BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 1 Núm.51 desembre 2005 gener 2006 1,50 BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 2 2 e Núm. 51 desembre 2005 gener 2006 4 NOTÍCIES 8 APUNTS 16PERSONATGES 28 BCN A L’ESCOLA Barcelona Identitats celebra Història d’un desig compartit Un apassionat de l’educació Pròxima estació... la desena edició El coneixement de l’altre i la Homenatge a la figura Renfe Rodalies acosta Presentació del programa metodologia científica uneixen de Josep Maria Bas el tren a les escoles d’activitats educatives l’escola municipal Patronat El Banc de Recursos Cívics Domènech i el Zoo Quart premi Embat d’educació 19CELEBRACIÓ NÚMERO 50 ambiental Moltes gràcies i fins la propera 30PROJECTE L’alumnat de les escoles Rubió Imatges i il·lustracions de l’acte EDUCATIU DE CIUTAT i Tudurí i La Llotja construeixen 10 de celebració del número 50 Educació, barri i territori el pessebre de Nadal OPINEM Resum i declaració final de les Premi pel Consell de Coordinació Qui té ara l’autoritat? VI Jornades del PEC de Barcelona Pedagògica Un debat al voltant de la relació Aprèn a fer un gravat de poders entre professorat, Trobada a Berlín de la Xarxa alumnat i pares i mares de Formació Professional 22RECURSOS 32 CIUTATS L’espai jove Boca Nord 12 Molt més que EDUCADORES organitza el Tria Via A FONS un aparador El metrocable de Medellín Nou edifici per a l’escola bressol Un projecte d’educació modern Un repàs a la diversitat La ciutat colombiana desenvolupa municipal Llar d’Infants Alfred Pérez-Bastardas dels webs dels centres educatius una forma innovadora de millorar la mobilitat 6 SOM XARXA 15ASSOCIACIONS 24CONSELLS ESCOLARS 50 anys d’història L’espai d’inclusió I les AMPA, cap a on anem? del CEIP La Mar Bella i formació Casc Antic Una taula rodona entre 34 UNA MICA DE TOT Els projectes del centre volen complir Un espai de convivència representants de les federacions Hem llegit... Lectura el desig d’ensenyar i aprendre on formar-se i participar d’associacions de pares i mares Convocatòries Tira còmica www.bcn.es/educacio Daniel Resines Ignasi García de la Barrera Coordinació: Director de Formació Professional Direcció de Planificació Educativa Jaume Capsada i Transició al Món del Treball i Coordinació Territorial Redacció: Ignasi García de la Barrera Daniel Resines Oriol Guiu Director adjunt de Planificació Direcció de Formació Professional Educativa i Coordinació Territorial i Transició al Món del Treball Disseny gràfic original: Núm.51 desembre 2005 gener 2006 Villuendas+Gómez disseny 1,50 Toni Martorell Emili Pérez Director de Serveis Educatius Direcció de Centres Disseny gràfic: Educatius Municipals Gramagraf, SCCL Teresa Salvadó Directora de Recursos Dolors Cabrera Secretaria i administració: i Serveis Generals Direcció de Centres Educatius Programa de Publicacions de l’Institut Municipals d’Educació de l’Ajuntament Casimir Macià de Barcelona. Director de Centres Educatius Municipals Marta Carranza Plaça d’Espanya, 5, 08014 Barcelona Direcció de Serveis Educatius tel.: 934023534; fax: 934023601 Carme Turró e-mail: imebatencio@mail.bcn.es Secretària del Consell Dolors Casanovas Escolar Municipal Projecte d’Innovació i Qualitat Il·lustracions: de la Pràctica Educativa Sonia Roigés, Carlos González, BARCELONA EDUCACIÓ Pilar Figueras Rosario Velasco, Tercera època Secretària de Amparo Tomé Elisenda Joan, Daniel Thomàs l’Associació Internacional Projecte d’Educació de Ciutats Educadores en Valors Fotografia portada: Patricia Esteve Consell editorial Direcció Mariona Ribalta Marina Subirats Eva Martínez-Picó Programa de recuperació Impressió: Cinquena tinenta d’alcalde de la memòria història Gramagraf, SCCL i regidora d’Educació Consell de Redacció Lídia Marsol M. Àngels Cabeza ISSN: 1135-2655 Manel Blasco Departament d’Organització Secretaria de l’Associació Gerent de l’Institut d’Educació i Sistemes d’Informació Internacional Ciutats Educadores Dipòsit legal: B-21483-1995 Teresa Eulàlia Calzada Jordi Arnal Josep Rovira © Institut d’Educació Directora de Planificació Educativa Oficina del Projecte Consell Escolar de l’Ajuntament i Coordinació Territorial Educatiu de Ciutat Municipal de Barcelona BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 3 51 desembre 2005 Núm. gener 2006 e 3 LES VEUS any ha començat, diuen, amb la jornada mundial per la pau. Ha fet bon dia, no gaire fred. A L’casa, l’escalfor de l’estufa i la companyia dels llibres fan més passadora l’estona; gairebé diria que aquesta deu ser la més pura tranquil·litat. La llum del sol del matí, tènue, prima, ha passejat pel terra de l’habitació, ha trepat per la paret i m’ha fet l’ullet abans de deixar-me submer- gida en la il·luminació blanca i sense ombres de la seva absència. Han caigut quatre flocs de neu i després s’ha aixecat un vent arremolinat que ha fet pujar les fulles de l’hort fins davant de la fines- tra. I després tot ha tornat a la calma. A la televisió, a l’hora de dinar, un grup de persones es manifestava per la pau. Duien cartells que anomenaven els llocs del món on no hi ha pau, on hi ha guerra o terrorisme, i m’he sentit incòmoda tot recordant el bon tros de pau que tinc a l’habitació, vora del foc. A la tarda, mentre reposava del dolor que em tortura els nervis, he observat la meva pau, l’he recorreguda amb la mirada i he pro- vat de moure-la, de modificar-la, de trencar-la en bocins per veure si en puc fer una mica més, algu- na cosa útil per a algú. Però no s’ha mogut; gens. Deu ser molt particular. El futur està en mans La pau. Avui ens l’han explicada com l’absència de la guerra: la pau és que no hi hagi enemics dels mestres d’escola que assetgin la teva vida, que no hagis d’amagar la teva cara, la teva pell, les teves idees, les teves Víctor Hugo creences; la pau és no haver de patir per la teva família, per la teva casa o per la teva supervivència. La pau és, doncs, una negació? No. La pau és, i és en positiu. Tot mirant la que s’ha instal·lat a casa, diria que la pau és un projec- te, un projecte compartit i solidari –que no és el mateix-, i això la fa molt complexa, perquè no només requereix l’absència de determinades circumstàncies o fets negatius, sinó que posa condi- cions tan dures i difícils d’acomplir com l’existència d’oportunitats, el coneixement i la dignitat. Així, no hi ha pau en la desigualtat, però n’hi pot haver –i molt rica- en la diferència i en la disidèn- cia, en el diàleg; mai hi haurà pau en la ignorància, mentre que el saber i la consciència, que ens fan responsables, ja n’obren una porta; no hi ha pau en la submissió i, en canvi, se’n fa de molt bona en el respecte. Totes i tots som capaços d’imaginar habitacions sense estufa, sense raig de sol, sense repòs possible; i tot i no veure-hi les bombes, les armes o els uniformes, també som capaces i capaços de percebre-hi l’absència de pau. Des d’infinits racons del món, propers i llunyans, les veus dels altres, eixordidores, reclamen la pau. Sovint és una pau petita, humil, que no seria tan difícil de fer present. Altres vegades les mancances de tot ordre són tan grans i permanents que la pau se n’ha esmunyit per sempre. Recordeu Els altres? En una pel·lícula, els altres eren els morts que seguien habitant al lloc dels vius, amb els quals coincidien només de manera fortuïta, accidental. En l’extrem oposat, i en un atac d’humor negre, els meus pares acabats de jubilar diuen que els altres són ells, que segueixen vivint entre nosaltres però ja no tenen cap funció ni compten per a res. Però, en realitat, els altres són això, els altres. Els altres són els que no tenen pau a les seves vides, els que no la troben i els que els és negada, i també els que mai han tingut instruments ni potser voluntat per buscar-la. Els altres són a tot arreu, als països dels cartells de la manifestació d’avui, però també als nostres exclosos, al carrer de l’escola, a l’aula i als ulls d’un company de classe. A Barcelona Educació, que som optimistes de mena, somniem que la pau juga amb les paraules i que petits fragments dels seus ingredients viatgen, una miqueta, entre les pàgines que acaben a les vostres mans. Amb aquest primer número de l’any us fem arribar un petit homenatge, un record admiradíssim, per una persona que va viure per la pau i per construir-la des de l’educació, que és el més sòlid dels seus fonaments. En Josep M. Bas, que va morir fa pocs mesos, va contribuir a bastir un món d’oportunitats, de coneixement i de dignitat per a les generacions que encara vam néixer en la foscor i, treballant amb moltes altres persones que també creien en la llibertat i en la igualtat, va deixar un important llegat que és avui a la base de la nostra educació pública. Esperem que les persones que el vau conèixer el retrobeu una mica en les paraules que companyes i companys de trajecte ens han volgut fer arribar. Per a totes i tots, si ens esforcem de debò per sentir-lo, seguirà present cada dia en la veu dels altres. Bon any! Eva Martínez-Picó Editorial BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 4 4 e NOTICÍES Núm. 51 desembre 2005 gener 2006 notícies BARCELONA IDENTITATS CELEBRA LA DESENA EDICIÓ PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA D’ACTIVITATS EDUCATIVES Un total de 63 projectes educatius rebran suport econòmic de l’Ajunta- El passat mes de novembre va tenir lloc al Zoo de Barcelona l’inaugu- ment de Barcelona, en el marc de la desena convocatòria d’ajuts del ració del Programa d’Activitats Escolars (PAE), que organitza el Con- programa Barcelona Identitats que porta per nom “Barcelona educa en sell de Coordinació Pedagògica de Barcelona, d’aquest curs 2005- la cura” i que està dotada amb 42.500 euros. La temàtica dels projectes 2006 a la ciutat. Durant els mesos vinents, 112 entitats i institucions se centra en el valor de tenir cura (tenir cura dels altres, de nosaltres oferiran un total de 2.904 activitats educatives per a l’alumnat de mateixos i de l’entorn). totes les edats. Per a més informació: www.bcn.es/educació Per a més informació: www.bcn.es/educació ÇA FIA N N CO SABILITAT RESPON CURA RESPECTE QUART PREMI EMBAT D’EDUCACIÓ AMBIENTAL L’Editorial Graó i Embat llibres van atorgar el quart premi Embat d’Edu- cació Ambiental a l’obra Ecología Acústica y Educación, bases para el diseño de un nuevo paisaje sonoro, de Susana Espinosa. El jurat estava format per Ramon Folch, Teresa Franquesa, Antònia Llabrés, Jaume Sureda, Cinta Vidal i Hilda Weissman. Per a més informació: www.grao.com EL BANC DE RECURSOS CÍVICS TROBADA A BERLÍN DE LA XARXA La cinquenta tinenta d’alcalde i regidora d’Educació, Marina Subirats, DE FORMACIÓ PROFESSIONAL va presentar el Banc de Recursos Cívics el passat mes de novembre. Es Els directors dels instituts municipals de secundària de Barcelona van tracta d’una nova eina de difusió que aglutina diverses activitats vincu- participar el dies 1 i 2 de desembre, a la ciutat alemanya de Berlín, en lades amb el civisme i que forma part del Pla per a la promoció del civis- unes jornades de treball organitzades per la Xarxa de Formació Profes- me que impulsa l’Ajuntament de Barcelona. sional, que integren diferents ciutats europees. Els objectius de la tro- Per a més informació: www.recursoscivics.net bada van ser, entre d’altres, donar a conèixer l’organització de la Xarxa i sensibilitzar les direccions dels centres envers la conveniència de fomentar la mobilitat dels i les joves a través de la formació en pràcti- ques a les empreses. Per a més informació: xarxafp@mail.bcn.es T MEN EIX E N REC O IA AUTON OM BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 5 51 desembre 2005 Núm. gener 2006 NOTÍCIES e 5 APRÈN A FER UN GRAVAT L’ALUMNAT DE LES ESCOLES RUBIÓ I TUDURÍ I LA LLOTJA La Fundació Caixa Catalunya, dins la seva programació habitual d’ac- CONSTRUEIXEN EL PESSEBRE DE NADAL tivitats, obre una nova línia d’actuació per a famílies emmarcada dins El pessebre de Nadal de la plaça de Sant Jaume ha estat obra de l’alumna de l’exposició “Rembrant. La llum de l’ombra”. Es tracta de l’activitat de l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja, Maria Victòria Maluf, que va “Aprèn a fer un gravat”, amb una visita per als pares i mares mentre guanyar el concurs convocat per l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de els nens i nenes, a partir de 6 anys, aprenen a fer un gravat. L’activi- Barcelona. D’altra banda, l’alumnat de l’Escola de Jardineria Rubió i Tudurí tat es farà els diumenges, dies 22 i 29 de gener i 5, 12 i 19 de febrer. s’ha ocupat de les tasques de jardineria. Per a més informació: www.caixacatalunya.es PREMI PEL CONSELL DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA L’ESPAI JOVE BOCA NORD ORGANITZA EL TRIA VIA El dia 29 de novembre va tenir lloc a l’Ajuntament de Torrejón de Ardoz El Punt de l’Espai Jove Boca Nord amb la col·laboració de 13 centres el lliurament de premis corresponents al “III Certamen sobre Derechos d’ensenyament secundari del districte Horta-Guinardó organitzen la 7a de la Infancia y Política Municipal”. Un dels guardons, corresponent a la edició del TRIA VIA, que es consolida com un cicle de conferències categoria “Dret de la infància a l’educació”, va ser entregat a l’Institut sobre carreres universitàries i cicles formatius de grau superior. Cons- d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona pel seu projecte del Consell cients de la diversitat de titulacions acadèmiques existents i la dificul- de Coordinació Pedagògica de Barcelona. UNICEF, conjuntament amb el tat que aquest fet origina en el moment de decidir una trajectòria for- Ministeri de Treball i Assumptes Socials, la Federació Espanyola de mativa que condueixi a l’àmbit professional desitjat, el Districte Municipis i Províncies i la Xarxa Local a favor dels drets de la infància i Horta-Guinardó promou aquesta activitat. l’adolescència, són els organitzadors de la convocatòria. Per a més informació: info@bocanord.org Per a més informació: www.ciudadesamigas.org NOU EDIFICI PER A L’ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL LLAR D’INFANTS L’escola bressol municipal Llar d’Infants, del districte d’Horta-Guinardó, es traslladarà de l’actual local, al número 10 del carrer Mestre Dalmau, a les noves instal·lacions del carrer de la Rectoria. El nou edifici, que tindrà dues plantes, permetrà a l’escola bressol oferir dinou places més. Per a més informació: www.bcn.es/educació BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 6 6 e SOM XARXA Núm. 51 desembre 2005 gener 2006 50 ANYS D’HISTÒRIA DEL CEIP LA MAR BELLA ELS PROJECTES DEL CENTRE VOLEN COMPLIR EL DESIG D’ENSENYAR I APRENDRE El CEIP La Mar Bella, situat A quests són alguns dels projectes sobre Héroes de Nicaragua. Els nois i noies del cicle els quals els i les professionals d’a- superior de la nostra escola i els del CEIP Lope al districte de Sant Martí, questa escola estem dipositant les de Vega han mantingut correspondència ja té cinquanta anys d’història. nostres il·lusions per intentar fer un ensenya- durant els darrers cursos amb els nens i ment públic de qualitat, com a mínim durant nenes d’aquest centre cubà, s’han enviat Va començar amb el nom de Pío XII, els propers cinquanta anys. fotografies, s’han intercanviat llibres i han en plena època franquista, consolidat amistats. Durant el curs passat, “Fes-te un amic, fes-te una amiga” totes aquestes il·lusions es van veure realit- i naturalment tot allò ja és passat. Iniciat durant el curs 2002-2003, es tracta d’un zades quan va sorgir l’oportunitat de fer un Com podreu conèixer a través projecte solidari, participat per l’Ajuntament de viatge a l’Havana. Barcelona. Aquest projecte consisteix en un Dues mestres, una de cada escola, van d’aquest article, ara viu el present agermanament amb la ciutat de La Havana poder acompanyar una delegació del districte amb il·lusió i ple de projectes, (Cuba), que s’ha concretat en un mapa d’ager- que visitava la capital de Cuba. Va ser una manaments entre els diferents districtes de Bar- estada molt emotiva, que va unir encara més que li donen confiança per continuar celona i els barris de La Havana per potenciar la els llaços establerts anteriorment. Més tard, a la seva tasca durant els propers anys. relació i la cooperació entre organitzacions. finals de juny, dos alumnes de cada escola, El districte de Sant Martí està agermanat acompanyats per dues mestres, van ser convi- amb el municipi de La Habana del Este i la dats a realitzar una estada a La Havana amb nostra escola amb l’Escuela Primaria Niños un grup de nois i noies de l’Esplai La Flor de Maig, i conèixer in situ la realitat i els amics i Fotografia del curs 1962 - 1963, amb nens que faran 50 anys el 2007, que van néixer el mateix any que es va inaugurar l’escola. amigues cubans. Va ser una experiència inobli- dable per a tots els participants. El projecte continua aquest curs i esperem que durant els propers cursos. És una expe- riència molt gratificant per a l’alumnat, ja que pot compartir vivències i establir relacions d’a- mistat al mateix temps que es treballen de manera privilegiada valors de cooperació i solidaritat amb persones que viuen en una altra realitat. De moment, esperem amb il·lusió que sigui possible la visita dels nois i noies cubans a la nostra escola i al nostre barri durant el curs actual. «El treball de coordinació amb els instituts permet que el pas de l’alumnat a la secundària sigui més amable.» BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 7 Núm. 51 desembre 2005 gener 2006 SOM XARXA e 7 LA HISTÒRIA DEL CENTRE L’1 d’octubre de 1953, a conseqüència dels acords presos amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Bar- celona, es va col·locar la primera pedra del Grupo Escolar Pío XII. L’escola en el moment d’i- naugurar-se va voler ser, segons el projecte de Claudio Díaz, arquitecte del Ministerio de Edu- cación Nacional, una construcció modèlica en el seu gènere. Estava preparada per acollir 600 alumnes, la meitat nens i l’altra meitat nenes, en dependències separades, com era obligatori. Alguns documents s’han perdut, però ens consta que el curs escolar 1956-1957 funciona- va com a “escuela nacional” amb nenes i nens separats i claustres de mestres (dones i homes) també diferenciats i amb gestió i direcció independents. Va ser la primera escola pública construïda després de la Guerra Civil al barri del Poblenou, Fotografia del curs de P5 de l’any passat. Els nens i nenes tenen la mateixa edat que els de la fotografia de la pàgina anterior. on fins aleshores sovintejaven petites acadè- mies de pis. Els dèficits en l’oferta pública del barri van continuar fins que el 1962 es va acabar l’altra escola pública, el col·legi Lope de Vega. Pla estratègic: millora de les competències «Es treballen valors Durant els anys noranta es va dur a terme la bàsiques a les àrees de llengua amb el suport reforma educativa amb la qual s’implantava la de les TIC de cooperació i solidaritat primària, i això va comportar durant uns anys A partir de la pròpia experiència, el claustre va amb persones que viuen una gran mobilitat del professorat. La Mar decidir donar una major importància a les Bella, llavors anomenada Pius XII, va veure noves tecnologies. Vam creure que l’elabora- en una altra realitat.» com s’esdevenien molts canvis pel que fa a ció d’un pla estratègic centrat en la millora de professorat. Així mateix, van arribar canvis en l’aprenentatge de les llengües amb suport l’equip directiu del centre i es van engegar informàtic era una bona manera d’integrar menjador i les activitats extraescolars el maig nous projectes. A finals d’aquesta dècada l’es- alguns dels objectius que volíem assolir: del 2004. La FAPAC i la Fundació Catalana de cola començava a afrontar (com la majoria · Facilitar a l’alumnat, i especialment al nou- l’Esplai atorguen aquestes certificacions, que dels centres públics) altres reptes, com la inte- vingut, les eines per a la seva alfabetització acrediten els nivells de qualitat en els serveis i gració de l’alumnat nouvingut. tecnològica en igualtat d’oportunitats. les activitats complementàries educatives més El 1998, materialitzant per fi el desig de ser · Potenciar la innovació educativa en l’àmbit enllà de l’horari lectiu. —i semblar-ho— una escola laica, es va pro- de les TIC per tal de millorar els aprenentatges duir el canvi de nom per La Mar Bella. També de les llengües catalana i castellana. Coordinació amb els IES s’hi van fer algunes reformes, que a poc a poc · Afavorir l’aprenentatge de la tercera llengua El treball conjunt de coordinació entre el cen- van configurar l’aspecte actual del centre, com des de l’etapa d’educació infantil i de primària tre i els instituts és molt profitós i permet que la supressió de l’estàtua de Pius XII que presi- amb el suport de recursos informàtics. el pas de l’alumnat a la secundària sigui més dia el pati, la transformació de l’antiga capella amable. Les reunions de zona entre el profes- en un esplèndid gimnàs, l’enderrocament de Projecte d’innovació en llengües estrangeres sorat de primària i secundària són molt impor- l’edifici del parvulari o la construcció del pati Aquest projecte pretén potenciar el coneixe- tants i enriquidores perquè permeten concer- dels petits. També es va substituir, a l’estiu del ment de la llengua anglesa i la competència tar diferents aspectes pedagògics. 2002, l’antic mur perimetral per una tanca lingüística de l’alumnat. Per això es preveuen Amb l’IES Poblenou, a més, es realitzen diver- molt més amable. els aspectes següents: ses actuacions, com ara algunes pràctiques de Encara avui l’escola té pendent una gran refor- · Inici de l’aprenentatge de la llengua angle- ciències naturals als laboratoris de l’institut o ma: el menjador i la cuina, que han quedat obso- sa a P4. algunes sessions de treball a l’aula de plàstica lets, inadequats i petits. Aquesta reforma en · Ampliació de la dedicació horària a tots els o a l’aula de pretecnologia. principi està prevista per al proper curs. cicles de primària amb suport a l’aula per D’altra banda, també cal assenyalar que el potenciar l’expressió i la comprensió oral. Montse Claverol barri del Poblenou està patint des de fa uns · Impartició d’alguns blocs temàtics de l’àrea Directora del CEIP La Mar Bella anys una transformació important. La desapa- de Medi en llengua anglesa. rició de fàbriques, magatzems i altres edifica- · Integració de les noves tecnologies en l’a- cions industrials estan donant pas a l’obertura prenentatge de les llengües. de carrers que fins ara quedaven tallats, a · Organització de l’aula en espais diversifi- CEIP La Mar Bella nous habitatges i a molts nous veïns i veïnes. cats per fomentar l’aprenentatge autònom. Pl. Sant Bernat Calbó, 2 Això ha fet que la demanda de places escolars Districte de Sant Martí a la zona s’hagi incrementat molt, de manera Eduquem més enllà Barcelona 08005 que en tres anys s’han hagut de crear tres El nostre centre va obtenir el certificat de qua- Tel. 93 225 28 38 noves escoles després d’anys de davallada en litat “Eduquem més enllà” en els espais del www.xtec.es/centres/a8002563 la població infantil. BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 8 8 e APUNTS desembre 2005 Núm. 51 gener 2006 HISTÒRIA D’UN DESIG COMPARTIT EL CONEIXEMENT DE L’ALTRE I LA METODOLOGIA CIENTÍFICA UNEIXEN L’ESCOLA MUNICIPAL PATRONAT DOMÈNECH I EL ZOO Feia poc que havien començat les classes i la mestra Al desig de la Laia seguiren els del Denis, la Maria, l’Adrià, la Paula, el Sergi... Tothom va parlar. Quan acabà la sessió, vint-i-dues de els havia demanat que expliquessin el que volien les vint-i-cinc persones de la classe volien saber com es tenia cura aprendre al llarg del curs. Quan la Laia, una nena de cinc dels individus petits d’una o altra espècie animal. De grans volien ser cui- dadores de dofins, domadors de lleons, salvadores de balenes, propieta- anys, va expressar en veu alta el seu desig d’aprendre ris de gats. En unes setmanes, aquell interès col·lectiu evolucionà cap a una a tenir cura dels dofins petits, poc es pensava que idea, la de fer un treball de camp, que acabà adoptant la forma de projecte compartit per l’escola i el Zoo, i amb suport del Departament de Promoció desencadenaria tot un seguit d’interessos que acabarien Educativa de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. concretant-se en un pla conjunt de la classe de primer Els dofins van ser els primers animals en els quals vam pensar a l’hora de triar l’espècie que constituiria el nostre objecte d’estudi. Finalment, del CEIP municipal Patronat Domènech i la direcció però, ens vam decantar pels ximpanzés. Perquè, com que es tractava del Zoo de Barcelona. d’un grup de nou individus, la quantitat d’interaccions que es produirien seria important, i perquè el fet de pertànyer a tres grups d’edat diferents —adult, jove i cria— asseguraria la varietat dels intercanvis; premisses que, en principi, garantien la consecució d’un dels objectius del nostre treball de camp: arribar al coneixement de les característiques del com- portament dels animals i, en particular, de les associades a la vida de relació. I aquí va començar la singladura. En tant que professionals de l’educació, quan vam decidir que l’alum- nat de sis anys podia desenvolupar un treball de camp al Zoo, vam rela- cionar l’experiència amb la idea que la metodologia científica constitueix una eina fonamental del procés d’aprenentatge. L’aprenentatge basat en la metodologia científica requereix contextos educatius que enfrontin l’a- lumnat amb el fenomen, la situació o el grup d’individus que constitueix el seu centre d’interès, en un moment donat. Es tracta d’una confrontació, la de nenes i nens amb l’objecte d’estudi, que busca afavorir el desenvolupament de la seva capacitat d’observa- ció; que pretén la presa de consciència d’aquells aspectes de la realitat observada que no es deixen explicar per les idees que conformen el seu bagatge intel·lectual; que es proposa habilitar-los perquè puguin traduir l’inexplicable en preguntes i gosin imaginar, per a elles, diferents expli- cacions possibles. Un “cara a cara” que aspira, finalment, que sigui el mateix alumnat qui dissenyi els experiments i/o les investigacions que els permetran pren- dre decisions sobre les hipòtesis elaborades. La metodologia científica representa, en definitiva, una manera d’incorporar el món que requereix i potencia l’autonomia intel·lectual i afectiva. Vam desenvolupar el treball de camp al llarg de tot el curs. Cada dues o tres setmanes l’alumnat acudia al Zoo. Hi estava tot el dia. Nor- malment feien tres sessions de treball, dues d’observació i una de dibuix del natural o de sociogrames. Alguns dies, una de les sessions BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 9 51 desembre 2005 Núm. gener 2006 APUNTS e 9 d’observació era substituïda per una xerrada. A l’aula, en els dies poste- «Es tracta d’una confrontació, la de nenes i nens riors, es treballava sobre el material recollit. Es posaven en comú els registres i els apunts, es confrontaven, es discutien, s’elaboraven con- amb els ximpanzés, que busca afavorir juntament, s’aprofundien. D’aquesta manera, els coneixements indivi- la seva capacitat d’observació.» duals passaven a enriquir el bagatge de coneixements del grup. L’es- gotament del material aportat arran de la darrera anada al Zoo marcava la data de la propera. I el cicle tornava a començar. exemple: no podem pensar en una investigació que no parteixi de pre- El seguiment, durant tres sessions de quaranta-cinc minuts, de les guntes. La capacitat d’interrogar-se no és, tanmateix, inherent al fet evolucions d’un ximpanzé que forma part d’un grup presenta diverses d’observar. Pressuposa la capacitat d’establir relacions causals i la capa- dificultats. La primera d’elles està formada per la primacia, en un primer citat de diferenciar, en el que s’observa, els aspectes que es poden expli- moment, dels interessos immediats sobre l’interès que representa l’ob- car des del que hom sap d’aquells altres que no hi encaixen. La presa de jecte d’estudi. Van haver d’aprendre que, un cop s’havia arribat a l’espai consciència d’uns i altres aspectes fou el pas previ, necessari, perquè el dels ximpanzés i la sessió d’observació es donava per iniciada, les ganes nostre alumnat arribés a formular preguntes. d’anar a jugar, el desig de marxar a visitar els dofins, s’havien d’ajornar, I després de les preguntes van arribar les hipòtesis. La primera vegada si es pretenia dur a bon terme l’estudi. que vam invitar les nenes i els nens a imaginar diverses explicacions pos- La segona dificultat aparegué en relació amb la identificació dels indi- sibles per a les preguntes que arribaven a formular-se, vam constatar vidus a seguir, condició sine qua non de l’observació. Quan, en la prime- que totes les respostes estaven formulades en termes afirmatius. De tal ra sessió d’observació, els vam demanar que triessin un individu d’entre manera que, per exemple, la Vieja empenyia la Tibe “perquè abans s’ha- els nou i apuntessin les seves característiques físiques, aquelles que els vien barallat i estava enfadada” o “perquè ho havia fet sense voler”. Tot servirien per diferenciar-lo dels altres, succeí que al costat de les carac- succeïa com si, en l’instant d’imaginar-les, no dubtessin que cada res- terístiques físiques registraven, també, les accions que realitzava el xim- posta era la bona. Adonar-se que cadascuna de les idees amb què les panzé que havien seleccionat. En aquell moment, les unes i les altres diferents persones del grup pretenien explicar-se el desconegut només pertanyien, per a elles i ells, a la mateixa categoria. La seva diferenciació era una d’entre totes les possibles els va permetre, en sessions poste- els va permetre, finalment, caracteritzar cadascun dels nou individus per riors i davant d’altres preguntes, pensar i formular les explicacions en tal de poder fer-ne el seguiment. termes de possibilitat. El “potser” marcà, en el llenguatge oral i en l’es- El coneixement de “l’altre”, tant si és un ésser viu com un objecte o un crit, la consciència d’estar formulant hipòtesis. fenomen físic, requereix una altra diferenciació, la de l’objecte d’estudi res- I mentrestant, els ximpanzés anaven adquirint identitat. Les nenes i els pecte a un mateix. La sorpresa que, com a persones adultes, vam manifes- nens de P1 van aprendre a reconèixer la Vieja, l’Obbé, la Maria, la Kala, el tar la primera vegada que vam trobar un nen que, d’esquena a l’habitacle Yogui, la Blanquita, la Negrita, la Tibe i el Homer com a éssers amb com- dels ximpanzés, pretenia registrar en el full el que feia “el seu” va esdevenir portaments, desitjos, sentiments i interessos, diferents dels que elles i incredulitat davant la seva resposta: “No cal que miri, penso el que fa i ho ells imaginaven en un primer moment. apunto!”. Una conducta, aquesta, que sovintejava a les primeres sessions. Actuaven com si els individus observats no tinguessin existència pròpia fora Xus de Miguel Vallejo de la que, elles i ells, volien adjudicar-los, en un moment donat. Mestra del CEIPM Patronat Domènech Aquesta indiferenciació també es palesava en els registres. Nenes i Carmen Maté García nens van haver d’aprendre que l’altre no és perquè nosaltres el pensem, Directora executiva del Zoo de Barcelona que l’altre no necessàriament desitja el que nosaltres imaginem, que l’altre potser no sent el mateix que nosaltres estem sentint, que les seves conductes no tenen per què significar el mateix que les nostres, malgrat que es manifestin de forma similar. > Per a més informació: L’observació de l’objecte d’estudi i el registre de les conductes obser- www.bcn.es/patronatdomenech vades no són, però, els únics requisits de la metodologia científica. Per www.zoobarcelona.com BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 10 10 e OPINEM 51 desembre 2005 Núm. gener 2006 QUI TÉ ARA UN DEBAT AL VOLTANT DE LA RELACIÓ DE PODERS El professorat ha perdut autoritat? Són els pares i mares MONTSE I PAOLA, MESTRES DE 5È DE PRIMÀRIA, I GEMMA I EMÍLIA, els que han de transmetre als fills i filles qui té MESTRES DE 6È DE PRIMÀRIA DE L’ESCOLA PROA Montse: Fa 25 anys que treballo de mestra i amb el temps l’autoritat que l’autoritat a casa i a l’aula? Tenen clar els nois i noies teníem l’hem anat perdent. I l’hem anat perdent més en relació amb els quins són els límits de l’autoritat? Eren moltes les pares o mares que amb l’alumnat. Abans, les famílies entenien molt més les indicacions que els donàvem. Ara les posen més en qüestió, encara qüestions que volíem intentar resoldre sobre la relació que no passa amb totes les famílies, però si més del que passava fa uns de poders dins de l’aula i també a casa. Per això vam anys. També estem en un moment en què els rols de cadascú no estan massa clars. Quan el mestre ha de fer de pare o de mare, o quan el pare o visitar l’Escola Proa, al districte de Sants-Montjuïc, i la mare no tenen prou temps per fer la seva funció. I també necessitem l’IES La Sedeta, al districte de Gràcia, i vam posar sobre formar l’esperit crític en els més petits. Saber quin és el paper de cadas- cú, però alhora també saber rebel·lar-se quan hi ha coses que no estan la taula els elements per fer un debat sobre l’autoritat. bé. I rebel·lar-se de la forma adequada. Els hem d’ensenyar estratègies per canalitzar les seves queixes. Paola: També ha passat que ara els pares i mares deleguen moltes ARTUR I FERRAN, ALUMNES DE 5È DE PRIMÀRIA, I LING-LING I CARLA, coses de les quals són responsables a l’escola. Demanen massa als mestres ALUMNES DE 6È DE PRIMÀRIA DE L’ESCOLA PROA i, per tant, quan no troben respostes pensen que és la nostra responsabili- Artur: Hi ha coses que no te les ha d’ensenyar el mestre, sinó el pare o la tat. És allò que a vegades sents a un pare o mare, quan el seu fill o filla mare. El menjar bé a taula o no tirar papers a terra. Els mestres ja ens llença un paper a terra, i li diuen que “no t’han ensenyat a l’escola que els ensenyen altres coses. La funció del mestre és una, i la dels pares i papers no es llencen a terra”. Si parlen malament es culpa de l’escola, però mares és una altra. També és important que els pares i les mares es preo- també ho és si no saben cordar-se la sabata. I, és clar, per a nosaltres, també cupin pel que fem a l’escola i ens preguntin com va tot o ens recordin que és difícil trobar el terme mitjà quan hem de fer de mestres més autoritaris o hem de fer els deures. ser més simpàtics. Però crec que ho aconseguim, ja que és part de la nostra Ferran: També has de conèixer els i les mestres. No tots són iguals i feina. I ara, com a anècdota: t’adones de com ens veuen l’alumnat de vega- també depèn del tipus de classe que donen. Però tu ja saps quins són des, quan a algun d’ells se li escapa i et diu “mare”. més estrictes o en quines classes és més important estar en silenci. Però Gemma: La figura del mestre, ara, és més qüestionada. Ara ja no és allò el més important és que els facis cas quan et diuen alguna cosa, perquè de “perquè ho diu el mestre, segur que és bo”. Això ja està bé que passi, ells saben què és el millor per a tu. La veritat és que fer de mestre no es perquè potser abans la figura del mestre tenia un poder desmesurat. I gens fàcil, quan veus que tants nens i nenes t’han de fer cas. també hem de reconèixer que hi ha hagut professorat que ha venut el Ling-Ling: A mi m’agrada veure els i les mestres com si fossin amics. discurs que ells o elles mai s’equivoquen. Però ara ens trobem que mol- Això no significa que em pugui portar malament a classe o no callar quan tes famílies acaben per desautoritzar tot allò que els diu la mestra o el comencen les classes. Vol dir que em comporto bé perquè ho he de fer, mestre. I això passa en una època en què la figura del mestre, al nostre no perquè el mestre es algú que em pot castigar. No m’agradaria veure el país, ha caigut en desprestigi i no té la valoració que es mereix per part mestre o la mestra com algú que em fa por. Prefereixo tenir-hi una bona de la societat. relació i saber que m’he de comportar quan toca. Emília: Hauríem de tenir en compte que el concepte d’autoritat s’ha Carla: Fa poc a classe parlàvem de les feines que fem a casa, i algun desvirtuat. Abans autoritat es relacionava amb autoritarisme i amb càs- noi va comentar que a casa seva el feien parar taula cada dia. I que un dia tig. I el concepte, ara, s’ha d’adaptar a la societat actual. Autoritat és ara li va dir al seu pare si ho podia fer ell, i li havia contestat que no. Per això, la relació que tenen professorat amb pares i mares, i amb l’alumnat, i ha els pares i mares també han de donar exemple. I també es va comentar de ser una relació, més que de càstig, d’intercanvi d’opinions. Hi ha d’ha- que molts nois i noies, quan volen aconseguir alguna cosa, saben a qui ver unes normes, però aquestes normes no són ara imposades, sinó que l’han de demanar. També hi ha casos de nens i nenes que, per culpa que vénen després d’un procés de diàleg. No crec que l’autoritat basada en la els seus pares i mares treballen, no els veuen fins tard i han de ser els por o el càstig, com podia passar fa molts anys, sigui la manera de fun- avis o àvies els que s’han de cuidar de recollir-los i que facin els deures. cionar. Els nens i nenes han de tenir respecte vers el mestre, però no por. BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 11 51 desembre 2005 Núm. gener 2006 OPINEM e 11 L’AUTORITAT? ENTRE PROFESSORAT, ALUMNAT I PARES I MARES Patricia Esteve ALEJANDRO, ALUMNE DE 1R D’ESO, YAIMARA, ALUMNA DE 3R D’ESO, «El respecte cap al professorat també s’ha SARA I PATRICIA, ALUMNES DE 2N DE BATXILLERAT DE L’IES LA SEDETA Alejandro: Jo no necessito que em renyin o em castiguin per saber si el que de formar des de casa. Malament anem quan he fet no estava bé. En canvi, d’altres no en són conscients i no saben on des de casa desprestigiem la seva figura.» estan els límits. També passa que nosaltres descobrim ràpidament com és cada professor o professora i on són els seus límits. Al final, jo agreixo més el professor o professora que t’exigeix des del primer moment, amb els deu- res i l’estudi, perquè a l’hora dels exàmens estàs més preparat, que no el que et deixa molt marge i no t’apreta, i al final a l’examen ho pagues. Yaimara: És bo que els pares i mares et donin cert marge de confiança Carles: Hem de situar-ho tot tenint en compte que vivim en una socie- perquè així valoren el teu esforç. No crec que el càstig sigui la manera tat on tirar endavant costa molt. I passa que l’escola està transmetent que un acabi sent disciplinat i faci cas del que li diuen el pare o la mare. uns valors i en canvi la societat actual en prioritza uns altres que estan en Sara: La veritat és que fer de mestre no ha de ser fàcil. Crec que has de contra dels que nosaltres transmetem. Nosaltres podem treballar la cul- ser coherent amb el que dius i el que fas. O sigui donar exemple, i sobre- tura de l’esforç, del treball, del respecte, però després la societat no fa el tot des d’un bon principi deixar clar qui és qui a l’aula. Deixar clares les mateix. És com si fossin dos móns diferents i el que és pitjor és la manca normes i això sense deixar de ser una persona dialogant, a la qual un es de suport social. Ja que fem una feina de transmetre uns valors en els pot apropar i preguntar i explicar els teus problemes. quals sembla que tothom està d’acord, almenys que se’ns reconegui Patricia: A mi m’agrada veure que el professor o professora no només aquesta feina. I del professorat només es diu que fem moltes vacances. és la persona que ens posa deures, sinó que també es preocupa per El respecte i l’autoritat també és veritat que te l’has de guanyar. Abans, nosaltres i s’involucra en la nostra educació. Això fa que li tinguis més potser entraves el primer dia per la porta de la nova escola i ja el tenies respecte, que la vegis com una persona i no com algú que té poder i et pel fet de ser professor. Ara tinc la sensació que et posen a prova contí- pot castigar. A les nostres edats el que passa és que molts nois i noies nuament. I aleshores entrem en una altra problemàtica, que és quan ens veuen al professorat i als pares i mares com els nostres enemics. I també exigeixen que fem tasques a les quals no podem arribar. passa que tenim molts altres punts de referència, com el grup d’amics i amigues, i per tant, a vegades, al que ens diuen els professors o els CATI I MONTSERRAT, REPRESENTANTS DE L’AMPA DE L’IES LA SEDETA pares o mares, no li donem el mateix valor. Cati: Els pares i mares hem deixat una mica de banda les nostres fun- cions. Hem renunciat a coeducar els nostres fills i filles juntament amb ESTHER I CARLES, PROFESSORAT DE L’IES LA SEDETA l’escola. Els portem a l’escola i volem que ens els tornin educats, ben Esther: Porto 27 anys com a mestra i l’ordre i la disciplina a les aules ha can- pentinats i polits. I, per tant, una gran part de culpabilitat en la manca de viat molt, però també ha canviat la societat i el paper que se li dóna a l’edu- disciplina és nostra. D’altra banda, també és important que nosaltres cació. No podem amagar que en alguns centres hi ha problemes molt greus sapiguem transmetre als fills i filles on són els límits. de manca d’autoritat del professorat i, per tant, de manca de disciplina en Montserrat: El respecte cap al professor o la professora també s’ha l’alumnat. Potser també perquè ha canviat el valor que es dóna al respecte de formar des de casa. Són els pares i mares els que hem de transme- als altres. I, d’altra banda, crec que la majoria de nois i noies valoren la nos- tre que se’ls ha de respectar i que són ells i elles qui posen les normes tra feina i ens tenen un respecte que no es basa en la por, i això és positiu. a la classe. Malament anem quan des de casa desprestigiem la figura Els o les que no tenen respecte pel professorat, tampoc en tenen cap els del professorat. Abans el mestre sempre tenia raó i ara no la té mai. Si seus pares o mares. Nosaltres hem de trobar l’equilibri. Som els qui posem això no ho fem des de casa, difícilment, com moltes altres coses, a les normes a classe i també hem de saber dialogar i comprendre, que també l’escola ho faran. I aleshores comença la història aquesta que el meu forma part del procés de formació i maduresa que un noi o noia es rebel·li fill és el millor i és l’escola o el mestre qui ho està fent malament. I contra qui té l’autoritat. I tot dins de la realitat que hem de dir a l’alumnat, també hi ha una altra discussió quan el mestre no té l’autoritat sufi- que els professors no som els seus pares o mares. Els nois i noies al final cient i sorgeix un problema a l’aula. Qui n’és el responsable? L’alumne també agraeixen que el mestre posi certs límits i sàpiguen que té autoritat, que ho ha provocat o el mestre que no s’ha preocupat de guanyar-se perquè, si no, el primer dia s’ho passen d’allò més bé però al final... l’autoritat? BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 12 Alfred Pérez-Bastardas Historiador aperezbastardas@terra.es Patricia Esteve BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 13 desembre 2005 Núm. 51 gener 2006 A FONS e 13 UN PROJECTE D’EDUCACIÓ MODERN L’Ajuntament de Barcelona, gràcies a la reconversió El Pressupost Extraordinari de Cultura de 1908 va tenir el suport de la majoria solidària del Consistori, coneguda com Solidaritat Munici- del deute municipal, va destinar quasi tres milions pal, i de l’Esquerra Catalana (republicans catalanistes i regionalis- de pessetes de 1908 per fer un projecte modèlic tes liberals). La memòria de 118 pàgines la van redactar Pere Coromines, Josep Pijoan, Lluís de Zulueta i Ignasi de Janer, i algunes fonts també per renovar l’educació i la cultura. Va ser el primer pas apunten a Francesc Layret. El pressupost tenia clarament la influència institucional per realitzar la renovació pedagògica d’Hermenegildo Giner de los Ríos i de la Institución Libre de Enseñanza, així com de l’Escola de Mestres d’en Bardina i de les primeres escoles dins dels nous corrents moderns que a Europa es modernes catalanes, i de la Fundació Horaciana d’Ensenyança de Pau practicaven. En perspectiva, crec que podem considerar Vila. Era un text precís amb criteris basats en la nova pedagogia activa, que contenia uns principis educatius moderns, de llibertat, de fraternitat aquell projecte com el primer intent de crear una escola i d’igualtat. pública catalana. Han passat quasi cent anys i el debat La pedagogia que s’havia d’aplicar es regia per quatre punts essen- cials. Primer, la gratuïtat de l’ensenyament (difícil de promoure per la que es va obrir continua present en l’actualitat. manca de recursos i la corrupció establerta en l’àmbit educacional esta- tal), encara que es preveia que les famílies aportessin ajuts econòmics. Segon, la coeducació, com a mètode d’igualtat entre nens i nenes, que va suposar que els detractors la condemnessin com a perversa. Tercer, la neutralitat religiosa, que representava la llibertat de creences, tenint com a fonament una escola declaradament “neutra en matèria religiosa”, és a dir, aconfessional, tot i que l’alumnat que ho desitjava podia tenir classes setmanals de religió catòlica. En aquest punt, els detractors van criticar la laïcitat del projecte i en feren bandera per derrocar-lo definitivament. Finalment, s’adoptava la llengua catalana com a llengua de transmissió dels coneixements. Es preveia que l’alumnat amb una llengua materna diferent de la catalana, rebria en castellà un curs preparatori i alhora faria exercicis pràctics de llengua catalana alternats amb aritmètica, cal·ligra- fia, dibuix, etc., per poder incorporar-se a l’ensenyament general. Estava previst construir quatre escoles monumentals i enviar els mes- tres a estudiar a l’estranger. En l’aspecte metodològic, s’incorporava l’en- senyament per graus, juntament amb mètodes actius d’educació, forma- ció del caràcter, la voluntat, la intel·ligència, la higiene, treballs manuals, de natura, excursions, gimnàstica, música, ball, visita a museus, colònies escolars, etc. També hi havia d’haver escoles maternals amb jardins d’infància. Les noves escoles havien de ser construïdes segons les tendències més noves i serien dotades de biblioteca, camps de jocs, calefacció, dutxes, gimnàs, sala d’actes, menjadors, etc. El Pressupost de Cultura tenia unes Bases de Constitución de la Institución de Cultura Popular on s’establia el conjunt metodològic i pràctic de tot el nou sistema, i on s’especifica- ven, fins i tot, els sous del professorat. També estava prevista una espè- cie d’Universitat Popular per a adults. Era un projecte emmarcat dins la institucionalització cultural de Cata- lunya, en el qual es proposava atorgar a l’Institut d’Estudis Catalans 500.000 pessetes per ajudar la Biblioteca Nacional, instal·lada a Barcelo- «Era un text basat en la nova pedagogia na; 250.000 pessetes a l’Escola Industrial; 200.000 a la Junta de Museus activa, amb uns principis educatius moderns, de Barcelona; 70.000 a la Junta Municipal de Ciències Naturals; 5.000 a l’Ateneu Barcelonès per a conferències, i 75.000 a l’Orfeó Català per aca- de llibertat, de fraternitat i d’igualtat.» bar el Palau de la Música Catalana. BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 14 14 e A FONS 51 desembre 2005 Núm. gener 2006 «Han passat quasi cent anys del pressupost de cultura, i el debat sobre escoles laiques o neutres continua sent font de conflicte.» El pressupost recollia la voluntat nacionalitzadora d’aquella Solidaritat La campanya a favor va tenir el suport d’ateneus, dels republicans Municipal que volia configurar una Catalunya amb independència cultu- catalanistes, del liberalisme regionalista, de l’Escola Moderna de Ferrer i ral, com ho expressava Josep Pijoan: “Hem d’enviar xicots a l’estranger, Guàrdia, de l’Horaciana de Pau Vila, de cercles republicans i socialistes, (…) pensant en tres coses que per a nosaltres són bàsiques: primer, hem així com dels ajuntaments de Girona, Figueres, Blanes, Igualada, Terras- d’estudiar la llengua pròpia i comuna de Catalunya, perquè la llengua és sa, Sabadell i València, entre d’altres. Les Societats Obreres, la Unió la condició de la nostra força; segon, hem d’estudiar la riquesa, perquè Catalanista i, és clar, diputats i senadors republicans, així com Pablo Igle- hem de ser rics, i una Catalunya pobra no serà mai res; tercer, hem d’es- sias, J. Comaposada, Rovira i Virgili o Joan Maragall, i els diaris El Poble tudiar l’educació i l’ensenyament, hem de crear escoles, com el fonament Català, La Publicidad, La Campana de Gràcia, El Diluvio, L’Esquella de la del nostre avenir”. Torratxa i també El Heraldo de Madrid, hi van donar suport. Barcelona s’havia dividit a favor o en contra del pressupost; la tolerància, la lliber- DEBAT POLÍTIC tat de culte i ensenyança, la igualtat de sexes, la restitució de la llengua El Pressupost de Cultura fou aprovat per 26 vots contra 7 (quatre regiona- catalana, eren els signes del pressupost, injuriat per l’integrisme més listes, dos republicans antisolidaris i l’alcalde Sanllehy). Però la reacció a fonamentalista de la dreta i de l’Església catalana, obstinada a no voler favor i en contra que suscità va centrar la política catalana durant tot un reflexionar davant d’una societat moderna, lliure i culta. any. L’Església i tot l’integrisme peninsular i català van formar la Solidari- La intransigència històrica va pressionar l’alcalde Sanllehy, que va sus- tat Catòlica per anar contra del projecte i, especialment, contra la cinque- pendre la Base 5a del pressupost sobre neutralitat religiosa, i el Consis- na base, que era la de la neutralitat religiosa a les escoles, però també en tori democràtic li presentà una moció de censura i Sanllehy va haver de contra de la coeducació a les classes. La campanya la dirigia el cardenal marxar. La nova situació va crispar encara més tota l’esquerra catalanista bisbe de Barcelona, Salvador Casañas, que va publicar dues pastorals i també els regionalistes, que es van alçar en defensa de l’autonomia duríssimes contra el pressupost dient que era obra de la maçoneria repu- municipal. La resposta fou contundent: elegiren un alcalde republicà i blicana i acusant el projecte de laic. catalanista, en la figura d’Albert Bastardas, que fou conegut com l’Alcal- Li donaren suport els rectors de parròquies de Barcelona; la dreta de Popular. La seva nova política recolzada en la Solidaritat Municipal es integrista de la Lliga Regionalista; l’Associació Professional de Mestres va dir “Higiene i Cultura”. (d’àmbit estatal); societats i entitats catòliques, monàrquiques, tradi- Però la proposta modernista que representava el pressupost fou avor- cionalistes; i la Lliga de Defensa Social; com també, a títol individual, tada; el republicanisme catalanista, que no va aconseguir l’hegemonia molts regidors i diputats regionalistes; catedràtics tan coneguts com política catalana al llarg d’aquells anys, va perdre també l’oportunitat de Permanyer i Ayats, Trías i Giró, Bas i Amigó, Plans i Casals; però també començar a exercir una hegemonia cultural modernista, lluny de les con- Albó, Soler i March, Ferrer-Vidal, Bertran i Musitú, el cardenal Vives i cepcions noucentistes que la Lliga va introduir en la cultura catalana. El Tutó, mossèn Alcover, Puig i Cadafalch, N. Pla i Deniel, Maspons i pressupost, ja condemnat, va seguir el seu tràmit; el febrer de 1909 el Anglasell, Unamuno, etc. Mítings, manifestos i declaracions contra el Govern el va suspendre definitivament i Solidaritat Catalana, en mans del dret municipal a crear escoles, contra aquella proposta cultural catala- regionalisme, no va defensar-lo i va deixar que l’anessin escapçant. Després nista i popular. I diaris com La Vanguardia, El Correo Catalán, El Diario esclatà la Setmana Tràgica i Torras i Bages va dir que era fruit de la incultura de Barcelona i El Noticiero Universal, així com La Lliga Regionalista i generalitzada. Els sectors més integristes van aprofitar l’estat de xoc de la Prat de la Riba, van estar en contra del pressupost i, a la vegada, a favor societat per inculpar les escoles modernes, laiques, neutrals i coeducacio- de l’autonomia municipal quan l’alcalde Sanllehy va suspendre la cin- nals de fomentar els desordres. Fransesc Ferrer i Guàrdia fou afusellat. quena base sobre neutralitat religiosa. Mentre que els republicans Han passat quasi cent anys del Pressupost de Cultura, i el debat sobre lerrouxistes el trobaven massa catalanista, els regionalistes creien que escoles laiques o neutres, confessionals o no, i coeducacionals continua era massa avançat. sent font de conflicte entre la dreta i l’esquerra, les esglésies i els racio- La campanya a favor del pressupost va començar pels regidors que nalistes, la intransigència i la tolerància. l’havien presentat. Albert Bastardas deia en un article a La Publicidad: “Se ha sostenido de mala fe que con el pressupost se creaban escuelas Bibliografia anticatólicas, irreligiosas y ateas (…) Las escuelas proyectadas no serán Pérez-Bastardas, Alfred: Barcelona davant el Pressupost Extraordinari exclusivamente confesionales, como no deben serlo, pues la escuela ha de Cultura de 1908. Editorial Mediterrània, Barcelona, 2003. de estar abierta a todos los ciudadanos (…) pero tampoco serán exclusi- vamente laicas”, com volien els lerrouxistes, i sobre coeducació afegia: > Per a més informació: “educar a la mujer como al hombre exige, en rigor, que la mujer se edu- www.avui.es/avui/diari/04/jul/22/k150222.htm que con el hombre”. www.llibreriapedagogica.com/butlleti23/l.htm BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 15 51 desembre 2005 Núm. gener 2006 BARCELONASAS AO CL’IEASCCIONLAS e 15 L’ESPAI D’INCLUSIÓ I FORMACIÓ CASC ANTIC UN ESPAI DE CONVIVÈNCIA ON FORMAR-SE I PARTICIPAR L’Espai d’Inclusió i Formació laboral, familiar o social. D’altra banda, la for- «Donem prioritat als col·lectius mació i l’educació són necessitats permanents Casc Antic (EICA) és una associació de l’ésser humà, alhora que factors de pro- que tenen a l’abast una oferta de persones que treballen amb grés. Per tant, l’EICA dóna prioritat en la seva més reduïda de formació.» oferta als col·lectius que tenen a l’abast una la voluntat de facilitar espais oferta més reduïda de formació, com són per- de convivència, formació i participació; sones adultes nouvingudes, independentment faciliten que els i les joves de diversos orígens de la seva situació administrativa, i dones vagin guanyant espai i veu pròpia als projectes una associació sense ànim de lucre majoritàriament de cultura musulmana que en als quals participen i al barri. Així mateix, es que va néixer del moviment veïnal etapes inicials del seu procés de formació busca identificar nous canals i mecanismes de demanen aprendre en grups específics per a comunicació a través dels quals els joves, amb al Casc Antic de Barcelona ara fa més dones o joves de setze a divuit anys. Per a més dificultats per expressar-se a través dels de vint anys amb el convenciment cadascun d’aquests col·lectius hi ha projectes canals tradicionals i/o formals, puguin fer sen- específics de formació que es complementen tir la seva veu. que la formació i la participació són amb els recursos del servei d’acollida. Un altre exemple de projecte de participació elements claus per afavorir la inclusió Als cursos de L2 apostem per una metodolo- són els grups de dones, que organitzen activi- gia comunicativa, treballant a partir de situa- tats com l’exposició Dones del món al Casc sociolaboral de persones de diversos cions en què intervé la comunicació i que se Antic (març de 2004), on a partir de relats de orígens i condicions. centren en les necessitats de les persones que vida es fa evident el paper de les dones en els hi assisteixen. A diferència d’altres entitats, processos migratoris, tant si han arribat a Bar- apostem per una diversitat de col·lectius a celona des de l’interior de Catalunya, des El districte de Ciutat Vella de Barcelona el l’aula. Els espais de formació poden oferir d’Andalusia, des del Marroc o des d’Amèrica. formem un mosaic de persones de dife- oportunitats privilegiades per facilitar el Una altra activitat dels grups de dones que rents orígens que hem d’aprendre a con- coneixement i l’intercanvi entre persones més exemplifica un procés de presa de la paraula viure i treballar. En la darrera dècada hi ha enllà de la seva adscripció a un grup cultural o és la Trobada de Grups de Dones. La trobada hagut un ràpid increment de la població nou- origen determinats. El contacte directe amb està organitzada per un grup de dones que fan vinguda fins a arribar a superar la tercera part “l’altre” ens fa veure que totes les persones la convocatòria, dissenyen el cartell i conviden del total de la gent que viu al districte, més del som iguals i, alhora, totes som diferents. les altres dones a trobar-se i explicar on es tro- doble de la mitjana de la ciutat. En aquest sen- Pel que fa a l’eix de participació, partim de la ben, què fan i què seria interessant fer en el tit es fan necessàries iniciatives que contri- idea que la inclusió social no és possible si no futur. Sempre des de la paraula de dones que bueixin a la regeneració del teixit social amb la es donen experiències positives de participa- no estan acostumades a parlar en públic, tenir participació del ventall de col·lectius i perso- ció i diàleg. La participació real en processos la paraula i fer propostes. nes que interactuen al Casc Antic. de presa de decisions, sigui a l’entitat o a l’en- El 1998 es va iniciar conjuntament amb l’As- tramat ciutadà i comunitari, és un dels eixos Carme Vendrell sociació pel Pla Integral del Casc Antic el pro- de l’experiència positiva que plantegem. Espai d’Inclusió i Formació Casc Antic jecte d’acollida dirigit a persones immigrades i autòctones. Actualment el projecte inclou un PROJECTES servei d’informació, orientació, acompanya- “Barris del Món: Històries Urbanes” és un pro- ment i mediació; un servei de formació; inicia- jecte internacional d’intercanvi que busca tives de participació pel veïnatge intercultural, identificar estratègies de participació de joves i un servei de suport a la inserció laboral. Tot de diferents orígens a zones urbanes que han això, en el marc d’un projecte comunitari por- sofert canvis substancials en el seu teixit pobla- tat a terme en col·laboració amb la xarxa ciuta- cional, sigui per remodelacions urbanístiques o Espai d’Inclusió i Formació Casc Antic dana del Casc Antic. per processos de mobilitat de població. Metodo- C. Comerç, 42, baixos, 08003 Barcelona Un nivell baix de formació esdevé un factor logies com la cartografia social, que a Barcelo- Tel. 93 268 49 43 important de risc d’exclusió quan es donen altres na apliquem a través de la imatge i el vídeo info@eicascantic.org circumstàncies crítiques de tipus personal, digital, o la investigació, acció i participació www.eicascantic.org BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 16 16 e PERSONATGES 51 desembre 2005 Núm. gener 2006 UN APASSIONAT DE L’EDUCACIÓ HOMENATGE A LA FIGURA DE JOSEP MARIA BAS El passat mes d’octubre va morir Josep Maria Bas Adam, economista i apassionat de l’educació. Va contribuir a pensar-la durant la dictadura i a construir-la en l’etapa democràtica. Entre d’altres tasques, fou coordinador de l’àrea d’educació del primer Ajuntament democràtic de Barcelona, va treballar a l’alta inspecció al Ministeri d’Educació a Madrid i en la seva última etapa professional va col·laborar amb l’equip del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Homes i dones que van ser al seu costat i que van compartir amb ell hores de treball i d’amistat, han volgut participar en aquest homenatge a la figura de Josep Maria Bas. BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 17 51 desembre 2005 Núm. gener 2006 PERSONATGES e 17 EL JOVE ESTUDIANT DE COMPTABILITAT A finals de l’any 1961, quan a l’escola Talitha ja portàvem uns cinc cursos i a l’escola Costa i Llobera algun menys, vàrem contactar, a través del món de l’escoltisme, amb en Josep Maria, aleshores un jove estudiant de comptabilitat. Malgrat l’aspresa que comporta el tema de les finances, en Josep Maria es va integrar ben aviat als equips de les escoles. A través de la gestió econòmica del dia a dia, va contribuir a trobar sortides als problemes d’aquest àmbit i a clarificar els reptes financers que implicava el projecte educatiu de les dues escoles: atenció individualitzada a tota la persona, ser- vei a la societat sense afany de lucre, obertura a les diferents classes socials per educar en la diversitat, quota indicativa... La seva formació, la il·lusionada dedicació a la feina i la seva capacitat d’escoltar i interpretar la realitat en termes alhora econòmics, educatius i Josep Maria Bas, a la dreta de la imatge, durant un sopar amb amics i amigues. polítics es van incorporar a la reflexió continuada de les escoles, tot imprimint realisme a les decisions preses de cara a un futur econòmica- AQUELL SENYOR ALT, AMB BIGOTI I ULLERES ment sostenible. Especialment significativa va ser la seva aportació en la sistematització de la quota indicativa, com consta en la publicació feta En Josep Maria Bas va ser el Coordinador de la llavors Àrea d’Ensenya- per tots tres. ment, ara d’Educació, al primer Ajuntament democràtic de Barcelona, En Josep Maria, hem dit, sabia escoltar. Era un bon conversador, res- després del franquisme, l’any 1979. La seva feina va ser posar ordre, en pectuós, que considerava el punt de vista dels altres i defensava el seu, tota mena de xifres, una àrea que havia passat per moltes vicissituds al madur i ponderat, per aconseguir d’avançar conjuntament. Tot des de llarg del segle. Arribats els primers anys setanta, els darrers alcaldes l’assertivitat i, a voltes, amb un cert sentit de l’humor, des del seu natural predemocràtics van anar cedint a les demandes populars, o acadèmi- seriós. Era una persona que es feia estimar, perquè donava i rebia, des ques, creant el Patronat Municipal de Guarderies, l’IMIPAE, o algunes d’una profunda honestedat. escoles com Avillar Chavorros. Després de la nostra coincidència en la tasca de les escoles esmenta- El 1979, a les primeres eleccions municipals, l’alcalde Narcís Serra des, tots dos, per separat, hem tingut ocasió de trobar-nos i col·laborar governà amb un anomenat Pacte de progrés entre socialistes, comunis- amb ell. Ha estat la confirmació de tot el que vam poder viure amb ell, l’e- tes i convergents. L’àrea d’Ensenyament, coordinada per un regidor con- xistència d’una amistat que ens acompanyarà per sempre. vergent, tenia també presència d’un regidor socialista i una regidora comunista. M. Teresa Codina i Pere Darder En Josep Maria Bas va entrar-hi com a coordinador; no era fàcil fer-ho. Li pertocava coordinar dins d’un mateix pressupost qüasi 50 escoles i serveis, d’origen molt divers dins de la història esmentada, i les iniciati- ves de tres o quatre regidors. Però en Josep Maria tenia experiència per UN MOTOR PER A L’ESCOLA PÚBLICA fer-ho: havia portat la comptabilitat d’algunes escoles austeres econò- micament i riques pedagògicament, havia escrit amb els seus directors El vaig conèixer l’any 1979. Va ser el gos que algú em va posar perquè em un llibre sobre la utopia del finançament social de l’escola, havia partici- vigilés. I ens vam fer amics. Per a quatre persones, només teníem un des- pat en els primers estudis estadístics del sistema escolar català i havia patx. No va haver-hi cap problema: teníem clar allò que volíem fer. Calia posat xifres als programes electorals d’educació del PSC, tot contrastant posar una mica d’ordre i introduir criteris de gestió i d’igualtat a l’escola realitats i projectes. pública, sense posar en perill la qualitat pedagògica. Vam introduir, Va marxar a Madrid el 1982, amb l’alcalde Serra, i va ser nomenat el també, criteris generals de matriculació. Vam equiparar, quant a infraes- primer director general d’educació compensatòria pel ministre Maravall. tructures, el conjunt de les escoles públiques, les de l’Ajuntament i les Casat amb una mestra renovadora, la Montserrat Casas, mai no va de l’Estat. Vam posar ordre en les escoles de formació professional i les poder sostreure’s a la realitat de la renovació de l’escola per més xifres i escoles bressol. I vam crear, al nostre voltant, un equip de professionals xifres que li pertoqués manejar. Ni quan tretze anys després va tornar que ens van donar suport i van aguantar el que ens va caure a sobre. Ell a Catalunya, per acabar fent xifres a l’actual Departament d’Educació. va ser el veritable motor que va fer possible que en el primer mandat La vida ha fet que jo mateixa pogués trobar el record d’en Josep municipal s’obrissin 24 noves escoles públiques i es remodelessin el Maria, el 1987 a l’àrea ja d’Educació de l’Ajuntament, i ara al Ministe- 20% de les escoles existents. ri, al Consell Escolar de l’Estat i fins i tot a alguna Conselleria d’Educa- De diners no en teníem gaires, però imaginació per trobar-los en vam ció, com la de Canàries, on recordaven “aquell senyor alt, amb bigoti i fer servir un grapat. Recordo dues anècdotes. Ens va tocar anar a Madrid ulleres” que havia comprès les seves necessitats d’educació compen- i vam anar a l’Hotel Palace. Vam considerar que el preu era excessiu i vam satòria i de parvularis, i les havia solucionat, de tu a tu, sense escara- utilitzar una habitació per a tots dos. Primera reprimenda. L’altra va ser falls i amb bon humor. quan al mes de juny vam anar al districte de Nou Barris a discutir un tema Sovint he pensat que en Josep Maria Bas, fill únic, i orfe de pare a la per a la remodelació de les escoles. Hi vam anar amb el meu cotxe i amb postguerra, havia fet com de la seva família a tots els grups de què va texans perquè era una assemblea a la nit. Segona reprimenda. Però de formar part: l’escoltisme, les escoles on treballà, el grup polític on milità Madrid vam aconseguir un munt de diners i els problemes de Nou Barris i, naturalment, les administracions que serví. D’altra manera no es com- es van solucionar. prendria el record personal que ha deixat arreu. Ni la cohesió de la famí- El record del Josep Maria és entranyable i la seva presència continua lia que formà amb la Montserrat. Ni, a desgrat de les naturals diferèn- sent real per a mi. Gràcies, amic. cies, la seguretat de la seva amistat. Raimon Martínez Fraile Marta Mata i Garriga BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 18 18 e PERSONATGES 51 desembre 2005 Núm. gener 2006 ELS PRIMERS ANYS AL MINISTERI No és infreqüent que la mort produeixi una insòlita unanimitat, la qual porta De tot el període de la seva estada a Madrid, un bon grapat d'anys amics i enemics a glossar de manera positiva la personalitat d’aquells que amb una colla de resultats que avalen la seva trajectòria en aquella ens abandonen definitivament. De vegades, però, aquesta unanimitat pre- època, crec que val la pena destacar-ne especialment un dels projectes cedeix el final. Es tracta, en aquests casos —d’altra banda no gaire nombro- polítics que ell va tirar endavant. En un moment en el que les desigual- sos—, de persones excepcionals dotades de qualitats que les fan incompa- tats formaven part de la cultura política d'un poble, que les patia resig- tibles amb l’enfrontament, les hostilitats i les renyines o les enveges en què nadament, en Josep M. es va fer responsable de les polítiques compen- tots caiem alguna vegada i que acostumen a estar en l’origen de les ani- satòries, de les polítiques contra les desigualtats, del Ministeri madversions que col·leccionem al llarg de les nostres vides. En Josep Maria d'Educació. Bas era una d’aquestes persones. Era machadianament bo. I socialista de Polítiques de beques, de transport, de menjadors, de serveis a zones soca-rel, cosa que, per què no reconèixer-ho, als meus ulls encara el feia poc accessibles, de zones rurals o de minories de població desafavori- millor. Vaig tenir la sort de compartir amb ell, dia a dia, els primers anys dels des, entre altres. Totes aquestes polítiques les va endegar ell la primera governs socialistes al Ministeri d’Educació. Els millors anys de la meva vida. meitat dels anys 80 i moltes de les seves iniciatives encara ara, després I pel que després vaig poder parlar amb ell, també de la seva. Entre altres de bastant més de 20 anys, són plenament actuals. coses, perquè hi vaig sentir la fortalesa que dóna pertànyer a un equip, He volgut destacar aquesta part de l'obra d'en Josep M. perquè crec compartir idees i, sobretot, il·lusions. En aquest equip hi havia en Josep que defineix molt bé la seva manera d'entendre el servei que ell podia i Maria. Treballador, honest, competent, amb una ironia intel·ligent i diverti- sabia fer a l'educació i, per extensió, a la societat. Organitzar un sistema da. Company i amic. complex en el que els aspectes compensatoris de desigualtats necessi- I, de sobte, una tarda t’assabentes que se n’ha anat. Per sempre. I et taven d'una anàlisi de població, de renda, de territori i, a més, una gestió vénen a la ment coses de les quals no t’havies recordat més. Reunions, econòmica de grans magnituts, era un camp on ell es movia amb comodi- moltes reunions, però també celebracions, xerrades en què, de vega- tat i en el que era plenament conscient que desplegava una política real- des, et mirava amb aquells ulls que tenia, esbalaïts i picardiosos alho- ment progressista. ra, que li servien per expressar, sense paraules, comprensió o el con- Va arribar l'hora de tornar de Madrid i ell continuava estant al peu del trari. I recordes les controvèrsies futbolístiques. Cada dilluns. Al canó, tant al Partit com a nivell de Govern en Josep M. sempre el troba- començament i al final de les temporades. Que el correu electrònic ens ves, com deia l'Ernest Maragall el dia del seu funeral, en Josep M. "sem- va permetre de prolongar quan les nostres trajectòries professionals ens pre hi era" i he de dir que jo sempre l'he trobat. van separar. És aleshores quan penses que seria magnífic que ens He volgut i voldria recordar-lo com a persona no només en nom propi pogués veure encara que nosaltres no el puguem veure a ell. I, per si és sinó en el dels molts que hi hem treballat, en nom de tantes i tants com- així, per si s’escau que llegeix aquestes breus línies, no vull deixar de panys que l'han conegut i l'han estimat. Model per a molts de nosaltres, respondre el seu correu que amb tota seguretat m’hauria enviat l’en- ens va acollir, ens va ensenyar i ens va protegir. Ell ha deixat emprem- demà de l’últim Reial Madrid-Barcelona. “Que sí, José María. Que fuisteis ta per allà on ha passat. mejores. Que fue como un partido de casados contra solteros. Pero la En Bas ha estat un dels grans amics de les persones que l’hem trac- Liga es muy larga. Y como decimos por aquí hasta el rabo todo es toro”. tat i que hi hem treballat, amics que han anat apareixent en aquests darrers mesos, tanta gent i tant diversa, que, des de llocs diferents, Alfredo Pérez-Rubalcaba han mostrat i demostrat la seva tristesa per la seva mort. Tímid: Al darrera d'una personalitat aparentment freda amagava un perfil càlid i protector que et donava seguretat i et feia sentir tranquil L'EMPREMTA D'EN BAS perquè sabies que comptaves amb ell. Polemista: Amb en Josep M. hem conversat molt, quasi bé fins a Per a mi parlar d’en Josep M. és parlar de l'amic i del company de feina. l’extenuació. Era un analista impertinent de l'actualitat política, De molta feina i moltes feines, totes elles fetes amb l'entusiasme i la esportiva, administrativa... Un documentat recalcitrant que contrasta- dedicació que sempre havia mostrat. va sempre les opinions fos l'hora que fos i amb la seva forma peculiar Aquest entusiasme i dedicació eren l’expressió d’un socialista con- d'utilitzar el telèfon: vençut que la principal arma de l’emancipació personal i col·lectiva és l’e- "De part de qui?", li preguntaven ... ducació. Per als més joves que el vàrem conèixer en els temps de Con- "Bas", contestava ... Un monosíl·lab que semblava que li estalvia- vergència Socialista, en Josep M. pertanyia a una generació de persones va temps per poder anar després al gra del tema que l'ocupava i el fetes en la lluita per aconseguir la democràcia, però que, al mateix preocupava. temps, eren conscients que els corresponia pensar i dissenyar com s'ha- Al·lèrgic a l'activitat social formal que sovint es desplegava al seu via de posar en pràctica aquest futur democràtic. entorn i que ell mirava amb la seva expressió barreja de distància, Per això, quan va arribar l'hora de la veritat, l'hora de fer realitat el pro- incomoditat i ironia, va saber navegar durant molts anys en aquests jecte democràtic, li va tocar arremangar-se, sense protagonismes però cercles mantenint la frescor personal que el va caracteritzar. Perquè al amb l'autoritat que li donava la seva preparació, per començar a endreçar Josep M. company i amic se'l coneixia en la distància curta, lluny dels les institucions i posar en marxa la màquina de l’educació a l'Ajuntament artificis i protocols que suportava amb estoica dignitat. de Barcelona, que havia de representar l'exemple de les primeres passes Lacònic en les seves afirmacions, podia ser prolix a l'hora d'argu- de la convivència democràtica. mentar-les, el que li donava força i convenciment i el feia ser valent a I de l'Ajuntament de Barcelona a Madrid, al Ministeri, a les també pri- l'hora d'afrontar els reptes i els debats. meres experiències d'un Govern d'esquerres en un país acabat de sortir Estic segur que, com jo, totes i tots els que l’heu conegut teniu prou d'una dictadura i amb unes estructures rovellades, passades de moda, i, anècdotes i records personals per il·lustrar tot el que acabo de dir. El perquè no dir-ho també, corruptes en alguns casos, una corrupció que a fumut és que ara el trobarem molt a faltar. ell li feia veritable fastic i que va haver de conjurar moltes vegades i des de molt a prop. Francesc Colomé i Montserrat BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 19 51 desembre 2005 Núm. gener 2006 CELEBRACIÓ NÚMERO 50 e 19 MOLTES GRÀCIES I FINS LA PROPERA IMATGES I IL·LUSTRACIONS DE L’ACTE DE CELEBRACIÓ DEL NÚMERO 50 El passat 21 de novembre del 2005 vam celebrar al Centre Cultural Can Fabra del districte de Sant Andreu la publicació del número 50 de la revista Barcelona Educació. L’acte es va convertir en un homenatge a tota la comunitat educativa de Barcelona i a les persones que des de l’any 1995, quan va sortir el primer número de la revista, hi ha col·laborat. No hi van faltar el teatre, el circ, la música i la dansa, protagonitzades per nois i noies de les escoles de la nostra ciutat. Un acte que ens va omplir d’alegria i que volem compartir amb tots els nostres lectors i lectores a través de fotografies i d’il·lustracions, que cinc joves van realitzar durant l’acte. Moltes gràcies a tothom i fins la propera... Daniel Thomàs BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 20 20 e CELEBRACIÓ NÚMERO 50 51 desembre 2005 Núm. gener 2006 Carlos González Rosario Velasco BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 21 51 desembre 2005 Núm. gener 2006 CELEBRACIÓ NÚMERO 50 e 21 Sonia Roigés Volem agrair la col·laboració i participació en l’acte de Jaume Carbonell, Katsac (quartet de saxos del Conservatori Municipal de Música de Barcelona format per Oriol de Diego, Maria Comas, Mara Mull i Marina Solanas), el grup de dansa de l’IES Sant Josep de Calassanç, Flic Flac Circ i l’Escola Patronat Domènech, l’Escola Municipal d’Audiovisuals, el grup de teatre dels instituts de secundària Doctor Puigvert i Príncep de Viana, Ana Manresa i l’equip de producció de l’acte, Centre Cultural Can Fabra, Rosario Velasco, Dani Thomas, Sonia Roigés, Carlos González, Elisenda Joan, Gloria Díaz, Marta Carranza, Oriol Garcia, Lluïsa Garcia, Anna Garcia, Critèria, Gramagraf i el consell de redacció de la revista. Elisenda Joan Fotografies: Patricia Esteve BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 22 22 e RECURSOS Núm. 51 desembre 2005 gener 2006 MOLT MÉS QUE UN APARADOR UN REPÀS A LA DIVERSITAT DELS WEBS DELS CENTRES EDUCATIUS La majoria d’escoles i instituts ja C om en tots els espais virtuals, la quali- tots els webs de centres informen del que fan, tat dels webs de centres educatius alguns (in crescendo a mesura que es va afer- tenen un espai web, però no hi ha, sempre s’ha de mesurar en funció del mant la implementació dels recursos TIC a les si més no als nivells educatius no grau d’acompliment de les finalitats que es aules) compleixen la segona i només uns proposen i l’eficiència amb què ho fan. A l’hora quants —pocs— estan apostant decidida- universitaris catalans, cap mena d’avaluar, a banda dels criteris genèrics amb ment per la interactivitat, el funcionament en d’orientacions oficials sobre com ha què avaluaríem qualsevol espai electrònic xarxa i la construcció d’entorns virtuals de (navegabilitat, claredat...), cal tenir-ne en comp- formació (campus). de ser un web d’un centre educatiu. te d’altres d’estrictament educatius, com ara la Davant d’aquesta manca d’un llibre innovació pedagògica que aporten, la qualitat LA IMATGE DEL CENTRE tècnica, la promoció de l’aprenentatge actiu, els En primer lloc, el web de centre sol ser utilitzat d’estil, vam creure oportú oferir continguts, la potenciació del funcionament en per transmetre una imatge del centre: mostrar una sèrie de recomanacions i xarxa i la col·laboració i la transferibilitat de la l’escola físicament i els seus trets d’identitat, informació. Almenys aquests són els que es cosa que es tradueix en un seguit d’informa- consells. Va ser des del Projecte TIC valoren per a la concessió dels eLearning cions que tots i cadascun dels centres solen per a l’Educació del Departament Awards de la European Schoolnet. donar: projecte educatiu del centre, els estu- D’entrada, hem de constatar que, avui dia, dis que s’hi poden realitzar, el quadre del per- d’Educació de la Generalitat que gairebé tots els centres educatius disposen sonal que hi treballa, les activitats que s’hi ens van donar resposta, i us oferim d’un espai web confeccionat amb els seus pro- realitzen (escolars i extraescolars), l’agenda pis mitjans i amb una dedicació absolutament del curs acadèmic, una relació dels llibres de la seva reflexió, que analitza quines altruista en la majoria de casos. No es preveu text, la història... Així mateix, hi sol haver un són les bones pràctiques que en l’organització de centres cap mena d’allibe- tauler de notícies lligades a l’actualitat acadè- rament de càrrega lectiva per gestionar mica o d’abast més ampli. En aquest sentit, és s’han anat produint en aquest àmbit aquests espais, malgrat que demanen un remarcable la ràpida reacció que hi sol haver en als centres educatius d’arreu esforç considerable tant pel que fa a la seva cre- aquests espais davant de determinats fets que ació com pel que fa al seu manteniment. Els i les han afectat de forma generalitzada i profunda la de Catalunya. Així, doncs, aquest professionals de l’educació solen ser molt crea- nostra història més recent (campanyes contra la article pot ser una eina per a tots tius i creatives i han endegat diverses fórmules guerra de l’Iraq, solidaritat amb víctimes d’a- per organitzar-se la feina que comporten: dis- temptats o de catàstrofes naturals, etc.) tot els centres que volen fer o millorar seny com a part de treballs de recerca o d’altres seguint la dinàmica global de la comunicació a el seu espai web. tipus d’activitats acadèmiques o de cursos de la Xarxa. formació del professorat, manteniment gràcies a També s’hi sol oferir informació vinculada a aportacions sorgides del treball a les aules o a la l’AMPA del centre o bé enllaços al web d’a- feina de les mai prou lloades coordinacions d’in- questes entitats. Des del punt de vista legal, formàtica dels centres... és interessant que les AMPA disposin del seu Analitzant espais web de centres ens adonem propi espai web, ja que són entitats indepen- que, bàsicament, compleixen tres funcions: dents dels centres amb una configuració jurí- informativa, pedagògica i comunicativa bidirec- dica diferent. El mateix advertiment s’ha de fer cional. El tant per cent d’assoliments davalla, en relació amb els webs d’alumnat: si no es de manera que podríem dir que pràcticament tracta d’una activitat acadèmica supervisada BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 23 51 desembre 2005 Núm. gener 2006 RECURSOS e 23 pel professorat, és del tot recomanable que el (http://www.xtec.net/centres/b7004438/comen «Les fórmules dels espais web centre hi enllaci com a web externa i que no la /index.htm) o en el cas de les ZER: la web de les inclogui mai en l’espai propi del centre. ZER es converteix en un treball col·laboratiu de centres educatius són Pel que fa a l’estructuració de la informació, entre tots els centres que la integren (p.e.: ZER variades, com ho són les mateixes sol ser diversa. Els webs de centres de primària Solsonès Nord http://www.xtec.net/zer-solso- solen agrupar la informació per cicles, mentre nes-nord/). escoles que representen.» que els de secundària tendeixen a organitzar- la per àmbits de coneixement (departaments). ESPAI DE COMUNICACIÓ L’important, tanmateix, és que la persona visi- Finalment, el web de centre pot esdevenir un tant pugui accedir de forma clara i ràpida a la autèntic espai de comunicació entre els membres informació que busca o, plantejat des de l’òpti- de la comunitat educativa. Aquí hi ha un ventall de ca dels centres, que arribi fàcilment a tota la possibilitats per explorar, però cal, abans d’aven- informació que es vol destacar. Pel que fa a l’a- turar-s’hi, considerar ben seriosament, amb els lumnat, i malgrat algunes reticències inicials, coneixements tècnics especialitzats en seguretat sobretot a l’adolescència, les pàgines amb de sistemes informàtics i amb una política de fotografies són unes de les més visitades: recursos humans amb implicació de les adminis- colònies, sortides, festes culturals, són un tracions, una anàlisi minuciosa de riscos legals. magnífic pretext per mostrar la vida del centre. Ara com ara, l’activitat més habitual sol ser que el professorat publiqui al web les seves activitats ACTUACIÓ PEDAGÒGICA didàctiques (http://www.bellera.org/molins/) En segon lloc, els webs de centre esdevenen — per tal que l’alumnat en pugui disposar per fer-se’n en l’edició electrònica s’ha anat evolucionant cada cop més, i hauria de ser-ne el tret més còpies o dur-les a terme. També cal subratllar la possi- vers formes de disseny més elaborades. Moltes distintiu— escenaris que projecten al món l’ac- bilitat d’accedir al catàleg de la biblioteca del centre; tenen elements de Flash, com ara la del CEIP tuació pedagògica que es du a terme als cen- algunes d’aquestes biblioteques ja s’han posat en Monsenyor Gibert de Sant Fruitós de Bages tres, entenent com a tal el resultat de la interac- (http://phobos.xtec.net/a8026464/escola.html), ció entre professorat i alumnat. Des d’aquest i comença a estendre’s l’ús del llenguatge de punt de vista, els webs de centre són una mag- programació PHP, que permet confegir pàgines nífica oportunitat per incrementar la sensibilitza- dinàmiques, com podeu veure al web de l’IES ció vers l’ús de les TIC tant per a un sector com Pius Font i Quer (http://www.iespfq.org/). En per a l’altre i per fomentar-hi la participació. qualsevol cas, cal vetllar per l’acompliment Les estratègies són diverses: utilitzar l’espai d’estàndards d’accessibilitat (els establerts web per introduir l’alumnat al món de l’edició pel W3C) i legals (a la web cal identificar-se electrònica; practicar el periodisme escolar mit- clarament en totes les pàgines, respectar els jançant la redacció de diaris o revistes en línia, com drets de propietat intel·lectual, indicar si ara El Murri, revista del CEIP L’Àlber d’Albesa se’n cedeixen alguns amb finalitats educati- (http://www.xtec.net/ceipalber/m09/index.htm), ves —llicències Creative Commons—, publi- o bé emetre programes radiofònics (http:// car la política de protecció de la privacitat i www.xtec.net/centres/a8037528/emisora/rad xarxa gràcies a l’ePèrgam (http://www.xtec.net/ies- de retirada de continguts il·lícits...). iorapia.htm) o vídeos. pedrol/serveis/biblioteca/index.htm) i BibesBCN En definitiva, les fórmules dels espais web de L’actuació pedagògica, doncs, pot anar més (http://www.bcn.es/escoladelmar/portada.htm). centres educatius són variades, com ho són les enllà del clos del centre i expandir-se en forma de Però també hi ha autèntics espais de comuni- mateixes escoles que representen. En qualsevol projectes col·laboratius internacionals o bé d’in- cació educativa, com l’espai dedicat a la físi- cas, sempre reflecteixen el grau d’implicació tercanvi d’experiències entre escoles que formen ca de l’IES Salvador Espriu de Barcelona que tenen amb l’ús de les TIC i, en conseqüèn- part d’un projecte de zona. De bons exemples en (http://www.iesespriu.org/fisica/) dissenyat a cia, n’hereten el dinamisme constant i la contí- trobareu a l’IES Alexandre Deulofeu de Figueres partir d’un treball de recerca de batxillerat i nua recerca de noves i més efectives formes que disposa de bases de dades de problemes i d’informació i de comunicació. d’un fòrum on l’alumnat pot intercanviar opi- nions i demanar ajut als companys i companyes Projectes TIC per a l’Educació del centre en la realització dels exercicis. Departament d’Educació Així mateix, s’estén la idea de permetre l’ac- de la Generalitat de Catalunya cés a la intranet dels centres des d’Internet, cosa que està molt bé, però cal, com hem dit, abans de llançar-s’hi, considerar els nivells de seguretat que cal complir, així com la implanta- > Per a més informació: ció de polítiques de control de continguts. www.xtec.net Abans d’acabar, convindria fer esment de carac- www.edu365.com terístiques tècniques i de disseny dels webs de www.bcn.es/escolesmunicipals centre. Des de la simplicitat dels primers passos http://elearningawards.eun.org/ BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 24 24 e CONSELLS ESCOLARS 51 desembre 2005 Núm. gener 2006 I LES AMPA, CAP A ON ANEM? UNA TAULA RODONA ENTRE REPRESENTANTS DE LES FEDERACIONS D’ASSOCIACIONS DE PARES I MARES Quin és l’estat actual de participació dels pares i mares en l’educació dels seus fills? Quin és el futur de les associacions de pares i mares? És necessària la formació de pares i mares per donar suport a la tasca educativa dels seus fills i filles? Res millor que una trobada entre els representants de diferents federacions d’associacions de pares i mares, i membres del Consell Escolar Municipal de Barcelona, per trobar-hi respostes. Us oferim el debat ampli i interessant que van mantenir Antonio Guerrero (Federació d’Associacions Cristianes de Pares d’Alumnes), Àlex Jordan (Federació d’Associacions Barcelona Educació: Com veieu l’estat actual de la participació i la implicació dels pares i mares en l’educació dels fills i filles? de Pares i Mares de l’Escola Lliure), David Campillo Jesús Fernández: Jo puc parlar del que passa a la secundària, i suposo (Federació d’Associacions de Pares i Mares de que també passa a la primària, que la incorporació de la dona al món del treball en els últims anys ha afectat la participació dels pares i mares en Catalunya) i Jesús Fernández (Federació d’Associacions l’educació dels fills i filles. A la secundària és molt més complicat acon- de Pares i Mares de l’ensenyament secundari seguir aquesta participació. A primària, els pares i mares vénen a recollir els nens i nenes a l’escola i es troben, parlen, comenten coses i es conei- de Catalunya). xen més. Això a secundària no passa i, per tant, la participació, com es pot veure en les últimes eleccions dels consells escolars, és més baixa. David Campillo: Diria que ens trobem en un moment de petita crisi de participació de pares i mares en l’àmbit escolar. La societat ha canviat, els pares i mares comparteixen en molts casos el mateix horari de treball i, per tant, el noi o la noia ja no troben la mare o el pare esperant-los. Això suposa que l’escola s’ha convertit, sense voler-ho, en la segona casa dels nostres fills i filles. Això és un error, i molt greu. L’educació que reben a les escoles ha de tenir continuïtat fora del centre i això no està passant. S’està perdent la implicació dels pares i mares en l’educació dels fills i filles i es deixa tota la responsabilitat en mans de l’escola. És la pròpia dinàmica de la societat la que està imposant que només s’estigui pendent del treball, treball i més treball, i es deixa de banda la implicació en el funcionament de la família i, per tant, en l’educació dels fills i filles. Més enllà de les qüestions curricu- lars, si el sistema educatiu està fallant, és en gran part perquè les famílies no tenen la implicació que tenien abans en el funcionament de les escoles. I, alhora, els nois i noies tampoc senten l’educació a l’escola com una cosa seva i com una obligació. Hauríem de recuperar la implicació i la participació, que podria tenir un impuls si des de la pròpia administració o des de les lleis d’educació es reconegués que les persones que dediquen part del seu temps als BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 25 51 desembre 2005 Núm. gener 2006 CONSELLS ESCOLARS e 25 consells escolars puguin disposar d’aquest temps sense perdre els anar a la direcció i es resol. I en els centres que no funciona tan bé, doncs seus ingressos. són els pares i mares que tenen més implicació els que s’hi posen. El Àlex Jordan: Una mica seria com les persones que formen part dels problema és que hi ha una legislació i si veus que es van retallant fun- comitès d’empresa. O sigui, que les persones que hi dediquen aquest cions, et preguntes què hi faig jo al consell escolar si no puc fer-hi res. I temps puguin sortir de la feina sense que tinguin perjudicis. aleshores, què fas? Portes els fills i filles a l’escola i vas tirant. David Campillo: És trobar la conciliació entre l’horari escolar i el Antonio Guerrero: Jo entenc que tots els pares i mares han de tenir el familiar en tots els aspectes. dret i el deure de vigilar l’educació dels seus fills i filles i, per tant, la Jesús Fernández: Hauríem de veure qui pagaria aquestes hores. Jo seva veu ha d’estar present a les escoles. Pot ser mitjançant el consells sempre poso l’exemple que quan tens hora per anar al metge, no et escolars, o a través de l’AMPA, o també com a pare i mare que no tens descompten aquest temps del teu treball. perquè estar dins l’AMPA. L’AMPA no ha de ser, forçosament, la repre- Antonio Guerrero: Al Consell Escolar de Catalunya es cobra, encara sentació de tots els pares i mares del centre. que sigui de forma molt simbòlica. Barcelona Educació: També hauríem de tenir en compte que el funcio- David Campillo: Tampoc hauríem de fer ara mercantilització d’a- nament dels consells escolars dels centres públics o concertats és molt quest tema. A les reunions del consell escolar de l’institut on porto la diferent tot i tenir el mateix marc legislatiu. meva filla es comencen les reunions a les set de la tarda i acabem a les David Campillo: Jo sóc del parer, i es pot comprovar una per una, tan si és dotze de la nit, perquè tothom tingui temps per venir. Per tant, és molt escola pública, concertada o privada, que si tenen una AMPA que funciona urgent la conciliació d’horaris i més ara, quan tornem a parlar d’am- són escoles que segur que funcionen. I això com es demostra? Doncs, entre pliació dels horaris lectius. d’altres coses, perquè hi ha un grau més gran d’implicació dels mares i Antonio Guerrero: També crec que les persones que s’impliquen o pares en el funcionament de l’escola a través del consell escolar, d’activi- es comprometen a participar en els consells escolars del centre, se tats, de parlar amb els tutors. Hi ha un ventall molt ampli de possibilitats en suposa que tenen una mica de disponibilitat per participar-hi. les quals es demostra la preocupació dels pares i mares per l’educació dels Àlex Jordan: La implicació dels pares i mares en l’educació dels fills i seus fills o filles. Ja deia abans que una de les causes en la davallada de la filles, no ve només marcada per la seva participació en els consells esco- participació dels mares i pares és que s’ha acotat molt la seva participació lars. Hauríem de parlar de disponibilitat, que no és fàcil en aquesta socie- com si només fessin activitats extraescolars. Hi ha moltes més coses. Des tat actual tenir temps, i de les prioritats de les famílies. O sigui que hi pot de la FAPAC, quan vam fer el programa “L’eduquem més enllà”, vam demos- haver gent que no té disponibilitat per horaris, però que està molt engres- trar que hi ha un model d’educació en valors més enllà de l’horari lectiu en cada en el tema de l’educació. Per això, un dels grans objectius de la nos- les activitats extraescolars. Una de les coses que passava és que les activi- tra federació és mentalitzar els pares i mares que no n’hi ha prou amb por- tats extraescolars es feien una mica com si fossin el pou on es deixava els tar el nen o nena a l’escola que t’agrada, sinó que s’ha de fer una altra fills i filles. tasca fora de l’escola. Aquí la mentalitat encara no ha canviat suficient- Àlex Jordan: Aleshores vol dir que les escoles que van bé són les que ment. Moltes famílies encara pensen que l’escola ja educarà els nostres tenen una AMPA que funciona, i les AMPA que funcionen són les que fills i filles. Es tracta d’aprofitar el temps que tenen pares i mares per estar tenen gent amb capacitat per fer coses i el centre els ho permet. Per tant, si amb els seus fills i filles i acabar ja amb l’exemple de tantes pel·lícules no hi ha autonomia a les escoles i si hi ha una legislació massa acotada que americanes, en les quals el pare es retroba amb el fill o filla quan té 15 anys no deixa capacitat de maniobra, la gent perd la il·lusió perquè si no poden i descobreix que no li ha dedicat tot el temps que calia. No hem de seguir fer res, els pares i mares no s’impliquen. per aquest camí. Per tant, hem de fer tasca, des de les federacions, d’edu- car també pares i mares. FÒRMULES DE PARTICIPACIÓ Antonio Guerrero: El que està molt equilibrat és la participació Barcelona Educació: Creieu que les associacions de pares i mares, d’homes i dones a les AMPA. més enllà de les activitats extraescolars, es preocupen per fer que els David Campillo: Ens estem perdent una mica si creiem que el verita- pares i mares participin. No s’haurien de buscar fórmules de participació ble problema és si més homes o més dones. El perfil, al final, és indife- per facilitar aquesta implicació? rent. La finalitat és una molt concreta. I, últimament, pel que jo sento Àlex Jordan: Evidentment, tot el que sigui donar informació per impli- dir, una de les causes de la davallada de la participació en les associa- car la gent és positiu. Sempre i quan a nivell burocràtic, no sigui tan com- cions de pares i mares és que es perceben com una mena d’associa- plicat que al final es faci impossible. cions de serveis en comptes de veure-les com unes associacions que Antonio Guerrero: Hauríem de buscar fórmules, però a vegades ni tan treballen pel bé de l’escola i, per tant, de l’educació dels fills i filles. Et sols demanant que els pares i mares donin un mail per rebre informació, pregunten: I vosaltres, a l’AMPA, quines activitats programeu? I no és s’apunten. És molt complicat, sobretot a secundària i batxillerat. només això, són moltes més coses. Fem escola de pares i mares, xerra- Jesús Fernández: Fa uns anys recordo que els membres de les AMPA des, tallers, etc. Potser, per això, hauríem de fer més activitats conjun- quedàvem per sopar o fèiem sortides tots junts. Això s’ha perdut i s’ha tament mares i pares amb fills i filles, per veure què pensem els uns d’afegir ara el problema, i sobretot als centres públics, de les famílies nou- dels altres. vingudes. En un institut on hi ha un 30 per cent de famílies nouvingudes, Jesús Fernández: També seria necessari que els pares i mares veies- com ho fas perquè participin? I, a títol personal, voldria dir que l’associa- sin que els consells escolars tenen importància i poden decidir temes de cionisme, que abans tenia tanta força, pels motius que siguin, l’està per- gestió de l’escola. El que estan veient és que cada vegada tenen menys dent. No tan sols a nivell de les AMPA, sinó també en altres associacions importància. Els preguntes, a pares i mares, per què no us presenteu als com les de veïns i veïnes. consells escolars? I et diuen: “perquè no serveix de res”. Àlex Jordan: Tenim les AMPA i els consells escolars, però els pares i mares tenen fills i filles que porten a l’escola. I encara que no trepitgin FUNCIONS DELS CONSELLS ESCOLARS mai l’AMPA, ni sàpiguen que existeix un consell escolar, hi ha maneres Barcelona Educació: Hauríem, doncs, de parlar sobre la participació de poder fer-los veure que s’han d’implicar en l’educació dels seus fills i dels pares i mares als consells escolars. Quins acords o desacords teniu filles. Reconec que és complicat però hem de trobar fórmules, encara amb les funcions dels consells escolars? que sigui que el dissabte al matí el pare i la mare agafin el seu fill o filla i Àlex Jordan: Els consells escolars i les AMPA tenen unes funcions, llegeixin junts. No cal que formi part de l’AMPA, cada família al seu nivell però hi ha escoles que funcionen molt bé i els pares i mares ja no estan ni pot fer coses. Així doncs, no podem dir que pare o mare que no està a les a l’AMPA ni als consells escolars. Saben que si tenen un problema poden AMPA no funciona. I a vegades les AMPA o els consells escolars formen BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 26 26 e CONSELLS ESCOLARS 51 desembre 2005 Núm. gener 2006 estructures molt burocràtiques que poden aturar moltes coses. És bo que rats per poder afrontar el futur amb condicions. Hem d’acabar amb els edi- no tot hagi de passar per una AMPA o el consells escolars, perquè no tot- ficis sense espais perquè els nois i noies puguin jugar o fer activitats. Tot i hom pot estar-hi. que es va fer un pla, ha estat insuficient. I a mi m’agradaria que arribessin, David Campillo: Crec que tot és un procés d’aprenentatge. A mi, quan el més aviat possible, al punt que tinguem els espais adequats i fer, com vaig portar els meus fills a l’escola, ningú em va dir què era l’AMPA o el hem demanat, un pla de manteniment integral dels centres públics. Estem consell escolar. en una situació deficitària i l’escola pública és la que n’ha sortit més malpa- Barcelona Educació: Parlàveu abans de l’arribada de les famílies nou- rada. I, en molts casos, les associacions hem hagut d’anar fent fotografies vingudes i s’ha comprovat que moltes d’aquestes famílies tenen una per demostrar l’estat precari dels edificis i hem perdut un temps en coses gran consideració per l’escola com a font de cultura, fins i tot, més que que no hauríem de fer. Ens estem preocupant de fer una tasca, la de millorar algunes famílies d’aquí. Per tant, hauríem d’estar alerta amb els tòpics. l’entorn de l’escola, que no hauríem de fer. I molts diners que s’havien de David Campillo: Està clar que hi ha pares i mares nouvinguts que destinar a l’escola pública per millorar les instal·lacions, en l’etapa de l’an- donen molta importància a l’escola i se’n preocupen. El que passa és que terior govern de la Generalitat, van anar a parar a escoles concertades i ens aquí sempre pensem més des del punt de vista de la participació activa. deien que per a l’escola pública no hi havia diners. D’entrada jo no puc pensar que algun pare o mare que no participa a Àlex Jordan: Respecte al futur de les AMPA, hem d’insistir en la seva l’AMPA és un mal pare o mare. Jo sempre penso que són el millor pare i la importància. Però no només han de dedicar-se a les activitats extraesco- millor mare del món. La qüestió és com ho entén cadascuna de les famí- lars, a temes de menjadors o d’autobusos. També han d’intervenir en el lies. En el cas de l’escola pública, per exemple, una errada molt gran de dia a dia de l’escola des de tots els punts de vista. Ja ho fan dins dels les famílies és que quan els nens o nenes passen a secundària s’obliden consells escolars, però hi ha coses en les quals el col·lectiu de pares i que els problemes de debò comencen a secundària. Per la nostra cultura, mares té molt a dir i les AMPA han de saber canalitzar tot això, i no només pensem que de petits se’ls ha de mimar i crec que, sense voler, durant organitzar activitats. l’etapa de primària estem “malcriant” els nens i nenes. I aleshores arri- Antonio Guerrero: A les escoles concertades o concertades religioses ben a l’institut i es troben, amb 12 anys, amb nois i noies de 18 anys. és molt difícil que l’AMPA pugui fer tot això. Àlex Jordan: Si diem que estem malcriant les criatures, hauríem de Àlex Jordan: Si fan propostes raonables, costa, però aconsegueixen valorar altres coses. Per exemple, el professorat no pot dir la seva, el nen coses. També és veritat que al director del centre també se li ha de donar o nena no cal que estudiï, si suspèn és igual. I parlo d’aspectes que no autonomia i confiança perquè, si no, qui agafa la responsabilitat de posar són ideològics. És un problema de no valorar la cultura de l’esforç. d’acord totes les parts dins del consell escolar? Si s’equivoca un dia, no David Campillo: A l’escola no hem de parlar de la cultura de l’esforç, ja se li pot retreure. Pot haver-hi un consell escolar o una patronal molt rígi- que aquesta cultura no l’ha de donar l’escola, l’han de donar els pares i da en alguns aspectes, i aquests no els canviaràs, i són part del projecte mares. Crec que és la manca de reconeixement de la figura del professo- educatiu del centre que el pare o mare ha escollit. Però en una gran part rat. Molts pensen que són persones que han d’aguantar cinc o sis hores dels temes, si són propostes raonables i les justifiques, tant la patronal els nostres fills i filles i s’ha acabat. Aquest ha de ser el punt de partida com el consell escolar les faran, sempre i quan tinguin els mitjans. S’a- per a l’educació del futur. consegueixen coses, el problema és que a vegades els pares o mares Barcelona Educació: Precisament quan ens preguntem per què un país demanen coses inviables. com Finlàndia aconsegueix tants bons resultats en educació, hauríem de Jesús Fernández: Les AMPA necessiten que se sentin reforçades i saber que allà el professorat té una gran valoració social. també que les direccions, i això influeix molt en el projecte educatiu dels David Campillo: La gent entén què significa la figura del professorat i, centres, les tinguin en compte. S’ha d’acabar amb les direccions que es per tant, participa i col·labora. I aquí ens hem anat carregant, mica a queixen de tot el que diuen els pares i mares. Hi ha d’haver una sintonia mica, la figura del professorat. El que no hem de fer és dir als nostres fills entre el claustre i l’associació de pares i mares. Això és fonamental. o filles que tot és culpa del professorat. Li hem de dir que és el seu mes- Barcelona Educació: Com considereu les iniciatives del Consell Escolar tre, li hem de transmetre el que és i el que significa. Això no vol dir que Municipal de Barcelona en la formació de pares i mares? sempre tingui la raó. Són persones i ensenyen a persones, i això ho obli- Antonio Guerrero: Em sembla molt positiva qualsevol iniciativa que dem molt sovint. promogui la formació de pares i mares, i el que hauríem de fer és unir Àlex Jordan: No només el professorat. Els pares i mares també tenen la esforços i coordinar els programes. mateixa funció fora de l’escola i, socialment, també s’està desvirtuant les Àlex Jordan: És molt bo que el Consell Escolar Municipal faci aquest figures del pare i la mare. En general, s’està deixant els nens i nenes sols, tipus d’iniciatives ja que són molt necessàries per aconseguir el compro- davant una societat que no valora l’educació, davant una televisió que mís de pares i mares en l’educació dels seus fills i filles. programa el que programa. David Campillo: Ja hem fet coses en aquest sentit i, encara que costi aconseguir la participació de pares i mares, quan veuen que les coses EL FUTUR DE LES ASSOCIACIONS funcionen es passa la veu i comença a haver-hi cada vegada més gent. Si Barcelona Educació: Hauríem de tornar a parlar de com veieu el futur de es presenten propostes de formació que són interessants, que estan les AMPA, una vegada hem fet una mica el diagnòstic de l’actual situació. actualitzades i que incideixen en la responsabilitat dels pares i mares en Antonio Guerrero: Estaria d’acord quan diem que a les escoles on l’educació dels fills i filles fora de l’àmbit escolar, a més d’intercanviar l’AMPA funciona, l’escola funciona. Però també cal tenir present que hi ha experiències, segur que serà molt positiu. Serà una gran empenta per escoles on l’AMPA no funciona, però l’escola sí. I realment l’AMPA funciona aconseguir una altra vegada la participació de pares i mares. Fins i tot perquè té una altra cosa darrera seu, que és l’escola, i en el cas de les hauríem de poder arribar a fer una escola de pares i mares en la qual esti- públiques hi ha una reglamentació que permet que utilitzin els espais de guem tots representats. l’escola. I, en canvi, les concertades es troben que els espais ja estan Jesús Fernández: A la nostra federació ja estem preocupats per aquest ocupats. L’AMPA té moltes ganes de fer coses, molts pares i mares que hi tema i és molt important dotar d’instruments els pares i mares perquè donen suport, però no troba espais per fer-les. puguin formar-se. Nosaltres hem creat un espai a la web perquè puguin David Campillo: Precisament un dels objectius de la FAPAC és que tots participar i debatre temes com la mediació, la violència escolar, etc., i els centres sostinguts amb diners públics estiguin suficientment prepa- hem tingut un gran èxit. BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 27 51 desembre 2005 Núm. gener 2006 CONSELLS ESCOLARS e 27 Fotografies: Patricia Esteve «Les AMPA han «Hauríem d’unir d’intervenir en el dia esforços i coordinar a dia de l’escola programes en la i no només organitzar formació de pares activitats.» Jesús Fernández Pageo i mares.» David Campillo El 1990 va començar la meva Vaig néixer a Alcoi i ara tinc 43 participació a l’AMPA de l’IES anys. És curiós però el meu Collserola, on anava el meu fill pare ja formava part d’una Jesús. El 1997, la meva filla associació de pares d’una esco- Núria es matricula a l’IES Barce- la privada. Treballo en una mul- lona-Congrés i passo a formar tinacional de l’automòbil des part de la Junta Directiva de de fa 20 anys com a administra- l’AMPA. Durant tota aquesta tra- tiu dins l’àrea d’informàtica. jectòria participo a la Federació Actualment sóc membre de la d’Associacions de Pares i Mares junta de l’IES Vall d’Hebron i d’Ensenyament Secundari de des del passat mes de juny sóc Catalunya (FAPAES), de la qual el president de la FAPAC a Bar- sóc el delegat a Barcelona. celona-Ciutat. “La FAPAES defensa l’ense- “Volem incentivar la partici- nyament públic de qualitat i una pació de pares i mares en el sis- educació laica. Estem molt preo- tema educatiu i, fins i tot, tenim cupats per la formació de pares i una part de la federació dedica- Àlex Jordan Trias mares. També estem molt pen- Antonio Guerrero Requena da exclusivament al foment de dents de la problemàtica de l’as- l’escola de pares i mares. Volem Vaig néixer a Barcelona, tinc 41 segurança en les activitats que Tinc 50 anys. Estic casat i tinc assolir una educació laica i con- anys i quatre fills (dos nens i s’organitzen i donem suport en una filla de set anys. Sóc asses- tinuarem amb la reivindicació dues nenes, entre 3 i 10 anys), temes legals i fiscals a les asso- sor fiscal. Actualment, sóc pre- de la gratuïtat dels llibres de que van a l’escola concertada. ciacions. Organitzem xerrades i sident de la Associació Cristia- text, dues mesures per aconse- Sóc enginyer industrial. editem una revista”. na de Pares i Mares de l’escola guir una escola pública de qua- Mare de Déu dels Àngels, al litat i igual per a tothom. Segui- “Els objectius de la FAPEL > Per a més informació: barri de la Sagrera, i vocal de la rem desenvolupant activitats (Federació de Associacions de www.fapaes.net Federació de la FACPA (Federa- extraescolars que promoguin Pares i Mares de l’Escola Lliure) ció d’Associacions Cristianes l’educació en valors.” són promoure i defensar el prin- de Pares i Mares) a Barcelona. cipi de llibertat d’ensenyament i > Per a més informació: el dret dels pares i mares a triar “Els nostres objectius són unir www.fapac.net el tipus d’ensenyament que el major nombre d’associacions desitgen per als seus fills i filles. d’AMPA d’escoles cristianes en També vetllem pel prestigi dels cada una de les vuit federacions centres d’ensenyament i la «És fonamental que hi que hi ha a l’Estat espanyol i que «En les activitats defensa de la seva dignitat corresponen als vuit bisbats. social, i promocionem la forma- hagi una sintonia entre S’ofereix un suport legal i fiscal, extraescolars, també hi ció de pares i mares per millorar el claustre i l’associació a més de cursos informatius i de ha d’haver un model l’educació dels seus fills i filles”. formació per als pares i mares. de pares i mares.» També editem una revista”. d’educació en valors.» > Per a més informació: www.fapel.net > Per a més informació: www.seccat.com BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 28 28 e BARCELONA A L’ESCOLA Núm. 51 desembre 2005 gener 2006 PRÒXIMA ESTACIÓ... RENFE RODALIES ACOSTA EL TREN A LES ESCOLES El programa d’activitats escolars E ls objectius educatius propis de les activi- tats acadèmiques s’uneixen a la voluntat que Renfe Rodalies adreça als de fomentar pautes de comportament i centres educatius de la ciutat valors socials lligats a crear models de conduc- ta, hàbits i actituds favorables per al bon ús del de Barcelona i de l’àmbit de la regió transport públic i el seu manteniment, i també metropolitana de la ciutat queda de respecte com a patrimoni col·lectiu. Fomen- tar la convivència i promoure comportaments recollit en una guia que, aquest cívics són els altres objectius bàsics que es curs, es presenta amb una renovació volen assolir amb aquest tipus d’iniciatives. Nens i nenes, nois i noies tenen l’oportunitat completa per oferir un ventall molt de conèixer algunes de les qualitats més des- més ampli d’activitats, al mateix tacades del tren, com el baix impacte ecològic, l’alta eficiència energètica, la puntualitat, la temps que es facilita la tasca rapidesa i la seguretat. del professorat a l’hora d’organitzar En les més de vuitanta propostes educati- ves, el tren esdevé el vehicle conductor a tra- les diferents propostes. El contingut vés de diversos itineraris com: Ciències de la i les característiques de cada naturalesa i medi ambient (16), Història i cultu- ra (30), Transport i mobilitat (9), Empreses, activitat han permès configurar procés de fabricació i tecnologia (14) i Diversió «Fomentar la convivència diferents àrees temàtiques, i espectacles (14). Són cinc itineraris pedagògics amb diferents i els comportaments cívics on el tren de rodalies es constitueix propostes per a les escoles, entre les quals són objectius bàsics que es volen com un mitjà de transport que destaquen les visites guiades a museus, cine- mes, teatres o mitjans de comunicació, i també assolir amb aquestes iniciatives.» aporta un valor social i educatiu. a edificis i a d’altres llocs d’especial valor històric, artístic, ecològic o mediambiental. A la Guia 2005-2006 s’incorpora, per prime- ra vegada, una descripció completa de la tota- litat de les activitats que en edicions anteriors hi apareixien d’una manera més breu i resumi- da. Així, a cada activitat hi ha indicacions sobre els nivells educatius, les matèries i la durada de la visita i es donen noves informa- cions molt útils com, per exemple, el temps de desplaçament des de l’estació fins al lloc de la visita o la capacitat màxima de cada grup. Una informació esquematitzada en forma de pictogrames, l’agrupació de visites per àrees temàtiques i la incorporació del web de referència de cada activitat, pretenen agilitar cada consulta i poder disposar de tota la informació pràctica perquè s’ajusti, cada vegada més, a les necessitats pedagògiques del professorat. Així, independentment de l’edat de l’alum- nat, del nivell o de l’àrea educativa, Renfe Rodalies proposa en aquesta nova edició gai- rebé noranta activitats perquè el professorat BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 29 51 desembre 2005 Núm. gener 2006 BARCELONA A L’ESCOLA e 29 LES ACTIVITATS EDUCACIÓ INFANTIL (0-3 anys) · Tallers dels transports: descobrim els trens (3-6 anys) · Tallers dels transports: descobrim els trens · ConteTREN · TallerTREN (estació de Vilanova) EDUCACIÓ PRIMÀRIA Cicle inicial (6-8 anys) · Visita al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya · ConteTREN · Taller dels transports: descobrim els trens · TallerTREN (estació de Vilanova) · Viatgers del futur «En les més de vuitanta les Aigües de Cornellà, el Centre de Recupera- Cicle mitjà (8-10 anys) ció d’Animals Marins de Premià de Mar i el · Visita al Museu de la Ciència i la Tècnica propostes educatives, el tren Centre d’Educació Ambiental amb Energies de Catalunya esdevé el vehicle conductor Renovables al Parc Central, entre d’altres. · Imagina el tren del futur Finalment, en l’àmbit de la cultura i de la · TallerTREN (estació de Vilanova) a través de diversos itineraris.» comunicació, destaquen activitats com les visi- · Troba les diferències tes al Grup Editorial 62 i al diari El País. · Viatgers del futur El nostre vincle amb el món escolar pretén Cicle superior (10-12 anys) pugui trobar les propostes més diverses que mostrar una faceta diferent del servei de roda- · Visita al Museu de la Ciència i la Tècnica s’adaptin de la millor manera possible a la lies, que es caracteritza per la nostra gran de Catalunya programació de les visites fora de l’aula. capacitat de transport vinculada a altres · Posa el tren a la via aspectes del nostre entorn social com la cultu- · Sopa de lletres DIVERSITAT GEOGRÀFICA ra, la naturalesa o l’oci i que no tenen res a · TallerTREN (estació de Vilanova) Un bon nombre d’activitats es concentren a veure amb els desplaçaments habituals cap al la ciutat de Barcelona: anada a cinemes i a lloc de treball. EDUCACIÓ SUPERIOR teatres, com l’IMAX i el Teatre Nacional de Durant el curs passat, gairebé 110.000 esco- 1r cicle (12-14 anys) Catalunya; visites al Zoo, a l’Aquàrium; re- lars han gaudit d’activitats fora de l’escola · Visita al Museu de la Ciència i la Tècnica correguts per la ruta modernista i pel nucli amb el tren de rodalies com a mitjà de trans- de Catalunya antic de Barcelona; entrades a museus i a port. Volem, així, després de més de set anys · Visita guiada al Museu del Ferrocarril edificis d’interès artístic i històric, com el Par- d’experiència, consolidar i mantenir aquesta de Vilanova i la Geltrú lament de Catalunya, el Museu de la Xocolata, iniciativa, que ha rebut el reconeixement de la · Itineraris secrets, els enigmes del museu el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Comissió Europea i del Centre Europeu d’em- 2n cicle (14-16 anys) el Museu Egipci i el Museu Picasso. preses públiques per ser exemple de pràctica · Visita al Museu de la Ciència i la Tècnica El programa d’activitats inclou també visites social responsable a Europa. de Catalunya a recintes situats en altres poblacions de la · Visita guiada al Museu del Ferrocarril xarxa de rodalies catalana, com el Cinetren Renfe Rodalies de Vilanova i la Geltrú de Sitges, el Museu de la Ciència i de la Tèc- Oficina d’Informació · Itineraris secrets, els enigmes del museu nica de Catalunya a Terrassa, el Museu del i Reserves de Grups Escolars Ferrocarril de Vilanova, l’Escola del Mar de EDUCACIÓ SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA Badalona, la Ciutadella Ibèrica de Calafell, (16-18 anys) l’Observatori Astronòmic de Sabadell, la Cen- · Visita al Museu de la Ciència i la Tècnica tral Tèrmica de Sant Adrià, la Granja-Escola de de Catalunya Palautordera, les Mines Prehistòriques de Gavà, el Museu Charlie Rivel Hall a Cubelles, el Renfe Rodalies EDUCACIÓ ESPECIAL Canal Olímpic de Castelldefels o el recinte Estació de Barcelona Sants · Visita al Museu de la Ciència i la Tècnica emmurallat i el Castell d’Hostalric. Pl. Països Catalans, s/n de Catalunya A més, amb l’objectiu de conscienciar els 08014 Barcelona escolars en tot el que fa referència a la protec- Tel. 93 495 60 42 > Per a més informació sobre el programa ció del medi ambient s’hi inclouen també: l’Es- www.renfe.es d’activitats escolars de l’Institut d’Educació: cola de Mar Ítaca a Arenys de Mar, el Museu de clientebarcelona@renfe.es www.bcn.es/educacio BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 30 30 e PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Núm. 51 desembre 2005 gener 2006 EDUCACIÓ, BARRI I TERRITORI RESUM I DECLARACIÓ FINAL DE LES VI JORNADES DEL PEC DE BARCELONA La celebració, els dies 17, 18 i 19 de novembre del 2005, L es jornades es van inaugurar amb la conferència “Polítiques educa- tives per a la construcció de la ciutat educadora”, a càrrec de Joan de les VI Jornades del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC), Manuel del Pozo, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Girona. El convocades pel Consell Directiu, ha marcat un nou punt matí del divendres 18 es va dedicar a la trobada anual de les vuit comis- sions del Pla d’acció 2004-2007 i es va iniciar amb la conferència d’Isma- d’inflexió en el seu camí de consolidació. el Blanco, professor de Ciències Polítiques i de Sociologia de la Universi- A les VI Jornades, hi van participar més de 600 persones tat Autònoma de Barcelona, “El PEC de Barcelona: una experiència de governança local en educació”. i es van donar a conèixer el desenvolupament del Pla Tot seguit es van fer les vuit reunions simultànies de les comissions del d’acció del PEC mitjançant el treball de les seves vuit Pla d’acció: Coneixement de la ciutat, Èxit escolar i accés al treball, Immi- gració, Lleure i educació no formal, Mitjans de comunicació i societat de comissions, l’intercanvi d’informació i el debat entorn la informació, Mobilitat, Sostenibilitat, i Valors i ciutadania activa. Des- dels diferents projectes que s’estan portant a terme. prés de la presentació d’una ponència sobre un tema vinculat a cada àmbit, es van exposar diferents projectes i experiències, i es van debatre D’altra banda, es va aprofundir sobre el tema “Educació, i es van acordar els punts principals de l’informe de Progrés 2005 de barri i territori”, per conèixer com es produeix i quin cada comissió. Per tal d’afavorir el seu coneixement, al llarg de les jorna- des es van mostrar 36 pòsters dels 56 projectes que conformen actual- ha de ser el futur de l’acció educativa en el territori, ment el Pla d’acció 2004-2007. entenent la ciutat com a xarxa educativa a favor A la tarda, ja centrades les jornades, de nou, entorn del tema “Educació, barri i territori”, va tenir lloc la conferència “La Barcelona dels barris i l’edu- de la cohesió social. En aquest article, hi trobareu cació”. Seguidament es van fer les tres reunions per mostrar experiències i un resum i la Declaració de les jornades. per debatre sobre el document base per a la declaració de les jornades. Els tres grups van ser “L’escola de la ciutat educadora: una escola arrelada a la comunitat i compromesa amb el món”, “El barri de la ciutat educadora: la construcció d’una xarxa per a l’educació integral” i “El govern de la ciutat educadora: nous vincles de cooperació i compromís”. El dissabte dia 19, de bon matí, es van fer tres reunions simultànies sobre el treball educatiu en xarxa vist des dels districtes de la ciutat amb Fotografies: EMAV els grups “Les activitats extraescolars i l’ús dels equipaments més enllà de l’horari lectiu”, “Programes ciutat-escola: l’oferta del districte i l’ofer- ta de la ciutat” i “Les formes de coordinació i de participació educativa”. Posteriorment es va fer la taula rodona “Mirades per a la construcció d’una xarxa educativa de barri”. Just abans de la cloenda de les Jornades es va llegir un manifest dels alumnes de l’IES Miquel Tarradell i es van presentar els documents “Síntesi de l’informe de Progrés 2005 del Pla d’acció 04-07” i “Declaració de les jornades: Educació, barri i territori”. Oficina Tècnica del PEC de Barcelona > Per a més informació: www.bcn.es/educacio/pec BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 31 desembre 2005 Núm. 51 gener 2006 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT e 31 EL NOU ESPAI WEB DEL PEC Ja podeu consultar el nou espai web del PEC de Barcelona, que ha actua- litzat i ampliat el seu contingut amb informació de cada un dels vuit àmbits de treball i del desenvolupament dels projectes concrets, com també amb una secció de notícies i una agenda d’actes. www.bcn.es/educacio/pec DECLARACIÓ DE LES VI JORNADES DEL PEC DE BARCELONA: · Tenir en compte l’impacte educatiu de les polítiques públiques i el de EDUCACIÓ, BARRI I TERRITORI: LA CIUTAT COM A XARXA les pràctiques socials. EDUCATIVA A FAVOR DE LA COHESIÓ SOCIAL · Avançar cap a una nova cultura professional dels educadors i de les educadores, docents i no docents, que valori el coneixement pràctic i la Aquest any, la comunitat educativa compromesa amb el Projecte Educatiu capacitat de treball intersectorial. de Ciutat de Barcelona ha triat com a tema de debat la relació entre l’escola · Reconèixer el caràcter d’especificitat del sistema educatiu formal, ja que i el territori. Un debat que ens ajudi a crear una xarxa educativa ciutadana a arriba a la totalitat dels infants i dels joves des dels tres fins als setze anys, favor de la cohesió social. Aquesta declaració recull els acords als quals hem que aposti per una educació inclusiva que integri tot tipus d’educació. arribat i constitueix un patrimoni pedagògic i polític col·lectiu de la ciutat. · Definir polítiques educatives integrals de barri, basades en les neces- sitats educatives globals dels infants i de les famílies, i que tinguin en En primer lloc, considerem que l’escola de la ciutat educadora ha de ser compte els diferents escenaris educatius. una escola de proximitat, vinculada a la comunitat i compromesa amb el · Definir zones educatives, en relació amb les zones escolars que ges- món. Per això ens manifestem a favor de: tionin projectes educatius integrals. · Dotar els centres d’autonomia suficient per generar projectes especí- · Augmentar la relació entre el sistema educatiu i el cultural i la dels fics que donin resposta a les demandes educatives del barri i que puguin serveis i equipaments que en depenen. ser un motor de canvi, i, alhora, avançar-se amb imaginació a les deman- · Potenciar la participació dels infants i dels joves en el procés de cons- des de l’entorn. trucció de les xarxes educatives dels seus barris. · Potenciar la consolidació d’equips docents que possibilitin el treball · Facilitar la participació directa de la ciutadania i dels agents educatius cooperatiu i la implicació en projectes compartits per tal que els centres en el PEC a partir d’una major implicació territorial. assoleixin l’autonomia necessària. · Estendre el projecte educatiu de centre més enllà del temps lectiu En tercer lloc, considerem que perquè tot això sigui possible cal un estil amb criteris de qualitat, equitat i coresponsabilitat. de govern que potenciï la proximitat i la descentralització, i que creï vin- · Establir la zona escolar perquè pugui generar projectes educatius cles de cooperació i de compromís amb la ciutadania. Per això ens mani- 0 18 i xarxes d’escoles. festem a favor de: · Potenciar la relació i el compromís amb l’entorn com a guia de · Augmentar l’autonomia dels centres educatius perquè puguin elabo- l’aprenentatge. rar projectes de centre que responguin a les necessitats del seu context. · Establir xarxes de suport institucional que vinculin l’escola al teixit · Impulsar la transformació dels consells escolars de centre i obrir-los a social i que basteixin continuïtats educatives entre les diferents situa- la representació de tots els educadors i entitats implicats en el Projecte cions de vida dels infants i dels joves (escola, lleure, família, transició al Educatiu del Centre. món laboral). · Reconèixer les zones escolars com a entitats de gestió que garantei- · Avançar cap a una nova cultura professional del professorat que xen la continuïtat 0-18 d’un projecte educatiu escolar i integrar-les en una accentuï la capacitat de treballar amb equips multiprofessionals des de zona educativa amb capacitat d’organització pròpia, que els permeti la perspectiva del treball integrat. impulsar i coordinar un projecte educatiu territorial, per garantir així la · Promoure accions orientades al desenvolupament i a la formació con- coherència entre el conjunt d’agents educatius (famílies, entitats de lleu- tínua del professorat basades en el treball cooperatiu amb altres profes- re, sistema productiu i mitjans de comunicació). L’abast territorial d’una sionals de l’educació. zona educativa pot ser un districte o un barri. · Impulsar la transformació del Consell Escolar Municipal i dels consells En segon lloc, considerem que Barcelona, com a ciutat educadora, ha de escolars municipals de districte en consells educatius de ciutat i de dis- construir als seus barris xarxes educatives integrals, on els diferents tricte, en els quals participin les entitats compromeses en els seus pro- agents educatius —famílies, escoles, entitats d’educació en el lleure, jectes educatius més enllà del temps lectiu. El Consell Educatiu del Dis- empreses, mitjans de comunicació i administracions públiques— aug- tricte seria l’òrgan de participació de la Zona Educativa. mentin el seu nivell de responsabilitat en l’educació i estableixin entre si · Augmentar la participació directa dels infants i dels joves en els orga- vincles de treball cooperatiu a favor de la convivència i de la cohesió nismes de participació ciutadana. social. Per això ens manifestem a favor de: · Augmentar el protagonisme de les famílies en l’educació integral d’in- Acordem, per tant, incloure en els objectius prioritaris del PEC de Bar- fants i de joves, i també les accions d’orientació i de suport educatiu que les celona un nou lema que compartim: “la xarxa educativa territorial, administracions els ofereixen per tal de millorar la seva tasca educadora. expressió de la coresponsabilitat social”, i ens comprometem a fer arribar · Augmentar la cultura i els instruments del treball en xarxa. aquesta declaració a les diferents administracions per tal que el seu contin- · Millorar el reconeixement social cap a les entitats d’educació en el lleure. gut pugui ser inclòs en l’esperit de la futura llei catalana d’educació. · Establir formes de compromís social dels mitjans de comunicació amb l’educació. Barcelona, 19 de novembre de 2005 BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 32 32 e CIUTATS EDUCADORES Núm. 51 desembre 2005 gener 2006 EL METROCABLE DE MEDELLÍN LA CIUTAT COLOMBIANA DESENVOLUPA UNA FORMA INNOVADORA DE MILLORAR LA MOBILITAT El govern municipal de la ciutat colombiana de Medellín lluita l Pla atorga a les persones un paper cen- tral en la conquesta de la ciutat i promou per reduir els índexs de criminalitat i mortalitat mitjançant un procés E la participació en la gestió de la vida ciu- de cultura ciutadana, d’enfortiment de l’autoritat i de recuperació dels espais tadana. Aquesta construcció col·lectiva de la ciutat pretén transformar Medellín en una ciu- de la ciutat. Per això ha dissenyat el Pla de Desenvolupament Participatiu tat més governable, incloent, sostenible, glo- 2004-2007 “Medellín, compromiso de toda la ciudadanía”. Un programa bal i competitiva; una ciutat que garanteixi més i millors oportunitats per a tothom. El que promou la participació i que, entre els seus projectes, ha desenvolupat Pla de Desenvolupament consta de cinc el Metrocable, una forma innovadora de millorar la mobilitat i alhora línies estratègiques, mitjançant les quals es vol materialitzar els compromisos adquirits de fer una ciutat amb més oportunitats per a tothom. per la municipalitat: · Medellín governable i participativa · Medellín social i incloent · Medellín, un espai de trobada · Medellín productiva, competitiva i solidària · Medellín integrada a la Regió i al Món El projecte integral “Metrocable” és una de les iniciatives que s’emmarquen dintre de la línia d’acció “Medellín, un espacio para el encuentro ciudadano”, que vol contribuir a millorar les condicions de mobilitat dels habi- tants de la ciutat. Aquest projecte s’ha execu- tat amb recursos de l’Alcaldia de Medellín (55%) i de l’empresa Metro (45%), amb la pre- missa de contribuir al desenvolupament social de la població amb menys recursos econòmics de la ciutat. Metrocable és un sistema de transport inno- vador; el primer del món que uneix el metro amb un telefèric. Aquesta nova línia de metro constitueix un dels majors èxits socials del municipi de Medellín, ja que resol un problema de mobilitat d’una de les àrees més pobres de la ciutat i segregada físicament a causa de les seves característiques muntanyoses. Metroca- ble arriba a les comunes 1 (Popular) i 2 (Santa Cruz), cosa que facilita la posada en marxa de diverses propostes de creació d’ocupació, de millora de l’educació, de foment de la par- ticipació comunitària i de creació de nous espais públics. El gran repte que es planteja la municipalitat de Medellín és aconseguir BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 33 Núm. 51 desembre 2005 gener 2006 CIUTATS EDUCADORES e 33 «Facilita propostes de millora de l’educació, de foment de la participació comunitària i de creació d’espais públics.» que aquestes dues comunes comencin a desen- anys del metro per enfortir la cultura cívica de volupar-se socialment i econòmicament, i puguin l’ús del metro; la segona vol incidir en la iden- oferir més oportunitats als seus habitants. titat social i el compromís individual amb la La població que es beneficia d’aquest mitjà convivència, la solidaritat, la consciència de transport públic de manera directa és de ambiental, l’ús adequat dels espais públics, 150.000 habitants de les comunes 1 i 2, i indi- la tolerància i el respecte, i invita la ciutada- rectament, de 350.000 habitants de les zones nia a portar aquesta cultura Metro a cada del nord-est de Medellín, fent possible mou- barri i a casa, i, en definitiva, a tota la ciutat. re’s d’una forma ràpida, econòmica, segura i Una cultura que convida a finalitzar amb la còmoda. A més, s’han incorporat dotze ascen- indiferència col·lectiva, a reforçar els valors sors per a ús de les persones amb mobilitat socials i el civisme. reduïda a diferents estacions d’aquest sistema Una de les iniciatives per estendre aquesta de transport. Per altra banda, l’ús d’una tec- cultura de la convivència i la democràcia és la nologia neta a la línia de Metrocable permet formació de líders, per tal que aquests actuïn zero emissions de gasos contaminants i efi- com a agents socials capaços de generar ciència energètica, cosa que suposa un gran noves relacions en la construcció d’una nova benefici ambiental. societat més justa i equilibrada. Aquesta for- MEDELLÍN (COLÒMBIA) Metrocable s’ha dut a terme mitjançant una mació està organitzada en tallers participatius Medellín, capital d’Antioquia, és la segona estreta vinculació amb la comunitat, que ha on es fomenten el diàleg i la construcció ciutat més important de Colòmbia. Situada participat en moltes activitats formatives, cul- col·lectiva del coneixement. al nord-oest, concentra el 12% de la població turals i lúdiques relacionades amb el projecte, Associat a la construcció de Metrocable, colombiana. Medellín es caracteritza per les així com en el seu desenvolupament, cosa que l’Administració municipal executarà el Projec- seves altes i escarpades serralades. El muni- ha afavorit que hagi estat ben rebut. te Urbà Integral a les estacions de metro de la cipi té una extensió aproximada de 380 km2 zona nord-est de Medellín. Aquestes accions i un total de 2.350.227 habitants (any 2004). CULTURA PER A TOTHOM estan adreçades a la recuperació d’espais Medellín ha registrat taxes d’atur supe- “Lleva la cultura Metro a toda la ciudad” és la públics urbans. S’hi preveu la construcció de riors al 14% en els últims anys, si bé està nova campanya de comunicació duta a terme parcs, biblioteques, restaurants escolars, experimentant un creixement econòmic i amb la col·laboració de l’organització Banco- sales d’Internet i la millora dels habitatges, urbà significatiu. Ha passat de ser una ciu- lombia, que inclou anuncis publicitaris i pro- centres educatius, de salut, vies, etc. tat industrial a un municipi prestador de grames educatius i formatius, per crear una En resum, Metrocable és un projecte de ciu- serveis. El desenvolupament econòmic consciència ciutadana i una cultura cívica d’ús tat, de qualitat de vida, d’equitat, d’integració està orientat pels sectors del comerç, la del metro. En el marc d’aquesta campanya social, de desenvolupament social, de solida- construcció d’habitatges, obres públiques, s’ha realitzat una exposició itinerant a les ritat i de respecte pel medi ambient. la intermediació financera i les activitats diverses estacions del metro que recopila els agrícoles i pecuàries. missatges i les campanyes des de l’inici del Secretariat de l’Associació Un dels problemes més importants de projecte. Totes les campanyes han estat fona- Internacional de Ciutats Educadores Medellín és la violència lligada al narcotrà- mentades en una metodologia de formació, www.edcities.org fic. El Govern i les forces públiques lluiten mitjançant fullets, missatges publicitaris, per reduir els índexs de criminalitat i mor- material promocional, tallers i activitats veï- talitat mitjançant un procés de cultura ciu- nals en barris, escoles i universitats. tadana, d’enfortiment de l’autoritat i de La campanya “Lleva la cultura Metro a toda > Per a més informació: recuperació dels espais de la ciutat. Mal- la ciudad” consta de dues etapes: la primera www.medellin.gov.co grat la important reducció dels homicidis, vol reviure la feina realitzada en els primers www.metrodemedellin.org.co/portal/ l’any 2004 se’n van registrar 1.177. BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 34 34 e UNA MICA DE TOT 51 desembre 2005 Núm. gener 2006 Hem llegit Per una escola pública laica i de qualitat El Marc Unitari de la Comunitat Educativa de Catalunya, davant · Participació. Transparència i gestió democràtica i participa- el procés de tramitació parlamentària de la Llei Orgànica d’E- tiva en tots els centres, potenciant la implicació de les famílies, ducació (LOE), volem fer públiques les prioritats que, al nostre el professorat, l’alumnat i altres agents educatius i socials, entendre, han de guiar la millora del sistema educatiu. Les fomentant els òrgans col·legiats de govern dels centres tot afa- mobilitzacions de sectors de la dreta social, religiosa i política– vorint el lideratge pedagògic dels equips directius. basades en interpretacions interessades i falses de les modifi- · Laïcitat. Una escola laica, on totes les opcions religioses i cacions legislatives que es proposen– han generat temors de pensament tenen cabuda, basada en els valors democrà- infundats i busquen eludir l’assumpció de les responsabilitats tics, de respecte i de solidaritat que són fonaments del nostre cíviques i socials que els corresponen. sistema de convivència. Per tant, l’ensenyament confessional L’anterior govern va imposar una llei (la LOCE) sense el més de qualsevol religió ha d’estar fora del currículum. mínim consens i gens basada en una avaluació del procés i dels · Finançament. Un finançament adequat de l’educació que resultats del sistema vigent. Hi vam estar totalment en contra. demostri que aquesta és una prioritat de la nostra societat i de Els actuals dèficits del sistema educatiu són responsabilitat de la política dels nostres governs. Cal assolir el més aviat possi- tots aquells que ens han governat durant els últims 15 anys. Ens ble el 6% del PIB dedicat a l’educació. preocupa especialment el risc de fractura i de conflicte social El MUCE de Catalunya fa una crida a tota la comunitat educa- que pot produir la consolidació d’un sistema educatiu dual, molt tiva, a les forces socials i polítiques i a tota la ciutadania per diferent per a uns sectors socials que per a altres, si es cedeix a avançar –tot assumint les responsabilitats que pertoquen a les demandes dels sectors socials més conservadors. cada sector– cap a un consens social i polític que garanteixi Per tot això, partint de l’ampli consens existent sobre la l’estabilitat del sistema educatiu, fent sentir la nostra veu necessitat d’adequar el nostre sistema educatiu a nous reque- amb força a favor d’una escola pública laica i de qualitat, la riments actuals i futurs i tenint com a un dels referents els millor garantia per construir una societat més equitativa, objectius comuns marcats per a l’espai europeu, proposem: integrada i solidària. · Equitat. Un sistema educatiu per a tothom que garanteixi l’equitat i la igualtat d’oportunitats, assegurant la justa com- Manifest del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), pensació de desigualtats, perquè totes i tots els alumnes asso- format per la FaPaC, FAPAES, Federació MRP de Catalunya. leixen l’èxit escolar. Això suposa unes condicions d’igualtat en CCOO, FETE-UGT, USTEC-STEs, AJEC, AEP, CEPC. l’accés i en l’escolarització de l’alumnat on tots els centres assumeixin la seva responsabilitat social. Considerem que la xarxa de centres de titularitat pública ha de ser l’eix vertebra- > Per a més informació: dor del sistema educatiu. http://muca.pangea.org/manifest/ Lectura Joan Domènech i Joan Guerrero Philippe Brenot Mirades a l’educació que volem El diari de l’Artur i la Cloe Editorial Graó, Barcelona, 2005 (L’amor i la sexualitat explicats a dues veus) El llibre és una tria de paraules i de Editorial Gedisa, Barcelona , 2005. fotografies que volen representar una mirada calidoscòpica al món de L’Artur i la Cloe van a la mateixa classe: es l’escola i de l’educació. Les paraules coneixen, s’agraden, es miren, parlen... i que defineixen una manera d’entrendre l’escola no han de ser s’enamoren. Aleshores comencen a escriure un diari secret, pas oposades, sinó que poden formar part d’una realitat obser- on expliquen què els està passant a l’institut, a més de con- vada des de diferents punts de vista: educació i instrucció, fessar les seves emocions, el que senten l’un per l’altre, fins plaer i esforç, espontaneïtat i planificació... Les paraules ens que es produeix la seva primera trobada tot sols. Els pares han portat a textos que ens conviden a reflexionar sobre quina de la Cloe, però, no aproven que surti amb l’Artur. El diari de escola volem per als nostres fills i filles. Juntament amb les l’Artur i la Cloe és una aproximació a la vida afectiva i sexual paraules, la mirada sensible de Joan Guerrero ens obre fines- dirigida als nois i noies adolescents. L’obra es completa amb tres al món i a l’escola, complementant les nostres reflexions i les dotze preguntes més freqüents sobre sexualitat que multiplicant les nostres mirades. Una mirada cap a l’educació plantegen els i les joves, i les respostes que dóna el doctor que necessita la nostra societat. Philippe Brenot. una mica de tot BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 35 desembre 2005 Núm. 51 gener 2006 UNA MICA DE TOT e 35 Convocatòries Les i els que hem escrit en aquest número Jornades d’Educació i Comunicació Local Alejandro, Yaimara, Sara i Patricia, alumnes de l'IES La Sedeta AulaMèdia, Educació en Comunicació, organitza els dies 24, 25 Alfred Pérez-Bastardas, historiador i 26 de gener de 2006 les Jornades d’Educació i Comunicació Artur, Ferran, Ling-Ling i Carla, alumnes de l'escola Proa Local, on s’analitzaran les característiques pròpies de la comuni- Carme Maté García, directora executiva del Zoo de Barcelona cació local com la proximitat física, la possibilitat d’accés al mitjà, Carme Vendrell, Espai d'Inclusió i Formació Casc Antic l’interès mediàtic per tot allò que pertany a l’àmbit local i la funció Cati i Montserrat, representants de l'AMPA de l'IES La Sedeta comunitària que tenen els ràdios i les televisions locals, que Esther i Carles, professorat de l'IES La Sedeta poden resultar una eina molt útil per a l’educació. M. Teresa Codina, Pere Darder, Raimon Martínez Fraile, Per a més informació: www.educom.info Marta Mata i Garriga, Alfredo Pérez-Rubalcaba i Francesc Colomé i Montserrat, companyes i companys Fem Contes de Ciència de Josep Maria Bas La Fundació “la Caixa” convoca el concurs de Contes de Ciència Montse, Paola, Gemma i Emília, mestres de l'escola Proa 2006 amb l’objectiu d’estimular l’interès pels temes de ciència i Montse Claverol, directora del Ceip La Mar Bella pel pensament científic entre els escolars, nois i noies entre 4 Oficina d’Informació i Reserves de Grups Escolars i 18 anys, i els seus educadors i educadores, i amb la intenció de Renfe Rodalies de potenciar la creació d’obres literàries o plàstiques que trac- Oficina Tècnica del PEC de Barcelona tin la ciència amb imaginació i valor científic. Aquesta edició Projectes TIC per a l’Educació, Departament d’Educació incorpora els estudiants de batxillerat i cicles formatius i també de la Generalitat de Catalunya l’alumnat de centres d’educació especial. El termini d’admissió Secretariat de l’Associació Internacional d’originals s’acabarà el dia 23 d’abril de 2006. de Ciutats Educadores Per a més informació: www.fundacio.lacaixa.es Xus de Miguel Vallejo, mestra del CEIPM Patronat Domènech Articles periodístics al diari Vilaweb Vilaweb ofereix un espai on l’alumnat de secundària i batxillerat poden escriure articles periodístics i publicar-los de forma fàcil i immediata. Només cal donar-se d’alta i muntar la vostra redacció de notícies. Les qüestions informàtiques són senzilles i si teniu cap problema us donen un cop de mà. Per a més informació i inscripcions: http://escolesenxarxa.vilaweb.com/ Nom i cognoms: Adreça particular: CP: Localitat: Província: Telèfon: Correu electrònic: Professió: Lloc de treball (optatiu): Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es La base de dades del Mailing d’educació s’inscriu en l’Agència de Protecció de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses de l’Institut d’Educació, i estan a la seva disposició per a consulta, modificació o cancel·lació (Llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal). Autoritza també la cessió o comunicació d’aquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives públiques i privades que les sol·licitin sí no Data i signatura: Vull rebre Barcelona Educació a casa La tira còmica Butlleta de subscripció gratuïta Clara-Tanit Arqué, Elisa Riera i Coqué Azcona Escola Massana de tot una mica BE51pdf orig 17/1/06 11:10 Página 36 Escola d’Expressió i Psicomotricitat Carme Aymerich XXII Cursos d’Hivern d’Expressió, Comunicació i Psicomotricitat de novembre de 2005 a abril de 2006 Formació en expressió corporal, dramàtica-teatre, clown, plàstica, musical, percussió, veu, tècniques corporals, art-teràpia i psicomotricitat Consultes i inscripcions Secretaria de l’Escola d’Expressió: Cisell, 15, 2n (cantonada amb passeig de la Zona Franca) 08038 Barcelona Tel. 93 223 24 76 i 93 402 31 32 Fax 93 223 26 38 Web: www.bcn.es/educacio E-mail: escolaexpressio@mail.bcn.es Cursos reconeguts a efectes administratius pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya