N´m.43 desembre 2004 1,50 BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 1 2 43Núm. desembre 2004 N´m.43 desembre 2004 1,50 BARCELONA EDUCACIÓ Tercera poca Consell editorial Marina Subirats Cinquena tinenta dÕalcalde i regidora dÕEducaci— Manel Blasco Gerent de lÕInstitut dÕEducaci— Teresa Eul“lia Calzada Directora de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Daniel Resines Director de Formaci— Professional i Transici— al M—n del Treball Ignasi Garc’a de la Barrera Director adjunt de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Toni Martorell Director de Serveis Educatius Teresa Salvad» Directora de Recursos i Serveis Generals Casimir Maci“ Director de Centres Educatius Municipals Carme Turr» Secretˆria del Consell Escolar Municipal Pilar Figueras Secretˆria de lÕAssociaci— Internacional de Ciutats Educadores Direcci— Eva Mart’nez-Pic» Consell de Redacci— L’dia Marsol Departament dÕOrganitzaci— i Sistemes dÕInformaci— Jordi Arnal Oficina del Projecte Educatiu de Ciutat Isabel Boix Direcci— de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Ignasi Garc’a de la Barrera Direcci— de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Daniel Resines Direcci— de Formaci— Professional i Transici— al M—n del Treball Emili P–rez Direcci— de Centres Educatius Municipals Dolors Cabrera Direcci— de Centres Educatius Municipals Marta Carranza Direcci— de Serveis Educatius Dolors Casanovas Projecte dÕInnovaci— i Qualitat de la Prˆctica Educativa Pia Vilarrubias Projecte dÕEducaci— en Valors Alicia San Miguel Secretaria de lÕAssociaci— Internacional Ciutats Educadores Josep Rovira Consell Escolar Municipal Coordinaci—: Jaume Capsada Redacci—: Oriol Guiu Disseny gr“fic original: Villuendas+G»mez disseny Disseny gr“fic: Gramagraf, SCCL Secretaria i administraci—: Programa de Publicacions de lÕInstitut dÕEducaci— de lÕAjuntament de Barcelona. Plaa dÕEspanya, 5, 08014 Barcelona tel.: 934023534; fax: 934023601 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es Ilálustracions: C–sar S'nchez i Lisard Ferr– (Escola Massana) Fotografia portada: Jordi Oliver Impressi—: Gramagraf, SCCL ISSN: 1135-2655 Dip˜sit legal: B-10674-97 © Institut dÕEducaci» de lÕAjuntament de Barcelona e 22 BCN A L’ESCOLA Laboratori dÕinform“tica La Universitat Politcnica de Catalunya obre les portes als centres de secund“ria 24 CIUTATS EDUCADORES Cap a una ciutat acollidora El departament dÕassumptes multiculturals a Frankfurt 26 UNA MICA DE TOT Hem llegit... Lectura Va de Web Convocat˜ries Tira c˜mica www.bcn.es/educacio 8OPINEM Retoquem les vacances? Un debat al voltant de la modificaci» del calendari escolar 10A FONS La passi— matem“tica Claudi Alsina 13ASSOCIACIONS Amics de la Massana Un lloc de trobada dels amants de lÕart i el disseny 14PERSONATGES ÒLa hist˜ria no Žs una memoritzaci— de dadesÓ Josep Fontana ens parla de Pierre Vilar i de lÕensenyament de la hist˜ria 4 NOTÍCIES LÕescola Bressol Municipal Les Quatre Torres Conveni de colálaboraci— amb lÕInstitut Superior de Marketing La relaci— entre fam’lies i escola Esports i valors en edat escolar Jornada sobre camins escolars Eleccions als consells escolars X Audincia P´blica als nois i noies de Barcelona Exposici— ÒLÕadu a la innocnciaÓ ÒEnginys. Jocs dÕobservaci— amb els nens del m—nÓ 6 SOM XARXA Dos anys fent cam’ LÕescola bressol municipal El Caminet del Bes˜s sÕintegra al seu entorn 16RECURSOS Adoptem la ciutat Una eina per fer educaci» ambiental a les escoles 18CONSELLS ESCOLARS LÕacollida a les families Enquesta sobre lÕacolliment inicial als centres p´blics de la ciutat 20PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Punt dÕinflexi— Tornen les Cinquenes Jornades del Projecte Educatiu de Ciutat BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 2 e 343Núm. desembre 2004 RECEPTA PER AL NOU ANY Cal tenir en compte que, si b– tots els ingredients s»n cabdals i lÕordre –s important, la condici» necess“ria –s un bon estat dÕ“nim i molta ilálusi». Un ramet de somriures per estrenar un polsim dÕamistat dues cullerades ben plenes de confiana set bones idees un xic dÕairet fresquet dels primers dies de gener una llossada de sol tebi cinc talls dÕall˜ que m–s estimem pacincia. Despr–s dÕun bon esmorzar i amb la cara ben neta, abrigueu-vos i sortiu. En un carrer de Barcelona, si pot ser a prop de casa, barregeu els ingredients a poc a poc, tot remenant fins arribar a la platja. Conv– no apressar-se gaire, car la barreja podria esdevenir agra. Passegeu-la tranquilálament perqu es vagi daurant al sol. Quan us sembli que t– prou consistncia, feu la volta i preneu cam’ de la muntanya, cap a Coll- serola, tot recollint els records dels darrers anys i incorporant-los amb cura. Un cop al cim, mireu lÕhoritz» i assegureu-vos que la mescla no sÕagrumolla. Penseu que us ha de durar. Arribat aquest punt, –s important plantejar alguns objectius i concretar com els assolirem i amb qui. Afegiu-los a la mescla ara amb nervi, perqu quedin ben clars i no es desfacin. Ajudeu-vos amb algun dels aprenentatges de lÕany passat que encara us pugui servir. Si busqueu en la mem˜ria segur que en trobareu molts m–s dels que us penseu. Per anar acabant, compteu amb les complicitats que calgui per garantir el bon resultat dÕaques- ta elaboraci», alhora que us assegureu de no faltar all“ on la vostra participci» sigui necess“ria. Si voleu que es pugui compartir, feu-la una mica m–s ampla i, si pot ser, amb forma de cam’. Tot plegat es lliga b– amb una abraada i sÕacompanya amb un grapat gener»s de desitjos i un bon llibre. Se serveix cada dia de lÕany entre riu i riu, esquitxat dÕanades i vingudes, plors i rialles, ilálusions i desenganys, mort i vida. Molta vida. Eva Mart’nez-Pic— Tot el que una persona pot imaginar, altres ho podrien fer realitat. Jules Verne E d it o ri al BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 3 e4 43NOTICÍES Núm. desembre 2004 notícies CONVENI DE COL·LABORACIÓ AMB L’INSTITUT SUPERIOR DE MARKETING LÕInstitut dÕEducaci» de lÕAjuntament de Barcelona i lÕInstitut Superior de Marketing (ISM) han signat un conveni de colálaboraci», pel qual lÕISM aportar“ anualment recursos econ˜mics que seran destinats a escoles municipals per donar cobertura a necessitats o programes espec’fics dÕaquestes mateixes. Per al curs 2004-2005, els beneficiaris seran el centre dÕensenyament infantil i prim“ria Barkeno i el centre dÕeducaci» especial La Ginesta. Per a m–s informaci»: www.ismarketing.com ESPORTS I VALORS EN EDAT ESCOLAR LÕAjuntament de Barcelona, la Diputaci» de Barcelona, la Universitat de Barcelona i lÕInstitut Nacional dÕEducaci» F’sica de Catalunya han signat un conveni de colálaboraci» per a lÕelaboraci» del curs virtual ÒEsport i valors en edat escolarÓ. El curs, que comprn una durada de 30 hores i sÕadrea a professionals de lÕeducaci», tcnics i monitors esportius, pret–n millorar la qualitat educativa de la pr“ctica esportiva dels 24.000 nens i nenes que practiquen esport a la nostra ciutat, a partir de models i h“bits esportius saludables basats en la responsabilitat i el civisme. JORNADA SOBRE CAMINS ESCOLARS En el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, que es va celebrar el passat mes de novembre, es va organitzar la Jornada sobre Camins Escolars, amb la finalitat de donar a conixer algunes activitats que sÕestan duent a terme en lÕ“mbit dels camins escolars en diferents localitats. Precisament, el passat 8 de novembre es va inaugurar el segon cam’ escolar del districte de les Corts, a lÕescola Lav’nia. Per a m–s informaci»: www.bcn.es/educacio L’ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL LES QUATRE TORRES El passat 5 de novembre es va inaugurar lÕescola bressol municipal Les Quatre Torres, la primera que sÕobre al barri del Bon Pastor, al districte de Sant Andreu. LÕescola bressol Les Quatre Torres disposa de 81 places i ocupa una superf’cie constru•da de 600 m2, m–s un espai de patis de 543 m2. LÕescola bressol constitueix un dels primers objectius del Pla de Futur del barri del Bon Pastor. Per a m–s informaci»: www.bcn.es/educacio/escolesbressol/ LA RELACIÓ ENTRE FAMÍLIES I ESCOLA El passat mes de novembre van tenir lloc a la Facultat de Psicologia, Cincies de lÕEducaci» i de lÕEsport Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull, les ÒIII Jornades di“leg escola-universitatÓ, dedicades a la relaci» entre fam’lies i escola. Una conferncia a c“rrec dÕAmparo Tom–, profes- sora de la Universitat de Barcelona i coordinadora del programa dÕEducaci» en Valors de lÕInstitut dÕEducaci», que portava com a t’tol ÒFam’lia i esco- la: el repte de treballar conjuntamentÓ, va inaugu- rar les jornades. Per a m–s informaci»: www.blanquerna.url.es BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 4 e 543 NOTÍCIESNúm. desembre 2004 ELECCIONS ALS CONSELLS ESCOLARS DELS CENTRES DE LA NOSTRA CIUTAT El Consell Escolar –s un ˜rgan de participaci» en el control i la gesti» dels centres de la comunitat educativa. El Consell Escolar Municipal va endegar una campanya amb el lema de ÒDecideix i participaÓ per pro- moure la participaci» a les eleccions. Per a m–s informaci»: www.bcn.es/cem X AUDIÈNCIA PÚBLICA ALS NOIS I NOIES DE BARCELONA 1.300 nois i noies dÕ11 a 16 anys procedents de 26 escoles de la ciutat van participar en la preparaci» de la X Audincia P´blica als nois i noies de Barcelona del curs 2004-2005, que es va celebrar en una trobada a la plaa del F˜rum. LÕAudincia P´blica del present curs debatr“ el tema ÒSalut Barcelona!. Propostes per una millor qualitat de vidaÓ. LÕalumnat participant treballar“ en tres “mbits dÕinters per a la salut dels nois i les noies: alimentaci» saludable, addiccions i drogodepedncies, i sexualitat segura. Per a m–s informaci»: www.bcn.es/educacio “ENGINYS. JOCS D’OBSERVACIÓ AMB ELS NENS DEL MÓN” Enginys. Jocs dÕobservaci— amb els nens del m—n, –s el t’tol dÕun llibre Ðeditat pel Grup 62Ð que tracta sobre els jocs de semblances i difern- cies, en el qual han colálaborat 34 nens i nenes que viuen a Barcelona per˜ que han nascut a diferents llocs del m»n i tenen entre 18 mesos i 14 anys dÕedat. Per a m–s informaci»: www.grup62.com EXPOSICIÓ “L’ADÉU A LA INNOCÈNCIA” La Casa del M»n i lÕIES Llu’s Vives han orga- nitzat lÕexposici» LÕad–u a la innocncia, amb dibuixos dÕinfants que han viscut gue- rres en poques i pa•sos diferents. Els dibuixos m–s antics formen part del fons hist˜ric de lÕInstitut dÕEduca- ci» i procedeixen dels treballs fets al Grup escolar Llu’s Vives els anys de la guerra civil, del 1936 al 1939. Aquesta exposici» es pot visitar fins el dia 31 de gener del 2005, de 10 a 20 hores, a la Casa del M»n (carrer de les T“pies, 1-3 baixos) BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 5 RELACIÓ AMB EL CEIP BARÓ DE VIVER LÕedifici de lÕescola bressol –s una continu•tat del CEIP Bar» de Viver. La voluntat dels dos centres, de bon principi, ha estat compartir espais, recursos i activitats amb lÕobjectiu de crear coordinaci» i continu•tat educativa dins lÕetapa dÕeducaci» infantil. Al llarg del curs 2002-03 es van organitzar sessions de treball entre la mestra de P3, lÕes- pecialista de m´sica i les mestres de lÕescola bressol dels infants de dos anys, per progra- mar i organitzar activitats conjuntes i especial- ment per afavorir el canvi dÕetapa dels infants al curs segŸent. Al llarg del curs vam anar alternant els espais dels centres per realitzar diverses activitats con- juntes: a lÕaula de m´sica del CEIP celebrem la castanyada, els infants de parvulari i els de dos anys de lÕescola bressol canten i ballen les dan- ses que han aprs, i quan arriba Nadal, ens con- viden a tota lÕescola al concert de nadales interpretat pels alumnes de Bar» de Viver. A lÕescola bressol celebrem la festa de la m´sica amb un concert en directe i fem invita- cions individuals per als infants de parvulari i la mestra. Per carnaval, el nostre pati es ves- teix de gala: el rei Carnestoltes espera lÕarriba- da de la reina, que arriba ballant al ritme de la percussi» que fan els timbals dÕun grup dÕa- lumnes de sis. DÕaltres ens llegiran el preg» que donar“ inici a la festa de la disbauxa. Entre festa i festa, per mantenir la forma f’si- ca, ens deixen utilitzar el seu gimn“s i material motriu. Nom–s ens cal creuar el pati i sempre trobem persones volunt“ries que deixen de gaudir de la seva estona de lleure per ajudar- nos a arribar-hi. LÕ escola est“ situada a Bar» de Viver, al districte de Sant Andreu. ƒs un petit barri amb una poblaci» aproximada de 2.000 habitants i t– un comportament molt particular, ja que sÕhi mant– un tipus de vida semblant a la dÕun poble: una gran comunitat de ve•ns on hi ha poca diferenciaci» entre lÕes- pai p´blic i lÕespai privat. La gent fa molta vida al carrer i existeixen moltes relacions entre tot el teixit social. LÕescola bressol municipal El Caminet del Bes˜s es va crear el setembre de 2002; t– poca hist˜ria, per˜ al llarg dÕaquests dos cursos escolars hem anat acumulant experincia pel que fa a la interrelaci» amb els agents educa- tius i socials del territori. Aquesta experincia –s fruit de dos factors: el context on est“ situat el centre i la voluntat pr˜pia i de les altres institucions de crear espais de treball com´ envers lÕeducaci» i la convivncia social. Aquests agents, per proxi- mitat geogr“fica al centre, s»n: les fam’lies del centre, el CEIP Bar» de Viver, lÕescola concerta- da LÕEsperana, el Centre C’vic, lÕAssociaci» de Ve•ns i el ve•nat en general. Altres institucions i serveis del districte de Sant Andreu amb els quals mantenim rela- cions s»n lÕespai familiar de Bon Pastor, el Centre de Recursos Pedag˜gics, els i les pedia- tres del CAP, els Serveis Socials i el Centre dÕestimulaci» infantil RELLA. RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES LÕescola obre les portes a lÕentorn m–s proper, com s»n les fam’lies, facilitant espais dÕinter- relaci», comunicaci» i convivncia: entrevistes individuals, reunions i la participaci» a lÕAMPA. Aquests espais i interrelacions ajuden a enten- dre que ambd»s contextos, fam’lia i escola, compartim un objectiu com´: lÕeducaci» i el benestar dels infants. Les festes colálectives al centre obren la par- ticipaci» a altres membres de la fam’lia i fins i tot al ve•nat del barri que hi vol participar. e6 43SOM XARXA Núm. desembre 2004 DOS ANYS FENT CAMÍ ÇLÕedifici de lÕescola –s una continu•tat del CEIP Bar» de Viver, amb el qual compartim espais, recursos i activitats.È L’ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL EL CAMINET DEL BESÒS S’INTEGRA AL SEU ENTORN LÕescola bressol municipal El Caminet del Bes˜s ha complert no fa gaire dos anys. Tan petita com els infants que cada mat’ arriben al centre. En poc temps, per˜, ha posat tot lÕesfor per convertir-se en una escola oberta i integrada al seu entorn. I per assolir-ho, ha treballat conjuntament amb els agents educatius i socials del barri de Bar— de Viver, al districte de Sant Andreu. BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 6 Quan arriba la primavera, cal guarnir les escoles. Els infants treballen plegats a tallers de pl“stica; un dia per decorar el cen- tre de prim“ria, i un altre, lÕescola bressol. Durant el tercer trimestre, per tal dÕafavorir lÕadaptaci» del proper curs, sÕorganitzen visi- tes a lÕaula de P3 per conixer lÕespai i la futura mestra. Durant el per’ode de matriculaci», hem esta- blert unes estratgies per afavorir la matricula- ci» al parvulari. Donem a conixer lÕitinerari educatiu p´blic de la zona, que comena a la nostra escola i segueix pel CEIP Bar» de Viver i finalment per lÕIES Doctor Puigvert. Tamb– es convoca una reuni» informativa espec’fica per a les fam’lies del Caminet, on lÕequip directiu exposa el projecte educatiu del seu centre i la direcci» de lÕescola bressol explica el treball realitzat entre els dos centres al llarg del curs. Aquesta interrelaci» dels cen- tres t– com a objectius crear una continu•tat dins lÕetapa 0-6, potenciar lÕeducaci» p´blica i fer-ne difusi». El balan dÕaquest primer curs va ser fora positiu. El nombre dÕalumnat matriculat al CEIP va augmentar en comparaci» amb cursos anteriors i, gr“cies al treball previ, es va afavo- rir lÕadaptaci» dels infants al nou centre. Arran dÕaquesta avaluaci», vam establir continuar i sistematitzar aquest treball conjunt. RELACIÓ AMB LES INSTITUCIONS DEL BARRI La interrelaci» amb altres agents educatius i socials es va iniciar el curs passat, amb la par- ticipaci» activa dins el projecte endegat al barri dÕun pla comunitari per al desenvolupa- ment i la convivncia a Bar» de Viver. Es va convocar una primera trobada on –rem presents: la persona coordinadora del projec- te, les directores de les escoles p´bliques i dues mestres de lÕescola concertada, un representant del centre c’vic i el president de lÕAssociaci» de Ve•ns. LÕobjectiu era cercar activitats conjuntes a realitzar. V“rem acordar que la celebraci» de les festes populars podia ser un bon inici. En reunions de treball posteriors hi vam donar forma i finalment es va concretar en la convo- cat˜ria conjunta dÕuna rua de carnestoltes al barri i la celebraci» de la diada de Sant Jordi amb una taula dÕintercanvi de llibres i la repre- sentaci» de la llegenda a c“rrec dÕun grup de teatre aficionat del barri. e 743 SOM XARXANúm. desembre 2004 Fotografies: Manolo S. Urbano ÇLÕescola obre les portes a lÕentorn m–s proper, com s»n les fam’lies, facilitant espais de comunicaci» i convivncia.È Experincies com aquestes i lÕavaluaci» positiva de totes les parts implicades i de la resta del ve•nat –s el que refora lÕobjectiu que guia part de la nostra actuaci» a lÕescola bres- sol El Caminet del Bes˜s, que es basa en el desig ser una escola oberta i integrada a lÕen- torn des del convenciment que la millor manera dÕassolir-ho –s el treball interrelacionat amb els diversos agents educatius i socials del barri. Dolors Cases Directora de lÕEBM El Caminet del Bes˜s EBM El Caminet del Bes˜s C. Quito, 2, 08030 Barcelona Tel. 93 311 66 86 e-mail: eei-caminet@centres.xtec.es Per a m–s informaci»: www.bcn.es/escolesbressol BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 7 POL I JíLIA, ALUMNES DE 6é DEL CEIP BARRUFET J´lia: Durant les ´ltimes setmanes de lÕestiu, acabo enyorant tornar a lÕescola. A la nostra classe nÕhem parlat i la majoria de nens i nenes volien que continu–s com fins ara. Tamb– –s veritat que, quan comencem a la secund“ria, ens aniria molt b– tenir mes setmanes de descans durant el curs i fer-ne menys a lÕestiu, i aix’ tens m–s temps lliure per preparar ex“mens o fer treballs. Pol: A mi les vacances que tenim a lÕestiu, no seÕm fan llargues. Per˜ tamb– –s veritat que per Nadal, per exemple, seÕm fan curtes. Potser, estaria b–, fer-ne menys a lÕestiu i fer-ne m–s durant lÕhivern i la primavera. ROSA, MESTRA DE 5é, ADELINA, MESTRA DE 6é I SèNIA, MESTRA DE P3 DEL CEIP BARRUFET Rosa: En aquest debat haur’em de tenir m–s en compte lÕopini» dels nens i nenes. LÕaltre dia en una reuni» amb uns pares i mares, em deien que els fills els demanen tenir un cap de setmana normal. I un cap de setma- na normal, vol dir, per a ells, estar a casa, amb tranquilálitat i no anar sempre amunt i avall. Tamb– sÕha parlat de mantenir les escoles obertes fent-hi altres activitats durant les vacances. No em sembla mala idea, per˜ aleshores hi hauria dÕhaver ajuts perqu tothom pogu–s acollir-sÕhi; no com ara que si lÕescola est“ oberta –s perqu els pares i mares sÕho e8 43OPINEM Núm. desembre 2004 Arriben les vacances de Nadal i per a alguns pares i mares comencen els problemes perqu han de treballar i no saben qu fer amb els seus fills i filles. ƒs un exemple dels maldecaps que moltes vegades provoca el calendari escolar en algunes fam’lies. Precisament, ara que es parla des de lÕadministrac’— de retocar el calendari de les vacances escolars, hem volgut copsar lÕopini— de dos centres amb caracter’stiques i problem“tiques diferents. Aix’, hem visitat el CEIP Barrufet, al districte de Sants- Montju•c, i lÕescola bressol municipal Les Quatre Torres, al districte de Sant Andreu. UN DEBAT AL VOLTANT DE RETOQUEM paguen i sÕho organitzen. Per tant, el que no ho pot pagar, no pot gaudir- ho. I –s la societat la que tamb– ha dÕoferir recursos, perqu lÕespai-esco- la ja est“ molt desgastat. La ciutat tamb– ofereixi altres espais, al marge dels centres escolars. Adelina: Em semblaria b– que es reorganitzessin les vacances escolars, per˜ tenint en compte dues premisses: una, que no es faci seguint el calendari de festes religioses. Estem en un estat laic i no podem perme- tre que el calendari estigui marcat per les festes religioses. LÕaltra pre- missa –s que hem de tenir en compte les temperatures i el clima del nos- tre pa’s. Posar-se a les tres de la tarda, a 30 graus de temperatura, a fer classe i que el professorat i lÕalumnat estigui concentrat –s bastant com- plicat. Est“ clar que a lÕestiu –s dif’cil bellugar-ho pel clima i tamb– per- qu la majoria de vacances dels pares i mares les fan a lÕagost. El Nadal ens ve marcat per ser una festa religiosa i Pasqua, tamb–, i no sempre cau en les mateixes dates. Si treiem una quinzena a lÕestiu, a on la intro- du•m? A vegades el segon trimestre ens queda molt llarg o molt curt, segons on cau la Setmana Santa. El m–s l˜gic seria dir: deixem juliol i agost de vacances i la resta dels 10 mesos els distribu•m: despr–s dÕun mes i mig de classes, una setmana de vacances. Aix˜ seria el m–s ˜ptim pensant en els nens i nenes i el seu rendiment escolar. S˜nia: Tamb– hem de tenir en compte que moltes vegades les vacan- ces per als nois i noies es converteixen en una continu•tat de lÕescola per˜ fent altres activitats. No saben qu vol dir avorrir-se, i les vacances tamb– han de servir per aix˜. Sempre estan fent activitats, sÕha de repo- sar i avorrir-se per valorar altres coses. Tamb– es diu del professorat que tenim moltes vacances i, per exemple, nosaltres el juliol lÕhem dÕaprofitar per millorar la nostra formaci» si despr–s volem donar una educaci» de m–s qualitat. Per tant, no –s ben b– cert aix˜ que tenim vacances tot lÕestiu. Jo voldria demanar que aquest debat sobre la reorganitzaci» del calen- dari escolar el f–ssim tota la comunitat educativa. De cop sonen campanes i diuen que la consellera vol que lÕany que ve comencem abans. ƒs un assumpte massa important perqu un bon dia es digui que hi ha un nou repartiment de vacances, i no sÕhagin escoltat totes les parts implicades. ÇEstem en un estat laic i no podem permetre que el calendari escolar estigui marcat per les festes religioses.È BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 8 SèNIA I MARIA JOSƒ, MARES DÕALUMNES DEL CEIP BARRUFET S˜nia: Ens trobem amb el problema de com fem coincidir les vacances escolars dels fills i filles amb les vacances dels pares i mares. Escurar les vacances a lÕestiu a nosaltres ens podria anar molt b–, ja que tenim molts problemes durant les vacances escolars. Maria Jos–: Abans les vacances eren molt m–s f“cils dÕorganitzar. Els avis i “vies es quedaven els nens o nenes, en una segona residncia, o anaven pel carrer tranquilálament. Ara ja no es pot i, per tant, –s tot molt m–s complex de pensar a on poses el nen o nena durant tot lÕestiu. S’, –s clar, hi ha campus, col˜nies i campaments, per˜ aix˜ –s una despesa molt alta. Cada vegada el pes de lÕhorari no lectiu –s m–s important en la vida educativa dÕun nen o nena, i aquest –s un factor que hem de tenir en compte. Aix˜ pot provocar distincions entre els que tenen oportunitats de fer altres coses i els que no. No –s nom–s repartir les vacances sin» veure si tot aquest temps lliure –s temps educatiu i, per tant, –s respon- sabilitat de la societat com hi fa front. No crec que fos bo afegir m–s hores lectives als nens i nenes. ANNA, MATI I èSCAR, MARES I PARE DÕALUMNES DE LÕESCOLA BRES- SOL MUNICIPAL LES QUATRE TORRES Anna: Jo pateixo un horari laboral molt ampli i, a m–s, no tinc les matei- xes vacances que la majoria de la gent. A lÕestiu no tinc altres opcions que deixar els fills amb amics, perqu jo s»c dÕun altre pa’s i no tinc la meva fam’lia. Crec que el mercat laboral hauria de deixar m–s temps lliu- re als pares i mares per poder estar amb els seus fills. èscar: Els pares i mares de les escoles bressol ens trobem que quan tanquen els centres no tenim les alternatives que poden tenir els nois i noies de prim“ria i secund“ria: els casals dÕestiu, les col˜nies, etc. A nosaltres nom–s ens queda lÕ“via o lÕavi. SÕhaurien de crear espais pels fills i filles dels pares i mares que tamb– treballem a lÕagost, que cada vegada som m–s. I en aquest sentit, en les edats de 0 a 3 anys, els pares i mares haur’em dÕimpulsar activitats per cobrir les necessitats que es pro- dueixen durant les vacances de les escoles bressol. ËNGELS, DIRECTORA, PILAR, NURI, ADRI, ROSER I ËNGELS, EDUCADO- RES DE LÕESCOLA BRESSOL MUNICIPAL LES QUATRE TORRES Ëngels: LÕescola bressol municipal t– un calendari de vacances diferent dels centres de prim“ria o secund“ria. Fem els mateixos dies durant les festes de Nadal i Setmana Santa, per˜ a lÕestiu els nens i nenes poden venir a lÕescola fins a 15 de juliol, per˜ amb un horari m–s redu•t, de 8 del mat’ a 3 de la tarda. ƒs molt dif’cil que trobem un calendari i uns horaris que sÕadaptin a tothom, perqu cada vegada hi ha una desestructuraci» m–s gran de les vacances, per˜ crec que les escoles sÕhaurien dÕadaptar cada vegada m–s a les necessitats de la societat. I la societat i lÕadminis- traci» impulsar normatives que, per exemple, donin m–s temps en els permisos de maternitat o pensar en el n´mero cada vegada m–s gran de mares solteres. Pilar: Moltes vegades es parla que els nens i nenes estiguin m–s hores i m–s dies a la escoles. Hem pensat amb el que –s bo per ells i elles? Hem pensar si –s bo que es passin deu hores al dia fent activitats? Nuri: ƒs un problema amb moltes implicacions i que ve determinat pel tipus de societat en la qual vivim. M–s hores de treball, lÕhabitatge cada vegada m–s car i, per tant, necessitem fer m–s hores, menys vacances, etc. Aix˜ provoca que si tens un fill o filla quasi no el puguis veure i necessitis portar-lo a lÕescola o altres llocs, amb la despesa econ˜mica que suposa. Per tant, –s normal que molta gent es pregunti si val la pena tenir un fill o filla. Adri: ƒs necessari una regularitzaci» del calendari escolar. Cada vega- da est“ mes desfasat en relaci» amb les necessitats de la societat. Fins i tot, crec que el calendari escolar sÕhauria de coordinar entre cada distric- te o barri, veient les necessitats que tenen i, sens dubte, haur’em de dei- xar de seguir el calendari de festes que marca la religi». Roser: A la nostra societat hi ha cada cop m–s gent que ha de treballar per Nadal o Setmana Santa, sobretot la gent del comer. Hi hauria dÕha- ver una oferta per a aquesta gent que necessita llocs on portar els seus fills i filles durant aquests dies, ja que no poden estar amb ells. Ëngels: Encara que patim un estiu m–s calor»s que en altres pa•sos, no crec que fos un problema que lÕescola estigu–s oberta m–s temps durant lÕestiu. Per qu no podem fer una classe de matem“tiques en una piscina o a la platja? Crec que hem de ser m–s imaginatius i pensar que la ciutat pot oferir molts espais perqu durant lÕestiu els nois i noies puguin fer activitats i, fins i tot, els propis centres haurien de tenir les portes sempre obertes, perqu fossin aprofitats al m“xim i per tot tipus de p´blic. e 943 OPINEMNúm. desembre 2004 ÇSÕhaurien de crear espais pels fills i filles dels pares i mares que tamb– treballem a lÕagost o en poques com el Nadal o Setmana Santa.È LA MODIFICACIÓ DEL CALENDARI ESCOLAR LES VACANCES? Tatiana D. Matthews BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 9 Claudi Alsina Catedr“tic de Matem“tiques de la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC) claudio.alsina@upc.es Tatiana D.Matthews BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 10 E n moltes ocasions, les matem“tiques en lÕ“mbit escolar han priorit- zat lÕestricte desenvolupament tcnic i rutinari de lÕassignatura per sobre dÕaltres enfocaments m–s interessants. Quan la matem“tica queda redu•da a memoritzaci», abstracci» i algor’smica aleshores, inexo- rablement, apareix lÕ´nica passi» possible: la de la son. Aquest avorri- ment acostuma a ser compartit pels deixebles i pels mestres, deixant un llegat catastr˜fic com –s una actitud negativa vers la pr˜pia formaci» matem“tica al llarg de la vida. Conscients, doncs, que la manera dÕentrar a les ÒprimeresÓ matem“ti- ques –s un fet educativament transcendent, tant des del punt de vista cognitiu com afectiu, ens agradaria contribuir a incentivar el desenvolu- pament dÕuna autntica passi» matem“tica escolar tot analitzant tres estratgies clau que la poden fer possible. La passi» matem“tica ha de partir de lÕinters per all˜ que sÕaprn, cui- dant molt la motivaci» per estudiar matem“tiques i assumint el professo- rat una actitud oberta a la innovaci». El Òque femÓ mereix una resposta contundent: ensenyar i aprendre a pensar matem“ticament. Aix˜ –s molt important, ja que trenca lÕenfocament tradicional dels programes de con- tinguts i permet centrar lÕatenci» en el treball, el que sÕanomenen Òles grans idees matem“tiquesÓ. Tcnicament, aix˜ hauria dÕafavorir una evo- luci» curricular on es plantegessin les grans Òcompetncies matem“ti- quesÓ a assolir en cada moment i decidir, en funci» dÕelles, quins seran tots els continguts que millor possibilitin lÕadquisici» efectiva de la com- petncia corresponent. Aquest proc–s pot donar peu a una tria interessant dÕexemples actuals i dÕaplicacions a la vida quotidiana, a un ´s renovat i eficient de les tecno- logies, a una selecci» suggestiva de jocs i problemes l´dics, etc. La pro- gramaci» curricular a Holanda o Dinamarca s»n exemples referencials. La proposta americana de lÕassociaci» m–s gran al m»n de professors de matem“tiques Éla NCTMÉ tamb– va en aquesta l’nia. e 1143 A FONSNúm. desembre 2004 Poden ser apassionants les matem“tiques? Aquesta Žs la pregunta a la qual el matem“tic Claudi Alsina va respondre: ÒHan de ser-hoÓ. LÕautor de lÕarticle reivindica lÕapassionament per les matem“tiques i reclama un comprom’s de tot el professorat per acabar amb lÕassociaci— entre els n´meros i lÕavorriment. Aix’, doncs, deixem-nos seduir per les matem“tiques i convertim-les en una passi— dins de les escoles. ESTRATÈGIES AFECTIVES La passi» matem“tica sÕha de veure afavorida tamb– pel Òcom ho femÓ. En la did“ctica de les matem“tiques els detalls compten i les estratgies per atreure afectivament lÕalumnat s»n molt importants. No –s el mateix veure caixes que fer-ne. No –s el mateix tenir pol’edres de sobretaula que pol’edres gegants al pati on podem entrar i sortir. No –s el mateix fer trencats tallant pastissos i menjar-se els resultats que dibuixar pastissos te˜rics. No –s el mateix dir les taules aritmtiques de mem˜ria que can- tar-les amb una m´sica actual i amb un ritme atractiu. Fa uns quants mesos, vaig coordinar amb Anne Watson (de la Universi- tat dÕOxford) dins el Congr–s Internacional dÕEducaci» Matem“tica (ICME-10) la secci» de formes innovadores dÕensenyar matem“tiques. Vam poder veure com a molts llocs del m»n sÕestan fent experincies bell’ssimes per innovar en les formes de fer classe i per crear noves din“- miques participatives i cooperatives, i que es dedica un gran esfor per fer aproximacions m–s interdisciplin“ries a les matem“tiques escolars: interaccionant amb llengŸes (matem“tiques en angls), amb pl“stica (matem“tiques i art) o amb m´sica (matem“tiques i canons). Avui, la tradicional divisi» de lÕaprenentatge per matries hauria de trencar-se Éen lÕ“mbit escolarÉ per tal de fer aproximacions m–s inte- gradores o, com a m’nim, donar peu a propostes de treball on sÕarticulin coneixements diversos i destreses diferents. Per exemple, sÕhan fet experincies estimulants com ara, podr’em dir-ne, introduir ÒlÕesperit de la recercaÓ a lÕescola; –s a dir, iniciar al gust pel descobriment, la qual cosa implica una revisi» a fons del paper del professorat Éperdre magis- tralitat i ÒguiarÓ els estudiants representa, de fet, una dedicaci» profes- sional molt m–s “mplia. Si creiem, seguint George P»lya, que Òensenyar matem“tiques –s aju- dar que els estudiants les descobreixin per si mateixosÓ, aleshores la captaci» de passions matem“tiques encara ser“ m–s gran, ja que lÕalum- nat passar“ de ser passiu a ser protagonista, guanyant en realisme i tamb– en ilálusi». Vet aqu’ un exemple: ÒplanejarÓ un viatge de fi de curs, unes col˜nies, una excursi» o una visita –s una oportunitat magn’fica per ÒviureÓ moltes matem“tiques: cercar informaci» en paper o a Internet sobre horaris, sobre preus i sobre alternatives; prendre decisions raona- bles (camins m–s curts, m–s barats, etc.); treballar horaris; documentar- se; entendre els mapes corresponents; organitzar la log’stica... I alesho- res cal fer la sortida! ÇQuan la matem“tica queda redu•da a memoritzaci» apareix aleshores lÕ´nica passi» possible: la de la son.È LA PASSIÓ MATEMÀTICA BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 11 Bibliografia Alsina, C.: Estimar les Matemˆtiques. Editorial Columna, Barcelona, 2000. Alsina, C.: Estimular al Professorat, com i per qu. Conf. Plen“ria ATEE- Barcelona, 2000. Pub. But. Col. Dr. i Llicenciats, Barcelona, 2001, 14-18. Alsina, C.: Ad–u, Wamba, ad–u! Jornada de Reflexi» del Consell Escolar de Catalunya, Barcelona, 2001. Pub. C.E.C.Ð Generalitat de Catalunya, 7-12. G»mez-Chac»n, I. M.: Matem‡tica emocional. Los efectos en el apren- dizaje matem‡tico. Narcea, Madrid, 2000. National Council of Teachers of Mathematics (NCTM): Principles and Standards for School Mathematics. National Council of Teachers of Mat- hematics, Reston VA, 2000. Steen, L. A. (ed.): Mathematics and Democracy. The Care for Quantitati- ve Literacy. NCED, Washington, 2001. Vila, A. i Callejo, M» Luz: Matem‡ticas para aprender a pensar. El papel de las creencias en la resoluci—n de problemas. Narcea, Madrid, 2004. e12 43A FONS Núm. desembre 2004 EMOCIONAR-SE I EMOCIONAR La passi» matem“tica ha de ser transmesa i, aleshores, compartida pels escolars i el professorat, per˜ la transmissi» –s una responsabilitat inelu- dible dÕaquests darrers. La passi» es transmet i –s contagiosa, i sols els i les mestres tenen la possibilitat de fer palesa la seva impagable Òexcita- ci»Ó davant de les matem“tiques. El nostre ofici dÕeducadors pot trobar avui mitjans extraordinaris per fer una bona tasca (llibres, materials, Internet, museus, etc.), per˜ el gran valor afegit que podem aportar nosaltres i que no ser“ mai substitu•ble tecnol˜gicament –s, precisa- ment, aquesta capacitat humana dÕemocionar-se i emocionar, de transpi- rar ilálusi», de projectar inters, de captivar els deixebles amb sorpreses. Actuem apassionadament i sÕapassionaran. Potser en el nostre temps, quan molts temes educatius queden dilu•ts en colálectius an˜nims, reivindicar aquest mestratge apassionat de les matem“tiques pot semblar estrany. Per˜ ara –s, m–s que mai, el temps per recuperar aquesta dimensi» tan nostra de ser, a la vegada, motors i agents de canvi, o recordar el que deia aquest vell aforisme: Òla tasca docent –s obrir una porta, donar una m“ i tocar un corÓ. Resumint, defensem el cultiu actiu de la passi» matem“tica escolar sobre la base de la recepta m“gica de saber combinar a la vegada temes interessants, din“miques incentivadores i unes actituds entusiastes i seductores del professorat mateix. Som del tot conscients dels molts problemes que sempre acompanyen lÕeducaci». Tot el que aqu’ hem comentat no –s pas fruit dÕuna aproxima- ci» ingnua a una escolaritzaci» ÒidealÓ. Tots els nens i nenes mereixen tenir lÕoportunitat dÕapassionar-se matem“ticament. En el m»n que vivim lÕactitud positiva vers el m»n quantitatiu i tecnol˜gic, i la capaci- tat dÕanar dominant aquest m»n canviant al llarg de la vida constitui- ran, sens dubte, un factor determinant dՏxit. No –s, doncs, cercar una passi» de ÒdivertimentÓ, sin» assegurar una seriosa preparaci» per optar a ser, tamb– des de les matem“tiques, competents, flexi- bles i engrescadors. Tot el que hem defensat –s compartit per molta gent arreu que creu en la innovaci» com una forma de viure lÕensenyament i creu fer- mament en unes matem“tiques emocionants. El meu lema de sempre –s: Òles matem“tiques rigoroses es fan amb el cap, les matem“tiques boni- ques sÕensenyen amb el corÓ. Tots i totes, ho podem compartir. ÇLa tradicional divisi» de lÕaprenentatge per matries hauria de trencar-se per tal de fer aproximacions m–s integradores.È Webs: www.upc.edu/ea-smi/personal/claudi/index.html www.cut-the-knot.org/content.html www.edu365.com www.nctm.org www.songsforteaching.com www.fi.uu.nl www.mathunion.org/ICMI CŽ sa r S ‡n ch ez BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 12 e 1343 ASSOCIACIONSNúm. desembre 2004 AMICS DE LA MASSANA UN LLOC DE TROBADA DELS AMANTS DE L’ART I EL DISSENY LÕAssociaci— dÕAmics de la Massana Žs una entitat que ha estat constitu•da a partir de les inquietuds i de la iniciativa dÕun grup dÕexalumnes i de persones vinculades i simpatitzants dÕaquesta singular instituci— docent de la ciutat de Barcelona, que fa ben poc va celebrar el seu 75 aniversari. E l tret de sortida de lÕassociaci» va ser elpassat mes de maig, en una festa que vacomptar amb la presentaci» de la nostra entitat per part de Peret, dissenyador i exa- lumne de lÕescola Massana, i president de lÕas- sociaci». Des dÕaleshores, ja comptem amb quasi 100 socis i ja hem participat en actes sin- gulars de la ciutat com el F˜rum de les Cultu- res. LÕassociaci» va signar un conveni amb el F˜rum 2004 per a la realitzaci» de tres concur- sos destinats a lÕalumnat de la Massana i lÕesco- la Llotja. Van ser els concursos per al disseny del got, per al disseny dÕun objecte regal i per la cre- aci» dÕuna imatge per a lÕestampaci» txtil. I –s que lÕAssociaci» dÕAmics de la Massana t– el desig dÕesdevenir un lloc de trobada per a tots aquells i aquelles que participen de lÕes- perit fundacional i dels ideals program“tics i pedag˜gics de lÕescola Massana, els quals tenen com a objectiu primordial oferir la possi- bilitat de formaci» a adolescents, joves i per- sones adultes interessades en les pr“ctiques art’stiques i el disseny. ELS OBJECTIUS Els objectius de lÕassociaci» s»n diversos: á Establir plataformes de debat sobre el paper dÕartistes i de dissenyadors. á Constituir un lloc de trobada i intercanvi entre lÕinterior i lÕexterior de lÕescola, promo- cionant actes culturals, conferncies, semina- ris i exposicions. á Organitzar premis i cert“mens sobre diver- ses branques de la creaci» pl“stica. á Donar suport als creadors emergents. á Dissenyar alternatives imaginatives per a la incorporaci» dels joves en lÕ“mbit professional. á Donar ajuts per a projectes dÕinvestigaci» i recerca. á Generar i distribuir publicacions a lÕentorn dels objectius i les activitats de lÕescola Massana. ÇUna plataforma que generi i vehiculi iniciatives i accions que ajudin a qualificar lÕacci» pedag˜gica de lÕescola.È á Estimular i colálaborar en les relacions entre lÕescola Massana i diverses empreses i institucions relacionades i interessades en les produccions dÕart, oficis art’stics i disseny. LÕAssociaci» dÕAmics de la Massana vol ser una plataforma que generi i vehiculi iniciatives i accions que ajudin a qualificar lÕacci» pedag˜gica de lÕescola i tamb– estendre i mate- rialitzar els valors culturals i les potencialitats que tenen lÕart, el disseny i els oficis art’stics com a instruments enriquidors de la sensibilitat i de millora de la vida social i de lÕentorn artificial. Vam engegar lÕassociaci» amb una clara voluntat de ser un suport actiu de la pr˜pia escola i tamb– un espai de reflexi» i de recerca en lÕ“mbit de lÕart i el disseny. ELS BENEFICIS Ser Òamic de la MassanaÓ permet rebre pun- tualment la informaci» de les activitats de lÕes- cola Massana i participar en tots els actes cul- turals programats pel centre. A m–s, es pot gaudir de descomptes en les publicacions de la Massana i tenir acc–s a la seva biblioteca; i descomptes en la compra de localitats a diver- ses entitats culturals i muse’stiques de la ciu- tat. Per ´ltim, els amics i amigues rebem cada any lÕobsequi dÕautor produ•t per lÕescola. Associaci— dÕAmics de la Massana amics@escolamassana.es Per a m–s informaci»: www.escolamassana.es BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 13 e14 43PERSONATGES Núm. desembre 2004 Sempre heu recordat que el pitjor moment de la vostra vida va ser el patiment durant la Guerra Civil i, en canvi, el millor moment ha estat lÕoportunitat de tenir uns grans mestres. Sempre he dit que he tingut tres grans mes- tres que, per ordre cronol˜gic, van ser Ferran Soldevila, Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar. Recordo que un amic meu em deia que era escandal»s que jo parl–s que havia tingut tres grans mestres en una poca en la qual la majo- ria de catalans i espanyols no nÕhavien tingut ni un. Per˜ –s veritat que he estat una persona molt afortunada i aquest contacte hum“ que vaig tenir amb aquestes persones no va ser el t’pic del professor a la tarima i lÕestudiant, sin» un contacte molt m–s proper i que va ser molt important en la meva formaci». Com es va produir el primer contacte amb lÕhistoriador francs Pierre Vilar? El contacte es produeix quan vaig anar a finals dels anys cinquanta a la Universitat de Liverpool. Estava investigant el tema de les desamortitzacions del segle XIX i em vaig posar en contacte amb Vicens Vives, per˜ ell va dir que no era la persona m–s indicada per ajudar- me en aquest estudi. Aleshores em va aconse- llar que escrigu–s una carta a Pierre Vilar, dient-li que era deixeble de Vicens Vives i que ell em podria ajudar en aquest estudi. En Pierre Vilar em contest“ amb una carta esplndida que jo encara conservo, que de fet –s com una lli» de mtode i de com havia de realitzar el meu estudi. Vaig aprofitar aquesta oportunitat i vaig anar a veureÕl a Par’s. Ho vaig fer moltes vegades m–s, ja que en lՏpoca de la clandestinitat anava a la capital francesa amb certa freqŸncia. Aix˜ em va permetre coneixer-lo a ell i a la seva ÇEls que diuen que la hist˜ria ha arribat al seu final s»n els que tenen el poder i volen que tot continu• igual.È El trobem assegut al seu despatx del bonic edifici de les AigŸes de la Universitat Pompeu Fabra, rodejat de llibres i papers i amb el sol que li entra per lÕesquena. Josep Fontana Žs un dels historiadors mŽs reconeguts del nostre pa’s i amb ell hem repassat la seva traject˜ria i les seves conviccions en lÕensenyament de la hist˜ria. I ho hem fet amb la referncia fonamental de Pierre Vilar, lÕhistoriador francs al qual Barcelona va retre un homenatge fa uns mesos. "LA HISTÒRIA NO ÉS UNA MEMORITZACIÓ DE DADES" JOSEP FONTANA ENS PARLA DE PIERRE VILAR I DE L'ENSENYAMENT DE LA HISTÒRIA BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 14 e 1543 PERSONATGESNúm. desembre 2004 Fotografies: Cristina Pedrazzini dona, i iniciar una relaci» que va continuar quan Pierre venia a Barcelona. Mai va ser una persona distant. De seguida vam veure que ten’em molts punts de contacte en la forma dÕentendre el m»n. Ell era una perso- na molt cordial i accessible i, a m–s, un gran con- versador, aix’ que tot va ser molt f“cil. I he de dir que la majoria del temps no parl“vem de llibres dÕhist˜ria, sin» que parl“vem molt m–s del que passava en el m»n i intercanvi“vem opinions sobre temes dÕactualitat. DÕon ve la gran atracci— que Pierre Vilar sen- tia per Catalunya i Barcelona? La primera vegada que Pierre Vilar ve a Bar- celona –s per desenvolupar un tema dÕestudi que li mana un dels seus professors, que era explicar el miracle de lÕaparici» dÕun focus industrial en una zona que no tenia matries primeres ni les condicions f’siques que li s»n apropiades a una zona dÕaquest tipus. Ell ve a estudiar aquest tema, per˜ es troba en aquella poca amb un per’ode molt excitant de la nos- tra hist˜ria com va ser la proclamaci» de la rep´blica, el 14 dÕabril de 1931, a la plaa de Sant Jaume. Comena a conixer gent dÕaqu’ que lÕintrodueix en la cultura catalana i a sentir una atracci» i un inters per aquest pa’s que, despr–s, en la mesura que el seu objecte dÕes- tudi acaba sent Catalunya, sÕaprofundeix molt m–s. Ell acaba tenint una simpatia molt gran per la gent i la cultura dÕaquest pa’s ja que tamb– va patir lՏpoca del franquisme i el sofri- ment que va suposar per a tanta gent. I, –s clar, ell despr–s va acollir molta gent a casa seva de Par’s que era perseguida pel franquisme per ser dÕesquerres i catalanista. Vost sempre ha elogiat el comprom’s i lÕacti- tud contracorrent de la traject˜ria de Pierre Vilar. El comprom’s jo el comeno a aprendre de Vicens Vives, ja que ell deia que el nostre tre- ball dÕhistoriadors tenia implicacions c’viques o pol’tiques, que –s el mateix, i en conseqŸn- cia treballes per un pa’s. I el tr“nsit a Vilar es un tr“nsit molt f“cil, perqu tots els meus mes- tres eren persones compromeses. Tamb– ho era Soldevila. Tots eren conscients que com a historiadors treballem per ajudar la gent i, en el terreny acadmic, Vilar va fer la seva feina segons les seves conviccions, sense seguir cap moda ni preocupat per la fama. Hem de tenir en compte que ell era francs i decidir-se per estudiar Catalunya no era gaire ben vist en un pa’s tan centralista com Frana, on estudiar temes relacionats amb el nacionalisme era anar a contracorrent. I quin va ser el llegat que ens va deixar Pierre Vilar? Ens va deixar molts llegats. Entre ells les llions de mtode, que qualsevol aprenent dÕhistoriador ha de tenir com a primeres lectu- res. Per˜ a nivell de la nostra hist˜ria, jo sos- tinc que Vilar ens ensenya a recuperar una hist˜ria de Catalunya, per dir-ho dÕalguna manera, sencera. Acaba amb el trencament tradicional, ja que Vilar investiga qu hi ha entre la crisi de la baixa edat mitjana i el des- vetllament econ˜mic i industrial del segle XVIII, i troba aquestes altres forces que nor- malment no apareixien. Ens ensenya a mirar dÕuna altra manera la hist˜ria de Catalunya. En quin moment es troba la hist˜ria, ara que alguns diuen que la hist˜ria ha arribat al seu final? Aix˜ ho diuen els que tenen el poder i volen que tot continu• com fins ara. La hist˜ria –s massa complexa com per donar una visi» massa unit“ria. Podr’em dir que en el terreny de la hist˜ria purament acadmica hi ha un exc–s de plantejaments que escapen del con- tacte amb la realitat, hi ha un discurs excessi- vament llibresc, que tracta de llibres i de teo- ries, i molta desconnexi» amb la realitat. Els governs i els pol’tics s»n conscients de la import“ncia que t– la hist˜ria com a element de conscienciaci». Per exemple, en lÕactualitat estem vivint una batalla per la fabricaci» dÕuna hist˜ria dÕEspanya integrista i excloent. ƒs possible que hagi canviat el govern, que t– un tarann“ diferent, per˜, per exemple, lÕAcadmia de la Hist˜ria no ha canviat. I el cas de lÕarxiu de Salamanca –s un exemple evident del problema que est“ passant. I quina hist˜ria sÕhauria dÕensenyar a les escoles? En primer lloc, hem de tenir clar que la hist˜ria segueix aixecant molt inters. Ho podem veure en la gran quantitat de literatura hist˜rica que sÕest“ editant amb xit o, fins i tot, en les pelál’cules de car“cter hist˜ric. Tot depn de com es d»na aquesta matria a les escoles. Durant molt temps sÕha volgut que la hist˜ria fos una memoritzaci» de dades, suc- cessos i fets. Aix˜ nom–s serveix per anar a un concurs televisiu. Aquest –s el problema. SÕha dÕensenyar una hist˜ria que toqui la realitat. Que lÕalumnat entengui que la hist˜ria es pre- ocupa dels problemes quotidians que tenen els homes i les dones. I fer entendre a lÕestu- diant que ha de pensar pel seu compte, que davant dÕuns fets sÕha de preguntar per qu van succeir i de quina altra manera haguessin pogut passar. ÇVilar va fer la seva feina segons les seves conviccions, sense seguir cap moda ni preocupat per la fama.È Josep Fontana L‡zaro Vaig n–ixer el 1931 a Barcelona i s»c catedr“tic dÕHist˜ria i Institucions Econ˜mi- ques de la Universitat Pompeu Fabra de Bar- celona. Tamb– em vaig llicenciar en Filosofia i Lletres (secci» Hist˜ria) per la Universitat de Barcelona lÕany 1956, per la qual tamb– s»c Doctor en Hist˜ria. Em considero alumne de Vicens Vives i Ferran Soldevila, i les meves principals l’nies dÕinvestigaci» han estat la hist˜ria econ˜mica, la hist˜ria espanyola del segle XIX i la hist˜ria de la hisenda. Em considero un gran admirador dÕE. P. Thompson, Pierre Vilar, Gramsci i Walter Benjamin. Durant 10 anys, vaig ser director de lÕInstitut dÕHist˜ria Jaume Vicens Vives i he colálaborat a les revistes dÕhist˜ria Recer- ques i lÕAven. Un desig que no ha complert. Tots aquells llibres que encara no he pogut escriure. Un que s’. Haver tingut una vida amb moltes satisfac- cions. Qu colálecciona? Llibres, no s– ni els que tinc. Una virtut seva. S»c molt treballador. Qu li fa por? La irracionalitat i el prejudici. Un consell que li han donat i vol compartir Curiosament, meÕl va donar un home que anava begut i mÕexplicava la seva vida. Em va dir que per anar dÕun lloc a lÕaltre el millor –s la l’nia recta i aix˜ per a un historiador –s molt important. Per a vost, la hist˜ria... De quin color –s? Dels colors de la bandera de la pau. Quin dia de la setmana? El diumenge. Quina estaci— de lÕany? La primavera. Quin menjar? Seria un men´ molt llarg. Quin arbre? Una alzina. BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 15 e16 43RECURSOS Núm. desembre 2004 UNA EINA PER FER EDUCACIÓ AMBIENTAL A LES ESCOLES La publicaci— Adoptem la ciutat recull el fruit dÕun projecte dÕeducaci— ambiental en lÕentorn urb“, desenvolupat lÕany 1998 pels ajuntaments de Roma i de Barcelona amb la colálaboraci— de lÕentitat Legambiente i el suport de la Direcci— General XI de la Uni— Europea. Ara ha estat reeditat per lÕInstitut dÕEducaci— de lÕAjuntament de Barcelona, convenientment revisat, actualitzat i completat, amb el convenciment que ser“ ´til a les escoles de la ciutat, especialment a aquelles que desenvolupen la seva Agenda 21 escolar. LÕ organitzaci» i les problem“tiques ambientals urbanes s»n un tema de reflexi» per a molts especialistes i per a les administracions de les ciutats, i de preo- cupaci» per al conjunt de la societat, aix’ com objecte dÕestudi a les escoles des de fa molt de temps. Tot i que moltes ciutats tenen un inters evident per solucionar els problemes i, des de fa molts anys, prenen mesures de millo- ra, hi ha, encara, moltes qŸestions que preocu- pen, com poden ser lÕ´s racional dels recursos naturals, el consum desproporcionat dÕener- gia, la quantitat de barreres arquitect˜niques que afecten un nombre important de poblaci», els diferents tipus de contaminaci» produ•da per lÕaugment progressiu del transport privat, les diferents qualitats de vida dels ciutadans... Estem dÕacord que per resoldre els proble- mes de les ciutats –s necessari que conflueixin tota una srie de factors: pol’tics, econ˜mics, culturals i tamb– educatius, perqu tenim la certesa que, a m–s dels canvis en la gesti» de les ciutats, –s imprescindible desenvolupar en la infantesa i en la joventut un coneixement profund de la ciutat i del paper dels ciutadans i ciutadanes en la prevenci» i soluci» de les seves problem“tiques. I si b– lÕescola no –s pas lÕ´nic agent edu- catiu que influeix en lÕeducaci» dels infants, ADOPTEM LA CIUTAT –s ben cert que t– un paper fonamental en la formaci» dÕuna nova tica ambiental i que ha dÕajudar lÕalumnat a apropiar-se dÕun espai que, de vegades, no sent com a propi. ÒAdoptar la ciutatÓ vol dir, justament, aix˜: fer-nos-la nostra, sentir que ens pertany i en som responsables. Tots els ciutadans i ciuta- danes, petits i grans, hem dÕÒadoptarÓ la ciu- tat si volem aconseguir que sigui cada cop m–s habitable i m–s sostenible. ELS CONTINGUTS DE LA PROPOSTA El llibret va dirigit a nois i noies dÕedats com- preses entre els vuit i els dotze anys i al seu professorat. Despr–s dÕuna part introduct˜ria amb consideracions que poden ajudar el pro- fessorat a comprendre els plantejaments te˜- rics de la proposta i a trobar suggeriments per a la seva contextualitzaci», cont– una segona part, titulada ÒEcopolisÓ, on sÕanalitzen alguns dels principals problemes ambientals de la ciutat i on es desenvolupen set aspectes. Aquests temes serveixen de t’tol per als cap’- tols de la tercera part, que contenen les pro- postes dÕactivitats. S»n els segŸents: MoureÕs per la ciutat. El transport privat, el transport p´blic i els mitjans de desplaament ÒnetsÓ; els seus efectes sobre la salut i la qua- litat de vida de les persones. Animals a la ciutat. El paper dels animals als ecosistemes urbans; avantatges i inconve- nients relacionats amb la seva presncia. El verd a la ciutat. La vegetaci» urbana i les seves funcions; relaci» entre el verd, la ciutat i la ciutadania. ÇAdoptar la ciutat vol dir, justament, aix˜: fer-nos-la nostra, sentir que ens pertany i en som responsables.È BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 16 Edificis i espais urbans. El patrimoni hist˜ric i cultural de la ciutat com a marc de vida i signe dÕidentitat. LÕenergia. Fonts dÕenergia tradicionals i alternatives; ´s i estalvi energtic en termes ecol˜gics. Els residus. Impacte dels residus sobre el medi i la salut de les persones; relaci» entre el consum de recursos i la producci» de residus; tractament dels residus s˜lids urbans. El soroll a la ciutat. Causes i conseqŸn- cies dels sorolls. Impacte del soroll sobre les persones. Les activitats proposades pretenen ajudar lÕalumnat a: Ð Prendre conscincia i adquirir una com- prensi» b“sica sobre lÕambient urb“ i els pro- blemes ambientals de la ciutat, aix’ com sobre la responsabilitat i el rol cr’tic i participatiu que els incumbeix. Ð Adquirir valors socials i inters per la quali- tat de lÕambient urb“ que els animi a participar activament en la seva protecci» i millora, i en la utilitzaci» i gesti» dels recursos de manera racional i respectuosa. Ð Adquirir les competncies necess“ries per a la resoluci» dels problemes ambientals vin- culats a la seva ciutat. Ð Avaluar les accions en funci» de diferents variables. Les propostes dÕactivitats es presenten agrupades segons els seus prop˜sits, sota els subt’tols ÒAbans de comenarÓ, ÒAproximar- nos al temaÓ, ÒInvestigar, comunicar i actuarÓ. Aquests subt’tols ja ens donen una idea ben precisa de quin –s el proc–s de treball sugge- rit. De fet, tot i que lÕestructura i la redacci» de les activitats –s prou pl“stica perqu el profes- sorat les pugui adequar a diferents contextos i plantejaments educatius, a tall dÕexemple es proposen dues possibles vies dÕorganitzaci», que pensem que poden resultar molt ´tils al professorat menys experimentat en metodolo- gies dÕeducaci» ambiental. La primera consisteix a seleccionar un tema, per exemple els residus, i suggerir a lÕalumnat la realitzaci» de totes o dÕalgunes de les activitats proposades en aquest cap’tol. La segona alter- nativa –s comenar per identificar un problema ambiental a la ciutat i organitzar un itinerari did“ctic que condueixi a la selecci» de continguts i activitats presents en els diferents cap’tols. EL COMPROMÍS CIUTADÀ PER LA SOSTENIBILITAT Una de les primeres passes que els barcelonins i barcelonines hem fet en el cam’ de responsa- bilitzar-nos de lÕesdevenir de la nostra ciutat ha estat assumir el Comprom’s Ciutad“ per la Sos- tenibilitat. En aquest document, destilálat de les aportacions de milers de ciutadans i ciuta- danes que van participar activament en el pro- c–s dÕelaboraci» de lÕAgenda 21 de Barcelona, sÕexpressen els objectius que colálectivament volem assolir per una ciutat m–s habitable i m–s sostenible. No per casualitat aquests coin- cideixen en bona part amb les propostes de tre- ball de la guia did“ctica que presentem: fer lloc a la natura dins la ciutat; adquirir bons h“bits quotidians dÕestalvi dÕaigua, dÕenergia i de paper; aprendre a consumir de manera respon- sable; evitar al m“xim els residus i gestionar b– les escombraries inevitables; contribuir a tenir un entorn m–s net, endreat i agradable, i esforar-nos a ser amistosos i acollidors... Tenim molta feina a fer, certament. I no hi ha dubte que una tasca fonamental en aquest pro- c–s de canvi –s la que desenvolupen els centres educatius en termes de capacitaci» personal i dÕenfortiment de la motivaci» per a lÕacci». Adop- tem la ciutat –s una eina m–s, que desitgem que sigui molt ´til a la comunitat educativa. Teresa Franquesa i Hilda Weissmann Coautores del projecte Per a m–s informaci»: www.bcn.es/agenda21 e 1743 RECURSOSNúm. desembre 2004 ÇPrendre conscincia i adquirir una comprensi» b“sica sobre lÕambient urb“ i els problemes ambientals de la ciutat.È Tots els centres educatius de la ciutat poden obtenir la publicaci» Adoptem la ciutat de franc al Centre de Recursos Barcelona Sosteni- ble. Cal reservar-la a recursos@mail.bcn.es indicant el nom del centre i passar-la a recollir posteriorment (c/ Nil Fabra, 20). Ë fr ic a Fa nl o BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 17 e18 43CONSELLS ESCOLARS Núm. desembre 2004 ENQUESTA SOBRE L’ACOLLIMENT INICIAL ALS CENTRES La Comissi— dÕEscolaritzaci— i Immigraci— del Consell Escolar Municipal es va proposar conixer lÕacolliment que els centres fan a les fam’lies que hi accedeixen per primera vegada. Amb aquest objectiu es va realitzar, a finals del curs 2003-2004, una enquesta en els centres p´blics de la ciutat. Aqu’ podeu trobar-ne les dades mŽs interessants. A la ciutat de Barcelona el curs 2003-2004 hi havia 158 centresdocents p´blics dÕeducaci» infantil i prim“ria i 72 instituts dÕense-nyament secundari,* el 86% dels quals han contestat lÕenquesta. Els resultats donen que la majoria de centres docents de la ciutat han elaborat i disposen dÕun pla per facilitar lÕacollida i escolaritzaci» de lÕa- lumnat que sÕhi incorpora de bell nou. Aquest pla forma part del Projecte educatiu del centre i respon majorit“riament els principis i valors de lÕe- ducaci» intercultural. El pla dÕacollida preveu un apartat espec’fic per a lÕacolliment de lÕalumnat en quasi la totalitat dels centres i un altre per a lÕacolliment de les fam’lies no tan generalitzat i amb difrencies entre els centres de prim“ria i el de secund“ria. Una altra dada significativa –s la presncia de membres del Consell Escolar de Centre de procedncia estrangera. Aquests membres pertan- yen al sector de pares i mares i/o a lÕAMPA en els CEIP (20%), i al sector de pares i mares i tamb– de lÕalumnat en els IES (27%). Aquesta repre- sentaci» –s desigual si es considera per districtes, Ciutat Vella –s on hi ha presncia de membres de procedncia estrangera i aquesta –s molt baixa a lÕEixample, les Corts i Sarri“-Sant Gervasi. EL PRIMER CONTACTE AMB LA FAMÍLIA Ats que el Consell Escolar Municipal vol aprofundir sobre lÕacolliment que reben les fam’lies quan sÕadrecen als centres per escolaritzar els seus fills i filles, lÕenquesta feia referncia b“sicament a les qŸestions familiars. Tant els centres dÕeducaci» infantil i prim“ria com els centres de secund“ria obligat˜ria tenen un primer contacte individual amb la fam’lia. El 93% dels centres dÕeducaci» infantil i prim“ria manifesten que tenen un primer contacte amb la fam’lia abans del per’ode de preinscripci». Tamb– el tenen un 90% dels centres (120) en el cas de lÕalumnat que es matricula al llarg del curs (matr’cula viva). En el moment de la matricula- ci», hi ha un 87% de centres (116 ) que tenen contacte amb les fam’lies. Un 75% dels centres (36) tenen el primer contacte abans del per’ode de preinscripci». Un 85% dels IES (41) tenen contacte amb la fam’lia en el moment de la matriculaci». Tamb– en tenen un 83% dels centres (40) en el cas de lÕalumnat que es matricula al llarg del curs (matr’cula viva). En aquesta primera entrevista inicial amb la fam’lia en el moment de la matr’cula, la pr“ctica totalitat dels centres tenen com a objectiu obtenir informaci» sobre la situaci» de lÕalumne i de la fam’lia. La informaci» que sÕha obtingut fa referncia a la que ha de figurar a lÕarxiu de lÕalumnat i que es recull en un registre acumulatiu de dades (RADA). INFORMACIÓ A LES FAMÍLIES En lÕentrevista individual que els centres mantenen amb les fam’lies, es d»na una informaci» sistematitzada sobre el centre al 85% dels CEIP i el 69% dels IES, i aquestes dades baixen al 53% dels CEIP i el 47% dels IES quan ens referim a la informaci» sistematitzada que es d»na sobre el sis- tema educatiu. La majoria de centres realitzen una reuni» general de totes les fam’lies a lÕinici de curs, en la qual informen sobre lÕescola. Tamb– informen sobre el sistema educatiu en el 53% dels CEIP i el 78% del IES. Nom–s un 35% dels CEIP i un 22% dels IES manifesten utilitzar dÕaltres mtodes per informar sobre el centre i/o el sistema educatiu a les fam’lies estrangeres. El 55% dels CEIP (74 centres) i el 29% dels IES (15 centres) diuen tenir material propi (fullet, dossier, circular, instruccions...) adreat a les fam’- lies estrangeres. Aquests materials es publiquen en diferents llengŸes. La pr“ctica totalitat de centres han previst una jornada de portes ober- tes abans del per’ode de preinscripci». A la pregunta sobre si Òes convida la fam’lia a visitar el centre si no ha assistit a la jornada de portes ober- tes, o si el contacte amb el centre –s posteriorÓ, responen afirmativament el 85% dels CEIP i el 75% dels IES. A la pregunta sobre si Òes convida a la fam’lia a visitar el centre abans del primer dia de classe del seu fill o fillaÓ, el 76% dels CEIP i el 41% dels IES responen afirmativament. SOBRE ELS ITINERARIS ESCOLARS Es va preguntar als CEIP si Òes fa alguna acci» espec’fica cap a les fam’lies de les escoles bressolÓ, i van contestar afirmativament 74 centres, el 54%. DÕaquests 74 centres, 49 (66%) fan documentaci» escrita espec’fica, 18 (24%) fan una jornada espec’fica, i 39 (53%) fan una reuni» informativa. Als IES, sÕha preguntat si Òes fa alguna acci» espec’fica cap a les fam’lies dels centres de prim“ria adscritsÓ i han respost afirmativament en 46 cen- tres (90%). DÕaquests, 44 centres (96%) fan una reuni» informativa, 32 (70%) fan una jornada espec’fica, i 30 (65%), tenen documentaci» espec’fica. SOBRE LES AMPA El 92% dels CEIP (125 centres) i el 96% dels IES (49 centres) que tenen Pla dÕacollida tenen tamb– Associaci» de Mares i Pares dÕAlumnes. En aquests centres, a la pregunta sobre si Òest“ previst un contacte de lÕAMPA amb la fam’liaÓ responen afirmativament el 62% dels CEIP (78 centres) i el 47% dels IES (23 centres). Tant als CEIP com als IES, de manera generalitzada, lÕAMPA –s present si es fa una reuni» general con- vocada pel centre i explica les seves funcions i activitats. A la pregunta de si Òhi ha contacte amb les AMPA de les escoles bres- sol o infantilsÓ, 32 centres (26%) responen afirmativament que –s lÕAMPA qui realitza el contacte. En el cas dels IES, 29 centres (59%) tenen con- tacte amb les AMPA dels centres de prim“ria adscrits. En el 94% de les escoles de prim“ria (118) i en el 92% de les de secund“- ria (45) que tenen AMPA, hi ha fam’lies estrangeres que en s»n s˜cies. Secretaria del CEM cem@mail.bcn.es Per a m–s informaci»: www.bcn.es/cem/ *Nom–s sÕhan estimat els centres que imparteixen ESO i batxillerat, o formaci» professional, que s»n 59 IES; i sÕhan descartat aquells en els quals no figuren pares i mares als Consells Escolars dels centres. L’ACOLLIDA A LES BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 18 PÚBLICS DE LA CIUTAT e 1943 CONSELLS ESCOLARSNúm. desembre 2004 UNA BONA PRÀCTICA AL DISTRICTE DE SARRIÀ-SANT GERVASI El Consell Escolar Municipal del Districte de Sarri“ÐSant Gervasi va for- mar la Comissi» dÕImmigraci» perqu treball–s durant el curs 2003- 2004 sobre els aspectes que afecten lÕarribada de lÕalumnat nouvin- gut. Tot i que no –s un districte on les seves escoles rebin massivament alumnat de poblaci» nouvinguda, ten’em com a punt de referncia el CEIP Poeta Foix, lÕ´nica escola p´blica de prim“ria de Sant Gervasi, que rep el 92% de lÕalumnat que entra en matr’cula viva del districte i que, en aquests moments, t– m–s del 30% dÕalumnat nouvingut sobre un total de 355 nens i nenes. Des dÕun primer moment la Comissi» va treballar sobre la idea dÕun pla dÕacollida integral que don–s soluci» a les inquietuds quotidianes dÕuna fam’lia que arriba a un entorn laboral, social i cultural molt dife- rent al que estava acostumat. Els petits problemes diaris, per simples que semblin, poden afectar greument la integraci» dÕaquestes fam’- lies. Tenen dubtes i no saben a qui dirigir-se i, per tant, es tanquen i aix˜ afecta directament la seva integraci» a la comunitat educativa, on tenen molt a dir. I qui es podia fer c“rrec dÕun projecte que assol’s aquesta integraci» global? Sens dubte, el consell escolar de cada centre. Sota la seva tutela es desenvolupar“ el projecte que consta de les fases segŸents: 1. Constituci» dÕuna comissi» dÕacollida dels consells escolars dels centres educatius formada principalment per un membre de lÕequip directiu, pares i mares i el/la conserge del centre, amb el recolzament dels Serveis Socials del districte. La metodologia de treball dÕaquesta comissi» la decidir“ el propi consell escolar en funci» de les necessi- tats concretes de cada centre. 2. Elaboraci» dÕun tr’ptic on constin els serveis b“sics que una fam’- lia nouvinguda ha de conixer per la seva integraci» en la nostra comu- nitat. Aquest tr’ptic ser“ facilitat pels serveis del districte a les comis- sions dÕacollida perqu puguin exercir dÕorientadors davant dÕuna demanda o necessitat expressada. La funci» dels integrants de la comissi» –s informar de lÕexistncia dels serveis, per donar pas que els professionals de cada sector informin de cada dubte expressat. La Guia de recursos i serveis per a nouvinguts consta dels segŸents blocs tem“tics: Atenci» espec’fica a lÕimmigrant, Atenci» social, Salut, Edu- caci», Formaci», Ocupaci», Espais de participaci» i trobada, Associa- cions i entitats 3. Els integrants de la comissi» dÕacollida rebran una sessi» formati- va on sÕexplicar“ amb detall els serveis que figuren al tr’ptic a fi i efec- te de donar la informaci» de forma adequada. 4. La comissi» dÕimmigraci» far“ un seguiment de les actuacions de les comissions dÕacollida per tal de valorar les actuacions, a fi i efecte de millorar-les i contrastar diferents experincies. La comissi» est“ convenuda que la plena integraci» social de les fam’lies suposar“ un gran pas que facilitar“ la participaci» dels nou- vinguts en la vida activa de lÕescola i la conseqŸent repercussi» en tots els “mbits. Comissi— dÕImmigraci— del Consell Escolar Municipal de Sarriˆ Ð Sant Gervasi. FAMILIES RESUM DELS PRINCIPALS INDICADORS DADES GENERALS CEIP IES N. centres 158 59 N. centres amb resposta 136 51 Centres que tenen pla dÕacollida Centres Centres 136 86% 51 86% El pla dÕacollida forma part del Centres Centres projecte educatiu del centre 116 85% 41 80% Els plans dÕacollida Alumnat Fam’lies Alumnat Fam’lies es refereixen a... 94% 86% 94% 65% Hi ha algun membre de Centres Centres procedncia estrangera en el 27 20% 14 27% Consell Escolar del Centre SOBRE LA FAMêLIA CEIP IES Hi ha un primer contacte amb la fam’lia 99% 94% Qui realitza el contacte amb Direcci» Altres Direcci» Altres la fam’lia en la matr’cula –s... professionals professionals 100% 14% 90% 29% En lÕentrevista individual Sobre Sobre Sobre Sobre es d»na una informaci» el centre sistema educatiu el centre sistema educatiu sistematitzada 85% 53% 69% 47% En la reuni» general a lÕinici Sobre Sobre el Sobre Sobre el de curs es d»na informaci» el centre sistema educatiu el centre sistema educatiu 80% 53% 90% 73% Tenen material propi adreat Centres Centres a les fam’lies estrangeres 74 55% 15 29% Hi ha algun membre de Centres Centres procedncia estrangera en el 27 20% 14 27% Consell Escolar del Centre Fan jornada de portes obertes Centres Centres abans de la preinscripci» 122 90% 47 92% Es convida la fam’lia a visitar el Centres Centres centre si no ha assistit a la 115 85% 38 75% jornada de portes obertes Es convida la fam’lia a visitar el Centres Centres centre abans del primer dia 103 76% 21 41% de classe Itineraris escolars: Accions espec’fiques cap a les Centres fam’lies de les escoles bressol 74 54% Accions espec’fiques cap a les Centres Centres fam’lies de prim“ria 46 90% SOBRE LES AMPA CEIP IES Centres amb pla dÕacollida que tenen AMPA 125 92% 49 96% Contacte AMPA amb les fam’lies Centres Centres 78 62% 23 47% LÕAMPA –s a la reuni» Centres Centres general del centre 106 85% 43 88% Hi ha fam’lies estrangeres Centres Centres s˜cies de lÕAMPA 118 94% 45 92% SÕorganitzen activitats Centres Centres per a fam’lies 82 20 LÕAMPA organitza Centres Centres aquestes activitats 62 15 ALTRES ASPECTES CEIP IES Inters perqu hi hagi sessions Direcci» AMPA Direcci» AMPA explicatives des dels districtes 79% 67% 75% 63% BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 19 E l proc–s de participaci» ciutadana realitzat pel Projecte Educatiude Ciutat (PEC) durant lÕany 2003 va suposar un nou impuls basat enuna actualitzaci» del diagn˜stic, una innovaci» dels continguts i una nova estratgia centrada en el Pla dÕacci» 2004-2007. Un cop lÕany, un colálectiu ampli, que representa la comunitat educativa ciutadana compromesa a fer de Barcelona una ciutat educadora, es troba amb dos objectius: reprendre la seva tasca com a comissi» i treballar ple- gats un tema en profunditat, aquest any el de la la•citat, per anar omplint de contingut pedag˜gic aquest projecte educatiu que compartim. Les V Jornades es van celebrar els dies 27 i 28 dÕoctubre i es van iniciar amb reunions simult“nies de les comissions que formen les vuit dimensions del PEC: Coneixement de la ciutat, éxit escolar i acc–s al treball, Immigraci», Lleure i educaci» no formal, Mitjans de comunicaci» i societat de la informa- ci», Mobilitat, Sostenibilitat, i Valors i ciutadania activa. Despr–s de la pre- sentaci» dÕuna ponncia sobre un tema vinculat a cada dimensi», es van fer un debat i un informe de progr–s. Per tal dÕafavorir el seu coneixement i la interrelaci» entre ells, tamb– van ser presentats 22 projectes dels 56 que conformen actualment el Pla dÕacci» 2004-2007. INFORME DE PROGRÉS DEL PLA D’ACCIÓ 2004-2007 Presentaci— i objectius de les comissions El Projecte Educatiu de Barcelona sÕestructura en vuit dimensions que representen vuit mirades sobre la realitat educativa de la ciutat. Cadascuna dÕaquestes dimensions t– una comissi» formada per representants del m»n educatiu, en el seu sentit m–s ampli i dÕacord amb la filosofia que sus- tenta el PEC, relacionats amb lÕ“mbit corresponent. Aquestes comissions representen el manteniment del car“cter participatiu del PEC i tenen dues funcions b“siques: fer el seguiment del Pla dÕacci» i fer dÕobservatori de la realitat educativa des de la perspectiva corresponent a cada dimensi». Fa poc m–s dÕun any, es va aprovar el Pla dÕacci» que concretava el diagn˜stic i els reptes plantejats uns mesos abans. No obstant aix˜, la ciu- tat –s una realitat viva i canviant; per tant, sÕha de gestionar des dÕuna con- cepci» din“mica, des de lÕactualitzaci» constant de la manera amb qu la ciutadania i les institucions afronten els principals reptes que es plantegen. ƒs per aix˜ que el PEC es defineix com una eina din“mica i “gil, amb capacitat de donar resposta des de la perspectiva educativa a aquesta realitat canviant. Durant les jornades, van tenir lloc unes reunions de treball de les vuit comissions. Resumir prop de trenta hores de treball en poc espai –s una tasca dif’cil. Ho farem analitzant els elements de transversalitat; –s a dir, els elements comuns a les diferents comissions. La perspectiva transversal Des de la perspectiva transversal cal destacar tres punts: el treball en xarxa, lÕeducaci» en valors i el paper de lÕescola. En totes les comissions es coincideix en la necessitat Éi tamb– la volun- tatÉ de millorar el treball en xarxa per aprofitar les sinergies creades entorn de cadascun dels projectes que es desenvolupen. Aquest treball en com´ dÕalguns projectes, per definici» complementaris i coincidents, pot ser un element b“sic per millorar la seva efectivitat i repercussi». En concret, es proposa aprofitar els avantatges que ofereixen les noves tecnologies per potenciar i millorar instruments de treball en xarxa virtuals. Perqu aques- tes xarxes siguin realment efectives, es proposa que el PEC ha de trobar mecanismes per apropar m–s els seus projectes i reflexions a escoles i cen- tres educatius implicant els i les professionals de lÕeducaci». Aquesta pro- posta sÕent–n com un dels principals reptes de futur i una estratgia a seguir de cara al desenvolupament i millora constant del PEC. Tot i que tamb– –s una de les vuit dimensions, en totes elles apareix la import“ncia i complexitat de treballar lÕeducaci» en valors. Sovint, els projectes endegats des de diferents agents educatius (escoles, comuni- tats, associacions, institucions p´bliques i privades, etc.) topen amb una realitat antag˜nica als valors en qu es vol educar. Detectat aquest pro- blema, es proposa que el PEC treballi en estratgies de millora de la coherncia entre els valors que es volen transmetre i el que realment es fa. Es pot prendre exemple del treball que es fa amb les Agendes 21 esco- lars, que apliquen aquest principi de coherncia en els seus mtodes de treball amb lÕobjectiu dÕaconseguir un canvi dÕh“bits, actituds i pr“cti- ques educatives i ciutadanes. Finalment, des dÕaquesta mirada transversal, sÕinsisteix en la necessi- tat de seguir fent cam’ en el fet de treure pressi» a lÕescola com a agent educatiu central. Es fa pals que, de manera abusiva, quan es detecta una problem“tica social de seguida sÕent–n que –s un problema que sÕha de solucionar des de les aules. Cal, doncs, que la responsabilitat dÕa- quells problemes que crea la societat, i que de ben segur afectaran gene- racions futures, no es traslladi exclusivament a lÕescola, sin» que la mateixa societat assumeixi les responsabilitats educadores correspo- nents i doni solucions des dÕuna perspectiva m–s global. Oficina Tcnica del PEC www.bcn.es/educacio pec@mail.bcn.es Per a m–s informaci»: www.bcn.es/imeb/pec/jornades2004/jornades2004.htm e20 43PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Núm. desembre 2004 PUNT D’INFLEXIÓ TORNEN LES JORNADES DEL PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Les V Jornades del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) han marcat enguany un punt dÕinflexi— que els atorga un nou sentit. No van ser nomŽs unes jornades tem“tiques, dedicades a la la•citat, sin— que van significar una trobada de les institucions i persones que treballen en el Pla dÕacci— i tambŽ dÕaltres institucions, professionals i experts que participen en les comissions de treball de cadascun dels vuit “mbits tem“tics del PEC. BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 20 e 2143 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATNúm. desembre 2004 ÇEl PEC es una eina din“mica i “gil, per donar resposta des de la perspectiva educativa a aquesta realitat canviant.È DECLARACIî FINAL LAìCITAT, EDUCACIî I CIUTADANIA La comunitat educativa compromesa amb el Projecte Educatiu de Ciutat (PEC), reunida a les V Jornades Tcniques, celebrades el 27 i el 28 dÕoc- tubre de 2004, ha posat a debat el tema ÒLa•citat, educaci» i ciutada- niaÓ per tal de compartir reflexions i preguntes. DÕaquest treball en surt aquesta declaraci», que vol fer expl’cit all˜ que compartim i que suposa un referent com´ per a les institucions i entitats que treballen en el Pla dÕacci» del PEC. Entenem la la•citat com a principi fonamental de la democr“cia que garanteix la llibertat de conscincia de les persones, lÕautonomia de judi- ci i la seva igualtat en drets amb independncia de les seves creences. La societat laica que volem: 1. Fomenta la convivncia i el respecte entre creients de diferents con- fessions i no creients, i estableix el seu marc legal en relaci» amb els valors compartits per la ciutadania. 2. Reconeix el pluralisme i les diverses dimensions de la identitat per- sonal (el gnere, lÕedat, la religi», la cultura, lÕorigen, la classe social, lÕorientaci» sexual, les discapacitats, etc.) garantint la igualtat de lli- bertats i de drets de tota la ciutadania. A la societat laica els l’mits de la llibertat religiosa se situen en el marc dels drets de la persona i del respecte als valors democr“tics de la nostra societat. 3. Ent–n els ciutadans i les ciutadanes com a iguals en llibertat: passa, doncs, de la idea de ciutadania simple a la idea de ciutadania complexa i contempla elements de complexitat de les identitats colálecti- ves i individuals com s»n lÕheterogene•tat dels grups, les diferents dist“n- cies entre els discursos i les pr“ctiques socials, els diferents graus dÕor- tod˜xia de les creences i la compatibilitat de creences diferents. 4. Es compromet activament en lÕeducaci» tica dÕinfants i joves en tots els “mbits, promovent el civisme i lÕeducaci» en valors democr“tics com a base de la convivncia i la ciutadania. La la•citat de la ciutat edu- cadora ha de basar-se en el respecte i la llibertat, promovent i facilitant a la ciutadania la lliure expressi» de totes les dimensions de la seva identitat i rebutjant tota forma de coerci» individual o colálectiva que limiti la llibertat en el camp de les creences. 5. Dins dels l’mits assenyalats al punt 2, reconeix el dret de les fam’lies i de les confessions a transmetre les seves creences a infants i joves i respecta lÕescola finanada per fons p´blics com a espai com´ on sÕensenya i sÕaprn la cincia i la cultura i sÕeduca per la pluralitat i la convivncia. Les entitats compromeses amb el Projecte Educatiu de Barcelona manifesten la seva voluntat dÕeducar en la convivncia i la llibertat de creences i el comprom’s com´ en lÕeducaci» en valors compartits, en el conreu del pensament cr’tic, en el coneixement de les cultures i dels drets humans. Aix’ mateix, ens manifestem a favor de: 1. Garantir la igualtat dÕacc–s dÕinfants, independentment dels pensa- ments o les creences religioses de les fam’lies, a tots els centres finanats amb fons p´blics, amb independncia del seu ideari. 2. Vetllar per la igualtat dÕacc–s, obligacions i condicions laborals de tots els professors i professores dels centres educatius finanats amb fons p´blics. 3. Promoure el comprom’s actiu de les administracions educatives contra qualsevol forma de discriminaci» en funci» del gnere, lÕedat, la religi», lÕorigen, la classe social, lÕorientaci» sexual, les discapacitats, etc., dÕinfants i joves. Ampliar aquest comprom’s a totes les administra- cions per tal de facilitar els instruments que afavoreixin ponts de di“leg davant la diversitat cultural i religiosa. 4. Incentivar accions positives per promoure la igualat dÕoportunitats i lՏxit escolar com a forma de prevenci» dÕactituds integristes de qual- sevol signe. 5. Incloure el coneixement de les tradicions culturals i religioses dins de les “rees corresponents, sense generar-ne una dÕespec’fica. 6. Promoure tant a les escoles, entitats o institucions com a la vida ciutadana celebracions i rituals de pas (acollida de nous ciutadans, celebraci» del graduat escolar, nous votants...) de car“cter civil. 7. Garantir que la formaci» dÕinfants i joves en alguna tradici» religio- sa, si sÕescau, es faci fora de lÕhorari lectiu, de manera clarament diferen- ciada i sense coincidir amb cap matria. En cas que sÕutilitzin centres edu- catius finanats amb fons p´blics per a aquesta tasca, sÕha de respectar la normativa vigent i tractar totes les religions en igualtat de drets. Per tal de fer possible les demandes anteriors, ens manifestem a favor de repensar els acords i les formes de relaci» entre lÕEstat i les esgl–sies i les confessions, i, en concret, de lÕactual Concordat entre lÕEstat espanyol i lÕEstat del Vatic“. Barcelona, 28 dÕoctubre de 2004 Fotografies: Manolo S. Urbano BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 21 Si fem un rep“s de les moltes activitatsque es presenten en el programa dÕacti-vitats del Consell de Coordinaci» Pedag˜gica, veurem que la gran majoria poden ser tractades des de diferents vessants dels continguts curriculars (socials, lingŸ’stics, cient’fics...), per˜ que gaireb– cap podria ser treballada des de lÕ“rea de la tecnologia. Per aix˜ vam pensar en una activitat que pogu–s ajudar a entrar lÕalumnat en el m»n de la tec- nologia i el seu aprenentatge. ÒUnes pr“ctiques en un laboratori dÕin- form“ticaÓ –s lÕactivitat que la Universitat Politcnica de Catalunya i lÕInstitut dÕEducaci» de lÕAjuntament de Barcelona volen oferir com a recurs per al professorat de secund“ria per potenciar en el seu alumnat lÕinters vers la tecnologia i iniciar-lo en aquesta cincia. LÕactivitat est“ dirigida a lÕalumnat de 4t dÕESO i –s, sobretot, pr“ctica, tot i que hi ha una introducci» te˜rica a lÕanimaci» en tres dimensions (3D), als conceptes gr“fics i a la seva aplicaci» en lÕenginyeria. Despr–s es porta a terme una aplicaci» gr“fica de creaci» i animaci» dÕun espai tridimensional. LÕactivitat sÕha treballat a fons amb el profes- sorat responsable dÕaquestes matries a lÕEsco- la dÕEnginyeria Industrial, que, amb una sensi- bilitat especial, ha volgut acostar aquest m»n de lÕanimaci», dels llenguatges i els processos al curr’culum del curs al qual sÕadrea lÕactivitat, i ha valorat els objectius did“ctics, els procedi- ments, la metodologia i, fins i tot, les actituds i e22 43BARCELONA A L’ESCOLA Núm. desembre 2004 LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA OBRE LES En el marc del Consell de Coordinaci— Pedag˜gica de lÕAjuntament de Barcelona, la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC) presenta per a aquest curs 2004-2005 una nova iniciativa de divulgaci— tecnol˜gica. La UPC obre els laboratoris dÕinform“tica de lÕEscola dÕEnginyeria Industrial per als centres de secund“ria de la ciutat de Barcelona. ÇVam pensar en una activitat que ajud–s a entrar lÕalumnat en el m»n de la tecnologia i el seu aprenentatge.È LABORATORI BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 22 PORTES ALS CENTRES DE SECUNDÀRIA Hi ha un altre factor molt important en tot aquest plantejament del Pla de Promoci» i Orientaci» dels estudis de la UPC: el contacte amb el professorat de secund“ria. Moltes vega- des la UPC, pel seu caire tecnol˜gic, –s una uni- versitat desconeguda per moltes professores i professors que orienten i informen lÕalumnat; oferir-los recursos –s una feina important en el plantejament dÕaquest pla, aix’ com escoltar les necessitats i, si –s possible, intercanviar punts de vista. En la l’nia esmentada fins ara hi ha algunes accions que han estat especialment tractades des del Pla de Promoci» i Orientaci». Ens referim a: á Visites a la secund“ria. á Jornada per al professorat de secund“ria. á Programa Dona: accions espec’fiques per a noies. e 2343 BARCELONA A L’ESCOLANúm. desembre 2004 valors que se centren sobretot a motivar i aprendre a treballar en equip en un laboratori universitari. Nom–s cal donar un cop dÕull al programa de les activitats que es presenten des del Consell de Coordinaci» Pedag˜gica. La UPC vol estar compromesa amb els cen- tres de secund“ria perqu sabem que com m–s contactes es puguin establir, m–s ele- ments de coneixement i de comunicaci» aca- barem tenint per acostar el m»n de la tecnolo- gia no nom–s als futurs estudiants, sin» a la societat en general. LA PROMOCIÓ I ORIENTACIÓ Ja fa temps que des de la UPC es treballa per informar i, sempre que –s possible, orientar els nois i noies de secund“ria sobre les titula- cions tecnol˜giques que sÕhi imparteixen, aix’ com per promoure aquests estudis. El pla de promoci», tal i com avui est“ orga- nitzat, es va posar en marxa definitivament el curs 1998-1999 despr–s de ser aprovat en una Junta de Govern de la UPC. LÕobjectiu general del pla –s Òorientar lÕalumnat de secund“ria que pot accedir als estudis de la UPC per tal de millorar el rendiment a lÕadequaci» de la seva preparaci» als nivells previstos als primers cursos de les diferents titulacions, aix’ com donar a conixer millor els estudis que sÕim- parteixen a la UPCÓ. Cada cop –s m–s necessari que des de la Universitat es conegui quin –s el p´blic que dÕaqu’ a uns quants cursos omplir“ les aules universit“ries, quina –s la seva manera de tre- ballar i sobre la base de quina estructura educativa ho fa. Tamb– –s important que les persones joves que estan als centres de secund“ria coneguin qu –s la UPC, qu sÕhi estudia i de quina manera es treballa. ƒs impor- tant, doncs, que hi hagi canals de comunicaci» entre les dues etapes educatives; no han de ser unes desconegudes lÕuna per a lÕaltra. ǃs necessari que des de la Universitat coneguem el p´blic que en el futur omplir“ les aules universit“ries.È D’INFORMÀTICA á El premi als treballs de recerca de batxille- rat cient’fic i tecnol˜gic. No voldria, aix’ i tot, deixar de banda altres accions, com les que fan referncia a les colálaboracions amb dos districtes de la ciutat de Barcelona (Horta-Guinard» i les Corts), les Jornades de Portes Obertes o el Sal» de lÕEn- senyament. En fi, tota la resta dÕiniciatives que es treballen amb lÕinters de colálaborar amb la secund“ria i que es difonen amb aquesta intenci». Margarita Artal Serrat Cap de lÕOficina de Promoci» i Orientaci» dels Estudis de la UPC Servei de Comunicaci» Institucional Per a m–s informaci»: www.upc.edu/acces BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 23 nova Éper a ells i ellesÉ societat, i es fa en la llengua dÕorigen dels participants. Aquest programa pilot finanat pel Govern federal sÕadrea al colálectiu dÕimmigrants que v–nen per motius de reunificaci» familiar o per raons professionals o laborals. El coneixement de la llengua del pa’s dÕaco- llida –s una eina fonamental per a la integraci» en una societat. Per superar la barrera del des- coneixement, lÕAMKA du a terme un programa especial per a dones immigrants: ÒMam“, aprn alemanyÓ. Aquests cursos sÕofereixen a escoles i parvularis i les mares hi van molt motivades per poder participar de lÕentorn social dels fills i filles, parlar amb el professo- rat i colálaborar a la seva educaci». ƒs un pro- grama consolidat amb la cooperaci» de les escoles dÕidiomes de la ciutat i que aquest any ha ofert setanta cursos. Ha estat capdavanter a Frankfurt i sÕha ampliat posteriorment a altres ciutats alemanyes. Per atendre les necessitats dels joves i de les fam’lies i facilitar les oportunitats laborals, i en colálaboraci» amb les societats dÕimmi- grants, escoles, comunitats religioses i empre- ses, les fam’lies immigrants i els seus fills i filles reben informaci» de les oportunitats del sistema escolar alemany i de pr“ctiques labo- rals en el seu idioma, si –s necessari. LÕAMKA organitza trobades de pares i mares, i treballa amb informadors bilingŸes, membres de lÕassociaci» dÕimmigrants o pro- fessorat de la seva llengua nativa, que els per- met arribar a fam’lies que abans no podien participar o ser informades. GESTIÓ DE CONFLICTES I MEDIACIÓ Es desenvolupen estratgies per prevenir ten- sions i conflictes en els espais p´blics compar- tits i els barris de la ciutat. La qŸesti» fona- mental en tot aquest proc–s –s la comunicaci». Es va comenar sensibilitzant el funcionariat per respondre als problemes lingŸ’stics, socials i culturals que pateixen les persones nouvingudes. Si mai es produeix discriminaci» e24 43CIUTATS EDUCADORES Núm. desembre 2004 CAP A UNA CIUTAT ACOLLIDORA Tolerant, oberta a les altres cultures i amb lÕ“nim de facilitar la convivncia, la ciutat alemanya de Frankfurt aposta per la integraci— i per les pol’tiques de convivncia pac’fica entre els diferents grups de poblaci—. La ciutat, conscient de la necessitat dÕadaptar estructuralment lÕadministraci— local a lÕarribada dels nouvinguts, va crear el Departament dÕAssumptes Multiculturals (AMKA). Una iniciativa que podeu conixer en aquest article. L a ciutat de Frankfurt va tenir clar que havia dÕapostar per crear pol’tiques que afavo- rissin la integraci» de la poblaci» nouvin- guda i es va marcar els objectius segŸents: á tenir cura que, a escala local, tota la poblaci» nouvinguda pugui participar a la vida social al m–s aviat possible i amb les mateixes oportunitats, á garantir una convivncia pac’fica de tota la ciutadania en lÕ“mbit local, á garantir que tot el funcionariat i les insti- tucions rebin formaci» per aquest nou entorn i repte. La pol’tica dÕintegraci» sÕadrea a tots els grups de poblaci», per crear un marc amb igual- tat dÕoportunitats per a la participaci». Els grups a qui sÕadrea no depenen del seu origen tnic o nacionalitat, sin» del grau de suport que neces- sitin per poder participar amb igualtat dÕoportu- nitats en la vida social i cultural. Frankfurt –s una ciutat multicultural i el seu objectiu princi- pal –s evitar que la societat civil es fraccioni, aconseguir dÕagrupar-la sota un sostre com´. Des del 1989 la ciutat de Frankfurt ha disse- nyat una estratgia cap a la integraci». Al llarg EL DEPARTAMENT D’ASSUMPTES MULTICULTURALS A FRANKFURT de la seva implantaci» sÕhan viscut dificultats, per˜ –s una tasca en progr–s i ja consolidada com un assumpte prioritari. ƒs el resultat dÕuna pol’tica pragm“tica que t– en compte la seva realitat de metr˜polis amb un alt percentatge dÕimmigraci» i intenta definir el seu propi estil. De forma capdavantera a Alemanya, t– un representant electe responsable de les pol’ti- ques dÕintegraci» local, del Departament dÕIn- tegraci» i del Departament dÕAssumptes Multi- culturals (AMKA). LÕAMKA –s una de les eines per gestionar la diversitat i la integraci» a la ciutat, que entre les seves tasques t– la de coordinar-se amb els altres departaments de lÕAjuntament i organit- zacions de la societat civil per dur a terme pro- grames i crear iniciatives que assegurin una coexistncia constructiva dels diferents grups socials i tnics i promoure la seva integraci». Les activitats de lÕAMKA van des de la media- ci» i gesti» de conflictes fins a lÕaprenentatge de la llengua alemanya i cursos dÕorientaci» per als nouvinguts. Experts de les diferents “rees representen el colálectiu de nouvinguts en dotze llengŸes i estu- dien com els afecta lÕaplicaci» de les normatives de la ciutat. Els “mbits que gestionen s»n: integra- ci» dels infants al sistema escolar, religions, enve- lliment de la poblaci» immigrant, salut, temes de gnere, llengua, escola i antidiscriminaci». El suport per a lÕaprenentatge de la llengua i lÕedu- caci» s»n els principals objectius actuals. L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA Un decret del Consell Municipal (octubre de 2000) adopt“ el projecte pilot ÒLlengua i orien- taci»Ó per a les persones nouvingudes amb per- m’s de residncia de llarga durada, amb lÕobjec- tiu dÕafavorir la seva integraci» en aquesta primera etapa. Per conixer lÕambici» del pro- grama, direm que consta dÕun curs dÕalemany de 600 llions i un curs dÕorientaci» perqu es familiaritzin amb les idees b“siques legals i lÕestructura social del pa’s dÕacollida. Tamb– es d»na informaci» del funcionament de la BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 24 e 2543 CIUTATS EDUCADORESNúm. desembre 2004 per origen nacional o dÕafiliaci» religiosa o cap problema amb les autoritats municipals, lÕAM- KA pot actuar com a mediadora. El mes de setembre del 2003, el Consell Muni- cipal aprov“ unes directrius antidiscriminaci», promocionant Éper exempleÉ el di“leg entre la policia i els colálectius dÕimmigrants. Aix’ doncs, sÕhan realitzat des de fa set anys uns tallers en cooperaci» amb el departament de policia de Frankfurt, que promouen la com- prensi», lÕinters per les altres cultures i el canvi de comportaments o dÕactituds. Els ofi- cials de la policia municipal cooperen amb representants de les organitzacions dÕimmi- grants per a lÕenteniment mutu i la toler“ncia. Un tema freqŸent –s la solálicitud de llocs de culte per a les seves religions o manifestacions i celebracions religioses. Tamb– aqu’ lÕAMKA actua com a mediadora amb els ve•ns de lÕen- torn on la comunitat religiosa es vol instalálar. Cal recordar que a Frankfurt hi ha 130 comuni- tats religioses dÕimmigrants establertes. LES ASSOCIACIONS D’IMMIGRANTS LÕAMKA, conscient del canvi cultural i que la integraci» no significa assimilaci» dels grups minoritaris a la cultura dominant, orienta els grups tnics i associacions culturals. Un cop una associaci» en concret ha estat legalitzada, pot demanar finanament per a activitats culturals, educatives i de serveis de consulta, sempre que aquestes activitats res- pectin la integraci», lÕintercanvi cultural i ini- ciatives antidiscriminat˜ries. LÕany 2002, la ciutat de Frankfurt va crear un premi a la inte- graci» per a persones o associacions. Helga Nagel Cap del Departament de lÕAMKA Associaci— Internacional de Ciutats Educadores Per a m–s informaci»: www.stadt-frankfurt.de/amka/ www.edcities.org ÇLes activitats de lÕAMKA van des de la mediaci» i gesti» de conflictes fins a lÕaprenentatge de la llengua alemanya.È van adquirir 4.000 nouvinguts m–s. Tot i les lleis restrictives respecte de la immigraci», darrerament 16.000 persones immigrants arriben a Frankfurt de diferents pa•sos cada any, de les quals 4.500 provenen de pa•sos de la Comissi» Europea. El 29% dels matrimonis a Frankfurt s»n entre ciutadans i ciutadanes alemanys i no alemanys. Els seus fills s»n alemanys, ja que segons la nova llei de ciutadania, lÕadquirei- xen per naixement i, molt sovint, amb la doble nacionalitat. Per a m–s informaci»: www.frankfurt.de/sis/ FRANKFURT (ALEMANYA) Dels 650.000 habitants que t– la ciutat ale- manya de Frankfurt, aproximadament un 27% no tenen la nacionalitat alemanya i representen m–s de 182 nacions amb m–s de 200 grups lingŸ’stics i diversitat de tradi- cions culturals. La riquesa i varietat dÕaques- ta societat inclou tamb– 132 comunitats reli- gioses de diverses creences. Per˜ encara cal afegir-hi el nombre de ciu- tadans de Frankfurt amb arrels a la immigra- ci», –s a dir, els fills dels immigrants: alesho- res el percentatge entre la gent jove, per exemple, arriba al 50%. Del 1990 al 2002, 36.000 immigrants van adquirir la nacionalitat alemanya, i el 2002 la Lisard FerrŽ BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 25 e26 43UNA MICA DE TOT Núm. desembre 2004 pioner Cervantes, ja formen part del directori literari dels carrers de la ciutat. Plomes locals i forasteres deixen de ser estranyes i sÕuneixen per tal de forjar un districte postal de dest’ universal, sense cap altra frontera ni escut que la curiosi- tat de la ment. Com aquells llibres vells que es resisteixen a desaparixer, els carrers de Barcelona es reediten cada dia a fora de passejants i de lectors. La mem˜ria de la ciutat dels llibres –s llarga i desafia els ’ndexs. Ens parla de temps ombr’vols en els quals llengŸes i idees eren tan fugisseres com el jove Cervantes, i la seva veu es mant– ferma enmig del brogit de la moderna metr˜poli que serveix de trobada i de refugi per a centenars de milers de visi- tants dÕarreu del m»n, sedu•ts per aquell embruix de m“gia i bellesa que la gran encisera del poeta Maragall els promet. Per tot plegat, per la mem˜ria dÕaquell passat impregnat de llibres i, sobretot, dÕun futur que els necessita, Barcelona vol tornar a obrir avui les seves p“gines a lectors i escriptors dÕa- rreu del m»n, a les seves idees i als seus llenguatges, per tal de servir un cop m–s de punt de trobada i de gaudi per als amants de la paraula i per a les paraules dÕaquells que estimen la lite- ratura. Barcelona vol convidar els fugitius de tot el m»n a per- dreÕs pels seus carrers embruixats de llibres i de literatura per tal de viure 365 dies de faules i pensament. Els seus narradors, els seus editors, els seus lectors, els seus llibreters i els seus lli- bres desitgen obrir la seva casa als seus companys de tot el pla- neta per tal dÕescriure tots plegats una p“gina m–s en la hist˜ria de la ciutat dels llibres, per tal de fer que els seus carrers arribin a tot arreu i que tot el m»n arribi als seus carrers. Barcelona, en temps de soroll i p»lvora, vol que la f´ria del di“leg i de la pau faci esclatar fronteres i prejudicis i que la cita, liter“ria i dÕamistat, ens permeti a tots plegats refer les passes dÕescuders i hidalgos sense cap m–s llana que les idees i sense cap m–s escut que la literatura universal. La cita –s lÕany 2005, el lloc –s Barcelona. Extracte de lÕarticle de lÕescriptor Carlos Ruiz Zaf»n, dedicat a lÕAny del Llibre i la Lectura, Barcelona 2005. Per a m–s informaci»: www.anyllibre2005.bcn.es Hem llegit Barcelona 2005: Trobada a la ciutat dels llibres Dcades abans que sospit–s que estava destinat a esdevenir un dels m–s grans narradors de la hist˜ria, un jove el nom del qual era Miguel de Cervantes va arribar, amb maneres de fugi- tiu, a la ciutat de Barcelona. Els misteris de la seva parada i fonda a la ciutat s»n font de llegenda i dÕestudi entre savis, per˜ ens consta que els carrers de Barcelona es van obrir cam’ en lÕ“nima de Cervantes i que, molts anys m–s tard, acarat a les p“gines de la segona part del Quixot, el mestre hauria de recordar l’ ´nica ciutat a la qual fa referncia pel seu nom i con- duir fins a les seves portes un hidalgo i un escuder lÕesperit dels quals, llibresc i fabulador alhora, restaria vinculat per sempre m–s a les seves pedres i palaus. En aquells temps Barcelona ja es pronunciava com a escena i escenari de literatures. Les seves impremtes destilálaven romanos i poemaris, llibres male•ts i compendis de saber. No –s per que s’ que el 23 dÕabril, aniversari del dia que Cervantes i el seu nogensmenys enigm“tic colálega William Shakespeare es van estrenar com a immortals, els carrers de Barcelona tron- tollen quan centenars de milers de fugitius del m»n quotidi“ passen a la recerca de llibres i aventures, dÕidees i promeses de faules nascudes o arribades en aquesta illa de lletres i dÕim- premtes avarada a la riba de la Mediterr“nia. DÕaleshores en“ Barcelona ha estat bressol, asil i santuari de mercaders dÕidees i de faules vinguts dÕarreu. Hi ha quel- com als seus racons curulls de llibreries, de biblioteques p´bli- ques i secretes, dÕeditors bene•ts i de vegades fenicis que con- voca narradors i oients de la paraula per tal que facin seva la geografia dÕuna ciutat oberta a les idees i a les p“gines que les aixopluguen. Els seus arxius hostatgen universos infinits sos- tinguts entre paper i tinta. Les seves impremtes cada dia donen a la llum nous t’tols que surten a la recerca dÕaquell lector des- conegut i ansiat que encara no sap que el seu nom –s escrit als llavis dÕun llibre. Literatures i prodigis arribats de m–s enll“ de lÕoce“ arriben als carrers de Barcelona a la recerca dÕun boc’ dÕaquells cent anys de gl˜ria de Gabo i de tants altres mestres que, com el un a m ic a de t ot Va de Web La Conreria Cibersolidˆria www.peretarres.org/cibersolidaria La Fundaci» Pere Tarr–s ha creat una web educativa per a la solidaritat, que vol ser una eina de dinamitzaci» sobre desen- volupament i solidaritat, adreada a infants i joves, i amb recursos per als educadors i educadores. Els objectius s»n donar a conixer les diferents realitats dels pobles del m»n i les desigualtats dÕuna forma atractiva i dife- rent, afavorir el debat i el sentit cr’tic sobre els factors respon- sables de la pobresa i les desigualtats, promoure actituds i valors relacionats amb la solidaritat, la diversitat, la coopera- ci», la just’cia i la cultura de pau; i afavorir un comportament orientat a la millora de les condi- cions de vida de les persones del m»n, dÕuna forma justa. A la web tamb– sÕhi poden trobar dife- rents jocs que serveixen per fomentar la solidaritat. Lectura Xavier Mestres i Jordi Brotons (ilálustracions de Roser Capdevila) A la cuina amb Les Tres Bessones Grup 62, Barcelona, 2004 Divertir i ensenyar, els grans consells de tota la vida. Les Tres Bessones volen que nens i nenes aprenguin el vocabulari b“sic al voltant de la cuina, aix’ com el dels productes que serveixen per elaborar els “pats; tamb– volen que els pares i mares con- verteixin la feina, tan sovint dificultosa, dÕalimentar i educar les criatures en un moment l´dic de les seves vides. En aquest divertit llibre trobeu les receptes que m–s agraden a Les Tres Bessones, que s»n com un reflex dels vostres fills i filles. ÒEsperem que amb aquest llibre et diverteixis i aprenguis tantes coses com nosaltresÓ, expliquen les tres protagonistes al comenament del llibre. Aquest primer projecte de colálaboraci» de Les Tres Bessones amb Grup 62 es completa amb la gran enciclopdia Cr–ixer feli amb Les Tres Bessones, quatre volums a tot color de textos i dues carpetes de fitxes. BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 26 Nom i cognoms: Adrea particular: CP: Localitat: Prov’ncia: Telfon: Correu electr˜nic: Professi—: Lloc de treball (optatiu): Remeteu-la a: Revista Barcelona Educaci—: Pa. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es La base de dades del Mailing dÕeducaci— sÕinscriu en lÕAgncia de Protecci— de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses de lÕInstitut dÕEducaci—, i estan a la seva disposici— per a consulta, modificaci— o cancelálaci— (Llei orgˆnica 15/1999 de 13 de desembre de Protecci— de Dades de Carˆcter Personal). Autoritza tambŽ la cessi— o comunicaci— dÕaquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part dÕaltres institucions educatives p´bliques i privades que les solálicitin s’ no Data i signatura: e 2743 UNA MICA DE TOTNúm. desembre 2004 Les i els que hem escrit en aquest número Ëngels, directora de lÕEBM Les Quatre Torres Anna, Mati i èscar, mares i pare dÕalumnes de lÕEBM Les Quatre Torres Associaci— dÕAmics de la Massana Associaci— Internacional de Ciutats Educadores Claudi Alsina, catedr“tic de Matem“tiques de la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC) Dolors Cases, directora de lÕEBM El Caminet del Bes˜s Helga Nagel, cap del Departament de lÕAMKA de Frankfurt Josep Fontana, catedr“tic dÕHist˜ria i Institucions Econ˜miques de la Universitat Pompeu Fabra Margarita Artal Serrat, cap de lÕOficina de Promoci» i Orientaci» dels Estudis de la UPC Oficina Tcnica del PEC Pilar, Nuri, Adri, Roser i Ëngels, educadores de lÕEBM Les Quatre Torres Pol i J´lia, alumnes del CEIP Barrufet Rosa, Adelina i S˜nia, mestres del CEIP Barrufet Secretaria del Consell Escolar Municipal S˜nia i Maria JosŽ, mares dÕalumnes del CEIP Barrufet Teresa Franquesa i Hilda Weissmann, coautores del projecte ÒAdoptem la ciutatÓ de t ot u na m ic aConvocatòries Seminari dÕEducaci— en Comunicaci— Del 12 de gener al 16 de mar del 2005, se celebra el Seminari dÕEducaci» en Comunicaci» que vol aprofundir en un aspecte clau com –s lÕan“lisi cr’tica. Les sessions, organitzades per lÕInstitut de Cincies de lÕEducaci» de la Universitat Barcelona, es faran cada dimecres durant les dates assenyalades al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (rambla Catalunya 10, 1r). Per a m–s informaci»: www.ub.edu/ice XXI Cursos dÕHivern dÕExpressi—, Comunicaci— i Psicomotricitat De gener a abril del 2005 es fan els XXI Cursos dÕHivern de lÕEscola dÕExpressi» i Psicomotricitat Carme Aymerich. La matriculaci» es pot fer fins a lÕinici dels cursos, que ofereixen un ventall molt ampli de possibilitats: des de la percussi» afri- cana fins a la introducci» al focusing Ðgesti» corporal de les emocions. Els cursos es fan a les dependncies de lÕescola (carrer Cisell, 15, 2a planta). Per a m–s informaci»: www.bcn.es/imeb/expressio III jornades educaci— i esport Les terceres Jornades dÕEducaci» i Esport volen promoure un espai de relaci» i dÕintercanvi entre professionals dÕaquests “mbits. LÕobjectiu dÕaquestes sessions ser“ reflexionar sobre el paper que juga lÕeducaci» f’sica dins lÕescola, la seva ava- luaci» i lÕesport com a mitj“ de transmissi» de valors. Les jor- nades se celebren el 4 i 5 de mar del 2005 a lÕINEFC-Barcelo- na (avinguda de lÕEstadi s/n). Per a m–s informaci»: www.bcn.es/educacio V u ll re b re B ar ce lo n a E d u ca ci ó a c as a B u tl le ta d e s u b sc ri p ci ó g ra tu ït a L a t ir a c ò m ic a P e r A d ri à Fr u it ó s / E sc o la M as sa n a BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 27 MATRÍCULA OBERTA XXI Cursos d’Hivern d’Expressió, Comunicació i Psicomotricitat De gener a abril de 2005 Escola d’Expressió i Psicomotricitat Carme Aymerich Formació en expressió corporal, dramàtica - teatre, clown, plàstica, musical, percussió, veu, tècniques corporals i psicomotricitat Consultes i inscripcions Secretaria de l'Escola Cisell, 15, 2n (cantonada amb passeig de la Zona Franca) 08038 Barcelona Telèfons: 93 223 24 76 i 93 402 31 32 Fax: 93 223 26 38 www.bcn.es/imeb/expressio/ BE43 Opc2.1 10/12/04 18:16 Página 28