Núm.52 febrer-març 2006
1,50
2 e febrer-març
Núm. 52 2006
4 NOTÍCIES 8 APUNTS 16PERSONATGES 24PROJECTE EDUCATIU 
Primer concurs escolar La coeduació “La nostra feina hauria de deixar DE CIUTAT
per al Pregó de la Laia a l’escola bressol de ser invisible” Reconstruir els vincles  
4es Jornades Educació i Esport Un projecte de recerca- Isabel Ribera, Premi Ciutat de la família
Noves escoles bressol municipals acció sobre l’educació de gènere de Barcelona en Educació Un espai d’intercanvi i formació 
a Sants-Montjuïc i Sant Martí a la primera infància de pares i mares
Informe del Consell de la 
Formació Professional de Barcelona
El premi Joaquim Franch 10OPINEM 18RECURSOS
per al projecte Fem Xi-barri Amb fum o sense fum Vers una escola sense fum 26
Dijous en concert Els i les joves parlen L’Agència de Salut Pública CIUTATS EDUCADORES
al Conservatori Municipal de la nova legislació promou la prevenció del La ciutat de les persones
El Fòrum de la Prevenció sobre el consum de tabac tabaquisme en l’entorn escolar Lió prepara el Novè 
del Foc de Barcelona Congrés Internacional 
La revista Educació Social de Ciutats Educadores
celebra el desè aniversari 12A FONS 20CONSELLS ESCOLARS
El Memory del Civisme arriba A l’entorn del curiós El drac del Turó Blau
a totes les escoles incident del gos a mitjanit Un gegant convertit en una 28 CIUTAT
Rosa M. Bellés i Guitart experiència de participació Einstein a Barcelona
de la comunitat educativa El físic alemany va visitar 
6 la nostra ciutat ara fa 83 anys
SOM XARXA
L’escola Sant Gregori 15ASSOCIACIONS 22 BCN A L’ESCOLA
compleix 50 anys La caseta del barri Veure i viure el teatre 30 UNA MICA DE TOT
Posar-se al dia des de la mesura L’associació esplai l’Esquitx El Sant Andreu Teatre fa pedagogia Hem llegit... Lectura Dvd
objectiva del treball escolar crea un espai lúdic i educatiu de les arts escèniques Convocatòries Tira còmica
www.bcn.es/educacio
Daniel Resines Ignasi García de la Barrera Coordinació: 
Director de Formació Professional Direcció de Planificació Educativa Jaume Capsada
i Transició al Món del Treball i Coordinació Territorial
Redacció: 
Ignasi García de la Barrera Daniel Resines Oriol Guiu
Director adjunt de Planificació Direcció de Formació Professional
Educativa i Coordinació Territorial i Transició al Món del Treball Disseny gràfic original: 
Villuendas+Gómez disseny
Núm.52 febrer-març 2006
1,50 Toni Martorell Emili Pérez
Director de Serveis Educatius Direcció de Centres Disseny gràfic: 
Educatius Municipals Gramagraf, SCCL
Teresa Salvadó
Directora de Recursos Dolors Cabrera Secretaria i administració:
i Serveis Generals Direcció de Centres Educatius Programa de Publicacions 
Municipals de l’Institut d’Educació 
Casimir Macià de l’Ajuntament de Barcelona.
Director de Centres Educatius Municipals Empar Escayola Plaça d’Espanya, 5, 
Direcció de Serveis Educatius 08014 Barcelona
Carme Turró tel.: 934023534; fax: 934023601
Secretària del Consell Dolors Casanovas e-mail: imebatencio@mail.bcn.es
Escolar Municipal Projecte d’Innovació i Qualitat 
de la Pràctica Educativa Fotografia portada:
BARCELONA EDUCACIÓ Pilar Figueras Natàlia Limones
Tercera època Secretària de Amparo Tomé
l’Associació Internacional Projecte d’Educació Impressió:
de Ciutats Educadores en Valors Gramagraf, SCCL
Consell editorial Direcció Mariona Ribalta ISSN: 1135-2655
Marina Subirats Eva Martínez-Picó Programa de recuperació 
Cinquena tinenta d’alcalde de la memòria història Dipòsit legal: B-21483-1995
i regidora d’Educació Consell de Redacció
Lídia Marsol M. Àngels Cabeza © Institut d’Educació 
Manel Blasco Departament d’Organització Secretaria de l’Associació de l’Ajuntament 
Gerent de l’Institut d’Educació i Sistemes d’Informació Internacional Ciutats Educadores de Barcelona
Teresa Eulàlia Calzada Jordi Arnal Josep Rovira
Directora de Planificació Educativa Oficina Tècnica del Projecte Consell Escolar 
i Coordinació Territorial Educatiu de Ciutat Municipal
febrer-març
Núm. 52 2006 e 3
PREINSCRIPCIÓ
S om al mes de març i, com cada any, la ciutat es prepara per donar pas al procés de preins-
cripció escolar. No es tracta, tanmateix, del mateix procés de preinscripció de cada any, no
ens confonguem. Enguany afecta criatures diferents de les de l’any passat i implica famí-
lies que no s’hi havien trobat mai, i això vol dir que torna a ser la primera vegada de molta gent. A
qui sí afecta de manera repetida és a les escoles. Cada curs hi torna a haver un P3 nou, un primer de
primària nou, un primer d’ESO nou, i el fet que mestres, professorat i altre personal dels centres
seguiu estant al mateix lloc per rebre’ls és una prova del compromís que us ha portat a fer de l’edu-
cació una manera de viure. Ara bé, quins altres actors tenen paper en aquest compromís?
Sovint m’he plantejat que la paraula preinscripció té un significat ben complet. D’una banda, té
aquest vessant que remarca que es tracta d’un pas previ, d’un moment anterior al propi fet de la
inscripció (o matrícula), que ja ens avança que serà un procés complex –sobretot per la quantitat i
diversitat de les persones que hi entren– i que, per tant, s’ha de fer en diverses etapes. De fet, el
“Desitjo amb tota la meva ànima resultat de la preinscripció és només un esborrany d’allò que acabarà sent la matrícula i que, en
que aquesta bella ciutat tan realitat, no serà definitiva fins que el curs en qüestió hagi finalitzat. Ganga.
esplèndidament situada, tan solellada, Però hi ha encara un segon significat que m’atrapa cada any, i potser aquest més que mai, i que
pugui participar d’una manera ben rau en la part central de la paraula: inscripció. És un mot que fem servir tot sovint quan ens apun-
ferma i eficaç en aconseguir tem a un curset, a un gimnàs, a una conferència, a una cursa esportiva... Gairebé ni hi pensem, per-
aquest altíssim ideal [de la ciència]”. què ens evoca, bàsicament, un formulari que omplirem amb les nostres dades per deixar constàn-
cia del nostre interès en aquesta activitat. En el cas de la preinscripció escolar, en canvi, la seva
Albert Einstein, transcendència és molt més gran, perquè en el moment de preinscriure el nostre fill o la nostra filla
durant la seva visita a Barcelona ja fem un acte educatiu, una opció que, per un camí o per un altre, l’inscriurà, l’introduirà, l’inserirà
l’any 1923 en un sistema –l’educatiu– que és el rebedor d’un sistema més gran –la societat, la vida.
I aquí és on ens tornem a preguntar pels papers de cadascú. Perquè a l’escola els papers estan
molt clars, però em temo que a l’educació en general potser no ho estan tant. Resulta que un nadó
arriba al món sense preinscripció, només amb desig i il·lusió –fonamentals!– i potser amb un pro-
jecte bàsic de família. El dia a dia, implacable, desgasta les il·lusions i fa aflorar les dificultats, els
cansaments i els somnis d’una vida potser més feliç. I tot i que la vida ja ha començat, seguim
sense fer la preinscripció. Arriba el risc de les decisions fàcils, de la màxima comoditat de cada
moment, de pensar que la pura convivència física ja marcarà les pautes de la petita persona que
creix entre nosaltres. Sense voler jugar a ser Déu, moltes vegades em plantejo com seria de just per
a molta gent -nens i nenes, joves i persones adultes– que calgués fer una preinscripció conscient
per poder portar una criatura a la vida. M’imagino que això suposés un acte de voluntat lligat a la
decisió responsable d’assumir la seva educació i, en definitiva, el seu destí en la societat. Malaura-
dament, aquest moment gairebé mai és dóna o, en tot cas, només arriba –tard– quan “toca” la
preinscripció escolar, que és quan ens preocupem de cop i volta per veure quines persones i quin
entorn serà el millor per a l’educació dels nostres fills i filles, com si el que ha passat fins llavors i el
que seguirà succeint fora de l’àmbit escolar no li suposés cap influència.
En tot cas, per petita que sigui, la preinscripció és l’oportunitat de prendre consciència de l’Edu-
cació, amb majúscula. Ja sigui com a mares i pares, però també com a oncles i tietes, veïnes i avis,
germans i amigues, totes les persones compartim la responsabilitat d’educar els nostres nens i
nenes. Per tant, cal tenir present que cada decisió els afecta, cada acció els influeix, cada moment
pot ser un record i cada expressió un aprenentatge.
En aquests dies de vent que regiren la ciutat, moltes famílies faran la primera preinscripció de la
seva vida. Les parts que ens pertoca de posar les bases vetllem perquè es donin les millors condi-
cions i les màximes garanties en el procés. Ara és el torn de les famílies, el moment d’acostar-se a
l’escola o a l’institut, de conèixer els nous entorns i les noves dinàmiques, de preguntar i pregun-
tar-se més que mai i de comprendre també més que mai. I, si tot va bé i la família s’implica al
màxim, no només tindrem una criatura més “inscrita” al sistema educatiu, sinó tota una família que
haurà pujat al tren de l’Educació. 
Eva Martínez-Picó
Editorial
4 e NOTICÍES febrer-març
Núm. 52 2006
notícies
PRIMER CONCURS ESCOLAR PER AL PREGÓ DE LA LAIA INFORME DEL CONSELL DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
El passat 7 de febrer, l’Ajuntament de Barcelona, a través de la Regido- DE BARCELONA
ria de Dona i Drets Civils, amb la col·laboració de l’Institut Municipal de El 59,21% dels i les joves que van acabar els estudis de formació profes-
Cultura i de l’Institut d’Educació, va lliurar els premis del concurs per al sional a Barcelona l’any 2004 van trobar feina en un període inferior a
Pregó de la Festa Major d’Hivern de Barcelona 2006, en el qual van par- un any. Aquesta és una de les dades que es recull a l’informe Formació
ticipar diferents escoles de primària. Els primers Professional, Estudis i Treball. Promoció 2003, que es va presentar
premis van ser per al CEIP Mediterrània, l’Escola Pia durant la trobada del Consell de la Formació Professional de Barcelona.
Sant Antoni i el CEIP Pit Roig. L’estudi analitza el grau d’inserció de l’alumnat del 2003 i hi han parti-
à Per a més informació: cipat 3.290 estudiants de 20 instituts, el 77% del total de la promoció.
www.bcn.es/cultura/santaeulalia/ à Per a més informació: www.bcn.es/consellfpo
4ES JORNADES EDUCACIÓ I ESPORT ESTUDIA MOSTRA L’OFERTA DELS CENTRES DOCENTS
La quarta edició de les Jornades Educació i Esport, que es van celebrar Se celebra a Barcelona Estudia, nova denominació del Saló de l’Ense-
els dies 3 i 4 de març a Barcelona amb l’esperit de promoure un espai nyament, amb la participació de 170 centres educatius perquè alumnat,
de relació i d’intercanvi entre professionals d’aquests àmbits, va professorat i pares i mares puguin elegir la millor opció educativa. Estu-
fomentar la reflexió sobre l’esport en edat escolar i va girar a l’entorn dia s’emmarca en la Setmana de la Formació i el Treball, que convoca en
de les noves titulacions del professorat d’educació física, l’esport com a el mateix recinte els salons Futura (màsters i postgraus), Expodidàctica
punt d’integració i cohesió social, i com incidir en els hàbits alimentaris (Recursos per a l’Educació), la Fira Internacional d’Empreses Simula-
de l’alumnat. des, Expoelearning i Fòrum del Treball. Del 22 al 26 de març de 2006 al
à Per a més informació: www.bcn.es/educacio palau número 6 del recinte firal de Montjuïc.
à Per a més informació: www.ensenyament.com/
EL FÒRUM DE LA PREVENCIÓ DEL FOC DE BARCELONA
L’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona forma part de les
entitats, associacions i col·lectius que, el passat 21 de desembre del
2005, van signar l’acta de la sessió constitutiva del Fòrum de la preven-
ció del foc a Barcelona. El Fòrum de la prevenció del foc pretén minimit-
zar els riscos dels incendis a través de la divulgació i la conscienciació
de la ciutadania de la importància de la prevenció dels incendis i les
seves conseqüències, i a través de les accions dirigides a la millora del
marc normatiu i tecnològic de la prevenció.
febrer-març
Núm. 52 2006 NOTÍCIES e 5
EL PREMI JOAQUIM FRANCH PER AL PROJECTE FEM XI-BARRI 
El primer premi Joaquim Franch, que organitza l’Institut d’Educació de
l’Ajuntament de Barcelona, ha estat per al projecte Fem Xi-barri, pre-
sentat pels Minyons Escoltes i Guies de Sant Jordi de Catalunya.
L’accèssit ha estat per al projecte El barri que volem, presentat pel
Casal dels infants del Raval, i hi hagut una menció sense dotació econò-
mica per al Racó de la infància i l’adolescència, presentat per la Funda-
ció Social del Raval. 
NOVES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS A SANTS-MONTJUÏC LA REVISTA EDUCACIÓ SOCIAL CELEBRA 
I SANT MARTÍ EL DESÈ ANIVERSARI
Barcelona ja té dues noves escoles bressol municipals, després de la La revista Educació Social, editada per les Escoles universitàries de Tre-
inauguració de l’escola bressol Nic, al districte de Sants-Montjuïc, i de ball Social i Educació Social Pere Tarrés-Universitat Ramon Llull, va
l’escola bressol La Farinera, al districte de Sant Martí. Aquests dos nous celebrar el seu desè aniversari. L’objectiu fonamental de la revista
centres ja formen part de la xarxa d’escoles bressols municipals, i durant segueix sent oferir un suport tècnic i de formació permanent per a estu-
el curs vinent 2006-2007, se’n posaran en marxa vuit més. diants de la diplomatura en Educació Social i per al col·lectiu de profes-
à Per a més informació: www.bcn.es/educacio sionals de la intervenció social i educativa de qualsevol àmbit.
à Per a més informació: www.peretarres.org/revistaeducaciosocial
DIJOUS EN CONCERT AL CONSERVATORI MUNICIPAL EL MEMORY DEL CIVISME ARRIBA A TOTES LES ESCOLES
El Conservatori Municipal de Música de Barcelona presenta un cicle de El Pla per a la promocíó del civisme de l’Ajuntament de Barcelona ha fet
concerts sota el nom “Dijous en concert”, que són d’entrada gratuïta i arribar el joc del Memory del civisme a 375 CEIP (centres d’educació
que es fan a l’Auditori Eduard Toldrà. El cicle d’hivern d’aquests con- infantil i primària), 52 ludoteques i casals infantils, i als centres de
certs va començar el passat 9 de febrer i culminarà el 23 de març, amb recursos pedagògics de cada districte de la ciutat de Barcelona. Es trac-
un concert de música del segle XX. ta de l’edició, en forma del clàssic joc educatiu Memory, dels consells
à Per a més informació: www.cmmb.net de civisme per als més petits. 
à Per a més informació: www.bcn.es/civisme www.recursoscivics.net
6 e SOM XARXA febrer-març
Núm. 52 2006
L’ESCOLA S
POSAR-SE AL DIA DES DE LA MESURA
OBJECTIVA DEL TREBALL ESCOLAR
Aquest curs 2005-2006 la nostra Escola Sant Gregori va iniciar el seu participativa i l’acció perseverant de les tutories
primer curs escolar la tardor de 1955, contribueixen a la formació personal dels alum-
escola compleix 50 anys. Hereva L’en una torre del carrer Ganduxer avui nes i a l’adquisició d’hàbits i actituds responsa-
de la tradició pedagògica catalana enderrocada. Molt a prop hi havia l’església de bles, pròpies d’una societat moderna i democrà-
Sant Gregori Taumaturg, i això va inspirar el tica. Pel que fa al treball exigent i rigorós,
de principis del segle XX que arrenca seu nom que, tanmateix, no es refereix a l’escola compta amb instruments d’autoavalua-
amb el mestratge d’Alexandre Galí, aquest sant sinó a Gregori el Magne. Aquest ció contínua que permeten corregir i orientar els
papa creia que la fi del món era propera i va cursos escolars de manera que tot l’alumnat
i fundada per Jordi Galí i Herrera, fill decidir, per dir-ho així, «posar ordre a la casa» adquireix les eines bàsiques per al seu creixe-
de l’anterior, l’Escola Sant Gregori abans de tancar-la, valent-se de l’orde de sant ment personal i per als seus estudis posteriors. 
Benet. El que és curiós és que, fent això, va En aquest afany de vetllar constantment per
és una més del conjunt d’escoles posar, sense ni saber-ho, els fonaments del la qualitat de l’educació, i com a acte acadèmic
que, tant des de l’àmbit públic com que avui anomenem Europa: quan es pensava central de celebració dels seus 50 anys, l’Escola
que estava a punt de tancar la casa, en veritat Sant Gregori ha organitzat per al dia 1 d’abril de
des de l’àmbit privat, ha contribuït el que feia era obrir més de mil anys d’història! 2006, a partir de les 11h, una jornada de reflexió
a la renovació pedagògica del nostre És amb aquest esperit que l’Escola Sant Gre- sobre la qualitat de l’ensenyament, que tindrà
gori ha tingut des de sempre una vocació d’o- lloc a la sala «Àgora» de Cosmocaixa. L’acte
país. Les «proves del Sr. Galí», bertura a Europa i al món, malgrat ser una comptarà amb dues autoritats mundials en
de les quals us parlem a continuació, escola profundament arrelada a la tradició aquest camp, el Dr. Andreas Schleicher, màxim
pedagògica catalana que recolza la seva soli- responsable de l’Informe PISA, i el Dr. Giorgio
són la modesta aportació que podem desa sobre la feina ben feta de cada dia. Allulli, assessor de diferents governs europeus
fer des de la nostra experiència, L’esperit de l’escola, més que la seva història, en temes d’educació i màxim responsable de
és precisament el que recull el llibre Repàs a cal la reforma de l’ensenyament secundari de la
i constitueixen un instrument mestre, editat amb motiu de la commemoració regió italiana de Trento. La jornada, que culmi-
d’autoavaluació que col·labora dels seus 50 anys i en el qual es recullen narà amb una festa per als exalumnes a l’esco-
impressions i records d’alumnes i mestres que la de Bellesguard, durà per títol La qualitat de
en la renovació i la vertebració hi han treballat al llarg de tot aquest temps. A l’escola a examen.
constant de l’escola, com a condició més de ser un llibre ple de referències perso-
nals, a través de les seves pàgines es repassen
indispensable per a la vertebració «Gaudim d’un entorn natural 
els principis pedagògics que han guiat el centre
dels nostres nois i noies i la seva durant aquests darrers 50 anys i el seu funda- per fer una tasca que combina
dor hi explica, en primera persona, l’essència de
formació com a persones una vida sana i un treball
la feina del mestre vista des de dos punts de
responsables i adultes. vista, la de l’alumne i la del director i professor. escolar rigorós i exigent.»
El llibre és també una excel·lent ocasió per
definir l’actual projecte educatiu i per reflexionar LES PROVES DEL SENYOR GALÍ
arran dels canvis socials i econòmics del món en I és que la preocupació per l’examen de la
què vivim. A l’edifici actual de Bellesguard, al qualitat ha marcat el nostre projecte educatiu
peu de la serra de Collserola, l’Escola Sant Gre- des del seu mateix naixement. Alexandre Galí
gori gaudeix d’un entorn natural que resulta parlava de «la consciència tècnica a l’escola», i
ideal per dur a terme una tasca que combina dos advocava per la creació d’instruments tècnics
objectius: una vida sana i natural i un treball per a la mesura objectiva del treball escolar
escolar rigorós i exigent. Per al primer objectiu, –expressió, aquesta última, que dóna títol a
l’espai en plena muntanya, un projecte educa- la seva obra dedicada al tema que data del
tiu basat en els principis de l’escola activa i 1928. Jordi Galí, fundador de l’escola, a partir
febrer-març
Núm. 52 2006 SOM XARXA e 7
SANT GREGORI 
COMPLEIX 50 ANYS 
«El llibre Repàs a cal mestre 
repassa els principis pedagògics 
que han guiat l’escola durant
aquests darrers cinquanta anys.»
de l’aplicació pràctica durant més de 25 anys
de les proves de mesura del treball escolar, i
tal com ens explica en el seu llibre De la mesu-
ra a l’avaluació, va millorar les tècniques de
mesura inventades pel seu pare. Actualment,
gràcies als mitjans tecnològics que proporcio-
nen les TIC, la correcció de les proves i la ges-
tió de les dades obtingudes s’han agilitzat tant
que ens permeten diagnosticar dèficits i intro-
duir mesures correctores d’una manera imme-
diata i eficaç, especialment en les matèries
instrumentals. Més enllà de la intuïció del
mestre, adquirida i treballada en l’exercici de
l’ofici, la consciència tècnica ens proporciona
així un instrument molt afinat d’autoavaluació. 
Cal no oblidar mai, tanmateix, que la tècnica
és un instrument i no pas l’essència de l’edu-
cació. L’ofici de mestre no es pot pas reduir a
tècnica. Educar és acompanyar els nostres
nois i noies a fer-se ciutadans i ciutadanes res-
ponsables, i a fer-se homes i dones. Amb la
mateixa netedat i amb el mateix entusiasme
dels començaments, avui posem peu en el
bagatge guanyat per donar el primer pas dels
nostres propers 50 anys. Aquest és, almenys,
l’esperit amb què celebrem el nostre aniversari.
Sou tots i totes convidats a la nostra festa. 
Escola Sant Gregori
Escola Sant Gregori
C. Carles Riba, 11-15 
Districte de Sarrià-Sant Gervasi 
Barcelona 08035
93 212 31 08
sgregori@santgregori.org
www.santgregori.org
8 e APUNTS febrer-març
Núm. 52 2006
LA COEDUCACIÓ 
A L'ESCOLA BRESSOL
UN PROJECTE DE RECERCA-ACCIÓ SOBRE L’EDUCACIÓ
DE GÈNERE A LA PRIMERA INFÀNCIA
Des del Projecte d’Educació en Valors de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona
s’ha endegat un estudi de recerca sobre l’educació de gènere a la primera infància 
per detectar les qüestions que influeixen en la personalitat d’un nen o d’una nena, segons
del rol que els assignem. És, doncs, un pas per impulsar la coeducació des de l’inici 
de la vida escolar dels i les més petites.
Sabem que les lleis diuen que tots els homes som iguals. Però, i SEMINARI DE COEDUCACIÓ
totes les dones? També som iguals entre nosaltres? I les dones, Quan des de l’equip de valors vam convocar educadores i educadors
som iguals que els homes? Tenim els mateixos drets i responsabi- d’escoles bressol a un seminari de coeducació, cap a l’abril de l’any pas-
litats o en tenim de diferents? El que sí que sabem és que una cosa és sat, tot semblava molt estrany. “Voleu dir que podem diferenciar els
allò que es diu i una altra allò que es fa. nadons per gènere? –ens preguntaven–, si nosaltres els atenem per
Si comencem a parlar de les coses que ens fan diferents les noies dels igual. Són nens i nenes amb les mateixes necessitats i reben la mateixa
nois, no ens interessa gaire parlar de les nostres característiques físi- atenció de part nostra”. I, pensant-hi, semblava difícil observar diferències
ques. Perquè aquestes marcaven la divisió del treball quan la vida que en criatures tan petites. Però, d’entrada, ja era significatiu que un 80% de
portàvem s’havia de diferenciar per l’esforç físic. Però, avui dia, les nos- les persones que van respondre a la nostra convocatòria fossin dones. I no
tres característiques físiques no tenen especial rellevància si ens posem era pas per manca d’interès dels homes. En aquest cas, es tractava d’un
a pensar quines implicacions tenen en la vida moderna. reflex del que passa al món de l’educació infantil a Catalunya.
Per això, des del Projecte d’Educació en Valors de l’Institut d’Educació
de Barcelona, vam proposar a les diferents escoles bressol municipals, «Amb aquest primer exercici d’autoobservació 
de començar a fer un diagnòstic dels diferents centres per anar a veure,
entre els més menuts i les més menudes, com és que fem arribar tantes i autocrítica, aconseguirem fer propostes 
càrregues de gènere des de la primera infància. fermes i amb bases sòlides.»
Per què quan som adolescents, o més tard, quan anem adquirint res-
ponsabilitats adultes, de sobte ens trobem, com a dones, amb les res-
ponsabilitats adreçades al grup femení, que no sabem ben bé com ens Però nosaltres teníem clar, pel treball que portem fent des de fa anys,
van caure a sobre. Parlem, per exemple, d’haver de ser sofertes, sensi- que quan arriben a l’escola bressol, els nens i les nenes ja tenen un rol
bles, tendres, emocionals, cuidadores; o bé, de rebre acusacions per ser de gènere molt determinat. El joc simbòlic comença amb la imitació de
histèriques, xafarderes o manipuladores. rol i els rols ja estan socialment assignats depenent del nostre sexe. Per
Però no tan sols les dones ens trobem amb aquest problema. Els homes, i tant, volíem veure com era que s’anaven formant aquells patrons de com-
els nois, també pateixen una sèrie d’atribucions que no per força els agra- portament amb els més petits i les més petites.
den. Perquè també hi ha exigències socials determinades que, per haver de
demostrar la masculinitat, s’han de tenir en compte. Per exemple, el fet ÀMBITS D’OBSERVACIÓ
d’haver de competir per tot, de ser fort, fred, dur, arriscat, pràctic, protector, I així vam començar a pensar juntes la manera com podíem observar dife-
racional, emprenedor, etc. O haver-se d’aguantar les llàgrimes quan rents àmbits i moments educatius a les escoles bressol. Vam pensar que,
tenen ganes de plorar. O haver d’expressar l’afecte a cop de punys... sobretot, era important analitzar l’ús del llenguatge de les persones
febrer-març
Núm. 52 2006 APUNTS e 9
Jaume Balanyà
adultes cap a nens i nenes, per veure com anem introduint determinats «Volíem fer un diagnòstic per veure com 
patrons des de la llavor. Perquè és recurrent sentir una mare o una edu-
cadora dir: “Mira, que mona, és tan fràgil!” Però, amb un nen, adormit al és que fem arribar tantes càrregues de gènere 
bressol del costat, ja es pot sentir a dir: “Mira’l, que fort que és! És todo des de la primera infància.»
un machito”. I, parlant d’aquest tema, es va comentar també la marcada
diferència de determinats adjectius. Per exemple, dir d’una nena que és
floreta o dir-ho d’un nen. Les educadores van mostrar la seva disposició a participar activament
I no només en l’ús del llenguatge trobàvem diferències. També en el en aquest projecte, participant en seminaris mensuals de discussió i,
tipus de joguines que hi ha a les aules. I en els racons de joc. I en algu- especialment, observant de manera sistemàtica els diferents àmbits i
nes de les activitats proposades per les pròpies educadores, encara espais que més els interessaven, per anar detectant comportaments i
que, generalment, es promouen activitats creatives i de convivència. Per patrons susceptibles de canvi.
no parlar ja de la publicitat, que fa un bombardeig sense pudor per anar El període de diagnòstic dels centres s’està duent a terme amb molt
configurant les personalitats consumistes i sexistes de les nostres d’entusiasme i les dades que anem obtenint són molt interessants. Sigui
nenes i els nostres nens. perquè ens confirmen les nostres hipòtesis de partida, o perquè ens aju-
I després de discutir molt i de convèncer-nos de la importància d’a- den a detectar actituds i activitats que no havíem tingut en compte i que
nalitzar aquestes actituds que generen desigualtats en tots els són fonamentals per entendre la formació de les diferències de gènere
àmbits des de l’inici de la nostra socialització, vam decidir engegar que ens fan patir tant a mesura que ens anem fent grans.
una sèrie de projectes de recerca-acció en diferents escoles bressol Estem convençudes que, amb aquest primer exercici d’autoobservació
de Barcelona. L’objectiu principal que ens vam plantejar va ser el de i autocrítica, aconseguirem fer propostes fermes i amb bases sòlides per
saber detectar aquelles qüestions que, de manera inconscient, ens fer intervenció educativa a les escoles bressol, que tindran ressò a tots
fan determinar la personalitat d’un nen o d’una nena, segons el rol els nivells educatius. 
que els assignem.
Per dur-ho a terme, vam haver de conèixer-nos, primer. Vam haver de Cecilia Peraza i Anna Carreras
sentir confiança les unes en les altres i no sentir por de ser jutjades pel Projecte d’Educació en Valors
que fem i deixem de fer a la nostra feina. Que, d’altra banda, es fa de la Institut d’Educació
millor manera possible. I vam haver d’entendre, també, que la transmis-
sió dels rols de gènere és una cosa normalitzada, socialment acceptada
i, fins i tot, exigida, ja que promou un determinat model de societat > Per a més informació: 
basat en la desigualtat. www.bcn.es/educacio
            
10 e OPINEM febrer-març
Núm. 52 2006
AMB FUM 
ELS I LES JOVES PARLEN DE LA NOVA LEGISLACIÓ SOBRE EL CONSUM DE TABAC 
Nicole Neuefeind >
El consum de tabac entre els i les més joves sempre ALBA I CATI, ALUMNES DE DOCUMENTACIÓ DE L’ESCOLA BONANOVA
Alba: La veritat és que jo sóc fumadora, ara em sento una mica com si fos
ha estat en el punt d’atenció. Amb l’entrada en vigor una marginada. O sigui, tens la sensació que estàs fent alguna cosa
de la nova llei que regula el consum de tabac malament quan jo tinc el dret a decidir si vull fumar o no. Ho trobo una
mica exagerat. I ara passarà el contrari que fa pocs anys, quan molta gent
en els espais públics, vam creure necessari acostar-nos jove començava a fumar pel fet que semblava que et feia més gran o que
als nois i noies per conèixer les seves opinions. eres més enrotllat. Això encara augmentarà més la sensació que el fuma-
dor és com un estrany.
Vam visitar l’Escola Bonanova de formació professional Cati: Ara es produeixen situacions curioses entre les amistats quan n’hi
sanitària i l’IES Montserrat, i vam debatre la nova llei, ha que fumen i d’altres que no. Per exemple, entre el meu grup d’amics
es discuteix a quin bar o discoteca anem, depenent de si deixen fumar o
el consum de tabac entre els i les joves i, fins i tot, no. Això ja crea conflictes. Com als llocs de treball, on ara es critica els
el límit de la possible prohibició. que surten al carrer a fumar perquè perden temps de feina. I els que
fumen diuen que els altres també perden temps trucant per telèfon.
S’haurà de vigilar perquè pot passar que el fumador es trobi amb discri-
minacions laborals o d’un altre tipus.
IVAN I NATÀLIA, ALUMNES DE LABORATORI, I OKI, ALUMNE 
DE RADIOTERÀPIA DE L’ESCOLA BONANOVA
Ivan: El que no entenc és que aquest sigui un país on ara es vol prohibir
el tabac i, en canvi, continua sent un dels llocs més barats d’Europa per
comprar-ne. De fet, molts estrangers agafen un avió cap a un aeroport
espanyol, compren cartrons de tabac i tornen als seus països.
Natàlia: Jo, com que no sóc fumadora, em sembla molt bé la nova legis-
lació contra el tabac. Per la salut i per higiene, perquè arribar a casa,
sobretot si surts a la nit, i que la roba no et faci olor a tabac, ja és un
avantatge molt important. El gran problema és, principalment, en els
llocs d’oci, com els bars o discoteques. Molta gent assimila el fumar amb
aquests llocs i, per tant, és complicat que deixin de fer-ho. Però per sobre
de tot això, està el dret dels que no fumen i que per estar en un lloc
públic han de tenir protegida la seva salut. Encara que tampoc crec en la
prohibició total, perquè això seria restringir les llibertats de la gent.
«Per sobre de tot, està el dret de les persones S’hauria d’apostar per impulsar el consum responsable.
que no fumen i que en un lloc públic Oki: Sens dubte que ha provocat un canvi en els hàbits de la gent
fumadora, que ara segur que fuma molt menys i també notes que et gas-
han de tenir protegida la seva salut.» tes menys diners i això també ho agraeixes. Això ja es nota, més en els
               
febrer-març
Núm. 52 2006 OPINEM e 11
M O SENSE FUM
LA NOVA LEGISLACIÓ SOBRE EL CONSUM DE TABAC 
Jordi Oliver >
llocs de treball que en bars o restaurants, on en la gran majoria encara es Edna: És una llei correctora més que prohibitiva i, per tant, protegirà
pot fumar. Crec que la llei no ha estat prou consensuada entre els que els que no fumen, però dubto que aconsegueixi que la gent deixi de
fumen i els que no, i que a tot arreu hi hauria d’haver un espai per als fumar. També passa que molts pares o mares diuen als seus fills i filles
fumadors. Hi ha molta hipocresia sobre tot aquest tema del fumar. El que no fumin i en canvi ells ho fan. Crec que els que tenen el pare o la
volen restringir però no el prohibeixen, perquè per la venda de tabac, mare que fuma, tenen més possibilitats que també fumin. 
l’Estat recapta molts diners amb els impostos que hi aplica. Si volen era- Berta: És curiós perquè, fa uns anys, els joves que començaven a fumar
dicar-ho, doncs que el prohibeixin. És com la venda d’alcohol o de cotxes eren com els “guais” de la classe, fins i tot, eren com els líders, perquè
que corren a més de 120 quilòmetres, i permeten que es venguin quan s’atrevien a fumar. Ara això pot canviar, encara que per molta informació
està prohibit. Hi veig, doncs, molta hipocresia. O què es fa amb els diners que hi hagi o que no es pugui fumar en certs llocs, no crec que molta gent
que es recapten amb la venda de tabac. A on els col·loca l’Estat? Per jove deixi de fer-ho. 
invertir en programes que ajudin els fumadors o en armament? Júlia: Als més joves, és difícil que els pugui afectar, perquè la gent de la
nostra edat que fuma ho fa ja habitualment al carrer, i per tant no els
LORENA, MARIA I ANNA, ALUMNES DE DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE DE afectarà tant aquesta nova llei. El fumar o no fumar crec que ve marcat
L’ESCOLA BONANOVA molt per l’ambient on et mous, els amics o amigues que tens. Sobretot
Lorena: Dóna la sensació que més enllà de beneficiar la salut de les perso- en les nostres edats, moltes vegades s’actua per mimetisme del que fan
nes i provocar uns hàbits més saludables, també s’ha fet una mica per donar els altres, siguin els amics o amigues, o sigui pel teu ambient familiar.
bona imatge. Perquè es fa aquesta llei i es permet que molts països, entre
ells Espanya, incompleixi els acords de Kioto i sigui un dels països més con- ÀLEX, CARLA I VERÒNICA, ALUMNES DE 1R DE BATXILLERAT DE L’IES
taminants. Per què no es fa també una llei estricta per acabar amb tot això? MONTSERRAT
Maria: La veritat és que almenys el que farà aquesta llei és que els Àlex: Moltes vegades s’ha dit que el fet de fumar tabac és una porta cap a
fumadors comprovin fins a quin punt són addictes o no al tabac. Jo crec fumar porros. Jo crec que són coses diferents. No forçosament estan rela-
que encara que vagis a un lloc on no es pot fumar, si ets fumador també cionats. Hi pot haver gent que fuma tabac i no fuma altres coses. D’altra
pots estar dues hores sense fumar. Si no és així, és que ets addicte al banda, hi ha una gran contradicció entre prohibir que es fumi tabac i per-
tabac i per tant tens un problema. metre que es vengui. És curiós que l’Estat prohibeixi als funcionaris seus
Anna: També s’haurien de controlar les companyies fabricants de tabac que fumin al lloc de treball i, en canvi, permeti la seva venda. Però, de
per veure quines substàncies hi posen i quina quantitat. Ja s’han donat totes maneres, crec que per als fumadors serà bo que descobreixin que
casos a Estats Units de persones que han guanyat plets contra les com- poden estar al seu lloc de treball o en altres llocs públics sense fumar, i
panyies de tabac per incomplir la normativa. que no els passa res. 
Carla: No crec que la prohibició absoluta fos positiva, perquè l’Estat no
CARLA, EDNA, BERTA I JÚLIA, ALUMNES DE 1R DE BATXILLERAT DE L’IES pot imposar els costums o els hàbits de la gent. Si és legal comprar
MONTSERRAT tabac, el que no es pot fer es prohibir-lo a tot arreu. Està clar, però, que
Carla: És veritat que estem en una societat on el tabac està molt esta- s’ha de preservar el dret dels que no fumen i, sobretot, als llocs públics.
blert com a hàbit social i això farà que costi molt més que en altres llocs Verònica: També s’ha de veure com respon la gent davant d’aquesta
que disminueixi el seu consum. El que passa és que tampoc s’entén que llei. Perquè abans d’aquesta nova llei ja hi havia llocs on no es podia
es faci aquesta llei, però que el tabac segueixi sent tant barat en compa- fumar, com al metro o als aeroports, i en canvi seguies veient gent que
ració amb altres països. fumava. Suposo que ara els costarà més, infringir les normes. 
    
Patricia Esteve
Rosa M. Bellés i Guitart
Cap del Servei d’Educació 
Infantil i Primària i Educació 
Especial de l’Institut d’Educació 
de l’Ajuntament de Barcelona
rbelles@bulevard.bcn.es
                   
febrer-març
Núm. 52 2006 A FONS e 13
A L’ENTORN DEL
CURIÓS INCIDENT 
DEL GOS A MITJANIT
En una revista educativa no podíem perdre l’ocasió E n contrast amb el que sol ser comú darrerament, el llibre no ha
estat pas promogut ni per grans campanyes de publicitat ni pel
de parlar del llibre El curiós incident del gos a mitjanit reclam de la coneixença d’altres textos del mateix autor, donat que
(Editorial La Magrana), de Mark Haddon. Aquest llibre fins ara era un perfecte desconegut. Els nous lectors s’han multiplicat
gràcies a la propaganda feta per la via clàssica del boca-orella. 
va ser el més venut a la Gran Bretanya l’any de la seva D’antuvi hem disposat de textos en els quals persones discapacitades
publicació (2003) i un dels més venuts el darrer any eren les protagonistes, malgrat que no eren les autores, sinó que algú
parlava d’elles en tercera persona. Recentment, disposem de llibres
a casa nostra. Per què aquest llibre atrapa tant? escrits per les mateixes persones discapacitades1 que donen testimonis
Perquè és excel·lent, és una rara avis tendra, autobiogràfics i assumeixen directament l’enunciació de la seva paraula.
En El curiós incident del gos a mitjanit, l’opció enunciativa triada per l’au-
inquietant, que commou, i és extremadament humà. tor, Mark Haddon, no ha estat ni l’una ni l’altra de les esmentades. 
Perquè tracta de la diferència. De la diferència motivada Mark Haddon ha tingut l’ocurrència de donar la paraula a en Christopher
Boone, un noi psicòtic de quinze anys. En Christopher és excepcional-
per una discapacitat. ment bo en les operacions i raonaments matemàtics. Un noi d’aquells
que presenten en alguns reportatges televisius sobre aquesta discapaci-
tat i que també són protagonistes d’algunes pel·lícules2 per les seves
molt notables destreses musicals, de dibuix, espacials o matemàtiques
(òbviament, no totes les persones psicòtiques tenen aquestes extraor-
dinàries habilitats), però que alhora són incapaços de desenvolupar-se
mitjanament en l’àmbit social. És el noi qui de manera fictícia assumeix
l’escriptura d’una història que li ha proposat la seva mestra com a “deure
escolar” i de la qual ell és el narrador en primera persona. 
«És el noi qui de manera fictícia assumeix
l’escriptura d’una història que li ha proposat 
la seva mestra com a deure escolar.»
Amb aquestes decisions inicials l’autor real del llibre fa palès el gran
coneixement que té del camp de la psicosi: primer, perquè la mestra, és a
dir, una figura que des del punt de vista del noi encarna la “llei”, és qui
l’incita a escriure i ell ho fa. Segon, la mestra rescata la dimensió
terapèutica de l’acte d’escriure perquè el seu alumne psicòtic pugui sub-
jectivitzar l’enunciació d’una història. I en Christopher accepta el repte.
El llibre és “una novel·la de misteri amb un assassinat”. L’argument
més transparent consisteix que el noi, imitant els dots d’anàlisi d’en
Sherlock Holmes, per qui sent una gran admiració, tracta de descobrir qui
ha matat el gos de la veïna, el qual ha trobat a mitjanit travessat per una
forca. A partir d’aquí, la narració transcorre en la tradició d’un viatge ini-
ciàtic assimilable a l’Odissea, en Baudolino, d’Umberto Eco; o La Gota de
Oro, d’en Tournier; i la càrrega dramàtica s’hi va espessint perquè en
Christopher va proposant-se de fer coses que no encaixen en la vida
rutinària que porta i que mai no hagués sospitat de fer: decideix sortir tot
sol del seu poble i anar a Londres a cercar la seva mare, que creia morta. 
                       
14 e A FONS febrer-març
Núm. 52 2006
Jan (5 anys) 
«En Christopher prefereix les xifres 
a les paraules, atès que les segones 
“poden dir dues coses a la vegada”.»
INTERÈS EDUCATIU El pare és un altre personatge cabdal al llarg del llibre, per més que, a
Però en aquest article, sobretot, cal subratllar el doble interès que té el partir d’un moment donat, es produeix un canvi significatiu en la seva
llibre per a persones vinculades al camp de l’educació. Per un costat, és relació amb el fill. El pare encarna l’ambivalència i el paternalisme que
un llibre que dóna a conèixer molt correctament què és la psicosi infantil sovint apareixen en alguns progenitors de fills discapacitats: és capaç de
i juvenil. Més enllà de les descripcions psicopatològiques clàssiques prò- tenir cura d’ell i estimar-lo molt, però alhora s’enerva fins al punt d’ame-
pies dels manuals, la virtut d’aquesta novel·la és la de presentar-nos les naçar-lo dient “et mataré d’una pallissa” o li menteix dient-li que la mare
característiques des de la perspectiva del protagonista. Ell ens fa partici- s’ha mort perquè no pateixi. 
par dels seus raonaments i de les funcions que aquests acompleixen en En Christopher assisteix a una escola d’educació especial. A través de
la seva vida quotidiana. Ens explica qui és, com és, què li agrada i què no. la lectura ens adonem que aquest context educatiu comparteix molts
En aquest sentit, és com una petita historieta d’en Calvin i Hobbes del aspectes amb el mateix tipus d’escoles del nostre país. Però sobta molt
dibuixant B. Watterson, en la qual el nen Calvin està escrivint una llista especialment el fet que la línia divisòria entre l’educació ordinària i l’es-
de les coses que no li agradaran i després d’escriure’n sis acaba dient: pecial sembla menys rígida que la del nostre entorn. En efecte, al llarg de
“reconforta saber que hi ha coses segures en aquesta vida”. la novel·la les expectatives escolars del noi se centren a poder superar
En Christopher prefereix les xifres a les paraules, atès que les segones unes proves de matemàtiques que donen la possibilitat d’accedir a la
“poden dir dues coses a la vegada” i a voltes no les entén, mentre que els universitat, i això és impossible, ara per ara, a casa nostra. 
nombres no són pas ambigus. El protagonista del llibre no entén l’essèn- Per acabar, destaquem que l’edició del llibre és molt acurada perquè
cia metafòrica i metonímica constitutiva del llenguatge i, en conseqüèn- incorpora tot de dibuixos, gràfics, llistes, tipografies diferents, etc., amb
cia, no li agraden els acudits, els jocs de paraules, ni les ironies ni les la intenció que la novel·la representi el quadern manuscrit del noi, i això
mentides. En el seu món, les paraules serveixen estrictament per identifi- és un gran encert. Només resta encoratjar-vos a llegir aquesta novel·la
car i denominar les coses de l’entorn. El seu lema és “dir sempre la veri- tan lúcida i emotiva. 
tat”, o, màxim, les “mitges mentides” d’ús social que ha après. Per con-
tra, per a ell els nombres primers “són com la vida. Són molt lògics
malgrat que no hi ha manera d’esbrinar com funcionen”. Els nombres els
utilitza per fer càlculs matemàtics molt complexos que l’ajuden a calmar- 1 Cal esmentar, entre d’altres, els següents: El grito de la gaviota, de E. Laborit (Ed. Seix Barral, 1995), text
se quan se li desencadenen problemes vers els altres o amb l’organitza- dictat en llengua de signes francesa per l’autora sorda a una altra persona que escrivia, i que narra part de
ció del món que el sobrepassen i el trasbalsen enormement. No obstant la seva biografia, fins que va rebre el premi nacional Molière d’interpretació teatral, i les reivindicacions de
això, el noi no renuncia a voler entendre i per això emprèn l’aventura que les persones sordes franceses a favor de la llengua de signes; La escafandra y la mariposa, de J. D. Bauby
motiva la història de la novel·la. (Ed. Plaza & Janés, S. A., 1997), dictat per l’autor, que era periodista, a través de petits moviments de la par-
L’altra dimensió del llibre d’interès pels educadors i educadores afecta pella esquerra després d’haver sofert un accident cardiovascular que li va paralitzar tot el cos —excepte la
al fet de com, directament o indirecta, el protagonista ens filtra la visió parpella— però que li va deixar intactes les facultats mentals; Elogio de la debilidad, de A. Jollien (Ed. RBA
dels agents de la seva educació. La peça clau per a ell és la mestra, la Libros, S. A., 2001), relat autobiogràfic d’un jove afectat de paràlisi cerebral, el qual hi planteja qüestions
Siobhan. Ella, a més de proposar-li d’escriure, és qui li ofereix la possibi- sobre la marginació i la inclusió escolar i social; Mírame a los ojos, de P. Cedillo (Ed. Octaedro, 2004), mes-
litat d’escoltar-lo, d’orientar-lo, i li dóna estratègies útils per calmar-se tra i logopeda sorda que treballa a escoles públiques de Barcelona, la qual hi dóna testimoni de les fun-
quan se li accelera la ment. En Christopher pensa allò que la mestra li ha cions de les llengües per a les persones sordes i explica què vol dir ser persona sorda i mestra de nens i
dit que fes per sortir-se’n, d’una situació, quan per si sol espontàniament nenes sords avui a casa nostra. 
no sabria què fer. Aprèn a ritualitzar la seva conducta —per exemple,
camina tot recte i fent comptes— per aplacar l’angoixa que se li desfer- 2 En són exemples les pel·lícules Rain man, del director Barry Levinson (1988); la biografia del pianista
ma quan està tot sol en un lloc desconegut, com quan emprèn el viatge David Helfgott a Shine (1996), de S. Hicks; el thriller Al rojo vivo, de Harold Becker (1998); o la vida del
cap a Londres. matemàtic i premi Nobel J. F. Nash, relatada per Ron Howard (2001) a Una mente maravillosa. 
            
febrer-març
Núm. 52 2006 ASSOCIACIONS e 15
LA CASETA DEL BARRI 
L’ASSOCIACIÓ ESPLAI L’ESQUITX 
CREA UN ESPAI LÚDIC I EDUCATIU
L’Associació Esplai L’Esquitx L a inquietud que promou el naixement Estem en un barri molt divers i que rep contí-
d’aquest espai és la detecció de les con- nuament famílies que han patit processos
treballa des de fa 20 anys al Casc seqüències que es donen arran de les migratoris procedents d’arreu del món, amb
Antic de la ciutat de Barcelona amb dificultats de relació a nivell familiar. Aquesta històries i situacions econòmiques i socials
necessitat és un element cabdal per poder tre- molt diferents. Pensem que l’espai pot ser un
els infants del barri i les seves ballar de manera global amb la família, des de punt d’acollida i d’intercanvi entre les famílies
famílies. En aquest sentit hem anat la relació adults-infants, i des d’un moment que ja estan instal·lades al barri de fa temps i
d’edat primerenca, on s’estableixen moltes de les nouvingudes. Treballar amb un grup hetero-
ampliant al llarg dels anys la nostra les pautes relacionades amb els vincles i les geni no és sempre fàcil, però la criança dels fills i
participació. Actualment, tenim relacions que marcaran l’individu al llarg de la filles esdevé un nexe d’unió, i les diferències cul-
seva vida. turals i socials es converteixen en enriquiment.
en funcionament tres projectes: La Caseta del Barri és un espai familiar lúdic i En la base de la nostra manera de treballar hi
el Centre de Dia (5-14 anys), educatiu. Sorgeix de la necessitat de donar una ha el valor del respecte a les famílies. És per
resposta preventiva-formativa i de suport a les això que procurem que la tertúlia sigui un espai
el Casal Infantil Ludoesquitx famílies. Té com a eix vertebrador la relació entre d’expressió i intercanvi lliure a partir d’una pro-
( 3-5 anys) i La Caseta del Barri l’adult referent i l’infant, entenent aquesta com a posta, i com a educadores ens centrem a facili-
base per afavorir una circulació social normalit- tar la comunicació i legitimar i ressaltar les
(per a famílies i els seus fills i filles zada dins l’entorn, i facilitar el reconeixement de aportacions de cada membre de la tertúlia. 
de 3 mesos a 3 anys). Aquest darrer les seves necessitats per poder elaborar les res- Pensem que cada família coneix millor que
postes més adequades. ningú els seus infants i els cria segons el seu
projecte que estem duent a terme Treballem a partir d’oferir un espai de joc que criteri i valors. Ens sembla molt important
des de fa dos anys és avui l’objecte faciliti la relació entre l’infant i els seus adults retornar a les famílies la seguretat en elles
referents. Dins de l’espai es plantegen diferents mateixes a l’hora de criar els seus infants i d’a-
d’aquesta reflexió. opcions per treballar aquesta relació: tallers, donar-se que són els referents educatius més
espais pròpiament de joc infantil, espai de joc importants per als seus fills i filles.
compartit, xerrades, intercanvi d’experiències... En l’espai d’activitat conjunta de les famí-
Cadascuna proposarà una forma de treball dife- lies amb els infants, tots aquests valors es
rent i adequada a les famílies que hi participen. tradueixen en actituds i maneres de fer que
Durant les sessions que hem dut a terme, també són compartides. D’aquesta manera la
hem pogut observar les moltes possibilitats tertúlia i l’activitat de joc o tallers són dos
que ofereix el treball en grup: l’intercanvi espais de reflexió i pràctica que es comple-
d’experiències és molt ric i fàcilment es crea menten i es retroalimenten.
un ambient de confiança i respecte en el qual Des de la nostra pràctica estem convençudes
sorgeixen diferents respostes davant de les que aquest és un espai interessant i útil per a les
mateixes situacions. famílies del barri i un recurs que complementa la
L’observació dels infants permet parlar i xarxa d’entitats i serveis de la zona que treballa
valorar les seves necessitats des d’un punt de amb petita infància i família. Esperem poder
vista evolutiu. Cada família pot assumir les assegurar la continuïtat i diversificar l’oferta de
peculiaritats de la personalitat del seu propi grups i horaris, per tal de poder atendre un
infant com un fet natural. major nombre i tipologia de famílies. 
En les tertúlies, les famílies han pogut parlar
de temes que afecten la criança dels fills i filles Associació Esplai L’Esquitx
«És un espai familiar lúdic com les emocions i el vincle, els límits, la gelo-
sia, la incorporació dels nens i nenes a l’escola Associació Esplai l’Esquitx
i educatiu que sorgeix i de les mares a la feina, les joguines, l’alimen- C. Blanquera, 5
de la necessitat de donar tació, el son... També hem gaudit d’activitats 08003 Barcelona
com el massatge infantil, la panera dels tre- Tel. 933 10 11 57 
un suport a les famílies.» sors, el joc heurístic, sortides de grup al parc... esquitx@beocitecs.com
            
16 e PERSONATGES febrer-març
Núm. 52 2006
“LA NOSTRA FEINA
HAURIA DE DEIXAR
DE SER INVISIBLE”
ISABEL RIBERA, PREMI CIUTAT 
DE BARCELONA EN EDUCACIÓ
Els premis Ciutat de Barcelona 2005 estrenaven la categoria d’Educació La seva tasca professional ha estat sempre
lligada al Narcís Monturiol.
i la primera premiada ha estat Isabel Ribera. Directora, fins l’any passat, Quan vaig arribar a Barcelona, després d’ha-
de l’institut de secundària Narcís Monturiol del districte d’Horta-Guinardó, ver estudiat econòmiques a Madrid, vaig donar
classes d’economia en una acadèmia de for-
va rebre el premi, segons el jurat, per “suscitar confiança i entusiasme entre mació professional. Però a mi sempre m’ha
el professorat, la qual cosa ha revertit en una millora substancial del centre agradat molt la música, tocava el piano i l’any
1984 van sortir les primeres oposicions i em
mitjançant l’articulació d’un esforç col·lectiu”. Ella, com va dir el dia que va vaig convertir en professora de música. O
recollir el guardó, vol que aquest premi serveixi per “fer visible un exemple de sigui, que la música em va portar a ser mes-
tra. Les meves primeres pràctiques les vaig
la tasca civilitzadora que fem cada dia, a les escoles i als instituts de la ciutat”. fer al Narcís Monturiol i ja m’hi vaig quedar
per sempre. 
Quan vaig arribar-hi, era un institut amb
Quina va ser la primera reacció al conèixer més de 500 alumnes i molt arrelat al barri. I
que li havien donat el premi? també vaig veure des del principi que hi
Primer, va ser de sorpresa. Ràpidament, em havia un claustre molt actiu. El que va passar,
van venir al cap totes les persones del món de com en altres instituts, va ser que els grans
l’educació que mereixen el premi tant o més que canvis dels anys 90 en polítiques educatives,
jo. I, aleshores, em vaig preguntar, “per què jo?” el van fer trontollar. La gran sort és que el
Vaig alegrar-me perquè el premi és com la visua- claustre del centre va fer un treball previ a
lització de la feina ben feta per tots els com- aquests canvis que després li va permetre
panys i companyes de l’institut Narcís Monturiol. sobreviure i tirar endavant. Vam comprovar
És el reconeixement a una tasca, que no només que el fracàs escolar era molt gran al primer
ha estat meva, sinó de moltes persones. Al cap curs de BUP, després vam saber que era igual
d’uns dies i de superar la sorpresa, em va venir al que a tot arreu, i vam fer un exercici de refle-
cap la reflexió sobre la invisibilitat de la feina que xió. Vam poder decidir sobre el que fèiem, no
fem les persones que ens dediquem a l’educació. només queixar-nos, i això va provocar que
M’agradaria que aquest premi servís per fer visi- féssim un pla d’acció tutorial, quan encara no
ble aquesta tasca que quasi sempre queda ama- era pescriptiu. També vam veure que era
gada. És una feina que ens toca molt viure el dia necessari crear unes reunions de coordinació
a dia, cada matí ens arriben nois i noies i dema- horitzontal i vam instituir una cosa, que des-
na, estigui com estigui la política educativa, vagi prés ens va venir molt bé quan va arribar la
com vagi el centre, estiguin com estiguin les reforma educativa, que va ser la coordinació
obres de millora, que els acompanyis, els ensen- de tutors i tutores per nivells. També vam ins-
yis i els escoltis. Difícilment fas les coses pen- taurar la preavaluació, i això va ser un embrió
sant que t’ho reconeixeran algun dia. Has de molt important del que serien després els
posar-hi molta energia. Per tant, també m’alegra equips docents. Havíem fet un camí, abans
saber que des de fora hi ha gent que reflexiona que arribessin les reformes, que ens havia
Patricia Esteve i et torna una resposta en forma de premi. donat experiència.
                           
febrer-març
Núm. 52 2006 PERSONATGES e 17
Patricia Esteve
De professora de música a directora del cen- matrícula, tot i que encara no han començat
tre. Va ser un desig o una casualitat? les obres de remodelació que, a més de ser
Al segon any d’estar a l’institut, la directora imprescindibles, facilitaran la nostra feina.
em va demanar que fos la sotssecretària i, més
tard, amb l’experiència adquirida per tots els I quines virtuts s’han de tenir per portar la
processos d’experimentació que et deia abans, direcció d’un centre?
va passar una casualitat. Al que era director Ha de ser algú que tingui capacitat d’inte-
l’any 1989 li van oferir una feina i, com que raccionar col·lectivament, perquè si no és
havia de marxar a mig curs, no va voler fer-ho impossible. Has d’interaccionar amb l’equip i,
sense deixar les coses planificades. Va fer una molt important, saber copsar quines són les
proposta al claustre perquè jo fos directora capacitats dels professionals que hi ha al cen-
amb el seu equip. A mi em va agafar un espant tre. Tothom té una capacitat, una passió o una
però tothom s’hi va mostrar d’acord. Per tant, experiència. Quan una persona troba el seu
el gener de 1989, vaig agafar la direcció del lloc, el lloc on pot créixer i ser creativa, aques-
centre amb l’equip directiu que ja hi havia. Un ta persona es multiplica per mil. I aquesta és
any i mig després, vaig deixar la direcció per- una de les tasques més importants dels
què esperava una filla. Al tornar, vaig estar cinc equips directius.
anys com a tutora de BUP i després vaig coor- Per exemple, en aquests sis anys, quan hi han
dinar el primer equip docent de l’ESO. El mes hagut canvis al meu equip directiu, sempre hem
de juliol de 1999, vaig tornar a la direcció en un fet una transició impecable. Fins i tot la directora
moment molt complicat. actual ha estat un any com a sotsdirectora fent Isabel Ribera
un procés de transició molt favorable, penso, als
«El col·lectiu de secundària vam interessos del centre. També és important “por- Vaig néixer a Villena (Alacant) ara fa 51 anys.
tar el centre al mon”, coordinar-se amb les esco- Després d’estudiar econòmiques a Madrid,
entomar una revolució social, les i els serveis educatius del districte. Junta- l’any 1977, vaig arribar a Barcelona. Vaig
totalment sols. Això va provocar ment amb altres escoles i instituts, nosaltres guanyar unes oposicions per a professora de
vam ser dels primers a impulsar la coordinació música, la meva gran passió a més de l’edu-
fractures en tots els centres.» de les direccions dels centres de primària i cació, i vaig entrar a treballar a l’institut Nar-
secundària públics, i després també amb les cís Monturiol el 1985 i ja m’hi vaig quedar
L’ampliació de l’edat escolar obligatòria fins escoles bressol, amb les quals vam acabar for- per sempre. És la meva casa, on he estat pro-
als 16 anys era molt avançada socialment mant la xarxa 0-18 de centres públics del distrric- fessora, tutora i directora. L’any passat vaig
però, educativament, va resultar molt comple- te d’Horta Guinardó. deixar la direcció, encara que segueixo
xa. Al nostre centre, l’aplicació de la reforma Els i les docents hem d’anar fent la nostra col·laborant amb l’equip directiu com a coor-
també va coincidir amb la construcció de la feina, que és renovar-nos, però l’administració dinadora d’activitats i del programa d’esco-
Ronda de Dalt, cosa que va separar el centre no pot continuar confiant en aquesta bona fe les verdes-agenda 21.
del que era una part del seu entorn. A més, dels docents. No pot ser que els equips direc-
coincidia amb una baixada demogràfica dels tius gastem forces en coses que no hauríem de Un desig que no has complert.
nois i noies en edat escolar i que l’oferta de fer i que hauria de fer l’administració. Si una Tocar música jazz.
l’escola privada religosa a Horta-Guinardó era escola és a punt de caure, és un pecat que per-
molt important. Les pors generades entre les dem temps amb això. Estem fent una feina Un que sí.
famílies pel pas de la primària a la secundària invisible però imprescindible. Cada dia reps a El projecte que hem fet a l’institut.
als 12 anys es van ajuntar amb les dificultats l’aula criatures que estan creixent, que tenen
interiors, que també les vam tenir, per assumir contradiccions, que tenen pors i tu, cada dia, Què col·lecciones?
el gran repte de formar nois i noies des dels 12 segons el que facis, contribueixes a que agafin Papers.
anys sense haver fet un procés de formació i una direcció o una altra. 
reflexió suficient, sobretot a nivell pedagògic. Una virtut teva.
Amb la perspectiva del temps, per haver supe- Creu que la societat està exigint massa a Mirar i observar la gent i treure’n el més
rat aquell repte tan fort s’hauria d’haver fet un l’escola? positiu de cada persona.
esforç de complicitat per part de l’administra- Com a docent i com a mare et diria que la
ció amb el professorat de secundària, que erem família i l’entorn social compta més que l’escola. Què et fa por?
els que ho havíem de fer. Fer-nos còmplices de La família que delega en l’escola la seva respon- No trobar la mida de les pròpies forces.
la revolució social que suposa el dret a l’educa- sabilitat, pel que sigui, i cregui que el que no fa
ció fins als 16 anys. Vam haver de fer-ho, com jo amb el seu fill o filla a casa interaccionant cada Un consell que t’han donat i vols compartir.
dic, sense anestèsia. Això va provocar fractures dia li ho arreglarà l’escola, està equivocada. Abans de fer qualsevol cosa, preguntar-te
en tots els centres. Nosaltres vam passar de Cada família amb cada criatura ha de buscar la què vols aconseguir.
tenir vuit grups de nocturn a tenir-ne quatre o manera de ser-hi present. I alguns pretenen que
tres. Això va provocar desplaçament de profes- nosaltres cobrim aquest forat. Això nosaltres no Per a Isabel Ribera, l’institut
sorat, una de les coses més doloroses que ens ho podem fer. No vull dir que tota la responsabi-
ha tocat viure. Però ens vam arromengar, i el litat sigui de les famílies, el que dic és que l’es- De quin color és? Groc.
claustre vam decidir que tiraríem endavant cola no pot solucionar-ho tot. Fins i tot als polí- Quin dia de la setmana? Divendres.
aquest institut. Durant els sis anys de direcció tics, quan creen tanta crispació, els diria que Quina estació de l’any? Tardor.
vam aconseguir posar ordre a tot el que fèiem. cada vegada que surten a televisió i utilitzen la Quin menjar? Fruits secs.
I això ens ha permès més eficàcia i més visibili- crispació, estan enterrant la feina de mesos i Quina flor o planta? Les heures.
tat. Hem aconseguit remuntar i estabilitzar la mesos d’una escola. 
                  
18 e RECURSOS febrer-març
Núm. 52 2006
VERS UNA ESCOLA
SENSE FUM
L’AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA 
PROMOU LA PREVENCIÓ DEL TABAQUISME 
EN L’ENTORN ESCOLAR
L’Agència de la Salut Pública E studis recents han posat de relleu que consum de tabac. Se sap que és justament en
l’èxit de les acciones preventives de l’ini- aquest període quan es produeix l’augment més
de Barcelona posa a l’abast ci del tabaquisme en l’edat escolar és important en l’accés al consum d’aquesta
tota una sèrie de recursos més gran quan es combinen les accions adreça- substància. En una majoria de casos, els nois i les
des als escolars a l’aula amb altres accions en noies només experimenten i, amb un ajut adient,
per aconseguir una escola sense l’entorn escolar, com també sobre el tabaquis- poden encara no evolucionar a un consum regu-
fum. En aquest article descriurem me de persones influents per als joves escolarit- lar. El programa Classe Sense Fum ha demostrat
zats (pares i mares, educadors...). en avaluacions internacionals una bona efectivi-
breument tres elements claus tat per ajudar en aquest moment. Es tracta d’un
en la prevenció del tabaquisme LES ACCIONS A L’AULA: ELS programa que consisteix en un ajut per enfortir
PROGRAMES PREVENTIUS DE habilitats adreçades a mantenir-se com a no
en l’entorn escolar: els programes TABAQUISME A L’ESCOLA fumador, refusar ofertes concretes, o no conti-
escolars preventius, les accions L’Agència de Salut Pública de Barcelona pro- nuar amb els consums esporàdics ja realitzats.
mou des de fa anys dos programes de pre- En definitiva, treballa sobre les capacitats de l’a-
potenciadores d’un entorn escolar venció del tabaquisme en el moment de la lumnat per adoptar conductes protectores i ho
sense fum, i l’ajuda a la cessació iniciació i experimentació d’aquesta conduc- fa a través de la contribució individual a un com-
ta al llarg del primer cicle de l’educació promís de grup. La classe decideix mantenir-se
del personal escolar fumador. secundària obligatòria. al llarg de la majoria del curs escolar (novembre
a abril) sense fumar. Mantenir el compromís és
EL PROGRAMA PASE.BCN incentivat amb premis i trencar-lo suposa aban-
És un programa per desenvolupar quan una donar el concurs que regula aquest programa.
gran majoria de l’aula encara no ha tingut Classe Sense Fum reforça amb molta eficà-
contacte formal amb el tabac. En el marc glo- cia tota la tasca realitzada el curs anterior
bal de la prevenció de les drogodependències, amb el programa PASE.BCN i ajuda els nois i
aquest programa es concentra en la prevenció noies que, malgrat el treball realitzat a classe
del consum de tabac. S’assumeix que la situa- amb activitats preventives, tenen una major
ció de droga legal i la seva extensió i proximitat tendència a experimentar amb aquestes con-
en el món dels escolars fa que les ofertes de ductes, abans de refusar-les.
cigarrets es produeixin en algun moment de la > Per a més informació: 
vida de quasi tots els escolars. Per aquesta raó, http:\\www.aspb.es\quefem\classesensefum.htm. 
aquest programa ofereix desenvolupar el sentit
crític adient per ser capaç de refusar una cigarre- POTENCIAR UN ENTORN ESCOLAR
ta i de resistir les pressions socials per fer-ho. El SENSE FUM DE TABAC
moment ideal per aplicar aquest programa en el El passat 1 de gener de 2006 va entrar en vigor a
nostre entorn és el curs de primer d’ESO. tot el territori espanyol la Llei 28/2005, de 26 de
> Per a més informació: desembre, de mesures sanitàries contra el taba-
http:\\www.aspb.es\quefem\pase.htm. quisme i reguladora de la venda, el subministra-
ment, el consum i la publicitat dels productes
del tabac. Aquesta nova regulació determina
EL PROGRAMA-CONCURS CLASSE que els centres escolars són espais amb prohibi-
SENSE FUM ció total de fumar en totes les seves dependèn-
En un any, el que va de primer a segon d’ESO, cies. Per tant, insta de forma legal que totes les
les coses canvien prou de pressa pel que fa al escoles es converteixin en centres lliures de fum.
              
febrer-març
Núm. 52 2006 RECURSOS e 19
D’altra banda, diversos estudis han posat en el centre escolar, i dels altres per no obli-
de manifest que és molt més probable no dar que fumar és una conducta additiva, que
començar a fumar en l’adolescència entre no és fàcil d’abandonar.
aquelles persones que han assistit a escoles · Implicar pares i mares en el compliment de
amb un compromís ferm respecte de la preven- la normativa quan són al centre escolar, per al
ció i consum de tabac en el seu entorn. qual són de gran ajuda els cartells amb els
Convertir-se en centre sense fum és un man- missatges ja descrits, però també la informa-
dat legal, però ser-ho realment requereix tot ció de tota la tasca que s’està fent amb els
un procés. Entre els elements propis d’un seus fills i filles a l’aula.
entorn escolar sense fum podríem assenyalar, Per afavorir i potenciar el número d’escoles
respecte de la senyalització: que vulguin complir el mandat legal de ser una
· Una senyalització adient dels espais, d’a- escola sense fum, l’Agència de Salut Pública
cord amb la regulació actual, informant que no de Barcelona ha editat la guia Vers una Escola
es pot fumar en tot el recinte escolar (incloent- sense Fum, on es descriuen amb detall totes
hi alguns espais controvertits, com els patis i les mesures per constituir-se en un centre
camps de joc). Per ajudar a no crear ambigüitat escolar d’aquestes característiques.
al respecte, es convenient que els diferents Per demanar aquest material, cal adreçar-se
espais de l’escola comptin amb senyals de a afortuny@aspb.es.
prohibició de fumar.
· Una senyalització positiva que estimuli els L’AJUDA A LA CESSACIÓ DEL PERSO-
diferents grups diana a prendre actituds posi- NAL FUMADOR
tives per col·laborar en la consecució d’un També s’ha demostrat en alguns estudis una
espai escolar lliure de fum. Com que l’escola major eficàcia dels programes desenvolupats
és un espai educatiu, és convenient aprofitar a l’aula quan aquests s’acompanyen de con-
la possibilitat de promoure conductes saluda- ductes coherents per part dels i les educado-
bles, convencent de la seva conveniència. Es res responsables dels programes o d’altres
recomanen missatges dissuasius adreçats als propers a l’alumnat. Per tant, és de gran
tres col·lectius que freqüenten l’escola: esco- importància que els i les alumnes també cone-
lars, educadors i educadores i personal no- guin que el professorat que és fumador està
docent, i pares i mares. Convé col·locar els car- participant en programes de deshabituació
tells en els llocs més adients per a cada per abandonar la conducta fumadora.
col·lectiu: per als escolars, a prop de les aules Des de l’organització i la direcció dels cen-
on aquests passen la major part de la jornada; tres, cal promoure i impulsar l’abandonament
per als educadors i educadores, en les sales de del tabac per part del personal fumador, aju-
professorats i departaments didàctics; i per als dant-lo i facilitant-li, en el possible, l’accés als
pares i mares en el vestíbul de l’escola, patis de programes de deshabituació esmentats. 
joc i llocs destinats a activitats extraescolars. 
D’altres mesures que també cal tenir en «Desenvolupar el sentit crític 
compte en el procés vers una escola sense
fum són: Carles Ariza per ser capaç de refusar 
· Afavorir el consens i el respecte de fuma- Maribel Pasarín una cigarreta i de resistir 
dors i no-fumadors en el compliment de la Agència de Salut Pública de Barcelona
normativa, uns per complir-la i respectar-la www.aspb.es les pressions socials per fer-ho.»
         
20 e CONSELLS ESCOLARS febrer-març
Núm. 52 2006
EL DRAC 
DEL TURÓ BLAU
UN GEGANT CONVERTIT EN UNA EXPERIÈNCIA 
DE PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA
El projecte del Drac Blau del CEIP municipal Turó Blau E l CEIP municipal Turó Blau és una escola municipal de primària
que acull 207 nens i nenes de tres a dotze anys i està situada al
va néixer amb la finalitat de representar el nostre centre barri de Sant Andreu de Palomar. És, per tant, una escola petita i
en les activitats socioculturals del barri de Sant Andreu. molt familiar, característiques que afavoreixen que tot l’alumnat i les
famílies es coneguin, al marge que el centre mateix i l’Associació de
Però ben aviat ens vam adonar que la creació d’una Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) també ho potenciïn.
figura gegantera podia promoure la participació dels La nostra AMPA està organitzada per comissions per tal de diversificar
les activitats i potenciar la participació de les famílies associades.
diferents àmbits de la comunitat educativa i amb aquesta Actualment, existeixen dinou comissions, entre les quals hi ha la del
perspectiva es va desenvolupar el projecte. Drac Blau i la dels Timbalers del Drac, que estem organitzant per acom-
panyar el Drac. Aquestes dues comissions recullen la tradició d’anys de
l’AMPA de promoure activitats que estrenyen les relacions entre les famí-
lies i l’escola.
EL NAIXEMENT DEL PROJECTE
La història va començar en la cercavila de la Festa Major de Sant
Andreu de l’any 2002. Com a espectadors que érem, gaudíem de la
varietat de gegants i capgrossos, de creacions fantàstiques, de com-
parses i bandes... I, de sobte, entre diverses mares, va sorgir la idea
d’estar a la desfilada. “Què podríem fer?”, ens vam preguntar. A partir
d’aquell dia la imaginació va començar a volar i la idea de crear un drac
i que els nens i nenes de l’escola hi participessin activament va
començar a agafar forma. 
Durant un temps ens vam reunir per buscar idees, fins que el març de
2003 es va llançar el projecte de la construcció d’un drac com a figura
que representés l’escola. La proposta va ser ben acollida per les famílies
i per la direcció del centre, i des del consell escolar ens vam animar a
començar. Un pare de l’AMPA, una vegada recollides les diferents idees,
va fer el dibuix del que seria el Drac Blau del Turó Blau.
Després de crear la comissió del Drac Blau, vam haver de resoldre tres
qüestions que consideràvem prèvies a la construcció del drac: el finança-
ment del projecte, l’espai de construcció i el lloc on guardar-lo. Pel que fa
al finançament del projecte, vam disposar d’una subvenció del districte
de Sant Andreu, d’una partida pressupostària de l’AMPA i de la recapta-
ció de diners mitjançant la venda de loteria, festes, etc. 
Trobar l’espai on construir i guardar el Drac Blau va ser el que més
temps ens va portar, ja que ni l’escola ni cap entitat del barri no ens van
poder facilitar un espai on ubicar-nos. La solució va arribar a través de la
persona que ens va orientar i guiar en la construcció del Drac Blau i va
aparèixer quan havíem de decidir com portàvem a terme el projecte. Va
ser en contactar amb Antoni Argelich, un especialista en la construcció i
restauració de gegants i capgrossos de Capellades, a través d’un pare de
l’AMPA. El mestre geganter ens va oferir el seu ajut en el procés de cons-
trucció, i així es va solucionar automàticament el problema de l’espai.
            
febrer-març
Núm. 52 2006 CONSELLS ESCOLARS e 21
«Han participat mares, pares i alumnes 
en una activitat conjunta i s’han consolidat 
els vincles entre famílies i escola.»
LES CONCLUSIONS
Estem segurs d’haver aconseguit l’objectiu inicial pel qual ens vam decidir a
crear el Drac Blau: participar a les festes del nostre barri i representar l’esco-
la. Però, a més, hem aconseguit altres objectius que al llarg de l’elaboració
del projecte han anat cobrant força i importància, com és la participació de
mares, pares i alumnes en una activitat conjunta i, a més, la consolidació
dels vincles entre famílies i escola. La realització i la posada en escena ens
han permès compartir un espai en comú i també les responsabilitats.
Els nostres fills i filles han pogut gaudir d’un projecte emblemàtic per a
l’escola i han experimentat que entre tots es pot dur a terme un projecte
plegats, alhora que s’han estret les relacions d’amistat i companyonia
entre els nens i nenes i les seves famílies dins i fora de l’escola.
La construcció del Drac Blau també ha suposat la dinamització de l’AMPA,
Paral·lelament a les gestions anteriors, vam mantenir diverses reunions ja que, com hem dit abans, no ens hem quedat amb la construcció de la bes-
amb l’especialista de plàstica de l’escola per tal que ens assessorés dels tiola, sinó que d’aquest projecte se’n deriven d’altres relacionats: cercavi-
diferents materials que podíem utilitzar. les, exposicions (una prevista per al segon semestre d’enguany), la web, for-
Vam visitar Capellades el 24 d’abril de 2004 diferents famílies, amb la mació de la Colla Timbalera, ampliació dels elements de comparsa, etc.
intenció de conèixer-nos. Durant els mesos de maig a juliol de 2004 vam En la primavera de 2005 ens vam presentar al Concurs d’Activitats de
fer el cap del drac, i diverses famílies de l’AMPA ens hi vam desplaçar els les AMPA, organitzat per la Confederación Española de Asociaciones de
caps de setmana, i a vegades, entre setmana. Els nens i nenes també van Padres y Madres de Alumnos (CEAPA), i el jurat ens va atorgar el primer
participar en aquest procés quan el material que s’estava manipulant era premi, cosa que ens va omplir d’una gran alegria i satisfacció pel reconei-
apte per a ells. Al mateix temps, la besàvia d’una nena de l’escola anava xement que suposa a la participació i a la creativitat. El dia 17 de desem-
cosint el vestit del cos fix del Drac Blau basant-se en un disseny ja prepa- bre un grup de famílies de l’AMPA vam anar a recollir el premi a Madrid. 
rat. Durant els mesos de setembre i octubre de 2004 vam finalitzar el cap Sempre que hi hagi famílies interessades en aquesta activitat, el pro-
i vam començar a elaborar els cossos desmuntables i la cua de l’animal. jecte podrà continuar en els pròxims cursos. Per la nostra part, estem
Més tard vam fer els vestits de la comparsa, la pancarta i la resta d’ac- molt animats a continuar amb aquest projecte, fins al punt que ja estem
cessoris (aletes, barrets, peus, escates, etc.). La professora especialista pensant a ampliar la família amb la creació d’altres bestioletes. 
de música va compondre la cançó del Drac Blau i, com a element vincu-
lant a la comunitat educativa del Turó Blau, va ensenyar la cançó a tot l’a- Elena Bilbao i Montserrat Moreno
lumnat i a alguns pares i mares. El Drac va quedar exposat a l’entrada de AMPA CEIP municipal Turó Blau
l’escola donant la benvinguda a tothom que arribava.
Finalment, va arribar el gran dia. Coincidint amb la Festa de la Tardor > Per a més informació 
organitzada per l’AMPA, el 21 de novembre de 2004, el Drac Blau va sortir AMPA CEIPM Turó Blau
a passejar, amb l’assistència de les famílies del Turó Blau, l’equip direc- Comissió Drac Blau
tiu de l’escola, la coordinadora de les AMPA dels centres públics de Sant C. Gran de Sant Andreu, 2
Andreu, i les autoritats del Districte de Sant Andreu i de l’Institut d’Edu- 08030 Barcelona
cació de l’Ajuntament de Barcelona. La Colla Gegantera i la Colla Timba- ceipmturoblau@xtec.net
lera del CEIP Ignasi Iglésias de Sant Andreu van apadrinar la presentació ampa2106@ampas.edu365.com
en societat del nostre Drac. Amb aquest acte, el Drac Blau del Turó Blau
estava preparat per a la gran desfilada de la Festa Major de Sant Andreu,
el 28 de novembre de 2004. 
La primera cercavila del Drac Blau va ser tot un èxit de participació: ens
vam reunir més de 180 persones entre les famílies de l’AMPA, la direcció
de l’escola, exalumnes, amics i simpatitzants, tots ben identificats amb
la samarreta blava. L’estampació d’aquestes samarretes (basada en el
disseny de la pancarta, fet conjuntament amb la professora de plàstica i
un alumne de 6è curs) va ser realitzada per mares i pares a l’escola utilit-
zant el sistema de decoloració.
A partir d’aquesta primera sortida, el Drac Blau va ser convidat a altres
celebracions: a la Rua de Carnaval de Sant Andreu; a la Festa Major de
Santa Eulàlia (Districte de Ciutat Vella de Barcelona); a la jornada de Troba-
da de Gegants d’Escoles de Catalunya 2005, organitzada pel CEIP Teresa
Altet de Rubí; a la Festa Gegantera de les escoles del poble de Capellades, i
a la XX Ciutat Gegantera a Capellades. Com a tancament d’un any molt
actiu, el passat mes de setembre vam participar a la benvinguda dels
Gegants de la ciutat de Barcelona, al Districte de Sant Andreu, a la Festa
Major de la Mercè de Barcelona i a la Festa Major de Sant Andreu.
          
22 e BARCELONA A L’ESCOLA febrer-març
Núm. 52 2006
VEURE I VIURE 
EL TEATRE
EL SANT ANDREU TEATRE 
FA PEDAGOGIA DE LES ARTS ESCÈNIQUES
Veure teatre, viure amb el teatre i fer · Treballar i col·laborar amb les companyies caldrà tenir paciència i resistència. Lògicament,
dedicades al teatre per a tots els públics de han de sortir els números, si no, malament rai,
créixer junts el teatre. El saT! Sant Catalunya, amb la finalitat de millorar la quali- però sempre prioritzant el nostre ideari.
Andreu Teatre vol defugir els tat dels espectacles i aconseguir que aquest
sector obtingui el reconeixement que es mereix. LA PROGRAMACIÓ
espectacles buits, sense continguts. · Oferir campanyes de teatre escolar de És per això que en la nostra programació tenim
Busca obres que provoquin reaccions, màxima qualitat. en compte els següents aspectes:
Pel que fa al primer punt, nosaltres sabem · El currículum de la companyia, la professio-
sensacions i sentiments i aposta que, tot i no sortir a les estadístiques, el volum nalitat i la qualitat dels espectacles. 
pels espectacles de creació i d’autors d’espectadors que generen els espectacles · Cercar els espectacles per cicles, fent absolu-
per a tots els públics a Catalunya és altíssim i tament adient l’espectacle a l’edat del públic. 
contemporanis. I, sobretot, per el percentatge d’ocupació dels espectacles · No superar els 250 nens i nenes per funció.
un teatre obert a tota la ciutadania infantils als teatres està per damunt del dels · Unes condicions tècniques del teatre que
espectacles per a persones adultes. És per siguin òptimes (com és el cas del saT!).
i especialment dirigit al públic això que creiem que si treballem conjunta- · El suport didàctic de l’activitat, que com-
infantil. En aquest article coneixereu ment amb companyies existents d’enorme plementem amb les fitxes pedagògiques.
vàlua i amb els mitjans tècnics de què gaudeix · Un seguiment espectacle a espectacle de
el que es mou per dins del saT! el teatre, podem fer un salt qualitatiu en l’ofer- les vostres opinions.
ta teatral per a infants de la ciutat. Tot això ajudarà a fer que la nostra progra-
Quan vam iniciar la nova singladura del Analitzem ara com ho fem per assolir el mació serveixi per veure teatre, per viure amb
saT!, el setembre de 2003, l’equip ges- segon punt: el teatre i per fer créixer junts el teatre. 
tor del teatre, 08030 Gestió Teatral SL, A la ciutat de Barcelona hi ha una gran ofer- Volem que els nens i les nenes vegin teatre
sabíem que el teatre infantil (o per a tots els ta en el sector d’activitats extraescolars que quan vénen al saT!, TEATRE amb majúscules.
públics) havia de ser la nostra principal carta a inclou un immens ventall de possibilitats de Pel seu valor intrínsec, la nostra premissa és
jugar. I sabíem que havia de ser en els seus sortides, i a la majoria d’escoles una d’aques- fer didàctic l’espectacle i no utilitzar el teatre
dos vessants: espectacles oberts de caps de tes sortides és, sens dubte, “l’anada al tea- per fer didàctica d’una altra cosa. Aquest art té
setmana i funcions per a escoles. Estem tre”. Això fa que hi hagi moltes empreses (de prou pes i necessita que se’l valori per ell
segurs que és en aquest sector del teatre diferents mides i objectius) que es dediquin a mateix, i que no se l’utilitzi exclusivament com
infantil aquell en què podem oferir interes- aquesta activitat i que tenen, sens dubte, dos a eina per assolir altres coneixements.
sants aportacions artístiques i gestores. eixos d’acció: oferir bon teatre i fer negoci. Volem que el teatre serveixi per viure, per-
La història ens ajuda, donat que dos dels L’ordre en el que posem aquests dos factors què volem defugir els espectacles buits,
tres membres d’aquesta societat gestora ens dóna una primera aproximació de les prio- sense continguts, i busquem treballs que ens
havien fet durant 23 anys teatre per a nens i ritats de les diferents ofertes. provoquin reaccions, sensacions i senti-
nenes i infinitat de campanyes de teatre esco- Si el primer objectiu és fer negoci, el teatre ments, i apostem pels espectacles de creació
lar tant a Catalunya com a la resta de l’Estat es converteix exclusivament en un producte, i i d’autors contemporanis.
espanyol. Eren els dos membres de La Com- el que hem de fer és trobar la millor manera de I, sens dubte, farem créixer junts el teatre si
panyia Ínfima la Puça, que el desembre de vendre’l. De la mateixa manera que oferim tea- comptem amb la vostra col·laboració. Volem,
2005, i després de 25 anys de vida, va deixar tre, podríem vendre qualsevol altra cosa. doncs, que mestres, educadors, pares i mares,
pas a les noves generacions. Però si l’objectiu primer —i aquest és el cas professionals, les AMPA, etc., suggereixin, pro-
Era, doncs, el nostre principal actiu, i per del saT!— és fer bon teatre, només tenim un posin, opinin i participin per fer del saT! un estri
això en el nostre ideari de teatre queda clara- argument de venda: la qualitat. I la creença de vida, de cultura, de lleure i de comunicació.
ment palesa aquesta voluntat en dos punts que anem pel bon camí, perquè sabem que les La veritat és que fins avui les coses ens
que diuen així: grans audiències arribaran més tard i ens estan anant prou bé. Si la primera temporada
                            
febrer-març
Núm. 52 2006 BARCELONA A L’ESCOLA e 23
saT! Sant Andreu Teatre
C. Neopàtria, 54
08030 Barcelona
Tel.: 93 345 79 30
www.bcn.es/santandreuteatre
escoles@santandreuteatre.net
LES ACTIVITATS
EDUCACIÓ INFANTIL
(3-6 anys)
· El ratolí viatger (teatre de titelles)
· La lluna en un cove (espectacle de teatre 
i circ)
· Nora i el jazz (audició musical)
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Cicle inicial (6-8 anys)
· Embolic a la granja (teatre de titelles)
· La Via Làctia (teatre de llum negra)
· Nora i el jazz (audició musical)
· Pippi Langstrump (teatre musical)
Cicle mitjà (8-10 anys)
· 12x11. Audició per a cobla 
(audició musical)
· Grim, Grim o la Blancaneus i els Set 
Porquets (representació de teatre)
· La Faula de la Guineu (teatre de titelles)
· Millennium (teatre de màgia)
· Pippi Langstrump (teatre musical)
Cicle superior (10-12 anys)
· De Jazz en Jazz (audició musical)
· Grim, Grim o la Blancaneus i els Set 
Porquets (representació de teatre)
· Històries de teatre (representació de 
de programació arribàvem als 6.000 alumnes, escoles vinguin a presentar els seus treballs teatre)
aquesta ja superem els 9.000. Un 33% d’aug- de final de curs, o activitats relacionades amb · Moby Dick (representació de teatre)
ment en dos anys ens fa ser optimistes de cara les arts escèniques, al nostre teatre. · Per omplir (representació de teatre)
al futur, i més si tenim en compte la inclusió la Convertim, així, aquest espai en un espai
propera temporada d’una oferta musical d’al- col·lectiu. El mateix espai en el qual veiem pro- EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
tíssima qualitat. Si el primer any fèiem trenta fessionals que no coneixem de res ens serveix 1r cicle (12-14 anys)
funcions, aquest en fem 37. com a eina per expressar el que nosaltres fem i · Curial e Güelfa (representació de teatre)
aconseguim d’aquesta manera apropar el tea- · Moby Dick (representació de teatre)
LA MOSTRA DE TEATRE INFANTIL tre a allò quotidià, i a entendre, per tant, i al 2n cicle (14-16 anys)
El fet de col·laborar amb l’Institut d’Educació capdavall, l’ús social del teatre. · Curial e Güelfa (representació de teatre)
de l’Ajuntament de Barcelona en l’organització En definitiva, l’equip del saT!, en les activi- · Otel·lo i Molt soroll –històries 
de la Mostra de Teatre Infantil durant els pro- tats adreçades a les escoles, treballa per crear shakesperianes – (representació 
pers dos anys ens ajuda i defineix encara amb “espectadors del present”, ja que estem de teatre)
més claredat la nostra gestió. No volem només segurs que és l’única fórmula per tenir espec- Postobligatòria (16-18 anys)
un espai per gaudir com a espectadors, sinó tadors en el futur; per tant, seríem realment · Niños de Morelia (representació de teatre)
que volem que el nostre teatre estigui al servei feliços si després d’anar amb l’escola a una o a · Otel·lo i Molt soroll – històries 
dels ciutadans i ciutadanes (independentment diverses funcions el nen o la nena demanés a shakesperianes – (representació 
de l’alçada que tinguin), tant per estar al la seva família d’anar a veure teatre. Ens dona- de teatre)
damunt com davant de l’escenari, i aquesta és ríem per satisfets. 
una bona oportunitat perquè passi això. > Per a més informació sobre el programa d’activitats 
Nosaltres valorem molt positivament la utili- Òscar Rodríguez escolars de l’Institut d’Educació:
tat del saT! com a teatre públic, que moltes Director del saT! Sant Andreu Teatre www.bcn.es/educacio
        
24 e PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT 52 febrer-març
Núm.
2006
RECONSTRUIR 
ELS VINCLES  
DE LA FAMÍLIA
UN ESPAI D’INTERCANVI 
I FORMACIÓ DE PARES I MARES
Natàlia Limones
Des de fa dos anys, el Projecte d’ Educació en Valors 
de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona 
ha iniciat un espai d’intercanvi i formació amb mares 
i pares. Aquesta iniciativa forma part del projecte 
de “Formació de pares i mares”, que s’enmarca dins 
la dimensió de Valors i Ciutadania Activa del Projecte
Educatiu de Barcelona i és liderat pel Consell Escolar
Municipal i l’Institut d’Educació.
Compartíem amb les famílies un cert sentiment de malestar per l’e-
ducació dels seus fills i filles. Un malestar que es deixava sentir en
els diferents espais educatius, en el carrer, entre amics i amigues.
Malestar que té l’origen en la presència d’una demanda que no troba
resposta, potser per les diferències de codis, pels canvis socials, pel
sorgiment de noves necessitats, per la manca d’orientació. O potser,
pel fet que les seves respostes no coincideixen amb les nostres pre-
guntes. Per tot plegat, calia acostar-nos a les famílies i mirar amb
deteniment quines eren les necessitats a què des d’un Projecte d’Edu-
cació en Valors podíem respondre.
Amb aquest objectiu, vam endegar un estudi preliminar en el qual es
van entrevistar pares, mares i alumnat de l’últim curs de primària i d’ESO
de la ciutat de Barcelona. El que vam poder descobrir va ser el gran
desencontre entre persones adultes i joves i una manca de confiança d’u-
nes envers les altres. 
Els pares i mares es manifestaven pessimistes i amb un cert cansa-
ment. Era com si a cada moment els fets anessin més enllà de les seves
previsions. “Un cop decidida l’hora d’arribada a casa, fallen els estu-
dis”, “Quan això sembla resolt sorgeixen altres preocupacions: les
amistats, les drogues”, deien alguns pares i mares. Es percebia un gran
desig de fer-ho bé però alhora una gran desorientació. Hi ha una frase
popular que podia definir la situació: “Sembla com si s’haguessin per-
dut els papers”. 
              
febrer-març
Núm. 52 2006 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT e 25
Natàlia Limones
I, si continuem amb aquesta metàfora: quan falla la posada en escena?
Quan el guió no està clar i cadascú se sent desorientat. I és que els darrers
anys l’escena familiar s’ ha fet molt més complexa i –el que és més impor-
tant– els guions han quedat superats per les circumstàncies del dia a dia.
Això produeix un qüestionament continu: tot es posa en dubte, es perd el
suport de la confiança. El contorn de la funció paterna i materna es difumi-
na i això obre nous horitzons però també causa desconcert. 
Cal, doncs, una revisió del “guió”, més d’acord amb la “posada en esce-
na” i unes regles més acurades que donin una resposta més coherent amb
les circumstàncies. Els canvis no són dolents per si mateixos però reque-
reixen d’una nova resignificació del sentit de les nostres relacions. Recons-
truir una certa concordança entre allò que volem, allò que ens agradaria i
allò que és possible. Es tracta de posar en relació anhels i necessitats. 
ESPAIS DE PARAULA
Totes aquestes reflexions ens van portar ha endegar, el curs 2003-2004,
un programa de suport i acompanyament a les famílies des del Projecte
d’Educació en Valors de l’Institut d’Educació. Un saber en què l’emocional i el racional estan estretament imbricats.
Aquest programa vol crear i difondre noves formes d’intervenció a Un coneixement que no busca certeses sinó que obre interrogants i des-
l’àmbit familiar. Neix del reconeixement de l’experiència de les famílies i cobreix nous contorns de la realitat. Un aprenentatge que es relaciona
de la necessitat de transformar aquesta experiència en un saber. És a dir, també amb la teoria per mitjà de la nostra intervenció, però que no par-
no ens proposem “ensenyar” en el sentit tradicional del terme, sinó que teix d’ella sinó de l’elaboració de l’experiència de tots i cadascun dels
tractem d’oferir espais de relació i intercanvi que facilitin que pares i components del grup. Per això cada seminari és nou i obre horitzons que
mares esdevinguin protagonistes de la construcció d’un saber en diàleg depenen de les necessitats del grup.
constant amb les seves pràctiques. Dit d’una altra manera, construir el Creiem que la bona acollida que han rebut és pel fet que els pares i les
que podem anomenar un “pensar en el fer” per tal que els pares i mares mares hi són i se’n senten protagonistes, i alhora acompanyats i recone-
puguin re-escriure els seus “guions” i adequar-los a les “escenes” que guts en aquesta tasca d’educar.
viuen quotidianament.
Té molt de sentit la presència dels valors que es donen en l’experiència «Els seminaris “Ja saps on sóc?” de pares 
de la vida, en les petites distàncies, en les vivències diàries. No es pot
exigir el respecte, ni la confiança, ni el reconeixement, però sí es poden i mares són un lloc per a la paraula en què 
posar les condicions de vida i de relació perquè aquests valors circulin. les preocupacions són anomenades.»
Els responsables d’aquest projecte fem aquesta funció de crear i portar a
terme metodologies de formació en aquests àmbits que permetin resignifi-
car les pràctiques i establir vincles amb els referents teòrics. I, d’altra Com a resultat del treball amb les famílies ha sorgit la necessitat de
banda, cercar formes presencials de difusió, virtuals –tot col·laborant amb tirar endavant seminaris per a joves. En aquests moments estem estu-
els diferents temes proposats des de la web del Consell Escolar Munici- diant la forma de fer-los viables. Aquesta demanda es va iniciar a partir
pal (CEM)– o escrites per mitjà d’articles de revistes, materials de treball dels fills i filles de les pròpies famílies que acudien als seminaris. Això
per a les escoles i instituts, xerrades d’assessorament dins dels diferents palesa que també hi ha un desig de creixement en els joves. Pensem que
espais educatius que les han demanades, com també als seminaris espe- donar-los la paraula i establir ponts amb les famílies és una necessitat de
cífics per a mares i pares. primer ordre en aquest moments. 
Considerem, doncs, que un programa dintre d’aquest espai ha de dispo- Estem –com ja hem dit– col·laborant amb la pàgina web del Consell
sar d’una metodologia d’intervenció no tan sols d’informació sinó que ha Escolar Municipal, una pàgina dissenyada de forma interactiva, i oberta a
d’aprofundir més enllà, validant les diferents experiències viscudes pels tota la ciutat des de la qual pretenem continuar aquest acompanyament
“actors” –mares, pares, joves, tutores i tutors–. Aquest aprofundiment és dels pares i mares que segueixen els seminaris. 
un canvi de significat, una resignificació que doti de sentit les accions També atenem altres demandes puntuals, com ara xerrades, i estem
quotidianes i el lloc que cadascú té dintre de l’estructura educativa. vinculats a altres programes del Projecte d’Educació en Valors com el
programa Barcelona Identitats. Finalment, també difonem per escrit les
«Pares i mares han d’esdevenir protagonistes activitats, per tal de donar eines d’orientació a altres famílies a les quals
no accedim directament i que puguin tenir interès en aquesta metodolo-
de la construcció d’un saber en diàleg constant gia pràctica de treball. 
amb les seves pràctiques.»
Asun López Carretero
Pablo Rivarola Padrós
JA SAPS ON SÓC? Projecte d’Educació en Valors 
Aquests espais s’han concretat en diverses accions. Unes d’emblemàti- Institut d’Educació
ques són els seminaris “Ja saps on sóc?”, que s’estan duent a terme
als diferents districtes de Barcelona. Aquests seminaris de pares i
mares funcionen com a petits grups de recerca. Són un lloc per a la
paraula en què les preocupacions són anomenades i el nostre paper > Per a més informació: 
és de dinamitzadors en aquest acompanyament que és el de reconver- ww.bcn.es/cem/paresimares
tir l’experiència en saber. www.bcn.es/educacio
               
26 e CIUTATS EDUCADORES febrer-març
Núm. 52 2006
LA CIUTAT DE LES PERSONES
LIÓ PREPARA EL NOVÈ CONGRÉS INTERNACIONAL DE CIUTATS EDUCADORES
L’Associació Internacional L ió, en la línia en la seva tradició humanis- entre l’educació formal, no-formal i informal.
ta, aposta per les persones i les situa al Han de donar resposta a qüestions com per
de Ciutats Educadores organitza centre de totes les prioritats de l’admi- exemple: quines activitats culturals o espor-
un congrés internacional cada dos nistració municipal. Aquest Congrés posarà tives s’han de prioritzar?, quines campanyes
l’accent en la necessitat d’un govern local més d’educació per a la salut s’han de promou-
anys amb el propòsit de mantenir proper als ciutadans i ciutadanes, que també re?, quines polítiques d’equilibri geogràfic i
un diàleg continu entre les ciutats han d’apostar pel diàleg, la participació i la res- de desenvolupament sostenible s’han d’em-
ponsabilitat. Un govern i una ciutadania com- prendre?, etc. 
educadores. Aquestes trobades promesos en l’avenç cap a una ciutat més edu- Les ciutats són agents educadors que han
són una oportunitat excel·lent cadora, sostenible i equilibrada territorialment. d’assumir la seva responsabilitat. La ciutat ha
Una ciutat que garanteixi la qualitat de vida de d’educar en uns valors democràtics compar-
per aprofundir en el concepte tothom i que ofereixi possibilitats per al desen- tits, i ser conscient que no totes les accions
i filosofia de Ciutat Educadora, volupament personal, cultural i professional. són educatives. 
Durant el Congrés se celebrarà l’Assem- Dins d’aquest eix temàtic es realitzaran els
per intercanviar experiències blea General de l’AICE on es presentarà la tallers següents: 
i bones pràctiques, per donar memòria d’activitats (novembre de 2004- · Projecte educatiu i territori.
setembre de 2006), es debatran temes en · L’educació popular i l’educació no formal.
a conèixer l’Associació i per relació al funcionament de l’Associació, i s’a- · Aprendre al llarg de tota la vida.
incorporar noves ciutats que es cordarà l’agenda de treball per al bienni · Coeducació a la ciutat.
2007-2008. En el marc del Congrés també es · Educació artística i territori. 
comprometin amb els principis reuniran les xarxes territorials i temàtiques
de la Carta de Ciutats Educadores. per tal d’avaluar la trajectòria recorreguda i Relacions humanes a la ciutat: viure junts,
fer propostes de futur. democràcia i igualtat
Encara falten uns mesos perquè Les ciutats són un lloc de mestissatge, d’in-
la ciutat francesa de Lió aculli el 9è ORGANITZACIÓ DEL CONGRÉS novació, de creativitat, de comunicació i d’in-
El Congrés s’estructura en conferències, fòrums tercanvi; però, alhora, les ciutats concentren
Congrés, del 14 al 17 de setembre de bones pràctiques, tallers i visites a experièn- les manifestacions més violentes derivades
de 2006, amb el tema: “El lloc cies educatives de la ciutat de Lió amb l’objectiu de la dificultat de viure junts com és la discri-
de combinar teoria i pràctica. minació, la segregació, la desigualtat, l’exclu-
de les persones a la ciutat”, pèro Les conferències previstes, en les quals par- sió i la intolerància. Les ciutats simbolitzen i
us en volem avançar el contingut ticiparan persones expertes, alcaldes i repre- polaritzen les tensions, contradiccions i con-
sentants polítics de diferents ciutats, són: flictes de les nostres societats en un moment
perquè ja s’ha obert el període · Democràcia local, bon govern i desenvolu- de canvis, i alhora són un espai privilegiat per
de presentació d’experiències. pament sostenible. donar solució als grans interrogants del futur.
· Ciutats amigues dels nens i nenes, i Ciutat Com aprendre a viure junts iguals i dife-
Educadora. rents, lliures i responsables, autònoms i soli-
· Patrimonis històrics i patrimonis humans. daris? La ciutat com a espai de coexistència
· Ciutats Educadores i Humanisme. entre diferents col·lectius, cultures i genera-
· Fons de solidaritat digital. cions permet replantejar els vincles entre les
· Educació per a la pau. persones, la lluita contra les discriminacions i
la cohesió social.
Els tallers respondran a 4 eixos temàtics: Dins d’aquest tema es realitzaran els tallers
Educació al llarg de tota la vida: educació for- següents: 
mal i no formal · Prevenció, educació per a la salut.
Les ciutats que consideren important l’apre- · Agenda 21 i educació per al desenvolupa-
nentatge al llarg de tota la vida i l’educació ment sostenible.
per a tothom, han de saber articular una mul- · Creació artística i viure junts.
titud de qüestions i procurar una coherència · Lluita contra la discriminació a la ciutat.
                   
febrer-març
Núm. 52 2006 CIUTATS EDUCADORES e 27
E LES PERSONES
INTERNACIONAL DE CIUTATS EDUCADORES
· Situació i drets dels nens i nenes. «El Congrés posarà l’accent 
· Democràcia local i democràcia participativa
en el desenvolupament de la ciutat. en la necessitat d’un govern
· Les persones amb discapacitat. local més proper als ciutadans 
· Els trastorns psicosocials a la ciutat. PARÍS
i ciutadanes.»
Espais urbans i temps socials: quins són 
els reptes? F R A N Ç A
La ciutat organitza l’espai i els temps quoti-
dians, estableix el ritme de les relacions i de la Lió
mobilitat. S’han de cercar solucions que per-
metin conciliar millor els temps de les vides
individuals, els ritmes de la ciutat i l’oferta de
serveis, però amb una perspectiva crítica que
impedeixi que l’activitat mercantil tingui una
aclaparadora llibertat d’acció.
Dins aquest eix temàtic es realitzaran LIÓ (FRANÇA)
6 tallers: 
· Desenvolupament econòmic i ciutat educa- Lió té més de 200 anys d’història que s’ini-
dora. cien en la confluència dels rius Rodan i
· Espais públics i desenvolupament sosteni- Saona. En el transcurs d’aquests anys, Lió
ble, el lloc de les persones. ha mantingut una harmonia urbana, fet que
· La universitat, els estudiants i la ciutat: ha merescut el reconeixement de la Unesco.
desenvolupament concertat o paral·lel. L’any 1998 el casc antic de la ciutat és
· Patrimoni històric, patrimoni humà. declarat Patrimoni Mundial de l’Humanitat.
· Harmonització dels temps de la ciutat. Lió, centre de difusió i projecció del Renai-
· La ciutat les 24 hores? Una ciutat humana? xement i posteriorment gresol de cultures i
centre de l’humanisme, és actualment una
Cooperacions entre les ciutats ciutat cosmopolita i de confluències. 
Des de fa segles les ciutats han realitzat inter- PARTICIPA AL CONGRÉS Lió es situa a Rhône-Alpes, i encapçala el
canvis entre elles, aquestes relacions han El termini d’inscripció i de presentació d’ex- desenvolupament econòmic d’aquesta regió.
permès l’enriquiment mutu i han estat l’origen periències es va iniciar el 10 de febrer i fina- El Rhône-Alpes constitueix la segona regió
de moltes innovacions. Aquestes relacions litza el 14 d’abril. El Consell Científic del econòmica de França, la qual genera més
internacionals han possibilitat la creació de Congrés, integrat per més de 40 persones del 10% del PIB nacional.
xarxes de solidaritat i d’ajuda mútua. expertes, serà l’encarregat de realitzar la La població del centre de Lió és de
Els tallers que es realitzaran són: selecció d’experiències i de distribuir-les en 445.452 habitants (dades de l’any 1999). La
· Cooperació descentralitzada, serveis els diferents tallers. ciutat ha experimentat un importat incre-
públics locals. La cloenda del Congrés coincidirà amb el ment de població des de l’any 1990 gràcies
· Cooperació educativa, intercanvis interna- Desfilada Biennal de la Dansa, on col·labo- als naixements i a les migracions. És una
cionals, intercanvis a la xarxa. ren estretament centres socioculturals i població que es rejoveneix, la franja d’edat
· Accions contra la fractura digital. educatius, coreògrafs i aficionats des de de 20 a 39 anys ha augmentat un 14,1% i el
· Educació per a la pau. l’any 1996. Una gran desfilada que congrega número de persones de més de 65 anys s’ha
més de 3.000 participants i 200.000 espec- reduït en un 3,4%. Aquest fet és perquè la
tadors al centre de la ciutat. majoria de persones que arriben a Lió són
Us animem a participar-hi! joves que volen estudiar o que cerquen
Secretariat de l’Associació feina, mentre que en el transcurs dels últims
Internacional de Ciutats Educadores > Per a més informació: anys les persones grans jubilades emigren.
www.edcities.org www.aice2006.lyon.fr
          
28 e CIUTAT febrer-març
Núm. 52 2006
EINSTEIN 
A BARCELONA
EL FÍSIC ALEMANY VA VISITAR 
LA NOSTRA CIUTAT ARA FA 83 ANYS
Ara fa 83 anys, Albert Einstein es El pas següent, després d’anys de negociació conserven una nota escrita a mà, en la qual
amb els governs de l’estat, va ser la creació, el Einstein li pregunta en francès: “Estimat sen-
passejava pels carrers de Barcelona. 1914, de la Mancomunitat de Catalunya, orga- yor Terradas. Perdoni, no he tingut temps d’a-
En aquest article volem repassar nisme de coordinació de les quatre diputa- nunciar-li la meva arribada. Espero veure’l
cions catalanes. aviat. El seu, Albert Einstein”. 
tot el que va fer el físic alemany La Comissió de Cultura de la Diputació de El curs de tres conferències, la matrícula del
entre els dies 22 i 28 de febrer Barcelona va ser transformada, el 1913, en el qual tenia un preu de 25 pessetes– una quanti-
Consell d’Investigacions Pedagògiques, que tat respectable a l’època– i d’admissió limitada,
de 1923. Conferències, un sopar aviat va adoptar el nom de Consell de Pedago- va començar el dissabte 24 de febrer de 1923 a
d’honor, trobades amb la CNT, gia. Aquest va ser l’organisme coordinador de les set de la tarda. La segona va tenir lloc el
la política educativa, científica i tècnica de la dilluns 26 i la tercera, el dimecres 28. La primera
visites a escoles municipals; Mancomunitat. Un dels projectes del Consell conferència va tractar de la relativitat restringi-
i moltes altres coses que van deixar de Pedagogia va ser establir uns Cursos da, la segona, de la relativitat general, i la terce-
Monogràfics d’Alts Estudis i d’Intercanvi. ra, dels problemes actuals de la relativitat.
petjada en una ciutat que vivia temps És aquí on apareix un personatge clau en la El saló de sessions del Palau de la Diputació
de convulsió social i política. visita d’Einstein a Barcelona. Esteve Terradas estava ple de gent, més de un centenar de per-
Illa (1883-1950) era catedràtic d’Acústica i sones, segons vàries fonts. Un dels comentaris-
Òptica de la Universitat de Barcelona des del tes del curs a la premsa, JXP, que identifiquem
E l curs que va impartir Einstein a Barcelo- 1907. Quatre anys més tard seria un dels fun- amb el filòsof Joaquim Xirau Palau, va dir que, en
na el mes de febrer de 1923 culminava un dadors de la Secció de Ciències de l’Institut relació amb les conferències d’Einstein, “del
procés en el qual diferents sectors de la d’Estudis Catalans i va intervenir molt activa- centenar dels assistents hi podia haver quatre o
societat catalana estaven impulsant una renova- ment en el disseny dels Cursos Monogràfics, cinc persones que les van seguir perfectament,
ció acadèmica i científica. La figura d’Einstein va que es van iniciar el 1915 amb la participació potser una dotzena endevinaven alguna cosa
donar un suport important a tots aquests de Julio Rey Pastor, i que acabarien portant a amb molt esforç i la resta no va entendre res”.2
esforços, malgrat que els canvis polítics que s’a- Einstein a Barcelona. 
propaven (el cop d’estat de Primo de Rivera de La primera invitació a Einstein va ser realit- «El físic també va tenir temps 
setembre del mateix any) van diluir, o almenys zada per Terradas i Rey Pastor el 1920. Terra-
endarrerir, els efectes que havia produït. das va escriure’l de nou el març de 1921. Eins- per visitar dues escoles
En els primers anys del segle XX, Barcelona tein va respondre, en una carta que es troba al municipals: l’Escola del Mar 
vivia un procés de regeneracionisme paral·lel al Fons Terradas de l’Institut d’Estudis Catalans,
que es vivia a molts altres llocs de l’Estat espan- que no podia acceptar la invitació per compro- i el grup escolar Baixeras.»
yol, la singularitat del qual era la reivindicació de misos adquirits, però assegurava que “podré
la identitat cultural i política catalana. Un dels acceptar-la durant el curs acadèmic 1922- LES VISITES
punts de partida d’aquests moviments era la 1923, si és que encara manté la invitació”. Evi- El diumenge 25 de febrer, van portar Einstein
modernització de l’ensenyament, que havia dentment, la invitació es va mantenir. al monestir de Poblet. El dilluns 26 va ser
d’estendre’s a tota la població amb una orienta- Einstein va sortir d’Alemanya l’octubre de acompanyat pel president de la Mancomunitat,
ció laica i científica. Aquest fou l’esperit del Pres- 1922 amb destí al Japó, des d’on va tornar a l’arquitecte Josep Puig i Cadefalch, en la seva
supost de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Europa, passant per Palestina. Va arribar a visita a les esglésies paleocristianes i romàni-
de 1908, que fou bloquejat pel govern central.1 Toulon, prop de Marsella i des d’allà va agafar ques de Terrassa. El mateix dia consta que
Després d’uns anys d’una influència creixent, el tren directament cap a Barcelona. Com va Terradas va acompanyar Einstein a visitar el rec-
Enric Prat de la Riba, dirigent de la Lliga Regio- reproduir la premsa de Barcelona el 21 de tor de la Universitat de Barcelona.
nalista, partit catalanista representant de la bur- febrer de 1923, Einstein havia enviat un tele- El dimarts 27 va visitar dues escoles munici-
gesia industrial, va arribar a la presidència de la grama des de Singapur confirmant la seva pals: l’Escola del Mar i el grup escolar Baixeras.
Diputació de Barcelona. Aquesta entitat es va visita, però no va tenir temps de comunicar Al migdia, va tenir lloc una recepció solemne al
convertir, a partir d’aquell moment, en una nova amb quin tren arribaria. Per tant, ningú no va Consell de Cent de l’Ajuntament de la ciutat, que
plataforma de transformació cultural i política. anar a rebre’l. Els descendents de Terradas l’havia declarat visitant il·lustre. La recepció va
                       
febrer-març
Núm. 52 2006 CIUTAT e 29
«La memòria del seu pas 
per Barcelona s’ha mantingut
viva, principalment en el món 
de la física i l’enginyeria.»
ser molt emotiva i, durant aquesta, l’alcalde
accidental, Enric Maynés, va lloar no només la
seva figura científica, sinó també el seu compro-
mís ètic i pacifista. Maynés va dir: “la ciència no
té pàtria, que és el mateix que dir que pertany a
tots els homes. I vostè, professor Einstein, sou en
aquest segle XX el més sublim representant d’a-
questa ciència que és vostra i nostra i de tots”.
Einstein va contestar agraït, però va aprofi-
tar l’oportunitat per reivindicar tota la comuni-
tat científica en el seu conjunt: “Honorable sen-
yor alcalde, senyors. Gràcies per la vostra Einstein va ser obsequiat amb dos discs de Albert Einstein, al centre de la imatge, durant la seva visita a l’Escola Industrial.
Fotografia: Fons ETESEIB.
cordial rebuda. Sovint, he escoltat paraules música popular catalana. 
d’elogi al meu treball, elogi que ha estat supe- El diari d’Einstein, en unes notes molt breus,
rior als meus mèrits. El progrés del nostre revela que va passar uns dies moguts, però EL GELAT CONTINU D’EUCLIDES
coneixement s’erigeix en un grup d’homes tre- agradables, a Barcelona. “22-28 de febrer. El dia 27 de febrer de 1923, Rafael Campalans
balladors que, a cada generació, conserven el Estància a Barcelona. Molt cansament, però va oferir un sopar privat en honor d’Albert
foc sagrat de l’estudi, treballadors amagats gent amable (Terradas, Campalans, Lana, la Einstein. Un sopar que ja ha estat objecte
moltes vegades al mig de tot tipus de priva- filla de Tirpitz), cançons populars, balls, Refec- d’estudi i que ha aixecat molta curiositat pel
cions i que passen moltes vegades desaperce- torium. Ha estat agradable!...”3 fet que el menú va ser imprès amb molta cura i
buts per la opinió pública. [...] Desitjo amb tota Com es veu, insisteix en l’amabilitat de la gent i perquè la llista dels plats es va escriure en el
la meva ànima que aquesta bella ciutat tan destaca la sessió de música tradicional a l’Escola que s’ha anomenat llatí relativista. Dissenyat
esplèndidament situada, tan solellada, pugui Industrial. Els noms mencionats corresponen als seguint el gust noucentista del moment, incor-
participar d’una manera ben ferma i eficaç en assistents a un sopar molt simpàtic que orga- porant-hi la lletra gòtica, tan comuna a Ale-
aconseguir aquest altíssim ideal [de la ciència]”. nitzà Campalans el 27 de febrer. El menú estava manya, el menú és, en clau irònica, un home-
La tarda del mateix dimarts 27, Einstein va imprès en lletra gòtica i en llatí “relativista”, natge a Einstein. Així doncs, en la seva
donar una conferència addicional a la Reial amb referències humorístiques a la relativitat. traducció al català hi podem llegir: “Canelons
Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Finalment, hi ha una referència al “Refecto- a la Fizeau”, “Faves a la Loretz transformades
Aquesta conferència va tenir un enfocament rium” que pot semblar críptica, però es tracta a la catalana”, “Gelat continu d’Euclides” o la
diferent de les altres tres, ja que va consistir d’una cafeteria llavors de moda a la Rambla. La “Fruita de Galileu”. Fins i tot, es diu que la
en una discussió de les implicacions filosòfi- menció a la filla de Tirpitz, un antic almirall de data del sopar és el “Dia segon abans de les
ques de la relativitat. l’armada alemanya, va sorprendre alguns dels calendes de març de l’any XLIV de l’era einste-
Sortint de l’Acadèmia, Einstein va entrevistar- historiadors, però Ilse von Tirpitz era la dona del niana (1923)”.
se amb Àngel Pestaña, dirigent de la Confedera- cònsol alemany a Barcelona, Ulrich von Hassell,
ció Nacional del Treball (CNT), a la seu del Sindi- un diplomàtic i polític que, essent un dels pro-
cat de Distribució, al carrer Sant Pere Més Baix. motors moderats de Hitler, després va conspirar
L’entrevista havia estat facilitada per Rafael contra ell i finalment fou afusellat el 1944.
Campalans, que era militant socialista. La reunió La visita d’Einstein a Barcelona el 1923 no va
va causar una gran sensació i va ser presenciada ser un fet aïllat ni fortuït. Es va inscriure en un
per diferents periodistes que van recollir el seu projecte molt ambiciós de renovació científica
desenvolupament en la premsa del dia següent. i, en particular, en un intent clar de donar
La premsa va reproduir que Einstein havia suport a la investigació. Encara que les cir-
declarat que “ell també era revolucionari, però cumstàncies no van ser les més favorables per-
en el camp científic”. Tot indica que l’entrevista què es consolidés institucionalment la investi-
no va ser ben vista per alguns sectors, sobretot gació en física i matemàtica en aquell moment,
per aquestes manifestacions, que el mateix la memòria del pas d’Einstein per Barcelona
Einstein va haver de desmentir. Va reafirmar el s’ha mantingut viva, principalment en el món
seu suport a la lluita contra la injustícia social, de la física i l’enginyeria. 
però es va manifestar contrari al comunisme. > Per a més informació: 
El dimecres 28 es va organitzar una altra Antoni Roca Rosell http://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Einstein
visita d’interès social i obrer, però en un con- Professor de la Universitat Politècnica http://www.prbb.org/quark/36/
text diferent. Einstein va visitar l’Escola Indus- de Catalunya i president de la Societat http://www.scf-iec.org/revista/amf.htm
trial de Barcelona, un dels projectes més des- Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica.
tacats de la Mancomunitat i, en general, del Einstein, A.: Mi visión del mundo. 
catalanisme polític i cultural. Campalans diri- 1 Vegeu Barcelona Educació, n.51. Pàg. 13. Tusquets, Barcelona, 1980.
gia l’Escola del Treball, un centre modèlic d’en- 2 La Publicitat, 4 de març de 1923. Glick, T.F.: Einstein y los españoles. 
senyament professional de nivell secundari. 3 Thomas F. Glick. Einstein y los españoles. Alianza Editorial, 1986. Pàg. 305. Alianza Universidad, Madrid 1986.
           
30 e UNA MICA DE TOT febrer-març
Núm. 52 2006
Hem llegit à
Compromís per la qualitat i l’extensió 
de la Formació Professional a la ciutat de Barcelona
La Formació Professional és un dels elements clau del siste- Per tot això, el Departament d’Educació de la Generalitat de
ma educatiu a Catalunya. La Formació Professional contri- Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, ratifiquen el seu com-
bueix decisivament a millorar la qualificació i la competència promís amb la Formació Professional com a instrument de pro-
professional, a fer front en millors condicions als reptes de la grés i ACORDEN donar-li un nou impuls des de 5 perspectives
competitivitat en una economia global i a promoure la cohe- estratègiques diferents i complementàries, que queden con-
sió social. templades i desenvolupades en les 25 disposicions del present
El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i Acord de col·laboració:
l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal d’E- 1. La planificació de l’oferta de formació professional a la ciu-
ducació, comparteixen aquesta prioritat, així com els criteris i tat de Barcelona.
objectius de millora de la planificació i la qualitat de l’oferta de 2. La millora de la qualitat de l’oferta formativa i la implantació
Formació Professional. progressiva de sistemes de millora contínua en els centres públics
A la ciutat de Barcelona, a més, es donen circumstàncies de la ciutat de Barcelona amb oferta de formació professional.
òptimes per donar un major impuls a la Formació Professio- 3. L’impuls del procés d’acreditació de les competències pro-
nal. D’una banda, el Consorci d’Educació de Barcelona és un fessionals a treballadors de les empreses de Barcelona.
organisme format per ambdues administracions i que té com- 4. La relació de la formació professional de la ciutat amb l’en-
petències, entre d’altres, en la planificació de l’oferta forma- torn productiu.
tiva en general i de la formació professional en particular. 5. L’optimització de la inserció laboral del jovent de formació
D’altra banda, el Consell de la Formació Professional és un professional de la ciutat de Barcelona.
òrgan consultiu per fomentar la relació entre la formació pro-
fessional i l’entorn productiu i de facilitar la transició al món Barcelona, 3 de febrer de 2006
del treball i la plena integració laboral. Finalment, l’Ajunta-
ment de Barcelona està promovent iniciatives per fomentar Preàmbul del text final del Compromís per la qualitat i l’ex-
una formació adequada a les necessitats del sistema produc- tensió de la Formació Professional a la ciutat de Barcelona
tiu en l’àmbit metropolità. Podeu llegir tot el redactat a www.bcn.es/educació
Lectura à DVD à
Mireia Zabala Director: Loius Malle
Jocs en família Adios muchachos
Editorial Graó, Barcelona, França, 1987
2006 FNAC
El joc permet a pares, França, durant la ocupació nazi.
mares, fills i filles gaudir En un internat catòlic, estudia un
de la companyia mútua i noi molt a prop d’entrar a l’ ado-
és un excel·lent espai per lescència. Quan comença el
aprendre i ensenyar. En curs, apareix un nou estudiant
aquest llibre trobem més que amaga alguna cosa miste-
de cent propostes lúdi- riosa. A través de jocs, baralles i
ques endreçades segons el descobriment d’interessos
els diferents moments i comuns, la amistat entre tots
espais quotidians on jugar amb els fills i filles. Tant si disposem dos anirà creixent, fins i tot quan descobreixen que un es
d’estones curtes com de llargues, tant si els podem dedicar el jueu i l’altre ari. Basada en els records personals de la infàn-
nostre temps de forma exclusiva o bé hem de combinar-ho amb cia del director, Louis Malle, aquesta pel·lícula va ser nomi-
altres tasques. Podem aprofitar al màxim tots els moments que nada al Oscar al millor guió original i a la millor pel·lícula de
passem amb ells: quan els despertem, quan cuinem, mentre els parla no anglesa.
banyem, quan els portem a l’escola, quan sortim de viatge...
una mica de tot
                                  
febrer-març
Núm. 52 2006 UNA MICA DE TOT e 31
Convocatòries à Les i els que hem escrit en aquest número
VII Exporecerca Jove Alba, Cati, Ivan, Natàlia, Oki, Lorena, Maria i Anna, alumnes
L’ Associació per promoure la recerca jove, MAGMA, organitza de l’Escola Bonanova
la VII Exporecerca Jove. Una mostra de treballs de recerca on Antoni Roca Rosell, professor de la Universitat Politècnica 
joves de 12 a 30 anys tenen l’oportunitat d’exposar els seus de Catalunya i president de la Societat Catalana d’Història 
projectes davant la visita de nois i noies, professorat i fami- de la Ciència i la Tècnica
liars. És una exposició oberta al públic. Dies 30 i 31 de març i 1 Associació Esplai L’Esquitx
d’abril de 2006. Universitat Pompeu Fabra, c.Ramon Trias Far- Asun López Carretero i Pablo Rivarola Padrós, Projecte 
gas, 25-27. Edifici Roger de Llúria. 08005 Barcelona. d’Educació en Valors de l’Institut d’Educació
à Per a més informació: www.magmarecerca.org Carla, Edna, Berta, Júlia, Àlex, Carla i Verònica, alumnes 
de l’IES Montserrat 
Fòrum: L’èxit escolar per a tothom, un objectiu de la ciutat Carles Ariza i Maribel Pasarín, Agència de Salut Pública 
El Fòrum “L’èxit escolar per a tothom, un objectiu de la ciutat”, de Barcelona
organitzat per l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelo- Cecilia Peraza i Anna Carreras, Projecte d’Educació en Valors
na i el Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona, pretén facilitar de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona
la identificació de les actuacions possibles des de les políti- Elena Bilbao i Montserrat Moreno, AMPA del CEIP municipal
ques públiques en educació per millorar la formació dels Turó Blau
infants i dels joves de la nostra ciutat. 17 i 18 de maig, IDEC, Escola Sant Gregori
c. Balmes, 132. Òscar Rodríguez, director del saT! Sant Andreu Teatre
à Per a més informació: www.bcn.es/educacio/pec Rosa M. Bellés, Cap del Servei d’Educació Infantil, Primària 
i Educació Especial de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament 
Tertúlia cafè Lluna Verda: Educar a través de l’art de Barcelona
El Projecte d’Educació en Valors de l’Institut d’Educació de l’A- Secretariat de l’Associació Internacional 
juntament de Barcelona, us convida a la propera Tertúlia cafè de Ciutats Educadores
Lluna verda Educar a través de l’art. Lluís Vallvé, mestre del
CEIP municipal Arc Iris, compartirà amb nosaltres observa-
cions, reflexions i propostes al voltant de la pedagogia de l’art.
Dijous 30 de març de 2006, a les 18 h, a la Sala d’Actes de l’Ins-
titut d’Educació, plaça Espanya, 5.
à Per a més informació: www.bcn.es/educacio
Nom i cognoms:
Adreça particular:     CP:   
Localitat: Província:  Telèfon:
Correu electrònic: Professió:
Lloc de treball (optatiu):
Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona  
Fax: 93 402 36 01  e-mail: imebatencio@mail.bcn.es
La base de dades del Mailing d’educació s’inscriu en l’Agència de Protecció de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses 
de l’Institut d’Educació, i estan a la seva disposició per a consulta, modificació o cancel·lació (Llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades 
de Caràcter Personal). Autoritza també la cessió o comunicació d’aquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives
públiques i privades que les sol·licitin  sí                 no 
Data i signatura:
Vull rebre Barcelona Educació a casa La tira còmica 
Butlleta de subscripció gratuïta Daniel Thomas / Escola Massana
de tot una mica
 
www.edubcn.cat