Núm. 48 setembre 2005 1,50 BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 1 2 48Núm. setembre 2005 Núm.48 setembre 2005 1,50 BARCELONA EDUCACIÓ Tercera època Consell editorial Marina Subirats Cinquena tinenta d’alcalde i regidora d’Educació Manel Blasco Gerent de l’Institut d’Educació Teresa Eulàlia Calzada Directora de Planificació Educativa i Coordinació Territorial Daniel Resines Director de Formació Professional i Transició al Món del Treball Ignasi García de la Barrera Director adjunt de Planificació Educativa i Coordinació Territorial Toni Martorell Director de Serveis Educatius Teresa Salvadó Directora de Recursos i Serveis Generals Casimir Macià Director de Centres Educatius Municipals Carme Turró Secretària del Consell Escolar Municipal Pilar Figueras Secretària de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores Direcció Eva Martínez-Picó Consell de Redacció Lídia Marsol Departament d’Organització i Sistemes d’Informació Jordi Arnal Oficina del Projecte Educatiu de Ciutat Isabel Boix Direcció de Planificació Educativa i Coordinació Territorial Ignasi García de la Barrera Direcció de Planificació Educativa i Coordinació Territorial Daniel Resines Direcció de Formació Professional i Transició al Món del Treball Emili Pérez Direcció de Centres Educatius Municipals Dolors Cabrera Direcció de Centres Educatius Municipals Marta Carranza Direcció de Serveis Educatius Dolors Casanovas Projecte d’Innovació i Qualitat de la Pràctica Educativa Amparo Tomé Projecte d’Educació en Valors Mariona Ribalta Programa de recuperació de la memòria història M. Àngels Cabeza Secretaria de l’Associació Internacional Ciutats Educadores Josep Rovira Consell Escolar Municipal Coordinació: Jaume Capsada Redacció: Oriol Guiu Disseny gràfic original: Villuendas+Gómez disseny Disseny gràfic: Gramagraf, SCCL Secretaria i administració: Programa de Publicacions de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Plaça d’Espanya, 5, 08014 Barcelona tel.: 934023534; fax: 934023601 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es Il·lustracions: Xavier Mula (Escola Massana) Deta Conesa, Marta Cabrol Fotografia portada: Natàlia Limones Impressió: Gramagraf, SCCL ISSN: 1135-2655 Dipòsit legal: B-21483-1995 © Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona e www.bcn.es/educacio 24PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Escola, barri i territori El PEC de Barcelona posa en marxa les VI Jornades 26 CIUTATS EDUCADORES Una nit més jove Propostes d’alternatives d’oci nocturn per als més joves 28 CIUTAT Jornades Internacionals de Lectura Fàcil Barcelona acull la xarxa que dóna suport a les persones amb dificultats lectores 30 UNA MICA DE TOT Hem llegit... Lectura Música Convocatòries Tira còmica 4 NOTÍCIES Món Verne: l’aeronàutica i l’espai Cursos monogràfics al Conservatori Municipal de Música Música per a abans de néixer, per a nadons i per a gent gran Alumnes de l’escola Massana posen la imatge als drets de la infància El compositor Albert Carbonell guanya el III Concurs d’Òperes per a Escolars Deu noves escoles bressol Serveis de grup i pedagogia del Teatre Lliure El premi Joventut per treballs d’investigació Nova col·lecció Educació 62 El nou Consell Escolar Municipal de Barcelona 6 SOM XARXA 25 anys de La Farigola del Clot L’escola celebra el seu aniversari amb records i nous projectes de futur 16PERSONATGES “Fem que cada jove toqui de peus a terra” Mercè Escarré, tècnica del Pla Jove 18RECURSOS Flic-Flac Circ Els encants de l’acrobàcia a l’abast de les escoles 20CONSELLS ESCOLARS El repte de la participació La xarxa participativa i els Consells Escolars Municipals de Districte 22 BCN A L’ESCOLA Mou-te en transport públic Transports Metropolitans de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat mostren els seus programes escolars 8 APUNTS Una biblioteca premiada El CEIP N-I de Pràctiques impulsa la millora i la dinamització de la biblioteca 10OPINEM I a vosaltres, us interessa la política? Els pensaments de la gent jove envers la classe política 12A FONS Per una pedagogia de la memòria Joan-Carles Mèlich 15ASSOCIACIONS Lluïsos de Gràcia 150 anys compromesos amb la formació BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 2 e 348Núm. setembre 2005 EL RETORN A l’estiu, el moment de marxar de Barcelona sempre m’ha recordat una òpera amb una granorquestra i una diva imponent. De primer, hi ha aquell garbuix de notes soles dels instru-ments que proven, escalfen i afinen, desordenadament, mentre el públic es va asseient a les butaques. És el desig de la marxa, però encara som a lloc. Després, ja durant els dies previs, tot és anar i venir, corredisses per enllestir els darrers preparatius i fer els encàrrecs pendents. Ben bé com aquella fregadissa que és el diàleg intens dels violins. A poc a poc, s’hi van sumant més instru- ments, en un crescendo furiós; són els instants últims en què fem maletes, recollim documentació i diners, maldormim i ens oblidem i recordem, alternativament, de detalls imprescindibles o banals. En mig de la bogeria, el crit esgargamellat de la diva és el màxim apogeu. I al tat-txan pim-pum pim- pum culminant davallem embogits i embogides per les escales de qualsevol estació i aconseguim d’enfilar-nos a un tren destartalat i curull que ens durà a un altre món. Llavors, quan finalment es tanquen les portes al nostre darrere, l’avenir, dubitatiu i silenciós, emprèn una nova etapa, com una lacrimosa immensa, travessant rabent el país mentre el sol declina en la posta més bella mai vista. Per les finestres velles, brutes i sobtadament obertes entre el brogit de les rodes amb les vies, dels pals i els ponts que travessem, el xiulet avisant, i una munió d’olors de camp que ens fan sentir la pell nova, el cor bategant i el cabell lliure; en definitiva, més joves. En algun moment, quan ja és fosc, el tren s’atura en una estació sense nom i entrem en un d’a- quells silencis musicals que tantes coses diuen. Un tren quiet com la mort amb una història que comença a les seves entranyes i, com un flautí, uns ullets vivíssims que miren per la finestra. Com a cloenda, i ja molt més alegrement, el nostre transport de somnis i il·lusions s’acosta a un petit nucli de llums on acabarà el seu trajecte i deixarà d’existir en veure’ns descendir-ne. Aplaudiments. I el retorn? El retorn és una festa. Tornem a la ciutat amb uns ulls més nets i un cor més gran, i la sentim nova i nostra. Passegem pels carrers que hem deixat prestats durant la nostra absència i sentim olors de mar i frisança de festa major a punt de començar. El nou curs també és al tombant i, encantades i encantats, descobrim que el cansament s’ha transfigurat en il·lusió, en emoció i en delir. El cos, definitivament rejovenit, ens acompanya tot seguint el programa de la festa: rebuda de nois i nois, coneixement de les famílies, presentació dels equips i dels calendaris i, com si fos el piromusical, la primera classe. El retorn és el plantejament dels nous reptes, o dels reptes renovats; els projectes que amb tre- balls vam deixar preparats abans de marxar ara semblen fàcilment assumibles i fins i tot supera- bles. Encara tenim al fons de la mirada la llum salvatge dels dies passats, ens sentim immensament capaces i capaços de dominar el món i ens prometem no tornar a deixar-nos emportar pel ritme frenètic de la quotidianitat. L’experiència ens diu que segurament anirem a raure al mateix lloc, però, si no tinguéssim tota aquesta energia inicial, qui sap on acabaríem? A Barcelona Educació, entre les fites per al nou curs en tenim una de ben sonada: arribem al número 50! En una publicació de periodicitat gairebé mensual, es tracta del signe evident d’una tra- jectòria densa que, sens dubte, no hauria estat possible sense la participació de totes i tots vosal- tres, que heu estat sempre amatents a respondre les nostres preguntes, a explicar els vostres pro- jectes i a dibuixar així, mes a mes, el perfil de la Barcelona compromesa amb l’educació. I per celebrar aquest assoliment col·lectiu, que ho és, ens agradaria comptar, una vegada més, amb la vostra veu. És per això que us demanem que ens feu arribar unes ratlles sobre la revista, sobre el que us hi agrada i el que no, sobre el que hi trobeu a faltar o el que imagineu que podria ser, sobre el que és i el que significa. Mirarem de fer que Barcelona Educació sigui, de nou, aquest espai de trobada des del qual totes i tots ens parlem i ens fem costat. El curs comença, encara il·luminat pels fanalets de colors en la nit calenta, amb el ressò de les notes dels balls de carrer i sadollat de les olors de platja i bosc que ens han acompanyat durant l’estiu. Fem que el retorn sigui una festa, i fem que cada dia del nou curs sigui com un petit retorn, per començar de nou cada jorn amb tota la il·lusió i les ganes de créixer i d’ajudar a créixer. Bona feina!! Eva Martínez-Picó Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca. Has d’arribar-hi, és el teu destí. Però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca. Ítaca t’ha donat el bell viatge. Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo. Res més no té que et pugui ja donar. Ítaca Konstantinos P. Kavafis poeta NOTA: El proper mes de novembre la nostra revista arribarà al número 50 i us volem demanar que ens envieu comentaris, opinions, suggeriments, records, fotografies, il·lustracions, etc., per celebrar plegats aquesta fita a l’adreça electrònica: imebrevista@mail.bcn.es E d it o ri al BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 3 e4 48NOTICÍES Núm. setembre 2005 notícies ALUMNES DE L’ESCOLA MASSANA POSEN LA IMATGE ALS DRETS DE LA INFÀNCIA La presentadora de televisió Elsa Anka, en nom de la Fundació SOS, va conduir l’acte de lliurament de premis a les 12 il·lustracions realit- zades per alumnes de l’Escola Massana sobre els drets de la infàn- cia. Aquestes il·lustracions seran la imatge oficial dels 12 drets de la infància que promou la Fundació SOS i seran utilitzades en diferents projectes i accions.  Per a més informació: http://fundacionsos.org/massana.php CURSOS MONOGRÀFICS AL CONSERVATORI MUNICIPAL DE MÚSICA El Conservatori Municipal de Música de Barcelona t’invita a participar en aquesta primera edició de cursos monogràfics, adreçats a aficionats sense coneixements musicals previs. Aquests cursos estan pensats per- què puguis gaudir de la música que tant t’agrada i descobrir el que no coneixies. Les dates d’inscripció són del 20 al 30 de setembre.  Per a més informació: www.cmmb.net EL COMPOSITOR ALBERT CARBONELL GUANYA EL III CONCURS D’ÒPERES PER A ESCOLARS L’òpera Lisístrata, del compositor Albert Carbonell, amb adaptació del text del mateix autor, ha estat l’obra guanyadora del Tercer Concurs de Composició d’Òperes per a Escolars convocat per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu i l’Escola Superior de Música de Catalunya. Al Tercer Concurs de Composició d’Òperes per a Escolars s’hi van presentar onze obres.  Per a més informació: www.bcn.es/educacio MÓN VERNE: L’AERONÀUTICA I L’ESPAI El 30 de setembre es faran a la plaça del Fòrum un seguit d’activitats edu- catives i lúdiques per als centres d’educació infantil, primària i secundà- ria obligatòria sota el títol de “Món Verne” –ja que se celebra el centenari de la mort de Jules Verne–, i amb l’objectiu de donar a conèixer als i les escolars el món de l’aeronàutica i de l’espai.  Per a més informació: www.bcnaeronautica.com MÚSICA PER A ABANS DE NÉIXER, PER A NADONS I PER A GENT GRAN L’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i les escoles munici- pals de música organitzen per al curs 2005-2006 cursos i tallers de músi- ca per a nadons i per als més petitons, per a dones gestants i per a la gent gran. Els cursos per als nadons i els més petitons són d’estimulació afec- tiva a través de la veu i el contacte amb els pares i mares. El curs adreçat a dones gestants vol crear a través de la música l’entorn necessari per aconseguir una comunicació relaxant amb el fill o la filla, i el taller per a la gent gran vol mantenir i millorar la salut a través de la música.  Per a més informació: www.bcn.es/educacio BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 4 e 548 NOTÍCIESNúm. setembre 2005 EL PREMI JOVENTUT PER TREBALLS D’INVESTIGACIÓ La Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya convo- ca el Premi Joventut, per a treballs d’investigació sobre la joventut en general o sobre algun dels seus aspectes. El termini de presentació d’o- riginals finalitza el 31 d’octubre de 2005 i el premi és de 3.100 euros.  Per a més informació: www.gencat.net/joventut NOVA COL·LECCIÓ EDUCACIÓ 62 Edicions 62 presenta la nova col·lecció Educació 62, que neix amb la voluntat de ser una eina didàctica tant per a l’estudiant com per al pro- fessorat i el lector en general. Integra totes aquelles obres de literatura catalana prescrites pel Departament d’Educació per als estudiants de batxillerat i, també, obres de lectura recomanada a tot l’ensenyament mitjà. Totes elles contenen un estudi introductori, propostes de treball, temes de debat i propostes de comentari de text.  Per a més informació: www.grup62.com EL NOU CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE BARCELONA El nou Consell Escolar Municipal de Barcelona, que va quedar constituït el passat mes de juny, està integrat per 71 membres entre representants del professorat, de pares i mares, de l’alumnat i de les direccions de centres públics. El consell ha ampliat les funcions a partir dels criteris establerts a la Carta Municipal.  Per a més informació: www.bcn.es/cem DEU NOVES ESCOLES BRESSOL L’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona gestionarà una inversió municipal de gairebé 21 milions d’euros durant el període 2005-2006, que es destinaran a construir deu noves escoles bressol i a remodelar diversos centres educatius. En total es crearan 882 noves places per a infants, que s’afegeixen a les 3.215 places públiques muni- cipals que hi ha en aquests moments.  Per a més informació: www.bcn.es/educacio SERVEIS DE GRUP I PEDAGOGIA DEL TEATRE LLIURE El Teatre Lliure obre un ventall ampli de possibilitats educatives per a la temporada 2005-2006. Una programació diversa, amb textos clàs- sics, propostes innovadores i algun espectacle arriscat. Les activitats educatives del Teatre Lliure estan pensades com a complement de cadascuna de les seves propostes escèniques, que per a aquest nou curs seran, entre d’altres, Ricard III de William Shakespeare i El Quijo- te de Miguel Cervantes.  Per a més informació: www.teatrelliure.com BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 5 L a nostra escola va néixer després que alsanys setanta els veïns i veïnes del Clot llui-tessin per aconseguir una escola pública i de qualitat per al barri. El 1979 assolien el seu objectiu i es creava la nova escola, la qual es va dir Farigola, que era el mateix nom que tenia una escola anarquista que hi va haver al barri als anys trenta. El primer nom oficial de la nostra escola, el 1979, va ser Colegio Nacional La Farigola. Es va donar la circumstància que al barri de Vallcar- ca de la nostra ciutat hi havia un altre col·legi amb aquest mateix nom. Després de molts estira-i-arronsa es va arribar a una solució salomònica: els noms de les escoles serien La Farigola del Clot i La Farigola de Vallcarca, fent referència als barris on eren ubicades. La Farigola va emprendre el seu camí amb un grup de mestres amb idees fresques, noves, renovades, que, molt aviat, van connectar amb les expectatives que tenien els pares i mares que havien lluitat per ella. S’ha de dir que l’As- sociació de Mares i Pares de La Farigola del Clot ha estat sempre molt unida al claustre, col·labo- rant en la tasca de tirar endavant projectes d’es- cola. Actualment, després de vint-i-cinc anys, l’AMPA fa una gran feina i la immensa majoria de les famílies en formen part. Els setze mestres que formàvem el claustre de La Farigola del Clot el setembre de 1979 (ara som vint-i-vuit mestres) vam tenir una ocasió ideal d’escollir el tipus d’escola que volíem. Des- prés de moltes reunions, vam acordar que les característiques que havia de tenir la nostra escola serien: una escola democràtica, activa, catalana, laica i oberta al barri. S’ha de dir que aquests signes d’identitat s’han anat conservant durant aquests vint-i-cinc anys. DEMOCRÀCIA INTERNA Des del començament, La Farigola del Clot es va caracteritzar per tenir una gran democràcia interna, ja que feia partíceps de la vida esco- lar els pares, mares i alumnat. L’exemple més clar d’aquest fet va ser el treball conjunt del e6 48SOM XARXA Núm. setembre 2005 «El fet de ser una escola oberta al barri es manté amb més intensitat que mai: fem activitats fins a les onze de la nit.» Durant el darrer curs 2004-2005, l’escola La Farigola del Clot va celebrar el seu 25è aniversari. Durant aquests vint-i-cinc anys, La Farigola ha arrelat profundament en aquest barri barceloní del districte de Sant Martí. L’aniversari va servir per recordar el passat, però també per projectar-se cap al futur amb noves idees i il·lusions. Aquest article vol ser un regal per a tothom que ha format part de la vida d’aquesta escola. claustre i l’AMPA per arribar a un acord sobre la presència del català a l’escola, un any des- prés del nostre inici. La Farigola del Clot sempre ha defensat que la religió s’ha d’ensenyar als centres religio- sos de culte i al si de la família, però no a esco- la. La gent sabia del caràcter laic de la nostra escola i, per això, no demanaven per als seus fills l’ensenyament religiós. Actualment, només els pares i mares d’un 5% de l’alumnat han demanat per als seus fills i filles l’ense- nyament a l’escola de la religió catòlica. El fet de ser una escola oberta al barri es manté amb més intensitat que mai: l’escola fa activitats fins a les onze de la nit, no només per a l’alumnat i pares i mares del centre, sinó per a nens i nenes del barri i associacions veïnals. També hi té cabuda una escola de música. Així mateix, participem en diverses activitats organitzades des del districte de Sant Martí o des del centre de recursos del districte: Jocs Florals, activitats esportives, activitats cultu- rals, exposicions, intercanvis entre escoles, for- mació de mestres interescoles, etc., però també en activitats relacionades amb la vida general de la ciutat, de Catalunya i de tots els països, recollint i adaptant per als nostres nens i nenes notícies i realitats del món que ens envolta. IL·LUSIONS I PROJECTES Vint-i-cinc anys no sabem si són molts o pocs, però sí que podem dir que han estat molt vius, amb moltes il·lusions, idees i projectes portats a terme. Entre d’altres coses, podem destacar com a remarcables els fets següents: · La tasca de catalanització realitzada en una escola de majoria castellanoparlant, per la qual cosa la nostra escola va rebre el premi Baldiri Reixach. · Les pràctiques d’estudiants de Magisteri que s’hi fan i la col·laboració amb diverses uni- versitats catalanes. · Ser seleccionada com a centre pilot del Pla Experimental de Pàrvuls per a l’aplicació de la Reforma Educativa. L’ESCOLA CELEBRA EL SEU ANIVERSARI AMB RECORDS I NOUS PROJECTES DE FUTUR 25 ANYS DE LA FARIGOLA DEL CLOT BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 6 Tot un variat col·lectiu de mestres ha passat per La Farigola i hi han aportat el seu tarannà i el seu esforç. Des de l’equip directiu fins a qualsevol mestre i mestra, tots i totes han fet que La Farigola sigui com és. Quan arribes a una escola, cal aterrar-hi amb la humilitat (i bé prou que costa!) del que sap escoltar i mirar, i amb la valentia de saber donar aviat la teva aportació personal amb respecte pel que ja s’ha fet o s’està fent. Ser flexible i saber adaptar-se és bàsic per encai- xar en un nou claustre. La nostra escola té un tarannà molt marcat i ens consta que sovint als nous mestres i als substituts els cal fer un esforç per arribar a agafar al ritme de feina i autoexigència que sura per l’escola, i per això procurem acom- panyar-los i facilitar-los aquesta adaptació. Pensem que La Farigola del Clot és una esco- la que no ha deixat indiferents a les persones que hi han passat durant aquests vint-i-cinc anys i el que més es recorda és que és una escola dinàmica on s’ha de treballar de valent i molt preocupada per l’educació integral del seu alumnat. Han estat vint-i-cinc anys d’esforç per formar ciutadans i ciutadanes respectuosos i amants de la tolerància i la pau, tan necessàries avui dia. Vint-i-cinc anys de molts projectes, inicia- tives, il·lusions… De moments tristos i també de molt alegres… D’errors i d’encerts… De llui- ta per una escola pública de qualitat. Vint-i-cinc anys amb un objectiu principal: for- mar el nostre alumnat per a ser persones. Sem- pre oberts a les noves idees pedagògiques, edu- cant en la diversitat enriquidora que estem vivint actualment. Estem molt contents d’haver cele- brat el 25è aniversari de la nostra escola i volem compartir amb tothom aquesta alegria. Manuel Bleda Cantero Director del CEIP La Farigola del Clot Montse Martí Assens Cap d’Estudis del CEIP La Farigola del Clot e 748 SOM XARXANúm. setembre 2005 CEIP La Farigola del Clot C. Hernán Cortés, s/n Barcelona 08018 Tel. 93 231 76 65 www.xtec.es/ceipfarigolaclot ELS GRANS PROJECTES DEL NOSTRE ANIVERSARI Cada any ens hem proposat nous objectius, però el passat curs va ser especial i vàrem iniciar quatre grans projectes: · Pla Estratègic “Millora de les capacitats comunicatives de l’alumnat” La comunicació verbal (català, castellà i anglès), comunicar-se amb les noves tecno- logies i comunicar-se amb els altres des de les emocions per millorar com a persones i també les relacions i l’ambient de convivèn- cia del centre són els nostres objectius. Actualment estem fent un assessorament de centre sobre el llenguatge oral i els dos darrers cursos n’hem fet un altre sobre les noves tecnologies. Hem reorganitzat i esta- blert els continguts i activitats de les tecno- logies de la informació i la comunicació (TIC) dins el currículum. Per tal de millorar les relacions emocio- nals entre mestres i alumnat, hem iniciat, entre altres coses, una experiència que ano- menem “el padrinatge”. Els alumnes de 5è i 6è apadrinen un nen o nena de P-4 i P-5 res- pectivament. Padrins, padrines, fillols i fillo- les es reuneixen per portar a terme diverses activitats: des de presentar-se i jugar una estona fins a llegir un conte plegats. · Actes del 25è aniversari Coherents amb la nostra vinculació amb el barri, vam organitzar un seguit d’actes oberts al públic; és a dir, amb la participació d’entitats culturals que utilitzen les nostres instal·lacions i obert al públic de l’escola i de tot el barri: festes d’inauguració, con- ferències, bicicletada, esbart, corals, con- certs de música, etc. Dins l’escola, mestres i alumnat vam treba- llar també en la recerca sobre aquests 25 anys: participació dels nens i nenes de 5è en la web del CRP investigant la pròpia història de l’escola, col·laboració en l’exposició “Un segle d’escola a Barcelona” al Centre Cultural La Fari- nera i participació de tota l’escola en el progra- ma de BTV Hola nens!. Entre els diferents actes que vam organitzar, en destacaríem la trobada de tota la comunitat educativa del diumenge 22 de maig amb gimca- na familiar, jocs i dinar de germanor en una casa de colònies i les festes de cloenda del 10 i del 17 de juny, perquè van ser un retrobament entre farigolins i farigolines actuals i antics. · Inauguració de la nova aula d’acollida L’escola ha estat sempre sensible davant del fet de la diversitat, tant pel que fa referència a l’a- lumnat amb necessitats educatives especials com quant als nens i nenes nouvinguts. Des d’un bon principi, hem lluitat per tenir el perso- nal idoni i necessari per atendre aquesta diver- sitat. Gràcies a l’esforç i sensibilitat del nou govern, nosaltres, com d’altres centres, gaudim de la creació de l’Aula d’Acollida, atesa i asses- sorada per personal especialitzat. · Escola Verda Aquest projecte, iniciat al nostre centre per Xino-Xano Associació de Lleure, (entitat que gestiona les activitats extraescolars: menja- dor, casals i colònies), l’hem introduït en tots els àmbits i sectors de l’escola. Es tracta d’un projecte que vol potenciar un entorn sosteni- ble els dos objectius principals del qual són: el reciclatge i la creació d’un hort ecològic al pati de l’escola. BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 7 e8 48APUNTS Núm. setembre 2005 Gràcies a la feina de tota la comunitat escolar del CEIP N-I de Pràctiques, el centre ha aconseguit passar de tenir un espai poc definit a disposar d’un espai propi d’enriquiment i estudi: la biblioteca, amb la qual ha guanyat el primer premi del concurs estatal de projectes d’idees per a la millora i innovació de les biblioteques dels centres escolars. El premi ha resolt el finançament, però les ganes i la il·lusió han estat igualment importants. És un exemple de treball de tota la comunitat del centre que us volem donar a conèixer. EL CEIP N-I DE PRÀCTIQUES IMPULSA LA MILLORA I LA DINAMITZACIÓ DE LA BIBLIOTECA T ot va començar quan ens vam adonar que la nostra bibliotecahavia quedat desfasada i amb un fons obsolet. Es treballava l’hà-bit de la lectura gràcies a les petites biblioteques d’aula i cicle, considerades més properes als interessos dels infants, però calia fer l’es- forç de centralitzar tot el material (llibres, CD, vídeos…) per treure’n un millor aprofitament, rendibilitzar i optimitzar els recursos i, alhora, fomentar l’ús d’un espai, la nostra biblioteca central, que estava essent poc utilitzat. No va ser fins al curs 2001-2002 que l’AMPA va presentar un Pla d’Im- puls de la Biblioteca CEIP N-I de Pràctiques al Consell Escolar del Centre amb l’esbós de les tasques prioritàries a dur a terme. L’escola va fer seva aquesta proposta i es va engegar una comissió mixta de pares i mares i mestres que es va posar a treballar. Des de llavors, junts hem condicionat l’espai, augmentat el fons bibliogràfic, exporgat el fons obsolet i realitzat una formació en claustre sobre la millora, gestió i dinamització de la biblioteca escolar amb l’ajut del Centre de Recursos Pedagògics de Sants-Montjuïc i la formadora Anna Gasol. Així mateix, hem endegat la dinamització amb diverses activitats, unes dirigides a les famílies i d’altres a l’alumnat, que han estat molt reeixides. El camí traçat ens va dur, quasi sense adonar-nos-en, a la necessitat de posar-ho tot per escrit, de formular objectius a llarg termini i de fer una previsió de futur, així com a il·lusionar-nos encara més. Ens calia, però, tocar de peus a terra i cercar vies de finançament. Va ser llavors que vam decidir presentar, l’any 2003, un primer projecte a la convocatòria a esca- la estatal del concurs per a la millora i dinamització de les biblioteques escolars. El nostre esforç no va estar recompensat… Tot i així, no ens vam desanimar, ans al contrari: vam acabar d’arrodo- nir el projecte i el vam presentar a la convocatòria de l’any 2004. Hem tin- gut la sort que hagi estat premiat. QUÈ HEM FET FINS ARA? · Creació de la Comissió de Biblioteca La Comissió de Biblioteca del claustre de professorat de l’escola es va obrir a la participació dels pares i mares, de manera que es va formar un grup de treball mixt, impulsor de tota la tasca duta a terme. · Expurgació del fons bibliogràfic i documental Es va fer una selecció del material útil per al centre i la resta es va donar a diferents institucions. · Adequació de l’espai Amb mobiliari de segona mà, vam renovar taules i cadires. Es va crear el racó infantil delimitant-lo mitjançant una moqueta molt vistosa, uns coi- xins i un expositor. D’altra banda, les famílies es van encarregar de la pin- tura i decoració de les parets. UNA BIBLIOTECA PREMIADA «Ens agrada imaginar la biblioteca com un espai de cerca, de treball, de satisfacció personal i obert al barri.» BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 8 e 948 APUNTSNúm. setembre 2005 · Redacció del projecte Cadascú es va encarregar d’allò en què era especialista. Així, una mare va dissenyar-ne la mascota i el punt de llibre, representatius de la imat- ge de la futura biblioteca; un pare arquitecte en va fer els plànols, i un pare dissenyador gràfic va donar una forma atractiva al contingut redactat per la comissió. · Dinamització Per motivar pares i alumnes es van realitzar diferents activitats: xerra- des sobre la lectura obertes a tota la comunitat educativa i participa- ció en activitats proposades pel Centre de Recursos Pedagògics de Sants-Montjuïc, com ara la “Bibliomaleta” “Tastets de lectura” o “Club de lectura”. · Formació del professorat Durant dos cursos el claustre ha tingut l’assessorament i el suport del Centre de Recursos Pedagògics de Sants-Montjuïc amb la formadora Anna Gasol, els quals han estat molt profitosos. · Compra de mobiliari i de l’ordinador principal (servidor) Si bé la primera intenció era aprofitar el mobiliari que teníem per al centre, el premi ens ha donat l’oportunitat d’escollir-ne un de més adient, modern, ergonòmic i de qualitat, a l’estil del de les biblioteques de la Diputació. · Selecció i adquisició de fons La intenció és arribar a tenir almenys deu llibres per alumne. Fins ara la política de compres ha estat minuciosa: abans de realitzar una com- pra hem redactat una llista segons les necessitats detectades i hem anat a llibreries especialitzades per conèixer millor els llibres. Només hem comprat quan estàvem molt segurs que ens serien útils. Però, a més d’adquirir llibres, ens hem subscrit a revistes de diferents temàti- ques i llengües. Les famílies, per la seva part, han fet donacions de llibres nous, com- prats a les parades organitzades per l’AMPA del centre coincidint amb la celebració de la diada de Sant Jordi. · Classificació i adequació del material Acabada la fase d’expurgació, ha calgut classificar els llibres i folrar-los. En aquest punt tothom hi ha col·laborat: professorat, pares i mares i, especial- ment, l’alumnat de cicle superior, aprofitant les estones lliures del migdia. QUÈ ENS QUEDA PER FER? · Adquisició de sis ordinadors, connectats a Internet Considerem el treball en xarxa com una eina bàsica per aprendre. · Compra de fons A part dels llibres i revistes esmentats, una biblioteca ha de comptar amb altres recursos d’informació relacionats amb el currículum, però també de lleure. Està previst augmentar el fons amb: llibres de ficció, lli- bres de coneixements, enciclopèdies i diccionaris de diferents formats, diaris, CD de música, DVD i CD-ROM per assegurar que el nostre alumnat i els docents hi veuen reflectits els seus interessos i cultura. · Planificació de l’ús de la biblioteca Hem previst dissenyar un horari d’ús que tingui en compte tant les activitats d’ensenyament i aprenentatge, dins l’horari lectiu, com les de lleure o extraescolars. · Automatització del catàleg Sabem que és una tasca molt laboriosa, però és indispensable automa- titzar el catàleg per a una bona gestió del fons. Farem ús del programa ePèrgam, encara en fase de proves. · Formació d’usuaris S’organitzaran jornades de presentació de la biblioteca i divulgació de les normes d’ús. · Optimització del servei Creiem necessari obrir la biblioteca a exalumnes, a les famílies i a aque- lles entitats del barri amb les quals mantenim més relació. Així mateix, continuarem amb l’organització d’activitats destinades a dinamitzar el servei: grups d’amics de lectura, organització de xerrades, presentacions i exposicions. Impulsarem, també, el contacte periòdic i sistemàtic amb la biblioteca pública del barri Vapor Vell. · Avaluació Finalment, és indispensable conèixer el grau de satisfacció dels usuaris i usuàries per tal de revisar les accions i adequar-les, si cal. Volem compartir amb tots vosaltres la convicció que quan es treballa amb objectius ben definits, amb determinació i coresponsabilitat, es poden recollir els fruits desitjats. Ens agrada imaginar, des d’ara, la nos- tra biblioteca com un espai de cerca de coneixement, de treball, de satis- facció personal i obert al barri, on cadascú es trobi a gust. En definitiva, que garanteixi la igualtat d’oportunitats, la integració i la cohesió social en un marc democràtic i participatiu. Teresa Gil Albert, Olga Hernández Puerto, M. Mercè Mata Padrós i M. del Mar Olivares Lorenzo. CEIP N-I de Pràctiques «Cadascú es va encarregar d’allò en què era especialista. Una mare va dissenyar la mascota i un pare arquitecte en va fer els plànols.» Deta Conesa > Per a més informació: www.xtec.es/ceip-n1practiques BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 9 e10 48OPINEM Núm. setembre 2005 Si més no, ho diu el tòpic. La gent jove no està interessada en la política. Però, sense creure massa en aquest tòpic, vam anar a parlar amb nois i noies, molt propers a tenir l’edat per anar votar o que fa poc que ho poden fer, per comprovar els seus pensaments. I la discussió, amb moltes opinions diferents, va acabar demostrant que la política, més enllà de si els agrada o no, aixeca moltes ganes de parlar. Així ho van demostrar alumnes de l’IES M Lluïsa Cura i l’Escola Súnion. DAVID, ROGER I JOAN, ALUMNES DE CICLE SUPERIOR, I TÀLIA, ALUMNA DE 2N DE BATXILLERAT DE L’IES M LLUÏSA CURA David: El gran problema de connexió entre la classe política i la gent jove és que sempre fan promeses que no compleixen. Siguin els que siguin. Per tant, et queda la sensació que guanyi qui guanyi tot continuarà igual. Així que la sensació que deixa la política és de ser una cosa molt llunya- na, que no és propera als problemes reals de la gent. I l’exemple és a les campanyes electorals, on moltes vegades semblen nens petits barallant- se quan es critiquen l’un a l’altre i no discuteixen sobre coses com la vivenda o el treball. Hi ha problemes que són comuns de tota la societat, i solucionar-los hauria de ser una prioritat per sobre de discussions ver- bals o enfrontaments que no porten enlloc. Roger: Els i les joves sí que seguim la política perquè, ens agradi o no, ells prendran decisions que afectaran la nostra vida i el nostre futur. Però el desencant es veure que fan allò que més els convé i això provoca que molta gent jove adopti una postura de passotisme. També diria que la política s’ha convertit en una professió i ha deixat de ser una vocació, i això també fa que es defensin a vegades més els interessos d’un partit que els de la societat en general. També es diu que els i les joves que no van a votar, després no tenen dret a queixar-se. Crec que és una idea equivocada, perquè l’abstenció també pot ser conscient i una manera d’evidenciar el teu desencant. Sabem que els nostres pares i mares van haver de lluitar per aconseguir la democràcia i que es pogués votar, però la nostra generació ja ha nas- cut amb aquest dret adquirit, forma part ja de la vida i, per tant, ja no tenim aquesta sensació que només pel que va costar aconseguir la democràcia, s’ha d’anar a votar. Joan: S’ha dit que les mobilitzacions per la guerra d’Iraq van suposar un retorn de l’interès per la política per part de la gent jove. Crec que van ser una mobilització molt especial, d’un moment molt concret, però que una vegada ha passat la gent s’ha tornar a tranquil·litzar. A vegades hi ha manifestacions per temes més propers i no es mobilitza tanta gent. Tàlia: Hem de tenir clar que la gent que fa política és necessària perquè un país funcioni amb un règim democràtic. Per tant, no només els hem de criticar, els i les joves també hem posar-nos a reflexionar sobre el paper que podem jugar i no només criticar i passar de tot. L’única manera de canviar les coses que no ens agraden és anar a votar. Tampoc crec que sigui ni bo ni real, la imatge que la gent jove passa de la política. El que passa és que no se’n parla molt, de la gran quantitat de joves que hi estan implicats. ÀNGEL, PROFESSOR DE L’IES M LLUÏSA CURA Està clar que les noves generacions no tenen l’interès que hi havia al final del franquisme o al principi de la democràcia. En aquestes èpoques s’ini- ciava el que podríem dir com un viatge a Itaca, on hi havia moltes il·lusions per canviar les coses. Ara la classe política és com un clan, tenen els interessos propis i tenen l’objectiu de perpetuar-se en el poder. Només cal veure els pocs polítics que dimiteixen. I després que són com uns comercials, que venen unes idees per aconseguir uns guanys. Venen uns productes que tenen una caducitat. És com l’adaptació de la política a la societat de consum que estem vivint. S’hauria de canviar aquesta imatge per tornar a aconseguir que la societat civil i la gent jove tornes- sin a creure en la classe política. Hi ha hagut un desencantament pro- gressiu de la gent jove i l’altre efecte que més he notat en els últims anys és el de la radicalització de les idees. «Ja no tenim aquesta sensació que només pel que va costar aconseguir la democràcia, s’ha d’anar a votar.» I A VOSALTRES, LA ELS PENSAMENTS DE LA GENT JOVE ENVERS LA CLASSE POLÍTICA BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 10 EVA, ÀLEX, CLAUDIA, ADRIÀ, MARIA, HÉCTOR I ANNALÍ, ALUMNES DE 1R DE BATXILLERAT DE L’ESCOLA SÚNION Eva: Quan pugui votar ho faré, perquè crec que l’abstenció no serveix de res. Si no votes, després no tens dret a queixar-te que el govern no està fent res. Fins i tot els que diuen que estan a favor de la democràcia i no van a votar s’estan contradient. Pots votar en blanc i així estàs demostrant que creus en la democràcia però que cap partit et convenç. Àlex: S’hauria d’escoltar més els grups minoritaris, perquè els grans partits tampoc són tan diferents. Tenir-los més en compte, per això és bo que no hi hagi majories absolutes. S’ha demostrat que només por- ten a no escoltar els altres. Claudia: També, a vegades, la política entre els i les joves és com les modes. Ens vàrem mobilitzar per la guerra d’Iraq, però quan ja ha pas- sat un temps, tothom se’n oblida. Jo porto una adhesiu contra la gue- rra i alguns m’han dit que això ja està passat de moda. Fins i tot, pot- ser molta gent es va apuntar a les manifestacions perquè tocava o es deixava arrossegar perquè aleshores estava de moda fer-ho. Adrià: Molta gent acabava decidint el seu vot per interessos econò- mics. Si l’economia va bé, és difícil que es canviï de partit polític en el govern. I molta altra gent vota per votar en contra d’un partit en con- cret, no perquè li agradi el que vota. Maria: La classe política haurà de fer una reflexió en profunditat sobre si realment estan a prop dels nostres problemes i de la societat en gene- ral o n’estan allunyats. Per això crec que el vot en blanc, que cada vegada n’hi ha més a les eleccions, els hauria de fer adonar-se del desencant de molta gent i fer-los prendre mesures perquè això no passés. Héctor: És una mica trist veure que, la majoria de vegades, la políti- ca és barallar-se uns partits amb els altres. Només fan que criticar-se i perden el temps amb discussions verbals absurdes. Haurien de pensar més en els problemes de la gent i, per sobre de diferències ideològi- ques, buscar acords comuns en temes importants per a la societat. Annalí: S’ha d’acabar amb el tòpic que tota la gent que està ficada en política és igual. Això fa que molts joves no s’impliquin perquè no s’aturen a analitzar si són tots iguals o no, o si fan propostes dife- rents. També són humans, també tenen pressions i això ho hauríem de tenir en compte. La política és una eina necessària, però s’hauria de canviar la forma de fer política. e 1148 OPINEMNúm. setembre 2005 Jordi Oliver US INTERESSA POLÍTICA? RAIMON, ANNA, ANNA I ALEIX, ALUMNES DE 2N DE BATXILLERAT DE L’ESCOLA SÚNION Raimon: Penso que hi ha molta gent jove que està implicada en polí- tica, però ho fa en moviments alternatius que estan allunyats del grans partits polítics, i a aquests no els interessa que els movi- ments alternatius surtin a la llum o se’n parli, perquè suposen una alternativa als clàssics partits. I l’altre gran problema de la llunyania entre els partits polítics i la societat, és que intenten arreglar els problemes a gran escala, i cada comunitat té problemes diferents. Seria necessària una política més micro, on la ciutadania tingués més poder de decisió en els seus problemes. O sigui, que hi hagués més canals de participació, no només anar a votar quan hi ha unes eleccions. O, ara que es discuteix l’Estatut, hi hauria d’haver un debat més ampli, no només dels partits polítics, i fer-hi participar tots els sectors de la societat, que no només estan representats pels partits polítics. Anna: El gran problema de la manca de participació de la gent jove en la política és que tenim unes idees, no és que passem de tot, però ens consta trobar el partit que les pugui canalitzar. Et trobes com molt allunyat del que proposen o diuen i això fa que vegem la política com una cosa una mica allunyada dels nostres interessos o les nostres idees. Diria que falten canals per fer sortir les nostres idees. Anna: La sensació que jo tinc és que no tots els polítics són iguals, ni tots són uns corruptes o que només busquen el poder. Però sí que el desencant arriba quan veus que, en l’actual món global que vivim, hi ha uns poders, especialment econòmics, que determinen molt com funciona la societat. I, per tant, per molt que hi hagi polítics amb bones intencions, poques coses poden fer per acabar amb aquests poders que estan per sobre, i que realment de poc serveix que arribi un polític amb ganes de canviar les coses, perquè després la realitat és una altra. Aleix: És important anar a votar, encara que sigui com a acte simbòlic. Potser no servirà de res, perquè el teu vot no canviarà res, però sí que hauràs participat en les eleccions i, per tant, tindràs el dret de queixar-te. D’altra banda, la política ara és com el màrqueting. Sembla que siguin més important els cartells, el mis- satge curt que no el contingut. I així tampoc es provoca que hi hagi un debat real. BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 11 Joan-Carles Mèlich Filòsof de l’educació. Universitat Autònoma de Barcelona joancarles.melich@uab.es Patricia Esteve BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 12 e 1348 A FONSNúm. setembre 2005 Per què és important la memòria? Quin sentit té avui proposar una pedagogia de la memòria? La memòria és una facultat, és «la» facultat humana que possibilita la instal·lació en el nostre temps i en el nostre espai. Els homes i les dones som animals espaciotemporals. Vivim en situacions, en trajectes històrics, en contextos, sempre provisionals. Mai no estem del tot situats, sempre estem situant-nos. Doncs, bé, la memòria és precisament la facultat que fa possible aquesta instal·lació en els diversos trajectes que configuren la nostra identitat. PER UNA PEDAGOGIA DE LA MEMÒRIA C al advertir, però, des d’un començament, que no es pot identificarla memòria amb el simple record del passat. Vull dir amb això querememorar és, evidentment, recordar, però també, ens agradi o no, és oblidar. L’oblit, encara que sembli una paradoxa, forma part de la memòria humana. O, dit d’una altra manera, com és lògic, una memòria que ho oblidés tot no seria memòria, però una memòria que ho recordés tot seria una memòria inhumana. En conseqüència, sempre que hi ha memòria hi ha tensió entre el record i l’oblit, i un bon ús de la memòria ha de saber administrar adequadament aquesta tensió. Vull parlar en aquest breu article d’una pedagogia de la memòria, de la seva importància, de la seva necessitat, de la seva urgència. Si és veritat el que he dit abans, que la memòria és la facultat que tenim els humans per situar-nos i resituar-nos en el nostre temps i en el nostre espai, en la nostra història, aleshores sembla evident que no tindria cap mena de sentit una educació sense memòria. No hi ha dubte que educar té dife- rents significats, mai no reductibles a un de sol, però no és menys cert que tota praxi educativa sempre té (o hauria de tenir) per objecte facilitar la instal·lació de cada ésser humà en el seu món. Sense memòria aquesta instal·lació no seria possible. No hi ha educació sense memòria, car no hi ha ésser humà sense memòria. L’expressió «educació sense memòria» és una contradicció en els seus propis termes. Homes i dones som animals culturals, inscrits en una història. No existeix la Història, en singular, en majúscules. Els éssers humans estem condemnats a viure en històries, en espais i temps plurals, múlti- ples. Som les nostres històries. No hi ha en l’ésser humà cap mena de possibilitat extracultural. Ara bé, des del moment del naixement, cada individu, malgrat que es troba per atzar en un moment històric, mai no està del tot situat. La vida d’un nadó és un procés inacabable d’anar-se situant en l’espai i el temps. I és precisament la memòria la facultat que fa possible aquest procés. La memòria ens instal·la (provisionalment) en el trajecte històric que ens ha tocat viure, un trajecte que mai no és completament present, sinó també passat i, per descomptat, futur. Hi ha passat en el present, i hi ha futur en el present. Un ésser humà des- memoriat seria un subjecte sense història, reduït al pur present; seria algú que està de cos present, és a dir, hauria mort com a humà. Per aquesta raó els pedagogs no poden defugir les històries de cadascun dels éssers que volen educar. Els pedagogs avui i sempre hauran de reflexionar sobre el trajecte històric passat i present, i només des d’a- quí repensar el futur. «Un ésser humà desmemoriat seria un subjecte sense història, reduït al pur present, seria algú que està de cos present.» BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 13 TRES RAONS Crec que es fa imprescindible una pedagogia de la memòria com a mínim per tres raons. En primer lloc, per fer justícia a les víctimes, perquè les víctimes no siguin oblidades, perquè el record del seu passat segueixi viu entre nosaltres. Ara bé, cal tenir molt en compte, però, que la víctima, la veritable víctima, és absent. El supervivent no ha arribat al final, «no ha vist la Gorgona». Per això, com va escriure Primo Levi, la paraula del tes- timoni que ha sobreviscut no és només la seva paraula, sinó també la paraula de l’altre, de l’absent. Sempre, en tot testimoni, hi ha una absèn- cia. Els autèntics testimonis són els que van arribar fins al final, els que van entrar a la cambra de gas, els altres ho som per delegació. En segon lloc, cal una pedagogia de la memòria per comprendre el present, perquè tristament hi ha una mena d’«aire de família» entre la nostra societat i la que va fer possible el Lager. Sobretot és la «lògica» del Lager la que encara és viva avui. Per això Tzvetan Todorov parla que no n’hi ha prou amb una memòria literal; cal també una memòria exemplar. La memòria exemplar, sense negar la singularitat de l’esdeveniment, la utilitza com una manifestació d’una categoria més general per comprendre situa- cions noves, diferents. El passat, segueix dient Todorov a la seva con- ferència “Els abusos de la memòria”, esdevé un principi d’acció pel pre- sent. L’ús «exemplar» de la memòria permet fer servir el passat mirant el present. (Direm de passada que una extraordinària mostra literària d’a- questa memòria exemplar és el magistral conte de Günter Grass titulat «1938», que podem llegir en el seu llibre El meu segle.) En tercer lloc, també cal una pedagogia de la memòria que miri al futur, un futur en el qual la «mort industrialitzada» no torni a repetir-se, un futur en el qual «ni el mal ni la mort tinguin la darrera paraula», com deia el filòsof Max Horkheimer. Per això mateix, caldria dir, per concloure, que una pedago- gia de la memòria haurà d’acabar essent en tot moment una pedagogia de l’esperança. Bibliografia Levi, P.: Si esto es un hombre. Muchnik, Barcelona, 1995. Mèlich, J.C.: La lección de Auschwitz. Herder, Barcelona, 2004. Semprún, J.: La escritura o la vida. Tusquets, Barcelona, 1995. Steiner, G.: En el castillo de Barba Azul. Gedisa, Barcelona, 1992. Todorov, T.: Los abusos de la memoria. Paidós, Barcelona, 2000. Wiesel, E.: La nit. Columna, Barcelona, 1995. e14 48A FONS Núm. setembre 2005 QUINA ÉS LA NOSTRA HISTÒRIA? Així, la pregunta que ara ens hem de fer és òbvia: quina és la nostra història? Crec que podríem estar d’acord a considerar que el segle que tot just hem acabat serà tristament recordat per terribles esdeveniments d’«horror modern». Després d’Auschwitz, Kolyma, Hiroshima, Vietnam... i tants i tants altres, res no tornarà a ser com abans. En les ratlles que segueixen faré una menció específica a un d’aquests escenaris d’horror, el que simbòlicament aplega el «mal industrialitzat». Em refereixo al «camp d’extermini», el Lager. En primer lloc, caldria deixar ben clar que penso que allò que els humans som no és quelcom abstracte, metafísic, situat més enllà de l’es- pai i del temps. Sóc del parer de considerar que l’«essència» humana és històrica i, en conseqüència, canvia, es transforma amb els esdeveni- ments de la seva vida quotidiana. Per això no som mai els mateixos. Ara bé, hi ha esdeveniments que hom viu en un àmbit personal, com el naixe- ment d’un fill o la mort d’un amic, però també n’hi ha de col·lectius, que trenquen la història d’una cultura. L’aparició del Lager ha provocat (o hauria d’haver provocat) un profund canvi en la concepció que tenim de la realitat humana. Què ens ha ensenyat la terrible experiència del «camp d’extermini»? Podem extreure alguna lliçó d’Auschwitz? Aquesta pregunta no és fàcil de respondre, però m’atreviria a dir que si fem cas de la paraula dels testimonis (més que no pas de les dades «objectives» dels historiadors), l’experiència del Lager ens ensenya, entre d’altres coses, que el mal ja no es pot consi- derar producte de la mala formació. Com ha posat de manifest Primo Levi a Si això és un home (un llibre que, diguem-ho de passada, hauria de ser de lectura obligada al batxillerat), el més monstruós dels SS no és pas la seva crueltat, sinó el fet que eren homes «normals», fins i tot en algun cas es pot dir que estaven «ben educats». Cal recordar, escriu Levi, que els que execu- taven les ordres de l’extermini no eren monstres. Els monstres existeixen, però són massa pocs per ser realment perillosos; més perillosos són els homes comuns, els funcionaris que es limiten a obeir sense discutir, sense pensar (Adolf Eichmann va ser probablement l’exemple més evident). L’experiència terrible de l’extermini ens ensenya que és possible, com ha escrit George Steiner, que algú s’emocioni llegint Rilke i escoltant Schubert i que al mateix temps treballi a la cambra de gas d’Auschwitz. Amb l’esdeveniment de la «mort industrialitzada» hem descobert que les biblioteques i la música poden conviure harmoniosament amb l’in- fern humà. Això fa que necessàriament haguem de repensar radicalment l’educació. Quin sentit té educar avui després d’aquests esdeveni- ments? Potser val la pena recordar les paraules del filòsof alemany The- odor Adorno, el qual en el seu opuscle L’educació després d’Auschwitz escriu: «L’exigència que Auschwitz no es repeteixi és la primera de totes en educació.» En efecte, al costat d’una possible repetició del Lager sembla que les altres finalitats educatives adquireixen un to menor. Això no vol dir, evidentment, que només sigui important educar per evitar una repetició d’Auschwitz, però sí que aquesta és, sense cap dubte, una de les finalitats educatives més urgents. Es fa necessària una pedago- gia de la memòria. Ningú no ha estat al Paradís, i si algú hi ha estat, no ha tornat per explicar-ho. Tanmateix, hi ha éssers humans que han sobreviscut a l’infern i que han tornat per donar-nos el seu testimoni. «Una pedagogia de la memòria haurà d’acabar sent en tot moment una pedagogia de l’esperança.» BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 14 e 1548 ASSOCIACIONSNúm. setembre 2005 LLUÏSOS DE GRÀCIA 150 ANYS COMPROMESOS AMB LA FORMACIÓ Les tardes entre setmana, el dissabte al matí i a la tarda, el diumenge al matí..., se senten pilotes que reboten, infants que canten, els crits dels pirates, l’olor de fang i nens i nenes que juguen. Això són els Lluïsos de Gràcia, una entitat que des de fa 150 anys està compromesa amb la formació. A la meitat del segle XIX neix a Gràciauna entitat anomenada Lluïsos de Grà-cia, amb el compromís de formar els i les joves del barri. 150 anys més tard als Lluï- sos seguim caminant conjuntament amb el barri i la seva gent. Al llarg d’aquests anys hem man- tingut tres paraules que no han canviat en la seva essència: Lluïsos, formació i joves. I què som avui? Avui som nosaltres i ens adaptem a les nostres necessitats; vull dir, a les teves, a les meves, a les dels infants, a les dels joves i no tan joves, i ho seguim fent a través de les seccions. Des dels inicis, la nos- tra entitat es regeix a través de les seccions. Més de vuitanta seccions, al llarg de 150 anys, han forjat els Lluïsos, on cada una fun- ciona autònomament però compartint la mateixa manera de fer. L’infant i el jove que s’acosta a l’entitat és per fer allò que li agrada fer. El ventall d’activi- tats és molt ampli i això permet poder escollir una de les moltes activitats lúdiques i cultu- rals que s’ofereixen. Les seccions es divideixen en tres blocs segons la franja d’edat a qui van destinades: · Infants (coral infantil Virolet, grup de for- mació teatral Sotacabina, agrupament escolta i Esplai GMM). · Joves (Sotacabina Teatre, bàsquet, tennis de taula, colla de diables, Coral la Fuga, Dv Joves, Coral Sinera i tallers). · Persones adultes (Coral Cantiga, Coral Vent del Nord, Somsal Teatre, Xino-Xano, Grup dels Dimarts, bàdminton, fotografia i tallers). DELS INFANTS A LES PERSONES ADULTES Totes les persones que fan alguna activitat són els Lluïsos de Gràcia. Cada espai de la casa, cada activitat, és una mica de tots. No anem únicament als Lluïsos a realitzar una activitat i marxem, sinó que hi anem a viure. Hi anem a créixer i, en contrapartida, fem créixer. Els infants que realitzen activitats tenen la possibilitat de continuar amb allò que els agra- da fins que vulguin. A mesura que passen els anys, aquest infant que un dia aprenia i rebia ara és un jove que ensenya, dóna i rep alhora. Els Lluïsos, compromesos amb la realitat del nostre país, segueix donant respostes a les mancances de la societat actual. Existeixen diverses problemàtiques i fets que acompanyen la formació dels nostres fills i filles. Aquesta rea- litat la vivim a les escoles, i als Lluïsos, també. Les relacions interpersonals, les complici- tats que es creen, la capacitat d’anar una miqueta més enllà i la satisfacció d’una tasca ben feta fan que aquest tipus d’activitats no es puguin comparar amb les de qualsevol altre àmbit. El monitor o la monitora, l’entrenador o l’en- trenadora, el director o la directora, plens d’e- nergia, amb poca experiència, però carregats d’il·lusió i responsables amb el compromís adquirit, transmeten i donen de forma voluntà- ria el seu coneixement i temps. Alhora, de l’in- fant i el jove reben l’estimació i la confiança per seguir endavant. En aquest tipus d’entitats, les famílies també tendeixen a facilitar i ajudar en la tasca dels monitors o monitores i a participar en allò que fan els seus fills i filles. Van a veure els partits, ajuden en la preparació de l’obra, acompanyen els cantaires, creen comissions de pares i mares per fer activitats, etc.; participen en el desenvolupament dels seus fills i filles. Aquests pares i mares també tenen la possi- bilitat de fer activitats a casa seva. Els Lluïsos han creat una oferta lúdica i cultural per a aquells que no són tan joves. Els tallers de tai- txi, de guitarra o de balls de saló són una pos- sibilitat per compartir l’espai amb els fills. Però també s’organitzen sortides, dinars, exposi- cions, obres de teatre, titelles, colla de diables, etc., per poder gaudir-ne. La nostra experiència, que acabem d’expli- car, la volem compartir amb tothom. Cal inter- canviar experiències i maneres de fer les coses, perquè la societat d’avui i, en conse- qüència, la de demà, sigui millor que la nos- tra. Però cal fer una tasca molt complexa de formació davant de nous reptes que aparei- xen cada dia en una realitat canviant. Des dels Lluïsos de Gràcia us convidem a visitar- nos, a participar-hi. Xavier Corbera Responsable de l’Àrea de Formació dels Lluïsos de Gràcia Lluïsos de Gràcia Plaça del Nord, 7-10 08024 Barcelona Tel. 93 218 33 72 www.lluisosdegracia.org «No anem únicament als Lluïsos a realitzar una activitat i marxem, sinó que hi anem a viure.» BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 15 e16 48PERSONATGES Núm. setembre 2005 “FEM QUE CADA JOVE TOQUI DE PEUS A TERRA” MERCÈ ESCARRÉ, TÈCNICA DEL PLA JOVE FORMACIÓ-OCUPACIÓ Asseguda en un dels despatxos que el Pla Jove Formació-Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona té a Can Jaumandreu, una antiga fàbrica tèxtil, Mercè Escarré recorda la gran quantitat d’històries que ha conegut de boca d’alguns dels més de 6.000 joves que des de l’any 2000 han passat per aquest pla. Nois i noies que, sense el graduat escolar, busquen sortides al seu futur. I persones com la Mercè Escarré els ajuden a trobar-ne. «Els deixo clar que de varetes màgiques no en tenim. Els assessorem, els aconsellem i els donem tot el suport necessari.» Patricia Esteve d’enfrontar-te amb problemes que no surten a cap llibre o manual que puguis seguir. Vius situacions que no et podies imaginar, has de buscar estratègies noves i fer replantejaments de coses que creies inamovibles. Treballem amb joves que no tenen unes discapacitats físiques o mentals, sinó que a vegades és l’entorn social o econòmic el que els discapacita. Per tant, tot és molt subtil i entren en joc molts elements. Com explicaria el Pla Jove a qui no el coneix? El Pla Jove neix quan s’implanta l’ensenya- ment obligatori fins als setze anys i es comença a veure que hi ha joves que acaben quart d’ESO sense el graduat. Aquests joves no podien continuar dins l’ensenyament reglat, ni fer batxillerat ni cicles formatius de grau mitjà. Molts joves es quedaven al carrer sense alternatives de formació. I, aleshores, es va crear aquest programa des de l’Ajunta- ment de Barcelona, perquè fes de pont entre els instituts i el món laboral amb la finalitat de trobar feina als joves que acabaven sense el graduat escolar. Per això diem que és un programa de transició cap a la vida adulta. I no només perquè els joves busquin inserció laboral; també intentem que es tornin a enganxar al sistema educatiu a través de la prova d’accés als cicles. Fem una feina de suport i acompanyament per facilitar un camí de sortida. El procés comença quan el noi o noia encara és a l’institut —ara ja estem tre- ballant amb tots els instituts públics de la ciutat— i actuem en coordinació amb els equips d’orientació. Quan el jove acudeix al programa, ja tenim la informació prèvia del tutor o tutora. Li fem una entrevista, parlem amb la seva família i, aleshores li posem a l’a- bast tots els recursos que ofereix la ciutat per a la seva transició. Fem un seguiment de tots els passos. Com que hi intervenen moltes per- sones i entitats, hem d’estar molt coordinats. Quin va ser el seu recorregut fins a arribar al Pla Jove? Va ser com la culminació de més de trenta anys treballant a l’Ajuntament i sempre vincula- da al món de l’educació i de la gent jove, com a administrativa, professora i, finalment, tècnica. De seguida vaig descobrir, quan treballava a l’escola Castell de Sant Foix, que m’agradava treballar amb joves amb dificultats d’aprenen- tatge o amb problemàtiques socials o econòmi- ques. Per tant, entrar a treballar al Pla Jove va ser com tancar el cercle: he trobat un projecte engrescador i un equip de treball cohesionat. Per tant, sempre ha estat a prop de la gent jove i ja deu conèixer com s’ha de treballar amb els i les joves? Des del principi, he sabut que per treballar amb joves has de desplegar diferents estratè- gies. Cada jove és una peça única, amb uns problemes diferents. I, moltes vegades, has BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 16 e 1748 PERSONATGESNúm. setembre 2005 Hi deu haver joves que pensen que fan mira- cles o que són els seus salvadors... Hi ha pares i mares que vénen molt deses- perats i es pensen que tu tens la vareta màgi- ca. Jo els deixo clar que de varetes màgiques no en tenim. Els assessorem, els aconsellem i els donem tota la informació, tot el suport necessari durant l’any i mig que fem el segui- ment. I això els acaba donant una certa segu- retat i tranquil·litat. A partir d’aquí, cada cas és una història, entren en joc molts factors i, sobretot, necessitem que el o la jove s’impli- qui en aquest procés. Imagino un jove que seu davant de vostè. Deu necessitar trencar la barrera perquè no el vegi com un estrany. Com ho fa per tenir sinto- nia amb els i les joves? La majoria dels vuit tècnics que treballem en el Pla Jove venim del món de l’educació secundària i de l’orientació. Aquí t’arriba un noi o una noia i a partir d’aquesta primera entrevista d’acolliment t’has de fer una idea d’on ve i què vol, si és que ho sap. Això no s’ensenya a cap escola. Hem de conèixer el món dels joves, enca- ra que els grans problemes de fons són els mateixos que fa anys: les relacions personals, el futur, l’angoixa que et produeix pensar què seràs o què faràs, problemes d’afirmació de per- sonalitat. El que ha canviat és l’estètica, la moda o el llenguatge. Com es vesteixen o els símbols que porten et permet fer una lectura ràpida dels trets del o la jove. Això ho lligues amb la infor- mació que t’arriba de l’institut, del seu entorn, i després de l’entrevista personal, al final tens un perfil bastant correcte per començar a treballar l’itinerari del jove. I com reaccionen després del primer contacte? El jove viu amb immediatesa. L’avui és el més important i demà passat és massa lluny. Quan els dius que l’any que ve haurien de fer tal cosa, els queda molt lluny. Has de trobar la forma de fer que toqui de peus a terra, dir-li: “Ei, ets aquí”, i a vegades utilitzar el seu mateix llen- guatge perquè vegi la realitat. És molt difícil que a l’instant vegin que això els anirà bé. Però al cap d’un any sí que veuen que això els ha servit. Al segon contacte ja vénen amb una actitud dife- rent. I sempre intentes que la proposta surti del mateix jove, no imposar-la tu. A mi m’arriben aquí, asseguts a la taula, i els dic: “Digues, amb què puc ajudar?”. Aleshores intento trobar un equilibri, però que sigui el jove qui faci el seu itinerari: jo l’acompanyo. Es tracta de fer que rumiïn sobre la seva situació. Sempre intento arribar a una sèrie de compromisos mínims i, després, veiem com ha anat. També és diferent si vénen amb els pares i mares o no. A vegades, he hagut de demanar que sortissin, perquè els nois o noies et poden dir coses que amb els pares i mares al davant no ho farien. Ha de saber fer la feina entre fracassos i satisfaccions. És difícil fer-ho, i més encara en una societat on el valor de l’èxit fàcil i ràpid és tan present? És clar que no tot surt sempre bé. Però la frustració només arriba si et fas teva tota la problemàtica del noi o la noia. Tu no li pots solucionar tots els seus problemes. No només té problemes de formació, sinó que també té mancances en altres àmbits en què nosaltres no podem intervenir o que no podem assolir. Per tant, has de saber a on pots arribar i, a vegades, no hi ha hagut res- posta per a factors que tu no pots controlar. Al Pla Jove elaborem tres informes l’any, de manera que així tenim una perspectiva del seguiment i evolució de cada persona jove. Amb aquest seguiment, veus cap a on has d’anar, què has de reforçar, si has de canviar l’estratègia. Això dóna molta seguretat i evita frustracions. Amb els anys, t’has d’a- nar protegint perquè no tens la clau per solucionar-ho tot. Veus coses molt colpido- res, coses que penses que com és possible que puguin passar. Sí que notem que els i les joves creuen que poden assolir l’èxit amb poc esforç o que les aspiracions que tenen són desproporciona- des en relació amb la seva realitat, encara que també és típic dels joves ser una mica somiatruites. Els dius que trigaran dos anys a fer un curs i n’hi ha que et diuen que no els interessa perquè és massa temps o que no volen fer un curs que comença a les vuit del matí. El que també detecto és que estan molt enganxats a grups, tenen vocació grupal. I alguns et diuen que no poden canviar la seva actitud perquè el seu grup no els ho perme- tria o perdrien el seu rol i fora del grup se sentirien desubicats. Pertanyen a grups que tenen molta presència i a vegades estan per sobre de la família. I no estic parlant de per- tinença a grups violents. I davant de casos evidents que rebutgen oportunitats que no haurien de rebutjar, què pot fer? Només queda tenir paciència. Com que estan un any i mig com a mínim dins del pla, tenen la seva pròpia experiència i veuen que allò que somien no pot ser. Es van adaptant a la realitat. Nosaltres no ens hem de desespe- rar perquè aquella persona ens digui que no. Mai jutjar, ni fer moralisme. Veure si hi ha alternatives, que sigui un procés de madura- ció. Estan en una edat, els setze anys, en què no han triat res fins llavors, i ara han de pensar en el seu futur de cop i volta. Potser són els que tenen menys elements per decidir, i és clar, no pots pretendre que en una hora els tin- guin tots clars per fer-ho. El Pla Jove els ajuda en aquest procés. Patricia Esteve Mercè Escarré Vaig néixer a Valls (Tarragona), tinc 52 anys i en fa 34 que treballo a l’Ajuntament de Bar- celona. Em vaig llicenciar en Filosofia i Lle- tres a la Universitat de Barcelona i tota la meva vida laboral sempre ha estat vinculada a l’àmbit de l’educació i en contacte amb el món dels joves. Els primers anys vaig treba- llar a l’EMAV (Escola de Mitjans Audiovi- suals), després a l’escola de FPA de Jardine- ria Castell de Sant Foix i ara al Pla Jove. Un desig que no has complert. Estudiar música des de petita. Un que sí. Molts, perquè sempre he procurat no desitjar impossibles. Què col·lecciones? Llibres de cuina dels llocs a on viatjo. Una virtut teva. Millor que ho diguin les altres persones. Què et fa por? La intolerància. Un consell que t’han donat i vols compartir. La meva sogra, que era mestra vocacional durant la República, em va dir que s’havia de tornar a la senzillesa dels costums, a tornar a gaudir de les petites coses. Per a Mercè Escarré, la joventut... De quin color és? Verda. Quin dia de la setmana? Qualsevol que faci sol. Quina estació de l’any? La primavera, quan tot reneix. Quin menjar? S’han de tastar tots. Quina flor o planta? Totes, fins i tot les “anomenades” males herbes. BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 17 e18 48RECURSOS Núm. setembre 2005 ELS ENCANTS DE L’ACROBÀCIA A L’ABAST DE LES ESCOLES F lic-Flac Circ pretén presentar un noumodel didàctic en el tractament de con-tinguts caracteritzats per l’individualis- me, la rigidesa tècnica o l’absència de creativi- tat, per donar-los una nova dimensió. Es volen treballar les activitats acrobàtiques pròpies del món del circ i de l’espectacle, amb la inten- ció de potenciar les actituds de cooperació i participació de la totalitat del grup i per desenvolupar les capacitats creatives i inter- pretatives de l’alumnat. El projecte es troba, actualment, en fase pre- paratòria de la vuitena temporada. La setena edició va culminar el passat mes de maig amb la presentació al Sant Andreu Teatre dels espectacles treballats per més de 600 nens i nenes de 5è de primària amb el títol “La volta al món del circ de Jules Verne”. Flic-Flac Circ és, per damunt de tot, un gran espectacle, en el qual l’alumnat de cinquè curs de primària es converteix en l’actor principal. Equilibris, bots, construccions humanes, girs, etc., combinats amb efectes musicals, alguns «És una experiència intercentres que queda lluny de les possibilitats d’un únic centre educatiu.» La màgia de l’impossible, l’encant del més difícil encara, el somni de l’inimaginable, el repte del desafiament a la gravetat, l’atractiu de la plasticitat i l’estètica, l’aposta de la interpretació... En definitiva, una barreja de fantasies i situacions que es reprodueixen en una experiència didàctica: l’acrobàcia i la seva aplicació col·lectiva en el projecte Flic-Flac Circ. Tot un món acrobàtic a l’abast de les escoles en una iniciativa impulsada des de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona amb el suport tècnic de l’Escola de Circ Rogelio Rivel. FLIC-FLAC CIRC detalls coreogràfics, un vestuari vistós i un públic entusiasta, són alguns dels ingredients d’una actuació que, sens dubte, es converteix en un dels dies més emocionants de l’escolari- tat dels participants i també en un dels records inoblidables del grup classe. Flic-Flac Circ és una experiència intercentres que adquireix una magnitud que queda lluny de les possibilitats d’un centre educatiu i que es descriu, en aquest article, des de la pers- pectiva del professorat. L’organització de l’activitat Flic-Flac Circ es planteja cada any un tema central de treball entorn del qual gira l’espectacle. S’han tractat temes tan diversos com ara Antoni Gaudí, les 7 meravelles del món antic o Jules Verne. EDUCACIÓ EN VALORS La importància d’una activitat com aquesta no recau únicament en els aprenentatges motrius ni en la innovació metodològica proposada, sinó en l’enorme validesa de l’experiència per abordar l’educació de tot un conjunt de valors, Jaume Balanyà BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 18 e 1948 RECURSOSNúm. setembre 2005 com el desenvolupament de l’educació emo- cional i volitiva de l’alumnat. Això confereix a l’experiència unes característiques diferen- cials respecte a propostes semblants. Flic-Flac Circ és una activitat que requereix la implicació de tot el grup i que provoca l’apa- rició de sentiments d’acceptació i considera- ció cap als altres. Unir esforços, donar-se suport mútuament, tenir confiança en els altres, saber situar-se en la posició del com- pany o companya, compartir distintes res- ponsabilitats, respectar i valorar el nivell de destresa dels altres i al mateix temps ser conscient de les pròpies limitacions... són actituds i valors que es propicien constant- ment durant les sessions preparatòries. A més, la representació es viu com quelcom que pertany a tots perquè no hi ha un o una protagonista, sinó que el protagonista princi- pal és el grup, i el resultat final, producte de molts dies de treball, s’ofereix al públic perquè en gaudeixi. Per això, aporta vivències impor- tants i gratificadores, necessàries per poten- ciar el sentiment d’autoconfiança, autoestima i benestar personal i grupal. L’activitat ofereix la possibilitat d’exercitar tendències que no s’ajusten als clixés que fun- cionen a nivell col·lectiu: es trenca amb la idea que la força és una qualitat quasi exclusiva de la masculinitat i es fuig de la imatge de fragilitat generalment associada a la feminitat; es fomenta la participació d’ambdós sexes a l’hora d’exercir el paper d’àgil o fort. Els detalls coreogràfics o l’efecte estètic, que entroncarien més amb alguns continguts pròxims a la dansa i, en conseqüència, socialment associats a la feminitat, són assumits amb naturalitat i sense sentiment de raresa pels nois i noies. Els valors que es potencien per fer possible l’actuació és el més important de tot el procés de participació del grup. Els aprenentatges motrius s’acceleren i les vivències són prou intensos per introduir noves pautes de com- portament tant individuals com grupals. > Per a més informació www.bcn.es/educacio promociosalut@mail.bcn.es MATERIALS DE CONSULTA Bibliografia Anderson, B.: Estirant-se. Integral, Barcelo- na, 1985. Carranza, M.; Bantulà, J.; Bust, C.; Vallès, C: L’educació física en el cicle mitjà de primària. Desenvolupament curricular. Pai- dotribo, Barcelona, 1988. Diversos autors: El meravellós món del Circ. Volums I i II. Edicions Nova, Madrid, 1979. Ferran, J.: Vesprada de circ. Editorial Minyó, 1987. Fodero, J.M.; Furblur, E.: Creating Gym- nastic Pyramids and Balances. Leisure Press, Illinois, 1989. Koch, K.: Gimnàstica escolar. Aedes, Bar- celona, 1982. Mateu, M.: 1001 exercicis d’activitats gimnàstiques. Paidotribo, Barcelona, 1990. Sagrera Ferrandiz: Curs de massatge manual. Gràfiques B, Portabella, Barcelo- na, 1983. Thomas, L.; Fiard, J.; Soulard, G.; Chau- temps, G.: Gymnastique sportive. Revue EPS, París, 1989. Vernetta, M.; López, J.; Panadero, F.: L’a- crosport en l’escola. INDE Publicacions, Barcelona, 1996. Wiley, J.: Basic circus skills. Solipaz Publishing Company. Lodi, Califòrnia, 1990. Web www.acdijon.fr/pedago/eps/acrospor/index.htm Acumula gran quantitat d’informació al voltant de l’acrosport: programacions, mun- tatges de figures, aspectes de salut, etc. En referència a l’homogeneïtat del grup clas- se, cal constatar que generalment es parteix d’una situació més equilibrada pel que fa a les habilitats adquirides. Com ja és conegut, la gimnàstica és una de les activitats que social- ment s’atribueixen al rol femení. Per això és habitual veure grups de noies en un cantó del pati durant l’esbarjo practicant, per iniciativa pròpia, activitats d’aquesta mena. En conse- qüència, el punt de partida de la unitat és molt més homogeni i dista de les situacions que es plantegen quan es treballen, per exemple, esports col·lectius, on els nois acostumen a tenir un nivell superior a causa de les seves experiències prèvies. Aquesta activitat, durant els anys en què s’ha aplicat, s’ha pogut demostrar que és molt vàlida per a la integració de l’alumnat amb necessitats educatives especials, ja que, al seu ritme, busca un paper gratificant en les composicions de grup i arriba a sentir-se un més de la representació. La motivació que es desprèn d’aquestes vivències positives ajuda a accelerar els aprenentatges motrius que, en altres circumstàncies, resulten summament complexos i inabastables. Marta Carranza Institut d’Educació Carles Vallès CEIP Barrufet «S’ha demostrat que és una activitat molt vàlida per a la in- tegració d’alumnes amb neces- sitats educatives especials.» Jaume Balanyà BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 19 e20 48CONSELLS ESCOLARS Núm. setembre 2005 LA XARXA PARTICIPATIVA I ELS CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS DE DISTRICTE Els consells escolars municipals de districte disposen d’una gran oportunitat per millorar el seu reconeixement com a organismes de participació i consulta en el seu territori de referència, però també tenen el repte d’esdevenir veritables estaments representatius de la comunitat educativa dels barris i dels districtes. Així doncs, el seu gran objectiu ha de ser el de crear una xarxa participativa amb els consells escolars de centre del territori i amb els agents educatius escolars i no escolars presents als barris i als districtes. EL REPTE DE LA PARTICIPACIÓ Els consells municipals escolars, segons la llei que els va crear, 1 són “organismes de consulta i de participació dels sectors afectats en la programació de l’ensenyament no universitari dins de l’àmbit muni- cipal”. A través del desplegament normatiu posterior es van establir les funcions, els sectors amb representació, l’organització i el funcionament, i es va indicar als ajuntaments que despleguessin els reglaments de cada consell atenent les especificitats territorials de cada municipi. L’Ajuntament de Barcelona va aprovar la constitució del Consell Esco- lar Municipal i dels consells escolars de districte com a comissions dele- gades.2 Recentment, la Carta Municipal de Barcelona3 reconeix el rang de consells escolars municipals als consells escolars de districte. Aquest nivell d’institucionalització dóna als nous consells escolars muni- cipals de districte una gran oportunitat de millorar el seu reconeixement com a organismes de participació i consulta en el seu territori de referència, però significa també un repte per esdevenir veritables estaments represen- tatius de la comunitat educativa dels barris i dels districtes. A favor seu, podem esmentar la riquesa de la seva composició amb la par- ticipació de la representació de tots els estaments de la comunitat educati- va, tant del sector públic com del sector concertat, i la presència de l’àmbit associatiu i de l’àmbit institucional. Una llarga trajectòria de treball des de la seva creació amb incidència en les principals problemàtiques educatives dels districtes i de la ciutat (escolarització, mapa escolar, serveis educatius, l’horari i el calendari escolar), en el foment de la participació (eleccions als consells escolars de centre, formació de pares i mares, suport a les AMPA, etc.) i en els debats generals de les polítiques i les lleis d’educació (Llei de Qualitat, debat del MEC, el Pacte Nacional per l’Educació, etc.). Per contra, els consells escolars municipals de districte tenen dos rep- tes que han de superar i que són els eixos de l’acció participativa: la vin- culació amb els consells escolars de centre del territori, que formen una veritable xarxa d’organismes de participació, i la interrelació amb els agents educatius escolars i no escolars presents als barris i al districte. ELS CONSELLS ESCOLARS DE CENTRE La participació requereix un aprenentatge. Només s’aprèn a participar participant, i aquesta és una via que permet resoldre problemes, buscar solucions i prendre decisions a partir del contrast d’opinions, del diàleg i del consens. El projecte educatiu de centre ha d’incorporar la participa- ció com un dels valors de referència a promoure i aquesta ha de ser la base del funcionament dels consells escolars de centre. El funcionament regular i consolidat dels consells escolars de centre forma una sòlida xarxa de participació, la qual ha de ser reforçada per la previsible recuperació per part dels dits consells del caràcter d’organis- mes de govern dels centres docents a les futures lleis educatives, ara en fase de debat. «Han d’esdevenir veritables estaments representatius de la comunitat educativa dels barris i dels districtes.» BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 20 e 2148 CONSELLS ESCOLARSNúm. setembre 2005 Aquesta xarxa de participació que formen els consells escolars de cen- tre ha de fer sentir i expressar les seves preocupacions, sensibilitats i opinions en el territori i aquesta ha de ser una de les funcions que ha de recollir el consell escolar municipal de districte. Amb aquest objectiu, els consells escolars municipals de districte han de millorar la seva comunicació amb els centres i han de recollir les apor- tacions i problemàtiques expressades pels centres i incorporar-les als debats i treballs que es desenvolupen en l’àmbit del districte. Una major flexibilitat en l’aplicació i en la interpretació de la normativa vigent, mentre no es modifica, pot ser útil per assolir aquests objectius: incloure a les ordres del dia les propostes dels centres, crear comissions de treball obertes a la participació puntual de persones interessades en temes i/o problemàtiques concretes, celebrar plens itinerants i monogrà- fics i, en general, proporcionar una major informació de les activitats i tas- ques que desenvolupa el consell escolar municipal de districte per aconse- guir la complicitat i coresponsabilitat dels centres. En aquest sentit, poden ser de molta utilitat el desenvolupament i l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’àmbit de la participació. Cal, també, posar en les tasques dels consells escolars municipals de dis- tricte un especial èmfasi pel que fa a les activitats de suport a les iniciatives, l’associacionisme i la coordinació en el territori dels sectors no professionals de la comunitat educativa: propostes formatives per a pares i mares, inter- canvi d’experiències de les AMPA, trobades de delegats i delegades i repre- sentants de l’alumnat dels CEC, l’associacionisme dins i fora dels centres, el reconeixement a la tasca de representació i participació de l’alumnat, etc. L’ACCIÓ EDUCATIVA EN EL TERRITORI En l’acció educativa en el territori hauríem de considerar totes les activi- tats dirigides a la població en edat escolar que es fan fora de l’horari lec- tiu dins o fora del centre, que poden ser de caràcter esportiu, cultural o lúdic i que poden estar organitzades per les AMPA, el mateix centre esco- lar, associacions, agrupacions, clubs, esplais, federacions, acadèmies o per l’Administració mateixa. Les escoles s’han d’obrir més a l’entorn, i hem de pensar en un projec- te educatiu de centre, de barri o de districte amb la participació de molts més agents educatius. Els centres educatius han d’estar oberts, no només com a instrument de conciliació familiar, sinó com l’element essencial de la qualitat educativa més enllà del currículum i com el meca- nisme més important per a la compensació de les desigualtats socials. Hem de tenir una nova concepció de l’escola com a espai educatiu i no només com un espai per a l’impartiment curricular. Per això seria rellevant incorporar en els òrgans de consulta i participa- ció, tant en l’àmbit dels centres docents com en l’àmbit del territori, els diferents agents relacionats amb les activitats d’educació no formal. La presència de nous perfils professionals (monitors de diferents acti- vitats, personal de serveis educatius, etc.) molt integrats en els temps educatius no lectius dins dels centres, fa necessari que aquests estiguin representats en els consells escolars del centre. Evidentment, aquesta incorporació requereix una regulació de les tasques que han de desenvo- lupar aquests emergents perfils professionals i una modificació de la nor- mativa sobre la composició dels consells escolars. En l’àmbit del territori, la participació d’entitats vinculades a l’educació no formal, de tipus esportiu, de lleure, mediambientals i culturals en els consells escolars municipals de districte és possible gràcies al fet que en la reglamentació vigent es permet la presència d’entitats de rellevància educativa, social i/o cultural en l’àmbit del districte; de fet, avui aquesta presència ja és una realitat, encara que ha de millorar. La confluència i coordinació dels esforços de les entitats responsables de l’acció educativa dins i fora dels centres docents en el marc dels con- sells escolars municipals de districte donaria una especial rellevància i dimensió a la representació i veu de la comunitat educativa. Alhora, seria un exercici de realisme i d’aprofitament de sinergies. Avui la constitució i dinamització d’un organisme estable de participació i coordinació territo- rial requereix una notable inversió d’esforços i recursos tant humans com econòmics, i, a més, evitar una dispersió de la interlocució davant de l’Ad- ministració. Així doncs, sembla raonable sumar esforços i donar als con- sells escolars municipals de districte la dimensió d’òrgans de participació i consulta en general de l’àmbit educatiu no sols escolar del territori. En aquest sentit, els consells escolars municipals de districte haurien de ser sensibles i estar oberts a la representació de les diferents formes de coordinació i xarxes dels sectors de la comunitat educativa, que de manera més o menys formal, des del punt de vista jurídic, estan presents en l’àmbit dels barris i/o del districte. Evidentment, aquest reforçament de la representativitat, perquè aquesta sigui útil i operativa per a tothom, ha d’anar acompanyat d’una millora dels canals de comunicació i de diàleg tant amb l’Administració local com amb l’Administració educativa pel que fa a aquells aspectes d’incidència en el territori. Secretaria del CEMB www.bcn.es/cem cem@mail.bcn.es 1 Llei 25/1985, dels consells escolars. Decret 404/1987, regulador dels consells escolars municipals. 2 Reglament de constitució del Consell Escolar Municipal de Barcelona i dels Consells Escolars Munici- pals de Districte. Ple de l’Ajuntament de Barcelona de 19 d’abril de 1989. 3 Llei 22/1998, de la Carta Municipal de Barcelona. Marta Cabrol BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 21 e22 48BARCELONA A L’ESCOLA Núm. setembre 2005 La promoció i el coneixement del transport públic a la nostra ciutat són els grans objectius dels programes dirigits als centres escolars de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), ja amb molts anys d’experiència, i de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que inaugura el seu programa aquest curs. En aquest article podreu conèixer les seves activitats, que volen reivindicar el crit de “Mou-te en transport públic”. TRANSPORTS METROPOLITANS DE BARCELONA I FERROCARRILS DE LA GENERALITAT MOSTREN ELS SEUS PROGRAMES ESCOLARS MOU-TE EN TRANSPORT PÚBLIC manera participativa, s’intentarà que l’alum- nat prengui consciència de la importància que té la utilització del transport públic a mitjà i llarg termini per diferents motius: ecològics, de seguretat i econòmics. · Recorregut “Viatjar amb seguretat” L’objectiu d’aquest trajecte és transmetre a l’alumnat la importància que té el fet de res- pectar les normes de seguretat per poder viatjar amb tranquil·litat i gaudir del viatge. També es treballa la socialització i el respecte als espais públics i al tren com a tal. De la mateixa manera, se’ls donarà a conèixer com es financen els transports i la responsabilitat que tenim envers la seva conservació. Per tre- ballar aquest trajecte es farà arribar a les escoles el material didàctic i específic adaptat a cada cicle educatiu. · Recorregut “El viatge en tren. Viatjar és divertit” En aquest recorregut es posaran en pràctica els coneixements adquirits en els recorreguts anteriors i es mostrarà a l’alumnat com orga- nitzar un viatge: · Orientació i coneixement de l’entorn: la finalitat d’aquest recorregut és ensenyar-los a llegir plànols, a conèixer la zona de destí, a cercar l’itinerari més adient, etc. · Introducció a l’encomia: l’objectiu és que coneguin les diferents tarifes i sàpiguen tro- bar la més adient, així com que aprenguin a comparar els costos reals entre diferents mit- jans de transport. · Organització horària: l’objectiu és ense- nyar-los a calcular i organitzar el temps. Es realitzarà un viatge en tren, el destí del qual es podrà escollir segons la ubicació de les escoles, les edats i els interessos de l’a- lumnat. Es prepararà a priori a l’aula a partir del material didàctic específic per al tema i el nivell educatiu. EL TREN DE L’ENSENYAMENT DELS FERROCARRILS DE LA GENERALITAT A Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), com a empresa preocupada i compro- mesa amb el futur, estem convençuts que té una gran importància el fet de traslladar als més joves el coneixement i la sensibilització envers la necessitat de trobar un transport sostenible com a única alternativa per so- lucionar un problema que ens afecta a tots i totes. Entre els mitjans de transport públic, el ferrocarril té un paper molt important, ja que és un mitjà de gran capacitat i de mínim con- sum, tant pel que fa al transport de passatgers com de mercaderies, fet que implica un índex de contaminació pràcticament inexistent i un baix consum energètic. L’objectiu de FGC és posar a disposició de totes les escoles un programa pedagògic, inte- ressant, diferent i sobretot útil per a la tasca educativa que els professionals de l’educació porten a terme que els pugui servir a l’hora de confeccionar el currículum escolar. LES ACTIVITATS El programa s’adreça a tots els cicles educa- tius i consta de cinc temes, que anomenarem “itineraris”, i els diferents apartats de cada un d’ells, “recorreguts”. Per al nou curs 2005- 2006 posarem en marxa una part dels itinera- ris i la resta està previst fer-ho el curs següent. Els itineraris que començaran el mes d’octubre d’enguany són: Itinerari A: “Transport públic = transport sostenible”. Destinat a educació infantil, primària i secundària · Recorregut “Foment del transport públic. El tren” A través de materials audiovisuals i de «El repte del programa pedagògic és fomentar el ferrocarril com a mitjà de transport sostenible.» BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 22 e 2348 BARCELONA A L’ESCOLANúm. setembre 2005 Itinerari B: “El tren i la història”. Destinat a educació infantil i als cicles d’educació primària · Recorregut “Evolució i història del tren” Dels inicis del tren fins a l’actualitat: es rea- litzarà un viatge amb el tren de vapor perquè revisquin els temps dels nostres avantpassats i s’adonin que no fa pas tants anys que es viat- java d’aquesta manera. A l’estació de Martorell, abans d’iniciar el viatge amb el vapor, l’alumnat visitarà l’expo- sició “FGC, un segle i mig d’història” i l’espai de vapor, on rebran informació, a través de les explicacions pertinents i amb diversos mate- rials, sobre el vapor, la seva història, evolució i posterior substitució per altres sistemes més moderns al seu moment, que el pas del temps també va deixant antiquats. L’activitat estarà guiada per educadors/es. Hi haurà material didàctic específic per a cada nivell. Itinerari C: “Introducció a la diversitat tec- nològica” Aquest curs posarem en marxa el recorregut “Sistemes de control, seguretat i manteni- ment”, dirigit a l’alumnat de secundària, batxi- llerat i cicles formatius. Es realitzaran visites al Centre d’Operacions de Rubí (COR) i al Centre de Comandament de Sarrià (CCS). Durant la visita que es farà als tallers del COR, l’alumnat coneixerà els diferents tipus de manteniment i reparacions que s’hi realitzen diàriament per tal de mantenir els trens en condicions òptimes. Un dels nostres objectius és que els joves coneguin i d’aquesta manera respectin i valorin el treball i l’esforç que això comporta. Al CCS, tot observant la sala de control i amb les explicacions pertinents, els nois i noies comprovaran com es planifica, ordena i contro- la la xarxa de trens de la línia del Vallès. També coneixeran els sistemes de seguretat, informa- ció i servei a l’usuari que hi ha als diferents espais de FGC. Les activitats estaran guiades per educa- dors/es. Es disposarà del material didàctic pertinent tant per treballar a l’aula com durant les visites. Els altres itineraris que es preveu de fer són “El tren i la natura” i “El tren i la indústria”. A part d’aquests itineraris, FGC continuarà orga- nitzant les activitats de natura que ja es porta- ven a terme a Núria i la pujada a Montserrat amb el nou cremallera, per descobrir una altra manera de viatjar amb un mitjà de transport diferent i absolutament respectuós amb el medi ambient. Cristina Carrera i Viñoles Responsable de Coordinació Pedagògica Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya TRANSPORTS METROPOLITANS DE BARCELONA Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) és l’empresa que gestiona el metro i els autobu- sos de Barcelona dins de l’àmbit territorial dels municipis que configuren l’àrea metropolitana. Com a organització que contribueix a millo- rar la qualitat de vida de la ciutadanía, aquesta empresa defensa i promou una mobilitat sos- tenible i segura millorant dia a dia el seu servei per ser el mitjà de transport més eficient i efi- caç dins del seu àmbit d’influència. En aquest aspecte, TMB s’ha compromès a fomentar la utilització cívica del metro i l’auto- bús en els futurs usuaris, és a dir, en els nens i nenes de Barcelona i de l’àrea metropolitana. Transports Metropolitans de Barcelona va començar a realitzar visites institucionals dirigi- des als nens i nenes l’any 1982, amb la col·labo- ració de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament. Actualment, Transports Metropolitans de Barce- lona ofereix a les escoles unes activitats amb la finalitat de posar en relleu la presència dels transports públics a la ciutat i explicar que aquest servei constitueix un patrimoni col·lectiu necessari i imprescindible per a tothom i un indi- cador de la qualitat de vida de la ciutadania. S’ha elaborat la Guia per al professorat, en la qual s’explica el paper que el professorat ha de tenir abans, durant i després de les visites als centres de TMB. LES ACTIVITATS Educació primària Cicle inicial i mitjà (6-10 anys) La diversitat de mitjans de transports col·lectius a Barcelona Visita a l’estació de metro més propera al centre per observar amb deteniment les instal·lacions i l’ús que se’n fa, així com per conèixer el funcio- nament del metro com a mitjà de transport. Cicle superior (10-12 anys) Els transports públics, una xarxa que s’estén a tota la ciutat Visita als centres de control de metro i autobu- sos (CCM i CRT), on els alumnes veuran en pri- mer lloc un vídeo institucional sobre TMB i tot seguit un conjunt de plafons referits al metro i autobusos, els quals expliquen com els trans- ports públics arriben a tots els indrets de la ciutat i mostren l’estat d’algunes de les ins- tal·lacions més recents i els criteris de funcio- nalitat i modernitat amb què s’han construït. A la visita també podran observar imatges referents a l’evolució del metro i l’autobús al llarg del temps i, si és possible, alguns dels projectes que hi ha per al futur. Finalment, se’ls mostrarà la sala de control perquè puguin adonar-se que els transports públics de Barcelona estan equipats amb les tecnolo- gies més modernes a fi de millorar-ne cons- tantment el servei. Barcelona Bus Turístic Conèixer Barcelona amb el Bus Turístic Educació secundària 1r cicle (12-14 anys) Els transports públics, una xarxa que s’estén a tota la ciutat Barcelona Bus Turístic 2n cicle (14-16 anys) Les noves tecnologies aplicades a la millora dels transports públics Visita als centres de control de metro i autobu- sos (CCM i CRT), on es proporcionarà a l’alum- nat una explicació detallada del funcionament d’aquests centres de tecnologies avançades. Barcelona Bus Turístic Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Tel. 93 205 15 15 www.fgc.net Transports Metropolitans de Barcelona C. 60, 21-23 Zona Franca 08040 Barcelona 93 298 73 80 www.tmb.net «TMB s’ha compromès a fomentar la utilització cívica del metro i l’autobús en els futurs usuaris.» BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 23 Els propers 17, 18 i 19 de novembre es portaran a terme les VI Jorna-des del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) de Barcelona. Com hapassat en els darrers anys, les jornades donaran a conèixer, per una banda, el desenvolupament del Pla d’acció del PEC mitjançant el treball de les seves vuit comissions, l’intercanvi d’informació i el debat a l’en- torn dels diferents projectes que s’estan portant a terme. Per una altra, s’aprofundirà sobre un tema escola, barri i territori, per conèixer com es produeix i quin ha de ser el futur de l’acció educativa en el territori, ente- nent la ciutat com a xarxa educativa a favor de la cohesió social. Aquest tema es tractarà des de tres punts de vista, que son: l’esco- la, el barri i el govern de la ciutat educadora. Per preparar el debat, el comitè científic de les jornades ha fet un document base que vol afavo- rir la reflexió i la discussió per a l’elaboració de la Declaració de les VI Jornades del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) de Barcelona. El comitè científic de les VI jornades està format per les persones expertes Roser Batlle, Fundació Catalana de l’Esplai; Marleny Colmena- res, del Consorci d’Educació de Barcelona; Francesc Colomé, del Depar- tament Educació de la Generalitat de Catalunya; Mercè Chacón, Fundació Jaume Bofill; Glòria Figuerola, de Serveis Personals de l’Ajuntament de Barcelona; Gemma Martín, de la Fundació Ferrer i Guàrdia; Miquel Martí- nez, de l’ ICE de la Universitat de Barcelona, Violeta Núñez, de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona; Joan Subirats, de l’IGOP de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Josep Vallcorba, del Departa- ment d’Educació de la Generalitat de Catalunya. A més, i com a membres de la Comissió Delegada del Consell Directiu del PEC de Barcelona en formen part: Elena Boadas, de L’Aquàrium (CCP); Lluís Filella, de la Federació d’Ensenyament CCOO Catalunya; Quim Lázaro, de l’Associació de mestres Rosa Sensat; Fabián Mohedano, del Consell de la Joventut de Barcelona; Jaume Pallarols, dels Serveis Territorials d’Educació a Barcelona ciutat, Eugènia Salvador, de l’Associa- ció Lectura Fàcil; Antoni Sans, de la Universitat de Barcelona; i Antoni Martorell, Araceli Vilarrasa, Jordi Arnal i Sandra Abella, de l’Oficina Tècni- ca del PEC de Barcelona. Oficina Tècnica del PEC de Barcelona. Institut d’Educació > Per a més informació: www.bcn.es/educacio e24 48PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Núm. setembre 2005 EL PEC DE BARCELONA POSA EN MARXA LES VI JORNADES Les VI Jornades del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona, que es faran els dies 17, 18 i 19 de novembre, ja s’han posat en marxa amb l’elaboració del document base que serà objecte de discussió i del qual podeu llegir un extracte en aquest article. És el moment, doncs, d’inscriure’s per participar en aquestes jornades que tenen com a títol “Escola, barri i territori: la ciutat com a xarxa educativa a favor de la cohesió social”. ESCOLA, BARRI I TERRITORI BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 24 e 2548 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATNúm. setembre 2005 La relació entre escola i territori ha estat un element central de la reflexió sobre el projecte educatiu de la ciutat de Barcelona des del seu naixement. El fet de tractar aquest tema a les VI Jornades del PEC, en un moment en què el debat social està posant les bases de noves propostes legislatives per a l’educació, tant a l’Estat espanyol com a Catalunya, representa una oportunitat per impulsar un model d’educació integral que tingui en compte totes les realitats educadores de la ciutat. Voldríem que aquesta declaració contribuís a fer que la futura Llei catalana d’edu- cació no fos només una nova llei per al sistema escolar sinó que recone- gués i promogués un nou sistema educatiu integral basat en un projecte social que estableixi una continuïtat educativa entre els diferents esce- naris i temps en els quals es produeix l’acció educativa. A més a més, a Barcelona, aquest debat permet donar un nou impuls a la generació de ponts de diàleg entre tots els agents educatius– famílies, escoles, entitats d’educació en el lleure, les empreses, els mitjans de comunicació i les administracions públiques– i començar a redibuixar els elements de la seva coordinació a la ciutat en el context de la nova Barcelona dels barris. La creació del Consorci d’Educació de Barcelona, l’inici dels Plans Educatius d’Entorn a tres districtes de la ciutat –Roquetes, Trinitat Nova i Canyelles a Nou Barris, Raval a Ciutat Vella i Vila de Gràcia a Gràcia–, el projecte La Barcelona dels barris i les idees sorgides al voltant del debat pel Pacte Nacional per a l’Educació són elements d’un nou escenari educatiu que confereix encara més oportunitats i interès a aquesta tasca. Eix 1. L’escola de la ciutat educadora: una escola arrelada a la comu- nitat i compromesa amb el món Actualment, el principal repte de l’educació és contribuir a la formació de la ciutadania per ser capaç d’afrontar una dinàmica de canvi tot afa- vorint la cohesió social i l’autonomia personal. Tot indica que aquest repte cal assumir-lo des de la proximitat, traspassant els murs de l’es- cola per bastir una comunitat educativa capaç de comprometre, en un mateix projecte educatiu, les famílies, el claustre, l’alumnat, les enti- tats, les administracions públiques i també tots els agents socials del territori potencialment educadors. L’escola de proximitat aglutina els diferents agents educatius al vol- tant d’un projecte ben explícit que defineix la seva personalitat i alho- ra la integra en un sistema de xarxes que posen en comunicació perso- nes, informacions, recursos i coneixements. A Barcelona, el barri és la unitat bàsica per al desenvolupament de la comunitat educativa. Tanmateix, l’entorn social és un concepte com- plex que posa en interacció diferents escales (barri, districte, ciutat, àrea metropolitana), i que inclou tant la proximitat física com la virtual. L’escola de la ciutat educadora es compromet amb el món a partir del seu entorn territorial i tecnològic. Eix 2. El barri de la ciutat educadora: la construcció d’una xarxa per a l’educació integral La carta de les Ciutats Educadores, en l’actualització de Gènova 2004, defineix el seu àmbit d’actuació en el treball multilateral entre els dife- rents escenaris educatius que incideixen en la socialització dels infants i dels joves. La necessitat d’aquest treball multilateral es justifica pel fet que els problemes d’exclusió als quals es vol donar resposta es caracteritzen precisament per la seva complexitat; és a dir, que són fenòmens multifactorials i multidimensionals. Per això, la idea de ciu- tat educadora va més enllà de la definició d’una escola que treballa cooperativament amb el seu entorn i convida a construir una xarxa educativa integral en la qual, tot i que l’escola hi continua tenint un paper molt rellevant, la resta d’agents educatius augmenten el seu nivell de responsabilitat i estableixen vincles de treball cooperatiu que no sempre passen per l’escola. La idea de xarxa educativa integral suposa un pas més en la cores- ponsabilitat educativa. Al voltant de la xarxa teixida per l’escola de proximitat es dibuixa un nou mapa relacional en el qual s’enforteixen totes les interaccions possibles entre els agents educatius sense pas- sar obligatòriament per l’escola; així s’enforteixen per exemple les relacions entre famílies i entitats de lleure, famílies i mitjans de comu- nicació, entitats de lleure i estructura productiva. És en aquesta xarxa on les organitzacions de participació i associació juvenil troben un terreny òptim per dotar el projecte educatiu d’una vigorosa dimensió de protagonisme i participació dels infants i dels joves. Així com diem que el Projecte Educatiu de Ciutat és un instrument per a la construcció de la Ciutat Educadora, també podem dir que la xarxa educativa integral és la seva forma organitzativa. El barri de la ciutat educadora requereix i es dota d’una xarxa educativa integral per promoure el desenvolupament personal i la cohesió social. Eix 3. El govern de la ciutat educadora: nous vincles de cooperació i de compromís El principi de subsidarietat orienta la tendència de les polítiques públi- ques, especialment pel que fa als serveis personals, cap a una descen- tralització administrativa molt accentuada. Sembla evident que en una societat marcada per la diversitat i en el marc d’un model democràtic, la qualitat dels serveis públics augmenta amb la transferència de res- ponsabilitats a àmbits més reduïts. Aquest procés de descentralització ha de permetre millorar la participació dels ciutadans i construir espais públics on l’Administració i la ciutadania comparteixin drets, deures i responsabilitats. Així mateix, es pretén buscar noves fórmules de gestió que augmentin la capacitat de prendre decisions eficaces per a la resolució de problemes reals en contextos concrets. A Barcelona, la creació del Consorci d’Educació suposa un pas enda- vant en la descentralització del sistema educatiu. Tanmateix, les dimensions de la ciutat mostren que cal anar més enllà en el procés de descentralització administrativa. Considerant els districtes com a eina bàsica de representació i gestió de la ciutat, el projecte La Barcelona dels barris vol fer dels barris els àmbits territorials de referència per a l’actuació municipal i dels districtes. És a aquesta escala on la zona escolar pren sentit. Des de l’Ajuntament es pot ajudar a impulsar la construcció de xarxes educatives integrals, integrades intersectorial- ment, que assumeixin des de la coresponsabilitat, la qualitat i l’equi- tat, projectes educatius i plans d’acció educativa amb capacitat per donar resposta a les noves necessitats educatives de la ciutadania. Podeu consultar el document sencer i més informació sobre les VI Jor- nades del PEC de Barcelona a www.bcn.es/educacio DOCUMENT BASE PER ELABORAR LA DECLARACIÓ DE LES VI JORNADES DEL PEC DE BARCELONA BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 25 duts a terme juntament amb els i les joves i les associacions juvenils de la ciutat per tal de pro- piciar una major incidència i adequació als seus interessos. El col·lectiu de joves participen tant en la programació, el disseny i l’execució d’acti- vitats com en l’avaluació de resultats. Per fer possible aquests programes, adreçats a persones d’entre 15 i 25/35 anys, s’amplien els horaris dels serveis i equipaments públics fins a les 2 o les 3 de la matinada els caps de setmana, i en alguns casos els dijous a la nit i/o els diumenges a la tarda. Els centres cul- turals, casals, escoles, biblioteques, polies- portius, places públiques, etc., s’habiliten per acollir una àmplia oferta esportiva i cul- tural: estudiar, fer esport, visitar museus, passejar en bicicleta, participar en tallers diversos, etc. Aquests programes fets per als joves i pels joves tenen una incidència positiva en la reducció del consum de drogues durant el temps de les activitats, en l’establiment de noves relacions amb altres joves, en l’incre- ment de persones vinculades a diferents asso- ciacions juvenils, esportives o culturals i en la participació dels i les joves a la ciutat. A més, aquesta iniciativa permet als joves apropiar-se dels espais públics i de la ciutat d’una forma cívica i respectuosa. Secretariat de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores e26 48CIUTATS EDUCADORES Núm. setembre 2005 Els i les joves constitueixen un dels col·lectius prioritaris de les Ciutats Educadores, que es proposen impulsar la seva participació des d’una perspectiva crítica i responsable a la vida de la ciutat. Una de les grans prioritats és proposar i facilitar programes d’oci nocturn per al col·lectiu de joves. En aquest article, us presentem experiències de diferents ciutats educadores. PROPOSTES D’ALTERNATIVES D’OCI «És molt important en la formació de joves responsables i cívics oferir alternatives d’oci educador i participatiu.» El temps lliure és avui dia un espai centralde socialització dels i les joves. Per tant,és molt important en la formació de joves responsables i cívics oferir alternatives d’oci educador i participatiu. L’experiència d’oci al- ternatiu nocturn se situa en aquest context i es realitza a diverses ciutats educadores. Ens trobem davant d’una societat consumista que aboca el jovent a un determinat tipus d’oci que els relega a consumidors passius i poc crea- tius. A més, en molts casos es tracta d’un oci poc saludable, si considerem que en determi- nats ambients (discoteques i bars) la diversió pot anar lligada al consum de drogues. Diverses ciutats educadores, davant d’a- questa realitat i de la manca d’alternatives d’oci nocturn, estan treballant l’oferta d’un altre tipus d’oci no consumista, més educador, creatiu i saludable per als joves. Són programes > Per a més informació: www.edcities.org UNA NIT MÉS JOVE Xavier Mula BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 26 e 2748 CIUTATS EDUCADORESNúm. setembre 2005 NOCTURN PER ALS MÉS JOVES BARCELONA “BARCELONA BONA NIT” La ciutat de Barcelona, la població jove de la qual representa el 27,82% de la població total,1 és una ciutat pionera en aquesta iniciati- va. El programa “Barcelona Bona Nit” es va ini- ciar com a projecte pilot l’any 1996, si bé el gruix d’activitats començaren l’any 1998. Aquest programa té els objectius principals següents: ampliar i diversificar l’oferta nocturna d’activitats socioculturals oferint espais de parti- cipació i autogestió (casals de joves, bibliote- ques, sales d’estudi, museus, poliesportius, etc.); abordar els problemes de convivència nocturna entre joves, veïns i el sector privat (pacte per la nit), i millorar el transport públic nocturn (amplia- ció de l’horari del servei de metro i autobús). L’oferta de “Barcelona Bona Nit” s’organitza per temes: nits als barris (activitats a diferents barris i districtes); nits en forma (activitats esportives al carrer o a poliesportius); nits amb cap (visites a museus, sales d’estudi i bibliote- ques per estudiar o intercanviar idiomes) i nits en ruta (nits de música, cinema a l’aire lliure, nits temàtiques, etc.). Una mostra del bon funcionament d’aquest programa és el fet que durant l’any 2003 es van organitzar 964 activitats, les quals es van rea- litzar a 248 espais diferents. El 60% d’aques- tes activitats va ser iniciativa d’un col·lectiu de joves o bé aquests van participar en la seva gestió. El nombre total de participants va ser de 81.000 joves. Per tal d’augmentar la implicació dels joves en la presa de decisions públiques, la Regido- ria de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació Jaume Bofill, el Consell de la Joven- tut de Barcelona (CJB) i la Federació d’Associa- cions de Veïns de Barcelona (FAVB) han iniciat el projecte “Joves i nit”, que té com a objectiu principal recollir les propostes dels joves de 15 a 29 anys sobre els usos de la nit per tal d’in- fluir en la definició d’una nova nit, millorar l’o- ferta d’oci nocturn a la ciutat i obrir el debat sobre l’ús de places i carrers. > Per a més informació: www.jovesinit.org www.bcn.es/ciaj GIJÓN “ABIERTO HASTA EL AMANECER” “Abierto hasta el amanecer” és un altre pro- grama d’oci alternatiu dut a terme a la ciutat asturiana de Gijón, on els i les joves repre- senten el 27,33% de la població.2 Aquest projecte s’inicia l’any 1997 i l’alta participa- ció de gent jove (10.000 participants) porta a la creació d’una associació que s’encarrega de la gestió del programa: l’associació juve- nil “Abierto hasta el amanecer”. Els objectius de l’associació són oferir alter- natives d’oci saludable; assegurar l’accés de tothom evitant exclusions per motius econò- mics; oferir activitats d’interès per als joves que suposin una alternativa real a l’oferta de consum (com, per exemple, activitats esporti- ves, tallers de dansa, de percussió, cuina, pin- tura, massatge, informàtica, etc.); recuperar el barri com a espai de trobada dels i les joves durant el cap de setmana, aprofitant els recur- sos disponibles; i obrir noves possibilitats d’o- cupació laboral per a joves. L’èxit del programa i l’increment de la parti- cipació promou la seva ampliació tant en rela- ció amb les activitats i tallers organitzats com amb els equipaments oberts i els barris que atén. La V edició (any 1999) suposa el moment de major impuls d’aquest projecte, que arriba a vuit barris i genera cinquanta llocs de treball i en el qual participen 55.000 joves. La VI edició incorpora la novetat “Súbete a mi tren” per als més joves, que fomenta l’ex- tensió dels objectius del programa a l’escola per al desenvolupament d’un temps lliure cre- atiu, participatiu i educatiu. > Per a més informació: www.abiertohastaelamanecer.com RENNES “DAZIBAO: OSONS LA NUIT” La ciutat francesa de Rennes, que es caracterit- za per tenir una de les poblacions més joves de França (el 61,3% de la població té menys de 39 anys ),3 ha iniciat aquest any el projecte pilot “Dazibao: osons la nuit”, inspirat en la iniciati- va de la ciutat d’Oviedo “La noche es tuya”. Aquesta proposta consisteix a oferir els dijous un espai per als joves obert fins a les dues de la matinada on es poden realitzar di- ferents activitats: fer esport, escoltar música, ballar, debatre sobre temes d’interès, veure un documental, navegar per Internet, prendre un refresc sense alcohol, jugar a ping-pong, etc. Les activitats que s’ofereixen són organitzades pel col·lectiu de joves i són ells mateixos els que inventen les regles d’ús. Els i les joves inte- ressades a participar en l’organització es reu- neixen els dimarts i s’encarreguen d’organitzar les activitats, de decorar la sala i del muntatge i desmuntatge, tot de forma voluntària. > Per a més informació: www.crij-bretagne.com/dazibao ALTRES EXPERIÈNCIES Moltes altres ciutats també estan desenvolupant programes d’oci alternatiu, com, per exemple, Bilbao: “Bilbao.Gaua”; Còrdova: “Muévete por tu Barrio”; Madrid: “La tarde y la noche más joven”; Salamanca: “Salamanca a Tope”; València: “A la Lluna de València”; Saragossa: “12 Lunas”. > Per a més informació: www.bilbao.net/bilbao.gaua www.salamancaatope.org www.munimadrid.es/Principal/ayuntamiento/servmuni.asp www.alallunadevalencia.net www.ayto-zaragoza.es/juventud 1 Segons cens de la població de l’any 2004, hi ha 439.268 joves d’entre 15 i 34 anys, dels quals un 48,78% són dones, d’un total de població d’1.578.546 habitants. 2 Segons el padró municipal de l’any 2004, la població total de Gijón és de 271.039 persones, 74.075 de les quals són joves d’entre 15 i 34 anys (49,52% són dones). 3 Rennes té una població de 212.494 habitants, dels quals el 41,3% tenen entre 20 i 39 anys, segons xifres de l’any 1999. BE48orig2 5/8/05 10:17 Página 27 L’ Associació Lectura Fàcil té com a objec- tiu impulsar i coordinar l’elaboració, l’edició, la difusió i l’ús de materials adreçats a persones amb dificultats lectores. Per dur a terme aquest objectiu està en contacte amb diferents institucions públiques i privades del país i de l’estranger, amb algunes de les quals ha formalitzat convenis de col·laboració. Un dels convenis més significatius és el que ha establert amb la fundació sueca Centrum för Lättläst (Easy-to-Read). Aquesta institució té una llarga experiència en l’elaboració i edi- ció de llibres en format de lectura fàcil. Bror Tronbacke, el seu director, és qui, dins d’un grup de treball de l’IFLA (International Federa- tion of Libraries Associations and Institutions), va redactar les directrius, acceptades a escala internacional, sobre l’elaboració de materials de lectura fàcil. Actualment el centre suec lidera l’establi- ment d’una xarxa internacional en format electrònic de totes les institucions d’arreu del món interessades a impulsar la lectura en per- sones que presenten dificultats lectores. L’As- sociació Lectura Fàcil va proposar al centre suec la possibilitat de fer una trobada funda- cional i presencial d’aquesta xarxa electrònica a Barcelona situant-la dins del marc d’activi- tats organitzades amb motiu de l’Any del Lli- bre i de la Lectura. El centre suec va acceptar la proposta i la trobada tindrà lloc els propers dies 6,7 i 8 d’octubre. Aquesta trobada fundacional té una gran importància pel fet de reunir a casa nostra, per primera vegada, institucions i personalitats ben diverses d’arreu del món que posaran les e28 48CIUTAT Núm. setembre 2005 BARCELONA ACULL LA XARXA QUE DÓNA SUPORT A LES PERSONES AMB DIFICULTATS LECTORES Barcelona acollirà els propers dies 6, 7 i 8 d’octubre les Jornades Internacionals de Lectura Fàcil, que tenen com a objectiu donar suport a les persones amb dificultats lectores. La trobada també servirà per posar en marxa una xarxa internacional d’associacions i entitats per la lectura fàcil. Així doncs, la ciutat torna a ser escenari del seu compromís perquè la cultura i la informació arribin sense excepcions a tota la ciutadania. JORNADES INTERNACIONALS DE LECTURA FÀCIL Imatges de la col·lecció de llibres “Contes d’Arreu”, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat. (Materials de lectura fàcil d’acord amb la normativa internacional de l’IFLA.) BE48orig2 5/8/05 10:18 Página 28 bases per dur a terme un treball coordinat i en col·laboració orientat a impulsar la lectura en segments de població que necessiten mate- rials especials per poder llegir. L’Associació ha volgut donar un gran relleu a aquesta trobada internacional i ha organitzat, amb la col·laboració del centre suec i del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalis- tes de Catalunya (COBDC), unes jornades adreçades a professionals i estudiants, i, en general, a totes les institucions i les persones implicades a impulsar la lectura als ciutadans i ciutadanes amb dificultats lectores. EL PROGRAMA El dia 6 d’octubre hi haurà, en sessió tancada, la constitució formal de la xarxa, i a la Bibliote- ca Francesca Bonnemaison s’inaugurarà una exposició sobre materials de lectura fàcil. Aquesta exposició, patrocinada pel Consorci de Biblioteques de Barcelona, serà al mateix temps l’acte de presentació de l’International Easy-to-Read Network. Totes les activitats programades per als dies 7 i 8 es desenvoluparan a la Residència d’In- vestigadors, en la qual també s’instal·laran pòsters informatius de les institucions que han establert convenis de col·laboració amb e 2948 CIUTATNúm. setembre 2005 > Per a més informació: lecturafacil@cobdc.org www.lecturafacil.galeon.com www.cobdc.org l’Associació i també d’aquelles que participen a les jornades. El programa de treball d’aquests dos dies serà molt dens i confiem que serà pro- fitós per a totes les persones assistents. El divendres dia 7 hi haurà l’acte d’obertura de les jornades, que inclou diferents conferèn- cies a càrrec de personalitats estrangeres i del país, que amb el títol de “L’alfabetització: un repte en la societat de la informació”, tractaran, des d’un punt de vista teòric i pràctic, sobre l’al- fabetització de les persones adultes. Una societat que fonamenta el seu desenvo- lupament en la informació i el coneixement no pot contemplar amb indiferència com creixen els segments de ciutadans i ciutadanes que no poden utilitzar la lectura com a eina d’informa- ció, de formació i de lleure. D’altra banda, en un context bilingüe, no es pot acceptar la mar- ginació social d’una part significativa de la ciu- tadania que té dificultats lectores en les llen- gües del país d’acollida. Dissabte dia 8, durant el matí, persones expertes sueques i de la Universitat de la Sapienza de Roma ens exposaran les seves experiències en l’elaboració de materials de lectura fàcil. Tractaran de com redactar o adap- tar un text, de la importància de les il·lustra- cions per fer l’escrit més entenedor, de quin paper poden fer les publicacions periòdiques en format lectura fàcil. Per a nosaltres, que estem iniciant el difícil camí d’incorporar materials d’a- quest format a la nostra societat, serà molt enri- quidor conèixer experiències alienes reeixides. El dissabte a la tarda estan previstes dues taules rodones. La primera tractarà sobre Polí- tiques de promoció lectora, on representants d’alt nivell del Ministeri de Cultura espanyol, de la Generalitat de Catalunya, del Consorci de Biblioteques de Barcelona i de fundacions priva- des tan significatives com Germán Sánchez Rui- pérez i Bertelsmann, debatran com fomentar la lectura entre tota la població sense excepcions. L’altra taula rodona, moderada per un vocal del COBDC, donarà la paraula a persones que representen els col·lectius d’usuaris i usuàries potencials de lectura fàcil, a les quals escolta- rem amb atenció i als quals demanarem que ens indiquin possibles línies de col·laboració per facilitar-los els materials més idonis per incentivar la lectura a tots els grups que repre- senten. Les conclusions clouran les jornades. Els organitzadors de les Jornades Interna- cionals de Lectura Fàcil pretenem que aques- tes propiciïn un fòrum obert on professionals de diferents àmbits exposin i debatin sobre el greu problema de l’alfabetització de persones joves i adultes amb dificultats lectores; voldrí- em incentivar col·laboracions que permetin crear sinèrgies en l’elaboració de materials de lectura fàcil; en definitiva, confiem que poten- ciïn el treball que realitzen institucions i perso- nes que s’han proposat aconseguir que el dret a la cultura i a la informació esdevingui una realitat per a tots els ciutadans i ciutadanes sense excepció. Carme Mayol Directora de les Jornades Internacionals de Lectura Fàcil «A la Biblioteca Francesca Bonnemaison s’inaugurarà una exposició sobre materials de lectura fàcil.» BE48orig2 5/8/05 10:18 Página 29 e30 48UNA MICA DE TOT Núm. setembre 2005 amb l’organització dels temps i dels espais, amb les polítiques d’ordenació del territori, d’habitatge, amb les ofertes culturals amb al regulació d’emissions radiofòniques, televisives i de la publicitat, amb les tecnologies de la comunicació. Tots els dominis de l’acció pública han de reflexionar i preguntar-se si realment contribueixen a l’educació. 6. L’escola [...] La nova educació pública considera l’escola, tota escola, un dret per a tot ciutadà, des del naixement i al llarg de tota la seva vida. Un dret social, que els poders públics han de garan- tir creant i mantenint escola per a tothom, sense discriminació d’edat, gènere, de procedència, de creença, d’ètnia, de capaci- tats, i per compensar amb equitat les desigualtats subsistents en la societat. La nova educació pública contempla l’escola com la institució que garanteix l’accés a tothom a tot. 7. Els educadors La nova educació pública demana un compromís potent dels educadors, com a acompanyants dels infants i joves en tot el procés de l’educació. [...] L’educador té una responsabilitat pública. Per poder-la exercir, se li ha de garantir una formació inicial i permanent en renovació constant, i se li ha de reconèi- xer amb consideració social i laboral. 8. Currículum, coneixements, aprenentatge La nova educació pública organitza els continguts a partir d’allò que és absolutament necessari per exercir la seva ciuta- dania. Els continguts s’han d’ensenyar de manera que portin a l’emancipació. 9. L’avaluació L’avaluació s’haurà de considerar un procés continuat, un pro- cés participatiu i democràtic, que compti amb tots els protago- nistes de la comunitat educativa. 10. Participació i govern La nova educació pública defineix la participació com a valor essencial, l’expressió democràtica d’una responsabilitat col·lectiva i un interès públic. [...] La participació se sosté també en l’intercanvi entre les diverses institucions educati- ves, formant xarxes d’educació comuna. Extracte de la declaració “Per una nova educació pública”, en commemoració de la 40a Escola d’Estiu de Rosa Sensat. Podeu llegir tota la declaració a www.pangea.org/rsensat/Declaracio.pdf Hem llegit  Per una nova educació pública (Declaració 40a Escola d’Estiu de Rosa Sensat) Fa 30 anys, encara en dictadura, a l’Escola d’Estiu de Rosa Sen- sat es va aprovar el document “Per una nova escola pública”. Els seus deu punts varen ser compartits per tots aquells que, a Catalunya i a Espanya, lluitaven perquè, en les coordenades d’un futur sistema democràtic, es poguessin configurar els canvis que l’educació i l’escola reclamaven. I la utopia, l’espe- rança col·lectiva es va fer realitat en el conjunt de l’Estat. Però ara estem en un nou context. [...] Proposem, doncs, una nova educació de tothom per a tot- hom, una educació com a responsabilitat social, responsabili- tat pública, una nova educació pública, perquè sentim la neces- sitat de compartir una nova utopia educativa recollida en el següents deu punts d’aquesta declaració: 1. L’educació, allò que ens fa humans La nova educació pública neix de la consideració que el deure d’educar és inherent a l’espècie humana, que l’educació és l’a- companyament d’una llibertat que emergeix, és la promoció d’humanitat en tota persona. [...] La nova educació pública és, doncs, l’educació en llibertat. 2. L’educació, una responsabilitat pública La nova educació pública és responsabilitat i comesa col·lecti- va, manté una relació consubstancial amb un projecte democràtic, en el qual els ciutadans defineixen el bé comú i elaboren les lleis per a una veritable educació de i en la lliber- tat. [...] La nova educació pública respecta la diferència i pro- mou la solidaritat, treballa amb l’ètica de l’encontre que res- pecta l’alteritat i lluita per no convertir l’altre en el mateix. 3. Un infant ric i reconegut per la societat La nova educació pública es basa en l’educabilitat de tots els infants i postula que tots poden progressar, siguin quines siguin les dificultats derivades de condicionants socials, cultu- rals, psíquics, mentals, físics. En la nova educació pública, ningú té el dret de dir que un infant no progressarà mai. 4. Les famílies, protagonistes essencials La nova educació pública reconeix la diversitat de famílies, la seva responsabilitat fonamental i el seu paper en l’educació dels infants que han fet néixer o han acollit perquè esdevinguin persones i ciutadans d’una comunitat democràtica. 5. Contextos educatius públics La nova educació pública educa amb els testimoni dels adults, Música  Varis autors Ritmes Submergits CD, Amphora Records Espai Jove de l’Eixample Aquest cd recopilatori és una mostra dels moviments i les inquietuds musicals de diferents grups que assagen, han tocat en directe o han enregistrat a l’Espai Jove de l’Eixample, un equipament per a joves del districte de l’Eixample. En el cd us podreu tro- bar des de la fusió del jazz amb la música africana dels moçambiquesos Moçamba fins al funki més ballable dels jove- níssims Funking Kaos o l’aire jamaicà de la Família Torelli, entre d’altres propostes. Lectura  Jean Le Gal Els drets de l’infant a l’escola. Una educació per a la ciutadania Editorial Graó, Barcelona, 2005 Amb la base d’una experiència fructífera com a educador, formador i investigador, Jean Le Gal (doctor en Ciències de l’Educació i responsable del Movi- ment Freinet) proposa als equips pedagògics elements perti- nents per a l’establiment d’una educació per a la ciutadania a través d’una participació activa i responsable de l’alumnat: consell de classe, consell escolar, exercici de les llibertats, organització de les responsabilitats, procediments participa- tius, normes de vida i disciplina educativa, etc. un a m ic a de t ot BE48orig2 5/8/05 10:18 Página 30 Nom i cognoms: Adreça particular: CP: Localitat: Província: Telèfon: Correu electrònic: Professió: Lloc de treball (optatiu): Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es La base de dades del Mailing d’educació s’inscriu en l’Agència de Protecció de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses de l’Institut d’Educació, i estan a la seva disposició per a consulta, modificació o cancel·lació (Llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal). Autoritza també la cessió o comunicació d’aquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives públiques i privades que les sol·licitin sí no Data i signatura: e 3148 UNA MICA DE TOTNúm. setembre 2005 Les i els que hem escrit en aquest número Àngel, professor de l’IES M Lluïsa Cura Carles Vallès, del CEIP Barrufet Carme Mayol, directora de les Jornades Internacionals de Lectura Fàcil Cristina Carrera, responsable de coordinació pedagògica dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya David, Roger, Joan i Tàlia, alumnes de l’IES M Lluïsa Cura Eva, Àlex, Claudia, Adrià, Maria, Héctor, Annalí, Raimon, Anna, Anna i Aleix, alumnes de l’Escola Súnion Joan-Carles Mèlich, filòsof de l’educació a la Universitat Autònoma de Barcelona Manel Bleda i Montse Martí, director i cap d’estudis del CEIP La Farigola del Clot Marta Carranza, de l’Institut d’Educació Mercè Escarré, tècnica del Pla Jove Formació-Ocupació Oficina Tècnica del PEC de Barcelona Secretaria del Consell Escolar Municipal de Barcelona Secretariat de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores Teresa Gil, Olga Hernández, M. Mercè Mata i M. Del Mar Olivares, del CEIP N-I de Pràctiques Transports Metropolitans de Barcelona Xavier Corbera, responsable de l’àrea de formació dels Lluïsos de Gràcia de t ot u na m ic a V u ll re b re B ar ce lo n a E d u ca ci ó a c as a B u tl le ta d e s u b sc ri p ci ó g ra tu ït a L a t ir a c ò m ic a Is aa c L ó p ez / E sc o la M as sa n a Convocatòries  Tertúlia cafè Lluna Verda: D’un pati gris a un jardí verd El Projecte d’Educació en Valors de l’Institut d’Educació de l’A- juntament de Barcelona, us convida a la propera Tertúlia cafè Lluna verda “D’un pati gris a un jardí verd”. Les escoles Àngels Garriga, El Sagrer, El Tren i N-II de Pràctiques ens explicaran la seva participació en el programa “Recuperem els jardins esco- lars”, que proposa als centres transformar els patis en espais educatius. Dijous, 29 de setembre de 2005, a les 18 h, a la sala d’actes de l’Institut d’Educació. Plaça Espanya, 5.  Per a més informació: tel. 93 402 36 63 X Convocatòria Barcelona Identitats El proper 20 de setembre de 2005 tindrà lloc la presentació de la convocatòria d’ajuts Barcelona Identitats, que enguany pro- mou el valor de la cura: tenir cura dels altres, de nosaltres i de l’entorn. La convocatòria està oberta a totes les institucions edu- catives que presentin projectes de canvi en la pràctica vers noves formes de relació i convivència. Pati Lllimona, c.Regomir, 3. 18 h.  Per a més informació: www.bcn.es/educacio 25è Premi Rosa Sensat de Pedagogia L’Associació de Mestres Rosa Sensat organitza per vint-i-cinque- na vegada el Premi Rosa Sensat de Pedagogia, per promoure i reconèixer el treball innovador de mestres i altres professionals de l’educació que, individualment o en grup, i a partir d’una anàli- si de la seva pràctica, contribueixi a la millora qualitativa de l’edu- cació i a la renovació pedagògica. La data màxima per a l’entrada d’originals és el 3 d’octubre de 2005.  Per a més informació: www.pangea.org/rsensat BE48orig2 5/8/05 10:18 Página 31