Núm.61 novembre 2007 1,50 2 SUMARI/CRÈDITS e núm. 61 novembre 2007 04/05 20/21 Núm.61 novembre 2007 1,50 NOTÍCIES RECURSOS Cinema en curs La creació cinematográfica transformada en eina pedagògica 06/07 22/23 SOM XARXA BARCELONA A L’ESCOLA Dos projectes en convivència Viu la recerca en directe L’escola bressol municipal L’Oreneta comparteix espais El Parc Científic de Barcelona apropa i recursos amb el CEIP Dolors Monserdà-Santapau la investigació de forma lúdica i interactiva 08/09 24/25 OPINEM PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT Xat, blog, online Educació en xarxa Nous llenguatges i noves formes Els projectes integrals d’educació a Barcelona de comunicació a la xarxa d’internet 10/11/12 26/27 A FONS CIUTAT Per un estil de vida actiu El fons Massana Pere Alcover, delegat d’Esports de L’escola d’art i disseny recopila l’Ajuntament de Barcelona el seu patrimoni artístic i documental 13 28/27 ASSOCIACIONS ESPAI OBERT Amnistia Internacional La pedagogia del patrimoni L’educació en drets humans La Fundación Uncastillo promou l’aprenentatge a l’aire lliure 14/15/16 30/31 PERSONATGES UNA MICA DE TOT Sergio Fajardo, alcalde de Medellín «L’educació ha transformat la ciutat» 17/18/19 CONSELLS ESCOLARS Els drets educatius de la infància L’adjunt al Síndic de Greuges per a la defensa dels infants analitza els reptes de l’educació a Barcelona BARCELONA EDUCACIÓ www.bcn.cat/educacio Tercera època Consell editorial Direcció Mariona Ribalta Secretaria i administració Montserrat Ballarín Institut d’Educació Programa de recuperació de la memòria Programa de Publicacions Regidora d’Educació Consell de Redacció història de l’Institut d’Educació de Antoni Martorell Lídia Marsol M. Àngels Cabeza l’Ajuntament de Barcelona. Gerent de l’Institut d’Educació Departament d’Organització Secretaria de l’Associació Internacional Plaça d’Espanya, 5, Antònia Hernández i Sistemes d’Informació Ciutats Educadores 08014 Barcelona Directora de Serveis Educatius tel.: 934023534; fax: 934023601 Jordi Arnal Josep Rovira e-mail: imebatencio@mail.bcn.es Teresa Salvadó Oficina Tècnica del PEC Consell Escolar Municipal Directora de Recursos i Serveis Generals Emili Pérez Ignasi Garcia de la Barrera Il·lustracions Casimir Macià Direcció de Centres Educatius Municipals Institut d’Educació Rodrigo Villas, Maria Martín, Noemí López Director de Centres Educatius Municipals Dolors Cabrera Coordinació Fotografia portada Carme Turró Direcció de Centres Educatius Municipals Jaume Capsada Patricia Esteve Secretària del Consell Escolar Municipal Amparo Tomé (Escola de Música Municipal Nou Barris) Redacció Pilar Figueras Projecte d’Educació en Valors Oriol Guiu Impressió Nova Era Secretària de l’Associació Internacional Dolors Casanovas Disseny gràfic original ISSN 1135-2655 de Ciutats Educadores Projecte d’Innovació i Qualitat Villuendas+Gómez disseny de la Pràctica Educativa Dipòsit legal B-30994-2007 Disseny gràfic i maquetació © Institut d’Educació La Cifra / www.cifra.cc de l’Ajuntament de Barcelona IMPRÈS EN PAPER RECICLAT núm. 61 novembre 2007 e EDITORIAL 3 UN FUTUR PROMETEDOR Ens acostem al final de l’any i ho fem amb la trista buidor que ens ha produït la recent mort del nostre company Daniel Resines. Una persona d’una immensurable vàlua personal i d’una passió contagiosa en la seva professió. Totes les persones que treballen en l’àmbit de la formació professional i les que hem seguit la seva tasca en aquests darrers anys, sa- bem de la magnífica feina que en Daniel i el seu equip han estat realitzant per una forma- ció professional de qualitat a Barcelona. En Daniel ens va deixar poc abans que es fes a la nostra ciutat el primer Congrés Inter- nacional de Formació Professional i Empresa, del qual era l’ànima com a gerent de la Fun- dació BCN Formació Professional. Ell feia anys que creia que el futur d’una societat es construeix des de l’educació i que la formació professional era un dels grans reptes per a un futur prometedor. Va saber convèncer molta gent de les seves idees, primer des del Consell de la Formació Professional i fa un any va aconseguir la participació del món em- presarial en el projecte, ja fet realitat, de la Fundació BCN Formació Professional. En Daniel ens deixa el camí fet i ara caldrà que l’anem consolidant. Amb el record d’en Daniel ben present, també és el moment de recordar que quan tin- gueu a les mans aquest editorial, segurament el procés participatiu en el PAM (Programa d’Actuació Municipal) ja s’haurà tancat, però no podem deixar de remarcar la importància que aquesta forma de treball, participatiu i democràtic, té per a la ciutat. L’aposta per la proximitat de l’administració local a la ciutadania ja no és una voluntat, és un fet que des de l’Ajuntament i l’Institut d’Educació vivim com a riquesa i oportunitat per avançar cap a l’optimització de la vida social que tots i totes desitgem. Tenim el convenciment que els objectius a treballar a partir de les aportacions rebudes, fruit del dia a dia ciutadà, han de millorar tant la qualitat de l’activitat quotidiana dels cen- tres educatius com la relació amb la pròpia administració, que en funció de les expectati- ves generades ens hem d’esforçar per donar la resposta adequada. Tot un repte que ens hem marcat, en podeu tenir la seguretat! En aquest número de la revista, trobareu precisament una experiència molt enriquidora i exemple de participació ciutadana com és la viscuda a la ciutat colombiana de Medellín. Una ciutat que en quatre anys ha canviat la seva realitat, gràcies a una aposta per l’educa- ció com ens explica el seu alcalde, Sergio Fajardo. Són interessants, també, les reflexions de Pere Alcover, delegat d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona sobre la necessitat dels hàbits saludadables i la seva promoció des dels centres escolars, així com l’anàlisi que ens ha fet Xavier Bonal, adjunt del Síndic de Greuges per a la defensa dels drets dels infants, sobre els reptes de l’educació a la nostra ciutat. Amb el record de Daniel Resines, us desitgem un bon final d’any. «Aquells que no han estat militants dels seus somnis, han nascut vells» George Steiner 4 NOTÍCIES e núm. 61 novembre 2007 >> NOTÍCIES... EDU3.CAT, EL NOU PORTAL EDUCATIU AUDIOVISUAL El conseller d’Educació, Ernest Maragall, i el director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), Joan Majó, van presentar Edu3.cat, una iniciativa pionera a l’Estat espanyol que reuneix en un sol portal un ampli ventall de materials audiovisuals educatius produïts per Televisió de Cata- lunya, Catalunya Ràdio i el Departament d’Educació. Edu3.cat és una finestra oberta a tothom, no només a la comunitat educativa, que permet visionar a temps real i de manera totalment gratuïta produccions de diversos CONDOL PER LA MORT DE àmbits. Actualment, el fons disposa de prop DANIEL RESINES, IMPULSOR DE de 2.100 documents i està previst que cada LA FORMACIÓ PROFESSIONAL mes se n’hi incorporin 100 de nous. Daniel Resines (Puig-reig, 1947), gerent de la Fundació Barcelona Formació Professional, i www.edu3.net va morir el passat 13 d’octubre. Resines també era el coordinador del Primer Congrés Internacional de Formació Professional i Em- presa, que es va celebrar a la nostra ciutat tres dies després de la seva mort i que va de- EL PAE OFEREIX UNES dicar un especial homenatge a la seva figura. 3.500 ACTIVITATS A LES Resines va ser un impulsor de la formació ESCOLES DE BARCELONA professional de qualitat a la nostra ciutat. Al Durant el curs 2007-2008 tindran lloc a proper número de la nostra revista, li dedica- Barcelona 3.496 activitats educatives per rem un càlid homenatge amb aportacions de als escolars de la ciutat. Aquestes activitats diferents persones que el van conèixer i van estan organitzades per 119 entitats i insti- treballar al seu costat. tucions, i coordinades pel Programa d’Acti- vitats Escolars del Consell de Coordinació Pedagògica. Aquest any, s’han incorporat EXPERIÈNCIES PER AL cinc noves entitats: Institut d’Estudis Cata- X CONGRÉS INTERNACIONAL lans, Fundació Joan Brossa, Agència de Pro- DE LES CIUTATS EDUCADORES moció del Carmel, Parc Científic de Barce- El termini de presentació d’experiències per lona i Casa Museu Joan Maragall. El curs al X Congrés Internacional de l’Associació 2006-2007 hi van participar 1.484.347 es- Internacional de Ciutats Educadores s’ha colars d’entre 3 i 18 anys. ampliat fins al 30 de novembre. El Congrés CURSOS D’HIVERN DE amb el lema «Construcció de Ciutadania en L’ESCOLA D’EXPRESSIÓ CARME i www.bcn.cat/educacio Ciutats Multiculturals» tindrà lloc a Sao AYMERICH Paulo del 24 al 26 d’abril de 2008. Els eixos temàtics del Congrés són: La ciutat com a L’Escola d’Expressió i Psicomotricitat Carme espai d’aprenentatge; Identitat, diversitat i Aymerich ofereix durant els caps de setmana ciutadania; i Inclusió, equitat i drets. Les ex- de novembre de 2007 fins a l’abril de 2008 periències han de presentar-se en un dels una trentena de cursos d’expressió corporal i idiomes oficials del Congrés: castellà, an- dramàtica, teatre i dansa; expressió plàstica i glès, francès o portuguès. lingüística; cura de la salut: tècniques i mèto- des corporals; artteràpia, psicomotricitat; re- www.aice2008sp.com.br cursos per al desenvolupament personal a i través de l’expressió i la creació i la seva adaptació als àmbits educatius. i www.bcn.es/imeb/expressio núm. 61 novembre 2007 e NOTÍCIES 5 ... 198 ESCOLES PARTICIPEN EN EL PROGRAMA AGENDA 21 ESCOLAR Aquest curs participen 198 centres educa- tius en el programa Agenda 21 escolar, que promou la posada en marxa d’iniciatives sostenibles a les escoles de la ciutat. Durant l’acte de presentació del programa del curs 2007-2008, es va fer un reconeixement es- pecial a divuit centres que fa cinc anys o més que participen en el programa i que re- noven el seu compromís amb l’Agenda 21 per, com a mínim, tres anys més. i www.bcn.cat/agenda21/a21escolar INAUGURACIÓ DE L’ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL MANIGUA L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el con- seller d’Educació, Ernest Maragall, han inau- XX MOSTRA DE PROGRAMES gurat la nova escola bressol municipal Ma- CULTURALS nigua, situada al barri del Congrés i els La Mostra de Programes Culturals és un es- Indians, al districte de Sant Andreu. Amb pai que pretén donar a conèixer l’elevat aquesta inauguració, ja són 59 les escoles nombre de creacions artístiques i les noves bressol municipals que hi ha a Barcelona. NOVA WEB DEL TEMPS manifestacions culturals realitzades per l’a- L’EBM Manigua té una capacitat màxima de DE BARRI lumnat dels centres públics de secundària de 81 places, amb una superfície total de 968 Aquest és el segon curs que es posa en la ciutat de Barcelona. L’Institut d’Educació metres quadrats (620 metres quadrats cons- marxa el projecte «Temps de barri, temps de l’Ajuntament de Barcelona convida tot- truïts i 348 metres quadrats de patis). educatiu compartit», impulsat per la Regi- hom, en especial els i les alumnes i el pro- doria d’Usos del Temps, els districtes de fessorat dels centres docents públics i pri- i www.bcn.cat/educacio Sants-Montjuïc, Gràcia i Nou Barris i la Fun- vats, així com a les AMPES, a assistir a les dació Jaume Bofill. «Temps de barri» estrena diferents propostes culturals que s’oferei- una web on podreu trobar totes les activi- xen. La Mostra arriba aquest curs a la seva tats que tenen com a objectiu reforçar les vintena edició. activitats educatives de qualitat dels nois i les noies fora de l’horari escolar, i afavorir la i www.bcn.cat/educacio conciliació del temps laboral i d’oci de les seves famílies. i www.bcn.cat/tempsdebarri 6 SOM XARXA e núm. 61 novembre 2007 DOS PROJECTES EN CONVIVÈNCIA L’ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL L’ORENETA COMPARTEIX ESPAIS I RECURSOS AMB EL CEIP DOLORS MONSERDÀ-SANTAPAU L’escola bressol municipal L’Oreneta està situada en un entorn incomparable. Al peu de la muntanya de Collserola, L’Oreneta és al mateix recinte del centre d’educació infantil i primària Dolors Monserdà-San- tapau. Així doncs, el projecte de L’Oreneta ja va néixer amb l’objectiu de compartir espais, recursos i ac- tivitats amb l’escola veïna i afavorir l’itinerari entre els dos cicles d’educació infantil. núm. 61 novembre 2007 e SOM XARXA 7 L ’ús d’un espai comú fa que l’escola del Dolors Monserdà-Santapau vénen a la bressol L’Oreneta no sigui un centre nostra escola, i plegats fem una cantada de aïllat, sinó que formi part d’una nadales i mengem neules. L’animació a l’es- comunitat més àmplia. Això ens per- cola és immensa i els «grans» gaudeixen met coordinar-nos amb l’altre centre i esta- moltíssim en veure les nostres classes i les blir-hi una coherència educativa, així com nostres joguines. Però el Nadal no acaba afavorir el pas del primer al segon cicle d’e- aquí: cada any els infants de L’Oreneta ducació infantil d’aquells alumnes que ani- també anem «d’excursió» al CEIP. El motiu ran al CEIP Dolors Monserdà-Santapau. és visitar el seu pessebre. Hem creat espais de reflexió conjunts que I al febrer arriba Carnestoltes. Per pròpia ens ajuden a garantir un lligam educatiu i iniciativa, l’alumnat de segon del cicle supe- una interrelació entre grans i petits que enri- rior organitza diversos tallers de disfresses. queix la nostra convivència. Nosaltres els donem materials, espais, etc., i Aquesta relació entre l’escola bressol i el els animem perquè tornin el curs següent. CEIP la protagonitzen tant els professionals Cal destacar, també, la Festa de Sant LA TRANSICIÓ AL CEIP dels centres com l’alumnat i les seves famílies. Medir. Per a nosaltres és una diada molt Un cop acabat el període de matriculació, Pel que fa als mestres, cada trimestre els especial, ja que és un privilegi poder sortir al endeguem diverses accions encaminades a tutors i tutores dels grups de dos anys de bosc de l’escola i veure passar un munt de facilitar la transició de l’alumnat que passarà l’Oreneta i de P3 del Dolors Monserdà-San- camions carregats de caramels. Els nens i al CEIP. El primer que fem és visitar «el cas- tapau marquen uns objectius concrets rela- nenes de L’Oreneta tenen un lloc estratègic tell» (edifici del parvulari), on ens estem una cionats amb aspectes metodològics i orga- reservat i cada any acabem el dia amb les bona estona jugant a les diferents classes i nitzatius. bosses ben plenes de caramels. organitzem un berenar conjunt al pati dels grans. A final de curs fem una reunió amb COMPARTINT ESPAIS les mestres del parvulari per tractar temes La cooperació i la convivència entre L’Ore- relacionats amb l’acolliment del curs vinent. neta i el Dolors Monserdà–Santapau sempre A banda de tots els aspectes que hem «Ens permet establir una ha estat molt bona. Això ha permès que des explicat, hi ha un altre tipus de relació que de l’escola bressol aprofitem algunes de les ens dóna el caliu de la proximitat. Els nens i coherència educativa i afavo- instal·lacions del CEIP. les nenes del Dolors Monserdà-Santapau rir el pas del primer al segon Cada quinze dies els grups de dos anys ens vénen a veure molt sovint: ens porten van al gimnàs del centre de primària per fer la correspondència, ens retornen les jogui- cicle d’educació infantil.» sessions de psicomotricitat. A més, aquest nes i «sabatetes» que han caigut al seu curs els nens i nenes de l’escola bressol pati, ens ajuden a tornar a l’escola quan començaran a anar a la biblioteca. El fet anem d’excursió o quan baixem al seu bos- d’anar a la biblioteca vol ser un estímul per quet a jugar o a menjar la fruita. despertar en els infants l’amor als llibres i la Aquesta és una petita mostra d’una xarxa La relació entre l’alumnat de les dues lectura. Més endavant, intentarem que l’a- de relacions que establim i que ens ajuden a escoles se centra en activitats conjuntes que lumnat del CEIP sigui qui expliqui els contes créixer des del punt de vista de l’afecte, el tenen a veure amb les festes populars. als més petits. respecte, la responsabilitat, la col·laboració... Aquestes festes són el motiu ideal perquè els A partir d’aquest curs, l’alumnat del CEIP En definitiva, ens ajuden a fer-nos més cons- nens i les nenes de les dues escoles es trobin també gaudirà del jardí de L’Oreneta. Hem cients del que significa conviure i formar part i es diverteixin junts. Cada any es preparen pensat compartir amb ells el projecte de l’hort d’una comunitat. e diverses activitats conjuntes, els protagonis- que fem cada any. Volem que els nens i nenes tes de les quals no són només l’alumnat, de P3 del Dolors Monserdà-Santapau ens Carme Sicart sinó tota la comunitat educativa. ajudin a plantar, regar, netejar i collir les ver- Directora de l’EBM L’Oreneta La Festa Major de Sarrià és un gran motiu dures i hortalisses que neixen al nostre hort. de trobada entre el veïnat del barri després Les famílies de L’Oreneta també participen de les vacances d’estiu. Des de les escoles en activitats conjuntes de l’escola bressol i el aprofitem aquesta celebració i els infants de CEIP. Quan arriba la primavera, les dues L’Oreneta surten al pati gran del CEIP i parti- AMPA organitzen conjuntament el tradicio- cipen en la ballada de la geganta. nal «Dissabte Ecològic». Cada curs es convi- Ja entrada la tardor, ve la festa de la castan- da les famílies dels dos centres a participar yada. L’alumnat del cicle superior escenifica un d’aquesta diada, que té com a objectiu l’e- 2 conte i els més grans ens guarden les primeres ducació en la sostenibilitat. En anys anteriors ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL L’ORENETA files, de manera que els més petits poden ens hem centrat en temes com la mobilitat o Passeig de Santa Eulàlia, 18 veure millor l’espectacle. Quan acaba la repre- el reciclatge. Districte de Sarrià-Sant Gervasi sentació, sempre hi ha nens i nenes que A més del «Dissabte Ecològic», la relació Barcelona 08017 Tel. 93 408 00 18 acompanyen els més petits a les seves classes. entre les dues AMPA ha possibilitat l’orga- Al desembre ve Nadal, i això és festa gran. nització de xerrades per al conjunt de les www.bcn.cat/escolesbressol És el moment en què els nens i nenes de P3 nostres famílies. 8 OPINEM e núm. 61 novembre 2007 XAT, BLOG, ONLINE... NOUS LLENGUATGES d I NOVES FORMES DE COMUNICACIÓ A LA XARXA D’INTERNET D Són allò que en diríem una generació perfectament preparada per entendre i utilitzar els nous llenguatges i les noves formes de comunicació que ens ha donat internet. De ben petits, ja saben què és un xat, un mp3, un blog, o estar online. Amb l’alumnat del CEIP Tabor, al districte de l’Eixample, i de l’IES Meridiana, al districte de Nou Barris, hem parlat al voltant de l’ús que en fan. >> Sara, Mercè, Anna, Milena i Carmen, alumnes de 5è del CEIP Tabor. online, o mirar vídeos dels meus grups preferits al youtube. I també Sara: Hem de vigilar el que rebem al nostre correu electrònic. Jo tinc hi ha altres plataformes com l’skype, per parlar via internet i si tens una cosina que li van enviar un virus i li van fer malbé tots els arxius una càmera també pots veure a l’altra persona. del seu ordinador. Per això el que s’ha de fer quan reps un correu Carmen: El mail el faig servir molt poc. Quan li vull dir alguna cosa a d’algú que no coneixes és esborrar-lo. les meves amigues, els hi dic per telèfon. Prefereixo fer-ho per telè- Mercè: També sabem que és molt fàcil que algú es coli als nostres fon, perquè, a vegades, el mail no saps quan t’els respondran. xats i escrigui coses que no són veritat. Ha passat, alguna vegada, >> Marc M., David, Marc O., i Pau, alumnes de 5è del CEIP Tabor. que s’ha colat algú i ha escrit coses lletges. Per tant, també hem de Marc M.: Encara que tothom digui que no passarà, és possible que al vigilar molt el que s’escriu. final s’acabi escrivint tan malament com es fa normalment als xats. És Anna: Jo vaig a una classe d’informàtica a l’escola on ens ensenyen a un llenguatge que s’escriu més de pressa i sense estar pendent de si utilitzar el mail o el messenger. Els nostres pares i mares també ens fas faltes o no. Encara que no vulguis, et pot passar que a l’hora de ajuden. També quan estic malalta va molt bé el xat per saber quins fer els deures escriguis com ho fas als xats. deures han posat i les classes que t’has perdut. David: Existeixen llocs on et pots baixar música i pel·lícules sense pa- Milena: L’ordinador no només l’utilitzo per enviar mails o xatejar. gar diners. Però també sabem que molta gent diu que això és il·legal i També, quan tinc temps, i no és molt sovint, aprofito per jugar a jocs que no es pot fer. núm. 61 novembre 2007 e OPINEM 9 Fotografies: Jordi Oliver Marc O.: Conec pares i mares que prohibeixen als seus fills o filles es- el mateix tenir un contacte directe que coneixe’t per internet. Encara criure com es fa normalment pel xat o quan s’envia un missatge escrit que mitjançant internet també et pots veure la cara perquè ara et per telèfon mòbil. Tenen por que facin moltes faltes. Però jo sé que pots instal·lar una càmera i veure l’altra persona amb la qual t’estàs cada lloc té el seu llenguatge i que la manera com s’escriu correcta- comunicant. ment no és la que es fa servir als xats. Raquel: Naturalment que internet s’ha convertit en la gran font d’in- Pau: Faig servir més el messenger o el mail que el telèfon. No cada formació per a tothom. S’ha de vigilar, però, a on ho busques i és dia, però bastant sovint. Normalment el faig servir quan he acabat de molt important, per tant, saber fer la tria de les fonts d’informació. fer els deures. Aleshores em connecto amb els meus amics i parlem Internet és més a l’abast però també és més fàcil que la informació de vàries coses. que hi trobis pugui ser poc fiable. Àlex: Les noves generacions ja ho incorporaran com una cosa habi- >> Antonio, mestre, i Miquel i Mercè, pare i mare del CEIP Tabor tual de la seva vida. Comunicar-se per xats, tenir blogs, penjar les te- Antonio: Tenim plantejada una activitat extraescolar al nostre centre ves fotos, baixar-te música, etc. Tot això ja forma part de la nostra so- on els hi ensenyem aquestes eines i com han d’utilitzar-les. És tant cietat. I cada vegada ho faran els que són més petits perquè estaran important ensenyar les eines com el bon ús que n’han de fer. Des de més preparats. com guardar un arxiu que els arriba per mail o què han de fer amb el correu no desitjat. >> Maria, Jun-Albert, Minerva, Juan i Oriol, alumnes de l’IES Meridiana Miquel: Els pares i mares hem d’estar molt atents, primer, perquè no Maria: Els xat és perfecte per comunicar-te amb els teus amics o ami- passin moltes hores davant l’ordinador, i, després, perquè no mirin el gues i amb la família. I més, com en el meu cas, que tinc familiars a que no han de mirar. Moscou, molt lluny d’aquí. Així em puc comunicar amb ells, saber-ne Mercè: Es curiós veure com els nens i nenes, fins i tot, saben més co- coses, de forma econòmica i molt ràpida. És sens dubte un avenç tec- ses sobre aquests nous llenguatges que nosaltres mateixos. Està clar nològic que té molts avantatges. que seran una generació molt més preparada que nosaltres en aquest Jun-Albert: S’haurà de vigilar molt que la utilització d’aquestes noves camp i que això té aspectes positius. Però també haurem d’estar molt formes de comunicació no provoqui un deteriorament del llenguatge, atents a tota la informació que puguin rebre des d’internet i que no tan escrit com parlat. Com es diu normalment, els bons costums cos- els aïlli de la resta d’espais i d’amics. ten de mantenir i els dolents, ràpidament, els agafes. Minerva: Aquestes noves formes de comunicació permeten un con- >> Inés, Cori, Alicia, Raquel i Àlex, alumnes de l’IES Meridiana tacte ràpid i econòmic amb la gent que t’envolta. Però és veritat, per Inés: Penso que tot té el seu lloc i el seu moment. Es parla molt, per contra, que per alguna gent està substituint la relació directa amb la exemple, del llenguatge tan propi que es crea quan ens escrivim mis- resta de les persones. Hi ha gent que es queda davant l’ordinador i satges pel mòbil o pel xat. És veritat que és un llenguatge, fins i tot, prefereix comunicar-se a través del xat que quedar amb aquella per- críptic, però crec que som capaços de distingir en quin mitjà estem en sona i parlar-hi cara a cara. cada moment. Sabem que un examen no el podem escriure així. El Juan: És una cosa tan habitual això dels xats i de conèixer, fins i tot, la que crec que encara és una dificultat perquè la gent jove utilitzi més teva parella per internet, que ja surt als programes de televisió. internet, és el preu. Per a mi, continua sent molt car. Oriol: El xat no és només un mitja pel qual parles amb els amics i Cori: És molt interessant saber que hi ha blogs sobre matèries que po- quedes o parles de coses intranscendents, sinó també és un bon mitja den ser aficions teves o també del què estàs estudiant. En temes de per coses dels nostres estudis. Pot servir per comentar coses abans turisme, per exemple, n’hi ha i poden ser una bona font d’informació. dels exàmens o intercanviar dubtes sobre els apunts del dia, etc. e Alicia: Ens agradi o no, ara molta gent es coneix a través d’internet. Alguns poden dir que no és la millor manera de conèixer algú però passa. I no crec que sigui dolent, simplement has de saber que no és 10 A FONS e núm. 61 novembre 2007 PERE ALCOVER Delegat d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona palcober@bcn.cat Patricia Esteve núm. 61 novembre 2007 e A FONS 11 PER UN ESTIL DE VIDA ACTIU L’activitat física i l’esport constitueixen un dret per nosaltres, gaudir d’una oferta d’activitat física i esport adequada a als nois i noies de la nostra ciutat, i és una obliga- cada edat, diversificada i motivadora. En aquest punt és on centrarem el contingut d’aquest article, en ció de les administracions, amb la implicació del com podem treballar des de les administracions, amb la complicitat teixit social, impulsar una oferta d’activitats tant del teixit social, per aconseguir una oferta esportiva educativa tant dins de les escoles com fora de l’horari escolar. dins el sistema educatiu, amb l’àrea d’educació física, com fora de Pere Alcover, delegat d’Esports de l’Ajuntament de l’horari lectiu. Pel que fa a l’educació física com a àrea curricular del sistema edu- Barcelona, fa clara la seva aposta per promocionar catiu, ens trobem en un moment delicat. Després d’un llarg període l’esport i l’educació física i, per tant, un estil de on s’han anat assolint a poc a poc totes les fites somniades per l’edu- vida actiu en els nois i les noies de la nostra ciutat. cació física —dissenys curriculars, professorat especialitzat, creació de totes les places d’especialistes d’educació física a les escoles, dotació horària adequada, existència de material suficient i diversificat, aug- Tots els estudis actuals demostren i confirmen els grans avan- ment de les instal·lacions esportives, etc.—, no podem permetre’ns tatges que suposa la pràctica diària d’activitat física, és a dir, donar passes endarrere. el fet de gaudir d’un estil de vida actiu i saludable. Els benefi- La nova normativa horària dels centres docents d’educació primària cis detectats no són només físics, els quals són innumerables, redueix sensiblement el mínim d’hores que cal assignar a l’educació sinó que també parlen dels beneficis psíquics i socials. L’activitat física física, malgrat que als centres públics l’horari docent, amb la implan- i l’esport, avui en dia, constitueixen una de les eines més potents per tació de la sisena hora, s’ha augmentat una hora al dia. Aquesta afavorir l’estabilitat emocional, el procés de sociabilització i la integra- orientació de disminució horària —ja que es tracta d’una normativa ció en els entorns més propers. Ens trobem, doncs, davant una pràcti- de mínims, és a dir, que els claustres poden decidir l’assignació horària ca que ens proporciona situacions i vivències òptimes per caminar cap definitiva— es contradiu amb tots els estudis i recomanacions dels a la cohesió social i la construcció de la ciutadania. La promoció de experts, els quals no es cansen de repetir que cal que els nens i nenes l’activitat física i l’esport ha de suposar, partint de les reflexions ante- facin més activitat física i que és imprescindible que des de les escoles riors, un dels eixos més reforçats en les polítiques locals. es fomentin estils de vida actius. Així i tot, tenir l’hàbit de realitzar activitat física, és a dir, fer algun tipus de pràctica esportiva de manera quotidiana, el fet de moure’s, no és una pràctica generalitzada en la nostra població. Segons dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, al territori català l’any 2006 hi havia aproximadament un 40% de població sedentària major de catorze anys, i segons l’Ajuntament de Barcelo- «La promoció de l’esport ha de na, l’estudi d’hàbits de pràctica esportiva del 2007 ens parla d’un suposar un dels eixos més reforçats 36% de persones sedentàries a partir dels quinze anys. Són molts els ciutadans i ciutadanes que es barallen amb si matei- en les polítiques locals.» xos per sumar-se al grup de practicants habituals; podríem dir que la majoria de les persones són conscients d’aquesta necessitat; però hem de reflexionar perquè encara hi ha tantes persones sedentàries. L’activitat física, el moviment, és la primera manifestació del nadó per relacionar-se amb el món i desenvolupar-se. El creixement, en tots els sentits, no pot dur-se a terme sense l’activitat motriu; com pot ser, PLA DE SUPORT doncs, que arribi a desaparèixer de les nostres activitats quotidianes? Per poder mantenir el nivell aconseguit en l’educació física escolar, Les respostes poden ser múltiples, però és clar que la responsabilitat des de l’Ajuntament de Barcelona s’impulsa el Pla de Suport a l’Edu- de l’aprenentatge de l’hàbit d’un estil de vida actiu és compartida. cació Física, amb els objectius i actuacions següents: Oferir activitats amb participació d’alumnat amb la intenció de pro- ETAPA ESCOLAR porcionar recursos per al desenvolupament de continguts específics L’etapa escolar és el moment idoni per poder transmetre als nens i del currículum dels diferents cicles educatius. Actualment s’oferei- nenes la importància i la necessitat de fer activitat física; podríem fins xen, mitjançant el Programa d’Activitats Escolars de l’Institut d’Edu- i tot assegurar que és un dret que tenen, i una obligació per a tots cació de l’Ajuntament de Barcelona: Joc perdut, Dansa ara, Orien- 12 A FONS e núm. 61 novembre 2007 Segons l’Enquesta d’hàbits dels infants i joves de Barcelona de 6 a 18 anys del 2007, el 66,8% dels escolars fan algun tipus d’activitat 7 esportiva fora de l’horari lectiu. Si analitzem aquesta dada segons algunes variables, veiem que el gènere, el nivell socioeconòmic i la procedència influeixen molt directament en els nivells de pràctica esportiva; és a dir, les noies, els nens i nenes amb un nivell socioeco- nòmic baix i els nascuts fora de l’Estat espanyol conformen els col·lec- g  tius que menys esport practiquen. PLA DE L’ESPORT EN EDAT ESCOLAR Davant aquesta realitat i amb el propòsit principal de garantir l’ac- hn8 cés a una pràctica esportiva educativa, saludable, lúdica i de qualitat dels infants i joves de Barcelona, l’any 2006 l’Institut Barcelona Esports, amb la complicitat de tots els agents implicats, va posar en marxa el Pla de l’esport en edat escolar de la ciutat de Barcelona. Aquest pla es configura com un marc de referència que estableix xr uns objectius, uns eixos d’actuació i uns punts clau que han de per- metre als diferents agents del sector decidir i executar les actuacions que ajudaran a aconseguir el principal propòsit plantejat. Del propòsit plantejat en el Pla se’n deriven tres grans eixos d’ac- tuació que orienten i estructuren les accions a desenvolupar: k >> Esport i educació. Definició del tipus d’activitats i estructuració de les etapes, creació d’un currículum propi de la iniciació esportiva, con- creció del perfil adequat dels tècnics, el treball en valors, el lligam a establir amb l’educació física escolar, l’ús i la gestió dels espais espor- tius de les escoles. >> Diàleg i participació. Creació del Consell de Coordinació Esportiva com a plataforma de treball i coordinació dels diferents agents del sector, creació dels dinamitzadors del pla com a persones que assegu- ren el diàleg directe i proper amb les entitats organitzadores d’oferta. >> Oferta i accessibilitat. Publicació de la guia anual on es difon l’o- ferta de la ciutat, creació de campanyes per facilitar i orientar la rela- ció de les entitats amb les famílies. tar-nos en el nostre hàbitat, Salut i esport, Flic-Flac Circ, Raid atlètic, Aquest mes de setembre va aparèixer la segona guia que recull Escaqueja, Valors i esport, Mou-te en bici i Prova-ho. Aquest curs una oferta potencial d’unes 78.000 places d’oferta esportiva fora 2007-2008 hi participaran uns 30.000 nens i nenes de la ciutat. de l’horari lectiu. El Consell de Coordinació Esportiva està format Assegurar que els centres poden disposar de material variat i ade- per unes 350 entitats que, per primera vegada a la nostra ciutat, quat per a activitats esportives. L’Institut Barcelona Esports compta estan treballant de forma conjunta i consensuada per millorar i amb un servei de préstec de material del qual poden gaudir totes estructurar l’oferta esportiva i, per sobre de tot, donar-li el segell les escoles de la ciutat. de qualitat educatiu, un objectiu comú per a un treball quotidià Apropar els escolars a les instal·lacions esportives emblemàtiques de compartit. e la ciutat. Es potencien el coneixement i l’ús de les instal·lacions vin- culant alguns esdeveniments esportius de la ciutat amb les activitats de suport. Potenciar la formació del professorat d’educació física amb una oferta assequible i en col·laboració amb altres administracions i uni- ENLL@ÇOS D’INTERÈS versitats. Els propers 29 de febrer i 1 de març se celebraran les VI Jornades Educació i Esport, un espai ja consolidat d’intercanvi i for- Web d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona mació entre els professionals de l’educació física. www.bcn.cat/esports Institut Barcelona Esports Recomanar que es dediquin tres hores setmanals a l’educació física i www.bcn.cat/institutbarcelonaesports vetllar perquè la tendència sigui aquesta. Amb aquest objectiu, cal Pla de l’esport en edat escolar sensibilitzar els claustres i tota la comunitat educativa dels grans www.bcn.cat/plaesportescolar beneficis de l’activitat física i el paper fonamental que juga l’àrea Any de l’Esport 2007 d’educació física per promoure hàbits saludables. www.bcn.cat/anyesport Programa d’Activitats Escolars La pràctica d’esport en horari no lectiu, és a dir, després de l’escola, www.bcn.cat/educacio conforma un àmbit molt més complex i dispers, però, alhora, cada cop estem més convençuts que es tracta d’un espai complementari determinant per a la configuració dels estils de vida dels nois i noies. núm. 61 novembre 2007 e ASSOCIACIONS 13 AMNISTIA INTERNACIONAL L’EDUCACIÓ EN DRETS HUMANS Amnistia Internacional vol aconseguir la plena inclusió dels valors dels drets humans a les escoles. Una tasca en la qual ha posat molts esforços i ja s’ha assolit que els drets humans formin part dels continguts de la nova matèria d’Educació per a la Ciutadania. Amnistia Internacional també posa a disposició del professorat diferents materials i recursos per treballar l’educació en drets humans. Per a Amnistia Internacional, l’objectiu d’educació en valors. Les dues postures són de l’educació en drets humans és compatibles: a més de la implantació de la aconseguir que les persones enten- nova assignatura, des de totes les àrees, de guin què són els drets humans, perce- forma transversal, s’ha de contribuir a l’educa- bin la seva importància i assumeixin que ció en valors, ja que, si no és així, aquesta no aquests drets s’han de respectar i defensar. pot ser realment efectiva. L’educació en drets humans és una tasca a Tenim davant nostre una seriosa oportuni- llarg termini i persegueix, dins d’un marc tat de realitzar una bona tasca d’educació en metodològic interactiu i participatiu, el canvi valors i, especialment, en els valors propis dels d’actituds i de comportament de la ciutadania. drets humans, tal i com recomanen les Na- Amnistia Internacional porta molts anys cions Unides i el Consell d’Europa. Es tracta d’a- treballant per la inclusió dels valors dels profitar aquesta oportunitat, i de prendre’ns drets humans en el sistema educatiu. Cons- seriosament l’educació en valors en general, i cient que per poder educar en drets humans l’educació en drets humans en particular. cal una formació adequada, l’any 2003, des- prés de constatar la manca de preparació MATERIALS DIDÀCTICS dels futurs docents, va iniciar una campanya Paral·lelament a la seva feina reivindicativa per incloure l’educació en drets humans en pel que fa a la incorporació de l’educació en els plans d’estudi de Magisteri, Pedagogia i drets humans als plans d’estudi dels diferents Ciències de l’Educació. nivells educatius, Amnistia Internacional ha Quan durant les fases de preparació de la anat elaborant materials didàctics (a més de Llei Orgànica de l’Educació (LOE) es va for- traduir materials de la mateixa organització mular la proposta de la nova matèria d’Edu- en altres idiomes o adaptar els d’altres enti- cació per a la Ciutadania, Amnistia Interna- tats), per tal de facilitar la feina dels docents cional va iniciar una altra campanya amb a l’aula. Especialment a Catalunya aquesta l’objectiu que els drets humans formessin activitat de l’organització ha tingut una part dels continguts de la matèria, cosa que importància especial i, en l’actualitat, ofereix en principi s’ha aconseguit. Aquesta matèria a través internet un ampli ventall de suggeri- neix a partir de la consciència dins la Unió ments i propostes en català. Europea de la necessitat de vetllar per la «Tenim davant nostre A les pàgines web d’educació d’Amnistia promoció dels drets democràtics, preparant Internacional de Catalunya podreu trobar així els individus cap a la ciutadania activa. una seriosa oportunitat recursos, documents i materials sobre dife- Es persegueix que els estudiants europeus de realitzar una bona tasca rents temes dels drets humans que poden coneguin, i sentin com a propis, els valors i interessar a tota la comunitat educativa de la el funcionament de la democràcia. Altres d’educació en valors.» ciutat de Barcelona. e països de la Unió Europea com França o el Regne Unit tenen matèries molt similars. Grup d’Educació L’existència d’aquesta matèria ha generat Amnistia Internacional Catalunya també un debat sobre la necessitat de la trans- versalitat a l’hora d’educar en valors, i l’opor- tunitat de l’existència d’una matèria específica 2i www.amnistiacatalunya.org/edu/cat 14 PERSONATGES e núm. 61 novembre 2007 USERGIO FAJARDO, ALCALDE DE MEDELLÍN «L’EDUCACIÓ HA TRANSFORMAT LA CIUTAT» núm. 61 novembre 2007 e PERSONATGES 15 Des de l’any 2004 i a punt d’acabar el seu mandat, Sergio Fajardo és l’alcalde de la ciutat colombiana de Medellín. Va ser escollit, com a SERGIO FAJARDO capdavanter del «Movimento Compromiso Ciudadano», en la votació Va néixer el 16 d’octubre de 1952 a amb més participació de la història del país i ara és un dels personat- Medellín, la segona ciutat més impor- ges més reconeguts a tot Llatinoamèrica. Matemàtic, periodista i ara tant de Colòmbia. Va fer la carrera de Matemàtiques a Colòmbia i a la Uni- polític per convicció, ha cregut en l’educació com el pilar per canviar versitat de Wisconsin, als Estats una ciutat que abans era coneguda per la violència i ara pel seu lema Units. Sempre ha tingut clara la seva «Medellín la más educada». vocació investigadora i docent. Per això considera la seva etapa actual com a transitòria i de servei a la co- >> Com va sorgir això de «Medellín la más por, que anem disminuint, i l’esperança la munitat. educada»? construïm creant oportunitats. Durant molts anys va treballar en el Per a mi es tracta d’una vertadera aposta polí- A Medellín s’ha hagut de recuperar la pre- terreny acadèmic a diferents universi- tica que ha donat pas a un model de ciutat sència legítima de l’Estat en tots els espais de tats del seu país i del món. Va ser cada vegada més conegut i reconegut més la ciutat, i això està directament relacionat membre del Consell Nacional de Cièn- enllà de les nostres fronteres, que posa l’ac- amb el tema de la seguretat i la violència. cies Bàsiques, de la Comissió Nacional cent en les necessitats de les persones i en la Estem recuperant espais públics que fins fa de Doctorats, de la Junta Directiva de la creació d’oportunitats per tal de lluitar contra poc estaven abandonats o en mans de grups Fundació de Suport a la Universitat la inequitat social. La nostra aposta per l’edu- violents. Estem desenvolupant un exitós d’Antioquia i director del Centre de cació, la ciència, el coneixement, la cultura i al programa de reinserció dels grups paramili- Ciència i Tecnologia d’Antioquia. desenvolupament productiu és en realitat una tars que ha fet possible que el 90% de les Després va desenvolupar la seva ca- estratègia per transformar la ciutat. persones que estaven fora de la llei retornin rrera als mitjans de comunicació: sub- a la societat. Els índexs de violència i crimi- director de El Colombiano i articulista nalitat han baixat de manera notable. de El Mundo, El Espectador i la Revista >> Quins eren, des del seu punt de vista, Dinero. També va treballar en progra- els principals problemes que tenia la ciutat mes de televisió dels canals TeleMede- quan va arribar a l’Alcaldia? >> Pel que fa a les intervencions socials, llín i Teleantioquia i va pertanyer a l’e- Per entendre tot el que està passant a la nos- quines són les accions més destacades que quip de «Viva FM» de Caracol Radio. tra ciutat és fonamental tenir clar que partíem ha impulsat en el seu mandat? Ha participat en processos de pau d’una societat on existeixen moltes desigual- Deixim que li torni a parlar del l’eslògan com a membre fundador de la Comis- tats socials i que presenta uns nivells de vio- «Medellín la más educada». En el nostre sió de Pau d’Antioquia i ha realitzat lència molt alts. En termes generals aquests programa de govern des del primer moment conferències sobre el conflicte armat a dos van ser els problemes més importants hem tingut clar que, en la nostra estratègia Colòmbia. que ens vàrem trobar i en els quals hem estat política, l’educació havia de ser el motor de A les darreres eleccions municipals, treballant durant tots aquests temps. la transformació social. I això ens ho plante- l’any 2004, va aconseguir la votació Pel que fa al primer, les desigualtats pre- gem així perquè sabem que en les diferèn- més alta en tota la història de l’alcal- sents a la nostra societat són moltes i molt cies d’oportunitats en l’accés a l’educació i dia de Medellín liderant una plata- profundes, amb un deute social històric acu- en la qualitat de l’educació es troba la base forma cívica independent -Movi- mulat i que han conduït, a més, a una alta de les nostres desigualtats socials. Hem de miento Compromiso Ciudadano- com dosi d’injustícia. Aquesta és una situació pensar en aquests joves vulnerables, que alternativa a l’estructura de partits tra- molt comuna a tota l’Amèrica Llatina. El se- han arribat a la ciutat desplaçats d’altres zo- dicionals. Medellín era, aleshores, una gon problema, en canvi, és més nostre i té a nes del país, però també en els desmobilit- ciutat amb molt atur i marcada per la veure amb la irrupció de la violència, a co- zats o en els joves nascuts a la ciutat però al- violència del narcotràfic. mençament dels anys 80, de la mà del nar- tament vulnerables. La seva va ser una campanya elec- cotràfic sobre una societat que presentava No és solament a l’escola on hem d’inter- toral diferent; va repartir directament unes desigualtats molt grans. Es tracta d’una venir sinó en cadascun i en tots els moments fullets pels carrers i va explicar perso- violència d’arrels profundes, potent, que es del dia. Pensem que la igualtat d’oportuni- nalment a la ciutadania les seves pro- va inserint dins la societat. De fet, la violèn- tats i d’accés a l’educació han de ser per a postes de gestió basades en criteris de transparència, coherència, inversió cia ha acabat formant part de la nostra cul- tota la ciutadania: joves i adults. Les nostres social i lluita contra la corrupció. El tura i per aquesta raó es tracta d’una qüestió escoles han de ser d’altíssima qualitat i els sistema electoral municipal colombià complicada d’abordar. espais públics han de tornar a ser llocs de preveu per als alcaldes mandats de 4 convivència, igualtat social i integració. anys sense possibilitat de reelecció. >> Quina va ser l’estratègia per fer front a Sergio Fajardo, doncs, està a punt de aquesta realitat? >> Aquesta és la raó que els va portar a finalitzar el seu mandat a finals Doncs aplicar una fórmula matemàtica que construir els parques-bibliotecas a barris d’aquest 2007. es basa en disminuir la violència i augmentar pobres i marginals? les intervencions socials. Per això diem que Totes aquestes intervencions tenen un com- Medellín va de la por a l’esperança (menys ponent cultural en aquest procés de tornar a 2i www.medellin.gov.com violència i més intervenció social comporta trobar-nos i de crear nous espais. Estem can- una societat lliure i feliç). La violència és la viant la pell a la ciutat i estem utilitzant eines 16 PERSONATGES e núm. 61 novembre 2007 del segle XXI com són els parques-biblioteca «La violència és la por, de qualitat ubicats a les zones més oblidades per tal de redefinir-nos i trobar-nos-hi. A la ciutat hem creat cinc parques-biblioteca en que anem disminuint, de la nostra ciutat, per a gent de tots els ni- vells socials, que no tindran res per envejar a espais on abans no hi havia res i que ara s’han i l’esperança la construïm les millors escoles privades de la ciutat. Un convertit en llocs on la gent es troba, inde- creant oportunitats.» altra cosa que s’ha de considerar és el temps pendentment de la seva condició social. Es d’execucció de les obres que estem fent, tracta d’un programa integral amb una gran amb 10 o 12 mesos. quantitat d’actors. Hi ha espais per a internet per a infants i joves, llibres, sales de barri, lu- >> Quines altres intervencions s’estan fent? doteques, centres de desenvolupament zo- Estem convençuts que també hem d’inter- nal... Més enllà de ser emblemàtics i monu- i per a tothom ja que l’educació de qualitat venir en les etapes primeres del sistema mentals, aquests edificis s’han convertit en un ha de ser un dret de tots i no un privilegi educatiu, com en les darreres; això vol dir, símbol de ruptura i l’impacte social que tenen d’uns quants. ara per ara, en accions i serveis a partir del és molt gran. Aquesta idea que l’educació privada acon- tres anys i en l’educació superior. Legal- seguia millors resultats que la pública va por- ment al nostre país aquestes no son com- >> Equitat social i educació. De quina ma- tar, en mandats anteriors, a encetar vies de petències municipals però nosaltres des de nera s’han interelacionat en el seu mandat? privatizació de la gestió de l’educació pública. l’Alcaldia considerem el sistema educatiu A Medellín, el 20% de l’oferta educativa co- Nosaltres considerem que si a la privada s’ob- com un tot i, això ens fa intervenir en totes rrespon a l’educació privada i la gran majoria tenen millors resultats és únicament per una les etapes. del seu alumnat pertany a famílies d’alt po- qüestió de recursos. D’aquí que la nostra visió En aquest sentit, i per posar un exemple, der adquisitiu mentre que la resta, el 80% sigui radicalment diferent. El que fem és s’han ampliat el nombre de cupos en l’edu- de l’alumnat, correspon a l’educació pública, construir igualtat des del sector públic, a tra- cació superior i s’han desenvolupat progra- a la qual hi assisteixen els fills i filles de famí- vés dels nostres recursos, amb l’objectiu d’en- mes d’ajudes a joves universitaris amb pocs lies de nivells econòmics baixos o molt bai- fortir l’educació pública i sobre la base d’un recursos com els tiquets per al transport pú- xos. D’aquesta educació pública podem dir model de coresponsabilitat social en el qual blic i les matrícules gratuïtes a canvi de tre- que està mancada de recursos i de qualitat, universitats i sector empresarial col·laboren en ball comunitari. En aquest sentit és molt sig- a més de greus problemes de formació del la gestió de les escoles públiques, dins d’un nificatiu el fet que el 40% de les inversions professorat. En canvi, tot això no passa a l’e- model d’escola oberta. municipals corresponguin a Educació. e ducació privada. Aquestes diferències com- porten greus desigualtats socials. La nostra >> Ens pot donar exemples i xifres concretes? Roser Bertran Coppini voluntat, des d’un bon principi, ha estat tre- Estem remodelant 132 escoles i tenim un Beatriz Marbella ballar per tenir una escola pública de qualitat projecte de construcció de 10 nous centres núm. 61 novembre 2007 e CONSELLS ESCOLARS 17 ELS DRETS EDUCATIUS DE LAi nfància L’ADJUNT AL SÍNDIC DE GREUGES PER A LA DEFENSA DELS INFANTS ANALITZA ELS REPTES DE L’EDUCACIÓ A BARCELONA Xavier Bonal, adjunt al Síndic de ns hauríem de preguntar sobre de obligatòria. I hi ha una dada molt significativa: Greuges per a la Defensa dels Equè estem parlant, ara i avui, quan allò que l’Organització per a la Cooperació i el Drets dels Infants, va oferir durant parlem de dret a l’educació, i després Desenvolupament Econòmic (OCDE) consi- preguntar-nos en quina posició es dera el llindar per a la inclusió social i laboral el ple de constitució del Consell troba avui la ciutat, amb quins instruments i dels joves és l’assoliment de l’educació secun- Escolar Municipal de Barcelona mecanismes compta i, per tant, quin tipus dària postobligatòria, i per tant l’OCDE ja està les seves reflexions sobre «Els de resposta pot articular per fer front als incorporant un element de postobligatorietat drets educatius de la infància: reptes, entre els quals em semblen cabdals la en el llindar mínim per a la inclusió laboral i so- reptes de la ciutat». El professor cohesió social i el fracàs escolar. cial. Aquest fet ja demostra el caràcter limitat Sobre el dret a l’educació, val la pena recor- d’entendre el dret a l’educació exclusivament de sociologia de la Universitat dar una dada molt significativa, que tot sovint com el dret a l’escola obligatòria. Autònoma de Barcelona i membre s’oblida, que és que a Espanya només fa vint Hi ha un segon factor que no podem obviar fundador de la Xarxa Europea so- anys —el 1986— que vam aconseguir que i que és fruit de la democratització de l’accés a l’educació obligatòria. Aquesta democratitza- bre Globalització i Educació ens tots els nens i nenes de sis a catorze anys tin- guessin un lloc escolar. Per tant, si bé avui po- ció i l’accés de diversos grups socials a l’educa- explica, en aquest resum de la dem dir —amb excepcions i circumstàncies ció comporten la devaluació de l’escola, la de- seva intervenció, les mesures que que segurament tots coneixem— que pràcti- valuació d’allò que anomenem les credencials necessita la nostra ciutat per fer cament el 100% dels infants del nostre país educatives. Una comparació simple dels nivells estan escolaritzats, igualment és cert que ens de qualificació de la població activa i els tipus front a aquests nous reptes. enfrontem a noves necessitats, també de co- d’ocupacions que desenvolupaven fa trenta neixement, que fan pensar que el dret a anar anys amb els de l’actualitat ens demostra fins a l’escola és un dret que no es limita a allò que a quin punt s’ha produït aquesta devaluació podríem entendre com el dret a l’educació. de les qualificacions. Per desenvolupar pràcti- Hi ha un fet molt constatat: existeixen no- cament la mateixa feina, els nivells educatius ves necessitats, des del punt de vista del conei- són avui molt més elevats. xement i de les demandes dels sectors produc- Per tant, ens agradi o no, els llindars edu- tius, que impliquen graus de coneixença que catius o la quantitat i qualitat d’educació a van més enllà del que ara proporciona l’escola adquirir des del punt de vista d’allò a què un 18 CONSELLS ESCOLARS e núm. 61 novembre 2007 Jordi Oliver individu pot tenir dret són avui molt més alts Un dret a l’educació, ara i avui, significa sitiu d’invertir en llars d’infants i escoles del que ho eren fa trenta anys: fa trenta anys cada vegada més tenir oportunitats educati- bressol de qualitat, que efectivament són teníem moltes dificultats per assolir un dret a ves fora de l’escola, en l’entorn que envolta una font d’estimulació cognitiva, de conei- l’educació molt bàsic; ara tenim determinats l’escola però que no és estrictament escolar. Hi xement i d’habilitats comunicatives dels in- aspectes coberts, però estem davant de rep- ha sectors socials que tenen l’oportunitat de fants i que tenen, sobretot, projeccions i ca- tes i dificultats que són més complexos. complementar la formació reglada amb una pacitats de neutralitzar diferències socials Hi ha quatre espais d’educació, més enllà formació en espais externs i hi ha sectors que d’origen. Hauríem d’afegir-hi que tenir dret de l’escolarització obligatòria, que em sem- no ho poden fer. I no parlo tan sols d’una for- a l’educació avui és també tenir dret a l’edu- blen essencials per entendre, ara i avui, el mació estrictament acadèmica o de coneixe- cació postobligatòria. dret a l’educació. Un, el primer, és que hem ment, sinó d’entorns i espais de sociabilitat i de tenir dret a una educació de qualitat. I de socialització dels infants. BARCELONA, AVUI això, que sembla una obvietat, no ho és tant Actualment, dret a l’educació és també, Amb tots aquests elements, ens hem de pre- si reflexionem sobre les diferents velocitats i cada cop més, tenir dret a una bona educa- guntar com està Barcelona avui. Però no les diferents qualitats que tenen les diverses ció durant la primera infància. Hi ha experts i com està per complir el dret a l’educació en ofertes educatives presents avui a la ciutat. investigadors que ens mostren l’impacte po- el sentit tradicional, sinó en aquest sentit núm. 61 novembre 2007 e CONSELLS ESCOLARS 19 més ampli. La nostra ciutat té uns grans ac- relació estreta amb el problema de la segrega- que està permetent la creació de moltes places tius per fer front a aquests nous drets a l’e- ció urbana, existeixen instruments de política d’escoles bressol, però hem de vetllar per la ducació i els ha de poder aprofitar, però educativa que estan a les nostres mans per fer- qualitat de l’expansió i, en segon terme, ser també compta amb unes condicions socials hi front, tant des de la perspectiva de la plani- conscients que malgrat aquest esforç recone- que en poden dificultar l’assoliment. Si pen- ficació escolar com de l’acció pedagògica. gut, encara hi ha un volum de demanda no sem en la història pedagògica de la ciutat i Hi ha instruments de planificació que in- satisfeta molt significatiu, especialment a la del seu Ajuntament, sabem que tenim capi- clouen la manera com fem els mapes i les ciutat de Barcelona. Per tant, és clar que tal, qualitat i formació de persones profes- zones, la manera com juguem amb les polí- aquest és un element central en el qual tenim sionals amb unes grans aptituds. tiques de ràtios i les reserves de places, i d’al- terreny per córrer i en el qual cal invertir si vo- tres que depenen de quina sigui la nostra lem parlar del dret a l’educació en sentit ampli. aposta en aquesta línia. Simultàniament, hi Finalment, hi ha un altre terreny molt im- ha un marge d’acció pedagògica i d’esforç portant a desenvolupar. Catalunya té, junta- «El dret a l’educació, de recuperació de determinades escoles que ment amb les illes Balears, una de les taxes amb una política decidida poden ser recupe- d’escolarització postobligatòria més baixes ara i avui, significa cada rades. A tall d’exemple, puc citar una expe- de tot l’Estat. Les possibilitats que propor- riència que em va cridar molt l’atenció: unes ciona un mercat de treball juvenil bastant di- vegada més tenir oportunitats escoles a l’Aragó, especialment marginades, nàmic però força precari desincentiven que apostaven per un ensenyament bilingüe aquesta escolarització. S’ha d’intentar, espe- educatives fora de l’escola.» castellà-anglès per atraure la demanda. cialment amb mecanismes de lluita contra el Un altre element que tenim damunt la taula fracàs escolar i contra l’absentisme escolar, és la capacitat d’intentar neutralitzar la pro- que l’educació de molts dels nostres joves jecció de determinades desigualtats fora de no acabi en l’ensenyament secundari obliga- També és cert que tenim nous reptes i que l’àmbit estrictament escolar. El poder adquisi- tori. I ja no és una qüestió solament d’equi- no és fàcil fer-hi front. Un d’aquests reptes, tiu de les famílies pot marcar unes grans dis- tat educativa, sinó que també des d’una lò- segurament el més important en aquests tàncies en les possibilitats d’uns i altres, però gica econòmica és un tipus d’inversió moments, és el problema de la segregació crec que aquest és un terreny molt important absolutament central. escolar. És gairebé una paradoxa constatar per a la reflexió: Com obrim les escoles més La darrera reflexió és que totes aquestes que estem en una situació en la qual les exi- enllà de l’horari escolar? Amb quin tipus d’ac- mesures no es poden dur a terme amb èxit si gències per una educació de qualitat són tivitats? Com les podem subvencionar? Quin no es compta decididament amb l’àmbit local. cada cop més altes, mentre que simultània- tipus de formació complementària podem in- I comptar decididament amb l’àmbit local no ment ens trobem amb escoles que funcionen troduir en determinats centres? és únicament i exclusivament transferir res- amb velocitats diferents i amb percentatges També ara esdevenen absolutament es- ponsabilitats, sinó buscar la coresponsabilitat de població en risc d’exclusió molt diferents. sencials els recursos per a les necessitats perquè des de l’esfera local i des de l’Adminis- I no és una qüestió de dualització educativa educatives especials. Aquesta és, segura- tració —en aquest cas, la Generalitat de Ca- entre xarxes. De vegades, és un problema de ment, la mancança per excel·lència del nos- talunya— es busquin els mecanismes que fa- concentració en determinats barris, d’escoles tre sistema. Les mancances fan referència al cin possible l’establiment de mesures per a la públiques que no desitja ningú i d’altres que fet que no disposen ni dels dispositius, ni consecució de tots aquests reptes. Per tant, tenen una demanda excessiva. Hem de tenir dels espais, ni de la disponibilitat de persones coresponsabilitat amb molt protagonisme de la capacitat —i és un repte–— de recuperar professionals especialitzades. l’àmbit local en el context d’un instrument de escoles estigmatitzades. Un altre repte que tenim és l’escola bressol. consens com és el Pacte Nacional d’Educació, D’aquesta manera, més enllà de reconèixer Hi ha un pla 2004-2008 signat pel Departa- que ja està aprovat, i amb l’expectativa de ti- que el problema de la segregació escolar té una ment d’Educació i la Federació de Municipis rar endavant mesures que vagin en la línia de fer front a aquests reptes en el si d’una hipo- tètica i futura Llei catalana d’educació. e Xavier Bonal Adjunt al Síndic de Greuges per a la Defensa dels Drets dels Infants 2i www.bcn.cat/cem www.sindic.cat/infants >> Xavier Bonal (a la dreta de la imatge), durant la seva intervenció. 20 RECURSOS e núm. 61 novembre 2007 CINEMA EN CURS LA CREACIÓ CINEMATOGRÀFICA TRANSFORMADA EN EINA PEDAGÒGICA «Cinema en curs» és un projecte experimental de tallers de cinema dirigit a escoles i instituts públics de Catalunya. Guiat per una persona professional del cinema, l’alumnat dels centres descobreix el cinema com a creació artística. Llums, càmera i acció! Ara fa tres anys, des de l’associació rar en tota la seva dimensió la creació cine- VEURE I FER CINEMA A Bao A Qu, vam posar en marxa matogràfica com a eina pedagògica: Sovint, a les escoles i instituts el treball amb «Cinema en curs», amb una doble Desenvolupament dels tallers dins l’horari el cinema s’ha centrat en els seus aspectes voluntat: facilitar el descobriment escolar. lingüístics i en l’anàlisi dels valors que trans- per part de nens, nenes i joves del cinema La presència a classe d’una persona del met. Al nostre projecte introduïm el cinema com a art, i explorar les possibilitats pedagò- món del cinema (relacionada amb la realit- com a creació, privilegiant els seus valors giques de la creació cinematogràfica a les zació, la direcció de fotografia, el guió o el artístics. Cada curs s’estructura entorn d’una escoles i instituts. muntatge) que du a terme el taller conjun- qüestió cinematogràfica (la llum, la relació Coneixíem el dispositiu «Le cinéma, cent ans tament amb una persona docent del centre. entre figura i fons, el punt de vista) que s’ex- de jeunesse», creat el 1995 pel Departament La diversitat dels contextos geogràfics i plora a través del visionament de fragments Pedagògic de la Cinémathèque Française socioculturals dels centres participants. de pel·lícules de tota la història del cinema i sobre la premissa innovadora d’introduir a les La formació al professorat i la creació d’unes pràctiques comunes a tots els tallers. aules una persona del món del cinema. Amb d’un grup de treball integrat per mestres, Mirar pel·lícules dels grans cineastes ajuda aquest referent vam establir les bases per al professorat i professionals del cinema, a comprendre alguns aspectes essencials desenvolupament dels tallers. que permet l’intercanvi d’experiències i d’aquest art i augmenta la imaginació, el «Cinema en curs» es fonamenta en alguns genera materials pedagògics entorn del desig de filmar i l’atenció a les coses que ens principis que considerem essencials per explo- cinema. envolten. La pràctica fa que quan els alum- nes veuen pel·lícules ho facin posant-se en el lloc del cineasta i recreant les seves tries i les seves emocions. La creació cinematogràfica té algunes espe- cificitats que la converteixen en especialment rica per treballar a les aules. D’una banda, el cinema és un art que es fa, a més a més de mitjançant els instruments que li són propis, amb allò que tots compartim: la realitat. Requereix, per tant, una atenció especial vers les coses que ens envolten. Per fer un pla cal triar el lloc on volem filmar-lo (cal, doncs, haver explorat els paisatges més pro- pers: l’escola, els carrers del barri o el poble, etc.), s’ha d’observar la llum i triar el moment del dia; cal, en definitiva, relacionar-se amb el món i mirar-lo amb atenció i paciència. D’altra banda, la creació cinematogràfica és sempre una creació compartida. El cine- ma, necessàriament, es fa en equip, i cal una veritable col·laboració per poder tirar enda- vant un film. La realització de cada pla requereix la coordinació de diversos elements núm. 61 novembre 2007 e RECURSOS 21 «LA PEL·LÍCULA POT EXPLICAR ELS MEUS PROBLEMES» En les dues edicions anteriors, per «Ci- nema en curs», han passat més de dos- cents cinquanta alumnes, una vintena de docents i més de deu professionals del cinema. El 2007-2008 participen més de dos-cents nous alumnes. En aquest temps s’ha format un grup de treball que ha aportat idees i ha enriquit el dispositiu; hem donat forma a una altra manera de treballar i de diverses tasques: direcció, càmera, so, els «La pràctica fa que quan amb l’alumnat i hem experimentat un actors i actrius, l’script... És imprescindible nou mode de transmissió. Però, el que cadascú assumeixi la seva tasca i, alhora, l’alumnat veu pel·lícules més important pel projecte han estat cal una bona coordinació entre tot l’equip. les vivències dels alumnes. En la creació cinematogràfica el treball en ho faci posant-se en En alguns casos, la satisfacció més equip no equival a la suma de les parts, sinó gran per a tothom ha estat la implica- que s’ha de dur a terme conjuntament. el lloc del cineasta.» ció d’alumnes que habitualment re- Posa en joc, per tant, valors fonamentals butjaven tot el que vingués de l’escola no sempre fàcils de vehicular, com són la o la il·lusió d’alguns d’ells per dur a comunicació, la solidaritat, l’entesa, el dià- terme un projecte personal ambiciós. leg... Aquesta diversitat de tasques també pre, una petita revolució (tant per a l’alum- En d’altres casos, com el de l’aula facilita que cada noi i noia pugui trobar el nat com per al professorat i, fins i tot, per al d’acollida, «Cinema en curs» ha permès als nens i nenes expressar coses que seu lloc dins del grup: hi ha qui té més habi- mateix centre). No solament aporta els seus encara no havien emergit. Una de les litat per escriure els diàlegs del film o per coneixements tècnics, sinó que introdueix alumnes després d’assistir a la projec- imaginar-ne la història, aquell que vol fer una manera particular de mirar i de relacio- ció final, deia: «Amb la pel·lícula, hem d’actor, aquella que és especialment sensible nar-se amb el món, una sensibilitat vers la pogut explicar els nostres problemes». a la llum, el que maneja la càmera amb faci- realitat quotidiana pròpia del seu ofici i una La pel·lícula d’aquest grup, format per litat, la que organitza amb més claredat les manera diferent de treballar: un altre ritme, nens i nenes acabats d’arribar a Cata- idees, el que té una oïda més fina, etc. una altra forma d’organitzar el grup, uns lunya, explica la història d’un nen que El cinema, a més a més, no requereix conei- altres valors. rep una carta dels seus pares on li xements previs. Això permet que alumnes Sovint, també és la persona professional diuen que es tornaran a reunir després amb dificultats en les disciplines tradicionals, del cinema qui descobreix o ajuda a descobrir de tres anys vivint a països diferents. trobin en el cinema un lloc on se senten en els infants i joves qualitats que havien res- També important va ser el que van còmodes i fins i tot importants (a ulls dels tat ocultes, qui capta amb una agudesa parti- ensenyar amb la seva pel·lícula als altres i d’ells mateixos). cular la destresa de cada alumne per una acti- nens i nenes d’altres escoles, que des- vitat concreta. La seva mirada, estrangera, prés de la projecció comentaven que la PRESÈNCIA DE PROFESSIONALS ofereix a l’alumnat una oportunitat de mos- història era inversemblant, que no po- La gran aposta de «Cinema en curs» és trar-se d’una manera diferent. e dia ser que un nen no veiés els seus introduir a les escoles i instituts persones pares durant tres anys. I és que com el alienes al sistema educatiu, que s’hi acosten Núria Aidelman i Laia Colell gran cinema, quan es fa amb rigor i per primera vegada amb la vocació de trans- Directores de «Cinema en curs» amb il·lusió, el valor més gran del ci- metre el seu ofici i donar a conèixer el seu nema a l’escola és que permet donar a art. Després dels primers cursos, podem afir- conèixer i a compartir el món. mar que l’entrada de persones professionals del cinema als centres ha estat, quasi sem- 2i www.cinemaencurs.org 22 BARCELONA A L’ESCOLA e núm. 61 novembre 2007 VIU LA RECERCA EN DIRECTE EL PARC CIENTÍFIC DE BARCELONA APROPA LA INVESTIGACIÓ DE FORMA LÚDICA I INTERACTIVA El Parc Científic de Barcelona, creat l’any 1997 per la Universitat de Barcelona, acull centres públics, empreses i plataformes tecnològi- ques amb la finalitat de promoure la innovació. Entre els seus objec- tius hi ha la promoció de la cultura científica i l’apropament de la re- cerca a la comunitat educativa. Els nois i noies de les escoles de Barcelona poden gaudir, doncs, de la recerca en directe. EActualment, el Parc Científic de Bar- amb una base sòlida en cultura científica i celona (PCB) acull més de 1.500 pro- amb joves talents amb vocacions científiques. fessionals dedicats a R+D+I (recerca, Per això i amb l’objectiu de facilitar el dià- desenvolupament i innovació), més leg entre la comunitat científica i la societat, de 40 empreses –consolidades (Almirall, el PCB també desenvolupa innovadors Merck, Esteve, etc.) i spin-offs (CrystaX, canals de comunicació per difondre la recer- Oryzon genomics, Advancell, Era Biotec, ca actual i contribuir, així, a incrementar la etc.)-, tres instituts (l’Institut d’Investigació cultura científica, en el marc del seu progra- d’investigadors del PCB que s’encarreguen de Biomèdica, l’Institut de Biologia Molecular ma «Recerca en Societat». dinamitzar l’activitat i conviden a les persones de Barcelona i l’Institut de Bioenginyeria de assistents a prendre part en els experiments i Catalunya), més de 70 grups de recerca i RECERCA EN SOCIETAT els projectes que els mostren. una incubadora d’empreses de base tecno- El programa «Recerca en Societat», que es La interactivitat, el foment de la participa- lògica en un espai equipat amb potents va posar en marxa l’any 2003, tracta d’apro- ció i la voluntat de despertar el debat públic infraestructures i serveis especialitzats. par el món de la recerca a la població i, en entorn de diferents temes relacionats amb L’activitat que s’hi desenvolupa se centra especial, a la comunitat educativa mitjan- ciències emergents són, doncs, alguns dels en àrees emergents de ciències de la vida, çant diverses activitats, com ara tallers d’ex- trets característics de les activitats de difusió biomedicina, biotecnologia, química, nano- periments, exposicions, fires, cicles de de la recerca que s’inclouen dins del progra- tecnologia i farmacologia, a més d’abastar debats, conferències i programes que oferei- ma «Recerca en Societat» que, a més, ofe- altres àrees de les ciències experimentals, xen estades al PCB, assessorament en la rea- reix l’oportunitat gairebé única a la ciutat de humanes i socials. lització de projectes de recerca i la possibili- facilitar el diàleg i l’intercanvi d’opinions Els principals objectius del Parc Científic de tat de fer pràctiques en un laboratori per als entre la comunitat científica i la societat en Barcelona són potenciar la recerca d’excel·lèn- estudiants. directe. cia en l’entorn públic i empresarial i fomentar Tots aquests projectes tenen com a objectiu la transferència de coneixement entre la uni- comunicar «ciència viva», és a dir, donar a UN AMPLI VENTALL DE versitat i l’empresa per afavorir la innovació. conèixer la investigació que actualment s’està PROPOSTES Però per poder avançar en una economia portant a terme al Parc Científic de Barcelona. Totes les activitats incloses dins del Progra- basada en el coneixement cal una societat Per això, sempre compten amb la participació ma «Recerca en Societat», que s’organitzen Rodrigo Villas núm. 61 novembre 2007 e BARCELONA A L’ESCOLA 23 des de l’Àrea de Comunicació i Difu- de tesis doctoral a càrrec d’un estudiant de sió de la Ciència del PCB, s’oferei- doctorat. xen gratuïtament a les escoles Aquest any i fins el 31 de gener, el PCB ha fent reserva prèvia, i algunes organitzat també una exposició de dibuixos i d’elles es mantenen al llarg fotografies que formen part dels fons docu- de tot el curs escolar. Aquest mental de la Col·lecció Jordi Sabater Pi, ubi- és el cas, per exemple, del cada al PCB. La visita a l’exposició, que porta taller teatre de biomedici- com a títol: «L’ull de la natura. Jordi Sabater na «Recerca a primària», Pi», es podrà completar amb una visita guia- dirigit als estudiants del da i comentada a la Col·lecció que anirà a cicle superior de primària càrrec del propi doctor Sabater Pi. (de 10 a 12 anys), que es De forma temporal, el Parc també orga- du a terme dos cops al nitza exposicions entorn de temes relacio- mes. Consisteix a convidar nats amb ciències emergents, que tenen els nens i nenes a realitzar com a objectiu fomentar el debat. . diferents experiments seguint el Una altra activitat especialment adreçada mètode científic, mentre se’ls explica als joves que organitza el PCB és el progra- quines són les funcions de les cèl·lules, el ma «Recerca a Secundària», que ofereix a DNA i els gens. A continuació, visiten dife- l’alumnat de primer de batxillerat la possibi- rents laboratoris del PCB, on se’ls presenten litat de disposar de l’ajut d’un investigador alguns dels projectes que s’hi duen a terme del PCB per tutelar el seu projecte de recer- en el camp de la biomedicina. ca. El projecte comença al juny i finalitza LES ACTIVITATS Un altre projecte que es desenvolupa al l’any següent amb el lliurament de tres pre- >> EDUCACIÓ PRIMÀRIA llarg del curs és el cicle de tallers d’experi- mis als millors projectes de recerca, que s’a- • Cicle superior (10-12 anys) ments «Fes recerca!». Es tracta de tallers torguen en el marc de la fira «Recerca en Recerca a primària sobre diferents temes oberts al públic, on els Directe». participants poden fer alguns dels experi- Així mateix, a través de les diferents acti- >> EDUCACIÓ SECUNDÀRIA ments que s’estan realitzant als laboratoris vitats que s’organitzen en el marc del pro- • 1r cicle (12-14 anys) del PCB i conèixer de la mà dels propis inves- grama «Recerca en Societat», el PCB va ela- - Exponano «Més petit que petit: tigadors les línies de recerca que s’hi desen- borant materials didàctics sobre les àrees de la nanotecnologia a debat» volupen. Un dels que ha tingut més bona recerca actuals que poden ser d’interès prin- - Fes recerca! acollida ha estat «Esbrina l’autor d’un crim!»: cipalment per als centres educatius. Aquests - Fira «Recerca en directe» es tracta d’un taller que brinda als estudiants materials es poden descarregar i imprimir l’oportunitat de convertir-se durant un parell directament des de la web del PCB. • 2n cicle (14-16 anys) d’hores en «policies científics». - Exponano «Més petit que petit: Un altra activitat que té molt ressò en els Rosina Malagrida i Escalas la nanotecnologia a debat» mitjans de comunicació i bona acollida entre Cap de l’Àrea de Comunicació i - Fes recerca! la comunitat educativa és la fira «Recerca en Difusió de la Ciència - Fira «Recerca en directe» Directe», que mostra alguns dels projectes Parc Científic de Barcelona - Què és el Parc Científic de d’investigació en curs que estan duent a Barcelona? Què és fer recerca? terme deu centres de R+D de la ciutat de - Recerca a secundària Barcelona i rodalies. L’objectiu és donar a - La ciència a debat al PCB conèixer a la població quins són els trets característics del mètode científic per mitjà • Postobligatòria (16-18 anys) dels mateixos investigadors, que traslladen - Exponano «Més petit que petit: part del seu laboratori a un estand, on expli- la nanotecnologia a debat» quen als visitants la seva recerca i els deixen - Fes recerca! interactuar amb alguns dels instruments que - Fira «Recerca en directe» hi ha instal·lats. Aquest any la Fira se cele- - Què és el Parc Científic de brarà del 10 al 12 d’abril a l’espai Movistar, Barcelona? Què és fer recerca? que es troba al costat del PCB. - Recerca a secundària D’altra banda, i coincidint amb la celebra- - La ciència a debat al PCB 2 ció de la Setmana de la Ciència a Catalunya, que enguany tindrà lloc del 9 al 18 de PARC CIENTÍFIC DE BARCELONA novembre, el Parc Científic de Barcelona Baldiri Reixac 10-12 organitza les Jornades de Portes Obertes. Barcelona 08028 2i Per a més informació sobre el Tel. 93 402 90 60 Aquesta activitat es presenta sota el lema programa d’activitats educatives comunicacio@pcb.ub.cat de l’Institut d’Educació: «Vine a fer un doctorat exprés!», i es plante- www.pcb.ub.es/recercaensocietat www.bcn.cat/educacio ja com una breu presentació del Parc segui- da de la presentació d’un projecte de recerca 24 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT e núm. 61 novembre 2007 EDUCACIÓ ari M EN XARXA ELS PROJECTES INTEGRALS D’EDUCACIÓ A BARCELONA Després de la presentació de la declaració del Pro- jecte Educatiu de Ciutat de Barcelona «El compromís ciutadà per una educació al servei de la cohesió so- cial», arriben les VIII Jornades que continuaran el procés participatiu que culminarà l’any 2008 amb el Plenari. Tot un treball per desenvolupar l’educació en xarxa de la nostra ciutat. a M artín núm. 61 novembre 2007 e PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT 25 a xarxa educativa de la ciutat continua el procés de construcció Ldel Pla d’acció 2008-2011 del Projecte Educatiu de Ciutat de Bar- celona (PEC). El procés participatiu va culminar amb la presentació al Plenari del PEC de la declaració «El compromís ciutadà per una educació al servei de la cohesió social». Actualment, més de 150 institu- cions i entitats ciutadanes han fet seus els cinc objectius que assenyala aquesta declaració i ja s’han incorporat a la xarxa educativa de la ciutat. Aquest procés, convocat pel Consell Directiu del PEC, s’ha iniciat amb les reunions dels grups de treball preparatoris per a les VIII Jor- nades, que es faran aquest mes de novembre, i clourà al Plenari de febrer de l’any 2008 amb l’aprovació del Pla d’acció 2008-2011. Les Jornades se celebraran els dies 26 i 27 de novembre a les facultats de Filosofia i de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. A les jornades d’enguany es treballarà sobre els continguts i l’es- tructura que haurà de tenir el Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelo- na III: Com volem que sigui el treball del PEC en aquesta nova fase? Quins han de ser i com han de treballar els seus projectes estratègics perquè Barcelona avanci en la consecució dels objectius que defineix la declaració? Què volem dir quan afirmem que l’escola no està sola educant? Com podem definir amb més precisió el concepte de pro- jecte integral d’educació? Quines experiències de treball en xarxa ja existeixen a Barcelona? Quins resultats estan donant? En concret, a les jornades es presentarà el debat iniciat als cinc grups de treball per donar resposta a aquestes preguntes: Què entenem per projectes integrals d’educació a Barcelona? Com construir un dossier de docència de la ciutat? Què entenem com a projectes estratègics? Com dibuixem el perfil educatiu de la ciutat? Quines comissions de treball ha de tenir el PEC B III? A les Jornades, es faran, també, dos Diàlegs, un sobre autonomia «Estem construint la xarxa educativa de centres i compromís territorial i un altre sobre com eduquen les polítiques públiques i les pràctiques socials. I, finalment, està previst el de la ciutat i entenem que l’educació funcionament de quatre tallers simultanis per a l’exposició de dife- rents experiències sobre les xarxes educatives: L’escola en xarxa, Xar- és una responsabilitat compartida.» xes educatives territorials, Xarxes temàtiques i Xarxes intersectorials d’infància. Aquestes VIII Jornades són clau en la definició del PEC com a Pla estratègic d’educació a Barcelona; una ciutat que treballa perquè l’e- ducació sigui una responsabilitat compartida i perquè cada agent social esdevingui un agent educatiu, amb l’objectiu de fer que Barce- lona sigui, cada dia, una ciutat més educadora. Les Jornades són un espai de trobada i de diàleg per analitzar proble- mes complexos i elaborar solucions compartides des de les polítiques públiques i les pràctiques socials. Les VIII Jornades del PEC s’obren a la participació de tothom per definir col·lectivament els projectes estratè- gics, l’estructura organitzativa i els instruments d’avaluació i de segui- ment que ha de tenir aquesta nova etapa del PEC, que ha de servir per anar aconseguint els objectius de la declaració «El compromís ciutadà per una educació al servei de la cohesió social», perquè l’escola no està sola educant, perquè estem construint la xarxa educativa de la ciutat, EL BUTLLETÍ DEL PEC perquè entenem que l’educació dels infants i dels joves és una respon- sabilitat compartida, perquè Barcelona és i vol ser en el futur un gresol L’1 d’octubre passat l’Oficina Tècnica del Projecte Educatiu cultural i perquè creiem que l’educació per a la ciutadania i els valors de Ciutat de Barcelona va estrenar el seu butlletí electrònic. democràtics són la base de la convivència i la civilitat. De periodicitat quinzenal, pretén millorar la comunicació entre totes les institucions i entitats vinculades al PEC. El Oficina Tècnica del PEC butlletí informarà sobre el dia a dia del seu desenvolupa- www.bcn.cat/educacio/pec ment, i també sobre altres notícies i activitats que pugin ser interessants per difondre i compartir. 26 CIUTAT e núm. 61 novembre 2007 EL FONS L’ESCOLA D’ART I DISSENY RECOPILA EL SEU PATRIMONI ARTÍSTIC I DOCUMENTAL Escola Massana 1929 2007 Escola Massana El primer escut de l’escola, la llista de les matrícules de l’alumnat, uns pinzells, fotografies del primer edi- fici, obres de tot tipus... Aquests materials i molts d’altres formaran part del Fons Massana, que es con- vertirà en el testimoni artístic i documental del centre d’art i disseny més conegut de la nostra ciutat, que fa ben poc va complir 75 anys d’història. El mes d’agost de l’any 1921 mor el Mancomunitat de Catalunya per consolidar seva jornada laboral, es disposen a iniciar la patrici Agustí Massana i Pujol. Un un conjunt d’institucions culturals ha patit tasca docent. Davant l’avenç imparable de la home discret, apassionat dels gravats una contundent regressió i s’han clausurat industrialització, un grup d’artistes manté i de les estampes sobre indumentària, l’Escola Superior de Bells Oficis i l’Escola viva l’espurna dels bells oficis, inspirant-se i fill d’un pastisser cèlebre i estimat de Barce- Tècnica d’Oficis d’Art de la Diputació. en les idees noucentistes del gran mestre lona. Deixa un llegat a l’Ajuntament de Bar- Ens trobem als baixos de la Casa Villavec- Francesc d’Assís Galí, del qual es consideren celona de 500.000 pessetes per a la creació chia, seu del Foment de les Arts Decoratives, deixebles. L’Escola Massana comença a d’una escola d’arts aplicades adreçada a la al carrer d’Avinyó número 30. Són les set del caminar. joventut obrera. S’estableix un Patronat pre- vespre. A les aules habilitades, hi ha quaran- sidit per l’alcalde, dos regidors i els presidents ta nois i noies dels prop de sis-cents que han PRIMERES PASSES de les principals entitats culturals de la ciutat. sol·licitat entrar. Alumnes de dotze a setze Aquests són els orígens de la Massana. Des Santiago Marco, president del Foment de les anys, fills de classe treballadora que volen d’un primer moment, l’escola aglutina una Arts Decoratives, i Manel Capdevila, vicese- aprendre un ofici. A la sala de professors, gran activitat. No hi ha pausa. El president cretari, inicien les gestions oportunes per fer cinc artistes de renom ultimen els prepara- Macià queda meravellat després de visitar realitat la voluntat pòstuma del Sr. Massana. tius: el director, Jaume Busquets, dibuixant i una exposició de treballs d’alumnes. Durant Gener de 1929: la Dictadura de Primo de pintor; Jaume Muntasell, vidrier; Bonaventu- la Guerra Civil, alguns professors marxen a Rivera ha censurat les organitzacions sindi- ra Sabater, daurador i escultor imatger; l’exili i d’altres al front. Però l’escola no s’a- cals i ha exercit una forta repressió sobre el Xavier Corberó, cisellador; i Miquel Soldevi- tura i s’hi realitzen joguines per als nens i moviment obrer. L’obra impulsada per la la, esmaltador. Una vegada han finalitzat la nenes refugiats i jerseis per als soldats. núm. 61 novembre 2007 e CIUTAT 27 Es produeixen dos canvis d’ubicació: a la «Un fons d’art amb treballs fou realitzada: professorat, assignatura, Casa de l’Ardiaca i a l’Antic Hospital de la motiu de l’obra, tècniques emprades, etc. Santa Creu, seu actual. Es reben encàrrecs de de l’alumnat i professorat, La documentació d’arxiu, que inclou tots l’Ajuntament per a la realització d’obsequis els papers que han de permetre la recons- per a les personalitats que visiten la ciutat. El donacions, peces fetes a la trucció de la història acadèmica de l’Escola nombre d’alumnes i professors augmenta (plans d’estudi, assignatures, professorat). any rere any. S’amplien els plans d’estudis Manufactura i eines de treball.» Un aspecte imprescindible donada la gran amb noves especialitats i assignatures. quantitat de material fotogràfic existent és A principis dels anys quaranta, Josep Llo- la classificació i ordenació de l’arxiu foto- rens i Artigas impulsa la secció de ceràmica. A gràfic i del material audiovisual. finals dels cinquanta, s’inicien els estudis d’es- Un fons d’art conformat per treballs de tampats, escultura, joieria i pintura. El 1960 es l’alumnat, donacions, peces fetes a la Manu- Cal remarcar la gran rebuda i cooperació crea plàstica publicitària; després, disseny grà- factura, obres del professorat i eines de tre- que des de l’escola s’està donant a aquest fic, i Ramon Sarsanedas comença les classes ball. Objectes que són el resultat del treball projecte, així com agrair a Benet Ferrer i a Pere de laca japonesa. El 1963 Santiago Pey orga- de l’alumnat i del professorat durant els més Valldepérez, professors de l’escola, la tasca nitza les seccions de disseny industrial i d’inte- de setanta-cinc anys de la Massana, alguns cabdal que han realitzat prèviament per a la riors. Durant aquests anys, trobem alumnes d’ells realitzats amb tècniques poc emprades bona conservació i supervivència del fons. de trenta-quatre nacionalitats diferents. La actualment, però que a l’escola segueixen L’any 1965 pregunten al Sr. Güell, director Massana és un referent artístic internacional. tenint el seu espai i dedicació. El 1995 l’ar- de l’escola: «S’acusa la Massana de fer més L’obtenció de premis i reconeixement per part quitecte Oriol Bohigas escriu: «La Massana ofici que art, és veritat?». Ell respon: «L’art és dels alumnes és constant. és una de les poques escoles de disseny que el pensament, l’ofici el llenguatge. No pots S’amplien els horaris lectius al matí, a la saben dissenyar un vaixell i fer-lo navegar: la construir el pensament sense dominar el llen- tarda i a la nit. Es crea Aula Oberta i després sofisticació espiritual no eximeix de saber guatge». Els temps canvien, i la Massana ha Massana Permanent. S’estableixen intercan- clavar claus i emmetxar llistons, sinó que ho evolucionat per adaptar-se a la realitat de vis amb altres escoles d’art i disseny europees, exigeix i se’n beneficia profundament». cada moment. Però actualment l’alumnat de així com convenis de col·laboració amb diver- En el marc del Programa per a la Recupe- l’escola, igual que els primers deixebles que ses empreses. Recentment, l’Escola ha rebut ració de la Memòria Històrica de l’Institut acudien als baixos del carrer d’Avinyó, aprèn el Premi Nacional de Disseny, i està en projec- d’Educació, s’està donant l’empenta definiti- a dominar el pensament i el llenguatge, el te d’execució la construcció d’una nova seu. va per constituir el Fons Massana. Aquest concepte i l’ofici. e projecte presenta dos vessants paral·lels: PATRIMONI HUMÀ I ARTÍSTIC Una part museística, amb l’agrupació del Daniel Moretones Otero Un dels grans actius de la Massana, però, és material dispers per l’escola i els tallers d’al- Escola Massana el seu patrimoni humà: els professors, les guns professors i professores. La seva con- professores i l’alumnat. D’ahir i d’avui. Molts servació és l’objectiu principal, i per a això han esdevingut referents en les seves espe- cal restaurar, fotografiar i fitxar cada objec- 2i www.escolamassana.cat cialitats, i d’altres han triomfat o triomfen te. S’ha dissenyat una fitxa on s’especifi- internacionalment. Aquest grup humà, de quen les característiques físiques i artísti- Portes Endins. Escola Massana, 75 anys mestres i deixebles, ha generat, també, un ques i s’investiga i es busca la màxima Escola Massana i Institut d’Educació de l’Ajun- patrimoni artístic, el Fons Massana. informació sobre el context en què la peça tament de Barcelona, 2004 >> Llistat d’alumnes del curs inaugural i antic sím- bol de l’escola. 28 ESPAI OBERT e núm. 61 novembre 2007 LA PEDAGOGIA DEL PATRIMONI LA FUNDACIÓN UNCASTILLO PROMOU L’APRENENTATGE A L’AIRE LLIURE El poble de Uncastillo, situat al Prepirineu aragonés i declarat el 1985 Bé d’Interès Cultural per les seves restes romàniques, ha esdevingut una escola a l’aire lliure, on l’alumnat pot treballar sobre el patrimoni cultural, el món rural i el medi natural buscant una visió global. En aquest article us expliquem l’experiència promoguda per la Fundación Uncastillo Centro del Románico. l patrimoni cultural és un concepte La interculturalitat no ha de fer referència UN POBLE ARAGONÈS molt ampli. A la recomanació R(98)5 necessàriament a l’«altre», sinó que es pot DE GUST MEDIEVAL Ede la Unió Europea es defineix el aplicar al nostre passat. Els ciutadans i ciuta- El poble de Uncastillo està situat a la patrimoni com cada empremta mate- danes no sempre coneixen la seva història, i comarca de Cinco Villas al Prepirineu rial o immaterial de l’obra humana i cada estudiar les civilitzacions antigues és com aragonès, a 115 quilòmetres de Sara- empremta de l’activitat humana a la natura, apropar-se a altres cultures; podem parlar gossa, i té una població d’uns 900 i segons Lida Branchesi «La paraula ‘patri- aleshores d’una interculturalitat diacrònica. habitants. moni’ inclou un sentit d’herència; parlem Els programes d’educació al patrimoni, És un dels cincs pobles que dóna aleshores de patrimoni cultural com a arrel així com d’educació intercultural, han d’es- nom a la comarca de les Cinco Villas, dels nostres pares a la base de la nostra tar dirigits a tota mena d’alumnat, no només que va ser declarada Conjunt Històric- identitat1». a l’immigrant, amb l’objectiu últim de pro- Artístic el 1966. Va tenir un paper A la recomanació esmentada es descriu la moure la tolerància i el respecte mutu i valo- molt destacat en la gestació del Regne pedagogia del patrimoni com una pedago- ritzar la diversitat com a font d’enriquiment. d’Aragó com és ben visible en la seva gia basada en el patrimoni cultural que La metodologia ha de ser activa: cal enfocar configuració urbana i en els nombro- incorpora mètodes educatius actius, apropa- el tema de manera que desperti l’interès dels sos edificis medievals que conserva. ments cross-curriculars i la col·laboració nens i nenes, sense limitar-se a l’observació, Destaquen les sis esglésies del segle entre el camp de l’educació i la cultura que sinó proposant activitats creatives, com ara XII, com també la Casa Consistorial i utilitzi la varietat més àmplia de formes de la realització de maquetes, dibuixos, repre- la fortalesa que dóna nom al poble. comunicació i d’expressió. sentacions, jocs de pistes, etc. La pedagogia del patrimoni és fonamen- tal per despertar l’interès pel patrimoni cul- tural en la ciutadania i fomentar la protecció i la seva posada en valor. No es limita a millorar la participació activa, sinó que «Cal que l’alumnat conegui també forma la ciutadania en la convivència el seu propi patrimoni, perquè multicultural. La globalització pot portar a dos extrems pugui valorar-lo i protegir-lo.» oposats: a la pèrdua de la identitat local o al seu reforçament. El patrimoni pot exercir un paper de mitjancer en permetre, d’una banda, el coneixement de la nostra cultura, Davant l’alienació de la ciutadania a la seva a través de la identificació de la ciutadania pròpia ciutat i patrimoni, cal fomentar-hi el amb el seu patrimoni, i, d’altra banda, el diàleg i la identificació per afavorir el desenvo- coneixement de la diversitat, a través dels lupament d’un esperit de ciutadania activa. És canvis i les aportacions d’altres cultures. important concebre la ciutat com a element núm. 61 novembre 2007 e ESPAI OBERT 29 de partida per a tota la nostra trajectòria és entendre el patrimoni com un recurs, el qual estem obligats a conèixer, investigar, conser- var o restaurar; però també tenim el dret i, fins i tot, l’obligació, de difondre’l, aprofitar- lo i explotar-lo amb l’objectiu de generar recursos socials i econòmics. Un dels nostres objectius principals és la realització d’activitats relacionades amb el patrimoni fomentant valors com el respecte, la tolerància, la protecció de la memòria cul- tural i l’ús adequat del patrimoni com a motor de desenvolupament socioeconòmic. Dins d’aquest objectiu d’activitats ja tradi- cionals, hi ha les visites patrimonials a Uncastillo d’un dia de durada, que realitzen grups de diferents edats des de 1998 de diversos col·legis de Saragossa a la comarca de las Cinco Villas; les aules de sensibilització artística, que desenvolupem en col·laboració amb la Fundación Norte; classes de patrimo- ni per a escolars francesos i espanyols; aules de patrimoni, i les Jornades sobre la Pedago- gia del Patrimoni, enguany dedicades al patrimoni com a factor d’inclusió. La creació d’un departament de pedago- gia el gener de 2006 neix com una exigència de la Fundación Uncastillo d’ocupar-se de manera sistemàtica i més aprofundida de la pedagogia. Cal ampliar la investigació, ja realitzada, en l’àmbit de la intercultura, la qual s’imposa no solament en l’educació, donat el creixent flux de població immi- grant, sinó també a escala europea, mante- nint la relació amb el patrimoni cultural. A les aules de patrimoni el programa s’ar- ticula al voltant d’una excavació arqueològi- ca en el recinte de la fortalesa en què les persones participants excaven guiats per arqueòlegs. La metodologia emprada potencia un educador i modificar la percepció dels barris cal, per tant, una revisió dels continguts amb aprenentatge actiu a través del desenvolu- marginals i fomentar-ne la recuperació. referència a determinats moments històrics. pament de tècniques d’observació que aju- Els mitjans de comunicació confirmen la La col·laboració entre escoles i entitats en la den a conèixer i comprendre des d’un enfo- seva importància en l’àmbit educatiu, tot i realització d’activitats comunes sobre temes cament plural i partint dels recursos didàctics que el seu paper és ambivalent: si d’una específics és positiva i enriqueix amb dife- que se’ls ofereixen. banda afavoreixen una obertura cap a l’ex- rents perspectives la visió d’aquesta qüestió. El patrimoni esdevé un mitjà per apropar- terior, cosa que permet una accessibilitat i A més, és necessària una actualització i for- se als altres, ja que se’ls dóna a conèixer el difusió majors de la informació, d’altra mació específica del professorat. millor que se’ls pot oferir: la seva riquesa, és banda comporten un tancament, quan a dir, el seu patrimoni. Cal que l’alumnat reforcen estereotips i prejudicis, per la forma LA FUNDACIÓ conegui el seu propi patrimoni perquè de presentar la informació. La Fundación Uncastillo Centro del Románi- puguin valorar-lo i protegir-lo. e Els pares i mares són part integrant de l’e- co és una entitat sense ànim de lucre, consti- ducació sobretot per la transmissió de valors: tuïda el 1998 amb la intenció de contribuir a Fundación Uncastillo cal, doncs, implicar-los en els programes la conservació i posada en valor del patrimo- educatius, principalment si tracten l’educa- ni cultural de Uncastillo i les Cinco Villas mit- ció en valors. jançant la creació de projectes de gestió cul- 1. Traducció de la intervenció de Lida Branchesi a la Convenció A les escoles s’evidencia una manca d’in- tural i la realització d’actuacions en matèria de Vieste de 2001: «La pedagogia del patrimoni cultural en el procediment de construcció de la ciutadania democràtica». terdisciplinarietat en els programes. Els nens de desenvolupament socioeconòmic, que i nenes de les escoles espanyoles tenen, generin riquesa i millorin les condicions de cada vegada més, diferents procedències: vida a Uncastillo i la seva comarca. El punt 2i www.fundacionuncastillo.com Noemí López 30 UNA MICA DE TOT e núm. 61 novembre 2007 el sol de l’illa 2fos poc HEM LLEGIT calor «EL AGUJERO DE LA EDUCACIÓN ESTÁ EN LA FORMACIÓN PROFESIONAL» Entrevista a Robert Mundell, premi Nobel de Economia Fue asesor del ex presidente de Estados Unidos Ronald Reagan, im- >> Pero si se supiera lo que se necesita, ¿sería buena una acción pulsó la llegada del euro a la UE y ahora enseña en universidades de común de formación profesional? China. Su teoría es que los jóvenes no salen de la secundaria prepa- Eso no sería bueno para los países. No es lo mismo lo que necesita un rados para trabajar. Robert A. Mundell (Kingston, Canadá, 1932) es país como Dinamarca, que lo que precisan Bulgaria o España. uno de los más influyentes economistas vivos. Premio Nobel de Eco- >> Se habla mucho de la importancia del capital humano, pero en nomía en 1999 por sus aportaciones sobre política fiscal y moneta- países como España muchos universitarios están decepcionados ria, colaboró con la Administración del presidente estadounidense porque el mercado no puede absorberlos. ¿No es contradictorio Ronald Reagan y fue uno de los inspiradores de las polémicas baja- pedirles más formación y, al tiempo, que no logren trabajo? das de impuestos en los años ochenta. La educación superior no garantiza un trabajo, pero lo que sí puede hacer es ayudar a encontrarlo. >> Hace 30 o 40 años los economistas no hablaban tanto de edu- >> Son muchos, la OCDE, por ejemplo, quienes vinculan empleos cación. ¿Por qué ahora sí y antes no? ¿Qué que ha cambiado? a tecnología. ¿Sólo con tecnología habrá empleos futuros? Hay quien siempre ha hablado de educación. Aunque no es mi es- Existe una relación entre tecnología y empleo. Estamos en un pecialidad, yo siempre he estado interesado en ella. mundo donde la tecnología es importante y si no tienes acceso a la >> ¿La educación es un valor en alza, un imput creciente en la so- tecnología te quedarás fuera. ciedad? >> Pero usted colabora con varias universidades de China, un país Está siendo reconocida, pero siempre ha sido un gran imput. cuya economía crece el 10% anual, y allí no hay mucha tecnología. >> ¿Sin formación ni educación, no habrá futuro, no habrá bienestar? China es un país que tiene energía atómica, aunque es verdad que Sin formación profesional, no la habrá. Hay un agujero en este sen- la tecnología no se encuentra allí en todos lados. Está construyendo tido en el sistema educativo. Los niños van a la escuela primaria y barcos y automóviles, aunque no lo hace con tecnología punta. luego a la secundaria pero no están preparados para trabajar. El Pero en 10 años estarán como los coreanos y los japoneses. agujero que falta tiene que ser rellenado con la formación profesio- >> Qué papel está jugando la formación, el capital humano, en el nal. Se ha usado mucho el ejemplo de Canadá, donde después de despegue de China? acabar el instituto los jóvenes tienen una formación de dos años en La educación juega un papel moderado. El gasto total en educación escuelas y luego pueden optar entre ir a la universidad o trabajar. en China está por debajo del 3% del producto interior bruto. Necesi- >> La Unión Europea tiene una moneda única, el euro, y objetivos tan mucha formación profesional porque la mayor parte de la gente de política fiscal, deuda y déficit público. Incluso está previsto ar- que llega a trabajar desde las zonas rurales carece de formación. monizar los estudios universitarios, pero no hay política de forma- ción profesional común ¿Sería necesaria? Entrevista publicada el 25 d’octubre de 2007 a El País. No sería una buena idea. No se ha encontrado el mejor sistema de (Robert Mundell va ser a Barcelona per participar en el Primer Con- formación profesional, la forma adecuada de hacerla. Y cuando no grés Internacional de Formació Professional i Empresa, organitzat sabes qué se necesita, la diversidad es buena. per la Fundació Barcelona Formació Professional) LECTURA FRATO, 40 anys amb ulls d’infant La ciudad educa Francesco Tonucci Àngel Merino, Jordi Plana (coord.) Editorial Graó, 2007 Ediciones del Serbal, 2007 Mirar el món amb ulls d’infant és una elecció expressiva i científica. Aquest llibre tracta d’oferir una visió molt àmplia de les diferents po- Una elecció de vida que han compartit l’autor italià Francesco To- lítiques educatives locals que donen al lector punts de referència ge- nucci i el seu àlter ego Frato. Frato va nèixer l’any 1968 i, al llarg nèrics o realitats molt més petites. Territorialment, se centra a les d’aquests darrers quaranta anys, ha anat acompanyant, amb les se- polítiques educatives locals que es fan a Catalunya i recull una gran ves vinyetes, de traç ràpid i mordaç, la història de l’educació italiana, quantitat de reflexions i d’experiències de treball educatives positi- espanyola i, en general, del món occidental. Ha anat guiant nens i ves i enriquidores. La ciudad educa és un testimoni molt bo per afir- nenes en la seva difícil tasca de créixer al costat de persones adultes. mar que al món de l’educació s’hi fan coses, i moltes. Aquest libre pretén ser, d’alguna manera, un homenatge a Frato pels seus quaranta anys de compromís amb l’educació. núm. 61 novembre 2007 e UNA MICA DE TOT 31 f CONVOCATÒRIES 8 LES I ELS QUE HEM ESCRIT en aquest nmero! • CURS «EDUCAR PER A UNA CIUTADANIA GLOBAL» • Antonio, Miguel i Mercè, mestre, pare i mare del CEIP Tabor Organitzat per Intermón Oxfam amb l’objectiu de conèixer el con- • Carme Sicart, directora de l’EBM L’Oreneta text i les principals aportacions teòriques de l’Educació per a la Ciu- • Daniel Moretones Otero, Escola Massana tadania, així com reflexionar sobre la pràctica docent i elaborar es- • Fundación Uncastillo tratègies d’aplicació a les aules. El curs combinarà sessions teòriques • Grup d’Educació Amnistia Internacional amb sessions d’anàlisis d’experiències i de treball de grups. Les ins- • Juan, Oriol, Minerva, Raquel, Alex, Maria, Alicia, Jun-Albert, cripcions es poden fer fins el 31 de desembre de 2007. Cori i Inés, alumnat de l’IES Meridiana i www.intermonoxfam.org/educar • Núria Aidelman i Laia Colell, directores de «Cinema en curs» • Oficina Tècnica del PEC • PREMI ENSENYAMENT FUNDACIÓ CERCLE D’ECONOMIA • Pere Alcover, delegat d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona La Fundació Cercle d’Economia convoca el Premi Ensenyament desti- • Rosina Malagrida i Escalas, Parc Científic de Barcelona nat a fomentar la millora del sistema educatiu català i a premiar espe- • Sara, Anna, Milena, Carmen, Marc, David, Marc i Pau, alumnat cialment l’escorç dels mestres, professors i centres educatius que bus- del CEIP Tabor quen i afavoreixen la generació del talent en entorns amb dificultats. • Sergio Fajardo, alcalde de Medellín Les experiències s’han de presentar abans del 15 de gener de 2008. • Xavier Bonal, adjunt al Síndic de Greuges per a la Defensa dels i Drets dels Infants www.circuloeconomia.com FE D’ERRATES: A l’article de la secció «Ciutat» del número 60, sobre el pro- jecte Xamfrà, volem afegir que «Xamfrà, Centre de Música i Escena del Ra- val, és un projecte de l’ARC Taller de Música Fundació Privada, de la ma- teixa manera que ho és també l’Escola Municipal de Música Can Ponsic.» Y LA TIRA CÒMICA... Noemí López/Escola Massana Butlleta de subscripció gratuïta Nom i cognoms: Adreça particular: CP: Localitat: Província: Telèfon: Correu electrònic: Professió: Lloc de treball (optatiu): Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@bcn.cat La base de dades del Mailing d’educació s’inscriu en l’Agència de Protecció de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses de l’Institut d’Educació, i estan a la seva disposició per a consulta, modificació o cancel·lació (Llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal). Autoritza també la cessió o comunicació d’aquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives públiques i privades que les sol·licitin sí no Data i signatura: ✄