Núm.56 octubre -
novembre 2006
1,50
2 56Núm. octubre -novembre 2006
octubre -
novembre 2006
1,50
BARCELONA EDUCACIÓ
Tercera època
Consell editorial
Montserrat Ballarín
Regidora d’Educació
Manel Blasco
Gerent de l’Institut d’Educació
Daniel Resines
Director de Formació Professional 
i Transició al Món del Treball
Ignasi García de la Barrera
Consorci d’Educació de Barcelona
Toni Martorell
Director de Serveis Educatius
Teresa Salvadó
Directora de Recursos 
i Serveis Generals
Casimir Macià
Director de Centres Educatius Municipals
Carme Turró
Secretària del Consell 
Escolar Municipal
Pilar Figueras
Secretària de 
l’Associació Internacional
de Ciutats Educadores
Direcció
Eva Martínez-Picó
Consell de Redacció
Lídia Marsol
Departament d’Organització 
i Sistemes d’Informació
Jordi Arnal
Oficina Tècnica del Projecte
Educatiu de Ciutat
Emili Pérez
Direcció de Centres 
Educatius Municipals
Dolors Cabrera
Direcció de Centres Educatius
Municipals
Empar Escayola
Direcció de Serveis Educatius
Dolors Casanovas 
Projecte d’Innovació i Qualitat 
de la Pràctica Educativa
Amparo Tomé
Projecte d’Educació 
en Valors
Mariona Ribalta
Programa de recuperació 
de la memòria història
M. Àngels Cabeza
Secretaria de l’Associació 
Internacional Ciutats Educadores
Josep Rovira
Consell Escolar 
Municipal
Coordinació: 
Jaume Capsada
Redacció: 
Oriol Guiu
Disseny gràfic original: 
Villuendas+Gómez disseny
Disseny gràfic: 
Gramagraf, SCCL
Secretaria i administració:
Programa de Publicacions 
de l’Institut d’Educació de
l’Ajuntament de Barcelona.
Plaça d’Espanya, 5, 
08014 Barcelona
tel.: 934023534; fax: 934023601
e-mail: imebatencio@mail.bcn.es
Il·lustracions:
Tamara Villoslada
Fotografia portada:
Jordi Oliver (Escola Casas)
Impressió:
Gramagraf, SCCL
ISSN: 1135-2655
Dipòsit legal: B-21483-1995
© Institut d’Educació 
de l’Ajuntament 
de Barcelona
e
www.bcn.es/educacio
24PROJECTE EDUCATIU 
DE CIUTAT
Som Amisi
Una associació 
per a la mediació intercultural 
i social amb immigrants 
26 CIUTATS 
EDUCADORES
El lloc de les persones a la ciutat
Crònica del IX Congrés 
de l’Associació Internacional de
Ciutats Educadores a Lió
28 CIUTAT
El pla de l’esport en edat escolar
L’Ajuntament impulsa la pràctica
esportiva fora de l’horari escolar
30 UNA MICA DE TOT
Hem llegit... Lectura Web
Convocatòries Tira còmica
4 NOTÍCIES
Cicle de cinema 
sobre els drets humans
L’escola municipal Bonanova rep 
el premi a la innovació organitzativa
Benvinguda a la revista MHCB
Troballes
Inauguració de l’escola bressol
municipal El Turó
Eleccions als consells escolars
l’AMPGIL organitza un seminari
sobre la visibilitat afectiva 
a l’adolescència
Barcelona tindrà dos centres 
de formació professional integrals
Ampliació de les sales 
d’estudi nocturnes
Proposta didàctica per conèixer 
el comerç de Barcelona
Presentació de la guia 
“Qui posa les regles del joc?”
6 SOM XARXA
Estimada escola
L’escola municipal Ignasi Iglésias
celebra 75 anys
8 OPINEM
La direcció 
de les escoles bressol
Valoracions sobre 
el pla formatiu organitzat 
per l’Institut d’Educació 
12A FONS
El zoo d’en Pitus
fa quaranta anys
Sebastià Sorribas
15
ASSOCIACIONS
Drom Kotar Mestipen
L’associació que promou
les trobades d’estudiants gitanes
16PERSONATGES
“Els centres educatius tenen una
riquesa oculta”
Irene Monferrer, 
professora de biologia de l’IES
Joan d’Àustria
18RECURSOS
Jo sóc RAR
Una exposició interactiva 
per sensibilitzar 
sobre la responsabilitat,
l’autonomia i el respecte
20CONSELLS ESCOLARS
Xarxes al Poblenou
La XAT i la XJT uneixen les
associacions de pares 
i mares de 
les escoles 
del barri
22 BCN A L’ESCOLA
Mirades a l’aigua
Ciència, tècnica 
i societat conflueixen
al museu Agbar 
IMPRÈS EN 
PAPER RECICLAT
 
e 356Núm. octubre -novembre 2006
NOVES EMPENTES
E l mes de novembre, habitualment fred i plujós, ens està sorprenentamb una tardor càlida i amable, talment com si el record de l'estiu novolgués acabar de marxar del tot. Aquesta estació de traspàs, normal-
ment curta, enguany ens dóna una mica de marge per seguir treballant els
horts i allargar la vida de les pastures mentre ens regala, a càmara molt
lenta, la indescriptible meravella dels boscos caducifolis fets joia multicolor
i canviant a cada instant.
Per contra, l'escena política de la ciutat i del país, veu canvis importants que
ens demostren que la renovació dins la continuïtat també és possible. Ara cal
veure com aquesta nova empenta incideix en el món educatiu.
A casa nostra, el Consorci d'Educació, que en els darrers temps ha anat
superant les fases del seu desplegament, assoleix ara un transcendent punt
d'inflexió. Per acord de les dues administracions consorciades, Ajuntament de
Barcelona i Generalitat de Catalunya, tots els traspassos de funcions previs-
tos, excepte la gestió dels centres educatius, hauran d'estar enllestits el pro-
per mes de setembre de 2007. Sens dubte, això suposa l'acceleració del pro-
cés i un missatge clar de confiança en el nou ens, que s'erigirà definitivament
com a espai únic d'administració i gestió educativa a la ciutat. Evidentment,
això no ha de suposar que cap de les dues administracions perdi el seu princi-
pal paper, ans al contrari, i és precisament l'espai polític i l'espai de construc-
ció, direcció i liderat el que els pertoca d'ocupar, vetllant pels interessos de
l'àmbit nacional i l'àmbit local tot evitant el solapament que implica que dues
administracions actuïn simultàniament sobre un únic territori i un únic objec-
te. Optimitzar energies i recursos i acabar amb les conseqüències de la segre-
gació de la xarxa, són entre d'altres, fites a l'horitzó del Consorci.
En una escala encara més propera, també s'inicia a Barcelona un altre pro-
cés important per a la vitalitat de l'educació. A partir d'aquest mes tenen lloc
les eleccions als consells escolars dels centres, que aniran seguides dels
corresponents procesos als consells escolars municipals de districte i, per
acabar, al de ciutat. Tots i cadascun dels membres de la comunitat educativa
teniu l'oportunitat i des de l'espai que ocupeu, d'implicar-vos i participar-hi, ja
sigui presentant una candidatura o votant per escollir la que millor us repre-
senta. És d'aquesta manera que podeu aportar al vostre centre, al vostre terri-
tori i a la ciutat l'empenta i les idees per mantenir viva l'educació i construir
així el futur.
La participació, que és un dret assolit, es torna necessitat i quasi obligació
quan actuem des del sentiment de pertinença i la responsabilitat. Aprofitem
les darreres glopades d'energia d'aquesta tardor per aportar el nostre granet
de sorra i la nostra il·lusió a l'educació de cada dia, l'educació que volem. 
Eva Martínez-Picó
“El mestre hauria de ser el primer ciutadà 
de la República”.
Marcel·lí Domingo, 
ministre d'Instrucció Pública del Govern 
de la República espanyola, agost de 1931.
E
d
it
o
ri
al
e4 56NOTICÍES Núm. octubre -novembre 2006
notícies
BENVINGUDA A LA REVISTA 
MHCB TROBALLES
Des de les nostres pàgines volem donar la
benvinguda a la revista MHCB Troballes, que
publica el Museu d’Història de la Ciutat de
Barcelona i que va dirigida a les persones del
món de l’educació que treballen en l’àmbit de
les ciències socials en general i de la història
en particular. El seu objectiu és informar de
manera breu i amena sobre recursos i activi-
tats que puguin facilitar la feina docent.
à Per a més informació: www.museuhistoria.bcn.cat
AMPLIACIÓ DE LES SALES D’ESTUDI NOCTURNES
Les sales d’estudi nocturnes localitzades a l’IES Montserrat (districte
de Sarrià-Sant Gervasi) i al Centre Garcilaso (districte de Sant Andreu)
han tornar a obrir les portes. La sala d’estudi ubicada al centre Garcila-
so i la de l’IES Montserrat, que aquest any ha passat de sala puntual a
sala d’estudi permanent, complementen el servei de sales d’estudi noc-
turnes obertes a les biblioteques Vila de Gràcia, Vapor Vell, Guinardó-
Mercè Rodoreda i Ignasi Iglésias-Can Fabra.
à Per a més informació: www.bcn.es/ciaj/novetats/sales/sales.htm
L’ESCOLA MUNICIPAL BONANOVA REP EL PREMI 
A LA INNOVACIÓ ORGANITZATIVA
L’escola municipal Bonanova de formació professional sanitària va
rebre el Premi a la Innovació Organitzativa en un acte organitzat pel
CIDEM. L’Escola Bonanova va rebre amb aquest premi el reconeixement
al desenvolupament del seu innovador Projecte educatiu de centre,
organitzat per processos i sempre amb l’objectiu d’aplicar el model
d’excel·lència europeu (EFQM) en l’àmbit educatiu.
à Per a més informació: http://193.146.191.125/index.php
ELECCIONS ALS CONSELLS ESCOLARS
Un total de 492 centres educatius de Barcelona han començat el procés
de renovació dels consells escolars, màxims òrgans de participació en
el govern dels centres escolars. Més de cent mil estudiants, amb edats
a partir dels 12 anys, han d’escollir els qui seran els seus representants
en el consell escolar del centre durant els propers dos anys. Aquesta
renovació afecta el 50% de les persones electes de la comunitat educa-
tiva, que inclou professorat, pares i mares, personal d’administració i
serveis i alumnat.
à Per a més informació: www.bcn.cat/cem
CICLE DE CINEMA SOBRE ELS DRETS HUMANS
Del 14 al 29 de novembre i en el marc de la campanya de difusió dels
drets humans a l’escola, la Regidoria de Dona i Drets Civils de l’Ajunta-
ment de Barcelona, en col·laboració amb l’Institut d’Educació, organitza
un cicle de cinema infantil i juvenil. Les pel·lícules que es podran veure al
cinema París són: Samsó i Sally –educació
infantil–, Kirikú i les bèsties salvatges –cicle
inicial de primària–, La profecia de les grano-
tes –cicle mitjà de primària–, Tic Tac –cicle
superior de primària–, Whale Rider –1r cicle
de secundària –, i El viatge de les samarretes
–2n cicle de secundària–.
à Per a més informació:
www.bcn.cat/dretscivils
INAUGURACIÓ DE L’ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL TURÓ
L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va inaugurar el passat 24 d’octubre
l’escola bressol municipal (EBM) El Turó, situada al districte de Nou
Barris, al costat del CEIP Turó. El nou equipament disposa de 81 places,
distribuïdes en sis grups de nens i nenes d’entre 4 mesos i 3 anys. L’EBM
El Turó és una de les cinc escoles bressol inaugurades aquest curs 2006-
2007, les altres quatre van obrir les portes a l’inici del curs. Amb aques-
tes, la xarxa de centres està formada per 57 equipaments que acullen
3.688 nens i nenes.
à Per a més informació: www.bcn.cat/educacio
e 556 NOTÍCIESNúm. octubre -novembre 2006
PROPOSTA DIDÀCTICA PER CONÈIXER 
EL COMERÇ DE BARCELONA
La Direcció de Comerç i Consum i l’Institut d’Educació de l’Ajuntament
de Barcelona, amb motiu de la celebració de l’any del comerç, han ela-
borat una proposta didàctica adreçada a l’alumnat de primària i primer
cicle de secundària per tal que coneguin el model i la realitat comercial
de Barcelona i elaborin criteris per consumir de forma responsable. La
presentació tindrà lloc el 27 de novembre, a les sis de la tarda, a la sala
d’actes de les Reials Drassanes.
à Per a més informació: www.bcn.cat/educacio
PRESENTACIÓ DE LA GUIA 
“QUI POSA LES REGLES DEL JOC?”
El passat 8 de novembre es va celebrar la
presentació de la guia “Qui posa les regles
del joc?”. Aquesta guia, que és el primer
número de la col·lecció “Quaderns del Pro-
jecte Educatiu de Ciutat de Barcelona”, vol
facilitar més informació a les famílies sobre
l’elecció i l’ús dels videojocs, i s’ha promogut
des de l’àmbit de Mitjans de comunicació i
societat de la informació del PEC de Barcelo-
na. Ha estat editada per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona amb
la col·laboració de l’Agència Catalana de Consum de la Generalitat de
Catalunya, i en la seva elaboració han col·laborat diferents entitats.
à Per a més informació: www.bcn.cat/pec
BARCELONA TINDRÀ DOS CENTRES DE FORMACIÓ
PROFESSIONAL INTEGRALS
Barcelona tindrà, l’any vinent, els dos primers centres integrals de for-
mació professional de la ciutat. L’alcalde de la ciutat, Jordi Hereu i el
conseller de Treball i Indústria, Jordi Valls, i el d’Educació i Universitats,
Joan Manuel del Pozo, van signar l’acord de col·laboració per impulsar
aquesta iniciativa.
Un dels dos centres s’instal·larà a l’escola municipal Bonanova i es
dedicarà a la formació en el sector sanitari i biomèdic. L’altre, situat a
l’IES Mare de Déu de la Mercè de Barcelona, formarà persones en l’àm-
bit de la comunicació i la imatge.
à Per a més informació:
www.bcn.cat/educacio
L’AMPGIL ORGANITZA UN SEMINIARI SOBRE LA VISIBILITAT
AFECTIVA A L’ADOLESCÈNCIA
L’Associació de Mares i Pares de Gais i Lesbianes (AMPGIL) organitza
els dies 24, 25 i 26 de novembre el cinquè seminari anual. Aquesta
edició tractarà sobre el tema de la visibilitat afectiva a l’adolescència i
sobre la família com a nucli d’amor, comprensió i acompanyament. El
seminari també vol ser un espai de trobada i convivència entre les
diferents associacions de pares i mares d’arreu de l’Estat espanyol.
à Per a més informació: www.ampgil.org
e6 56SOM XARXA Núm. octubre -novembre 2006
El 18 de novembre de 2006, el CEIP municipal Ignasi Iglésias, del districte
de Sant Andreu, va celebrar els seus 75 anys; una escola que porta el nom 
del poeta i dramaturg Ignasi Iglésias, que sempre havia defensat les escoles
a l’aire lliure. Després de la compra de la finca Les Carcasses,
l’Ajuntament va decidir crear una escola per al barri, que va obrir 
les portes el 1931. El centre va pertànyer al Patronat d’Escoles Municipals 
i ara continua la seva tasca educativa amb passió. Així es desprèn 
de la carta d’aniversari escrita per una mestra que fa més de 30 anys 
que treballa al centre.
L’ESCOLA MUNICIPAL 
IGNASI IGLÉSIAS CELEBRA 75 ANYS
ESTIMADA ESCOLA
Q uan t’arribi aquesta carta farà 75 anysque, dia a dia, aculls dins les teves pa-rets molts nens i nenes que, en obrir
les teves portes corren cap a la seva aula. És
la teva raó de ser, estimada Escola!
No sé si te’n recordes, però tu i jo fa molt
que ens coneixem. A nivell professional, fa ara
justament trenta anys que ens veiem cada dia;
ja saps, treballo com a mestra a una de les
teves classes. A nivell personal, jo ja sabia de
la teva existència molts anys abans, i he de dir-
te que sempre somiava dedicar-me a l’ense-
nyament sota el teu sostre. M’agradaves!
Al llarg d’aquests temps t’has guanyat el
respecte i l’estimació del barri de Sant An-
dreu de Palomar. T’has convertit en una insti-
tució al bell mig del passeig Torras i Bages.
En els teus orígens eres una masia anomena-
da Can Carcasses, però vet aquí que, per
diversos motius, el teu destí et reservava una
de les tasques més importants de tota socie-
tat. Va ser un 18 de novembre de l’any 1931
que et vas convertir en… ESCOLA. El teu nom
el prens en homenatge a l’andreuenc Ignasi
Iglésias, dramaturg i poeta molt arrelat a la
classe obrera de Sant Andreu.
Durant aquest munt d’anys hem viscut ex-
periències molt bones i d’altres diguem que
“menys afortunades”. Hem patit angoixes,
hem plorat, hem passat moments de por, però
de tot n’hem sortit ben airoses, ja que posse-
eixes uns fonaments morals i educatius que
has sabut transmetre a tots els qui t’estimem.
Com ha passat el temps, estimada!
RECORDS   
Recordo, encara, els pupitres amb el foradet
per dipositar el tinter, recordo el teu hortet,
les festes de Nadal al menjador, recordo la
xemeneia de la biblioteca, que un cop ence-
sa creava un caliu que a tots i totes ens ena-
morava, recordo quan a les teves aules tot
eren nois, recordo…
Quin goig trobar-te cada matí, estimada
Escola! Quan començo a baixar les escaletes
de la teva porta principal els meus sentits
Natàlia Limones
comencen a agitar-se. M’agrada sentir l’aroma
de terra mullada que fa el jardí romàntic, m’en-
canta l’oloreta d’escudella o de sofregit que
surt de la teva cuina; sóc feliç observant els
més menuts fent sorra fina o jugant a fireta a
l’hora del pati, mentre els coloms aterren bus-
cant les engrunes de l’esmorzar que els han
caigut; m’animen els crits dels grans quan
marquen un gol; em provoca un somriure la
innocència dels petits aixecant el vestit del
gegant Joanot per veure-li les cames… em fas-
cina la barreja de gomes i llapis, llibres i llibre-
tes, és un perfum d’aquells que un cop et toca
la pell, dura per sempre més. Només tu saps
fabricar-lo, estimada Escola!
Valoro com a positius tots els canvis que hem
viscut juntes al llarg dels anys. Te’n recordes,
quan van arribar les primeres nenes? Recordes
quan vam tornar a celebrar el Carnaval, i el dia
que el teu cor va tornar a sentir dir les lliçons en
català? Jo tremolava com una fulla!
ELS NOUS TEMPS
En l’actualitat, i com a prova de la teva fortale-
sa, vas resistint una gran quantitat de refor-
mes en la teva estructura. Les teves parets són
plenes de conductes, tens una alarma per pro-
tegir-te de les persones que no t’estimen,
t’hem pintat les parets un cop arreglada la
façana, ja tens rec automàtic perquè els teus
arbres i plantes creixin forts, t’estem posant al
dia amb les noves tecnologies… podem dir que
el teu cos està tot cablejat i disposat a connec-
tar-se amb la resta del món. En definitiva, esti-
mada Escola, estàs plenament preparada per
continuar fent la tasca educativa en el futur i
per molts anys més. 
I què em dius dels teus exalumnes que amb
quasi noranta anys et visiten sempre que
poden ? Però, no pensis, les darreres genera-
cions també pregunten per tu i no t’obliden.
Esperem que l’alumnat del futur continuï
mimant-te com fins ara!
En aquest 75è aniversari, com a centre edu-
catiu, vull que aquestes paraules serveixin
com a homenatge a totes les persones que
e 756 SOM XARXANúm. octubre -novembre 2006
CEIP M Ignasi Iglésias
Passeig Torras i Bages, 108
Districte Sant Andreu
Barcelona 08030
Tel. 93 345 18 20
www.bcn.cat/ignasiiglesias
LA FESTA D’ANIVERSARI
L’escola municipal Ignasi Iglésias va cele-
brar la festa del seu 75è aniversari, el 18 de
novembre de 2006. El programa d’actes va
estar format per l’actuació infantil “Iguals i
ben diferents”, a càrrec de Noè Rivas; els
parlaments commemoratius, amb la pre-
sència de Montserrat Ballarín (regidora
d’Educació), Sara Jaurrieta (regidora del
districte de Sant Andreu), i Ferran Julian
(exdirector de l’escola); i l’actuació de la
coral Niu Blau.
També es va fer una visita a l’exposició
commemorativa del 75è aniversari de l’es-
cola, on es recullen fotografies i docu-
ments de tots aquests anys.
han treballat sota la teva teulada, i a tots els
pares i mares que han confiat en tu, portant
els seus fills i filles a aprendre i a conviure
amb nosaltres.
Per acabar, estimada Escola, vull agrair-te
tot el que m’has ensenyat a nivell professional
i a nivell personal. I gràcies, de tot cor, per dei-
xar-me estimar els teus i les teves alumnes,
que en definitiva són la raó de la teva existèn-
cia i, en una bona part… de la meva. Gràcies. 
Chelo Izquierdo Gómez
Mestra del CEIP M Ignasi Iglésias
e8 56OPINEM Núm. octubre -novembre 2006
Des de l’any 2001, la direcció de l’Institut d’Educació 
de l’Ajuntament de Barcelona ha portat a terme 
un ambiciós pla formatiu centrat en la direcció 
de centres educatius municipals de les diferents etapes
educatives: de l’escola bressol a l’educació secundària,
passant per l’educació primària i l’educació musical.
Hem parlat amb sis de les persones que, enguany, 
han assistit al pla formatiu en la direcció de les escoles
bressol municipals.
VALORACIONS SOBRE EL PLA FORMATIU
ORGANITZAT PER L’INSTITUT D’EDUCACIÓ 
LA DIRECCIÓ 
DE LES ESCOLES
BRESSOL
Una de les principals finalitats d’aquesta formació ha estat poten-ciar l’aprenentatge d’un conjunt de competències directives (visióestratègica, planificació i avaluació, direcció d’equips, responsa-
bilitat en la presa de decisions, gestió de la qualitat, intervenció proacti-
va amb l’entorn, generació de relacions, etc.) que permetessin fer un pri-
mer pas qualitatiu en la implantació i la consolidació posterior de nous
rols i estils de direcció en els centres educatius.
En el primer quadrimestre d’enguany, aquest pla s’ha centrat en les
escoles bressol. Durant tres mesos, presencialment i virtualment, a tra-
vés de la comunitat educativa Bulevard, companyes i companys amb res-
ponsabilitats de direcció o amb predisposició per assumir-ne en un futur
han esmerçat interès, dedicació i il·lusió per adquirir nous aprenentatges
associats a la millora en la direcció dels centres.
Els resultats obtinguts han estat plenament satisfactoris, tant des
del punt de vista individual com col·lectiu. La dinàmica de treball i la
relació dins del grup han estat excel·lents; i l’intercanvi d’experièn-
cies, altament enriquidor. 
Ara es tracta que tot allò que hem treballat i après repercuteixi de forma
efectiva i continuada en la millora de la qualitat dels serveis que prestem a
la comunitat educativa i en el propi desenvolupament professional. 
Manel Bardàvio Novi 
Orientador de la formació
QÜESTIONARI:
1. Per què et vas plantejar fer el curs?
2. Quins beneficis concrets n’has tret?
3. Què és el que més t’ha agradat del curs?
4. Quin tipus d’accions proposaries fer
per aprofundir en la millora contínua 
de la funció directiva?
e 956 OPINEMNúm. octubre -novembre 2006
Fotografies: Patricia Esteve
JOSÉ LUIS ALFRANCA
DIRECTOR DE L’ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL CARABASSA
1. Volia enfocar d’una manera diferent la meva relació amb l’escola bres-
sol, fent un canvi de funció, i al mateix temps enfrontar-me a noves res-
ponsabilitats, reptes i motivacions. Des d’aquesta perspectiva, el primer
que necessitava era iniciar-me en la formació i capacitar-me per desenvo-
lupar la nova funció d’una manera millor, amb confiança i motivació,
però, principalment, amb més competència.
2. Els beneficis, els concretaria en quatre idees:
- La direcció ha de tenir sempre una mirada cap al futur; no només cen-
trar-se en el dia a dia. Des d’aquesta perspectiva, la planificació, d’aquí
a quatre o sis anys, i la seva gestió orientada a la qualitat del servei i
l’obtenció de resultats són molt importants.
- La direcció s’ha de centrar, principalment, en el lideratge, per sobre
de la coordinació, representant un valor afegit a la globalitat de l’escola.
- És important disposar d’eines que ens ajudin a organitzar i racionalit-
zar el treball, per treure’n un major rendiment.
- En qualsevol organització, no n’hi ha prou de tenir coneixements, habili-
tats, etc., sinó que és imprescindible que tothom “vulgui fer les coses”.
3. Dels aspectes que més m’han agradat destacaria:
- La globalitat del curs, la seva metodologia i la coordinació.
- La possibilitat de contrastar opinions, dubtes, realitats, idees, l’anàli-
si dels temes, fins a arribar a conclusions objectives i demostrables.
- Dels mòduls, destacaria el de “Direcció d’equips i persones” perquè
els seus continguts eren apassionants i, principalment, perquè ens feia
qüestionar la visió i les idees prèvies.
4. Com a accions de millora, comentaria:
- Les trobades trimestrals entre direcció i coordinació per contrastar el
nivell d’aplicació d’eines, compartir dificultats i aplicacions.
- La creació d’un grup de treball a l’espai virtual del Bulevard, creat per
l’Institut d’Educació i que permet el seguiment del treball d’altres grups,
la discussió de problemàtiques i la sol·licitud de suport.
- Les jornades de direcció un cop l’any per aportar idees i propostes,
crear nous materials o renovar-los, trobar conclusions i aplicar-les, i esta-
blir lligams entre el grup.
LAIA VILARDELL
DIRECTORA DE L’ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL EL TREN DE FORT PIENC
1. Quan vaig començar ara fa tres cursos a exercir la funció de directora
del centre em movien la il·lusió i un projecte amb uns objectius clars,
assolibles, i jo crec que engrescadors. Era una escola de nova construc-
ció, però no es començava des de zero perquè l’equip el formaven mes-
tres amb experiència i amb molt bones propostes de treball.
La solució de petits conflictes; la gestió del centre, del temps i dels
recursos; el treball amb un equip motivat i cohesionat; la integració de
l’escola al barri; les relacions humanes amb l’equip, els i les treballado-
res del centre, les famílies; tenir cura de les formes. Tot plegat va fer que
sentís la necessitat des d’un bon començament de formar-me. Per aquest
motiu vaig sol·licitar poder participar en aquest curs de formació de
direcció, i ara que ja l’he acabat puc dir que n’estic molt satisfeta. 
2. S’han assolit en escreix les expectatives que havia dipositat en el curs.
M’ha ajudat a reflexionar, a valorar i a trobar estratègies de millora en la
meva tasca i a realitzar en un futur proper un projecte de direcció cohe-
rent, formal i assolible. I si haig de ser sincera, m’ha provocat unes ganes
immenses de continuar formant-me.
3. La metodologia emprada ha estat molt motivadora. Hi ha hagut una
part més teòrica de la qual he après molt i que crec que ha estat necessà-
ria per comprendre i desenvolupar posteriorment un bon projecte de ges-
tió. També la part més pràctica del curset ha estat molt enriquidora, ja
que ha provocat situacions de reflexió, d’autoanàlisi, de petites “crisis”, a
la vegada que s’han trobat solucions i/o estratègies per modificar o
millorar diferents aspectes del treball de direcció.
Per tant, no només m’ha ajudat a realitzar un pla de gestió millor, sinó
que també m’ha ajudat a millorar en la immediatesa, en la pràctica diària
del moment actual.
4. Quan s’aprèn tant en un curs t’adones que encara es pot aprendre molt
més i sorgeix una necessitat de no deixar aquesta formació. M’agradaria,
a partir d’ara, formar part de grups de treball amb assessorament, on es
pogués aprofundir en la reflexió i millora dels diferents aspectes que
s’han anat treballant en aquest curset.
«M’agradaria, a partir d’ara, 
formar grups de treball amb assessorament, 
on s’aprofundis en la reflexió.»
«La direcció ha de tenir sempre 
una mirada cap al futur; 
no només centrar-se en el dia a dia.»
e10 56OPINEM Núm. octubre -novembre 2006
«Un aspecte que vaig trobar 
que afavoria la participació va ser l’ús 
de les noves tecnologies.»
ÀNGELS ZAMORA
EDUCADORA DE L’ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL L’ORENETA
1. Estic interessada a accedir a la direcció d’una escola bressol de nova
creació, i amb el bagatge de la meva experiència com a educadora al
llarg de molts anys, així com la del treball directe amb grups de famílies i
infants, vaig pensar que la tasca de direcció em donaria una visió més
àmplia i global de l’escola. Amb aquesta intenció vaig sol·licitar la partici-
pació en el curs, per assolir una base teòrica i aprendre conceptes relacio-
nats amb la gestió i planificació, tasques pròpies de la direcció d’un centre.
2. Vaig entendre la importància que tenen l’organització i la planificació de
les actuacions que es porten a terme en els centres i la necessitat de tro-
bar indicadors objectius que permetin avaluar aquestes actuacions. Vaig
constatar, una vegada més, la necessitat del treball en equip, la convenièn-
cia de trobar vies de comunicació fluïdes i efectives entre els seus mem-
bres, i vaig poder reflexionar sobre els diferents estils de lideratge a apli-
car en funció de les característiques de les persones que integren l’equip. 
3. En primer lloc, crec que estava ben estructurat i molt ben documentat,
la qual cosa facilitava l’estudi dels diferents temes. Malgrat que la temà-
tica era nova per a mi i el lèxic poc familiar, les sessions van ser amenes.
La participació i el treball en grups d’aspectes concrets i pràctics van fer
més entenedors els diferents conceptes. Un altre aspecte que vaig trobar
que afavoria la participació fou l’ús de les noves tecnologies, que facili-
taren la comunicació amb el professor i amb la resta de membres del
grup, a través dels debats i el fòrum. Finalment, també valoro la rapidesa
i el tracte individualitzat per part del professor a l’hora de respondre les
qüestions que se li plantejaven via telemàtica i la revisió exhaustiva amb
els corresponents comentaris del projecte de gestió final.
4. Donat que en l’escola bressol conflueix tot un complex sistema de
relacions interpersonals (tant a nivell intern com extern), convindria que
les persones responsables d’una direcció tinguessin accés a una forma-
ció més àmplia sobre dinàmica de grups i, especialment, sobre mediació
i resolució de conflictes.
Crec que també seria convenient trobar estratègies o espais d’inter-
canvi per a les persones que exerceixen la direcció de les diferents esco-
les amb la finalitat de compartir experiències i pràctiques, contrastar
solucions a problemes comuns, etc.
NAVI FARRERA
DIRECTORA DE L’ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL GUINBÓ
1. Gestionar i portar la direcció d’una escola, com a servei educatiu que
és, em va suposar a nivell personal un repte prou interessant i motivador
per embarcar-m’hi. 
Al mateix temps va suposar, a nivell professional, assumir unes res-
ponsabilitats concretes i diferents de les que tenia com a educadora. I va
ser per aquest motiu que vaig creure que necessitava una formació més
específica que m’ajudés a poder-les dur a terme més satisfactòriament.
2. Situar i entendre la tasca de la direcció reflexionant sobre termes com
direcció i lideratge, canviant el concepte preconcebut d’aquest com quel-
com autoritari per entendre’l com un estil de direcció dinamitzador, parti-
cipatiu i democràtic. D’una direcció que ha de saber motivar i implicar
tots els membres d’un equip perquè comparteixin els mateixos objectius
i la mateixa cultura corporativa, a través d’un respecte i una confiança
mútua on es prioritzi el diàleg.
3. També la importància d’una bona planificació i avaluació del que es
fa a l’escola, així com de la pròpia gestió. La metodologia de treball
emprada, amb breus explicacions introductòries, per, posteriorment i
en petits grups, fer exercicis pràctics que suposaven discussions,
intercanvis i consens (unificació de criteris), i finalitzar en una posada
en comú.
Però, sobretot, el fet que hi ha hagut un espai per a l’intercanvi d’opi-
nions i experiències, tant presencial com virtual, molt interessant, on
entre tots hem aconseguit crear un ambient distès, tot i la pressió de la
futura convocatòria d’un concurs de direccions, que va fer que alguns i
algunes de nosaltres entoméssim el curs amb una certa recança.
4. Fer un estudi de les necessitats que van sorgint en les direccions a
l’hora de portar a la pràctica les nostres tasques i fer propostes de ses-
sions de treball de temes més concrets i específics del nostre context, ja
que l’escola bressol, com a organització, té particularitats diferents de
les d’altres serveis: qüestions com la planificació i la seva avaluació pos-
terior, una millor gestió del temps, la resolució de conflictes que sorgei-
xen quan es treballa en equip, entre d’altres. Així, cadascú i cadascuna
de nosaltres podria aprofundir més sobre el tema que més li interessava i
que necessitava conèixer més a fons.
«Canviar el concepte preconcebut de quelcom
autoritari per un estil de direcció dinamitzador,
participatiu i democràtic.»
e 1156 OPINEMNúm. octubre -novembre 2006
Jordi Oliver
ANDREU NEGRE
DIRECTOR DE L’ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL PARC DE LA PEGASO
1. Per complir qualsevol tasca és important la formació. Però en la nostra
tasca, si bé en un principi el projecte d’escola, la disponibilitat i unes cer-
tes competències instrumentals són el bagatge imprescindible per realit-
zar la funció directiva correctament, aviat ens adonem que això és insufi-
cient. Per petita que sigui la nostra institució, comporta un cert grau de
complexitat —els infants, les famílies, l’administració, les empreses,
etc.— que requereix el disseny planificat d’uns objectius, una presa de
decisions constant i coherent amb el projecte, la implicació de l’equip... És
clar que cal més formació! Per això, un curs amb aquesta orientació i amb
uns ingredients inicialment interessants resultava molt motivador. 
2. Històricament, en la cultura de l’escola bressol s’han donat dosis con-
siderables de cooperativisme, d’autogestió i de voluntarisme, que també
han marcat la gestió de les escoles. L’orientació pròpia del curs en qües-
tió crec que ha aportat una visió diferent de la nostra feina. Podríem dir
que és una visió més sistematitzada, de vegades no fàcil d’encaixar, glo-
bal i professional, més propera al món de la gestió i planificació de l’em-
presa que, tanmateix, proporciona elements per complementar o corre-
gir la concepció voluntarista que, fins fa poc, era dominant. 
3. A més de l’aportació, inherent al curs, d’una metodologia de treball
planificat per objectius, pla d’acció, etc., també ha representat una bona
ocasió per aprendre compartint, contrastant i consensuant amb les com-
panyes i els companys que porten la direcció de les escoles o tenen
intenció de fer-ho.
4. La proposta aniria en tres direccions:
- La gestió del conflicte (entre l’equip, entre famílies i mestres, etc.) i la
mediació com a elements d’aprenentatge.
- Formació per al disseny d’estratègies que afavoreixin alhora l’autono-
mia del centre i la implicació de l’equip.
- Planificació d’actuacions que afavoreixin la integració de les famílies
nouvingudes en la nostra comunitat escolar. «És important que les direccions 
de les escoles bressol municipals les entomem
mestres que les coneixem a fons.»
MIREIA NAVARRO
DIRECTORA DE L’ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL EL TURÓ
1. Quan vaig decidir presentar-me a la direcció d’una escola bressol de
nova creació vaig creure convenient fer el curs. Com que mai no ho havia
fet, em calia aprendre els aspectes bàsics que m’ajudessin a gestionar
una escola. Crec, a més, que és important que les direccions de les esco-
les bressol municipals les entomem mestres que les coneixem a fons. 
2. D’entrada, em va servir per elaborar el projecte de direcció, per pro-
porcionar-me eines d’anàlisi i de planificació i avaluació. En aquest
moment, m’adono que tant el curs com el projecte elaborat m’estan ser-
vint per planificar, estructurar i prioritzar. En definitiva, contribueixen a
organitzar millor l’inici de la nova escola. Segurament, més endavant
podré valorar amb més profunditat els beneficis reals que m’ha aportat
el curs. 
3. Em va agradar el fet que les reflexions giraven, bàsicament, a partir de
les nostres realitats. Es partia de situacions concretes de les nostres
escoles bressol i al mateix temps es projectaven sobre un marc d’anàlisi
més ampli. 
Un altre aspecte interessant és el sistema d’anàlisi, planificació i ava-
luació proposat, que ajuda a concretar un pla d’acció amb objectius
precisos, accions concretes i indicadors clars per poder-lo desenvolu-
par i avaluar. 
4. M’agradaria poder compartir les inquietuds i experiències de cada un
dels centres. Un bon espai podria ser un seminari amb algunes sessions
presencials i d’altres a través del sistema intern virtual del Bulevard.
Puntualment, es podria disposar d’una persona assessora per ajudar a
posar en pràctica la formació rebuda al curs. 
Fotografies: Patricia Esteve
«És necessària més formació per dissenyar
estratègies que afavoreixin l’autonomia 
del centre i la implicació de l’equip.»
 
Sebastià Sorribas
Escriptor i autor d’El zoo d’en Pitus
Llicenciat en història
Patricia Esteve
 
e 1356 A FONSNúm. octubre -novembre 2006
Ara fa quaranta anys, el 1956, es va publicar la primera
edició de la novel·la El zoo d’en Pitus, obra guanyadora
del premi Josep Maria Folch i Torres. Des d’aleshores, 
se n’han fet quaranta edicions i se n’han venut més 
de 300.000 exemplars, cosa que el converteix en 
el tercer llibre més venut d’un autor en llengua
catalana, després de La plaça del Diamant, de Mercè
Rodoreda, i del Mecanoscrit del segon origen, 
de Manuel de Pedrolo. Sebastià Sorribas —l’autor 
de l’obra—, que fa ben poc ha rebut la Creu de Sant
Jordi, ens recorda com va néixer el llibre i quines creu 
que són les claus del seu èxit i la seva pervivència. 
EL ZOO D’EN PITUS
FA QUARANTA ANYS
V aig escriure El zoo d’en Pitus —ara fa quaranta anys!— en unescondicions força difícils: era un agost molt i molt calorós, i viviaen una casa amb tretze pisos per replà, amb uns veïns i veïnes
d’allò més sorollosos: noies que cantaven, desafinant, les cançons de
moda, nounats que es passaven el dia plorant, matrimonis que es bara-
llaven, cada dos per tres, fent grans crits... És curiós que alguna vegada
algú m’ha alabat la meva obra, dient-me que respirava serenitat...
M’agradaria saber d’on vaig treure aquesta serenitat en mig d’aquell gui-
rigall ambiental. Misteri!
Un altre misteri: la veritat és que aquest llibre no va ser, en absolut,
fruit d’una vocació d’escriptor irrefrenable... En realitat, vaig escriure El
zoo d’en Pitus —l’any 1965— per una sèrie de casualitats.
Tot va començar un any abans. Jo treballava en una empresa molt gran,
on una bona gent organitzava actes culturals, com teatre o cinema, al
marge, és clar, d’altres activitats més lúdiques, com anar d’excursió, per
exemple. A més, aquesta gent publicava una revista trimestral, on sortia,
a cada número, un articlet meu sobre temes propis d’aquells anys: inte-
gració dels immigrants, els problemes en la relació entre pares i fills, etc.
I aquesta revista organitzava un concurs de contes cada any.
UN RESULTAT INESPERAT
Aquell any 1964, les persones responsables de la revista no van deixar de
donar-me la pallissa durant molt temps perquè escrivís un conte per al
concurs. Jo m’hi resistia (prova que, en aquell moment, de vocació per
part meva, res de res), i possiblement no hagués escrit res per al concurs
si no hagués estat que hi va haver una persona que em va tocar la moral.
Resulta que aquest home —per altra part, molt bona persona— havia
guanyat l’esmentat concurs els darrers anys, i quan es va assabentar de
la possibilitat que jo li fes la competència, em va informar, diverses vega-
des, que jo no hi tenia res a pelar...
La veritat és que em vaig picar i en tres quarts d’hora vaig escriure un
conte infantil. Per què un conte infantil? Ni idea, no ho recordo! I l’home
aquell, quan va saber que m’hi presentava, encara em va empipar més, tant,
que vaig decidir escriure un segon conte, ara per a adults, per veure si gua-
nyava i així li feia la santíssima. El nou conte em semblava una meravella...
I vaig guanyar el concurs..., però amb el conte infantil. Jo no m’ho arri-
bava a creure. I aleshores vaig decidir portar els dos contes perquè se’ls
llegís un bon amic meu escriptor: el Paco Candel. El veredicte del Paco va
ser que el conte per a adults era una porqueria: deia que era més un repor-
tatge d’un fet divers per a un diari, que una obra literària. Respecte al conte
infantil, em va dir que era una monada, que era preciós. I em va convèncer
perquè escrivís una novel·la i la presentés al premi Josep Maria Folch i
Torres. I vaig escriure El zoo d’en Pitus. I amb ella vaig guanyar el premi...
Quan el llibre es va publicar, l’editor em va assegurar que aquesta
mena de llibres duren, al mercat, tres o quatre anys; cinc a tot estirar... I
ja en fa quaranta que és a les llibreries...
«Molta gent em pregunta quin és el secret
d’aquest èxit d’El zoo d’en Pitus, i jo els responc
que m’agradaria molt saber aquest secret.»
                       
e14 56A FONS Núm. octubre -novembre 2006
EL SECRET DE L’ÈXIT
Lògicament, molta gent em pregunta quin és el secret d’aquest èxit d’El
zoo d’en Pitus, i jo els responc que m’agradaria molt saber aquest secret...
Sovint, alguns i algunes mestres opinen que aquest èxit és degut al fet
que els protagonistes de la història són nens i nenes, que és un cant a
l’amistat, que hi ha molt de diàleg, força humor, una mica de tendresa...
Però el conjunt d’aquests elements s’assembla molt a una fórmula. I
qualsevol —o jo mateix— pot escriure una novel·la amb tots aquests ele-
ments i que surti un xurro. D’altres em diuen que si la novel·la ha tingut
una vida tan llarga és perquè es tracta d’una història atemporal... Potser.
Sense voler aclarir el secret de la durada, en el temps, del Zoo —que
no el sé pas—, m’agradaria creure que en part almenys es deu al llen-
guatge en què està escrit.
Jo, de jovenet, llegia molt, i sovint m’encaparrava pensant per què hi
havia llibres que m’agradaven tant, i d’altres que m’agradaven tan poc.
Una vegada vaig arribar a la conclusió que hi havia tres classes del que jo
anomenava “llibres de misteri infantils i juvenils”:
1. Els llibres que els savis deien que eren molt bons, literàriament par-
lant, com els Sis joans, de Carles Riba, o els contes de Tolstoi, i que m’avor-
rien mortalment, a part que sovint no acabava d’entendre ni algunes
paraules ni alguns conceptes.
2. Els llibres que el meu pare qualificava de “porqueria”. És a dir, el que en
deien “literatura barata”, o “de gènere”: llibres d’aventures, de l’Oest, de
misteri, els quals estaven escrits en un llenguatge planer, però molt pobre.
3. Llibres —n’hi havia ben pocs!— els “subjectes” dels quals eren els
mateixos que els de l’apartat anterior, però que estaven escrits en un
llenguatge força planer, però molt ric. Exemples: Les aventures de Tom
Sawyer i L’Illa del Tresor.
EL LLENGUATGE
Sense voler comparar el meu Zoo amb aquestes novel·les que cito en la
tercera categoria, el meu pensament és que l’èxit del meu llibre, almenys
en part, és degut al seu llenguatge. Recordo que quan vaig guanyar el
premi Folch i Torres em vaig reunir amb el jurat, el president del qual era
l’Artur Martorell. El senyor Martorell em va dir, en parlar de la correcció
de l’original: “Sobretot, que no li toquin el llenguatge!”
I l’home es va oferir a fer, ell, la correcció. I la va fer. 
Sovint algun nen o nena d’alguna escola em pregunta què cal per
escriure un bon llibre. I llavors jo explico que prop de casa hi havia fa uns
anys una xurreria que, en una de les parets del local, tenia un rètol que
deia: “PER FER BONS XURROS, EL QUE CAL ÉS FARINA, AIGUA, SAL...
ART I AMOR”.
Per tant, per fer un bon llibre, s’ha de fer amb art i amor... i, si no ho fas
així, mira: surt un xurro! 
Obres de Sebastià Sorribas
El zoo d’en Pitus. Barcelona, La Galera, 1966 (Els grumets de la Galera;
1). Il·lustracions de Pilarín Bayés. Adaptació per a Televisió de Catalunya
de Mireia Ros. 
Viatge al país dels lacets. Barcelona, La Galera, 1969 (Els grumets de la
Galera; 7). Il·lustracions de Pilarín Bayés. 
Festival al barri d’en Pitus. Barcelona, La Galera, 1969 (Els grumets de la
Galera; 16). Il·lustracions de Pilarín Bayés. 
Els astronautes del «Mussol». Barcelona, La Galera, 1972 (Els grumets de
la Galera; 47). Il·lustracions de Pilarín Bayés. 
La cinquena gràcia de Collpelat. Barcelona, La Galera, 1983 (Els grumets
de la Galera; 25). Il·lustracions de Pilarín Bayés. 
En Peret de Barcelona i la Mercè de Collpelat. Barcelona, La Galera, 1985
(Els grumets de la Galera; 41). Il·lustracions de Pilarín Bayés. 
La Vall del Paradís. Barcelona, La Galera, 1985 (Els grumets de la Galera;
75). Il·lustracions d’Isidre Monés.  
LES IL·LUSTRACIONS DE PILARÍN BAYÉS
El zoo d’en Pitus no és famòs només per les paraules que s’hi poden lle-
gir, també ho és pels dibuixos del llibre, fets per la il·lustradora Pilarín
Bayés, que ha acompanyat quasi totes les obres escrites per Sebastià
Sorribas. En un text que es recull en l’edició especial del 40è aniversari
d’El zoo d’en Pitus, Pilarín Bayés diu sobre l’obra:
“M’he preguntat moltes vegades què té aquest llibre perquè des-
prés de 40 anys encara sigui vigent, veient com, a les escoles, els nens
i nenes et parlen dels personatges com parlarien dels alumnes de la
classe del costat.
La primera cosa que se m’acut és que està molt ben escrit, el seu
valor literari traspassa el temps, s’ha convertit en un clàssic.
La segona raó és que parla de sentiments amb una sinceritat que atra-
pa el lector. La seva prova de foc és que, malgrat que la composició
social de l’entorn d’en Pitus no s’assemblaria gaire a l’actualitat, els
nois i noies el continuen tenint com un dels seus llibres predilectes”.
> Per a més informació: 
40 anys d’El zoo d’en Pitus. Any Sorribas
www.lagalera.cat
                                      
e 1556 ASSOCIACIONSNúm. octubre -novembre 2006
DROM KOTAR 
MESTIPEN
L’ASSOCIACIÓ QUE PROMOU 
LES TROBADES D’ESTUDIANTS GITANES
L’Associació Gitana de Dones Drom
Kotar Mestipen neix l’any 1999 fruit
del diàleg entre dones de diferents
edats, gitanes i no gitanes, i amb 
un objectiu prioritari: lluitar per 
la igualtat i la no discriminació 
entre dones i homes al poble gitano, 
així com fomentar el treball solidari
entre dones de diferents cultures.
També és la responsable 
de les trobades d’estudiants gitanes 
de Catalunya.
La nostra associació es va crear amb laidea de potenciar i donar veu pública ales dones gitanes, elaborant projectes
que millorin la seva vida i creant espais en els
quals totes tinguem veu i capacitat de decisió,
així com espais de diàleg igualitari amb dones
d’altres cultures.
Treballem molt activament per promoure la
participació de la dona gitana en els diferents
àmbits de la nostra societat, i contribuïm a la
superació de la situació de desigualtat en la
qual es troba. Aquesta desigualtat està gene-
rada per la triple exclusió que pateixen les
dones gitanes: pel fet de ser gitanes (raó d’ori-
gen ètnic), pel fet de ser dones (raó de gènere)
i perquè la majoria d’elles no ha pogut accedir
a titulacions acadèmiques. 
Les Trobades d’Estudiants Gitanes de Cata-
lunya es realitzen des del 2002 i van dirigides
a noies i dones gitanes que participin en algun
procés de formació, ja sigui a primària, a
secundària, a batxillerat, en cicles formatius,
etc., i a totes les dones de la seva família i
d’intercanvi d’experiències i un reforç dels
referents positius d’èxit i de les altes expecta-
tives acadèmiques.
Amb les trobades també s’evidencia l’exis-
tència de moltes gitanes que estan arribant
lluny en l’àmbit educatiu o que volen arribar-
hi: estudiants universitàries, noies que estu-
dien l’ESO, noies que faran el batxillerat, dones
que treballen per al seu poble, etc. Aquestes
dones esdevenen referents positius a seguir
per a les més joves. Les trobades també perme-
ten trencar els estereotips construïts envers el
poble gitano per la seva suposada falta de par-
ticipació i d’implicació en l’educació. 
Fins avui ja s’han portat a terme set troba-
des d’estudiants gitanes en diferents pobles i
ciutats de Catalunya (Viladecans, Girona,
Montcada, Sant Adrià del Besòs, Terrassa...).
A les últimes trobades s’hi han aplegat més de
200 dones gitanes vingudes de diferents punts
del territori català.
Per tot això, pensem que està justificat con-
tinuar potenciant i celebrant aquestes tro-
bades, que s’han consolidat ja com un espai
de reflexió entorn de l’educació per a les
dones gitanes. 
Associació Gitana de Dones Drom Kotar Mestipen
Via Laietana, 41, 1r 1a
08003 Barcelona
Tel. 93 304 30 00
www.dromkotar.org
entorn. S’organitzen dues o tres vegades a
l’any, i es duen a terme en instituts i escoles
de barris amb una important presència de
població gitana.
La idea de les trobades sorgeix de la neces-
sitat de trobar alternatives per aconseguir que
les noies i les dones gitanes arribin tan lluny
com sigui possible en el camí de l’educació, i
acabar amb l’absentisme i l’abandonament
escolar que pateixen moltes noies gitanes. El
diàleg intergeneracional és l’element clau de
les trobades. Permeten crear una xarxa d’aju-
da, de les més grans a les més joves, i és així
com les joves gitanes avancen en el camí de
l’educació i se senten més segures i amb més
força per tirar endavant els propis canvis.
OBJECTIUS
Les Trobades d’Estudiants Gitanes tenen com
a principal objectiu la superació de l’absentis-
me i fracàs escolar de les nenes i joves gitanes,
tot esbrinant les causes de l’abandonament
prematur i, sobretot, trobar alternatives i pro-
postes d’actuació per superar-les.
El pas de la primària a la secundària és un
moment bàsic per a l’itinerari formatiu, ja que
hi ha el perill de desenganxar-se del sistema
educatiu. La majoria de vegades és aquest
moment el que determina el futur d’aquestes
noies. Per això, a les trobades es fa una
incidència especial en aquest pas.
Així mateix, aquestes trobades permeten
que les noies i dones gitanes facin una refle-
xió sobre la seva vivència en els diferents
centres educatius i institucions pels quals
han passat, i així s’aconsegueix un espai
«Les trobades tenen com 
a objectiu la superació de
l’absentisme i el fracàs escolar 
de les nenes i joves gitanes.»
              
e16 56PERSONATGES Núm. octubre -novembre 2006
“ELS CENTRES
EDUCATIUS TENEN 
UNA RIQUESA OCULTA”
IRENE MONFERRER, PROFESSORA 
DE BIOLOGIA DE L’IES JOAN D’ÀUSTRIA
Poc abans d’entrar al seu despatx de l’institut Joan d’Àustria del districte 
de Sant Martí, m’ensenya la placa on es pot llegir “Escola verda”. 
És així com un pot descobrir que la Irene Monferrer no és només professora 
de biologia. Per a ella, ensenyar biologia a l’alumnat és fer una immersió 
en el valors de la sostenibilitat, la salut i la solidaritat. I és el que fa, 
no només a l’institut, també al Departament d’Educació, en la formació 
del professorat de centres que desenvolupen projectes d’educació ambiental 
i en el món del voluntariat. 
Jordi Oliver
És veritat que va voler ser professora abans
que biòloga?
A casa meva sempre m’han dit que, en tor-
nar del primer dia d’escola, els vaig dir “jo, de
gran, vull ser senyoreta”. Al cap de molts anys,
a punt d’entrar a la universitat, vaig començar
a tastar la docència quan em vaig fer membre
d’una associació i donava classes a domicili a
persones amb discapacitats físiques. I del
voluntariat vaig passar al món de l’esplai, en el
qual vaig poder tenir una visió de l’educació
molt àmplia. Crec que el món de l’esplai és una
font de vocació increïble i poc explotada. Ales-
hores ja tenia clar que volia ser docent, però
em va costar trobar el que volia ensenyar. Bus-
cava una matèria que em permetés educar
molt més que instruir i vaig pensar que la bio-
logia donava unes possibilitats educatives que
no vaig saber trobar en altres matèries. Jo no
sóc biòloga de vocació. M’agrada la biologia,
però podia haver ensenyat alguna altra cosa si
hagués vist que em podia donar més possibili-
tats educatives. 
Porta ja 30 anys en la docència, quinze dels
quals a l’institut Joan d’Àustria.
La meva decisió de treballar a l’escola públi-
ca la vaig tenir molt clara, perquè tenia i man-
tinc l’ideal de millorar la qualitat d’una educa-
ció que ha de ser per a tothom i, per tant,
pública. He passat per set instituts de tot Cata-
lunya, des de La Garriga fins a  Balaguer. Això
també m’ha donat l’oportunitat de conèixer
com es treballa a diferents llocs. Tampoc no
m’he oblidat del voluntariat, on encara hi faig
feina en l’educació en valors. Penso que el
voluntariat és una escola fantàstica, on no
s’aprèn de memòria la definició de generositat
            
e 1756 PERSONATGESNúm. octubre -novembre 2006
o de solidaritat sinó on els valors esdevenen
vivència. M’he passat tota la vida creient en el
valor de l’educació i continuo pensant que par-
ticipo en un projecte extraordinari. 
Quin toc personal dóna a les classes de
biologia?
Miri, he elaborat un petit programa on expli-
co que hauríem de ser les persones, les esco-
les i la societat de les tres esses. Les esses de
sostenible, saludable i solidari. Si aconseguim
ser sostenibles vol dir que respectem l’entorn
a petita i a gran escala. Si som saludables res-
pectem el propi cos, i si som solidaris el res-
pecte l’estenem als altres que tenim al voltant.
I en tot això, la biologia té molt a dir perquè
treballant, per exemple, que l’aigua és un
recurs escàs, podem descobrir que hi ha paï-
sos on no n’hi ha o no és potable i, en aquest
moment, estem relacionant sostenibilitat amb
solidaritat i amb salut. Tot lliga. I no només en
la biologia. De fet, cap assignatura es queda
fora d’aquestes tres esses. Així s’aconsegueix
que tot el centre, no solament una classe o un
professor, quedi impregnat del mateix projec-
te. És clar que a les meves classes no puc dei-
xar de banda el programa de biologia, però sí
que hi poso la pinzellada de les tres esses. 
I com s’ho fa per engrescar l’alumnat?
No sempre ho aconsegueixo. Jo utilitzo bàsi-
cament dues eines. Una és la recerca, que és
un dels pocs encerts de l’última reforma. Fer
recerca suposa un repte per a l’alumnat que
s’assoleix no sense unes certes dificultats.
Amb aquests petits treballs, que no són els
típics de recollida bibliogràfica, s’aconsegueix
estimular-los i crear la necessitat d’aprendre.
Han de buscar respostes que no es troben al
llibre i, per tant, se’ls obliga a anar més enllà.
I, és clar, durant aquest procés de la recerca
s’estimula la responsabilitat, la paciència, la
rigorositat o la constància.
L’altra eina que faig servir és la de l’orienta-
ció professional. Penso que l’alumnat, avui en
dia, no té clar allò de “jo vull ser”. I això, pro-
voca que l’estudi els sigui poc motivador. Uti-
litzo l’orientació professional tant en el treball
de recerca com en l’estada a les empreses,
una assignatura optativa de 2n de batxillerat.
Intento buscar situacions simulades en què
l’alumnat pugui jugar a ser allò que vol ser. A
qui vol ser metge, li proposo un estudi sobre
les causes dels mals d’esquena de l’alumnat
de 16 anys.
I qui és el responsable que els nois i noies
no sàpiguen què volen fer en el futur?
Vol que li digui qui és el culpable dels pro-
blemes educatius en general? Doncs tota la
societat. Cadascuna de les persones que for-
mem part de la societat. Fins que no siguem
conscients que aquest problema és de tothom,
no el solucionarem. Fixi’s quina és la situació
actual: l’escola li passa el problema a la famí-
lia, les famílies diuen que és culpa de l’escola.
D’aquí no en sortim. Els responsables polítics
es renten les mans i la societat en gene-
ral posa el crit al cel. Al professorat li donen
massa responsabilitats: hem de fer de pares,
de mares, de psicòlegs, hem d’ensenyar edu-
cació sexual, vial. Qui ens havia ensenyat com
creuar el carrer? A mi no m’ho va ensenyar
l’escola, sinó a casa. El que més ha canviat són
les famílies en els últims anys. En general, les
famílies han perdut els papers. L’adolescent
creix transgredint les normes i, per això, fa
falta que hi hagi normes. En la societat actual
no se sap què és el que està bé i el que està
malament. Quan un noi o noia de 15 anys posa
els peus a sobre la cadira i li dic que no ho faci
i va i em pregunta per què. Ningú no li ha dit
que això està mal fet. Si continuem passant-
nos la pilota els uns als altres, no soluciona-
rem res. Ara suspendre no està mal vist per
l’alumnat, fins i tot alguns pensen que els
dóna prestigi davant dels companys. I els cen-
tres cada vegada més són espais on s’educa
de manera diferent a les normes socials.
Aquesta divergència no és bona.
Així doncs, què s’ha de fer des de les escoles?
Treballar amb l’efecte gota, és a dir, anar
sembrant, inculcant... amb petites accions
totes adreçades al mateix objectiu que és edu-
car. Si caiguessin més gotes, l’efecte seria més
gran. Però si aquesta gota educadora només
cau des d’una banda deixa molt poca marca. I
malgrat que no hem de perdre l’esperança,
sento una mica de tristor en pensar que el pro-
fessorat ja no és respectat ni reconegut i,
aquesta pèrdua de reconeixement s’ha arribat
a transmetre a l’alumnat, que abans admirava
i, fins i tot, estimava el professor o la professo-
ra. També m’agradaria, des de la vostra revis-
ta, llançar una idea a l’administració o a qui
s’escaigui.
Endavant...
Així com es fan itineraris per la Barcelona
modernista o per descobrir com funciona la
ciutat, s’haurien de fer itineraris pels centres
educatius. La ciutadania podria veure tota la
feina que es fa a les escoles. Sap què passa? Els
i les educadors/es estem tan ocupats amb la
nostra feina que no tenim temps de fer-la visi-
ble portes enllà. Es fan coses increïblement
interessants. Amb aquests itineraris es podria
descobrir la riquesa oculta dels centres docents
de Barcelona. Malauradament, als mitjans de
comunicació només apareixen per coses negati-
ves. Doncs no, als centres, siguin del nivell que
siguin, s’estan fent coses extraordinàries. Peti-
tes coses, si vol, però fantàstiques.
Jordi Oliver
Irene Monferrer
Sóc professora des de fa trenta anys i, quan
sigui més gran encara, vull continuar sent-ho!
Vaig fer el batxillerat a l’IES Infanta Isabel i
els estudis de Biologia a la Universitat Autòno-
ma de Barcelona. En acabar, vaig pensar que
ja sabia «què» ensenyar però que em faltava
el «com» i, per això, després d’aconseguir
plaça definitiva, em vaig matricular a Ciències
de l’Educació de la Universitat de Barcelona.
No volia acabar la meva vida universitària
sense contribuir amb el meu granet de sorra
a la recerca i –quan ja pentinava algun cabell
blanc– em vaig decidir a fer la tesi sobre la
formació del voluntariat.
M’agrada “pastar fang” tot jugant a ser
ceramista, sóc una fan del correu electrònic,
especialment per connectar-me amb els
meus quan viatjo, i passo estones entranya-
bles jugant amb els més petits de la família,
dels quals sempre aprenc alguna cosa.
Un desig que no has complert.
El meu somni sempre ha estat ser directora
d’orquestra.
Un que sí.
Haver-me dedicat a l’educació.
Què col·lecciones?
Bons amics.
Una virtut teva.
La voluntat de superar obstacles 
i aconseguir reptes.
Què et fa por?
La trampa d’algunes propostes pedagògi-
ques mal anomenades progressistes.
Un consell que t’han donat i vols compartir.
El meu pare sempre deia que, a la nostra
família, o s’estudiava o es treballava. No fer
res no era una alternativa.
Per a Irene Monferrer, la biologia...
De quin color és? Blava.
Quin dia de la setmana? Diumenge.
Quina estació de l’any? La primavera, 
quan tot reneix.
Quin menjar? La dieta mediterrània.
Quina flor o planta? La ginesta regalada, 
la ginesta amb 
tanta olor.
                                
e18 56RECURSOS Núm. octubre -novembre 2006
JO SÓC RAR
P arlar de diversitat vol dir parlar de per-sones, costums i comportaments dife-rents els uns dels altres. I si parlem d’a-
dolescència en un context de diversitat, la cosa
és encara més complicada. Perquè, si cada per-
sona és un món, cada adolescent és un univers
d’instants, de sentiments, d’il·lusions, de pors,
d’emocions i de comportaments. Podríem dir
que hi ha tantes coses noves, diferents o des-
conegudes que no és gens estrany que les i els
adolescents d’avui dia se sentin rars.
I potser no anem tan perdudes amb el títol de
l’exposició, perquè, en tot cas, què vol dir ser
“rar”? Nosaltres, des del Projecte d’Educació en
Valors de l’Institut d’Educació en col·laboració
amb el Pla de Civisme de l’Ajuntament de Bar-
celona, hem volgut donar un gir a aquesta
expressió i donar-li contingut. Però no només
des de les nostres concepcions, sinó des de
diferents miralls que ens permetin saber com
és, que es defineixen, en la diferència, les noies
i els nois amb els quals convivim cada dia.
ELS JOCS DE ROL
Per això vam dissenyar una sèrie de plafons
que, utilitzant l’estètica dels jocs de rol, pre-
senten diferents arquetips del jovent, sempre
jugant amb la simbologia del sistema solar. Els
plafons estan fets amb grans dibuixos que
contenen elements informatius i educatius,
defugint plantejaments acadèmics o moralis-
tes, perquè els i les joves puguin qüestionar-se
críticament diverses conductes que es posen
en joc quan vivim en convivència. Però es trac-
ta que ho facin des de la seva experiència, no
des del discurs. Així, doncs, hem fet servir ele-
ments de “xoc i contraposició”, “analogies” i
“dilemes morals”, de tal manera que es puguin
fer totes les combinacions possibles utilitzant
la imaginació en un món gran com l’univers.
Quan estàvem discutint aquests aspectes,
vàrem descobrir, a més, que la paraula “rar”,
UNA EXPOSICIÓ INTERACTIVA 
PER SENSIBILITZAR SOBRE LA RESPONSABILITAT,
L’AUTONOMIA I EL RESPECTE
“Jo sóc RAR” és una proposta de treball per facilitar el desenvolupament
d’una acció al voltant de la convivència i dels valors socials 
amb adolescents de dotze a setze anys. El títol d’aquest recurs educatiu
cerca un apropament al món dels adolescents, fent ús d’una expressió 
que fa referència a una vivència molt pròpia d’aquesta etapa de la vida: 
el fet de sentir-se rars i rares, pels canvis físics i psicològics i per la recerca
d’una identitat nova que marqui l’abandonament de la infància. 
Alhora, la paraula “rar” vol evocar tres conceptes clau en la transició 
de l’adolescència a l’etapa adulta: responsabilitat, autonomia i respecte.
          
e 1956 RECURSOSNúm. octubre -novembre 2006
en si mateixa, representa un acrònim. RAR:
Responsabilitat, Autonomia i Respecte. Valors
que, sense cap mena de dubte, són el punt de
partida de qualsevol relació cívica. 
La nostra proposta final ha estat la de posar a
disposició de tota la comunitat educativa que vul-
gui treballar els valors amb nois i noies d’entre
dotze i setze anys quatre exemplars d’aquesta
exposició, que consta de dotze plafons verticals
de 70 x 100 cm; una guia amb algunes propostes
d’activitats pedagògiques per treballar amb els i
les visitants de l’exposició i un díptic recordatori.
Aquesta exposició està dissenyada per pro-
piciar un espai en què es promoguin la reflexió,
el debat i l’escolta activa. I per aquesta raó
proposem que es faci com una “visita guiada” i
que no es quedi més de quinze dies fixa, de
manera que representi sempre una novetat i un
element de sorpresa.
Amb aquest material pretenem ajudar els indi-
vidus a pensar i comprendre els diferents valors i
la seva implicació pràctica en relació amb un
mateix, amb els altres, amb la societat i el món
en general, així com aprofundir en l’entesa, la
motivació i la responsabilitat que comporta la
presa de decisions personals i socials.
Creiem que d’aquesta manera contribuïm a
promoure una consciència favorable davant les
conductes de respecte dels drets i normes, la
convivència, el compromís social, la solidaritat
i la igualtat. Alhora, fomentem en educadors,
educadores, monitors i monitores una visió de
l’educació com a proveïdora d’una filosofia de
vida per als i les joves, que faciliti el seu creixe-
ment, desenvolupament i presa de decisions,
que els permeti integrar-se en la societat des
de la interculturalitat, el respecte, la confiança
i el compromís. 
Cecilia Peraza Sanginés
Projecte d’Educació en Valors
Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona
> Per a més informació 
www.recursoscivics.net
ELS PERSONATGES 
I LES PROPOSTES PEDAGÒGIQUES
Els plafons que configuren l’exposició tenen
una estètica propera a la de les cartes dels
jocs de rol, que representen personatges
fantàstics (en aquest cas, basats en supo-
sats habitants del sistema solar). Es tracta
d’una estratègia d’apropament i sorpresa per
captar l’interès dels adolescents i provocar
una actitud de curiositat que faciliti l’acció
educativa. Els deu personatges dels plafons
són Sol, Mercuri, Venus, Lluna, Mart, Júpiter,
Saturn, Urà, Neptú, Plutó. Cada un d’ells està
definit per uns punts forts i uns punts dèbils.
En últim lloc, se suma un altre personatge,
anomenat Terra. El representa la figura d’un
astronauta coronat per un gran casc amb una
visera on es reflecteix la cara del que la mira i li
fa una pregunta: “I tu, de quin planeta ets?”.
Després de visitar l’exposició, es poden rea-
litzar les propostes pedagògiques següents:
Defineix-te, relaciona i imagina
Cada participant ha de triar cinc trets de la
seva manera de ser que consideri que el
caracteritzen, posar-los en relació amb dife-
rents valors i imaginar quina descripció
farien de nosaltres uns extraterrestres si tots
els habitants de la Terra ens assembléssim
molt a la persona que fa l’activitat. També ha
de triar el millor i el pitjor planeta per viure,
així com aquells on li agradaria tenir amics i
on creu que no en tindria mai, atenent les
característiques definides en els plafons.
El balcó 
Es llegeix un text on es defineix una situació
en la qual una persona insulta una parella,
que festeja sota el balcó de casa seva. S’obre
un debat (tenia motius per enfadar-se? És el
carrer el lloc més indicat per festejar? Com
hauries reaccionat tu?, etc.) i, de mica en mica,
es va aportant informació addicional sobre les
diferents situacions possibles (la parella eren
dos nois, la parella eren un avi i una àvia, la
parella eren una dona madura i un home jove,
un membre de la parella que festejava al por-
tal pertanyia a una minoria ètnica, etc.). 
L’animal més fort 
Es demana a cada membre del grup que par-
ticipa que digui quin pensa que és l’animal
més fort de la Terra i per què. Després es pre-
gunta sobre casos concrets com, per exem-
ple, quin animal és capaç d’aixecar pesos
molt més grans que el seu cos i es dóna la
resposta: la formiga, en aquest cas. Això
dóna peu a obrir un espai de reflexió al vol-
tant de les diferents maneres de ser fort i la
tendència general a simplificar la visió que
tenim de les altres persones, oblidant que la
realitat és sempre complexa i polièdrica.
L’ós i el guardià 
Aquesta activitat té dues parts, una primera
de caire físic i vivencial, i una segona més
reflexiva. Es basa en un joc catàrtic de tradi-
ció grecollatina, d’oposició d’un contra tots;
de caràcter cíclic, amb rotació en els perso-
natges; sense final, ni guanyadors, ni perde-
dors. Un noi fa d’ós lligat, un altre fa de guar-
dià que l’ha de protegir i la resta del grup
són els caçadors que l’envolten en un cercle
del qual no poden sortir ni l’ós ni el guardià.
Els papers del joc són rotatoris. En acabar,
cada una de les persones participants expli-
ca les seves experiències i sensacions des-
prés d’haver-se posat en tots els papers. D’a-
questa manera, es promou l’empatia i
s’aprèn a posar-se en el lloc dels altres.
«L’exposició està 
dissenyada per propiciar 
un espai de reflexió, 
debat i escolta activa.»
                  
XJT
e20 56CONSELLS ESCOLARS Núm. octubre -novembre 2006
LA XAT I LA XJT UNEIXEN 
LES ASSOCIACIONS DE PARES I MARES 
DE LES ESCOLES DEL BARRI
Al districte de Sant Martí i, més concretament, 
al Poblenou, s’han creat dues xarxes d’associacions 
de mares i pares de les escoles del barri que organitzen
diferents activitats per impulsar l’intercanvi
d’experiències i la formació entre les famílies. 
Una és la Xarxa Activa de Trobades del Poblenou (XAT),
que han creat l’Assocació de famílies d’alumnes del CEIP
La Llacuna, l’AMPA del CEIP Pere IV i del CEIP Lope de
Vega i l’Escola de pares i mares del CEIP Provençals; 
i l’altra és la XJT (Xerrades, Jornades i Tertúlies), 
de la qual formen part les AMPA dels CEIP Antoni Brusi,
Arenal de Llevant, Bogatell, La Mar Bella i Vila Olímpica. 
XARXES 
AL POBLENOU
S ón dues xarxes, amb una programació conjunta per a cadaxarxa però també oberta entre elles. Per parlar de l’origen, deles activitats i dels objectius de les dues xarxes, vam reunir
diferents membres de les associacions de pares i mares de les escoles
que en formen part. 
LA XJT (XERRADES, JORNADES I TERTÚLIES)
“La XJT va néixer fa uns cinc anys per l’impuls de les famílies de les esco-
les Antoni Brusi, Bogatell i Vila Olímpica. Després s’hi van unir La Mar
Bella i Arenal de Llevant”, va explicar Anna Montolio, de l’AMPA de La
Mar Bella. “Vàrem creure que seria molt positiu compartir activitats entre
totes les associacions de pares i mares dels centres. Som centres que
estem tots en la mateixa zona del districte. Al llarg de tot aquest temps
s’ha demostrat que la xarxa és molt positiva per a temes de coordinació i
per a la formació de pares i mares”.
Com diu el propi nom de la xarxa, la majoria d’activitats que organitzen
són xerrades, jornades i tertúlies, però també en fan d’altres de molt ori-
ginals com els tallers de cuina amb els fills i filles.
“La participació és positiva, però s’ha de reconèixer que a les xerrades
sempre vénen les mateixes persones. Per això és necessari fer altres acti-
vitats, potser més lúdiques, perquè hi hagi més participació. Hi ha famí-
lies que necessiten altres motivacions i això ens ha de fer reflexionar
sobre les activitats que organitzem”, va reflexionar Pilar Aramburu, de
l’AMPA de La Mar Bella. També va reconèixer que la gran majoria de per-
sones participants són dones.
Precisament, la participació és una de les preocupacions que provoca
més mal de cap a les xarxes. Volen aconseguir que hi hagi més participació
en algunes franges que ara mateix necessiten un impuls. “És curiós, però
participen més els pares i mares dels nens i nenes més petits i a mesura
que van creixent es van despenjant, quan creiem que hi ha més problemes
a compartir entre les famílies dels nens i nenes més grans, perquè es fan
més independents i són menys controlables. També hauríem de trobar fór-
mules per implicar les famílies que deixen el nen o la nena i se’n van sense
participar en la vida de l’escola”, va afegir Pilar Aramburu.
La XJT, com també la XAT, aconsegueix finançar les activitats que orga-
nitzen gràcies al suport tècnic i les subvencions del Districte de Sant
Martí i les ajudes del Consell Escolar Municipal de Barcelona.
          
e 2156 CONSELLS ESCOLARSNúm. octubre -novembre 2006
LA XAT DEL POBLENOU
“La comunicació i el fet de prendre consciència de pertànyer a un entorn
físic i social com és el Poblenou, i poder fer que l’entorn social sigui més
integrador i l’entorn físic més humà, és un dels factors positius de la Xarxa
Activa de Trobades (XAT)”, va explicar Maria Cristina Manzano, presidenta
de l’associació de pares i mares d’alumnes del CEIP La Llacuna, que, a més,
destaca el fet de compartir inquietuds sobre l’educació dels fills i filles.
La XAT va començar el curs passat, quan l’escola de pares i mares del
CEIP Provençals es va unir a l’AMPA del CEIP Pere IV per fer una escola de
pares i mares conjunta. Després s’hi va incoporar el CEIP La Llacuna i
aquest curs ho ha fet el CEIP Lope de Vega. “Cada associació continua
fent les seves activitats però treballem coordinades les tres escoles i així
tenim molta més força per aconseguir aportacions econòmiques “, va
comentar Mercè Ayora, del CEIP Provençals.
Les membres de la XAT van assegurar que les direccions dels centres
deixen el camí obert per organitzar les activitats i que, fins i tot, “ens
dónen suport o consell”, va explicar Sònia Portell, del CEIP Pere IV. Els
temes de les xerrades sempre intenten que siguin els que més interes-
sen als pares i mares, i això ho saben a través d’unes enquestes que
mostren les qüestions que més els preocupen. Una mostra de la implica-
ció de la XAT al barri és que, recentment, també s’hi ha incorporat la
Biblioteca Xavier Benguerel.
Les relacions entre les dues xarxes són positives i, fins i tot, organitzen
una bicicletada conjunta cap al final de curs. Diuen que es passen els
programes i que les seves activitats son obertes, però argumenten que
per la situació geogràfica seria difícil poder-se unir. “Creariem un dino-
saure massa gran”, van afirmar desde la XAT. 
Secretaria del Consell Escolar Municipal
www.bcn.cat/cem
> Per a més informació 
AFA CEIP La Llacuna
www.lallacuna.com
AMPA CEIP Pere IV
www.xtec.cat/ceippere4t
AMPA CEIP Provençals
www.xtec.cat/ceipprovencals
AMPA CEIP Lope de Vega
www.xtec.cat/ceiplopedevega
Programa activitats XJT
www.edu365.cat:8801/~ampa1247/
DELS TALLERS DE CUINA A LES RELACIONS AFECTIVES
Les activitats que desenvolupen les dues xarxes són molt diverses. La
majoria són xerrades o debats sobre temes educatius o d’actualitat
amb la presència d’alguna persona experta. No hi falten, però, activi-
tats més lúdiques com la bicicletada que cada mes de juny organitzen
conjuntament les dues xarxes com a festa de cloenda.
La XJT organitza aquest curs xerrades sobre el conviure amb la
diferència, l’alimentació i una altra titulada “Parlem de sexe amb els
nostres fills i filles”. Aquesta xarxa ha preparat una xerrada al voltant
dels trets històrics més importants del barri del Poblenou. També s’ha
preparat un taller de cuina anomenat “Voleu cuinar amb els vostres
fills i filles?”, allunyat dels tradicionals cursets de cuina.
La Xarxa Activa de Trobades del Poblenou també ha organizat per a
aquest curs 2006-2007 diverses xerrades al voltant de les relacions
emocionals, sobre el consum de joguines a les festes nadalenques i
sobre el descobriment del cos. Tampoc hi falta un taller de cuina.
«L’augment de participació és 
una de les preocupacions que provoca 
més mal de cap a les dues xarxes.»
                   
e22 56BARCELONA A L’ESCOLA Núm. octubre -novembre 2006
L’aigua és tan imprescindible 
per a la vida i el medi ambient 
que cal tenir-ne la màxima cura. 
Un primer pas per potenciar actituds
favorables envers l’aigua és el seu
coneixement. El Museu Agbar 
és un gran projecte del segle XXI
que vol presentar a la societat
valors associats a la cultura de
l’aigua i promoure la descoberta 
de l’univers de les aigües 
com una experiència vital,
d’aprenentatge i lúdica.
CIÈNCIA, TÈCNICA 
I SOCIETAT CONFLUEIXEN 
AL MUSEU AGBAR
MIRADES A L’AIGUA
programa escolar extens, ambiciós i atrevit.
Els educadors i les educadores són responsa-
bles de l’elaboració de la majoria dels contin-
guts, a la vegada que atenen els grups. Combi-
nar ambdues funcions esdevé un factor de
qualitat de les activitats, per la identificació de
l’equip educatiu amb el projecte i pel contacte
directe entre els i les visitants i les persones
encarregades d’avaluar les activitats, perfec-
cionar-les i crear-ne de noves.
EL PROGRAMA
El programa escolar es concreta en setze acti-
vitats, que comprenen tota l’educació primà-
ria, la secundària obligatòria i els cursos de
batxillerat i cicles formatius de grau mitjà.
Cada cicle educatiu disposa de dues activitats
complementàries, especialment desenvolupa-
des atenent els respectius requeriments curri-
culars: un itinerari i un taller experimental.
Més enllà d’una visita guiada, els itineraris
converteixen el Museu en un pretext per a una
descoberta més àmplia: per a la primària, “Ope-
ració Aigua” i “Temps era temps” se centren en
la descoberta de la instal·lació de vapor: les
màquines, les calderes i el recinte; “Invisible!”
ens aproxima a la importància de les aigües
subterrànies per al medi i per a l’abastament
humà; “Aigua i població”, per a l’alumnat de
secundària, emmarca l’aigua dins el conjunt de
recursos necessaris a les grans concentracions
urbanes com Barcelona, des d’una perspectiva
de sensibilització envers la sostenibilitat. 
La singularitat de la instal·lació hidràulica
de vapor i la resta de ginys de l’exposició per-
manent ens conviden a un recorregut per la
història de la tècnica, amb “Les màquines de
l’aigua” i “Tècnica humana”. Finalment, “Ins-
tantànies contemporànies” relaciona amb un
exemple concret l’arquitectura modernista
A ra fa just cent anys, Barcelona era enplena expansió urbanística i demogrà-fica. Cornellà era aleshores una vila
d’uns dos mil habitants, a deu quilòmetres de
les antigues muralles, enderrocades mig segle
abans. En aquells dies, una connexió cabdal es
bastia entre les dues poblacions, anticipant-se
a la trama urbana actual. I és que fou a Cor-
nellà, sobre l’aqüífer de la vall baixa del riu
Llobregat, on es construí la planta d’extracció i
bombejament d’aigua més important per a l’a-
bastament de la Barcelona eixamplada. 
La societat d’Aigües de Barcelona va cons-
truir la Central Cornellà, des d’on encara avui
en dia s’envia bona part de l’aigua corrent a
les nostres llars. “Les Aigües” —com és cone-
guda popularment la central— era original-
ment una instal·lació de vapor ben característi-
ca del tombant del segle XX, inscrita en el
context del modernisme arquitectònic i de l’e-
closió industrial del país. Extraordinària per la
seva singularitat industrial i el seu estat de
conservació gairebé miraculós, es va convertir
l’any 2004 en el Museu Agbar.
El Museu és una afluència de mirades a l’aigua
dolça: científica, tecnològica i ambiental, però
també cultural, històrica, ètica i lúdica. I el pro-
jecte educatiu del Museu vol precisament oferir
aquesta mirada calidoscòpica, globalitzadora,
més enllà de les aproximacions “disciplinades”
que sovint se’n fan. La Central Cornellà és el con-
text òptim per traçar una cruïlla entre ciència, tèc-
nica i societat. Situada a dues passes del riu, a la
comissura entre el continu urbà de la metròpolis i
l’horta més rica de Catalunya, en una comarca
paradigmàtica de la transformació contem-
porània del país, a cavall entre el passat de la
revolució industrial i les tecnologies actuals.
Al llarg dels darrers dos cursos, l’equip edu-
catiu del Museu ha imaginat i desenvolupat un
«Res millor que l’aigua 
per comprovar l’efecte 
dels vasos comunicants 
en l’aprenentatge.»
          
e 2356 BARCELONA A L’ESCOLANúm. octubre 2006
Museu Agbar
Ctra. de Sant Boi, 4-6 
08940 Cornellà de Llobregat
Tel. 93 342 35 36/38
www.museuagbar.com 
LES ACTIVITATS
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Cicle inicial (6-8 anys)
· Viure a l’aigua
Cicle mitjà (8-10 anys)
· El planeta Aigua
· El relleu i el paisatge
· Operació Aigua
Cicle superior (10-12 anys)
· Aiguadans
· El relleu i el paisatge
· Invisible!
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
1r cicle (12-14 anys)
· Aigua i població
· Aigualogia
· Aiguasfera
· Artitectura
· Les màquines de l’aigua
· Màquines
2n cicle (14-16 anys)
· Aigua i població
· Aigualogia
· Aiguasfera
· Artitectura
· Les màquines de l’aigua
· Màquines
Postobligatòria (16-18 anys)
· Aigualogia
· Aiguasfera
· Artitectura
· Les revolucions industrials
· Modernisme i modernitat
· Màquines
> Per a més informació sobre el programa d’activitats 
escolars de l’Institut d’Educació:
www.bcn.cat/educacio
“Fem aigua!”, disponible per a tots els nivells
educatius, és la millor forma de tenir una visió
completa del cicle urbà de l’aigua: les capta-
cions superficial i subterrània, la potabilitza-
ció, el bombejament, el transport i la distribu-
ció i, finalment, el retorn al medi. 
El programa educatiu es completa amb una
sèrie d’activitats especials, que tenen una
presència puntual dins l’agenda del Museu. En
el marc de la setmana de la ciència, el Museu
ha programat de forma excepcional per a les
escoles una activitat ben singular: “A tot
vapor!” és un recorregut per la història d’a-
questa forma d’energia, que comença sobre un
tren de vapor. També celebrarem el Dia Mun-
dial de l’Aigua, el 22 de març, i el Dia Mundial
del Medi Ambient, el 5 de juny, amb activitats
especials per als escolars.
Per tot això, conèixer el Museu és una expe-
riència ben interessant per a l’alumnat de
totes les edats i de totes les modalitats d’estu-
dis. Perquè la ciència no només és per a les
vocacions científiques, ni la tecnologia no és
solament per als futurs enginyers. Perquè per
entendre el món ens cal, al mateix temps,
desenvolupar una actitud científica davant la
realitat i cultivar una sensibilitat humanística
d’entendre la ciència i la tecnologia. I perquè
res millor que l’aigua per comprovar l’efecte
dels vasos comunicants en l’aprenentatge.
Lluc Pejó i Climent
Cap de l’àrea educativa del Museu Agbar
industrial, la industrialització i les transforma-
cions socials a Catalunya.
Els tallers experimentals tenen una vocació
exploratòria i creativa per desvetllar l’esperit
científic i innovador a totes les edats, a través
de metodologies que fomentin la participació,
l’autonomia i el treball en equip. 
Per a l’educació primària, els tallers “Viure a
l’aigua” i El planeta Aigua” ens presenten les
propietats físiques, químiques i organolèpti-
ques de l’aigua; “El relleu i el paisatge” inda-
ga en el paper de l’aigua en la configuració
física del nostre entorn natural, i “Aiguadans”
constitueix una aproximació als hàbitats a par-
tir de la identificació dels diferents elements
que el conformen. 
Per a l’educació secundària, els tallers
amplien el seu centre d’interès més enllà de
l’aigua, per investigar també temes de tècnica.
Així, “Aigualogia” és un aprofundiment en les
propietats de l’aigua, no només des d’un punt
de vista qualitatiu, sinó també quantitatiu,
amb una metodologia que ens aproxima als
mètodes de recerca propis dels científics. 
“Aiguasfera” ens revela la superfície terres-
tre com un sistema natural complex, que
intentarem modelitzar amb els experiments. A
“Màquines”, avaluem la utilitat de les màqui-
nes simples, assagem la construcció de meca-
nismes complexos i comparem les fonts d’e-
nergia que els belluguen. El taller “Art i enginy”
és una de les propostes més atrevides i origi-
nals: a través d’exemples concrets d’enginyeria
aplicats a la construcció, explorem la relació
entre disponibilitat tecnològica i les possibili-
tats artístiques en el disseny; exemples il·lus-
tratius per descobrir què hi ha d’estètic i què de
tecnològic en la nostra vida quotidiana.
La visita combinada amb l’Estació de Tracta-
ment d’Aigües Potables de Sant Joan Despí
                        
e24 56PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Núm. octubre -novembre 2006
UNA ASSOCIACIÓ PER A LA MEDIACIÓ
INTERCULTURAL I SOCIAL AMB IMMIGRANTS 
L’Associació per a la Mediació Intercultural i Social amb
Immigrants (AMISI) és l’entitat que lidera el projecte de
mediació intercultural als centres escolars del districte
de Nou Barris. Un projecte que forma part de l’Àmbit
d’Immigració del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) 
de Barcelona. AMISI és, també, una de les entitats que
formen part del Fòrum d’Educació i Immigració del PEC.
SOM AMISI
AMISI, Associació per a la Mediació Intercultural i Social ambImmigrants, va ser fundada a Barcelona a mitjans de l’any 2001per un grup de persones que, sensibles a la realitat de la immi-
gració, treballaven en l’acció socioeducativa. Actualment, la nostra enti-
tat té un equip molt divers de professionals i de persones voluntàries,
tant pel que fa als seus orígens com per la seva formació, trajectòria per-
sonal, motivacions, etc.
El que en un principi van ser activitats amb infants i joves immi-
grants —de manera més o menys espontània— i el seguiment puntual
de persones en situació de privació de llibertat s’ha convertit, avui
dia, en una entitat sòlida que treballa pel respecte i el reconeixement
de la diversitat, pel foment de la igualtat d’oportunitats entre totes les
persones i per la integració social de les famílies i dels infants d’ori-
gen immigrant.
Els nostres objectius són amplis i, per tant, el nostre camp d’acció i
d’intervenció social també ho és. Actualment, desenvolupem cinc projec-
tes socioeducatius:
· TAFAHUM: Dinamització socioesportiva amb joves d’origen immigrant
a Ciutat Vella.
· Camps de treball de joves de Catalunya al Marroc.
· Serveis de traducció.
· Mediació intercultural a centres penitenciaris de Catalunya.
· MEDES: mediació intercultural a l’àmbit escolar a Nou Barris, concre-
tament als barris de Roquetes i Verdum.
EL PROGRAMA MEDES
El nostre progrés personal i col·lectiu, com a comunitat, va íntimament
lligat a la promoció de formes de convivència basades en l’intercanvi, en
el diàleg i en l’enriquiment mutu. Les eines per a la convivència i per a la
interculturalitat dels infants i joves es forgen en una multiplicitat d’es-
pais, però, sens dubte, són especialment importants la família, l’escola i
l’entorn social significatiu del barri. Entenem que la interrelació entre les
institucions familiars, educatives i ciutadanes és una eina indispensable
per al creixement humà dels nostres nens i nenes. 
Sota aquesta premissa, i amb el suport econòmic d’entitats privades i
públiques, l’associació AMISI executa el programa MEDES, de mediació
en l’àmbit escolar als barris de Roquetes i de Verdum de Barcelona.
L’escola és un espai de socialització i de desenvolupament per
excel·lència. Les relacions que s’estableixen entre les persones que for-
men part de l’àmbit escolar i que entren en contacte dia a dia són una
font de riquesa i un element valuós en el procés d’ensenyament, d’apre-
nentatge i de vida. 
         
e 2556 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATNúm. octubre -novembre 2006
El programa MEDES posa l’èmfasi en tres objectius bàsics:
- Facilitar la integració dels nens i nenes immigrants a les escoles i
al barri.
- Fomentar la participació de les seves famílies en la institució escolar i
en el barri. 
- Col·laborar amb els equips docents i/o directius de les escoles en el
treball diari de respondre al repte de la creixent diversitat cultural de les
nostres aules. 
Gràcies al suport i a la coordinació dels diferents serveis i entitats de la
zona (Casal SOIA, Nou Barris Acull, Serveis Socials, Càrites, Grup Mun-
tanyes, Unió Romaní, Plataforma Barri Obert, etc.), les mediadores inter-
culturals d’AMISI realitzen, en coordinació amb les escoles implicades
(Antaviana, Sant Antoni Maria Claret i Aiguamarina), un treball de segui-
ment i acompanyament a les famílies immigrades en la integració dels
seus fills i filles a la societat.
MEMBRE DEL PEC DE BARCELONA
AMISI forma part, a través del programa MEDES, del Fòrum d’Educació i
Immigració del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona. El Fòrum d’Edu-
cació i Immigració és una plataforma estable de participació i treball d’a-
gents socioeducatius de la ciutat, que defineix i desenvolupa un pla de
treball sobre la temàtica de la immigració i el món educatiu en el marc
del PEC de Barcelona. 
Amb la constitució d’aquesta plataforma, es possibilita la relació i
el treball conjunt entre agents educatius de diferents escales (institu-
«L’associació executa un programa de
mediació en l’àmbit escolar als barris 
de Roquetes i de Verdum.»
cions, fundacions, ONG, centres educatius, agrupacions veïnals,
associacions de persones immigrades, etc.) propiciant la complicitat i
la coresponsabilitat en benefici d’una ciutadania dialogant, participa-
tiva i responsable. 
Per a la nostra entitat és una oportunitat i un enriquiment, personal i
professional, la participació activa al fòrum. Ens permet compartir el
nostre coneixement sobre la realitat de l’educació i el fenomen migratori,
que anem elaborant a través de la pràctica del MEDES, i també, per des-
comptat, els nostres dubtes i incerteses. Igualment, la participació ens
permet analitzar conjuntament polítiques i accions d’aquí i d’arreu, socia-
litzar i intercanviar experiències i bones pràctiques i realitzar jornades. 
Sandra Pardo
Claudia Henao
Programa MEDES AMISI
> Per a més informació: 
www.amisi.org 
www.bcn.cat/educacio/pec
Tamara Villoslada 
           
Comunicació per l’Educació, que pretén incre-
mentar el compromís dels mitjans de comuni-
cació com a agents educatius de la ciutat.
· “Democràcia local, governança i desenvo-
lupament sostenible”: Animada per Serge
Depaquit, vicepresident d’ADELS (Associació
per la Democràcia i l’Educació Local i Social), va
comptar amb la participació de representants
de Girona, Gènova, São Paulo i Laval (Quebec);
el president de la regió del Rhône, i el vicepresi-
dent del Consell Socioeconòmic del Rhône. 
· “Els drets i el lloc dels nens i nenes a la
ciutat”: Marta Santos Pais, del Centre de
Recerca Inoccenti d’Unicef, i representants
polítics de Bamako (Mali), Belo Horizonte
(Brasil), Ginebra (Suïssa), Pistoia (Itàlia) i
Villeurbanne (França) van reflexionar sobre les
actuacions prioritàries que s’han de dur a
terme per assegurar els drets dels infants als
països pobres i rics. A Bamako els drets dels
infants estan estretament vinculats als drets
de les mares, i la promoció de la salut és una
prioritat per lluitar contra l’alta taxa de mortali-
tat infantil. A Belo Horizonte, moltes de les ini-
ciatives s’adrecen a reduir la violència i la in-
seguretat ciutadana als carrers i retornar,
mitjançant l’educació, l’espai públic als nens i
nenes. També es va parlar de la necessitat d’un
disseny urbanístic adaptat als infants, del dret
a l’educació de tots els infants i joves, inde-
pendentment de la seva situació legal, i de
l’important rol de la família en l’educació.
· “Patrimoni històric i patrimoni humà”: La
conferència, liderada per l’expert Dinu Bumba-
ru, secretari general d’ICOMOS (Consell Inter-
nacional de Monuments i de Llocs Històrico-
Artístics), va aportar reflexions sobre les
ciutats com a llocs vius portadors de memòria i
d’un passat que configura la identitat i la per-
sonalitat de la ciutat. Davant de les fortes
amenaces naturals i humanes que pateix el
e26 56CIUTATS EDUCADORES Núm. octubre -novembre 2006
L’Associació Internacional 
de Ciutats Educadores, formada
actualment per 329 ciutats 
de 34 països diferents, celebra 
cada dos anys el seu Congrés
Internacional. Aquest any, més 
de 800 persones d’arreu del món 
es van trobar a la ciutat francesa 
de Lió, del 14 al 17 de setembre,
amb motiu del 9è Congrés: 
“El lloc de les persones a la ciutat”.
Les reflexions i els debats ens han
permès aprofundir en què podria 
i hauria de ser el nou humanisme
urbà, on les persones se situen 
al centre de totes les prioritats 
de l’Administració local, i on la
participació ciutadana constitueix
una premissa imprescindible 
de la política municipal. 
CRÒNICA DEL IX CONGRÉS DE L’ASSOCIACIÓ
INTERNACIONAL DE CIUTATS EDUCADORES A LIÓ
E l Congrés es va estructurar en conferèn-cies, tallers, un fòrum de bones pràcti-ques, estands, visites a experiències
educatives i trobades amb agents locals de la
ciutat. Les intervencions van girar entorn de
quatre eixos temàtics: 
· L’educació al llarg de tota la vida: educació
formal i no formal.
· Relacions humanes a la ciutat: viure junts,
democràcia i igualtat.
· Els espais urbans i els temps socials.
· Les cooperacions entre ciutats.
En cadascuna de les vuit conferències es va
voler combinar teoria i pràctica: van comptar
amb la participació de persones expertes en
diverses matèries, alcaldes i alcaldesses, i
altres representants polítics de ciutats amb
realitats molt diverses. 
· “Ciutat educadora i humanisme”: Hi van
participar Gérard Collomb, alcalde de Lió;
Montserrat Ballarín, regidora d’Educació de
l’Ajuntament de Barcelona i presidenta dele-
gada de l’AICE; i l’alcalde de Rosario i el de
Torí, juntament amb el filòsof francès Patrick
Viveret. Van reflexionar entorn del lloc que
ocupen les persones en el desenvolupament
de les nostres ciutats.
· “Educació, televisió i ciutadania”: La intro-
ducció va ser a càrrec de Philippe Meirieu, pro-
fessor d’universitat en ciències de l’educació, i
va comptar amb la participació de represen-
tants de Barcelona i Torí. Meirieu va argumen-
tar la importància d’educar en la imatge i amb
la imatge per formar teleespectadors crítics, i
també va presentar Cap Canal. Aquest és un
canal televisiu que ensenya als nens i nenes i
joves a llegir les imatges dels mitjans de comu-
nicació. 
D’altra banda, la ciutat de Torí va presentar
l’experiència de “Teleintendo”, d’educació en
la imatge televisada, i Barcelona, el Pacte de la
EL LLOC 
DE LES PERSONES 
A LA CIUTAT
                   
e 2756 CIUTATS EDUCADORESNúm. octubre -novembre 2006
patrimoni històric, es va ressaltar la importàn-
cia de les polítiques locals i de la participació
ciutadana per a la seva conservació. Lió, Porto
Novo (Benín), Riga (Letònia), Timbuctú (Mali) i
Cuenca (Equador), ciutats declarades Patrimo-
ni Mundial, van descriure els diferents projec-
tes que desenvolupen per apropar el patrimoni
històric a la ciutadania i així reforçar el senti-
ment de pertinença.
· “Fons de solidaritat digital”: Van participar
en aquesta conferència Jérôme Bindé, sotsdi-
rector de la UNESCO; Suy-Oliver Segond, pre-
sident del Fons de Solidaritat Digital de Gine-
bra; i representants de Dakar (Senegal), Lió i
Tampere (Finlàndia). En aquesta taula rodona
es va reflexionar sobre la creixent fractura digi-
tal entre el Nord i el Sud, però també a nivell
local. Actualment, l’accés i la formació en les
noves tecnologies de la informació i la comuni-
cació han deixat de ser un privilegi per esdeve-
nir un dret. La població i els continents sencers
que no hi tenen accés, com ara l’Àfrica, queden
relegats a l’exclusió. Per això són importants
els fons de solidaritat digital. 
· “Educació per a la pau”: Michel Cibot, de la
comissió francesa de la UNESCO, i represen-
tants de Kigali (Rwanda), Santiago de Cali
(Colòmbia) i de Lió van reflexionar sobre la
necessitat de construir una cultura de pau i
sobre el paper que l’Administració local ha de
jugar en aquest aspecte.
· “Xarxes de ciutats i codesenvolupament”:
Hi van participar Jacques Bonnet, geògraf vice-
president de la Universitat de Lió 3; Jean-
Michel Daclin, vicepresident de CGLU (Ciutats i
Governs Locals Units); Flakié Sanfo, represen-
tant de l’AIMF (Associació Internacional d’Al-
caldes Francòfons), i Toni Martorell, de l’Insti-
tut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona,
en representació de l’AICE. La conferència va
analitzar el rol de les xarxes de ciutats com a
eina important per fer front als seus reptes i la
> Per a més informació: 
www.aice2006.lyon.fr        
www.edcities.org
importància de l’intercanvi, que permet globa-
litzar l’experiència local. Les xarxes, es va
assegurar, són un suport tècnic per al desen-
volupament de les ciutats i un estímul per a la
creativitat i la solidaritat. 
TALLERS I FÒRUM 
DE BONES PRÀCTIQUES
La veritable riquesa dels congressos de l’Asso-
ciació és l’intercanvi d’experiències, ja que
permet que els uns aprenguin dels altres i
conèixer altres realitats. En aquest Congrés
s’hi han presentat més de cent experiències
relacionades amb temes diversos: l’educació
al llarg de la vida, l’educació no formal, el
projecte educatiu, la coeducació, l’educació
artística, l’educació per a la salut i el desen-
volupament sostenible, la lluita contra les dis-
criminacions, la integració de les persones
amb discapacitats, els drets dels nens i nenes,
la democràcia participativa, el desenvolupa-
ment econòmic, el paper de la universitat a les
ciutats, l’harmonització dels temps de la ciu-
tat, la descentralització dels serveis públics,
les cooperacions internacionals en matèria
d’educació, la lluita contra la fractura digital i
l’educació per a la pau.
En línies generals, les experiències presenta-
des van ressaltar la importància de l’educació
no-formal i la necessitat d’una major coherència
i articulació entre educació formal i no formal.
D’altra banda, les experiències van mostrar que
les ciutats són el lloc legítim i apropiat per dur a
terme iniciatives de lluita contra la discrimina-
ció, l’exclusió i la desigualtat; i per mobilitzar i
coordinar els actors socials. 
Diverses experiències pioneres, principal-
ment de ciutats franceses i italianes, van mos-
trar com cerquen harmonitzar els temps de la
vida familiar, els ritmes de la ciutat i l’oferta de
serveis, amb l’objectiu d’una millor adequació
a les diferents necessitats. 
A més, les experiències de cooperació entre
ciutats van demostrar que les xarxes de ciutats
han permès l’enriquiment mutu i han estat l’ori-
gen de moltes innovacions. Aquestes relacions
internacionals han possibilitat la creació de
xarxes de solidaritat i d’ajuda mútua.
En el marc del Congrés es va celebrar l’As-
semblea General de l’Associació Internacional
de Ciutats Educadores (AICE), màxim òrgan
rector de l’associació. Entre els diferents
temes tractats, va ressaltar l’aprovació del pla
d’acció 2007-2008, que fixa cinc eixos priori-
taris d’actuació: la formació de persones tèc-
niques i polítiques; la millora de la comunica-
ció entre les ciutats; l’extensió de l’AICE a
l’Àfrica, Austràlia, Canadà, Centreeuropa i Lla-
tinoamèrica; la publicació d’un nou llibre de la
Ciutat Educadora, i l’ampliació de la col·labo-
ració amb altres organitzacions i institucions.
LA CLOENDA
El Congrés va finalitzar amb la presentació per
part de la ciutat de Lió d’una declaració que rea-
firma el ple sentit de la Carta de Ciutats Educa-
dores i la urgència i necessitat de defensar i pro-
moure uns valors comuns (igualtat, solidaritat,
pau, respecte per la dignitat humana, etc.), i de
dur a terme les accions necessàries per incorpo-
rar-los a les polítiques locals. La declaració con-
vida les ciutats de l’AICE a: 
1) Donar prioritat a la infància i a la joventut,
juntament amb la promoció de l’educació al
llarg de tota la vida.
2) Potenciar en les polítiques locals la
democràcia participativa i els principis de
desenvolupament sostenible. 
3) Reforçar les vies de cooperació entre les
ciutats i amb altres xarxes de ciutats en temes
educatius, per combatre la fractura digital, per
desenvolupar els serveis públics locals bàsics
i per promoure l’educació per a la pau tant en
l’àmbit local com en l’internacional.
Durant la cloenda es va retre un homentage
a Marta Mata, recordant la seva contribució al
moviment de Ciutats Educadores i a la renova-
ció pedagògica. Finalment, Lió ha passat el
relleu a Sao Paulo, que serà la seu del 10è Con-
grés Internacional, que tindrà lloc a l’abril de
2008 amb el tema: “La construcció de ciutada-
nia en ciutats multiculturals”. 
Secretariat de l'Associació 
Internacional de Ciutats Educadores
«Lió ha passat el relleu a Sao
Paulo, que serà la seu del 10è
Congrès a l’abril de 2008.»
                   
D es de fa temps, s’han detectat unseguit d’indicadors que fan evident lanecessitat d’implantar un nou model
d’esport educatiu en edat escolar:
- El reduït nombre de practicants, especial-
ment pel que fa a la població femenina i la
població en edat adolescent.
- El preocupant increment dels hàbits
sedentaris i de l’obesitat infantil i juvenil.
- La insuficient diversificació de l’oferta
esportiva de la ciutat, amb una tendència a
oferir només un determinat tipus d’activitats
esportives.
- La inexistència d’itineraris formatius espor-
tius, que considerin com un tot la formació dels
practicants des dels tres fins als divuit anys.
L’esport és un hàbit saludable, és educa-
ció i transmissió de valors, és integració de
les persones nouvingudes. Treballar amb
e28 56CIUTAT Núm. octubre -novembre 2006
L’AJUNTAMENT IMPULSA LA PRÀCTICA
ESPORTIVA FORA DE L’HORARI ESCOLAR
El Pla de l’Esport en Edat Escolar 
és un projecte impulsat per l’Institut
Barcelona Esports de l’Ajuntament 
de Barcelona, elaborat conjuntament
amb altres institucions, entitats,
associacions, centres educatius 
i instal·lacions esportives. El Pla té
l’objectiu de promoure la pràctica
esportiva entre els infants i joves 
de tres a divuit anys fora de l’horari
escolar, com a instrument de
transmissió de valors educatius 
i per fomentar hàbits més saludables.
EL PLA DE L’ESPORT
EN EDAT ESCOLAR
aquesta eina suposa una gran oportunitat
per introduir els infants i els joves en dinàmi-
ques socials positives, que els ajudaran a
créixer i formar-se.
Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelo-
na i diferents agents del sector educatiu i
esportiu de la ciutat han liderat conjunta-
ment la creació del Pla de l’Esport en Edat
Escolar, un projecte que té per objectiu
fomentar la pràctica esportiva com a eina
educativa i de salut entre els nens i nenes de
tres a divuit anys. 
En aquesta primera fase d’implantació del
Pla, s’hi han adherit un total de 209 entitats de
la ciutat (poliesportius municipals, centres
educatius...), que ofereixen prop de 50.000
places agrupades en 65 modalitats esportives
diferents, que configuren 300 propostes.
ELS PROGRAMES
Actualment, el sistema esportiu en edat esco-
lar es compon de tres grans blocs:
· Esport de competició: oferta esportiva que
prové i s’estructura a partir dels clubs i fede-
racions, i que té com a objectiu la recerca de
l’èxit esportiu.
· Esport de lleure: l’esport promogut per les
associacions esportives de lleure, empreses
de serveis esportius, etc., i que té com a finali-
tat la utilització social del temps de lleure.
· Esport escolar: activitats esportives en l’or-
ganització de les quals acostumen a estar
implicats els centres escolars i les AMPA.
El nou model d’esport escolar pretén esta-
blir un itinerari formatiu d’aprenentatge espor-
tiu des dels tres fins als divuit anys, amb dife-
rents opcions o alternatives, i garantir, a partir
de certa edat, la possibilitat que aquells esco-
lars que ho desitgin puguin realitzar una tran-
sició cap a l’esport federat o cap a l’esport de
lleure, o bé compaginar-los.
          
Les activitats ofertes pel Pla s’agrupen en
tres grans blocs, d’acord amb l’edat dels
infants a qui s’adrecen i dels objectius que
es persegueixen. 
Mou-te (de 0 a 5 anys – educació infantil)
Potenciació del coneixement i del control del
propi cos, amb el desenvolupament de les
habilitats motrius bàsiques. Difusió dels va-
lors derivats de la relació amb el medi i amb
altres persones. 
L’activitat física inclosa s’agrupa per tipolo-
gia d’activitats (aquàtiques, atlètiques, d’ex-
pressió, etc.). Les activitats físiques proposa-
des van des de programes de natació per a
nadons fins a activitats que, a través de con-
tinguts motrius bàsics generals i, en algun
cas, també amb mitjans específics, busquen el
desenvolupament equilibrat dels infants.
Descobrim l’esport 
(de 6 a 12 anys – educació primària) 
Progressió de les habilitats dels infants, amb
la intenció que reconeguin l’esport com una
fórmula per aprendre coses noves, de fer salut
i de construir amistats.
Les activitats proposades inclouen activitats
poliesportives i activitats específiques, que
fomenten el desenvolupament del cos i la
relació respectuosa amb l’entorn de l’infant.
Per a la franja d’edat d’entre sis i vuit anys, és
recomanable l’activitat poliesportiva, tot i
que, en alguns casos, l’oferta també contem-
pla activitats d’una sola modalitat esportiva.
Fem esport 
(de 13 a 18 anys – educació secundària) 
Inclou els programes que persegueixen con-
solidar la pràctica d’activitat física i esportiva
com a hàbit saludable i d’ocupació de lleure
entre el jovent.
e 2948 CIUTATNúm. setembre 2005
> Per a més informació: 
www.bcn.cat/esports
Les activitats proposades són molt diverses:
programes d’activitats físiques amb suport
musical, entrenament amb un equip que partici-
pa en competicions oficials, trobades de grups
d’amics per entrenar i jugar lliguetes informals.
NOU MODEL DE COMPETICIÓ
ESCOLAR
L’objectiu principal de la competició escolar ha
de ser el de crear hàbits i actituds positives i
favorables envers la pràctica esportiva. Per tant,
cal fugir d’un model de competició que única-
ment reprodueixi el de l’esport professional, en
el qual només tenen oportunitat de jugar i parti-
cipar aquells que tenen un cert nivell, i evitar la
desmotivació i l’abandonament prematur de la
pràctica esportiva d’aquells que no en tenen.
· Fins als dotze anys, el Pla proposa treballar
per arribar a aconseguir una competició única.
Aquest objectiu dependrà de la predisposició
dels diferents agents implicats (federacions i
consells esportius) i del grau de col·laboració i
de coordinació a la qual puguin arribar.
· A partir dels dotze anys s’ha de fer una dis-
tinció entre dos tipus de competició:
- la de l’esport de lleure (lligues curtes)
- la dels programes esportius específics 
(format tradicional).
Amb aquestes premisses, el Pla de l’Esport
en Edat Escolar de Barcelona inclou diferents
tipus de competició, coordinada amb els diver-
sos programes:
· Competició escolar i federada: té lloc en un
format tradicional de lliga llarga estructurada
en diversos nivells, o bé de lliga curta amb una
finalitat recreativa. 
· Trobades lúdiques no competitives: els
infants més petits poden participar en troba-
des puntuals amb infants d’altres centres, en
les quals realitzaran jocs i proves d’habilitats
motrius diverses.
· Trobades esportives: esportistes o equips
de diversos centres educatius o entitats es tro-
ben per disputar proves o partits d’un o més
esports, en una mateixa jornada. 
· Trobades d’activitats físiques no competiti-
ves: els nois i noies que duguin a terme activi-
tats físiques no emmarcades dins el format
d’esport tradicional (per exemple, passejades
amb patins en línia, aeròbic, etc.), poden tro-
bar-se amb altres joves de la seva edat per
compartir la seva pràctica.
HOMOLOGACIÓ DE LES ACTIVITATS
Les activitats incloses en el Pla es caracteritzen
per la seva qualitat, ja que totes elles han estat
homologades segons els criteris següents:
· Plantejament estrictament educatiu de les
activitats que presenten una alta continuïtat, i
coordinació amb els continguts de l’educació
física escolar.
· Direcció i conducció de l’activitat a càrrec
de professionals amb titulació.
· Programació inclosa en un projecte espor-
tiu de llarg recorregut: l’objectiu és que l’infant
que comença a practicar esport pugui mante-
nir-se actiu fins que sigui adult.
· Difusió dels valors educatius de l’esport
(esforç, companyonia, solidaritat, igualtat d’o-
portunitats, etc.).
Les entitats organitzadores de programes
d’activitats esportives fora d’horari lectiu que
vulguin acollir-se al Pla de l’Esport en Edat
Escolar de la ciutat de Barcelona han de pre-
sentar el seu projecte d’activitats per al curs
vinent, seguint els criteris marcats, dins els ter-
minis establerts i a través de formularis que
s’han creat especialment per a l’ocasió. 
Marc Llinàs, Carles Vallès i Marta Carranza
Institut Barcelona Esports
«L’esport és un hàbit saludable,
educació i transmissió de
valors, i és integració 
de les persones nouvingudes.»
                    
e30 56UNA MICA DE TOT Núm. octubre -novembre 2006
l’educació popular) en les polítiques locals; en la voluntat de
treballar per promoure la coeducació; en la decisió de comba-
tre totes les formes de discriminació; en l’exigència de dur a
terme polítiques de formació que facilitin l’accés a l’ocupació.
· El segon aspecte destacable és el compromís de reforçar la
democràcia participativa local. En tots els projectes urbans cal
tenir en compte i preveure la participació ciutadana; així mateix,
s’ha de donar prioritat al respecte dels principis de desenvolupa-
ment sostenible en les iniciatives polítiques. En aquest sentit,
les Ciutats Educadores reforçaran els intercanvis i les experièn-
cies centrades en la gestió dels temps de la ciutat (família, edu-
cació, lleure, feina, transports); es tractarà d’un eix de feina
transversal, d’un procés educatiu global dirigit a millorar la qua-
litat de vida, a promoure la igualtat entre homes i dones, a
reforçar la democràcia local i a cohesionar els agents de la ciutat.
· El tercer eix de treball d’aquest Congrés ha versat sobre el
reforç de la cooperació entre les ciutats i amb les altres xarxes
de ciutats. En relació amb aquest punt, cal recordar diversos
aspectes tractats en els tallers:
- La necessitat de reforçar la cooperació educativa.
- La necessitat d’adoptar iniciatives orientades a combatre la
fractura digital.
- El desenvolupament de serveis públics locals bàsics i la
provisió de formació per a electes i personal tècnic.
- La promoció de l’educació per a la pau, en l’àmbit local i
internacional.
Animem les ciutats de l’AICE i totes les que s’uneixen a
nosaltres a dur a terme iniciatives per a la materialització dels
compromisos esmentats.
Lió, setembre de 2006
à
      
Per a més informació: www.edcities.org
Hem llegit à
 
Declaració final del 9è Congrés Internacional 
de Ciutats Educadores
Donant continuïtat al tema del Congrés celebrat a Gènova
(2004) “Una altra ciutat és possible. El futur de la ciutat com a
projecte col·lectiu”, que va culminar amb la proclamació de la
nova Carta de Ciutats Educadores, el Congrés de Lió ha posat
l’èmfasi en la necessitat de promoure “El lloc de les persones a
la ciutat”. En els nostres debats i intercanvis hem reflexionat
sobre el que podria i hauria de ser “el nou humanisme urbà”,
susceptible de donar un sentit polític al desenvolupament de
les ciutats i de traçar vies de futur que situïn els nens i les
nenes i els joves en el lloc que es mereixen.
En un context de globalització amb freqüència poc controlat i
regulat, i en contra de la competència exacerbada entre les grans
àrees urbanes, les ciutats de l’Associació Internacional de Ciu-
tats Educadores es refermen en la urgència i la necessitat de:
· Defensar, promoure i comprometre’s en valors comuns (igual-
tat, solidaritat, pau, respecte de la dignitat humana, etc.).
· Adoptar les iniciatives necessàries per concretar aquests
valors en polítiques locals.
· Cooperar, intercanviar i dur a terme accions conjuntes de
formació dirigides a càrrecs electes i personal tècnic, amb vista
a l’apropiació d’aquests valors humans.
Entre els aspectes que cal subratllar com a resultat del Con-
grés, destaquem tres prioritats:
· En primer lloc, en el marc de les actuacions educadores que
les ciutats de l’Associació porten a terme, es referma la voluntat
de donar prioritat a l’educació en la infància i en la joventut.
Aquesta afirmació és un dels fonaments de l’existència de la
nostra Associació i de la nostra Carta. Això s’ha materialitzat en
una declaració específica sobre els drets i el lloc de la infància
(de 0 a 6 anys) a la ciutat; en el compromís de desenvolupar pro-
jectes educatius locals; en l’afirmació de la importància de l’edu-
cació al llarg de tota la vida i de l’educació no formal (és a dir, de
Webà
Web d’infants i joves del Síndic 
www.sindic.cat/infants
La pàgina té com a objectiu que tots els menors d’edat que
viuen a Catalunya tinguin un lloc on poder expressar les seves
queixes i opinions d’una manera àgil, directa i senzilla. El Sín-
dic vol potenciar així l’accés dels nois i noies a la institució i fer
pedagogia de la defensa dels drets.
La nova web, que té un llenguatge directe, fàcil i adaptat als
més joves, està dividida en dues pàgines independents: una,
per a menors de 12 anys, i una altra, dedicada als joves que
tenen entre 12 i 18 anys.
Lectura à
 
Sota la lluna verda. 
Tertúlies educatives
Editorial Octaedro 
i Institut d’Educació 
de l’Ajuntament de Barcelona, 2006.
Conversar és un plaer. Compartir el
relat de les nostres vivències, desit-
jos, il·lusions i ser escoltat, és una
pràctica que es perd en la nit dels
temps i les cultures. Recuperar
aquesta pràctica i portar-la al camp
de les nostres experiències educatives ha estat durant aquests
set anys la finalitat de l’espai “Tertúlies cafè Lluna verda”. El
Projecte d’Educació en Valors de l’Institut d’Educació de l’A-
juntament de Barcelona va crear aquest espai per facilitar
l’intercanvi d’aquestes experiències. Ara les ha recollit en
aquesta publicació per difondre l’experiència viscuda a les
tertúlies i transmetre el coneixement viu que neix quan tras-
lladem a les paraules les pràctiques educatives, tot creant
així pensaments originals.
un
a 
m
ic
a
de
 t
ot
Nom i cognoms:
Adreça particular:     CP:   
Localitat: Província:  Telèfon:
Correu electrònic: Professió:
Lloc de treball (optatiu):
Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona  
Fax: 93 402 36 01  e-mail: imebatencio@mail.bcn.es
La base de dades del Mailing d’educació s’inscriu en l’Agència de Protecció de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses 
de l’Institut d’Educació, i estan a la seva disposició per a consulta, modificació o cancel·lació (Llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades 
de Caràcter Personal). Autoritza també la cessió o comunicació d’aquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives
públiques i privades que les sol·licitin  sí                 no 
Data i signatura:
e 3156 UNA MICA DE TOTNúm. octubre -novembre 2006
Les i els que hem escrit en aquest número
Andreu Negre, director de l'escola bressol municipal Parc 
de la Pegaso
Àngels Zamora, directora de l'escola bressol 
municipal L'Oreneta
Associació Gitana de Dones Drom Kotar Mestipen
Cecilia Peraza Sanginés, Projecte d'Educació en Valors 
de l'Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona
Chelo Izquierdo Gómez, mestra del CEIP M Ignasi Iglésias
Irene Monferrer, professora de biologia de l'IES Joan d'Àustria
José Luis Alfranca, director de l'escola bressol municipal 
Carabassa
Laia Vilardell, directora de l'escola bressol municipal 
El Tren de Fort Pienc
Lluc Pejó i Climent, cap de l'àrea educativa del Museu Agbar
Manel Bardàvio Novi, orientador del Pla de formació 
en la direcció de les escoles bressol municipals
Marc Llinàs, Carles Vallès i Marta Carranza,
Institut Barcelona Esports
Mireia Navarro, directora de l'escola bressol municipal El Turó
Navi Farrera, directora de l'escola bressol municipal Guinbó
Sandra Pardo i Claudia Henao, programa MEDES AMISI
Sebastià Sorribas, escriptor i llicenciat en història
Secretariat de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores
Secretaria del Consell Escolar Municipal
de
 t
ot
 u
na
 m
ic
a
V
u
ll 
re
b
re
 B
ar
ce
lo
n
a 
E
d
u
ca
ci
ó
 a
 c
as
a
B
u
tl
le
ta
 d
e
 s
u
b
sc
ri
p
ci
ó
 g
ra
tu
ït
a
L
a
 t
ir
a
 c
ò
m
ic
a
 
M
ar
tí
n
 R
o
m
e
ro
 /
E
sc
o
la
 M
as
sa
n
a
Convocatòries à
                                            
Cursos d’hivern de l’Escola d’Expressió Carme Aymerich
L’Escola d’Expressió i de Psicomotricitat Carme Aymerich ofe-
reix durant els caps de setmana de novembre de 2006 a abril
de 2007 una trentena de cursos d’expressió corporal i dramàti-
ca, expressió plàstica i lingüística, cura de la salut, art-teràpia,
recursos per al desenvolupament personal a través de l’ex-
pressió i la creació i la seva adaptació als àmbits educatius. La
matriculació es pot fer fins a la data d’inici dels cursos. 
à Per a més informació: www.bcn.cat/educacio
Massana Permanent 2007
L’Escola Massana, amb més de 75 anys de dedicació a l’ense-
nyament de les arts i el disseny, programa sota el nom de Mas-
sana Permanent una variada oferta de cursos en horari de
tarda i vespre amb continguts que abasten diversos nivells:
des de cursos d’iniciació fins a cursos per completar i actualit-
zar la formació dels professionals en actiu. A més, des d’aquest
any, programen també Cursos d’Especialització amb l’autorit-
zació de la Universitat Autònoma de Barcelona. 
à Per a més informació: www.escolamassana.es
Tertúlies Cafè Lluna Verda
El Projecte d’Educació en Valors de l’Institut d’Educació de
l’Ajuntament de Barcelona, us convida a la propera Tertúlia
cafè Lluna Verda “Amb el so dels tambors: situem el cos al cen-
tre de l’educació a través de l’expressió primitiva”, amb la par-
ticipació de Víctor Fuenmayor, semiòleg veneçolà, docent i
escriptor. Dijous 23 de novembre de 2006, a les 18 hores, a la
Sala d’actes de l’Institut de Educació, Plaça España, 5.
à Per a més informació: www.bcn.cat/educacio