Núm.63 febrer/
març 2008
1,50
2 SUMARI/CRÈDITS núm. 63 febrer/març 2008
www.bcn.cat/educacio
Consell editorial
Montserrat Ballarín
Regidora d’Educació
AntoniMartorell
Gerent de l’Institut d’Educació
Antònia Hernández
Directora de Serveis Educatius
Teresa Salvadó
Directora de Recursos i Serveis Generals
CasimirMacià
Director de Centres EducatiusMunicipals
Carme Turró
Secretària del Consell EscolarMunicipal
Pilar Figueras
Secretària de l’Associació Internacional
de Ciutats Educadores
Direcció
Institut d’Educació
Consell de Redacció
Lídia Marsol
Departament d’Organització
i Sistemes d’Informació
Jordi Arnal
Oficina Tècnica del PEC
Emili Pérez
Direcció de Centres EducatiusMunicipals
Dolors Cabrera
Direcció de Centres EducatiusMunicipals
Dolors Casanovas
Projecte d’Innovació i Qualitat
de la Pràctica Educativa
M. Àngels Cabeza
Secretaria de l’Associació Internacional
Ciutats Educadores
Josep Rovira
Consell EscolarMunicipal
Coordinació
Jaume Capsada
Redacció
Oriol Guiu
Disseny gràfic original
Villuendas+Gómez disseny
Disseny gràfic i maquetació
La Cifra / www.cifra.cc
Secretaria i administració
Programa de Publicacions
de l’Institut d’Educació de
l’Ajuntament de Barcelona.
Plaça d’Espanya, 5,
08014 Barcelona
tel.: 934023534; fax: 934023601
e-mail: imebatencio@mail.bcn.es
Il·lustracions
Francesc Pera, Gustavo Peres
Fotografia portada
Jordi Oliver
(CEIP Municipal Pau Vila)
Impressió Nova Era
ISSN 1135-2655
Dipòsit legal B-30994-2007
© Institut d’Educació
de l’Ajuntament de Barcelona
BARCELONA EDUCACIÓ
Tercera època
4 NOTÍCIES núm. 63 febrer/març 2008 5NOTÍCIESe núm. 63 febrer/març 2008 e
TERESA SERRA,
PREMI CIUTAT DE BARCELONA
D’EDUCACIÓ 2007
Teresa Serra, mestra del CEIP Collaso i Gil,
ha estat guardonada amb el premi Ciutat
de Barcelona 2007 en la categoria d’Educa-
ció «per la seva tasca com a mestra d’edu-
cació infantil amb nens i nenes de diversos
països i en situacions socioeconòmiques
desfavorides, aportant el seu bagatge, con-
juntament amb l’equip de professionals de
l’escola, vers la construcció d’un projecte
educatiu inclusiu i multicultural».
NOTÍCIES... ...>>
V JORNADES INTERNACIONALS
DE RECERCA EN DIDÀCTICA
DE LES CIÈNCIES SOCIALS
El dies 14, 15 i 16 de febrer de 2008 van
tenir lloc a la Universitat Autònoma de Bar-
celona les V Jornades Internacionals de Re-
cerca en Didàctica de les Ciències Socials.
Les jornades van ser creades per posar a
l’abast dels investigadors i del professorat
un estat de la qüestió de la recerca i una
anàlisi del seu impacte en el món educatiu.
En aquesta edició, es va analitzar i valorar la
situació de l’ensenyament i de la recerca di-
dàctica en educació per a la ciutadania
(EpC) en diversos països del nostre entorn.
http://dewey.uab.cat/jornadesdcsi
BARCELONA PREVEU COBRIR
TOTA LA DEMANDA D’AJUTS
DE MENJADOR
L’Ajuntament de Barcelona multiplicarà per
cinc la seva aportació en els ajuts de menja-
dor. Així ho va comunicar l’alcalde Jordi He-
reu en una visita al CEIP Ítaca de les Corts.
Amb aquesta mesura, l’Ajuntament preveu
cobrir la demanda no atesa el curs anterior,
en què gairebé 4.000 famílies es van quedar
sense ajuts. Però al curs 2008-2009, quan ja
es farà efectiva aquesta nova mesura, l’apor-
tació de l’Ajuntament ascendirà fins a poc
més de 3 milions d’euros, fet que suposarà
una inversió total, juntament amb la Genera-
litat de Catalunya, de 7 milions d’euros.
www.bcn.cat/educacioi
EL DIBUIX DE LAURA ROVIRA
CHACÓN GUANYA
EL CONCURS «COM ÉS LA
TEVA ESCOLA?»
El dibuix de Laura Rovira Chacón, de 6
anys, ha estat escollit pel jurat del concurs
«Com és la teva escola?», organitzat per
l’Ajuntament de Barcelona, per ser la por-
tada de la propera Guia de centres i serveis
educatius de Barcelona 2008-2009. El pas-
sat 30 de gener, la regidora d’Educació de
l’Ajuntament de Barcelona, Montserrat Ba-
llarín, va fer entrega a Laura Rovira Chacón
d’un diploma i un obsequi per haver estat
la guanyadora del concurs.
www.bcn.cat/educacioi
A ROQUETES, FEM EDUCACIÓ
La Comissió d’Educació de Roquetes, inte-
grada dins el Pla Comunitari del barri del
districte de Nou Barris, ha editat una publi-
cació on es recull tota la feina feta. A la co-
missió, s’hi troben administració, escoles
bressol, centres educatius de primària i se-
cundària i entitats culturals i de lleure, que
treballen per una educació al barri accessi-
ble per a tothom i de qualitat.
www.noubarris.net/pcroquetesi
BARCELONA INVERTEIX
411 MILIONS D’EUROS
EN EDUCACIÓ
L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat
de Catalunya han signat un conveni per
construir 15 noves escoles i instituts i fer
millores a 325 centres educatius de Barce-
lona durant els propers quatre anys. Dels
411 milions d’euros d’aquest nou pla d’e-
quipaments educatius 2008-2011, un total
de 67 milions s’invertiran en la construcció
de 15 nous centres i de 17 altres equipa-
ments, com les noves seus de serveis edu-
catius als deu districtes de la ciutat, centres
de formació d’adults o escoles de música.
www.bcn.cat/educacioi
LA DIMENSIÓ EMOCIONAL
DE L’EDUCACIÓ PER A
LA CIUTADANIA
L’Institut de Ciències de l’Educació de la Uni-
versitat de Barcelona organitza les IV Jorna-
des d’Educació Emocional amb el títol «Edu-
cació per a la ciutadania: la dimensió
emocional», els dies 6 i 7 de març de 2008.
L’objectiu d’aquestes jornades és posar en
comú l’estat de la qüestió sobre l’educació
per a la ciutadania des de la perspectiva emo-
cional, on la regulació emocional, i en concret
la regulació de l’ira, així com el desenvolupa-
ment de les emocions positives s’han d’en-
tendre com a competències bàsiques per a
una ciutadania lliure i responsable.
www.ub.es/icei
CICLE FORMATIU DE
PATRONATGE A L’IES M ANNA
GIRONELLA DE MUNDET
El proper curs 2008-2009, l’IES Municipal
Anna Gironella de Mundet posarà en marxa
el Cicle Formatiu de Grau Superior de Pa-
tronatge (disseny de moda). Aquesta deci-
sió queda emmarcada en l’acord d’impulsar
tota la família del tèxtil, confecció i pell en
aquest institut, que actualment imparteix el
cicle de grau mitjà de Confecció. Les pers-
pectives de futur són anar incorporant cicles
formatius i complementar l’oferta formativa
amb cursos de formació ocupacional i con-
tínua. Aquest cicle formatiu de Patronatge
serà el primer a Barcelona i l’únic que do-
narà una titulació oficial.
www.agmundet.esi
A quest nou recurs de la ciutat deBarcelona s’ha creat a partir d’unacord entre el Departament d’E-ducació de la Generalitat de
Catalunya i l’Institut d’Educació de l’Ajunta-
ment de Barcelona. Per a endegar-lo, ha
estat escollit el CEEM Vil·la Joana, una insti-
tució que té una llarga trajectòria d’atenció a
alumnat amb trastornsmentals, del desenvo-
lupament i de la conducta. La creació d’a-
quest nou equip a Vil·la Joana és un pas més
en el procés per a constituir-se com un centre
específic proveïdor de recursos per a l’escola
ordinària en el marc de la inclusivitat.
L’encàrrec respon a la constatació que hi
ha una manca de recursos de suport als cen-
tres educatius que ajudin a atendre l’alumnat
amb aquesta problemàtica. Els canvis que
s’han produït a nivell social i cultural en el sis-
tema educatiu i en les formes i modalitats en
què cada adolescent viu aquesta etapa de la
seva vida han comportat la necessitat d’in-
troduir no solament nous recursos, sinó
també altres maneres de pensar sobre com
acollir els adolescents i els seus conflictes.
Els canvis que s’han produït en la societat
contemporània i que Zygmunt Bauman1 des-
criu a partir del concepte de modernitat líqui-
da condicionen l’esdevenir humà i, per tant,
afecten en gran manera els adolescents. En la
societat actual ha canviat la vivència del temps
i les preocupacions relatives a la identitat, al
tipus d’habilitats necessàries..., amb els efectes
que té en els aprenentatges i l’educació.
Tots aquests elements influeixen en el posi-
cionament i la vivència que l’adolescent té
respecte a la seva educació i a les institucions.
És aquesta relació, molts cops problemàtica,
la que està en l’origen de molts dels conflictes
que es plantegen als centres educatius.
Més enllà de les explicacions i raons de tipus
sociològic i contextual, hi ha nois i noies que
pateixen. Alguns d’ells estan afectats de tras-
torns i presenten conductes que no solament
fan interferència en la seva educació i distor-
sionen el quefer de la comunitat educativa,
sinó que també condicionen tot el seu desen-
volupament futur com a persones i ciutadans.
Adolescència o adolescències? Actual-
ment, en els discursos i la literatura sobre la
qüestió es tendeix a utilitzar el terme en plu-
ral, les adolescències, per a assenyalar que
no és un concepte estàtic, sinó que ha anat
variant al llarg del temps quant a les formes
d’expressió, edat d’inici i duració.
L’adolescència és un trànsit que es defineix
més per la mobilitat del funcionament psí-
quic que comporta que no pas per una cate-
goria d’edat. No hi ha un model a seguir,
sinó que hi ha diferents trajectòries vitals dels
adolescents. Podríem entendre l’adolescència
com una metamorfosi, com un recorregut en
el qual cal que es produeixin canvis.
En l’esdevenir adolescent, cal diferenciar
els conflictes relacionats amb el creixement i
el canvi, que podríem englobar dins del que
anomenem crisi de l’adolescència, d’aquelles
situacions i problemàtiques que responen a
un trastorn psicopatològic o a un trastorn de
la relació i la conducta de llarga evolució.
La frontera entre el camp de la psicopato-
logia i les noves formes de producció de la
subjectivitat és una línia molts cops difícil de
determinar. Aquest fet, agreujat per algunes
de les característiques pròpies de la societat
moderna, es fa més palès a l’adolescència.
Per això no s’han de confondre les crisis d’i-
dentitat, les dificultats amb els límits, els
trastorns de l’estat d’ànim, etc., amb tras-
torns psicopatològics.
MARC D’ACTUACIÓ
Cal tenir en compte que els canvis que s’han
produït en els darrers anys en el sistema edu-
catiu al nostre país han introduït variables,
com són la immigració, la implantació d’un
model educatiu cada cop més inclusiu, l’allar-
gament de l’etapa de l’educació obligatòria o
l’avançament de l’inici de l’etapa de secundà-
ria, que han incidit en l’increment de conflictes
i en la dificultat per a resoldre’ls.
6 SOM XARXA núm. 63 febrer/març 2008e
COMPROMÍS AMB
L’ESCOLA INCLUSIVA
EL CENTRE D’EDUCACIÓ ESPECIAL MUNICIPAL
VIL·LA JOANA ENDEGA EL SERVEI DE SUPORT PER A
ADOLESCENTS AMB DIFICULTATS
Tot el treball fet a primària sobre el model
d’escola inclusiva s’està estenent a secundà-
ria, i cal que cada centre faci un procés d’im-
plantació que sempre requereix temps, anà-
lisi i elaboració tant d’allò positiu com de les
dificultats. Les resistències al canvi que apa-
reixen tenen a veure amb la percepció que el
professorat té sobre les seves conseqüències
(en el seu rol, en la tipologia d’alumnes que
hauran d’atendre, en l’organització del propi
centre...), les pors de les famílies i el malestar
i l’angoixa dels mateixos adolescents.
De l’anàlisi dels efectes del canvi en el sis-
tema educatiu que ha implicat un allarga-
ment de l’escolaritat obligatòria i un inici
més precoç de l’ensenyament secundari,
volem esmentar:
L’allargament de l’etapa d’ensenyament
obligatori ha comportat la permanència en
els centres educatius d’alumnat que sent
que tot allò que li ofereix l’escola, està
allunyat dels seus interessos.
Les diferències de funcionament entre els
centres de primària i els de secundària no
són fàcils d’entomar permolts nois i noies.
La transició de primària a secundària és un
moment molt delicat i que requereix una
especial atenció, ja que es pot convertir en
un element crític per a alguns alumnes si no
se’ls acompanya en aquest procés. Per això
és important que hi hagi un treball de pre-
venció en aquells casos en què es preveu
que aquest canvi pot resultarmés dificultós.
FUNCIONS DEL SERVEI
La funció i la intervenció del Servei de
Suport a l’Alumnat amb Trastorns Generalit-
zats del Desenvolupament i Trastorns de
Conducta s’estructura en quatre nivells:
Col·laboració i assessorament als professio-
nals dels serveis educatius generals i especí-
fics en la identificació i en l’avaluació de les
necessitats de l’alumnat i en el seguiment de
l’evolució i l’orientació a les famílies.
Intervenció en els centres, oferint suport i
assessorament als professionals de les esco-
les i instituts. L’objectiu és aportar elements
que contribueixin a incrementar la compren-
sió i la sensibilitat de l’equip docent vers la
problemàtica i les necessitats dels alumnes
amb aquests trastorns, així com orientar
estratègies per a l’atenció a aquest alumnat.
Intervenció amb l’alumnat per fer una
identificació i avaluació educativa i psico-
social de les seves necessitats educatives
especials i fer-ne el seguiment, així com
assessorament, atenció i orientació a les
famílies d’aquests alumnes.
Treball en xarxa amb altres serveis (salut
mental, educatius, etc.) per coordinar-nos
amb els professionals dels centres de salut
mental infanto-juvenil i altres serveis de
salut mental en l’atenció a l’alumnat i per
col·laborar-hi en la derivació de l’alumne
quan es faci necessari un canvi temporal del
centre de secundària a un altre equipament
(unitat d’escolarització compartida, hospital
de dia, unitat de crisi d’adolescents) o el
retorn posterior a l’IES, i treball en xarxa
amb institucions i entitats sociocomunitàries
per establir criteris d’actuació comuns i coor-
dinats i avaluar la tasca conjunta.
La intervenció del servei s’ha de produir a
partir de les demandes que poden provenir
dels centres i dels serveis educatius, però
sempre ha d’estar articulada per l’EAP (Equip
d’Assessorament Psicopedagògic) de la zona
on estan situats els centres educatius. El dis-
seny de la intervenció es realitza de manera
conjunta amb l’EAP, el qual segueix sent el
referent del cas, independentment del nivell
d’intervenció que es proposi.
La durada, freqüència i priorització de les
intervencions depèn fonamentalment de cada
demanda, del perfil de l’alumnat i de les carac-
terístiques del centre.
Josep Amorós, Anna Aragay i Iolanda Palau
Servei de Suport del Centre d’Educació
Especial Municipal Vil·la Joana
e
«Dirigit a l’alumnat amb
Trastorns Generalitzats del
Desenvolupament i Trastorns
de Conducta.»
7SOM XARXAnúm. 63 febrer/març 2008 e
El Centre d’Educació Especial Municipal Vil·la Joana ha endegat un nou recurs educatiu per a la ciutat: el
Servei de Suport a l’Alumnat amb Trastorns Generalitzats del Desenvolupament i Trastorns de Conducta
(SSATGD-TC). Aquest servei, impulsat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, vol
atendre l’alumnat amb aquesta problemàtica, de manera prioritària el de l’ensenyament secundari.
CENTRE D’EDUCACIÓ ESPECIAL
MUNICIPAL VIL·LA JOANA
C. Major del Rectoret, 2
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
Barcelona 08017
Tel. 93 252 56 02
www.bcn.cat/vilajoana
2
L’inici, ja fa uns anys, primer de la integració
escolar i després de la inclusió dels nois i
noies que presenten unes necessitats educati-
ves especials en el circuit educatiu ordinari, ha
incidit en la baixada de matriculació en els
centres especials. Fruit de la reflexió entorn
d’aquesta nova situació, es defineix el nou
projecte del Centre d’Educació Especial Muni-
cipal Vil·la Joana, que preveu, simultàniament,
l’educació i l’atenció psicològica de l’alumnat.
S’entén que ambdós abordatges han d’anar
íntimament lligats entre ells: el treball en salut
mental es fa imprescindible perquè arribi a ser
possible una intervenció de caire més educatiu
amb la majoria dels infants i joves del centre.
Amb l’objectiu de respondre a aquesta fina-
litat tant per a l’alumnat de l’escola com per a
aquell que està en règim d’inclusió al circuit
educatiu ordinari, el centre consta d’un servei
d’atenció interna i d’un d’atenció externa.
>>SERVEI D’ATENCIÓ INTERNA
Aquest servei és constituït per tres unitats:
• Unitat de discapacitats psíquiques, en la
qual s’atenen infants i joves amb problemà-
tiques deficitàries.
• Unitat de trastorns generalitzats del desen-
volupament, psicosi i autisme.
• Unitat de patologies límit: trastorns límit de
la personalitat, disharmonies evolutives,
etc. (no s’hi inclouen els trastorns l’única
simptomatologia dels quals és conductual).
L’alumnat de les tres unitats està escolaritzat
al centre. La modalitat d’escolarització varia
en funció de les necessitats identificades: pot
ser compartida o tractar-se d’una escolaritat
completa temporal o continuada a la seu del
centre. Les edats dels nens i nenes i joves
atesos en aquestes unitats comprenen des
dels cinc anys fins als divuit.
>>SERVEI D’ATENCIÓ EXTERNA
Aquest servei ofereix suport i assessorament
al professorat dels centres educatius del cir-
cuit ordinari de la ciutat en el marc de la in-
clusió escolar. Està organitzat en dos nuclis
de treball, segons l’etapa educativa a la qual
s’adreça:
• Unitat d’atenció externa adreçada a les es-
coles bressol municipals (EBM).
• Unitat de suport a l’alumnat amb trastorns
greus del desenvolupament (TGD) i tras-
torns de conducta (TC).
EL PROJECTE
DEL CENTRE
F
1. Bauman, Z.: Els reptes de l’educació en la modernitat lí-
quida. Arcadia, Barcelona, 2007.
«Creiem fermament que la humanitat serà més feliç aprenent a ser-
vir-se degudament de la música, i aquella persona que faci alguna
cosa en aquest sentit, ja no haurà viscut en va.»
Zoltan Kodaly (1882-1967),
músic i pedagog hongarès.
C om amúsics professionals i docents, treballem amb lamúsi-ca, a partir de la música i per mitjà de la música. La músicaen ella mateixa conté molts elements per ajudar en el nos-tre desenvolupament com a persones: és mitjà de comuni-
cació que s’expressa sense paraules, es relaciona amb estats d’ànim i
experiències passades, permet la llibertat d’expressió i estableix rela-
cions personals múltiples entre executants, oients i la pròpia música.
S’està produint una reflexió en la societat entorn de la idea que els
grans avenços tecnològics, científics, la globalització i el creixement
econòmic no són per ells mateixos creadors de més cohesió social o
benestar personal si no van acompanyats d’una cultura de compromís
amb els valors ètics dins de l’activitat professional i social de cadascú.
La complexitat de la feina diària, que s’ha hagut d’anar adaptant a
canvis importants en el sistema educatiu, i a la vegada la inexistència
d’un col·legi professional docent que aglutini, representi i dignifiqui
alhora una professió que no passa pel seu millor moment quant a re-
coneixement social, han estat factors importants que han anat ajor-
nant l’elaboració d’un codi de deontologia del personal docent.
Cal destacar que l’any 1992 el ple del Consell Escolar de Catalunya
va aprovar un document anomenat «Criteris per una deontologia del
docent», que establia un punt de partida important per a la reflexió
sobre la dimensió ètica que planteja l’activitat docent.
Nosaltres hem optat per la paraula compromís perquè creiem que
no es limita a un seguit de normes, sinó que implica una manera
d’entendre i viure la nostra professió.
Un compromís de deontologia és un conjunt de referents d’actua-
ció (criteris, normes i valors) que orienten la pràctica professional, que
ajuden en l’exercici de la professió i que, en definitiva, milloren la
qualitat del treball que s’ofereix a la societat. En el cas dels professio-
nals de la docència, bàsicament, els compromet en relació amb l’a-
lumnat, els altres professionals, la institució i la societat.
Per tant, suposa un compromís lliurement acceptat, consensuat,
explicitat i publicat. Un compromís de defensa d’uns principis ètics
comuns per part d’un col·lectiu professional.Mostra qui som, l’essèn-
cia de la nostra feina i la qualitat del treball que s’ofereix per incre-
mentar el seu reconeixement.
INICI DEL PROCÉS
Al Conservatori Municipal de Música de Barcelona (CMMB) s’ha fet
una reflexió sobre la necessitat de redactar, aprovar i aplicar un com-
promís de deontologia a través d’un procés de participació dels pro-
fessionals en l’elaboració de la proposta. Aquest procés va ser impul-
sat pel gerent del CMMB, DavidMartí, que va explicar-lo en detall en
aquesta mateixa revista1.
La institució que proposa als seus professionals que expliquin el seu
compromís ètic també ha de comprometre’s a impulsar un model de
gestió basat en un conjunt de valors com l’excel·lència, la comunica-
ció, el treball en equip, la creativitat, la innovació i l’amor. I en el nos-
tre cas, com a músics i, per tant, com a pedagogs i pedagogues d’un
llenguatge universal, hem de ser el primer col·lectiu professional de
l’educació que es doti d’un compromís de deontologia.
Les raons d’iniciar un projecte com aquest van ser moltes:
La llei obliga la ciutadania a compartir l’educació dels seus fills i filles
amb el tutor o tutora.
Molts conflictes tenen l’origen en visions ètiques diferents.
No es pot educar en valors sense assumir-los com a propis.
És important explicar a la ciutadania el compromís ètic dels educadors
i educadores. Aquest compromís ha de sortir del col·lectiu mateix.
AVANÇ DELS CONTINGUTS
De les experiències viscudes per les persones integrants del taller, s’han
plantejat uns continguts que, per ara, es concreten en quatre aspectes:
>> Compromís amb l’alumnat
L’ensenyament a infants i adolescents d’una matèria tan relacionada
amb els sentiments com és la música ens exigeix una conducta exem-
plar, un gran respecte envers ells i elles i un compromís pedagògic ba-
sat en la comunicació i l’excel·lència.
>> Compromís entre les famílies i el professorat
Família i professorat compartim la responsabilitat de l’educació, per la
qual cosa és necessari mantenir una relació de confiança que garan-
teixi l’èxit de la nostra tasca educativa.
>> Compromís amb la institució
La relació entre el professorat i la gestió de la institució.
>> Compromís amb relació a la música i la societat
La relació amb el món de la música i la societat que ens envolta.
L’ELABORACIÓ
El projecte del codi de deontologia ha estat elaborat per un grup de
professors i professores del Conservatori Municipal de Música que
s’ha engrescat a escriure’l per als mateixos professors i professores del
centre, arran de la proposta de David Martí i amb la coordinació de
JoséManuel Alonso2, que també va donar unes referències bibliogrà-
fiques que han estat de molt suport. De forma presencial hi han parti-
cipat vint-i-tres membres del professorat i, després, s’hi han afegit
fent aportacions puntuals tres professors més.
S’ha construït durant vuit sessions, cada dimarts, des del 30 d’octu-
bre de 2007 fins al 18 de desembre de 2007. Aquestes reunions han
servit per endreçar tots plegats la nostra feina. També ha estat una
eina fonamental de comunicació interna entre nosaltres l’ús del Bule-
vard Educatiu —Intranet de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de
Barcelona—, ja que ens ha permès poder exposar les nostres idees i
reflexions en el moment que li anava millor a cadascú.
Els diferents punts els hem escrit fent petits grups de treball i els
hem acabat de donar forma a través de les aportacions personals al
Bulevard, perquè així cada grup s’ha pogut assabentar de la feina feta
per les altres persones.
Les idees, reflexions, aportacions i la recerca han anat prenent forma
concreta en una primera redacció, que esperem que pugui ser un bon
punt de partida en el camí de consensuar un codi de deontologia per
part de l’equip docent del Conservatori.
Estem davant un treball innovador en l’àmbit de la docència musi-
cal. Desitgem que no es quedi en un altre document més, ni que es
vegi com una mena de reglament de règim intern com el que tenen
tots els centres, sinó que sigui una eina viva i útil, el qual, un cop pre-
sentat al Claustre del Conservatori i aprovat, segueixi sent objecte de
debat i reflexió. I a partir d’aleshores romangui obert a noves aporta-
cions i pugui ser avaluat i modificat.
També es proposa fer un protocol d’accions on es puguin reflectir si-
tuacions i solucions que afecten la nostra tasca. Igualment, serà conve-
nient la creació d’una comissió del professorat permantenir viu el docu-
ment i divulgar-lo a altres institucionsmusicals i col·lectius docents.
Dioni Chico, Erika Gallova, Sònia Medina, Cristina Morales i Josefina
Rius
Comissió redactora i professores del Conservatori Municipal de Música
de Barcelona
1. Vegeu Barcelona Educació, número 59, pàg. 12-14.
2. Llicenciat en Psicologia, màster en Direcció Pública i en Estudis Internacionals, i president de
la secció de Psicologia de la Intervenció Social del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
e
9APUNTSnúm. 63 febrer/març 2008 e8 APUNTS núm. 63 febrer/març 2008e
EL PROFESSORAT DEL CONSERVATORI MUNICIPAL DE MÚSICA
ELABORA UN COMPROMÍS DE DEONTOLOGIA
El professorat del ConservatoriMunicipal deMúsica de Barcelona (CMMB) ha iniciat una experiència pio-
nera amb l’elaboració del Compromís de Deontologia dels professionals docents del centre. Aquest pro-
jecte, en el qual han participat vint-i-dos membres del professorat del CMMB, ja té un primer esborrany
que serà debatut pel ple del claustre abans de sotmetre’l a aprovació.
www.cmmb.net
conservatori@cmmb.cat
2i
Fran
ces
c P
era
MúsicaiValors
Educació
Valors i actituds
Coneixements
Música
Societat
Institucions,
docents, intèrprets,
estudiants
jj j
j
MONTSERRAT
BALLARÍN
Regidora d’Educació
de l’Ajuntament de
Barcelona
>> Abans d’analitzar i comentar els objectius del Programa d’actuació
municipal (PAM), seria bo saber com ha anat el procés de participació.
Ha estat un procés de participació molt ampli. Hem rebut gairebé
2.000 propostes directes de la ciutadania, a més de les corresponents
als òrgans de participació com el Consell EscolarMunicipal, el Consell
de la Joventut, el Consell de Formació Professional o el Projecte Edu-
catiu de Ciutat. També hi han fet una aportació important el col·lectiu
de professionals del propi Institut d’Educació, que després de vàries
trobades i sessions de debat han presentat una proposta col·lectiva.
No cal dir que totes les aportacions s’han tingut molt en compte a l’-
hora de fer la proposició de redactat final del PAM. És el món educa-
tiu qui ha d’acabar aplicant aquestes mesures i, per tant, ha estat
molt bo comptar amb la seva complicitat des del principi.
>> I quins seran, doncs, els objectius principals del Programa d’ac-
tuació municipal en educació per als propers quatre anys?
La nostra aposta és crear una xarxa amb tots els recursos de què dis-
posa la ciutat per posar-la a l’abast de tota la ciutadania i que tothom
pugui beneficiar-se d’una educació de qualitat. En aquest món globa-
litzat cal formar-se contínuament i renovar els coneixements. La for-
mació contínua, per tant, és molt important. L’escola segueix sent un
nucli fonamental en la formació però, cada vegada més, el que va
més enllà de l’escola té una funció molt important. Per això els objec-
tius del PAM en educació seguiran les línies marcades per al model de
ciutat que es vol fer des de l’actual Ajuntament.
>>Quin és aquest model?
Els eixos principals del model de ciutat són la creativitat i la innovació
relacionats amb el progrés econòmic, la cohesió social, la convivència i
l’espai públic, la capitalitat i el canvi climàtic. I l’educació intervé direc-
tament en l’assoliment de tots aquests eixos. Per al progrés econòmic
necessitem, entre d’altres coses, arribar a la fita del nou tractat europeu
de Lisboa que diu que el 85% dels joves, a l’any 2010, haurien de tenir
o estar fent estudis postobligatoris. Nosaltres, com a Ajuntament, te-
nim unes competències molt limitades en educació, però no podem
abandonar la nostra tradició històrica que sempre ens ha portat a anar
més enllà de les competències pròpies. I això ho continuarem fent. No
perquè siguem nostàlgics, sinó perquè pensem que apostar per l’edu-
cació és fonamental en el model de ciutat que volem.
>> I per assolir aquest futur, quines actuacions es faran des de la
Regidoria d’Educació?
Hem de treballar per una ciutat educadora, per una educació de quali-
tat, i per la proximitat i la participació. L’Ajuntament vol liderar progra-
mes i projectes, però també intenta arribar a tots els agents educatius
de la ciutat per compartir tasques. Aconseguir, sobretot, que ningú
quedi exclòs de les oportunitats educatives que ofereix la ciutat, tant
dins com fora de les aules. I com que dins de les aules no tenim com-
petències, on més feina podem fer és en la igualtat d’oportunitats i l’e-
quitat en les activitats fora de l’escola. Per tant, hem de teixir les màxi-
mes complicitats amb altres àrees de l’Ajuntament i seguir impulsant
que s’obrin els patis de les escoles fora de l’horari lectiu. És en l’àmbit
de fora de l’aula, on des de l’Ajuntament podem fer més coses.
També hem presentat fa poc la mesura dels ajuts de menjador.
Amb aquesta mesura, l’Ajuntament preveu cobrir la demanda no
atesa el curs anterior i aportar per al curs 2008-2009 més de 3 milions
d’euros. Això suposarà una inversió total, conjuntament amb la Ge-
neralitat, de 7 milions d’euros. Amb aquesta important xifra s’aconse-
guirà cobrir les necessitats de més d’11.000 famílies barcelonines. I,
parlant de famílies, que quedi clar que no només les volem ajudar
amb diners, també amb formació. Volem endegar un projecte per
formar les famílies en les noves tecnologies perquè puguin saber qui-
nes eines utilitzen i com les fan servir els seus fills i filles.
>> Pel que explica, les accions que s’impulsin des de l’Ajuntament
no deixaran de banda la transmissió d’uns determinats valors?
Els valors són un factor transversal en tota l’educació. Tot el que fem
ja determina uns valors. Però tots els programes que es fan des de
l’Ajuntament relacionats amb l’educació en valors hi continuaran te-
nint presència, com l’Agenda 21, la promoció de la salut, l’Audiència
Pública o els programes de coneixement de la ciutat. També endega-
rem ben aviat programes d’interculturalitat.
11L’ENTREVISTAnúm. 63 febrer/març 2008 e10 L’ENTREVISTA núm. 63 febrer/març 2008e
«L’EDUCACIÓ ÉS UNA
PRIORITAT EN EL NOU
MODEL DE CIUTAT»
Montserrat Ballarín és a punt de saludar una noia de sis anys que ha guanyat un concurs i que veurà com
el seu dibuix apareixerà a la propera Guia de centres i serveis educatius de Barcelona. La regidora d’Educa-
ció de l’Ajuntament de Barcelona gaudeix compartint amb els nois i noies i amb els pares i mares, ja que
creu que l’educació no és només responsabilitat de les escoles i el professorat. Per això demana diàleg i la
col·laboració de tothom i deixa clar que, per a l’Ajuntament, l’educació és una prioritat en el nou model de
ciutat. I ho fa amb el Programa d’actuació municipal (PAM) per als propers quatre anys damunt de la taula.
Patricia
Esteve
>> Una de les mesures que recollirà el PAM en educació és doblar el
número de places d’escoles bressol municipals?
Barcelona ha creat un model d’escola bressol que és tot un exemple i,
efectivament, volem passar de les 3.500 places actuals a les 7.500.
Les escoles bressol municipals cobreixen una etapa educativa, dels 0
als 3 anys, que té molta importància. En aquest món globalitzat, les
habilitats comunicatives i de relació són molt importants. I en l’etapa
0-3 es poden començar a potenciar aquestes habilitats. Aquest seria
un dels aspectes que dèiem abans de creativitat i innovació que vo-
lem que siguin model d’aquesta ciutat en els propers quatre anys.
Al mateix temps, la nostra aposta per augmentar les escoles bressol
municipals és perquè així facilitem que les dones no trenquin la seva ca-
rrera professional quan són mares. Això és essencial per al desenvolu-
pament econòmic de la nostra ciutat, ja que les dones aporten un nivell
de formació cada vegada més elevat. També hem d’aconseguir un ma-
jor equilibri territorial en les places d’escoles bressol. Hem fet un estudi
demogràfic per veure a quins barris de la ciutat són més necessàries.
D’altra banda, el nostre model d’escola bressol no perdrà qualitat
perquè hi hagi més places. Ja deia abans que el model d’escola bressol
de Barcelona és tot un exemple i, per tant, haurem de fer un esforç en
la formació de professionals destinats a l’educació dels 0 als 3 anys.
>> I la formació professional, cap a on ha d’anar?
Volem tenir una formació professional en què existeixi un diàleg entre el
món productiu i allò que es pot oferir des de la ciutat. Tenim la Fundació
BCN Formació Professional permillorar aquesta relació. Per exemple, en
el centre municipal de formació professional Anna Gironella deMundet,
ara s’impulsarà un cicle formatiu de patronatge i disseny de moda per
potenciar el sector tèxtil de la ciutat. Ha estat possible per un acord de
col·laboració amb el Gremi d’indústries de la confecció de Barcelona.
També volem impulsar valors que es trobin implícits a la formació pro-
fessional com la cultura de l’esforç i del treball. Volem identificar la FP
amb aquests valors i que no es vegi com un camí de segona, sinó com
unamagnifica sortida per als nostres nois i noies en la seva formació i en
seu futur laboral. La formació professional els ha d’ajudar a realitzar-se
com a persones i també a donar-los una sortida dins el món del treball.
>> Fa ben poc, es va signar el conveni entre Ajuntament i Generali-
tat per a la construcció i la millora d’equipaments escolars que po-
dríem qualificar-lo d’històric?
Més que històric, jo diria que és una inversió sense antecedents de 411
milions d’euros. El conveni estableix que en els propers quatre anys es
construiran 15 nous centres i es faran millores a 325 escoles i instituts.
Mai s’havia destinat tant esforç econòmic a l’ampliació i la millora de la
xarxa de centres d’ensenyament de Barcelona. És una demostració
clara que l’educació és una prioritat d’aquest mandat i del nou model
de ciutat. No només pels diners, sinó també pel model d’inversió. Te-
níem una radiografia perfecta de quina era la situació i una anàlisi de les
necessitats a la ciutat, i això ha permès fer una planificació molt acu-
rada. No només farem noves construccions, sinó que també millorarem
els actuals centres escolars i això ens ajudarà a aconseguir l’equitat en
l’educació a la nostra ciutat. Tenim escoles bressol amb una gran quali-
tat arquitectònica i quan els nois i noies passin a primària també es tro-
baran un edifici en condicions. La qualitat de l’entorn també és educa-
ció. No només són el professorat o els pares i mares, també la
infraestructura pot contribuir a una educació de qualitat.
També tindrem en compte quan fem les noves construccions i les re-
habilitacions dels edificis existents, que siguin espais aprofitables per a
usos socials per al barri i, amés, volem que en el termini de dos anys la
majoria d’escoles tinguin banda ampla a les aules.
>> A més d’apropar l’escola al barri i al territori, també es promocio-
naran les xarxes entre els diferents agents educatius?
Educar és una responsabilitat de les escoles, però també ho és per a les
famílies i l’entorn. No podem deixar tota la responsabilitat a les esco-
les. Per tant hem d’aconseguir la coresponsabilitat de tothom: escoles,
famílies i els agents educatius externs a l’escola. Un dels problemes de
l’educació és que cada una de les parts mira el procés des de el seu
únic punt de vista, sense tenir en compte els altres. Només veuen el
que els altres no fan, amb una visió negativa i sense valorar el que fan
de bo. I al final, ningú assumeix responsabilitats i la culpabilitat.
Hem de saber generar confiança entre tots els agents educatius i
això ho farem per mitjà de tots els instruments que disposem a l’A-
juntament, com el Projecte Educatiu de Ciutat o el Consell Escolar
Municipal. En una època d’incerteses en la societat i en què és difícil
trobar solucions absolutes, l’única cosa que tenim segura i que pot
funcionar és el diàleg continuat entre totes les parts implicades. És la
millor manera de generar confiança i empatia. Veure què fa l’altre,
valorar-ho i saber on puc millorar. Volem unes xarxes sòlides en
aquest sentit, que siguin bidireccionals, d’anada i de tornada, i que els
llaços que s’estableixin siguin sòlids. Els Plans d’entorn als barris són
un exemple que volem ampliar per tota la ciutat.
>> El Consorci d’Educació de Barcelona cada vegada assumeix més
competències. S’ha convertit, doncs, en un element molt important
en l’educació a la ciutat?
L’Ajuntament dins del Consorci d’Educació passa a participar en tot el
que és l’educació a la ciutat i, conjuntament amb el Departament d’E-
ducació, a participar en l’elaboració de programes educatius innova-
dors. El Consorci no només fa tasques de gestió. També serem cores-
ponsables dels programes que es facin des del Consorci per a totes les
escoles de la ciutat. Com diu l’alcalde Jordi Hereu, res del que succe-
eix a la ciutat ens és aliè. Tots els aspectes educatius que pertoquen a
Barcelona ens preocupen, siguin o no competència de l’Ajuntament. I
dins el Consorci, ho farem.
El Consorci és una eina que ens permet fer un treball de proximitat
a la ciutadania i, al mateix temps, apropar l’administració als centres.
Hem de tenir clar que totes les competències que assoleix impliquen
millores en l’educació a la ciutat de Barcelona i que estem sumant per
aconseguir una educació de qualitat. Hem de veure com totes aques-
tes competències les està desenvolupant amb encert i com se li van
transferint les que encara queden pendents. L’Institut d’Educació con-
tinuarà amb la gestió dels centres municipals, que són i seran titulari-
tat de l’Ajuntament i, a més, es dedicarà a liderar tots els processos
per construir una ciutat educadora.
>> També toca parlar ara de la Llei catalana d’educació
En primer lloc cal deixar clar que, com deia abans, el més important
és el diàleg i veure com podem millorar l’educació des de tots els sec-
tors. I, per tant, hem de continuar dialogant tots plegats i no tirar per
terra una gran feina feta en els últims anys, en què des del canvi de
govern a la Generalitat, es va impulsar un Pacte per l’Educació que va
ser un exemple de participació i una fita històrica al nostre país. Estem
parlant d’un document de bases de la Llei d’Educació.
Som en un moment de discussió i en una fase prèvia. No cal treure
conclusions d’un document base que encara ha d’arribar al Parlament
perquè es converteixi en una llei. Si el govern de la Generalitat no
volgués escoltar i dialogar hagués enviat la llei al Parlament, sense
aquest debat previ. Estem davant d’una llei importantísima per al fu-
tur del país. Si demanava abans diàleg entre professorat, famílies i en-
torn, també en demano en aquest tema. e
13ASSOCIACIONSnúm. 63 febrer/març 2008 e12 ENTREVISTA núm. 63 febrer/març 2008e
Amb l’objectiu d’aconseguir que
lamúsica i els ensenyament artís-
tics tinguin un paper més impor-
tant en les aules de les escoles
públiques, un grup de professors
i professores va crear el projecte
COM SONA L’ESO.
E l segle XX ha estat un farcit d’ideesrevolucionaries sobre les pedagogiesmusicals, les quals han tingut com aprincipal objectiu apropar la música a
tots els nivells socials. Tots els pedagogs i
pedagogues parlaven dels beneficis que a
nivell social, intel·lectual, emocional i tera-
pèutic ens aportava l’educació musical. Al
nostre sistema educatiu, llevat d’algunes
excepcions, les nostres escoles no han estat
mai un model de referència per defensar
aquestes idees innovadores que a poc a poc,
han quedat arraconades, arribant a un punt
on les poques hores destinades als aprenen-
tatges artístics ens recorden les reivindicacions
de pedagogs com Elliot W. Eisner o psicòlegs
com D. J. Hargreaves, que ens advertien del
perill que suposa un retorn a les àrees bàsi-
ques del currículum com les llengües, mate-
màtiques, etc., oblidant els beneficis dels
ensenyaments artístics.
COM SONA L’ESO, des del seu naixe-
ment, ha intentat canalitzar i donar forma a
una sèrie d’inquietuds, que d’altra manera
haurien mort dintre de les aules. En aquesta
idea de mostrar i compartir les nostres expe-
riències, ha estat sempre present la intenció
de cercar el que per a tots nosaltres és el
sentit real de l’art musical, és a dir, fer mú-
sica amb el nostre alumnat i mostrar-ho a la
ciutadania, com un acte col·lectiu de crear,
compartir i sobretot millorar des de dins cap
a fora, és a dir, de l’experiència sensorial a la
teoria, de l’aula al carrer. A més a més,
aquest treball ens ha permès reforçar una
imatge d’un alumnat responsable, solidari,
compromès, amb sensibilitat. Per cert, una
imatge maltractada i manipulada en lamajo-
ria de mitjans de comunicació, normalment
més preocupats pels aspectes negatius de
l’educació que pels que realment importen i
ens permeten avançar i créixer.
L’altra idea fonamental de COM SONA
L’ESO és aprofitar transversalment altres te-
màtiques que conflueixen al voltant de les
músiques i propostes escollides en cada tro-
bada. En el cas de la trobada realitzada a
Barcelona el més de maig passat, la temàtica
escollida va ser el reciclatge com a material
per fer música, lligat a la necessitat de cons-
truir un món més net, sostenible i sensible
amb el medi ambient. Les activitats de carrer
agafaren el nom de Riuciclat sonor i és pre-
sentaren nombroses propostes per part dels
instituts participants, en les quals utilitzaven
el cos i objectes reciclats com a instruments
per fer música. Al concert de cloenda realit-
zat al Fòrum vam interpretar la cançó Pare
de Serrat, un cant a la terra interpretat per la
banda simfònica i cors de COM SONA
L’ESO.
A més d’aquestes activitats que resulten
més cridaneres hi ha tot un seguit d’activitats
paral·leles: xerrades, hores de feina a les au-
les, convivència, assajos, etc., que són utilit-
zades com eines socialitzadores i sensibilitza-
dores que ens permeten treballar aspectes
amb l’alumnat que l’espai físic de l’aula i del
centre no permeten. El carrer, les places, jun-
tament amb la ciutadania de les ciutats on ac-
tuem, ens ofereixen l’aula i el centre perfecte
per posar en comú tot un treball col·lectiu en
un improvisat auditori real i viu. Els dies de la
trobada és important destacar lamotivació, la
dedicació i el treball per part de tot el col·lec-
tiu de COM SONA L’ESO; professorat i alum-
nat en una autèntica sinèrgia sonora. Deixem
l’ànima en cada activitat que realitzem, sense
pensar en demandes polítiques, sense res a
canvi, sols la satisfacció de fer les coses el mi-
llor que podem i, com se sol dir en aquest cas,
per amor a l’art.
Adolf Murillo Ribes
Coordinador general de COM SONA L’ESO
e
PLATAFORMA PER UN DESENVOLUPAMENT DE LES ARTS A
L’ESCOLA PÚBLICA
www.comsonaleso.com2i
«Fer música amb el nostre
alumnat i mostrar-ho a
la ciutadania com un acte
col·lectiu de crear i compartir.»
18 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT núm. 63 febrer/març 2008 19PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATe núm. 63 febrer/març 2008 e
ferents àmbits educatius; així, tenim un dia dedicat als centres d’educa-
ció no formal i els altres als d’educació formal, que es reparteixen entre
un dia dedicat a educació infantil i primària, i els altres dos dies dedicats
als centres d’educació secundària, batxillerat i cicles formatius.
LA COL·LECCIÓ
Totes les produccions presentades, a part del visionament en el Centre
Garcilaso els dies de la mostra, formaran part d’una col·lecció de DVD.
La primera entrega d’aquesta sèrie, que recull les dues primeres edi-
cions i està formada per sis discs de recopilació, ja es pot consultar i vi-
sionar a la biblioteca Artur Martorell de Barcelona (www.bcn.cat/edu-
cacio/arturmartorell).
Aquesta col·lecció està dividida en els mateixos àmbits educatius
que la mostra PlayRec. Així, tenim de moment: un DVD d’educació
infantil i primària, dos d’ESO i batxillerat i dos d’educació no formal,
fàcilment identificables perquè a cada un d’ells correspon un color di-
ferent. Hi ha una còpia d’aquests DVD en l’Arxiu General de Cata-
lunya i en l’Arxiu General de Madrid.
Aquestes produccions audiovisuals recollides en els DVD esmentats
estan complementades amb unes fitxes on es recull, de cada experièn-
cia, el procés, els objectius i els continguts. Aquestes fitxes estan classi-
ficades en quatre categories per a una recerca còmoda i fàcil: àmbit
d’aplicació, competència bàsica en educació audiovisual, contextos
educatius i tipologia de mitjans. Es poden consultar en el Catàleg d’Ex-
periències d’Educació en Comunicació: www.mitjans.info/cataleg.
Cada any s’han anat introduint variacions en la mostra, i així, a partir
del segon PlayRec es va buscar una fórmula participativa i activadora
dels aspectes que implica l’educació en comunicació, tant pel que fa a
la reflexió sobre la producció audiovisual com a l’anàlisi crítica dels con-
tinguts mediàtics. Les persones participants, a més d’assistir a la projec-
ció de les produccions seleccionades, prenen part en diversos tallers per
treballar conceptes bàsics del llenguatge audiovisual i per desenvolupar
l’actitud crítica, principalment, davant els informatius i la publicitat.
Recordem que des del seu inici la mostra del PlayRec ha tingut dos
objectius fonamentals:
Divulgar les diverses tipologies de les produccions audiovisuals por-
tades a terme en tots els contextos educatius de la ciutat.
Regular a Barcelona un espai d’interacció entre els diferents agents
socials que participen en l’educació en comunicació.
Mirant les dades que es recullen en les memòries sobre el nombre
de centres participants, la seva tipologia i la seva ubicació en el terri-
tori, es conclou ràpidament que l’augment de participants, així com
una major implicació de centres educatius de tots tipus, han estat sig-
nificatius i, per tant, és força evident que s’han assolit els dos objec-
tius fonamentals del PlayRec.
En concret, de la convocatòria del 2007 tenim les dades següents:
300 participants desglossats en 80 alumnes d’educació infantil i pri-
mària, 177 alumnes d’ESO i batxillerat, 25 alumnes adults d’educació
no formal i 18 educadors que els van acompanyar en les respectives
sessions.
En aquests moments, amb totes aquestes dades a les quals fem re-
ferència, s’està fent un document gràfic on, per districtes, quedi reco-
llida la participació de cada un d’ells en el PlayRec, amb el nombre i
l’àmbit educatiu pertinent. Creiem que aquesta presentació facilitarà
una visualització real del camí que s’ha obert i també de l’evolució del
PlayRec per implicar tots els àmbits educatius de la ciutat.
D’aquesta anàlisi també es pot extreure el que queda per fer.
Veiem que la representació per districtes no és uniforme, n’hi ha que
ni tan sols han participat en alguna de les edicions. Cal trobar el camí
perquè tots els territoris de la ciutat hi siguin presents.
Tota la tasca endegada des de 2004 ja posiciona el PlayRec com una
de les iniciatives més interessants en els darrers anys de visualització
dels processos d’educació en comunicació que tenen lloc a la nostra
ciutat. Podem parlar d’un bagatge que l’està portant cap a una madu-
resa i que pot provocar alguns ajustaments en el seu funcionament.
Mitjans. Xarxa d’Educadors i Comunicadors, com a associació que
es preocupa pel present i el futur de la comunicació social, i consti-
tuïda per professionals de la comunicació i l’educació, a més de
col·lectius i persones preocupades per la comunicació mediàtica i la
seva incidència social i educativa, valora molt positivament la tasca
realitzada amb aquest projecte educatiu dins del Projecte Educatiu de
Barcelona. També volem remarcar que ha estat possible gràcies a la
feina de les diferents entitats implicades: Teleduca. Educació i Comu-
nicació, Banda Visual i Ubú TV.
Anna Blázquez i Carme Ribes
Mitjans. Xarxa d’Educadors i Comunicadors
e
La Mostra de Produccions Audiovisuals de Centres
Educatius PlayRec, que ha viscut els dies 25, 26 i 27
de febrer de 2008 la seva cinquena edició, permet
donar una oportunitat d’expressió, en forma audiovi-
sual, a la comunitat educativa i especialment als in-
fants i joves dels centres educatius. La mostra Play-
Rec està organitzada per Mitjans. Xarxa d’Educadors
i Comunicadors.
P
layRec és un espai obert a tothom i una forma de donar una
oportunitat d’expressió a la comunitat educativa formada per
infants, joves i adults. La manifestació de l’opinió i la mirada
dels participants, a través de l’audiovisual, sobre problemes o
esdeveniments socials i culturals del nostre entorn proper permet
convertir els receptors habituals passius dels continguts audiovisuals
en emissors actius. Així mateix, els donem autonomia i fem que es
comprometin amb la comunitat i l’espai de creació.
Des de l’any 2004 s’han celebrat tres edicions d’aquesta mostra i es
vol que es consolidi com un acte de referència per a tots els centres
educatius de la ciutat que produeixen obres audiovisuals amb un pro-
pòsit educatiu-expressiu o que s’hi volen iniciar.
Les edicions de la mostra se celebren dins el marc del Festival de Bar-
celona VisualSound, a les instal·lacions del Centre Garcilaso del districte
de Sant Andreu. Els quatre dies de la mostra es reparteixen entre els di-
MOSTRA DE PRODUCCIONS AUDIOVISUALS DE CENTRES
EDUCATIUS DE BARCELONA
www.mitjans.info
mitjans@pangea.org
2i
«Un acte de referència per a tots els centres
educatius que produeixen obres audiovisuals
amb un propòsit educatiu-expressiu.»
PlayRec
Ja
nn
es
G
la
s
D l Consorci EL FAR, creat el 1993en el context de l’obertura de laciutat al mar, centra la seva activi-tat en el foment i la difusió dels
valors socials, econòmics, ambientals i cultu-
rals del mar i el litoral en el marc de la soste-
nibilitat; impulsa la formació professional en
els oficis del mar, i potencia el desenvolupa-
ment de projectes nàutics d’interès per a
una ciutat que ha tingut i té el mar com a eix
vertebrador.
De fet, no hem d’oblidar que Barcelona
és una ciutat amb un marcat caràcter marí-
tim, si tenim en compte que aquesta ha
anat canviant i evolucionant entorn del mar.
De fet, el Mediterrani sempre ha estat el
motor al voltant del qual s’han desenvolu-
pat activitats econòmiques; ha permès l’e-
volució tecnològica; ha estimulat la investi-
gació, i ha generat formes de vida i cultures
pròpies. En aquest context, el Consorci EL
FAR promou i desenvolupa tot un seguit de
projectes i activitats educatives que tenen el
mar com a element educador i transmissor
no només de coneixements, sinó també de
valors.
Més de 12.000 alumnes participen anual-
ment en l’oferta educativa que es presenta
des del servei de Programes Educatius del
Consorci EL FAR. Les diferents activitats que
s’hi ofereixen formen part del programa
d’activitats pedagògiques «Entorn al mar»,
elaborat en col·laboració amb el Museu Ma-
rítim de Barcelona.
Aquest programa posa a l’abast dels do-
cents tota una sèrie d’activitats adreçades a
l’alumnat dels diferents nivells educatius
amb l’objectiu de complementar els contin-
guts que es desenvolupen en el currículum
escolar. Aquestes estan organitzades en cinc
blocs temàtics: l’activitat comercial marítima,
la cultura i el patrimoni marítim, la navega-
ció, ciència i tecnologia i el medi natural
marí. Igualment, el Consorci EL FAR disposa
del Centre de Recursos Educatius del Mar
(CREM), el qual ofereix assessorament, do-
cumentació i recursos educatius per tal de
facilitar la tasca educativa.
LA BARCELONA WORLD RACE
La celebració de la Barcelona World Race
s’ha presentat també com una oportunitat
única per apropar el mar i el món de la nave-
gació oceànica als centres educatius.
Aquesta regata, organitzada per la Funda-
ció per la Navegació Oceànica de Barcelona
(FNOB), es va posar en marxa l’onze de no-
vembre passat i ha comptat amb la partici-
pació de nou equips que naveguen a dos
(dos tripulants), amb l’objectiu de fer la
volta al món sense escales.
Des de la Fundació per la Navegació Oce-
ànica, la Universitat de Barcelona i el Con-
sorci EL FAR, s’ha elaborat el Programa Edu-
catiu de la Barcelona World Race, el qual ha
permès participar fins ara a més de dos mil
escolars de Catalunya, València i França en
les diferents activitats proposades:
Mostra de dibuix S.O.S. Espècies amena-
çades.
Recollida de missatges Aturem el canvi cli-
màtic.
L’exposició Navegant per la ciència i la
Gimcana Barcelona World Race.
Pel que fa la Gimcana Barcelona World
Race, té com a objectiu fer el seguiment en
temps real dels vaixells participants elabo-
rant els seus quaderns de bitàcola. Per a la
seva realització, els nois i noies han hagut de
resoldre diferents proves relacionades amb
tres blocs temàtics: planeta aigua, l’ésser
humà i la navegació.
Per participar-hi, l’organització va posar a
l’abast dels centres tot un seguit de mate-
rials educatius, els quals, juntament amb la
web oficial, constitueixen una eina dinàmica
i interactiva que ha permès treballar els con-
tinguts del currículum escolar de forma
transversal i vivencial, en aquest cas, a tra-
vés de les experiències viscudes dels seus
protagonistes.
Programes educatius
Consorci EL FAR
e
20 BARCELONA A L’ESCOLA núm. 63 febrer/març 2008e 21BARCELONA A L’ESCOLAnúm. 63 febrer/març 2008 e
«El Mediterrani ha permès
l’evolució tecnològica i ha
generat formes de vida i
cultures pròpies.»
LES ACTIVITATS
>> EDUCACIÓ INFANTIL
• Parvulari (3-6 anys)
- Juguem a pescar
- Què és un port?
>> EDUCACIÓ PRIMÀRIA
• Cicle inicial (6-8 anys)
- Juguem a pescar
- Què és un port?
• Cicle mitjà (8-10 anys)
- Aprenem a navegar
- El port comercial
- La pesca
• Cicle superior (10-12 anys)
- Aprenem a navegar
- El cicle de la vida i paisatges al mar
- El port comercial
- El Port Vell
- La pesca
>> EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
• 1r cicle (12-14 anys)
- El cicle de la vida i paisatges al mar
- El port comercial
- El Port Vell
- Investiguem el mar
- La navegació tradicional
- La pesca
- Navega a bord del FAR Barcelona
• 2n cicle (14-16 anys)
- El cicle de la vida i paisatges al mar
- El port comercial
- El Port Vell
- Investiguem el mar
- La navegació tradicional
- La pesca
- Navega a bord del FAR Barcelona
• Postobligatòria (16-18 anys)
- Com funciona el port
- El Port Vell
- La navegació tradicional
- La pesca
- Laboratori de mar
- Navega a bord del FAR Barcelona
Per a més informació sobre el pro-
grama d’activitats escolars de l’Insti-
tut d’Educació: www.bcn.cat/educacio
2i
Des de la seva creació, el Consorci
EL FAR treballa per promoure i
desenvolupar els valors associats
al mar i el litoral de Barcelona. El
Consorci EL FAR s’obre a les esco-
les de la ciutat amb el convenci-
ment que el mar també educa.
EL MAR EDUCA
EL CONSORCI EL FAR PROMOU ELS VALORS
ASSOCIATS AL LITORAL DE LA CIUTAT
CONSORCI EL FAR
C. Escar, 6-8
08039 Barcelona
Tel. 93 221 74 57
www.consorcielfar.org
2
22 CIUTATS EDUCADORES núm. 63 febrer/març 2008 23CIUTATS EDUCADORESe núm. 63 febrer/març 2008 e
pais urbans i l’establiment d’un programa
d’educació mediambiental.
Aquest programa cerca la reflexió, la in-
corporació i el desenvolupament d’hàbits
que estableixin una relació entre les perso-
nes i la natura que tingui en compte al ma-
teix temps la concepció de ciutat i l’ecologia
en el projecte.
La intenció de Belo Horizonte és que el
projecte educatiu ambiental del Programa
Drenurbs es desenvolupi com una pràctica
integrada, contínua i permanent en tots els
nivells i modalitats de l’educació formal i no
formal, desenvolupada en diferents espais
de la comunitat, portant a terme accions i
pràctiques de sensibilització sobre qüestions
ambientals, de foment de l’organització i de
participació de la comunitat en la defensa
del medi ambient més proper.
PLANS LOCALS
Per fomentar la participació de la ciutadania
en el projecte educatiu, s’han creat comissions
locals compostes per representants de les co-
munitats educatives, forces econòmiques, so-
cials, polítiques i religioses de cada una de les
zones de la ciutat afectades pel pla.
Amb la col·laboració de tècnics mediam-
bientals, aquestes comissions discuteixen en
reunions comunitàries els principals proble-
mes ambientals dels seus districtes i les ac-
cions que cal emprendre. Un cop s’arriba a
l’acord, el grups elaboren els plans locals
d’educació ambiental (PLEA) i les activitats
educatives que es portaran a terme adapta-
des a les característiques de cada una de les
comunitats on s’apliquen. D’aquesta ma-
nera, una representació de la comunitat inci-
deix de forma activa en la implicació de la
resta de la societat en el programa educatiu.
A nivell pràctic, tres àrees de la ciutat, 1º
de Maio, Nossa Senhora da Piedade i Balea-
res, ja han començat a aplicar el projecte d’e-
ducació ambiental dirigit tant a infants com a
persones adultes d’acord amb les conclusions
de les comissions de participació local.
Així, per exemple, en l’àmbit escolar els
tres districtes promouen visites guiades als
rierols, torrents i canals dels parcs més pro-
pers a les escoles. Allà, es realitzen sembres
de llavors simbòliques, tallers de contacon-
tes i concursos d’art (realització de grafits)
per tal que l’alumnat estrenyi els seus vincles
amb l’entorn. A les escoles, es treballa de
forma conjunta amb els professionals de
l’ensenyament per tal de crear suports edu-
catius a partir de l’experiència del programa
de sanejament. Un exemple d’aquests és l’e-
laboració de murals on s’explica la història
comuna del barri i dels cursos d’aigua i se
segueix dia a dia la regeneració de la zona.
Pel que fa al públic en general, s’organit-
zen també diferents activitats. Els ciutadans i
ciutadanes poden accedir a ofertes d’oci am-
biental com les Caminades: sortides guiades
on es mostren la qualitat de vida i la preser-
vació del medi ambient com a elements
prioritaris del benestar de la col·lectivitat.
A més, s’han creat les anomenades Pales-
tras ambientais, espais de discussió de temes
ambientals rellevants com ara la gestió dels
residus, la relació entre salut i medi ambient
o la preservació d’àrees verdes. A banda de
les activitats, s’informa periòdicament de l’e-
volució del Programa Drenurbs mitjançant
cartells informatius en comerços, centres de
salut i escoles.
La utilització de la conca hidrogràfica com
a subjecte de les accions educatives perme-
trà integrar millor natura, història i també les
relacions socials. L’objectiu és que l’aigua, els
rius i els canals substitueixin les canalitza-
cions i la insalubritat, que són l’herència del
desenvolupament del segle XX en l’imagi-
nari col·lectiu dels infants i persones adultes
de Belo Horizonte.
En definitiva, la intenció del projecte és que
les conques hidrogràfiques tornin a ser prota-
gonistes d’una ciutat i una ciutadania com-
promeses amb els valors de recuperació del
medi ambient i les pràctiques ecològiques.
Secretariat de l’Associació
Internacional de
Ciutats Educadores
www.edcities.org
eA principis del segle XX, BeloHorizonte era coneguda com laCiutat Jardí per la gran quanti-tat de parcs, cursos d’aigua i tot
tipus de zones verdes que podien trobar-se
al seu terme municipal. Tot i això, el creixe-
ment econòmic i demogràfic accelerat de
mitjans de segle va provocar que els arbres,
jardins i rierols originals que identificaven la
ciutat donessin pas al ciment dels edificis i a
uns rius i canals altament degradats pels
residus.
A més, tenint en compte la degradació i
insalubritat dels dos-cents quilòmetres de
cursos hídrics del nucli urbà de la ciutat, es
va decidir també la construcció massiva de
canalitzacions de formigó, cosa que va pro-
vocar que l’aigua desaparegués del paisatge
urbà de la ciutat.
Amb la intenció que els canals i rierols re-
cuperin l’esplendor del passat, l’Ajuntament
de Belo Horizonte ha dissenyat ara un con-
junt d’intervencions de sanejament de les
conques hidrogràfiques i de reintegració d’a-
questes a la ciutat: el Programa Drenurbs.
El pla, finançat en part gràcies a un prés-
tec del Banc Interamericà del Desenvolupa-
ment (BID), té entre les seves prioritats la
implicació de les comunitats en les decisions
de recuperació i conservació d’aquests es-
BELO HORIZONTE
(BRASIL)
Belo Horizonte (2,4 milions d’habi-
tants) i la seva àrea metropolitana
(5,1 milions d’habitants) componen la
tercera aglomeració urbana més po-
blada del Brasil, darrere de São Paulo i
Rio de Janeiro. Situada a la regió sud-
est d’aquest país llatinoamericà i ro-
dejada per les muntanyes de la Serra
do Curral, la capital de l’estat brasiler
de Minas Gerais és una ciutat multi-
cultural fruit de la intensa immigració
que, a finals del segle XIX i principis
del XX, va arribar al Brasil per treba-
llar a la indústria minera.
Tot i el creixement demogràfic acce-
lerat del segle passat, els espais verds
continuen tenint un gran protago-
nisme a la ciutat. Encara ara, Belo Ho-
rizonte té cinquanta-tres parcs natu-
rals; és a dir, trenta-dos metres
quadrats d’àrea verda per habitant, el
triple de la xifra recomanada per l’Or-
ganització Mundial de la Salut. A més
a més, Belo Horizonte va ser desig-
nada a principis dels noranta com la
ciutat amb millor qualitat de vida d’A-
mèrica Llatina per un informe del Po-
pulation Crisis Committee de Nacions
Unides, cosa que li va valer el reco-
neixement de «Ciutat model en matè-
ria mediambiental».
Tres rierols travessen Belo Hori-
zonte: l’Arrudas i l’Isidoro, afluents
del Riu Das Velhas, i el Pampulha.
Així mateix, la ciutat compta amb un
estany artificial: la Lagoa de Pam-
pulha. No és estrany, doncs, que la
capital de Minas Gerais compti amb
prop de 673 quilòmetres de cursos
d’aigua, dels quals 200 travessen el
nucli urbà.
RETROBANT LA
CIUTATJARDÍ
LA CIUTAT BRASILERA
DE BELO HORIZONTE
IMPULSA UN PROGRAMA
D’EDUCACIÓ AMBIENTAL
Programa Drenurbs
www.cideu.org/site/content.php?id=3154
2i
BRASIL
Belo
Horizonte
Ciutat model en matèria me-
diambiental, Belo Horizonte vol
recobrar el sobrenom de Ciutat
Jardí. El Programa Drenurbs, im-
pulsat per l’Ajuntament de la ciu-
tat brasilera, vol recuperar tots
els canals, rierols i zones verdes
per a la ciutadania. El programa
compta també amb un vessant
educatiu que implica tots els ni-
vells i modalitats de l’educació
formal i no formal.
«A les escoles es fan murals
amb la història dels cursos
d’aigua i se segueix
la regeneració de la zona.»
Gusta
vo Pe
res
http://portal2.pbh.gov.br2i
25CIUTATnúm. 63 febrer/març 2008 e24 CIUTAT núm. 63 febrer/març 2008e
UN CONTE DE
D agoll Dagom, per la seva extensatrajectòria de més de trenta anyscom a companyia de teatre musi-cal, ha presentat, al llarg de la seva
història, diversos estils de teatre musical i d’o-
pereta, però encara no s’havia enfrontat a un
clàssic del segle XX com Stephen Sondheim.
Dagoll Dagom, doncs, ha escollit una de les
seves obresmestres, Into the woods—que es
va estrenar a Broadway el novembre de
1987— perquè és una obra intel·ligent i amb
una poètica visual molt màgica.
Boscos endins és una obra sorprenent i
encisadora que es basa en les versions no
censurades dels contes populars recollits du-
rant el segle XIX pels germans Grimm i va
destinada a públics de totes les edats. Pre-
sentem una obra que reflexiona sobre el
comportament de les persones adultes, la
persecució dels seus desitjos i el possible
desencís propiciat per l’acompliment d’a-
quests desitjos.
Tothom pot veure’s reflectit en els prota-
gonistes d’uns contes que no són tan ideals
com semblaven: els desitjos insaciables po-
den portar per camins que mai no s’haurien
imaginat… i mantenir-ne la insatisfacció. Pel
que fa a l’aspecte musical, la partitura de
Stephen Sondheim sedueix per l’aparent
simplicitat de les seves melodies i, alhora,
per l’ús intel·ligentíssim que se’n fa per a
acompanyar la història.
L’obra és una exploració de què passa als
contes després del clàssic «i van ser feliços i
van menjar anissos», quan els desitjos es fan
realitat i cal viure la realitat el dia següent.
Mitjançant un llenguatge artístic sofisticat i
innovador, els creadors de l’espectacle con-
dueixen el públic a través d’un viatge cap al
costat obscur dels contes meravellosos al
mateix temps que exploren el dolor de fer-se
gran o la validesa dels valors que es traspas-
sen de pares i mares a fills i filles.
A mesura que el complex i captivador ar-
gument es desenvolupa, un forner sense fills
i la seva muller, víctimes de la maledicció
d’una bruixa, viatgen «boscos endins» amb
l’esperança d’alliberar-se de la malèfica in-
fluència. Allí troben la Ventafocs, el seu Prín-
cep, la Caputxeta Vermella, el Llop, en Jan
de la Mongetera, Rapunzel i altres personat-
ges dels contes, els quals intenten també de
fer realitat els seus desitjos.
Gràcies a girs imprevistos i diferents punts
de vista, Boscos endins és un clam, a favor
del compromís, forjat amb notes de màgia i
de teatre. Alguns temes tan diversos com la
promesa d’un amor perfecte, la ximpleria de
la lluita per a aconseguir béns materials i les
relacions, difícils i intenses, entre pares, ma-
res, fills i filles són tractats en un entorn que
destaca els matisos psicològics.
L’obra presenta un món de conte diferent,
un món d’encanteris en el qual els personat-
ges en aparença bons poden ser mesquins,
l’amor no és ideal, els prínceps no són per-
fectes i prendre decisions és sempre arriscat.
Entrellaçant històries i personatges dels
contes fantàstics recollits pels germans
Grimm i que, com tots els mites i les llegen-
des, són anònims, universals i atemporals,
Sondheim i Lapine creen un nou conte. Un
conte de contes, on el talentmusical i la inspi-
ració literària s’uneixen per a oferir-nos un es-
pectacle de teatre musical que és una bella
lliçó sobre el difícil trànsit de la infància a la
maduresa i la necessitat de cercar sempre més
endins d’un mateix el camí de la felicitat.
Boscos endins és una proposta de teatre
musical que té diferents nivells de lectura, i és
per això que es pot considerar un espectacle
per a tots els públics; les personesmés joves hi
poden trobar l’univers màgic dels contes més
coneguts amb una nova formulació que els fa
preguntar-se per qüestions no resoltes en la
vida de l’infant, com la por a l’abandonament
dels pares, l’atracció o rebuig del món exterior
i la capacitat de decidir per un mateix.
En un altre nivell, l’obra planteja també
una lectura psicològica de cara als pares i
mares i educadors i educadores en el sentit
que cal saber respectar el camí cap a la ma-
duresa que fa l’infant. En la societat actual,
però també en la mitologia de totes les èpo-
ques, és molt freqüent de trobar-hi el pare o
la mare sobreprotectors, que —per excés
d’amor cap a l’infant— volen que aquest
«no creixi mai», tal com diu la bruixa de
Boscos endins a la seva afillada Rapunzel.
Els infants, segons les paraules de la
bruixa, sempre «passen de ser allò que més
vols a ser allò que més perds». I aquesta
pèrdua que representa el creixement dels in-
fants cal que sigui entesa pels grans com un
enriquiment; hem de permetre als nostres
fills i filles de sortir «boscos endins» i experi-
mentar la soledat, la temença i la superació
de les proves —sovint dures— que imposa
el contacte amb el món exterior.
Els personatges més populars dels contes
fantàstics: la Caputxeta Vermella, en Jan de la
Mongetera, la Rapunzel, la Bruixa, el Príncep,
la Ventafocs, els gegants, es troben i es rela-
cionen en uns boscos que són un símbol de
l’espai exterior, amenaçador i excitant, i
també del seu propi món interior, desconegut
i misteriós, que tots han de recórrer per assolir
el seus desitjos. De mica en mica, el caràcter
pla dels personatges va prenent relleus i om-
bres, i cada cop esdevenen més persones i
s’allunyen de l’estereotip; a mesura que s’en-
dinsen en les profunditats de l’existència, els
personatges de Boscos endins han de decidir
el seu propi destí per ells mateixos, resoldre
els dubtes, desafiar els perills i afrontar les
conseqüències, de vegades terribles i altres
vegades meravelloses, que això comporta.
Boscos endins, a més de ser un espectacle
amè i diferent per als infants, és una reflexió
emotiva i profunda per a les persones adultes
que tenim la responsabilitat de transmetre uns
valors individuals i socials als nens i nenes que,
com diu la cançó final de l’espectacle: «miren i
escolten, i voldran copiar tot el que dius i fas».
La companyia posa a disposició de les esco-
les i els equips docents una guia didàcticamolt
útil, detallada i completa, en la qual s’expli-
quen les claus filosòfiques, literàries i musicals
per a comprendre i gaudir de l’espectacle.
Joan Lluís Bozzo
Dagoll Dagom
e
Des del mes de gener es pot gau-
dir al Teatre Victòria de Barcelona
de Boscos endins, el nou espec-
tacle teatral de la companyia Da-
goll Dagom. Aquesta obra musi-
cal arriba acompanyada d’una
proposta didàctica dirigida a les
escoles de la ciutat per mostrar
als nois i noies l’univers màgic
dels contes més coneguts. El di-
rector de Dagoll Dagom, Joan
Lluís Bozzo, ens ho explica en
aquest article.
LA PROPOSTA DIDÀCTICA DE
«BOSCOS ENDINS», LA NOVA OBRA
DE DAGOLL DAGOM
contes
www.dagolldagom.com2i
«L’obra planteja una lectura
psicològica en el sentit que
cal saber respectar el camí
cap a la maduresa de l’infant.»
>>Quins motius la van portar a Barcelona?
No va ser una aventura. Tenia una feina que
m’esperava. Era jove, amb vint-i-quatre
anys. Però, com que em quedaven les tardes
lliures, em vaig presentar a l’escola, que ales-
hores estava situada al carrer delMarquès de
Santa Anna, al costat del centre Serrat i
Bonastre. Vaig començar netejant l’escola
cada tarda i els dissabtes, que també s’hi
feien classes. El 6 de febrer de 1974 es va
inaugurar aquest nou edifici, que més tard va
tornar a ser remodelat. La directora era, ales-
hores, Pilar Ribalta i necessitaven algú a la
consergeria. En aquells temps, durant unes
hores al matí, eren els guàrdies urbans qui
feien aquestes tasques. La directora em va
demanar si volia anar-hi juntament amb el
meu marit, que era jardiner. A ell li va costar
acceptar venir cap a l’escola perquè cobrava
menys diners i la feina era diferent, però al
final hi vam venir tots dos. Ell també es va
guanyar la confiança de la directora, i així és
com vam acabar tots dos a la consergeria de
l’escola. Al final, amb l’arribada del conveni
fix ja vam passar a tenir cadascú una jornada
de vuit hores. Així doncs, ens passàvem tot el
dia a l’escola.
«SÓC HISTÒRIA
DE L’ESCOLA»
14 PERSONATGES núm. 63 febrer/març 2008 15PERSONATGESe núm. 63 febrer/març 2008 e
AIDA UZ, CONSERGE DE L’ESCOLA MUNICIPAL
REINA VIOLANT DES DE FA 38 ANYSU >> I no només han treballat a l’escola, tambéhi han viscut.Així és. Vam viure al mateix centre vint-i-tres
anys, fins a la reforma que es va fer el 1999.
El meu fill també vivia amb nosaltres. El
domicili era on ara hi ha la cuina del centre.
Aleshores era habitual en tots els centres
municipals, però ara només viu a la mateixa
escola el conserge del centre municipal Bosc
de Montjuïc.
>> Suposo que no feia les mateixes feines
quan va començar, fa quasi quaranta anys,
que ara...
Les feines bàsiques del conserge d’abans era
obrir i tancar la porta, regar els patis, respon-
dre al telèfon i fer encàrrecs. Recordo encara
quan netejava l’escola al Marquès de Santa
Anna. Hi havia un vestíbul amb rajoles, que
havia de fregar ajupida. Aleshores, la directora
ho volia ben brillant i hi passava el dit per
comprovar que no hi havia pols. Sense ordina-
dors, el conserge havia de fer tots els encà-
rrecs: «Porta això aquí, fes una fotocòpia,
avisa a aquest, truca a l’altre...» Passaves més
hores al carrer que a dins l’escola, portant
coses i fent encàrrecs amunt i avall. Per això
les escoles tenien dos conserges, ja que un
havia d’estar atent als timbres, vigilar les por-
tes, les entrades i sortides dels nens i nenes.
Bé, es pot dir que he acabat fent de tot,
menys de mestra.
>> He vist que les parets del seu despatx són
plenes de notes i dibuixos d’agraïment cap a
vostè per part de l’alumnat. Sembla que és la
persona més famosa de l’escola, oi?
Sabria dir-te els noms de tots els nens i
nenes de l’escola només veure’ls entrar per
la porta. Entra el petit, després ve el germà;
són com de la família. Vaig coincidir amb
una alumna que ara és mestra de l’escola.
He vist passar generacions senceres per
aquesta escola. Sóc la que fa més anys que
m’hi estic. No em guanya ningú.
>> Són quasi quaranta anys a l’escola Reina
Violant. Ha canviat molt el comportament
dels nens i nenes?
Sí. Ara és tot molt modern, com diuen
alguns. Crec que s’han perdut models de
comportament, i la màxima responsabilitat
és dels pares i les mares. Els nens i nenes fan
el que veuen a casa. Ells ja saben que posar
el peu sobre la taula no està bé, però ho
veuen fer als seus pares i creuen que no
passa res. Recordo que abans els nens i
nenes portaven el seu tovalló i se’l guarda-
ven, i hi havia uns caps de taula que s’enca-
rregaven de tot.
Els pares i mares ja no hi estan tan a sobre
com abans. Aquí tenim nens i nenes que
entren a les vuit del matí a l’escola, a les cinc
van a la ludoteca i no en surten fins a les set.
I quan arriben a casa, a sopar i a dormir.
Tenen una casa dormitori. Potser els pares i
mares tampoc no poden fer més perquè
necessiten treballar, però s’han de buscar
solucions. Manca més estimació i hi ha
massa permissibilitat. Comprenc que són
generacions que han passat de la dictadura
a la llibertat i, potser, no han trobat els límits.
>> [En aquest moment de l’entrevista, una
nena entra al seu despatx i li diu que no es
troba bé. L’Aida l’agafa, li fa unes carícies, li
toca el cap i la panxa. Li diu que no es pre-
ocupi, que, si no es troba bé, anirà cap a
casa.] Sens dubte, vostè és la referència per
a aquests nens i nenes.
Els conec a tots i totes. Sé la situació de
cadascú. N’hi ha que han viscut la separació
del pare i la mare i ho passen molt mala-
ment. Recordo un nen que es passava esto-
nes llargues plorant dient que ell n’era el cul-
pable. Diria que he hagut d’aprendre a fer
de psicòloga en molts moments.Molts pares
i mares m’han donat les gràcies.
>> Deuen ser molts els records que guarda
en la seva memòria...
A l’escola es viuen moments difícils, però ja
et deia abans que estar amb nens i nenes és
molt gratificant i la majoria de coses viscu-
des són sinònim d’alegria i emoció. Sí, és clar
que he hagut d’esperar pares i mares que
han fet tard a buscar el seu fill o filla. Mai
n’he deixat cap sol. He hagut d’explicar
algun conte, jugar a futbol o fer d’àrbitre. El
meu marit, el Paco, també era molt estimat.
El millor que ens ha passat a mi i al meu
marit és que al cap de molt temps vénen a
saludar-te exalumnes de l’escola i penses
que estàs en el record de molta gent. Em
passa sovint que vaig pel carrer i em saluda
gent que ha passat per l’escola. M’han fet
regals, dibuixos, i tantes coses...
>> I mai s’ha enfadat amb cap nen o nena?
Saps què passa? Que a mi me’ls deixen enfa-
dats perquè els desenfadi. Alguns s’han posat
morruts perquè els he dit que no podien jugar
més a pilota, però res d’important.
>> Em costa imaginar si trobarà més a fal-
tar vostè l’escola o l’escola a vostè.
Tot això s’acabarà l’any 2009, si abans no
m’ofereixen d’acabar —i potser ho estudia-
ré. Tinc ganes de deixar de treballar després
de tant temps, però segur que trobaré a fal-
tar les criatures. Estic molt contenta d’haver
treballat en una escola. M’ha donat tant i he
viscut tantes coses boniques! Es pot dir que
sóc història de l’escola. Tothom ha canviat,
però jo he estat sempre al mateix lloc.
>> I l’adéu, com se l’imagina?
Em diuen «quan te’n vagis, et farem la festa
més gran que hi ha hagut mai a l’escola». I jo
els dic que no vull cap festa. La festa me la
donen cada dia a l’escola. A mi m’ha encan-
tat treballar a l’escola i estar amb nens i
nenes. He tingut molta sort a la vida. e
«Qui us posava les tiretes a les ferides? Qui cuidava les flors? Qui us donava la camamilla per a aquell terri-
ble mal de panxa? Penseu en la sort que heu tingut de tenir-la sempre a prop...» Signat per la promoció 1998-
2007 de l’escola municipal Reina Violant, és un dels molts escrits que Aida Uz té penjats a les parets. Fa més
de trenta-vuit anys que treballa com a conserge al centre del districte de Gràcia. A punt de jubilar-se, l’Aida
ha viscut a l’escola, ha fet d’àrbitre, ha netejat i ha cuidat les flors del pati amb el seu marit. Va deixar Galícia
molt jove i ara mostra la seva alegria per haver passat la vida al costat de tants nens i nenes.
AIDA UZ LÓPEZ
Vaig néixer fa seixanta-tres anys a
Mondoñedo, un poble de la província
de Lugo, a Galícia. Vaig arribar el 1968
a Barcelona, on ja vivien les meves ger-
manes, amb el meu marit Francisco Ca-
naba i el meu fill Francisco.
Vam començar a treballar el meu ma-
rit, que era jardiner, i jo a l’escola Reina
Violant fa més de trenta-vuit anys. Vam
viure a l’escola fins a l’any 1999, quan
s’hi van fer reformes, però seguim vi-
vint al districte de Gràcia. Ara el meu
marit ja està jubilat, però continua visi-
tant sovint l’escola. Estem molt agraïts
de com ens han tractat en aquest centre
tot aquest temps i per a nosaltres ha
estat una alegria haver passar tant
temps al costat de tants nens i nenes.
Un desig que no has complert. Viatjar.
Un que sí. Formar una família i fer una
feina que m’agrada.
Què col·lecciones? Res.
Una virtut teva. La paciència.
Què et fa por? No sóc supersticiosa.
Un consell que t’han donat i vols com-
partir. La meva àvia em deia que fos
sempre una bona persona, i que això
tindria una recompensa en forma de fe-
licitat.
Per a Aida Uz, l’escola Reina Violant...
De quin color és? Verda.
Quin dia de la setmana? El dimecres, ni
comença ni s’acaba la setmana.
Quina estació de l’any? La primavera.
Quin menjar? Verdura i peix.
Quina planta? La rosa.
dD
Jordi Oliver
26 UNA MICA DE TOT núm. 63 febrer/març 2008 27UNA MICA DE TOTe núm. 63 febrer/març 2008 e
Cicle Superior – 1r Premi. CEIP Pit Roig
El 12 de febrer
la Laia surt al carrer.
Tots els nens l’acompanyarem
i castellers i gegants veurem.
Tindrem una gresca bona
amb la patrona de Barcelona!
I aprofitant l’avinentesa...
parlarem dels drets de la infantesa.
El govern de cada país ha d’ajudar
i els drets dels seus ciutadans assegurar.
Tots els petits els hem de conèixer,
fins i tot... abans de néixer!
Blancs i negres, cristians i musulmans,
famílies d’aquests infants,
tots tenim el mateix dret
de viure en aquest indret.
Per diferents que siguin les nostre veus
teniu dret a estar junts amb qui vulgueu.
Els nens s’han de cuidar
i no es poden abandonar.
No podeu pegar ningú
o el càstig serà molt dur.
Amb la família hem de viure
i no perdre mai el somriure.
Quan un nen està malalt
ha de tenir atenció,
però per accidents evitar
hem de tenir precaució.
Cap nen o nena no ha de ser esclavitzat
perquè fins els 16 anys no es pot treballar.
Tots junts hem de jugar
però també cal estudiar!
S’ha d’aprendre a escriure i llegir,
sumar, restar, multiplicar i dividir.
Les tasques de casa hem de compartir
per tenir temps lliure i poder sortir.
Només un cop sereu petits,
gaudiu dels moments divertits!
A tothom hem de respectar,
amb el diàleg tot s’ha de solucionar.
Pensem, diem, escoltem i reflexionem,
si algú ens interromp no hem de fer cas
perquè si no ens portaran a fer repàs.
Els infants hauríem de tenir un Parlament,
per dir el que pensem a tota la gent.
Hem d’aprendre a conviure
per fer un món més sostenible.
De menjar tothom ha de gaudir
i de gana ningú no ha de patir.
En una alimentació sana hem de pensar,
o la humanitat sense futur es pot quedar.
Tothom pot tenir una casa ben bonica,
encara que la pagui de mica en mica.
Les cases menys cares han de ser
si no volem que la gent es quedi al carrer.
Barcelona molt ha millorat
en el tema del discapacitat.
Per llegir tots els pregons guanyadors i finalistes:
http://w3.bcn.es/fitxers/home/pregons2pdf.363.pdf
Nom i cognoms:
Adreça particular: CP:
Localitat: Província: Telèfon:
Correu electrònic: Professió:
Lloc de treball (optatiu):
Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona
Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@bcn.cat
La base de dades del Mailing d’educació s’inscriu en l’Agència de Protecció de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses
de l’Institut d’Educació, i estan a la seva disposició per a consulta, modificació o cancel·lació (Llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades
de Caràcter Personal). Autoritza també la cessió o comunicació d’aquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives
públiques i privades que les sol·licitin sí no
Data i signatura:
HEM LLEGIT
ELS DRETS DELS INFANTS
III Concurs del Pregó Infantil de Santa Eulàlia 2008
CONVOCATÒRIES
LA TIRA CÒMICA... Juan Hernández/Escola Massana
LES I ELS QUE HEM ESCRIT
• IX EXPORECERCA JOVE
Els dies 3,4 i 5 d’abril es farà al CosmoCaixa la novena edició de l’Ex-
porecerca Jove. És una fira de treballs de recerca on els participants
presenten en estands les seves investigacions al públic visitant. Els
treballs es divideixen en diferents categories segons l’edat dels au-
tors. L’exposició dels treballs no només ha de donar raó dels resultats
sinó que els joves investigadors han de ser capaços d’explicar la me-
todologia seguida. L’Exporecerca fomenta l’intercanvi d’experiències,
la convivència i el coneixement entre joves procedents de diversos
autonomies i països d’arreu del món.
www.magmarecerca.org
• XI CONCURS DE FOTOGRAFIA MATEMÀTICA
L’Associació de Barcelona per a l’Estudi i l’Aprenentatge de les Mate-
màtiques (ABEAM), que promou l’estudi dels diferents problemes re-
lacionats amb l’aprenentatge de les matemàtiques, organitza el Con-
curs de Fotografia Matemàtica. El concurs té l’objectiu de fer veure a
l’alumnat que les matemàtiques estan immerses en la realitat que els
envolta i va dirigit als centres educatius. La data límit de recepció de
fotografies serà el 2 de maig del 2008.
www.abeam.infoi
i
• Adolf Murillo Ribes, coordinador general de COM SONA L’ESO
• Aida Uz, conserge del CEIP M Reina Violant
• Anna Blázquez i Carme Ribas, Mitjans. Xarxa d’Educadors i Co-
municadors
• Consorci EL FAR
• Dioni Chico, Erika Gallova, Sònia Medina, Cristina Morales i Jo-
sefina Rius, professores del Conservatori Municipal de Música de
Barcelona
• Joan Lluís Bozzo, Dagoll Dagom
• Josep Amorós, Anna Aragay i Iolanda Palau, Servei de Suport del
Centre d’Educació Especial Municipal Vil·la Joana
•Montserrat Ballarín, regidora d’Educació de l’Ajuntament de Bar-
celona
• Neus Banqué, Salvador Viciana i Josep Bonil, educadors del consum
• Secretariat de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores
Butlleta de subscripció gratuïta
8
Y
f2el solde l’illafos poccalor en aquest n[mero!
L’exposició fotogràfica Escoles d’altres mons que va recórrer 19 ciu-
tats exhibint imatges del fotògraf Kim Manresa i que mostrava la
realitat dels nens i nenes de diferents països del món s’ha convertit
en un llibre.
Amés de les fotografies de KimManresa—totes elles envoltades pel
seu estil proper al fotoperiodisme—, hi podem trobar textos de nois i
noies que van visitar l’exposició i van escriure un breu comentari sobre
les fotografies de l’exposició. El llibre, també recull textos de 80 escrip-
tors de diferents països—entre ells algun premi Nobel de literatura—,
que reflexionen sobre el present i el futur del món de l’educació.
El web de l’Arxiu Municipal de Barcelona ha posat en marxa una ci-
cle d’exposicions virtuals, que com diu el seu nom, només es poden
visitar al ciberespai. Dins d’aquest cicle virtual, es poden consultar
tres exposicions de l’Arxiu Històric de la Ciutat: «Fotografies de Bar-
celona. Crònica i anecdotari», «36 fotografies de l’any 36» i «Mont-
juïc 1915-1923. Retrat d’una muntanya en obres».
Les exposicions virtuals es converteixen en un passeig visual per la
història de la ciutat. De les imatges, moltes d’elles convertides en
anècdotes, es pot il·lustrar el dia a dia i la història de Barcelona i el
web passa a ser una interessant eina pedagògica.
Exposicions virtuals a l’Arxiu Municipal
de Barcelona
www.bcn.cat/arxiu/arxiuobert
Escoles d’altres mons
Kim Manresa
C&Duque, 2007
LECTURA VA DE WEBd
04/05
NOTÍCIES
06/07
SOM XARXA
Compromís amb l’escola inclusiva
El centre d’educació especial municipal Vil·la Joana endega
el servei de suport per a adolescents amb dificultats
08/09
APUNTS
Música i valors
El professorat del Conservatori Municipal de
Música elabora un compromís de deontologia
10/11/12
ENTREVISTA
«L’educació és una prioritat en
el nou model de ciutat»
Montserrat Ballarín, regidora de l’Ajuntament de Barcelona
13
ASSOCIACIONS
Com sona l’ESO
Plataforma per un desenvolupament
de les arts a l’escola pública
14/15
PERSONATGES
«Sóc història de l’escola»
Aida Uz, Conserge de
l’escola municipal Reina Violant
16/17
RECURSOS
El comerç a les escoles
La proposta didàctica per conèixer l’activitat
comercial de la ciutat
18/19
PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT
PlayRec
Mostra de produccions audiovisuals de centres
educatius de Barcelona
20/21
BARCELONA A L’ESCOLA
El mar educa
El Consorci El FAR promou els valors associats
al litoral de la ciutat
22/23
CIUTATS EDUCADORES
Retrobant la ciutat jardí
La ciutat brasilera de Belo Horizonte impulsa
un programa d’educació ambiental
24/25
CIUTAT
Un conte de contes
La proposta didáctica de Boscos endins, la nova
obra de Dagoll Dagom
26/27
UNAMICA DE TOT
IMPRÈS EN
PAPER RECICLAT
e
Núm.63 febrer/
març 2008
1,50
17RECURSOSnúm. 63 febrer/març 2008 e16 RECURSOS núm. 63 febrer/març 2008e
Observo la Maria mentre jugaabans que el rellotge marqui lesnou. Es percep que està negui-tosa. Corre, crida i recorda a
tothom que «avui el meu papa ve a classe a
parlar de...» Aquest mes en Pere, el seu
pare, és l’escollit per venir a explicar a tots
els nens i nenes de la classe de segon de pri-
mària la seva professió. És comerciant. Té
una de les botigues especialitzades en pro-
ductes de vímet (cistells, cadires, coves, etc.)
de Barcelona i fa molts anys que la manté
tot treballant darrere el taulell. De fet, ja hi
treballava de petit quan els seus pares n’eren
els propietaris, però ara el negoci ha passat a
les seves mans.
A classe, en Pere ha sabut despertar i
mantenir l’atenció dels més petits, i també la
dels més grans, el professorat, que l’escolta
amb interès alhora que pensa en com pot
donar de si treballar aquest tema a l’aula.
«Els cistells els fas tu? I com n’has après?»
—pregunta en Marc encuriosit—; «Per què
t’agrada ser botiguer?» —li demana en Mo-
hamed amb certa timidesa. El torn de pre-
guntes ha estat tot un èxit, i la xerrada
també. Sembla que és un tema que interessa
als infants. «Ho comentarem al proper
claustre», comenta la tutora del grup.
Barcelona ha estat una ciutat tradicional-
ment comercial. Des de l’antiguitat fins als
nostres dies, el comerç ha estat i és uns dels
principals agents que han participat en la
configuració de la ciutat. Analitzar-lo des
d’una perspectiva educativa suposa una via
per redescobrir la pròpia ciutat, alhora que
representa una oportunitat per treballar els
canvis que s’han esdevingut.
Experiències quotidianes com la del pare
de la Maria són un exemple del treball del
comerç de Barcelona a l’aula. Un treball que
constitueix una oportunitat perquè l’alum-
nat descobreixi la relació entre comerç i ciu-
tat, i conegui en primera persona els seus
principals protagonistes.
Sovint l’alumnat participa en els actes de
compra familiar, acompanyant els pares i
mares quan són més petits, o individualment
a mesura que van adoptant més responsabi-
litats. Però no és del tot conscient que
aquests actes són actes de consum. És per
això que treballar un fenomen quotidià per
als infants com és el comerç constitueix una
bona eina per introduir l’educació del con-
sum en el currículum, estimulant la relació
entre escola i medi.
Desxifrar la història de la botiga centenà-
ria del pare de la Maria o explorar la gran
complexitat d’un centre comercial pot aju-
dar l’alumnat a entendre com els canvis al
comerç de Barcelona estan estretament rela-
cionats amb la contínua transformació urba-
nística, humana i econòmica de la ciutat.
PROPOSTA DIDÀCTICA
L’any 2006, amb motiu de la celebració de
l’Any del Comerç a Barcelona i amb l’impuls
de la Direcció de Comerç i Consum i l’Insti-
tut d’Educació, es va presentar la proposta
didàctica Vols conèixer el comerç de la ciu-
tat? , amb l’objectiu d’aprofundir en la intro-
ducció a les aules del comerç de Barcelona.
La proposta pretén ser una eina per incor-
porar significativament el treball d’aquest
fenomen dins els currículums dels centres
educatius.
Els seus objectius són que l’alumnat conegui
les característiques fonamentals del comerç de
la ciutat, valori la diversitat de comerços, pro-
ductes, professionals i serveis implicats, i sigui
capaç d’elaborar criteris de compra que el per-
metin relacionar-se amb el comerç de manera
responsable, crítica i activa.
La proposta està constituïda per quatre
unitats didàctiques, una per a cada cicle de
primària i una per al primer cicle de secundà-
ria. Totes quatre estan estructurades de la
mateixa manera: s’inicien amb una pregunta
que introdueix la temàtica, una activitat ini-
cial en forma de recurs literari que dóna pas
a una proposta d’activitats en forma de se-
qüència d’aprenentatge i finalitza amb una
activitat de tancament que implica una acció
sobre el medi.
Partint de situacions de la vida quotidiana,
cada seqüència desenvolupa un cicle d’apre-
nentatge caracteritzat per quatre moments
de treball. Primerament, té lloc l’activitat
d’exploració, on es pretén que l’alumnat
manifesti els seus coneixements al voltant
del comerç. Tot seguit, es proposen activi-
tats d’introducció de nous continguts, que,
posteriorment, l’alumnat haurà d’estructurar
mitjançant diferents recursos com la docu-
mentació, la recerca i el debat construint
nous aprenentatges referents al comerç de
Barcelona. Finalment, es presenta una activi-
tat per facilitar l’aplicació en altres contextos
dels continguts treballats.
Dins d’aquesta proposta didàctica es des-
taca la utilització de dos aspectes clau. En
primer lloc, les preguntes, que es convertei-
xen en un recurs dirigit a despertar la curio-
sitat en l’alumnat, crear incertesa i provocar
la reflexió, ajuden a contextualitzar i orientar
l’activitat, i possibiliten que en elaborar les
diverses respostes l’alumnat iniciï un procés
de construcció de coneixement, on ell ma-
teix sigui el protagonista del seu propi apre-
nentatge. En segon lloc, la utilització de tex-
tos literaris, tant prosa com poesia, facilita la
incorporació de la creativitat i de la dimensió
emocional dins la proposta, i posa sobre la
taula la rellevància de les emocions com a
font alternativa de coneixement i com a ele-
ments fonamentals dins el procés de presa
de decisions
Es tracta d’una proposta oberta que sug-
gereix diversitat d’activitats i deixa en mans
del professorat la concreció última d’aques-
tes, amb la intenció de facilitar l’adaptació
de la proposta a la diversitat de centres i de
necessitats. Les diferents activitats pretenen
que l’alumnat aprengui de forma gradual i
progressiva els continguts a través de la lec-
tura de textos, la investigació, el debat i l’a-
plicació dels coneixements apresos en forma
d’accions sobre l’entorn.
En definitiva, treballar el comerç de Barce-
lona a l’aula implica conèixer la realitat de la
ciutat i apropar-s’hi, endinsar-se en la histò-
ria i la realitat del seu teixit comercial i veure
com aquest ha estimulat canvis constants en
el mateix si de la ciutat i de les persones que
hi viuen.
Neus Banqué, Salvador Viciana i Josep Bonil
Educadors del consum
e
«Els canvis al comerç estan
relacionats amb la transfor-
mació urbanística, humana
i econòmica de la ciutat.»
www.bcn.cat/escolescomerc/ca/home.html2i
EL
COMERÇ
A LES
ESCOLES
La Direcció de Comerç i Consum i l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona han elaborat una pro-
posta didàctica amb la qual conviden les escoles a conèixer el comerç de la nostra ciutat. Un material per-
què l’alumnat descobreixi la seva diversitat de productes i serveis, i també criteris per consumir de manera
activa, crítica i responsable.
LA PROPOSTA DIDÀCTICA
PER CONÈIXER
L’ACTIVITAT COMERCIAL
DE LA CIUTAT
L’Ajuntament de Barcelona ha llançat una nova proposta per ampliar la implicació de la
ciutadania en el govern de la ciutat: el Programa d’actuació municipal (PAM) participatiu.
A partir de la campanya «I tu què faries?» els barcelonins i barcelonines hem estat convi-
dats a fer aportacions al Pla d’actuació municipal per al període 2008-2011.
Des de la perspectiva de l’educació aquesta iniciativa és doblement valuosa. En primer
lloc, ho és perquè educació és transformació i el PAM participatiu ens acosta a una nova
societat més radicalment democràtica. En segon lloc, perquè no hi ha educació sense
participació. En aquest sentit el PAM participatiu és en ell mateix un projecte de ciutat
educadora.
A la Carta de ciutats educadores el principi de participació s’entén com la clau per a la
construcció de la convivència. I així ens diu: «Vivim en un món d’incertesa que dóna la
màxima importància a la recerca de seguretat, la qual sovint s’expressa com a negació de
l’altre i amb malfiança mútua. La ciutat educadora n’és conscient, no busca solucions uni-
laterals, simples; accepta la contradicció i proposa processos de coneixement, diàleg i par-
ticipació com a camí idoni per conviure en i amb la incertesa.»
De la mateixa manera, el «Compromís ciutadà per una educació al servei de la cohesió
social» del Projecte Educatiu de Ciutat, proposa educar per una ciutadania inclusiva i soli-
dária, promovent espais de participació que augmentin la responsabilitat, la cooperació, el
diàleg i la solidaritat, per fer de la ciutat un escenari d’exercici i construcció de ciutadania.
Per tot això l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona ha assumit amb especial
atenció i cura el desenvolupament d’aquest exercici d’innovació democràtica. En l’elabora-
ció del PAM d’educació s’han tingut en compte les aportacions fetes des d’entitats i
col·lectius com el Consell EscolarMunicipal (CEM), l’Associació de Joves Estudiants de Ca-
talunya (AJEC), el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), el col·lectiu dels centres esco-
lars municipals i el Projecte Educatiu de Ciutat. Així mateix, s’han analitzat i valorat les
1.588 aportacions de ciutadans individuals relacionades directament amb l’educació, que
majoritàriament incideixen, per aquest ordre d’importància, en la demanda de l’augment
de places d’escola bressol, en la necessitat d’educar infants i joves en valors de civisme i
democràcia, i en la demanda d’un increment d’ajudes a les famílies.
Mes enllà de la incidència que aquest conjunt d’aportacions ha tingut en la construcció
del PAM, el seu plantejament i la resposta ciutadana que ha tingut en acosten una mica
més a la ciutat que volem ser; una ciutat on participació i educació siguin part de la trama
sobre la qual teixir una societat més justa.
PARTICIPACIÓ ÉS EDUCACIÓ
3EDITORIALnúm. 63 febrer/març 2008 e
«No aprendas sólo cosas
piensa en ellas»
Jose Agustín Goytisolo
«La otra escuela»
4 NOTÍCIES núm. 63 febrer/març 2008e
NOTÍCIES...>>
V JORNADES INTERNACIONALS
DE RECERCA EN DIDÀCTICA
DE LES CIÈNCIES SOCIALS
El dies 14, 15 i 16 de febrer de 2008 van
tenir lloc a la Universitat Autònoma de Bar-
celona les V Jornades Internacionals de Re-
cerca en Didàctica de les Ciències Socials.
Les jornades van ser creades per posar a
l’abast dels investigadors i del professorat
un estat de la qüestió de la recerca i una
anàlisi del seu impacte en el món educatiu.
En aquesta edició, es va analitzar i valorar la
situació de l’ensenyament i de la recerca di-
dàctica en educació per a la ciutadania
(EpC) en diversos països del nostre entorn.
http://dewey.uab.cat/jornadesdcsi
EL DIBUIX DE LAURA ROVIRA
CHACÓN GUANYA
EL CONCURS «COM ÉS LA
TEVA ESCOLA?»
El dibuix de Laura Rovira Chacón, de 6
anys, ha estat escollit pel jurat del concurs
«Com és la teva escola?», organitzat per
l’Ajuntament de Barcelona, per ser la por-
tada de la propera Guia de centres i serveis
educatius de Barcelona 2008-2009. El pas-
sat 30 de gener, la regidora d’Educació de
l’Ajuntament de Barcelona, Montserrat Ba-
llarín, va fer entrega a Laura Rovira Chacón
d’un diploma i un obsequi per haver estat
la guanyadora del concurs.
www.bcn.cat/educacioi
BARCELONA INVERTEIX
411 MILIONS D’EUROS
EN EDUCACIÓ
L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat
de Catalunya han signat un conveni per
construir 15 noves escoles i instituts i fer
millores a 325 centres educatius de Barce-
lona durant els propers quatre anys. Dels
411 milions d’euros d’aquest nou pla d’e-
quipaments educatius 2008-2011, un total
de 67 milions s’invertiran en la construcció
de 15 nous centres i de 17 altres equipa-
ments, com les noves seus de serveis edu-
catius als deu districtes de la ciutat, centres
de formació d’adults o escoles de música.
www.bcn.cat/educacioi
LA DIMENSIÓ EMOCIONAL
DE L’EDUCACIÓ PER A
LA CIUTADANIA
L’Institut de Ciències de l’Educació de la Uni-
versitat de Barcelona organitza les IV Jorna-
des d’Educació Emocional amb el títol «Edu-
cació per a la ciutadania: la dimensió
emocional», els dies 6 i 7 de març de 2008.
L’objectiu d’aquestes jornades és posar en
comú l’estat de la qüestió sobre l’educació
per a la ciutadania des de la perspectiva emo-
cional, on la regulació emocional, i en concret
la regulació de l’ira, així com el desenvolupa-
ment de les emocions positives s’han d’en-
tendre com a competències bàsiques per a
una ciutadania lliure i responsable.
www.ub.es/icei
5NOTÍCIESnúm. 63 febrer/març 2008 e
TERESA SERRA,
PREMI CIUTAT DE BARCELONA
D’EDUCACIÓ 2007
Teresa Serra, mestra del CEIP Collaso i Gil,
ha estat guardonada amb el premi Ciutat
de Barcelona 2007 en la categoria d’Educa-
ció «per la seva tasca com a mestra d’edu-
cació infantil amb nens i nenes de diversos
països i en situacions socioeconòmiques
desfavorides, aportant el seu bagatge, con-
juntament amb l’equip de professionals de
l’escola, vers la construcció d’un projecte
educatiu inclusiu i multicultural».
...
BARCELONA PREVEU COBRIR
TOTA LA DEMANDA D’AJUTS
DE MENJADOR
L’Ajuntament de Barcelona multiplicarà per
cinc la seva aportació en els ajuts de menja-
dor. Així ho va comunicar l’alcalde Jordi He-
reu en una visita al CEIP Ítaca de les Corts.
Amb aquesta mesura, l’Ajuntament preveu
cobrir la demanda no atesa el curs anterior,
en què gairebé 4.000 famílies es van quedar
sense ajuts. Però al curs 2008-2009, quan ja
es farà efectiva aquesta nova mesura, l’apor-
tació de l’Ajuntament ascendirà fins a poc
més de 3 milions d’euros, fet que suposarà
una inversió total, juntament amb la Genera-
litat de Catalunya, de 7 milions d’euros.
www.bcn.cat/educacioi
A ROQUETES, FEM EDUCACIÓ
La Comissió d’Educació de Roquetes, inte-
grada dins el Pla Comunitari del barri del
districte de Nou Barris, ha editat una publi-
cació on es recull tota la feina feta. A la co-
missió, s’hi troben administració, escoles
bressol, centres educatius de primària i se-
cundària i entitats culturals i de lleure, que
treballen per una educació al barri accessi-
ble per a tothom i de qualitat.
www.noubarris.net/pcroquetesi
CICLE FORMATIU DE
PATRONATGE A L’IES M ANNA
GIRONELLA DE MUNDET
El proper curs 2008-2009, l’IES Municipal
Anna Gironella de Mundet posarà en marxa
el Cicle Formatiu de Grau Superior de Pa-
tronatge (disseny de moda). Aquesta deci-
sió queda emmarcada en l’acord d’impulsar
tota la família del tèxtil, confecció i pell en
aquest institut, que actualment imparteix el
cicle de grau mitjà de Confecció. Les pers-
pectives de futur són anar incorporant cicles
formatius i complementar l’oferta formativa
amb cursos de formació ocupacional i con-
tínua. Aquest cicle formatiu de Patronatge
serà el primer a Barcelona i l’únic que do-
narà una titulació oficial.
www.agmundet.esi
A quest nou recurs de la ciutat deBarcelona s’ha creat a partir d’unacord entre el Departament d’E-ducació de la Generalitat de
Catalunya i l’Institut d’Educació de l’Ajunta-
ment de Barcelona. Per a endegar-lo, ha
estat escollit el CEEM Vil·la Joana, una insti-
tució que té una llarga trajectòria d’atenció a
alumnat amb trastornsmentals, del desenvo-
lupament i de la conducta. La creació d’a-
quest nou equip a Vil·la Joana és un pas més
en el procés per a constituir-se com un centre
específic proveïdor de recursos per a l’escola
ordinària en el marc de la inclusivitat.
L’encàrrec respon a la constatació que hi
ha una manca de recursos de suport als cen-
tres educatius que ajudin a atendre l’alumnat
amb aquesta problemàtica. Els canvis que
s’han produït a nivell social i cultural en el sis-
tema educatiu i en les formes i modalitats en
què cada adolescent viu aquesta etapa de la
seva vida han comportat la necessitat d’in-
troduir no solament nous recursos, sinó
també altres maneres de pensar sobre com
acollir els adolescents i els seus conflictes.
Els canvis que s’han produït en la societat
contemporània i que Zygmunt Bauman1 des-
criu a partir del concepte de modernitat líqui-
da condicionen l’esdevenir humà i, per tant,
afecten en gran manera els adolescents. En la
societat actual ha canviat la vivència del temps
i les preocupacions relatives a la identitat, al
tipus d’habilitats necessàries..., amb els efectes
que té en els aprenentatges i l’educació.
Tots aquests elements influeixen en el posi-
cionament i la vivència que l’adolescent té
respecte a la seva educació i a les institucions.
És aquesta relació, molts cops problemàtica,
la que està en l’origen de molts dels conflictes
que es plantegen als centres educatius.
Més enllà de les explicacions i raons de tipus
sociològic i contextual, hi ha nois i noies que
pateixen. Alguns d’ells estan afectats de tras-
torns i presenten conductes que no solament
fan interferència en la seva educació i distor-
sionen el quefer de la comunitat educativa,
sinó que també condicionen tot el seu desen-
volupament futur com a persones i ciutadans.
Adolescència o adolescències? Actual-
ment, en els discursos i la literatura sobre la
qüestió es tendeix a utilitzar el terme en plu-
ral, les adolescències, per a assenyalar que
no és un concepte estàtic, sinó que ha anat
variant al llarg del temps quant a les formes
d’expressió, edat d’inici i duració.
L’adolescència és un trànsit que es defineix
més per la mobilitat del funcionament psí-
quic que comporta que no pas per una cate-
goria d’edat. No hi ha un model a seguir,
sinó que hi ha diferents trajectòries vitals dels
adolescents. Podríem entendre l’adolescència
com una metamorfosi, com un recorregut en
el qual cal que es produeixin canvis.
En l’esdevenir adolescent, cal diferenciar
els conflictes relacionats amb el creixement i
el canvi, que podríem englobar dins del que
anomenem crisi de l’adolescència, d’aquelles
situacions i problemàtiques que responen a
un trastorn psicopatològic o a un trastorn de
la relació i la conducta de llarga evolució.
La frontera entre el camp de la psicopato-
logia i les noves formes de producció de la
subjectivitat és una línia molts cops difícil de
determinar. Aquest fet, agreujat per algunes
de les característiques pròpies de la societat
moderna, es fa més palès a l’adolescència.
Per això no s’han de confondre les crisis d’i-
dentitat, les dificultats amb els límits, els
trastorns de l’estat d’ànim, etc., amb tras-
torns psicopatològics.
MARC D’ACTUACIÓ
Cal tenir en compte que els canvis que s’han
produït en els darrers anys en el sistema edu-
catiu al nostre país han introduït variables,
com són la immigració, la implantació d’un
model educatiu cada cop més inclusiu, l’allar-
gament de l’etapa de l’educació obligatòria o
l’avançament de l’inici de l’etapa de secundà-
ria, que han incidit en l’increment de conflictes
i en la dificultat per a resoldre’ls.
6 SOM XARXA núm. 63 febrer/març 2008e
COMPROMÍS AMB
L’ESCOLA INCLUSIVA
EL CENTRE D’EDUCACIÓ ESPECIAL MUNICIPAL
VIL·LA JOANA ENDEGA EL SERVEI DE SUPORT PER A
ADOLESCENTS AMB DIFICULTATS
El Centre d’Educació Especial Municipal Vil·la Joana ha endegat un nou recurs educatiu per a la ciutat: el
Servei de Suport a l’Alumnat amb Trastorns Generalitzats del Desenvolupament i Trastorns de Conducta
(SSATGD-TC). Aquest servei, impulsat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, vol
atendre l’alumnat amb aquesta problemàtica, de manera prioritària el de l’ensenyament secundari.
Tot el treball fet a primària sobre el model
d’escola inclusiva s’està estenent a secundà-
ria, i cal que cada centre faci un procés d’im-
plantació que sempre requereix temps, anà-
lisi i elaboració tant d’allò positiu com de les
dificultats. Les resistències al canvi que apa-
reixen tenen a veure amb la percepció que el
professorat té sobre les seves conseqüències
(en el seu rol, en la tipologia d’alumnes que
hauran d’atendre, en l’organització del propi
centre...), les pors de les famílies i el malestar
i l’angoixa dels mateixos adolescents.
De l’anàlisi dels efectes del canvi en el sis-
tema educatiu que ha implicat un allarga-
ment de l’escolaritat obligatòria i un inici
més precoç de l’ensenyament secundari,
volem esmentar:
L’allargament de l’etapa d’ensenyament
obligatori ha comportat la permanència en
els centres educatius d’alumnat que sent
que tot allò que li ofereix l’escola, està
allunyat dels seus interessos.
Les diferències de funcionament entre els
centres de primària i els de secundària no
són fàcils d’entomar permolts nois i noies.
La transició de primària a secundària és un
moment molt delicat i que requereix una
especial atenció, ja que es pot convertir en
un element crític per a alguns alumnes si no
se’ls acompanya en aquest procés. Per això
és important que hi hagi un treball de pre-
venció en aquells casos en què es preveu
que aquest canvi pot resultarmés dificultós.
FUNCIONS DEL SERVEI
La funció i la intervenció del Servei de
Suport a l’Alumnat amb Trastorns Generalit-
zats del Desenvolupament i Trastorns de
Conducta s’estructura en quatre nivells:
Col·laboració i assessorament als professio-
nals dels serveis educatius generals i especí-
fics en la identificació i en l’avaluació de les
necessitats de l’alumnat i en el seguiment de
l’evolució i l’orientació a les famílies.
Intervenció en els centres, oferint suport i
assessorament als professionals de les esco-
les i instituts. L’objectiu és aportar elements
que contribueixin a incrementar la compren-
sió i la sensibilitat de l’equip docent vers la
problemàtica i les necessitats dels alumnes
amb aquests trastorns, així com orientar
estratègies per a l’atenció a aquest alumnat.
Intervenció amb l’alumnat per fer una
identificació i avaluació educativa i psico-
social de les seves necessitats educatives
especials i fer-ne el seguiment, així com
assessorament, atenció i orientació a les
famílies d’aquests alumnes.
Treball en xarxa amb altres serveis (salut
mental, educatius, etc.) per coordinar-nos
amb els professionals dels centres de salut
mental infanto-juvenil i altres serveis de
salut mental en l’atenció a l’alumnat i per
col·laborar-hi en la derivació de l’alumne
quan es faci necessari un canvi temporal del
centre de secundària a un altre equipament
(unitat d’escolarització compartida, hospital
de dia, unitat de crisi d’adolescents) o el
retorn posterior a l’IES, i treball en xarxa
amb institucions i entitats sociocomunitàries
per establir criteris d’actuació comuns i coor-
dinats i avaluar la tasca conjunta.
La intervenció del servei s’ha de produir a
partir de les demandes que poden provenir
dels centres i dels serveis educatius, però
sempre ha d’estar articulada per l’EAP (Equip
d’Assessorament Psicopedagògic) de la zona
on estan situats els centres educatius. El dis-
seny de la intervenció es realitza de manera
conjunta amb l’EAP, el qual segueix sent el
referent del cas, independentment del nivell
d’intervenció que es proposi.
La durada, freqüència i priorització de les
intervencions depèn fonamentalment de cada
demanda, del perfil de l’alumnat i de les carac-
terístiques del centre.
Josep Amorós, Anna Aragay i Iolanda Palau
Servei de Suport del Centre d’Educació
Especial Municipal Vil·la Joana
e
«Dirigit a l’alumnat amb
Trastorns Generalitzats del
Desenvolupament i Trastorns
de Conducta.»
7SOM XARXAnúm. 63 febrer/març 2008 e
CENTRE D’EDUCACIÓ ESPECIAL
MUNICIPAL VIL·LA JOANA
C. Major del Rectoret, 2
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
Barcelona 08017
Tel. 93 252 56 02
www.bcn.cat/vilajoana
2
L’inici, ja fa uns anys, primer de la integració
escolar i després de la inclusió dels nois i
noies que presenten unes necessitats educati-
ves especials en el circuit educatiu ordinari, ha
incidit en la baixada de matriculació en els
centres especials. Fruit de la reflexió entorn
d’aquesta nova situació, es defineix el nou
projecte del Centre d’Educació Especial Muni-
cipal Vil·la Joana, que preveu, simultàniament,
l’educació i l’atenció psicològica de l’alumnat.
S’entén que ambdós abordatges han d’anar
íntimament lligats entre ells: el treball en salut
mental es fa imprescindible perquè arribi a ser
possible una intervenció de caire més educatiu
amb la majoria dels infants i joves del centre.
Amb l’objectiu de respondre a aquesta fina-
litat tant per a l’alumnat de l’escola com per a
aquell que està en règim d’inclusió al circuit
educatiu ordinari, el centre consta d’un servei
d’atenció interna i d’un d’atenció externa.
>>SERVEI D’ATENCIÓ INTERNA
Aquest servei és constituït per tres unitats:
• Unitat de discapacitats psíquiques, en la
qual s’atenen infants i joves amb problemà-
tiques deficitàries.
• Unitat de trastorns generalitzats del desen-
volupament, psicosi i autisme.
• Unitat de patologies límit: trastorns límit de
la personalitat, disharmonies evolutives,
etc. (no s’hi inclouen els trastorns l’única
simptomatologia dels quals és conductual).
L’alumnat de les tres unitats està escolaritzat
al centre. La modalitat d’escolarització varia
en funció de les necessitats identificades: pot
ser compartida o tractar-se d’una escolaritat
completa temporal o continuada a la seu del
centre. Les edats dels nens i nenes i joves
atesos en aquestes unitats comprenen des
dels cinc anys fins als divuit.
>>SERVEI D’ATENCIÓ EXTERNA
Aquest servei ofereix suport i assessorament
al professorat dels centres educatius del cir-
cuit ordinari de la ciutat en el marc de la in-
clusió escolar. Està organitzat en dos nuclis
de treball, segons l’etapa educativa a la qual
s’adreça:
• Unitat d’atenció externa adreçada a les es-
coles bressol municipals (EBM).
• Unitat de suport a l’alumnat amb trastorns
greus del desenvolupament (TGD) i tras-
torns de conducta (TC).
EL PROJECTE
DEL CENTRE
F
1. Bauman, Z.: Els reptes de l’educació en la modernitat lí-
quida. Arcadia, Barcelona, 2007.
«Creiem fermament que la humanitat serà més feliç aprenent a ser-
vir-se degudament de la música, i aquella persona que faci alguna
cosa en aquest sentit, ja no haurà viscut en va.»
Zoltan Kodaly (1882-1967),
músic i pedagog hongarès.
C om amúsics professionals i docents, treballem amb lamúsi-ca, a partir de la música i per mitjà de la música. La músicaen ella mateixa conté molts elements per ajudar en el nos-tre desenvolupament com a persones: és mitjà de comuni-
cació que s’expressa sense paraules, es relaciona amb estats d’ànim i
experiències passades, permet la llibertat d’expressió i estableix rela-
cions personals múltiples entre executants, oients i la pròpia música.
S’està produint una reflexió en la societat entorn de la idea que els
grans avenços tecnològics, científics, la globalització i el creixement
econòmic no són per ells mateixos creadors de més cohesió social o
benestar personal si no van acompanyats d’una cultura de compromís
amb els valors ètics dins de l’activitat professional i social de cadascú.
La complexitat de la feina diària, que s’ha hagut d’anar adaptant a
canvis importants en el sistema educatiu, i a la vegada la inexistència
d’un col·legi professional docent que aglutini, representi i dignifiqui
alhora una professió que no passa pel seu millor moment quant a re-
coneixement social, han estat factors importants que han anat ajor-
nant l’elaboració d’un codi de deontologia del personal docent.
Cal destacar que l’any 1992 el ple del Consell Escolar de Catalunya
va aprovar un document anomenat «Criteris per una deontologia del
docent», que establia un punt de partida important per a la reflexió
sobre la dimensió ètica que planteja l’activitat docent.
Nosaltres hem optat per la paraula compromís perquè creiem que
no es limita a un seguit de normes, sinó que implica una manera
d’entendre i viure la nostra professió.
Un compromís de deontologia és un conjunt de referents d’actua-
ció (criteris, normes i valors) que orienten la pràctica professional, que
ajuden en l’exercici de la professió i que, en definitiva, milloren la
qualitat del treball que s’ofereix a la societat. En el cas dels professio-
nals de la docència, bàsicament, els compromet en relació amb l’a-
lumnat, els altres professionals, la institució i la societat.
Per tant, suposa un compromís lliurement acceptat, consensuat,
explicitat i publicat. Un compromís de defensa d’uns principis ètics
comuns per part d’un col·lectiu professional.Mostra qui som, l’essèn-
cia de la nostra feina i la qualitat del treball que s’ofereix per incre-
mentar el seu reconeixement.
INICI DEL PROCÉS
Al Conservatori Municipal de Música de Barcelona (CMMB) s’ha fet
una reflexió sobre la necessitat de redactar, aprovar i aplicar un com-
promís de deontologia a través d’un procés de participació dels pro-
fessionals en l’elaboració de la proposta. Aquest procés va ser impul-
sat pel gerent del CMMB, DavidMartí, que va explicar-lo en detall en
aquesta mateixa revista1.
La institució que proposa als seus professionals que expliquin el seu
compromís ètic també ha de comprometre’s a impulsar un model de
gestió basat en un conjunt de valors com l’excel·lència, la comunica-
ció, el treball en equip, la creativitat, la innovació i l’amor. I en el nos-
tre cas, com a músics i, per tant, com a pedagogs i pedagogues d’un
llenguatge universal, hem de ser el primer col·lectiu professional de
l’educació que es doti d’un compromís de deontologia.
8 APUNTS núm. 63 febrer/març 2008e
EL PROFESSORAT DEL CONSERVATORI MUNICIPAL DE MÚSICA
ELABORA UN COMPROMÍS DE DEONTOLOGIA
El professorat del Conservatori Municipal deMúsica de Barcelona (CMMB) ha iniciat una experiència pio-
nera amb l’elaboració del Compromís de Deontologia dels professionals docents del centre. Aquest pro-
jecte, en el qual han participat vint-i-dos membres del professorat del CMMB, ja té un primer esborrany
que serà debatut pel ple del claustre abans de sotmetre’l a aprovació.
MúsicaiValors
Educació
Valors i actituds
Coneixements
Música
Societat
Institucions,
docents, intèrprets,
estudiants
jj j
j
Les raons d’iniciar un projecte com aquest van ser moltes:
La llei obliga la ciutadania a compartir l’educació dels seus fills i filles
amb el tutor o tutora.
Molts conflictes tenen l’origen en visions ètiques diferents.
No es pot educar en valors sense assumir-los com a propis.
És important explicar a la ciutadania el compromís ètic dels educadors
i educadores. Aquest compromís ha de sortir del col·lectiu mateix.
AVANÇ DELS CONTINGUTS
De les experiències viscudes per les persones integrants del taller, s’han
plantejat uns continguts que, per ara, es concreten en quatre aspectes:
>> Compromís amb l’alumnat
L’ensenyament a infants i adolescents d’una matèria tan relacionada
amb els sentiments com és la música ens exigeix una conducta exem-
plar, un gran respecte envers ells i elles i un compromís pedagògic ba-
sat en la comunicació i l’excel·lència.
>> Compromís entre les famílies i el professorat
Família i professorat compartim la responsabilitat de l’educació, per la
qual cosa és necessari mantenir una relació de confiança que garan-
teixi l’èxit de la nostra tasca educativa.
>> Compromís amb la institució
La relació entre el professorat i la gestió de la institució.
>> Compromís amb relació a la música i la societat
La relació amb el món de la música i la societat que ens envolta.
L’ELABORACIÓ
El projecte del codi de deontologia ha estat elaborat per un grup de
professors i professores del Conservatori Municipal de Música que
s’ha engrescat a escriure’l per als mateixos professors i professores del
centre, arran de la proposta de David Martí i amb la coordinació de
JoséManuel Alonso2, que també va donar unes referències bibliogrà-
fiques que han estat de molt suport. De forma presencial hi han parti-
cipat vint-i-tres membres del professorat i, després, s’hi han afegit
fent aportacions puntuals tres professors més.
S’ha construït durant vuit sessions, cada dimarts, des del 30 d’octu-
bre de 2007 fins al 18 de desembre de 2007. Aquestes reunions han
servit per endreçar tots plegats la nostra feina. També ha estat una
eina fonamental de comunicació interna entre nosaltres l’ús del Bule-
vard Educatiu —Intranet de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de
Barcelona—, ja que ens ha permès poder exposar les nostres idees i
reflexions en el moment que li anava millor a cadascú.
Els diferents punts els hem escrit fent petits grups de treball i els
hem acabat de donar forma a través de les aportacions personals al
Bulevard, perquè així cada grup s’ha pogut assabentar de la feina feta
per les altres persones.
Les idees, reflexions, aportacions i la recerca han anat prenent forma
concreta en una primera redacció, que esperem que pugui ser un bon
punt de partida en el camí de consensuar un codi de deontologia per
part de l’equip docent del Conservatori.
Estem davant un treball innovador en l’àmbit de la docència musi-
cal. Desitgem que no es quedi en un altre document més, ni que es
vegi com una mena de reglament de règim intern com el que tenen
tots els centres, sinó que sigui una eina viva i útil, el qual, un cop pre-
sentat al Claustre del Conservatori i aprovat, segueixi sent objecte de
debat i reflexió. I a partir d’aleshores romangui obert a noves aporta-
cions i pugui ser avaluat i modificat.
També es proposa fer un protocol d’accions on es puguin reflectir si-
tuacions i solucions que afecten la nostra tasca. Igualment, serà conve-
nient la creació d’una comissió del professorat per mantenir viu el docu-
ment i divulgar-lo a altres institucionsmusicals i col·lectius docents.
Dioni Chico, Erika Gallova, Sònia Medina, Cristina Morales i Josefina
Rius
Comissió redactora i professores del Conservatori Municipal de Música
de Barcelona
1. Vegeu Barcelona Educació, número 59, pàg. 12-14.
2. Llicenciat en Psicologia, màster en Direcció Pública i en Estudis Internacionals, i president de
la secció de Psicologia de la Intervenció Social del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
e
9APUNTSnúm. 63 febrer/març 2008 e
www.cmmb.net
conservatori@cmmb.cat
2i
Fran
ces
c P
era
MONTSERRAT
BALLARÍN
Regidora d’Educació
de l’Ajuntament de
Barcelona
10 L’ENTREVISTA núm. 63 febrer/març 2008e
Patricia
Esteve
>> Abans d’analitzar i comentar els objectius del Programa d’actuació
municipal (PAM), seria bo saber com ha anat el procés de participació.
Ha estat un procés de participació molt ampli. Hem rebut gairebé
2.000 propostes directes de la ciutadania, a més de les corresponents
als òrgans de participació com el Consell Escolar Municipal, el Consell
de la Joventut, el Consell de Formació Professional o el Projecte Edu-
catiu de Ciutat. També hi han fet una aportació important el col·lectiu
de professionals del propi Institut d’Educació, que després de vàries
trobades i sessions de debat han presentat una proposta col·lectiva.
No cal dir que totes les aportacions s’han tingut molt en compte a l’-
hora de fer la proposició de redactat final del PAM. És el món educa-
tiu qui ha d’acabar aplicant aquestes mesures i, per tant, ha estat
molt bo comptar amb la seva complicitat des del principi.
>> I quins seran, doncs, els objectius principals del Programa d’ac-
tuació municipal en educació per als propers quatre anys?
La nostra aposta és crear una xarxa amb tots els recursos de què dis-
posa la ciutat per posar-la a l’abast de tota la ciutadania i que tothom
pugui beneficiar-se d’una educació de qualitat. En aquest món globa-
litzat cal formar-se contínuament i renovar els coneixements. La for-
mació contínua, per tant, és molt important. L’escola segueix sent un
nucli fonamental en la formació però, cada vegada més, el que va
més enllà de l’escola té una funció molt important. Per això els objec-
tius del PAM en educació seguiran les línies marcades per al model de
ciutat que es vol fer des de l’actual Ajuntament.
>>Quin és aquest model?
Els eixos principals del model de ciutat són la creativitat i la innovació
relacionats amb el progrés econòmic, la cohesió social, la convivència i
l’espai públic, la capitalitat i el canvi climàtic. I l’educació intervé direc-
tament en l’assoliment de tots aquests eixos. Per al progrés econòmic
necessitem, entre d’altres coses, arribar a la fita del nou tractat europeu
de Lisboa que diu que el 85% dels joves, a l’any 2010, haurien de tenir
o estar fent estudis postobligatoris. Nosaltres, com a Ajuntament, te-
nim unes competències molt limitades en educació, però no podem
abandonar la nostra tradició històrica que sempre ens ha portat a anar
més enllà de les competències pròpies. I això ho continuarem fent. No
perquè siguem nostàlgics, sinó perquè pensem que apostar per l’edu-
cació és fonamental en el model de ciutat que volem.
>> I per assolir aquest futur, quines actuacions es faran des de la
Regidoria d’Educació?
Hem de treballar per una ciutat educadora, per una educació de quali-
tat, i per la proximitat i la participació. L’Ajuntament vol liderar progra-
mes i projectes, però també intenta arribar a tots els agents educatius
de la ciutat per compartir tasques. Aconseguir, sobretot, que ningú
quedi exclòs de les oportunitats educatives que ofereix la ciutat, tant
dins com fora de les aules. I com que dins de les aules no tenim com-
petències, on més feina podem fer és en la igualtat d’oportunitats i l’e-
quitat en les activitats fora de l’escola. Per tant, hem de teixir les màxi-
mes complicitats amb altres àrees de l’Ajuntament i seguir impulsant
que s’obrin els patis de les escoles fora de l’horari lectiu. És en l’àmbit
de fora de l’aula, on des de l’Ajuntament podem fer més coses.
També hem presentat fa poc la mesura dels ajuts de menjador.
Amb aquesta mesura, l’Ajuntament preveu cobrir la demanda no
atesa el curs anterior i aportar per al curs 2008-2009 més de 3 milions
d’euros. Això suposarà una inversió total, conjuntament amb la Ge-
neralitat, de 7 milions d’euros. Amb aquesta important xifra s’aconse-
guirà cobrir les necessitats de més d’11.000 famílies barcelonines. I,
parlant de famílies, que quedi clar que no només les volem ajudar
amb diners, també amb formació. Volem endegar un projecte per
formar les famílies en les noves tecnologies perquè puguin saber qui-
nes eines utilitzen i com les fan servir els seus fills i filles.
>> Pel que explica, les accions que s’impulsin des de l’Ajuntament
no deixaran de banda la transmissió d’uns determinats valors?
Els valors són un factor transversal en tota l’educació. Tot el que fem
ja determina uns valors. Però tots els programes que es fan des de
l’Ajuntament relacionats amb l’educació en valors hi continuaran te-
nint presència, com l’Agenda 21, la promoció de la salut, l’Audiència
Pública o els programes de coneixement de la ciutat. També endega-
rem ben aviat programes d’interculturalitat.
11L’ENTREVISTAnúm. 63 febrer/març 2008 e
«L’EDUCACIÓ ÉS UNA
PRIORITAT EN EL NOU
MODEL DE CIUTAT»
Montserrat Ballarín és a punt de saludar una noia de sis anys que ha guanyat un concurs i que veurà com
el seu dibuix apareixerà a la propera Guia de centres i serveis educatius de Barcelona. La regidora d’Educa-
ció de l’Ajuntament de Barcelona gaudeix compartint amb els nois i noies i amb els pares i mares, ja que
creu que l’educació no és només responsabilitat de les escoles i el professorat. Per això demana diàleg i la
col·laboració de tothom i deixa clar que, per a l’Ajuntament, l’educació és una prioritat en el nou model de
ciutat. I ho fa amb el Programa d’actuació municipal (PAM) per als propers quatre anys damunt de la taula.
>> Una de les mesures que recollirà el PAM en educació és doblar el
número de places d’escoles bressol municipals?
Barcelona ha creat un model d’escola bressol que és tot un exemple i,
efectivament, volem passar de les 3.500 places actuals a les 7.500.
Les escoles bressol municipals cobreixen una etapa educativa, dels 0
als 3 anys, que té molta importància. En aquest món globalitzat, les
habilitats comunicatives i de relació són molt importants. I en l’etapa
0-3 es poden començar a potenciar aquestes habilitats. Aquest seria
un dels aspectes que dèiem abans de creativitat i innovació que vo-
lem que siguin model d’aquesta ciutat en els propers quatre anys.
Al mateix temps, la nostra aposta per augmentar les escoles bressol
municipals és perquè així facilitem que les dones no trenquin la seva ca-
rrera professional quan són mares. Això és essencial per al desenvolu-
pament econòmic de la nostra ciutat, ja que les dones aporten un nivell
de formació cada vegada més elevat. També hem d’aconseguir un ma-
jor equilibri territorial en les places d’escoles bressol. Hem fet un estudi
demogràfic per veure a quins barris de la ciutat són més necessàries.
D’altra banda, el nostre model d’escola bressol no perdrà qualitat
perquè hi hagi més places. Ja deia abans que el model d’escola bressol
de Barcelona és tot un exemple i, per tant, haurem de fer un esforç en
la formació de professionals destinats a l’educació dels 0 als 3 anys.
>> I la formació professional, cap a on ha d’anar?
Volem tenir una formació professional en què existeixi un diàleg entre el
món productiu i allò que es pot oferir des de la ciutat. Tenim la Fundació
BCN Formació Professional permillorar aquesta relació. Per exemple, en
el centre municipal de formació professional Anna Gironella deMundet,
ara s’impulsarà un cicle formatiu de patronatge i disseny de moda per
potenciar el sector tèxtil de la ciutat. Ha estat possible per un acord de
col·laboració amb el Gremi d’indústries de la confecció de Barcelona.
També volem impulsar valors que es trobin implícits a la formació pro-
fessional com la cultura de l’esforç i del treball. Volem identificar la FP
amb aquests valors i que no es vegi com un camí de segona, sinó com
unamagnifica sortida per als nostres nois i noies en la seva formació i en
seu futur laboral. La formació professional els ha d’ajudar a realitzar-se
com a persones i també a donar-los una sortida dins el món del treball.
>> Fa ben poc, es va signar el conveni entre Ajuntament i Generali-
tat per a la construcció i la millora d’equipaments escolars que po-
dríem qualificar-lo d’històric?
Més que històric, jo diria que és una inversió sense antecedents de 411
milions d’euros. El conveni estableix que en els propers quatre anys es
construiran 15 nous centres i es faran millores a 325 escoles i instituts.
Mai s’havia destinat tant esforç econòmic a l’ampliació i la millora de la
xarxa de centres d’ensenyament de Barcelona. És una demostració
clara que l’educació és una prioritat d’aquest mandat i del nou model
de ciutat. No només pels diners, sinó també pel model d’inversió. Te-
níem una radiografia perfecta de quina era la situació i una anàlisi de les
necessitats a la ciutat, i això ha permès fer una planificació molt acu-
rada. No només farem noves construccions, sinó que també millorarem
els actuals centres escolars i això ens ajudarà a aconseguir l’equitat en
l’educació a la nostra ciutat. Tenim escoles bressol amb una gran quali-
tat arquitectònica i quan els nois i noies passin a primària també es tro-
baran un edifici en condicions. La qualitat de l’entorn també és educa-
ció. No només són el professorat o els pares i mares, també la
infraestructura pot contribuir a una educació de qualitat.
També tindrem en compte quan fem les noves construccions i les re-
habilitacions dels edificis existents, que siguin espais aprofitables per a
usos socials per al barri i, amés, volem que en el termini de dos anys la
majoria d’escoles tinguin banda ampla a les aules.
>> A més d’apropar l’escola al barri i al territori, també es promocio-
naran les xarxes entre els diferents agents educatius?
Educar és una responsabilitat de les escoles, però també ho és per a les
famílies i l’entorn. No podem deixar tota la responsabilitat a les esco-
les. Per tant hem d’aconseguir la coresponsabilitat de tothom: escoles,
famílies i els agents educatius externs a l’escola. Un dels problemes de
l’educació és que cada una de les parts mira el procés des de el seu
únic punt de vista, sense tenir en compte els altres. Només veuen el
que els altres no fan, amb una visió negativa i sense valorar el que fan
de bo. I al final, ningú assumeix responsabilitats i la culpabilitat.
Hem de saber generar confiança entre tots els agents educatius i
això ho farem per mitjà de tots els instruments que disposem a l’A-
juntament, com el Projecte Educatiu de Ciutat o el Consell Escolar
Municipal. En una època d’incerteses en la societat i en què és difícil
trobar solucions absolutes, l’única cosa que tenim segura i que pot
funcionar és el diàleg continuat entre totes les parts implicades. És la
millor manera de generar confiança i empatia. Veure què fa l’altre,
valorar-ho i saber on puc millorar. Volem unes xarxes sòlides en
aquest sentit, que siguin bidireccionals, d’anada i de tornada, i que els
llaços que s’estableixin siguin sòlids. Els Plans d’entorn als barris són
un exemple que volem ampliar per tota la ciutat.
>> El Consorci d’Educació de Barcelona cada vegada assumeix més
competències. S’ha convertit, doncs, en un element molt important
en l’educació a la ciutat?
L’Ajuntament dins del Consorci d’Educació passa a participar en tot el
que és l’educació a la ciutat i, conjuntament amb el Departament d’E-
ducació, a participar en l’elaboració de programes educatius innova-
dors. El Consorci no només fa tasques de gestió. També serem cores-
ponsables dels programes que es facin des del Consorci per a totes les
escoles de la ciutat. Com diu l’alcalde Jordi Hereu, res del que succe-
eix a la ciutat ens és aliè. Tots els aspectes educatius que pertoquen a
Barcelona ens preocupen, siguin o no competència de l’Ajuntament. I
dins el Consorci, ho farem.
El Consorci és una eina que ens permet fer un treball de proximitat
a la ciutadania i, al mateix temps, apropar l’administració als centres.
Hem de tenir clar que totes les competències que assoleix impliquen
millores en l’educació a la ciutat de Barcelona i que estem sumant per
aconseguir una educació de qualitat. Hem de veure com totes aques-
tes competències les està desenvolupant amb encert i com se li van
transferint les que encara queden pendents. L’Institut d’Educació con-
tinuarà amb la gestió dels centres municipals, que són i seran titulari-
tat de l’Ajuntament i, a més, es dedicarà a liderar tots els processos
per construir una ciutat educadora.
>> També toca parlar ara de la Llei catalana d’educació
En primer lloc cal deixar clar que, com deia abans, el més important
és el diàleg i veure com podem millorar l’educació des de tots els sec-
tors. I, per tant, hem de continuar dialogant tots plegats i no tirar per
terra una gran feina feta en els últims anys, en què des del canvi de
govern a la Generalitat, es va impulsar un Pacte per l’Educació que va
ser un exemple de participació i una fita històrica al nostre país. Estem
parlant d’un document de bases de la Llei d’Educació.
Som en un moment de discussió i en una fase prèvia. No cal treure
conclusions d’un document base que encara ha d’arribar al Parlament
perquè es converteixi en una llei. Si el govern de la Generalitat no
volgués escoltar i dialogar hagués enviat la llei al Parlament, sense
aquest debat previ. Estem davant d’una llei importantísima per al fu-
tur del país. Si demanava abans diàleg entre professorat, famílies i en-
torn, també en demano en aquest tema. e
12 ENTREVISTA núm. 63 febrer/març 2008e
13ASSOCIACIONSnúm. 63 febrer/març 2008 e
Amb l’objectiu d’aconseguir que
lamúsica i els ensenyament artís-
tics tinguin un paper més impor-
tant en les aules de les escoles
públiques, un grup de professors
i professores va crear el projecte
COM SONA L’ESO.
E l segle XX ha estat un farcit d’ideesrevolucionaries sobre les pedagogiesmusicals, les quals han tingut com aprincipal objectiu apropar la música a
tots els nivells socials. Tots els pedagogs i
pedagogues parlaven dels beneficis que a
nivell social, intel·lectual, emocional i tera-
pèutic ens aportava l’educació musical. Al
nostre sistema educatiu, llevat d’algunes
excepcions, les nostres escoles no han estat
mai un model de referència per defensar
aquestes idees innovadores que a poc a poc,
han quedat arraconades, arribant a un punt
on les poques hores destinades als aprenen-
tatges artístics ens recorden les reivindicacions
de pedagogs com Elliot W. Eisner o psicòlegs
com D. J. Hargreaves, que ens advertien del
perill que suposa un retorn a les àrees bàsi-
ques del currículum com les llengües, mate-
màtiques, etc., oblidant els beneficis dels
ensenyaments artístics.
COM SONA L’ESO, des del seu naixe-
ment, ha intentat canalitzar i donar forma a
una sèrie d’inquietuds, que d’altra manera
haurien mort dintre de les aules. En aquesta
idea de mostrar i compartir les nostres expe-
riències, ha estat sempre present la intenció
de cercar el que per a tots nosaltres és el
sentit real de l’art musical, és a dir, fer mú-
sica amb el nostre alumnat i mostrar-ho a la
ciutadania, com un acte col·lectiu de crear,
compartir i sobretot millorar des de dins cap
a fora, és a dir, de l’experiència sensorial a la
teoria, de l’aula al carrer. A més a més,
aquest treball ens ha permès reforçar una
imatge d’un alumnat responsable, solidari,
compromès, amb sensibilitat. Per cert, una
imatge maltractada i manipulada en la majo-
ria de mitjans de comunicació, normalment
més preocupats pels aspectes negatius de
l’educació que pels que realment importen i
ens permeten avançar i créixer.
L’altra idea fonamental de COM SONA
L’ESO és aprofitar transversalment altres te-
màtiques que conflueixen al voltant de les
músiques i propostes escollides en cada tro-
bada. En el cas de la trobada realitzada a
Barcelona el més de maig passat, la temàtica
escollida va ser el reciclatge com a material
per fer música, lligat a la necessitat de cons-
truir un món més net, sostenible i sensible
amb el medi ambient. Les activitats de carrer
agafaren el nom de Riuciclat sonor i és pre-
sentaren nombroses propostes per part dels
instituts participants, en les quals utilitzaven
el cos i objectes reciclats com a instruments
per fer música. Al concert de cloenda realit-
zat al Fòrum vam interpretar la cançó Pare
de Serrat, un cant a la terra interpretat per la
banda simfònica i cors de COM SONA
L’ESO.
A més d’aquestes activitats que resulten
més cridaneres hi ha tot un seguit d’activitats
paral·leles: xerrades, hores de feina a les au-
les, convivència, assajos, etc., que són utilit-
zades com eines socialitzadores i sensibilitza-
dores que ens permeten treballar aspectes
amb l’alumnat que l’espai físic de l’aula i del
centre no permeten. El carrer, les places, jun-
tament amb la ciutadania de les ciutats on ac-
tuem, ens ofereixen l’aula i el centre perfecte
per posar en comú tot un treball col·lectiu en
un improvisat auditori real i viu. Els dies de la
trobada és important destacar lamotivació, la
dedicació i el treball per part de tot el col·lec-
tiu de COM SONA L’ESO; professorat i alum-
nat en una autèntica sinèrgia sonora. Deixem
l’ànima en cada activitat que realitzem, sense
pensar en demandes polítiques, sense res a
canvi, sols la satisfacció de fer les coses el mi-
llor que podem i, com se sol dir en aquest cas,
per amor a l’art.
Adolf Murillo Ribes
Coordinador general de COM SONA L’ESO
e
PLATAFORMA PER UN DESENVOLUPAMENT DE LES ARTS A
L’ESCOLA PÚBLICA
www.comsonaleso.com2i
«Fer música amb el nostre
alumnat i mostrar-ho a
la ciutadania com un acte
col·lectiu de crear i compartir.»
>>Quins motius la van portar a Barcelona?
No va ser una aventura. Tenia una feina que
m’esperava. Era jove, amb vint-i-quatre
anys. Però, com que em quedaven les tardes
lliures, em vaig presentar a l’escola, que ales-
hores estava situada al carrer delMarquès de
Santa Anna, al costat del centre Serrat i
Bonastre. Vaig començar netejant l’escola
cada tarda i els dissabtes, que també s’hi
feien classes. El 6 de febrer de 1974 es va
inaugurar aquest nou edifici, que més tard va
tornar a ser remodelat. La directora era, ales-
hores, Pilar Ribalta i necessitaven algú a la
consergeria. En aquells temps, durant unes
hores al matí, eren els guàrdies urbans qui
feien aquestes tasques. La directora em va
demanar si volia anar-hi juntament amb el
meu marit, que era jardiner. A ell li va costar
acceptar venir cap a l’escola perquè cobrava
menys diners i la feina era diferent, però al
final hi vam venir tots dos. Ell també es va
guanyar la confiança de la directora, i així és
com vam acabar tots dos a la consergeria de
l’escola. Al final, amb l’arribada del conveni
fix ja vam passar a tenir cadascú una jornada
de vuit hores. Així doncs, ens passàvem tot el
dia a l’escola.
«SÓC HISTÒRIA
DE L’ESCOLA»
14 PERSONATGES núm. 63 febrer/març 2008e
AIDA UZ, CONSERGE DE L’ESCOLA MUNICIPAL
REINA VIOLANT DES DE FA 38 ANYSU
«Qui us posava les tiretes a les ferides? Qui cuidava les flors? Qui us donava la camamilla per a aquell terri-
ble mal de panxa? Penseu en la sort que heu tingut de tenir-la sempre a prop...» Signat per la promoció 1998-
2007 de l’escola municipal Reina Violant, és un dels molts escrits que Aida Uz té penjats a les parets. Fa més
de trenta-vuit anys que treballa com a conserge al centre del districte de Gràcia. A punt de jubilar-se, l’Aida
ha viscut a l’escola, ha fet d’àrbitre, ha netejat i ha cuidat les flors del pati amb el seu marit. Va deixar Galícia
molt jove i ara mostra la seva alegria per haver passat la vida al costat de tants nens i nenes.
Jordi Oliver
15PERSONATGESnúm. 63 febrer/març 2008 e
>> I no només han treballat a l’escola, també
hi han viscut.
Així és. Vam viure al mateix centre vint-i-tres
anys, fins a la reforma que es va fer el 1999.
El meu fill també vivia amb nosaltres. El
domicili era on ara hi ha la cuina del centre.
Aleshores era habitual en tots els centres
municipals, però ara només viu a la mateixa
escola el conserge del centre municipal Bosc
de Montjuïc.
>> Suposo que no feia les mateixes feines
quan va començar, fa quasi quaranta anys,
que ara...
Les feines bàsiques del conserge d’abans era
obrir i tancar la porta, regar els patis, respon-
dre al telèfon i fer encàrrecs. Recordo encara
quan netejava l’escola al Marquès de Santa
Anna. Hi havia un vestíbul amb rajoles, que
havia de fregar ajupida. Aleshores, la directora
ho volia ben brillant i hi passava el dit per
comprovar que no hi havia pols. Sense ordina-
dors, el conserge havia de fer tots els encà-
rrecs: «Porta això aquí, fes una fotocòpia,
avisa a aquest, truca a l’altre...» Passaves més
hores al carrer que a dins l’escola, portant
coses i fent encàrrecs amunt i avall. Per això
les escoles tenien dos conserges, ja que un
havia d’estar atent als timbres, vigilar les por-
tes, les entrades i sortides dels nens i nenes.
Bé, es pot dir que he acabat fent de tot,
menys de mestra.
>> He vist que les parets del seu despatx són
plenes de notes i dibuixos d’agraïment cap a
vostè per part de l’alumnat. Sembla que és la
persona més famosa de l’escola, oi?
Sabria dir-te els noms de tots els nens i
nenes de l’escola només veure’ls entrar per
la porta. Entra el petit, després ve el germà;
són com de la família. Vaig coincidir amb
una alumna que ara és mestra de l’escola.
He vist passar generacions senceres per
aquesta escola. Sóc la que fa més anys que
m’hi estic. No em guanya ningú.
>> Són quasi quaranta anys a l’escola Reina
Violant. Ha canviat molt el comportament
dels nens i nenes?
Sí. Ara és tot molt modern, com diuen
alguns. Crec que s’han perdut models de
comportament, i la màxima responsabilitat
és dels pares i les mares. Els nens i nenes fan
el que veuen a casa. Ells ja saben que posar
el peu sobre la taula no està bé, però ho
veuen fer als seus pares i creuen que no
passa res. Recordo que abans els nens i
nenes portaven el seu tovalló i se’l guarda-
ven, i hi havia uns caps de taula que s’enca-
rregaven de tot.
Els pares i mares ja no hi estan tan a sobre
com abans. Aquí tenim nens i nenes que
entren a les vuit del matí a l’escola, a les cinc
van a la ludoteca i no en surten fins a les set.
I quan arriben a casa, a sopar i a dormir.
Tenen una casa dormitori. Potser els pares i
mares tampoc no poden fer més perquè
necessiten treballar, però s’han de buscar
solucions. Manca més estimació i hi ha
massa permissibilitat. Comprenc que són
generacions que han passat de la dictadura
a la llibertat i, potser, no han trobat els límits.
>> [En aquest moment de l’entrevista, una
nena entra al seu despatx i li diu que no es
troba bé. L’Aida l’agafa, li fa unes carícies, li
toca el cap i la panxa. Li diu que no es pre-
ocupi, que, si no es troba bé, anirà cap a
casa.] Sens dubte, vostè és la referència per
a aquests nens i nenes.
Els conec a tots i totes. Sé la situació de
cadascú. N’hi ha que han viscut la separació
del pare i la mare i ho passen molt mala-
ment. Recordo un nen que es passava esto-
nes llargues plorant dient que ell n’era el cul-
pable. Diria que he hagut d’aprendre a fer
de psicòloga en molts moments.Molts pares
i mares m’han donat les gràcies.
>> Deuen ser molts els records que guarda
en la seva memòria...
A l’escola es viuen moments difícils, però ja
et deia abans que estar amb nens i nenes és
molt gratificant i la majoria de coses viscu-
des són sinònim d’alegria i emoció. Sí, és clar
que he hagut d’esperar pares i mares que
han fet tard a buscar el seu fill o filla. Mai
n’he deixat cap sol. He hagut d’explicar
algun conte, jugar a futbol o fer d’àrbitre. El
meu marit, el Paco, també era molt estimat.
El millor que ens ha passat a mi i al meu
marit és que al cap de molt temps vénen a
saludar-te exalumnes de l’escola i penses
que estàs en el record de molta gent. Em
passa sovint que vaig pel carrer i em saluda
gent que ha passat per l’escola. M’han fet
regals, dibuixos, i tantes coses...
>> I mai s’ha enfadat amb cap nen o nena?
Saps què passa? Que a mi me’ls deixen enfa-
dats perquè els desenfadi. Alguns s’han posat
morruts perquè els he dit que no podien jugar
més a pilota, però res d’important.
>> Em costa imaginar si trobarà més a fal-
tar vostè l’escola o l’escola a vostè.
Tot això s’acabarà l’any 2009, si abans no
m’ofereixen d’acabar —i potser ho estudia-
ré. Tinc ganes de deixar de treballar després
de tant temps, però segur que trobaré a fal-
tar les criatures. Estic molt contenta d’haver
treballat en una escola. M’ha donat tant i he
viscut tantes coses boniques! Es pot dir que
sóc història de l’escola. Tothom ha canviat,
però jo he estat sempre al mateix lloc.
>> I l’adéu, com se l’imagina?
Em diuen «quan te’n vagis, et farem la festa
més gran que hi ha hagut mai a l’escola». I jo
els dic que no vull cap festa. La festa me la
donen cada dia a l’escola. A mi m’ha encan-
tat treballar a l’escola i estar amb nens i
nenes. He tingut molta sort a la vida. e
AIDA UZ LÓPEZ
Vaig néixer fa seixanta-tres anys a
Mondoñedo, un poble de la província
de Lugo, a Galícia. Vaig arribar el 1968
a Barcelona, on ja vivien les meves ger-
manes, amb el meu marit Francisco Ca-
naba i el meu fill Francisco.
Vam començar a treballar el meu ma-
rit, que era jardiner, i jo a l’escola Reina
Violant fa més de trenta-vuit anys. Vam
viure a l’escola fins a l’any 1999, quan
s’hi van fer reformes, però seguim vi-
vint al districte de Gràcia. Ara el meu
marit ja està jubilat, però continua visi-
tant sovint l’escola. Estem molt agraïts
de com ens han tractat en aquest centre
tot aquest temps i per a nosaltres ha
estat una alegria haver passar tant
temps al costat de tants nens i nenes.
Un desig que no has complert. Viatjar.
Un que sí. Formar una família i fer una
feina que m’agrada.
Què col·lecciones? Res.
Una virtut teva. La paciència.
Què et fa por? No sóc supersticiosa.
Un consell que t’han donat i vols com-
partir. La meva àvia em deia que fos
sempre una bona persona, i que això
tindria una recompensa en forma de fe-
licitat.
Per a Aida Uz, l’escola Reina Violant...
De quin color és? Verda.
Quin dia de la setmana? El dimecres, ni
comença ni s’acaba la setmana.
Quina estació de l’any? La primavera.
Quin menjar? Verdura i peix.
Quina planta? La rosa.
dD
16 RECURSOS núm. 63 febrer/març 2008e
Observo la Maria mentre jugaabans que el rellotge marqui lesnou. Es percep que està negui-tosa. Corre, crida i recorda a
tothom que «avui el meu papa ve a classe a
parlar de...» Aquest mes en Pere, el seu
pare, és l’escollit per venir a explicar a tots
els nens i nenes de la classe de segon de pri-
mària la seva professió. És comerciant. Té
una de les botigues especialitzades en pro-
ductes de vímet (cistells, cadires, coves, etc.)
de Barcelona i fa molts anys que la manté
tot treballant darrere el taulell. De fet, ja hi
treballava de petit quan els seus pares n’eren
els propietaris, però ara el negoci ha passat a
les seves mans.
A classe, en Pere ha sabut despertar i
mantenir l’atenció dels més petits, i també la
dels més grans, el professorat, que l’escolta
amb interès alhora que pensa en com pot
donar de si treballar aquest tema a l’aula.
«Els cistells els fas tu? I com n’has après?»
—pregunta en Marc encuriosit—; «Per què
t’agrada ser botiguer?» —li demana en Mo-
hamed amb certa timidesa. El torn de pre-
guntes ha estat tot un èxit, i la xerrada
també. Sembla que és un tema que interessa
als infants. «Ho comentarem al proper
claustre», comenta la tutora del grup.
Barcelona ha estat una ciutat tradicional-
ment comercial. Des de l’antiguitat fins als
nostres dies, el comerç ha estat i és uns dels
principals agents que han participat en la
configuració de la ciutat. Analitzar-lo des
d’una perspectiva educativa suposa una via
per redescobrir la pròpia ciutat, alhora que
representa una oportunitat per treballar els
canvis que s’han esdevingut.
Experiències quotidianes com la del pare
de la Maria són un exemple del treball del
comerç de Barcelona a l’aula. Un treball que
constitueix una oportunitat perquè l’alum-
nat descobreixi la relació entre comerç i ciu-
tat, i conegui en primera persona els seus
principals protagonistes.
Sovint l’alumnat participa en els actes de
compra familiar, acompanyant els pares i
mares quan són més petits, o individualment
a mesura que van adoptant més responsabi-
litats. Però no és del tot conscient que
aquests actes són actes de consum. És per
això que treballar un fenomen quotidià per
als infants com és el comerç constitueix una
bona eina per introduir l’educació del con-
sum en el currículum, estimulant la relació
entre escola i medi.
Desxifrar la història de la botiga centenà-
ria del pare de la Maria o explorar la gran
complexitat d’un centre comercial pot aju-
dar l’alumnat a entendre com els canvis al
comerç de Barcelona estan estretament rela-
cionats amb la contínua transformació urba-
nística, humana i econòmica de la ciutat.
EL
COMERÇ
A LES
ESCOLES
La Direcció de Comerç i Consum i l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona han elaborat una pro-
posta didàctica amb la qual conviden les escoles a conèixer el comerç de la nostra ciutat. Un material per-
què l’alumnat descobreixi la seva diversitat de productes i serveis, i també criteris per consumir de manera
activa, crítica i responsable.
LA PROPOSTA DIDÀCTICA
PER CONÈIXER
L’ACTIVITAT COMERCIAL
DE LA CIUTAT
17RECURSOSnúm. 63 febrer/març 2008 e
PROPOSTA DIDÀCTICA
L’any 2006, amb motiu de la celebració de
l’Any del Comerç a Barcelona i amb l’impuls
de la Direcció de Comerç i Consum i l’Insti-
tut d’Educació, es va presentar la proposta
didàctica Vols conèixer el comerç de la ciu-
tat? , amb l’objectiu d’aprofundir en la intro-
ducció a les aules del comerç de Barcelona.
La proposta pretén ser una eina per incor-
porar significativament el treball d’aquest
fenomen dins els currículums dels centres
educatius.
Els seus objectius són que l’alumnat conegui
les característiques fonamentals del comerç de
la ciutat, valori la diversitat de comerços, pro-
ductes, professionals i serveis implicats, i sigui
capaç d’elaborar criteris de compra que el per-
metin relacionar-se amb el comerç de manera
responsable, crítica i activa.
La proposta està constituïda per quatre
unitats didàctiques, una per a cada cicle de
primària i una per al primer cicle de secundà-
ria. Totes quatre estan estructurades de la
mateixa manera: s’inicien amb una pregunta
que introdueix la temàtica, una activitat ini-
cial en forma de recurs literari que dóna pas
a una proposta d’activitats en forma de se-
qüència d’aprenentatge i finalitza amb una
activitat de tancament que implica una acció
sobre el medi.
Partint de situacions de la vida quotidiana,
cada seqüència desenvolupa un cicle d’apre-
nentatge caracteritzat per quatre moments
de treball. Primerament, té lloc l’activitat
d’exploració, on es pretén que l’alumnat
manifesti els seus coneixements al voltant
del comerç. Tot seguit, es proposen activi-
tats d’introducció de nous continguts, que,
posteriorment, l’alumnat haurà d’estructurar
mitjançant diferents recursos com la docu-
mentació, la recerca i el debat construint
nous aprenentatges referents al comerç de
Barcelona. Finalment, es presenta una activi-
tat per facilitar l’aplicació en altres contextos
dels continguts treballats.
Dins d’aquesta proposta didàctica es des-
taca la utilització de dos aspectes clau. En
primer lloc, les preguntes, que es convertei-
xen en un recurs dirigit a despertar la curio-
sitat en l’alumnat, crear incertesa i provocar
la reflexió, ajuden a contextualitzar i orientar
l’activitat, i possibiliten que en elaborar les
diverses respostes l’alumnat iniciï un procés
de construcció de coneixement, on ell ma-
teix sigui el protagonista del seu propi apre-
nentatge. En segon lloc, la utilització de tex-
tos literaris, tant prosa com poesia, facilita la
incorporació de la creativitat i de la dimensió
emocional dins la proposta, i posa sobre la
taula la rellevància de les emocions com a
font alternativa de coneixement i com a ele-
ments fonamentals dins el procés de presa
de decisions
Es tracta d’una proposta oberta que sug-
gereix diversitat d’activitats i deixa en mans
del professorat la concreció última d’aques-
tes, amb la intenció de facilitar l’adaptació
de la proposta a la diversitat de centres i de
necessitats. Les diferents activitats pretenen
que l’alumnat aprengui de forma gradual i
progressiva els continguts a través de la lec-
tura de textos, la investigació, el debat i l’a-
plicació dels coneixements apresos en forma
d’accions sobre l’entorn.
En definitiva, treballar el comerç de Barce-
lona a l’aula implica conèixer la realitat de la
ciutat i apropar-s’hi, endinsar-se en la histò-
ria i la realitat del seu teixit comercial i veure
com aquest ha estimulat canvis constants en
el mateix si de la ciutat i de les persones que
hi viuen.
Neus Banqué, Salvador Viciana i Josep Bonil
Educadors del consum
e
«Els canvis al comerç estan
relacionats amb la transfor-
mació urbanística, humana
i econòmica de la ciutat.»
www.bcn.cat/escolescomerc/ca/home.html2i
18 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT núm. 63 febrer/març 2008e
La Mostra de Produccions Audiovisuals de Centres
Educatius PlayRec, que ha viscut els dies 25, 26 i 27
de febrer de 2008 la seva cinquena edició, permet
donar una oportunitat d’expressió, en forma audiovi-
sual, a la comunitat educativa i especialment als in-
fants i joves dels centres educatius. La mostra Play-
Rec està organitzada per Mitjans. Xarxa d’Educadors
i Comunicadors.
P
layRec és un espai obert a tothom i una forma de donar una
oportunitat d’expressió a la comunitat educativa formada per
infants, joves i adults. La manifestació de l’opinió i la mirada
dels participants, a través de l’audiovisual, sobre problemes o
esdeveniments socials i culturals del nostre entorn proper permet
convertir els receptors habituals passius dels continguts audiovisuals
en emissors actius. Així mateix, els donem autonomia i fem que es
comprometin amb la comunitat i l’espai de creació.
Des de l’any 2004 s’han celebrat tres edicions d’aquesta mostra i es
vol que es consolidi com un acte de referència per a tots els centres
educatius de la ciutat que produeixen obres audiovisuals amb un pro-
pòsit educatiu-expressiu o que s’hi volen iniciar.
Les edicions de la mostra se celebren dins el marc del Festival de Bar-
celona VisualSound, a les instal·lacions del Centre Garcilaso del districte
de Sant Andreu. Els quatre dies de la mostra es reparteixen entre els di-
MOSTRA DE PRODUCCIONS AUDIOVISUALS DE CENTRES
EDUCATIUS DE BARCELONA
PlayRec
19PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATnúm. 63 febrer/març 2008 e
ferents àmbits educatius; així, tenim un dia dedicat als centres d’educa-
ció no formal i els altres als d’educació formal, que es reparteixen entre
un dia dedicat a educació infantil i primària, i els altres dos dies dedicats
als centres d’educació secundària, batxillerat i cicles formatius.
LA COL·LECCIÓ
Totes les produccions presentades, a part del visionament en el Centre
Garcilaso els dies de la mostra, formaran part d’una col·lecció de DVD.
La primera entrega d’aquesta sèrie, que recull les dues primeres edi-
cions i està formada per sis discs de recopilació, ja es pot consultar i vi-
sionar a la biblioteca Artur Martorell de Barcelona (www.bcn.cat/edu-
cacio/arturmartorell).
Aquesta col·lecció està dividida en els mateixos àmbits educatius
que la mostra PlayRec. Així, tenim de moment: un DVD d’educació
infantil i primària, dos d’ESO i batxillerat i dos d’educació no formal,
fàcilment identificables perquè a cada un d’ells correspon un color di-
ferent. Hi ha una còpia d’aquests DVD en l’Arxiu General de Cata-
lunya i en l’Arxiu General de Madrid.
Aquestes produccions audiovisuals recollides en els DVD esmentats
estan complementades amb unes fitxes on es recull, de cada experièn-
cia, el procés, els objectius i els continguts. Aquestes fitxes estan classi-
ficades en quatre categories per a una recerca còmoda i fàcil: àmbit
d’aplicació, competència bàsica en educació audiovisual, contextos
educatius i tipologia de mitjans. Es poden consultar en el Catàleg d’Ex-
periències d’Educació en Comunicació: www.mitjans.info/cataleg.
Cada any s’han anat introduint variacions en la mostra, i així, a partir
del segon PlayRec es va buscar una fórmula participativa i activadora
dels aspectes que implica l’educació en comunicació, tant pel que fa a
la reflexió sobre la producció audiovisual com a l’anàlisi crítica dels con-
tinguts mediàtics. Les persones participants, a més d’assistir a la projec-
ció de les produccions seleccionades, prenen part en diversos tallers per
treballar conceptes bàsics del llenguatge audiovisual i per desenvolupar
l’actitud crítica, principalment, davant els informatius i la publicitat.
Recordem que des del seu inici la mostra del PlayRec ha tingut dos
objectius fonamentals:
Divulgar les diverses tipologies de les produccions audiovisuals por-
tades a terme en tots els contextos educatius de la ciutat.
Regular a Barcelona un espai d’interacció entre els diferents agents
socials que participen en l’educació en comunicació.
Mirant les dades que es recullen en les memòries sobre el nombre
de centres participants, la seva tipologia i la seva ubicació en el terri-
tori, es conclou ràpidament que l’augment de participants, així com
una major implicació de centres educatius de tots tipus, han estat sig-
nificatius i, per tant, és força evident que s’han assolit els dos objec-
tius fonamentals del PlayRec.
En concret, de la convocatòria del 2007 tenim les dades següents:
300 participants desglossats en 80 alumnes d’educació infantil i pri-
mària, 177 alumnes d’ESO i batxillerat, 25 alumnes adults d’educació
no formal i 18 educadors que els van acompanyar en les respectives
sessions.
En aquests moments, amb totes aquestes dades a les quals fem re-
ferència, s’està fent un document gràfic on, per districtes, quedi reco-
llida la participació de cada un d’ells en el PlayRec, amb el nombre i
l’àmbit educatiu pertinent. Creiem que aquesta presentació facilitarà
una visualització real del camí que s’ha obert i també de l’evolució del
PlayRec per implicar tots els àmbits educatius de la ciutat.
D’aquesta anàlisi també es pot extreure el que queda per fer.
Veiem que la representació per districtes no és uniforme, n’hi ha que
ni tan sols han participat en alguna de les edicions. Cal trobar el camí
perquè tots els territoris de la ciutat hi siguin presents.
Tota la tasca endegada des de 2004 ja posiciona el PlayRec com una
de les iniciatives més interessants en els darrers anys de visualització
dels processos d’educació en comunicació que tenen lloc a la nostra
ciutat. Podem parlar d’un bagatge que l’està portant cap a una madu-
resa i que pot provocar alguns ajustaments en el seu funcionament.
Mitjans. Xarxa d’Educadors i Comunicadors, com a associació que
es preocupa pel present i el futur de la comunicació social, i consti-
tuïda per professionals de la comunicació i l’educació, a més de
col·lectius i persones preocupades per la comunicació mediàtica i la
seva incidència social i educativa, valora molt positivament la tasca
realitzada amb aquest projecte educatiu dins del Projecte Educatiu de
Barcelona. També volem remarcar que ha estat possible gràcies a la
feina de les diferents entitats implicades: Teleduca. Educació i Comu-
nicació, Banda Visual i Ubú TV.
Anna Blázquez i Carme Ribes
Mitjans. Xarxa d’Educadors i Comunicadors
e
www.mitjans.info
mitjans@pangea.org
2i
«Un acte de referència per a tots els centres
educatius que produeixen obres audiovisuals
amb un propòsit educatiu-expressiu.»
Ja
nn
es
G
la
s
D l Consorci EL FAR, creat el 1993en el context de l’obertura de laciutat al mar, centra la seva activi-tat en el foment i la difusió dels
valors socials, econòmics, ambientals i cultu-
rals del mar i el litoral en el marc de la soste-
nibilitat; impulsa la formació professional en
els oficis del mar, i potencia el desenvolupa-
ment de projectes nàutics d’interès per a
una ciutat que ha tingut i té el mar com a eix
vertebrador.
De fet, no hem d’oblidar que Barcelona
és una ciutat amb un marcat caràcter marí-
tim, si tenim en compte que aquesta ha
anat canviant i evolucionant entorn del mar.
De fet, el Mediterrani sempre ha estat el
motor al voltant del qual s’han desenvolu-
pat activitats econòmiques; ha permès l’e-
volució tecnològica; ha estimulat la investi-
gació, i ha generat formes de vida i cultures
pròpies. En aquest context, el Consorci EL
FAR promou i desenvolupa tot un seguit de
20 BARCELONA A L’ESCOLA núm. 63 febrer/març 2008e
Des de la seva creació, el Consorci
EL FAR treballa per promoure i
desenvolupar els valors associats
al mar i el litoral de Barcelona. El
Consorci EL FAR s’obre a les esco-
les de la ciutat amb el convenci-
ment que el mar també educa.
EL MAR EDUCA
EL CONSORCI EL FAR PROMOU ELS VALORS
ASSOCIATS AL LITORAL DE LA CIUTAT
projectes i activitats educatives que tenen el
mar com a element educador i transmissor
no només de coneixements, sinó també de
valors.
Més de 12.000 alumnes participen anual-
ment en l’oferta educativa que es presenta
des del servei de Programes Educatius del
Consorci EL FAR. Les diferents activitats que
s’hi ofereixen formen part del programa
d’activitats pedagògiques «Entorn al mar»,
elaborat en col·laboració amb el Museu Ma-
rítim de Barcelona.
Aquest programa posa a l’abast dels do-
cents tota una sèrie d’activitats adreçades a
l’alumnat dels diferents nivells educatius
amb l’objectiu de complementar els contin-
guts que es desenvolupen en el currículum
escolar. Aquestes estan organitzades en cinc
blocs temàtics: l’activitat comercial marítima,
la cultura i el patrimoni marítim, la navega-
ció, ciència i tecnologia i el medi natural
marí. Igualment, el Consorci EL FAR disposa
del Centre de Recursos Educatius del Mar
(CREM), el qual ofereix assessorament, do-
cumentació i recursos educatius per tal de
facilitar la tasca educativa.
LA BARCELONA WORLD RACE
La celebració de la Barcelona World Race
s’ha presentat també com una oportunitat
única per apropar el mar i el món de la nave-
gació oceànica als centres educatius.
Aquesta regata, organitzada per la Funda-
ció per la Navegació Oceànica de Barcelona
(FNOB), es va posar en marxa l’onze de no-
vembre passat i ha comptat amb la partici-
pació de nou equips que naveguen a dos
(dos tripulants), amb l’objectiu de fer la
volta al món sense escales.
Des de la Fundació per la Navegació Oce-
ànica, la Universitat de Barcelona i el Con-
sorci EL FAR, s’ha elaborat el Programa Edu-
catiu de la Barcelona World Race, el qual ha
permès participar fins ara a més de dos mil
escolars de Catalunya, València i França en
les diferents activitats proposades:
Mostra de dibuix S.O.S. Espècies amena-
çades.
Recollida de missatges Aturem el canvi cli-
màtic.
L’exposició Navegant per la ciència i la
Gimcana Barcelona World Race.
Pel que fa la Gimcana Barcelona World
Race, té com a objectiu fer el seguiment en
temps real dels vaixells participants elabo-
rant els seus quaderns de bitàcola. Per a la
seva realització, els nois i noies han hagut de
resoldre diferents proves relacionades amb
tres blocs temàtics: planeta aigua, l’ésser
humà i la navegació.
Per participar-hi, l’organització va posar a
l’abast dels centres tot un seguit de mate-
rials educatius, els quals, juntament amb la
web oficial, constitueixen una eina dinàmica
i interactiva que ha permès treballar els con-
tinguts del currículum escolar de forma
transversal i vivencial, en aquest cas, a tra-
vés de les experiències viscudes dels seus
protagonistes.
Programes educatius
Consorci EL FAR
e
21BARCELONA A L’ESCOLAnúm. 63 febrer/març 2008 e
«El Mediterrani ha permès
l’evolució tecnològica i ha
generat formes de vida i
cultures pròpies.»
LES ACTIVITATS
>> EDUCACIÓ INFANTIL
• Parvulari (3-6 anys)
- Juguem a pescar
- Què és un port?
>> EDUCACIÓ PRIMÀRIA
• Cicle inicial (6-8 anys)
- Juguem a pescar
- Què és un port?
• Cicle mitjà (8-10 anys)
- Aprenem a navegar
- El port comercial
- La pesca
• Cicle superior (10-12 anys)
- Aprenem a navegar
- El cicle de la vida i paisatges al mar
- El port comercial
- El Port Vell
- La pesca
>> EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
• 1r cicle (12-14 anys)
- El cicle de la vida i paisatges al mar
- El port comercial
- El Port Vell
- Investiguem el mar
- La navegació tradicional
- La pesca
- Navega a bord del FAR Barcelona
• 2n cicle (14-16 anys)
- El cicle de la vida i paisatges al mar
- El port comercial
- El Port Vell
- Investiguem el mar
- La navegació tradicional
- La pesca
- Navega a bord del FAR Barcelona
• Postobligatòria (16-18 anys)
- Com funciona el port
- El Port Vell
- La navegació tradicional
- La pesca
- Laboratori de mar
- Navega a bord del FAR Barcelona
Per a més informació sobre el pro-
grama d’activitats escolars de l’Insti-
tut d’Educació: www.bcn.cat/educacio
2i
CONSORCI EL FAR
C. Escar, 6-8
08039 Barcelona
Tel. 93 221 74 57
www.consorcielfar.org
2
22 CIUTATS EDUCADORES núm. 63 febrer/març 2008e
A principis del segle XX, BeloHorizonte era coneguda com laCiutat Jardí per la gran quanti-tat de parcs, cursos d’aigua i tot
tipus de zones verdes que podien trobar-se
al seu terme municipal. Tot i això, el creixe-
ment econòmic i demogràfic accelerat de
mitjans de segle va provocar que els arbres,
jardins i rierols originals que identificaven la
ciutat donessin pas al ciment dels edificis i a
uns rius i canals altament degradats pels
residus.
A més, tenint en compte la degradació i
insalubritat dels dos-cents quilòmetres de
cursos hídrics del nucli urbà de la ciutat, es
va decidir també la construcció massiva de
canalitzacions de formigó, cosa que va pro-
vocar que l’aigua desaparegués del paisatge
urbà de la ciutat.
Amb la intenció que els canals i rierols re-
cuperin l’esplendor del passat, l’Ajuntament
de Belo Horizonte ha dissenyat ara un con-
junt d’intervencions de sanejament de les
conques hidrogràfiques i de reintegració d’a-
questes a la ciutat: el Programa Drenurbs.
El pla, finançat en part gràcies a un prés-
tec del Banc Interamericà del Desenvolupa-
ment (BID), té entre les seves prioritats la
implicació de les comunitats en les decisions
de recuperació i conservació d’aquests es-
RETROBANT LA
CIUTATJARDÍ
LA CIUTAT BRASILERA
DE BELO HORIZONTE
IMPULSA UN PROGRAMA
D’EDUCACIÓ AMBIENTAL
Ciutat model en matèria me-
diambiental, Belo Horizonte vol
recobrar el sobrenom de Ciutat
Jardí. El Programa Drenurbs, im-
pulsat per l’Ajuntament de la ciu-
tat brasilera, vol recuperar tots
els canals, rierols i zones verdes
per a la ciutadania. El programa
compta també amb un vessant
educatiu que implica tots els ni-
vells i modalitats de l’educació
formal i no formal.
Gusta
vo Pe
res
23CIUTATS EDUCADORESnúm. 63 febrer/març 2008 e
pais urbans i l’establiment d’un programa
d’educació mediambiental.
Aquest programa cerca la reflexió, la in-
corporació i el desenvolupament d’hàbits
que estableixin una relació entre les perso-
nes i la natura que tingui en compte al ma-
teix temps la concepció de ciutat i l’ecologia
en el projecte.
La intenció de Belo Horizonte és que el
projecte educatiu ambiental del Programa
Drenurbs es desenvolupi com una pràctica
integrada, contínua i permanent en tots els
nivells i modalitats de l’educació formal i no
formal, desenvolupada en diferents espais
de la comunitat, portant a terme accions i
pràctiques de sensibilització sobre qüestions
ambientals, de foment de l’organització i de
participació de la comunitat en la defensa
del medi ambient més proper.
PLANS LOCALS
Per fomentar la participació de la ciutadania
en el projecte educatiu, s’han creat comissions
locals compostes per representants de les co-
munitats educatives, forces econòmiques, so-
cials, polítiques i religioses de cada una de les
zones de la ciutat afectades pel pla.
Amb la col·laboració de tècnics mediam-
bientals, aquestes comissions discuteixen en
reunions comunitàries els principals proble-
mes ambientals dels seus districtes i les ac-
cions que cal emprendre. Un cop s’arriba a
l’acord, el grups elaboren els plans locals
d’educació ambiental (PLEA) i les activitats
educatives que es portaran a terme adapta-
des a les característiques de cada una de les
comunitats on s’apliquen. D’aquesta ma-
nera, una representació de la comunitat inci-
deix de forma activa en la implicació de la
resta de la societat en el programa educatiu.
A nivell pràctic, tres àrees de la ciutat, 1º
de Maio, Nossa Senhora da Piedade i Balea-
res, ja han començat a aplicar el projecte d’e-
ducació ambiental dirigit tant a infants com a
persones adultes d’acord amb les conclusions
de les comissions de participació local.
Així, per exemple, en l’àmbit escolar els
tres districtes promouen visites guiades als
rierols, torrents i canals dels parcs més pro-
pers a les escoles. Allà, es realitzen sembres
de llavors simbòliques, tallers de contacon-
tes i concursos d’art (realització de grafits)
per tal que l’alumnat estrenyi els seus vincles
amb l’entorn. A les escoles, es treballa de
forma conjunta amb els professionals de
l’ensenyament per tal de crear suports edu-
catius a partir de l’experiència del programa
de sanejament. Un exemple d’aquests és l’e-
laboració de murals on s’explica la història
comuna del barri i dels cursos d’aigua i se
segueix dia a dia la regeneració de la zona.
Pel que fa al públic en general, s’organit-
zen també diferents activitats. Els ciutadans i
ciutadanes poden accedir a ofertes d’oci am-
biental com les Caminades: sortides guiades
on es mostren la qualitat de vida i la preser-
vació del medi ambient com a elements
prioritaris del benestar de la col·lectivitat.
A més, s’han creat les anomenades Pales-
tras ambientais, espais de discussió de temes
ambientals rellevants com ara la gestió dels
residus, la relació entre salut i medi ambient
o la preservació d’àrees verdes. A banda de
les activitats, s’informa periòdicament de l’e-
volució del Programa Drenurbs mitjançant
cartells informatius en comerços, centres de
salut i escoles.
La utilització de la conca hidrogràfica com
a subjecte de les accions educatives perme-
trà integrar millor natura, història i també les
relacions socials. L’objectiu és que l’aigua, els
rius i els canals substitueixin les canalitza-
cions i la insalubritat, que són l’herència del
desenvolupament del segle XX en l’imagi-
nari col·lectiu dels infants i persones adultes
de Belo Horizonte.
En definitiva, la intenció del projecte és que
les conques hidrogràfiques tornin a ser prota-
gonistes d’una ciutat i una ciutadania com-
promeses amb els valors de recuperació del
medi ambient i les pràctiques ecològiques.
Secretariat de l’Associació
Internacional de
Ciutats Educadores
www.edcities.org
e
BELO HORIZONTE
(BRASIL)
Belo Horizonte (2,4 milions d’habi-
tants) i la seva àrea metropolitana
(5,1 milions d’habitants) componen la
tercera aglomeració urbana més po-
blada del Brasil, darrere de São Paulo i
Rio de Janeiro. Situada a la regió sud-
est d’aquest país llatinoamericà i ro-
dejada per les muntanyes de la Serra
do Curral, la capital de l’estat brasiler
de Minas Gerais és una ciutat multi-
cultural fruit de la intensa immigració
que, a finals del segle XIX i principis
del XX, va arribar al Brasil per treba-
llar a la indústria minera.
Tot i el creixement demogràfic acce-
lerat del segle passat, els espais verds
continuen tenint un gran protago-
nisme a la ciutat. Encara ara, Belo Ho-
rizonte té cinquanta-tres parcs natu-
rals; és a dir, trenta-dos metres
quadrats d’àrea verda per habitant, el
triple de la xifra recomanada per l’Or-
ganització Mundial de la Salut. A més
a més, Belo Horizonte va ser desig-
nada a principis dels noranta com la
ciutat amb millor qualitat de vida d’A-
mèrica Llatina per un informe del Po-
pulation Crisis Committee de Nacions
Unides, cosa que li va valer el reco-
neixement de «Ciutat model en matè-
ria mediambiental».
Tres rierols travessen Belo Hori-
zonte: l’Arrudas i l’Isidoro, afluents
del Riu Das Velhas, i el Pampulha.
Així mateix, la ciutat compta amb un
estany artificial: la Lagoa de Pam-
pulha. No és estrany, doncs, que la
capital de Minas Gerais compti amb
prop de 673 quilòmetres de cursos
d’aigua, dels quals 200 travessen el
nucli urbà.
Programa Drenurbs
www.cideu.org/site/content.php?id=3154
2i
BRASIL
Belo
Horizonte
«A les escoles es fan murals
amb la història dels cursos
d’aigua i se segueix
la regeneració de la zona.»
http://portal2.pbh.gov.br2i
24 CIUTAT núm. 63 febrer/març 2008e
UN CONTE DE
D agoll Dagom, per la seva extensatrajectòria de més de trenta anyscom a companyia de teatre musi-cal, ha presentat, al llarg de la seva
història, diversos estils de teatre musical i d’o-
pereta, però encara no s’havia enfrontat a un
clàssic del segle XX com Stephen Sondheim.
Dagoll Dagom, doncs, ha escollit una de les
seves obresmestres, Into the woods—que es
va estrenar a Broadway el novembre de
1987— perquè és una obra intel·ligent i amb
una poètica visual molt màgica.
Boscos endins és una obra sorprenent i
encisadora que es basa en les versions no
censurades dels contes populars recollits du-
rant el segle XIX pels germans Grimm i va
destinada a públics de totes les edats. Pre-
sentem una obra que reflexiona sobre el
comportament de les persones adultes, la
persecució dels seus desitjos i el possible
desencís propiciat per l’acompliment d’a-
quests desitjos.
Tothom pot veure’s reflectit en els prota-
gonistes d’uns contes que no són tan ideals
com semblaven: els desitjos insaciables po-
den portar per camins que mai no s’haurien
imaginat… i mantenir-ne la insatisfacció. Pel
que fa a l’aspecte musical, la partitura de
Stephen Sondheim sedueix per l’aparent
simplicitat de les seves melodies i, alhora,
per l’ús intel·ligentíssim que se’n fa per a
acompanyar la història.
L’obra és una exploració de què passa als
contes després del clàssic «i van ser feliços i
van menjar anissos», quan els desitjos es fan
realitat i cal viure la realitat el dia següent.
Mitjançant un llenguatge artístic sofisticat i
innovador, els creadors de l’espectacle con-
dueixen el públic a través d’un viatge cap al
costat obscur dels contes meravellosos al
mateix temps que exploren el dolor de fer-se
gran o la validesa dels valors que es traspas-
sen de pares i mares a fills i filles.
A mesura que el complex i captivador ar-
gument es desenvolupa, un forner sense fills
i la seva muller, víctimes de la maledicció
d’una bruixa, viatgen «boscos endins» amb
l’esperança d’alliberar-se de la malèfica in-
fluència. Allí troben la Ventafocs, el seu Prín-
cep, la Caputxeta Vermella, el Llop, en Jan
de la Mongetera, Rapunzel i altres personat-
Des del mes de gener es pot gau-
dir al Teatre Victòria de Barcelona
de Boscos endins, el nou espec-
tacle teatral de la companyia Da-
goll Dagom. Aquesta obra musi-
cal arriba acompanyada d’una
proposta didàctica dirigida a les
escoles de la ciutat per mostrar
als nois i noies l’univers màgic
dels contes més coneguts. El di-
rector de Dagoll Dagom, Joan
Lluís Bozzo, ens ho explica en
aquest article.
LA PROPOSTA DIDÀCTICA DE
«BOSCOS ENDINS», LA NOVA OBRA
DE DAGOLL DAGOM
contes
25CIUTATnúm. 63 febrer/març 2008 e
ges dels contes, els quals intenten també de
fer realitat els seus desitjos.
Gràcies a girs imprevistos i diferents punts
de vista, Boscos endins és un clam, a favor
del compromís, forjat amb notes de màgia i
de teatre. Alguns temes tan diversos com la
promesa d’un amor perfecte, la ximpleria de
la lluita per a aconseguir béns materials i les
relacions, difícils i intenses, entre pares, ma-
res, fills i filles són tractats en un entorn que
destaca els matisos psicològics.
L’obra presenta un món de conte diferent,
un món d’encanteris en el qual els personat-
ges en aparença bons poden ser mesquins,
l’amor no és ideal, els prínceps no són per-
fectes i prendre decisions és sempre arriscat.
Entrellaçant històries i personatges dels
contes fantàstics recollits pels germans
Grimm i que, com tots els mites i les llegen-
des, són anònims, universals i atemporals,
Sondheim i Lapine creen un nou conte. Un
conte de contes, on el talentmusical i la inspi-
ració literària s’uneixen per a oferir-nos un es-
pectacle de teatre musical que és una bella
lliçó sobre el difícil trànsit de la infància a la
maduresa i la necessitat de cercar sempre més
endins d’un mateix el camí de la felicitat.
Boscos endins és una proposta de teatre
musical que té diferents nivells de lectura, i és
per això que es pot considerar un espectacle
per a tots els públics; les personesmés joves hi
poden trobar l’univers màgic dels contes més
coneguts amb una nova formulació que els fa
preguntar-se per qüestions no resoltes en la
vida de l’infant, com la por a l’abandonament
dels pares, l’atracció o rebuig del món exterior
i la capacitat de decidir per un mateix.
En un altre nivell, l’obra planteja també
una lectura psicològica de cara als pares i
mares i educadors i educadores en el sentit
que cal saber respectar el camí cap a la ma-
duresa que fa l’infant. En la societat actual,
però també en la mitologia de totes les èpo-
ques, és molt freqüent de trobar-hi el pare o
la mare sobreprotectors, que —per excés
d’amor cap a l’infant— volen que aquest
«no creixi mai», tal com diu la bruixa de
Boscos endins a la seva afillada Rapunzel.
Els infants, segons les paraules de la
bruixa, sempre «passen de ser allò que més
vols a ser allò que més perds». I aquesta
pèrdua que representa el creixement dels in-
fants cal que sigui entesa pels grans com un
enriquiment; hem de permetre als nostres
fills i filles de sortir «boscos endins» i experi-
mentar la soledat, la temença i la superació
de les proves —sovint dures— que imposa
el contacte amb el món exterior.
Els personatges més populars dels contes
fantàstics: la Caputxeta Vermella, en Jan de la
Mongetera, la Rapunzel, la Bruixa, el Príncep,
la Ventafocs, els gegants, es troben i es rela-
cionen en uns boscos que són un símbol de
l’espai exterior, amenaçador i excitant, i
també del seu propi món interior, desconegut
i misteriós, que tots han de recórrer per assolir
el seus desitjos. De mica en mica, el caràcter
pla dels personatges va prenent relleus i om-
bres, i cada cop esdevenen més persones i
s’allunyen de l’estereotip; a mesura que s’en-
dinsen en les profunditats de l’existència, els
personatges de Boscos endins han de decidir
el seu propi destí per ells mateixos, resoldre
els dubtes, desafiar els perills i afrontar les
conseqüències, de vegades terribles i altres
vegades meravelloses, que això comporta.
Boscos endins, a més de ser un espectacle
amè i diferent per als infants, és una reflexió
emotiva i profunda per a les persones adultes
que tenim la responsabilitat de transmetre uns
valors individuals i socials als nens i nenes que,
com diu la cançó final de l’espectacle: «miren i
escolten, i voldran copiar tot el que dius i fas».
La companyia posa a disposició de les esco-
les i els equips docents una guia didàcticamolt
útil, detallada i completa, en la qual s’expli-
quen les claus filosòfiques, literàries i musicals
per a comprendre i gaudir de l’espectacle.
Joan Lluís Bozzo
Dagoll Dagom
e
www.dagolldagom.com2i
«L’obra planteja una lectura
psicològica en el sentit que
cal saber respectar el camí
cap a la maduresa de l’infant.»
26 UNA MICA DE TOT núm. 63 febrer/març 2008e
Cicle Superior – 1r Premi. CEIP Pit Roig
El 12 de febrer
la Laia surt al carrer.
Tots els nens l’acompanyarem
i castellers i gegants veurem.
Tindrem una gresca bona
amb la patrona de Barcelona!
I aprofitant l’avinentesa...
parlarem dels drets de la infantesa.
El govern de cada país ha d’ajudar
i els drets dels seus ciutadans assegurar.
Tots els petits els hem de conèixer,
fins i tot... abans de néixer!
Blancs i negres, cristians i musulmans,
famílies d’aquests infants,
tots tenim el mateix dret
de viure en aquest indret.
Per diferents que siguin les nostre veus
teniu dret a estar junts amb qui vulgueu.
Els nens s’han de cuidar
i no es poden abandonar.
No podeu pegar ningú
o el càstig serà molt dur.
Amb la família hem de viure
i no perdre mai el somriure.
Quan un nen està malalt
ha de tenir atenció,
però per accidents evitar
hem de tenir precaució.
Cap nen o nena no ha de ser esclavitzat
perquè fins els 16 anys no es pot treballar.
Tots junts hem de jugar
però també cal estudiar!
S’ha d’aprendre a escriure i llegir,
sumar, restar, multiplicar i dividir.
Les tasques de casa hem de compartir
per tenir temps lliure i poder sortir.
Només un cop sereu petits,
gaudiu dels moments divertits!
A tothom hem de respectar,
amb el diàleg tot s’ha de solucionar.
Pensem, diem, escoltem i reflexionem,
si algú ens interromp no hem de fer cas
perquè si no ens portaran a fer repàs.
Els infants hauríem de tenir un Parlament,
per dir el que pensem a tota la gent.
Hem d’aprendre a conviure
per fer un món més sostenible.
De menjar tothom ha de gaudir
i de gana ningú no ha de patir.
En una alimentació sana hem de pensar,
o la humanitat sense futur es pot quedar.
Tothom pot tenir una casa ben bonica,
encara que la pagui de mica en mica.
Les cases menys cares han de ser
si no volem que la gent es quedi al carrer.
Barcelona molt ha millorat
en el tema del discapacitat.
Per llegir tots els pregons guanyadors i finalistes:
http://w3.bcn.es/fitxers/home/pregons2pdf.363.pdf
HEM LLEGIT
ELS DRETS DELS INFANTS
III Concurs del Pregó Infantil de Santa Eulàlia 2008
2
el sol
de l’illa
fos poc
calor
L’exposició fotogràfica Escoles d’altres mons que va recórrer 19 ciu-
tats exhibint imatges del fotògraf Kim Manresa i que mostrava la
realitat dels nens i nenes de diferents països del món s’ha convertit
en un llibre.
Amés de les fotografies de KimManresa—totes elles envoltades pel
seu estil proper al fotoperiodisme—, hi podem trobar textos de nois i
noies que van visitar l’exposició i van escriure un breu comentari sobre
les fotografies de l’exposició. El llibre, també recull textos de 80 escrip-
tors de diferents països—entre ells algun premi Nobel de literatura—,
que reflexionen sobre el present i el futur del món de l’educació.
El web de l’Arxiu Municipal de Barcelona ha posat en marxa una ci-
cle d’exposicions virtuals, que com diu el seu nom, només es poden
visitar al ciberespai. Dins d’aquest cicle virtual, es poden consultar
tres exposicions de l’Arxiu Històric de la Ciutat: «Fotografies de Bar-
celona. Crònica i anecdotari», «36 fotografies de l’any 36» i «Mont-
juïc 1915-1923. Retrat d’una muntanya en obres».
Les exposicions virtuals es converteixen en un passeig visual per la
història de la ciutat. De les imatges, moltes d’elles convertides en
anècdotes, es pot il·lustrar el dia a dia i la història de Barcelona i el
web passa a ser una interessant eina pedagògica.
Exposicions virtuals a l’Arxiu Municipal
de Barcelona
www.bcn.cat/arxiu/arxiuobert
Escoles d’altres mons
Kim Manresa
C&Duque, 2007
LECTURA VA DE WEBd
27UNA MICA DE TOTnúm. 63 febrer/març 2008 e
Nom i cognoms:
Adreça particular: CP:
Localitat: Província: Telèfon:
Correu electrònic: Professió:
Lloc de treball (optatiu):
Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona
Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@bcn.cat
La base de dades del Mailing d’educació s’inscriu en l’Agència de Protecció de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses
de l’Institut d’Educació, i estan a la seva disposició per a consulta, modificació o cancel·lació (Llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades
de Caràcter Personal). Autoritza també la cessió o comunicació d’aquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives
públiques i privades que les sol·licitin sí no
Data i signatura:
CONVOCATÒRIES
LA TIRA CÒMICA... Juan Hernández/Escola Massana
LES I ELS QUE HEM ESCRIT
• IX EXPORECERCA JOVE
Els dies 3,4 i 5 d’abril es farà al CosmoCaixa la novena edició de l’Ex-
porecerca Jove. És una fira de treballs de recerca on els participants
presenten en estands les seves investigacions al públic visitant. Els
treballs es divideixen en diferents categories segons l’edat dels au-
tors. L’exposició dels treballs no només ha de donar raó dels resultats
sinó que els joves investigadors han de ser capaços d’explicar la me-
todologia seguida. L’Exporecerca fomenta l’intercanvi d’experiències,
la convivència i el coneixement entre joves procedents de diversos
autonomies i països d’arreu del món.
www.magmarecerca.org
• XI CONCURS DE FOTOGRAFIA MATEMÀTICA
L’Associació de Barcelona per a l’Estudi i l’Aprenentatge de les Mate-
màtiques (ABEAM), que promou l’estudi dels diferents problemes re-
lacionats amb l’aprenentatge de les matemàtiques, organitza el Con-
curs de Fotografia Matemàtica. El concurs té l’objectiu de fer veure a
l’alumnat que les matemàtiques estan immerses en la realitat que els
envolta i va dirigit als centres educatius. La data límit de recepció de
fotografies serà el 2 de maig del 2008.
www.abeam.infoi
i
• Adolf Murillo Ribes, coordinador general de COM SONA L’ESO
• Aida Uz, conserge del CEIP M Reina Violant
• Anna Blázquez i Carme Ribas, Mitjans. Xarxa d’Educadors i Co-
municadors
• Consorci EL FAR
• Dioni Chico, Erika Gallova, Sònia Medina, Cristina Morales i Jo-
sefina Rius, professores del Conservatori Municipal de Música de
Barcelona
• Joan Lluís Bozzo, Dagoll Dagom
• Josep Amorós, Anna Aragay i Iolanda Palau, Servei de Suport del
Centre d’Educació Especial Municipal Vil·la Joana
•Montserrat Ballarín, regidora d’Educació de l’Ajuntament de Bar-
celona
• Neus Banqué, Salvador Viciana i Josep Bonil, educadors del consum
• Secretariat de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores
Butlleta de subscripció gratuïta
8
Y
f en aquest n[mero!