Nœm.44 gener-febrer 2005 1,50 BE44.1 14/2/05 13:24 Página 1 2 44Nœm. gener-febrer 2005 Nœm.43 gener-febrer 2005 1,50 BARCELONA EDUCACIî Tercera poca Consell editorial Marina Subirats Cinquena tinenta dÕalcalde i regidora dÕEducaci— Manel Blasco Gerent de lÕInstitut dÕEducaci— Teresa Eulˆlia Calzada Directora de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Daniel Resines Director de Formaci— Professional i Transici— al M—n del Treball Ignasi Garc’a de la Barrera Director adjunt de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Toni Martorell Director de Serveis Educatius Teresa Salvad— Directora de Recursos i Serveis Generals Casimir Maciˆ Director de Centres Educatius Municipals Carme Turr— Secretˆria del Consell Escolar Municipal Pilar Figueras Secretˆria de lÕAssociaci— Internacional de Ciutats Educadores Direcci— Eva Mart’nez-Pic— Consell de Redacci— L’dia Marsol Departament dÕOrganitzaci— i Sistemes dÕInformaci— Jordi Arnal Oficina del Projecte Educatiu de Ciutat Isabel Boix Direcci— de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Ignasi Garc’a de la Barrera Direcci— de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Daniel Resines Direcci— de Formaci— Professional i Transici— al M—n del Treball Emili PŽrez Direcci— de Centres Educatius Municipals Dolors Cabrera Direcci— de Centres Educatius Municipals Marta Carranza Direcci— de Serveis Educatius Dolors Casanovas Projecte dÕInnovaci— i Qualitat de la Prˆctica Educativa Amparo TomŽ Projecte dÕEducaci— en Valors Mariona Ribalta Programa de recuperaci— de la mem˜ria hist˜ria Alicia San Miguel Secretaria de lÕAssociaci— Internacional Ciutats Educadores Josep Rovira Consell Escolar Municipal Coordinaci—: Jaume Capsada Redacci—: Oriol Guiu Disseny grˆfic original: Villuendas+G—mez disseny Disseny grˆfic: Gramagraf, SCCL Secretaria i administraci—: Programa de Publicacions de lÕInstitut dÕEducaci— de lÕAjuntament de Barcelona. Plaa dÕEspanya, 5, 08014 Barcelona tel.: 934023534; fax: 934023601 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es IlÆlustracions: Adriana Fˆbregas (Escola Massana) Estelle Euvremer (Escola Eina) Fotografia portada: Patricia Esteve Impressi—: Gramagraf, SCCL ISSN: 1135-2655 Dip˜sit legal: B-21483-1995 ' Institut dÕEducaci— de lÕAjuntament de Barcelona e 4 NOTŒCIES Pacte de la comunicaci— per lÕeducaci— ÒMillorem lÕentorn del patiÓ a lÕescola Font dÕen Fargas Psicologia i educaci—, en temps de canvi Activitats per a lÕhivern del 2005 de Barcelona Sostenible Tecnologia i cincia a lÕescola El pla dÕescoles bressol 2004-2007 Aprendre a cuinar al mercat de la Boqueria Trobada sobre educaci— en comunicaci— Presentaci— Any del Llibre i la Lectura a les escoles 25 anys dels Consell de la Joventut de Barcelona 6 SOM XARXA Una escola plena dÕilÆlusions El CEIP Les Gl˜ries Catalanes supleix la provisionalitat amb lÕentusiasme www.bcn.es/educacio 16PERSONATGES Dolors Palau Mem˜ries de la fundadora i directora durant mŽs de 40 anys de lÕescola Parc del Guinard— 18RECURSOS Tria (la teva) via Orientacions a lÕalumnat per decidir el seu futur acadmic i professional 20CONSELLS ESCOLARS LÕalumnat participa Iniciatives a lÕEixample i Sant Andreu per a la participaci— als Consells Escolars 22 BCN A LÕESCOLA Un viatge pel cel i les estrelles El nou programa educatiu de lÕObservatori Fabra divulga les cincies de lÕespai 8 APUNTS Anem a la biblioteca del barri LÕintercanvi entre lÕescola bressol El Palomar i la biblioteca Can Fabra 10OPINEM Qdm a ls 7 a ksa mva? :-) Un debat al voltant dels usos i abusos del m˜bil 12A FONS Davant la teleporqueria Francesc Codina i Castillo 15ASSOCIACIONS Educaci— contra el cˆncer La Fundaci— Tcnica i Humanisme promou la prevenci— a les escoles 24PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT El pantˆ de Vallvidrera La recuperaci— dÕun valor hist˜ric i una eina dÕeducaci— ambiental 26 CIUTATS EDUCADORES Cr˜nica del congrŽs de Gnova El relat de la VIII Trobada Internacional de Ciutats Educadores 28 CIUTAT Porta22 LÕespai de noves ocupacions de Barcelona Activa 30 UNA MICA DE TOT Hem llegit... Lectura Convocat˜ries Tira c˜mica BE44.1 14/2/05 13:24 Página 2 e 344Nœm. gener-febrer 2005 ELS ANYS QUE COMENCEN LÕinici dÕany mŽs fred, glaador i elctric que recordem dels darrers temps d—na el tret de sor-tida a la celebraci— de dos grans i apassionants temes: la gastronomia i el llibre i la lectura.Ambd—s proposen un munt dÕactivitats que ens acostaran i ens ajudaran a gaudir del m—n dels sentits i ens mouran les emocions. Per˜, alhora, es tracta de dos dels eixos cabdals de la nos- tra vida. Recordeu el mens sana in corpore sano? Doncs aix˜. El menjar Žs lÕaliment del cos, de lÕedifici que suporta la nostra persona. Menjar Žs un hˆbit que sÕaprn i, en conseqŸncia, que sÕeduca. I sÕeduca des del seu aspecte mŽs bˆsic, que Žs lÕequilibri en la ingesta, el ritme i lÕadequaci— de les quantitats a les necessitats espec’fiques de cadascœ. Del menjar sÕeduca el gust, sÕaprn a diferenciar, a destriar els matisos i a gaudir del plaer, sense arri- bar a lÕextrem que la gola ens faci profans. Per˜ tambŽ sÕeduca en el seu aspecte cultural, que no hem dÕoblidar mai per no oblidar qui som. La lectura Žs lÕaliment de lՈnima. Ja sabem que sÕaprn i sÕensenya, principalment a lÕescola. I aquesta habilitat, que sÕinicia en la seva modalitat mŽs mecˆnica, ens va conduint, si tot va bŽ, cap a la comprensi— i la capacitat de comunicar. Aquest aspecte, fonamental, Žs el que ens posa en relaci— amb el m—n, el que ens permet conixer i donar a conixer, aprendre mŽs i poder ensenyar. No en va, Žs una competncia molt bˆsica que marca diferncies abismals entre les persones que la dominen i les que no, situant-les, diria, en universos diferents. Per˜ tambŽ la lectura tŽ lÕaspecte cultural; no Žs nomŽs un instrument de primer ordre sin— que constitueix la clau de totes les portes que ens comuniquen amb altres m—ns, altres temps, altres ments; i amb el nostre propi m—n, del qual ens sentim part, i que incorporem com un element de la nostra identitat, per no oblidar qui som. Podr’em dir, doncs, que som all˜ que mengem i all˜ que llegim? Segur que, de manera fonamen- tal, s’. I, evidentment, moltes coses mŽs. LÕany que comena ens ha de servir, a casa i a lÕescola, per aprofundir una mica mŽs en la nostra cultura. Omplim les aules i les tardes de dissabte de poesia i coques dolces cobertes de sucre; de relats dÕintriga i bones viandes regades amb vi de la terra; de novelÆles amb fumejants escudelles de pags; de contes a la llum de la lluna plena sobre un fons negre de xocolata fosa. Llegim i men- gem rovellons a la brasa ben ilÆlustrats; vivim jornades de cacera amb ressons pics i una salsa ben aromˆtica; correm per la platja dels sabers antics envoltats de peixos i petxines suaument forne- jats; gaudim de dolos i cava amb rodolins i endevinalles; refresquem-nos amb amanides de casa amb molta llegenda; aprenem dels fruits de la matana hist˜ries sobre la mort i la vida, la nostra pr˜pia hist˜ria. Per a mi, la literatura i la gastronomia s—n les dues maneres mŽs intenses de conixer el pa’s, complementˆries del fet de trepitjar-lo i explorar-lo personalment de punta a punta, perqu ens acosten a dues dimensions vitals com s—n la hist˜ria i els costums, que ens fan ser qui som. I Žs a travŽs dÕaquestes dues dimensions, tan agradables dÕaprofundir, que tenim tambŽ lÕopor- tunitat de conixer m—n, viatjant pels sentits, sense l’mits, fins lÕhoritz— dels horitzons. Desaparei- xen les fronteres, no hi ha trˆmits ni obstacles. Tanmateix, els i les qui tenim la sort dÕemprendre aquesta travessa ’ntima amb la mirada lœdica estem tambŽ obligats a llegir la realitat fent una anˆ- lisi freda, cr’tica, i a utilitzar tot all˜ que aprenem per conixer lÕaltre, els altres m—ns, els altres somnis, els somnis dels altres; i, desprŽs, i per tot aix˜, tenim el deure dÕentendreÕls. Diria, doncs, que el saber ens fa lliures, per˜ havent perdut la innocncia, tambŽ ens fa responsables. La nostra cultura Žs un tresor preci—s, ens fa ser com som, Žs com som, ens ajuda a ser nosaltres. MŽs enllˆ, com un tot que ens embolcalla, les cultures del m—n s—n un patrimoni comœ que no podem oblidar, per recordar que no som œnics, que no som millors i, sobretot, que Žs la suma de petits i diferents tresors la que fa la major riquesa. Bona lectura, i bon profit! Eva Mart’nez-Pic— Leer, leer, leer, vivir la vida que otros so–aron. Leer, leer, leer, el alma olvida las cosas que pasaron. Se quedan las que quedan, las ficciones, las flores de la pluma, las olas, las humanas creaciones, el poso de la espuma. Leer, leer, leer, ÀserŽ lectura ma–ana tambiŽn yo? ÀSerŽ mi creador, mi criatura, serŽ lo que pas—? Miguel de Unamuno E d it o ri al BE44.1 14/2/05 13:24 Página 3 e4 44NOTICŒES Nœm. gener-febrer 2005 not’cies ÒMILLOREM LÕENTORN DEL PATIÓ A LÕESCOLA FONT DÕEN FARGAS El passat 25 de gener es va presentar el projecte educatiu ÒMillorem lÕentorn del patiÓ a lÕescola Font dÕen Fargas, que va ser seleccionat a la IX convocat˜ria dÕajuts a les escoles, dins del programa ÒRecuperem els jardins escolarsÓ de Barcelona Identitats 2004. LÕescola Font dÕen Far- gas ha elaborat aquest projecte amb lÕobjectiu dÕimplicar tots els usua- ris del pati en la seva conservaci— i millora, fomentant els valors de la confiana i el civisme. ACTIVITATS PER A LÕHIVERN DEL 2005 DE BARCELONA SOSTENIBLE Ja podeu consultar les activitats que ha programat el centre de recursos Barcelona Sostenible fins al mes de mar de 2005. Barcelona Sostenible Žs un equipament obert a tothom —entitats, empreses, estudiants i tota la ciutadania— on es pot obtenir la informaci— i lÕassessorament necessaris per conixer la gran diversitat dÕopcions i solucions que tenim a lÕabast per Òviure bŽ sense fer malbŽÓ. A mŽs, es poden conixer els recursos i les bones prˆctiques a aplicar davant els reptes de la sostenibilitat. à Per a mŽs informaci—: www.bcn.es/agenda21/crbs TECNOLOGIA I CIØNCIA A LÕESCOLA LÕInstitut dÕEducaci— de lÕAjuntament de Barcelona i la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC), en lՈmbit del Consell de Coordinaci— Pedag˜gica, organitzen un seguit de xerrades per al professorat. Les xerrades pretenen la divulgaci— dels mŽs recents ˆmbits de recerca cient’fica i tecnol˜gica, per tal que sÕincorporin en els continguts docents. La primera xerrada serˆ el 2 de mar al Museu Mar’tim de Bar- celona, a cˆrrec de Manuel Moreno i Jordi JosŽ, del Departament de F’si- ca i Enginyeria Nuclear de la UPC. à Per a mŽs informaci—: www.bcn.es/educacio PACTE DE LA COMUNICACIî PER LÕEDUCACIî Des del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) es convida totes les entitats, empreses i institucions del sector mediˆtic radicades a Barcelona a adherir-se al Pacte de la Comunicaci— per lÕEducaci—, adquirint aix’ un comprom’s responsable amb la ciutadania i colÆlaborant a fer de Barce- lona una ciutat educadora. El Pacte vol servir de guia als i a les profes- sionals de la comunicaci— a lÕhora dÕemetre els seus missatges. à Per a mŽs informaci—: www.bcn.es/educacio PSICOLOGIA I EDUCACIî, EN TEMPS DE CANVI El dies 2, 3 i 4 de febrer es va fer a la Universitat Ramon Llull de Barcelo- na el congrŽs ÒPsicologia i Educaci—, en temps de canviÓ. El motiu prin- cipal de la trobada va ser la constataci— que els canvis que sÕestan pro- duint en diferents ˆmbits a tots els nivells estan afectant la psicologia i lÕeducaci—. Es van debatre els nous reptes te˜rics i metodol˜gics de les dues disciplines, aix’ com lÕaparici— de nous espais dÕintervenci— professional. à Per a mŽs informaci—: http://congressos.blan querna.edu/psicologiayeducacion BE44.1 14/2/05 13:24 Página 4 e 544 NOTŒCIESNœm. gener-febrer 2005 EL PLA DÕESCOLES BRESSOL 2004-2007 LÕalcalde de Barcelona, Joan Clos, i la regidora dÕEducaci—, Marina Subi- rats, van presentar el nou Pla dÕescoles bressol 2004-2007, que preveu incrementar lÕoferta en 1.200 noves places. El Pla preveu que en el curs 2007-2008 la ciutat de Barcelona disposi de 4.415 places dÕinfants de 4 mesos a 3 anys, distribu•des en 66 centres. à Per a mŽs informaci—: www.bcn.es/educacio/escolesbressol PRESENTACIî ANY DEL LLIBRE I LA LECTURA A LES ESCOLES El 24 de febrer se celebra lÕacte de presentaci— de les activitats de lÕAny del Llibre i la Lectura dirigides a les escoles de la ciutat. LÕacte, que es farˆ a la sala dÕactes del CosmoCaixa, sÕiniciarˆ amb la conferncia del fil˜sof i pensador JosŽ Antonio Marina sobre ÒSe puede recuperar la magia de la lecturaÕÓ. Durant lÕacte, tambŽ es farˆ la presentaci— del monogrˆfic de la revista Barcelona Educaci— dedicat a lÕAny del Llibre i la Lectura. à Per a mŽs informaci—: www.anyllibre2005.bcn.es 25 ANYS DEL CONSELL DE LA JOVENTUT DE BARCELONA El Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) celebra en aquest any 2005 el seu 25 aniversari. En el primer acte de celebraci—, que es va fer a lÕA- juntament de Barcelona, la ciutat va voler reconixer i agrair institucio- nalment la important tasca social i educativa que han desenvolupat durant tots aquests anys el CJB, les entitats juvenils i tota la gent jove que hi ha estat i hi estˆ involucrada. à Per a mŽs informaci—: www.cjb.org TROBADA SOBRE EDUCACIî EN COMUNICACIî AulaMdia va organitzar els dies 26 i 27 de gener de 2005 una nova edi- ci— de la Trobada sobre Educaci— en Comunicaci—. Van ser dues jorna- des de debat i dÕintercanvi dÕidees, entre periodistes, professorat i pares i mares, sobre la necessitat dÕuna educaci— cr’tica davant la tele- visi— en un moment en qu es parla molt de la teleporqueria i de lÕauto- regulaci— de les televisions. à Per a mŽs informaci—: www.aulamedia.org/2005 APRENDRE A CUINAR AL MERCAT DE LA BOQUERIA Fins el proper mes de juny, cada dissabte, el mercat de la Boqueria acull una aula gastron˜mica dirigida als nens i nenes dÕentre 4 i 12 anys. LÕobjectiu dÕaquesta iniciativa Žs ensenyar els mŽs petits a alimentar-se bŽ i de manera saludable alhora que aprenen a cuinar diversos plats. DÕaquesta manera es vol ajudar els nens i les nenes per tal que, en un futur, sˆpiguen alimentar-se amb el millor criteri i tinguin sensibilitat vers el aliments. à Per a mŽs informaci—: www.cuinapernens.com BE44.1 14/2/05 13:24 Página 5 S’, Žs cert. Comencem de manera provi-sional, amb tota la cˆrrega que com-porta aquesta paraula. A mŽs, engegar un projecte nou, sigui del tipus que sigui, resulta ben feixuc. Suposem que tots i totes els que esteu llegint aquest article, tot i que no us hˆgiu trobat en la situaci—, us ho podreu imaginar: cal lligar temes tan dispars i compli- cats com lÕalarma de lÕescola, lÕintrfon del centre, lÕarribada de la llum i de lÕaigua, colÆlocar la tanca externa, la neteja dels acces- sos, lÕarribada i colÆlocaci— del material... Tot aix˜ barrejat amb tasques tan importants com la dÕiniciar una l’nia pedag˜gica dÕescola, un projecte educatiu de centre, un pla per treba- llar amb les fam’lies, amb el barri... No resulta gens fˆcil, tot plegat! El tret de sortida en la nostra cursa educati- va, lÕ1 de setembre de 2003, va ser intens, tot i que apassionant. Una estranya barreja de ner- vis, ilÆlusions, neguits, somnis i pors es van apoderar de les sis persones que ten’em a les nostres mans aquest repte. Com ja podeu pen- sar, aquest primer dia molts elements dÕinfra- estructura encara no estaven lligats del tot. Segurament haguŽs estat molt millor haver comptat amb una escola acabada a finals dÕa- gost amb tots els detalls inclosos per poder ocupar-nos, a partir del primer de setembre, de la tasca pr˜piament de mestres: seure per e6 44SOM XARXA Nœm. gener-febrer 2005 UNA ESCOLA PLENA DÕILÆLUSIONS EL CEIP LES GLæRIES CATALANES SUPLEIX LA PROVISIONALITAT AMB LÕENTUSIASME Un equip format per deu mestres hem comenat el nostre segon curs en uns m˜duls provisionals que es troben ubicats en un dels camps de futbol que hi havia sota el pont de Marina. S—n dues aules de P3, tres aules de P4 i una aula de P5. El nom del centre Žs, provisionalment, Les Gl˜ries Catalanes, i malgrat la nostra situaci—, estem plens dÕilÆlusi— per fer del nostre centre una escola amb futur. Ò[É] el repte de lÕeducaci— per al segle XXI se centra en quatre pilars: aprendre a fer, aprendre a pensar, aprendre a ser i aprendre a viure junts, que han de conviure, justament, amb un bon œs de la diversitat, de la cooperaci— i de lÕautoorganitzaci—.Ó Jacques Delors parlar dÕun projecte pedag˜gic i curricular coherent, atractiu i interessant, tant per a lÕa- lumnat com per a les fam’lies i per al professo- rat. Aix’ doncs, aquesta tasca es va haver dÕini- ciar conjuntament amb un grau important de dedicaci— a tasques dÕinfraestructura tcnica que van afectar molts dels esforos que podr’em destinar a all˜ que Žs pr˜piament pedag˜gic. A tall dÕexemple, no us podeu imaginar com va ser de complicat trobar una adrea per als nos- tres m˜duls: vam passar de ser Al’ Bei, 130; a ser Meridiana, 35. MŽs tard, Ribes, 10-14. Finalment, ens en vam sortir: Lepant, 121-123. I com aques- tes, us en podr’em explicar unes quantes. LA LŒNIA PEDAGæGICA Una de les prioritats que vam posar sobre la taula, deixant de banda tot el que acabem de comentar, va ser la de tenir una l’nia pedag˜- gica i metodol˜gica interessant, moderna i lli- gada a la realitat en la qual ens movem. Ten’- em clar que vol’em oferir un producte de qualitat per a les fam’lies que van creure en nosaltres. I Žs que en tota aquesta cursa contrarellotge dels primers temps vam comptar amb un suport important’ssim que encara, a hores dÕara, comentem tot lÕequip de mestres: el suport gairebŽ incondicional per part de les fam’lies que van integrar la comunitat educati- va dels nostres inicis. Penseu que totes elles van prendre una de les decisions mŽs dif’cils que toca fer a una fam’lia quan ha dÕescolaritzar ˙Una de les prioritats va ser la de tenir una l’nia pedag˜gica i metodol˜gica interessant, moderna i lligada a la realitat.¨ BE44.1 14/2/05 13:24 Página 6 els seus fills i filles i no tŽ elements per poder triar, a excepci— dÕuna reuni— amb lÕequip directiu (aleshores format per dues persones) i una pˆgina web senzilla que intentava trans- metre ilÆlusi— i confiana. No eren massa ele- ments per prendre decisions. No obstant aix˜, hi van creure. I, cosa que encara Žs mŽs impor- tant, van deixar treballar sense pressions i ens van oferir donar-nos un cop de mˆ sempre que ho necessitŽssim. Amb tot aquest conjunt de variables, lÕequip docent ens vam posar a treballar de valent i, amb les aportacions del bagatge que totes i tots portˆvem a dins, vam preparar el pla estratgic de centre, que va quedar aprovat dins del concurs que, fins lÕany passat, oferia el Departament dÕEducaci—. El t’tol Žs: ÒPensar per un mateix, millorar i ser feliÓ. Els plans estratgics s—n plans dÕactuaci— concrets, con- vocats i autoritzats pel Departament dÕEnse- nyament, amb lÕobjectiu de millorar la qualitat pedag˜gica i funcional dÕuna escola. Qu significa aix˜? Significa poder establir les bases per a la nostra escola, un centre que estˆ creixent i que sÕestˆ formant a poc a poc. ƒs important haver-ho aconseguit perqu ens afavoreix en aspectes relacionats amb recur- sos humans i materials. Per˜ Žs important, sobretot, perqu marca el que serˆ el nostre cavall de batalla per al centre: aconseguir que els nostres alumnes esdevinguin adults i adul- tes capaos dÕenfrontar-se a la realitat de demˆ amb criteris propis, amb sentit de la res- ponsabilitat i entenent que, com a Žssers socials, han de saber relacionar-se amb els altres amb respecte, responsabilitat i educa- ci—. Uns Žssers capaos de Òpensar per ells mateixos, per millorar i arribar a ser feliosÓ. Sobre quines bases se sustenta? De manera succinta, pretŽn: 1. Potenciar el desenvolupament de les capa- citats mentals bˆsiques dels nens a partir de: Æ Estratgies de desenvolupament espec’fic de les capacitats mentals bˆsiques (raona- ment, l˜gica, atenci—, mem˜riaÉ). Æ Les TIC com a eines dÕensenyament-apre- nentatge. 2. Impulsar el desenvolupament de les habi- litats de pensament a partir de: Æ El projecte de filosofia 3-12 (IREF). Æ LÕorganitzaci— dels aprenentatges per racons i per projectes. 3. Iniciar, desenvolupar i consolidar una l’nia pedag˜gica bˆsica de treball en un centre de nova creaci—. 4. Incloure lÕentorn familiar i social en el desenvolupament dÕaquest treball. El cert Žs, per˜, que ja som aqu’, amb mol- tes ganes de fer escola al barri, dÕarrelar-nos al nostre entorn. I estem molt contents i con- tentes perqu comptem amb el suport inesti- mable de les fam’lies, que han confiat en aquest projecte educatiu. Som una escola petita, s’. Per˜ podem dir sense ruboritzar-nos que tenim tanta ilÆlusi— que vivim el nostre dia a dia com si tinguŽssim lÕescola mŽs maca i equipada de tota la ciutat. Tant de bo la gent que sÕocupa de construir lÕe- difici definitiu treballi, com a m’nim, amb les mateixes ganes que hi posem nosaltres. I aix’, dÕaqu’ a un temps... Per˜ bŽ, aix˜ ja Žs una altra hist˜ria. Equip de mestres CEIP Les Gl˜ries Catalanes a8052657@centres.xtec.es Per a mŽs informaci—: http://www.xtec.es/centres/a8052657 e 744 SOM XARXANœm. gener-febrer 2005 ˙Tenim tanta ilÆlusi— que vivim el nostre dia a dia com si tinguŽssim lÕescola mŽs maca i equipada de tota la ciutat.¨ BE44.1 14/2/05 13:24 Página 7 entorn social fam’lies biblioteca C oincidint amb la inauguraci— de la Biblioteca Can Fabra al barri iarran de la participaci— en un curs de la narradora de contes RoserRos, organitzat des del Centre de Recursos Pedag˜gics de Sant Andreu, ens vam plantejar a lÕescola bressol de fer una visita a la biblio- teca del barri amb els nens i nenes. Pels voltants de Sant Jordi de lÕany passat, vam prendre contacte amb el CRP i amb la biblioteca per parlar de fer una primera visita, de forma experimental, per saber la resposta i capacitat dÕatenci— dels infants, ja que tot era nou: lÕespai, lÕambient de silenci, lÕordre, els materials que ens hi trobar’em... DesprŽs del contacte telef˜nic, vam fer una petita reuni— amb la persona responsable de lÕespa infantil per tal de tr ballar lÕorganitzaci— i establir la durada dÕaquesta visita. TambŽ vam adonar-nos que el lloc on estaven colÆlocats els contes a la biblioteca no era igual que el de lÕescola (a la biblioteca els contes estaven a les prestatgeries i desprŽs es guardaven en un carret—). Vam proposar dur, des de lÕescola, dos cistells grans per posar-hi els contes, ja que aix˜ facilitaria que els nens i nenes trobessin certes similituds entre la disposici— dels contes en un espai i en lÕaltre. Amb anticipaci—, a lÕescola vam treballar de forma lœdica la visita a la biblioteca. DÕaquella visita ens en va quedar un bon sabor i moltes ganes de seguir treballant de cara al nou curs. Quan des del CRP es va engegar ÒAnem una estona amb els tovetsÓ Ñuna activitat dirigida als mŽs petits i als seus pares i maresÑ, no ens ho vam pensar dues vegades. Finalment, tambŽ els mŽs petits i les fam’lies tenien un espai nou per gaudir: la biblioteca. QUØ VOLŒEM ACONSEGUIR? Æ Interrelaci— entre lÕescola, les fam’lies i les entitats del barri: Adquirir peri˜dicament contes nous i variats i, alhora, descobrir a la biblioteca un ventall mŽs ampli de llibres nous. A mŽs a mŽs, a travŽs del servei de prŽstec, augmentar temporalment el nombre i la diversitat de llibres. Aix’ mateix, aconseguir un comprom’s dÕintercanvi entre lÕescola, les fam’lies i la biblioteca. e8 44APUNTS Nœm. gener-febrer 2005 La biblioteca tambŽ Žs per als mŽs petits. Aix’ ho van pensar a lÕescola bressol municipal El Palomar, de manera que van decidir iniciar una srie de visites a la Biblioteca Can Fabra del districte de Sant Andreu. DÕaquesta experincia i de les valoracions que nÕhan fet ens parla aquest article, els protagonistes del qual s—n els llibres i els contes, aix’ com els nens i nenes, les fam’lies i les entitats del districte. LÕINTERCANVI ENTRE LÕESCOLA BRESSOL EL PALOMAR I LA BIBLIOTECA CAN FABRA Æ Treball de valors Respecte, sensibilitzaci—, silenci, atenci—, utilitzaci— dels contes... Aconse- guir que els nens i les nenes utilitzin cada vegada mŽs de manera espontˆ- nia el Òrac— del conteÓ i aprenguin a respectar els contes i els materials i a tenir-ne cura, aix’ com que adquireixin lÕhˆbit dÕendrear-los al seu lloc. Aconseguir, aix’ mateix, que gaudeixin mirant contes o escoltant-los i que la seva capacitat dÕatenci— augmenti mentre miren o escolten un conte, alhora que aprenen lÕhˆbit de guardar silenci. Fer que gaudeixin de lÕexperincia de mirar un mateix conte dos o mŽs nenes o nens, man- tenint un ambient agradable. Æ Coresponsabilitzaci— de les fam’lies Facilitar lÕapropament dels nens i nenes i les seves fam’lies a la bibliote- ca, mitjanant la coresponsabilitzaci—, per part de les fam’lies, del retorn dels llibres prestats i introduint-los, alhora, en les activitats que la biblio- teca organitza dirigides als mŽs petits. Convertir la biblioteca en un lloc mŽs de trobada entre els pares i les mares i els seus fills i filles. LES EXPERIØNCIES SÕhan dut a terme dues experincies paralÆleles. Primerament, va sorgir la possibilitat dÕassistir a tres sessions de la narradora Roser Ros, que explicava tres contes amb el suport dÕun ninot de drap (anomenat tovet) per a cada una de les hist˜ries. Els infants van visitar la biblioteca un cop cada trimestre. Hi anˆvem caminant des de lÕescola i ens acompanyaven algunes mares i pares. En arribar, ens espe- rava la Roser Ros, que ens explicava un conte. Aquesta activitat era compartida amb alumnat dÕaltres escoles i de diferents edats. En acabar el conte, els infants podien mirar contes pre- parats per a lÕocasi—, durant una estona, disposats en cistells i als espais habituals de lÕescola. En segon lloc, davant lÕinters que ten’em per aconseguir una Òbossa de contesÓ diferents dels que tenim habitualment a lÕescola, vam aprofi- tar la iniciativa sorgida des del CRP de Sant Andreu que proposava la Bibliomaleta (confeccionada per educaci— infantil i primˆria). Arran dÕa- questa demanda seÕns va oferir la Bibliomaleta dels mŽs petits Al CRP ens van proposar Ñcom a escola iniciadora dÕaquesta propos- taÑ organitzar, al nostre centre, la presentaci— dÕaquest nou recurs pedag˜gic (la Bibliomaleta dels petits), a cˆrrec de lÕAnna Gasol. Aquest recurs consistia en una maleta de contes que es traslladava de forma ˙Els nens i les nenes aprenen a respectar els contes i els materials i a tenir-ne cura, aix’ com lÕhˆbit dÕendrear-los.¨ ANEM A LA BIBLIOTECA DEL BARRI BE44.1 14/2/05 13:24 Página 8 contes llibres e 944 APUNTSNœm. gener-febrer 2005 itinerant per les escoles participants i que podia ser utilitzada com a prŽstec durant una o dues setmanes. Com a escola vol’em anar mŽs enllˆ i vam proposar a la biblioteca fer Òla maleta viatgeraÓ, una maleta que arribava buida a la biblioteca i que, mit- janant un prŽstec especial de contes, tornava a la nostra escola plena dÕuna trentena de contes, amb la possibilitat, tambŽ especial, de poder tenir-los fins i tot durant un mes. Un cop treballats i gaudits amb els nens i nenes de tota lÕescola, els repart’em entre les fam’lies, que seÕls enduien a casa durant el cap de setmana i adquirien la responsabilitat i el comprom’s de tornar-los a la biblioteca durant la setmana segŸent (vegeu el requadre). ELS RESULTATS Dins les classes, el rac— del conte ha pres protagonisme i rellevˆncia: els nens i nenes sÕhi aturen sovint i comparteixen llibres, els miren, els trac- ten amb cura i els desen bŽ. La motivaci— del professorat ha augmentat, encara mŽs, pel que fa a la dramatitzaci— a lÕhora dÕexplicar contes: han readequat i decorat el rac— per tal de fer-lo mŽs atractiu i rellevant dins de lÕaula, i aix’ han despertat lÕinters dels infants. A lÕescola sÕha decidit destinar una part important del pressupost de material a comprar llibres, donant als contes i al seu treball una especial importˆncia dins la programaci— pedag˜gica de les classes. Al mateix temps, aix˜ ha motivat innovacions pedag˜giques molt enriquidores, que queden reflectides a les nostres mem˜ries de treball. Les fam’lies han descobert, en molts casos, un espai i una entitat de lÕentorn social del barri. Un espai on gaudir amb els seus fills i filles i on compartir experincies amb altres fam’lies. Com a equip de professionals i com a escola, hem aprs que els vincles de participaci— i coresponsabilitzaci— s—n diversos i que no estan mai establerts; tan sols s—n all˜ que es vol generar de nou. Les experincies ens enriqueixen, tant pel fet de ser desconegudes com per les complici- tats que generen. EBM El Palomar (Anna Domnech, Anna Fern‡ndez, Gemma Elies, Gemma Moya, Imma Calaf, Josep M. Mart’, Lourdes Pujalte, Maite de Dios, Maite Padilla, Maria Arribas, Nœria Trullˆ i Susanna Salinas) Per a mŽs informaci—: Escola bressol municipal El Palomar C/ Malats, 45, Tel.: 933115756 a8047017@centres.xtec.es www.bcn.es/escolesbressol www.xtec.es/crp-horta-guinardo/ www.canfabra.org LA MALETA VIATGERA Qu fem? Cada dos mesos, aproximadament, omplim de contes de la biblioteca de Can Fabra una maleta, que sÕestˆ un mes a lÕescola passant diˆria- ment per les cinc classes. Com ho fem? Una educadora del centre Žs la responsable dÕanar a la biblioteca i aga- far en prŽstec una vintena de contes variats i adients als temes que sÕestan treballant a lÕescola. La maleta de contes va rotant diˆriament per cada classe, buscant sorprendre i motivar lÕalumnat. Els nens i nenes miren els contes i els nÕexpliquem alguns dels mŽs atractius. Pas- sat el temps de prŽstec, es reparteixen entre les fam’lies de les classes, i s—n elles, desprŽs de gaudir dels contes a casa durant uns dies, qui els tornen a la biblioteca. Qu volem aconseguir? Æ Mantenir viu el rac— del conte tot el curs. Æ Tenir una gran varietat de contes per treballar la motivaci— dels nens i nenes. Æ Treballar el respecte pels materials, pels altres, per lÕordre i pel fet de tenir cura dels llibres. Æ Disposar dÕun ampli ventall de llibres sense haver de fer una despesa econ˜mica. Æ Apropar les fam’lies a una entitat del barri. Æ Incentivar la lectura en petits i grans. Æ Potenciar un nou lloc de trobada per a les fam’lies. Æ Gaudir dels contes i les imatges. Quan ho fem? La maleta sÕomple de llibres per primer cop el mes dÕoctubre. Es dispo- sa dÕun mes de prŽstec i desprŽs els retornen les fam’lies. Cada dos mesos es torna a omplir la maleta amb nous llibres. Les classes tenen assignat un dia de la setmana per utilitzar la maleta. Fotografies: E.B.M. El Palomar BE44.1 14/2/05 13:24 Página 9 e10 44OPINEM Nœm. gener-febrer 2005 ÒQdm a ls 7 a ksa mva? :-)Ó. Acabes de rebre aquest missatge al teu m˜bil. Saps qu vol dir? Doncs la majoria de nois i noies, ja a partir dels 10 anys, comencen a comunicar-se amb aquest llenguatge. Els m˜bils ja formen part de les nostres vides i, Žs clar, a les escoles els ha tocat patir-ho. El seu œs ja Žs imparable, per˜ s’ que podem pensar com aconseguir una utilitzaci— mŽs racional. Vam visitar lÕescola Mediterrˆnia i lÕIES municipal Anna Gironella de Mundet per parlar dels m˜bils i la seva utilitzaci—. Per cert, per als qui no ho heu ents, el missatge diu ÒQuedem a les set a casa meva? Estaria molt contentÓ. UN DEBAT AL VOLTANT DELS USOS I ABUSOS DEL MæBIL QDM A LS GUSTAVO I LAURA VIRGINIA, ALUMNES DE 5Ø DEL CEIP MEDITERR¸NIA Gustavo: A mi no em fa falta un m˜bil, encara que tots els meus amics en tenen. A mŽs, la meva fam’lia em va dir que era massa petit per tenir-ne un. Laura Virginia: La meva mare no em fa cas, encara que jo li he demanat un m˜bil. Em diu que el faria malbŽ o que em posaria a jugar amb el m˜bil, em cauria i el trencaria de seguida. I tambŽ em diuen que costa molts diners. KHADIJA, LAURA I F¸TIMA, ALUMNES DE 6Ø DEL CEIP MEDITERR¸NIA Khadija: El meu pare mÕha dit que es comprarˆ un nou m˜bil i em donarˆ el seu vell. Em fa molta ilÆlusi— perqu podrŽ parlar amb els meus cosins que viuen al Marroc. Laura: El meu pare em va donar el seu m˜bil vell perqu, de vegades com que la meva mare i el meu pare treballen, ens quedem soles a casa jo i la meva germana, i aix’ els puc trucar i els dic que estem bŽ. TambŽ utilitzo els jocs que tenen per distreureÕm. Fˆtima: Jo volia un m˜bil per poder parlar amb uns amics que tinc a Berga. Ara ja puc parlar amb ells i els explico qu fem a lÕescola o el que he vist per televisi—. Em fa molt feli poder parlar amb ells, ja que no els puc veure molt sovint. TambŽ mÕagrada molt enviar missatges. A mi no em costa gens utilitzar-lo, ja que estˆ tot molt ben explicat. CHONI, PROFESSORA DE MòSICA, I CARME, MARE DÕALUMNA DEL CEIP MEDITERR¸NIA Choni: A lÕescola tenim una normativa que obliga a tenir els m˜bils apa- gats des que els nois i noies arriben a lÕescola fins que marxen. Han dÕestar apagats i guardats a les motxilles. Si sona un m˜bil a dins la classe, els lÕagafem fins que vŽnen el pare o la mare a recollir-lo. Els pares i mares ja saben que si volen trucar i parlar amb ells, poden trucar a lÕescola, i els nens i nenes tambŽ saben que si necessiten dir alguna cosa urgent als seus pares i mares tambŽ ho poden fer a travŽs del tel- fon de lÕescola. El problema principal Žs que cada vegada tenen el m˜bil mŽs aviat. Nens i nenes dÕ11 i 10 anys ja comencen a tenir m˜bils. I els creen la sen- saci— que, per exemple, per pertˆnyer a un grup sÕha de tenir un m˜bil. Es diuen entre ells coses com Ҏs que no tens m˜bil, no et podem avi- sarÓ. Hem de vigilar molt que el m˜bil no es converteixi en un element que discrimini els nois i noies. Carme: Crec que Žs molt important que si els pares i mares decidim donar un m˜bil als nostres fills i filles, perqu creiem que pot ser œtil per a una emergncia, els fem veure que Žs per aquest motiu. Un m˜bil pot ser œtil per˜ no Žs una joguina i per tant hem dÕevitar que sÕhi enganxin. Aix˜ Žs una responsabilitat que tenim els pares i mares. Com tambŽ de transmetreÕls que un m˜bil significa una despesa econ˜mica. No podem tampoc comprar un m˜bil com qui els compra una joguina. La publicitat tampoc ajuda gaire, ja que els venen m˜bils que poden fer fotografies i, Žs clar, els nens i nenes ho veuen, i ho demanen. ˙Un m˜bil pot ser œtil per˜ no Žs una joguina i hem dÕevitar que sÕhi enganxin. Aix˜ Žs una responsabilitat dels pares i mares.¨ BE44.1 14/2/05 13:24 Página 10 NACHO I DANI, ALUMNES DE 3R DÕESO, I NòRIA I SARA, ALUMNES DE 4T DÕESO DE LÕIES M ANNA GIRONELLA DE MUNDET Nacho: El mŽs dif’cil Žs controlar les despeses del m˜bil. Jo tinc m˜bil amb targeta i per tant tinc un l’mit, per˜ Žs molt millor tenir contracte perqu mÕha passat que un dia has de trucar per una urgncia i resulta que aquell dia no pots fer-ho perqu no tens crdit. Sort que tambŽ tenim un llen- guatge creat amb les trucades perdudes, que per ara no costen res. Dani: Fins i tot ens comuniquem amb companys de classe amb el m˜bil, encara que estem a la mateixa aula. ƒs una forma diferent de comunicar-se i, la veritat, sempre et fa ilÆlusi— rebre un missatge. Nœria: Crec que Žs innecessari portar el m˜bil a lÕescola. Ja tens temps quan tornes a casa de trucar als amics o amigues, si no sembla que hagis dÕestar tota lÕestona comunicant-te amb ells. Crec que les companyies de m˜bil ens volen crear aquesta necessitat perqu gastem mŽs i mŽs. La veritat Žs que ho fan molt bŽ a lÕhora de fer la publicitat i crear necessitats fict’cies. Sara: El m˜bil ja Žs com una moda mŽs. Has de tenir l՜ltim m˜bil, quan fa un any que en tens un ja es veu vell. Aix˜ Žs com tot en aquest m—n que vivim i en aquesta societat de consum. El m˜bil ja Žs com els cotxes o la roba. Fins i tot, cada vegada els tenen a una edat mŽs jove. ISABEL I EZEQUIEL, ALUMNES DE 1R DE BATXILLERAT, I JOSEP I MæNICA, ALUMNES DE 2N DE BATXILLERAT DE LÕIES M ANNA GIRONE- LLA DE MUNDET Isabel: Ja sŽ que actualment pot sonar estrany, per˜ jo no tinc m˜bil. No el necessito ara mateix i molt menys per venir a lÕescola. Els meus pares li van comprar a la meva germana, que Žs mŽs petita que jo, i a mi mÕho van preguntar, per˜ els vaig dir que no el necessitava. Quan el necessiti ja me’l comprarŽ. Crec que aix˜ del m˜bil, si no en tens no passa res, per˜ una vegada el tens ja no teÕn pots desenganxar. Ezequiel: Jo vinc a classe amb el m˜bil perqu puc tenir una emergn- cia o avisar els meus pares que arribarŽ mŽs tard. O si em truca un amic per anar a algun lloc. Sens dubte que pot crear dependncia, per˜ ningœ pot negar que Žs molt œtil i que el que sÕha dÕaconseguir es saber-ne fer un œs racional. DÕaltra banda, ara entre els joves Žs la nostra forma de comunicar-nos. Ara a algœ li demanes el m˜bil i lÕadrea de correu electr˜nic i, potser no parles amb aquesta persona cara a cara, i en canvi no pares dÕenviar-li mails o missatges pel m˜bil. Josep: Es com si el m˜bil ja formŽs part de tu mateix. S—c a casa, i el m˜bil va amb mi a tot arreu. Si estic a lÕhabitaci— i vaig a veure la televisi—, el m˜bil ve amb mi. O al lavabo. He de reconixer que estic totalment pen- dent del m˜bil tota lÕestona. O, fins i tot, tÕadorms amb el m˜bil a la mˆ. M˜nica: El m˜bil ja no Žs nomŽs per enviar missatges o fer trucades. TambŽ serveix de rellotge, per jugar o pot ser la teva agenda. TambŽ Žs un passatemps. I els missatges, crec que s—n un gran invent. No cal que truquis algœ per dir-li una tonteria, li envies un missatge i ja estˆ. O fins i tot amb un missatge tÕatreveixes a dir coses que no diries amb una trucada. PERE, COORDINADOR ¸REA PEDAGæGICA DE LÕIES M ANNA GIRONELLA DE MUNDET Pere: Encara recordo, ara fa quatre o cinc anys, quan va comenar el boom del m˜bil. Va ser desprŽs de les festes de Nadal, quasi tothom va venir amb m˜bil i el portaven a la mˆ, com un signe distintiu. Ara han passat uns anys, i ja no tenim gaires problemes amb la utilitzaci— del m˜bil dins del centre. Sens dubte que el m˜bil ja Žs indispensable. Tu pots decidir que no en tens, per˜ resulta que els teus amics et volen dir que han canviat el lloc on havien quedat. Com tÕavisen? Pel m˜bil i, Žs clar, si no en tens segur que estarˆs esperant al lloc equivocat. O per la vida familiar, tambŽ es fora œtil. S’ que ens trobem amb algunes faltes ortogrˆfiques que s—n produc- te del llenguatge que utilitzen amb els missatges des dels m˜bils. Per˜ no crec que sigui un problema generalitzat, els nois i noies ja saben canviar el xip. e 1144 OPINEMNœm. gener-febrer 2005 ˙Es com si el m˜bil ja formŽs part de tu mateix. S—c a casa, i el m˜bil va amb mi a tot arreu. Fins i tot al lavabo.¨ 7 A KSA MVA? :-) Jordi Oliver BE44.1 14/2/05 13:24 Página 11 Francesc Codina i Castillo President del Consell de lÕAudiovisual de Catalunya J. M. Baliellas / CAC BE44.1 14/2/05 13:24 Página 12 e 1344 A FONSNœm. gener-febrer 2005 Davant la irrupci— del fenomen de la teleporqueria a les televisions, hem buscat la opini— de Francesc Codina, president del Consell de lÕAudiovisual de Catalunya. En aquest article, aporta els elements necessaris per reflexionar sobre un fenomen que tambŽ tŽ els seus efectes en els nois i noies que passen molt temps davant els televisors. Francesc Codina aposta per una actuaci— compartida i consensuada entre totes les parts implicades, tambŽ les fam’lies i les escoles, amb lÕobjectiu de dotar-nos dÕuna televisi— de qualitat que respecti les persones. E l 1993, amb la cobertura informativa del Òcas AlcˆsserÓ, va irrom-pre en les nostres pantalles de televisi— un fenomen nou: lÕanome-nada teleporqueria. Aleshores es va iniciar un debat sobre la con- venincia de trobar l’mits a la morbositat i a lÕespectacularitzaci— dÕesdeveniments trˆgics. El fenomen, per˜, va continuar imparable. Aviat van arribar mŽs mani- festacions dÕaquesta nova tendncia: la celebraci— de judicis paralÆlels, la frivolitzaci— dels continguts en programes i informatius, la creaci— dÕun star system propi i, el que era mŽs inquietant, la implantaci— dÕun model de conducta basat en la xafarderia, la grolleria i la cerca de la fama com a primer i œnic objectiu. En teoria, la nostra societat tenia capacitat per entomar un fenomen com aquest i dotar-se dels anticossos necessaris. Recordem, per exem- ple, les mama ciccio importades de la televisi— italiana, que en el seu moment van provocar molta polmica i preocupaci—, per˜ que tal com van arribar van desaparixer. En canvi, amb la teleporqueria no estem parlant dÕuna febrada sin— dÕun fenomen que fa mŽs dÕuna dcada que dura i Žs present a molts pa•- sos. La clau de la teleporqueria rau en el seu potent efecte arrossegador unit al seu baix cost de producci—. El resultat Žs que aquest tractament de la informaci— i de lÕentreteniment, nascut a la franja nocturna, sÕha ests per tota la graella i obvia despreocupadament la franja de protec- ci— dels menors, que la llei estableix des de les 6 fins a les 22 hores. LÕAVŒS DÕALERTA Fa temps que des del Consell de lÕAudiovisual de Catalunya hav’em donat lÕav’s dÕalerta. Ara bŽ, el punt dÕinflexi— es va produir lÕestiu pas- sat, arran de la mort dÕun personatge de la premsa del cor. La cobertura que es va fer, incorrecta i excessiva, va ser la gota que va fer vessar el got i va encendre tots els senyals dÕalarma. Actualment, hi ha una percepci— general que el fenomen existeix, per bŽ que hi ha diferncies sobre com abordar-lo. Segons una enquesta del CAC, feta el desembre passat, un 18 per cent creu que cal prohibir la tele- porqueria, un 47 per cent creu que cal regular-la i un 27 per cent creu que cadascœ ha de ser lliure de veure el que vulgui. Per tal de buscar solucions concretes, el CAC va organitzar una jornada sobre la teleporqueria el 13 de desembre de lÕany passat. Hi vam convidar tothom que tenia alguna cosa a dir: operadors, professionals del m—n judi- cial i del m—n educatiu, representants de les persones espectadores i experts. DÕentrada, des del CAC vam aportar una srie de consideracions, DAVANT LA TELEPORQUERIA ˙El que cal Žs introduir una bona educaci— audiovisual, que ensenyi als nois i noies a mirar cr’ticament la televisi—.¨ ˙ƒs una manifestaci— dÕun problema mŽs greu, que Žs el de la manca de continguts educatius a la televisi—.¨ BE44.1 14/2/05 13:24 Página 13 estem preparant un material audiovisual sobre com mirar la televisi—, que properament posarem a disposici— de les escoles. Per part dels operadors tambŽ hi ha hagut moviments. El desembre passat, els responsables de les televisions dՈmbit estatal, juntament amb el Govern central, van signar un acord dÕautoregulaci— que posa lÕac- cent en la defensa dels menors en determinades franges horˆries. Es tracta dÕun primer pas, positiu sens dubte, per˜ que cal considerar nomŽs com un primer estadi que exigeix una continuaci—. RESPONSABILITAT COMPARTIDA I deixo per al final, per tal de destacar-lo, el paper dels pares i les mares, que considero que Žs fonamental. Els nens i nenes dÕentre 4 i 12 anys dediquen 19 hores setmanals a la televisi—, que pugen a 30 si sÕhi inclouen els videojocs i els ordinadors. Els pares i les mares tenen una responsabilitat enorme; en primer lloc, cal que dosifiquin el consum televisiu dels infants i joves i que vetllin per tal que mirin programes adequats al seu desenvolupament; i, en segon lloc, cal que mirin, con- juntament amb els fills i filles, determinats programes, per tal dÕajudar- los a interpretar-los. Aquesta responsabilitat no Žs una tasca fˆcil i, des de les institucions, dels operadors i de lÕescola, cal donar la mˆxima ajuda a les fam’lies. Una primera l’nia dÕactuaci— Žs incrementar lÕoferta espec’fica per al pœblic infantil i adolescent, que actualment Žs m’nima. I, en paralÆlel, cal donar als pares i les mares un instrument com la senyalitzaci— dels pro- grames, per tal que puguin fer una selecci— dels mateixos. En aquest sentit, el desembre passat va entrar en vigor una instrucci— del CAC sobre la senyalitzaci— dels programes per franges dÕedat, que Žs vinculant per als operadors catalans. En definitiva, cal donar al fenomen de la teleporqueria el valor que tŽ. Per abordar aquest fenomen i salvaguardar tant la llibertat dÕexpressi— com el dret a la dignitat de les persones i a la protecci— de la infˆncia, el que cal Žs una actuaci— compartida i consensuada entre tothom, amb la seguretat que tots compartim lÕobjectiu de dotar-nos dÕuna televisi— de qualitat que respecti les persones. Bibliografia Asociaci—n de Usuarios de la Comunicaci—n (AUC): Aproximaci—n a la telebasura. AUC, 2004. Conseil SupŽrieur de lÕAudiovisuel (CSA): Big Brother: un phŽnomne internacional. CSA, Frana, 2001. Consell de lÕAudiovisual de Catalunya (CAC): Consideracions sobre la teleporqueria. CAC, Barcelona, 2004. Consell de lÕAudiovisual de Catalunya: Llibre Blanc: LÕeducaci— en lÕen- torn audiovisual. CAC, Barcelona, 2003. Commissione per lÕassetto del sistema radiotelevisivo: Codice di autore- golamentazione per la tutela dei minori in T. Itˆlia, 2002. F˜rum de persones usuˆries de lÕaudiovisual: Drets de les persones usuˆries dels mitjans audiovisuals. CAC, Barcelona, 2002. F˜rum de persones usuˆries de lÕaudiovisual: Els valors en els contin- guts dels programes televisius adreats als infants i els joves. CAC, Barcelona, 2002. e14 44A FONS Nœm. gener-febrer 2005 com per exemple una definici— del fenomen: la teleporqueria, diem, no Žs un gnere televisiu concret sin— la degradaci— de diverses modalitats de programaci— poc respectuoses amb alguns drets fonamentals i mancades de consideraci— envers uns determinats valors c’vics i democrˆtics. La jornada, on van exposar-se opinions molt oposades, va servir tambŽ per desfer uns quants t˜pics que sÕhan introdu•t en el debat dÕuna mane- ra interessada. El t˜pic mŽs ests Žs aquell que diu que tothom tŽ dret a apagar la pantalla si el que veu no li agrada. Per contra, des del Consell creiem que el debat cal centrar-lo en la defensa del dret a escollir i que per aix˜ el que cal Žs una oferta plural. Des del Consell, com a autoritat audiovisual de Catalunya, hem volgut aportar solucions concretes, conscients de la inquietud que provoca el fenomen. DÕentrada, amb les aportacions fetes abans i durant la jornada, el CAC estˆ elaborant unes recomanacions per tal dÕevitar la teleporque- ria. Amb aquest decˆleg se segueix el cam’ marcat per altres normes dÕautoregulaci— fetes pel CAC, com ara les relatives al tractament infor- matiu de les tragdies i les de la immigraci—. MINIMITZAR ELS EFECTES No Žs aquesta, la via de lÕautoregulaci—, l՜nica que posem en marxa. El CAC, que disposa de la capacitat dÕemetre informes vinculants sobre la concessi— de llicncies de rˆdio i televisi—, ha assumit el comprom’s de primar aquelles televisions que sÕallunyin de la teleporqueria. En realitat, lÕobjectiu no Žs tant el de fer desaparixer la teleporqueria com de minimitzar els efectes negatius que genera. Com passa en molts debats sobre comunicaci—, el que es tracta Žs de trobar el punt dÕequili- bri adequat entre diversos drets que colÆlideixen. La prova que Žs possible donar una oferta de qualitat alhora que es tenen audincies importants la tenim a la televisi— pœblica catalana. Televi- si— de Catalunya no ofereix programes de teleporqueria i durant molts anys ha estat l’der dÕaudincia i actualment mantŽ una quota important. El mateix passa a altres pa•sos, on hi ha televisions que aconsegueixen audincies elevades sense necessitat de rec—rrer a la teleporqueria. En el fons, el fenomen de la teleporqueria Žs una manifestaci—, potser la mŽs cridanera, dÕun problema mŽs greu, que Žs el de la manca de continguts educatius a la televisi—. I tambŽ la demostraci— que el mer- cat, per si sol, no tendeix a aportar continguts educatius. En aquesta l’nia, el CAC va presentar ara fa un any un treball exhaustiu sobre la relaci— entre educaci— i televisi—. El treball es denomina Llibre blanc: LÕeducaci— en lÕentorn audiovisual i el va coordinar la vicepresidenta del Consell, Vict˜ria Camps. El treball, que se centra especialment en la influncia dels mitjans audiovisuals en els infants i els joves, evidencia el divorci profund que existeix entre lÕescola i la televisi—. El professorat es desespera en veure com els valors de convivncia i tolerˆncia que sÕesfora a explicar als alumnes durant la jornada escolar s—n escombrats per la tarda quan, a casa seva, miren la televisi—. No Žs un problema menor si tenim en comp- te que els nens i nenes passen mŽs hores davant de la petita pantalla que a les aules. Per part de lÕescola, el que cal Žs introduir una bona educaci— audiovi- sual, que ensenyi als infants i els joves a mirar cr’ticament la televisi—. Estic convenut que, tard o dÕhora, el fenomen de la teleporqueria desa- pareixerˆ o minvarˆ considerablement. Per˜, en canvi, es mantindrˆ la necessitat dÕensenyar als infants i els joves a qŸestionar all˜ que els ofe- reix la televisi—. ƒs en aquesta l’nia que el Departament dÕEducaci— i el CAC ˙Els pares i les mares cal que dosifiquin el consum televisiu dels infants i joves, i ajudar-los a interpretar els programes.¨ Webs: www.audiovisualcat.net www.epra.org www.periodistes.org/cat/PubliFull/34.pdf www.rtve.es/balcon/archives/codigo_infancia_firma.pdf BE44.1 14/2/05 13:24 Página 14 e 1544 ASSOCIACIONSNœm. gener-febrer 2005 EDUCACIî CONTRA EL C¸NCER LA FUNDACIî TØCNICA I HUMANISME PROMOU LA PREVENCIî A LES ESCOLES La Fundaci— Tcnica i Humanisme va comenar fa quatre anys el projecte ÒEducaci— per la lluita contra el cˆncerÓ, amb la colÆlaboraci— de mestres, pares i mares, i professionals de la medicina, per fomentar la prevenci— de la malaltia als infants i adolescents dels centres escolars. El projecte vol fomentar els hˆbits saludables entre lÕalumnat de les escoles i donar tota la informaci— per posar fre al cˆncer. L a Fundaci— Tcnica i Humanisme es va crear per portar endavant un projecte de colÆlaboraci— i amistat entre persones de diferents ˆmbits, destinades a vincular els avenos tecnol˜gics del m—n de la medicina actual amb el creixement humˆ i espiritual dels pacients. Aquesta experincia, iniciada en el m—n de la medicina oncol˜gica, ha volgut obrir- se a travŽs de la Fundaci— a tots els ˆmbits a on la tecnologia pot implicar-se amb lÕhumanisme. El primer que vˆrem fer va ser crear un volun- tariat fort, unit per la xarxa de lÕamistat, per donar vida a les diferents activitats: — Ajuda f’sica i psicol˜gica a les persones malaltes i les seves fam’lies. — Desenvolupament de projectes de salut, en els quals hi estiguin implicats lÕentorn social i els hˆbits personals. — Contribuci— al diˆleg entre diferents ˆrees del coneixement portant a terme f˜rums, debats i seminaris. Des de lÕinici, mensualment, sÕhan donat conferncies i seminaris sobre aspectes lligats amb el coneixement del cˆncer, la seva incidncia en el m—n actual i les seqŸeles men- ˙Per realitzar avenos significatius en la prevenci— cal tenir informaci— s˜lida sobre qu Žs el cˆncer.¨ tals i espirituals que deixa en pacients i fami- liars que lÕhan patit, sobre prevenci— i diagn˜stic preco, sobre biotica i tambŽ temes dÕinvestigaci— i dÕhumanitats, tots ells impartits per persones expertes amb el mˆxim coneixement en cada ˆmbit tractat. Dintre de lÕespai de desenvolupament de pro- jectes cooperativistes destinats a millorar la qualitat de les relacions humanes i de lÕentorn ecol˜gic i la seva repercussi— en la salut, sÕestˆ portant a terme, des del 2001, el projecte ÒEdu- caci— per la lluita contra el cˆncerÓ amb la colÆlaboraci— de mestres, pares i mares, i pro- fessionals de la medicina, per induir a una pre- venci— primˆria els infants i adolescents. LÕescola tŽ un paper bˆsic en la prevenci— del cˆncer, com en la majoria dÕaltres malalties que es poden prevenir, perqu molts dels hˆbits i maneres de viure que sÕhan mostrat relacionades amb un augment del risc de patir cˆncer tenen el seu origen a la infantesa i lÕa- dolescncia. En poden ser exemples el con- sum del tabac, les drogues i lÕalcohol, i els mals hˆbits diettics. Per realitzar avenos significatius en la pre- venci— dÕaquestes malalties cal tenir informa- ci— s˜lida sobre qu Žs el cˆncer i com incidei- xen els factors externs en el desenvolupament dels tumors. DUES FASES El nostre programa consta dÕun per’ode de 2 anys en el qual intentem conscienciar els i les joves, ajudats pel professorat, que val la pena reduir la incidncia del cˆncer fomentant hˆbits saludables i, si es presenta un tumor, posar els mitjans per poder-lo diagnosticar en etapes precoces. El projecte tŽ dues fases: en la primera els adolescents treballen unes fitxes prvies que serviran per desenvolupar les conferncies o tallers amb informaci— sobre quins s—n els coneixements previs de lÕalumnat i els seus interessos. No pretenem fer xerrades que des- prŽs no tinguin cap ress˜, sin— unes xerrades que responguin a les inquietuds del jovent al qual van dirigides. Tota aquesta feina acaba amb un concurs de treballs finals tipus auca, c˜mics, etc., sobre lÕaspecte que ha estat mŽs interessant per lÕa- lumne. Els guanyadors tenen premis forma- tius. En aquests 4 anys han participat en el projecte unes 80 escoles amb uns 2.000 alum- nes. Moltes escoles repeteixen lÕexperincia cada 2 anys amb nous alumnes. La nostra experincia Žs gratificant i positiva per lÕinters demostrat pels joves i tambŽ pels seus tutors i tutores, tal com demostren els tre- balls que han efectuat, a mŽs de lÕinters que demostren en els tallers. En canvi, ens agradaria que lÕesfor que fa el professorat es veiŽs recol- zat pels pares i mares o familiars propers. Nosaltres creiem que tenim una missi— per complir i un missatge per compartir. Aquesta missi— es pot resumir en sembrar en el cor dels adolescents la inquietud pels hˆbits personals saludables, el consum responsable i fomentar els espais de convivncia sana, no competiti- va, respectuosa amb el medi ambient, no vio- lenta i pac’fica. Caterina Madro–al Lleyda Metgessa onc˜loga i directora del programa ÒPrevenci— del cˆncer a les escolesÓ. Per a mŽs informaci—: www.ftih.org BE44.1 14/2/05 13:24 Página 15 e16 44PERSONATGES Nœm. gener-febrer 2005 LÕESCOLA ÒLÕescola del Parc del Guinard— es destinava a nens i nenes de 7 a 14 anys de constituci— feble i als quals fos especialment indicat un rgim de vida escolar a lÕaire lliure. Es va plan- tejar per tal de donar cabuda a 100 alumnes, 50 a cada pavell—. El projecte va sofrir algunes alteracions. LÕescola es va obrir el 3 de novem- bre de 1923 i la primera matricula estava com- posta per 100 places per a nens i nenes de 4 a 14 anys. Una directora, dues mestres i un mes- tre agregat en tenien cura. En aquestes condi- cions nens i nenes estaven en una mateixa classe i, per tant, vam practicar la coeducaci— en tots els seus graus; cosa que no va ser mai cap problema des del punt de vista moralÓ. ÒTenint en compte que lÕescola estˆ situada en un dels llocs mŽs sans de la ciutat i que la major part de la vida escolar transcorre a lÕaire lliure, no hi ha dubte que el cos dels nostres alumnes pot beneficiar-se de lÕaire pur, de la llum natural i de la influncia benefactora del paisatge, que reposa els nervis i els equilibra.Ó M. Clara Forteza: ÒA lÕEscola del Guinard— hi havia jardins i molt dÕespai. Les classes eren molt grans i no hi havia pas massa cria- tures, per tant hi podia haver un clima de silenci molt agradable. Recordo gent del m—n de la cultura que ens venien a veure a lÕescola. Dolors Palau va morir ara fa nou anys per˜ la seva empremta segueix molt viva. Va ser fundadora de lÕescola municipal del Parc del Guinard— i desprŽs la directora durant mŽs de 40 anys, en els quals va deixar un llegat que encara Žs present. Amb el testimoni de dues persones que van ser alumnes del centre a la primera meitat del segle XX i les seves pr˜pies mem˜ries, escrites quan van inaugurar lÕescola el 1923, hem volgut fer un homenatge a la seva figura, que va marcar a totes les generacions que van conviure a lÕescola del Parc del Guinard—. DOLORS PALAU MEMæRIES DE LA FUNDADORA I DIRECTORA DURANT MƒS DE 40 ANYS DE LÕESCOLA PARC DEL GUINARDî LÕAurora Bertrana, escriptora i filla dÕen Prudenci Bertrana, que tocava el piano mera- vellosament i que un dia ens va improvisar una ˜pera, fent de soprano, de tenor i de baix.Ó Anna Invers: ÒA lÕescola hi havia un llibre on sÕapuntaven les visites. Aquest llibre, que el vaig heretar, arriba fins a 1937, o sigui, va suportar part de la Guerra Civil. Hi havia hagut moltes visites, estrangers fonamentalment, dÕen Piaget, la Montessori i altra gent impor- tant de la cultura i lÕeducaci—.Ó ORIENTACIî PEDAGæGICA ÒEn realitat la nostra escola no pot fer gala de principis educatius originals ni tampoc mani- festar una rigorosa aplicaci— de cap mtode clebre. La inquietud i la informaci— del pro- fessorat ha donat lloc que en les nostres clas- ses sÕhagin provat una quantitat considerable dÕexercicis i de mtodes avui intensament en boga i que alguns dÕells sÕhagin adoptat com a normals. Tot plegat, per˜, no ha estat mŽs que una ampliaci— del cam’ que cada mestra, dÕacord amb la directora, havia seguit des dÕun principi com a aplicaci— de la seva pecu- liar manera de sentir la classe.Ó ÒUn aspecte molt interessant de lÕescola Žs el to i la classe de relacions que sÕestableixen entre mestres i alumnes. Durant molt de temps sÕha parlat de la necessitat que aques- tes relacions adquireixin el carˆcter dÕuna amistat, la mateixa que existiria entre un amic gran i un de petit. Aquesta tendncia tŽ un profund sentit pedag˜gic i representa una llo- able reacci— contra lÕescola rigorosa i auto- ritˆria dÕantany (...) El rgim pedag˜gic que propugnem suprimeix els anomenats premis i cˆstigs dels quals avui seÕn parla ja tan poc, per˜ aix˜ no priva que un mestre, en un moment determinat, no faci valdre la seva autoritat per tots els mitjans.Ó ÒSÕha dÕexigir que cada alumne adquireixi com mŽs aviat millor bons hˆbits dÕordre, correcci— i companyerisme. En poques parau- les: lÕhˆbit de comportar-se en societat. En aquest mateix aspecte poden citar-se tambŽ els treballs domstics que, per torns, porten a cap els mŽs grans cooperant aix’ a parar i des- parar la taula, escombrar, decorar, netejar mobles, etc.ÓDolors Palau, asseguda, amb mestres de lÕescola del Parc del Guinard—. BE44.1 14/2/05 13:24 Página 16 e 1744 PERSONATGESNœm. gener-febrer 2005 M. Clara Forteza: ÒElla parlava del to que sÕhavia de tenir amb les criatures. Mai un to condescendent ni fer-te sentir petita al costat seu i ajupir-te, sin— un tracte afectu—s, obert, de tu a tu. En aquella poca a mi em sobtava, era un to mŽs proper que el de casa meva. La Dolors era una persona molt contundent amb el que deia. Era una persona que quan ella explicava coses sabia copsar lÕauditori i de quina manera. No se sentia ni una mosca per- qu tenia una autoritat clara. Ella seia damunt dÕuna tauleta amb els seus peuets posats a damunt del seient dÕuna cadira per quedar mŽs elevada que tots nosaltres, i veureÕns bŽ; ens deixaven allˆ i les mestres marxaven, ens quedaven tots sols amb ella. Era molt capa de dir una cosa una mica contundent a una criatu- ra i en algun moment havia donat alguna bufe- tada airada, en aquella poca seÕn donaven, eh? Per˜ en sabia molt de parlar amb les cria- tures, dÕacostar-sÕhi, de fer-los interessar per una cosa. Per˜ quan una cosa la xinxolava...Ó En la seva mem˜ria, Dolors Palau tambŽ recull la importˆncia que donava a lÕeducaci— intelÆlectual i a lÕeducaci— del gust: ÒHem de procurar que el bon gust regeixi la decoraci— escolar i tot all˜ capa dÕimpregnar els sentits dels infants. Potser la soluci— mŽs adequada rau en el fet que les mestres siguin persones de bon gust.Ó TambŽ parla de lÕeducaci— musi- cal, que havia estat tan important en la seva formaci—: ÒA lÕ escola es practica lÕeducaci— del ritme amb tots els seus complements dÕe- ducaci— musical i estem satisfets de dir que ho hem fet amb tot lÕamor que creiem que mereix. Hem considerat que lÕespontane•tat nՎs un dels aspectes mŽs essencials i hem procurat respectar-laÓ. DESPRƒS DE LA GUERRA CIVIL I EL CATAL¸ M. Clara Forteza: ÒLa senyora Palau va ser destinada a Mœrcia. Mai va arribar anar-hi. Com seÕn va lliurar, no ho sŽ. A lÕescola, el que s’ que es vivia molt a lÕacabar la Guerra Civil era el fet dÕintentar sobreviure i que no sapi- guessin gaire qui Žrem. Anar fent, podr’em dir. Per tant, es va continuar utilitzant el catalˆ. La senyora Palau, que tocava molt bŽ el piano, ens feia cantar les nadales en catalˆ. Recordo que venia la inspectora i la senyora Palau ja ens feia una cara! Ens la portava a la classe amb un somriure ensenyant totes les dents i deia ÒBuenos d’as. Aqu’ os presento la inspec- tora de la secci—n femenina!Ó i aixecava les celles volent dir ÒPobres de vosaltres que em feu quedar malament perqu us fumerŽ un cla- tellot!Ó I, Žs clar, totes ja enten’em que aquell dia tocava parlar en castellˆ.Ó EDUCACIî MORAL I RELIGIOSA ÒMalgrat tenir un programa dels aspectes morals sobre els quals cal cridar lÕatenci— dels escolars, podem dir que nomŽs seÕn parla en ocasions prop’cies i sense cap ordre preesta- blert (...) La part religiosa es basa en una orientaci— litœrgica fins allˆ on Žs possible arribar. Una explicaci— setmanal de lÕEvangeli i uns diˆlegs, tambŽ setmanals, amb el rector de la nostra Parr˜quia, donen sentit a les dife- rents formes litœrgiques. Totes les misses a les quals assistim colÆlectivament s—n participa- des i cantades pels mateixos alumnes.Ó M. Clara Forteza: ÒA lÕescola la religi— es vivia molt. Tots, quan entrˆvem a la classe, ens senyˆvem i resˆvem el Pare Nostre i lÕAve Maria. I, abans de marxar, un altra vegada. Jo diria que la persona mŽs fortament creient era la senyora Palau. No ens feia de mestra per˜ sÕencarregava de lÕeducaci— religiosa. Ella ens ressaltava que el missatge de Jesœs era un missatge que anava a contracorrent. I que la persecuci— de Jesœs va ser perqu era un home empipador per al poder, que predicava la igualtat i lÕamor. Per tant, hi havia un missatge cristiˆ que, evidentment, no era el catolicisme que va introduir el franquisme. Ella creia en els principis de bondat, de just’cia, dÕamor, de lluita pels desprotegits.Ó Anna Invers: ÒNo mÕhavien batejat i la cosa mŽs maca de lÕEscola del Guinard— Žs que la senyora Palau mai va forar que jo mÕhaguŽs de batejar... ni amb lÕarribada del franquisme. Ella mai es va posar en res. LÕEscola del Guinard— era una escola religiosa a lՏpoca de la monar- quia i laica a lՏpoca de la Repœblica, per˜ fiem catequesi com un acte de cultura perqu ho volia la senyora Palau. Era molt religiosa i ho sab’em tots, perqu quan van canviar els qua- dres religiosos pels quadres profans, diguem- ne, que va plorar, fins i tot, en el menjador.Ó Les paraules de Dolors Palau estan recollides en la mem˜ria que, sota el t’tol ÒEscola Municipal a ple aire del Parc del Guinard—, va escriure durant els primers anys de vida del centre. Els testimonis de Maria Clara Forteza (alumna de lÕescola durant la dcada dels 40 i 50 del segle passat, mestra i fundadora de lÕescola Reina Elisenda) i dÕAnna Invers (alumna de lÕescola a finals dels anys 20 i principis dels 30) han estat extrets de les entrevistes que formen part del fons del programa de recuperaci— de la mem˜ria hist˜ria de lÕInstitut dÕEducaci—. ˙Ella parlava del to que sÕhavia de tenir amb les criatures.Tenia un tracte afectu—s, obert, de tu a tu.¨ Dolors Palau Va nŽixer el 1894 al barri del Poble Nou de Barce- lona. DesprŽs dÕaconseguir el t’tol nacional de mestra, va fer els seus primers passos en el m—n de lÕeducaci— en una escola rural. DesprŽs va for- mar part de lÕequip de lÕescola del Bosc de Mont- ju•c i es va formar seguint amb admiraci— Rosa Sensat. TambŽ va estudiar r’tmica musical a lÕInsti- tut del mestre Llongueras. TambŽ va assistir a prin- cipis de segle a diferents cursos dÕestiu de Jacques Dalcroze a Ginebra, i per aix˜ va aplicar els seus mtodes. Fundadora de lÕEscola municipal del Parc del Guinard—, va ser la directora des del seu inici, el 1923, fins lÕany 1965. Quan va deixar lÕescola, es va retirar i va morir el 1996 a lÕedat de 102 anys. M. Clara Forteza: ÒLa senyora Palau tenia una personalitat molt marcada. Et dirŽ una cosa que pot fer mal a les orelles. Era una persona que tenia preferncies i clar’ssimes. Per exemple, quan jo vaig fer la primera comuni— la meva mare va tenir el goig de presentar-li a la directora de lÕes- cola Sardˆ i Salvany. Do–a Sof’a es deia, que, a mŽs, era lÕesposa de lÕinspector de la zona del Gui- nard—, i per tant de lÕescola del Parc del Guinard—, cosa que la senyora Palau no sabia en aquell moment. La meva mare li va presentar i la Dolors li va demostrar un ol’mpic menyspreu, de tal manera que aquesta do–a Sof’a deia que la senyora Palau era una maleducada.Ó Recordo a la senyora Palau asseguda al darrera de la classe llegint La Vanguardia mentre la sen- yoreta Catalˆ anava fent classe, i dir a una nena que tenia a la vora: ÒEscolta, vols fer el favor dÕa- nar al pati, que sento una criatura que xiscla! Fes el favor de fer-la pujar!Ó I anava aixecant el to. Era una persona que tenia uns tons de veu que els podia canviar molt per fer atractiu el seu discurs. TambŽ tenia devoci— per les arts. Havia pintat considerablement bŽ, tocava el piano i havia fet dansa. Ella sempre em deia ÒNena, tu estˆs crida- da a ser ballarina, que Žs el que hauria volgut ser joÓ i llavors mÕexplicava la seva vocaci— per la dansa. Realment tenia un cos molt air—s, era molt petita de mida i caminava amb molt estil. La recordo, ja molts anys mŽs gran que jo, dient-me Òa vegades em van al darrera i em diuen guapa. Quan em veuen de cara...!Ó. Anna Invers: ÒSi no haguŽs estat per la senyora Palau a lÕescola. Jo era una nena dif’cil i estic segura que en un altre centre mÕhaurien castigat. Ella em va tolerar i a mŽs a mŽs em va obrir el cam’Ó. BE44.1 14/2/05 13:24 Página 17 e18 44RECURSOS Nœm. gener-febrer 2005 ORIENTACIONS A LÕALUMNAT PER DECIDIR EL SEU FUTUR ACADØMIC I PROFESSIONAL TRIA-VIA Žs un programa dÕactivitats, que organitza el Punt Boca Nord del districte dÕHorta- Guinard—, adreat a lÕalumnat que finalitza el batxillerat amb lÕobjectiu dÕajudar-lo a decidir el seu futur acadmic i professional. Aquest any arriba a la sisena edici— i ja sÕha consolidat com un cicle de conferncies sobre carreres universitˆries i cicles formatius de grau superior que ofereix als joves el coneixement i lÕexperincia de professionals. Sens dubte, un gran recurs per a lÕalumnat. Aix’ doncs, tria la teva via. E l Punt Boca Nord estˆ integrat dins lÕEs-pai Jove Boca Nord, un equipament per ajoves del districte Horta-Guinard—, i tŽ tres objectius principals: — Oferir als joves, a les fam’lies i als agents educatius, de forma integrada i contextualitza- da, tota la informaci— sobre els recursos forma- tius existents, tant reglats com no reglats, a mŽs dՎsser una eina dÕassessorament individual per als joves que es troben en procŽs de definici— del seu itinerari acadmic i professional. — Oferir assessorament i acompanyament continuat als joves en el procŽs de recerca activa de feina i dÕinserci— laboral. — Oferir assessorament en el procŽs de com- pra o lloguer dÕhabitatge. Des del Punt sÕorganitzen diverses activitats de difusi— dÕinformaci— sobre temes acad- mics i professionals, tant per a lÕalumnat dÕESO com per al de batxillerat. Per a aquests, sÕorganitza el programa dÕactivitats TRIA-VIA. Aquesta activitat es realitza conjuntament amb diversos centres de secundˆria: IES Anna Gironella de Mundet, IES Francisco de Goya, IES Joan Brossa, C.E. La Salle Horta, C.E. MenŽndez Pidal, IES Narc’s Monturiol, C.E. Palcam, IES Pr’ncep de Girona, C.E. Sagrada Fam’lia dÕHorta i C.E. Virolai. A travŽs dÕun qŸestionari sÕestableixen les titulacions universitˆries i cicles formatius de grau superior amb mŽs demanda per part de lÕalumnat de batxillerat dÕaquests centres. El TRIA-VIA treballa aquestes professions que han estat mŽs solÆlicitades per lÕalumnat. Es pretŽn establir un diˆleg de tu a tu entre els i les joves assistents a les ponncies i el profes- sorat o professionals que les imparteixen, ja que es vol aconseguir donar el mˆxim dÕinformaci— i rigor i, alhora, fer les xerrades tan entenedores i participatives com sigui possible. TRIA (LA TEVA) VIA EL PROGRAMA El programa del TRIA-VIA estˆ format per tres activitats: 1. Xerrades informatives sobre estudis uni- versitaris Objectiu: Oferir informaci— sobre els contin- guts i les sortides professionals dÕaquells estudis universitaris que els i les alumnes dels centres participants decideixin. Les xerrades s—n impartides per professorat universitari o per professionals en actiu. Aquestes xerrades van tenir lloc del 24 al 28 de gener i sÕhi van tractar els segŸents ensenya- ments universitaris: periodisme, fisioterˆpia, cincies de lÕactivitat f’sica i lÕesport, biotecno- logia, turisme, veterinˆria, qu’mica, magisteri, cincies econ˜miques, enginyeria tcnica informˆtica, comunicaci— audiovisual, medici- na, biologia, enginyeria tcnica aeronˆutica, publicitat i relacions pœbliques, cincies ambientals, arquitectura, psicologia, enginyeria tcnica industrial i dret. 2. Xerrades informatives sobre cicles forma- tius de grau superior Objectiu: Oferir informaci— sobre els continguts i les sortides professionals dÕaquelles fam’lies de cicles formatius de grau superior que lÕalumnat dels centres participants decideixin. Aquestes xerrades s—n impartides per professorat de for- maci— professional o per professionals en actiu. La propera xerrada tindrˆ lloc el 5 dÕabril a lÕEspai Boca Nord i es parlarˆ sobre els cicles formatius dÕinformˆtica; sanitat; comunicaci— imatge i so; hoteleria i turisme; comer i mˆr- queting; activitats f’siques i esportives; imat- ge personal; administraci—; electricitat i electr˜nica i disseny dÕinteriors. 3. Web i F˜rum TRIA-VIA Aquesta eina es va instaurar durant el curs 2003-2004 per tal de: ˙SÕestableix un diˆleg de tu a tu entre els i les joves i el professorat o professionals que fan les ponncies.¨ BE44.1 14/2/05 13:24 Página 18 — Oferir un espai web que faciliti la navega- ci— per Internet per fer recerca dÕinformaci— sobre estudis universitaris. — Aconseguir que els i les joves de batxillerat puguin obtenir informaci— a partir de lÕexpe- rincia dÕalumnes dÕuniversitat. DÕaquesta manera, els joves poden tenir la visi— del pro- fessorat mitjanant les xerrades i la dels alum- nes mitjanant la web. LÕespai web TRIA-VIA estˆ format per dos subespais: Æ Espai dÕinformaci— sobre estudis universitaris: Oferirˆ una informaci— bˆsica sobre els prin- cipals conceptes que cal conixer per com- prendre la informaci— sobre els plans dÕestudis universitaris: crdit, cicles... Permetrˆ consultar la base de dades dÕestudis universitaris del Punt. A partir dÕun menœ des- plegable es podrˆ saber, per a cada titulaci—: — Tipus de titulaci— i durada m’nima dels estudis. — Modalitats de batxillerat, cicles formatius (FP) i estudis de primer cicle que hi donen accŽs. — Centres que imparteixen cada estudi: nom, adrea, telfon, web, notes de tall (juliol i final del procŽs) i preu orientatiu. TambŽ es podrˆ enllaar amb la pˆgina prin- cipal de cadascuna de les universitats de Cata- lunya, amb la de totes les universitats espanyo- les, amb la pˆgina Qu vols estudiar i per qu?, amb la del DURSI (Departament dÕUniversitats, Recerca i Societat de la Informaci— de la Genera- litat de Catalunya), amb la de lÕAGAUR (Agncia de Gesti— dÕAjuts i de Recerca), amb la de preinscripci— (preuninet), amb la dÕassignaci— de places (accesnet) i amb Universia. Æ F˜rum entrealumnes TRIA-VIA El F˜rum entrealumnes TRIA-VIA consisteix en un conjunt dÕespais de comunicaci— en els quals els i les joves de batxillerat poden fer preguntes a joves universitaris i obtenir infor- maci— a partir de la seva experincia. En aquesta edici— es proposa que siguin trenta f˜rums o espais de comunicaci—. Cada espai correspondrˆ a un estudi universitari. Els trenta estudis els triaran lÕalumnat dels cen- tres participants. Cada f˜rum tindrˆ dos persones, que seran joves voluntaris que estiguin cursant lÕestudi propi del f˜rum, que sÕencarregaran dÕinfor- mar. Abans dÕentrar en cada f˜rum es podrˆ veure una petita biografia dÕaquestes perso- nes que reflectirˆ les vies dÕaccŽs, les motiva- cions i les impressions sobre lÕestudi que estan fent. Una vegada en el F˜rum, seÕls podrˆ plantejar dubtes o demanar opinions. Els tcnics i tcniques del Punt tambŽ podran oferir respostes o proposar temes de debat. Els f˜rums estaran oberts del 18 al 29 dÕabril. Per poder gaudir dÕaquests espais Žs necessari connectar-se a: www.bocanord.org/elpunt Aquesta web es va crear amb la finalitat de e 1944 RECURSOSNœm. gener-febrer 2005 ˙El web es va crear amb la finalitat de recollir tota la informaci— universitˆria que pot resultar dÕutilitat per a lÕalumnat.¨ A driana Fˆbregas recollir en un espai dÕInternet tota la informaci— universitˆria que pot resultar dÕutilitat per a aquell alumnat que de forma mŽs o menys imme- diata haurˆ dÕescollir ensenyament universitari. Aix’ mateix, amb els f˜rums es pretŽn aconseguir que es cre•n espais de debat amb gent que actualment estˆ cursant aquestes titulacions uni- versitˆries i que, de forma molt propera, pot ofe- rir consells i recomanacions, aix’ com respondre dubtes i inquietuds que lÕalumnat de batxillerat no faria al professorat o a professionals. Eva Ferraz i Llu•sa Carrillo Punt Boca Nord www.bocanord.org/elpunt Per a mŽs informaci—: Punt Boca Nord C/ Agudells, 37-45, Tel. 93 429 91 41 Horari: de dilluns a divendres de 17 a 21 h i dilluns de 10 a 13 h. info@bocanord.org BE44.1 14/2/05 13:24 Página 19 e20 44CONSELLS ESCOLARS Nœm. gener-febrer 2005 INICIATIVES A LÕEIXAMPLE I SANT ANDREU PER A LA PARTICIPACIî ALS CONSELLS ESCOLARS La participaci— de lÕalumnat als consells escolars i a la vida diˆria dels centres educatius, aix’ com als diferents ˆmbits institucionals, associatius i socials, Žs lÕobjectiu de dues iniciatives desenvolupades als districtes de lÕEixample i de Sant Andreu de la ciutat de Barcelona. Ambdues iniciatives estan vinculades als consells escolars municipals dels seus respectius districtes i s—n, per la seva maduresa, molt interessants de conixer per a la promoci— de la participaci— de lÕalumnat. LÕEIXAMPLE AL PARLAMENT DE CATALUNYA El mes dÕoctubre de 2004, una delegaci— del Consell Escolar Municipal de lÕEixample va presentar a la Comissi— de Cultura i Educaci— del Par- lament de Catalunya, amb representaci— de tots els grups parlamenta- ris, un dossier sobre la participaci— de lÕalumnat als centres docents i al territori. Aquests documents, elaborats per la Comissi— de lÕAlumnat del CEM de lÕEixample, s—n fruit del treball que va realitzar un colÆlectiu dÕalum- nes dels centres pœblics i concertats del districte de lÕEixample des del mar de 2003 fins al juny de 2004. LÕALUMNAT AL CONSELL ESCOLAR Considerem dÕuna importˆncia vital que els cˆrrecs de participaci— i de representaci— siguin exercits amb un bon nivell de qualitat i eficincia, i que siguin valorats i reconeguts en el curr’culum personal i acadmic de cada alumne, per tot el que comporta dÕassoliment dÕaprenentatges, de formaci— social, de comunicaci—, de convivncia, de tolerˆncia, dÕautoexigncia, de moderaci— de reunions, de capacitat de s’ntesi dels temes debatuts i de lideratge. ƒs a dir, aquesta tasca ha de ser considerada un nivell de formaci— complementˆria i social superior al que sÕestableix al curr’culum ordinari. El Reglament de Rgim Intern de cada centre ha de concretar els meca- nismes i els recursos bˆsics que facilitin la participaci— de lÕalumnat en ˜ptimes condicions. Funcions bˆsiques — Representar lÕalumnat del centre. — Informar-se sobre els temes que es tracten al Consell per poder fer les aportacions que siguin de lÕinters de lÕalumnat. — Ser coneixedors de les diverses realitats amb les quals es troben els i les alumnes al centre. — Assistir a les reunions del Consell. — Aconseguir un bon nivell de comprensi— i de comunicaci— amb tots els membres del Consell. — Presentar propostes, per pr˜pia iniciativa o a petici— de lÕalumnat del centre. ˙ƒs vital que els cˆrrecs de participaci— i de representaci— siguin reconeguts en el curr’culum personal i acadmic de cada alumne.¨ LÕALUMNAT PARTICIPA Estelle Euvremer BE44.1 14/2/05 13:24 Página 20 e 2144 CONSELLS ESCOLARSNœm. gener-febrer 2005 — Informar-los dels temes que es tracten i dels acords del Consell, expo- sant-los els motius o factors que han influ•t en la presa de les decisions. — Fer dÕinterlocutors de lÕalumnat amb la direcci—, el professorat, els pares i mares i el personal dÕadministraci— i serveis. ELS DELEGATS I DELEGADES DE CLASSE La representaci— del grup classe Žs el primer nivell de participaci— dins del centre. ƒs necessari que els i les alumnes que es vulguin presentar coneguin quines seran les seves funcions i les assumeixin amb inters. Comptar amb la colÆlaboraci— del professorat i dels tutors Žs gairebŽ imprescindible per assolir un bon nivell de funcionament. Cal potenciar lÕeficincia en lÕexercici del cˆrrec per aconseguir que el delegat o dele- gada sigui una figura de prestigi dins del grup classe. Els delegats i delegades de classe han dÕassumir les funcions de: — Representar els grups classe. — Informar-los dels temes importants. — Recollir les seves demandes, valorar-les i adrear-les a qui pertoqui: tutor, professors, equip directiu, junta de delegats/des, representants al Consell Escolar. — Assistir a les reunions de delegats i delegades. — Fer propostes als companys i companyes de classe, al professorat o a la junta de delegats i delegades. — Proposar lÕordre del dia dels temes a tractar. — Presidir lÕassemblea. — Moderar la reuni—. — Treure les conclusions, opinions o acords. — Transmetre els temes importants a la junta de delegats i delegades. LA JUNTA DE DELEGATS I DELEGADES La junta de delegats i delegades estˆ formada pels delegats/ades i sots- delegats/ades de tota lÕescola o institut. Facilita el debat conjunt dels temes dÕinters general de lÕalumnat del centre, la difusi— de la informa- ci— i la comunicaci— interna. ƒs convenient que a la Junta hi siguin repre- sentats tots els nivells educatius per permetre la comunicaci— amb tots els cursos. Extracte del document de la Comissi— de lÕalumnat del CEMD de lÕEixample Per a mŽs informaci—: Secretaria CEMD Eixample C/ Arag—, 311, 08009, Tel.: 93 291 62 92 / Fax: 93 291 62 01 ÒENTRE TOTSÓ A SANT ANDREU Sota aquest t’tol, el Consell Escolar Municipal de Sant Andreu va organit- zar durant el mes de novembre unes jornades de debat i presentaci— dÕexperincies sobre la participaci—. A les jornades, adreades als cen- tres educatius, a les associacions de pares i mares, a les associacions de lÕalumnat i a les entitats vinculades a lÕeducaci— en el lleure, es van pre- sentar nombroses experincies. DÕaquestes presentacions, volem comentar lÕexperincia presentada per la Taula de Joves de Sant Andreu referent a la promoci— de la partici- paci— dels joves. La Taula de Joves de Sant Andreu Žs una plataforma juvenil interassociativa, oberta i independent que treballa per a la plena ciutadania de les persones joves i que, conjuntament amb lÕAjuntament de Barcelona, gestiona el ÒViver de ProjectesÓ del Centre Garcilaso. SENSIBILITZAR PER LA PARTICIPACIî Amb dues instˆncies, Taula de Joves i Viver de Projectes, han desenvolupat el projecte ÒSensibilitzar per la participaci—Ó, amb el qual es vol promoure la participaci— entre els joves a partir dÕun taller adreat als i les estudiants de 4t dÕESO dels instituts de secundˆria pœblics del districte de Sant Andreu. Els materials produ•ts per desenvolupar el taller i per donar informaci— de com participar consisteixen en una guia, anomenada 1,2,3.P, i un v’deo. Als materials, en primer lloc, es descriu el concepte de participaci—, les motivacions, els possibles pros i contres de la participaci— per part dels joves del districte. Un segon apartat mŽs extens estˆ dedicat als entorns de participaci— que hi ha al districte i als centres, amb una descripci— de les seves caracter’stiques mŽs representatives. la tasca que fan, lÕestructura que tenen, com funcionen, en quin context sÕubiquen i com sÕhi pot participar. En aquest sentit, hi ha una breu explicaci— dels partits pol’tics, dels sindicats, dels consells escolars, de les associacions de ve•ns i ve•nes, de les associacions dÕestudiants, de les entitats de lleure, dels diferents tipus de coordinadores de joves, de les ONGD, del casal de joves i dels moviments socials. En tercer lloc, els materials tambŽ consten dÕuna guia dÕespais de par- ticipaci— juvenil al districte de Sant Andreu amb la informaci— per enten- dre qu s—n, qu fan, com funcionen i com posar-sÕhi en contacte. El v’deo segueix el mateix esquema, amb la intervenci— de joves repre- sentatius de la Taula de Joves i dels diferents ˆmbits descrits. Per a mŽs informaci—: Secretaria CEMD Sant Andreu C/ Segadors, 2, 08030, Tel.: 93 291 69 64 / Fax: 93 291 69 69 www.tauladejoves.org Secretaria del Consell Escolar Municipal de Barcelona cem@mail.bcn.es www.bcn.es/cem Estelle Euvremer BE44.1 14/2/05 13:24 Página 21 LÕ Observatori Fabra, inaugurat el 1904, sÕha convertit al llarg del seu primer centenari en un s’mbol de la ciutat de Barcelona. La seva privilegiada situaci— a la muntanya del Tibidabo i el renom cient’fic que va adquirir durant els seus primers anys de funcionament han fet dÕaquesta instalÆlaci— una referncia cultural i cient’fica que sÕha ins- talÆlat a lÕimaginari ciutadˆ. Des de lÕObservatori es van fer descobri- ments molt importants, un dÕells relacionat amb una not’cia dÕactualitat, com Žs lÕarribada de la sonda Huygens a Titˆ, la lluna mŽs gran de Saturn, per analitzar la seva atmosfera i la possibilitat de trobar algunes formes de vida. El primer cient’fic que va parlar de lÕatmosfera de Titˆ va ser en Josep Comas i Solˆ lÕany 1907, quan era director de lÕObservatori Fabra. TambŽ, a travŽs del telescopi de lÕObservatori es van descobrir diversos cometes i deu petits plane- tes, un dels quals porta el nom de Barcelona. No obstant aix˜, poca gent sap qu significa lÕObservatori per al conjunt de la ciutat, i enca- ra s—n menys aquells que s—n capaos dÕende- vinar la projecci— que aquest s’mbol pot donar a la ciutat i, per extensi—, a la cultura i a la cincia del pa’s. LÕObservatori Fabra reuneix al seu interior hist˜ria, tradici— i reconeixement; per˜, a mŽs, disposa del prestigi que li proporciona un colÆlec- tiu que aplega alguns dels millors cient’fics cata- lans, la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Bar- celona, que Žs la propietˆria de lÕObservatori. OBERT A LA CIUTAT Moltes vegades la feina dels professionals de lÕastronomia sembla misteriosa o molt dif’cil dÕentendre; en canvi, si es mostra de forma atractiva i entenedora es converteix en un tema apassionant, que acabem relacionant amb les grans aventures i els descobriments. ƒs per aquest motiu que considerem important obrir lÕObservatori i la seva hist˜ria a la ciutat, i per aix˜ sÕestˆ treballant en diferents ˆmbits, un dÕells lÕeducatiu. e22 44BARCELONA A LÕESCOLA Nœm. gener-febrer 2005 Ha arribat lÕhora de mirar el cel i les estrelles. Les activitats que conformen el programa educatiu de lÕObservatori Fabra donen lÕoportunitat a nois i noies de simular les professions i les activitats cient’fiques relacionades amb lÕobservaci— i la interpretaci— del cel. Mitjanant la manipulaci— i lÕobservaci—, poden descobrir el cel i les seves caracter’stiques principals. EL NOU PROGRAMA EDUCATIU DE LÕOBSERVATORI FABRA DIVULGA LES CIØNCIES DE LÕESPAI UN VIATGE PEL CEL I LES ESTRELLES El Planetari Municipal de lÕInstitut dÕEduca- ci— de lÕAjuntament de Barcelona ha arribat a un acord amb la Reial Acadmia de les Cincies i les Arts de Barcelona per promoure i gestionar les activitats destinades a les escoles. DÕaquest acord ha sortit un nou programa educatiu per intentar aprofundir en la feina que es realitza dins dÕun observatori astron˜mic. De forma amena i entenedora volem endin- sar els mŽs joves en el m—n de lÕastronomia utilitzant un marc tan atractiu com el que ens proporciona un observatori real. LÕalumnat pot treballar al costat dels mateixos instruments utilitzats en la recerca del coneixement del nostre univers i, a mŽs, cosa que ens sembla molt important, fer-ho des de la nostra ciutat. El coneixement de lÕUnivers es basa en un treball met˜dic, constant i compartit per la comunitat cient’fica. El programa educatiu que hem posat en marxa ens ha perms fer una con- nexi— directa amb les universitats i centres de recerca del nostre pa’s, contextualitzant, dÕa- questa manera, una professi— a la qual en un futur podran optar els i les nostres alumnes. Malgrat aix˜, hem volgut anar mŽs enllˆ dels observatoris de principis de segle, intro- duint les noves tecnologies, que s—n eines imprescindibles per a la cincia, i espec’fica- ment les dedicades a desvetllar els secrets del nostre univers. EL PROGRAMA EDUCATIU El programa sÕestructura entorn de tres activi- tats principals, que es desenvolupen amb una metodologia participativa, on la feina de lÕa- lumnat Žs fer de cient’fics. ˙El programa sÕestructura entorn de tres activitats principals, on la feina de lÕalumnat Žs fer de cient’fics.¨ Jordi Oliver BE44.1 14/2/05 13:24 Página 22 hauran de respondre a diferents preguntes que posaran a prova la seva capacitat per recu- perar el comandament de lÕEstaci—. 3. Un programa de realitat virtual En el transcurs del curs escolar entrarˆ en fun- cionament una activitat de realitat virtual que permetrˆ a les escoles treballar el naixement, vida i mort de les estrelles dÕuna manera inno- vadora, atractiva i original. LÕestaci— meteorol˜gica LÕactivitat de meteorologia, que es realitza a lÕObservatori Fabra, consisteix en una visita guiada per lÕestaci— meteorol˜gica. En el trans- curs de la visita lÕalumnat podrˆ veure com s—n i com funcionen cadascun dels aparells que e 2344 BARCELONA A LÕESCOLANœm. gener-febrer 2005 Fem dÕastr˜noms Aquesta activitat estˆ adreada al cicle supe- rior de primˆria. LÕalumnat podrˆ experimen- tar amb els moviments de la Terra i la comple- xitat del sistema solar. Consta de tres racons, on els nens i nenes, mitjanant la seva expe- rincia, descobriran el funcionament del nos- tre cel mŽs proper. Aquesta activitat inclou: 1. El sistema Terra-Sol-Lluna Mitjanant una maqueta que reprodueix els moviments dÕaquests tres astres, lÕalumnat podrˆ aprofundir en les relacions que sÕesta- bleixen entre ells: de quina manera ens influeixen els seus moviments, com es pro- dueixen les fases de la Lluna... Els nens i nenes seran els encarregats de reproduir el moviment dels tres astres. 2. El sistema solar Mitjanant una maqueta que reprodueix els moviments dels planetes al voltant del Sol, lÕa- lumnat podrˆ experimentar sobre els seus moviments, les caracter’stiques comunes i els fets diferencials. Els nens i nenes posaran en funcionament el moviment de la maqueta, cosa que possibilitarˆ veure els moviments de translaci— dels planetes. 3. Observem lÕespai? La cœpula de lÕObservatori, on estˆ situat el telescopi, ens servirˆ per parlar de la feina dels astr˜noms i dÕalgunes de les caracter’sti- ques dÕaquests instruments. A la cœpula esta- ran instalÆlats quatre telescopis petits, que uti- litzaran els nens i nenes per trobar elements caracter’stics de la ciutat i situar-los amb coor- denades que utilitzaran els seus companys. Descobrim lÕespai Aquesta activitat estˆ adreada a primer cicle dÕeducaci— secundˆria obligat˜ria. Els nois i noies experimenten quina Žs la funci— dels observatoris astron˜mics i descobreixen la importˆncia que ha tingut lÕobservaci— del cel al llarg de la hist˜ria. LÕactivitat estˆ separada en tres activitats. En cada una dÕelles es treba- llen diferents conceptes, per tal que al final lÕalumnat tingui una idea de conjunt del que Žs lÕUnivers. 1. El sistema solar Mitjanant una maqueta que reprodueix els moviments dels planetes al voltant del Sol, lÕa- lumnat podrˆ experimentar sobre els seus moviments, les caracter’stiques comunes i els fets diferencials, les distˆncies, les mesures... Els nois i noies posaran en funcionament la maqueta, cosa que possibilitarˆ veure els moviments de translaci— dels planetes. 2. El rescat de la ISS Mitjanant un joc interactiu, lÕalumnat desco- brirˆ alguns dels elements mŽs importants de lÕUnivers. Els alumnes hauran de recuperar el control de lÕEstaci— Espacial Internacional, que ha quedat fora del control de la Terra; per fer-ho sÕutilitzen per mesurar les variables atmosfri- ques. La visita estarˆ guiada per un educador o educadora que adaptarˆ les explicacions al nivell educatiu de lÕalumnat. Llu’s G—mez Coordinador dÕactivitats de divulgaci— de lÕObservatori Fabra Per a mŽs informaci—: Observatori Fabra Carretera de lÕObservatori Fabra, 27 Tel. 93 2502220 www.icxauxa.es www.racab.es/racabcat Jordi Oliver BE44.1 14/2/05 13:24 Página 23 E l nœmero 7 del carrer Major de Sarriˆ i la plaa de la Bonanova vanser, a comenament del segle XX, el punt final de la xarxa de distri-buci— dÕaigua al municipi de Sarriˆ provinent del pantˆ de Vallvi- drera. Des del pantˆ fins a la plaa Major lÕaigua havia de travessar la serra de Collserola i circular per lÕavinguda de Vallvidrera i el carrer de Vidal i Quadres fins al carrer de Santa Eulˆlia, lÕavinguda de Santa Eulˆlia i el carrer dels Caputxins. En poc temps, per˜, la ciutat de Barcelona i els seus habitants van con- querir aquest indret id’lÆlic de la muntanya i ho van fer seguint el cam’ que seguien les aigŸes per˜ en direcci— inversa. I un segle desprŽs, els habitants tornen a seguir el cam’, per˜ aquesta vegada per recuperar i tornar a conixer el pantˆ i el seu entorn. El pantˆ de Vallvidrera va ser constru•t lÕany 1864 amb la finalitat de recollir lÕaigua del torrent dÕen Llavallol per regar les finques de conreu properes. Des del punt de vista natural’stic, la zona del pantˆ presenta una gran riquesa herpetol˜gica i constitueix un dels tres o quatre espais mŽs importants de Catalunya. El deteriorament de la presa, durant els œltims anys, ha posat en greu perill la supervivncia de moltes de les espcies dÕamfibis i rptils aut˜ctons. Les poblacions de peixos, la majo- ria dÕorigen alÆl˜cton, s—n actualment inexistents. Segons un estudi realitzat per Xavier Rivera i publicat per la Societat Catalana dÕHerpetologia lÕany 1998, Òla taxa dÕespcies que habiten al pantˆ de Vallvidrera Žs molt alta, ja que hi s—n representats gairebŽ el 100% dÕamfibis que habiten a totes les comarques de la prov’ncia de Barcelona [...] ƒs conegut el paper dels amfibis com a indicadors naturals de lÕestat dels ecosistemes, per diverses raons, ja que aquests animals s—n sensibles, tant a la destrucci— dels boscos i els hˆbitats terrestres com a lÕalteraci— dels ambients aquˆticsÓ. La vegetaci— de ribera de les vores completa un conjunt especialment ric des del punt de vista de la biodiversitat. Juntament amb aquest valor com a espai natural, el pantˆ va tenir un importat paper social, ja que va ser utilitzat per subministrar aigua potable al municipi de Sarriˆ. Amb aquesta finalitat va ser constru•t el tœnel de la Mina-Grott (1.290 m), encarregat al Sr. Campa–ˆ, que, segons el seu ir˜nic testimoni, el va fer Òamb una vagoneta, dues mules i dos murciansÓ. Amb lÕaigua, el tœnel va canalitzar un seguit dÕidees i projectes que podr’em situar en el context de Òla ciudad de los prodigiosÓ. Entorn del pantˆ, empresaris de la burgesia de lՏpoca van dissenyar un parc (El Lake Valley) amb atraccions originals com el Òglobus captiuÓ i zones dÕesport i esbarjo que creien que farien les del’cies de petits i grans en un espai natu- ral fora diferent dels estrets i sovint insans carrers de la ciutat. Del conjunt dÕatraccions previstes, la primera i la mŽs popular de les que van arribar a funcionar va ser el trenet del Mina-Grott, inaugurat el maig de 1908, desprŽs que el seu propietari paguŽs al consistori la suma de 355 pessetes i 23 cntims pels drets de les obres. Aquest trenet, en realitat una vagoneta que funcionava amb corrent elctric, va transportar en un mes i mig al voltant de 40.000 passatgers. EDUCACIî I SENSIBILITZACIî AMBIENTAL Aix’ doncs, es pot dir que la zona del pantˆ de Vallvidrera tŽ un gran inters, tant des del punt de vista natural’stic i mediambiental com des del punt de vista hist˜rico-cultural. ƒs des dÕaquesta perspectiva que sÕha dÕentendre lÕactual recuperaci— posada en marxa lÕabril de 2003. Si bŽ Žs evident que la funcionalitat que va tenir en el seus inicis ha deixat de tenir sentit en lÕactualitat, Žs clar que el seu valor fonamental ha dՎs- ser de tipus educatiu i de manera particular en el vessant ambiental, fet que ha estat recollit en els projectes endegats. Amb la posada en marxa dÕaquesta nova recuperaci—, el districte de Sarriˆ-Sant Gervasi vol posar a lÕabast de lÕalumnat i de la ciutadania en general materials informatius, divulgatius i dÕestudi que facilitin la com- prensi— i fomentin la sensibilitzaci— envers els valors de la sostenibilitat i el medi ambient. Aquesta tasca de sensibilitzaci— i educaci— mediam- biental, que els centres educatius del districte desenvolupen des de fa tres anys en el marc de lÕAgenda 21 Escolar, sÕarticula, al mateix temps, amb una de les dimensions del Projecte Educatiu de Ciutat. e24 44PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Nœm. gener-febrer 2005 LA RECUPERACIî DÕUN VALOR HISTæRIC I UNA EINA DÕEDUCACIî AMBIENTAL Des del districte de Sarriˆ-Sant Gervasi, i amb la colÆlaboraci— del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC), entre altres, sÕha endegat un pla per recuperar la mem˜ria del pantˆ de Vallvidrera. Un espai que, a mŽs del seu valor hist˜ric, sÕha de convertir en una eina per a la sensibilitzaci— de nois i noies vers la conservaci— del medi ambient. Aix’ doncs, coneguem una mica la hist˜ria i el valor del pantˆ de Vallvidrera. ˙El pantˆ va ser constru•t lÕany 1864 per recollir lÕaigua del torrent dÕen Llavallol i regar les finques de conreu.¨ EL PANT¸ DE VALLVIDRERA BE44.1 14/2/05 13:24 Página 24 e 2544 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATNœm. gener-febrer 2005 ˙Volem oferir noves possibilitats de gaudir i aprendre en aquest espai de la ciutat carregat dÕhist˜ria i de somnis.¨ TREBALLANT PLEGATS La convicci— que la tasca de sensibilitzaci— en aquest tema requereix la complicitat i la suma de voluntats ens va portar a cercar persones i entitats amb les quals poder compartir les idees i repartir els esforos; aix’, sota la coordinaci— del districte, en el projecte participen el Consorci del Parc de Collserola, la Direcci— de Participaci— i Educaci— Ambiental de lÕAjuntament de Barcelona, lÕArxiu Municipal i del Districte, lÕInstitut Municipal dÕE- ducaci—, la Societat Catalana dÕHerpetologia i la Societat Hˆbitats (Pro- jecte Rius). LÕobjectiu Žs elaborar un conjunt de materials educatius i divulgatius sobre aquest indret i facilitar lÕintercanvi dÕexperincies didˆctiques i meto- dol˜giques en lՈmbit de lÕeducaci— ambiental. En aquesta primera fase els materials a lÕabast s—n un conte que vol conscienciar sobre la necessitat de protegir la biodiversitat de lÕentorn del pantˆ (La reineta de lÕestany) i un lli- bre hist˜ric sobre el Mina-Grott i la seva repercussi— social en el context de lՏpoca (El Mina-Grott. Hist˜ria dÕun petit tren de Vallvidrera). La realitzaci— de la segona fase de restauraci— de lÕentorn permetrˆ obrir un centre dÕinformaci— i assessorament a lÕantiga casa de control del pantˆ i oferirˆ noves possibilitats de gaudir i aprendre en aquest espai carregat dÕhist˜ria i de somnis. Joan JimŽnez Palacios Districte de Sarriˆ-Sant Gervasi Divisi— de Serveis Personals Per a mŽs informaci—: jjimenezp@mail.bcn.es Hem volgut recollir alguns extractes del conte La reineta de lÕestany i del llibre El Mina-Grott. Hist˜ria dÕun petit tren de Vallvidrera, que serveixen per ampliar el coneixement i el valor dÕaquest rac— hist˜ric de la nostra ciutat. ÒLes temperatures baixen cada dia una mica mŽs fins que, a finals de tardor, la reineta sÕamaga sota la fullaraca espessa que ha anat caient dels arbres i es disposa a passar lÕhivern ben tapadeta fins que arribi el bon temps.Ó ÒReineta Hola gripau! A on vas tan rˆpid? Gripau (molt content) MÕhe assabentat que hi torna a haver aigua abundant a lÕestany. Vaig molt rˆpid perqu aviat serˆ la posta i he de trobar la meva parella.Ó (Extractes del conte La reineta de lÕestany) ÒMalgrat que oficialment fou reconegut com a ferrocarril, es tractava dÕun h’brid, dÕun giny nou, dÕun invent inclassificable que es podria considerar, sense exagerar, dÕavantguarda per a aquella poca.Ó ÒLa prosperitat tur’stica (un mot dÕavui) li vinguŽ a Vallvidrera de la transformaci— en carretera de lÕantic cam’ de carro que hi pujava des del desert de Sarriˆ. [É]. Comenaren a obrir-sÕhi hotels i restaurants, als quals la gent sÕhi traslladava amb tartana i amb cotxe de cavalls. Una excursi— una mica inc˜moda...Ó Ò...aquell petit tren havia de servir de prova per a demostrar la viabilitat del seu projecte ferroviari entre Barcelona i el VallsÓ. (Extractes dÕEl Mina-Grott. Hist˜ria dÕun petit tren de Vallvidrera) BE44.1 14/2/05 13:24 Página 25 que es plantegen a principis del segle XXI: la formaci— al llarg de la vida, la convivncia i cooperaci— intergeneracional i intercultural, lÕaccessibilitat als espais urbans per part de tota la ciutadania, el desenvolupament soste- nible, la participaci— activa, etc. La proposta dÕactualitzaci— de la carta serˆ feta per Joan Manel del Pozo. Es convida totes les ciutats associades a participar-hi amb les seves aportacions1. En un altre moment de lÕAssemblea, Vicen Partal, periodista i creador del nou portal de lÕAICE, va presentar les ÒRaons per a una Ciutat Educadora VirtualÓ. Partal va remarcar les noves possibilitats de comunicaci— entre ciutats geogrˆficament molt distants com Adelaida (Austrˆlia) i LomŽ (¸frica). Aix’ mateix, va afir- mar que aquest nou espai virtual brinda a cada ciutat educadora lÕoportunitat de crear la seva pr˜pia pˆgina web i mantenir informada la resta de ciutats de les seves iniciatives educadores. El VIII CongrŽs Internacional tambŽ va ser una oportunitat per aprofundir a nivell te˜ric sobre el concepte de ciutat educadora grˆcies a diverses conferncies plenˆries. Es va escol- tar la intervenci— de Terezinha da Silva, exper- ta en estudis de gnere; dÕEnrique Dussel, un dels principals representants de la filosofia de lÕalliberaci— compromesa amb els drets humans i dels pobles; de la soci˜loga Laura Balbo, especialitzada en estudis de discrimi- naci— de gnere, sociologia del sistema pol’tic; de lÕeconomista Antonio Perna, especialitzat en finanament tic i solidari, i desenvolupa- ment sostenible; del sacerdot Luigi Ciotti, e26 44CIUTATS EDUCADORES Nœm. gener-febrer 2005 CRæNICA DEL CONGRƒS DE GØNOVA La ciutat de Gnova, port dÕentrada i de sortida i capital de la cultura europea durant lÕany 2004, va acollir el VIII CongrŽs Internacional de Ciutats Educadores durant el passat mes de novembre amb el lema: ÒUna altra ciutat Žs possible. El futur de la ciutat com a projecte colÆlectiuÓ. Hi van participar mŽs de 206 ciutats de 34 pa•sos. Aquest Žs el relat del ric intercanvi dÕidees i dÕexperincies que va tenir lloc durant uns dies a la ciutat de Gnova. EL RELAT DE LA VIII TROBADA INTERNACIONAL DE CIUTATS EDUCADORES ˙Un dels moments mŽs significatius va ser la proclamaci— de la nova Carta de les Ciutats Educadores.¨ LÕobjectiu principal del CongrŽs va ser lacreaci— dÕun espai per a la reflexi— con-junta sobre la importˆncia de lÕeduca- ci— com a eix transversal en les pol’tiques i projectes de les ciutats i sobre com els governs locals poden reorganitzar les pr˜pies estructu- res amb la finalitat de fomentar la participaci— colÆlectiva i avanar en la construcci— de Ònoves ciutats educadoresÓ. De les diferents trobades que van tenir lloc durant les dates del CongrŽs, en va destacar la taula dÕalcaldes, en qu representants de diverses ciutats que formen part de lÕAICE van dialogar, entre altres temes, sobre la importˆn- cia de pertˆnyer a lÕAssociaci— i la necessitat de fomentar la participaci— ciutadana, i de comptar-hi, per a la transformaci— de les nos- tres ciutats per ser mŽs educadores, inclusives i solidˆries. Hi van participar, entre dÕaltres, lÕalcalde de Barcelona i president de lÕAssocia- ci—, Joan Clos; lÕalcalde de Gnova, Giusseppe Pericu, i lÕalcaldessa de Girona, Anna Pagans. En el marc del CongrŽs, tambŽ es va celebrar lÕAssemblea General de lÕAICE, mˆxim ˜rgan rector, que va aprovar els canvis en els esta- tuts, la mem˜ria dÕactivitats, lÕinforme econ˜- mic i el pla dÕacci— 2005-2006, del qual cal destacar lՏmfasi en la formaci— de professio- nals tcnics i pol’tics de les ciutats associades, lÕextensi— i difusi— de lÕAICE a Austrˆlia, Canadˆ, el Regne Unit i lÕ¸frica, i la publicaci— del segon llibre La Ciutat Educadora. LA NOVA CARTA Un dels moments mŽs significatius de lÕAssem- blea General va ser la proclamaci— de la nova Carta de les Ciutats Educadores, presentada per Joan Manel del Pozo, tinent dÕalcalde de lÕAjuntament de Girona i professor de filosofia de la Universitat de Girona. La carta consti- tueix el marc filos˜fic i dÕacci— de totes les ciu- tats educadores i permet explicar i difondre millor qu significa una ciutat educadora i les seves concrecions, dÕacord amb els nous reptes BE44.1 14/2/05 13:24 Página 26 e 2744 CIUTATS EDUCADORESNœm. gener-febrer 2005 comproms en la lluita contra lÕexclusi— social; i de lÕantrop˜leg Michael Singleton, especialit- zat en temes dÕantropologia africana i del (post)desenvolupament. LÕINTERCANVI DÕEXPERIØNCIES La veritable riquesa del CongrŽs va ser lÕinter- canvi dÕexperincies educadores que sÕha pro- du•t entorn de diverses temˆtiques. MŽs de 250 iniciatives de ciutats dÕarreu del m—n van ser presentades i es van tractar temˆtiques com la identitat de la ciutat i la dels seus habi- tants a les actuals societats multiculturals, lÕespai urbˆ com a lloc de trobada, el medi ambient i la sostenibilitat, la salut i el benes- tar, els drets de les persones, la importˆncia de la comunicaci—, els pactes territorials i la participaci— ciutadana2. Els i les participants al CongrŽs tambŽ van poder visitar algunes de les experincies de la ciutat de Gnova. Les xarxes temˆtiques i territorials que inte- gren lÕAssociaci— tambŽ van tenir un espai de trobada al CongrŽs per tal dÕavaluar el treball realitzat i acordar futures l’nies dÕacci—. Cal informar de la posada en marxa de la xarxa temˆtica sobre noves tecnologies de la infor- maci— i la comunicaci— i ciutat, liderada per la ciutat finesa de Tampere, i de la creaci— dÕuna altra xarxa sobre la petita infˆncia, que serˆ coordinada per la ciutat francesa de Li—. A mŽs dÕhaver pogut posar en comœ el tre- ball que les ciutats estan duent a terme i mŽs enllˆ de la reflexi— i el debat, al CongrŽs de Gnova tambŽ hi va haver temps per a la cele- braci—: ciutats grans i petites dÕarreu del m—n van commemorar el des aniversari de lÕAsso- ciaci—. Fa deu anys que lÕAICE es va formalitzar ˙MŽs de 250 iniciatives de ciutats dÕarreu del m—n van ser presentades i es van abordar diferents temˆtiques.¨ com a tal a Bolonya, en el III CongrŽs Interna- cional, si bŽ el moviment de Ciutats Educado- res ja sÕhavia iniciat lÕany 1990 amb motiu del I CongrŽs Internacional. El des aniversari ha estat una celebraci— plena dÕagradables sor- preses i ha significat el reconeixement del tre- ball de totes les persones que dia a dia fan possible avanar en aquest projecte conjunt. El darrer dia de CongrŽs, els membres del Comit Cient’fico-tcnic i responsables de coordinar els diferents grups temˆtics van pre- sentar el resum dels debats desenvolupats a les diverses jornades de treball. El VIII CongrŽs va concloure amb les parau- les de comiat i agra•ment de Luca Borzani, regidor de Cultura de lÕAjuntament de Gnova i president del Comit Cient’fico-tcnic del Con- grŽs, i de Marina Subirats, regidora dÕEducaci— de lÕAjuntament de Barcelona i presidenta delegada de lÕAICE. En aquest acte de cloenda es va convidar les ciutats associades presents a signar la nova Carta i afirmar el seu comprom’s amb els principis que regeixen lÕAssociaci—. El mes de setembre del 2006 se celebrarˆ el IX CongrŽs a Li—, sota el lema ÒDiˆlegs en Huma- nitatÓ, on donarem una especial importˆncia a les persones i a les relacions interpersonals, en el marc de la ciutat. Associaci— Internacional de Ciutats Educadores Per a mŽs informaci—: www.edcities.org 1. Per a mŽs informaci— sobre la nova Carta, consulteu el portal de lÕAssociaci—: www.edcities.org 2. Per consultar lÕabstract book amb el recull de totes les experincies, visiteu lÕapartat ÒCongressosÓ del web. BE44.1 14/2/05 13:24 Página 27 Aquesta plataforma dÕautoconsulta es com- plementa en tot moment amb lÕorientaci— ofer- ta per un equip dÕassessors personals. Els visi- tants tambŽ tenen a la seva disposici— mŽs de 600 llibres i desenes de publicacions, uns espais dÕaudiovisuals on accedir a la informa- ci— des dÕun entorn mŽs familiar i senzill i una zona dÕexposicions sobre les noves ocupa- cions, els sectors emergents i les noves cultu- res del treball. La visita a lÕespai es pot realitzar de manera individual o en grups. En aquest darrer cas, Porta22 dissenya itineraris a mida de les necessitats de cada grup, per tal dÕassolir un nivell ˜ptim dÕaprofitament de la visita a lÕes- pai de noves ocupacions. 26.000 VISITES Durant el primer any de funcionament de Porta22, mŽs de 26.000 persones han utilitzat aquest recurs de ciutat en el seu benefici. Es tracta de persones amb perfils i inquietuds laborals ben diferents: joves que no tenen clar el seu futur professional; altres que volen estudiar per˜ no saben dissenyar lÕitinerari formatiu adequat i desconeixen les possibles sortides laborals; joves i no tan joves que entenen que la formaci— no finalitza amb la recerca de feina, sin— que continua al llarg de tota la carrera professional, i demanen una renovaci— constant de coneixements; perso- nes que ja han triat els seus estudis o que han anat acumulant una experincia i competn- cies professionals i volen entrar en contacte amb noves alternatives ocupacionals; perso- nes que necessiten reorientar la seva carrera professional... Porta22 reuneix en un mateix punt informaci— sobre orientaci—, formaci—, recerca de feina i creaci— dÕempreses des de la visi— de les ocupacions amb futur i les noves formes de treballar. En aquest per’ode, des de Porta22 sÕhan ats mŽs de 600 grups diferents, per als quals sÕhan elaborat itineraris de recerca dÕinformaci— Al setembre de 2003, Barcelona Activa,lÕagncia de desenvolupament local delÕAjuntament de Barcelona, va posar en marxa un innovador servei dedicat a les ocupa- cions amb futur i a les noves cultures del tre- ball derivades de lÕadveniment de la societat del coneixement: Porta22, Espai de Noves Ocupacions. Aquest nou servei va nŽixer amb la voluntat dÕesdevenir el centre de referncia metropolitˆ per a la detecci—, divulgaci—, orientaci— i capacitaci— en tot el que fa refern- cia a les noves ocupacions, els sectors emer- gents, les noves competncies professionals i les noves cultures del treball. Situat a lÕilla 7@ Barcelona Activa, a la porta dÕentrada al districte del coneixement 22@, Porta22 Žs un espai de lliure accŽs on les per- sones visitants poden consultar mŽs de 50.000 pˆgines de continguts anal˜gics i digi- tals, cent v’deos i deu aplicatius multimdia, integrats en una completa plataforma dÕauto- consulta on poden trobar mŽs de 500 ocupa- cions noves, emergents i en transformaci— descrites al detall, i informaci— sobre nou sec- tors econ˜mics clau a Barcelona (log’stica, serveis a les persones, serveis a les empreses, aeronˆutica i espai, TIC, cincies de la vida, cultura i lleure, medi ambient i turisme). e28 44CIUTAT Nœm. gener-febrer 2005 LÕESPAI DE NOVES OCUPACIONS DE BARCELONA ACTIVA PORTA22 Porta22 Žs un centre de referncia sobre les noves ocupacions de futur i les noves cultures del treball. ƒs un espai obert, de lliure accŽs, dirigit tant a persones en atur que busquen noves oportunitats dÕocupaci— com a treballadors i treballadores en actiu amb voluntat de millora professional, i a joves que han dÕescollir el seu futur professional. Per a lÕalumnat que estˆ acabant el cicle de secundˆria sÕha posat en marxa el ÒProjecte de Vida ProfessionalÓ. ˙Els continguts donen resposta als canvis i transformacions que sÕhan produ•t al m—n del treball.¨ BE44.1 14/2/05 13:24 Página 28 personalitzats i adequats a les seves necessi- tats i caracter’stiques. Aquests itineraris han estat dinamitzats per lÕequip dÕassessorament utilitzant metodologies que fomenten tant la interacci— positiva de grup com el treball indi- vidual i aut˜nom de cadascun dels partici- pants, donat que Porta22 Žs un recurs que pot ser utilitzat en qualsevol moment de la vida professional dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona i la seva ˆrea metropolitana. ELS CONTINGUTS Els continguts que ofereix Porta22 donen res- posta als canvis i transformacions que sÕhan produ•t i sÕestan produint al m—n del treball com a conseqŸncia del trˆnsit a la Societat del Coneixement. La introducci— massiva de les noves tecnologies al m—n del treball, lÕen- velliment de la poblaci—, la incorporaci— de la dona al mercat laboral plantegen noves situa- cions que modifiquen les formes de treballar i les ocupacions existents. Aix’, per comprendre i acompanyar aquests canvis, els continguts de Porta22 es renoven i sÕamplien cont’nuament. En aquesta l’nia, en breu sÕincorporaran mŽs de 200 ocupacions al voltant de set nous sectors i subsectors econ˜- mics: alimentaci—, cincies de la salut, esttica Ñimatge personal, mecˆnica, qu’mica, aero- ports i aviaci— i hostaleria. Aixi mateix, aquest any sÕincrementaran en mŽs de cinquanta els v’deos sobre sectors, ocupacions i/o testimo- nis de diferents perfils ocupacionals i els apli- catius multimdia arribaran a la quinzena. Dolors Carvajal Millanes Responsable Grups Porta22, Espai de Noves Ocupacions www.porta22.com e 2944 CIUTATNœm. gener-febrer 2005 ˙Porta22 informa sobre formaci—, recerca de feina i creaci— dÕempreses de les ocupacions amb futur.¨ PROJECTE DE VIDA PROFESSIONAL Des de Porta22 sÕestˆ portant a terme un programa de visites de grups acadmics en colÆlaboraci— amb lÕInstitut dÕEducaci— de lÕAjuntament de Barcelona. El projecte, que porta el nom de ÒProjecte de Vida Professio- nalÓ, va nŽixer com a experincia pilot inten- tant cobrir uns objectius determinats i espe- c’fics per a cada grup de quart dÕESO. Ats que per decidir amb encert Žs indis- pensable una informaci— completa i una orientaci— acurada, es va creure imprescindi- ble oferir als i les joves les eines per conixer totes les possibilitats i sortides professionals a les quals tenen accŽs. Els pares i mares, tutors, professorat, orientadors i educadors juguen un paper important en lÕelecci— del jovent, per˜ tambŽ cal que ells i elles tinguin la informaci— i lÕautonomia necessˆries per prendre decisions de forma aut˜noma i cohe- rent amb les seves conviccions. El programa es porta a terme al llarg dÕun trimestre sencer en el qual es desenvolupa el projecte de vida professional de cada alumne. En aquest projecte, la persona jove analitza els seus interessos professionals, investiga els perfils que mŽs li criden lÕaten- ci—, sÕenfronta amb un simulacre de procŽs de selecci—, elabora el seu curriculum vitae, es posa en el lloc de lÕempresari per redac- tar una oferta, etc. Tot un seguit dÕactivitats per aconseguir que la seva entrada al m—n laboral sigui mŽs senzilla i pautada. A la primera edici—, durant el curs escolar 2003-2004, van participar deu grups esco- lars de cinc instituts de secundˆria de Bar- celona, amb un total dÕuns 300 alumnes, i a la segona, durant el curs escolar 2004- 2005, es preveu la participaci— de vint-i-sis grups amb un total de 780 joves de dotze instituts de Barcelona. Els centres educa- tius estan incloent la visita a Porta22 com una part important dels continguts dÕorien- taci— laboral que treballen des de les mateixes aules. BE44.1 14/2/05 13:24 Página 29 e30 44UNA MICA DE TOT Nœm. gener-febrer 2005 16. Crear biblioteques escolars ben dotades de llibres i altres materials. 17. Dignificar la formaci— professional i convertir-la en una ofer- ta atractiva. 18. Garantir un aprenentatge al llarg de tota la vida. 19. Consolidar lÕespai europeu dÕeducaci—. 20. Adequar la funci— del professorat a la noves demandes socials i educatives. 21. Reorientar radicalment la formaci— inicial del professorat. 22. Concebre la formaci— permanent del professorat com una reflexi— sobre la seva intervenci— individual i colÆlectiva. 23. Promoure les xarxes de colÆlaboraci— docent i enriquir i consolidar les ja existents. 24. Elaborar un Estatut de la Funci— Pœblica que reguli la carre- ra docent, drets i responsabilitats i el sistema dÕincentius. 25. Organitzar una sistema dÕavaulaci— amb participaci— democrˆtica, continuat i coherent, que comprometi a tots els agents educatius. 26. Donar major autonomia per pensar i gestionar institucions educatives mŽs obertes i flexibles. 27. Aconseguir mŽs temps per educar millor. 28. Comprometre a les administracions educatives perqu siguin sensibles a les demandes majoritˆries i prioritˆries que es plantegin i es posin els mitjans necessaris per satisfer-les. 29. Crear comunitats educatives que comprometin tots els agents escolars i socials del territori. 30. Somiar sempre amb la utopia. Resum de lÕarticle del director de la revista Cuadernos de Pedagogia, Jaume Carbonell, en el nœmero 342 del mes de gener de 2005 amb motiu dels 30 anys de la revista. àPer llegir tot lÕarticle, podeu consultar a: www.cuadernosdepedagogia.com Hem llegit à Trenta reptes del futur 1. Aconseguir un pacte social per lÕeducaci— entre les adminis- tracions educatives, les forces pol’tiques i els agents educatius i socials. 2. Arribar a la plena escolaritzaci— bˆsica en els pa•sos pobres i la progressiva eliminaci— de les altes taxes dÕanalfabetisme. 3. Garantir el principi dÕigualtat dÕoportunitats entre totes les ciutadanes i els ciutadans amb mesures compensat˜ries i de discriminaci— positiva. 4. Impulsar programes dÕest’mul de lՏxit escolar i de prevenci— del fracˆs escolar. 5. Millorar la qualitat de lÕensenyament. 6. Fer un bon œs de les Noves Tecnologies de la Informaci— i de la Comunicaci—, i de les diferents fonts dÕaprenentatge, per convertir la informaci— en coneixement rellevant. 7. Fixar els continguts i competncies bˆsiques de lÕescola obligat˜ria. 8. Educar en els valors que contribueixen a una s˜lida educaci— per a la ciutadania i que protegeixin la convivncia democrˆtica i la cohesi— social. 9. Avanar cap a una escola laica com a millor forma per garan- tir la pluralitat, la llibertat de conscincia i la convivncia. 10. Respectar la mŽs amplia diversitat individual i colÆlectiva sempre que aquesta no generi situacions de desigualtat ni actituds insolidˆries o que atemptin contra els drets humans. 11. Intensificar la relaci— educativa entre lÕalumnat i el pro- fessorat. 12. Propiciar i consolidar la democrˆcia participativa. 13. Recuperar i promoure les teories i les prˆctiques mŽs inno- vadores i creatives. 14. Crear una ˆmplia xarxa pœblica dÕescoles infantils i dÕaltres espais educatius. 15. Desenvolupar un s˜lid domini del llenguatge a lÕescola primˆria.un a m ic a de t ot PEC 04>07 Projecte Educatiu de Ciutat (Pla dÕacci— 2004-2007) Institut dÕEducaci—, Ajuntament de Barcelona, 2004 El Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona ha editat una publicaci— on es recull el Pla dÕacci— 2004-2007. La publicaci—, que tambŽ compta amb traduccions al castellˆ i a lÕangls, es fa ress˜ del pla per als propers anys, el qual ha estat fruit del procŽs participatiu de la comunitat educativa de Barcelona, expressada a travŽs de vuit grups de treball. Aquests grups s—n els que han aportat les reflexions i les propostes per al futur de lÕeducaci—. A travŽs dÕaquest nou Pla, el PEC sÕobre encara mŽs a la ciu- tat i troba una manera mŽs ˆgil dÕencaixar amb els temps que estem vivint, amb les noves relacions i necessitats que per a cada entorn i cada moment es van definint. La publicaci—, edi- tada per lÕInstitut dÕEducaci—, incorpora totes les mirades i recull totes les propostes que volen fer de Barcelona una ciutat educadora constru•da des de la diversitat i per a la pau. Lectura à Pepita Cedillo Vicente H‡blame a los ojos Editorial Octaedro, Barcelona, 2004 Aquest Žs el primer llibre escrit per una persona sorda des del naixement a lÕEstat espanyol. A mŽs a mŽs, lÕautora Žs mestra, logopeda i professora de Llengua de Signes Catalana (LSC). Aquest Žs un dels seus valors indiscutibles per˜ tambŽ en volem destacar dos mŽs. Per un costat, el fet que ella ha trobat un estil propi i idoni per afavorir lÕescriptura a una persona sorda. En efecte, el text sÕorganitza en diferents apartats i, al seu torn, cadascun inclou all˜ que amb encert lÕautora denomina Òescenes visualsÓ, Žs a dir, petites descripcions narratives de vivncies per- sonals o dÕaltri. ÀI de qu tracten aquestes escenes? Aquest Žs lÕaltre aspecte valu—s que volem remarcar: els continguts ens aporten informaci— de qu vol dir ser sord prelocutiu, de quines s—n les necessitats de la comunitat sorda, de quines relacions, contraposicions i ponts de diˆleg s—n possibles dÕestablir entre la comunitat o•dora i la sorda, entre dÕaltres. Animem que el llegeixi el professorat, com tambŽ totes aque- lles persones amb inters per repensar la diversitat i la difern- cia en la nostra societat. Rosa BellŽs BE44.1 14/2/05 13:24 Página 30 Nom i cognoms: Adrea particular: CP: Localitat: Prov’ncia: Telfon: Correu electr˜nic: Professi—: Lloc de treball (optatiu): Remeteu-la a: Revista Barcelona Educaci—: Pa. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es La base de dades del Mailing dÕeducaci— sÕinscriu en lÕAgncia de Protecci— de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses de lÕInstitut dÕEducaci—, i estan a la seva disposici— per a consulta, modificaci— o cancelÆlaci— (Llei orgˆnica 15/1999 de 13 de desembre de Protecci— de Dades de Carˆcter Personal). Autoritza tambŽ la cessi— o comunicaci— dÕaquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part dÕaltres institucions educatives pœbliques i privades que les solÆlicitin s’ no Data i signatura: e 3144 UNA MICA DE TOTNœm. gener-febrer 2005 Les i els que hem escrit en aquest nœmero Anna Invers, exalumna de lÕescola del Parc del Guinard— Associaci— Internacional de Ciutats Educadores Carme i Choni, mare dÕalumna i professora del CEIP Mediterrˆnia Caterina Madro–al, metgessa onc˜loga Dolors Carvajal, Porta 22 Equip de mestres del CEIP Gl˜ries Catalanes Escola bressol municipal El Palomar Eva Ferraz i Llu•sa Carrillo, Punt Boca Nord Francesc Codina i Castillo, president del Consell de lÕAudiovisual de Catalunya Gustavo, Laura Virginia, Khadija, Laura, Fˆtima, alumnes del CEIP Mediterrˆnia Joan JimŽnez Palacios, districte de Sarriˆ-Sant Gervasi Llu’s G—mez, coordinador dÕactivitats de divulgaci— de lÕObservatori Fabra M.Clara Forteza, fundadora de lÕEscola Reina Elisenda Nacho, Dani, Nœria, Sara, Isabel, Ezequiel, Josep i M˜nica, alumnes de lÕIES M Anna Gironella de Mundet Pere, coordinador pedag˜gic de lÕIES M Anna Gironella de Mundet Secretaria del Consell Escolar Municipal de Barcelona de t ot u na m ic aConvocat˜ries à Tertœlies Caf Lluna Verda El Projecte dÕEducaci— en Valors de lÕInstitut dÕEducaci— de lÕA- juntament de Barcelona organitza la propera tertœlia caf, con- du•da per Pepita Cedilla, mestra de primˆria i logopeda, que des- vetllarˆ els Òinterrogants de la sordesaÓ. LÕacte serˆ el 24 de febrer, a les 18 hores, a la Sala dÕactes de lÕInstitut dÕEducaci—. à Per a mŽs informaci—: tel. 93 402 36 63 III Jornades Educaci— i Esport Les terceres Jornades dÕEducaci— i Esport volen promoure un espai de relaci— i dÕintercanvi entre professionals dÕaquests ˆmbits. Les jornades se celebren el 4 i 5 de mar del 2005 a lÕI- NEFC-Barcelona (avinguda de lÕEstadi, s/n) à Per a mŽs informaci—: www.bcn.es/educacio IV Jornades dÕEducaci— en Valors La quarta edici— de les Jornades dÕEducaci— en Valors que tin- dran lloc a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, els dies 4 i 5 de mar del 2005, estan organitzades conjuntament per Senderi, la Fundaci— Jaume Bofill i la Xarxa dÕEducadors en Valors, i tenen el t’tol de ÒRecuperar la iniciativa en educaci— en valorsÓ. à Per a mŽs informaci—: www.senderi.org III Concurs de composici— d՘peres per a escolars. æpera a secundˆria LÕInstitut Municipal dÕEducaci— de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu i lÕEscola Superior de Mœsica de Catalunya, convoquen un concurs de projectes d՘peres per a escolars, destinat a proveir de repertori lÕactivitat Òæpera a SecundˆriaÓ. Els projectes sÕhan de presentar de lÕ1 al 29 dÕabril de 2005. à Per a mŽs informaci—: www.bcn.es/educacio V u ll re b re B ar ce lo n a E d u ca ci — a c as a B u tl le ta d e s u b sc ri p ci — g ra tu •t a L a t ir a c ˜ m ic a L u c’ a V e ci lla C o n tr e ra s / E sc o la M as sa n a BE44.1 14/2/05 13:24 Página 31 10 anys treballant per la formació professional de qualitat www.bcn.es/consellfpo BE44.1 14/2/05 13:24 Página 32