Núm.59 juny/juliol 2007
1,50
2 SUMARI/CRÈDITS e núm.59 juny/juliol 2007
04/05 4 NOTÍCIES e núm.59 juny/juliol 2007 núm.59 juny/juliol 2007 e NOTÍCIES 5 16 PERSONATGES e núm.59 juny/juliol 2007 núm.59 juny/juliol 2007 e PERSONATGES 17
>> NOTÍCIES... ... UHOMENATGE A MARTA MATA Aquest mes de juny farà un any que ens vam quedar sense la Marta Mata. La nostra revista li devia un ho-
menatge i ho fem ara aprofitant aquesta data. Hem volgut que persones que la van conèixer, en diferents
moments i situacions vitals, ens parlin de la Marta, del seu llegat, dels records i de la seva personalitat.
Núm.59 juny/juliol 2007 Aquest és, doncs, el nostre homenatge a la que va ser la mestra de mestres.
COSMOCAIXA ACULL LA SEU PORTES OBERTES A L’ESCOLA arta Mata va néixer el 22 de més de cinquanta anys, des de 1876, que la
1,50 D’UNA OFICINA EDUCATIVA DE BRESSOL CARABASSA MESTRA de MESTRES Mjuny de 1926 i va morir el 27 Institución Libre de Enseñanza treballava 16/17/18/19/20/21
L’AGÈNCIA ESPACIAL EUROPEA El passat mes d’abril es va celebrar una jor- de juny de 2006. Va dedicar discretament per un nou model d’educació
L’ESA està promocionant un pla educatiu nada de portes obertes a l’escola bressol tota la seva vida a treballar (...) I, d’altra banda, hi havia el moviment de
per ser implantat a tots els països membres municipal Carabassa, situada al districte de per a l’educació dels infants i els joves. Ho va renovació pedagògica català, el qual tenia
de l’organització (actualment 17 estats eu- Ciutat Vella. L’EBM Carabassa és una de les fer directament, els anys 40 i 50 amb els nens arrels en els ateneus obrers i en l’escola
ropeus). En aquest moment, s’estan posant cinc escoles bressol de nova construcció i nenes de Saifores (Baix Penedès), i a l’escola rural, en el moviment per la recuperació de
en marxa 3 oficines pilot a les ciutats que han obert les portes durant el curs Talitha, actualment el CEIP Orlandai, en la la llengua, en el catalanisme polític (...) Que
d’Amsterdam, Barcelona i Brussel·les. 2006-2007. Té una capacitat màxima de 81 creació de la qual va col·laborar. L’any 1965 sense escarafalls de cap mena col·laboressin
Aquestes oficines, anomenades ESERO (Eu- places i una superfície total de 992 m2. va fundar l’Escola de Mestres Rosa Sensat, el Ministeri, la Generalitat i els ajuntaments,
NOTÍCIES ropean Space Education Resource Office), amb altres professionals de l’educació, amb especialment el de Barcelona, a dotar-nos
NÚMERO 4 DE LA tindran la missió de promocionar les voca- i www.bcn.cat/educacio l’objectiu de formar els i les mestres en una des del primer any dels Grups Escolars i el
REVISTA TANTÁGORA cions científiques i tecnològiques, com altra manera d’educar. Rosa Sensat, amb els següent de l’Institut Escola i l’Escola Normal
La revista Tantágora, dedicada a la narració també facilitar recursos per a l’alumnat de EL XAROP DELS IDIOMES cursos d’hivern i les escoles d’estiu, va ser un de Mestres i la Universitat Autònoma, no es
oral, el conte i els narradors, recull en el seu tots els nivells educatius. El Col·legi de Farmacèutics de la província dels focus de resistència al franquisme. Al seu pot explicar sense aquesta conjunció.»1
nou número diferents articles sobre les pos- de Barcelona ofereix a les escoles un nou voltant van anar sorgint unes escoles que més
sibilitats dels relats en veu alta com una i http://obrasocial.lacaixa.es/centros/ joc on-line pedagògic, «El xarop dels idio- endavant van formar el Col·lectiu d’Escoles EL SALT A LA POLÍTICA
forma d’accés a altres llenguatges com el cosmocaixabcn_ca.html mes». El joc pretén que els nens i nenes per a una Escola Pública Catalana (CEPEPC). Marta Mata va fer el salt a la política des de la
corporal. A més, entrevistes amb narradors i nouvinguts aprenguin català mantenint el L’any 1980 l’Escola de Mestres Rosa Sensat pedagogia. «Una bona escola –deia– només PERSONATGES
les últimes novetats de llibres sobre contes vincle amb la llengua materna. Han d’anar va esdevenir Associació de Mestres. s’aconseguirà amb una bona política educati-
de diverses procedències. descobrint com es diuen en el seu idioma i La Marta explicava que la seva relació va en democràcia.»2 Creia fermament que la
en català diferents paraules relacionades amb l’Ajuntament de Barcelona es remun- renovació pedagògica parteix de la realitat
i www.tantagora.net XIX MOSTRA DE amb la salut i la higiene. tava a l’any 1931, quan va començar a anar escolar i de la participació, però que no es pot EL CAMÍ DE L’ESCOLA
PROGRAMES CULTURALS al Grup Escolar Pere Vila del Patronat Esco- generalitzar sense un sistema educatiu que Marta Mata. El camí de l’escola és
Durant el mes de maig es va celebrar la XIX i www.farmaceuticonline.com lar de Barcelona, on la seva mare era mes- no tan sols la permeti sinó que la impulsi. l’últim llibre publicat que repassa la
Mostra de Programes Culturals, que, com tra. La Marta recordava fil per randa tant Això la va portar a formar part del Congrés trajectòria de Marta Mata. A partir
cada any, va donar a conèixer l’elevat nom- l’escola Pere Vila com l’Institut Escola, on dels Diputats ja l’any 1977, quan anava a la del que va deixar escrit i de la gent
bre de creacions artístiques i les noves ma- només va poder anar el curs 1937-38. El llista socialista, teòricament en una posició per que la va conèixer, el llibre de Rai-
nifestacions culturals realitzades per l’alum- model d’educació de la República i les per- recolzar-la i no pas per sortir elegida. L’any mon Portell segueix la Marta, pas a
nat de secundària dels centres públics de la CONCURS DE DIBUIX sones que el van dur a terme, eren per a ella 1980 va ser diputada al Parlament de Cata- pas. Ens explica com va aconseguir
ciutat. Dins de la mostra s’ha pogut gaudir «BARCELONA ÉS UNA BONA un referent. lunya i més endavant senadora. De 1987 a –van aconseguir– que aquella mag-
de teatre, dansa, música i arts plàstiques i ESCOLA» 1995 va ser regidora de l’Ajuntament de Bar- nífica escola republicana que ella
visuals. T’agrada dibuixar? Vols veure el teu dibuix celona i diputada a la Diputació –vicepresi- va viure de petita i va veure com
LÍSISTRATA, a la portada de la pròxima guia de centres i «N’enyorem l’afecte, la capacitat denta en el segon dels períodes– amb respon- mataven tornés a renéixer. Una
UN JOC PER AL MÒBIL BUSCA i www.bcn.cat/educacio ÒPERA A SECUNDÀRIA serveis educatius? Et proposem un joc: si sabilitats educatives en totes dues institucions. lluita a favor dels infants i de la Mestra de mestres
AJUDA PER ALS REFUGIATS Els dies 15, 16, 17 i 18 de juny de 2007 al tens entre 3 i 16 anys, ens pots fer arribar de treball, la coherència, Va ser també membre del Consejo Escolar del qualitat de l’escola en la qual mai
El joc es diu «Refugee» i el produeix l’ONG Teatre Nacional de Catalunya es represen- el teu dibuix fins el 30 de juny. El dibuix i recordem i assumim Estado des de la seva creació, com a persona- no va perdre l’esperança. El llibre
Intermón Oxfam. La protagonista és Aissa, CONVIVIM: MIRADES tarà l’obra Lísistrata, guanyadora del III guanyador apareixerà a la portada de la litat de reconegut prestigi en educació, i vice- ha estat editat per l’Associació de
una dona africana que fuig amb els fills MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT Concurs de Composició d’Òperes per a Es- guia de centres i serveis educatius del curs les seves conviccions.» presidenta més endavant i fins a 2002, en què Mestres Rosa Sensat, arran de
d’un poble devastat per la sequera. Pel COMPLEXA colars. L’obra ha estat creada per ser inter- 2008-2009. Els dibuixos finalistes també es va dimitir per la política del Partit Popular. l’acte d’homenatge que li van fer el
camí creua un desert sembrat de mines CATÀLEG DE RECURSOS I L’Institut d’Educació de l’Ajuntament de pretada per un gran cor de més de 300 publicaran a la web d’educació de l’Ajunta- L’any 2004 la van nomenar presidenta del passat mes d’abril a les Drassanes
antipersona i controlat per la guerrilla. Els SERVEIS DE GREC RESOLUCIÓ Barcelona reedita el material didàctic Con- alumnes de primer i segon d’ESO. «Òpera a ment de Barcelona. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, Consejo Escolar del Estado, responsabilitat de Barcelona.
diners de les descàrregues aniran al camp DE CONFLICTES vivim: mirades múltiples en una societat secundària» vol fer arribar la música con- citava sovint la Comissió Municipal de Cul- que exercia en el moment de la seva mort.
de refugiats de Darfur, al Txad. GREC Resolució de Conflictes és un grup de complexa. És una proposta didàctica per temporània a l’alumnat dels centres de se- i www.bcn.cat/educacio tura, el Patronat Escolar de Barcelona amb la Però tornem a l’Ajuntament de Barcelona,
recerca i estudi dels conflictes, especialitzat treballar la convivència intercultural. cundària fent-los participar activament en la creació i construcció dels Grups Escolars i la quan li van proposar d’anar a la llista de les
i www.intermonoxfam.org en la prevenció i la resolució de conflictes Consta de cinc blocs temàtics, el conductor interpretació d’una òpera. col·laboració en la creació de l’Institut Escola eleccions municipals el 1987. Ho va acceptar Podeu consultar tota la seva obra a:
per mitjà de metodologies i sistemes de me- dels quals gira al voltant de la idea de co- de la Generalitat. També els noms de amb la idea de poder continuar la feina que www.escriptors.cat/autors/matam/o
diació i gestió alternativa. El GREC posa a la nèixer-nos i conviure al barri des de la nos- i www.bcn.cat/educacio Manuel Ainaud i Artur Martorell com a ges- l’Ajuntament democràtic havia començat bra.php
vostra disposició el nou catàleg de serveis i tra diversitat. tors, i Josep Estalella, Dolors Canals, Rosa l’any 1979 i, de manera especial, per contri-
recursos per a la prevenció i gestió dels con- Sensat, Fèlix Martí Alpera, Àngels Garriga i buir a la recuperació de l’esperit amb el qual Webs d’interès
flictes en les àrees d’educació, joves, gent i www.bcn.cat/educacio altres, com a mestres i directors modèlics. l’Ajuntament de Barcelona havia desenvolu- www.martamata.cat
gran, creixement personal i sector públic. El «El 14 d’abril de 1931 –escrivia en un altre pat l’educació en altres èpoques. www.tinet.org/~mmata
podeu descarregar a la seva web. article– la República no va haver d’improvi- A grans trets, les principals actuacions que
sar res pel que fa a política educativa. Feia va liderar van ser: 
i www.grecmail.cat
06/07 6 SOM XARXA e núm.59 juny/juliol 2007 núm.59 juny/juliol 2007 e SOM XARXA 7 22 RECURSOS e núm.59 juny/juliol 2007 núm.59 juny/juliol 2007 e RECURSOS 23
ELS JULIOLS A LA UNIVERSITAT
Del 2 al 20 de juliol, a l’Edifici Històric i a
40 ANYS UN ESTIU l’edifici Josep Carner del campus de la
UB de Plaça Universitat (Gran Via de les
F
Corts Catalanes, 585), si bé alguns d’a-
LA INSERCIÓ A LA VIDA 
ESCOLA D’ESTIU quests cursos, es fan en altres emplaça-
Una de les preocupacions constants, tant dels ments.
AJUDANT DE SERVEIS SOCIALS
pares i mares com de les persones professio- Organitza la Universitat de Barcelona.
Del 3 al 7 de juliol, al Centre d’Estudis
nals del centre des de la seva creació, ha es- A LES AULES Oberts a tothom. Per poder-hi participar,
d’Hostaleria i Turisme (avinguda Can Mar-
tat la incorporació a l’edat adulta d’aquests doncs, no cal complir cap requisit. Com 22/23
cet 36-38).
nois i noies amb retard intel·lectual. Aquesta que es poden reconèixer com a crèdits
preocupació ens va portar a un seguit de tro- Organitza l’Àrea de Benestar Social de la de lliure elecció, són d’especial interès
A CRÉIXER bades amb diversos centres d’educació espe- Diputació de Barcelona. per a l’alumnat universitari, tant de la
cial amb una població escolar similar. Per a persones professionals de serveis Universitat de Barcelona com de la resta
Aquestes trobades l’any 1981 van fructificar socials dels ajuntaments de la província de d’universitats de la Xarxa Vives d’Univer-
en la posada en marxa de la nostra secció de PROPOSTES DE L’OFERTA Barcelona, persones professionals d’entitats sitats. Els cursos d’Els Juliols també són
Anuska Allepuz formació professional. Des de l’origen, l’es- i associacions de benestar social i persones
L’ESCOLA D’EDUCACIÓ ESPECIAL reconeguts com a crèdits de promoció
cola professional s’ha mantingut fidel a tres DE LES ESCOLES D’ESTIU A BARCELONA professionals de servies socials de fora de la docent per al professorat funcionari, de
grans principis: província.
SOM XARXA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT manera que també poden tenir un inte-
És un projecte educatiu integral. Som de- Conferències i tallers sobre «la mediació i el rès especial per a aquest col·lectiu. 
fensors del principi segons el qual les per- A l’estiu, no totes les aules de la nostra ciutat queden tancades. Les escoles d’estiu obren les portes per treball comunitari». Cursos de 20 hores, distribuïdes al llarg ESCOLA D’ESTIU
sones amb retard intel·lectual, entre els ca- Inscripció: Del 8 al 23 de juny.
torze i els vint anys, tenen encara moltes acollir diferents cursos. Us presentem aquí algunes propostes, la majoria d’elles adreçades al professorat d’una setmana. Hi ha la possibilitat que D’EDUCACIÓ 
L’Escola d’Educació Especial Mare de Déu de Montserrat és un centre con- Preu: 40 euros. l’alumnat faci un treball addicional que EN COMUNICACIÓ
possibilitats d’aprendre i, per tant, tenen el i al món educatiu, per convertir el vostre temps de vacances en temps de formació i reflexió. Un exercici
certat, situat al barri del Guinardó. Va néixer ara fa quaranta anys per inicia- 2i www.diba.es/servsocials/escolaestiu/ impliqui una dedicació aproximada de deu Del 2 al 13 de juliol, al Pati
dret a rebre aquesta formació. Coneixe-
tiva del mossèn Francesc de P. Sardà Pujadas, aleshores rector de la parrò- per poder començar el nou curs amb les energies, els coneixements i les il·lusions renovades. hores. Àrees temàtiques: Art i humanitats, Manning (carrer Montale-
ments, autonomia i professionalització han presee.asp
sas.formacio@diba.cat Ciència, natura i medi ambient, Recursos i gre, 7) i al TEB-Ravalnet
quia Mare de Déu de Montserrat, que va pensar a reconvertir l’antiga escola estat, doncs, els tres grans blocs d’incidèn-
Assolir una formació humana sòlida, inte- tes, escenoteràpia i temes debat) i treball de Tel. 93 481 73 72/ 74/ 93 creixement personal, Salut, Societat i polí- (carrer dels Salvador, 6).
parroquial en un centre adreçat a alumnes amb dificultats d’aprenentatge. cia educativa.
gral, utilitària i pràctica que permeti el ple suport a les famílies d’alumnes i coordinació RECURSOS
El que va començar, l’any 1966, només com una petita escola s’ha conver- És un projecte educatiu integrador. Volem CURSOS D’ESTIU DE Tel. 93 402 21 58 tica, Comunicació, noves tecnologies i Organitza AulaMèdia.
desenvolupament harmònic de la seva amb el grup de professionals de dins i fora preparar tots aquests nois i noies per a la societat de la informació. Cursos de 15 i 30 hores
tit en una entitat que dóna atenció i suport en tots els àmbits formals de la personalitat i la preparació per a l’exercici de l’escola. L’EDUCACIÓ FÍSICA I L’ESPORT
seva inserció al món laboral. Inscripció: A partir del 3 de maig i finalitza sobre educació en comuni-
vida a persones amb retards intel·lectuals. responsable de la llibertat, inspirats en el >> Departament de logopèdia i reeduca- Del 2 al 6 de juliol, a l’INEFC-Centre de
És un projecte educatiu professionalitzador. set dies abans de l’inici del curs escollit. cació a primària, secundàra
concepte democràtic de la vida i l’esperit cions: Té com a finalitat potenciar el llen- Barcelona (avinguda de l’Estadi s/n).
Fem incidència educativa en totes les àrees ESCOLA D’ESTIU BLANQUERNA Preus: 155 euros (curs de 20 hores) per al i internivells.
de convivència i tolerància. guatge oral, treballant la comprensió i l’ex- Del 2 al 13 de juliol, a la Facultat de Psico- Organitza l’Institut Nacional d’Educació
de formació, però és evident que l’objectiu públic general quan la inscripció es fa fins Inscripció: fins la data d’inici
CRÉIXER variació intraindividual referent a l’edat, sinó Establir un bon equilibri psicoafectiu. pressió per facilitar la comunicació. L’aula bàsic d’aquesta etapa demana la preparació logia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Física de Catalunya. els 15 de juny, i 185 euros si es fa poste- de cada curs. Es pot realizar
no és, només, fer anys, en el de les característiques de variació intrain- Assolir uns coneixements bàsics que l’aju- d’informàtica es va integrar en aquest específica per al treball. Avui, a l’escola Blanquerna (carrer del Císter, 34). 37 cursos, oberts a tothom, al voltant de riorment. Hi ha col·lectius que gaudeixen per internet.
ni fer-se més alt o més alta. dividuals que es refereixen a les diferents qua- din a estructurar la seva personalitat i esti- departament, de manera que l’ús de les professional, a més dels programes de tran- Organitza la Facultat de Psicologia, Cièn- l’activitat física i hàbits de salut, educació de descompte. Preus: 58 euros (curs de 30
CRÉIXER és... litats que pot presentar l’alumnat i el seu grau mular la seva intel·ligència. noves tecnologies pot servir com a suport al sició a la vida adulta, impartim programes
40 anys ajudant a crèixer cies de l’Educació i de l’Esport Blanquerna primària, secundària, entrenament espor- hores) i 25 euros (curs de 15
aprendre a viure de variació. Les bases de l’educació són les La inclusió en la vida social. Moltes vega- treball individual de cada alumne. adaptats de garantia social d’electricitat, de la Universitat Ramon Llull. tiu, recursos i experiències, formació bàsi- 2i www.ub.edu/juliols hores).
aprendre a conèixer-se mateixes que les de qualsevol noi o noia, però des, un centre com el nostre és el gran >> Departament de psicomotricitat i ritme: mecànica, fusta, administratició, hostaleria i juliols@ub.edu
Cursos de 15 i 30 hores, al voltant de les ca i programa en el medi aquàtic.
aprendre a conèixer els altres condicionades per les característiques diferen- desconegut. Per a uns, un lloc no desitja- Sempre hem considerat l’educació psicomo- manipulats. diferents etapes educatives: educació Inscripció: Del 14 de maig al 22 de juny. Tel. 93 403 58 80 2i www.aulamedia.org/2007
aprendre a comprendre cials que presenten individualment, que els ble; per a altres, l’única salvació. Volem triu com una acció bàsica en el desenvolupa- Naturalment, la mateixa preocupació que infantil, primària, secundària, a més de cur- Preus: Hi ha sis categories (76 euros fins
aprendre a aprendre. han portat a fracassar a l’escola ordinària i els deixar clar qui som: una escola que té pre- ment de l’alumnat. Intentem educar sistemàti- l’any 1981 va portar-nos a la creació de l’es- sos sobre la salut del docent i les activitats 198 euros).
Quan CRÉIXER no és fàcil... fa viure el drama de la seva inferioritat, cosa sent, que, abans de tot, té en compte les cament les diferents conductes motrius i cola professional es repeteix un cop consoli- de migdia. i www.inefc.cat/cestiu
moltes coses es fan difícils. que els produeix una forta angoixa. característiques diferents del seu alumnat i psicomotrius que permetin millorar la inclusió dat el projecte educatiu, enfront del món del 2
Inscripció: A partir del 28 de maig fins a CURSOS D’ESTIU DE L’ESCOLA D’EXPRESSIÓ, COMUNICACIÓ ESCOLA D’ESTIU ROSA SENSAT
que vol potenciar allò que tenen de bo i escolar i social. e treball. És així com des de la iniciativa de pa- cestiu@gencat.net Un estiu a les aules
una setmana abans de l’inici. Es pot fer la I PSICOMOTRICITAT Del 2 al 13 de juliol, al Campus Mundet
que els portarà al màxim grau d’inclusió res i mares l’any 1988 es crea l’Associació Gi-
inscripció per internet. Del 29 de juny al 13 de juliol, a l’Escola d’Expressió i Psicomotricitat Carme Aymerich (passeig de la Vall d’Hebron, 171).
«Volem deixar clar qui som: possible a la societat. Ramon Fitó i Gil nesta, avui ja anomenada Fundació Ginesta.
Preus: 43 euros, als qual s’ha d’afegir un i al CEIP municipal Bàrkeno (carrer Cisell, 15). Organitza l’Associació de Mestres Rosa
’alumnat atès a l’escola té una carac- Des de l’inici de la nostra escola, el treball Jordi Mañosas i Capellades A través d’aquesta entitat, s’ha creat:
Organitza l’Escola municipal d’Expressió i Psicomotricitat Carme Aymerich. Sensat.
L una escola que els portarà El Servei d’Orientació Laboral suplement en concepte de material de 17
terística comuna: nois i noies d’apre- dels diferents claustres ha anat perfilant un Escola Mare de Déu de Montserrat
El Servei Ocupacional d’Inserció euros. En cas de matricular-se a més d’un ESCOLA D’ESTIU DE SECUNDÀRIA Cursos de 15 i 30 hores oberts als majors de 18 anys. Per al professorat, educadors i educadores
nentatge lent per causes diverses, al màxim grau d’inclusió estil que, amb una estructura concreta i for- Del 2 al 13 de juliol, a les facultats de Geografia i Història i Filosofia de la Universitat i estudiants.
El Centre Especial de Treball curs, es pagarà només una sola matricula. Inscripció: Del 22 de maig fins a l’inici dels cursos.
que, segons l’etimologia de les defi- mada de la pròpia experiència, s’ha posat al de Barcelona (carrer Montalegre, 6) –matins–, i a Col·legi de Doctors i Llicenciats en
També existeix un servei d’atenció social a les Preus: 60 euros (curs de 15 hores) i 110 euros (curs de 30 hores). Cursos sobre educació infantil, primària i
ciències, podem agrupar, principalment, en possible a la societat» servei de l’alumnat. Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (rambla de Catalunya, 8) –tardes–.
famílies, un centre de lleure i un habitatge, secundària, a més de cursos monogràfics
tres grans blocs: Tot això ens indica que, a més de les aules 2i http://fcfpcee.blanquerna.url.edu Organitza el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències 2i www.bcn.cat/educacio
en el qual, com a «pis pilot», iniciem expe- (0-18).
El grup de les causes orgàniques que han pròpiament dites, són necessaris altres serveis 2 fpceefc@blanquerna.url.edu de Catalunya. escolaexpressio@.bcn.cat
riències de vida en comú entre aquestes per- Inscripció: Del 7 al 26 de maig per a socis i
afectat o afecten els nens i nens amb dis- L’escola, a partir de la proposta de modifica- que dins de l’escola, i sentint-se’n part, ajudin Tel. 93 253 32 12 Tel. 93 223 24 76
sones amb l’objectiu que adquireixin la sufi- Cursos sobre orientació i gestió, ètica i filosofia, llengua i literatura, ciències socials, sòcies, del 14 al 26 de maig per als no socis,
minució. cions dels elements prescriptius del currículum des de la seva especialitat a assolir la fita que ESCOLA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT
cient autonomia domèstica i funcional. ciències experimentals, matemàtiques, tecnologia, informàtica, música i altres. i del 21 al 26 de maig per als estudiants. La
El grup de causes que provoquen altera- de caràcter global del centre, adequa el currí- com a centre ens proposem, com ara: C. Varsòvia, 162 Inscripció: Del 4 al 22 de juny. inscripció també es pot fer per internet.
Districte d’Horta-Guinardó
cions de personalitat. culum escolar a les necessitats educatives de >> Departament de psicopedagogia: Du a Preu: 60 euros.
Barcelona 08041 Preu: 60 euros.
El grup de les causes relacionades amb l’alumnat a fi d’assolir, d’acord amb les seves terme un treball individual (seguiment de Tel. 93 455 76 25
immaduresa evolutiva. capacitats, els objectius següents: l’alumnat de nou ingrés, teràpies de suport i 2i www.cdl.cat i www.rosasensat.org
www.xtec.cat/centres/a8014012 2
La metodologia de l’escola es fonamenta en la Obtenció o recuperació de la seguretat en atenció psicopedagògica), treball de grup formacio@cdl.cat Tel. 93 481 73 72/ 74/ 93
pedagogia diferencial, en l’aspecte no de si mateix. (grups de creixement, dramatització de con- Tel. 93 317 04 28
08/09 8 APUNTS e núm.59 juny/juliol 2007 núm.59 juny/juliol 2007 e APUNTS 9 24 CONSELLS ESCOLARS e núm.59 juny/juliol 2007 núm.59 juny/juliol 2007 e CONSELLS ESCOLARS 25
SUPORT, 20 LA SISENA HORA mentària dels centres concertats, que està fora nen a les reunions setmanals de caràcter
DUES DÈCADES, de l’horari escolar i és de caràcter voluntari. general. Com que aquesta reunió exigeix la
presència de tot el professorat, s’ha de fer F
INFORME DE 
històries! HORARI LECTIU fora de l’horari lectiu. Per tant, de les 30
180 L’aplicació de la sisena hora als centres hores de permanència al centre del professo- LA INSPECCIÓ
ACCESIBILITAT PRIMERES REFLEXIONS SOBRE L’AMPLIACIÓ DE L’HORARI ESCOLAR públics permet diferents interpretacions de rat, només un màxim de 28 coincideixen amb Recentment, s’ha fet públic l’«Informe de su-
l’horari lectiu estàndard. A continuació pre- l’horari lectiu del centre i això té repercussions pervisió de la implantació de la sisena hora
Fa quinze cursos que vaig entrar en contacte amb el centre sentem quatre propostes: les dues primeres importants en l’organització de l’escola. (curs 2006-07)», elaborat per la Subdirecció 24/25
an Pont del Dragó i he de dir que, aleshores, no m’imaginava que són les més generalitzades als centres Per raons ja comentades i analitzades, el fet
ys General de la Inspecció d’Educació, que
aquell contacte esporàdic d’un cop per setmana fent les pràcti- públics de primària de Barcelona durant el que tots els i les mestres disposin de dues abasta tots els centres d’educació infantil i
I PRÀCTIQUES ques de la carrera es convertiria en una història compartida de El Departament d’Educació de la ja que afecten l’horari general de l’escola, >> Conciliar l’horari de les escoles públiques curs 2006-2007, amb reducció de l’espai del hores lliures respecte a l’horari lectiu del cen- primària de Catalunya que han implementat
gairebé quinze anys. Generalitat de Catalunya ha posat l’horari dels i les mestres i l’horari de l’alum- i dels centres privats concertats per fer pos- migdia a 2 hores –l’excepció feta norma–; tre, genera importants dificultats als responsa- la sisena hora el curs 2006-2007. L’informe
Del primer contacte en guardo pinzellades a la memòria: un
en marxa aquest curs que ja s’a- nat. Tanmateix, la coincidència en el temps sible un servei educatiu públic. Encara que, les propostes 3 i 4 respecten l’espai del mig- bles de l’elaboració dels horaris –generalment, aporta dades diferenciades per territoris i per
local singular, ordinadors Macintosh, nois i noies treballant-hi, de l’aplicació d’ambdós elements està gene- pedagògicament, sigui discutible el valor afe- dia de 2 hores i mitja. (En les diferents pro- el o la cap d’estudis–. Les recomanacions al conjunt de Catalunya.
l’empenta dels professionals, etc. Recordo que em va impactar caba la sisena hora d’ampliació de rant dificultats i confusions que figuren git de la sisena hora, ja que hi ha models edu- postes, la ubicació de la sisena hora és a tall –legítimes– de les organitzacions sindicals,
PONT DEL DRAGÓ Els aspectes que han estat supervisats són
FA VINT ANYS l’estructura de l’antic local on estava ubicat el centre, un espai l’horari escolar en els centres pú- entre les causes principals del malestar per catius bons –i dolents– de 5 i de 6 hores dià- d’exemple, la concreció real es pot fer de amb tendència a acumular aquestes dues els següents: organització i horari del profes-
de dues plantes amb una altra dependència dedicada al Servei
APUNTS blics de primària. És el moment, l’aplicació d’una mesura –la sisena hora– ries, la trajectòria educativa catalana feia molt diverses maneres). hores en una tarda o en una part del matí, i les sorat, contingut de les activitats de la sisena
IMPLICAT EN LA INTEGRACIÓ DELS DISCAPACITATS MOTRIUS de Recursos i a Direcció a la qual s’havia d’accedir per una
doncs, de fer les primeres refle- reclamada des de fa molt de temps per tots difícil qualsevol altre plantejament. La proposta de calendari per al curs 2007- possibilitats reals dels centres educatius de hora, i organització de la sisena hora. 
rampa externa. Tot plegat, un xic peculiar i estrany per acollir un els sectors defensors dels principis de l’esco- >> Fer de la sisena hora un complement lec- 2008 no és diferent, substancialment, del satisfer les demandes horàries dels mestres, Després d’analitzar els punts forts i els
centre de formació professional adaptada per a joves amb disca- xions. El Consell Escolar Munici- la democràtica. tiu i obligatori de la resta de l’horari escolar. que regula el curs anterior. Respecte a la s’han barrejat amb les dificultats pròpies de la punts febles l’informe fa les propostes de mi-
pacitat motriu. Però no tant si tenim en compte que originària- pal de Barcelona ha encarregat un L’aplicació de la sisena hora als centres En aquest sentit, el Departament d’Educació sisena hora hi ha un parell de novetats: implementació de la sisena hora, cosa que ha llora seguint:
El centre municipal Pont del Dragó, adreçat a perso- ment l’escola havia de ser un centre de jardineria. 
Sovint els problemes que hem d’afrontar perquè un noi o una noia Malgrat les dificultats, estem molt satisfets per la bona resposta que públics d’educació infantil i primària, com estableix que el seu contingut principal és el La primera preveu l’ajornament de l’apli- produït greus insatisfaccions i malentesos.
Em va sobtar, també, trobar-hi les aules plenes d’uns ordina- informe per analitzar l’aplicació
nes amb disminució física, compleix vint anys. I ho pugui arribar a fer pràctiques superen l’àmbit escolar. La majoria vé- hi ha hagut entre l’alumnat i per la perspectiva de futur que s’obre a de la sisena hora. Tot seguit podeu s’ha pogut observar, ve determinada per dos desenvolupament de les competències bàsi- cació de la mesura al curs 2008-2009 La filosofia implícita de la resolució que >> En relació a l’àmbit d’organització:
dors que no havia vist mai, els Macintosh. I una altra cosa, en- Per garantir la coordinació del professorat,
fa amb els records i la feina feta durant tot aquest nen donats per l’accés a l’empresa, ja que necessiten uns mitjans de tot l’àmbit d’accessibilitat i a les empreses del sector de la tecnologia. cara més impactant: veure com tots els nois i les noies utilitza- objectius implícits en el redactat del Pacte ques. És convenient precisar que la sisena hora quan hi hagin raons objectives que ho dóna instruccions per al curs 2006-2007 és CONSELLS ESCOLARS
transport adaptats que, juntament amb les necessitats de suport as- llegir-ne un resum. Nacional per l’Educació: és una novetat, molt diferent de l’hora comple- facin recomanable. que l’horari de l’alumnat i del professorat es convenient reservar 3 hores setmanals
temps, però també amb projectes actuals que refor- ven aquelles màquines fent tota mena d’activitats i treballs.
sistencial que tenen, fa que des de l’escola es faci un gran esforç per SERVEI DE SUPORT La segona fa referència al cas que el con- sigui el més coincident possible, tot i respec- per a les reunions de caràcter general.
Cadascú accedia a la màquina segons les seves possibilitats,
cen el seu paper fonamental en les necessitats edu- A L’ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL Tots els centres haurien d’organitzar la sise-
contactar amb serveis, fundacions i altres entitats per tal de buscar so- desenvolupant les tasques segons les seves capacitats, però tots ’aplicació de la sisena hora als centres sell escolar no aprovi l’horari proposat. Diu tant els drets d’uns i d’altres. 
na hora com una hora diària, clarament
catives i de formació de les persones amb discapaci- lucions. En aquest sentit som conscients que estem obrint camí a no- El Servei de suport a l’escola bressol es va iniciar els curs 2001-2002, amb les mateixes oportunitats. I la il·lusió i la satisfacció que Lpúblics d’educació infantil i primària Horari estàndard (25 hores setmanals) el següent: «En cas que no s’assoleixi, la El motiu d’aquest desig de coincidència no
identificable.
tats motrius. Les pràctiques laborals, l’accessibilitat ves generacions d’alumnes que es podran beneficiar d’un major su- però no es va consolidar fins al curs següent. Aquest projecte va néixer transmetien omplia les aules. coincideix amb l’aplicació de l’Acord direcció del centre d’educació infantil i pri- és trivial, ja que la presència continuada del És bo el criteri general que sigui el tutor o
port i sensibilitat social i empresarial. arran de la demanda de les pròpies educadores i educadors de les esco- L’equip d’onze professionals que hi treballava encomanava la de la mesa sectorial de personal Matí Migdia Tarda mària ho comunicarà al director/a dels ser- tutor/a en l’horari lectiu de l’alumnat és una
en els productes de l’empresa Hewlett-Packard i el tutora el responsable de la sisena hora. Tan-
les bressol que volien atendre millor les criatures que tenien integrades. seva empenta, les seves ganes, la il·lusió per un projecte. I m’hi docent no universitari (novembre de 2005). 9 h - 12 h 12 h - 15 h 15 h - 17 h veis territorials (...), per tal que pugui de les claus de l’èxit de funcionament dels mateix, s’han de preveure altres formes
servei de suport a les escoles bressol municipals en ACCESSIBILITAT DELS D’altra banda, el Servei de Recursos de Pont del Dragó, que sempre vaig enganxar. Aquest acord preveu millorar la distribució resoldre tenint en compte, sempre que sistemes escolars dels països escandinaus i organitzatives: grups flexibles, activitats per
són uns bons exemples. PRODUCTES DE L’EMPRESA HP ha fet tasques de suport i d’acompanyament a l’alumnat escolaritzat El temps passa ràpid, i d’aquell primer contacte en guardo un de les activitats docents dels i de les mestres; 3 hores 3 hores 2 hores sigui possible, l’acord majoritari dels cen- del Canadà. nivells, per cicles i dos mestres a l’aula.
Avui en dia, hi ha empreses i entitats que volen complir els criteris de en les etapes educatives no obligatòries, va veure la possibilitat, amb record entranyable. En la vida del centre han passat moltes coses, de manera que, a partir del curs 2006-2007, tres del municipi o en últim terme afegir la Tant de bo –i això sí que forma part dels
qualitat i d’accessibilitat en els seus productes, encara que existeixen aquest projecte, d’iniciar una tasca preventiva i un treball per facilitar i hi ha hagut molts canvis: vam passar de dependre de l’Institut la dedicació setmanal a la docència serà de Sisena Hora / Proposta 1 (30 hores setmanals) sisena hora a l’horari lectiu establert a l’ar- desitjos personals del que escriu aquestes
Suport, accesibilitat i pràctiques >> En relació a l’àmbit pedagògic:
quests són els tres projectes i experiències que us volem unes normes que s’han d’aplicar i per tant també fer complir. Una d’a- normalitzar la inclusió educativa dels infants amb mobilitat reduïda. Municipal de Persones amb Discapacitat a fer-ho de l’Institut Mu- 24 hores (incloses les hores de vigilància i Matí Sisena hora Migdia Tarda ticle 4.2, prioritàriament de 9 a 13 hores i pàgines– que el resultat de l’aplicació del Els criteris generals per determinar els
Aexplicar i que formen part del present del centre, ara que el quests empreses és Hewlett-Packard. Pont del Dragó disposa de caminadors, bipedestadors, cadires, nicipal d’Educació, vam estrenar locals nous fa uns cinc anys, de d’esbarjo), més 6 hores d’horari fix setmanal de 15 a 17 hores». Pacte Nacional per l’Educació i de la Llei objectius, els continguts, les activitats i la
7 de juny hem celebrat els 20 anys de vida: L’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, a través del Ser- taules, comunicadors, etc., que es facilita en préstec a les escoles les màquines d’aleshores només en queden el record i alguna d’activitats als centres, dintre de les quals 9 h - 12 h 12 h - 13 h 13 h - 15 h 15 h - 17 h Orgànica d’Educació ens encamini cap a: metodologia de la sisena hora haurien de
vei de Recursos del CM Pont del Dragó i conjuntament amb la Fun- bressol on hi ha un infant integrat. Previ al préstec de material es fa imatge, el pla d’estudis també s’ha vist modificat al llarg dels s’inclouran les hores de coordinació, treball HORARI DE L’ALUMNAT Un replantejament, des de dins, de l’orga- ser recollits en un document.
3 hores 1 hora 2 hores 2 hores
dació Pere Mitjans i el Centre Especial de Treball Odisseny, realitza una observació de la criatura a l’escola, es recullen les demandes dels anys fins a arribar a la formació actual de programes adaptats de en equip i atenció als pares i mares de l’a- I EL PROFESSORAT nització general de l’escola i dels processos En la seva planificació s’han de preveure
PRÀCTIQUES LABORALS una tasca d’assessorament en la incorporació de criteris d’accessibili- educadors i educadores i, posteriorment, es coordinen les persones garantia social, el nombre d’usuaris que són atesos pel Servei de lumnat. A partir del curs 2007-2008, l’es- L’horari de l’alumnat coincideix, plenament, d’aprenentatge, com a resultat de la espais i recursos necessaris. La sisena hora
El CM Pont del Dragó imparteix programes de garantia social adap- tat de les impressores d’aquesta empresa. professionals dels diferents centres de desenvolupament infantil i Recursos ha crescut considerablement, així com tot l’equip de mentada distribució d’activitats serà de 23 Sisena Hora / Proposta 2 (30 hores setmanals) amb l’horari lectiu del centre: 30 hores setma- implementació de la sisena hora. Afavorir la relació entre els projectes d’in-
tats a persones amb greus dificultats físiques. La finalitat d’aquests atenció primària (CDIAP), on atenen els nens i nenes per tal de defi- professionals, etc. hores setmanals de docència i de 7 hores Matí Sisena hora Migdia Tarda nals. A tots els efectes és el mateix parlar de La racionalització de l’horari escolar de novació educativa i alguns continguts de la
Però, per a mi, qui escriu la història d’un centre no són les mà-
programes és l’adquisició d’unes competències que permetin a l’a- nir quins són els recursos que cal deixar a l’escola. Al llarg del curs es d’horari fix setmanal d’activitats al centre. l’horari lectiu del centre i de l’horari de classes l’ensenyament obligatori, tant a la primà- sisena hora.
quines, ni les instal·lacions –que ajuden, evidentment–, sinó el
lumnat incorporar-se al mercat laboral. «Estem obrint camí a noves generacions va fent un seguiment i les modificacions i ajustaments que siguin ne- La suma de l’aplicació de la sisena hora i 8.30 h - 12 h 12 h - 13 h 13 h - 15 h 15 h - 16.30 h de l’alumnat. S’entén per horari lectiu aquell ria com a la secundària obligatòria, al sec- Relacionar els resultats de les proves de
cúmul d’històries que al llarg dels anys han tingut el punt d’unió
Sensibles a les dificultats i la manca d’oportunitats que tenen els i d’alumnes que es beneficiaran d’un major cessaris. de l’Acord de la mesa sectorial significa un 3,5 hores 1 hora 2 hores 1,5 hores que correspon a les hores de classe (inclosa la tor públic i al sector concertat, al que és competències bàsiques amb la programació
en el centre Pont del Dragó. Històries protagonitzades per 180
les alumnes amb discapacitat per tenir una experiència laboral al llarg D’aquesta manera es pot garantir que tot nen o nena amb una dis- alumnes que han omplert les aules de veus, de converses, d’il·lu- increment de 2 mestres per línia escolar a sisena hora) més l’esbarjo; organitzat en tres lectiu i al que és extraescolar. e de la sisena hora.
de la seva vida, vam apostar per fer possible les pràctiques. El princi- suport i sensibilitat social i empresarial.» capacitat motriu matriculat a una escola bressol municipal disposa de sió pel treball, d’esforç, d’enfrontar-se a nous reptes; històries partir del curs 2006-2007: la dedicació d’un Sisena Hora / Proposta 3 (30 hores setmanals) franges horàries, dues al matí i una a la tarda.
pal objectiu és oferir a l’alumnat una experiència laboral significativa tots els recursos necessaris i que els i les professionals estan deguda- protagonitzades per les famílies que al seu moment han cregut mestre i mig per raó de la sisena hora i de No forma part de l’horari lectiu el temps del Nacho Garcia de la Barrera >> De caràcter general:
Promoure activitats de formació que ajudin
i valuosa, així com una oportunitat per familiaritzar-se amb un entorn ment assessorats. Matí Migdia Sisena hora Tarda
en el centre, i històries també protagonitzades pels professionals, mig mestre per l’aplicació de l’Acord. A par- migdia. A la major part d’escoles de Barcelo- Institut d’Educació de l’Ajuntament 
a la millora de la gestió de les reunions i de
de treball dins d’una empresa. Per realitzar aquesta tasca s’han escollit alumnat i persones usuà- El Servei de Recursos compleix un doble objectiu: és un recurs per a que al llarg de tots els anys han treballat amb dedicació i con- tir del curs 2007-2008, la docència setmanal 9 h - 12 h 12 h - 14.30 h 14.30 h - 15.30 h 15.30 h - 17.30 h na, l’horari lectiu transcorre de 9 a 13 h i de de Barcelona
la gestió del temps.
Amb aquesta finalitat, des de fa tres anys, hem dut a terme expe- ries, formats en tecnologia adaptativa i en el coneixement dels en- les educadores i educadors de les escoles bressol i, d’altra banda, és un fiança en el projecte i en les possibilitats d’aquests joves. es veurà reduïda a 23 hores. Per estricta 15 a 17 h. Avaluació interna anual de l’aplicació de la
riències de pràctiques laborals en l’àmbit de la funció pública, empre- torns de sistemes operatius avesats en l’específic funcionament de pe- recurs per a les criatures, perquè disposen de recursos materials ade- I aquest text no deixa de ser un petit fragment d’aquesta histò- lògica, implica un augment de mig mestre 3 hores 2,5 hores 1 hora 2 hores L’horari del professorat també és de 30 sisena hora.
ses privades i centres especials de treball. Aquestes suposen una mi- rifèrics d’entrada i de sortida. Aquest grup d’alumnes, juntament amb quats i adaptats a les seves necessitats de mobilitat, desplaçament i ria, vist des dels ulls d’una professional satisfeta de formar part més per línia escolar, malgrat que des del hores setmanals de permanència al centre,
llora en les competències personals, socials i laborals dels nois i noies, els professionals que omplen els protocols, es desplaça a l’empresa HP control postural. Així poden gaudir d’una estada més còmode i parti- d’aquests vint anys. Entre tots hem escrit la història de Pont del Departament d’Educació s’ha dit que no Sisena Hora / Proposta 4 (30 hores setmanals) però distribuïdes d’una altra manera: es dis-
i sovint van acompanyades d’un treball previ d’autonomia en els des- cada cop que hi ha un producte que cal que sigui avaluat. Els nois i cipar en les mateixes activitats que els seus companys i companyes. e Dragó; formem part d’aquests vint anys! Per molts anys! serà possible. Matí Migdia Sisena hora Tarda tingeix entre hores lectives i activitats al cen-
plaçaments que ja resulta molt valuós. noies del centre proven els prototips i els professionals del Pont del És fàcil entendre que l’aplicació de la sise- tre. Aquestes últimes no comporten activitats
Pel que fa a les empreses, el fet de tenir persones amb discapacitat Dragó i d’Odisseny avaluen i fan recomanacions al personal tècnic de Carme Garcia, Anna Almirall i Anna Betlloch Sílvia Andrés na hora i de l’Acord de la mesa sectorial tin- 8.30 h - 12 h 12 h - 14.30 h 14.30 h - 15.30 h 15.30 h - 17 h curriculars amb alumnes, sinó que estan des-
fa que generin actituds positives i tolerants envers la diferència. És per HP per tal d’incorporar millores d’accessibilitat en el disseny de les im- Centre municipal Pont del Dragó Secretària acadèmica del CM Pont del Dragó guin repercussions molt importants en l’or- 3,5 hores 2,5 hores 1 hora 1,5 hores tinades a reunions, entrevistes de tutoria, for- 2i Podeu consultar tot l’informe a:
això que valorem molt positivament l’experiència de les pràctiques. pressores. www.bcn.cat/pontdeldrago ganització dels centres públics de primària, mació...; com a mínim, dues hores correspo- www.bcn.cat/cem
10/11 10 OPINEM e núm.59 juny/juliol 2007 núm.59 juny/juliol 2007 e OPINEM 11 26 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT e núm.59 juny/juliol 2007 núm.59 juny/juliol 2007 e PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT 27
MENORS 
ESTRANGERS: 26/27
FORMACIÓ 
OPINEM Fotografies: Patricia Esteve I TREBALL
PODEM COMBATRE nar el lideratge pel canvi climàtic i no veig que ho estigui fent. Ha de >> Mercedes, Marta, Anna, Maria i Víctor, alumnes del cicle for-
ser un eix fonamental de la política i dels partits polítics. matiu de grau superior de Química ambiental de l’IESM Narcís GUÍA PER A L’ACCÉS A LA FORMACIÓ I LA INSERCIÓ LABORAL
Monturiol.
>> Carles, director, i Teresa, cap del departament de formació Mercedes: Ja podem tots reciclar, gastar menys aigua, etc. Si això no
professional de Química de l’IESM Narcís Monturiol va acompanyant de veritables canvis en les indústries i l’economia, és
EL CANVI CLIMÀTIC? Carles: Des del centre i durant aquest curs, hem cregut que aquesta una utopia poder fer alguna cosa. 
era una temàtica bàsica que l’alumnat havia de conèixer i per això Marta: És l’administració qui hi hauria de dedicar els màxims esforços. PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT
hem fet xerrades i conferències. Cal que hi hagi debat sobre aquest Per exemple, en alguns llocs no es fàcil fer el reciclatge perquè no hi
tema, ja que necessitem trobar solucions. ha contenidors. O el reciclatge de matèria orgànica encara no està
PROPOSTES I NEGUITS EN LA LLUITA CONTRA Teresa: Tot el que està passant és responsabilitat d’aquesta societat que desplegat a tota la ciutat de Barcelona. Això és una mica vergonyós. 
vol totes les comoditats i en tot moment. Cal il·luminar el Tibidabo o la Anna: Es concentra molt la pressió sobre la ciutadania. Volen que El Fòrum d’Educació i Immigració del Projecte Edu- Cal dir que a la nostra ciutat tots els infants en edat d’escolarització de Dret Constitucional i director de l’Institut de Dret Públic. Per a la LA PRESENTACIÓ
LA DESTRUCCIÓ DEL PLANETA Sagrada Família cada nit perquè queda bonic? Cal que les calefaccions agafem transport públic, que gastem menys, etc. Però al final, la catiu de Ciutat de Barcelona ha editat una guia per bàsica i obligatòria tenen assegurada l’escolarització i l’accés als seva configuració, s’ha comptat amb la col·laboració del Col·lectiu El passat 16 d’abril es va fer la presentació de la guia. Es va organitzar
dels hotels estiguin tan altes que hagis d’anar amb màniga curta? Hem pujada de les tarifes de la factura la paguem nosaltres i no l’empresa facilitar la tasca de les persones que treballen en la recursos i serveis associats amb independència de la seva condició o d’Analistes Socials. un Diàleg del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona, de l’àmbit
de reflexionar tots per veure que així no arribarem gaire lluny. que ha emès més CO2 del que hauria d’emetre. origen. Des de la comissió d’impuls del Fòrum d’Educació i Immigració del d’Immigració, que es va titular «Dificultats dels menors estrangers en
Maria: La veritat és que la pel·lícula de l’Al Gore, podrà ser oportunis- formació i la inserció laboral dels menors estran- Tanmateix, en acabar l’ensenyament secundari obligatori es troben PEC es va anar concretat el seu contingut i es va anar fent el segui- l’accés a la formació i la inserció al mercat laboral en el nostre context
Les parets del CEIP Fort Pienc, a l’Eixample, són plenes de dibuixos d’un món verd, sense fums i ple d’ani- >> Pilar, Alba, Josep Maria, José i Jesús, alumnes del cicle for- ta, però almenys ha donat la volta al món i ara tothom sap quines són gers. Una publicació que ofereix els recursos i els a l’edat mínima autoritzada per la legislació per incorporar-se al mercat ment. Hem treballat a partir dels casos atesos pel Pla Jove de l’Ajun- i en el marc de la Unió Europea». 
Podem combatre el canvi climàtic? mals. La sala d’actes de l’institut municipal Narcís Monturiol, a Ciutat Vella, s’ha omplert per escoltar una matiu de grau superior de Química ambiental de l’IESM Narcís les conseqüències, tan nefastes, que pot tenir el canvi climàtic. serveis per aconseguir un dels principals reptes de laboral, i és aquí on detectem importats dificultats per a la formació i la tament de Barcelona i de les aportacions dels agents educatius que Membres de la comissió d’impuls del Fòrum d’Educació i Immigra-
conferència sobre el canvi climàtic. Dues paraules que, ara, a ningú li són estranyes. Amb els nois i noies Monturiol Víctor: Són els governs els que haurien d’estar units en la lluita. I hem la societat actual. inserció laboral d’aquests joves d’origen estranger. A les dificultats conformen el Fòrum i, concretament, la seva comissió d’impuls, on hi ció van presentar la dimensió d’Immigració del PEC amb el suport del
Pilar: Hem guanyat molt en els últims temps. Els meus pares no sabien de tenir en compte com estan estructurades les societats per veure pròpies amb què s’enfronten els i les joves en el procés de transició ha representació de la inspecció d’educació, directors i directores de vídeo Barcelona cruïlla de cultures, una ciutat a favor de la cohesió
d’aquests dos centres vam voler plantejar la mateixa pregunta. Podem combatre el canvi climàtic? què era reciclar, però els meus fills sí que, ja des de ben petits, ho que no és fàcil aplicar canvis en els nostres hàbits. Per exemple, jo escola-treball cal afegir, en el cas del joves immigrants, les derivades centres de secundària, associacions de veïns i veïnes, representants social i tot seguit es va fer la presentació de la guia. 
faran. Per tant, ja és un pas endavant que tothom tingui consciència podria viure sense tenir cotxe. Però, què passa? Els pisos estan carís- n els darrers anys, a la ciutat de Barcelona s’ha produït un de la seva situació administrativa. És una situació que provoca moltes sindicals i entitats d’educació en el lleure. Eliseo Aja va parlar sobre les dificultats amb que es troben els
>> Guille, alumne de 1r i Lola, alumna de 2n del CEIP Fort Pienc. I abans les estacions marcaven molt la nostra feina: a la tardor, a del problema. sims. El busco fora de Barcelona, però la feina la tinc a la ciutat. El important i sobtat increment dels fluxos migratoris. Hem pas- dificultats i a la qual tenim el repte de donar resposta. La guia té els apartats següents: menors immigrants en l’accés a la formació i a la inserció laboral, i
Guille: El canvi climàtic està fent molt mal a la terra. Els arbres, per veure les fulles com cauen; a l’hivern, la neu. Això està canviant. Alba: A mi em fan gràcia els polítics que demanen a la gent que transport públic no funciona com hauria de funcionar i, al final, acabo Esat del 2,7% de població estrangera a l’any 2000, al 15,6% al Entenem que l’educació no només ha d’afavorir la socialització, Una part introductòria en la qual s’explica el seu contingut. Anna Terrón, va reflexionar sobre la Unió Europea i el seu marc polític Menors estrangers: formació i treball
exemple, no poden viure perquè hi ha molta més contaminació i si els Núria: L’escola és el lloc perfecte per ensenyar-los a reciclar, a estalviar redueixi el consum de tot i en canvi ells no fan res per aplicar políti- venint amb cotxe. Són molts factors que s’han de tenir en compte. gener del 2007. La diversitat d’orígens de les persones nou- sinó també la formació i la qualificació professional, ja que són peces Una sèrie de fitxes a patir de les quals es pugui identificar la situació i legal, i de les seves tendències en relació als joves immigrants. e
arbres es moren, al final, no podrem respirar. el consum d’aigua, etc. Coses properes que els nens i nenes poden ques contra el canvi climàtic. Això no dóna diners, per tant no busca- vingudes és un altre element per destacar. Tot plegat ens configura claus per garantir l’inclusió social. del menor i els seus drets d’acord amb el que diu la llei. La primera
Lola: Si tot continua així, ens quedarem sense arbres i sense aus. entendre i així adopten hàbits des de ben petits. L’escola ha de fer la ran solucions, ni ells, ni els poders econòmics, que tenen la clau de >> Albert, Isaac, Carles i Andrea, alumnes del cicle formatiu de una realitat molt diferent a la d’altres països del nostre entorn recep- d’aquestes fitxes correspon a un quadre resum amb totes les situa- Marleny Colmenares
Hauríem de fer una manifestació! A l’escola vam fer un treball de seva feina, però també l’administració. Volíem energia solar a la nostra tot. Ara, el dia que això sigui un negoci, com sembla que comença a grau superior de Química ambiental de l’IESM Narcís Monturiol. tors de població immigrada. APORTACIONS cions que es desenvolupen posteriorment i els seus principals trets Coordinadora de l’Àmbit Immigració 
portar una notícia sobre el canvi climàtic i comentar-ho entre tots i escola, que és de nova construcció, per donar exemple i no va poder ser, ja buscaran solucions, però no per al medi ambient sinó per a les Albert: És lògic que es parli de tornar a recuperar l’energia nuclear A aquest fet, cal afegir altres canvis força significatius que es pro- Fruit d’aquestes reflexions va néixer des del Fòrum d’Educació i Immi- distintius. Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona
totes. I el que vam descobrir és l’escalfament del planeta. També hem ser. Contenidors de reciclatge, bombetes de baix consum, aixetes que seves butxaques. perquè no emet CO2, però què farem amb els residus? No embruta- dueixen a la nostra societat com el de les estructures familiars, la tran- gració del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona (PEC) la proposta Una proposta de protocol a partir del qual es pugui identificar la
de vigilar de no llençar res que puguin aprofitar altres persones, com tanquin bé...Tot això hauria de ser d’obligatori compliment per a totes Josep Maria: El que s’hauria de fer és invertir més en les energies que rem l’aire, però enterrarem els residus sota terra. A més, l’urani també sició al món del treball, les tecnologies del coneixement i la informa- d’elaborar la guia Menors Estrangers Formació i Treball. situació del menor i establir algunes pautes per a la seva correcta
la roba. les escoles. contaminen menys. Gastar els diners en aquestes coses i la societat, per s’acabarà. Hem de buscar solucions a llarg termini. ció, etc. L’objectiu de la guia és informar i orientar els diferents professionals acollida. 
la seva part, ser menys consumista. Isaac: S’hauria de posar més diners per a la investigació de noves Aquests fets impliquen canvis importants i irreversibles, la societat que treballen amb aquesta població sobre el marc jurídic aplicable als Un recull sobre recursos i serveis per a l’atenció de persones estran-
>> Susanna i Núria, mestres de CEIP Fort Pienc. >> Isabel i Lourdes, mares del CEIP Fort Pienc. José: Les energies renovables, com la solar o l’eòlica, no poden ser energies, menys contaminats. Hauria de ser una prioritat de la investi- es torna diversa i heterogènia. L’entorn social és cada vegada més joves immigrants, de manera que els educadors i educadores puguin geres, facilitat pel Gabinet Tècnic d’Immigració de l’Ajuntament de
Susanna: Hi ha un alarmisme general però poca consciència. Nosal- Isabel: És curiós perquè els nostres fills i filles ens poden donar exemple, una solució a llarg termini perquè no produeixen l’energia suficient gació dels països. complex i més incert. Els reptes que s’han d’entomar com la intercul- reconduir-los als recursos i serveis més apropiats segons les seves Barcelona, com també materials útils per entendre correctament el
tres a l’escola posem el granet de sorra necessari, però això ha de però jo crec que moltes persones adultes encara no estan gaire cons- que la nostra societat necessita. Això són solucions a curt termini. Carles: Si es posen multes per aparcar malament, perquè no posem turalitat o l’èxit escolar, necessiten ser abordats de forma col·lectiva, necessitats i la seva situació jurídica. contingut de la guia (definició de paraules clau, recull normatiu i
continuar a casa dels nens i nenes i als despatxos de l’administració. I cienciades. N’hi ha moltes que encara no reciclen. I veus coses incohe- Jesús: El primer que ha de canviar és la mentalitat de la ciutadania. multes als que contaminen més o a les persones que no reciclen? des de la corresponsabilitat dels diferents agents implicats. Es fa pale- La multitud de circumstàncies especials i matisos existents ens obli- índex d’abreviatures).
per això alguns poden tenir l’actitud de dir: «Si l’administració no rents com que no s’investigui més per fer cotxes de baix consum. Crec que encara no som plenament conscients del que està passant. I Estem parlant de posar remei, i ràpidament, a un problema molt greu. esa la importància del municipi, com a administració més pròxima als ga, però, a deixar clar que la guia pretén només ser una eina orienta- Tanmateix, cal tenir en compte que aquesta guia és susceptible de
dóna exemple, per què ho he de fer jo?». Lourdes: No s’entén que, en un país com el nostre, l’energia fotovol- després, traslladar aquesta preocupació als governs dels països que Andrea: El canvi climàtic va molt més ràpid del que la societat pugui ciutadans i ciutadanes. tiva on podem trobar els casos més habituals amb què es troben els variacions en el temps en funció dels canvis normatius que puguin
És curiós que parlem del canvi de comportament dels animals, però taica no s’hagi potenciat molt més. La ciutadania ja està molt cons- contaminen més, com Estats units, Índia o la Xina, i que són els més fer. Per tant, serà tot el que vagi provocant els efectes del canvi climà- Pel que fa a la presència d’alumnat estranger dins del sistema edu- educadors i educadores. afectar el seu contingut, per la qual cosa es preveu la seva actualit-
en els nens i nenes també es nota. Aquell batibull de la primavera cienciada i és l’administració qui ha de ser la primera a comprometre’s reticents a aplicar les polítiques necessàries. Per això, veig el futur tic el que condicionarà la nostra societat. Crec que ja no estem a catiu, hem de dir que aquest fet posa de manifest vells problemes per El text base de la guia ha estat elaborat per l’Institut de Dret Públic zació a la web del PEC de Barcelona on actualment ja es pot consul-
quan comença la calor, ara ja el vam viure els dies de calor de l’hivern. per lluitar contra el canvi climàtic. És l’administració qui ha de gestio- molt negre. temps d’aturar-lo. e resoldre i nous reptes per entomar. de la Universitat de Barcelona sota la direcció d’Eliseo Aja, catedràtic tar i descarregar. 2i www.bcn.cat/educacio/pec
12/13/14 12 A FONS e núm.59 juny/juliol 2007 núm.59 juny/juliol 2007 e A FONS 13 28 CIUTAT e núm.59 juny/juliol 2007 núm.59 juny/juliol 2007 e CIUTAT 29
MÚSICA I LA BIBLIOTECA
DAVID MARTÍ 
I GARCÉS DEONTOLOGIA ARTUR MARTORELL 28/29
Músic i gerent del ACTIVITATS PER A LA CIUTAT, BIBLIOTEQUES ESCOLARS 
Conservatori Municipal 
de Música de Barcelona MUNICIPALS I RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA
davidmarti@cmmb.cat
A FONS David Martí i Garcés, músic i gerent del Conserva- vençut que era el moment d’impulsar un codi deontològic dels edu- Fotografies: Patricia Esteve
tori Municipal de Música de Barcelona, reflexiona cadors de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona (IMEB).
Les raons exposades van ser moltes: la reflexió que en aquests mo-
en aquest article sobre la necessitat de la creació ments quasi tots els col·lectius professionals ja havien fet aquest pas, rtur Martorell va fundar l’any específic d’actuació que ha permès empren- >> Educació primària: Diversos centres han diaris de mestres, apunts de preparació de autora, Maite Carranza; una xerrada sobre el
d’un codi deontològic del professorat. I ho fa en un que sobretot en l’ensenyament obligatori em semblava indispensa- A1954 una biblioteca especialitza- dre reformes importants tant pel que fa a la establert una estona de lectura diària de tot classes, etc. teatre a l’escola a càrrec del professor de
moment en què s’ha iniciat el procés per fer un codi ble, tenint en compte que la llei obliga al ciutadà a compartir l’edu- da en pedagogia i literatura dotació de recursos humans (aspecte cabdal) l’alumnat en el mateix moment. Tothom sap Aquesta recuperació s’ha de fer en un sen- l’Institut del Teatre Joan Castells; o una con-
cació dels seus fills i filles amb un educador o educadora que legal- infantil i juvenil, única, en una com quant a la renovació i informatització que tots els nens i nenes estan llegint, i això tit ampli tenint en compte totes les persones versa sobre el llibre El professor, de Frank
al Conservatori i convençut que, precisament, el CIUTAT
ment es converteix en el seu tutor o tutora (la llei no obliga ningú a ciutat on el desert cultural era molt impor- dels fons i la millora de les infraestructures. crea un ambient particular d’estímul i de i entitats protagonistes d’aquesta història. És McCourt, a càrrec de la professora Mercè
professorat de música és el més adequat per donar anar al metge!), el recordatori que molts dels conflictes en els centres tant. L’any 1982 el primer Ajuntament Aquest programa agrupa les escoles bres- gaudi. Una altra situació molt enriquidora és per això que cal considerar els fons docu- Parés i l’escriptor Emili Teixidor. També es va
exemple. tenien l’origen en visions ètiques diferents de la professió i no pas en democràtic va posar el seu nom a la bibliote- sol (60), de primària (15) i de secundària l’espai de les recomanacions de llibres: són mentals (públics i privats), la memòria oral, tractar la visió de l’escola del futur a través
qüestions de contingut pedagògic, la reflexió que la tradició educa- ca de l’Institut d’Educació com a reconeixe- (11) de l’àmbit municipal. Pel que fa a les es- els mateixos infants els que escolten les opi- la recerca, la difusió, la celebració d’aniver- de la memòria històrica amb Jaume Carbo-
dora de la ciutat de Barcelona mereixia tenir, abans de la integració ment al seu treball pedagògic, sempre ple coles bressol, hi ha dues accions que tenen nions dels seus companys i companyes sobre saris, etc. nell, director de la revista Cuadernos de Pe-
El meu pare té 82 anys. És metge, encara en actiu, i ha dedicat de molts docents en el Consorci d’Educació, un codi deontològic com d’una gran visió de futur. La biblioteca ha molt bona acollida: el que llegeixen. dagogía. Totes elles han tingut un ampli
moltes hores de la seva vida a reflexionar sobre qüestions d’è- a reconeixement de la seva tasca històrica. Però, per sobre de tots estat un suport per al professorat de la ciutat >> Xerrades a les famílies i al professorat so- >> Educació secundària: Tant el crèdit de sín- ressò i han propiciat la creació d’un espai de
tica mèdica. De petit, el recordo els caps de setmana redactant aquests arguments, un sentiment que no es pot pretendre educar en i, en especial, per al de les escoles municipals. bre la importància de l’oralitat amb els petits tesi com el treball de recerca s’han pogut co- reflexió i de debat. 
hores i hores, en la seva màquina d’escriure portàtil, el que valors si no s’ha fet el pas previ d’assumir-los com a propis. El mapa bibliotecari actual no té res a i com els contes i altres tipus de llibres són un brir molt adequadament des de la biblioteca. «Una aposta important L’última activitat del curs ha estat la xe-
Música i deontologia després vaig saber que era la seva tesi doctoral sobre el secret profes- Entenia, i encara entenc, que el Projecte d’Educació en Valors de veure amb el que hi havia en aquell mo- mitjà adequat per dur-ho a terme. Els pares i En molts casos, a partir d’aquests inputs l’a- rrada «La lectura digital», a càrrec de Laia
que ja hem iniciat són les 
sional dels metges; de gran, vaig tutelar els seus primers passos en el l’IMEB rebria un gran impuls el dia que el seu col·lectiu d’educadors ment. Actualment, totes les persones que les mares viuen amb plaer aquesta comunica- lumnat ha redescobert un espai de lectura, Martín, professora de secundària.
món de la informàtica, mentre ell escrivia articles i més articles del i educadores fes el pas endavant d’explicar a la ciutadania quin era estudien magisteri disposen a les facultats ció amb els seus fills i filles, i molt sovint els de consulta de revistes, d’internet, etc.
d’unes biblioteques ad hoc i la ciutadania evoca records infantils molt entranyables. Al- activitats de dinamització Tot aquest conjunt d’iniciatives –algunes
nou codi de deontologia mèdica del Consell de Col·legis de Metges el seu compromís moral davant dels mateixos valors que es volen ja fa temps que s’estan duent a terme i d’al-
de Catalunya, del qual era el degà de la Comissió de Deontologia. transmetre. Compromís que va molt més enllà del compliment de les compta amb la xarxa de biblioteques, autèn- hora, es fa èmfasi en l’excel·lent oferta per als Amb el col·lectiu del professorat encarregat obertes al públic en general.» tres s’estan iniciant– es realitzen amb la vo-
Entenc que totes aquestes hores dedicades a l’ètica mèdica són la obligacions establertes per la llei i pels convenis laborals. tics focus de cultura amb uns equipaments petits que hi ha a molts espais de la ciutat, de la biblioteca es fan cada trimestre el que luntat de situar la Biblioteca Artur Martorell
millor demostració que per a ell l’exercici de la medicina ha estat i en- de continent i de contingut de primera línia. com ara a les biblioteques. anomenem «trobades de bones pràctiques». no solament com un agent de suport a les
cara és una vocació i un acte d’amor. Educar també és un acte d’amor. Amb aquesta nova panoràmica, des de >> Les maletes viatgeres i temàtiques. Des Són reunions d’intercanvi on es poden conèi- escoles municipals, sinó també com un cen- La biblioteca Artur Martorell
No fa gaires mesos la Josefina Miserachs, en aquesta mateixa revista, l’Institut d’Educació s’ha dut a terme una de la Biblioteca Artur Martorell es fan lots de xer de primera mà els processos d’organitza- A les escoles municipals es fa un treball es- tre de referència en tot allò que sigui de
ens ho recordava en les paraules de l’Angeleta Ferrer i Sensat: «M’a- La Biblioteca Artur Martorell ini- àmplia reflexió per veure quina havia de ser llibres que es deixen a les escoles bressol du- ció de les biblioteques i com s’han anat es- pecífic amb la realització de l’inventari dels l’àmbit de les biblioteques escolars, la me-
«Qui, si no els músics, per atrevir-se 
firmo que l’educació és més obra d’amor que de ciència, i que no hi ha cia una nova etapa amb activitats l’aposta de futur d’una biblioteca que vol ser rant un període de quatre mesos. En aquests tructurant les activitats de dinamització de la seus fons històrics. Hi ha escoles que volen mòria històrica i la pedagogia pròpiament
res tan difícil i interessant com descobrir i formar la persona humana». amb el repte de descobrir qui són adreçades a la ciutat, la dinamit- útil i suggerent per als mestres i per als in- lots hi ha llibres adreçats als infants i també lectura i de cerca d’informació en funció de tenir al mateix centre aquest fons: per això dita. Els nostres fons documentals permeten
Ara fa uns anys em vaig començar a preguntar què s’havia escrit fants de la ciutat. La Biblioteca Artur Marto- per a les famílies. Cada escola, un cop té els les dinàmiques internes. es facilita la seva ordenació i exposició. Com poder tenir aquesta ambició, i el compromís
i explicar-ho a la ciutadania?» zació de les biblioteques escolars
sobre la deontologia de l’educació. Vaig buscar informació i no vaig rell és un servei públic especialitzat en la pro- llibres, estableix amb les famílies diferents que alguns centres no ho poden tenir per amb la feina de les persones que hi treba-
trobar gaire cosa: molta literatura de com educar en valors, molt poca municipals i el programa de recu- moció de les biblioteques escolars, el foment polítiques d’acord amb les característiques de PATRIMONI EDUCATIU problemes diversos, aquestes col·leccions, llem i el que ha adquirit l’Institut d’Educació
sobre com «predicar amb l’exemple» i fer-se’ls propis, i encara menys, peració de la memòria històrica. de la lectura, la difusió del llibre entre infants cada col·lectiu. També els preparem maletes Un altre servei que ofereix l’Institut d’Educa- un cop registrades, es traspassen al Museu ens fan ser optimistes en el rumb que hem
codis deontològics propis de col·lectius docents. La biblioteca està situada a l’edi- i joves, i la recuperació de la memòria histò- temàtiques (carnaval, Nadal, primavera, bo- ció sota el marc de la Biblioteca Artur Marto- d’Història de Barcelona, a l’Arxiu Adminis- emprès. e
Només un important treball del Consell Escolar de Catalunya de A la Marina Subirats li va agradar molt la proposta, però em va re- rica de l’educació. Així mateix, continua sent lets, circ, art, etc.) i es fa el mateix procés. rell és el programa de la recuperació de la tratiu o a l’Arxiu Fotogràfic, on es conserven
fici de l’Institut d’Educació de
l’any 1992 –«Criteris per a una deontologia del docent»–, que prete- cordar que els codis deontològics no es poden imposar des del vèrtex un centre de referència en temes educatius. memòria històrica, l’objectiu del qual és l’es- de manera adequada. Roser Colomer
nia ser el tret de sortida inspirador perquè els col·lectius docents fessin d’una organització, sinó que han de sorgir del propi col·lectiu. Vàrem l’Ajuntament de Barcelona i por- Pel que fa a la promoció de les biblioteques Pel que fa els centres de primària i secundà- tudi de la història de l’escola a Barcelona, és Biblioteca Artur Martorell
el pas endavant i redactessin els corresponents codis d’ètica professio- compartir la reflexió que normalment han estat els col·legis professio- ta el nom de qui va ser el seu fun- escolars, hi ha hagut diverses iniciatives des ria, hi ha un equip de dues persones itine- a dir, del patrimoni educatiu de la ciutat. Per DINAMITZACIÓ
liver
Jordi O nal. En l’àmbit nacional, el Consejo General de Colegios Oficiales de nals els que han assumit aquest rol, i que aquest fet potser és el que dador, el pedagog Artur Martorell. del seu inici. En aquest sentit, cal dir que du- rants que van a cada una de les biblioteques això calen la conservació i recuperació, si és Una altra aposta important que ja hem ini-
Doctores y Licenciados en Filosofía, Letras y en Ciencias havia aprovat, explicava que els educadors i educadores encara no tinguessin el seu. rant el fosc període franquista les biblioteques i ajuden, conjuntament amb la professora el cas, del patrimoni educatiu, el qual està ciat des de la Biblioteca Artur Martorell són
l’any 1996, un «Código deontológico de los profesionales de la edu- Però també vam coincidir que un codi deontològic fet des de l’Ins- de les escoles municipals de primària van ju- responsable, a elaborar el Pla de Lectura del constituït tant pel mobiliari, objectes decora- les activitats de dinamització obertes al pú-
cación», poc conegut i arrelat entre els professionals. titut d’Educació, amb un abast menor que el d’un col·legi professio- gar un paper d’innovació molt interessant, re- centre.Voldria fer ressaltar, a tall d’exemple, tius i jocs didàctic com per documentació blic en general. Durant aquest any hem rea-
Vaig anar a veure a la que aleshores era regidora d’Educació Ma- nal, podria tenir un procés de redacció més participatiu i una aplica- conegut pel professorat, les famílies i l’alum- algunes accions de primària i de secundària d’arxiu, que permet entendre el que passa a litzat diverses xerrades: la presentació de la
rina Subirats per compartir totes aquestes reflexions amb ella, con- ció més convençuda. nat. Des de l’any 2001 hi ha un programa que estan donant uns resultats excel·lents: classe i a cada escola: treballs de l’alumnat, Trilogia de les bruixes, a càrrec de la seva 2i www.bcn.cat/educacio
15 14 A FONS e núm.59 juny/juliol 2007 núm.59 juny/juliol 2007 e ASSOCIACIONS 15 30 UNA MICA DE TOT e núm.59 juny/juliol 2007 núm.59 juny/juliol 2007 e UNA MICA DE TOT 31
el sol
2de l’illa
fos poc HEM LLEGIT f CONVOCATÒRIES 8 LES I ELS QUE HEM ESCRIT 
calor 
Vaig sortir del seu despatx pensant que només em quedava l’opció en aquest nmero!
d’intentar el procés des del Conservatori. Dic només, perquè en aquells RECOMANACIONS DVD MUSICALS
moments em semblava més imprescindible que fossin els col·lectius ETANE XII AUDIÈNCIA PÚBLICA ALS NOIS I NOIES DE BARCELONA • CURSOS D’ESTIU ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES • Albert, Isaac, Carles i Andrea, alumnes de l’IESM Narcís Monturiol
d’educadors i educadores de l’ensenyament obligatori els que el tin- Música simfònica: Barcelona comunica: propostes per a l’ús i la millora dels mitjans de comunicació a la ciutat L’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona a Vall d’Hebron i a Drassanes • Carles i Teresa, director i cap de departament de l’IESM Narcís Monturiol
Carlos Kleiber i la Filarmònica de Viena: Concert d’Any • Carme Garcia, Anna Almirall, Anna Betlloch i Sílvia Andrés, del Cen-
guessin. Dic intentar, perquè no depèn de mi sinó del professorat el fet L’ÀFRICA NEGRA A LES ESCOLES organitza cursos intensius de 80 hores durant el mes de juliol. Con-
Nou, 1989 tre Municipal Pont del Dragó
que finalment es faci. Només ells poden decidir si volen dotar-se d’una Propostes per als programadors de televisió sobre continguts de la programes fossin els nens i nenes els qui preguntessin espontània- sulteu dates de matriculació i nivells d’idiomes.
(DVD Universal Music) • David Martí, músic i gerent del Conservatori Municipal de Música de
eina de coneixement i de reconeixement: conèixer les persones i reco- que considerem la nostra franja horària: ment i no pas que se segueixi un guió. Per a més informació: www.eoibcnvh.com Barcelona
nèixer la vàlua de la seva feina. Gala operística: Proposem que administrin millor la programació segons els horaris. • Edmundo Sepa, president de l’ETANE 30/31
Des d’aleshores hem fet alguns passos: parlar-ne, sense que ningú Cecilia Bartoli and Bryn Terfel al Festival de Glynde- A principis de 1989, un grup d’africans nacionalitzats espanyols vam decidir i ens vam proposar cridar El primer que recomanaríem als programadors és que tinguin en Els models que ens transmet la televisió • MÀSTER EN PEDAGOGIA MUSICAL • Guille i Lola, alumnes del CEIP Fort Pienc
se senti qüestionat en la seva ètica sinó que se senti reconegut per bourne, 2000 l’atenció de les autoritats educatives catalanes sobre la necessitat d’introduir un enfocament més objec- compte quines hores mirem la televisió i fessin en algun canal pro- Necessitem bons models que ens ensenyin a comportar-nos i a ser La Universitat Autònoma de Barcelona i el Conservatori Municipal • Helena M. Juárez del Canto, professora d’educació secundària i ex-
ella, aprovar en el nou Reglament de règim intern que una de les fun- (DVD BBC) consellera tècnica del Consell Escolar de l’Estat
tiu i crític sobre la realitat africana que en aquells moments s’ensenyava a les escoles catalanes. Així va grames, sèries o pel·lícules per a nosaltres. feliços. Ara ens diuen que pots guanyar molts diners només per de Música de Barcelona organitzen un Màster en pedagogia musical
• Isabel i Lourdes, mares del CEIP Fort Pienc
cions del professorat és respectar el que manifesti el nou codi deon- Música celta: néixer el projecte «Àfrica Negra a l’Ensenyament» i, uns mesos més tard, ETANE, és a dir, l’Equip de Tre- Proposem que es passin els programes per a joves en un horari rao- sortir a la «tele», sense cap esforç, sense fer res d’important ni per del 5 d’octubre de 2007 al 6 de juny de 2008. Consulteu dades de
• M. Assumpta Baig i Torres, presidenta de la Fundació Àngels Garriga
tològic, i finalment aprovar també, entre els objectius del Projecte The Chieftains: Water From The Well, 2000 nable: a la tarda quan sortim de classe (per exemple, de 17 h a a un mateix ni per als altres i, a més a més, si et baralles, millor. preinscripció i matrícula, i ajuts econòmics.
ball Àfrica Negra. • M. Teresa Codina i Pere Darder
anual de centre del curs 2007-2008, la redacció del codi deontològic. (DVD JRB) 19.30 h) i el cap de setmana (per exemple, el dissabte d’11 h a 13 h). També veiem que es poden guanyar molts diners explicant qües- Per a més informació: www.cmmb.cat • Maria Josep Udina
Creiem que a la tarda hi hauria d’haver més programes per a in- tions morboses o molt personals, però no pas explicant coses bo- • Marleny Colmenares, del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona
Heavy Metal: fants i joves i no tanta teleporqueria i programes que exploten el nes o «normals». En segons quins programes només hi surten un • LA RUTA DELS INFANTS • Mercedes, Marta, Anna, Maria i Víctor, alumnes de l’IESM Narcís
MOMENT INCERT Metallica: Some Kind of Monster , 2004 
ASSOCIACIONS gust per la grolleria i la morbositat. Si no tenim televisió per determinat tipus de persones a qui els agrada mostrar una part de La Ruta dels drets de la infància és un projecte promogut per la Monturiol
(DVD Paramount)
Estem encara lluny de l’objectiu, però hem avançat. Ens queda segu- ment mutu entre persones de cultures dife- atenció igualment a la situació de dictadura satèl·lit a casa, no tenim gaires opcions per triar. la seva vida perquè això els dóna molts diners d’una manera fàcil. Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, que proposa • Nacho Garcia de la Barrera, Institut d’Educació de l’Ajuntament de
Barcelona
rament el moment més incert de tots: saber quants professors i pro- rents, vam acompanyar el programa peda- en què estava sotmesa la pràctica totalitat La premsa rosa l’haurien de passar en horari lectiu perquè els nens Pensem que el llenguatge dels presentadors i els participants en als nens i nenes la descoberta dels drets recollits a la Convenció so-
• Pasqual Maragall
fessores voldran sumar-se al curs de formació que ha de servir per co- gògic amb un altre de tipus més pràctic i del continent, la població del qual no conei- i nenes no creixin tan influenciats pel que fan els famosos. els programes i sèries s’hauria de moderar, alhora que creiem que bre els Drets de l’Infant de les Nacions Unides, en un itinerari lúdic • Pilar, Alba, Josep Maria, José i Jesús, alumnes de l’IESM Narcís Mon-
mençar, sota la coordinació del formador José Manuel Alonso Varea, intercultural: la Diada Cultural Afro Catalana. xia la llibertat des de l’època de l’esclavitud. cal evitar qualsevol provocació i discriminació verbal; en general, d’activitats que es poden fer els caps de setmana . turiol
el procés de redacció. La producció de materials pedagògics s’ini- També vam crear el programa de sensibi- La programació cal una mica més d’educació i respecte. Per a més informació: www.bcn.cat/infancia • Ramón Fitó i Jordi Mañosas, de l’escola Mare de Déu de Montserrat
Durant aquest temps m’he adonat que precisament els músics es- seus professionals que expliquin el seu compromís ètic també ha de cia primer amb l’elaboració per encàrrec de la lització sobre el paper i la situació de la dona Pensem que les cadenes de televisió no haurien de contraprogra- Proposem que se sancioni d’una manera adequada els personat- • Roser Colomer, Biblioteca Artur Martorell
tem molt ben entrenats, per les característiques de la nostra feina vo- fer un pas endavant i comprometre’s a impulsar un model de gestió Direcció General d’Innovació Educativa del a l’Àfrica per cridar l’atenció respecte del nul mar amb la finalitat de competir per l’audiència. ges que tenen comportaments violents, i també els qui provoquen • Susanna i Núria, mestres del CEIP Fort Pienc UNA MICA DE TOT
cacional, per fer un codi deontològic. Ens dediquem a practicar dià- basat en els valors, a on el management s’entengui no com un reper- Departament d’Ensenyament el 1992 del crè- reconeixement cap a aquest grup de pobla- De vegades, creiem que no se’ns té en compte, ja que canvien un aquests comportaments. Les paraules també fan mal.
riament l’art de la música, que és «la paraula més profunda de tori de tècniques sinó com un conjunt de valors, compartits amb tots dit variable per a l’ensenyament secundari ció tan important, gràcies al qual l’Àfrica no programa que ens agrada per un altre sense avisar. Creiem que s’ha de tenir cura que els mitjans de comunicació no LA TIRA CÒMICA... Gerard Armengol/Escola Massana
l’ànima» (Romain Rolland), «el llenguatge de les emocions» (Emma- els actors de l’organització, que defineixen un model de gestió. I quins «L’Àfrica abans de la colonització». està pitjor. Hi ha programes que ens agraden, però que comencen massa tard. siguin tan sensacionalistes, que no exagerin els aspectes negatius i Y
nuel Kant), «l’art que comparteix amb l’amor i la mort el misteri de són en el cas del Conservatori? L’excel·lència, la comunicació, el tre- Un any després, vam concebre el que, El 2002 vam impulsar i llançar la campan- Si realment se’ns tingués en compte, els farien més aviat o els repeti- que facin comentaris a favor de la convivència i el respecte.
l’evident, que expressa únicament els més alts estats de la conscièn- ball en equip, la creativitat i la innovació, l’amor. segons el meu parer, ha estat la nostra apor- ya de sensibilització «Una altra Àfrica és rien durant el cap de setmana perquè els poguéssim mirar. En les notícies d’esports, sovint es va a buscar la baralla, el gest
cia humana i que està al marge de la veritat i la falsedat» (George Aquests valors estan impregnant cada dia més el marc de gestió del tació més innovadora i revolucionària en possible», amb l’objectiu de difondre les Volem més variació pel que fa als temes dels programes. violent, el maltractament, els insults o els gestos provocadors. 
Steiner). La música que «és una llei moral, dóna l’ànima a l’univers, centre. En una època d’incerteses, en què externament es qüestiona l’àmbit pedagògic: els tallers i activitats inter- propostes alternatives per al desenvolupa- Ens agradaria que tots els mitjans tinguessin una franja de tarda
ales al pensament, impulsa la imaginació, és la gràcia de la tristesa, de la nostra missió, canvien les normatives i els plans d’estudi, i en què actius d’ETANE. Es tracta d’una forma de ment del continent que en el marc del dedicada als nois i noies. Extracte del manifest que alumnes de diferents escoles de Barcelona van presentar a l’Ajunta-
ment de Barcelona, el passat 3 de maig de 2007, i que recull les seves idees i propostes per a l’ús
l’alegria i de totes les coses de la vida. És l’essència de l’ordre el qual l’acció educativa d’altres centres (escoles de música, centres superiors, transmetre a la ciutadania de Catalunya Fòrum Social Mundial estaven realitzant els Tothom ha estat d’acord a proposar que el divendres i el dissabte fa- i millora dels mitjans de comunicació. Representen a un total de 1.500 nois i noies, d’entre 11 i
restableix i l’eleva a tot allò que és bo, just i bell ja que ella, malgrat centres integrats) ens afecten directament, gestionar el Conservatori aspectes molt arrelats i fonamentals de la cul- africans i les africanes, tant dins del conti- cin una programació més adequada per a nosaltres en horari de nit. 17 anys, que durant tot el curs i a través de diverses activitats han participat en la XII Audiència
Pública sobre ús i millora dels mitjans de comunicació.
ésser invisible, és la forma enlluernadora, apassionant, eterna» des de la convicció dels valors permet afrontar el futur amb molta tura africana, com l’estètica, la música, la gas- nent com de la diàspora. A alguns de nosaltres no ens agraden els programes que utilitzen
Etane (Plató). Practiquem aquest art renovant-nos i transformant-nos cada tranquil·litat. tronomia, la literatura oral, els jocs i tot allò Des de l’any 2004 ens hem proposat a nens i nenes com a adults. Uns altres preferiríem que en aquests Podeu llegir tot el manifest a www.bcn.cat/educacio
dia, perquè cap obra d’art neix fruit d’un procés repetitiu, de la rutina. La Marian Chavarria, directora de l’Escola Municipal Bonanova, de ns proposàvem introduir un enfoca- que, en definitiva, forma part de la vida quo- orientar la major part del nostre treball a
Neix a vegades des del dolor, el neguit, la transformació, el canvi, per formació professional sanitària, ens recordava en aquesta mateixa re- ment que ajudés els estudiants a tidiana en les societats negroafricanes i a què donar suport a la nova immigració negroa- d VA DE WEB
arribar a la creativitat i la innovació. Els pedagogs i pedagogues de l’art vista, al comentar el Premi a la Innovació Organitzativa de la Genera- E comprendre més bé la realitat africa- no havien prestat atenció els manuals de fricana que arriba a Catalunya, però sense
de la música poden ser exemple d’exemples, i ser els primers a atrevir-se litat de Catalunya que havia rebut el seu centre, la importància que na, pas previ i ineludible per poder ciències socials. descuidar el repertori de projectes esmentat,
a ser innovadors, a canviar, a fugir de la rutina. Qui, si no els músics, per «tots els elements que formen part d’una organització –com els recur- entendre i abordar amb rigor i seriositat l’in- perquè considerem que tots guarden una
atrevir-se amb un repte tan bonic com aquest, el de descobrir qui són i sos humans, política i estratègia, lideratge, processos de treball i re- cipient nou fenomen de la immigració coherència que cal mantenir.
explicar-ho a la ciutadania? Els pedagogs del llenguatge universal de la sultat– estiguin enfocats en una mateixa direcció.» Crec que la gestió negroafricana, que aleshores iniciava la seva És evident que cap dels programes ante- Butlleta de subscripció gratuïta
música –i els valors no ho són d’universals?–, segur que ho sabran fer. des dels valors institucionals i la concreció d’un codi deontològic del corba ascendent. «Hem elaborat propostes riors no hauria vist la llum sense el suport de
No té, però, sentit proposar al professorat la redacció d’un codi de- professorat donarà al centre molta confiança en el seu futur, i un gran Sense ser-ne conscients, resulta que el nos- pedagògiques per provocar les institucions i la societat catalana. Per Nom i cognoms:
ontològic sense predicar amb l’exemple: la institució que proposa als i merescut reconeixement a la tasca realitzada fins ara. e tre projecte havia nascut en el marc d’un el canvi en el tractament de això, tot i que lamentem no haver assolit, EDU NATURA
moviment de renovació pedagògica molt fins ara, el nostre gran objectiu d’introduir ALERTA CO2
www.edunatura.org Adreça particular:     CP:   
actiu aleshores a Catalunya, que propugnava l’Àfrica i tot el que és africà.» un tractament més objectiu i rigorós de la www.fundacionatura.org/jocCO2
la revisió global de les bases sobre les quals temàtica africana als manuals de ciències Alerta CO2, joc d’investigació sobre canvi climàtic, va guanyar el 12è Localitat: Província:  Telèfon:
s’establia el sistema educatiu català. Així, socials de l’ensenyament secundari i el batxi- premi Civisme als Mitjans de Comunicació en la modalitat de pàgina Un jove explorador, Edu Natura, i el seu inseparable amic Xef, són els Correu electrònic: Professió:
doncs, des de 1990, i sempre amb una acti- llerat, creiem que la nostra proposta s’ha web, que concedeix el Departament de Relacions Institucionals i Par- protagonistes d’un joc d’internet per ajudar a pares i mares, professors
tud crítica, però constructiva, hem anat ela- El 1994, en el marc de la campanya «0,7% guanyat un espai propi en la pedagogia ticipació de la Generalitat de Catalunya. El joc anima els jugadors a i alumnat a escollir una dieta divertida i saludable. El joc impulsat per Lloc de treball (optatiu):
borant i impulsant propostes pedagògiques sí. Ara» vam proposar la nostra: «Per a l’Àfri- intercultural i de la solidaritat, cosa de la reduir els nivells de CO2 de Ciutat Metròpolis a través de diferents la Fundació Catalana de l’Esplai, que és també responsable del pro-
orientades a provocar el canvi en el tracta- ca negra, 0,7%, però sense dictadors», amb qual ens sentim molt satisfets. e escenes i jocs. grama «Tasta´m, sabràs el que és bo», que cobreix des de casals fins Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona  
Fax: 93 402 36 01  e-mail: imebatencio@bcn.cat
ment de l’Àfrica i tot el que és africà, tant a l’objectiu de sensibilitzar el món de la coope- El joc de Fundació Natura pretén informar els joves d’entre 12 i 18 al monitoratge de l’espai de menjador de les escoles. Agafant com a
l’ensenyament com en la societat en general. ració al desenvolupament que no n’hi havia Edmundo Sepa Bonaba anys sobre el problema de l’escalfament global i promoure el seu sen- fil conductor les aventures d’Edu Natura, el web es divideix en tres La base de dades del Mailing d’educació s’inscriu en l’Agència de Protecció de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses 
Davant l’auge del racisme i la xenofòbia prou amb la curació de cossos malalts o l’ali- President d’ETANE tit individual i col·lectiu de corresponsabilitat envers el canvi climàtic. apartats. Un primer presenta diferents unitats relacionades amb la nu- de l’Institut d’Educació, i estan a la seva disposició per a consulta, modificació o cancel·lació (Llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades 
de Caràcter Personal). Autoritza també la cessió o comunicació d’aquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives 
que estava tenint lloc i convençuts que una mentació d’estómacs buits per promoure i Alerta CO2 ha comptat amb el disseny de «Pecas, Fàbrica d’ idees per trició. Un segon proposa jocs interactius pensats per reforçar els conei- públiques i privades que les sol·licitin sí                 no
de les formes més eficaces de lluitar contra estimular el desenvolupament dels pobles a infants» i la programació de «La Retícula». xements adquirits. Finalment, hi ha una secció amb propostes per fer
aquestes pràctiques és afavorir el coneixe- africans. En definitiva, proposàvem prestar 2i www.pangea.org/etane a casa amb la família. Data i signatura:
BARCELONA EDUCACIÓ www.bcn.cat/educacio
Tercera època
Consell editorial Direcció Mariona Ribalta Secretaria i administració 
Montserrat Ballarín Eva Martínez-Picó Programa de recuperació de la memòria Programa de Publicacions 
Regidora d’Educació Consell de Redacció història de l’Institut d’Educació de
Antoni Martorell Lídia Marsol M. Àngels Cabeza l’Ajuntament de Barcelona.
Gerent de l’Institut d’Educació Departament d’Organització Secretaria de l’Associació Internacional Plaça d’Espanya, 5, 
Daniel Resines i Sistemes d’Informació Ciutats Educadores 08014 Barcelona
Director de Formació Professional Jordi Arnal Josep Rovira tel.: 934023534; fax: 934023601
i Transició al Món del Treball e-mail: imebatencio@mail.bcn.es
Oficina Tècnica del PEC Consell Escolar Municipal
Antònia Hernández Emili Pérez Ignasi Garcia de la Barrera Il·lustracions 
Directora de Serveis Educatius Direcció de Centres Educatius Municipals Institut d’educació Anuska Allepuz, Rafael Fong, 
Lucía Giordano 
Teresa Salvadó Dolors Cabrera Coordinació
Directora de Recursos i Serveis Generals Direcció de Centres Educatius Municipals Jaume Capsada Fotografia portada 
Casimir Macià Amparo Tomé Natàlia Limones (CM Pont del Dragó)
Redacció
Director de Centres Educatius Municipals Projecte d’Educació en Valors Oriol Guiu Impressió Nova Era
Carme Turró Dolors Casanovas Disseny gràfic original ISSN 1135-2655
Secretària del Consell Escolar Municipal Projecte d’Innovació i Qualitat Villuendas+Gómez disseny
Pilar Figueras de la Pràctica Educativa Dipòsit legal B-30994-2007
Disseny gràfic i maquetació 
Secretària de l’Associació Internacional © Institut d’Educació 
La cifra
de Ciutats Educadores de l’Ajuntament de Barcelona 
IMPRÈS EN 
PAPER RECICLAT
Rafael Fong
Anna Boyé

C
núm.59 juny/juliol 2007 e EDITORIAL 3
L’ÈXIT ESCOLAR PER A TOTHOM,
UNA ESTRATÈGIA DE CIUTAT
L’èxit escolar, en el seu sentit més integral, és una de les claus per a l’èxit personal a la vida.
L’escola és l’inici d’una trajectòria complexa i posa les bases necessàries per a l’aprenen-
tatge al llarg de la vida, per a unes fructíferes relacions interpersonals, per a una bona ca-
pacitat d’adaptació, per a la flexibilitat, la comprensió, la capacitat per relativitzar en cada
ocasió i la motivació per assolir amb bons resultats els reptes que cadascú es plantegi. Sens
dubte, aquest és el millor instrument per aconseguir una societat competitiva, però, sobre-
tot, cohesionada, evitant l’exclusió social i garantint la igualtat d’oportunitats. Per això, l’èxit
escolar suposa un objectiu estratègic que, com a ciutat, en el sentit de projecte col·lectiu,
esdevé el major dels reptes que podem abordar de cara al futur.
Dins d’aquest escenari, ens hem compromès que, en l’horitzó de 2010, el 85% dels nos-
tres joves d’entre 22 i 24 anys puguin acreditar estudis postobligatoris. Això comporta la
necessitat de programes transversals, d’abordatges integrals, de polítiques actives i afirma-
tives, de treball en xarxa. Ens referim a propostes, anàlisis  i reflexions que han d’ajudar-nos
a centrar el debat dins el marc del Pacte Nacional per a l’Educació, la LOE i la futura Llei Ca-
talana d’Educació. 
Des d’aquesta convicció, l’Ajuntament de Barcelona ha realitzat una forta aposta per
l’esforç compartit, per la coresponsabilitat de tots els agents i membres de la comunitat
educativa amb programes innovadors que, amb el compromís i la complicitat dels poders
públics i altres sectors, garanteixin uns nivells òptims de capacitació i qualificació. Per això,
hem desenvolupat polítiques actives que es concreten en iniciatives com el projecte ÈXIT,
un bon exemple de l’empenta estratègica que ens cal per al futur de la nostra ciutat.
És ben sabut que el sistema educatiu, un engranatge vast i complex, mira de buscar la
millor adequació a la majoria de l’alumnat en la tasca d’impartir sabers. Però en aquesta
opció, moltes mirades i maneres de fer queden excloses, sigui per diferències en els ca-
mins de la comprensió, en les formes de relació, en el ritme de treball o en la capacitat
per assolir coneixements. El propi medi del qual cadascú i cadascuna provenim influeix en
gran manera en la nostra capacitat per encaixar amb el sistema educatiu i treure’n el mà-
xim profit.
Per això, aquesta ambició de ciutat obliga a abordar canvis en l’organització dels centres
i les aules per tal d’evitar l’exclusió i la segregació. El rigor en l’aplicació de mecanismes
d’avaluació contínua, el treball en grup, l’atenció individualitzada i el seguiment comuni-
tari i familiar, han d’esdevenir eines suficients per evitar possibles disfuncions en el camí
cap a l’èxit escolar i social. És un repte col·lectiu que no podem defugir. Ens hi juguem molt
com a ciutat, per una Barcelona amb un futur competitiu i de liderat. Però també ens hi
juguem molt des de la responsabilitat de l’administració, perquè el compromís vers les per-
sones en la igualtat d’oportunitats és la millor garantia d’una societat lliure, justa i feliç.
Això sí que és un repte.
Bon estiu!
Eva Martínez-Picó
«La bona escola no és només la suma 
de bones escoles, sinó que ha d’arribar a  
ser una política, assumida democràticament
per tots, de qualitat de l’escola per a tots. 
És també aquesta política la que 
pressuposem quan parlem de pedagogia»
Marta Mata
4 NOTÍCIES e núm.59 juny/juliol 2007
>> NOTÍCIES...
COSMOCAIXA ACULL LA SEU 
D’UNA OFICINA EDUCATIVA DE
L’AGÈNCIA ESPACIAL EUROPEA
L’ESA està promocionant un pla educatiu
per ser implantat a tots els països membres
de l’organització (actualment 17 estats eu-
ropeus). En aquest moment, s’estan posant
en marxa 3 oficines pilot a les ciutats
d’Amsterdam, Barcelona i Brussel·les.
Aquestes oficines, anomenades ESERO (Eu-
ropean Space Education Resource Office),
NÚMERO 4 DE LA tindran la missió de promocionar les voca-
REVISTA TANTÁGORA cions científiques i tecnològiques, com
La revista Tantágora, dedicada a la narració també facilitar recursos per a l’alumnat de
oral, el conte i els narradors, recull en el seu tots els nivells educatius.
nou número diferents articles sobre les pos-
sibilitats dels relats en veu alta com una i http://obrasocial.lacaixa.es/centros/
forma d’accés a altres llenguatges com el cosmocaixabcn_ca.html
corporal. A més, entrevistes amb narradors i
les últimes novetats de llibres sobre contes
de diverses procedències.
i www.tantagora.net
UN JOC PER AL MÒBIL BUSCA
AJUDA PER ALS REFUGIATS
El joc es diu «Refugee» i el produeix l’ONG
Intermón Oxfam. La protagonista és Aissa, CONVIVIM: MIRADES 
una dona africana que fuig amb els fills MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT
d’un poble devastat per la sequera. Pel COMPLEXA
camí creua un desert sembrat de mines CATÀLEG DE RECURSOS I L’Institut d’Educació de l’Ajuntament de
antipersona i controlat per la guerrilla. Els SERVEIS DE GREC RESOLUCIÓ Barcelona reedita el material didàctic Con-
diners de les descàrregues aniran al camp DE CONFLICTES vivim: mirades múltiples en una societat
de refugiats de Darfur, al Txad. GREC Resolució de Conflictes és un grup de complexa. És una proposta didàctica per
recerca i estudi dels conflictes, especialitzat treballar la convivència intercultural.
i www.intermonoxfam.org en la prevenció i la resolució de conflictes Consta de cinc blocs temàtics, el conductor
per mitjà de metodologies i sistemes de me- dels quals gira al voltant de la idea de co-
diació i gestió alternativa. El GREC posa a la nèixer-nos i conviure al barri des de la nos-
vostra disposició el nou catàleg de serveis i tra diversitat.
recursos per a la prevenció i gestió dels con-
flictes en les àrees d’educació, joves, gent i www.bcn.cat/educacio
gran, creixement personal i sector públic. El
podeu descarregar a la seva web.
i www.grecmail.cat
núm.59 juny/juliol 2007 e NOTÍCIES 5
...
PORTES OBERTES A L’ESCOLA
BRESSOL CARABASSA
El passat mes d’abril es va celebrar una jor-
nada de portes obertes a l’escola bressol
municipal Carabassa, situada al districte de
Ciutat Vella. L’EBM Carabassa és una de les
cinc escoles bressol de nova construcció
que han obert les portes durant el curs
2006-2007. Té una capacitat màxima de 81
places i una superfície total de 992 m2.
i www.bcn.cat/educacio
EL XAROP DELS IDIOMES
El Col·legi de Farmacèutics de la província
de Barcelona ofereix a les escoles un nou
joc on-line pedagògic, «El xarop dels idio-
mes». El joc pretén que els nens i nenes
nouvinguts aprenguin català mantenint el
vincle amb la llengua materna. Han d’anar
descobrint com es diuen en el seu idioma i
en català diferents paraules relacionades
XIX MOSTRA DE amb la salut i la higiene.
PROGRAMES CULTURALS
Durant el mes de maig es va celebrar la XIX i www.farmaceuticonline.com
Mostra de Programes Culturals, que, com
cada any, va donar a conèixer l’elevat nom-
bre de creacions artístiques i les noves ma-
nifestacions culturals realitzades per l’alum-
nat de secundària dels centres públics de la CONCURS DE DIBUIX
ciutat. Dins de la mostra s’ha pogut gaudir «BARCELONA ÉS UNA BONA
de teatre, dansa, música i arts plàstiques i ESCOLA»
visuals. T’agrada dibuixar? Vols veure el teu dibuix
LÍSISTRATA, a la portada de la pròxima guia de centres i
i www.bcn.cat/educacio ÒPERA A SECUNDÀRIA serveis educatius? Et proposem un joc: si
Els dies 15, 16, 17 i 18 de juny de 2007 al tens entre 3 i 16 anys, ens pots fer arribar
Teatre Nacional de Catalunya es represen- el teu dibuix fins el 30 de juny. El dibuix
tarà l’obra Lísistrata, guanyadora del III guanyador apareixerà a la portada de la
Concurs de Composició d’Òperes per a Es- guia de centres i serveis educatius del curs
colars. L’obra ha estat creada per ser inter- 2008-2009. Els dibuixos finalistes també es
pretada per un gran cor de més de 300 publicaran a la web d’educació de l’Ajunta-
alumnes de primer i segon d’ESO. «Òpera a ment de Barcelona.
secundària» vol fer arribar la música con-
temporània a l’alumnat dels centres de se- i www.bcn.cat/educacio
cundària fent-los participar activament en la
interpretació d’una òpera.
i www.bcn.cat/educacio
6 SOM XARXA e núm.59 juny/juliol 2007
40 ANYS 
AJUDANT 
A CRÉIXER
L’ESCOLA D’EDUCACIÓ ESPECIAL 
MARE DE DÉU DE MONTSERRAT
L’Escola d’Educació Especial Mare de Déu de Montserrat és un centre con-
certat, situat al barri del Guinardó. Va néixer ara fa quaranta anys per inicia-
tiva del mossèn Francesc de P. Sardà Pujadas, aleshores rector de la parrò-
quia Mare de Déu de Montserrat, que va pensar a reconvertir l’antiga escola
parroquial en un centre adreçat a alumnes amb dificultats d’aprenentatge.
El que va començar, l’any 1966, només com una petita escola s’ha conver-
tit en una entitat que dóna atenció i suport en tots els àmbits formals de la
vida a persones amb retards intel·lectuals.
CRÉIXER variació intraindividual referent a l’edat, sinó
no és, només, fer anys, en el de les característiques de variació intrain-
ni fer-se més alt o més alta. dividuals que es refereixen a les diferents qua-
CRÉIXER és... litats que pot presentar l’alumnat i el seu grau
aprendre a viure de variació. Les bases de l’educació són les
aprendre a conèixer-se mateixes que les de qualsevol noi o noia, però
aprendre a conèixer els altres condicionades per les característiques diferen-
aprendre a comprendre cials que presenten individualment, que els
aprendre a aprendre. han portat a fracassar a l’escola ordinària i els
Quan CRÉIXER no és fàcil... fa viure el drama de la seva inferioritat, cosa
moltes coses es fan difícils. que els produeix una forta angoixa.
«Volem deixar clar qui som:
’alumnat atès a l’escola té una carac-
L terística comuna: nois i noies d’apre- una escola que els portarà 
nentatge lent per causes diverses, al màxim grau d’inclusió 
que, segons l’etimologia de les defi-
ciències, podem agrupar, principalment, en possible a la societat»
tres grans blocs:
El grup de les causes orgàniques que han
afectat o afecten els nens i nens amb dis- L’escola, a partir de la proposta de modifica-
minució. cions dels elements prescriptius del currículum
El grup de causes que provoquen altera- de caràcter global del centre, adequa el currí-
cions de personalitat. culum escolar a les necessitats educatives de
El grup de les causes relacionades amb l’alumnat a fi d’assolir, d’acord amb les seves
immaduresa evolutiva. capacitats, els objectius següents:
La metodologia de l’escola es fonamenta en la Obtenció o recuperació de la seguretat en
pedagogia diferencial, en l’aspecte no de si mateix.
Rafael Fong
núm.59 juny/juliol 2007 e SOM XARXA 7
F
LA INSERCIÓ A LA VIDA 
Una de les preocupacions constants, tant dels
pares i mares com de les persones professio-
nals del centre des de la seva creació, ha es-
tat la incorporació a l’edat adulta d’aquests
nois i noies amb retard intel·lectual. Aquesta
preocupació ens va portar a un seguit de tro-
bades amb diversos centres d’educació espe-
cial amb una població escolar similar.
Aquestes trobades l’any 1981 van fructificar
en la posada en marxa de la nostra secció de
Anuska Allepuz formació professional. Des de l’origen, l’es-
cola professional s’ha mantingut fidel a tres
grans principis:
És un projecte educatiu integral. Som de-
fensors del principi segons el qual les per-
sones amb retard intel·lectual, entre els ca-
torze i els vint anys, tenen encara moltes
possibilitats d’aprendre i, per tant, tenen el
dret a rebre aquesta formació. Coneixe-
ments, autonomia i professionalització han
estat, doncs, els tres grans blocs d’incidèn-
Assolir una formació humana sòlida, inte- tes, escenoteràpia i temes debat) i treball de
cia educativa.
gral, utilitària i pràctica que permeti el ple suport a les famílies d’alumnes i coordinació
És un projecte educatiu integrador. Volem
desenvolupament harmònic de la seva amb el grup de professionals de dins i fora preparar tots aquests nois i noies per a la
personalitat i la preparació per a l’exercici de l’escola. seva inserció al món laboral. 
responsable de la llibertat, inspirats en el >> Departament de logopèdia i reeduca- És un projecte educatiu professionalitzador.
concepte democràtic de la vida i l’esperit cions: Té com a finalitat potenciar el llen- Fem incidència educativa en totes les àrees
de convivència i tolerància. guatge oral, treballant la comprensió i l’ex- de formació, però és evident que l’objectiu
Establir un bon equilibri psicoafectiu. pressió per facilitar la comunicació. L’aula bàsic d’aquesta etapa demana la preparació
Assolir uns coneixements bàsics que l’aju- d’informàtica es va integrar en aquest específica per al treball. Avui, a l’escola
din a estructurar la seva personalitat i esti- departament, de manera que l’ús de les professional, a més dels programes de tran-
mular la seva intel·ligència. noves tecnologies pot servir com a suport al sició a la vida adulta, impartim programes
La inclusió en la vida social. Moltes vega- treball individual de cada alumne. adaptats de garantia social d’electricitat,
des, un centre com el nostre és el gran >> Departament de psicomotricitat i ritme: mecànica, fusta, administratició, hostaleria i
desconegut. Per a uns, un lloc no desitja- Sempre hem considerat l’educació psicomo- manipulats.
ble; per a altres, l’única salvació. Volem triu com una acció bàsica en el desenvolupa- Naturalment, la mateixa preocupació que
deixar clar qui som: una escola que té pre- ment de l’alumnat. Intentem educar sistemàti- l’any 1981 va portar-nos a la creació de l’es-
sent, que, abans de tot, té en compte les cament les diferents conductes motrius i cola professional es repeteix un cop consoli-
característiques diferents del seu alumnat i psicomotrius que permetin millorar la inclusió dat el projecte educatiu, enfront del món del
que vol potenciar allò que tenen de bo i escolar i social. e treball. És així com des de la iniciativa de pa-
que els portarà al màxim grau d’inclusió res i mares l’any 1988 es crea l’Associació Gi-
possible a la societat. Ramon Fitó i Gil nesta, avui ja anomenada Fundació Ginesta.
Des de l’inici de la nostra escola, el treball Jordi Mañosas i Capellades A través d’aquesta entitat, s’ha creat:
El Servei d’Orientació Laboral 
dels diferents claustres ha anat perfilant un Escola Mare de Déu de Montserrat
El Servei Ocupacional d’Inserció
estil que, amb una estructura concreta i for-
El Centre Especial de Treball 
mada de la pròpia experiència, s’ha posat al
També existeix un servei d’atenció social a les
servei de l’alumnat. famílies, un centre de lleure i un habitatge,
Tot això ens indica que, a més de les aules en el qual, com a «pis pilot», iniciem expe-
pròpiament dites, són necessaris altres serveis 2 riències de vida en comú entre aquestes per-
que dins de l’escola, i sentint-se’n part, ajudin sones amb l’objectiu que adquireixin la sufi-
des de la seva especialitat a assolir la fita que ESCOLA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT
cient autonomia domèstica i funcional.
com a centre ens proposem, com ara: C. Varsòvia, 162
Districte d’Horta-Guinardó
>> Departament de psicopedagogia: Du a Barcelona 08041
terme un treball individual (seguiment de Tel. 93 455 76 25
l’alumnat de nou ingrés, teràpies de suport i www.xtec.cat/centres/a8014012
atenció psicopedagògica), treball de grup
(grups de creixement, dramatització de con-
8 APUNTS e núm.59 juny/juliol 2007
SUPORT,
ACCESIBILITAT 20
anys
I PRÀCTIQUES
PONT DEL DRAGÓ FA VINT ANYS 
IMPLICAT EN LA INTEGRACIÓ DELS DISCAPACITATS MOTRIUS
El centre municipal Pont del Dragó, adreçat a perso- Sovint els problemes que hem d’afrontar perquè un noi o una noia
nes amb disminució física, compleix vint anys. I ho pugui arribar a fer pràctiques superen l’àmbit escolar. La majoria vé-
fa amb els records i la feina feta durant tot aquest nen donats per l’accés a l’empresa, ja que necessiten uns mitjans de
transport adaptats que, juntament amb les necessitats de suport as-
temps, però també amb projectes actuals que refor- sistencial que tenen, fa que des de l’escola es faci un gran esforç per
cen el seu paper fonamental en les necessitats edu- contactar amb serveis, fundacions i altres entitats per tal de buscar so-
catives i de formació de les persones amb discapaci- lucions. En aquest sentit som conscients que estem obrint camí a no-
tats motrius. Les pràctiques laborals, l’accessibilitat ves generacions d’alumnes que es podran beneficiar d’un major su-
port i sensibilitat social i empresarial. 
en els productes de l’empresa Hewlett-Packard i el
servei de suport a les escoles bressol municipals en ACCESSIBILITAT DELS 
són uns bons exemples. PRODUCTES DE L’EMPRESA HP
Avui en dia, hi ha empreses i entitats que volen complir els criteris de
qualitat i d’accessibilitat en els seus productes, encara que existeixen
quests són els tres projectes i experiències que us volem unes normes que s’han d’aplicar i per tant també fer complir. Una d’a-
Aexplicar i que formen part del present del centre, ara que el quests empreses és Hewlett-Packard.
7 de juny hem celebrat els 20 anys de vida: L’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, a través del Ser-
vei de Recursos del CM Pont del Dragó i conjuntament amb la Fun-
dació Pere Mitjans i el Centre Especial de Treball Odisseny, realitza
PRÀCTIQUES LABORALS una tasca d’assessorament en la incorporació de criteris d’accessibili-
El CM Pont del Dragó imparteix programes de garantia social adap- tat de les impressores d’aquesta empresa.
tats a persones amb greus dificultats físiques. La finalitat d’aquests
programes és l’adquisició d’unes competències que permetin a l’a-
lumnat incorporar-se al mercat laboral. «Estem obrint camí a noves generacions 
Sensibles a les dificultats i la manca d’oportunitats que tenen els i d’alumnes que es beneficiaran d’un major 
les alumnes amb discapacitat per tenir una experiència laboral al llarg
de la seva vida, vam apostar per fer possible les pràctiques. El princi- suport i sensibilitat social i empresarial.»
pal objectiu és oferir a l’alumnat una experiència laboral significativa
i valuosa, així com una oportunitat per familiaritzar-se amb un entorn
de treball dins d’una empresa. Per realitzar aquesta tasca s’han escollit alumnat i persones usuà-
Amb aquesta finalitat, des de fa tres anys, hem dut a terme expe- ries, formats en tecnologia adaptativa i en el coneixement dels en-
riències de pràctiques laborals en l’àmbit de la funció pública, empre- torns de sistemes operatius avesats en l’específic funcionament de pe-
ses privades i centres especials de treball. Aquestes suposen una mi- rifèrics d’entrada i de sortida. Aquest grup d’alumnes, juntament amb
llora en les competències personals, socials i laborals dels nois i noies, els professionals que omplen els protocols, es desplaça a l’empresa HP
i sovint van acompanyades d’un treball previ d’autonomia en els des- cada cop que hi ha un producte que cal que sigui avaluat. Els nois i
plaçaments que ja resulta molt valuós. noies del centre proven els prototips i els professionals del Pont del
Pel que fa a les empreses, el fet de tenir persones amb discapacitat Dragó i d’Odisseny avaluen i fan recomanacions al personal tècnic de
fa que generin actituds positives i tolerants envers la diferència. És per HP per tal d’incorporar millores d’accessibilitat en el disseny de les im-
això que valorem molt positivament l’experiència de les pràctiques. pressores.
núm.59 juny/juliol 2007 e APUNTS 9
DUES DÈCADES,
180 històries!
Fa quinze cursos que vaig entrar en contacte amb el centre
Pont del Dragó i he de dir que, aleshores, no m’imaginava que
aquell contacte esporàdic d’un cop per setmana fent les pràcti-
ques de la carrera es convertiria en una història compartida de
gairebé quinze anys. 
Del primer contacte en guardo pinzellades a la memòria: un
local singular, ordinadors Macintosh, nois i noies treballant-hi,
l’empenta dels professionals, etc. Recordo que em va impactar
l’estructura de l’antic local on estava ubicat el centre, un espai
de dues plantes amb una altra dependència dedicada al Servei
de Recursos i a Direcció a la qual s’havia d’accedir per una
rampa externa. Tot plegat, un xic peculiar i estrany per acollir un
centre de formació professional adaptada per a joves amb disca-
pacitat motriu. Però no tant si tenim en compte que originària-
ment l’escola havia de ser un centre de jardineria. 
Malgrat les dificultats, estem molt satisfets per la bona resposta que
Em va sobtar, també, trobar-hi les aules plenes d’uns ordina-
hi ha hagut entre l’alumnat i per la perspectiva de futur que s’obre a
dors que no havia vist mai, els Macintosh. I una altra cosa, en-
tot l’àmbit d’accessibilitat i a les empreses del sector de la tecnologia. cara més impactant: veure com tots els nois i les noies utilitza-
ven aquelles màquines fent tota mena d’activitats i treballs.
SERVEI DE SUPORT Cadascú accedia a la màquina segons les seves possibilitats,
A L’ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL desenvolupant les tasques segons les seves capacitats, però tots
El Servei de suport a l’escola bressol es va iniciar els curs 2001-2002, amb les mateixes oportunitats. I la il·lusió i la satisfacció que
però no es va consolidar fins al curs següent. Aquest projecte va néixer transmetien omplia les aules. 
arran de la demanda de les pròpies educadores i educadors de les esco- L’equip d’onze professionals que hi treballava encomanava la
les bressol que volien atendre millor les criatures que tenien integrades. seva empenta, les seves ganes, la il·lusió per un projecte. I m’hi
D’altra banda, el Servei de Recursos de Pont del Dragó, que sempre vaig enganxar.
ha fet tasques de suport i d’acompanyament a l’alumnat escolaritzat El temps passa ràpid, i d’aquell primer contacte en guardo un
en les etapes educatives no obligatòries, va veure la possibilitat, amb record entranyable. En la vida del centre han passat moltes coses,
aquest projecte, d’iniciar una tasca preventiva i un treball per facilitar i hi ha hagut molts canvis: vam passar de dependre de l’Institut
normalitzar la inclusió educativa dels infants amb mobilitat reduïda. Municipal de Persones amb Discapacitat a fer-ho de l’Institut Mu-
Pont del Dragó disposa de caminadors, bipedestadors, cadires, nicipal d’Educació, vam estrenar locals nous fa uns cinc anys, de
taules, comunicadors, etc., que es facilita en préstec a les escoles les màquines d’aleshores només en queden el record i alguna
bressol on hi ha un infant integrat. Previ al préstec de material es fa imatge, el pla d’estudis també s’ha vist modificat al llarg dels
una observació de la criatura a l’escola, es recullen les demandes dels anys fins a arribar a la formació actual de programes adaptats de
educadors i educadores i, posteriorment, es coordinen les persones garantia social, el nombre d’usuaris que són atesos pel Servei de
professionals dels diferents centres de desenvolupament infantil i Recursos ha crescut considerablement, així com tot l’equip de
atenció primària (CDIAP), on atenen els nens i nenes per tal de defi- professionals, etc.
Però, per a mi, qui escriu la història d’un centre no són les mà-
nir quins són els recursos que cal deixar a l’escola. Al llarg del curs es
quines, ni les instal·lacions –que ajuden, evidentment–, sinó el
va fent un seguiment i les modificacions i ajustaments que siguin ne-
cúmul d’històries que al llarg dels anys han tingut el punt d’unió
cessaris. 
en el centre Pont del Dragó. Històries protagonitzades per 180
D’aquesta manera es pot garantir que tot nen o nena amb una dis- alumnes que han omplert les aules de veus, de converses, d’il·lu-
capacitat motriu matriculat a una escola bressol municipal disposa de sió pel treball, d’esforç, d’enfrontar-se a nous reptes; històries
tots els recursos necessaris i que els i les professionals estan deguda- protagonitzades per les famílies que al seu moment han cregut
ment assessorats. en el centre, i històries també protagonitzades pels professionals,
El Servei de Recursos compleix un doble objectiu: és un recurs per a que al llarg de tots els anys han treballat amb dedicació i con-
les educadores i educadors de les escoles bressol i, d’altra banda, és un fiança en el projecte i en les possibilitats d’aquests joves. 
recurs per a les criatures, perquè disposen de recursos materials ade- I aquest text no deixa de ser un petit fragment d’aquesta histò-
quats i adaptats a les seves necessitats de mobilitat, desplaçament i ria, vist des dels ulls d’una professional satisfeta de formar part
control postural. Així poden gaudir d’una estada més còmode i parti- d’aquests vint anys. Entre tots hem escrit la història de Pont del
cipar en les mateixes activitats que els seus companys i companyes. e Dragó; formem part d’aquests vint anys! Per molts anys!
Carme Garcia, Anna Almirall i Anna Betlloch Sílvia Andrés
Centre municipal Pont del Dragó Secretària acadèmica del CM Pont del Dragó
www.bcn.cat/pontdeldrago
10 OPINEM e núm.59 juny/juliol 2007
PODEM COMBATRE 
EL CANVI CLIMÀTIC?
PROPOSTES I NEGUITS EN LA LLUITA CONTRA 
LA DESTRUCCIÓ DEL PLANETA
Les parets del CEIP Fort Pienc, a l’Eixample, són plenes de dibuixos d’un món verd, sense fums i ple d’ani-
mals. La sala d’actes de l’institut municipal Narcís Monturiol, a Ciutat Vella, s’ha omplert per escoltar una
conferència sobre el canvi climàtic. Dues paraules que, ara, a ningú li són estranyes. Amb els nois i noies
d’aquests dos centres vam voler plantejar la mateixa pregunta. Podem combatre el canvi climàtic?
>> Guille, alumne de 1r i Lola, alumna de 2n del CEIP Fort Pienc. I abans les estacions marcaven molt la nostra feina: a la tardor, a
Guille: El canvi climàtic està fent molt mal a la terra. Els arbres, per veure les fulles com cauen; a l’hivern, la neu. Això està canviant. 
exemple, no poden viure perquè hi ha molta més contaminació i si els Núria: L’escola és el lloc perfecte per ensenyar-los a reciclar, a estalviar
arbres es moren, al final, no podrem respirar. el consum d’aigua, etc. Coses properes que els nens i nenes poden
Lola: Si tot continua així, ens quedarem sense arbres i sense aus. entendre i així adopten hàbits des de ben petits. L’escola ha de fer la
Hauríem de fer una manifestació! A l’escola vam fer un treball de seva feina, però també l’administració. Volíem energia solar a la nostra
portar una notícia sobre el canvi climàtic i comentar-ho entre tots i escola, que és de nova construcció, per donar exemple i no va poder
totes. I el que vam descobrir és l’escalfament del planeta. També hem ser. Contenidors de reciclatge, bombetes de baix consum, aixetes que
de vigilar de no llençar res que puguin aprofitar altres persones, com tanquin bé...Tot això hauria de ser d’obligatori compliment per a totes
la roba. les escoles. 
>> Susanna i Núria, mestres de CEIP Fort Pienc. >> Isabel i Lourdes, mares del CEIP Fort Pienc.
Susanna: Hi ha un alarmisme general però poca consciència. Nosal- Isabel: És curiós perquè els nostres fills i filles ens poden donar exemple,
tres a l’escola posem el granet de sorra necessari, però això ha de però jo crec que moltes persones adultes encara no estan gaire cons-
continuar a casa dels nens i nenes i als despatxos de l’administració. I cienciades. N’hi ha moltes que encara no reciclen. I veus coses incohe-
per això alguns poden tenir l’actitud de dir: «Si l’administració no rents com que no s’investigui més per fer cotxes de baix consum.
dóna exemple, per què ho he de fer jo?». Lourdes: No s’entén que, en un país com el nostre, l’energia fotovol-
És curiós que parlem del canvi de comportament dels animals, però taica no s’hagi potenciat molt més. La ciutadania ja està molt cons-
en els nens i nenes també es nota. Aquell batibull de la primavera cienciada i és l’administració qui ha de ser la primera a comprometre’s
quan comença la calor, ara ja el vam viure els dies de calor de l’hivern. per lluitar contra el canvi climàtic. És l’administració qui ha de gestio-
núm.59 juny/juliol 2007 e OPINEM 11
Fotografies: Patricia Esteve
nar el lideratge pel canvi climàtic i no veig que ho estigui fent. Ha de >> Mercedes, Marta, Anna, Maria i Víctor, alumnes del cicle for-
ser un eix fonamental de la política i dels partits polítics. matiu de grau superior de Química ambiental de l’IESM Narcís
Monturiol.
>> Carles, director, i Teresa, cap del departament de formació Mercedes: Ja podem tots reciclar, gastar menys aigua, etc. Si això no
professional de Química de l’IESM Narcís Monturiol va acompanyant de veritables canvis en les indústries i l’economia, és
Carles: Des del centre i durant aquest curs, hem cregut que aquesta una utopia poder fer alguna cosa. 
era una temàtica bàsica que l’alumnat havia de conèixer i per això Marta: És l’administració qui hi hauria de dedicar els màxims esforços.
hem fet xerrades i conferències. Cal que hi hagi debat sobre aquest Per exemple, en alguns llocs no es fàcil fer el reciclatge perquè no hi
tema, ja que necessitem trobar solucions. ha contenidors. O el reciclatge de matèria orgànica encara no està
Teresa: Tot el que està passant és responsabilitat d’aquesta societat que desplegat a tota la ciutat de Barcelona. Això és una mica vergonyós. 
vol totes les comoditats i en tot moment. Cal il·luminar el Tibidabo o la Anna: Es concentra molt la pressió sobre la ciutadania. Volen que
Sagrada Família cada nit perquè queda bonic? Cal que les calefaccions agafem transport públic, que gastem menys, etc. Però al final, la
dels hotels estiguin tan altes que hagis d’anar amb màniga curta? Hem pujada de les tarifes de la factura la paguem nosaltres i no l’empresa
de reflexionar tots per veure que així no arribarem gaire lluny. que ha emès més CO2 del que hauria d’emetre.
Maria: La veritat és que la pel·lícula de l’Al Gore, podrà ser oportunis-
>> Pilar, Alba, Josep Maria, José i Jesús, alumnes del cicle for- ta, però almenys ha donat la volta al món i ara tothom sap quines són
matiu de grau superior de Química ambiental de l’IESM Narcís les conseqüències, tan nefastes, que pot tenir el canvi climàtic. 
Monturiol Víctor: Són els governs els que haurien d’estar units en la lluita. I hem
Pilar: Hem guanyat molt en els últims temps. Els meus pares no sabien de tenir en compte com estan estructurades les societats per veure
què era reciclar, però els meus fills sí que, ja des de ben petits, ho que no és fàcil aplicar canvis en els nostres hàbits. Per exemple, jo
faran. Per tant, ja és un pas endavant que tothom tingui consciència podria viure sense tenir cotxe. Però, què passa? Els pisos estan carís-
del problema. sims. El busco fora de Barcelona, però la feina la tinc a la ciutat. El
Alba: A mi em fan gràcia els polítics que demanen a la gent que transport públic no funciona com hauria de funcionar i, al final, acabo
redueixi el consum de tot i en canvi ells no fan res per aplicar políti- venint amb cotxe. Són molts factors que s’han de tenir en compte.
ques contra el canvi climàtic. Això no dóna diners, per tant no busca-
ran solucions, ni ells, ni els poders econòmics, que tenen la clau de >> Albert, Isaac, Carles i Andrea, alumnes del cicle formatiu de
tot. Ara, el dia que això sigui un negoci, com sembla que comença a grau superior de Química ambiental de l’IESM Narcís Monturiol.
ser, ja buscaran solucions, però no per al medi ambient sinó per a les Albert: És lògic que es parli de tornar a recuperar l’energia nuclear
seves butxaques. perquè no emet CO2, però què farem amb els residus? No embruta-
Josep Maria: El que s’hauria de fer és invertir més en les energies que rem l’aire, però enterrarem els residus sota terra. A més, l’urani també
contaminen menys. Gastar els diners en aquestes coses i la societat, per s’acabarà. Hem de buscar solucions a llarg termini.
la seva part, ser menys consumista. Isaac: S’hauria de posar més diners per a la investigació de noves
José: Les energies renovables, com la solar o l’eòlica, no poden ser energies, menys contaminats. Hauria de ser una prioritat de la investi-
una solució a llarg termini perquè no produeixen l’energia suficient gació dels països. 
que la nostra societat necessita. Això són solucions a curt termini. Carles: Si es posen multes per aparcar malament, perquè no posem
Jesús: El primer que ha de canviar és la mentalitat de la ciutadania. multes als que contaminen més o a les persones que no reciclen?
Crec que encara no som plenament conscients del que està passant. I Estem parlant de posar remei, i ràpidament, a un problema molt greu.
després, traslladar aquesta preocupació als governs dels països que Andrea: El canvi climàtic va molt més ràpid del que la societat pugui
contaminen més, com Estats units, Índia o la Xina, i que són els més fer. Per tant, serà tot el que vagi provocant els efectes del canvi climà-
reticents a aplicar les polítiques necessàries. Per això, veig el futur tic el que condicionarà la nostra societat. Crec que ja no estem a
molt negre. temps d’aturar-lo. e
12 A FONS e núm.59 juny/juliol 2007
DAVID MARTÍ 
I GARCÉS
Músic i gerent del 
Conservatori Municipal 
de Música de Barcelona
davidmarti@cmmb.cat
ver
Jordi Oli
núm.59 juny/juliol 2007 e A FONS 13
MÚSICA I 
DEONTOLOGIA
David Martí i Garcés, músic i gerent del Conserva- vençut que era el moment d’impulsar un codi deontològic dels edu-
tori Municipal de Música de Barcelona, reflexiona cadors de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona (IMEB).
Les raons exposades van ser moltes: la reflexió que en aquests mo-
en aquest article sobre la necessitat de la creació ments quasi tots els col·lectius professionals ja havien fet aquest pas,
d’un codi deontològic del professorat. I ho fa en un que sobretot en l’ensenyament obligatori em semblava indispensa-
moment en què s’ha iniciat el procés per fer un codi ble, tenint en compte que la llei obliga al ciutadà a compartir l’edu-
al Conservatori i convençut que, precisament, el cació dels seus fills i filles amb un educador o educadora que legal-
ment es converteix en el seu tutor o tutora (la llei no obliga ningú a
professorat de música és el més adequat per donar anar al metge!), el recordatori que molts dels conflictes en els centres
exemple. tenien l’origen en visions ètiques diferents de la professió i no pas en
qüestions de contingut pedagògic, la reflexió que la tradició educa-
dora de la ciutat de Barcelona mereixia tenir, abans de la integració
E l meu pare té 82 anys. És metge, encara en actiu, i ha dedicat de molts docents en el Consorci d’Educació, un codi deontològic com
moltes hores de la seva vida a reflexionar sobre qüestions d’è- a reconeixement de la seva tasca històrica. Però, per sobre de tots
tica mèdica. De petit, el recordo els caps de setmana redactant aquests arguments, un sentiment que no es pot pretendre educar en
hores i hores, en la seva màquina d’escriure portàtil, el que valors si no s’ha fet el pas previ d’assumir-los com a propis. 
després vaig saber que era la seva tesi doctoral sobre el secret profes- Entenia, i encara entenc, que el Projecte d’Educació en Valors de
sional dels metges; de gran, vaig tutelar els seus primers passos en el l’IMEB rebria un gran impuls el dia que el seu col·lectiu d’educadors
món de la informàtica, mentre ell escrivia articles i més articles del i educadores fes el pas endavant d’explicar a la ciutadania quin era
nou codi de deontologia mèdica del Consell de Col·legis de Metges el seu compromís moral davant dels mateixos valors que es volen
de Catalunya, del qual era el degà de la Comissió de Deontologia. transmetre. Compromís que va molt més enllà del compliment de les
Entenc que totes aquestes hores dedicades a l’ètica mèdica són la obligacions establertes per la llei i pels convenis laborals.
millor demostració que per a ell l’exercici de la medicina ha estat i en-
cara és una vocació i un acte d’amor. Educar també és un acte d’amor.
No fa gaires mesos la Josefina Miserachs, en aquesta mateixa revista,
ens ho recordava en les paraules de l’Angeleta Ferrer i Sensat: «M’a- «Qui, si no els músics, per atrevir-se 
firmo que l’educació és més obra d’amor que de ciència, i que no hi ha
res tan difícil i interessant com descobrir i formar la persona humana». amb el repte de descobrir qui són 
Ara fa uns anys em vaig començar a preguntar què s’havia escrit
sobre la deontologia de l’educació. Vaig buscar informació i no vaig i explicar-ho a la ciutadania?»
trobar gaire cosa: molta literatura de com educar en valors, molt poca
sobre com «predicar amb l’exemple» i fer-se’ls propis, i encara menys,
codis deontològics propis de col·lectius docents. 
Només un important treball del Consell Escolar de Catalunya de A la Marina Subirats li va agradar molt la proposta, però em va re-
l’any 1992 –«Criteris per a una deontologia del docent»–, que prete- cordar que els codis deontològics no es poden imposar des del vèrtex
nia ser el tret de sortida inspirador perquè els col·lectius docents fessin d’una organització, sinó que han de sorgir del propi col·lectiu. Vàrem
el pas endavant i redactessin els corresponents codis d’ètica professio- compartir la reflexió que normalment han estat els col·legis professio-
nal. En l’àmbit nacional, el Consejo General de Colegios Oficiales de nals els que han assumit aquest rol, i que aquest fet potser és el que
Doctores y Licenciados en Filosofía, Letras y en Ciencias havia aprovat, explicava que els educadors i educadores encara no tinguessin el seu. 
l’any 1996, un «Código deontológico de los profesionales de la edu- Però també vam coincidir que un codi deontològic fet des de l’Ins-
cación», poc conegut i arrelat entre els professionals. titut d’Educació, amb un abast menor que el d’un col·legi professio-
Vaig anar a veure a la que aleshores era regidora d’Educació Ma- nal, podria tenir un procés de redacció més participatiu i una aplica-
rina Subirats per compartir totes aquestes reflexions amb ella, con- ció més convençuda.
14 A FONS e núm.59 juny/juliol 2007
Vaig sortir del seu despatx pensant que només em quedava l’opció
d’intentar el procés des del Conservatori. Dic només, perquè en aquells RECOMANACIONS DVD MUSICALS
moments em semblava més imprescindible que fossin els col·lectius
d’educadors i educadores de l’ensenyament obligatori els que el tin- Música simfònica:
Carlos Kleiber i la Filarmònica de Viena: Concert d’Any
guessin. Dic intentar, perquè no depèn de mi sinó del professorat el fet
Nou, 1989 
que finalment es faci. Només ells poden decidir si volen dotar-se d’una
(DVD Universal Music)
eina de coneixement i de reconeixement: conèixer les persones i reco-
nèixer la vàlua de la seva feina. Gala operística:
Des d’aleshores hem fet alguns passos: parlar-ne, sense que ningú Cecilia Bartoli and Bryn Terfel al Festival de Glynde-
se senti qüestionat en la seva ètica sinó que se senti reconegut per bourne, 2000 
ella, aprovar en el nou Reglament de règim intern que una de les fun- (DVD BBC)
cions del professorat és respectar el que manifesti el nou codi deon- Música celta:
tològic, i finalment aprovar també, entre els objectius del Projecte The Chieftains: Water From The Well, 2000 
anual de centre del curs 2007-2008, la redacció del codi deontològic. (DVD JRB)
Heavy Metal:
MOMENT INCERT Metallica: Some Kind of Monster , 2004 
(DVD Paramount)
Estem encara lluny de l’objectiu, però hem avançat. Ens queda segu-
rament el moment més incert de tots: saber quants professors i pro-
fessores voldran sumar-se al curs de formació que ha de servir per co-
mençar, sota la coordinació del formador José Manuel Alonso Varea,
el procés de redacció. 
Durant aquest temps m’he adonat que precisament els músics es- seus professionals que expliquin el seu compromís ètic també ha de
tem molt ben entrenats, per les característiques de la nostra feina vo- fer un pas endavant i comprometre’s a impulsar un model de gestió
cacional, per fer un codi deontològic. Ens dediquem a practicar dià- basat en els valors, a on el management s’entengui no com un reper-
riament l’art de la música, que és «la paraula més profunda de tori de tècniques sinó com un conjunt de valors, compartits amb tots
l’ànima» (Romain Rolland), «el llenguatge de les emocions» (Emma- els actors de l’organització, que defineixen un model de gestió. I quins
nuel Kant), «l’art que comparteix amb l’amor i la mort el misteri de són en el cas del Conservatori? L’excel·lència, la comunicació, el tre-
l’evident, que expressa únicament els més alts estats de la conscièn- ball en equip, la creativitat i la innovació, l’amor. 
cia humana i que està al marge de la veritat i la falsedat» (George Aquests valors estan impregnant cada dia més el marc de gestió del
Steiner). La música que «és una llei moral, dóna l’ànima a l’univers, centre. En una època d’incerteses, en què externament es qüestiona
ales al pensament, impulsa la imaginació, és la gràcia de la tristesa, de la nostra missió, canvien les normatives i els plans d’estudi, i en què
l’alegria i de totes les coses de la vida. És l’essència de l’ordre el qual l’acció educativa d’altres centres (escoles de música, centres superiors,
restableix i l’eleva a tot allò que és bo, just i bell ja que ella, malgrat centres integrats) ens afecten directament, gestionar el Conservatori
ésser invisible, és la forma enlluernadora, apassionant, eterna» des de la convicció dels valors permet afrontar el futur amb molta
(Plató). Practiquem aquest art renovant-nos i transformant-nos cada tranquil·litat. 
dia, perquè cap obra d’art neix fruit d’un procés repetitiu, de la rutina. La Marian Chavarria, directora de l’Escola Municipal Bonanova, de
Neix a vegades des del dolor, el neguit, la transformació, el canvi, per formació professional sanitària, ens recordava en aquesta mateixa re-
arribar a la creativitat i la innovació. Els pedagogs i pedagogues de l’art vista, al comentar el Premi a la Innovació Organitzativa de la Genera-
de la música poden ser exemple d’exemples, i ser els primers a atrevir-se litat de Catalunya que havia rebut el seu centre, la importància que
a ser innovadors, a canviar, a fugir de la rutina. Qui, si no els músics, per «tots els elements que formen part d’una organització –com els recur-
atrevir-se amb un repte tan bonic com aquest, el de descobrir qui són i sos humans, política i estratègia, lideratge, processos de treball i re-
explicar-ho a la ciutadania? Els pedagogs del llenguatge universal de la sultat– estiguin enfocats en una mateixa direcció.» Crec que la gestió
música –i els valors no ho són d’universals?–, segur que ho sabran fer. des dels valors institucionals i la concreció d’un codi deontològic del
No té, però, sentit proposar al professorat la redacció d’un codi de- professorat donarà al centre molta confiança en el seu futur, i un gran
ontològic sense predicar amb l’exemple: la institució que proposa als i merescut reconeixement a la tasca realitzada fins ara. e
núm.59 juny/juliol 2007 e ASSOCIACIONS 15
ETANE
L’ÀFRICA NEGRA A LES ESCOLES
A principis de 1989, un grup d’africans nacionalitzats espanyols vam decidir i ens vam proposar cridar
l’atenció de les autoritats educatives catalanes sobre la necessitat d’introduir un enfocament més objec-
tiu i crític sobre la realitat africana que en aquells moments s’ensenyava a les escoles catalanes. Així va
néixer el projecte «Àfrica Negra a l’Ensenyament» i, uns mesos més tard, ETANE, és a dir, l’Equip de Tre-
ball Àfrica Negra.
ment mutu entre persones de cultures dife- atenció igualment a la situació de dictadura
rents, vam acompanyar el programa peda- en què estava sotmesa la pràctica totalitat
gògic amb un altre de tipus més pràctic i del continent, la població del qual no conei-
intercultural: la Diada Cultural Afro Catalana. xia la llibertat des de l’època de l’esclavitud. 
La producció de materials pedagògics s’ini- També vam crear el programa de sensibi-
cia primer amb l’elaboració per encàrrec de la lització sobre el paper i la situació de la dona
Direcció General d’Innovació Educativa del a l’Àfrica per cridar l’atenció respecte del nul
Departament d’Ensenyament el 1992 del crè- reconeixement cap a aquest grup de pobla-
dit variable per a l’ensenyament secundari ció tan important, gràcies al qual l’Àfrica no
«L’Àfrica abans de la colonització». està pitjor.
Un any després, vam concebre el que, El 2002 vam impulsar i llançar la campan-
segons el meu parer, ha estat la nostra apor- ya de sensibilització «Una altra Àfrica és
tació més innovadora i revolucionària en possible», amb l’objectiu de difondre les
l’àmbit pedagògic: els tallers i activitats inter- propostes alternatives per al desenvolupa-
actius d’ETANE. Es tracta d’una forma de ment del continent que en el marc del
transmetre a la ciutadania de Catalunya Fòrum Social Mundial estaven realitzant els
aspectes molt arrelats i fonamentals de la cul- africans i les africanes, tant dins del conti-
tura africana, com l’estètica, la música, la gas- nent com de la diàspora.
tronomia, la literatura oral, els jocs i tot allò Des de l’any 2004 ens hem proposat
ns proposàvem introduir un enfoca- que, en definitiva, forma part de la vida quo- orientar la major part del nostre treball a
Ement que ajudés els estudiants a tidiana en les societats negroafricanes i a què donar suport a la nova immigració negroa-
comprendre més bé la realitat africa- no havien prestat atenció els manuals de fricana que arriba a Catalunya, però sense
na, pas previ i ineludible per poder ciències socials. descuidar el repertori de projectes esmentat,
entendre i abordar amb rigor i seriositat l’in- perquè considerem que tots guarden una
cipient nou fenomen de la immigració coherència que cal mantenir.
negroafricana, que aleshores iniciava la seva És evident que cap dels programes ante-
corba ascendent. «Hem elaborat propostes riors no hauria vist la llum sense el suport de
Sense ser-ne conscients, resulta que el nos- pedagògiques per provocar les institucions i la societat catalana. Per
tre projecte havia nascut en el marc d’un
moviment de renovació pedagògica molt el canvi en el tractament de això, tot i que lamentem no haver assolit,
fins ara, el nostre gran objectiu d’introduir
actiu aleshores a Catalunya, que propugnava l’Àfrica i tot el que és africà.» un tractament més objectiu i rigorós de la
la revisió global de les bases sobre les quals temàtica africana als manuals de ciències
s’establia el sistema educatiu català. Així, socials de l’ensenyament secundari i el batxi-
doncs, des de 1990, i sempre amb una acti- llerat, creiem que la nostra proposta s’ha
tud crítica, però constructiva, hem anat ela- El 1994, en el marc de la campanya «0,7% guanyat un espai propi en la pedagogia
borant i impulsant propostes pedagògiques sí. Ara» vam proposar la nostra: «Per a l’Àfri- intercultural i de la solidaritat, cosa de la
orientades a provocar el canvi en el tracta- ca negra, 0,7%, però sense dictadors», amb qual ens sentim molt satisfets. e
ment de l’Àfrica i tot el que és africà, tant a l’objectiu de sensibilitzar el món de la coope-
l’ensenyament com en la societat en general. ració al desenvolupament que no n’hi havia Edmundo Sepa Bonaba
Davant l’auge del racisme i la xenofòbia prou amb la curació de cossos malalts o l’ali- President d’ETANE
que estava tenint lloc i convençuts que una mentació d’estómacs buits per promoure i
de les formes més eficaces de lluitar contra estimular el desenvolupament dels pobles
aquestes pràctiques és afavorir el coneixe- africans. En definitiva, proposàvem prestar 2i www.pangea.org/etane
16 PERSONATGES e núm.59 juny/juliol 2007
UHOMENATGE A MARTA MATA
MESTRA deMESTRES
Anna Boyé
núm.59 juny/juliol 2007 e PERSONATGES 17
Aquest mes de juny farà un any que ens vam quedar sense la Marta Mata. La nostra revista li devia un ho-
menatge i ho fem ara aprofitant aquesta data. Hem volgut que persones que la van conèixer, en diferents
moments i situacions vitals, ens parlin de la Marta, del seu llegat, dels records i de la seva personalitat.
Aquest és, doncs, el nostre homenatge a la que va ser la mestra de mestres.
arta Mata va néixer el 22 de més de cinquanta anys, des de 1876, que la
Mjuny de 1926 i va morir el 27 Institución Libre de Enseñanza treballava
de juny de 2006. Va dedicar discretament per un nou model d’educació
tota la seva vida a treballar (...) I, d’altra banda, hi havia el moviment de
per a l’educació dels infants i els joves. Ho va renovació pedagògica català, el qual tenia
fer directament, els anys 40 i 50 amb els nens arrels en els ateneus obrers i en l’escola
i nenes de Saifores (Baix Penedès), i a l’escola rural, en el moviment per la recuperació de
Talitha, actualment el CEIP Orlandai, en la la llengua, en el catalanisme polític (...) Que
creació de la qual va col·laborar. L’any 1965 sense escarafalls de cap mena col·laboressin
va fundar l’Escola de Mestres Rosa Sensat, el Ministeri, la Generalitat i els ajuntaments,
amb altres professionals de l’educació, amb especialment el de Barcelona, a dotar-nos
l’objectiu de formar els i les mestres en una des del primer any dels Grups Escolars i el
altra manera d’educar. Rosa Sensat, amb els següent de l’Institut Escola i l’Escola Normal
cursos d’hivern i les escoles d’estiu, va ser un de Mestres i la Universitat Autònoma, no es
dels focus de resistència al franquisme. Al seu pot explicar sense aquesta conjunció.»1
voltant van anar sorgint unes escoles que més
endavant van formar el Col·lectiu d’Escoles EL SALT A LA POLÍTICA
per a una Escola Pública Catalana (CEPEPC). Marta Mata va fer el salt a la política des de la
L’any 1980 l’Escola de Mestres Rosa Sensat pedagogia. «Una bona escola –deia– només
va esdevenir Associació de Mestres. s’aconseguirà amb una bona política educati-
La Marta explicava que la seva relació va en democràcia.»2 Creia fermament que la
amb l’Ajuntament de Barcelona es remun- renovació pedagògica parteix de la realitat
tava a l’any 1931, quan va començar a anar escolar i de la participació, però que no es pot EL CAMÍ DE L’ESCOLA
al Grup Escolar Pere Vila del Patronat Esco- generalitzar sense un sistema educatiu que Marta Mata. El camí de l’escola és
lar de Barcelona, on la seva mare era mes- no tan sols la permeti sinó que la impulsi. l’últim llibre publicat que repassa la
tra. La Marta recordava fil per randa tant Això la va portar a formar part del Congrés trajectòria de Marta Mata. A partir
l’escola Pere Vila com l’Institut Escola, on dels Diputats ja l’any 1977, quan anava a la del que va deixar escrit i de la gent
només va poder anar el curs 1937-38. El llista socialista, teòricament en una posició per que la va conèixer, el llibre de Rai-
model d’educació de la República i les per- recolzar-la i no pas per sortir elegida. L’any mon Portell segueix la Marta, pas a
sones que el van dur a terme, eren per a ella 1980 va ser diputada al Parlament de Cata- pas. Ens explica com va aconseguir
un referent. lunya i més endavant senadora. De 1987 a –van aconseguir– que aquella mag-
1995 va ser regidora de l’Ajuntament de Bar- nífica escola republicana que ella
celona i diputada a la Diputació –vicepresi- va viure de petita i va veure com
«N’enyorem l’afecte, la capacitat denta en el segon dels períodes– amb respon- mataven tornés a renéixer. Una
sabilitats educatives en totes dues institucions. lluita a favor dels infants i de la
de treball, la coherència, Va ser també membre del Consejo Escolar del qualitat de l’escola en la qual mai
i recordem i assumim Estado des de la seva creació, com a persona- no va perdre l’esperança. El llibre
litat de reconegut prestigi en educació, i vice-
les seves conviccions.» ha estat editat per l’Associació de
presidenta més endavant i fins a 2002, en què Mestres Rosa Sensat, arran de
va dimitir per la política del Partit Popular. l’acte d’homenatge que li van fer el
L’any 2004 la van nomenar presidenta del passat mes d’abril a les Drassanes
En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, Consejo Escolar del Estado, responsabilitat de Barcelona.
citava sovint la Comissió Municipal de Cul- que exercia en el moment de la seva mort.
tura, el Patronat Escolar de Barcelona amb la Però tornem a l’Ajuntament de Barcelona,
creació i construcció dels Grups Escolars i la quan li van proposar d’anar a la llista de les
col·laboració en la creació de l’Institut Escola eleccions municipals el 1987. Ho va acceptar Podeu consultar tota la seva obra a:
de la Generalitat. També els noms de amb la idea de poder continuar la feina que www.escriptors.cat/autors/matam/
Manuel Ainaud i Artur Martorell com a ges- l’Ajuntament democràtic havia començat obra.php
tors, i Josep Estalella, Dolors Canals, Rosa l’any 1979 i, de manera especial, per contri-
Sensat, Fèlix Martí Alpera, Àngels Garriga i buir a la recuperació de l’esperit amb el qual Webs d’interès
altres, com a mestres i directors modèlics. l’Ajuntament de Barcelona havia desenvolu- www.martamata.cat
«El 14 d’abril de 1931 –escrivia en un altre pat l’educació en altres èpoques. www.tinet.org/~mmata
article– la República no va haver d’improvi- A grans trets, les principals actuacions que
sar res pel que fa a política educativa. Feia va liderar van ser: 
18 PERSONATGES e núm.59 juny/juliol 2007
La transformació de l’Institut Municipal L’acolliment, escola per escola, dels centres gall... Cal Mata és la seu de la Fundació
d’Educació en organisme autònom, per fer del CEPEPC que passaven a públiques a Àngels Garriga, que Marta Mata va crear
la gestió completa de l’Àrea d’Educació, Barcelona, gràcies a la llei que ella havia amb el nom de la seva mare l’any 1984, per
com a primer pas per arribar a l’actualment impulsat al Parlament l’any 1983. dedicar-la a la pedagogia.
vigent Consorci d’Educació de Barcelona. La creació el Consell Escolar de Barcelona i Teòricament es va jubilar l’any 1995, quan
L’elaboració del Pla de formació institucio- els deu Consells Escolars de Districte, en va acabar el segon mandat a l’Ajuntament i
nal dels mestres municipals amb la compliment de la LOGSE. la Diputació, i va poder complir un dels seus
implantació de la LOGSE a les escoles L’organització a Barcelona del I Congrés desitjos: anar a viure a Saifores. Però no hi
municipals. Internacional de Ciutats Educadores, on es parava gaire: continuava a Rosa Sensat, com
L’impuls de l’acció pedagògica a les escoles va aprovar la Carta de Ciutats Educadores, i sempre havia fet, i al Consejo Escolar del
bressol, les de primària i les de formació la posterior constitució de l’Associació Inter- Estado, i feia conferències a diferents llocs
professional municipals, amb la reestructu- nacional de Ciutats Educadores. de Catalunya i d’Espanya.
ració i el reforçament d’equips i l’oferi- La publicació del número 1 d’aquesta A finals de l’any 2002, el Fòrum Barcelona
ment de noves activitats pedagògiques a revista, Barcelona educació. 2004 li va encarregar l’impuls de la partici-
totes les escoles de Barcelona. Marta Mata convidava cada any a Cal Mata pació de les escoles a l’esdeveniment. Hi
La incorporació a la xarxa municipal de les de Saifores (Baix Penedès) a les persones vam treballar conjuntament des de la Fun-
escoles bressol. que treballaven a les oficines municipals d’e- dació Àngels Garriga. El mes de maig de
L’obertura dels centres de formació profes- ducació. Em consta que aquestes persones 2004, la ministra d’Educació del govern
sional municipals a la ciutat, i la seva rela- tenen un record molt agradable d’aquestes socialista de Zapatero, María Jesús Sanse-
ció amb empreses per acollir l’alumnat en trobades, de la visita que la Marta guiava gundo, li va proposar la presidència del Con-
pràctiques. per a la casa –biblioteca inclosa–, la classe de sejo Escolar del Estado. Quan m’ho va anun-
La contribució de les escoles als Jocs Olím- geografia i història que feia des del terrat tot ciar li vaig dir. 
pics del 1992. explicant la comarca, les converses i les bro- –«T’ho devien, Marta. Però jo t’he de
L’increment de la presència de les noves tec- mes que tots plegats hi fèiem, el dinar, que recordar que em vas demanar que no et dei-
nologies a escoles i serveis. un any va ser amb l’alcalde Pasqual Mara- xés dir sí a res més».
PEDAGOGIA ÉS POLÍTICA
Ens costa habituar-nos a la seva absència. Assolir un sistema
educatiu que conformés individus lliures, autònoms i res-
ponsables: el seu compromís amb els mestres i la seva for-
mació va ser materialitzat en el treball de l’Associació de Mestres
Rosa Sensat i les Escoles d’Estiu, base del moviment de renovació
pedagògica fins als nostres dies. La seva tenaç defensa d’una es-
cola pública de qualitat, laica, catalana i democràtica no té parió. 
Una vida dedicada a la pedagogia i a la política, en aquest ordre.
Sovint jugava amb els dos termes i la seva vinculació: amb la frase
«política és pedagogia» de Campalans –l’art d’explicar-se, de fer-se
entendre, de comunicar-se i de generar interès–, els termes de la
qual va invertir per crear la frase «pedagogia és política»: l’art de fer
possible el que és necessari, l’escola que troba el seu veritable sentit 1985, llei bàsica per a l’educació durant els últims vint-i-cinc anys. I
quan contribueix a la construcció de la societat i a la responsabilitat també, la seva tasca en la definició del nostre exemplar model de
cívica i política. O, dit d’una altra manera, l’educació en valors. convivència lingüística, a través de la seva intervenció en l’elabora-
La Marta representà el vincle entre l’escola republicana i l’es- ció de la primera Llei de normalització lingüística l’any 1983. 
cola contemporània al nostre país. Després de la dictadura, quan En els darrers temps vaig poder visitar-la en algunes ocasions a
vam començar a tornar a ser i a poder-nos governar, gràcies a la casa de Saifores i gaudir de la seva saviesa. Com a president
ella vam tenir més clar què era el que s’havia de fer. De la mà de de la Generalitat vaig tenir l’honor d’inaugurar el CEIP Marta
Joan Reventós va entrar en política i va ser diputada al Congrés i Mata a Vilanova del Camí i vaig visitar l’escola bressol La Marta a
al Parlament de Catalunya, senadora i presidenta del Consell Es- Sant Boi de Llobregat.
colar de l’Estat. Vaig tenir la sort –Barcelona va tenir la sort– de Marta Mata va fer una revolució llargament somiada des del
tenir-la de regidora d’Educació quan vaig ser alcalde de la ciutat, catalanisme, l’escola no «de l’Estat», sinó del poble, de la ciutat:
ja que es va complir el desig de molts catalans, que volíem l’escola catalana. El que va començar el 1900 amb l’Escola del
veure-la amb responsabilitats de govern. I les va exercir amb hu- Bosc i l’Escola del Mar –quin país tan mandrós!– no es va aconse-
militat, coherència, entrega i tenacitat. guir fins a la Llei d’educació de Marta Mata i José Maria Maravall
La seva empremta és present en algunes de les lleis i normatives l’any 1985. I encara falta, Marta. 
més definidores del nostre sistema educatiu i del model social i po-
lític actual. La trobem a la Llei orgànica del dret a l’educació de Pasqual Maragall
núm.59 juny/juliol 2007 e PERSONATGES 19
M’ho havia dit feia uns mesos, no perquè especial el de l’aprenentatge de la lectura i acomplir un dret, la del treball i la il·lusió, la
estigués cansada, no perquè fos gran, sinó l’escriptura.  de l’atenta observació, la de la imaginació, la
perquè no podia dedicar-se a la Fundació El paper fonamental de la biblioteca en l’e- de la col·laboració i la de la bonhomia i el
tant com li hauria agradat. ducació dels infants, dels joves i de les per- bon humor, la del sentiment del deure
–«És que... en aquest cas no puc dir que sones adultes, que educa més com més llen- envers l’educació de cada infant, en la pers-
no»– em va respondre. I ho va acceptar. Ja guatges acull. pectiva de la realització de la persona, de la
ho sabia jo, que passaria això. L’ús de les noves tecnologies. Sempre comunitat, de la humanitat.»3 e
atenta a les darreres novetats, les feia ser-
EL RECORD vir personalment i les incorporava allà on Maria Josep Udina
Les persones que hem treballat amb ella, tenia responsabilitats. 
durant períodes més o menys llargs, n’enyo- La participació, com a element essencial
rem l’afecte, la capacitat de treball, la cohe- de l’escola i del sistema educatiu, i que
rència, les afeccions i recordem i assumim les practicava amb les persones que treballà-
seves principals conviccions: vem amb ella. 
L’escola com a element compensador de Podria omplir pàgines i pàgines parlant de la
les desigualtats, és a dir, l’escola pública. vida i l’obra de Marta Mata. Però cal acabar, 1. Mata Garriga, Marta. «La conjunció astral de l’educació en
la Segona República». Article a la revista Perspectiva Esco-
La necessitat que l’escola estigui centrada i voldria fer-ho amb paraules seves: lar, número 306. Barcelona: Associació de Mestres Rosa
en el desenvolupament de totes les capa- «La lliçó de política educativa, d’educació i Sensat, juny de 2004.
2. Entrevista a Marta Mata a la revista Educar en Castilla-La
citats vitals dels infants i els joves. d’escola públiques, que ens donen els peda- Mancha. Toledo: Consejería de Educación y Ciencia,
L’educació dels nens i nenes més petits. gogs al llarg de la història ens proposa unes núm.23, abril de 2004.
La importància del llenguatge, el seu ús orientacions: la del somni, la de la tensió per 3. Mata Garriga, Marta. Discurs «L’educació pública, l’escola
pública», en l’acte de recepció del Doctorat Honoris Causa
rigorós i exacte i el seu estudi, d’una manera l’educació, la de la ràbia, la de la justícia per de la UAB. Bellaterra, 1999.
LA FUNDACIÓ ÀNGELS GARRIGA
Era l’any 1984, després de les segones eleccions al Parla- llibres que han passat realment per l’escola i per la biblioteca
ment de Catalunya, quan la Marta em va comentar la in- personal dels mestres que han treballat en la dignificació de l’es-
tenció de constituir, a la casa de Cal Mata de Saifores, una cola, mestres de la generació d’Àngels Garriga, que feren amb
fundació de vocació pedagògica i penedesenca. les seves mans el model d’escola catalana el primer terç de se-
No va passar gaire temps que, mitjançant una trucada telefònica, gle, mestres de la promoció del seu renaixement pedagògic que
em comentà que li agradaria que formés part del patronat de la fun- nuclearitzaren ‘Rosa Sensat’ i les Escoles d’Estiu, mestres que
dació, conjuntament amb sis persones més, algunes de les quals no avui dia continuen treballant-hi».
coneixia, i que, si acceptava, hauria d’anar a signar davant del notari. A la fundació conservem un important patrimoni documental
Recordo aquell dia del mes de juny per la il·lusió de formar corresponent a la trajectòria personal i professional de la Marta
part del cercle de persones amigues de la Marta, però molt més al llarg de la seva vida. La prioritat del patronat de la fundació,
perquè no l’havia vist mai tan contenta. Havia endreçat el seu pa- davant la pèrdua de la Marta, és organitzar l’arxiu amb l’objectiu
trimoni com ella havia volgut i el deixaria en mans de les perso- d’elaborar un dossier bibliogràfic.
nes que volia. Són moltes les possibilitats que veiem d’impulsar un centre per
En l’acta notarial de creació de la Fundació Àngels Garriga de a la recerca pedagògica i de política educativa a l’entorn de la
Mata –que, per cert, li posà el nom de la seva mare, que era mes- Marta Mata, i per això ens estem plantejant de crear «Els amics i
tra com ella– hi consta un patronat que s’ha de renovar, per mei- amigues de la Fundació» per tenir suport personal i econòmic.
tats, cada dos anys. El patronat és presidit per la fundadora, i
també s’hi troba un consell de persones que, igualment, es renova M. Assumpta Baig i Torras
per meitats cada dos anys. La Marta, com a presidenta, cada qua- Presidenta de la Fundació Àngels Garriga de Mata
tre anys ens confirmava de nou en el càrrec.
Els primers anys ens vam dedicar a convertir Can Mata en una
casa de colònies, legalitzada per acollir mestres, nens i nenes, i a
impulsar la biblioteca que vam anomenar Curtó, pel llibre Un rètol
per a Curtó, que havia escrit la seva mare a Saifores. Durant l’estiu,
la casa continuava al servei dels mestres del Penedès i del Garraf,
que el 1978 hi van començar a organitzar la seva Escola d’Estiu.
Posteriorment, vam endreçar una sala o racó amb llibres infan-
tils i li vam posar el nom d’Eulàlia Mata, bibliotecària i germana
de la Mata. A principis dels noranta, després de fer-hi obres, vam
obrir una nova sala de la Biblioteca Curtó amb el nom de Sala
Angeleta Ferrer. Marta Mata descriu a la revista Lledoner de l’any
1994 la riquesa d’aquesta sala: «[la riquesa] és que hi encabim els
20 PERSONATGES e núm.59 juny/juliol 2007
UN DESIG DE RENOVAR L’ESCOLA I LA SOCIETAT
Els anys quaranta, malgrat la negror i la pesantor del La formació de mestres esdevé un punt clau per al projecte
moment, tant per part d’escoles com per part de mestres, d’aquestes escoles: educació integral, pedagogia activa, educa-
es perceben intents –contrapunts, com qualifica la mateixa ció de llibertat/responsabilitat, contacte amb la realitat, llengua
Marta1– adreçats a fer el possible per millorar l’educació. El mateix materna, obertura a diferents classes socials i treball en equip
desgavell del sistema educatiu du alguns mestres a la percepció i dels mestres, relació pròxima amb els nens per conèixer les se-
a la crítica del règim polític i acreix el desig de reacció. ves necessitats, il·lusió i entusiasme per la feina i la renovació…,
Hi ha escoles municipals que mantenen tant com poden l’espe- demanen professionals amb un bagatge força diferent del que
rit de renovació del període anterior, i mestres joves que amb la garanteix la Normal oficial de l’època. Escoles, mestres i pares
discreció necessària creen –o hi continuen treballant– escoles pri- fan tot el que poden per omplir el buit.
vades en la línia de la pedagogia innovadora d’abans de la gue- Entre 1959 i 1963, el senyor Galí reuneix setmanalment a casa
rra. De mica en mica, el desig de canvi deixa de ser una reacció seva un grup de mestres disposats a assimilar personalment les
aïllada i fa que s’estengui la necessitat de compartir neguits i seves lliçons de pedagogia i el 1960 l’associació Pax Christi co-
d’intercanviar experiències. mença a organitzar activitats directament relacionades amb l’e-
S’organitzen trobades pedagògiques, que tenen tant d’infor- ducació. Així mateix, els parvularis que segueixen el mètode
mals com d’intenses, per considerar l’aspecte pedagògic i pren- Montessori (Talitha, Thau, Ton i Guida) es reuneixen un parell de
dre una actitud respecte de la realitat socioeducativa. La reflexió setmanes durant les vacances d’estiu per treballar i compartir ex-
i el treball en comú comencen a incidir en l’escola: els neguits i periències, material, etc.
els interrogants que sorgeixen duen a recórrer al mestratge d’A- L’any 1963 es creen a Barcelona les Sessions de Pedagogia, a
lexandre Galí i d’Artur Martorell, reconeguts pedagogs expe- les quals assisteixen mestres d’escoles diverses i en les quals es
dientats pel règim franquista, que mantenen ben viu el seu amor desenvolupa un temari i es fan intercanvis. Aquestes sessions re-
per l’escola i la seva esperança en l’educació. presenten un primer intent d’organitzar els diferents tipus de
L’octubre de 1954 la Universitat de Barcelona estrena Facultat reunions adreçats a la formació de mestres. Les trobades entre
de Pedagogia: Marta Mata s’hi matricula i connecta amb mestres mestres de diferents escoles es multipliquen: la Marta ofereix la
i persones veritablement interessades en el canvi de l’escola. seva casa pairal a Saifores a la dotzena de mestres que es reunei-
L’any 1956 obre les portes l’escola Talitha, el 1958 l’escola Costa xen pràcticament un cop al mes.
i Llobera, el 1962 l’escola Ton i Guida, i el 1963 l’escola Thau. Marta Mata, llicenciada en pedagogia el juny de 1957, s’en-
L’acord i la col·laboració entre pares i mestres és el que fa possi- trega de ple al tema de la capacitació de mestres que surten de
ble aquestes iniciatives. l’Escola Normal amb un nivell professional no solament ínfim,
sinó també advers a qualsevol progrés pedagògic. Amb ella,
mestres de Talitha, Costa i Llobera, Ton i Guida i Thau progressi-
vament constatem la urgència d’estructurar i d’institucionalitzar
una escola, paral·lela a la Normal estatal, que garanteixi una for-
mació adreçada a renovar l’escola. Plegats busquem la manera
d’aconseguir-ho, tant econòmicament com institucionalment: la
Marta és l’ànima del projecte i assumeix la responsabilitat de fer-
lo possible i coordinar-lo. Tot i que no parteix de zero, l’empresa
és ambiciosa i compromesa i les gestions que requereix són deli-
cades, complexes i llargues. La convicció i la constància de la
Marta fan que se superin les dificultats. El seu esforç per aconse-
guir la participació de tothom –mestres, pares i mares i ciutada-
nia– en la millora de l’educació hi té molt a veure.
Finalment, el 4 d’octubre de 1965, al voltant de la taula del
menjador de Montse Botey i Josep M. Rovira, professor de Tali-
rdano
Gio tha i de Costa i Llobera, disposats a compartir amb la nova enti-
ucía 
L tat educativa la llar que ells acaben d’estrenar, Angeleta Ferrer
inaugura l’Escola de Mestres que du el nom de la seva mare,
Rosa Sensat.
Al davant de l’Escola de Mestres i de la Institució Rosa Sensat
el paper de la Marta és determinant per a l’inici i la consolidació
de la renovació pedagògica.
M. Teresa Codina i Pere Darder
1. Marta Mata (2001). «Un període difícil». A: M. A. Canals et. al. La renovació pedagògica
a Catalunya des de dins (1940-1980). Barcelona: Ed. 62. Rosa Sensat.
núm.59 juny/juliol 2007 e PERSONATGES 21
LA MARTA A MADRID
Marta Mata va tenir dues etapes al Consell Escolar de l’Es- Universitat Central de Madrid –en la qual va començar el con-
tat. La primera des de 1986 fins a 2002, coincidint, en flicte entre l’immobilisme i el progrés en educació–, que encara
part, amb la seva responsabilitat com a consellera d’E- conserva el Paranimf, rehabilitat de fa poc; l’IES Cardenal Cisne-
ducació de l’Ajuntament de Barcelona. Des de 1987 fins a 1990 ros, antic institut de batxillerat, memòria viva del conflicte es-
en fou vicepresidenta. Aquesta primera etapa va acabar amb la mentat, que conserva bastant bé la biblioteca, els laboratoris i
seva dimissió perquè estava en desacord amb la manca de debat els gabinets; un Conservatori Professional de Música; la Biblio-
sobre la Llei orgànica de qualitat de l’educació. teca Històrica de la Universitat Complutense, i altres institucions.
L’any 2004 va ser cridada per la ministra M. Jesús San Segundo, Ella pretenia posar d’acord totes les administracions i institu-
que la va proposar com a presidenta del Consell per la seva triple cions implicades, per fer ressaltar el caràcter històrico-educatiu
condició de líder històrica dels Moviments de Renovació Pedagò- de l’illa, completant-la amb la creació d’un Museu Pedagògic.
gica (MRP), amb una llarga trajectòria al servei de l’escola pública, Per la seva vinculació a la Institución Libre de Enseñanza, em va
per ser dona i per ser catalana, i ella, que s’havia retirat a la seva fer recórrer els records que actualment en queden a Madrid, per
casa de Saifores, li va respondre que estaria encantada de servir a visitar-los i així rememorar les seves vivències a l’Institut Escola de
aquesta causa si coincidien en la idea que el Consell s’havia de Barcelona, i va tenir una gran alegria quan es va traslladar a viure
transformar en un òrgan participatiu que reflectís l’Estat de les a la Residència d’Estudiants. Des d’allí, l’endemà de la seva arri-
Autonomies; des d’aleshores la vaig acompanyar en la seva tasca bada escrivia en castellà, per fer, com ella deia, «gimnàstica lin-
per segona vegada: la primera va ser amb motiu de la creació güística i mental» per adaptar-se a les seves noves tasques:
d’un programa de relacions amb els MRP, que Marta va propiciar «Efectivamente, el sol saliente ilumina el paisaje urbano por en-
en el Ministeri de José M. Maravall i que va culminar amb la cele- cima de nuestras cabezas. Hay silencio con la cinta muy de fondo
bració del I Congrés de MRP, celebrat a Barcelona l’any 1993. de la máquina ciudadana. Aún no he oído cantar los pájaros. ¿Mar-
La seva arribada al Consell va ser molt ben rebuda pels sectors charon de aquí? Sí veo unos castaños de media edad, perdiendo
més progressistes de l’educació. De seguida li van ploure deman- las últimas hojas amarillas, una acacia, un tilo, unos chopos jóvenes
des per donar conferències ací i allà, per escriure articles i rebre que ya las perdieron y unas enormes y viejas coníferas que no pue-
els periodistes de distints mitjans per fer-li entrevistes. Ella no den perderlas. Tengo que averiguar de qué especie son y si fueron
deia mai que no, si ho podia encaixar a la seva atapeïda agenda. ellas u otras las que dieron entonces a la zona y ahora a la calle, el
Al Consell va començar per renovar-ne les instal·lacions, que ha- nombre de El Pinar. Quizás algún día descubra un nido, también.» 
vien estat oblidades durant molt temps per l’Administració; el saló Quan va acabar el procés de discussió de la LOE es va posar a
de plens va ser dotat de pantalles i comptadors electrònics, que preparar la transformació del Consell per adaptar-lo a un Estat
van substituir els tediosos recomptes de mans alçades pel personal autonòmic. Per a això va comptar amb els suggeriments dels pre-
de la casa, i –és clar– va crear una biblioteca amb els fons que el sidents dels consells escolars autonòmics, i quan anava a iniciar el
Consell ja tenia, i va aconseguir la dotació de personal especialitzat procés de discussió amb els representants dels sectors educatius
per poder catalogar els fons i posar-la en funcionament i per crear li va arribar la darrera hora: la va trobar treballant, plena de pro-
una revista digital, Participación Educativa, que donés a conèixer el jectes i de vitalitat. A l’última reunió amb la Comissió Permanent
Consell i tots els consells escolars i ajudés en l’aprofundiment del del Consell, que va sonar com un comiat, va donar les gràcies per
que suposa la participació en el sistema educatiu. la col·laboració que havia obtingut en el que havia posat en
Alhora, va canviar les maneres de treballar en una institució marxa, va explicar el que encara li quedava per fer i va anunciar
que està a punt de complir vint anys d’existència, amb la menta- que quan acabés la modificació de la composició del Consell es
litat d’una persona que creu en la participació i la pràctica, que retiraria. Aleshores els va dir que aquesta etapa de la seva vida
escolta a tothom, per damunt dels «tons» i les «picabaralles», i havia estat molt satisfactòria per a ella.
que dedica el temps i la calma que requereixen els temes impor- Per a tots els funcionaris que vam tenir la sort de treballar amb
tants, com les opinions de tots sobre les lleis d’educació. Va ella al Consell, aquesta ha estat l’etapa més fructífera i amb més
constituir un equip de treball, el consejillo per preparar els docu- repercussió i reconeixement públic d’aquest organisme, en la
ments i els procediments per al debat. qual ha deixat de ser un òrgan consultiu, més o menys obscur,
Va aconseguir que el Ministeri prolongués el temps que l’orga- que feia la seva feina sense més ni més, per esdevenir un orga-
nisme i tota la comunitat tenien per tancar el debat sobre la Llei nisme viu, que té interès per a l’opinió pública, amb una ambai-
orgànica de l’educació, que es va iniciar amb la discussió del do- xadora de luxe, que predicava la «bona nova» de la «bona edu-
cument a debat, realitzat en el Consell amb molta participació i cació» pertot arreu, representant ella mateixa la millor tradició
un procediment innovador i que va acabar confluint amb tots els de l’educació pública, enllaçant la II República i la Institución Li-
consells escolars autonòmics en l’elaboració d’un document de bre de Enseñanza, Catalunya i Espanya amb els Moviments de
síntesi, amb les aportacions de tota la comunitat educativa, con- Renovació Pedagògica en la democràcia.
figurada en tots els territoris. I per a mi ha estat un privilegi haver tingut una mestra com
La seva mentalitat de consellera d’una gran ciutat i la seva vi- ella, que tant m’ha ensenyat i m’ha fet viure.
sió d’urbanista les va plasmar a Madrid amb la il·lusió de confi-
gurar d’una nova manera l’illa urbana en què se situa la seu del Helena M. Juárez del Canto 
Consell, en la qual hi ha diversos edificis educatius i històrics: el Professora d’educació secundària
Viejo Caserón de San Bernardo, on estava instal·lada l’antiga Exconsellera tècnica del Consell Escolar de l’Estat
22 RECURSOS e núm.59 juny/juliol 2007
UN ESTIU 
A LES AULES
PROPOSTES DE L’OFERTA 
DE LES ESCOLES D’ESTIU A BARCELONA
A l’estiu, no totes les aules de la nostra ciutat queden tancades. Les escoles d’estiu obren les portes per
acollir diferents cursos. Us presentem aquí algunes propostes, la majoria d’elles adreçades al professorat
i al món educatiu, per convertir el vostre temps de vacances en temps de formació i reflexió. Un exercici
per poder començar el nou curs amb les energies, els coneixements i les il·lusions renovades.
CURSOS D’ESTIU DE 
L’EDUCACIÓ FÍSICA I L’ESPORT
Del 2 al 6 de juliol, a l’INEFC-Centre de
ESCOLA D’ESTIU BLANQUERNA Barcelona (avinguda de l’Estadi s/n).
Del 2 al 13 de juliol, a la Facultat de Psico- Organitza l’Institut Nacional d’Educació
logia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Física de Catalunya.
Blanquerna (carrer del Císter, 34). 37 cursos, oberts a tothom, al voltant de
Organitza la Facultat de Psicologia, Cièn- l’activitat física i hàbits de salut, educació
cies de l’Educació i de l’Esport Blanquerna primària, secundària, entrenament espor-
de la Universitat Ramon Llull. tiu, recursos i experiències, formació bàsi-
Cursos de 15 i 30 hores, al voltant de les ca i programa en el medi aquàtic.
diferents etapes educatives: educació Inscripció: Del 14 de maig al 22 de juny.
infantil, primària, secundària, a més de cur- Preus: Hi ha sis categories (76 euros fins
sos sobre la salut del docent i les activitats 198 euros).
de migdia. 2i www.inefc.cat/cestiu
Inscripció: A partir del 28 de maig fins a cestiu@gencat.net
una setmana abans de l’inici. Es pot fer la
inscripció per internet.
Preus: 43 euros, als qual s’ha d’afegir un
suplement en concepte de material de 17
euros. En cas de matricular-se a més d’un ESCOLA D’ESTIU DE SECUNDÀRIA
curs, es pagarà només una sola matricula. Del 2 al 13 de juliol, a les facultats de Geografia i Història i Filosofia de la Universitat
de Barcelona (carrer Montalegre, 6) –matins–, i a Col·legi de Doctors i Llicenciats en
Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (rambla de Catalunya, 8) –tardes–.
2i http://fcfpcee.blanquerna.url.edu Organitza el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències
fpceefc@blanquerna.url.edu de Catalunya.
Tel. 93 253 32 12 Cursos sobre orientació i gestió, ètica i filosofia, llengua i literatura, ciències socials,
ciències experimentals, matemàtiques, tecnologia, informàtica, música i altres.
Inscripció: Del 4 al 22 de juny.
Preu: 60 euros.
2i www.cdl.cat
formacio@cdl.cat
Tel. 93 317 04 28
núm.59 juny/juliol 2007 e RECURSOS 23
ELS JULIOLS A LA UNIVERSITAT 
Del 2 al 20 de juliol, a l’Edifici Històric i a
l’edifici Josep Carner del campus de la
UB de Plaça Universitat (Gran Via de les
Corts Catalanes, 585), si bé alguns d’a-
ESCOLA D’ESTIU quests cursos, es fan en altres emplaça-
ments.
DE SERVEIS SOCIALS Organitza la Universitat de Barcelona.
Del 3 al 7 de juliol, al Centre d’Estudis Oberts a tothom. Per poder-hi participar,
d’Hostaleria i Turisme (avinguda Can Mar- doncs, no cal complir cap requisit. Com
cet 36-38). que es poden reconèixer com a crèdits
Organitza l’Àrea de Benestar Social de la de lliure elecció, són d’especial interès
Diputació de Barcelona. per a l’alumnat universitari, tant de la
Per a persones professionals de serveis Universitat de Barcelona com de la resta
socials dels ajuntaments de la província de d’universitats de la Xarxa Vives d’Univer-
Barcelona, persones professionals d’entitats sitats. Els cursos d’Els Juliols també són
i associacions de benestar social i persones reconeguts com a crèdits de promoció
professionals de servies socials de fora de la docent per al professorat funcionari, de
província. manera que també poden tenir un inte-
Conferències i tallers sobre «la mediació i el rès especial per a aquest col·lectiu. 
treball comunitari». Cursos de 20 hores, distribuïdes al llarg ESCOLA D’ESTIU
Inscripció: Del 8 al 23 de juny. d’una setmana. Hi ha la possibilitat que D’EDUCACIÓ 
Preu: 40 euros. l’alumnat faci un treball addicional que EN COMUNICACIÓ
2i www.diba.es/servsocials/escolaestiu/ impliqui una dedicació aproximada de deu Del 2 al 13 de juliol, al Pati
presee.asp hores. Àrees temàtiques: Art i humanitats, Manning (carrer Montale-
sas.formacio@diba.cat Ciència, natura i medi ambient, Recursos i gre, 7) i al TEB-Ravalnet
Tel. 93 481 73 72/ 74/ 93 creixement personal, Salut, Societat i polí- (carrer dels Salvador, 6).
Tel. 93 402 21 58 tica, Comunicació, noves tecnologies i Organitza AulaMèdia.
societat de la informació. Cursos de 15 i 30 hores
Inscripció: A partir del 3 de maig i finalitza sobre educació en comuni-
set dies abans de l’inici del curs escollit. cació a primària, secundàra
Preus: 155 euros (curs de 20 hores) per al i internivells.
públic general quan la inscripció es fa fins Inscripció: fins la data d’inici
els 15 de juny, i 185 euros si es fa poste- de cada curs. Es pot realizar
riorment. Hi ha col·lectius que gaudeixen per internet.
de descompte. Preus: 58 euros (curs de 30
hores) i 25 euros (curs de 15
2i www.ub.edu/juliols hores).
juliols@ub.edu
Tel. 93 403 58 80 2i www.aulamedia.org/2007
CURSOS D’ESTIU DE L’ESCOLA D’EXPRESSIÓ, COMUNICACIÓ ESCOLA D’ESTIU ROSA SENSAT
I PSICOMOTRICITAT Del 2 al 13 de juliol, al Campus Mundet
Del 29 de juny al 13 de juliol, a l’Escola d’Expressió i Psicomotricitat Carme Aymerich (passeig de la Vall d’Hebron, 171).
i al CEIP municipal Bàrkeno (carrer Cisell, 15). Organitza l’Associació de Mestres Rosa
Organitza l’Escola municipal d’Expressió i Psicomotricitat Carme Aymerich. Sensat.
Cursos de 15 i 30 hores oberts als majors de 18 anys. Per al professorat, educadors i educadores
Inscripció: Del 22 de maig fins a l’inici dels cursos. i estudiants.
Preus: 60 euros (curs de 15 hores) i 110 euros (curs de 30 hores). Cursos sobre educació infantil, primària i
secundària, a més de cursos monogràfics
2i www.bcn.cat/educacio (0-18).
escolaexpressio@.bcn.cat Inscripció: Del 7 al 26 de maig per a socis i
Tel. 93 223 24 76 sòcies, del 14 al 26 de maig per als no socis,
i del 21 al 26 de maig per als estudiants. La
inscripció també es pot fer per internet.
Preu: 60 euros.
2i www.rosasensat.org
Tel. 93 481 73 72/ 74/ 93
24 CONSELLS ESCOLARS e núm.59 juny/juliol 2007
LA SISENA HORA
PRIMERES REFLEXIONS SOBRE L’AMPLIACIÓ DE L’HORARI ESCOLAR
El Departament d’Educació de la ja que afecten l’horari general de l’escola, >> Conciliar l’horari de les escoles públiques
Generalitat de Catalunya ha posat l’horari dels i les mestres i l’horari de l’alum- i dels centres privats concertats per fer pos-
en marxa aquest curs que ja s’a- nat. Tanmateix, la coincidència en el temps sible un servei educatiu públic. Encara que,
de l’aplicació d’ambdós elements està gene- pedagògicament, sigui discutible el valor afe-
caba la sisena hora d’ampliació de rant dificultats i confusions que figuren git de la sisena hora, ja que hi ha models edu-
l’horari escolar en els centres pú- entre les causes principals del malestar per catius bons –i dolents– de 5 i de 6 hores dià-
blics de primària. És el moment, l’aplicació d’una mesura –la sisena hora– ries, la trajectòria educativa catalana feia molt
doncs, de fer les primeres refle- reclamada des de fa molt de temps per tots difícil qualsevol altre plantejament.
els sectors defensors dels principis de l’esco- >> Fer de la sisena hora un complement lec-
xions. El Consell Escolar Munici- la democràtica. tiu i obligatori de la resta de l’horari escolar.
pal de Barcelona ha encarregat un L’aplicació de la sisena hora als centres En aquest sentit, el Departament d’Educació
informe per analitzar l’aplicació públics d’educació infantil i primària, com estableix que el seu contingut principal és el
de la sisena hora. Tot seguit podeu s’ha pogut observar, ve determinada per dos desenvolupament de les competències bàsi-
objectius implícits en el redactat del Pacte ques. És convenient precisar que la sisena hora
llegir-ne un resum. Nacional per l’Educació: és una novetat, molt diferent de l’hora comple-
L ’aplicació de la sisena hora als centres
públics d’educació infantil i primària Horari estàndard (25 hores setmanals)
coincideix amb l’aplicació de l’Acord
de la mesa sectorial de personal Matí Migdia Tarda
docent no universitari (novembre de 2005). 9 h - 12 h 12 h - 15 h 15 h - 17 h
Aquest acord preveu millorar la distribució
de les activitats docents dels i de les mestres; 3 hores 3 hores 2 hores
de manera que, a partir del curs 2006-2007,
la dedicació setmanal a la docència serà de Sisena Hora / Proposta 1 (30 hores setmanals)
24 hores (incloses les hores de vigilància i Matí Sisena hora Migdia Tarda
d’esbarjo), més 6 hores d’horari fix setmanal
d’activitats als centres, dintre de les quals 9 h - 12 h 12 h - 13 h 13 h - 15 h 15 h - 17 h
s’inclouran les hores de coordinació, treball
3 hores 1 hora 2 hores 2 hores
en equip i atenció als pares i mares de l’a-
lumnat. A partir del curs 2007-2008, l’es-
mentada distribució d’activitats serà de 23 Sisena Hora / Proposta 2 (30 hores setmanals)
hores setmanals de docència i de 7 hores Matí Sisena hora Migdia Tarda
d’horari fix setmanal d’activitats al centre.
La suma de l’aplicació de la sisena hora i 8.30 h - 12 h 12 h - 13 h 13 h - 15 h 15 h - 16.30 h
de l’Acord de la mesa sectorial significa un 3,5 hores 1 hora 2 hores 1,5 hores
increment de 2 mestres per línia escolar a
partir del curs 2006-2007: la dedicació d’un Sisena Hora / Proposta 3 (30 hores setmanals)
mestre i mig per raó de la sisena hora i de
mig mestre per l’aplicació de l’Acord. A par- Matí Migdia Sisena hora Tarda
tir del curs 2007-2008, la docència setmanal 9 h - 12 h 12 h - 14.30 h 14.30 h - 15.30 h 15.30 h - 17.30 h
es veurà reduïda a 23 hores. Per estricta
lògica, implica un augment de mig mestre 3 hores 2,5 hores 1 hora 2 hores
més per línia escolar, malgrat que des del
Departament d’Educació s’ha dit que no Sisena Hora / Proposta 4 (30 hores setmanals)
serà possible. Matí Migdia Sisena hora Tarda
És fàcil entendre que l’aplicació de la sise-
na hora i de l’Acord de la mesa sectorial tin- 8.30 h - 12 h 12 h - 14.30 h 14.30 h - 15.30 h 15.30 h - 17 h
guin repercussions molt importants en l’or- 3,5 hores 2,5 hores 1 hora 1,5 hores
ganització dels centres públics de primària,
núm.59 juny/juliol 2007 e CONSELLS ESCOLARS 25
mentària dels centres concertats, que està fora nen a les reunions setmanals de caràcter
de l’horari escolar i és de caràcter voluntari. general. Com que aquesta reunió exigeix la
presència de tot el professorat, s’ha de fer FINFORME DE 
HORARI LECTIU fora de l’horari lectiu. Per tant, de les 30
L’aplicació de la sisena hora als centres hores de permanència al centre del professo- LA INSPECCIÓ
públics permet diferents interpretacions de rat, només un màxim de 28 coincideixen amb
Recentment, s’ha fet públic l’«Informe de su-
l’horari lectiu estàndard. A continuació pre- l’horari lectiu del centre i això té repercussions pervisió de la implantació de la sisena hora
sentem quatre propostes: les dues primeres importants en l’organització de l’escola. (curs 2006-07)», elaborat per la Subdirecció
són les més generalitzades als centres Per raons ja comentades i analitzades, el fet General de la Inspecció d’Educació, que
públics de primària de Barcelona durant el que tots els i les mestres disposin de dues abasta tots els centres d’educació infantil i
curs 2006-2007, amb reducció de l’espai del hores lliures respecte a l’horari lectiu del cen- primària de Catalunya que han implementat
migdia a 2 hores –l’excepció feta norma–; tre, genera importants dificultats als responsa- la sisena hora el curs 2006-2007. L’informe
les propostes 3 i 4 respecten l’espai del mig- bles de l’elaboració dels horaris –generalment, aporta dades diferenciades per territoris i per
dia de 2 hores i mitja. (En les diferents pro- el o la cap d’estudis–. Les recomanacions al conjunt de Catalunya.
postes, la ubicació de la sisena hora és a tall –legítimes– de les organitzacions sindicals, Els aspectes que han estat supervisats són
d’exemple, la concreció real es pot fer de amb tendència a acumular aquestes dues els següents: organització i horari del profes-
diverses maneres). hores en una tarda o en una part del matí, i les sorat, contingut de les activitats de la sisena
La proposta de calendari per al curs 2007- possibilitats reals dels centres educatius de hora, i organització de la sisena hora. 
2008 no és diferent, substancialment, del satisfer les demandes horàries dels mestres, Després d’analitzar els punts forts i els
que regula el curs anterior. Respecte a la s’han barrejat amb les dificultats pròpies de la punts febles l’informe fa les propostes de mi-
sisena hora hi ha un parell de novetats: implementació de la sisena hora, cosa que ha llora seguint:
La primera preveu l’ajornament de l’apli- produït greus insatisfaccions i malentesos.
cació de la mesura al curs 2008-2009 La filosofia implícita de la resolució que >> En relació a l’àmbit d’organització:
quan hi hagin raons objectives que ho dóna instruccions per al curs 2006-2007 és Per garantir la coordinació del professorat,
facin recomanable. que l’horari de l’alumnat i del professorat es convenient reservar 3 hores setmanals
La segona fa referència al cas que el con- sigui el més coincident possible, tot i respec- per a les reunions de caràcter general.
Tots els centres haurien d’organitzar la sise-
sell escolar no aprovi l’horari proposat. Diu tant els drets d’uns i d’altres. 
na hora com una hora diària, clarament
el següent: «En cas que no s’assoleixi, la El motiu d’aquest desig de coincidència no
identificable.
direcció del centre d’educació infantil i pri- és trivial, ja que la presència continuada del
És bo el criteri general que sigui el tutor o
mària ho comunicarà al director/a dels ser- tutor/a en l’horari lectiu de l’alumnat és una tutora el responsable de la sisena hora. Tan-
veis territorials (...), per tal que pugui de les claus de l’èxit de funcionament dels mateix, s’han de preveure altres formes
resoldre tenint en compte, sempre que sistemes escolars dels països escandinaus i organitzatives: grups flexibles, activitats per
sigui possible, l’acord majoritari dels cen- del Canadà. nivells, per cicles i dos mestres a l’aula.
tres del municipi o en últim terme afegir la Tant de bo –i això sí que forma part dels
sisena hora a l’horari lectiu establert a l’ar- desitjos personals del que escriu aquestes >> En relació a l’àmbit pedagògic:
ticle 4.2, prioritàriament de 9 a 13 hores i pàgines– que el resultat de l’aplicació del Els criteris generals per determinar els
de 15 a 17 hores». Pacte Nacional per l’Educació i de la Llei objectius, els continguts, les activitats i la
Orgànica d’Educació ens encamini cap a: metodologia de la sisena hora haurien de
HORARI DE L’ALUMNAT Un replantejament, des de dins, de l’orga- ser recollits en un document.
I EL PROFESSORAT nització general de l’escola i dels processos En la seva planificació s’han de preveure
L’horari de l’alumnat coincideix, plenament, d’aprenentatge, com a resultat de la espais i recursos necessaris.
amb l’horari lectiu del centre: 30 hores setma- implementació de la sisena hora. Afavorir la relació entre els projectes d’in-
nals. A tots els efectes és el mateix parlar de La racionalització de l’horari escolar de novació educativa i alguns continguts de la
l’horari lectiu del centre i de l’horari de classes l’ensenyament obligatori, tant a la primà- sisena hora.
de l’alumnat. S’entén per horari lectiu aquell ria com a la secundària obligatòria, al sec- Relacionar els resultats de les proves de
que correspon a les hores de classe (inclosa la tor públic i al sector concertat, al que és competències bàsiques amb la programació
sisena hora) més l’esbarjo; organitzat en tres lectiu i al que és extraescolar. e de la sisena hora.
franges horàries, dues al matí i una a la tarda.
No forma part de l’horari lectiu el temps del Nacho Garcia de la Barrera >> De caràcter general:
Promoure activitats de formació que ajudin
migdia. A la major part d’escoles de Barcelo- Institut d’Educació de l’Ajuntament 
a la millora de la gestió de les reunions i de
na, l’horari lectiu transcorre de 9 a 13 h i de de Barcelona
la gestió del temps.
15 a 17 h. Avaluació interna anual de l’aplicació de la
L’horari del professorat també és de 30 sisena hora.
hores setmanals de permanència al centre,
però distribuïdes d’una altra manera: es dis-
tingeix entre hores lectives i activitats al cen-
tre. Aquestes últimes no comporten activitats
curriculars amb alumnes, sinó que estan des-
tinades a reunions, entrevistes de tutoria, for- 2i Podeu consultar tot l’informe a:
mació...; com a mínim, dues hores correspo- www.bcn.cat/cem
C
26 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT e núm.59 juny/juliol 2007
MENORS 
ESTRANGERS:
FORMACIÓ 
I TREBALL
GUÍA PER A L’ACCÉS A LA FORMACIÓ I LA INSERCIÓ LABORAL
El Fòrum d’Educació i Immigració del Projecte Edu- Cal dir que a la nostra ciutat tots els infants en edat d’escolarització
catiu de Ciutat de Barcelona ha editat una guia per bàsica i obligatòria tenen assegurada l’escolarització i l’accés als
facilitar la tasca de les persones que treballen en la recursos i serveis associats amb independència de la seva condició o
origen.
formació i la inserció laboral dels menors estran- Tanmateix, en acabar l’ensenyament secundari obligatori es troben
gers. Una publicació que ofereix els recursos i els a l’edat mínima autoritzada per la legislació per incorporar-se al mercat
serveis per aconseguir un dels principals reptes de laboral, i és aquí on detectem importats dificultats per a la formació i la
la societat actual. inserció laboral d’aquests joves d’origen estranger. A les dificultats
pròpies amb què s’enfronten els i les joves en el procés de transició
escola-treball cal afegir, en el cas del joves immigrants, les derivades
En els darrers anys, a la ciutat de Barcelona s’ha produït un de la seva situació administrativa. És una situació que provoca moltes
important i sobtat increment dels fluxos migratoris. Hem pas- dificultats i a la qual tenim el repte de donar resposta.
sat del 2,7% de població estrangera a l’any 2000, al 15,6% al Entenem que l’educació no només ha d’afavorir la socialització,
gener del 2007. La diversitat d’orígens de les persones nou- sinó també la formació i la qualificació professional, ja que són peces
vingudes és un altre element per destacar. Tot plegat ens configura claus per garantir l’inclusió social.
una realitat molt diferent a la d’altres països del nostre entorn recep-
tors de població immigrada. APORTACIONS
A aquest fet, cal afegir altres canvis força significatius que es pro- Fruit d’aquestes reflexions va néixer des del Fòrum d’Educació i Immi-
dueixen a la nostra societat com el de les estructures familiars, la tran- gració del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona (PEC) la proposta
sició al món del treball, les tecnologies del coneixement i la informa- d’elaborar la guia Menors Estrangers Formació i Treball.
ció, etc. L’objectiu de la guia és informar i orientar els diferents professionals
Aquests fets impliquen canvis importants i irreversibles, la societat que treballen amb aquesta població sobre el marc jurídic aplicable als
es torna diversa i heterogènia. L’entorn social és cada vegada més joves immigrants, de manera que els educadors i educadores puguin
complex i més incert. Els reptes que s’han d’entomar com la intercul- reconduir-los als recursos i serveis més apropiats segons les seves
turalitat o l’èxit escolar, necessiten ser abordats de forma col·lectiva, necessitats i la seva situació jurídica. 
des de la corresponsabilitat dels diferents agents implicats. Es fa pale- La multitud de circumstàncies especials i matisos existents ens obli-
esa la importància del municipi, com a administració més pròxima als ga, però, a deixar clar que la guia pretén només ser una eina orienta-
ciutadans i ciutadanes. tiva on podem trobar els casos més habituals amb què es troben els
Pel que fa a la presència d’alumnat estranger dins del sistema edu- educadors i educadores.
catiu, hem de dir que aquest fet posa de manifest vells problemes per El text base de la guia ha estat elaborat per l’Institut de Dret Públic
resoldre i nous reptes per entomar. de la Universitat de Barcelona sota la direcció d’Eliseo Aja, catedràtic
núm.59 juny/juliol 2007 e PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT 27
de Dret Constitucional i director de l’Institut de Dret Públic. Per a la LA PRESENTACIÓ
seva configuració, s’ha comptat amb la col·laboració del Col·lectiu El passat 16 d’abril es va fer la presentació de la guia. Es va organitzar
d’Analistes Socials. un Diàleg del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona, de l’àmbit
Des de la comissió d’impuls del Fòrum d’Educació i Immigració del d’Immigració, que es va titular «Dificultats dels menors estrangers en
PEC es va anar concretat el seu contingut i es va anar fent el segui- l’accés a la formació i la inserció al mercat laboral en el nostre context
ment. Hem treballat a partir dels casos atesos pel Pla Jove de l’Ajun- i en el marc de la Unió Europea». 
tament de Barcelona i de les aportacions dels agents educatius que Membres de la comissió d’impuls del Fòrum d’Educació i Immigra-
conformen el Fòrum i, concretament, la seva comissió d’impuls, on hi ció van presentar la dimensió d’Immigració del PEC amb el suport del
ha representació de la inspecció d’educació, directors i directores de vídeo Barcelona cruïlla de cultures, una ciutat a favor de la cohesió
centres de secundària, associacions de veïns i veïnes, representants social i tot seguit es va fer la presentació de la guia. 
sindicals i entitats d’educació en el lleure. Eliseo Aja va parlar sobre les dificultats amb que es troben els
La guia té els apartats següents: menors immigrants en l’accés a la formació i a la inserció laboral, i
Una part introductòria en la qual s’explica el seu contingut. Anna Terrón, va reflexionar sobre la Unió Europea i el seu marc polític
Una sèrie de fitxes a patir de les quals es pugui identificar la situació i legal, i de les seves tendències en relació als joves immigrants. e
del menor i els seus drets d’acord amb el que diu la llei. La primera
d’aquestes fitxes correspon a un quadre resum amb totes les situa- Marleny Colmenares
cions que es desenvolupen posteriorment i els seus principals trets Coordinadora de l’Àmbit Immigració 
distintius. Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona
Una proposta de protocol a partir del qual es pugui identificar la
situació del menor i establir algunes pautes per a la seva correcta
acollida. 
Un recull sobre recursos i serveis per a l’atenció de persones estran-
geres, facilitat pel Gabinet Tècnic d’Immigració de l’Ajuntament de
Barcelona, com també materials útils per entendre correctament el
contingut de la guia (definició de paraules clau, recull normatiu i
índex d’abreviatures).
Tanmateix, cal tenir en compte que aquesta guia és susceptible de
variacions en el temps en funció dels canvis normatius que puguin
afectar el seu contingut, per la qual cosa es preveu la seva actualit-
zació a la web del PEC de Barcelona on actualment ja es pot consul-
tar i descarregar. 2i www.bcn.cat/educacio/pec
28 CIUTAT e núm.59 juny/juliol 2007
LA BIBLIOTECA
ARTUR MARTORELL
ACTIVITATS PER A LA CIUTAT, BIBLIOTEQUES ESCOLARS 
MUNICIPALS I RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA
rtur Martorell va fundar l’any específic d’actuació que ha permès empren-
A1954 una biblioteca especialitza- dre reformes importants tant pel que fa a la
da en pedagogia i literatura dotació de recursos humans (aspecte cabdal)
infantil i juvenil, única, en una com quant a la renovació i informatització
ciutat on el desert cultural era molt impor- dels fons i la millora de les infraestructures.
tant. L’any 1982 el primer Ajuntament Aquest programa agrupa les escoles bres-
democràtic va posar el seu nom a la bibliote- sol (60), de primària (15) i de secundària
ca de l’Institut d’Educació com a reconeixe- (11) de l’àmbit municipal. Pel que fa a les es-
ment al seu treball pedagògic, sempre ple coles bressol, hi ha dues accions que tenen
d’una gran visió de futur. La biblioteca ha molt bona acollida:
estat un suport per al professorat de la ciutat >> Xerrades a les famílies i al professorat so-
i, en especial, per al de les escoles municipals. bre la importància de l’oralitat amb els petits
El mapa bibliotecari actual no té res a i com els contes i altres tipus de llibres són un
veure amb el que hi havia en aquell mo- mitjà adequat per dur-ho a terme. Els pares i
ment. Actualment, totes les persones que les mares viuen amb plaer aquesta comunica-
estudien magisteri disposen a les facultats ció amb els seus fills i filles, i molt sovint els
d’unes biblioteques ad hoc i la ciutadania evoca records infantils molt entranyables. Al-
compta amb la xarxa de biblioteques, autèn- hora, es fa èmfasi en l’excel·lent oferta per als
tics focus de cultura amb uns equipaments petits que hi ha a molts espais de la ciutat,
de continent i de contingut de primera línia. com ara a les biblioteques.
Amb aquesta nova panoràmica, des de >> Les maletes viatgeres i temàtiques. Des
l’Institut d’Educació s’ha dut a terme una de la Biblioteca Artur Martorell es fan lots de
La Biblioteca Artur Martorell ini- àmplia reflexió per veure quina havia de ser llibres que es deixen a les escoles bressol du-
cia una nova etapa amb activitats l’aposta de futur d’una biblioteca que vol ser rant un període de quatre mesos. En aquests
adreçades a la ciutat, la dinamit- útil i suggerent per als mestres i per als in- lots hi ha llibres adreçats als infants i també
fants de la ciutat. La Biblioteca Artur Marto- per a les famílies. Cada escola, un cop té els
zació de les biblioteques escolars rell és un servei públic especialitzat en la pro- llibres, estableix amb les famílies diferents
municipals i el programa de recu- moció de les biblioteques escolars, el foment polítiques d’acord amb les característiques de
peració de la memòria històrica. de la lectura, la difusió del llibre entre infants cada col·lectiu. També els preparem maletes
La biblioteca està situada a l’edi- i joves, i la recuperació de la memòria histò- temàtiques (carnaval, Nadal, primavera, bo-
rica de l’educació. Així mateix, continua sent lets, circ, art, etc.) i es fa el mateix procés.
fici de l’Institut d’Educació de un centre de referència en temes educatius.
l’Ajuntament de Barcelona i por- Pel que fa a la promoció de les biblioteques Pel que fa els centres de primària i secundà-
ta el nom de qui va ser el seu fun- escolars, hi ha hagut diverses iniciatives des ria, hi ha un equip de dues persones itine-
dador, el pedagog Artur Martorell. del seu inici. En aquest sentit, cal dir que du- rants que van a cada una de les biblioteques
rant el fosc període franquista les biblioteques i ajuden, conjuntament amb la professora
de les escoles municipals de primària van ju- responsable, a elaborar el Pla de Lectura del
gar un paper d’innovació molt interessant, re- centre.Voldria fer ressaltar, a tall d’exemple,
conegut pel professorat, les famílies i l’alum- algunes accions de primària i de secundària
nat. Des de l’any 2001 hi ha un programa que estan donant uns resultats excel·lents: 
núm.59 juny/juliol 2007 e CIUTAT 29
Fotografies: Patricia Esteve
>> Educació primària: Diversos centres han diaris de mestres, apunts de preparació de autora, Maite Carranza; una xerrada sobre el
establert una estona de lectura diària de tot classes, etc. teatre a l’escola a càrrec del professor de
l’alumnat en el mateix moment. Tothom sap Aquesta recuperació s’ha de fer en un sen- l’Institut del Teatre Joan Castells; o una con-
que tots els nens i nenes estan llegint, i això tit ampli tenint en compte totes les persones versa sobre el llibre El professor, de Frank
crea un ambient particular d’estímul i de i entitats protagonistes d’aquesta història. És McCourt, a càrrec de la professora Mercè
gaudi. Una altra situació molt enriquidora és per això que cal considerar els fons docu- Parés i l’escriptor Emili Teixidor. També es va
l’espai de les recomanacions de llibres: són mentals (públics i privats), la memòria oral, tractar la visió de l’escola del futur a través
els mateixos infants els que escolten les opi- la recerca, la difusió, la celebració d’aniver- de la memòria històrica amb Jaume Carbo-
nions dels seus companys i companyes sobre saris, etc. nell, director de la revista Cuadernos de Pe-
el que llegeixen. dagogía. Totes elles han tingut un ampli
>> Educació secundària: Tant el crèdit de sín- ressò i han propiciat la creació d’un espai de
tesi com el treball de recerca s’han pogut co- reflexió i de debat. 
brir molt adequadament des de la biblioteca. «Una aposta important L’última activitat del curs ha estat la xe-
En molts casos, a partir d’aquests inputs l’a- rrada «La lectura digital», a càrrec de Laia
lumnat ha redescobert un espai de lectura, que ja hem iniciat són les Martín, professora de secundària.
de consulta de revistes, d’internet, etc. activitats de dinamització Tot aquest conjunt d’iniciatives –algunes
ja fa temps que s’estan duent a terme i d’al-
Amb el col·lectiu del professorat encarregat obertes al públic en general.» tres s’estan iniciant– es realitzen amb la vo-
de la biblioteca es fan cada trimestre el que luntat de situar la Biblioteca Artur Martorell
anomenem «trobades de bones pràctiques». no solament com un agent de suport a les
Són reunions d’intercanvi on es poden conèi- escoles municipals, sinó també com un cen-
xer de primera mà els processos d’organitza- A les escoles municipals es fa un treball es- tre de referència en tot allò que sigui de
ció de les biblioteques i com s’han anat es- pecífic amb la realització de l’inventari dels l’àmbit de les biblioteques escolars, la me-
tructurant les activitats de dinamització de la seus fons històrics. Hi ha escoles que volen mòria històrica i la pedagogia pròpiament
lectura i de cerca d’informació en funció de tenir al mateix centre aquest fons: per això dita. Els nostres fons documentals permeten
les dinàmiques internes. es facilita la seva ordenació i exposició. Com poder tenir aquesta ambició, i el compromís
que alguns centres no ho poden tenir per amb la feina de les persones que hi treba-
PATRIMONI EDUCATIU problemes diversos, aquestes col·leccions, llem i el que ha adquirit l’Institut d’Educació
Un altre servei que ofereix l’Institut d’Educa- un cop registrades, es traspassen al Museu ens fan ser optimistes en el rumb que hem
ció sota el marc de la Biblioteca Artur Marto- d’Història de Barcelona, a l’Arxiu Adminis- emprès. e
rell és el programa de la recuperació de la tratiu o a l’Arxiu Fotogràfic, on es conserven
memòria històrica, l’objectiu del qual és l’es- de manera adequada. Roser Colomer
tudi de la història de l’escola a Barcelona, és Biblioteca Artur Martorell
a dir, del patrimoni educatiu de la ciutat. Per DINAMITZACIÓ
això calen la conservació i recuperació, si és Una altra aposta important que ja hem ini-
el cas, del patrimoni educatiu, el qual està ciat des de la Biblioteca Artur Martorell són
constituït tant pel mobiliari, objectes decora- les activitats de dinamització obertes al pú-
tius i jocs didàctic com per documentació blic en general. Durant aquest any hem rea-
d’arxiu, que permet entendre el que passa a litzat diverses xerrades: la presentació de la
classe i a cada escola: treballs de l’alumnat, Trilogia de les bruixes, a càrrec de la seva 2i www.bcn.cat/educacio
30 UNA MICA DE TOT e núm.59 juny/juliol 2007
el sol
de l’illa
2fos poc HEM LLEGIT
calor 
XII AUDIÈNCIA PÚBLICA ALS NOIS I NOIES DE BARCELONA
Barcelona comunica: propostes per a l’ús i la millora dels mitjans de comunicació a la ciutat
Propostes per als programadors de televisió sobre continguts de la programes fossin els nens i nenes els qui preguntessin espontània-
que considerem la nostra franja horària: ment i no pas que se segueixi un guió.
Proposem que administrin millor la programació segons els horaris.
El primer que recomanaríem als programadors és que tinguin en Els models que ens transmet la televisió
compte quines hores mirem la televisió i fessin en algun canal pro- Necessitem bons models que ens ensenyin a comportar-nos i a ser
grames, sèries o pel·lícules per a nosaltres. feliços. Ara ens diuen que pots guanyar molts diners només per
Proposem que es passin els programes per a joves en un horari rao- sortir a la «tele», sense cap esforç, sense fer res d’important ni per
nable: a la tarda quan sortim de classe (per exemple, de 17 h a a un mateix ni per als altres i, a més a més, si et baralles, millor.
19.30 h) i el cap de setmana (per exemple, el dissabte d’11 h a 13 h). També veiem que es poden guanyar molts diners explicant qües-
Creiem que a la tarda hi hauria d’haver més programes per a in- tions morboses o molt personals, però no pas explicant coses bo-
fants i joves i no tanta teleporqueria i programes que exploten el nes o «normals». En segons quins programes només hi surten un
gust per la grolleria i la morbositat. Si no tenim televisió per determinat tipus de persones a qui els agrada mostrar una part de
satèl·lit a casa, no tenim gaires opcions per triar. la seva vida perquè això els dóna molts diners d’una manera fàcil.
La premsa rosa l’haurien de passar en horari lectiu perquè els nens Pensem que el llenguatge dels presentadors i els participants en
i nenes no creixin tan influenciats pel que fan els famosos. els programes i sèries s’hauria de moderar, alhora que creiem que
cal evitar qualsevol provocació i discriminació verbal; en general,
La programació cal una mica més d’educació i respecte.
Pensem que les cadenes de televisió no haurien de contraprogra- Proposem que se sancioni d’una manera adequada els personat-
mar amb la finalitat de competir per l’audiència. ges que tenen comportaments violents, i també els qui provoquen
De vegades, creiem que no se’ns té en compte, ja que canvien un aquests comportaments. Les paraules també fan mal.
programa que ens agrada per un altre sense avisar. Creiem que s’ha de tenir cura que els mitjans de comunicació no
Hi ha programes que ens agraden, però que comencen massa tard. siguin tan sensacionalistes, que no exagerin els aspectes negatius i
Si realment se’ns tingués en compte, els farien més aviat o els repeti- que facin comentaris a favor de la convivència i el respecte.
rien durant el cap de setmana perquè els poguéssim mirar. En les notícies d’esports, sovint es va a buscar la baralla, el gest
Volem més variació pel que fa als temes dels programes. violent, el maltractament, els insults o els gestos provocadors. 
Ens agradaria que tots els mitjans tinguessin una franja de tarda
dedicada als nois i noies. Extracte del manifest que alumnes de diferents escoles de Barcelona van presentar a l’Ajunta-
ment de Barcelona, el passat 3 de maig de 2007, i que recull les seves idees i propostes per a l’ús
Tothom ha estat d’acord a proposar que el divendres i el dissabte fa- i millora dels mitjans de comunicació. Representen a un total de 1.500 nois i noies, d’entre 11 i
cin una programació més adequada per a nosaltres en horari de nit. 17 anys, que durant tot el curs i a través de diverses activitats han participat en la XII Audiència
Pública sobre ús i millora dels mitjans de comunicació.
A alguns de nosaltres no ens agraden els programes que utilitzen
a nens i nenes com a adults. Uns altres preferiríem que en aquests Podeu llegir tot el manifest a www.bcn.cat/educacio
d VA DE WEB
EDU NATURA
ALERTA CO2
www.edunatura.org
www.fundacionatura.org/jocCO2
Alerta CO2, joc d’investigació sobre canvi climàtic, va guanyar el 12è
premi Civisme als Mitjans de Comunicació en la modalitat de pàgina Un jove explorador, Edu Natura, i el seu inseparable amic Xef, són els
web, que concedeix el Departament de Relacions Institucionals i Par- protagonistes d’un joc d’internet per ajudar a pares i mares, professo-
ticipació de la Generalitat de Catalunya. El joc anima els jugadors a rat i alumnat a escollir una dieta divertida i saludable. El joc impulsat
reduir els nivells de CO2 de Ciutat Metròpolis a través de diferents per la Fundació Catalana de l’Esplai, que és també responsable del
escenes i jocs. programa «Tasta´m, sabràs el que és bo», que cobreix des de casals
El joc de Fundació Natura pretén informar els joves d’entre 12 i 18 fins al monitoratge de l’espai de menjador de les escoles. Agafant
anys sobre el problema de l’escalfament global i promoure el seu sen- com a fil conductor les aventures d’Edu Natura, el web es divideix en
tit individual i col·lectiu de corresponsabilitat envers el canvi climàtic. tres apartats. Un primer presenta diferents unitats relacionades amb la
Alerta CO2 ha comptat amb el disseny de «Pecas, Fàbrica d’ idees per nutrició. Un segon proposa jocs interactius pensats per reforçar els co-
a infants» i la programació de «La Retícula». neixements adquirits. Finalment, hi ha una secció amb propostes per
fer a casa amb la família.
núm.59 juny/juliol 2007 e UNA MICA DE TOT 31
f CONVOCATÒRIES 8 LES I ELS QUE HEM ESCRIT 
en aquest nmero!
• CURSOS D’ESTIU ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES • Albert, Isaac, Carles i Andrea, alumnes de l’IESM Narcís Monturiol
L’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona a Vall d’Hebron i a Drassanes • Carles i Teresa, director i cap de departament de l’IESM Narcís Monturiol
• Carme Garcia, Anna Almirall, Anna Betlloch i Sílvia Andrés, del Cen-
organitza cursos intensius de 80 hores durant el mes de juliol. Con-
tre Municipal Pont del Dragó
sulteu dates de matriculació i nivells d’idiomes. • David Martí, músic i gerent del Conservatori Municipal de Música de
Per a més informació: www.eoibcnvh.com Barcelona
• Edmundo Sepa, president de l’ETANE
• MÀSTER EN PEDAGOGIA MUSICAL • Guille i Lola, alumnes del CEIP Fort Pienc
La Universitat Autònoma de Barcelona i el Conservatori Municipal • Helena M. Juárez del Canto, professora d’educació secundària i ex-
de Música de Barcelona organitzen un Màster en pedagogia musical consellera tècnica del Consell Escolar de l’Estat
• Isabel i Lourdes, mares del CEIP Fort Pienc
del 5 d’octubre de 2007 al 6 de juny de 2008. Consulteu dades de
• M. Assumpta Baig i Torres, presidenta de la Fundació Àngels Garriga
preinscripció i matrícula, i ajuts econòmics. • M. Teresa Codina i Pere Darder
Per a més informació: www.cmmb.cat • Maria Josep Udina
• Marleny Colmenares, del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona
• LA RUTA DELS INFANTS • Mercedes, Marta, Anna, Maria i Víctor, alumnes de l’IESM Narcís
La Ruta dels drets de la infància és un projecte promogut per la Monturiol
Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, que proposa • Nacho Garcia de la Barrera, Institut d’Educació de l’Ajuntament de
Barcelona
als nens i nenes la descoberta dels drets recollits a la Convenció so-
• Pasqual Maragall
bre els Drets de l’Infant de les Nacions Unides, en un itinerari lúdic • Pilar, Alba, Josep Maria, José i Jesús, alumnes de l’IESM Narcís Mon-
d’activitats que es poden fer els caps de setmana . turiol
Per a més informació: www.bcn.cat/infancia • Ramón Fitó i Jordi Mañosas, de l’escola Mare de Déu de Montserrat
• Roser Colomer, Biblioteca Artur Martorell
• Susanna i Núria, mestres del CEIP Fort Pienc
Y LA TIRA CÒMICA... Gerard Armengol/Escola Massana
Butlleta de subscripció gratuïta
Nom i cognoms:
Adreça particular:     CP:   
Localitat: Província:  Telèfon:
Correu electrònic: Professió:
Lloc de treball (optatiu):
Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona  
Fax: 93 402 36 01  e-mail: imebatencio@bcn.cat
La base de dades del Mailing d’educació s’inscriu en l’Agència de Protecció de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses 
de l’Institut d’Educació, i estan a la seva disposició per a consulta, modificació o cancel·lació (Llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades 
de Caràcter Personal). Autoritza també la cessió o comunicació d’aquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives 
públiques i privades que les sol·licitin  sí                 no 
Data i signatura:
✄
Informació i matriculació: www.bcn.cat/educacio
En conveni amb: Amb la col·laboració de: Organitza: Institució adherida: