38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 1 Núm.38 març-abril 2004 1,50 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 2 2 e Núm. 38 març-abril 2004 4 NOTÍCIES 8OPINEM 16RECURSOS 22 CIUTATS V Exporecerca Jove Córrer, saltar i jugar Els paranys de l’amor EDUCADORES Jornada sobre energies Diversió i sacrificis en la relació Els tallers de prevenció www.edcities.bcn.es renovables entre esport i escola de relacions abusives La nova comunitat virtual Inauguració de noves de les ciutats educadores escoles bressol municipals Racó de pares i mares a la biblioteca de Montbau 10A FONS 18 BCN A L’ESCOLA Cicle de conferències: Educar a través de l’art Com funciona Barcelona? 24 CIUTAT “Barcelona pel civisme” Lluís Vallvé Cordomí Activitats escolars per a la La setmana de la formació La sala de lectura infantil millora ambiental de la ciutat El Saló de l’Ensenyament, Àngel Baixeras 13 Expodidàctica i Futura es troben Projecte pilot “Bequave” ASSOCIACIONS a Fira de Barcelona Premi d’assaig Pere Tarrés Defensa i reivindicació Fem l’agenda 21 escolar L’Associació de Joves Estudiants Aula i Debat de Catalunya 20 26 UNA MICA DE TOT 6 PROJECTE Hem llegit... SOM XARXA 14PERSONATGES EDUCATIU DE CIUTAT Lectura El reforç com a estratègia de futur Jesús Rul Connexions i diversitats Va de web El CEIP Joaquim Ruyra “La inspecció és compartir Una anàlisi comparativa dels Convocatòries ajuda l’alumnat amb el teatre informació i coneixement” projectes educatius de ciutat Tira còmica i la informàtica Daniel Resines Miquel Ferret Alicia San Miguel Director de Formació Professional Oficina del PEC Secretaria de l’Associació Internacional i Transició al Món del Treball Ciutats Educadores Isabel Boix Ignasi García de la Barrera Direcció de Planificació Educativa Josep Rovira Director adjunt de Planificació i Coordinació Territorial Consell Escolar Municipal Educativa i Coordinació Territorial Núm.38 març-abril 2004 Ignasi García de la Barrera Coordinació: Jaume Capsada 1,50 Manel Vila Direcció de Planificació Educativa Director de Serveis Educatius i Coordinació Territorial Redacció: Oriol Guiu Teresa Salvadó Daniel Resines Disseny gràfic original: Directora de Recursos Direcció de Formació Professional Villuendas+Gómez disseny i Serveis Generals i Transició al Món del Treball Disseny gràfic: Casimir Macià Emili Pérez Gramagraf, SCCL Director de Centres Educatius Municipals Direcció de Centres Secretaria i administració: Educatius Municipals BARCELONA EDUCACIÓ Programa de Publicacions de l’Institut Carme Turró d’Educació de l’Ajuntament Tercera època Secretària del Consell Escolar Municipal Dolors Cabrera de Barcelona. Direcció de Centres Educatius Plaça d’Espanya, 5, 08014 Barcelona Pilar Figueras Municipals tel.: 934023534; fax: 934023601 Consell editorial Secretària de e-mail: imebatencio@mail.bcn.es Marina Subirats l’Associació Internacional Marta Carranza Cinquena tinenta d’alcalde de Ciutats Educadores Direcció de Serveis Educatius Il·lustracions: Ona Caussa, Clara i regidora d’Educació Guardiola, Nina Panés (Escola Massana) Direcció Dolors Casanovas Fotografia portada: Jordi Oliver Manel Blasco Eva Martínez-Picó Projecte d’Innovació i Qualitat Impressió: Gramagraf, SCCL Gerent de l’Institut d’Educació de la Pràctica Educativa Consell de Redacció ISSN: 1135-2655 Teresa Eulàlia Calzada Lídia Marsol Pia Vilarrubias Dipòsit legal: B-10674-97 Directora de Planificació Educativa Departament d’Organització Projecte d’Educació © Institut d’Educació i Coordinació Territorial i Sistemes d’Informació en Valors de l’Ajuntament de Barcelona 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 3 Núm. 38 març-abril 2004 e 3 PRIMAVERA... DE QUALITAT ot sovint m’adono que el fet d’escriure l’editorial de Barcelona Educació em fa repassar T periòdicament el pas del temps, dels mesos, de les estacions, del curs. Alhora, em fa pen- sar en les sales de mestres on anirà a parar, les taules sobre les quals reposarà, els ulls que la llegiran, les lleixes on quedarà. És des d’aquí, com si es tractés d’un lloc físic, que miro el món, igual que penso –pensem, perquè som molta gent que hi treballem- que també des d’aquí s’obre una finestra a l’educació. En tot cas, la revista és un dels meus espais de referència. I de nou, aquest cop, m’adono que el ritme de la vida sempre acaba permeant allò que ens envolta, les coses que ens afecten. Sortíem d’un hivern llarg i estremidor, feixuc, esgotador. Fartes i farts de tensions indignes, de dirigents malcarats, de prepotència insofrible, esperàvem un alè suau de descans, potser un equi- libri millor després del pas per les urnes. I, de cop, l’esclat terrible de la sang i la por, l’ensurt de la mort injusta –sempre ho és, però aquesta més que cap altra-, la ràbia per la vida esberlada. I tornàvem a caure al pou. Pocs dies després, passàvem pel tràngol de decidir en mig dels nervis, Educar pel cosmopolitisme és formar de les corredisses pels carrers, de les mirades inquisidores, dels missatges creuats com míssils una ciutadania ben informada, amb en la nit. Però amb l’esperança al fons del cor, pensant que potser s’havien acabat de despertar bons coneixements, i també prudent en les incomoditats que, definitivament, manifestaríem amb el nostre vot. I així, finalment, arriba l’a- l'elecció d'una vida bona. Però és lleujament. La voluntat de canvi i l’increment del vot ens porten somriures, promeses de nous també, en gran mesura, en una enorme temps, horitzons més amples, més clars i segurament més compartits. mesura, educar amb un profund sentit Per al món de l’educació, aquesta nova conjuntura és un gran respir. Es suspèn provisionalment de la justícia i la solidaritat. la implantació de la LOCE, i això ens permet pensar en un altre marc de referència, en la possibili- tat de seguir treballant des de la legitimitat quan ens havíem arribat a plantejar la clandestinitat, Adela Cortina, l’objecció de consciència, per preservar elements tan indiscutibles com la igualtat d’oportunitats catedràtica d'ètica i filosofia política al sistema educatiu. I, per què no, l’actual consonància de les diverses administracions ens fa de la Universitat de València esperar que l’avenç conjunt s’acceleri i trobi noves fórmules, més properes, més adequades, més justes. Aquests dies, a més, entrem a la primavera. Sembla que es van acabant els paisatges de neu, que el sol ja és més càlid, que els camps ja brillen amb el verd recent. L’aire ens porta l’aroma dels brots tendres, l’escalfor humida de la terra fecunda i l’herba ufanosa. Petites floretes multicolors treuen el nas als racons més arrecerats. Però també la primavera té moments de recaiguda, amb glaçades inesperades, vents del nord i nevades fora d’hora. Ja ens ha sorprès altres vegades. És per això que mentre ens embadalim amb els blaus profunds i alts del cel primaveral no deixem d’abrigar-nos. Per aprofitar l’empenta, i també per si vénen temps no tan feliços, seguim treballant dia a dia amb l’energia renovada de les primaveres, i a Barcelona Educació hi seguireu trobant els projec- tes, les idees i les veus que mouen cada dia l’educació a la ciutat. Eva Martínez-Picó Editorial 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 4 4 e NOTICÍES Núm. 38 març-abril 2004 notícies V EXPORECERCA JOVE JORNADA SOBRE ENERGIES RENOVABLES Els dies 15, 16 i 17 d’abril se celebra la V Exporecerca Jove, una exposició El proper 1 d’abril, l’IES Municipal Narcís Monturiol celebra una jornada de treballs de recerca de joves de 12 a 25 anys de tot l’Estat espanyol. dedicada al coneixement de les energies renovables. L’acte consistirà L’exposició tindrà lloc al Pavelló Poliesportiu del Campus Nord de la Uni- en tres conferències en què es prestarà especial atenció a l’energia versitat Politècnica de Catalunya i està organitzada per l’Associació solar fotovoltaica. També es comptarà amb activitats lúdiques demos- INICE-Catalunya. Dins del marc de col·laboració entre INICE-Catalunya i tratives del seu potencial. l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, aquest certamen Per a més informació: tel. 933 107 226 queda inclòs en la XVI Mostra dels Programes Culturals. Per a més informació: www.inicecatalunya.com INAUGURACIÓ DE NOVES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS Durant les darreres setmanes s’han inaugurat tres noves escoles bres- sol municipals. Els nous centres són l’escola bressol El Tren de Fort Pienc (districte de l’Eixample), Gràcia (districte de Gràcia) i Parc de la Pegaso (districte de Sant Andreu). L’oferta municipal a la ciutat de Bar- celona arriba ja a les 2.972 places escolars de zero a tres anys. Per a més informació: www.bcn.es/educacio RACÓ DE PARES I MARES A LA BIBLIOTECA DE MONTBAU La Biblioteca de Montbau-Albert Pérez Baro, al Districte d’Horta-Gui- nardó, obre un espai especialment dedicat als pares i mares. Aquest servei els ofereix llibres i guies per ajudar-los en l’educació dels fills i filles. A més, s’organitzen xerrades gratuïtes trimestrals que tracten temes específics de l’educació dels nens i nenes a la llar, a càrrec del gabinet Signe de reeducació, psicologia i logopèdia. Per a més informació: tel. 93 427 07 47 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 5 Núm. 38 març-abril 2004 NOTÍCIES e 5 CICLE DE CONFERÈNCIES: “BARCELONA PEL CIVISME” PREMI D’ASSAIG PERE TARRÉS Dins del Pla per a la promoció del civisme que ha L’obra guanyadora de la primera edició del Premi d’Assaig Dr. Pere posat en marxa l’Ajuntament de Barcelona, s’ha Tarrés en acció social porta per títol Marta. Reflexions a la llum de l’ex- programat un cicle de conferències per tal de posar periència educativa amb adolescents i en són els autors Iñaki Aramburu i sobre la taula les idees que poden permetre cons- Cristina Roig. Es tracta d’un assaig basat en l’experiència dels autors com truir un discurs renovat i polifònic respecte al que a educadors socials en un centre residencial d’acció educativa per a noies entenem avui per civisme. Les conferències tenen adolescents, en el qual es formulen qüestions fonamentals sobre la nos- lloc, un cop al mes, a la Sala Mirador del Centre de tra realitat social actual i sobre el paper i funcions dels educadors socials. Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Per a més informació: www.peretarres.org Per a més informació: www.bcn.es/civisme LA SALA DE LECTURA INFANTIL ÀNGEL BAIXERAS FEM L’AGENDA 21 ESCOLAR El passat 24 de febrer va obrir les seves portes la nova Sala de Lectura Des de l’any 2001 l’Ajuntament anima els centres educatius a fer la seva Infantil Àngel Baixeras. A més de funcionar com a biblioteca escolar per Agenda 21 escolar, com a projecte d’educació, participació i implicació als nois i noies del centre, ara està oberta tres dies a la setmana cívica. Durant els darrers tres anys hi han participat més d’un centenar –dilluns, dimecres i dijous–, en horari extraescolar, per als infants i joves de centres, amb un ric ventall d’iniciatives de millora del propi entorn. del Barri Gòtic d’entre 3 i 14 anys. La biblioteca compta amb prop de Enguany s’obre una nova convocatòria que té el 7 de maig com a data 5.000 llibres, servei per consultar Internet, i també es pot utilitzar com a límit de presentació de projectes i sol·licituds d’assessorament i/o sala d’estudi. ajuts econòmics. Per a més informació: www.bcn.es/agenda21 PROJECTE PILOT “BEQUAVE” AULA I DEBAT La Comissió Europea ha aprovat, en el marc del programa Leonardo da Aula i Debat és una nova publicació mensual que vol obrir un espai per Vinci, el projecte pilot anomenat “BEQUAVE”, on participen les ciutats articular les moltes perspectives i sensibilitats que es donen al món de de Barcelona, Budapest, Colònia, Niort, Poznan i Praga. La participació l'educació. També vol crear un espai per donar veu al professorat i dibui- de Barcelona es fa a través del Consell de la Formació Professional amb xar així un horitzó possible de solucions, que, necessàriament, han de la col·laboració de l’IES M Lluïsa Cura. L’objectiu d’aquest projecte és el ser globals. Així doncs, donem la benvinguda a un nou periòdic del món disseny de mòduls per a la qualificació professional en el sector del de l’ensenyament. comerç ressaltant els valors del comerç europeu. Per a més informació: www.auladebat.net Per a més informació: consellfpo@mail.bcn.es 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 6 6 e SOM XARXA Núm. 38 març-abril 2004 EL REFORÇ COM A ESTRATÈGIA DE FUTUR EL CEIP JOAQUIM RUYRA AJUDA L’ALUMNAT AMB EL TEATRE I LA INFORMÀTICA El CEIP Joaquim Ruyra, situat al La nostra escola va ser inaugurada l’agost majoritàriament la seva formació, i es fan grà- de 1974 per Enric Masó Vázquez, alesho- cies al projecte Èxit, que coordina i finança l’Ins- barri del Besòs del districte res alcalde de Barcelona. En aquells titut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona de Sant Martí, s’ha implicat a fons anys, el barri del Besòs era molt perifèric, un amb l’objectiu de reduir el fracàs escolar i barri obrer format per gent emigrada d’altres millorar el nivell general d’aprenentatge. en l’acompanyament del seu comunitats de l’Estat espanyol, per tant, de alumnat i enguany ha començat a parla habitual castellana. Han passat quasi «El taller de teatre està trenta anys i ara ens trobem amb una realitat oferir uns tallers de reforç escolar: molt diferent. pensat per treballar la llengua un taller de teatre i un d’informàtica La situació actual ha canviat tant per l’arri- oral i escrita i la seva bada de població catalana com per l’arribada per ajudar, de forma lúdica de l’emigració d’altres països, principalment correcció i funcionalitat.» i atractiva, l’alumnat que més ho sudamericans. El paisatge urbanístic també ha canviat vertiginosament: des de l’obertura de necessita en les matèries de la Diagonal fins al mar ningú no reconeixeria LLENGUA I MATEMÀTIQUES llengua i matemàtiques. Una aquest barri, i actualment, amb les obres del Es tracta de dos tallers, un de teatre i un altre Fòrum de les Cultures, el tramvia i la quantitat d’informàtica, per reforçar l’alumnat que més mostra més del seu esforç per donar d’edificis nous, ens trobem amb una zona que ho necessita mitjançant una activitat atractiva una educació pública de qualitat. ja no té res a veure amb la que era a principis i lúdica en les matèries de llengua i matemàti- dels anys setanta. ques. Els conductors d’aquests tallers treba- La nostra escola no pot donar l’esquena a llen en col·laboració amb els tutors escolars tota aquesta nova realitat, i per això hem cen- de l’alumnat implicat i alguns d’ells són exa- trat els esforços a acollir tot el nou alumnat, lumnes de la nostra escola. El seu perfil és el que és de múltiples orígens, i també a donar d’un amic o amiga gran que acompanya el noi cada cop més serveis i ampliar l’oferta d’activi- o noia en l’aprenentatge i que li serveix també tats extraescolars. Una de les grans preocupa- de model de comportament. cions era oferir un reforç escolar per a tots El taller de teatre està pensat per treballar la aquells nois i noies que ho necessiten. llengua oral i escrita i la seva correcció i fun- Enguany hem començat a oferir reforç escolar cionalitat. Hem programat un taller, que pot al cicle superior de primària en horari extraes- acollir tant l’alumnat nouvingut a la nostra ciu- colar i en forma de tallers. tat com l’alumnat que per diversos motius no Alguns d’aquests tallers es fan conjuntament ha assolit els continguts del curs. Els tutors i amb el primer cicle d’educació secundària de les tutores escolars disposen d’aquest recurs l’IES Barri Besòs, on el nostre alumnat continua com un element més d’acció tutorial. 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 7 Núm. 38 març-abril 2004 SOM XARXA e 7 «Aquests tallers es fan amb l’objectiu de reduir el fracàs escolar i millorar el nivell general d’aprenentatge.» L’acció tutorial és una tasca molt important a la formació dels i les alumnes; a primària el professorat té més tradició i, en aquest sentit, pensem que aquest és un aspecte que han de treballar conjuntament l’escola i l’institut. Dedicar un temps a analitzar el desenvolupa- ment personal de cada alumne i la seva evolu- ció social dins del grup ajuda a millorar el rendi- ment escolar. En aquest sentit, el professorat del cicle superior de primària i el de primer cicle bo poder arribar a ampliar l’oferta a tot l’a- aquests ensenyaments que avui dia encara es de l’ESO estan realitzant un curs de formació. lumnat del centre i impartir una hora més troben fora del currículum. Alguns exemples També es treballa la participació de les famí- d’ensenyament. són el taller de reciclatge que han realitzat els lies i es fan reunions explicatives. Així mateix, Esperem recollir els fruits durant els pro- nostres alumnes de 6è amb la col·laboració de es realitzarà una activitat conjunta amb pares, pers anys i aconseguir que pugi el nivell gene- Junior Achievement (organització de General mares, filles i fills que consistirà en un taller ral d’aprenentatge, ja que sovint es veu afec- Electrics), el Parlament Jove i el taller d’educa- mixt d’informàtica. L’objectiu d’aquestes ses- tat per l’arribada d’alumnes amb dificultats ció vial amb Renault. sions no és impartir coneixements; més aviat diverses, d’idioma, econòmiques, físicomo- Crec que som un exemple del que és una és ampliar el ventall de possibilitats que ofe- trius o psíquiques. escola pública a la zona del front marítim de reixen les noves tecnologies al mateix temps Barcelona, que, com tantes altres, estem fent que els pares i mares es posen a ajudar els CONTINGUTS TRANSVERSALS un gran esforç per donar una educació de qua- seus fills i filles a fer els deures o a cercar qual- L’escola està afrontant, com deia abans, grans litat al nostre alumnat. Penso que avancem sevol informació, així com buscar l’enriqui- reptes: el canvi urbanístic, l’arribada d’alumnat cap a la creació d’una xarxa d’escoles a la zona ment que suposarà la interacció entre tots. Es d’altres països i el canvi social. Cada vegada més amb uns plantejaments educatius semblants i tracta d’una nova visió en l’educació: el profes- s’han d’integrar les noves tecnologies, així com un afany d’optimitzar els recursos al nostre sorat és un guia, ja no és la font mateixa del la llengua anglesa, a l’educació. És per això que abast. Ens trobem en una part de la ciutat que coneixement, és qui ens ensenya com podem comencem l’ensenyament de la llengua anglesa també creix en cultura i tecnologia; per això aprendre els uns dels altres i a comunicar-nos als sis anys (projecte Orator) i l’ús de l’ordinador l’escola té l’obligació d’adaptar-se a la nova amb persones d’arreu del món; ens ajuda a com a recurs educatiu des dels tres anys. realitat i les administracions han de donar discriminar el que ens és útil del que no, a ser És important, també, el tractament de con- suport a aquest canvi. crítics i a comprovar la veracitat de les diverses tinguts transversals, com ara el reciclatge i la informacions que podem trobar. sostenibilitat, la participació social, la diversi- Hem començat a oferir els tallers a qui més tat cultural, la salut o l’educació vial. Alicia Fernández Otamendi ho necessita. Estem utilitzant un criteri de Per tot això intentem acollir iniciatives de Directora del CEIP Joaquim Ruyra discriminació positiva, però creiem que fóra diferents organitzacions i així treballar tots www.xtec.es/ceipjoaquimruyra Ona Caussa 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 8 8 e OPINEM Núm. 38 març-abril 2004 CÓRRER, SALTAR DIVERSIÓ I SACRIFICIS EN Patricia Esteve Després que el Consell de la Unió Europea i el Parlament NURA, NIL, ÁLVARO, ANDREA, RUTH, FIDEL I VÍCTOR, ALUMNES DEL CEIP DIPUTACIÓ Europeu van proclamar el 2004 com l’Any de l’educació Nura: Els dies que tenim classe d’educació física estic més contenta. per mitjà de l’esport, hem volgut parlar de l’esport M’ho passo bé i el temps em passa molt ràpid. A mi m’agrada molt el bàs- quet. Em diverteixo molt més que a les classes de matemàtiques. i l’educació física amb nois i noies de les escoles de Nil: Jo jugo en un equip de futbol del Poble Sec i els dimarts i dijous he Barcelona, el professorat i els pares i mares. d’anar als entrenaments. M’agrada fer-ho encara que després tingui menys temps per fer els deures de l’escola. Crec que és important practi- Amb la gent del CEIP Diputació hem comprovat com car un esport des de ben petit i no deixar de fer-ho mai. gaudeixen els nens i nenes fent esport, i també hem Álvaro: A la classe d’educació física, primer sempre fem un escalfament amb estiraments i després fem exercicis o algun esport en concret. I conegut els sacrificis que joves esportistes fan per també hi fem jocs. Cada trimestre fem un esport diferent, com handbol, compaginar l’esport i l’estudi a l’IES M Ferran Tallada, bàsquet o futbol. Fidel: Nosaltres hem organitzat una lliga de menjador de futbol. Cada que ha iniciat un projecte per donar facilitats als classe té un equip o dos i fem una lliga entre tot l’alumnat. esportistes que no volen deixar els seus estudis. Andrea: En aquesta lliga hi juguem nois i noies, perquè a vegades al pati els nois ocupen tot l’espai i no podem jugar. Ruth: És molt bo per a nosaltres fer esport. No pot ser que un nen o nena es passi moltes hores al sofà assegut i mirant la televisió. Víctor: Hi ha nens que s’enfaden quan perden. Sempre és bo que s’animi el company que ha perdut i el professor intenta que ningú es posi amb un altre quan perd. ANNA, PROFESSORA D’EDUCACIÓ FÍSICA, I EDUARD, PROFESSOR D’EDUCACIÓ I CAP D’ESTUDIS DEL CEIP DIPUTACIÓ Anna: Hi ha nens i nenes que et diuen que de grans voldrien dedicar-se a un esport i per això és important que sàpiguen des de ben petits que no tots arriben a dalt de tot o tenen un gran èxit. Els hem d’ensenyar que l’esport ha de ser una part de tota la seva vida, s’hi dediquin professio- nalment o no. I a través de l’esport també els ensenyem el treball en equip, la relació, la solidaritat i l’amistat. També és important que sàpi- guen la connexió que hi ha entre fer una activitat esportiva i la qualitat de vida. Per això es treballen altres aspectes com els hàbits d’alimentació o la necessitat del descans. Hauríem d’insistir en aquest missatge perquè, si no, molts nois i noies deixen de fer esport quan encara són molt joves. I la veritat és que molts pares i mares tampoc els preocupa que el seu fill «És important que sàpiguen la connexió o filla no tingui bons resultats en l’educació física, i sí en canvi en les que hi ha entre fer una activitat esportiva matemàtiques o la llengua. Eduard: La pràctica de l’esport a l’escola és un element molt important. i la qualitat de vida.» Fent esport, els nens i nenes tenen un tipus de relació que no és la mateixa 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 9 Núm. 38 març-abril 2004 OPINEM e 9 «L’esport m’ha donat disciplina, hàbits, I JUGAR amistats per a tota la vida. És molt sacrificat, però també compensa.» LA RELACIÓ ENTRE ESPORT I ESCOLA Natàlia Limones que tenen dins de l’aula. Dintre de l’aula estan asseguts, mirant el professor, JULIÁN, PARE D’ALUMNE, I ADELAIDA, MARE D’ALUMNA DE L’IES M amb la llibreta al davant. I és curiós veure, per exemple, com fora de l’horari FERRAN TALLADA propi de l’educació física ells mateixos s’organitzen per fer competicions a Julián: No volíem arribar a dir al nostre fill: o l’esport o els estudis. Per- l’hora del pati. També és bo insistir que l’educació física no és només practi- què sabem que els fa molta il·lusió fer esport i és una llàstima que no hi car un esport. Té moltes coses més, com treballar la resistència física o la fle- hagi més llocs a Barcelona que donin opcions per compatibilitzar l’esport xibilitat del cos. Treballem molt els moviments del cos amb els jocs, intentem i l’estudi. Preguntes al teu fill si vol seguir nedant a nivell competitiu, i ell que hi hagi un equilibri entre una part lúdica i el fet de treballar continguts. et diu que sí. Què has de fer, treure-li la seva il·lusió? És necessari que les Hi ha diferents opinions respecte de la importància de la competitivitat en administracions donin suport a aquests projectes si volen que surtin les classes d’educació física. Jo no hi estic en contra, penso que es pot apli- esportistes de nivell. Sabem que és un gran sacrifici i han de passar un car i aprofitar, però sempre en funció de la millora personal de l’alumne, munt d’hores nedant i després estudiant, però els nois i noies que ho sempre que no faci sentir malament el nen o nena. Hi ha nens i nenes que volen fer han de tenir dret a poder-ho fer. són molt competitius i a vegades aquest sentiment s’ha de controlar. Adelaida: Per als pares i mares que tenim fills que es dediquen a fer un esport de competició, és un problema trobar centres on facin compati- LAURA, PROFESSORA D’EDUCACIÓ FÍSICA; MIQUEL, PROFESSOR ble les dues activitats. No volem que els fills i filles deixin d’estudiar DE CIÈNCIES, I SÍLVIA, PROFESSORA DE 3R D’ESO DE L’IES M perquè sabem que el seu futur i la seva vida professional esportiva no FERRAN TALLADA durarà per sempre. I els pares i mares hem d’estar animant-los i al seu Laura: Fa tres anys vam presentar aquest projecte d’acollir esportistes costat en tot moment. joves que poguessin fer l’ESO i el batxillerat amb horaris adaptats a les seves necessitats. Hi ha molts esportistes a Barcelona que necessiten un LÍDIA, NEDADORA I ALUMNE DE BATXILLERAT; PAU, NEDADOR I ajut per poder compatibilitzar els estudis i l’esport i volíem evitar que ALUMNE DE BATXILLERAT; ANTONIO, TENNISTA I ALUMNE DE BATXI- abandonessin els estudis per culpa de l’esport. LLERAT, I IAN, TENNISTA I ALUMNE DE BATXILLERAT DE L’IES M Jo vaig ser nedadora i jugadora de waterpolo durant quinze anys, fins i FERRAN TALLADA tot vaig anar als Jocs Olímpics de Moscou amb setze anys. I durant tots Lídia: Moltes vegades he de renunciar al que fan les meves amigues o aquells anys vaig tenir temps per a tot: farres, nòvios, etc. Però l’esport amics, perquè no tinc el mateix temps lliure. Ells surten i jo he de quedar- m’ha donat disciplina, hàbits, amistats per a tota la vida. És molt sacrifi- me estudiant. Per ara ho porto bé. cat, però també compensa. Pau: Jo tinc amics que van deixar la natació per dedicar-se als estudis o Miquel: Una vegada vaig llegir una entrevista amb l’Àlex Corretja i ell que han hagut de deixar la natació competitiva. És clar que hi ha amics deia que no tenia estudis. Però, és clar, ell té la vida solucionada perquè que em diuen si estic una mica boig. Perquè aixecar-se a les sis del matí ha arribat a l’elit. Els meus alumnes, que són tennistes, s’han passat més per anar a nedar no és molt agradable. Molta gent creu que l’esport és el d’un mes fora de viatge participant en tornejos. Se’ls intenta fer veure, que veu a la televisió: futbolistes famosos, cotxes cars i vida de luxe. encara que a vegades costa una mica, que també poden assolir bons resul- Però no tot és tan maco. tats en els seus estudis. També hem de tenir en compte que són nois i Antonio: Jo sóc bon estudiant i ho porto bé. Tinc molt clar que arribarà un noies que tenen una gran pressió i que suporten molta tensió. Tenen una moment que hauré de prendre una decisió en la meva vida: seguir jugant vida complicada. Han de ser persones amb molt esperit de sacrifici. a tennis o estudiar alguna cosa. Les dues coses, arriba un moment que Sílvia: Molts d’aquests alumnes viuen en residències i han vingut d’altres no pots. Hi ha moments que, per exemple, estàs jugant malament, perds ciutats. Viuen sols quan tenen només quinze anys. Això és complicat i partits i t’agafen ganes de deixar-ho. necessiten un suport especial. Un dels aspectes d’aquest projecte és que Ian: Jo puc parlar del món del tennis. Molta gent veu els deu millors del hi hagi molta relació entre els entrenadors i el professorat de l’escola. És món i pensen que és el paradís i que pots viure com un rei. Però no saben bo que els entrenadors estiguin molt sensibilitzats pel que fa a l’esforç l’esforç que suposa arribar a dalt de tot. que fan aquests nois i noies. 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 10 Lluís Vallvé Cordomí Especialista d’educació visual i plàstica de l’Escola Municipal Arc Iris Natàlia Limones 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 11 Núm. 38 març-abril 2004 A FONS e 11 EDUCAR A TRAVÉS DE L’ART Parlar d’art i d’educació, i per tant de la pedagogia COM S’EDUCA LA CREATIVITAT? Les persones creatives senten el desig de millorar les coses. Són una de l’art, sempre ha estat una de les meves dèries. mica inconformistes, perquè no es resignen a deixar les coses tal com Estic convençut que, al cap i a la fi, el més important són i busquen alternatives. Solen tenir la capacitat de mirar les situa- cions i les coses globalment, tenint en compte tots els elements a la consisteix a viure de forma creativa. Viure creativament vegada, i per això són capaces de redefinir els problemes abordant-los en tots els àmbits: social, econòmic, familiar, moral, des de punts de vista nous. Així mateix, estan obertes a idees noves i fins i tot a tenir en compte les estètic, etc., aplicant solucions creatives als problemes que d’entrada semblen absurdes i estan disposades a reconsiderar de cada moment. aspectes aparentment intocables. Això fa que sovint trobin respostes que a altres persones no se’ls haguessin acudit mai. I, finalment, tenen el coratge d’actuar, el valor suficient per acceptar el rec que el gran objectiu de l’educació i, si em permeteu, de la risc de donar una resposta a les expectatives en funció de les noves pers- C humanitat és garantir que tothom pugui ser feliç. Estic convençut pectives, donant cos a la imaginació: creant. S’atreveixen a dur a la pràc- que els múltiples camins de l’art poden esdevenir elements clau tica allò que han imaginat. D’alguna manera, crear és arriscar-se, perquè per ajudar a donar forma a aquest vell anhel. Educar a través de l’art ens en provar coses noves sempre hi ha un risc. Per tant, l’experiència ens permet recuperar capacitats ancestrals oblidades per l’ésser humà, a demostra que la persona creativa ha de creure que serà capaç de resol- causa d’una formació exageradament racionalista, i ens dóna la possibi- dre un problema, que podrà aportar una nova manera de fer, que la seva litat de conciliar matèria i sensació, pensament i emoció, i sentiment i aportació pot ser interessant. D’alguna forma, ha de tenir la suficient acció. És per això que la creació personal i la fantasia han de trobar el seu autoestima per atrevir-se a passar a l’acció. lloc a l’escola. Cal superar aquesta tendència de convertir l’escola en un centre reproductor de conductes i sabers. «Educar la creativitat serà, per tant, una L’ésser humà té bàsicament dues funcions: la reproductora i la combi- natòria. La funció reproductora li permet continuar els models, els cos- qüestió d’actitud i de crear un clima propici a tums i els coneixements adquirits i llegar d’aquesta manera l’herència de acceptar les noves idees.» tot el saber ancestral. Però si l’ésser humà només disposés de la capaci- tat reproductora, no hi hauria hagut cap tipus d’evolució. És gràcies a la funció combinatòria que l’espècie humana i les societats han evolucio- Crec que hi ha dues característiques més que tenen les persones crea- nat. Aquesta funció és la que permet relacionar elements coneguts, here- tives. D’una banda, d’alguna forma han de ser persones receptives per tats gràcies a la funció reproductora, d’una forma nova generant nous poder interrelacionar-se amb l’entorn. La voluntat de millora en certa sabers o formes de fer. Per tant, la suma d’aquestes dues funcions és la manera parteix de la capacitat receptiva que tingui la persona. D’altra clau de l’evolució en tots els aspectes. banda, però, també ha de tenir la capacitat d’introspecció, de mirar dins Les societats que només potenciïn la funció reproductora quedaran seu i descobrir des de sensacions i sentiments fins a les preocupacions encallades en el temps, amb l’inconvenient que els patrons antics no fun- més íntimes que sovint queden ocults i que poden esdevenir el motor cionaran en un entorn nou que ja ha canviat. d’una nova creació. La combinació és la base de la creació. De fet, la creació consisteix a Educar la creativitat, per tant, serà una qüestió d’actitud, de crear un combinar d’una forma nova allò que coneixem. Això desmunta el mite de clima propici a acceptar noves idees, de crear l’hàbit de buscar alterna- la inspiració o de la ciència infusa dels artistes o dels científics. Com més tives als problemes, d’encomanar la voluntat de millorar les coses, coneixements tingui una persona, més possibilitats tindrà de ser creati- d’ensenyar a descobrir els múltiples punts de vista que tenen totes les va, i com més capacitat i llibertat de combinatòria tingui un individu, més coses, d’ajudar a adquirir l’autoestima suficient i deixar l’espai neces- possibilitats tindrà de crear. Però és la suma dels dos components el que sari perquè aflorin sensacions, sentiments i preocupacions tant indivi- fa que les persones esdevinguin creatives. duals com col·lectius. El gran repte de l’educació en la creativitat és aconseguir que a mesura Educar la creativitat també serà, però, una qüestió d’estratègia. A qual- que acumulem experiència i sabers, no solament no perdem la llibertat sevol activitat, fins i tot les aparentment més escolars, s’hi pot incorpo- de combinatòria dels infants, sinó que també aprenguem a fer-la créixer. rar, com a mínim, algun dels cinc components que hem citat. 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 12 12 e A FONS Núm. 38 març-abril 2004 Dins de la nostra societat, sovint tenim tendència a entendre la fanta- A l’escola no podem oblidar que és a través de les manifestacions sia com una fugida, i d’alguna manera li posem una certa càrrega negati- artístiques que ens ha arribat la majoria de la informació de cultures d’al- va. Mentre que, per un costat, es valora la genialitat de certs artistes, per tres llocs i d’altres temps, normalment per mitjà de missatges visuals. un altre, quan vivim a prop d’algú fantasiós, solem dir expressions com L’obra d’art, per tant, esdevé una font primària d’informació amb un ara: “és un somiatruites”. Solem pensar que realitat i fantasia no tenen valor educatiu indiscutible. Però les manifestacions artístiques també res a veure i que són dos mons inconnexos. ens aporten una dimensió molt interessant, ens expliquen la història a Contràriament a això, la fantasia creadora s’interrelaciona positiva- partir de les preocupacions i de les emocions més íntimes dels artistes ment amb la realitat de múltiples maneres. D’entrada, l’elucubració, l’ac- del moment. ció d’imaginar, es nodreix de la realitat. Les fantasies són connexions Així doncs, conèixer la història de l’art del país contribueix a fer ente- insòlites de percepcions, coneixements i emocions reals que tenim nedora la pròpia identitat, a comprendre la forma de viure i la forma de emmagatzemades: aquest és el primer punt de contacte. pensar que a poc a poc han anat configurant les nostres arrels. Cal supe- Un segon pont entre el món de la fantasia i el món real ens permet rar aquesta idea d’història de l’art com un fet lineal que no s’ajusta ni al reconstruir elements reals que no coneixem. A partir d’algun objecte, un concepte d’història de l’art de les cultures dominants. L’hem d’abordar quadre o qualsevol altre element del passat, podem reconstruir com deu- com els múltiples camins de l’art que s’entrecreuen i constitueixen un ria ser aquella època desconeguda i fins i tot podem formular hipòtesis gran teixit multicultural. Conèixer els passats ens ha de donar eines per de treball per seguir investigant i imaginant. També ens permet crear-nos abordar els presents i construir aquest futur plural que corre el perill de la imatge d’un paisatge on no hem estat mai mentre algú ens explica les ser engolit per una única cultura dominant. seves vacances o fa possible imaginar un lloc o uns fets quan llegim una Cal apostar per l’estudi de la història de l’art per garantir que tothom notícia al diari. Això també ens permet ser empàtics, posar-nos a la pell pugui gaudir de les manifestacions del seu temps. Això permetrà apro- dels altres, perquè som capaços d’imaginar el que senten i, per tant, d’al- par-nos a l’art contemporani mentre descobrim en ell l’herència del pas- guna forma ens ajuda a ser solidaris. sat i els neguits actuals i alhora sentim qüestionada la nostra pròpia con- El tercer punt de contacte és l’enllaç emocional. Les emocions tendei- cepció del món. Però cal abordar la història des d’una perspectiva actual. xen a representar-se amb imatges concordants i al revés: aquestes imat- Els nostres infants tenen una mirada contemporània, la seva experiència ges ens poden arribar a fer sentir les mateixes emocions. Així doncs, un visual és del segle XXI. Cal treballar la història de l’art des d’una perspec- somni fantàstic ens pot arribar a fer sentir emocions reals de tot tipus, tiva crítica a partir d’una selecció qualitativa, donant eines d’anàlisi i però també, en contemplar una obra d’art, podem arribar a sentir emo- apostant més per la comprensió que per l’extensió. cions vinculades o paral·leles a la fantasia que l’ha creada. Aquestes Més que ensenyar art o història de l’art, el repte consisteix a educar a emocions rebudes des d’una obra plàstica, un somni o una pel·lícula són través de l’art. Si aconseguim que les emocions i pensaments que els i experiències reals i poden arribar a canviar l’estat d’ànim, la forma de les artistes ens han deixat al llarg de la història ens captivin, si aconse- pensar i fins i tot la forma de viure de les persones. guim desmuntar amb la mirada allò que artistes han construït, d’alguna I el quart aspecte que relaciona els dos mons és quan la imaginació forma també viurem una experiència creativa, perquè haurem compartit creadora esdevé real, es converteix en poesia, quadre, casa; en definiti- la seva experiència, però amb una nova mirada que ens connecta al món va, es materialitza i deixa de pertànyer al món de la fantasia per esdeve- actual i ens dóna eines per entendre el passat i per construir el futur. Ens nir una nova realitat que interactua amb el seu entorn generant noves convertirem en espectadors actius de les arts i del món. percepcions i vivències. (Extracte d’un capítol del treball realitzat amb la llicència d’estudis concedida «Fa falta trobar un espai a l’escola per a les per l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona durant el curs 2002-2003.) manifestacions artístiques de tots els temps, Bibliografia per aprofitar el llegat de les cultures.» Edwards, B.: Aprender a dibujar con el lado derecho del cerebro. Ed. Blume, Madrid, 1984. Hausner, Lee i Schlosberg, Jeremy: Ensenya a tu hijo a ser creativo. Pai- UN ESPAI A L’ESCOLA dós, Barcelona, 1998. Fa falta trobar un espai a l’escola per a les manifestacions artístiques de Marina, José Antonio: Teoría de la inteligencia creadora. Anagrama, tots els temps, per aprofitar tot el que pot aportar el llegat de les cultu- Barcelona, 1993. res. És inimaginable una societat sense símbols, sense imatges, sense Vigotskii, L. S.: La imaginación y el arte en la infancia. Akal, Madrid, 1982. música, sense art. La societat actual és la que està generant més quantitat d’imatges i la que està reciclant més quantitat de símbols de la història. Caldrà, doncs, tenir molt present aquest creixent entorn visual dels infants, tant el cata- logat com a art com altres manifestacions actuals que tenen la categoria social de no-art, però que s’insereixen a la vida dels infants de forma que configuren la seva iconografia i la seva identitat. Els videojocs, el cinema, la televisió, les modes en el vestir, els videoclips, les cartes de rol, la publicitat, els objectes, etc., tot configura l’entorn visual dels infants i d’alguna manera diàriament s’hi enfronten i s’hi posicionen, ni que sigui a partir del fet de comprar o no comprar una marca determinada. S’haurà de treballar sistemàticament la producció i la lectura crítica d’aquest entorn d’imatges i objectes. I, alhora, tenir molt present la diferència social que poden generar i que d’alguna forma ja estan gene- rant les diferents possibilitats d’accés a aquest món dels media, d’una banda, i la diferència de recursos crítics per aproximar-s’hi que puguin adquirir els infants, d’una altra. Natàlia Limones 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 13 Núm. 38 març-abril 2004 ASSOCIACIONS e 13 DEFENSA I REIVINDICACIÓ L’ASSOCIACIÓ DE JOVES ESTUDIANTS DE CATALUNYA Defensa dels joves estudiants Les activitats que fem des de l’AJEC són tant de caràcter formatiu com informatiu i reivindi- i reivindicació d’un sistema catiu. Des de la formació d’estudiants en educatiu de qualitat. Aquests són temes que van més enllà dels estrictament escolars, com són les nostres escoles d’estiu i els dos eixos que el 1983 les trobades de consellers i conselleres esco- van provocar el naixement de lars i claustrals, fins a les xerrades que fem als instituts amb els delegats i delegades de clas- l’Associació de Joves Estudiants se. La nostra tasca reivindicativa es basa tant de Catalunya (AJEC). Vint anys en els temes més estrictament acadèmics com en aquells que ens afecten com a joves. després, l’AJEC continua mantenint el mateix esperit i apostant DENÚNCIES Reivindiquem una educació pública de qualitat per la participació dels joves i, en aquest sentit, en els darrers temps la nos- en els centres educatius. tra tasca ha estat centrada en la lluita contra la mal anomenada “Ley de Calidad”, ja que ente- nem que aquesta no és la reforma que el siste- L’Associació de Joves Estudiants de ma educatiu necessita. Des de l’AJEC treballem Catalunya (AJEC) va ser la primera per una educació integradora, que pugui satis- associació d’estudiants que es va fer les necessitats de tots i totes les estu- legalitzar a l’Estat espanyol després de la dic- diants; una educació que formi una ciutadania tadura. L’AJEC naixia l’any 1983 amb la volun- crítica i compromesa amb el seu entorn. Volem tat d’esdevenir un sindicat que defensés els també una educació laica basada en el respec- drets dels i les estudiants i que treballés per la te i la tolerància. millora del sistema educatiu. Les nostres actuacions, més enllà de les Vint anys després, continuem mantenint darreres reformes educatives com són la LOU o aquella voluntat de defensar als i les estu- la LOCE, se centren en temes més generals, diants i reivindicant un sistema educatiu de com ara la denúncia, encara avui, de l’existèn- qualitat. La voluntat de l’AJEC és la de fomen- cia de barreres arquitectòniques a molts cen- tar la participació del i les joves en els centres tres d’estudis. d’estudis, entenent que la participació no és Actualment, l’AJEC té més de 300 represen- només un mitjà, sinó que té valor per si matei- tants als consells escolars de centre de tota xa, com a via d’aprenentatge per a la ciutada- Catalunya i continuarem treballant per tal que nia en general i per als joves en particular. la feina associativa dels joves en general i dels L’àmbit de treball de l’AJEC és tant l’ensenya- estudiants en particular sigui reconeguda, ja ment secundari com l’universitari. En tots dos que aquesta és una peça clau en el desenvolu- camps fomentem la participació als centres, pament del país. «Volem una ciutadania tant pel que fa als òrgans de govern i participa- ció en què els i les estudiants estem represen- crítica i compromesa i una tants (consells escolars, claustres, juntes de educació laica basada en el facultat...) com pel que fa a la vida del centre, Associació de Joves Estudiants de Catalunya organitzat activitats que vagin més enllà de www.ajec.net respecte i la tolerància.» l’àmbit acadèmic. ajec@ajec.net 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 14 14 e PERSONATGES Núm. 38 març-abril 2004 JESÚS RUL “LA INSPECCIÓ ÉS COMPARTIR INFORMACIÓ I CONEIXEMENT” ens centrem massa en les lleis, les estructu- res, les normes, o sigui, en la paperassa. I, afortunadament, això sempre ho he tingut molt clar. Suposo que això fa que en la feina com a inspector no hagi volgut perdre aquest contac- te directe amb el professorat i l’alumnat. Sí, sí, és clar. S’ha de mantenir el diàleg i estar molt en sintonia amb els neguits del pro- fessorat, amb les expectatives de les famílies i, sobretot, amb la dels joves. El món ha canviat molt. Ens hem de preguntar ara mateix què pot oferir l’educació perquè les famílies i els joves en treguin profit, sobretot pel gran canvi que hi ha en les condicions laborals. Això ha canviat molt respecte de la generació anterior. Una persona estudiava una cosa i, normalment, podia treballar del que havia estudiat. Avui en dia, això és molt improbable. Per tant, vol dir que hem d’obrir molt el ventall de les expe- Jordi Oliver riències formatives del jovent, perquè mai Havia de trobar-me amb Jesús Rul, La seva feina és la d’inspector d’ensenya- sabrem per on li vindran les oportunitats d’in- ment, però també és filòsof i pedagog. Què és serció laboral o de realització personal. Aques- inspector d’ensenyament. No podia primer: la filosofia o la pedagogia? tes idees tancades, curriculars, molt obsessi- amagar-li que sempre havia Són coses que van anar paral·leles en la ves, això... Hem de treballar en la formació meva etapa de formació. La filosofia sovint em bàsica del jove però obrint portes constant- imaginat la figura d’un inspector conduïa cap a qüestions educatives. Com deia ment al que són les seves motivacions i inte- com una persona dedicada a la Plató, la formació de la ciutadania és indestria- ressos, que poden ser molt diversos. ble de l’acció política. Van anar molt juntes, la vigilància i preocupada pel filosofia i la pedagogia. Les lectures que Des de fora, la feina d’inspector sembla compliment de les normes. Estava venien del camp de la filosofia nodrien el que molt relacionada amb el control i la vigilància. era el pensament pedagògic. M’agradaria És això correcte? equivocat. Darrere d’una taula de recordar que molts dels grans teòrics de l’edu- Aquesta percepció respon a la primera fun- papers, vaig poder parlar amb una cació han estat filòsofs: Plató, Rousseau, ció que té la inspecció: vigilància i control. El Dewey i un munt d’autors. En molts dels tre- que passa és que avui la idea de control s’ha persona compromesa amb balls que després vaig fer en pedagogia, troba- eixamplat, ja no és la idea de fiscalització, que l’educació, a la qual ha dedicat més va les arrels teòriques en el que són les grans és la primera que sempre associem a control. escoles de pensament. Després, en la meva És a dir, la tasca de la inspecció avui és com- de trenta anys de la seva vida vida professional vaig dedicar-me a l’educació: partir amb aquells que són els protagonistes professional. I darrere de mestre, inspector, professor universitari, etc. de l’educació: el professorat, l’alumnat i les Però sempre tenint molt present la filosofia. I famílies. Poder objectivar la informació sobre l’inspector, hi vaig trobar un mestre, també la poesia, que m’agrada molt. Perquè el què es fa i per què es fa, sobre els processos un pedagog, un filòsof, un poeta i poeta escriu més enllà de la racionalitat. que es fan, i aquesta informació retroalimenta les accions de la gent. Aquesta és la funció sobretot una persona que encara Ja fa més de trenta anys que es dedica pro- important de la inspecció. És clar que a vega- creu que l’educació és el camí per fessionalment a l’educació. Suposo que són des també s’han de fer tasques clàssiques molts records... ser més lliures. Recentment em preguntava a mi mateix «La gran tasca de l’educació quins són els meus millors records. I sempre he dit que són els primers anys com a mestre i és crear aprenentatges que la meva relació amb l’alumnat en el treball a facin les persones lliures l’aula. La clau de l’educació és la relació direc- ta entre el professorat i l’alumnat, i a vegades i que humanitzin.» 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 15 Núm. 38 març-abril 2004 PERSONATGES e 15 Jordi Oliver davant d’incompliments provats, però el gruix «El més aviat possible, de la tasca de la inspecció és el treball amb moltes persones, interactuar-hi i objectivar hem de transferir el repte processos i informacions, sobretot perquè la d’ensenyar i aprendre del gent prengui consciència i decisions a partir d’aquestes aportacions. professorat a l’alumnat.» Tornant a la filosofia de l’educació: està d’acord que l’escolarització per a tothom ha interessada d’informació. Són informacions estat una gran revolució? interessades perquè estan saturades d’inte- Una de les grans evolucions de la moderni- ressos al darrere. Avui, una tasca important Jesús Rul i Gargallo tat ha estat aconseguir que la persona com a dels centres és l’emancipació del cap del jove i La meva formació va tenir una orientació individu pugui tenir dret a l’educació. I penso de la jove perquè puguin interpretar aquest humanística, amb els estudis de Filosofia i que avui en dia el ferotge neoliberalisme —em món d’informació: aquest és el repte de l’edu- Educació. Després he anat ampliant l’horitzó refereixo al dogmàtic— qüestiona precisa- cació contemporània, i aquest és un repte que amb estudis sobre Organització, Supervisió i ment les dues grans insígnies de la moderni- ens afecta a tots. Afecta l’administració educa- Avaluació. Sóc professor titular de primària i tat, que són l’educació pública i la sanitat tiva perquè ha de promoure models educatius secundària i he estat directiu escolar. Ara fa pública. Penso que són dos elements clau de més adequats que els actuals; afecta les famí- vint anys que sóc inspector d’Ensenyament. socialització, de poder viure en una realitat lies per la seva responsabilitat a crear expecta- He publicat diversos llibres i articles i he que sigui una societat. El dia que aquest tema tives en els seus fills i filles, i afecta l’alumnat, donat un munt de xerrades, conferències i quedi subvertit o es modifiqui, tornarem al que ha d’entendre que qui tingui informació, cursos amb el denominador comú de l’edu- món hobbessià, de la jungla, de l’un contra qui tingui educació —la que vulgui, pot ser cació. Entre els anys 1986 i 1990 vaig coordi- l’altre per sistema. L’educació és una gran molt diversa: en el camp de la imatge, de l’es- nar el programa de Formació de Directius eina i s’ha d’aprofitar bé, i s’han d’escometre port, de la ciència, de la tecnologia, de les Escolars del Departament d’Ensenyament. canvis en profunditat en els nostres sistemes humanitats—, tindrà oportunitats i qui no en Sóc professor del Màster de Direcció i Gestió educatius. Avui no es tracta tant que un jove tingui veurà molt minvades les seves oportuni- de la Universitat de Barcelona i col·laboro vagi a l’institut i faci bondat, si em permets tats de desenvolupament professional. amb la Universitat Autònoma de Barcelona. l’expressió, com que els instituts i les escoles Entre 1997 i 2000 vaig participar en qualitat es posin al servei del desenvolupament de la Això tampoc vol dir oblidar-nos del paper d’expert en un programa europeu sobre carrera de cada noi o noia. Es tracta de donar fonamental de l’escola. autoavaluació institucional promogut per la alternatives, oferir vies, obrir i multiplicar l’o- Les persones, si haguéssim de processar Universitat Politècnica de Catalunya. Sóc ferta formativa per arribar a les necessitats de tota la complexitat de l’entorn, ens perdríem i cofundador del Fòrum Europeu d’Administra- cada persona. molt fàcilment seríem utilitzats i manipulats dors de l’Educació a Catalunya i Espanya. Els centres tenen ara un repte molt impor- pels interessos que hi ha darrere de tots els tant, que és crear formes organitzatives alter- missatges que s’emeten. L’escola posa com una Un desig que no ha complert. natives a les actuals, que són fonamentals per membrana protectora i se segrega del medi. Haver dedicat més temps a conèixer tècni- evitar les situacions de conflicte. Unes formes Sols així pot educar, perquè té una capacitat de ques de conreus o altres tasques manuals que donin una major autonomia del centre i simplificar la complexitat. Això és fonamental en Un que sí. una concepció del currículum més flexible cap el que és el codi pedagògic: si no simplifiquem Tenir bons amics i haver compartit coneixe- a les capacitats i motivacions de l’alumnat. la complexitat, no hi haurà educació correcta. ments amb altres persones. Passem d’una idea que s’aprenia uns anys i Per tant, hem de crear uns filtres dintre de l’es- Què col·lecciona? després ja es deixava d’aprendre al repte que cola, com a espai privilegiat, per poder plantejar Retalls de diaris, cites, poemes i pensa- les persones hem d’estar aprenent al llarg de aprenentatges, però sempre a partir de la capa- ments, que guardo en una base de dades. tot el nostre cicle vital. Això vol dir que, al més citat d’aprendre que té cada subjecte. Jo puc pre- Una virtut seva. aviat possible, hem de transferir el repte d’en- sentar un missatge a un nen; si aquest nen té Perseverant i fidel. senyar i aprendre del professorat a l’alumnat, capacitat d’agafar-lo i processar-lo, hi haurà Una virtut que admira dels altres. de manera que sigui cada alumne el qui vegi aprenentatge, si no té aquesta capacitat, simple- La saviesa pràctica i el sentit de l’humor. que té la responsabilitat d’aprendre. El profes- ment trivialitzarà i farà interpretacions errònies. Què li fa por? sorat ja no pot ser el detentor del saber, sinó Aquest és el gran problema de l’educació. És a La intransigència. que l’ha d’anar transferint a l’alumnat perquè dir, sempre hem de connectar allò nou que Un consell que li han donat i vol compartir. pugui construir els seus aprenentatges. volem aprendre amb el que ja sabem. I el profes- Assumir les responsabilitats i ser capaç de sorat ha d’estar molt alerta en com l’alumnat generar projectes. Això ens portaria a dir que ja no és l’escola processa la informació, perquè, si no, un no dis- l’únic lloc d’aprenentatge tingirà el que és fonamental del que és accesso- Per a vostè, l’escola... Efectivament. Abans, la font de la informa- ri. La gran tasca de l’educació és crear aprenen- De quin color és? Del color ció i del saber eren el professorat, els llibres, tatges que facin les persones lliures, que de la terra. les escoles i els instituts; ara, la societat de la humanitzin. I com humanitzen? Creant emanci- Quin dia de la setmana? El cap de informació en la qual vivim és molt més poro- pació, llibertat en l’individu per interpretar críti- setmana, que és sa. L’alumnat té accés a la informació a través cament i correctament la realitat. Ara, per exem- quan reposa. de mil vies diferents: Internet, xarxes, llibres, ple, un gran problema de l’educació és que els Quina estació de l’any? La tardor. audiovisuals, etc. La clau dels centres és nois i noies reben un munt d’informació a través Quin menjar? La paella. ensenyar a l’alumnat a codificar, descodificar i de la imatge. I per això necessitem un professo- Quina flor o planta? El taronger. interpretar adequadament tota aquesta allau rat que sàpiga codificar i descodificar imatges. 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 16 16 e RECURSOS Núm. 38 març-abril 2004 ELS PARANYS DE L’AMOR ELS TALLERS DE PREVENCIÓ DE RELACIONS ABUSIVES Després de comprovar la necessitat els països, en qualsevol grup ètnic, en tots els trobem: la necessitat de promoure estratègies nivells d’educació i en totes les condicions educatives, preventives i de sensibilització de promoure estratègies educatives, socioeconòmiques. encaminades a aconseguir la nul·la tolerància preventives i de sensibilització Segons un estudi presentat l’any 2000 pel a la violència. Centre de Recerca Innocenti d’UNICEF, entre el Donar resposta a aquesta necessitat és el encaminades a lluitar contra la 20 i el 50% de nenes i dones arreu del món que es proposa el projecte dels Tallers de Pre- violència vers les dones, l’Ajuntament han patit algun tipus de violència. L’estudi no venció de Relacions Abusives, impulsat per la inclou només maltractaments i assassinats Regidoria de la Dona i Drets Civils, la d’Educa- de Barcelona ha donat suport al dins l’àmbit domèstic, sinó també mutilacions ció i la de Joventut de l’Ajuntament de Barcelo- naixement del projecte dels Tallers sexuals, avortaments selectius per raó de na i adreçat a joves i adolescents de 14 a 18 sexe, el maltractament psicològic i l’assetja- anys. Aquests tallers, realitzats per joves pro- de Prevenció de Relacions Abusives ment sexual, entre d’altres tipus de violència. cedents del món associatiu, es duen a terme dirigits a joves i adolescents. Una A l’Estat espanyol, la macroenquesta “La tant en espais d’educació formal com en violencia contra las mujeres”, presentada l’a- espais de lleure i/o relacionals. iniciativa que vol impulsar uns nous bril de l’any 2000 per l’Instituto de la Mujer, valors en les relacions de parella, revelà que el 12,4% d’espanyoles majors de «La necessitat de promoure divuit anys (al voltant d’1.865.000 dones) acabar amb la discriminació de estratègies educatives per pateixen algun tipus de maltractament fami- gènere i, sobretot, no convertir els liar gairebé sempre provinent dels seus aconseguir la nul·la tolerància marits, exmarits, companys o excompanys. paranys de l’amor en violència. a la violència.» Malauradament, a l’Estat espanyol, segons dades del Ministerio del Interior, durant l’any 2003 van morir 70 dones víctimes de la violèn- El Consell de la Joventut de Barcelona, peça L a violència serveix per controlar, domi- cia provinent de la seva parella, un 34% més clau en l’inici i posada en marxa d’aquest pro- nar, sotmetre persones i grups socials. A respecte l’any 2002. També les denúncies, jecte, encarregà a les seves entitats la recerca través d’amenaces o de la força física, xifrades en més de 50.000, van incrementar en de joves que poguessin estar motivats amb la s’ha impedit a molts éssers humans poder un 16% respecte l’any anterior. iniciativa. L’equip de persones interessades a gaudir dels seus drets, imposant i limitant l’e- Les morts, les denúncies per maltractaments i conduir els tallers es comprometien a: lecció de formes de vida, la llibertat de movi- el malestar i el mal viure de tantes dones evi- – Rebre una formació bàsica sobre el feno- ments i la lliure expressió. dencien que alguna cosa greu està passant en men de la violència vers les dones. Dones i homes patim molts tipus de violèn- el nostre món, alguna cosa greu que fa referèn- – Dissenyar i planificar les sessions de tre- cia en comú: la violència econòmica, de classe, cia a les relacions entre homes i dones. ball del taller. la tortura, la guerra… Però, a més a més, hi ha – Portar a terme la implantació dels tallers. una violència específica contra les dones que ESTRATÈGIES EDUCATIVES – Fer valoracions periòdiques de la feina s’ha emprat com a instrument per mantenir la L’Ajuntament de Barcelona, a través de la realitzada. discriminació, la desigualtat, les relacions jeràr- Regidoria de la Dona, conscient de la magni- Aquests tallers volen contribuir a la presa de quiques i el poder dels homes sobre les dones. tud del fenomen de la violència vers les dones consciència entorn de la presència de la violèn- El que diferencia aquest tipus de violència d’al- i de la necessitat d’abordar aquest fenomen cia en la quotidianitat. La visualització ha de per- tres formes d’agressió i coerció és que el princi- de forma integral donant respostes concretes metre identificar valors, actituds i comporta- pal factor de risc és el fet de ser dona. a les seves manifestacions i abordant les ments que són indicadors d’abús en les L’experiència ha demostrat que podem tro- seves causes, està implantant el Pla Operatiu relacions de gènere. Sens dubte, la identificació bar dones víctimes de maltractaments i d’a- contra la Violència vers les Dones, 2001-2004. és un primer element de prevenció que ajuda a gressions continuades en pràcticament tots Entre les línies estratègiques d’aquest Pla hi evitar la instal·lació de les relacions de violència. 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 17 Núm. 38 març-abril 2004 RECURSOS e 17 «Es desenvolupen els valors que possibilitin assolir unes relacions igualitàries entre les persones.» QUÈ ENTENEM PER VIOLÈNCIA? IDENTIFI- SESSIONS DE TREBALL CACIÓ DE LES VIOLÈNCIES QUOTIDIANES Objectius: 1. Identificar i reflexionar sobre la presència de ESTEREOTIPS DE GÈNERE I IDENTITATS la violència en la vida de les persones. DE GÈNERE 2. Conèixer la percepció pròpia i social del Objectius: fenomen de la violència i específicament la de Així mateix, aquesta iniciativa vol treballar 1. Entendre les identitats de gènere com a la violència exercida vers les dones. proactivament en el desenvolupament de construccions socials i, per tant, perfectament 3. Conceptualitzar com a violència no només la valors, actituds i models relacionals que con- modificables. que implica l’ús de la força física, sinó també tribueixin a eradicar la incidència de la violèn- 2. Desvetllar els estereotips de gènere, la seva altres modalitats, com ara la violència psicolò- cia vers les dones i que possibilitin assolir la relació amb les identitats masculina i femeni- gica, sexual, econòmica, social, etc. construcció d’unes relacions igualitàries i na i les relacions de poder. 4. Fomentar la reflexió i l’anàlisi crítica respecte satisfactòries entre les persones. 3. Reflexionar sobre la relació entre els de la violència en les relacions entre nois i noies. Pel que fa a la valoració que fem d’aquest estereotips de gènere i l’existència de rela- 5. Assumir un posicionament actiu de denúncia projecte, volem destacar el nostre convenci- cions abusives. enfront de l’exercici de la violència en general i ment respecte de la validesa i la necessitat de 4. Donar eines de reflexió i plantejament en concret de l’exercida vers les dones. dur a terme experiències com aquesta, ja que de nous models alternatius d’identitats faciliten la creació d’espais de relació per tre- personals diferenciades i positives per tal I JO, QUÈ PUC FER? ballar i qüestionar una sèrie de valors que cal d’evolucionar cap a una societat igualitària Objectius: que siguin redefinits. Aquests valors seran els però diversa. 1. Proporcionar idees, eines i recursos que que marquin les pautes de comportament, i puguin ajudar els joves a saber afrontar qual- els comportaments els que estableixin, al seu AMOR ROMÀNTIC sevol situació d’abús pròpia o aliena. torn, les pràctiques de relació. En definitiva, Objectius: 2. Reflexionar i qüestionar-se a un mateix/a volem crear espais en els quals les persones 1. Analitzar els tòpics referents a l’amor i a les respecte de les característiques de les rela- participants puguin expressar sentiments, relacions de parella. cions personals i afectives que establim. neguits, desitjos, angoixes, il·lusions... Espais 2. Reflexionar sobre els rols assignats a dones 1. Promoure l’adopció d’actituds crítiques i de en els quals es posi l’èmfasi en la relació i en i homes en establir una relació de parella i les rebuig davant qualsevol mena d’abús i que aques- les qüestions que plantegin les persones, de seves conseqüències. tes es tradueixin en accions concretes adreçades a manera que el coneixement sigui un mitjà per 3. Analitzar la relació que existeix entre la persona abusadora i a la persona violentada. donar sentit a l’experiència. l’assumpció dels rols femenins i masculins 2. Entendre i analitzar els conflictes com quel- tradicionals i el recurs a la violència per com inherent a la nostra vida i com a motor de Montserrat Garcia Salomon part dels homes. canvi i creixement personal i social. Coordinadora pedagògica dels Tallers 4. Reflexionar sobre com voldríem que fossin 3. Potenciar l’ús de models conductuals asser- de Prevenció de Relacions Abusives les nostres relacions de parella. tius basats en el respecte i la tolerància perso- 5. Identificar els indicadors de relacions abusives. nals i deslegitimar els models de conducta Per a més informació: 6. Estimular l’establiment de relacions afecti- agressius i passius com a clars potenciadors cjb@cjb.org ves satisfactòries. de relacions abusives. Clara Guardiola 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 18 18 e BARCELONA A L’ESCOLA Núm. 38 març-abril 2004 COM FUNCIONA BARCELONA? ACTIVITATS ESCOLARS PER A LA MILLORA AMBIENTAL DE LA CIUTAT Des del Sector de Serveis Urbans A ctualment, el concepte “educa- aprendre com funciona una ciu- ció ambiental” va més enllà tat que és viva. i Medi Ambient de l’Ajuntament de la tradicional protecció Des dels seus inicis, el programa ha de Barcelona es treballa per donar de la natura i incorpora valors com anat creixent i s’ha anat diversificant. la igualtat, la solidaritat i l’equili- Les visites a instal·lacions s’han ampliat a conèixer el funcionament d’una bri entre medi urbà i medi natural; amb altres activitats a l’aula. Les escoles gran ciutat i, sobretot, es treballa en definitiva, l’educació ambiental han rebut la visita d’en Reciclet, que, mit- ha integrat el concepte de soste- jançant la narració d’un conte, ajuda els nens per implicar els escolars en la nibilitat i, per tant, també trans- i nenes més menuts a aprendre on dipositar millora ambiental de la ciutat. met la necessitat de respectar els residus alhora que els dóna pautes senzi- un entorn urbà com és la ciutat. lles per reduir la producció de deixalles. A les Per això, l’any 1996 va néixer Els objectius del programa Com funciona aules de l’alumnat d’entre 9 i 14 anys, hi el programa d’activitats escolars Barcelona? són, doncs, sensibilitzar els esco- irromp en Ciclus, un personatge que de forma lars sobre la necessitat d’implicar-se en la molt amena ensenya els nois i noies a identificar de medi ambient Com funciona millora ambiental de la ciutat i donar a conèi- les mesures més respectuoses amb el medi. Barcelona? xer el funcionament de les instal·lacions rela- cionades amb la gestió del medi ambient de la SOROLL I PUNTS VERDS ciutat de Barcelona. Així, els participants en el Enguany, el programa se centra especialment programa poden conèixer els recursos i les en el soroll. Per això, a la visita a la Unitat infraestructures necessàries per gestionar d’Anàlisi Acústica, aquest curs s’hi afegeix el diversos vectors ambientals: l’aigua, l’aire, els Taller sobre soroll, amb el qual els nois i residus, l’energia i el soroll. noies de cicle mitjà i superior d’educació Els nois i noies poden veure com es regula i primària poden aprendre què és el soroll i es condueix l’aigua de pluja i l’aigua residual quins efectes té sobre la convivència i la qua- mitjançant la visita als dipòsits de retenció litat de vida, practicar la forma com es mesu- d’aigües pluvials i el clavegueram; aprendre ra el soroll a la pròpia escola i, sobretot, com s’han de dipositar i com es tracten les conèixer les mesures de reducció dels nivells diferents fraccions de residus amb la visita als acústics i valorar el silenci. Punts Verds i a l’Ecoparc Barcelona; saber com es controla la qualitat de l’aire gràcies a la cabina de control atmosfèric; conèixer, «El so i el silenci són també amb la mostra d’energies renovables i l’ex- posició del Centre de Recursos Pedagògics els protagonistes del concurs Barcelona Sostenible, quines alternatives anual, que proposa tenim al nostre abast per utilitzar els recur- sos més eficientment; en definitiva, poden l’elaboració d’una poesia.» 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 19 Núm. 38 març-abril 2004 BARCELONA A L’ESCOLA e 19 va promoure un estudi d’avalua- INSTAL·LACIONS I ACTIVITATS: ció encapçalat per la sociòloga Marta Rovira. El programa d’activitats escolars de medi Les conclusions d’aquest treball són, entre ambient Com funciona Barcelona? us apropa El so i el silenci són també els protagonistes d’altres, que s’ha aconseguit que el programa a les següents instal·lacions: del concurs anual, que aquest any proposa l’e- esdevingui un bon recurs per a docents i pro- · Els punts verds laboració d’una poesia sobre d’aquests temes. fessorat. Pel que fa a la sensibilització de l’a- · L’Ecoparc Barcelona Com és habitual, els participants rebran un lumnat, s’han detectat millores en l’aplicació · Les clavegueres manual de suport i a finals de curs se celebrarà d’algunes pràctiques ambientals, especial- · El dipòsit de retenció d’aigües pluvials la participació amb una festa de cloenda on es ment quan l’escola les integra en el seu projec- · La cabina de control atmosfèric lliuraran els premis als guanyadors i tots els te educatiu. Malgrat tot, encara hi ha feina a · La mostra d’energies renovables assistents rebran un obsequi de record. fer. L’estudi d’avaluació ha ajudat a marcar · La unitat d’anàlisi acústica Una altra novetat del curs és l’inici de les algunes línies que ja s’estan implantant per tal · El Centre de Recursos Barcelona Sostenible visites als punts verds de barri. Aquests equi- de convertir el programa en un recurs que paments de recollida selectiva fan totes les superi els marcs de les assignatures, que sigui I us proposa les següents activitats: funcions d’una deixalleria amb l’avantatge versàtil, plural i amb un contingut prou ric. · Taller sobre soroll que, gràcies a les mides reduïdes i a la proxi- · En Ciclus va a l’escola mitat a les escoles, esdevenen una excel·lent «Els nois i noies, per exemple, · Reciclet, un conte i tot net! eina educativa per potenciar la cultura del poden veure com es regula · Concurs de poesia: el so i el silenci reciclatge entre els nens i nenes de cicle inicial i mitjà d’educació primària. i es condueix l’aigua de pluja Per a més informació: i l’aigua residual.» · www.bcn.es/mediambient ESTUDI D’AVALUACIÓ · telèfon: 93 851 50 57 Durant la història de Com funciona Barcelona? · comfuncionabarcelona@lavola.com s’ha atès prop de 50.000 escolars. Aquest és En aquest sentit, Com funciona Barcelona? un bon moment, doncs, per fer un punt d’infle- és prou flexible per adaptar-se a un ampli ven- · Podeu fer les reserves directament a xió i reflexionar sobre la feina feta. La vocació tall de nivells educatius, des d’educació infan- www.bcn.es/IMEB/program.htm del programa d’activitats escolars de medi til fins a batxillerat i educació especial, alho- ambient ha estat des dels seus inicis adaptar- ra que s’estan elaborant materials educatius · Si esteu interessats a obtenir un exem- se als canvis educatius i ésser una bona eina de suport a les activitats que facilitin la inte- plar del llibre Avaluació del programa d’acti- d’integració curricular. Tot i que la quantitat de gració de les diferents disciplines en el vitats escolars de medi ambient Com funcio- públic assolit així sembla indicar-ho, s’han vol- mateix projecte d’ensenyament i des d’una na Barcelona?, poseu-vos en contacte amb gut considerar altres paràmetres a banda dels perspectiva ambiental. Serveis Urbans i Medi Ambient de l’Ajunta- quantitatius. Amb l’objectiu de detectar els can- ment de Barcelona a través del correu vis produïts a les escoles i en els diferents actors Serveis Urbans i Medi Ambient electrònic mparesr@mail.bcn.es que formen part de la comunitat educativa, es de l’Ajuntament de Barcelona 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 20 20 e PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Núm. 38 març-abril 2004 CONNEXIONS UNA ANÀLISI COMPARATIVA Fa ben poc es va presentar l’estudi “Els projectes Un altre aspecte que es ressalta és que l’organització dels projectes és força semblant. L’estructura organitzativa, si bé amb algunes variacions, educatius de ciutat: una anàlisi comparativa”, realitzat segueix un mateix patró: el nucli central del procés participatiu es con- per Xavier Fina i Eulàlia Formiguera (ICC, Consultors centra en els grups de treball on es convoca a participar totes aquelles persones interessades i significatives del món educatiu. Així mateix, la Culturals) i encarregat pel Projecte Educatiu de Ciutat majoria de ciutats compten amb un assessorament tècnic (provinent (PEC) de Barcelona. Aquesta anàlisi permet reflexionar d’equips d’investigació universitaris o d’empreses especialitzades) que es tradueix en l’orientació sobre la formulació dels continguts i la con- sobre l’evolució dels projectes de diferents ducció del procés. poblacions i veure quines són les seves similituds i les seves diferències. «Una de les qüestions importants que han de resoldre els municipis és com vincular la seva política educativa al PEC.» L a presentació es va fer al mes de novembre a Barcelona en el marc d’una jornada de treball en la qual van participar totes les pobla- cions objecte de l’estudi, així com d’altres que estan en procés d’e- L’anàlisi també assenyala les claus de l’èxit del procés participatiu laboració del seu PEC. (èxit materialitzat en un elevat nivell d’assistència). En primer lloc, l’apli- Aquest treball parteix de la constatació que, tot i que la història dels cació d’una metodologia clara i obertament explicada a tots els partici- projectes educatius de ciutat és molt recent, ja comença a existir una pants abans de començar. En segon lloc, una conducció del procés parti- mínima base que permet una anàlisi comparativa. S’han pres en conside- cipatiu activa i valenta, de manera que se situïn els límits de l’objecte ració aquells projectes aprovats pels plens municipals de cada localitat i d’estudi, es recondueixi el debat per assolir acords i consensos i es tra- dels quals l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona tenia notí- dueixi el diàleg en formulacions més o menys concretes. cia (Ciutadella de Menorca, Gijón, Mataró, Sabadell, Sant Cugat, Reus, I, finalment, l’altra clau per al bon funcionament del procés participa- Terrassa i Barcelona), s’han analitzat diversos vessants dels projectes (el tiu és la seva concentració temporal. Amb el pas dels anys, el temps procés d’elaboració, el contingut i l’execució) i s’han apuntat una sèrie dedicat a l’elaboració dels projectes educatius de ciutat ha tendit a dis- de qüestions per a un futur debat. minuir: els primers projectes es caracteritzaven per processos que s’a- L’estudi constata que la majoria de projectes educatius de ciutat pre- llargaven més enllà dels dos anys (Reus, Ciutadella i Sant Cugat), mentre nen com a referent el PEC de Barcelona i que aprenen de la seva expe- que els projectes més recents concentren tot el procés en aproximada- riència. L’evolució experimentada és el reflex de l’evolució del PEC de ment un sol any (Terrassa i Mataró). Barcelona: es passa d’uns projectes que posen l’èmfasi en la participació L’anàlisi dels espais on es desenvolupa la participació mostra que, als i en la construcció d’un marc teòric ampli (això coincideix amb processos tradicionals espais presencials (grups de treball, comissions tècniques, llargs i complexos) a uns projectes que, aprofitant el desenvolupament consell plenari), s’hi han afegit els espais virtuals, tal i com demostren teòric ja realitzat, posen l’èmfasi en un procés participatiu acotat i l’ela- les experiències de Barcelona, Terrassa, Mataró i Ciutadella. No obstant boració d’un document força operatiu. això, es constata que el seu funcionament ha servit sobretot per al suport del procés que ja té lloc de forma presencial. EL PROCÉS D’ELABORACIÓ La primera qüestió que es posa de manifest és que tots els processos EL CONTINGUT estan iniciats i liderats pels ajuntaments. Tot i que un dels reptes que L’element més destacat, des del punt de vista del contingut, és la sem- tenen els diferents projectes és el d’anar cedint protagonisme a la societat blança entre els diferents projectes. Això provoca en els autors de l’estu- civil, de manera que la coresponsabilització esdevingui una realitat cada di dues reflexions: l’indubtable procés d’homogeneïtzació cultural entre cop més consolidada, el paper de l’Administració local és fonamental. realitats diferents i una certa superficialitat, especialment en els 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 21 Núm. 38 març-abril 2004 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT e 21 I DIVERSITATS DELS PROJECTES EDUCATIUS DE CIUTAT diagnòstics. Tot plegat té repercussions directes a l’hora de passar a l’ac- «L’estudi constata que la majoria de projectes ció: es parteix d’uns documents excessivament genèrics, fet que dificulta el procés executiu, que requerirà una tasca prèvia de concreció. prenen com a referent el PEC de Barcelona Un altre aspecte que es ressalta és l’èmfasi que els diferents projectes i aprenen de la seva experiència.» han posat en l’emergència i la importància d’altres agents, que se situen més enllà de la família i l’escola, fet que ha acabat perfilant dos tipus de plantejaments. Per una banda, n’hi ha que inclouen línies d’actuació específicament vinculades a l’escola i línies que incorporen aquests altres àmbits. En aquest cas, l’inconvenient és que transmet la idea que entre l’escola i els nous àmbits d’intervenció no hi ha interseccions. Per altra banda, n’hi ha que no inclouen cap línia específicament vinculada a l’escola. Aquí, el defecte és que no es deixa prou clar que l’escola segueix sent un node fonamental. L’EXECUCIÓ Gràcies a la realització d’aquest treball, s’ha comprovat que la fase executi- va és l’etapa més incipient dels projectes educatius de ciutat. Una de les pri- meres qüestions que han de resoldre els municipis és com vincular la seva política educativa al PEC. Les respostes són múltiples: hi ha municipis que identifiquen la seva política educativa amb el projecte, n’hi ha d’altres que incorporen aspectes del projecte a la política educativa general i, finalment, també n’hi ha que mantenen el PEC i els plans d’actuació municipal en matèria educativa gairebé com unes realitats paral·leles. Un altre aspecte que s’ha d’afrontar és l’assignació d’un òrgan encarregat de posar en marxa el projecte educatiu de ciutat. Un dels entrebancs amb els quals topen les ciutats és la manca de recursos per tirar endavant l’execució del PEC. Sota la responsabi- litat d’aquest òrgan recaurien el seguiment de l’execució dels projec- tes, la recerca de partenariats, el disseny i l’aplicació dels mecanismes d’avaluació, etc. Finalment, la participació i la transversalitat durant la fase executi- va són dues altres qüestions sobre les quals cal trobar maneres de funcionar. L’existència d’espais per al diàleg pot ser d’una gran utili- tat per disposar d’informació actualitzada sobre els projectes del PEC, alhora que es manté un procés transparent i obert a la ciutadania. Així mateix, per superar les dificultats que comporta mantenir una transversali- tat efectiva s’apunta la possibilitat de començar a treballar amb les àrees més afins. Oficina Tècnica del PEC Per a més informació: www.bcn.es/educacio Nina Panés 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 22 22 e CIUTATS EDUCADORES Núm. 38 març-abril 2004 WWW.EDCITIES.BCN.ES LA NOVA COMUNITAT VIRTUAL DE LES CIUTATS EDUCADORES La Secretaria de l’Associació icent Partal, periodista i director de Vilaweb, va recollir les nostres necessi- Internacional de Ciutats Educadores Vtats i suggerir altres possibilitats i va (AICE), complint els acords de la concretar aquesta proposta en un projecte: “La ciutat educadora virtual”. La característica darrera Assemblea General, afronta més innovadora és que inventa camins perquè una nova etapa amb la creació de la l’AICE millori les relacions entre les ciutats i faci- liti la comunicació de cada ciutat amb els seus seva nova web. Un entorn virtual, on ciutadans i ciutadanes i organitzacions locals. les ciutats poden editar les seves Un projecte que agrupa ciutats dels diversos continents, ciutats grans i poblacions més pròpies pàgines, posar en comú les petites, així com entitats municipals de for- seves experiències i disposar d’un mats molt diversos, ha de ser, necessàriament, complex. No s’ha tractat d’anivellar aquesta àmbit propi de formació. El nou complexitat, sinó de ressaltar els aspectes que portal respon al principi de la Carta ens uneixen i aprendre a apreciar els que ens separen. Cal donar un marge amplíssim d’au- de les Ciutats Educadores tonomia a cada ciutat i, alhora, trobar la mane- que es compromet a fomentar ra de fer circular entre tots la informació. el diàleg amb la ciutadania i entre totes les ciutats. «Les ciutats poden sol·licitar una pàgina pròpia amb el compromís d’ actualitzar-la.» 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 23 Núm. 38 març-abril 2004 CIUTATS EDUCADORES e 23 «Estem segurs que la web de les ciutats educadores serà una escola de globalitat.» PÀGINES DE CIUTAT quilòmetres, com a proximitat territorial. Ara hi Les ciutats associades poden sol·licitar una ha una altra proximitat, que és la de les afinitats. pàgina pròpia amb l’únic compromís de mante- Una persona de Singla i una de Rosario interes- nir-la actualitzada. Hi ha llocs on és difícil sades totes dues en l’educació dels valors són obtenir aquest espai propi, fàcil, sense cap veïnes. Es tracta d’una altra mena de veïnatge, és cost i de difusió ràpida. Actualment, i després clar. Tenen tantes coses que els interessen en del període de prova, ciutats de sis països ja comú com dues persones que habiten en cases editen les seves pàgines. separades per una paret mitgera. Fins ara, aquest A tots ens interessen les experiències que tipus de “veïnatges” era impossible, però ara la s’estan fent a Lomé, Quart de Poblet o Adelaida. xarxa el fa possible i fàcil. Aprofitem-lo. L’Associació incrementava i actualitzava la seva Les xarxes temàtiques i territorials també informació en els congressos bianuals i a les disposaran d’una pàgina pròpia, com a espai diferents trobades. Aquest nou sistema fa més de treball i comunicació personalitzat. La coor- àgil l’intercanvi d’informació i permet l’actualit- dinació per part del Secretariat haurà de vet- zació constant en un marc de difusió internacio- llar sobretot perquè aquest entorn faciliti i nal. Disposar d’aquesta informació al nostre difongui el paper de la ciutat educadora. abast i sense cap cost enriquirà el debat presen- cial de congressos i trobades. Tot això crearà i cohesionarà una comunitat real de la gent que treballem en aquest projecte. D’altra banda, no es pot oblidar que darrere de la nova comunitat virtual hi ha un munt de realitats tangibles, hi ha tota la gent que arreu del món treballem des de fa anys en el repte de l’educació al llarg de la vida i per a tota la ciuta- dania, més enllà de la família i l’escola. ESCOLA DE GLOBALITAT La ciutat educadora se serveix dels seus plans La web té, també, una funció educadora. No estratègics, dels dissenys urbans, de la utilitza- només en termes informàtics, tot i que segura- ció de les energies netes, de la protecció dels ment en molts casos també ho farà. Ho farà en recursos naturals, per facilitar la participació de termes de posar molta gent per primera vegada joves i grans al govern de la ciutat. Ara pot dispo- davant d’una audiència global. Aleshores, haurà LA PÀGINA D’ACCÉS sar d’un instrument ràpid i sòlid que ens permet de pensar com explicar això que fa a casa seva La pàgina d’accés pertany a la Secretaria de “conversar” en temps real i saber què està fent per tal que sigui entès i apreciat arreu del món. l’AICE i recull les notícies d’interès general, cadascú en cada moment. Estem segurs que la web de les ciutats educado- l’agenda, un apartat per a les xarxes temàti- Les pàgines locals editades des de cada ciu- res serà una escola de globalitat. ques i territorials, un espai anomenat tat—amb la complexitat de coordinació i norma- Cal reflexionar sobre el que fem en clau edu- “Babel” i un mapa que ens permet localitzar lització informàtica que això ha suposat— són en cadora, analitzar-ne el contingut per decidir si les diferents ciutats. la llengua pròpia i van adreçades al que en podrí- és d’interès general i passar a compartir-ho. La Aquest primer pla d’informació vol recollir a em anomenar “el primer cercle d’interès” o nivell nova tecnologia ajudarà a compartir i aprofun- l’espai “Babel” les notícies locals que les local, els habitants de la ciutat en qüestió. A partir dir les motivacions de les ciutats educadores. ciutats destaquen a les pàgines pròpies. És d’aquí s’articula un nivell territorial que treu pro- Creiem que la web crea un entorn amigable, un espai plurilingüe que evidencia la diversi- fit de l’afinitat cultural, que quasi sempre ve defi- senzill d’utilitzar, concret, i permet la introduc- tat de l’AICE: cada ciutat escriu en la seva nida per la identitat lingüística. És el cas d’Amè- ció al món de les noves tecnologies. llengua per comunicar-se amb la seva ciuta- rica Llatina, per exemple. I, finalment, apareix el dania. Quan la ciutat destaca a la seva pàgi- nivell global, on l’audiència és una altra i cal tras- na editora una notícia en un dels idiomes ofi- lladar els continguts dintre de les quatre llen- cials de l’Associació, i si la Secretaria ho creu gües oficials: català, castellà, anglès i francès. Associació Internacional de Ciutats Educadores adient o d’interès general, pot recollir-la per Abans de l’aparició d’Internet estàvem acostu- www.edcities.bcn.es a les notícies generals. mats a interpretar la proximitat en termes de www.edcities.org 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 24 24 e CIUTAT Núm. 38 març-abril 2004 LA SETMANA EL SALÓ DE L’ENSENYAMENT, EXPODIDÀCTICA I FUTURA Per primera vegada, Fira de A més de l’interès que té la Setmana de fessionals que desitgen accedir a estudis com- la Formació per la celebració al mateix plementaris, formació ocupacional i determi- Barcelona organitza aquest mes temps i espai de tres salons amb mol- nats nivells de formació contínua. de març la Setmana de la Formació, tes coses en comú, una de les grans novetats Dins del programa d’activitats del Saló, se d’aquest projecte de Fira de Barcelona és la celebrarà el tercer Fòrum del Treball, en el qual que reunirà a la nostra ciutat convocatòria de Futura, un certamen dedicat s’han previst unes taules rodones amb la parti- i en el mateix recinte de Montjuïc als màsters i postgraus que se celebra per pri- cipació d’alumnat dels últims cursos d’estudis mera vegada aquest any. universitaris i directius de recursos humans la celebració de tres salons La primera edició de Futura tindrà lloc els d’empreses de diversos sectors. L’objectiu és relacionats amb l’àmbit educatiu: dies 26 i 27 de març al Palau número 5 del apropar el món del treball als nois i noies. El recinte firal de Montjuïc. El Saló de l’Ensenya- Fòrum d’aquest any permet que joves que bus- el Saló de l’Ensenyament i la ment i la Formació Contínua arriba a la seva quen el seu primer lloc de treball tinguin con- Formació Contínua (del 24 al 28 quinzena edició amb la participació de 180 tacte amb les empreses i expressin la seva opi- expositors del sector educatiu i es podrà visi- nió al voltant de les dificultats que tenen a de març), Futura (del 26 al 27 tar del 24 al 28 de març de 2004 als palaus 6 i l’hora de trobar la primera feina, les pràctiques de març) i Expodidàctica 2004 7 del recinte firal. I, d’altra banda, Expodidàcti- a les empreses, les sortides professionals del ca 2004, que es farà del 25 al 27 de març, reu- mercat laboral i altres qüestions d’actualitat (del 25 al 27 de març). nirà al mateix recinte de Fira de Barcelona un com la “deslocalització”. Els títols de les tres Així doncs, donem la benvinguda centenar d’empreses i institucions dedicades taules rodones són “El treball després de la a la formació, l’educació i l’oci. universitat”, “Les pràctiques a les empreses” i a una setmana plena d’activitats “El moviment associatiu a la universitat”. dedicada a l’educació. EL SALÓ DE L’ENSENYAMENT El Saló de l’Ensenyament s’ha convertit en l’espai al qual acudeixen milers d’estudiants «S’ ha convocat la primera –80.000 en les últimes edicions– per obtenir edició dels Premis Innova per informació sobre els estudis acadèmics reglats i no reglats. Els expositors s’agrupen al vol- promoure la innovació dels tant dels sectors de la formació professional, productes i serveis educatius.» estudis universitaris i altres estudis supe- riors. Dins de l’àmbit dedicat a la formació contínua estan representats els sectors d’es- tudis complementaris, formació ocupacional, EXPODIDÀCTICA 2004 Fòrum del Treball, serveis de l’educació i La nova edició d’Expodidàctica 2004, de estudis d’idiomes. periodicitat biennal, ha convocat la primera D’acord amb l’oferta del certamen, els visi- edició dels Premis Innova per promoure la tants responen a dos perfils ben diferenciats: innovació dels productes i serveis educatius. d’una banda, joves majors de 15 anys interes- L’objectiu de la convocatòria dels Premis sats a conèixer l’oferta acadèmica per allargar Innova 2004 és el reconeixement i la promo- els seus estudis, a més dels pares i mares de ció del vessant didàctic, creatiu i innovador l’alumnat i el professorat; i d’altra banda, pro- de qualsevol producte (joguines, llibres, etc.) 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 25 Núm. 38 març-abril 2004 CIUTAT e 25 DE LA FORMACIÓ ES TROBEN A FIRA DE BARCELONA o servei (pàgines web, colònies, etc.) que esti- «Futura ofereix als seus gui destinat a la formació. D’acord amb les seves bases, opten a les dues categories dels visitants l’oportunitat premis les empreses expositores d’Expodidàc- d’apropar-se a cursos tica que ofereixin un producte o un servei edu- catiu en el qual coincideixin tres qualitats bàsi- de formació complementària.» ques: valor didàctic, innovació i creativitat. De caràcter professional, l’11a edició d’Expo- didàctica compta amb la participació d’un cen- tenar d’expositors dels sectors de llibres, tec- La formació de postgrau es dirigeix a perso- nologies de la informació i la comunicació nes amb una titulació universitària recent que (TIC), equipaments i materials, serveis i activi- tenen interès a accedir a estudis d’especialit- tats per a centres escolars, oci educatiu, recur- zació per poder incorporar-se amb més garan- sos de formació i formació contínua. ties d’èxit al mercat laboral. Aquest tipus de Expodidàctica 2004 té, a més, un bon pro- formació és també de gran interès per a tot grama d’activitats dirigides als professionals tipus de professionals que, encara que tin- que treballen en el sector. Entre d’altres desta- guin ja un lloc de treball, desitgen actualitzar ca la jornada dirigida als responsables de com- els seus coneixements en la seva pròpia pres de les comunitats autònomes i directors especialitat o accedir a altres per a llocs de en l’àmbit estatal de la Formació Professional, major responsabilitat dins o fora de la seva les jornades didàctiques per al professorat d’e- pròpia empresa. ducació infantil, primària i secundària de tot La competivitat del mercat laboral està plan- l’Estat espanyol, i el Fòrum d’experiències e- tejant als llicenciats, llicenciades i professio- learning, destinat a professorat universitari, nals la necessitat d’accedir a nous coneixe- professionals del sector i formació d’empresa. ments i cursos de formació per aprofundir en determinades àrees, completar estudis especí- FUTURA: MÀSTERS I POSTGRAUS fics i tenir més possibilitats per al desenvolu- És la gran novetat d’aquest any dins de la pament professional. En aquest sentit, Futura Setmana de la Formació de Fira de Barcelo- ofereix als seus visitants l’oportunitat d’apro- na. La primera edició de Futura, Saló dels par-se a una gran selecció de cursos de forma- Màsters i Postgraus, està organitzat amb la ció complementària de nombrosos centres de col·laboració del Departament d’Universitats reconegut prestigi, molts dels quals ja han i Societat de la Informació de la Generalitat confirmat la seva participació en la primera de Catalunya i reuneix l’oferta de les escoles edició d’aquest certamen. de negocis, universitats i consultores nacio- nals i internacionals. L’objectiu és donar a conèixer a universitaris i professionals de Fira de Barcelona totes les disciplines les propostes de forma- ció que existeixen en el mercat per ampliar Per a més informació: els seus coneixements. www.ensenyament.com 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 26 26 e UNA MICA DE TOT Núm. 38 març-abril 2004 Hem llegit Educació per a tots els nens i nenes – La manca d’una estratègia adequada. Fins i tot entre els que ens hem compromès a promoure l’objectiu d’una educació per a Durant més d’un decenni, la campanya “Educació per a Tot- tothom, hi ha una tendència a no reconèixer la necessitat d’una hom”, coordinada per la UNESCO, ha avaluat el progrés anual estratègia multidimensional. Molt sovint, solament es deixa al de cada país en la consecució de la paritat entre gèneres. En sector educatiu la tasca d’identificar problemes i proposar solu- l’informe del 2000 es va assenyalar que, si bé 86 països ja han cions. A més, les perspectives tradicionals no tenen en compte el arribat a la igualtat respecte a la matriculació en l’educació gènere, quan aquest element hauria de ser una de les principals primària, uns altres 36 semblen estar molt a prop de l’objectiu i consideracions. 31 —la majoria d’ells a l’Àfrica subsahariana— corren el risc de no aconseguir-ho el 2015. Desafiar l’statu quo Després del Fòrum de Dakar, UNICEF, com a organisme coor- Per eliminar eficaçment els obstacles que impedeixen a les dinador, es va unir a uns altres dotze organismes de les noies rebre una educació i acabar-la, cada societat ha d’ocu- Nacions Unides per crear la Iniciativa de les Nacions Unides per par-se de factors que són fonamentals per a la qualitat de vida a l’Educació de les Nenes. La iniciativa treballa a escala nacio- de la comunitat en el seu conjunt. L’educació de les nenes està nal i internacional per millorar la qualitat i disponibilitat de l’e- unida d’una manera inseparable a d’altres aspectes del desen- ducació per a les nenes. volupament humà: la salut i la posició social de la dona, l’aten- La conseqüència del fracàs de no educar a tots els nens i ció a la primera infància, la nutrició, la qualitat de l’aigua, el nenes és una gran pèrdua de potencial. Els costos del fracàs sanejament i l’autonomia de les comunitats. L’educació de les són especialment greus en el cas de les nenes. Els efectes noies pot contribuir a reduir el treball infantil i altres formes negatius de no anar a l’escola són pitjors per a les nenes que d’explotació. per als nens, i el seu abast es transmet a la següent generació. UNICEF fa una crida a tots aquells que estiguin interessats en la defensa dels drets humans i la consecució dels objectius Raons de l’exclusió per al mil·lenni amb l’objectiu de: A les nenes, se’ls impedeix sistemàticament l’assistència a 1. Incrementar el ritme i intensitat de les mesures que s’han l’escola per diferents raons, totes elles interrelacionades: d’adoptar en els països amb indicadors que revelen una discri- – La manca d’assumpció de responsabilitats. En comptes minació de gènere concreta i flagrant cap als nens i les nenes, d’entendre l’educació com un dret de tots els nens i totes les especialment en aquells països en què un dels dos grups corri nenes, a vegades es concep com “quelcom bo” per als nens i un risc considerable de quedar exclòs de l’escola. nenes. Als governs no se’ls considera responsables de no com- 2. Adoptar una estratègia per al desenvolupament que sigui plir amb aquesta obligació. multidimensional i estigui basada en els drets humans, amb – La manca d’una teoria adequada. Les idees dominants sobre l’objectiu de reparar les nombroses situacions discriminatò- el desenvolupament —el creixement econòmic i l’ajust estructu- ries que neguen als nois i noies el dret a una educació primà- ral— van infravalorar el valor del desenvolupament social, l’educa- ria de qualitat. ció en general i l’educació de les nenes en particular. Els assump- tes que afecten les dones i les noies són pràcticament invisibles Extracte de l’informe Estat Mundial de la Infància 2004, ela- en les teories, polítiques i pràctiques del desenvolupament. borat per UNICEF. Lectura Va de web Franck Pavloff www.waece.org Matí fosc Un recurs per a educadors infantils del món Editorial 62, Barcelona, 2004 Aquesta web és el principal mitjà d’informació de l’Associació Aquest llibre va ser escrit el 1998 com a Mundial d’Educadors Infantils. La pàgina compta amb tres ver- reacció al fort augment del vot francès al sions diferents: en castellà, anglès i portuguès; i disposa de partit ultradretà Front Nacional. L’autor, seccions per a educadors i educadores, pares i mares i infants, Franck Pavloff, fill d’anarquistes búlgars amb informació i materials d’interès. exiliats a França, és poeta, escriptor, direc- Els educadors i educadores disposen, entre d’altres recur- tor de col·lecció a l’editorial Albin Michel i sos, de materials per aplicar a l’aula, documentació bibliogràfi- expert en psicologia i en dret internacional de la infància. Des- ca o borsa de treball. Per als mares i pares, la web ofereix prés de dos anys de la seva publicació i arran de ser comentada materials d’orientació sobre diferents aspectes d’interès en en un programa de ràdio local, pel boca orella, aquesta petita relació amb els fills. Respecte als infants, els ofereix materials crida a la responsabilitat ciutadana ha arribat a convertir-se en didàctics, jocs i activitats. un èxit de vendes. Es tracta d’una petita faula antifeixista que També s’hi pot trobar el butlletí informatiu setmanal que s’ha convertit en una eina d’instrucció cívica a totes les escoles edita l’Associació, amb l’objectiu públiques franceses. d’informar i posar en contacte “Vaig voler despertar les consciències adormides i dir que educadors i educadores de tot el tenim l’obligació d’estar sempre a l’aguait. Vull denunciar els món, així com desenvolupar i missatges del tipus ‘dormiu, que ja ens ocupem de tot’. Vull fomentar l’intercanvi d’experièn- demostrar que les petites deixadeses quotidianes porten a cies entre els educadors i educa- acceptar un estat totalitari”, ha comentat l’autor del llibre. dores infantils. una mica de tot 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 27 Núm. 38 març-abril 2004 UNA MICA DE TOT e 27 Convocatòries Les i els que hem escrit en aquest número Concerts en família a l’Auditori Alicia Fernández Otamendi, directora del CEIP Joaquim Ruyra L’Auditori presenta vuit concerts en família de la temporada Anna i Eduard, professora i professor d’educació física i cap 2003-2004, on proposa descobrir la música a través dels sen- d’estudis del CEIP Diputació tits. Van dirigits als nens i nenes de 0 a 14 anys. Associació de Joves Estudiants de Catalunya Per a més informació: www.auditori.org/serveieducatiu Associació Interncional de Ciutats Educadores Fira de Barcelona I Encuentro Internacional de Educación en Valores Jesús Rul, inspector d’ensenyament Del 5 al 8 d’abril del 2004 se celebra a Camagüey (Cuba), una Julián i Adelaida, pare i mare d’alumnes de l’IES M Ferran Tallada trobada que permetrà un intercanvi d’experiències d’educació Laura, Miquel i Sílvia, professors de l’IES M Ferran Tallada en valors i que està organitzada pel Centro de Estudios de Lídia, Pau, Antonio i Ian, alumnes de l’IES M Ferran Tallada Ciencias de la Educación Enrique José Varona de la Universitat Lluís Vallvé Cordomí, especialista d’educació visual i plàstica de Camagüey. de l’escola municipal Arc Iris Per a més informació: www.reduc.edu.cu/valores Montserrat Garcia Salomon, coordinadora pedagògica dels Tallers de Prevenció de Relacions Abusives Jocs Florals 2004 Nura, Nil, Álvaro, Andrea, Ruth, Fidel i Víctor, alumnes del CEIP L’Ajuntament de Barcelona convida als ciutadans i ciutadanes Diputació a concórrer als Jocs Florals de Barcelona 2004. S’atorgaran tres Oficina Tècnica del PEC premis als millors poemes o reculls de poemes en llengua catala- Serveis Urbans i Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona na de tema lliure. L’admissió d’originals finalitza el 29 de març. Per a més informació: www.bcn.es/cultura/jocsflorals2004 Tertúlies cafè Lluna verda El Projecte d’Educació en Valors de l’Institut d’Educació de l’A- juntament de Barcelona, us convida a la propera Tertúlia cafè Lluna verda Parlant, prevenim l’abús? Parlar d’abús sexual infantil sempre és important i en aquesta xerrada intentarem donar resposta als interrogants que se’ns obren. 25 de març de 2004, 18 hores, Institut d’Educació, Pl. d’Espanya, 5. Per a més informació: www.bcn.es/educacio Nom i cognoms: Adreça particular: CP: Localitat: Província: Telèfon: Correu electrònic: Professió: Lloc de treball (optatiu): Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pça. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es La base de dades del Mailing d’educació s’inscriu en l’Agència de Protecció de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses de l’Institut d’Educació, i estan a la seva disposició per a consulta, modificació o cancel·lació (Llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal). Autoritza també la cessió o comunicació d’aquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives públiques i privades que les sol·licitin sí no Data i signatura: Vull rebre Barcelona Educació a casa La tira còmica Butlleta de subscripció gratuïta Per Raquel Valenzuela. Escola Massana de tot una mica 38 ok.1 29/3/04 12:24 Página 28 Per obtenir més informació sobre el procés de matriculació i les escoles de la ciutat us podeu adreçar a: · Els mateixos centres educatius · La Delegació Territorial del Departament d’Ensenyament de Barcelona-Ciutat (av. del Paral·lel, 71-73. Tel. 93 443 95 00) · Els Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) · Els Serveis d’Assessorament Acadèmic i Professional (Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Sant Andreu) · Les secretaries del Consell Escolar de cada Districte · L’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona (pl. Espanya, 5. Tel. 93 402 36 63) · Les Oficines d’Atenció al Ciutadà (OAC): Ciutat Vella (Ramalleres,17), Eixample (Aragó, 311), Sants-Montjuïc (Creu Coberta, 104), Marina –Sants-Montjuïc (Alts Forns, 82-86), les Corts (pl. Comas, 18), Sarrià-Sant Gervasi (Anglí, 31), Gràcia (Francisco Giner, 46), Horta-Guinardó (Ronda Guinardó, 49), Nou Barris (Dr. Pi i Molist, 133), Zona Nord (av. Rasos de Peguera, 25), Sant Andreu (Pl. Orfila, 1), Garcilaso (Juan de Garay, 116), Sant Martí (pl. Valentí Almirall, 1), Sant Miquel (pl. Sant Miquel, 4). · El telèfon 010 (preu de la trucada 0,55 euros cada 3 minuts) www.gencat.net/ense www.bcn.es/educacio