei de Qualitat i moltes altres coses… Carme Busquets Representant municipal des de 2001 IES Jaume Balmes i el Conservatori Municipal de Música del districte de l’Eixample Barcelona Educació: Quins són els aspectes més rellevants i els més «Sempre és millor un consell escolar febles de la figura del representant municipal en els consells escolars dels centres docents públics? on hi ha debat i discussió que no un altre Visitación: És molt important ser una figura imparcial, convertir-se en on no s’hagi de discutir res.» una persona que escolta i entén totes les parts. Si veuen que actues imparcialment, és més fàcil desenvolupar la teva tasca. A mi personal- ment m’ha donat molt bons resultats per evitar alguns conflictes que a vegades s’han donat entre pares i mares i la direcció del centre. Pere: Aquesta és una funció important però que canvia molt segons el Ricard: És clar que el que hem de ser és imparcials. funcionament de cada centre. En cada escola on he participat com a Carme: Hi ha una cosa que és d’obligat compliment: garantir que el representant municipal, he hagut de fer funcions diferents. El paper de que està normativitzat es compleixi. Crec, però, que la funció més impor- mediador entre pares i mares i professorat va molt en funció de l’actitud tant és facilitar els acords. A vegades no cal ni parlar, amb la mirada que pren l’equip directiu mateix i del que planteja el consell escolar. Si dónes la teva opinió i dónes les màximes facilitats perquè no hi hagi l’equip directiu té clar quin és el paper del consell escolar, aquesta funció enfrontaments o dificultats. de mediació no té tanta importància. La postura de l’equip directiu marca Ricard: El representant municipal és una figura bastant respectada en molt la teva funció. M’he trobat amb equips molt “normativistes” i que es els consells escolars de centre. T’escolten i estan pendents del que dius. cenyeixen estrictament al que la llei diu i no van més enllà. En canvi, Sobretot, la principal feina que he hagut de fer ha estat harmonitzar les altres consells escolars busquen més la participació de tots els col·lec- relacions entre pares i mares i l’equip directiu. tius representats. Carme: També és important saber actuar fora de les reunions del con- sell escolar. Perquè a vegades no es pot dir tot a les reunions i és bo dia- «És molt important ser una figura logar per separat amb els diferents sectors. Així saps quines coses poden imparcial, convertir-se en una persona facilitar o complicar la tasca abans de tenir les reunions del consell. Barcelona Educació: Així, doncs, la mediació sembla molt important. No que escolta i entén totes les parts.» només entre els diferents col·lectius, sinó entre el centre i l’Administració. BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 21 Núm. 37 gener-febrer 2004 CONSELLS ESCOLARS e 21 «És clau el paper de mediador entre pares es poden generar conflictes. I a mi, una vegada des del mateix centre, em i mares i equip directiu, i vigilar l’estil de com van “demanar” si podia ajudar-los durant el procés de canvi. Per a mi va ser una experiència molt gratificant i, per a l’escola, crec que també. El funciona la presa de decisions.» fet de ser una persona de fora del centre, amb l’avantatge que jo havia estat en un equip directiu d’escola, em va ajudar molt a l’hora d’assesso- rar-los en aquest procés. Va servir perquè aquest canvi es fes sense con- Ricard: A vegades, dins els consells responsabilitzen de tot el que flictes i es pogués fer la transició correctament. Aquest paper d’assesso- passa relacionat amb l’Ajuntament de Barcelona el representant munici- rament també crec que el tenim. pal. El carrer no està asfaltat, i em diuen: “I tu, què hi fas?”. Carme: Fins i tot a vegades pots donar o oferir una ajuda que està rela- Dionís: La demanda inicial quan comences a desenvolupar la teva cionada amb la feina que tu fas dins de l’Ajuntament. tasca dins el consell escolar és la de mediació entre el districte i el cen- Ricard: Insisteixo que, a vegades, els conflictes més grans vénen per tre. És clau el paper de mediador entre pares i mares i equip directiu. coses anecdòtiques. I has d’intervenir per dir que hi ha coses més impor- Sobretot vigilar l’estil de com funciona la presa de decisions en el consell tants a discutir o debatre. escolar. Crec que una altra paraula important és “distància”: com que no Visitación: Hauríem de tenir en compte que és molt important que s’ex- pertanys directament al centre educatiu, tens una visió diferent i pots pliqui als pares i mares què són els consells escolars i com funcionen. posar una distància respecte d’una problemàtica concreta, i això a vega- Com més coneixen quina és la seva funció, més fàcil és que es discuteixin des ajuda a resoldre les coses. les coses importants en el consell. I també hi ha un desconeixement del Fotografia: Natàlia Limones Dionís Ortiz Pere Viladot Ricard Pérez Visitación Tarilomte Representant municipal des de 2003 Representant municipal des de 1996 Representant municipal des de 1989 Representant municipal des de 2001 CEIP Pere Vila del districte de Ciutat Vella CEIP Rius i Taulet i IES Secretari Coloma CEIP Pau Romeva i CEIP Lavínia CEIP Joaquim Ruyra i CEIP General Prim del districte de Gràcia del districte de Les Corts del districte de Sant Martí Carme: A vegades és com una contradicció: ets un foraster per al «Com a representants municipals, hem sistema educatiu i en canvi no ho ets gens perquè representes l’Administra- ció. Saben que ets el representant municipal, però no et situen en una situa- d’intentar posar a disposició tot el que pot ció de poder. Et veuen com algú que fa de tercer però que pot actuar amb oferir l’Administració en el districte on estem.» llibertat. A vegades representem l’imaginari que molta gent té del poder. Visitación: Sovint també reflexiono sobre el paper que juguen els pares i mares. L’ordre del dia sempre està pensat des de la direcció i no funcionament del sistema educatiu. O sigui, no tenen clar quines són es té en compte l’opinió de pares i mares. competències de l’Ajuntament i quines de la Generalitat. En aquest sen- Ricard: S’ha de trobar un punt mig on situar-se. Hi ha una sèrie de tit també hem de fer una funció pedagògica. temes sobre els quals els pares i mares han d’opinar i han de fer sentir la Carme: Hi estic d’acord, perquè hi ha un desconeixement del funciona- seva veu. No s’impliquen a vegades a discutir coses importants, com la ment de l’Administració i moltes vegades no saben de qui és responsabi- línia del centre o les metodologies, i en canvi perden molt temps discu- litat un tema en concret. Es tracta d’una desinformació que notem. tint sobre l’excursió que han de fer els nois i noies. Dionís: Crec que la gent que assisteix a les reunions dels consells són Pere: Per això, la figura del director o directora és molt important persones amb una motivació especial i informades. com a moderador de la reunió del consell escolar; un director o direc- Barcelona Educació: Més que un problema de desconeixement de la tora que sàpiga moderar, portar la reunió i, en poc temps, ser capaç normativa i del funcionament de l’Administració —que en alguns casos d’arribar a acords. és al contrari, ja que ens trobem amb molts equips directius, pares i mares que coneixen perfectament la norma—, és un problema del FUNCIONS I NORMATIVA tarannà i tradició de l’escola. Si una escola és participativa, el nivell de Barcelona Educació: Podríem parlar de les altres funcions que tenen coneixement és més alt del que la primera impressió pot reflectir. els representants municipals? Pere: Suposo que també tots noteu la gran diferència que hi ha Pere: Una altra funció important, al marge de la mediació i de l’asses- entre els consells dels centres de primària i els de centres de secundà- sorament de la norma, és l’assessorament o tutorització de processos. ria. I m’atreviria a dir que s’ho creuen molt més els de primària que els Quan es produeix un canvi en l’equip de direcció, quan es canvia la línia, de secundària. BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 22 22 e CONSELLS ESCOLARS Núm. 37 gener-febrer 2004 «En la gran majoria de centres he treballat en equip, i hi ha hagut molta col·laboració i molta entesa.» Ricard: En els centres de secundària, els consells semblen molt més Carme: Ara que dius això, estic pensant que, si es fes bé, podria ser una mena de tràmit que s’ha de passar. S’hi parla dels grans temes, però una bona escola de diàleg. Com que s’elimina tot allò que és batalla, no s’aprofundeix, i el tema de què més es parla és el d’expedients disci- pots parlar i dialogar de moltes coses. plinaris a l’alumnat. Pere: Però pot passar el que dèiem abans, que si no es pot decidir res, Pere: És un tema molt complicat. A secundària, les edats són més algú pot dir que té molta feina i coses a fer i no assistir a les reunions del conflictives i, com que no es replantegen el funcionament del centre, consell escolar. l’única solució que troben és aplicar mesures disciplinàries. Perquè, si Dionís: Aquesta nova llei pot tenir alguna cosa positiva si els paràme- no, haurien de fer un replantejament del funcionament del centre tres de selecció dels directors i directores són més professionalitzats. mateix, i això és molt difícil. És una de les coses que em causen més conflicte intern com a representant municipal, perquè els entenc a tots EL FUNCIONAMENT i em costa molt posicionar-me. Barcelona Educació: Heu comentat els problemes que patiu, però: Visitación: Quan m’he trobat amb aquests problemes d’expedients creieu que en general el funcionament dels consells escolars de centre és disciplinaris el que he fet és consultar dins el territori, parlar amb la positiu i constructiu? directora de serveis socials i descobrir què hi ha darrere del problema del Carme: I tant que sí. Tots tenim la nostra experiència personal; però és nen o nena, així com intentar fer un seguiment del problema i buscar clar que la majoria de vegades tot ha funcionat molt bé i ha estat genial solucions en els equipaments del territori. Com a representants munici- veure com col·labores al fet que un centre escolar tingui un bon projecte. pals, hem d’intentar posar a disposició tot el que pot oferir l’Administra- Pere: Hem començat parlant de mediació i pot semblar que només ció en el districte on estem. haguem d’intervenir quan hi ha conflictes, però també hem treballat en equip, hem assessorat els equips, hem aconseguit consens i hem tirat «El consell escolar és com un espai social endavant projectes. Ricard: Els problemes o els conflictes són puntuals, però en la gran i de trobada. En alguns centres serveix d’espai majoria de centres he treballat en equip, i hi ha hagut molta col·laboració de relació i no s’hauria de perdre.» i molta entesa amb pares, mares i equip directiu. La sensació és molt positiva. Dionís: Fins i tot quan parlem de mediació, ho fem sempre en positiu. LLEI DE QUALITAT Avui i demà serà una tasca per al representant municipal molt important, Barcelona Educació: Davant de l’aplicació de l’anomenada Llei de i voldria reivindicar aquesta figura ara més que mai. I també la distància Qualitat, que produeix una nova tessitura en què hi ha una pèrdua de poder amb què veiem els problemes: això ens dóna facultats per aportar ele- de decisió dels consells escolars, que passen a ser només participatius, ments de construcció positius. com hem de resituar totes les funcions dels representants municipals? Pere: A més, sempre és millor un consell escolar on hi ha debat i dis- Ricard: Fa poc, en una reunió del consell va sorgir el tema i la direcció cussió que no un altre on no s’hagi de discutir res. del centre va fer cinc cèntims als pares i mares del contingut de la nova Dionís: També hauríem de pensar que estem en una nova realitat, que llei. Primera resposta del president de l’AMPA: “Si el consell passa a no és l’arribada massiva dels nous ciutadans, la població immigrant. I aquí ser decisiu, que no m’hi facin assistir. Si només hem d’assistir perquè ens també podem aportar coses positives des de la nostra funció de repre- informin, que em passin una circular”. Si és així, el representant munici- sentants municipals. pal esdevindrà un simple informador. Quedem tots devaluats i sense sen- Visitación: Ara que el consell escolar no serà tan decisori, amb la Llei tit. de qualitat, els pares i mares ho viuen com si perdessin un valor. Per tant, Carme: La nostra funció no consisteix només a garantir que es com- és positiu veure que valoren el consell escolar i que ara tenen certa por pleixi el que està normativitzat, sinó a facilitar que hi hagi entesa. I això pel que passarà en el futur. es pot continuar fent. Carme: Per a les mares i els pares, el consell escolar és com un espai Pere: Ho veig pelut. Ara em sembla que perdrem il·lusió i ganes. Veig social i de trobada. En alguns centres serveix d’espai de relació, i això molta ràbia, que podria ser positiva, però hi ha molt desencís. tampoc s’hauria de perdre. Barcelona Educació: Ara potser estem tots molt deprimits, però hau- rem de veure i analitzar quin és el paper que podríem fer a partir d’ara, pensar en una readaptació. Ricard: El paper de mediació pot continuar. Carme: Però com a representant municipal? Si representes algú has de tenir unes funcions. Una altra cosa és el valor afegit. Ricard: També hi haurà menys friccions. Imagino que en el pitjor dels casos, si el consell té menys capacitat decisòria, hi haurà menys motius de conflicte. BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 23 Núm. 37 gener-febrer 2004 BARCELONA A L’ESCOLA e 23 L’AVENTURA DELS SENTITS EL GREMI DE RESTAURACIÓ FA DESCOBRIR ELS ALIMENTS ALS INFANTS El Gremi de Restauració de up-Xup fa la Cassola, com a soci tec- Els resultats que hem anat observant a mesu- nològic del Gremi de Restauració de ra que aquesta activitat s’ha desenvolupat a les Barcelona i Xup-Xup fa la Cassola X Barcelona, és una empresa de serveis escoles han estat molt positius. Hem aconseguit tenen com una de les seves gastronòmics dedicada a sensibilitzar els infants fer entendre als nens i nenes que és molt neces- en el vessant gastronòmic. L’apropament als sari utilitzar l’oïda, el tacte, la vista i l’olfacte prioritats conscienciar els infants nois i noies es fa mitjançant uns tallers de cuina, quan agafem un aliment i ens el posem a la a menjar bé i saber què mengen. un conte i un taller espectacle infantil. boca, ja que l’infant com a prioritat considera El conte de L’aventura dels sentits vol acon- que per menjar només s’utilitza el gust, la boca. I res de millor que comunicar-se seguir a través d’un tractament senzill que els amb els nens i nenes a través d’un infants puguin descobrir d’una manera més ELS TALLERS profunda i amb les pròpies mans els diferents Des de Xup-Xup fa la Cassola també s’organit- conte. “L’aventura dels sentits” aliments i per què és tan important menjar bé. zen tallers de cuina. Els infants senten curiosi- és el seu nom i amb ell poden Els infants sovint consideren el fet de menjar tat per moltes coses i en els nostres tallers com un acte rutinari per satisfer unes necessi- tenen l’oportunitat d’endinsar-se en un espai descobrir per què és tan important tats del cos. Malgrat que aquest és un fet prou tan prohibit i a la vegada desconegut com és la mantenir una bona alimentació important que cal tenir present i donar-hi la cuina d’una manera molt divertida i lúdica, de importància que es mereix, nosaltres els propo- manera que així s’aconsegueix copsar l’aten- i desenvolupar els sentits sem mitjançant una història interactiva redesco- ció dels nens i nenes i enriquir els seus conei- en el vessant gastronòmic. brir aquest acte i fer-ho a través dels sentits. xements. Els tallers consisteixen a descobrir És una història on intervenen un explorador i des d’alguns elements de la fleca, de la pastis- un tomàquet molt curiós que parla però que no seria, la xocolata, etc., fins a la diversitat en la té cara. De mica en mica, el tomàquet anirà cuina de les cultures. descobrint com d’importants són els sentits a Xup-xuplàndia és un taller espectacle infan- l’hora de menjar i a la vegada l’explorador, jun- til en què els colors i la màgia de la cuina faran tament amb els infants, aniran col·locant els passar els infants, i també els més grans que sentits al tomàquet. En definitiva, el que es els acompanyen, una bona estona. Tots ells pretén és que els nens i nenes experimentin s’endinsen, després d’haver superat la “gim- que mengem amb els cinc sentits. cuina” (una senzilla prova d’accés), en una cuina professional imaginària delimitada per OBJECTIUS I RESULTATS cintes i tanques. A l’interior, hi troben un con- Els principals objectius que volem aconseguir junt de lones esteses a terra sobre les quals es són desenvolupar els sentits en el vessant gas- fan activitats temàtiques amb diferents jocs tronòmic, despertar la curiositat de l’infant cadascuna. Els jocs estan identificats amb el envers els aliments molt quotidians i aconseguir nom, les instruccions, l’edat recomanada i una establir una base cultural gastronòmica. Durant mica d’explicació i història del producte amb el transcurs d’aquesta activitat el monitor s’aju- què s’està tractant. da de material de suport de diferents tipus per fer més divertida i amena la història. Principal- ment, un tomàquet, que és el protagonista del «És una història on conte, i fitxes tècniques per poder facilitar l’ex- Anna Carrera plicació, juntament amb una sèrie d’ingredients Gremi de Restauració de Barcelona intervenen un explorador i que els nens i nenes podran olorar, observar i formació@gremirestauracio.com un tomàquet molt curiós que tocar per posar en pràctica el que han après, que és bàsicament saber quins són els seus cinc sen- Per a més informació: parla però que no té cara.» tits i com aquests intervenen a l’hora de menjar. www.xup-xup.com BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 24 24 e PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Núm. 37 gener-febrer 2004 CIVISME I EDUCACIÓ EL PLA D’ACCIÓ DEL PEC 2004-2007 ENTRA EN ESCENA El passat mes de novembre es van celebrar les es jornades es van iniciar amb els parlaments institucionals a càrrec de Joan Clos, alcalde de Barcelona; Marina Subirats, cinquena tinen- IV Jornades del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) Lta d’alcalde i regidora d’Educació, i Raimon Guilera, president de la a l’Auditori del World Trade Center de Barcelona. Federació de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC), que van pre- sentar el tema central de les jornades d’enguany: Civisme i Educació. A Aquest any les jornades es van dedicar a parlar continuació va tenir lloc la conferència “La societat cívica i els seus ene- sobre un tema d’actualitat i alhora motiu de preocupació mics”, a càrrec de Victòria Camps, catedràtica de Filosofia Moral i Política a la Universitat Autònoma de Barcelona. com és el civisme i es va presentar el Pla d’acció del PEC En la seva dissertació, Camps va exposar un bon nombre de refle- 2004-2007, que recull un conjunt d’actuacions d’àmbits xions entorn del civisme: les seves arrels històriques, culturals i filosòfiques, i com d’important és que la iniciativa de l’educació cívica temàtics diferents que les entitats del Consell Directiu parteixi de la ciutat, ja que el civisme té com a objectiu principal fer del PEC i d’altres de col·laboradores desenvoluparan els ciutadans i ciutadanes. La ciutat és l’entorn més proper a les persones i, per tant, és el més adient per transmetre amb eficàcia els valors de propers quatre anys. la convivència. La família i l’escola no poden actuar totes soles. Neces- siten la col·laboració dels mitjans de comunicació, de l’Administració i, en general, de tota la ciutadania. Tots aquests pensaments i molts d’altres van propiciar nombroses intervencions i un ric debat per part dels participants a les jornades. «Es va explicar com s’havia desenvolupat el procés de participació que havia conduït a Manolo S. Urbano l’elaboració del Pla d’acció.» A continuació, es va celebrar la preestrena del documental Francesc Ferrer i Guàrdia, una vida per la llibertat, realitzat per Agustí Corominas i produït per l’Institut d’Educació, Televisió de Catalunya i Metròpoli. La presentació del documental va anar a càrrec del mateix director que va agrair la col·laboració de totes les persones i institucions que l’han fet possible. Aquest documental va permetre que el públic assistent redes- cobrís un personatge cabdal de la pedagogia de finals del segle XIX i principis del XX del nostre país i de gran prestigi arreu d’Europa. La seva vida, apassionant i apassionada a favor d’un ensenyament democràtic, amb la introducció a l’escola de mètodes moderns i científics de pedago- gia i d’una filosofia definidament racionalista, humanitària i antimilitaris- ta, i el seu tràgic final van commoure els presents a la projecció, que van aplaudir llargament el documental. BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 25 Núm. 37 gener-febrer 2004 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT e 25 Manolo S. Urbano EL PLA D’ACCIÓ El segon dia de les jornades es va centrar en la presentació del Pla d’ac- «Per una ciutadania inclusiva i solidària, ció del Projecte Educatiu de Ciutat 2004-2007. Hi van intervenir Marina Barcelona cruïlla de cultures i l’èxit escolar Subirats, regidora d’Educació; Manel Vila, director del Projecte Educatiu de Ciutat, i Carme Mayugo, de Mitjans. Xarxa d’Educadors i Comunica- per a tothom són els tres grans objectius.» dors, com una de les entitats que participen en el Pla. Amb aquestes intervencions es va explicar com s’havia desenvolupat el procés de parti- cipació que havia conduït a l’elaboració del Pla d’Acció i com es té la intenció de dur-lo a la pràctica a partir d’ara, amb la col·laboració de nombroses institucions i entitats de la ciutat. A continuació, Nacho García de la Barrera, membre del Consell Directiu del PEC, va presentar i moderar la taula de debat en la qual es van pre- sentar els tres objectius prioritaris del Pla d’acció. La taula estava forma- da per Anna Novella, coordinadora tècnica de Senderi (educació en valors), que va exposar l’objectiu Per una ciutadania inclusiva i solidària; Mohamed Chaib, president de l’associació Ibn Batuta, que va parlar de l’objectiu Barcelona cruïlla de cultures, i Ramon Flecha, director del Cen- tre de Recerca Social i Educativa, que va presentar el tercer gran objectiu, L’èxit escolar per a tothom, un orgull de la ciutat. Manolo S. Urbano Un cop realitzada l’exposició dels principals objectius per part dels tres ponents, es va obrir un torn de preguntes i intervencions a la resta de parti- cipants presents a l’Auditori, que van enriquir i matisar el que s’havia escol- tat fins aleshores i que, en definitiva, reforçaven la idea de la importància dels tres objectius del Pla d’acció del Projecte Educatiu de Ciutat. Oficina Tècnica del Projecte Educatiu de Ciutat www.bcn.es/educacio pec@mail.bcn.es Fe d’errates En aquesta mateixa secció del passat número 36, corresponent al mes de desembre de 2003, al llistat de centres que participen en el projecte del Camí escolar s’ha d’afegir l’EBM Puigmal. BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 26 26 e CIUTATS EDUCADORES Núm. 37 gener-febrer 2004 EL MIRALL DE BUDAPEST LA CAPITAL D’HONGRIA ACULL LA XARXA CENTREEUROPEA DE L’AICE El passat mes d’octubre se celebrà F ruit de la necessitat de tota ciutat educa- doctor en Ciències de l’Educació per la Univer- dora de dialogar amb altres ciutats, refle- sitat de Girona, professor titular i director de la a Budapest, capital d’Hongria, xionar col·lectivament i col·laborar en Càtedra Unesco “Polítiques Culturals i Coopera- la tercera conferència de la Xarxa projectes i accions concretes, l’Ajuntament de ció” de la Universitat de Girona. Budapest organitzà el maig de l’any 2001 la La seva intervenció “Noves polítiques acti- Centreeuropea de l’Associació primera trobada de ciutats de l’Europa central. ves per a nous escenaris a i per a la ciutat Internacional de Ciutats Educadores En aquesta trobada es materialitzà la proposta educadora” va constituir el marc estructural de creació d’una xarxa territorial, amb la finali- de la conferència. Va convidar a reflexionar (AICE). Budapest és la ciutat tat d’aconseguir una millor cooperació entre sobre el concepte de ciutat educadora des coordinadora d’aquesta xarxa, les ciutats centreeuropees compromeses a d’una visió àmplia i transversal de l’educació promoure i treballar en la línia dels principis i va subratllar les potencialitats que un tre- que promou els principis de la de la Carta de Ciutats Educadores. ball en xarxa entre les ciutats pot tenir en el Carta de Ciutats Educadores a Des d’aquesta primera trobada de la Xarxa marc de la globalització. Centreeuropea l’any 2001, la ciutat de Buda- la regió centreeuropea. A la trobada pest n’ha assumit la coordinació i organitza «S’ha obert un nou horitzó es van donar a conèixer anualment una conferència amb l’ànim d’inter- canviar reflexions i bones pràctiques sobre en la col·laboració i intercanvi experiències de ciutats d’onze temes rellevants per a les ciutats participants, entre les ciutats d’aquesta països diferents, fet que demostra així com de promoure la cooperació entre elles, tot contribuint a la futura integració àrea centreeuropea.» la gran diversitat d’una zona que europea de la regió. ha viscut moltes transformacions Avalats per l’èxit de les anteriors trobades, Budapest va organitzar del 17 al 19 d’octubre INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES en les últimes dècades. la tercera conferència de la Xarxa territorial La trobada també va possibilitar l’intercanvi Centreeuropea, a la qual van participar vint-i- d’experiències innovadores que s’estan desen- dues ciutats pertanyents a onze països dife- volupant a les ciutats centreeuropees entorn rents: Àustria, Croàcia, Eslovàquia, Hongria, de tres grans eixos: Iugoslàvia, Moldova, Polònia, República Txeca, – La formació i l’educació de persones adul- Romania, Rússia i Ucraïna. Sens dubte, una tes. Es va presentar l’educació de persones trobada amb una gran diversitat de realitats. adultes a Osijek i a Zàgreb (Croàcia); el bilin- Una de les personalitats amb un paper güisme o multilingüisme com a factor d’inserció important en aquesta tercera conferència va laboral a Pécs (Hongria); la formació professio- ser el professor Alfons Martinell Sempere, nal a Praga (República Txeca); mètodes per a expert recomanat per l’AICE en el camp de la una necessària renovació a la formació de perso- cooperació cultural i desenvolupament de políti- nes adultes; i programes per promoure la inte- ques culturals territorials. Alfons Martinell és gració social de la comunitat gitana a Hongria. BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 27 Núm. 37 gener-febrer 2004 CIUTATS EDUCADORES e 27 – L’educació per un estil de vida més salu- augura un futur prometedor en la construcció «Budapest promou dable. Budapest (Hongria), Ucraïna i Moscou de ciutats més participatives, inclusives i van presentar experiències sobre aquest tema, democràtiques, a través de la posada en marxa la cooperació entre ciutats i Viena (Àustria) va una experiència relaciona- de polítiques actives locals i de la participació de la regió, tot contribuint a da amb l’educació al temps lliure. activa de la ciutadania. – La rehabilitació de la ciutat i valoració del La ciutat de Budapest, referent cultural al la futura integració europea.» patrimoni local. Hi van intervenir la ciutat d'O- llarg de la història, està contribuint al desen- radea i Tîrgu-Mures (Romania), i Miskolc i volupament del moviment de ciutats educado- Budapest (Hongria). res amb el seu compromís actual de coordina- Encara que actualment el nombre de ciutats ció de la Xarxa Territorial Centreeuropea. d’aquesta regió formalment compromeses Aquesta xarxa acull ciutats de països molt amb l’acompliment dels principis de la Carta diversos, alguns d’ells en vies d’adhesió a de Ciutats Educadores no és gaire elevat, les l’entorn europeu, tot obrint un nou espai per a experiències presentades durant el seminari l’AICE en el qual poder difondre les nostres van posar de manifest que molts Governs propostes de ciutats educadores i enriquir-nos locals ja estan duent a terme projectes educa- mútuament amb l’intercanvi d’experiències i tius integrals en la línia de les ciutats educado- amb l’establiment de programes comuns. res. També es va posar de manifest la necessi- En aquest sentit, confiem poder comptar tat de desenvolupar i d’utilitzar canals de amb una mostra representativa de ciutats d’a- cooperació i intercanvi d’experiències i políti- questa regió en el proper congrés internacio- ques actives entre les ciutats d’aquesta regió. nal de ciutats educadores, que tindrà lloc a Gènova el novembre de 2004. UN NOU HORITZÓ Des de la primera trobada de la xarxa el maig del 2001, Budapest ha mostrat molt bona capacitat de coordinació de les ciutats centre- Secretariat de l’Associació europees i de convocatòria per reunir-les. Internacional de Ciutats Educadores Prova d’això és l’increment de participació en www.bcn.es/educacio aquesta tercera conferència. S’ha obert un nou horitzó en la col·laboració i intercanvi entre les Per a més informació: ciutats d’aquesta àrea, fet que sens dubte iaec.budapest@fovpi.hu ON I COM La ciutat de Budapest, capital d’Hongria, està situada al mig del Danubi central, ocupa uns 525 quilòmetres quadrats i té 23 districtes i prop de dos milions d’habitants. Encara que el Govern no té estadístiques de les minories ètniques, s’estima que els gita- nos, una de les minories més importants, representen el 8% de la població. Budapest està composta per: Buda, que comprèn un terç de l’àrea de la ciutat i està situada a la zona muntanyosa de la ribera dreta del Danubi, i Pest, que comprèn dos terços de la ciutat i està situada a la planura de la ribera esquerra del Danubi. Vuit ponts connecten Buda i Pest. Budapest posseeix una rica història i un patrimoni cultural únic, la renovació del qual ha convertit la ciutat en una de les més boni- ques del món. El seu parlament és l’edifici més gran d’Europa i és en aquesta ciutat on es va construir el primer metro del continent europeu. Els transports públics de Budapest tenen més de 150 anys i operen en una xarxa de més de 1.100 km. Budapest és un dels centres culturals més importants d’Europa i compta amb un gran nombre d’universitats, biblioteques, teatres i museus. Rosa Navarro BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 28 28 e CIUTAT Núm. 37 gener-febrer 2004 TEMPS PER TEMPS L’EXPERIÈNCIA DE L’INTERCANVI ALS BANCS DEL TEMPS “M’ofereixo per tenir cura d’una ls Bancs dels Temps formen part d’una gènere, visibilitzant especialment els contin- iniciativa que vol trencar l’aïllament i la guts i les dimensions del treball domèstic. El persona gran el proper dilluns; E solitud de la vida urbana, creant un nou Banc del Temps tracta de compensar la sobre- voldria que algú em planxés la roba espai per compartir, apropar les persones, i càrrega d’activitats –i la manca de temps – que desenvolupar a la pràctica els valors de coope- moltes vegades les dones pateixen. El Banc aquest dijous”. “Si algú vol, podem ració i solidaritat; i, en definitiva, promoure la també vol fer visibles, donant-los tot el seu practicar l’àrab; voldria que algú cultura de l’intercanvi. Es tracta de fomentar valor, les tasques domèstiques, que majorità- en la comunitat els serveis de cooperació entre riament fan les dones. m’ajudés amb les gestions”. dones i homes, entre individus i famílies, entre “M’ofereixo per llegir contes persones de diferents edats i condició, i entre EL FUNCIONAMENT persones autòctones i nouvingudes, per tal Les persones que volen participar, es fan a la canalla; m’agradaria que algú d’intercanviar temps i habilitats. sòcies del Banc del Temps que tenen més a m’ajudes amb l’anglès”. Aquests són intercanvis que de fet ja es prop de casa seva i, en una entrevista d’acolli- donen de forma espontània a la comunitat da, s’expliquen les normes de funcionament, Aquestes són algunes de les frases –especialment entre les dones– però en el Banc amb les quals s’han de comprometre abans de que resumeixen com són els del Temps es tracta que es realitzin d’una mane- començar. Un cop adscrita, cada persona dis- ra més organitzada, més compartida i més posa d’un talonari de temps, que utilitza en intercanvis i els tipus de serveis accessible. Es vol crear una referència, un lloc de cada moment que usa el seu temps a favor que s’ofereixen i es reben en el trobada per a l’oferta i la demanda de temps i d’una altra persona i informa la Secretaria del tasques. Per això, el temps s’intercanvia de Banc sobre l’intercanvi; és a dir, es porta un Banc del Temps. Un banc on només forma paritària entre les persones, evitant que compte del temps utilitzat i rebut per cada soci compta el temps i no els diners. les tasques a desenvolupar siguin una cober- o sòcia. Cada dos mesos, més o menys, la tura de treball barat, encobert o remunerat. Es Secretaria envia a cada participant l’estat del tracta d’un intercanvi on la moneda simbòlica seu compte corrent de temps, juntament amb és el temps, i la unitat, l’hora. el butlletí dels serveis que podrà intercanviar Amb els Bancs dels Temps es pretén: durant aquell trimestre (amb les noves ofertes – Fomentar la cultura de l’intercanvi, els valors i demandes, etc.) de solidaritat i cooperació, activant la xarxa de Als Bancs del Temps de Barcelona s’inter- comunicació de la pròpia comunitat. canvien serveis com ara: – Aconseguir actituds positives entre les – Atenció a les persones: acompanyar nens i persones, tot aprenent a donar i rebre. Sempre nenes a l’escola, llegir contes o jugar, tenir tenim alguna cosa per oferir, encara que, de cura de persones malaltes, acompanyar perso- vegades, no en som conscients. nes grans al metge, llegir llibres a persones – Possibilitar la creació d’un marc d’inter- grans, gestions al carrer, etc. canvi al si de la comunitat, a través d’entitats – Cura del cos i salut: donar massatges, no lucratives que hi estan vinculades. perruqueria, etc. – Promoure una adequació dels temps, dels espais, de les formes de vida i de relació de la «Hem observat que la ciutat a les noves necessitats de les dones, de les famílies, de la comunitat en general. creativitat de la gent és molt – Incidir en els mecanismes que fan de l’or- important a l’hora d’oferir ganització social del temps, i de les diferències en el seu ús, un element de desigualtat de i demanar serveis.» BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 29 Núm. 37 gener-febrer 2004 CIUTAT e 29 «Es pretén fomentar la cultura LOCALITZACIÓ I INFORMACIÓ de l’intercanvi, la solidaritat i la cooperació, activant la xarxa de Els Bancs del Temps a Barcelona es van ini- ciar l’any 1998, quan es va crear el Banc del comunicació de la comunitat.» Temps al Guinardó, a partir del programa A Barcelona, les dones canviem el temps. Des de llavors, se n’han creat quatre més –i un que està en procés de creació. Al mateix temps s’està desenvolupant la xarxa dels tornar-lo necessàriament a la persona que li ha Bancs del Temps on line per Internet, que proporcionat. ajudarà a consolidar-ne el funcionament, ja – Els serveis han de ser puntuals, i no com- que amb la seva interrelació ajudarà a opti- promisos de llarga durada. El Banc del Temps mitzar la gestió de la informació, facilitarà no pot substituir una feina estable, no pot exi- la difusió i farà accessible els Bancs del gir als socis i sòcies un compromís permanent, Temps a la resta de la ciutat. ni es tracta tampoc d’un voluntariat tradicional. · Banc del Temps del Guinardó: – Durant el temps que han estat funcionant Entitat gestora: Centre de Cultura Popular els Bancs del Temps a Barcelona, el que hem Montserrat – Tasques domèstiques: fer la compra, cui- observat és que la creativitat de la gent és molt Lloc: Centre Cívic El Guinardó nar, cosir, fer petites tasques i reparacions important a l’hora d’oferir i demanar serveis, i Adreça: Av. Mare Déu de Montserrat, 134 domèstiques, bricolatge, tenir cura d’animals i que els serveis que més “èxit” tenen, en els 08041 Barcelona plantes, etc. intercanvis, són aquells que difícilment es Telèfons: 93 450 39 87 i 93 450 31 12 – Informàtica: passar treballs a l’ordinador, poden fer viables en el mercat normal de con- · Banc del Temps del Casc Antic: assessorament informàtic, etc. tractació de serveis: ja sigui perquè el cost seria Entitat gestora: Centre Sant Pere Apòstol – Idiomes: classes, traduccions, conversa, etc. altíssim, o bé per la dificultat de trobar profes- Lloc: Seu de l’entitat – Formació: donar suport per fer deures, sionals disponibles. Em refereixo a coses com Adreça: C/ Sant Pere Més Alt, 25 música, pintura i dibuix, etc. ara: una senyora gran que necessita algú que li 08003 Barcelona – Assessorament/orientació: assegurances, pugui canviar una bombeta o despenjar unes Telèfon: 93 268 25 09 finances, tècniques diverses, mecànica, orien- cortines per poder rentar-les; una noia que se'n · Banc del Temps del Bon Pastor: tació per temes de salut, etc. va a viure pel seu compte i necessita un assesso- Entitat gestora: Associació de Veïns i Parrò- El Centre d’Informació i Recursos de la Dona rament per fer la compra; algú que necessita quia del Bon Pastor (CIRD) de l’Ajuntament de Barcelona coordina que li ensenyin a fer la vora d’uns pantalons, etc. Lloc: Centre Cívic del Bon Pastor. el projecte a nivell de ciutat, donant suport – Per altra banda, el Banc del Temps no Adreça: Pg. Enric Sanchis, 12 tècnic i participant en la supervisió i avaluació només soluciona problemes pràctics concrets, 08030 Barcelona del projecte. Els Districtes municipals fan el sinó que també serveix com a espai de trobada Telèfons: 93 314 79 47 i 93 278 30 85 seguiment tècnic de les entitats gestores de entre veïns i veïnes de diferents edats, pro- · Banc del Temps de Gràcia: les secretaries del Banc del Temps i faciliten cedències, condicions, etc. que afavoreix les Entitat gestora: Fundació Orfeó Gracienc l’espai i la infraestructura. Les entitats ges- relacions de confiança, solidaritat i, en definiti- Lloc: Seu de l’entitat tores de les Secretaries dels Banc del Temps va, bon veïnatge. Adreça: C/ Astúries, 83 08024 Barcelona assumeixen la gestió directa del Banc del Telèfon: 93 237 46 81 Temps en el seu districte o barri i l’Associa- · Banc del Temps del Raval: ció Salut i Família, amb el suport de l’Ajunta- Bàrbara Roig Merino Entitat gestora: Associació Socio-Cultural ment de Barcelona, es responsabilitza bàsi- Centre d’Informació i Recursos per les Dones Ibn Batuta cament de la formació de les secretaries i de Ajuntament de Barcelona Lloc: Seu de l’entitat la divulgació. Adreça: C/ Sant Pau, 82 08001 Barcelona Telèfon: 93 329 30 54 ALGUNS ACLARIMENTS · Xarxa de Bancs del Temps on line: Des que va començar a funcionar el primer www.cird.bcn.es Banc del Temps, ha despertat molta curiositat El Banc del Temps on line és una eina que i, per això, ha tingut força ressò en els mitjans permet: de comunicació –especialment els locals– així – difondre la informació per Internet com als circuits tradicionals del “boca-orella”. sobre el seu funcionament, ubicació, filoso- El cas és que, de vegades, s’han creat unes fia, tipus de serveis, etc. idees i expectatives que no coincideixen ben – facilitar als socis i sòcies la relació amb bé amb la realitat. És per això que ens propo- les secretaries, l’actualització de la informa- sem aquí aclarir algunes coses: ció sobre la oferta i demanda de serveis, i – El Banc del Temps no és equivalent a l’antic els contactes entre persones usuàries. “trueque”, ja que no es tracta d’intercanviar – optimitzar la gestió de la informació, objectes sinó més aviat serveis o coneixe- des de les secretaries dels Bancs del ments. A més, els intercanvis no són recíprocs, Temps, a través de bases de dades, formu- és a dir, la persona que rep un servei no ha de laris, i altres recursos en línia. BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 30 30 e UNA MICA DE TOT Núm. 37 gener-febrer 2004 Hem llegit L’Educació, prioritat central del Govern • Establir criteris comuns de matriculació a partir d’oficines úniques i de la cogestió del sistema amb els municipis. S’ela- Amb el convenciment que és absolutament necessari un borarà una nova normativa sobre el procediment d’admissió de canvi de rumb en la política educativa del nostre país, el l’alumnat, que crearà les oficines úniques de matriculació. Govern de La Generalitat donarà un nou impuls de confiança i • Avançar cap una xarxa integradora de tots els centres edu- de qualitat al nostre sistema educatiu, que garanteixi, en l’àm- catius sostinguts amb fons públics per evitar la dualització dels bit de la societat del benestar i de la igualtat d’oportunitats, sistema educatiu. En aquesta direcció, s’iniciarà un procés per uns objectius mínims comuns a tota la ciutadania, que perme- igualar els centres concertats amb els centres públics. tin la participació efectiva i democràtica i una formació adequa- • Ampliar i millorar una oferta educativa atractiva i adequada da als reptes que tenia plantejats com a societat. Per això el amb més hores de classe i més serveis educatius, sense que això Govern desenvoluparà les següents línies d’actuació: comporti un increment d els hores de dedicació del professorat. L’educació pública és l’eix vertebrador del conjunt del siste- • Millorar la retribució del professorat, primant la seva for- ma educatiu català i cal garantir que pugui acomplir la seva mació permanent. funció social i el seu caràcter universal, públic, gratuït, laic, • La creació de 30.000 places d’escoles bressol per tal de democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de donar compliment a la demanda existent, considerant l’oferta les desigualtats. pública de 0-3 anys com a etapa socioeducativa. • En el marc d’un Pacte Nacional per a l’Educació i l’elaboració • Presentar un pla de xoc per la millora dels centres públics i de la Llei Catalana d’Educació, impulsarà cinc acords bàsics: un altre contra el fracàs escolar. – Un acord amb els ajuntaments per cooperar amb l’educació • Situar l’ensenyament de la religió en l’àmbit familiar i de la de la ciutadania. comunitat religiosa, tot oferint l’ensenyament de la cultura reli- – Un acord de corresponsabilitat educativa amb les famílies. giosa en les etapes d’educació obligatòria. – Un acord amb el professorat per desenvolupar una carrera • Aconseguir una formació professional més completa i ade- docent estimulant. quada a les necessitats de les persones i del món del treball, – Un acord amb les escoles finançades amb fins públics per lligant-la amb les necessitats de desenvolupament de les compartir responsabilitats. empreses i a les del territori. – Un acord amb la comunitat educativa per gestionar els cen- • Elaborar i executar el Pla d’impuls a l’aprenentatge de llen- tres de manera autònoma i eficaç. gües, amb l’objectiu de garantir el coneixement del català, el – Situar la despesa educativa de manera progressiva al nivell castellà i l’anglès, així com l’optativitat per iniciar-se en el de la mitjana europea en un termini màxim de sis anys. coneixement d’altres llengües. • Revisar els concerts educatius, amb la concreció d’una nor- Extracte de la política educativa de l’Acord per a un Govern mativa clara de drets i deures, la priorització de les necessitats catalanista i d’esquerres a la Generalitat de Catalunya”, signat d’escolarització, la garantia de la gratuïtat de l’ensenyament i el 14 de desembre de 2003. el compliment de la seva missió social. Podeu llegir tot el text a www.tribunacatalana.org/docs/acordefi Lectura Cinema Encarna Hidalgo, Dolores Juliano, Étre et avoir (Ser i tenir) Montserrat Roset i Àngels Caba És una escola massa idíl·lica. És el pro- Repensar la enseñanza de la geografía fessor, Georges López, un home amb y la historia. Una mirada desde el género una visió conservadora de la pedago- Ediciones Octaedro, Barcelona, 2003 gia? A on és la televisió en la vida dels nens i nenes d’aquesta escola rural? Poden els infants actuar Una obra que proporciona pautes i possi- amb naturalitat tenint una càmera al davant? Són molts els bilitats reals de treball a l’aula al professo- recels que pot aixecar aquest documental francès però, sens rat preocupat per les limitacions del con- dubte, també són moltes les seves virtuts. tingut del currículum i dels llibres de text El retrat d’un curs d’una escola rural francesa, on nois i noies de ciències socials. Les autores han desenvolupat propostes de 4 a 10 anys conviuen a la mateixa aula, s’ha convertit en una de treball tot recuperant el protagonisme de les persones que, de les pel·lícules de més èxit a França i ha rebut molts premis i com les dones, no ocupen exclusivament l’escenari públic i que guardons en diferents festivals de cinema. Un documental que tenen un paper en la dinàmica social. D’aquesta manera es ha sabut recollir la màgia de l’aprenentatge dels nens i nenes i proporciona a l’alumnat una visió social més complexa que els instants on l’escola és converteix en el millor espai de con- permet formar persones conscients de la importància del seu vivència. On és més important ser que tenir. És, per tant, una paper en la societat. pel·lícula obligatòria per a tothom qui creu que l’educació ha Dolors Juliano és antropòloga i ha investigat la complexitat de ser la gran prioritat. I si a més, aixeca debats, molt millor. de la dinàmica social i el paper dels grups subalterns. Ha treba- “Aquesta tornada a l’escola m’ha fet pensar que és molt difícil llat especialment la variable del gènere i l’ètnia. Àngels Caba, aprendre i créixer”, ha dit el director Nicolas Philibert. Encarna Hidalgo i Montserrat Roset són professores de Direcció: Nicolas Philibert. Director de Fotografia: Katell Djian secundària amb una àmplia experiència en la investigació i el i Laurent Didier. Càmera i muntatge: Nicolas Philibert. treball a l’aula sobre coeducació. El llibre ha estat publicat amb Producció: Isabelle Pailley Sandoz. Música: Phillipe Hersant. la col·laboració de l’Institut d’Educació. Duració: 1 hora i 44 minuts. França, 2002 una mica de tot BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 31 Núm. 37 gener-febrer 2004 UNA MICA DE TOT e 31 Convocatòries Les i els que hem escrit en aquest número Tertúlies cafè Lluna Verda Miradas extrañas Adriana, Anna, Blanca i Laia, alumnes de l’Escola de Música de Can Ponsic El curtmetratge Miradas extrañas va ser realitzat per joves del Agència d’Energia de Barcelona barri del Carmel i és producte d’una experiència educativa, Agustí Corominas, pedagog i realitzador del documental comunitària i artística. 26 de febrer de 2004, 18 hores, Institut “Francesc Ferrer i Guàrdia, una vida per la llibertat” d’Educació, Pl. d’Espanya, 5. Anna Carrera, Gremi de Restauració de Barcelona Per a més informació: imebatencio@mail.bcn.es Bàrbara Roig Merino, Centre d’Informació i Recursos per les Dones de l’Ajuntament de Barcelona Concurs Euroescola Berta Prats Morera i Victòria Vidal Valero, directora i cap d’estudis del L’Oficina del Parlament Europeu convoca la XI edició del con- CEIP Àngels Garriga curs destinat a joves, d’entre 13 i 18 anys, que estudien segon Carlos i Roser, pare i mare d’alumnes de l’Escola de Música de Sant Andreu cicle de secundària, batxillerat o formació professional. El perí- Carme Busquets, Dionís Ortiz, Pere Viladot, Ricard Pérez i ode d’inscripcions finalitza el 15 de febrer de 2004. Visitación Tarilomte, representants municipals en els consells escolars Per a més informació: www.euro-scola.com dels centres docents públics Consum Rebel Tercer Premi Leonor Serrano i Pablo Daniel Resines i Creus, Consell de la Formació Professional L’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona convoca el Ester, professora de l’Escola de Música de Can Ponsic Tercer Premi Leonor Serrano i Pablo, d’història de l’educació. Eva i Maria, alumnes de l’Escola de Música de Sant Andreu La dotació del premi és de 4.500 euros. El termini de presenta- Eva i Núria, professores de l’Escola de Música Casa dels Nens ció d’obres finalitza el 31 de març de 2004. Francesc i Toni, professors de l’Escola de Música de Sant Andreu Per a més informació: www.bcn.es/educacio Gema Martín Muñoz, professora de Sociologia del Món Àrab i Islàmic de la Universitat Autònoma de Madrid II Jornades d’Educació i Esport Inma i Xavier, mare i pare d’alumnes de l’Escola de Música Casa dels Nens Per al professorat d’educació infantil, primària i secundària, tèc- Isabel Prósper, professora de l’IES M Lluïsa Cura nics d’esport en edat escolar i estudiants de l’especialitat d’Edu- Maria, Víctor i Irene, alumnes de l’Escola de Música Casa dels Nens cació física i de l’INEFC. 5 i 6 de març de 2004, Institut Nacional Marisa Clavero Manrique, professora de l’IES M Lluïsa Cura d’Educació Física de Barcelona (Anella Olímpica de Montjuïc). Oficina Tècnica del Projecte Educatiu de Ciutat Per a més informació: www.bcn.es/educacio Pilar Nievas Crespo, professora de l’IES M Narcís Monturiol Secretariat de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores Nom i cognoms: Adreça particular: CP: Localitat: Província: Telèfon: Correu electrònic: Professió: Lloc de treball (optatiu): Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pça. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es La base de dades del Mailing d’educació s’inscriu en l’Agència de Protecció de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses de l’Institut d’Educació, i estan a la seva disposició per a consulta, modificació o cancel·lació (Llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal). Autoritza també la cessió o comunicació d’aquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives públiques i privades que les sol·licitin sí no Data i signatura: Vull rebre Barcelona Educació a casa La tira còmica Butlleta de subscripció gratuïta Per Marina Segurado. Escola Massana de tot una mica BE37 ok.1 19/2/04 10:08 Página 32