Núm. 47 maig-juny 2005 1,50 BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 1 2 47Núm. maig-juny 2005 Núm.47 maig-juny 2005 1,50 BARCELONA EDUCACIÓ Tercera època Consell editorial Marina Subirats Cinquena tinenta d’alcalde i regidora d’Educació Manel Blasco Gerent de l’Institut d’Educació Teresa Eulàlia Calzada Directora de Planificació Educativa i Coordinació Territorial Daniel Resines Director de Formació Professional i Transició al Món del Treball Ignasi García de la Barrera Director adjunt de Planificació Educativa i Coordinació Territorial Toni Martorell Director de Serveis Educatius Teresa Salvadó Directora de Recursos i Serveis Generals Casimir Macià Director de Centres Educatius Municipals Carme Turró Secretària del Consell Escolar Municipal Pilar Figueras Secretària de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores Direcció Eva Martínez-Picó Consell de Redacció Lídia Marsol Departament d’Organització i Sistemes d’Informació Jordi Arnal Oficina del Projecte Educatiu de Ciutat Isabel Boix Direcció de Planificació Educativa i Coordinació Territorial Ignasi García de la Barrera Direcció de Planificació Educativa i Coordinació Territorial Daniel Resines Direcció de Formació Professional i Transició al Món del Treball Emili Pérez Direcció de Centres Educatius Municipals Dolors Cabrera Direcció de Centres Educatius Municipals Marta Carranza Direcció de Serveis Educatius Dolors Casanovas Projecte d’Innovació i Qualitat de la Pràctica Educativa Amparo Tomé Projecte d’Educació en Valors Mariona Ribalta Programa de recuperació de la memòria història M. Àngels Cabeza Secretaria de l’Associació Internacional Ciutats Educadores Josep Rovira Consell Escolar Municipal Coordinació: Jaume Capsada Redacció: Oriol Guiu Disseny gràfic original: Villuendas+Gómez disseny Disseny gràfic: Gramagraf, SCCL Secretaria i administració: Programa de Publicacions de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Plaça d’Espanya, 5, 08014 Barcelona tel.: 934023534; fax: 934023601 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es Il·lustracions: Antonio Giménez, Anna Boné, Elisa Pellacani (Escola Massana) Fotografia portada: Patricia Esteve Impressió: Gramagraf, SCCL ISSN: 1135-2655 Dipòsit legal: B-21483-1995 © Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona e www.bcn.es/educacio 24PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT El consell educatiu de BTV Barcelona Televisió vetllarà per la qualitat dels seus continguts 26 CIUTATS EDUCADORES Educació i formació de persones adultes Una nova experiència impulsada per l’ajuntament de Lisboa 28 CIUTAT Abajo las murallas!!! Els 150 anys de l’enderroc de les muralles al Museu d’Història de la Ciutat 30 UNA MICA DE TOT Hem llegit... Lectura Convocatòries Tira còmica 4 NOTÍCIES Diàlegs del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona X Audiència Pública als nois i noies de Barcelona Premi als 75 anys de l’Escola Massana Activitats d'estiu del far XVII Mostra de Programes Culturals VI Fòrum de Recerca de Les Corts La casa de les paraules Jornada Llegir per Créixer Lliçons per a l’educació en mitjans de comunicació i en sexualitat Premi i solidaritat de l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona 6 SOM XARXA Passió per la música El Conservatori Municipal de Música de Barcelona 16PERSONATGES “Si parles amb el cor, els nens i nenes obren els seus” Assumpta Blanch, mestra de l’escola municipal Patronat Domènech 18RECURSOS Un estiu a l’escola Propostes de l’oferta de cursos adreçats al món educatiu 20CONSELLS ESCOLARS Nous horitzons El Consell Escolar municipal de Barcelona inicia un procés de renovació 22 BCN A L’ESCOLA Tot per la ciència El nou museu CosmoCaixa estimula el coneixement científic 8 APUNTS El projecte ISTME Tecnologies de la informació i de la comunicació per conèixer altres cultures 10OPINEM Els macarrons, el parxís i el petó Històries de la relació entre els avis i àvies amb els néts i nétes 12A FONS La Maria explica contes Roser Ros i Vilanova 15ASSOCIACIONS Educació sense fronteres Desenvolupament i solidaritat per a les poblacions desfavorides BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 2 e 347Núm. maig-juny 2005 EL TEMPS DE LES CIRERES P er a les persones que no som expertes en botànica o en agricultura resulta sorprenent el fetque els arbres fruiters necessitin moltíssimes hores de fred durant l’hivern per tenir desprésuna bona producció de fruits. En el cas del cirerer, les necessitats són altíssimes, d’entre 900 i 1.800 hores de fred per poder fer una bona floració. Així, un hivern com el darrer, que ens sembla- va que no s’havia d’acabar mai, ens ha portat una primavera tardana i, en conseqüència, després de les llargues hores de fred, una eclosió impressionant de flors de cirerer que han convertit els nostres paisatges en preciosos mocadors de puntes. Després, el fet que sigui una fruita de molt ràpida maduració ha precipitat l’arribada de l’estiu, perquè les cireres, arreu de la Mediterrània, són els primers fruits del sol. A la ciutat ens costa una mica més adonar-nos de totes aquestes coses, perquè els cirerers sovint formen part, precisament, del nostre paisatge de cap de setmana o, fins i tot, del paisatge de la nostra memòria. Però les cireres ens arriben igualment. Vermelles, plenes, brillants i oloroses; uni- des de dues en dues per fer bonics penjolls a les orelles, o rentades i fresques per anar menjant en l’ombra d’una tarda quieta, després de la becaina. La seva presència és el senyal inequívoc que un altre període s’acaba, que ja s’acosten els dies del repòs i el lleure, però també que tenim aquí el final del curs escolar, amb tot el que això suposa. Ara mateix ens semblen infinites les tasques a emprendre, gestionar i resoldre abans que arribi el mes de juliol. Tenim noves direccions escolars; definim les plantilles i els horaris del curs vinent; pre- parem els equips docents per a les escoles que comencen de bell nou; planifiquem obres que ens redibuixaran els escenaris; redefinim, definim i plantegem projectes educatius, comprensius, inno- vadors; tot plegat mentre revisem proves, acabem els reculls de treballs i dibuixos i enllestim les fes- tes de final de curs. Les primeres calors ens amenacen i els horitzons ja ens sedueixen, i comencem a ensumar el temps de les vacances mentre encara avaluem la feina feta els darrers mesos. Però també arribarà aquell moment màgic en què, amb l’eterna i inevitable bossa plena de papers sota el braç i amb el cansament profund clavat als ossos, veurem com l’escola s’acabarà, tancarà les portes i quedarà en silenci. I d’on sorgeix la màgia d’aquest moment? De cap manera la màgia rau en el propi fet del final, ni en el descans somniat, ni en el desig d’un viatge –proper, llunyà o interior–per fi realitzat. El sentit d’aquest moment únic és –com als camps quan els encalça la primavera– l’arribada d’aquests fruits petits però preciosos, resultat dels períodes més durs i també més intensos, fills de les nostres il·lusions i de les nostres lluites, merescuts trofeus pel temps dedicat i l’energia gastada. El final del curs és el temps de la collita. A partir d’aquí, i sense aturar-nos, ho deixarem tot pre- parat per a la propera temporada i iniciarem el període de repòs necessari per tornar a iniciar el cicle. Tot arribarà. De moment, però, vivim el present. Petites joies, dolces, perfectes; gaudim del temps de les cireres. Eva Martínez-Picó la prova de l’existència del monstre són les seves víctimes és una prova indirecta però suficient Zbigniew Herbert E d it o ri al BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 3 e4 47NOTICÍES Núm. maig-juny 2005 notícies LA CASA DE LES PARAULES El 31 de maig es va fer la presentació i el lliurament de “La casa de les paraules”, un material didàctic adreçat als nens i nenes de primària que explica, a través del joc, els diferents serveis i prestacions d’una biblio- teca. Ha estat elaborat per Biblioteques de Barcelona amb la col·labora- ció de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, dins de la celebració de l’Any del Llibre i la Lectura.  Per a més informació: www.bcn.es/educacio www.anyllibre2005.bcn.es DIÀLEGS DEL PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT DE BARCELONA El 31 de maig es va celebrar al Centre de Cultura Contemporània de Bar- celona un dels diàlegs del Projecte Educatiu de Ciutat, dins de l’àmbit Èxit escolar i accés al treball. El títol del diàleg va ser “Com podem fer de Barcelona una ciutat lliure de fracàs escolar?” i hi van participar Juan López, subdirector general d’Ordenación Académica del Ministerio de Educación; Montse Rubí, secretària tècnica del Pla Estratègic Metropo- lità de Barcelona; i Marina Subirats, regidora d’Educació de l’Ajunta- ment de Barcelona.  Per a més informació: www.bcn.es/educacio PREMI ALS 75 ANYS DE L’ESCOLA MASSANA L’Associació Catalana de Crítics d’Art, que agrupa professionals actius en els àmbits de la crítica, la difusió i l’estudi del fet artístic, el comissariat d’exposicions, la museologia, la docència i l’escriptura de l’art, ha conce- dit el premi a la trajectòria a l’Escola Massana pel seu 75è aniversari.  Per a més informació: www.accacritics.org VI FÒRUM DE RECERCA DE LES CORTS El VI Fòrum de Recerca de les Corts es va celebrar el passat 27 d’abril a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona. El fòrum té com a objectius potenciar les activitats realitzades per l’alumnat orienta- des a la investigació i posar en comú i difondre els resultats de les recer- ques davant de la comunitat educativa i la societat. És una reunió de pro- fessorat i alumnat que s’inicia en aquesta metodologia on públicament es mostren i s’intercanvien experiències al voltant de la recerca.  Per a més informació: www.xtec.es/crp-lescorts/web-forum-05 ACTIVITATS D'ESTIU DEL FAR El Consorci El Far, Centre dels treballs del mar, organitza durant els mesos de juliol i setembre diferents activitats d'estiu per aprendre a navegar, des- cobrir el port, jugar a pescar i, fins i tot, navegar per la Mediterrània. Les activitats estan destinades a nens i nenes de 3 a 12 anys.  Per a més informació: www.elfar.diba.es Àfrica Fanlo BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 4 e 547 NOTÍCIESNúm. maig-juny 2005 LLIÇONS PER A L’EDUCACIÓ EN MITJANS DE COMUNICACIÓ I EN SEXUALITAT La Universitat Autònoma de Barcelona, el Projecte d’Educació en Valors de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Jaume Bofill van presentar el material fruit del Projecte Europeu MEDIA- RELATE (Understanding Media Images of Love, Sex and Relationships). En aquest projecte hi han participat l’School of Education de la Universi- tat de Londres, l’English Media Centrer, la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Entertaiment and Education Foundation d’Holanda. El material té com objectiu combi- nar l’educació en mitjans de comunicació i en sexualitat i s’han elaborat unes lliçons pensades per ser aplicades amb alumnat de 1r a 4t d’ESO.  Per a més informació: genenericvalors@mail.bcn.es JORNADA LLEGIR PER CRÉIXER La Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya va celebrar, el 21 de maig, una jornada amb la intenció de promoure l’hàbit de llegir i el valor de la lectura. Amb el títol “Llegir per créixer”, la jornada va comptar amb la presència de l’escriptor i periodista Sergi Pàmies, i es van fer activitats infantils i tallers per a pares i mares.  Per a més informació: www.fapac.net PREMI I SOLIDARITAT DE L’ESCOLA DE MITJANS AUDIOVISUALS DE BARCELONA La IX Edició del programa Renault d’Educació viària “Seguridad para todos” ha atorgat el primer premi a la producció de l’espot “No derra- mes tu vida”, creat pels alumnes de realització i producció dels cicles formatius de grau superior de l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Bar- celona (EMAV). D’altra banda, el passat 11 de maig, un grup d’alumnes de l’EMAV va lliurar 1.500 euros al Casal d’Infants del Raval. Aquesta quantitat era el resultat de la recaptació de l’espectacle multidisciplina- ri “Art solidari” (concerts, dansa, performances, exposició fotogràfica, DJ, etc.) que van organitzar els mateixos alumnes.  Per a més informació: www.emav.com X AUDIÈNCIA PÚBLICA ALS NOIS I NOIES DE BARCELONA Uns 1.600 joves de les escoles i instituts de Barcelona van reflexionar a la X Audiència Pública als nois i noies de la ciutat sobre temes de la salut, centrant-la en la sexualitat, les addiccions i l’alimentació. Una representació de l’alumnat formada per 280 joves va anar a l’Ajuntament de Barcelona, el passat 11 de maig, per presentar les seves propostes al consistori. En l’acte també van partici- par una cinquantena de joves de Donostia, que celebren l’Audiència de manera paral·lela a la de Barcelona.  Per a més informació: www.bcn.es/educacio XVII MOSTRA DE PROGRAMES CULTURALS El 17 de maig es va celebrar la dissetena edició de la Mostra de Programes Culturals, en què l’a- lumnat de secundària dels instituts públics de Barcelona mostra els projectes de música, dansa i arts plàstiques que ha treballat durant el curs. La mostra és una iniciativa organitzada per l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Bar- celona amb l’objectiu de formar i divulgar la creació artística i cultural entre l’alumnat. A la mostra, enguany dedicada a l’Any del llibre i la lec- tura, hi van participar més de mil joves de 35 instituts públics de secundària de la ciutat.  Per a més informació: www.bcn.es/educacio Max BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 5 E l Conservatori, com a institució centenà-ria que és, ha esdevingut un model aseguir per a la gran majoria de profes- sionals de la música i mirall d’altres centres educatius, en el qual s’ofereix un ampli ventall d’especialitats tant instrumentals com teòri- ques. A més, disposa d’espais on poder desenvolupar activitats de diferents tipus, des d’un magnífic auditori amb una sonoritat excel·lent fins a una sala de gravacions, pas- sant per una biblioteca i fonoteca. Perquè l’autèntica missió del Conservatori és la de donar als i les alumnes la possibilitat d’accedir a uns estudis de qualitat que els permetin obtenir el Títol Professional de Música. L’objectiu de l’alumne pot ser molt divers: actuació en públic, dedicació a la docència, composició, musicologia, investi- gació, coneixement aprofundit del fenomen musical, etc. Som, doncs, un centre molt actiu on el pro- fessorat s’implica i on s’organitzen periòdica- ment moltes activitats importants, com ara classes magistrals de grans pedagogs i peda- gogues; concerts monogràfics dedicats als compositors contemporanis; homenatges a grans personalitats, tant compositors com intèrprets; concerts d’alumnes, cicles de con- certs de professors cada dijous, etc. Concretament, el Conservatori Municipal ha posat en marxa, una temporada més, durant els mesos de març, abril i maig el cicle “Dijous en concert”, un cicle de con- certs amb entrada gratuïta que es realitzen a l’auditori Eduard Toldrà. Així mateix, les activitats dels nostres alumnes més destacats s’han exportat a molts altres escenaris de Catalunya i de l’es- tranger, i han sabut projectar-se al més alt nivell tant concertístic com compositiu o d’investigació. e6 47SOM XARXA Núm. maig-juny 2005 PASSIÓ PER LA MÚSICA EL CONSERVATORI MUNICIPAL DE MÚSICA DE BARCELONA Ja són més de cent anys com a referent de l’ensenyament musical a Catalunya. El Conservatori Municipal de Música de Barcelona continua la seva tasca d’oferir ensenyaments musicals a l’alumnat que per les seves especials aptituds i voluntat vulgui obtenir el Títol Professional de Música, o aprofundir en la seva formació. En definitiva, el Conservatori segueix apassionat pel llenguatge universal que és la música. 12 HORES DE MÚSICA Com a mostra d’això, el passat 12 de març el Conservatori va organitzar una marató de dotze hores de música, amb l’objectiu d’obrir les seves portes al públic i mostrar la feina que s’hi fa. Van ser dotze hores de concerts d’a- lumnes, en les diferents formes, vessants i agrupacions que es donen al nostre centre: des de solistes de piano, cant, guitarra, instru- ments de corda i de vent, passant per grups cambrístics de duos, piano-trios, quartets de corda, grups de flautes, conjunts de guitarres, de saxos, de percussió, fins als grups més nombrosos com les corals, la banda, la cobla, el conjunt de música barroca i les tres orques- tres, una d’elles simfònica. Totes aquestes manifestacions, perfectament coordinades, van tenir cabuda en aquesta intensa jornada, en la qual tot l’alumnat va poder participar. Les actuacions musicals van estar distribuï- des en els diversos espais del Conservatori: l’Auditori Eduard Toldrà, la Sala Enric Morera, l’espai Antoni Nicolau (“Peixera”), l’aula 016 i la Sala d’Orgue. Tot plegat va ser el resultat d’un esforç a l’uní- son, suma de tots i cadascun dels esforços indi- viduals de tots els participants, alumnat, profes- sorat, direcció, personal administratiu i personal de consergeria, amb la complicitat absoluta de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelo- na. I, òbviament, gràcies al treball constant i diari fet durant tots els anys que el Conservatori és al capdavant de l’ensenyament musical. Sense això no hagués estat possible. L’HERÈNCIA REBUDA És així com els ensenyaments de tants i tantes mestres que ens han sabut impregnar amb la seva saviesa musical els hem pogut transmetre als nostres deixebles, ensenyant-los a pujar als escenaris i fer música. El resultat d’aquesta Natàlia Limones BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 6 jornada, de la qual estem tan contents, deixaria plens de satisfacció els grans mestres que ens han precedit, perquè el nivell interpretatiu i musi- cal va estar a l’alçada del prestigi que el Conser- vatori ha sabut mantenir des de sempre. És l’herència que hem rebut i que hem de continuar. Tanmateix, l’èxit d’aquest dia de concert d’a- lumnes, fruit de tants esforços, va estar donat també per la gran afluència de públic, que omplia a vessar durant tot el dia els espais previstos per a les actuacions, plens de fami- liars, amics i amigues, professorat i companys i companyes dels autèntics protagonistes: els nostres estudiants de música, que van rebre els aplaudiments més calorosos. En suma, el resultat obtingut ens anima a continuar la nostra tasca pedagògica amb con- vicció, en equip, amb cohesió interna i amb força. Davant els canvis que s’han produït tant a escala social com en el pla d’estudis i d’orga- nització, volem seguir sent un referent de l’en- senyament musical a Catalunya. Però, per sort, la música està per sobre de tot això: per sobre de tot som músics. I hem de ser un bon exem- ple de comunicació d’aquest llenguatge uni- versal que és la música. Continuarem des del nostre centre comunicant el més important de tot: la passió per la música. Albert Argudo, Miquel Badia, Xavier Boliart, M. Lluïsa Cortada, Francesc Guarné, Albert Llanas, Jordi Vilaprinyó Caps de Departament del Conservatori Municipal de Música de Barcelona e 747 SOM XARXANúm. maig-juny 2005 «Per sobre de tot som músics. I hem de ser un bon exemple de comunicació d’aquest llenguatge universal que és la música.» Conservatori Municipal de Música Bruc, 110-112, Barcelona 08009 Tel. 93 458 43 02/03 conservatori@cmmb.net www.cmmb.net CURSOS I CICLES INSTRUMENTS Grup 1 · Flauta travessera, oboè, clarinet i fagot · Trompa, trompeta, trombó i tuba · Violí, viola, violoncel i contrabaix · Percussió i arpa · Acordió, flauta de bec, saxofon · Flabiol i tamborí, tenora i tible Grup 2 · Piano, clavicèmbal i orgue · Guitarra Grup 3 · Cant ESTRUCTURA CURRICULAR Grup 1 1r cicle (2 cursos) · Instrument (1 h setmanal) · Llenguatge musical i harmonia (3 h setmanals) · Conjunt instrumental (1 h setmanal) · Optativa (30 min. setmanals) 2n cicle (2 cursos) · Instrument (1 h setmanal) · Llenguatge musical i harmonia (3 h setmanals) · Música de cambra (1 h setmanal) · Conjunt instrumental (2 h setmanals) · Optativa (30 min. setmanals) 3r cicle (2 cursos) · Instrument (1 h setmanal) · Harmonia, contrapunt, anàlisi i forma (3 h setmanals) · Música de cambra (1 h setmanal) · Conjunt instrumental (3 h setmanals) · Història de la música (1 h 30 min. setmanals) · Optativa (2 h setmanals) Grup 2 1r cicle (2 cursos) · Instrument (1 h setmanal) · Llenguatge musical i harmonia (3 h setmanals) · Música de cambra (1 h setmanal) · Optativa (30 min. setmanals) 2n cicle (2 cursos) · Instrument (1 h setmanal) · Llenguatge musical i harmonia (3 h setmanals) · Música de cambra (1 h setmanal) · Optativa (30 min. setmanals) 3r cicle (2 cursos) · Instrument (1 h setmanal) · Harmonia, contrapunt, anàlisi i forma (3 h setmanals) · Història de la música (1 h 30 min. setmanals) · Optativa (2 h setmanals) Grup 3 1r cicle (2 cursos) · Instrument (1 h setmanal) · Llenguatge musical i harmonia (3 h setmanals) · Llengües estrangeres aplicades al cant (1 h setmanal) · Optativa (30 min. setmanals) 2n cicle (2 cursos) · Instrument (1 h setmanal) · Llenguatge musical i harmonia (3 h setmanals) · Llengües estrangeres aplicades al cant (1 h setmanal) · Música de cambra (1 h setmanal) · Optativa (30 min. setmanals) 3r cicle (2 cursos) · Instrument (1 h setmanal) · Harmonia, contrapunt, anàlisi i forma (3 h setmanals) · Llengües estrangeres aplicades al cant (1 h setmanal) · Música de cambra (1 h setmanal) · Història de la música (1 h 30 min. setmanals) · Optativa 2 h setmanals) Natàlia Limones BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 7 e8 47APUNTS Núm. maig-juny 2005 La Fundació Trams, que agrupa cinc escoles (Solc i Proa de Barcelona, Sant Gervasi de Mollet, Empordà de Roses, i Jaume Viladoms de Sabadell), ha elaborat durant aquest curs el “Projecte Istme”. Es tracta d’una iniciativa que ofereix a l’alumnat d’ensenyament secundari obligatori unes activitats executades amb eines de les tecnologies de la informació i de la comunicació que els permet apropar-se a altres cultures i establir el diàleg necessari per construir una bona convivència. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ PER CONÈIXER ALTRES CULTURES L a Fundació Trams, nascuda l’any 2000 i impulsada per cinc centreseducatius, té com a objectiu principal el desenvolupament de l’e-ducació en les tecnologies de la informació i de la comunicació. Actualment, la Fundació Trams agrupa una comunitat educativa de més de 3.000 alumnes, així com més de 300 professors i professores. A diferència d’altres moments històrics, avui en dia el cicle de reno- vació del coneixement és molt més curt que el cicle vital de les perso- nes. D’aquesta manera, probablement, el cicle del coneixement es renovarà en el futur pròxim tres o quatre vegades al llarg de la vida d’una sola generació. Quan en l’àmbit educatiu crèiem que ja sabíem totes les respostes, la nova societat de la informació ens ha canviat les preguntes. La Fundació Trams, conscient d’aquesta nova situació, planteja unir esforços per aconseguir progressos en la utilització pedagògica de les noves possibi- litats de la comunicació. Per a aquest curs 2004-2005, Trams ha llançat el “Projecte Istme”. Com altres actuacions d’aquesta fundació, aquest projecte respon a dues necessitats peremptòries dels nostres dies: incorporar la utilitza- ció de les tecnologies de la informació i de la comunicació al currícu- lum escolar i proporcionar als nois i noies eines de reflexió per situar- se d’una manera autònoma i conscient en una societat cada cop més multicultural. Es tracta d’oferir als i les alumnes d’ESO unes activitats —executades amb eines de les tecnologies de la informació i de la comunicació, com ara programes informàtics de música i de tractament de la imatge, grava- cions en vídeo, etc.— que els permetin apropar-se a les altres cultures i establir el diàleg necessari per construir una bona convivència. EL SO I LA LLUM El projecte consisteix a treballar cinc zones culturals del món, que tro- bem representades a les viles i ciutats del nostre país: el Magrib, Llatino- amèrica, Àsia, l’Àfrica subsahariana i la Mediterrània. La metodologia emprada ha estat, en primer lloc, buscar els elements musicals i plàstics bàsics comuns a les cultures: el so com a element musical bàsic i la llum com a element plàstic. A partir d’un so inicial, s’ha estudiat com cada cultura evoluciona fins a donar lloc a la seva pròpia música. També s’ha tingut en compte que el so és allò que dóna lloc a la veu humana i, per tant, al llenguatge, mitjà de transmissió de valors culturals. Un plantejament similar es realitzà a l’àrea de Visual i Plàstica a partir de la llum. El tractament que cada zona cultural fa de la llum dóna lloc a colors i formes pròpies, que defineixen les seves característiques artísti- ques com a cultura. EL PROJECTE ISTME «Utilitzar les noves tecnologies per enriquir l’expressió audiovisual i comunicativa de l’alumnat.» BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 8 e 947 APUNTSNúm. maig-juny 2005 S’ha volgut, doncs, partir d’elements bàsics com el so, la llum i la paraula per establir un punt de partida comú per construir istmes des de la igualtat. Hi ha hagut, per tant, un contingut clar i ben definit d’educa- ció en valors; tractàvem de fomentar l’autocrítica cultural en l’alumnat per fer possible un endinsament més gran en el seu entorn social, que li possibilités el coneixement de les altres realitats culturals. Així, començàrem a fer camí per respectar, entendre i aprendre a interpretar, amb l’ajut de les noves eines, altres maneres d’expressió musical, visual i plàstica diferents de la pròpia i de les formes dominants a l’entorn, superant estereotips i prejudicis. Aquest projecte, un treball cooperatiu més, va tenir un punt de troba- da on es mostrà la tasca feta durant gairebé dos trimestres i es convidà a la reflexió sobre la interculturalitat. El resultat va ser un espectacle públic, dissenyat per les cinc comunitats educatives, que va tenir lloc el dia 6 de març de 2005, a l’Auditori de Sant Cugat del Vallès. Aprofitant tot el potencial humà i tècnic de què es disposava, durant prop de més d’una hora l’espectador es va situar en un entorn de riquesa sensorial: imatges, música, elements plàstics, moviments, paraules... Els alumnes d’ESO van proposar un “Nou món” on les diferències cul- turals esdevenen intercanvi; on el coneixement d’altres maneres de fer esdevé enriquiment; on l’apropament a realitats diferents esdevé dià- leg; on la convivència amb persones d’altres comunitats esdevé estima- ció. Aquest món, simfònic i harmònic, vol recollir “el bo i millor de cada cultura” per confegir un espai on tothom té cabuda. EDUCAR EN LA SOLIDARITAT Desgraciadament, hem de dir que a la vista del panorama actual, encara resulta original aquest “Projecte Istme”, ja que es planteja afavorir una actitud cooperativa de l’alumnat, participant en activitats elaborades amb altres col·lectius escolars, per aconseguir un producte cultural final. Una experiència, per tant, que haurien d’imitar altres centres, que parteix d’una idea lògica: utilitzar les tecnologies per enriquir l’expressió audiovisual i comunicativa de l’alumnat. Un projecte que vol educar en la solidaritat sense necessitat d’organitzar grans i costosos esdeveniments. És, en resum, una aposta pels projectes interdisciplinaris que poten- cien l’educació global, partint de les àrees d’expressió, del llenguatge musical, del llenguatge plàstic i del llenguatge audiovisual que potencia les capacitats imaginatives i creatives de l’alumnat. El “Projecte Istme” (un nom que és tot un programa, tot un símbol d’u- nió) demostra que allò que realment és important és la possibilitat de fer realitat les noves propostes, àgils, atentes a la realitat del segle, basa- des en l’esforç i en la reflexió dels professionals de la docència. Ramon Breu Escola Solc > Per a més informació: www.fundaciotrams.org www.aulamedia.org/rbreu7.htm Elsa Pellacani BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 9 e10 47OPINEM Núm. maig-juny 2005 «Una nena de la meva classe em va dir: “He pres una decisió, i és cuidar la meva àvia que està molt malalta”.» Els macarrons de l’àvia, la partida de parxís amb la iaia, o el petó per l’avi que està malalt. Són històries quotidianes però plenes d’afecte. És l’especial relació que mantenen els avis i àvies amb els seus néts i nétes. Moltes vegades, fins i tot, passen més temps junts que amb els pares o mares. De tot això en vam parlar amb àvies, mestres, mares i alumnes del centre municipal Pau Vila i l’escola Joan Miró. REMEI I JOSITA, ÀVIES D’ALUMNES DEL CEIP M PAU VILA Remei: Jo he de dir als meus fills que surtin algun cap de setmana ells sols, que jo ja em quedaré els néts. No volen sentir que em passen a mi una responsabilitat. És curiós, perquè de vegades tinc la sensació que em fan més cas que als seus pares. Les àvies també hem de saber dir no, si no de vegades els néts s’aprofiten de nosaltres. Josita: Vull tenir el contacte amb els meus néts, perquè m’agrada molt estar amb ells. Fins i tot aprofito per fer coses que a mi m’agraden, com anar a visitar la Pedrera. O fem intercanvis. La meva néta, per exemple, em dóna classes de català i jo li poso un exercici de matemàtiques. També els agrada molt que els expliquis coses del seu pare o mare, com era la mare de jove, quins vestits portava o com va conèixer el pare. YOLANDA I MERCÈ, MARES D’ALUMNES DEL CEIP M PAU VILA Yolanda: Conec casos d’avis o àvies que se senten una mica superats perquè els donen massa temps els néts o nétes o ja no tenen les capaci- tats físiques per suportar tantes hores amb nens i nenes. Alguns pares i mares s’hi recolzen i diria que se n’aprofiten i, fins i tot, durant les vacan- ces els deixen amb els avis i àvies i se’n van sols sense els fills. En canvi, n’hi ha d’altres que no veuen tant els néts o nétes com ells voldrien. Mercè: La meva mare ha tingut cura dels deu néts que ha tingut. Era ella qui em va dir que ja s’ocuparia del meu fill. Jo el que no volia és que pensés que abusava d’ella, però alhora també és veritat que ara molta gent sense els avis o àvies ho tindria molt complicat per atendre els seus fills o filles. D’altra banda, és bonic, de vegades, veure com entre els nens i nenes i els seus avis i àvies es crea una gran complici- tat. Són com amics. Encara que de vegades els iaios i iaies trenquen normes que els imposem els pares o mares. Fins i tot el meu pare, per exemple, amb mi va ser molt sever i en canvi ara, al seu nét, li deixa fer moltes coses. IMMA, DIRECTORA DEL CEIP M PAU VILA A mi em van dir que no volien obligacions, que els meus fills eren cosa meva i ho entenc. Perquè, a més, hem de pensar que la gent gran, cada vegada més, volen tenir el seu temps d’oci i fer les seves coses. I és just que sigui així. Hi ha moltes activitats d’oci dirigides a la gent gran i també en volen gaudir. CARLA, KILIAN, BELÉN I ERIC, ALUMNES DEL CEIP M PAU VILA Carla: M’ho passo molt bé amb els meus avis, de vegades més que amb els pares. La meva iaia no està gaire per jugar perquè ja és molt gran, però de vegades juguem al dòmino o altres jocs de taula. També m’agra- da molt quan m’ensenyen fotos de quan eren joves. Kilian: Ara, el meu avi el vaig a veure a l’hospital i es posa molt content quan em veu. A més, li porto llibres i li he fet algun poema i dibuixos. També m’agrada veure’ls perquè em donen regals i es porten molt bé amb mi. Belén: Em vénen a buscar cada dia a l’escola i em porten xocolata. M’encanta i també quan anem d’excursió em fan un entrepà de truita que està boníssim. Jo intento ensenyar-los coses amb l’ordinador però no volen, diuen que no ho entenen. I també els explico els secrets però no saben guardar-los. Eric: A mi m’ajuden a fer els deures de l’escola i em cuiden quan estic malalt i no puc anar a l’escola. Fins i tot tinc una besàvia de 90 anys i m’a- grada que m’expliqui coses. ELS MACARRONS, EL HISTÒRIES DE LA RELACIÓ BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 10 CLARA, LAURA I CARME, ALUMNES DEL CEIP JOAN MIRÓ Clara: Jo vaig a dinar sempre a casa de la iaia i també jugo amb ella. De vegades, també demano als pares si puc anar a casa de la iaia, ja que m’ho passo molt bé. Laura: A mi em ve a buscar la meva àvia a l’escola, amb dues àvies més d’altres nenes, i les anomenen “les tres bessones”. Carme: A mi m’agrada molt estar amb els meus avis perquè em dei- xen fer més coses que el meu pare i la meva mare. I els demanes qual- sevol cosa i t’ho compren. Jo els dic “m’agrada això” i em diuen “vols que t’ho compri?”. GORGINA, ARNAU, ABEL, PAULA I JÚLIA, ALUMNES DEL CEIP JOAN MIRÓ Gorgina: El meu avi és president d’un esplai d’avis i moltes vegades hi vaig amb ell. I com que té molts amics, sempre em porten coses per a mi com pilotes, llibres o jocs. I altres vegades acompanyo la meva àvia al mercat i quan tornem em diu, “com que m’has ajudat, ara farem una cosa que t’agradi”. I aleshores juguem al bingo, al parxís i a les cartes. Arnau: La meva àvia fa uns macarrons boníssims. Sempre li demano que me’n faci quan menjo amb ella. I és que cuina molt bé i fa coses molt bones. I també quan els demanes una cosa no paren fins que la troben. Jo els vaig demanar una polsera contra el racisme, perquè no la trobàvem enlloc amb el meu pare, i el meu avi me la va trobar. Abel: La majoria de les vacances d’estiu les passo amb els meus avis, ja que els meus pares segueixen treballant. I m’ho passo molt bé. Tinc un avi que és molt xerraire i tinc molt bon rotllo amb ell. Paula: El meu iaio va tenir un accident i no pot parlar gaire bé. Em costa una mica entendre’l, però sempre li dic que em repeteixi les coses fins que l’entenc. Aleshores em dóna sempre un petó. Jo sé que són persones grans que necessiten ajuda i també penso que jo quan sigui gran també m’agradarà que els meus néts m’ajudin. També em diu la meva àvia que tenen molta sort de tenir-nos perquè, per exemple, els ensenyem a fer funcionar un telèfon mòbil. Júlia: Quan vaig a casa dels avis, també sé que els he d’ajudar. Ajudo a parar la taula o a fer el sopar perquè sóc la filla gran, mentre que l’avi dis- treu els germans mirant la televisió. ANNA I SUMPSI, MESTRES DEL CEIP JOAN MIRÓ Anna: Crec que en molts casos, com el meu, vam tenir fills perquè sabíem que l’avi i l’àvia els podrien cuidar. Per horaris de feina, no hi ha altra manera que algú pugui cuidar el fill o la filla. Diria que jo, fins i tot, els vaig demanar permís per tenir criatures. Tenen un paper molt important. Ara bé, mai poden canviar la funció que han de tenir els pares i mares i, per tant, la societat hauria de ser conscient i prendre mesures per flexibi- litzar horaris i calendaris. Els pares i mares són els primers que volen estar més temps amb els fills o filles. Els avis i àvies han de ser un suport, però no una necessitat. Sumpsi: Ha canviat molt el paper dels avis i les àvies en els últims anys. Ara tenen una funció social més important. M’ha passat com a mes- tra que he fet notes als avis més que al pare o a la mare sobre algun aspecte relacionat amb un nen o una nena. O els preguntes qui els ha ajudat a fer els deures, i et diuen que l’avi o l’àvia. Tampoc crec que en passar més hores amb els avis o àvies es produeixi una substitució en l’estimació cap els pares o mares. És més un reforç de l’estimació. Parlen dels avis i de les àvies i notes que hi tenen una relació molt íntima. No et diuen vaig a casa dels avis, sinó que van a l’altra casa seva. I, fins i tot, són capaços de deixar de fer qualsevol cosa per anar a veure els avis i les àvies. Com una nena de la meva classe que em va dir una vegada: “He pres una decisió, i és cuidar la meva àvia que està molt malalta”. TERESA I JOSEFINA, ÀVIES D’ALUMNES DEL CEIP JOAN MIRÓ Teresa: Amb les meves nétes, som molt amigues. Estem moltes estones jun- tes i moltes vegades, quan surten de l’escola fins que arriben el pare i la mare, aprofito per anar a la biblioteca amb elles o al parc a jugar. També és curiós com coneixen la meva casa. Saben on estan les coses i això és impor- tant perquè se senten còmodes, com si estiguessin a casa dels seus pares. Josefina: En el meu cas, com que els pares estan separats, em toca fer un paper d’enllaç i de suport amb la meva néta. Però, sobretot, desitjo estar amb ella i em fa molt feliç. Els nens i nenes tenen un vincle molt especial amb els avis i àvies. A mi, em truquen per telèfon quan fa dies que no els veig. e 1147 OPINEMNúm. maig-juny 2005 Natàlia Limones «Fem intercanvis. La meva néta em dóna classes de català i jo li poso un exercici de matemàtiques.» PARXÍS I EL PETÓ ENTRE ELS AVIS I ÀVIES AMB ELS NÉTS I NÉTES BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 11 Roser Ros i Vilanova Pedagoga, narradora i escriptora roser.r@eresmas.net Jordi Oliver BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 12 e 1347 A FONSNúm. maig-juny 2005 La Maria explica contes i aconsegueix fer amics i amigues. La Maria creu que avui, malgrat les veus que diuen el contrari, l’expansió del fet narratiu és imparable i posa el seu gra de sorra en el desenvolupament d’aquest art antic i nou a la vegada: explicar contes. La pedagoga, narradora i escriptora Roser Ros ens explica la història de la Maria per defensar la vigència de la narració oral i per donar-nos consells i orientacions per continuar gaudint dels contes llegits. Q uan la Maria explica contes sap que fa un acte literari. I ni ellani ningú, i avui més que mai, gosaria posar en dubte laimportància de la literatura. No en va aquesta denominació rima amb cultura, reflexiona. Però explicar contes és, també, per a ella un acte de comunicació i per- què ho sigui de debò calen tres premisses: · un conte per ser contat · una boca que l’expliqui · unes orelles que l’escoltin. EL CONTE Mentre la Maria explica rondalles, contes d’autor, antics o contempora- nis, a en Joan, s’han fet amics o, com a mínim, companys de fatigues i vivències. Sense gairebé adonar-se’n, la Maria i en Joan s’han convertit en amos i senyors d’un bé immaterial, que viu dins la seva imaginació i que, com a màxim, podran palpar si es troba dins d’un llibre. I, malgrat tot, o potser precisament per això, en Joan i la Maria se senten immensa- ment rics, com si estiguessin en possessió d’un gran tresor! La Maria té set raons per seguir explicant contes a en Joan: 1. Perquè són molt capaços de captar-li l’atenció. 2. Perquè li procuren evasió a través de la imaginació, l’experiència, l’emoció. 3. Perquè li estimulen la fantasia; de les paraules, en Joan en fa imat- ges mentals. 4. Perquè li desenvolupen l’intel·lecte, oferint-li codis i símbols per desentrellar. 5. Perquè l’ajuden a aclarir els sentiments, permetent la identificació amb accions i personatges. 6. Perquè motiva en Joan a buscar significats. 7. Perquè li fan companyia. LA MARIA EXPLICA CONTES Aquestes són les mateixes raons que té en Joan per seguir escoltant contes, tot i que ell no en sigui gaire conscient. LA BOCA La boca de la Maria no es limita a explicar contes a en Joan. També li can- tusseja moixaines, juga amb ell a dir endevinalles i entrebanca llengües, mimologismes i onomatopeies, dites i refranys, cantarelles i jocs de falda. Mentre la Maria dóna a conèixer a en Joan tot aquest patrimoni, practica un acte de generositat immensa, fa ús i alhora difon una riquesa d’expressió verbal i simbòlica que resulta imprescindible per a la cons- trucció de l’imaginari d’en Joan i el del col·lectiu. Les boques que, com la de la Maria, expliquen, canten, xerren, s’esgargamellen per seguir fent possible l’existència de l’homo narrans, han tingut des de sempre un paper primordial a l’hora de nodrir el fons fantasiós de l’infant i del gran, privilegi que ara comparteix amb el cinema, la televisió, el vídeo. LES ORELLES Les orelles d’en Joan es beneficien de la immensa font de plaer que sig- nifica rebre allò que la Maria li comunica. Tanmateix, a les orelles d’en Joan els agrada jugar al “potser sí, potser no”, que és el mateix que dir que tan aviat escolten com no. I quan ho fan, no sempre paren atenció seguint la mateixa pauta: tant poden deixar-se dur pel que diu el conte com per la manera com el diu la Maria. Ell no sap que, des de sempre, escoltar ha estat el mitjà privilegiat a través del qual els infants com ell i també les persones grans com la Maria han pres contacte amb la llen- gua literària. Contràriament al que es pugui creure i pensar, quan en Joan escolta està immers en una tasca enorme: per un costat, intenta captar el ritme de la parla de la Maria, però també es deixa portar per la cadència de la melodia que produeix la seva veu. Per l’altre, dedica grans esforços a crear una imatge mental per a cada paraula o conjunt de paraules que, procedents de l’argument, la seva oïda va captant. Per fer-ho, usa les ja existents en el seu “magatzem”, però també en crea de noves. A causa d’això, de vegades en Joan es cansa d’escoltar a mig conte, o bé té ganes de moure’s, o s’adorm amb el renou de les parau- les per companyes. COM EXPLICAR CONTES, AVUI? Aquesta és una pregunta que sovint es fa la Maria, sobretot quan explica contes de tradició oral (molts dels quals coneix gràcies als llibres, tot s’ha de dir). Ha de ser fidel a l’original? Pot recrear el model inicial? En el cas d’introduir canvis, quins han de ser? Inquieta i curiosa com és, la Maria es documenta. Fullejant la col·lecció francesa titulada “Quand deux fables se rencon- trent” 1 descobreix que el conte del llibre de Calila i Dimna,2 del segle III, El religiós que va vessar la mel i la mantega sobre el seu cap, i la faula de La lletera que el francès Jean de La Fontaine va compondre en el segle XVII són un mateix relat: el darrer actualitza el primer. BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 13 BIBLIOGRAFIA Llibres Primeres literatures. Llegir abans de saber llegir Pirene - La Galera, Barcelona, 1998 Articles –”A los cuentos de antaño” CLIJ, 99, novembre de 1997, p. 24 - 33 –”Retrat de Charles Perrault amb els Contes du temps passé al fons” Faristol, 29, desembre de 1997, p. 15 – 21 –”La bella dorment: itinerari d’una rondalla més que centenària” Revista Fundació Gran Teatre del Liceu, temporada 1999-2002 –”Homo narrans” Revista N, 3, solstici d’hivern 2001 Revistes –Tantágora, revista dedicada a la narració oral, als contes, als narradors. Edita: Tantágora – Revista N. Edita: Associació de Narradores i Narradors Pàgines web www.naocat.com www.anincat.org Relats per ampliar el repertori a l’hora de convidar a escoltar, per a públic menut – 33 Contes, Rosa Sensat, “Col·lecció Temes d’Infància”, núm. 3/4 (contes de tradició oral i contes d’autor, procedents d’arreu; són per llegir-los primer l’adult i després explicar-los als menuts). – El Tatano, Cavall Fort (contes d’autor molt propers als jocs de falda i a la rima poètica; són per recitar mentre es diuen o es llegeixen; van acompanyats d’il·lustracions per ensenyar). – Barrila de titella, Rosa Sensat, “Col·lecció Temes d’Infància”, núm. 316 (contes de tradició oral i contes d’autor, procedents d’arreu; són per representar amb titelles). – De quan les bèsties van començar a parlar, La Galera, Barcelona, 2001 (conte de tradició oral adaptat per representar en teatre). Col·leccions per a públic més gran o juvenil “El Sac” (23 volums) La Galera, Barcelona. (Col·lecció dirigida per Teresa Duran i Roser Ros; conté relats d’arreu versionats per Caterina Valriu, Miquel Desclot, Gabriel Janer Manila, Pep Coll, Teresa Duran, Roser Ros; il·lustrats a tot color per Joma, Pep Montserrat, Arnal Ballester, Miquel Calatayud, Asun Balzola, Jesús Gabán; organitzats en línies temàtiques: gegants, nap-bufs, fades, bruixes, dracs, gegants, diables.) “Xerrameca de xerraires” (18 volums) Onda, Barcelona. (Col·lecció dirigida per Teresa Duran i Roser Ros; conté relats d’arreu versionats per les dues directores; il·lustrats a tot color per Montse Ginesta, Arnal Ballester, Fina Rifà, Marta Balaguer, Paula Reznicková, Irene Bordoy, Joma, Noelle Granger, Francesc Infante, Lluïsa Jover, Francesc Rovira i Jordi Bulbena; organitzats en línies temàtiques: rondalles, contarelles, llegendes, creences.) “Contes de tots colors” (8 volums) Espasa Calpe/Rosa Sensat, Barcelona. (Col·lecció dirigida per Inongo-vi-makomé i Roser Ros; conté relats procedents de la tradició oral de l’Àfrica negra, el Magrib, Japó, Amèri- ca llatina, el poble romaní i l’Europa mediterrània; versionats per narradors originaris però que viuen entre nosaltres: Inongo-vi-mako- mé, Badia Bouia, Minoru Shiraishi; Martha Escudero i Alexander Her- nández, Sebastián Porras i Roser Ros; organitzats en línies temàti- ques: contes d’animals, contes d’encantaments, contes dels orígens, contes d’enginys i altres trampes.) e14 47A FONS Núm. maig-juny 2005 També ha deduït que H.C. Andersen devia conèixer allò que Patronio explica al Conde Lucanor i que es titula De lo que contesció a un rey con los burladores que fizieron paño3 quan va escriure el cèlebre conte El vestit nou de l’emperador. Però el danès, amb el seu art, va aconseguir actualitzar el conte fent d’un infant el veritable heroi de la narració; una manera digna del seu segle XIX, època en què la infància començava a deixar de ser considerada tan sols una època de pas necessària per arri- bar a l’adultesa. De manera intuïtiva, la Maria creu, doncs, que igual que teoritzen els folkloristes dels nostres dies, no “existeix un ‘saber’ popular immutable, petrificat i a punt sempre d’extingir-se, sinó més aviat una sèrie de pro- cessos de caràcter comunicatiu, com els que intervenen en qualsevol relació humana i, per tant, subjectes a les mateixes lleis evolutives”.4 QUI EXPLICA CONTES AVUI? La Maria no és de les que es deixen arrossegar pels laments que adver- teixen de la deserció de pares i mares, avis i àvies, tiets i tietes, veïns i veïnes, germans i germanes grans, parents propers. Ella, juntament amb molts altres, constata una revifalla de les ganes d’explicar contes i sap que si es donés el cas que els infants com en Joan no en sentissin a casa seva —per dinar, per sopar, per dormir, per viatjar—, podrien acudir a indrets com biblioteques (avui més nombroses i acollidores que mai), casals i centres cívics, a més de festes majors i de carrer, on una colla de gent que sota denominacions com ara narradors, explicacontes (neolo- gisme que ella prefereix mil vegades al de contacontes), animadors a la lectura, xerraires compulsius, etc., els regalarien les orelles amb més o menys traça i manya. És clar que no oblida els nombrosos mestres d’es- cola que, convençuts de la importància de la narració oral, s’escarrassen per fer que els contes tinguin la presència que es mereixen. Però a la Maria no se li escapa que, actualment, no tan sols és la gent menuda la qui pot omplir-se les orelles de relats. Hi ha contes per a tots els gustos i per a totes les edats i el seu cultiu es troba arreu, des de bars fins a teatres de petit format, i s’ofereixen als interessats en forma de cicles, de festivals, de maratons, de concursos i trobades. La Maria ho té clar: l’expansió del fet narratiu és, avui, un fet imparable. Mai com ara hi havia hagut tanta inquietud per formar-se, tant d’interès per enriquir i augmentar el patrimoni, per conèixer les més variades formes d’explicar. Pedagogs i pedagogues, actors i actrius, clowns, escriptors, músics, gent del món de l’art i de la cultura estan posant el seu gra de sorra en el desenvolupament d’aquest art antic i nou a la vegada. «L’expansió del fet narratiu és, avui, un fet imparable. Mai com ara hi havia hagut tanta inquietud per formar-se.» 1 “Quand deux fables se rencontrent” compta amb dos títols, La laitière et le dévot i Le berger et le chacal (París, 1997). 2 Es tracta d’una col·lecció de contes formats per cinc llibres escrits 300 anys d.C. És un conjunt de faules d’animals, apòlegs i exemples que havien de servir de regles de conducta, destinat a reis i prínceps. 3 El Conde Lucanor va ser escrit en el segle XIV per l’infant Don Juan Manuel (Escalona 1282 – 1348), nebot d’Alfons X el Savi. Es tracta d’una novel·la que utilitza narracions anteriors ja existents en la tradició orien- tal. Va ser concebut com un manual per instruir joves prínceps. 4 ORTÍ, A., SAMPERE, A. Leyendas urbanas en España, Barcelona: Martínez Roca, 2000, p. 21. BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 14 e 1547 ASSOCIACIONSNúm. maig-juny 2005 EDUCACIÓ SENSE FRONTERES DESENVOLUPAMENT I SOLIDARITAT PER A LES POBLACIONS DESFAVORIDES Educació sense Fronteres és una ONG compromesa amb la igualtat d’oportunitats de desenvolupament humà al món. Actua donant suport a l’accés a l’educació a les poblacions desfavorides dels països en vies de desenvolupament, i promovent la solidaritat entre la ciutadania que gaudeix d’aquest privilegi a la nostra societat. E ducació sense Fronteres va néixer l’any1988, quan van coincidir a la Facultat dePsicologia i de Pedagogia de la Universi- tat de Barcelona un grup de professionals de l’educació que venien del món associatiu, entre els quals n’hi havia que ja havien fet tas- ques relacionades amb la cooperació, espe- cialment a partir de les seves vivències en bri- gades d’alfabetització a Nicaragua. La preocupació, l’interès i el compromís comú els va dur a crear una ONGD (organitza- ció no governamental de desenvolupament) per defensar l’article 26 de la Declaració Uni- versal dels Drets Humans: “Tota persona té dret a l’educació...” Educació sense Fronteres es va crear com una organització laica, independent i amb vocació internacional, i així continuem. Amb els mateixos interessos, i potser més animats que mai, continuem defensant un món més just i solidari i invertim en EDUCACIÓ: – Perquè l’educació és una necessitat bàsi- ca, més enllà de les necessitats lligades a la supervivència. – Perquè és un dret essencial que ens per- met accedir a totes les oportunitats sense cap tipus de discriminació. – Perquè l’educació és la clau del desenvo- lupament per aconseguir el benestar i el coneixement que ens permetin ser individu i societat alhora. Educació sense Fronteres vol contribuir a augmentar el coneixement i la solidaritat res- pecte als països més pobres i exclosos, i aju- dar-los en l’àmbit educatiu amb el màxim de recursos financers, materials i tècnics perquè puguin impulsar el seu desenvolupament autònom, democràtic i respectuós amb el medi ambient, a partir de l’aprofitament i l’op- timització dels recursos locals i de la participa- ció de les organitzacions de base i de la pobla- ció beneficiària mateixa. Aquesta activitat fa disset anys que la realit- zem a l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud, a paï- sos com el Perú, Bolívia, Colòmbia, l’Equador, la República Dominicana, Guatemala i El Salvador; i treballem, afortunadament, amb contraparts —organitzacions d’allà— a qui fa temps que coneixem i de les quals estem força satisfets. LÍNIES D’ACTUACIÓ Tenim, doncs, dues línies d’actuació comple- mentàries: – La cooperació internacional per al desen- volupament, que actua formant professionals de l’educació, completant i millorant la seva formació; fent formació professional; fent alfa- betització d’homes i de dones adults; creant centres educatius i millora d’infraestructures bàsiques, i dinamitzant la societat civil per afavorir l’enfortiment de les ONG amb les quals treballem. – L’educació per al desenvolupament i la sensibilització, amb una prioritat per la prime- ra, que ha fet augmentar les nostres accions en els darrers temps. Amb un equip de set tècnics i tècniques a l’Estat espanyol (la seu és a Barcelona), cinc persones encarregades de la coordinació i una seixantena de persones associades, l’associa- ció reafirmada camina molt decidida cap a la lluita i la defensa dels Objectius de Desenvolu- pament del Mil·lenni per al 2015: – Acabar amb la pobresa extrema i la fam. – Aconseguir l’educació primària universal. – Promoure la igualtat de gènere i l’autono- mia de la dona. – Reduir la mortalitat infantil. – Reduir la mortalitat materna. – Ajudar a combatre les malalties que provo- quen més morts (sida, malària...). – Assegurar la sostenibilitat ambiental. – Crear un pacte global per al desenvolupa- ment. Maria Beneyto Antolí Vicepresidenta d’Educació sense Fronteres Educació sense Fronteres Josep Anselm Clavé, 6 1r 1a 08002 Barcelona Tel. 93 412 72 17 www.educacionsinfronteras.org «La nostra organització es va crear per defensar un món més just i solidari i invertim en educació.» BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 15 e16 47PERSONATGES Núm. maig-juny 2005 “SI PARLES AMB EL COR, ELS NENS I NENES OBREN ELS SEUS” ASSUMPTA BLANCH, MESTRA DE L’ESCOLA MUNICIPAL PATRONAT DOMÈNECH L’Assumpta Blanch és una mestra que gaudeix amb la seva feina i, sobretot, amb la relació amb els nens i nenes. Sempre ha tingut el desig que siguin feliços. Per això, ha buscat els mètodes perquè dins de l’escola ho puguin ser. La seva trajectòria professional l’ha acabat portant a l’escola municipal Patronat Domènech, des d’on segueix aplicant una pedagogia infantil que considera fonamental tenir espais on els nens i nenes puguin experimentar i expressar-se de forma espontània. L’entrevista ha estat realitzada per Núria Pérez de Lara, professora del departament de Didàctica i Organització Educativa de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, que és autora del relat sobre l’Assumpta Blanch en el llibre 30 retratos de maestras, editat per Cuadernos de Pedagogia. A casa vostra, a la vostra família, hi ha una tra- dició llarga de dones que han estat mestres? Sí, la meva àvia paterna, la germana de la meva mare, que va ser mestra meva, la meva germana Roser i ara jo. De la meva àvia pater- na, que va ser mestra en una escola pública, en sé poc, perquè la que més coses m’explica- va era la meva mare, que havia anat a escola amb ella; recordo que m’ensenyava treballs manuals que feien, però hi va anar poc temps i l’àvia va morir abans que jo naixés. De la meva tia Àngels sé que havia tingut relació amb l’es- cola Blanquerna als anys trenta i que quan va ser mestra va aplicar mètodes pedagògics de l’Escola Moderna i l’escola activa, i que va con- servar les tradicions i la llengua catalana fins i tot durant el franquisme. La meva germana Roser va fundar amb una altra mestra la primera escola bressol d’Olot, a principis dels setanta. Pensa que aquesta tradició d’alguna mane- ra ha marcat el camí de ser mestra? Si penso en quan era petita, ja m’agradaven molt les criatures, però el que més m’agradava era saltar i ballar, i m’avorria estar asseguda quieta davant d’una taula com feia la meva germana gran gastant els colzes estudiant. La veritat és que de seguida em vaig posar a estu- diar per a mestra i em va agradar, però sempre tenint present que volia que les criatures no s’ho passessin malament i gaudissin a l’escola. Això té a veure amb la manera de viure la feina de mestra, la importància que dóna al cos, el desig de gaudir amb les criatures… Com ho explicaria a partir del que està fent ara? Una de les coses que m’agradaria explicar és que el que jo busco és saber si a la meva «S’ha de fer-los saber que et fa il·lusió que s’ho passin bé, que tu també gaudeixes quan l’alumnat ho fa.» Jordi Oliver BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 16 e 1747 PERSONATGESNúm. maig-juny 2005 feina aconsegueixo respectar prou les criatu- res per aconseguir que elles siguin el que volen ser. Per exemple, quan penso en com fer una classe d’alguna matèria, el que em plante- jo és si això les ajudarà a desenvolupar el seu potencial, a descobrir el que realment els inte- ressa. Vull dir que, si vas amb una idea fixa del que cal fer i de quina manera ho faràs, sense deixar una obertura, un espai que et permeti escoltar el que els nens i les nenes porten o tro- ben per ells mateixos, talles les seves iniciati- ves i redueixes el ventall de les possibilitats sin- gulars de cadascú. Això implica estar oberta a modificar en molts moments el que tens prepa- rat o programat. És una actitud de disponibili- tat, de comunicació i d’improvisació. Què vol dir amb això d’escoltar? És una paraula que se sent molt a dir però que crec que cal explicar-la. Mira, penso que si la criatura no se sent escoltada no hi ha comunicació. Jo com a mes- tra crec que escoltar vol dir pensar bé tan l’es- pai com el temps de les classes, un espai i un temps que permetin la cooperació i l’autono- mia, la concentració i la dispersió, la calma i l’explosió, la contemplació sense finalitat… Escoltar també vol dir reflexionar sobre les teories pedagògiques i psicològiques que m’a- judin a comprendre el que passa i el que es necessita, sense deixar-me enlluernar per cap d’elles i relacionant-les amb el que penso a partir de la meva pròpia experiència i valors; i, sobretot, vol dir estar disposada a canviar una mateixa encara que sigui de vegades dolorós o cansat. O sigui, que escoltar és ja una actitud davant de les criatures i de la meva feina. De cara als nens i nenes vol dir escoltar-los quan parlen i alhora escoltar els seus cossos, les seves postures, els seus gestos i les seves mirades, per adonar-te de quan estan bé i quan no, del que els fa patir, el que els sorprèn, el que els agrada, i saber així com pots respondre a les situacions aprofitant el moment oportú per als aprenentatges. Així vol dir que no és tan important tenir totes les coses programades i previstes, com haver-se preparat molt abans un mateix? Potser sí; mira, abans de treballar amb ells i elles la pintura i els colors, per exemple, em poso jo mateixa a mirar exposicions, quadres, i a fixar-me en totes les possibilitats que això desperta: la diferència de colors, els contras- tos, les combinacions, el que em fan sentir quan els miro, quines fantasies em suggerei- xen…, perquè així, quan vaig amb ells al museu o mirem quadres i llibres de pintura, em fixo en quines coses observen, quines sensacions expressen… Vull dir que el que penso que és bo és tot el que els porta més enllà d’una acti- vitat cultural “aprofitada”, com seria saber de quina escola són, de quin estil… Pensa que estem parlant de criatures petites, de cinc anys! És el mateix quan explico un conte, quan fem poesies, quan fem una dansa per inventar formes de geometria o de la natura, qüestions de sensibilitat… Ara recordo el dia que van descobrir, en el racó de natura que tenim a l’aula, com començaven a obrir-se les llavors: es fixaven en els detalls més petits, en el puntet blanc que sortia un dia, en com aquest puntet s’anava fent llarg com un braç que li sortís a la llavor… i després, a l’hora d’expressió corporal, ho manifestaven amb el seu propi cos, amb una emoció que feia dels seus moviments la plasmació clara d’aquella realitat que havien observat. Veig que això de gaudir ho manifesta en cada cosa que diu, li veig a la cara recordant això que m’explica… Sí que és veritat i potser he après a posar-ho en paraules, a manifestar-ho fins i tot quan parlo, perquè crec que encara que les criatures captin que tu tens en compte el seu benestar i el seu desig, és important verbalitzar-ho, fer- los saber que et fa il·lusió que s’ho passin bé, que tu també gaudeixes quan ells i elles ho fan… A més, això és una manera que facilita l’acceptació dels límits i que hi ha moments en que un no pot fer el que vol… Per exemple, quan necessiten concentrar-se i estar en silen- ci, si els parlo dient-los que ells ja saben que m’agrada que s’ho passin bé però que ara cal esforçar-se en alguna cosa… els resulta més fàcil reconèixer-ho i no tenen tanta necessitat de protestar i de crear conflicte. Això de verba- litzar els sentiments ho he parlat moltes vega- des amb pares i mares perquè és donar a les accions adultes un sentit que té a veure no amb la voluntat de l’adult sinó amb la relació de reconeixement que el pare o la mare li fan a la criatura. És expressar l’amor que et mou a fer les coses no perquè és obligació sinó per- què ho desitges: així és com les criatures poden aprendre a desitjar que els altres s’ho passin bé… Es tracta de parlar amb el cor per- què el seu també s’obri. Això de l’amor, el desig i el gaudi em sem- bla que l’ha acompanyat tota la seva vida de mestra. Creu que hi ha alguna altra cosa que l’empeny i a la qual no renunciaria? Potser diria el procurar la conciliació amb el propi cos, procurar que s’hi trobin bé no només a les sessions de psicomotricitat o d’expressió, sinó procurar que el cos estigui present també en els moments de major con- centració mental, i present, buscant el seu benestar, el que vol dir saber que pensant també es pot gaudir. Sovint, a la classe, donem pas a moments per a la relaxació, el contacte i l’escolta del cos de l’altre i del propi, l’automas- satge… I té uns extraordinaris efectes de benes- tar, ells mateixos m’ho diuen espontàniament. Un dia en tornar del pati i després d’un d’aquest moments d’escoltar el cos un nen em va dir: “Venia molt enfadat del pati i ara estic molt tran- quil i se m’ha passat…”. Jordi Oliver Assumpta Blanch i Cardoner Vaig néixer l’any 1945 a Barcelona i vaig estudiar Magisteri. Les dues primeres esco- les on vaig treballar van ser Costa i Llobera i Heura, i de seguida em vaig apuntar a dife- rents cursos per ampliar els coneixements en expressió corporal, plàstica i dansa creativa. Entre aquests vaig assistir a cursos que diri- gien Albert Boadella i Cesc Gelabert. Vaig passar també per les escoles Tàber i CEB, i vaig ser cofundadora i coordinadora de l’es- cola L’Amagatall. Des del 1989 he estat a les escoles municipals Tramuntana, Tres Pins i Patronat Domènech, on encara continuo tre- ballant. Actualment treballo l’educació artís- tica des de les vivències corporals per a la creació plàstica i poètica. Un desig que no has complert Haver dedicat més temps a la dansa i a viatjar. Un que sí. Ser mestra. Què col·lecciones? Veure molta natura. Una virtut teva. La comprensió. Què et fa por? Perdre les forces perquè pugui continuar fent el que m’agrada. Un consell que t’han donat i vols compartir Mostrar confiança cap als altres. Per a Assumpta Blanch, l’escola... De quin color és? De tots els colors. Quin dia de la setmana? Divendres. Quina estació de l’any? La primavera. Quin menjar? Un bon pastís. Quina flor o planta? Un ram de flors. BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 17 e18 47RECURSOS Núm. maig-juny 2005 PROPOSTES DE L’OFERTA DE CURSOS ADREÇATS AL MÓN EDUCATIU Z CURSOS D’ESTIU DE L’EDUCACIÓ FÍSICA I L’ESPORT · Del 4 al 8 de juliol al centre de Barcelona de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (Av. de l’Estadi, s/n, Anella Olímpica de Montjuïc). · Organitzats per l’INEFC . · La programació acadèmica d’aquests cursos està estructurada en tres grans blocs: els cursos de formació permanent, els cursos de formació bàsica i el programa al medi aquàtic. En el bloc de cursos de formació permanent, els professionals de l’educació física i l’esport trobareu diferents opcions que contribueixen a la millora del exercici professional i a l’acció pedagògica que desenvolupeu. En el bloc de formació bàsica, s’ofereixen cursos d’iniciació a diferents modalitat esportives o activitats físiques. Dins del programa específic de medi aquàtic, es poden optar a diferents propostes de cursos desenvolupats en el medi esmentat. També s’ofereix la possibilitat de presentar qualsevol tipus d’experiència relacionada amb l’educació física i l’esport i que es volen compartir amb les persones inscrites als cursos d’estiu. · Inscripció del 16 de maig al 24 de juny. 78 euros per un curs de la categoria A i 84,24 euros per un curs de la categoria B. > Per a més informació: www.inefc.net/barcelona Z ELS JULIOLS A LA UNIVERSITAT · Del 4 al 22 de juliol, a l’edifici Històric de la Universitat de Barcelona. A més d’aquest espai, també s’organitzen cursos en altres seus i enguany, com a novetat, també en altres municipis (Rubí, Viladecans i Alella). · Organitza la unitat d’Activitats Institucionals de la Universitat de Barcelona. UN ESTIU A L’ESCOLA · S’ofereix un programa de cursos referents a Art i Humanitats, Ciència i Salut, Dret, Economia i Societat. · Cursos oberts al públic en general. · Els cursos tenen una durada de 20 hores, distribuïdes al llarg d’una setmana. Hi ha la possibilitat que l’alumnat faci un treball addicional que impliqui una dedicació aproximada de 10 hores. És per això que els cursos es poden fer en la modalitat de 20 hores o de 30 hores. · El període d’inscripció comença el 5 de maig i finalitza set dies abans de l’inici del curs escollit. · Fins al 17 de juny, 155 euros els cursos de 20 hores i 215 euros els de 30 hores, a partir del 18 de juny, 18 euros els cursos de 20 hores i 260 euros els de 30 hores. Hi ha descomptes per als titulars de SomUB i altres col·lectius. > Per a més informació: Tel. 93 403 58 80 juliols@ub.edu www.ub.edu/juliols Oficina d’Atenció al Públic (Gran Via de les Corts Catalanes 585, 08007 Barcelona –situada al passadís annex al vestíbul central de l’Edifici Històric) Del 5 de maig al 29 de juliol, de 10 a 13 h i de 16 a 19 h, de dilluns a divendres Z XXXVI CURSOS D’EXPRESSIÓ, COMUNICACIÓ I PSICOMOTRICITAT · De l’ 1 al 14 de juliol a l’Escola d’Expressió i Psicomotricitat Carme Aymerich (Cisell, 15, 2a planta, 08038 Barcelona). · Organitza l’Escola d’Expressió i Psicomotricitat Carme Aymerich. · Programa formatiu adreçat a totes i tots els professionals relacionats amb l’àmbit educatiu, de la comunicació, de la reeducació i l’ajuda terapèutica, de la psicomotricitat, etc. L’estiu és a punt d’arribar i moltes aules quedaran buides, però algunes obriran les seves portes per acollir els diferents cursos d’estiu que es fan adreçats principalment al professorat. Aquí trobareu algunes propostes per convertir el vostre estiu en temps de formació i reflexió, i poder començar el nou curs amb les energies, els coneixements i les il·lusions renovades. BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 18 e 1947 RECURSOSNúm. maig-juny 2005 · 87 cursos d’expressió corporal, plàstica, dramàtica, lingüística, musical, dansa, tècniques i mètodes de cos per a la prevenció de la salut, impostació de veu, art-teràpia i psicomotricitat. · Matrícula: del 30 de maig fins a l’inici dels cursos. · El preu dels cursos va dels 60 euros (un curs) fins 330 euros (7 cursos) de 15 hores cadascun. El curs de 30 hores té un preu de 110 euros. Alguns cursos tenen un suplement de 20 euros de material o per ser de grup reduït. > Per a més informació: Tel. 93 223 24 76 / 93 401 31 32 escolaexpressio@mail.bcn.es www.bcn.es/educacio Z ESCOLA D’ESTIU BLANQUERNA · Del 4 al 15 de juliol en horaris de matí i de tarda. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (Císter, 34. 08022 Barcelona). · Organitza la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. · Es tracta d’un espai de reflexió i d’intercanvi d’experiències que pretén promoure l’actualització professional del col·lectiu docent d’educació infantil, primària i secundària i la innovació en les seves pràctiques educatives. · L’oferta de cursos s’agrupa per etapes escolars (educació infantil, primària i secundària). En cadascuna d’elles s’ofereixen cursos relacionats amb l’atenció a la diversitat, estratègies emocionals i relacionals, llengua, ciències i coneixement del medi, educació artística, activitat física, TIC, ètica i religió. · Matrícula: del 30 de maig al dia 1 de juliol. · El preu base de la inscripció és de 43 euros, al qual cal afegir 15 euros o 17 euros en concepte de material. S’ha de tenir en compte que, en cas de matricular-se a més d’un curs, només es pagarà l’import corresponent a la matrícula d’un sol curs. > Per a més informació: Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna Tercer Cicle i Formació Continuada (Císter, 34, 08022 Barcelona. Tel. 93 253 32 12) fpceefc@blanquerna.url.es http://3fpcee.blanquerna.edu Z XXXII ESCOLA D’ESTIU DE SECUNDÀRIA · Del 4 al 15 de juliol, de 8.30 a 15 h, a les aules de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i de 16 a 20 h a les aules del Col·legi de Llicenciats. · Organitza el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. · La selecció i tractament de les matèries impartides respon a un plantejament de recerca pedagògica, amb vista sempre a millorar la qualitat de l’ensenyament, i tenint en compte les directrius de la reforma educativa. · L’oferta de cursos s’agrupa en els apartats següents: Orientació i gestió, Ètica i filosofia, Llengua i literatura, Ciències socials, Ciències experimentals, Matemàtiques, Informàtica, Música i altres. · La matrícula serà del 6 al 23 de juny del 2005. · La quota d’inscripció a l’Escola d’Estiu, que inclou tots els cursos que vulgueu fer, és de 43 euros. A aquesta quota cal afegir-hi un suplement de 12 euros, corresponent al material necessari per a la realització dels cursos. Hi ha, però, alguns cursos que tenen un suplement específic, que s’indica en el programa. > Per a més informació: Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (Rambla de Catalunya, 8, pral., 08007 Barcelona. Tel. 93 317 04 28) www.cdlcat.es Z ESCOLA D’ESTIU ROSA SENSAT · Del 4 al 15 de juliol, al recinte de l’Escola Industrial (Urgell 187, Barcelona). · Organitza l’Associació de Mestres Rosa Sensat. · Formació continuada del professorat, estudiants i educadors d’educació infantil, primària i secundària. · Cursos d’educació infantil, primària, secundaria, monogràfics i tema general (per una nova educació pública). També hi haurà una exposició de propostes dels nens i nenes de les escoles bressols i els parvularis de Reggio Emilia “Els cent llenguatges dels infants”. · Matrícula: Socis: del 23 de maig al 10 de juny. General: del 30 de maig al 10 de juny. Estudiants: del 6 del 10 de juny. · El preu per drets d’inscripció és de 60 euros. > Per a més informació: www.rosasensat.org Tel. 93 481 73 74 > Per a més informació sobre cursos d’estiu: www.estiu.info/estiu2005 BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 19 e20 47CONSELLS ESCOLARS Núm. maig-juny 2005 EL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE BARCELONA INICIA UN PROCÉS DE RENOVACIÓ En el darrer Ple del Consell Escolar Municipal de Barcelona (CEM), celebrat el dia 6 d’abril, va ser aprovada la convocatòria d’eleccions, un cop publicat el decret pel qual es determinen la composició del CEM i les diverses funcions que ha de desenvolupar com a organisme de participació i representació de la comunitat educativa de la ciutat. El resultat d’aquest procés electoral donarà lloc a una nova etapa del Consell. A questa nova etapa s’emmarca en la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona, que disposa que “aquest consell escolar, pel que fa al funcionament i a les com- petències, es regeix per l’ordenament aplicable als consells escolars territorials”. També té en compte el decret de constitució del Consorci d’Educació de Barcelona, que dóna com a competències específiques al Consell Escolar Municipal de Barcelona (CEM) la consulta per part del Consorci en les matèries que li són pròpies. El Consell Escolar Municipal de Barcelona inicia aquesta etapa de tre- ball com a òrgan institucional de participació i consulta de la comunitat educativa de Barcelona en la programació general de l’ensenyament no universitari. Així mateix, atesa la singularitat del municipi, haurà d’ac- tuar des dels tres vessants que li corresponen: municipal —en matèria de política municipal tant general com específica d’educació—, territo- rial —atès que es dota de les funcions i competències establertes per als consells escolars territorials, singularment la programació relativa a la creació i distribució dels centres, les normes sobre construccions i equi- paments escolars i els serveis educatius i altres prestacions relaciona- des amb ensenyament—, i com a òrgan de consulta i participació del Consorci d’Educació de Barcelona —atès que actuarà en les matèries que són pròpies del Consorci. A més, com a consell escolar territorial, serà membre del Consell Escolar de Catalunya. El nou CEM serà un òrgan singular, ja que ha mantingut el que per composició ja era específic del CEM de Barcelona i augmenta la repre- sentació de l’Administració educativa, que tindrà una de les vicepre- sidències i una representació superior de membres. La tradició, trajectòria i composició del CEM i la importància cada vegada més gran de la implicació dels agents educatius, socials i cultu- rals en l’ensenyament fan imprescindible la presència d’entitats i de les universitats en un òrgan de consulta i participació de les dimensions i significació del Consell Escolar de la ciutat de Barcelona. NOUS HORITZONS PRESÈNCIA AL TERRITORI Un altre aspecte rellevant d’acord amb l’organització territorial de Barce- lona i amb les competències descentralitzades en els districtes és la presència plural del territori amb la representació dels presidents dels consells escolars de districte, element essencial per tenir una visió de conjunt de la ciutat. El desenvolupament dels consells escolars de dis- tricte com a consells escolars municipals, tal com preveu l’article 127 de la Carta Municipal, no pot obviar la representació ni la visió del con- junt del territori. El CEM de Barcelona farà una aportació singular al Consell Escolar de Catalunya pel fet de ser l’únic estament representat que tindrà representa- ció via elecció des de la mateixa base del sistema, és a dir, des dels consells escolars dels centres. Cal recordar que la base electoral dels sectors elegits del CEM parteix dels consells de districte, que, a la vegada, es nodreixen de la representació directa dels consells escolars dels centres. El Consell Escolar Municipal que sorgeixi d’aquest procés haurà de fer les seves aportacions i propostes en un moment que s’ha de caracterit- zar pel dinamisme legislatiu, per la construcció d’una nova organització i qualificació del sistema educatiu i per la cerca constant de la cohesió social en el marc escolar i de l’èxit de tots els i les alumnes de la nostra ciutat i del país. Secretaria del Consell Escolar Municipal cem@mail.bcn.es www.bcn.es/cem «El nou CEM manté el que ja era específic del CEM de Barcelona i augmenta la representació de l’Administració educativa.» BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 20 e 2147 CONSELLS ESCOLARSNúm. maig-juny 2005 COMPOSICIÓ DEL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE BARCELONA Presidència 1 Alcaldia Vicepresidències 2 Ajuntament i Departament d’Educació Professorat 8 Consells escolars i sindicats * Pares i mares 8 Consells escolars i federacions d’AMPA * Alumnat 8 Consells escolars i associacions d’alumnat * Direccions centres 4 públics Titularitat 4 centres concertats Personal 4 Consells escolars i sindicats * d’administració i serveis Departament d’Educació 5 Ajuntament 5 Entitats 12 Consells escolars 10 Presidents/es dels consells escolars municipals de districte municipals de districte Secretaria 1 * Els representants d’aquests sectors provenen a parts iguals dels cen- tres docents públics i dels centres docents privats concertats. ACTIVITATS I ACTUACIONS DEL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE BARCELONA Els àmbits d’actuació més rellevants del Consell Escolar Municipal de Barcelona durant el període 2000 – 2004 han estat: · El seguiment de l’escolarització a la ciutat i l’escolarització de l’a- lumnat de famílies estrangeres. L’atenció a la diversitat. · La normativa i el procés de preinscripció. La participació en les comissions d’escolarització. · Criteris per a l’adequació del Mapa Escolar de Barcelona. · El foment de la participació de la comunitat educativa. La renovació dels consells escolars dels centres docents. El seguiment del funciona- ment dels consells escolars. La dinamització de la participació de l’a- lumnat i de pares i mares. Les bones pràctiques de participació de la comunitat educativa. · L’acollida inicial a les famílies en els centres docents públics. · L’organització de l’horari i el calendari escolar. · Les accions formatives per a pares i mares. Dinamització de les AMPA. · El seguiment de les lleis educatives. Jornades sobre “Qualitat i Educa- ció”, “Una educació de qualitat per a tothom i entre tots” i “El Pacte Nacional per a l’Educació a Catalunya”. Competències del Consell Escolar Municipal de Barcelona 1 El Consell Escolar Municipal ha de ser consultat per l’Administració Edu- cativa, per l’Ajuntament i/o pel Consorci d’Educació de Barcelona sobre les qüestions següents: · Els convenis i els acords de col·laboració amb el Departament d’Educa- ció i les institucions i els organismes educatius que afecten l’ensenyament dins l’àmbit municipal. · Les actuacions i les normes municipals que afecten serveis educatius complementaris i extraescolars amb incidència en el funcionament dels centres docents. · Els serveis educatius i les altres prestacions en el territori relaciona- des amb l’ensenyament. · Les actuacions que afavoreixin l’ocupació real de les places escolars, amb la finalitat de millorar el rendiment educatiu i, si s’escau, fer factible l’obligatorietat de l’ensenyament. · La programació relativa a la creació i a la distribució territorial dels centres docents dels nivells educatius no universitaris. L’emplaçament de centres docents dins la demarcació municipal. · Les normes específiques sobre construccions i equipaments escolars de la ciutat. · Les prioritats en els programes i les actuacions municipals que afecten la conservació, la vigilància i el manteniment adequats dels centres docents. · El foment de les activitats que tendeixen a millorar la qualitat educati- va, especialment pel que fa a l’adaptació de la programació al medi. · Les competències educatives que afecten l’ensenyament no universi- tari i que la legislació atorga als municipis. El Consell Escolar Municipal podrà demanar informació i exercir la seva funció assessora davant l’Ajuntament, els Serveis Territorials i el Consor- ci d’Educació de Barcelona i pot elevar informes i propostes a aquestes administracions i al Consell Escolar de Catalunya sobre qüestions rela- cionades amb el seu camp d’actuació i competències. 1 D’acord amb la normativa sobre consells escolars municipals i els territorials, el Reglament de constitució del CEM, la Carta Municipal de Barcelona i el Decret de constitució del Consorci d’Educació de Barcelona. BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 21 F er un nou museu després de 23 anysd’experiència és un privilegi. Aprendredels encerts i dels errors permet oferir una nova museografia més adequada als seus propòsits. L’objectiu, però, es manté: transme- tre estímuls a favor del coneixement científic, del mètode científic i de l’opinió científica a una audiència universal. Per aconseguir aquests objectius, la comuni- cació científica a CosmoCaixa es basa en uns elements propis de la museografia, com són: · Mostrar la realitat concentrada. La realitat tal com és amb els objectes i amb els fenò- mens reals: els objectes il·lustren i els fenò- mens demostren. · Estimular l’interès per la ciència. Com- moure, emocionar, crear curiositat i gust per entendre el món que ens envolta; marcar una diferència entre l’abans i el després. En defini- tiva, canviar l’actitud envers la ciència, passar de la indiferència a l’interès. · Presentar els objectes i els fenòmens reals d’una manera interactiva. Utilitzar elements de l’art, l’estètica, la literatura, el teatre, etc., per provocar la interacció manual, mental i cul- tural. El fet d’observar, experimentar, sentir, ha de conduir a una reflexió i generar un diàleg. · Donar a conèixer el mètode científic. Mos- trar el procés seguit per obtenir els resultats científics que s’exposen i comentar la seva fia- bilitat i vigència. e22 47BARCELONA A L’ESCOLA Núm. maig-juny 2005 El nou Museu de la Ciència de la Fundació “la Caixa”, amb el nom de CosmoCaixa, va obrir les portes fa uns mesos amb la il·lusió de mantenir el mateix objectiu que tenia quan fa 23 anys es va posar en marxa: estimular el coneixement científic entre tota la ciutadania. I, és clar, també entre el públic escolar. En aquest article trobareu tot el que ens ofereix per gaudir amb la ciència. EL NOU MUSEU “COSMOCAIXA” ESTIMULA EL CONEIXEMENT CIENTÍFIC TOT PER LA CIÈNCIA amb un desplegament d’elements audiovi- suals i suport informàtic. El Toca-Toca permet un recorregut on les relacions entre la flora i la fauna van definint les característiques de diferents biomes, des de les mediterrànies fins a les selves o els deserts. A més d’aquests espais singulars, la nostra oferta es complementa amb diferents activitats que arrenquen directament de la Sala de la Matèria. Els Itineraris són recorreguts amb un tracta- ment interdisciplinari que, connectant diferents mòduls de la Sala de la Matèria, en permeten diverses lectures. Es tracta de donar pistes, plantejar reptes, generar preguntes, incentivar l’observació, establir lligams entre fenòmens i experiències personals. Un camí nou que tot just hem endegat amb quatre itineraris: Història de la matèria, Reconstruir el passat, Sostenibi- litat d’un bosc i El mur geològic. LLIÇONS I TALLERS Les Lliçons de ciència són posades en escena de conceptes científics curriculars a partir de dife- rents mòduls i peces de la Sala de la Matèria. Els Tallers d’experiments són activitats par- ticipatives dinamitzades per monitors i moni- tores que pretenen incentivar l’interès envers la ciència des d’un vessant engrescador i esti- mulant. Adreçats al públic escolar, des de cicle inicial, permeten construir pensament científic a través de l’acció. L’oferta d’aquest curs la formen onze tallers: · El món de la cèl·lula: Presenta la cèl·lula com la unitat estructural i fonamental dels éssers vius i el lloc on es desenvolupen totes les seves funcions vitals. · Escrit a les roques: Realitza l’estudi de la geologia a través de l’observació de minerals i roques, donant a conèixer el dinamisme de l’escorça terrestre i el cicle de formació i trans- formació de les roques. · Estratègies: sobreviure en el medi: Dóna a conèixer els diferents trets morfològics i el comportament dels éssers vius com a estratè- gies d’adaptació al medi. · Fem de paleontòlegs: Pretén apropar als alumnes el món de la paleontologia, a través de l’observació de peces fòssils i de la simula- ció de processos de fossilització. La idea de democratitzar l’accés a la cultura científica obrint-la a tota la població i a qual- sevol edat és tot un repte. Per això es busca la complicitat dels professionals de l’educació, per tal que utilitzin les seves instal·lacions com a recurs didàctic, complement de l’activi- tat a l’aula, i com a centre per a la seva pròpia formació i actualització en ciència i en innova- ció educativa. El Museu és un ric i atractiu escenari amb un munt de variades propostes, des de les exposi- cions fins a les activitats, actes i publicacions. Durant aquest curs les activitats i actes s’han centrat a aprofundir en els continguts i la filoso- fia del nou museu i celebrar els grans esdeveni- ments de l’any 2005, com són l’Any Mundial de la Física i l’Aniversari de Jules Verne. ESPAIS SINGULARS Persuadits de la idea que la ciència pot apas- sionar infants des dels seus primers anys, s’han dissenyat espais singulars, que han estat renovats i enriquits. El Clik és un espai on els infants de 3 a 6 anys, mitjançant el joc i la interacció amb mòduls engrescadors, poden experimentar amb els principis més elementals de la física i la natura i on, com una part més del joc, se’ls anima a com- partir els resultats de la seva descoberta. El Flash, sense precedents en l’etapa ante- rior, pretén donar continuïtat al Clik i és adreçat a nens i nenes de 7 a 9 anys. L’objectiu és consolidar la descoberta, iniciada en el Clik. Les sessions de Planetari Bombolla són una ocasió especial per establir lligams entre la rea- litat dels infants de 3 a 9 anys i l’Univers que ens envolta. El diàleg, la contemplació del cel i la imaginació troben un nou sentit en un ambient que convida a descobrir el sistema solar, el món de les estrelles i les constel·lacions. El Planetari permet endinsar l’alumnat de primària i secundària en el coneixement de l’U- nivers. Es tracta de dues modalitats de progra- mes. Els primers, realitzats en directe per un monitor, són adequats als diferents cicles que avancen des d’una introducció a l’astronomia bàsica fins a sessions especialitzades en l’a- profundiment. Els programes generals del Planetari són sessions enregistrades que il·lustren diferents històries astronòmiques BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 22 e 2347 BARCELONA A L’ESCOLANúm. maig-juny 2005 CosmoCaixa Museu de la Ciència de la Fundació “la Caixa” Teodor Roviralta, 47-51 08022 Barcelona 93 212 60 50 www.fundacio.lacaixa.es LES ACTIVITATS: EDUCACIÓ INFANTIL (3-6 anys) · Clik · Planetari Bombolla · Toca-Toca · Exposició permanent i exposicions temporals EDUCACIÓ PRIMÀRIA Cicle inicial (6-8 anys) · Exposició permanent i exposicions temporals · El Bosc inundat · Flash · Planetari Bombolla · Toca-Toca · Itinerari (Sostenibilitat) · Tallers (Estratègies: sobreviure en el medi, Fem de paleontòlegs i Fenòmens elèctrics) Cicle Mitjà (8-10 anys) · Exposició permanent i exposicions temporals · El Bosc inundat · Flash · Planetari Bombolla · Toca-Toca · Itineraris (Mur geològic, Reconstruir el pas- sat i Sostenibilitat) · Tallers (El món de la cèl·lula, Estratègies: sobreviure en el medi, Fem de paleontòlegs, Fenòmens elèctrics i Geologia) Cicle superior (10-12 anys) · Exposició permanent i exposicions temporals · El Bosc inundat · Planetari · Toca-Toca · Els matins del Museu · Itineraris (Història de la matèria, Mur geolò- gic, Reconstruir el passat, Sostenibilitat i Lliçons de ciència) · Tallers (El món de la cèl·lula, Estratègies: sobreviure en el medi, Fem de paleontòlegs, Fenòmens elèctrics, Geologia, L’energia, Llum i color i Ull viu) EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA 1r cicle (12-14 anys) · Exposició permanent i exposicions temporals · El Bosc inundat · Els matins del museu · Itineraris (Història de la matèria, Mur geolò- gic, Reconstruir el passat i Sostenibilitat) · Lliçons de ciència 2n cicle (14-16 anys) · Exposició permanent i exposicions temporals · Planetari · El Bosc inundat · Els matins del museu · Itineraris (Història de la matèria, Mur geolò- gic, Reconstruir el passat i Sostenibilitat) · Tallers (Fluids, Quin temps fa avui?, Reac- cions químiques, Viu l’electricitat) · Lliçons de ciència EDUCACIÓ SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA (16-18 anys) · Exposició permanent i exposicions temporals · Planetari · El Bosc inundat · Els matins del museu · Itineraris (Història de la matèria, Mur geolò- gic, Reconstruir el passat i Sostenibilitat) · Tallers (Fluids, Quin temps fa avui?, Reac- cions químiques, Viu l’electricitat) EDUCACIÓ ESPECIAL · Exposició permanent i exposicions temporals · El Bosc inundat · Itineraris (Història de la matèria, Reconstruir el passat, Sostenibilitat) Consulteu www.bcn.es/educacio (mireu el Programa d’Activitats Escolars) · Fenòmens elèctrics: Permet iniciar-se en l’observació i la comprensió de fenòmens elèctrics quotidians, de forma participativa i estimulant. · Fluids: Presenta els trets característics dels fluids i experimenta amb el concepte de pressió hidrostàtica i atmosfèrica. · L’energia: Mostra els diferents tipus de manifestacions de l’energia i l’aprofitament de les seves transformacions. · Llum i color: Mostra la naturalesa de la llum, introduint les lleis de l’òptica geomètrica i la teoria del color. · Reaccions químiques: És una introducció al món de la química a través de diferents tipus de reaccions l’objectiu de la qual és determinar què és un canvi químic i detectar les magnituds que es conserven. · Ull viu: Es tracta d’un taller que fa pensar estratègies per resoldre qüestions de la vida quotidiana i les analitza per descobrir els seus fonaments matemàtics. · Viu l’electricitat: Evidencia els efectes de les càrregues elèctriques en repòs i presenta el corrent elèctric com a producte de transfor- macions energètiques. Els Matins del Museu són xerrades debat per a alumnes a partir del cicle superior de primària. L’objectiu és que els nois i noies puguin partici- par del pensament i del coneixement científic amb l’ajuda d’investigadors capdavanters. A tall d’exemple podem citar: El cervell, la ment i la intel·ligència; Nous materials, i Matemàtiques arreu? Descobreix les del Museu. Les propostes dirigides als educadors i educa- dores, amb temàtiques molt diferents, van des de les Converses pedagògiques de ciència fins a les jornades i seminaris o els cursos organitzats amb reconeguts experts de ciència i educació. I una activitat oberta per primera vegada a la par- ticipació del professorat en la III Convocatòria del Concurs de Contes de Ciència. Esther Arderiu Esther Codina Àrea Educativa CosmoCaixa BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 23 A la societat de la informació, els mitjans de comunicació, queuneixen a la seva funció informadora un component cada vegadamés gran d’entreteniment, es constitueixen com un agent impor- tantíssim en la socialització dels infants i les persones joves. Tanmateix, la mateixa potència dels mitjans produeix una paradoxa: mentre que les noves tecnologies obren immenses possibilitats a la difu- sió de la informació, la mateixa pressió de la sobreinformació i el pes emocional de les imatges dificulten, a la pràctica, que un nombre crei- xent de persones siguin capaces d’utilitzar la informació que tenen a l’a- bast per construir coneixements utilitzables per fonamentar opcions i projectes autònoms. Aquest fet planteja la necessitat d’una alfabetització comunicacional feta des de les famílies, des de les escoles i també des dels mateixos mit- jans. Als nostres dies la coneguda frase “una imatge val més que mil paraules” s’ha tornat controvertida i podríem dir que una imatge no val res si el receptor desconeix les mil paraules que l’expliquen. D’altra banda i més enllà de l’educació en comunicació, la capacitat dels mitjans, especialment de la televisió, per transmetre valors i confor- mar actituds requereix un compromís educatiu dels emissors que, supe- rant els seus condicionaments econòmics i mercantils, es comprometin en un projecte educatiu propi i compartit amb la resta de la ciutat. Per tot això, i a instàncies de la Comissió de Mitjans de Comunicació i Societat de la Informació del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona (PEC), Barcelona Televisió ha estat la primera televisió a complir la reco- manació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i constituir el seu Consell Educatiu. El Consell Educatiu de Barcelona Televisió (BTV), que es va formar el passat 29 de març, ha de vetllar per la qualitat de la funció educadora que té aquesta televisió pública de la ciutat. Aquest Consell s’ha creat en el marc d’un acord de col·laboració entre l’Institut Municipal d’Edu- cació de Barcelona (IMEB) i la Societat Informació i Comunicació de Barcelona, SA (ICB). OBJECTIUS DEL CONSELL 1. Establir mecanismes de comunicació, continus i estables, entre els representants de la comunitat educativa i els operadors, per tal d’establir un diàleg i elaborar propostes i estratègies pel que fa a la presa de cons- ciència del mitjà com a agent educatiu i a la seva autoregulació pel que fa a la transmissió de valors. 2. Vetllar per la creació/programació d’espais que tinguin en compte la població infantil. 3. Valorar i promoure espais televisius que contribueixin a l’educació en valors i la promoció del civisme i la cultura de pau entre la ciutadania. e24 47PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Núm. maig-juny 2005 BARCELONA TELEVISIÓ VETLLARÀ PER LA QUALITAT DELS SEUS CONTINGUTS El Consell Educatiu de Barcelona Televisió (BTV), que es va constituir el passat 29 de març, és el primer que es forma a instàncies de la Comissió de Mitjans de Comunicació i Societat de la Informació del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona. El Consell vetllarà per la qualitat de la funció educadora que té aquesta televisió pública de la ciutat. «Promoure espais televisius que contribueixin a l’educació en valors i la promoció del civisme i la cultura de pau.» EL CONSELL EDUCATIU DE BTV BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 24 e 2547 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATNúm. maig-juny 2005 4. Vetllar perquè la televisió contribueixi a la valoració de l’educació com a projecte col·lectiu i com a patrimoni cultural de la societat, afavo- rint la imatge pública de les bones pràctiques educatives en l’àmbit fami- liar, escolar, associatiu o familiar, i donant la paraula a representants de la comunitat educativa. 5. Promoure espais educatius que donin la paraula als infants i joves, i que fomentin el diàleg intergeneracional. 6. Contribuir des dels espais de televisió a l’educació en comunicació dels infants i joves. FUNCIONS DEL CONSELL 1. Analitzar i valorar la programació segons els objectius del Consell. 2. Fer propostes i suggeriments pel que fa a l’àmbit dels seus objectius. 3. Actuar com a organisme consultiu per tot allò que se sotmeti a la seva consideració. 4. Emetre dictàmens i informes a requeriment de BTV o d’altres entitats ciutadanes que ho sol·licitin. El Consell Educatiu de BTV està presidit per Marina Subirats, regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i presidenta de l’Institut d’Edu- cació; i en formen part, com a delegat de BTV, Josep M. Balcells, director adjunt de BTV; com a secretària, Lola Abelló; i com a vocals, Ramon Breu, de l’escola Solc; Teresa Climent, de la Fundació Jaume Bofill; Joan Domè- nech, de l’escola Fructuós Gelabert; Joan Ferrés, de la Universitat Pom- peu Fabra; Gema Jubany, de la FAPAC; Quim Làzaro, de l’Associació de Mestres Rosa Sensat; Anna Mackay, de l’escola Costa i Llobera; Aurora Maquinay, de la Generalitat de Catalunya; Isabel Matas, formadora en educació en el temps lliure; Fabián Mohedano, del Consell de la Joventut de Barcelona; Carme Turró, del Consell Escolar Municipal; i Araceli Vilarra- sa i Pia Vilarrubias, del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) de Barcelona. Araceli Vilarrasa Projecte Educatiu de Ciutat, Institut d’Educació > Per a més informació: www.barcelonatv.com www.bcn.es/educacio Llibre Blanc: l’educació en l’entorn de l’audiovisual, editat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Barcelona, 2003. OPINIONS I VALORACIONS SOBRE EL CONSELL A l’acte de constitució del Consell, Marina Subirats, regidora d’Educa- ció, va exposar la importància de la creació d’aquest Consell remarcant el valor socialitzador que tenen els mitjans de comunicació entre els infants i els joves. Ricard Domingo, director general d’ICB, va fer esment de l’impuls que BTV vol donar al contingut de la seva programació en la seva funció d’entreteniment, entenent-lo com una dimensió que ha de promoure la participació, el coneixement i la intel·ligència. Victòria Camps, vicepresidenta del CAC, va destacar que aquest Con- sell és el primer que es constitueix en una televisió pública, seguint, d’aquesta manera, les recomanacions del Llibre Blanc: l’educació en l’entorn audiovisual, del CAC. En aquest sentit, des del Llibre Blanc es proposa que cada operador de televisió tingui constituït un d’aquests consells educatius a la seva seu amb l’objectiu d’establir mecanismes de comunicació, continus i estables, entre els operadors i els represen- tants dels familiars, de les associacions dedicades a la pedagogia i a la comunicació, del professorat, dels autors, de les administracions, per permetre el diàleg entre totes les parts i elaborar propostes i estratè- gies coordinades per l’educació en comunicació. Finalment, Antoni Martorell, director de Serveis Educatius de l’Insti- tut d’Educació, va explicar que aquest Consell, promogut en el marc del PEC de Barcelona, en concret des del Projecte Mitjans amb Bona Edu- cació de l’Àmbit Mitjans d’Educació i Societat de la Informació, és una nova acció que coincideix amb la recent presentació del Pacte de la Comunicació per l’Educació (Pacte CE), al qual s’han anat adherint ins- titucions, entitats, empreses i professionals vinculats amb els mitjans de comunicació i compromesos a millorar la seva funció educadora. Anna Boné BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 25 El projecte EFA (Educació i Formació de Persones Adultes) de Lisboa se situa en aquest context. L’Ajuntament de Lisboa, pre- ocupat per les baixes qualificacions del seu personal laboral (el 50% dels empleats no tenen l’escolaritat bàsica obligatòria), inicia l’any 2002 aquest projecte per donar respos- ta a les necessitats de formació, alhora que reconeix, valida i certifica els aprenentatges que les persones han realitzat al llarg de la seva vida en diferents contextos: formals, no formals i informals. Els aprenentatges realitzats en contextos informals són aquells produïts de forma no intencional a la vida quotidiana de les perso- nes i que no sempre són reconeguts com a pro- motors de nous coneixements o competències. El servei de Formació de l’Ajuntament de Lis- boa, després d’una recerca d’àmbit nacional de les ofertes d’educació no formal existents, ha ideat aquest projecte de formació i certifi- cació de competències, integrat en el Sistema Nacional de Reconeixement, Validació i Certifi- cació de Competències (RVCC), creat per l’Agència Nacional d’Educació i Formació de Persones Adultes. Actualment, aquest Sistema Nacional de RVCC es desenvolupa des de la Direcció Gene- ral de Formació Vocacional del Ministeri d’Edu- cació de Portugal i és promogut per una xarxa de centres, públics o privats, que s’organitzen a partir d’aquests tres eixos: reconeixement de competències, validació i certificació, i que ofereixen també diversos serveis: informació, assessorament, formació complementària i animació local. e26 47CIUTATS EDUCADORES Núm. maig-juny 2005 El projecte Educació i Formació de persones Adultes, impulsat per l’Ajuntament de Lisboa, té com a objectiu principal incrementar la qualificació dels seus treballadors i treballadores, alhora que contribueix a augmentar la valoració personal i social de les persones adultes. Amb iniciatives com aquesta, les ciutats educadores avancen en el compliment del dret de totes les persones a l’educació i en el foment d’unes ciutats més solidàries amb totes les generacions. UNA NOVA EXPERIÈNCIA IMPULSADA PER L’AJUNTAMENT DE LISBOA «L’Ajuntament de Lisboa qualifica el seu personal i obre noves expectatives personals i professionals.» L a formació al llarg de la vida ha adquirituna rellevància especial a l’actual socie-tat del coneixement. Les noves deman- des socials i laborals han incrementat les exigències, que es projecten en totes i cada una de les persones, referents a la renovació conti- nuada dels seus coneixements i habilitats. Així doncs, l’educació de persones adultes constitueix un imperatiu en la promoció de la democràcia, la justícia, la igualtat i el desenvo- lupament socioeconòmic. Tota persona, inde- pendentment de la seva edat, ha de poder desenvolupar-se plenament, afrontar d’una forma crítica els nous reptes i participar activa- ment a la vida de la ciutat. La formació de les persones adultes inclou un ampli ventall d’iniciatives: educació bàsica, alfabetització digital, formació ocupacional, educació superior, etc., que poden emmarcar- se tant a l’àmbit de l’educació formal com de l’educació no formal. EDUCACIÓ I FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 26 e 2747 CIUTATS EDUCADORESNúm. maig-juny 2005 L’objectiu principal del projecte Educació i Formació de Persones Adultes dut a terme per l’Ajuntament de Lisboa és incrementar la qua- lificació dels seus treballadors i treballadores, així com promoure una millor equivalència entre la titulació obtinguda i les competències de cada persona, alhora que contribueix a augmentar la valoració personal i social de les persones adultes. TITULACIONS I PROCÉS Aquesta iniciativa s’adreça a tots els treballa- dors i treballadores municipals que no tenen el graduat escolar bàsic. En general, aquest col·lectiu prové d’ambients socials desfavo- rits i té un perfil professional de baixa qualifi- cació: obrers, mecànics, personal de neteja, jardiners, etc. Les persones treballadores que volen parti- cipar en aquest procés són convocades a una entrevista de benvinguda i informació. En aquesta primera sessió explicativa els profes- sionals de RVCC (Reconeixement, Validació i Certificació de Competències) realitzen una anàlisi de la trajectòria personal (professio- nal i formativa) del candidat i una primera exploració del seu perfil, identificant les seves competències i coneixements. Els pro- fessionals de RVCC proposen un itinerari for- matiu adequat a les necessitats de cada per- sona, amb l’objectiu que aquesta obtingui un certificat equivalent, a tots els efectes legals, a la titulació obtinguda mitjançant el sistema formal d’ensenyament. Les titulacions que es poden obtenir són tres: – B1, equivalent al quart any d’escolaritat bàsica – B2, equivalent al sisè any – B3, corresponent al novè any. El procés pot tenir tres nivells inicials diferents: 1. Accés directe al procés de Reconeixement, Validació i Certificació de les Competències, en el cas que el treballador o treballadora hagi > Per a més informació: www.cm-lisboa.pt (Ajuntament de Lisboa) www.unesco.org/education/uie/confintea/index.html (Agenda de futur de l’educació de persones adultes) adquirit al llarg de la seva vida les competèn- cies i coneixements necessaris per accedir a alguna de les tres titulacions. 2. Formació en matèries específiques, en funció de les necessitats particulars de cada candidat, abans d’iniciar el procés de Reco- neixement, Validació i Certificació de les seves competències. 3. Formació a llarg termini, en el cas que les necessitats de formació de la persona siguin més accentuades. Els professionals de RVCC informen, orien- ten i realitzen un seguiment de l’itinerari for- matiu de cada persona que inicia aquest pro- cés. L’èxit d’aquest projecte es reflecteix en la quantitat de persones que hi volen participar (més de 800 inscripcions) i en el fet que molts treballadors i treballadores, a més d’obtenir la titulació d’estudis bàsics, continuen amb els estudis secundaris. Així doncs, amb aquest projecte, l’Ajunta- ment de Lisboa qualifica el seu personal, alho- ra que obre noves expectatives personals i professionals a les persones que hi participen. Gràcies a iniciatives com aquesta, les ciutats educadores avancen en el compliment del dret de totes les persones a l’educació i en el foment d’unes ciutats més solidàries amb totes les generacions. Sens dubte, l’educació de persones adultes ha de respondre noves qüestions que es plantegen en aquest nou segle. I per tal que això sigui possible és necessari el compromís dels governs locals i també la col·laboració entre diferents adminis- tracions i amb la societat civil. Secretariat de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores www.edcities.org Antonio Giménez BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 27 procés industrial requeria una logística i unes infraestructures que la ciutat, tal com era, no podia oferir. Les matèries primeres arribaven pel port i s’havien d’introduir a la ciutat per al seu ús a la indústria. I un cop generats els nous productes, aquests havien de tornar a sortir de la ciutat. Però, si la ciutat estava tancada per unes muralles, com es movia tot això? I els magatzems? I les fàbriques? I la gent? I, donat el volum de la producció, com s’ho feien amb uns carrers tan estrets com els de Ciutat Vella? Tot plegat era un problema que anava més enllà de les qüestions de mobilitat, perquè incidia directament en les condicions de vida de les persones, que eren pèssimes. El segon motiu que hi havia darrere de la pregunta no es podia plantejar obertament, perquè tenia un caire polític, i era un caire peri- llós, tal com ho demostra tot el que va succeir. Barcelona tenia muralles des de la seva funda- ció. Perquè, antigament, una ciutat que volia ser ciutat havia de tenir muralles, i no només per defensar-se dels possibles atacs, sinó per- què disposar d’unes muralles era una cir- cumstància estretament lligada a la condició urbana. Però l’any 1714 això va canviar. Amb la construcció de la Ciutadella, Barcelona va dei- xar de tenir unes muralles que servien per a la seva defensa per disposar d’un sistema de for- tificació que era, principalment, un instrument per dissuadir i controlar una ciutat “proble- ma”, una ciutat perillosa. La convocatòria municipal de 1840 va ser a la vegada un fracàs i un èxit. Explico aquesta paradoxa. Va ser un fracàs perquè només es va presentar una resposta, la qual cosa indica que la convocatòria va tenir una repercussió mínima i que no va generar un entusiasme generalitzat entre els caps pensants de Barce- lona. El treball que es va presentar i que va guanyar el concurs el va escriure Pere Felip Monlau, un metge, publicista i polític progres- sista del moment, i duia per títol “Abajo las Murallas!!!”. I va ser també un èxit, doncs, per l’entitat d’aquest treball. E stem tan acostumats a veure Barcelonatal com és, malgrat els constants i pro-funds canvis que viu la nostra ciutat, que se’ns fa molt difícil imaginar-nos i enten- dre que ara fa cent cinquanta anys era una ciu- tat completament diferent. Aleshores, Barcelo- na era una ciutat tancada per les seves muralles, amb poques portes per entrar i sor- tir. Portes amb vigilants i amb un horari, de tal manera que si feies tard anant o venint de Grà- cia, Sants o Horta, resulta que no podies entrar-hi o sortir-ne. Aquests canvis i molts d’altres es van pro- duir arran de l’Eixample de la ciutat seguint el pla ideat per Ildefons Cerdà. I, és clar, estem tan acostumats a les cantonades de l’Eixam- ple, que Barcelona és així, amb una retícula ortogonal amb xamfrans, que ens oblidem que potser Barcelona hauria pogut ser diferent, molt diferent, si el pla urbanístic hagués estat un altre o, fins i tot, si no hi hagués hagut un pla urbanístic que concretés com havia de ser la nova ciutat que s’havia de fer. EL NAIXEMENT DE LA NOVA BARCELONA Quin va ser el desencadenant de tots aquests canvis que han fet possible la ciutat en la qual vivim avui? L’any 1832 es va instal·lar a Barce- lona la primera màquina de vapor amb finali- tats industrials a la fàbrica Bonaplata. Era l’ini- ci de la industrialització a casa nostra. Emprendre aquest camí no va ser el resultat d’un procés gradual i tranquil, fet sense entre- bancs, sinó tot el contrari. Així ho demostra el fet que vuit anys més tard, el 1840, l’Ajunta- ment convoqués un concurs públic sobre la qüestió de quin benefici obtindria la ciutat, i especialment la seva indústria, si s’enderroca- ven les muralles. La pregunta tenia un doble motiu per ser plantejada. El desenvolupament industrial de la ciutat havia provocat una situació de col·lapse, per- què la població havia crescut (i continuava creixent) a un ritme vertiginós. A la vegada, el e28 47CIUTAT Núm. maig-juny 2005 ELS 150 ANYS DE L’ENDERROC DE LES MURALLES AL MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT A la Casa Padellàs del Museu d’Història de la Ciutat, l’exposició “Abajo las murallas!!!” commemora el 150è aniversari de l’enderrocament de les muralles de Barcelona. La mostra pretén donar a conèixer el canvi urbanístic que va transformar la ciutat i les conseqüències socials i polítiques que se’n derivaren. El comissari de l’exposició, Albert Cubeles, retrocedeix en la història de Barcelona i reflexiona sobre un episodi fonamental en el seu creixement urbà, analitzant-ne causes i resultats. L’exposició es podrà veure fins al 16 d’octubre del 2005. ABAJO LAS MURALLAS!!! BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 28 Amb aquest n’hi havia prou, us ho asseguro. El text de Monlau està escrit amb el llenguatge propi del moment, una mica grandiloqüent, un pèl espès, de tal manera que avui se’ns fa una mica pesat de llegir. Però, renoi, el que hi diu Monlau! Aquest autor no es va limitar a argu- mentar quines raons objectives requerien l’en- derroc de la muralla, sinó que va plantejar qui- nes característiques havia de tenir la nova ciutat que s’havia de fer. I el millor és que no va plante- jar una ciutat utòpica i inassolible, sinó una ciu- tat concreta, possible, encara que només en fos un esbós. Aquest és el gran mèrit de Monlau i el motiu pel qual el seu lema “Abajo las Mura- llas!!!” es va convertir en el lema de tota la ciuta- dania de Barcelona: la muralla es volia a terra perquè es volia una nova Barcelona, la nova ciu- tat que havia pensat Monlau. TIRAR A TERRA LA MURALLA Tirar a terra la muralla va ser una empresa molt difícil. La dificultat venia de la negativa dels governs a eliminar aquest conjunt de construc- cions suposadament defensives. L’excusa era que per conservar la capacitat operativa davant d’un possible atac, era necessari mantenir una àrea extramurs on no hi havia d’haver res que obstaculitzés la defensa o que afavorís les opcions dels atacants. Aquesta àrea, anomena- da “zona polèmica”, es determinava en funció de l’abast d’un tir de canó, és a dir, la distància que hi havia de Barcelona fins a Gràcia. Això feia impossible construir res en aquesta zona milita- ritzada. És cert que es podia plantejar un creixe- ment parcial de la ciutat, i així es va fer, però aquesta solució no agradava a ningú: als barce- lonins i barcelonines no els resolia la totalitat dels problemes, perquè tan sols era un pedaç a la manca d’espai i mantenia el caràcter opressiu de la fortificació. Al Govern (i als qui hi manaven de veritat, que eren els militars) li suposava fer una despesa extraordinària, perquè havia de controlar Barcelona tant sí com no, així que, davant de la suposada ampliació de Barcelona, l’actitud va ser d’un “parlem-ne” en el sentit d’a- nar endarrerint la qüestió i no gastar ni un cèn- tim. La veritat és que, als del govern, Barcelona els feia por, molta por, perquè, a més de ser una ciutat problemàtica, que plantava cara i es revol- tava, també s’havia entossudit a emprendre una via de desenvolupament econòmic estranya i igualment perillosa, la industrial. Així que volien mantenir fos com fos el control de ciutat, i això passava per conservar intacte el sistema “defen- siu”, que en realitat era repressiu. Ara bé, dia a dia, la situació a Barcelona era pitjor. Per entendre-ho, és com si al saló de casa nostra, hi caben cinc persones, primer en fóssim deu, després quinze, i vint, i així suc- cessivament. Això ja era evident l’any 1840, quan l’Ajuntament va convocar aquell concurs tan paradoxal. En els anys següents es va intentar en dues ocasions tirar la muralla a terra. Però aquests intents no només no van e 2947 CIUTATNúm. maig-juny 2005 «La muralla es volia a terra perquè es volia una nova Barcelona, la nova ciutat que havia pensat Monlau.» reeixir, sinó que van acabar fatal. De fet, de 1843 a 1854 la situació “normal” a Barcelona va ser l’estat d’excepció. Això vol dir que la política d’Estat era reprimir en lloc de resoldre. L’any 1853 es va produir un canvi de govern, i des de Barcelona, les associacions professio- nals, les entitats civils, l’Ajuntament, els parla- mentaris, etc., tothom es va posar a treballar per demostrar, des de tots els punts de vista, que l’enderroc de la muralla era una necessitat imperiosa. Però a l’estiu de 1854 la situació es va tòrcer: hi va haver un cop d’estat i es va generar una situació de buit de poder. Men- trestant, a Barcelona, els problemes es multi- plicaven, perquè els obrers s’estaven mobilit- zant per conflictes laborals i, a més a més, esclatava una epidèmia de còlera. En aquest context, el dia 7 d’agost l’Ajuntament va deci- dir unilateralment iniciar l’enderroc de la mura- lla. Va ser una decisió arriscada, però aquest cop va funcionar. Potser perquè les circumstàncies van demostrar que efectivament la situació era insostenible o potser perquè a Madrid, final- ment, havien entès que només hi havia aquesta sortida, l’autorització del Govern va arribar uns dies més tard, el 12 d’agost. Amb aquesta acció s’obria la porta a la nova Barcelona que havia plantejat Pere Felip Mon- lau i s’obria el debat de com havia de ser aquesta nova ciutat. Un debat apassionant i aferrissat, en el qual l’opció Cerdà no era pre- cisament la que més agradava. Va ser alesho- res, doncs, que es va concebre la ciutat en la qual vivim avui. Tot això, i molt més, és el que hem intentat explicar a l’exposició que ha organitzat el Museu d’Història de la Ciutat. Preparar-ho ha estat un treball apassionant, on hem après moltes coses, coses que ens han fet sentir orgullosos de ser de la ciutat que som i que hem volgut explicar a tothom que estigui disposat a escoltar-nos. Albert Cubeles i Bonet Historiador. Comissari de l’exposició “Abajo las murallas!!!” FITXA TÈCNICA Dates: Fins al 16 d’octubre de 2005 Lloc: Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. Casa Padellàs Idea i producció: Museu d’Història de la Ciutat. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona Direcció: Antoni Nicolau Comissari: Albert Cubeles i Bonet Consell Assessor: Oriol Bohigas, Ferran Sagarra, Mercè Tatjer, Ramon Grau (AHCB) i Josep Bohigas. Museus participants: Arxiu Històric de la Ciutat, Museu d’Història de la Ciutat, Museu Etnològic, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Museu Tèxtil i d’Indumentària, Museu Mili- tar de Montjuïc, Fundació Concòrdia Far- macèutica, Museu de la Farmàcia (UB). > Per a més informació: www.museuhistoria.bcn.es BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 29 e30 47UNA MICA DE TOT Núm. maig-juny 2005 per les llàgrimes fotografia tot això per últim cop, penso en tots els moments feliços que he viscut fins ara. Els pares em diuen que a poc a poc tot anirà bé, que al princi- pi serà difícil perquè serem estrangers en un altre país. Per què estrangers? Qui ha marcat les fronteres? Qui ha traçat les línies sobre el món i n’ha fet trossets com si d’un puzle es tractés? Qui i en nom de què ha etiquetat els éssers humans com a estran- gers? No m’agrada la paraula estranger. És una paraula trista, és una paraula fosca, fa olor d’oblit, fa olor de pobresa. Sé que ja no sóc una nena, però no sé si vull ser una adulta. No m’agra- da el món que hereto, massa injustícia, massa dolor, massa indiferència... Tinc un nus a la gola, sento una buidor infinita, el món, aquest món dels grans m’espanta. Estrangera! Estrangera! Torno a mirar per la finestra, el pare ja s’ha acabat la cigarre- ta. Amb les mans suades la mare tanca d’un cop sec la porta del cotxe. Jo continuo observant el pare, per fi llença la cigarre- ta a terra, l’aixafa amb la sabata, entra al cotxe i els motors es posen en marxa. A poc a poc anem abandonant el poble, dins seu guardo la meva petita història... i entre l’olor dels gessamins enterro la meva infantesa. Georgina Rovira Rodríguez CEPSA Oriol Martorell. Districte de Nou Barris Podeu llegir tots els textos premiats a la publicació Jocs Flo- rals Escolars. Obres guardonades. Barcelona 2005, i a www.bcn.es/educacio Hem llegit  Jocs Florals Escolars de Barcelona 2005: premi a la millor narració de 1r cicle de secundària obligatòria ESTRANGERA A través del vidre mig brut de la finestra observo com el vent no deixa d’escampar la fullaraca dels arbres. Ja fa dies que davant de casa, les fulles fan i desfan la catifa ataronjada que anuncia el final de la tardor. Al cel, els núvols es tenyeixen de gris i una pluja fina cau i xoca fredament contra el vidre de la finestra. Avui no sento aquella agradable cantarella dels ocells que volen cel amunt, ni veig els seus colors lluents guarnint el cel, com si fos un gran quadre pintat de blau intens i decorat de blanques pinzellades. Trec el cap per la finestra i miro d’imagi- nar-me per últim cop l’olor de la gespa vestida de primavera i arrelada amb força a la terra rogenca, i les rialles i els somriu- res innocents dels nens i nenes banyats pels rajos de la bola de foc que els observa. Jo ja sóc gran, tinc 14 anys. Malgrat tot, de vegades no entenc els pares. Ells parlen de manca de llibertats, que no hi ha pos- sibilitats econòmiques, que el país està sota dirigents ineptes, parlen d’estafes, de corrupcions, de manca de futur. Jo no entenc res de tot això, jo tinc el meu petit món: la meva escola, els meus amics, les passejades, les tardes a casa de l’àvia menjant els seus pastissets, les meves escapades al llac per trobar-me amb el Jan... els meus petons d’amagat. Els pares han decidit marxar i anar a viure fora d’aquí, lluny de tot això, de la gran ombra dels arbres ballarins, dels records d’infància... lluny de tot el que ha format fins ara part de la meva història. Tot i que els pares em diguin que sóc gran i que ho he d’entendre, no puc evitar que una llàgrima regalimi amargament pel meu rostre trist, i baixi pel nas, la galta i els llavis que romanen en silenci. I mentre la meva retina entelada Mercè Piqueras Cròniques de l’altra veritat Editorial Rubes, Barcelona, 2004 La corrupció, el frau i la injustícia també són presents en els àmbits científics. La ciència, com qualsevol altra activitat, no està exempta dels greuges que es donen en altres àmbits. La societat cada dia depèn més dels avenços i descobriments que es produeixen en aquest camp, però, paradoxalment, es desempa- llega així que pot de la història que hi ha al darrere i dels procedi- ments que els han originat. Cròniques de l’altra veritat posa en un context de ficció aquesta situació per tal de descobrir-nos la faceta més humana de la ciència, amb les seves virtuts i els seus defectes. A través dels treballs de recerca d’uns hipotètics estu- diants de secundària, el lector coneixerà episodis oblidats i els aspectes col·laterals de la investigació científica. Mercè Piqueras és biòloga i divulgadora científica. Interessa- da per l’origen de la vida, l’ecologia global i la participació de la dona en el món de la ciència, ha guanyat el premi de literatu- ra científica, atorgat per la Fundació Catalana per a la Recerca, amb aquesta obra. Anna Tomàs (Avui, suplement “Cultura”, desembre 2004) Lectura  Bru Rovira Maternitats Editorial Graó, Barcelona, 2004 Maternitats és el títol de la sèrie de fotografies que Bru Rovira ha realitzat des de l’any 2001 en diversos conti- nents. Són instantànies de mares i fills i filles amb unes històries personals d’una duresa inimaginable per a nosaltres, que són víctimes de la marginació o de la pobresa. L’Iran, Sèrbia, Guatemala, el Senegal, Mèxic, Libèria, l’Índia, però també la presó de Wad-Ras a Barcelona són alguns dels escenaris de les fotografies de Rovira. Cada fotografia del llibre du un petit text que n’explica la gènesi i qui són els protagonistes. El llibre es complementa amb els comentaris i dibuixos que nens i nenes de diverses escoles de Catalunya van fer quan els van mostrar les fotogra- fies. El pròleg del llibre és de Maruja Torres. L’autor de les foto- grafies va ser guanyador del premi Ortega y Gasset 2004 en la categoria de periodisme imprès. un a m ic a de t ot BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 30 Nom i cognoms: Adreça particular: CP: Localitat: Província: Telèfon: Correu electrònic: Professió: Lloc de treball (optatiu): Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es La base de dades del Mailing d’educació s’inscriu en l’Agència de Protecció de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses de l’Institut d’Educació, i estan a la seva disposició per a consulta, modificació o cancel·lació (Llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal). Autoritza també la cessió o comunicació d’aquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives públiques i privades que les sol·licitin sí no Data i signatura: e 3147 UNA MICA DE TOTNúm. maig-juny 2005 Les i els que hem escrit en aquest número Albert Argudo, Miquel Badia, Xavier Boliart, M.Lluïsa Cortada, Francesc Guarné, Albert Llanas i Jordi Vilaprinyó, caps de departament del Conservatori Municipal de Música de Barcelona Albert Cubeles, historiador i comissari de l’exposició “Abajo las murallas!!!” Anna i Sumpsi, mestres del CEIP Joan Miró Araceli Vilarrasa, Projecte Educatiu de Ciutat Carme, Kilian, Belén i Eric, alumnes del CEIP M Pau Vila Clara, Laura, Carme, Gorgina, Arnau, Abel, Paula i Júlia, alumnes del CEIP Joan Miró Esther Arderiu i Esther Codina, àrea educativa CosmoCaixa Imma, directora del CEIP M Pau Vila Maria Beneyto, vicepresidenta d’Educació sense Fronteres Núria Pérez, professora del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona Ramon Breu, Escola Solc Remei i Josita, àvies d’alumnes del CEIP M Pau Vila Roser Ros, pedagoga, escriptora i narradora Secretaria del Consell Escolar Municipal Secretariat de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores Teresa i Josefina, àvies d’alumnes del CEIP Joan Miró Yolanda i Mercè, mares d’alumnes del CEIP M Pau Vila de t ot u na m ic aConvocatòries  Diàlegs del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona La propera jornada dels diàlegs que organitza el Projecte Edu- catiu de Ciutat de Barcelona porta per títol "Autoritat, autono- mia i responsabilitat: la reconstrucció de l'autoritat a l'escola i la família". Intervindran en l'acte Martin Carnoy, professor d'E- ducació i Economia de la Universitat de Stanford (Califòrnia), Manuel Castells, professor de Recerca de la Universitat Oberta de Catalunya, i Marina Subirats, regidora d'Educació de l'Ajun- tament de Barcelona. 21 de juny, a les 18 h., CosmoCaixa, Teo- dor Roviralta, 47-51, Barcelona. Cal confirmar assistència al tel 93 402 36 63.  Per a més informació: www.bcn.es/educacio I Jornades d’Educació Emocional El Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica i la Universitat de Barcelona organitzen les I Jornades d’Educació Emocional per posar en comú l’estat de la qüestió sobre l’educació emocional i per sensibilitzar les persones implicades en l’educació de la importància i necessitat d’educar en la dimensió emocional. 29 i 30 de juny de 2005 a l’Aula Magna de l’Edifici del Teatre (Campus Mundet). Passeig de la Vall d’Hebron, 171. Barcelona.  Per a més informació i inscripcions: grop@ub.edu tel. 93 403 52 04 Fòrum d'Educació en Comunicació AulaMèdia i l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona (ICE-UB) organitzen el Fòrum d'Educació en Comu- nicació. 6, 7 i 8 de setembre de 2005 a l’Auditori del Museu d'Història de Catalunya, plaça de Pau Vila, 3 (Palau de Mar).  Per a més informació i inscripcions: www.aulamedia.org/forum V u ll re b re B ar ce lo n a E d u ca ci ó a c as a B u tl le ta d e s u b sc ri p ci ó g ra tu ït a L a t ir a c ò m ic a M ax M al lo l / E sc o la M as sa n a BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 31 Formació en expressió corporal, dramàtica- teatre, clown, plàstica, musical, percussió, veu, tècniques corporals, art-teràpia i psicomotricitat Consultes i inscripcions Secretaria de l’Escola: Cisell, 15, 2n (cantonada amb passeig de la Zona Franca) 08038 Barcelona Tel. 93 223 24 76 i 93 402 31 32 Fax 93 223 26 38 Web: www.bcn.es/educacio E-mail: escolaexpressio@mail.bcn.es En conveni amb: Amb la col·laboració: M ATRÍCU L A OB E RTA Escola d’Expressió i Psicomotricitat Carme Aymerich XXXVI Cursos d’Expressió, Comunicació i Psicomotricitat de l’1 al 15 de juliol de 2005 Escola d’Expressió i Psicomotricitat Carme Aymerich Organitza BE47OK2.1 14/6/05 14:09 Página 32