Núm.57 desembre 2006 gener 2007 1,50 2 57Núm. desembre 2006gener 2007 desembre 2006 gener 2007 1,50 Núm.57 BARCELONA EDUCACIÓ Tercera època Consell editorial Montserrat Ballarín Regidora d’Educació Manel Blasco Gerent de l’Institut d’Educació Daniel Resines Director de Formació Professional i Transició al Món del Treball Toni Martorell Director de Serveis Educatius Teresa Salvadó Directora de Recursos i Serveis Generals Casimir Macià Director de Centres Educatius Municipals Carme Turró Secretària del Consell Escolar Municipal Pilar Figueras Secretària de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores Direcció Eva Martínez-Picó Consell de Redacció Lídia Marsol Departament d’Organització i Sistemes d’Informació Jordi Arnal Oficina Tècnica del Projecte Educatiu de Ciutat Emili Pérez Direcció de Centres Educatius Municipals Dolors Cabrera Direcció de Centres Educatius Municipals Empar Escayola Direcció de Serveis Educatius Dolors Casanovas Projecte d’Innovació i Qualitat de la Pràctica Educativa Amparo Tomé Projecte d’Educació en Valors Mariona Ribalta Programa de recuperació de la memòria història M. Àngels Cabeza Secretaria de l’Associació Internacional Ciutats Educadores Josep Rovira Consell Escolar Municipal Ignasi García de la Barrera Institut d’Educació Coordinació: Jaume Capsada Redacció: Oriol Guiu Disseny gràfic original: Villuendas+Gómez disseny Disseny gràfic: Gramagraf, SCCL Secretaria i administració: Programa de Publicacions de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Plaça d’Espanya, 5, 08014 Barcelona tel.: 934023534; fax: 934023601 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es Il·lustracions: Alvaro Rodríguez i Vèlia Bach Fotografia portada: Jordi Oliver (imatge del Conservatori Municipal de Música de Barcelona) Impressió: Gramagraf, SCCL ISSN: 1135-2655 Dipòsit legal: B-21483-1995 © Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona e www.bcn.es/educacio 4 NOTÍCIES XI Convocatòria Barcelona Identitats: Barcelona educa en valors El projecte “Compartim el pati de l’escola” Premi Rosa Sensat de Pedagogia L’ajuntament destina més de 30.000 euros a dinamitzar les AMPA II Concurs del Pregó Infantil de Santa Eulàlia 2007 Prop de 1.400 alumnes fan de periodistes a Ciutat Vella La revista Tantàgora fa un homenatge a Julio Camarena La web dels infants i els seus drets VIII edició del Cicle de Xerrades Tria Via El Periódico de l’Estudiant, ja es pot consultar a internet 6 SOM XARXA L’art com a ofici L’Escola Municipal d’Art del Treball impulsa l’expressió artística 8 APUNTS La pràctica psicomotriu amb els infants Una experiència de l’escola bressol municipal Collserola 10 OPINEM Entre llibres i prestatges Un debat sobre l’ús de la biblioteca als centres escolars 12A FONS Els mitjans de comunicació davant la cultura actual Enric Calpena, Sònia de Jaime, Rosa-Àuria Munté, Enric Ordeix i Josep Rom. 15ASSOCIACIONS Formant mestres Associació d’Amics de l’Escola Normal de la Generalitat 16PERSONATGES “L’organització no pot ser aliena a les aules” Marian Chavarria, directora de l’escola municipal Bonanova de formació professional sanitària 18RECURSOS Un any d’Eureka La revista divulga la ciència entre l’alumnat de secundària i batxillerat 20CONSELLS ESCOLARS Els plans comunitaris de Roquetes i Trinitat Nova Una radiografia del treball de les comissions educatives dels dos barris 22 BCN A L’ESCOLA 18 museus per a les escoles L’oferta educativa del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya IMPRÈS EN PAPER RECICLAT 24PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Qui posa les regles del joc? Una guia per a les famílies sobre l’elecció i l’ús dels videojocs 26 CIUTATS EDUCADORES L’escola tecnològica del futur La ciutat australiana d’Adelaide promociona l’ús de les noves tecnologies 28 CIUTAT 100 anys de colònies de vacances Un repàs històric a les colònies d’iniciativa municipal a Barcelona 30 UNA MICA DE TOT Hem llegit... Lectura Còmic Convocatòries Tira còmica e 357Núm. desembre 2006gener 2007 PUNT I FINAL...? Arriba l’hivern. Tornen les glaçades de la nit, fràgils mantells blancs queel sol tímid evapora deixant l’aire del matí ben fresc i transparent, fentque cada detall es torni un petit tresor, una joia brillant al mig dels camps ara abandonats i els boscos despullats. És temps de recolliment i de planificació de l’any que s’acosta; és temps d’il·lusió i de reflexió sobre allò que hem fet i el que volem aconseguir. A casa, també l’hivern es viu de manera especial. Cada família, i cada perso- na, hi diposita elements de projecció diferents. Uns es deleixen per deixar l’urbs i anar a lliscar per les blanques muntanyes –tot i que enguany no és gens fàcil–; d’altres planifiquen trobades amb amistats i familiars posposades durant mesos. Algunes i alguns de nosaltres trobem el moment per al record, per a la reflexió, i fem una mica d’introspecció, viatjant cap al nostre interior per veure com ens va, com ha estat el nostre pas per la vida els darrers temps. És com visitar una vella amiga, que ens rep amb els braços oberts i ens explica les històries vistes des de l’altre costat del mirall i ens escolta com només ens pot escoltar qui ens coneix de debò. Fent un repàs dels darrers números de Barcelona Educació he tingut una mica aquesta sensació. He retrobat històries individuals, però sobretot col·lectives, que m’han explicat -recordat- com la ciutat respira, es mou, en el dia a dia de l’educació. I he imaginat que Barcelona era una gran bèstia viva, arraulida vora la platja, prenent el sol i protegint-se de la nit, feliç de la seva sort. L’he vista somriure per l’empenta quotidiana de cada mestra i cada mes- tre a les escoles; per l’acció imparable dels barris en els plans comunitaris; per la innovació que arriba als instituts, al batxillerat i a la formació professio- nal; per la tasca incondicional de les persones que es donen als qui tenen menys recursos, tot acompanyant-los cap a l’èxit personal i professional; per la responsabilització d’entitats i empreses, que generen noves fonts, formes i espais de coneixement; per la dedicació i l’atenta mirada de mares i pares, vetllant per l’avui i pel demà d’infants i joves; i per la tasca de l’administració en la construcció de les bases per fer que tot això sigui possible. Ha estat un any de canvis, amb creixement del parc escolar i amb novetats normatives que cal anar adoptant i adaptant a la nostra realitat. Moltes d’a- questes novetats es consolidaran els mesos vinents, i llavors seran, un cop més, quotidianitat. De fet, el dia 1 de gener no serà més que el dia següent del 31 de desembre i, evidentment, de manera racional, això no té cap trans- cendència, és relatiu. Tanmateix, deixeu-me creure, encara que només sigui fruit d’una tradició, d’un llegat cultural, que d’alguna manera passarem la darrera pàgina d’un llibre que es tanca, i això sempre ens fa pensar en tot el que hi hem trobat, el que hi hem llegit, i ens fa sospesar el seu valor i el què n’hem tret. I, evidentment, ens fa preguntar-nos què llegirem a continuació i amb quin objectiu. De vegades em sembla que sempre ens quedarà molt per fer, tot per fer; que seguirem vivint en un món injust i egoista, dibuixat i dirigit pels que poden i malviscut pels qui no poden. Sort que, cada any, quan arriba el dia 1 de gener, tan sovint assolellat i brillant, com fet per estrenar, recordo tots aquests lli- bres llegits, totes aquestes històries viscudes, i m’adono que no les oblida- rem, i que ens serviran per seguir fent un món més just, més solidari i més compartit. A Barcelona Educació, com sempre, obrirem un llibre nou on totes les veus de la ciutat educadora hi tindran un espai. Molt bon any. Eva Martínez-Picó “La verdadera ciencia enseña, sobre todo, a dudar y a ser ignorante” Miguel de Unamuno E d it o ri al e4 57NOTICÍES Núm. desembre 2006gener 2007 notícies L’AJUNTAMENT DESTINA MÉS DE 30.000 EUROS A DINAMITZAR LES AMPA El passat 2 de novembre, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el pre- sident de la FAPAC (Federació d’Associacions de Pares i Mares d’A- lumnes de Catalunya), Joan Jordi Rossell, van signar un conveni de col·laboració per tal de dinamitzar i desenvolupar les associacions de pares i mares a les escoles. El conveni, pel qual l’Ajuntament va lliurar a la FAPAC 30.6000 euros l’any, inclou també la formació als pares i mares, l’organització de cicles de conferències i la promoció de les activitats extraescolars. à Per a més informació: www.fapac.net PREMI ROSA SENSAT DE PEDAGOGIA L’obra guanyadora de la XXXVIa edició del premi Rosa Sensat de Pedagogia ha estat Un mundo por leer (Edu- cación, adolescentes y literatura) de Guadalupe Jover Gómez-Ferrer. D’altra banda el cinquè Guardó Rosa Sensat ha sigut per a Vicens Navarro, catedràtic d’Economia i de Ciències Polítiques, per la defensa de l’escola pública en el marc de l’estat del benestar; i per a les Titelles Marduix, pels trenta anys creant espectacles per a infants i joves a través dels quals els apropa a la nostra cultura. à Per a més informació: www.rosasensat.org EL PROJECTE "COMPARTIM EL PATI DE L’ESCOLA" El projecte “Compartim el pati de l’escola” es consolida als barris del Poble-Sec i Font de la Guatlla del districte de Sants-Montjuïc, ja que el passat 4 de novembre es van iniciar els horaris de la temporada d’hivern, que són tots els dissabtes i diumenges, de 10 a 14 hores. El projecte, que es va iniciar l’estiu passat, vol optimitzar l’ús dels patis i dels espais esportius que tenen els centres de primària Carles I, La Muntanyeta i Mossèn Jacint Verdaguer i obrir-los a la ciutadania. à Per a més informació: www.bcn.cat (Cliqueu al districte de Sants-Montjuïc) XI CONVOCATÒRIA BARCELONA IDENTITATS: BARCELONA EDUCA EN VALORS La dotació econòmica global de l’XI Convocatòria Barcelona Identitats és de 50.000 euros, que serveixen per cobrir tant les necessitats de material i recursos com l’assessorament del professorat en la realització o siste- matització dels 52 projectes que hi participen. Enguany, el seguiment dels projectes es durà a terme mitjançant tres seminaris temàtics: “Conviure per Viure”, “Les relacions d’autoritat en l’educació” i “Recuperem els Jardins Escolars”; a més de les tres sessions transversals on es treballaran temes d’in- terès col·lectiu que es posen sobre la taula dia a dia en l’entorn educatiu. à Per a més informació: www.bcn.cat/educacio II CONCURS DEL PREGÓ INFANTIL DE SANTA EULÀLIA 2007 Per tal que els nens i les nenes puguin fer sentir la seva veu sobre la nos- tra ciutat i obrir la festa amb les seves paraules, es convoca els centres d’educació primària de la ciutat de Barcelona a la redacció del Pregó de les festes de Santa Eulàlia 2007. Tots els pregons han de ser escrits en llengua catalana i fer referència específica als Drets proclamats en la Con- venció dels Drets dels Infants de les Nacions Unides. La data límit del lliu- rament de pregons és el 22 de gener de 2007. à Per a més informació: www.bcn.cat/dretscivils e 557 NOTÍCIESNúm. desembre 2006gener 2007 LA WEB DELS INFANTS I ELS SEUS DRETS Aquest web, que s’ha iniciat des de la regidoria de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, pretén ser un punt de referència entre els nois i noies fins als 16 anys i també per a les famílies i les entitats d’e- ducació no formal en totes aquelles activitats que es poden fer en horari no lectiu. També pretén ser un canal de formació i sensibilització en l’àm- bit dels drets dels infants i dels adolescents i, en general, en la defensa i la promoció dels drets humans entre tots els col·lectius implicats. à Per a més informació: www.bcn.cat/infancia LA REVISTA TANTÀGORA FA UN HOMENATGE A JULIO CAMARENA La revista Tantágora segueix el seu camí amb la publicació del tercer número, que ha volgut dedicar a Julio Camarena, un dels grans estudiosos del conte folklòric castellà. A més, s’hi poden trobar les sec- cions habituals on es parla amb narradors o narradores, es presenten nous i antics con- tes, i es poden llegir opinions i altres infor- macions sobre el món de la narració oral. à Per a més informació: www.tantagora.net VIII EDICIÓ DEL CICLE DE XERRADES TRIA VIA El Punt Boca Nord (Servei d’ assesorament acadèmic i ocupacional per a joves), amb la col·laboració de 13 centres d’ensenyament secundari del districte Horta-Guinardó organitzen, del 29 de gener al 2 de febrer de 2007, la 8a edició del TRIA VIA que es consolida com un cicle de conferències sobre carreres universitàries i cicles formatius de grau superior. En aquestes xerrades, impartides per professorat universita- ri, s’aprofundirà sobre l’organització curricular dels ensenyaments i sobre les sortides laborals relacionades. à Per a més informació: www.bocanord.org PROP DE 1.400 ALUMNES FAN DE PERIODISTES A CIUTAT VELLA El passat 17 de novembre, prop de 1.400 nois i noies de 32 escoles de Barcelona van participar en 11 tallers relacionats amb els mitjans de comunicació. Els tallers es van realitzar a diferents espais del districte de Ciutat Vella i es van desenvolupar en forma de gimcana. Estaven dividits en tres àmbits: informar, entretenir i persuadir, i els nois i noies van fer entrevistes a la ciutadania o van presentar un informatiu en un plató televisiu. Aquesta activitat formava part de la XII Audièn- cia Pública als nois i noies de Barcelona, que enguany està dedicada als mitjans de comunicació. à Per a més informació: www.bcn.cat/educacio “EL PERIÓDICO DE L’ESTUDIANT”, JA ES POT CONSULTAR A INTERNET El Periódico de l’Estudiant ja es pot consultar en PDF, a internet. S’hi accedeix a través de la web www.elperiodicoescola.com. Una vegada en aquesta pàgina només s’ha de clicar a la finestra corresponent i es poden consultar tots els exemplars del curs 2005-2006. El Periódico de l’Estudiant és una publicació d’El Periódico de Catalunya dirigida a tots els estudiants catalans d’ESO i batxillerat. e6 57SOM XARXA Núm. desembre 2006gener 2007 L’ESCOLA MUNICIPAL D’ART DEL TREBALL IMPULSA L’EXPRESSIÓ ARTÍSTICA L’ART COM A OFICI Per començar us direm la nostra edat:l’escola farà quatre anys el gener que ve!Sempre ens costa fer-nos entendre a l’hora d’intentar explicar qui som, potser per- què som massa joves i perquè la nostra histò- ria, si bé és breu, és curiosa d’explicar. Us en farem cinc cèntims. Som l’Escola d’Art del Treball, i això a vega- des fa que ens confonguin amb l’Escola del Tre- ball. Per tant, hem de pronunciar més alt i clar i allargar la “r” de la paraula “Art”. Així, doncs, tan sols una paraula molt curta situada al mig del nostre nom ens diferència d’una escola que tenim just al costat, ja que els dos centres estem situats en el mateix recinte de l’Escola Industrial. Nosaltres ocupem unes aules de la planta baixa i del primer pis de l’edifici on hi ha també l’Escola d’Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona, amb la qual abans compartíem l’o- ferta educativa. Va ser al gener del 2003 que la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de la nostra ciutat van signar un conveni en què s’escindia una part del professorat de l’Escola d’Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona i es configurava de bell nou una escola a la qual van donar el nom d’Escola d’Art del Treball. De fet, compar- tim un mateix edifici, però som dues escoles totalment independents amb ofertes educati- ves molt diferenciades. L’una és de la Diputa- ció i la nostra és municipal. Nosaltres fem el batxillerat artístic, un cicle mitjà d’art de Decoració ceràmica i un cicle superior d’art de Joieria. Com veieu, la nostra oferta formativa gira al voltant de l’expressió artística amb un caràcter propedèutic en el batxillerat i amb una orientació professional en els dos cicles formatius. Estem segurs que, com que som una escola petita, juguem amb avantatge, perquè a l’es- cola podem treballar amb propostes que impli- quen a tot l’alumnat i el professorat i fent acti- vitats que ens permeten dinamitzar l’alumnat i mantenir contacte amb els nostres exalumnes. ENTREPÀGINES Una experiència que ha resultat molt interes- sant va ser la proposta “Entrepàgines”, realit- zada dins dels actes programats de l’Any de la Lectura en el curs 2004-2005. Perquè es pogués dur a terme s’havia d’implicar a tota l’escola, i ho vam aconseguir! El fil conductor era explicar per mitjà d’un suport plàstic —dibuix, fotografia, joia i cerà- mica, entre d’altres— la relació íntima que cada persona tenia amb un llibre que per a ella tenia un significat especial. Així, hi ha qui va escollir un conte de quan era petit o que va triar una novel·la que havia rellegit diverses vegades, i no van faltar mencions molt particu- lars al Quixot. «Som una escola petita, però treballem amb propostes que impliquen a tot l’alumnat i el professorat del centre.» L’Escola d’Art del Treball, a punt de complir quatre anys, es proposa com a objectiu transmetre i fomentar els coneixements teòrics i pràctics en el món de les arts plàstiques i disseny, tant des d’un punt de vista experimental per desenvolupar la capacitat creativa i conceptual de l’alumnat, com des d’un punt de vista professional, dotant l’alumnat dels coneixements i les destreses que comporten tècnicament la seva capacitat per exercir en el futur l’ofici après. L’oferta del centre municipal presenta, a més del batxillerat en la modalitat d’art, dos cicles formatius: el de Ceràmica i el de Joieria. En els cursos de batxillerat i de ceràmica les propostes de treball de cada alumne es van realitzar a l’aula dins de les activitats progra- mades al llarg de la primera meitat del curs, de manera que es va aconseguir al mateix temps coordinar l’àrea de llengües amb les matèries de modalitat. En les assignatures de la primera àrea es llegien i es comentaven uns llibres i en les de la segona es treballava amb els aspec- tes plàstics, aprenent tècniques i recursos, a partir de la voluntat expressiva que cada alum- ne tenia de la seva idea. També es va treballar fora de l’aula; es va convidar els exalumnes de l’escola a partici- par-hi. L’alumnat del Departament de Joieria també es va acollir a aquesta modalitat. Final- ment, tot es va mostrar en una exposició que presentava cada obra al costat del seu llibre amb un breu text en què l’autor ens explicava la seva història particular. L’escola és com una petita caixa de ressonàn- cia que recull experiències diferents, les quals a vegades s’entrecreuen, a voltes van en paral·lel i amb el dia a dia es van consolidant. Escola d’Art del Treball e 757 SOM XARXANúm. desembre 2006gener 2007 Escola d’Art del Treball Comte d’Urgell, 187 Districte de l’Eixample Barcelona 08015 Tel. 93 321 90 66 www.bcn.cat/artdeltreball L’OFERTA I LES ACTIVITATS Batxillerat L’Escola d’Art del Treball imparteix el batxi- llerat en la modalitat d’Art. El batxillerat és un cicle de dos cursos acadèmics que té com a objectiu la forma- ció integral de l’alumnat. Es tracta d’un ensenyament polivalent, ja que dóna res- posta a l’alumnat que vol accedir al món laboral i al que vol continuar els estudis, tant en els cicles formatius de grau supe- rior com en els estudis universitaris (diplo- matures i llicenciatures). Cicles formatius d’arts plàstiques i disseny Cicles formatius de grau mitjà · Tècnic/a en decoració ceràmica. Té una durada de 1.600 hores, de les quals seixanta són pràctiques fora del centre. Les princi- pals sortides professionals que s’hi assolei- xen són com a artista autònom o associat a un taller o a una empresa vinculats a deco- ració ceràmica, revestiments i acabats de superfície, ceràmica seriada, decoració de peces bescuitades, adaptació de peces ceràmiques al disseny d’interiors, relleus murals i rajoles decorades a mà, conserva- ció i restauració de ceràmiques artístiques. Cicles formatius de grau superior · Tècnic/a superior en joieria artística. Té una durada de 1.875 hores, de les quals vint-i-cinc són pràctiques fora del centre. Les principals sortides professionals són com a professional autònom o com a perso- na associada en grau divers en un taller o una empresa vinculats a creació i producció de joies, modificació i restauració de peces de joieria, comerç especialitzat i galeria d’art. A més, facilita l’accés a la universitat. Les activitats L’Escola d’Art del Treball promou un seguit d’activitats paral·leles a les docents que enriqueixen la formació cultural i creativa de l’alumnat, alhora que caracteritzen els ensenyaments artístics. Entre d’altres, se n’organitzen les següents: · Setmana cultural, amb conferències, cur- sos extraordinaris, exposicions, sortides culturals, activitats lúdiques… · Pràctiques professionals a l’exterior vin- culades estretament a l’especialitat i com a prolongació de l’activitat docent. · Sortides periòdiques a centres culturals i professionals d’interès per a la formació de l’alumnat. · Exposicions dels treballs dels i les alum- nes en els espais habilitats de l’escola, amb projecció interna i com a aportacions didàctiques. · Exposicions amb projecció externa dels treballs realitzats a l’escola en espais cedits per institucions o galeries d’art. · Concursos amb participació de l’alumnat de l’escola. · Conferències al llarg del curs, a càrrec d’especialistes rellevants en alguna de les matèries impartides a l’escola. · Tallers oberts per a pràctiques puntuals a tots els membres de la comunitat de l’escola. · Activitats lúdiques amb motius concrets lligades al necessari clima de distensió que una escola d’art necessita crear. · Sortides i viatge de fi d’estudis de batxillerat. · Xerrades i visites d’orientació professional. «L’oferta formativa del centre presenta dos cicles formatius: Ceràmica i Joieria.» e8 57APUNTS Núm. desembre 2006gener 2007 La pràctica psicomotriu a l’escola bressol municipal Collserola, del districte de Sants-Montjuïc, es va establir com a projecte l’any 2002 i ara s’ha d’adequar a les noves instal·lacions del centre. L’experiència s’ha centrat sobretot en els grups d’infants de dos i tres anys, tot i que amb els més petits també s’ha fet alguna pràctica. L’educadora que va impulsar el projecte ens explica els seus objectius i metodologia. UNA EXPERIÈNCIA DE L’ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL COLLSEROLA LA PRÀCTICA PSICOMOTRIU AMB ELS INFANTS Sovint, se senten opinions diverses sobre la psicomotricitat: algu-nes es refereixen a una pràctica dirigida, d’altres es troben a l’altreextrem i diuen que no cal organitzar l’expressió lliure dels infants. Nosaltres ens sentim més a prop dels qui duen a terme una pràctica psi- comotriu prou lliure per afavorir la creativitat, la imaginació i l’activitat pròpia de l’infant; i prou planificada, pensada, organitzada i analitzada per poder afavorir el desenvolupament del grup i dels infants en funció d’uns objectius fixats. El primer contacte amb la pràctica psicomotriu, segons l’orientació de Bernard Aucouturier, el vaig tenir al CEIP Benviure. Em va captivar i final- ment vaig seguir un curs de formació sobre pràctica psicomotriu educati- va i preventiva. Vaig iniciar la pràctica psicomotriu des de la meva arriba- da a l’escola bressol municipal Collserola i, després del curs de formació, vaig proposar un projecte d’escola, que duem a terme des del 2002. Però, què fan els infants de dos i tres anys a la sala de psicomotricitat? Juguen: juguen amb la persona adulta, amb els materials que propicien l’acció sensoriomotriu, amb els objectes i amb el seu propi cos. Alliberen emocions, posen en pràctica les seves habilitats motrius, posen a prova les possibilitats del seu cos i troben vies d’acció. Riuen, criden, salten, s’arrosseguen, s’oposen a l’adult dins el joc; juguen l’agressivitat fent de lleons, tigres, llops etc. Juguen a perseguir-se, a atrapar-se. Imiten l’acció del company o companya en la construcció, o es comuniquen en l’ús d’espais i materials compartits. N’hi ha que fan construccions; una peça al costat o damunt de l’altra. D’altres donen un valor simbòlic a objectes que es converteixen en cot- xes, trens, piscines. I, de cop i volta, cap al tercer trimestre, si no és abans: l’esclat del simbòlic. La taula esdevé una muntanya per escalar o una cova on s’amaguen famílies d’animals, o bé peces de roba esdeve- nen mocadors per disfressar-se de pirates o tovalloles de perruquers, etc. Els infants comencen a agrupar-se al voltant d’aquests jocs que evo- lucionen i s’enriqueixen al llarg de les sessions, seguits de prop per la mirada i la paraula de la persona adulta. e 957 APUNTSNúm. desembre 2006gener 2007 A lvaro Rodríguez Paral·lelament, els infants que no s’hi afegeixen, aquells que estan passant per un mal moment o aquells que es queden al marge, troben una persona adulta disponible, que també se’ls mira, que és a prop, que els convida subtilment al joc: ara et miro, ara t’envio una pilota, ara m’as- sec a prop. De mica en mica, aquests infants també s’animen i des de la seva singularitat participen a la sessió. A l’experiència de conèixer el propi cos i de relacionar-se amb els com- panys i companyes, objectes, espais i adults, s’hi ha d’afegir la possibili- tat que ofereix la sessió de psicomotricitat de treballar l’autonomia de cada infant en el joc i en les diferents rutines relacionades (treure’s i posar-se les sabates, recollir, etc.). Durant la representació s’ofereix als infants la possibilitat d’aturar l’ac- ció i de representar-la mitjançant els diferents llenguatges. És un goig veure’ls concentrats en la producció plàstica i participar del procés d’a- nar donant nom a les seves accions. APRENENTATGE I EVOLUCIÓ És curiós com aquest procés d’aprenentatge i evolució es viu en una sala on, a més a més dels infants, només hi ha pilotes, peces de roba, mata- lassos, cordes, peces grans per construir, rampes i desnivells i quatre ulls adults disposats a mirar, entendre, empatitzar, donar seguretat i ajut quan els infants ho demanen; unes persones adultes disponibles per jugar per a ells, disposades a definir uns objectius i organitzar uns recur- sos per tal d’aconseguir-los, i alhora atentes a l’acció i el joc dels més petits per comprendre i descobrir el que aquests expressen amb les seves eines principals de comunicació: el somriure, l’actitud postural, l’acció, la mirada, etc. Cal fer esment que aquesta experiència es produeix gràcies a una pràc- tica que se sustenta en una organització d’espais i materials determina- da, que defineix clarament l’organització del temps i que té especialment en compte quina ha de ser l’actitud de la persona adulta i quines normes de relació s’estableixen a la sessió. Es tracta d’una pràctica que, per damunt de tot, té en compte que l’in- fant en els primers anys de la seva vida coneix el món a través de l’acció motriu i que l’ajuda a passar de l’acció més pulsional i emocional a una de més controlada; d’una pràctica que es troba totalment en sintonia amb l’enfocament constructivista de l’aprenentatge perquè permet a l’in- fant desenvolupar-se a partir del seu propi moment evolutiu, a partir del que ell o ella és, sap i expressa. Són els reptes presents a la sala (organització temps-material, relació amb companys, objectes, persones adultes etc.) els que possibiliten el desequilibri d’esquemes de coneixement per tornar a equilibrar-los durant i després de l’experiència. La pràctica psicomotriu afavoreix la consecució de les capacitats defi- nides al currículum d’educació infantil i que fan referència al coneixe- ment del propi cos, la integració d’hàbits i normes, l’exploració d’objec- tes i la capacitat de representació de la realitat i la construcció de les primeres representacions mentals de temps i espai, i alhora permet dife- rents tipus d’agrupació i d’activitat: individual i col·lectiva. Esther Marín Equip de l’EBM Collserola «Alliberen emocions, posen en pràctica les seves habilitats motrius i proven les possibilitats del seu cos.» > Per a més informació: www.bcn.cat/IMEB/expressio/ www.bcn.cat/escolesbressol e10 57OPINEM Núm. desembre 2006gener 2007 JUDIT, MESTRA, CARME, MESTRA I RESPONSABLE DE LA BIBLIOTECA I MONTSE, MARE DEL CEIP M IGNASI IGLÉSIAS Judit: Els mestres som els primers que hem de promocionar l’ús de les biblioteques entre l’alumnat i fer-ho quan són ben petits. Primer, perquè vegin que és un lloc de descoberta de llibres i lectures i, més endavant, un lloc de recerca d’informació i un espai d’estudi. Han de saber que les biblioteques són el millor espai per divertir-se amb una lectura, reme- nant llibres o buscant informació. Carme: Fem diverses activitats per dinamitzar la biblioteca del centre. Utilitzem mascotes per recomanar llibres als més petits, fem punts de lli- bres amb noms d’animals i colors perquè sàpiguen a on s’ha de tornar a posar el llibre. En definitiva, que els fem veure que també ells i elles són responsables que la biblioteca estigui ordenada. A més, també fem que tot l’alumnat conegui la biblioteca municipal de Can Fabra. Des dels nens i nenes de P3 fins als més grans. És una gran biblioteca, situada a prop del centre, on es fan moltes activitats i disposa de molts materials. Hi fem unes visites perquè coneguin com funciona i, a més, poden gaudir d’altres activitats com obres de teatre o concerts de música. Montse: Un grup de mares vam col·laborar, ara fa un any, a ordenar els llibres, catalogar-los i posar-los en noves prestatgeries. Creiem que era molt important que el centre tingués una biblioteca en bones condicions i que els nostres fills i filles poguessin gaudir d’aquest espai. Tot això ajuda a fomentar la lectura, que és el més important. SAIDA-LI, ALUMNA DE 1R, CLARA, ALUMNA DE 2N, I XAVIER, ALUMNE DE 3R DEL CEIP M IGNASI IGLÉSIAS Saida-Li: Els més petits tenim uns padrins de lectura, que són alumnes de cursos més alts, que ens llegeixen llibres. Aquests llibres els bus- quem a la biblioteca de l’escola. Clara: Venim a la biblioteca de l’escola un dia a la setmana i llegim o ens expliquen contes. A mi m’agrada molt venir-hi i trobar nous llibres. Xavier: A casa nostra, també tenim biblioteca. Els meus pares també em llegeixen contes, com ho fem a la biblioteca. A l’escola tenim una sala amb ordinadors, però està separada de la biblioteca. «És important que, des de ben petits, sàpiguen que no tot és a internet i que les biblioteques són útils.» > Pere Virgili ENTRE LLIBRES UN DEBAT SOBRE L’ÚS DE Un noi llegeix una revista sobre el món de la ciència i la seva amiga observa, tota bocabadada, un còmic. Una noia repassa els seus apunts i a l’altra punta de la taula, un noi escriu amb molta rapidesa el que ha trobat en una enciclopèdia. Són escenes de les biblioteques escolars, que viuen moments de canvi i de renovació. Vam visitar la biblioteca del CEIP municipal Ignasi Iglésias i la de l’institut municipal Joan Manuel Zafra, i vam debatre amb alumnat, professorat i pares i mares sobre els usos de les biblioteques escolars. e 1157 OPINEMNúm. desembre 2006gener 2007 MALAMIN, ALUMNE DE 4T, VÍCTOR, ALUMNE DE 5È, I MARTÍ I CLARA, ALUMNES DE 6È DEL CEIP M IGNASI IGLÉSIAS Malamin: A la biblioteca s’hi està molt bé i molt tranquil. És el millor lloc per llegir els llibres. Jo m’hi podria passar molta estona. M’agrada buscar entre els llibres i després m’han ensenyat a guardar-los al seu lloc. Víctor: Gràcies a la biblioteca de l’escola, he conegut llibres que m’han agradat i interessat molt. Després he demanat als meus pares que me’ls compressin. Martí: A l’escola tenim el que anomenem les “maletes viatgeres”. És una maleta que té a dins un llibre i una pel·lícula, i el noi o noia se l’emporta a casa i després l’ha de tornar amb un comentari del pare o la mare i de nosal- tres mateixos sobre què ens ha semblat el llibre i la pel·lícula. Clara: Jo des de fa temps que abans d’anar a dormir llegeixo una estona. A mi m’agrada molt la lectura i, per tant, crec que una biblioteca és molt important per a una escola. És la millor manera de conèixer els llibres nous que surten. Entre la gent de la classe també ens fem recomanacions. MARGARIDA, RESPONSABLE DE LA BIBLIOTECA, MARIA DEL PILAR, PROFESSORA DE MATEMÀTIQUES I MERCÈ, PROFESSORA DE LLENGUA DE L’IES M JOAN MANUEL ZAFRA Margarida: S’ha acabat amb el mal ús de la biblioteca com el lloc dels castigats. Ara la nostra biblioteca és un lloc d’excel·lència, on alumnat i professorat vénen a estudiar i a consultar llibres. Un lloc de treball, petit però còmode, confortable i silenciós. Una biblioteca dinàmica i de parti- cipació. A més, tenim obert fins a les set de la tarda i ho acompanyem amb la disponibilitat que puguin accedir a la sala d’ordinadors per fer consultes. Fins i tot, la biblioteca s’utilitza com espai on es donen clas- ses de reforç a alumnat amb problemes de sordesa. Hi ha una gran parti- cipació per part de l’alumnat. Algun pare ha vingut desesperat buscant la seva filla que no sabia on era i s’havia quedat a la biblioteca llegint. Maria del Pilar: Hem de fomentar l’ús de les biblioteques per part de l’alumnat i a més fer-los arribar la informació de totes les biblioteques que tenen a l’abast, no només la del propi centre. És important que esti- guin envoltats de llibres, que tinguin contacte amb ells, i que sàpiguen que la lectura els donarà un gran rèdit en el seu futur. I a la biblioteca també poden veure revistes i diaris, que són també un mitjà per acostar- se a la lectura. Mercè: Amb les noves tecnologies, ens trobem que els nois i noies només fan ús d’internet per buscar informació i no saben destriar el que és bona informació i el que és escombraria. Per això, han de saber que la biblioteca i els llibres encara són de gran profit. Estem davant una nova generació, la qual té, malauradament, un nivell de llenguatge i de lectura bastant pobre i el professorat hem de fer un esforç per promocionar la lectura i l’ús de les biblioteques. JOSEP I MARCEL, ALUMNES DE 3R D’ESO DE L’IES M JOAN MANUEL ZAFRA Josep: També participem recomanant a la bibliotecària que compri llibres que ens han agradat o que ens han comentat que eren interessants. Marcel: Per temàtiques més actuals o per informacions molt noves, internet és molt millor. A la biblioteca, hi pots trobar més material per temes històrics. La veritat és que la majoria de nosaltres passem més temps buscant a internet que a les biblioteques. I, fins i tot, conec nois que s’han baixat llibres des d’internet abans que buscar-los en una biblioteca. ELENA, NÚRIA, ADRIANA I GABRIELA, ALUMNES DE 4T D’ESO DE L’IES M JOAN MANUEL ZAFRA Elena: Sobretot vinc a la biblioteca per estudiar, especialment a l’època d’exàmens, i a fer treballs. S’hi està molt a gust i hi ha l’ambient perfecte per fer treballs i estudiar. Núria: És molt important que la biblioteca del centre tingui exemplars dels llibres que són lectura obligatòria durant el curs, ja que així ens podem estalviar molts diners en la compra de llibres. D’aquests llibres obligatoris, en tenim diferents exemplars i, a més, el professorat ens recorda que també podem demanar-ho a l’alumnat de cursos superiors que ja els ha llegit. Adriana: Vam col·laborar a fer el canvi de la biblioteca, ja que abans estava en un estat horrorós. Vam ajudar a guardar els llibres en caixes, a posar els mobles nous, a pintar i a ordenar els llibres i posar-hi les eti- quetes. Vam fer d’auxiliars de la biblioteca i jo, alguna vegada, m’he plantejat de ser bibliotecària. Gabriela: Fins i tot, ens hem saltat dues hores de classe per ajudar la Margarida a ordenar llibres. És molt important que nosaltres, com a alumnat, també ens impliquem a tenir la biblioteca ordenada i neta. > Patricia Esteve I PRESTATGES LA BIBLIOTECA ALS CENTRES ESCOLARS «A la biblioteca del centre s’hi està molt a gust i hi ha l’ambient perfecte per fer treballs i estudiar.» Enric Calpena, Sònia de Jaime, Rosa-Àuria Munté, Enric Ordeix i Josep Rom. Grup de recerca en Comunicació empresarial, institucional i societat. Facultat de Ciències de la comunicació Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull. Toni Díaz e 1357 A FONSNúm. desembre 2006gener 2007 Què demanem als mitjans de comunicació? Entreteniment? Informació? Cinquanta anys d’experiència no sembla que hagin millorat el caràcter educatiu de la televisió. El grup d’autors i autores d’aquest article, que han elaborat el material pedagògic de la XII Audiència pública als nois i noies de la ciutat “Barcelona, Comunica! Proposta per l’ús i millora dels mitjans de comunicació a la ciutat”, reflexionen sobre la funció dels mitjans de comunicació en la cultura actual i plantegen una lectura crítica dels mitjans, però també de nosaltres mateixos com a espectadors. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DAVANT LA CULTURA ACTUAL Al’Estat espanyol una persona amb televisió al seu domicili la veuuna mitjana de 224 minuts cada dia, o sigui, tres hores i tresquarts. Sembla increïble la xifra quan un pensa en la seva pròpia vida, però de mica en mica va agafant sentit. Quan ens llevem, molts de nosaltres connectem el televisor i, mig adormits, el mantenim de fons amb les notícies. Sovint, en arribar a casa tornem a connectar-lo mentre fem el sopar i ens distreu veient un concurs, una comèdia, una pel·lícula o una mica de telerealitat... I si anem sumant podrem comprovar, espaordits, que vint minuts al matí més la presència constant de l’aparell des de quarts de vuit fins a prop de les onze de la nit, fan les gairebé quatre hores de promig que diu l’enquesta.1 Però el consum televisiu és molt erràtic i una de les variables més cla- res és l’edat de l’espectador: com més anys tens, més televisió consu- meixes. O, el que és el mateix, els joves de secundària, per exemple, veuen televisió dues vegades i mitja menys (al voltant de 140 minuts al dia) que les persones més grans de 65 anys (aproximadament 320 minuts al dia). El 42’5 per cent d’aquests joves es connecta cada dia a internet, mentre que un 89’6% mira cada dia la televisió.2 I el que també és espectacular és que així com el grup dels adolescents és el que menys televisió consumeix, en el cas d’internet, en canvi, és el que més ho fa. LA INFLUÈNCIA DELS MITJANS Els mitjans són fascinants i en aquest sentit la televisió i internet ho són especialment. No és d’estranyar que agradin tant als adolescents. Junta- ment amb els videojocs, fan que consumeixen el seu temps lliure engan- xats a les pantalles del televisor o del ordinador. Però quina influència tenen en el seu comportament i en la seva formació? Són preguntes òbviament difícils de contestar. Des d’un punt de vista més ample, menys estadístic, sabem que sens dubte els mitjans contribueixen a la formació de la personalitat de totes aquelles persones que els utilitzen. Però també sabem que no són unívocs i que els seus missatges influei- xen i formen de vegades de manera absolutament contradictòria. Les jor- nades que van de l’11 al 14 de març del 2003, amb els atemptats a Madrid, són una prova que està en la memòria de tots i totes. Mentre que diverses televisions i ràdios oferien un missatge clar i dirigit, bona part de les persones consumidores d’aquests mitjans sentien que el missatge encara els enardia més en contra dels emissors. Les tendències són clares, però encara sabem cap a on ens porten. Cada vegada el consum dels mitjans, especialment la televisió i internet, es fa de manera individualitzada. Cadascú amb la seva tele o el seu ordi- nador situat a la seva habitació. Cada cop és més difícil esbrinar quina diferència hi ha entre els dos mitjans, ja que la interactivitat característica «La televisió i la xarxa són, cada cop més, extensions del nostre propi teixit social.» e14 57A FONS Núm. desembre 2006gener 2007 d’internet en pocs anys també ho serà de la televisió. Cada cop els mit- jans reflecteixen modes, estils i pensaments més plurals, que no vol dir necessàriament més democràtics; i els nostres joves també tenen aquests comportaments tribals molt marcats. Sabem el camí, però no veiem el final. Potser perquè, senzillament, en això dels mitjans no hi ha cap mena de final... LA CULTURA DEL SEGLE XX Els mitjans de comunicació han definit la cultura del segle XX. Fills del nou món, nascut amb la Revolució Industrial, ens ajuden a entendre l’evolució de la vida a les grans ciutats i les necessitats de socialització d’una pobla- ció que, progressivament, perd els referents de la cultura tradicional. Pensem només en la situació en què es trobava l’habitant d’un país occidental a finals del segle XIX: els únics mitjans de comunicació mas- sius eren els diaris i els fulletons, però evidentment parlar a finals del XIX del terme “massius” és simplement una qüestió qualitativa en compara- ció amb els mitjans d’informació individualitzats. Bona part de la pobla- ció era analfabeta o bé no tenia accés a aquests diaris i fulletons. El segle XX ho canviarà tot. Ara, l’accés a la informació es generalit- zarà, sovint seguint gèneres i mètodes molt allunyats d’aquells que reclamava i feia seus la cultura clàssica. La narració es convertirà en el sistema més fascinant d’arribar a obtenir informació. La televisió és el cine a casa, és la ràdio amb imatges, és el final de tot... Un cop hi hagi televisió ja no es necessitaran els cinemes, ni el telèfon ni els llibres ni els diaris. La televisió ens ho donarà tot. Per raons òbvies, la televisió no s’implantarà a la majoria de països occidentals fins a la dècada dels cinquanta. És l’època del boom dels electrodomèstics i no s’aixecaran veus crítiques, com a mínim amb força, contra la televisió i contra la que ja s’anomena cultura de masses. Als seixanta les coses canviaran: la televisió deixa de veure’s per part de molts intel·lectuals com aquell aparell amable que entreté de manera innocent a partir de les set del vespre. Ara, cada cop més, la televisió esdevindrà un monstre devorador de l’espectador o espectadora, espe- cialment de la quitxalla, que davant de la força de les imatges i els sons seràn convertits en esclaus del gregarisme. És aquí quan neix el debat al voltant de les virtuts i els perills de la televisió. Un debat que encara protagonitza les tensions sociològiques sobre el paper dels mitjans de comunicació de masses a la societat con- temporània, i que Umberto Eco va interpretar perfectament en el llibre Apocalíptics i integrats, publicat el 1965. Per a ell, l’apocalíptic és el qui veu amb desconfiança les noves tècni- ques de creació i difusió cultural. Té una visió aristocràtica de la cultura. Per un apocalíptic és un contrasentit parlar de ‘cultura de masses’, per- què és inconcebible qualsevol cultura compartida per una massa. La massificació cultural és només infra-cultura. En canvi, l’integrat és un personatge optimista. Viu de la cultura, però no es preocupa per la cultura. Per a ell, la lliure circulació dels productes culturals és naturalment bona. La massificació cultural és, simplement, un sinònim de democratització cultural. APOCALÍPTICS I INTEGRATS On ens porta tot això, ara, al principi del segle XXI? En aquests moments, com hem comentat abans, el consum televisiu dels nens i nenes, dels adolescents i dels joves està disminuint de manera sostinguda. L’oci familiar, que durant quatre dècades ha passat necessàriament per la televisió i, en menor mesura, pel cinema, està canviant, igual que estan canviant les famílies. Encara a hores d’ara surten veus que afirmen amb orgull que “a casa, quan sopem junts, no tenim el televisor encès” com si això fos excepcional, quan l’excepcional comença a ser el fet de sopar junts i no com i de quina manera. La qüestió, doncs, ja no se centra en la nostra visió dels mitjans i del seu paper cultural perquè els mitjans han deixat d’estar davant nostre a estar dins nostre. Seria molt fàcil atribuir als mitjans, especialment a la televisió i a inter- net, aquests canvis que ara ens semblen a pitjor. La televisió i la xarxa són, cada cop més, extensions del nostre propi teixit social. Quan ens horroritzem perquè l’horari nocturn de prime time dels divendres és el que acull més espectadors de 3 a 12 anys de la setmana sovint carre- guem contra les televisions. I què han de fer? Deixar d’emetre a aquelles hores per tal de conscienciar als pares i mares de la necessitat que aquests nens i aquestes nenes dormin? I també carreguem contra la televisió quan descobrim programes alie- nants i embrutidors, però no ens en recordem que si bé poden captar molta audiència mai no deixen de ser minoritaris, mai no deixen de for- mar part d’un entramat de símbols i icones que defineixen els nostres temps. La televisió o internet són també miralls de Dorian Gray que ens tornen una imatge de nosaltres mateixos, encara que no ens agradi. Fruir amb el Barça no és menys anòmal que fruir amb 24, Operació Triunfo, o el Diario de Patricia. Així doncs, ni apocalíptics ni integrats. Igual que som crítics i, al mateix temps, apassionats, amb l’entorn que ens envolta, així de crítics i d’apas- sionats hem de ser amb els mitjans de comunicació. Bibliografia: Busquet, J.: Els escenaris de la cultura. Formes simbòliques i públics de l’era digital. Trípodos, Barcelona, 2005. Eco, U.: Apocalíticos e integrados. Lumen, Barcelona, 1999. Millà Bruch, R.: La Realitat “en directe”: realització d’informatius diaris a televisió. Pòrtic, Barcelona, 2000. Peralta, M.: Teleinformatius. La transmissió televisiva de l’actualitat. Col·lecció Papers d’estudi. Trípodos, Barcelona 2005. Enllaços d’interès Butlletí mensual de Taylor Nelson Sofres, l’empresa encarregada de mesurar les audiències a Espanya. http://www.sofresam.com Enquesta General de Mitjans (EGM) http://www.aimc.es/aimc.php CAC Consideraciones sobre la telebasura. http://www.consejoaudiovi- sualdenavarra.es/actualidad/documents/consideracionestelebasura.pdf 1 Dades del butlletí mensual de Taylor Nelson Sofres, l’empresa encarregada de mesurar les audiències a Espanya. Es pot consultar gratuïtament a http://www.sofresam.com 2 Dades de l’Enquesta General de Mitjans (EGM), que es poden consultar a http://www.aimc.es/aimc.php e 1557 ASSOCIACIONSNúm. desembre 2006gener 2007 FORMANT MESTRES ASSOCIACIÓ D’AMICS DE L’ESCOLA NORMAL DE LA GENERALITAT L’Escola Normal de la Generalitat, creada l’any 1931 durant l’etapa de la República, va servir per experimentar un nou Pla Professional del Magisteri. El seu objectiu era formar mestres ben capacitats, de visió àmplia i humana, capaços de formar una ciutadania lliure i solidària. Va durar poc per culpa de la Guerra Civil, però el seu esperit s’ha mantingut viu fins els nostres dies, gràcies a la tasca de l’Associació d’Amics de l’Escola Normal de la Generalitat. El 28 d’agost de 1931, Marcel·lí Domingo,ministre d’Instrucció Pública del Governde la República Espanyola, signava un decret pel qual es facultava la Generalitat de Catalunya perquè organitzés a Barcelona, amb caràcter d’assaig pedagògic, una Escola Normal de Mestres. En el reglament interior de la nova escola s’establia que “la missió de l’Escola Nor- mal de la Generalitat és dotar Catalunya de mes- tres ben capacitats, de visió àmplia i humana i que responguin als temps moderns”. Es creà doncs, expressament, amb l’objectiu concret d’experimentar un projecte educatiu total, al servei d’un projectes de país. L’Escola Normal, durant la seva existència, actuà d’a- cord amb l’esperit que li havia atribuït la mateixa Generalitat. Malauradament, amb la victòria de les forces franquistes, l’Escola fou clausurada, com la resta de les institucions culturals i polítiques de Catalunya. Alguns dels seus alumnes es varen haver d’exiliar; els qui restaren a casa nostra foren depurats –alguns, sancionats– i part dels mestres de les primeres La nostra associació, sense negar les moti- vacions nostàlgiques que l’han propiciat, cons- titueix una manifestació de la influència de l’esperit de l’Escola i els seus ensenyaments en el comportament humà i professional dels que s’hi formaren concretament, en el compor- tament del col·lectiu dels antics alumnes asso- ciats, que es manifesten fidels a uns propòsits divulgatius, al cap de tant anys d’haver deixat les aules. Tota l’activitat de l’Associació hi respon: la seva voluntat de descobrir “l’esperit de la Nor- mal” i la vocació educadora de difondre’l entre les noves promocions de mestres i proporcio- nar informacions i mitjans per a ajudar els his- toriadors de l’Educació i els professorat de les escoles de mestres i les facultats de pedago- gia a comprendre millor les característiques d’aquella institució modèlica. I fins que conti- nuem vius tots aquells que vam ser a la Nor- mal, el seu esperit es mantindrà viu, i, espe- rem, que mai deixi de ser-hi. Les activitats de l’Associació queden regis- trades en un butlletí i que recull informació de les trobades, la majoria per retre home- natges a exalumnes de la Normal, articles de familiars d’exalumnes on fan memòria del que recorden dels seus avis o àvies i, fins i tot, publiquem fotografies que es van reco- llint de l’època curta en la qual l’Escola Nor- mal va ser una realitat. Pere Carbonell i Fita Associació d’Amics de l’Escola Normal de la Generalitat > Per a més informació: pecarfi@telefonica.net promocions de la Normal catalana, que ja exercien a l’Escola Pública, van ser deportats fora de Catalunya. Ara ja queda poc perquè es compleixin 25 anys de la creació de l’Associació d’Amics de l’Escola Normal de la Generalitat el 20 de novembre de 1982, formada majoritàriament per antics alumnes i pels seus familiars. Amb la seva posada en marxa, culminava un ampli moviment integrador que s’havia iniciat al començament dels anys cinquanta i que tenia el seu antecedent en les reunions d’alguns de nosaltres, des del 1944, al domicili del profes- sor Artur Martorell. Un nucli promotor havia assumit l’organitza- ció d’activitats que responien als desitjos i necessitats dels antics alumnes de retrobar-se, recobrar l’esperit de la Normal que els havia format i tractar de difondre’l entre les noves promocions de mestres. Eren temps difícils, en una societat encara dominada per les pors, amb les institucions de Catalunya enderroca- des i sota la repressió policial i administrativa. La tasca de l’equip rebria un fort impuls amb la publicació, el 1977, del llibre de Jaume Carbonell i Sebarroja L’Escola Normal de la Generalitat (1931-1939), la primera història global d’aquella modèlica institució pedagògica i del seu marc politicocultural, basada tant en el testimoniatge dels seus protagonistes -antics alumnes i professorat- com en la documentació que s’havia pogut salvar. Exhaurida l’edició, se’n publicà una segona, l’any 1993, amb el suport del Depar- tament d’Ensenyament. L’Associació apro- fità la presentació del llibre en diverses facultats de pedagogia i escoles de mestres per a informar sobre l’esperit i el funciona- ment de l’antiga Normal. «El col·lectiu dels antics alumnes es manifesten fidels a uns propòsits divulgatius.» e16 57PERSONATGES Núm. desembre 2006gener 2007 MARIAN CHAVARRIA, DIRECTORA DE L’ESCOLA MUNICIPAL BONANOVA DE FORMACIÓ PROFESSIONAL SANITÀRIA El passat mes de novembre, l’escola municipal Bonanova de formació professional sanitària va rebre el premi a la Innovació Organitzativa de la Generalitat de Catalunya. Un premi que, en l’àmbit educatiu, només tenien la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Oberta de Catalunya. Pocs dies més tard, es feia oficial que l’Escola Bonanova serà un dels primers centres de formació professional integral. En la direcció d’aquest centre, des de fa més de 15 anys, hi ha la Marian Chavarria. Una dona, com ella mateixa diu, molt inquieta i que vol deixar ben clar que el premi és a l’èxit d’un treball en equip i d’una organització que està al servei de les necessitats de l’alumnat i del professorat. Patricia Esteve Tinc curiositat per saber si el primer que va estudiar va ser infermeria o pedagogia. Quan vaig acabar el batxillerat, vaig estudiar infermeria. Aleshores, mai hagués pensat que treballaria en una escola. Pensava que seria infermera, però només vaig ser-ho durant un any. Quan es va constituir aquesta escola em van oferir treballar-hi i em va interessar l’ofer- ta. Però, sobretot, em va atrapar el repte de fer de la formació professional sanitaria una ofer- ta de qualitat. Vaig estar compaginant, durant un temps, la docència i l’assistència i, finalment, em va interessar la docència però relacionada amb el món sanitari. Aleshores em vaig ado- nar que em faltava formació pedagògica i, per això, vaig estudiar pedagogia. Vaig començar al centre com a coordinadora de l’especialitat de radiologia, després vaig ser cap d’estudis i, l’any 1989, vaig arribar a la direcció. De seguida vaig veure que m’agradava plani- ficar o, més ben dit, desenvolupar idees moti- vadores. El que vull és tenir sempre projectes a sobre la taula. I és el que crec que hem fet en aquesta escola. Si estàs obert a l’entorn i a la professió i saps escoltar, hi ha moltes coses per fer. Per això una de les meves tasques prin- cipals és saber detectar aquestes oportunitats perquè l’escola, com a organització, i les per- sones que hi són, professorat i alumnat, es desenvolupin i creixin. Ara intento imaginar el moment en que vostè va recollir el premi Innovació de la Generalitat de Catalunya i el que devia passar pel seu cap. Mai hem estat una escola adormida. Sempre ha estat un centre amb molta activitat i iniciati- va. Sempre ha sabut agafar el tren de les opor- tunitats. És cert que a l’any 1995 es va produir "L’ORGANITZACIÓ NO POT SER ALIENA A LES AULES" e 1757 PERSONATGESNúm. desembre 2006gener 2007 un canvi molt important d’orientació pedagò- gica i vàrem començar a treballar amb models de qualitat. Per un costat, es va implantar a l’escola la teoria curricular de la reforma i, d’altra banda, teníem el repte de ser capaços com a escola de passar de ser instructora a ser una escola professionalitzadora i, al mateix temps, que el professorat també fos educador dels futurs professionals. Havíem d’aconse- guir que el professorat s’impliqués més amb el projecte educatiu i curricular, i ho havíem de fer amb un volum important del professorat que no tenien dedicació plena al centre. Eren persones que compaginaven el seu treball amb les seves feines dins el món sanitari: met- ges, farmacèutics, químics, infermeres, fisiote- rapeutes, biòlegs... Per aconseguir aquest repte, vam planificar un canvi recolçat per persones assessores externes. Així, al mateix temps que els asses- soraven en el projecte curricular, també rebien formació per fer millor la tasca pròpia del pro- fessorat. Va ser com una taca d’oli. Primer van ser cinc persones, després deu, quinze... I, és clar, quan l’escola rep un premi de qualitat i d’innovació i que valora que la integració de tots els elements que formen part d’una orga- nització –com els recursos humans, política i estratègia, lideratge, processos de treball i resultats–, estiguin enfocats en una mateixa direcció, suposa una gran satisfacció i la vali- dació de tot el que hem fet en el centre. Aquest premi és per un model d’organització que obté resultats òptims i per un treball d’equip que persegueix contínuament la millora. I quins són aquests resultats òptims? Doncs en moltes coses. No només en la manca de fracàs escolar i en la inserció laboral de l’alumnat, que són els resultats claus en el nostre centre, també en la satisfacció de l’a- lumnat respecte la utilitat dels seus estudis. I, no menys important, resultats pel que fa als compromisos del centre amb la societat. Per això vull insistir que el premi és a un sistema organitzatiu que no és aliè al procés d’apre- nentatge. Precisament, el procés d’aprenen- tatge és el nucli central de discussió de tot el sistema organitzatiu. Tot el que l’organització posa a l’abast de l’alumnat, des que arriba a l’escola fins que surt amb la titulació, ja sigui la selecció de personal, el plantejament de les inversions o si fem les pràctiques en un hospital gran o un petit, està al servei del pro- cés educatiu. Li posaré un exemple. Si veiem que l’alumnat de cicle mitjà arriba amb unes mancances educatives i de desenvolupament personal, i veiem que no estem aconseguint els resultats esperats, hem de decidir si la coordinació del cicle l’ha de fer una persona professional de la sanitat o un professional de la pedagogia. Això forma part d’una política i una estratègia que no és aliena al que passa dins les aules. I també, és un premi a una escola municipal i pública. Es curiós. A vegades quan explico el projec- te del nostre centre en altres llocs em trobo sempre amb comentaris tipus “Vosaltres esteu a la Bonanova i allà no hi ha els mateixos pro- blemes que en altres barris de la ciutat”. Al nostre centre no hi ha ni un u per cent d’alum- nat que sigui de la Bonanova. Nosaltres som un centre, com diu el mapa escolar, de Barce- lona ciutat. I, d’altra banda, hi ha algunes especialitats que no es fan a cap més escola de Catalunya. Per tant, pot venir gent de tots els barris de Barcelona i de tots els llocs de Catalunya. O sigui que per on estem i pel que fem se’ns associa molt a una escola privada. I no ho som. I podem tenir els mateixos proble- mes que té qualsevol centre públic. Ens ajuda molt, però, que som un centre de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS) i que tenim molta autonomia en la gestió dels recur- sos. Això ens permet prendre decissions més properes a la nostra realitat. I ser un dels primers centres integrals de formació professional que hi haurà a la ciutat, què suposa per a l’Escola Bonanova? Al marge de ser un reconeixement de la feina feta pel centre ja que reunim els requi- sits que requereix un centre integral, també suposa una gran oportunitat. Nosaltres ja fem moltes de les coses que es demana a un centre integral, com la formació contínua o estar al costat de l’empresa. El nostre centre ha adquirit un grau de madure- sa com a institució i ara poder obrir noves expectatives per la pròpia gent que hi treballa és molt important. Com he dit sempre, és bo tenir projectes damunt la taula. Ara tenim un que és poder crear un hospital virtual on, per exemple, l’alumnat de documentació sanità- ria sigui capaç de gestionar una llista d’espe- ra o l’alumnat d’anatomia patològica intro- dueixi fotografies de mostres. I ja hem de pensar que el nostre centre, l’any 2008, es desplaçarà al voltant de l’Hospital del Mar. Passarem de la muntanya al mar i, per exem- ple, haurem de pensar si canviem el nom. Com pots veure, no és gens avorrit treballar en aquesta escola. Patricia Esteve Marian Chavarria Vaig estudiar infermeria amb la intenció de treballar a un hospital i cuidar malats, però al poc temps, en van oferir treballar en el projec- te de convertir una escola d’ATS. en una esco- la de formació professional sanitària. Erem un grup molt petit de gent però vaig intuir que tenia molt potencial i vaig dirigir la meva pro- fessió cap a la docència. Al principi, l’alumnat era més gran que jo i això de donar classes impresionava. Ara, puc dir que ha estat molt enriquidor. Més tard vaig estudiar pedagogia i em va permetre posar nom a les coses que havia après en la pràctica. Després de tot aquest temps, conti- nuo pensant que el projecte encara és viu i té molt potencial. Un desig que no has complert. Aprendre a navegar. Un que sí. Tenir un fill. Què col·lecciones? Llapis. Una virtut teva. Tinc la capacitat d’anticipar-me al que passarà. Què et fa por? Perdre la meva família. Un consell que t’han donat i vols compartir. Si tens una idea clara del que vols, sempre trobaràs algu que t’ajudarà a fer-la realitat. Per a Marian Chavarria, la salut... De quin color és? Blava, com el mar. Quin dia de la setmana? Tots. Quina estació de l’any? La primavera. Quin menjar? Les espècies exòtiques. Quina planta? El jonc. «El premi a la Innovació és per un treball d’equip que persegueix contínuament la millora.» «Sempre vull tenir projectes innovadors sobre la meva taula. Aquí, no ens avorrim mai.» e18 57RECURSOS Núm. desembre 2006gener 2007 UN ANY D’EUREKA LA REVISTA DIVULGA LA CIÈNCIA ENTRE L’ALUMNAT DE SECUNDÀRIA I BATXILLERAT L a revista és l’aposta més ambiciosa per ala divulgació social de la ciència i la cul-tura que ha engegat Omnis Cellula, una entitat sense ànim de lucre vinculada a la Uni- versitat de Barcelona i dirigida a impulsar la comunicació pública de la ciència en tots els seus estils i formats. A la nostra revista tractem temàtiques tan diverses com biologia, física, història, art, quí- mica, medicina, etc., des d’una perspectiva transversal, de manera que així conferim més valor, agilitat i interès als articles. Els contin- guts són rigorosos i de qualitat i estan redac- tats per joves científics i humanistes amb una gran vocació per la divulgació i la docència. El disseny és atractiu i amè, modern i dinàmic. Actualment, Eureka es distribueix gratuïta- ment a centres de secundària i batxillerat de Catalunya, els quals han acollit aquesta inicia- tiva amb entusiasme. La majoria la distribuei- xen entre l’alumnat a classe. Molts fins i tot la fan servir de suport en algunes assignatures o en guarden alguns exemplars a la biblioteca, i d’altres s’hi impliquen més i han decidit ani- mar els seus alumnes a escriure un article d’al- guna temàtica que estiguin treballant a classe; el professor n’escollirà el millor i nosaltres el publicarem: aquesta és una opció que a nosal- tres ens sembla molt engrescadora. Cada vegada són més les escoles i instituts que reconeixen en la nostra revista un suport educatiu excel·lent per a l’alumnat de segon «Els continguts són rigorosos i de qualitat i estan redactats per joves científics i humanistes.» Eureka és la primera revista gratuïta de divulgació científica i humanística i el mes de novembre de 2006 va fer un any de vida. És una revista que es proposa acostar temes de cultura general diversos als nois i noies, d’una forma amena, atractiva i entretinguda. I és per això que ja arriba gratuïtament a molts centres de secundària i batxillerat de Catalunya. A les vostres mans, doncs, podeu tenir la revista Eureka, un nou recurs de divulgació de la ciència a les aules. e 1957 RECURSOSNúm. desembre 2006gener 2007 cicle d’ESO i batxillerat. Eureka es va començar repartint a Barcelona i de mica en mica ha arri- bat a tot el territori català. La interacció amb les escoles no es limita només a l’enviament d’exemplars: l’equip d’Eureka es manté en contacte amb el profes- sorat dels centres que la reben i periòdicament s’intercanvien opinions i suggeriments. Eureka és una revista en constant evolució que vol adaptar-se al màxim a les necessitats del pro- fessorat i l’alumnat. Molts ens pregunten quina és la millor forma d’introduir Eureka a les classes o a l’alumnat. Després d’haver parlat amb moltes escoles i haver interactuat activament amb el professo- rat, hem trobat algunes fórmules per aconse- guir que els nois i noies s’interessin per la lec- tura de la revista. Normalment, quan arriba una nova revista, se’n reparteix un exemplar per alumne. L’a- lumne ja sap que aquest és el seu exemplar i que durant el transcurs del mes l’haurà d’anar utilitzant. D’aquesta manera l’alumne es fa responsable de tenir cura del material i en molts casos la va llegint de forma voluntària. Alguns centres fomenten la rotació del mate- rial entre classes, de manera que alguns alum- nes la tenen la primera quinzena i els altres la segona. Les escoles generalment també en guarden exemplars a la biblioteca. ELS USOS DE LA REVISTA: · Tallers de lectura: alguns centres organitzen petits tallers de lectura durant uns determinats dies de la setmana, en els quals l’alumnat es dedica a llegir la revista. · Lectura a casa: el professorat anima els nois i noies a llegir Eureka en les seves estones lliures i un dia al mes es comenta a classe quin article ha agradat més i per què. En UN CERCADOR I ELS BLOGS Tots els continguts de la revista estan també disponibles en format digital al por- tal www.revistaeureka.com, on, a més, es pot trobar una extensa bibliografia i enllaços i lectures recomanats per a cadas- cun dels temes. Gràcies a aquest portal web, Eureka està també a l’abast de tot l’a- lumnat amb connexió a Internet (ja sigui des de casa o en les aules informàtiques de l’escola) i es facilita la descàrrega d’ar- ticles per a aquells professors i professo- res que desitgin projectar-los a classe. La web de la revista tindrà aviat unes novetats importants: el llançament d’un cercador intern avançat que facilitarà tro- bar la informació sobre els temes reco- llits a la revista —de fet, estem creant una nova mascota que es dirà quelcom similar a Searchy— i el llançament d’un seguit de blogs que busquen potenciar la interactivitat del nostre portal i augmen- tar la participació dels nois i noies. alguns casos s’assigna un article a grups de dos o tres alumnes perquè el llegeixin a casa i el presentin a la resta de companys. · Treball d’articles: el professorat treballa determinats articles a classe o els fan servir de punt de partida. Això se sol fer quan un dels articles s’ajusta al temari o ajuda el pro- fessor a il·lustrar algun tema que considera interessant per als nois. A més, Eureka té una llicència Creative Commons, que significa que els articles es poden fotocopiar o bé desca- rregar-se de la web i projectar-se a classe. Això sol donar un altre punt de vista a l’alum- ne, el qual s’adona que certes matèries són més divertides i més actuals del que a vega- des es pensa. · Animar l’alumnat a escriure: alguns centres ja han començat a animar els seus alumnes a escriure articles per a la revista sobre una temàtica en concret, en substitució de la rea- lització de determinats treballs. Fins i tot en alguns casos es proposa com a part del tre- ball de recerca o crèdit de síntesi. Els alum- nes que volen ens envien els seus articles i els millors es publicaran a l’edició de juny, que estarà íntegrament escrita per joves de catorze a divuit anys. La motivació que adqui- reixen i la satisfacció de l’alumnat una vega- da veu publicat el seu article és per a nosal- tres el millor premi. Revista Eureka www.revistaeureka.com «L’equip d’Eureka es manté en contacte i s’intercanvia opinions amb el professorat dels centres.» e20 57CONSELLS ESCOLARS Núm. desembre 2006gener 2007 UNA RADIOGRAFIA DEL TREBALL A Trinitat Nova va sorgir, l’any 1996, el primer pla comunitari d’un barri de Barcelona. A Roquetes, també al districte de Nou Barris, fa tres anys que també compten amb el seu pla. Unes plataformes on es troben la ciutadania i l’administració per analitzar les problemàtiques i buscar-hi respostes. Els plans comunitaris treballen per comissions i una d’elles és la que aborda les qüestions relacionades amb l’educació. Ens vam reunir amb membres de les comissions educatives de Roquetes i Trinitat Nova perquè ens expliquessin els seus projectes i reptes del futur. ELS PLANS DE ROQUETES COMISSIÓ TÈCNICA D’EDUCACIÓ DEL PLA COMUNITARI DE ROQUETES Com va néixer? El Pla Comunitari porta tres anys de funcionament al barri. Va sorgir des- prés d’uns tallers en els quals van participar veïnat i tècnics de l’adminis- tració municipal i que tenien el títol de “Quin barri volem?”. La primera demanda que va sorgir d’aquests tallers va ser fer un pla comunitari. Qui en forma part? Per part del moviment veïnal, hi ha una coordinadora d’entitats que es diu Plataforma d’entitats de Roquetes, que és qui gestiona formalment el pla. I hi ha un conveni amb el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya i amb el Districte de Nou Barris, que representa l’Ajuntament de Barcelona. La comissió tècnica d’educació, que va néixer al mateix temps que el Pla comunitari, la formen els centres educatius: tres de primària (Antaviana, Gaudí, Sant Antoni Maria Claret), les dues escoles bressol (Pla de Fornells i El Torrent) i l’IES Guineueta; les entitats de lleure com l’Ateneu Popular de Nou Barris; l’Escola de Circ; Serveis Socials, Salut Comunitària, el SOIA (un servei obert d’infants i d’adolescència), educadors de carrer, la tècnica d’educació del districte, el Centre de Recursos Pedagògics i, segons la temàtica, s’hi poden afegir altres persones, serveis o entitats. També hi ha dues persones amb categoria de tècnics per dinamitzar el pla. Amb les associacions de pares i mares es fan trobades per parlar de diferents temes, com l’organització dels casals d’estiu i dels recursos de formació que es poden obtenir. Programes i projectes La comissió educativa fa una detecció de necessitats i per a l’any 2006 volem treballar amb les propostes següents: · Ús de les instal·lacions escolars en horari extraescolar. · Formació i tallers amb les famílies. · Utilització dels recursos que aporta el pla d’entorn, per a problemàti- ques com el temps al migdia a les escoles o tenir recursos per als joves del barri. Hi ha també el projecte de fer un Camí Escolar. S’ha iniciat amb un estudi sobre els punts negres del barri pel que fa referència a l’acces- sibilitat. No només s’ha treballat el camí per anar als centres escolars, sinó també els que porten a llocs d’oci o de lleure. A les escoles bressol s’han organitzat aquest curs uns tallers-cafè, diri- gits sobretot a les famílies de persones nouvingudes, on se’ls fa una pri- mera introducció al coneixement del català, es recullen les seves preocu- pacions i també s’aprofita perquè coneguin tots els centres escolars que hi ha al barri. També es vol endegar un projecte d’intermediació amb les famílies gitanes durant el procés de matriculació que englobi tots els centres educatius, i que no el faci cada un per si sol. Per millorar La preocupació més gran que tenim és com trobar recursos perquè els nois i noies de 12 a 16 anys omplin el seu temps lliure amb activitats. Ens trobem amb adolescents que no tenen els pares i mares a casa quan aca- ben les classes i tampoc saben a on anar. A nivell d’equipaments, per sort, estem millor que en altres llocs, encara que mai és suficient. > Per a més informació www.noubarris.net/pcroquetes pcr@noubarris.net DE LES COMISSIONS EDUCATIVES DELS DOS BARRIS e 2157 CONSELLS ESCOLARSNúm. desembre 2006gener 2007 COMUNITARIS I TRINITAT NOVA COMISSIÓ SOCIOEDUCATIVA DEL PLA COMUNITARI DE TRINITAT NOVA Com va néixer? El Pla Comunitari neix el 1996 a iniciativa de l’Associació de Veïns del barri de Trinitat Nova. Tot va començar quan el president de l’associació de veïns coneix en una trobada a Marco Marchioni, que ha desenvolupat diferents plans comunitaris a Itàlia. L’objectiu principal va ser que la ciu- tadania participés en la presa de decisions i, posteriorment, en el desen- volupament dels projectes. Va anar molt lligat a la reconstrucció urbanís- tica que s’havia de fer al barri i era un moment en què la participació de la gent del barri era fonamental. Per abordar tots els sectors es van crear les diferents comissions dins del pla i va sorgir, l’any 1999, la socioeducativa quan es parlava molt del projecte educatiu de barri. Qui en forma part? Les dues escoles bressol municipals (Trinitat Nova i Llar d’Infants), els tres CEIP (Sant Jordi, Sant Josep Oriol i Mercè Rodoreda), l’IES Roger de Flor, representants dels serveis socials, del Consorci de Normalització Lingüísti- ca, de la inspecció, la tècnica d’educació del Districte, els mossos d’esqua- dra i un representant de la taula educativa de pares i mares. A més, és clar, dels tècnics del pla. Puntualment, segons el tema que es tracta, vénen representants d’altres sectors. Les reunions es fan mensualment. L’any passat es van crear comissions mixtes, amb la presència de tèc- nics i professionals del territori i representants de la ciutadania. És així com s’hi ha incorporat la taula educativa, que és un grup de mares que treballen per millorar aspectes educatius del barri. I també fan d’enllaç entre totes les associacions de pares i mares dels centres educatius. Programes i projectes Vam començar amb les campanyes de matriculació, on fèiem explica- cions sobre el recorregut escolar d’una escola bressol a una primària, o d’una de primària al centre de secundària, per ajudar a les famílies en tot aquest procés. Es van fer unes jornades educatives, el novembre de 2001, d’on va sor- tir el projecte educatiu del barri. Va ser un moment molt important per detectar les necessitats educatives i desenvolupar diferents projectes. Era important desplegar una línia de qualitat de 0-18 i decidir, per exem- ple, que l’IES Roger de Flor tingués cicles formatius. Volíem aconseguir que gent de fora del barri portés els seus fills i filles a centres de la nos- tra zona. Un dels èxits del pla comunitari ha estat aconseguir aturar la tendència que la gent jove marxés del barri, cosa que havia tingut com a conseqüència una població molt envellida. S’ha aconseguit canviar la imatge de Trinitat Nova. També, gràcies, al pla d’entorn, s’han pogut aconseguir més recur- sos econòmics i materials per suplir moltes de les carències que tení- em com, per exemple, aconseguir consolidar els cursos de català per a les famílies nouvingudes. Igualment, s’han fet uns tallers intergenera- cionals, on la gent gran ha anat als centres escolars a explicar oficis, contes o jocs tradicionals. Per abordar el problema de l’absentisme escolar, es va crear el Projecte Escolarització Compartida, que consisteix que aquests nois i noies vegin la importància d’aconseguir el graduat escolar. D’aquesta manera, van al centre educatiu i fan unes hores en un servei laboral del barri amb el seguiment de l’institut. També hi ha un programa en aquesta mateixa línia que es diu l’Aprendre a Aprendre. Intentem tirar endavant projectes que connectin molt l’escola amb el barri. Com, per exemple, el crèdit de síntesi que s’ha creat sobre mitjans de comunicació i que fa que els joves participin a la revista i la ràdio del barri. Hem dinamitzat grups de joves i adolescents, que fan competicions esportives o un grup de “batuka”. Per millorar La Comissió Socioeducativa es planteja millorar diferents aspectes que inci- deixen en aspectes educatius del territori. Un d’aquests es que fora de les escoles, els nens i nenes no tenen altres espais. La manca d’equipaments públics com biblioteques o un centre cívic; i també d’espais públics –donat que tots els parcs estan en obres–, ha fet que el Pla Comunitari busqui altres sortides mentre treballa per resoldre aquesta situació. Una d’aques- tes és la creació del Punt de dinamització Infantil, el Desvan, que dia a dia porta a terme diferents activitats per uns 20 nens i nenes de 6 a 10 anys. D’altra banda, el passat estiu, gràcies al compromís de gent del barri vam poder aconseguir que els mesos de juliol i agost s’obris el pati del CEIP Sant Jordi perquè els nens i nenes hi poguessin a anar a jugar o fer activitats. El Pla Comunitari ha aconseguit unes dinàmiques mitjançant les quals tots ens ajudem i hem agilitzat moltes coses. El treball en xarxa ha resultat ser molt positiu. Un treball assolit i consolidat que es concreta en diferents projectes, tot i que, el que ens manca, són els equipaments. Tots els agents que intervenen en el Pla Comunitàri, tècnics, veïns i administracions, treba- llen conjuntament per aconseguir aquests objectius. > Per a més informació: trinitatnova@noubarris.net Han col·laborat en aquest article: Blanca Fariña (tècni- ca del Pla Comunitari de Roquetes), Montse Andorrà (directora de l’escola bressol municipal El Torrent), Esther Utrilla (tècnica d’educació del Districte de Nou Barris), Montserrat Roset (Centre de Recursos Pedagò- gics de Nou Barris), Noemí Perera (tècnica del Pla Comunitari de Trinitat Nova), Agnès Pàmies (tècnica del Pla Comunitari de Trinitat Nova) i Carme Capdet (directora de l’escola bressol municipal Trinitat Nova). e22 57BARCELONA A L’ESCOLA Núm. desembre 2006gener 2007 L’OFERTA EDUCATIVA DEL MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA 18 MUSEUS PER A LES ESCOLES virtuals de les seves pròpies exposicions amb la voluntat que el professorat i l’alumnat tin- guin accés a una gran varietat de recursos edu- catius científics i tècnics. SISTEMA TERRITORIAL El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Cata- lunya (mNACTEC) té com a objectiu general fomentar coneixements de la història de la ciència, de la tècnica i del procés d’industrialit- zació a Catalunya, així com també les seves relacions amb la societat i amb l’entorn. Per aconseguir aquest objectiu, el mNACTEC es va concebre com una organització complexa, un sistema format per diferents museus i espais d’interès patrimonial científic i tècnic, repartits per tota la geografia catalana, que constituei- xen el Sistema Territorial del mNACTEC. Cada un d’ells és singular respecte als altres, perquè expliquen una temàtica específica o la indus- trialització en un espai concret del territori català, tenint en compte tant els aspectes cien- tífico-tècnics com els socials i els culturals. Els museus del Sistema del mNACTEC estan coordinats a través d’uns programes. La seva oferta educativa “18 museus per a les escoles” és fruit del programa educatiu i de didàctica de la ciència comú a tots els museus que formen el Sistema Territorial del mNACTEC. El mes de febrer de 1996, quan es va inaugurar oficial- ment el mNACTEC amb l’exposició “Enérgeia”, es va crear el programa educatiu com un recurs museogràfic de divulgació científica i tècnica per a l’alumnat. Més endavant, va néixer el fullet d’oferta educativa que recollia les activitats, el qual se segueix distribuint avui a totes les escoles i centres educatius de Catalunya i al professorat que ho sol·liciti. La primera edició de l’oferta educativa es va fer el curs 2000-2001; en aquell moment eren catorze els museus oberts L a tasca educativa esdevé cada cop mésuna part indispensable dels museus, unrepte que les i els professionals haurem d’afrontar de cara al futur. És a partir de la democràcia quan comença a néixer un corrent generador que renova i impulsa les estructu- res museístiques. Gent compromesa engega noves fórmules i normatives per unificar crite- ris en el camp de la museologia, i el vessant educatiu n’és un exemple. De fet, en els anys vuitanta els museus can- vien, se’n creen de nous i la majoria s’adapten a les noves idees generacionals. Es considera el departament d’educació com a part inte- grant del museu i se’l dota d’infraestructura suficient perquè pugui disposar d’instal·lacions i personal especialitzat i oferir així multitud de serveis al professorat i a l’alumnat. Es pro- dueix una veritable explosió de tipus forma- tiu amb suport de les universitats, tant sobre els museus en general com en la museologia en particular. Actualment, els museus són llocs de trobada dinàmics que ofereixen serveis educatius amb efectius recursos pedagògics relacionats prin- cipalment amb les seves col·leccions o exposi- cions. Per aquesta raó, els museus són centres amb vitalitat i punts d’encontre de la societat, els quals presenten alternatives per a l’educa- ció no formal, alhora que constitueixen un suport fonamental per a les institucions d’edu- cació formal i no formal i pretenen donar una nova forma d’educar basada en la investigació, l’entreteniment i la delectació. Els museus han d’apostar per internet, per- què és un recurs d’aprenentatge constructivis- ta i és una manera d’estar oberts les vint-i- quatre hores del dia a tot el món. La pàgina web és indispensable per apropar la societat al Museu mitjançant una visita virtual. El mNACTEC ja ha iniciat la creació d’experiències El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) vol impulsar els coneixements de la història de la ciència, de la tècnica i del procés d’industrialització a Catalunya. Per aconseguir aquest objectiu es va formar un sistema format per diferents museus i espais d’interès patrimonial científic i tècnic, repartits per tota la geografia catalana. L’oferta educativa del mNACTEC, sota el nom de “18 museus per a les escoles”, recull els programes i serveis de tots els museus que formen el sistema. e 2357 BARCELONA A L’ESCOLANúm. desembre 2006gener 2007 Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Rambla d’Ègara, 270 08221 Terrassa Tel. 93 736 89 66 info@mnactec.com www.mnactec.com «El mNACTEC ja ha iniciat la creació d’experiències virtuals de les seves pròpies exposicions.» LES ACTIVITATS Podeu consultar totes les activitats adreça- des als centres educatius que organitza el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Cata- lunya a la web www.mnactec.com (cliqueu al programa “18 museus per a les escoles”). > Per a més informació sobre el programa d’activitats escolars de l’Institut d’Educació: www.bcn.cat/educació Mentora Alsina, que recrea l’antic laboratori de física experimental de Barcelona fundat per Ferran Alsina al començament de segle XX i amb el qual es pretén apropar el coneixement de la física mitjançant un nou taller experimen- tal que es posarà en marxa properament. Aquestes activitats, juntament amb l’Espai Expositiu del Gas i el Petroli: les Energies Fòs- sils, estan pensades per apropar el patrimoni industrial, el coneixement de la ciència i l’ener- gia solar als joves. Any rere any, el mNACTEC s’esforça per adaptar els continguts museogràfics a les necessitats específiques del públic escolar, i intenta que els formats, la presentació i els continguts siguin els més aptes per a cada nivell, tenint en compte la seva adaptació a la realitat del model educatiu. Per aquest motiu, el mNACTEC aposta pels serveis al professorat, un mitjà d’atenció que inclou diverses activi- tats de difusió i atenció personalitzada, així com els cursos d’Energies Renovables i els seminaris de formació “Les ciències i els infants”. En definitiva, un conjunt de recursos per ajudar en la tasca docent i per aconseguir un aprofitament òptim de la visita als museus del Sistema Territorial del mNACTEC. Àrea de Difusió i Exposicions Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya al públic que l’oferien, i ara ja en són divuit. Enguany s’hi ha incorporat la Farga Palau de Ripoll, i s’espera que en un futur proper l’ofer- ta arribi a la totalitat dels vint museus que avui conformen el sistema. “18 museus per a les escoles” presenta per a aquest curs 2006-2007 els materials didàctics, les publicacions, de les quals destaquem els quaderns de didàctica i difusió, que, amb col·laboració amb el Departament de Didàcti- ca de les Ciències Socials, són un bon recurs per al professorat, així com les activitats pen- sades i creades per als diferents nivells edu- catius d’educació infantil, primària, secundà- ria, batxillerats i cicles formatius. L’oferta està desglossada en àmbits temàtics: exposi- cions, tallers i visites, que inclouen visites guiades, visites didàctiques per treballar amb fitxes, visites temàtiques i visites teatralitza- des conduïdes per actors que representen personatges clau de la història de la ciència i de la tècnica. LES NOVETATS A Terrassa, el mNACTEC ofereix un gran nom- bre de visites i tallers: quaranta-cinc ofertes diferents, amb un total de 187 activitats adap- tades a cadascun dels nivells educatius. L’ofer- ta s’actualitza en funció de les exposicions permanents i temporals, que cada any renoven part dels seus continguts; així, doncs, ens refe- rim a les ja consolidades exposicions com “La fàbrica tèxtil” i “Enérgeia”. Però el més impor- tant de l’oferta són les novetats: per a educa- ció infantil i primer cicle de primària s’ha creat un espai perquè els nens i nenes facin el taller teatralitzat del transport i aprenguin coneixe- ments a través d’un conte anomenat “L’aventu- ra urbana”, a més de l’espai La Terrassa del Sol, amb el reflector solar Scheffler, i l’exposició permanent El Laboratori de Física Experimental Teresa Llordés / Arxiu mNACTEC e24 57PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Núm. desembre 2006gener 2007 UNA GUIA PER A LES FAMÍLIES SOBRE L’ELECCIÓ I L’ÚS DELS VIDEOJOCS Què fa un pare o una mare quan entren a una botiga de videojocs? Com poden lluitar contra la insistència dels seus fills o filles per jugar tota la tarda? On han de situar la consola o l’ordinador que es farà servir per passar moltes estones de joc? Aquestes i moltes altres preguntes han estat respostes en una guia que ha creat el Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) de Barcelona, i que ha començat a divulgar-se per a tota la ciutat tot coincidint amb les festes de Nadal. QUI POSA LES REGLES DEL JOC? É s cada cop més palesa la preocupació de pares, mares i professorat, com també algunes entitats de caire social, respecte a l’elevat con- sum de productes multimèdia per part dels més joves. La incertesa de mares i pares davant l’adquisició de segons quins productes, l’ús que se’n fa després a casa i els efectes positius o negatius que tenen aquests productes sobre els seus fills i filles, és un tema que esdevé decisiu davant la producció massiva de jocs virtuals i la fàcil accessibilitat que hi tenen els més joves. L’orientació als pares i mares en aquest tema a tra- vés d’informació clara i fiable ha esdevingut l’objectiu prioritari del pro- jecte MULTIMÈDIA EDUCATIUS, un projecte emmarcat en l’Àmbit de Mit- jans de comunicació i societat de la informació del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) de Barcelona. Els videojocs no són bons ni dolents. Ben utilitzats són un bon recurs educatiu, però un excés de temps, una incorrecta elecció del joc i la excessiva solitud a l’hora de jugar, poden esdevenir un inconvenient per als menors que hi juguen. Qui posa les regles del joc?, nom que rep la guia publicada, pretén establir uns criteris d’ús i elecció de videojocs per orientar pares, mares i professionals de l’educació en general, en tot allò referent a la part lúdi- ca, pedagògica, estètica, d’innovació i de valors de cada producte multi- media, com també en l’ús que se’n faci posteriorment. D’aquesta manera ofereix una sèrie de criteris i tècniques d’actuació que permetran als pares i mares negociar amb els seus fills i filles al voltant d’aspectes tan bàsics com ara “on, quan i amb qui jugar”. Aquesta negociació i la regu- lació dels acords presos té un alt valor educatiu. QUADERNS DEL PEC Qui posa les regles del joc? és el primer número dels “Quaderns del PEC”, una col·lecció que tractarà temes d’educació adreçada a la ciutada- nia, especialment dedicada a qüestions d’educació no formal i informal. S’ha editat amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Consum de la Generalitat de Catalunya, i, seguint l’estil del PEC de Barcelona, han col·laborat en la redacció diferents agents implicats en el sector del món de l’educació, distribució i producció de videojocs, arribant a un producte final fruit del consens, la qual cosa atorga la guia molta credibilitat i força. Tanmateix, aquesta guia no tindria l’efecte desitjat si no s’acompanyés d’una distribució adequada que la faci arribar a totes les famílies que fan ús dels videojocs o que tenen la intenció d’adquirir-ne. Per aquest motiu, s’ha establert una col·laboració amb els grans centres comercials de la ciutat (Abacus, El Corte Inglés, FNAC i Centre Comercial de Sant Antoni) per distribuir els exemplars de la guia a les seccions de jocs i de video- jocs, a totes les persones que en compren o que volen informació abans de comprar-los. També es podrà trobar la guia en altres punts com ara biblioteques o oficines d’atenció al consumidor. e 2557 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATNúm. desembre 2006gener 2007 TALLER ITINERANT Paral·lelament a l’edició d’aquesta guia, s’ha concebut un taller itinerant adreçat a les famílies que es durà a terme als propis centres comercials i que també s’ofereix a través del Consell Escolar Municipal a les AMPA de les escoles. Aquests tallers són eminentment pràctics i, a través de qua- tre àrees ben definides, es convida a les famílies a reflexionar al voltant de quatres aspectes concrets: com escollir un videojoc, on situar la con- sola davant el plànol d’un pis, com gestionar el temps les tardes dels dies entre setmana, quin temps dediquen als videojocs i a les pantalles, i, finalment, amb qui consideren que és millor jugar tot practicant amb un comandament i una consola. Només cal una sala diàfana, 30 cadires, 4 taules, dues pantalles (de TV o d’ordinador) i una presa de corrent. M. José Pedragosa Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona www.bcn.cat/educacio/pec «És el primer número dels “Quaderns del PEC”, que tractaran temes d’educació per a la ciutadania.» DECÀLEG DE BONES PRÀCTIQUES: Abans de triar el joc: 1. Informa’t i “posa’t al dia” sobre aquest nou format d’oci interactiu. 2. Coneix els seus interessos, gustos i hàbits respecte als videojocs. 3. Procura provar el videojoc, és la millor manera de saber si és l’adequat. Durant la selecció: 4. La varietat és un valor; escull videojocs de diferents menes, dinàmi- ques i temàtiques. 5. Prioritza la selecció de videojocs que puguin compartir-se amb altres persones i tingues sempre en compte els valors que transmeten. 6. Verifica l’etiquetatge i altres informacions que acompanyen el videojoc. A l’hora de jugar: 7. Segueix les recomanacions dels fabricants que s’adjunten al videojoc. 8. Pacta les estones i ells llocs de joc. 9. Procura que el joc s’ubiqui en llocs on sigui fàcil compartir-lo. Sempre: 10. Participa de manera activa i crítica en tot el que facin els teus fills, segons els teus propis valors, demostrant una actitud de respecte i diàleg. COM ACONSEGUIR LA GUIA? La guia en format PDF és accessible des de la web del PEC de Barcelo- na (www.bcn.cat/educacio/pec) i qualsevol persona pot descarregar- la. L’interès que ha suscitat ha fet que es generessin nombrosos enllaços des d’entitats de tota mena que consideren que aquest pro- jecte és molt positiu. Igualment, si no trobeu la guia impresa en els punts de distribució esmentats, podeu demanar informació sobre on trobar-ne exemplars al correu electrònic pec@bcn.cat, o be al telèfon 93 402 35 78. Fotos: Natàlia Limones · Desenvolupament curricular d’unitats di- dàctiques i planificació escolar. · Integració de les tecnologies en l’aprenen- tatge basat en la recerca. L’Escola Tecnològica del Futur és també un recinte flexible i vibrant per a l’alumnat, que en horari escolar o extraescolar pot desenvolu- par les seves capacitats de creació i aplicació d’eines multimèdia, com pot ser construir una pàgina web o una animació, desenvolupar un joc interactiu o realitzar un vídeo. L’escola també compta amb una sala d’espectacles i d’arts escèniques dissenyada com a espai interactiu apte per a l’enregistrament musical, la gravació de dansa, teatre, etc. ELS PROJECTES “Aprenent i ensenyant mitjançant internet” (Learning and Teaching with the internet) Aquest curs de vint hores se centra en l’ús d’internet dins el currículum. El professorat aprèn tècniques efectives de cerca d’informa- ció a internet, lectura crítica, comunicació digi- tal, planificació en línia, eines d’avaluació i qüestions relacionades amb el plagi. El curs és impartit per un grup de professorat amb experiència en l’ús de les TIC en diferents àrees del currículum i que rep una formació especial. S’ha desenvolupat una adaptació d’a- quest programa per a mestres d’educació infan- til (de quatre a sis anys) i s’ha creat una versió en línia del curs per arribar a més persones. “eProfessor” (eTeacher) Trenta-cinc professors i professores de tot l’Es- tat han iniciat, en el segon trimestre de 2006, un programa de tres anys dissenyat per desen- volupar activitats educatives en línia entorn de diverses matèries: arts, anglès, matemàtiques, ciències, salut, etc. e26 57CIUTATS EDUCADORES Núm. desembre 2006gener 2007 Aquesta vegada viatgem molt lluny i ens dirigim a Austràlia. Concretament, al sud del país i a l’àrea metropolitana d’Adelaide, per conèixer l’Escola Tecnològica del Futur (Technology School of the Future-TSoF), on es promociona i es fa recerca de l’ús de les noves tecnologies als centres educatius. Adreçada al professorat i a l’alumnat, aquesta escola és un exemple molt clar de com les noves tecnologies poden ajudar a millorar la qualitat educativa. LA CIUTAT AUSTRALIANA D’ADELAIDE PROMOCIONA L’ÚS DE LES NOVES TECNOLOGIES L es noves tecnologies i, especialment,internet estan revolucionant la comunica-ció, però també estan incidint en els pro- cessos d’aprenentatge. Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) atrauen els nens i nenes i els joves, i tenen un gran impacte en les seves vides; per aquest motiu és impor- tant que el professorat orienti i doni suport a l’a- lumnat en l’ús d’aquestes noves eines. La intro- ducció de les TIC a l’escola i a l’aula pot ajudar a flexibilitzar els processos d’aprenentatge i els itineraris educatius i pot millorar l’eficiència en la gestió de recursos i la comunicació a l’interior de les comunitats educatives i entre aquestes. Conscient d’aquestes potencialitats i de la necessitat de formar el professorat en l’ús de les TIC com a recurs educatiu, l’any 1989 el Departament d’Educació i de Serveis a la Infàn- cia d’Austràlia Meridional va crear l’Escola Tec- nològica del Futur (Technology School of the Future- TSoF) a l’àrea metropolitana d’Adelaide. L’Escola Tecnològica del Futur és un centre capdavanter de recerca i promoció de l’ús de les tecnologies a l’escola per millorar l’educa- ció, l’aprenentatge i l’administració educativa. És el principal centre de formació de professo- rat en l’ús de les TIC a l’escola de tot Austràlia i és un centre pioner de desenvolupament de hardware i de software com a suport educatiu. L’Escola Tecnològica del Futur disposa d’onze sales totalment equipades amb un gran ventall de recursos tecnològics per donar suport a les matè- ries curriculars. En concret, existeixen programes de: multimèdia (vídeo digital i producció de so), control i producció tecnològica, disseny computa- cional i producció musical i artística. Ofereix un gran nombre de cursos adreçats al professorat i al personal de l’administració del Departament d’E- ducació i de Serveis a la Infància, que inclouen: · Desenvolupament d’habilitats en l’ús del hardware i software. L’ESCOLA TECNOLÒGICA DEL FUTUR V èl ia B ac h e 2757 CIUTATS EDUCADORESNúm. desembre 2006gener 2007 “Aprenentatge professional de les TIC” (Professional Learning in ICT) Aquest curs de quatre anys, amb el qual es dóna suport al desenvolupament de l’ús de les tecnologies de la informació i la comuni- cació en l’educació infantil i l’obligatòria, inclou una gran varietat de programes que van des del desenvolupament d’habilitats bàsiques fins a temes relacionats amb la pla- nificació i gestió curricular mitjançant les TIC. S’atorguen subvencions per fomentar la recerca en aquest camp i es farà una exposi- ció de projectes l’any 2007. “Llengües AISSA” L’Associació d’Escoles Independents d’Austrà- lia Meridional (AISSA) ha desenvolupat un conjunt de pàgines web per facilitar al profes- sorat d’idiomes la incorporació de les TIC a l’a- prenentatge de diverses llengües com l’ale- many, el francès, el japonès, el xinès, etc. “Arts Anangu” Aquest projecte té per objectiu l’ús de les noves tecnologies en les àrees artístiques del currículum. En concret, s’adreça al pro- fessorat d’alumnat indígena. És un projecte desenvolupat conjuntament amb les escoles Anangu i que s’estén a les escoles amb alum- nat indígena. “Projecte Jason” Aquest projecte està dissenyat per atraure i motivar l’alumnat en l’aprenentatge de ciència i tecnologia i proveir de formació professional en aquest àmbit el professo- rat. L’expedició Misteris de la Terra i de Mart, realitzada amb la col·laboració de la NASA i institucions acadèmiques de recerca d’a- rreu del món, inclou un viatge en temps real a Mart. “Aprenentatge en línia” (eLearning) La web (http://www.e-learning.sa.edu.au/) té per objectiu ajudar les escoles en la gestió local de la seva infraestructura tecnològica, hardware i software. Conté informació útil per a la compra, la instal·lació i la utilització d’equipaments. “Serveis d’educació en línia” (e-schooling service) L’Escola Tecnològica del Futur és l’encarregada de gestionar el Banc d’Aprenentatge Digital, que consisteix en un centre de recursos i programes en línia compartit per la comunitat educativa d’Austràlia Meridional, que permet al professo- rat accedir fàcilment a materials en línia. “Xarxa d’ordinadors” (Cluster in a Box) El Departament d’Educació i Serveis a la Infàn- cia i el Consorci de Computació Avançada d’Austràlia Meridional han creat una xarxa d’ordinadors amb la qual les escoles poden treballar, realitzar diversos experiments i intercanviar informació i arxius. A més, l’Escola Tecnològica del Futur, com- promesa amb la recerca de com l’ús de les TIC pot transformar l’educació i l’aprenentatge, ocupa un dels primers llocs en el desenvolu- pament de hardware i software educatiu. Mit- jançant la cooperació amb associacions de professorat, les universitats i la indústria de la regió, la TSoF implica el professorat i l’alumnat en les proves i la integració creativa de nou hardware i programari a les classes. Secretariat de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores www.edcities.org > Per a més informació: www.tsof.edu.au ADELAIDE (AUSTRÀLIA) Adelaide és la capital i la ciutat més pobla- da del sud d’Austràlia (l’estat d’Austràlia Meridional), amb 1,1 milions d’habitants, entre els quals acull persones procedents de més de cent països diferents. Adelaide és la seu principal de la vida econòmica, política, social i cultural de l’Estat, i consti- tueix un centre promotor de la innovació tecnològica i de la reforma educativa, social i política. Adelaide s’ha consolidat com a lloc de trobada d’estudiants i acadèmics d’arreu del món que viuen, estudien, treba- llen i ensenyen en les institucions públi- ques i privades de la ciutat. El Govern d’Austràlia està configurat per tres esferes: el govern federal, els governs estatals (en total, sis estats) i els locals. En l’actualitat seixanta-vuit ajuntaments con- formen l’àrea metropolitana d’Adelaide. En el marc del Pla Estratègic d’Austràlia Meri- dional, que pretén crear un estat basat en la innovació, el desenvolupament sosteni- ble i la igualtat d’oportunitats, l’Ajunta- ment d’Adelaide treballa conjuntament amb l’Estat i els ajuntaments propers per aconseguir l’objectiu comú de crear una ciutat d’oportunitats. El sistema educatiu a Austràlia està regu- lat principalment pels estats. Un tret carac- terístic del sistema educatiu d’Austràlia Meridional és la gran diversitat d’opcions que s’ofereix a l’alumnat. Els i les joves poden triar entre escoles especialitzades de música, esport, ciència, tecnologia, formació professional i el “batxillerat internacional”, i també poden triar l’escola a casa o escoles amb mètodes pedagògics alternatius. Adelai- de és seu de tres universitats de gran presti- gi: la Universitat d’Adelaide, Flinders Univer- sity i Carnegie Mellon. Aquestes institucions i la important tasca educativa i cultural que la ciutat du a terme atrauen estudiants de tot Austràlia i d’arreu del món. > Per a més informació: www.adelaidecitycouncil.com www.decs.sa.gov.au V èl ia B ac h W alter Bion, metge i pastor protestantsuís, fou traslladat a una parròquiadel nucli antic de la ciutat industrial de Zuric, on va veure i viure les miserables con- dicions de vida de molts infants del lloc. Aquesta realitat el va portar a realitzar la pri- mera experiència de colònies: seixanta-vuit infants de Zuric van passar dues setmanes de l’estiu del 1876 amb famílies de les muntanyes del cantó d’Appenzell. Les colònies van arribar a l’Estat espanyol amb la Institución Libre de Enseñanza, a través del Museo Pedagógico Nacional, l’any 1887. A Catalunya les primeres colònies es van celebrar l’any 1893 i eren obra de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, entitat creada l’any 1822. Les colònies tingueren una finalitat benèfica i higienicosanitària, ateses les condi- cions de vida de gran part de la població. L’A- juntament de Barcelona va iniciar les colònies l’any 1906 amb sis tandes de vint infants i dos mestres cadascuna. Tres són, a grans trets, els factors que les van fer possibles: · L’oportunitat política, la qual en aquell moment es personalitza en la figura d’Herme- negildo Giner de los Ríos, regidor proper ide- ològicament a les tesis de la Institución Libre de Enseñanza. · La preocupació del moviment higienista per la salut dels infants a les grans ciutats i la recerca de solucions. · L’ambient de renovació pedagògica que es viu a Europa i que troba un gran ressò a Catalu- nya i, especialment, a Barcelona (Artur Martorell, Pere Vergés, Rosa Sensat, Alexandre Galí, etc.). Els primers anys, la motivació sociosanità- ria fou gairebé l’única, com ho indica la matei- xa denominació de la comissió municipal e28 57CIUTAT Núm. desembre 2006gener 2007 UN REPÀS HISTÒRIC A LES COLÒNIES D’INICIATIVA MUNICIPAL A BARCELONA L’Ajuntament de Barcelona va iniciar l’any 1906 les primeres colònies de vacances per als nens i nenes de la ciutat. Ja han passat, doncs, cent anys, i és el moment de repassar els orígens, el desenvolupament i la trajectòria de les colònies d’iniciativa municipal a la nostra ciutat: un exemple més de les experiències de renovació pedagògica que van sorgir a Barcelona a principis del segle passat i que continuen vives. 100 ANYS DE COLÒNIES DE VACANCES «De sis torns amb 120 infants l’any 1906, es va passar a 75 torns amb 6.250 participants l’any 1933.» encarregada del tema, la qual es deia Comissió de Colònies Escolars de Vacances i l’any 1908 va canviar de nom i es va anomenar Comissió Permanent d’Higiene de la Infància. Aquesta comissió seleccionava els infants atenent la seva “robustez escasa, vitalidad deficiente, salud frágil y pobreza”. Després de l’eufòria i el fervor inicials, la qualitat de les colònies minvà, però amb la creació de la Comissió de Cultura l’any 1916 i el lideratge de Manuel Ainaud, reberen una embranzida que només s’aturà parcialment durant la Dictadura de Primo de Rivera i després, totalment, amb l’es- clat de la guerra civil. De sis torns amb 120 infants l’any 1906 es va passar a 75 torns amb 6.250 participants l’any 1933. Però el més important, sens dubte, foren els objectius, les propostes pedagògiques i les metodologies educatives aplicades, que han convertit aquelles colònies en un exemple i un referent. Els seus promotors consideraven l’in- fant el centre i nucli de l’acció educativa i promo- vien noves formes d’aprenentatge i d’escenaris formatius: el contacte amb la natura, els valors estètics, la relació directa amb el medi, etc. Així, la colònia ja no era una continuació de l’escola en un altre marc, sinó un complement. No s’hi rebien lliçons, sinó estímuls i vivències, i es creaven situacions perquè els infants obrissin el seu esperit a la vida en la seva ple- nitud. Per això les colònies no eren grups-clas- se, sinó petits nuclis amb una gestió comparti- da entre infants i adults. Per reforçar l’interès, la motivació i la implicació dels infants en la colònia, normalment aquesta girava entorn d’un centre d’interès relacionat amb el lloc on estava situada. Es pretenia, doncs, que els infants desenvolupessin les seves potencialitats físiques, de caràcter, intel·lectuals, morals, socials, relacionals, artístiques, etc.; el que se’n diu una educació integral, és a dir, es pretenia formar persones sanes, cíviques i cultes. Pel que fa a la infraestructura, fins al 1922 les colònies es feien “per contracte”, és a dir, llogant un local adequat a un fondista o a un particular, el qual proporcionava alimentació i allotjament als participants. La Comissió de Cultura va considerar que aquest sistema era poc eficient i massa car i que no oferia una infra- estructura adequada. Per això, a partir d’aquell any va organitzar les colònies “per administra- ció directa”, és a dir, menades per funcionaris municipals i en instal·lacions fixes, pròpies i habilitades o construïdes específicament. D’a- questa manera van néixer les colònies —en el sentit de cases o instal·lacions— tan conegudes com Vilamar, Turissa o Flor de Maig. Mereixen una menció especial les “colònies permanents”, instal·lacions preparades per- què els infants amb problemes de salut més aguts poguessin fruir d’estades més llargues. Així van néixer l’Escola-Internat de Can Puig l’any 1931 i la Colònia de Berga el 1932. D’altra banda, la impossibilitat d’atendre i finançar totes les sol·licituds per anar a colònies va impulsar la implantació de les semicolònies l’any 1913 i dels banys de mar l’any 1918. Es tractava d’activitats per a nens o nenes, total- ment gratuïtes, que utilitzaven locals escolars de la pròpia ciutat o a la muntanya on els infants, des del matí fins a mitja tarda, desenvo- lupaven activitats de tipus físic (banys de mar i de sol, gimnàstica, etc.), formatiu (lectura a la biblioteca, sessions musicals, etc.) i lúdic (tite- lles, construccions a la sorra, treballs manuals, cançons, etc.). e 2957 CIUTATNúm. desembre 2006gener 2007 A les semicolònies es va passar de tres torns amb 191 participants l’any 1913 a vuit torns amb 3.180 infants l’any 1932, i en els banys de mar hi van participar 64.505 infants durant els seus setze anys de vida. DESPRÉS DEL FRANQUISME Tot aquest immens esforç i riquesa educativa foren estroncats per la guerra civil i la llarga etapa del franquisme, però la llavor no va morir. Les iniciatives que l’any 1979 va empren- dre el nou Ajuntament democràtic, per bé que fruit d’una política marcada pel fet de voler fer coses ràpidament i amb un important protago- nisme de l’Administració, volien ser i eren pre- sentades com una continuació de les d’abans de la guerra, com el desenvolupament d’una herència valuosa, estimada i valorada. En aquest moment inicial del postfranquisme, Barcelona comptava amb una important implan- tació d’entitats i grups que treballaven en l’edu- cació en el lleure, especialment des de l’Església catòlica, que mantingué vives aquestes activitats durant la dictadura, amb un corpus teòric ampli i uns dirigents entusiastes i preparats. Per això l’Ajuntament, amb un equip liderat pel regidor Enric Truñó i format per gent de vàlua i experiència prou contrastades en l’esmentat món associatiu, va diversificar la seva actuació amb tres formes de gestió: organització directa de les activitats (començant —amb una força especial— amb els casals d’estiu), organització compartida amb entitats i col·laboració en les activitats organitzades per les entitats mit- jançant la concessió de beques i subvencions. L’experiència pròpia, exigències pressu- postàries, un cert viratge ideològic i l’existèn- cia de moltes colònies de grups i entitats van fer que l’any 1993 l’Ajuntament es replantegés la seva estratègia suprimint l’oferta pròpia i dedicant-se a potenciar l’oferta global existent a la ciutat. Al cap de més d’un segle, l’Ajunta- ment de Barcelona continua, doncs, poten- ciant aquestes activitats d’estiu, adaptant la seva aportació a la realitat social actual i a les necessitats dels infants i adolescents. Enric Puig i Josep Maria Vila Directors del llibre Cent anys de Colònies de Vacances a Catalunya (1893-1993) > Per a més informació: 100 anys de Colònies de Vacances a Catalunya Enric Puig i Josep Maria Vila Editorial Mediterrània e30 57UNA MICA DE TOT Núm. desembre 2006gener 2007 de nosotros, por la cola, sólo tenemos el resto de España, Por- tugal y Malta. Éste es uno de los múltiples ejemplos posibles que ilustran que la excelencia, entendida como una cualidad colectiva más que como una posición individual de unas pocas decenas o escasos centenares de personas, pasa ante todo por impulsar políticas de calidad educativa y de igualdad social a lo largo de la escolarización. Hay que empezar desde el inicio de la escolarización y tam- bién desde lo que es nuclear y neurálgico del sistema educativo. Dos ejemplos nos ilustran. El primero nos lleva a la afirmación de que la exigencia de plazas para niños de hasta tres años no es sólo una medida que busque favorecer la incorporación de las madres al mercado laboral, sino también una apuesta para redu- cir el impacto negativo que la pertenencia a determinados grupos sociales tiene en los resultados educativos. (...) El segundo ejemplo nos sitúa en la necesaria reducción de la dualización social que el sistema educativo catalán viene desa- rrollando en los últimos años, patentizada en la confrontación de resultados y realidades entre la escuela pública y la concertada. La definición del servicio público educativo es un paso muy importante en la dirección correcta, pero ahora hay que desarro- llarlo de acuerdo con las directrices del Pacto Nacional para la Educación. Hay que avanzar hacia una confluencia de derechos - también financieros- y de obligaciones, en el sentido de la no exclusión de ningun alumno por ninguna razón en ningún centro sostenido con dinero público. El servicio público educativo debe establecer garantías suficientes para los centros en materia de financiación, pero también garantías suficientes a los padres de que no se van a encontrar ningun escollo económico, argucia legal, discriminación por motivos de creencias religiosas propias o dificultades en el acceso por el ideario del centro. El servicio público educativo es la única oportunidad razonable que permi- te contar con la aportación del 99% de los centros educativos existentes en el país para corregir tendencias observadas en los últimos años que nos alejan del principio de igualdad de oportu- nidades, sin el cual la cohesión social en el futuro corre peligro. Y sin cohesión social, la excelencia pierde todo el sentido. Extracte de l’article de Jordi Sánchez, publicat a El País, l’11 de desembre de 2006. Hem llegit à Sobre la excelencia educativa Hoy en Cataluña el servicio público educativo tiene dos retos principales: la igualdad social y la calidad. Ésta es una de las prin- cipales conclusiones que se pueden desprender al poner en pers- pectiva comparada algunos de los resultados de nuestro sistema educativo con los equivalentes de los sistemas educativos de paí- ses de nuestro entorno. En algunos de ellos se demuestra que calidad e igualdad pueden ir de la mano y darse con mayor inten- sidad que en Cataluña se vienen dando. Es decir, no se neutrali- zan entre ellos (lo que uno gana no lo pierde el otro) y en estas cuestiones hay modelos educativos más eficaces que el nuestro. (...) El objetivo que debemos perseguir como nación es que Cataluña ocupe los máximos niveles de igualdad y calidad. No se trata de evitar estar entre el grupo de cierre de las estadísticas oficiales, simplemente porque estar en el pelotón de los torpes no es bonito. No, no debemos tener una visión competitiva con nadie más que con nosotros mismos. Mejorar nuestra propia rea- lidad en nada perjudica a terceros. Tanto la calidad educativa como la igualdad no son resultados de suma cero en el intercam- bio permanente que la globalización nos impone a diario con buena parte de otros países. Pero lo que sí debemos tener muy claro es que no mejorar la nota en los índices que nos informan sobre la calidad de la educación es perder posiciones y expectati- vas de éxito como país en el mercado global. No mejorar nota en los índices que nos informan sobre la igualdad social en nuestro sistema educativo es poner en la picota los cimientos de la cohe- sión en nuestro país, empezando por el de la movilidad social (...). Se están empezando a oír voces que reclaman de nuestro siste- ma educativo la excelencia. Es éste un buen concepto al que el propio consejero Maragall ha dedicado algunas de sus primeras palabras tras acceder al cargo. Pero seamos prudentes. La exce- lencia sólo es socialmente beneficiosa si se da en un contexto de máxima calidad, donde la adquisicion de la misma no sea patri- monio de unos pocos y donde el sistema educativo no sea tampo- co un territorio hostil a la práctica de la igualdad social. Para alcanzar la excelencia, hay que cumplir antes con otros requisitos, por ejemplo el de incrementar notablemente el porcen- taje de nuestra población de entre 20 y 24 años que ha finalizado la enseñanza secundaria obligatoria. En esta cuestión, detrás Còmic à De cara a la paret Meritxell Margarit (Il·lustració: David Navarrot) Editorial Mediterrània, 2006. El còmic que ha editat el Pla per a la promoció del civisme de l’Ajuntament de Barcelona amb l’editorial Mediterrà- nia, s’oferirà als centres educatius com a material d’aula per debatre aspectes referits a les actituds incíviques als instituts. En el còmic, con- cretament, es fa referència al cas d’unes pintades dins del cen- tre educatiu i s’analitzen les diferents respostes que s’articu- len des dels diferents agents de la comunitat educativa. Un nou recurs pedagògic, doncs, per treballar la convivència en els centres de secundària. Lectura à La educación del siglo XX Jordi Monés (coordinador) Praxis, 2006. El desè títol de la col·lecció “Bibliote- ca Básica para el Profesorado” (BBP) està dedicat a les principals questions i elements que expliquen l’educació al segle XX i que ens ajuden a compren- dre millor el panorama actual. És així com es tracten aspectes relacionats amb el dret a l’educació i la igualtat d’oportunitats, la qualitat de l’oferta i els discursos i les pràctiques pedagogiques més representatives. La col·lecció BBP forma part de l’oferta editorial de la revista Cua- dernos de Pedagogía i dóna al professorat una amplia selecció de llibres, artícles i altres recursos significatius pel seu interès i actualitat al voltant d’una temàtica educativa concreta. un a m ic a de t ot Nom i cognoms: Adreça particular: CP: Localitat: Província: Telèfon: Correu electrònic: Professió: Lloc de treball (optatiu): Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@mail.bcn.es La base de dades del Mailing d’educació s’inscriu en l’Agència de Protecció de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses de l’Institut d’Educació, i estan a la seva disposició per a consulta, modificació o cancel·lació (Llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal). Autoritza també la cessió o comunicació d’aquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives públiques i privades que les sol·licitin sí no Data i signatura: e 3157 UNA MICA DE TOTNúm. desembre 2006gener 2007 Les i els que hem escrit en aquest número Agnès Pàmies, tècnica del Pla Comunitari de Trinitat Nova Àrea de Difusió i Exposicions, del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) Blanca Fariña, tècnica del Pla Comunitari de Roquetes Carme Capdet, directora de l’escola bressol municipal Trinitat Nova Enric Calpena, Sònia de Jaime, Rosa-Àuria Munté, Enric Ordeix i Josep Rom, de la Facultat de Ciències de la comunicació Blanquerna Enric Puig i Josep Maria Vila, directors del llibre 100 anys de Colònies de Vacances a Catalunya Escola d’Art del Treball Esther Marín, equip de l’escola bressol municipal Collserola Esther Utrilla, tècnica d’educació del Districte de Nou Barris Josep, Marcel, Elena, Núria, Adriana i Gabriela, alumnes de l’IES municipal Joan Manuel Zafra Judit, Carme i Montse, del CEIP municipal Ignasi Iglésias M. José Pedragosa, Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona Margarida, Maria del Pilar i Mercè, de l’IES municipal Joan Manuel Zafra Marian Chavarria, directora de l’Escola municipal Bonanova Montse Andorrà, directora de l’escola bressol municipal El Torrent Montserrat Roset, del Centre de Recursos Pedagògics de Nou Barris Noemí Perera, tècnica del Pla Comunitari de Trinitat Nova Pere Carbonell i Fita, de l’Associació d’Amics de l’Escola Normal de la Generalitat Revista Eureka Saida-Li, Clara, Xavier, Malamin, Víctor, Martí i Clara, alumnes del CEIP municipal Ignasi Iglésias Secretariat de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores de t ot u na m ic a V u ll re b re B ar ce lo n a E d u ca ci ó a c as a B u tl le ta d e s u b sc ri p ci ó g ra tu ït a L a t ir a c ò m ic a M ar c B e n ít ez / E sc o la M as sa n a Convocatòries à Tertúlies Cafè Lluna Verda El Projecte d’Educació en Valors de l’Institut d’Educacií de l’A- juntament de Barcelona, us convida a la propera Tertúlia cafè Lluna Verda “Lupita Mundi: ciutadania i infància de carrer”. Es tracta d’una proposta vivencial, interactiva i emocional que aposta per una ciutadania activa i pel diàleg entre les diferents infàncies del món. Dijous 25 de gener de 2007, a les 18 hores, a la sala d’actes de l’Institut d’Educació, plaça Espanya, 5. à Per a més informació: www.bcn.cat/educacio Jornades Cinescola Les Jornades Cinescola, organitzades per AulaMèdia, volen ofe- rir un espai per al debat sobre l’aprenentatge del cinema; per a la reflexió al voltant dels nous hàbits en el seu consum i de la necessitat de formar espectadors; i també, per fer difusió d’ex- periències educatives sobre cinema que es fan des dels cen- tres. 24, 25 i 26 de gener de 2007, Pati Manning-CERC, c/ Mon- talegre, 7. à Per a més informació: www.cinescola.info/jornades Procés participatiu 06/07 del PEC de Barcelona Els dies 17 i 18 de gener, i 21 i 22 de febrer de 2007, tindrán lloc la segona i la tercera trobada de les comissions del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) de Barcelona. Aquestes trobades són prèvies al Plenari del PEC que es farà el 14 de març de 2007. CERC, c/ Montalegre, 7. à Per a més informació: www.bcn.cat/educacio/pec