BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 1 BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 2 2 e Núm. 50 novembre 2005 4 NOTÍCIES 8 APUNTS 16PERSONATGES 24PROJECTE EDUCATIU Col·laboració entre l’escola D’un pati gris Ara fem 25 anys DE CIUTAT Massana i Pont del Dragó a un jardí verd El diàleg entre les directores Educació, barri i territori Itineraris per Barcelona del CCCB Sosteniblitat, coeducació el CEIP municipal Pau Vila, Reflexions des del comitè científic IV Mostra d’informatius, espots i interculturalitat al projecte del CEIP Mare Nostrum de les VI Jornades del PEC i vídeos de ficció de batxillerat Recuperem els Jardins Escolars i l'IES La Sedeta Premis Ciutat de Barcelona Activitats del Conservatori 26 CIUTATS Municipal de Música de Barcelona 10OPINEM EDUCADORES 170 escoles participen És temps de celebració 20RECURSOS L’educació durant tota la vida a l’Agenda 21 escolar Com ens agrada celebrar Mediarelate: parlem De la població infantil IV seminari de l’Associació els aniversaris, les festes de sexe i amor no escolaritzada del Brasil de Pares i Mares de Gais i Lesbianes i les tradicions? La sexualitat i les relacions a la universitat popular de Gijón Programes Culturals afectives a través de l’anàlisi per al curs 2005-2006 12 dels mitjans de comunicació Seminari internacional de la Feset A FONS 28 CIUTAT Signatura del Conveni entre l’Institut Educar avui: quina cultura Barcelona & fotografia d’Educació i la Universitat Blanquerna ens cal transmetre? 22 Les relacions entre la ciutat Marina Subirats BCN A L’ESCOLA i la mirada fotogràfica El zoo modern en una exposició 15 El Parc Zoològic de Barcelona 6 ASSOCIACIONS promou l’estimació i el respecte SOM XARXA Volem ser escola pública! cap els animals 30 UNA MICA DE TOT Les escoles bressol municipals Un record per al col·lectiu Hem llegit... Lectura Una xarxa de qualitat en plena d’escoles per l’escola Convocatòries Tira còmica ampliació i constant renovació pública catalana www.bcn.es/educacio Daniel Resines Ignasi García de la Barrera Coordinació: Director de Formació Professional Direcció de Planificació Educativa Jaume Capsada i Transició al Món del Treball i Coordinació Territorial Redacció: Ignasi García de la Barrera Daniel Resines Oriol Guiu Director adjunt de Planificació Direcció de Formació Professional Educativa i Coordinació Territorial i Transició al Món del Treball Disseny gràfic original: Villuendas+Gómez disseny Núm.50 novembre 2005 1,50 Toni Martorell Emili Pérez Director de Serveis Educatius Direcció de Centres Disseny gràfic: Educatius Municipals Gramagraf, SCCL Teresa Salvadó Directora de Recursos Dolors Cabrera Secretaria i administració: i Serveis Generals Direcció de Centres Educatius Programa de Publicacions Municipals de l’Institut d’Educació Casimir Macià de l’Ajuntament Director de Centres Educatius Municipals Marta Carranza de Barcelona. Direcció de Serveis Educatius Plaça d’Espanya, 5, Carme Turró 08014 Barcelona Secretària del Consell Dolors Casanovas tel.: 934023534; Escolar Municipal Projecte d’Innovació i Qualitat fax: 934023601 de la Pràctica Educativa e-mail: imebatencio@mail.bcn.es BARCELONA EDUCACIÓ Pilar Figueras Tercera època Secretària de Amparo Tomé Il·lustracions: l’Associació Internacional Projecte d’Educació Alba Mengual i Elisenda Juan de Ciutats Educadores en Valors Consell editorial Disseny portada: Marina Subirats Direcció Mariona Ribalta Critèria, SCCL Cinquena tinenta d’alcalde Eva Martínez-Picó Programa de recuperació i regidora d’Educació de la memòria història Impressió: Consell de Redacció Gramagraf, SCCL Manel Blasco Lídia Marsol M. Àngels Cabeza Gerent de l’Institut d’Educació Departament d’Organització Secretaria de l’Associació ISSN: 1135-2655 i Sistemes d’Informació Internacional Ciutats Educadores Dipòsit legal: B-21483-1995 Teresa Eulàlia Calzada Directora de Planificació Educativa Jordi Arnal Josep Rovira © Institut d’Educació i Coordinació Territorial Oficina del Projecte Educatiu de Ciutat Consell Escolar Municipal de l’Ajuntament de Barcelona BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 3 Núm. 50 novembre 2005 e 3 L’EDUCACIÓ, TRONC DE LA VIDA eniu a les mans el número 50 de Barcelona Educació. És una d’aquestes ocasions tan simbò- T liques que a tothom agrada celebrar. Però, en realitat, què volem celebrar? Celebrem la constància? Celebrem l’oportunitat que hem gaudit de tenir un canal obert a la comunitat educativa? Celebrem les experiències conegudes i compartides a través d’aquest espai? Una mica de tot, en realitat. Particularment, m’agrada pensar –i crec que no m’equivoco– que Barcelona Edu- cació, com dèiem fa uns mesos, és un lloc de trobada, com un mirall on cada persona, cada centre, cada iniciativa, deixa la seva petja per a l’aprofitament de la resta, que en treu coneixements i bones pràctiques per replicar. Quan vam tornar a engegar la revista al número 12, perquè ja venia de temporades anteriors, vam voler donar-li un caràcter obert i participatiu. Això no era fàcil, perquè amb la feinada que quotidia- nament ens ocupa a totes i tots, la immensitat de missatges que rebem i les múltiples demandes que ens adrecen tota mena d’agents i interlocutors, la nostra veu només podia servir per sumar més soroll al soroll. I això podia ser particularment entorpidor als centres educatius, on el dia a dia, que és bàsicament construir el futur amb les mans, ja té prou densitat i omple per si sol totes les “...no és pas pel soroll de les paraules fórmules possibles d’intervenció. que tots els homes som germans, sinó Així que, sense renunciar a construir un espai participat, vam posar les bases per no acabar estre- per l’esperit únic que les fa brollar diferents llades i estrellats per la manca de resposta. Es tractava de marcar pautes i adreçar-nos molt directa- en la varietat misteriosa de la terra” ment a les parts implicades en els projectes, fent demandes senzilles que ens permetessin obtenir respostes sense grans entrebancs. El mecanisme ha funcionat, i ho ha fet amb molt bons fruits. Mol- Joan Maragall tes i molts de vosaltres ja ho coneixeu, perquè us hem demanat que vinguéssiu a compartir la vostra Elogi de la paraula tasca i la vostra experiència a través de les nostres pàgines. I, tots plegats, hem assistit des de pri- mera fila a aquesta crònica de l’educació a la ciutat que, a més a més, hem anat relatant. Hi ha una segona reflexió que no voldria oblidar. Una de les pors, o de les coses que volíem evitar quan vam engegar aquesta nova etapa de Barcelona Educació era que es tornés una plataforma de discurs institucional, un pamflet de l’administració per a lluïment i propaganda de les seves inicia- tives. No ens volíem mirar el melic! El pas del temps ens ha fet sentir alleujats; Barcelona Educació és més de la ciutat que de l’Ajuntament. I, sovint, ens aturem per preguntar-nos si no expliquem massa poc el que es treballa des de l’IMEB i la resta de l’administració municipal. Però recentment, revisant, fullejant i recordant cada número assolit, m’he adonat que hem fet una fotografia en la fosca i –sorpresa!– ens ha sortit plasmat allò que només semblava un discurs: a Barcelona, tenim una manera diferent de fer institució, de ser Ajuntament. Així, Barcelona Educació, que no deixa de ser una revista institucional, pertany a una institució que considera la participació plural, la transversalitat, la innovació i el debat eixos de la seva tasca. L’Ajuntament, que històricament ha jugat un paper destacat en l’educació a la ciutat, segueix tre- ballant per assolir les expectatives de la comunitat educativa, sempre en clau de progrés, buscant la igualtat d’oportunitats i la cohesió social en un entorn en permanent procés de canvi, proposant un projecte concret però escoltant alhora totes les veus que, des de diferents mirades i espais, construeixien cada dia l’educació. I si sovint diem que l’educació d’avui fa l’esborrany de la societat del demà, perquè eduquem en funció dels modus de vida que volem posar en valor i que proposem per al futur, a Barcelona, de ben segur que l’educació per a la qual estem treballant ens aboca a una ciutat compromesa, inte- gradora, plural, solidària i, per damunt de tot, ens condueix cap a una gran comunitat, amb identi- tat pròpia, amb forts vincles i amb un horitzó cap a on caminar. Barcelona Educació ha estat la plataforma per la qual han anat passant els ingredients indispen- sables d’aquest gran projecte comunitari. I per tal de recollir cada iniciativa, cada veu i cada debat, hem pensat en un objecte, molt simbòlic però també molt útil –com els bons regals!. Així, amb aquest número 50 adjuntem un CD amb el contingut dels 50 números de la revista, inclosos els 11 anteriors a la nova etapa, i un cercador, de manera que podreu consultar, passejar i gaudir d’aques- ta mirada polièdrica sobre l’educació a Barcelona. Tan de bo pugui servir, ni que sigui una mica, per seguir aportant elements que facin el tronc de l’educació més gran i més fort. Finalment, no vull deixar passar l’ocasió d’agrair, en nom de tot l’equip, a totes les persones, entitats, centres, institucions i col·lectius la seva aportació durant aquests 50 números. Pel que fa a nosaltres, amb aquest número celebrem molt especialment la complicitat, la passió i el compromís que, de la mateixa manera que cada mes fan possible una nova revista, cada minut fan de l’educa- ció el tronc de la ciutat. Felicitats! I bona feina... Eva Martínez-Picó Editorial BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 4 4 e NOTICÍES Núm. 50 novembre 2005 notícies COL·LABORACIÓ ENTRE L’ESCOLA MASSANA SEMINARI INTERNACIONAL DE LA FESET I PONT DEL DRAGÓ Els dies 13, 14 i 15 d’octubre va tenir lloc a la seu de les Escoles Univer- Alumnes de l’escola Massana han dissenyat diferents propostes de rei- sitàries de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés-Universitat xes per cobrir els escocells dels arbres que hi ha al voltant de l’escola Ramon Llull, el quart Seminari de la FESET (Associació europea de cen- Pont del Dragó, un centre municipal de formació professional adreçat a tres universitaris de formació de professionals del treball socioeduca- persones amb disminució física, on un bon nombre d’alumnat es des- tiu), que sota el títol “Construint des de la diferència. Cooperació en plaça amb cadires de rodes. Un jurat ha triat el model guanyador, obra contextos socioeducatius”, va reunir més de 130 professional de 15 de l’alumne Gerard Dàvila, que s’instal·larà en els propers mesos. nacionalitats diferents. El principal objectiu era establir un espai de reflexió on analitzar els avantatges, problemes i reptes que presenta la multidisciplinarietat i la col·laboració en l’àmbit socioeducatiu.  Per a més informació: www.peretarres.org ITINERARIS PER BARCELONA DEL CCCB PREMIS CIUTAT DE BARCELONA El programa d’itineraris del Centre de Cultura Contemporània de Barce- Al conjunt d’especialitats que formen part dels Premis Ciutat de Barce- lona (CCCB) compleix 10 anys i ho celebra amb una renovació dels itine- lona que lliura anualment l’Ajuntament, s’hi incorpora enguany la que fa raris i la creació de nous materials d’ajuda per als escolars que partici- referència a l’educació. El jurat valorarà, entre d’un conjunt seleccionat pen en qualsevol dels recorreguts programats. Durant els 10 anys del prèviament, una experiència docent i de participació realitzada per una programa, hi han participat uns 60.000 alumnes entre els cicles de escola, centre educatiu, organització, institució o per particulars de la ciu- primària, secundària i batxillerat. tat de Barcelona o de la seva àrea metropolitana, durant l’any 2005.  Per a més informació: www.cccb.org  Per a més informació: www.bcn.es ACTIVITATS DEL CONSERVATORI MUNICIPAL DE MÚSICA DE BARCELONA El Conservatori Municipal de Música de Barcelona continua amb la seva agenda d’activitats. El dia 22 de novembre, amb motiu de la patrona de la música, us convida al Concert de Santa Cecília interpretat pels alumnes amb Premi d’Honor, que tindrà lloc a l’Auditori Eduard Toldrà del Conserva- tori. El dia 3 de desembre, us convida al concert interpretat per la Banda i l’Orquestra del Conservatori a l’Auditori.  Per a més informació: www.cmmb.net BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 5 Núm. 50 novembre 2005 NOTÍCIES e 5 IV MOSTRA D’INFORMATIUS, ESPOTS I VÍDEOS DE FICCIÓ DE BATXILLERAT La IV Mostra d’informatius, espots i vídeos de ficció de batxillerat és una proposta de la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull, que vol recollir i donar a conèixer els documents de gènere infor- matiu per a ràdio, televisió o Internet, espots publicitaris i vídeos de fic- ció produïts per estudiants de batxillerat i de 4t d’ESO dels centres d’ensenyament de Catalunya. Aquesta edició introdueix una nova pro- posta: el weblog. El lliurament de premis dels treballs presentats es farà el 30 de març de 2006.  Per a més informació: http://comunicacio.blanquerna.edu 170 ESCOLES PARTICIPEN A L’AGENDA 21 ESCOLAR PROGRAMES CULTURALS PER AL CURS 2005-2006 El passat 6 d’octubre es va fer l’acte inaugural de l’inici del curs de l’A- S’ha publicat la web on es pot consultar la informació relativa a la con- genda 21 Escolar, en què aquest any participaran 170 escoles barceloni- vocatòria dels Programes Culturals del curs 2005-2006, que enguany es nes, 21 més que el curs passat. D’aquests 170 centres, 30 signen el dedica a l’any de la ciència i de l’espai. Aquest espai web inclou la infor- compromís amb l’Agenda 21 Escolar per primera vegada. El programa, mació relativa a la convocatòria dels Ajuts i recursos dels Programes organitzat per l’Ajuntament, fa quatre anys que es du a terme i té per Culturals del curs 2005-2006, i dels àmbits de la XVIII Mostra dels pro- objectiu involucrar els centres escolars (escoles bressol, escoles de grames culturals en l’Any de la Ciència i l’Espai. primària i de secundària) en el desenvolupament d’un model de vida  Per a més informació: www.bcn.es/educacio més sostenible.  Per a més informació: http://www.bcn.es/agenda21 IV SEMINARI DE L’ASSOCIACIÓ DE PARES I MARES SIGNATURA DEL CONVENI ENTRE L'INSTITUT D'EDUCACIÓ DE GAIS I LESBIANES I LA UNIVERSITAT BLANQUERNA Els dies 12 i 13 de novembre va tenir lloc el IV Seminari de l’Associació de L'Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat Blan- Pares i Mares de Gais i Lesbianes (AMPGIL) sota el títol “La família: nucli querna han signat un conveni, que té per objectiu la realització de d’amor, de comprensió i d’acompanyament”. També hi va haver un debat beques de col·laboració a les escoles bressol municipals destinades al sobre el “Bullying per diversitat sentimental”. L’AMPGIL va aprofitar per projecte d’innovació educativa. La seva finalitat és la immersió a la pràc- mostrar la seva alegria per la nova llei que reconeix que els seus fills i tica educativa per a l'alumnat de tercer curs de Mestre d’Educació Infan- filles homosexuals puguin casar-se i adoptar. til. L’acte va ser presidit per Climent  Per a més informació: www.ampgil.org Giné, degà de la Universitat Blan- querna, i Marina Subirats, presidenta de l’Institut d’Educació. BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 6 6 e SOM XARXA Núm. 50 novembre 2005 LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS UNA XARXA DE QUALITAT EN PLENA AMPLIACIÓ I CONSTANT RENOVACIÓ Les escoles bressol municipals són ractar qualsevol aspecte relacionat amb REFORMA ORGANITZATIVA les escoles bressol municipals ens situa, En paral·lel a aquest creixement de la xarxa petites comunitats educatives on T de manera immediata, en el marc de la d’escoles bressol, des de l’Ajuntament de Bar- l’infant és el protagonista. L’escola política educativa de l’Ajuntament de Barcelona. celona s’ha abordat la reforma organitzativa i El seu compromís històric amb l’educació ha de gestió dels centres, de tal manera que es bressol proporciona als nens i nenes comportat exercir, des de fa més de setanta pugui garantir la viabilitat d’aquest creixe- més petits la primera experiència anys, la titularitat del conjunt d’oferta educativa ment de places tan sostingut i, alhora, una adreçada als més petits, entre d’altres. oferta educativa de la màxima qualitat. Durant socialitzadora fora del marc familiar, La decisió d’incrementar progressivament aquest mateix període, l’Institut d’Educació ha i s’hi estableixen veritables xarxes l’oferta pública en el primer cicle d’educació treballat també per elaborar propostes educa- infantil té com a objectiu donar resposta a una tives per als infants i per dotar als i les profes- de relacions personals en diàleg demanda cada vegada més àmplia i explícita de sionals d’instruments per a l’acció educativa. constant que són l’eix fonament la nostra societat. La influència del context En aquest sentit, s’ha definit el model educa- social com a instrument d’anàlisi no és, lògica- tiu de les escoles bressol municipals. Aquest al en l’educació. Alhora, l’atenció ment, exclusiu d’aquesta etapa, però hi ha dues model expressa conceptualment l’atenció edu- personalitzada permet oferir variables que creiem que tenen una relació més cativa a la petita infància des d’una perspectiva directa amb la demanda actual de places d’es- institucional i, per tant, estableix els trets que a cada infant l’ajut que cola bressol: la incorporació de la dona al món defineixen globalment les escoles bressol, des- necessita per desenvolupar-se laboral i la desaparició de la família extensa. tacant els aspectes centrals de l’acció educativa. Des d’aquesta voluntat política hi ha, Aquest marc conceptual ha quedat recollit en de forma harmònica. almenys, dos eixos que defineixen l’actual xarxa un document que pretén incorporar la visió dels pública a la ciutat. D’una banda el progressiu i les mestres de les escoles bressol i establir els augment de places i de l’altra la qualitat educa- paràmetres d’una acció educativa de qualitat. El tiva del servei que s’ofereix. Durant el curs document ha estat treballat en l’àmbit universi- Manolo S. Urbano 2000-2001 hi havia una oferta de 1.898 places tari i debatut posteriorment pel conjunt de pro- en 39 escoles bressol. Avui, la ciutat de Barcelo- fessionals, que són els que dia a dia fan escola. na disposa d’una oferta de 3.304 places en 53 El resultat de totes les aportacions ha quedat escoles bressol distribuïdes en els deu districtes. recollit com a model de referència. Les primeres 1.000 noves places es van poder I, per acabar de donar marc a la tasca realitza- posar en funcionament gràcies al conveni de da en una xarxa tan extensa, s’han elaborat finançament signat l’any 2001 amb la Generali- també altres documents que són la base de l’or- tat de Catalunya. I, per tal de mantenir aquest ganització i gestió dels centres. En primer lloc, el creixement, l’Institut d’Educació ha impulsat un “Reglament Orgànic de Centre”, que té bàsica- nou conveni amb el Departament d’Educació ment dos objectius: d’una banda, recollir el con- que garanteix l’augment de 1.000 places més junt de normes organitzatives i de gestió per a per construir durant el període 2004-2007. les escoles bressol municipals de Barcelona i, Aquest conveni s’ampliarà properament per arri- de l’altra, ser el marc de referència per a l’elabo- bar a 2.190 places, que són les que preveu per a ració dels reglaments de règim intern de cada Barcelona la distribució de places d’escoles centre, és a dir, dotar d’un instrument bàsic per bressol aprovada pel Parlament de Catalunya. regular la convivència a l’interior de l’escola de Aquest curs 2005-2006 es posen en marxa tots els membres de la comunitat educativa. les dues primeres escoles bressol municipals Una altra publicació, no menys important, i corresponents al nou conveni. Estan situades que ja fa cinc cursos que l’Institut d’Educació als districtes de Sants-Montjuïc i Sant Martí, i edita, és el recull d’informacions inicials, diri- s’afegeixen a les 14 ja inaugurades durant els gides a les famílies quan formalitzen la matrí- anys 2002, 2003 i 2004. cula dels seus fills i filles a les escoles bressol BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 7 Núm. 50 novembre 2005 SOM XARXA e 7 Manolo S. Urbano «Barcelona disposa d’una oferta de 3.304 places en 53 escoles bressol distribuïdes en els deu districtes.» municipals. Aquesta publicació té l’objectiu de descriure els trets d’identitat d’aquests centres, establir el marc de relació amb la família i expo- sar els aspectes més importants des del punt de vista de funcionament quotidià. INNOVAR EN LA TASCA QUOTIDIANA Des d’aquest escenari, l’Institut d’Educació ha impulsat un seguit de projectes i progra- mes que, amb la complicitat de les escoles, no fan més que confirmar que l’acció educati- va a l’escola bressol pren una direcció inno- vadora i de qualitat. Una experiència que en aquesta línia val la pena remarcar, és el conveni signat entre l’Insti- tut d’Educació i la Universitat de Barcelona així com amb la Universitat Ramon Llull (Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna), per a la realització de beques de col·laboració a quatre escoles bressol destina- des al Projecte d’innovació educativa, que té per objectiu la immersió a la pràctica d’alumnes de tercer curs de l’ensenyament de mestre d’Edu- cació Infantil. La finalitat principal és afavorir el diàleg entre les escoles i les universitats en l’àmbit educatiu per millorar la formació dels i les mestres d’Educació Infantil. La filosofia del projecte es fonamenta en els beneficis recíprocs que es poden desprendre de la relació creativa i Finalment, posar l’accent en les bones UN RECORD PER responsable entre la formació inicial dels mes- pràctiques que garanteixin el benestar dels A MANOLO S. URBANO tres i la formació permanent dels professionals infants i la satisfacció de les famílies reque- Just quan començava l’estiu de 2005, a finals del en actiu. Aquesta experiència, que es va posar reix un pla de formació continuada per a les i mes de juny, va morir en Manolo. En Manolo en marxa el curs 2004-2005 per a 3 escoles amb els professionals implicats. En aquest sentit, Sánchez Urbano, fotògraf, va treballar amb la Universitat de Barcelona, ha estat molt ben l’Institut d’Educació organitza cada curs acti- nosaltres els darrers anys, ajudant-nos a buscar valorada des dels diferents estaments. vitats formatives per tal d’actualitzar els seus les imatges de l’educació a la ciutat, dibuixant, D’altra banda, el projecte que defineix l’a- coneixements i que els permeti reflexionar i en blanc i negre i en color, els perfils de la tasca tenció als infants amb necessitats educatives millorar la seva intervenció educativa a l’aula, quotidiana a les aules. És difícil destacar una específiques, té com a objectiu millorar les intervenció que finalment és el que dóna sen- feina sobre les altres, però recordem amb espe- condicions de l’alumnat discapacitat a partir tit a l’escola bressol. cial admiració el material que va aportar al llibre d’un seguit d’actuacions, procediments i cir- Avillar Chavorros. 25 anys d’una escola diferent, cuits que incideixen en la millora en l’atenció Dolors Cabrera i amb especial tendresa les escenes que va pre- dels nens i nenes. Aquestes actuacions consis- Servei d’Educació Infantil senciar per a nosaltres a les escoles bressol teixen en l’orientació psicopedagògica als i les Institut d’Educació municipals. Hem perdut per sempre en Manolo, professionals de les escoles i l’assignació i però són molts els materials de l’Institut d’Edu- gestió dels recursos humans i materials per > Per a més informació: cació que porten el seu segell, fent perdurar la atendre als infants. www.bcn.es/educacio seva mirada, que també va ser la nostra. BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 8 8 e APUNTS Núm. 50 novembre 2005 D’UN PATI GRIS A UN JARDÍ VERD SOSTENIBLITAT, COEDUCACIÓ I INTERCULTURALITAT AL PROJECTE RECUPEREM ELS JARDINS ESCOLARS “Recuperem els Jardins Escolars” és un projecte impulsat Vaig entrar a l’escola bressol un dia a finals d’octubre i no podia creure que entre la porta d’entrada i el vell edifici hi hagués aquell bonic terreny, des de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament ple d’arbres, i que els meus peus no trepitgessin ciment. de Barcelona que, a partir del coneixement de l’espai L’aire canviava en aquell petit espai i els sons eren diferents. Estava tan contenta de pensar que el meu fill podia córrer en aquell espai... del pati, facilita estratègies de resolució per a la realitat (Neus, mare de dos infants de l’escola bressol municipal El Tren) complexa que viuen els centres escolars. És un projecte sostenible que proposa recuperar els jardins arbrats ada pati és un món. La seva varietat és immensa, tant pel que fa a perquè les noies i els nois puguin gaudir d’entorns rics Cla grandària, a les formes, a la seva localització respecte a l’edifici escolar o a la presència de vegetació i altres equipaments. en vegetació. Un projecte coeducatiu que té en compte Els patis són els espais que usen els centres educatius per a l’esbarjo, les desigualtats de sexe que es donen en l’ús dels espais el joc i el desenvolupament d’algunes activitats esportives de l’alumnat i, en moltes ocasions, també és l’escenari d’activitats extraescolars. En la dels patis, en els jocs i en les actituds de nois i noies. majoria de casos, la lògica que es prioritza és la de l’estalvi en la neteja i el També és un projecte amb vocació intercultural manteniment. El resultat és visible per a tothom: la majoria dels patis són superfícies planes de ciment, moltes amb marques en el paviment per facili- i inclusiva, perquè crea les condicions necessàries tar la pràctica d’alguns esports, i porteries de futbol, cistelles de bàsquet, per fer que els espais i jocs siguin diversos i per donar etc. Alguns conserven arbres sempre que no molestin el desenvolupament de les activitats esportives. Hi ha patis escolars, però, que poc s’assemblen a tothom l’oportunitat de desenvolupar a un espai de jocs o, encara menys, a un espai educatiu. les seves capacitats i habilitats. Algunes investigacions sociològiques han determinat que aquesta tipologia de patis no ajuda a evitar que puguin aparèixer relacions agres- sives. De fet, molts dels conflictes i baralles que es donen en els centres escolars s’inicien o tenen lloc en els patis. D’altra banda, el futbol és el joc que més vegades monopolitza el centre del pati. Hi juguen majoritàriament nois amb característiques comunes: són forts, ràpids, juguen bé i exclouen del joc als nois que no comparteixen les seves habilitats físiques i, per descomptat, a la majoria de les noies. El que és més important, i és la base d’aquest projecte, és que el pati és el lloc en el qual, finalment, nens i nenes aprenen a interioritzar el pro- tagonisme, on s’aprenen unes regles consensuades només per aquells que exerceixen el domini sobre l’espai i el joc. És un espai d’aparent “lli- bertat”. Aquí és on comença la feina. COM MILLOREM ELS PATIS Revisar les idees preconcebudes que es tenen sobre aquests espais forma part del procés que proposem a les escoles. Cal pensar en l’ús i les funcions que volem atorgar-li al pati i fer-ho tenint en compte els desigs i interessos de tots els usuaris i usuàries. Proposem trencar l’homogeneï- tat de l’espai i el monopoli de determinats jocs i repensar-lo com un espai multifuncional que cobreixi les necessitats de tothom. BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 9 Núm. 50 novembre 2005 APUNTS e 9 L’anàlisi sistemàtica de l’espai ens permet veure els elements que conté el pati i també els que hi manquen. Es tracta de saber si hi ha algu- LES ACTUACIONS ALS CENTRES na zona que es fa servir poc, quins elements de joc hi ha, si hi ha prou bancs per esmorzar còmodament o jugar a canviar cromos, per exemple; Properament podreu consultar a www.bcn.es/educacio, la web del pro- si hi ha ombra suficient, quina és la vegetació que ocupa el pati i en quin jecte “Recuperem els jardins escolars”, totes les actuacions que s’han estat es troba, si hi ha conflictes, què els motiva i si es resolen, a què dut a terme en diferents centres escolars de la nostra ciutat. La diversitat juguen els infants, quines altres activitats hi tenen lloc, etc. dels espais on s’aplica el programa, i per tant les actuacions, és molt En resum, proposem observar aquells aspectes que volem millorar per gran. I, per tant, sempre s’han d’adequar a la tipologia de l’espai i als poder avaluar els avenços que fem a l’hora de desenvolupar el projecte. objectius del projecte presentat. Enjardinar i fer més present la vegetació Però el que és més important és que amb aquest procés afavorim la dis- en aquests espais és un premissa bàsica, però altres vegades ja existeix cussió i l’aportació d’opinions i idees per millorar aquest espai de forma la vegetació i el que cal és millorar l’organització de l’espai del pati. conjunta amb tota la comunitat educativa. El seminari organitzat en el marc del projecte facilita formació, col·labo- Tot i la diversitat d’actuacions, podem plantejar quatre tipologies d’espais: ració i recursos per a l’observació i l’anàlisi de l’ús de l’espai, dels jocs i de les relacions que s’hi produeixen, permet contrastar el procés de la pròpia · Terrats: escola amb el d’altres centres que també estan treballant en el seu pati i En aquestes actuacions, s’intenta que l’espai del terrat es converteixi en facilita l’intercanvi d’idees i de recursos. També proporciona assessora- un lloc agradable, on hi hagi diferents racons i possibilitats de joc, on no ment tècnic per desenvolupar el projecte i per dissenyar les actuacions de hi manqui la vegetació ni l’ombra a l’estiu. millora, coneixent in situ la situació del pati que es vol transformar. · Patis interiors: QUÈ HEM ACONSEGUIT I QUÈ ESPEREM S’han fet actuacions en patis interiors amb la intenció de transformar-los Les característiques específiques d’aquest projecte fan que sigui agrada- en espais educatius, de relació, d’estudi i gaudi de la natura o en aules a ble somiar que algun dia totes les escoles de la ciutat de Barcelona dedi- l’aire lliure. quin una part del seu espai extern a tenir cura i mantenir un jardí d’acord amb les dimensions de l’espai escolar dedicat al pati. · Patis amb jardí: Les escoles que estan treballant en el projecte dirigeixen els seus Algunes escoles tenen el privilegi de gaudir d’un espai de pati amb jardí, esforços a assolir una certa harmonia amb el medi i, fins i tot, a superar- zones boscoses, hort, etc. Les actuacions en aquests casos van dirigides la. En alguns barris de la ciutat, mancats de zones verdes i enjardinades, a la redistribució i aprofitament dels diferents espais amb la finalitat de el futur jardí escolar serà un model a seguir. crear marcs de relació i convivència, i possibilitar l’estudi de la biodiver- També esperem aconseguir la diversitat espacial, és a dir, s’han de sitat. També es fan actuacions per afavorir i facilitar el manteniment i la crear espais on sigui possible amagar-se, on gaudir del sol o on protegir- renovació de la vegetació, impulsant intervencions sostenibles com la se a l’ombra d’arbres, arbustos o porxos quan faci massa calor. Calen instal·lació de reg per degoteig, el compostatge de les restes vegetals i espais per parlar, la qual cosa fa necessari col·locar alguns bancs; i és bo l’ús de plantes autòctones o naturalitzades. tenir una font per satisfer la set. I, evidentment, el pati ha de ser el lloc on el joc sigui el fil que uneixi les diferències que es donen entre les · Patis estàndard: nenes i els nens d’arreu. La diversitat de jocs i d’elements de joc han de En la majoria de les escoles, el pati és zona esportiva i, alhora, zona de facilitar la participació de tots els nens i totes les nenes, sense que cap jocs. A més, s’aprofita per fer-hi activitats extraescolars. Les actuacions joc monopolitzi l’espai. en aquests espais estan dirigides a repensar la seva utilització i les seves Finalment, el pati-jardí ha d’afavorir les condicions perquè el pati sigui possibilitats per convertir-los en espais compatibles d’esbarjo i esport. un espai de trobada on les relacions d’amistat i respecte eliminin les conductes agressives, de competitivitat, d’avorriment o d’abús. En cadascun dels projectes de pati hi ha participat tota la comunitat educativa. Per a l’alumnat, sens dubte el veritable protagonista, ha sigut «La diversitat de jocs i d’elements de joc un element clau per dinamitzar la seva participació i un lloc on aprendre han de facilitar la participació de tots els nens a ser responsable del material de joc o de les tasques de manteniment del jardí. Per al professorat, una manera d’afavorir els aprenentatges i totes les nenes.» basats en l’observació directa i la pròpia experiència. Per a les famílies, un espai on compartir activitats i projectes amb els seus fills i filles. Per a tothom, un espai públic on establir relacions respectuoses. Fa més de quatre anys que, gràcies a la col·laboració d’una quarantena de centres, estem provant models de pati que segueixen les línies esmentades. El procés de cadascun ha seguit ritmes diferents, però sense ells no hauríem pogut analitzar i valorar les estratègies educatives més adients, ni tampoc les actuacions en els patis més reeixides. Ells Centres escolars que han participat en el projecte han fet que recuperar els jardins escolars sigui una realitat i una manera · Escoles bressol: Ciutat de Mallorca, El Tren, Gràcia, L’Arboç, Pau de cercar l’essència d’una nova escola. i Portal Nou. · CEIP: Àgora, Àngels Garriga, Antoni Brusi, Barcelona, Barrufet, Cervan- Maria Molins, Concepció Boleda i Amparo Tomé tes, Collaso i Gil, Dolors Monserdà-Santapau, El Sagrer, Eulàlia Bota, Projecte d’Educació en Valors Ferran Sunyer, Font d’en Fargas, La Muntanyeta, Els Pins, Escola del Mar, Institut d’Educació Ignasi Iglesias, Parc del Guinardó, Pau Vila, Reina Violant, Tres Pins, Turó Blau, N II Pràctiques, Pau Romeva, Perú, Ramon Llull, Rubén Darío, > Per a més informació: Sagrada Família i Seat. www.bcn.es/educacio · IES: Gal·la Placídia, Lluís Vives, XXV Olimpíada i Ferran Tallada. BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 10 10 e OPINEM Núm. 50 novembre 2005 ÉS TEMPS COM ENS AGRADA CELEBRAR ELS ANIVERSARIS, Encara ens agrada mantenir les tradicions per Nadal, Joan: Aviat serà el meu aniversari i sempre m’agrada fer coses que em fan il·lusió i que siguin especials. He demanat als meus pares que em portin Carnaval o Sant Jordi? Preferim les sorpreses pel nostre a patinar sobre gel. És bonic que et facin sorpreses però també que aniversari o pensem que hi ha moments que és millor no puguis complir les teves il·lusions. celebrar res? Ens fa més il·lusió un gran regal o la visita MARTA I ANNA, ALUMNES DE 5È DE PRIMÀRIA, I MARTÍN I BERTA, d’algú que fa temps que no veiem? Preguntes sobre ALUMNES DE 6È DE PRIMÀRIA DEL CEIP MARE NOSTRUM Marta: A l’escola sempre ens ensenyen a celebrar les tradicions aprenent les celebracions, les festes, les tradicions i els rituals coses noves. Per exemple, el Nadal passat vam fer uns arbres construïts que vam fer arribar a dos centres que han estat a partir de material de reciclatge com ampolles, cartró, disquets d’ordi- nador o paper. de celebració: el CEIP Mare Nostrum, del districte Anna: A casa meva seguim mantenint algunes tradicions com la carta d’Horta-Guinardó, que ha fet 25 anys, i l’IES Joan Fuster, als Reis. Jo els faig una llista del que m’agradaria que em regalessin i després els meus pares escullen el que volen. del districte de Sant Andreu, que ha fet 10 anys. Martín: Quan fem l’últim curs de sisè a l’escola, es fa un comiat espe- cial. Es posa una catifa i anem passant tots els nois i noies que acabem MARTÍ, IRENE I CLARA, ALUMNES DE 3R DE PRIMÀRIA, I OMAR, CRISTI- aquell any a l’escola i ens canten l’hora dels adéus. També ens fem una NA I JOAN, ALUMNES DE 4T DE PRIMÀRIA DEL CEIP MARE NOSTRUM fotografia de record. Martí: A vegades, quan celebres l’aniversari o arriba el Nadal, et regalen Berta: A mi m’agrada molt que pel meu aniversari hi hagi alguna sor- masses coses i no saps que fer-ne. És millor que te’n regalin poques i les presa. Una vegada, la meva mare em va dir que agafaríem el cotxe i em puguis gaudir més. No saps què fer amb tantes joguines i moltes d’elles, al portaria a un lloc. Jo pensava que anàvem a comprar alguna cosa, però cap de poc temps, ja no les fas servir. em va portar a veure un espectacle de dansa. Va ser una gran sorpresa i Irene: Quan faig festes d’aniversari, m’agrada que hi siguin els meus amics i em va fer molta il·lusió. Sempre ho recordaré. amigues. Sempre els dic als meus pares que, pel meu aniversari, vull que la festa sigui amb amics i amigues, perquè és més divertida que si només hi són ROSA, TUTORA DE 5È DE PRIMÀRIA, I CONXITA, MESTRA D’ANGLÈS DEL pares i mares. Però el moment que m’agrada més és quan em donen els regals. CEIP MARE NOSTRUM Clara: Recordo que quan va ser l’aniversari de l’escola, que feia 25 anys, Rosa: Quan celebrem cada any la setmana de l’escola i, sobretot, quan coin- vam participar en la cavalcada de Reis. L’escola va participar amb una cideix amb dates especials com el 20è o 25è aniversari del centre, volem carrossa i va ser molt divertit passejar pels carrers del barri. No era només sobretot la participació de l’alumnat, que són els veritables protagonistes mirar, sinó que vam participar directament i ens vam sentir molts feliços. d’un centre. Per això, sempre pensem jocs col·lectius on s’ho passin bé i Omar: Una de les festes que m’agrada més és el Carnaval perquè dis- que a més organitzen ells mateixos. A l’escola vam crear el que anome- fressar-se és molt divertit. Sempre fem una desfilada pel carrer i ho com- nen el joc de la mediterrània, que és com una gimcana. També hi volem la partim amb una escola del costat, que es diu Oralia, de nens i nenes amb implicació dels pares i mares. Aprofitem tot tipus de celebracions i festes discapacitats. I sempre acabem amb una xocolatada i una funció de tea- tradicionals per augmentar la companyomia entre els nois i noies de l’es- tre que fan els i les mestres. Ens ho passem molt bé, perquè encara que cola, per crear un ambient bo entre les classes. És positiu mantenir les van disfressats, els coneixem a tots. tradicions per treballar aspectes com la solidaritat, la responsabilitat, el Cristina: Quan és el nostre aniversari, a l’escola ens posen una corona i treball en grup i veure que és més important l’amistat que el fet material ens canten una cançó. Aleshores, sense que sigui obligatori, podem por- del regal. I, és clar, es creen xarxes de coneixements interelacionats, per- tar una capsa de galetes o de caramels per regalar als companys i com- què aprenen llengua, matemàtiques, ciències naturals, etc., al mateix panyes de classe. temps que fem les celebracions. BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 11 Núm. 50 novembre 2005 OPINEM e 11 Patricia Esteve DE CELEBRACIÓ LES FESTES I LES TRADICIONS? Conxita: És important celebrar festes i tradicions, com poden ser la «Els aniversaris són moments d’alegria, de Castanyada, el caga tió, Carnaval, Sant Jordi, l’amic invisible o altres, ja que són un mitjà molt positiu per a l’aprenentatge. Per exemple, mit- retrobament, però també són moments per jançant aquestes festes es poden aprendre paraules noves d’anglès i posar ordre a la teva vida.» pels nens i nenes és una forma de coneixement molt més divertida. També a l’escola estem molt atents al que proposen els nois i noies. Per exemple, durant la castanyada fem una gimcana perquè va ser una pro- estan contents amb el que fan a la seva vida. Va ser molt tendre i emocio- posta que ens va fer un noi, que aleshores feia setè d’EGB. nant veure’ls que estaven emocionats de tornar a l’institut. Fins i tot van venir nois i noies que ara són a l’estranger i que no volien perdre’s l’ani- VENCESLAO, DIRECTOR, ISIDRE, COORDINADOR, I MAGDA I CARME, versari del que havia estat el seu institut, que sempre és una part molt PROFESSORES DE L’IES JOAN FUSTER important de la teva formació i de la teva vida. D’altra banda, m’agradaria Venceslao: No hi ha res més bonic que celebrar els aniversaris de l’insti- dir que el millor regal que m’han fet pel meu aniversari va ser una obra de tut. És una oportunitat magnífica per reunir ex alumnes amb professorat, teatre sorpresa que em va muntar la meva família. pares i mares i l’alumnat actual. Pel desè aniversari vam decorar el pati amb taronges, en homenatge a l’escriptor valencià Joan Fuster, i vam ISABEL I ROSER, ALUMNES DE 4T D’ESO DE L’IES JOAN FUSTER tenir la visita d’alumnat de l’institut Joan Fuster de Sueca, on va néixer Isabel: L’aniversari de l’institut també ha servit perquè l’alumnat s’hagi l’escriptor. També ens agrada mantenir tradicions com la festa de gradua- implicat en la celebració. No ha sigut una celebració que només han fet el ció cada curs de l’alumnat de 4t d’ESO i de 2n de batxillerat. El més professorat o la direcció, sinó que hem implicat els nois i noies. Fins i tot important quan prepares festes o celebracions és que hi hagi il·lusió per es va permetre que es fes un documental durant tot el curs i, per tant, fer-ho. És l’element fonamental perquè una celebració surti bé. No es tots i totes ho vam notar i vam participar-hi. Era una festa de tots els que poden celebrar coses sense il·lusió, només fent-ho per fer-ho. formem l’institut i, fins i tot, vàrem descobrir que els pares i mares poden Isidre: Els aniversaris, siguin de l’institut o el teu propi, són moments de ser més marxosos que nosaltres. celebració, d’alegria, de retrobament, de felicitat; però també són com un Roser: Potser a la majoria de gent jove li agrada celebrar els aniversaris punt i apart o, millor dit, un punt i seguit. Són moments per posar ordre, per amb molta gent i fent una gran festa. I amb la comoditat de citar a la gent sistematitzar, sigui la teva vida o el teu treball. Això sí, que mai falti el detall, en un bar o discoteca. Jo sóc més partidària de fer celebracions més ínti- quan és el teu aniversari o el teu sant, de convidar encara que sigui a un cafè. mes, m’hi trobo més còmoda. Magda: És molt important, quan volem fer actes de celebració de l’ins- titut, que s’impliqui l’alumnat. És la millor manera de “fer institut”. Així, JOSÉ I MARIA JOSÉ, MEMBRES DE L’AMPA DE L’IES JOAN FUSTER pel nostre desè aniversari, que vam celebrar el curs passat, vam fer entre José: Moltes vegades es pensa que a només als nois i noies els agrada fer l’alumnat un concurs de disseny del logotip de l’aniversari, un concurs de festes i celebracions a l’institut. Però crec que les instal·lacions del cen- pastissos i un altre per a la composició de l’himne de l’institut. Tres coses tre també s’han d’aprofitar per fer celebracions amb pares i mares. És molt diferents per promocionar la participació de l’alumnat, que creiem una manera de trobar-nos que difícilment és pot donar en un altra situa- molt important. I ho vam aconseguir. Nosaltres som partidaris que les ció. Ens veiem les cares, ens coneixem i, això, és un factor molt positiu. I, celebracions siguin iniciatives de l’alumnat i el que fem el professorat és a més, nosaltres també tenim dret a gaudir i passar una bona estona. No ajudar-los. I entre el professorat també mantenim un sopar de germanor només l’alumnat. per fer unió. D’altra banda, les celebracions en aquest centre sempre Maria José: Les festes i celebracions a l’institut serveixen per demostrar intentem que siguin una demostració de civisme. A l’hora de recollir, tot- que hi ha bon rotllo entre professorat, alumnat i pares i mares. Necessites hom ho fa. Són situacions que són un exercici de convivència. sentir que hi ha amistat, que ens ajudem entre tots i totes, que hi ha calide- Carme: El més bonic d’aquests actes de celebració a l’institut és el sa humana. Això per les famílies és molt important notar-ho i així ho sentim retrobament amb els ex alumnes. Veure que cadascú, a la seva manera, quan hi ha festes i tradicions que es celebren a l’institut. BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 12 Marina Subirats Regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona Jordi Oliver BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 13 Núm. 50 novembre 2005 A FONS e 13 EDUCAR AVUI: QUINA CULTURA ENS CAL TRANSMETRE? Hem iniciat el curs escolar amb la recent aprovació erò, què significa, avui, en un entorn cada dia més multicultural, més complex i divers, aquesta afirmació? Perquè, encara que del Projecte de Llei d’Educació pel Consell de Ministres. P sigui cert, com constatem sense parar, l’augment del debat És encara un començament, al qual seguiran moltíssims educatiu, aquest es produeix gairebé exclusivament en termes orga- nitzatius i entorn del caràcter polític de l’educació, és a dir, de com es debats, alguns dels quals ja s’estan produint. No es pot distribueixen els recursos que li són destinats entre els diversos grups dir, doncs, que l’educació no interessi la nostra societat; socials. Molt rarament parlem d’allò que és central en la tasca educati- va: la cultura, els valors, els continguts i els canvis que experimenten ans al contrari: de l’educació s’espera que solucioni en un món com el nostre. És per això que voldria, aprofitant aquest tot allò que no sabem resoldre per altres camins, espai, parlar-ne un moment. Quina és avui la característica de la nostra cultura? El final del segle XX el debat educatiu és constant, la voluntat de construir i el començament del XXI ens han portat un temps d’exploració, d’aven- una educació millor i més accessible es fa palesa cada tura intel·lectual, en el qual a priori no hi ha límits per imaginar mons diversos. Peça a peça, deconstruïm les cultures del passat, les certeses dia, i la quantitat de suggeriments, aportacions i fins antigues i, sobretot, les jerarquies establertes. Des de la sociologia, i tot exigències en matèria educativa no para de créixer. l’antropologia o la pintura, per esmentar només alguns àmbits ben reconeguts, en el segle XX, en l’art de negar certeses, d’impugnar veri- Esperem que tot plegat ens dugui a bon port i ens tats indestructibles, s’ha fet un gran esforç per mostrar la fal·làcia de la permeti, efectivament, de dur a terme uns canvis superioritat d’una cultura, per introduir un relativisme cultural que mostri l’equivalència entre gèneres, entre expressions artístiques, que garanteixin la igualtat d’oportunitats i l’augment entre llengües, entre les construccions culturals de la selva amazònica del nivell educatiu per a tots i totes. o del barri jueu. Esforços, en tots els casos, indispensables per assolir una de les propostes més boniques i potents de la modernitat, la igualtat entre les persones, entre els éssers humans. Una igualtat que no es basi «Oblidem la concepció del saber basada en l’acumulació d’informació, i treballem per assolir un nou saber, el saber viure.» en l’assimilació a models hegemònics, sinó en l’hegemonia compartida d’allò que és universalment vàlid de cada cultura. Una igualtat en el valor que atorguem a l’acció dels diversos grups, a les seves creacions culturals. Així, ja no hi ha d’haver una cultura indiscutida, sinó una munió de propostes —encara bastant jerarquitzades, és cert— que podem combinar en dosis molt diverses i sobre les quals podem triar. I no estic parlant d’opcions molt abstractes: encara prioritzem l’aprenen- tatge de l’anglès, per exemple, però, si obrim més el ventall d’opcions, la possibilitat d’aprenentatge de segones, terceres, quartes llengües es presenta plena d’interès per a les escoles. BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 14 14 e A FONS Núm. 50 novembre 2005 «És en l’equip que cada mestra i cada mestre troba la complicitat per seguir construint el futur.» DOS OBSTACLES l’excés. Així doncs, aquella tasca primera per a la qual moltes i molts Ara bé, aquesta modificació tan forta de les propostes culturals tradicio- mestres es van formar i que consistia a traslladar a l’alumnat un seguit de nals està tenint un gran impacte en l’educació, a la qual planteja almenys coneixements socialment acceptats com a certs i definidors de la realitat, dos obstacles. El primer és d’ordre conceptual: per educar cal partir d’un ha deixat de tenir sentit. Nois i noies tenen accés a tota la informació model, posseir un motlle, en certa manera. Que ningú no s’esveri: els acumulada al llarg de la història, de les històries, i a tota la que motlles poden ser molt diversos i poden induir a crear persones flexibles, constantment es genera. Quin és ara el nou paper d’aquesta figura imaginatives, comprensives, obertes o creatives. Però ser així no és fruit enclavada a l’aula? La seva tasca és formar persones, no transmetre de l’atzar —encara que la biologia ens condicioni fortament—, sinó de coneixements —o no fonamentalment—; la seva missió és educar per a l’educació i del model emprat per educar. Educar és reproduir, és conver- l’adquisició d’hàbits i per a la presa de decisions responsables, fins i tot tir en éssers socials els éssers naturals, plens de potencial però encara en la tria de la informació que serà més útil i que contribuirà a construir sense definir. Educar és crear dispositius interns orientats cap a determi- el bagatge de coneixements que aniran fent pòsit en cada persona. La nats comportaments, hàbits mentals, sentimentals, emocionals, responsabilitat quotidiana del mestre, de la mestra, és l’elecció del intel·lectuals. Educar és transmetre jerarquies de valors, i és també crear model cultural a transmetre, fruit d’aquesta barreja d’elements, deses- mecanismes, generar criteri, perquè aquests valors puguin ser revisats i tigmatitzats, d’arreu, en una sàvia proporció. Oblidem, doncs, una con- modificats per cada individu, a partir de l’experiència que li toqui viure. I cepció del saber basada en l’acumulació d’informació, i treballem per tot això suposa, per tant, prioritzar uns valors, uns hàbits, unes conduc- assolir un nou saber, el saber viure. tes i uns coneixements determinats i deixar-ne altres de banda. Però, com apliquem aquest discurs en un món canviant i que ha trencat «És imprescindible que el professorat els models, els models de conducta, de coneixement, la noció d’excel·lèn- cia? Com educar des del relativisme cultural, que ens porta a anul·lar del nostre país comprengui la necessitat qualsevol jerarquia? A què ens arrisquem si ho fem així? Potser ens de renovació cultural.» arrisquem a educar esperits lliures que ho reinventin tot a cada pas. Ens arrisquem que la creativitat il·limitada acabi amb la rutina, però també amb la tradició, amb les bones solucions que ja coneixem. I què fem de De l’altra, ja tenim, per sort, un instrument que ha de donar el marc a la la transmissió de les identitats? De la necessitat de codis compartits? feina encomanada a cada mestre, que l’omple de sentit i que, en certa Probablement no hauríem de cometre, conscientment, un error social manera, la pauta: el projecte educatiu de centre. En aquest document, d’aquestes dimensions. que recull l’ideari de l’equip docent, és on s’ha de reflectir aquesta El segon obstacle és d’ordre pràctic: qui canalitzarà aquest nou ventall voluntat de canvi. És el projecte educatiu de centre el que ha de marcar d’opcions cap a les generacions que pugen? Seguirà sent el professorat, els marges entre els quals han de transcórrer els camins de l’aula. I, els i les mestres, que es van formar en el seu moment per ser corretja de sobretot, és l’espai de trobada en què la suma de criteris dels membres transmissió de coneixements establerts i als quals ara demanarem que de l’equip ha d’anar construint els nous models a transmetre, ha de pac- deixin de fer això per començar a educar per a una vida diferent? Trobarem tar l’elecció cultural i ha de treballar les formes de fer-la arribar. Perquè un munt de persones disposades a realitzar l’alquímia quotidiana de l’educació no és mai un projecte individual, sinó social, i és en l’equip barrejar les argiles de totes les cultures i de totes les mirades en les dosis que cada mestra i cada mestre troba la complicitat suficient per seguir adequades per construir una educació diferent cada dia; però també tro- construint el futur. barem, no ens podem enganyar, mirades cansades per massa anys de Tenim, doncs, instruments per reordenar la cultura, per repensar l’edu- rutina, trajectòries cremades per l’incompliment d’expectatives, voluntats cació, de cara a una societat que s’està transformant davant els nostres doblegades per la desproporció de la feina diària, sovint mancada dels ulls amb una acceleració que fins fa poc ni podíem sospitar. És impres- recursos per fer front amb èxit, precisament, a l’allau multicolor i plurilin- cindible que el professorat del nostre país comprengui la necessitat güe que omple les aules d’alguns barris, d’algunes poblacions. de renovació cultural, la urgència d’una nova mentalitat i unes noves formes de relació per a les generacions joves, i s’adoni que, avui, la CLAUS DE SOLUCIÓ lluita per la igualtat a l’escola ja no passa, per sort, per la gratuïtat o Com afrontem aquests dos obstacles? Podem apuntar, tímidament, l’escola per a totes i tots, sinó per l’elaboració d’una cultura compren- dues vies que ens donen claus de solució. No són infal·libles ni definiti- siva en què no es negui als nens la tendresa, a les nenes el protago- ves, perquè es basen en el treball de les persones —que no és mai uní- nisme o als i les joves immigrants el futur. Esperem que el nou marc voc— i perquè poden necessitar prendre formes diferents a mesura que normatiu que aquests dies entra en la darrera fase de debat ens ajudi, passi el temps. amb recursos i espais, amb confiança i llibertat, a allunyar-nos de les D’una banda —i aquest és un discurs bastant recurrent—, la nostra velles formes repetitives de fer escola, i a anar assolint l’educació del societat ha passat de la manca d’informació a l’abundància i, fins i tot, a segle XXI que tanta falta ens fa. BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 15 Núm. 50 novembre 2005 ASSOCIACIONS e 15 VOLEM SER ESCOLA PÚBLICA! UN RECORD PER AL COL·LECTIU D’ESCOLES PER L’ESCOLA PÚBLICA CATALANA El 2 de desembre de 1979, fa doncs per aconseguir la conversió de les escoles en La història del CEPEPC ens demostra clarament escoles públiques, en condicions tals que es que, malgrat, els moltíssims entrebancs, pogué- més de 25 anys, 25.000 persones mantinguessin els equips i no se’n malmetés rem obtenir allò somiat fent propostes mesura- van reclamar a Granollers “Volem ser el patrimoni pedagògic. La nova organització, des i, encara que difícils, possibles. Sens dubte, el CEPEPC, es va constituir formalment el hi va haver llums i ombres en tot el procés. escola pública!”. Era el crit de tota desembre de 1978. Els aspectes més positius van ser la plurali- la gent que al voltant del Col·lectiu El juny de 1979, el col·lectiu va demanar for- tat d’escoles que formaven part del CEPEPC. malment a la Generalitat provisional que comen- Una pluralitat geogràfica, social i econòmica, i d’Escoles per l’Escola Pública cés a preparar les mesures legals necessàries també metodològica. Hi havia però, la clara Catalana (CEPEPC) reclamava la seva per fer possible la seva conversió en escoles voluntat d’unir-se, amb la qual cosa es va públiques en condicions adequades. Va ser el 2 aconseguir intercanviar experiències pedagò- conversió en escoles públiques. de desembre del 1979, a Granollers, quan hi va giques, fer xarxa -quan encara no hi havia Una iniciativa civil, que té el seu nom haver la trobada d’unes 25.000 persones recla- Internet-, contribuir a fer avançar la pedagogia mant la integració en la xarxa pública. a Catalunya i crear moviment democràtic i rei- a l’Enciclopèdia Catalana, i que des vindicatiu més enllà de les mateixes escoles. d’aquí volem recordar per mantenir-ne «Una organització específica Tot el que va passar, com va dir una vegada la Marta Mata, “va ser una epopeia cívica dis- la memòria. per aconseguir la conversió en soldre’s en la xarxa, entrar en una estructura escoles públiques que es va sense estructurar”, i una valentia assumir ris- ot va començar quan, actuant enfront cos molt elevats. T del panorama que es vivia en els convertir en una epopeia cívica.» últims anys del franquisme, en molts Anna Piguillem llocs de Catalunya i, principalment, a Barcelo- Responsable de grups de treball de Rosa Sen- na, grups de mestres i pares i mares prengue- El gener de 1981 l’administració estatal va sat i antiga coordinadora del CEPEPC ren la inciativa de muntar escoles concebudes traspassar les competències educatives a la com un servei no discriminatori, ni econòmica- Generalitat ja definitiva, però es va haver d’es- > Per a més informació: ment ni ideològicament, descartant l’afany de perar encara fins a l’any 1983 perquè el Parla- Canals, M.A.; Codina, M.T.; Cots, J.; Darder, P.; Mata, M.; Roig, lucre, en la línia de l’anomenada pedagogia ment de Catalunya aprovés la llei que final- A.M.: La renovació pedagògica a Catalunya des de dins (1940- activa, arrelades i obertes a l’entorn social, ment faria possible, com diu el seu preàmbul, 1980). Associació de Mestres de Rosa Sensat, Barcelona, 2001. amb participació de pares i mares i mestres en “la integració a la xarxa d’escoles públiques Gavaldà, Antoni (ed): L’escola catalana en el context de la el seu funcionament, i encetant un procés de de Catalunya de les escoles de reconeguda renovació educativa. Fundació d’Estudis Socials i Nacionals catalanització de l’ensenyament pel que fa a la tradició pedagògica”. Josep Recasens i Mercadé, Reus, 2002. llengua i als continguts. El govern català d’aquell temps va dur enda- El moviment de renovació pedagògica a vant la integració de les escoles del CEPEPC Catalunya es va gestar entre aquestes esco- amb poca convicció i amb entrebancs. Fins i tot, les i la institució Rosa Sensat, que funcionava van voler fer dubtar alguns centres de la seva com a Escola de Mestres. Aquest moviment conversió en escoles públiques recordant-los la tenia la seva expressió més ressonant en les duresa de les condicions (reducció de plantilles, Escoles d’Estiu de Barcelona, que els anys supressió de la classe de 3 anys, no integració 1975 i 1976 van aprovar sengles declaracions d’especialistes ni de personal administratiu, proposant un nou model d’escola pública etc.). Finalment, l’any 1988 el procés d’integra- catalana i democràtica. ció va quedar pràcticament enllestit, tot i que Al mateix temps que s’apuntava la transició caldria encara resoldre la continuïtat dels mes- cap a la democràcia, va prendre cos la necessi- tres, que la llei no havia deixat prou assegurada tat de constituir una organització específica i que va necessitar una nova llei l’any 1990. BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 16 16 e PERSONATGES Núm. 50 novembre 2005 ARA FEM 25 ANYS EL DIÀLEG ENTRE LES DIRECTORES DEL CEIP MUNICIPAL PAU VILA, EL CEIP MARE NOSTRUM I L’IES LA SEDETA Patricia Esteve Van arribar a l’Institut d’Educació, on les havíem convocades, i de seguida es van posar a parlar entre elles de petites històries, de mestres que coneixien, de l’última paperassa que han hagut de firmar, de les peticions d’obres. Somriures i confidències mentre els fèiem les fotografies. Així va començar el diàleg entre l’Imma Estruch (directora del CEIP municipal Pau Vila, al districte de Sants-Montjuïc), l’Esther Serrat (directora del CEIP Mare Nostrum, al districte d’Horta-Guinardó) i la Carme López (directora de l’IES La Sedeta, al districte de Gràcia). Tres directores de centres que celebren els 25 anys; tres dones que dirigeixen centres públics i que es van emocionar amb els records, que van discutir els reptes actuals de l’educació i que van acomiadar-se tal i com van arribar: amb un somriure. El gest que, segons van dir les tres, mai pot faltar en la direcció d’un centre. BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 17 Núm. 50 novembre 2005 PERSONATGES e 17 Barcelona Educació: Els centres que dirigiu Esther: Mare Nostrum va néixer al barri d’Hor- ELS REPTES ACTUALS ja tenen 25 anys d’història. Així doncs, esteu ta, on fa 25 anys no hi havia cap escola pública. Barcelona Educació: Són ara, doncs, temps en temps de celebració. Com penseu gaudir Va ser l’Associació de Veïns del barri d’Horta qui de nous reptes per a l’educació i la societat. I d’aquest moment? va reclamar una escola pública per al barri. Al entre ells, especialment a la nostra ciutat, l’a- Esther: A la nostra escola Mare Nostrum ho principi era una escola de P4 fins a vuitè de l’anti- rribada en els últims anys de molta població vam celebrar el curs passat. I vam aprofitar ga EGB i l’edifici tenia dos blocs diferents: un per nouvinguda. Com viviu aquest repte? que cada any, a mitjan maig, celebrem la set- a parvulari i l’altre per a primària. L’any 2000 es Carme: Tenim alumnat de famílies nouvin- mana de l’escola amb diferents activitats al va unificar tot l’edifici per ubicar-hi l’escola bres- gudes però que ja s’han escolaritzat aquí. I voltant d’un tema: exposicions, sortides i una sol Valldaura, que en aquells moments estava en una cosa és l’alumne que ja ha fet la primària cloenda amb tota la comunitat educativa. uns locals de la parròquia d’Horta. Nosaltres en algun centre d’aquí i l’altra cosa és quan Quan ens vam plantejar què faríem pels 25 érem una escola de doble línea, vam perdre tota t’arriben alumnes de catorze anys que no van anys, com que el dia a dia ja és molt dur i no et la segona línia de primària i alguns membres del ser escolaritzats en els seus llocs d’origen o ho deixa temps per gaire més, vam decidir que claustre van haver de marxar. Però ara al districte van ser amb una llengua diferent i amb mèto- faríem més lluïda la setmana de l’escola. d’Horta-Guinardó s’ha millorat moltíssim, perquè des molt diferents. Aleshores és quan hi ha Carme: A La Sedeta ara fa 25 anys de la es va crear la coordinació de centres públics de problemes que s’han de solucionar. Al profes- remodelació de l’edifici, que és patrimoni de la primària i de secundària. Això ha tranquil·litzat sorat li vénen dubtes quan hi ha tres o quatre ciutat i que havia estat una antiga fàbrica. Fins molt les famílies, que ara saben que l’escola alumnes que no poden seguir o que ni tant sols d’aquí dos anys no farà realment els 25 anys pública els pot donar una xarxa de 0 a 18 anys. coneixen el català. de funcionament del centre. Així doncs, encara Carme: L’escola, l’institut i el centre cívic La Esther: Crec que manquen molts recursos ens queden dos anys per pensar-hi. Sedeta, que comparteixen edifici, van sortir per fer front a aquest fenomen. És veritat que Imma: A l’escola municipal Pau Vila ho vivim també per reivindicació popular. Encara recordo hi ha moltes aulles d’acollida, però les beques amb una gran il·lusió però també molt atabalats. el rebombori a la premsa. L’espai on ara estem, de menjador segueixen sent molt minses, com Hem creat una comissió per a la celebració i hem que havia estat una fàbrica, era de La Caixa i s’hi les beques de llibres. A vegades t’arriben famí- començat per recopilar l’arxiu fotogràfic del cen- havia de fer pisos. Però la reivindicació popular lies que no han vist ningú de l’administració tre, treballs d’alumnat i altres materials per fer va fer que els solars es compressin i que s’hi fes des que han arribat fins que et veuen a tu, i una gran exposició permanent. El que intentem el que demanava el veïnat. Estic parlant dels pri- aleshores fas més una feina de servei social. Al és que l’escola estigui més maca que mai i que mers anys de la restauració democràtica, quan nostre centre no passa, perquè tenim un per- quan vinguin exalumnes o antic professorat, la gent tenia il·lusió, ganes i energia. Aleshores, centatge petit d’alumnat nouvingut, però a diguin “com ha canviat l’escola”, però que alho- també era una situació molt dura per a la d’altres centres, sí. Aquesta funció no l’hauria ra s’hi reconeguin i puguin seguir dient “és la secundària perquè no era ensenyament obliga- de fer un mestre. Hi hauria d’haver una figura meva escola”. La gran festa de celebració, la tori. En aquestes circumstàncies, l’institut de La específica a l’escola que la fes. farem el tercer trimestre del curs. Sedeta va ser el primer que va posar en marxa la Carme: A La Sedeta, per l’alumnat nouvin- Barcelona Educació: Aquests moments de Generalitat i va començar, fixeu-vos quina ani- gut que tenim, aquesta feina la podem fer. No celebració també solen ser moments de reflexió. malada, amb vuit primers de BUP. Multipliqueu és cap problema. Jo vull anar més al fons i sé Carme: Per al centre i també per a mi, aques- vuit per trenta-cinc. Però vam tirar endavant. que diré coses que són políticament incorrec- ta celebració ha de convertir-se en la celebració També he de dir que vam ser el primer institut tes. Però col·locar quatre nois o noies de quin- de la trajectòria i de la tradició de l’escola públi- públic del districte de Gràcia i el primer que vam ze anys mal escolaritzats als seus països i amb ca. I molt més a la secundària, que com a implantar el català a tot l’ensenyament. I, sobre- costums diferents, amb nois i noies de la nos- ensenyament públic no té tanta tradició. Volem tot, recordo ara tots els equips directius, profes- tra societat, consentits i mimats, genera, en aprofitar per crear el sentit de pertinença a un sorat i membres de l’AMPA que van posar el coll els que no poden seguir el mateix ritme d’es- centre públic, que l’antic alumnat estigui orgu- per aquest centre. tudi i de vida que tenen els d’aquí, una frustra- llós d’haver-se format en un centre públic com Imma: A mi també em sonen aquestes histò- ció que a vegades es manifesta en comporta- La Sedeta. Per tant, no cal que siguin moments ries. El CEIP municipal Pau Vila està situat en el ments, diguem, no gaire bons. I això no se de reflexió, que durant l’any ja en tenim molts. que era un antic abocador. Primer hi va haver un soluciona amb “bonismes”. Dir que tots som Esther: Jo també crec que és un moment institut de psicologia aplicada, com us comenta- molt bons i a tots els integrem. Però els tinc jo més de reflexió emocional que de reflexió va abans, que estava treballant amb alumnat i no els tenen els claretians, que estan a l’altra pedagògica. Serveix per remenar les estante- del que se’n deia l’aula de Sants. Eren nens i banda de carrer. Això és a causa de la diferent ries, plenes de coses, i trobar aquella fotografia nenes d’educació especial. Va ser l’Ajuntament situació que hi ha per a les escoles públiques i o aquell document que et porta bons records. de Barcelona qui va crear l’escola Pau Vila per per a les privades-concertades. Les aules d’a- Imma: Nosaltres, al Pau Vila, ens ho hem aplicar els principis de pedagogia operatòria i va collida em semblen molt positives, però hi plantejat explicant paral·lelament la trajectò- absorbir aquest alumnat d’educació especial de hauria d’haver una servei especial per a l’a- ria del centre amb l’evolució de l’edifici, amb l’aula de Sants. Vam començar amb alumnat de lumnat nouvingut, sobretot el que arriba aquí les diferents transformacions que ha sofert. P3 a cinquè d’EGB. Després de molts anys amb ja amb 16 o 17 anys, lligat al que seria la for- Per tant, tots aquests moments han deixat una els principis de pedagogia operatòria, va arribar mació d’adults. Haurien de tenir un període empremta i han provocat canvis. El que volem, el moment de la separació. També vam passar d’adaptació lingüística i de coneixement de la doncs, és reflectir la vida de l’edifici i de les pel desdoblament de les dues línies i el que societat a la qual han arribat. Jo vinc de la persones que hi han passat. Quan trobes tota suposa acomiadar gent. Després ens vam con- immigració i si m’haguessin tractat com es fa la documentació apilada en una taula, penses vertir amb una escola d’educació infantil d’una ara, amb només bones intencions, no hagués “uf, quantes coses que han passat”. I aquesta línia, amb un ambient molt familiar, fins que van estudiat com ho vaig fer. és una sensació molt bonica. venir els de l’institut durant tres anys. Més Imma: A Pau Vila també tenim un percentat- Barcelona Educació: Els vostres centres són obres, com va tornar a passar quan es va crear ge petit d’alumnat nouvingut. Com deia la de tres districtes diferents i segur que van néi- l’escola bressol municipal Bellmunt. O sigui, ja Carme, és molt diferent quan entren al centre xer per motius diversos... veieu que no hem parat. amb tres anys. Encara que la família faci poc BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 18 18 e PERSONATGES Núm. 50 novembre 2005 que viu entre nosaltres, el nen o nena entra a mica sola enfront d’aquest mur de contenció, Ciudad Alegre. educació infantil. És diferent quan arriben ja al has de saber superar l’obstacle... Fa molts Esther: El meu és un record més personal. cicle mitjà i no tenen, per exemple, cap conei- anys, el director era escollit entre l’equip Sóc especialista de música i quan vaig arribar xement de català i tot ho troben tan diferent. I, docent de forma molt democràtica, i per tant, a Mare Nostrum, no n’havien tingut mai cap. de vegades, fem esforços i després se’n van. Et tenia tot el suport de l’equip docent. Però a Feia la broma de dir que em sentia com el rei vénen a mig curs i, després, ni l’acaben. Hi ha vegades hi havia com un buit de poder perquè Fernando VII “El deseado”, perquè em van molta mobilitat entre aquest tipus d’alumnat. el director no tenia prou “autoritat moral”. acollir molt bé. I, a poc a poc, vam aconse- Això desgasta molt. Això passava en l’època dels anys vuitanta i guir dotar una aula per fer música i vam potser en algun centre encara passa ara. Per poder comprar un piano. Això ha fet que LA DIRECCIÓ això en alguns moments hi ha tanta dificultat aquesta aula i l’escola sigui com la meva Barcelona Educació: Ja veiem que en 25 anys perquè surtin persones que vulguin fer-se càrrec segona casa. I tot va ser gràcies a l’equip els reptes de l’educació han canviat molt. de la direcció dels centres. L’administració t’exi- directiu que hi havia aleshores. També vol- També ho ha fet el paper de la direcció d’un geix que també facis funcions de cap de perso- dria fer una menció especial per a la Roser centre? nal però a la vegada no et sents prou recolzat, no Carrascal, que va haver de jubilar-se abans Carme: Si penso en els quatre directors que t’han informat o no han valorat prou la teva opi- d’hora per una malatia i de la qual vaig ha tingut La Sedeta, dos homes i dues dones, nió. És un gran repte ser directora d’un centre aprendre moltes coses. trobo que els quatre són de personalitats for- avui en dia, perquè es produeix aquest conflicte Imma: És clar, jo no puc deixar de recordar tes. Persones que tenen no poder sinó autoritat a l’hora de fer les teves funcions. I després, al Pau Vila. I també voldria recordar les quatre davant els companys i companyes, i persones podríem entrar en el sou que tens per les res- persones que són a l’escola des dels seus ini- que han de passar comptes de les responsabi- ponsabilitats que et demanen. cis, i la Montserrat Gabarró, que va crear fa litats que tenen i que han d’estar remunerats Carme: A mi m’agrada ser directora. M’agra- molts anys el projecte de biblioteca-mediateca en conseqüència. El que no pot ser és que en da coordinar i, si pogués, m’agradaria manar de la nostra escola. Ella el va crear i ens el va alguns centres públics el paper de la direcció una mica més. Les coses clares. Però posem deixar com a gran herència. no es nota prou i, en canvi, a la privada tothom exemples i et parlaré d’un dels problemes de té molt clars els seus rols. El paper del director l’escola pública. Jo puc obrir un expedient dis- ESCOLA PÚBLICA o directora ha canviat moltíssim. ciplinari a un alumne, però no puc fer-ho a un Barcelona Educació: No m’agradaria aca- Imma: Jo diria que abans el director era un membre del professorat encara que faig fun- bar sense preguntar a tres directores de cen- company o companya de l’equip docent i era el cions de cap de personal. tres públics i sense cap ànim de convertir això representant del que decidia el claustre o el Imma: A mi m’agrada parlar de les necessi- en una lloança sense arguments a favor de l’e- portaveu davant l’administració per demanar tats diverses de l’alumnat, però també, i això ducació pública, quin és el moment que viu tot allò que s’havia de demanar. I després hi no és diu, tenim una diversitat de l’equip l’escola pública. havia l’AMPA, que en el nostre centre sempre ha docent. Has de conciliar i a l’hora d’adjudicar Carme: Jo no estic en contra de l’escola con- tingut molta representació. Però quan jo vaig les tutories, per exemple, has de fer malaba- certada, però sí que hauria de complir deter- entrar a la direcció, fa deu anys, va ser el perío- rismes perquè tenim persones que són d’una minades condicions. Si rep diners públics, ha de d’impuls dels consells escolars. Això va manera o d’una altra i no podem triar. Per ser de tenir, per exemple, el mateix percentatge de suposar uns anys d’adaptació i canvis impor- director o directora et fan presentar un projecte nois i noies nouvinguts que un centre públic. tants. Les AMPA van haver d’acceptar que hi però l’equip docent és el que tens. Et fan fer un Diria, d’altra banda, que a la secundària públi- havia pares i mares que no estaven dins la seva projecte però no pots escollir els recursos que ca, que és el que més concec, tenim tants o associació però que també estaven represen- necessitaria. I després, els directors o directo- més recursos que els centres concertats, enca- tats en els consells escolars. Aquells anys, els res som els únics que hem de passar per una ra que no tinguem els que voldríem. Ja fa anys vaig viure de forma difícil, perquè s’havia de comissió que t’avalua el projecte que defenses. que, sense luxes, tenim tot el que cal. Almenys dinamitzar el consell escolar, que era qui tenia A ningú més li passa això que t’avaluin. al nostre institut. I que moltes escoles públi- la potestat de decidir. D’altra banda, com dèiem ques són millor o igual que les privades. abans, ja no som els representants del claustre. AGRAÏMENTS Esther: Naturalment que són necessàries Som els representats de la comunitat educativa Barcelona Educació: Està clar que podríem les escoles concertades, però el que no entenc i això ha suposat un canvi molt important. Ara estar hores parlant de les dificultats que viviu és que es doni un concert a un centre que pre- en un consell escolar no només hem de defen- com a directores, però segur que teniu bons tén ser elitista. sar els interessos dels nostres companys i com- moments per recordar i, segurament, perso- Barcelona Educació: I a l’escola, en gene- panyes de l’equip docent. A vegades hi ha situa- nes a les quals voleu fer un agraïment pels 25 ral, se li demana massa? cions polèmiques on l’equip docent vol unes anys dels centres que esteu dirigint en Imma: I tant que sí. Ara a l’escola hem de coses i els pares i mares unes altres. Nosaltres aquests moments. donar, a més de les assignatures, educació hem d’arbitrar i tenir en compte totes les opi- Carme: Jo em quedaria amb el record de sobre què han de menjar i què no, sobre què nions. També som part de l’administració, enca- l’alumnat. Quan te’ls trobes i et recorden, per han de veure a la televisió i què no. Els hem ra que les administracions ens haurien de fer exemple, coses que els vas explicar en una d’ensenyar hàbits i civisme. Però, i els pares i sentir més que formem part d’ella i fer-nos més classe que tu ni recordes. I t’ho diu un alum- mares? Què fan? Necesitem més col·laboració copartícips de les seves decisions. Després, un ne que tu pensaves que era un camàndules. mútua, no pot ser que l’escola sigui la culpa- altre factor que desestabilitza la funció de la També voldria recordar alguns companys que ble de tot, i més quan ens trobem en una direcció són els constants canvis de legislació... van passar pel centre i que ja són morts i societat tan canviant. Això sí que ha estat un maldecap constant. Ara agrair la feina de tot el professorat del centre, Esther: Potser vam viure una època en la fes un pla, ara fes això, ara canvia un altre cop... a les conserges, que són unes joies, i a l’ad- qual pensàvem que no hi havia d’haver límits. I Esther: Ets la representant de molts àmbits: ministrativa. No vull dir noms per no deixar- ara ens toca recuperar aquests límits. Hi ha de la comunitat educativa del centre, de l’admi- me’n cap. Encara que si hagués de destacar pares i mares que no s’atreveixen a dir-ho als nistració, de l’equip docent. Aleshores, segons algú que va marcar la meva vida professional, seus fills. No pot ser que renyem un nen o una la meva experiència personal, et sents una seria la que va ser la meva mestra, la Carme nena per alguna cosa que ha fet malament i ens haguem de sentir culpables. BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 19 Núm. 50 novembre 2005 PERSONATGES e 19 «Hi hauria d’haver una figura específica a l’escola que fes el primer contacte amb l’alumnat nouvingut.» «L’aniversari ha de convertir-se en la celebració de la trajectòria del centre i de la tradició de l’escola pública.» Fotografies: Patricia Esteve Imma Estruch Tobella Des de ben petita ja jugava a ser mestra amb les meves nines. Dels 14 als 17 anys vaig treballar en un parvulari amb nens i nenes de 3 anys i vaig aprendre a ser mestra de veritat. Em vaig llicenciar en Ciències de l’Educació a l’any 1985 i em vaig presentar a les oposicions de l’ Ajuntament de Barcelo- na el mateix any. El curs 1988-1989 vaig Esther Serrat Pérez sol·licitar el trasllat a l’escola municipal Pau Vila com a mestra de parvulari. El curs 1995- Vaig néixer a Barcelona el 1964. Vaig iniciar 1996 ens vàrem presentar tres companyes els meus estudis universitaris a la Facultat de com a equip directiu. Les meves companyes Pedagogia de la Universitat Autònoma, però tenien molt clar que no volien ser directora i després d’un curs vaig ingressar a l’escola em va tocar ser-ho a mi. Des de fa deu anys de Magisteri de Bellaterra. Paral·lelament he sóc la directora i la cordinadora de la biblio- cursat estudis de música el Conservatori teca de l’escola. Carme López Vergara Superior de Música del Liceu, on vaig obtenir el títol de Grau Elemental de piano, i també Un desig que no has complert. Vaig néixer a Galícia l’any 1946. Vaig arribar vaig realitzar el curs de postgrau en Educa- Ser més pacient. a Barcelona l’any 1956. Em sento gallega i ció Musical a l’Escola Blanquerna. L’any Un que sí. catalana. He estudiat Magisteri i Filologia 1985 vaig començar la meva tasca docent a Treballar amb infants i ser mare. Hispànica. Estic casada des de fa 36 anys i l’escola Barrufet i el 1994 vaig obtenir una Què col·lecciones? tinc tres fills. Sóc professora de llengua cas- plaça de professora de música al CEIP Mare Ampolles de vidre reciclades. tellana i literatura i des de fa quinze anys Nostrum, on actualment estic a la direcció Una virtut teva. sóc a l’IES La Sedeta, i en fa 7 que sóc la del centre des del curs 2002-2003. Sóc honesta amb mi mateixa. directora. Les meves afeccions són la lectu- i amb els/les altres. ra i el cinema. Un desig que no has complert. Què et fa por? No haver acabat els estudis de música. Les actituds i les conductes agressives. Un desig que no has complert. Un que sí. Un consell que t’han donat i vols compartir. Tenir una filla. Els meus fills. Gaudeix del que ja has aconseguit. Un que sí. Què col·lecciones? Visitar Grècia. Res en especial, però guardo una caixa amb Què col·lecciones? cartes de les meves amigues d’adolescèn- «Un factor que desestabilitza Res. cia, algunes encara ho són ara. Una virtut teva. Una virtut teva. la funció de la direcció El bon humor. Decisió. són els constants canvis Què et fa por? Què et fa por? Viatjar en avió. No poder fer tot allò que vull fer. de legislació.» Un consell que t’han donat i vols compartir. Un consell que t’han donat i vols compartir. Creure que els i les alumnes poden fer més Saber escoltar. coses que les que ells creuen que poden. BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 20 20 e RECURSOS Núm. 50 novembre 2005 MEDIARELATE: PARLEM DE SEXE I AMOR LA SEXUALITAT I LES RELACIONS AFECTIVES A TRAVÉS DE L’ANÀLISI DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ “MediaRelate: el sexe i les quest CD recull la primera part de la Les lliçons del programa MediaRelate han A versió adaptada dels materials educa- estat produïdes per l’English & Media Center, relacions afectives en els mitjans tius corresponents al projecte “Media- una institució anglesa establerta a Londres de comunicacio” és el nom d’un Relate. Understanding Media Images of Love, que, mitjançant els seus cursos i les seves Sex and Relationships”. Aquestes lliçons són publicacions, intenta ajudar el professorat a programa europeu i d’un material el resultat d’un treball finançat per la Unió desenvolupar estratègies per a l’ensenya- de treball, en forma de CD, adreçat Europea, que s’ha desenvolupat a partir de la ment actiu. Els seus productes, que han col·laboració entre la Universitat de Londres rebut premis per la seva excel·lència, tenen a l’alumnat de sisè de primària (School of Education), l’English & Media Cen- com a objectiu treballar el coneixement de la i de primer, segon i tercer d’ESO. ter (Londres), l’Entertainment and Education llengua escrita com a lectors i productors de Foundation (Gouda, Holanda) i la Universitat missatges, així com el llenguatge dels mit- El CD compta amb els recursos Autònoma de Barcelona (Facultat de Ciències jans de comunicació, tant pel que fa a la necessaris perquè els i les de la Comunicació). En el finançament d’a- comprensió com a la producció. Aquest CD quest projecte també han participat l’Institut inclou la primera part de les lliçons angle- adolescents d’onze a quinze anys d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i la ses, les quals han estat adaptades al nostre siguin capaços d’interpretar, Fundació Jaume Bofill. entorn cultural, a partir dels resultats obtin- El projecte va néixer a partir dels resultats de guts a les proves pilot que es van fer amb dife- comprendre i avaluar críticament les recerques als tres països implicats: Young rents grups d’alumnes a quatre escoles de Bar- la forma en què people, sex and the media. The facts of life?, de celona i de l’àrea metropolitana durant la David Buckingham i Sara Bragg; Violència, tardor-hivern del curs 2004-2005. els mitjans de comunicació sexe i televisió. La mirada adolescent, de Mag- representen l’amor, el sexe dalena Albero Andrés; i The Turtle and the Pea- A QUI VA ADREÇAT? cock, de Martine Bouman. El material va adreçat a l’alumnat de sisè de i les relacions afectives, i arribar Les recerques de Buckingham i Bragg i d’Al- primària i de primer, segon i tercer d’ESO. Els a les seves conclusions. bero van sorgir com a resposta a la preocupa- materials estan pensats perquè puguin ser ció pública per l’augment de material de con- utilitzats en un ventall ampli d’àrees curricu- tingut sexual als mitjans de comunicació i es lars. Encara que la seva orientació prioritària proposaven descobrir els significats que els és la de treballar la sexualitat i les relacions adolescents —com a grup que comparteix afectives a través de l’anàlisi i la producció motivacions similars, necessitats comunicati- de mitjans de comunicació, les lliçons també ves i experiència prèvia amb els mitjans de poden ser d’utilitat per abordar l’educació en comunicació— atorguen als continguts de sexe la salut i l’educació en la ciutadania. Donat que troben en aquests mitjans, i quin tipus de que les lliçons incorporen el treball escrit de relació estableixen entre ficció i realitat. l’alumnat i les presentacions i debats orals de «Estimular els i les adolescents La recerca de Bouman planteja la forma en les seves conclusions, aquests materials a analitzar la seva pròpia actitud què es poden treballar els guions de les telesè- també poden utilitzar-se a les classes de ries d’èxit per tal d’aconseguir incorporar-hi llengua. A més, MediaRelate es pot utilitzar com a consumidors dels mitjans missatges educatius, especialment adreçats a tant en l’educació formal com en l’educació de comunicació.» l’educació sexual. no formal. BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 21 Núm. 50 novembre 2005 RECURSOS e 21 Alba Mengual L’ESTRUCTURA DE MEDIARELATE Unitat 1: Fer recerca sobre el sexe i les rela- cions afectives en els mitjans de comunicació. Unitat 2: Les revistes juvenils i els seus missatges sobre sexe i relacions afectives. Unitat 3: Els programes de ficció a la tele- visió i el tractament que fan del sexe i de les relacions afectives. El programa es completarà amb una quar- ta unitat centrada en els missatges publici- taris, actualment en procés de producció. L’estructura de les unitats és oberta, de manera que cada professor o professora pot seleccionar els aspectes que consideri més adequats per al seu grup i també decidir en quin ordre els treballarà. Cada unitat té la suficient autonomia per ser aplicada sense necessitat de fer referència a cap altra. Cada unitat presenta: · Uns objectius generals, uns objectius per a l’educació sexual i per a l’educació en mit- QUINS SÓN ELS OBJECTIUS? jans de comunicació, i una breu descripció de · Donar la base necessària perquè els i les ado- la seqüència general d’activitats a realitzar. lescents d’onze a quinze anys siguin capaços · Una presentació de cada exercici en d’interpretar, comprendre i avaluar críticament · Donar a les i els estudiants la possibilitat de què s’indiquen els objectius, els materials la forma en què els mitjans de comunicació treballar amb materials interactius, que prenen necessaris i el que ha de fer el professorat: representen l’amor, el sexe i les relacions afec- com a punt de partida els descobriments dels quins materials ha de repartir, com ha de tives, i arribar a les seves conclusions sobre mateixos estudiants i, per tant, els converteixen treballar l’alumnat (en parelles, en grups, aquesta qüestió. en el nucli central de l’experiència educativa. etc.) i com ha d’introduir l’exercici i orga- · Donar l’oportunitat als més joves perquè No es pretén que aquests materials: nitzar l’activitat. contribueixin d’una forma creativa als debats al · Siguin un vehicle de promoció de missat- · Una breu explicació adreçada als docents voltant de la forma en què els mitjans de comu- ges específics sobre comportament sexual i (guia per al professorat) i referida a la meto- nicació representen les relacions sexuals i emo- actituds envers el sexe, tot i que el professorat dologia i dinàmica que s’ha de seguir, així cionals. Aquesta aportació es farà donant-los poden donar prioritat a aquests aspectes com com suggeriments de preguntes o reflexions les eines bàsiques per produir els seus propis un dels seus objectius a l’hora d’utilitzar per part dels i les alumnes. Aquesta infor- textos mediàtics. aquests materials. mació està pensada per ajudar el professo- Aquests objectius es volen aconseguir a par- · Constitueixin un paquet complet de lliçons rat a desenvolupar les activitats de cada tir de treballar els aspectes següents: per tractar tots els possibles temes relacionats unitat. La guia pot incloure: el temps que · Desenvolupar la capacitat d’anàlisi dels mit- amb l’educació sexual. Aquests materials pre- s’ha de dedicar a cada cosa, el paper del jans de comunicació, com, per exemple, la rela- tenen treballar els aspectes de la sexualitat i professorat al llarg de l’activitat, les dificul- ció entre text i imatge, les convencions que són de les relacions afectives a partir de les prò- tats amb què es pot trobar i possibles mane- presents als diversos tipus de gèneres mediàtics pies experiències de l’alumnat. res de solucionar-les, formes d’ampliar l’ac- i les diferents formes en què els textos dels mit- · Imposin una forma concreta de jutjar i tivitat i idees per avaluar l’alumnat. jans poden ser interpretats per les audiències. avaluar les preferències sexuals i mediàti- · Els materials que s’han de repartir a l’a- · Estimular els i les adolescents a analitzar la ques de l’alumnat. lumnat (fulls d’activitat), en els quals s’ex- seva pròpia actitud com a consumidors dels S’estima que les lliçons puguin ocupar un plica detalladament què han de fer, com ho mitjans de comunicació. total de 10-12 hores de classe. Tanmateix, no han de fer i què s’espera d’ells i d’elles. · Desenvolupar les habilitats bàsiques cal fer servir totes les lliçons i l’existència · Altres materials complementaris que es necessàries per a la producció de mitjans de d’aquestes no ha d’eliminar pas la possibili- reparteixen a l’alumnat per tal que pugui comunicació, que puguin ajudar els estu- tat que el professorat pugui fer servir també tenir totes les dades necessàries per dur a diants a articular les seves pròpies perspecti- altres materials. terme cada activitat. ves. Es tracta de treballar formes de producció mediàtica centrades en l’escriptura (articles Magdalena Albero Andrés per a revistes o diaris, guions per a telesèries, Directora de la part espanyola > Per aconseguir el CD: pàgines web, campanyes publicitàries) o bé del projecte MediaRelate Projecte d’Educació en Valors que requereixin una tecnologia simple (pro- Facultat de Ciències de la Comunicació Institut d’Educació grames de ràdio en una emissora local). Universitat Autònoma de Barcelona genericvalors@mail.bcn.es · Explorar les perspectives i els valors con- tradictoris representats pels diversos gèneres > Per a més informació: Fundació Jaume Bofill i formes mediàtics. www.mediarelate.org fbofill@fbofill.org BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 22 22 e BARCELONA A L’ESCOLA Núm. 50 novembre 2005 EL ZOO MODERN EL PARC ZOOLÒGIC DE BARCELONA PROMOU L’ESTIMACIÓ I EL RESPECTE CAP ELS ANIMALS Avui l’educació es considera ls zoològics han tingut des de sempre les espècies més exòtiques i potencialment l’objectiu principal d’un zoològic Euna profunda influència en la manera més perilloses. És possible que aquestes ins- com els humans percebem els animals. tal·lacions donin al públic la impressió que i el que dóna sentit a la seva Al segle XIX, moltes persones van posar-se en aquests “animals exòtics familiars” són menys contacte amb els animals salvatges gràcies a perillosos del que en realitat són. Aquesta existència. Per assolir aquest circs ambulants i a menageries que sovint expo- nova percepció podria ser la causa que molta objectiu, el Parc Zoològic saven els animals salvatges arraulits en cel·les gent vulgui tenir animals exòtics com a ani- separades del públic per feixugues reixes, la mals de companyia i, malgrat que la nostra de Barcelona té un Departament qual cosa reforçava la creença, molt estesa a l’è- postura des del zoo és deixar clar que no s’han d’Educació que pretén servir perquè poca, que els animals salvatges eren perillosos de tenir animals salvatges a casa, és possible per als humans. Aquesta visió s’adeia molt amb que sense voler-ho, amb la manera com pre- les persones que anualment visiten la convicció general que la natura era quelcom sentem els animals, estiguem afavorint un pro- el zoològic entenguin, apreciïn, que primer s’havia de conquerir i després blema. domesticar al servei de les persones. Als nos- respectin i estimin els animals, tres avis, doncs, se’ls van presentar els animals «La conservació és avui un tema la qual cosa és de gran ajut a l’hora salvatges com criatures confinades que tenien fonamental en l’educació que conductes aberrants i que es mostraven esquer- de salvaguardar la vida salvatge pes amb la gent. es porta a terme en els zoos.» i natural. En aquest article, trobareu Des que es va tenir coneixement de que el comportament dels animals salvatges en cap- El pas de les instal·lacions de ciment a les els arguments que, avui, defineixen tivitat estava fortament influït pel seu habita- més naturalitzades apareix en el mateix l’existència del zoo modern, cle, les coses van començar a canviar. Els zoos moment que el públic comença a desenvolu- van passar de les menageries als zoològics par una consciència ambiental. En principi, el del Parc Zoològic de Barcelona. actuals. Els animals van passar de les seves públic va percebre els zoos com una “Arca” gàbies a grans instal·lacions a l’aire lliure, i els que podia evitar l’extinció dels animals, pre- barrots han estat substituïts per baranes i fos- servant en captivitat aquelles espècies més sats. Algunes instal·lacions s’idearen per sem- amenaçades en estat salvatge. Durant els blar més naturals afegint’hi roques i gespa. últims trenta anys, però, el públic ha entès que Amb l’ampliació del seu espai de confinament la catàstrofe de l’ambient no és inevitable i els animals van començar a comportar-se de que alguns dels problemes causats per les manera més semblant a com ho fan en lliber- persones poden prevenir-se i fins i tot revertir- tat, i les actituds del públic envers als animals se. Amb aquest increment de la consciència van començar a canviar. mediambiental i de la conservació d’hàbitats, Amb l’aparició de la televisió, els visitants el zoo es percep més com una llanxa salvavi- dels zoos van tenir accés a documentals d’ani- des que com una “Arca”. Actualment, la con- mals a la natura, i començaren a esperar més servació s’ha afegit a la preservació en els de les instal·lacions dels parcs. Així, les ins- objectius principals del tots els zoològics en tal·lacions modernes del zoo intenten mostrar general i del nostre en particular. els animals salvatges en recreacions naturals, pel benefici dels animals exposats i també del LA CONSERVACIÓ públic que els visita. La conservació és avui un tema fonamental en No hem d’oblidar que la percepció que té el l’educació que es porta a terme en els zoos. públic dels animals salvatges segueix mode- S’ha incorporat als programes d’educació for- lant-se dia rere dia en el zoo. Les “barreres mal i també en els d’educació en el lleure per tal invisibles” entre les instal·lacions animals i les d’incrementar la consciència mediambiental del àrees dels visitants han permès al públic tenir públic. Una via important que utilitzem les i els una visió més propera i personal, fins i tot amb educadors de zoos per augmentar l’apreciació i BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 23 Núm. 50 novembre 2005 BARCELONA A L’ESCOLA e 23 respecte del públic envers els animals i la ELS PROGRAMES EDUCATIUS LES ACTIVITATS natura és oferir-los una experiència personal Els programes educatius dissenyats pel Zoo de amb animals vius. La connexió entre la gent i Barcelona són un element més per fer entendre EDUCACIÓ INFANTIL els animals en els zoos inclou habitualment al públic perquè els animals salvatges no han (3-6 anys) xerrades amb cuidadors o educadors i visites d’estar en mans privades. Fem servir recursos · El taller de la granja · Programa 3-5 “portes endins”, que persegueixen enfortir els tradicionals com visites comentades, tallers · Taller “Combi” vincles entre el públic visitant i els nostres sobre el tràfic d’animals i tinença responsable, · Treballem per projectes hostes. Desenvolupar l’estima envers els ani- etc., però també un recurs que la majoria de mals salvatges és una part integral de l’esforç zoològics ja té en les seves col·leccions: animals EDUCACIÓ PRIMÀRIA del zoo per incrementar la conscienciació i per domèstics vius, que utilitzem principalment com Cicle inicial (6-8 anys) guanyar suport per a la conservació global. a animals de contacte per a la mainada petita. · Coneguem els animals · El taller de la granja Busquem l’apropament als animals dels nous Són fàcils de mantenir, sovint són uns ani- · Els amfibis i els rèptils dissenys d’instal·lacions, amb la possibilitat mals per tocar ideals i resulten idonis per que · Funcionament del Parc Zoològic d’observar en funcionament la nurseria i el els puguin alimentar, de manera controlada, · Taller “Combi” zoo infantil amb cries, amb la participació con- els visitants. El missatge que els animals sal- Cicle mitjà (8-10 anys) trolada en l’alimentació d’algunes espècies i vatges no són bones mascotes pot promocio- · Els amfibis i els rèptils · Els vertebrats també amb els espectacles del dofins o de lle- nar-se mitjançant la incorporació d’animals · Funcionament del Parc Zoològic ons marins. domèstics en els programes de conservació · L’alimentació del vertebrats Per cultivar l’estimació personal pels ani- amb un nou missatge: molts animals domès- · Les aus mals salvatges però, és possible que els tics són bones mascotes. Amb l’èmfasi en la · Mamífers I zoos oferim un missatge confús al públic: diferència entre animal domèstic i salvatge, els · Taller “Mira i toca” Cicle superior (10-12 anys) mentre els expliquem que tenir animals sal- animals domèstics poden esdevenir un valuós · Animals en perill d’extinció vatges com a animals de companyia no és instrument en l’esforç per reduir la demanda · Els amfibis i els rèptils bo, utilitzem animals exòtics com a animals d’animals no domèstics per part del públic. · Els vertebrats per tocar. És per aquest motiu que transme- Un altre recurs que tenim al nostre abast i que · Fauna catalana tre el missatge que els animals salvatges no no hem de desaprofitar són les noves tecnolo- · Funcionament del Parc Zoològic · La reproducció han de ser animals de companyia és avui el gies: els elements multimedia, el 3D i la realitat · L’alimentació dels vertebrats nostre veritable repte. La gent pot estimar virtual que tot just comencem a albirar, ja ens · Les adaptacions tant algunes espècies que aquest desig pot permet transmetre el nostre missatge de manera · Les aus conduir a la seva extinció en estat salvatge. més eficaç, produint un major impacte emocio- · Mamífers II La importació il·legal d’animals exòtics i nal en els receptors que, de ben segur, obriran d’espècies nadiues per al mercat de masco- altres perspectives que novament modificaran EDUCACIÓ SECUNDÀRIA 1r cicle (12-14 anys) tes cauria en picat si no existís la demanda la nostra percepció del món animal. · Animals en perill d’extinció del públic. · Biodiversitat dels ecosistemes Així, en lloc de reforçar la por envers els ani- Departament d’Educació · Els amfibis i els rèptils mals salvatges com es feia en el passat, els zoos Parc Zoològic de Barcelona · Els vertebrats moderns podríem avui fomentar un affaire amo- · Fauna catalana · Funcionament del Parc Zoològic rós entre el visitants dels zoos i les espècies · La reproducció exòtiques. Cal que siguem, per tant, molt curo- En el proper número podreu llegir una article sobre · Les adaptacions sos a l’hora de planificar i programar les activi- un projecte compartit entre el Parc Zoològic de · Nutrició i reproducció dels vertebrats tats pel públic que ens visita. Barcelona i el CEIP municipal Patronat Domènech. · Taller d’invertebrats 2n cicle (14-16 anys) · Animals en perill d’extinció · Biodiversitat dels ecosistemes · El comportament dels animals · Fauna catalana · Funcionament del Parc Zoològic · La reproducció · Nosaltres els primats · Nutrició i reproducció dels primats · Taller d’invertebrats EDUCACIÓ SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA (16-18 anys) · Animals en perill d’extinció · Curs de recerca per a batxillerat · El comportament dels animals · Fauna catalana · Funcionament del Parc Zoològic · L’evolució dels animals · Nosaltres els primats > Per a més informació sobre el programa d’activitats escolars de l’Institut d’Educació: www.bcn.es/educacio BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 24 24 e PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Núm. 50 novembre 2005 EDUCACIÓ, REFLEXIONS DES DEL COMITÈ CIENTÍFIC DE LES VI Els dies 17, 18 i 19 de novembre s’han celebrat Pel que fa al contingut de les VI Jornades, vull subratllar alguns dels aspectes abordats que des de la meva experiència professional conside- les VI Jornades del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) ro que tenen una rellevància especial. D’una banda, la necessitat que les de Barcelona, convocades pel seu Consell Directiu. noves propostes i els nous recursos s’articulin en relació amb la conside- ració i valoració rigorosa del que existeix amb criteris d’eficàcia, eficièn- El títol de les jornades, “Educació, barri i territori”, cia i qualitat. L’acció dels diferents agents educatius i els recursos que ens ha convidat a conèixer com es produeix l’acció esmercem han de ser mitjans que sumim i no finalitats en si mateixos. D’altra banda, crec que cal una atenció especial al suport a la família. educativa en el territori i quin ha de ser el seu futur, El context actual ens dibuixa una realitat familiar diversa i complexa. En entenent la ciutat com a xarxa educativa a favor aquest sentit, cal diversificar actuacions que vagin des de les més bàsi- ques, per assegurar la igualtat d’oportunitats, fins a espais i escenaris de la cohesió social. Aquest tema s’ha tractat des de tres diversos per a l’intercanvi i la formació amb l’objectiu d’ajudar a situar i punts de vista: l’escola, el barri i el govern de la ciutat millorar la competència de la família pel que fa al seu paper fonamental com a agent educatiu. educadora. A les persones que, com a expertes, han No oblidem que tenim pendent un tema d’especial rellevància com és format part del Comité Científic de les VI Jornades i van la millora dels resultats escolars de l’alumnat. Aquest fet té implicacions importants pel que fa al desenvolupament personal i quant al progrés elaborar el document base (vegeu revista 48) els vam social i econòmic. Remarcaria sobre aquesta qüestió que és un dels preguntar quins creien que eren els punts més importants objectius prioritaris del PEC. És una fita de present i de futur. de les jornades per al futur de l’educació a la ciutat. MERCÈ CHACÓN (Fundació Jaume Bofill) Una de les qüestions clau del document base de les Jornades del PEC d’enguany era, precisament, la necessitat de promoure la connexió entre ROSER BATLLE (Fundació Catalana de l’Esplai) els diferents espais d’actuació que proposa: escola, barri i govern de la Dos dels conceptes més significatius i més presents en el document base ciutat, és a dir, escoles (i altres serveis socioeducatius), entitats i Admi- de les Jornades eren el compromís i la cooperació. Aquests dos mots nistració. Com podem aconseguir desenvolupar un treball integrat entre expressen actituds i estratègies que avui formen part de l’equipatge els diversos agents educatius que intervenen en el territori? pedagògic imprescindible per enfrontar-nos als reptes educatius pre- El treball integrat, com a model d’intervenció socioeducativa, reque- sents i futurs. reix, entre d’altres coses, un canvi conceptual entre els professionals en El barri, el territori, la ciutat…, no poden ser únicament escenaris moti- la seva manera de treballar i una revisió de l’organització —i la cultura— vadors d’aprenentatges multidisciplinaris per als nostres infants i ado- del treball. lescents. Cal estimular el compromís amb l’entorn, explicitant i concre- A ciutat, aquestes jornades poden contribuir a promoure la reprofes- tant en accions tangibles la responsabilitat ciutadana de construir una sionalització dels professionals que intervenen en l’àmbit educatiu, i aju- societat millor per a tothom. El compromís és la forma madura de la par- dar-los a conèixer les eines necessàries per gestionar projectes compar- ticipació, la seva expressió més noble. tits des de la diferència però amb la perspectiva del resultat col·lectiu I aquest compromís no funciona si no és en cooperació. Infants, famí- com a horitzó. També poden contribuir a impulsar l’adaptació de les lies, escoles, administracions, associacions..., tots plegats hem d’apren- metodologies d’actuació als requeriments que comporta el treball inte- dre a cooperar, a repartir joc, a compartir els reptes i les solucions, a grat (des de l’Administració local a la resta d’agents educatius). comptar els uns amb els altres. El desastre recent de Nova Orleans ha De document base partíem d’una escola de proximitat que aglutina els posat de manifest fins a quin punt pot arribar a ser inhumana una socie- agents al voltant d’un projecte i d’un barri-xarxa que vol enfortir totes les tat teòricament desenvolupada on les llibertats individuals s’orienten a interaccions possibles entre escola, famílies, entitats de lleure, mitjans alimentar la llei de la selva. Compromís i cooperació defineixen, doncs, de comunicació, estructura productiva, etc. Els passos per avançar en una visió progressista d’educació que transcendeix el concepte de dret aquesta línia han d’aprofundir, d’una banda, en les fórmules de coordi- individual i de servei als ciutadans i que aposta, senzillament, pel desen- nació, buscant models nous de col·laboració on se senti la veu de tots els volupament comunitari. agents, i, d’altra banda, en processos de descentralització i autonomia cap a àmbits més reduïts de govern, que augmentin la capacitat de resol- MARLENY COLMENARES (Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona) dre problemes en contextos concrets. La nostra ciutat ens ofereix diferents escenaris on són possibles la socia- lització del coneixement i l’experiència dels diversos agents educatius GEMMA MARTÍN (Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia) que hi actuen en diferents moments i espais. El PEC és un d’aquests Diverses propostes apunten cap a una col·laboració estreta entre les escenaris, en el qual constatem la sensibilitat i el compromís dels dife- escoles i les entitats de temps lliure. I és que la relació de l’escola públi- rents agents educatius i socials que actuen a la ciutat per contribuir a fer- ca amb les entitats de lleure és insignificant. És una dada que hauria la més solidària i inclusiva. d’activar moltes alarmes. Cal tenir present que bona part dels moviments BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 25 Núm. 50 novembre 2005 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT e 25 BARRI I TERRITORI JORNADES DEL PEC juvenils de lleure tenen històricament la seva gènesi a les escoles de la JOAN SUBIRATS (Universitat Autònoma de Barcelona, IGOP) ciutat. El divorci que hi ha entre el món escolar públic i l’associacionisme M’interessa especialment el tema del govern de la ciutat educadora, i no s’ha resolt en aquests trenta anys d’institucions democràtiques. Si bé vull dir-hi alguna cosa. Crec que cal avançar en la generació d’un espai de un primer pas per fomentar la relació seria que l’escola facilités espais coresponsabilitat territorial i d’articulació cívica sobre la realitat educati- per a les entitats de lleure, també seria necessari que l’escola es plante- va local on siguin representats tots els agents i les institucions més signi- gés com impulsar aquestes entitats que són una eina excel·lent d’educa- ficatives presents en el territori. I, per tant, anar “governant-nos” tots ció per a la ciutadania, la participació i el civisme. sense difuminar responsabilitats. Per fer-ho, cal que les estructures administratives avancin en la superació d’un plantejament excessiva- MIQUEL MARTÍNEZ (Universitat de Barcelona - ICE) ment “ministerial” o sectorial dels problemes que s’enfronten, per anar El tema de les jornades convida a repensar l’escola i les seves possibili- situant en el centre els problemes des de la seva complexitat, integralitat tats i límits en l’assoliment de més inclusió social. Qüestions com els i territorialitat. I això té a veure amb educació, però també amb altres processos d’escolarització i matriculació; la definició de projectes de polítiques i àmbits de govern i gestió. barri que permetin una educació en valors i per una ciutadania activa Crec que un cop aconseguida una notable professionalització i espe- arrelada i viscuda en la proximitat de la vida de barri; l’acció conjunta cialització, hauríem de poder construir estratègies de gestió que no entre escola i món del treball per a la formació de competències orien- “deconstruïssin” els problemes des de lògiques sectorials, quan cada tades a la inserció social i laboral dels joves; la col·laboració de la cop s’és més conscient de la connexió interna de problemes com, per gent gran participant en l’activitat de les escoles; la formació religiosa exemple, l’exclusió social o la sostenibilitat ambiental. Des d’aquest que cada vegada més confessions demanen i que no es pot confondre punt de vista, tot allò que permeti transversalitzar i integrar les estratè- amb fer classe de religió a l’escola, són, entre d’altres, qüestions que gies de gestió sense perdre capacitat d’intervenció constituirà un bon no es poden abordar des de l’escola sense la implicació del conjunt de actiu de futur per a cada municipi. I, un cop més, l’educació en l’àmbit la ciutadania. No es tracta que els consells escolars incorporin més local ens dóna moltes pistes per avançar en aquesta dimensió transver- representants de la comunitat. Es tracta d’avançar cap a consells edu- sal i integral. Hi ha molta més “educació” de la que ens pensem en les catius de barri que integrin tots els agents educadors, entre ells, les activitats del mateix Ajuntament, i molta “educació” en allò que la matei- escoles, públiques i concertades, i que proposin i regulin projectes xa comunitat local fa de manera autònoma. Potenciar, generar capacitats educatius de barri. Aquest és un objectiu que no pot ser abordat per de govern conjuntes d’aquesta riquesa educativa és un tema clau pel regulació administrativa. Ha de ser promogut per la mateixa ciutada- qual val la pena treballar. nia i el barri. JOSEP VALLCORBA COT (Departament d’Educació de la Generalitat de VIOLETA NÚÑEZ (Universitat de Barcelona, Facultat de Pedagogia) Catalunya) Tenint en compte la realitat de Barcelona, jo subratllaria la importància Al meu entendre, un dels elements bàsics en el procés de construcció de la de la integració de l’escola a les xarxes territorials (locals i virtuals), ciutat de Barcelona com una xarxa educativa a favor d’una educació de qua- tant pel que fa a l’atenció a la infància i adolescència com pel que fa a litat que propiciï els valors de la ciutadania, és el de la consolidació de la la cultura o l’oci en general. L’escola no pot romandre en solitud. El “zona educativa 0-18”, entesa en un doble sentit: el temporal i el geogràfic. món de la infància i l’adolescència ha canviat. Als inicis de la moderni- Des d’una dimensió temporal, aquesta articulació d’actuacions educa- tat, les lògiques socials van crear dues institucions per a l’”encamina- tives al llarg de tota l’escolaritat suposa afavorir la continuïtat i la ment” dels infants: la família patriarcal, nuclear —àmbit d’allò domès- coherència educativa per evitar trencaments, disfuncions i, fins tot, con- tic i privat— i l’escola —àmbit d’allò públic. Però l’actualitat ens fa tradiccions i afavorir un procés educatiu més harmònic i més integral per palès que ambdues, sent com són de necessàries, no són suficients. a tots els infants fins a l’edat adulta. Hem de realitzar una nova aposta per a les noves generacions: la Des de la seva dimensió geogràfica, la “zona educativa 0-18” concreta un societat ha de prendre al seu càrrec noves situacions que desborden espai de socialització idoni per propiciar la participació, crear vincles, identi- tant a l’escola com a les famílies. No se les pot deixar enfrontades o ficar-se i implicar-se progressivament en un projecte social compartit que juxtaposades o en solitud. És imprescindible la inclusió de l’escola permeti a l’alumnat anar desenvolupant una consciència ciutadana. dins les xarxes institucionals i ciutadanes, perquè els infants puguin Tanmateix, per a una ciutat amb la complexitat de Barcelona, el repte és recórrer-les, circular-hi, aprendre altres modalitats de convivència, poder i saber definir zones 0-18 d’unes dimensions adequades per tal que apropiar-se d’altres sabers, sense el pes que, ara per ara, té la seva siguin espais propers i, alhora, prou rics i prou oberts per donar resposta a provinença familiar. L’horitzó de la igualtat d’oportunitats es dibuixa totes les necessitats que planteja l’educació dels infants i joves d’avui. com les possibilitats d’accés a un món ampli i canviant, on les infàn- cies i les adolescències puguin gaudir de recursos socials i culturals Oficina Tècnica del Projecte Educatiu de Ciutat més enllà del medi familiar i/o del barri del qual provenen. Al segle (En propers números de la revista, donarem a conèixer els continguts i la declaració XIX era l’escola l’encarregada de fer aquesta feina. Al segle XXI, final de les VI Jornades del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona ) l’haurà de fer comptant amb altres institucions, a més de la família. Una altra responsabilitat pública envers les infàncies i les adolescèn- > Per a més informació: cies s’obre pas a la nostra ciutat. www.bcn.es/educacio/pec BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 26 26 e CIUTATS EDUCADORES Núm. 50 novembre 2005 L’EDUCACIÓ DURANT TOTA LA VIDA DE LA POBLACIÓ INFANTIL NO ESCOLARITZADA DEL BRASIL A LA UNIVERSITAT POPULAR DE GIJÓN El projecte Alvorecer, al Brasil, “Tots els habitants d’una ciutat tindran el EL PROJECTE ALVORECER AL BRASIL dret de gaudir en condicions de llibertat i d’i- destinat a la població infantil gualtat dels mitjans i oportunitats de forma- L’Ajuntament d’Alvorada, al Brasil, impulsa el no escolaritzada, i la Universitat ció, entreteniment i desenvolupament perso- projecte Alvorecer amb l’objectiu de contribuir nal que la pròpia ciutat ofereix. El dret a la a la lluita contra l’exclusió social, mitjançant Popular de Gijón, oberta a tota ciutat educadora es proposa com una extensió l’educació i la participació comunitària. El pro- la població major de 16 anys sense del dret fonamental de totes les persones a l’e- jecte pretén facilitar l’accés a una educació de ducació. La ciutat educadora renova de manera qualitat per a nens i nenes en edat preescolar, titulació prèvia, són dues bones permanent el seu compromís amb la formació de quatre a sis anys, que no han accedit a l’e- pràctiques que posen sobre dels seus habitants al llarg de la vida en els ducació infantil de la xarxa municipal, mit- aspectes més diversos. I perquè això sigui possi- jançant la implicació de la comunitat com a la taula l’aposta de les ciutats ble haurà de tenir en compte tots els grups, amb agent educador. educadores per afavorir l’educació les seves necessitats particulars.” (Primer prin- D’aquesta educació se n’encarreguen les cipi de la Carta de Ciutats Educadores.) “educadores comunitàries”, que són mares de tots els sectors de la ciutadania sense recursos econòmics amb nens i nenes i de totes les edats. «Són projectes integrals de fins a sis anys. Les educadores comunità- ries reben una formació inicial de vuitanta que volen formar una ciutat hores i una formació permanent amb l’objectiu la nostra societat actual, marcada per amb una oferta educativa de garantir una relació educativa de qualitat A les noves tecnologies i la necessitat amb els nens i nenes de quatre a sis anys i d’un coneixement continuat, l’educa- de qualitat.» amb la comunitat. ció i la formació han deixat d’estar adreçades Aquest projecte és fruit d’un conveni entre només a nens i nenes o als i les més joves per l’Administració municipal i les entitats de la incloure tota la població. L’educació al llarg Les dues bones pràctiques que es presenten societat civil. Les entitats col·laboradores de de la vida es fa necessària per poder fer front, a continuació tenen a veure amb els argu- la societat civil s’encarreguen de la selecció i de manera crítica i responsable, al ràpid ments descrits anteriorment: el projecte Alvo- contractació de les educadores comunitàries, i ritme de canvi de l’estil de vida a les ciutats. recer, desenvolupat a Alvorada (Brasil) i dirigit reben recursos econòmics de l’Administració Incidir en el vessant educador de les dife- a la població infantil no escolaritzada, i la Uni- municipal destinats a les despeses del projec- rents polítiques i actuacions que es duen a versitat Popular de Gijón, oberta a la població te (adquisició de materials pedagògics, quali- terme a la ciutat pot permetre avançar cap a major de setze anys sense necessitat d’una ficació dels espais físics on es realitzen les ciutats més educadores, inclusives i solidà- titulació acadèmica prèvia. Ambdues experièn- activitats educatives, etc.), així com al salari ries. Unes polítiques orientades cap a la igual- cies són projectes integrals que volen contri- de les educadores. tat d’oportunitats fomenten la inclusió social i buir al desenvolupament educatiu, cultural, Les educadores són les responsables de tro- econòmica dels grups i sectors socials més social i econòmic de la ciutat mitjançant una bar els nens i nenes que necessiten aquest desfavorits, i promouen la seva participació a oferta educativa de qualitat adreçada a la pro- servei educatiu, així com de trobar els espais la vida i la gestió de la ciutat. Conscients del moció de sectors desfavorits. de la comunitat on realitzar les activitats. El potencial educador de la ciutat, les ciutats que servei s’ofereix de dilluns a divendres, en dos són membres de l’Associació Internacional de torns de quatre hores cada dia, matí i tarda. Ciutats Educadores es comprometen a l’exten- Secretariat de l’Associació L’impacte del projecte és molt positiu, ja sió efectiva del dret fonamental a l’educació Internacional de Ciutats Educadores que s’ha passat de deu entitats col·laborado- per a totes les persones: www.edcities.org res, que oferien servei a 380 nens i nenes l’any BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 27 Núm. 50 novembre 2005 CIUTATS EDUCADORES e 27 LA UNIVERSITAT POPULAR DE GIJÓN la gestió global de totes les accions formatives i culturals de la ciutat. L’objectiu és el desenvolu- La Universitat Popular Municipal de Gijón és pament cultural del municipi, adreçat a promou- una de les iniciatives que la ciutat asturiana du re la participació social i l’educació contínua per a terme per estendre el dret d’accés a la cultura millorar la qualitat de vida dels ciutadans. i l’educació, i promoure el desenvolupament Les activitats es gestionen al voltant de tres social, cultural i econòmic de la ciutat. eixos: Es va inaugurar l’any 1981 com una institu- – Formació ocupacional: millorar la qualifi- ció de caràcter públic i docent oberta a totes cació professional, donant prioritat a perso- les persones majors de setze anys, amb l’ob- nes aturades i amb baixos nivells formatius, i jectiu d’oferir coneixements, habilitats i oferir formació per als nous filons d’ocupació. actituds que ajudin les persones a la seva rea- – Atenció a necessitats educatives específiques. lització personal i la seva integració social. La – Formació cultural i per al lleure. Universitat Popular de Gijón, igual que d’altres L’àmplia oferta formativa a la Universitat existents a l’Estat espanyol, inicia el seu reco- Popular de Gijón s’organitza en horaris de rregut amb l’objectiu de facilitar l’accés a l’ofer- matí, tarda i nit. La metodologia pedagògica ta cultural i formativa de la ciutat als grups es basa en la participació. Tots aquests anys socials sense una formació acadèmica superior. de funcionament, amb una mitjana de partici- Els antecedents de la Universitat Popular de pants de 5.000 persones a l’any, avalen el seu Gijón es troben tant a les experiències de for- bon funcionament, que ha afavorit l’emergèn- mació de persones adultes desenvolupades a cia de múltiples iniciatives culturals i la impli- països centreeuropeus —com Alemanya, cació ciutadana a la vida de la ciutat. 2002, a 28 entitats, que donen servei a 1.360 Gran Bretanya o els països escandinaus— infants l’any 2004. A més, s’han qualificat 55 com a la tradició dels Ateneus Obrers a educadores comunitàries. Gràcies al projecte Espanya, que als inicis del segle XX havien GIJÓN Alvorecer els nens i nenes de quatre a sis anys desenvolupat programes de formació de per- La ciutat de Gijón, una de les ciutats més pobla- no escolaritzats tenen l’oportunitat d’accedir a sones adultes de notable transcendència. des del Principat d’Astúries, té una extensió de una educació de qualitat i les mares a una for- La Universitat Popular va iniciar el seu reco- 181,60 km2 i un total de 275.632 habitants.2 mació i una font d’ingressos. rregut com un centre municipal orientat a un L’activitat econòmica principal d’avui dia són els Per assegurar el bon funcionament del projec- tipus de formació que es diferenciava de la serveis (68,4%), mentre que la indústria (side- te Alvorecer, l’Administració municipal realitza reglada i que incidia en aspectes de l’educació rúrgica, naval i minera), que havia estat molt un seguiment dels nens i nenes mitjançant els per al lleure, dinàmiques culturals o formació important, es troba en declivi (18,3%). La taxa informes i una avaluació continuada de les edu- laboral. S’hi organitzaven tallers d’anglès, d’atur és del 15,3%. 3 cadores comunitàries i de les entitats que parti- comptabilitat, bricolatge, pintura, ceràmica, cipen en el projecte. Alhora, impulsa l’apropiació fotografia, dansa, cuina, teatre, cinema, etc. del projecte per part de la comunitat amb la cre- L’any 1993 experimenta un important canvi ació de cooperatives d’educadores. en fusionar-se amb la Fundació Municipal de 2 Font: Ajuntament de Gijón, 1 de gener de 2003. Cultura. Aquesta nova entitat s’encarrega de 3 Font: INEM, 2002. ALVORADA (BRASIL) Alvorada és una de les ciutats que integren l’Es- tat Federal de Rio Grande do Sul, al sud del Bra- sil, amb una extensió de 72,9 km2 i una població de 184.000 habitants. Es troba a 16 km de Porto Alegre, capital de Rio Grande do Sul. L’activitat econòmica principal és el sector terciari: el comerç i els serveis (que representa el 74,1%). El 64,8% de la població activa treba- lla fora d’Alvorada i un 17% de la població es troba a l’atur sense cap font d’ingressos. La població d’Alvorada té un poder adquisitiu baix: més de 31.000 persones estan per sota del llindar de la pobresa. En relació amb l’edu- cació, la taxa d’analfabetisme de la població de més de quinze anys és del 5,99% .1 1 Segons el cens de l’any 2000: Pesquisadores do Insti- tuto Brasileiro de Geografia e Estatística (IBGE). Il·lustracions: Elisenda Juan BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 28 28 e CIUTAT Núm. 50 novembre 2005 BARCELONA & FOTOGRAFIA LES RELACIONS ENTRE LA CIUTAT I LA MIRADA FOTOGRÀFICA EN UNA EXPOSICIÓ Wolgang Weber, Francesc Català- arcelona ha suscitat un gran interès en on es creuen la ciutat i la creació fotogràfica, Bels fotògrafs, com mostra l’obra realit- no pot existir una autonomia excloent de cap Roca, Eliot Erwitt, Robert Capa, Oriol zada per molts creadors forans durant de les dues parts. Maspons, Otho Lloyd, Ricard Terré, més d’un segle i mig i l’excepcional nòmina d’autors locals intensament dedicats a la inter- FOTOGRAFIA URBANA Xavier Miserachs... Són alguns noms pretació del seu entorn urbà. Malgrat la nota- Aquesta exposició és una aproximació a les de fotògrafs que, en el darrer segle ble quantitat d’autors, de publicacions i d’expo- relacions que s’han anat creant, durant més sicions que han tractat sobre la fotografia de d’un segle i mig, entre Barcelona i la fotogra- i mig, han fixat la seva mirada cap tema barceloní, la relació entre Barcelona i la fia. La complexitat d’una anàlisi que treballi a Barcelona. Les obres d’aquests fotografia no ha estat analitzada i presentada conjuntament els dos elements en relació és, d’una forma global. però, evident, i aquí s’aborda un guió, un índex autors i d’altres es poden veure des Aquest és l’objectiu de l’exposició “Barcelona de la relació i un mapa a gran escala dels del 17 de novembre de 2005 fins & fotografia”, que també vol retre homenatge a camins que s’han obert al llarg de la rica histò- la capacitat de la fotografia per captar i mostrar ria de la fotografia a Barcelona. al 19 de març de 2006 a l’exposició la realitat urbana i desvetllar-ne les facetes visi- L’estructura de l’exposició es basa en alguns “Barcelona & Fotografia”, que té lloc bles o amagades, amables o desagradables. trets propis de la fotografia, en general, i de la El 10 de novembre de 1839, el gravador barce- fotografia urbana en concret. a la Casa Padellàs del Museu loní Ramon Alabern i Casas va obtenir un da- En primer lloc, la fotografia mira la realitat d’Història de la Ciutat de Barcelona. guerreotip de la Llotja i de la Casa Xifré. S’inicia- urbana amb ulls diferents dels nostres, la des- va, així, una llarga història, fins ara de 166 anys, cobreix i la interpreta, fins al punt que, amb el Una exposició que vol reflectir que ha unit Barcelona i la fotografia. Una relació temps, ha creat una altra realitat. l’enamorament que viuen relativament curta en el temps, si la comparem En segon lloc, els ulls múltiples i diversos amb la trajectòria del dibuix i la pintura, però dels fotògrafs són sempre presents a la ciutat i permanentment la ciutat molt fructífera. Sens dubte, la tècnica de capta- tenen la capacitat de captar cada moment a i la fotografia. ció de la realitat en imatges que ha dialogat més tots els llocs. Les fotografies aturen el temps a i millor amb la ciutat ha estat la fotografia. l’espai, fixen l’estat de les coses en un instant Una gran quantitat de fotògrafs de qualitat precís, diferent de l’immediat o del posterior. han estat interessats a captar la realitat física i Permeten, així, descobrir elements, gestos, social de Barcelona, els seus espais i la gent que situacions, actituds, emocions, que, pel fet de els ha ocupat i usat. Moltes altres ciutats han ser extraordinàriament efímers, no són fàcilment resultat també atractives per aquests creadors, visibles a la mirada humana, encara que formin però Barcelona, per la condició de ciutat avança- part del nostre entorn més proper i familiar. A la da i moderna en el seu context geogràfic, per la ciutat, caracteritzada per la densitat d’esdeveni- qualitat del seu marc físic, per la seva llum medi- ments quotidians i pel moviment constant, la terrània, per la intensitat de la vida als seus fotografia descobreix realitats fugisseres, retalla carrers, per la suma d’aquests i d’altres factors, aspectes de l’espai i del temps urbans que, d’al- ho ha estat de forma especial. En aquest sentit, tra manera, no podríem apreciar. Aquesta dis- resulta especialment significatiu el gran nombre secció de la realitat urbana en infinits moments de fotògrafs forans d’alt nivell que, des de l’ori- successius, la consideració aïllada de cada una gen mateix d’aquesta relació, han volgut plas- de les realitats temporals, no construeixen un mar la ciutat comtal. món anecdòtic, sinó que ajuden a entendre La relació entre Barcelona i la fotografia ha millor l’estructura de la realitat. estat tan rica que mereix que s’analitzi la inter- De la mateixa manera que l’anàlisi fotogra- secció entre aquests dos àmbits. Per abordar- ma a fotograma de la carrera del cavall propor- lo, no es tracta de fer ni una història de Barce- cionà la seva comprensió, l’anàlisi de les ins- lona ni una exposició de fotografia. En el lloc tantànies urbanes permet d’abordar la realitat BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 29 Núm. 50 novembre 2005 CIUTAT e 29 «L’exposició vol retre homenatge a la capacitat de la fotografia per captar i mostrar la realitat urbana.» urbana amb bases més sòlides, més profun- des, més suggeridores. LA MIRADA D’ORIOL MASPONS Pere Català i Roca Aguinaldo, cap a 1964 Ronda de la Universitat i carrer Pelai En tercer lloc, les fotografies no només són capaces d’aturar el temps d’un espai en un Vaig néixer a Barcelona l’any 1928 i sempre «A la ciutat, la fotografia instant precís, sinó que han mantingut una l’he considerada una de les ciutats més atenció duradora, dia rere dia i any rere any, en fotogèniques del món. Totes les ciutats descobreix realitats fugisseres bona part del teixit urbà. De tal manera que les tenen els seus encants i, és clar, París o Nova i retalla aspectes de l’espai imatges fotogràfiques no tan sols preserven la York també formen part de les meves preferi- memòria de la ciutat, sinó que, per la seva per- des. Però algú coneix un passeig on hi hagi i del temps urbans.» severança en la captació dels moments, fona- tant a fotografiar –persones, edificis, el cel, menten memòries comparades. monuments– com la Rambla? És únic en el món i, és clar, la fotografia sempre n’ha estat ESTRUCTURA DE L’EXPOSICIÓ enamorada. LA CIUTAT DIGITAL: Amb aquests punts de partida, l’exposició Jo també tinc un enamorament amb el ELS CIUTADANS I L’ESPAI PÚBLIC s’organitza en tres apartats. Poble Sec. Precisament, una de les dues El primer, Mirades, està relacionat amb les for- meves fotografies de l’exposició és d’un En el context de l’exposició, el Museu mes de veure pròpies de la fotografia, que apor- carrer del Poble Sec, a prop d’on va néixer d’Història de la Ciutat de Barcelona convo- ten molt a la nostra manera d’analitzar, d’enten- Joan Manuel Serrat. O les obres de Gaudí, ca del 25 d’octubre fins el 27 de novembre dre, de criticar i de gaudir la ciutat. El segon, que són una altra gran inspiració per a la un concurs de fotografia digital, una pro- Espai, i el tercer, Societat, tenen a veure amb els fotografia. Però jo he fotografiat més les per- posta de participació ciutadana oberta a dos elements bàsics que conformen la ciutat: el sones de Barcelona que els edificis de la ciu- tots el públics. continent i el contingut, l’espai urbà i la societat tat. I les persones de Barcelona també són Amb el títol La Ciutat Digital: els ciuta- urbana. La pacient disposició de la fotografia per úniques per la fotografia. Ara, me’n recordo dans i l’espai públic, l’MHCB, en col·labo- resseguir en el llarg termini tot allò que dura la de l’Alexandre Cirici i del Néstor Luján. ració amb la Universitat Oberta de Catalu- fa especialment adequada en la interpretació de També voldria dir que si hi ha un fotògraf nya i amb el suport d’Elogia, ofereix un l’escena urbana. La seva capacitat, en canvi, per que va saber captar Barcelona, que sens espai digital a través del qual els partici- captar l’instant, l’efímer, li permet ser eficaç en dubte és el “fotògraf ” de Barcelona, és Fran- pants poden enviar les seves fotografies de l’aproximació a tot allò, de temps curt o fins i tot cesc Català-Roca. Les seves fotografies reflec- tema barceloní, amb un títol identificatiu de instantani, que sorgeix dels actors urbans. teixen perfectament un període de la ciutat l’indret retratat. Aquestes es podran veure L’exposició resulta ser, per suposat, una com ningú més ha sabut fer i dubto que algú tant a través d’internet1 com a la mateixa visió concreta i personal dels lligams entre pugui fer en el futur. exposició, en un audiovisual que anirà crei- Barcelona i la fotografia. Una intenció, però, Em direu que sóc un nostàlgic, però jo no xent a mesura que es vagin rebent fotogra- ha estat a la seva gènesi: no es tractava de crec que la fotografia digital, que tant s’utilit- fies. Un cop finalitzat el període de presen- crear ni una antologia de la fotografia de Bar- za ara, pugui captar la ciutat com ho vàrem fer tació, s’atorgaran un primer, un segon i un celona, ni una Imatge de la ciutat, amb majús- molts. Ho farà, però d’una manera diferent. I tercer premi. cula, aconseguida a través d’una selecció d’i- és que el que més greu em sap és veure com Paral·lelament, i en aquest cas amb la matges. Amb les limitacions que presenten tot la fotografia ja no és valorada com fa uns col·laboració de l’Institut Municipal d’Edu- guió i tota selecció, l’exposició vol mostrar la anys. Ha passat de moda per a molts i per això cació a més de la Universitat Oberta de complexitat de les relacions entre Barcelona i espero que exposicions com aquesta servei- Catalunya i el suport d’Elogia, es va convo- la fotografia, i obtenir una visió global tant de xin per demostrar que la fotografia és única. car el concurs Barcelona & fotografia per a la riquesa de la feina de les i els fotògrafs, com Única com Barcelona i la seva gent, i que a tra- escoles, en el qual han participat centres de la complexa, i de vegades gens agradable, vés de les mirades de tants fotografs i fotò- educatius d’educació primària i secundària realitat urbana recreada per la fotografia. grafes hem sabut retratar. de la ciutat de Barcelona. Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona Oriol Maspons > Per a més informació: www.museuhistoria.bcn.es. Fotògraf 1 www.museuhistoria.bcn.es. BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 30 30 e UNA MICA DE TOT Núm. 50 novembre 2005 Hem llegit  El dotzè informe sobre el funcionament dels consells escolars amb regularitat propostes concretes de treball per millorar el dels centres docents públics de la ciutat de Barcelona funcionament del centre o del Consell Escolar. A primària destaquen les propostes sobre activitats extraescolars i Aquest informe, elaborat per la secretaria del Consell Escolar temes del menjador (beques, suport...), manteniment i infra- Municipal, fa referència al curs 2003-2004 i recull el funciona- estructures, horaris i calendari, material escolar, i qüestions ment dels consells escolars de centre. El qüestionari es va pas- de tipus pedagògic. sar a final del curs 2003-2004 i, en aquestes dates, la LOCE · La capacitat propositiva de l’alumnat que està representat havia estat suspesa en el seu articulat no orgànic. Els consells als consells escolars dels centres de secundària ha continuat han continuat amb la dinàmica mantinguda en l’etapa anterior augmentant en relació amb els informes anteriors, amb un i en aquest informe no es percep cap canvi qualitatiu de funcio- 56% el curs 2003-2004 davant del 51% el curs 2001-2002, i del nament. Aquestes són algunes dades d’interès: 43% el curs 1999-2000. Hi ha, per tant, una percepció de major · El curs 2003-2004 a la ciutat de Barcelona hi havia 256 con- participació per part de l’alumnat en els consells escolars. sells escolars constituïts als centres docents públics; 157 als · Els suggeriments de l’alumnat giren sobre activitats diver- centres de primària, 72 als centres de secundària, 8 als centres ses (festes, sortides, altres...), funcionament i ús del centre d’adults, 6 als centres d’educació especial i 13 a centres que fora d’horari lectiu, disciplina i convivència, i horaris i calenda- imparteixen altres tipus d’ensenyament. ri. En el 25 % dels centres hi ha una promoció específica de la · A la ciutat de Barcelona el 87% dels consells escolars dels participació de l’alumnat. centres han aprovat el projecte educatiu, el 87% el reglament Entre els conceptes que han tingut una evolució positiva de de règim intern, el 92% la programació anual, el 95% el pressu- forma destacada assenyalem que els consells difonen a tota la post i el 46% un pla estratègic de centre que respecte a l’ante- comunitat educativa els acords presos, que el clima de treball rior informe, significa una variació negativa de quatre punts en és respectuós, participatiu i tolerant, i que la presentació d’ini- el projecte educatiu i nou punts positius en l’aprovació de ciatives per part dels pares i mares manifesten el mateix nivell plans estratègics. de resposta positiva que a l’anterior informe. Observem un · A nivell de ciutat els consells escolars apleguen unes 4.300 petit retrocés en la presa de decisions i en la difusió que el persones representants de diferents sectors: alumnat (als cen- Consell fa dels acords presos. tres de secundària), mares i pares i professorat, a més dels Els temes prioritaris tractats pels consells escolars són la pro- càrrecs unipersonals; director o directora, cap d’estudis; secre- gramació d’activitats (80%), les actuacions pedagògiques (65%), tari o secretària i personal d’administració i serveis. l’organització i funcionament dels serveis educatius (61%), la · En el conjunt de la ciutat, s’ha mantingut la mitjana de reu- convivència i disciplina (30%), i les beques i ajuts (36%). nions realitzades de l’anterior informe que és de 5 sessions anuals, com estableix la normativa. Extracte del “Dotzè informe sobre el funcionament dels con- · El Consell Escolar acostuma a prendre decisions sobre els sells escolars dels centres docents públics. Curs 2003-2004”. temes tractats, en fa el seguiment i valora els resultats en reu- Es troba en curs de publicació, el “Segon informe sobre el nions posteriors en el 84% dels centres de primària i en el 88% funcionament dels consells escolars dels centres docents dels centres de secundària. privats concertats”. · A primària se situa en el 65% i a secundària en el 62% el per- Podeu demanar els informes a: cem@mail.bcn.es centatge de consells escolars en què els pares i mares presenten  Per a més informació: www.bcn.es/cem Lectura  Andrea Giráldez Dinem?... Avui cuino jo! Internet y educación musical Institut d’Educació de l’Ajuntament Editorial Graó, Barcelona, 2005. de Barcelona La recent i vertiginosa expansió de la Per viure i realitzar les tasques diàries és neces- xarxa d’Internet ha fet que l’ensenya- sari menjar. Menjar per menjar a vegades és ment de la música a través d’aquest molt avorrit, mentre que menjar variat i de manera equilibrada és canal sigui no només una possibilitat, més saludable, ajuda a no engreixar-se i millora el rendiment. Si el sinó una realitat que no pot ser ignora- que costa és pensar què dinar i posar-se a cuinar, cal saber que el da pels professionals de l’educació menjar d’elaboració ràpida no és sinònim de mal menjar. Es poden fer musical. Aquest llibre ofereix un marc teòric des del qual refle- receptes fàcils però innovadores i sorprenents, només cal provar-ho. xionar sobre aquesta nova realitat, i també aporta idees, En el marc de la campanya que ha endegat l’Ajuntament de Bar- estratègies, activitats, materials i recursos que faciliten l’ense- celona “Dinem?... Avui cuino jo!”, s’ha editat un llibret dirigit als nois nyament i l’aprenentatge musical aprofitant l’immens poten- i noies amb la intenció de proporcionar-los idees, recursos i sobretot cial obert per Internet. Està adreçat fonamentalment a profes- interès per la cuina a partir de la necessitat de fer-se un dinar ràpid sorat de música de tots els nivells i contextos educatius. saludable, original i al seu gust. La campanya també compta amb Aquesta obra també pot resultar interessant per a tots els pro- tallers per a l’alumnat, el professorat i les famílies, un recull de fessionals de l’educació. recursos didàctics per als centres docents, i un pòster de difusió.  Per a més informació: www.bcn.es/educacio una mica de tot BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 31 Núm. 50 novembre 2005 UNA MICA DE TOT e 31 Convocatòries  Les i els que hem escrit en aquest número Tertúlia cafè Lluna Verda Anna Piguillem, responsable de grups de treball El Projecte d’Educació en Valors de l’Institut d’Educació de l’Ajun- de Rosa Sensat i antiga coordinadora del CEPEPC tament de Barcelona, us convida a la propera Tertúlia cafè Lluna Carme López, directora de l’IES La Sedeta Verda "Hi havia una vegada... l’amor". Davant la creixent evidèn- Departament d’Educació del Parc Zoològic de Barcelona cia de la violència en les relacions entre adolescents, mirem cap a Dolors Cabrera, Institut d’Educació de l’Ajuntament l’escola i l’educació i ens preguntem quines són les expectatives, de Barcelona representacions i experiències dels joves en les seves relacions Esther Serrat, directora del CEIP Mare Nostrum de parella. Dijous, 1 de desembre de 2005, a les 18 h, a la Sala Imma Estruch, directora del CEIP municipal Pau Vila d’Actes de l’Institut d’Educació, plaça Espanya, 5. Es prega con- Isabel i Roser, alumnes de l’IES Joan Fuster firmació al telèfon 93 402 36 63 o per email a José i Maria José, de l’AMPA de l’IES Joan Fuster genericvalors@mail.bcn.es Magdalena Albero, directora del projecte Mediarelate  Per a més informació: www.bcn.es/educacio Maria Molins, Concepció Boleda i Amparo Tomé, Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona XVII Cursos d’Hivern d’Expressió, Comunicació i Psicomotricitat Marina Subirats, regidora d’Educació de l’Ajuntament L’Escola d’Expressió i de Psicomotricitat Carme Aymerich organit- de Barcelona za els XVII Cursos d’Hivern d’Expressió, Comunicació i Psicomo- Marina, Irene i Clara, Omar, Cristina i Joan, alumnes de 3r i 4t tricitat que tenen lloc del mes de novembre del 2005 fins a l’abril de primària del CEIP Mare Nostrum del 2006. S’ofereixen 28 cursos reconeguts, a efectes administra- Marta, Anna, Matín i Berta, alumnes de 5è i 6è de primària tius, pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. del CEIP Mare Nostrum Es desenvolupen a la seu de l’escola (Cisell, 15, 2ª planta). Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona  Per a més informació: www.bcn.es/educacio Oficina Tècnica del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona Oriol Maspons, fotògraf Cicle de cinema sobre drets dels infants Rosa i Conxita, mestres del CEIP Mare Nostrum L’Institut d’Educació i la Regidoria de Dona i Drets Civils, orga- Secretariat de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores nitzen la darrera quinzena de novembre el Cicle de Cinema Venceslao, Isidre, Magda i Carme, director, coordinador sobre els Drets dels Infants, una acció adreçada a les escoles i i professores de l’IES Joan Fuster que té com a objectiu provocar la reflexió dels infants i joves prenent com a base una pel·lícula.  Per a més informació: www.bcn.es/educacio Nom i cognoms: Adreça particular: CP: Localitat: Província: Telèfon: Correu electrònic: Professió: Lloc de treball (optatiu): Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es La base de dades del Mailing d’educació s’inscriu en l’Agència de Protecció de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses de l’Institut d’Educació, i estan a la seva disposició per a consulta, modificació o cancel·lació (Llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal). Autoritza també la cessió o comunicació d’aquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives públiques i privades que les sol·licitin sí no Data i signatura: Vull rebre Barcelona Educació a casa La tira còmica Butlleta de subscripció gratuïta Dani Tur / Escola Massana de tot una mica BE50 orig 16/11/05 12:28 Página 32