N´m.42 novembre 2004 1,50 BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 1 2 42Núm. novembre 2004 N´m.42 novembre 2004 1,50 BARCELONA EDUCACIÓ Tercera poca Consell editorial Marina Subirats Cinquena tinenta dÕalcalde i regidora dÕEducaci— Manel Blasco Gerent de lÕInstitut dÕEducaci— Teresa Eul“lia Calzada Directora de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Daniel Resines Director de Formaci— Professional i Transici— al M—n del Treball Ignasi Garc’a de la Barrera Director adjunt de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Toni Martorell Director de Serveis Educatius Teresa Salvad» Directora de Recursos i Serveis Generals Casimir Maci“ Director de Centres Educatius Municipals Carme Turr» Secretˆria del Consell Escolar Municipal Pilar Figueras Secretˆria de lÕAssociaci— Internacional de Ciutats Educadores Direcci— Eva Mart’nez-Pic» Consell de Redacci— L’dia Marsol Departament dÕOrganitzaci— i Sistemes dÕInformaci— Jordi Arnal Oficina del Projecte Educatiu de Ciutat Isabel Boix Direcci— de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Ignasi Garc’a de la Barrera Direcci— de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Daniel Resines Direcci— de Formaci— Professional i Transici— al M—n del Treball Emili P–rez Direcci— de Centres Educatius Municipals Dolors Cabrera Direcci— de Centres Educatius Municipals Marta Carranza Direcci— de Serveis Educatius Dolors Casanovas Projecte dÕInnovaci— i Qualitat de la Prˆctica Educativa Pia Vilarrubias Projecte dÕEducaci— en Valors Alicia San Miguel Secretaria de lÕAssociaci— Internacional Ciutats Educadores Josep Rovira Consell Escolar Municipal Coordinaci—: Jaume Capsada Redacci—: Oriol Guiu Disseny gr“fic original: Villuendas+G»mez disseny Disseny gr“fic: Gramagraf, SCCL Secretaria i administraci—: Programa de Publicacions de lÕInstitut dÕEducaci— de lÕAjuntament de Barcelona. Plaa dÕEspanya, 5, 08014 Barcelona tel.: 934023534; fax: 934023601 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es Ilálustracions: Marina Turr» i Albert Aromir (Escola Eina), i Marta Cabrol Fotografia portada: Tatiana D. Matthews Impressi—: Gramagraf, SCCL ISSN: 1135-2655 Dip˜sit legal: B-10674-97 © Institut dÕEducaci» de lÕAjuntament de Barcelona e 4 NOTÍCIES LÍIES Men–ndez y Pelayo ensenya xins El seminari permanent dÍorientaci— professional Presentaci— del projecte Paula 149 centres escolars participen a lÍagenda 21 Les escoles Massana i Rubi— i Tudur’ fan el ÒPessebre BCNÓ El F˜rum Social per lÍEducaci— a Catalunya 1.200 noves places dÍescola bressol El Sal— de lÍEnsenyament i la formaci— 2005 6 SOM XARXA Esportistes i estudiants LÕIES municipal Ferran Tallada fa compatible lÕestudi amb la carrera esportiva 22 BCN A L’ESCOLA La Pedrera educaci— El nou programa educatiu al voltant dÕun edifici emblem“tic 24 CIUTATS EDUCADORES Les experincies de Barcelona La ciutat presenta 25 projectes al congr–s de Gnova 26 UNA MICA DE TOT Hem llegit... Lectura Va de Web Convocat˜ries Tira c˜mica 16PERSONATGES ÒEra tan feli amb les cantines escolarsÓ J´lia Coromines repassa la vida de la seva mare, Celestina Vigneaux 18ESPAI OBERT Arriba la tempesta Les condicions clim“tiques i la seva incidncia a lÕaula 20CONSELLS ESCOLARS Les bones pr“ctiques LÕimpuls de la participaci» i la mediaci» a la comunitat escolar 8 APUNTS Cantem i aprenem El llenguatge oral i els h“bits a trav–s del llenguatge musical 10OPINEM I tu, quines llengŸes parles? Preferncies i met˜des en lÕaprenentatge de nous idiomes 12A FONS Qu –s la mort? Immaculada D’az Teba 15ASSOCIACIONS Acci— Escolta de Catalunya LÕeducaci» popular per la plena ciutadania www.bcn.es/educaci» BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 2 e 342Núm. novembre 2004 BARCELONA CÒMPLICE B arcelona Educaci» torna a arribar a les vostres mans carregada de propostes. Mentre els dies sÕescurcen i el fred es prepara amagat a les cantonades de la ciutat, c˜mplice del vent que ens coneix el cam’ entre la roba, la Barcelona educadora treballa en infinits pro- jectes i iniciatives, sempre buscant un futur encara millor. Aquest mes ha tingut lloc a Gnova el VIII Congr–s de Ciutats Educadores. En aquestes p“gines trobareu un recull dels projectes que Barcelona, que lidera aquest moviment, hi ha presentat. S»n iniciatives diverses, algunes sorgides de la pr˜pia administraci» per˜ en molts casos pensades des de la gent, les associacions, les escoles, entitats de tota mena que es coresponsabilitzen de lÕeducaci» a la ciutat aportant temps, recursos i, sobretot, idees, voluntat de construir la comuni- tat i molta complicitat. La nostra societat, com totes les que habiten als grans nuclis urbans del primer m»n, est“ vivint un creixent proc–s de fragmentaci». Ja fa dcades que aquest es va instalálar a les fam’lies, sepa- rant les generacions que sempre havien viscut agrupades sota un mateix sostre. Sens dubte, aquesta –s una de les principals caracter’stiques de la vida urbana. Posteriorment, la fragmenta- ci» ha arribat tamb– al m»n del treball, molt ajudada per lÕarrelament de les tecnologies de la informaci» i la comunicaci», que han fet m–s f“cil el teletreball, el treball en equip a dist“ncia, el treball Òdes de qualsevol llocÓ i el treball Òfora dÕhoresÓ Ðsovint en detriment de la nostra qualitat de vida-; per˜ tamb– ens ha perms, cada cop m–s, treballar, en realitat, en la m–s absoluta soli- tud, mantenint el que anomenem Òun intens di“leg silenci»sÓ amb lÕentorn. Davant dÕaquesta realitat, que compartim amb la resta de grans ciutats del planeta, –s important tenir un projecte de comunitat que ens impedeixi arribar al trencament social. I aquest –s el prin- cipal objectiu de lÕAssociaci» Internacional de Ciutats Educadores; tramar les relacions de la ciu- tat amb la ciutat, de les persones amb les persones, per fer un conglomerat viable on la convivn- cia sigui possible. LÕobjectiu –s generar lÕargamassa dÕaquest conjunt de peces, posant en valor el patrimoni com´, buscant totes les f»rmules per aprendre a compartir i a cooperar, i reforant els petits protagonismes, que fan m–s gran la ciutat. A Barcelona, la concreci» dÕaquest conjunt dÕini- ciatives sÕaglutina al Projecte Educatiu de Ciutat, experincia emblem“tica seguida per moltes altres ciutats i que tamb– aquest any ha viscut una renovaci» del discurs i dels compromisos adquirits fa cinc anys, publicats recentment en el nou Pla dÕAcci» 2004-2007. LÕhivern sÕacosta. Ens esperen dies de mal temps i poca energia, moments de defalliment i desig de quietud. En lÕinici de la travessa pel fred i la foscor, seguim mirant al nostre voltant per com- prendre, acceptar, compartir i, tamb–, per revelar-nos, canviar i cr–ixer. Aprenguem a llegir la com- plicitat en la mirada de lÕaltre. I siguem lÕaltre. Eva Mart’nez-Pic— La revoluci» que falta –s lÕeducaci» per la pau. Jos– Saramago escriptor E d it o ri al BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 3 e4 42NOTICÍES Núm. novembre 2004 notícies PRESENTACIÓ DEL PROJECTE PAULA El projecte PAULA (Pau a lÕaula) –s un servei educatiu adreat al profes- sorat de tots els nivells educatius per tal de facilitar la seva tasca edu- cativa en relaci» amb la pau, els drets humans i els conflictes. PAULA assumeix com a finalitat el foment de la cultura de pau i la solidaritat, i inclou el desenvolupament dÕun espai web amb dos components princi- pals: els itineraris i els recursos. ƒs una iniciativa de lÕInstitut de Cincies de lÕEducaci» de la Universitat de Barcelona i la Fundaci» Solidaritat UB. Per a m–s informaci»: www.ub.es/solidaritat/observatori/pau/paula/index.htm EL SEMINARI PERMANENT D’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL El passat 10 de novembre es va presentar el Seminari Permanent dÕO- rientaci» Professional amb una conferncia de Francesc Ranchal Colla- do, director tcnic de lÕInstitut Catal“ de les Qualificacions Professio- nals de la Generalitat de Catalunya. El seminari porta ja cinc anys treballant al voltant de la definici», sentit i pr“ctica de les competncies professionals i del balan de competncies i va adreat a professionals de lÕorientaci» i la psicopedagogia, empresariat, sindicats, i pol’tics i pol’tiques de lÕ“mbit educatiu. Per a m–s informaci»: : www.ub.edu/grop 149 CENTRES ESCOLARS PARTICIPEN EN L’AGENDA 21 Un total de 149 centres de Barcelona participaran en lÕAgenda 21 esco- lar durant el curs 2004-2005. Aquest –s el quart any consecutiu que lÕA- juntament du a terme aquesta iniciativa que pret–n fomentar entre dÕal- tres, aspectes com ara la recollida selectiva de residus, lÕestalvi energtic, el comer just i la biodiversitat. Per a m–s informaci»: www.bcn.es/agenda21 L’IES MENÉNDEZ Y PELAYO ENSENYA XINÈS LÕinstitut Men–ndez y Pelayo de Barcelona, en colálaboraci» amb lÕEsco- la Xinesa i el consolat de la Rep´blica Popular de la Xina, ha iniciat un projecte relacionat amb lÕaprenentatge de la llengua xinesa. SÕimpartei- xen classes els dissabtes, entre les 10 i les 17.30 hores. Estan adrea- des tant a lÕalumnat dÕorigen xins com a fills dÕimmigrants o alumnes que estiguin interessats en aquesta llengua. Per a m–s informaci»: adreceu-vos els dissabtes al mateix centre: IES Men–ndez y Pelayo, Via Augusta 140. LES ESCOLES MASSANA I RUBIÓ I TUDURÍ FAN EL "PESSEBRE BCN" LÕescola Massana i lÕIES municipal Rubi» Tudur’ han creat el "Pessebre BCN", que a partir de lÕ1 de desembre es podr“ veure a la plaa Sant Jaume de Barcelona. LÕescola Massana sÕha encarregat del disseny de les figures, a partir de les idees de lÕalumnat del 3r curs dÕart i disseny de graduat universitari i lÕinstitut Rubi» i Tudur’ de la jardineria. El pes- sebre –s una versi» actual de les figures tradicionals del pessebre popular mediterrani i compta amb la colálaboraci» de lÕInstitut Munici- pal de Parcs i Jardins de lÕAjuntament de Barcelona. BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 4 e 542 NOTÍCIESNúm. novembre 2004 1.200 NOVES PLACES D’ESCOLA BRESSOL LÕAjuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han signat un conveni per a la creaci» de 1.200 noves places dÕescola bressol a la ciutat. LÕacord es va donar a conixer durant la inauguraci» de lÕescola bressol municipal La Verneda de Sant Mart’, que juntament amb Les Quatre Torres (Dis- tricte de Sant Andreu) i Can Bacard’ (Districte de Les Corts), ha entrat en funcionament aquest curs. Per a m–s informaci»: www.bcn.es/educacio EL FÒRUM SOCIAL PER L’EDUCACIÓ A CATALUNYA El F˜rum Social per lÕEducaci» a Cata- lunya va arrencar el passat 26 dÕoctu- bre amb un acte p´blic al paranimf de la Universitat de Barcelona. Les jornades centrals del F˜rum, que reivin- dica una educaci» p´blica i laica de qualitat, es faran els dies 25, 26 i 27 de febrer del 2005, i compten amb lÕadhesi» de 241 associacions i 846 persones a t’tol individual. Per a m–s informaci»: www.forumeducacio.org EL SALÓ DE L’ENSENYAMENT I LA FORMACIÓ 2005 El Sal» de lÕEnsenyament i la Formaci» Cont’nua, que se celebrar“ del 9 al 13 de mar de 2005 al recinte de Montju•c de Fira de Barcelona, tor- nar“ a coincidir amb Futura, Sal» de M“sters i Postgraus. La convocat˜- ria simult“nia dÕambd»s salons, emmarcada en la Setmana de la Forma- ci», suposar“ una de els majors concentracions del sector educatiu a lÕEstat espanyol. Per a m–s informaci»: www.ensenyament.com BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 5 Els pares de lÕErnest estan satisfets. Els era dif’cil trobar una oferta educativa per al seu fill, ja que el ritme dÕentrenaments feia que tingu–s els matins ocupats. Tamb– creuen que –s un avantatge el fet que lÕoferta sigui dÕun institut p´blic, que compleix les norma- tives oficials i que t– uns bons nivells de qua- litat, de professorat i dÕequipaments. Evidentment, per poder donar aquest servei, ens hem de coordinar entre nosaltres i amb les entitats on lÕalumnat desenvolupa la seva for- maci» esportiva. LÕequip de professors dÕa- quests grups es reuneix peri˜dicament, per comentar la marxa dels grups i dels alumnes en concret. Els tutors mantenen un contacte freqŸent amb els responsables federatius i de clubs per intercanviar informaci», saber les competicions en qu participa cada jove, explicar la situaci» acadmica de cadascun, adoptar possibles mesures correctores si cal i informar tot el professorat de les diferents incidncies di“ries. Simult“niament, el professor dÕEducaci» F’si- ca visita les instalálacions on els nostres alum- nes treballen. All“ prenen contacte amb entrena- dors i el cos tcnic, i participen en la formaci» de les qualitats f’siques generals dels joves. Hem de tenir en compte que els nois i noies estan en el seu per’ode de formaci»: escolar, esportiva i com a persones. Tots els que participem en aquest proc–s global hem de treballar conjuntament per assolir les fites que ens proposem. El professorat est“ satisfet amb lÕexperin- cia. Troben un problema que determinats alumnes faltin excessivament a classe per les seves competicions: –s evident que pot dismi- nuir el seu rendiment escolar. Per˜ tamb– –s clar que habitualment s»n alumnes amb capa- citat dÕesfor, que saben mesurar el seu rendi- ment i fixar-se fites a assolir. A quest ser“ el quart any que desenvolu-pem aquest projecte a lÕinstitut munici-pal Ferran Tallada, situat al districte dÕHorta-Guinard». La idea –s m–s antiga. De fet, la nostra actual cap dÕEstudis, Laura Fla- qu–, que va ser esportista dÕelit i va participar en els Jocs Ol’mpics de Moscou, sovint ens comentava la dificultat que li va comportar entrenar i estudiar a la vegada, com el temps era insuficient per a tot i calia fer un fort sacri- fici per aconseguir el que volia. LÕIESM Ferran Tallada vol omplir una neces- sitat poc coberta fins a aquest moment. Volem ajudar a fer compatible lÕestudi amb la carrera esportiva, que sempre es forja durant els pri- mers anys de la joventut de les persones. En primer lloc, Ferran Tallada ofereix cursos dÕESO i batxillerat en horaris de tarda. Aix˜ fa possible que els alumnes del curs de 4t dÕESO puguin entrenar als matins si ho necessiten per al seu desenvolupament esportiu. Per altra banda, estem oberts a ajustar la nostra oferta a grups dÕesportistes amb diferents necessi- tats hor“ries. En segon lloc, tenim programat un batxille- rat amb una durada de tres anys per a espor- tistes. Aquest any finalitza la primera promo- ci». DÕaquesta manera, els nois i noies poden tenir temps per estudiar: com sabeu, aix˜ –s imprescindible per aprovar el batxillerat. I un cop acabat el batxillerat, han de poder-se orientar cap a la universitat o el camp profes- sional que considerin m–s oport´. UN EXEMPLE Per concretar, lÕErnest aquest any arriba a classe a les 3 de la tarda i plega a dos quarts de nou del vespre, el dia que acaba m–s tard, i a les 6 de la tarda el diven- dres, que –s el seu dia ÒafortunatÓ. LÕany vinent, un cop aprovat 4t dÕESO, comenar“ un Òbatxillerat de tres anysÓ, i aix˜ li permetr“ tenir temps suficient per estu- diar en sortir de classe al voltant de dos quarts de set de la tarda. e6 42SOM XARXA Núm. novembre 2004 ESPORTISTES ÇEls tutors mantenen un contacte freqŸent amb les federacions i clubs per intercanviar informaci».È L’IES MUNICIPAL FERRAN TALLADA LÍErnest sÍha aixecat avui a les 6 del mat’. Ha esmorzat i sÍha desplaat al club on entrena cada dia. Fins al migdia, sÍhan succe•t el gimn“s i les pistes de tennis. Ha dinat. Ha sortit amb altres companys cap a lÍIESM Ferran Tallada, on cursa 4t dÍESO. Ocupa tota la tarda amb els seus estudis. A les 9 de la nit ja –s a casa. Sopa i encara inverteix una hora per estudiar, per˜ a les 11 de la nit ja dorm. Aquest ritme de vida –s el dÍun dels nostres alumnes esportistes. A lÍIESM Ferran Tallada fan una adaptaci— hor“ria i curricular per a alumnes dÍESO i batxillerat, amb lÍobjectiu de facilitar la vida als nois i noies que volen practicar un esport de competici— i estudiar a la vegada. BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 6 ESPORTISTES D’ÈXIT En lÕactualitat, a lÕIESM Ferran Tallada hi ha una seixantena dÕalumnes esportistes. La major part dÕaquests s»n tennistes. ƒs per aix˜ que volem signar un conveni amb la Federaci» Catalana de Tennis per tal de millorar el servei que totes dues parts oferim als nostres joves. S»n alumnes nostres alguns campions de Catalunya j´niors i del Master Europeu cadet, entre dÕaltres competicions. Tamb– s»n alumnes de Ferran Tallada joves dÕaltres modalitats esportives: nataci», waterpolo, handbol, futbol... La nostra oferta –s necess“ria i encara insu- ficient avui dia: hi ha molts nois i noies que practiquen esport de competici» actualment i molts dÕells tenen dificultats per compatibilit- zar esports i estudis. Nom–s integrant estudis i esports ser“ possible avanar colálectivament en aquest camp, donant sortides a les persones que volen dedicar-sÕhi professionalment. Vam comenar fa quatre anys. Hem crescut cada any a un ritme important i hem generat un projecte que ens ilálusiona i en el qual creiem, que aquest any hem de reforar i desenvolupar. Per una banda, volem signar el conveni del qual us parl“vem abans per conso- lidar la feina feta. Per una altra banda, volem cr–ixer pel que fa al nombre de disciplines esportives amb qu treballem a fi de donar servei a un nombre m–s gran de joves. Aix’ mateix, volem veure els resultats de la nostra primera generaci» de batxillerat amb esportis- tes per contrastar-los amb les bones expectati- ves que tenim dÕells. Volem augmentar la nos- tra caracteritzaci» com a centre esportiu: ampliarem les activitats esportives del nostre centre amb els alumnes no esportistes dÕESO i batxillerat, ampliarem lÕhorari de les nostres instalálacions esportives de cara al barri en horari no escolar i modificarem el Projecte Educatiu de Centre per tal de donar cabuda a aquesta visi» de centre. Dins el nostre projec- te de futur, lÕesport t– una import“ncia cabdal. Alguns dels nostres alumnes ja estan asso- lint xits esportius. LÕErnest pot tenir, o no, xits a Roland Garros, per˜ estem convenuts que tindr“ una bona formaci» com a persona. Aix˜ ser“ aix’ gr“cies a una educaci» global, on lÕescola ha jugat el seu paper, com lÕesport, en la construcci» dÕun ciutad“ conscient, cr’tic i responsable. Manuel Belda Director IESM Ferran Tallada Per a m–s informaci»: IESM Ferran Tallada C/ Gran Vista, 54 08032 Barcelona Tel.: 93 357 76 14 www.bcn.es/ferrantallada e 742 SOM XARXANúm. novembre 2004 I ESTUDIANTS Ilá lu st ra ci on s: A lb er t A ro m ir ÇEl nostre alumnat pot tenir, o no, xits esportius, per˜ tindran una bona formaci» com a persones.È FA COMPATIBLE L’ESTUDI AMB LA CARRERA ESPORTIVA BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 7 e8 42APUNTS Núm. novembre 2004 La imaginaci— i, principalment, la m´sica van ser la soluci—. El CEIP Sant Josep Oriol, situat al districte de Nou Barris, va trobar-se ara fa tres anys amb una greu problem“tica en els nois i noies que arribaven al centre per fer lÍeducaci— infantil: mancances en les competncies lingŸ’stiques i manca dÍh“bits saludables. El llenguatge musical els va donar la soluci—, que us expliquem en aquest article. CANTEM I APRENEM A ra ho recordem amb alegria, per˜ no va ser gens f“cil. A lÕinici delcurs 2001-2002, el nostre centre patia dificultats i ten’em moltpocs recursos en educaci» infantil. Aquell any, es van matricular al centre dinou infants per fer P3, i la gran majoria va arribar amb greus mancances lingŸ’stiques. Els motius podien ser diversos, per˜ era clar que molts dels nens i nenes nom–s sabien comunicar-se per gests o mit- ges paraules. En un barri de fam’lies amb pocs recursos econ˜mics, hav’- em de posar-hi imaginaci». Aix’ va sorgir el nostre pla estratgic per aconseguir una escola viva, oberta a les fam’lies i que ajud–s a resoldre els problemes que patia lÕa- lumnat m–s petit. Vam creure que el llenguatge musical podria ser la soluci» per millorar el llenguatge oral i els h“bits dels nois i noies. Tot va comenar llavors, com un primer assaig, i ara ja –s una experincia s˜lida al nostre centre que sÕaplica a les classes de P3, P4 i P5. Els objectius prioritaris dÕaquest projecte –s que lÕalumnat adquireixi una bona competncia lingŸ’stica i uns bons h“bits de comportament social, aix’ com de salut, higiene i alimentaci». Molts dels nens i nenes m–s petits no entenien les paraules; nom–s gesticulaven o parlaven a crits. Fins i tot, nÕhi havia que no deien ni una paraula. No nom–s tenim uns objectius en lÕ“mbit lingŸ’stic, sin» tamb– en lÕ“mbit social. LÕapropament entre escola i fam’lies –s fonamental i tamb– la implicaci» de les fam’lies en lÕeducaci» dels seus fills i filles. LA VEU I ELS SONS El llenguatge musical sÕha convertit en lÕinstrument per millorar el llen- guatge oral de lÕalumnat i per a la iniciaci» al llenguatge escrit. Ens ocu- pem, primer, de lÕautocontrol del moviment i de la veu. Per aix˜ utilitzem les canons i la dansa, que ens permeten sincronitzar el moviment amb el so. Aix’, es fan petites coreografies o sÕutilitza el ritme dÕuna m´sica i dels instruments musicals. LÕautocontrol de la veu passa per lÕeducaci» de lÕo•da, que es treballa mitjanant jocs on es d»na import“ncia als sons i al silenci. El so es pot treballar amb les possibilitats sonores dels objectes (lla- pis, un full de diari, etc.) o els elements que hi ha dins de la classe que poden produir un so (la porta, la taula, la pissarra, una pilota, etc.). El so tamb– es coneix a partir dÕimitar amb la veu els sons que sentim o que hem sentit (onomatopeies). Aix’ mateix, sÕexperimenta amb els diferents sons que es poden emetre amb la veu per mitj“ dels contes (La rateta, El cargol o En Patufet), els quals es reprodueixen amb la veu i el cos (picant de mans, donant cops, amb els dits, etc.). Mitjanant el cant es treballa la veu per millorar la dicci» i el cant colálectiu ajuda els nens i nenes a tenir una visi» de grup. Tamb– ens per- met lÕampliaci» del vocabulari i el reconeixement i la diferenciaci» auditi- va dels sons. Les canons que treballem a la classe les relacionem amb les activi- tats quotidianes: fer una benvinguda (ÒBon diaÓ) i el comiat (ÒAd–uÓ i ÒPassi-ho b–Ó), rentar-se les mans (ÒFregaÕt les mansÓ), etc. Tamb– uti- litzem canons per conixer la natura, la meteorologia, els animals, les plantes, els oficis, les parts del cos, etc., i fins i tot celebrem el ÒDia de la fruitaÓ. Un exemple pr“ctic de com treballem a partir dÕuna can» per aprofun- dir en el llenguatge oral i escrit: primer, introdu•m una can» mitjanant un conte o un objecte (com pot ser LÕarc de Sant Mart’ o el Sol, solet) i despr–s encerclem del text dÕuna partitura una paraula determinada i lÕassociem amb un dibuix. Aix’ aconseguim un proc–s dÕaprenentatge molt positiu i que ens ha donat molt bons resultats. Per optimitzar la interrelaci» entre lÕ“mbit del llenguatge musical i social a lÕetapa infantil es fan una srie dÕactes que afavoreixen les rela- cions interpersonals entre els infants i els adults. El m–s important –s que sÕha aconseguit organitzar una obra de teatre, en la qual participen els quasi 120 alumnes del centre, on es reciten i es canten canons que han estat treballades a cada classe. HÀBITS SALUDABLES Les canons i els contes tamb– ens serveixen per millorar els h“bits salu- dables dels nens i nenes en temes dÕhigiene, alimentaci» i salut. Aquests h“bits els treballem durant tota la jornada escolar, per˜ hi fem m–s incidn- cia en moments com lÕhora dÕesmorzar o lÕhora de dinar. A m–s, no solament els aprofitem per afavorir una alimentaci» o higiene millors, sin» tamb– per treballar aspectes socials com ajudar a parar taula, que realitzem a lÕespai de la ludoteca, i jocs com el rac» de la cuineta. ÇEl llenguatge musical –s una eina globalitzadora i un eix transversal de totes les “rees a desenvolupar en lÕeducaci» infantil.È EL LLENGUATGE ORAL I ELS HÀBITS A TRAVÉS DEL LLENGUATGE MUSICAL BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 8 e 942 APUNTSNúm. novembre 2004 ÇLa m´sica sÕha convertit en lÕinstrument per millorar el llenguatge oral de lÕalumnat i per a la iniciaci» al llenguatge escrit.È EL CAN‚ONER EN LA RELACIî ENTRE LA FAMêLIA I LÍESCOLA La relaci» entre la fam’lia i lÕescola –s indispensable per assolir coherncia i efic“cia en el proc–s educatiu. Per afavorir aquesta relaci» imprescindible, no nom–s oferim el m“xim dÕinformaci», fem peri˜di- cament reunions amb les fam’lies i comptem Ésobretot en el cicle infantilÉ amb lÕassessorament dÕassistents socials, sin» que tamb– utilitzem la m´sica i les canons, ja que creiem que ens poden ajudar a consolidar aquest vincle. Hem creat un canoner on hi ha recollides totes les canons que els nens i nenes han treballat i cantat a lÕaula, a m–s dÕuna cinta amb les canons enregistrades i un ’ndex, que lliurem al final de cada trimestre a les fam’lies. Aix’, els pares i mares poden conixer com els seus infants han millorat el seu llenguatge oral i els aspectes que sÕhan tre- ballat en qŸestions dÕh“bits socials. El canoner sÕha convertit en un instrument que ha tingut una gran acollida entre les fam’lies, que no han dubtat a fer suggeriments sobre noves canons que coneixen a casa seva. Aix’, a les fam’lies nouvingudes a la nostra ciutat tamb– els demanem que ens donin a conixer una can» del seu pa’s. En un principi, ten’em por que els canoners quedessin arraconats a les cases de les fam’lies, per˜ ha estat tot el contrari. El canoner, doncs, ha esdevingut un instrument per apropar lÕesco- la i les fam’lies, perqu aquestes sÕimpliquin molt m–s en el proc–s educatiu dels seus fills i filles, a compartir projectes i, sobretot, a confiar en lÕescola. El llenguatge musical ens ha donat una altra lli». M ar in a Tu rr — En definitiva, el llenguatge musical –s una eina globalitzadora i un eix transversal de totes les “rees a desenvolupar en lÕeducaci» infantil, que ens ajuda a enriquir i reforar tot all˜ que lÕalumnat ha dÕassumir; i afavo- reix la socialitzaci», els h“bits, la sensibilitat i lÕaspecte art’stic. En parti- cular, la can» –s un vehicle i una eina per a lÕadquisici» de la llengua catala- na, que, per a la majoria dels nois i noies del nostre centre quan arriben a P3, –s bastant desconeguda. La can» els acosta a la llengua dÕuna forma nova, motivadora, i els permet fer un bon aprenentatge. N´ria Soler Directora del CEIP Sant Josep Oriol N´ria Garc’a Dolors de Frutos Montse Grau Elisabet Harder Equip dÕeducaci» infantil Per a m–s informaci»: www.xtec.es/centres/a8002307/ BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 9 JOSEP, CLARA, LARA, ROGER, OLGA, MARTA, MERCé I CARLES, ALUM- NES DE LÍIES JAUME BALMES Josep: Jo vaig venir a aquest institut perqu em donava lÕopci» dÕestudiar altres idiomes que no fossin lÕangls. Crec que lÕangls –s necessari per˜ tamb– ho –s saber altres llengŸes. Per exemple, els meus pares van pen- sar que mÕaniria molt b–, per completar la meva educaci», estudiar un altre idioma i als 11 anys ja estudiava angls i alemany. I la veritat –s que va ser una decisi» encertada, perqu com m–s idiomes saps, m–s capacitat estas. Clara: La realitat et diu que amb lÕangls pots entendre moltes pelál’cu- les, canons dels teus grups de m´sica preferits i veus que –s lÕidioma que m–s tÕajudar“ a comunicar-te per tot el m»n. I, –s clar, aix˜ fa que et decideixis m–s per lÕangls que per altres llengŸes. Veus que sense lÕangls a molts pa•sos no podries comunicar-te amb la gent. Lara: LÕinters per aprendre francs em ve per raons familiars, per˜ tamb– perqu mÕinteressa la seva cultura. Crec que –s molt important per aprendre una llengua passar un temps al pa’s on es parla aquesta llen- gua. Et d»na facilitat per parlar i amb poc temps aprens el doble que amb un any de fer classes. Roger: Tinc la pr“ctica de veure les pelál’cules primer doblades en catal“ o castell“, i despr–s en lÕidioma original. Les pelál’cules amb DVD e10 42OPINEM Núm. novembre 2004 Fa alguns anys, sÍescollia entre lÍangls i el francs. Ara lÍangls sembla que ja sÍha establert com a llengua estrangera hegem˜nica que sÍensenya a les nostres escoles. Per˜ els temps canvien molt r“pid, i –s un bon moment per comprovar si les noves generacions dÍalumnes tenen inters per altres idiomes o consideren que lÍangls ja sÍha convertit en alguna cosa tan essencial com el catal“ o el castell“ en la seva formaci—. Aix’ ho hem fet i hem visitat el CEIP Nab’ i lÍIES Jaume Balmes per copsar quin –s lÍestat dÍopini— respecte a les preferncies i els mtodes en lÍaprenentatge de nous idiomes. PREFERÈNCIES I METÒDES EN L’APRENENTATGE I TU, QUINES ja et donen aquesta opci», i per tant en el futur la gent cada vegada m–s mirar“ les pelál’cules en lÕidioma original sense cap problema. Aquest –s un sistema molt ´til per aprendre. Olga: Jo ja tinc una amiga que sÕha posat a estudiar el xins i lÕ“rab perqu considera que en el futur seran dues de les llengŸes m–s importants i que poden obrir moltes portes professionals. I, per sort, jo estudio o he estudiat vuit idiomes, entre ells el grec i el llat’, i puc assegurar que lÕaprenentatge –s com acumulatiu. Com m–s en saps, m–s f“cil –s aprendreÕn un altre. Marta: Vaig pensar que lÕangls era el millor idioma que podia estudiar per al meu futur. No sols perqu en qualsevol feina –s molt ´til i te lÕexi- geixen a molts llocs, tamb– perqu vull viatjar i crec que amb lÕangls et pots comunicar per tot el m»n. ƒs m–s una qŸesti» dÕutilitat. Merc: Ara hi ha molts intercanvis entre centres, com els que fem aqu’, la gent viatja cada vegada m–s i el contacte entre persones de diferents llengŸes i cultures –s cada vegada m–s habitual. Aix˜, sens dubte, fa necessari que sapiguem com m–s idiomes millor. Carles: Crec que –s molt important que des de les institucions es doni suport a les llengŸes que tenen menys parlants. Per exemple, a lÕEstat espanyol sÕhauria de donar facilitats perqu sÕensenyessin el catal“, el basc i el gallec a tot el territori. Ser conscients que –s un patrimoni que no podem perdre. MANUELA, PROFESSORA DE FRANCéS, CRISTINA, PROFESSORA DÍAN- GLéS, I ASUNCIéN, PROFESSORA DÍALEMANY DE LÍIES JAUME BALMES Manuela: LÕangls t– una hegemonia cultural i econ˜mica molt important i –s dif’cil que pugui canviar en els propers anys. Per tant, ser“ dif’cil des- bancar lÕangls com a llengua de preferncia de lÕalumnat. Jo, com a profes- sora de francs, he notat per exemple, una disminuci» de pelál’cules france- ses a la cartellera. Per aix˜ vull fer una crida perqu siguin obligat˜ries dues llengŸes, al marge del catal“ i el castell“, com a la resta dÕEuropa. Cristina: En aquest institut –s una excepci», perqu des de sempre sÕha ofert la possibilitat dÕestudiar quatre llengŸes diferents: lÕangls, lÕale- many, el francs i lÕitali“. Per˜ –s clar, que en la majoria de centres, lÕangls ÇTinc una amiga que estudia el xins i lÕ“rab perqu considera que en el futur seran molt importants.È BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 10 segueix sent la llengua estrangera majorit“ria i, fins i tot, no hi ha una sego- na opci». Diria que fins i tot, la majoria de lÕalumnat estudia lÕangls com una cosa rutin“ria o com una obligaci», quan per exemple –s molt m–s f“cil trobar oferta dÕangls fora de lÕescola. Potser les fam’lies haurien de fer el plantejament a la inversa, que aprofitessin lÕescola perqu els seus fills i filles estudiessin un altre idioma que no fos lÕangls. Asunci»n: En lÕactualitat, lÕangls ja –s una obligaci», com saber escriure o llegir. Per tant, en un mercat laboral tan competitiu lÕangls ja no –s un extra, sin» que lÕextra ve per saber un altre idioma diferent. Hi ha pa•sos on els estudiants de secund“ria ja saben quatre idiomes dife- rents i aqu’, per sort, ja en tenim dos com el catal“ o el castell“, per˜ –s imprescindible seguir apostant per estudiar m–s idiomes. O –s que no t– futur estudiar xins o “rab? RITA, ALUMNA DE 6é, BERNAT, ALUMNE DE 5é I LOTTE, ALUMNA DE 2N DEL CEIP NABà Rita: A mi mÕagradaria estudiar molts idiomes, perqu em permetr“ par- lar amb altra gent, fins i tot amb la que est“ a lÕaltra punta del m»n. De gran, vull viatjar molt i encara que amb lÕangls ja en tindria prou tamb– –s important poder dominar altres llengŸes. Bernat: Ja miro algunes pelál’cules subtitulades i –s una eina molt bona per aprendre un idioma. Fa que aprenguis paraules noves i la pron´ncia de lÕidioma. Tamb– aprenc molt mirant coses a Internet. Lotte: Ara ja parlo catal“, castell“ i lÕalemany. A lÕescola estic aprenent angls i la veritat –s que no em costa canviar dÕidioma. Amb la mare parlo alemany i amb el pare castell“, i amb els amics de lÕescola catal“ i cas- tell“. Com la televisi», que tamb– puc veure-la en tres idiomes diferents. MAGDA, CAP DÍESTUDIS, NíRIA, DIRECTORA, JOSEPA I SOSSY, PRO- FESSORES DEL CEIP NABà Magda: Hem de tenir en compte la formaci» del professorat. Haur’em de tenir la capacitat de poder parlar amb els alumnes en catal“, castell“ i una altra llengua de forma natural. Pensem que el tractament de les llen- gŸes a lÕescola ha de tenir sempre una funci» comunicativa. N´ria: ƒs clar que per ara lÕobjectiu –s potenciar lÕensenyament de lÕangls i que les escoles tinguin m–s recursos per poder-ho fer. I, potser, ens haur’em de plantejar si –s excessiu o no lÕinters per lÕangls; perqu no sabem, quan aquests nois i noies siguin grans, quina llengua ser“ la important. Tampoc podem perdre el nord respecte les llengŸes estrange- res. Els nois i noies han de tenir temps de fer totes les coses que els s»n pr˜pies per les seves necessitats i la seva edad. En alguns moments sem- bla que –s important aprendre angls, per˜ no cal oblidar les llengŸes del seu entorn m–s proper, que s»n el catal“ i el castell“. Josepa: Malgrat lÕhegemonia de lÕangls, jo crec que les pr˜ximes generacions seran conscients de la riquesa lingŸ’stica del m»n, de que hi ha molts idiomes i diferents cultures. Des del vessant educatiu, hem de fer una feina dÕesponjar i donar aquesta visi» diversa del m»n. La realitat –s que el contacte entre diferents llengŸes i cultures ja passa als nostres barris i a aix˜ lÕescola no sÕhi pot girar dÕesquena. Fer ciutadans i ciutada- nes del m»n i saber que les llengŸes sumen. Sossy: Com a mestra dÕangls sempre he defensat que com m–s aviat comencin els nens i nenes a aprendre idiomes, molt millor. Per˜ vigilant molt com es comena a aprendre una llengua. No ho veig com una activi- tat extraescolar en els m–s petits, sin» com ho fem aqu’ des del cicle ini- cial, amb unes classes amenes i dins de lÕhorari escolar. Aprendre lÕangls no per blocs el present indicatiu, els colors, sin» com una cosa transversal que ajuda que els nois i noies sÕacostumin a una altra llengua. XAVI I ENRIC, PARES DÍALUMNES DEL CEIP NABà Xavi: El futur ideal seria que als centres es poguessin aprendre m–s idiomes estrangers que lÕangls, per˜ –s clar que la realitat i la manca de recursos per ara ho fa impossible. Sembla que ara lÕangls ja sÕestablir“ des del principi. Potser nÕhaur’em de fer un de b– i despr–s ja anirem introduint els altres, perqu –s clar que es necessitaran m–s mestres i recursos. Enric: M–s enll“ de la pressi» que fan molts pares i mares a les escoles perqu els seus fills i filles aprenguin angls, i que aix˜ ha fet que altres idiomes hagin desaparegut dels centres, crec que sÕest“ fent un replante- jament de com les escoles han dÕenfocar lÕaprenentatge dels idiomes. I, cada vegada m–s, com ha passat amb la inform“tica, no ha de ser una assignatura sin» un instrument. e 1142 OPINEMNúm. novembre 2004 ÇMalgrat lÕhegemonia de lÕangls, les pr˜ximes generacions seran conscients de la riquesa lingŸ’stica del m»n.È DE NOUS IDIOMES LLENGÜES PARLES? Tatiana D. Matthews BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 11 Immaculada D’az Teba Psic˜loga i terapeuta familiar reus@genus.es Jordi Oliver BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 12 L a mort? Al principi no –s m–s que una paraula. Despr–s es converteix en una paraula especial, les persones adultes canvien el to de veu quan la diuen, mirant de cua dÕull els infants i fent gestos, o simple- ment no la diuen i deixen la frase a mitges; el pit va m–s r“pid, com quan hem estat jugant i hem rigut molt... per˜ els ulls parlen de forma m–s inten- sa, brillen i sÕhumitegen o b– es tanquen i no volen mirar, com quan ha pas- sat alguna cosa molt greu. Els nens i nenes, des de ben aviat, es pregunten sobre la mort: Òqu –s la mort?Ó, Ò–s una cosa bona o dolenta?Ó, Òcom –s estar mort?Ó, Òqu haig de fer quan alg´ mor?Ó... Sovint els i les professionals som vistos com figures de referncia a qui consultar (en el millor dels casos) o a qui deixar-nos la responsabilitat de donar una (ÒlaÓ) resposta adequada. La fam’lia es posa a les nostres mans o ens confien els seus fills i filles. I en el vostre cas, el professorat, teniu tamb– la resta dels nens i nenes de la classe. Per˜ els professionals (com totes les persones adultes) tampoc no ho sabem tot sobre la mort; nosaltres tamb– ens fem preguntes. PARLAR DE LA MORT Quan ens plantegem aquest tema ens sembla que nosaltres ja tenim els recursos, els coneixements o la fora necessaris; en canvi, als infants els hem de protegir. I ens pensem que protegir-los –s estalviar-los els moments dolorosos. No tenim en compte que ells s»n fabulosament capaos de crear els seus recursos quan els necessiten: la inf“ncia –s el temps dÕaprendre per excelálncia. Si hi confiem, descobrirem que parlar amb ells de la mort –s molt m–s senzill del que ens pensem. El primer que cal aconseguir –s poder-ne parlar: amb amics o amigues, amb companys, amb la fam’lia... i amb un mateix. Mentre a nosaltres ens faci por o ens costi, tampoc cap nen o nena no ens plantejar“ el tema. Es podria pensar que es tracta dÕuna casualitat, per˜ jo crec que est“ rela- cionat amb la gran capacitat que tenen els infants de llegir i dÕinterpretar e 1342 A FONSNúm. novembre 2004 QUÈ ÉS LA MORT? En la nostra cultura, no estem acostumats a parlar de la mort als infants i adolescents. Per˜ hi –s present, quan veuen les not’cies a la televisi— i quan arriba el moment que alg´ proper mor, i aleshores, per m–s petits que siguin, senten, la necessitat de trobar una explicaci—. Per˜, com els hem de parlar? Com hem de reaccionar davant seu? Com podem donar-los una resposta tranquilálitzadora en els moments de confusi—? Immaculada D’az ens d—na una visi— orientadora de com –s la idea de la mort en cada etapa i quines s—n les reaccions dels infants i adolescents. LÍautora, que ha publicat recentment el llibre I ara, on Žs? (Viena Edicions), fa en aquest article una reflexi— sobre com parlar de la mort als m–s petits. la comunicaci» no verbal. Molt sovint, inadvertidament, els m–s petits fan el que jo anomeno una Òpregunta sondaÓ i observen la persona adulta, esbrinant aix’ si –s adequat o no parlar-ne, si tenen perm’s per fer-ho o no. Despr–s dÕaix˜, cal saber que la millor forma de parlar amb els infants –s escoltant-los. Podem comenar a partir del que ells ja saben o sÕima- ginen, dels seus pensaments o dels seus sentiments. No es tracta tant del que jo (lÕadulta) puc dir, sin» del que s»c capa de compartir amb ells sobre les seves inquietuds i curiositats. DÕaltra banda, la millor manera dÕescoltar els nois i noies –s observant-los. Parlen amb tot el seu cos: expressen com se senten amb all˜ que fan. Un nen petit no vindr“ i et dir“ Òestic tristÓ; segurament et dir“ que li fa mal la panxa, o estar“ m–s mogut de lÕhabitual o fent tot de malifetes... Per escoltar un nen o nena no solament ho hem de fer amb les orelles, sin» tamb– amb els ulls, amb la pell, amb tots els sentits. Finalment, per parlar de la mort amb els infants, tamb– cal saber com entenen la vida. Tal com van demostrar els coneguts estudis dÕen Pia- get, aquests dos conceptes, vida i mort, evolucionen lÕun al costat de lÕaltre. El concepte de mort en lÕinfant es va formant progressivament, de manera que les seves reaccions seran diferents segons el seu estadi de desenvolupament vital. Aix’ doncs, per comprendre el que els nens i nenes entenen per la paraula ÒmortÓ, hem de tenir present que la seva ment funciona de forma distinta de la ment adulta. Podem dir que ells es diferencien dels adoles- cents i de les persones adultes en la forma en qu raonen: utilitzen les paraules per a expressar-se i per a comunicar-se amb la resta, igual que nosaltres, per˜ la representaci» mental que es fan de les situacions –s molt diferent. Vegem algunes de les caracter’stiques pr˜pies de la ment infantil i com aquestes determinen el concepte de mort en cada edat. DELS 2 ALS 6 ANYS Una caracter’stica important de la ment infantil –s el pensament concret: no li –s possible entendre les abstraccions. La seva noci» de temps tamb– –s concreta i relativa, no es poden comprendre conceptes com Òmai m–sÓ o ÒsempreÓ. Tot aix˜ fa de la idea de mort un fet m–s amable, menys tr“gic de com ho pot ser en lÕadolescncia o en lÕedat adulta. Ja han aprs la paraula i la utilitzen, al principi sense saber-ne ben b– el significat, equipa- rant-la a la idea de manca de moviment. Conforme van creixent la mort es va entenent com una continuaci» de la vida, o com una certa forma dÕestar viu, igual que estar amb la parella o estar adormit; lÕinfant atribueix vida i conscincia als difunts. Una altra manera de representar-sÕho –s entendre- ho com si el mort hagu–s anat a viure a lÕestranger: la mort pot ser compre- sa com un lloc diferent dÕaqu’ (si dius a un nen que tal persona Ò–s mortaÓ, –s igual que si li dius que Ò–s a Nam’biaÓ). Aix˜ t– una implicaci» immedia- ta: igual que la persona que –s a lÕestranger pot tornar, tamb– la que –s morta pot reviure. La mort –s reversible i temporal, no definitiva. Altres vegades lÕequiparen a un personatge, com el Llop de la Caputxeta Verme- lla, que existeix realment; dÕaquesta manera, si corres prou o tÕamagues prou b–, no morir“s. La mort no –s universal, sin» que hom pot escapar-ne. ÇPer escoltar un nen o nena no solament ho hem de fer amb les orelles, sin» tamb– amb els ulls i amb tots els sentits.È BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 13 Finalment, el pensament infantil –s animista; per tant, les coses vives s»n les que tenen “nima (–s a dir, les que es mouen) i les coses mortes les que no en tenen (les que no es mouen). El que m–s preocupa a lÕin- fant en aquesta etapa s»n les coses pr“ctiques i concretes (Òsi el pare o la mare mor, jo haur– de deixar lÕescola i posar-me a treballar?Ó, Òqui em despertar“ als matins?Ó, Òqui em portar“ a classe?Ó, etc.) DELS 6 ALS 8 ANYS El nen o nena abandona lÕegocentrisme infantil i aquesta descentralitza- ci» de la seva ment fa que sigui capa de respostes emp“tiques. En aquesta etapa comena a mostrar molt m–s inters i preocupaci» pel que passa als companys i companyes de classe i reflexiona sobre la seva situaci» a partir de les experincies que veu en els altres. Alhora, aban- dona el pensament m“gic de lÕetapa anterior i la causalitat passa a ser racional: el noi o noia es pregunta per les raons Òcient’fiquesÓ de les coses que observa. Comena a plantejar-se grans qŸestions existencials i filos˜fiques, i busca les respostes en un raonament m–s objectiu. La mort sÕidentifica ja amb un proc–s biol˜gic, com el final de la vida. Comprn que –s irreversible. En aquests moments la mort li fa por i lÕin- triga, el preocupa i hi pensa sovint. El seu inters –s sobretot molt con- cret, se centra en all˜ que envolta la mort, els funerals, les tombes, els cementiris... i en les coses que poden ser-ne la causa. Aquesta necessitat de concreci» est“ relacionada amb la impossibilitat que els nens i nenes tenen encara per entendre els conceptes abstractes. La caracter’stica pr˜- pia dÕaquesta edat –s la visi» de la mort com a capritxosa: no tothom ha de morir, no imagina que ell o les persones que ell estima puguin morir. DELS 8 ALS 12 ANYS En aquesta etapa la ment infantil ha evolucionat prou perqu al final dÕa- questa el noi o noia sigui capa dÕuna comprensi» adulta. El concepte de mort tamb– evoluciona: a aquesta edat la mort ja implica un proc–s que passa a tot –sser viu. Ent–n que tamb– pot afectar les persones que coneix i estima, que fins i tot ell mateix o ella mateixa pot morir Éde fet, sap que morir“ algun dia... encara que, aix˜ s’, molt lluny“. DÕaltra banda, de mica en mica, va despersonalitzant la mort, deixa de veure-la com un personatge i comena a entendre-la com un concepte. A partir dÕara, tamb– pot entendre que es tracta dÕun fet irreversible, i per tant –s conscient que alg´ que ha mort no torna. Per primera vegada, el seu inters se centra en el que passa m–s enll“ de la mort i es pregunta per lÕexistncia del Parad’s, dÕun altre m»n, dels esperits, etc. Molt sovint ens preguntem si tal o tal cosa podr“ traumatitzar un nen o nena, de vegades fins i tot no ens ho preguntem, sin» que ho donem per fet: Òaix˜ ser“ un trauma per a ellÓ. Jo crec que a la vida totes les perso- nes ens trobem inevitablement amb situacions dif’cils o doloroses. Ara b–, aquestes no s»n traum“tiques per se. Una vivncia determinada pot ser un trauma i representar a la nostra vida un dolor que ens marqui per sempre m–s, tallant-nos les ales, o, per contra, pot ser una experincia que ens doni ales i ens faci cr–ixer. No depn de la situaci» concreta que ens toqui viure, sin» del que fem amb ella, de com ens expliquem el que ha passat i de com reaccionem envers nosaltres mateixos i envers la vida. A lÕhora dÕeducar els nens i nenes podem prendre una actitud sobre- protectora, pensant i decidint per ells el que han de fer i de sentir. O, per contra, podem confiar en la seva capacitat. Si ho fem aix’, ens sorprendr“ lÕoriginalitat i la potncia de les seves solucions. Nom–s necessiten que creguem en ells i que els donem els elements que demanen: llibertat per moureÕs, per pensar i per experimentar. Bibliografia Cashdan, S.: La Bruja debe morir: de quŽ modo los cuentos de hadas influyen en los ni–os. Debate, Madrid, 2000. Cyrulnik, B.: Los Patitos Feos. Gedisa, Barcelona, 2001. Deunff, J.: Dis Ma”tresse, cÕest quoi la mort? LÕHarmattan, Paris, 2000. D’az Teba, I.: I ara, on Žs? Com ajudar els nens i els adolescents a entendre la mort. Viena editorial, Barcelona, 2004. (En aquest llibre, hi podeu trobar m–s referncies bibliogr“fiques). D’az Teba, I. Bornout: ÒUn riesgo en los profesionales de la Oncolog’aÓ. En: Gil, F. (comp.) Manual de Psico-Oncolog’a. Nova Sidonia Oncolog’a, Madrid, 2000. D’az Teba, I. ÒÀDuelo Patol»gico?Ó. En: Medicina Paliativa, Vol.7 Spl. I, Mayo 2000. Ediciones Ar‡n, Madrid. Kroen, W.: C—mo ayudar a los ni–os a afrontar la pŽrdida de un ser que- rido. Oniro, Barcelona, 2002. Wolfelt, A.: Consejos para ni–os ante el significado de la muerte. Dia- gonal, Barcelona, 2003. Worden, W.: El Tratamiento del Duelo: Asesoramiento Psicol—gico y Terapia. Paid»s, Barcelona, 1997. Altres recursos: www.alfinlibros.com e14 42A FONS Núm. novembre 2004 ÇLa inf“ncia –s el temps dÕaprendre. Si hi confiem, descobrirem que parlar amb ells de la mort –s molt m–s senzill.È ÇDe mica en mica, va despersonalitzant la mort, deixa de veure-la com un personatge i comena a entendre-la com un concepte.È Jordi Oliver BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 14 e 1542 ASSOCIACIONSNúm. novembre 2004 ACCIÓ ESCOLTA DE CATALUNYA L’EDUCACIÓ POPULAR PER LA PLENA CIUTADANIA Acci— Escolta de Catalunya constitueix una proposta dÍeducaci— en la llibertat des de lÍescoltisme; una escola de ciutadans i ciutadanes actius, democr“tica, oberta, progressista i catalana. T– la finalitat de contribuir a lÍautoformaci— dÍuna ciutadania lliure, compromesa, coherent i oberta, disposada a transformar la societat i construir un m—n millor i m–s just. LÕ educaci» –s lÕeix vertebrador de qualse- vol proposta de canvi social. Els obsta- cles per al progr–s social es troben en els valors i en les actituds que predominen a la societat; per aquesta ra» la tasca de lÕeducaci» popular esdev– una eina imprescindible. Els petits canvis, si provenen de la ra», s»n poderosos. Aquests petits canvis esdevenen un projecte colálectiu quan sÕinscriuen en el marc de la nostra tasca educativa. Apostem per la solidaritat, el comprom’s, lÕausteritat, lÕamistat, la cooperaci», la integraci» i la just’- cia, elements que configuren, tots ells, la pos- sibilitat dÕexercir la llibertat com a via per arri- bar a les cotes m–s altes possibles de felicitat personal i p´blica. Educaci» i pol’tica no es poden dissociar. Cal apropar lÕinfant o jove a una realitat que –s socialment rellevant. La nostra proposta no est“ lligada a cap ideologia de partit, per˜ es posiciona ideol˜gicament sense reprimir el dret a altres opcions. La pol’tica ha de ser viscuda en funci» de la nostra pr˜pia opci». La posem en pr“ctica a trav–s de lÕeducaci» dÕinfants i joves, i de la relaci» coherent amb lÕentorn m–s proper i fins i tot lluny“. La visua- litzaci» i consolidaci» dÕuna proposta de canvi social global se sustenta en un treball conjunt entorn dÕun ampli ventall dÕiniciatives que con- formen el Moviment Laic i Progressista. De manera coordinada amb els altres agents educatius, lÕescola i la fam’lia, reforcem en els infants i joves uns valors b“sics amb lÕobjectiu de facilitar-los mitjans perqu aprenguin a ser felios. Aix’ mateix, aportem eines per desen- volupar el sentit cr’tic que els ajudi a construir el seu propi sistema de valors. Ajudem els infants i joves a pensar i reflexio- nar per ells mateixos, a valorar les petites coses, a ser sensibles amb els problemes dels altres, a saber escollir i renunciar. Educar en la llibertat suposa ajudar a formular i desenvolu- par un projecte personal de vida. Proposem i eduquem des dÕall˜ que fem i som respectant el protagonisme de lÕinfant o jove en el seu propi proc–s educatiu a trav–s del di“leg, de lÕexemple i de lÕacompanyament. Aix’ gaudiran dÕuna llibertat fruit del coneixement, la res- ponsabilitat, lÕesfor personal i lÕautodisciplina. POSEM FIL A L’AGULLA En aquests termes es planteja el projecte ÒPosem fil a lÕagullaÓ, de cara als nous reptes que plantegen els moviments migratoris: lÕe- vidncia que estem davant lÕinici dÕun milálenni amb una societat cada vegada m–s diversa, rica i plural. LÕeducaci» popular –s una bona eina dÕintegraci» social i nacional, una escola de ciutadania, de convivncia; una forma acti- va dÕaprendre a viure en comunitat, a prendre decisions, fer-se responsables i compartir. ÇAjudem els infants i joves a reflexionar i a ser sensibles amb els problemes dels altres.È Tothom ha de tenir lÕoportunitat de gaudir dÕun temps lliure de qualitat. Alguns projectes de sensibilitzaci» que sÕhan desenvolupat en els darrers tres anys, ÒApropaÕt i coneix-nos!Ó i ÒVine amb nosal- tresÓ, han estat intents dÕapropament a la comunitat dÕimmigrants a Catalunya, que han tingut un xit desigual, si b– aquest curs sÕha engegat el projecte ÒPosem fil a lÕagullaÓ, amb una prova pilot amb agrupaments, dos dÕells de la ciutat de Barcelona i un altre de lÕHospitalet de Llobregat. Els tres eixos del projecte se cen- tren en la formaci» de caps escoltes en relaci» amb la immigraci» i la plena ciutadania, en la sensibilitzaci» social de cara a la convivncia i en el suport econ˜mic per evitar barreres a lÕacc–s dÕinfants i joves amb menys recursos. Els tres agrupaments escolta seleccionats estan evolucionant de diferent manera, per˜ el cert –s que sÕha fet un esfor per capacitar tots els educadors i educadores per poder desenvolupar una tasca educativa que res- pongui als nous reptes. Ben aviat podrem treure les primeres conclusions i analitzar si els esforos realitzats van en una l’nia encer- tada i si es podr“ posar en marxa a la resta dÕagrupaments i que lÕAdministraci» faci un reconeixement a la tasca educativa i social de lÕassociacionisme educatiu. En aquest sentit les entitats educatives estem treballant amb lÕoportunitat i el repte que seÕns plantegen des del Projecte Educatiu de Ciutat per dissenyar les pol’tiques educatives. Acci— Escolta de Catalunya www.accioescolta.org BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 15 e16 42PERSONATGES Núm. novembre 2004 Vost encara no havia nascut el 1906, quan la seva mare va fundar la primera cantina escolar al barri dÕHostafrancs, per˜ s’ que va tenir temps dÕanar a la seva escola, la prime- ra escola nacional de pˆrvuls que va aplicar el mtode Montessori. Jo havia anat a lÕescola de la meva mare, quan estava al passatge M–ndez Vigo, amb quatre germans m–s dels vuit que –rem. Era una escola Montessori, la primera escola nacional de p“rvuls a la ciutat que va introduir aquest mtode. Tamb– recordo haver dinat alguna vegada a les cantines escolars i trobar per casa, ja de m–s gran, uns papers on es detallava molt b– el funcionament dÕaquestes cantines i tota la comptabilitat. I –s que la meva mare no nom–s era la mestra, tamb– por- tava els n´meros i controlava el menjar dels nens i nenes. Amb les cantines, va introduir la modernitat que representava la creaci» dÕun nou servei educatiu amb una orientaci» allun- yada de lÕassistncia purament caritativa. Un lloc per tenir cura dels infants en un horari complicat per als pares i mares, i al mateix que sÕaprofitava aquesta estona per fomentar h“bits c’vics i de convivncia. Sona molt actual, tot aix˜, oi que s’? La meva va ser una de les 14 mestres que va viatjar a Roma el 1914 per aprendre directa- ment els mtodes de la doctora Maria Montes- sori. Li agradava aplicar una educaci» senso- rial, sens dubte molt avanada en aquells temps. A vegades penso com sÕho feia la meva ÇEstic contenta, que una persona que fins ara ha estat molt desconeguda, comenci a ser reconeguda.È "ERA TAN FELIÇ AMB LES CANTINES ESCOLARS" JÚLIA COROMINES REPASSA LA VIDA DE LA SEVA MARE, CELESTINA VIGNEAUX Celestina Vigneaux i Cibils (Girona, 1878- Barcelona, 1964) no podia quedar en els calaixos de la hist˜ria de l’educaci— de la nostra ciutat. Eclipsada moltes vegades per la figura del seu marit, l’advocat, pol’tic i fundador de l’Institut d’Estudis Catalans, Pere Coromines; i per la d’un dels seus fills, el lingŸista Joan Coromines, Celestina Vigneaux mereix un lloc destacat ja que va ser la iniciadora de les cantines escolars a Barcelona. A trav–s del testimoni d’una de les seves filles, J´lia Coromines i Vigneaux Ðla introductora de la psicoan“lisi a CatalunyaÐ, hem volgut glossar la figura de la seva mare. (Properament, lÕInstitut dÕEducaci» publicar“ un llibre sobre la figura de Celestina Vigneaux, als autors del qual ÐCarles Hern‡ndez, Mireia Hern‡ndez i Joan Sanrom“Ð volem agrair totes les dades que ens han ajudat en lÕelaboraci» dÕaquesta entrevista) Celestina Vigneaux, amb part de la seva fam’lia, sost– la seva filla J´lia BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 16 e 1742 PERSONATGESNúm. novembre 2004 Tatiana D. Matthews mare per poder fer tantes coses i cuidar els seus vuit fills. Era una persona que va dedicar molt temps a viatjar, a la seva escola, a pensar en les col˜nies escolars, que tamb– va organitzar. Per aix˜ dic de vegades, de broma, que no s– si la recordo a ella o la seva fotografia (i somriu). Per Celestina Vigneaux, lÕeducaci— era una vocaci—? I tant que s’. Era una persona totalment bol- cada a pensar com millorar lÕeducaci» de tots els nens i nenes, i per tant molt preocupada tamb– per lÕeducaci» dels seus fills i filles. Era molt feli amb la seva escola Montessori i les cantines escolars. Ho not“vem perqu sempre ens va dir que gr“cies a sentir-se tan contenta amb el seu treball i amb lÕambient dÕamor i lli- bertat que creava a les escoles, podia educar- nos a nosaltres amb la mateixa sensaci». Era una persona amb molt coratge i empenta. I ja tenia temps de dedicar-se als seus vuit fills i estar amb el seu marit, en Pere Coromi- nes, que va tenir una destacada presncia en el m—n pol’tic i cultural de principis del segle XX? La nostra casa era una bull’cia. ƒrem vuit germans, el pare i la mare.... El meu pare hi tenia el seu despatx dÕadvocat. Imagineu, doncs, la gent que corria per casa. A m–s, tamb– hi havia les dides que ens cuidaven. La mare va tenir el seu primer fill, el Llu’s, que va morir dos mesos despr–s de n–ixer per una meningitis; i ella va patir una mastitis molt greu i ja no va poder tornar a donar el pit ni a mi ni als altres set germans. Com que el meu pare volia que tingu–ssim llet de dona, ten’em unes dides. Jo encara la recordo dient-li a la mare que no es preocup–s per nosaltres, que ja est“vem ben cuidats. La meva mare va estar molt influ•da pel pare, i diria que sotmesa. Els recordo alguna vegada discutint de pol’tica o de coses quotidianes. Per˜ tamb– es van aju- dar molt m´tuament. El pare, quan era a lÕA- juntament de Barcelona, va redactar el pressu- post de cultura que posava les bases per a un ensenyament coeducatiu, p´blic, laic i catal“. Imagino, doncs, la seva tristesa quan el 1922 va haver de deixar la seva plaa de mes- tra per una malaltia pulmonar. A les conseqŸncies del primer part, que comportaren una operaci» al pit que a m–s va afectar-li el pulm», es va unir el fet de treballar molt de temps entre pols i guix. Quan tenia 43 anys, va demanar la seva substituci» per la seva germana Dolors, que havia aplicat el mtode Montessori a escoles de Rub’. Quan ho va deixar, es va dedicar a la fam’lia i estava molt atenta a lÕeducaci» del seus fills i filles, a orientar-nos en la vida. I pensi que ella havia estat ˜rfena. Eren tres germanes, de les quals seÕn va cuidar un oncle solter que vivia a Girona. Va tenir una vida curta com a mestra per˜ va deixar un llegat tan important com les canti- nes escolars. Per aix˜ estic contenta, que una persona que fins ara ha estat molt desconegu- da, que va transformar lÕeducaci» infantil, comenci a ser reconeguda. ƒs curi—s que cap els seus fills i filles conti- nuŽs la seva professi— de mestra. Ja ho va intentar. Ella volia que jo fos mes- tra. Miri, la meva mare es va cuidar molt de la nostra educaci» intelálectual. Cap als set anys vaig sortir de lÕescola M–ndez Vigo de la meva mare Ðque sÕhavia inaugurat el 1915Ð i vaig anar a lÕescola nacional graduada, que estava al carrer Bruc, molt a prop del carrer Arag». Recordo que seia al mateix pupitre amb la poetessa Rosa Leveroni. Era la meva compan- ya, i jo li copiava a ella les narracions i ella a mi les matem“tiques. Jo mÕhagu–s quedat a lÕescola graduada, per˜ aleshores al meu pare va dir que havia dÕestudiar medicina i ser met- gessa. La meva mare, volia que fos mestra. Per˜ el meu pare va pressionar molt, perqu ell deia que les mestres estudiaven moltes assignatures per˜ no aprenien res. Recordo que al tercer curs em vaig rebelálar i vaig dir que no ho volia fer m–s. Ell meu pare es va enfadar i em va dir, encara recordo la frase, Òjo no educo pr’nceps, jo ajudo els meus fillsÓ. I ara li agraeixo. Perqu al final, a les classes de medicina vaig comenar a darrere de tot i vaig acabar a primera fila. La meva mare tamb– va acabar acceptant-ho. Amb la seva mare i tota la fam’lia, van haver de patir lÕexili com tanta gent per la Guerra Civil espanyola i van acabar a lÕArgentina. Com ho recordeu? Primer vam anar a Par’s i despr–s vam viat- jar amb els meus pares i la meva fam’lia a lÕAr- gentina, on ja era el meu germ“ Joan. Vam viatjar en el primer vaixell que va sortir cap all“ dÕin- telálectuals de la Rep´blica. Recordo que vaig haver de demanar al capit“ si podien fer una excepci» per al meu pare, que ja estava molt malalt, perqu pogu–s pujar al vaixell. I he de dir que vam poder marxar gr“cies a les gestions de Pablo Neruda, que ens va aconseguir el visat. El pare va morir poc despr–s dÕarribar a lÕAr- gentina. El 1945 vam tornar a Barcelona amb la meva mare, tot i que jo volia quedar-me all“ ja que hi tenia una relaci» personal molt inten- sa. Despr–s ja vaig marxar a Londres amb una beca i aleshores va ser quan vaig introduir-me en la psicoan“lisi. ÇA les cantines es tenia cura dels infants i es fomentaven h“bits c’vics i de convivncia. ƒs actual, tot aix˜, oi que s’?È J´lia Coromines i Vigneaux Vaig n–ixer el 1911, al n´mero 2 de la plaa Urquinaona i s»c la quarta dels vuit fills que van tenir el meu pare i la meva mare. Recor- do que la meva primera casa tenia una entrada molt grossa on, fins i tot, hi entrava un cotxe de cavalls que venia a buscar el meu pare, en Pere Coromines, advocat, pol’- tic, republic“, periodista, poeta i fundador de lÕInstitut dÕEstudis Catalans. Vaig estudiar medicina i el 1948 vaig mar- xar a Londres amb una beca, que vam acon- seguir gr“cies a les gestions del c˜nsul brit“nic que era amic de la fam’lia. No va ser f“cil perqu el rgim franquista coneixia el passat republic“ del meu pare i les idees progressistes de la meva mare. LÕestada a Anglaterra va canviar la meva vida, ja que hi vaig descobrir la psicoan“li- si. Quan vaig tornar a Barcelona, vaig poder obrir la meva consulta i vaig fundar el Centre Pilot de Par“lisi Cerebral i dÕal- tres institucions cient’fiques. He donat conferncies arreu del m»n i em van pre- miar amb la Creu de Sant Jordi, el1997, per la meva contribuci» a la introducci» de la psicoan“lisi a Catalunya. Un dels moments m–s emocionants va ser quan el passat 13 de desembre del 2003, jun- tament amb la meva germana Carme Ðles dues ´niques filles que seguim vivesÐ, vam inaugurar al barri de la Bordeta uns jardins que porten el nom de la meva mare. Uns jar- dins dedicats a una dona que va introduir la pedagogia moderna i lÕeducaci» en el civisme. Per a Celestina Vigneaux, la cantina escolar De quin color era? Verda. Quin dia de la setmana? Tots. Quina estaci— de lÕany? La primavera. Quin menjar? Ella es va preocupar de donar el millor menjar als nens i nenes en una poca de gran pobresa. Quina flor o planta? Totes, li agradaven molt. BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 17 El professorat amb m–s experincia sap que a lÕaula els nens i nenesabans dÕuna tempesta estan m–s agitats de lÕhabitual, estat que desa-pareix un cop que ha plogut. Aquest fenomen t– una explicaci» poc coneguda: el responsable dÕaquests canvis produ•ts en el comportament –s la contaminaci» i˜nica de lÕaire, concretament la de c“rrega positiva. LÕaire atmosfric est“ carregat electrost“ticament a causa de la con- centraci» i˜nica, que –s de lÕordre de 500 a 1.000 ions per cent’metre c´bic. Els esmentats ions poden tenir c“rrega positiva o negativa, i habi- tualment un signe domina per sobre de lÕaltre. El predomini dÕions posi- tius genera habitualment sobre lÕorganisme hum“ alteracions tant f’si- ques com ps’quiques en funci» de la sensibilitat de cada individu. Al contrari, la concentraci» dÕions negatius en lÕaire produeix efectes alta- ment beneficiosos, dels quals parlarem m–s endavant. El canvi de c“rrega elctrica dels ions de lÕaire est“ determinat per dife- rents factors; pel que fa als ions positius, la principal font –s la radioacti- vitat natural que desprn lÕescora terrestre, les tempestes, la fase de lluna plena o els vents forts. Les reaccions elctriques que es produeixen prviament a una tem- pestat s»n generadores dÕions positius a lÕatmosfera, la qual cosa pro- voca agitaci» en algunes persones. Despr–s de ploure, aquest estat emocional desapareix. Aix’ mateix, tamb– –s conegut que la lluna plena altera certs processos biol˜gics com ara la inducci» de parts o alteracions en el car“cter de certs individus titllats de Òllun“ticsÓ, entre altres. En el cas que ens ocupa, la translaci» orbital de la Lluna en acostar-se a la Terra produeix una aproximaci» de la ionosfera al globus, de manera que augmenta la concentraci» dÕions positius de lÕaire que ens envolta. Els ions positius entren en el nostre organisme a trav–s de les vies res- pirat˜ries i provoquen un conjunt de reaccions fisiol˜giques adverses, especialment en el sistema nervi»s, en produir un augment dels nivells de serotonina en sang, que, entre altres efectes, produeix una alteraci» de lÕestat emocional i, en conseqŸncia, una alteraci» del comportament i una disminuci» de les capacitats dÕaprenentatge. DÕuna manera contr“ria, els ions negatius produeixen un augment de lÕenzim monoaminooxidasa (MAO), inhibidor de la serotonina. Per tant, –s evident que en un espai docent el que interessa –s mantenir una con- centraci» i˜nica de signe negatiu, la qual, si cal, es pot aconseguir mit- janant un aparell ionitzador. e18 42ESPAI OBERT Núm. novembre 2004 ARRIBA LA TEMPESTA LES CONDICIONS CLIMÀTIQUES I LA SEVA INCIDÈNCIA A L’AULA Per qu els nois i noies estan m–s agitats abans de ploure? En aquest article trobareu respostes i reflexions sobre la influncia del clima en la conducta i en el proc–s dÍaprenentatge de lÍalumnat i, tamb–, del professorat. ƒs el que lÍautor anomena la meteoropedagogia, un “mbit poc conegut encara en el context educatiu per˜ que ens pot ajudar a comprendre les conductes i dificultats que pateixen alguns nois i noies pels canvis clim“tics. ÇLa meteorosensibilitat no es contempla habitualment com un factor de risc de les dificultats dÕaprenentatge o del frac“s escolar.ÈIlálustracions: Marta Cabrol BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 18 L’ESTRÈS CLIMÀTIC A m–s a m–s de la ionitzaci» de lÕaire, hi ha altres factors vinculats a lÕat- mosfera i al clima que poden incidir sobre lÕestat emocional de lÕalumnat i sobre el seu proc–s dÕaprenentatge. El confort clim“tic implica una sensaci» neutra en el nostre organisme respecte a lÕambient atmosfric. ƒs evident que lÕactivitat f’sica i la resistn- cia trmica de la roba tenen un paper important en la citada percepci». Es considera que els principals par“metres de confort clim“tic s»n els que exposem a la taula segŸent: Condici— atmosfrica Valors de confort Temperatura De 20oC a 25oC Humitat De 40% a 70% Velocitat de lÕaire De 0,15 m/s a 0,25 m/s Pressi» 1.013,2 mb Contaminaci» Exempta Ionitzaci» atmosfrica Predominana dÕions negatius Qualsevol factor que vari• els par“metres de confort exposats pot donar origen a mesura que sÕintensifiqui a una situaci» dÕestrs clim“tic. EFECTES FISIOLÒGICS Inicialment ens detindrem sobre lÕefecte dels canvis clim“tics sobre el sistema nervi»s aut˜nom. Alguns autors mencionen el fred com a activa- dor del sistema simp“tic i les masses c“lides com a activadores del para- simp“tic. Ambd»s sistemes posseeixen fibres colinrgiques i adrenrgi- ques mitjanant la segregaci» dÕacetilcolina o norepinefrina. Les colinrgiques s»n m–s espec’fiques del sistema parasimp“tic i les adrenrgiques del simp“tic. El sistema simp“tic –s un sistema dÕexcitaci» que prepara lÕorganisme per a situacions dÕestrs tant f’sic com ps’quic i el parasimp“tic –s anta- gonista del simp“tic, i de lÕacci» dÕambd»s sorgeix lÕequilibri homeost“- tic (Battestini, 1995). LÕactivaci» de lÕun o de lÕaltre genera uns efectes sobre lÕorganisme que en ocasions poden ser percebuts com a desagra- dables o patol˜gics. En aquest sentit, F. G. Sulman (1974) va descriure cinc tipus constitu- cionals de reacci» (neuroendocrina) a lÕest’mul clim“tic: Ð Constituci— equilibrada: Perfil ideal, amb elasticitat hormonal per superar les situacions dÕestrs, incloent-hi les dÕorigen meteorol˜gic. No experimenten meteoropaties. Ð Constituci— vagot˜nica: Propensa a mostrar una intensa reacci» del nervi vague sota condicions dÕestrs clim“tic, provocada pel neurotrans- missor parasimp“tic acetilcolina. Ð Constituci— simpaticot˜nica: Constituci» sensible al canvi clim“tic que genera una sobreactivitat del simp“tic per la seva facilitat per fabri- car noradrenalina en les sinapsis simp“tiques i adrenalina en la seva gl“ndula adrenal. Ð Constituci— seroton’nica: Particularment sensible als canvis de temps i a lÕelectricitat atmosfrica. Amb estrs clim“tic augmenten els nivells dÕa- questa hormona i es produeix una variada simptomatologia psicosom“tica. Ð Constituci— tiro•dal: Les persones Òtiro•dalsÓ reaccionen a tots els sistemes frontals freds i c“lids i no suporten temperatures extremes. Simptomatologia semblant a la dels subjectes seroton’nics. Vista aquesta aproximaci» als efectes fisiol˜gics que el clima t– sobre lÕorganisme, podrem entendre amb m–s facilitat lÕetiopatognia de les meteoropaties. EL PROCÉS D’APRENENTATGE Com ja hem indicat anteriorment, la meteorosensibilitat no es contem- pla habitualment com un factor de risc de les dificultats dÕaprenentatge o del frac“s escolar. Probablement sÕha donat sovint el cas que lÕapre- nentatge dÕun alumne meteorosensible es veia afectat per causa dels canvis clim“tics i el fet sÕatribu•a a altres causes i es donaven arguments psicopedag˜gics totalment esbiaixats respecte de lÕautntic origen del problema, simplement per no contemplar el factor clim“tic i els seus efectes com a possibilitat. Un cop conegudes, de manera b“sica, les conseqŸncies f’siques i psi- col˜giques que la meteorosensibilitat pot provocar sobre el nostre orga- nisme, podem deduir com pot incidir de manera pertorbadora sobre el proc–s dÕaprenentatge. En aquest cas ens referim especialment als principals agents educa- tius: professorat i alumnat, ja que ambd»s es poden veure afectats per la meteorosensibilitat, de manera que el proc–s dÕaprenentatge quedi alte- rat negativament. Pel que fa al docent, en cas que aquest es vegi afectat per la meteoro- sensibilitat, el seu nivell de disconfort, b– sigui per malestar f’sic o ps’- quic, influir“ sobre el seu estat dÕhumor vers les interrelacions amb els seus alumnes, aix’ com en el grau de motivaci» per impartir les classes. En definitiva, ens podem trobar davant dÕuna intervenci» dispedag˜gica provocada pel canvi clim“tic. DÕuna manera similar, quan la meteorosensibilitat afecta determinats alumnes, aquests veuen disminu•des les seves condicions id˜nies de salut per poder afrontar adequadament les obligacions escolars tant quant a conducta com pel que fa a aprenentatge. En un grau extrem, els canvis clim“tics poden ser lÕorigen dÕabsentisme escolar per causa de malaltia, amb la corresponent prdua de seguiment dels continguts i ritme dÕapre- nentatge els dies que lÕalumne no assisteix a classe (Moreno, 2002). Segons el grau de meteorosensibilitat tant del docent com del discent, la problem“tica exposada es pot incrementar en freqŸncia i intensitat, factors que determinaran el grau de distorsi» del proc–s dÕaprenentatge. Francesc Xavier Moreno Oliver Professor del Departament de Pedagogia Aplicada Universitat Aut˜noma de Barcelona www.telefonica.net/web/fxmoreno Bibliografia Battestini, R. (1995): ÒEfectos nocivos causados por los cambios atmosf–ricosÓ. A Farreras-Rozman (eds.): Medicina Interna, vol. II, 14a ed. (p. 2629-2636). Barcelona. Ed. Mosby/Doyma. Moreno, F.X. (2002): ÒMeteoropsicolog’aÓ. Full informatiu del Colálegi Oficial de Psic˜legs de Catalunya, n´m. 148, p. 2-3. Moreno, F.X. (2002): ÒMeteoropedagog’aÓ. Universitas Tarraconensis, n´m. 25, p. 93-101. Universitat Rovira i Virgili. Sulman, F.G. (1974): ÒF¿ehnleiden, ihre Ursachen und BehandlungÓ. Physkalische Medizin & Rehabilitation, n´m. 15, p. 256-259. e 1942 ESPAI OBERTNúm. novembre 2004 BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 19 e20 42CONSELLS ESCOLARS Núm. novembre 2004 L’IMPULS DE LA PARTICIPACIÓ I LA MEDIACIÓ A LA COMUNITAT ESCOLAR LÍany 2001, amb motiu de la celebraci— del des aniversari del Consell Escolar Municipal, es va instituir el reconeixement de les bones pr“ctiques de participaci— a la comunitat escolar. Enguany, sÍha fet la segona edici— del ÒRecull de bones pr“ctiquesÓ, on han participat m–s de trenta centres educatius de Barcelona. En lÍacte p´blic de reconeixement a les experincies presentades i de lliurament de premis, Josep Ignasi Almirall, inspector dÍeducaci— i expert en lÍacolliment de lÍalumnat de fam’lies nouvingudes, va fer una conferncia de la qual hem recollit els passatges m–s significatius. LES BONES PRÀCTIQUES Q u s»n les bones pr“ctiques? La convocat˜ria les defineix comles pr“ctiques que han servit per avanar en la participaci».Anant m–s enll“, podem considerar-les com les intervencions educatives que faciliten el desenvolupament dÕactivitats dÕaprenentatge, per˜ tamb– dÕaltres activitats dÕun alt valor educatiu no sempre tangible ni malauradament ben vist per tots els sectors socials. Quines caracter’stiques han de tenir? Disposem de criteris per disse- nyar-les? De fet, no disposem dÕun manual b“sic que en garanteixi lՏxit i deixem sempre les portes obertes a la invenci» de noves pr“ctiques. El que els –s substancial –s disposar dÕimaginaci» i temps per provar-les i polir-les. Alguns criteris que poden ajudar a planificar s»n: á La claredat i transparncia dels objectius: una bona definici» del que pretenem facilitar“ el cam’ per realitzar propostes i aconseguir la partici- paci» dels altres sectors. á La transmissi» de valors i virtuts: no –s indiferent la manera com obtindrem els nostres objectius, cal preveure quins valors transmetem en la mateixa forma de treballar. á Les bones pr“ctiques sÕhan de vincular a les nostres necessitats per- sonals i a les del colálectiu, i han de connectar amb els nostres desitjos, les nostres emocions i, per qu no, amb els nostres sentiments personals i colálectius. á La participaci»: sense una implicaci» real de tots els membres de la comunitat educativa, –s molt dif’cil fer una pr“ctica que serveixi de creixement per als centres, i no parlo dÕun creixement en recursos, parlo dÕun creixement moral, intern, que ha de donar seguretat al centre per continuar proposant noves pr“ctiques. La conscienciaci» de tots els sec- tors en la necessitat de convertir les bones pr“ctiques en motors dels centres educatius –s un repte que tenim plantejat avui totes les persones que, dÕuna forma o dÕuna altra, estem vinculades amb lÕeducaci». LA PARTICIPACIÓ Parlem de les bones pr“ctiques que han afavorit la participaci» de la comunitat educativa en la consecuci» dÕun b– com´: lÕeducaci» dels futurs ciutadans i ciutadanes. La societat t– actualment plantejats dos temes que preocupen per la seva incidncia en el m»n educatiu: la convivncia en els centres i Éper qu no dir-hoÉ tamb– dins de les fam’lies (amb les repercussions que aix˜ suposa per a les escoles), i lÕacolliment de fam’lies i alumnes nou- vinguts a Catalunya. Avui parlem de Òclima de centreÓ per expressar el nivell de convivncia al centre i el tipus de relaci» que sÕestableix entre els membres de la comunitat educativa. Quines s»n les eines que ens han dÕajudar a acon- seguir un bon clima? El conflicte no ha de ser considerat quan sorgeix com un factor negatiu, no sÕha de crear artificialment; el que –s important –s com gestionar-lo i buscar una soluci» que ens permeti cr–ixer colálectivament. El treball amb els valors de forma general i les experincies dÕaltres centres que han funcionat ens han dÕajudar a plantejar les bases per aconseguir el millor clima de centre. El treball amb els delegats, amb lÕacolliment a alumnes dÕaltres cultu- res, amb fam’lies que volen colálaborar amb el centre en la formaci» dels seus fills..., va en la l’nia de desenvolupar els valors del respecte i el di“leg. La convivncia es basa en el di“leg, per˜ prviament sÕhan dÕestablir les pautes per poder dialogar, sÕha de formar el professorat, lÕalumnat i tamb– els pares i mares en aquestes pautes. SÕhan de crear els espais propis i els mecanismes perqu tothom pugui sentir-se escoltat i, per tant, respectat. Dins del programa de convivncia, la mediaci» escolar a secund“- ria –s ara per ara lÕ´nica experincia que en la formaci» i en lÕaplica- ci» realitza aquesta idea de participaci» de tots els sectors de la comunitat educativa: alumnes, pares i mares, professorat i personal auxiliar i administratiu. La mediaci» –s un fet sense precedents, que ha perms seure en una taula per parlar de problemes concrets que sorgeixen en el dia a dia dÕun centre a diferents membres de la comunitat educativa. Els con- sells escolars han participat activament en algunes dÕaquestes forma- cions i els resultats als centres han estat positius. BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 20 Les dificultats s»n moltes, per˜ la imaginaci» amb la qual sÕha treballat fins ara tamb– ha perms suplir part de les mancances existents. La societat ha de ser conscient que una bona formaci» dels joves nouvin- guts facilitar“ la seva inserci» al m»n laboral i a la societat on viuen actualment, i una inversi» en projectes que fomentin el di“leg i el respec- te millorar“ el clima de centre i, per tant, els rendiments acadmics, com tamb– É–s el nostre desigÉ el nivell de felicitat de tots els implicats. Secretaria del Consell Escolar Municipal de Barcelona www.bcn.es/cem cem@mail.bcn.es LA MEDIACIÓ Qu implica la mediaci»? Millorar les tcniques de comunicaci», saber escoltar, ajudar els altres a expressar-se, ajudar-los a abocar els seus sentiments, facilitar lÕempatia... i, en definitiva, pensar que els proble- mes es poden solucionar dÕuna altra manera que amb la normativa san- cionadora o la postura agressiva o inhibidora. Insisteixo en la mediaci» com una eina de millora de la convivncia per- qu –s una de les que faciliten la participaci» de tota la comunitat educa- tiva. No –s una tasca f“cil, per˜ algunes de les pr“ctiques presentades ja recullen propostes de millorar la convivncia, amb una visi» “mplia que preveu millores que facilitin lÕacord i el di“leg. Un segon gran eix al voltant del qual gira avui la vida di“ria de molts centres –s lÕacolliment dÕalumnes i fam’lies nouvingudes. Evidentment, aix˜ ha requerit un esfor notable per part de cada centre educatiu, tant si nÕha rebut cinc com quaranta. LÕalumne com a persona individual requereix un tracte personalitzat i si, a m–s a m–s, se nÕajunten de diver- sos pa•sos, el treball de tots els membres de la comunitat educativa –s vital per garantir una educaci» de qualitat. L’ESPERIT D’INNOVAR La meva experincia com a director dÕun centre de secund“ria del Raval em serveix per poder expressar amb seguretat que lÕassaig de bones pr“ctiques i el desig de portar-les a terme per part de tot el colálectiu del centre han estat i s»n els motors que fan avanar el centre. He arribat a la conclusi» que cada centre ha dÕestablir la seva pr“ctica, basada en la seva realitat. Les variables dՏtnies, llengŸes, tradicions, barris, s»n tantes que fan molt dif’cil establir patrons dÕajuda iguals per a tots els centres. LÕesperit dÕinnovar, de cercar noves propostes, per˜ tamb– dÕestablir els mecanismes que facilitin lÕavaluaci» i, si es considera oport´, la seva expansi», han dÕestar presents en tots els centres educatius i qualsevol membre de la comunitat educativa ha de poder fer propostes. Hem de poder vehicular les experincies i hem dÕajudar a estructurar equips din“mics als centres que facilitin el di“leg entre els sectors de la comunitat educativa per establir l’nies de comunicaci» amb lÕobjectiu de parlar i escoltar. Un suport social de la tasca educativa i del paper de lÕescola o lÕinstitut en la formaci» dels joves ajudar“ a dissenyar noves bones pr“ctiques i, com una taca dÕoli, algunes es podran estendre i, aix’, facilitar el treball de tots els docents i lÕaprenentatge de lÕalumnat. Tamb– –s cert que sÕha de trobar la complicitat dels agents externs i les institucions Émunicipals, auton˜miques, europees, estatals o universit“- riesÉ que donin suport a la seva realitzaci», i no sempre les demandes del sector educatiu han trobat resposta. ÇEl que –s substancial a totes les pr“ctiques –s disposar dÕimaginaci» i temps per provar-les i polir-les.È e 2142 CONSELLS ESCOLARSNúm. novembre 2004 ÇLa inversi» en projectes que fomentin el di“leg i el respecte millorar“ el clima dels centres escolars.È ELS PREMIS DE LA SEGONA EDICIÓ A la segona edici» del ÒRecull de bones pr“ctiquesÓ han participat trenta centres docents de la ciutat de Barcelona. El jurat va valorar la import“ncia dels projectes conjunts entre diferents sectors de la comunitat educativa, dels projectes arrelats en el territori i dÕaquells que impulsen la innovaci» i el tractament de problem“tiques socioe- ducatives dÕactualitat. Els premis de la segona edici» del ÒRecull de bones pr“ctiques de participaci»Ó van ser per a: IES Fort Pius, pel projecte ÒLa Interculturalitat al Fort PiusÓ. CEIP Cervantes, pel projecte ÒBenvinguts al Cervantes. Un progra- ma per integrar fam’lies de nova incorporaci»Ó. CEIP Josep Maria Jujol, pel projecte ÒAgenda 21 escolar al JujolÓ. Mencions especials: CEIP Joan Mir—, pel projecte ÒParticipaci» de lÕalumnat en el pro- jecte dÕAgenda 21 escolarÓ. CEIPM Escola del Mar, pel projecte ÒCompartim un somni: impul- sem la biblioteca de Diakha MadinaÓ. Escola Sadako, pel projecte ÒRecull de Bones pr“ctiquesÓ. BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 21 A profitant lÕexperincia dÕanys anteriorsi els grans avantatges i possibilitatsque ens obren les noves tecnologies, enguany el nou projecte educatiu de la Pedre- ra fa una ferma aposta per la qualitat i, alhora, per la singularitat de les seves activitats. Un element clau dÕaquest projecte –s la p“gi- na web (http://www.lapedreraeducacio.org), que integra diferents instruments i recursos que permeten a tota la ciutadania, i principal- ment als centres docents, personalitzar les seves visites a lÕedifici, ja sigui preparant-les prviament o b– enriquint-les posteriorment amb la gran varietat de propostes i punts de vista que facilita. La Pedrera educaci» neix, doncs, amb la voluntat de superar els l’mits f’sics de lÕedifici i esdevenir un espai de referncia i participaci». Els seus apartats ÉLloc de ficci», Lloc de mem˜ria, Edifici dÕhabitatges, Contextos arquitect˜nics, Gaud’ constructor, Lloc dÕex- perimentaci», Arxius i Oferta educativaÉ permeten conixer la singularitat de lÕedifici i lÕobra de Gaud’ des de qualsevol lloc del m»n, com tamb– les activitats que els ciuta- dans i ciutadanes poden realitzar a la Casa Mil“ si decideixen visitar-la. El nou taller, especialment dissenyat per a poder acollir activitats educatives de caire molt divers, est“ dotat de recursos inform“tics i audiovisuals, acc–s directe a Internet, maquetes explicatives dÕalgunes de les singu- laritats de lÕedifici i materials did“ctics que ajuden a ilálustrar els aspectes m–s abstractes del llenguatge arquitect˜nic de la Pedrera. e22 42BARCELONA A L’ESCOLA Núm. novembre 2004 EL NOU PROGRAMA EDUCATIU AL VOLTANT D’UN EDIFICI EMBLEMÀTIC LA PEDRERA EDUCACIÓ La Pedrera, des de la seva consolidaci— com a centre cultural de la ciutat, sÍha convertit en un espai extraordinari per a lÍaprenentatge de lÍarquitectura. En un esfor per aprofundir en aquesta possibilitat, la Fundaci— Caixa Catalunya es va plantejar la necessitat de fer un pas m–s enll“ en el seu projecte educatiu a partir dÍun concepte dÍeducaci— adreat b“sicament als estudiants per˜ obert al p´blic en general. ÇEl professorat especificar“ on recau lÕinters de la visita. Aix’, el resultat ser“ que mai dues visites seran iguals.È BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 22 de treball que ofereix la web i aquelles que el mestre cregui convenients. Amb aquesta renovaci» pretenem generar una major interacci» entre les persones que ens visiten i els serveis educatius de la Pedrera fent que la web esdevingui un lloc de refern- cia i participaci» per a tothom. Tot aix˜ sense oblidar el Gabinet Gaud’ itine- rant, que continuar“ vigent perqu totes aquelles escoles que per raons geogr“fiques no poden accedir a la Pedrera continu•n tenint la possibili- tat de gaudir-ne. I, per ampliar el nostre radi dÕac- ci», enguany sÕha creat la versi» castellana, que ja han visitat, entre dÕaltres, les ciutats dÕAlacant, M´rcia i Santiago de Compostelála, a les quals ha obtingut una esplndida acollida. Volem que aquest nou plantejament dels Serveis Educatius de la Fundaci» Caixa Cata- lunya que tot just iniciem assoleixi la seva plena consolidaci» lÕany 2006, coincidint amb la celebraci» del centenari de la Pedrera, i que esdevingui un veritable i s˜lid referent educa- tiu dins la nostra ciutat. M. Dolors Clusella Cap dels Serveis Educatius Fundaci» Caixa Catalunya Per a m–s informaci»: www.lapedreraeducacio.org e 2342 BARCELONA A L’ESCOLANúm. novembre 2004 PROPOSTES PER AL NOU CURS Aquest curs, la Pedrera ofereix als centres escolars tres activitats de taller diferents: 1. La percepci— dÕun edifici: la Pedrera. Aquest taller permet aprofundir en la multipli- citat perceptiva que la Pedrera provoca en els visitants i analitzar lÕ´s que Gaud’ fa de dos dels components b“sics de lÕarquitectura: la llum i el moviment. 2. Un edifici dÕhabitatges de lÕEixample, a principis del segle XX. Aquest taller es propo- sa mostrar quins eren els referents socials i arquitect˜nics m–s rellevants de lՏpoca i com Gaud’, a partir dÕells, va crear el seu propi llen- guatge arquitect˜nic. 3. La Pedrera: forma i estructura. En el marc estricte de la Pedrera, aquest taller posa de manifest el car“cter de lÕarquitectura com a lloc de trobada entre lÕenginyeria m–s estricta, les condicions f’siques que tot habitatge requereix i la confortabilitat que exigeixen els usuaris. A lÕhora de fer la reserva, el professorat, a m–s dÕespecificar les caracter’stiques del seu grup- classe, podr“ fer constar lÕ“rea dÕinters a partir de la qual programa la visita a la Pedrera amb el seu alumnat. DÕaquesta manera lÕequip monitor que guia la visita podr“ adequar els continguts del taller a la composici» de cada grup, fent-li viure una experincia que podr“ complemen- tar-se m–s tard a lÕescola amb les possibilitats ÇVolem superar els l’mits f’sics de lÕedifici de la Pedrera i esdevenir un espai de referncia i participaci».È BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 23 participar en la construcci» dÕuna societat democr“tica, educar nois i noies capaos dÕex- pressar sentiments i creences, de forma que donin a conixer els seus pensaments i conei- xements dÕuna forma respectuosa cap a ells mateixos i cap als altres. Per fomentar les relacions amb persones dis- capacitades utilitzen lÕespai que els proporciona el Centre Ocupacional S’nia, un centre dÕatenci» especialitzat per a discapacitats f’sics greu- ment afectats, que t– com a finalitat facilitar la integraci» social des de la seva autonomia. Els objectius s»n, entre dÕaltres, adquirir la sensibilitzaci» cap a les persones amb disca- pacitats, fomentant actituds de respecte vers la diferncia, i entendre la solidaritat i els drets humans. LÕactivitat sÕinicia amb una primera conversa al voltant dels coneixements que tenen els nens i nenes de lÕescola sobre la par“lisi cere- bral, m–s tard es visita el centre S’nia, es fan jocs de rol entre els nois i noies dels dos cen- tres i sÕacaba amb una festa conjunta. Per a m–s informaci»: Merche Lorenzo S'nchez Coordinadora del Departament dÕOrientaci» de Sant Felip Neri a8003294@centres.xtec.es www.xtec.es/esc-santfelipneri TOTS ELS SONS DEL SO Organitzaci»: Districte dÕHorta-Guinard» Data dÕinici: 1994 á La immigraci» –s una realitat que sÕha fet evident a la nostra ciutat. En gran part, la poblaci» nouvinguda t– el seu origen en pa•sos de parla castellana, per la qual cosa el proble- ma de comunicaci» quasi no existeix. Continuen existint, per˜ espais de desconeixement, que si es mantenen poden portar a la ignor“ncia m´tua, el recel, la desconfiana i lÕa•llament. Amb la m´sica tradicional com a eix verte- brador, sÕofereix a lÕalumnat de les escoles e24 42CIUTATS EDUCADORES Núm. novembre 2004 LES EXPERIÈNCIES DE BARCELONA Barcelona ha participat al VIII Congr–s Internacional de Ciutats Educadores, que sÍha fet a Gnova del 17 al 20 de novembre, amb la presentaci— de 25 experincies. En aquest article us en presentem algunes, a m–s de donar-vos a conixer el llistat de totes les que han estat presents al Congr–s, que ha tingut com a lema ÒUna altra ciutat –s possible. El futur de la ciutat com a projecte colálectiuÓ. Gnova ha acollit experincies de m–s de 170 ciutats de tot el m—n i Barcelona, sens dubte, hi ha tingut un paper important. L a nostra ciutat ha prsentat al VIII Congr–sInternacional de Ciutats Educadores 25experincies, totes elles de gran inters i valor, i relacionades amb el t’tol de la trobada: ÒEl futur de la ciutat com a projecte colálectiuÓ. En aquest article en trobareu resumides algu- nes. Hem volgut recollir les que tenen com a origen un centre escolar o que es desenvolu- pen en el marc territorial dels districtes de Bar- celona. Totes, per˜, tenen la mateixa import“n- cia i transcendncia i, per aix˜, tamb– hi trobareu el llistat complet de les experincies que es presentaran a la ciutat italiana. ELS FILS DE LA CIUTAT Organitzaci»: IES Sant Josep de Calassan Any dÕinici: 2000 á El centre vol integrar lÕescola al barri i fer que les organitzacions del districte de Sant Mart’ participin en les experincies educatives del centre. Els objectius s»n colálaborar en la xarxa local educativa de la ciutat i fer de la cul- tura el punt de trobada entre lÕescola i el seu entorn. Tamb– afavoreix la integraci» de les diferents cultures en una experincia educati- va comuna i facilita lÕ´s dels espais escolars a la comunitat. Es treballa amb les entitats de barri i sÕutilit- zen diferents llenguatges dÕexpressi»: lÕestudi lingŸ’stic i literari dÕautors de la cultura catala- na, lÕ´s i manipulaci» tecnol˜gica de materials i la pr“ctica de lÕart musical. Per a m–s informaci»: N´ria Gelonch Bru IES Sant Josep de Calassan a8013135@centres.xtec.es www.xtec.es/centres/a8013135 SOM IGUALS, SOM DIFERENTS Organitzaci»: Escola Sant Felip Neri i Centre Ocupacional S’nia Data dÕinici: 1996 á A lÕEscola Sant Felip Neri volen ensenyar al seu alumnat les habilitats necess“ries per LA CIUTAT HA PRESENTAT 25 PROJECTES AL CONGRÉS DE GÈNOVA BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 24 e 2542 CIUTATS EDUCADORESNúm. novembre 2004 A PROP TEU Organitzaci»: Districte de lÕEixample Data dÕinici: 2001 á El projecte vol promoure entre els adoles- cents del districte de lÕEixample la implicaci» personal en tasques solid“ries i de coopera- ci» internacional. Aquesta iniciativa forma part del projecte dÕagermanament entre el districte de lÕEixample i el municipi de Novo Sarajevo, que t– com a objectiu contribuir a la millora de la vida quotidiana de les persones dÕaquest districte de B˜snia. El projecte vol incrementar la participaci» del ve•nat de lÕEi- xample, fugint dels plantejaments exclusiva- ment institucionals, mitjanant la participaci» ciutadana. Els objectius principals s»n des- pertar en els adolescents lÕinters per altres realitats i formes de vida, i promoure actituds solid“ries dÕ“mbit internacional. Aquests objectius es concreten a lÕaula en un treball sobre el concepte de solidaritat i un apropament a la realitat de Novo Sarajevo, mitjanant materials elaborats per lÕescola Hrasno de Novo Sarajevo i les entrevistes amb persones que hagin viscut a B˜snia i ONG que hagin treballat a la zona. En el projecte ha participat lÕalumnat de cicle inicial dels instituts p´blics de lÕEixample i lÕa- lumnat de lÕ´ltim curs de lÕeducaci» prim“ria de lÕescola Hrasno. SÕha elaborat una guia did“cti- ca, una maleta de recursos per a cada centre escolar i sÕha fet una exposici» fotogr“fica. Per a m–s informaci»: N´ria Gonz'lez Mart’n Ajuntament de Barcelona-Districte de lÕEixample ngonzalez@mail.bcn.es Associaci— Internacional de Ciutats Educadores www.edcities.org Per a m–s informaci»: www.aice2004.comune.genova.it lÕoportunitat de treballar amb m´sics origina- ris de les principals cultures que conviuen al nostre territori (America Central i del Sud, Magreb i Europa de lÕEst), els ritmes i melodies dels seus pa•sos dÕorigen, amb la construcci» dÕinstruments de percussi», i la preparaci» dÕuna festa musical com a cloenda del projecte. ƒs una experincia que no es limita tan sols a lÕaprenentatge de peces musicals, sin» a deba- tre amb el m´sic i a conixer la seva cultura. Aix’ es va iniciar el projecte ara fa deu anys, per˜ sÕha anat enriquint amb noves propostes. Les escoles sÕhan comproms amb el projecte: ja no –s nom–s el professorat de m´sica; el de cincies socials prepara treballs dÕinvestigaci» de lÕ“mbit geogr“fic, social o econ˜mic, o el de manualitats treballa aspectes dÕexpressi» pl“s- tica relacionats amb les cultures que sÕestu- dien. Tamb– les associacions de pares i mares sÕhan implicat en el projecte i han aconseguit que les fam’lies nouvingudes hi participin. Com a celebraci» final, es fa una Mostra dÕentitats que est“ oberta a tot el p´blic en general. Els objectius s»n avanar en el coneixement de les cultures que conviuen al nostre territori i en la integraci» de les fam’lies nouvingudes. Al principi es va programar la seva aplicaci» a lÕalumnat del cicle superior de prim“ria i al de primer cicle de secund“ria i, finalment, sÕha ests a tota la comunitat educativa i a la ciuta- dania en general. Per a m–s informaci»: Rafael Aguilar Latiegui Ajuntament de Barcelona-Districte dÕHorta- Guinard». www.bcn.es/horta-guinard— raguilar@mail.bcn.es ÇEl t’tol de la trobada –s: Una altra ciutat –s possible, el futur de la ciutat com a projecte colálectiu.È ELS ALTRES PROJECTES La llista completa de les experincies que presenta Barcelona al Congr–s de Gnova –s: á Cam’ Amic Districte de lÕEixample ngonzalez@mail.bcn.es á Ciutadania Gao www.educalia.org á De lÍeducaci— vial a lÍeducaci— per a la mobilitat Fundaci» RACC www.racc.es á Descobrint el m—n Fundaci» M»n-3 www.ub.es/mon3 á Educaci— en valors: De quins valors i de quina tica parlem? Institut dÕEducaci» de lÕAjuntament de Barcelona www.bcn.es/educacio á Eduquem m–s enll“ de lÍhorari lectiu Fundaci» Catalana de lÕEsplai www.esplai.org á El Consell de la Formaci— Professional de Barcelona com a instrument de participaci— per a la creaci— de llocs de treball Consell de la Formaci» Professional de Barcelona www.bcn.es/consellfpo á El model te˜ric-pr“ctic de diagn˜stic sociocomunitari en la base del model global de desenvolupament comunitari Fundaci» Blanquerna www.blanquerna.url.es á Espais educatius compartits amb les fam’lies Institut dÕEducaci» de lÕAjuntament de Barcelona www.bcn.es/educacio á LÍhort urb“ Institut Municipal del Paisatge Urb“ i la Qualitat de vida www.paisatgeurba.org á Els avis i les “vies escriuen contes, i els nois i noies els ilálustren Districte dÕHorta-Guinard» www.bcn.es/horta-guinardo/ á LÍAudincia P´blica als nois i noies de Barcelona Institut dÕEducaci» de lÕAjuntament de Barcelona www.bcn.es/educacio á Les biblioteques de Barcelona, centres de formaci— de la ciutadania. LÍexemple de la biblioteca de la Vila de Gr“cia Consorci de Biblioteques de Barcelona, Biblioteca Vila de Gr“cia www.bcn.es/biblioteques á PEC Obert Projecte Educatiu de Ciutat www.bcn.es/educaci— á Pla per a la promoci— del civisme Ajuntament de Barcelona www.bcn.es/civisme á Pla dÍAcci— del PEC 2004-2007 Institut dÕEducaci» de lÕAjuntament de Barcelona www.bcn.es/educacio á Porta 22. Espai de noves ocupacions Barcelona Activa www.porta22.com á Quina educaci— per a quines ciutats? Els projectes educatius de ciutat com a expressi— de comprom’s c’vic i com a eina de participaci— i transformaci— social Diputaci» de Barcelona http://www.diba.es á TECNE Ð Projecte EXIT Institut dÕEducaci» de lÕAjuntament de Barcelona www.exit-smart.org á Tot un m—n dÍenergia Espai FECSA ENDESA www.endesa.es á Una casa per cr–ixer Llu•sos de Gr“cia www.lluisosdegracia.org Podeu consultar el banc de pr“ctiques de la web de lÕAssociaci» Internacional de Ciutats Educadores www.edcities.org BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 25 e26 42UNA MICA DE TOT Núm. novembre 2004 Ð Amb freqŸncia, es confon analfabetisme amb ignor“ncia, saber amb saviesa, instrucci» amb educaci»; la universitat ha de contribuir a modelar les responsabilitats c’viques que corresponen a cada persona complementant i desenvolupant els papers educatius de la fam’lia i de la societat. Ð Afavorir la formaci» cient’fica fonamental en tots els uni- versitaris, al mateix temps que es promou la seva formaci» human’stica. Ð ƒs necessari promoure un fons internacional de beques per a lÕintercanvi dÕestudiants a tot el m»n, aix’ com camps dÕestiu per a adolescents per promoure lÕintercanvi cultural i la pau mundial. Ð ƒs necessari informar a la societat dels progressos de la cincia i dels beneficis que proporciona a favor de la qualitat de vida. En aquest sentit, les universitats han de ser conselle- res, assessores (de parlaments, de consells municipals, dÕem- preses...) i preventives. Ð LÕeducaci» ha de plantejar-se com a objectiu la regeneraci» de la democr“cia per afavorir la transici» cap a una cultura de pau. La Conferncia, que va tenir lloc a Barcelona els dies 18, 19 i 20 dÕoctubre, va reunir per primer cop a Barcelona, al Rectorat de la UPC, els guardonats amb el Premi Nobel: Werner Arber (Medicina, 1978); Adolfo P–rez Esquivel (Pau, 1980); Wole Soyinka (Literatura, 1986); Yuan T. Lee (Qu’mica, 1986); Robert Huber (Qu’mica,1988); Jerome I. Friedman (F’sica, 1990); John Hume (Pau, 1998); Ferid Murad (Medicina, 1998); Jos– Sarama- go (Literatura, 1998); Robert A. Mundell (Economia, 1999); Ver- non L. Smith (Economia, 2002) i Kurt WŸthrich (Qu’mica, 2002). Per a m–s informaci»: www.upc.es/catala/noticies/arxiu/ arxiu2004/conferenciaguni.php Hem llegit Comunicat de la trobada de premis Nobel a Barcelona durant la Conferncia Internacional sobre Educaci— Superior Durant la nostra trobada hem debatut alguns dels aspectes sobre els quals, segons la nostra opini», sÕha de posar de manifest el comprom’s social de la universitat del segle XXI: Ð Contribuir a reduir la pobresa i els conflictes mitjanant el finanament necessari per garantitzar lÕeducaci» per a tothom que, dins del respecte cap a la diferncia, permeti abordar els desafiaments globals. Ð Com que vivim en un m»n en el qual els pobles estan m–s propers gr“cies a les telecomunicacions i el transport, els l’ders internacionals han de prendre les mesures i trobar el finanament per garantir lÕeducaci» universal a tot el m»n i par- ticularment als pa•sos m–s pobres. Ð LÕeducaci» ha de ser la responsabilitat priorit“ria de tots els pa•sos; les universitats han de promoure el desenvolupa- ment educatiu dels pa•sos en desenvolupament a trav–s del di“leg i sense imposar mai criteris ni models. Ð El futur de lÕeducaci» superior dependr“ en gran part dels alumnes que hi accedeixin; –s, per tant, especialment rellevant que la universitat mantingui un di“leg permanent amb els docents dels altres nivells educatius i contribueixi a assegurar la qualitat del conjunt del proc–s educatiu. Ð Tots els ciutadans i ciutadanes han de gaudir dÕuna veritable igualtat dÕoportunitats dÕacc–s a lÕeducaci» superior, com esta- bleix lÕarticle 26 de la Declaraci» Universal dels Drets Humans. Ð Ajudar a lÕalumnat a pensar; a tenir en compte punts de referncia tics; a que siguin capaos de participar en una feina quotidiana de construcci» de la pau. un a m ic a de t ot Lectura Portes endins, Escola Massana 75 anys Institut dÕEducaci» de lÕAjuntament de Barcelona /Escola Massana, Barcelona, 2004 En commemoraci» dels 75 anys de lÕEscola Massana, sÕha editat aquest llibre que reu- neix el treball i les ilálusions dÕalgunes de les persones que han format part de la hist˜ria del centre: els records, els sentiments, els fets, les festes i les ancdotes, els debats, els maldecaps, els canvis i les ensenyances. El llibre recull dife- rents articles que repassen els 75 anys de vida de lÕEscola Massana, a m–s dÕuna cronologia i imatges dels treballs fets al centre. LÕobra ha adoptat el car“cter viu i din“mic que ha tingut lÕEscola Massana des de la seva fundaci», lÕany 1929, quan va n–ixer per formar joves artistes i aprenents dels Bells Ofi- cis. Un centre que ha estat referent de qualitat en la Barcelo- na del segle XX i que continua sent una escola adaptada a les necessitats dÕuna societat canviant en els “mbits de les arts aplicades i el disseny. El llibre, sens dubte, demostra que la Massana –s un viver per a la creaci». Va de Web Jocs de civisme: ÒVolaÓ i ÒSmaashhhhhÓ www.bcn.es/civisme La web de civisme de lÕAjuntament de Barcelona ofereix la possibilitat de gaudir amb dos jocs, en format de c˜mic, que volen promoure les actituds c’viques a la ciutat. ÒSma- ashhhhhÓ, –s el t’tol del primer joc, que tracta sobre extrate- rrestres, els papers i lÕesport del b“squet, i vol impulsar la neteja dels carrers de Barcelona. Dos nens que s»n a un parc de la ciutat sÕinterroguen sobre lÕexistncia dels extraterres- tres, fins arribar a una vinyeta on en un forat nÕhi ha un. Surt i detecta un paper al terra. El recull i quan el t– a la m“ es va accelerant sense moureÕs de lloc, i oscilála amunt i avall. El jugador, quan creu que ja est“ prou accelerat i que t– lÕangle de tir m–s ˜ptim, el pot deixar anar com si fos una bala de can». LÕensenyana del joc, que t– tamb– una versi» en castell“ i en angls, –s que Òels papers no entren sols a les papereres, et necessitenÓ. ÒVolaÓ –s el t’tol del segon joc de civisme, que ens mostra una cotorra que pateix estrs. Per jugar-hi, cal treure-la a pas- sejar i evitar que xoqui contra els sorolls que produeixen els cotxes, les motos, les televisions a un volum molt alt, etc. Com m–s lluny arribi la cotorra, m–s punts obt– el jugador. El lema final del joc –s ÒEl volum –s a les teves mansÓ. BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 26 Nom i cognoms: Adrea particular: CP: Localitat: Prov’ncia: Telfon: Correu electr˜nic: Professi—: Lloc de treball (optatiu): Remeteu-la a: Revista Barcelona Educaci—: Pa. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es La base de dades del Mailing dÕeducaci— sÕinscriu en lÕAgncia de Protecci— de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses de lÕInstitut dÕEducaci—, i estan a la seva disposici— per a consulta, modificaci— o cancelálaci— (Llei orgˆnica 15/1999 de 13 de desembre de Protecci— de Dades de Carˆcter Personal). Autoritza tamb– la cessi— o comunicaci— dÍaquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part dÍaltres institucions educatives p´bliques i privades que les solálicitin s’ no Data i signatura: e 2742 UNA MICA DE TOTNúm. novembre 2004 Les i els que hem escrit en aquest número Acci— Escolta de Catalunya Associaci— Internacional de Ciutats Educadores Francesc Xavier Moreno Oliver, professor del Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB Immaculada D’az Teba, psic˜loga i terapeuta familiar Josep, Clara, Lara, Roger, Olga, Marta, Merc i Carles, alumnes de lÕIES Jaume Balmes J´lia Coromines i Vigneuax, psicoanalista i filla de Celestina Vigneuax M. Dolors Clusella, cap dels serveis educatius de la Fundaci» Caixa Catalunya Magda, N´ria, Josepa i Sossy, cap dÕestudis, directora i professores del CEIP Nab’ Manel Belda, director de lÕIESM Ferran Tallada Manuela, Cristina i Asunci—n, professores dÕidiomes de lÕIES Jaume Balmes N´ria Soler, N´ria Garc’a, Dolors de Frutos, Montse Grau i Elisabet Harder, directora i equip dÕeducaci» infantil del CEIP Sant Josep Oriol Rita, Bernat i Lotte, alumnes del CEIP Nab’ Secretaria del Consell Escolar Municipal de Barcelona Xavi i Enric, pares dÕalumes del CEIP Nab’ de t ot u na m ic aConvocatòries Tert´lia caf Lluna Verda El Projecte dÕEducaci» en Valors de lÕInstitut dÕEducaci» de lÕA- juntament de Barcelona, us convida a la propera Tert´lia caf Lluna Verda sota el t’tol ÒRentar, planxar, tenir cura dels altres... a lÕescola?Ó. La tert´lia ser“ condu•da per N´ria Solso- na, Xus de Miguel i Rafaela Sub’as, professores de prim“ria i secund“ria, i lÕequip dÕEducaci» en Valors. Dijous, 25 de novembre de 2004, a les 18 h, a la Sala dÕActes de lÕInstitut dÕEducaci», plaa Espanya, 5. Per a m–s informaci»: www.bcn.es/educacio Congr–s Internacional per a lÍEfic“cia i Millora de lÍEscola Del 2 al 5 de gener del 2005 se celebrar“ Barcelona el Congr–s Internacional per a lÕEfic“cia i Millora de lÕEscola, que vol deba- tre, amb la presncia de reconeguts especialistes de lÕ“mbit de lÕeducaci» de tot el m»n, els problemes educatius i la incorpo- raci» de les pr“ctiques educatives transformadores. Per a m–s informaci»: www.barcelona-icsei2005.org Cicle de cinema: Drets dels infants LÕInstitut dÕEducaci» i la Regidoria de la Dona i Drets Civils de lÕAjuntament de Barcelona organitza un cicle de cinema per a alumnes dÕeducaci» infantil, prim“ria i secund“ria sobre els drets dels infants. Les sis pelál’cules es poden veure durant el mes de novembre al cinema Par’s. Per a m–s informaci»: www.bcn.es/educacio V u ll re b re B ar ce lo n a E d u ca ci ó a c as a B u tl le ta d e s u b sc ri p ci ó g ra tu ït a L a t ir a c ò m ic a P e r J o an B o at e lla / E sc o la M as sa n a BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 27 BE42.1 baja 25/11/04 13:26 Página 28