N´m.41 setembre- octubre 2004 1,50 BE41 web 29/9/04 10:37 Página 1 2 41Núm. setembre-octubre2004 N´m.41 setembre- octubre 2004 1,50 BARCELONA EDUCACIÓ Tercera poca Consell editorial Marina Subirats Cinquena tinenta dÕalcalde i regidora dÕEducaci— Manel Blasco Gerent de lÕInstitut dÕEducaci— Teresa Eul“lia Calzada Directora de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Daniel Resines Director de Formaci— Professional i Transici— al M—n del Treball Ignasi Garc’a de la Barrera Director adjunt de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Toni Martorell Director de Serveis Educatius Teresa Salvad» Directora de Recursos i Serveis Generals Casimir Maci“ Director de Centres Educatius Municipals Carme Turr» Secret“ria del Consell Escolar Municipal Pilar Figueras Secret“ria de lÕAssociaci— Internacional de Ciutats Educadores Direcci— Eva Mart’nez-Pic» Consell de Redacci— L’dia Marsol Departament dÕOrganitzaci— i Sistemes dÕInformaci— Jordi Arnal Oficina del Projecte Educatiu de Ciutat Isabel Boix Direcci— de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Ignasi Garc’a de la Barrera Direcci— de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Daniel Resines Direcci— de Formaci— Professional i Transici— al M—n del Treball Emili P–rez Direcci— de Centres Educatius Municipals Dolors Cabrera Direcci— de Centres Educatius Municipals Marta Carranza Direcci— de Serveis Educatius Dolors Casanovas Projecte dÕInnovaci— i Qualitat de la Pr“ctica Educativa Pia Vilarrubias Projecte dÕEducaci— en Valors Mariona Ribalta Programa de Recuperaci— de la Mem˜ria Hist˜rica Alicia San Miguel Secretaria de lÕAssociaci— Internacional Ciutats Educadores Josep Rovira Consell Escolar Municipal Coordinaci—: Jaume Capsada Redacci—: Oriol Guiu Disseny gr“fic original: Villuendas+G»mez disseny Disseny gr“fic: Gramagraf, SCCL Secretaria i administraci—: Programa de Publicacions de lÕInstitut dÕEducaci— de lÕAjuntament de Barcelona. Plaa dÕEspanya, 5, 08014 Barcelona tel.: 934023534; fax: 934023601 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es Ilálustracions: Nina Pan–s, Ona Caussa, Clara Guardiola (Escola Massana) Fotografia portada: Patr’cia Esteve Impressi—: Gramagraf, SCCL ISSN: 1135-2655 Dip…sit legal: B-10674-97 © Institut dÕEducaci» de lÕAjuntament de Barcelona e 26 CIUTATS EDUCADORES Cursos de ciutadania Els programes dÕintegraci» dels nouvinguts a lÕHaia 28 CIUTAT LÍesperit de Francesca Bonnemaison Un centre de referncia per promoure els drets de les dones 30 UNA MICA DE TOT Hem llegit... Lectura Va de Web Convocat˜ries Tira c˜mica 4 NOTÍCIES X Audincia P´blica als nois i noies de la ciutat El premi Leonor Serrano glossa Laura Massip Gais i lesbianes en lÍeducaci— 114 centres educatius a lÍagenda 21 escolar Kosmopolis, literatura universal a Barcelona Homenatge a la professora Pilar Benejam M´sica per a nadons 75 anys de lÍEscola Massana CongrŽs internacional per a lÍefic“cia i millora de lÍescola Eines per a un consum responsable 6 SOM XARXA Un mar de diversitat LÕescola mediterr“nia aposta per lÕacollida i la integraci» 8 APUNTS Reparacions i construccions El manteniment de lÕescola i la recuperaci» de jocs al CEIP Barrufet 10OPINEM Jo vull ser artista La situaci» dels ensenyaments art’stics, a debat 12A FONS Escola laica, escola per a tothom Carme Tolosana Cid—n 15ASSOCIACIONS El casal de lÍestudiant Un espai dÕinformaci» i suport per als joves estudiants 16 CONSORCI D’EDUCACIÓ El Consorci dÍEducaci— es posa en marxa El desplegament institucional acabar“ el setembre del 2006 20PERSONATGES Ferran Catal“ ÒLÕescola era lÕ´nica sortida de la marginaci»Ó 22RECURSOS La primera vegada El centre jove dÕanticoncepci» i sexualitat ofereix atenci» i prevenci» 24 BCN A L’ESCOLA Gaudim de la Sagrada Fam’lia Les interioritats del temple i del seu creador a lÕabast de les escoles www.bcn.es/educacio BE41 web 29/9/04 10:37 Página 2 e 341Núm. setembre-octubre2004 ELS REPTES PER AL NOU CURS SÕ acaba lÕestiu. Queden enrere els ´ltims dies lluminosos dÕaire calent i rialles. Tamb– han passat ja de llarg les tardes tranquiláles, les hores mortes en qu el temps queda susps en la llum tan dola i el cant de les llagostes. Ja ens hem mullat sota les primeres tem- pestes de final dÕestiu i, de nou, els dies tornen a tenir data i les estones s»n minuts fugaos que es consumeixen. Hem tornat a les escoles, primer buides de gent i plenes de records i ara ja plenes de vida i en espera de noves hist…ries. Comena el curs als centres educatius, als carrers, a les cases i als des- patxos. I, dÕuna manera o altra, tota la ciutat es torna a engegar amb la ilálusi» dels projectes que es reprenen. Barcelona Educaci» tamb– torna per seguir mostrant les idees i els projectes de la comunitat educativa i de la ciutat. Amb lÕinici de curs hem incorporat una nova secci», Consorci dÕEducaci—, que en aquest primer lliurament ens porta una mirada a les bases dÕaquest ens consorciat que comena amb fora el seu desplegament. Al llarg dels propers n´meros podrem seguir aquest proc–s i anirem coneixent com es configura el futur de lÕeducaci» a Barcelona. LÕinici de curs –s tamb– un bon moment per refrescar els bons h“bits i els millors comporta- ments. Amb la revista trobareu un cartell del Pla per a la Promoci» del Civisme que us pot servir per treballar a lÕaula o per fer mem…ria cada cop que passeu davant del tauler dÕanuncis. Forma part dÕun pla que est“ en marxa des de comenament dÕany i que ha incidit en el p´blic general i en les fam’lies, arribant en diversos formats a cada casa, i que ara entra tamb– a lÕescola. ƒs una crida a la responsabilitat i el respecte vers lÕentorn i vers les persones que ens envolten; –s un dels elements que ens poden ajudar a millorar la convivncia a la ciutat. Aix’ doncs, tornem amb novetats i amb molta energia. El nou curs, que de seguida entrar“ a la tardor, amb dies cada cop m–s curts i freds, ens portar“ un cop m–s, a finals dÕoctubre, les Jorna- des Tcniques del PEC, que sota el lema ÒLa•citat, educaci» i ciutadaniaÓ enguany aborden un dels temes m–s complexos del nostre temps. Us animem a participar-hi per fer conjuntament aquesta reflexi» que, de ben segur, ser“ molt rica i ens donar“ claus interessants que podrem aprofitar en el dia a dia. Bon curs! Eva Mart’nez-Pic— Hem de crear noves alfabetitzacions que no es limitin a ensenyar a llegir i escriure, sin» que permetin integrar els sabers, els valors i les capacitats necess“ries per aprendre a viure junts en lÕera de la globalitzaci». Koichiro Matsuura Director general de la UNESCO E d it o ri al BE41 web 29/9/04 10:37 Página 3 e4 41NOTICÍES Núm. setembre-octubre2004 notícies EL PREMI LEONOR SERRANO GLOSSA LAURA MASSIP ÒLaura Massip, la passi» per lÕensenyament i el llenguatgeÓ, –s el t’tol del treball guanyador de la tercera edici» del premi Leonor Serrano i Pablo. LÕautora –s Rosa M. Forner i Quixal. El premi, que convoca cada any lÕInstitut dÕEducaci», t– lÕobjectiu de fer emergir la tasca exemplar que professionals de la pedagogia han dut a terme durant el proppas- sat segle per a lÕescola de Barcelona. X AUDIÈNCIA PÚBLICA ALS NOIS I NOIES DE LA CIUTAT ÒSalut Barcelona!, propostes per una millor qualitat de vidaÓ –s el t’tol de lÕAudincia P´blica del curs 2004-2005, que es planteja debatre i recollir opinions i propostes dels nois i noies sobre temes relacionats amb la salut, entesa en la seva dimensi» m–s oberta. La salut no –s nom–s absncia de malaltia. Es tracta de tenir la cultura i la tranquilálitat suficients per crear una forma de vida pr…pia i feli, sense oblidar els qui ens envolten. Per a m–s informaci»: www.bcn.es/educacio HOMENATGE A LA PROFESSORA PILAR BENEJAM El III Simp…sium sobre lÕensenyament de les cincies socials, que es va celebrar els dies 30 de setembre i 1 i 2 dÕoctubre de 2004, va retre un homenatge a la professora Pilar Benejam, referent b“sic de la did“ctica de les cincies socials i de la formaci» del professorat al nostre pa’s, amb motiu de la seva jubilaci». Per a m–s informaci»: http://dewey.uab.es/didllengua-socials/simposiumccss GAIS I LESBIANES EN L’EDUCACIÓ El passat mes de juny, lÕescoltisme i lÕesplai del Moviment Laic i Pro- gressista, Acci» Escolta de Catalunya i Esplais Catalans ÐESPLACÐ van signar convenis amb INCLOU, una associaci» que promou la diversitat afectiva i sexual en lÕ“mbit educatiu, amb lÕobjectiu de treballar conjun- tament a favor de lÕeducaci» integradora de totes les sexualitats promo- vent la seva visibilitat. Per a m–s informaci»: www.inclou.org 114 CENTRES EDUCATIUS A L’AGENDA 21 ESCOLAR Uns 600 nois i noies de 114 centres educatius de Barcelona van presen- tar, al final del curs passat, les mem…ries que van elaborar sota el pro- grama de lÕAgenda 21 escolar. Els projectes, que reben el suport econ…- mic de lÕAjuntament, es van centrar principalment en la recollida selectiva de deixalles, la creaci» dÕhorts urbans i lÕestalvi energtic. La signatura del comprom’s per a aquest curs tindr“ lloc el proper 6 dÕoc- tubre. Per a m–s informaci»: www.bcn.es/agenda21 BE41 web 29/9/04 10:37 Página 4 e 541 NOTÍCIESNúm. setembre-octubre2004 75 ANYS DE L'ESCOLA MASSANA LÕEscola Massana arriba als 75 anys i el proper 19 dÕoctubre tindr“ lloc al centre lÕacte acadmic de celebraci» de lÕaniversari. A m–s, des del 8 d’octubre fins el 7 de novembre es pot veure a la Sala La Capella (c/Hospital, 56) lÕexposici» Plat’. Escola Massana 75 anys. Per a m–s informaci»: www.escolamassana.es MÚSICA PER A NADONS La inscripci» per als cursos de tardor dÕestimulaci» afectiva dels nadons a trav–s de la veu i el contacte amb els pares i mares ja –s oberta. ÒBall- manetesÓ, per als nadons de 2 a 10 mesos, i ÒArri, arri, tatanetÓ, per als nens i nenes dÕ11 a 18 mesos, tindran lloc en les tres escoles de m´sica municipals (Can Ponsic, Casa dels Nens i Sant Andreu). Per a m–s informaci»: www.bcn.es/educacio EINES PER A UN CONSUM RESPONSABLE Amb lÕobjectiu de fomentar canvis en els h“bits de consum de la gent jove de la ciutat i convertir-los en m–s sostenibles, lÕAjuntament de Bar- celona ha editat la guia Youth x change. Eines per a un consum respon- sable, una adaptaci» de lÕoriginal elaborada pel Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient. Aquesta versi» catalana sÕha editat amb la colálaboraci» del Consell de la Joventut de Barcelona, lÕOrganitzaci» de Consumidors de Catalunya i el CRIC-Revista Opcions. Per a m–s informaci»: www.bcn.es/agenda21 CONGRÉS INTERNACIONAL PER A L’EFICÀCIA I MILLORA DE L’ESCOLA El Congr–s Internacional per a lÕEfic“cia i Millora de lÕEscola (ICSEI) se celebrar“ a Barcelona del 2 al 5 de gener de 2005. LÕICSEI va n–ixer lÕany 1988 amb la finalitat de crear i sostenir una comunitat educativa interessada en la investigaci», les pr“ctiques i les pol’tiques educatives sobre lÕefic“cia i la millora de lÕescola. LÕorganitzaci» convida totes les persones a presentar t’tols i resums per a les sessions de comunica- cions, p…sters, tallers i simposis. La data l’mit de presentaci» –s el 20 de setembre de 2004. Per a m–s informaci»: http://barcelona-icsei2005.org BE41 web 29/9/04 10:37 Página 5 á Es prepara el grup per rebre el nou alumne o la nova alumna: treball amb el mapa sobre el lloc dÕon procedeix, la llengua, etc., i es tria un company o companya perqu li faci de guia durant les primeres setmanes per anar-se familiaritzant amb lÕentorn. á Es realitzen entrevistes amb la fam’lia, a la qual sÕinforma dels serveis de lÕescola i del barri amb qu pot comptar. A aquestes primeres mesures cal afegir-hi un sistema de treball continuat a tots els cur- sos que garanteix aquell principi dÕatenci» a la diversitat fonamentat en un treball dÕinter- canvi i socialitzaci»: á Refor en un petit grup en les “rees instru- mentals per atendre les necessitats indivi- duals de lÕalumnat. áTreball intensiu de llengua, fonamental- ment oral, a lÕaula taller per atendre lÕalumnat amb desconeixement de la llengua catalana. á Grups flexibles en forma de tallers (de pl“s- tica, de teatre, dÕinform“tica, de cuina©) per treballar diferents formes dÕexpressi». á Grups cooperatius de llengua per treballar lÕexpressi» oral i escrita mitjanant el treball en un petit grup. Tot aix… t– el suport dÕuna organitzaci» inter- na lÕobjectiu de la qual –s facilitar la revisi», efectuar una valoraci» dels resultats i recollir lÕaportaci» de noves propostes per part del professorat. Aix’ doncs, la Comissi» Social –s lÕencarregada dÕatendre les necessitats de les LÕEscola Mediterr“nia –s un centredÕuna l’nia dÕinfantil i prim“ria i es vaformar per la fusi» de dues de les escoles p´bliques del barri, lÕEscola Mare de D–u del Mar i lÕEscola Lepant. La majoria de lÕalumnat –s immigrant (en un percentatge dÕun 64%), procedent dÕuna vintena de pa•- sos, majorit“riament de lÕAmrica Llatina, i amb una presncia important dÕalumnes del Magreb. Aquest alumnat va arribant amb un flux constant al llarg de tot el curs, la qual cosa ens obliga a portar a terme una metodo- logia de treball i unes activitats molt espec’fi- ques. Aquesta matr’cula viva requereix una tasca continuada dÕintegraci» i adaptaci» de lÕalumnat nou a un grup classe i a lÕescola. PLA D’ACOLLIDA I PLA ESTRATÈGIC La composici» de lÕalumnat i els seus canvis constants han fet que ens planteg–ssim unes reflexions sobre la seva acollida. Els objectius dÕactuaci» els vam recollir ja el curs 1999-2000 al nostre Pla dÕacollida, revisat recentment, i a lÕactual Pla estratgic sobre el tractament de la diversitat cultural. e6 41SOM XARXA Núm. setembre-octubre2004 UN MAR DE DIVERSITAT El mar Mediterrani recull diferents cultures i Žs punt de trobada dÍidentitats diverses i enriquidores. LÍEscola Mediterr“nia, situada al barri de la Barceloneta, tambŽ acull nens i nenes de diferents pa•sos i ho fa amb entusiasme i dedicaci—. Ja fa uns quants anys que treballa per la plena integraci— de lÍalumnat nouvingut. L’ESCOLA MEDITERRÀNIA APOSTA PER L’ACOLLIDA I LA INTEGRACIÓ Als dos documents plantegem com inten- tem integrar des del primer dia tant els i les alumnes com les fam’lies, i els instruments i recursos de treball que facilitin la tasca pedag…gica del professorat. Considerem molt important que des del pri- mer moment tant els nens i nenes com les fam’lies se sentin acollits. El primer contacte del nen o la nena amb el seus companys i com- panyes, lÕorientaci» en els espais f’sics o el coneixement del funcionament escolar s»n els primers aspectes que lÕescola t– en compte ini- cialment. Aix… sense oblidar lÕatenci» a les fam’lies, en aspectes socials i econ…mics b“si- cament, ja que lÕescola esdev–, en molts casos, el primer referent important. Facilitar la seva integraci» –s una tasca fonamental. Les poste- riors entrevistes amb el tutor o tutora, les rela- cions amb les altres fam’lies i la participaci» a les festes de lÕescola s»n aspectes que faciliten la seva participaci» i integraci». PROCÉS DE CONEIXEMENT Nom–s si ens posem al lloc de lÕalumnat nou- vingut i dels seus familiars podem entendre la seva desorientaci» i la import“ncia de la nos- tra ajuda per transformar-la en seguretat. Una seguretat necess“ria perqu aquest alumnat es pugui relacionar i interactuar, –s a dir, aprendre. LÕescola, cada vegada que arriba una nena o un nen, posa en marxa una srie dÕaccions amb lÕobjectiu de facilitar aquest proc–s de coneixement del nou medi: á Es passen proves als i a les alumnes per conixer el grau dÕaprenentatge curricular i aix’, en cas que faci falta, organitzar activitats de refor. á SeÕls faciliten materials espec’fics adaptats a les seves necessitats. á SÕorganitzen activitats i jocs de tutoria que facilitin la interacci» amb el grup. ÇSi pensem amb lÕalumnat, entendrem la seva desorientaci» i la import“ncia de transformar-la en seguretat.È BE41 web 29/9/04 10:37 Página 6 fam’lies, la Comissi» dÕAtenci» a la Diversitat segueix lÕaplicaci» del document que d»na forma al que hem explicat fins ara i el Departa- ment de Llengua revisa les programacions i actualitza el curr’culum adaptant-lo a la reali- tat escolar canviant. L’EDUCACIÓ FÍSICA LÕarribada constant dÕalumnat procedent dÕal- tres cultures, i en qualsevol moment del curs, a una escola on el catal“ –s la llengua vehicu- lar fa que aquests i aquestes alumnes passin per un proc–s dÕintegraci» en el qual romanen bastants hores al dia fora del seu grup classe. Aquest fet accelera el seu ´s b“sic del catal“ per poder treballar millor a lÕaula, per… retarda la seva integraci» al grup. Per aix… –s tan impor- tant que adquireixin en aquest proc–s altres “rees del curr’culum com la m´sica, la pl“stica i lÕeducaci» f’sica, en qu la comunicaci» verbal no –s del tot imprescindible i se substitueix per altres tipus de llenguatges: el llenguatge musical, el llenguatge pl“stic i el llenguatge corporal. Si tenim en compte lÕalt ’ndex dÕim- migraci» en la poblaci» escolar del nostre cen- tre, comprovem que –s una prioritat abordar lÕeducaci» intercultural des de totes les “rees possibles del curr’culum. En aquest sentit, lÕ“rea dÕeducaci» f’sica, on la comunicaci» a trav–s del cos est“ per sobre de la verbal o, si m–s no, pot substituir-la sovint, –s una eina molt ´til per integrar lÕa- lumnat nouvingut procedent dÕaltres cultures. I, per afavorir la integraci» a la nostra llengua i a la nostra cultura, no hi ha res millor que aprofitar, tamb–, aspectes de les seves cultu- res que ens serveixin de pont de comunicaci» i per veure que, en el fons, no som tan diferents. Els jocs motrius, siguin dÕon siguin, complei- xen a bastament aquesta missi» i per aix… s»n un element valuos’ssim en la nostra tasca edu- cativa. A m–s, per no deslligar el treball que fem des de lÕ“rea dÕeducaci» f’sica del que es fa en altres “rees, cada vegada que presentem un joc nou expliquem la seva procedncia geogr“fica i, si es d»na el cas, veiem quin nom rep el mateix joc o de semblants en altres pa•- sos en qu tamb– sabem que sÕhi juga. e 741 SOM XARXANúm. setembre-octubre2004 ÇLa nostra voluntat –s educar lÕalumnat en una societat intercultural i no en una societat multicultural.È N in a Pa nŽ s Aquest apropament entre cultures molt diverses entorn de la idea que els jocs formen part del patrimoni cultural de cada poble ajuda a transmetre la nostra voluntat dÕeducar lÕa- lumnat en una societat intercultural, en la qual les diferents cultures estan en connexi», i no en una societat multicultural, suma de moltes cul- tures a•llades les unes de les altres. Un altre aspecte que demostra la gran import“ncia de lÕeducaci» f’sica per a la integra- ci» de lÕalumnat nouvingut –s el fet que sovint els coneixements previs de les activitats que han de realitzar s»n els mateixos per a tothom. Llavors les diferncies que es creen entre lÕalumnat no s»n degudes a la seva procedn- cia geogr“fica o cultural, sin» a la seva destre- sa en lÕexecuci» dÕhabilitats motrius o en el grau dÕutilitzaci» de les qualitats f’siques b“si- ques. Teresa Aguilar Vila Ramon Pedret Ventura Evarist Tornos Gotor Components de lÕEquip Directiu de lÕEscola Mediterr“nia Per a m–s informaci»: www.xtec.es/centres/a8054903 BE41 web 29/9/04 10:37 Página 7 e8 41APUNTS Núm. setembre-octubre2004 EL MANTENIMENT DE L’ESCOLA I LA RECUPERACIÓ DE JOCS AL CEIP BARRUFET Restauren un classificador, escombren lÍescola, pinten una paret del pati o reutilitzen unes bobines de fil per convertir-les en cons de senyalitzaci— per a les classes dÍeducaci— f’sica. S—n algunes de les activitats que es fan al taller de manteniment del CEIP Barrufet, que a mŽs ha incorporat la construcci— i recuperaci— de jocs tradicionals artesanals. Un taller que serveix per educar en la sostenibilitat, en la igualtat de gnere i dÍoportunitats, en la conservaci— de lÍescola i, finalment, en la conscincia de viure en una societat consumista. REPARACIONS I CONSTRUCCIONS Sovint sentim al professorat frases dÕaquest estil: ÒEs d»na pocvalor a les coses petites com ara un llapis o un bol’graf... Costarespectar el material, el mobiliari, la neteja i lÕendrearÓ. Sovint sentim dir a lÕalumnat coses com: ÒAquesta bicicleta –s una porqueria, no t– canvi de plat ni de pinyons; el meu ordinador –s m–s potent que el de lÕescolaÓ. I en lÕ“mbit familiar, dÕaltres que s»n del mateix estil: ÒEls meus amics tenen aix… i jo noÓ. Els nens o nenes dels centres de prim“ria han nascut en una societat que els fa entrar cada vegada m–s r“pid en un cicle en el qual cal consumir molt i de tot. DÕaquesta manera sÕindueix a cobrir necessitats que no coneixien fins que sÕha inventat el producte o el servei que les resol. Aquesta tendn- cia a cobrir necessitats creades t– algunes repercussions socials que poden resultar preocupants, com ara: Ð La destrucci» mediambiental a causa del malbaratament (objectes dÕun sol ´s) i la creaci» desmesurada de residus. Ð La mercantilitzaci» que converteix en negoci aquelles “rees que queda- ven fora de control del mercat (fam’lia, voluntariat i lleure gratu•t). Ð La fractura social entre els que poden mantenir un ritme consumista i els que en resten marginats, i un fals benestar personal creat per la satis- facci» de necessitats fict’cies a costa de la insatisfacci» dÕaltres de molt m–s naturals. Educar la ciutadania com a consumidors i consumidores requereix un plantejament diferent del dՏpoques anteriors; cal un enfocament nou que, a m–s de donar-li eines de defensa, integri el desenvolupament dÕuna nova tica, dÕuna nova forma de pensament i dÕuna nova forma dÕactuaci» trans- formadora. ƒs per aix… que hem volgut que el nostre taller de manteniment i de recuperaci» de jocs serveixi perqu el nostre alumnat reconegui en quina societat viu i el professorat pugui transmetre els coneixements i valors amb qu sÕenfronten. EL TALLER El taller de manteniment funciona des de fa molts anys al nostre centre i es va convertir en el punt dÕinici per pensar a incorporar un nou projecte: la recuperaci» de jocs tradicionals. El taller de manteniment sÕorganitza per a lÕalumnat de 5 i 6. Est“ format per un grup dÕalumnes que es troba setmanalment les tardes de divendres. Aquest grup canvia cada quatre sessions al llarg de tot el curs i cada sessi» t– una durada de noranta minuts. Tot lÕalumnat de 5 i 6 participa en el taller abans dÕacabar el cicle. Aquest taller es dedica a fer: Ð Petites reparacions i manteniment del mobiliari (arreglar algun endoll que sÕha espatllat, penjar un mirall, un quadre o un penjador, etc.). Ð Construcci» de petits elements que es necessiten a les aules o al cen- tre (a partir dÕuna taula individual construir-ne una dÕordinador per a una aula de prim“ria, fer un classificador de fulls de paper, p“rquings de pati- nets, escurapeus per als vestidors, etc.). Ð Manteniment de lÕedifici (pintar els trossos de paret que han quedat deteriorats per la humitat, eliminar les pintades que ens fan a la faana, etc.).Ona Caussa BE41 web 29/9/04 10:37 Página 8 Alumnat de 5 i 6 e 941 APUNTSNúm. setembre-octubre2004 Ð Construcci» de jocs ÒalternatiusÓ. Jocs de sempre que ara es desco- neixen, per… que s»n molt divertits. Per tant, amb aquestes pr“ctiques intentem educar en el b– com´, en la reutilitzaci» de materials; prioritzar la restauraci» per davant de la substitu- ci» per adquisici»; potenciar una forma de treball propera al voluntariat (tre- ballar per la satisfacci» de complaure necessitats dÕaltres persones o grups); cercar formes dÕeducar el lleure amb jocs elaborats per lÕalumnat i que ofereixen a companys i companyes. A m–s, tenim en compte aspectes socials com la capacitat de di“leg, el treball en grup o en equip i el treball cooperatiu per compartir projectes; aspectes afectius com els sentiments i les emocions que acompanyen les vivncies dÕoferir el treball desinteressat als altres; i aspectes de valors com lÕautonomia, la responsabilitat, lÕesperit cr’tic, lÕeducaci» en el gnere i les relacions amb lÕentorn i la sostenibilitat, que orienten les actituds i els com- portaments a lÕescola i a la societat. LÕalumnat del taller passa per les aules del centre i elabora una llista amb les necessitats que van sorgint. El o la mestre del taller afegeix les que pro- venen dels altres espais del centre: passadissos, aules de professorat, des- patxos, secretaria, patis, exteriors de lÕedifici, etc. Es posen en com´ les necessitats, es fa una planificaci» de feina per a quatre setmanes i es for- men els grups que es faran responsables de cadascuna de les feines. Cada grup ha de verbalitzar els materials i les eines que necessita per realitzar la seva tasca i ha de fer una proposta de soluci» del problema. UN PAS ENDAVANT LÕescola, per…, va voler fer un pas endavant i va dissenyar un nou projecte Éque va rebre el suport del programa Barcelona Identitats 2003 de lÕInsti- tut dÕEducaci»É per aconseguir la recuperaci» de jocs tradicionals i la cons- trucci» artesanal, a m–s de la implicaci» de tota la comunitat educativa del nostre centre. El projecte sÕinicia amb una tramesa a les fam’lies per tal que mares, pares, “vies i avis ens puguin explicar els jocs que tenien quan eren petits, fent especial incidncia en les fam’lies nouvingudes, que ens donen lÕoportunitat de descobrir nous jocs i conixer noves cultures. Una vegada recollides les aportacions, sÕelaboren les normes i es construeixen els jocs amb material perdurable. Tot el proc–s es fa amb lÕassessorament de les persones que els han proposat i la participaci» de lÕalumnat del taller. La recuperaci» dels jocs tradicionals i la seva construcci» ens permeten gaudir dÕintercanvis generacionals i de cultures, introduir formes de gesti» a lÕaula i al centre m–s participatives, i implicar lÕalumnat en la necessitat del manteniment i la planificaci» del treball. Tamb– suposa propiciar les possibi- litats dÕencontre entre lÕalumnat del cicle superior en colálaboraci» amb lÕa- lumnat dels altres grups dÕedat i dÕaltres generacions. En el taller hi colálabo- ra un avi del centre social que condueix les activitats dels nois i noies. Tamb– es treballen aspectes com reconsiderar la relaci» entre escola i administraci». Sovint, per exemple, es contacta amb el districte de Sants- Montju•c per aconseguir la pintura que es necessita per restaurar la faa- na i, aix’, lÕalumnat pot comprovar les dificultats que pateix lÕadministra- ci» per gestionar i resoldre els conflictes, aix’ com les dificultats que suposa acontentar les necessitats de tothom. Equip del CEIP Barrufet www.xtec.es/centres/a8043796 PER UN CONSUM RESPONSABLE Objectius del projecte á Tenir i donar veu á Formes de gesti» dÕaula i de centre m–s participatives á Flexibilitzaci» de lÕorganitzaci» á Millorar la comunicaci» intenes i externes á Reconsideraci» de les relacions entre escola i entorn á Reconsideraci» relacions ecola adminstraci» Districte Sants-Montju•c Polivalent á Petites reparacions á Conservaci» de lÕedifici á Sostenibilitat á Treball de voluntariat á Solidaritat á Igualtat dÕoportunitats á Integraci» á Multiculturalitat á Autonomia á Coeducaci»... Construcci» de jocs artesanals Taller de manteniment Alumnat del centre Ona Caussa BE41 web 29/9/04 10:37 Página 9 MERCé, ALUMNA DE CERËMICA, I MARGA I MIREIA, ALUMNES DE JOIE- RIA DE LÍESCOLA DÍART DEL TREBALL Merc: Al pare i la mare seÕls fa estrany. Els dius que vols estudiar cer“mi- ca i et diuen: ÒQuant dura aix…?Ó I ja tenen clar, i per tant ni tÕho pregun- ten, que no ser“ un mitj“ per guanyar-se la vida. No es creuen que amb aix… puguis tenir uns ingressos, i el pitjor de tot –s que tenen ra». Per tant, quan comencem a estudiar ja ens trobem amb el primer entrebanc, que moltes vegades ve determinat per la visi» de la societat cap a lÕart. Marga: Entre lÕalumnat, encara existeix aquella idea que el que vol fer ensenyaments art’stics –s una persona rara o, si m–s no, diferent. Crec que aix… no ha canviat en els ´ltims anys. Moltes persones em miren i em diuen: ÒEstudies joieria? I aix… sÕestudia?Ó. Ho veuen com una cosa inu- sual i m–s com una tradici» que com una art que es pot aprendre. DÕaltra banda, molts et diuen que millor que estudi–s per ser advocades- sa, que aix’ faria quelcom que em serviria per un tenir un mitj“ de vida. I qui em diu que trobar– feina estudiant dret? Tamb– ho tenen dif’cil. Per tant, no crec que haguem de fer les coses per obligaci». Si mÕagrada lÕart i la joieria, doncs vull estudiar-ho. I he de dir que s»c molt feli dÕhaver-ho triat. e10 41OPINEM Núm. setembre-octubre2004 ÒJo vull ser artista, vull ser ceramistaÓ, va dir a la seva mare, que de seguida va bufar i li va preguntar: ÒI amb aix˜ creus que podr“s guanyar-te la vida?Ó No Žs cap ficci—, Žs una de les escenes que ens va explicar una de les participants en aquest debat i que serveix per introduir la reflexi— sobre lÍactual situaci— dels ensenyaments art’stics. Vocaci—, manca de suport i reconeixement social, prestigi, promoci— per˜ tambŽ ilálusi— s—n algunes de les coses que ens van exposar alumnat i professorat de lÍEscola dÍArt del Treball i de lÍEscola Massana. LA SITUACIÓ DELS ENSENYAMENTS ARTÍSTICS, A DEBAT JO VULL Natˆlia Limones Mireia: Moltes vegades tenim la sensaci» de ser uns incompresos en aspectes com la dedicaci» que posem a lÕhora de fer les coses, i la gent es pensa que una joia es fa en un moment. Hi ha un esfor al darrere, un temps invertit, que tamb– sÕha de valorar. Tamb– manca, potser, una mica m–s de difusi» de les nostres feines, tenir m–s llocs on fer exposicions per la ciutat o facilitats per tenir tallers on treballar. JOSEP I MERITXELL, ALUMNES DE BATXILLERAT ARTàSTIC DE LÍESCOLA DÍART DEL TREBALL Josep: Jo vull fer disseny de moda i ara no em preocupa si tindr“ sortida o no. Avui dia, hi ha molta competncia, per… sempre esperes estar en el moment i en el lloc adequat i poder tenir lÕoportunitat. Meritxell: Jo havia deixat dÕestudiar. Com que mÕagrada el camp art’s- tic, pintava i feia altres coses, i vaig aprofitar la motivaci» del batxillerat art’stic. Aix… mÕha servit per tornar a estudiar, i nom–s per aquesta ra» ja ho trobo positiu. Veig dif’cil el meu futur, per… almenys torno a tenir ilálusi» per estudiar. MARIA JOSEP, PROFESSORA DE JOIERIA; DOLORS, PROFESSORA DE CERËMICA, I THAìS, PROFESSORA DE BATXILLERAT ARTàSTIC DE LÍES- COLA DÍART DEL TREBALL Maria Josep: Els ensenyaments art’stics encara no tenen el reconeixe- ment que es mereixen per part de la societat en general. Hi va haver lÕex- plosi» del disseny gr“fic, hi ha el disseny industrial, per… la resta encara han de sobreviure, m–s que viure. El gran problema, per exemple, per a la cer“mica –s que no hi ha un circuit comercial. Podr’em dir que totes aquestes arts es mouen una mica per ÒmodesÓ. I quan deixen dÕestar de moda, aleshores es troben desprotegides, sense promoci» per part de ÇEns trobem amb el fet que escollim una feina vocacional i, en canvi, el mercat nom–s demana productivitat.È BE41 web 29/9/04 10:37 Página 10 ning´. Haurien de ser les administracions les que ajudessin a promo- cionar les arts que ara passen per un mal moment: creant circuits, expo- sicions i sortides per als artistes dÕaquests rams. DÕaltra banda, no podem viure amb la por que si no tenim lÕalumnat necessari es tancar“ el curs. Barcelona, per la seva tradici» art’stica, hauria de ser un exemple de protecci» i suport a les arts i oficis. Dolors: Hi ha molta desinformaci» respecte del m»n de les arts i oficis. Fins i tot lÕalumnat que vol estudiar aquestes arts i oficis no sap a on ha dÕanar. I tamb–, falta en tota la societat en general, reconixer i valorar la cultura. O sigui, valorar el fet que tota producci» art’stica –s una creaci» en la que sÕha posat temps i esfor, i no qualsevol cosa que es ven molt barata en una fireta de carrer. Per… m–s enll“ del reconeixement que ens ofereixi la societat, el que hem de fer –s donar a lÕescola una bona forma- ci» i despr–s, els nois i noies, ja trobaran la sortida adequada. I tampoc vull donar un missatge pessimista perqu tamb– hem de pensar que cada vegada hi ha m–s mitjans de promoci» i difusi»; tothom pot tenir la seva p“gina web, per exemple. Tha•s: Encara ens trobem amb alumnat que escull fer el batxillerat art’stic per eliminaci». Perqu ells o elles, i els pares i mares, pensen que ser“ una cosa f“cil, de Òpinta i acoloreixÓ. I es troben que no –s aix’. Aquest estigma encara ens perjudica, malgrat que la majoria dÕalumnat tria perqu el motiva fer un ensenyament art’stic. Aqu’ tamb– formem persones, amb els ensenyaments art’stics, i aix… ja –s prou important. MILLARAY I EVA, ALUMNES DE LÍESCOLA MASSANA Millaray: La veritat –s que jo no aguantaria fent administraci» dÕempre- ses, per exemple. Hi ha el t…pic que no tenim futur, per… –s el que vull fer. Crec que el que manca –s una homologaci» de les arts i els oficis; seÕls hauria de donar m–s prestigi i reconeixement. Eva: Ens trobem amb el fet que escollim una feina vocacional i, en canvi, el mercat nom–s demana productivitat. Aix… provoca un distancia- ment molt gran. A mi no mÕha obligat ning´ a estudiar ensenyaments art’stics, per… resulta que la meva elecci» no t– lloc al mercat i, per tant, tothom sÕestranya que hagi fet aquesta opci». ƒs una visi» de la societat i, tamb–, de lÕart que haur’em de canviar per millorar les coses. MARCEL, COORDINADOR DE CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR; GLèRIA, COORDINADORA DE BATXILLERAT ARTàSTIC; CRISTINA, COOR- DINADORA DE MASSANA PERMANENT, I CANDELA, COORDINADORA DE GRADUAT UNIVERSITARI DE LÍESCOLA MASSANA Marcel: SÕha produ•t un fet social que –s important i que influeix en els ensenyaments art’stics: –s la revoluci» de la cultura audiovisual. Aix… ha provocat que, per exemple, el disseny gr“fic hagi guanyat molt terreny i hagi deixat a•llats oficis o arts com la cer“mica o el tap’s txtil. DÕaltra banda, crec que cal insistir m–s en la cultura art’stica i en lÕeducaci» de lÕart a les escoles. A secund“ria, es deixa de fer i, per tant, es produeix una mena de coll dÕampolla. Haur’em de recuperar lÕessncia que lÕart no –s nom–s una cosa instrumental. Tothom es pregunta davant un objecte dÕart: quina utilitat t–? Aix… –s un perjudici per a lÕart. Gl…ria: La branca art’stica en el batxillerat ha quedat arraconada i la seva presncia ha anat minvant. Ara ens trobem que el 80% de lÕalumnat es decanta pel disseny o per la pintura. I es fa complicat promocionar les altres arts o oficis, que poden esdevenir molt marginals en el futur. Cristina: Hi ha especialitats que han passat a ser minorit“ries i que quasi b– tothom les fa per plaer, per un pur romanticisme. Per aix… v“rem crear els cursos de Massana permanent, on donem cabuda a estudis com ara la caláligrafia xinesa, la cer“mica o els esmalts. S»n coses molt m–s vocacionals i que no han agafat el cam’ de la professionalitzaci». Candela: Vivim en una poca audiovisual i aix… –s contradictori amb molts dels oficis i ensenyaments art’stics. Tamb– vivim temps de zap- ping, on hi ha una acumulaci» molt gran dÕinformaci», per… no hi ha el rep…s necessari per valorar altres coses que no s»n r“pides ni immedia- tes. Nom–s es valora la rendibilitat de les coses, quin rendiment i preu pots treure als objectes o, fins i tot, a les persones. e 1141 OPINEMNúm. setembre-octubre2004 ÇVivim en una poca audiovisual i aix… –s contradictori amb molts dels oficis i ensenyaments art’stics.È SER ARTISTA Tatiana D. Matthews BE41 web 29/9/04 10:37 Página 11 Carme Tolosana Cid—n Professora de la Facultat de Cincies de lÕEducaci» de la Universitat Aut…noma de Barcelona Patricia Esteve BE41 web 29/9/04 10:37 Página 12 fam’lies s»n les ´niques que realment trien la formaci» religiosa. Forma- ci» dÕoferta obligat…ria en tots els centres p´blics, amb professorat nomenat per la jerarquia cat…lica, i amb el discutit tema de lÕalternativa triada obligat…riament per aquells Ðcreients o noÐ que no volem la for- maci» religiosa barrejada en el curr’culum escolar. UNA MICA D’HISTÒRIA Entenem per escola p´blica el conjunt del sistema educatiu no universi- tari partint de la instrucci» p´blica dels ilálustrats caracteritzada pels principis dÕuniversalitat, la•citat, gratu•tat, uniformitat, llibertat dÕensenya- ment i car“cter p´blic, fins la seva transformaci» com a escola de masses en una societat democr“tica, afegint-hi el car“cter emancipador indivi- dual i colálectiu en una societat globalitzada i altament tecnificada com –s la nostra. Analitzem lÕevoluci» del concepte de la•citat. Agafem com a punt de partida Condorcet, que ent–n la la•citat en lÕeducaci» com a Òinde- pendncia de tots els poders: de lÕEsgl–sia i tamb– de lÕEstatÓ, per con- cretar-la en lÕactualitat com la separaci» de les estructures de poder, lÕEs- tat i lÕEsgl–sia, i la llibertat o lÕautonomia de les conscincies individuals per connotar-la amb el debat que ha obert en aquests moments la multi- culturalitat creixent, en les societats desenvolupades. LÕescola no dogm“tica, cient’fica, plural que no neutra, laica en definiti- va, –s inseparable dÕun estat amb les mateixes caracter’stiques, –s a dir, un estat democr“tic i laic. O, dit dÕuna manera m–s tradicional, la la•citat de lÕescola p´blica est“ vinculada a la separaci» de poders, entre lÕEsgl–- sia o les esgl–sies i lÕEstat. La realitat de lÕEspanya contempor“nia –s ben b– una altra. Fent un seguiment dels diferents textos constitucionals, podem veure que lÕEstat ha estat un estat confessional-cat…lic i que les relacions amb lÕEsgl–sia cat…lica sÕhan regit per successius concordats, que comportaven el man- teniment econ…mic del clergat per part dels poders p´blics i, pel que fa a lÕeducaci», suposaven la confessionalitat de lÕescola p´blica i per tant la formaci» confessional cat…lica dÕinfants i joves, el control ideol…gic dels textos escolars i un seguit de privilegis per als centres religiosos. Cal destacar la significaci» que va tenir la II Rep´blica, tot i la seva curta durada. La Constituci» de 1931 proclamava en el seu article tercer ÒEl Estado espa”ol no tiene religi»n oficialÓ i en lÕarticle 26 i 27 equiparava e 1341 A FONSNúm. setembre-octubre2004 ESCOLA LAICA, ESCOLA PER A TOTHOM Un model dÍescola que mereixŽs aquest qualificatiu, per a tothom, hauria de ser un model que, en la seva universalitzaci—, acoll’s tota la poblaci—. ƒs a dir, tots els nivells econ˜mics, tots els rendiments acadmics, tots els infants amb dficits ps’quics, f’sics o sensorials susceptibles de ser atesos en rgim dÍintegraci—, i totes les fam’lies siguin quines siguin les creences filos˜fiques, pol’tiques o religioses, sense discriminaci— o segregaci—. ÇLÕescola no ha de destacar les diferncies, tot i que ha de respectar-les, sin» que ha de cercar lÕespai com´ de tots i totes.È U na escola Òper a tothomÓ suposaria un tracte escrupolosament igualitari entre totes les creences, tot recordant que ning´ pot ser obligat fer-les p´bliques. Per… tamb– una escola sense apor- tacions a fundacions o quotes generalitzades per a activitats comple- ment“ries; i voldria dir refor acadmic i atenci» en lÕ“mbit de lÕescola, evitant lÕexigncia de classes particulars, i tradu•ble, en lÕetapa secund“- ria, a lÕoferta obligat…ria de tots els itineraris que la llei proposi. Aix’ doncs, si, te…ricament, don–ssim el 100% de les places necess“- ries per escolaritzar tota la poblaci» a un dels dos sectors,1 p´blic o con- certat (que configuren pr“cticament la totalitat del sistema educatiu del nostre pa’s) susceptibles dÕhaver dÕassumir aquesta responsabilitat per- qu ambd»s estan finanats amb diner p´blic, veur’em com, en el cas del sector concertat, quedarien fora el 80% de lÕalumnat amb necessitats educatives especials, les escoles rurals i un important sector de poblaci» per les seves creences o pel seu nivell econ…mic. Pel que fa al tema econ…mic, ni tan sols fer real la voluntarietat de les aportacions econ…mi- ques evitaria la discriminaci»: hi hauria activitats complement“ries, fetes habitualment en horari escolar, de les quals restarien exclosos una bona part de lÕalumnat. ƒs, doncs, el sector p´blic el que, universalitzat, podria donar res- posta a aquests requeriments? S’, pel que fa a lÕacolliment de tota la diversitat de situacions de lÕalumnat, tot i que podem tenir dubtes ben leg’tims sobre la quantitat de recursos esmerats per fer aquest acolli- ment amb els nivells de qualitat necessaris, que ja en aquests moments els veiem insuficients. Tanmateix, resta un tema cabdal: lÕaplicaci» rigorosa de la legislaci» actual obliga, en lÕescola p´blica, a separar lÕalumnat en funci» de les creences i privilegia els de confessionalitat cat…lica, ja que les seves BE41 web 29/9/04 10:37 Página 13 totes les confessions religioses, garantia la llibertat de conscincia i de culte (aquest, en lÕ“mbit privat) i prohibia lÕexercici de la docncia als ordes religiosos. ƒs ben cert que no fou el tema religi»s lÕ´nic que va conduir al cop mili- tar i a la guerra civil, per… s’ que va simbolitzar els dimonis republicans. El nacionalcatolicisme que va impregnar la societat i, naturalment lÕesco- la durant la dictadura franquista, nÕ–s un bon exemple. I, en la transici» pol’tica, el desig de no remoure els vells fantasmes va condicionar els posicionaments de les forces de lÕoposici». Quan, per a un treball recent, vaig analitzar amb atenci» les alternati- ves pedag…giques que apareixen el 1975 i 1976, a les darreries de la dic- tadura (recordem a Catalunya Per a una Nova Escola P´blica Catalana, per… tamb– les de Madrid o Valncia), vaig poder comprovar que la la•ci- tat –s una qŸesti» que sÕevita i queda substitu•da per lÕaconfessionalitat i el pluralisme a lÕescola. En el debat constitucional succeeix una cosa similar, agreujada per la menci» expl’cita de lÕEsgl–sia cat…lica que apareix com a confessi» privi- legiada en les seves relacions amb lÕEstat. Cal recordar que els acords amb la Santa Seu, signats el 1979, es negociaven simult“niament. Fins i tot, ja en plena democr“cia, quan el colálectiu CEPEPC Ðintegrat per escoles que tenen entre els seus principis la la•citat, aix… s’, formula- da en molts casos com a pluralitatÐ debat la seva incorporaci» a la xarxa p´blica, diversos testimonis de les discussions a les escoles, assenyalen entre els temes clau que es van discutir la possible prdua dÕidentitat pedag…gica i de catalanitat Ðper la uniformitat dels continguts o el tren- cament dels equips pedag…gicsÐ i fins i tot la incorporaci» dÕalumnat que no hagu–s triat lÕescola pel seu projecte, per… mai el qŸestionament de la la•citat que suposava una ren´ncia al respecte vers totes les formes de pensament i lÕabsncia de formaci» religiosa a lÕescola. De la mateixa manera, el debat que va envoltar dues de les lleis educa- tives de la democr“cia, la LODE i la LOGSE, tot i que incidien en la plurali- tat dins de les escoles, consagrant lÕideari per a la concertada i lÕoferta obligat…ria de lÕassignatura de religi» cat…lica en els centres p´blics, va ser essencialment un combat de la dreta per consolidar els seus privile- gis hist…rics i no pas una reivindicaci» dels sectors progressistes de cara a defensar una escola sense segregacions ideol…giques. UNA NOVA ETAPA Des de fa uns anys aquesta mena de passivitat ha canviat: apareixen veus que qŸestionen la constitucionalitat dels acords Estat espanyol-Santa Seu, es critica la presncia de representants pol’tics en actes religiosos no pri- vats i es manifesta un rebuig generalitzat a lÕintervencionisme de la jerar- quia cat…lica en temes de la societat civil. Pel que fa al tema escolar, han aparegut diversos manifestos on es reclama que la religi» com a assignatura desaparegui del curr’culum (ÒLa lliga per la la•citatÓ o ÒPor una sociedad laica, la religi»n fuera de la escuelaÓ, en s»n una bona mostra) i disminueix sostingudament el nom- bre dÕalumnes que fan lÕassignatura de religi» cat…lica als centres p´blics (de manera notable als de secund“ria).2 Cal situar aquestes dades en una societat cada cop m–s secularitzada3 i amb m–s diversitat cultural, i, segons la meva manera de veure, els darrers quatre anys lÕestil i les pol’tiques fortament conservadores del govern del Partit Popular poden haver contribu•t, per asfixiants, a desvet- llar aquestes noves actituds. En qualsevol cas el marc legal, els Acords entre lÕEstat espanyol i la Santa Seu de 1979, –s el que –s i, tot i reclamar els canvis necessaris, la societat no pot romandre passiva o estrictament reactiva davant dÕuna situaci» que permet el rebuig dÕaquells que no acceptin lÕideari confessio- nal de moltes escoles concertades i, el que potser –s m–s greu, que obliga a la segregaci» dels nois i noies per ra» de creences religioses, que, ara per ara, es concreta en la separaci» entre els cat…lics i els no cat…lics. Podr’em tenir la temptaci» dÕanar afegint assignatures de cadascuna de les altres confessions que trobem en les nostres escoles per salvar una inequitat, real dÕaltra banda, entre lÕEsgl–sia cat…lica i la resta de comunitats religioses amb les quals lÕEstat espanyol subscrigui acords. Seria un gran error: lÕescola no ha de destacar les diferncies, tot i que ha de respectar-les, fent de lÕescola plural i laica una escola multiconfessional que nega lÕespai de totes les conviccions que no siguin religioses i en reali- tat porta cap a una tribalitzaci», sin» que ha de cercar lÕespai com´ de tots i totes, que s»n els nostres drets i els nostres deures com a ciutadans. La ciutat que vol ser educadora ha dÕincloure aquest debat en el seu Projecte Educatiu i cada comunitat escolar ha de buscar compromisos de convivncia Ðde vivncia en com´ i no de segregaci»Ð en el seu centre que obliguin a canviar les lleis que ho impedeixin. En el debat de la la•citat no –s una argumentaci» seriosa la necessitat del coneixement de la cultura religiosa per entendre les tradicions o les obres de creaci», ignor“ncia que no es resol amb una matria espec’fica sin» amb la recuperaci» dÕuna formaci» human’stica consistent. No –s tampoc un debat entre creients i no creients, no ens enganyem, perqu com em deia un amic: ÒSi la fe –s esperana i participaci» comunit“ria, qu fem convertint-la en assignatura que sÕaprova i es suspn i ens limita la convivncia ?Ó Bibliografia DD.AA.: Escuela laica y sociedad pluralista. Fundaci»n Cives, Madrid, 2003. Fern'ndez de los R’os, A.: Un proyecto de escuela laica. Universidad de Cantabria, 1999. Mayoral, V., Morineu, M., Ortega, J.P.: Laicidad 2000. Fundaci»n Cives, Madrid, 1990. DD.AA.: ÒReligi»n y laicidadÓ (p. 49-79), Cuadernos de Pedagog’a, n´m. 334, abril 2004. Sol“, P. ÒAnticlericalismo y escuela (1890-1900)Ó, Cuadernos de Peda- gog’a, n´m. 37, gener 1978. Tolosana, C. ÒEducaci» en democr“cia i la religi» (cat…lica) com a assig- naturaÓ, Perspectiva Escolar, n´m. 212, febrer 1997. 1 Cal deixar clares dues qŸestions. La primera, no atribu•m bondats o maldats intr’nseques a cap sector ja que aquesta –s una an“lisi pol’tica i no pas suposadament moral o tica; en segon lloc, les diferncies entre els diversos centres educatius s»n notables en amb dos sectors i amb m–s intensitat en els centres con- certats, que poden ser estrictament confessionals o no, adreats a un sector social i, fins i tot, a un sexe en exclusiva, en funci» de lÕideari del centre o lÕorganitzaci» de referncia. 2 Segons la Comisi»n de ense”anza y catequesis de la Conferencia Episcopal, aquesta disminuci» ha estat enguany dÕun 6%, situaci» repetida els darrers anys. 3 Un observatori dels CIS del 2002 deia que el 26,9 % dels catalans es conside- ra ateu o no creient. Segons un estudi anterior de la Secretaria General de Joven- tut, entre els joves de 15 a 29 anys un 15% es consideren ateus, un 25% indife- rents i un 10% agn…stics. e14 41A FONS Núm. setembre-octubre2004 ÇLÕescola no dogm“tica, cient’fica, plural que no neutra, laica en definitiva, –s inseparable dÕun estat amb les mateixes caracter’stiques.È ÇEn el debat de la la•citat no –s una argumentaci» seriosa la necessitat del coneixement de la cultura religiosa per entendre les tradicions.È BE41 web 29/9/04 10:37 Página 14 e 1541 ASSOCIACIONSNúm. setembre-octubre2004 uns estatuts com omplir els formularis que demana lÕAdministraci» per constituir-se en entitat, registrar-se, complir amb les obliga- cions legals o solálicitar una subvenci»Ó. EL PROGRAMA PIDCES Per la seva banda, el CISEC tamb– ofereix, des de 1992, la gesti» indirecta dels serveis muni- cipals dÕinformaci» i dinamitzaci» juvenil i estudiantil als centres de secund“ria (progra- ma PIDCES), actualment implantat a un total de 26 municipis catalans. LÕobjectiu dÕun programa com aquest –s Òfer servir la informaci» juvenil com a eina de dinamit- zaci» i estructuraci» associativa de grups formals i informals de joves que, tant als seus centres com a la ciutat, estan interessats a participar, dir la seva i aplicar els seus drets c’vics com a ciutadans i ciutadanesÓ. N´ria Galan, coordinadora del pro- grama PIDCES a Barcelona, afegeix que Ò–s fona- mental comptar amb la implicaci» activa i el suport de tota la comunitat educativa a lÕhora de dur a terme una intervenci» educativa no formal com aquestaÓ. Darrerament i dins la seva estratgia de ser- vei, espai de trobada i debat i projecci» p´blica del Casal de lÕEstudiant, lÕentitat organitza tots els ´ltims dimarts de cada mes el que anome- nen les ÒReflexions al CasalÓ. Es tracta dÕun cicle de taules rodones i debats oberts, partici- patius, din“mics i amens que fins ara han tingut una acceptaci» molt bona entre joves estudiants de Barcelona i rodalies. Les tres tem“tiques debatudes han estat la Llei de Qualitat, les expe- rincies personals dÕintegraci» intercultural de diferents alumnes nouvinguts i el futur de lÕas- sociacionisme juvenil. El Casal de lÍEstudiant Per a m–s informaci»: Tel.: 93 412 73 37 informacio@cisec.org www.cisec.org El Casal de lÕEstudiant –s un espai ubicatal barri del Raval, al districte de CiutatVella. Un espai amb una completa oferta de serveis dÕinformaci», orientaci» i assesso- rament dels quals es poden beneficiar de franc tots aquells estudiants que vulguin apropar-se o posar-se en contacte amb el seu personal. Est“ gestionat pel CISEC (Centre dÕInforma- ci» i Serveis a lÕEstudiant de Catalunya) i lÕAJEC (Associaci» de Joves Estudiants de Catalunya), que s»n dues entitats que comparteixen una mateixa visi» progressista de les mancances que, a tots els nivells, pateix lÕeducaci» p´bli- ca despr–s de vuit anys de govern conservador a Espanya. Al Casal de lÕEstudiant es t– molt clar que cal garantir la universalitzaci» dÕun acc–s igualita- ri a la informaci» tot contrastant les fonts m–s solvents i oferint continguts pr“ctics. De la qualitat i la quantitat dÕinformaci» a la qual lÕestudiant pugui accedir Òdependr“ molt el tipus de decisions que marcaran lÕitinerari per- sonal i vital dÕun jove que ha dÕoptar per un estudi o un altre, per una feina o una altraÓ, assegura Laura Moresras, responsable del SPIA (Servei i Punt dÕInformaci» Acadmica). Tamb– hi podem trobar el SOC-SOL (Serveis dÕOrientaci» Curricular i Laboral), que, en paraules de la seva responsable, la psicope- dagoga Susanna Mart’nez, Òposen a disposi- ci» dels usuaris el ple coneixement de les eines i habilitats personals i socials necess“- ries per seguir de manera …ptima el proc–s dÕorientaci» i assessorament que els ha de portar a la presa de les decisions m–s adients en funci» de les seves expectatives acadmi- ques i professionalsÓ. Dins aquest ampli ventall de possibilitats tamb– hi ha els serveis professionals de lÕas- sessoria legal per a la participaci» estudiantil. Aquesta oficina de defensa de lÕestudiant vol, segons la seva advocada responsable, Cristina Catarineu, Òfacilitar el proc–s de formalitzaci» dÕuna associaci» per part del grup dÕestu- diants interessats que necessitin tant redactar ÇTamb– compta amb una oficina de defensa de lÕestudiant i assessoria legal.È EL CASAL DE L’ESTUDIANT UN ESPAI D’INFORMACIÓ I SUPORT PER ALS JOVES ESTUDIANTS ÒNomŽs perseguim oferir als joves estudiants uns serveis ´tils i de qualitat per tal de fer-los costat en el procŽs dÍinformaci—, presa de decisions i desenvolupament aut˜nom de les pr˜pies potencialitatsÓ. Aquestes s—n les paraules de Manel Gonz‡lez, director del Casal de lÍEstudiant. Una entitat sense afany de lucre que vol ser al costat dels nois i noies estudiants. BE41 web 29/9/04 10:37 Página 15 Manolo S. Urbano BE41 web 29/9/04 10:37 Página 16 E l Consorci dÕEducaci» de Barcelona –s un ens p´blic de car“cterassociatiu, entre la Generalitat de Catalunya i lÕAjuntament de Bar-celona, creat per la Llei 22/1998 de la Carta Municipal de Barcelo- na, amb la finalitat de gestionar conjuntament funcions, activitats i ser- veis en matria educativa. En concret, lÕarticle 123 dÕaquesta llei defineix quines s»n les “rees dÕactuaci» del Consorci en matria dÕeducaci»: a) Programaci» i distribuci» territorial dels centres docents no universitaris. b) Creaci», en el marc de la planificaci» general, construcci» i obres de reforma, ampliaci» i millora dels centres docents p´blics no universitaris. c) Gesti» de tots els centres p´blics dÕeducaci» infantil, prim“ria, secund“ria obligat…ria i postobligat…ria. d) Gesti» dels programes de garantia social, de la formaci» profes- sional espec’fica, dels centres de rgim especial i de lÕeducaci» de per- sones adultes. e) Educaci» complement“ria i extraescolar. f ) Creaci», en el marc de la planificaci» general, i gesti» de centres pedag…gics i de recursos, de serveis de suport, assessorament i investi- gaci» psicopedag…gica i formaci» del personal docent. g) Execuci» dels programes dÕeducaci» compensat…ria. h) Vigil“ncia del compliment de lÕescolaritat obligat…ria. i) Reglamentaci» i gesti» del transport, del menjador i dÕaltres ser- veis escolars. j) Aplicaci» a Barcelona de la normativa de matriculaci» dÕalumnes i qualsevol altra dÕan“loga que necessiti una adaptaci» espec’fica. El Consorci tamb– podr“ actuar en la conservaci», manteniment i vigil“n- cia dels edificis destinats a centres docents p´blics no universitaris, tot i que, dÕentrada, aquesta competncia continuar“ sent responsabilitat de lÕadministraci» a la qual correspongui la titularitat patrimonial de lÕedifici. ELS ÒRGANS LÕ…rgan de govern superior del Consorci –s el seu Consell de Direcci». Aquest est“ format per la Presidncia, la Vicepresidncia i 8 vocals, 5 en representaci» de la Generalitat i 3 en representaci» de lÕAjuntament. Tamb– hi participen, amb veu per… sense vot, la Gerncia i la Secretaria. Actualment, la Presidncia del Consorci –s exercida per la consellera dÕE- ducaci» del Govern de la Generalitat, Marta Cid, i la Vicepresidncia per la regidora dÕEducaci» de lÕAjuntament de Barcelona, Marina Subirats. e 1741 CONSORCI D’EDUCACIÓNúm. setembre-octubre2004 EL CONSORCI D’EDUCACIÓ ES POSA EN MARXA A poc a poc, la comunitat educativa i la ciutadania comenar“ a conixer una nova instituci—, que a lÍinici del curs 2006-2007 ja gestionar“ les funcions, les activitats i els serveis en matria educativa a la nostra ciutat. ƒs el Consorci dÍEducaci— de Barcelona, que ja sÍha posat en marxa, tŽ preparades les fases del seu desplegament i tot a punt per esdevenir lÍinstrument ˜ptim per millorar la qualitat del servei educatiu que reben les fam’lies de la ciutat. Hem volgut en aquest article explicar les seves primeres passes i donar veu a la Consellera dÍEducaci— de la Generalitat de Catalunya, Marta Cid, i a la Regidora dÍEducaci— de lÍAjuntament de Barcelona, Marina Subirats; que s—n la presidenta i la vicepresidenta del Consorci. EL DESPLEGAMENT INSTITUCIONAL ACABARÀ EL SETEMBRE DEL 2006 BE41 web 29/9/04 10:38 Página 17 El fet que siguin les m“ximes responsables en matria educativa de totes dues administracions, consellera i regidora, les que ocupin la Pre- sidncia i la Vicepresidncia –s una mostra del comprom’s pol’tic de tots dos governs per impulsar decididament el Consorci. Aquest fet ha fet recomanable que tant la Presidncia com la Vicepresidncia hagin enca- rregat la seva representaci» dins el funcionament ordinari del Consorci a dos vocals del Consell de Direcci», Carles Macian i Teresa Eul“lia Calza- da, respectivament. La funci» principal del Consell de Direcci» –s exercir la direcci» pol’tica del Consorci. Aquesta funci» es concreta, entre dÕaltres, en lÕestabliment de les orientacions generals i les directrius necess“ries en tots els seus “mbits dÕactuaci». El Consell de Direcci» tamb– marca les l’nies dÕactua- ci» en matria econ…mica i organitzativa, aix’ com els criteris generals en matria de personal. LÕestructura executiva del Consorci sÕencarrega de dur a terme les actuacions aprovades pel Consell de Direcci». Aquesta estructura t– al davant la Gerncia, ocupada des de lÕ1 de juliol de 2004 per Josep Maria Rius. A mesura que el Consorci vagi assumint la gesti» de les diverses competncies que li corresponen, sÕaniran creant els …rgans de gesti» adients per al seu funcionament. EL DESPLEGAMENT El decret 84/2002, de constituci» del Consorci dÕEducaci» de Barcelona, preveu el desenvolupament progressiu del proc–s dÕassumpci» de fun- cions per part del Consorci. DÕentrada, estableix que el Consorci assu- meix des del seu inici les funcions referents a planificaci» i programaci» en lÕ“mbit de les seves “rees dÕactuaci». Com a horitz» final, es preveu que lÕ1 de setembre de 2006 es tanqui definitivament el proc–s. El desplegament del Consorci representa, per diverses raons, un repte de primera magnitud per a les dues administracions que el formen. DÕuna banda, per la pr…pia complexitat de la xarxa educativa a la ciutat de Bar- celona, amb centres p´blics de dues titularitats diferents, amb una implantaci» territorial i per sectors poc homognia i amb unes problem“- tiques espec’fiques. DÕuna altra banda, per les dificultats inherents al proc–s de construcci» dÕuna nova organitzaci» a partir de dues adminis- tracions consolidades que ja tenen una marcada personalitat pr…pia i unes cultures administratives diferents. I, tot plegat, sense perdre de vista que el Consorci t– una ´nica ra» de ser: esdevenir lÕinstrument …ptim per millorar la qualitat del servei educatiu que reben les fam’lies de la ciutat de Barcelona. El primer pas en aquest proc–s de desplegament es va donar el 24 dÕa- bril de 2002, amb la constituci» del Consell de Direcci», tot i que, ja de bon principi, el Consorci entra en una situaci» de bloqueig institucional. Amb el canvi de govern a la Generalitat de Catalunya, es produeix tamb– un canvi de posici» dÕaquesta administraci» respecte el Consorci, que permet arrencar definitivament el proc–s de desplegament institucional. Atesa la complexitat i lÕenvergadura del projecte, el 5 de mar de 2004, el Consell de Direcci» va creure convenient encarregar lÕelaboraci» dÕun Pla director per al desplegament institucional del Consorci. El Pla direc- tor ha de marcar els objectius del desplegament, les fases successives dÕimplementaci» i els recursos i les accions necess“ries per tal de garan- tir lՏxit final del projecte. LÕelaboraci» dÕaquest document sÕha encarre- gat a una Comissi» del Consell de Direcci» que ha comptat tamb– amb assessorament extern. El passat 19 de juliol el Consell de Direcci» va aprovar lÕavan del Pla director. Amb aquest document, sÕha donat el vist-i-plau a la metodologia global del desplegament institucional i sÕhan definit tres fases per aquest proc–s. á Fase I. Conclou a lÕinici del curs 2004-05. SÕha fixat lÕestructura del Pla director, la metodologia de treball i sÕha acordat lÕassumpci» de les fun- cions corresponents a programaci» i distribuci» territorial de centres, aplicaci» de la normativa de matriculaci» dÕalumnes i creaci» i gesti» de serveis educatius i gesti» de la formaci» del personal docent. á Fase II. SÕest–n entre lÕinici del curs 2004-05 i lÕinici del curs 2005-06. Inclour“ la consolidaci» del desplegament de la Fase I i lÕassumpci» de la resta de funcions, tret de la gesti» de centres p´blics. á Fase III. SÕest–n entre lÕinici del curs 2005-06 i lÕ1 de setembre de 2006. Correspondr“ a lÕassumpci» de la gesti» de tots els centres p´blics, municipals i del Departament, dÕeducaci» infantil, prim“ria i secund“ria obligat…ria i postobligat…ria. Els treballs dÕelaboraci» de la resta del Pla Director estaran enllestits pel gener de 2005. Al llarg de la tardor de 2004 sÕengegar“, des del mateix Consorci, un proc–s de comunicaci» dÕaquest proc–s de desplega- ment institucional, adreat a tots els membres de la comunitat educativa de la ciutat de Barcelona. Consorci dÍEducaci— de Barcelona Per a m–s informaci»: secretaria.consorciedubcn@gencat.net tel: 93 302 40 49 C/ Pau Claris, 95 08009 Barcelona e18 41CONSORCI D’EDUCACIÓ Núm. setembre-octubre2004 El procŽs de desplegament institucional del Consorci Punt de sortida Punt dÕarribada Constituci» legal del Consorci á Implementaci» de competncies dels Estatuts á Model institucional operatiu Competncies Generalitat Competncies Ajuntament á Assumpci» de funcions á Definici» progresiva de model institucional ÇEl desplegament del Consorci representa un repte de primera magnitud per a les dues administracions.È ÇDonada la complexitat i lÕenvergadura del projecte es va encarregar lÕelaboraci» dÕun Pla director.È BE41 web 29/9/04 10:38 Página 18 CONFIANÇA EN ELS AJUNTAMENTS LÕobjectiu principal que sÕha plantejat lÕactual Conselleria dÕEduca-ci» de la Generalitat de Catalunya –s la millora de la qualitat delÕeducaci» per a tothom. I aquest objectiu implica accions a tots els nivells, des de lÕimpuls de les construccions escolars fins a la intro- ducci» dÕinnovacions pedag…giques, passant per una millora, en quanti- tat i en qualitat, dels recursos humans i materials que hi destinem. La complexitat del fet educatiu i la necessitat de respondre r“pida- ment els nous reptes que plantegen els canvis socials i tecnol…gics, fan imprescindible abordar canvis en la manera dÕorganitzar el servei UNA OPORTUNITAT PER CRÉIXER E l desplegament del Consorci dÕEducaci» de Barcelona es fa avuirealitat. Despr–s dÕanys, a partir de lÕaprovaci» de la Carta Munici-pal, de liderar des de lÕAjuntament un projecte escassament com- partit pel Govern de la Generalitat, ens trobem en una nova situaci»: el Departament dÕEducaci» ha saltat endavant per posar-se a lÕalada dÕall… que una empresa com aquesta requereix. Des de lÕAjuntament de Barce- lona ens en felicitem, i pensem que tant el colálectiu docent com el con- junt de la comunitat educativa comenar“ aquest curs a veure que els objectius que ens hem plantejat es compleixen. Barcelona, certament, t– un perfil molt peculiar pel que fa a lÕestructu- ra del sistema educatiu, la proporci» entre p´blica i privada, per… tamb– per les necessitats que plateja i les solucions que sempre ha sabut tro- bar. A Barcelona sÕhan donat grans moviments i experincies que han marcat lÕevoluci» de lÕeducaci», que han definit tendncies i han creat escola. En molts casos, aquests canvis sÕhan produ•t per efecte de lÕacci» popular i, tamb–, de la municipal. En canvi, hist…ricament, el que trobem s»n llargs per’odes dÕaband» per part de lÕautoritat educativa que ens han deixat grans limitacions i dficits i una manca de la fora i presncia necess“ria de la xarxa p´blica. LÕAjuntament de Barcelona, que en moltes ocasions ha estat capdavan- ter i ha assumit molt m–s enll“ de les seves competncies la responsabili- tat de tirar endavant iniciatives en lÕ“mbit educatiu, veu avui com, finalment, lÕadministraci» educativa tamb– est“ al seu costat per, amb tota la fora que li d»na la seva posici», treballar conjuntament. LÕAjuntament, que –s lÕadmi- nistraci» que gestiona la ciutat, hi pot aportar molt: des de la major proximi- tat i els serveis espec’fics al coneixement detallat de les seves din“miques, e 1941 CONSORCI D’EDUCACIÓNúm. setembre-octubre2004 educatiu. Els models excessivament centralistes i jerarquitzats a qu estem acostumats acaben sent massa r’gids per actuar a temps davant aquests canvis. Cal, doncs, anar avanant cap a un sistema m–s evolucio- nat, on els conceptes de xarxa i dÕinteractivitat siguin b“sics per donar respostes flexibles en lÕespai i en el temps. ƒs en aquesta l’nia que el Departament planteja la necessitat dÕincre- mentar lÕautonomia dels centres docents i, tamb–, la necessitat de colálaborar amb les administracions locals en la gesti» educativa, per aconseguir un servei educatiu de proximitat i de qualitat. El Departament dÕEducaci» aposta clarament per desenvolupar un model propi de cogesti» educativa amb els ajuntaments, basat en la confiana m´tua i en la colálaboraci» institucional. Un model que, sense perdre de vista la coherncia de tot el sistema a nivell nacio- nal, permeti lÕadaptaci» de lÕacci» educativa a les necessitats de cada territori. Des del Departament dÕEducaci», entenem que el Consorci dÕEducaci» de Barcelona –s la primera gran experincia de cogesti» educativa amb el m»n local i, en aquest cas, amb un ajuntament, com el de Barcelona, amb una llarga tradici» pr…pia dÕactuaci» en el camp de lÕeducaci». El repte no –s f“cil. Malgrat tot, estem convenuts que no desaprofi- tarem lÕocasi» dÕavanar, entre tots, en la millora del servei educatiu que oferim a les fam’lies de la ciutat de Barcelona. Marta Cid Consellera dÕEducaci» i Presidenta del Consorci dÕEducaci» de Barcelona sempre incidents en la vida quotidiana dels centres, que en s»n part. Sens dubte, el Consorci –s lÕoportunitat per a tothom; per al Departa- ment dÕEducaci», dÕestar m–s a prop; per a lÕAjuntament, de ser-hi amb m–s fora; i per a la comunitat educativa, de cr–ixer amb un major equili- bri i amb moltes m–s oportunitats. Marina Subirats Regidora dÕEducaci» i vicepresidenta del Consorci dÕEducaci» de Barcelona BE41 web 29/9/04 10:38 Página 19 e20 41PERSONATGES Núm. setembre-octubre2004 LÕescola Avillar Chavorros ja Žs hist˜ria. A lÕhora de lÕadŽu, quines van ser les sensa- cions que vau tenir? Va ser una barreja de sensacions. En el moment en el qual es va decidir el tancament de lÕescola, nosaltres, els que treball“vem al cen- tre, vam veure que era el millor a causa de la degradaci» que patia el barri de Can Tunis. Va ser un proc–s molt lent, de m–s de tres anys. Tanmateix, encara que creguis que era el millor, en el moment del tancament vam tenir un senti- ment de prdua molt gran. Ho hem viscut com la mort dÕun familiar nostre. Veus que est“ molt malalt i penses que el millor –s que sÕacabi, per… quan es produeix –s un moment molt trist. I ÑsuposoÑ es va fer evident lÕesfor que durant 25 anys va posar-hi molta gent. S’, –s clar. Treballar a Avillar Chavorros tÕab- sorbia molt, vivies molt intensament les vides dels nens i nenes que anaven a lÕescola. Ten’- em un contacte molt directe i una relaci» molt especial. Eren nois i noies que depenien molt de la gent que treball“vem a lÕescola, en el sentit que fiem una tasca educativa, per… tamb– social. Els acompany“vem al metge, fiem gestions personals, els busc“vem feina. Es barrejava lÕaspecte educatiu amb el de socia- litzaci» i per tant ten’em uns vincles molt forts. ÇLÕalegria –s que moltes persones es van integrar en la societat i aix… siginificava un gran triomf.È FERRAN CATALÀ “L’ESCOLA ERA L’ÚNICA SORTIDA DE LA MARGINACIÓ” íltim director de lÍescola Avillar Chavorros El curs escolar passat va ser lÍ´ltim per a lÍescola Avillar Chavorros. Han estat 25 anys dÍun centre que va nŽixer fruit, en gran part, de la conscincia social i la vocaci— pedag˜gica de la seva fundadora, Teresa Codina i Mir. Una escola que va intentar integrar a la societat els nens i nenes d͏tnia gitana del barri de Can Tunis. Ferran Catal“, que va treballar 16 anys al centre, va ser lÍ´ltim director de lÍescola. Ell ha fet de portaveu per explicar-nos els esforos i les ilálusions de tantes persones que van fer dÍAvillar Chavorros una escola diferent. BE41 web 29/9/04 10:38 Página 20 e 2141 PERSONATGESNúm. setembre-octubre2004 Fotografies: Patr’cia Esteve ÇMoltes fam’lies ens van dir que els feia m–s mal veure com enderrocaven lÕescola que la seva casa.È Fieu mŽs de pares i mares que de mestres? Una mica, s’. No s– ben b– si de mare o pare, per… una mica la sensaci» –s que ten’em una mena de vincles familiars amb lÕalumnat i les seves fam’lies. I era una relaci» plena de compli- cacions [somriu]. Sobretot quan entraves per pri- mer cop a lÕescola. Quan hi arribaves, tu eres el paio, no el mestre i, per tant, fins que no passa- ves a ser el Ferran, el Josep o la Maria, no eres ning´. Ja podies ser el millor mestre del m»n, que aix… no et servia de res. Necessitaves un temps per guanyar-te la seva confiana i men- trestant ho passaves molt malament. Era compli- cat, perqu tamb– havies de tractar amb fam’lies molt desestructurades. Els primers quatre anys, em passava quasi dotze hores di“ries al barri: lÕhorari lectiu, les hores del pati i despr–s les activitats extraescolars. Al final, hi havia una confiana m´tua i tÕho acabaven agraint molt. Recordo la primera vegada que els vaig dir que anir’em a jugar a futbol fora del barri. Es van posar tan contents... Per qu treballar en un barri com Can Tunis era fer-ho com en un m—n apart, en una realitat inexistent per a molta gent? Era impossible dÕentendre si no es vivia des de dintre. Quan vaig anar a treballar-hi, no sabia ni que existia, i si alg´ el coneixia era pel tema de la droga. I al final, amb la degradaci» del barri, lÕescola era com un oasi. Per exem- ple, els nens i nenes que no anaven a escola els veies nus i descalos pels carrers, i els de lÕescola ja tenien un altre aspecte. LÕ´nic con- tacte que tenien amb la societat era lÕescola i les sortides que fiem. El barri es va degradar molt pel tema de la droga. Molta gent va trobar un mitj“ de vida que els donava molts diners i, per tant, ja no estaven interessats en coses com els plans dÕinserci» al m»n laboral. Els problemes de drogues ja sabem qu comporten a nivell social, principalment la desintegraci» de les fam’lies. I, –s clar, pat’em situacions com ara que el marit dÕuna de les cuineres vingu–s a lÕescola demanant diners per a droga, ame- naant a tothom i tirant pedres a lÕescola. Aquestes situacions s»n les que ara et fan pen- sar que la droga va poder amb lÕescola. Encara que lÕalegria –s que tamb– moltes persones es van integrar en la societat, i cada persona que ho aconseguia era un gran triomf. I, per exemple, les sortides o les activitats dÕedu- caci— f’sica, hi jugaven un paper molt important? El barri estava estructurat per clans o grups familiars, i a trav–s de lÕeducaci» f’sica o els esports era molt m–s f“cil aconseguir que hi hagu–s relacions entre clans o fam’lies dife- rents o rivals. Pod’em aconseguir que el nen o nena comprengu–s que pel fet de ser dÕun clan no sempre havia de tenir la ra». Tamb– eren molt importants les sortides que fiem els dissabtes per fer partits de futbol fora del barri. Can Tunis era un gueto i tot el que era sortir i tenir contacte amb altres realitats era fonamental. Sabies que qualsevol cosa que per a una altra nena o nen podia ser normal, per a ells era molt especial, com ara anar al Tibidabo o a la platja, o, fins i tot, les escales mec“niques del metro: es tornaven bojos, per a ells era una cosa molt especial. I ho notaves en els seus somriures, en les ganes que tenien que arrib–s el dia per tornar a fer una sor- tida. I el seu somriure i la seva felicitat eren molt gratificants per al professorat. Moltes fam’lies ens van dir que els feia m–s mal veure com en- derrocaven lÕescola que la seva casa. Per a ells, lÕescola era un punt de referncia, era lÕ´nic lloc que els permetia sortir de la marginaci». Sens dubte, Avillar Chavorros era una esco- la diferent. Figures com la del monitor-desper- tador aix’ ho demostren. Era una escola amb un problema dÕabsentis- me molt gran. Hi havia els nens i nenes que ja no anaven a escola perqu tenien greus problemes de desestructuraci» de la fam’lia, per… nÕhi havia dÕaltres que no hi anaven perqu tenien uns cos- tums molt diferents. Anaven a dormir tard o pen- saven que no passava res si alguns dies no ana- ven a escola. V“rem crear aquesta figura, amb lÕajuda de lÕInstitut dÕEducaci», per intentar aca- bar amb aquest problema o, almenys, reduir-lo. Vam aprofitar que ten’em un cos de monitors, que eren gent del barri: el monitor, doncs, anava al mat’ a les cases a buscar els nois i noies i, fins i tot, els havia de vestir i portar-los a escola. TambŽ hav’eu de conciliar el ritme i el pro- grama escolar amb els costums de la poblaci— dՏtnia gitana. Intent“vem aportar valors que per a la seva societat eren molt dif’cils dÕentendre i acceptar. La igualtat entre home i dona, per exemple. I ho hav’em de fer respectant la seva identitat i els seus costums. Moltes vegades, hav’em dÕanar a parlar amb el cap del clan per fer entendre algu- nes coses. Per exemple, que les noies poden dur pantalons per fer esport o portar banyador a la platja, o, fins i tot, que no deixessin lÕescola tan joves perqu sÕhavien de casar. S»n aspectes en els quals, amb molt dÕesfor, vam poder fer alguns avenos. Tamb– v“rem aconseguir que gent del barri treball–s a lÕescola com a moni- tors, personal de neteja o de la cuina. La Lola, la cuinera, era molt coneguda al barri. Era una forma dÕajudar la poblaci» de Can Tunis a inte- grar-se a la societat. Ara hi ha monitors que estan treballant en altres escoles municipals. Un llibre per a la mem˜ria Amb motiu del tancament i enderrocament de lÕescola Avillar Chavorros, lÕInstitut dÕEdu- caci» ha editat un llibre que vol ser un home- natge i un record dels 25 anys de vida del centre. El llibre, amb fotografies i testimonis de molta gent que va treballar a lÕescola, vol salvar de lÕoblit els esforos i les ilálusions que van dipositar-hi moltes persones. Tamb– hi podeu trobar un recull de fotografies, rea- litzades per Manolo S. Urbano, que volen capturar les darreres imatges de lÕescola. Aquests s»n alguns dels fragments dels tex- tos que podeu llegir en el llibre: ÒCan Tunis sÕacaba, i amb ell, lÕescola. Estic segura, per…, que seran molts els nois i les noies que duran ben al fons, com un tre- sor preci»s, el seu record. Per a la ciutat, Avi- llar Chavorros ser“ sempre un motiu dÕorgull i una font dÕaprenentatge.Ó Marina Subirats i Martori (regidora dÕEdu- caci— de lÕAjuntament de Barcelona) Ò(...) som conscients que nom–s lÕeducaci» permet superar la marginaci». Per aix…, amb tota lÕ“nima voldr’em que els nostres alumnes hagin arribat i arribin a viure com a persones que s»n, en el ple sentit, –s a dir, tenint atesos els drets i sent capaos dÕexercir els deures; voldr’em que ells i tots els seus visquin amb qualitat i participin en la vida de la societat. Aconseguir-ho no –s ´nicament un repte pro- fessional, sin» un deure ciutad“.Ó Teresa Codina i Mir (fundadora de lÕescola Avillar Chavorros) Per a Ferran Catalˆ, lÕescola Avillar Chavorros... De quin color Žs? Verd, el color de lÕesperana i tamb– de la bandera gitana. Quin dia de la setmana? Divendres, el dia que f–iem les festes a lÕescola. Quina estaci— de lÕany? La tardor. Quin menjar? Les mandonguilles de la Lola. Quina flor o planta? La buguenv’lália. BE41 web 29/9/04 10:38 Página 21 e22 41RECURSOS Núm. setembre-octubre2004 El Centre Jove dÍAnticoncepci— i Sexualitat ja tŽ mŽs de deu anys de vida i segueix oferint la seva atenci— a la salut reproductiva i afectivo-sexual. Un espai per a joves que vol donar un servei de prevenci—, dÍatenci— i dÍinformaci— al voltant de temes com lÍembar“s en lÍadolescncia, les malalties de transmissi— sexual o els mtodes anticonceptius. El CJAS tambŽ ofereix tallers dÍeducaci— afectivo-sexual i formaci— de professionals, entre moltes altres activitats i serveis. E ls serveis dÕatenci» espec’fica als ado-lescents i joves van ser proposats pergrups de professionals de lÕ“mbit de la planificaci» familiar, a imatge dÕaltres expe- rincies observades en altres pa•sos. LÕimpacte dels problemes relacionats amb lÕembar“s en lÕadolescncia, les malalties de transmissi» sexual i, posteriorment, la sida van evidenciar la necessitat dÕoferir serveis i programes especial- ment dirigits a aquest grup de poblaci». Els antics centres de planificaci» familiar, ara inte- grats en el Programa de Serveis dÕAtenci» en Salut Sexual i Reproductiva, van encetar aquesta tasca amb les anomenades Òtardes jovesÓ. El Centre Jove dÕAnticoncepci» i Sexualitat (CJAS) es constitueix com un espai espec’fic dÕatenci» a la salut reproductiva i afectivo- sexual dels joves lÕany 1992 i, des del primer moment, es planteja com un servei de caire preventiu i complementari de la xarxa norma- litzada de salut. Els seus objectius de preven- ci» de lÕembar“s en lÕadolescncia, aix’ com de les malalties de transmissi» sexual (MTS) i la sida, sÕemmarquen dins dÕuna visi» integral de la salut, contemplant els aspectes biol…gics, psicol…gics i socials de lÕindividu. Aquestes caracter’stiques especials i lÕade- quaci» del servei a la idiosincr“sia dels joves quant a accessibilitat, immediatesa i confiden- cialitat, ofereixen un camp ampli de treball en lÕ“mbit de la prevenci» i lÕeducaci» per la salut. La consulta i les dades recopilades en la hist…- ria sociocl’nica s»n una font important dÕinfor- maci» sobre els comportaments, inquietuds i problemes de la poblaci» jove. El recull dÕaques- ta informaci» i la seva an“lisi, durant m–s de deu anys de funcionament del servei, han estat dÕun gran ajut per generar propostes innovadores que, en la majoria dels casos, sÕhan fet en colálaboraci» amb institucions p´bliques que tenen responsabilitats cap a la poblaci» jove. En aquests deu anys, el CJAS ha rebut m–s de 37.000 consultes personals i actualment compta amb quasi 19.000 hist…ries sociocl’ni- ques. LÕequip dÕatenci» est“ format per pro- fessionals de diferents disciplines, que combi- nen el seu treball a la consulta amb altres activitats preventives i dÕeducaci» per a la salut, estudis i treballs dÕinvestigaci», forma- ci» a professionals, revisi» i propostes de nous materials educatius i de difusi», etc. Tota aquesta activitat, relacionada amb el colálectiu juvenil, ha anat situant el CJAS com un centre de referncia en qŸestions dÕatenci» a la salut afectivo-sexual i reproductiva dÕado- lescents i joves. Aix’ mateix, aquesta experin- cia sÕha ests mitjanant la formaci» als pro- fessionals que treballen o han de treballar en contacte amb aquest colálectiu. TALLERS D’EDUCACIÓ AFECTIVO-SEXUAL El CJAS ofereix un espai educatiu, en forma de taller, per treballar en grup els aspectes rela- cionats amb la salut sexual i lÕafectivitat. Els tallers, especialment aquells que es realitzen al centre mateix, permeten que els i les joves coneguin lÕespai, lÕoferta de prestacions i els professionals. SÕha pogut observar que molt del p´blic jove que ha participat en un taller conserva la referncia i utilitza el recurs m–s tard, quan sorgeix la necessitat. Aquesta activitat va n–ixer arran de les expectatives mostrades per professionals de lÕensenyament, quan lÕany 1992 es van visitar alguns centres dÕensenyament secundari per donar a conixer el CJAS. Els tallers dÕeducaci» afectivo-sexual sÕhan establert com un recurs anual per a molts cen- tres educatius que, durant el curs, treballen els diferents aspectes de la salut amb lÕalum- nat. Aix’ mateix, el treball en grup sÕha anat estenent a altres colálectius de joves, incloent- hi aquells amb dificultats especials. Com a resultat de tot aix…, el nombre de nois i noies participants en un taller ha anat ǃs un centre de referncia en qŸestions dÕatenci» a la salut afectivo-sexual i reproductiva dÕadolescents i joves.È EL CENTRE JOVE D’ANTICONCEPCIÓ I SEXUALITAT OFEREIX ATENCIÓ I PREVENCIÓ LA PRIMERA VEGADA BE41 web 29/9/04 10:38 Página 22 15,50 22,92 32,28 28,24 1,070,00 5,00 10,00 15,00 20,00 25,00 30,00 35,00 14 anys o menys de 15 a 17 de 18 a 20 de 21 a 23 24 o m–s Distribuci— dels motius de consulta sobre el total de visites dÍatenci— personal (5.477) de lÍany 2003 Motiu % sobre el total Mtodes anticonceptius (informaci»/orientaci»/prescripci») 13,55 Sida (consell assistit/demanda de proves) 13,77 Consultes per amenorrea, embar“s o demanda dÍIVE 18,12 Anticoncepci— dÍemergncia (informaci» i/o prescripci») 36,74 Sexualitat (orientaci»/problem“tica) 2,29 Visita mdica 6,82 Visita dÍatenci— psicol˜gica 4,12 Demanda dÍinformaci— general o treball escolar 2,04 Altres 0,37 No consta 2,19 e 2341 RECURSOSNúm. setembre-octubre2004 augmentant anualment de manera considera- ble. Durant el 2003, prop de 4.000 joves van assistir a un taller dÕeducaci» afectivo-sexual, b– en lÕespai del CJAS o b– al mateix espai dels centres de secund“ria. Aquest treball en grup, actiu i participatiu, es mostra com una bona eina per tractar els comportaments de risc i les seves conseqŸn- cies i evitar-los, tractant lÕafectivitat i la sexua- litat des dÕun punt de vista positiu. A trav–s de diferents din“miques i materials, al taller es plantegen situacions properes a la realitat quotidiana dels joves, que afavoreixen la identificaci». Els participants s»n protago- nistes del seu propi proc–s de reflexi» i apre- nentatge, fet que incideix de manera positiva en la utilitzaci» dÕall… aprs per detectar el risc i/o com situar-se davant seu. En aquests moments, a m–s dels grups-clas- se dÕensenyament secundari, sÕestan realit- zant tallers amb grups espec’fics de joves ads- crits a programes educatius especials, ja sigui per alguna discapacitat f’sica o psicol…gica o per dificultats dÕintegraci» social. Cal destacar la tasca que es du a terme amb els grups del Pla de Transici» al Treball (PTT) de la ciutat de Barcelona. Tamb– resulta interessant i efica el treball que es realitza amb monitors de lleure o joves procedents de diferents associacions juvenils que actuen com a agents de salut. FORMACIÓ DE PROFESSIONALS Els colálectius professionals i les institucions en contacte amb el m»n juvenil cada vegada estan m–s dÕacord a considerar els adolescents i els joves com un grup de poblaci» amb necessitats espec’fiques dÕatenci», especialment en el terreny de la salut afectivo-sexual. Aix’, en lÕ“m- bit de la salut p´blica, sÕhan posat en marxa diferents campanyes, serveis o programes, que volen acostar la prevenci» a la gent jove. Com a espai referent per a lÕatenci» als ado- lescents, des del CJAS es participa regularment en diferents activitats formatives, adreades tant als professionals que portaran a terme els serveis o programes esmentats com a futurs professionals de la salut, interessats en el m»n juvenil. En aquest sentit, a m–s de les colálabora- cions amb altres institucions, el CJAS organit- za anualment dos cursos propis: des de lÕany 1996 el curs ÒLÕatenci» espec’fica als adoles- centsÓ, de 25 hores, i des de lÕany 2000 el curs ÒTreball educatiu amb grups dÕadolescentsÓ, de 20 hores. Igualment, en el camp social i lÕeducatiu, el CJAS sÕofereix a professionals i colálectius en contacte amb la poblaci» juvenil (professorat, treball social, professional tcnic dÕajunta- ments, responsables de punts dÕinformaci», coordinaci» dÕactivitats de lleure, etc.) que necessitin suport o formaci» per incloure acti- vitats de prevenci» en salut afectivo-sexual dins la seva tasca quotidiana o per fer cam- panyes espec’fiques de prevenci». En funci» de la solálicitud rebuda, es dissen- yen activitats de formaci» concretes, es parti- cipa en cursos organitzats per altres entitats o b– sÕofereix assessorament personal, segui- ment i/o materials adequats. Equip CJAS Rosa Ros Directora Per a m–s informaci»: www.centrejove.org ÇEl CJAS ofereix un espai educatiu, en forma de taller, per treballar en grup aspectes de salut sexual i lÕafectivitat.È Visita m–dica 6,82 0,37 Altres 13,55 Mtodes anticonceptius Anticoncepci» dÕemergncia 36,74 Atenci» psicol…gica 4,12 Informaci» general 2,04 2,19 No consta Sida 13,77 Amenorrea, embar“s, demanda dÕIVE 18,12 Sexualitat 2,29 Edat dels joves que accedeixen al CJAS (segons dades de lÍany 2003) BE41 web 29/9/04 10:38 Página 23 L a construcci» del temple de la Sagrada Fam’lia sÕinici“ el 1882 amb lacolálocaci» de la primera pedra i el 3 de novembre de 1883 Antoni Gaud’, amb 31 anys, es va fer c“rrec de la construcci». Hi treballaria durant m–s de quaranta anys, fins a la seva mort, lÕany 1926. Durant els quaranta-tres anys que Antoni Gaud’ va treballar en la construcci» de la Sagrada Fam’lia, el seu estil va anar evolu- cionant i, per aix…, aquest monument repre- senta ell sol una s’ntesi de tota la seva obra. El pla general i els seus estudis aprofundits del projecte, definits en maquetes de guix i basats en lÕ´s dÕinnovadores formes geomtriques natura- listes, s»n el material a partir del qual els arquitectes del temple el continuen avui. Gaud’ no passava del c“lcul i la teoria a la realitzaci» del projecte, sin» que de la maque- ta va passar al c“lcul, i posteriorment va proce- dir al dibuix i a la construcci». Gaud’ veia les formes i, un cop les tenia determinades men- talment, buscava els mitjans per transformar- les en objectes f’sics constru•bles. Per aquest mateix motiu el seu estudi no tenia res a veure amb un despatx dÕarquitecte convencional, sin» que sÕassemblava m–s a un obrador, on podia treballar amb els recursos, els elements i els materials m–s variats: el dibuix, la foto- grafia, maquetes de petita i gran escala, etc. ƒs per aix… que, amb lÕajuda dels ordinadors, sÕest“ fent la transcripci» dels models de guix originals que ens deix“ Gaud’, per tal de poder executar-los amb tota fidelitat i efic“cia. Les e24 41BARCELONA A L’ESCOLA Núm. setembre-octubre2004 LES INTERIORITATS DEL TEMPLE I DEL SEU CREADOR A L’ABAST DE LES ESCOLES ÒEl Temple creix a poc a poc, per˜ aix˜ ha passat sempre i en totes les coses que han de tenir llar- ga vida. Els roures centenaris tarden anys i anys a Žsser grossos; en canvi, les canyes creixen r“pidament, per˜ a la tardor el vent les abat i no seÕn parla mŽs.Ó Antoni Gaud’ S’mbol de la nostra ciutat, el Temple de la Sagrada Fam’lia ja forma part del Programa dÍActivitats Escolars desprŽs dÍhaver signat el conveni de colálaboraci— amb el Consell de Coordinaci— Pedag˜gica de lÍInstitut dÍEducaci— de lÍAjuntament de Barcelona. Aix’ doncs, tots els secrets i les interioritats del Temple i del seu creador, Antoni Gaud’, s—n a lÍabast de lÍalumnat de les nostres escoles. Una oportunitat de conixer a fons una obra ´nica i meravellosa. noves tecnologies permeten assolir objectius molt m–s complexos, millorant lÕefic“cia i lÕim- puls a les obres. Constru•t sota el concepte de temple expiato- ri, tots aquests avenos sÕaconsegueixen gr“cies als donatius que es reben de fidels i admiradors de lÕobra. DÕaquestes aportacions en depn el futur del temple de la Sagrada Fam’lia. Actualment, la generalitzaci» de la tendn- cia pedag…gica que aposta per un ensenya- ment actiu ha motivat que els i les escolars surtin de les aules per tal de tenir un contacte directe amb el m»n que els envolta. En aquest sentit, la Sagrada Fam’lia es presenta amb la voluntat expl’cita dÕapropar el patrimoni cul- tural a tota la ciutadania, per… dÕentre aquests ciutadans i ciutadanes mereixen una conside- raci» especial lÕalumnat i el professorat de les escoles. El temple vol oferir-los, durant la seva visita, tota lÕatenci» necess“ria i els materials apropiats per garantir la coordina- ci» i la qualitat en la seva formaci». Per tots aquests motius, sÕha decidit fer un projecte pedag…gic per al temple de la Sagra- da Fam’lia. Un dossier que, dÕuna banda, intro- duir“ lÕalumnat en lՏpoca de Gaud’ i, de lÕal- tra, el guiar“ per lÕobra de lÕinsigne arquitecte. INTERACCIÓ AMB EL MONUMENT Proposem una activitat basada en la interacci» entre el monument i lÕalumnat, a partir del treball individual de les fitxes did“ctiques i amb lÕajuda dÕuna monitora. DÕaquesta manera, lÕalumnat GAUDIM DE LA SAGRADA FAMÍLIA ÇUn projecte que introduir“ lÕalumnat en lՏpoca de Gaud’ i el guiar“ per lÕobra de lÕinsigne arquitecte.Èe.È BE41 web 29/9/04 10:38 Página 24 e 2541 BARCELONA A L’ESCOLANúm. setembre-octubre2004 treballar“ aquestes fitxes, que li permetran aconseguir les nocions necess“ries per conixer la Sagrada Fam’lia, per observar, deduir i, aix’, extreure conclusions dÕaquesta gran obra. A partir dÕaquests elements lÕalumnat podr“ contextualitzar hist…ricament i culturalment el temple de la Sagrada Fam’lia, podr“ conixer la figura dÕAntoni Gaud’ i les seves principals obres, podr“ entendre i emprar el vocabulari b“sic de lÕarquitectura de la Sagrada Fam’lia i podr“ conixer, tamb–, la seva iconografia i simbologia religiosa. Aquestes activitats sÕadeqŸen a tres nivells curriculars (prim“ria, secund“ria i batxillerat) i incideixen en la concepci» participativa, en el desenvolupament de la qual els nois i noies tenen un paper actiu. LÕactivitat sÕinicia a lÕedifici de les Escoles (lÕo- brador de Gaud’) i continua despr–s amb un recorregut pel museu, seguit dÕuna visita al tem- ple. Aix… permet endinsar-nos en aquesta monu- mental construcci» a partir dels dibuixos i les maquetes exposades al museu per veure des- pr–s, in situ i per ordre cronol…gic, les diferents parts dÕaquest impressionant temple. LÕobjectiu final de lÕactivitat –s adquirir uns coneixements clars i ordenats de la hist…ria i la construcci» del Temple Expiatori de la Sagrada Fam’lia. A part, tamb– es convocar“ a lÕalumnat a parti- cipar en un concurs de dibuix que, regularment, sÕexposar“ al Museu del Temple, perqu pares i nens puguin veure el seu dibuix exposat. Departament de Pedagogia Temple de la Sagrada Fam’lia Per a m–s informaci»: pedagogia@sagradafamilia.org www.sagradafamilia.org ÇLÕalumnat podr“ conixer el vocabulari de lÕarquitectura del temple i la iconografia i simbologia religiosa.È BE41 web 29/9/04 10:38 Página 25 la ciutadania compartida, la participaci» i lÕo- bligaci» per a les persones nouvingudes de realitzar els programes dÕintegraci». En defini- tiva, sÕha passat de considerar lÕimmigrant un ÒestranyÓ a la societat holandesa a conside- rar-lo un ciutad“ de ple dret i exigir-li, a la vegada, un coneixement de la llengua i la societat holandesa. En el cas de lÕHaia, la pol’tica dÕintegraci» reposa en tres pilars: á LÕemancipaci»: la dotaci» de les habilitats individuals, com ara la llengua i el coneixe- ment del mercat laboral, que permeten el desenvolupament de lÕautonomia i la respon- sabilitat individual. á La interculturalitat: construcci» de vincles i ponts entre les distintes comunitats culturals. á La diversitat: acceptar-la, proveir les insti- tucions amb els instruments per gestionar-la i saber-ne treure els beneficis. L’EMANCIPACIÓ Des de 1998, dÕacord amb la nova Llei dÕinte- graci» de nouvinguts, tota persona immigrant adulta que arriba als Pa•sos Baixos ha de seguir obligat…riament un programa dÕintegra- ci» gratu•t que inclou tres cursos de ciutadania: á Llengua neerlandesa: LՏmfasi en lÕestu- di de la llengua (600 hores) respon a la con- vicci» que –s un factor essencial per a la inte- graci» i la participaci» social i professional del nouvingut. á Orientaci— social: Impartici» de coneixe- ments del funcionament de la societat neer- landesa, incloent-hi normes de convivncia, sistema de salut p´blica, educaci», transport p´blic, solálicitud dÕhabitatge, subministra- ments p´blics (telfon, llum, aigua), etc. e26 41CIUTATS EDUCADORES Núm. setembre-octubre2004 La ciutat holandesa de La Haia va acollir un seminari sobre pol’tiques dÍintegraci— des dÍuna perspectiva educadora, coorganitzat per lÍAjuntament de La Haia i lÍAssociaci— Internacional de Ciutats Educadores. Participants de dotze ciutats europees van intercanviar experincies sobre el tema i van poder veure in situ els programes que sÍestan desenvolupant a La Haia. Una ciutat compromesa amb la integraci— de les persones nouvingudes. Els ajuntaments, en tant que s»n lesadministracions m–s directament afec-tades pels canvis en el teixit social de la ciutat que est“ suposant el fenomen migrato- ri, estan desenvolupant pol’tiques dÕintegra- ci» amb la finalitat dÕassegurar el ple acc–s dels nous ciutadans a tots els drets socials, culturals i econ…mics que estan te…ricament garantits en les nostres societats. En un pro- c–s dÕintegraci» sÕhi desenvolupen un seguit de processos dÕaprenentatge que impliquen tant les persones immigrants com els mem- bres de les institucions locals, altres agents locals i ciutadans aut…ctons. Al seminari celebrat a lÕHaia vam voler explorar experincies municipals en matria dÕintegraci» que tenen una vessant educadora important. Les ciutats participants van ser Anvers, Barcelona, Birmingham, Hlsinki, lÕHaia, Li», Melilla, Munic, Rotterdam, Santa Coloma de Gramenet, Sevilla i Vencia. En aquest article ens centrarem en lÕexperincia de la ciutat neerlandesa. (Per a m–s detalls vegeu la documentaci» presentada per cada ciutat a www.edcities.org.) Des de mitjans dels anys vuitanta als Pa•sos Baixos es don“ un canvi en la percepci» de la immigraci»: sÕabandon“ la idea que la pobla- ci» immigrada era temporal i que retornaria en el futur als seus pa•sos dÕorigen i es va veure la necessitat de combatre, amb programes de tipus assistencial, les diverses formes de dis- criminaci» que patien els immigrants. Durant els anys noranta es va consolidar una nova pol’tica dÕintegraci» en la qual el concepte central era la ciutadania activa i la responsabilitat individual. SÕiniciaren aix’ pro- grames integrals dÕadaptaci» local. Amb el canvi de segle, sÕincorporen nous valors com ELS PROGRAMES D’INTEGRACIÓ DELS NOUVINGUTS A L’HAIA ÇEls cursos de ciutadania reuneixen uns 9.000 alumnes i uns 600 mestres repartits en centres i locals de barri.È CURSOS DE CIUTADANIA BE41 web 29/9/04 10:38 Página 26 e 2741 CIUTATS EDUCADORESNúm. setembre-octubre2004 locals de barri (escoles prim“ries, biblioteques, etc.). Cada persona nouvinguda t– assignat un asses- sor pedag…gic i un assessor del Centre dÕAcolli- da de Nouvinguts, que controla lÕabsentisme i facilita els tr“mits administratius. Es tracta, en definitiva, dÕun programa que compta amb importants recursos personals i infraestructu- res, finanats pel Govern neerlands. Actual- ment el percentatge de nouvinguts que finalit- zen els cursos –s del 85%. LES ESCOLES DE BARRI El 50% de lÕalumnat de prim“ria de lÕHaia –s dÕorigen no-neerlands, i la majoria no parla neerlands en comenar lÕescola. Per tal de suplir les seves possibles mancances, sÕimpar- teix educaci» preescolar al m–s aviat possible i sÕofereixen als alumnes activitats extracurricu- lars dutes a terme per professionals en lÕ“mbit de lÕesport, la cultura i lÕatenci» social, amb lÕobjectiu que els infants estiguin en un ambient educatiu i en contacte amb el neerlands mol- tes m–s hores al dia. Aquestes activitats s»n dirigides per lÕescola de manera professional, en cooperaci» amb les entitats de la comunitat. DÕaltra banda, lÕalumnat de secund“ria que arriba a lÕHaia amb estatus de refugiat sense parlar neerlands –s destinat a dues escoles amb un programa especial dÕensenyament de la llengua i amb suport mdic i psicol…gic. Des- pr–s dÕun per’ode dÕadaptaci» i dÕavaluaci» dÕal- menys un any, se li assigna un altre centre. Associaci— Internacional de Ciutats Educadores Per a m–s informaci»: www.bcn.es/edcities/aice/adjunts/TheHague /the-hague-presentation.ppt á Orientaci— professional: Assessorament sobre el mercat laboral de lÕHaia i les possibili- tats que hi pot trobar cada persona. Durant la realitzaci» dels cursos, les i els nou- vinguts reben acompanyament social en els casos en qu es consideri necessari. En acabar, tenen lÕobligaci» dÕexaminar-se dels coneixe- ments assolits. LÕobjectiu primordial dels cursos –s lÕemancipaci» del les persones nouvingudes. LÕautoritat local, a trav–s del Centre dÕAcollida de Nouvinguts (CAN), –s lÕencarregada de dur a terme el programa dÕintegraci», en coordinaci» amb els diversos agents locals i el departament nacional dÕimmigraci». A lÕHaia, els cursos de ciutadania es gestionen a trav–s del grup educa- tiu Mondriaan (www.mon3aan.nl), especialitzat en temes de formaci» professional i educaci» de persones adultes. A m–s a m–s, Mondriaan fa cursos de neerlands per a analfabets funcio- nals nadius i per a no-nadius que encara vulguin millorar lÕidioma, i est“ comenant una iniciativa dÕensenyament del neerlands per televisi» local i a dist“ncia per Internet que pot utilitzar lÕalumnat de diferents cursos. Per poder atendre la gran diversitat de necessitats de lÕalumnat, els cursos de ciuta- dania tenen un disseny molt flexible. Comen- cen en set per’odes durant lÕany per poder acollir els nouvinguts amb el m’nim temps dÕespera; hi ha sis grups, segons la formaci» (des dÕanalfabets fins a gent amb formaci» acadmica), diversos nivells de llengua en cada grup i diversos nivells de dedicaci» (intensiu, semiintensiu o curs de nit), i diver- ses perspectives (participaci» social, laboral i continuaci» dÕestudis). En total, nom–s els cursos de ciutadania reunei- xen uns 9.000 alumnes cada any i uns 600 mes- tres repartits en onze centres i quaranta-quatre Ç LÕimmigrant –s un ciutad“ de ple dret, per… ha de conixer la llengua i la societat holandesa.È Clara Guardiola CIUTATS EDUCADORES CANVIA DE SEU El passat 1 de juny, el Secretariat de Ciutats Edu- cadores va traslladar les seves oficines al carrer dÕAviny», on comparteix edifici amb altres asso- ciacions internacionals de ciutats ubicades a Barcelona. Aquests s»n els nous contactes: Associaci— Internacional de Ciutats Educadores Aviny» 15, 08002 Barcelona Tel.: 93 342 77 20 Fax: 93 342 77 29 e-mail: edcities@mail.bcn.es www.edcities.org CIUTAT MULTICULTURAL LÕHaia, capital administrativa dels Pa•sos Bai- xos, t– una poblaci» de 460.000 habitants, dels quals el 43% s»n dÕorigen estranger i al voltant del 25% del total, dÕorigen no europeu. La tradi- ci» multicultural es remunta al segle XVII, moment en qu ja comptava amb diversos grups de refugiats per persecucions religioses, entre ells una nombrosa comunitat jueva, i amb una “mplia comunitat diplom“tica, en tant que era seu del Govern holands. Des del segle XX alberga diverses institucions internacionals com la Cort Internacional de Just’cia o lÕOficina Europea de Patents, que li donen un cert car“c- ter burocr“tic i cosmopolita a la vegada. Les principals comunitats immigrants avui s»n les que van arribar entre mitjans dels anys seixanta i els setanta procedents de Surinam (10% de la poblaci» total; en ella mateixa –s una rica mescla tnica, amb com- ponents hindustnics, negres, criolls i javane- sos), les Antilles Neerlandeses i Aruba (2%), Turquia (6%) i el Marroc (5%). Les dues primeres, dÕorigen colonial, s»n les que estan m–s ben integrades gr“cies al seu alt coneixement de la llengua i la cultura holandeses. Mentre que la taxa dÕatur entre surinamesos i antillans –s el doble de la taxa dÕatur de la poblaci» nadiua, pel que fa a marroquins i turcs, lÕatur –s de tres a quatre vegades superior. LÕHaia compta, a m–s a m–s, amb una din“mica comunitat xinesa i una comunitat indonsia, sovint dÕascendn- cia euroasi“tica mixta. La poblaci» immigrada a la ciutat es troba molt concentrada en determinades zones: algunes barriades arriben a tenir concentra- cions dÕun 90% de no-nadius. BE41 web 29/9/04 10:38 Página 27 LÕ any 1909, Bonnemaison crea la Biblio- teca de la Dona, que un any m–s tard es va convertir en lÕInstitut de Cultura i de la Biblioteca Popular de la Dona. Una iniciativa ´nica a Europa que t– com a objectiu millorar el nivell cultural de les dones, on la formaci» –s un element clau. Les representants de lÕIns- titut de Cultura i de la Biblioteca Popular de la Dona cedeixen lÕany 1941 aquest espai a la Diputaci» de Barcelona. Aquesta instituci» ha reforat el seu compro- m’s per impulsar la igualtat dÕoportunitats dona-home i ha recuperat lÕesperit de Frances- ca Bonnemaison amb un projecte obert a tot- hom, ´nic i innovador. El Centre Francesca Bonnemaison –s un espai compartit entre el Servei de Promoci» de Pol’ti- ques dÕIgualtat Dona-Home, lÕEscola de la Dona, el Centre de Recerca Francesca Bonnemaison, la Biblioteca Francesca Bonnemaison i el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. EL SERVEI DE PROMOCIÓ DE POLÍTIQUES D’IGUALTAT DONA-HOME La igualtat en el pla jur’dic, en molts casos, ja –s un fet, per… la realitat quotidiana ens demos- tra que encara queda un llarg cam’ per arribar a la igualtat real. La Diputaci» de Barcelona es e28 41CIUTAT Núm. setembre-octubre2004 UN CENTRE DE REFERÈNCIA PER PROMOURE ELS DRETS El Centre Francesca Bonnemaison, creat per la Diputaci— de Barcelona, Žs un espai de referncia per fomentar la participaci— activa de les dones en tots els “mbits, impulsar les pol’tiques dÍigualtat de gnere i promoure els drets de les dones. Un espai que recupera lÍesperit de Francesca Bonnemaison, que a principis del segle XX va fundar la Biblioteca de la Dona. les discriminacions que troben les dones en el mercat laboral, sÕha desenvolupat un servei espec’fic dÕinserci» ocupacional a lÕabast de totes les dones que prenguin part dels ensenyaments de lÕescola. Aix’ mateix, es compta amb un nou departa- ment de participaci» pol’tica i social on sÕofe- reixen estudis que cerquen la sensibilitzaci», la reflexi» i la pr“ctica de dones i homes entorn de la transformaci» social i la consecu- ci» de la igualtat de gnere. Els estudis estan coordinats juntament amb la Universitat Aut…- noma de Barcelona i s»n pioners a la nostra ciutat en apropar la perspectiva de gnere a tota la ciutadania. CENTRE DE RECERCA FRANCESCA BONNEMAISON La Diputaci» de Barcelona crea el Centre de Recerca Francesca Bonnemaison per tal de promoure la investigaci» en pol’tiques de gnere. Des dÕaqu’ es d»na suport a totes les persones dedicades a la recerca especialitza- da en gnere i sÕofereixen serveis de: á Biblioteca virtual, que inclou servei dÕinfor- maci» i consulta de documents en l’nia via web. á Suport a la recerca mitjanant beques i premis. á Difusi» amb publicacions i activitats. El Centre de Recerca Francesca Bonnemai- son est“ integrat a la xarxa internacional de centres especialitzats en matries dÕigualtat dona-home. BIBLIOTECA FRANCESCA BONNEMAISON La Biblioteca Francesca Bonnemaison forma part de la Xarxa de Biblioteques P´bliques de la ciutat de Barcelona i –s un centre obert a tothom, que posa a disposici» de les persones adultes i infants un servei dÕinformaci», con- sulta, autoaprenentatge i pr–stec del seu fons. DÕaltra banda, t– un altre vessant que la fa ´nica: disposa dÕun fons especialitzat, de gran valor actual i hist…ric, ja que va ser la primera biblioteca p´blica de dones dÕEuropa. L’ESPERIT DE FRANCESCA planteja com a objectiu estratgic fomentar el valor de la igualtat, enfortint la dimensi» c’vi- ca, ciutadana i democr“tica dels pobles i ciu- tats de la prov’ncia. Amb aquesta finalitat, el Servei de Promoci» de Pol’tiques dÕIgualtat Dona-Home d»na suport als ajuntaments de la prov’ncia de Bar- celona per impulsar pol’tiques dÕigualtat de gnere en els municipis, als quals ofereix: á Suport tcnic i econ…mic per impulsar pro- jectes i serveis á Espais de debat i intercanvi dÕexperincies á Formaci» á Publicacions especialitzades A m–s, el Servei de Promoci» de Pol’tiques dÕIgualtat Dona-Home gestiona el Centre Fran- cesca Bonnemaison. L’ESCOLA DE LA DONA La Diputaci» de Barcelona va crear lÕEscola de la Dona per garantir la formaci» integral de les dones, afavorint el seu desenvolupament per- sonal, la participaci» activa com a ciutadanes i la promoci» professional. Els m–s de cent anys de traject…ria de lÕEsco- la de la Dona, creada el 1881, s»n la demostra- ci» dÕuna voluntat de qualitat que sempre ha donat resposta a les demandes formatives de les dones. Actualment, lÕescola, oberta a tothom, compta amb m–s de 2.000 alumnes, que cursen alguna de les seves matries en lÕ“mbit de lÕart, les humanitats i els idiomes, la cuina, les tecnolo- gies de la informaci» i la comunicaci» i la moda. El curs passat va aportar noves perspectives a lÕescola. Per contribuir al creixement perso- nal i treballar per la reducci» de les barreres i ÇEl nostre servei de promoci» d»na suport als ajuntaments per impulsar pol’tiques dÕigualtat de gnere en els municipis.È BE41 web 29/9/04 10:38 Página 28 e 2941 CIUTATNúm. setembre-octubre2004 DE LES DONES Aix’, la Biblioteca Francesca Bonnemaison fa les tasques de compilar, tractar i difondre tot tipus dÕinformaci» i documentaci» sobre dife- rents “mbits en relaci» amb la dona. El seu fons documental –s a disposici» de totes les persones o entitats interessades a informar-se o fer recerca en aquest “mbit. EL CENTRE DE CULTURA DE DONES FRANCESCA BONNEMAISON Aquest centre –s un espai cedit per la Diputa- ci» de Barcelona basat en la participaci» i creat amb la finalitat de millorar les condicions de producci» de la cultura de les dones i poten- ciar-ne la difusi» a trav–s dÕuna pluralitat de suports i mitjans. Les activitats sÕenfoquen des de la perspectiva dels processos de producci» cultural, incloent-hi la investigaci», la creaci» i la difusi», i abracen, entre altres, les “rees tem“tiques segŸents: á Formaci», recerca i creaci» interdisciplin“ries. á Arts visuals, cinema, televisi», v’deo i exposicions. á Arts escniques. á Tecnologies multimdia i de comunicaci». LÕobjectiu –s articular una multiplicitat dÕes- pais de trobada i dÕintercanvi que permetin expandir els significats de les aportacions de les dones en el terreny de la cultura. Centre Francesca Bonnemaison Per a m–s informaci»: cfbonnemaison@diba.es http://www.diba.es/francescabonnemaison/ default.asp Jordi TarrŽs BONNEMAISON ÇDisposa dÕun fons especialitzat, de gran valor actual i hist…ric, ja que va ser la primera biblioteca p´blica de dones dÕEuropa.È BE41 web 29/9/04 10:38 Página 29 e30 41UNA MICA DE TOT Núm. setembre-octubre2004 Premi a la millor narraci» de 1r cicle de prim“ria La safata ballarina Hi havia una vegada una safata que volia ser ballarina i es pas- sava el dia ballant. Els llapis que portava es quedaven marejats, i al pot de la maquineta, quan donava voltes, li queia tota la punta per terra. Un dia el llapis vermell va dir: ÒSi sempre hem de quedar-nos aix’ millor anar-nos-en dÕaqu’Ó. I la pobra safata es va quedar sola. Al final la safata seÕn va anar a un lloc on hi havia tots els materials sense fam’lia. All“ els donaven poc menjar. LÕhabitaci» era plena dÕaranyes i mosques. Un pinzell que passava pel passad’s li va dir: ÉHola! S»c un pinzell, i tu? ÉJo s»c una safata. ÉTÕagrada aquest lloc? ÉNo, va dir la safata. ÉDoncs marxem dÕaqu’! Éva dir el pinzell, i tots dos van marxar dÕall’. Quan eren al mig de la ciutat van veure els companys de la safata i els van cridar, i van c»rrer cap a ells. La safata es va posar molt contenta i els va presentar. La safata es va convertir en una gran ballarina, i el llapis, el pot i el pinzell lÕanaven a veure a cada ball que feia. Cristina Terraza Rovira Escola Sant Felip Neri. Districte de Ciutat Vella Recull de dues de les obres guanyadores dels Jocs Florals Escolars de Barcelona, en els quals van participar 1.755 alum- nes de prim“ria i secund“ria, pertanyents a 366 centres docents de la ciutat. Van ser premiades sis obres de prosa i sis obres de poesia, que van ser llegides el passat mes de juny al Sal» de Cent de lÕAjuntament de Barcelona. Hem llegit Jocs Florals Escolars 2004 Premi a la millor poesia de 1r cicle de secund“ria obligat…ria Maria (a la meva “via) S»n les set. Surt el sol, neix un nou dia. Plogui, nevi o claregi el cel es desperta sola la Maria. Feixuga es lleva, fa el caf i torra el pa dÕahir tou encara, es mira coqueta al mirall vell, es pentina i es posa un somriure a la cara. Les arrugues la fan s“via, per… les mans i les cames la fan patir... El mercat, les fruites i el ÒpeixataireÓ lÕesperen badallant a mig mat’. ÒBon dia, senyora meva, qu posarem avui?Ó I ella, dol somriure, ll“grimes tendres, ulls de mel, es delata, avui v–nen els seus n–ts. Capritxosa torna casa, on lÕespera sola la soledat, i engega forn, cuina i brasa per oblidar la realitat. Dina feli i en companyia estimant moments, n–ts i filles, per… marxen i es fa la nit dÕaquell dia, queda sola, entre fogons i fruita. Somia viure anys dÕalegria, somio tenir-la cada un dels meus dies, somien veureÕns sempre i riure. D»naÕm la teva alegria, Maria, ompleÕm de vida! Marc PŽrez Guitart Escoles P–rez Iborra. Districte de lÕEixampleun a m ic a de t ot Lectura Rosa M PŽrez Calvo Les relacions entre fam’lia i escola Pags editors, Lleida, 2004 La relaci» entre la fam’lia i lÕescola –s la base fonamental perqu sÕacompleixin amb xit els objectius proposats per a lÕalumnat. ƒs la principal conclusi» despr–s de la lectura dÕaquest llibre de Rosa M. P–rez Calvo Ðllicenciada en psicologia per la Universitat de Barcelona i doctora per la Universitat de LleidaÐ, que ens explica que perqu les accions i intervencions educatives siguin verita- blement efectives han dÕhaver estat prviament establertes i acordades de forma conjunta entre pares, mares i professorat. LÕautora tamb– vol reflectir, en aquesta an“lisi psicosocial, les dificultats dÕenteniment i les polmiques que han anat en aug- ment, en els darrers anys, entre lÕescola i la fam’lia. Mant– que lÕadaptaci» als canvis socials i als nous models familiars han ator- gat a lÕescola la responsabilitat de dur a terme tasques educati- ves que abans havien estat patrimoni exclusiu de la fam’lia. Una lectura interessant en temps de debat sobre les funcions de lÕes- cola i la fam’lia. Va de Web www.jovesinit.org Debat sobre lÕoci nocturn dels joves de Barcelona Aquesta web vol informar i fer difusi» del projecte ÒJoves i NitÓ, a m–s de ser un espai de participaci» per als joves de 15 a 29 anys de la ciutat. El projecte ÒJoves i NitÓ –s una iniciativa de la Funda- ci» Jaume Bofill, la Regidoria de Joventut de lÕAjuntament de Bar- celona, el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i la Federaci» dÕAssociacions de Ve•ns i Ve•nes de Barcelona (FAVB), per analit- zar els usos que fan els joves de la nit. LÕobjectiu final del projec- te –s elaborar una srie de propostes sobre com hauria de ser la nit a la nostra ciutat. A la web es pot respondre una enquesta i deixar reflexions, opinions i propostes en dife- rents f…rums, que es recolli- ran i es tindran en compte al llarg de tot el proc–s del pro- jecte. Tamb– sÕhi poden tro- bar documents i enllaos dÕinters al voltant de lÕoci nocturn dels joves. BE41 web 29/9/04 10:38 Página 30 Nom i cognoms: Adrea particular: CP: Localitat: Prov’ncia: Telfon: Correu electr˜nic: Professi—: Lloc de treball (optatiu): Remeteu-la a: Revista Barcelona Educaci—: Pa. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es La base de dades del Mailing dÕeducaci— sÕinscriu en lÕAgncia de Protecci— de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses de lÕInstitut dÕEducaci—, i estan a la seva disposici— per a consulta, modificaci— o cancelálaci— (Llei orgˆnica 15/1999 de 13 de desembre de Protecci— de Dades de Carˆcter Personal). Autoritza tambŽ la cessi— o comunicaci— dÍaquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part dÍaltres institucions educatives p´bliques i privades que les solálicitin s’ no Data i signatura: e 3141 UNA MICA DE TOTNúm. setembre-octubre2004 Les i els que hem escrit en aquest número Associaci— Internacional de Ciutats Educadores Candela, Cristina, Gl˜ria i Marcel, equip de coordinaci» de lÕEscola Massana Carme Tolosana Cid—n, professora de la Facultat de Cincies de lÕEducaci» de la Universitat Aut…noma de Barcelona Centre Francesca Bonnemaison Consorci dÍEducaci— de Barcelona Departament de Pedagogia del Temple de la Sagrada Fam’lia Dolors, Maria Josep i Tha•s, professores de lÕEscola dÕArt del Treball El Casal de lÍEstudiant Equip CEIP Barrufet Equip del CJAS Eva i Millaray, alumnes de lÕEscola Massana Evarist Tornos, Ramon Pedret i Teresa Aguilar, components de lÕequip directiu de lÕEscola Mediterr“nia Ferran Catal“, ´ltim director de lÕescola Avillar Chavorros Josep, Marga, Merc, Meritxell i Mireia, alumnes de lÕEscola dÕArt del Treball de t ot u na m ic a V u ll re b re B ar ce lo n a E d u ca ci ó a c as a B u tl le ta d e s u b sc ri p ci ó g ra tu ït a L a t ir a c ò m ic a P e r R o m in a M ar tí / E sc o la M as sa n a Convocatòries Tert´lia caf Lluna Verda El projecte dÕEducaci» en Valors de lÕInstitut dÕEducaci» de lÕAjunta- ment de Barcelona us convida a la propera Tert´lia caf Lluna Verda per a la presentaci» del material pedag…gic ÒConvivim. Mirades M´l- tiples en una societat complexaÓ. ƒs un material pedag…gic per tre- ballar el tema de la diversitat, la convivncia i el civisme per a grups a partir dels dotze anys. Dimecres 20 dÕoctubre, Sala dÕactes del Centre Cultural Can Fabra. Carrer Segre, 24-32. Per a m–s informaci»: www.bcn.es/educacio Exposici— ÒEls mŽs joves dissenyen el futurÓ Del 19 al 29 dÕoctubre es fa al FAD lÕexposici» ÒEls m–s joves dis- senyen el futurÓ, on sÕhi podran veure obres de joves creadors en disseny gr“fic, industrial, dÕinteriors, de moda, de joies i arquitectura. Plaa dels Ëngels 5-6, Barcelona. Barcelona Identitats 2004 IX Convocat˜ria dÍajuts Nova convocat…ria dÕajuts dins del projecte Barcelona Identi- tats, organitzat per lÕInstitut dÕEducaci» de lÕAjuntament de Bar- celona. Enguany vol promoure el valor de la confiana. Els pro- jectes, per part dels centres i institucions educatives de la ciutat, sÕhan de lliurar abans del 22 dÕoctubre de 2004 a les 14 hores a lÕInstitut dÕEducaci» (Plaa Espanya 5, Barcelona). La dotaci» econ…mica –s de 42.000 euros, que es repartiran entre tots els projectes que acompleixin les bases. Per a m–s informaci»: www.bcn.es/educacio BE41 web 29/9/04 10:38 Página 31 BE41 web 29/9/04 10:38 Página 32