BE55-origFINAL 22/9/06 13:51 Página 1 BE55-origFINAL 22/9/06 13:51 Página 2 2 e Núm. 55 setembre 2006 4 NOTÍCIES 8 APUNTS 15CONSELLS ESCOLARS 24PROJECTE Música per a nadons Medi ambient i tecnologia La LOE i la participació EDUCATIU DE CIUTAT i per als més petitons L’IES municipal Ferran Tallada Com afecta la nova llei orgànica Barcelona, ciutat educadora Inici del curs escolar a Barcelona aplica el programa “Ambientech” d’educació als Consells Escolars? Cap a una nova etapa del projecte amb 614 nous docents educatiu de ciutat Barcelona Identitats 2006 XII Audiència Pública: 18PERSONATGES Barcelona comunica! “La metàfora Cursos de tardor és una eina molt didàctica” 26 CIUTATS EDUCADORES al Conservatori Municipal Montserrat Morera, professora El foment de la mediació L’Ajuntament reforma 34 centres de llengua i literatura castellana Sagunt promou accions educatius i obre cinc escoles bressol a l'IES Bernat Metge contra el maltractament Barcelona Ciència 2007 i la intimidació a les aules Presentació del programa 10OPINEM d’activitats educatives Un mes de pràctiques 20RECURSOS per Europa 50 Llunes Verdes 28 CIUTAT Les vivències de l’alumnat Les tertúlies del projecte Una Mercè inventada de formació professional d’educació en valors intercanvien Un repàs als orígens a les empreses europees experiències educatives i símbols de la festa de Barcelona 6 22 BCN A L’ESCOLA SOM XARXA 12 Memòria històrica Un futur de qualitat A FONS i formació ciutadana L’IES municipal Anna Gironella Els infants com a ciutadans: L’Arxiu Nacional de Catalunya 30 UNA MICA DE TOT de Mundet consolida el seu espai en l’àmbit educatiu impulsa un servei didàctic Hem llegit... Lectura Dvd el seu projecte educatiu Josefina Fernández i Barrera per apropar-se a les escoles Convocatòries Tira còmica www.bcn.cat/educacio Ignasi García de la Barrera Emili Pérez Redacció: Consorci d’Educació de Barcelona Direcció de Centres Oriol Guiu Educatius Municipals Toni Martorell Disseny gràfic original: Director de Serveis Educatius Dolors Cabrera Villuendas+Gómez disseny Direcció de Centres Educatius Teresa Salvadó Municipals Disseny gràfic: Directora de Recursos Gramagraf, SCCL i Serveis Generals Empar Escayola Direcció de Serveis Educatius Secretaria i administració: Casimir Macià Programa de Publicacions Director de Centres Educatius Municipals Dolors Casanovas de l’Institut d’Educació Projecte d’Innovació i Qualitat de l’Ajuntament de Barcelona. Carme Turró de la Pràctica Educativa Plaça d’Espanya, 5, Secretària del Consell 08014 Barcelona Escolar Municipal Amparo Tomé tel.: 934023534; fax: 934023601 Projecte d’Educació e-mail: imebatencio@mail.bcn.es BARCELONA EDUCACIÓ Pilar Figueras en Valors Tercera època Secretària de Il·lustracions: Estelle Euvremer, l’Associació Internacional Mariona Ribalta Clara Guardiola i Coqué Azcona de Ciutats Educadores Programa de recuperació de la memòria històrica Fotografia portada: Consell editorial Direcció Patricia Esteve Montserrat Ballarín Eva Martínez-Picó M. Àngels Cabeza (Escola bressol municipal Ralet) Regidora d’Educació Secretaria de l’Associació Consell de Redacció Internacional Ciutats Educadores Impressió: Manel Blasco Lídia Marsol Gramagraf, SCCL Gerent de l’Institut d’Educació Departament d’Organització Josep Rovira i Sistemes d’Informació Consell Escolar ISSN: 1135-2655 Municipal Dipòsit legal: B-21483-1995 Daniel Resines Jordi Arnal Director de Formació Professional Oficina Tècnica del Projecte Coordinació: © Institut d’Educació i Transició al Món del Treball Educatiu de Ciutat Jaume Capsada de l’Ajuntament de Barcelona BE55-origFINAL 22/9/06 13:51 Página 3 Núm. 55 setembre 2006 e 3 SETEMBRE QUE PORTES DE NOU LA TARDOR... quest cop, la tradicional cançó que evoca el calendari de les estacions s’ha fet A certa i l’inici del nou curs escolar ha estat protagonitzat per les primeres pluges tardorals i la baixada de les temperatures. Pels carrers mullats tornen a rodar les carteres i a córrer les criatures, que tot anant i tornant d’escola comencen a oblidar els llargs, incomptables, dies de sol i calor deixats enrere. Arriba el moment de reobrir llibres, carpetes i llibretes; d’agafar el llapis, la calculadora i el regle; de retrobar amigues i amics, antics companys i cares noves i, d’alguna manera, estrenar aquest nou cicle que és el curs escolar, que torna cada any però que mai és igual. A Barcelona, enguany, el curs estrena també centres escolars. L’esforç inversor de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya en els darrers anys fa que la “L’aula és un lloc de teatre. Mai no ciutat estigui vivint un dels períodes de major creixement i de més reformes als centres sabràs què els has fet als centenars docents dels últims temps. Tot plegat ha suposat que, finalment, el CEIP Glòries Catalanes que vénen i se’n van, o què has fet per ells. Els veus sortir de l’aula: hagi pogut abandonar les instal·lacions provisionals que el van veure néixer i que inicïi un ensomniats, indiferents, burlant-se, nou camí, ja de consolidació, al nou equipament que tot just estrena. Però també ha admirats, somrients, estranyats. Al cap significat que un bon grapat d’escoles i instituts hagin obert les portes amb la cara neta de pocs anys, desenvolupes antenes. després de les obres de millora realitzades durant l’estiu. En total, 125 centres han estat Saps quan els has arribat o quan els objecte de 133 intervencions de manteniment i conservació aquests mesos, mentre que es has convertit en estranys. És química. preveuen 34 actuacions de RAM (obres de reforma, ampliació i millora) que es realitzaran És psicologia. És instint animal”. al llarg del curs 2006-2007. Igualment, estan previstes actuacions de substitució a Frank McCourt, autor del llibre El diversos centres. professor. També tornen a ser novetat les escoles bressol municipals que obren les seves portes per primer cop als infants de la ciutat; un conjunt de cinc centres que, amb una inversió de més de cinc milions d’euros i distribuïts a tot el territori, vénen a incrementar el nombre de places disponibles de 387 unitats. L’escola bressol Londres, a l’Eixample; les escoles bressol El Torrent i Turó, a Nou Barris; l’escola bressol Sant Genís, a Horta-Guinardó; i l’escola bressol Carabassa, a Ciutat Vella, són les noves incorporacions. De cara al curs vinent, ja es treballa en els vuit nous centres que s’hauran d’incorporar a aquesta xarxa. A totes les famílies i, sobretot, als equips de professionals que hi treballen, benvingudes i benvinguts! Aquests dies comencem a treure els jerseis i les jaquetes que tant ens aprofiten en les fresques i ja curtes tardes de la tardor que s’anuncia. És, sens dubte, el principi del final, el signe clar que l’any acabarà aviat, que l’hivern se l’endurà del tot, per sempre. Però, una vegada més, a l’escola és només el principi d’una nova història, d’un nou cicle, ple de reptes, il·lusions i oportunitats; en definitiva, un graó més cap al futur. Esperem que a les pàgines següents trobareu claus per seguir avançant. Bona tardor, i bon curs! Eva Martínez-Picó Editorial BE55-origFINAL 22/9/06 13:51 Página 4 4 e NOTICÍES Núm. 55 setembre 2006 notícies MÚSICA PER A NADONS I PER ALS MÉS PETITONS INICI DEL CURS ESCOLAR A BARCELONA És oberta la inscripció als cursos de ‘Música per a nadons i per als més AMB 614 NOUS DOCENTS petitons’ i als de ‘Música per abans de néixer’, que es realitzaran durant Un total de 233.125 alumnes van començar el nou curs escolar a Barcelo- el curs 2006-2007 a les escoles municipals de música de Barcelona. Les na, en què la novetat més destacada és l'aplicació de la sisena hora, que propostes que s’ofereixen són els cursos d’estimulació afectiva a través afecta 32.000 alumnes d'educació primària a la ciutat. L'alcalde de Barce- de la veu i el contacte amb els pares i mares (Ballmanetes, Arri arri tata- lona, Jordi Hereu, es va apropar al CEIP Drassanes, situada al districte de net i Salta miralta), dirigits a infants entre 2 mesos i tres anys. També hi Ciutat Vella, per inaugurar el curs escolar a la ciutat i xerrar una estona ha el curs adreçat a dones gestants. amb els alumnes d'una classe de 4t de primària. L'alcalde Hereu, acom- Per a més informació: www.bcn.cat/educacio panyat per la regidora d'Educació, Montserrat Ballarín, i el president del Consorci d'Educació, Francesc Colomé, va subratllar com a una millora del nou curs escolar la sisena hora i la incorporació de 614 docents nous als centres educatius de la ciutat. Per a més informació: www.bcn.cat/educacio XII AUDIÈNCIA PÚBLICA: BARCELONA COMUNICA! L’audiència pública als nois i noies de Barcelona és una forma pública de participació a través de la qual l’alumnat –de 6è de primària i de secundària postobligatòria– fa propostes a l’administració municipal. El tema que es proposa per a l’audiència del curs 2006-2007, els mitjans de comunicació, té una innegable importància, atès l’ús massiu que en fan els joves i el protagonisme que la comunicació té en les seves vides. Per a més informació: www.bcn.cat/educacio BARCELONA IDENTITATS 2006 L’AJUNTAMENT REFORMA 34 CENTRES La XI convocatòria de Barcelona Identitats, un projecte de l’Institut EDUCATIUS I OBRE CINC ESCOLES BRESSOL d’Educació de l’Ajuntament a través del qual es convida els centres L’Ajuntament de Barcelona inverteix aquest curs 2006-2007 més de 34 educatius de la ciutat a millorar, compartir i comunicar les seves pràcti- milions d’euros en la construcció de noves escoles i en l’ampliació, con- ques, porta per títol “Barcelona educa en valors”. La convocatòria per al servació, millora i manteniment d’altres centres educatius de la ciutat. curs 2006-2007 pretén ser un Durant aquest curs, s’han previst treballs de reforma, ampliació i millo- moment de reflexió sobre els sen- ra (RAM) a 34 centres educatius, dels quals 29 són centres de primària, tits i els canvis que s’han anat plante- quatre de secundària i un és una escola bressol. També durant aquest jat en els darrers sis anys. Els projectes curs es posen en marxa cinc noves escoles bressol públiques. Són les s’han de lliurar abans de les 14 hores del de Londres (Eixample); Sant Genís (Horta-Guinardó); Torrent i El Turó dia 16 d’octubre de 2006. La dotació (Nou Barris), i Carabassa (Ciutat Vella). econòmica serà de 50.000 euros, que es repartiran entre tots els projectes que acompleixin les bases. Per a més informació: www.bcn.cat/educacio BE55-origFINAL 22/9/06 13:51 Página 5 Núm. 55 setembre 2006 NOTÍCIES e 5 BARCELONA CIÈNCIA 2007 El programa Barcelona Ciència 2007 acostarà la cultura científica a la ciutadania amb diverses activitats i accions durant el proper any. El pro- grama és una iniciativa municipal que pretén difondre la ciència entre el conjunt de la ciutadania i, especialment, en l’àmbit educatiu. A la vega- da, vol aprofundir en el debat científic i situar la ciutat en el context científic. D’aquesta manera, Barcelona serà un referent destacat de la societat del coneixement. Per a més informació: www.bcn.cat/ciencia2007 PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA D’ACTIVITATS EDUCATIVES El proper 18 d’octubre tindrà lloc, a la Torre Agbar, la presentació del Programa d’Activitats Educatives per al curs 2006-2007, que organitza el Consell de Coordinació Pedagògica de l’Institut d’Educació de l’Ajun- tament de Barcelona. La Fundació Agbar presentarà el programa d’acti- vitats escolars del museu Agbar, un espai indoni per a exemplificar la relació entre ciència, tècnica i societat. Per a més informació: www.bcn.cat/educacio CURSOS DE TARDOR AL CONSERVATORI MUNICIPAL El Conservatori Municipal de Música de Barcelona us convida a apuntar- vos als nous cursos de tardor 2006. Els cursos monogràfics són oberts a tothom, per a aficionats a la música en general, i de temàtica diversa. Els cursos de formació musical són adreçats a estudiants de música de 3r cicle de grau mitjà i de grau superior, estudiants de magisteri, profes- sorat de música i professionals. Per a més informació: www.bcn.cat/conservatori BE55-origFINAL 22/9/06 13:51 Página 6 6 e SOM XARXA Núm. 55 setembre 2006 UN FUTUR DE QUALITAT L’IES MUNICIPAL ANNA GIRONELLA DE MUNDET CONSOLIDA EL SEU PROJECTE EDUCATIU L’institut Anna Gironella de Mundet és un centre públic ubicat L’IES municipal Anna Gironella de Mun- det està ubicat a la falda de la serra en el complex educatiu del Campus de la Vall d’Hebron amb unes de Collserola. La comunicació és molt instal·lacions excel·lents, que faciliten el desenvolupament del projecte bona, ja que hi ha diferents mitjans de trans- port públic per arribar-hi. El metro o varis educatiu del centre adreçat als nois i noies des dels dotze anys fins autobusos ens deixen a les portes del recinte a l’entrada a la universitat o bé al món laboral. El centre, que farà aviat Mundet, que també conté edificis de la Uni- versitat de Barcelona, i disposem d’un auto- 50 anys, té una oferta de qualitat de formació professional en tecnologies bús llançadora, gratuït, que recorre la petita de l’àmbit de la mecànica, l’electrònica i el manteniment i servei a la distància que hi ha des de l’entrada del recin- te fins al costat del nostre institut. producció, a més d’altres famílies professionals. Dins de l’Anna Gironella de Mundet es dóna la paradoxal sensació d’ésser al bell mig de la natura i al costat de la ciutat, gau- dint del luxe d’iniciar les classes veient la sortida del sol amb el mar al fons. Es podria Fotografies: Jaume Balanyà parlar, tal com diuen els venedors immobilia- ris, d’un recinte amb vistes excepcionals i d’alt standing, però som un centre públic que gestiona l’Institut d’Educació de l’Ajunta- ment de Barcelona. Dit d’una altra manera: el nostre centre és l’exemple que la qualitat és possible en un centre públic. Aquesta afirma- ció no és un dir, sinó que qualsevol que ens visiti o aquelles persones que ja ho han fet en poden donar fe. Fins ara m’he referit només a l’entorn, però on veritablement som forts és en el profes- sorat, que destaca per la seva qualitat huma- na i docent. A més a més, el centre forma part de XARXA FP, una associació europea de ciu- tats que treballen per millorar la qualitat de la formació professional. El curs passat, dos alumnes del cicle superior de Telecomunica- cions han estat guardonats amb una beca d’estudis a l’estranger, sense oblidar la par- ticipació i el premi aconseguit a la convo- catòria de treballs de recerca de la Universi- tat Internacional de Catalunya per un alumne de batxillerat. BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 7 Núm. 55 setembre 2006 SOM XARXA e 7 «Els cicles de FP que s’imparteixen en el centre, tenen garantida una elevada inserció laboral.» Els estudis de batxillerat tenen una gran tra- CARACTERÍSTIQUES DE L’OFERTA IES M Anna Gironella de Mundet dició i eficàcia: prova d’això és el 97% d’apro- Passeig Vall d’Hebron, 171 vats a la selectivitat el curs 2004-2005, la qual Educació secundària obligatòria Districte d’Horta-Guinardó cosa diu molt de la qualitat dels estudis que La línia pedagògica del centre promou l’edu- Barcelona 08035 s’hi imparteixen. cació en els valors morals i socials, fomen- Tel. 93 428 02 92 tant una conducta cívica i democràtica, d’in- www.bcn.cat/agmundet LES INSTAL·LACIONS tegració i participació en la vida escolar. El Els més de 8.000 m2 dedicats a instal·lacions professorat, juntament amb els tutors i tuto- estan ben dotats i són apropiats per a cada res, efectua un seguiment individualitzat de un dels ensenyaments que rep l’alumnat. l’alumnat mantenint un contacte regular amb Entre d’altres instal·lacions, hi podem trobar les famílies i incidint en l’orientació acadèmi- un gimnàs amb sala de fitness; laboratoris ca i professional dels joves. de física, química i biologia, i biblioteca. Són Batxillerat destacables, també, els tallers, que no sola- L’institut imparteix les modalitats següents: ment s’utilitzen per a cicles de grau mitjà i · Humanitats superior, sinó també per a la resta d’alumnes · Ciències de la naturalesa i la salut de l’ESO (dues línies) i els de batxillerat · Tecnologia (humanístic i tecnològico-científic): tallers Formació professional de patronatge, de moda i confecció; d’e- Cicles formatius de grau mitjà lectrònica digital i analògica, d’imatge i so; · Tècnic/a en equips electrònics de consum, de climatització de fred i calor; i de fusteria. de la família d’Electricitat i electrònica Així mateix, entre les aules de tecnologia, · Tècnic/a en instal·lació i manteniment sobresurten les d’informàtica i telecomuni- electromecànic de maquinària i conducció cacions, a més dels gairebé 1.000 m2 del de línies, de la família de Manteniment i taller de mecànica, que està dotat d’una aula serveis a la producció. específica amb les últimes tecnologies de · Tècnic/a en confecció, de la família de control numèric. Tèxtil, confecció i pell. El perfil de l’alumnat del nostre centre és · Tècnic/a en mecanització, de la família de divers: mentre que el de l’ESO procedeix del Fabricació mecànica. nostre barri i proximitats, el de cicles forma- · Tècnic/a en muntatge i manteniment tius i de batxillerat vénen també de la resta de d’instal·lacions de fred, climatització Barcelona i la seva província. i producció de calor, de la família de Finalment, he de dir que el centre educatiu Manteniment i serveis a la producció. Anna Gironella de Mundet l’any que ve farà Cicles formatius de grau superior cinquanta anys, una fita important per a nosal- · Tècnic/a superior en sistemes de tres i una oportunitat que aprofito per convidar telecomunicació i informàtica, de la família a tothom a conèixer-nos. d’Electricitat i electrònica. · Tècnic/a superior en producció per Vicenç Salvador Villanueva mecanització, de la família de Fabricació Director de l’IES M Anna Gironella de Mundet mecànica. BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 8 8 e APUNTS Núm. 55 setembre 2006 MEDI AMBIENT I TECNOLOGIA L’IES MUNICIPAL FERRAN TALLADA APLICA EL PROGRAMA “AMBIENTECH” Les noves tecnologies i educació ambiental poden anar · Hem obtingut també un resultat satisfactori quant al tractament de la diversitat a l’aula. L’aplicació permet a cadascú repetir una acció tants agafades de la mà. L’institut municipal Ferran Tallada ha cops com sigui necessari i anar a la velocitat que més convingui. establert un conveni de col·laboració amb l’Associació · S’afavoreixen l’autonomia i la responsabilitat en l’autoavaluació. Es fomenta, per mitjans diversos, com ara les ajudes, la presentació gradual Ambientech per tal de realitzar proves d’usuari dels seus d’informacions o els tests d’autoavaluació perquè l’alumnat prengui materials multimèdia de ciències, tecnologia i medi consciència dels seus propis avanços i en sigui part activa. En resum, pensem que el material que hem treballat pot ajudar l’a- ambient, i ha estat, també, el primer institut que s’ha lumnat en la construcció del seu coneixement en els àmbits de les cièn- associat al portal, cosa que li permetrà accedir a tots cies, la tecnologia i el medi ambient i en la implicació i regulació perso- nal de l’aprenentatge, que són dos dels principals objectius que tenim els materials educatius en llengua anglesa. com a ensenyants. «L’educació ambiental no és una matèria més, és una matèria transversal que es pot L es noves tecnologies de la informació i comunicació han entrat als ensenyar a l’alumnat de totes les edats.» centres educatius. Potser s’esperava que donessin lloc a grans transformacions en el context pedagògic, que conduïssin a un replantejament dels models i de les activitats didàctiques. Però el fet QUÈ ÉS AMBIENTECH? que un centre disposi d’ordinadors i connexió exterior no garanteix que El programa Ambientech es va crear com un portal educatiu de aquests ordinadors es facin servir o que l’ús que se’n faci reverteixi en la referència de ciències i tecnologia d’accés lliure i gratuït que aposta millora dels aprenentatges, que és, en definitiva, del que es tracta. per incorporar les noves tecnologies a l’aula i desenvolupa tots els Des del nostre punt de vista en el procés d’ensenyament-aprenentat- seus continguts educatius per a l’ESO, batxillerat i cicles formatius, ge, la informàtica ha d’ésser un recurs a incorporar a l’aula; l’objectiu no mitjançant una metodologia activa i innovadora que augmenti la moti- és aprendre més informàtica o recopilar molta informació. vació de l’alumnat. Esdevé, doncs, necessari, projectar i avaluar recursos en aquest camp. Els temes no s’aborden mitjançant disciplines tancades, sinó a través Durant els cursos 2003-2004 i 2004-2005, alumnes de l’IES M Ferran d’àrees temàtiques relacionades amb el nostre entorn de manera que Tallada de primer, segon, tercer i quart curs d’ESO i de primer curs de sota una mateixa àrea s’abracen diferents disciplines i el contingut cien- batxillerat han assajat els materials dissenyats per Ambientech. Com a tífic s’estudia des de diverses perspectives. resultat de la realització de les proves d’usuari realitzades voldríem des- Els continguts educatius se subdivideixen en sis grans blocs temà- tacar el següent: tics en què es treballen, de forma transversal, els continguts curricu- · L’augment de la motivació i satisfacció de l’alumnat en l’aprenentat- lars de les disciplines següents: Ciències de la Naturalesa, Física, ge de nous conceptes. Química, Biologia, Geologia, Tecnologia, Ciències Socials i Ciències · La possibilitat de manipular i d’interactuar afavoreix l’aprenentatge de la Salut. dels conceptes. Aquesta aplicació permet a l’escola fomentar l’educació ambiental a · La varietat en les animacions visuals i auditives i el plantejament de través de la formació de les ciències i la tecnologia amb un enfocament situacions reals faciliten la comprensió d’aspectes que resulten de vega- vers la protecció del medi ambient, entenent que l’educació ambiental no des difícils d’integrar en el treball tradicional en l’aula. és una matèria més que se suma als programes d’estudi ja existents, · La varietat en la tipologia d’activitats evita la monotonia i afavoreix sinó una matèria transversal que es pot incloure a totes les matèries l’interès d’alumnes amb capacitats diverses. d’estudi destinades a l’alumnat de totes les edats. BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 9 Núm. 55 setembre 2006 APUNTS e 9 Estelle Euvremer Els materials educatius multimèdia han anat adquirint una importància un ordinador no deixa de ser un instrument al qual cal dotar dels contin- creixent en l’educació actual. L’elaboració d’aquests materials didàctics guts educatius necessaris, i és en aquesta línia en la que s’ha d’aprofun- ha anat evolucionant al llarg d’aquests últims anys i avui ningú no dubta dir en el futur. de la seva capacitat per a incidir en l’aprenentatge. Incorporar a les aules els aparells informàtics és necessari, però un cop fet aquest pas s’ha de continuar avançant, dissenyant continguts «Ajuda l’alumnat en la construcció del educatius multimèdia que permetin a l’alumnat aprendre de forma més motivada les matèries que aborda l’aplicació i que molt sovint els resul- coneixement en àmbits com el medi ambient ten de difícil comprensió. i en la regulació personal de l’aprenentatge.» I, finalment, aquesta aposta ens ha de servir també per pal·liar el fracàs escolar, que és una de les principals preocupacions de la comuni- tat educativa en particular i de la societat en general. Un sistema d’aprenentatge basat en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) aporta valor afegit al sistema educatiu actual i obre Silvia Maymó i Lourdes Freixa les portes a nous paradigmes educatius i de formació. La utilització de Professores de Ciències de l’IES M Ferran Tallada les noves tecnologies a l’aula proporciona a l’alumnat la possibilitat de Associació Ambientech responsabilitzar-se més de la seva educació convertint-lo en protagonis- ta del seu propi aprenentatge. > Per a més informació: En definitiva, la utilització de les TIC a l’aula obre tot un ventall de pos- www.bcn.cat/ferrantallada sibilitats i d’avantatges al món educatiu, però s’ha de tenir present que www.ambientech.org BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 10 10 e OPINEM Núm. 55 setembre 2006 UN MES DE PRÀCTI LES VIVÈNCIES DE L’ALUMNAT DE FORMACIÓ L’Associació XARXA FP, formada per 22 ciutats europees JONATHAN LILIENFELD DE L’IES LA GUINEUETA, SALUT AMBIENTAL A UNA EMPRESA DE ROVANIEMI (FINLÀNDIA) i liderada per l’Ajuntament de Barcelona, vol afavorir Recomanaria a tothom que provés aquesta experiència. Estem perfecta- la transició de l’alumnat de formació professional al món ment preparats per anar a viure a fora i per poder treballar a l’estranger. La gent no ha de tenir por a fer-ho. Vaig poder comprovar, però, que la del treball per mitjà de la cooperació, la realització preparació dels estudiants que fan el mateix que jo a Finlàndia és molt conjunta de projectes i la potenciació d’intercanvis entre més elevada que la nostra. Em van ensenyar els seus projectes de final de cicle i eren com un llibre. Aquí amb 40 pàgines ja en tens prou. O els les diferents ciutats. Cada any, més de cent alumnes sous, allà una persona amb un cicle formatiu de grau superior té un sou de centres de formació professional de Barcelona mitjà d’uns 2.000 euros. Això sí, a l’hivern no passen dels 10 graus sota zero (i somriu). gaudeixen de l’oportunitat de fer pràctiques en empreses A mi em va costar molt els primers dies. Pensava que no trobaria el europees durant un mes. Aquestes són les vivències i les meu lloc, perquè l’idioma era una dificultat i, a més, són molt freds i tancats al principi. Pensava que em passaria tot el mes anant a treba- experiències d’alguns nois i noies durant el curs passat. llar, tornant a la meva habitació i només relacionant-me amb les altres persones que havien vingut des de Barcelona. I és aquí on entra l’exi- gència personal de cadascú i de posar-hi una mica de caràcter lluita- dor. Ha estat una gran experiència perquè t’exigeix el màxim a nivell ALFRED OCAÑA DE L’EMAV, REALITZACIÓ D’AUDIOVISUALS I ESPECTA- laboral i personal. CLES EN UN CENTRE CULTURAL DE TOULOSE (FRANÇA) Vaig comprovar que tenen molt compromís amb la feina. A la meva El tracte entre els treballadors, potser perquè era un centre cultural, empresa, et donaven certa llibertat a l’hora de muntar-te el teu horari. Et era molt d’igual a igual. Vaig notar que no hi havia una relació de més deien la feina que s’havia de fer i quan s’havia d’acabar. Tu sabies que a menys segons el càrrec que tenien. Veies el mateix tracte amb el que tenies el teu temps per dinar i per a unes petites aturades, però ningú et era el màxim responsable que amb el que venia a netejar. vigilava. Això fa que l’empresa et doni confiança i genera més compromís És important superar la primera setmana, en la qual un es pot sentir en les persones que treballen. desorientat o incòmode a l’empresa on ha de treballar o que l’idioma no el domina amb facilitat. Pot ser que un digui que vol tornar. Això li va pas- MARIA JOSÉ BUENO DE L’IES M FERRAN TALLADA, ANIMACIÓ SOCIO- sar a una companya meva que va veure que el francès no el dominava CULTURAL A UNA ESCOLA DE SÈTE (FRANÇA) prou. Però va saber aguantar i al final es va quedar. Per tant, no només et Vaig trobar que a França la gent treballa menys hores però molt intensa- serveix per millorar els teus estudis, per tenir una experiència laboral, ment. A l’escola on vaig estar, amb nens i nenes de tres anys, els feien fer sinó també per madurar com a persona. Sens dubte, és una experiència coses que suposaven un gran esforç i molta meticulositat. Exigeixen vital molt recomanable. I a nivell laboral, també pot funcionar molt bé. A molt des de ben petits. A nivell personal, vaig estar molt contenta i és mi em van dir si volia quedar-me a treballar més temps. una experiència que recomanaria a tothom que pogués fer-la. BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 11 Núm. 55 setembre 2006 OPINEM e 11 QUES PER EUROPA PROFESSIONAL A LES EMPRESES EUROPEES Patricia Esteve JOAN CLEMENTE DE L’IES M ANNA GIRONELLA DE MUNDET, SISTEMES JOAN PERE SOLANS DE L’IES ESCOLA DEL TREBALL, FABRICACIÓ DE DE TELECOMUNICACIÓ I INFORMÀTICS EN UNA TELEVISIÓ LOCAL DE PRODUCTES FARMACÈUTICS EN UNA EMPRESA FARMACÈUTICA DE ROMA (ITÀLIA) BERLÍN (ALEMANYA) És molt important mentalitzar-se abans de començar les pràctiques que Sobretot em va agradar molt el tracte que va tenir amb mi l’empresa. Es et pots trobar en una empresa on, si tu no t’espaviles, no faràs res. A mi va preocupar que tingués sempre feina i estaven al meu costat per si em va passar una mica. Vaig veure que si perdia el temps ningú em diria tenia alguna dificultat. Em vaig sentir molt acompanyat. Vaig notar que la res i que, per tant, si volia fer alguna cosa de profit m’havia de moure. Et gent és molt treballadora. Ningú se’n va si la feina que li han manat per a pot passar el contrari, que fins i tot t’esgotin amb massa feina, però s’ha aquell dia no està acabada, encara que s’hagi de quedar moltes més d’estar preparat per espavilar-te i, com es diu, buscar-te la vida si vols hores de les que li toquen. En el meu cas, havia de fer set hores, que són aprofitar el mes de pràctiques. les hores pactades per a totes les ciutats que formen part de la Xarxa FP i, moltes vegades, en feia més de vuit, però no més. Depèn de les ciutats EDUARD PAREDES DE L’IES VALL D’HEBRON, SECRETARIAT A UN CEN- i de les empreses, ja que molts pacten amb les empreses de fer només TRE D’IDIOMES A SHEFFIELD (ANGLATERRA) cinc hores o menys, però en molts casos si no fas les set hores tampoc Vaig comprovar, almenys on vaig estar jo, que l’organització del treball és aprendràs gaire. Per exemple, jo els primers dies a l’empresa, vaig perdre molt bona i, sobretot, com es respecten els horaris i la puntualitat que molt temps perquè m’ensenyessin l’empresa i per conèixer el sistema tenen, per exemple, a l’hora del descans o per anar a dinar; els breaks, informàtic, que estava en alemany i que jo no entenia gens. Per tant, si que en diuen allà. Era curiós, si el descans començava a la una en punt no recuperava aquestes hores, tampoc m’hagués servit de molt l’expe- del migdia, a les dotze i cinquanta-nou minuts, tothom continuava treba- riència laboral. llant. I sense cap timbre, arribava l’hora i tothom s’aixecava. Jo, natural- ment, no em movia fins que els altres ho feien. Això sí, tenen horaris i NÚRIA GÓMEZ DE L’ESCOLA MASSANA, GRÀFICA PUBLICITÀRIA A sous molt diferents. Són molt més elevats que els nostres. A nivell d’ho- L’AJUNTAMENT D’AMBERS (BÈLGICA) raris, m’agrada el sistema que tenen a la feina, ja que a les quatre o cinc És una experiència molt bona i que tornaria a repetir. Sens dubte, m’hi de la tarda ja pleguen, però en canvi fins al vespre no hi ha gaires activi- hagués quedat més temps. Desenvolupes la teva feina, practiques tats per fer. Els horaris són molt restringits a l’hora de l’oci. altres llengües i coneixes nova gent i noves ciutats. Fins i tot, un dia, em van dir d’ajudar en una activitat que organitzava l’Ajuntament i que ELENA ORTEGA DE L’IES M LLUÏSA CURA, SECRETARIAT A L’INSTITUT era acompanyar uns nens i nenes a una excursió amb vaixell i bicicleta CERVANTES DE MÚNIC (ALEMANYA) per la ciutat. I encara que vaig estar-hi de vuit del matí a vuit de la Aquestes pràctiques que organitza la Xarxa de la Formació Professional tarda i no tenia res a veure amb la meva feina, vaig passar-m’ho molt fan que et sentis molt mimat. Fins i tot, parlant amb amics i amigues que bé, vaig conèixer la ciutat a fons i vaig comprovar com parlen l’anglès han fet les beques Erasmus, estem més ben cuidats. Ens han donat allot- perfectament. Descobreixes que amb això dels idiomes estem encara jament i treball, i tot molt ben organitzat. També estem setmanalment en una mica endarrerits. contacte per mail i així anem explicant com estem, com ens va tot i, si hi ha algun problema, es poden trobar solucions. BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 12 Josefina Fernández i Barrera Professora de Treball Social de la Universitat de Barcelona jofernandez@ub.edu Patrícia Esteve BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 13 Núm. 55 setembre 2006 A FONS e 13 ELS INFANTS COM A CIUTADANS: EL SEU ESPAI EN L’ÀMBIT EDUCATIU Hem de reconèixer els nens i nenes com a ciutadans La ciutadania, tanmateix, com ens diu Richard Sancho Andreo, no es decreta, sinó que es conquista.4 Es poden visualitzar amb claredat algunes i ciutadanes? Si és així, tenen garantida la seva de les dificultats per dur a terme els espais de participació dels infants: participació en àmbits com l’escola i, per tant, compten · El fet que la participació en general és difícil per a tothom. · El fet de ser infant en unes estructures on les persones adultes ocu- amb els recursos per exercir aquesta ciutadania? pen els llocs de presa de decisions. Aquestes són algunes de les preguntes que troben · El funcionament excessivament rígid de les estructures públiques. · La visió que moltes persones adultes tenen dels infants tot relacio- resposta en aquest article al voltant de la participació nant-los amb manca de maduresa, d’experiència. dels infants i de la seva consideració com a ciutadans · La por de ser manipulats a causa de la manca de formació o d’infor- mació per comprendre els mecanismes “clàssics” de participació o per amb drets i deures. dominar correctament els mecanismes de presa de decisions. «Un dels reptes és que s’incorpori L a Convenció Internacional dels Drets de l’Infant aprovada a finals a les societats modernes la visió dels infants dels vuitanta ha estat una base important per al reconeixement dels infants com a ciutadans, ja que, segons els articles 12 fins al 17, com a actors socials competents.» aquests poden reclamar estar implicats de manera activa en els temes que els interessin.1 La participació dels infants és un mitjà imprescindible Hi ha una dificultat perquè els i les infants puguin ésser reconeguts i necessari perquè puguin exercir aquesta ciutadania. Aquesta participa- com a ciutadans. Ennew destaca com la Convenció dels Drets de l’Infant, ció té un doble vessant: per una banda, contribueix a “empoderar”2 els que, com s’ha dit, és la base que s’utilitza per a aquest reconeixement, infants i fer-los capaços d’articular i ser conscients de quines són les pot ésser presa des de diverses interpretacions.5 Els legisladors, que van seves necessitats; per altra banda, és una forma de contribuir a la cons- redactar el text finalment aprovat, tendien inicialment a incorporar el seu trucció i reconstrucció d’una nova visió de la ciutadania en la qual han de dret a opinar sobre aspectes més personals, com per exemple el matri- participar tant les i els infants com les persones adultes. Alfredo Carlo moni, escollir la feina, tractament mèdic, l’educació i l’esbarjo. La influèn- Moro defensa clarament la consideració de l’infant com “pienamente cia dels països de l’Europa del nord i curiosament els Estats Units (que citadino” perquè està immers en una xarxa de relacions socials que no ha ratificat la Convenció) són els que van fer que el redactat dels arti- estructuren la seva personalitat individual i social; té deures i drets —no cles fos el que es va aprovar finalment, que reconeix un ampli ventall de únicament en les relacions amb la seva família, sinó també en les rela- possibilitats participatives i de drets que poden exercir els infants. Pel cions amb tota la societat—; té ja una identitat, i té una autonomia, enca- que fa a la implantació de la Convenció, la major responsabilitat està cen- ra que sigui limitada, que ha de desenvolupar progressivament. El consi- trada en el Comitè dels Drets dels Infants, que destaca que un dels reptes dera un ciutadà precisament lligat al nou concepte de ciutadania, que més grans és aconseguir que s’incorpori a les societats modernes aques- implica no solament la pertinença a una comunitat política i el conjunt de ta visió dels infants com a actors socials competents. drets i deures que se’n deriven, sinó també una relació particularment intensa entre individu i comunitat, entesa des d’una doble perspectiva: la ELS ESPAIS PARTICIPATIUS EN L’ÀMBIT EDUCATIU participació plena i responsable del ciutadà en la vida social exigint els Parlar de participació dels i les infants i considerar-los com a ciutadans o seus drets, però igualment complint els seus deures. Segons Moro, el ciutadanes seria una entelèquia si no ho emmarquéssim en un temps i tema de la ciutadania del nen o nena no pot reduir-se a l’exercici d’alguns uns espais determinats. Aquests espais es veuen segons fem la nostra drets polítics, sinó que també suposa considerar aquest nen o aquesta pròpia representació del que entenem per participació. Quan imaginem nena com a titular d’uns drets que han de ser posats en pràctica i que el la participació dels infants és freqüent que ens vinguin a la ment espais fan partícip del desenvolupament col·lectiu.3 especialment organitzats per afavorir-la, com poden ser els consells, els BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 14 14 e A FONS Núm. 55 setembre 2006 parlaments de nens i nenes, etc. Tanmateix, aquests espais han de visua- «L’escola és l’espai per excel·lència on promoure litzar-se i s’han d’oferir en qualsevol dels àmbits en què intervenen els i donar suport a la participació dels infants i infants, és a dir, pràcticament en tots. Ferran Casas defensa que la participació dels infants hauria de ser con- aprendre els valors cívics.» siderada sempre com un procés i que dins d’aquest procés cal considerar diferents espais i perspectives de participació. D’aquests, en desglossa ha d’ésser —ni ho és— l’únic on tenir en compte els infants. Així mateix, quatre: la família, l’escola, la vida local i ciutadana, i el món de l’adminis- els espais observats en l’àmbit educatiu van permetre copsar com es tració i de la justícia.6 L’apèndix a la recomanació Núm. R(98) (98)8 del poden produir formes de relació diferents entre els infants i el professo- Consell d’Europa adreçada a promoure la participació dels i les infants rat i com aquests, quan afavoreixen formes diferents de comunicació en la família i en la vida social estableix les bases per les quals es poden entre els infants, els permeten poder anar posant en pràctica converses i definir quins serien aquests espais que cal tenir en compte perquè els debats entre ells i experimentar diversos sistemes de relació que puguin infants hi tinguin la seva part.7 La recomanació desenvolupa tota una conduir a una major implicació en la vida social. sèrie d’àmbits dels quals s’ha de tenir una cura especial. D’entre aquests Existeixen encara dificultats per aconseguir i afavorir fórmules més àmbits en destaca l’educació. La recomanació particularitza l’escola com reeixides, però es van fent avenços en aquest sentit. l’espai per excel·lència on promoure i donar suport a la participació dels En general, es pot concloure que l’escola com a dipositària de diferents infants. Es demana que es vetlli perquè els estats membres s’assegurin moviments pedagògics que han afavorit la participació activa dels infants que els currículums formatius a tots nivells promoguin l’adquisició dels (Montessori, Guardia, Freinet, Lapassade…) és un espai on també existeix coneixements i les habilitats que els infants puguin necessitar per parti- de forma clara la possibilitat de participació dels infants. Els i les infants hi cipar plenament en la vida social i familiar. participen en qualsevol cas, ja que hi passen moltes hores, i és evident que A més del lloc on s’adquireixen coneixements, l’escola és on s’obté una influeixen en el seu funcionament com a membres que conformen la comu- experiència considerable en la manera que les persones adultes es relacio- nitat educativa. L’escola, d’altra banda, està molt influïda per les polítiques nen entre elles i amb els infants. S’aprenen els valors cívics com la públiques sobre educació, ja que és a l’escola on es considera que es democràcia, el respecte, la responsabilitat, la pluralitat i la solidaritat. Si poden posar les bases per aconseguir una societat més equitativa i solidà- s’obre un diàleg seriós amb els infants a l’escola, sobre la pròpia escola, ria o una societat neoliberal on s’engrandeixin encara més les desigualtats. per exemple, discutint els propis programes i l’organització, els infants A l’Estat espanyol, que en la Constitució va confirmar aquesta voluntat aprenen que la seva opinió és apreciada i que es respecta la seva contribu- afavoridora de la participació dels infants a l’escola, s’ha pogut veure en ció. Si aquest diàleg no existeix i les iniciatives pròpies no s’estimulen, els darrers anys com els canvis de partit en el govern influeixen directa- sinó que fins i tot més aviat es dificulten, la lliçó implícita és: “la ciutadania ment en la modificació de les lleis d’educació, que, a la vegada, influei- és fantàstica, però no sota el sostre de casa meva!”.8 L’educació s’ha vist xen en l’assoliment que els infants participin més a l’escola. Es podria dir, sempre com un mirall de la societat. Ennew mostra com el desenvolupa- però, que la participació a l’escola no és un tema totalment de dretes o d’es- ment històric dels sistemes educatius concentra en les escoles la major querres, sinó que del que es tracta és d’aconseguir que s’afavoreixin verita- part de les accions polítiques dutes a terme pels infants. Alain Touraine bles espais de diàleg i no es donin tantes reticències a perdre poder, com assenyala els infants com un dels possibles impulsors d’importants canvis passa sovint en el col·lectiu de mestres. Així mateix, és evident que si els i en la societat actual i destaca com els infants constitueixen nous movi- les mestres són ben considerats i reconeguts per les polítiques públiques ments socials fent esment al moviment dels “liceistes” de França, que, a d’ensenyament, estaran més disposats a afavorir espais de veritable partici- més de reivindicar canvis en el món de l’ensenyament, desitgen ésser pació, diàleg i escolta dels infants en el marc escolar. actors socials en l’àmbit de les lleis i de les institucions.9 Hart també cita diverses maneres com les escoles poden influir en el desenvolupament de la capacitat democràtica dels infants com a mem- 1 Centre Unesco de Catalunya, Convenció sobre els drets de l’infant. Nacions Unides 1989, n. bres competents i responsables de la societat:10 16/1990, Barcelona. La ratificació de la Convenció per part de l’Estat espanyol es va publicar al · Com els i les mestres es relacionen amb els i les infants, incloent-hi la BOE, n. 313, de 31/12/1990. manera en què es fan les normes i com s’administra la disciplina. 2 Em permeto utilitzar aquest mot per traduir l’empowerment anglès. · Fins a quin nivell el currículum formatiu permet que els infants pren- 3 Moro, Alfredo Carlo, “Il bambino coem cittadino”, Miguel Angel Verdugo i Victor Soler-Sala guin decisions i estimula la col·laboració amb els altres. (eds.), a La Convención de los Derechos del niño hacia el siglo XXI, Salamanca: Ediciones Universi- · Fins a quin punt els i les infants estan implicats en la direcció de l’escola. dad de Salamanca, 1996, pp. 239-243. · El nivell en què el currículum està en relació amb la vida quotidiana 4 Sancho Andreo, Richard, “L’enfant acteur dans la Cité et citoyen du Monde”, exposició presenta- dels infants i de la seva comunitat. da al Primer encuentro de Ayuntamientos por la Carta municipal de los derechos de niños y niñas, · La relació de les estructures democràtiques de l’escola amb les Màlaga, 9-10 d’octubre, 1997. estructures democràtiques de la comunitat de l’entorn. 5 Ennew, Judith, “How can we define citizenship in childhood?”, Harvard Center for Population and · El contingut del currículum. Development Studies, Working Paper Series, volum 10, n. 12, octubre de 2000. 6 Casas i Aznar, Ferran, “Participació dels infants en la societat”, Revista de treball social, núm. ELS CONSELLS ESCOLARS 134, juny de 1994, pp. 112-114. A partir d’un treball de camp realitzat mitjançant l’observació i participa- 7 Aquesta Recomanació es pot consultar a http://cm.coe.int/ta/rec/1998/98r8.htm. ció en diversos espais educatius on es podia considerar que els infants hi 8 Cita de Micha de Winter, Children as Fellow Citizens, participation and commitment, Radclife tenien una oportunitat de participar i per contrastar fins a quin punt els Medical Press, Oxon, Nova York, 1997. infants són o no escoltats i tinguts en compte,11 pel que fa específica- 9 Touraine, Alain, ¿Cómo salir del liberalismo?, Barcelona, Ed. Paidós Ibérica, 1999, p. 78. ment a l’àmbit escolar es va poder observar que els consells escolars, 10 Hart, Roger A., “Children’s participation: The Theory and Practice of Involving Young Citizens in com a espais formals de participació, encara mostren moltes dificultats Community Development and Environmental Care”, UNICEF, Nova York, Earthscan Publications per afavorir que els diversos estaments hi participin d’una manera igua- Limited, 1997, pp. 57-59. litària. Es produeixen estratègies dilatòries que retarden o dificulten 11 Treball elaborat per a la realització de la tesi doctoral de l’autora amb el títol “Els infants com a sobretot la participació de l’alumnat, encara que aquests poden fer-se ciutadans”, defensada a la UB el 28-6-2005. Els espais observats van ser consells escolars, assem- sentir més com més s’hi impliquen o com més oportunitat tenen de dir la blees de debat a l’entorn de l’assignatura d’ètica amb alumnes de primer i tercer d’ESO d’una seva. Aquest és un espai formal on els infants hi han de ser, però que no escola concertada, grups Unesco i assemblees realitzades en un CRAE. BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 15 Núm. 55 setembre 2006 CONSELLS ESCOLARS e 15 LA LOE I LA PARTICIPACIÓ COM AFECTA LA NOVA LLEI ORGÀNICA D’EDUCACIÓ ALS CONSELLS ESCOLARS? El mes de maig passat entrava en vigor la LOE, la nova l Boletín Oficial del Estado (BOE) del 4 de maig de 2006 publicava la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, que hom coneix llei reguladora de l’ensenyament no universitari, i ho E per LOE, la nova llei reguladora de l’ensenyament no universitari feia quasi al mateix temps que a Catalunya es donava que deroga i substitueix lleis tan emblemàtiques de la primera etapa de governs socialistes com la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordena- impuls al Pacte Nacional d’Educació i s’aprovava el nou ció general del sistema educatiu, coneguda per LOGSE; i la Llei orgànica Estatut amb drets i deures en l’àmbit de l’educació. Tot 9/1995, de 20 de novembre, de participació, avaluació i govern dels cen- tres docents, coneguda per LOPAG; o tan emblemàtiques del darrer un nou entramat de legislació en matèria educativa, govern popular com la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de que l’advocat Ramon Plandiura ens explica en aquest qualitat de l’educació, coneguda per LOCE; o, fins i tot, preceptes encara vigents de la Llei 14/1970, de 4 d’agost, general d’educació, aprovada a article per entendre com pot afectar a la participació les acaballes del franquisme. dins la comunitat escolar i al funcionament dels La LOE neix amb la vocació de simplificar el panorama de les lleis edu- catives estatals en vigor, però la seva vocació és relativa. A banda, hi ha consells escolars. altres lleis educatives específiques de les universitats, com la Llei orgàni- ca 6/2001, de 21 de desembre, coneguda per LOU, ara en procés de refor- ma, o específiques de l’ampli món de la formació professional, com la Llei orgànica 5/2002, de 19 de juny, de qualificacions i de la formació pro- fessional; lleis que convé no oblidar per la seva connexió amb la LOE. A més, es manté vigent una part important de la llei que ha configurat en aquests darrers vint anys l’organització del nostre sistema educatiu, la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació, coneguda per LODE. CONNEXIÓ AMB EL PACTE NACIONAL D’EDUCACIÓ Cal, doncs, llegir la LOE amb un ull posat també en la LODE. Aspectes tan neuràlgics per a qualsevol sistema com els drets i responsabilitats de pares, mares i tutors, i els drets i deures de l’alumnat, ambdós tant a nivell individual com col·lectiu, o l’articulació de la participació dels sec- tors afectats en la programació general de l’ensenyament i tot el sistema de consells escolars territorials, autonòmics i estatal, o, sobretot, la implantació de la concertació a l’escola privada, i bona part de la seva regulació, segueixen estant a la LODE i no pas a la LOE. Aquí, a Catalunya, a més, el procés d’elaboració de la LOE ha compartit protagonisme no només amb la tramitació d’una norma tan essencial com l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que ha publicat definitivament «La LOE neix amb la vocació de simplificar el DOGC del dia 20 de juliol de 2006 i que, entre altres, tracta d’aspectes el panorama de les lleis educatives en vigor, tan sensibles com els drets i deures en l’àmbit de l’educació o les com- petències de la Generalitat en matèria d’ensenyament, sinó també amb però la seva vocació és relativa.» el procés que va culminar el 20 de març de 2006 amb la signatura del BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 16 16 e CONSELLS ESCOLARS Núm. 55 setembre 2006 «Pel que fa a la composició dels consells escolars als centres públics, tornen a ser elegibles els i les alumnes a partir de primer d’ESO.» Pacte Nacional per a l’Educació, que, com se sap, aborda aquests cinc mans dels directors, decidir en matèria d’admissió d’alumnes o fixar les grans temes: famílies i educació, el servei públic educatiu, coresponsabi- directrius per a les relacions dels centres amb l’entorn. Tot això, és clar, litat dels ajuntaments en l’educació, professorat i altres professionals, i sens perjudici d’àmplies competències en el terreny de la promoció i pro- autonomia de centres. posta, i també sens perjudici de totes aquelles altres competències que Tanmateix, cal fer dues observacions. La primera és que, tot i la el Departament d’Educació de la Generalitat els atribueixi, com ha suc- importància de les lleis, ja sigui la LOE, ja sigui la futura llei catalana ceït en el cas del calendari escolar o la regulació del transport escolar o d’educació, convé no magnificar-les, perquè, sovint, els canvis més l’hora d’acollida. transcendents no depenen tant de les grans lleis com de les polítiques Finalment, pel que fa a la composició dels consells escolars, el més de proximitat, de les prioritats pressupostàries, de la millor organitza- significatiu és que tornen a ser elegibles els i les alumnes a partir de pri- ció dels recursos, de la voluntat i l’encert de posar l’èmfasi allà on més mer d’ESO, encara que en els dos primers cursos no participin en l’elec- es necessita. ció de director, o que els consells escolars han de designar una persona La segona observació és un recordatori a l’Acord estratègic per a la responsable d’impulsar mesures educatives que fomentin la igualtat internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’eco- efectiva d’homes i dones. nomia catalana, que, si bé va ser signat sense la presència de represen- Els consells escolars dels centres concertats no es regulen a la LOE, tants del món educatiu, va saber detectar alguns dels dèficits del nostre sinó a la LODE, i el que ha fet la LOE, a través d’una disposició dero- sistema, com ara els relacionats amb el fracàs escolar o la formació de gatòria, és només introduir canvis en la redacció de la LODE. Val a dir, l’alumnat, i va saber fer-hi propostes, bona part de les quals van ser d’entrada, que l’existència efectiva dels consells escolars és una de les recollides després en el Pacte Nacional per a l’Educació. pedres angulars del sistema de concerts i, en la mesura en què els con- sells escolars puguin desdibuixar-se, es desdibuixa també l’equilibri COM QUEDA LA PARTICIPACIÓ? dels concerts. Feta aquesta introducció, donem tot seguit una mirada a com queda la La LOE, a més d’altres novetats no menors com la participació dels participació de la comunitat escolar en la vida dels centres i, també, en la consells escolars en el procés d’admissió d’alumnes o la competència programació general de l’educació, amb una atenció especial a la figura per aprovar i avaluar la programació general dels centres, aporta com a dels consells escolars de centre i dels consells escolars d’àmbit superior. novetat més transcendental la incorporació d’un regidor o representant Donem unes notes, doncs, sobre els consells escolars dels centres municipal també com a membre dels consells escolars dels centres con- públics i sobre els consells escolars dels centres concertats i fem unes certats. Aquesta presència, que ha de contribuir a facilitar l’accés de la consideracions sobre els consells escolars territorials. comunitat escolar dels centres concertats a les potencialitats del territo- Una de les qüestions que solen aparèixer en la tramitació de les grans ri, ha de contribuir també, des de la seva visió externa i territorial, a la lleis educatives estatals, des de la LODE fins a la LOE, passant per la millora del funcionament dels consells escolars. LOCE, és la de determinar si els consells escolars dels centres públics Ara, quan el DOGC del dia 22 de juny de 2006, potser massa discreta- són també òrgans de govern (LODE i LOPAG) o són només òrgans de par- ment, acaba de publicar la convocatòria d’eleccions per a la renovació ticipació (LOCE), o, en altres paraules, com es configura el govern dels dels membres dels consells escolars dels centres concertats, és un bon centres i quina és la relació entre govern i direcció. moment per promoure el procés i per fer-los tan vius i participatius com En aquest sentit, la LOE ha optat per fórmules transaccionals. Així, sigui possible, i, també, és el moment per donar efectivitat al mandat doncs, considera els consells escolars i els claustres com òrgans explícit de la LOE d’incorporar-hi un representant municipal. El Departa- col·legiats de govern però subratllant que l’equip directiu és l’òrgan exe- ment d’Educació és el primer responsable en el seu impuls. cutiu de govern. I així, entre el sistema electiu dels directors per part del La LOE, a excepció de la inclusió dels representants dels consells consell escolar que establia la LODE o la LOPAG i el sistema selectiu de la escolars autonòmics en el Consell Escolar de l’Estat, no aporta nove- LOCE, la LOE opta per mantenir el sistema LOCE però atorgant preferèn- tats en relació amb els consells escolars territorials. Hom reconeix que cia als candidats procedents del centre i imposant que com a mínim un els àmbits municipal i supramunicipal són una instància idònia per arti- terç de la comissió de selecció provingui del claustre i un altre terç com cular els agents educatius del territori. Hom, però, no té tan clar com a mínim del consell escolar. I així, entre la LOPAG, que dipositava en els dimensionar aquests àmbits, si aquesta articulació ha de girar més consells escolars l’atribució de resoldre conflictes i imposar sancions, i sobre la societat i els seus agents o ha de ser més específica de la la LOCE, que atribuïa a la direcció la facultat d’imposar totes les mesu- comunitat escolar, si aquests consells han de seguir limitats al terreny res disciplinàries, la LOE opta també per la fórmula de la LOCE però de la proposta o se’ls ha de dotar també d’algunes facultats decisòries. atorgant al consell escolar, en els casos en què es perjudiqui greument Convindria començar a repensar-los. la convivència, la possibilitat de revisar les sancions imposades i propo- Els òrgans de participació tenen tant sentit, cadascun en el seu lloc, com sar mesures. en tenen els òrgans de decisió, i convé que el seu objecte sigui clar i els Aquestes qüestions a banda, són especialment importants algunes de estímuls que se li donin, també. No faríem pas cap favor a la participació si les competències dels consells escolars dels centres públics, com ara les aquesta acabés relacionant-se amb avorriment i inutilitat. Els consells d’aprovar i avaluar instruments tan bàsics com el projecte educatiu de escolars municipals i territorials, però, mereixen un punt i a part. centre, el projecte de gestió o la programació anual, o altres competèn- cies no menys importants com la d’aprovar l’obtenció de recursos com- Ramon Plandiura Vilacís plementaris o, en detriment de competències que la LOCE havia posat en Advocat BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 17 Núm. 55 setembre 2006 CONSELLS ESCOLARS e 17 BIBLIOGRAFIA: «Una altra novetat és la incorporació Escamilla, A. i Lagares, A.R.: La LOE: perspectiva pedagògica e històrica. d’un representant municipal com a membre Graó, Barcelona, 2006. dels consells escolars dels centres concertats.» Abelló, Lola. «Nova llei per a un nou segle». Guix, núm. 311 (gener 2005), p. 58-59. Una educación de calidad para todos y entre todos: informe del debate. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia, 2005. Giralt i Zatrco, Joan. «El Pacto Nacional para la Educación: una oportuni- dad para el compromiso de Cataluña con la educación». Cuadernos de Pedagogía, núm. 353 (enero 2006), p. 86-89. Jiménez, Jesús. «Diccionario de la LOE». Cuadernos de Pedagogía, núm. 348, (julio-agosto 2005), p. 21-23. Tiana Ferrer, Alejandro. «Invitació al debat sobre la reforma educativa». Guix, núm. 310 (desembre 2004), p. 68-69. PER CONSULTAR LA NOVA LEGISLACIÓ: Llei Orgànica de l’Educació (LOE) www.mec.es Pacte Nacional per a l’Educació www.gencat.net/educacio/pacte Estatut de Catalunya www.gencat.net/nouestatut Clara Guardiola BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 18 18 e PERSONATGES Núm. 55 setembre 2006 “LA METÀFORA ÉS UNA EINA MOLT DIDÀCTICA” MONTSERRAT MORERA, PROFESSORA DE LLENGUA I LITERATURA CASTELLANA A L’IES BERNAT METGE Fa de més 21 anys que la Montserrat Morera dóna classes de Literatura Puc imaginar-la de petita, devorant llibres i escrivint. Però això de ser professora i i Llengua Castellana a l’institut Bernat Metge, del districte de Sant Martí. ensenyar, d’on ve? Molt temps acostant els llibres, les paraules i, fins i tot, les metàfores a un A mi donar classes sempre m’havia agradat, des de ben petita. M’agradava repassar llibre- alumnat que, moltes vegades, creu que tot això és un avorriment. tes, explicar coses, però els meus pares tenien Apassionada de la lectura i l’escriptura, sap que la seva feina suposa anar una botiga i estava previst que hi treballés. Vaig fer un secretariat comercial, però final- a contracorrent de molts valors que els nois i noies reben en el seu entorn ment vaig decidir estudiar batxillerat encara social, però diu que l’esforç val la pena. que fos més tard del previst. Els meus pares volien que després estudies dret, però a l’ins- titut Maragall vaig tenir un professor, en Juan Patricia Esteve Alcina Franch, que em va motivar a estudiar filologia a la Universitat Autònoma de Barcelo- na. Perquè, a més de donar classes i explicar coses, de petita la meva altra gran passió era llegir i escriure. Per tant, al final vaig optar pel que jo volia fer i vaig poder unir les meves dues passions en la vida professional: l’ense- nyament i la literatura. I a casa seva, què li van dir? No ho veien gaire clar. El meu pare estava convençut que estudiar dret era una sortida millor per al meu futur professional. Ell venia del món de l’empresa i trobava que si no seguia el negoci familiar, almenys estudiant dret es podia arreglar. Però quan vaig sortir amb la literatura, no li va agradar gens. De fet, fins que no vaig treure’m les càtedres d’insti- tut, el meu pare no va estar tranquil. El que tenia molt clar és que no volia passar-me la vida en una botiga. I de petita, què era el que més li agradava llegir? Una mica de tot. Tenia molta curiositat per llegir tot tipus de literatura. T’explicaré una anècdota. Jo dic, moltes vegades, que la culpa BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 19 Núm. 55 setembre 2006 PERSONATGES e 19 Patricia Esteve que ara estigui donant classes de literatura i sobretot, la comprensió lectora, que enten- llengua la té en Dante. Quan tenia uns 13 anys, guin i que, per tant, gaudeixin amb el que lle- estava mirant un programa de televisió que geixen. I també que agafin un hàbit de lectura. feien aleshores, que es deia Cesta y puntos, on No hauria de passar que per a alguns alumnes es feien preguntes als concursants. Una de les comprar un llibre signifiqui llençar uns diners. preguntes va ser: "Qui és l’autor de la Divina Tampoc acompanya l’ambient social que rode- comèdia?". Fins i tot la meva àvia sabia la res- ja una part de l’alumnat, que considera que ha posta i jo no. I, per tant, vaig demanar que em de tenir el mòbil d’última generació abans que compressin aquell llibre, perquè volia saber gastar-se diners amb llibres. com era. Naturalment als 13 anys no em va ser Montserrat Morera Escarré fàcil llegir aquesta obra però, tot i així, em va El Quixot o Harry Potter. L’hàbit de lectu- fascinar. Això no vol dir que no llegís altres ra ha de ser més important que la qualitat? Des de fa més de trenta anys em dedico a coses com obres de Jules Verne o Mujercitas. No deixo de banda res. Ni una revista del ajudar els joves a descobrir els plaers i les Fos el que fos, però devorava el que llegia. cor, un diari esportiu o una obra clàssica complicitats de la lectura i l’escriptura. A l’ins- L’escriptura també m’ha acompanyat de ben grega. Qualsevol lectura pot ser una manera titut Montserrat vaig aprendre de Carmina Ple- petita. Sóc una mena d’escriptora casolana i d’agafar l’hàbit i no podem rebutjar ningú pel yán que el treball a l’aula sempre està lligat a una aprenent, encara que també he publicat que llegeix. És clar, s’ha de procurar donar la investigació. A l’institut de Gavà, amb l’Am- alguna coseta. qualitat en tot el que es llegeix, però no paro Tomé, vam voler canviar el món a cops de podem començar a fer a distincions quan setmanes culturals. Fa vint-i-un anys que sóc a Són més de 21 anys fent classes de litera- tenim tants problemes d’hàbits de lectura en l’IES Bernat Metge i la major part d’aquest tura i llengua. Quina evolució hi ha hagut a els i les joves. Per aconseguir això, val tot. temps també he donat classes de Didàctica de l’hora de donar aquesta assignatura i en la També hem d’intentar que llegeixin obres que la Llengua, a la UAB. Ensenyar no és només reacció de l’alumnat? jo anomeno bombes de rellotgeria. Són aque- una tasca individual i el professorat del Bernat Abans la literatura s’identificava com a cul- lles obres que la primera vegada que les lle- Metge és alguna cosa més que un bon equip. tura i un gran percentatge de l’alumnat consi- geixen els costa, però que més endavant fan el Té les virtuts dels bons castellers: força, equili- derava que tenia un valor cultural. Ara la litera- seu efecte. bri, valor i seny. tura vol dir, per a molts, quin avorriment i quin pal. Aleshores, s’ha de buscar la motivació de La seva tesi parlava de la metàfora en la Un desig que no has complert. l’alumnat en la qüestió lúdica i estètica de la vida quotidiana com a mètode per apropar- A part de cantar òpera, m’agradaria literatura. Com que necessita una determinada se a l’alumnat en les classes de literatura i que es pogués compaginar bé la docència concentració, es fa difícil per a algun tipus d’a- llengua? a la secundària i a la Universitat. lumnat motivar-se. Identifiquen una obra Quan investigava per què moltes vegades literària amb una cosa avorrida. En altres l’alumnat no entén el que llegeix, vaig trobar Un que sí. assignatures també es nota, però a la de litera- que dues de les coses que els costen més és Escriure una novel·la. tura es nota molt que l’escola i el professorat captar la ironia i el sentit metafòric o figurat. L’he acabada aquest estiu. anem a contracorrent. Estem defensant uns Aleshores, per a les meves classes, he volgut valors que no són compartits per una part de apropar-me a les metàfores de forma més Què col·lecciones? la societat, per tant tenim moltes dificultats. comprensiva per a l’alumnat. No cal estudiar Res. Estem defensant coses que creiem que són poemes de Garcilaso o de Martí Pol per treba- dignes de ser apresses i se’ns fa difícil que llar les metàfores. Sinó que el nostre llenguat- Una virtut teva. això ho pugui entendre una part de la societat. ge quotidià està farcit d’aquest tipus de cons- El que sóc és perseverant i constant. Però la literatura és molt agraïda. Es pot fer truccions. Mira, sense ser-ne conscient, poesia amb molta facilitat amb nois i noies n’acabo de fer una, quan t’he dit farcit. Doncs, Què et fa por? que són divergents, amb el teatre o el cinema és molt bo que l’alumnat descobreixi que la L’estupidesa, el tancament i l’aïllament es pot motivar molt l’alumnat i, també, amb metàfora no és una cosa que fan uns poetes, tots els recursos que ens dóna la ciutat. Es sinó que està en el seu llenguatge del dia a Un consell que t’han donat i vols compartir. tracta de trobar tècniques diferents per apro- dia. I que sàpiguen per què la utilitzen. La Hi ha una sentència que m’agrada molt que par-se a l’alumnat. metàfora és una eina molt didàctica. diu “les pedres i les herbes tenen virtuts, però més en tenen les paraules”. I quines són aquestes tècniques? Vostè dóna classes de castellà. Què diria a Abans tenia més pes la història de la litera- les veus apocalíptiques que anuncien que és Per a Montserrat Morera, la literatura... tura i ara té més pes la part creativa i lúdica. una llengua en perill a les nostres escoles? De quin color és? Verda Les lectures d’obres continuen fent-se, algu- El castellà té molt bona salut i no té cap pro- Quin dia de la setmana? El Lorca deia en un nes són obligatòries del programa. El que blema de pervivència a Catalunya. El que sí poema "sábado, intentem és que totes les obres siguin moti- que hauríem de tenir en compte és que, en puerta de jardín". vadores. Es treballen a classe però ja no es segons quines zones i en segons quin tipus Quina estació de l’any? Totes tracta sempre de fer el típic comentari del lli- d’alumnat, seria bo fer un reforç amb llengua Quin menjar? Pot ser pa amb bre. Es proposen altres exercicis, com fer castellana, i en altres el contrari, hauria de fer- xocolata o un bon il·lustracions del que han interpretat o una se en llengua catalana. És trobar un equilibri, entrecot. carta que enviarien al protagonista del llibre però que ningú digui que el castellà està en Quina flor o planta? Depèn de l’obra. o canviar el final de l’obra. També acostumo a perill a Catalunya. És magnífic que podem ser Pot ser un espígol, fer tallers d’escriptura. I això sol engrescar bilingües i ho hem de conservar. un xiprer... l’alumnat. El gran problema que tenim és, BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 20 20 e RECURSOS Núm. 55 setembre 2006 50 LLUNES VERDES LES TERTÚLIES DEL PROJECTE D’EDUCACIÓ EN VALORS INTERCANVIEN EXPERIÈNCIES EDUCATIVES Des de fa unes cinquanta llunes L es tertúlies cafè “Lluna Verda” són un PER QUÈ LLUNA VERDA? espai de trobada, de diàleg i de discus- La visibilitat i la invisibilitat de les fases de la –una mica més de quatre anys–, sió, en el qual es tracten temàtiques i es lluna, i la seva varietat de posicions, es tra- amb l’objectiu de recuperar el sentit presenten experiències i materials relacionats dueixen en una gran diversitat de formes i amb l’univers educatiu. El fil conductor d’a- mirades que ens serveixen com a metàfora de de les tertúlies clàssiques, questes converses és el diàleg al voltant dels les característiques d’un procés de transfor- el Projecte d’Educació en Valors de valors considerats claus per a la coeducació, mació en l’aprenentatge i de canvi a la socie- l’educació en el desenvolupament sostenible i tat. Per aquesta raó, hem pres la lluna com a l’Institut d’Educació de l’Ajuntament en el respecte a la diversitat cultural. símbol de les nostres tertúlies. de Barcelona convoca els diferents La proposta, que ha estat pensada des de La lluna és l’altra amiga del camp, de les múltiples mirades, disciplines i entorns d’a- marees, de la vida humana i també de la vida agents educatius de la ciutat a seure prenentatge, reflecteix els eixos conceptuals animal. S’associa, a més a més, amb la fertili- al voltant d’una taula, amb cafè que es comparteixen en el Projecte d’Educació tat, no només des de la reproducció, sinó en Valors. Es proposa aprendre a “llegir” els també des de la producció a partir del ritme de i berenar, per tractar temes molt valors que travessen les pràctiques educatives creixement de les plantes i les collites. I és per diversos al voltant del’educació. per poder convertir-les en objecte de reflexió, això que la relacionem amb la sostenibilitat. de contrast i d’intercanvi. En definitiva, des de La lluna és la nit, és un ritme, és una periodici- Les tertúlies cafè “Lluna Verda”, la tertúlia es desitja aprendre de la pràctica tat. Aquesta regularitat ens serveix de nexe que compleixen 50 edicions, són per millorar les pràctiques. per a les tertúlies. Els continguts són diversos i parteixen de la La relació que hi tenim les persones es dóna a l’abast de tot el món educatiu necessitat d’obrir la mirada cap al que és dife- a la vegada de forma grupal i individual. Al i de tota la ciutadania. rent, alhora que envers el que és semblant, llarg dels temps, l’interès que hem mantingut potenciant l’intercanvi d’impressions i aporta- per aquest satèl·lit s’ha plasmat en les arts plàs- cions. L’exposició no es limita solament a apro- tiques i escrites, en la música i la dansa, i s’ha fundir en la complexitat dels processos educa- transmès de generació en generació a través de tius, sinó que, a més, pot generar necessitats i la representació oral o d’innombrables textos. consciència de canvi. És oberta i dinàmica. I així doncs, pensant en la lluna, sorgí la idea d’incorporar-hi el color verd. Perquè l’origen de la vida en el planeta està situat en el mar, i es relaciona amb aquells organismes que són capaços de realitzar la fotosíntesi, que conte- nen clorofil·la i que, per tant, són d’aquest color. El color verd representa un dels valors que s’han de protegir en el nostre planeta i és, també, el color clàssic de les pissarres de les escoles, per la qual cosa podem veure’l com a una oportunitat o expressió d’aprenentatge. La lluna es mou, és cíclica, canvia. És un pro- cés sense fi, permet pensar que tornarà, ens desperta confiança i ens anima a crear expec- tatives. Sempre s’està renovant. Aquesta idea també ens suggereix la capacitat d’adaptar-se i insinua diverses imatges d’una mateixa reali- tat, que es pot veure sencera, es pot veure en part o pot no veure’s. Quelcom que també és molt present en les relacions humanes i en el món de l’educació. Tota acció educativa es dóna en un context i comporta, de manera BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 21 Núm. 55 setembre 2006 RECURSOS e 21 «Hem creat materials i recursos processos educatius. És a dir, mostrar la feina és trobar una mirada que respecti la diferèn- ben feta. Perquè això implica un exercici que cia, fugi dels tòpics i dels prejudicis, i que centrats en temes de valors motiva i inspira a compartir anhels, preocupa- tingui una perspectiva que orienti els proces- per donar suport cions i solucions. Per això volem donar suport sos de transformació a partir d’un coneixe- a les iniciatives que presenten pràctiques que ment més complex. als processos de canvi.» recullen l’ampli espectre de la diversitat i el En resum, a les tertúlies cafè de la “Lluna tractament inclusiu i transformador de les Verda” reflexionem i posem de manifest les experiències. Perquè, a la vegada, això supo- realitats no explicitades. Pretenem evidenciar sarà incentivar l’aparició de nous projectes. que existeixen altres formes de ser al món, de conscient o inconscient, uns determinats veure’l, de comprendre’l. Altres formes de llegir valors, ja siguin triats o imposats. I la feina d’e- ORÍGENS I TEMES DIVERSOS la història, de reconèixer la vàlua d’aportacions ducar en els valors requereix fer visible el L’origen professional o institucional de les que no es consideren des dels models majori- currículum ocult, el costat fosc de la lluna. presentacions és variat. Pertanyen a contextos taris o hegemònics. I per aconseguir aquest Famílies, professorat i alumnat, en qualsevol educatius formals i no formals, i provenen de canvi treballem des del compromís personal, entorn educatiu, no es deixen veure completa- les famílies, el professorat, els i les estu- tot acostant l’Administració a la realitat quoti- ment; mostren només una part d’ells mateixos. diants, la docència i la investigació; en tots els diana de la ciutadania. En tots aquests àmbits, les persones establei- casos, es parteix del compromís amb la igual- xen models de relació que depenen de la part tat social i la participació ciutadana. Equip Projecte d’Educació en Valors que es mostra. Aquestes interaccions socials No hi ha temes grans o petits, sinó realitats Institut d’Educació poden incloure relacions de poder. El valor és diferents per compartir o comprendre. Cada pro- una qüestió implícita, que parla d’idees prèvies jecte pot ser igualment inspirador. A totes les d’una manera d’entendre el món; el que es pot tertúlies es parla de pràctiques, programes o > Per a més informació: observar, mirar o modificar són els comporta- reflexions que estan en marxa. El que es pretén www.bcn.cat/imeb/tertulies ments. I amb ells i amb una acció sostinguda també es poden modificar les idees prèvies. Metafòricament, seria reconèixer la presència de la lluna en la lluna nova, la seva presència no visible, per comprendre tot el curs de l’astre. UN LLIBRE PER CELEBRAR-HO UN MODEL EXPORTABLE Per fer possible que es manifestin els valors subjacents en els discursos i en les pràctiques El Projecte d’Educació en Valors de l’Insti- Hem pensat que el nostra proposta de ter- educatives, és imprescindible observar les tut d’Educació de l’Ajuntament de Barce- túlia pot ser adaptada a altres realitats i diferents realitats i treballar-les a partir de pro- lona us convida a la presentació del llibre contextos. Així que no dubteu a demanar cessos de reflexió compartida, amb la finalitat Sota la lluna verda. Tertúlies educatives, informació sobre la nostra manera d’orga- d’identificar i denunciar antigues i noves desi- que recull algunes de les experiències nitzar-nos. gualtats, així com tot tipus de discriminacions que hem compartit dins l’espai creat pel Des dels seus inicis fins a la actualitat, socials i culturals. Per això hem dissenyat una Projecte d’Educació en Valors. Seguida- la representivitat de les tertúlies cafè metodologia i unes estratègies que afavorei- ment, celebrarem la 50a Tertúlia cafè “Lluna Verda” es reflecteix en la quantitat, xen la transformació dels models de relació. Lluna Verda: “Les tertúlies com a espais qualitat i varietat. Hem contactat amb més Hem creat materials i recursos centrats en de conversa”. de 500 institucions, organismes, centres i temes de valors per donar suport als proces- Montserrat Morera Escarré, professora organitzacions, a més de particulars i pro- sos de canvi. Hem creat condicions per a l’in- de Llengua i Literatura Castellana de l’IES fessionals, que han desembocat a unes 55 tercanvi d’inquietuds i experiències, amb la Bernat Metge, ens relatarà la trans- persones assistents de mitjana per sessió. finalitat de fomentar l’organització de xarxes cendència de les tertúlies a la vida social Les tertúlies són una activitat fàcil d’or- educatives i ciutadanes. com a espais de diàleg. L’acte tindrà lloc ganitzar, no tenen un cost elevat, perme- I és d’aquesta manera com a les tertúlies el proper dia 28 de setembre, a les 18 ten fer visible experiències d’èxit, faciliten cafè “Lluna Verda” intentem crear l’espai en el hores al Centre d’Estudis i Recursos Cultu- l’intercanvi i ajuden a conèixer la realitat qual es faci possible compartir la visibilitza- rals de la Diputació de Barcelona (c. Mon- que ens envolta, tant en l’àmbit educatiu ció de les experiències d’èxit dins els diversos talegre, 7). com en la ciutat en el seu conjunt. BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 22 22 e BARCELONA A L’ESCOLA Núm. 55 setembre 2006 MEMÒRIA HISTÒRICA I FORMACIÓ CIUTADANA L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA IMPULSA UN SERVEI DIDÀCTIC PER APROPAR-SE A LES ESCOLES En l’any de commemoració del seu D e tots els objectius generals que s’ha OBJECTIUS DEL SERVEI DIDÀCTIC plantejat l’Arxiu Nacional de Catalun- · Apropar els documents d’arxiu al món escolar. vint-i-cinquè aniversari, l’Arxiu ya per als propers anys, cal destacar: · Facilitar la utilització dels documents d’arxiu Nacional de Catalunya ha definit les · Desenvolupament dels canals de comuni- en la pràctica docent. cació telemàtica per facilitar la difusió dels · Donar suport a la didàctica de les ciències línies d’actuació per als propers anys: documents que conserva. socials a partir del mètode de la recerca amb la millora constant dels procediments, · Creació de sistemes i instruments d’accés fonts d’arxiu. a la documentació adaptats als diferents per- En síntesi, que l’alumnat s’iniciï en l’aplica- la potenciació de la comunicació i la fils d’usuari. ció del mètode científic i, al mateix temps, que implicació social de l’Arxiu. En aquest · Implicació en la recuperació de la memòria es reforcin els valors ètics i ciutadans que la històrica de Catalunya. didàctica amb fonts d’arxiu pot aportar. sentit, vol col·laborar amb l’escola · Col·laboració amb el món docent en la for- Les funcions del servei didàctic són assesso- en la comunicació de la memòria mació de futures persones usuàries per facili- rar l’alumnat i el professorat d’educació primà- tar la difusió de la memòria històrica. ria i secundària amb la finalitat de facilitar l’a- històrica i en la formació ciutadana · Participació en la creació d’una xarxa cul- prenentatge dels processos que impliquen la i democràtica de l’alumnat i, per això, tural per al desenvolupament de la societat recerca amb fonts d’arxiu: seleccionar docu- del coneixement. ments, preparar materials didàctics i organit- ha creat un servei didàctic. És, doncs, dintre de la política general de zar activitats. l’Arxiu que marca aquesta nova etapa que cal emmarcar la creació i la consolidació del Ser- «El servei s’ha dissenyat vei Didàctic de l’Arxiu Nacional de Catalunya (SDANC), com un servei a la comunitat educa- com un sistema obert i que tiva que té com a objectiu col·laborar en la aposta per les tecnologies difusió de la memòria històrica i en la forma- ció dels futurs ciutadans i ciutadanes, així com de la informació.» promoure la utilització del patrimoni docu- mental com a font per a la història i com a recurs didàctic. L’assessorament al professorat es fa en El servei, en el qual col·labora el Departa- totes aquelles activitats docents que impli- ment d’Educació de la Generalitat de Cata- quin la utilització de fons documentals de lu-nya, gràcies a l’establiment d’un conveni l’Arxiu, ja sigui per a la preparació de crèdits, de col·laboració, s’ha dissenyat com un sis- el seguiment de recerques escolars, l’organit- tema obert i dinàmic i capaç d’adaptar-se a zació de jornades culturals en centres educa- les múltiples necessitats i al canvi continu tius, etc. de la nostra societat; un servei que aposta L’assessorament a l’alumnat es fa per a la per les tecnologies de la informació i la realització de les seves recerques escolars o comunicació, per tal d’arribar a tot el terri- l’ampliació de crèdits a partir de documents tori, i que participa en diverses xarxes de d’arxiu, tant pel que fa a la localització com a comunicació, entre les quals destaca la par- la selecció i la interpretació dels documents. ticipació en el Consell de Coordinació Els instruments amb els quals compta el Pedagògica de Barcelona. Servei Didàctic de l’Arxiu són: BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 23 Núm. 55 setembre 2006 BARCELONA A L’ESCOLA e 23 LES ACTIVITATS EDUCACIÓ INFANTIL Parvulari (3-6 anys) · Què és un arxiu? EDUCACIÓ PRIMÀRIA Cicle inicial (6-8 anys) · Què és un arxiu? Cicle mitjà (8-10 anys) · Què és un arxiu? Cicle superior (10-12 anys) · Què és un arxiu? EDUCACIÓ SECUNDÀRIA 1r cicle (12-14 anys) · Descobreix l’Arxiu Nacional de Catalunya · Què és un arxiu? · Taller “Fem recerca” « Aprendre a fer la recerca Aquesta col·lecció s’ha iniciat amb el volum Atansem-nos a l’exposició “El Retorn dels 2n cicle (14-16 anys) amb fonts d’arxiu: seleccionar Documents Confiscats a Catalunya”. · Descobreix l’Arxiu Nacional de Catalunya documents, preparar materials Una altra publicació és Petita Història de · Taller “Aprenem a investigar” l’Arxiu Nacional de Catalunya, publicada per · Taller “Fem recerca” i organitzar activitats.» Editorial Mediterrània, amb il·lustracions de · Taller “Vine a investigar” Pilarín Bayés, que facilita la difusió entre el públic juvenil de les activitats realitzades per Postobligatòria (16-18 anys) · Base de dades: Conté la descripció dels l’Arxiu i del valor del patrimoni documental. · Descobreix l’Arxiu Nacional de Catalunya documents que han estat seleccionats per la A més a més, l’Arxiu compta amb la bibliote- · Taller “Aprenem a investigar” seva potencialitat didàctica, com també la ca de l’aula, facilita l’accés a la biblioteca de · Taller “Fem recerca” imatge del document en format digital. Permet l’Arxiu i a una biblioteca especialitzada en · Taller “Vine a investigar” la localització dels documents a partir d’un materials i recursos didàctics amb fonts d’arxiu sistema de cerca, adaptat per a l’alumnat, així i té un servei de reproducció de documents. > Per a més informació sobre el programa d’activitats com la visualització de la imatge del document Els nois i noies poden accedir al Servei Didàc- escolars de l’Institut d’Educació: i, si cal, la seva impressió. Aquesta base de tic sense la necessitat que els acompanyi una www.bcn.cat/educacio dades és consultable actualment a través de la persona adulta. Per accedir als diferents ser- intranet de l’Arxiu i ben aviat podrà ser-ho veis de consulta de documents, assessora- també a través d’Internet. ment, visites o tallers, cal reservar hora per · Borsa de recerca: Està formada per les telèfon o per correu electrònic. Totes les activi- memòries del treball de recerca realitzat per tats i serveis oferts són gratuïts, amb l’única alumnes que han utilitzat anteriorment el servei, excepció del cost de les reproduccions docu- amb propostes de noves línies d’investigació. mentals que sol·licitin els usuaris. PUBLICACIONS I SERVEIS Arxiu Nacional de Catalunya El Servei Didàctic de l’Arxiu elabora un conjunt de materials didàctics, alguns dels quals es publiquen dintre de diferents col·leccions: · Fem parlar les fonts. Es tracta d’una col·lec- ció que aprofundeix en la metodologia i les tècniques de recerca que poden ser emprades per l’alumnat en la realització de petites recer- ques amb fonts d’arxiu. · Les claus de la història. Reuneix un conjunt de reproduccions de documents d’arxiu, la proposta didàctica i un conjunt de documents Arxiu Nacional de Catalunya de suport. Carrer de Jaume I, 33-51 · Exposicions. Una mirada crítica. Facilita 08195 Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) l’anàlisi d’una exposició. Aplega la guia didàcti- Tel. 93 589 77 88 ca i la reproducció dels documents exposats i anc.cultura@gencat.net d’altres documents de suport en format digital. http://cultura.gencat.net/anc/ BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 24 24 e PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Núm. 55 setembre 2006 BARCELONA, CIUTAT EDUCADORA CAP A UNA NOVA ETAPA DEL PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT La xarxa educativa de Barcelona emprèn un nou procés Així doncs, veiem que el procés participatiu endegat el 2003 va donar lloc a una nova etapa del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona, que per de participació i compromís per construir el futur primera vegada impulsava la participació fins a la coresponsabilitat, con- educatiu de la ciutat. Les VII Jornades del Projecte cretant la seva dimensió operativa en un Pla d’acció 2004-2007 format per un conjunt de projectes estratègics liderats tant per l’Administració local Educatiu de Ciutat de Barcelona obren un camí que com per la societat civil i realitzats a partir del treball de xarxes d’entitats. s’inicia amb la trobada de les comissions del PEC i que Durant aquesta etapa, el PEC ha mantingut un procés de participació continuat, sostingut i sostenible, i ha iniciat el treball en xarxa entre les s’acabarà amb la celebració d’un Plenari, el 14 de març entitats i les administracions compromeses. Al llarg d’aquest procés s’ha de 2007, on es presentarà el treball elaborat. És una nova anat produint una millora de la xarxa educativa de la ciutat, articulada al voltant d’un projecte que es defineix per uns objectius prioritaris com- etapa del PEC amb l’objectiu de consolidar Barcelona partits: l’educació per a la ciutadania i el compromís amb l’èxit escolar i com a una ciutat educadora. la creació intercultural. En aquest període, el PEC ha formulat i ha fet explícita la seva condició d’instrument al servei de la construcció de la ciutat educadora, alhora que s’identificava territorialment com a PEC de Barcelona i definia la seva Quan l’any 1990 es signava a Barcelona la Carta de Ciutats Educa- voluntat de treballar amb una perspectiva de proximitat, combinant les dores, s’assenyalava un horitzó cap al qual la ciutat ha anat accions educatives a diferents escales: els barris, els districtes i la ciutat. avançant progressivament, obrint-se a un concepte d’educació que va més enllà de l’escola i investigant noves fórmules de participació i LES NOVES PREGUNTES coresponsabilitat social. Ara, a les envistes del 2007, pertoca revisar la feina feta i obrir un nou En aquest camí, el projecte de fer de Barcelona una ciutat educadora cicle de participació per fonamentar una nova etapa. Com ha estat el fun- ha mostrat la seva capacitat d’implicar fortament les entitats ciutadanes cionament del PEC? Quines han estat les seves millors aportacions? Quins i de transcendir i comprometre els diferents responsables de l’Adminis- els seus dèficits? Què ha canviat a la ciutat des del 2003? Quins són els tració. Tanmateix, al llarg d’aquest procés s’han succeït diferents etapes reptes educatius emergents el 2007? Quins els guanys que voldríem que responen tant als canvis produïts a la realitat social i educativa de la assolir a l’horitzó del 2011? Quins els riscs que ens cal defugir? Allò que ciutat com a la reflexió sobre els resultats de les actuacions educatives compartim, allò que dóna sentit al treball del PEC com a xarxa educativa que han anat existint i a una certa innovació conceptual que aquestes ciutadana, els nostres objectius prioritaris, segueixen sent vàlids de cara experiències han anat aportant. a aquesta nova etapa? Ens cal reformular-los o assumir-ne de nous? Per donar resposta a aquestes preguntes, les VII Jornades del PEC de Bar- celona obren un procés participatiu en el marc del qual us convidem a for- mar part de les comissions de treball, que discutiran per elaborar una pro- posta de contingut per a la nova etapa del PEC 2008-2011. El treball partirà de l’anàlisi i discussió dels documents previs prepa- rats per encàrrec del Consell Directiu del PEC, per avançar cap a la for- mulació d’un nou diagnòstic de la situació educativa de la ciutat, la definició de nous reptes i la formulació de propostes d’acció que hi podrien donar resposta i que han de constituir el material base a partir del qual es puguin identificar i planificar els projectes estratègics del PEC de Barcelona. Oficina Tècnica del PEC de Barcelona > Per a més informació: www.bcn.cat/educacio/pec BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 25 Núm. 55 setembre 2006 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT e 25 «El PEC ha formulat i ha fet explícita la seva condició d’instrument al servei de la construcció de la ciutat educadora.» PROCÉS PARTICIPATIU 2006-2007 COMISSIONS DE TREBALL BARCELONA CIUTAT EDUCADORA Àmbits: Un nou impuls del PEC cap a l’horitzó 2011 Coneixement de la ciutat Coordinen: Antònia Hernàndez i Esteve Barandica, Institut d’Educació de Inici del debat l’Ajuntament de Barcelona (IMEB). VII Jornades del PEC de Barcelona Èxit escolar i accés al treball Primera trobada de les comissions temàtiques Coordina: Nacho Garcia de la Barrera, Consorci d’Educació de Barcelona. 28, 29 i 30 de novembre de 2006 Immigració Coordina: Marleny Colmenares, IMEB. Els reptes de la nova etapa Lleure i educació no formal Segona trobada de les comissions temàtiques Coordina: Pia Vilarrubias, IMEB. 17 i 18 de gener de 2007 Mitjans de comunicació i societat de la informació Coordina: Araceli Vilarrasa, IMEB. Propostes d’acció Mobilitat Tercera trobada de les comissions temàtiques Coordina: Maria Molins, IMEB. 21 i 22 de febrer de 2007 Sostenibilitat Coordina: IMEB. Les bases per a la construcció del PEC 2008-2011 Valors i ciutadania activa Plenari del PEC de Barcelona Coordinen: Amparo Tomé i Judit Rifà, IMEB. 14 de març de 2007 DOCUMENTS BASE PER AL DEBAT VII JORNADES DEL PEC DE BARCELONA ACCIONS EDUCATIVES CIUTADANES El diagnòstic educatiu de la ciutat Elaborat per Jaume Carbonell, director de Cuadernos de Pedagogía, Podeu presentar experiències i projectes fins amb la participació de Glòria Figuerola, gerent del Sector de Serveis al 6 d’octubre, a través de www.bcn.cat/educacio/pec Personals de l’Ajuntament de Barcelona; Núria Galán, vicepresidenta del Consell de la Joventut de Barcelona; Josep M. Garcia, president de · Eix 1. Educar per a la ciutadania la Delegació de Barcelona de la FAPAC; Quim Lázaro, representant de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, i Antoni Marto- · Eix 2. L’èxit escolar per a tothom rell, director de Serveis Educatius de l’Institut d’Educació de l’Ajunta- ment de Barcelona i del PEC de Barcelona. · Eix 3. Educar en la interculturalitat El seguiment del Pla d’acció 2004-2007 del PEC · Eix 4. La xarxa educativa territorial L’anàlisi de la xarxa educativa de la ciutat Elaborats a partir de l’estudi realitzat per l’equip coordinat per Antoni Sans, professor del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, i integrat per Àngel Forner, professor del Departament de Mètodes d’In- vestigació i Diagnòstic en Educació de la facultat de Formació del Pro- fessorat de la UB; Carlos Lozares, professor de Sociologia de la Univer- sitat Autònoma de Barcelona; Mariano Manzano, catedràtic de Matemàtiques de l’IES Milà i Fontanals i col·laborador del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de la Generalitat de Cata- «Avançar cap a la formulació d’un nou lunya; Mònica Mato, becària de l’ICE de la UB, i Araceli Vilarrasa, direc- diagnòstic de la situació educativa de la ciutat tora de Planificació Estratègica del PEC de Barcelona. i la definició de nous reptes.» BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 26 26 e CIUTATS EDUCADORES Núm. 55 setembre 2006 EL FOMENT DE LA MEDIACIÓ SAGUNT PROMOU ACCIONS CONTRA EL MALTRACTAMENT I LA INTIMIDACIÓ A LES AULES L’Ajuntament de Sagunt, en terres L a idea de dissenyar un programa d’àm- 2. Procediments que tracten d’identificar bit municipal va sorgir pel suggeriment factors de risc i intenten limitar la durada de valencianes, ha posat en marxa que va fer el regidor d’Ensenyament de la conducta agressiva (intervencions directes un programa per fomentar activitats l’Ajuntament de Sagunt al Gabinet Psicope- sobre casos i climes de classes). Hi apareix la dagògic, donat que, per la seva condició de figura del mediador escolar, el qual ha de que afrontin el problema dels docent, sempre ha estat interessat en tot allò tenir un alt nivell de formació en habilitats maltractaments i la intimidació que té a veure amb les relacions interperso- socials de comunicació i resolució de conflic- nals entre l’alumnat, tant de primària com de tes. Se li encomanen tasques l’objectiu de les a les aules. I ho ha fet, no perquè secundària, i no pas perquè al nostre municipi quals és analitzar el problema i arribar a un hagi tingut greus incidències hi hagués, en principi, més incidència de acord entre les parts. Es converteix en un violència escolar que en d’altres. recurs humà per a la resolució de conflictes a en els seus centres de primària Es va decidir de dur-la a terme perquè es l’escola. o secundària, sinó com a mesura considera que un cas és més del que s’ha de 3. Accions que tracten d’evitar la recurrèn- tolerar, d’acord amb l’anomenada “tolerància cia i l’estabilitat de la conducta agressiva. En principalment preventiva zero”, i perquè, al mateix temps, també es casos d’abusos greus, es treballa conjunta- i d’actuació en possibles conflictes pensa que, mitjançant l’aplicació d’una sèrie ment amb professionals d’altres sectors de la d’accions, es pot aconseguir que els casos de comunitat. El programa municipal ofereix, per mitjançant un servei de mediació. violència que puguin sorgir a l’entorn educa- tractar situacions clares de conflicte real i cional minvin en gran part, així com evitar-ne present, el mètode de compartició de respon- l’aparició, en línia amb un objectiu preventiu. sabilitats formulat per Anatol Pikas, àmplia- El programa es iniciar amb un curs pilot: es ment utilitzat per dissuadir una banda d’a- va posar en marxa en un centre d’educació gressors. Es tracta d’una sèrie d’entrevistes secundària, i després el professorat, la direc- amb els agressors i la víctima d’una manera ció, l’alumnat, el tècnic i el regidor en van fer individualitzada, en la qual s’intenta crear un una avaluació, i en funció d’aquesta avalua- camp de preocupació mútua o compartida i ció en van decidir la continuació. El centre on s’acorden estratègies individuals d’ajuda que voluntàriament va formar part d’aques- a la víctima. ta primera actuació va ser l’IES Eduardo Merello, situat al nucli més proper al mar, CRONOLOGIA anomenat El Port de Sagunt. Les línies gene- Al llarg del curs 2004-2005 es va posar en rals del treball previst estaven formades marxa el segon i tercer nivell del prograna, pels nivells següents: amb les següents característiques i crono- 1. Accions i metodologies concretes perquè logia: la conducta violenta no aparegui. S’hi inclouen · Es van dur a terme dues sessions de tuto- les assemblees o reunions periòdiques del ria, l’objectiu de les quals era sensibilitzar els grup de classe (on es debaten els compliments i les alumnes de 4t d’ESO i 1r de batxillerat de les normes, el clima i qualsevol problema) i sobre la problemàtica i fer-los receptius a la l’aplicació del treball de tutoria (on es treba- idea de la mediació, com una eina fonamental llen el desenvolupament i la definició de les en la resolució dels conflictes d’una manera normes, així com l’elecció de les sancions). no violenta. Coqué Azcona BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 27 Núm. 55 setembre 2006 CIUTATS EDUCADORES e 27 «La figura del mediador ha de tenir un alt nivell de formació en habilitats socials de comunicació.» · Amb l’alumnat voluntari (es van seleccionar responsabilitat pròpia, encara que la coordina- vint-i-dos alumnes d’un total de més de seixan- ció, ajuda i supervisió a escala municipal és, ta que s’hi presentaren), es va fer un procés de ara per ara, imprescindible. També, pel que fa formació en tècniques bàsiques de mediació de al nivell d’intimidació, s’ha observat una dismi- SAGUNT (Comunitat Valenciana) conflictes, basat en el proposat per J.C. Torrego i nució en un percentatge que està al voltant del es van donar uns diplomes lliurats per la Regido- 15%, la qual cosa ens alegra molt, donat que el Sagunt és una ciutat de la Comunitat Valen- ria d’Educació, i es va posar en marxa el servei programa està en els seus inicis i encara queda ciana, amb una població de 65.600 habi- de mediació al centre, amb un professor respon- posar en marxa el programa de formació en tants.1 La majoria de la població té entre 20 sable, format al mateix temps que l’alumnat. mediació per a pares i mares i personal no i 59 anys (59,7%), el 22,9% té 60 anys o · El responsable del programa a escala muni- docent, així com aprofundir en les accions pre- més i el 17,4% de la població té menys de cipal va fer feines de coordinació, supervisió i ventives, incloent-hi activitats de sensibilitza- 20 anys. Sagunt és una ciutat que acull una animació del servei, així com d’actuació directa ció en valors, i la percepció de la pròpia res- gran quantitat de població immigrada d’al- en casos de maltractament, conjuntament amb ponsabilitat de les nostres accions en la nostra tres regions de l’Estat espanyol i, recent- el personal dels centres (psicopedagog/a, vida i en la de la resta de les persones. ment, una creixent població estrangera. La direcció d’estudis, direcció, etc.). Com a problemes observats, els més impor- població estrangera representa el 10,55% Al llarg del curs passat, i a partir de l’avalua- tants són els que tenen a veure amb les limita- de la població total, mentre que l’any 2002 ció positiva del programa pilot, el programa es cions horàries del professorat a l’hora de fer representava només l’1,96%. Les principals va generalitzar a la pràctica totalitat dels cen- reunions de coordinació, que es poden solu- procedències dels immigrants estrangers tres educatius de secundària de la població, cionar amb bona voluntat i amb l’escepticisme són: Romania (14,24%), Marroc (10,28%) i incloent-hi centres concertats, i es va afegir la d’una part del professorat pel que fa als resul- Colòmbia (6,75%). formació al professorat que voluntàriament va tats positius en tot allò relacionat amb les Sagunt està formada principalment per voler incorporar-se al programa. En aquest sen- relacions interpersonals. Es tracta, en reali- dos nuclis de població: l’antic, dedicat histò- tit, enguany s’han format vint-i-un professors i tat, de començar a poc a poc; cada any una ricament a l’agricultura i els serveis, i el professores, en sis sessions de tres hores i s’ha cosa més, anar afegint actuacions i recursos modern, el Port de Sagunt, a cinc quilòme- elaborat una memòria d’activitats (dins del pla personals, amb molta il·lusió, i estar sempre tres del nucli històric, creat arran de la de formació del Centre de Formació del Profes- a l’abast del professorat i l’alumnat per tal posada en marxa de la indústria siderúrgica sorat —CEFIRE—), sobretot en allò que fa que, cada vegada més, tota la comunitat edu- a principis del segle passat, dedicat prefe- referència a les actuacions dirigides a posar en cativa tingui més clar que la seva implicació rentment a la indústria i els serveis. La dis- marxa el servei en cada centre: disseny de díp- és fonamental. tribució de la població activa per sectors tics informatius, visita a les aules a fi d’informar és la següent: agricultura, 14,8%; indús- i sensibilitzar l’alumnat de la importància de la Juan C. Agustí tria, 39,2%; i serveis, 46%. L’atur afecta el mediació de conflictes com una eina no violenta Ajuntament de Sagunt 5,86% de la població (7,35% dones i 4,41% d’afrontament dels problemes de convivència, homes). La ciutat de Sagunt, declarada obertura d’arxius, preparació de locals, horaris, > Per a més informació: zona preferent de localització industrial, organització del personal, etc. www.aytosagunto.es constitueix actualment un puntal econòmic www.edicities.org de la Comunitat Valenciana. AVALUACIÓ POSITIVA L’avaluació, el passat mes d’abril, va ser posi- www.aytosagunto.es tiva, en el sentit que quasi tots els centres for- 1 Dades de l’Ajuntament de Sagunt a 1/11/2005. men part activament del programa, amb una Coqué Azcona BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 28 28 e CIUTAT Núm. 55 setembre 2006 UNA MERCÈ INVENTADA UN REPÀS ALS ORÍGENS I SÍMBOLS DE LA FESTA DE BARCELONA La festa d’una ciutat és un mirall de Barcelona ha inventat cíclicament les Corpus després de Roma va ser Barcelona l’any seves festes, i la història de la ciutat i 1320, en la mateixa època que naixia a Balaguer el la vida social de la gent que hi viu, del país ha influït decisivament en el que seria el rei Pere III el Cerimoniós i que, anys a és una expressió sovint catàrtica de model festiu. El 1859, Barcelona aprova el Pla venir, també hauria d’inventar festes; instauraria el de l’Eixample; el 1861, els obrers catalans dia 25 de desembre com a la gran solemnitat del les passions i utopies de la societat, demanen a les Corts la llibertat d’associació; Nadal a tot el territori de la Corona d’Aragó, convi- és també el reflex de les seves aquell mateix any crema el Liceu. El 1868, se dant a la seva taula nobles i cortesans com a acte suspèn la processó de la Mercè a causa dels de caritat cristiana i declarant període festiu el virtuts i vergonyes, és sovint també incidents contra Isabel II, però hi ha teatres i cicle nadalenc fins al 6 de gener, molt abans que la representació simbòlica dels envelats on es fan balls. Barcelona celebra el Carles I generalitzés ja al segle XVI aquesta pràcti- 1870 el primer congrés obrer d’Espanya l’any ca festiva per a tot el seu imperi. seus anhels de futur i un de la Revolta contra les quintes. El 1871, l’Ajun- La Barcelona del segle XIV era la capital d’un retrobament cíclic amb el seu tament de Barcelona s’implica en l’organitza- dels estats més importants de la Mediterrània. ció de les festes de la Mercè. El 1879, la L’any següent al primer Corpus, el 1321, a Barce- patrimoni immaterial. La dimensió fil·loxera destrossa la vinya catalana. A les aca- lona es van estrenar dues campanes noves a la simbòlica de la festa ha estat sovint balles del segle XIX Barcelona trenca muralles catedral, el “seny Ferial” (1321-1901), dedicat a i es mostra al món com la fàbrica d’Espanya en santa Tecla, i “l’esquella Prima” (del 1321 fins un element de conservació, però una exposició universal. La ciutat ha estat l’ex- ara), que eren testimoni del bon moment de la també de canvi. Inventant la festa la ponent dels avatars del seu temps i ha reforçat seu barcelonina. El model festiu era participatiu, la seva funció de capitalitat. els gremis s’encarregaven de gestionar, organit- ciutat s’inventa a ella mateixa. En L’any 1902, quan els obrers de Barcelona cele- zar i executar els diferents entremesos de la pro- aquest article, trobem un repàs als braven la seva vaga general revolucionària reivin- cessó. Les indulgències que es concedien als qui dicant la jornada de vuit hores, el jove regidor de feien i anaven a les processons del Corpus van fer orígens i símbols de les festes de la festes Francesc Cambó reinventava una Mercè que la festa s’escampés aviat i arreu: Vic, el 1318; nostra ciutat, les festes de la Mercè, que volia ser “la festa major de Catalunya” incor- Barcelona i Girona, el 1320; Tarragona, el 1359; i porant-hi elements festius d’arreu de la geografia més tard Lleida, Tortosa, València i Perpinyà. que comencen el 22 de setembre. catalana: xiquets de Valls, gegants, cobles L’any 1370, el Corpus Christi ja se celebrava de empordaneses, diables i bèsties de foc… Barcelo- forma general. A Berga es creu que des del segle na creava un model festiu per enèsima vegada i XIV se celebrava per Corpus a dins l’església la retornava multiplicats i amplificats aquests ele- sorollosa “Bulla” anomenada més tard “Patum” ments festius rearmant-los d’una càrrega simbò- pel so del tabal, documentada ja l’any 1525, fins lica nova. Ara ja no eren gegants, cobles i xiquets que l’any 1723 es va treure al carrer per la prohi- d’un poble o una vila concreta, ara ho eren de tot bició de fer-la a dins del temple. Catalunya. La sardana supera llavors l’àmbit Fa més de sis-cents anys que aquest model geogràfic de l’Empordà, els castellers celebren festiu es va implantar a casa nostra. Els primers concursos a Barcelona, els gegants del Castell de elements d’imatgeria festiva relacionats amb el Santa Florentina de Canet de Mar guanyen el pri- Corpus de Barcelona tenen dates documentals mer concurs de gegants… La festa havia estat de concretes: el 1399, l’àliga; el 1424, els cavallets nou reinventada. del gremi de cotoners; el 1568, la mulassa. El 1601, el gegant del Pi i molts altres elements ELS ORÍGENS festius surten en les processons commemorati- No era la primera vegada que Barcelona rein- ves de la canonització de sant Ramon de Penya- ventava les seves festes. La festa barcelonina fort a Barcelona. “passeja”, i no ho fa perquè sí. S’hi incorporen d’una manera o altra la cercavila, la processó, MODEL FESTIU el correfoc, la rua o cavalcada, i això ve de lluny. Barcelona crea un model festiu i la Mercè n’és Una de les primeres ciutats en què es va celebrar el l’actual paradigma. La ciutat exerceix de capital Maria Paola Arias BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 29 Núm. 55 setembre 2006 CIUTAT e 29 «Les festes de la Mercè afavoreixen l’expressió simbòlica de la barcelonitat individual i col·lectiva.» LA MERCÈ 2006 L’autor del cartell de la Mercè 2006 és consi- derat un puntal indispensable de l’art con- temporani mexicà. Vicente Rojo va néixer a Barcelona l’any 1932 i va emigrar a Mèxic en plena adolescència, reclamat pel seu pare exiliat. Al país d’adopció va començar una carrera de més de quaranta anys dedicats al acollint i reinventant els elements festius d’a- CONSTRUCCIONS SIMBÒLIQUES disseny gràfic, la pintura i l’escultura. Els rreu i retornant-los transformats i adaptats al Reis, emperadors i regidors, i, abans que ells, records de Barcelona l’han inspirat diverses moment en què es viu. La proliferació dels sants i papes, han reinventat les festes una i una vegades, i tornen a fer-ho en el cartell de la correfocs n’és un exemple. El Correfoc de la altra vegada des del poder establert, i la gent les Mercè 2006, fet en suport informàtic i inspi- Mercè venia a ser una recreació laica de les ha celebrades una i una altra vegada. Les festes rat en velles postals. antigues processons i cercaviles on aparei- són construccions simbòliques que en els seus Els més de 800 actes programats tenen xien diables i bèsties de foc. Va ser una gran orígens solen tenir funcions i finalitats ben con- lloc del 17 de setembre fins al piromusical novetat als anys vuitanta quan va introduir-se cretes, però que han esdevingut més i més com- de l’1 d’octubre. La majoria d’activitats es a la Mercè de la mà d’un grup de creadors plexes, adaptant-se a la realitat dels nous temps, concentren durant el cap de setmana del 22 artístics, gent del teatre de carrer i estudio- reinventant-se o deixant d’existir. al 25 d’aquest mes, ja que dilluns 25 és sos de la festa que van influir en el poder Els actuals conflictes amb els moviments alter- festa local a la ciutat. municipal de la primera etapa democràtica natius juvenils que organitzen festes amb contin- Entre els més de 800 actes programats, cal després del franquisme. gut reivindicatiu als barris es fan cada cop més destacar la celebració de 183 concerts; els En aquella època de “recuperació democràti- evidents, tot i que fa més de vint anys que se actes d’agermanament amb la ciutat colom- ca del carrer” van créixer les trobades de celebren festes alternatives. Quan la festa té èxit i biana de Medellín; la cavalcada de la Mercè, gegants, les colles de grallers, les sardinades es massifica perd la privacitat que enyora el la cercavila més multitudinària organitzada populars i un munt de “tradicions i costums” reduït grup organitzador, llavors el conflicte està mai a Catalunya o el gran circ a l’aire lliure com si fossin “de tota la vida”. Els balls de servit: soroll, incompliment d’horaris, pol·lèmica que acollirà el parc de la Ciutadella. cavallets, panderetes, serrallongues, cintes, sobre qui ostenta la representació simbòlica de No faltaran a la cita altres actes tradicionals i nans, gitanes, amb tota mena de cascavells, fai- la veritable essència de la festa, dificultat de tro- molt populars, com la cursa de la Mercè, els xes, gorres, boines, barretines indumentàries bar interlocutors amb qui negociar acords... dos caps de setmana de la Festa del Cel, el peculiars d’origen incert es prodigaven a les La Mercè d’avui és una festa molt participati- piromusical, la mostra d’associacions o els festes majors comarca a comarca. va que aplega un elevat nombre de ciutadans actes de cultura populars, com el correfoc, els Barcelona no en va ser aliena i la Mercè n’a- actius i organitzats que cooperen amb l’Ajunta- castellers o el matí de festa major. nava plena. La Cavalcada i el Correfoc han estat ment de Barcelona en un model festiu pautat els moments festius on s’ha expressat amb més que és socialment acceptat. Fins ara, no hi ha intensitat el paper de la capital com a amfitrio- hagut lloc per a l’alternativa. na dels elements festius de les comarques. Si La Mercè afavoreix l’expressió simbòlica de en l’època franquista eren les “casas regiona- la barcelonitat individual i col·lectiva, però és les” les estrelles folklòriques de la festa, als també un instrument de transmissió cultural vuitanta van començar a donar pas als dansai- des de l’Ajuntament el qual utilitza la festa per res d’esbart i a les colles de balls populars de transmetre models de conducta ciutadana. La les festes majors d’arreu de Catalunya. Mercè ha divertit la gent de Barcelona, l’ha fet Ja a final de la dècada dels noranta l’abast festejar carrer amunt i Rambla avall en una viva territorial simbòlic s’estén als Països Catalans i experiència de democratització de la cultura. El a la Mediterrània, fent especial atenció al carrer s’omple de gent que passeja i això ha Magrib. La festa s’expandeix doblant literal- esdevingut el principal element de la Mercè. La ment el seu àmbit territorial incorporant amb qualitat de la programació d’actes és una prova valentia nous espais com la Rambla del Raval, que la festa popular pot ser l’expressió més amb una programació estable i de qualitat en vivencial i genuïna de la cultura i les seves arts en un barri vell caracteritzat per la forta immigra- la societat urbana contemporània. ció. És també en la darrera etapa de la Mercè que s’incrementa el paper de les organitzacions Josep Fornés i Garcia no governamentals amb experiències com el Mestre i antropòleg. Director de Programes Passeig de les Persones, coincidint amb l’etapa del Museu Etnològic de Barcelona immediatament anterior a la celebració del Aquest és un resum de l’article “La Mercè inventada” Fòrum Barcelona 2004. que podeu llegir complet a www.festes.org Ricard Garcia Redons BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 30 30 e UNA MICA DE TOT Núm. 55 setembre 2006 Hem llegit El teléfono móvil Des de hace un tiempo se encuentran en las tiendas unos bra- zaletes para los niños que permiten establecer su posición a través de la lectura vía satélite. Se sugieren para los niños en la playa, para encontrarlos si se pierden. En Inglaterra, hace años, después de que dos niñas fuesen asesinadas en la escuela por el bedel, una familia implantó un microchip subcutáneo bajo la piel de su hija para establecer su posición vía satélite. Ahora es casi obligatoria regalar a los niños que aún no lo tienen un teléfono móvil por su primera Comunión, como antes se hacía con el reloj y aún antes con la pluma estilográfica. Los niños se ponen contentos, se sienten mayores porque pueden llamar a sus amigos y enviar sms, pueden hacer foto- grafías y escuchar música. Pero el trato que establecen con La desconfianza en la capacidad de reaccionar de nuestro sus padres es que el teléfono debe estar siempre encendido propio hijo ante situaciones extrañas y peligrosas. Los niños para que mamá o papá, en cualquier momento, puedan saber saben que los padres no se fían de ellos. Saben que por eso les dónde está su hijo y el niño pueda llamar en cualquier situa- han puesto un brazalete como el de los presos en libertad pro- ción de peligro. visional o les han regalado un teléfono móvil que nunca deben ¿Qué tienen en común estos tres ejemplos en la vida cotidia- apagar. Es probable que estos niños acaben por creer que la na? El miedo y la desconfianza. desconfianza de sus padres es justa y por ello renuncien a El miedo a que el niño pueda sufrir graves ofensas o, directa- desarrollar los mecanismos de reacción necesarios para mente, raptos o agresiones. Un miedo que no tiene elementos enfrentarse con éxito a las dificultades de la vida. reales que lo justifiquen, porque no es que estén aumentando El brazalete o el teléfono móvil, para el que ya existen pro- los casos de violencia contra los niños, sino que nuestra socie- gramas para controlar los recorridos acordados, acaban siendo dad globalizada y mediática nos ofrece una información exage- nuevos cordones umbilicales que impiden recorrer el largo, rada que hace que podamos permitirnos el “lujo” de temer por difícil, pero necesario camino de la autonomía. nuestro hijo a causa de hechos dramáticos ocurridos en otro En cambio, sería más necesario que cada día la autonomía país, en otra ciudad. Por supuesto existe la violencia contra los fuera mayor. Que los niños aprendiesen a enfrentarse a los pro- niños y es intolerable, pero no viene de fuera sino de dentro; blemas, a los obstáculos y a los riesgos que la experiencia les no lo llevan a cabo desconocidos sino personas conocidas, propone, intentando resolverlos con sus capacidades o recu- amigas, de confianza. La violencia se da en casa, en la escuela, rriendo a la ayuda de esos “extraños” que deberían ser consi- en la parroquia; es obra de los padres, de parientes cercanos, derados recursos y amigos en los momentos de dificultad. de educadores. Pero, además, la violencia mayor es la de edu- car a los propios hijos en el temor y en la desconfianza hacia Article de Francesco Tonucci i dibuix de Frato, publicats al los extraños. número 358 de la revista Cuadernos de Pedagogía. Lectura DVD Frank McCourt Tormenta de Verano El professor Director: Marco Kreuzpaintner Edicions Bromera, 2006. Alemania, 2004. Amb el seu estil directe, irònic i Tobi i Achim són amics des de petits. d’una gran senzillesa, Frank McCourt Tots dos són membres d’un equip de –autor del premi Pullitzer i best rem. El pas cap a l’adolescència farà seller internacional Les cendres que moltes coses canviïn. Quan un d’Àngela– ha escrit aquesta nova d’ells comença a flirtejar amb una obra, inspirada en els trenta anys noia, l’altre se n’adona del què veri- durant els quals va exercir la docèn- tablement sent pel seu amic. El rea- cia a Nova York. L’obra, plena d’anèc- litzador alemany Marko Kreuzpaint- dotes i de tendresa, esdevé una lectura apassionant i un ner planteja una història d’iniciació i despertar sexual amb merescut homenatge als ensenyants d’arreu del món. pinzellades autobiogràfiques. una mica de tot BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 31 Núm. 55 setembre 2006 UNA MICA DE TOT e 31 Convocatòries Les i els que hem escrit en aquest número Citutat.edu. Simposi de política educativa local Alfred Ocaña, alumne de l’EMAV El simposi “Ciutat.edu: nous reptes, nous compromisos” és Arxiu Nacional de Catalunya una iniciativa de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelo- Associació Ambientech na que pretén facilitar el diàleg, la reflexió i la presa de posició Eduard Paredes, alumne de l’IES Vall d’Hebron sobre el futur de l’educació i la seva incidència a nivell local. 9, Elena Ortega, alumna de l’IES M Lluïsa Cura 10 i 11 d’octubre de 2006. World Trade Center, Barcelona. Equip Projecte d’Educació en Valors, Institut d’Educació Per a més informació: www.diba.cat/educacio de l’Ajuntament de Barcelona Joan Clemente, alumne de l’IES M Anna Gironella de Mundet Postgrau en Educació Emocional Joan Pere Solans, alumne de l’IES Escola del Treball La cinquena edició del postgrau en Educació Emocional que Jonathan Lilienfeld, alumne de l’IES La Guineueta organitza la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona Josefina Fernández i Barrera, professora de Treball Social es proposa contribuir al desenvolupament de les competències de la Universitat de Barcelona emocionals, que totes les persones professionals necessiten, Josep Fornés i Garcia, mestre i antropòleg però en particular els i les professionals de l’educació. Del 6 Juan C.Agustí, Ajuntament de Sagunt d’octubre de 2006 al 28 de juny de 2007. Facultat de Pedagogia, Maria José Bueno, alumna de l’IES M Ferran Tallada Campus Mundet, Passeig de la Valle Hebron, 171, Barcelona. Montserrat Morera, professora de Literatura i Llengua Castella- Per a més informació: grop@ub.edu na de l’IES Bernat Metge Núria Gómez, alumna de l’Escola Massana IV edició Barcelona VisualSound Oficina Tècnica del PEC de Barcelona El període de presentació d’obres per a la quarta edició del Ramon Plandiura Vilacís, advocat Barcelona VisualSound ja està obert i finalitza el 30 de novem- Silvia Maymó i Lourdes Freixa, professores de l’IESM bre de 2006. Un cop tancat el termini d’inscripció un comitè de Ferran Tallada selecció escollirà quines són les obres seleccionades per a la Vicenç Salvador Villanueva, director de l’IESM Anna Gironella propera Secció Competició de Barcelona VisualSound, que de Mundet tindrà lloc del 22 de febrer al 14 de març de 2007. Per a més informació: www.aulamedia.org/estiu Nom i cognoms: Adreça particular: CP: Localitat: Província: Telèfon: Correu electrònic: Professió: Lloc de treball (optatiu): Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es La base de dades del Mailing d’educació s’inscriu en l’Agència de Protecció de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses de l’Institut d’Educació, i estan a la seva disposició per a consulta, modificació o cancel·lació (Llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal). Autoritza també la cessió o comunicació d’aquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives públiques i privades que les sol·licitin sí no Data i signatura: Vull rebre Barcelona Educació a casa La tira còmica Butlleta de subscripció gratuïta Erick Pérez / Escola Massana de tot una mica BE55-origFINAL 22/9/06 13:52 Página 32