BE39 ok.1 18/5/04 17:11 Página 1 Núm.39 maig 2004 1,50 BE39 ok.1 18/5/04 17:11 Página 2 2 e Núm. 39 maig 2004 4 NOTÍCIES 8 APUNTS 16PERSONATGES 24 Educar per la pau en contextos Anima’t i reanima “Els pares i mares hem PROJECTE de terror L’aprenentatge de la reanimació de ser més participatius” EDUCATIU DE CIUTAT Trasllat de l’escola bressol cardiopulmonar a secundària Josep Serra, president territorial Un nou impuls del projecte Èxit municipal Nenes i Nens de la FaPaC a Barcelona ciutat El taller d’ensenyaments Bases del premi Joventut 2004 en contextos no escolars Dansa ara, curs 2003-2004 L’Oficina d’Informació Escolar 10 18RECURSOS del Consorci d’Educació OPINEM Un estiu a l’escola L’audiència pública per Sortim de marxa Propostes de l’oferta de cursos 26 CIUTATS videoconferència o ens quedem a casa? adreçats al professorat EDUCADORES Premi de civisme per la web Usos i activitats de l’oci El debat sobre la ciutat educadora de Senderi nocturn dels més joves La Generalitat suspèn l’aplicació de la LOCE 12 20CONSELLS ESCOLARS La figura d’Herminio A FONS Aprendre a fer de mares i pares 28 CIUTAT Almendros en un llibre Esport, cos i gènere El programa de formació Benvinguts al Saló del Còmic Gertrud Pfister i suport a la tasca educativa Passeu, passeu a la gran festa de les famílies de les vinyetes 6 SOM XARXA Navegant 15 ASSOCIACIONS 30 UNA MICA DE TOT pel mar de la pau A+B-E>A=M 23 BCN A L’ESCOLA Hem llegit... L’escola Pia Sant Antoni L’associació de Barcelona Terra de faraons Lectura Va de Web participa en el Projecte per a l’estudi i l’aprenentatge Un espai lúdic i formatiu al Convocatòries Mediterrani Occidental de les matemàtiques Museu Egipci de Barcelona Tira còmica Daniel Resines Miquel Ferret Alicia San Miguel Director de Formació Professional Oficina del PEC Secretaria de l’Associació Internacional i Transició al Món del Treball Ciutats Educadores Isabel Boix Ignasi García de la Barrera Direcció de Planificació Educativa Josep Rovira Director adjunt de Planificació i Coordinació Territorial Consell Escolar Municipal Educativa i Coordinació Territorial Núm.39 maig 2004 Ignasi García de la Barrera Coordinació: Jaume Capsada 1,50 Toni Martorell Direcció de Planificació Educativa Director de Serveis Educatius i Coordinació Territorial Redacció: Oriol Guiu Teresa Salvadó Daniel Resines Disseny gràfic original: Directora de Recursos Direcció de Formació Professional Villuendas+Gómez disseny i Serveis Generals i Transició al Món del Treball Disseny gràfic: Casimir Macià Emili Pérez Gramagraf, SCCL Director de Centres Educatius Municipals Direcció de Centres Secretaria i administració: Educatius Municipals BARCELONA EDUCACIÓ Programa de Publicacions de l’Institut Carme Turró d’Educació de l’Ajuntament Tercera època Secretària del Consell Escolar Municipal Dolors Cabrera de Barcelona. Direcció de Centres Educatius Plaça d’Espanya, 5, 08014 Barcelona Pilar Figueras Municipals tel.: 934023534; fax: 934023601 Consell editorial Secretària de e-mail: imebatencio@mail.bcn.es Marina Subirats l’Associació Internacional Marta Carranza Cinquena tinenta d’alcalde de Ciutats Educadores Direcció de Serveis Educatius Il·lustracions: Javier Jiménez (Escola Eina) i regidora d’Educació Fotografia portada: Tatiana D. Matthews Direcció Dolors Casanovas Impressió: Gramagraf, SCCL Manel Blasco Eva Martínez-Picó Projecte d’Innovació i Qualitat Gerent de l’Institut d’Educació de la Pràctica Educativa Consell de Redacció ISSN: 1135-2655 Teresa Eulàlia Calzada Lídia Marsol Pia Vilarrubias Dipòsit legal: B-10674-97 Directora de Planificació Educativa Departament d’Organització Projecte d’Educació © Institut d’Educació i Coordinació Territorial i Sistemes d’Informació en Valors de l’Ajuntament de Barcelona BE39 ok.1 18/5/04 17:11 Página 3 Núm. 39 maig 2004 e 3 CADA DIA ÉS EL DIA DE LA TERRA Els camins del nostre país, en aquestes dates, són un goig de verds i llums. Tots els matisos, tots els tons, ens dibuixen la profunditat de la vida en l’eclosió de la primavera. El vent arre- molinat i els cels grisos tan canviants es combinen amb les darreres neus, i l’esclat del sol sobre els bassals comença a eixugar la humitat que tot ho omple. Fa uns dies, viatjant entre tota aquesta bellesa astoradora, vaig trobar una tanca publicitària que anunciava una empresa de dentistes. S’hi veu una parella –se suposa que són parella– molt fresca. Ell somriu, captivador, amb cara de molt bon noi, i ella, al seu davant, té un posat carinyós: recolzada sobre una blanca superfície, deixa caure el cap capritxosament cap a un costat, amb la mirada tendra. Veient-los, imagines que tenen una vida agradable i que són molt feliços, que tenen la casa endreçada i neta, els entra el sol per les finestres i han quedat al vespre per sopar amb dues parelles de gent guapa que són els seus amics. Tenen un cotxe divertit, segurament, o potser els agrada la muntanya i s’han comprat un tot terreny. Tenen, això sí, una vida interessant, envoltats de gent interessant, amb una feina interessant i un futur interessant. Només els feia El culte a la bellesa falta un dentista i, quan l’han trobat, ha fet que la seva vida acabés de resplendir. és l’últim recurs contra Sota la tanca, una mica més enllà, una muntanya de bosses i runa em torna a la realitat. Se’m fa l’emancipació de les dones. tan estrany que penso que aquell tros de món està com “desendreçat”. Segueixo observant el verd inspirada encara en la vida de disseny i silenci de la blanca parella però ensopego ara amb Gertrud Pfister un edifici a mitja construcció, aparentment abandonat. Fa brut, la veritat. Algunes parets de totxo Professora de la Facultat estan trencades. Les pintades hi abunden i sembla que, en part, ha sofert la malícia del foc. d’Exercici i Ciències de l’Esport Desentona tant amb l’entorn que trobo que “fa nosa”. En detectar un cotxe abandonat, rovellat, de la Universitat de Copenhaguen entre els esbarzers, començo a pensar que el món de la blanca parella deu quedar una mica lluny, que els seus fills salten en jardins ufanosos en un altre país, més net, més pur, o en una altra rea- litat, inassolible. La vida, en aquesta realitat nostra, és molt diferent. No hi ha res que ens vingui donat; tot és fruit de l’esforç i la constància i, sobretot, de la capacitat de col·laborar, de treballar en equip. El dia és ple de moments no tan alegres, o fins i tot tristos, difícils, tensos. La vida no és cap camí de roses; està feta de cims i de valls, de rius que no podem travessar i de camins sense retorn. Hi sovintegen tempestes devastadores i nits d’insomni. I entre tot això, sobrevivim cercant un horit- zó més blau, una mar en calma, una tarda assolellada. Sospito que al món que veig per la finestra de la tanca publicitària no hi ha disgustos, res és brut ni es fa malbé. I intueixo que tampoc gaudeixen d’aquells petits moments de felicitat plena que assolim quan aconseguim superar els obstacles quotidians, quan abastem els reptes que ens marquem. Al món blanc i interessant de la guapa família no han sentit mai el goig de veure sortir el sol després d’una nit de glaçada sobre els camps ni han respirat en sentir arribar la pluja des- prés de la sequera i, en certa manera, crec que aquesta és una forma de misèria. Aprenguem a apreciar el nostre món. Valorar-lo i estimar-lo només pot ser fruit del coneixement i de la responsabilitat. Ensenyem als altres les petites coses que el fan únic, com respectar-lo i com madurar-hi sense devorar-lo. Diu el poema que no hi ha cims prou alts ni valls prou profundes que no pugui superar l’esforç. Fem que el nostre esforç sigui prou net, prou respectuós i prou compartit com per poder després mirar enrera i meravellar-nos, encara, de la seva bellesa. Eva Martínez-Picó Editorial BE39 ok.1 18/5/04 17:11 Página 4 4 e NOTICÍES Núm. 39 maig 2004 notícies EDUCAR PER LA PAU EN CONTEXTOS DE TERROR L’AUDIÈNCIA PÚBLICA PER VIDEOCONFERÈNCIA El Projecte d’Educació en Valors de l’Institut d’Educació, després dels 230 nois i noies de Barcelona i 240 de Donostia van intercanviar les atemptats del passat 11 de març a Madrid, veu la necessitat d’iniciar un seves opinions i propostes sobre com ha de ser la convivència a la ciu- procés de reflexió compartida que permeti conèixer quines situacions tat, basades en els treballs realitzats al llarg d’aquest curs al voltant de s’han produït en els contextos escolars, quins efectes han tingut i qui- "L’escola i la ciutat que volem". Els joves de Barcelona i Donostia es nes expectatives es perfilen. Per això, us convida a consultar el docu- van comunicar per videconferència, en un acte que forma part de la IX ment de suport que han elaborat i també a participar en un fòrum vir- Audiència Pública dels nois i noies de Barcelona. tual de debat. Per a més informació: www.bcn.es/educacio Per a més informació: www.bcn.es/educacio BASES DEL PREMI JOVENTUT 2004 L’OFICINA D’INFORMACIÓ ESCOLAR DEL CONSORCI La Secretaria General de Joventut convoca el premi Joventut 2004 per a D’EDUCACIÓ la promoció de la tasca investigadora del món juvenil. Poden optar a El passat 15 d’abril es va inaugurar l’Oficina d’Informació Escolar del aquest premi les tesis o treballs d’estudi, d’investigació o de sistematit- Consorci d’Educació de Barcelona. L’Oficina informa sobre l’oferta edu- zació de dades sobre la joventut en general o sobre algun dels seus cativa existent a la nostra ciutat i els procediments per poder-hi accedir, aspectes, preferentment dels joves de 15 a 29 anys catalans o vinculats durant els períodes de preinscripció establerts per la normativa i també al a Catalunya. El premi és de 3.100 euros i el termini de presentació fina- llarg de l’any. L’Oficina d’Informació Escolar està situada al carrer Bruc, 90 litzarà el dia 29 d’octubre de 2004. i el seu horari d’atenció al públic és de dilluns a divendres de 9 h a 17 h. Per a més informació: www.gencat.net/joventut Per a més informació: tel. 93 467 73 50 DANSA ARA, CURS 2003-2004 Els dies 25, 26 i 27 d’abril es van celebrar els actes de l’activitat Dansa Ara, organitzada per l’Institut d’Educació, que després d’onze anys agafa el relleu del Fem Dansa. Les sis ballades finals van comptar amb la participació de tres mil nens i nenes i, per segon any consecutiu, amb la presència de familiars que van poder gaudir de l’espectacle protagonizat pels seus fills i filles. El contingut central de Dansa Ara deixa de ser la dansa tradicional per evolucionar envers formes de dansa més contemporànies. BE39 ok.1 18/5/04 17:11 Página 5 Núm. 39 maig 2004 NOTÍCIES e 5 TRASLLAT DE L’ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL NENES I NENS L’escola bressol municipal Nenes i Nens va néixer l’any 1978, fruit prin- cipalment del treball de l’associació de veïns i veïnes de Canyelles. 25 anys després, s’han donat les condicions que han fet possible la reubi- cació de l’escola bressol en un nou emplaçament que ofereix una millo- ra significativa de les instal·lacions i els espais. Per a més informació: www.bcn.es/escolesbressol PREMI DE CIVISME PER A LA WEB DE SENDERI Senderi, Educació en valors, ha rebut el premi de civisme als mitjans de comunicació en la modalitat de pàgina web de contingut cívic lliurat pel Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya. Sen- deri, Educació en valors, és una xarxa de dinou institucions comprome- ses amb l’educació en valors, que té la voluntat de constituir un espai d’intercanvi i de reflexió conjunta, de difusió d’experiències i de recursos al voltant dels valors. Per a més informació: www.senderi.org LA FIGURA D’HERMINIO ALMENDROS EN UN LLIBRE Herminio Almendros, l’inspector que renovà l’educació, és el títol del llibre que ha publicat l’Institut d’Educació i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Aquest text, escrit per Empar Blat i Carme Doménech, va quedar finalista al primer premi Leonor Serrano i Pablo d’història de l’educació, atorgat per l’Institut d’Educació per fer emergir la tasca exemplar de mestres i professionals de l’educació que han treballat a la ciutat de Barcelona. Per a més informació: www.bcn.es/educacio BE39 ok.1 18/5/04 17:11 Página 6 6 e SOM XARXA Núm. 39 maig 2004 NAVEGANT PEL MAR DE LA PAU L’ESCOLA PIA SANT ANTONI PARTICIPA EN EL PROJECTE MEDITERRANI OCCIDENTAL L’Escola Pia Sant Antoni navega l costat del portal de Sant Antoni, dins aquest pla més de 5.000 centres d’ensenya- de l’antiga muralla de la ciutat de Bar- ment de tot el món i de tots els nivells d’edu- pel mar de la pau. El centre pertany Acelona, hi ha l’antic convent dels Anto- cació. al Pla d’Escoles Associades a la nians, una església gòtica del segle XV, que és Les escoles associades inclouen en el seu on es va fundar el col·legi dels escolapis l’any ensenyament els següents temes: UNESCO i participa des de l’any 1815. L’Escola Pia de Sant Antoni es troba, – Els problemes mundials i el paper de les 2000 en el Projecte Mediterrani doncs, ubicada entre el barri del Raval i el de organitzacions del sistema de les Nacions Uni- Sant Antoni, al districte de Ciutat Vella, i està des en la seva resolució. Occidental (PMO), que aprofundeix integrada a la institució Escola Pia de Catalunya, – La difusió i el respecte dels Drets Humans. en el coneixement dels problemes que en té la titularitat i que en l’actualitat aglu- – El coneixement dels altres països i les altres tina divuit centres. cultures, a partir de la valoració de la pròpia. ambientals, col·labora en la A l’Escola Pia de Sant Antoni, una escola pri- – L’anàlisi dels problemes ecològics. conservació del patrimoni natural vada concertada que actualment compta amb A Catalunya, el Centre UNESCO té unes cin- 1.400 alumnes des de P3 fins a segon de batxi- quanta escoles associades, les quals partici- i cultural, i practica els valors de llerat, treballem per aconseguir persones lliures pen en diferents projectes internacionals, i un la solidaritat, la cooperació i la pau. i autònomes perquè, d’una manera crítica, d’ells és el Projecte Mediterrani Occidental puguin viure en comunitat i intervenir, de mane- (PMO), que té com a objectius: ra compromesa, en la construcció del món. – Aprofundir en el coneixement dels proble- mes ambientals de la subregió mediterrània «L’Escola Pia vol fomentar occidental i participar en la recerca de solucions. – Col·laborar activament en la conserva- la cooperació internacional ció i la defensa del patrimoni natural i cul- i la pau a través tural mediterrani. – Practicar la interculturalitat, la solidaritat i la de l’educació escolar.» cooperació entre la gent de la Mediterrània, per tal d’enfortir una cultura de pau i de tolerància. Actualment en el PMO hi participen més de EL PLA D’ESCOLES cent escoles de França, Itàlia, Espanya, És per això que volem ser un centre que estigui Marroc, Algèria, Tunísia i Malta. relacionat amb el seu entorn i fidel a les inicia- tives que proposen construir un món millor. PER QUÈ EL PMO? L’Escola Pia pertany al Pla d’Escoles Associa- El juny del 2000 el professorat de l’escola es des a la UNESCO des de l’any 2000, un pla que va assabentar de en què consistia el Pla d’Es- va ser creat el 1953 amb l’objectiu de fomentar coles Associades i ens vam plantejar la pos- la cooperació i la pau internacional a través de sibilitat de treure més profit de les diferents l’educació escolar. Actualment participen en activitats que es promovien des de tutoria i BE39 ok.1 18/5/04 17:11 Página 7 Núm. 39 maig 2004 SOM XARXA e 7 Javier Jiménez «Treballem per aconseguir ELS PROJECTES El projecte va tenir com a objectiu principal DE LA MEDITERRÀNIA donar a conèixer el desenvolupament de l’A- persones lliures i autònomes genda 21 Escolar. La feina no havia de finalit- perquè puguin intervenir Un creuer per la mediterrània (curs 2001-02) zar en acabar el curs, sinó que d’una manera En el moment de presentar al claustre una pro- o d’una altra havia de tenir una continuïtat en la construcció del món.» posta concreta se’ns va acudir realitzar un de compromís per més endavant. creuer imaginari per la Mediterrània on els dife- Després que al llarg del curs treballéssim rents ports de parada coincidissin amb dates diferents aspectes de la sostenibilitat (aigua, d’algunes àrees, tot interrelacionant el que d’activitat extraacadèmica per fer una descober- residus, energies, etc.), vam iniciar, amb motiu fan diferents cicles i etapes. ta cultural. La tria que vam fer va ser la següent: del Dia Mundial de l’Aigua, una recollida de En decidir-nos a tirar endavant amb aquest – Sortida de Barcelona aprofitant la Festa propostes per realitzar un manifest elaborat projecte teníem present que no preteníem Major de la Mercè. Amb els més petits treba- per l’alumnat des de 1r de primària fins a 2n de només omplir d’activitats un simple curs llem les nostres tradicions. batxillerat i il·lustrat per infantil. En primer acadèmic, sinó coordinar millor les que ja rea- – Per Sant Josep de Calassanç, parem a lloc, es van fer propostes a les classes. Des- litzàvem (totes són activitats relacionades Tànger i treballem els Drets Humans a partir prés, cada classe va triar un representant, i amb l’educació de valors i per la pau). Partici- del dret a l’educació. aquests representants es van reunir per cicles par en el PMO, doncs, significa un compromís – Per Nadal, ens aturem a Alger i fem una per elaborar un primer manifest. Un cop con- més explícit, va més enllà d’un curs acadèmic i descoberta d’altres cultures de la Mediterrà- sensuat un manifest per secundària i un altre ens ha permès intercanviar les nostres expe- nia (Rutes SOS Racisme). per infantil i primària, es va llegir de forma riències, fins i tot a escala internacional. – Per Sant Antoni, la nostra Festa Major, ens solemne per la festa de Sant Jordi. Finalment, aturem a descobrir a les illes de la Mediterrà- vam penjar el manifest a totes les aules. Equip del PMO de l’Escola Pia Sant Antoni nia els colors, la música, la dansa, els jocs... – Per Carnaval, desembarquem a Venècia, i Totes les cares del món (curs 2003-04) Per a més informació: tota l’escola es transforma en la ciutat dels Enguany ens hem centrat a treballar els tres http://santantoni.escolapia.net canals per fer la jornada de portes obertes. eixos del Fòrum de les Cultures durant tres tri- www.unescocat.org – Per Sant Jordi, arribem fins a Alexandria mestres. Així doncs, primer hem tractat la soste- per visitar la gran biblioteca i descobrir nibilitat i hem donat continuïtat a l’Agenda 21 escriptors i literatures d’altres cultures. Escolar, iniciant la recollida selectiva i posant – El retorn a casa el fem a través dels dife- punts verds. El segon trimestre hem tractat la rents crèdits de síntesi en el cas de l’ESO, tots pau i hem participat en l’Audiència Pública, des en diversos paratges naturals del nostre país. de la tutoria de 3r d’ESO. I el tercer trimestre hem aprofitat la festa de Sant Jordi per descobrir Els colors de la mediterrània (curs 2002-03) la diversitat a través de les diferents literatures i El tema escollit va ser aprofundir en el con- celebrant una Fira de Cultures per la Pau, que cepte de sostenibilitat i en la seva integració ha estat l’acte associat al Fòrum durant el qual al nostre centre escolar. hem recollit la feina feta al llarg del curs. BE39 ok.1 18/5/04 17:11 Página 8 8 e APUNTS Núm. 39 maig 2004 ANIMA’T I REANIMA L’APRENENTATGE DE LA REANIMACIÓ CARDIOPULMONAR A SECUNDÀRIA Anima’t... i reanima! Aquest és el lema i l’objectiu E l PROCES és el primer intent estructurat a Catalunya per difondre el coneixement de les tècniques de reanimació car- del Programa de Reanimació Cardiopulmonar Orientat diopulmonar bàsica (RCP-B) a un ampli segment de la pobla- als Centres d’Ensenyament Secundari (PROCES), ció general. La necessitat i el benefici d’incrementar el percentatge de població amb capacitat per realitzar RCP-B està fora de dubte. que per segon any consecutiu s’està portant a terme Només a Catalunya, més de 2.000 persones moren cada any per un en deu instituts de la ciutat de Barcelona. A l’acabament infart de miocardi abans que puguin arribar a un centre hospitalari i rebre assistència mèdica. Moltes d’aquestes morts es produeixen del present curs escolar ja seran un miler de nois i noies a la via pública en presència de testimonis i nombrosos estudis els que hauran participat en aquest programa. han demostrat que la realització d’una assistència correcta en aquests casos esdevé fonamental per aconseguir la supervivència del malalt. Aquestes maniobres són senzilles d’assolir en un temps relativa- ment curt i moltes organitzacions mèdiques internacionals han reco- Resultats de l’estudi pilot dut a terme durant el curs 2002-2003 manat de manera decidida que les habilitats necessàries s’ensenyin a 10 l’escola. El PROCES s’adreça a l’alumnat de segon cicle de secundària, 9 com a població diana, per un doble motiu: d’una banda, perquè pre- 8 senten una maduresa suficient per assolir els coneixements de RCP-B 7 que s’imparteixen durant el programa i, d’altra banda, perquè, com 6 que són el darrer cicle d’ensenyament obligatori, tota la població 5 passa de forma ineludible per aquestes aules. 4 3 «Organitzacions mèdiques internacionals 2 1 han recomanat que les habilitats 0 necessàries s’ensenyin a l’escola.» Tot i que es tracta de coneixements eminentment mèdics, el PRO- CES ha estat redactat per tal que la seva estructura formal resulti Abans Després atractiva tant per a docents com per a discents. En la seva elaboració PROCES PROCES hi han participat dos metges d’urgències (Miquel Sánchez i Òscar Alumnat Professorat Miró, de l’Hospital Clínic), una pedagoga que treballa a l’ensenya- ment secundari (Núria Díaz, del centre d’educació secundària Molina) Nota del qüestionari de i una infermera amb experiència en la difusió de programes d’educa- coneixements de l’alumnat Nota de valoració del PROCES ció sanitària (Maite Álvarez, del CAS de Granollers). Teoria > RCP-B Total > Teoria > RCP-B Total Classes Teoria > Classes RCP-B Pràctiques RCP > Classes Teoria > Classes RCP-B Pràctiques RCP BE39 ok.1 18/5/04 17:11 Página 9 Núm. 39 maig 2004 APUNTS e 9 SIS SESSIONS «Més de 2.000 persones moren cada any El PROCES s’estructura en sis sessions diferents a les quals, amb la finalitat que resultin atractives a l’alumnat s’ha donat títols cridaners: per un infart de miocardi abans que puguin · Estem preparats? rebre assistència mèdica.» · Informant-nos · Com morim? d’una mostra dels 250 primers alumnes participants. L’edat oscil·la entre · Tornant a la vida els catorze i disset anys, el 50% són de 3r d’ESO i l’altre 50% de 4t curs, · Escenificant el 18% vol estudiar alguna professió relacionada amb ciències de la salut · Ara sí! i el 9% ha realitzat algun curs de socorrisme amb anterioritat. També s’han creat uns personatges d’acord amb l’estètica juvenil actual. En el gràfic es pot veure quines són les puntuacions (sobre un màxim de Així, l’Àlex Airway, en Boris Breath i la Carol Circulation són els encarregats 10 punts) obtingudes en els diferents conceptes abans i després de realitzar d’anar introduint a l’alumnat en les bases teòriques i pràctiques de la RCP-B. el PROCES i les opinions d’alumnat i professorat respecte al programa. És La proposta és que el PROCES s’integri dintre de l’assignatura de cièn- interessant fer notar que l’alumnat que havia realitzat algun curs de soco- cies experimentals, educació física o algun crèdit variable relacionat amb rrisme amb anterioritat i els de 4t curs d’ESO obté puntuacions prèvies al la salut. El PROCES també aposta per una composició mixta del professo- PROCES significativament més altes que la resta. Tanmateix, no hi ha rat, format tant per professorat del centre de secundària com per profes- diferències en les puntuacions assolides després de realitzar el PROCES en sionals de la sanitat. Així, les primeres tres sessions i la sisena (total: relació amb cap dels paràmetres avaluats. Això ens indica que tots els nois i quatre hores) les imparteix el professorat dels centres, mentre que la noies estan en la mateixa disposició d’assolir els coneixements en RCP-B. quarta i la cinquena (total: quatre hores), que són les que inclouen l’ex- De tot el que hem explicat, es desprèn que el PROCES és un instrument plicació i les pràctiques de RCP-B, els professionals de la sanitat. Durant vàlid per incrementar els coneixements en RCP-B entre la població gene- el curs anterior, aquests professionals es desplaçaven fins als centres ral. La participació en el programa de 061-Barcelona, Nestlé, la Universi- educatius per realitzar les sessions pràctiques. tat de Barcelona i l’Institut d’Educació permet que a hores d’ara el PRO- Actualment, aquestes sessions pràctiques es duen a terme al llarg d’un CES sigui gratuït. Sens dubte, la incorporació decidida de les institucions matí sencer a les aules de la Facultat de Medicina de la Universitat de durant els propers anys serà fonamental perquè el PROCES arribi a tots Barcelona i les desenvolupen professionals mèdics dels serveis d’urgèn- els centres educatius de secundària de la ciutat. cies de l’Hospital Clínic i del 061 de Barcelona. El material didàctic amb el qual compta el PROCES és força variat i inclou un Núria Díaz manual per al professorat, manuals per a l’alumnat, transparències i cd-roms Pedagoga, centre d’educació secundària Molina per a l’aula, tríptics de difusió per a l’alumnat, maniquins per realitzar les Òscar Miró pràctiques de RCP-B i material audiovisual enregistrat durant les pràcti- Metge, Servei d’Urgències, Hospital Clínic de Barcelona ques del grup i que posteriorment s’utilitza en la darrera sessió. Xavier Jiménez-Fàbrega Metge, 061-Urgències Mèdiques ENQUESTA Miquel Sánchez Com que el PROCES també incorpora un qüestionari de coneixements Metge, Servei d’Urgències, Hospital Clínic de Barcelona que realitza l’alumnat abans i després del curs, així com una enquesta d’opinió per a alumnat i professorat, s’ha pogut dur a terme l’anàlisi Per a més informació: nuriadm67@hotmail.com BE39 ok.1 18/5/04 17:11 Página 10 10 e OPINEM Núm. 39 maig 2004 SORTIM DE MARXA O USOS I ACTIVITATS DE L’OCI Ja es troben en les edats en què comencen a gaudir de l’oci Ferran: A vegades no hem de ser tan paternalistes o proteccionistes. Estan en una edat en què els agrada experimentar, en què els agrada pro- nocturn. Però, quines activitats hi fan? I què busquen en var el que està prohibit. I, per tant, no hem de treure conclusions precipi- les seves sortides a la nit? De tot això en vàrem parlar tades. Si un noi o una noia surt de nit i va a discoteques, no vol dir que ho hagi de fer sempre o que això impliqui que ja no estudiarà més. amb mestres, pares i mares, i alumnes de dos instituts de secundària a Barcelona: el municipal Joan Manuel Zafra VICTÒRIA, MARE D’ALUMNE DE L’IES M JOAN MANUEL ZAFRA El meu fill va sovint a cases ocupades, i he de dir que moltes vegades fan i el Costa i Llobera. Un debat interessant, amb moltes la funció que haurien d’oferir altres equipaments. En aquests llocs es tro- reflexions a tenir en compte, però sobretot una ben, hi fan activitats com cantar o fer concerts i es troben lliures. També crec que és important apuntar que en els últims anys la gent més jove ha demostració, com va dir un dels participants a la xerrada, pres molta consciència política, s’ha involucrat en moviments de protesta que si alguna cosa defineix els nois i noies és la diversitat. com el de la guerra de l’Iraq, i per tant no podem dir que la joventut actual només pensa a sortir de nit. MARTA I DAVID, ALUMNES DE 1R DE BATXILLERAT, I AROA, ALUMNA DE MARÍA JOSÉ, PROFESSORA DE CASTELLÀ; LLUÍS, PROFESSOR DE 2N DE BATXILLERAT DE L’IES M JOAN MANUEL ZAFRA DIBUIX, I FERRAN, PROFESSOR DE CIÈNCIES DE L’IES M JOAN Marta: Només surto de nit en ocasions especials, com cap d’any o Sant MANUEL ZAFRA Joan. I quan ho faig, vaig a bars de nit. Trobem a faltar espais on poder María José: Com a mestres, moltes vegades no sabem a on està la fronte- trobar-nos, on no sigui necessari pagar una entrada i pagar molts diners ra a l’hora de donar-los consells sobre coses que formen part de la seva per beure. Als pobles és molt més fàcil trobar llocs on poder reunir-nos. vida privada; sembla que entris en aspectes que no formen part de l’ho- També hi ha el problema del transport públic; per exemple, el metro hau- rari escolar. A vegades les famílies t’exigeixen que assumeixis responsa- ria de funcionar tota la nit. bilitats que no et toquen, i altres vegades són els nois i noies els que t’a- Aroa: A la gent jove ens és molt més fàcil saber quines discoteques hi ha visen que no et posis amb el que fan quan surten de nit. Els podem que saber quines obres de teatre es representen. Vas a qualsevol botiga informar, però poca cosa més. de roba i hi trobes milers de flyers que informen sobre discoteques i bars Lluís: Voldria apuntar que comença a existir un altre tipus de joves que el musicals. Moltes vegades no tenim suficient informació per fer altres que fan és no sortir de nit: es queden sempre a casa tancats davant de activitats. També crec que es dóna de nosaltres una imatge equivocada. l’ordinador i no surten. Diria que comença a haver-hi molts nois i noies La gent gran està una mica confosa sobre com és la joventut. No tota la que estan sobreprotegits i que no surten ni a les festes assenyalades. gent jove dedica les nits a sortir i beure. No sempre és l’oci d’anar a bars Cobreixen l’oci amb les màquines i et trobes que tenen problemes de el que ens crida l’atenció. Moltes vegades quedem a casa d’un amic i socialització, de manca d’autonomia. I això és tan preocupant com els xerrem. I el mateix passa amb la imatge que tots els joves ens emborrat- que només pensen a sortir de nit tots els caps de setmana. Hem fet una xem o ens droguem quan sortim de nit. No es pot generalitzar. enquesta sobre el que fan a les nits i el cap de setmana a nois i noies de David: Normalment els caps de setmana sempre marxo fora de la ciutat i l’ESO i un gran percentatge respon que es queda a casa davant la televi- m’estic en un càmping. Prefereixo sortir de la ciutat: hi trobo moltes més sió i la consola. alternatives i fins i tot tinc més llibertat per tornar més tard. BE39 ok.1 18/5/04 17:11 Página 11 Núm. 39 maig 2004 OPINEM e 11 Natàlia Limones ENS QUEDEM A CASA? NOCTURN DELS MÉS JOVES «Comença a existir un altre tipus de joves que com sigui la teva família; aquestes coses condicionen molt. D’altra banda, crec que és més fàcil, quan ets més jove, començar a gaudir de el que fan és no sortir de nit: es queden sempre l’oci nocturn en un poble més petit que en una ciutat. a casa tancats davant de l’ordinador.» Eli: Per nosaltres el cap de setmana és com l’espai en el qual podem fer més el que ens ve de gust. Tenim el temps lliure i fem el que ens agrada fer. Per tant, tampoc crec que s’hagi de negativitzar el fet que els caps de setmana a la nit ens agradi sortir i passar-ho bé. Sí que JAUME, PROFESSOR, I FRANCISCO, PROFESSOR DE CIÈNCIES SOCIALS es pot dir que anem menys al cine, però és car i ens surt millor de DE L’IES COSTA I LLOBERA preu llogar un parell de pel·lícules i veure-les a casa d’un amic Jaume: En els últims anys, s’ha avançat el moment de començar a sortir a o amiga. les nits. Cada vegada comencen més joves i tenen menys límits, per Berta: Cada vegada comencem a sortir més joves i això també fa que exemple, pel que fa a l’horari de tornar a casa. Per tant, ens trobem amb es comencin a prendre drogues cada vegada més joves. I, és clar, quan situacions de poc control i no es viu un procés gradual a l’hora de gestio- abans començaves a sortir, anaves a un bar a xerrar o a passar l’estona nar l’oci nocturn. I, d’altra banda, ens hauria de preocupar que activitats amb els amics, i ara de seguida es va a discoteques, on es permet l’en- com anar al cinema o al teatre cada vegada siguin més minoritàries entre trada a gent molt jove i, per tant, es comença a entrar en aquest cercle els joves. Des de l’escola del que ens hem de preocupar és de donar el viciós abans del que era normal fa uns anys. Per exemple, es comen- màxim d’informació als nois i noies, ja que després no podem influir en el cen a prendre drogues més fortes en edats molt més joves. que facin en la seva vida privada. Oriol: Estem en una edat en què és lògic que ens agradi descobrir i Francisco: L’oci nocturn, com moltes altres coses, s’ha generalitzat i ha provar coses noves. Per tant, cadascú tria l’opció que més li agrada, i provocat que coses que abans eren vistes com dolentes ara no ho siguin. no crec que cap sigui la millor o la pitjor. És un procés normal en el És el que passa, per exemple, amb l’ús de les drogues. Abans sortir i qual vas definint els teus gustos i les teves preferències. Pots fumar uns porros podia semblar una actitud marginal i ara no es veu així, començar a sortir molt de nit i anar a discoteques i al cap d’un temps i això influeix en el comportament dels joves d’avui en dia. També hem de preferir quedar-te a casa amb uns amics i jugar a cartes. pensar que l’oci nocturn que escull cada jove a vegades ve determinat Elena: Diria que hi ha tres grans tipus d’oci nocturn: els que van de pel grup en què es mou. I a alguns potser no els agrada el que fan, però discoteques, els que es queden a casa dels amics i els que van als ho han de fer per no sentir-se fora del grup. bars. Jo personalment seria incapaç d’anar només a discoteques quan surto de nit. A les discoteques hi ha un ambient una mica fals; no hi ENRIC, CLARA, ELI, BERTA, ORIOL, ELENA I ORIOL, ALUMNES DE 2N pots fer amics i t’aporten una diversió puntual, però res més. D’ESO, 4T D’ESO I 1R DE BATXILLERAT DE L’IES COSTA I LLOBERA Oriol: És veritat que es relaciona l’oci nocturn amb beure o prendre Enric: Ens trobem amb poques opcions i amb moltes dificultats econò- drogues. I una part del jovent ho fa, i no crec que els que ho facin miques. Moltes vegades aniria molt més al teatre o al cine, si tingués sigui per manca d’informació. Crec que el problema, precisament, és més diners. També conec casos de nois i noies que no surten gaire, que estem saturats d’informació. Ningú pot dir que no tingui infor- que es queden a casa penjats a l’ordinador. I després és gent que quan mació. I moltes vegades s’utilitza massa el tòpic que sortim de nit i surt no s’ho passa bé i a qui li costa tenir relacions amb altra gent. només fem que prendre pastilles. Només ensenyen aquesta part de Clara: La majoria de gent de la nostra edat quan surt el cap de setmana la joventut, i no tothom és així. Si alguna cosa ens defineix és és per anar a bars o discoteques. Depèn molt dels amics que tinguis, de la diversitat. BE39 ok.1 18/5/04 17:12 Página 12 Gertrud Pfister Professora de la Facultat d’Exercici i Ciències de l’Esport de la Universitat de Copenhaguen gpfister@ifi.ku.dk Tatiana D. Matthews BE39 ok.1 18/5/04 17:12 Página 13 Núm. 39 maig 2004 A FONS e 13 ESPORT, COS I GÈNERE Com es construeix la identitat de gènere en l’esport? La discrepància entre l’ideal i la realitat provoca sovint la impressió que el cos i l’aspecte físic tenen mancances i crea conflictes que exigei- Fer esport també significa “fer gènere”? Els ideals xen una activitat constant i una disciplina i control estrictes del cos. Per de bellesa occidentals estan modelant les pràctiques tant, la forma i la presentació del cos, des del maquillatge fins als exerci- cis per estilitzar la figura, són una part important de la vida quotidiana de esportives dels nois i noies? Són algunes de les les dones. Sembla que les dones no només recorrin a mètodes més qüestions a les quals trobareu resposta en aquest estrictes per disciplinar el cos, sinó que jutgen el cos femení amb un cri- teri més exigent que no pas els homes. En una enquesta, per exemple, article. Gertrud Pfister, una experta en temes de qui va considerar més boniques les dones primes van ser les dones, més sociologia i esport, va ser a Barcelona per participar en que no pas els homes. Per aquests motius, les dones desenvolupen envers el seu cos una les segones jornades Educació i Esport i va aportar unes relació diferent i en molts sentits més ambivalent que la relació que esta- reflexions molt interessants sobre esport, cos i gènere. bleixen els homes amb el seu. Les dones adultes es declaren insatisfetes amb la salut i l’aspecte físic propis més sovint que no pas els homes. Un dels problemes és que els ideals que transmeten els mitjans de masses i la publicitat són sempre inassolibles. A més, aquests ideals canvien con- tínuament. La norma que cal ser prima i sense cap defecte contradiu el cos femení i els seus canvis fisiològics (pubertat, embaràs, envelliment). E l renaixement del cos a la dècada dels setanta fa palesa una crisi de Alguns sociòlegs titllen de “trampa de la bellesa” la dedicació de les la societat industrial moderna. La demanda cada cop més gran d’i- dones a l’aspecte físic. En un número especial de l’edició alemanya de dentitat, autenticitat i diferenciació social va provocar un replante- Psychology Today (1993) s’expressava l’opinió que el culte a la bellesa és jament del cos i en va fer fins i tot un fetitxe. La condició física i la salut, el “l’últim recurs contra l’emancipació de les dones”. fet d’estar prim, la joventut i l’atractiu sexual van esdevenir el credo de la Aquesta relació ambivalent i problemàtica amb el cos pot contribuir a societat moderna i els valors principals de la cultura quotidiana. El nou l’aparició de trastorns alimentaris (anorèxia o bulímia) i de l’abús de fàr- ideal de cos exigia força, salut i joventut, sense cap signe visible del tre- macs, especialment dels psicofisiològics. ball, la malaltia, l’edat, la maternitat o la vida en general. Un precepte bàsic d’aquest culte al cos, la bellesa i la salut és la con- vicció que els cossos es poden manipular sense cap limitació i que no «Un dels problemes és que els ideals de depenen del destí, sinó que cada persona és responsable del seu cos. La forma i el funcionament del cos es consideren productes d’un treball per- bellesa que transmeten els mitjans de masses sonal, en què cal invertir diners, temps i esforç per crear una obra d’art i la publicitat són sempre inassolibles.» independent del temps i de la matèria. La salut i la bellesa són béns que, per tant, han assolit un valor increïblement alt en l’economia moderna i han generat tot un sector econòmic, el del condicionament físic i la salut, que COS I ACTIVITAT FÍSICA representa un mercat enorme. I s’han desenvolupat noves modalitats d’es- La relació de les dones amb el seu cos i identitat influeix sobre la seva port: unes que posen el cos en forma, i d’altres que el posen en perill. pràctica esportiva. Un alt percentatge de dones practiquen esport per Les normes i el control socials limiten el cos femení molt més que no “cuidar-se la figura”. A més, les dones es dediquen més a les activitats pas el masculí. Així com la societat tendeix a valorar el cos masculí princi- esportives que permeten modelar i estilitzar el cos d’acord amb els ide- palment per les seves funcions, el cos de la dona es considera primor- als imperants relacionats amb el benestar. dialment un mitjà per a l’atracció social i sexual. Així, les dones limiten l’experiència corporal i esportiva a activitats Com que les dones es defineixen i es jutgen segons l’aspecte físic, mol- “femenines” com ara la dansa, l’aeròbic o la gimnàstica, orientades al tes noies donen una gran importància a l’estilització estètica del cos, gust de la majoria de dones, que poden comportar diversos beneficis, com demostra la gran quantitat de diners que gasten en tractaments per per exemple un concepte positiu del propi cos i un augment del benestar. aprimar-se, cosmètics i cirurgia plàstica. Els mitjans de comunicació de Amb tot, també poden tenir conseqüències negatives, ja que sovint és masses, i sobretot la publicitat, reprodueixen i modifiquen constantment impossible, o com a mínim molt difícil, assolir els canvis corporals pro- els ideals de bellesa. Però aquests ideals queden sovint fora de l’abast mesos. Moltes dones es frustren i ho deixen córrer, com demostra l’alt de les dones “normals”, sobretot perquè canvien constantment. índex de fluctuació de persones inscrites en els gimnasos. BE39 ok.1 18/5/04 17:12 Página 14 14 e A FONS Núm. 39 maig 2004 L’exploració de l’entorn i la conquesta de noves dimensions, les expe- «Uns altres indicadors del “terror de riències al límit, l’exaltació del risc i els experiments solen formar part d’activitats físiques en què les dones representen, a tot estirar, només l’aprimament” són la propagació de les dietes una petita minoria. Amb tot, des dels anys noranta, les dones (una petita i l’augment dels trastorns alimentaris.» minoria de dones joves) participen en esports que van des del futbol fins a la boxa, passant per l’esquí de salt i l’hoquei sobre gel, que trenquen els mites tradicionals de la feminitat. Especialment en les societats occidentals, durant la pubertat a moltes Tot i així, cal ressaltar que els nens i els homes també tenen problemes noies els costa acceptar el seu cos canviant i l’augment de les formes en la seva relació amb l’esport i el cos. La imatge ritualitzada de la virili- femenines. Els estudis realitzats a Europa i als Estats Units indiquen cla- tat dura, típica d’algunes subcultures, i la gran exigència d’assumir riscos rament que la majoria de noies d’aquesta edat atorguen una importància són simptomàtiques de les dificultats que pateixen els homes amb la cabdal al pes. En una enquesta representativa sobre la salut de la joven- seva masculinitat. tut alemanya, més de la meitat de les noies enquestades (el 59 %) van El cos i el gènere s’interioritzen en processos de socialització llargs, declarar que no estaven satisfetes amb el cos i el pes que tenien, mentre que duren tota la vida. Una de les fases més importants d’aquest procés que només una tercera part dels nois (el 35 %) van dir el mateix. és l’adolescència. Uns altres indicadors del “terror de l’aprimament” són la propagació de Durant la pubertat i en el període posterior de l’adolescència, els can- les dietes i l’augment dels trastorns alimentaris. Gairebé totes les noies vis i conflictes corporals i psicosocials estan íntimament relacionats. fan règim o es pensen que en fan. Entre el 90 i el 95 % de les persones que Actualment, el jovent no només s’enfronta a tots els problemes que com- pateixen anorèxia o bulímia són noies i dones. Tots els estudis de què dis- porta fer-se gran, sinó també al canvi de valors i a les dificultats creixents posem, independentment dels mètodes i les mostres emprades, demos- de la societat, tant a Occident com en el món islàmic. Mentre que alguns tren que les noies valoren la pròpia imatge més negativament que els nois. nois reaccionen amb agressivitat davant d’aquests conflictes, les noies D’aquests resultats es desprèn que les noies tenen menys confiança tendeixen a adreçar l’agressivitat contra elles mateixes. en el seu cos que els nois i que moltes més noies que no pas nois pensen En les noies, la prepubertat comença cap als deu anys, i la pubertat, cap que no tenen prou capacitats i/o que les seves aptituds físiques o espor- als tretze. En aquest període de canvis hormonals es desenvolupen les fun- tives no són importants. cions sexuals i els trets secundaris del sexe femení. Al mateix temps, el cos creix i augmenta de pes. Aquests canvis afecten les proporcions del cos i LA IDENTITAT FEMENINA n’influeixen el moviment, la capacitat motriu i el rendiment esportiu. El Nombrosos estudis, si més no dels països industrials occidentals, reve- desenvolupament cognitiu i les noves expectatives socials estan íntima- len que les noies, amb més freqüència que els nois, viuen l’adolescència ment lligades als canvis del cos. A les noies no els és fàcil afrontar tots com una fase de desestabilització i un període de la vida en què els baixa aquests canvis i resoldre les dificultats associades per desenvolupar un l’autoestima. Això no vol dir que totes les noies tinguin grans dificultats concepte positiu d’elles mateixes i una identitat estable. per afrontar l’adolescència o el desenvolupament d’un concepte positiu d’elles mateixes. Tatiana D. Matthews L’adolescència té un enorme impacte sobre la pràctica esportiva. Les estadístiques d’inscripcions dels clubs esportius i les enquestes a la població indiquen una mateixa tendència que es pot identificar en molts països: l’interès de les noies per l’esport es redueix de manera continua- da després de la pubertat. Com que l’acceptació dels companys i companyes esdevé més impor- tant i les activitats esportives no contribueixen gaire a la popularitat, les noies solen optar per altres activitats de lleure. Anar a comprar, parlar per telèfon amb la millor amiga i anar a la discoteca semblen coses molt més atractives que l’esport. Aquests resultats d’estudis empírics coincideixen amb l’experiència quo- tidiana de professorat, entrenadors i pares i mares. La qüestió és saber per què hi ha tantes noies que no estan contentes amb el seu cos. Bibliografia Badinter, E: XY. La identidad masculina. Alianza, Madrid, 1999. Beck, U: El normal caos del amor. El Roure, Barcelona, 1998. Creedon, P.: Women, Media and Sport; Challenging Gender Values. Thousand Oaks: Sage publications, 1994. Gilroy, S: Working on the body: Links Between Physical Activity and social Power. G. Clarke i B. Humberstone (eds), Researching Women and Sport, Macmilian, Londres, 1997. Martínez Álvarez, L i Garcia Monge, A.: “Educación Física i Género, una mirada al cuerpo en la escuela”, a T.Alario i C.García (coord): Persona, Género y Educación. Amarú Salamanca, pàg 31-71, 1997. Obel, C: “Collapsing gender in competitive bodybuilding: researching contradictions and ambiguity in sport”, a International Review for the Sociology of Sport, vol 31, pàg. 185-203, 1996. Pfister, Gertrud, i Fasting, Kari: Opportunities and Barriers for Women in Sports: Turkey. Women of diversity Productions Inc., USA, 1999. Subirats, M: Con diferencia. Icària, Antrazyt, Barcelona, 1998. BE39 ok.1 18/5/04 17:12 Página 15 Núm. 39 maig 2004 ASSOCIACIONS e 15 AA++B-BE>A-=EM>A=M L’ASSOCIACIÓ DE BARCELONA PER A L’ESTUDI I L’APRENENTATGE DE LES MATEMÀTIQUES L’Associació de Barcelona per L’ABEAM és membre de la Federació anualment per la FEEMCAT, té la finalitat d’afa- d’Entitats per a l’Ensenyament de les vorir i desenvolupar la competència matemàti- a l’Estudi i l’Aprenentatge de les Matemàtiques de Catalunya (FEEM- ca en tot l’alumnat de sisè de primària i primer Matemàtiques es va constituir CAT) i col·labora amb ella per tal d’ampliar el cicle de l’ESO. També permet l’intercanvi d’ex- seu àmbit d’actuació a la nostra ciutat i algu- periències entre el professorat de les diferents formalment el mes d’octubre nes comarques properes. A través de la FEEM- comarques de Catalunya i que aquest pugui de 1997 per fomentar l’estudi dels CAT, la nostra associació és membre de la compartir propostes. Federación Española de Sociedades de Profe- – El grup “Jocs matemàtics” es proposa bàsi- diferents problemes relacionats sores de Matemáticas. L’ABEAM també gau- cament analitzar les possibilitats didàctiques amb l’ensenyament i l’aprenentatge deix dels avantatges d’un acord de reciprocitat d’un variat conjunt de jocs i proposar una sèrie amb la Societat Catalana de Matemàtiques. d’activitats complementàries a l’aula, amb un de les matemàtiques, i afavorir la Les activitats de la nostra associació es esperit de transversalitat entre l’àrea de tecno- formació del professorat, així com canalitzen a través de la tasca de diversos logia i l’àrea de matemàtiques, i aplicable als grups de treball: diferents nivells de primària, secundària i ba- la seva implicació en la investigació – El grup “Història de les Matemàtiques” té txillerat amb les adaptacions corresponents. de problemes didàctics. L’ABEAM com a objectiu l’aprofundiment en el coneixe- L’Associació col·labora en una altra activitat ment de la història i el desenvolupament de que porta per nom “El Cangur” i que està orga- volia recollir i coordinar la tasca les matemàtiques per tal d’impulsar-ne la nitzada per la Societat Catalana de Matemàti- i les iniciatives que el professorat introducció com a recurs didàctic a les aules ques. És una prova d’àmbit europeu que es fa de secundària. El grup s’ha centrat en l’estudi un dia a l’any i en la qual participen alumnat de matemàtiques estava portant de la trigonometria i ha donat a conèixer el seu de 3r i 4t d’ESO i batxillerat resolent diferents a terme des de feia molts anys. treball en uns cursos de formació a les Jorna- problemes matemàtics. des Didàctiques de l’ABEAM. L’ABEAM també posa a disposició del pro- – El grup de “Batxillerat” ha centrat la seva fessorat diferents recursos per treballar a l’au- feina en els treballs de recerca de matemàti- la. Hi poden trobar: les maletes de jocs ques que realitzen els alumnes de batxillerat. matemàtics per a primària i secundària, uns Ha recollit informació dels treballs esmentats i vídeos matemàtics, una col·lecció de segells col·labora amb les facultats de Matemàtiques matemàtics i les exposicions itinerants de de la Universitat de Barcelona i de la Universi- Fotografia Matemàtica. tat Politècnica per portar a terme un projecte Així mateix, disposem d’un butlletí informatiu d’assessorament de treballs de recerca de i de la nostra pàgina web. Anualment l’ABEAM matemàtiques. organitza una jornada didàctica el mes de – El grup d’ “El concurs de fotografia matemà- novembre per a tots els seus associats i una pre- tica” organitza una de les activitats més destaca- sentació d’activitats matemàtiques cada 10 de des de l’ABEAM, el concurs de fotografia maig, dia escolar de les matemàtiques. matemàtica, que aquest any ha arribat a la cin- Des de l’associació, volem agrair la col·labo- quena edició. El concurs té com a objectiu fer ració que rebem des de fa anys de l’Institut veure a l’alumnat de primària, secundària, batxi- Municipal d’Educació de Barcelona i de l’em- llerat, cicles formatius i professorat que les presa Casio. «Volem fomentar la matemàtiques estan immerses en la realitat que ens envolta. implicació del professorat – El grup “Fem matemàtiques” és un altre en la investigació de dels puntals de l’ABEAM, ja que organitza l’ac- Pilar Figueras tivitat amb més participació: el concurs Fem Presidenta de l’ABEAM problemes didàctics.» Matemàtiques. Aquesta activitat, organitzada www.abeam.info BE39 ok.1 18/5/04 17:12 Página 16 16 e PERSONATGES Núm. 39 maig 2004 JOSEP SERRA President territorial de la FaPaC a Barcelona ciutat “ELS PARES I MARES HEM DE SER MÉS PARTICIPATIUS” Ha dedicat tota la seva vida professional al món de l’òptica, i va ser al néixer el seu primer fill quan va adquirir el compromís personal amb la millora de l’educació. Va comprendre que com a pare, no podia mantenir-se al marge. Ara és el president territorial a Barcelona ciutat de la FaPac (Federació d’associacions de mares i pares d’alumnes de Catalunya). Quines són les seves funcions com a president de la FaPaC a la delegació de Barcelona ciutat? La FaPaC compta amb presidents a cada terri- tori, i a Barcelona en té dos: un de les comarques barcelonines i l’altre de Barcelona ciutat, que presideix una delegació que comprèn 207 AMPA de les escoles i instituts públics de la ciutat. La principal tasca és coordinar les feines de les dife- rents AMPA dels districtes de Barcelona. En cinc districtes de la ciutat ja existeixen coordinadores de les diferents associacions. Per tant un dels grans objectius és que hi hagi coordinadores d’AMPA en tots els districtes de Barcelona. Cal canalitzar els problemes que surten a cadascun dels districtes, que són molt diferents. És una tasca de baixar al territori i viure els problemes. Així doncs, la seva vinculació al món educa- tiu ve de lluny? Doncs, no. Mai havia estat al món educatiu, al marge de la meva etapa universitària en què vaig participar en els moviments polítics dels estudiants. En el món de l’ensenyament no hi vaig entrar fins que va néixer el meu fill, ara fa vuit anys, quan jo en tenia 40. El meu fill va entrar a l’escola Costa i Llobera i l’any següent Jordi Oliver vaig entrar a formar part de l’AMPA. D’altra banda, crec que hi ha tarannàs de persones que els hi agrada involucrar-se en la vida «L’ensenyament públic compta social i jo dec tenir aquest tarannà. Crec que és molt necessari entrar en les associacions de amb tota aquesta democratització pares i mares de les escoles, si no se’t fa difícil que és molt interessant saber com funciona l’escola del teu fill. Ho veus tot des de fora i aquesta desconeixença i que s’ha d’aprofitar.» entre pares i mares i professorat genera un cert BE39 ok.1 18/5/04 17:12 Página 17 Núm. 39 maig 2004 PERSONATGES e 17 Jordi Oliver escepticisme. En canvi, la possibilitat d’invo- que ens hem d’involucrar en el projecte educa- lucrar-te en l’associació de pares i mares i en tiu de l’escola, tenim molt a dir com a usuaris el funcionament de l’escola em sembla un de l’ensenyament i com a persones que volen argument molt favorable per l’ensenyament donar una educació als seus fills i filles. públic, cosa que no succeeix en un estil privat d’ensenyament. L’ensenyament públic comp- I quines són les principals reclamacions que ta amb tota aquesta democratització que em fan els pares i mares? sembla molt interessant i que s’ha d’aprofitar. Després de l’arribada del nou govern a la Generalitat, vam demanar a les més de 200 I creus que durarà molt temps la teva presidèn- AMPA de la ciutat que fessin arribar la seva carta cia i la vinculació amb la comunitat educativa. als reis. Hi havia un clam absolut, que era l’estat No. És una cosa temporal, no m’hi veig del manteniment dels edificis escolars. Hi ha massa temps. Entre d’altres coses, et demana hagut durant molt temps una mena de passar-se moltes hores. També crec que es una qüestió la pilota entre l’Ajuntament i la Generalitat, i això de salut democràtica que aquests moviments ha fet molt mal. Algunes escoles estan en un Josep Serra Florit es renovin amb certa freqüència i això és una estat lamentable, i això pot ser molt perjudicial El 1956 vaig néixer a Barcelona, al barri de obsessió meva. Si no els moviments poden per l’escola pública, ja que quan un pare o mare Sant Gervasi que, quan jo era petit, tenia totes anquilosar-se i algú que porta 15 anys al ha de decidir a on portarà al seu fill o filla, mol- les connotacions de ser un barri amb tot el que mateix lloc fa i desfà com ell vol, i això no res- tes vegades es decideix per la privada per l’estat això comporta, podies anar al barber, a plaça, pon al que ha de ser un moviment associatiu. dels edificis i les instal·lacions. És molt difícil al forn, a la bodega, a comprar... sense mou- El que sí recomano a tothom és que en algun poder donar suport a un sistema públic d’ensen- re’t del teu barri. Sense sortir-ne, vaig fer els moment de la seva vida s’involucri en algun yament, si no hi ha una cura perquè els edificis meus estudis a les Escoles Virtèlia, que ales- moviment associatiu de caràcter voluntari. estiguin en condicions. hores eren un reducte catalanista dintre del panorama imperant en aquells temps de dic- La veu de la FAPAC es fa sentir més que mai? I quina és la seva postura en tot el debat de tadura feixista. Passem per uns moments dolços. En primer l’escolarització de la població nouvinguda? L’any 1977 vaig començar els estudis lloc perquè heretem una situació més positiva Jo ho he viscut molt personalment perquè d’Òptica a la Universitat Politècnica de amb el nou govern de la Generalitat. Fins ara he estat membre de la comissió de matricula- Catalunya. Em vaig apuntar al moviment era difícil tenir contactes fructuosos amb l’ad- ció de la ciutat de Barcelona en el darrer any. d’estudiants i finalment vaig entrar a for- ministració. Malgrat això, la nostra veu encara No pot ser que en alguns districtes fins el 97% mar part de la Junta de Govern de la Univer- no és suficientment reconeguda. A Barcelona de la població nouvinguda s’escolaritzi en cen- sitat en representació dels estudiants del ciutat les associacions de pares i mares hau- tres públics. No pot ser perquè està creant una Campus de Terrassa. rien d’estar més valorades per part de les proporció de nens i nenes estrangers en les Al sortir de la universitat em vaig posar a administracions. A la major part de les esco- escoles públiques que és absolutament artifi- treballar en el camp clínic de l’adaptació de les, els pares i mares fan una gran tasca per- cial en relació a l’entorn del barri. Això s’ha lents de contacte. El 1996 vaig convertir-me què puguin funcionar. Moltes d’aquestes tas- d’acabar amb una plena transparència en el en pare i aquest fet m’ha canviat radicalment ques les han de fer els pares i mares perquè hi procés de matriculació. També cal posar aten- la vida. Des de l’any 2000 que estic ficat en ha un deixament de les funcions per part de ció en aquelles persones que estan fent, en l’apassionant món de l’associacionisme de l’administració. Ara hem de dedicar molts aquests moments i a les escoles que tenen pares i mares a les escoles. Des del novem- esforços a coses com els serveis de menjador, una gran quantitat de famílies nouvingudes, bre passat que presideixo la Delegació de els espais de migdia, el transport escolar. Hau- una gran feina per l’acolliment. Hi han iniciati- Barcelona Ciutat de la FaPac. ríem de dedicar més temps a altres coses. ves d’associacions de pares i mares d’aques- tes escoles que són magnífiques. Un desig que no ha complert. No hi ha a vegades, però, un cert escepticis- Poder viatjar molt. me per part dels pares i mares respecte al fun- Hem parlat molt de la relació de pares i Un que sí. cionament dels centres escolars? mares amb les escoles, però i la relació amb Tenir un fill. És essencial superar aquesta desconfiança els propis fills i filles? Què col·lecciona? crònica entre pares i mares i el professorat. Es Si parléssim del temps de dedicació, en línies Temperatures. produeixen moltes vegades tensions que són generals, els pares i mares estan donant bastant Una virtut seva. absurdes i que es produeixen arran de tenir del que tenen i es preocupen per transmetre uns Apassionat. aquesta sensació de desconfiança mútua. Cal- valors i fer comprendre aquests valors. Nosal- Què li fa por? dria promocionar el diàleg, que encara no està tres quan érem petits, hi havia uns valors i no Envellir. massa ben encaminat. D’altra banda, és molt podien ser d’una altra manera. Això ara és més Un consell que li han donat i vol compartir. important que tots els pares i mares s’impliquin difícil, perquè els valors canvien molt ràpida- El meu pare, sense dir-m’ho mai, en les AMPA, que tinguin un rol més participatiu. ment. També ens trobem amb la problemàtica em va fer comprendre que s’ha de saber Si no hi ha visions esbiaixades del que pot pas- derivada de les noves tecnologies de la informa- escoltar els altres. sar a la teva escola. Encara que això és molt és ció, Internet, consoles de jocs i la televisió. És un evident a la xarxa privada, on hi ha un laissez problema que jo personalment també pateixo faire. Els pares i mares deixen fer a l’equip direc- amb el meu fill. Passen hores i hores davant l’or- Per a vostè, l’escola... tiu i al professorat i ells actuen més d’especta- dinador o la televisió i hem d’arribar a un punt De quin color és? Blava. dors. Això no és tan evident en l’escola pública. d’equilibri, a un compromís entre mares, pares, Quin dia de la setmana? Dimecres. També vull deixar clar que el nostre esperit tam- fills i filles. Però et trobes amb la pregunta: i qui- Quina estació de l’any? Estiu. poc és el de ser un contrapoder. S’ha de tenir nes alternatives li dono? Abans podies jugar al Quin menjar? L’arròs. clar que qui porta l’escola és l’equip directiu i carrer, això avui és molt més complicat. Haurem Quina flor o planta? La violeta. l’equip de mestres. Els pares i mares, però, sí de posar-hi molta imaginació. BE39 ok.1 18/5/04 17:12 Página 18 18 e RECURSOS Núm. 39 maig 2004 UN ESTIU A L’ESCOLA PROPOSTES DE L’OFERTA DE CURSOS ADREÇATS AL PROFESSORAT Aviat arriba l’estiu i algunes aules 3 ESCOLA D’ESTIU BLANQUERNA 3 ESCOLA D’ESTIU DE SECUNDÀRIA quedaran buides però d’altres De l’1 al 14 de juliol de 2004, Facultat de Pedagogia de la Universitat obriran les seves portes. Seran les al C/Císter, 34, 08022 Barcelona. de Barcelona, al campus de la Vall d’Hebron. aules que acolliran els diferents Organitzada pel vicedeganat de tercer Organitzada pel Col·legi oficial de Doctors cursos d’estiu que es fan adreçats cicle i formació de la Facultat de Psicologia, i Llicenciats en Filosofia i Lletres principalment al professorat. Aquí Ciències de l’Educació i l’Esport de la i en Ciències de Catalunya. Fundació Blanquerna. Amb el suport trobareu algunes propostes per del Departament d’Ensenyament de Oferta de 100 cursos adreçats al professorat convertir el vostre estiu en temps la Generalitat de Catalunya. de secundària. Cursos d’orientació i gestió, ètica i filosofia, llengua i literatura, ciències de reflexió i de formació. Tornen els Un espai de reflexió i d’intercanvi socials, ciències experimentals, cursos d’estiu per compartir els d’experiències, que pretén promoure matemàtiques, informàtica, música i altres. l’actualització professional del col·lectiu vostres desitjos i començar el nou docent i la innovació en les seves La quota d’inscripció es de 43 euros. curs amb les energies renovades. pràctiques educatives. Per a més informació: Adreçat a mestres i altres professionals www.cdlcat.es del món de l’ensenyament. Cursos de 15 i 30 hores, activitats de migdia 3 CURSOS D’ESTIU DE L’ESCOLA (conferències, intercanvi d’experiències...). D’EXPRESSIÓ I PSICOMOTRICITAT CARME AYMERICH Matrícula: inscripció presencial: a l’edifici del C/Císter Del 2 al 16 de juliol de 2004, al C/Cisell 15, 34, de dimecres 26 a divendres 28 de maig, 2a planta (cantonada passeig de la Zona de 10 a 20 h, i partir de dimarts 1 de juny i fins Franca) 08038 Barcelona. una setmana abans de l’inici de l’Escola Organitzats per l’Escola d’Expressió d’Estiu, de 10 a 14 h i de 16 a 20 h. i Psicomotricitat Carme Aymerich, Inscripció on-line: accedir a la pàgina l’Institut d’Educació i amb conveni http://3fpcee.blanquerna.edu a partir del amb el Departament d’Ensenyament dimecres 26 de maig. de la Generalitat de Catalunya. Adreçat a professorat de tots els nivells Preus: educatius, psicòlegs i pedagogs, reeducadors, 43 euros (inscripció) educadors socials, de temps lliure, 15 euros (material) professionals de la sanitat, de la comunicació, 17 euros (només per als cursos de Tecnologies artistes interessats en l’educació i monitors de la Informació i la Comunicació). de teatre. En cas de matricular-se a més d’un curs, es pagarà una sola matrícula i un sol suplement 90 cursos de 15 i 30 hores de durada. en concepte de material, que sempre serà el L’expressió i els seus llenguatges: corporal, més elevat, és a dir, el preu total de la dramàtica i teatre, lingüística, plàstica, inscripció serà de 58 euros o bé de 60 euros. musical, ritme i percussió africana. Dansa. Tècniques i mètodes de treball per a la Per a més informació: prevenció de la salut física i mental, shiat-su, fpceefc@blanquerna.url.es sei tai, tècnica Alexander, mètode Feldenkreis, www.blanquerna.url.es antigimàstica, diafreoteràpia, sistema de telèfon: 93 253 32 12 centres d’energia. BE39 ok.1 18/5/04 17:12 Página 19 Núm. 39 maig 2004 RECURSOS e 19 Impostació de la veu, parlar en públic. De 148,50 euros a 350 euros, segons curs eixos proposats en el Fòrum: pau, diversitat Art-teràpia i psicomotricitat en la pràctica i durada. Possibilitat de descomptes i sostenibilitat. A l’Escola d’Estiu hi trobareu educativa i reeducativa. els cursos en dues franges horàries: de 9 a 12 Altres serveis: menjador, bar i casal d’estiu per Per a més informació: i de 15.30 a 18.30 h, agrupats per les diferents a nens i nenes organitzat per l’AMPA juliols@ub.edu etapes educatives: infantil, primària i de l’escola Bàrkeno. www.ub.es/juliols secundària. També hi trobareu un ampli ven- telèfon: 93 403 58 80 tall de cursos comuns a totes les etapes i que Matriculació a partir del 25 de maig fins pretenen donar eines per la tasca de mestre, a l’inici dels cursos, a través de la web Oficina d’Atenció al Públic (situada al més enllà de l’especialització. També hi ha (www.bcn.es/educació –clicar a Escola passadís annex al vestíbul central de l’Edifici cursos adreçats al món de l’educació d’Expressió) o personalment al C/Cisell 15, Històric): Gran Via de les Corts Catalanes, de persones adultes. 2a planta. 585. 08007 Barcelona. Des de 60 euros (1 curs de 15 hores) fins Horari d’atenció al públic: de 10 a 13 h Dates de matriculació: Socis i sòcies: del 10 a 240 euros (5 cursos de 15 hores). i de 16 a 19 h, de dilluns a divendres. de maig al 12 de juny. No socis / no sòcies: del 110 euros els cursos de 30 hores. 17 de maig al 12 de juny. Estudiants: del 31 de maig al 12 de juny. Per a més informació: 3 CURS DE FORMACIÓ DEL Heu d’omplir la butlleta d’inscripció www.bcn.es/educacio PROFESSORAT D’ESPANYOL · personalment a l’avinguda de les Drassanes, (clicar Escola d’Expressió) COM A LLENGUA ESTRANGERA 3 , 2a planta. Barcelona. De dilluns escolaexpressio@mail.bcn.es a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 20 h. telèfon: 93 223 24 76 Del 5 al 15 de juliol de 2004. · Dissabte de 10 a 13 h. · per Internet a través de la pàgina web: Organitzat per l’Escola Oficial d’Idiomes http://www.rosasensat.org 3 ELS JULIOLS A LA UNIVERSITAT de Barcelona-Drassanes. Preu: 43 Euros en concepte de matrícula i 12 euros en concepte de material, total 55 euros Del 5 al 23 de juliol del 2004, a l’Edifici Aquest curs s’adreça a professors d’espanyol En cas de matricular-se a més d’un curs, es Històric i a l’Edifici Josep Carner del campus com a llengua estrangera que vulguin una pagarà una sola matrícula i un sol suplement de la plaça Universitat (Gran Via de les Corts formació específica en metodologia en concepte de material. Catalanes, 585). i didàctica i a estudiants d’últim curs de les facultats de filologia i escoles universitàries Nota: Els cursos estan pendents d’aprovació Organitza la unitat d’activitats institucionals de formació del professorat. per la Subdirecció General de Formació de la Universitat de Barcelona. Permanent i Recursos Pedagògics (SGFPRP) Durada de 36 hores. de la Generalitat de Catalunya. 51 cursos dividits en temàtiques d’art i Preu: 260 euros. humanitats, ciència i salut, dret, economia Per a més informació: i societat, formació, treball i empresa. Aquest curs està reconegut com a activitat telèfon: 93 481 73 73 Destaquen dins l’àmbit educatiu els cursos de formació permanent pel Departament cursos@rosasensat.org d’educació emocional, qualitat de l’educació d’Ensenyament de la Generalitat de www.rosasensat.org i direcció de centres, educació crítica sobre els Catalunya. Llengua estrangera. mitjans de comunicació. Per a més informació: 3 CURSOS D’ESTIU DE L’EDUCACIÓ Adreçat al públic en general. Departament de Cursos Especials FÍSICA I L’ESPORT Escola Oficial d’Idiomes Barcelona-Drassanes Els cursos d’Els Juliols tenen una durada de Av. de les Drassanes, s/n (planta baixa) Del 28 de juny al 2 de juliol a l’INEFC 20 hores, distribuïdes al llarg d’una setmana. 08001 Barcelona. de Barcelona Hi ha la possibilitat que l’alumnat faci un telèfon: 933 249 337 fax: 933 249 338 treball addicional que impliqui una dedicació cursosespecials.secretaria@eoibd.es Organitzats per l’INEFC aproximada de 10 hores. És per això que els Educació física i l’esport. Cursos de formació cursos es poden fer en la modalitat de 20 3 ESCOLA D’ESTIU ROSA SENSAT permanent, de formació bàsica, programa al hores o de 30 hores. medi natural, programa al medi aquàtic i Estiu El període d’inscripció comença el 6 de maig De l’1 al 14 de juliol de 2004, al recinte de a l’estany. i finalitza deu dies abans de l’inici del curs l’Escola Industrial, c/Urgell, 187 de Barcelona. escollit (el 25 de juny per als cursos que Inscripció del 4 de maig al 18 de juny de 2004 s’inicien la primera setmana, el 2 de juliol per Organitza l’Associació de Mestres Rosa Sensat 78 euros per un curs de la categoria A als que s’inicien la segona i el 9 de juliol per Adreçat a tots els professionals de l’educació, i 84, 24 euros per un curs de la categoria B. als que s’inicien la tercera). La inscripció amb un ampli ventall de cursos, activitats Matriculació per telèfon i la matrícula poden formalitzar-se a través i propostes, que ens han de permetre (93 425 54 45 ext. 226), correu electrònic d’Internet (www.ub.es/juliols), per telèfon reflexionar conjuntament, intercanviar (cestiu@gencat.net) o a l’INEFC de Barcelona (934 035 880, en horari de 10 a 13 h experiències, debatre les darreres innovacions (Anella olímpica de Montjuïc). i de 16 a 19 h, de dilluns a divendres) o bé en l’àmbit de la pedagogia i la didàctica personalment (Gran Via de les Corts i conèixer totes aquelles aportacions teòriques Per a més informació: Catalanes, 585, en horari de 10 a 13 h i pràctiques que ens ajudin a millorar la nostra cestiu@gencat.es i de 16 a 19 h, de dilluns a divendres). pràctica quotidiana, tenint molt present els www.inefc.es BE39 ok.1 18/5/04 17:12 Página 20 20 e CONSELLS ESCOLARS Núm. 39 maig 2004 APRENDRE A FER DE MARES I PARES EL PROGRAMA DE FORMACIÓ I SUPORT A LA TASCA EDUCATIVA DE LES FAMÍLIES L’acció formativa i socialitzadora de la família ha sofert ls pares i mares són sensibles a les necessitats educatives dels seus fills i filles, però sovint, tenen dificultats per saber com orien- importants modificacions en els darrers anys. Etar la seva formació en el marc familiar, en relació amb la transmis- La mateixa estructura de la família, el canvi dels valors sió de valors i conductes i amb l’entorn. El programa de formació adreçat als pares i mares dels centres docents dominants, el nou marc social i laboral, la influència de la ciutat és complementari a moltes de les accions formatives o esco- mediàtica i els nous sistemes d’informació, entre les de pares i mares que molts centres, associacions de mares i pares i federacions ja desenvolupen. d’altres aspectes, fan que la funció educativa de la Aquest programa, iniciat pels consells escolars municipals de districte família i dels pares i mares sigui avui més complexa. i de Barcelona amb el suport de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament i la col·laboració de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’alumnes Fruit d’aquesta reflexió s’ha iniciat un programa de de Catalunya (FAPAC), ha realitzat aquest curs quaranta-set sessions for- formació adreçat als pares i mares amb l’objectiu de matives amb una participació de 2.459 pares i mares. Els continguts d’aquestes accions formatives, fruit de la demanda dels donar suport a les famílies en la seva tasca educativa. mateixos col·lectius, fan possible descobrir quins són els àmbits temàtics més sol·licitats: l’adolescència, la salut i el consum, el suport a l’estudi i les pautes de conducta, així com l’organització i gestió de les AMPA. Una dada rellevant en l’organització d’aquestes accions formatives és la implicació dels mateixos pares i mares. Cal esmentar experiències com la coordinadora d’AMPA de Sarrià-Sant Gervasi, amb una important capa- citat d’organització i d’èxit en la participació, i el programa XJT de les AMPA de Sant Martí, amb una interessant combinació de formats — xerrades, jornades, tertúlies— en les accions formatives. En general, podem valorar positivament la forta implicació i participació en la confec- ció de la programació en tots els districtes. “JA SAPS ON SÓC?” Una de les accions formatives més innovadores ha estat el seminari “Ja saps on sóc?” per a pares i mares de joves adolescents dissenyat pel Pro- jecte d’Educació en Valors de l’Institut d’Educació. Aquest seminari impli- ca el compromís d’assistència a cinc sessions dels pares i mares i permet una participació activa i motivant. A l’inici del seminari, un grup teatral representa diferents situacions familiars en les quals la relació entre pares, mares, fills i filles es mostra de manera realista i posant en relleu les dificultats de la convivència i de la tasca educativa de les famílies, i es proposen diferents formes d’actuació. En les altres sessions del seminari es proposen i s’analitzen exercicis «Aquest programa ha realitzat aquest curs sobre situacions reals i complexes, es veuen enregistraments en vídeo de quaranta-set sessions formatives amb una diferents comportaments adolescents, es facilita informació per part d’un psicòleg i tot es combina amb una metodologia activa de grups de treball participació de 2.459 pares i mares.» que permet l’intercanvi d’opinions i d’experiències entre els participants. BE39 ok.1 18/5/04 17:12 Página 21 Núm. 39 maig 2004 CONSELLS ESCOLARS e 21 L’alt grau de satisfacció expressat pels pares i mares participants en Un dels projectes actualment en desenvolupament i aviat operatiu és les diferents edicions del seminari fa que sigui un model en la metodolo- la creació d’una pàgina web adreçada al sector de mares i pares amb un gia de les accions formatives en combinar elements formatius i informa- ampli contingut sobre la problemàtica de l’educació dels fills i filles. tius amb l’expressió reflexiva de les inquietuds i preocupacions dels Fomentar la participació de mares i pares, afavorir la comunicació mateixos pares i mares. entre les AMPA, facilitar l’intercanvi d’experiències i el diàleg sobre les preocupacions en l’educació, fer preguntes, compartir inquietuds, reco- AMB LES TIC, MÉS A PROP manar llibres i adreces d’Internet i tenir consciència de la responsabilitat Actualment, les tecnologies de la informació, especialment Internet, educativa són alguns dels objectius de la nova web www.bcn.es/cem. permeten obrir un ventall nou de comunicació entre persones Aquesta nova eina al servei del sector de pares i mares disposarà d’un interessades en un àmbit específic i una potencialitat de participació i fòrum virtual de debat de dos temes mensuals d’interès, un servei d’as- d’interrelació activa molt alta. sessorament i de consulta assistit per un equip de professionals, un espai L’aplicació d’aquestes tecnologies de la comunicació als programes de de notícies i una agenda d’activitats de temes relacionats amb la informa- suport a la informació i a la formació de mares i pares és un dels objec- ció i formació del sector de mares i pares. La web comptarà també amb un tius de la comissió de formació de mares i pares del Consell Escolar apartat d’enllaços a webs d’interès, d’informació bibliogràfica vinculada Municipal de Barcelona, acabada de crear. als temes de debat en el fòrum i de suggeriments de llibres de narrativa Aquesta comissió, formada amb una àmplia representació de les dife- infantil i juvenil. rents federacions de mares i pares, de membres dels consells escolars de centre, dels col·legis professionals i dels diferents serveis de l’Institut d’Educació, és la responsable d’impulsar i supervisar els continguts i la Secretaria del Consell Escolar Municipal de Barcelona programació de la formació de mares i pares promoguda pels Consells www.bcn.es/cem Escolars de Districte i de Barcelona. cem@mail.bcn.es Sebastià Serra BE39 ok.1 18/5/04 17:12 Página 22 22 e BARCELONA A L’ESCOLA Núm. 39 maig 2004 TERRA DE FARAONS UN ESPAI LÚDIC I FORMATIU AL MUSEU EGIPCI DE BARCELONA Des de 1994, la nostra ciutat també L’Egipte faraònic és una de les civilitza- cions que susciten major atracció, tant ofereix als amants de la cultura en el món acadèmic i científic com entre un museu dedicat exclusivament al un nombre incomptable d’aficionats i amants de l’egiptologia. Es tracta d’una inquietud creixent món dels faraons: el Museu Egipci que demostra la passió que encara aixeca el de Barcelona, que està format per llunyà país dels faraons. Entre les múltiples facetes de l’antic Egipte, sens dubte destaca el objectes pertanyents a la Col·lecció seu llegat monumental i material, un llegat d’Arqueologia Egípcia Jordi Clos. que ha contribuït a la difusió i al coneixement de l’antiga cultura egípcia i que permet una El propòsit d’aquesta entitat aproximació directa a la seva història. és atorgar al Museu, mitjançant En un espai expositiu de 900m2, ambientats de forma moderna i acollidora, s’exhibeixen la seva dinamització, un paper més de 700 objectes que permeten al visitant protagonista com a centre conèixer de prop una de les cultures més fasci- nants de la història de la humanitat. No només El gran interès que ha despertat des de sem- de difusió, estudi i investigació. s’han de destacar la bellesa artística i la quali- pre el nostre museu entre el professorat de Entrem, doncs, en terra de faraons. tat tècnica d’aquestes creacions materials, primària i secundària va afavorir la creació sinó que també, i gràcies a l’estructuració d’un programa educatiu amb un alt contingut temàtica del recorregut del museu, la mostra pedagògic basat en dos centres d’interès: l’es- està dotada d’un alt nivell didàctic i formatiu. pai museístic i els tallers. Aquests aspectes han estat considerats com a Al llarg dels anys, el programa educatiu del fonamentals per oferir al visitant una visió Museu Egipci de Barcelona ha adquirit nous exacta i completa dels trets essencials de la continguts, a més d’enriquir els ja existents. civilització faraònica. Les activitats que s’hi proposen potencien D’aquesta manera, el faraó (atributs i fun- l’observació i la participació directa de l’alum- ció), els personatges privats (títols i paper a la nat. El resultat és un viatge per l’antic Egipte societat), la vida quotidiana (artesania, altament lúdic i didàctic. cosmètica i erotisme), les creences religioses i Com a complement indispensable de la visi- les pràctiques funeràries (mite d’Osiris, momi- ta, els tallers permeten una major visió dels ficació, tombes i equipaments funeraris) i l’u- temes tractats a partir del material didàctic nivers religiós (temples de culte i divinitats dissenyat pel Servei Educatiu del museu. principals), protagonitzen els diferents àmbits “Mòmies, faraons, paraules divines” és el nom en els quals es divideix l’exposició. amb el qual s’ha batejat el nou programa edu- catiu. La innovadora proposta ofereix un ampli L’ESPAI I ELS TALLERS ventall d’activitats a partir de P3 fins al cicle Han passat deu anys des de la inauguració del d’educació postobligatòria. Museu Egipci de Barcelona. En aquest període Els nens de P3, P4 i P5 realitzen un curt reco- de temps un gran nombre d’alumnes perta- rregut per les sales del museu, on tenen l’oca- nyents a centres docents i entitats culturals de tot sió d’identificar els objectes, les formes i els Catalunya han visitat les nostres instal·lacions i colors, mitjançant l’observació i la participació han gaudit tant de la visita com de les activitats activa. A més, visiten el faraó, les mòmies complementàries que s’hi ofereixen. exposades i algunes peces relacionades amb BE39 ok.1 18/5/04 17:12 Página 23 Núm. 39 maig 2004 BARCELONA A L’ESCOLA e 23 «“Mòmies, faraons i paraules escribes, sacerdots, déus o el mateix faraó. Tots de camp de l’excavació com l’indispensable els tallers es componen de dues parts. La pri- treball de documentació i investigació poste- divines” és el nom amb el qual mera és totalment teòrica i s’hi treballen els rior. D’aquesta manera és possible gaudir de s’ha batejat el nou programa continguts escollits, complementats amb mate- l’experiència de descobrir la història i fer-ne la rial audiovisual. interpretació corresponent. educatiu del museu.» La segona part del taller és totalment pràc- Tres arqueoespais fan possible aquest contac- tica i consisteix en diverses actuacions: en el te amb el món dels arqueòlegs i les seves eines: taller sobre momificació, es procedeix a dur a la necròpolis del període predinàstic, la tomba terme el ritual de la momificació amb la del Regne Nou i la tomba de Sennedjem. el seu entorn més immediat. A continuació, reproducció d’una mòmia a mida real; en el Donades les característiques de l’activitat, l’activitat es desenvolupa dins l’aula taller. En taller d’escriptura s’utilitza el papir com a és una bona manera d’incentivar el treball en funció de l’edat treballen diferents tipus de fit- suport dels signes jeroglífics on l’alumne equip i de despertar la curiositat pel món xes i continguts formatius i divertits. crea el seu propi document d’identitat; en el antic i la investigació, a més d’inculcar el res- Pel que fa a l’alumnat de primària i secundà- de mitologia i religió, els participants trans- pecte i la sensibilització pel patrimoni cultu- ria, els continguts que es treballen han estat formen part de l’alumnat en déus i han d’i- ral de la humanitat. adequats a l’edat i les característiques dels dentificar el nom d’aquestes divinitats, i en La tasca d’excavació es complementa amb diferents cicles. Després de la visita guiada l’últim, el de faraó i societat, es procedeix a diferents tallers relacionats amb l’activitat per les sales del museu, totalment interactiva i realitzar una festa Sed, en la qual el faraó arqueològica, com ara la reconstrucció ceràmi- participativa, on s’ofereix una interessant visió renovava el seu poder còsmic. ca per tal de reconèixer les diferències, tant de de conjunt sobre el faraó, la societat, la vida Durant l’època no lectiva, el Museu Egipci de forma com de color, a més de descobrir la quotidiana, el món funerari, la mitologia, la Barcelona ofereix una alternativa educativa: importància que aquestes tenen perquè reflec- religió i l’art, es procedeix a realitzar un taller. d’una banda, tallers i cursos intensius sobre teixen etapes històriques concretes. El Museu Egipci de Barcelona ofereix quatre temes relacionats amb l’egiptologia i l’arqueo- Una altra activitat és la identificació dels sig- tallers: escriptura jeroglífica, momificació, mito- logia que permeten que infants i joves puguin nes jeroglífics. Sota el nom d’ “Una família del logia i religió, i faraó i societat. En tots ells és gaudir i familiaritzar-se amb l’antic Egipte i, Regne Nou”, infants i joves tenen l’ocasió d’a- possible participar activament en l’activitat pro- d’una altra, pràctiques arqueològiques que proximar-se als personatges que van ser ente- posada. Els participants es converteixen en veri- tenen lloc al Campus Arqueològic. rrats dins l’espai sepulcral. La seva identifica- tables protagonistes, simulant momificadors, ció es realitza mitjançant la lectura dels signes «L’Egipte faraònic suscita jeroglífics presents en els diferents objectes que els acompanyen. atracció en el món acadèmic El tercer taller s’anomena “A la descoberta i científic i en un gran nombre dels déus”, on es du a terme un treball d’ob- servació de la tomba per apropar-se a les divi- d’aficionats.» nitats egípcies i al món de les seves creences. L’estudi es completa amb la traducció d’alguns dels textos que hi apareixen. EL CAMPUS ARQUEOLÒGIC Situat a Palau-solità i Plegamans, el Campus Arqueològic ofereix un espai idoni per a la Emma González pràctica de l’arqueologia egípcia. A través de Professora i responsable del Programa l’excavació de diferents espais que recreen Educatiu Museu Egipci de Barcelona jaciments arqueològics egipcis, els partici- pants realitzen totes les tasques que es duen Per a més informació: a terme en una excavació real, tant el treball www.fundclos.com BE39 ok.1 18/5/04 17:12 Página 24 24 e PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Núm. 39 maig 2004 EL NOU IMPULS DEL PROJECTE ÈXIT EL TALLER D’ENSENYAMENTS EN CONTEXTOS NO ESCOLARS El Projecte ÈXIT, que vol afavorir l’èxit escolar esenvolupar estratègies per atendre, individualment, l’alumnat que no s’ajusta als estàndards ha estat la tendència dominant de tot l’alumnat, impulsa una nova actuació en l’àmbit D des de la implantació a l’Estat espanyol de l’ensenyament obliga- de la secundària. Es tracta del Taller d’ensenyaments tori fins als setze anys. La preocupació fonamental ha estat resoldre les diferències observades en determinats alumnes que dificulten l’acció del en contextos no escolars (TECNE), dirigit a l’alumnat professorat a l’aula. de 4t d’ESO i que s’imparteix a espais del territori La transformació de l’aula —i de l’organització escolar— no ha format part de les prioritats de les administracions educatives, que han entès la especialitzats en tecnologies de la informació diversitat com una qüestió exclusivament psicopedagògica. Aquest plan- i la comunicació o que es caracteritzen per la seva tejament ha tingut la seva màxima expressió a la secundària obligatòria. El Projecte ÈXIT vol afavorir l’èxit escolar de tot l’alumnat, sense cap capacitat innovadora. tipus de condicionament discriminatori. Per tant, no va adreçat a una tipologia determinada d’alumnat: el projecte té voluntat integradora. L’actuació 2 del Projecte ÈXIT s’adreça al conjunt de l’alumnat del 2n cicle de l’ESO (de catorze a setze anys) i aspira a introduir modificacions qualitatives en l’organització de la secundària. No vol ser una versió nova de les Unitats Externes d’Ensenyament (UEE) o de les Aules d’Ensenya- ment Compartit (AEC); és a dir, no vol ser una nova fórmula de treure de l’aula i de l’institut —encara que sigui durant unes hores— l’alumnat amb el qual no se sap ben bé què fer. El Taller d’ensenyaments en contextos no escolars (TECNE) és la prime- ra concreció que es fa de l’actuació 2 del Projecte ÈXIT. El taller s’impar- teix a espais del territori especialitzats en tecnologies de la informació i la comunicació o que es caracteritzen per la seva capacitat innovadora. Els col·laboradors, ara com ara, són: · Porta 22 (districte de Sant Martí). És un espai de noves ocupacions que depèn de Barcelona Activa, l’agència de desenvolupament local de l’Ajuntament de Barcelona. Hi participen sis instituts: Verdaguer (Ciutat Vella), Secretari Coloma (Gràcia), Dr. Puigvert (Sant Andreu), Comas i Solà (Sant Andreu), Barri Besòs (Sant Martí) i La Mallola (Esplugues). · Cibernàrium (Fòrum Nord, districte de Nou Barris). També és una iniciati- va de Barcelona Activa; acull un centre d’empreses i un espai de formació «L’actuació 2 del Projecte ÈXIT aspira que combina el món educatiu i el món professional. Hi participen tres insti- a introduir modificacions qualitatives tuts de Nou Barris: Barcelona Congrés, La Guineueta i Francesc Flos i Calcat. · La Cibernètica (Centre Garcilaso, districte de Sant Andreu). És un en l’organització de la secundària.» equipament municipal dedicat a les noves tecnologies aplicades a la BE39 ok.1 18/5/04 17:12 Página 25 Núm. 39 maig 2004 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT e 25 Javier Jiménez comunicació. Hi participen tres instituts del mateix districte: Príncep de Per aconseguir-ho, és clau el paper del cap o la cap d’estudis, que, tècni- Viana, Joan Fuster i L’Alzina. cament, ha de fer possible una organització oberta de l’activitat (per exem- · Can Xatarra (districte de Ciutat Vella). És una entitat privada sense ple, fent coincidir una franja de crèdits variables per a tots els grups de 4t ànim de lucre que combina l’orientació, la formació i la inserció laboral. d’ESO a la mateixa hora). També és clau la presentació que l’equip directiu Hi participen tres instituts: Milà i Fontanals (Ciutat Vella), Miquel Tarra- faci del taller al conjunt del claustre per aconseguir la seva implicació. dell (Ciutat Vella) i Consell de Cent (Sants-Montjuïc). · D’altres espais estan en procés d’elaboració de propostes: Casal dels UNA METODOLOGIA COMUNA Infants del Raval (districte de Ciutat Vella) i Casa del Mig (districte de El TECNE és una activitat que es desenvolupa en espais del territori amb Sants-Montjuïc). característiques diferents, però que mantenen una metodologia comuna, de tal manera que es pot dir que a partir d’aprenentatges diferents s’ob- FUNCIONAMENT tenen resultats similars. Quant a la metodologia, són comunes les carac- El Taller va adreçat a tot l’alumnat de 4t d’ESO dels instituts participants terístiques següents: (la puntualització “tot l’alumnat” és clau, donat que fa referència a un · El TECNE és una activitat acadèmica per a 4t d’ESO que es desenvolu- dels elements centrals del projecte: desenvolupar estratègies no segre- pa en un espai no escolar; per tant, està subjecta, com qualsevol altra gadores que aprofitin el valor que afegeix el grup/classe); la seva durada matèria del currículum, a una programació i a una avaluació. La inspecció és de 20/30 hores, repartides durant un trimestre —en alguns casos, educativa avala la seva condició d’activitat reglada. quadrimestre—, i la seva freqüència és setmanal. · El TECNE té caràcter transversal i afecta diverses àrees del currículum. Les sessions són impartides per tècnics especialistes que pertanyen als La seva avaluació té molt a veure amb els continguts generals de l’etapa. espais del territori i l’alumnat està acompanyat pel professorat de l’institut. · Els diferents TECNE tenen uns objectius compartits: El seguiment de l’activitat és una tasca compartida per l’institut, la inspecció – Dominar les eines bàsiques, pròpies de l’activitat. educativa i tècnics del Projecte ÈXIT de l’Institut d’Educació. Els processos – Desenvolupar un projecte per escrit. d’aprenentatge i la seva avaluació són transversals, ja que afecten els objec- – Exposar el projecte oralment, amb concisió i fluïdesa. tius generals de l’ESO i no els concrets d’algunes àrees de coneixement. – Aportar idees a classe a partir dels aprenentatges adquirits al taller. El Taller d’ensenyaments en contextos no escolars parteix d’una filoso- – Fomentar entre l’alumnat l’ús de les TIC. fia diferent de la que tenen els dispositius pensats per atendre la diversi- – Capacitar l’alumnat en les tasques de recerca i processament de la tat des d’una perspectiva individualitzada. El TECNE no és un recurs per informació. tractar casos concrets del grup, sinó per tractar el propi grup com a tal. I – Ajudar l’alumnat a autoconèixer les seves pròpies capacitats i desco- perquè això sigui possible és necessari que l’organització escolar no limi- brir-ne noves possibilitats. ti la possibilitat que l’alumnat estableixi noves relacions. – Ampliar les perspectives de l’alumnat envers diferents formes de treballar. El tutor o tutora —o el professor/a responsable del Taller— ha de tenir – Capacitar l’alumnat per construir-se un model de vida personal. les mans lliures per agrupar l’alumnat, sense les determinacions esta- blertes pel currículum estàndard: si l’espai és de les noves tecnologies Nacho García de la Barrera de la informació, per exemple, fóra bo que es poguessin ajuntar aquells Josep Ramos Garcia tres alumnes que faran el batxillerat tecnològic amb aquells quatre que Institut d’Educació col·laboren a la revista de l’institut i a la pàgina web, més aquells altres que necessiten un estímul per no acabar-se d’ensorrar. Per a més informació: www.bcn.es/educacio BE39 ok.1 18/5/04 17:12 Página 26 26 e CIUTATS EDUCADORES Núm. 39 maig 2004 EL DEBAT SOBRE LA CIUTAT EDUCADORA L’Associació Internacional de E l concepte de ciutat educadora ha pública, la societat civil o el sector privat) ni el permès sintetitzar en el territori una seu sistema de gestió, sinó que generen la Ciutats Educadores (AICE) ha volgut visió d’educació àmplia i transversal, proactivitat tenint el seu efecte i impacte en iniciar un debat ampli i obert sobre més enllà de l’escola i les edats que comprèn, una visió més àmplia que les integra. Les polí- i ha trobat la seva acceptació entre els agents tiques proactives es diferencien de les políti- les noves polítiques actives en el socials locals a la recerca de perspectiva edu- ques “declaratives” o de “bones intencions” marc de les propostes de la Carta cativa en els continguts de les respostes a per la recerca de l’eficàcia i integració. Se qüestions complexes de proximitat. La Carta situen en la necessària acció ràpida i constant de les ciutats educadores. Alfons de Ciutats Educadores aporta una nova fona- de totes les intervencions que puguin trobar Martinell, director de la Càtedra mentació política i social, ja que amplia els una major finalitat i visibilitat i s’inscriuen en valors socials tradicionals dels sistemes educa- projectes més amplis. En aquesta línia de Unesco de polítiques culturals tius i incorpora amplis sectors socials en l’as- reflexió les polítiques proactives no es basen i cooperació de la Universitat de sumpció de responsabilitats en l’educació al en jerarquia, sinó en estratègies d’addició servei de la ciutadania i la cohesió social. intencionada i socialment organitzada. Girona, aporta la seva reflexió per a Aquest fet ha obert un camp de noves interrela- En aquest camp de reflexió, les contribu- l’elaboració i disseny d’unes noves cions dels actors socials, creant perspectives cions del concepte de ciutat educadora poden innovadores en la lectura del servei públic i representar una nova instància d’acció política polítiques actives des d’una donant més prioritat a la política educativa en el de gran importància davant aquests nous esce- perspectiva educativa i tenint en conjunt d’actuacions de l’administració local. naris, ja que poden aportar una visió més trans- Però aquests processos requereixen més versal de les noves necessitats d’educació i una compte els nous escenaris que articulació amb altres disciplines o sectors manera d’aproximar-se al context social des de viuen les ciutats. (urbanisme, cultura, sanitat, medi ambient, la complexitat que demana, a crits, la resolució etc.) que reflexionen i actuen sobre les matei- dels problemes socials contemporanis de mane- xes dinàmiques locals i urbanes per aconse- ra plural i necessàriament coordinada. guir uns objectius més amplis i rendibilitzar En aquest recorregut d’idees i propostes de totes les possibilitats de la ciutat. reflexió no esgotem les innombrables possibi- Les aportacions dels diferents congressos i litats que ens donen la vida de la ciutat i el trobades sobre ciutats educadores han reflec- món de l’educació i la cultura; aquest recorre- tit un ampli ventall d’experiències que han gut intenta obrir-nos a una posició més proac- influït notablement en les polítiques educati- tiva de les nostres posicions a partir de la ves de moltes ciutats, les quals han passat de innovació i la creativitat. tenir una actitud de simple acompanyament La intenció d’aquesta proposta superarà els de les polítiques del sistema educatiu a consi- seus objectius inicials si després d’aquest dià- derar les implicacions i conseqüències educa- leg ens quedem amb alguns dubtes, crítiques, tives implícites en les diferents actuacions discrepàncies, etc., o detectem alguna nova locals (tant si aquestes són de tipus urbanístic forma d’actuar i tornem a les nostres ciutats com sanitari, de serveis, culturals o altres) i, amb l’ànim de millorar la nostra acció quoti- per tant, en l’elaboració de polítiques proacti- diana. D’aquesta manera entrarem en el pro- ves per als seus ciutadans i ciutadanes des de cés dinàmic de canvi a partir de l’acció – refle- posicions d’autonomia i subsidiarietat. xió com a forma de desenvolupament de les Com a polítiques proactives entenem la nostres polítiques educatives locals. posada en marxa permanent d’accions des de diferents instàncies a partir de la integració o Alfons Martinell Sempere «Les contribucions del aportació de diversos agents o protagonistes Professor i director de la Càtedra Unesco que s’incorporen a un marc d’acció política de polítiques culturals i cooperació de la concepte de ciutat educadora prèviament establert, que en aquest cas és el Universitat de Girona poden representar una nova projecte de ciutat educadora. Cadascuna d’a- questes polítiques no perd la seva personali- dir.cunesco@udg.es instància d’acció política.» tat pròpia (procedeixen de l’administració www.udg.es/unesco BE39 ok.1 18/5/04 17:12 Página 27 Núm. 39 maig 2004 CIUTATS EDUCADORES e 27 PROPOSTES PER AL DEBAT Marcs organitzatiu i funcional per a una implantació Funcions dels agents socials de polítiques integrals de desenvolupament humà a – Identificar els agents o actors socials que poden Processos d’implantació de les polítiques locals partir de les aportacions de la ciutat educadora intervenir en el desenvolupament de projectes i polí- – Estudi, investigació i diagnosi dels problemes – Incorporar la metodologia de gestió per projectes tiques actives i, principalment, els nous agents socials i educatius sobre els quals vol actuar una com a base d’una nova mentalitat en la direcció socials de les nostres ciutats. política a partir de la incorporació de visions interdis- que fomenta el principi d’autonomia i responsabili- – Disposar de recursos pràctics i normatives que ciplinàries i participades. tat individual. ajudin a la consolidació d’estructures de la societat – Foment de la creativitat i recerca de solucions i – Decidir formes de direcció executiva del projecte civil i a l’existència d’un tercer sector capaç de parti- propostes viables que comportin una coherència general de ciutat educadora basades en la coordina- cipar activament en les polítiques locals. entre finalitat i mitjans. ció de diferents accions i programes procedents d’un – Regular les relacions i interlocucions entre el – Capacitat de crear estats d’opinió favorables a ampli nombre de serveis a partir de l’autonomia. poder local i els agents socials sota el principi de aquests principis a partir dels debats i participació – Aconseguir un alt nivell d’interacció entre dife- diferenciació de legitimacions i funcions així com d’amplis sectors de la població. rents unitats o departaments de l’administració amb formes de cooperació i cogestió. – Capacitat d’incrementar la influència i persua- municipal per mitjà d’acords i negociacions sobre el – Estudiar noves formes de participació de la ciuta- sió en els grups amb poder decisori a partir de dife- principi d’aportació i cogestió, tant internament com dania en els assumptes locals a partir de fòrums par- rents dinàmiques. externament a la municipalitat. ticipatius com a eina de sensibilització i compromís. – Competència en el disseny i elaboració de plans i – Desenvolupar sistemes de direcció compartits – Integrar l’acció de diferents institucions i organit- programes que concretin les polítiques actives amb basats en el foment de la transversalitat dels projectes zacions civils als objectius generals de la ciutat edu- nivells alts de viabilitat i factibilitat a partir dels i una coordinació de les seves estructures, superant el cadora a partir d’accions de sensibilització, informa- recursos existents. principi de jerarquia en pro de l’eficàcia dels resultats. ció, delegació, etc. – Capacitat de gestió i administració de les políti- – Establir sistemes d’optimització dels recursos – Tenir respecte envers la independència i autono- ques a partir de disposar d’estructures organitzatives que garanteixin la màxima eficàcia dels mitjans dis- mia dels agents socials com un valor de la diversitat adequades, capital humà i recursos materials i tèc- ponibles en cada realitat o context. evitant manipular políticament la seva participació a nics, amb sistemes de treball més transversal que – Disposar d’un sistema de comunicació interna que la vida ciutadana. superin el departamentalisme endèmic de les nos- permeti a cada una de les parts disposar de la informa- tres estructures. ció de conjunt del projecte de ciutat educadora. Investigació aplicada, seguiment i avaluació dels – Capacitat de seguiment, control i avaluació de – Mantenir un servei d’informació permanent diri- processos com a font de coneixement l’execució amb la corresponent adaptabilitat al ritme git a la població en general que eviti el fraccionament – La creació de sistemes d’informació a la població i funcionament del seu propi context. i la manca de visibilitat global de l’acció local. que els permeti conèixer l’oferta global de la ciutat educadora sense dificultats. – Disposar de mecanismes de monitorització de l’estat d’implantació de les polítiques de ciutat edu- cadora i el seu impacte real. – La constitució d’equips pluridisciplinaris per a l’estudi de la realitat ciutadana i l’elaboració de pro- postes permanents per a la seva actualització. – La identificació i l’estudi de les potencialitats de desenvolupament de polítiques de ciutat educadora a partir d’una realitat concreta. – La introducció de la “cultura” de la inversió en innovació i creativitat com a flux de renovació perma- nent de les nostres accions. – L’establiment de sistemes de recopilació d’infor- mació a partir d’estructures de participació d’organit- zacions civils o de grups determinats. – L’elaboració d’indicadors a nivell general del grau d’implantació dels principis de la ciutat educadora. – L’estudi de sistemes d’ “auditoria” dels projectes de ciutat educadora que permetin reorientar els pro- jectes generals. – El manteniment del banc de bones pràctiques com a eina d’intercanvi, innovació i coneixement mutu del desenvolupament de la diversitat a la ciutat educadora. «Les polítiques proactives es diferencien de les “declaratives” per la recerca de l’eficàcia i integració.» Javier Jiménez BE39 ok.1 18/5/04 17:12 Página 28 28 e CIUTAT Núm. 39 maig 2004 BENVINGUTS AL SALÓ DEL CÒMIC PASSEU, PASSEU A LA GRAN FESTA DE LES VINYETES Patufet, Mortadelo i Filemón, UNA CASA MÉS GRAN any, a més, podran realitzar tallers de mode- El Saló Internacional del Còmic de Barcelona lisme fantàstic i demostracions de color digi- Benet Tallaferro, el TBO, Tintín, celebra aquest any la 22 edició i ho fa com un tal i animació en 2D. Cada taller està dirigit el manga, Shin Chan. Herois del dels principals salons del còmic no solament per un monitor o monitora i compta amb uns d’Europa sinó de tot el món. Organitzat per la horaris fixos. passat i del present. A tots els FICOMIC (Federació d’institucions professio- podeu trobar a la gran festa de nals del còmic), s’ha convertit, doncs, en un COMICOTECA punt de referència per tots els amants i profes- A la Comicoteca es poden realitzar diferents les vinyetes que des de fa 22 anys sionals del sector. Després de l’èxit de les últi- activitats lúdiques dirigides a noies i nois d’e- se celebra a Barcelona. El Saló mes edicions, l’espai que acollirà el saló s’ha dats entre els 3 i 11 anys. L’objectiu d’aquest ampliat i arribarà als 8.200m2. Un any més se espai és donar a conèixer el còmic d’una forma Internacional del Còmic torna a celebra a l’Estació de França de Barcelona per participativa i introduir l’aprenentatge al vol- obrir les seves portes, del 6 al 9 on van passar més de 90.000 persones en l’úl- tant del món del còmic amb jocs, lectures, tima edició. dibuixos i disfresses. La Comicoteca té cinc del maig, per comentar, analitzar espais diferents: i disfrutar d’aquest art popular. PREUS REDUITS PER A JOVES – Comicdisfressa: Els nens i nenes es poden I GRUPS ESCOLARS convertir en el seu heroi o heroïna creant amb Hi sou tots i totes benvinguts. El Saló se celebra del 6 al 9 de maig i el preu és paper les seves pròpies disfresses amb l’ajuda de 5 euros per l’entrada diària. Els que tinguin de monitors que sempre estan disposats a el Carnet Jove tenen un descompte, del qual maquillar-los per completar la disfressa. també en gaudeixen els grups escolars. L’en- – Comicdibuix: Una oportunitat perquè els trada per als més joves costa 3 euros i podran nois i noies creïn el seu propi còmic i facin canviar-la per un còmic. Els grups escolars han volar la seva imaginació. També poden utilitzar de presentar una carta del seu centre on es plantilles per pintar i dibuixar personatges ja faci constar el nombre d’alumnes i professors existents o posar text a diferents vinyetes. que hi assistiran. – Comiclectura: Un espai dedicat a fomentar la lectura de còmics i on nenes i nens tenen ELS ESPAIS l’oportunitat de llegir les aventures dels seus Hi ha una àrea comercial amb més de 100 personatges preferits i de coneixer-ne d’altres. empreses expositores entre editorials, llibre- – Comicjoc: En aquest espai, trobaran jocs ries, tendes especialitzades, escoles de còmic, de taula relacionats amb el còmic i els seus fanzines, i altres empreses relacionades amb personatges: trencaclosques, jocs de memò- el sector. El públic pot a més contactar amb els ria, dòmino, parxís, etc. seus autors i autores preferides. És en aquesta – Comictaller: Els nois i noies poden jugar zona on els nois i noies poden gaudir del taller amb la seva creativitat i imaginació. Els tallers del còmic i de la comicoteca. que es proposen són: “titelles de pal”, collage, plastilina i punts de llibre, tots ells relacionats EL TALLER DEL CÒMIC amb el món del còmic. És un espai on tot el públic i especialment petits i joves poden realitzar breus cursets de còmic i dibuix i aprofundir en la creació de per- Federació d’institucions sonatges, guió, tractament del color i fins i tot professionals del còmic participar en un concurs de creació. Aquest www.ficomic.com BE39 ok.1 18/5/04 17:12 Página 29 Núm. 39 maig 2004 CIUTAT e 29 Enllaços al món del còmic LES ESCOLES DEL CÒMIC El fet de parlar sobre el còmic, conèixer-ne www.3xl-net/comics Fa deu anys, la idea de pensar a dedicar-se a el seu llenguatge tècnic, els recursos narra- www.cavallfort.net l’ensenyament del còmic amb objectius pro- tius, les tècniques d’acabat, és quelcom que, www.guiadelcomic.net fessionals era una cosa de ciència ficció. I és en un principi, tots i totes ho tenim a l’abast i www.tebeosfera.com que el nostre país admira els artistes malgrat que normalment és el motiu central de cente- www.autoresdelcomic.com que la gran majoria cregui que es tracta més nars de tallers que difonen la seva tasca, www.comicfilm.dreamers.com d’una habilitat que no pas d’una professió. anualment, per tota la geografia catalana. www.dibujantescontralaguerra.org Cap als anys vuitanta, a l’Escola Joso ens Però no podem responsabilitzar els tallers de vàrem proposar demostrar a l’opinió pública la formació de futurs professionals. que el còmic podia arribar a convertir-se en Tot i que podríem qualificar la divulgació una feina mitjançant un procés d’estudi i com la fase inicial en el procés d’aprenentat- d’aprenentatge. No era pas una tasca fàcil, ge, és la continuïtat de l’alumnat el que entre d’altres coses perquè la professió marca la diferència entre qui serà un bon lec- “d’artista” arrossega cert descrèdit motivat tor o un bon artista. És en aquest instant per tòpics adquirits atesa la seva idiosincrà- quan entra en funcionament el centre docent sia. Un llast, del qual, per bé o per mal, especialitzat: teoria, pràctica, experimenta- encara és difícil desfer-se. ció, supervisió, domini del coneixement El temps i l’evolució del mercat, però, juga- adquirit i sobretot un creixement compartit. ven a favor nostre. L’expansió dels mitjans de Perquè una de les peculiaritats d’aquest comunicació i la gradual incorporació del tipus d’ensenyança és la funció important còmic en aquest tipus de mitjans, va originar que agafa el grup. L’alumnat creix i aprèn un canvi d’orientació del mercat. tant per les indicacions i el seguiment del Encara que la indústria nacional vivia una professorat, com per l’intercanvi d’experièn- crisi galopant, continuava entestada a esfon- cies amb el seus companys i companyes. sar la credibilitat del còmic, (credibilitat que Sembla senzill i no ho és. Durant anys he semblava haver aconseguit a la resta del món: vist frustrar-se més d’un artista genial, dotat Amèrica, Japó, i sobretot França). El còmic d’una capacitat fora del comú, per no haver començava assumir un paper influent en altres sabut adaptar-se a les exigències del medi, i sectors: cinema, publicitat, televisió, disseny... al contrari he assistit al triomf de la persona Tots buscaven en el còmic un vincle estètic lli- que va aparèixer amb l’etiqueta de medio- gat a les generacions més joves. cre. El secret: impuls vocacional, talent i una És en aquest moment, quan diversos sec- descomunal obstinació per aconseguir les tors reclamen la presència de professio- metes proposades. nals, són les lleis de l’empresa les que mar- El fet d’arribar a ser un bon professional del quen noves pautes de treball, és quan còmic a través d’una escola, és més que possi- l’aprenentatge escolar, en detriment de ble, però que ningú no s’enganyi, no és un l’autodidacta, té més rellevància. Ja no es objectiu que estigui a l’abast de tothom. «Una oportunitat perquè tracta de formar artistes, sinó de formar artistes professionals, aspecte radicalment els i les més joves creïn diferent. Traduït seria alguna cosa així com Josep Maria Polls el seu propi còmic i facin artistes gràfics capaços de donar una res- Cap d’estudis de l’Escola Joso posta a les exigències del mercat, qualitat i www.escolajoso.com volar la imaginació.» temps de resposta. jm@escolajoso.com BE39 ok.1 18/5/04 17:12 Página 30 30 e UNA MICA DE TOT Núm. 39 maig 2004 Hem llegit Manifest per l’educació en comunicació educatius en comunicació; i tots els centres educatius, com una forma de desmitificar els mitjans i promoure la producció escolar. Amb el propòsit de sumar esforços per democratitzar l’accés a la 5. Elaborar, per part de professionals del món educatiu i de la informació, per donar eines d’anàlisi davant la informació i així evi- comunicació, material didàctic per a l’Educació en Comunica- tar l’analfabetisme mediàtic i l’atonia cultural, volem fer una crida ció; actualitzat i que vagi més enllà de la pura descripció del per tal de construir una societat de la informació on les tecnolo- funcionament dels mitjans, és a dir, que desenvolupi també gies comunicatives siguin una eina de transformació i on els con- l’anàlisi crítica dels continguts. tinguts es basin en la participació, en la democràcia i en l’ètica. 6. Incorporar professionals de la comunicació al projecte social Per a tot això, plantegem la necessitat de seguir les següents i cultural de l’Educació en Comunicació, a través de la seva partici- línies d’actuació: pació activa en projectes i programes d’alfabetització comunicati- 1. Les innombrables experiències sobre educació en comuni- va realitzats des dels mitjans i destinats a tota la ciutadania. cació que s’han desenvolupat en els darrers anys, poden mar- 7. Treballar per una més gran utilització i aprofitament dels car un veritable projecte educatiu d’innovació que sigui capaç diversos recursos infrastructurals de comunicació ja existents de potenciar la motivació, la participació i el sentit crític de l’a- a les diverses ciutats i poblacions de Catalunya. Es tracta d’im- lumnat, que contribueixi a la necessitat social de formar els plicar els diferents agents socials i culturals i coordinar-los per nois i noies en els nous llenguatges de la comunicació, i que tal d’arribar a optimitzar al màxim tots els recursos. aconsegueixi dotar aquest alumnat d’uns criteris ètics davant 8. Acompanyar la figura del docent amb suports professio- els mitjans de comunicació. Demanem que les habilitats comu- nals complementaris per al ple desplegament de l’Educació en nicatives siguin contemplades com un coneixement específic Comunicació, inspirats en la figura de l’educomunicador/a. especial en els currículums escolars obligatoris. Des dels àmbits de l’ensenyament i de la comunicació caldrà 2. Exigir una dotació tecnològica audiovisual en tots els cen- indagar quines tipologies de perfils professionals seran tres docents, sobretot en el camp de la producció dels mitjans. La necessàries en tot el procés, i caldrà garantir espais de forma- producció com a eina educativa contribueix a desenvolupar la ció adients per a cadascuna d’aquestes persones. imaginació i el llenguatge, facilita la comprensió i potencia les 9. Plantejar nous models comunicatius on l’autoexpressió indivi- habilitats expressives, visuals i espacials de l’alumnat. dual i col·lectiva, la participació social i el compromís amb el desen- 3. Impulsar programes de formació del professorat i d’as- volupament comunitari i de l’entorn constitueixin els eixos centrals. sessorament als centres docents en el camp de l’educació en 10. Crear consells educatius en els mitjans de comunicació que comunicació; perquè s’abordi des d’aspectes bàsics com ara la representin un marc per a la cooperació entre les institucions medià- formació tècnicoexpressiva; però encara més important, des de tiques, educatives i familiars, on es vetlli pels drets de la infància i la formació didàctica i crítica, per tal de donar elements i crite- la joventut, on s’estimulin programes sistemàtics d’educació en ris a l’alumnat perquè pugui conèixer com la comunicació comunicació des dels mitjans, i on es potenciï la participació per mediàtica incideix en la seva visió de la vida, en els seus valors, debatre, opinar i cooperar en els problemes de la comunicació. en les seves actituds socials. 4. Impulsar des de les administracions educatives convenis Extracte del Manifest per l’educació en comunicació, elaborat de col·laboració entre mitjans de comunicació, tant de l’àmbit per l’Assemblea de la Taula per l’educació en comunicació local com nacional, entitats i associacions que ofereixin recursos (podeu llegir tot el manifest a www.aulamedia.org/manifest/ ) Lectura Va de web Ferran Salmurri www.paueducation.com/adolescencia Libertad emocional Un fòrum de debat sobre les relacions a l’adolescència Paidos, Barcelona, 2004 Les profundes i ràpides transformacions de la nostra societat toquen de ple el procés de socialització de l’adolescent. Les Malgrat que l’evolució dels éssers humans vinculacions i lligams que estableix l’adolescent d’avui dia ha sigut molt ràpida, des d’una perspecti- amb les persones referencials i que, consegüentment, tindran va emocional no ens hem allunyat gaire de una influència en el seu desenvolupament personal, adquirei- la prehistòria. El progrés i el creixement xen una dimensió d’urgència social. han estat lents i plens d’entrebancs. Sens Amb aquesta intenció va aparèixer la tesi “La relació del ado- dubte, un dels principals ha estat l’esclavitud als nostres senti- lescent amb les persones significatives” elaborada per la pro- ments i emocions. L’odi, l’enveja i, principalment la por, han fessora Montserrat Castellana de la Universitat Ramon Llull, guiat el nostre comportament, molt més que la racionalitat. que va ser l’origen de la creació d’un fòrum on-line. Ens podem alliberar de les presons en què a vegades es con- El fòrum és obert a tota la comunitat educativa i s’hi poden verteixen els nostres sentiments i emocions? expressar opinions, fer consultes o simplement donar a conèi- Ferran Salmurri, psicòleg amb una llarga experiència i autor xer els dubtes que es pateixen en un període tan especial com del programa d’educació emocional per la prevenció i millora l’adolescència. La intenció d’aquest de la salut psicològica, vol posar sobre la taula en aquest llibre fòrum de debat es convertir-se en una les estratègies necessàries per aconseguir millorar la nostra lli- xarxa europea d’intercanvi d’expe- bertat emocional. Salmurri va escriure un article sobre aquesta riències. També s’hi pot consultar la temàtica en el número 35 de la revista (podeu consultar a tesis de Montserrat Castellano i altres www.bcn.es/educacio). materials de suport. una mica de tot BE39 ok.1 18/5/04 17:12 Página 31 Núm. 39 maig 2004 UNA MICA DE TOT e 31 Convocatòries Les i els que hem escrit en aquest número Una aposta per l’educació en comunicació Alfons Martinell, professor i director de la Càtedra La Xarxa d’educadors i comunicadors convoca una taula rodo- Unesco de polítiques culturals i cooperació na per trobar respostes a la pregunta de com podem fer una de la Universitat de Girona aposta per l’educació en comunicació?. La taula rodona anirà Aroa, David i Marta, alumnes de l'IES M Joan Manuel Zafra acompanyada de material audiovisual. 20 de maig, 20 hores, Berta, Clara, Elena, Eli, Enric, Oriol i Oriol, alumnes Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona, c. Ausiàs Marc, 60, de l'IES Costa i Llobera 08010 Barcelona. Emma González, professora i responsable del programa Per a més informació: www.casalbcn.info educatiu del Museu Egipci de Barcelona Equip del PMO de l'Escola Pia Sant Antoni Tertúlies Cafè Lluna Verda Federació d'institucions professionals del còmic El Projecte d’Educació en Valors de l’Institut d’Educació de Bar- Ferran, Lluís i María José, professors celona us convida a la propera tertúlia cafè Lluna verda Tenim de l'IES M Joan Manuel Zafra confiança en les nostres filles i fills...i en nosaltres? Volem Francisco i Jaume, professors de l'IES Costa i Llobera fer d’aquesta tertúlia un espai de reflexió donant veu a tots Gertrud Pfister, professora de la facultat d'Exercici els protagonistes de les famílies i als professionals de l’edu- i Ciències Socials de l'Esport de la Universitat de Copenhaguen cació. 26 de maig, 18 hores, Centre Cívic Les Cotxeres de Josep Maria Polls, cap d'estudis de l'Escola Joso Sants, c. Sants, 79-83, Barcelona. Es prega confirmació al Josep Ramos, Institut d'Educació tel. 93 4023663 o genericvalors@mail.bcn.es Josep Serra, president de la FaPaC a Barcelona ciutat Per a més informació: www.bcn.es/educacio Miquel Sánchez, metge, servei d'urgències de l'Hospital Clínic de Barcelona Jornades del Fòrum Europeu d’Administradors de l’Educació a Nacho García de la Barrera, Institut d'Educació Catalunya Núria Díaz, pedagoga Sota el títol de “Equitat: com organitzem i gestionem l’educa- Òscar Miró, metge, servei d'urgències de l'Hospital ció per afavorir-la?” el Fòrum Europeu d’Administradors de l’E- Clínic de Barcelona ducació de Catalunya organitza les XV jornades estatals. 3, 4 i 5 Pilar Figueres, presidenta de l'ABEAM de juny de 2004, Campus Mundet, passeig de la Vall d’Hebron Secretaria del Consell Escolar Municipal de Barcelona 171, 08035 Barcelona. Victòria, mare d'alumne de l'IES M Joan Manuel Zafra Per a més informació: : http://feaec.pangea.org Xavier Jiménez-Fàbrega, metge, 061-Urgències Mèdiques Nom i cognoms: Adreça particular: CP: Localitat: Província: Telèfon: Correu electrònic: Professió: Lloc de treball (optatiu): Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pça. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es La base de dades del Mailing d’educació s’inscriu en l’Agència de Protecció de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses de l’Institut d’Educació, i estan a la seva disposició per a consulta, modificació o cancel·lació (Llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal). Autoritza també la cessió o comunicació d’aquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives públiques i privades que les sol·licitin sí no Data i signatura: Vull rebre Barcelona Educació a casa La tira còmica Butlleta de subscripció gratuïta Per Alia Mc Carry / Escola Massana de tot una mica BE39 ok.1 18/5/04 17:12 Página 32 Matriculació, a partir del 25 de maig C/Cisell 15, 2n · Tel. 93 223 24 76 / 93 402 31 32 · Fax 93 223 26 38 · www. bcn.es/educacio · escolaexpressio@mail.bcn.es En conveni amb: Amb la col·laboració: