BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 1 Núm. 46 abril 2005 1,50 BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 2 2 e Núm. 46 abril 2005 4 NOTÍCIES 8 APUNTS 16PERSONATGES 24PROJECTE EDUCATIU Republicans i republicanes Entre llibres, documents L’Institut Obrer de Barcelona DE CIUTAT als camps de i ordinadors La memòria dels antics i antigues És l’hora de la bici concentració nazis L’ús didàctic de la alumnes d’una experiència Campanya de promoció de la La veu dels nois i noies biblioteca-mediateca pedagògica de la República bicicleta als instituts de Barcelona a la ciutat del CEIP municipal II Trobada Internacional Pau Vila de Teatre i Educació 18RECURSOS 26 CIUTATS “Tantágora”, revista Visca els llibres! EDUCADORES dedicada a la narració oral La utilització del llibre La nova xarxa TIC “Entre pàgines”, exposició i la lectura per al coneixement Tampere acull la Xarxa a l’Escola d’Art del Treball i l’entreteniment de Tecnologies Col·laboració entre l’IES M de la Informació Ferran Tallada i el Club 10 20 i la Comunicació Natació Catalunya OPINEM CONSELLS ESCOLARS La institució escolar Imaginem el futur... La conciliació dels temps en el seu context comunitari Interrogants i esperances Una proposta de debat al voltant 28 CIUTAT Pla de millora per entorn la societat de l’horari i el calendari escolar Llepem-nos els dits a les escoles de Barcelona que ens espera Barcelona celebra l’Any de l’Alimentació, la Cuina 22 i la Gastronomia 6 12 BCN A L’ESCOLA SOM XARXA A FONS Des de dalt de la muntanya Eduquem en el lleure Podem recuperar la màgia El parc d’atraccions del 30 UNA MICA DE TOT L’escola Vedruna de Gràcia de la lectura? Tibidabo s’apropa Hem llegit... Lectura impulsa un món jove José Antonio Marina a les escoles Convocatòries Tira còmica www.bcn.es/educacio Daniel Resines Isabel Boix Josep Rovira Director de Formació Professional Direcció de Planificació Educativa Consell Escolar Municipal i Transició al Món del Treball i Coordinació Territorial Coordinació: Ignasi García de la Barrera Ignasi García de la Barrera Jaume Capsada Director adjunt de Planificació Direcció de Planificació Educativa Educativa i Coordinació Territorial i Coordinació Territorial Redacció: Oriol Guiu Toni Martorell Daniel Resines Núm.46 abril 2005 1,50 Director de Serveis Educatius Direcció de Formació Professional Disseny gràfic original: i Transició al Món del Treball Villuendas+Gómez disseny Teresa Salvadó Directora de Recursos Emili Pérez Disseny gràfic: i Serveis Generals Direcció de Centres Gramagraf, SCCL Educatius Municipals Casimir Macià Secretaria i administració: Director de Centres Educatius Municipals Dolors Cabrera Programa de Publicacions de l’Institut Direcció de Centres Educatius d’Educació de l’Ajuntament Carme Turró Municipals de Barcelona. Secretària del Consell Plaça d’Espanya, 5, 08014 Barcelona Escolar Municipal Marta Carranza tel.: 934023534; fax: 934023601 Direcció de Serveis Educatius e-mail: imebatencio@mail.bcn.es Pilar Figueras BARCELONA EDUCACIÓ Secretària de Dolors Casanovas Il·lustracions: Tercera època l’Associació Internacional Projecte d’Innovació i Qualitat Irene Molina, Maria Beltran (Escola Eina) de Ciutats Educadores de la Pràctica Educativa i Ivan Bravo (Escola Elisava) Consell editorial Direcció Amparo Tomé Fotografia portada: Marina Subirats Eva Martínez-Picó Projecte d’Educació Natàlia Limones Cinquena tinenta d’alcalde en Valors i regidora d’Educació Consell de Redacció Impressió: Lídia Marsol Mariona Ribalta Gramagraf, SCCL Manel Blasco Departament d’Organització Programa de recuperació Gerent de l’Institut d’Educació i Sistemes d’Informació de la memòria història ISSN: 1135-2655 Dipòsit legal: B-21483-1995 Teresa Eulàlia Calzada Jordi Arnal M. Àngels Cabeza Directora de Planificació Educativa Oficina del Projecte Secretaria de l’Associació © Institut d’Educació i Coordinació Territorial Educatiu de Ciutat Internacional Ciutats Educadores de l’Ajuntament de Barcelona BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 3 Núm. 46 abril 2005 e 3 TOT BAIXANT PER LA DRECERA... quest any, l'hivern tan llarg ens ha deixat una empremta de tristor a l'ànima. Com una serp A blanca i gruixuda, lenta però imparable, s'ha passejat per aquesta terra nostra imposant la nit de la vida fins als límits del que mai havíem vist. Emmudit, el bosc ha dormit profunda- ment i els camps, oblidats del sol i l'escalfor, s'han mantingut estèrils fins a l'herba rebel del marge intocat. Els matins, privats de la brillantor del sol cada dia més matiner, s'han fet durs, odiosos. Impreg- nades i impregnats de la son densa del repòs hivernal, hem avançat somnàmbuls pels dies que amb dificultat immensa sospitàvem, amb una única espurna d'esperança posada en una primavera improbable. Com cada any, però, inesperadament la primavera arriba. No podem deixar de desitjar-la, però ens sorprèn sempre. Un dia, un balcó de la ciutat recull màgicament la llum brillant d'un fil de sol. I s'il·lumina tot el carrer. Després, les pàgines sense estrenar dels llibres al carrer voleien amb ale- gria a l'oratge d'un matí enamorat. Tot passejant, el frec despistat d'un altre cos ens eriça la pell i Ignoro si la música sabe desesperar ens fa sentir, de nou, i de nou inesperadament, que estem vives i vius. És cert; amb un arravata- de la música y si el mármol del már- ment incontingut, arriba la primavera. mol, pero la literatura es un arte que La primavera té les seves coses. Ens sobta per la seva infinita varietat, pels plecs de colors i llums sabe profetizar aquel tiempo en que que amaga; ens apassiona pel món de sensacions, desigs i energia que ens desperta, pels somnis habrá enmudecido, y encarnizarse que ens inspira. Ens esgota per la immensa energia que ens desborda i que ens empeny i ens con la propia virtud y enamorarse de expulsa de la letargia hivernal, no sense patiment. És temps d'imaginar, d'inventar, d'obrir noves la propia disolución y cortejar su fin. portes i engegar nous projectes. És, sens dubte, temps de sembrar i criar. És temps de vida. Un petit parèntesi, potser provocat per un núvol minúscul solcant el cel esbandit, ens retorna una Jorge Luis Borges altra llum, un altre temps, però ja no ens perdem. No obstant, aprofitem aquest moment per asse- gurar-nos, per agafar-nos ben fort sabent que el sol tornarà, trepidant. Agafem una mica d'aire i recordem que cal també tenir cura dels projectes antics, revisant-los i avaluant-los per tornar-los a engegar; recordem que ens cal la calma dels racons tranquils per entendre que els vespres salvat- ges i les albades fresques de terres humides i ocells altíssims no són més que petits instants únics, units a la resta de la nostra vida pel fil transparent però sòlid de la voluntat. Vivim amb intensitat cada moment, sabent que el nostre temps de vida és una successió de moments, finits, que ama- guen un sentit únic. I trobem el sentit. A l'escola, ja fa dies que la primavera, fent la seva, ha dut la revolta. És la trobada anual de la joia i el turment. Sovint el que ens passa és que la primavera ens porta l'energia i el desmai a parts iguals, fent que el dia a dia sigui costerut. Ja ho sabem, la primavera també té aquestes coses. Per sort, efectivament, tot el que ve a partir d'aquí és vida i més vida. Eva Martínez-Picó Editorial BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 4 4 e NOTICÍES Núm. 46 abril 2005 notícies REPUBLICANS I REPUBLICANES “TANTÁGORA”, REVISTA DEDICADA A LA NARRACIÓ ORAL ALS CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIS El passat 6 d’abril es va presentar a la Biblioteca Joan Miró el número O Coincidint amb el 6Oè aniversari de l’alliberament dels camps de concen- de la revista Tantágora, dedicada a la narració oral, al conte i als narra- tració nazis, s’ha publicat un llibre i s’ha editat un DVD amb testimonis de dors. En l’acte hi van participar Roser Ros, directora de la publicació, i la republicans i republicanes que van estar als camps de concentració. El lli- subdirectora, Marta Escudero, així com els narradors Patrícia McGill i bre i el DVD ofereixen recursos didàctics destinats a l’ensenyament Yoshihira Hioki. secundari i han estat editats per l’Institut d’Educació i l’associació Amical Per a més informació: tantagora@eresmas.net de Mauthausen. Per a més informació: www.bcn.es/educacio II TROBADA INTERNACIONAL DE TEATRE I EDUCACIÓ Del 14 al 18 d’abril es va celebrar la II Trobada Internacional de Teatre i Educació, que organitza el Forn de teatre pa’tothom. La trobada fomen- tava l’intercanvi entre professionals de teatre de l’oprimit i altres tècni- ques interactives, amb l’objectiu d’aportar noves metodologies en l’àm- bit de l’educació. Hi van participar experts arribats des d’Alemanya, Itàlia, Gran Bretanya, Països Baixos i França. Per a més informació: www.patothom.org LA VEU DELS NOIS I NOIES A LA CIUTAT El 28 d’abril es va fer a les Cotxeres Borrell una jornada amb el títol de “La veu dels nois i noies de la ciutat” on es van donar a conèixer els resultats del programa europeu “Youth Polis” (Comunitat transnacional d’aprenen- tatge de la ciutadania europea activa) i es va reflexionar sobre quin és el paper de l’educació en el foment de la ciutadania en els més joves. Per a més informació: www.bcn.es/educacio BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 5 Núm. 46 abril 2005 NOTÍCIES e 5 “ENTRE PÀGINES”, EXPOSICIÓ A L’ESCOLA D’ART DEL TREBALL Del 4 al 15 d’abril es va poder visitar l’exposició “Entre pàgines” que va organitzar el Centre Municipal Escola d’Art del Treball i que va recollir les obres plàstiques elaborades per l’alumnat de batxillerat d’art, del cicle formatiu de grau mitjà de Decoració ceràmica i de grau superior de Joieria artística. El motiu central de l’exposició va ser relacionar la lectu- ra d’un llibre amb l’obra plàstica, dins de l’agenda d’actes vinculats a l’Any del Llibre i la Lectura. Per a més informació: www.bcn.es/artdeltreball COL·LABORACIÓ ENTRE L’IES M FERRAN TALLADA I EL CLUB LA INSTITUCIÓ ESCOLAR EN EL SEU CONTEXT COMUNITARI NATACIÓ CATALUNYA La Fundació d’Investigacions Educatives i Sindicals (FIES) va organitzar El passat 29 de març va tenir lloc a l’IES municipal Ferran Tallada la sig- a principis del mes d’abril el III Cicle sobre cultura, política i educació natura d’un acord de col·laboració entre l’Institut d’Educació i el Club dedicat a la institució escolar en el seu context comunitari. La primera Natació Catalunya, que formalitza una relació ja existent entre les dues jornada es va dedicar al paper i la col·laboració de la comunitat i la ins- institucions per possibilitar que les noies i els nois nedadors i waterpo- titució escolar, i la segona a la cooperació i la col·laboració entre la listes del club puguin seguir els estudis de secundària obligatòria i família i l’escola. batxillerat amb un horari compatible amb la pràctica esportiva. Per a més informació: www.fieseducacion.org/ Per a més informació: www.bcn.es/ferrantallada/ www.cncatalunya.org PLA DE MILLORA PER A LES ESCOLES DE BARCELONA L’alcalde de Barcelona, Joan Clos, i la consellera d’Educació, Marta Cid, van presentar el pla de millora per a les escoles de la ciutat de Barcelo- na que han realitzat conjuntament les dues administracions. El projecte preveu la inversió de 177 milions d’euros per ampliar i millorar 239 equipaments educatius de la ciutat, construir 23 nous centres i substi- tuir-ne 11. També es va signar un conveni de col·laboració entre les dues administracions per promoure plans educatius d’entorn als barris del Raval, Roquetes i Vila de Gràcia. Per a més informació: www.bcn.es/educacio www.gencat.net/ense/ BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 6 6 e SOM XARXA Núm. 46 abril 2005 EDUQUEM EN EL LLEURE L’ESCOLA VEDRUNA DE GRÀCIA IMPULSA UN MÓN JOVE L’Escola Vedruna del districte de Moltes vegades ens fem creus quan els seves activitats. En Xavier i en Carles, dos nens i nenes ens expliquen què fan mestres d’educació primària, provinents tots Gràcia va posar en marxa fa més de sis durant el seu temps lliure; ara que dos d’aquest univers del lleure dels infants, anys un moviment d’educació en el cadascú que pensi en allò que li provoqui més van començar a pensar en com es podia malestar (veure la televisió a totes hores, construir una estructura dins l’escola que lleure per impulsar activitats que jugar a les màquines electròniques fins que oferís aquest servei. fessin gaudir els nois i noies del seu els ulls salten de les òrbites, etc.: tot d’activi- Primer van pensar en la creació a batxillerat tats on l’únic protagonista és l’infant, sense d’un grup de joves per tal de tractar temes del temps lliure. Amb el nom de Món Jove, mantenir cap tipus de relació amb ningú més). seu interès. Tot i la bona resposta dels nois i l’alumnat de primària, secundària i Els esplais i els caus treballen any rere any noies més grans, van veure que era millor no contra l’alienament de l’infant i contra la seva començar la casa per la teulada, sinó començar batxillerat del centre té la possibilitat immersió en un món egocèntric on només cap pels fonaments. Així doncs, van proposar als de gaudir, però també de ell mateix. joves d’aquell primer grup si els interessaria A l’Escola Vedruna-Gràcia ja fa més de sis saber en què consistia ser monitor i què els comprometre’s fora de l’horari escolar. anys que està en marxa un moviment d’educa- semblaria marxar d’excursió amb nens i nenes Una experiència que ens presenten en ció en el lleure, que, sense pretendre arribar de l’escola. Això va passar el curs 1997-98. Va a ser un esplai, mira de fer-se un lloc en el ser el curs següent, el de 1998-99, quan es van aquest article. món dels nens i nenes que participen a les dur a terme els primers caps de setmana de convivències per als alumnes de 5è i 6è de primària. Va néixer Món Jove, que és el nom que rep aquest moviment. ACTIVITATS PER A CURSOS El curs següent, a part d’estendre’s aquests caps de setmana fins a 1r d’ESO, ja es va pro- duir el salt qualitatiu que representen unes colònies d’estiu, les quals es van oferir als alumnes de tota l’educació primària. Des de llavors, ja s’han realitzat cinc colònies per a primària i dos campaments d’estiu per als nois i noies d’ESO. Durant el curs, es realit- zen excursions per als nens de 3r a 6è i els esmentats caps de setmana des de 5è fins a 2n d’ESO. A 3r i 4t d’ESO, s’ofereix la possibi- litat de crear un grup de joves que es reunei- xen una hora les tardes dels divendres i rea- litzen activitats i sortides tant pensades pels monitors del grup com pels mateixos nois i noies que el formen. BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 7 Núm. 46 abril 2005 SOM XARXA e 7 Quan arriben a 1r i 2n de batxillerat, també «Món Jove es pot definir amb es forma un grup que es troba setmanal- ment, però aquest té una finalitat molt dife- moltes paraules. Però s’ha de fer rent. Igual que en el grup inicial en aquestes una menció especial a una que trobades, s’explica als nois i noies què vol dir ser monitor, es donen nocions bàsiques és cabdal: VOLUNTARIAT.» de pedagogia, psicologia, dinàmica de grups, etc., i se’ls va introduint, de mica en crític i les situacions que viu el món (injustí- mica, a les excursions amb les nenes i nens cies, guerres, problemàtiques de la ciutat...) més petits. Quan ja són fora de l’escola, gran són treballades d’una manera més lúdica els part d’aquests joves continuen la seva tasca dos primers anys, i molt més a fons i raonada- de monitors amb nosaltres. ment en els dos darrers. A 3r i 4t d’ESO, el compromís que es demana als nois i noies és més gran; és un compromís setmanal, i s’a- «Aconseguir que els nens i nenes consegueix formar un grup de trobada que es relacionin entre ells a tots s’uneix a mesura que avança el temps i que es converteix en una part important de la seva nivells, de manera ben diferent vida diària. de com ho fan a l’escola.» I, en tercer lloc, a batxillerat i més enllà ja no es tracta només d’un compromís: es tracta d’assumir una tasca important com és la de ser monitor. Motivació, interès, respecte..., temps per preparar les activitats que es faran LÍNIES D’ACCIÓ després amb els nens, temps per fer-les, Món Jove té tres línies d’acció ben clares. Pri- temps per revisar-les i aprendre així a millorar. mer, tenim les activitats que s’ofereixen a Són tantes coses! primària. En elles es vol aconseguir que els Món Jove es pot definir amb moltes parau- nens i nenes es relacionin entre ells a tots les. Però s’ha de fer una menció especial a una nivells, de manera ben diferent de com ho fan que és cabdal en el nostre projecte: VOLUNTA- a l’escola. Valors com la companyonia, l’ecolo- RIAT. Això, en el món actual, és gairebé una gia, la responsabilitat..., tots es transmeten en quimera, una cosa estranya. Fa molts anys era unes colònies. Tan important és jugar com una pràctica habitual. Un altre món és possi- parar taula, tenir l’habitació endreçada o ble i Món Jove hi vol contribuir. aprendre una cançó... Unes colònies són la il·lusió feta present. Escola Vedruna-Gràcia Després hi ha les activitats dirigides a ESO. C. Gran de Gràcia, 228 Aquestes tenen un rerefons molt més centrat en Xavier Teixidó Barcelona 08012 la societat actual. Partim del fet que els nois i Carles Capellades Tel.: 93 218 82 69 noies ja comencen a tenir una mica d’esperit Equip de Món Jove de l’Escola Vedruna-Gràcia www.vedrunagracia.org BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 8 8 e APUNTS Núm. 46 abril 2005 ENTRE LLIBRES, L’ÚS DIDÀCTIC DE LA BIBLIOTECA-MEDIATECA DEL CEIP MUNICIPAL PAU VILA Dins del Projecte Educatiu de l’escola municipal Pau Vila – Horaris i distribució de l’equip docent: docència amb l’alumnat, prepa- ració individual de materials i coordinació pedagògica en equip. Horaris sempre ha estat molt present el projecte de escolars i extraescolars de gestió i docència en els espais de biblioteca, biblioteca-mediateca per tal d’afavorir l’ús dels recursos de mediateca i de plàstica-laboratori. A més, programen, mensualment, les tasques de gestió i coordinació impresos i electrònics com a eines d’ensenyament pedagògica de l’equip docent, d’acord amb la previsió trimestral. i aprenentatge, i també com a eines d’informació i · Les coordinadores de biblioteca i d’informàtica – Gestionen coordinadament els recursos materials impresos i comunicació. Des de fa quatre anys, hem donat un nou informàtics de l’escola. impuls al Projecte de Mediateca, optimitzant la gestió – Potencien i orienten l’ús de les tecnologies de la informació i comuni- cació entre el professorat i l’alumnat. dels recursos interns de l’escola i aprofitant els que ens – Participen en el procés d’ensenyament-aprenentatge amb l’alumnat. facilitava l’entorn social. – Estimulen la informació i comunicació dels diferents estaments de la comunitat educativa per mitjà de la revista i la web de l’escola. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ ENSENYAMENT-APRENENTATGE ·Equip directiu, AMPA i consell escolar · Com ho fem per afavorir el gust per la lectura? – Afavoreixen la participació en projectes d’innovació educativa de l’en- Educació infantil: torn social, com ara el Projecte municipal de remodelació de l’edifici, l’Agen- – Racó de contes: Cada classe disposem d’un carretó amb contes que da 21 Escolar i el Programa municipal de suport a les biblioteques escolars. anem a buscar a la biblioteca de l’escola i que renovem cada trimestre. Els – Gestionen, conjuntament amb l’Associació de Mares i Pares (AMPA), els nens i nenes hi poden anar quan acaben una feina o tenen joc lliure. Apre- recursos econòmics i materials de què disposem, com ara la contractació nen a “llegir” imatges i paraules, a compartir un material comú, a tenir cura d’una persona de suport en la gestió interna de la biblioteca-mediateca. dels contes que ens han deixat i a endreçar-los correctament quan acaben. – La comissió econòmica del Consell Escolar assigna, en el pressupost – Taller de contes: Un cop a la setmana fem cinc tallers diferents, en de l’escola, una partida específica per a l’adquisició de nous recursos cadascun dels quals s’agrupen quinze nens i nenes de tres, quatre i cinc impresos i audiovisuals de la biblioteca-mediateca. anys. El taller de contes es fa a la biblioteca i consisteix a explicar contes. En acabat, tenen una estona lliure per poder mirar els contes que vulguin. COORDINACIÓ PEDAGÒGICA – Racó del passadís: Quan arriba Sant Jordi, els nens i nenes porten a l’es- ·L’equip de coordinació pedagògica cola els contes nous que els han comprat. Cada tarda, un grup de divuit L’equip directiu i les dues coordinadores d’infantil i primària volen facili- nens i nenes, de tres, quatre i cinc anys, surten a fora al passadís on poden tar, alhora, l’atenció a les necessitats diverses d’aprenentatge de l’alum- mirar els contes dels seus companys, tenint molta cura de no fer-los malbé. nat i l’ús didàctic dels recursos que tenim a la biblioteca-mediateca. – Contes de valors propers: la por, l’alegria, la gelosia, el saber com- Per això, organitzen i coordinen els recursos humans, temporals i partir... Els nens i les nenes aprenen els hàbits de mantenir silenci, d’es- materials de què disposem: tar atents i de saber donar la seva opinió envers el tema que es tracta. Primària: Cada dotze o tretze nens i nenes (mig grup-classe), de 1r a 6è, disposen d’una hora cada quinze dies de lectura lliure a la biblioteca, amb la coor- dinadora de biblioteca. Poden: – Triar els llibres de forma autònoma, agafant-los directament de les prestatgeries. – Demanar orientació sobre què poden llegir o consultar-ho al catàleg electrònic. – Llegir tranquil·lament estirats als coixins o asseguts a l’estora, la cadira o la butaca, mentre gaudeixen de música ambiental. – Emportar-se en préstec fins a cinc llibres d’imaginació o de coneixe- ment, dues revistes i un vídeo. Els nens i les nenes de 5è i 6è es fan el seu propi préstec. Al quadern de lectura escriuen la signatura, el títol, l’autor/a, la data de préstec, la data de devolució i una valoració personal breu: “M’ha agradat molt, bastant, gens; era emocionant, divertit; no l’he acabat, no l’he llegit...” BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 9 Núm. 46 abril 2005 APUNTS e 9 DOCUMENTS I ORDINADORS que necessiten, a interpretar-la i a seleccionar allò que respon al que bus- quen, desestimant allò que no entenen o que no necessiten. Cal tenir present que en cada edat es pot accedir a la informació de manera diferent: – A cicle inicial, poden buscar informacions concretes, il·lustracions, imatges i fotografies als llibres, pòsters, revistes, webs. – A cicle mitjà, poden buscar informacions a partir d’un índex donat, tant als llibres, revistes, pòsters, mapes, etc., com per mitjà dels cerca- dors d’Internet (facilitant les paraules clau). – A cicle superior es donen menys pautes en la recerca de la informació i són ells i elles qui intenten crear les seves pròpies estratègies, tant organit- zativament com pel que fa a la manera de trobar i seleccionar la informació. · Cada dotze o tretze nens i nenes (mig grup), una hora cada quinze dies, amb el tutor o la tutora. Plantegem activitats de matemàtiques i llenguatge, de manera que També cal que respectin les normes: parlar en veu baixa; utilitzar el vagin practicant habilitats amb l’ordinador, com ara: separador per consultar els llibres de les prestatgeries; portar els llibres, – Familiaritzar-se amb el teclat i el ratolí. revistes i vídeos que tenen en préstec; emplenar el quadern de lectura; – Fer ús de programes de text, de dibuix, de full de càlcul, etc. no guixar, ni arrugar, ni perdre cap llibre, revista ni vídeo. – Relacionar alhora més d’un programa i saber la seva finalitat. – Guardar els treballs dins l’ordinador (a la carpeta de la seva classe). Com afavorim l’ús didàctic dels recursos d’informació i comunicació? També cal transmetre la importància de tenir paciència, saber esperar i Educació infantil: no rendir-se mai davant d’una dificultat. Amb aquesta metodologia, l’a- A cada classe tenim un ordinador connectat a Internet. El racó de l’ordi- lumnat va integrant l’ús de l’ordinador com a eina d’aprenentatge. nador es fa regularment amb la presència del professorat. Es fan activi- tats de llengua, de matemàtiques o del projecte que s’està treballant. Imma Estruch Aprenen a: Coordinadora de biblioteca – Familiaritzar-se amb l’ordinador. Anna Delgado – Conèixer les possibilitats del ratolí i del teclat. Coordinadora d’educació infantil – Saber esperar el seu torn. Roser Nogueira – Gaudir d’aquest recurs. Coordinadora de primària A P4 i P5 disposen de més estones per anar al racó de l’ordinador per parelles i practicar amb els jocs que ja coneixen o escriure lliurement paraules o frases. > Per a més informació: L’àrea de coneixement de l’entorn natural i social es treballa a partir de www.bcn.es/pauvila Fotografies: Patricia Esteve Projectes. El professorat fa una tria dels llibres i d’altres recursos de la mediateca i els agafen en préstec durant el temps que dura el projecte. L’objectiu és que els nens i les nenes aprenguin a: – Saber compartir i respectar un material que és de tots i totes. – Saber buscar informació (imatges i paraules) del que estem treballant. – Ser capaços d’aportar idees sobre el tema. – Respectar les opinions dels companys i companyes. Els nens i nenes també aporten material de casa seva (contes, llibres de coneixements, fotografies, pòsters, jocs...). Primària: Els nens i nenes de 1r a 6è van a la mediateca cada setmana: · Tot el grup-classe, una hora i mitja cada setmana, amb la tutora i una persona de reforç (de 3r a 6è, amb la coordinadora d’informàtica). En l’àrea de medi natural i social no tenim llibres de text. L’objectiu de les sessions a la mediateca és el de reforçar les habilitats d’informació amb recursos diferents; que els nens i les nenes aprenguin a buscar la informació BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 10 10 e OPINEM Núm. 46 abril 2005 IMAGINEM EL FUTUR... INTERROGANTS I ESPERANCES ENTORN DE LA SOCIETAT QUE ENS ESPERA Com veieu el futur? Com serà la nostra societat CRISTÓBAL, TUTOR DE 5È DE PRIMÀRIA I PILI, TUTORA DE 3R DE PRIMÀRIA DE L’ESCOLA VIROLAI d’aquí a uns anys? El món anirà millor o les coses cada Cristóbal: Tots els canvis tecnològics que s’estan produint i de forma tan vegada van pitjor? Vam proposar als nois i noies, ràpida poden ser positius si es fan servir per millorar la nostra vida. També veig que als nois i noies els costa poc adaptar-s’hi i ho aprenen professorat, i pares i mares de l’escola Virolai i de l’IES ràpid. Però s’ha de buscar aquest equilibri entre els avenços de les noves Valldemossa un exercici d’imaginació per parlar tecnologies i apostar per una societat que no sigui egoista. No crec, per exemple, que un bon model a seguir sigui el Japó com ho és per alguna i reflexionar sobre el futur. I així vam fer un viatge gent, ja que per molt avançats que estiguin tenen molts problemes a en el temps per saber cap a on anem. nivell de relacions socials. Pili: El que hem de vigilar molt són els valors amb els quals creixeran els nois i noies de les pròximes generacions i, per tant, com s’establiran en la societat del futur. Hem de vigilar que no desapareguin valors com l’esforç, la solidaritat, la generositat, o que es proporcionin valors equi- GERARD I ALDO, ALUMNES DE 4T DE PRIMÀRIA DE L’ESCOLA VIROLAI vocats com l’èxit fàcil. De molt petits ja parlen de tenir el millor cotxe, Gerard: En el futur crec que és molt important que tinguem cura de la molts diners o vestir les millors marques. Per tant, els hem de deixar clar natura i els animals. Per això m’agradaria ser veterinari. També crec que que els models de l’èxit fàcil són equivocats. és molt important viatjar per conèixer altres països i és una de les coses que vull fer quan sigui gran. SÒNIA I LÍDIA, MARES D’ALUMNES DE L’ESCOLA VIROLAI Aldo: En una exposició del Fòrum de les Cultures vaig veure com seria Sònia: Em fa una mica de por tot aquest abús que es permet de vegades el món en el futur, i jo me l’imagino amb carreteres per l’aire, amb cotxes per part dels pares i mares, que els nens i nenes de ben petits ja tinguin volant. Una mica com a les pel·lícules, encara que espero que no sigui mòbil o es passin el dia jugant amb l’ordinador. Jo prefereixo que surtin a tan violent com ens l’ensenyen. A mi m’han dit que a Barcelona fa molts jugar, que corrin, que saltin a corda. anys hi va haver una guerra, jo espero que no torni a passar. Lídia: Jo sóc optimista amb el futur que tindran els nostres fills i filles. Crec que són nois i noies que ja de ben petits incorporen valors molt MARIA, ANNA I RAQUEL, ALUMNES DE 6È DE PRIMÀRIA DE L’ESCOLA positius com la solidaritat, el respecte al medi ambient i d’altres, que em VIROLAI fan pensar que tindran un món millor que el nostre. La meva experiència Maria: És curiós perquè, de ben petita, em preguntaven els meus pares quin personal fins i tot m’ha fet viure situacions com la de llençar un paper a ofici m’agradaria fer i jo els deia que volia ser mare. Ara veig que en el futur terra i el meu fill dir-me: “mare, que no veus que això no es llença aquí?”. ser mare queda lluny, crec que abans s’ha de gaudir la vida, estudiar, viatjar Són petits exemples que em fan ser optimista. En això la funció dels i, per tant, cada vegada més, les noies tindrem els fills o filles més tard. pares i mares és fonamental. Si volem, per exemple, formar una societat Anna: Serà molt important conèixer moltes llengües en la societat del que no sigui racista, som els pares i mares qui hem de fer el màxim esforç futur, perquè cada vegada més la gent de diferents països viu en un per transmetre-ho als nostres fills i filles. mateix lloc. Raquel: A mi m’agradaria que a les ciutats grans com Barcelona, es «Potser sí que serem una generació fessin més parcs i més espais on els nens i nenes puguin jugar i gaudir a molt més preparada, però perquè és una l’aire lliure. Si no, acabarem tots tancats a casa, davant l’ordinador i això farà que sigui difícil tenir amistats i relacionar-te. necessitat si volem tirar endavant.» BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 11 Núm. 46 abril 2005 OPINEM e 11 «Hem d’evitar que desapareguin valors com l’esforç o la solidaritat, o que es proporcionin valors equivocats com l’èxit fàcil.» < Patricia Esteve < Natàlia Limones ISMAEL, ANNA, ANNA, AITOR I CRISTINA, ALUMNES DE 2N D’ESO DE EULÀLIA, PROFESSORA DE MATEMÀTIQUES, EULÀLIA, PROFESSORA DE L’IES VALLDEMOSSA CATALÀ I PACO, PROFESSOR DE TECNOLOGIA DE L’IES VALLDEMOSSA Ismael: Tots tenim un somni i el meu és tenir una casa en un poble tran- Eulàlia: També hem de mirar coses positives que estan aportant els can- quil, amb una família, un gos i un cotxe de luxe. Però penso que els som- vis a la societat. Jo em quedo meravellada de la quantitat de gent jove nis d’aquests tipus són possibles si tens una professió com la que vull fer que visita Barcelona, per exemple, i el que això significa de contacte jo, que és la d’arquitecte. Per tant, encara que molts nois i noies no ho amb altres cultures, amb altres llengües. Això és fantàstic i cada vega- pensen, el nostre futur passa per tenir bons estudis. da passarà més. Anna: Tot el que va succeir arran de la guerra d’Iraq va provocar que la Eulàlia: Moltes vegades, quan els demano fer redaccions sobre com gent jove fóssim molt conscients de les injustícies que hi ha al món. Allò veuen el seu futur o el de la societat, reprodueixen el que veuen a casa va despertar la nostra rebel·lió contra certes coses que considerem injus- seva una mica milloradet, per dir-ho d’una manera. La realitat després els tes i espero que això es reflecteixi en el futur, amb un món més just i ple marcarà, però crec que ja són molt conscients que hauran de tenir una de pau. Tot i que han passat dos anys i poques coses han canviat. gran capacitat d’adaptació, que segurament nosaltres no teníem. Per Anna: Mai saps què passarà en el futur, però ara mateix em pregunto exemple, tot el tema de la família canviarà. Estic segura que els esque- quan podré tenir fills o filles, i el primer que em ve al cap és que potser fins mes en molts casos no es reproduiran. Els valors no seran els mateixos. als 30 o 32 anys no podré marxar de casa dels meus pares. Per tant, no ens Paco: El que sí que tenen molt clar és que una feina ja no és per a tota deixen gaires possibilitats de fer planificacions o projectes a llarg termini. la vida. Dura el que dura un contracte o menys. Per tant, no és un futur Aitor: Ho veig tot una mica complicat. Per comprar-te un pis has de gaire segur i, a més, la societat t’exigeix cada vegada més que estiguis pagar una hipoteca tota la vida, però aleshores et pot passar que et fan molt preparat i que constantment hagis d’augmentar els teus coneixe- fora de la feina i el banc et vindrà a darrera a demanar-te els diners. Si ments per trobar una nova feina. Molts dels nois i noies es pensen que demanes un augment de sou et fan fora i, si vols tenir criatures, no tens quan acabin l’institut ja no hauran d’estudiar més i la realitat és que temps de veure-les perquè has de treballar més hores per poder tirar només han començat el procés. Ara s’ha d’estudiar tota la vida, com ens endavant la família. No ho sé, no ho veig gaire clar... toca fer al professorat. Cristina: Serà molt important que el món prengui consciència dels pro- blemes ambientals. Hem de saber que si no aturem aquest ritme, pot GLÒRIA I LUIS, MARE I PARE D’ALUMNES DE L’IES VALLDEMOSSA arribar a un punt que el món es faci insostenible i passi com en algunes Glòria: No sóc gaire optimista sobre el futur que els espera als nostres pel·lícules de ciència ficció, en què el futur és bastant obscur i caòtic. fills i filles si, com està passant fins ara, la societat és cada vegada més competitiva. Ens demanen que els nostres fills i filles estiguin cada vega- MARC I VÍCTOR, ALUMNES DE 3R D’ESO DE L’IES VALLDEMOSSA da més preparats per al futur, però tampoc es posen els mitjans perquè Marc: No només es veuen injustícies en les guerres o en la fam que pateixen ho puguin fer. altres països. També em sembla injust que es donin a través de la televisió Luis: Es curiós perquè per una banda sembla que a la gent jove li és idees com que per tenir diners has de sortir a la tele explicant la teva vida. Em molt difícil trobar una feina fixa, però alhora estan cada vegada més sembla molt injust que se’ns demanin esforços per tenir un futur millor, però capacitats per adaptar-se a la situació i buscar-se la vida. Són molt espa- veiem que hi ha gent que diu ximpleries i de seguida guanya molts diners. vilats i això els permet lluitar contra molts impediments. Diria que abans Víctor: Potser sí que serem una generació molt més preparada, però se’ns demanava ser “oficial” d’una cosa i ara són “oficial” de tot. Jo em perquè és una necessitat si volem tirar endavant tal i com estan les coses. quedo sense feina i no sabré què fer, ells i elles, en canvi, els veig molt Està clar que si això no canvia, a nivell laboral, és molt difícil, amb els sous més preparats per adaptar-se a qualsevol altra feina. El que sí és veritat, que es paguen i en les condicions en què es treballa, que ens puguem però, és que tot això farà que sigui una generació molt pendent de viure plantejar ni tan sols pagar un lloguer nosaltres sols o formar una família. el moment, del present. BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 12 José Antonio Marina Filòsof i escriptor Manolo S. Urbano BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 13 Núm. 46 abril 2005 A FONS e 13 PODEM RECUPERAR LA MÀGIA DE LA LECTURA? El passat 24 de febrer el filòsof i escriptor José Antonio del valor de la imatge com a transmissió de la informació. Doncs jo penso que no és així. La imatge transmet molt poca informació. És molt Marina va pronunciar una conferència titulada vibrant, molt sensorial, molt colpidora. Però molt poc informativa, per- “Podem recuperar la màgia de la lectura?”, en el marc què només ens informa de la imatge i de res més. [...] La funció de la lectura, doncs, era una funció cognitiva i, per tant, de la presentació de les activitats de l’Any del Llibre era insubstituïble. Però després tenia una funció emotiva, pel que es i la Lectura dirigida a les escoles. Hem volgut recollir llegia; com passava a don Quixot o a madame Bovary. Aquesta mena de commoció afectiva, aquesta recerca d’emocions, aquesta diversió, és el una gran part de la conferència pel seu interès, ja que que em treu d’on sóc. Durant molts segles era la lectura la que ho acon- ens dóna algunes receptes per recuperar l’interès de seguia de manera que constituïa fonamentalment una font d’emocions. Però ara, en aquesta funció concreta, li han sortit uns grans competi- l’alumnat en la lectura. dors: el cinema, primer, i la televisió, després, els quals provoquen mol- tes emocions. I, a més, i això sí que és important, les provoquen utilit- zant un codi molt més senzill. Un nen de tres anys ja entén el codi S obretot sóc professor de batxillerat. Sé per experiència, doncs, televisiu o el cinema. I l’emociona. La lectura ara se’ns ha descobert que en aquest assumpte de la lectura i els llibres hi ha molta com el que sempre havia estat, que era un codi de gran complexitat i diferència entre teoria i pràctica. Fa molts anys que professors i difícil. El que passa és que quan era l’únic que hi havia per entrar a l’a- professores intentem que l'alumnat llegeixi. El problema és que el que ventura, a la irrealitat, a la diversió, a mons aliens, valia la pena l’esforç en teoria sembla que funcionarà, després, a la pràctica, no ens funciona, que cal per llegir a fi d’assolir aquesta satisfacció. Però davant l’apari- i totes les coses que estem posant en marxa per veure si aconseguim ció d’un codi més senzill, el primer que hem de dir és que no hem de que els nois i les noies llegeixin fracassen. simplificar les coses. Per a la intel·ligència d’un nen o nena, i gairebé Segons les enquestes fetes a Espanya, al llarg del procés educatiu es per a la d’una persona adulta, llegir és una operació difícil. I la conse- va perdent l’afició a llegir. De manera que ens hem de preguntar per què qüència és que no volen llegir. l'ensenyament dissuadeix de la lectura. Abans de respondre a la pregunta, vull confessar que només puc parlar ESCOLTAR HISTÒRIES del llenguatge amb entusiasme; em fascina el llenguatge. Em meravella Hi ha una altra cosa que cal tenir en compte: a tots ens agrada escoltar que em pugui emocionar, per exemple, aquest vers d’Aleixandre: històries. Però escoltar és un codi més senzill que llegir. Per això als nens i nenes els agrada que els expliquin històries. Per veure la dificultat del Una pajarita de papel sobre el pecho fet de llegir, n’hi ha prou que ens posem a nosaltres mateixos davant d’a- Viene a decirme questa situació: sovint escoltem un debat per la televisió potser durant Que el tiempo de los besos ha llegado. una hora. I ens interessa més o menys, però ho aguantem. Suportaríem llegir aquest mateix debat? Us asseguro que en la major part dels casos, Per què em sembla bonic? Ni tan sols sé què significa. A veure: què pot no ho suportaríem. voler dir un ocell de paper damunt el pit? Significa que s’apropa una cosa O augmentem la satisfacció que adquireixen amb la lectura o disminuïm meravellosament brillant: el temps dels petons? I això, què té a veure la dificultat que tenen per llegir. Perquè un dels problemes és que mentre amb els ocells de paper? La veritat, no ho sé. Però aquí hi ha un misteri l’acte de llegir sigui feixuc, no podem pensar que produeixi cap satisfacció que reprendré més endavant. La veritat és que hem perdut la màgia de la el que després de la lectura es dóna. Posem-nos en el cas que estem llegint lectura i, possiblement, l’hem perduda també les persones adultes. Fins i alguna cosa prou divertida en una llengua que no coneixem bé. Què ens tot, jo ara no llegeixo com quan tenia quinze o setze anys. No llegeixo passa? Doncs que estem tan obsessionats per veure què coordina amb què i amb el deler amb què llegia aleshores, per diverses raons que m’intri- què significa cada paraula que no gaudim del que estem llegint; ja fem prou guen. També és cert que no a totes les èpoques de la història s’ha llegit amb llegir-ho. Aquesta és la situació, avui dia, de la major part dels nos- de la mateixa manera, ja que la lectura ha anat tenint funcions diferents tres adolescents i d’una part important dels nostres universitaris. al llarg de tota la nostra cultura. Insisteixo en aquesta dificultat perquè no podem, en això de la lectura, [...] Ara llegim d’una altra manera perquè la lectura ha tingut fona- acontentar-nos amb una mena de “que continuï la festa!” És a dir, em recor- mentalment dues funcions. Una funció de caràcter cognitiu, i això da la idea de “és tan bonic, encomanem-los el plaer de la lectura”. Ja m’a- abans era una funció molt important: la informació que rebiem per la gradaria que fós així. Però, com?, és la pregunta. Treure importància i difi- lectura no la rebiem per cap altre camí. Avui dia hi ha hagut una inflació cultat a l’assumpte sempre porta a males conseqüències. BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 14 14 e A FONS Núm. 46 abril 2005 És clar que el problema de la lectura se solucionarà quan tots els nois i «La lectura constituïa una font noies hi gaudeixin. El que passa és que és molt difícil saber com podem d’emocions. Però ara té uns grans competidors: fer que sentin plaer per la lectura. Necessitem que els pares i mares facin tres coses si volen fomentar la lec- el cinema i la televisió.» tura. En primer lloc, que llegeixin contes. En segon lloc, que a casa hi hagi llibres. I, en tercer lloc, que els fills i filles vegin llegir els pares i mares. És faig”. Què és el que volen que mirem que fan? Doncs poder fer coses, i obvi, perquè, si no, com els animarem a l’escriptura, a la lectura, en una això, fins al dia de la nostra mort, ens encantaria poder dir-ho a tothom, família que no és gens inclinada a llegir. Segona cosa: el professorat d’in- poder dir a algú: “Mira què faig”, i sentir: “Que bé que ho fas”. Doncs és fantil i, sobretot, el de primària també té una funció definitiva, que és la així com hem d’ensenyar l’ampliació de les possibilitats del nen o nena. introducció a aquest fet antinatural i complex que és aprendre a llegir. S’ha Si s’adona que està ampliant les seves possibilitats, no li importarà per- de fer amb molta astúcia i tenint en compte que o s’aconsegueix que s’assi- dre una mica de benestar. Quan es demana a un nen: “Mira, què et sem- milin bé els mecanismes de lectura o aquests nois i noies no llegiran mai. bla què és millor, jugar bé a bàsquet o jugar malament?”, tots diuen: De manera que la primera funció que tenen els i les mestres de primària és: “Jugar bé”. “Oi que és molt més divertit?”, “I tant”. Però és feixuc que per a veure com aconseguim i per quins procediments que siguin com menys jugar bé a bàsquet calgui entrenar-se. I entrenar-se és agradable? No. cruents millor que els hàbits de lectura s’estabilitzin. Insisteixo en la Però és tan maco jugar bé... I aquesta sensació que es progressa i que es importància els hàbits. S’ha de crear l’hàbit de lectura. Això significa dues van ampliant les possibilitats és un gran recurs educatiu. Sobretot en la coses: cal ampliar el lèxic i cal acostumar a descodificar de manera automà- lectura, on es pot utilitzar el gran instrument que tenim pedagògic, que tica els mecanismes d’una sintaxi normal. Això es fa a còpia d’insistència, és veure que es progressa. I per a això hem d’anar dosificant les metes. de repetició. I la gràcia és insistir en la repetició sense que els nens i noies Però després ve el tercer pas. A partir d’aquest moment sí que entrem ho notin. Així podem aconseguir que no els avorreixi. en l’ensenyament i l’animació a la lectura, fonamentalment en l’ensenya- Tercera cosa: sí que hi ha un procediment a seguir dins de la primària. ment secundari. Potser pensareu que és una cosa absolutament provoca- Quan estudiem el que passa a un nen o nena amb el llenguatge veiem que dora, però primer, cal fer fora els clàssics de l’escola. Els clàssics dissua- és un fet molt sorprenent. Al nen molt petit, a partir de l’any o de l’any i mig, deixen de la lectura per moltes raons: perquè són molt complicats el llenguatge el fascina, el diverteix. Té pressa per aprendre’l, per parlar, que lingüísticament, són molt sofisticats pel que fa a la forma d’expressió, és la manera natural d’entrar en contacte amb les paraules. I s'ha de tenir en tenen un tipus de narració molt llunyà a nosaltres i els seus interessos compte que vam néixer sintonitzats al llenguatge parlat. Tant és així, que el també ens semblen llunyans. nen reconeix un llenguatge entre d’altres sons possiblement al cap de 24 o [...] Ara, el que hem de fer és crear una fascinació per la paraula que es 36 hores de néixer. A més, sent predilecció pels sons de la veu humana en fonamenti en dues coses: que la paraula és necessària per viure i que el un registre que és més o menys el de la veu femenina, perquè l’ha sentit que es llegeix ha de proporcionar algun tipus de satisfacció. Com que he molt de temps. De manera que ja ve preparat per al llenguatge. Li agrada estat entre adolescents, crec per exemple, que hem de canviar la manera sentir parlar. com ensenyem llengua. No hem de tirar cap a la universitat i cap a les [...} Aleshores, una de les raons per les quals aprendre el llenguatge pro- estructures sintàctiques. A qui pot interessar la diferència entre morfe- dueix tanta ansietat en el nen o nena és perquè s’adona que parlar li confe- ma, semema o lexema? Jo, quan explico als meus alumnes que el 84% de reix un poder excepcional. El poder de comunicar-se, de demanar, de dir gai- les parelles que van als consultors matrimonials als Estats Units del que rebé “ja sóc grandet”. I aquesta necessitat d’augmentar el propi poder es queixen és d’una cosa que té a veure amb el llenguatge, que és que no l’hauríem de tornar a utilitzar quan ensenyem a llegir; hem d’ensenyar als parlem, que no parlem de certes coses o que no s'entenen, comencen a nens i nenes que quan llegeixin podran aprendre moltes coses. Entre d’al- lligar caps. I quan els dic que a la nostra cultura homes i dones parlem, tres, llegir quan els sembli, amb les amistats quan vulguin, els contes que usem el llenguatge i escoltem de diferent manera, doncs encara més. I fins ara els llegien els altres. quan dic al meu alumnat que l’important en aquesta edat no és pregun- tar a una persona si t’estimarà sempre, sinó preguntar una cosa molt més «La veritat és que hem perdut la màgia transcendent, si et parlarà sempre; i els explico, a més, que l’assumpte s’agreuja, perquè durant l’època del flirteig o del festeig als nois se’ls de la lectura i, possiblement, l’hem desperta una loquacitat efímera que els dura ben poc, els faig veure que perduda també els adults.» això és un problema lingüístico-afectiu com una casa. Això ho entenen molt bé i es pregunten: Com es pot arreglar? Per què discuteixen els meus pares? Per què no s’entenen? Això és la lingüística del dia a dia, la EL DESIG DE SER FELIÇOS lingüística que hem d’ensenyar, la lingüística de la sala d’estar, de la S’han de tenir en compte dues coses, dos principis que caldria tenir pre- cuina i del dormitori. sents sempre en l’educació: tot el que fem, ho fem, en termes molt Així doncs, tenim una tasca per als pares i mares, d’una banda, i per al amplis, pel desig de ser feliços. El que passa és que el desig de ser professorat d’infantil, primària i secundària, de l'altra. Ara s’ha d’expli- feliços, o la felicitat, és l’harmoniosa satisfacció de dos grans desitjos car a tothom que la lectura és important per dues raons. En primer lloc, que van en direcció contrària. Per això harmonitzar-los és tan difícil. L’un perquè la nostra intel·ligència és estructuralment lingüística. No és d’i- és el desig del benestar, el desig de passar-ho bé, de confort, de segure- matges. I perquè l’escenari d’una convivència digna és lingüístic. La imat- tat. És a dir, a mi i als meus ens agradaria estar tots aquí. Però davant ge és emocionalment molt forta, però conceptualment molt pobra i d’això tenim un altre gran desig: necessitem sentir-nos útils, sentir-nos porta, per tant, a una convivència bastant violenta. grans, explorar, conèixer; som curiosos, volem crear coses, volem tenir Per tant, una de les maneres que tenim d’influir-hi és educant-los lin- algun tipus de poder. Volem que no sigui indiferent el fet que em llevi o güísticament. En concret, insistint en el que anomenem el llenguatge no em llevi, que hi hagi alguna cosa que depengui de mi. Bé, doncs interior. És això amb el que ens parlem sempre a nosaltres. I amb tècni- diguem-ne que aquest gran desig d’ampliar les possibilitats el necessi- ques com la de Meyenbaum veurem si aconseguim que entre el desig i tem tots, però va en contra de la comoditat. I això en el nen o nena a ho l’acció hi hagi un entremig lingüístic. És, si fa no fa, el que ens deien les veiem molt bé. Per això arriba un moment, que em sembla commovedor i nostres àvies: “compta fins a nou”, però ara d’una manera més seriosa. meravellós perquè no es repetirà mai més —no per falta de ganes, per- Hem d’ensenyar a llegir perquè llegir és el millor procediment que tenim què a tots ens agradaria repetir-lo—, en què el nen diu: “Mama, mira què per assolir el domini lingüístic. I necessitem el domini lingüístic perquè la BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 15 Núm. 46 abril 2005 A FONS e 15 Ivan Bravo «Hem de crear una fascinació de l'Any del Llibre i la Lectura, els nens i nenes rebran el missatge per un canal completament distint. La major part del que senten dels seus pares per la paraula, que és necessària i mestres creuen que són rareses nostres. “Quina llauna, amb això dels per viure i ser lliures.» llibres i la lectura”, pensen. Doncs ara ho rebran per una altra banda. I ens adonem que en l’educació l’únic que podem fer no és, malaurada- ment, un procés de causalitat directa (si faig “a”, faran “b”); sinó aug- mentar la probabilitat que el nostre alumnat faci i aprengui el que nosal- nostra intel·ligència és lingüística. Per això en els últims anys de batxille- tres volem o ens sembla convenient que facin i aprenguin. Però és rat el que va molt bé per incitar a la lectura és dir: “Mira, no em vinguis sempre una qüestió de probabilitat. En el moment en què hi ha moltes amb romanços, tu vols ser intel·ligent o algú vulgar?” Aquí estem parlant connexions, moltes accions que convergeixen, la probabilitat augmenta. d’intel·ligència; no estem parlant de bon gust, de gust literari, de poesia, En canvi, si van en direcció contrària, la probabilitat disminueix. d’escriure un poema. Estem parlant d’una altra cosa que interessa molt El fet que una ciutat es comprometi, amb tota la seva potència, amb una als nois i noies, el desenvolupament de la intel·ligència. Els hi interessa campanya de lectura em sembla extraordinàriament important, perquè perquè la nostra intel·ligència és lingüística. I qui no és capaç d’entendre entra dins del que necessitem per resoldre els problemes de l’ensenya- un raonament llegit, entre d’altres coses no serà lliure. A més, quan lle- ment, que és una mobilització gegantina de la ciutat civil. Educar no és gim entrem en un tipus de discurs a través del qual se’ns transmeten les solament una tasca de pares i mares i docents; no ho ha estat mai. Sem- coses necessàries per a una convivència digna. pre qui ha educat han estat societats senceres, amb una especial autoritat Si l’estructura de la nostra intel·ligència és lingüística fins al coll, l’es- dels pares i mares i dels docents. Però els docents i mares i pares educa- tructura de la nostra convivència, també. Per tant, és urgent que ens posem ven muntats en la gran onada educativa. Perquè hi havia una comunitat de a llegir i a intentar fomentar la lectura, perquè així els nois i noies siguin valors, mentre que ara, pares i mares i docents sentim que eduquem en més cultes, més fins. Ni tan sols, com deia Steiner, hi ha proves, per contra de la societat. En el moment en què hi hagi una mobilització socio- desgràcia, que més cultura estigui relacionada amb més bondat: hi ha mol- educativa els nois i les noies començaran a veure d’una altra manera el tes persones cultes absolutament detestables. És que si no és a través del que està succeint i tindrem moltes més probabilitats. Perquè es tracta llenguatge, i per tant a través de la lectura, no sortim de la selva. d’això: que, per fi —tant de bo—, els nostres nois i noies llegeixin. LES CIUTATS Bibliografia de José Antonio Marina: Després d’haver donat tants deures per fer a casa a tothom, ara toca a les · La inteligència fracassada. Ara Llibres, Barcelona, 2005. ciutats dur a terme una tasca. Una de les coses que havíem de fer era eli- · El misterio de la voluntad perdida. Anagrama, Barcelona, 2004. minar les dificultats. Proposar molts llibres, posar a l’abast molts llibres, · Aprender a vivir. Ariel, Barcelona, 2004. posar-los en un entorn que no sigui hostil, acostumar al tracte amb els lli- · Elogio y refutación del ingenio. Anagrama, Barcelona, 2004. bres, fins i tot físicament, és una manera excel·lent que tenen les ciutats · La selva del lenguaje: Introducción a un diccionario de los senti- de cooperar en la iniciació a la lectura. Perquè ara amb aquesta campanya mientos. Anagrama, Barcelona, 2002. BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 16 16 e PERSONATGES Núm. 46 abril 2005 L’INSTITUT OBRER DE BARCELONA LA MEMÒRIA DELS ANTICS I ANTIGUES ALUMNES D’UNA EXPERIÈNCIA PEDAGÒGICA DE LA REPÚBLICA El passat mes de febrer, l’Institut Antoni Fernández: “Ho recordo tot perfecta- ment. Va ser una experiència extraordinària. d’Educació de l’Ajuntament de Havíem acabat l’ensenyament primari i no Barcelona va organitzar una trobada podia continuar estudiant perquè a casa no podien pagar-ho. Hi havia 200 places per d’antics i antigues alumnes de entrar a l’Institut Obrer i s’hi van presentar l’Institut Obrer de Barcelona. milers de persones. S’havia d’estar afiliat a algun dels partits, sindicats o moviments que Un centre impulsat pel Govern de la estaven al costat de la República i es feien República, que, del mes de desembre unes proves per veure si es reunien les condi- cions per tenir un bon rendiment acadèmic. del 1937 al gener del 1939, va acollir Era una escola fabulosa, que suposava un joves treballadors i treballadores trencament amb el que era tradicionalment una escola rígida. L’Institut era diferent, molt que podien accedir a l’ensenyament obert, no hi havia exàmens, es feia una valora- secundari. Una experiència i uns ció global. S’havia de treballar molt i era un centre molt exigent, per això quan algun alum- records inoblidables, que en aquest ne no rendia se l’expulsava perquè hi havia article recollim en la veu d’algunes molta demanda. La finalitat de l’Institut era formar homes i dones del país i de classe, que de les persones que van tenir ocupessin el lloc que habitualment ocupaven el privilegi de formar part de persones d’extracció social alta i que no dona- ven suport a la República”. l’Institut Obrer de Barcelona. Joan Robert: “Va ser una bona època perquè érem joves i teníem l’oportunitat d’estudiar i for- mar-nos però també dolenta perquè estàvem en guerra. Teníem l’esperança de poder estudiar en unes condicions tan difícils. El sistema d’ense- nyament era molt bo i teníem uns professors d’alt nivell. Va ser una època que es van fer mol- tes coses per l’educació de la gent treballadora. Quan recordo l’Institut Obrer, penso que es va formar durant la guerra i en molt poc temps. Era gent amb molta imaginació. Recordo que els car- tells deien “La inteligencia y no el dinero forma la cultura”. Per això, la meva admiració és per tota aquesta gent que va fer tantes coses en plena guerra. Volien formar persones que més tard havien d’ocupar llocs de treball que fins alesho- res eren privilegi de les classes benestants. «Era el principi d’un somni: assolir Eren quatre cursos en dos anys, sense inter- nivells culturals als quals mai havíem rupcions, no hi havia caps de setmana i molts vivíem interns. Era una dedicació contínua, i fins tingut l’oportunitat d’accedir.» i tot les estones de lleure eren una continuació BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 17 Núm. 46 abril 2005 PERSONATGES e 17 Antics i antigues alumnes dels instituts obrers de Barcelona, Sabadell i València, durant la trobada a l’Institut d’Educació. Patricia Esteve Apunts sobre l’Institut Obrer dels estudis i discutíem el que havíem tractat. són. El que em sap greu és que la guerra ens L’Institut Obrer va ser una iniciativa del Minis- Era una escola on es parlava molt, la majoria va separar. Vaig aprendre francès, que des- teri d’Instrucció Pública del Govern de la Repú- estàvem sindicats a la UGT i la CNT, ja que tre- prés em va servir per quan vaig haver d’anar blica, l’any 1936. El seu objectiu era que joves ballàvem malgrat la nostra joventut. Recordo a Perpinyà”. treballadors i treballadores poguessin accedir perfectament una conversa sobre els astres. a l’ensenyament secundari i després a la Uni- Admiro la capacitat d’improvisar en aquella Lluís Giménez: “Va significar l’oportunitat versitat, oportunitat que fins aleshores els situació. Hi havia la guerra i la prioritat era de seguir estudiant per a la gent que no tenia havia estat barrada. guanyar-la, però mai es va deixar de banda l’e- els mitjans per fer-ho. Fèiem en sis mesos el Fins al gener del 1939 es van crear quatre ducació. Després de tant temps, sóc conscient que s’havia de fer en un any i per tant era bas- instituts (València, Sabadell, Barcelona i de tot el que va significar i que va ser una cosa tant dur, però sabíem que era una oportunitat Madrid) que van funcionar entre dos i quatre que no s’ha tornat a repetir”. que no podíem desaprofitar. No hi havia semestres. L’Institut Obrer de Barcelona vacances, ni a l’estiu ni per Nadal. Estàvem estava situat en l’actual edifici del Col·legi Adoració Sánchez: “Desitjava molt estudiar interns, era un estudi continu. L’objectiu era Sant Ignasi, al districte de Sarrià-Sant Ger- perquè significava poder, més tard, ajudar la preparar-nos perquè després poguéssim fer vasi de la nostra ciutat. gent. Jo venia de Cuba ja amb alguns estudis i carreres tècniques com enginyeria o arquitec- pensava que si seguia estudiant podria fer tura. Era una oportunitat única a la vida i, per Lluís Giménez: moltes coses per als altres, sobretot per a la tant, encara que alguns no podíem haver estu- “El professor Samuel Gili i Gaya, de litera- gent sense recursos. Quan va arribar la guerra, diat gaire abans, ho vam fer sabent que ho tura, era petitet i rabassudet. Recordo la la meva mare em va dir que seria bo preparar-me havíem d’aprofitar, que seria l’única ocasió a mestra de dibuix artístic i lineal, la senyora per tenir una feina més endavant. Pels carrers la vida. Allà no hi havia notes, o passaves o no. Piqueras. El senyor Medina, que anava sem- vaig veure uns cartells on es parlava de l’Institut Hi havia una exigència molt alta i, per tant, pre pelat i que ens ensenyava francès. El se- Obrer i vaig pensar “aquesta és la meva”. No era havies de posar-hi tot el teu interès. Amb l’arri- nyor Rioja, de ciències naturals”. de cap sindicat, però els vaig escriure una carta i bada dels franquistes es va acabar tot”. els vaig anar a veure, fins i tot els vaig dir que era Joan Robert: de la CNT, cosa que no era veritat. Vaig poder fer Eduard Vivancos: (No va poder assistir a “Teníem un pati per jugar i, a l’estiu, un una examen, van veure que estava molt prepara- l’acte ja que viu al Canadà, però va enviar un petit llac que fèiem servir de piscina i on ens da i així vaig poder entrar. escrit que es va llegir durant la trobada.) van ensenyar a nedar”. Es va fer realitat el meu somni. Vaig trobar “El dia 20 de desembre del 1937, un grup de estimació i comprensió, els professors eren molt quasi 200 persones franquejaren les portes de Adoració Sánchez: bons i malgrat que uns eren anarquistes i altres l’Institut Obrer de Barcelona. La major part “Ho teníem tot pagat i, a més, uns diners comunistes, tothom tenia les seves idees i en eren encara molt joves, però posseïdors d’una per les nostres coses que necessitàvem, la parlàvem però no hi havia problemes. El més maduresa pròpia del temps i de les cir- pasta de dents, 50 o 100 pessetes, que en important era estudiar i treure bones notes. cumstàncies que es vivien. Nois d’aspecte aquells moments eren molt diners. Els nois i Era molt feliç, el desig era estudiar molt per seriós i decidit, i noies rialleres i pletòriques les noies dormíem en llocs separats, però ajudar els altres, per fer una societat millor. El de joventut. Era el principi d’un somni: estudiar, anàvem junts a classe i menjàvem junts. Va món es va enfonsar, quan ens van dir que haví- assolir nivells culturals als quals fins aleshores ser allà on vaig conèixer el meu marit. I entre em de marxar per la guerra. Però em van donar mai no havíem tingut l’oportunitat d’accedir. La tots ens ajudàvem molt a l’hora d’estudiar”. l’oportunitat de formar-me, d’ajudar la gent a creació dels instituts obrers va obrir la porta, llegir i a escriure, i així vaig poder fer possible conduint a estudis superiors, a joves treballa- Emili Garriga: la meva il·lusió: ajudar els altres”. dors. Han passat més de 67 anys i tots ja en “Ens aixecàvem, esmorzàvem encara que tenim més de 80. Com passa el temps... de vegades hi havia poc menjar, fins i tot el Emili Garriga: “Recordo els companys, els El mes de gener del 1939, quan van entrar meu pare em portava un panet cada vespre, professors que eren unes persones admira- les tropes franquistes a Barcelona, va ser el que jo després repartia entre els companys i bles, quasi com uns companys. Hi vaig fer final de l’Institut Obrer. Havia estat una expe- companyes. I, durant tot el dia, l’únic que molts bons amics, molts dels quals ja no hi riència pedagògica mai igualada”. fèiem era estudiar”. BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 18 18 e RECURSOS Núm. 46 abril 2005 VISCA ELS LLIBRES! LA UTILITZACIÓ DEL LLIBRE I LA LECTURA PER AL CONEIXEMENT I L’ENTRETENIMENT Ara que estem en plena celebració o estaria bé, ni que fos un any, que la –Estem consolidant les respostes als perquès. Ncultura i l’educació dels infants i joves Quan oferim lectures on preval l’adquisició de de l’Any del Llibre i la Lectura, es basessin en els llibres? Que els lli- coneixements, estem propiciant la curiositat i, hem volgut reivindicar el llibre com bres fossin els protagonistes? Que tots, des amb ella, l’interès per saber, per anar més enllà dels més grans fins als més xics, trobessin en del que ja coneixen, per fer compatibles tots i a eina per proporcionar els llibres les referències necessàries per qualsevol dels sistemes d’adquisició del conei- coneixements i entreteniment als assolir una educació sòlida i plaent i un nivell xement que tenen a l’abast. Pel que fa a això, cultural que els fes créixer individualment? cap mitjà n’ha de quedar exclòs. Només cal que nens i nenes de les nostres escoles. Així, gràcies a la diversitat de lectures que els els capacitem per utilitzar-los amb encert. En aquest article trobareu els haurien seduït i estimulat la imaginació, arriba- – Estem consolidant l’oportunitat de res- rien a valorar, cada un segons la seva capacitat, pondre’s a ells mateixos dia a dia. arguments i coneixereu les formes que per parlar amb qui sigui, per donar una opi- Per atendre aquests supòsits ens calen els perquè la lectura sigui un dels nió encertada quan se’ls demana que hi diguin llibres i les eines per saber-los triar. Una bona la seva, per fer-se valer en la negociació d’acords manera de començar seria oferint-los a tots, recursos més vius i, també, més sempre necessaris, per ser escoltats, cal fer-se nens i nenes, infants i joves, la possibilitat de actuals, a l’hora d’aconseguir una una idea raonada del que opinaran totes les tenir aquesta documentació a mà cada dia. parts i que en això els llibres i les lectures hi A l’escola: potenciant i augmentant el nom- educació sòlida dels nostres fills tenen un gran paper. bre de biblioteques escolars ben nodrides i i filles; els motius per poder cridar Queden lluny els temps en què les lectures millor gestionades. Amb fons actualitzats i patien d’una certa uniformitat de criteris, en què amb un servei de préstec eficaç. sense por: Visca els llibres! podien ser acusades de monòtones pel que fa als Al carrer: multiplicant el nombre de bibliote- continguts o de poc atractives quant al disseny. ques públiques amb fons específics fins i tot a Estem en un moment dolç pel que fa a les poblacions més reculades de la nostra geo- aquest tema i en què un esclat de propostes grafia. Augmentant la presentació i el préstec literàries i formatives ens envaeix, i no ens de llibres a través d’accions mancomunades hauríem de perdonar no ser capaços d’oferir- entre administracions i societat civil. Preparant les als nostres nens i nenes, adolescents i professionals entesos en la literatura per a joves tot buscant la seva complicitat. infants i joves i en els coneixements de tots els àmbits en què aquesta hi ha de ser present. ELS OBJECTIUS A la llar: estimulant la participació de les Parlem, doncs, de llibres, perquè segons la tipo- famílies en actes públics —exposicions, com- logia que triem per donar-los a conèixer s’obtin- memoracions d’aniversaris, sessions a les dran resultats diferents tot i que convergents. biblioteques, etc.— i privats —explicació de Si propiciem la lectura o l’explicació de con- contes abans d’anar a dormir, espais de lectura tes i narracions en infants i joves, estem parlant en veu alta els dies de pluja, espais de conversa d’ampliar horitzons, d’estimular la capacitat sobre lectures i llibres preferits, espais de con- imaginativa però crítica i el sentit comú que ofe- sulta als llibres de la biblioteca familiar (ni que reix el coneixement de la seva vida de cada dia i sigui un prestatge), tot establint rutines. la dels altres. Fem atenció a fomentar la com- Fem, sense por als noms, un any especial que prensió de comportaments i de reaccions davant deixi en els nois i noies un pòsit, un referent, de «Quan oferim lectures on preval els esdeveniments més diversos i estimulants, com llibres i lectures poden unir-se per propor- siguin màgics o no. I també parlem de potenciar cionar-los coneixements i entreteniment. l’adquisició de coneixements, la ineludible reflexió sobre les influències i els estem propiciant la curiositat i, costums, i de la capacitat d’assumir —o no— els que procedeixen de comunitats diferents Rosa Mut amb ella, l’interès per saber.» de la nostra. Centre de Documentació Artur Martorell BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 19 Núm. 46 abril 2005 RECURSOS e 19 Irene Molina > Per a més informació: Centre de Documentació Artur Martorell www.bcn.es/educacio Biblioteques de Barcelona www.bcn.es/icub/biblioteques Consell Català del Llibre per a Infants i Joves www.oepli.org/cclij Any del Llibre i la Lectura 2005 www.anyllibre2005.bcn.es RECOMANACIONS AL VOLTANT DE LA DIVERSITAT Dels títols de publicació recent hem pensat Jané, Albert: La volta al món en vuitanta con- de Vapor”; 125). Denunciar les injustícies a triar un tema, la diversitat, i seleccionar-ne tes. Il·lustracions: Judit Morales i Adrià Gòdia. Sudàfrica provoca l’exili de dos germans. A uns quants susceptibles de ser recordats. Edebé, Barcelona, 2002. A partir de 9 anys. partir de 13 anys. Són uns textos que uneixen el plaer de la lectura amb el gust de satisfer la curiositat Janssen, Ulrich; Steurnagel, Ulla: Una univer- Navarro, Àngels: Enginys: jocs d’observació envers el món que ens envolta. sitat per als nens: vuit científics expliquen amb nens del món. Empúries, Barcelona, als nens els grans enigmes del món. Colum- 2004. Un llibre que, jugant, ofereix múltiples Aixelà, Daniel: Vint-i-quatre receptes d’arreu. na, Barcelona, 2004. A partir d’11 anys i per a maneres de veure el món. A partir de 8 anys. Abadia de Montserrat, Barcelona, 2004. A totes les edats. partir de 9 anys i per a totes les edats. Sierra i Fabra, Jordi: El soldat i la nena. Krebs, Laurie; Cairns, Julia: Tota la colla se’n Il·lustracions: Mabel Piérola. Destino, Barce- Clément, Catherine: El viatge d’en Théo. va de safari: viatgem i comptem per Tanzània. lona, 2003. La guerra, una xacra que no s’a- Barcanova; Siruela, Barcelona, 1998. Théo i Intermón/Oxfam, Barcelona, 2003. Aprendre a caba. A partir de 10 anys. l’excèntrica tia Marthe fan la volta al món de comptar en swahili i fer un divertit safari per les religions. A partir de 14 anys. les planes de Tanzània. A partir de 6 anys. Toni Giménez: La volta al món en 25 cançons. Il·lustracions: Pep Brocal. La Galera, Barcelo- Eduar, Gilles: El Planeta de l’A a la Z. Joven- Lee Gauch, Patricia: La Tània, primera balla- na, 2004. Conté un disc sonor (CD). A partir de tut, Barcelona, 2004. Un joc d’imatges i rina a l’Aneguet lleig. Serres, Barcelona, 9 anys i per a totes les edats. paraules. A partir de 6 anys. 2004. Una situació personal de clars refe- rents a un dels contes emblemàtics d’Ander- Jérôme Ruillier [il·lustr.]: Home de color! Greder, Armin: L’Illa. Lóguez, Salamanca, sen. A partir de 7 anys. Inspirat en un conte africà. Joventut, Barcelo- 2003. Intolerància i discriminació. A partir de na, 2004. De quin color estem parlant? A par- 9 anys i per a totes les edats. Ommer, Uwe: Famílies: d’arreu del món. tir de 5 anys. Cruïlla, Barcelona, 2003. A partir de 10 anys. Hollver, Beatrice: Tothom a taula: què men- Axel Scheffler [il·lustr.]: Proverbis de tot el gen els nens i nenes del món. Intermón Naidoo, Beverley: L’altra cara de la veritat. món. Destino, Barcelona, 2001. Els proverbis Oxfam, Barcelona, 2004. A partir de 8 anys. Cruïlla, Barcelona, 2004 (col·lecció “El Vaixell infonen caràcter. A partir de 7 anys. BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 20 20 e CONSELLS ESCOLARS Núm. 46 abril 2005 LA CONCILIACIÓ DELS TEMPS UNA PROPOSTA DE DEBAT AL VOLTANT DE L’HORARI I EL CALENDARI ESCOLAR Des del mes de novembre de 2004 fins al febrer de 2005, moments a Catalunya tenim obert entorn d’un possible Pacte Nacional per l’Educació. Una majoria d’opinions s’ha manifestat que és del tot la Comissió de Normes i Serveis del Consell Escolar necessari un esforç del món laboral i empresarial de forma paral·lela i Municipal de Barcelona (CEM) ha endegat un procés de complementària a l’esforç dels centres educatius. No sembla conve- nient acceptar la possibilitat que les empreses continuïn allargant els discussió obert entorn del tema de l’horari i el calendari horaris laborals de forma arbitrària, ja que això comportaria que les escolars. El debat ha tingut una gran participació i ha nenes i els nens arribessin a passar jornades interminables sense els seus pares i mares, una qüestió que tothom qualifica d’antieducativa i rebut aportacions dels diferents sectors i organitzacions que crea problemes a la llarga entre infants i les seves famílies. de la comunitat educativa de la ciutat , dels membres Per això, sembla clar que cal el Pacte Nacional per endegar polítiques que permetin trobar formes de conciliació que responguin a les noves dels Consells Escolars Municipals dels deu districtes i exigències de la societat. del Consell Escolar Municipal de Barcelona. En la conciliació del temps laboral i familiar, l’educació no formal i les activitats extraescolars hi juguen un paper prou important. En el debat del CEM hem treballat amb un concepte ampli d’activitats extraescolars i E l debat va començar tractant quatre aspectes que seguien l’esque- considerem totes les activitats adreçades a la població en edat escolar, ma de les jornades “Els Temps i l’organització de l’horari i el calen- tant les que es fan en horari lectiu i no lectiu com les que es fan dins i dari escolar” organitzades el curs passat per la Secretaria del Con- fora del centre. Creiem que el temps educatiu inclou les activitats extra- sell Escolar Municipal de Barcelona. Els quatre aspectes són: l’horari i el escolars, les quals són un element essencial perquè les noies i els nois calendari escolar; la conciliació del temps laboral, familiar i escolar; el aprenguin a viure i a conviure. paper de les administracions públiques; i el procediment a seguir en les En les generacions anteriors el temps de lleure dels infants i la gent modificacions de l’horari i el calendari escolar. El CEM parteix de la base jove no estava tan sistematitzat i estructurat com avui. Actualment, que qualsevol modificació de l’horari i el calendari escolars s’ha de fer és durant aquest temps de lleure que es produeixen les situacions de amb el consens de tots els sectors de la comunitat educativa. més desigualtat segons els nivells culturals i socials de les famílies, ja que les activitats comporten una despesa significativa. IDEES IMPORTANTS És per això que en el debat del CEM s’ha vist que cal una reglamenta- Alguns dels aspectes més rellevants a tenir en compte sorgits en el debat ció actualitzada de les activitats extraescolars que el Departament d’Edu- i que volem remarcar són aquells que fan referència a la conciliació dels cació té la responsabilitat de promoure i facilitar, així com tutelar i garantir temps, és a dir, dels que parlen específicament de l’horari i el calendari la seva qualitat, vetllant perquè aquestes es desenvolupin des d’una visió escolars. La primera idea a destacar és que qualsevol modificació del global i integral de l’educació de les noies i els nois. Cal, així mateix, que calendari escolar actual ha de partir en primer lloc de les necessitats de reguli els serveis i estableixi un sistema d’ajuts superiors als actuals, sig- l’alumnat i el conjunt del nucli familiar i el món laboral. Hi ha un conven- nant convenis de col·laboració amb els ajuntaments i implicant altres àrees ciment generalitzat que cal recuperar el paper educador de les famílies, com Benestar Social, Joventut, Esports i Immigració. dels pares i les mares. Cal replantejar el valor de l’educació tant en el Cal una acció del conjunt de les institucions i un canvi de mentalitat en context social com en el laboral, sobretot a les comunitats més industria- el conjunt de la societat per assumir que l’educació és una responsabili- litzades, on els valors associats a la formació de les persones han quedat tat col·lectiva que depassa el marc escolar. supeditats al valor del treball. Fins avui, l’organització de les activitats extraescolars i dels temps En les discussions sorgides durant el procés de debat endegat pel CEM educatius no lectius ha generat un ample ventall de noves figures hi ha hagut un acord generalitzat sobre la necessitat de racionalitzar el professionals. Cal qualificar, regular i dignificar laboralment aques- calendari escolar, establint períodes lectius i no lectius més estables tes figures emergents i vincular-les als projectes educatius dels cen- dels que tenim actualment i sense que depengui de les festes religioses. tres. D’altra banda, caldria que el centre educatiu participés en la Pel que fa a les diferències existents actualment entre l’horari de l’es- tasca de coordinació de les activitats extraescolars entre centres, cola pública i l’escola concertada, es planteja la necessitat d’iniciar un liderada, però, des de l’Administració local, incorporant la figura d’un procés d’homologació entre els dos horaris. Aquest procés d’homolo- coordinador d’activitats extraescolars per optimitzar els recursos en gació es troba immers en el debat més general que en aquests l’àmbit territorial. BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 21 Núm. 46 abril 2005 CONSELLS ESCOLARS e 21 UNA BONA OPORTUNITAT > Per a més informació: En altres països europeus, els horaris escolars són els mateixos des de fa · “Dictamen sobre el calendari i jornada escolar del Consell Escolar molts anys i des de les institucions s’han arbitrat les mesures socials de Catalunya”. Desembre 2002. pertinents per cobrir les noves necessitats educatives, familiars i socials. · Salvador Cardús: Informe “Propostes d’intervenció per a la conciliació Al nostre país, fins avui aquest ha estat un problema sense solució. I en d’horaris familiars, escolars i laborals”. Departament de Benestar alguns sectors de la comunitat educativa, com el professorat, no ha estat i Família, Generalitat de Catalunya. Juliol 2002. fàcil ni tan sols d’iniciar la discussió entorn d’aquest tema. Sempre s’ha- · Jornades “El Temps i l’organització de l’horari i el calendari escolar”. vien plantejat els canvis horaris i de calendari de forma associada als Consell Escolar Municipal de Barcelona. Curs 2003-2004. canvis en les condicions laborals del professorat i a un possible allarga- · “ Temps i ciutat”. Consell Econòmic i Social ment de l’horari actual i això feia impossible de treure’n l’entrellat. Sem- de Barcelona. pre havia fet una mica de por que les demandes de les famílies i la socie- www.bcn.es/cem (web del Consell Escolar Municipal de Barcelona). tat poguessin ser alienes als objectius de l’educació. Avui tenim l’oportunitat de trobar-hi una solució consensuada per al conjunt de la comunitat educativa. «És necessari un esforç del món laboral Núria Solsona i empresarial de forma paral·lela a l’esforç Copresidenta de la Comissió de Normes i Serveis del Consell Escolar Municipal de Barcelona dels centres educatius.» Maria Beltran BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 22 22 e BARCELONA A L’ESCOLA Núm. 46 abril 2005 DES DE DALT DE LA MUNTANYA EL PARC D’ATRACCIONS DEL TIBIDABO S’APROPA A LES ESCOLES El Tibidabo forma part de la U na llegenda explica que el diable va PROPOSTA DIDÀCTICA voler temptar Jesucrist dalt d’una mun- Primer parc d’atraccions de l’Estat espanyol i memòria històrica de molts nens tanya, des d’on es podien veure unes un dels més antics d’Europa, el Parc d’Atrac- i nenes de Barcelona que han gaudit grans vistes, tot dient-li: “Et donaré tots els cions Tibidabo, com a símbol del patrimoni regnes del món si m’adores agenollat”, frase social i cultural de la nostra ciutat, s’ha adap- des de dalt d’aquesta muntanya que en llatí era Tibi dabo omnia regna mundi si tat al pas del temps i, com a espai educador del seu parc d’atraccions. cadens adoraveris me. Aquesta muntanya dins del marc del lleure, ha potenciat el seu sempre s’ha pensat que era el Tibidabo i vessant socioeducatiu, sense deixar de banda En l’actualitat, el Parc d’Atraccions aquestes són les paraules a les quals es els seus objectius intrínsecs, que són motivar del Tibidabo no vol oblidar el seu podria atribuir l’origen del seu nom. l’esbarjo i la diversió. En aquest impressionant entorn, no és El Tibidabo disposa d’espais de lleure pen- vessant d’esbarjo i diversió, però estrany que uns empresaris plantegessin l’as- sats per a nens i nenes de totes les edats, que també vol vindicar-se com un espai salt al punt més alt de la serra de Collserola, el faciliten la seva integració social de manera Tibidabo (512 metres d’altitud), i que el 1899 estimuladora i motivadora. Per aquesta raó, educador i ens ofereix tot un comencessin les obres per urbanitzar una gran ofereix al professorat de primària una propos- programa d’activitats, dirigides avinguda, recorreguda per un tramvia, i un funi- ta didàctica, a partir d’una visita al Parc, com a cular iniciés el seu ascens, el primer que s’ins- eina de suport a la seva tasca docent, tot a les escoles, que permetran a les tal·lava a l’Estat espanyol, per arribar fins al cim. tenint en compte el disseny curricular. La noves generacions seguir gaudint El Tibidabo va ser considerat un lloc per fer potencialitat educativa del Parc en permet un excursions fins a finals del segle XIX. Alesho- ús didàctic i possibilita un enfocament inter- i alhora aprendre. res, només hi havia tres edificacions: l’hotel, disciplinari de les seves activitats. construït el 1882 al peu de la muntanya; l’er- mita, aixecada al seu cim pels salesians i «Es va començar a teixir una inaugurada el 1887; i un pavelló d’estil morisc, situat al costat de l’ermita, que es va memòria històrica per entendre edificar amb motiu de la visita de la reina com el Tibidabo és un parc regent, Maria Cristina d’Habsburg, a l’Exposi- ció Universal de 1888, esdeveniment que va emblemàtic de Barcelona.» implicar una gran transformació urbanística de Barcelona. En aquells temps la ciutat esta- va immergida en una situació de canvi cons- La proposta didàctica, formada per una guia tant i accelerat, mentre que l’emergent i un quadern d’activitats, inclou pautes orien- modernisme català impregnava la nostra cul- tatives i adaptables al ritme d’aprenentatge i tura. En aquest context, els promotors de als interessos de cadascun dels grups que visi- Sociedad Anónima El Tibidabo van inaugurar tin el Parc, per extreure el màxim rendiment oficialment l’avinguda, el tramvia i el funicu- dels recursos educatius que ofereix. En aquest lar el 29 d’octubre de 1901. entorn, resultat de la combinació de valor A partir d’aquest moment, es va començar a històric i ubicació geogràfica, es vol que els teixir una memòria històrica d’esbarjo amb nens i nenes aprenguin tot endinsant-se en un records d’infantesa de moltes generacions que context motivador. ha arribat fins als nostres dies, i que és La visita aproparà els nens i nenes a conèi- necessària per entendre com el Tibidabo s’ha xer, valorar i respectar el patrimoni social i cul- convertit en un parc emblemàtic de Barcelona. tural de la nostra ciutat. A més, es pretén BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 23 Núm. 46 abril 2005 BARCELONA A L’ESCOLA e 23 potenciar la transmissió d’un bagatge cultural curiositats i vivències del nostre parc. La LES ACTIVITATS a partir de la mateixa visita i de l’intercanvi col·lecció del Museu, allotjada en una cons- intergeneracional que volem aconseguir pro- trucció modernista de 1909 que antigament EDUCACIÓ PRIMÀRIA posant a l’alumnat que intenti esbrinar com havia estat un teatre, inclou, a més d’alguns era el Tibidabo que van conèixer els seus jocs i joguines mecàniques antigues, autò- Cicle inicial (6-8 anys) pares i mares i, fins i tot, els seus avis i àvies. mats de finals del segle XIX i començaments Els infants només podran situar-se i conèixer del segle XX, la qual cosa permet estudiar-ne Coneix la ciutat des de la muntanya la realitat actual i l’evolució de la vida de l’és- el funcionament i treballar diferents concep- Coneixement de la ciutat i els seus punts ser humà si l’entenen com a resultat d’accions tes educatius. emblemàtics a partir de viure experiències a i canvis del passat. D’altra banda, els nens i nenes estaran en la muntanya. Com a novetat, aquest curs 2004-2005 el Parc contacte amb mecanismes com l’engranatge, On sóc? Orienta’t al Parc d’Atraccions Tibidabo obre les seves portes que estudiaran a la Talaia, atracció emblemàti- Les atraccions del Parc i els personatges durant tot l’any a les escoles d’educació primà- ca inaugurada el 18 de desembre de 1921, i dels espectacles ens ajudaran a aprendre ria, amb reserva prèvia, per realitzar activitats podran establir paral·lelismes entre aquesta i diferents conceptes espacials. educatives a la mida del seu alumnat i guiades altres enginys que coneixen molt bé, com és el Tibidabo: visita educativa guiada per un monitor. Les visites educatives potencien cas de la bicicleta. Els infants també podran Coneixerem mitjans de transport de gran un ampli ventall de coneixements, que s’adqui- conèixer el funcionament de l’Avió del Tibida- valor històric, com el centenari funicular, que reixen de manera contextualitzada i divertida. bo, similar al d’un ventilador, o estudiar la ens permetrà analitzar l’evolució dels mit- força de la gravetat experimentant-la a la seva jans de transport actuals, a més del seu VARIETAT D’EXPERIÈNCIES pròpia pell a la muntanya russa. entorn natural i urbà. El Tibidabo ha confeccionat una proposta La visita de tots els cicles d’educació primà- Viatja pel Tibidabo didàctica per a cadascun dels cicles d’educa- ria finalitzarà amb una activitat sorpresa, que Vols fer un viatge pel Tibidabo pujant i bai- ció primària que permet un coneixement més consistirà a gaudir del vessant lúdic del Tibida- xant en diferents mitjans de transport? ampli del Parc i de la seva història, tan relacio- bo pujant en grup a una de les seves atrac- nada amb la de Barcelona. Els seus anys cions, per la importància que té el joc en el Cicle mitjà (8-10 anys) d’història ens ofereixen la possibilitat d’estu- desenvolupament integral dels infants. Coneix els mitjans de transport del Tibidabo diar, per exemple, diferents mitjans de trans- En definitiva, el Parc d’Atraccions Tibidabo Al cim del Tibidabo, hi trobareu mitjans de port, des del centenari funicular fins a joies de com a referent de la història de la ciutat conti- transport especials i curiosos de gran valor l’enginyeria difícils de trobar arreu del món, nua present a la infantesa dels barcelonins i històric que us sorprendran. Coneixereu els com són les atraccions emblemàtiques. D’altra barcelonines d’ahir i d’avui. orígens dels mitjans de transport actuals. banda, malgrat la seva condició de parc urbà, Orienta’t des del Tibidabo hem de destacar la seva privilegiada localitza- Parc d’Atraccions Tibidabo Coneixement de la ciutat i ubicació espacial ció en un entorn natural que permet conèixer dels seus punts emblemàtics a partir d’una la ciutat des de la muntanya i la seva orienta- visita al Tibidabo. ció espacial. Tibidabo: visita educativa guiada Durant la jornada, els infants també podran Parc d’Atraccions Tibidabo Coneixerem mitjans de transport de gran gaudir d’una gran varietat d’experiències: des Pl. del Tibidabo, 3-4 valor històric com el centenari funicular, que de realitzar una visita al Museu d’Autòmats fins 08035 Barcelona ens permetrà analitzar l’evolució dels mit- a observar el funcionament de diferents meca- 93 211 79 42 jans de transport actuals, a més del seu nismes, a més de convertir-se en partíceps de www.tibidabo.es entorn natural i urbà. Cicle superior (10-12 anys) Mecanismes d’antany i d’ara Coneixement de mecanismes d’antany, joies de l’arqueologia de l’enginyeria, i la seva evolució fins als nostres dies. Tibidabo: visita educativa guiada Coneixerem mitjans de transport de gran valor històric com el centenari funicular, que ens permetrà analitzar l’evolució dels mit- jans de transport actuals, a més del seu entorn natural i urbà. Viatge per la història del Tibidabo Història i evolució del Tibidabo dins el seu entorn natural i urbà. Un símbol emblemàtic de la ciutat. Visita al mirador de l’avió del Tibidabo Coneixement de la ciutat i ubicació espa- cial dels seus punts emblemàtics a partir d’una visita al Tibidabo. Consulteu www.bcn.es/educacio (mireu el Programa d’Activitats Escolars) BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 24 24 e PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Núm. 46 abril 2005 ÉS L’HORA DE LA BICI CAMPANYA DE PROMOCIÓ DE LA BICICLETA ALS INSTITUTS DE BARCELONA La bicicleta és un mitjà de transport ràpid, econòmic, E l debat entorn dels problemes derivats del model de mobilitat actual es troba cada cop més present a la societat, un model basat fàcil de conduir i respectuós amb l’entorn, i sobretot en l’ús irracional de cotxes i motos, sinònim de congestió, contami- és saludable. Per això s’ha posat en marxa una nació, accidentalitat, malbaratament energètic i estrès, i que comporta una pèrdua molt important de la qualitat de vida de les persones. Per tot campanya de promoció de la bicicleta als instituts de això, en els darrers anys han agafat una nova empenta les alternatives al secundària de la nostra ciutat. Sota el nom de “Centres transport motoritzat privat, que s’agrupen entorn del concepte que es coneix com “ecomobilitat”: anar a peu, amb bicicleta, amb transport amb bicicleta”, es vol impulsar l’ús d’aquest transport públic i amb cotxe compartit. entre l’alumnat, professorat, pares i mares. Els instituts d’ensenyament secundari són un marc idoni per tractar el debat de la mobilitat, donat que l’alumnat ja comença a moure’s de mane- Ha arribat, doncs, l’hora de la bici. ra independent, a escollir el seu mitjà de transport abans de tenir l’opció del cotxe i de la moto (més encara si prospera la proposta d’endarrerir l’accés al ciclomotor fins als setze anys). En aquest context, la bicicleta esdevé un mitjà de transport ideal a partir dels dotze anys, per la gran autonomia que proporciona. Recentment, els especialistes en salut juvenil han fet una crida per introduir l’exercici físic en la vida quotidiana i poder frenar els problemes d’obesitat i els que es deriven d’un estil de vida sedentari. Davant d’a- quest problema, l’ús quotidià de la bicicleta constitueix una de les solu- cions més fàcils i engrescadores. Ara bé, el principal fre a l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport habitual el podem trobar entre la comunitat educativa (pares, professors, etc.) o entre els mateixos alumnes. Per això les propostes d’intervenció que hem desenvolupat i posat en pràctica a Barcelona van encaminades a resoldre aquestes reticències. S’estan fent actualment diverses campanyes als instituts per promoure l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport habitual entre l’alumnat i, evidentment, també entre el professorat, pares i mares, i altres que poden donar l’exemple. «La campanya “Centres amb la bicicleta” vol proveir els instituts d’un assessorament per augmentar l’ús de la bicicleta.» “MOU-TE EN BICI” Des de l’any 2002, l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona organitza anualment la campanya “Mou-te en bici”, amb la col·laboració del Bicicleta Club de Catalunya (BACC) i Biciclot en el disseny i la realitza- ció de l’activitat. Durant la darrera edició, hi van participar 900 alumnes de segon cicle d’ESO d’un total d’onze centres escolars. Els objectius de la campanya són: educar en valors de mobilitat sosteni- ble en general i incidir en canvis d’hàbits de mobilitat que inclouen un ús creixent de la bicicleta en els desplaçaments habituals de l’alumnat. La dinàmica de la intervenció es compon de dues parts: una jornada BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 25 Núm. 46 abril 2005 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT e 25 als centres educatius i un acte central al qual assisteixen totes les clas- La metodologia de la campanya vol ser molt participativa. Els mateixos ses participants al “Mou-te en bici”. En la jornada als centres educatius, membres de la comunitat educativa proposen i defineixen les seves acti- de gener a febrer, es realitza una xerrada sobre “Moure’s amb bicicleta vitats de promoció de la bicicleta amb la realització de diferents activi- per la ciutat” amb l’objectiu de crear un espai de reflexió i debat sobre tats, comptant amb les pautes i materials proporcionats per l’equip l’ús de la bicicleta com a transport a Barcelona, i en la qual es posa l’èm- assessor, així com amb el suport i la col·laboració de les administracions. fasi a transmetre els elements de seguretat viària per circular amb bici- Es partirà de la realització d’una diagnosi de la situació actual per cleta. Aquesta part més teòrica de la jornada es complementa amb un iti- conèixer els aspectes positius i negatius, i mirar de trobar solucions. Es nerari amb bicicleta pels carrers del districte, per tal que l’alumnat treballarà en diferents àmbits (l’escola, el barri i la casa) fent servir tècni- “visqui” la circulació amb bicicleta en el seu entorn més proper. ques com l’observació, la discussió, l’enquesta, etc. La representació A mitjans de març té lloc la segona part de la campanya. Durant tres gràfica del punt de partida oferirà informació sobre els principals temes dies, en un centre cívic o equipament municipal s’instal·la l’exposició “El a resoldre. Caldrà fer una priorització, proposta d’accions concretes i Trivial de la bici”. A través del joc, l’alumnat reflexiona i posa a prova els temporització. Com en totes les campanyes, és important realitzar seus coneixements sobre la mobilitat i la bicicleta. A més, els i les alum- actes festius encaminats a la motivació, la dinamització i l’intercanvi nes realitzen un taller de mecànica per aprendre a fer les reparacions d’experiències. Per això està prevista una passejada popular amb tots més comunes. L’acte central es complementa amb un altre itinerari en els centres participants a la campanya, a la qual estarà convidat a parti- bicicleta que permet experimentar la mobilitat en bicicleta en un entorn cipar tot l’alumnat. menys conegut i prendre consciència global de què significa circular en Un cop passada la primera fase de diagnosi i preparació, tal com s’ha bicicleta a la nostra ciutat. descrit anteriorment, es preveu posar en funcionament, l’any següent, la fase d’acció, en la qual es podran dur a terme les iniciatives plantejades a «La bicicleta esdevé un mitjà de transport cada institut per facilitar l’ús de la bicicleta. ideal a partir dels dotze anys, per la gran Haritz Ferrando autonomia que proporciona.» Diana González Bicicleta Club Catalunya – BACC “CENTRES AMB LA BICICLETA” A partir de la valoració de l’activitat realitzada l’any 2004, es replanteja l’activitat per aconseguir que els centres prenguin un rol més actiu, de manera que ens apropem a l’objectiu final, que és que els estudiants uti- litzin la bicicleta. D’aquesta reflexió neix la nova proposta d’intervenció “Centres amb la bicicleta”. La campanya “Centres amb la bicicleta” s’inspira en altres experièn- cies de dinamització en centres educatius —com són “l’Agenda 21 esco- lar”, el “Camí escolar” o el projecte Centre saludable, sostenible i solida- ri—, en els quals l’alumnat desenvolupa hàbits i comportaments saludables, sostenibles i solidaris. > Per a més informació: L’objectiu de la campanya “Centres amb la bicicleta” és proveir els ins- www.bacc.info tituts d’un assessorament especialitzat per fer possible un augment de (Bicicleta Club Catalunya) l’ús de la bicicleta. Es vol donar suport als diferents interlocutors impli- cats en la promoció de la bicicleta a l’institut (professorat, pares i www.bcn.es/bicicleta mares i alumnat) i les administracions (Ajuntament, districtes, Guàr- (Ajuntament de Barcelona) dia Urbana) i facilitar la informació que puguin necessitar (aspectes tècnics, idees de campanyes, informació útil, etc.). L’experiència de www.biciclot.net dinamització amb els centres seleccionats (tres o quatre en aquesta (Biciclot) prova pilot) ha de permetre desenvolupar una metodologia perquè pro- moure l’ús de la bicicleta sigui fàcilment adaptable a la resta d’instituts www.bcn.es/educacio de la ciutat. (Projecte Educatiu de Ciutat) BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 26 26 e CIUTATS EDUCADORES Núm. 46 abril 2005 LA NOVA XARXA TIC TAMPERE ACULL LA XARXA DE TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Els propers dies 19 i 20 de maig o és casualitat que la ciutat finesa de EL PROJECTE “E-TAMPERE” Tampere coordini aquesta xarxa ni que El projecte eTampere s’inicia a l’any 2001, amb se celebrarà a la ciutat de Tampere N aculli aquest primer seminari. Amb una l’objectiu de promoure el desenvolupament de (Finlàndia) la primera trobada població de 200.000 habitants constitueix la la societat de la informació i millorar la quali- segona ciutat més gran de Finlàndia. Destaca tat de vida de totes les persones. Aquest pro- de la xarxa temàtica Tecnologies per la seva experiència en la recerca, el desen- jecte té tres camps d’acció complementaris: de la Informació i la Comunicació volupament i la producció de tecnologies de la l’increment de les competències en les àrees comunicació. El programa “eTampere” ha creat d’investigació i educació, la creació de noves (TIC) a les Ciutats Educadores. un entorn favorable per a les relacions entre la empreses relacionades amb la societat de la L’objectiu d’aquesta xarxa, creada ciutat, les universitats i les empreses amb l’ob- informació i el desenvolupament dels serveis jectiu d’aconseguir una millor societat de la digitals que ofereix el govern local. Aquest recentment, és l’intercanvi d’idees, informació per a tots els ciutadans i ciutada- projecte global integra diferents subprojectes, coneixements i bones pràctiques nes. Aquesta ciutat porta molts anys treballant entre els quals destaca “InfoCity”, reconegut l’e-learning a les escoles, universitats i els per la Comissió Europea com un dels millors sobre les TIC entre ciutats llocs de treball. L’objectiu és que les persones exemples d’ “eGovern”. “InfoCity” està dirigit educadores. de totes les edats tinguin accés a les tecnolo- pels responsables locals i té com a finalitat gies de la comunicació i adquireixin les habili- desenvolupar els serveis públics a Internet i tats i competències necessàries per no quedar millorar els coneixements de la població de la excloses de la societat actual. xarxa i de l’ús dels ordinadors. Les TIC per a tothom i les TIC a l’escola, són els temes centrals d’aquesta primera trobada «Les TIC per a tothom i les TIC de la xarxa que té com a títol: “Oportunitats i a l’escola, són els temes reptes per a l’administració i l’educació”. S’a- dreça principalment a tècnics i tècniques dels centrals d’aquesta primera governs locals, professorat, personal de suport trobada de la xarxa.» pedagògic, personal d’administració i direcció d’escoles i biblioteques; i altres persones exper- tes interessades en compartir bones pràctiques i “Web Bus” és una altra experiència que es aprendre dels altres. Aquesta trobada té lloc presentarà a la trobada, forma part del projec- aprofitant el marc de la Tercera Conferència te “eTampere” i la coordina la biblioteca muni- eGlobal a Tampere (17 i 18 de maig de 2005), cipal de Tampere. El “Web Bus” és un autobús centrada en les “eInnovacions”, és a dir, en les adequat amb ordinadors i connexió a Internet, innovacions tecnològiques com a eines per al que recorre la ciutat, en el qual un grup de moni- desenvolupament de la societat de la informació. tors ofereix suport als usuaris. Aquest servei s’a- En relació a les TIC per a tothom, es farà dreça principalment a mestresses de casa, per- especial èmfasi en l’alfabetització digital i la sones aturades, immigrants, persones grans o ciutadania activa. Entre d’altres, intervindran aquelles que viuen en àrees aïllades. el director del programa “eTampere”, repre- També es presentarà l’experiència de l’asso- sentants de la biblioteca municipal de Tampe- ciació Mukanetti, que té com a objectiu princi- re, la secretària general de l’Associació Fine- pal promoure la igualtat entre diferents gene- sa d’Educació d’Adults, i representants de racions, formant la gent gran de més de 50 centres i associacions d’educació de perso- anys en l’ús de les noves tecnologies en els nes adultes. diferents àmbits de la vida. A més dels cursos i BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 27 Núm. 46 abril 2005 CIUTATS EDUCADORES e 27 «L’objectiu és que les persones de totes les edats tinguin UN MUSEU, UNA ESCOLA I UN CENTRE accés a les tecnologies A més de l’intercanvi de bones pràctiques, de la comunicació.» aquesta trobada ofereix als participants l’opor- tunitat de realitzar visites a tres experiències: conferències que s’organitzen al centre, i d’un Museu Rupriikki: aquest museu permet cafè internet amb monitors, Mukanetti ofereix conèixer la història i el desenvolupament de assistència a domicili i intervé en el disseny les comunicacions de masses. Ruprikki pro- dels programes informàtics per tal d’adequar- porciona informació actualitzada sobre els los a les necessitats de les persones grans. mitjans de comunicació i dels antecedents de diferents formes de comunicació. LES TIC A L’ESCOLA www.tampere.fi/mediamuseo/english.htm El segon dia de treball, centrat en les TIC a l’escola, s’abordarà l’ús de les noves tecnolo- Tammela School: escola d’educació primà- gies a l’escola com a mitjà d’aprenentatge i la ria, les seves àrees d’interès són el dibuix i les formació del professorat en les TIC. S’ha convi- tecnologies de la informació i la comunicació. dat a presentar experiències a Quebec, Gote- borg i Múnic, entre d’altres ciutats educadores Sènior centre Mukanetti: associació que que treballen aquest tema. organitza cursos, conferències i sessions de Diferents instituts de Quebec, entre ells formació en l’ús dels ordinadors i d’Internet l’Institut Saint-Joseph, estan portant a terme per a persones de més de 50 anys. la iniciativa els “cyberportafolis” amb nens i www.tampere.fi/mediamuseo/english.htm nenes de 10 a 12 anys. Consisteix en un entorn digital on els nens escriuen els fruits del seu aprenentatge. A la vegada es promou la parti- cipació de l’alumnat a les activitats de classe i es manté informats mares i pares. Gràcies a aquesta eina s’afavoreix el domini de l’escrip- tura i la reflexió en els nens i nenes, i es contri- bueix a que els i les alumnes siguin autònoms en l’ús de les noves tecnologies. S’espera que aquesta jornada de treball de la xarxa TIC a les ciutats educadores sigui l’ini- ci de diferents projectes conjunts entre ciutats > Per a més informació: educadores interessades en les noves tecnolo- www.tampere.fi gies i en la millora de la qualitat de vida de (informació sobre la ciutat de Tampere) tots els seus habitants. http://www.tampere.fi/ict2005 Secretariat de l’Associació Internacional (informació sobre la trobada) de Ciutats Educadores www.edcities.org http://www.eglobalconf.net/index.html BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 28 28 e CIUTAT Núm. 46 abril 2005 LLEPEM-NOS ELS DITS BARCELONA CELEBRA L’ANY DE L’ALIMENTACIÓ, LA CUINA I LA GASTRONOMIA La capital de Catalunya, referència E l fet gastronòmic barceloní i català Les mostres de cuina als mercats estaran molt mereix un homenatge: ha contribuït a la relacionades amb la tradició culinària més arre- gastronòmica de primer ordre, identitat del nostre territori i a la seva lada al poble de Catalunya. Això és tan cert que organitza l’Any de l’Alimentació, la història. Les iniciatives d’aquesta mena, que s’ha pensat distribuir-les d’acord amb cada terri- sovint acostumen a programar-se en el marc tori i temporada. Per exemple, el maig girarà Cuina i la Gastronomia. Del març d’anys temàtics, exerceixen de reconeixement entorn de l’Aplec del Cargol; el juliol serà el mes del 2005 al març del 2006 la ciutat a algun fet o a alguna figura, als quals s’ha de la cuina de les terres de l’Ebre; el setembre, sostret aquest agraïment públic. I les tovalles el del Berguedà, amb els bolets com a grans celebrarà sis-cents anys de cultura de Catalunya contenen molta història. Damunt estrelles; l’octubre posarà l’èmfasi en la cuina gastronòmica amb més d’un les taules del nostre país, i de la seva capital, de la Barceloneta; el novembre serà dedicat al hi han desfilat durant els últims segles menús, xató; el gener, a la xicoia; el febrer, al calçot; i centenar d’activitats, entre les àpats, menges i plats que són el testimoni de així fins a completar tot aquest any gastronòmic. quals hi ha fires i salons del sector, la seva època, un interessant museu vivent de La multiculturalitat, tan present a Barcelona la cultura catalana, de l’europea, del caminar i a Catalunya avui dia, també hi serà represen- cicles de cinema i de música, del món. La cuina de casa nostra és hereva i tada, ja que els mercats mostraran les dife- congressos, simposis tributària de totes les civilitzacions que han rents cuines ètniques del món, amb demostra- dominat Europa des de l’Imperi Romà. cions i degustacions de cuina. Tot això es farà internacionals, itineraris L’Any de l’Alimentació, la Cuina i la Gastro- sense oblidar les tradicions culinàries més gastronòmics, mostres al carrer nomia inclou una agenda d’actes que s’anirà arrelades a Catalunya. En aquest sentit, els desgranant durant un any en diferents espais mercats organitzaran concursos de truites i de i als mercats, festes populars, de la ciutat, des del recinte de Fira de Barcelo- ranxo popular per Dijous Gras. També es concursos de cuiners, una exposició na fins als populars mercats municipals, pas- donarà protagonisme al bacallà per Quares- sant pels diferents restaurants de la ciutat, les ma; a la mona de xocolata per Pasqua, amb de literatura gastronòmica i la platges del Port Olímpic o els escenaris del una gran festa al Portal de la Pau; al cava, amb creació de menús especials. Tampoc Festival Sònar. La diversitat de l’oferta, amb una espectacular obertura de mil ampolles actes literaris, musicals, culinaris, cinema- alhora a l’avinguda de la Reina Maria Cristina i no hi faltaran, és clar, les activitats togràfics o de lleure, com ara una ruta gurmet una mostra al Port Vell; als canelons i a la carn dirigides a les escoles de la ciutat. per Ciutat Vella, tasts de vins, cafè i xocolata, rostida de sempre, en un intent per recuperar fa que la iniciativa s’adreci a un públic molt els grans dinars de festa major, aquesta vega- ampli. Tot està pensat perquè la ciutadania de da, per la Mercè. Finalment, seguint aquest Barcelona —petits i grans—, com els milions esperit d’apropament a la cuina popular, s’or- de visitants que cada any arriben a la ciutat ganitzaran rutes de tapes, amb un concurs de pugui entretenir-se i llepar-se’n els dits gau- qualitat i una ruta gurmet per Ciutat Vella. dint de la cultura culinària de la nostra ciutat. Les activitats que s’espera que tinguin més APRENDRE I SUPERAR-SE participació ciutadana són les que es faran en Formar, aprendre i demostrar. Amb aquests carrers i places de la ciutat, com la mostra de tres termes es pot resumir l’esperit de l’ampli cuina i vins que organitzarà el Gremi de Res- programa de cursos i concursos que tindran tauració. Barcelona, anomenada sovint capital lloc entre el març del 2005 i el març del 2006 a «S’impulsaran programes de la pau, també ha volgut convidar cuiners Barcelona. Al Mercat de la Boqueria i a les d’arreu de Catalunya i del món, especialment escoles es durà a terme una campanya amb pedagògics que millorin el de l’arc mediterrani, els quals posaran en comú tallers interactius de cuina per a nens i nenes. coneixement dels aliments “el gust per la pau”. Aquests actes al carrer La cultura gastronòmica de Catalunya s’obrirà seran oberts a tots els gustos —mai més ben als estudiants estrangers d’Erasmus, els quals i dietes alternatives.» dit—, amb l’organització de tasts d’oli, fruita o vi. també tindran l’oportunitat d’aprofundir-hi. BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 29 Núm. 46 abril 2005 CIUTAT e 29 Per a les empreses, s’ha pensat fer una cam- panya de formació a través de l’experiència de la cuina i, per als cuiners professionals, s’ha organitzat un concurs d’àmbit estatal per esco- llir el millor cuiner o cuinera de l’any. L’objectiu del certamen, que se celebrarà a Fira de Barcelo- na, serà promocionar aquesta professió. Els i les més joves, però, també podran demostrar els seus coneixements en un altre concurs a les escoles d’hostaleria. I, per descansar de tanta activitat, tothom qui vulgui podrà satisfer el seu paladar degustant algun dels menús que elabo- raran els restaurants per a aquesta ocasió. Fira de Barcelona rebrà la visita dels partici- pants en el Saló Barcelona Degusta, dedicat als petits productors i obert als consumidors. En una dimensió molt més àmplia, Alimentària tornarà a la ciutat el març del 2006 per continuar consoli- dant-se un any més com a líder del sector. > Per a més informació: També és previst de celebrar el Saló de la www.barcelonaturisme.com Xocolata a les instal·lacions del Fòrum, adreçat gastronomia@barcelonaturisme.com al gran públic, que oferirà conferències i tallers d’escultura, pintura i cinema. Finalment, l’Insti- Enllaços d’interès: tut d’Estudis de la Mediterrània muntarà un sim- www.bcn.es/mercatsmunicipals posi sobre el patrimoni gastronòmic mediterra- www.alimentaria.com ni, entre el qual destacarà el de Catalunya. www.gremirestauracio.com/ca/main.php PROJECTE ALÍCIA ENTREM ALS CENTRES DOCENTS La contracció dels termes Alimentació i ciència ha donat com a resultat el Projecte ALÍCIA, creat Dins del programa d’activitats de l’Any de Cuina per a nens i nenes. l’any 2004 i que té com a objectiu aprofitar el l’Alimentació, la Cuina i la Gastronomia, Aula de La Boqueria dolç moment que viu la cuina catalana per impul- també s’ha pensat en l’alumnat dels centres Tallers interactius de cuina per a nens i nenes sar un centre de recerca, obert a tothom, sota el docents de la ciutat de Barcelona: campanyes, perquè puguin descobrir, observar i experi- mestratge de Ferran Adrià. L’oportunitat es pre- programes, tallers, etc. mentar la cultura gastronòmica del país. Es- sentà gràcies al complex cultural que Caixa de collim productes relacionats amb l’estació de Manresa desenvolupa a Sant Benet de Bages i a Dinem?... Avui cuino jo l’any i amb aquests els infants elaboren una la implicació de la Generalitat de Catalunya. Campanya escolar amb la intenció de pro- recepta, la treballen i se l’emporten. Cal ins- A més de contribuir a consolidar el bon nivell porcionar als nois i noies de 14 a 18 anys criure-s’hi prèviament. culinari català, el Projecte ALÍCIA aborda els recursos culinaris, a més de fomentar l’in- Lloc: Aula Gastronòmica del Mercat de la aspectes de l’alimentació relacionats amb la terès per la cuina, a partir de la necessitat de Boqueria. (Rambla, 91. Edif. Direcció, 3r) salut, la cultura, l’educació, la promoció fer un dinar ràpid, saludable, original i al seu Març-juliol de 2005, setembre-juliol de 2006 econòmica i la cooperació. De moment, el Pro- caprici. Adreçat a l’ensenyament secundari. Tots els dimecres per a escoles jecte ALÍCIA ha endegat diverses línies de Lloc: escoles de Barcelona Organitza: Associació de Comerciants del Mer- recerca i actuació. Per exemple, en el camp de Curs escolar 2005-2006 cat de la Boqueria la física, la química i la biologia s’està treba- Organitza: Institut d’Educació de l’Ajunta- Per a més informació: www.cuinaperanens.com llant en un llenguatge comú entre ciència i ment de Barcelona, Agència de Salut Públi- Tel. 616 976 893 cuina que faciliti la comprensió dels mecanis- ca, Alimentació i Ciència (ALÍCIA), i Turisme mes d’elaboració i cocció dels aliments. de Barcelona Aprendre a menjar, aprendre a cuinar ALÍCIA ha previst d’encetar una campanya per Per a més informació: Tel. 93 402 36 30 Taller de cuina per al públic escolar (educació promoure els bons hàbits alimentaris entre els i infantil i primer cicle d’ensenyament primari). les més joves i pal·liar així problemes com l’a- Mengem amb els cinc sentits Cal inscriure-s’hi prèviament. norèxia, la bulímia o l’obesitat. En l’àmbit de la Programa educatiu, dividit en tres cicles, Lloc: Aula Taller del Palau Robert (passeig de medicina també es posaran en marxa programes destinat a iniciar les noves generacions esco- Gràcia, 107). Abril-maig de 2005 de treball i educació per millorar la situació de lars en el coneixement de tots els gustos que Organitza: Palau Robert. Centre d’Informació les persones que pateixen hipertensió, prevenir conformen el nostre sistema alimentari i la de Catalunya malalties coronàries greus i aconseguir que les nostra cuina, d’una manera divertida i pràcti- Per a més informació: persones diabètiques gaudeixin d’una qualitat ca. Per a nois i noies de 10 a 12 anys. www.gencat.net/palaurobert de vida més bona. L’objectiu del projecte, en Lloc: escoles de Barcelona Tel. 93 292 11 70 definitiva, és impulsar programes pedagògics Abril-maig i novembre de 2005 que millorin el coneixement dels aliments i pro- Organitza: Fundació Viure el Mediterrani, Si voleu consultar tot el programa d’activitats: posar alternatives dietètiques equilibrades. Institut Català de la Cuina i Fundació Pro- www.barcelonaturisme.com (entreu a l’Any de Pedagògic (programa d’educació per a la l’Alimentació, la Cuina i la Gastronomia, i des- Oficina tècnica i coordinació salut a l’escola) prés al Programa d’activitats de Barcelona, ali- Any de l’Alimentació, la Cuina i la Gastronomia Per a més informació: Tel. 93 405 33 34 mentació, cuina i gastronomia 2005-2006). BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 30 30 e UNA MICA DE TOT Núm. 46 abril 2006 Hem llegit L’avantprojecte de la nova Llei d’educació Entre els aspectes més innovadors que inclou l’esborrany de la fessin al juny o al setembre, desapareixeran. La Llei només Llei orgànica d’educació (LOE), presentat per la ministra Maria manté aquesta figura a quart d’ESO. Al batxillerat, no obstant, Jesús San Segundo, figura l’entrega a les famílies, per part dels seguiran existint. A diferència del que establia la Llei del PP, que centres, de tres informes sobre la marxa del procés d’aprenen- fixava l’obligatorietat de repetir curs a l’ESO amb tres suspen- tatge de l’alumne al final de quart i sisè de primària i segon sos, la LOE deixa en mans del professorat la decisió de si l’alum- d’ESO, als 10, 12 i 14 anys. ne que fracassa en tres assignatures ha de promocionar o no. Les proves Concerts Un triple diagnòstic dels coneixements de l’alumne Les ajudes als centres privats seran revisades Els pares i mares, que fins ara únicament tenien coneixement El marc general de regulació dels concerts educatius figura a la de la progressió acadèmica dels seus fills i filles a través de les Llei orgànica del dret de l’educació (LODE), aprovada el 1985, i notes, almenys de forma documental, a partir del curs 2006- gairebé no s’hi han fet variacions en aquesta ocasió, únicament 2007 rebran tres informes “orientadors”, a més a més dels que “retocs tècnics”, fruit de l’experiència acumulada durant els evidenciïn si l’alumne disposa dels coneixements requerits als dos decennis en què ha estat en vigor, segons va explicar la 10 i als 14 anys, quan finalitzi la primària (12 anys). ministra. Tot i així, San Segundo va admetre que és una qües- tió “a debatre amb les comunitats autònomes” i va posar La nova matèria èmfasi en la necessitat que les escoles concertades assumei- Més formació científica per als batxillers xin més protagonisme en l’escolarització de l’alumnat proce- L’avantprojecte de la principal Llei que regularà l’ensenyament dent de la immigració. no universitari a Espanya a partir del 2006 introdueix una nova matèria per als estudiants de les dues modalitats no científi- La religió ques de batxillerat, Arts i Humanitats i Ciències Socials. L’as- Una qüestió pendent “d’arribar a un acord” signatura, que es coneixerà amb el nom de Ciències per al Món De les condicions en què s’impartirà la matèria de Religió catò- Contemporani, pretén proporcionar una cultura científica bàsi- lica se’n diu ben poca cosa. La titular d’Educació ho va justificar ca al batxillerat de lletres. La segona matèria de nova creació dient que es tractava d’una Llei de mínims, pendent d’ulteriors que introdueix la reforma, Educació per la Ciutadania, s’impar- desenvolupaments, i que encara albergava l’esperança “d’arri- tirà exclusivament en un curs de primària i dos d’ESO. bar a un acord sobre la regulació concreta de l’assignatura” amb tots els actors socials. La promoció Només hi haurà exàmens de recuperació a 4t d’ESO Extracte de l’article publicat a El Periódico, el 31 de març de Els exàmens de recuperació de final de curs a l’ESO, que van 2005. Podeu llegir l’avantprojecte de la Llei orgànica de l’edu- ser reintroduïts per la Llei de qualitat, que possibilitava que es cació a www.mec.es Lectura Flecha, Consuelo [et al.] Claudi Alsina Retratos de maestras. De la Segunda República Geometría cotidiana. Placeres hasta nuestros días y sorpresas del diseño Cuadernos de Pedagogía, Madrid, 2005 Rubes Editorial, Barcelona, 2005 Els perfils biogràfics i personals que componen aquest volum Darrera dels objectes que ens envolten s’amaguen regles demostren el paper cabdal de les dones a l’educació. Són 30 geomètriques que els fan útils per a la funció que tenen. Amb retrats de mestres que han viscut períodes socials diferents, un llenguatge planer i dosis de bon humor, Claudi Alsina expli- amb diferents propostes pedagògiques i que procedeixen de ca quina relació té l’espiral d’Arquímedes amb la cinta adhesi- llocs diversos. Tots ells arriben de la mà d’altres professores, va (cel·lo); l’hèlix amb les escales de cargol, el filament de les que en són les autores. bombetes elèctriques o les pinces d’estendre la roba, o per Amb aquestes 30 dones es vol reconèixer i mostrar el com- què, en realitat, una pilota de futbol no és esfèrica. promís educatiu de milers de mestres implicades en la tasca El llibre té vocació de ser “un nou model d’ulleres que per- d’ensenyar i aprendre al segle XX, una època d’expectatives met veure “la geometria amagada en el complex món dels il·lusionants i d’objectius tardans en el procés de generalitzar objectes quotidians” apunta l’autor, catedràtic de Matemàti- l’educació. ques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Un viat- ge que es pot emprendre en qualsevol moment de curiositat per saber d’on vénen les llaunes, les capses, els clips, les trom- petes o les claus. Anna Solana Diari de Barcelona (www.diaridebarcelona.com) una mica de tot BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 31 Núm. 46 abril 2005 UNA MICA DE TOT e 31 Convocatòries Les i els que hem escrit en aquest número Tertúlia cafè Lluna Verda: les masculinitats a debat Cristòbal i Pili, tutors de primària de l'escola Virolai El Projecte d’educació en Valors de l’Institut d’Educació de Eulàlia, Eulàlia i Paco, professorat de l'IES Valldemossa l’Ajuntament de Barcelona us convida a la propera Tertúlia Gerard i Aldo, alumnes de 4t de primària de l'escola Virolai cafè Lluna Verda “La tardor del patriarcat? Les masculinitats a Glòria i Lluís, mare i pare d'alumnes de l'IES Valldemossa debat”, a càrrec d’Àngels Carabí, professora de la Universitat de Haritz Ferrando i Diana González, Bicicleta Club Catalunya Barcelona, i Carlos Lomas, autor i coordinador dels llibres Imma Estruch, Anna Delgado i Roser Nogueira, del CEIP M ¿Todos los hombres son iguales? i Los chicos también lloran. Pau Vila Dijous 26 de maig de 2005, a les 18 h, a la sala d’actes de l’Ins- Ismael, Anna, Anna, Aitor i Cristina, alumnes de 2n d'ESO titut d’Educació. Plaça d’Espanya, 5. de l'IES Valldemossa Per a més informació: tel. 93 402 36 63 José Antonio Marina, filòsof i pensador Marc i Víctor, alumnes de 3r d'ESO de l'IES Valldemossa Exposició “Les llengües a Catalunya” Maria, Anna i Miquel, alumnes de 6è de primària de l'escola El Departament de Lingüística General de la Universitat de Bar- Virolai celona (UB) organitza aquesta exposició, amb dades obtingu- Núria Solsona, copresidenta de la Comissió de normes des de les més de 200 llengües identificades fins ara al territori i serveis del Consell Escolar Municipal de Barcelona català. L’exposició té lloc al vestíbul de l’edifici històric de la UB Oficina tècnica i coordinació de l'Any de l'Alimentació, la (Gran Via 585), del 14 d’abril al 13 de maig. Es poden sol·licitar Cuina i la Gastronomia visites guiades per a grups escolars els dilluns de 10 a 13 h al Parc d'Atraccions Tibidabo telèfon 93 403 46 97. Rosa Mut, centre de documentació Artur Martorell Per a més informació: www.ub.edu/ling/expollengues Secretariat de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores Activitats a Porta 22 Sònia i Lídia, mares d'alumnes de l'escola Virolai Durant els mesos d’abril i maig, Porta 22 (Espai de noves ocupa- Xavier Teixidó i Carles Capellades, equip de Món Jove cions) ofereix de dilluns a dijous diferents activitats tant a perso- de l'Escola Vedruna-Gràcia nes en atur que busquen noves oportunitats d’ocupació, com a treballadors i treballadores en actiu amb voluntat de millora pro- fessional o joves que han d’escollir el seu futur professional. Per a més informació i inscripcions: www.bcn.es/porta22 Nom i cognoms: Adreça particular: CP: Localitat: Província: Telèfon: Correu electrònic: Professió: Lloc de treball (optatiu): Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es La base de dades del Mailing d’educació s’inscriu en l’Agència de Protecció de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses de l’Institut d’Educació, i estan a la seva disposició per a consulta, modificació o cancel·lació (Llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal). Autoritza també la cessió o comunicació d’aquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives públiques i privades que les sol·licitin sí no Data i signatura: Vull rebre Barcelona Educació a casa La tira còmica Butlleta de subscripció gratuïta Anna Llopis / Escola Massana de tot una mica BE46/2original 5/5/05 11:04 Página 32 Publicacions de l’Institut d’Educació Per a més informació: tel. 93 402 36 63 imebatencio@mail.bcn.es