2 e juny-juliol Núm. 54 2006 4 NOTÍCIES 8 APUNTS 16PERSONATGES 24PROJECTE EDUCATIU Ha mort Marta Mata Històries viscudes, “S’ha de potenciar l’equitat DE CIUTAT Premis ‘El CAC a l’escola’ històries de vida i la qualitat en l’educació” Tota una ciutat per aprendre VII Jornades del Projecte Educatiu Alumnat del CEIP Drassanes Montserrat Ballarín, regidora Els projectes per millorar de ciutat de Barcelona fa entrevistes de ràdio d’educació de l’Ajuntament els programes escolars Sisena Mostra de Teatre Infantil per estudiar la Guerra Civil de Barcelona de les institucions i entitats Senderi celebra el número 25 ciutadanes Jornada d’avaluació de competències de la formació 10OPINEM 18ESPAI OBERT professional Amors i desamors Un estiu a les aules a Barcelona L’escola-Viver Castell de Sant Un diàleg sobre Propostes de l’oferta de cursos Foix fa 30 anys l’enamorament de les escoles d’estiu 26 CIUTATS EDUCADORES L’editorial Graó crea un espai i les relacions de Acolliment i integració d’opinió parella en El projecte integr’azioni Compartim el pati de l’escola l’adolescència 20RECURSOS de Settimo Torinese per 25 anys de la creació del CEIP Les guies d’educació ambiental a la població nouvinguda Municipal Pau Vila 12 La col·lecció que promou A FONS el desenvolupament sostenible Els Grups Escolars: arriba al número 30 28 CIUTAT entre el civisme i la innovació Bcn Formació Professional Jaume Carbonell 22 Una fundació per impulsar la 6 BCN A L’ESCOLA relació entre les empreses i la FP SOM XARXA Un tresor per descobrir Amb la memòria, construïm futur 15ASSOCIACIONS Un món de col·leccionista El CEIP Mossèn Jacint Verdaguer Ibn Batuta al museu 30 UNA MICA DE TOT fa 75 anys amb la resta Pel coneixement i el respecte Barbier-Mueller Hem llegit... Lectura dels Grups Escolars d’altres cultures d’art precolombí Convocatòries Tira còmica www.bcn.cat/educacio Ignasi García de la Barrera Ignasi García de la Barrera Coordinació: Consorci d’Educació de Barcelona Consorci d’Educació de Barcelona Jaume Capsada Toni Martorell Daniel Resines Redacció: Director de Serveis Educatius Direcció de Formació Professional Oriol Guiu i Transició al Món del Treball Teresa Salvadó Disseny gràfic original: Directora de Recursos Emili Pérez Villuendas+Gómez disseny i Serveis Generals Direcció de Centres Educatius Municipals Disseny gràfic: Gramagraf, SCCL Casimir Macià Director de Centres Educatius Dolors Cabrera Direcció de Centres Educatius Secretaria i administració: Municipals Municipals Programa de Publicacions de l’Institut d’Educació Carme Turró Empar Escayola de l’Ajuntament de Barcelona. Secretària del Consell Direcció de Serveis Educatius Plaça d’Espanya, 5, Escolar Municipal 08014 Barcelona tel.: 934023534; fax: 934023601 Dolors Casanovas Pilar Figueras e-mail: imebatencio@mail.bcn.es Projecte d’Innovació i Qualitat BARCELONA EDUCACIÓ Secretària de de la Pràctica Educativa Tercera època l’Associació Internacional Il·lustracions: de Ciutats Educadores Pepón Meneses, Alba Marina Amparo Tomé i Enriqueta Llorca (Escola Massana) Projecte d’Educació en Valors Direcció Fotografia portada: Eva Martínez-Picó Consell editorial Mariona Ribalta Natàlia Limones (CEIP Ignasi Iglésias) Montserrat Ballarín Programa de recuperació Consell de Redacció Regidora d’Educació de la memòria història Impressió: Lídia Marsol Gramagraf, SCCL Manel Blasco Departament d’Organització M. Àngels Cabeza Gerent de l’Institut d’Educació i Sistemes d’Informació Secretaria de l’Associació ISSN: 1135-2655 Internacional Ciutats Educadores Dipòsit legal: B-21483-1995 Daniel Resines Jordi Arnal Director de Formació Professional Oficina Tècnica del Projecte Josep Rovira © Institut d’Educació i Transició al Món del Treball Educatiu de Ciutat Consell Escolar Municipal de l’Ajuntament de Barcelona juny-juliol Núm. 54 2006 e 3 ENERGIA D’ESTIU E l darrer número de Barcelona Educació abans que comencin les vacances ens pauta, tradicionalment, un moment per a la reflexió. Arribem a l’estiu esgotades i esgotats, però amb nous aprenentatges quotidians i moltes ganes de reposar per poder-los aplicar de cara al curs vinent. De manera afegida, aquest és un període magnífic per reno- var els nostres coneixements i per fer revisió de plantejaments i objectius. I aquest any, molt especialment, el final de curs marca l’inici de noves maneres de fer l’escola. D’una banda, l’aprovació del Pacte Nacional per a l’Educació ha de suposar la posada en marxa de fórmules per a la millora de l’educació. En aquest sentit, un dels primers i més evidents senyals serà, sens dubte, l’entrada en funcionament de la sisena hora als centres públics de primària, que a Barcelona s’aplicarà de manera general a partir del proper setembre per afavorir l’assoliment de competències bàsiques com la lectura, la comunica- ció oral, l’estratègia matemàtica i la sensibilitat artística; tot plegat no només amb la “Intenteu de descobrir en els fills allò incorporació de més continguts, sinó també de millors dinàmiques d’aprenentatge i d’a- que ells encara no han trobat en ells tenció a la diversitat, amb l’objectiu de garantir la igualtat d’oportunitats. mateixos. Enteneu el que passa pel La sisena hora, que ha estat envoltada d’un viu debat des de tots els sectors, arribarà seu interior abans que ells puguin acompanyada de reduccions en l’horari lectiu dels i les mestres per millorar l’atenció a l’a- intuir-ho. Ho veureu tot. Considereu- lumnat i a les famílies, la qual cosa suposarà l’entrada de més personal docent als cen- los com a persones.” tres. Igualment, tindrà la dotació necessària per atendre l’alumnat d’educació infantil amb germans a primària en els horaris no coincidents, de manera que la seva implantació no Marta Mata, pedagoga tingui efectes negatius en termes de conciliació. Però també tenim en l’horitzó més proper les conseqüències de la recent aprovació de la Llei Orgànica d’Educació (LOE). Amb l’aprovació del calendari per a la seva implanta- ció, que planteja l’aplicació a primària i secundària per al curs 2007-2008, la Llei preveu entre d’altres aspectes la incorporació de l’assignatura d’Educació per a la ciutadania i els drets humans, els continguts de la qual estan també al centre d’un encès debat i encara necessiten una certa maduració. Finalment, és possible que, en molts centres, s’acabi donant la trobada entre totes dues novetats, s’encaixin els nous continguts en part de l’ampliació horària. En tot cas, si bé l’organització pedagògica del centre marca profundament les possibili- tats d’oferir una educació de la màxima qualitat, la formació de mestres i professorat és la clau per aconseguir els millors resultats. Ara que som a l’estiu i que el temps pren formes més flexibles, adaptades a nous horaris i noves ocupacions, és el moment de renovar coneixements, aprendre noves tècniques i refrescar les il·lusions. De tota l’oferta formati- va, de la qual ens hem fet ressò en aquestes pàgines, sorgeixen espurnes que ens criden l’atenció, que encaixen amb les nostres necessitats o amb els nostres interessos; de ben segur, hi ha una convocatòria per a cadascú i cadascuna de nosaltres. Enguany, donada la importància i la solidesa del conjunt de l’oferta formativa estival, que ja és tradició a la nostra ciutat, hi ha hagut acord per fer un acte inaugural conjunt de les escoles d’estiu de la ciutat, que tindrà lloc el proper dijous 6 de juliol, a dos quarts de vuit de la tarda a l’incomparable marc del Saló de Cent. Per donar suport i fer-hi el meres- cut reconeixement, no hi podem faltar. Us hi esperem! En tancar l’edició d’aquest número de Barcelona Educació ens assabentem de la mort de la Marta Mata. Des d’aquestes pàgines, en nom del conjunt de l’Ajuntament de Barce- lona, volem expressar el nostre record i el sentiment d’agraïment per la seva llarga tra- jectòria, la seva aportació a la renovació pedagògica i la tasca per assolir una digna escola pública catalana. Aquest any, l’escola d’estiu serà sense la Marta. Eva Martínez-Picó Editorial 4 e NOTICÍES juny-juliol Núm. 54 2006 notícies HA MORT MARTA MATA PREMIS “EL CAC A L’ESCOLA” La pedagoga Marta Mata ha estat un referent de la renovació El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va lliurar els premis “El pedagògica a Catalunya i a Espanya. Nascuda a Barcelona el CAC a l’escola”, atorgats a centres educatius de Catalunya que han ela- 1926, va viure lligada a l’educació des de la infantesa, guiada de borat treballs que fomenten una lectura crítica i creativa dels mitjans primer per la seva mare, Àngels Garriga, i esperonada després audiovisuals entre els infants i adolescents. En total es van concedir per una voluntat fèrria de millorar l’educació i fer-ne la clau de la deu premis, d’entre els quals destaquen dos temes: l’anàlisi crítica de llibertat individual. Juntament amb altres mestres, va fundar el la publicitat i de les rutines dels mitjans. 1965 l'escola de mestres Rosa Sensat, i va tenir un paper decisiu à Per a més informació: www.audiovisualcat.net en la reconstrucció, sota el franquisme, del moviment de renova- ció pedagògica i en la definició, ja arribada la democràcia, de la futura escola pública. A inicis dels anys 80 va participar en l’or- ganització del I Congrés de Moviments de Renovació Pedagògi- ca, promogut pel Ministeri d’Educació. Fou impulsora també del moviment de Ciutats Educadores, que celebrà el seu I Congrés Internacional a Barcelona sota el seu lideratge. Marta Mata, que deixa una abundant producció bibliogràfica sobre pedagogia general, exercicis i didàctica de la lectura i l’es- criptura, contes infantils i nombrosos articles de pedagogia i de política educativa, havia estat diputada al Parlament de Cata- lunya i a les Corts, senadora i presidenta del Consell Escolar de JORNADA D’AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES l’Estat, entre d’altres tasques. Entre 1987 i 1995 fou regidora a DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL l’Ajuntament de Barcelona, on es va ocupar de l’Àrea d’Educa- La zona de banys del parc del Fòrum de Barcelona va ser l’escenari ció, des de la qual va impulsar la creació de l’Institut Munici- escollit perquè prop de tres mil joves estudiants del darrer curs de for- pal d’Educació. mació professional participessin en una jornada organitzada pel Con- sell de la Formació Professional de Barcelona per afavorir el procés d’in- Des de Barcelona Educació li volem retre homenatge i propera- serció al món laboral. L’alcalde Joan Clos va assistir a l’acte i va dialogar ment dedicarem unes pàgines a la seva trajectòria. amb alguns alumnes sobre les seves expectatives laborals. També hi van ser presents unes quaranta empreses. à Per a més informació: www.bcn.cat/educacio “SENDERI” CELEBRA EL NÚMERO 25 La revista Senderi, Educació en valors, va celebrar el número 25 a la sala d’actes de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. La jornada de cele- bració va consistir en un diàleg sobre “Món, valors i educació” entre el periodista de La Vanguardia, Bru Rovira, i el mestre Jaume Cela. Volem felicitar des d’aquí els nostres companys i companyes de Senderi. à Per a més informació: www.senderi.org juny-juliol Núm. 54 2006 NOTÍCIES e 5 L'ESCOLA-VIVER CASTELL DE SANT FOIX FA 30 ANYS VII JORNADES DEL PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT L'Escola-Viver Castell de Sant Foix fa 30 anys que va començar les seves DE BARCELONA activitats. Aquest centre municipal va néixer per cobrir les necessitats El Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona ha convocat les sete- de formació i inserció laboral de nois i noies amb necessitats educati- nes jornades els dies 28, 29 i 30 de novembre de 2006 sota el títol ves especials. Castell de Sant Foix està situada dins un paratge immillo- de “Barcelona, ciutat educadora. Un nou impuls del PEC cap a rable de la localitat de Santa Maria de Martorelles. El seu alumnat rep l’horitzó 2011”. Fins al 6 d’octubre de 2006 es poden presentar una formació professional fonamentalment pràctica. experiències i projectes al voltant dels quatre eixos temàtics: à Per a més informació: www.bcn.cat/castellsantfoix Educar per a la ciutadania, L’èxit escolar per a tothom, Educar en la interculturalitat i La xarxa educativa territorial. à Per a més informació: www.bcn.cat/educacio/pec COMPARTIM EL PATI DE L’ESCOLA L’EDITORIAL GRAÓ CREA UN ESPAI D’OPINIÓ Amb l’objectiu d’optimitzar l’ús dels patis i els espais esportius que L’editorial Graó, dedicada al món de l’educació, ha creat un nou tenen una escola de Font de la Guatlla, el CEIP la Muntanyet@, i dues espai d’opinió a la seva pàgina web. Es tracta d’un espai d’inter- del barri del Poble-sec, el CEIP Carles I i el CEIP Mossèn Jacint Verda- canvi que obre les portes a la participació de totes les persones guer, i obrir-los a la ciutadania, neix el projecte “Compartim el pati de del món educatiu per millorar la qualitat de l’ensenyament i con- l’escola”, que permetrà als ciutadans i ciutadanes accedir a aquests tribuir en la formació inicial i permanent d’educadors i educado- espais totes les tardes dels dies entre setmana i els matins dels dissab- res. També vol ser una eina que serveixi com a plataforma d’inter- tes i diumenges. En fase inicial funcionarà del 10 al 31 de juliol. canvi del professorat. à Per a més informació: www.bcn.cat/educacio à Per a més informació: www.grao.com SISENA MOSTRA DE TEATRE INFANTIL 25 ANYS DE LA CREACIÓ DEL CEIP MUNICIPAL PAU VILA El passat 8 de juny es va celebrar la sisena Mostra de teatre infantil de El passat 2 de juny es van fer els actes de commemoració dels 25 Barcelona al Sant Andreu Teatre (saT!), que organitza la mostra con- anys de la creació del CEIP municipal Pau Vila, situat al districte de juntament amb l’Institut d’Educació de l’A- Sants-Montjuïc. Entre les activitats hi van haver actuacions musi- juntament. Les escoles públiques de primà- cals, de teatre i de castellers, i també una visita a l’exposició de fo- ria que hi van participar van ser: Mestre tografies que repassa les més de dues dècades d’història del centre. Gibert i Camins, El Sagrer, Ignasi Iglésias, à Per a més informació: www.bcn.cat/pauvila Cervantes, Orlandai, Bàrkeno, Vila Olímpica, Pompeu Fabra i Pegaso. à Per a més informació: www.bcn.cat/santandreuteatre 6 e SOM XARXA 54 juny-juliol Núm. 2006 AMB LA MEMÒRIA, CONSTRUÏM FUTUR EL CEIP MOSSÈN JACINT VERDAGUER FA 75 ANYS AMB LA RESTA DELS GRUPS ESCOLARS El curs 2005-2006 ha estat especial A començaments del segle XX la taxa aquest acte ha estat important per al coneixe- d’analfabetisme entre la població in- ment de la història, tan important o més ha per al CEIP Mossèn Jacint Verdaguer, fantil era molt alta i les deficients ins- estat la presència d’antics alumnes que amb el del districte de Sants-Montjuïc. tal·lacions educatives de la ciutat contribuïen seu testimoni han transmès als nens i nenes a un panorama desolador en la formació l’evolució de la societat. Ha complert 75 anys de vida acadèmica. Calia escolaritzar la població Avui, en ple segle XXI, l’escola Mossèn Jacint juntament amb la resta de Grups infantil i calia fer-ho amb una educació de qua- Verdaguer segueix mantenint les seves portes litat, per la qual cosa es va posar en marxa obertes, i ben obertes, a una part dels infants Escolars de Barcelona, que van ser sota la iniciativa del Patronat Escolar de Barce- del Poble Sec, educant des d’una perspectiva inaugurats el mes de març de 1931. lona la construcció dels Grups Escolars. pública i posant tota l’obstinació necessària per- En el barri del Poble Sec, però, es va habili- què el seu alumnat d’ara esdevingui demà una Naturalment, van celebrar-ho com tar com a escola el Pabellón Regio, construït part clau i activa del futur de la nostra societat. es mereixia amb la pretensió amb motiu de l’Exposició Universal de Barce- lona. Li varen posar com a nom Mossèn Jacint BELLES ESCOLES PÚBLIQUES de posar en contacte l’alumnat Verdaguer, atès que a més a més de ser un El diumenge de Rams de 1931 s’inauguraven amb la història del centre, que no excels poeta, havia cantat les belleses de onze Grups Escolars que havien de convertir- Montjuïc i la grandesa de Barcelona. La histò- se en el motor de l’educació barcelonina vol oblidar la memòria per construir ria de l’escola, com qualsevol altra, va seguir durant la segona República; quatre d’ells el futur. en paral·lel la història política del país al llarg foren projectats per Josep Goday i són caracte- dels anys i, amb motiu de la celebració del 75è rístics per la seva grandària i bellesa d’esgra- aniversari de la seva inauguració i de deu fiats i baranes forjades: Lluís Vives, Ramon grups escolars més, l’editorial Mediterrània ha Llull, Pere Vila, i Lluïsa Cura i Milà i Fontanals; Imatges de l’acte de celebració dels 75 anys. publicat la Petita història de l’escola Mossèn d’altres eren edificis construïts per a d’altres Jacint Verdaguer de Barcelona. finalitats i cedits a la ciutat: Mossèn Jacint Ver- A l’escola no podíem passar per alt l’efemè- daguer, Baldiri i Reixach, Dolors Montserdà i ride, ni tan sols passar-hi de puntetes, ja que Les Corts; i la resta eren edificis construïts en es tractava de recordar un dels fets clau de la suburbis en temps de la Dictadura: Pi i Margall, història de l’educació pública de la ciutat de Sant Ramon de Penyafort i Bonaventura Carles Barcelona. Vam poder comptar amb els fills Aribau. Se les conegué llavors genèricament dels prohoms que la feren possible: Ainaud, com belles escoles públiques i encara ara, quan Goday i Canyellas, en un acte en el qual es ja han passat setanta-cinc anys des de la seva descobrí una placa commemorativa enmig construcció, ho segueixen sent. d’una gran emoció del públic assistent. També Naixien totes elles a l’empara de la Comissió vàrem comptar amb la presència d’alguns dels de Cultura del Patronat Escolar de Barcelona i primers alumnes del centre i, entre ells, la de tingueren en Manuel Ainaud el seu inspirador, l’escriptor Francisco González Ledesma, que mentre que Josep Goday dirigí les construccions va oferir un regal a tot l’alumnat actual. escolars i Francesc Canyellas va posar el seu art El conjunt dels actes celebrats tenia també la en la decoració dels edificis. Precisament de pretensió de posar en contacte l’alumnat actual Manuel Ainaud són les paraules següents: “Així amb la història del centre i això ho vàrem poder s’ha demostrat que l’home que és rodejat d’un fer amb la creació d’una obra de teatre que par- ambient de bellesa, d’harmonia, d’ordre, esdevé lava del pas del temps i dels diversos models per la pressió que aquest li exerceix, perfecte, educatius que ha experimentat la nostra socie- equilibrat, animador de les belles coses i de les tat aquests darrers setanta-cinc anys. I si belles accions...”. juny-juliol Núm. 54 2006 SOM XARXA e 7 «Amb una obra de teatre, mostràvem els models educatius de la nostra societat en els darrers setanta-cinc anys.» Durant l’any 2006 aquestes escoles han rebut el reconeixement de les institucions amb sengles actes organitzats al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya, a l’escola Milà i Fontanals i, finalment, amb l’homenatge als mestres encara vius d’aquest model educa- tiu, capdavanter a Europa, al Petit Palau del Palau de la Música Catalana. Quan passegem per Barcelona i veiem edificis escolars que responen a il·lustres noms de per- sones com Dolors Monserdà, Forestier, Jacint Ver- daguer, Lluís Vives, Milà i Fontanals, Pere Vila o Ramon Llull, hem de pensar que hi han estat tota la nostra vida, que eren belles i nobles, i que ho segueixen sent, no només per la seva arquitectu- ra exterior sinó també per la bellesa i noblesa interiors d’uns infants que fan que ens en sentim orgullosos i orgulloses, que provenen d’aquí, del Nord o especialment del Sud, i que formen part d’un mestissatge cohesionador d’una harmònica cultura de convivència futura. Escola Mossèn Jacint Verdaguer CEIP Mossèn Jacint Verdaguer C. Lleida, 32. Districte de Sants-Montjuïc Barcelona 08004 Tel. 93 424 02 01 www.xtec.cat/ceip-mcinto-verdaguer ELS NOSTRES TRETS D’IDENTITAT UN LLIBRE PER AL RECORD El CEIP Mossèn Jacint Verdaguer és una esco- anglesa s’introdueixen al 1r curs. Es reforça Aprofitant la celebració dels 75 anys del la que... el coneixement de la llengua catalana treba- centre, l’editorial Mediterrània ha publicat · Compta amb els pares i mares en l’acció llant en petits grups. el llibre Petita història de l’escola Mossèn educativa. · Estableix mètodes d’avaluació individua- Jacint Verdaguer. La publicació repassa la · Treballa en equip, comparteix, col·labora, litzats per determinar el grau d’assoliment història del centre amb textos de M. Àngels consensua fomentant l’esperit crític. El dià- dels objectius plantejats. Francia, Roser Garcia, Carme Janáriz, Núria leg és l’eina de treball. · Atén i s’enriqueix en la diversitat dels Lacasa, Hermínia Civit; la col·laboració · És integradora, laica, pluralista, democrà- alumnes tant a nivell cultural com en els especial de Salvador Domènech; i amb les tica, oberta a les famílies. aprenentatges. Disposa de dues especialis- il·lustracions de Pilarín Bayés. · Fomenta la qualitat de l’educació donant tes d’Educació Especial i d’un Servei d’As- El llibre també recull textos d’antics alum- eines per saber interpretar l’entorn, amb sessorament Psicopedagògic. nes, com ara de l’escriptor Francesc González observació directa per aconseguir un apre- · Fa ús de les noves tecnologies, com unes Ledesma o poesies del mateix Jacint Verda- nentatge significatiu. eines més en el procés d’aprenentatge a par- guer. “Diuen els savis que la pàtria és la infan- · Forma nois i noies capaços d’integrar-se tir dels tres anys. tesa. Permeteu-me doncs, que en parlar del en la societat tot assumint els reptes del seu · Participa amb diferents entitats i institu- meu vell col·legi, el Verdaguer, del carrer Llei- futur acadèmic. cions en diverses activitats acadèmiques: da, parli en realitat de la meva petita pàtria, · Potencia la convivència i l’esperit de piscina per a 1r, danses a 2n i 3r, tallers i que també és la vostra, la dels antics alumnes col·laboració entre tota la comunitat educativa i Agenda 21 per a tots els cursos. i la dels que ara esteu fent-la. La petita pàtria vetlla per l’adquisició de l’autonomia personal. · Compta amb una AMPA que participa acti- de la infantesa que és l’únic que guardarem · Té com a llengua base d’aprenentatge el vament en la marxa de l’escola i organitza la tota la vida”, escriu, precisament González català. La llengua castellana i la llengua guarderia i les activitats extraescolars. Ledesma al inici del llibre. 8 e APUNTS juny-juliol Núm. 54 2006 HISTÒRIES VISCUDES, HISTÒRIES DE VIDA ALUMNAT DEL CEIP DRASSANES FA ENTREVISTES DE RÀDIO PER ESTUDIAR LA GUERRA CIVIL Nois i noies de 6è de primària del CEIP Drassanes, L’escola Drassanes està situada al barri del Raval de Barcelona. Els nens i les nenes són majoritàriament nouvinguts. En aquest con- del barri del Raval de Barcelona, han realitzat aquest text, l’oralitat es converteix en una eina imprescindible per treba- curs diferents entrevistes a àvies del barri per tal llar les estructures bàsiques de la llengua, l’expressió, la comprensió i aspectes que sobrepassen l’aprenentatge purament lingüístic. d’investigar i conèixer què va passar durant la guerra L’aprenentatge de la història no s’ha de presentar mai com una acumu- civil, com es va viure la postguerra i per què hi va haver lació de dades sobre reis, personatges famosos, herois, bons i dolents... Ben al contrari, fóra bo que l’alumnat aprengués a desenvolupar la seva gent que va haver de fugir del seu país. Aquestes capacitat crítica i arribés a ser conscient que la història no li és aliena i entrevistes són fruit del treball que s’ha realitzat que allò que aprèn té relació amb la seva comunitat i la seva realitat. La història oral ens permet aquest apropament i aconseguir una vinculació a la webquest “Històries viscudes, històries de vida” afectiva entre l’alumne i la història, al mateix temps que ho fa amb el seu i forma part del projecte Ràdio Drassanes de l’escola, entorn més immediat. D’altra banda, les històries de vida són històries no escrites; no es tro- dins l’apartat Drassavistes (les entrevistes ben en els llibres de text. L’alumnat, per tant, s’enfronta a una història del Drassanes). viva on ell investiga, descobreix i dóna a conèixer el resultat de la seva descoberta —del seu treball. Ell o ella és el protagonista del procés d’a- prenentatge i esdevé part activa en la creació del seu coneixement. Les històries de vida són històries personals. Però les històries perso- nals cal contextualitzar-les. La contextualització ha d’aparèixer com un element, un recurs, que les i els alumnes necessiten cercar per entendre, no només les persones que els expliquen les seves vivències, sinó també les històries que senten. La curiositat es converteix en el fil conductor de la contextualització, i la contextualització en l’estudi de dades i fets històrics que van més enllà del relat personal. PER QUÈ TREBALLAR LA RÀDIO? Es tracta de treballar la recerca i el tractament de la informació a partir de la ràdio escolar, concretament la ràdio escolar a través d’Internet. L’alum- nat d’avui dia es troba immers dins la societat de la informació; som nosaltres qui hem de preparar-lo perquè sigui capaç de gestionar-la de la manera més adient. A partir de donar a l’alumnat les eines necessàries, els ajudem a accedir a la informació i a transformar-la en un producte nou i concret. D’aquesta manera, passa de ser receptor d’informació a crea- dor i a més aprèn a utilitzar diferents mitjans tecnològics i audiovisuals (processadors de textos per elaborar el guió, gravació en mp3, digitalit- zació de sons i músiques...). L’activitat de Ràdio Drassanes pretén treballar tant la recerca d’infor- mació com l’expressió escrita i oral. Per dur a terme aquesta activitat hem seguit els passos i els models de guions marcats a la webquest “Fem Ràdio!” (http://ceipdrassanes.ravalnet.org/webquest/femradio/). Aquesta webquest ha estat realitzada a partir del treball fet a l’escola amb juny-juliol Núm. 54 2006 APUNTS e 9 «Hem estudiat la guerra civil a partir de la història oral, de les històries de vida d’algunes persones del Raval.» PER ESCOLTAR LES ENTREVISTES A la web de Ràdio Drassanes podeu escoltar els programes (http://www.xtec.net/ceipdrassanes/radiodrassanes/drassavistesnov05.htm ) la finalitat de poder exportar la idea i ajudar a qui ho necessiti. Ràdio Dras- PROCÉS I METODOLOGIA sanes (http://www.xtec.cat/ceipdrassanes/radio.htm) s’estructura a El procés ha anat lligant diversos temes: la Guerra Civil Espanyola, el pro- partir de la proposta de treballar diferents tipologies de programes: el jecte Ràdio Drassanes i el treball de l’àrea de llengua (la preparació del magazín, l’informatiu, els contes i les entrevistes. Amb aquesta experièn- guió d’una entrevista, la tria de les preguntes, la dicció, com adreçar-se a cia educativa, hem pogut atendre la diversitat del nostre alumnat (tant la persona entrevistada, la transcripció i la transformació en text narratiu). pel que fa als orígens, llengües i cultura, com pel que fa als ritmes d’a- Hem estudiat la guerra civil a partir de la història oral (les històries de prenentatge) reforçant el paper de cadascun d’ells: tots i totes han tingut vida) d’algunes persones que hem localitzat al barri i que ens han expli- un paper al programa de ràdio, i no hi ha hagut cap alumne que hagi cat la seva història. Els i les alumnes (agrupats per parelles) han entre- estat més important que un altre. vistat aquestes persones i les entrevistes han estat enregistrades (àudio Hem utilitzat les eines multimèdia per millorar la tasca educativa i l’ús i vídeo). Per preparar les entrevistes, l’alumnat s’ha hagut de qüestionar de la llengua catalana i, al mateix temps, hem intentat afavorir l’autoesti- què havien de fer, i com fer-ho. ma dels nois i noies, ja que tots han pogut fer molt i tots han estat molt Vam partir d’aquestes preguntes: importants. A més, d’una manera agradable i divertida, s’han adonat que · Què sabem de les persones que entrevistarem? són capaços de treballar amb responsabilitat i utilitzar el català (la nos- · Què volem saber de les persones que entrevistarem? tra llengua vehicular) tant a nivell escrit com oral. · Quines preguntes farem? · Com redactarem i expressarem les preguntes? PER QUÈ TREBALLAR LES ENTREVISTES? Un cop feta i enregistrada l’entrevista, s’han realitzat les activitats Des del començament, a la ràdio del CEIP Drassanes hem pretès obrir un següents: espai de participació i comunicació per afavorir que els nens i nenes de · Audició i transcripció de les respostes. l’escola s’expressin dins l’entorn del seu barri, on puguin donar a conèi- · Correcció de la transcripció. xer les seves experiències. A la ràdio una de les fonts d’informació per · Pas de la transcripció a text narratiu. excel·lència són les entrevistes. Cal, doncs, donar la possibilitat als i les La contextualització ha sorgit com a fruit de la curiositat. La primera nostres alumnes de conèixer aquest gènere. L’entrevista ofereix també la pregunta que es van formular els i les alumnes va ser per què els avions possibilitat de treballar diferents estructures lingüístiques i reforçar el italians bombardejaven Barcelona. La cerca d’informació que expliqués domini de la llengua oral. aquest fet va portar els nois i noies a investigar la Primera i la Segona Tot lligant temes (ràdio, entrevistes, treball de llengua, estudi de la Guerra Mundial, la Guerra Civil Espanyola i el període d’entreguerres. història) vam crear la webquest “Històries viscudes, històries de vida” La línia metodològica que hem seguit ha partit del treball per projec- (http://ceipdrassanes.ravalnet.org/webquest/wqhistoriesvida/). tes. Aquest obliga l’alumnat a buscar respostes a les seves curiositats, i Aquesta webquest ha estat un bon recurs per treballar les entrevistes i estratègies de cerca, de presa de decisions i de repartiment de les dife- la ràdio. Ens ha permès plantejar l’estudi del tema de la guerra civil i la rents tasques i rols. Hem partit sempre dels coneixements previs dels i postguerra a través del relat oral. Les persones entrevistades han les alumnes, tenint en compte els seus interessos, per tal d’establir on explicat la història de les seves vides. L’alumnat ha sentit la necessitat volen arribar i què volen fer. S’ha treballat cooperativament i col·laborati- de contextualitzar-les i d’aquesta manera s’ha anat construint l’apre- vament; és a dir, s’ha afavorit que els diferents grups equilibrin i adeqüin nentatge dels fets històrics. La llengua, espontàniament, ha esdevin- les feines a les capacitats dels seus components. gut eina, mitjà de comunicació i element d’expressió. La nova secció Drassavistes (o d’entrevistes del Drassanes) ha servit Anna Pérez i Pepa Rocha per publicar les entrevistes realitzades a gent gran del barri sobre les CEIP Drassanes seves històries de vida i la guerra civil. El contacte intergeneracional www.xtec.cat/ceipdrassanes entre nois i noies, d’una banda, i àvies de la residència i algunes veï- nes, de l’altra, ha afavorit la reflexió sobre la realitat del barri del Raval. Les persones grans també han pogut explicar la història recent del barri. 10 e OPINEM juny-juliol Núm. 54 2006 AMORS I DESAMORS Patricia Esteve > UN DIÀLEG SOBRE L’ENAMORAMENT I LES RELACIONS Al principi fan cares que mostren les poques ganes masclisme. Tios que diuen no et posis la minifalda. Els pares diuen a les noies “compte amb els nens” i, als nens, “tingueu cura de les noies”. de parlar sobre aquestes coses. A poc a poc apareixen els Trobo que tenim informació suficient sobre el tema. El que et poden primers somriures i les primeres revelacions. Al final tots explicar els pares o a l’escola, ja ho saps tu. Vane: Anar de veritat amb un noi o noia és quan se’n van de vacances i totes s’hi apunten i no poden amagar que ja forma part junts amb els pares. Si portes un temps amb la persona els pares ho de les seves vides. Això es el que ens va passar quan saben, i si no són relacions així, són rotllos. Jo crec que abans de dir-ho la meva mare ja se n’hauria assabentat, no caldria dir-ho perquè se’m vam visitar els instituts de secundària Icària, al districte notaria. El respecte és el més important. En el cas que sortís amb algú de de Sant Martí, i Ausiàs March, al districte de les Corts, qui estigués enamorada i em molestés i hi hagués mal rotllo, m’agrada- ria poder deixar-lo, però és difícil. Ara ens ho mirem des de fora, però si per parlar amb alguns nois i noies sobre l’amor. ens arriba a passar no sabem com reaccionaríem. És moment, doncs, de conèixer les seves impressions Emma: Cada cas és diferent, però al principi els nois van més pel tema físic, i les noies en pla més superficial. Les noies són més romàntiques, i sentiments. en general. Si tens algú que t’estima, com que estàs content tot et va millor, et motiva. Penso que si estàs amb una persona és per estar-hi bé. ÀLEX, MIQUEL, CAROL, VANE, EMMA, GERARD I MIREIA, ALUMNES DE Si no em tractés bé no ho acceptaria, però és difícil. 4T D’ESO DE L’IES ICÀRIA Miquel: Hi ha molts nois i moltes noies que van a la seva. Hi ha tios Gerard: Anímicament el tema de l’amor és important. Si no en tingués o més romàntics i n’hi ha que no es mullen. Depèn de com estàs d’ànims. les coses m’anessin malament amb les noies, potser repercutiria en els Si dius avui estic content hi poses més pebrots, t’hi esforces més. Per als estudis o estaria més baix d’ànim. D’altra banda, els pares i mares ho pares i mares, la imatge influeix molt. Si se’l veu bé no passa res, però si veuen diferent si es tracta d’un noi o d’una noia, un fill o una filla. Jo si pica la porta de casa segons qui, no ho veuen clar. Es fixen més en l’apa- tingués una filla que comença a sortir amb un noi no li ho prohibiria, però rença, encara que llavors potser sigui una bona persona. m’agradaria saber com és el noi. Si hagués de parlar-hi, ho faria amb els Mireia: Les persones canvien. Tu et pots enamorar d’una persona i de dos igual, però com que sé el tipus de nois que hi ha pels llocs, aniria la seva forma de ser i al cap d’un temps de sortir veure que ha canviat. Al amb compte. Tindria una mica més d’intriga per saber com és el noi que final suposo que l’acabes deixant. surt amb la meva filla. Quan parlo de parelles em costa de vegades pensar en dos nois o dues MIREIA, PROFESSORA D’ANGLÈS, I IRENE, PROFESSORA D’EDUCACIÓ noies. Jo en els nois ho veig una cosa seriosa, no per passar l’estona, PLÀSTICA I VISUAL DE L’IES ICÀRIA però en les noies potser veig que no els importaria tenir relacions Mireia: La visió que tenim nosaltres, els professors, és que quan estan ena- esporàdiques, per provar. Els nois, per provar, no ho farien. morats i és primavera, les coses van cap avall. Anímicament els veus perfec- Àlex: Les noies tenen tendència a sortir amb nois més grans. Una noia tes, contents, però és clar, costa més estudiar quan s’està enamorat, jo de 14 anys o 15 surt amb un noi de 16 o 18, i en canvi trobaràs pocs casos també ho entenc. També ens passa a nosaltres. De vegades a l’institut es en què un noi surti amb una noia de 18 anys. El que costa més d’entendre fan conferències sobre sexualitat, per a l’ alumnat d’ESO. Les xerrades des és com una persona es pot enamorar d’una altra que la maltracta. de fora són més eficients. La informació sempre hi és, i tenen la facilitat de Carol: A segon d’ESO, hi ha bastants nois i noies que surten junts. Van demanar. Als pares i mares, els influeix que per a les noies hi ha el factor de veritat. Això que es diu, que els nois i les noies viuen de manera dife- risc de l’embaràs no desitjat, per això des de l’escola intentem donar el rent els temes afectius, moltes vegades són tòpics. I encara hi ha molt màxim d’informació possible. Amb llibres i altres mitjans. juny-juliol Núm. 54 2006 OPINEM e 11 Jordi Oliver > DE PARELLA EN L’ADOLESCÈNCIA Irene: Els nois i noies comencen cada vegada més aviat a tenir «És molt important que ensenyem als nois relacions afectives i sexuals. Parlen de rotllos, però en el fons molts conti- nuen pensant que l’amor és per sempre. No els ensenyem que l’amor és i noies que l’amor és trànsit i que els afectes trànsit, que els afectes canvien. Estan en una edat que a part de l’atracció ja canvien.» comencen a tenir relacions físiques i han de tenir informació. Avui hi ha molta informació a tot arreu, veuen moltes imatges, però jo no sé si de veri- tat tenen prou confiança per parlar-ne. Els nois i noies d’ESO es troben en aquella edat en què busquen la seva identitat, també afectiva i sexual, però També s’hauria de diferenciar entre estimar algú i sentir amor per algú. la identitat també canvia. Jo crec que el més important és tenir obertura de Quan hi ha amor, significa que amb una persona estàs molt a gust, que mires. I el respecte, que ha de començar per un mateix. El primer que han de les hores et passen volant i que no t’importaria estar tota la vida amb poder dir és “això no ho vull” i posar-hi tots els mitjans. aquella persona. Jo d’aquest tema dels nòvios amb els meus pares en parlo amb tranquil·litat, i fins i tot la meva mare em diu que vagi amb SÍLVIA, MIREIA I ALBA, ALUMNES DE 4T D’ESO DE L’IES AUSIÀS MARCH calma i a poc a poc. Sílvia: Una relació de parella ha de ser una cosa compartida, no pot ser Alejandra: És curiós perquè l’amor pot donar-te les alegries més grans i que sigui cosa d’un i l’altre estigui sotmès. És important que això es tin- també les desil·lusions més enormes. Així que, moltes vegades, algú pot gui clar des d’un principi i hi hagi un respecte mutu per evitar discussions preferir no haver de patir més per l’amor, però crec que sense amor tam- o conflictes posteriors. poc es pot viure tota la vida. Mireia: Més que el valor de l’amor o de la riquesa o altres, la majoria de gent jove com nosaltres té el sentiment que s’ha de viure la vida, i que la LAURA I MIQUEL, ALUMNES DE 1R DE BATXILLERAT DE L’IES vida són dos dies. No pensen en si es volen casar de més grans o fer-se AUSIÀS MARCH molt rics, pensen que el futur ja els vindrà. I respecte al rol que tradicional- Laura: Malgrat que pugui ser difícil i hi hagi gent que digui que és impos- ment s’ha donat als nois en les relacions en parella, que es fan els durs i que sible jo crec que pots trobar el teu amor per a tota la vida. Pots estimar volen portar el rumb de la relació, no crec que hagi canviat gaire. una persona per tota la vida i que el sentiment d’amor cap a aquesta per- Alba: A vegades et passa en edats més joves, 12 o 13 anys, que t’agafa sona no canviï. Al principi una relació es viu molt més intensament i des- la dèria que has de tenir nòvio o nòvia. Però a poc a poc això canvia i un prés passes per diferents etapes, però és important que la intensitat de comença a veure que no és qüestió d’anar amb algú perquè sí, sinó per- tant en tant torni a aparèixer. També és important que, malgrat la intensi- què te l’estimes i creus que és la persona que estimaràs tota la vida. Crec tat de l’enamorament, és bo mantenir una certa prudència al principi per- que la campanya que es va fer sobre els maltractaments i els abusos en què necessites conèixer la persona amb profunditat per saber si pot ser la relació de parella dels joves, aquella que deia “talla amb el mals rot- l’amor de la teva vida. llos”, va ser molt positiva per sensibilitzar els nois i noies de la nostra Miquel: El que passa amb l’amor és que et provoca sensacions que no edat que en aquests temes, a vegades, actuen inconscientment. es poden controlar i això el converteix en capaç de provocar el pitjor i el millor de cada persona. Jo estic enamorat fa molt temps i no puc dir si EVA I ALEJANDRA, ALUMNES DE 4T D’ESO DE L’IES AUSIÀS MARCH serà l’amor de la meva vida, però és una cosa molt bonica. Encara que, Eva: La veritat és que no seria fàcil explicar-li a algú que vingués d’un com et deia abans, també et fa patir. Respecte els rols tradicionals en una altre planeta què és l’amor. Està clar que és una sensació o un senti- relació en parella, sempre s’ha dit que és el noi qui porta el domini de la ment i, per tant, poc racional moltes vegades. I també li diria, malgrat relació, però jo crec que és la noia. Si tu vols fer una cosa i ella no vol, no que no sempre sigui així, que és una sensació molt positiva que poden es fa i punt. El primer en cedir, sempre és el noi. En els últims temps això experimentar les persones i també una cosa molt bonica de viure. ha canviat. Les dones són molt més llestes. Patrícia Esteve Jaume Carbonell Director de Cuadernos de Pedagogía jcarbonell@praxis.es juny-juliol Núm. 54 2006 A FONS e 13 ELS GRUPS ESCOLARS: ENTRE EL CIVISME I LA INNOVACIÓ El passat 29 de març va tenir lloc al CEIP Milà El 29 de març del 1931 ha estat una de les dates més glorioses i cele- brades de l’ensenyament de la nostra ciutat. Aquell dia, diumenge de i Fontanals un acte de celebració pel 75è aniversari Rams, Barcelona estava de festa gran, perquè se celebrava la inaugu- de l’obertura dels anomenats Grups Escolars ració d’onze Grups Escolars escampats pels barris populars de la ciutat: Milà i Fontanals, Ramon Llull, Lluís Vives, Pere Vila, Baldiri Reixach, Bona- de Barcelona. Durant l’acte, Jaume Carbonell, director ventura Carles Aribau, Francesc Pi i Margall, Mossèn Jacint Verdaguer, Sant de la revista Cuadernos de Pedagogía, va fer una Ramon de Penyafort, Dolors Monserdà i el Grup Escolar de les Corts. Com es diu en el record de la inauguració oficial, “L’obra dels Grups conferència per repassar la història i la importància Escolars de Barcelona és essencialment l’obra del poble, que tant ahir dels Grups Escolars. En aquest article trobareu com avui, té set de cultura i sent el dret que li sigui posada al seu abast.” Això explica l’explosió d’entusiasme amb què van ser rebuts. un resum d’aquesta conferència i podreu recordar Per a la creació d’aquests centres es va constituir el Patronat Escolar, un moment d’esplendor de l’educació a la nostra ciutat. un organisme mixt format per l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri d’Instrucció Pública, que representa l’assaig més avançat d’autonomia municipal que s’ha donat mai a Catalunya per coordinar les escoles de primer ensenyament. Unes escoles que tant la premsa pedagògica del país com la de l’estranger van reconèixer com una de les xarxes d’escola pública més dignes d’Europa: per la seva imaginació en la concepció dels espais externs i interns, i per la seva qualitat pedagògica, extraordinària- ment avançada. El seu projecte escolar seguia les orientacions de la filosofia educativa republicana: educació cívica per garantir i enfortir la convivència democràtica; pluralisme ideològic, amb un respecte escrupolós a les diverses idees; laïcisme moderat, entès com a neutralitat religiosa o aconfessional, lluny de sectarismes i dogmatismes, que no pot coaccio- nar les consciències infantils sinó que ha de respectar-les i alliberar-les i que recollia els fets culturals religiosos més significatius de la seva histò- ria, així com les tradicions populars més arrelades; coeducació de sexes; graduació escolar —enfront de les escoles que aleshores solien ser majoritàriament unitàries—; bilingüisme, alternant les classes en català i castellà; participació democràtica i associacionisme dels diversos agents de la comunitat educativa; i pedagogia activa. Els Grups Escolars no haurien aconseguit, però, l’èxit que van assolir sense el suport i l’eficàcia institucional de la Comissió de Cultura i sense la qualitat humana i professional dels seus i les seves mestres i dels directors. I directores, ja que el Milà i Fontanals el va dirigir Rosa Sensat. La Comissió de Cultura del primer Ajuntament republicà, amb l’asses- sorament de persones de la vàlua de Manuel Ainaud, Artur Martorell i Joaquim Xifreu, va donar una empenta extraordinària a l’ensenyament: «Els Grups Escolars tenien una fesomia ampliant el dret a l’educació als infants de la ciutat —amb construccions singular que els identificava i els distingia escolars i més endavant amb adaptacions d’altres edificis públics— i ofe- rint altres serveis educatius complementaris com les colònies, els banys com a espais privilegiats.» de mar, l’alfabetització i la formació tècnico-professional. 14 e A FONS juny-juliol Núm. 54 2006 Els Grups Escolars eren totalment gratuïts, incloent-hi el material esco- Escoles del Patronat, destacava quatre aspectes de l’intervenció educati- lar, la revisió mèdica i fins i tot l’esmorzar quan els escolars ho sol·licita- va: el desenvolupament infantil amb plena normalitat orgànica i funcio- ven; els llibres eren de préstec, i els pares i mares no havien de comprar nal, l’ambient escolar ric en suggeriments ètics, l’aprofitament de totes ni tan sols un llapis. L’escola els ho facilitava tot. les ocasions que convidin a la reflexió moral i l’ensenyament moral sis- temàtic en els graus superiors. També s’educava en i amb la tolerància i BELLESA I FUNCIONALITAT el respecte vers els altres i en l’obligació de respectar i estimar l’escola. Els edificis dels Grups Escolars, de caràcter monumental i d’una gran L’objectiu final era formar bons ciutadans. bellesa, construïts per l’arquitecte Josep Goday, van seguir les influèn- A les Pàgines d’Infants, que aplega les revistes de l’alumnat de l’esco- cies estètiques del noucentisme, dels corrents higienistes i de la moder- la Baldiri Reixach —entre els anys 1932 i 1939— podem trobar molts na pedagogia. Els Grups Escolars del Patronat tenien una fesomia ben exemples de com s’anava forjant aquesta nova ciutadania: les eleccions singular que els identificava i els distingia com a espais privilegiats per a a cada classe i la constitució d’associacions d’alumnes i exalumnes, les la transmissió del coneixement a les noves generacions, que formaven converses, textos i exercicis al voltant del civisme, o el concurs de pre- part del patrimoni arquitectònic i cultural més noble i valuós. ceptes o manaments del bon escolar, el desè dels quals diu textualment: El conegut escriptor i articulista Francesc Candel, un infant immigrat “Vetlla per tot el que hi ha, com si fos teu”. que va assistir com a alumne a un d’aquests Grups Escolars, en fa aquest retrat: “Eren edificis grans, bonics, amb amples finestrals i calefacció RENOVACIÓ PEDAGÒGICA central. Les aules espaioses eren còmodes i alegres, i allí els nens i les El principi bàsic de la moderna pedagogia, que era molt present als nenes s’hi asseien conjuntament. Els professors i professores eren, la Grups Escolars, era la complementarietat entre l’exigència de l’activitat majoria, joves i molt capacitats; l’ensenyament extens i eficaç… Totes les escolar —que pot arribar fins i tot a ser dura, però no dolorosa— i el seu escoles tenien un pati bonic al costat, amb fonts i arbres (...)” caràcter plaent, entre disciplina i diversió intel·lectual, entre joc i treball per En efecte, a més de les aules on s’aplegava un nombre reduït d’alum- educar i perfeccionar els sentits i les facultats des de la primera infància, per- nes, hi havia espais per practicar-hi esports, música, dibuix i treballs què treballant i jugant és com s’adquireixen moltes idees clares i concretes. manuals; sales per a exposicions, festes i espectacles, laboratoris i biblio- Els Grups Escolars aplicaven els principis de l’Escola Nova o Activa: teques. També hi havia cantines, vestuaris, banys i dutxes, infermeria i activitat de l’infant, ensenyament ajustat als seus ritmes d’aprenentatge, gabinet mèdic. I, fins i tot, escoles d’iniciació a l’aprenentatge laboral. relació amb l’entorn, aprenentatge individual i en grup, experimentació a Els espais d’aprenentatge i socialització dels infants anaven més enllà l’aula, diàleg per estimular el raonament i la participació, i avaluació con- dels espais escolars. Tota la ciutat es convertia en un escenari educatiu, tínua, entre d’altres. perquè els infants hi passejaven contínuament: observant la seva vida S’utilitzaven diversos mètodes d’ensenyament que s’adaptaven de quotidiana i prenent notes, conversant amb la gent dels mercats, visitant manera flexible a cada Grup Escolar. Als parvularis se seguia força el fàbriques i museus, assistint a concerts i al teatre. A més, les sortides a mètode Montessori d’educació sensorial. En altres llocs s’assajaven els la natura i a la ciutat eren molt freqüents i constituïen una part bàsica del centres d’interès de Decroly, que s’organitzaven a partir de les necessi- pla d’estudis. tats bàsiques de l’infant com el menjar o el vestit; el Mètode de Projec- tes, on es realitzava un treball intel·lectual i manual de forma cooperativa «Es complementaven l’exigència de l’activitat —es fan projectes, per exemple, sobre una casa de nines, un mercat, el Port de Barcelona o un poble rural—, o els mètodes Dalton, Cousinet o escolar i el seu caràcter plaent, la disciplina Freinet de la impremta a l’escola. i la diversió intel·lectual.» Les activitats eren molt diverses: treballs d’horticultura i de jardineria, ballet i gimnàstica rítmica, educació musical amb audicions poètico- musicals i concerts al Palau de la Música, dibuix, pintura i altres tècni- ques plàstiques, vetllades teatrals i literàries amb la col·laboració de EDUCACIÓ MORAL I CÍVICA l’Institut del Teatre de la Generalitat, emissions radiofòniques educati- L’educació en aquests centres es fonamentava en quatre pilars: formació ves, sessions de cinema, actes d’homenatge amb motiu dels aniversaris moral, formació intel·lectual, formació estètica i formació física. La for- d’escriptors i artistes, etc. mació moral a l’escola defugia l’ensenyament purament doctrinal i teòric I, sobretot, als Grups Escolars es llegia i s’escrivia molt. Algun exalum- i consistia en una educació pràctica de les activitats infantils, especial- ne comenta que passaven el dia escrivint. L’ensenyament no es regia pel ment les de treball escolar, per fer arrelar en els nois i noies hàbits ferms llibre de text, sinó pel treball de consulta a la biblioteca. Aquesta estava de disciplina i govern de si mateixos. molt ben dotada i l’alumnat hi trobava una gran varietat de llibres, que L’ensenyament moral teòric era reduït a breus reflexions ocasionals els ajudaven a despertar la creativitat i la capacitat de recerca. seguides d’alguna màxima o algun consell. I només en els graus superiors Dels Grups Escolars, se’n podrien explicar moltes més coses. Malgrat de l’escola era iniciat en forma de raonament sistemàtic. L’educació cívica tot, espero que aquestes pinzellades hagin estat suficients per mostrar constituïa el complement de l’educació moral i aspirava a desvetllar en l’in- l’abast del ric patrimoni arquitectònic, cívic i pedagògic que van albergar fant la consciència dels lligams i els ideals de solidaritat. La consciència i aquests Grups Escolars. En un moment en què la ciutat estimava la seva l’ideal de solidaritat prenien el seu fonament de la convivència de l’infant escola pública. En uns anys en què Barcelona es va convertir en la ciutat dins l’ambient escolar i eren ampliats progressivament als altres nuclis dels prodigis educatius. socials (família, poble, comarca, nació, estat, humanitat). Aquestes idees estan tretes de la “Conversa pedagògica sobre l’educació Bibliografia: moral i cívica a les escoles de la República”, que es va celebrar a l’Escola Palau Vera, Juan: La educación del ciudadano. Barcelona, Seix Barral, d’Estiu del 1933 i que va tenir una gran influència en els Grups Escolars. La 1928. principal conclusió és clara: la lliçó moral o cívica ha d’ésser en tot moment Candel, Francesc: Les meves escoles. Barcelona, Columna, 1977. cosa viscuda. Perquè l’ensenyament està basat en els fets, les experiències Diversos autors: Un segle d’escola a Barcelona. Acció municipal i popu- i les observacions personals i, quan no n’hi ha, es treuen dels llibres. lar. Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Edicions Octaedro, 2003. Per fer-ho efectiu, Raimon Torroja, a La educación moral i cívica en la Infants i Ciutadans documental d’Agustí Carbonell. Barcelona, 2006. (Es escuela actual (Dalmau Carles, Girona, 1935), text de referència a les pot mirar a www.bcn.cat/educacio) juny-juliol Núm. 54 2006 ASSOCIACIONS e 15 IBN BATUTA PEL CONEIXEMENT I EL RESPECTE D’ALTRES CULTURES L’Associació sociocultural Ibn I bn Batuta va ser fundada a Barcelona l’any ELS TALLERS 1994 per un grup de joves amb experiència en Les activitats que oferim són: el Taller de henna, Batuta, fundada ja fa més de deu temes d’immigració. L’equip de l’associació on expliquem les propietats i funcions d’aquesta anys a Barcelona, té com a objectius està format per persones, autòctones i magribi- planta i ho aprofitem per parlar de les celebra- nes, amb formació multidisciplinària. Els nostres cions i el simbolisme dels tatuatges; al Taller bàsics l’ajuda humana social objectius fonamentals són oferir ajuda humana, de percussió africana, les persones partici- i cultural a la població nouvinguda, social i cultural a les persones immigrants i llui- pants coneixen alguns instruments de percus- tar contra la discriminació i el racisme. sió i s’inicien en els seus ritmes bàsics: el especialment al col·lectiu magribí Actualment l’associació té la seva seu al Taller d’olors serveix per viatjar a través de la i les segones generacions, així com barri del Raval, que des de fa uns quants anys imaginació i de l’olfacte a un mercat del ha esdevingut un dels territoris més multicul- Marroc i per conèixer també la vida social a el foment de l’intercanvi cultural, turals i pluriètnics de la nostra ciutat. Els seus l’entorn del mercat; al Taller de contes del el coneixement d’altres cultures, carrers, les seves botigues o la seva població Magreb i del món, les persones participants escolar són clars exemples de la transformació s’apropen a diferents cultures a través dels i la creació d’un clima de convivència de la nostra societat. Però aquesta no és una contes i, així, coneixen els personatges princi- i respecte. Tot un ventall d’activitats característica exclusiva d’aquest barri; Barcelo- pals de la literatura infantil d’arreu del món. na és, avui, una ciutat diversa que s’ha enriquit Dins del Taller de cal·ligrafia àrab, comparem educatives a l’abast dels nois i noies amb l’arribada de gent d’altres països i cultures, el nostre alfabet amb l’alfabet àrab. D’aquesta que organitza aquesta associació, i depèn de tota la ciutadania que aquesta varie- manera, els nois i noies aprenen a posar el seu tat no esdevingui un problema. És necessari nom i, sobretot, veuen que existeix una cultura sota el nom d’Ibn Batuta, un famós treure profit d’aquesta nova situació i aprendre molt antiga i rica diferent de la nostra. També viatger i escriptor musulmà que va a conviure en la diferència i a respectar aquesta aprenen a distingir els àrabs dels musulmans i a diferència. Des d’Ibn Batuta tenim clar que per situar en el mapa els països àrabs. Al Taller Al- fer les expedicions més llargues bastir una societat on la convivència no sigui un Akli, apropem a l’alumnat a la gastronomia àrab de tota l’Edat Mitjana. problema és necessari crear les condicions per- i, per extensió, a la cultura àrab en general. què el nostre veí o veïna no ens sigui un estrany. Al Taller d’històries de vida intentem, a tra- Per això és important que nosaltres coneguem vés de dinàmiques i una breu explicació de la l’altre i, al mateix temps, li donem l’oportunitat nostra història, crear un ambient favorable a que ens conegui. l’empatia cap a la població nouvinguda. Des- És amb aquest objectiu que treballa el nos- prés presentem el testimoni directe de dues tre departament d’activitats interculturals. persones. Els i les alumnes, seguint un qües- Oferim tallers i activitats diverses destinades a tionari, van fent preguntes que els permeten promoure el coneixement i el respecte vers conèixer de primera mà la història d’aquests altres cultures. Són activitats que estan dis- convidats. senyades per ser realitzades en els centres de Tenim més tallers i activitats que en una primària i els instituts de secundària, amb con- altra ocasió us donarem a conèixer però tota la tinguts que s’adapten a cada nivell. També els nostra activitat està, com us dèiem, dirigida a oferim a centres culturals i cívics, i en tenim afrontar el repte d’aquesta nova societat, rica i alguns adaptats per ser realitzats a festes diversa, on es fa necessària la convivència en majors, fires interculturals, etc. pau i respecte. Aquests tallers estan dinamitzats per perso- nes formades per impartir-los, amb el reforç Mercè Amor Sagués dels materials elaborats pel nostre equip Associació Sociocultural Ibn Batuta pedagògic. El nostre objectiu és que els i les joves i els nens i les nenes s’ho passin bé, que aprenguin coses noves i, sobretot, que la seva Associació Sociocultural IBN BATUTA mirada cap a “aquest estranger que arriba de tot C. Sant Pau, 82, baixos arreu”, canviï. Volem que deixin de veure’l com a 08001 Barcelona un estrany i que s’adonin que val la pena acos- Tel. 93 329 30 54 tar-s’hi amb confiança per conèixer-lo millor. www.ascib.net 16 e PERSONATGES 54 juny-juliol Núm. 2006 “S’HA DE POTENCIAR L’EQUITAT I LA QUALITAT EN L’EDUCACIÓ” MONTSERRAT BALLARÍN, REGIDORA D’EDUCACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA Montserrat Ballarín ocupa des de fa poc temps la Regidoria d’Educació Amb quines sensacions i il·lusions arriba a la nova tasca al capdavant de la Regidoria de l’Ajuntament de Barcelona. La nostra revista ha volgut conèixer d’Educació? quins seran els seus objectius durant el mandat i, també, quines són Arribo amb molta il·lusió perquè tinc l’opor- tunitat de treballar en una àrea prioritària en la les seves inquietuds personals en l’àmbit de l’educació. La nova regidora ens construcció del futur de la nostra ciutat com és avança que l’Ajuntament continuarà amb l’educació com una de les seves l’educació, la qual considero fonamental per a la cohesió i la justícia social. La Barcelona que prioritats i també ens mostra la seva aposta per impulsar la igualtat somiem és aquella que promou la igualtat d’o- d’oportunitats i la qualitat en l’educació. portunitats i això passa, necessàriament, per- què tothom pugui accedir i rebi una formació de qualitat. D’altra banda, una de les prioritats de l’Ajuntament de Barcelona és que la nostra Jordi Oliver ciutat sigui un model de convivència i, evident- ment, l’educació és un dels camins, no l’únic, per aconseguir-ho. Per tant, tinc una gran il·lusió per ajudar en la tasca d’aconseguir aquestes fites i potenciar els aspectes d’equi- tat i de qualitat a l’educació, que són els que ens portaran a un model de justícia social. Entre els reptes que té, en aquests moments, la nostra ciutat en matèria d’educació formal hi ha l’aportació de recursos i de suport a les esco- les i al professorat. Després, cal aprofundir en el concepte de Barcelona com a ciutat educadora, definició en la qual, com en tantes altres coses en aquesta ciutat, vam ser pioners. Aquest con- cepte de ciutat educadora és molt transversal i això implica que hem de treballar plegats amb molts sectors, no només en l’àmbit educatiu, per promocionar encara més tot allò que ens ajudi a continuar millorant aquest model. Final- ment, entre els primers objectius per assolir hi ha el desenvolupament correcte del mapa esco- lar i també l’avançament en els aspectes de la planificació i gestió del Consorci d’Educació. juny-juliol Núm. 54 2006 PERSONATGES e 17 Jordi Oliver La seva arribada ha coincidit amb una forta com no havia passat en els darrers anys, dis- campanya per prestigiar la formació professio- posem de molts més recursos econòmics per nal. És un dels àmbits clau per al futur de l’e- ajudar en la millora de les escoles i per a la ducació a la nostra ciutat? construcció de nous centres. És molt necessari adequar la demanda dels diferents sectors d’ocupació a la formació dels I Barcelona com a ciutat educadora, cap a i les joves de la ciutat. Cal trencar, d’una vega- on va? da per totes, amb el tòpic que la formació pro- És un concepte que gaudeix de bona salut fessional no pot aportar una formació igual o però com tot en la vida, en el moment que superior a la que s’obté en la formació supe- deixes d’impulsar constantment alguna cosa rior. L’Ajuntament ha fet una aposta molt forta es produeix un retrocés. Per tant, no ens Montserrat Ballarín Espuña per treballar conjuntament amb els centres de podem aturar en aquest camí. El Projecte formació professional i les empreses, i així Educatiu de Ciutat de Barcelona iniciarà ben Vaig néixer l’any 1968 a Osca. Sóc doctora en aconseguir una adequació entre l’oferta i la aviat un nou procés participatiu, que culmi- Dret Financer i Tributari per la Universitat de demanda. I això és el que continuarem fent de narà el febrer o març de l’any que ve, per Barcelona des de 1997. Fins a l’any 2003 em cara al futur. En aquest sentit, ben aviat tin- definir quines han de ser les àrees priorità- vaig dedicar a la docència i recerca univer- drem el decret per fer el primer centre de for- ries de Barcelona com a ciutat educadora fins sitàries, primer a la Universitat de Barcelona mació professional integrat a Barcelona, dins a l’any 2011. També volem continuar liderant, i després a la Facultat de Dret de la Universi- l'àmbit de la biomèdica, i que pot tenir conti- a escala internacional, el projecte de ciutats tat Pompeu Fabra, de la qual vaig ser vicede- nuïtat amb altres centres integrats en un futur. educadores. Per tant, no només volem ser gana d’afers acadèmics. D’altra banda, estem vivint en una societat pioners a la nostra ciutat sinó també mante- L’any 2003 vaig ser escollida regidora de on la formació d’una persona no s’acaba mai, nir un lideratge internacional que ens dóna l’Ajuntament de Barcelona i he exercit fins dura tota la vida. La nostra societat, amb un molt prestigi. al 2006 les responsabilitats de regidora mercat de treball dinàmic que demana perfils ponent d’Hisenda i de regidora del Districte professionals flexibles i una gran capacitat El Consorci d’Educació de Barcelona, en de Les Corts. El maig de 2006 vaig canviar les d’adaptació als canvis, requereix una sòlida quin moment es troba? meves responsabilitats al Districte per les de formació continuada. Per tant, hem de tenir El Consorci ha rebut un impuls decisiu en regidora ponent d’Educació, càrrec en el qual en compte, per exemple, que la formació pro- els darrers dos anys i en aquest moment hi substitueixo a Marina Subirats. D’ella només fessional també pot ser una opció quan s’han ha la sensibilitat per part de les dues admi- puc dir que és una gran dona, una magnífica finalitzat els estudis universitaris. nistracions, la Generalitat i l’Ajuntament, de regidora i una bona amiga. continuar avançant. Estem analitzant el segon La xarxa d’escoles bressol municipals i la paquet de traspassos de competències al Con- millora de la xarxa de centres continuarà sent sorci, que podria materialitzar-se ben aviat. Un desig que no has complert. una aposta ferma? Hem de tenir en compte que la situació políti- Parlar l’anglès correctament. L’Ajuntament mantindrà el seu esforç per ca que es viu en aquests moments pot fer que continuar ampliant la xarxa d’escoles bressol el procés no sigui tan ràpid com voldríem. Un que sí. que, sens dubte, són una necessitat social de Però, fins i tot, competències que no estaven Haver aconseguit envoltar-me la ciutadania. Les escoles bressol ajuden a la marcades com a obligatòries per ser traspas- de persones que estimo en la vida personal conciliació entre la vida laboral i familiar de les sades també ho seran per la via de la delega- i professional. persones. En aquest sentit, també contribuei- ció. El Consorci obre la porta a la possibilitat xen molt a la integració de les dones al món de delegació de determinades competències, Què col·lecciones? laboral. Les dones, que cada vegada tenen una encara que no estiguin incloses ni a la Carta Postals. formació més completa, és bo que aportin els municipal ni als Estatuts del Consorci. Així que seus coneixements i el seu treball al mercat la voluntat des de l’Ajuntament és que s’arribi Una virtut teva. laboral i ho puguin fer sense cap impediment. ben aviat al desplegament total del Consorci, i L’adaptabilitat i la flexibilitat. Pel que fa a la inversió en la millora de la continuarem apostant perquè es faci com més xarxa de centres, ha de continuar sent una aviat millor. Què et fa por? prioritat si volem tenir una educació de quali- La intolerància i el sectarisme. tat i equitativa. Per tant, hem de fer centres Quin missatge voldria donar al món educa- públics nous i donar recursos als que ho tiu de Barcelona? Un consell que t’han donat i vols compartir. necessitin. En aquest sentit, fa ben poc s’han L’educació és una prioritat de l’Ajuntament Tothom tenim dues orelles, per escoltar, celebrat els 75 anys dels Grups Escolars de de Barcelona i això vol dir que amb l’esforç de i una boca, per parlar. Barcelona, que ja van ser un model d’educació tothom aconseguirem tirar endavant tots els pública i de qualitat, i aquest exemple ens ser- reptes que tenim marcats. I no voldria oblidar Per a Montserrat Ballarín, l’educació... veix per treballar en la millora de la xarxa fer una referència a tota la gent que, dia a dia, De quin color és? Verda actual de centres públics. I el més important és dedica el seu esforç a millorar l’educació de la Quin dia de la setmana? Dilluns que l’actual govern de la Generalitat també té nostra ciutat, com és el professorat. Sabem Quina estació de l’any? La tardor molt clara la seva aposta per l’educació públi- que el prestigi de l’educació no és possible Quin menjar? Croquetes i amanida ca de qualitat i ha establert la inversió en edu- sense el reconeixement de la gran tasca que Quina flor o planta? La rosa cació com una de les seves prioritats. Per tant, fan els i les mestres. 18 e ESPAI OBERT Núm. 54 juny-juliol 2006 UN ESTIU A LES AULES PROPOSTES DE L’OFERTA DE CURSOS DE LES ESCOLES D’ESTIU A BARCELONA No totes les aules de la ciutat L ESCOLA D’ESTIU ROSA SENSAT k ESCOLA D’ESTIU BLANQUERNA queden buides a l’estiu. Les escoles · Del 3 al 14 de juliol, al Campus Mundet · Del 3 al 14 de juliol a la Facultat de d’estiu obren les seves portes (passeig de la Vall d’Hebron, 171). Psicologia, Ciències de l’Educació i de · Organitza l’Associació de Mestres l’Esport Blanquerna (carrer del Císter, 34). per acollir diferents cursos. Rosa Sensat. · Organitza la Facultat de Psicologia, Ciències Aquí trobareu algunes propostes, · Formació continuada del professorat, de l’Educació i de l’Esport Blanquerna de la estudiants i educadors i educadores Universitat Ramon Llull. la majoria d’elles dirigides al d’educació infantil, primària i secundària. · 121 cursos estructurats al voltant de les professorat i al món educatiu, · Tema general: “Drets i responsabilitats diferents etapes educatives: educació d’infants i joves”. Cursos d’educació infantil (20 cursos), educació primària per convertir el vostre estiu infantil, primària, secundària, monogràfics (27 cursos), educació secundària (8 cursos), en temps de formació i reflexió, i virtuals. educació infantil-primària-secundària · Inscripció: socis i sòcies, del 22 de maig (46 cursos), educació especial (7 cursos) i poder començar el nou curs amb al 10 de juny. No socis / no sòcies, del 29 i la salut del docent (13 cursos). A més de les energies, els coneixements de maig al 10 de juny. l’activitat acadèmica, s’han programat al Estudiants: del 6 al 10 de juny. migdia tot un seguit d’activitats, com ara i les il·lusions renovades. · Els drets d’inscripció són 60 euros. En xerrades i el club de lectura, a les quals no cas de matriculació a més d’un curs es paga cal matricular-se i que estan obertes una sola matrícula. a tothom. > Per a més informació: www.rosasensat.org · Inscripció: a partir del 29 de maig i fins a una setmana abans de l’inici de l’Escola d’Estiu. V ESCOLA D’ESTIU DE SECUNDÀRIA · El preu de la matrícula per persona és de 43 euros, al qual s’ha d’afegir un suplement en · Del 3 al 14 de juliol, a l’Escola Universitària concepte de material de 17 euros; és a dir, el i Professional dels Salesians de Sarrià preu de la inscripció és de 60 euros. S’ha de (passeig de Sant Joan Bosco, 42). tenir en compte que, en cas de matricular-se · Organitza el Col·legi Oficial de Doctors a més d’un curs, es paga una sola matrícula i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en i un sol suplement en concepte de material. Ciències de Catalunya. > Per a més informació: · L’oferta de cursos s’agrupa en els apartats http://3fpcee.blanquerna.edu següents: Orientació i Gestió, Ètica i Filosofia, Llengua i Literatura, Ciències Socials, Ciències Experimentals, 0 CURSOS D’ESTIU D’EXPRESSIÓ, Matemàtiques, Tecnologia, Informàtica, COMUNICACIÓ I PSICOMOTRICITAT Música i altres. · Inscripció: del 6 al 23 de juny. · Del 30 de juny al 14 de juliol a l’Escola · La quota d’inscripció a l’Escola d’Estiu, d’Expressió i Psicomotricitat Carme que inclou tots els cursos que vulgueu fer Aymerich (carrer del Cisell, 15, 2a planta). mentre no coincideixin en dies i horaris, · Organitza l’Escola d’Expressió és de 43 euros i s’ha d’abonar en el moment i Psicomotricitat Carme Aymerich. de fer la matrícula. A aquesta quota cal · Adreçat a totes i tots els professionals afegir-hi un suplement de 12 euros, de l’educació i de l’animació sociocultural. corresponent al material necessari · 89 cursos i tallers d’expressió corporal, 3Per a més informació sobre cursos d’estiu: per a la realització dels cursos. Hi ha, però, plàstica, dramàtica, lingüística, musical, www.estiu.info/estiu2006 alguns cursos que tenen un suplement dansa, tècniques i mètodes de cos per a la específic, que s’indica en el programa. prevenció de la salut, impostació de la veu, > Per a més informació: www.cdlcat.es art-teràpia i psicomotricitat. juny-juliol Núm. 54 2006 ESPAI OBERT e 19 A LES AULES DE LES ESCOLES D’ESTIU A BARCELONA · Inscripció: des del 23 de maig fins a l’inici N CURSOS D’ESTIU DE L’EDUCACIÓ · Cursos de 15 hores on els i les dels cursos. FÍSICA I L’ESPORT professionals de l’educació física i l’esport · El preu de la inscripció va des de 60 euros poden trobar diferents opcions que donin per un curs de 15 hores fins a 285 euros · Del 3 al 7 de juliol a l’Institut Nacional respostes i recursos que contribueixin per sis cursos de 15 hores cadascun. d’Educació Física de Catalunya a Barcelona a la millora de l’exercici professional El curs de 30 hores té un preu (avinguda de l’Estadi, s/n). i a l’acció pedagògica que desenvolupen. de 110 euros i els tallers de 10 hores · Organitza l’Institut Nacional d’Educació En el bloc de formació bàsica hi ha cursos valen 40 euros. Física de Catalunya (INEFC) a Barcelona. d’iniciació a diferents modalitats > Per a més informació: · Els cursos de formació permanent s’adrecen esportives o activitats físiques, i dins www.bcn.cat/educacio a professionals i estudiants de l’àmbit de el programa específic de medi aquàtic, l’educació física i l’esport. Dins d’aquest es pot optar a diferents propostes bloc hi ha cursos de reciclatge i d’ampliació de cursos desenvolupats en el medi w ELS JULIOLS A LA UNIVERSITAT de coneixements per als i les professionals esmentat. de tots els àmbits. Els cursos de formació · Inscripció: del 22 de maig al 23 de juny. · Del 3 al 21 de juliol a l’Edifici Històric bàsica s’adrecen a persones sense formació · El preu de la inscripció es divideix en dues i a l’edifici Josep Carner del campus específica en l’àmbit de l’activitat física i categories: a la categoria A, la inscripció de la Plaça Universitat (Gran Via l’esport per assolir nocions bàsiques sobre per un curs val 84 euros, i a la categoria B de les Corts Catalanes, 585), diferents temàtiques vinculades al món de val 105 euros. si bé alguns d’aquests cursos es fan l’activitat física i pràctiques d’iniciació a > Per a més informació: en altres emplaçaments. diferents modalitats esportives i recreatives. www.inefc.net/barcelona · Organitza la Universitat de Barcelona. · Oberts a tothom, a estudiants universitaris i de secundària, a treballadors i treballadores que busquen formació. · Cursos de 20 hores que recullen temàtiques de les àrees d’Art i humanitats; Ciències, natura i medi ambient; Recursos i creixement personal; Salut; i Societat, política i comunicació. · Inscripció: s’inicia el 4 de maig i finalitza set dies abans de l’inici del curs escollit (el 26 de juny per als cursos de la primera setmana, el 3 de juliol per als de la segona i el 10 de juliol per als de la tercera). · El preu de la inscripció, que es pot fer fins al 17 de juny, és de 155 euros per als cursos de 20 hores i de 215 euros per als cursos de 30 hores per al públic en general. Hi ha col·lectius que gaudeixen de descompte. > Per a més informació: www.ub.edu/juliols Enriqueta Llorca 20 e RECURSOS juny-juliol Núm. 54 2006 LES GUIES D'EDUCACIÓ AMBIENTAL LA COL·LECCIÓ QUE PROMOU EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE ARRIBA AL NÚMERO 30 Des de l’any 2000 l’Ajuntament de Barcelona edita “L a pitjor decisió, la indecisió”. Aquest aforisme de Walter Benjamin és adient per referir-nos a la necessitat de prendre la col·lecció de Guies d’Educació Ambiental, unes eines decisions en relació al nostre model de desenvolupament i con- per fomentar l’aprenentatge de les accions per a un sum. Assistim en els darrers anys a una creixent sensibilització ambiental, un signe no tan sols saludable sinó necessari per fer front als canvis que desenvolupament sostenible. Ja s’ha publicat la guia hem d’afrontar de manera inevitable. Les entitats ecologistes, la comunitat número 30, la qual cosa demostra que no és superficial científica i, en els últims temps, els mitjans de comunicació, ens posen a l’a- bast dades, evidències i reflexions que ens alerten que el nostre model de parlar de col·lecció, i pot ser aquest un bon moment per desenvolupament –basat en un consum dels recursos com si fossin infinits i analitzar-la en el seu conjunt i mirar d’extreure’n algunes innocus– posa en perill la salut del planeta, que és la nostra pròpia salut. El canvi climàtic, l’efecte hivernacle, la pèrdua de biodiversitat o la crei- característiques que, malgrat la seva diversitat, els són xent desertització són alguns símptomes globals d’aquest malestar comunes. ambiental, que té també greus conseqüències socials per l’accés desigual als recursos i als seus beneficis. Tanmateix, no hi ha encara una consciència equivalent al pes de les nostres decisions en relació amb aquest estat de coses. I capgirar la situació, avançar en un desenvolupament més sosteni- ble, més respectuós i més equitatiu, depèn en gran mesura de les nostres actituds i hàbits com a ciutadans. Les nostres accions decideixen: decidim quan optem per una mobilitat més sostenible, quan consumim productes ecològics, quan usem racionalment els recursos –quan estalviem aigua i energia–, quan consumim de forma intel·ligent (allò que ens cal i de forma eficient). Capgirar les coses demana un esforç que és el nostre esforç, no només el dels altres. I això no és fàcil. Hem d’aprendre a fer les coses millor. L’educació ambiental ha esdevingut, en aquest context, una eina que ens ajuda en aquest procés d’aprenentatge i canvi col·lectiu. Un instru- ment de capacitació en què la informació, la crítica i la reflexió s’adrecen més a saber pensar i a saber fer que a disposar simplement de més coneixements. Ens cal traduir la sensibilitat ambiental en acció sosteni- ble, en consciència de la pròpia responsabilitat. I en aquest camí, tots aprenem a repensar les coses que “sempre hem fet així”, valorant les alternatives que necessitem i els seus beneficis individuals i col·lectius. DIVERSITAT TEMÀTICA Molts temes han estat tractats en les Guies d’Educació Ambiental, que edita l’Ajuntament de Barcelona i que ja han arribat al número 30. Des de la mobilitat, l’alimentació, l’estalvi d’energia, l’aigua a la ciutat, el nostre impacte com a turistes, el soroll, la reducció dels residus, fins a la biodi- versitat urbana o les lliçons del Prestige. Tot i la diversitat de temes, hi trobem uns trets comuns. juny-juliol Núm. 54 2006 RECURSOS e 21 «Ens cal traduir la sensibilitat ambiental en acció sostenible, en consciència de la pròpia responsabilitat.» En primer lloc, totes elles tenen una dimensió urbana, que reflecteix el Fundació Natura, CEPA, Col·legi d’Aparelladors, UGT, CCOO, Amigos de la nostre convenciment que el canvi ambiental s’ha de produir sobretot a Tierra, Ecoinstitut, FETS... són algunes de les entitats i institucions que han les ciutats. Les ciutats, especialment en l’àmbit occidental, són grans elaborat algunes de les guies, sovint com a resultat de convenis de consumidores de recursos i grans contaminadores, en expressió de col·laboració, i que aporten legitimitat i independència als seus con- Richard Rogers. Així, el nostre impacte en el consum d’aigua i en la seva tinguts. L’educació ambiental difon informació, socialitza valors i emet qualitat, les pautes de mobilitat, els aparells domèstics, els hàbits ali- missatges: res de tot això es pot confondre amb la publicitat institucional. mentaris, la generació de residus i un llarg etcètera són realitats urbanes Una cinquena característica és la seva àmplia distribució. Les guies són en les quals podem incidir. Les Guies d’Educació Ambiental parteixen gratuïtes i en aquests darrers cinc anys se n’han editat i distribuït més de d’aquesta realitat per vincular la nostra responsabilitat local amb el 600.000 exemplars en total. Algunes, pel seu caràcter més general canvi global. En aquest sentit, són hereves de la màxima “pensa global- (Mobilitat, Soroll, Aprendre del Prestige...) han estat encartades en un ment, actua localment”. mitjà de la premsa escrita. Altres han tingut tiratges molt importants En segon lloc, hi ha un intent de presentar informació comprensible i (60.000 exemplars de la guia Ocells de Barcelona) i algunes han tingut accessible. La informació és un requisit necessari, encara que no sufi- difusió selectiva d’acord amb el públic al qual s’adreçaven: la Guia sobre cient, per al canvi. I la senzillesa no està renyida amb el rigor. Totes les Motos es va distribuir amb revistes especialitzades adreçades als moto- guies presenten un apartat introductori del vector analitzat (les dades, ristes, la Guia de l’oficina verda es va encartar amb La Municipal per arri- l’evolució, els impactes, el funcionament d’un sistema...) i en el seu bar als 12.000 treballadors i treballadores municipals, la guia Fes-te Amic desenvolupament posterior procuren utilitzar un llenguatge proper, dels Boscos es distribueix ara amb la revista Nat. amb voluntat didàctica i divulgativa. Els seus autors fan un esforç per L’educació ambiental no és consigna sinó procés. El diccionari ens diu traduir el llenguatge especialitzat en uns registres aptes per a la majo- que procés és un seguit de passos que integren la contínua i progressiva ria de nosaltres. transformació d’un ésser. I aquest trajecte és el que estem fent col·lec- La tercera característica és la seva orientació al canvi. L’educació tivament i individualment, el nostre procés d’aprenentatge. I per això ambiental, com hem dit, no és tan sols informació, sinó coneixement al mateix les guies no són un fi en si mateixes sinó una eina al servei servei d’un procés d’aprenentatge i presa de consciència de la pròpia d’aquest procés. El marc general on se situen és l’Agenda 21 de Barcelo- responsabilitat. Som conscients que els catecismes tenen dubtosa eficà- na, un procés de canvi en el qual participen moltes entitats i institucions cia (fes això, no facis allò) i per això la majoria de guies presenten un ciutadanes, com l’Agenda 21 escolar, en la qual participen moltes escoles relat que, amb registres diferents, va dirigit a la motivació i a l’acció. En de la ciutat. Processos de diagnosi per saber on estem, formulació d’ob- el camp de l’educació ambiental es posa èmfasi en la triple dimensió de jectius per saber cap a on volem anar i, sobretot, accions per fer possible voler actuar (per exemple, voler protegir els boscos perquè prenem cons- el trajecte. El procés de presa de decisions. Lliure i conscientment deci- ciència del seu valor i de les amenaces que afronten), saber què fer dit. Per fer-ho millor. Per no caure en la indecisió. (estalviar i consumir de manera responsable) i saber com fer-ho (fotoco- piar a dues cares, usar paper reciclat, comprar mobles amb certificacions Txema Castiella ecològiques que garanteixen una explotació responsable dels boscos). Director de Serveis de Programes Ambientals Ajuntament de Barcelona COL·LABORACIÓ La majoria de guies són fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament i els moviments ecologistes, entitats i actors que treballen per la sostenibilitat. COM ACONSEGUIR LES GUIES Són fruit, doncs, d’un treball en xarxa, on sovint l’autoria és col·lectiva, Totes les guies es poden aconseguir gratuïtament al Centre de Recursos d’un col·lectiu portador de valors i coneixements especialitzats, fruit de Barcelona Sostenible (recursos@mail.bcn.es) i també es poden la seva tasca o trajectòria. Ecologistes en Acció, Greenpeace, UAB, descarregar de la web www.bcn.cat/agenda21. 22 e BARCELONA A L’ESCOLA 54 juny-juliol Núm. 2006 UN TRESOR PER DESCOBRIR UN MÓN DE COL·LECCIONISTA AL MUSEU BARBIER-MUELLER D’ART PRECOLOMBÍ El Museu Barbier-Mueller d’Art L es obres provenen del Musée Barbier- enriqueixen el conjunt a la vegada que per- Mueller de Ginebra, Suïssa, inaugurat meten fer associacions espectaculars amb Precolombí va obrir les seves portes el 1977, gràcies al treball de Josef cultures allunyades en el temps i en l’es- el maig de 1997 fruit d’un préstec Mueller (1887-1977), col·leccionista apassio- pai. Igualment, interpretacions a càrrec nat per l’art dels anomenats pobles “primi- d’artistes contemporanis han convertit el de cinc anys de la família Barbier- tius” d’Àfrica, Àsia, Oceania i Amèrica. El museu en un lloc dinàmic que es va rein- Mueller, propietària de la col·lecció, conjunt que ell va iniciar ha estat completat ventant contínuament. pel seu gendre, Jean Paul Barbier-Mueller, La recent annexió d’una antiga sala adjacent a l’Ajuntament de Barcelona. Aquest que més tard participaria en l’obertura del al museu permetrà, a partir del curs vinent, préstec havia de permetre jutjar museu barceloní. disposar d’un nou espai expositiu a la planta El fascinant món de l’Amèrica precolombi- baixa del museu, així com poder gaudir de l’impacte que produiria el museu en na és encara poc conegut. Continuen pre- forma simultània de l’exposició de la col·lecció el públic barceloní. A punt de celebrar sents alguns dels tòpics que es van originar a permanent i de mostres temporals que conti- partir del descobriment protagonitzat per nuïn en la línia expositiva iniciada pel museu. el seu 9è aniversari, el museu s’ha Cristòfor Colom. El Museu Barbier-Mueller Aquest fet repercutirà de forma molt positiva acabat convertint en un lloc clau per presenta una visió suggeridora de l’Amèrica en l’oferta educativa del museu, ja que per- anterior al mestissatge entre les cultures metrà cobrir les necessitats específiques de a l’estudi i la difusió de les cultures americana i europea, cultures que quedarien cada grup. precolombines i exhibeix una de les vinculades per sempre. El museu ens apropa a una altra tradició, col·leccions més prestigioses «El museu ens apropa a una diferent de les concepcions estètiques i eti- d’Europa. Tot un tresor per descobrir. quetes occidentals, i ens introdueix en un món tradició diferent de les ric i savi, basat en el coneixement i l’equilibri estètiques occidentals i ens amb el medi natural. Actualment el Palau Nadal, edifici medieval que acull la col·lecció, introdueix en un món ric i savi.» és un centre obert a tot tipus de públics, lloc de trobada d’especialistes i amants del món americà. La seva Associació d’Amics afavoreix El museu és l’escenari de la descoberta l’estudi de les cultures prehispàniques, així d’un món poc conegut, de formes singulars i com el coneixement de les conseqüències de símbols diferents. Un marc ideal per treballar l’impacte que va produir el “descobriment l’Amèrica precolombina, així com un model d’Amèrica”. per entendre la diversitat cultural, en un moment en què la immigració ens apropa a VARIETAT D’EXPOSICIONS diferents realitats. El museu dóna molta importància al com- En el museu trobem l’objecte, insubstituïble, promís amb l’ensenyament i la investigació en tres dimensions, aquell que ens permet una a través de les seves exposicions, publica- aproximació física i que ens situa davant la cions, sala de lectura i activitats. La diversi- nostra pròpia dimensió. L’element central de tat d’enfocaments als quals dóna peu la les propostes educatives del museu és, sense col·lecció ha permès gaudir d’una àmplia cap dubte, l’alumnat, a qui es fa protagonista varietat d’exposicions temàtiques entorn de l’activitat. Volem copsar els seus interessos dels mons precolombins i sovint s’hi expo- perquè hi intervingui activament. A partir de sen peces procedents d’altres cultures que les primeres impressions que els suggereix la juny-juliol Núm. 54 2006 BARCELONA A L’ESCOLA e 23 contemplació de les obres i de l’anàlisi del I així, vers el 1906, aquest art anomenat « No es pretén saturar l’alumnat contingut, la causa i la finalitat, s’articularà el “negre” va esdevenir una font d’inspiració i un fil conductor de les diferents activitats propo- resultat en la recerca d’un anti-academicisme d’informació, cal proporcionar-li sades que permetrà al grup conèixer el món que trenqués una concepció pictòrica intocable les pautes perquè aprengui a cultural i simbòlic dels pobles precolombins. No des del Renaixement: la pintura il·lusionista. es pretén saturar l’alumnat d’informació, ans al De la mateixa manera que el cubisme prete- veure, descobrir i interpretar.» contrari: cal proporcionar-li les pautes perquè nia visualitzar la totalitat de l’objecte des d’un aprengui a veure, descobrir i interpretar. sol punt de vista, “Picasso, l’home de les mil Considerem que cada vivència personal màscares” permet conèixer l’art negre i l’art serveix per aprendre i, per tant, la visita al picassià des de totes les perspectives; no sola- museu, com a eina i referent, ha d’esdevenir ment centrant-se en les formes primitives que una bona experiència activa i lúdica, que pos- Picasso va emprar, sinó coneixent també les LES ACTIVITATS sibiliti un aprenentatge participatiu, cons- solucions formals pròpies de l’art africà, l’art tructivista i formatiu. ibèric i l’art precolombí que l’exposició permet Per al curs 2006-2007, el museu ha prepa- descobrir. I, finalment, ens mostra els aspec- rat l’activitat “Quan Amèrica no era Amèri- PICASSO, L’HOME tes independents d’ambdós corrents artístics, ca”. Es tracta d'una visita guiada amb la DE LES MIL MÀSCARES aquells aspectes que van restar impermea- qual poder endinsar-se en el món màgic de El Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí de bles: d’una banda, els aspectes màgic, etnolò- les cultures precolombines i de les seves Barcelona ha volgut participar aquest any amb gic i ritual de l’art negre; i, d’altra banda, els manifestacions artístiques, la seva religió i una exposició atípica en la celebració de aspectes avantguardistes de les obres de la vida quotidiana. Està adreçada a totes Picasso 2006 Barcelona, un homenatge espe- Picasso i Braque que no tenien res a veure les etapes educatives a partir d'Educació cial que la ciutat de Barcelona fa a l’artista amb les obres en les quals es van inspirar. Infantil (3-6 anys) fins Educació Secundària coincidint amb el centenari del seu primer Es tracta d’una visita a quatre bandes. Rela- Postobligatòria (16-18 anys). retorn des de París a aquesta ciutat i de la cions, inspiracions i aspectes independents També hi ha visites guiades per a l’alum- seva estada a Gósol i amb el 125è aniversari de les dues arts. Món occidental versus món nat d’educació infantil, primària i secundà- del seu naixement. En el marc de l’exposició no occidental. Avantguarda versus tradició. ria a l’exposició “Picasso, l’home de les mil “Picasso, l’home de les mil màscares”, que es Mons contraposats que, valentament, troben màscares”. podrà veure fins el 3 de setembre de 2006, el la manera d’agafar-se de la mà. museu ha organitzat una sèrie d’activitats adreçades a les escoles i a públic general, en Maria Pérez Ricart > Trobareu més informació sobre el programa d’activitats les quals posa cara a cara l’avantguarda artísti- Departament d’Educació escolars de l’Institut d’Educació: ca que personifica Pablo Picasso i un art primi- Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí www.bcn.cat/educacio tiu que arribà a Europa a mans del colonialisme. En un moment en què les formes africanes s’exposaven en museus i galeries amb una intenció purament etnogràfica, Picasso i els seus col·legues hi van descobrir l’origen per a un punt de vista radicalment oposat. Quan els Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí avantguardistes van girar la vista vers aques- Montcada, 14 · 08003 Barcelona tes peces tribals i salvatges van veure-hi un Tel. 93 310 45 16 sentit expressiu i estètic que revolucionaria Fax 93 268 39 38 les seves obres. Van veure-hi, per primera barbier-mueller@mail.bcn.es vegada, art. Simplement i purament art. www.barbier-mueller.ch 24 e PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT 54 juny-juliol Núm. 2006 TOTA UNA CIUTAT PER APRENDRE EL TREBALL EN XARXA ENTRE LES INSTITUCIONS I LES ENTITATS CIUTADANES AMB LES ESCOLES Des de fa més de disset anys l’Institut d’Educació El CCP vertebra la ciutat, que s’ofereix com a xarxa territorial educativa al servei de l’escola per tal d’aconseguir que la ciutat: de l’Ajuntament de Barcelona promou un model · Pugui ser recorreguda, observada i interrogada pels nois i noies. En de treball en xarxa entre les institucions i entitats aquest sentit, s’esborren els límits de l’espai escolar transformant la ciu- tat en una aula. ciutadanes que ofereixen activitats educatives · Permeti la construcció, la comprensió i la interpretació dels seus sig- a les escoles. Els projectes “Innovació del Programa nificats físics, històrics, econòmics i culturals. · Possibiliti la participació dels seus infants i joves en la construcció d’Activitats Escolars”, “Formació d’educadors del seu futur. i educadores d’entitats ciutadanes” i “Igualtat Des de la data de la seva creació, el nombre d’entitats d’aquest Consell s’ha anat incrementant constantment amb la incorporació d’institucions d’oportunitats en els programes ciutat-escola” formen públiques, fundacions, patronats, ONG i empreses, fins arribar a les 110 part, dins l’Àmbit de Coneixement de la Ciutat, entitats i institucions ciutadanes actuals. El nombre d’activitats escolars ofertes per aquestes entitats també ha anat creixent. del Pla d’Acció 2004-2007 del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona. Evolució del Consell de Coordinació Pedagògica: nombre d’entitats i oferta educativa Curs Entitats Activitats L a ciutat és l’espai on hi ha les institucions, els mitjans i els recur- 1990-1991 8 19 sos educatius que ens permeten ampliar les experiències viscu- 1991-1992 20 231 des i connectar-hi els aprenentatges escolars. És en aquest 1992-1993 21 247 àmbit que —a més de la xarxa escolar, entre d’altres— una xarxa d’equi- 1993-1994 23 249 paments i institucions de forma intencionada assumeix un compromís amb 1994-1995 30 403 l’educació, encara que aquesta no sigui la seva principal o única funció. Per 1995-1996 35 545 optimitzar la dimensió educadora de la ciutat és necessari ampliar aquests 1996-1997 38 656 recursos numèricament i diversificar-los, així com establir sistemes d’orga- 1997-1998 46 928 nització i coordinació d’institucions, programes i intervencions educatives. 1998-1999 54 1.200 Les activitats educatives de les institucions públiques i les entitats pri- 1999-2000 58 1.551 vades són un potent instrument que complementa, amplia i dimensiona la 2000-2001 68 1.959 percepció de la realitat que tenen nens, nenes i joves en el marc familiar i 2001-2002 80 1.996 escolar, i multiplica així les oportunitats d’aprenentatge de l’alumnat. 2002-2003 88 2.190 2003-2004 94 2.364 EL CONSELL DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA 2004-2005 105 2.517 El Consell de Coordinació Pedagògica (CCP), impulsat per l’Institut d’E- 2005-2006 110 2.904 ducació de l’Ajuntament de Barcelona, aplega institucions i entitats ciu- tadanes que ofereixen activitats educatives per a escolars. Les seves La coordinació d’entitats i institucions ciutadanes que ofereixen activi- activitats van començar el curs 1988-1989, amb la voluntat per part de tats educatives a les escoles té com a objectiu concórrer a la tasca con- l’Ajuntament de coordinar aquestes entitats i institucions per tal d’arti- junta de l’educació de la ciutadania jove. A més, contribueix a donar el cular i orientar el diàleg educatiu entre l’escola i la ciutat i ampliar les ressò adequat a esdeveniments educatius ocasionals, generats des d’a- possibilitats que els infants tenen d’aprendre’n. questes entitats o sorgides del teixit social. juny-juliol Núm. 54 2006 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT e 25 INNOVACIÓ DEL PROGRAMA D’ACTIVITATS ESCOLARS · Jornada de treball “Internet a l’escola”, en el marc del projecte euro- Les activitats educatives de les entitats del Consell de Coordinació peu LEIPS, on es van definir i analitzar les funcionalitats del nou Progra- Pedagògica es publiquen cada curs escolar en el Programa d’Activitats ma d’Activitats Escolars. Escolars (PAE), amb el qual es vol concretar la màxima informació possi- ble respecte de l’oferta educativa d’entitats ciutadanes i se sistematitza IGUALTAT D’OPORTUNITATS EN L’ACCÉS A LES ACTIVITATS la descripció de les activitats per facilitar al professorat la tasca d’escollir ESCOLARS DEL CONSELL DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA les més adequades a la seva planificació educativa. De vegades, el cost econòmic de les activitats dificulta que grups d’alumnat Les activitats que s’ofereixen cobreixen un ampli espectre temàtic: en situació social desfavorida puguin realitzar-les, i això es pot convertir en música i arts escèniques, participació i cultura solidària, entorn natural i un factor discriminatori i contrari a la igualtat d’oportunitats. L’escola ha de educació ambiental, cinema, arts plàstiques, educació per a la mobilitat, contribuir a la igualtat d’oportunitats de l’alumnat i a la compensació de les salut i prevenció de riscos, educació física, coneixement històric, ciència i desigualtats socials i familiars. tecnologia, etc. És en aquest context que podem situar els recursos que, en forma de En aquest Programa, a més a més, es relacionen els continguts del dis- beques o accés gratuït a les activitats, diferents entitats del Consell de seny curricular base amb els que es treballen en les activitats, es definei- Coordinació Pedagògica lliuren als centres escolars. Algunes entitats, xen els objectius didàctics i es facilita la informació referida a la inscrip- com per exemple els museus públics, faciliten l’entrada gratuïta a tots ció, les formes de contacte previ entre l’escola i la institució i l’accés als els grups escolars que s’acreditin. Les entitats privades, i algunes de materials i la documentació relacionada. La consulta del Programa d’Ac- públiques, del Consell lliuren beques perquè aquells grups escolars o tivitats Escolars i l’accés al sistema d’inscripció o de sol·licitud de reser- alumnes individuals que, per la seva situació econòmica familiar, no va a les activitats es pot fer a través de www.bcn.es/educacio. podrien fer les activitats de pagament que ofereixen puguin accedir-hi. Han transcorregut nou anys des que es va posar en marxa l’aplicatiu El nombre d’activitats gratuïtes i el nombre d’entitats que n’ofereixen del Programa d’Activitats Escolars per Internet. Des d’aleshores s’ha por- creix any rere any. Es tracta d’una dimensió més de la coresponsabilitza- tat a terme un procés d’anàlisi, de detecció de necessitats, de disseny, ció educativa d’aquestes entitats amb el sistema escolar. Aquesta contri- d’adequació i de programació d’una nova aplicació més dinàmica, inte- bució a la igualtat d’oportunitats té dues dimensions: l’accés als recur- ractiva i actual. En conseqüència, a principis del mes de setembre d’en- sos educatius i l’educació per a l’accés als recursos ciutadans. guany s’obrirà a les escoles un nou aplicatiu que serà un gestor de con- tinguts; és a dir, un portal de comunicacions entre el professorat i les Evolució del nombre de beques entitats del Consell de Coordinació Pedagògica, que deixa de ser un espai de cerca d’activitats i esdevé un instrument de comunicació bidi- Curs Beques reccional entre ambdues comunitats educatives. 1998-1999 4.413 1999-2000 6.550 «El proper curs s’obrirà a les escoles un portal 2000-2001 8.842 2001-2002 9.710 de comunicacions entre el professorat 2002-2003 10.835 i les entitats i institucions.» 2003-2004 11.063 2004-2005 14.192 2005-2006 17.775 LA FORMACIÓ D’EDUCADORS I EDUCADORES D’ENTITATS CIUTADANES El sistema actual de beques de les entitats del Consell esdevé un estí- El Consell de Coordinació Pedagògica es proposa assegurar el manteni- mul per a la realització de les activitats educatives d’aquestes entitats en ment i l’enriquiment constant de les propostes educatives que fan a l’es- les escoles que menys en fan i que, en general, estan situades a distric- cola les institucions i entitats, tant en el sentit de l’obertura de nous tes amb sectors de població amb les condicions més desfavorides de la espais com en el sentit de la renovació de propostes o la millora o enri- ciutat. El Programa d’Activats Escolars, en la mesura que facilita l’accés a quiment de les existents. determinats recursos educatius i culturals de la ciutat a aquests grups També es proposa avançar en la millora de la qualitat de les ofertes escolars, és un instrument més en la cerca de la igualtat d’oportunitats i educatives. Per avançar en aquest sentit, el CCP impulsa activitats de for- en la formació de ciutadans i ciutadanes usuaris dels recursos, serveis mació i reflexió sobre diferents temes que es desenvolupen de manera i equipaments que la ciutat ofereix. regular a partir de les sessions del Consell Obert. D’aquesta activitat de reflexió i formació, que l’Institut d’Educació organitza trimestralment a Antònia Hernández Balada diferents institucions del Consell, podem destacar: Cap del Servei de Promoció Educativa de l’Institut · Com i per què hem de formular objectius educatius de les nostres d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona entitats i objectius didàctics de les activitats educatives? Coordinadora de l’àmbit Coneixement de la Ciutat del PEC de Barcelona · Criteris, instruments i sistemes d’avaluació dels mètodes pedagògics emprats en les activitats educatives de col·laboració entre escola i enti- Esteve Barandica i Pairet tats ciutadanes. Programa de Coneixement de la Ciutat del Servei de Promoció Educativa · Les desigualtats en l’ensenyament i les condicions d’accés a les acti- de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona vitats escolars que ofereixen les entitats ciutadanes. El CCP també fa convocatòries periòdiques de cursos i jornades, orga- > Per a més informació: nitzades des de l’Institut d’Educació, com, per exemple: www.bcn.es/educacio/pec · Sessió de treball per tal de considerar els recursos didàctics i mate- rials per a l’atenció educativa d’alumnat discapacitat, adreçat exclusiva- ment a les institucions del Consell. · Jornades de presentació de materials didàctics de les entitats del Consell. 26 e CIUTATS EDUCADORES juny-juliol Núm. 54 2006 ACOLLIMENT I INTEGRACIÓ EL PROJECTE INTEGR’AZIONI DE SETTIMO TORINESE PER A LA POBLACIÓ NOUVINGUDA Integr’azioni és el nom del projecte La globalització i l’augment dels fluxos veis a la Persona (CISSP) i l’Administració migratoris incideixen en les ciutats. Ens Sanitària Local (ASL). que el municipi italià de Settimo- trobem davant de ciutats multiculturals S’ofereixen diferents serveis a les persones Torinese va posar en marxa ara fa on persones de diferents grups culturals i nouvingudes i es fan activitats específiques ètnics hem d’aprendre a viure i conviure, iguals per a nens, nenes, joves i dones per aconse- dos anys per afavorir l’acollida i diferents, d’una forma pacífica i democràtica. guir la seva integració al teixit social, la seva i la integració de les persones Enfront d’aquesta realitat, una de les prioritats socialització, i per promoure el coneixement de les agendes polítiques de moltes ciutats és mutu entre les diferents cultures que conviuen nouvingudes. Un projecte que la inclusió social de la població nouvinguda i la a la ciutat. Els serveis i activitats que es realit- promou diferents serveis creació d’una ciutadania cohesionada, respon- zen són els que detallem a continuació. sable i respectuosa. i activitats, en les quals hi ha la En aquest marc se situa el projecte Integr’a- «És un projecte participatiu en el participació de l’Administració local zioni que du a terme la ciutat italiana de Setti- mo Torinese, conjuntament amb els municipis qual col·laboren l’Administració però també de tota la societat civil. propers de Leini, San Benigno i Volpiano. És un local, empreses privades socials Integr’azioni busca una ciutadania projecte participatiu en el qual col·laboren l’Administració local, empreses privades so- i la societat civil.» respectuosa i cohesionada. cials i la societat civil, i té per objectiu principal afavorir l’acollida i la integració de la població nouvinguda. El projecte, concretament, pretén: OFICINA D’INFORMACIÓ · Millorar els sistemes d’informació i comuni- L’oficina Settimo-Informa ofereix informació, cació entre l’Administració i la ciutadania. assessorament i orientació en temes diversos: · Donar a conèixer els serveis del municipi a permisos de residència, orientació formativa i les persones nouvingudes. professional, drets laborals, assistència socio- · Oferir una atenció millor a la multiculturali- sanitària, habitatge, etc. També s’ha editat una tat dins les escoles. guia multilingüe amb els diferents serveis de · Promoure l’èxit escolar de tot l’alumnat. la ciutat.1 En col·laboració amb el Centre d’O- · Impulsar la participació dels i les adoles- cupació s’organitzen trobades de dues hores cents i joves nouvinguts a la vida de la ciutat. setmanals per facilitar a les persones nouvin- · Promoure la integració social de les dones gudes la cerca de feina i ajudar-les a elaborar nouvingudes. el curriculum vitae. L’objectiu principal d’a- · Fomentar l’intercanvi entre cultures. quest servei és millorar la informació entre Aquest projecte, iniciat l’any 2004, s’a- l’Administració i la ciutadania, facilitar l’accés dreça a la població nouvinguda però també a de la població nouvinguda als recursos de la la població autòctona i als treballadors muni- ciutat i donar a conèixer els seus drets i deures. cipals. Integr’azioni és un projecte global i «S’adreça a la població integral que coordina accions realitzades des SERVEI DE MEDIACIÓ de l’oficina d’informació per a estrangers INTERCULTURAL nouvinguda però també (oficina Settimo Informa), les escoles, el Cen- S’ofereix un servei de mediació cultural a l’ofici- a la població autòctona tre Territorial per a Formació Permanent na Settimo-Informa, a la Societat Intermunici- (CTP), el Centre de Formació Professional pal de Serveis a la Persona (CISSP) i a l’Admi- i als treballadors municipals.» (ENAIP), la Societat Intermunicipal de Ser- nistració Sanitària Local (ASL), fet que ajuda a juny-juliol Núm. 54 2006 CIUTATS EDUCADORES e 27 Alba Marina respondre de forma més adequada a les deman- TROBADES AMB DONES des i necessitats de la població nouvinguda. NOUVINGUDES A les escoles, la figura del mediador facilita Aquestes trobades realitzades amb la la comunicació entre el professorat, l’alumnat col·laboració de l’associació Almaterra s’a- i les famílies nouvingudes. drecen a dones nouvingudes, especialment a aquelles que es troben en condició de vul- TALLERS INTERCULTURALS nerabilitat social, per tal de promoure la Es realitzen tallers de teatre, música i dansa seva integració i posar fi a l’aïllament mit- adreçats a escoles i ludoteques, mitjançant els jançant la creació d’espais de relació i inter- quals es pretén reflexionar en relació amb la canvi entre dones de diferents cultures. Un SETTIMO TORINESE (ITÀLIA) diversitat i la igualtat entre tots els nens i altre objectiu d’aquestes trobades és posar nenes del món, i afavorir l’intercanvi cultural. en valor els coneixements que les partici- Settimo Torinese és una ciutat situada al Des de les biblioteques es fan trobades per pants han adquirit al llarg de la vida i així nord d’Itàlia que deu el seu nom al fet de apropar els nois i noies a la lectura de llibres i incrementar la seva autonomia i autoestima. trobar-se a set quilòmetres de Torí. La ciutat contes de diferents tradicions i cultures pre- Alhora, es promou l’aprenentatge lingüístic i és un dels principals centres de la província sents al territori. Aquestes trobades s’organit- la socialització mitjançant tècniques tea- gràcies a una important tradició empresa- zen per als nens, nenes i joves usuaris de les trals, dansa, música i jocs. rial i a la seva situació geogràfica. Les carac- biblioteques i per a escoles, on també es distri- Gràcies als diversos serveis i activitats que terístiques morfològiques del territori i el bueix bibliografia per fomentar la lectura de lli- formen part del projecte Integr’azioni s’han fet de ser una ciutat plana travessada pel bres estrangers. millorat els serveis d’informació i acollida de riu més llarg d’Itàlia, el Po, han fet que la població nouvinguda, i els processos d’in- representi un punt de partida per al desen- ITINERARIS FORMATIUS tegració a la societat d’acollida. S’han creat volupament de grans intercanvis comer- PER ALS JOVES espais de diàleg i participació on persones de cials. Tradició i innovació han donat pas a Es realitzen dos cursos per a nois i noies diferents cultures aprenen les unes de les una economia dinàmica. estrangers de quinze a divuit anys al Centre altres. Aquests espais han permès la creació A partir dels anys cinquanta, Settimo ha Territorial d’Educació Permanent. Els objec- de grups espontanis que s’han transformat en conegut un veritable creixement industrial i tius principals són reforçar mitjançant associacions, fet que enriqueix el teixit asso- demogràfic. Les àrees més representatives itineraris d’acompanyament adaptats a les ciatiu de la ciutat i ajuda a formar una ciutada- de la indústria de Settimo són: la tèxtil, la seves necesitats, les competències lingüís- nia més participativa i cohesionada. química i la metal·lúrgica. Una altra activitat tiques dels joves, afavorir la seva socialitza- típica de Settimo és la producció d’objectes ció en l’àmbit escolar i promoure el seu tràn- Secretariat de l’Associació per escriure: des dels anys quaranta aques- sit a l’educació secundària i, més tard, a la Internacional de Ciutats Educadores ta activitat s’ha desenvolupat fins al punt formació professional o als instituts d’estu- www.edicities.org de transformar Settimo en un dels majors dis superiors. productors i exportadors de plomes esti- A més, l’oficina Settimo-Informa, en col·labo- 1 Per consultar la guia: logràfiques de tot el món. ració amb la CISV (Associació Laica de Volunta- http://www.comune.settimotorinese.to.it/settore2/sociali/sche- La població de Settimo és de 47.372 habi- riat), ha dut a terme una iniciativa que impulsa de%20informative/opuscoloSpagnolo.pdf tants, dels quals el 2,10% són nouvinguts la participació dels i les adolescents i joves (segons dades de desembre del 2004). En immigrants a la vida de la ciutat, als quals s’ha relació amb la població escolar, s’ha passat ofert diferents espais de trobada i l’oportuni- de 86 escolars nouvinguts en el curs esco- tat de participar en un curs formatiu d’anima- > Per a més informació: lar 2000-2001 a 293 en el curs 2004-2005. ció intercultural. http://www.comune.settimo-torinese.to.it/ 28 e CIUTAT Núm. 54 juny-juliol 2006 BCN FORMACIÓ PROFESSIONAL UNA FUNDACIÓ PER IMPULSAR LA RELACIÓ ENTRE LES EMPRESES I LA FP L’Ajuntament de Barcelona impulsa L a missió d’aquesta nova Fundació és par- Comissions Obreres de Catalunya i Unió Gene- ticipar en el desenvolupament socioe- ral de Treballadors de Catalunya, el Consorci de la Fundació BCN Formació conòmic de la ciutat, a partir del foment la Zona Franca, la PIMEC (Petita i Mitjana Empre- Professional com a nova eina per de la relació entre la formació professional de sa de Catalunya) i la societat 22@bcn, SA. Barcelona i l’entorn productiu de la ciutat i l’à- potenciar la formació professional, rea metropolitana. la transició al món del treball El nou òrgan es planteja aquest repte des ELS OBJECTIUS d’un doble vessant: potenciar una formació Els objectius estratègics de la Fundació BCN i la plena integració al món laboral professional adequada i compatible amb les Formació Professional són: del jovent. Per assolir aquesta fita, necessitats del sistema productiu, i facilitar · Contribuir en el desenvolupament d’un sis- la transició al món del treball i la plena inte- tema de formació professional eficaç i eficient compta amb la col·laboració dels gració laboral del jovent, mitjançant la realit- per a la ciutat, tenint com a referent les empre- agents empresarials i educatius zació i la gestió de projectes i l’execució ses de Barcelona i de l’àrea metropolitana. d’accions específiques a les empreses i els · Participar en la identificació i gestió dels cen- implicats. La Fundació neix amb centres de formació. tres integrals que es desenvolupin a la ciutat de la voluntat d’esdevenir un marc La fundació, que és la forma jurídica que ha Barcelona per tal de contribuir a la integració de escollit l’Ajuntament de Barcelona per al nou les ofertes formatives professionalitzadores. de ciutat per a la col·laboració entre òrgan que ha d’impulsar els projectes de · Impulsar les iniciatives que permetin millo- el sector productiu i la formació millora de la formació professional de la ciu- rar el procés de transició a la vida activa dels i tat, neix d’una experiència de deu anys. L’A- les joves, especialment per a l’alumnat amb professional per donar resposta juntament va crear el 1994 el Consell de la For- més dificultat d’inserció laboral i social. a les necessitats de les empreses. mació Professional, òrgan consultiu que · Fomentar la cultura del treball per a la reuneix institucions, centres de formació, millora de la formació i l’optimització de la agents socials, empreses i organismes de l’à- inserció al món laboral del jovent de formació rea metropolitana per contribuir a assolir un professional en el context d’una ocupació de desenvolupament econòmic i social positiu qualitat i de reforç del desenvolupament per a Barcelona a través d’una formació pro- econòmic de la ciutat. fessional adequada a les necessitats de l’en- · Contribuir, a través de la formació profes- torn productiu. sional, a la consolidació del concepte de “Bar- La nova Fundació està dirigida per un Patro- celona, territori obert a Europa”, mitjançant la nat on seran representats destacats membres gestió d’accions de mobilitat per Europa per al del món públic, cultural, educatiu i empresa- jovent i el professorat de formació professio- rial. Segons els estatuts, el formen part un nal i per al personal de les empreses. mínim de deu membres i un màxim de vint, La Fundació treballarà per col·laborar a pres- entre els quals hi ha l’alcalde de Barcelona, tigiar la FP com una formació de qualitat que Joan Clos, que ocupa el càrrec de president respon a l’actual demanda del món laboral; honorífic. El Patronat té també un president per la millora dels centres educatius, poten- executiu, una persona de reconegut prestigi la ciant la interacció entre empresa i escola, tant trajectòria professional de la qual es distin- pel que fa al professorat com a l’alumnat; i per geix pel fet de tenir una forta vinculació amb la millora de la capacitat d’inserció al món del l’entorn empresarial i econòmic. Aquest càrrec treball dels i les alumnes de la FP. Es tracta, l’ostentarà Josep Arcas, president i director doncs, de potenciar i vehicular la implicació de «La nova Fundació està dirigida general de Nestlé España i membre de la Junta l’empresa en els sistemes de formació profes- directiva del Cercle d’Economia de Barcelona. La sional de la ciutat. per un Patronat on seran resta de membres tindran el càrrec de vocal. representats membres del món La Fundació està integrada per l’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç, Indústria Consell de la Formació Professional cultural, educatiu i empresarial.» i Navegació de Barcelona, els sindicats de Barcelona juny-juliol Núm. 54 2006 CIUTAT e 29 Ó PROFESSIONAL RELACIÓ ENTRE LES EMPRESES I LA FP UNA FORMACIÓ PROFESSIONAL OBERTA AL MERCAT DE TREBALL El 59% de graduats en FP als centres públics estan treballant al cap d’un any de finalitzar el cicle, el 31% opta per continuar estudiant, majo- ritàriament en estudis universitaris, i un 9,3% està cercant feina. El 58% dels que treballen ho fan en feines relacionades amb els seus estudis. Aquestes dades apareixen en el darrer infor- > Per a més informació: me “Formació Professional, Estudis i Treball. Fundació BCN Formació Professional Promoció 2003”, del Consell de la Formació Passeig de Gràcia, 2, 2n 1-A Professional de Barcelona, que analitza el 08007 Barcelona grau d’inserció de l’alumnat que l’any 2003 va Tel. 93 342 94 11 finalitzar un cicle formatiu de grau mitjà i/o www.bcn.cat/educacio superior a centres públics de la ciutat de Bar- celona, adherits al Consell. Aquestes xifres donen una visió de la forma- ció professional com un cicle formatiu de pre- paració per a la incorporació al mercat de tre- ball, i alhora com un pas o primera motivació per continuar uns estudis de major especialit- zació professional. Evolució de l’alumnat de Formació Professional 25.000 22.127 22.471 21.850 20.348 21.056 20.000 19.426 15.000 10.000 5.000 0 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 Pepón Meneses 30 e UNA MICA DE TOT juny-juliol Núm. 54 2006 Hem llegit à Text de l’XI Audiència Pública als nois i noies de Barcelona: En general, tots i totes pensem que Barcelona és una ciutat Barcelona fa ciència! Contribucions científiques del jovent per a on es fa molta recerca científica. Potser no és capdavantera en la millora de la ciutat. Maig 2006. tots els àmbits, però sí que deu ser una ciutat important quan ha estat escollida per ser la seu de “La nit dels astronautes” i Com veiem la ciència i com veiem la ciència a Barcelona? altres actes. També hem comprovat que hi ha força centres on es fa recerca a Barcelona, tot i que a molts i moltes de nosal- Creiem que la ciència és important en la nostra vida perquè tres ens ha costat trobar-los ja que en els barris on vivim no hi gràcies a ella tenim una millor qualitat de vida, més còmoda i ha aquest tipus de centres. Ara bé, sabem que moltes persones confortable, tenim electricitat, carreteres, medecines... Creiem d’altres llocs de la ciutat s’hi desplacen per treballar. que la ciència és interessant perquè ens permet comprendre D’una banda, creiem que, pel que fa a la recerca científica, fenòmens naturals i artificials dels quals mai no hem sentit Barcelona té un paper important en l’àmbit estatal, ja que parlar. També ens permet debatre i compartir temes amb altres moltes investigacions provenen d’estudis fets en els centres persones, contribuir a l’estudi per a la prevenció de catàstrofes d’investigació de Barcelona, però a nivell europeu i mundial ambientals, ajudar a trobar remeis per a les malalties o eradi- creiem que encara ha d’esforçar-se una mica més per tal de car la fam al món. fer notar la ciència que fa. Potser és perquè actualment la ciu- Tanmateix, els invents poden comportar problemes ètics. tat catalana està per sota de la mitjana europea en el tant per Creiem que a vegades es fa un mal ús de la ciència quan es fan cent del PIB que dedica a recerca. S’inverteix poc en estu- invents que tenen repercussions negatives en el medi, provo- diants i joves científics, els quals han d’anar a altres països a cant-ne la desforestació o la contaminació, o amb la fabricació fer recerca. de nou armament per fer guerres. Però també és per l’ús que en D’altra banda, sabem que la investigació genera progrés i fem els ciutadans i les ciutadanes. Un exemple és que la ciència que el progrés fa millorar l’economia. Per tant, si volem créixer pot donar solucions o alternatives respecte a les energies que com a ciutat tecnològica i científica, hem d’impulsar llocs cal emprar, però som les persones les qui hem de controlar la públics i privats on es pugui investigar. quantitat d’electricitat, d’aigua, de gas, etc., que gastem. Creiem que, malgrat que cal que l’Administració destini més També els investigadors i investigadores es poden equivocar ja diners a ajudar les persones més necessitades, no per això que són persones humanes i és propi dels humans equivocar-se. s’ha de deixar d’invertir en ciència, ja que fent recerca i investi- Potser si treballessin més conjuntament seria més difícil que s’e- gació es podria ajudar millor aquestes persones. quivoquessin perquè podrien comprovar molt bé les seves afir- macions i, d’aquesta manera, no competirien entre uns i altres Podeu llegir el text sencer redactat per nois i noies de diferents per veure qui inventa abans alguna cosa i en treu beneficis. escoles de Barcelona a www.bcn.cat/educacio Lectura à Marta Berrocal (coordinadora) Concepción Pérez García Menús de educación visual y plàstica Matrix, filosofia y cine Editorial Graó, 2006. Madú Ediciones, 2006. Concebut a base de menús com fan Aquest material didàctic és fruit d’una algunes cultures orientals que incor- profunda investigació iniciada l’any poren deu plats o més a la taula, 2002 per una professora asturiana de aquest llibre presenta idees i recursos secundària, llicenciada en Filosofia, pràctics a l’àrea d’educació visual i que es va plantejar fer l’assignatura de plàstica. Després d’un capítol inicial filosofia a través de l’anàlisi de la sobre orientacions didàctiques i metodològiques generals, pel·lícula de ciència ficció Matrix. Per apropar-se al seu estudi, apareixen set capítols ordenats segons el curs o cicle al qual l’autora ha dividit l’obra en tres parts: les referències culturals, van dirigits, des d’educació infantil fins a primer curs de el problema de la realitat i el problema de la llibertat. Per les secundària. Cada menú presenta una proposta en forma de seves pàgines hi trobarem referències a Plató, Descartes o Sar- seqüència, amb un punt de partida diferent. Aquest llibre ha tre. Aquest llibre ha rebut “ex aequo” el premi Aula 2006 al rebut “ex aequo” el premi Aula 2006 al millor llibre d’educació. millor llibre d’educació. una mica de tot 54 juny-juliol Núm. 2006 UNA MICA DE TOT e 31 Convocatòries à Les i els que hem escrit en aquest número Fira de Museus i Educació Àlex, Miquel, Carol, Vane, Emma, Gerard i Mireia, alumnes de Coincidint amb les X Jornades de Museus i Educació, el Museu l'IES Icària Marítim de Barcelona organitza una fira de propostes educatives Anna Pérez i Pepa Rocha, CEIP Drassanes per a escolars realitzada des dels museus sota el títol “Sortir de Antònia Hernández Balada, Institut d'Educació de l'Ajuntament l’aula, recursos educatius de museus per a l’ensenyament”. de Barcelona Dies 4, 5, 6, i 7 de juliol, a la Sala Marquès de Comillas de les Consell de la Formació Professional Drassanes de Barcelona. Escola Mossèn Jacint Verdaguer à Per a més informació: www.museumaritimbarcelona.org Esteve Barandica i Pairet, Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona Escola d’Estiu Virtual Jaume Carbonell, director de Cuadernos de Pedagogia La Comunitat Catalana de Webquest organitza la segona Esco- Maria Pérez Ricart, departament d'Educació del Museu la d’Estiu Virtual per promoure aquesta eina i treballar amb Barbier-Mueller d'Art Precolombí internet a l’aula. Es tracta d’un curs a distància que té com a Mercè Amor Sagués, Associació Sociocultural Ibn Batuta objectiu final la creació d’una webquest per ser aplicada a les Mireia i Irene, professora d'anglès i professora d'educació aules de primària i secundària. El curs virtual es farà del 3 al 15 plàstica i visual de l'IES Icària de juliol de 2006. Montserrat Ballarín, regidora d'Educació de l'Ajuntament de à Per a més informació: www.webquestcat.org/ee/ Barcelona Secretariat de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores Escola d’Estiu d’Educació en Comunicació Sílvia, Mireia, Alba, Eva, Alejandra, Laura i Miquel, alumnes de AulaMèdia presenta la Primera Escola d’Estiu d’Educació en l'IES Ausiàs March Comunicació, plantejada com un espai per a la reflexió sobre Txema Castiella, director de Serveis de Programes Ambientals els nous reptes que l’educació té plantejats. Un espai també de l'Ajuntament de Barcelona orientat a proporcionar coneixements, explicar recursos didàc- tics, compartir experiències i aprofundir en aquest univers edu- catiu de l’Educació en Comunicació. Del 3 al 14 de juliol al Pati Manning (c. Montalegre, 7). à Per a més informació: www.aulamedia.org/estiu Nom i cognoms: Adreça particular: CP: Localitat: Província: Telèfon: Correu electrònic: Professió: Lloc de treball (optatiu): Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es La base de dades del Mailing d’educació s’inscriu en l’Agència de Protecció de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses de l’Institut d’Educació, i estan a la seva disposició per a consulta, modificació o cancel·lació (Llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal). Autoritza també la cessió o comunicació d’aquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives públiques i privades que les sol·licitin sí no Data i signatura: Vull rebre Barcelona Educació a casa La tira còmica Butlleta de subscripció gratuïta Jaume Morral / Escola Massana de tot una mica