N´m.51 desembre 2005 gener 2006 1,50 BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 1 2 51Núm. desembre 2005gener 2006 N´m.51 desembre 2005 gener 2006 1,50 BARCELONA EDUCACIÓ Tercera poca Consell editorial Marina Subirats Cinquena tinenta dÕalcalde i regidora dÕEducaci— Manel Blasco Gerent de lÕInstitut dÕEducaci— Teresa Eul“lia Calzada Directora de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Daniel Resines Director de Formaci— Professional i Transici— al M—n del Treball Ignasi Garc’a de la Barrera Director adjunt de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Toni Martorell Director de Serveis Educatius Teresa Salvad» Directora de Recursos i Serveis Generals Casimir Maci“ Director de Centres Educatius Municipals Carme Turr» Secretˆria del Consell Escolar Municipal Pilar Figueras Secretˆria de lÕAssociaci— Internacional de Ciutats Educadores Direcci— Eva Mart’nez-Pic» Consell de Redacci— L’dia Marsol Departament dÕOrganitzaci— i Sistemes dÕInformaci— Jordi Arnal Oficina del Projecte Educatiu de Ciutat Ignasi Garc’a de la Barrera Direcci— de Planificaci— Educativa i Coordinaci— Territorial Daniel Resines Direcci— de Formaci— Professional i Transici— al M—n del Treball Emili P–rez Direcci— de Centres Educatius Municipals Dolors Cabrera Direcci— de Centres Educatius Municipals Marta Carranza Direcci— de Serveis Educatius Dolors Casanovas Projecte dÕInnovaci— i Qualitat de la Prˆctica Educativa Amparo Tom– Projecte dÕEducaci— en Valors Mariona Ribalta Programa de recuperaci— de la mem˜ria hist˜ria M. Ëngels Cabeza Secretaria de lÕAssociaci— Internacional Ciutats Educadores Josep Rovira Consell Escolar Municipal Coordinaci—: Jaume Capsada Redacci—: Oriol Guiu Disseny gr“fic original: Villuendas+G»mez disseny Disseny gr“fic: Gramagraf, SCCL Secretaria i administraci—: Programa de Publicacions de lÕInstitut dÕEducaci— de lÕAjuntament de Barcelona. Plaa dÍEspanya, 5, 08014 Barcelona tel.: 934023534; fax: 934023601 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es Ilálustracions: Sonia Roig–s, Carlos Gonz'lez, Rosario Velasco, Elisenda Joan, Daniel Thom“s Fotografia portada: Patricia Esteve Impressi—: Gramagraf, SCCL ISSN: 1135-2655 Dip…sit legal: B-21483-1995 © Institut dÍEducaci» de lÍAjuntament de Barcelona e www.bcn.es/educacio 16PERSONATGES Un apassionat de lÍeducaci— Homenatge a la figura de Josep Maria Bas 19CELEBRACIÓ NÚMERO 50 Moltes gr“cies i fins la propera Imatges i ilálustracions de lÍacte de celebraci» del n´mero 50 22RECURSOS Molt mŽs que un aparador Un rep“s a la diversitat dels webs dels centres educatius 24CONSELLS ESCOLARS I les AMPA, cap a on anem? Una taula rodona entre representants de les federacions dÍassociacions de pares i mares 28 BCN A L’ESCOLA Pr˜xima estaci—... Renfe Rodalies acosta el tren a les escoles 30PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Educaci—, barri i territori Resum i declaraci» final de les VI Jornades del PEC de Barcelona 32 CIUTATS EDUCADORES El metrocable de Medell’n La ciutat colombiana desenvolupa una forma innovadora de millorar la mobilitat 34 UNA MICA DE TOT Hem llegit... Lectura Convocat˜ries Tira c˜mica 4 NOTÍCIES Barcelona Identitats celebra la desena edici— Presentaci— del programa dÍactivitats educatives El Banc de Recursos C’vics Quart premi Embat dÍeducaci— ambiental LÍalumnat de les escoles Rubi— i Tudur’ i La Llotja construeixen el pessebre de Nadal Premi pel Consell de Coordinaci— Pedag˜gica Aprn a fer un gravat Trobada a Berl’n de la Xarxa de Formaci— Professional LÍespai jove Boca Nord organitza el Tria Via Nou edifici per a lÍescola bressol municipal Llar dÍInfants 6 SOM XARXA 50 anys dÍhist˜ria del CEIP La Mar Bella Els projectes del centre volen complir el desig dÍensenyar i aprendre 8 APUNTS Hist˜ria dÍun desig compartit El coneixement de lÍaltre i la metodologia cient’fica uneixen lÍescola municipal Patronat Domnech i el Zoo 10OPINEM Qui tŽ ara lÍautoritat? Un debat al voltant de la relaci» de poders entre professorat, alumnat i pares i mares 12A FONS Un projecte dÍeducaci— modern Alfred PŽrez-Bastardas 15ASSOCIACIONS LÍespai dÍinclusi— i formaci— Casc Antic Un espai de convivncia on formar-se i participar BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 2 e 351Núm. desembre 2005gener 2006 LÍ any ha comenat, diuen, amb la jornada mundial per la pau. Ha fet bon dia, no gaire fred. A casa, lÍescalfor de lÍestufa i la companyia dels llibres fan m–s passadora lÍestona; gaireb– diria que aquesta deu ser la m–s pura tranquilálitat. La llum del sol del mat’, tnue, prima, ha passejat pel terra de lÍhabitaci», ha trepat per la paret i mÍha fet lÍullet abans de deixar-me submer- gida en la iláluminaci» blanca i sense ombres de la seva absncia. Han caigut quatre flocs de neu i despr–s sÍha aixecat un vent arremolinat que ha fet pujar les fulles de lÍhort fins davant de la fines- tra. I despr–s tot ha tornat a la calma. A la televisi», a lÍhora de dinar, un grup de persones es manifestava per la pau. Duien cartells que anomenaven els llocs del m»n on no hi ha pau, on hi ha guerra o terrorisme, i mÍhe sentit inc…moda tot recordant el bon tros de pau que tinc a lÍhabitaci», vora del foc. A la tarda, mentre reposava del dolor que em tortura els nervis, he observat la meva pau, lÍhe recorreguda amb la mirada i he pro- vat de moure-la, de modificar-la, de trencar-la en bocins per veure si en puc fer una mica m–s, algu- na cosa ´til per a alg´. Per… no sÍha mogut; gens. Deu ser molt particular. La pau. Avui ens lÍhan explicada com lÍabsncia de la guerra: la pau –s que no hi hagi enemics que assetgin la teva vida, que no hagis dÍamagar la teva cara, la teva pell, les teves idees, les teves creences; la pau –s no haver de patir per la teva fam’lia, per la teva casa o per la teva supervivncia. La pau –s, doncs, una negaci»? No. La pau –s, i –s en positiu. Tot mirant la que sÍha instalálat a casa, diria que la pau –s un projec- te, un projecte compartit i solidari Çque no –s el mateix-, i aix… la fa molt complexa, perqu no nom–s requereix lÍabsncia de determinades circumst“ncies o fets negatius, sin» que posa condi- cions tan dures i dif’cils dÍacomplir com lÍexistncia dÍoportunitats, el coneixement i la dignitat. Aix’, no hi ha pau en la desigualtat, per… nÍhi pot haver Çi molt rica- en la diferncia i en la disidn- cia, en el di“leg; mai hi haur“ pau en la ignor“ncia, mentre que el saber i la conscincia, que ens fan responsables, ja nÍobren una porta; no hi ha pau en la submissi» i, en canvi, seÍn fa de molt bona en el respecte. Totes i tots som capaos dÍimaginar habitacions sense estufa, sense raig de sol, sense rep…s possible; i tot i no veure-hi les bombes, les armes o els uniformes, tamb– som capaces i capaos de percebre-hi lÍabsncia de pau. Des dÍinfinits racons del m»n, propers i llunyans, les veus dels altres, eixordidores, reclamen la pau. Sovint –s una pau petita, humil, que no seria tan dif’cil de fer present. Altres vegades les mancances de tot ordre s»n tan grans i permanents que la pau se nÍha esmunyit per sempre. Recordeu Els altres? En una pelál’cula, els altres eren els morts que seguien habitant al lloc dels vius, amb els quals coincidien nom–s de manera fortu•ta, accidental. En lÍextrem oposat, i en un atac dÍhumor negre, els meus pares acabats de jubilar diuen que els altres s»n ells, que segueixen vivint entre nosaltres per… ja no tenen cap funci» ni compten per a res. Per…, en realitat, els altres s»n aix…, els altres. Els altres s»n els que no tenen pau a les seves vides, els que no la troben i els que els –s negada, i tamb– els que mai han tingut instruments ni potser voluntat per buscar-la. Els altres s»n a tot arreu, als pa•sos dels cartells de la manifestaci» dÍavui, per… tamb– als nostres exclosos, al carrer de lÍescola, a lÍaula i als ulls dÍun company de classe. A Barcelona Educaci», que som optimistes de mena, somniem que la pau juga amb les paraules i que petits fragments dels seus ingredients viatgen, una miqueta, entre les p“gines que acaben a les vostres mans. Amb aquest primer n´mero de lÍany us fem arribar un petit homenatge, un record admirad’ssim, per una persona que va viure per la pau i per construir-la des de lÍeducaci», que –s el m–s s…lid dels seus fonaments. En Josep M. Bas, que va morir fa pocs mesos, va contribuir a bastir un m»n dÍoportunitats, de coneixement i de dignitat per a les generacions que encara vam n–ixer en la foscor i, treballant amb moltes altres persones que tamb– creien en la llibertat i en la igualtat, va deixar un important llegat que –s avui a la base de la nostra educaci» p´blica. Esperem que les persones que el vau conixer el retrobeu una mica en les paraules que companyes i companys de trajecte ens han volgut fer arribar. Per a totes i tots, si ens esforcem de deb… per sentir-lo, seguir“ present cada dia en la veu dels altres. Bon any! Eva Mart’nez-Pic— El futur est“ en mans dels mestres dÍescola V’ctor Hugo E d it o ri al LES VEUS BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 3 e4 51NOTICÍES Núm. desembre 2005gener 2006 notícies PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA D’ACTIVITATS EDUCATIVES El passat mes de novembre va tenir lloc al Zoo de Barcelona lÍinaugu- raci» del Programa dÍActivitats Escolars (PAE), que organitza el Con- sell de Coordinaci» Pedag…gica de Barcelona, dÍaquest curs 2005- 2006 a la ciutat. Durant els mesos vinents, 112 entitats i institucions oferiran un total de 2.904 activitats educatives per a lÍalumnat de totes les edats. Per a m–s informaci»: www.bcn.es/educaci— EL BANC DE RECURSOS CÍVICS La cinquenta tinenta dÍalcalde i regidora dÍEducaci», Marina Subirats, va presentar el Banc de Recursos C’vics el passat mes de novembre. Es tracta dÍuna nova eina de difusi» que aglutina diverses activitats vincu- lades amb el civisme i que forma part del Pla per a la promoci» del civis- me que impulsa lÍAjuntament de Barcelona. Per a m–s informaci»: www.recursoscivics.net TROBADA A BERLÍN DE LA XARXA DE FORMACIÓ PROFESSIONAL Els directors dels instituts municipals de secund“ria de Barcelona van participar el dies 1 i 2 de desembre, a la ciutat alemanya de Berl’n, en unes jornades de treball organitzades per la Xarxa de Formaci» Profes- sional, que integren diferents ciutats europees. Els objectius de la tro- bada van ser, entre dÍaltres, donar a conixer lÍorganitzaci» de la Xarxa i sensibilitzar les direccions dels centres envers la convenincia de fomentar la mobilitat dels i les joves a trav–s de la formaci» en pr“cti- ques a les empreses. Per a m–s informaci»: xarxafp@mail.bcn.es QUART PREMI EMBAT D’EDUCACIÓ AMBIENTAL LÍEditorial Gra» i Embat llibres van atorgar el quart premi Embat dÍEdu- caci» Ambiental a lÍobra Ecolog’a Ac´stica y Educaci—n, bases para el dise–o de un nuevo paisaje sonoro, de Susana Espinosa. El jurat estava format per Ramon Folch, Teresa Franquesa, Ant…nia Llabr–s, Jaume Sureda, Cinta Vidal i Hilda Weissman. Per a m–s informaci»: www.grao.com RESPO NSAB ILITAT RESPECTE CURA RECO NEIXEM ENT CO NF IA N‚ A AU TO N O M IA BARCELONA IDENTITATS CELEBRA LA DESENA EDICIÓ Un total de 63 projectes educatius rebran suport econ…mic de lÍAjunta- ment de Barcelona, en el marc de la desena convocat…ria dÍajuts del programa Barcelona Identitats que porta per nom ÒBarcelona educa en la curaÓ i que est“ dotada amb 42.500 euros. La tem“tica dels projectes se centra en el valor de tenir cura (tenir cura dels altres, de nosaltres mateixos i de lÍentorn). Per a m–s informaci»: www.bcn.es/educaci— BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 4 e 551 NOTÍCIESNúm. desembre 2005gener 2006 NOU EDIFICI PER A L’ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL LLAR D’INFANTS LÍescola bressol municipal Llar dÍInfants, del districte dÍHorta-Guinard», es traslladar“ de lÍactual local, al n´mero 10 del carrer Mestre Dalmau, a les noves instalálacions del carrer de la Rectoria. El nou edifici, que tindr“ dues plantes, permetr“ a lÍescola bressol oferir dinou places m–s. Per a m–s informaci»: www.bcn.es/educaci— L’ESPAI JOVE BOCA NORD ORGANITZA EL TRIA VIA El Punt de lÍEspai Jove Boca Nord amb la colálaboraci» de 13 centres dÍensenyament secundari del districte Horta-Guinard» organitzen la 7a edici» del TRIA VIA, que es consolida com un cicle de conferncies sobre carreres universit“ries i cicles formatius de grau superior. Cons- cients de la diversitat de titulacions acadmiques existents i la dificul- tat que aquest fet origina en el moment de decidir una traject…ria for- mativa que condueixi a lÍ“mbit professional desitjat, el Districte Horta-Guinard» promou aquesta activitat. Per a m–s informaci»: info@bocanord.org PREMI PEL CONSELL DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA El dia 29 de novembre va tenir lloc a lÍAjuntament de Torrej»n de Ardoz el lliurament de premis corresponents al ÒIII Certamen sobre Derechos de la Infancia y Pol’tica MunicipalÓ. Un dels guardons, corresponent a la categoria ÒDret de la inf“ncia a lÍeducaci»Ó, va ser entregat a lÍInstitut dÍEducaci» de lÍAjuntament de Barcelona pel seu projecte del Consell de Coordinaci» Pedag…gica de Barcelona. UNICEF, conjuntament amb el Ministeri de Treball i Assumptes Socials, la Federaci» Espanyola de Municipis i Prov’ncies i la Xarxa Local a favor dels drets de la inf“ncia i lÍadolescncia, s»n els organitzadors de la convocat…ria. Per a m–s informaci»: www.ciudadesamigas.org L’ALUMNAT DE LES ESCOLES RUBIÓ I TUDURÍ I LA LLOTJA CONSTRUEIXEN EL PESSEBRE DE NADAL El pessebre de Nadal de la plaa de Sant Jaume ha estat obra de lÍalumna de lÍEscola Superior de Disseny i Art Llotja, Maria Vict…ria Maluf, que va guanyar el concurs convocat per lÍInstitut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona. DÍaltra banda, lÍalumnat de lÍEscola de Jardineria Rubi» i Tudur’ sÍha ocupat de les tasques de jardineria. APRÈN A FER UN GRAVAT La Fundaci» Caixa Catalunya, dins la seva programaci» habitual dÍac- tivitats, obre una nova l’nia dÍactuaci» per a fam’lies emmarcada dins de lÍexposici» ÒRembrant. La llum de lÍombraÓ. Es tracta de lÍactivitat ÒAprn a fer un gravatÓ, amb una visita per als pares i mares mentre els nens i nenes, a partir de 6 anys, aprenen a fer un gravat. LÍactivi- tat es far“ els diumenges, dies 22 i 29 de gener i 5, 12 i 19 de febrer. Per a m–s informaci»: www.caixacatalunya.es BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 5 A quests s»n alguns dels projectes sobreels quals els i les professionals dÍa-questa escola estem dipositant les nostres ilálusions per intentar fer un ensenya- ment p´blic de qualitat, com a m’nim durant els propers cinquanta anys. ÒFes-te un amic, fes-te una amigaÓ Iniciat durant el curs 2002-2003, es tracta dÍun projecte solidari, participat per lÍAjuntament de Barcelona. Aquest projecte consisteix en un agermanament amb la ciutat de La Havana (Cuba), que sÍha concretat en un mapa dÍager- manaments entre els diferents districtes de Bar- celona i els barris de La Havana per potenciar la relaci» i la cooperaci» entre organitzacions. El districte de Sant Mart’ est“ agermanat amb el municipi de La Habana del Este i la nostra escola amb lÍEscuela Primaria Ni”os e6 51SOM XARXA Núm. desembre 2005gener 2006 50 ANYS D’HISTÒRIA DEL CEIP LA MAR BELLA ELS PROJECTES DEL CENTRE VOLEN COMPLIR EL DESIG D’ENSENYAR I APRENDRE El CEIP La Mar Bella, situat al districte de Sant Mart’, ja tŽ cinquanta anys dÍhist˜ria. Va comenar amb el nom de P’o XII, en plena poca franquista, i naturalment tot all˜ ja Žs passat. Com podreu conixer a travŽs dÍaquest article, ara viu el present amb ilálusi— i ple de projectes, que li donen confiana per continuar la seva tasca durant els propers anys. H–roes de Nicaragua. Els nois i noies del cicle superior de la nostra escola i els del CEIP Lope de Vega han mantingut correspondncia durant els darrers cursos amb els nens i nenes dÍaquest centre cub“, sÍhan enviat fotografies, sÍhan intercanviat llibres i han consolidat amistats. Durant el curs passat, totes aquestes ilálusions es van veure realit- zades quan va sorgir lÍoportunitat de fer un viatge a lÍHavana. Dues mestres, una de cada escola, van poder acompanyar una delegaci» del districte que visitava la capital de Cuba. Va ser una estada molt emotiva, que va unir encara m–s els llaos establerts anteriorment. M–s tard, a finals de juny, dos alumnes de cada escola, acompanyats per dues mestres, van ser convi- dats a realitzar una estada a La Havana amb un grup de nois i noies de lÍEsplai La Flor de Maig, i conixer in situ la realitat i els amics i amigues cubans. Va ser una experincia inobli- dable per a tots els participants. El projecte continua aquest curs i esperem que durant els propers cursos. ƒs una expe- rincia molt gratificant per a lÍalumnat, ja que pot compartir vivncies i establir relacions dÍa- mistat al mateix temps que es treballen de manera privilegiada valors de cooperaci» i solidaritat amb persones que viuen en una altra realitat. De moment, esperem amb ilálusi» que sigui possible la visita dels nois i noies cubans a la nostra escola i al nostre barri durant el curs actual. ÇEl treball de coordinaci» amb els instituts permet que el pas de lÍalumnat a la secund“ria sigui m–s amable.È Fotografia del curs 1962 - 1963, amb nens que faran 50 anys el 2007, que van n–ixer el mateix any que es va inaugurar lÍescola. BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 6 menjador i les activitats extraescolars el maig del 2004. La FAPAC i la Fundaci» Catalana de lÍEsplai atorguen aquestes certificacions, que acrediten els nivells de qualitat en els serveis i les activitats complement“ries educatives m–s enll“ de lÍhorari lectiu. Coordinaci— amb els IES El treball conjunt de coordinaci» entre el cen- tre i els instituts –s molt profit»s i permet que el pas de lÍalumnat a la secund“ria sigui m–s amable. Les reunions de zona entre el profes- sorat de prim“ria i secund“ria s»n molt impor- tants i enriquidores perqu permeten concer- tar diferents aspectes pedag…gics. Amb lÍIES Poblenou, a m–s, es realitzen diver- ses actuacions, com ara algunes pr“ctiques de cincies naturals als laboratoris de lÍinstitut o algunes sessions de treball a lÍaula de pl“stica o a lÍaula de pretecnologia. Montse Claverol Directora del CEIP La Mar Bella Pla estratgic: millora de les competncies b“siques a les “rees de llengua amb el suport de les TIC A partir de la pr…pia experincia, el claustre va decidir donar una major import“ncia a les noves tecnologies. Vam creure que lÍelabora- ci» dÍun pla estratgic centrat en la millora de lÍaprenentatge de les llengŸes amb suport inform“tic era una bona manera dÍintegrar alguns dels objectius que vol’em assolir: á Facilitar a lÍalumnat, i especialment al nou- vingut, les eines per a la seva alfabetitzaci» tecnol…gica en igualtat dÍoportunitats. á Potenciar la innovaci» educativa en lÍ“mbit de les TIC per tal de millorar els aprenentatges de les llengŸes catalana i castellana. á Afavorir lÍaprenentatge de la tercera llengua des de lÍetapa dÍeducaci» infantil i de prim“ria amb el suport de recursos inform“tics. Projecte dÍinnovaci— en llengŸes estrangeres Aquest projecte pret–n potenciar el coneixe- ment de la llengua anglesa i la competncia lingŸ’stica de lÍalumnat. Per aix… es preveuen els aspectes segŸents: á Inici de lÍaprenentatge de la llengua angle- sa a P4. á Ampliaci» de la dedicaci» hor“ria a tots els cicles de prim“ria amb suport a lÍaula per potenciar lÍexpressi» i la comprensi» oral. á Impartici» dÍalguns blocs tem“tics de lÍ“rea de Medi en llengua anglesa. á Integraci» de les noves tecnologies en lÍa- prenentatge de les llengŸes. á Organitzaci» de lÍaula en espais diversifi- cats per fomentar lÍaprenentatge aut…nom. Eduquem mŽs enll“ El nostre centre va obtenir el certificat de qua- litat ÒEduquem m–s enll“Ó en els espais del e 751 SOM XARXANúm. desembre 2005gener 2006 ÇEs treballen valors de cooperaci» i solidaritat amb persones que viuen en una altra realitat.È CEIP La Mar Bella Pl. Sant Bernat Calb», 2 Districte de Sant Mart’ Barcelona 08005 Tel. 93 225 28 38 www.xtec.es/centres/a8002563 LA HISTÒRIA DEL CENTRE LÍ1 dÍoctubre de 1953, a conseqŸncia dels acords presos amb motiu de la celebraci» del Congr–s Eucar’stic Internacional celebrat a Bar- celona, es va colálocar la primera pedra del Grupo Escolar P’o XII. LÍescola en el moment dÍi- naugurar-se va voler ser, segons el projecte de Claudio D’az, arquitecte del Ministerio de Edu- caci»n Nacional, una construcci» modlica en el seu gnere. Estava preparada per acollir 600 alumnes, la meitat nens i lÍaltra meitat nenes, en dependncies separades, com era obligatori. Alguns documents sÍhan perdut, per… ens consta que el curs escolar 1956-1957 funciona- va com a Òescuela nacionalÓ amb nenes i nens separats i claustres de mestres (dones i homes) tamb– diferenciats i amb gesti» i direcci» independents. Va ser la primera escola p´blica constru•da despr–s de la Guerra Civil al barri del Poblenou, on fins aleshores sovintejaven petites acad- mies de pis. Els dficits en lÍoferta p´blica del barri van continuar fins que el 1962 es va acabar lÍaltra escola p´blica, el colálegi Lope de Vega. Durant els anys noranta es va dur a terme la reforma educativa amb la qual sÍimplantava la prim“ria, i aix… va comportar durant uns anys una gran mobilitat del professorat. La Mar Bella, llavors anomenada Pius XII, va veure com sÍesdevenien molts canvis pel que fa a professorat. Aix’ mateix, van arribar canvis en lÍequip directiu del centre i es van engegar nous projectes. A finals dÍaquesta dcada lÍes- cola comenava a afrontar (com la majoria dels centres p´blics) altres reptes, com la inte- graci» de lÍalumnat nouvingut. El 1998, materialitzant per fi el desig de ser Éi semblar-hoÉ una escola laica, es va pro- duir el canvi de nom per La Mar Bella. Tamb– sÍhi van fer algunes reformes, que a poc a poc van configurar lÍaspecte actual del centre, com la supressi» de lÍest“tua de Pius XII que presi- dia el pati, la transformaci» de lÍantiga capella en un esplndid gimn“s, lÍenderrocament de lÍedifici del parvulari o la construcci» del pati dels petits. Tamb– es va substituir, a lÍestiu del 2002, lÍantic mur perimetral per una tanca molt m–s amable. Encara avui lÍescola t– pendent una gran refor- ma: el menjador i la cuina, que han quedat obso- lets, inadequats i petits. Aquesta reforma en principi est“ prevista per al proper curs. DÍaltra banda, tamb– cal assenyalar que el barri del Poblenou est“ patint des de fa uns anys una transformaci» important. La desapa- rici» de f“briques, magatzems i altres edifica- cions industrials estan donant pas a lÍobertura de carrers que fins ara quedaven tallats, a nous habitatges i a molts nous ve•ns i ve•nes. Aix… ha fet que la demanda de places escolars a la zona sÍhagi incrementat molt, de manera que en tres anys sÍhan hagut de crear tres noves escoles despr–s dÍanys de davallada en la poblaci» infantil. Fotografia del curs de P5 de lÍany passat. Els nens i nenes tenen la mateixa edat que els de la fotografia de la p“gina anterior. BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 7 e8 51APUNTS Núm. desembre 2005gener 2006 Feia poc que havien comenat les classes i la mestra els havia demanat que expliquessin el que volien aprendre al llarg del curs. Quan la Laia, una nena de cinc anys, va expressar en veu alta el seu desig dÍaprendre a tenir cura dels dofins petits, poc es pensava que desencadenaria tot un seguit dÍinteressos que acabarien concretant-se en un pla conjunt de la classe de primer del CEIP municipal Patronat Domnech i la direcci— del Zoo de Barcelona. EL CONEIXEMENT DE L’ALTRE I LA METODOLOGIA CIENTÍFICA UNEIXEN L’ESCOLA MUNICIPAL PATRONAT DOMÈNECH I EL ZOO Al desig de la Laia seguiren els del Denis, la Maria, lÍAdri“, la Paula,el Sergi... Tothom va parlar. Quan acab“ la sessi», vint-i-dues deles vint-i-cinc persones de la classe volien saber com es tenia cura dels individus petits dÍuna o altra espcie animal. De grans volien ser cui- dadores de dofins, domadors de lleons, salvadores de balenes, propieta- ris de gats. En unes setmanes, aquell inters colálectiu evolucion“ cap a una idea, la de fer un treball de camp, que acab“ adoptant la forma de projecte compartit per lÍescola i el Zoo, i amb suport del Departament de Promoci» Educativa de lÍInstitut dÍEducaci» de lÍAjuntament de Barcelona. Els dofins van ser els primers animals en els quals vam pensar a lÍhora de triar lÍespcie que constituiria el nostre objecte dÍestudi. Finalment, per…, ens vam decantar pels ximpanz–s. Perqu, com que es tractava dÍun grup de nou individus, la quantitat dÍinteraccions que es produirien seria important, i perqu el fet de pert“nyer a tres grups dÍedat diferents Éadult, jove i criaÉ asseguraria la varietat dels intercanvis; premisses que, en principi, garantien la consecuci» dÍun dels objectius del nostre treball de camp: arribar al coneixement de les caracter’stiques del com- portament dels animals i, en particular, de les associades a la vida de relaci». I aqu’ va comenar la singladura. En tant que professionals de lÍeducaci», quan vam decidir que lÍalum- nat de sis anys podia desenvolupar un treball de camp al Zoo, vam rela- cionar lÍexperincia amb la idea que la metodologia cient’fica constitueix una eina fonamental del proc–s dÍaprenentatge. LÍaprenentatge basat en la metodologia cient’fica requereix contextos educatius que enfrontin lÍa- lumnat amb el fenomen, la situaci» o el grup dÍindividus que constitueix el seu centre dÍinters, en un moment donat. Es tracta dÍuna confrontaci», la de nenes i nens amb lÍobjecte dÍestudi, que busca afavorir el desenvolupament de la seva capacitat dÍobserva- ci»; que pret–n la presa de conscincia dÍaquells aspectes de la realitat observada que no es deixen explicar per les idees que conformen el seu bagatge intelálectual; que es proposa habilitar-los perqu puguin traduir lÍinexplicable en preguntes i gosin imaginar, per a elles, diferents expli- cacions possibles. Un Òcara a caraÓ que aspira, finalment, que sigui el mateix alumnat qui dissenyi els experiments i/o les investigacions que els permetran pren- dre decisions sobre les hip…tesis elaborades. La metodologia cient’fica representa, en definitiva, una manera dÍincorporar el m»n que requereix i potencia lÍautonomia intelálectual i afectiva. Vam desenvolupar el treball de camp al llarg de tot el curs. Cada dues o tres setmanes lÍalumnat acudia al Zoo. Hi estava tot el dia. Nor- malment feien tres sessions de treball, dues dÍobservaci» i una de dibuix del natural o de sociogrames. Alguns dies, una de les sessions HISTÒRIA D’UN DESIG COMPARTIT BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 8 e 951 APUNTSNúm. desembre 2005gener 2006 dÍobservaci» era substitu•da per una xerrada. A lÍaula, en els dies poste- riors, es treballava sobre el material recollit. Es posaven en com´ els registres i els apunts, es confrontaven, es discutien, sÍelaboraven con- juntament, sÍaprofundien. DÍaquesta manera, els coneixements indivi- duals passaven a enriquir el bagatge de coneixements del grup. LÍes- gotament del material aportat arran de la darrera anada al Zoo marcava la data de la propera. I el cicle tornava a comenar. El seguiment, durant tres sessions de quaranta-cinc minuts, de les evolucions dÍun ximpanz– que forma part dÍun grup presenta diverses dificultats. La primera dÍelles est“ formada per la primacia, en un primer moment, dels interessos immediats sobre lÍinters que representa lÍob- jecte dÍestudi. Van haver dÍaprendre que, un cop sÍhavia arribat a lÍespai dels ximpanz–s i la sessi» dÍobservaci» es donava per iniciada, les ganes dÍanar a jugar, el desig de marxar a visitar els dofins, sÍhavien dÍajornar, si es pretenia dur a bon terme lÍestudi. La segona dificultat aparegu– en relaci» amb la identificaci» dels indi- vidus a seguir, condici» sine qua non de lÍobservaci». Quan, en la prime- ra sessi» dÍobservaci», els vam demanar que triessin un individu dÍentre els nou i apuntessin les seves caracter’stiques f’siques, aquelles que els servirien per diferenciar-lo dels altres, succe’ que al costat de les carac- ter’stiques f’siques registraven, tamb–, les accions que realitzava el xim- panz– que havien seleccionat. En aquell moment, les unes i les altres pertanyien, per a elles i ells, a la mateixa categoria. La seva diferenciaci» els va permetre, finalment, caracteritzar cadascun dels nou individus per tal de poder fer-ne el seguiment. El coneixement de ÒlÍaltreÓ, tant si –s un –sser viu com un objecte o un fenomen f’sic, requereix una altra diferenciaci», la de lÍobjecte dÍestudi res- pecte a un mateix. La sorpresa que, com a persones adultes, vam manifes- tar la primera vegada que vam trobar un nen que, dÍesquena a lÍhabitacle dels ximpanz–s, pretenia registrar en el full el que feia Òel seuÓ va esdevenir incredulitat davant la seva resposta: ÒNo cal que miri, penso el que fa i ho apunto!Ó. Una conducta, aquesta, que sovintejava a les primeres sessions. Actuaven com si els individus observats no tinguessin existncia pr…pia fora de la que, elles i ells, volien adjudicar-los, en un moment donat. Aquesta indiferenciaci» tamb– es palesava en els registres. Nenes i nens van haver dÍaprendre que lÍaltre no –s perqu nosaltres el pensem, que lÍaltre no necess“riament desitja el que nosaltres imaginem, que lÍaltre potser no sent el mateix que nosaltres estem sentint, que les seves conductes no tenen per qu significar el mateix que les nostres, malgrat que es manifestin de forma similar. LÍobservaci» de lÍobjecte dÍestudi i el registre de les conductes obser- vades no s»n, per…, els ´nics requisits de la metodologia cient’fica. Per exemple: no podem pensar en una investigaci» que no parteixi de pre- guntes. La capacitat dÍinterrogar-se no –s, tanmateix, inherent al fet dÍobservar. Pressuposa la capacitat dÍestablir relacions causals i la capa- citat de diferenciar, en el que sÍobserva, els aspectes que es poden expli- car des del que hom sap dÍaquells altres que no hi encaixen. La presa de conscincia dÍuns i altres aspectes fou el pas previ, necessari, perqu el nostre alumnat arrib–s a formular preguntes. I despr–s de les preguntes van arribar les hip…tesis. La primera vegada que vam invitar les nenes i els nens a imaginar diverses explicacions pos- sibles per a les preguntes que arribaven a formular-se, vam constatar que totes les respostes estaven formulades en termes afirmatius. De tal manera que, per exemple, la Vieja empenyia la Tibe Òperqu abans sÍha- vien barallat i estava enfadadaÓ o Òperqu ho havia fet sense volerÓ. Tot succe•a com si, en lÍinstant dÍimaginar-les, no dubtessin que cada res- posta era la bona. Adonar-se que cadascuna de les idees amb qu les diferents persones del grup pretenien explicar-se el desconegut nom–s era una dÍentre totes les possibles els va permetre, en sessions poste- riors i davant dÍaltres preguntes, pensar i formular les explicacions en termes de possibilitat. El ÒpotserÓ marc“, en el llenguatge oral i en lÍes- crit, la conscincia dÍestar formulant hip…tesis. I mentrestant, els ximpanz–s anaven adquirint identitat. Les nenes i els nens de P1 van aprendre a reconixer la Vieja, lÍObb–, la Maria, la Kala, el Yogui, la Blanquita, la Negrita, la Tibe i el Homer com a –ssers amb com- portaments, desitjos, sentiments i interessos, diferents dels que elles i ells imaginaven en un primer moment. Xus de Miguel Vallejo Mestra del CEIPM Patronat Domnech Carmen MatŽ Garc’a Directora executiva del Zoo de Barcelona > Per a m–s informaci»: www.bcn.es/patronatdomenech www.zoobarcelona.com ÇEs tracta dÍuna confrontaci», la de nenes i nens amb els ximpanz–s, que busca afavorir la seva capacitat dÍobservaci».È BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 9 e10 51OPINEM Núm. desembre 2005gener 2006 El professorat ha perdut autoritat? S—n els pares i mares els que han de transmetre als fills i filles qui tŽ lÍautoritat a casa i a lÍaula? Tenen clar els nois i noies quins s—n els l’mits de lÍautoritat? Eren moltes les qŸestions que vol’em intentar resoldre sobre la relaci— de poders dins de lÍaula i tambŽ a casa. Per aix˜ vam visitar lÍEscola Proa, al districte de Sants-Montju•c, i lÍIES La Sedeta, al districte de Gr“cia, i vam posar sobre la taula els elements per fer un debat sobre lÍautoritat. ARTUR I FERRAN, ALUMNES DE 5é DE PRIMËRIA, I LING-LING I CARLA, ALUMNES DE 6é DE PRIMËRIA DE LÍESCOLA PROA Artur: Hi ha coses que no te les ha dÍensenyar el mestre, sin» el pare o la mare. El menjar b– a taula o no tirar papers a terra. Els mestres ja ens ensenyen altres coses. La funci» del mestre –s una, i la dels pares i mares –s una altra. Tamb– –s important que els pares i les mares es preo- cupin pel que fem a lÍescola i ens preguntin com va tot o ens recordin que hem de fer els deures. Ferran: Tamb– has de conixer els i les mestres. No tots s»n iguals i tamb– depn del tipus de classe que donen. Per… tu ja saps quins s»n m–s estrictes o en quines classes –s m–s important estar en silenci. Per… el m–s important –s que els facis cas quan et diuen alguna cosa, perqu ells saben qu –s el millor per a tu. La veritat –s que fer de mestre no es gens f“cil, quan veus que tants nens i nenes tÍhan de fer cas. Ling-Ling: A mi mÍagrada veure els i les mestres com si fossin amics. Aix… no significa que em pugui portar malament a classe o no callar quan comencen les classes. Vol dir que em comporto b– perqu ho he de fer, no perqu el mestre es alg´ que em pot castigar. No mÍagradaria veure el mestre o la mestra com alg´ que em fa por. Prefereixo tenir-hi una bona relaci» i saber que mÍhe de comportar quan toca. Carla: Fa poc a classe parl“vem de les feines que fem a casa, i algun noi va comentar que a casa seva el feien parar taula cada dia. I que un dia li va dir al seu pare si ho podia fer ell, i li havia contestat que no. Per aix…, els pares i mares tamb– han de donar exemple. I tamb– es va comentar que molts nois i noies, quan volen aconseguir alguna cosa, saben a qui lÍhan de demanar. Tamb– hi ha casos de nens i nenes que, per culpa que els seus pares i mares treballen, no els veuen fins tard i han de ser els avis o “vies els que sÍhan de cuidar de recollir-los i que facin els deures. MONTSE I PAOLA, MESTRES DE 5é DE PRIMËRIA, I GEMMA I EMàLIA, MESTRES DE 6é DE PRIMËRIA DE LÍESCOLA PROA Montse: Fa 25 anys que treballo de mestra i amb el temps lÍautoritat que ten’em lÍhem anat perdent. I lÍhem anat perdent m–s en relaci» amb els pares o mares que amb lÍalumnat. Abans, les fam’lies entenien molt m–s les indicacions que els don“vem. Ara les posen m–s en qŸesti», encara que no passa amb totes les fam’lies, per… si m–s del que passava fa uns anys. Tamb– estem en un moment en qu els rols de cadasc´ no estan massa clars. Quan el mestre ha de fer de pare o de mare, o quan el pare o la mare no tenen prou temps per fer la seva funci». I tamb– necessitem formar lÍesperit cr’tic en els m–s petits. Saber quin –s el paper de cadas- c´, per… alhora tamb– saber rebelálar-se quan hi ha coses que no estan b–. I rebelálar-se de la forma adequada. Els hem dÍensenyar estratgies per canalitzar les seves queixes. Paola: Tamb– ha passat que ara els pares i mares deleguen moltes coses de les quals s»n responsables a lÍescola. Demanen massa als mestres i, per tant, quan no troben respostes pensen que –s la nostra responsabili- tat. ƒs all… que a vegades sents a un pare o mare, quan el seu fill o filla llena un paper a terra, i li diuen que Òno tÍhan ensenyat a lÍescola que els papers no es llencen a terraÓ. Si parlen malament es culpa de lÍescola, per… tamb– ho –s si no saben cordar-se la sabata. I, –s clar, per a nosaltres, tamb– –s dif’cil trobar el terme mitj“ quan hem de fer de mestres m–s autoritaris o ser m–s simp“tics. Per… crec que ho aconseguim, ja que –s part de la nostra feina. I ara, com a ancdota: tÍadones de com ens veuen lÍalumnat de vega- des, quan a algun dÍells se li escapa i et diu ÒmareÓ. Gemma: La figura del mestre, ara, –s m–s qŸestionada. Ara ja no –s all… de Òperqu ho diu el mestre, segur que –s boÓ. Aix… ja est“ b– que passi, perqu potser abans la figura del mestre tenia un poder desmesurat. I tamb– hem de reconixer que hi ha hagut professorat que ha venut el discurs que ells o elles mai sÍequivoquen. Per… ara ens trobem que mol- tes fam’lies acaben per desautoritzar tot all… que els diu la mestra o el mestre. I aix… passa en una poca en qu la figura del mestre, al nostre pa’s, ha caigut en desprestigi i no t– la valoraci» que es mereix per part de la societat. Em’lia: Haur’em de tenir en compte que el concepte dÍautoritat sÍha desvirtuat. Abans autoritat es relacionava amb autoritarisme i amb c“s- tig. I el concepte, ara, sÍha dÍadaptar a la societat actual. Autoritat –s ara la relaci» que tenen professorat amb pares i mares, i amb lÍalumnat, i ha de ser una relaci», m–s que de c“stig, dÍintercanvi dÍopinions. Hi ha dÍha- ver unes normes, per… aquestes normes no s»n ara imposades, sin» que v–nen despr–s dÍun proc–s de di“leg. No crec que lÍautoritat basada en la por o el c“stig, com podia passar fa molts anys, sigui la manera de fun- cionar. Els nens i nenes han de tenir respecte vers el mestre, per… no por. QUI TÉ ARA UN DEBAT AL VOLTANT DE LA RELACIÓ DE PODERS BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 10 ALEJANDRO, ALUMNE DE 1R DÍESO, YAIMARA, ALUMNA DE 3R DÍESO, SARA I PATRICIA, ALUMNES DE 2N DE BATXILLERAT DE LÍIES LA SEDETA Alejandro: Jo no necessito que em renyin o em castiguin per saber si el que he fet no estava b–. En canvi, dÍaltres no en s»n conscients i no saben on estan els l’mits. Tamb– passa que nosaltres descobrim r“pidament com –s cada professor o professora i on s»n els seus l’mits. Al final, jo agreixo m–s el professor o professora que tÍexigeix des del primer moment, amb els deu- res i lÍestudi, perqu a lÍhora dels ex“mens est“s m–s preparat, que no el que et deixa molt marge i no tÍapreta, i al final a lÍexamen ho pagues. Yaimara: ƒs bo que els pares i mares et donin cert marge de confiana perqu aix’ valoren el teu esfor. No crec que el c“stig sigui la manera que un acabi sent disciplinat i faci cas del que li diuen el pare o la mare. Sara: La veritat –s que fer de mestre no ha de ser f“cil. Crec que has de ser coherent amb el que dius i el que fas. O sigui donar exemple, i sobre- tot des dÍun bon principi deixar clar qui –s qui a lÍaula. Deixar clares les normes i aix… sense deixar de ser una persona dialogant, a la qual un es pot apropar i preguntar i explicar els teus problemes. Patricia: A mi mÍagrada veure que el professor o professora no nom–s –s la persona que ens posa deures, sin» que tamb– es preocupa per nosaltres i sÍinvolucra en la nostra educaci». Aix… fa que li tinguis m–s respecte, que la vegis com una persona i no com alg´ que t– poder i et pot castigar. A les nostres edats el que passa –s que molts nois i noies veuen al professorat i als pares i mares com els nostres enemics. I tamb– passa que tenim molts altres punts de referncia, com el grup dÍamics i amigues, i per tant, a vegades, al que ens diuen els professors o els pares o mares, no li donem el mateix valor. ESTHER I CARLES, PROFESSORAT DE LÍIES LA SEDETA Esther: Porto 27 anys com a mestra i lÍordre i la disciplina a les aules ha can- viat molt, per… tamb– ha canviat la societat i el paper que se li d»na a lÍedu- caci». No podem amagar que en alguns centres hi ha problemes molt greus de manca dÍautoritat del professorat i, per tant, de manca de disciplina en lÍalumnat. Potser tamb– perqu ha canviat el valor que es d»na al respecte als altres. I, dÍaltra banda, crec que la majoria de nois i noies valoren la nos- tra feina i ens tenen un respecte que no es basa en la por, i aix… –s positiu. Els o les que no tenen respecte pel professorat, tampoc en tenen cap els seus pares o mares. Nosaltres hem de trobar lÍequilibri. Som els qui posem les normes a classe i tamb– hem de saber dialogar i comprendre, que tamb– forma part del proc–s de formaci» i maduresa que un noi o noia es rebeláli contra qui t– lÍautoritat. I tot dins de la realitat que hem de dir a lÍalumnat, que els professors no som els seus pares o mares. Els nois i noies al final tamb– agraeixen que el mestre posi certs l’mits i s“piguen que t– autoritat, perqu, si no, el primer dia sÍho passen dÍall… m–s b– per… al final... Carles: Hem de situar-ho tot tenint en compte que vivim en una socie- tat on tirar endavant costa molt. I passa que lÍescola est“ transmetent uns valors i en canvi la societat actual en prioritza uns altres que estan en contra dels que nosaltres transmetem. Nosaltres podem treballar la cul- tura de lÍesfor, del treball, del respecte, per… despr–s la societat no fa el mateix. ƒs com si fossin dos m»ns diferents i el que –s pitjor –s la manca de suport social. Ja que fem una feina de transmetre uns valors en els quals sembla que tothom est“ dÍacord, almenys que seÍns reconegui aquesta feina. I del professorat nom–s es diu que fem moltes vacances. El respecte i lÍautoritat tamb– –s veritat que te lÍhas de guanyar. Abans, potser entraves el primer dia per la porta de la nova escola i ja el tenies pel fet de ser professor. Ara tinc la sensaci» que et posen a prova cont’- nuament. I aleshores entrem en una altra problem“tica, que –s quan ens exigeixen que fem tasques a les quals no podem arribar. CATI I MONTSERRAT, REPRESENTANTS DE LÍAMPA DE LÍIES LA SEDETA Cati: Els pares i mares hem deixat una mica de banda les nostres fun- cions. Hem renunciat a coeducar els nostres fills i filles juntament amb lÍescola. Els portem a lÍescola i volem que ens els tornin educats, ben pentinats i polits. I, per tant, una gran part de culpabilitat en la manca de disciplina –s nostra. DÍaltra banda, tamb– –s important que nosaltres sapiguem transmetre als fills i filles on s»n els l’mits. Montserrat: El respecte cap al professor o la professora tamb– sÍha de formar des de casa. S»n els pares i mares els que hem de transme- tre que seÍls ha de respectar i que s»n ells i elles qui posen les normes a la classe. Malament anem quan des de casa desprestigiem la figura del professorat. Abans el mestre sempre tenia ra» i ara no la t– mai. Si aix… no ho fem des de casa, dif’cilment, com moltes altres coses, a lÍescola ho faran. I aleshores comena la hist…ria aquesta que el meu fill –s el millor i –s lÍescola o el mestre qui ho est“ fent malament. I tamb– hi ha una altra discussi» quan el mestre no t– lÍautoritat sufi- cient i sorgeix un problema a lÍaula. Qui nÍ–s el responsable? LÍalumne que ho ha provocat o el mestre que no sÍha preocupat de guanyar-se lÍautoritat? e 1151 OPINEMNúm. desembre 2005gener 2006 ÇEl respecte cap al professorat tamb– sÍha de formar des de casa. Malament anem quan des de casa desprestigiem la seva figura.È Patricia Esteve L’AUTORITAT? ENTRE PROFESSORAT, ALUMNAT I PARES I MARES BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 11 Alfred PŽrez-Bastardas Historiador aperezbastardas@terra.es Patricia Esteve BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 12 e 1351 A FONSNúm. desembre 2005gener 2006 LÍAjuntament de Barcelona, gr“cies a la reconversi— del deute municipal, va destinar quasi tres milions de pessetes de 1908 per fer un projecte modlic per renovar lÍeducaci— i la cultura. Va ser el primer pas institucional per realitzar la renovaci— pedag˜gica dins dels nous corrents moderns que a Europa es practicaven. En perspectiva, crec que podem considerar aquell projecte com el primer intent de crear una escola p´blica catalana. Han passat quasi cent anys i el debat que es va obrir continua present en lÍactualitat. UN PROJECTE D’EDUCACIÓ MODERN El Pressupost Extraordinari de Cultura de 1908 va tenir el suport de lamajoria solid“ria del Consistori, coneguda com Solidaritat Munici-pal, i de lÍEsquerra Catalana (republicans catalanistes i regionalis- tes liberals). La mem…ria de 118 p“gines la van redactar Pere Coromines, Josep Pijoan, Llu’s de Zulueta i Ignasi de Janer, i algunes fonts tamb– apunten a Francesc Layret. El pressupost tenia clarament la influncia dÍHermenegildo Giner de los R’os i de la Instituci»n Libre de Ense”anza, aix’ com de lÍEscola de Mestres dÍen Bardina i de les primeres escoles modernes catalanes, i de la Fundaci» Horaciana dÍEnsenyana de Pau Vila. Era un text prec’s amb criteris basats en la nova pedagogia activa, que contenia uns principis educatius moderns, de llibertat, de fraternitat i dÍigualtat. La pedagogia que sÍhavia dÍaplicar es regia per quatre punts essen- cials. Primer, la gratu•tat de lÍensenyament (dif’cil de promoure per la manca de recursos i la corrupci» establerta en lÍ“mbit educacional esta- tal), encara que es preveia que les fam’lies aportessin ajuts econ…mics. Segon, la coeducaci», com a mtode dÍigualtat entre nens i nenes, que va suposar que els detractors la condemnessin com a perversa. Tercer, la neutralitat religiosa, que representava la llibertat de creences, tenint com a fonament una escola declaradament Òneutra en matria religiosaÓ, –s a dir, aconfessional, tot i que lÍalumnat que ho desitjava podia tenir classes setmanals de religi» cat…lica. En aquest punt, els detractors van criticar la la•citat del projecte i en feren bandera per derrocar-lo definitivament. Finalment, sÍadoptava la llengua catalana com a llengua de transmissi» dels coneixements. Es preveia que lÍalumnat amb una llengua materna diferent de la catalana, rebria en castell“ un curs preparatori i alhora faria exercicis pr“ctics de llengua catalana alternats amb aritmtica, caláligra- fia, dibuix, etc., per poder incorporar-se a lÍensenyament general. Estava previst construir quatre escoles monumentals i enviar els mes- tres a estudiar a lÍestranger. En lÍaspecte metodol…gic, sÍincorporava lÍen- senyament per graus, juntament amb mtodes actius dÍeducaci», forma- ci» del car“cter, la voluntat, la inteláligncia, la higiene, treballs manuals, de natura, excursions, gimn“stica, m´sica, ball, visita a museus, col…nies escolars, etc. Tamb– hi havia dÍhaver escoles maternals amb jardins dÍinf“ncia. Les noves escoles havien de ser constru•des segons les tendncies m–s noves i serien dotades de biblioteca, camps de jocs, calefacci», dutxes, gimn“s, sala dÍactes, menjadors, etc. El Pressupost de Cultura tenia unes Bases de Constituci»n de la Instituci»n de Cultura Popular on sÍestablia el conjunt metodol…gic i pr“ctic de tot el nou sistema, i on sÍespecifica- ven, fins i tot, els sous del professorat. Tamb– estava prevista una esp- cie dÍUniversitat Popular per a adults. Era un projecte emmarcat dins la institucionalitzaci» cultural de Cata- lunya, en el qual es proposava atorgar a lÍInstitut dÍEstudis Catalans 500.000 pessetes per ajudar la Biblioteca Nacional, instalálada a Barcelo- na; 250.000 pessetes a lÍEscola Industrial; 200.000 a la Junta de Museus de Barcelona; 70.000 a la Junta Municipal de Cincies Naturals; 5.000 a lÍAteneu Barcelons per a conferncies, i 75.000 a lÍOrfe» Catal“ per aca- bar el Palau de la M´sica Catalana. ÇEra un text basat en la nova pedagogia activa, amb uns principis educatius moderns, de llibertat, de fraternitat i dÍigualtat.È BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 13 La campanya a favor va tenir el suport dÍateneus, dels republicans catalanistes, del liberalisme regionalista, de lÍEscola Moderna de Ferrer i Gu“rdia, de lÍHoraciana de Pau Vila, de cercles republicans i socialistes, aix’ com dels ajuntaments de Girona, Figueres, Blanes, Igualada, Terras- sa, Sabadell i Valncia, entre dÍaltres. Les Societats Obreres, la Uni» Catalanista i, –s clar, diputats i senadors republicans, aix’ com Pablo Igle- sias, J. Comaposada, Rovira i Virgili o Joan Maragall, i els diaris El Poble Catalˆ, La Publicidad, La Campana de Grˆcia, El Diluvio, LÕEsquella de la Torratxa i tamb– El Heraldo de Madrid, hi van donar suport. Barcelona sÍhavia dividit a favor o en contra del pressupost; la toler“ncia, la lliber- tat de culte i ensenyana, la igualtat de sexes, la restituci» de la llengua catalana, eren els signes del pressupost, injuriat per lÍintegrisme m–s fonamentalista de la dreta i de lÍEsgl–sia catalana, obstinada a no voler reflexionar davant dÍuna societat moderna, lliure i culta. La intransigncia hist…rica va pressionar lÍalcalde Sanllehy, que va sus- pendre la Base 5a del pressupost sobre neutralitat religiosa, i el Consis- tori democr“tic li present“ una moci» de censura i Sanllehy va haver de marxar. La nova situaci» va crispar encara m–s tota lÍesquerra catalanista i tamb– els regionalistes, que es van alar en defensa de lÍautonomia municipal. La resposta fou contundent: elegiren un alcalde republic“ i catalanista, en la figura dÍAlbert Bastardas, que fou conegut com lÍAlcal- de Popular. La seva nova pol’tica recolzada en la Solidaritat Municipal es va dir ÒHigiene i CulturaÓ. Per… la proposta modernista que representava el pressupost fou avor- tada; el republicanisme catalanista, que no va aconseguir lÍhegemonia pol’tica catalana al llarg dÍaquells anys, va perdre tamb– lÍoportunitat de comenar a exercir una hegemonia cultural modernista, lluny de les con- cepcions noucentistes que la Lliga va introduir en la cultura catalana. El pressupost, ja condemnat, va seguir el seu tr“mit; el febrer de 1909 el Govern el va suspendre definitivament i Solidaritat Catalana, en mans del regionalisme, no va defensar-lo i va deixar que lÍanessin escapant. Despr–s esclat“ la Setmana Tr“gica i Torras i Bages va dir que era fruit de la incultura generalitzada. Els sectors m–s integristes van aprofitar lÍestat de xoc de la societat per inculpar les escoles modernes, laiques, neutrals i coeducacio- nals de fomentar els desordres. Fransesc Ferrer i Gu“rdia fou afusellat. Han passat quasi cent anys del Pressupost de Cultura, i el debat sobre escoles laiques o neutres, confessionals o no, i coeducacionals continua sent font de conflicte entre la dreta i lÍesquerra, les esgl–sies i els racio- nalistes, la intransigncia i la toler“ncia. Bibliografia P–rez-Bastardas, Alfred: Barcelona davant el Pressupost Extraordinari de Cultura de 1908. Editorial Mediterr“nia, Barcelona, 2003. e14 51A FONS Núm. desembre 2005gener 2006 El pressupost recollia la voluntat nacionalitzadora dÍaquella Solidaritat Municipal que volia configurar una Catalunya amb independncia cultu- ral, com ho expressava Josep Pijoan: ÒHem dÍenviar xicots a lÍestranger, (©) pensant en tres coses que per a nosaltres s»n b“siques: primer, hem dÍestudiar la llengua pr…pia i comuna de Catalunya, perqu la llengua –s la condici» de la nostra fora; segon, hem dÍestudiar la riquesa, perqu hem de ser rics, i una Catalunya pobra no ser“ mai res; tercer, hem dÍes- tudiar lÍeducaci» i lÍensenyament, hem de crear escoles, com el fonament del nostre avenirÓ. DEBAT POLÍTIC El Pressupost de Cultura fou aprovat per 26 vots contra 7 (quatre regiona- listes, dos republicans antisolidaris i lÍalcalde Sanllehy). Per… la reacci» a favor i en contra que suscit“ va centrar la pol’tica catalana durant tot un any. LÍEsgl–sia i tot lÍintegrisme peninsular i catal“ van formar la Solidari- tat Cat…lica per anar contra del projecte i, especialment, contra la cinque- na base, que era la de la neutralitat religiosa a les escoles, per… tamb– en contra de la coeducaci» a les classes. La campanya la dirigia el cardenal bisbe de Barcelona, Salvador Casa”as, que va publicar dues pastorals dur’ssimes contra el pressupost dient que era obra de la maoneria repu- blicana i acusant el projecte de laic. Li donaren suport els rectors de parr…quies de Barcelona; la dreta integrista de la Lliga Regionalista; lÍAssociaci» Professional de Mestres (dÍ“mbit estatal); societats i entitats cat…liques, mon“rquiques, tradi- cionalistes; i la Lliga de Defensa Social; com tamb–, a t’tol individual, molts regidors i diputats regionalistes; catedr“tics tan coneguts com Permanyer i Ayats, Tr’as i Gir», Bas i Amig», Plans i Casals; per… tamb– Alb», Soler i March, Ferrer-Vidal, Bertran i Musit´, el cardenal Vives i Tut», mossn Alcover, Puig i Cadafalch, N. Pla i Deniel, Maspons i Anglasell, Unamuno, etc. M’tings, manifestos i declaracions contra el dret municipal a crear escoles, contra aquella proposta cultural catala- nista i popular. I diaris com La Vanguardia, El Correo Catal‡n, El Diario de Barcelona i El Noticiero Universal, aix’ com La Lliga Regionalista i Prat de la Riba, van estar en contra del pressupost i, a la vegada, a favor de lÍautonomia municipal quan lÍalcalde Sanllehy va suspendre la cin- quena base sobre neutralitat religiosa. Mentre que els republicans lerrouxistes el trobaven massa catalanista, els regionalistes creien que era massa avanat. La campanya a favor del pressupost va comenar pels regidors que lÍhavien presentat. Albert Bastardas deia en un article a La Publicidad: ÒSe ha sostenido de mala fe que con el pressupost se creaban escuelas anticat»licas, irreligiosas y ateas (©) Las escuelas proyectadas no ser'n exclusivamente confesionales, como no deben serlo, pues la escuela ha de estar abierta a todos los ciudadanos (©) pero tampoco ser'n exclusi- vamente laicasÓ, com volien els lerrouxistes, i sobre coeducaci» afegia: Òeducar a la mujer como al hombre exige, en rigor, que la mujer se edu- que con el hombreÓ. ÇHan passat quasi cent anys del pressupost de cultura, i el debat sobre escoles laiques o neutres continua sent font de conflicte.È > Per a m–s informaci»: www.avui.es/avui/diari/04/jul/22/k150222.htm www.llibreriapedagogica.com/butlleti23/l.htm BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 14 e 1551 BARCELONA A L’ESCOLANúm. desembre 2005gener 2006 El districte de Ciutat Vella de Barcelona elformem un mosaic de persones de dife-rents or’gens que hem dÍaprendre a con- viure i treballar. En la darrera dcada hi ha hagut un r“pid increment de la poblaci» nou- vinguda fins a arribar a superar la tercera part del total de la gent que viu al districte, m–s del doble de la mitjana de la ciutat. En aquest sen- tit es fan necess“ries iniciatives que contri- bueixin a la regeneraci» del teixit social amb la participaci» del ventall de colálectius i perso- nes que interactuen al Casc Antic. El 1998 es va iniciar conjuntament amb lÍAs- sociaci» pel Pla Integral del Casc Antic el pro- jecte dÍacollida dirigit a persones immigrades i aut…ctones. Actualment el projecte inclou un servei dÍinformaci», orientaci», acompanya- ment i mediaci»; un servei de formaci»; inicia- tives de participaci» pel ve•natge intercultural, i un servei de suport a la inserci» laboral. Tot aix…, en el marc dÍun projecte comunitari por- tat a terme en colálaboraci» amb la xarxa ciuta- dana del Casc Antic. Un nivell baix de formaci» esdev– un factor important de risc dÍexclusi» quan es donen altres circumst“ncies cr’tiques de tipus personal, laboral, familiar o social. DÍaltra banda, la for- maci» i lÍeducaci» s»n necessitats permanents de lÍ–sser hum“, alhora que factors de pro- gr–s. Per tant, lÍEICA d»na prioritat en la seva oferta als colálectius que tenen a lÍabast una oferta m–s redu•da de formaci», com s»n per- sones adultes nouvingudes, independentment de la seva situaci» administrativa, i dones majorit“riament de cultura musulmana que en etapes inicials del seu proc–s de formaci» demanen aprendre en grups espec’fics per a dones o joves de setze a divuit anys. Per a cadascun dÍaquests colálectius hi ha projectes espec’fics de formaci» que es complementen amb els recursos del servei dÍacollida. Als cursos de L2 apostem per una metodolo- gia comunicativa, treballant a partir de situa- cions en qu interv– la comunicaci» i que se centren en les necessitats de les persones que hi assisteixen. A diferncia dÍaltres entitats, apostem per una diversitat de colálectius a lÍaula. Els espais de formaci» poden oferir oportunitats privilegiades per facilitar el coneixement i lÍintercanvi entre persones m–s enll“ de la seva adscripci» a un grup cultural o origen determinats. El contacte directe amb ÒlÍaltreÓ ens fa veure que totes les persones som iguals i, alhora, totes som diferents. Pel que fa a lÍeix de participaci», partim de la idea que la inclusi» social no –s possible si no es donen experincies positives de participa- ci» i di“leg. La participaci» real en processos de presa de decisions, sigui a lÍentitat o a lÍen- tramat ciutad“ i comunitari, –s un dels eixos de lÍexperincia positiva que plantegem. PROJECTES ÒBarris del M»n: Hist…ries UrbanesÓ –s un pro- jecte internacional dÍintercanvi que busca identificar estratgies de participaci» de joves de diferents or’gens a zones urbanes que han sofert canvis substancials en el seu teixit pobla- cional, sigui per remodelacions urban’stiques o per processos de mobilitat de poblaci». Metodo- logies com la cartografia social, que a Barcelo- na apliquem a trav–s de la imatge i el v’deo digital, o la investigaci», acci» i participaci» ASSOCIACI NS ÇDonem prioritat als colálectius que tenen a lÍabast una oferta m–s redu•da de formaci».È L’ESPAI D’INCLUSIÓ I FORMACIÓ CASC ANTIC UN ESPAI DE CONVIVÈNCIA ON FORMAR-SE I PARTICIPAR LÍEspai dÍInclusi— i Formaci— Casc Antic (EICA) Žs una associaci— de persones que treballen amb la voluntat de facilitar espais de convivncia, formaci— i participaci—; una associaci— sense “nim de lucre que va nŽixer del moviment ve•nal al Casc Antic de Barcelona ara fa mŽs de vint anys amb el convenciment que la formaci— i la participaci— s—n elements claus per afavorir la inclusi— sociolaboral de persones de diversos or’gens i condicions. faciliten que els i les joves de diversos or’gens vagin guanyant espai i veu pr…pia als projectes als quals participen i al barri. Aix’ mateix, es busca identificar nous canals i mecanismes de comunicaci» a trav–s dels quals els joves, amb m–s dificultats per expressar-se a trav–s dels canals tradicionals i/o formals, puguin fer sen- tir la seva veu. Un altre exemple de projecte de participaci» s»n els grups de dones, que organitzen activi- tats com lÍexposici» Dones del m»n al Casc Antic (mar de 2004), on a partir de relats de vida es fa evident el paper de les dones en els processos migratoris, tant si han arribat a Bar- celona des de lÍinterior de Catalunya, des dÍAndalusia, des del Marroc o des dÍAmrica. Una altra activitat dels grups de dones que exemplifica un proc–s de presa de la paraula –s la Trobada de Grups de Dones. La trobada est“ organitzada per un grup de dones que fan la convocat…ria, dissenyen el cartell i conviden les altres dones a trobar-se i explicar on es tro- ben, qu fan i qu seria interessant fer en el futur. Sempre des de la paraula de dones que no estan acostumades a parlar en p´blic, tenir la paraula i fer propostes. Carme Vendrell Espai dÍInclusi» i Formaci» Casc Antic Espai dÍInclusi— i Formaci— Casc Antic C. Comer, 42, baixos, 08003 Barcelona Tel. 93 268 49 43 info@eicascantic.org www.eicascantic.org BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 15 e16 51Núm. desembre 2005gener 2006PERSONATGES UN APASSIONAT DE L’EDUCACIÓ HOMENATGE A LA FIGURA DE JOSEP MARIA BAS El passat mes dÍoctubre va morir Josep Maria Bas Adam, economista i apassionat de lÍeducaci—. Va contribuir a pensar-la durant la dictadura i a construir-la en lÍetapa democr“tica. Entre dÍaltres tasques, fou coordinador de lÍ“rea dÍeducaci— del primer Ajuntament democr“tic de Barcelona, va treballar a lÍalta inspecci— al Ministeri dÍEducaci— a Madrid i en la seva ´ltima etapa professional va colálaborar amb lÍequip del Departament dÍEducaci— de la Generalitat de Catalunya. Homes i dones que van ser al seu costat i que van compartir amb ell hores de treball i dÍamistat, han volgut participar en aquest homenatge a la figura de Josep Maria Bas. BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 16 e 1751Núm. desembre 2005gener 2006 PERSONATGES EL JOVE ESTUDIANT DE COMPTABILITAT A finals de lÍany 1961, quan a lÍescola Talitha ja port“vem uns cinc cursos i a lÍescola Costa i Llobera algun menys, v“rem contactar, a trav–s del m»n de lÍescoltisme, amb en Josep Maria, aleshores un jove estudiant de comptabilitat. Malgrat lÍaspresa que comporta el tema de les finances, en Josep Maria es va integrar ben aviat als equips de les escoles. A trav–s de la gesti» econ…mica del dia a dia, va contribuir a trobar sortides als problemes dÍaquest “mbit i a clarificar els reptes financers que implicava el projecte educatiu de les dues escoles: atenci» individualitzada a tota la persona, ser- vei a la societat sense afany de lucre, obertura a les diferents classes socials per educar en la diversitat, quota indicativa... La seva formaci», la ilálusionada dedicaci» a la feina i la seva capacitat dÍescoltar i interpretar la realitat en termes alhora econ…mics, educatius i pol’tics es van incorporar a la reflexi» continuada de les escoles, tot imprimint realisme a les decisions preses de cara a un futur econ…mica- ment sostenible. Especialment significativa va ser la seva aportaci» en la sistematitzaci» de la quota indicativa, com consta en la publicaci» feta per tots tres. En Josep Maria, hem dit, sabia escoltar. Era un bon conversador, res- pectu»s, que considerava el punt de vista dels altres i defensava el seu, madur i ponderat, per aconseguir dÍavanar conjuntament. Tot des de lÍassertivitat i, a voltes, amb un cert sentit de lÍhumor, des del seu natural seri»s. Era una persona que es feia estimar, perqu donava i rebia, des dÍuna profunda honestedat. Despr–s de la nostra coincidncia en la tasca de les escoles esmenta- des, tots dos, per separat, hem tingut ocasi» de trobar-nos i colálaborar amb ell. Ha estat la confirmaci» de tot el que vam poder viure amb ell, lÍe- xistncia dÍuna amistat que ens acompanyar“ per sempre. M. Teresa Codina i Pere Darder UN MOTOR PER A L’ESCOLA PÚBLICA El vaig conixer lÍany 1979. Va ser el gos que alg´ em va posar perqu em vigil–s. I ens vam fer amics. Per a quatre persones, nom–s ten’em un des- patx. No va haver-hi cap problema: ten’em clar all… que vol’em fer. Calia posar una mica dÍordre i introduir criteris de gesti» i dÍigualtat a lÍescola p´blica, sense posar en perill la qualitat pedag…gica. Vam introduir, tamb–, criteris generals de matriculaci». Vam equiparar, quant a infraes- tructures, el conjunt de les escoles p´bliques, les de lÍAjuntament i les de lÍEstat. Vam posar ordre en les escoles de formaci» professional i les escoles bressol. I vam crear, al nostre voltant, un equip de professionals que ens van donar suport i van aguantar el que ens va caure a sobre. Ell va ser el veritable motor que va fer possible que en el primer mandat municipal sÍobrissin 24 noves escoles p´bliques i es remodelessin el 20% de les escoles existents. De diners no en ten’em gaires, per… imaginaci» per trobar-los en vam fer servir un grapat. Recordo dues ancdotes. Ens va tocar anar a Madrid i vam anar a lÍHotel Palace. Vam considerar que el preu era excessiu i vam utilitzar una habitaci» per a tots dos. Primera reprimenda. LÍaltra va ser quan al mes de juny vam anar al districte de Nou Barris a discutir un tema per a la remodelaci» de les escoles. Hi vam anar amb el meu cotxe i amb texans perqu era una assemblea a la nit. Segona reprimenda. Per… de Madrid vam aconseguir un munt de diners i els problemes de Nou Barris es van solucionar. El record del Josep Maria –s entranyable i la seva presncia continua sent real per a mi. Gr“cies, amic. Raimon Mart’nez Fraile AQUELL SENYOR ALT, AMB BIGOTI I ULLERES En Josep Maria Bas va ser el Coordinador de la llavors Ërea dÍEnsenya- ment, ara dÍEducaci», al primer Ajuntament democr“tic de Barcelona, despr–s del franquisme, lÍany 1979. La seva feina va ser posar ordre, en tota mena de xifres, una “rea que havia passat per moltes vicissituds al llarg del segle. Arribats els primers anys setanta, els darrers alcaldes predemocr“tics van anar cedint a les demandes populars, o acadmi- ques, creant el Patronat Municipal de Guarderies, lÍIMIPAE, o algunes escoles com Avillar Chavorros. El 1979, a les primeres eleccions municipals, lÍalcalde Narc’s Serra govern“ amb un anomenat Pacte de progr–s entre socialistes, comunis- tes i convergents. LÍ“rea dÍEnsenyament, coordinada per un regidor con- vergent, tenia tamb– presncia dÍun regidor socialista i una regidora comunista. En Josep Maria Bas va entrar-hi com a coordinador; no era f“cil fer-ho. Li pertocava coordinar dins dÍun mateix pressupost qŸasi 50 escoles i serveis, dÍorigen molt divers dins de la hist…ria esmentada, i les iniciati- ves de tres o quatre regidors. Per… en Josep Maria tenia experincia per fer-ho: havia portat la comptabilitat dÍalgunes escoles austeres econ…- micament i riques pedag…gicament, havia escrit amb els seus directors un llibre sobre la utopia del finanament social de lÍescola, havia partici- pat en els primers estudis estad’stics del sistema escolar catal“ i havia posat xifres als programes electorals dÍeducaci» del PSC, tot contrastant realitats i projectes. Va marxar a Madrid el 1982, amb lÍalcalde Serra, i va ser nomenat el primer director general dÍeducaci» compensat…ria pel ministre Maravall. Casat amb una mestra renovadora, la Montserrat Casas, mai no va poder sostreureÍs a la realitat de la renovaci» de lÍescola per m–s xifres i xifres que li pertoqu–s manejar. Ni quan tretze anys despr–s va tornar a Catalunya, per acabar fent xifres a lÍactual Departament dÍEducaci». La vida ha fet que jo mateixa pogu–s trobar el record dÍen Josep Maria, el 1987 a lÍ“rea ja dÍEducaci» de lÍAjuntament, i ara al Ministe- ri, al Consell Escolar de lÍEstat i fins i tot a alguna Conselleria dÍEduca- ci», com la de Can“ries, on recordaven Òaquell senyor alt, amb bigoti i ulleresÓ que havia comprs les seves necessitats dÍeducaci» compen- sat…ria i de parvularis, i les havia solucionat, de tu a tu, sense escara- falls i amb bon humor. Sovint he pensat que en Josep Maria Bas, fill ´nic, i orfe de pare a la postguerra, havia fet com de la seva fam’lia a tots els grups de qu va formar part: lÍescoltisme, les escoles on treball“, el grup pol’tic on milit“ i, naturalment, les administracions que serv’. DÍaltra manera no es com- prendria el record personal que ha deixat arreu. Ni la cohesi» de la fam’- lia que form“ amb la Montserrat. Ni, a desgrat de les naturals difern- cies, la seguretat de la seva amistat. Marta Mata i Garriga Josep Maria Bas, a la dreta de la imatge, durant un sopar amb amics i amigues. BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 17 ELS PRIMERS ANYS AL MINISTERI No –s infreqŸent que la mort produeixi una ins…lita unanimitat, la qual porta amics i enemics a glossar de manera positiva la personalitat dÍaquells que ens abandonen definitivament. De vegades, per…, aquesta unanimitat pre- cedeix el final. Es tracta, en aquests casos ÉdÍaltra banda no gaire nombro- sosÉ, de persones excepcionals dotades de qualitats que les fan incompa- tibles amb lÍenfrontament, les hostilitats i les renyines o les enveges en qu tots caiem alguna vegada i que acostumen a estar en lÍorigen de les ani- madversions que coláleccionem al llarg de les nostres vides. En Josep Maria Bas era una dÍaquestes persones. Era machadianament bo. I socialista de soca-rel, cosa que, per qu no reconixer-ho, als meus ulls encara el feia millor. Vaig tenir la sort de compartir amb ell, dia a dia, els primers anys dels governs socialistes al Ministeri dÍEducaci». Els millors anys de la meva vida. I pel que despr–s vaig poder parlar amb ell, tamb– de la seva. Entre altres coses, perqu hi vaig sentir la fortalesa que d»na pert“nyer a un equip, compartir idees i, sobretot, ilálusions. En aquest equip hi havia en Josep Maria. Treballador, honest, competent, amb una ironia inteláligent i diverti- da. Company i amic. I, de sobte, una tarda tÍassabentes que se nÍha anat. Per sempre. I et v–nen a la ment coses de les quals no tÍhavies recordat m–s. Reunions, moltes reunions, per… tamb– celebracions, xerrades en qu, de vega- des, et mirava amb aquells ulls que tenia, esbala•ts i picardiosos alho- ra, que li servien per expressar, sense paraules, comprensi» o el con- trari. I recordes les controvrsies futbol’stiques. Cada dilluns. Al comenament i al final de les temporades. Que el correu electr…nic ens va permetre de prolongar quan les nostres traject…ries professionals ens van separar. ƒs aleshores quan penses que seria magn’fic que ens pogu–s veure encara que nosaltres no el puguem veure a ell. I, per si –s aix’, per si sÍescau que llegeix aquestes breus l’nies, no vull deixar de respondre el seu correu que amb tota seguretat mÍhauria enviat lÍen- dem“ de lÍ´ltim Reial Madrid-Barcelona. ÒQue s’, Jos– Mar’a. Que fuisteis mejores. Que fue como un partido de casados contra solteros. Pero la Liga es muy larga. Y como decimos por aqu’ hasta el rabo todo es toroÓ. Alfredo PŽrez-Rubalcaba e18 51Núm. desembre 2005gener 2006PERSONATGES L'EMPREMTA D'EN BAS Per a mi parlar dÍen Josep M. –s parlar de l’amic i del company de feina. De molta feina i moltes feines, totes elles fetes amb l’entusiasme i la dedicaci» que sempre havia mostrat. Aquest entusiasme i dedicaci» eren lÍexpressi» dÍun socialista con- venut que la principal arma de lÍemancipaci» personal i colálectiva –s lÍe- ducaci». Per als m–s joves que el v“rem conixer en els temps de Con- vergncia Socialista, en Josep M. pertanyia a una generaci» de persones fetes en la lluita per aconseguir la democr“cia, per… que, al mateix temps, eren conscients que els corresponia pensar i dissenyar com s’ha- via de posar en pr“ctica aquest futur democr“tic. Per aix…, quan va arribar l’hora de la veritat, l’hora de fer realitat el pro- jecte democr“tic, li va tocar arremangar-se, sense protagonismes per… amb l’autoritat que li donava la seva preparaci», per comenar a endrear les institucions i posar en marxa la m“quina de lÍeducaci» a l’Ajuntament de Barcelona, que havia de representar l’exemple de les primeres passes de la convivncia democr“tica. I de l’Ajuntament de Barcelona a Madrid, al Ministeri, a les tamb– pri- meres experincies d’un Govern d’esquerres en un pa’s acabat de sortir d’una dictadura i amb unes estructures rovellades, passades de moda, i, perqu no dir-ho tamb–, corruptes en alguns casos, una corrupci» que a ell li feia veritable fastic i que va haver de conjurar moltes vegades i des de molt a prop. De tot el per’ode de la seva estada a Madrid, un bon grapat d’anys amb una colla de resultats que avalen la seva traject…ria en aquella poca, crec que val la pena destacar-ne especialment un dels projectes pol’tics que ell va tirar endavant. En un moment en el que les desigual- tats formaven part de la cultura pol’tica d’un poble, que les patia resig- nadament, en Josep M. es va fer responsable de les pol’tiques compen- sat…ries, de les pol’tiques contra les desigualtats, del Ministeri d’Educaci». Pol’tiques de beques, de transport, de menjadors, de serveis a zones poc accessibles, de zones rurals o de minories de poblaci» desafavori- des, entre altres. Totes aquestes pol’tiques les va endegar ell la primera meitat dels anys 80 i moltes de les seves iniciatives encara ara, despr–s de bastant m–s de 20 anys, s»n plenament actuals. He volgut destacar aquesta part de l’obra d’en Josep M. perqu crec que defineix molt b– la seva manera d’entendre el servei que ell podia i sabia fer a l’educaci» i, per extensi», a la societat. Organitzar un sistema complex en el que els aspectes compensatoris de desigualtats necessi- taven d’una an“lisi de poblaci», de renda, de territori i, a m–s, una gesti» econ…mica de grans magnituts, era un camp on ell es movia amb comodi- tat i en el que era plenament conscient que desplegava una pol’tica real- ment progressista. Va arribar l’hora de tornar de Madrid i ell continuava estant al peu del can», tant al Partit com a nivell de Govern en Josep M. sempre el troba- ves, com deia l’Ernest Maragall el dia del seu funeral, en Josep M. "sem- pre hi era" i he de dir que jo sempre l’he trobat. He volgut i voldria recordar-lo com a persona no nom–s en nom propi sin» en el dels molts que hi hem treballat, en nom de tantes i tants com- panys que l’han conegut i l’han estimat. Model per a molts de nosaltres, ens va acollir, ens va ensenyar i ens va protegir. Ell ha deixat emprem- ta per all“ on ha passat. En Bas ha estat un dels grans amics de les persones que lÍhem trac- tat i que hi hem treballat, amics que han anat apareixent en aquests darrers mesos, tanta gent i tant diversa, que, des de llocs diferents, han mostrat i demostrat la seva tristesa per la seva mort. T’mid: Al darrera d’una personalitat aparentment freda amagava un perfil c“lid i protector que et donava seguretat i et feia sentir tranquil perqu sabies que comptaves amb ell. Polemista: Amb en Josep M. hem conversat molt, quasi b– fins a lÍextenuaci». Era un analista impertinent de l’actualitat pol’tica, esportiva, administrativa... Un documentat recalcitrant que contrasta- va sempre les opinions fos l’hora que fos i amb la seva forma peculiar d’utilitzar el telfon: "De part de qui?", li preguntaven ... "Bas", contestava ... Un monos’lálab que semblava que li estalvia- va temps per poder anar despr–s al gra del tema que l’ocupava i el preocupava. Alálrgic a l’activitat social formal que sovint es desplegava al seu entorn i que ell mirava amb la seva expressi» barreja de dist“ncia, incomoditat i ironia, va saber navegar durant molts anys en aquests cercles mantenint la frescor personal que el va caracteritzar. Perqu al Josep M. company i amic se’l coneixia en la dist“ncia curta, lluny dels artificis i protocols que suportava amb estoica dignitat. Lac…nic en les seves afirmacions, podia ser prolix a l’hora d’argu- mentar-les, el que li donava fora i convenciment i el feia ser valent a l’hora d’afrontar els reptes i els debats. Estic segur que, com jo, totes i tots els que lÍheu conegut teniu prou ancdotes i records personals per ilálustrar tot el que acabo de dir. El fumut –s que ara el trobarem molt a faltar. Francesc ColomŽ i Montserrat BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 18 e 1951 CELEBRACIÓ NÚMERO 50Núm. desembre 2005gener 2006 MOLTES GRÀCIES I FINS LA PROPERA IMATGES I IL·LUSTRACIONS DE L’ACTE DE CELEBRACIÓ DEL NÚMERO 50 Daniel Thomˆs El passat 21 de novembre del 2005 vam celebrar al Centre Cultural Can Fabra del districte de Sant Andreu la publicaci— del n´mero 50 de la revista Barcelona Educaci—. LÍacte es va convertir en un homenatge a tota la comunitat educativa de Barcelona i a les persones que des de lÍany 1995, quan va sortir el primer n´mero de la revista, hi ha colálaborat. No hi van faltar el teatre, el circ, la m´sica i la dansa, protagonitzades per nois i noies de les escoles de la nostra ciutat. Un acte que ens va omplir dÍalegria i que volem compartir amb tots els nostres lectors i lectores a travŽs de fotografies i dÍilálustracions, que cinc joves van realitzar durant lÍacte. Moltes gr“cies a tothom i fins la propera... BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 19 e20 51CELEBRACIÓ NÚMERO 50 Núm. desembre 2005gener 2006 Carlos Gonz‡lez Rosario Velasco BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 20 e 2151 CELEBRACIÓ NÚMERO 50Núm. desembre 2005gener 2006 Sonia RoigŽs Elisenda Joan Fotografies: Patricia Esteve Volem agrair la colálaboraci» i participaci» en lÍacte de Jaume Carbonell, Katsac (quartet de saxos del Conservatori Municipal de M´sica de Barcelona format per Oriol de Diego, Maria Comas, Mara Mull i Marina Solanas), el grup de dansa de lÍIES Sant Josep de Calassan, Flic Flac Circ i lÍEscola Patronat Domnech, lÍEscola Municipal dÍAudiovisuals, el grup de teatre dels instituts de secund“ria Doctor Puigvert i Pr’ncep de Viana, Ana Manresa i lÍequip de producci» de lÍacte, Centre Cultural Can Fabra, Rosario Velasco, Dani Thomas, Sonia Roig–s, Carlos Gonz'lez, Elisenda Joan, Gloria D’az, Marta Carranza, Oriol Garcia, Llu•sa Garcia, Anna Garcia, Critria, Gramagraf i el consell de redacci» de la revista. BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 21 e22 51RECURSOS Núm. desembre 2005gener 2006 UN REPÀS A LA DIVERSITAT DELS WEBS DELS CENTRES EDUCATIUS La majoria dÍescoles i instituts ja tenen un espai web, per˜ no hi ha, si mŽs no als nivells educatius no universitaris catalans, cap mena dÍorientacions oficials sobre com ha de ser un web dÍun centre educatiu. Davant dÍaquesta manca dÍun llibre dÍestil, vam creure oport´ oferir una srie de recomanacions i consells. Va ser des del Projecte TIC per a lÍEducaci— del Departament dÍEducaci— de la Generalitat que ens van donar resposta, i us oferim la seva reflexi—, que analitza quines s—n les bones pr“ctiques que sÍhan anat produint en aquest “mbit als centres educatius dÍarreu de Catalunya. Aix’, doncs, aquest article pot ser una eina per a tots els centres que volen fer o millorar el seu espai web. C om en tots els espais virtuals, la quali-tat dels webs de centres educatiussempre sÍha de mesurar en funci» del grau dÍacompliment de les finalitats que es proposen i lÍeficincia amb qu ho fan. A lÍhora dÍavaluar, a banda dels criteris genrics amb qu avaluar’em qualsevol espai electr…nic (navegabilitat, claredat...), cal tenir-ne en comp- te dÍaltres dÍestrictament educatius, com ara la innovaci» pedag…gica que aporten, la qualitat tcnica, la promoci» de lÍaprenentatge actiu, els continguts, la potenciaci» del funcionament en xarxa i la colálaboraci» i la transferibilitat de la informaci». Almenys aquests s»n els que es valoren per a la concessi» dels eLearning Awards de la European Schoolnet. DÍentrada, hem de constatar que, avui dia, gaireb– tots els centres educatius disposen dÍun espai web confeccionat amb els seus pro- pis mitjans i amb una dedicaci» absolutament altruista en la majoria de casos. No es preveu en lÍorganitzaci» de centres cap mena dÍallibe- rament de c“rrega lectiva per gestionar aquests espais, malgrat que demanen un esfor considerable tant pel que fa a la seva cre- aci» com pel que fa al seu manteniment. Els i les professionals de lÍeducaci» solen ser molt crea- tius i creatives i han endegat diverses f»rmules per organitzar-se la feina que comporten: dis- seny com a part de treballs de recerca o dÍaltres tipus dÍactivitats acadmiques o de cursos de formaci» del professorat, manteniment gr“cies a aportacions sorgides del treball a les aules o a la feina de les mai prou lloades coordinacions dÍin- form“tica dels centres... Analitzant espais web de centres ens adonem que, b“sicament, compleixen tres funcions: informativa, pedag…gica i comunicativa bidirec- cional. El tant per cent dÍassoliments davalla, de manera que podr’em dir que pr“cticament MOLT MÉS QUE UN APARADOR tots els webs de centres informen del que fan, alguns (in crescendo a mesura que es va afer- mant la implementaci» dels recursos TIC a les aules) compleixen la segona i nom–s uns quants ÉpocsÉ estan apostant decidida- ment per la interactivitat, el funcionament en xarxa i la construcci» dÍentorns virtuals de formaci» (campus). LA IMATGE DEL CENTRE En primer lloc, el web de centre sol ser utilitzat per transmetre una imatge del centre: mostrar lÍescola f’sicament i els seus trets dÍidentitat, cosa que es tradueix en un seguit dÍinforma- cions que tots i cadascun dels centres solen donar: projecte educatiu del centre, els estu- dis que sÍhi poden realitzar, el quadre del per- sonal que hi treballa, les activitats que sÍhi realitzen (escolars i extraescolars), lÍagenda del curs acadmic, una relaci» dels llibres de text, la hist…ria... Aix’ mateix, hi sol haver un tauler de not’cies lligades a lÍactualitat acad- mica o dÍabast m–s ampli. En aquest sentit, –s remarcable la r“pida reacci» que hi sol haver en aquests espais davant de determinats fets que han afectat de forma generalitzada i profunda la nostra hist…ria m–s recent (campanyes contra la guerra de lÍIraq, solidaritat amb v’ctimes dÍa- temptats o de cat“strofes naturals, etc.) tot seguint la din“mica global de la comunicaci» a la Xarxa. Tamb– sÍhi sol oferir informaci» vinculada a lÍAMPA del centre o b– enllaos al web dÍa- questes entitats. Des del punt de vista legal, –s interessant que les AMPA disposin del seu propi espai web, ja que s»n entitats indepen- dents dels centres amb una configuraci» jur’- dica diferent. El mateix advertiment sÍha de fer en relaci» amb els webs dÍalumnat: si no es tracta dÍuna activitat acadmica supervisada BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 22 e 2351 RECURSOSNúm. desembre 2005gener 2006 (http://www.xtec.net/centres/b7004438/comen /index.htm) o en el cas de les ZER: la web de les ZER es converteix en un treball colálaboratiu entre tots els centres que la integren (p.e.: ZER Solsons Nord http://www.xtec.net/zer-solso- nes-nord/). ESPAI DE COMUNICACIÓ Finalment, el web de centre pot esdevenir un autntic espai de comunicaci» entre els membres de la comunitat educativa. Aqu’ hi ha un ventall de possibilitats per explorar, per… cal, abans dÍaven- turar-sÍhi, considerar ben seriosament, amb els coneixements tcnics especialitzats en seguretat de sistemes inform“tics i amb una pol’tica de recursos humans amb implicaci» de les adminis- tracions, una an“lisi minuciosa de riscos legals. Ara com ara, lÍactivitat m–s habitual sol ser que el professorat publiqui al web les seves activitats did“ctiques (http://www.bellera.org/molins/) per tal que lÍalumnat en pugui disposar per fer-seÍn c…pies o dur-les a terme. Tamb– cal subratllar la possi- bilitat dÍaccedir al cat“leg de la biblioteca del centre; algunes dÍaquestes biblioteques ja sÍhan posat en > Per a m–s informaci»: www.xtec.net www.edu365.com www.bcn.es/escolesmunicipals http://elearningawards.eun.org/ ÇLes f»rmules dels espais web de centres educatius s»n variades, com ho s»n les mateixes escoles que representen.È pel professorat, –s del tot recomanable que el centre hi enllaci com a web externa i que no la inclogui mai en lÍespai propi del centre. Pel que fa a lÍestructuraci» de la informaci», sol ser diversa. Els webs de centres de prim“ria solen agrupar la informaci» per cicles, mentre que els de secund“ria tendeixen a organitzar- la per “mbits de coneixement (departaments). LÍimportant, tanmateix, –s que la persona visi- tant pugui accedir de forma clara i r“pida a la informaci» que busca o, plantejat des de lÍ…pti- ca dels centres, que arribi f“cilment a tota la informaci» que es vol destacar. Pel que fa a lÍa- lumnat, i malgrat algunes reticncies inicials, sobretot a lÍadolescncia, les p“gines amb fotografies s»n unes de les m–s visitades: col…nies, sortides, festes culturals, s»n un magn’fic pretext per mostrar la vida del centre. ACTUACIÓ PEDAGÒGICA En segon lloc, els webs de centre esdevenen É cada cop m–s, i hauria de ser-ne el tret m–s distintiuÉ escenaris que projecten al m»n lÍac- tuaci» pedag…gica que es du a terme als cen- tres, entenent com a tal el resultat de la interac- ci» entre professorat i alumnat. Des dÍaquest punt de vista, els webs de centre s»n una mag- n’fica oportunitat per incrementar la sensibilitza- ci» vers lÍ´s de les TIC tant per a un sector com per a lÍaltre i per fomentar-hi la participaci». Les estratgies s»n diverses: utilitzar lÍespai web per introduir lÍalumnat al m»n de lÍedici» electr…nica; practicar el periodisme escolar mit- janant la redacci» de diaris o revistes en l’nia, com ara El Murri, revista del CEIP LÍËlber dÍAlbesa (http://www.xtec.net/ceipalber/m09/index.htm), o b– emetre programes radiof…nics (http:// www.xtec.net/centres/a8037528/emisora/rad iorapia.htm) o v’deos. LÍactuaci» pedag…gica, doncs, pot anar m–s enll“ del clos del centre i expandir-se en forma de projectes colálaboratius internacionals o b– dÍin- tercanvi dÍexperincies entre escoles que formen part dÍun projecte de zona. De bons exemples en trobareu a lÍIES Alexandre Deulofeu de Figueres en lÍedici» electr…nica sÍha anat evolucionant vers formes de disseny m–s elaborades. Moltes tenen elements de Flash, com ara la del CEIP Monsenyor Gibert de Sant Fruit»s de Bages (http://phobos.xtec.net/a8026464/escola.html), i comena a estendreÍs lÍ´s del llenguatge de programaci» PHP, que permet confegir p“gines din“miques, com podeu veure al web de lÍIES Pius Font i Quer (http://www.iespfq.org/). En qualsevol cas, cal vetllar per lÍacompliment dÍest“ndards dÍaccessibilitat (els establerts pel W3C) i legals (a la web cal identificar-se clarament en totes les p“gines, respectar els drets de propietat intelálectual, indicar si seÍn cedeixen alguns amb finalitats educati- ves Éllicncies Creative CommonsÉ, publi- car la pol’tica de protecci» de la privacitat i de retirada de continguts ilál’cits...). En definitiva, les f»rmules dels espais web de centres educatius s»n variades, com ho s»n les mateixes escoles que representen. En qualsevol cas, sempre reflecteixen el grau dÍimplicaci» que tenen amb lÍ´s de les TIC i, en conseqŸn- cia, nÍhereten el dinamisme constant i la cont’- nua recerca de noves i m–s efectives formes dÍinformaci» i de comunicaci». Projectes TIC per a lÍEducaci— Departament dÍEducaci» de la Generalitat de Catalunya xarxa gr“cies a lÍePrgam (http://www.xtec.net/ies- pedrol/serveis/biblioteca/index.htm) i BibesBCN (http://www.bcn.es/escoladelmar/portada.htm). Per… tamb– hi ha autntics espais de comuni- caci» educativa, com lÍespai dedicat a la f’si- ca de lÍIES Salvador Espriu de Barcelona (http://www.iesespriu.org/fisica/) dissenyat a partir dÍun treball de recerca de batxillerat i que disposa de bases de dades de problemes i dÍun f…rum on lÍalumnat pot intercanviar opi- nions i demanar ajut als companys i companyes del centre en la realitzaci» dels exercicis. Aix’ mateix, sÍest–n la idea de permetre lÍac- c–s a la intranet dels centres des dÍInternet, cosa que est“ molt b–, per… cal, com hem dit, abans de llanar-sÍhi, considerar els nivells de seguretat que cal complir, aix’ com la implanta- ci» de pol’tiques de control de continguts. Abans dÍacabar, convindria fer esment de carac- ter’stiques tcniques i de disseny dels webs de centre. Des de la simplicitat dels primers passos BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 23 e24 51CONSELLS ESCOLARS Núm. desembre 2005gener 2006 UNA TAULA RODONA ENTRE REPRESENTANTS DE LES FEDERACIONS D’ASSOCIACIONS DE PARES I MARES Quin Žs lÍestat actual de participaci— dels pares i mares en lÍeducaci— dels seus fills? Quin Žs el futur de les associacions de pares i mares? ƒs necess“ria la formaci— de pares i mares per donar suport a la tasca educativa dels seus fills i filles? Res millor que una trobada entre els representants de diferents federacions dÍassociacions de pares i mares, i membres del Consell Escolar Municipal de Barcelona, per trobar-hi respostes. Us oferim el debat ampli i interessant que van mantenir Antonio Guerrero (Federaci— dÍAssociacions Cristianes de Pares dÍAlumnes), Ëlex Jordan (Federaci— dÍAssociacions de Pares i Mares de lÍEscola Lliure), David Campillo (Federaci— dÍAssociacions de Pares i Mares de Catalunya) i Jes´s Fern‡ndez (Federaci— dÍAssociacions de Pares i Mares de lÍensenyament secundari de Catalunya). Barcelona Educaci—: Com veieu lÕestat actual de la participaci— i la implicaci— dels pares i mares en lÕeducaci— dels fills i filles? Jes´s Fern‡ndez: Jo puc parlar del que passa a la secund“ria, i suposo que tamb– passa a la prim“ria, que la incorporaci» de la dona al m»n del treball en els ´ltims anys ha afectat la participaci» dels pares i mares en lÍeducaci» dels fills i filles. A la secund“ria –s molt m–s complicat acon- seguir aquesta participaci». A prim“ria, els pares i mares v–nen a recollir els nens i nenes a lÍescola i es troben, parlen, comenten coses i es conei- xen m–s. Aix… a secund“ria no passa i, per tant, la participaci», com es pot veure en les ´ltimes eleccions dels consells escolars, –s m–s baixa. David Campillo: Diria que ens trobem en un moment de petita crisi de participaci» de pares i mares en lÍ“mbit escolar. La societat ha canviat, els pares i mares comparteixen en molts casos el mateix horari de treball i, per tant, el noi o la noia ja no troben la mare o el pare esperant-los. Aix… suposa que lÍescola sÍha convertit, sense voler-ho, en la segona casa dels nostres fills i filles. Aix… –s un error, i molt greu. LÍeducaci» que reben a les escoles ha de tenir continu•tat fora del centre i aix… no est“ passant. SÍest“ perdent la implicaci» dels pares i mares en lÍeducaci» dels fills i filles i es deixa tota la responsabilitat en mans de lÍescola. ƒs la pr…pia din“mica de la societat la que est“ imposant que nom–s sÍestigui pendent del treball, treball i m–s treball, i es deixa de banda la implicaci» en el funcionament de la fam’lia i, per tant, en lÍeducaci» dels fills i filles. M–s enll“ de les qŸestions curricu- lars, si el sistema educatiu est“ fallant, –s en gran part perqu les fam’lies no tenen la implicaci» que tenien abans en el funcionament de les escoles. I, alhora, els nois i noies tampoc senten lÍeducaci» a lÍescola com una cosa seva i com una obligaci». Haur’em de recuperar la implicaci» i la participaci», que podria tenir un impuls si des de la pr…pia administraci» o des de les lleis dÍeducaci» es reconegu–s que les persones que dediquen part del seu temps als I LES AMPA, CAP A ON ANEM? BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 24 e 2551 CONSELLS ESCOLARSNúm. desembre 2005gener 2006 anar a la direcci» i es resol. I en els centres que no funciona tan b–, doncs s»n els pares i mares que tenen m–s implicaci» els que sÍhi posen. El problema –s que hi ha una legislaci» i si veus que es van retallant fun- cions, et preguntes qu hi faig jo al consell escolar si no puc fer-hi res. I aleshores, qu fas? Portes els fills i filles a lÍescola i vas tirant. Antonio Guerrero: Jo entenc que tots els pares i mares han de tenir el dret i el deure de vigilar lÍeducaci» dels seus fills i filles i, per tant, la seva veu ha dÍestar present a les escoles. Pot ser mitjanant el consells escolars, o a trav–s de lÍAMPA, o tamb– com a pare i mare que no tens perqu estar dins lÍAMPA. LÍAMPA no ha de ser, forosament, la repre- sentaci» de tots els pares i mares del centre. Barcelona Educaci—: TambŽ haur’em de tenir en compte que el funcio- nament dels consells escolars dels centres p´blics o concertats Žs molt diferent tot i tenir el mateix marc legislatiu. David Campillo: Jo s»c del parer, i es pot comprovar una per una, tan si –s escola p´blica, concertada o privada, que si tenen una AMPA que funciona s»n escoles que segur que funcionen. I aix… com es demostra? Doncs, entre dÍaltres coses, perqu hi ha un grau m–s gran dÍimplicaci» dels mares i pares en el funcionament de lÍescola a trav–s del consell escolar, dÍactivi- tats, de parlar amb els tutors. Hi ha un ventall molt ampli de possibilitats en les quals es demostra la preocupaci» dels pares i mares per lÍeducaci» dels seus fills o filles. Ja deia abans que una de les causes en la davallada de la participaci» dels mares i pares –s que sÍha acotat molt la seva participaci» com si nom–s fessin activitats extraescolars. Hi ha moltes m–s coses. Des de la FAPAC, quan vam fer el programa ÒLÍeduquem m–s enll“Ó, vam demos- trar que hi ha un model dÍeducaci» en valors m–s enll“ de lÍhorari lectiu en les activitats extraescolars. Una de les coses que passava –s que les activi- tats extraescolars es feien una mica com si fossin el pou on es deixava els fills i filles. Ëlex Jordan: Aleshores vol dir que les escoles que van b– s»n les que tenen una AMPA que funciona, i les AMPA que funcionen s»n les que tenen gent amb capacitat per fer coses i el centre els ho permet. Per tant, si no hi ha autonomia a les escoles i si hi ha una legislaci» massa acotada que no deixa capacitat de maniobra, la gent perd la ilálusi» perqu si no poden fer res, els pares i mares no sÍimpliquen. FÒRMULES DE PARTICIPACIÓ Barcelona Educaci—: Creieu que les associacions de pares i mares, mŽs enllˆ de les activitats extraescolars, es preocupen per fer que els pares i mares participin. No sÕhaurien de buscar f—rmules de participaci— per facilitar aquesta implicaci—? Ëlex Jordan: Evidentment, tot el que sigui donar informaci» per impli- car la gent –s positiu. Sempre i quan a nivell burocr“tic, no sigui tan com- plicat que al final es faci impossible. Antonio Guerrero: Haur’em de buscar f»rmules, per… a vegades ni tan sols demanant que els pares i mares donin un mail per rebre informaci», sÍapunten. ƒs molt complicat, sobretot a secund“ria i batxillerat. Jes´s Fern‡ndez: Fa uns anys recordo que els membres de les AMPA qued“vem per sopar o fiem sortides tots junts. Aix… sÍha perdut i sÍha dÍafegir ara el problema, i sobretot als centres p´blics, de les fam’lies nou- vingudes. En un institut on hi ha un 30 per cent de fam’lies nouvingudes, com ho fas perqu participin? I, a t’tol personal, voldria dir que lÍassocia- cionisme, que abans tenia tanta fora, pels motius que siguin, lÍest“ per- dent. No tan sols a nivell de les AMPA, sin» tamb– en altres associacions com les de ve•ns i ve•nes. Ëlex Jordan: Tenim les AMPA i els consells escolars, per… els pares i mares tenen fills i filles que porten a lÍescola. I encara que no trepitgin mai lÍAMPA, ni s“piguen que existeix un consell escolar, hi ha maneres de poder fer-los veure que sÍhan dÍimplicar en lÍeducaci» dels seus fills i filles. Reconec que –s complicat per… hem de trobar f»rmules, encara que sigui que el dissabte al mat’ el pare i la mare agafin el seu fill o filla i llegeixin junts. No cal que formi part de lÍAMPA, cada fam’lia al seu nivell pot fer coses. Aix’ doncs, no podem dir que pare o mare que no est“ a les AMPA no funciona. I a vegades les AMPA o els consells escolars formen consells escolars puguin disposar dÍaquest temps sense perdre els seus ingressos. Ëlex Jordan: Una mica seria com les persones que formen part dels comits dÍempresa. O sigui, que les persones que hi dediquen aquest temps puguin sortir de la feina sense que tinguin perjudicis. David Campillo: ƒs trobar la conciliaci» entre lÍhorari escolar i el familiar en tots els aspectes. Jes´s Fern‡ndez: Haur’em de veure qui pagaria aquestes hores. Jo sempre poso lÍexemple que quan tens hora per anar al metge, no et descompten aquest temps del teu treball. Antonio Guerrero: Al Consell Escolar de Catalunya es cobra, encara que sigui de forma molt simb…lica. David Campillo: Tampoc haur’em de fer ara mercantilitzaci» dÍa- quest tema. A les reunions del consell escolar de lÍinstitut on porto la meva filla es comencen les reunions a les set de la tarda i acabem a les dotze de la nit, perqu tothom tingui temps per venir. Per tant, –s molt urgent la conciliaci» dÍhoraris i m–s ara, quan tornem a parlar dÍam- pliaci» dels horaris lectius. Antonio Guerrero: Tamb– crec que les persones que sÍimpliquen o es comprometen a participar en els consells escolars del centre, se suposa que tenen una mica de disponibilitat per participar-hi. Ëlex Jordan: La implicaci» dels pares i mares en lÍeducaci» dels fills i filles, no ve nom–s marcada per la seva participaci» en els consells esco- lars. Haur’em de parlar de disponibilitat, que no –s f“cil en aquesta socie- tat actual tenir temps, i de les prioritats de les fam’lies. O sigui que hi pot haver gent que no t– disponibilitat per horaris, per… que est“ molt engres- cada en el tema de lÍeducaci». Per aix…, un dels grans objectius de la nos- tra federaci» –s mentalitzar els pares i mares que no nÍhi ha prou amb por- tar el nen o nena a lÍescola que tÍagrada, sin» que sÍha de fer una altra tasca fora de lÍescola. Aqu’ la mentalitat encara no ha canviat suficient- ment. Moltes fam’lies encara pensen que lÍescola ja educar“ els nostres fills i filles. Es tracta dÍaprofitar el temps que tenen pares i mares per estar amb els seus fills i filles i acabar ja amb lÍexemple de tantes pelál’cules americanes, en les quals el pare es retroba amb el fill o filla quan t– 15 anys i descobreix que no li ha dedicat tot el temps que calia. No hem de seguir per aquest cam’. Per tant, hem de fer tasca, des de les federacions, dÍedu- car tamb– pares i mares. Antonio Guerrero: El que est“ molt equilibrat –s la participaci» dÍhomes i dones a les AMPA. David Campillo: Ens estem perdent una mica si creiem que el verita- ble problema –s si m–s homes o m–s dones. El perfil, al final, –s indife- rent. La finalitat –s una molt concreta. I, ´ltimament, pel que jo sento dir, una de les causes de la davallada de la participaci» en les associa- cions de pares i mares –s que es perceben com una mena dÍassocia- cions de serveis en comptes de veure-les com unes associacions que treballen pel b– de lÍescola i, per tant, de lÍeducaci» dels fills i filles. Et pregunten: I vosaltres, a lÍAMPA, quines activitats programeu? I no –s nom–s aix…, s»n moltes m–s coses. Fem escola de pares i mares, xerra- des, tallers, etc. Potser, per aix…, haur’em de fer m–s activitats conjun- tament mares i pares amb fills i filles, per veure qu pensem els uns dels altres. Jes´s Fern‡ndez: Tamb– seria necessari que els pares i mares veies- sin que els consells escolars tenen import“ncia i poden decidir temes de gesti» de lÍescola. El que estan veient –s que cada vegada tenen menys import“ncia. Els preguntes, a pares i mares, per qu no us presenteu als consells escolars? I et diuen: Òperqu no serveix de resÓ. FUNCIONS DELS CONSELLS ESCOLARS Barcelona Educaci—: Haur’em, doncs, de parlar sobre la participaci— dels pares i mares als consells escolars. Quins acords o desacords teniu amb les funcions dels consells escolars? Ëlex Jordan: Els consells escolars i les AMPA tenen unes funcions, per… hi ha escoles que funcionen molt b– i els pares i mares ja no estan ni a lÍAMPA ni als consells escolars. Saben que si tenen un problema poden BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 25 estructures molt burocr“tiques que poden aturar moltes coses. ƒs bo que no tot hagi de passar per una AMPA o el consells escolars, perqu no tot- hom pot estar-hi. David Campillo: Crec que tot –s un proc–s dÍaprenentatge. A mi, quan vaig portar els meus fills a lÍescola, ning´ em va dir qu era lÍAMPA o el consell escolar. Barcelona Educaci—: Parlˆveu abans de lÕarribada de les fam’lies nou- vingudes i sÕha comprovat que moltes dÕaquestes fam’lies tenen una gran consideraci— per lÕescola com a font de cultura, fins i tot, mŽs que algunes fam’lies dÕaqu’. Per tant, haur’em dÕestar alerta amb els t˜pics. David Campillo: Est“ clar que hi ha pares i mares nouvinguts que donen molta import“ncia a lÍescola i seÍn preocupen. El que passa –s que aqu’ sempre pensem m–s des del punt de vista de la participaci» activa. DÍentrada jo no puc pensar que algun pare o mare que no participa a lÍAMPA –s un mal pare o mare. Jo sempre penso que s»n el millor pare i la millor mare del m»n. La qŸesti» –s com ho ent–n cadascuna de les fam’- lies. En el cas de lÍescola p´blica, per exemple, una errada molt gran de les fam’lies –s que quan els nens o nenes passen a secund“ria sÍobliden que els problemes de deb… comencen a secund“ria. Per la nostra cultura, pensem que de petits seÍls ha de mimar i crec que, sense voler, durant lÍetapa de prim“ria estem ÒmalcriantÓ els nens i nenes. I aleshores arri- ben a lÍinstitut i es troben, amb 12 anys, amb nois i noies de 18 anys. Ëlex Jordan: Si diem que estem malcriant les criatures, haur’em de valorar altres coses. Per exemple, el professorat no pot dir la seva, el nen o nena no cal que estudi•, si suspn –s igual. I parlo dÍaspectes que no s»n ideol…gics. ƒs un problema de no valorar la cultura de lÍesfor. David Campillo: A lÍescola no hem de parlar de la cultura de lÍesfor, ja que aquesta cultura no lÍha de donar lÍescola, lÍhan de donar els pares i mares. Crec que –s la manca de reconeixement de la figura del professo- rat. Molts pensen que s»n persones que han dÍaguantar cinc o sis hores els nostres fills i filles i sÍha acabat. Aquest ha de ser el punt de partida per a lÍeducaci» del futur. Barcelona Educaci—: Precisament quan ens preguntem per qu un pa’s com Finlˆndia aconsegueix tants bons resultats en educaci—, haur’em de saber que allˆ el professorat tŽ una gran valoraci— social. David Campillo: La gent ent–n qu significa la figura del professorat i, per tant, participa i colálabora. I aqu’ ens hem anat carregant, mica a mica, la figura del professorat. El que no hem de fer –s dir als nostres fills o filles que tot –s culpa del professorat. Li hem de dir que –s el seu mes- tre, li hem de transmetre el que –s i el que significa. Aix… no vol dir que sempre tingui la ra». S»n persones i ensenyen a persones, i aix… ho obli- dem molt sovint. Ëlex Jordan: No nom–s el professorat. Els pares i mares tamb– tenen la mateixa funci» fora de lÍescola i, socialment, tamb– sÍest“ desvirtuant les figures del pare i la mare. En general, sÍest“ deixant els nens i nenes sols, davant una societat que no valora lÍeducaci», davant una televisi» que programa el que programa. EL FUTUR DE LES ASSOCIACIONS Barcelona Educaci—: Haur’em de tornar a parlar de com veieu el futur de les AMPA, una vegada hem fet una mica el diagn˜stic de lÕactual situaci—. Antonio Guerrero: Estaria dÍacord quan diem que a les escoles on lÍAMPA funciona, lÍescola funciona. Per… tamb– cal tenir present que hi ha escoles on lÍAMPA no funciona, per… lÍescola s’. I realment lÍAMPA funciona perqu t– una altra cosa darrera seu, que –s lÍescola, i en el cas de les p´bliques hi ha una reglamentaci» que permet que utilitzin els espais de lÍescola. I, en canvi, les concertades es troben que els espais ja estan ocupats. LÍAMPA t– moltes ganes de fer coses, molts pares i mares que hi donen suport, per… no troba espais per fer-les. David Campillo: Precisament un dels objectius de la FAPAC –s que tots els centres sostinguts amb diners p´blics estiguin suficientment prepa- rats per poder afrontar el futur amb condicions. Hem dÍacabar amb els edi- ficis sense espais perqu els nois i noies puguin jugar o fer activitats. Tot i que es va fer un pla, ha estat insuficient. I a mi mÍagradaria que arribessin, el m–s aviat possible, al punt que tinguem els espais adequats i fer, com hem demanat, un pla de manteniment integral dels centres p´blics. Estem en una situaci» deficit“ria i lÍescola p´blica –s la que nÍha sortit m–s malpa- rada. I, en molts casos, les associacions hem hagut dÍanar fent fotografies per demostrar lÍestat precari dels edificis i hem perdut un temps en coses que no haur’em de fer. Ens estem preocupant de fer una tasca, la de millorar lÍentorn de lÍescola, que no haur’em de fer. I molts diners que sÍhavien de destinar a lÍescola p´blica per millorar les instalálacions, en lÍetapa de lÍan- terior govern de la Generalitat, van anar a parar a escoles concertades i ens deien que per a lÍescola p´blica no hi havia diners. Ëlex Jordan: Respecte al futur de les AMPA, hem dÍinsistir en la seva import“ncia. Per… no nom–s han de dedicar-se a les activitats extraesco- lars, a temes de menjadors o dÍautobusos. Tamb– han dÍintervenir en el dia a dia de lÍescola des de tots els punts de vista. Ja ho fan dins dels consells escolars, per… hi ha coses en les quals el colálectiu de pares i mares t– molt a dir i les AMPA han de saber canalitzar tot aix…, i no nom–s organitzar activitats. Antonio Guerrero: A les escoles concertades o concertades religioses –s molt dif’cil que lÍAMPA pugui fer tot aix…. Ëlex Jordan: Si fan propostes raonables, costa, per… aconsegueixen coses. Tamb– –s veritat que al director del centre tamb– se li ha de donar autonomia i confiana perqu, si no, qui agafa la responsabilitat de posar dÍacord totes les parts dins del consell escolar? Si sÍequivoca un dia, no se li pot retreure. Pot haver-hi un consell escolar o una patronal molt r’gi- da en alguns aspectes, i aquests no els canviar“s, i s»n part del projecte educatiu del centre que el pare o mare ha escollit. Per… en una gran part dels temes, si s»n propostes raonables i les justifiques, tant la patronal com el consell escolar les faran, sempre i quan tinguin els mitjans. SÍa- consegueixen coses, el problema –s que a vegades els pares o mares demanen coses inviables. Jes´s Fern‡ndez: Les AMPA necessiten que se sentin reforades i tamb– que les direccions, i aix… influeix molt en el projecte educatiu dels centres, les tinguin en compte. SÍha dÍacabar amb les direccions que es queixen de tot el que diuen els pares i mares. Hi ha dÍhaver una sintonia entre el claustre i lÍassociaci» de pares i mares. Aix… –s fonamental. Barcelona Educaci—: Com considereu les iniciatives del Consell Escolar Municipal de Barcelona en la formaci— de pares i mares? Antonio Guerrero: Em sembla molt positiva qualsevol iniciativa que promogui la formaci» de pares i mares, i el que haur’em de fer –s unir esforos i coordinar els programes. Ëlex Jordan: ƒs molt bo que el Consell Escolar Municipal faci aquest tipus dÍiniciatives ja que s»n molt necess“ries per aconseguir el compro- m’s de pares i mares en lÍeducaci» dels seus fills i filles. David Campillo: Ja hem fet coses en aquest sentit i, encara que costi aconseguir la participaci» de pares i mares, quan veuen que les coses funcionen es passa la veu i comena a haver-hi cada vegada m–s gent. Si es presenten propostes de formaci» que s»n interessants, que estan actualitzades i que incideixen en la responsabilitat dels pares i mares en lÍeducaci» dels fills i filles fora de lÍ“mbit escolar, a m–s dÍintercanviar experincies, segur que ser“ molt positiu. Ser“ una gran empenta per aconseguir una altra vegada la participaci» de pares i mares. Fins i tot haur’em de poder arribar a fer una escola de pares i mares en la qual esti- guem tots representats. Jes´s Fern‡ndez: A la nostra federaci» ja estem preocupats per aquest tema i –s molt important dotar dÍinstruments els pares i mares perqu puguin formar-se. Nosaltres hem creat un espai a la web perqu puguin participar i debatre temes com la mediaci», la violncia escolar, etc., i hem tingut un gran xit. e26 51CONSELLS ESCOLARS Núm. desembre 2005gener 2006 BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 26 e 2751Núm. desembre 2005gener 2006 CONSELLS ESCOLARS Ëlex Jordan Trias Vaig n–ixer a Barcelona, tinc 41 anys i quatre fills (dos nens i dues nenes, entre 3 i 10 anys), que van a lÍescola concertada. S»c enginyer industrial. ÒEls objectius de la FAPEL (Federaci» de Associacions de Pares i Mares de lÍEscola Lliure) s»n promoure i defensar el prin- cipi de llibertat dÍensenyament i el dret dels pares i mares a triar el tipus dÍensenyament que desitgen per als seus fills i filles. Tamb– vetllem pel prestigi dels centres dÍensenyament i la defensa de la seva dignitat social, i promocionem la forma- ci» de pares i mares per millorar lÍeducaci» dels seus fills i fillesÓ. > Per a m–s informaci»: www.fapel.net Jes´s Fern‡ndez Pageo El 1990 va comenar la meva participaci» a lÍAMPA de lÍIES Collserola, on anava el meu fill Jes´s. El 1997, la meva filla N´ria es matricula a lÍIES Barce- lona-Congr–s i passo a formar part de la Junta Directiva de lÍAMPA. Durant tota aquesta tra- ject…ria participo a la Federaci» dÍAssociacions de Pares i Mares dÍEnsenyament Secundari de Catalunya (FAPAES), de la qual s»c el delegat a Barcelona. ÒLa FAPAES defensa lÍense- nyament p´blic de qualitat i una educaci» laica. Estem molt preo- cupats per la formaci» de pares i mares. Tamb– estem molt pen- dents de la problem“tica de lÍas- segurana en les activitats que sÍorganitzen i donem suport en temes legals i fiscals a les asso- ciacions. Organitzem xerrades i editem una revistaÓ. > Per a m–s informaci»: www.fapaes.net Antonio Guerrero Requena Tinc 50 anys. Estic casat i tinc una filla de set anys. S»c asses- sor fiscal. Actualment, s»c pre- sident de la Associaci» Cristia- na de Pares i Mares de lÍescola Mare de D–u dels Ëngels, al barri de la Sagrera, i vocal de la Federaci» de la FACPA (Federa- ci» dÍAssociacions Cristianes de Pares i Mares) a Barcelona. ÒEls nostres objectius s»n unir el major nombre dÍassociacions dÍAMPA dÍescoles cristianes en cada una de les vuit federacions que hi ha a lÍEstat espanyol i que corresponen als vuit bisbats. SÍofereix un suport legal i fiscal, a m–s de cursos informatius i de formaci» per als pares i mares. Tamb– editem una revistaÓ. > Per a m–s informaci»: www.seccat.com David Campillo Vaig n–ixer a Alcoi i ara tinc 43 anys. ƒs curi»s per… el meu pare ja formava part dÍuna associaci» de pares dÍuna esco- la privada. Treballo en una mul- tinacional de lÍautom…bil des de fa 20 anys com a administra- tiu dins lÍ“rea dÍinform“tica. Actualment s»c membre de la junta de lÍIES Vall dÍHebron i des del passat mes de juny s»c el president de la FAPAC a Bar- celona-Ciutat. ÒVolem incentivar la partici- paci» de pares i mares en el sis- tema educatiu i, fins i tot, tenim una part de la federaci» dedica- da exclusivament al foment de lÍescola de pares i mares. Volem assolir una educaci» laica i con- tinuarem amb la reivindicaci» de la gratu•tat dels llibres de text, dues mesures per aconse- guir una escola p´blica de qua- litat i igual per a tothom. Segui- rem desenvolupant activitats extraescolars que promoguin lÍeducaci» en valors.Ó > Per a m–s informaci»: www.fapac.net Fotografies: Patricia Esteve ÇLes AMPA han dÍintervenir en el dia a dia de lÍescola i no nom–s organitzar activitats.È ÇHaur’em dÍunir esforos i coordinar programes en la formaci» de pares i mares.È Çƒs fonamental que hi hagi una sintonia entre el claustre i lÍassociaci» de pares i mares.È ÇEn les activitats extraescolars, tamb– hi ha dÍhaver un model dÍeducaci» en valors.È BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 27 e28 51BARCELONA A L’ESCOLA Núm. desembre 2005gener 2006 RENFE RODALIES ACOSTA EL TREN A LES ESCOLES PRÒXIMA ESTACIÓ... E ls objectius educatius propis de les activi-tats acadmiques sÍuneixen a la voluntatde fomentar pautes de comportament i valors socials lligats a crear models de conduc- ta, h“bits i actituds favorables per al bon ´s del transport p´blic i el seu manteniment, i tamb– de respecte com a patrimoni colálectiu. Fomen- tar la convivncia i promoure comportaments c’vics s»n els altres objectius b“sics que es volen assolir amb aquest tipus dÍiniciatives. Nens i nenes, nois i noies tenen lÍoportunitat de conixer algunes de les qualitats m–s des- tacades del tren, com el baix impacte ecol…gic, lÍalta eficincia energtica, la puntualitat, la rapidesa i la seguretat. En les m–s de vuitanta propostes educati- ves, el tren esdev– el vehicle conductor a tra- v–s de diversos itineraris com: Cincies de la naturalesa i medi ambient (16), Hist…ria i cultu- ra (30), Transport i mobilitat (9), Empreses, proc–s de fabricaci» i tecnologia (14) i Diversi» i espectacles (14). S»n cinc itineraris pedag…gics amb diferents propostes per a les escoles, entre les quals destaquen les visites guiades a museus, cine- mes, teatres o mitjans de comunicaci», i tamb– a edificis i a dÍaltres llocs dÍespecial valor hist…ric, art’stic, ecol…gic o mediambiental. A la Guia 2005-2006 sÍincorpora, per prime- ra vegada, una descripci» completa de la tota- litat de les activitats que en edicions anteriors hi apareixien dÍuna manera m–s breu i resumi- da. Aix’, a cada activitat hi ha indicacions sobre els nivells educatius, les matries i la durada de la visita i es donen noves informa- cions molt ´tils com, per exemple, el temps de desplaament des de lÍestaci» fins al lloc de la visita o la capacitat m“xima de cada grup. Una informaci» esquematitzada en forma de pictogrames, lÍagrupaci» de visites per “rees tem“tiques i la incorporaci» del web de referncia de cada activitat, pretenen agilitar cada consulta i poder disposar de tota la informaci» pr“ctica perqu sÍajusti, cada vegada m–s, a les necessitats pedag…giques del professorat. Aix’, independentment de lÍedat de lÍalum- nat, del nivell o de lÍ“rea educativa, Renfe Rodalies proposa en aquesta nova edici» gai- reb– noranta activitats perqu el professorat El programa dÍactivitats escolars que Renfe Rodalies adrea als centres educatius de la ciutat de Barcelona i de lÍ“mbit de la regi— metropolitana de la ciutat queda recollit en una guia que, aquest curs, es presenta amb una renovaci— completa per oferir un ventall molt mŽs ampli dÍactivitats, al mateix temps que es facilita la tasca del professorat a lÍhora dÍorganitzar les diferents propostes. El contingut i les caracter’stiques de cada activitat han perms configurar diferents “rees tem“tiques, on el tren de rodalies es constitueix com un mitj“ de transport que aporta un valor social i educatiu. ÇFomentar la convivncia i els comportaments c’vics s»n objectius b“sics que es volen assolir amb aquestes iniciatives.È BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 28 e 2951 BARCELONA A L’ESCOLANúm. desembre 2005gener 2006 les AigŸes de Cornell“, el Centre de Recupera- ci» dÍAnimals Marins de Premi“ de Mar i el Centre dÍEducaci» Ambiental amb Energies Renovables al Parc Central, entre dÍaltres. Finalment, en lÍ“mbit de la cultura i de la comunicaci», destaquen activitats com les visi- tes al Grup Editorial 62 i al diari El Pa’s. El nostre vincle amb el m»n escolar pret–n mostrar una faceta diferent del servei de roda- lies, que es caracteritza per la nostra gran capacitat de transport vinculada a altres aspectes del nostre entorn social com la cultu- ra, la naturalesa o lÍoci i que no tenen res a veure amb els desplaaments habituals cap al lloc de treball. Durant el curs passat, gaireb– 110.000 esco- lars han gaudit dÍactivitats fora de lÍescola amb el tren de rodalies com a mitj“ de trans- port. Volem, aix’, despr–s de m–s de set anys dÍexperincia, consolidar i mantenir aquesta iniciativa, que ha rebut el reconeixement de la Comissi» Europea i del Centre Europeu dÍem- preses p´bliques per ser exemple de pr“ctica social responsable a Europa. Renfe Rodalies Oficina dÍInformaci» i Reserves de Grups Escolars pugui trobar les propostes m–s diverses que sÍadaptin de la millor manera possible a la programaci» de les visites fora de lÍaula. DIVERSITAT GEOGRÀFICA Un bon nombre dÍactivitats es concentren a la ciutat de Barcelona: anada a cinemes i a teatres, com lÍIMAX i el Teatre Nacional de Catalunya; visites al Zoo, a lÍAqu“rium; re- correguts per la ruta modernista i pel nucli antic de Barcelona; entrades a museus i a edificis dÍinters art’stic i hist…ric, com el Par- lament de Catalunya, el Museu de la Xocolata, el Museu Nacional dÍArt de Catalunya (MNAC), el Museu Egipci i el Museu Picasso. El programa dÍactivitats inclou tamb– visites a recintes situats en altres poblacions de la xarxa de rodalies catalana, com el Cinetren de Sitges, el Museu de la Cincia i de la Tc- nica de Catalunya a Terrassa, el Museu del Ferrocarril de Vilanova, lÍEscola del Mar de Badalona, la Ciutadella Ibrica de Calafell, lÍObservatori Astron…mic de Sabadell, la Cen- tral Trmica de Sant Adri“, la Granja-Escola de Palautordera, les Mines Prehist…riques de Gav“, el Museu Charlie Rivel Hall a Cubelles, el Canal Ol’mpic de Castelldefels o el recinte emmurallat i el Castell dÍHostalric. A m–s, amb lÍobjectiu de conscienciar els escolars en tot el que fa referncia a la protec- ci» del medi ambient sÍhi inclouen tamb–: lÍEs- cola de Mar àtaca a Arenys de Mar, el Museu de ÇEn les m–s de vuitanta propostes educatives, el tren esdev– el vehicle conductor a trav–s de diversos itineraris.È LES ACTIVITATS EDUCACIé INFANTIL (0-3 anys) á Tallers dels transports: descobrim els trens (3-6 anys) á Tallers dels transports: descobrim els trens á ConteTREN á TallerTREN (estaci» de Vilanova) EDUCACIé PRIMËRIA Cicle inicial (6-8 anys) á Visita al Museu de la Cincia i la Tcnica de Catalunya á ConteTREN á Taller dels transports: descobrim els trens á TallerTREN (estaci» de Vilanova) á Viatgers del futur Cicle mitj“ (8-10 anys) á Visita al Museu de la Cincia i la Tcnica de Catalunya á Imagina el tren del futur á TallerTREN (estaci» de Vilanova) á Troba les diferncies á Viatgers del futur Cicle superior (10-12 anys) á Visita al Museu de la Cincia i la Tcnica de Catalunya á Posa el tren a la via á Sopa de lletres á TallerTREN (estaci» de Vilanova) EDUCACIé SUPERIOR 1r cicle (12-14 anys) á Visita al Museu de la Cincia i la Tcnica de Catalunya á Visita guiada al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltr´ á Itineraris secrets, els enigmes del museu 2n cicle (14-16 anys) á Visita al Museu de la Cincia i la Tcnica de Catalunya á Visita guiada al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltr´ á Itineraris secrets, els enigmes del museu EDUCACIé SECUNDËRIA POSTOBLIGATèRIA (16-18 anys) á Visita al Museu de la Cincia i la Tcnica de Catalunya EDUCACIé ESPECIAL á Visita al Museu de la Cincia i la Tcnica de Catalunya > Per a m–s informaci» sobre el programa dÍactivitats escolars de lÍInstitut dÍEducaci»: www.bcn.es/educacio Renfe Rodalies Estaci» de Barcelona Sants Pl. Pa•sos Catalans, s/n 08014 Barcelona Tel. 93 495 60 42 www.renfe.es clientebarcelona@renfe.es BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 29 L es jornades es van inaugurar amb la conferncia ÒPol’tiques educa-tives per a la construcci» de la ciutat educadoraÓ, a c“rrec de JoanManuel del Pozo, tinent dÍalcalde de lÍAjuntament de Girona. El mat’ del divendres 18 es va dedicar a la trobada anual de les vuit comis- sions del Pla dÍacci» 2004-2007 i es va iniciar amb la conferncia dÍIsma- el Blanco, professor de Cincies Pol’tiques i de Sociologia de la Universi- tat Aut…noma de Barcelona, ÒEl PEC de Barcelona: una experincia de governana local en educaci»Ó. Tot seguit es van fer les vuit reunions simult“nies de les comissions del Pla dÍacci»: Coneixement de la ciutat, éxit escolar i acc–s al treball, Immi- graci», Lleure i educaci» no formal, Mitjans de comunicaci» i societat de la informaci», Mobilitat, Sostenibilitat, i Valors i ciutadania activa. Des- pr–s de la presentaci» dÍuna ponncia sobre un tema vinculat a cada “mbit, es van exposar diferents projectes i experincies, i es van debatre i es van acordar els punts principals de lÍinforme de Progr–s 2005 de cada comissi». Per tal dÍafavorir el seu coneixement, al llarg de les jorna- des es van mostrar 36 p…sters dels 56 projectes que conformen actual- ment el Pla dÍacci» 2004-2007. A la tarda, ja centrades les jornades, de nou, entorn del tema ÒEducaci», barri i territoriÓ, va tenir lloc la conferncia ÒLa Barcelona dels barris i lÍedu- caci»Ó. Seguidament es van fer les tres reunions per mostrar experincies i per debatre sobre el document base per a la declaraci» de les jornades. Els tres grups van ser ÒLÍescola de la ciutat educadora: una escola arrelada a la comunitat i compromesa amb el m»nÓ, ÒEl barri de la ciutat educadora: la construcci» dÍuna xarxa per a lÍeducaci» integralÓ i ÒEl govern de la ciutat educadora: nous vincles de cooperaci» i comprom’sÓ. El dissabte dia 19, de bon mat’, es van fer tres reunions simult“nies sobre el treball educatiu en xarxa vist des dels districtes de la ciutat amb els grups ÒLes activitats extraescolars i lÍ´s dels equipaments m–s enll“ de lÍhorari lectiuÓ, ÒProgrames ciutat-escola: lÍoferta del districte i lÍofer- ta de la ciutatÓ i ÒLes formes de coordinaci» i de participaci» educativaÓ. Posteriorment es va fer la taula rodona ÒMirades per a la construcci» dÍuna xarxa educativa de barriÓ. Just abans de la cloenda de les Jornades es va llegir un manifest dels alumnes de lÍIES Miquel Tarradell i es van presentar els documents ÒS’ntesi de lÍinforme de Progr–s 2005 del Pla dÍacci» 04-07Ó i ÒDeclaraci» de les jornades: Educaci», barri i territoriÓ. Oficina Tcnica del PEC de Barcelona > Per a m–s informaci»: www.bcn.es/educacio/pec e30 51PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Núm. desembre 2005gener 2006 RESUM I DECLARACIÓ FINAL DE LES VI JORNADES DEL PEC DE BARCELONA La celebraci—, els dies 17, 18 i 19 de novembre del 2005, de les VI Jornades del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC), convocades pel Consell Directiu, ha marcat un nou punt dÍinflexi— en el seu cam’ de consolidaci—. A les VI Jornades, hi van participar mŽs de 600 persones i es van donar a conixer el desenvolupament del Pla dÍacci— del PEC mitjanant el treball de les seves vuit comissions, lÍintercanvi dÍinformaci— i el debat entorn dels diferents projectes que sÍestan portant a terme. DÍaltra banda, es va aprofundir sobre el tema ÒEducaci—, barri i territoriÓ, per conixer com es produeix i quin ha de ser el futur de lÍacci— educativa en el territori, entenent la ciutat com a xarxa educativa a favor de la cohesi— social. En aquest article, hi trobareu un resum i la Declaraci— de les jornades. EDUCACIÓ, BARRI I TERRITORI Fotografies: EMAV BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 30 e 3151 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATNúm. desembre 2005gener 2006 DECLARACIÓ DE LES VI JORNADES DEL PEC DE BARCELONA: EDUCACIÓ, BARRI I TERRITORI: LA CIUTAT COM A XARXA EDUCATIVA A FAVOR DE LA COHESIÓ SOCIAL Aquest any, la comunitat educativa compromesa amb el Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona ha triat com a tema de debat la relaci» entre lÍescola i el territori. Un debat que ens ajudi a crear una xarxa educativa ciutadana a favor de la cohesi» social. Aquesta declaraci» recull els acords als quals hem arribat i constitueix un patrimoni pedag…gic i pol’tic colálectiu de la ciutat. En primer lloc, considerem que lÍescola de la ciutat educadora ha de ser una escola de proximitat, vinculada a la comunitat i compromesa amb el m»n. Per aix… ens manifestem a favor de: á Dotar els centres dÍautonomia suficient per generar projectes espec’- fics que donin resposta a les demandes educatives del barri i que puguin ser un motor de canvi, i, alhora, avanar-se amb imaginaci» a les deman- des de lÍentorn. á Potenciar la consolidaci» dÍequips docents que possibilitin el treball cooperatiu i la implicaci» en projectes compartits per tal que els centres assoleixin lÍautonomia necess“ria. á Estendre el projecte educatiu de centre m–s enll“ del temps lectiu amb criteris de qualitat, equitat i coresponsabilitat. á Establir la zona escolar perqu pugui generar projectes educatius 0 18 i xarxes dÍescoles. á Potenciar la relaci» i el comprom’s amb lÍentorn com a guia de lÍaprenentatge. á Establir xarxes de suport institucional que vinculin lÍescola al teixit social i que basteixin continu•tats educatives entre les diferents situa- cions de vida dels infants i dels joves (escola, lleure, fam’lia, transici» al m»n laboral). á Avanar cap a una nova cultura professional del professorat que accentu• la capacitat de treballar amb equips multiprofessionals des de la perspectiva del treball integrat. á Promoure accions orientades al desenvolupament i a la formaci» con- t’nua del professorat basades en el treball cooperatiu amb altres profes- sionals de lÍeducaci». En segon lloc, considerem que Barcelona, com a ciutat educadora, ha de construir als seus barris xarxes educatives integrals, on els diferents agents educatius Éfam’lies, escoles, entitats dÍeducaci» en el lleure, empreses, mitjans de comunicaci» i administracions p´bliquesÉ aug- mentin el seu nivell de responsabilitat en lÍeducaci» i estableixin entre si vincles de treball cooperatiu a favor de la convivncia i de la cohesi» social. Per aix… ens manifestem a favor de: á Augmentar el protagonisme de les fam’lies en lÍeducaci» integral dÍin- fants i de joves, i tamb– les accions dÍorientaci» i de suport educatiu que les administracions els ofereixen per tal de millorar la seva tasca educadora. á Augmentar la cultura i els instruments del treball en xarxa. á Millorar el reconeixement social cap a les entitats dÍeducaci» en el lleure. á Establir formes de comprom’s social dels mitjans de comunicaci» amb lÍeducaci». á Tenir en compte lÍimpacte educatiu de les pol’tiques p´bliques i el de les pr“ctiques socials. á Avanar cap a una nova cultura professional dels educadors i de les educadores, docents i no docents, que valori el coneixement pr“ctic i la capacitat de treball intersectorial. á Reconixer el car“cter dÍespecificitat del sistema educatiu formal, ja que arriba a la totalitat dels infants i dels joves des dels tres fins als setze anys, que aposti per una educaci» inclusiva que integri tot tipus dÍeducaci». á Definir pol’tiques educatives integrals de barri, basades en les neces- sitats educatives globals dels infants i de les fam’lies, i que tinguin en compte els diferents escenaris educatius. á Definir zones educatives, en relaci» amb les zones escolars que ges- tionin projectes educatius integrals. á Augmentar la relaci» entre el sistema educatiu i el cultural i la dels serveis i equipaments que en depenen. á Potenciar la participaci» dels infants i dels joves en el proc–s de cons- trucci» de les xarxes educatives dels seus barris. á Facilitar la participaci» directa de la ciutadania i dels agents educatius en el PEC a partir dÍuna major implicaci» territorial. En tercer lloc, considerem que perqu tot aix… sigui possible cal un estil de govern que potenci• la proximitat i la descentralitzaci», i que cre• vin- cles de cooperaci» i de comprom’s amb la ciutadania. Per aix… ens mani- festem a favor de: á Augmentar lÍautonomia dels centres educatius perqu puguin elabo- rar projectes de centre que responguin a les necessitats del seu context. á Impulsar la transformaci» dels consells escolars de centre i obrir-los a la representaci» de tots els educadors i entitats implicats en el Projecte Educatiu del Centre. á Reconixer les zones escolars com a entitats de gesti» que garantei- xen la continu•tat 0-18 dÍun projecte educatiu escolar i integrar-les en una zona educativa amb capacitat dÍorganitzaci» pr…pia, que els permeti impulsar i coordinar un projecte educatiu territorial, per garantir aix’ la coherncia entre el conjunt dÍagents educatius (fam’lies, entitats de lleu- re, sistema productiu i mitjans de comunicaci»). LÍabast territorial dÍuna zona educativa pot ser un districte o un barri. á Impulsar la transformaci» del Consell Escolar Municipal i dels consells escolars municipals de districte en consells educatius de ciutat i de dis- tricte, en els quals participin les entitats compromeses en els seus pro- jectes educatius m–s enll“ del temps lectiu. El Consell Educatiu del Dis- tricte seria lÍ…rgan de participaci» de la Zona Educativa. á Augmentar la participaci» directa dels infants i dels joves en els orga- nismes de participaci» ciutadana. Acordem, per tant, incloure en els objectius prioritaris del PEC de Bar- celona un nou lema que compartim: Òla xarxa educativa territorial, expressi» de la coresponsabilitat socialÓ, i ens comprometem a fer arribar aquesta declaraci» a les diferents administracions per tal que el seu contin- gut pugui ser incl…s en lÍesperit de la futura llei catalana dÍeducaci». Barcelona, 19 de novembre de 2005 EL NOU ESPAI WEB DEL PEC Ja podeu consultar el nou espai web del PEC de Barcelona, que ha actua- litzat i ampliat el seu contingut amb informaci» de cada un dels vuit “mbits de treball i del desenvolupament dels projectes concrets, com tamb– amb una secci» de not’cies i una agenda dÍactes. www.bcn.es/educacio/pec BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 31 E l Pla atorga a les persones un paper cen-tral en la conquesta de la ciutat i promoula participaci» en la gesti» de la vida ciu- tadana. Aquesta construcci» colálectiva de la ciutat pret–n transformar Medell’n en una ciu- tat m–s governable, incloent, sostenible, glo- bal i competitiva; una ciutat que garanteixi m–s i millors oportunitats per a tothom. El Pla de Desenvolupament consta de cinc l’nies estratgiques, mitjanant les quals es vol materialitzar els compromisos adquirits per la municipalitat: á Medell’n governable i participativa á Medell’n social i incloent á Medell’n, un espai de trobada á Medell’n productiva, competitiva i solid“ria á Medell’n integrada a la Regi» i al M»n El projecte integral ÒMetrocableÓ –s una de les iniciatives que sÍemmarquen dintre de la l’nia dÍacci» ÒMedell’n, un espacio para el encuentro ciudadanoÓ, que vol contribuir a millorar les condicions de mobilitat dels habi- tants de la ciutat. Aquest projecte sÍha execu- tat amb recursos de lÍAlcaldia de Medell’n (55%) i de lÍempresa Metro (45%), amb la pre- missa de contribuir al desenvolupament social de la poblaci» amb menys recursos econ…mics de la ciutat. Metrocable –s un sistema de transport inno- vador; el primer del m»n que uneix el metro amb un telefric. Aquesta nova l’nia de metro constitueix un dels majors xits socials del municipi de Medell’n, ja que resol un problema de mobilitat dÍuna de les “rees m–s pobres de la ciutat i segregada f’sicament a causa de les seves caracter’stiques muntanyoses. Metroca- ble arriba a les comunes 1 (Popular) i 2 (Santa Cruz), cosa que facilita la posada en marxa de diverses propostes de creaci» dÍocupaci», de millora de lÍeducaci», de foment de la par- ticipaci» comunit“ria i de creaci» de nous espais p´blics. El gran repte que es planteja la municipalitat de Medell’n –s aconseguir e32 51CIUTATS EDUCADORES Núm. desembre 2005gener 2006 EL METROCABLE DE MEDELLÍN El govern municipal de la ciutat colombiana de Medell’n lluita per reduir els ’ndexs de criminalitat i mortalitat mitjanant un procŽs de cultura ciutadana, dÍenfortiment de lÍautoritat i de recuperaci— dels espais de la ciutat. Per aix˜ ha dissenyat el Pla de Desenvolupament Participatiu 2004-2007 ÒMedell’n, compromiso de toda la ciudadan’aÓ. Un programa que promou la participaci— i que, entre els seus projectes, ha desenvolupat el Metrocable, una forma innovadora de millorar la mobilitat i alhora de fer una ciutat amb mŽs oportunitats per a tothom. LA CIUTAT COLOMBIANA DESENVOLUPA UNA FORMA INNOVADORA DE MILLORAR LA MOBILITAT BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 32 e 3351 CIUTATS EDUCADORESNúm. desembre 2005gener 2006 que aquestes dues comunes comencin a desen- volupar-se socialment i econ…micament, i puguin oferir m–s oportunitats als seus habitants. La poblaci» que es beneficia dÍaquest mitj“ de transport p´blic de manera directa –s de 150.000 habitants de les comunes 1 i 2, i indi- rectament, de 350.000 habitants de les zones del nord-est de Medell’n, fent possible mou- reÍs dÍuna forma r“pida, econ…mica, segura i c…moda. A m–s, sÍhan incorporat dotze ascen- sors per a ´s de les persones amb mobilitat redu•da a diferents estacions dÍaquest sistema de transport. Per altra banda, lÍ´s dÍuna tec- nologia neta a la l’nia de Metrocable permet zero emissions de gasos contaminants i efi- cincia energtica, cosa que suposa un gran benefici ambiental. Metrocable sÍha dut a terme mitjanant una estreta vinculaci» amb la comunitat, que ha participat en moltes activitats formatives, cul- turals i l´diques relacionades amb el projecte, aix’ com en el seu desenvolupament, cosa que ha afavorit que hagi estat ben rebut. CULTURA PER A TOTHOM ÒLleva la cultura Metro a toda la ciudadÓ –s la nova campanya de comunicaci» duta a terme amb la colálaboraci» de lÍorganitzaci» Banco- lombia, que inclou anuncis publicitaris i pro- grames educatius i formatius, per crear una conscincia ciutadana i una cultura c’vica dÍ´s del metro. En el marc dÍaquesta campanya sÍha realitzat una exposici» itinerant a les diverses estacions del metro que recopila els missatges i les campanyes des de lÍinici del projecte. Totes les campanyes han estat fona- mentades en una metodologia de formaci», mitjanant fullets, missatges publicitaris, material promocional, tallers i activitats ve•- nals en barris, escoles i universitats. La campanya ÒLleva la cultura Metro a toda la ciudadÓ consta de dues etapes: la primera vol reviure la feina realitzada en els primers ÇFacilita propostes de millora de lÍeducaci», de foment de la participaci» comunit“ria i de creaci» dÍespais p´blics.È MEDELLÍN (COLÒMBIA) Medell’n, capital dÍAntioquia, –s la segona ciutat m–s important de Col…mbia. Situada al nord-oest, concentra el 12% de la poblaci» colombiana. Medell’n es caracteritza per les seves altes i escarpades serralades. El muni- cipi t– una extensi» aproximada de 380 km2 i un total de 2.350.227 habitants (any 2004). Medell’n ha registrat taxes dÍatur supe- riors al 14% en els ´ltims anys, si b– est“ experimentant un creixement econ…mic i urb“ significatiu. Ha passat de ser una ciu- tat industrial a un municipi prestador de serveis. El desenvolupament econ…mic est“ orientat pels sectors del comer, la construcci» dÍhabitatges, obres p´bliques, la intermediaci» financera i les activitats agr’coles i pecu“ries. Un dels problemes m–s importants de Medell’n –s la violncia lligada al narcotr“- fic. El Govern i les forces p´bliques lluiten per reduir els ’ndexs de criminalitat i mor- talitat mitjanant un proc–s de cultura ciu- tadana, dÍenfortiment de lÍautoritat i de recuperaci» dels espais de la ciutat. Mal- grat la important reducci» dels homicidis, lÍany 2004 seÍn van registrar 1.177. > Per a m–s informaci»: www.medellin.gov.co www.metrodemedellin.org.co/portal/ anys del metro per enfortir la cultura c’vica de lÍ´s del metro; la segona vol incidir en la iden- titat social i el comprom’s individual amb la convivncia, la solidaritat, la conscincia ambiental, lÍ´s adequat dels espais p´blics, la toler“ncia i el respecte, i invita la ciutada- nia a portar aquesta cultura Metro a cada barri i a casa, i, en definitiva, a tota la ciutat. Una cultura que convida a finalitzar amb la indiferncia colálectiva, a reforar els valors socials i el civisme. Una de les iniciatives per estendre aquesta cultura de la convivncia i la democr“cia –s la formaci» de l’ders, per tal que aquests actu•n com a agents socials capaos de generar noves relacions en la construcci» dÍuna nova societat m–s justa i equilibrada. Aquesta for- maci» est“ organitzada en tallers participatius on es fomenten el di“leg i la construcci» colálectiva del coneixement. Associat a la construcci» de Metrocable, lÍAdministraci» municipal executar“ el Projec- te Urb“ Integral a les estacions de metro de la zona nord-est de Medell’n. Aquestes accions estan adreades a la recuperaci» dÍespais p´blics urbans. SÍhi preveu la construcci» de parcs, biblioteques, restaurants escolars, sales dÍInternet i la millora dels habitatges, centres educatius, de salut, vies, etc. En resum, Metrocable –s un projecte de ciu- tat, de qualitat de vida, dÍequitat, dÍintegraci» social, de desenvolupament social, de solida- ritat i de respecte pel medi ambient. Secretariat de lÍAssociaci— Internacional de Ciutats Educadores www.edcities.org BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 33 e34 51UNA MICA DE TOT Núm. desembre 2005gener 2006 á Participaci—. Transparncia i gesti» democr“tica i participa- tiva en tots els centres, potenciant la implicaci» de les fam’lies, el professorat, lÍalumnat i altres agents educatius i socials, fomentant els …rgans colálegiats de govern dels centres tot afa- vorint el lideratge pedag…gic dels equips directius. á La•citat. Una escola laica, on totes les opcions religioses i de pensament tenen cabuda, basada en els valors democr“- tics, de respecte i de solidaritat que s»n fonaments del nostre sistema de convivncia. Per tant, lÍensenyament confessional de qualsevol religi» ha dÍestar fora del curr’culum. á Finanament. Un finanament adequat de lÍeducaci» que demostri que aquesta –s una prioritat de la nostra societat i de la pol’tica dels nostres governs. Cal assolir el m–s aviat possi- ble el 6% del PIB dedicat a lÍeducaci». El MUCE de Catalunya fa una crida a tota la comunitat educa- tiva, a les forces socials i pol’tiques i a tota la ciutadania per avanar Çtot assumint les responsabilitats que pertoquen a cada sectorÇ cap a un consens social i pol’tic que garanteixi lÍestabilitat del sistema educatiu, fent sentir la nostra veu amb fora a favor dÍuna escola p´blica laica i de qualitat, la millor garantia per construir una societat m–s equitativa, integrada i solid“ria. Manifest del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), format per la FaPaC, FAPAES, Federaci» MRP de Catalunya. CCOO, FETE-UGT, USTEC-STEs, AJEC, AEP, CEPC. > Per a m–s informaci»: http://muca.pangea.org/manifest/ Hem llegit Per una escola p´blica laica i de qualitat El Marc Unitari de la Comunitat Educativa de Catalunya, davant el proc–s de tramitaci» parlament“ria de la Llei Org“nica dÍE- ducaci» (LOE), volem fer p´bliques les prioritats que, al nostre entendre, han de guiar la millora del sistema educatiu. Les mobilitzacions de sectors de la dreta social, religiosa i pol’ticaÇ basades en interpretacions interessades i falses de les modifi- cacions legislatives que es proposenÇ han generat temors infundats i busquen eludir lÍassumpci» de les responsabilitats c’viques i socials que els corresponen. LÍanterior govern va imposar una llei (la LOCE) sense el m–s m’nim consens i gens basada en una avaluaci» del proc–s i dels resultats del sistema vigent. Hi vam estar totalment en contra. Els actuals dficits del sistema educatiu s»n responsabilitat de tots aquells que ens han governat durant els ´ltims 15 anys. Ens preocupa especialment el risc de fractura i de conflicte social que pot produir la consolidaci» dÍun sistema educatiu dual, molt diferent per a uns sectors socials que per a altres, si es cedeix a les demandes dels sectors socials m–s conservadors. Per tot aix…, partint de lÍampli consens existent sobre la necessitat dÍadequar el nostre sistema educatiu a nous reque- riments actuals i futurs i tenint com a un dels referents els objectius comuns marcats per a lÍespai europeu, proposem: á Equitat. Un sistema educatiu per a tothom que garanteixi lÍequitat i la igualtat dÍoportunitats, assegurant la justa com- pensaci» de desigualtats, perqu totes i tots els alumnes asso- leixen l͏xit escolar. Aix… suposa unes condicions dÍigualtat en lÍacc–s i en lÍescolaritzaci» de lÍalumnat on tots els centres assumeixin la seva responsabilitat social. Considerem que la xarxa de centres de titularitat p´blica ha de ser lÍeix vertebra- dor del sistema educatiu. un a m ic a de t ot Philippe Brenot El diari de lÕArtur i la Cloe (LÕamor i la sexualitat explicats a dues veus) Editorial Gedisa, Barcelona , 2005. LÍArtur i la Cloe van a la mateixa classe: es coneixen, sÍagraden, es miren, parlen... i sÍenamoren. Aleshores comencen a escriure un diari secret, on expliquen qu els est“ passant a lÍinstitut, a m–s de con- fessar les seves emocions, el que senten lÍun per lÍaltre, fins que es produeix la seva primera trobada tot sols. Els pares de la Cloe, per…, no aproven que surti amb lÍArtur. El diari de lÕArtur i la Cloe –s una aproximaci» a la vida afectiva i sexual dirigida als nois i noies adolescents. LÍobra es completa amb les dotze preguntes m–s freqŸents sobre sexualitat que plantegen els i les joves, i les respostes que d»na el doctor Philippe Brenot. Lectura Joan Domnech i Joan Guerrero Mirades a lÕeducaci— que volem Editorial Gra», Barcelona, 2005 El llibre –s una tria de paraules i de fotografies que volen representar una mirada calidosc…pica al m»n de lÍescola i de lÍeducaci». Les paraules que defineixen una manera dÍentrendre lÍescola no han de ser pas oposades, sin» que poden formar part dÍuna realitat obser- vada des de diferents punts de vista: educaci» i instrucci», plaer i esfor, espontane•tat i planificaci»... Les paraules ens han portat a textos que ens conviden a reflexionar sobre quina escola volem per als nostres fills i filles. Juntament amb les paraules, la mirada sensible de Joan Guerrero ens obre fines- tres al m»n i a lÍescola, complementant les nostres reflexions i multiplicant les nostres mirades. Una mirada cap a lÍeducaci» que necessita la nostra societat. BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 34 Nom i cognoms: Adrea particular: CP: Localitat: Prov’ncia: Telfon: Correu electr˜nic: Professi—: Lloc de treball (optatiu): Remeteu-la a: Revista Barcelona Educaci—: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es La base de dades del Mailing dÕeducaci— sÕinscriu en lÕAgncia de Protecci— de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses de lÕInstitut dÕEducaci—, i estan a la seva disposici— per a consulta, modificaci— o cancelálaci— (Llei orgˆnica 15/1999 de 13 de desembre de Protecci— de Dades de Carˆcter Personal). Autoritza tambŽ la cessi— o comunicaci— dÍaquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part dÍaltres institucions educatives p´bliques i privades que les solálicitin s’ no Data i signatura: e 3551 UNA MICA DE TOTNúm. desembre 2005gener 2006 Les i els que hem escrit en aquest número Alejandro, Yaimara, Sara i Patricia, alumnes de l’IES La Sedeta Alfred PŽrez-Bastardas, historiador Artur, Ferran, Ling-Ling i Carla, alumnes de l’escola Proa Carme MatŽ Garc’a, directora executiva del Zoo de Barcelona Carme Vendrell, Espai d’Inclusi» i Formaci» Casc Antic Cati i Montserrat, representants de l’AMPA de l’IES La Sedeta Esther i Carles, professorat de l’IES La Sedeta M. Teresa Codina, Pere Darder, Raimon Mart’nez Fraile, Marta Mata i Garriga, Alfredo PŽrez-Rubalcaba i Francesc ColomŽ i Montserrat, companyes i companys de Josep Maria Bas Montse, Paola, Gemma i Em’lia, mestres de l’escola Proa Montse Claverol, directora del Ceip La Mar Bella Oficina dÍInformaci— i Reserves de Grups Escolars de Renfe Rodalies Oficina Tcnica del PEC de Barcelona Projectes TIC per a lÍEducaci—, Departament dÍEducaci— de la Generalitat de Catalunya Secretariat de lÍAssociaci— Internacional de Ciutats Educadores Xus de Miguel Vallejo, mestra del CEIPM Patronat Domnech de t ot u na m ic aConvocatòries Jornades dÍEducaci— i Comunicaci— Local AulaMdia, Educaci» en Comunicaci», organitza els dies 24, 25 i 26 de gener de 2006 les Jornades dÍEducaci» i Comunicaci» Local, on sÍanalitzaran les caracter’stiques pr…pies de la comuni- caci» local com la proximitat f’sica, la possibilitat dÍacc–s al mitj“, lÍinters medi“tic per tot all… que pertany a lÍ“mbit local i la funci» comunit“ria que tenen els r“dios i les televisions locals, que poden resultar una eina molt ´til per a lÍeducaci». Per a m–s informaci»: www.educom.info Fem Contes de Cincia La Fundaci» Òla CaixaÓ convoca el concurs de Contes de Cincia 2006 amb lÍobjectiu dÍestimular lÍinters pels temes de cincia i pel pensament cient’fic entre els escolars, nois i noies entre 4 i 18 anys, i els seus educadors i educadores, i amb la intenci» de potenciar la creaci» dÍobres liter“ries o pl“stiques que trac- tin la cincia amb imaginaci» i valor cient’fic. Aquesta edici» incorpora els estudiants de batxillerat i cicles formatius i tamb– lÍalumnat de centres dÍeducaci» especial. El termini dÍadmissi» dÍoriginals sÍacabar“ el dia 23 dÍabril de 2006. Per a m–s informaci»: www.fundacio.lacaixa.es Articles period’stics al diari Vilaweb Vilaweb ofereix un espai on lÍalumnat de secund“ria i batxillerat poden escriure articles period’stics i publicar-los de forma f“cil i immediata. Nom–s cal donar-se dÍalta i muntar la vostra redacci» de not’cies. Les qŸestions inform“tiques s»n senzilles i si teniu cap problema us donen un cop de m“. Per a m–s informaci» i inscripcions: http://escolesenxarxa.vilaweb.com/ V u ll re b re B ar ce lo n a E d u ca ci ó a c as a B u tl le ta d e s u b sc ri p ci ó g ra tu ït a L a t ir a c ò m ic a C la ra -T an it A rq u é , E lis a R ie ra i C o q u é A zc o n a E sc o la M as sa n a BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 35 XXII Cursos d’Hivern d’Expressió, Comunicació i Psicomotricitat de novembre de 2005 a abril de 2006 Escola d’Expressió i Psicomotricitat Carme Aymerich Formació en expressió corporal, dramàtica-teatre, clown, plàstica, musical, percussió, veu, tècniques corporals, art-teràpia i psicomotricitat Consultes i inscripcions Secretaria de l’Escola d’Expressió: Cisell, 15, 2n (cantonada amb passeig de la Zona Franca) 08038 Barcelona Tel. 93 223 24 76 i 93 402 31 32 Fax 93 223 26 38 Web: www.bcn.es/educacio E-mail: escolaexpressio@mail.bcn.es Cursos reconeguts a efectes administratius pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 36