Nœm. 45 mar 2005 1,50 BE45orig 28/3/05 21:12 Página 1 2 45Nœm. mar 2005 Nœm.45 mar 2005 1,50 BARCELONA EDUCACIî Tercera poca Consell editorial Marina Subirats Cinquena tinenta dÕalcalde i regidora dÕEducaci— Manel Blasco Gerent de lÕInstitut dÕEducaci— Teresa Eulˆlia Calzada Directora de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Daniel Resines Director de Formaci— Professional i Transici— al M—n del Treball Ignasi Garc’a de la Barrera Director adjunt de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Toni Martorell Director de Serveis Educatius Teresa Salvad— Directora de Recursos i Serveis Generals Casimir Maciˆ Director de Centres Educatius Municipals Carme Turr— Secretˆria del Consell Escolar Municipal Pilar Figueras Secretˆria de lÕAssociaci— Internacional de Ciutats Educadores Direcci— Eva Mart’nez-Pic— Consell de Redacci— L’dia Marsol Departament dÕOrganitzaci— i Sistemes dÕInformaci— Jordi Arnal Oficina del Projecte Educatiu de Ciutat Isabel Boix Direcci— de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Ignasi Garc’a de la Barrera Direcci— de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Daniel Resines Direcci— de Formaci— Professional i Transici— al M—n del Treball Emili PŽrez Direcci— de Centres Educatius Municipals Dolors Cabrera Direcci— de Centres Educatius Municipals Marta Carranza Direcci— de Serveis Educatius Dolors Casanovas Projecte dÕInnovaci— i Qualitat de la Prˆctica Educativa Amparo TomŽ Projecte dÕEducaci— en Valors Mariona Ribalta Programa de recuperaci— de la mem˜ria hist˜ria Alicia San Miguel Secretaria de lÕAssociaci— Internacional Ciutats Educadores Josep Rovira Consell Escolar Municipal Coordinaci—: Jaume Capsada Redacci—: Oriol Guiu Disseny grˆfic original: Villuendas+G—mez disseny Disseny grˆfic: Gramagraf, SCCL Secretaria i administraci—: Programa de Publicacions de lÕInstitut dÕEducaci— de lÕAjuntament de Barcelona. Plaa dÕEspanya, 5, 08014 Barcelona tel.: 934023534; fax: 934023601 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es IlÆlustracions: Ivan Bravo (Elisava), Samuel Marin i Laura Valero (Eina) Fotografia portada: Patricia Esteve Impressi—: Gramagraf, SCCL ISSN: 1135-2655 Dip˜sit legal: B-21483-1995 ' Institut dÕEducaci— de lÕAjuntament de Barcelona e 8 OPINEM Parlem de la sexualitat Reflexions i opinions de nois i noies al voltant del sexe 10A FONS Igualtat, diversificaci— i projecte educatiu Mariano Fern‡ndez Enguita 13PERSONATGES ÒCentrarem els esforos en la llei catalana dÕeducaci—Ó Marta Cid, Consellera dÕEducaci—, repassa un any de traject˜ria i els reptes de futur 24 BCN A LÕESCOLA Totes les mediterrˆnies del m—n Un passeig didˆctic pel Jardi Botˆnic de Barcelona 26 CIUTATS EDUCADORES La nova carta Un repˆs als principis actualitzats de les Ciutats Educadores 28 CIUTAT Territori, escola i empresa 10 anys del Consell de la Formaci— Professional de Barcelona 30 UNA MICA DE TOT Hem llegit... Lectura Convocat˜ries Tira c˜mica www.bcn.es/educacio 16PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Pacte de la comunicaci— per lÕeducaci— El comprom’s per la creativitat i el respecte envers els valors 19ASSOCIACIONS Lectura fˆcil Un suport per a les persones amb dificultats lectores 20RECURSOS Aprendre amb el cinema Cinescola deconstrueix el llenguatge cinematogrˆfic a lÕaula 22CONSELLS ESCOLARS Treball en comœ El model de participaci— dels Consells Escolars Municipals de Districte de Barcelona 4 NOTŒCIES Mou-te en bici Primera Jornada dÕEducaci— i Municipis XVII Mostra de Programes Culturals Øxit de pœblic al Sal— de lÕEnsenyament Cicle de concerts al Conservatori Municipal de Mœsica Diˆlegs del Projecte Educatiu de Ciutat Un segle dÕescola a Barcelona VII Jornada sobre Esport Escolar Pacte Nacional per a lÕEducaci— 6 SOM XARXA Obrint camins LÕIES Josep Pla consolida el projecte socioeducatiu al barri dÕHorta BE45orig 28/3/05 21:12 Página 2 e 345Nœm. mar 2005 MAR‚ M ar Žs mes de canvis. El pas a la primavera genera una mena de vibraci— en l’aire que agita la vida quotidiana. Ens agradaria contemplar plˆcidament els primers verds, petits, sorgint sota les fulles seques a la vora dels camins; els raigs de sol mŽs cˆlid en les tar- des de llum nova, les darreres congestes de neu fondre’s amb peresa cap al fons de les fresques valls; les primeres orenetes passant rasant davant la nostra finestra per un glop a l’aigua clara del safareig. Per˜ la primavera es resisteix i, sortint d’un hivern tan dur, no es deixa acariciar amb faci- litat. Cada novetat que ens presenta Žs una joia a la nostra mirada, per˜ ens contenim a l’hora d’a- tansar-hi la mˆ, no fos cas que la primavera, envejosa, ens castiguŽs amb la tristesa, el cansament i l’oblit. Ha de ser un trˆnsit pausat, molt estudiat, lent per˜ constant. Segur que, en acabar, ens tro- barem radiants a l’estiu, superada la prova del canvi, rics de tot el que ens ha portat la nova vida. A la ciutat, Žs temps de botes d’aigua, plou i fa sol, els darrers freds i el record. A mŽs, seguim fent portes obertes i salons i, en mig de tot l’avalot primaverenc, posem la millor cara per explicar com som al llarg de l’any, qu fem i qu podem fer. S’acosta la preinscripci—. A Barcelona Educaci— hem seguit buscant els trets que configuren el comprom’s per l’educaci— a la ciutat. Aquest nœmero ens acosta, entre d’altres, els processos participatius dels consells escolars i el Pacte de la comunicaci— per l’educaci—, els deu anys del Consell de la Formaci— Professional de Barcelona i l’experincia de l’IES Josep Pla amb el seu entorn de barri. I tambŽ hi trobareu les paraules de la Consellera d’Educaci—, Marta Cid, que ha volgut ajudar-nos a confegir aquest dibuix que, mes a mes, fem de l’educaci— a Barcelona. Bona primavera! Eva Mart’nez-Pic— LÕaltra banda de la serra TŽ un enc’s que no he dit mai —per la joia que mÕespera cada pi em d—na la mˆ. Joan Salvat-Papasseit E d it o ri al BE45orig 28/3/05 21:12 Página 3 e4 45NOTICŒES Nœm. mar 2005 not’cies XVII MOSTRA DE PROGRAMES CULTURALS La Mostra de Programes Culturals dels centres dÕensenyament secundari pœblics de Barcelona, que organitza lÕInstitut dÕEducaci—, tŽ com objec- tiu recollir les noves propostes culturals que cada any sorgeixen a la ciutat, per implicar el jovent a viure i a contribuir al desenvolupament art’stic i cultural de Barcelona. Aquesta edici— estˆ dedicada a lÕAny del Llibre i la Lectura. Els ˆmbits de la mostra s—n: arts escniques (20,21 i 22 dÕabril), mœsica (18 de maig), dansa (18 de maig) i arts plˆsti- ques (18 de maig). à Per a mŽs informaci—: www.bcn.es/educacio PRIMERA JORNADA DÕEDUCACIî I MUNICIPIS El Departament dÕEducaci— de la Generalitat, conjuntament amb la Fede- raci— de Municipis de Catalunya i lÕAssociaci— Catalana de Municipis i Comarques, va organitzar el passat mes de febrer la primera Jornada dÕE- ducaci— i Municipis, amb lÕobjectiu dÕimpulsar mecanismes de corespon- sabilitat i de cogesti— amb els ens locals per tal dÕarticular la cooperaci— dÕambdues administracions en els diferents ˆmbits de la gesti— educativa. à Per a mŽs informaci—: www.gencat.net/educacio CICLE DE CONCERTS AL CONSERVATORI MUNICIPAL DE MòSICA El Conservatori Municipal de Mœsica de Barcelona organitza un cicle de concerts amb el nom de ÒDijous en concertÓ, que durant tots els dijous del mes de mar, abril i maig, se celebraran a lÕAuditori Eduard Toldrˆ. Els concerts comenaran a les vuit de la tarda i lÕentrada Žs gratu•ta. El Conservatori Municipal tambŽ va celebrar el 12 de mar un concert dÕalumnes. Visiteu la seva nova pˆgina web: www.cmmb.net MOU-TE EN BICI Els dies 16, 17 i 18 de mar es va fer la quarta edici— del ÒMou-te en biciÓ, que organitza lÕAjuntament de Barcelona amb lÕobjectiu de fomentar una mobilitat urbana mŽs sostenible i generar hˆbits de des- plaament mŽs saludables en lÕalumnat de segon cicle dÕESO. MŽs enllˆ de la sensibilitzaci—, aquesta activitat treballa els fonaments que tot- hom hauria de conixer per moureÕs per la ciutat en bicicleta de la forma mŽs segura i eficient. ØXIT DE PòBLIC AL SALî DE LÕENSENYAMENT El Sal— de lÕEnsenyament i la Formaci— Cont’nua es va celebrar a principis del mes de mar amb un gran xit de pœblic. MŽs de 70.000 persones van visitar el Palau 6 del recinte firal Montju•c-1 de la Fira de Barcelona. El Sal— de lÕEnsenyament sÕha convertit, desprŽs de 15 edicions, en una bona font dÕinformaci— de referncia per a professorat, alumnat i pares i mares sobre lÕoferta formativa postobligat˜ria i els centres que la impar- teixen. à Per a mŽs informaci—: www.ensenyament.com BE45orig 28/3/05 21:12 Página 4 e 545 NOTŒCIESNœm. mar 2005 DI¸LEGS DEL PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT El passat 2 de mar es va celebrar un dels diˆlegs que organitza el Projec- te Educatiu de Ciutat (PEC) sota el t’tol ÒMitjans de comunicaci— i educa- ci—, complicitat o competncia?Ó. LÕacte va servir per presentar els projec- tes de lՈmbit Mitjans de comunicaci— i societat de la informaci— del PEC i el Pacte de la Comunicaci— per lÕEducaci—, la lectura del qual va ser feta per Joan Brunet, degˆ del ColÆlegi de Periodistes de Catalunya. à Per a mŽs informaci—: www.bcn.es/educaci— Consulteu la secci— Projecte Educatiu de Ciutat (pˆg. 24-25) PACTE NACIONAL PER A LÕEDUCACIî El Departament dÕEducaci— de la Generalitat ha impulsat el Pacte Nacio- nal per a lÕEducaci—, que vol ser un instrument per promoure la partici- paci— ciutadana i, especialment, la de la comunitat educativa i de les seves entitats representatives. Perqu aix˜ sigui possible sÕhan elabo- rat uns documents de propostes i unes preguntes que pretenen afavorir i orientar el debat. Alhora, el Pacte Nacional per a lÕEducaci— Žs tambŽ un objectiu perqu es pretŽn que aquest sigui expressi— del comprom’s amb el futur de lÕeducaci— per part del conjunt de la societat, de la comunitat educativa i del Govern de la Generalitat. Per participar en el debat: www.gencat.net/educacio/pacte VII JORNADA SOBRE ESPORT ESCOLAR El passat 7 de mar es va celebrar la VII Jornada sobre Esport Escolar amb el t’tol ÒValors i antivalors en lÕesport escolarÓ. La jornada va reflexio- nar al voltant de lÕesport escolar i de la seva relaci— amb la societat actual i dels valors que transmet lÕesport escolar en la seva prˆctica diˆria. UN SEGLE DÕESCOLA A BARCELONA LÕ exposici— ÒUn segle dÕescola a Barcelona. Acci— municipal i popular 1900-2005Ó es pot veure de nou al Centre Cultural La Farinera del Clot, fins al 30 dÕabril. LÕexposici—, que es va estrenar lÕany passat al Museu dÕHist˜ria de la Ciutat, presenta un recorregut per la hist˜ria de lÕescola a Barcelona durant el segle XX. LÕentrada Žs lliure i al voltant de lÕexpo- sici— sÕhan organitzat debats, colÆloquis i conferncies. à Per a mŽs informaci—: www.farinera.org BE45orig 28/3/05 21:12 Página 5 LÕ Institut dÕEducaci— Secundˆria Josep Pla estˆ situat al parc del Tur— de la Peira, al barri dÕHorta, una zona amb una forta tradici— de renovaci— pedag˜gica. Les escoles bressol i els centres de primˆria municipals i pœblics, des dÕaquells vells temps foscos del franquisme fins ara, han desenvolupat, sense interrupci—, una tasca educativa important. Aquesta tasca sÕha portat a terme tant a cada centre, ja que cadascun tŽ la seva especificitat, com al barri pel que fa a cooperaci—. Podem dir que sÕha anat creant una cultura pedag˜gica fˆcilment identificable. LÕinstitut Josep Pla va esdevenir el centre de secundˆria receptor de lÕalumnat dÕaquestes escoles i es va integrar en el treball pedag˜gic de la zona amb la voluntat de construir, des de lÕescola bressol fins als ensenyaments posto- bligatoris юs a dir, dels 0 als 18 anysÑ, un itinerari pedag˜gic coherent, de qualitat, par- ticipatiu i inserit en el barri dÕHorta. El procŽs seguit des de lÕinici de lÕaplicaci— de la reforma en aquest treball pedag˜gic con- junt Žs llarg i ric en elements que han anat configurant un projecte socioeducatiu de zona. Aquest projecte es planteja aconseguir e6 45SOM XARXA Nœm. mar 2005 OBRINT CAMINS LÕIES JOSEP PLA CONSOLIDA EL PROJECTE SOCIOEDUCATIU AL BARRI DÕHORTA LÕinstitut Josep Pla, situat al barri dÕHorta, es va integrar en lÕitinerari pedag˜gic de la zona per anar configurant un projecte socioeducatiu potent i amb vocaci— de futur. Un projecte que es planteja aconseguir que tots els nens i nenes, i nois i noies dels centres de la zona, sense exclusi—, puguin tenir xit en la seva experincia escolar i, sobretot, esdevinguin ciutadans i ciutadanes amb tots els drets i deures. LÕinstitut Josep Pla presenta en aquest article les seves activitats per aconseguir aquests objectius. terme. Al nostre entendre, lÕeducaci— en valors Žs el valor fonamental de lÕeducaci—. LÕobjectiu prioritari dÕun centre educatiu hauria de ser ajudar a crŽixer els nois i les noies com a persones com- promeses en la defensa dels drets humans. Aix˜ vol dir que els nostres alumnes haurien dÕapren- dre a ser professionals competents i ciutadans i ciutadanes conscients dels seus drets i deures. Per realitzar aquest projecte, funciona un grup de treball incl˜s en el pla de formaci— de zona del Centre de Recursos Pedag˜gics i considerat com a taller de tutoria per part del projecte ØXIT. En aquest grup participen els tutors i tutores de sis de les escoles de primˆria vinculades (¸ngels Garriga, Heura, Mare Nostrum i Torrent de Can Carabassa), professorat representant de lÕinstitut Josep Pla, el CRP, la inspecci— i respon- sables del projecte ØXIT. Es reuneix unes cinc vegades durant el curs i tŽ com a funci— propo- sar, planificar i coordinar el tema dÕeducaci— en valors que es treballarˆ durant el curs. Aquest tema es desenvolupa, bˆsicament, a les tutories de sis de primˆria i a les de tots els cursos de lÕinstitut, des de 1r dÕESO fins a 2n de batxillerat. Els temes que sÕhan treballat fins ara, per ordre cronol˜gic, s—n: lÕeducaci— en el respecte, com ens organitzem per com- partir experincies, lÕautonomia i la coopera- ci—, i enguany sÕestˆ treballant la convivncia. El procŽs de treball Žs el segŸent: a partir de la proposta que fa el grup de treball cada grup classe de primˆria i cada nivell de secundˆria decideixen com caracteritzen el tema, Žs a dir, quin aspecte focalitzen per treballar. Des del grup de treball coordinador es proporcionen idees, materials i normes per a lÕexposici— final. ParalÆlelament a aquest treball conjunt, les escoles de primˆria desenvolupen un treball de coordinaci— que sÕanomena Òles escoles ami- guesÓ. LÕalumnat de sis prepara una activitat per mostrar-la a les altres escoles, que hi partici- pen com a espectadores. LÕescola amfitriona convida, rep i proporciona un espai per compar- tir lÕexperincia a les altres escoles. Cada centre, al seu torn, fa una valoraci— de totes i cadascuna de les experincies. La finalitat dÕaquestes tro- bades, a part del treball dՈrea que suposen, Žs que lÕalumnat de sis de les quatre escoles es conegui, organitzant i compartint algunes activi- tats, abans dÕanar a lÕinstitut. que tots els nens i nenes, i nois i noies dels nos- tres centres, sense exclusi—, puguin tenir xit en la seva experincia escolar, de manera que als setze anys obtinguin el graduat en secundˆria obligat˜ria, puguin seguir la via acadmica o laboral que mŽs sÕadeqŸi a les seves caracter’sti- ques i interessos i, sobretot, esdevinguin ciuta- dans i ciutadanes amb tots els drets i deures. Per aconseguir aquest gran objectiu es rea- litzen diverses actuacions, que comentem tot seguit. COORDINACIî PRIM¸RIA-SECUND¸RIA Aquesta coordinaci— tŽ diversos camps de treball. Æ Treball dÕinformaci—: El coneixement de lÕalumnat Žs un element important. Per aix˜, el traspˆs dÕinformaci— entre primˆria i secundˆria es produeix en diversos moments i circumstˆncies. En un prin- cipi, quan lÕalumnat estudia sis de primˆria es fa una trobada informativa a cada escola a cˆrrec de lÕinstitut, amb participaci— dÕalum- nat, professorat, pares i mares. Posteriorment, el grup de sis de cada escola de primˆria visi- ta lÕinstitut i Žs rebut i guiat per lÕalumnat de primer dÕESO i per lÕequip directiu. Quan ja sÕhan formalitzat les matriculacions a secundˆria es fa una entrevista amb els tutors i tutores de sis de cada escola vinculada per par- lar a bastament de cada nen i de cada nena que comenarˆ primer dÕESO a lÕinstitut. Aquesta trobada es torna a fer a mitjans del curs segŸent per comentar el procŽs seguit per lÕalumnat. Æ Treball pedag˜gic i educatiu conjunt: Des dÕun principi, es va fer un treball de coordi- naci— dՈrees per compartir maneres dÕensen- yar i aprendre i dÕavaluar. Fruit dÕaquest treball va ser lÕelaboraci— dÕunes proves comunes de llengua catalana i de matemˆtiques que pas- sen les escoles de primˆria a sis, els resultats de les quals comparteixen amb secundˆria. Al mateix temps els deures dÕestiu de les mat- ries instrumentals, en acabar sis, s—n corre- gits pel professorat de secundˆria. Els resul- tats dÕaquesta correcci— es comuniquen als tutors i tutores de sis de primˆria. Posteriorment es va iniciar un projecte conjunt de tutoria al voltant de lÕeducaci— en valors. Fa quatre cursos que aquest treball es porta a BE45orig 28/3/05 21:12 Página 6 ORIENTACIî ACADØMICA I LABORAL Dintre del projecte ØXIT, lÕalumnat de 4t dÕESO participa, utilitzant hores dÕun crdit variable i de tutoria, en unes sessions dÕorientaci— a lÕespai municipal Porta 22. Aquest espai comp- ta amb lÕassessorament dÕun tcnic i la utilitza- ci— de noves tecnologies espec’ficament pre- parades per donar a conixer les professions emergents que trobem a la nostra ciutat i aju- dar a orientar lÕalumnat. A 4t dÕESO lÕacci— tutorial estˆ dedicada principalment a la tasca dÕorientaci— de lÕalum- nat. Es fa una especial atenci— a aquells nois i noies que volen fer batxillerat. Al nostre insti- tut hi poden cursar les modalitats de cincies de la naturalesa i de la salut, dÕhumanitats i cincies socials i de tecnologia. Es procura que cada alumne i cada alumna pugui elegir un curr’culum propi i al mateix temps es plantegen uns itineraris coherents que puguin ser eescollits per la majoria dÕa- lumnat i que deixin oberta la possibilitat de canviar dÕopci—. ƒs per aix˜ que a primer de batxillerat es poden cursar el mˆxim nombre de matries de les tres modalitats i sÕorienten els treballs de recerca cap als futurs interessos professionals dels nois i les noies. Es tenen molt presents el model de prova dÕaccŽs a la universitat, a la qual bona part de lÕalumnat sÕhaurˆ de presentar, i les programacions dels diferents estudis universitaris. LÕequip docent de batxillerat posa tots els mitjans perqu lÕa- lumnat de totes les modalitats superi amb xit les proves dÕaccŽs a la universitat i pugui acce- dir als estudis preferents. LÕinstitut tambŽ ha organitzat i potenciat estades de formaci— a les empreses. Aquesta activitat funciona com a crdit optatiu per a tot lÕalumnat interessat que ha aprovat primer de batxillerat i seguirˆ fent segon a lÕinstitut. TŽ lloc durant el juliol o el setembre i es fa a les diverses empreses amb que tenim contacte i que s—n interessants per a qualsevol branca dels tres batxillerats que ofereix lÕinstitut. Vict˜ria Barcel— Roca Mestra de Cincies Socials Tutora de segon dÕESO de lÕIES Josep Pla e 745 SOM XARXANœm. mar 2005 ˙El procŽs del treball pedag˜gic conjunt Žs llarg i ric en elements que han configurat un projecte socioeducatiu de zona.¨ ACTIVITATS COMPLEMENT¸RIES DE CONVIVØNCIA, REFOR‚ I ACOLLIDA Estar implicat en el projecte ØXIT ha perms a lÕIES Josep Pla organitzar activitats comple- mentˆries dirigides a fomentar la convivncia i la competncia sana en el joc esportiu i a ajudar i acollir lÕalumnat que no tŽ unes con- dicions ambientals bones per desenvolupar el seu aprenentatge. En horari extraescolar funcionen grups dÕesport, dÕhandbol i voleibol, de 5 i 6 de primˆria i dÕESO, que sÕentrenen i prenen part en competicions. Per participar en aquestes activitats sÕha de pagar una quota que es procura que sigui modesta per tal que tothom hi tingui accŽs. Per cobrir legalment aquestes activitats sÕha muntat un club esportiu que pot rebre subvencions per fer front a part de les despeses. TambŽ funcionen grups dÕactivitats de refor i acollida per a lÕalumnat de 5 i 6 de primˆria i de 1r i 2n dÕESO que necessiten ajut per poder portar a terme un aprenentat- ge millor. Aquestes activitats les coordina i finana el Consorci dÕEducaci— amb la colÆlaboraci— del nostre centre. Els grups s—n de set o vuit alumnes que dos dies a la set- mana durant una hora i mitja, en horari extra- escolar, reben el suport dels amics i amigues grans, majoritˆriament exalumnes de lÕinsti- tut, que els ajuden a fer els deures i a fer acti- vitats de refor. Actualment funcionen sis grups, tres de primˆria i tres de secundˆria. Enguany les activitats de refor i acollida sÕhan ampliat amb la introducci— de tres sor- tides al llarg del curs, els dissabtes al mat’, per anar a veure espais de la ciutat dÕinters per a lÕalumnat. Durant el primer trimestre sÕha fet la primera sortida a la Fundaci— Mir—, a lÕexposici— ÒLa dona, metamorfosi de la modernitatÓ, i sÕhan planificat per al segon i el tercer trimestre les visites al Museu de la Cincia i al Liceu. LÕobjectiu dÕaquestes sortides Žs, a mŽs de conixer Barcelona, posar en contacte lÕalum- nat que tŽ mancances de molts tipus amb espais de la ciutat que poden potenciar el desenvolupament de les persones. ƒs a dir, fer de Barcelona realment una ciutat educadora. Un œltim projecte sorgit per realitzar com a treball complementari a lÕIES Josep Pla Žs el dÕenjardinar un espai situat entre els lavabos dels vestidors de les noies i el carrer de la Vall dÕOrdesa. Ens sembla una bonica manera de tapar un espai i al mateix temps una bona forma dÕendegar un dels objectius que ens hem fixat dintre del projecte de lÕAgenda 21, en el qual tambŽ estem immersos. Un grup de noies divers podria ser lÕencarregat de portar a terme aquest treball. En aix˜ estem ara. > Per a mŽs informaci—: IES Josep Pla C. Vall dÕOrdesa, 24, Barcelona 08031 Tel.: 93 3570370 www.xtec.es/centres/a8044958 Ivan Bravo BE45orig 28/3/05 21:12 Página 7 e8 45OPINEM Nœm. mar 2005 Un dels aspectes que integren un estil de vida saludable Žs una sexualitat segura, i cal que els i les joves en rebin formaci— i hi reflexionin. Per aix˜ vˆrem visitar dos centres de secundˆria, lÕescola Sant Felip Neri i lÕinstitut LÕAlzina, per parlar-ho amb nois i noies. Com viviu els canvis corporals de lÕadolescncia? Teniu informaci— suficient sobre les malalties de transmissi— sexual? En parleu amb els vostres pares i mares? Aquestes i moltes altres preguntes es van posar damunt de la taula i aqu’ trobareu algunes respostes. REFLEXIONS I OPINIONS DE PARLEM DE LA ROSA, TUTORA DE 2N DÕESO DE LÕESCOLA SANT FELIP NERI Al nostre centre creiem molt important que tots els temes relacionats amb els canvis f’sics i emocionals que es produeixen en lÕadolescncia i que, naturalment, incideixen en aspectes relacionats amb la sexualitat, es puguin tractar obertament amb lÕalumnat. Malgrat que puguem pen- sar que tenen ara molta informaci—, encara no en saben tant com nÕhau- rien de saber i tambŽ he notat que amb els pares i mares en parlen molt poc, dÕaquestes coses. Podr’em pensar que generacionalment no s—n tan diferents per lÕeducaci— rebuda, per˜ segueix existint una distˆncia molt gran a lÕhora de tractar aquests temes. Hi ha una manca de confiana, un recel entre ambdues parts. Per les trobades que tinc amb pares i mares, no estan encara molt pre- ocupats per temes de sexualitat en nois i noies de 13 o 14 anys. Els preo- cupa molt, per exemple, el tema de les drogues. I estan molt preocupats perqu els seus fills i filles sˆpiguen dir que no a les coses. Cal saber dir que no, sobretot, a actituds, i aix˜ estˆ relacionat amb, per exemple, dir no quan tens una relaci— i hi ha un abœs per part dÕalgœ. Crec que Žs molt important que de ben joves ho aprenguin. ƒs molt important saber ser tu mateix i no deixar-te influir pels altres, quan es comena a tenir relacions sexuals o de parella. CL¸UDIA, JUANJO, BERNAT, POL, JòLIA I ANNA, ALUMNES DE 2N DÕESO DE LÕESCOLA SANT FELIP NERI Claudia: Amb 13 i 14 anys, encara no es parla molt seriosament de temes relacionats amb la sexualitat. Sempre sÕacostuma a fer amb un to una mica de conya. Malgrat aix˜, si ara mateix alguna de nosaltres fŽssim lÕamor i pensŽssim que ens hem quedat embarassades, el que far’em seria parlar- ho amb les amigues. Ens constaria molt fer el pas de dir-ho als pares i mares o al professorat. S—n coses que fan molta vergonya i fer el pas de parlar-ho fora del que s—n els teus amics o amigues Žs molt complicat. Juanjo: Quan rebem tanta informaci— sobre malalties de transmissi— sexual, per exemple, no tenim la sensaci— que ens vulguin posar la por al cos. ƒs molt positiu ser conscients que s—n coses que sÕhan de prendre seriosament. ƒs curi—s perqu normalment en parlem fent broma, per˜, a lÕhora de la veritat, sabem que amb aquestes coses no es pot c—rrer cap risc. Bernat: De vegades, penso que els pares i mares es fan massa pesats amb algunes coses. Donen massa la tabarra. Quan els agafa per comenar-te a preguntar si tÕagrada aquella noia o una altra. ƒs per dir- los: calleu! Volen fer com el paper dÕamics i hi ha coses que no ens agra- da que sÕhi posin pesats. Fiquen la pota molt sovint en aquestes coses. Pol: Hem de vigilar molt, que sÕestˆ donant molta importˆncia a la imatge de les persones, a la seva aparena f’sica. I aix˜ pot provocar en nois i noies molt joves que se sentin malament perqu s—n mŽs grassos o per qualsevol altre aspecte f’sic. A la classe, tothom et pot respectar per com ets, per˜ a fora, a la societat, hi ha molta crueltat. SeÕns d—na la idea que si no seguim els models imposats de bellesa no podrem ser felios. Jœlia: Encara crec que en certes coses estan creats uns estereotips per a les noies que s—n molt injustos. Per exemple, si una noia se sap que tŽ o ha tingut relacions amb diferents nois, se li diu que Žs una fresca o coses pitjors. En canvi, entre els nois fer-ho estˆ ben vist i creuen que els fa mŽs atractius o mŽs homes. I, tambŽ, si es vol tenir una relaci—, crec que el primer responsable de portar, per exemple, un preservatiu, hauria de ser el noi. Encara existeixen molts t˜pics contra les noies en temes de sexualitat. O un altre exemple, si a una noia la veiessin comprar un preservatiu, li dirien que tŽ un problema, quan el que estˆ fent Žs per no tenir-lo. Anna: Els nois en aquestes edats s—n molts mŽs infantils que les noies i, per tant, totes aquestes coses dels canvis al cos, del sexe, s—n utilitza- des per fer-se notar i per fer tonteries. Veus que quan parlen dÕaquests temes es posen nerviosos de seguida o simplement nomŽs saben res- pondre tonteries. BE45orig 28/3/05 21:12 Página 8 EMŒLIA, COORDINADORA DÕESO DE LÕIES LÕALZINA Cada any, independentment que aquest curs ho treballem dins de lÕAu- dincia Pœblica que organitza lÕInstitut dÕEducaci—, sempre treballem temes dÕeducaci— en la salut i de sexualitat en les tutories de tercer dÕESO. Sempre fem una visita amb lÕalumnat al centre dÕatenci— primˆ- ria (CAP) del barri. Els hi fan unes xerrades on els nois i noies pregun- ten els temes que els interessen, i els ensenyen, per exemple, a posar- se un preservatiu. I notem que s—n coses que aixequen un gran inters en lÕalumnat. S—n edats complicades quan arriben a lÕadolescncia i Žs dif’cil poder tenir un apropament amb els nois i noies. Ells i elles tenen vergonya dÕex- plicar les coses i la reacci— l˜gica, quan noten els canvis en el cos, Žs amagar-ho i no voler-ne parlar. Per aix˜ intentem desdramatitzar tot el que sigui possible perqu vegin que s—n coses normals de parlar. ENRIC, CORAL, PABLO, DAVID, MARC, ALBERT, MARC I ALBA, ALUMNES DE 3R DÕESO DE LÕIES LÕALZINA Enric: Encara que sempre pensem que tindrem relacions sexuals amb una persona que primer coneixes i desprŽs estimes, es donen molts casos de relacions esporˆdiques. I Žs que si et ve una noia que trobes maca i et diu per tenir relacions, li dirˆs que no? Jo crec que la majoria de nois dirien que s’. Coral: Al principi, quan notes els canvis en el teu cos, et trobes estra- nya, et fa mal la panxa, aquest tipus de coses, per˜ a poc a poc valores positivament el que estˆ passant amb el teu cos i Žs molt important acceptar-ho. I aix˜, Žs clar, les noies ho fem molt abans que els nois. I, per tant, hi ha un moment que es produeix un distanciament i veus els nens com mŽs infantils que tu. ƒs un procŽs en el qual veus que et canvia la vida i, fins i tot, les amistats. TambŽ es curi—s com, per exemple, les noies pensem que s—n els nois qui sÕhan de preocupar de portar preservatius si volen tenir relacions sexuals segures. En canvi, els nois diuen que han de ser les noies. Millor que en portem els dos, per˜ sempre Žs positiu veure que amb qui puguis tenir relacions vegis que estˆ preocupat en aquest sentit. Pablo: Moltes vegades es diu que els adolescents no som conscients dels problemes que podem tenir amb les malalties de transmissi— sexual. I aix˜ no Žs veritat. Ens preocupa i molt. TambŽ Žs veritat que alguns nois i noies tenen la informaci— necessˆria per˜ no en fan cas o no sÕho prenen seriosament. David: ƒs molt positiu que tÕinformin no nomŽs de protecci— o aquest tipus de coses, sin— tambŽ que quan tens relacions hi ha un aspecte afec- tiu, que les persones es poden fer mal. I, Žs clar, aix˜ ho descobreixes quan veus que algun amic plora perqu la noia que li agradava li ha dit que no volia estar amb ell. En aquest sentit, tambŽ es produeixen molts problemes i Žs molt positiu que en siguem conscients des dÕun principi. Marc: S—n problemes i temˆtiques que a molts ens fa vergonya comen- tar-les i, Žs clar, tambŽ ens pot fer vergonya anar a una farmˆcia i com- prar uns preservatius. Albert: Als pares i mares dif’cilment els preguntem res. ƒs mŽs habitual parlar dÕaquests temes amb els amics. Et poden entendre millor i, la veri- tat, encara et fa vergonya preguntar certes coses al pare o a la mare. Saps que Žs el teu pare, no un amic. Naturalment que ells et pregunten i sobretot tÕavisen dels perills, per˜ Žs complicat que hi hagi un diˆleg. Marc: Jo crec que seria positiu que als instituts es poguessin comprar preservatius. Algunes persones diuen que aix˜ faria augmentar les rela- cions sexuals entre lÕalumnat de lÕescola, per˜ simplement Žs facilitar que en puguis trobar com a mŽs llocs millor. Alba: Sobre la problemˆtica de les malalties de transmissi— sexual ja portem mig any rebent informaci— i treballant amb aquesta informaci—. I com deia el meu company, tenim la informaci— per˜ quan patim un problema o tenim un disgust amor—s, Žs normal que ho parlem amb les amigues abans que amb el pare o la mare. ƒs com si no ens entengues- sin. ƒs clar que ens ho noten, per˜ jo els dic que no em passa res. S—n coses que ho parles amb les amistats, perqu et fa vergonya fer-ho amb el pare o la mare. Jo crec que Žs quan et fas mŽs gran quan ja tÕa- treveixes a parlar-ho amb ells. Fins i tot crec que, als nostres pares i mares, aquests problemes els passaven a una edat mŽs tardana que a nosaltres i, per tant, Žs dif’cil que puguin entendre que amb aquestes edats ja tenim aquest tipus de problemes. e 945 OPINEMNœm. mar 2005 ˙ƒs molt positiu que tÕinformin no nomŽs de mesures de protecci—, sin— tambŽ que quan tens relacions hi ha un aspecte afectiu.¨ NOIS I NOIES AL VOLTANT DEL SEXE SEXUALITAT Patricia Esteve BE45orig 28/3/05 21:12 Página 9 Mariano Fern‡ndez Enguita Catedrˆtic de Sociologia de la Universitat de Salamanca www.usal.es/mfe/enguita Enrique Carrascal BE45orig 28/3/05 21:12 Página 10 e 1145 A FONSNœm. mar 2005 El Ministeri dÕEducaci— i Cincia va posar sobre la taula a finals de lÕany passat el document ÒUna educaci— de qualitat per a tots i entre totsÓ, per obrir un debat que serv’s com a base per lÕelaboraci— del projecte de llei que el Govern de lÕEstat vol presentar ben aviat. El debat sorgit ha servit per recollir diferents punts de vista i sensibilitats sobre les reformes necessˆries en lÕeducaci—. En aquest article, us presentem les reflexions que el document ha provocat a Mariano Fern‡ndez Enguita, catedrˆtic de Sociologia de la Universitat de Salamanca i expert en temes dÕeducaci—. Ben de segur que tothom, incloent-hi tota la professi— docent, deuestar dÕacord que als cinc anys dÕedat tots els i les alumnes handÕestudiar el mateix, per˜ que als vint-i-cinc cadascœ sÕha dÕespa- vilar i ser responsable del que li pot esdevenir. Sense rec—rrer a distˆn- cies tan llargues, podem trobar un ampli consens pel que fa a la primacia de la igualtat (encara que amb mfasi en lÕesfor) en lÕensenyament pri- mari i a la meritocrˆcia (encara que amb mfasi en la igualtat dÕoportuni- tats) en lÕensenyament superior. En el fons, gran part de les polmiques en i sobre el nostre sistema educatiu provenen de la diferncia dÕestruc- tures, prˆctiques i creences en lÕensenyament primari i el secundari, sobretot si redu•m el primer als cinc o sis anys inicials pre i post-LGE i el segon al batxillerat i la formaci— professional, antics o actuals. Els debats han estat sempre entorn de la zona intermdia, tant del final de lÕEGB aleshores (el tercer cicle o segona etapa) o del principi de la secundˆria avui dia (lÕESO). La primera dificultat Žs objectiva, ja que cal transitar de la igualtat a lÕequitat, de la garantia a la meritocrˆcia, de la igualtat de resultats a la igualtat dÕoportunitats; la segona Žs organitzativa, ja que sÕha de passar dÕuna perspectiva global a una altra de disciplinˆria, sovint dÕun centre a un altre, etc.; la tercera Žs cultural, ja que cal coordinar, i de vegades mestres i professors han de cooperar, Žs a dir, dos colÆlectius amb cultu- res i colors diferents, fins i tot definits en mœtua contraposici—. La LOGSE va apostar per una pol’tica igualitˆria (unificaci— del tram 14- 16) que continuava el que ja havia avanat la LGE (fins als 14), i la LOCE ho va fer per la diversificaci—, els itineraris, els superitineraris (grups de refor, programes dÕiniciaci— professional, projectes dÕespecialitzaci— curricular) i la promesa de barra lliure per a lÕacumulaci— de diferncies intra i intercentres. La recent Proposta per al debat del Ministeri dÕEduca- ci— i Cincia, Una educaci— de qualitat per a tots i entre tots, tŽ, en prime- ra instˆncia, la doble virtut dÕintentar revertir la dinˆmica segregadora oberta per la LOCE, tal com sÕhavia comproms a fer-ho lÕesquerra des de lÕoposici—, per˜ sense ignorar, al mateix temps, que les propostes inte- gradores de la LOGSE potser van ser excessivament simplistes i van generar problemes imprevistos. IGUALTAT, DIVERSIFICACIî I PROJECTE EDUCATIU ˙La nova proposta tŽ lÕinters de tocar tots els aspectes, des dels mŽs clˆssics de la LOGSE passant pels considerats tabœ.¨ BE45orig 28/3/05 21:12 Página 11 abans mŽs clamorosa per a un espectador imparcial: l՜s flexible del temps, no pas amb el condicionant que mai sigui mŽs sin— precisament amb aix˜ com a primera opci—. ƒs tan evident que el primer que es pot fer i sÕha de fer amb un o una alumne amb dificultats Žs dedicar-li mŽs recur- sos i que el principal recurs Žs el temps del professorat, que sorprn Ñsi no Žs que produeix estuporÑ que aquesta opci— no sÕhagi proposat fins avui en un paper oficial.1 Igual que a la medicina curativa, aquesta mesu- ra hauria dÕanar sempre abans que qualsevol altra de mŽs agressiva com ara els agrupaments, ja que amb ella lÕalumnat roman al seu medi esco- lar compartit i habitual i nomŽs Žs objecte dÕun tracte diferenciat addicio- nal o posterior i clarament perceptible com un plus, no com un minus. Totes les altres mesures s—n, assenyaladament, de doble tall. Els agru- paments diferenciats Ñtant Žs la regla que segueixinÑ comporten el risc dÕestigmatitzar els alumnes afectats (per bŽ que els poden fer arribar el missatge que lÕescola seÕn preocupa) i, encara que la seva finalitat decla- rada sigui dedicar-los mŽs i millors recursos (i no ser, ni semblar-ho, la de desempallegar-se de la seva cˆrrega o de la seva mala influncia), sovint, a la intersecci— entre la ret˜rica institucional i les regulacions burocrˆti- ques, passa exactament el contrari, com passa quan en lloc de tenir la direcci— capacitat per assignar-los els millors professors o professores s—n aquests, per la seva categoria o antiguitat, els qui tenen i aprofiten la possibilitat dÕevitar-los i deixar-los als mŽs inexperts, o quan simplement es genera una espiral dÕexpectatives rec’proques descendents entre pro- fessors i alumnes. Qu Žs el que pot evitar lÕestigmatitzaci— o la discriminaci— acumulati- va i assegurar un missatge de preocupaci— i una discriminaci— positiva? Aix˜ nomŽs pot fer-ho un bon projecte educatiu, en sentit fort. No sols un text declaratiu, sin— un comprom’s del conjunt del professorat (per iden- tificaci— amb el seu contingut o per simple responsabilitat professional) amb aquest, una direcci— forta i efica en la seva aplicaci—, una comunitat activa, informada i exigent i un seguiment i una avaluaci— constants de la seva aplicaci— i els seus efectes. 1 Fora s’ que sÕha fet, evidentment. LÕensenyament centrat en lÕalumne, el treball en equip, etc., porta impl’cit un mecanisme autoregulador pel qual lÕalumne que necessita mŽs temps reclama mŽs lÕatenci— del professor. En sistemes escolars tan poc sospitosos dÕut˜pics com el nord-americˆ, el professor roman a lÕaula desprŽs de la classe per atendre les demandes dels alumnes. El moviment pedag˜gic milaniˆ o doposcuola (Milani, Barbiana), un dels mŽs interessants de finals del segle XX, se centra precisament en la prolongaci— de lÕhorari escolar. LÕautor dÕaquestes l’nies ha insistit mŽs dÕuna vegada en lÕabsurditat, corporati- vament convenient i administrativament gandula, de sotmetre al mateix horari alumnes tan distints (per exemple, a La jornada escolar, Ariel, 2002). e12 45A FONS Nœm. mar 2005 El problema es percep amb relativa senzillesa: com mŽs es prolonga el tronc comœ, mŽs dif’cil resulta aconseguir els mateixos resultats amb alumnes diferents. Tanmateix, abans dÕalarmar-se convŽ matisar aquests adjectius, ÒigualsÓ i ÒdiferentsÓ. ÒIgualsÓ no sÕha dÕentendre com a idn- tics, de contingut igual, sin— com a equivalents, de valor igual, la qual cosa obre la porta a una certa diversificaci— atenta a les diferents pre- ferncies i capacitats espec’fiques dels alumnes (sempre que no cai- guem en el sofisme del relativisme, de proclamar igual el que no ho Žs pas, ni oblidem que lÕequivalncia no ha de substituir la igualtat, sin— coronar-la, o que molts continguts i capacitats s—n ineludibles). Hi ha equivalncia, per exemple, entre aprendre angls o alemany, entre estu- diar sociologia o economia, entre anar de la lli— a lÕexperiment o de lÕex- periment a la lli—, o entre arribar al bar˜metre de Torricelli per f’sica o per tecnologia, per˜ no entre cursar biologia o taller de fusta, entre astronomia i fotografia ni entre les versions heavy i light de qualsevol matria. ÒDiferentsÓ, dÕaltra banda, no sÕha dÕentendre com si estiguŽs- sim davant dÕun dÕaquells jocs en qu un nad— ha dÕencaixar peces en uns forats fets exactament a mida, distingint uns colors i unes formes inamovibles. Ni lÕescola ni lÕalumnat s—n de plˆstic dur, encara que de vegades ho semblin. LÕalumne compta amb capacitats i recursos que no sempre tŽ ocasi— dÕutilitzar, i es pot dir el mateix del professorat i, sobre- tot, de lÕorganitzaci— escolar com a tal. LA NOVA PROPOSTA La nova proposta tŽ lÕinters de tocar tots els aspectes, des dels mŽs clˆssics de la LOGSE (adaptacions, diversificacions, agrupaments flexi- blesÉ), passant pels considerats tabœ o un mal inevitable per˜ innom- brable pel reformisme (repeticions) o pel professorat (ampliacions de lÕhorari o del calendari), fins als mŽs innovadors i alhora incerts (tutories de pares o mentors, compromisos amb les fam’liesÉ). Un ventall de mesures que, tanmateix, no pot funcionar com un catˆleg de venda al pœblic en qu cada centre escolliria segons les presumptes virtuts de cada article: aqu’ un desdoblament, all’ uns mentorsÉ La remissi— de la capacitat de decidir als centres serˆ vista per alguns com una elusi— de la responsabilitat; per dÕaltres, com lÕocasi— de fer el que els doni la gana, i, per la majoria, com un desafiament per sobre de les seves possibilitats i coneixements. Per˜ el nervi de lÕautonomia no resideix en una impossi- ble omniscincia prvia per la seva banda, que garanteixi per endavant i per sempre la millor decisi—, sin— en el seu coneixement sobre el terreny, en la possibilitat de seguiment dels efectes directes i indirectes de les mesures adoptades, dels seus resultats immediats i del seu encaix en el context mŽs ampli del seu projecte. Entre els molts suggeriments de la Proposta, la mŽs elemental Ñi la mŽs prometedoraÑ Žs tambŽ aquella lÕabsncia de la qual resultava ˙Qu Žs el que pot evitar lÕestigmatitzaci— o la discriminaci— acumulativa? Aix˜ nomŽs pot fer-ho un bon projecte educatiu.¨ > Per a mŽs informaci—: http://debateeducativo.mec.es/ (Podeu accedir al document de debat i a les aportacions realitzades) ˙Entre els molts suggeriments, el mŽs elemental i prometedor Žs el que abans estava absent: l՜s flexible del temps.¨ BE45orig 28/3/05 21:12 Página 12 e 1345 PERSONATGESNœm. mar 2005 MARTA CID, CONSELLERA DÕEDUCACIî, REPASSA UN ANY DE TRAJECTæRIA I ELS REPTES DE FUTUR Ara que fa un any que va ocupar el cˆrrec de Consellera dÕEducaci— de la Generalitat de Catalunya, hem repassat amb Marta Cid les seves primeres decisions i els reptes del futur. La Llei Catalana dÕEducaci—, el Pacte Nacional per a lÕEducaci—, i tambŽ tot all˜ que fa referncia al Consorci dÕEducaci— de Barcelona i les seves implicacions en la gesti— educativa de la nostra ciutat. Igualment, coneixerem una mica mŽs la seva traject˜ria i pensament. Com veu Barcelona una dona de lÕEbre? Qu li ha suposat venir a la ciutat? Per a mi el fet de ser Consellera dÕEducaci— no ha suposat un canvi substancial en aquest sentit. Continuo anant a dormir cada dia a Amposta i, tant en la meva etapa com a sena- dora, com quan era diputada al Parlament de Catalunya, ja em vaig acostumar a viatjar cons- tantment. DÕaltra banda, fa molts anys que estic vinculada a Barcelona, ja sigui per la meva etapa universitˆria com per motius fami- liars. Si una cosa aporta el fer de ser de les terres de lÕEbre, o de qualsevol altra part del pa’s, Žs que ajuda a tenir una sensibilitat espe- cial per entendre i atendre les necessitats de tot el pa’s, des dÕuna visi— integral, dÕacord amb lÕequilibri territorial i amb les especifici- tats de cada territori. Qu li interessa especialment en el m—n de lÕeducaci—? Quines s—n les seves fites? Pel cˆrrec de responsabilitat que exerceixo, he de dir, sincerament, que les necessitats i els reptes que tenim plantejats en el m—n de lÕe- ducaci— s—n tants que el que mŽs mÕinteressi a mi personalment passa a un segon pla. En el que mŽs centrarem els esforos Žs amb lÕela- boraci— dÕuna Llei Catalana dÕEducaci—, sorgi- da del consens de tota la comunitat educativa que, actualment, ja estˆ treballant-hi a partir del Pacte Nacional per a lÕEducaci—. Altres rep- tes importants que tenim, i que considero prio- ritaris, s—n la millora de les infraestructures escolars; acomplir la llei de 0-3 de creaci— de llars dÕinfants pœbliques; la implantaci— de programes dÕinnovaci— educativa i de refor "CENTRAREM ELS ESFOR‚OS EN LA LLEI CATALANA DÕEDUCACIî" ˙El Consorci ha de disposar dÕun ampli marge dÕautonomia de gesti— de lÕeducaci— a Barcelona.¨ Natˆlia Limones BE45orig 28/3/05 21:12 Página 13 e14 45PERSONATGES Nœm. mar 2005 dՈrees instrumentals bˆsiques, que ens han de permetre caminar cap a lՏxit escolar; lÕaug- ment progressiu de recursos destinats a lÕedu- caci—; la igualtat dÕoportunitats i lÕatenci— als alumnes amb necessitats educatives espec’fi- ques i especials, etc. En definitiva, impulsarem un seguit de mesures de cara al mateix profes- sorat i a lÕalumnat que ens permeti aconseguir millors nivells dÕexcelÆlncia per apropar el nostre sistema educatiu al nivell dÕaltres pa•- sos de la Uni— Europea, i per a la implicaci— de tota la societat en lÕeducaci—. Com va trobar lÕeducaci— a Catalunya quan va arribar a Consellera? Quin Žs el balan que fa del primer any de feina, de la relaci— amb els i les ensenyants, de la resposta de la comunitat educativa? Quan vaig assumir el cˆrrec era molt cons- cient que lÕeducaci— del nostre pa’s necessita- va un canvi estructural i de fons important. Els reptes que hem dÕafrontar tenen una gran mag- nitud i transcendncia, tant en lՈmbit educa- tiu com des dÕun punt de vista social. QŸes- tions com ara lÕalumnat nouvingut, la millora del rendiment de lÕalumnat i lՏxit escolar o les exigncies quant a lÕescolaritzaci— de lÕalumnat s—n alguns dels reptes que calia entomar urgentment i que exigeixen dÕun gran esfor, tant pel que fa als recursos com a la manera de treballar de tota lÕestructura educativa. Entre la comunitat educativa hi ha una per- cepci— fora estesa que el nostre sistema edu- catiu necessita una important millora. En aquest sentit, hi ha una important sintonia amb la comunitat educativa. El protocol de negociaci— signat a finals de lÕany passat amb els sindicats de lÕensenyament pœblic va en aquesta mateixa l’nia dÕentesa i comprom’s. Sense caure en lÕautocomplaena, aquest primer any de feina crec que ha estat molt posi- tiu: sÕhan incrementat significativament les plantilles dels centres; sÕha dotat amb un tre- ballador social tots els EAP i sÕhan millorat les seves plantilles; sÕhan incorporat nous perfils ˙Cogesti— i coresponsabilitat s—n dos conceptes que expressen millor all˜ que ens plantegem amb el Consorci.¨ professionals als centres pœblics; hem aprovat el Pla per la llengua i la cohesi— social, que ha suposat la creaci— de gairebŽ 700 aules dÕaco- llida amb una important dotaci— material i de professorat per un import de 36 milions dÕeu- ros; sÕha aprovat un nou decret dÕadmissi— dÕa- lumnes i sÕhan creat les primeres Oficines Municipals dÕEscolaritzaci— com un dels ins- truments de cooperaci— i coresponsabilitzaci— amb els ajuntaments; sÕhan ampliat o posat en marxa diversos programes dÕinnovaci— educa- tiva com ara el programa ÒSalut i escolaÓ, en colÆlaboraci— amb el Departament de Salut, o el programa de ÒConvivncia i mediaci—Ó; sÕhan presentat els Plans educatius dÕentorn; hem aprovat 94 actuacions en matria de construccions i grans ampliacions per un import de 175,5 milions dÕeuros; sÕha signat un acord sobre les obres de reforma, ampliaci— i millora dels centres de primˆria pœblics amb les entitats municipalistes, etc. En definitiva, ha estat un primer any que hem treballat amb ilÆlusi—. LÕeducaci— Žs un dÕaquells ˆmbits de la gesti— pol’tica en el qual les necessitats van sempre per davant de les respostes. Hem posat el fil a lÕagulla, cons- cients que hi ha moltes coses per fer i que totes no es poden fer al mateix temps. SÕha publicat el Programa 2004-2007. Una educaci— per a la Catalunya del segle XXI. Quines s—n, de manera sinttica, les princi- pals prioritats? Ens hem proposat caminar cap a lՏxit escolar i millorar el rendiment de lÕalumnat. Aix’ mateix, estem treballant per garantir la igualtat dÕoportunitats a tots els centres sos- tinguts amb fons pœblics de manera que el sistema educatiu pugui acomplir una de les seves finalitats com Žs la de la cohesi— social. En aquest marc de desenvolupament de pol’- tiques socialment avanades ens hem propo- sat la creaci— dÕuna oferta de 30.000 places pœbliques de llars dÕinfants de qualitat. Finalment, hem comenat a incrementar i millorar lÕoferta de formaci— professional i formaci— permanent. Aquest cinc grans objectius necessiten, com es planteja al Programa, mesures de canvi estructural del sistema educatiu. Com ja he dit, en moltes ocasions ens proposem un canvi profund del nostre sistema educatiu de mane- ra que aquest pugui respondre adequadament als nous reptes que la Catalunya del segle XXI tŽ plantejats. Aix’, ens proposem avanar cap a uns centres educatius innovadors i de quali- tat per a tothom, que puguin desenvolupar una gesti— aut˜noma i participativa. Per fer-ho possible hem dÕavanar en el reconeixement social i professional del professorat i dels equips directius dels centres. TambŽ hem de millorar la planificaci— de lÕoferta educativa i consolidar una xarxa de centres sostinguts amb fons pœblics de qualitat i compromesa Natˆlia Limones BE45orig 28/3/05 21:12 Página 14 e 1545 PERSONATGESNœm. mar 2005 social i educativament. Finalment, hem dÕa- vanar en pol’tiques de proximitat a la ciutada- nia i de serveis a lÕalumnat i a les fam’lies. TambŽ sÕha llanat el Pacte Nacional per a lÕEducaci—. Quin Žs el seu esperit i quines les seves l’nies centrals? El Pacte Nacional per a lÕEducaci— Žs alhora un instrument de participaci— ciutadana i un instrument per posar els fonaments de la futu- ra llei catalana dÕeducaci—. Durant massa temps lÕeducaci—, els professionals, les fam’- lies i els centres han viscut amb un important grau dÕincertesa. La comunitat educativa feia temps que reclamava estabilitat i uns objec- tius educatius clars. El Pacte ha de servir per- qu les pol’tiques educatives comptin amb el suport i el comprom’s de la societat, de la comunitat educativa i de la pr˜pia administra- ci—. NomŽs amb aquest suport i comprom’s serˆ possible donar un impuls de confiana i qualitat al nostre sistema educatiu. Crec que lÕeducaci—, per la seva transcendncia, Žs i ha de ser una qŸesti— de pa’s que no pot estar sotmesa a can- vis continus en funci— del color pol’tic del govern de cada moment. Les millores educati- ves necessiten temps per donar els seus fruits. Avui tenim oberta una oportunitat per fer reali- tat tot aix˜ i lÕhem de saber aprofitar. Per tal de facilitar el debat, el Pacte lÕhem estructurat al voltant de cinc eixos: professo- rat, autonomia de centres, servei pœblic educa- tiu, fam’lia i ajuntaments. Val a dir que els documents sotmesos a la consideraci— de la comunitat educativa i del conjunt de la socie- tat han estat elaborats aut˜nomament per cinc grups dÕexperts. Aix’, si bŽ no representen lÕo- pini— del Departament dÕEducaci—, s—n un bon punt de partida per al debat. SÕestan debatent a nivell estatal les bases per a una nova llei dÕeducaci—. Quin impacte ha de tenir sobre la futura llei catalana dÕeducaci—? En relaci— amb la nova llei estem mantenint un important diˆleg amb el Ministeri dÕEducaci— i Cincia, i he de dir que hi hem trobat una bona predisposici— envers les nostres propostes. Tal com he pogut traslladar a la ministra dÕEduca- ci—, Mar’a Jesœs San Segundo, la nova llei hau- ria de ser, en primer lloc, una llei bˆsica, gens reglamentista i respectuosa amb les competn- cies de les comunitats aut˜nomes en matria educativa, i que obr’s la possibilitat dÕelaborar lleis dÕeducaci— pr˜pies a aquells parlaments aut˜noms que aix’ ho decidissin, com Žs el cas de Catalunya. En segon lloc, creiem que la nova llei no hauria de fixar continguts curriculars m’nims o comuns, sin— situar uns objectius generals a assolir per lÕalumnat en les diferents etapes educatives, corresponent a cada admi- nistraci— educativa fixar el seu curr’culum. Finalment, la llei hauria de venir acompanyada de la corresponent dotaci— pressupostˆria. All˜ que plantegem Žs que la nova llei esta- tal ens permeti disposar dÕuna llei educativa pr˜pia i poder regular de manera espec’fica la nostra funci— pœblica docent. Tenim necessitat dÕun marc normatiu clarament respectu—s amb la realitat plurinacional i pluricultural de lÕEs- tat, que ens permeti adequar el sistema edu- catiu a les nostres necessitats socials i nacio- nals i que reculli el millor de la nostra tradici— pedag˜gica i innovadora. Com veu lÕorganitzaci— de lÕeducaci— a Barcelona en un futur? Quin Žs el paper del Consorci? La ciutat de Barcelona, com es reconeix a la Carta Municipal, tŽ unes caracter’stiques espe- cials, dÕaqu’ la creaci— del Consorci. Aix’, el Con- sorci Žs lÕinstrument que, tal com recull la Carta, ha de permetre la colÆlaboraci— i la gesti— con- junta de lÕeducaci— a Barcelona entre el govern de la ciutat i el Departament. El Consorci, doncs, ha de disposar dÕun ampli marge dÕauto- nomia de gesti— de lÕeducaci— a la ciutat, corresponent al Departament dÕEducaci— lÕor- denaci— general del sistema educatiu. SÕha parlat sovint de la municipalitzaci— de lÕeducaci—. Fins a on Žs desitjable? Fins a on Žs possible? No crec que haguem de parlar de municipalit- zaci— de lÕeducaci— sin—, com es diu en lÕacord del Tinell, de coresponsabilitat i cogesti— entre el Departament dÕEducaci— i els ajuntaments. Cogesti— i coresponsabilitat s—n dos conceptes que expressen millor all˜ que ens plantegem: establir mecanismes concrets de cooperaci— amb les administracions locals. Es tracta de colÆlaborar, des de la lleialtat institucional, en por- tar a bon port els objectius del sistema educatiu. Una de les principals sensibilitats de la ciutat en matria educativa ha estat el tema de bres- sol. Quins canvis comportarˆ la nova llei? La LOCE trencava el concepte dÕetapa edu- cativa del 0-6, deixant el 0-3 com merament assistencial. Per a nosaltres el 0-3 tŽ un carˆc- ter clarament educatiu des de la perspectiva dÕatenci— dels nens i nenes. Espero que la nova llei reculli i remarqui aquest carˆcter educatiu del 0-3. Fa pocs dies hem signat amb les entitats municipalistes i hem presentat al Parlament de Catalunya el mapa de llars dÕin- fants amb lÕobjectiu de crear 30.000 noves pla- ces pœbliques de qualitat. DÕaqu’ a poc pre- sentarem el Decret que ha de regular les llars dÕinfants i que ha dÕassegurar el carˆcter edu- catiu de lÕatenci— als infants de 0 a 3 anys. ˙Espero que la nova llei reculli i remarqui el carˆcter educatiu del 0-3. Volem crear 30.000 noves places de qualitat.¨ Marta Cid i Pa–ella Vaig nˆixer a Amposta (Montsiˆ) un dia dÕestiu de 1960. Des de ben jove, em vaig comenar a implicar en la vida associativa dÕAmposta i en les seves enti- tats. Magisteri i Psicologia van ser les dues carreres que vaig decidir estudiar, bˆsicament perqu respo- nien a la meva inquietud intelÆlectual. Les meves pri- meres incursions en lՈmbit laboral van ser com a mestra dÕensenyament general bˆsic i, posterior- ment, com a psic˜loga i logopeda. Aquestes feines les vaig desenvolupar ja a Amposta, on vaig tornar desprŽs dels estudis a Barcelona. A la capital del Montsiˆ, tambŽ, Žs on vaig establir la meva residn- cia i on tambŽ vaig tenir els meus dos fills, Pau i Iris. ParalÆlelament a la meva traject˜ria professional, vaig cultivar la meva traject˜ria pol’tica, que vaig ini- ciar lÕany 1978, quan vaig comenar a militar a ERC. LÕany 2000 vaig ser elegida Senadora a les Corts espanyoles i el 2003 diputada al Parlament de Cata- lunya. Destacaria, tambŽ, la meva militˆncia activa contra el transvasament de lÕEbre, per la qual cosa vaig ser membre fundadora de la Coordinadora Anti- transvasament, lÕany 1989. Un desig que no has complert. Ser alcaldessa dÕAmposta. Un que s’. Aturar el transvasament de lÕEbre. Qu colÆlecciones? Res, per˜ mÕagrada molt el m—n de la mœsica. Una virtut teva. La capacitat de treball. Qu et fa por? No sabria dir qu em fa por, per˜ em preocupa que lÕimmobilisme no ens permeti afrontar amb prou fer- mesa els canvis socials que ens imposen els nous reptes socials. Un consell que tÕhan donat i vols compartir. Saber escoltar. Per a Marta Cid, lÕescola... De quin color Žs? De cap color en especial, perqu tots els colors en formen part. Quin dia de la setmana? El dilluns, per comenar amb energia. Quina estaci— de lÕany? La primavera. Quin menjar? LÕarr˜s, cuinat de la manera que sigui perqu Žs bo de totes maneres. Quina flor o planta? Com a lÕescola, molta varietat i tots els colors. Natˆlia Limones BE45orig 28/3/05 21:12 Página 15 Q uan els i les educadores han comenat a interessar-se per lÕedu-caci— de les emocions, els comunicadors ja feia molt temps quehavien aprs lÕart de desvetllar pulsions i emocions per incidir en les conductes. LÕart de la comunicaci— rau precisament en una forma de presentar la informaci— que capta el nostre inters mŽs enllˆ de la conscincia i la voluntat. El missatge dÕun bon comunicador Žs capa dÕevocar els nos- tres records mŽs plaents, cridar els desitjos mŽs amagats, desvetllar les nostres simpaties o avivar el nostre rebuig. Als anys vuitanta, Abraham Moles va calcular la immensa diferncia entre la inversi— que fa una societat en els impactes publicitaris sobre cada persona i el que aquesta societat inverteix en la seva educaci—. Des dÕaleshores la conscincia del gran poder que tenen els mitjans de comu- nicaci— per marcar tendncies, crear opini— i, en definitiva, incidir en la configuraci— dels valors socials no ha deixat de crŽixer. Efectivament, el nou model dÕacci— comunicativa que es desenvolupa a partir dels anys vuitanta es caracteritza per: Æ LÕaugment de lÕespai que lÕesfera pœblica pren a lÕesfera privada. Æ El fet que la llengua escrita i/o oral ja no Žs el mitjˆ œnic, ni preferent, de la comunicaci—. Æ El protagonisme dels mitjans de comunicaci— en els debats i els inter- canvis que juguen un paper important en la formaci— dÕopinions. Æ El fet que s—n els mitjans generalistes, com les televisions, els mŽs influents en aquest terreny, mentre que la premsa escrita es mantŽ mŽs en el terreny cognitiu. El fet que la comunicaci— arribi en gran part a travŽs de canals que uti- litzen la imatge com a llenguatge principal mentre que lÕescola segueix e16 45PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Nœm. mar 2005 EL COMPROMŒS PER LA CREATIVITAT I EL RESPECTE ENVERS ELS VALORS El Pacte de la Comunicaci— per lÕEducaci—, impulsat pel Projecte Educatiu de Ciutat (PEC), Žs un comprom’s colÆlectiu del sector de la comunicaci— a favor de lÕeducaci—. Aquest comprom’s suposa un repte creatiu i informatiu, basat en lÕautoregulaci—, que convida a plantejar la creaci— i emissi— de missatges tenint sempre present el paper educador dels mitjans de comunicaci—. LÕadhesi— al pacte comporta tambŽ la seva difusi— i lÕaplicaci— en la feina diˆria per part dels i les professionals de la comunicaci—. PACTE DE LA COMUNICACIî PER LÕEDUCACIî ˙Una societat que es coresponsabilitza de lÕeducaci— dels infants i joves ha dÕimplicar els mitjans de comunicaci—.¨ BE45orig 28/3/05 21:12 Página 16 e 1745 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATNœm. mar 2005 sent el reialme del verb, acaba de decantar la balana, creant una perillo- sa dicotomia entre educaci— i comunicaci—. En aquesta situaci—, lÕeducaci— per la comunicaci— i lÕeducaci— audiovi- sual s—n l’nies de treball que poden ajudar a reequilibrar aquesta balana, actuant sobre la capacitat dels receptors de comprendre els missatges de forma intelÆligent i cr’tica, Žs a dir, desenvolupant lÕautoconscincia sobre les emocions que desvetllen els missatges que els arriben. Els programes educatius que afavoreixen en lÕalumnat la lectura cr’tica dels missatges i que els conviden a produir-ne i a apropiar-se de la gramˆtica de la comunicaci— s—n excelÆlents accions en aquesta l’nia. Tanmateix, lÕextraordinˆria capacitat dÕinfluncia dels mitjans fa que aquest tipus dÕaccions siguin insuficients. ƒs ben sabut que els infants aprenen aquells valors que ens veuen practicar mŽs que aquells valors que ens senten predicar. Una societat que es coresponsabilitza de lÕedu- caci— dels seus infants i joves ha dÕimplicar els mitjans de comunicaci—, professionals que hi treballen i les empreses i institucions que els utilit- zen, en un comprom’s amb lÕeducaci—. ELS CRITERIS DEL PACTE El Pacte de la Comunicaci— per lÕEducaci— (Pacte CE), promogut pel Pro- jecte Educatiu de Ciutat (PEC), Žs una acci— en aquest sentit que convida les empreses i professionals del sector a acceptar el repte dÕaplicar els criteris del Pacte CE a la seva feina de cada dia. Aix’ doncs, el Pacte CE amplia el concepte dÕeducaci— per la comunicaci—, actuant directament sobre el comprom’s educatiu dels creadors i emissors de missatges. Aquest comprom’s es planteja com un repte a la creativitat i com una nova forma dÕestablir vincles emocionals amb els destinataris dels missatges. Cal agredir valors com el respecte, la responsabilitat o la solida- ritat per crear missatges eficaos? ƒs mŽs atractiu un missatge que ridiculit- za lÕaltre que un missatge ple de simpatia i dÕencant? Ven mŽs lÕegoisme que la generositat? Nosaltres creiem que no. Per˜ no som els œnics. Darre- rament els millors creadors estan fent passes decivsives en el trencament dÕaquests t˜pics. Campanyes publicitˆries orientades a fomentar lÕautoesti- ma, basades en les bones relacions personals o la igualtat de gnere, estan obtenint millors resultats que dÕaltres amb continguts mŽs tradicionals. ˙ƒs mŽs atractiu un missatge que ridiculitza lÕaltre que un ple de simpatia i dÕencant? Nosaltres creiem que no.¨ Moltes coses estan canviant. El m—n de lÕeducaci— i el m—n de la comu- nicaci— inicien un llarg cam’ de complicitats de cara al futur. Alguns sig- nes dÕaquest canvi s—n lÕaparici— del Llibre Blanc entorn de lÕeducaci— en els mitjans audiovisuals, publicat pel Consell Audiovisual de Catalunya, i totes les actuacions a les quals d—na lloc; i mŽs recentment, lÕaparici— del C—digo de Autorregulaci—n, promogut pel Govern central i adreat a les cadenes de televisi—. El Pacte CE Žs una iniciativa local en el mateix sentit, promoguda des del PEC, per lÕInstitut dÕEducaci— de lÕAjuntament de Barcelona, lÕAssocia- ci— Empresarial Catalana de Publicitat, el Consell de lÕAudiovisual de Catalunya, el ColÆlegi de Periodistes de Catalunya, el ColÆlegi de Publici- taris i Relacions Pœbliques de Catalunya, lÕInstitut del Paisatge Urbˆ i la Qualitat de Vida, lÕAgncia de Qualitat dÕInternet (IQUA) i Transports Metropolitans de Barcelona, per tal de fomentar la consideraci— dels mit- jans de comunicaci— com a agents educadors. Les fam’lies, les escoles i les associacions educatives no poden educar en valors si ho fan a contracorrent. Les institucions educatives transmeten els valors dominants de la societat. El missatge que els nens i les nenes ens estan demanant a les persones adultes Ñtant si som familiars com educa- dors o professionalsÑ Žs un missatge dÕafecte i de coherncia; Žs un mis- satge que diu: us estimem, sou importants per a nosaltres i creiem en els valors que us transmetem. S—n els valors que ens agrada practicar, perqu creiem que ens serveixen per viure millor tots plegats. Araceli Vilarrasa Projecte Educatiu de Ciutat Institut dÕEducaci— BE45orig 28/3/05 21:12 Página 17 e18 45PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Nœm. mar 2005 > Per a mŽs informaci—: www.bcn.es/imeb/pec/pacte_ce www.audiovisualcat.net/ www.iqua.net/ www.colpublirp.com/ www.periodistes.org www.associaciopublicitat.com Æ Llibre Blanc: LÕeducaci— en lÕentorn audiovisual, editat pel Consell de lÕAudiovisual de Catalunya. Barcelona, 2003. Æ C—digo de Autorregulaci—n sobre contenidos televisivos e infancia (el podeu consultar a www.rtve.es/institucional/index.php). ELS PRINCIPIS DEL PACTE Les entitats, institucions i empreses relacionades amb el sector de la comunicaci— que subscriuen aquest Pacte: Consideren: Æ Que tenen conscincia de la seva responsabilitat social, ja que creen opini— i, en definitiva, tenen una funci— educadora. Æ Que Žs necessari obrir un procŽs de reflexi— permanent al voltant dÕuns criteris dÕautoregulaci— aplicables a la feina diˆria dels profes- sionals de la comunicaci—. Æ Que manifesten la seva voluntat dÕactuar com a agents integrants de la ciutat educadora. I, per tant: Es comprometen: 1.- Que els continguts creats, editats o emesos per cadascuna dÕa- questes corporacions tindran en compte: Æ Evitar els missatges que promoguin la discriminaci— per motius de raa, sexe, edat, religi—, discapacitat o qualsevol altre aspecte diferen- ciador de les persones, i promoure la convivncia i la tolerˆncia. Æ Evitar els missatges que fomentin el vandalisme i la violncia, la violaci— de la intimitat, lÕhonorabilitat de les persones i la pornografia; de manera que sÕafavoreix el civisme, el respecte als altres, la genero- sitat i la solidaritat. Æ Evitar qualsevol missatge que no sigui respectu—s amb el medi ambient i fomentar, aix’, el respecte al nostre entorn. Æ Evitar tots aquells missatges que puguin perjudicar el desenvolu- pament f’sic, ps’quic o moral dels menors, i contribuir a la tasca educa- tiva i de protecci— a la infˆncia. 2.- A dur a terme el pla dÕactuaci—, que es resumeix en tres punts concrets: Æ Establir un interlocutor vˆlid amb lÕequip del projecte per obrir un diˆleg fluid per al compliment i manteniment del Pacte CE. Æ Divulgar un missatge estimulant de compliment dÕaquest Pacte, entre els treballadors i les treballadores de la corporaci— a travŽs dels suports habituals com ara web, newsletter, p˜ster, butllet’ intern, etc. Æ Fer pœblica la constituci— del Pacte CE fent servir les eines de pro- moci— que cada corporaci— tingui al seu abast, com ara la cessi— dÕun espai publicitari, divulgaci— informativa, inserci— del logotip del Pacte CE en algun suport corporatiu, etc. LÕInstitut dÕEducaci— oferirˆ assessorament a les corporacions, i als i a les professionals que sÕhi adhereixin, pel que fa a lÕaportaci— dÕini- ciatives i estratgies dÕaplicaci— interna del Pacte CE, tot apuntant sempre cap a la creaci— dÕun clima favorable al compliment del com- prom’s adquirit. Aquest text ha estat elaborat a la ciutat de Barcelona per les entitats segŸents: Institut dÕEducaci— de lÕAjuntament de Barcelona, Associa- ci— Empresarial Catalana de Publicitat, Consell Audiovisual de Catalun- ya, ColÆlegi de Periodistes de Catalunya, ColÆlegi de Publicitaris i Rela- cions Pœbliques de Catalunya, IQUA, TMB; al juny de 2004. ENTITATS ADHERIDES Fins el moment sÕhan adherit al Pacte de la Comunciaci— per lÕEducaci— un gran nombre de persones i aquestes entitats: Aularius S.L, Barcelona Televisi— (BTV), Catalunya Rˆdio, Consultors dÕEstratgies en Comunicaci— Corporativa, COM Rˆdio, Diferencia Advertising S.L, El Peri—dico de Catalunya, ETV-Llobregat TV, Federaci— dÕEnsenyament de CCOO de Catalunya, La Vanguardia, NCO, Observa- tori Europeu de la TV infantil, Pharma Consult Services S.A, Televisi— de Catalunya, Tequila, Universitat Abad Oliva CEU i 25 TV. Per adherir-se al pacte: www.bcn.es/imeb/pec/pacte_ce/ BE45orig 28/3/05 21:12 Página 18 e 1945 ASSOCIACIONSNœm. mar 2005 UN SUPORT PER A LES PERSONES AMB DIFICULTATS LECTORES LÕAssociaci— Lectura Fˆcil, integrada per docents i altres professionals, es va crear per constituir un centre dÕinformaci— i de recursos dels materials de lectura fˆcil (LF), i impulsar-ne la creaci— i la difusi—, atorgant-los el logotip LF. ƒs una entitat sense afany de lucre, que ha signat convenis amb diverses entitats de suport als colÆlectius destinataris. LÕAssociaci— Žs un centre de referncia idÕinformaci— per impulsar i coordinarlÕelaboraci—, lÕedici— i la difusi— de materials adreats a persones amb dificultats lectores, elaborats sobre la base de les direc- trius internacionals de lÕIFLA (International Federation of Libraries, Associations and Insti- tutions). Organitza seminaris i tallers prˆctics de redacci—, d—na assessorament i atorga el logotip LF a aquells materials lÕelaboraci— dels quals ha supervisat. Aix’ mateix, ha iniciat la creaci— dÕuna xarxa de representants de lectu- ra i colÆlabora estretament amb el ColÆlegi Ofi- cial de Bibliotecaris-Documentalistes de Cata- lunya, on tŽ ubicada la seva seu. Tenir accŽs a la cultura, la literatura i la infor- maci— Žs una necessitat i un dret de les perso- nes, Žs el que els permet controlar la pr˜pia vida i compartir idees, pensaments i experin- cies amb els altres. Facilitar materials de lectu- ra a aquelles persones que, per raons molt diverses, tenen dificultats lectores hauria de ser un objectiu prioritari i una preocupaci— social de tots. Alguns organismes internacio- nals han definit l’nies dÕactuaci— en aquest sentit: les Regles Estˆndard de Nacions Uni- des i el Manifest de la UNESCO de la Bibliote- ca Pœblica en s—n bons exemples. ƒs evident, per˜, que tots els esforos per esti- mular la lectura resultaran infructuosos si no es compta amb materials adequats per a aquests colÆlectius. LÕIFLA, en un dels seus documents de treball, estableix les directrius que defineixen les caracter’stiques de forma i de contingut que hau- rien de tenir els materials adreats a persones amb dificultats lectores. Sucia ha estat un pa’s capdavanter a lÕhora de dur a terme una pol’tica cultural dÕest’mul a lÕedici— dÕaquest tipus de materials. La Funda- ci— Centrum fšr LŠttlŠst (Easy-to-Read), inicia- da fa mŽs de trenta anys per un grup de docents, bibliotecaris i altres professionals, ha impulsat la publicaci— de mŽs de 300 t’tols que segueixen les directrius de lÕIFLA. ELS MATERIALS DE LECTURA F¸CIL S—n aquells materials elaborats amb una cura especial per poder ser llegits i entesos per persones que tenen dificultats lectores i/o de comprensi—. Poden ser llibres, audiovisuals, documents electr˜nics, etc. Responen, quant a forma i contingut, a les directrius internacio- nals avalades per lÕIFLA, que en defineixen les caracter’stiques de forma i de contingut. S—n destinataris dÕaquests materials les persones que tenen dificultats lectores, tant de carˆcter transitori (immigraci—, incorpora- ci— tardana a la lectura, escolaritzaci— defi- cient, accidents, etc.) com permanent (disl- xia, trastorns neuropsicol˜gics, senilitat, etc.) Aconseguir que aquests materials arribin als seus destinataris Žs fora dificult—s. Els canals habituals de distribuci— no s—n apro- piats, ja que es tracta en molts casos dÕun pœblic no assidu a llibreries o a biblioteques. Per tant, Žs molt important comptar amb la colÆlaboraci— dÕentitats de suport als usuaris. El contacte personal Žs bˆsic amb gent que normalment no llegeix. Sovint Žs necessari passar per intermediaris. ÒEls representants de lecturaÓ s—n aquests intermediaris, vinculats a programes socials i educatius dՈmbit local i regional, que actuen creant grups de lectura i donant a conixer les novetats editorials de LF. ƒs una figura bˆsica en el model suec de lectura fˆcil, i Žs un dels pro- jectes en els quals estˆ treballant lÕAssociaci—. A Catalunya hi ha un gran desconeixement del concepte LF. En el COBDC (ColÆlegi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya) es va crear un grup de treball precursor de lÕac- tual Associaci—, que orienta les seves activitats a difondre el concepte LF a les biblioteques pœbliques, analitzar les necessitats lectores de diferents grups socials i potenciar l՜s dÕa- quests materials entre la poblaci— destinatˆria. LÕAssociaci— colÆlabora amb les editorials que han iniciat colÆleccions de lectura fˆcil i ha signat acords de colÆlaboraci— amb diver- ses entitats. XARXA INTERNACIONAL El proper mes dÕoctubre, en el marc de lÕAny del Llibre i la Lectura, Barcelona acollirˆ la tro- bada fundacional de lÕEasy-to-Read Network, que aplegarˆ tretze pa•sos i mŽs de dinou enti- tats i que donarˆ forma a la xarxa internacional dÕentitats LF per compartir experincies i posar les bases dÕun treball en comœ. LÕAssociaci— i el Grup de Treball del COBC edi- ten un butllet’ electr˜nic, InfoFˆcil, per informar de totes aquelles not’cies i activitats relaciona- des amb la creaci— i difusi— de materials adreats a persones amb dificultats lectores. Eugnia Salvador Codirectora de lÕAssociaci— Lectura Fˆcil Consultora de la UOC > Per a mŽs informaci—: lecturafacil@cobdc.org www.cobdc.org www.lecturafacil.galeon.com (on podeu trobar la llista de publicacions actualitzada) LECTURA F¸CIL ˙S—n destinataris dels materials les persones amb dificultats lectores, tant de carˆcter transitori com permanent.¨ BE45orig 28/3/05 21:12 Página 19 e20 45RECURSOS Nœm. mar 2005 CINESCOLA DECONSTRUEIX EL LLENGUATGE CINEMATOGR¸FIC A LÕAULA Blade Runner o Te doy mis ojos s—n dos exemples de les pelÆl’cules que ofereix el projecte Cinescola per treballar a lÕaula. No nomŽs per analitzar els seus continguts i el seu llenguatge, sin— tambŽ per fomentar una lectura cr’tica de la imatge i dels mitjans de comunicaci—. Aix’ doncs, apagueu els llums que comena la pelÆl’cula... Benvinguts a Cinescola. A nys seixanta, del segle XX. Barri deSanta Eulˆlia, de lÕHospitalet de Llo-bregat. Cine Vict˜ria. Dimecres tarda- nit Ñ els dimecres no hi havia classe a lÕInsti- tutÑ i dissabte tarda-nit. Una muni— de nens i nenes, de jovent, de fam’lies senceres amb entrepans i cantimplores, omplien la platea i el club del local. La sessi— de cinema constava de dues pelÆl’cules, NO-DO, curtmetratge de lÕStan Laurel i lÕOliver Hardy i els trˆilers de la progra- maci— de la setmana vinent. King-Kong, Doctor Zhivago, El cerebro de Frankenstein, West Side Story, Tarzan, El bueno, el feo y el malo, Simbad y la princesa, La vuelta al mundo en 80 d’as... Aquesta fou una de les poques formes de diver- si— de la generaci— del franquisme tardˆ. Una escola anodina, avorrida, desmotivadora, massi- ficada i amb una certa fortor de funcionaris falangistes, ens feia evadir-nos del dia a dia i refugiar-nos en el somni cinematogrˆfic. Uns anys mŽs tard, en aquells absurds sopars dÕex- alumnes, mŽs dÕun de nosaltres evocˆvem les sessions de cinema com a veritables (i œnics) moments per reconciliar-nos amb la intelÆlign- cia, amb les ganes dÕaprendre i descobrir, amb horitzons desconeguts, amb un m—n lliure, de bellesa i dÕemocions, lluny dÕuna quotidianitat que ens ofegava. APRENDRE AMB EL CINEMA audiovisual, des del mitjˆ cinema, a lÕaula. I Cinescola neix a partir dÕaquest plantejament fet pel colÆlectiu responsable dÕAulaMdia. LES PROPOSTES En la seva declaraci— de principis, Cinescola aposta per formar espectadors, una tasca que sembla que, a priori, ha de ser fonamental per a lÕescola del segle XXI, per˜ que el dia a dia ens demostra que Žs un objectiu que queda al marge, ofegat per posicions i programacions massa conservadores i amb poca visi—, no solament de futur, sin— de lÕentorn que ens envolta. Cinescola vol que sigui possible veure pelÆl’cules amb tota lÕextensi— de la paraula. Es tracta de lluitar per trencar amb lÕhˆbit dÕempassar-se pelÆl’cules sense pensar-les, sense acostar-sÕhi tranquilÆlament, assossega- dament, i gaudir de les seves imatges i de les seves propostes visuals, de les seves idees i de les seves advertncies. Dignificar, en una paraula, el fet de veure una pelÆl’cula. Cinesco- la vol contribuir, a mŽs, a formar espectadors mŽs conscients i c’vics, que respectin el silenci dÕuna projecci—, que no mengin sorollosament a la sala de cinema, que llegeixin els t’tols de crdit, que sˆpiguen all˜ que van a veure... Mensualment, Cinescola suggereix un film amb la seva corresponent proposta didˆctica al professorat. Una proposta cinematogrˆfica des- tinada espec’ficament a primˆria, a secundˆria o a batxillerat, i que intenta abraar el mŽs gran nombre possible de matries: cincies experi- mentals (La mˆquina del temps; 2001: una odissea de lÕespai; La invasi— dels ultracossos; Gorilas en la niebla...); cincies socials (La len- gua de las mariposas; Lady Halc—n; Viva Zapa- ta!; TelŽfono Rojo); tutoria (Te doy mis ojos); educaci— f’sica (Quiero ser como Beckham); literatura (Blade Runner); matemˆtiques (Gali- leu)..., tot i que les propostes, com en general lÕeducaci— en comunicaci—, tenen una vocaci— absolutament interdisciplinˆria. A lÕhora de seleccionar els films es tenen en compte una srie de criteris: que la pelÆl’cula El cinema com a forma de reflexi— per a la vida, com a alÆlicient vital i intelÆlectual, com a espai dÕaprenentatge i dÕinquietud, com a via per pensar i sortir de la grisor diˆria, com a bot salvavides... Aquesta ha estat la idea Ñproba- blement des del subconscientÑ que ens ha mogut a posar dempeus el projecte Cinescola. EDUCACIî EN COMUNICACIî El projecte Cinescola neix a partir de la feina feta, des de ja fa uns anys, per AulaMdia, una revista digital dÕeducaci— en comunicaci—, en llengua catalana, de carˆcter mensual i dÕac- cŽs lliure, impulsada per professionals de lÕe- ducaci— i la comunicaci— i que, a hores dÕara, disposa de mŽs dÕ11.000 subscriptors i de mŽs de 15.000 visites mensuals. AulaMdia Žs una eina de reflexi— sobre la necessitat de lÕeduca- ci— en els mitjans de comunicaci— i amb els mitjans de comunicaci— a la societat dÕavui, una via per convncer la professi— docent, la professi— period’stica, les institucions i, sobre- tot, la ciutadania de la transcendncia dÕedu- car en els nous llenguatges comunicatius i en lÕanˆlisi cr’tica dels mitjans, que modelen i vertebren el pensament i les actituds socials en el nostre m—n. La integraci— a lÕaula del cinema Žs una necessitat que no pocs professors i professo- res sÕhan plantejat des de fa temps, tot i que no han comptat amb els m’nims recursos neces- saris per al seu œs didˆctic, no solament pel que fa a espais apropiats o a instruments de projec- ci—, sin— tambŽ quant a propostes didˆctiques viables per saber com fer servir i rendibilitzar el cinema amb una finalitat educativa. Fomentar la lectura cr’tica de la imatge; mos- trar dÕuna forma activa, gratificant i enriquidora la ÒilÆlusi— del movimentÓ: desemmascarar la m’tica del mitjˆ; desconstruir les fabulacions l˜gico-temporals; gaudir del cinema, interrela- cionar el curr’culum amb un conjunt de produc- cions cinematogrˆfiques... s—n algunes de les accions que lÕescola sÕha de plantejar com a ine- ludibles per a un aprenentatge del llenguatge BE45orig 28/3/05 21:12 Página 20 escollida sigui atractiva als ulls dels escolars; que, globalment, transmeti valors c’vics; que sigui enriquidora des del punt de vista perso- nal i de la cultura audiovisual; que posi sobre la taula motius per a la reflexi— intelÆlectual, per a la reinterpretaci— del m—n; i que sigui capa de generar un conjunt de propostes con- nectades amb el curr’culum escolar. Cada proposta didˆctica va acompanyada de la seva fitxa tcnica; de preguntes per incidir en la comprensi— del film; dÕactivitats que aju- den a contextualitzar la pelÆl’cula; de diverses dades dÕinters o de testimonis que han viscut la mateixa experincia representada en la pro- ducci— audiovisual treballada, etc. Cal dir, a mŽs, que bona part de les propos- tes presentades per Cinescola han estat pr- viament assajades a la realitat de les aules, dins dels projectes dÕeducaci— en comunicaci— de lÕEscola Solc, un centre cooperatiu, de llar- ga traject˜ria a la ciutat, que sÕha configurat com un veritable laboratori dÕinnovaci— educa- tiva en la comunicaci—. Creiem que els mitjans de comunicaci— de masses Ñi el cinema Žs un dels principalsÑ fomenten, transmeten, afermen o canvien determinats valors o contravalors. Per tant, es fa imprescindible dotar els joves i la ciutadania dÕinstruments dÕanˆlisi i de reflexi— entorn de la comunicaci—. Pensar les imatges ens pot ajudar a trobar vacunes contra la televisi— contaminada, contra el model comunicatiu majoritari que hem de patir. Cal convncer lÕalumnat que hi ha diverses maneres de colÆlocar-se davant de les creacions audiovisuals, cal ajudar-los a conixer la cultura de la imatge i a destriar el gra de la palla. Ramon Breu Professor de secundˆria i coordinador de Cinescola e 2145 RECURSOSNœm. mar 2005 Laura Valero LA FILMOTECA DE CINESCOLA Les pelÆl’cules que ofereix Cinescola comp- ten amb una fitxa cadascuna on sÕinclouen una aproximaci— al tema de discussi—, infor- maci— tcnica i les activitats que es poden desenvolupar al voltant dÕella, aix’ com dife- rents documents que serveixen de suport en el treball que sÕhagi de realitzar a lÕaula. Aquestes s—n, doncs, les pelÆl’cules i les temˆtiques que ofereix en lÕactualitat: Æ 2001: A Space Odyssey (lÕodissea de lÕevoluci—) Stanley Kubrick, 1968, Estats Units Æ Bend it Like Beckham (gols contra els prejudicis) Gurinder Chadha, 2002, Regne Unit-Alemanya Æ Blade Runner (robots, androides i replicants) Ridley Scott, 1982, Estats Units Æ Dr. Strangelove (la bogeria de la guerra) Stanley Kubrick, 1963-64, Estats Units Æ Galileo (contra el dogmatisme del poder) Liliana Cavani, 1969, Itˆlia-Bulgˆria Æ Invasion of the Body Snatchers (invasions no gaire subtils) Philip Kaufman, 1978, Estats Units Æ La lengua de las mariposas (mem˜ria de la guerra civil) JosŽ Luis Cuerda, 1999, Espanya Æ Lady Hawke (la mˆgia de lÕedat mitjana) Richard Donner, 1984, Estats Units Æ Te doy mis ojos (la violncia contra les dones) Ic’ar Bolla’n, 2003, Espanya Æ The Time Machine (viatge a travŽs del temps) George Pal, 1960, Estats Units Æ Viva Zapata! (puresa i misria de la revoluci—) Elia Kazan, 1952, Estats Units > Per a mŽs informaci—: www.cinescola.info www.aulamedia.org G. Pujals, M. C. Romea (coord.): Cine y literatura. Relaci—n y posibilidades did‡cticas. Institut de Cincies de lÕEducaci— de la Universitat de Barcelona i Horsori, Barcelona, 2001. Xavier Juncosa i Joaquim Romaguera: El cinema. Enciclopdia Catalana, Barcelona, 1997. BE45orig 28/3/05 21:12 Página 21 e22 45CONSELLS ESCOLARS Nœm. mar 2005 EL MODEL DE PARTICIPACIî DELS CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS I DE DISTRICTE DE BARCELONA En aquest article us volem explicar el model de participaci— que han desenvolupat el Consell Escolar Municipal de Barcelona i els Consells Escolars Municipals dels Districtes de la ciutat. Uns models que ens han donat resultats. Un exemple del seu funcionament Žs el treball de debat que sÕha fet sobre el Pacte Nacional per a lÕEducaci— proposat pel Departament dÕEducaci— de la Generalitat de Catalunya. E n un estat democrˆtic la participaci— Žs un dels valors fonamentals.El nostre sistema escolar ha establert la participaci— com un delspilars bˆsics i li ha reconegut espais en els diversos nivells: en el centre, en el municipi, a escala territorial, auton˜mica i de lÕestat. La par- ticipaci—, per˜, no ve donada nomŽs pel reconeixement i lÕexistncia dÕuns ˜rgans, sin— que cal creure-hi, desenvolupar-la, exercir-la i liderar- la. No hi ha un œnic model per desenvolupar-la sin— que el mŽs important Žs que cada organisme trobi els instruments que siguin mŽs œtils als seus membres. Sovint sÕha dit que a participar se nÕaprn participant, i crec que podem afegir que Žs l՜nica manera dÕaprendreÕn. COM TREBALLEN ELS CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS A BARCELONA El Consell Escolar Municipal de Barcelona (CEM) treballa normalment a travŽs de comissions. Els diferents membres que ho desitgen sÕapunten a les comissions de treball en funci— del seu inters i disponibilitat. El Consell Escolar Municipal de Barcelona tŽ quatre comissions aprovades i en funcionament a mŽs de la comissi— permanent. El consell es reuneix tambŽ en plenari com a m’nim dues vegades lÕany. En les sessions plenˆries, el Consell Žs informat per part de la Pre- sidncia de lÕactuaci— municipal que es considera rellevant i rep informa- ci— derivada de les actuacions de lÕadministraci— educativa o del Consell Escolar de Catalunya; realitza tambŽ el seguiment del treball que desen- volupen les comissions; coneix, analitza, valora i aprova, quan cal, els informes o dictˆmens que li presenten alguna de les comissions de tre- ball, o la secretaria del Consell. Els Consells Escolars Municipals de Districte (CEMD) funcionen aut˜- nomament i tenen tambŽ estipulades i aprovades diverses comissions a travŽs de les quals actua ordinˆriament i respon de la seva actuaci— en el Consell Plenari que es reuneix peri˜dicament. A travŽs de les comissions, els consells, que aproven anualment un pla de treball, impulsen les l’nies que consideren dÕactuaci— prioritˆria. Cada any, per˜, sorgeix algun tema que es considera prioritari i sobre el qual cal un posicionament de tota la comunitat educativa de la ciutat aplegada en els consells. S—n temes que exigeixen un treball a nivell de ciutat, transversal i que doni com a resultat un producte final fruit de lÕa- portaci— de tothom que hi hagi volgut participar. En aquests casos tenim com a objectiu principal implicar al mˆxim la comunitat educativa de la ciutat representada als consells tant a escala de districte com a escala de ciutat. Ens hem de dotar, doncs, dÕuna metodologia que inclogui uns criteris de treball que siguin participats, que tots els consellers i conselleres que tinguin coses a dir les puguin expressar, que reculli la riquesa de la diversitat dÕopcions i opinions presents en uns ˜rgans tant plurals com s—n els consells. EL TREBALL TRANSVERSAL Per treballar els temes de forma transversal i implicar al mˆxim els mem- bres optem per fer un treball en diferents fases: Æ Primer, ens cal donar la mˆxima informaci— perqu tinguem un punt de partida tan homogeni com es pugui. Per aix˜, preparem dossiers amb informaci— dÕinters sobre el tema, celebrem una o diverses jornades per conixer aportacions, reflexions, punts de vista des de diversos posicio- nament, a fi dÕobtenir una visi— global. Aquesta fase va adreada a tots els membres dels Consells esco- lars Municipal de Districte i de ciutat, i tambŽ convidem els represen- tants municipals membres dels consells escolars dels centres pœblics de la ciutat. Æ La segŸent fase Žs de debat. Normalment aquesta fase es realitza a partir de la comissi— del CEM corresponent o aquella que sÕhagi posat en marxa expressament, amplia- da amb una representaci— de cada districte. Es parteix dÕun text que sÕelabora prviament. Normalment es consti- tueix una permanent amb la presidncia del grup i altres membres que hi han volgut ser per fer la primera redacci— o per confeccionar un esquema. Aquest Žs lÕinstrument base que serveix per iniciar el debat. El text o lÕes- quema es va modificant o enriquint a partir de les diferents aportacions del conjunt. ˙Tenim com objectiu principal implicar al mˆxim la comunitat educativa de la ciutat representada als consells.¨ TREBALL EN COMò BE45orig 28/3/05 21:12 Página 22 e 2345 CONSELLS ESCOLARSNœm. mar 2005 S—n debats on tothom se sent lliure per intervenir, defensar els punts de vista, apropar postures, consensuar si cal, o, si aix˜ no Žs possible, mostrar les diferents postures i opinions. S—n moments molt rics on sÕexerceix ple- nament la participaci—, sÕescolta, es dialoga i es construeix en comœ. En definitiva, es treballa per a la cohesi— de la comunitat educativa de la ciutat. Aix’ arribem a elaborar un document que presentem als membres de la comissi— permanent quan cal, pel vist i plau inicial i o esmenar all˜ que considerin procedent. El document, aix’ treballat, es passa als Consells Escolars de Districte. LA FASE DE TREBALL ALS CONSELLS ESCOLARS DE DISTRICTE Cada consell sÕorganitza per treballar el document sorgit de la comissi— central en el termini que sÕha estipulat a nivell general. Fruit del treball, el document, normalment, rep aportacions, suggeriments i/o esmenes que es fan arribar a la comissi— de treball central. Moltes vegades els consells de districte treballen en comissions o plenaris ampliats en els quals conviden a participar les presidncies dels consells escolars de centre que hi vulguin assistir. La propera fase Žs de treball en la comissi— central, on sÕanalitzen les aportacions dels districtes i sÕincorporen o desestimen o es deixen les diverses opcions, si la comissi— ho considera adient. A partir dÕaqu’ ja hi ha un document que sÕenvia a tots els membres del CEM de Barcelona i es porta a aprovaci— en una sessi— plenˆria que es convoca expressament. A aquesta sessi— es conviden tambŽ en qualitat dÕobservadors els membres dels districtes que han participat directa- ment en les discussions. Els darrers anys el consell ha treballat diversos temes amb aquesta metodologia participativa, com han estat els criteris per lÕadequaci— del mapa escolar de Barcelona o lÕinforme sobre el temps i lÕorganitzaci— del calendari i lÕhorari escolar. Secretaria del Consell Escolar Municipal de Barcelona cem@mail.bcn.es EL PROCƒS PARTICIPATIU SOBRE EL PACTE NACIONAL PER A LÕEDUCACIî Tot i disposar de poc temps i coincidir amb el procŽs electoral de renova- ci— parcial dels consells escolars dels Districtes, el Consell Escolar Muni- cipal de la ciutat de Barcelona i els Consells Escolars dels Districtes han volgut participar en el debat sobre el Pacte Nacional per a lÕEducaci— pro- posat per la Conselleria dÕEducaci— de la Generalitat de Catalunya i aix’ contribuir amb les aportacions i reflexions de la comunitat educativa de la ciutat al debat general. Fase informativa Es va iniciar el debat amb una sessi— informativa que va tenir lloc el dia 26 de gener on diferents experts coordinadors o membres dels diferents grups de treball de la Conselleria van exposar les idees generals de les cinc ponncies marc: professorat, autonomia de centres, fam’lia i educa- ci— i coresponsabilitat dels ajuntaments amb lÕeducaci—. Fase de debat Les persones participants a la sessi— informativa es van apuntar a les diferents taules de debat. Es van organitzar tres grups, presidits per dife- rents membres de la comissi— permanent del CEM que presentaven i dinamitzaven les taules de debat. El primer grup va tractar les ponncies relacionades amb professorat i autonomia de centres; el segon grup sobre fam’lia i educaci—, i igualtat dÕoportunitats i llibertat dÕensenyament en el servei pœblic educatiu, i el tercer grup sobre coresponsabilitat dels ajuntaments amb lÕeducaci—. Cada grup va acordar el sistema de treball i es va reunir les vegades que va considerar oportunes. A cada sessi— es recollien les aportacions. Fruit del debat i dels criteris que ha anat elaborant el CEM a partir de diferents reflexions sobre els temes i que figuren en diferents publica- cions, es van elaborar dos documents que es van presentar en una sessi— de treball de posada en comœ. Els documents Un document respon a les preguntes que formula cada ponncia, i lÕaltre Žs un document general on es fa una anˆlisi general de les ponncies amb els buits que presenten, i un apartat per a cada ponncia amb els acords i propostes mŽs rellevants. Aquest Žs el document que sÕenviarˆ a les persones participants als debats i als membres de la permanent del Consell i que, amb el seu vist i plau, sÕenviarˆ als CEMD. ParalÆlelament, els CEMD han estat fent el procŽs electoral que ja hem esmentat anteriorment. Alguns districtes faran sessions de treball per conixer i fer aportacions al document elaborat i, en tot cas, tractaran el document en els plenaris que han tingut lloc durant el mes de mar per a constituir el nou consell sorgit de les eleccions efectuades. Cada districte ha convidat els consells escolars dels centres a participar, ja sigui enviant les seves propostes o assistint i participant a la sessi— plenˆria per a fer- hi aportacions. Les propostes que es realitzin seran analitzades en el marc de la comissi— permanent del CEM, ampliada amb aquelles perso- nes que formaven part de les meses de les ponncies, i dÕaqu’ sorgirˆ el document final que es portarˆ per a lÕaprovaci— del Consell Plenari con- vocat amb aquest œnic punt del dia. A aquest plenari podran assistir com a observadores aquelles persones que han participat directament en les comissions de treball. El document aprovat en el Consell Plenari del CEM sÕenviarˆ al Consell Escolar de Catalunya i serˆ lÕaportaci— que la comunitat educativa de la ciutat de Barcelona farˆ al debat sobre el Pacte Nacional per a lÕEducaci— que ha de servir com a base per elaborar la Llei Catalana dÕEducaci—. Per a mŽs informaci—: www.gencat.net/educacio/pacte > Per a mŽs informaci—: www.bcn.es/cem (podeu consultar documents sobre la constituci— i funcionament del Consell Escolar Municipal i dels Consells Escolars de Districte). BE45orig 28/3/05 21:12 Página 23 E l Jard’ Botˆnic de Barcelona va ser inau-gurat lÕabril del 1999. ƒs un jard’ moltjove, que creix dia a dia i canvia al llarg de lÕany. Ens ofereix la gran oportunitat de veureÕl crixer i madurar a mŽs de viure un jard’ diferent en cada estaci— de lÕany. Per˜ comencem mirant una mica cap als inicis dÕa- questa hist˜ria. Els jardins botˆnics han anat evolucionant al llarg del temps. Als segles XVI i XVII, eren centres on es cultivaven herbes medicinals, com Žs el Jard’ Botˆnic de Pˆdova (1545). Al segle XVIII, es van convertir en espais dÕacli- mataci— de plantes ex˜tiques que es volien introduir en jardins reials, com Žs el Jard’ Botˆnic de lÕOrotava (Tenerife). Posterior- ment, es van convertir en espais dÕexposici— e24 45BARCELONA A LÕESCOLA Nœm. mar 2005 Conixer les plantes, observar una flor, plantar una llavor, descobrir les condicions climˆtiques... S—n tantes les coses que ens ofereix un jard’! Aix’ ho van pensar des del Jard’ Botˆnic de Barcelona, que d—na lÕoportunitat a les escoles de descobrir la vegetaci— mediterrˆnia que hi ha per tot el m—n. Un passeig entre plantes i flors, per aprendre a viure amb harmonia amb lÕentorn. UN PASSEIG DID¸CTIC PEL JARDI BOT¸NIC DE BARCELONA TOTES LES MEDITERR¸NIES DEL MîN de plantes, on variaven els criteris dÕordena- ci—: taxon˜mics o sistemˆtics, geogrˆfics o ecol˜gics... A finals del segle XX, la societat sÕadona que la destrucci— de la natura Žs un greu problema i que cal conservar les espcies amenaades; cal fer recerca i difusi— dÕaquests coneixe- ments per sensibilitzar les persones de la importˆncia de respectar el nostre entorn. Apareixen els jardins dedicats a la conserva- ci—, en els quals es representa la flora pr˜pia de la regi— on sÕubica el jard’ botˆnic. Aix’, al Jard’ Botˆnic de Barcelona es repre- senta la vegetaci— mediterrˆnia de tot el m—n: Xile central, Calif˜rnia, el sud de Sudˆfrica, Austrˆlia meridional, i la conca mediterrˆnia. Representar plantes mediterrˆnies en el seu clima fa que els requeriments de manteniment siguin mŽs escassos. TambŽ tenim representa- da la flora canˆria, tot i que pertany a un clima subtropical, ja que es considera que la flora mediterrˆnia va evolucionar a partir dÕuna flora subtropical. Les colÆleccions estan ordenades seguint tres criteris: la procedncia geogrˆfica de les plantes, els requeriments ecol˜gics i la catena natural (boscos a la part mŽs alta i brolles a la central i baixa). Al Jard’ Botˆnic representem paisatges de la natura: els anomenem fitoepi- sodis. Cal tenir present que el jard’ Žs molt jove encara, i aquestes comunitats encara no estan completes ni madures. ƒs un procŽs lent i gradual, anar afegint espcies i donar-los el temps dÕarrelar i crŽixer. ˙Un centre on sÕaprn jugant, escoltant contes o mœsica mentre sÕobserva la morfologia dÕespines i de flors.¨ Jard’ Botˆnic BE45orig 28/3/05 21:12 Página 24 vitats Educatives s—n essencials per a la dinˆ- mica dÕaquest equipament. El projecte educatiu per a escoles del Jard’ Botˆnic de Barcelona sÕestructura en activitats que es realitzen a lÕaire lliure i sobre contin- guts curriculars que sÕhan treballat prviament a classe i que es completen desprŽs de la visi- ta, a lÕescola. LÕelement clau Žs, doncs, valorar el suport pedag˜gic que sÕofereix al professo- rat de totes les activitats ofertes, tant abans com desprŽs de la visita al jard’. Aix’ doncs, des del febrer de 2001, sÕoferei- xen a grups escolars i de lleure un ventall dÕac- tivitats educatives, amb la intenci— de ser una eina efica per a lÕassoliment dels objectius curriculars de lÕalumnat en qŸestions de vege- taci— i medi ambient. Aquest projecte educatiu fa, doncs, una ferma aposta per tal dÕestablir les activitats de lÕAsso- ciaci— com a referent educatiu dins el m—n vege- tal. En fi, tot un repte de cara a les generacions futures en harmonia amb el medi ambient. M˜nica Viladesau i Vilanova Educadora del Servei dÕActivitats Educatives de lÕAssociaci— dÕAmics del Jard’ Botˆnic de Barcelona M. Teresa Vila i Merino Responsable programa dÕactivitats del Jard’ Botˆnic de Barcelona e 2545 BARCELONA A LÕESCOLANœm. mar 2005 FUNCIONS I ACTIVITATS El que diferencia un jard’ botˆnic dÕun altre jard’ o parc Žs que als jardins botˆnics les plantes vives exposades estan correctament determinades i identificades, i estan ordena- des segons un criteri cient’fic. Les tres fun- cions principals dÕun jard’ botˆnic s—n la recer- ca, la conservaci— del patrimoni vegetal i lÕeducaci—. Els jardins botˆnics hem de ser centres de divulgaci— de la cincia, hem dÕa- propar a tots els pœblics coneixements sobre botˆnica i sobre ecologia. Hem de sensibilitzar tots els ciutadans i ciutadanes sobre la neces- sitat de respectar el nostre entorn, de lÕempo- briment que suposa la desaparici— dÕespcies i, per tant, de la prdua de biodiversitat. La gent ha de conixer la feina dels cient’fics, lÕhem de posar al seu abast. Els jardins podem ser centres on la gent aprengui jugant, escol- tant contes o mœsica mentre observa la diver- sitat de morfologies dÕespines i de flors. Al Jard’ Botˆnic de Barcelona, les activitats escolars estan organitzades per lÕAssociaci— dÕAmics del Jard’ Botˆnic, amb la colÆlaboraci— del personal tcnic del Jard’. LÕAssociaci— dÕAmics del Jard’ Botˆnic de Barcelona Žs una associaci— que existeix des de lÕany 1993 i que es va fundar a partir del moment en qu es va comenar a parlar de la possible creaci— dÕun Jard’ Botˆnic a la ciutat de Barcelona. Des de la seva consolidaci— com a entitat, lÕassociaci—, en la seva l’nia dÕestimulaci— i mecenatge en favor del nou Jard’ Botˆnic, va veure la necessitat dÕengegar un Servei dÕActi- vitats Educatives, en un moment en qu els esforos del jard’ se centraven principalment en la plantaci— i el creixement dÕaquest. Ara per ara, les l’nies dÕactuaci— del Jard’ Botˆnic tenen com a eixos centrals lÕeducaci— i la divulgaci—, per la qual cosa els Serveis dÕActi- VISITES, JOCS I TALLERS Aquestes s—n les activitats que sÕorganitzen pels centres escolars: Educaci— infantil —El trencaclosques del Jard’ Botˆnic Educaci— primˆria —Itinerari Interpretatiu Cicle inicial Æ Un jard’ per jugar i descobrir: joc de pistes que tŽ com a finalitat reconixer les plantes com a Žssers vius i identificar les parts de les plantes del nostre entorn. Æ Un jard’ per plantar: taller destinat a coni- xer el procŽs de plantaci— dÕun exemplar vegetal de mida petita, aix’ com de quines s—n les eines que hem dÕemprar i les mesures de seguretat que hem de seguir. El taller apro- fundeix en el reciclatge i el compostatge en lÕetapa educativa del cicle mitjˆ. Cicle mitjˆ Æ Un jard’ per plantar Æ DeixaÕm veure com ets i et dirŽ on vius: taller que identifica les adaptacions de les plantes al lloc on viuen i als diferents ambients i zones mediterrˆnies representats en el jard’. Cicle superior Æ DeixaÕm veure com ets i et dirŽ on vius Æ Descobreix les flors de les mediterrˆnies: aquest taller permet dÕaprofundir en les parts dels ˜rgans reproductors de les plantes amb flor, tant femenins com masculins, descobrint, alhora, la seva gran varietat morfol˜gica. Æ Operaci— Planeta blau: joc de rol a travŽs del qual serem capaos de diferenciar el clima mediterrani dels altres climes de la Terra i de descriure les formacions vegetals mŽs carac- ter’stiques del nostre clima. Æ Un Jard’ Botˆnic? Per a qu?: taller destinat a descobrir el nostre coneixement sobre les plantes i lÕorganitzaci— i els serveis del Jard’. Educaci— secundˆria —Itinerari Interpretatiu Primer cicle Æ Descobreix les flors de les mediterrˆnies Æ Operaci— Planeta blau Æ Un Jard’ Botˆnic? Per a qu? Tots els tallers compten amb abundant material de treball: el dossier ÒEl Nou Jard’ Botˆnic de BarcelonaÓ; la programaci— de lÕactivitat i les fitxes per treballar lÕactivitat prviament i poste- rior a la visita al Jard’, la guia del professorat i tots els materials per al desenvolupament de les activitats al Jard’. ParalÆlelament als tallers, sÕoferten per a les etapes educatives esmentades i tambŽ per al pœblic en general, els itineraris interpretatius. > Per a mŽs informaci—: Jard’ Botˆnic de Barcelona Dr.Font i Quer, s/n 08038 Barcelona tel. 93 426 49 35 www.jardibotanic.bcn.es Jard’ Botˆnic BE45orig 28/3/05 21:12 Página 25 explicar les modificacions del nou preˆmbul i la reordenaci— dels 20 articles. Aix’, doncs, els Principis de la Carta queden reagrupats en tres t’tols: 1. El dret a la Ciutat Educadora, com a exten- si— del dret a lÕeducaci— i a viure en un context ciutadˆ educatiu. 2. El comprom’s de la ciutat, que explicita la seva actitud activa i que tŽ com a objectiu el tercer apartat. 3. Al servei integral de les persones. En la nova versi— de la Carta, la Ciutat Educa- dora desborda lÕescola i es converteix en dret, mŽs que no pas un privilegi, en el qual sÕimpli- quen els diversos agents que operen a la ciu- tat. Joan Manel del Pozo va voler evidenciar les capacitats educatives de la ciutat com a mitjˆ per a combatre les inrcies deseducadores que sÕhi generen, i va plantejar de nou els grans reptes del segle XXI: lÕeducaci— de les persones, la plena igualtat i una societat del coneixement sense exclusions. TambŽ va explicar que el canvi dÕetapa que viu la humanitat ha de possibilitar una ciuta- dania global rica en valors tics i c’vics, i unes ciutats que siguin plataformes dÕexperi- mentaci— democrˆtica. e26 45CIUTATS EDUCADORES Nœm. mar 2005 LA NOVA CARTA Amb lÕarribada del nou segle i els reptes dÕuna societat canviant, lÕAssociaci— Internacional de Ciutats Educadores ha volgut renovar els seus principis i ha redactat una nova Carta de les Ciutats Educadores. DesprŽs dÕun procŽs i debat obert durant els œltims anys la ciutat educadora es presenta renovada per aconseguir els seus objectius: lÕeducaci— de les persones, la plena igualtat i una societat del coneixement sense exclusions. UN REP¸S ALS PRINCIPIS ACTUALITZATS DE LES CIUTATS EDUCADORES ˙La Ciutat Educadora es converteix en un dret i no pas en un privilegi, en qu hi ha els agents de la ciutat.¨ ÒEl dret a la ciutat educadora ha de ser una garantia rellevant dels principis dÕigualtat entre totes les persones, de just’cia social i dÕequilibri territorial.Ó (preˆmbul de la Carta de les Ciutats Educadores) E l 1994, les ciutats que sÕadherien alsprincipis de la Carta de Ciutats Educado-res aprovada a Barcelona el 1990 i havien treballat juntes innovant pol’tiques educatives i intercanviant experincies, es van constituir en Associaci— Internacional a Bol˜- nia. Va ser aleshores quan es va fer la primera revisi— de la Carta. LÕany 2002, lÕAssemblea General a proposta del Comit Executiu a Tampere i amb motiu del VII CongrŽs Internacional fet a la ciutat finesa de Tampere, va acordar iniciar una nova actua- litzaci— de la Carta per atendre millor les noves necessitats de les ciutats, derivades del canvi urbˆ, mundial i educatiu. Complint aquest mandat la Secretaria de lÕAICE va constituir un grup de treball amb algunes ciutats del Comit Executiu, i Joan Manel del Pozo, professor de Filosofia a la universitat de Girona, va ser escollir com a redactor de la nova proposta. Un primer document de treball va ser dif—s a totes les ciutats membres, obrint un per’ode de con- sulta en el qual van poder expressar les seves opinions per tal dÕenriquir i consen- suar el document final. Joan Manuel Pozo, durant lÕAssemblea General de Gnova, el novembre de 2004, va BE45orig 28/3/05 21:12 Página 26 e 2745 CIUTATS EDUCADORESNœm. mar 2005 CONCEPTES REFOR‚ATS: Els conceptes reforats a la nova redacci— s—n: Æ La formaci— al llarg de la vida: els cicles de coneixement sÕhan redu•t i ja no es pot viure tota una vida amb un per’ode œnic de formaci— inicial. Cal planejar la incorporaci— dÕadults a la formaci— activa i passiva, formal i no formal. El dret a la Ciutat Educadora, lÕexpressem com una ampliaci— del dret a lÕeducaci— i lÕampliem al dret a la formaci— al llarg de la vida, reno- vant aix’ la ciutat el comprom’s amb la forma- ci— dels seus habitants. Æ LÕaccessibilitat de les persones amb dependncies en lÕentorn urbˆ. Els enunciats de la carta anterior del dret al joc, al lleure i lÕacostament a la natura, sÕenriqueixen ate- nent les necessitats dÕaccessibilitat, trobada i relaci—. LÕatenci— a les necessitats de les per- sones amb dependncies i la planificaci— urba- n’stica dÕequipaments i serveis que els perme- ti ser aut˜noms. Æ La cooperaci— intergeneracional. LÕespe- rana de vida sÕha allargat i cal trobar un rol i una situaci— com a ciutadans actius per a la tercera edat. El diˆleg intergeneracional es desenvolupa amb la proposta de projectes conjunts on pugui valorar-se la sinrgia de les diferents capacitats i valors propis de cada edat. Æ La cooperaci— solidˆria internacional, tambŽ a nivell local i entre les ciutats. Es res- salta el concepte de la pau al m—n. Æ Es subratlla la voluntat de fomentar la cohesi— social entre els barris i habitants de tota condici—, com a resposta a lÕimpacte de la globalitzaci—. I mŽs expl’citament: — La formaci— universal en tecnologies de la informaci— i comunicacions, per evitar lÕexclu- si— del m—n virtual. Garantir la informaci— suficient i comprensible i incentivar als habi- tants a informar-se, reforant lÕajuda als colÆlectius que ho necessitin per tal dÕevitar lÕexclusi— tecnol˜gica — El foment de la participaci— ciutadana cr’- tica i coresponsable davant de la crisi de la democrˆcia, necessitat de formar i orientar en valors tics i c’vics per omplir la democrˆcia de contingut. — El desenvolupament sostenible, ents com solidaritat intergeneracional que no vol hipo- tecar el futur. — Les pol’tiques municipals han de tenir un context de just’cia social que permeti la quali- tat de vida i la promoci— dels seus habitants. — La Ciutat Educadora valora lÕacci— forma- tiva dels serveis pœblics enfront de lÕideal neolliberal que treballa per a la privatitzaci— dels serveis. — El dret a vivenda, treball, lleure i trans- port pœblic. — SÕaconsella impulsar la cooperaci— entre lÕ administraci— i la societat civil, organitzada de manera lliure i democrˆtica. Establir vies de > Per a mŽs informaci—: Æ Es pot trobar la carta en catalˆ, castellˆ, angls i francs a www.edcities.org o demanar-la a lÕAICE: C/ Aviny— 15, 2» pl, 08002 Barcelona i tel: 93 342 77 20. diˆleg i cooperaci— permanent amb les diver- ses ONG, associacions, grups de ciutadans... — Es valora lÕassociacionisme com a forma de participaci— i corresponsabilitat c’vica. La Carta inclou els principis esmentats i deixa oberta la possibilitat dÕampliar-los o reformar-los dÕacord amb futures necessitats. La Carta Žs perfectible; i la redacci— actual indica una etapa renovada en el cam’ que les Ciutats Educadores decideixen fer, al servei dels ciutadans i ciutadanes. Finalment, Joan Manel del Pozo va agrair a les ciutats que han colÆlaborat en el procŽs de revisi— amb les seves propostes, i va expressar el desig que les ciutats se sentin estimulades en el seu comprom’s al servei integral de les persones, i en resposta al dret que aquestes tenen a una Ciutat Educadora. Associaci— Internacional de Ciutats Educadores ˙Volem una ciutadania rica en valors tics i c’vics, i unes ciutats plataformes dÕexperimentaci— democrˆtica.¨ Samuel Marin BE45orig 28/3/05 21:12 Página 27 DÕaltra banda, diversos fets demostren que aquest Consell Žs un referent de la ciutat, permanentment actualitzat, per a la formaci— professional: Æ MŽs de 600 empreses en formen part. Æ SÕhi ha incorporat tota lÕoferta pœblica de formaci— professional de la ciutat i sÕha iniciat la incorporaci— dels centres concertats amb oferta de formaci— professional. Æ SÕhi ha incorporat la Generalitat de Cata- lunya a travŽs del Consell Catalˆ de la Forma- ci— Professional. Pel que fa a les empreses adscrites al Con- sell, cal remarcar que la seva presncia i impli- caci— ha estat vital per al seu desenvolupa- ment i per possibilitar els projectes que, dia a dia, hem realitzat. Han fet possible una millora en la qualitat de les prˆctiques a les empreses, han facilitat lÕexperimentaci— de noves meto- dologies, han incorporat el nostre professorat a les seves organitzacions de treball per a faci- litar la seva actualitzaci— i el seu reciclatge, i han sintonitzat les seves necessitats dÕincor- porar nous treballadors, amb la necessitat que tenen de trobar un primer treball als nois i noies sortits de la formaci— professional. Quant als centres de formaci—, cal ressal- tar la seva capacitat dÕadaptaci— a les neces- sitats de la formaci— professional, impulsant processos de transici— per als joves, princi- palment en la realitzaci— de prˆctiques a les empreses, i la labor dels coordinadors i coor- El Consell de la Formaci— Professional deBarcelona va sorgir com a proposta delPla Estratgic Econ˜mic i Social Barcelo- na 2000 en la mesura que feia referncia a la potenciaci—, a tots els nivells, de la formaci— professional i la investigaci— com a mitjˆ per al progrŽs. Es va encarregar a lÕInstitut Municipal dÕEducaci— de Barcelona que impulses la mesura de crear un institut per a la formaci— professional, amb la participaci— de totes les entitats associatives i institucions afectades, per a la coordinaci—, la colÆlaboraci— i la plani- ficaci— conjunta de la formaci— professional. Fruit dÕaquest encˆrrec Žs la creaci— del Con- sell de la Formaci— Professional de Barcelona, lÕany 1994. El Consell va esdevenir un instrument pol’tic i social de la ciutat en el camp de la formaci— professional, amb les funcions segŸents: — Resoldre problemes i necessitats impor- tants a la formaci— professional, que nomŽs tenen solucions de conjunt i que requereixen una dinˆmica de participaci— i implicaci—. — Abordar els dficits i desequilibris exis- tents a la formaci— professional: adequaci— entre oferta i demanda de formaci—, i connexi— real entre el sistema educatiu i el sistema pro- ductiu, entre altres. — Desenvolupar projectes per potenciar la transici— al m—n del treball i la plena integraci— al m—n laboral del jovent de la nostra ciutat. La realitat dels 10 anys de treball del Consell de la Formaci— Professional de Barcelona avalen lÕencert de la decisi— de crear-lo i la gran eficˆcia i comprom’s de tots i cadascun dels seus com- ponents. El nombre, caracter’stiques, represen- taci— i nivell de participaci— dels diferents agents demostren que el consell Žs un bon model de participaci— ciutadana i de colÆlaboraci— entre els ˆmbits pœblic i privat. e28 45CIUTAT Nœm. mar 2005 10 ANYS DEL CONSELL DE LA FORMACIî PROFESSIONAL DE BARCELONA TERRITORI, ESCOLA I EMPRESA Ja s—n 10 anys desenvolupant el triangle estratgic entre territori, escola i empresa. El Consell de la Formaci— Professional de Barcelona arriba al seu des aniversari satisfet dÕhaver potenciat, a tots els nivells, la formaci— professional i la transici— al m—n del treball dels nois i noies de la nostra ciutat. I, mirant cap el futur, el Consell fa balan de tota la seva feina. ˙Els 10 anys de treball avalen la decisi— de crear-lo i lÕeficˆcia i comprom’s de cadascun dels seus components.¨ BE45orig 28/3/05 21:12 Página 28 e 2945 CIUTATNœm. mar 2005 ˙Les empreses adscrites al Consell han fet possible una millora en la qualitat de les prˆctiques.¨ > Per a mŽs informaci—: www.bcn.es/consellfpo Hi podeu trobar: Æ Consell de la Formaci— Professional de Barcelona, catˆleg dÕactivitats Æ Consell de la Formaci— Professional de Barcelona, informe anual (2003) lÕorientaci—, la recerca, la producci— i la trans- ferncia de tecnologia. Cal tambŽ marcar com a fites immediates que Barcelona: Æ Promogui una formaci— professional que impulsi la ciutat cap a lÕeducaci—, la innovaci— i la participaci— a travŽs de la professionalitza- ci— dels i les joves. Æ Promogui una estructura de centres per a la formaci— professional que permeti una infraes- tructura de formaci—, dÕorientaci—, de recerca, de producci— i de transferncia de tecnologia. Æ Garanteixi la implicaci— empresarial a lÕes- tructura de la formaci— professional. Æ Estigui oberta a Europa a travŽs de la for- maci— professional. TambŽ cal destacar que sÕha dÕavanar cap al Pacte per la Competitivitat, en el qual la formaci— i el seu vincle amb el m—n productiu ha estat un tema central. La cultura emprene- dora i una relaci— mŽs intensa entre les empreses i els centres de formaci— professio- nal estan en aquest marc, i el Consell de la Formaci— Professional de Barcelona Žs un ins- trument idoni per avanar en aquest sentit que ja hem ofert a la Generalitat. Consell de la Formaci— Professional de Barcelona dinadores de formaci— professional i dels tutors i tutores dels cicles formatius, que sÕesforcen dia a dia per la qualitat de les prˆctiques a les empreses a travŽs del seu seguiment. NOUS IMPULSOS I FITES En aquest moment, el Consell de la Formaci— Professional de Barcelona ha de continuar colÆlaborant estretament amb la ciutat en lÕimpuls de pol’tiques i mesures per a la for- maci— professional des de quatre perspecti- ves diferents: Æ ColÆlaborant en la planificaci— de lÕoferta de formaci— professional de la ciutat amb pers- pectiva metropolitana, de manera que faci possible la participaci— de tots els agents implicats, atenent lÕequilibri territorial i les necessitats del sistema productiu en funci— de lÕespecialitzaci— econ˜mica de lÕentorn. Æ Contribuint a qu sÕapliqui de forma efica a la ciutat un sistema nacional de qualifica- cions que permeti integrar els tres subsiste- mes de formaci— i la seva relaci— amb lÕexpe- rincia laboral. Æ Aconseguir que la formaci— professional dins del centre sigui motor de desenvolupament de la dinˆmica socioecon˜mica de la ciutat. Æ Potenciant que lÕestructura dels centres que imparteixen formaci— professional a la ciu- tat faciliti els elements imprescindibles per a la qualitat i eficˆcia de la seva tasca, com s—n: Imatges de lÕacte de celebraci— dels 10 anys del Consell de la Formaci— Professional de Barcelona BE45orig 28/3/05 21:12 Página 29 e30 45UNA MICA DE TOT Nœm. mar 2005 7. Que les Administracions apostin decididament per prioritzar una xarxa pœblica dÕeducaci— en tots els nivells educatius i que respongui a les necessitats de totes les persones. Que es faci una revisi— a fons dels criteris de concertaci— dels centres privats o dÕiniciativa social, per tal que tots els centres que reben fons pœblics compleixin tots els requisits legals, socials i propis dÕun servei pœblic. Aquells que no els complissin no haurien de rebre cap mena de subvenci— pœblica. 8. Que les Administracions haurien de tenir com a objectiu a llarg termini que totes les escoles i els serveis educatius finanats amb diner pœblic siguin de titularitat pœblica. 9. Que es posin tots els recursos humans, tcnics i materials necessaris per atendre tota la diversitat de lÕalumnat i per assegurar un sistema educatiu inclusiu i una veritable igualtat dÕoportunitats. 10. Que es garanteixi la la•citat del sistema educatiu, lÕeduca- ci— intercultural i no sexista, que promogui la igualtat entre els homes i les dones, el respecte a les diferents llengŸes i cultu- res, opinions i creences, el respecte a les diferents orientacions sexuals i identitats de gnere, que treballi per la creaci— dÕuna conscincia cr’tica, que impulsi els valors democrˆtics i se suprimeixi tot enfocament i contingut doctrinari, sexista, hom˜fob o racista. 11. Que sÕasseguri una major inversi— en tots els ˆmbits socials que incideixen en els processos educatius: educaci— dÕadults, educaci— no formal, educaci— en el lleure, comunitats educatives, educaci— social, equipaments socioculturals, cen- tres oberts, biblioteques, associacionisme educatiu, esplais, etc. Que sÕasseguri un augment substancial dels pressupostos dedicats a lÕeducaci—, que situ•n la despesa del nostre pa’s en la mitjana europea. Extracte del manifest del F˜rum Social per lÕEducaci— a Catalunya , que es va celebrar el passat 27 de febrer del 2005 a Barcelona. Per llegir tot el manifest: www.forumeducacio.org/pdf/manifest.pdf Hem llegit à Manifest del F˜rum Social per lÕEducaci— a Catalunya Les persones aqu’ presents ENS COMPROMETEM: Æ a lluitar per aquesta millora de la societat i, per tant, de lÕeducaci—. Æ a fer propostes, des de cada ˆmbit, per tal dÕaconseguir una educaci— que respongui a les necessitats de tota la poblaci—. Æ a treballar de manera interdisciplinˆria entre els diferents sectors i agents socials. Æ a implicar-nos en la consecuci— dÕun ensenyament pœblic, laic, inclusiu i de qualitat que aplegui a tots infants i joves de Catalunya. Æ a pressionar per tal que sÕelimini la fragmentaci— social als centres educatius, derivada de lÕexistncia de xarxes educati- ves diferents i desiguals. Æ a fomentar un debat fluid i plural entre les persones i els agents que intervenen en el fet educatiu. I Žs per aix˜ que les persones aqu’ presents RECLAMEM a les Administracions pertinents: 1. Que vetllin per una educaci— universal i gratu•ta, que res- pongui a les necessitats reals de les persones i asseguri una veritable igualtat dÕoportunitats. 2. Que es proporcionin les eines i els recursos necessaris per garantir una educaci— al llarg de tota la vida i es posin els mit- jans necessaris per fer possible una oferta educativa ˆmplia. 3. Que es garanteixi la resposta pœblica a les necessitats educatives de les persones adultes amb lÕadequada redefinici— de les escoles dÕadults i que es garanteixi lÕatenci— educativa a les persones adultes immigrades. 4. Que sÕasseguri lÕeducaci— infantil pœblica i gratu•ta de 0 a 6 anys i sigui reconeguda com un dret de tots els nens i nenes. 5. Que es treballi per adequar la vida laboral a les necessi- tats dels pares i mares per tal que puguin realitzar amb condi- cions la seva funci— educativa. 6. Que es garanteixi la millora de les competncies te˜riques i prˆctiques de tots els professionals que intervenen en els processos educatius, i sÕassegurin unes condicions de treball dignes per a tots i totes.un a m ic a de t ot Carlos Lomas Los chicos tambiŽn lloran Paid—s, Barcelona, 2004 Aquest llibre analitza com sÕensenya i com sÕaprn a ser home en els diferents ˆmbits de la vida humana i es proposa una inter- venci— educativa, social i pol’tica en aquests ˆmbits amb lÕobjec- tiu de mo dificar els estereotips sexuals i les actituds vinculades a la masculinitat hegem˜nica. El llibre sÕatura en lÕanˆlisi de la mas- culinitat en lՈmbit escolar des de la idea que reflexionar sobre la construcci— de la masculinitat a les escoles i instituts Žs una urgncia tica i estratgica. Educar els nois en lՏtica de la cura de les persones, en la cultura de la pau i del diˆleg, en lÕexpressi— dels sentiments i de les emocions, en lÕaprenentatge de les tas- ques associades convencionalment a les dones i en el rebuig a qualsevol tipus de violncia simb˜lica, psicol˜gica i f’sica contra les dones i els altres homes, constitueix un dels camins mŽs per- fectes per aconseguir una major igualtat entre les persones. Convocat˜ries à Lectura à Nœria Solsona, Amparo TomŽ, Rafaela Sub’as, Judit Pruna i Xus de Miguel Cuinar, planxar i tenir cura dÕaltri a lÕescola Editorial Octaedro, Barcelona, 2005. Aquest llibre relata unes experincies dÕaula a lÕhora dÕintroduir en els centres escolars activitats que normalment fem a casa i de les quals tradicionalment sÕhan encarregat les dones. Ens referim als sabers i a la prˆctica associats a la cura de la roba, a la cuina, a la cura de les altres persones; per˜ tambŽ a la coresponsabilitat i lÕautonomia en les tasques de cura familiar. LÕobjectiu del llibre Žs el de revaloritzar les prˆctiques de cura, com a contingut curricu- lar, i potenciar que lÕalumnat prengui conscincia de la importˆn- cia dÕestablir unes relacions interpersonals satisfact˜ries, en lՈmbit escolar i en el familiar. Les autores del llibre tenen una ˆmplia experincia en la inves- tigaci— i el treball a lÕaula sobre coeducaci—, i s—n colÆlaboradores del Projecte dÕEducaci— en Valors de lÕInstitut dÕEducaci— de lÕA- juntament de Barcelona, que dirigeix Amparo TomŽ. BE45orig 28/3/05 21:12 Página 30 Nom i cognoms: Adrea particular: CP: Localitat: Prov’ncia: Telfon: Correu electr˜nic: Professi—: Lloc de treball (optatiu): Remeteu-la a: Revista Barcelona Educaci—: Pa. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es La base de dades del Mailing dÕeducaci— sÕinscriu en lÕAgncia de Protecci— de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses de lÕInstitut dÕEducaci—, i estan a la seva disposici— per a consulta, modificaci— o cancelÆlaci— (Llei orgˆnica 15/1999 de 13 de desembre de Protecci— de Dades de Carˆcter Personal). Autoritza tambŽ la cessi— o comunicaci— dÕaquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part dÕaltres institucions educatives pœbliques i privades que les solÆlicitin s’ no Data i signatura: e 3145 UNA MICA DE TOTNœm. mar 2005 Les i els que hem escrit en aquest nœmero Araceli Vilarrasa, del Projecte Educatiu de Ciutat Associaci— Internacional de Ciutats Educadores Clˆudia, Juanjo, Bernat, Pol, Jœlia i Anna, alumnes de lÕescola Sant Felip Neri Consell de la Formaci— Professional de Barcelona Em’lia, coordinadora de lÕIES Alzina Enric, Coral, Pablo, David. Marc, Albert, Marc i Alba, alumnes de lÕIES Alzina Eugnia Salvador. Codirectora de lÕAssociaci— Lectura Fˆcil M. Teresa Vila i Merino, responsable programa dÕactivitats del Jard’ Botˆnic de Barcelona Mariano Fern‡ndez Enguita, catedrˆtic de Sociologia de la Universitat de Salamanca M˜nica Viladesau i Vilanova, educadora del servei dÕactivitats educatives de lÕAssociaci— dÕAmics del Jard’ Botˆnic de Barcelona Ramon Breu, professor de secundˆria i coordinador de Cinescola Rosa, tutora de lÕescola Sant Felip Neri Secretaria del Consell Escolar Municipal de Barcelona Vict˜ria Barcel—, mestra de Cincies Socials i tutora de lÕIES Josep Pla de t ot u na m ic aIII Concurs de Composici— dÕæpera per a Escolars Dins el Projecte æpera a Secundˆria es convoca el III Concurs de Composici— dÕæpera per a Escolars (text i partitura), que tŽ com a objectiu donar, tant al professorat com a lÕalumnat, una eina que, per les seves caracter’stiques i atractiu, faciliti el coneixement de l՘pera i de la mœsica contemporˆnia en aquesta etapa educativa. El premi estˆ dotat amb 9.000 euros i lÕobra guanyadora sÕestrenarˆ la primavera del 2006. Els projectes sÕhan de lliurar entre lÕ1 i el 29 dÕabril de 2005. à Per a mŽs informaci—: : www.liceubarcelona.com - www.esmuc.net - www.bcn.es/educacio Tallers de producci— audiovisual AulaMdia organitza uns tallers de producci— audiovisual adreats a lÕalumnat de secundˆria de Barcelona ciutat i comarques. Aquest taller planteja amb la idea de donar a lÕalumnat un element mŽs per a lÕanˆlisi del discurs audiovisual: el coneixement de seu procŽs de producci—. à Per a mŽs informaci—: www.aulamedia.org/tallers Premis Leandre Colomer LÕInstitut de Cincies de lÕEducaci— de la Universitat Aut˜noma de Barcelona i la Fundaci— Leandre Colomer anuncien la novena convocat˜ria dels Premis Leandre Colomer per al curs 2004- 2005. El prop˜sit de les entitats convocants Žs donar suport a projectes colÆlectius que impliquin al professorat i lÕalumnat i, si Žs possible, al centre. El primer premi estˆ dotat amb 3.600 euros i el termini de presentacions de treballs sÕestŽn des de lÕ1 de juny fins el 9 de setembre. à Per a mŽs informaci—: www.uab.es/ice/ V u ll re b re B ar ce lo n a E d u ca ci — a c as a B u tl le ta d e s u b sc ri p ci — g ra tu •t a L a t ir a c ˜ m ic a G al ce ra n A m o r— s M  lic h / E sc o la M as sa n a BE45orig 28/3/05 21:12 Página 31 Per obtenir mŽs informaci—: Æ Als mateixos centres educatius Æ Oficina dÕInformaci— Escolar C/Bruc 90, baixos, Tel: 93 467 73 50 Æ Serveis Territorials dÕEducaci— de Barcelona Ciutat Av. del ParalÆlel, 71-73, Tel: 93 443 95 00 Æ Als Equips dÕAssessorament i Orientaci— Psicopedag˜gica Æ Als Serveis dÕAssessorament Acadmic i Professional Æ A les secretaries del Consell Escolar Municipal de cada districte Æ Institut dÕEducaci— de lÕAjuntament de Barcelona Al punt dÕatenci—: Pl. Espanya, 5, Tel: 93 4023663 Æ A les Oficines dÕAtenci— al Ciutada (OAC): Ciutat Vella (Ramalleres, 17), Eixample (Arag—, 311), Sants-Montju•c (Creu Coberta, 104), Les Corts (Pl. Comas, 18), Sarriˆ-Sant Gervasi (Pl. Consell de la Vila, 7), Grˆcia (Francisco Giner, 46), Horta-Guinard— (Rda. Guinard—, 49), Nou Barris (Dr. Pi i Molist, 133), Sant Andreu (Pl. Orfila, 1), Sant Mart’ (Pl. Valent’ Almirall, 1), Ciutat (Pl. Sant Miquel, 4). Æ El telfon 010 (preu de la trucada 0,55 euros/3 minuts) Æ www.bcn.es/educacio Æ www.gencat.net/ense BE45orig 28/3/05 21:12 Página 32