L’EDUCACIÓ ÉS BELLA
A FONS >>100 anys del Pressupost de Cultura
ENTREVISTA >>Joan Manuel del Pozo
PROTAGONISTES >>Arquitectura i pedagogia
SOM XARXA >>El valor de la memòria
PARTICIPACIÓ >>Camins escolars
2 SUMARI/CRÈDITS e núm. 65 maig/juny 2008
04/05 4 NOTÍCIES e núm. 65 maig/juny 2008 núm. 65 maig/juny 2008 e NOTÍCIES 5 18 APUNTS e núm. 65 maig/juny 2008 núm. 65 maig/juny 2008 e APUNTS 19
«L’Escola és com una obra d’art [...] No acceptem l’Escola com un i els de primària en llegeixen en veu alta. Ens apropem al passat esta-
>> NOTÍCIES... ... fet, sinó com una constant creació.» blint un vincle amb el present. Cal conservar la memòria històrica
Pere Vergés com una referència necessària d’identitat pròpia. Aprenem a expres-
sar-nos oralment i per escrit, a seqüenciar els fets i a descriure les nos- 18/19
tres vivències. Els cronistes escriuen l’autèntica història de l’escola des
J a al vestíbul de l’edifici principal, el nostre alumnat veu per pri- d’una visió personal i espontània.
mera vegada una gran maqueta construïda amb barretes de L’aniversari de l’Escola del Mar constitueix un gran homenatge a la
CURSOS D’ESTIU DE guix que reprodueix l’edifici de la Barceloneta. Els nois i noies seva història. L’escola es vesteix de gala i la Comissió de Festes escull
L’ESCOLA D’EXPRESSIÓ aprenen a distingir clarament els primers trets d’identitat: les un tema significatiu per treballar amb els alumnes: els escacs, les tite-
CARME AYMERICH activitats a l’aire lliure; les curses de banderes amb els colors blau, lles, la vida social, el croquet, la meteorologia...
Del 28 de maig fins a l’inici dels cursos, el verd i blanc; i la barca Nausica vigilant els banys a la platja. Al seu Aquesta jornada realitzem tres tipus d’activitats. Al matí, els tallers
27 de juny, està oberta la inscripció als costat, un canelobre de ferro forjat mostra un fragment de fusta cre- —aquest any hem elaborat, per grups, unes revistes d’aniversari amb
NOTÍCIES XXXIX cursos d’estiu de l’Escola d’Expressió mada, record d’un passatge dramàtic. El paral·lelisme amb la història l’ajut de mares i pares—; al migdia, les curses de banderes a l’aire
i Psicomotricitat Carme Aymerich. És l’oferta de la ciutat és intens i evocador de mil anècdotes i preguntes. lliure, i a la tarda, una xerrada col·loqui a la qual convidem persones
de recursos educatius que l’Institut d’Educa- SALES D’ESTUDI NOCTURNES Ara que la recuperació de la nostra memòria històrica és un tema vinculades al centre —enguany dos antics alumnes i tres mestres van
ció de l’Ajuntament de Barcelona posa a l’a- Des del 13 de maig fins el 26 de juny, els es- d’actualitat, hem recordat que el 7 de gener passat va fer setanta explicar les seves experiències amb la revista Garbí. Cada any s’expo-
bast del professorat i la resta d’agents que tudiants de la ciutat disposaran d’un total de anys de la destrucció del primer edifici de l’escola. Construït per l’ar- sen revistes, fotos, dibuixos, treballs artístics o auques sobre la histò-
L’ESCOLA MUNICIPAL REINA intervenen en l’educació. Aquests cursos es 17 sales d’estudi en horari nocturn, fet que quitecte Josep Goday amb olorosa fusta de melis, l’any 1938 va ser ria de l’escola, i els antics alumnes també fan una celebració. És així
VIOLANT FA 75 ANYS proposen contribuir a l’actualització cons- suposa que tots els districtes de la ciutat dis- destruït durant un bombardeig dels avions feixistes a la Guerra Civil. com ensenyem a estimar i mantenir vives les tradicions pròpies.
L’escola municipal Reina Violant, ara situada tant del professorat i introduir millores en la posin aquest curs de sala d’estudi nocturna. Aprenem a relacionar aquests fets amb altres esdeveniments històrics, Considerem que l’estudi de la història de l’escola és cabdal. Volem APUNTS
al districte de Gràcia, ha començat els actes seva pràctica professional. L’oferta nocturna de sales d’estudi que l’A- a situar-los en el temps. I també aprenem la importància de la trans- que el nostre alumnat conegui els orígens, els trets d’identitat, els valors
de celebració del seu 75è aniversari. El cen- juntament de Barcelona ofereix als joves missió oral i escrita que va teixint el fil de la història. que transmet, però sempre connectats amb la seva història i amb la de
tre va ser creat com una escola de «forma- i www.bcn.cat/educacio s’amplia amb 10 sales (tres més de les posa- La descoberta continua al primer pis, a la sala de música, amb la la ciutat on vivim. Els eduquem a conviure en un ambient democràtic, a
ción doméstica», i va ser al 1973 quan va des en marxa el curs passat), amb l’objectiu contemplació de les pintures murals de Miquel Ibarz, antic alumne del descobrir i desenvolupar les seves capacitats, ajudant-los a créixer per
passar anomenar-se Reina Violant. El passat de reforçar, durant l’època de major de- centre. Els tres edificis que ha tingut el centre hi estan representats esdevenir ciutadans i ciutadanes compromesos i responsables. 
9 de maig es va fer un primer acte de cele- manda, l’oferta d’espais adequats per a la amb diversos símbols: la primera pedra representa la fundació a la L’Escola del Mar continua al Guinardó des de novembre de 1948.
bració, que tindrà continuïtat els dies 29 de concentració i l’estudi. Barceloneta; la rosa és la transició després de la guerra, al Roserar de Ha resistit molt dignament el pas dels anys, mantenint la seva identi-
maig i 19 de juny. Montjuïc; i l’àngel protector mostra la seu actual al Guinardó. tat pedagògica i el seu rumb, obrint-se a la recerca de futurs projec-
i www.bcn.cat/joventut Al mateix pis hi ha el gran cor que manté viva l’escola: la biblioteca, tes, d’intercanvis escolars aquí o arreu, amb la mateixa il·lusió que els
i www.bcn.cat/reinaviolant XX MOSTRA DE PROGRAMES embolcallada de pintures murals de l’antic alumne Joan Llongueres i primers dies, ancorada a la sorra de la platja. e
CULTURALS plena d’evocacions marineres i de personatges de contes tradicionals,
que conviden a la lectura. Aquí, veiem tota mena de llibres: d’imagi- Isabel Busquets i Corbera 
Del 13 al 30 de maig s’ha pogut gaudir a di-
nació i de coneixements. Els «llibres de gràcia», que deia el senyor Responsable de la biblioteca i de l’arxiu històric de l’Escola del Mar
ferents espais de la ciutat, de la XX Mostra
Vergés i que obriran els ulls a altres històries, que desvetllaran la cu-
de Programes Culturals dels centres d’en-
riositat dels nois i noies per llegir i els ensenyaran a pensar. Història viva
senyament secundari públics de Barcelona.
A la nostra biblioteca també hi ha una valuosa font històrica de l’es-
La Mostra és un espai que pretén donar a
cola: la revista Garbí, que, des de 1933, és la portaveu de la vida de
conèixer l’elevat nombre de creacions artís-
JORNADES INTERNACIONALS L’ALCALDE REP LES l’Escola del Mar. Amb l’elaboració de la revista continuem construint la
tiques i les noves manifestacions culturals
història actual de l’Escola del Mar i aprenem les tècniques d’un mitjà
D’ESPORT ESCOLAR PROPOSTES DELS ESCOLARS realitzades per l’alumnat dels centres públics
de comunicació, les noves tecnologies i a treballar en equip.
Del 5 al 7 de juny del 2008 es faran les Jor- DE BARCELONA de secundària de la ciutat de Barcelona.
nades Internacionals d’Esport Escolar, orga- Els escolars de Barcelona van presentar a l’A-
nitzades pel Consell de l’Esport Escolar de juntament de la ciutat un manifest amb un i www.bcn.cat/educacio EL LLIBRE DE CRÒNIQUES
Cada classe té un nom i una petita història associada que expliquem
Barcelona (CEEB) i l’Institut Barcelona Es- conjunt de propostes per actuar davant el en començar el curs: Tortugues, Dofins, Sant Nicolau, Cucut, Angè-
ports. Els principals temes que es tractaran a canvi climàtic. El document és el resultat de lica, Tarongers, Nausica, Eneida i Garbí. La majoria es relacionen amb
les jornades seran les relacions entre els 20 ANYS DE CIUTATS la feina de 1.200 escolars, d’11 a 17 anys, COL·LABORACIÓ ENTRE la Mediterrània i amb tradicions o bé han estat escollits democràtica-
agents que intervenen en l’esport escolar, la EDUCADORES que durant tot el curs han participat en la EL GREMI D’INDÚSTRIES ment per l’alumnat mateix. Un altre fet distintiu dins la vida del cen-
funció de l’esport dins la cohesió social i la L’Associació Internacional de Ciutats Educa- XIII Audiència Pública als nois i noies de Bar- DE LA CONFECCIÓ I Història viva tre és la pertinença a un dels colors: blau, verd i blanc, que vertebra el L’Escola del Mar fa del seu llegat una 
convivència i els punts de trobada en l’es- dores ha publicat el llibre Educación y vida celona. En un acte celebrat al Saló de Cent L’INSTITUT D’EDUCACIÓ govern de les classes. Pertànyer a un color vol dir estimar-lo, esforçar-
port en edat escolar. urbana: 20 años de Ciudades Educadoras. de l’Ajuntament, una representació dels El Gremi d’Indústries de la Confecció de Bar- se per millorar, competir noblement, aprendre tant dels èxits com dels
La publicació dóna testimoni dels orígens de alumnes ha lliurat a l’alcalde de Barcelona, celona i l’Institut d’Educació de l’Ajuntament L’Escola del Mar fa del seu llegat una eina pedagògica errors i sentir-se part d’un col·lectiu.
i http://elconsell.cat/jornades l’associació, analitza els processos de trans- Jordi Hereu, el manifest que porta per títol: de Barcelona han signat un acord de col·la- Cada classe, a més, elabora el seu «Llibre de cròniques» a partir de
formació que estan modificant profunda- «Millorant la ciutat defensem la terra: pro- boració per impulsar les activitats formatives fets viscuts per l’alumnat, on reflecteixen també els seus sentiments.
ment la vida col·lectiva a les ciutats, la fun- postes per actuar davant el canvi climàtic». necessàries que permetin al sector tèxil dis- Primer ho fan de manera més gràfica, amb abundants il·lustracions, i
ció de l’educació en aquests processos i posar de personal qualificat per donar res- L’Escola del Mar ha fet vuitanta-sis anys i és una de les àvies de les escoles municipals. Nascuda a la Bar- més endavant, de manera manuscrita o bé amb l’ordinador. Els «Lli- P
repassa els diferents congressos que s’han i www.bcn.cat/educacio posta als reptes de futur de la indústria. celoneta, vora la Platja dels Pescadors, el dia 26 de gener de l’any 1922, va ser creada per la Comissió de s:
bres de cròniques» acompanyen els grups fins al final de la seva esco- afi
e
gr
celebrat. El llibre es pot trobar en format di- Aquest acord situa l’IES municipal Anna Giro- to
Cultura de l’Ajuntament de Barcelona encapçalada per Manuel Ainaud. Aquesta escola a l’aire lliure va te- laritat. Aleshores, s’arxiven a la biblioteca, on poden ser llegits i con- Fo
gital al web de l’associació. nella de Mundet com un dels principals cen-
tres de referència per a estudis acadèmics re- nir Pere Vergés com a director, el qual va liderar un projecte educatiu avantguardista i innovador. Un re- sultats per tothom.
Trimestralment se celebra la Lectura de les Cròniques: cada classe
i www.bcn/educacio/pec lacionats amb aquest camp professional. corregut per aquesta escola bella per dins i per fora, situada ara al Guinardó, és un passeig per la nostra en tria una, i reunits a la sala de música iniciem l’acte llegint una crò-
història, del qual s’aprofita l’actual alumnat del centre. nica antiga. Els cronistes de parvulari comencen amb una crònica oral 2i www.bcn.es/escoladelmar eina pedagògica
i www.gic-bcn.com
06/07 6 SOM XARXA e núm. 65 maig/juny 2008 núm. 65 maig/juny 2008 e SOM XARXA 7 20 RADIOGRAFIA e núm. 65 maig/juny 2008 núm. 65 maig/juny 2008 e RADIOGRAFIA 21
EL VALOR Pla d’equipaments Esquema 2 Centres de nova construcció i altres equipaments 20/21
Centres nous
DE LA MEMÒRIA educatius 2008-2011 Centres de substitució
Centres de formació d’adults
Escoles de música
Serveis educatius Sarrià-Sant Gervasi
Serveis educatius
SOM XARXA L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, a través del Consorci d’Educació de Barcelona,
L’ASSOCIACIÓ D’AMICS DE L’INSTITUT-ESCOLA han apostat per fer una inversió històrica, de 411 milions d’euros en el propers tres anys, en equipaments
DIFON EL LLEGAT PEDAGÒGIC I HISTÒRIC educatius per a la ciutat. Us ensenyem com es repartirà aquesta inversió econòmica, que significarà la cre- Horta-Guinardó
Escola de música
ació de 15 noves escoles i millores en 325 centres de la ciutat. Serveis educatius
Gràcia
Esquema 1 Inversió de la Generalitat i l’Ajuntament CEIP Bailèn
IES Vallcarca
Formació d’adults
Nou Barris RADIOGRAFIA
El 1932 el Palau del Governador del Parc de la Ciutadella de Barcelona acollia, per primera vegada, una sei- Serveis educatius
>> Evolució de la inversió en >> Distribució de la inversió en noves Serveis educatius
xantena d’estudiants de l’Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya. El seu mètode pedagògic va supo- centres educatius 1999-2011 150 M construccions i en RAM (reformes, amplia-
€
sar una veritable revolució en l’ensenyament. Setanta-cinc anys després, l’Associaci tasca de difondre Ajuntament cions i millores).
de Barcelona
aquesta important experiència de renovació pedagògica. Per això, va rebre un dels Premis d’Educació 
>> Alumnes de l’Institut-Escola de la Generalitat durant la segona República.
Catalunya 2007 que atorga el Departament d’Educació de la Generalitat. Noves construccions
El valor de la memòria 48 M€
40 M€ 261 M€ 67M€ 12 nous edificis escolars Les Corts
18 M€ 19 M€ IES Anglesola Sant Andreu
110 M€ Generalitat 344M€ 3 centres de substitució Serveis educatius CEIP La Maquinista
E l dia 3 de febrer de l’any passat es va dels altres dos centres que van funcionar a rodones, de vetllades de música, de sessions lomé Cossío— cal cercar-lo en el professo- És interessant la definició que donà l’Institut-Escola de la Generalitat, per tal de 39 M€ de Catalunya Escoles de formació d’adults IES Fabra i Coats
commemorar el 75è aniversari del partir de setembre de 1933: l’Ausiàs March, de teatre, de cinema, de vídeo; recitals de rat, que va saber aconseguir una connexió Marta Mata, com a exalumna, sobre un repartir-lo a tots els centres públics de pri- 57M€ 150M€ 411M€ Noves escoles de música Escola de música
començament de les classes a l’Insti- a Sarrià, i el Pi i Margall, a la cruïlla dels car- poesia, lectures d’obres de narrativa i dra- afectiva i una complicitat didàctica amb l’a- professorat —pedagog i científic— molt mària i secundària de casa nostra. De ben Reformes, ampliacions Nous serveis educatius als
(1999-2003) (2004-2007) (2008-2011) i millores districtes Serveis educatius
tut-Escola de la Generalitat republi- rers Balmes i Rosselló. A part de voler donar màtiques; presentacions de llibres; prepara- lumnat com mai havia passat en l’etapa de competent professionalment, no solament segur que de les llavors en sortiran bons
cana, més conegut popularment com a Insti- testimoni històric de la filosofia dels instituts ció d’exposicions i actes commemoratius i l’ensenyament secundari públic. a l’hora de fer arribar la matèria escolar als fruits. e Pla d’equipaments educatius 
tut-Escola del Parc de la Ciutadella, i aviat se escola, l’Associació ha procurat en tot mo- d’homenatge, no solament de fets i perso- De fet, a l’etapa d’ensenyament primari seus deixebles, sinó també d’aconseguir
celebraran els trenta anys de la creació de ment esdevenir un col·lectiu actiu i arrelat a nes relacionades amb els instituts escola, públic la renovació es va aconseguir amb la formar-los com a bones persones i bons Salvador Domènech Sants-Montjuïc
l’Associació d’Amics de l’Institut-Escola, una la dinàmica present de la seva ciutat i del sinó també de personalitats polítiques i cul- creació, uns anys abans, dels Grups Escolars ciutadans:  «Eren bons científics i arribaven Doctor en Pedagogia 
associació bàsicament d’exalumnes que ha seu país. turals, catalanes i universals (el president del Patronat Escolar de l’Ajuntament de Bar- per tant al fons, i també eren bons mestres; IES Rubió i Tudurí
Sant Martí
procurat mantenir fresc el record de la seva Francesc Macià, Pere Bosch i Gimpera, J.W. celona, dissenyats pedagògicament per Ma- sabien que s’havia d’arribar als nois, que el Serveis educatius
CEIP Sant Martí
excel·lent formació i ha intentat fer pedago- Amadeus Mozart, Josep Trueta...). nuel Ainaud. L’escola que complementava el fons, en el fons, era la formació humana
CEIP Fluvià
L’Associació d’Amics de l’Institut-Escola gia a les noves generacions sobre aquella Al llarg de les quasi tres dècades des de la guionet d’Institut-Escola era un grup escolar del noi, i que a través de cada ciència s’arri- 2i Petita història de l’Institut-Escola de la IES Pere IV
realitat escolar innovadora. seva creació, l’Associació no ha deixat mai annexat. bava a trobar». Generalitat de Catalunya (1932-1939). >> Inversió per districtes Escola de música
Es va haver d’esperar la mort del dictador «Estan molt orgullosos de difondre els principis pedagògics renova- L’Institut-Escola de la Generalitat el va di- Dono fe que, malgrat que tots els antics 20M€
Josep Maria Ainaud i Salvador Domè- 4,9%
Franco per aconseguir fundar-la, i després dors dels quals van poder gaudir els exalum- rigir Josep Estalella, paradigma de l’ensenya- alumnes ja passen de la vuitantena d’anys, 411M€ 44M€ Eixample Serveis educatius
nech. Editorial Mediterrània, 2007 
bastant de temps perquè fos legalitzada. El 6 d’haver rebut fa 75 anys un nes durant la II República, preparant xerra- ment actiu a l’ensenyament secundari. Ma- ja voldrien altres associacions —de tot ti- 21 10,7% 54M€ CEIP Cartagena
Ciutat Vella
de juliol del 1979, amb els estatuts aprovats, des i col·loquis o bé editant publicacions. nuel Mateo i Martorell i Carles Magrinyà i pus— mantenir en els seus membres la il·lu- Institut-Escola de la Generalitat i el 46 IES Angeleta Ferrer
13,1%
es va poder escollir la primera junta directiva ensenyament públic, gratuït, Estan molt orgullosos d’haver rebut —fa una Soler dirigiren l’Institut-Escola Pi i Margall, i sió i la vitalitat que mostren. Per aquest mo- Doctor Josep Estalell. Salvador Domè- 100% IES Viladomat CEIP Baixeres
20M€ 58
presidida per l’exprofessor i eminent geògraf setantena llarga d’anys— un ensenyament Joan Ras i Claravalls i Rafael Candel i Vila tiu, la Conselleria d’Educació va voler nech. Publicacions de l’Abadia de Mont- 383 centres el 2011 Escola de música CEIP Mediterrània
4,9%
serrat, 1998 2008-2011
doctor Lluís Solé i Sabarís, que va ser-ne no laic i arrelat al país.» públic, obligatori, gratuït, laic i arrelat al país van fer el mateix amb l’Institut-Escola Ausiàs reconèixer tot aquest esforç col·lectiu per 31M€ 41M€ Serveis educatius Escola Massana
(No inclou les noves escoles bressol) 17 7,5% 10% Formació d’adults
solament el principal mentor, sinó també el en llengua i continguts. Però, sobretot, ma- March. Els tres centres tingueren entre el seu salvar la memòria històrica pedagògica i pro- Formació d’adults
motor bàsic de generar iniciatives. nifesten que van ser uns privilegiats, ja que professorat la flor i nata dels millors joves jectar-la al futur atorgant-los el Premi Cata- 26 38
Serveis educatius
Successivament han presidit l’Associació: van rebre la formació i la docència de tot un universitaris i els millors catedràtics del país, lunya d’Educació 2007, en l’apartat d’insti- 41M€
Jordi Maragall i Noble, Josep M. Ainaud i de seguit de professors i professores que, a més com ara, entre molts d’altres: Jaume Vicens i tucions. Ernest Maragall coneix bé aquelles 2 10%
difon el llegat pedagògic i històric Lasarte, Jordi Riba i Arderiu, Raimon Bartra i d’haver estat uns excel·lents mestres, foren Vives, Angeleta Ferrer, Guillem Díaz i Plaja, experiències escolars republicanes, perquè el ASSOCIACIÓ D’AMICS DE 33 66M€
Miquel, i Vicenç Biete i Farré, i actualment El tipus d’activitats que porten a terme uns models de civisme. Carme Serrallonga, Joan Petit, Carles Fages seu pare, Jordi Maragall i Noble, va ser pro- L’INSTITUT- ESCOLA 46M€ 16% >> 4 centres que s’inaguraran el curs 2008-2009 >> 5 projectes que s’encarregaran el 2011
ho és Francesca Valls i Fornós. han estat i són molt variades: visites culturals L’èxit de l’assaig de renovació pedagògica de Climent, Josep Calsamiglia, Eduard Va- fessor de Filosofia a l’lnstitut-Escola de la Roger de Lluria, 129, baixos dreta 48M€
11,2% 60 CEIP Fructuós Gelabert (Gràcia) CEIP La Sagrera (Sant Andreu)
11,7%
L’Associació va néixer amb la clara volun- per la ciutat i excursions per totes les comar- que es va dur a terme als tres instituts escola lentí, Josep Obiols, Empar Nogués, Joan Generalitat, així com president de l’Associa- Districte de l’Eixample
48 CEIP Eulàlia Bota (Sant Andreu) IES La Sagrera (Sant Andreu)
tat de sumar esforços. És per això que no ques de Catalunya i d’altres contrades dels barcelonins —i també del que es va dur a Mascaró, Marçal Pascuchi, Joan Llongueras, ció durant el període 1985-86. El Departa- Barcelona 08037 36 CEIP La Llacuna del Poblenou (San Martí) IES La Clota (Horta-Guinardó)
solament acull com a membres antics deixe- Països Catalans, Espanya i França; organitza- terme a Sabadell durant el període de la Ernest Cervera, Adela Trepat, Josep Vergés i ment d’Educació de la Generalitat ha sub- www.bcn.cat/escolesbressol CEIP Pere IV (San Martí) IES Fluvià (Sant Martí)
bles de l’Institut-Escola del Parc, sinó també ció de conferències, de col·loquis, de taules guerra civil, a l’Institut-Escola Manuel Barto- Bartomeu Rosselló-Porcel. vencionat un llibret, Petita història de IES Sant Martí (Sant Martí)
08 8 JO TAMBÉ EDUCO e núm. 65 maig/juny 2008 núm. 65 maig/juny 2008 e A FONS 9 22 PARTICIPACIÓ e núm. 65 maig/juny 2008 núm. 65 maig/juny 2008 e PARTICIPACIÓ 23
EL MEU ESPAI EDUCATIU
L’EDUCACIÓ ÉS BELLA Camí escolar, es accions d’educació per a la mobilitat i la convi- ciutats grans i petites, d’arreu del món, que estan desen-
El CEIP Els Xiprers està situat a la Lvència als entorns escolars, que impulsa l’Institut volupant projectes semblants. 
muntanya de Collserola i s’hi arriba d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, en En el marc de les IV Jornades sobre educació per a la 22/23/24/25
per un caminet que surt des de l’esta- L’Ajuntament de Barcelona sempre ha buscat aconseguir que l’escola col·laboració amb els districtes i amb l’Àrea de mobilitat i la convivència als entorns escolars, «Camí
ció dels ferrocarrils catalans del Baixa- Prevenció, Seguretat i Mobilitat, pretenen ampliar el Escolar, Camí Amic», el professorat, pares i mares,
dor de Vallvidrera. És per això que la sigui bella per fora i per dins. Historiadors, arquitectes i filòsofs ens parlen camí amic marc d’actuació del projecte «Camí Escolar i Camí Amic». guàrdia urbana, directius i tècnics i tècniques de mobi-
feina de l’Anna i la resta de monitors
Monitora Aquesta ampliació es concreta en dues direccions: litat, d’educació, representants del món associatiu i de
del centre comença a les estacions de la bellesa de les escoles i de l’educació d’una banda, es dota aquestes accions d’una perspec- la universitat, han tingut l’oportunitat d’intercanviar,
dels ferrocarrils on pugen els nens i tiva més globalitzadora a fi de facilitar que cada pro- debatre, conèixer i reflexionar.
nenes. Després s’ocupen del menja- jecte sigui una veritable oportunitat educativa i per des- En aquest article us presentem una síntesi dels projec-
JO TAMBÉ EDUCO L’Anna Martín és monitora del dor, on paren la taula, i donen el men-
S’atura el tren i baixo a la parada del Les experiències de mobilitat i convivència envolupar els valors de ciutadania activa, no només tes que s’han exposat a les jornades. Cadascuna té la
jar i controlen els hàbits de tot l’alum-
CEIP Els Xiprers, situat a la mun- Baixador de Vallvidrera. Costa una dels més petits sinó de tota la comunitat. D’altra seva particularitat, però totes avancen amb la mateixa fi-
nat. «Has de pensar que aqui es
tanya de Collserola. La peculiar mica de veure el cartell indicador als entorns escolars banda, es vol aconseguir que l’entorn escolar i el barri, nalitat: afavorir que els nois i les noies de la ciutat guan-
queden tots a dinar». Els escenaris
però enfilo camí amunt, envoltat de eductius de l’Anna no s’acaben: també esdevinguin el que podríem dir una «aula externa». yin autonomia personal, responsabilitat i qualitat de vida,
situació del centre fa que la seva la vegetació pròpia de la muntanya de Collse- participa als tallers, les sortides, les Per aprofitar totes aquestes oportunitats d’educació i mentre van i vénen sols a l’escola o passegen pel barri, i
feina començi i acabi cada dia en rola. Aleshores imagino l’Anna i la resta de colònies i el casal d’estiu. El dies 1 i 2 d’abril es van celebrar les IV Jornades sobre educació per a la mobilitat aprenentatge en el medi social i cultural més proper —el promoure un compromís ciutadà de participació i cores-
un tren, on recull i deixa gran monitores del CEIP Els Xiprers acompanyant i la convivència als entorns escolars, on es van presentar diferents experiències so- barri—, cal repensar noves estratègies i mètodes, nous ponsabilitat tant en la millora de l’espai públic com en les
part de l’alumnat. I la seva feina cada matí els quasi 180 nens i nenes del cen- camps d’actuació i noves formes de relació i coordinació oportunitats educatives de la comunitat. e
tre. Una escola que no té la porta d’entrada a bre camins escolars. Hem volgut recollir en aquest article algunes d’aquestes expe- des d’una perspectiva més transversal. 
de monitora continua al menja- PARTICIPACIÓ
l’edifici, sinó als trens dels Ferrocarrils de Cata- ratge va venir una mica per casualitat. Es va riències —tres a Barcelona i una altra a Itàlia—, que conformen un gran exemple de La col·laboració i participació de totes les entitats que Flor Majado Freile
dor, al pati, a les colònies... Però lunya. I això és el que fa també especials les trobar fent unes substitucions al centre i va te- participació de tota la comunitat educativa i diferents entitats ciutadanes. Tot per fer interactuen en la comunitat i la implicació de tots els Cap del Programa d’Acció Educativa 
sempre afegint un valor educatiu monitores i monitors del centre. nir allò que ara creu que s’ha de demanar a camins escolars segurs i per promoure la convivència. agents amb els quals compartim la responsabilitat d’edu- Institut d’Educació 
a la seva tasca, perquè ella passa L’Anna fa 20 anys que treballa als Xiprers totes les persones que volen fer de monitors i car els ciutadans i ciutadanes més joves, seran elements
com a monitora. Ha estudiat el que fa anys que exigeix als que entren a treballar als Xi- clau en el desenvolupament dels projectes. 
tantes hores com el professorat se’n deia puericultura, i psicologia infantil, i ha prers: «les ganes, el tenir aquest do especial Els projectes de Camí Escolar es van començar a la
amb els nens i nenes del centre. fet diferents cursets, però això del monito- per estar amb nens i nenes». nostra ciutat l’any 2002. És, doncs, una experiència ava-
Anna Martín Les 10 monitores del centre —on només hi luable i globalment positiva per orientar les noves ac-
Jordi Oliver ha dos nois— estan contractades per l’AMPA cions. Així mateix, durant l’últim decenni són moltes les
i, com explica l’Anna, «som els primers que
sabem si un nen té mal de panxa». «Passem
amb els nens i nenes les mateixes hores que
els mestres i ho fem en moments en els quals
es deixen anar més». Són els moments que
han de seure al tren, pujar caminant cap a Camí escolar, camí amic
l’escola, jugar al pati, estar-se quiets a les ca-
dires del menjador i que cap baixi a la parada
equivocada. «Aquestes característiques del
centre fa que tinguem una relació molt di- El Pressupost de
recta amb els pares i mares».
No tan sols amb les famílies. El contacte i la
Monitora relació directa amb el professorat també és
molt important. «Hem d’estar en contacte
permanent amb els tutors, ja que nosaltres Cultura fa 100 anys
podem ser les primeres que observem canvis
d’actitud o de caràcter dels nens i nenes». 
L’Anna també vol deixar clar que les moni- El Pressupost Extraordinari de Cultura que l’Ajuntament de Barcelona va aprovar ara fa cent anys va ser
tores estan vinculades al projecte educatiu una aposta ferma per a una escola i una educació bella. El Pressupost no solament destinava diners per Les experiències de mobilitat i convivència 
del centre. Per exemple, l’escola Els Xiprers construir escoles, sinó que també era l’impuls d’un model d’escola que, cent anys després, encara ens
compta amb alumnat que requereix unes
necessitats educatives especials i que prove- sembla moderna i de qualitat. Hem volgut saber què ha quedat de tot allò després d’un segle, just quan
nen del centre municipal Vil·la Joana i del ara la administració municipal ha decidit esmerçar esforços en la millora de les escoles de la ciutat. I per
centre Aspasim. això hem cridat a dos especialistes de l’història de l’educació com Jaume Carbonell i Mariona Ribalta.
«Ens hem d’adaptar al model d’escola in-
clusiva», explica amb l’orgull d’haver de ser ra fa cent anys —concretament, el 27 de febrer passat— Després de la discussió de les diverses esmenes, el Pressupost es va
al costat d’aquests nois i noies. «Estem al que la Comissió Municipal de Tresoreria, Reforma i Obres aprovar el 22 de juny del 1908.
mateix vaixell que els mestres. Hem de com- AExtraordinàries va presentar, en una sessió ordinària de El Govern de la ciutat estava format en una àmplia majoria —espe-
patir el mateix projecte pedagògic i els mo- l’Ajuntament de Barcelona, presidida per l’alcalde Domè- cialment des de 1903— pels regidors de la Solidaritat Municipal. Els
nitors no podem ser només cuidadors». e nec J. Sanllehy, una proposta de Pressupost Extraordinari de Cultura. republicans catalanistes van encapçalar conjuntament amb els regi-
La proposta fou aprovada i el dia 10 d’abril va començar el debat més dors regionalistes l’aposta política de fer un sanejament pressupostari,
Oriol Guiu important que hi ha hagut mai a la ciutat sobre un model educatiu. després de la reforma interior de la ciutat, però sobretot de convertir als entorns escolars
09/10/11 10 A FONS e núm. 65 maig/juny 2008 núm. 65 maig/juny 2008 e A FONS 11 26 BCN A L’ESCOLA e núm. 65 maig/juny 2008 núm. 65 maig/juny 2008 e BCN A L’ESCOLA 27
la cultura en l’eix de la ciutat. Una cultura que, com deien krausistes i y espiritual de los alumnos o al fomento de acción popular en su radio prende [...] se adoptarán aquellos procedimientos pedagógicos que tiva de les persones adultes, sobretot de la població immigrant, la «Ens ha estat possible colar per tal que el projecte assoleixi cohe-
racionalistes, havia d’arribar a tothom, sense distinció de classes so- de acción pedagógica». se consideren más eficaces en el estudio de la lengua castellana». qual Paco Candel anomenava molt encertadament «els nous catalans rència. Des de les editorials més importants
cials i amb igualtat d’oportunitats. Aquestes escoles havien de servir d’exemple i assaig de les noves I d’aquesta manera, el debat va estar servit. Amb el Pressupost, l’A- del segle XXI». conèixer millor la nostra encara s’estan editant els llibres d’acord amb QUAN L’ESCOLA 
El Pressupost era un projecte modernitzador de l’educació, que havia idees pedagògiques i, a la vegada, servir de centre de cultura de tot el juntament «no puede titubear en modo alguno sobre la naturaleza de Més constatacions: en primer lloc, pel que fa a la modernització de la perspectiva atomitzada del coneixement i S’APROPA A L’ART 
de pal·liar el greu estat d’abandó en què es trobava l’escola. I es feia des barri: «[...] se atraerá a las Escuelas al pueblo en general, ya por me- su misión [...] le basta conocer la realidad para afirmar resueltamente les instal·lacions i la dotació de recursos, la tònica general és força ac- ciutat i com es vivia en una d’aquesta forma els mestres només poden 26/27
quest curs, gràcies al fet de
d’una institució municipal perquè l’Estat havia demostrat des de sempre dio de enseñanzas a los adultos de uno y otro sexo, ya por conferen- que en su caso Barcelona organizaría mejor por su cuenta las escuelas ceptable, tot i que hi pot haver algunes mancances localitzades. En accedir al llibre de llengua, de matemàtiques
poder comptar dins del claus-
que no tenia ni la voluntat ni —potser— els recursos per millorar la si- cias..., ya por el desarrollo de otras iniciativas que tiendan a convertir públicas». segon lloc, s’ha assolit totalment la coeducació, pel que fa a la barreja altra època.» o de coneixement del medi. Les institucions Atre amb una especialista de
tuació. Els locals de les escoles eren vells i no estaven en condicions, i els a las escuelas en un foco irradiador de cultura». de nois i noies —l’educació mixta— i a la programació de continguts culturals i, en particular, el Museu Barbier-
UNA MIRADA ACTUAL plàstica i de tenir la possibilitat de
mètodes d’ensenyament emprats eren obsolets. «Los extranjeros que Les bases del Pressupost detallen com es faria l’elecció i formació comuns, però encara hi ha molta feina a fer en l’assumpció de rols Mueller, han encetat un nou camí per fer participar en l’experiència pilot con-
nos visitan suelen preguntar dónde están nuestras escuelas públicas, ex- del professorat, com havien de ser els edificis i el mobiliari escolar i, La pregunta quasi ritual que toca quan se celebren commemoracions més igualitaris pel que fa als drets i de respecte en relació amb la dife- entendre que podem ser actius fonamentals duïda pel Museu Barbier-Muller, hem
A FONS trañados de no haver visto ninguna construcción escolar como las que evidentment, el contingut i metodologia de les matèries de l’ensenya- d’aquest tipus és: I després de cents anys, què? Fins a quin punt s’ha rència. Finalment, quant a la catalanitat, s’han aconseguit uns resul- en el sistema educatiu del nostre país tot dis- pogut dur a terme aquesta pràctica,
hay por todo el mundo», es diu a la Memòria del Pressupost. ment. Tot en un nivell molt avançat: deixant fora el llibre de text, en assolit el model d’escola pública catalana? Una pregunta que, òbvia- tats excel·lents gràcies a la immersió lingüística, malgrat que alguns senyant projectes d’aquestes dimensions, que ha resultat molt enriquidora per-
contacte amb la natura i treballant-hi, posant un èmfasi especial en ment, mereix moltes respostes, de caire i magnituds ben diferents. grups minoritaris —però mediàticament molt sorollosos— s’entestin a que abordin un eix temàtic des de diferents què ens ha permès treballar l’art pre-
l’educació física i en l’ensenyament artístic, etc. Sense entrar en consideracions sobre els grans canvis socioculturals veure problemes on no n’hi ha i utilitzin tota mena d’arguments de- matèries. L’entusiasta resposta del professo- colombí des de totes les àrees d’apre-
Però és evident que el punt conflictiu de les idees del Pressupost, que, directament o indirectament, afecten l’educació, i cenyint-nos a magògics per fomentar la crispació i l’enfrontament entre els pobles rat i de l’alumnat ens anima a continuar per
«El Pressupost era un projecte modernitzador nentatge: medi natural i social,
que també proposava la gratuïtat en tots els nivells, van ser els princi- l’àmbit escolar, cal fer una primera constatació: l’extensió extraordi- d’Espanya. Fins aquí els avenços indiscutibles, sense entrar en el de- ment és entès des d’una perspectiva global i aquest camí i ens ha ensenyat el gran poten- matemàtiques, llengua, música... Ha
de l’educació que havia de pal·liar l’estat pis pedagògics. En primer lloc, la coeducació: «Se implantará el sis- nària i efectiva del dret a l’educació que s’ha aconseguit a través d’un tall dels matisos i les inevitables insuficiències i contradiccions. no atomitzada, com és costum encara en les cial que té el museu en els nois i noies de estat una experiència molt positiva per
d’abandó en què es trobava.» tema de coeducación con enseñanza mixta para ambos sexos». En servei públic que tracta d’integrar les dues xarxes: la pública i la pri- Tothom —dèiem— té garantit el dret a l’educació, però no tothom pràctiques educatives. Els tres eixos que primària, ampliant així el nostre públic habi- al nostre alumnat i, malgrat que ens
segon lloc, la neutralitat religiosa: «La enseñanza en estas escuelas vada concertada. Ja no hi ha cap infant sense escola. I joves de totes rep una bona educació: aquest és avui el gran repte. Perquè hi ha es- mouen el projecte dins l’etapa de primària tual d’adolescents. ha suposat una modificació de la nos-
será neutra en materia religiosa sin contener afirmaciones o negacio- les classes socials accedeixen a la universitat, un fet inimaginable fa coles —tant públiques com privades concertades— de qualitats molt són el jaguar, la xocolata i l’Amazones. Tres El nostre camp d’intervenció són les cultu- tra organització (diferents horaris, sor-
nes ofensivas para los sentimientos de los creyentes o de los laicos». I, algunes dècades, durant l’època franquista. No obstant això, encara diverses, tant per la seva trajectòria, pel projecte educatiu, per la ma- realitats absolutament fonamentals per en- res precolombines, les quals ens permeten tides...), el resultat ha estat excel·lent.
Des de la iniciativa privada o des de moviments populars ja s’ha- en darrer lloc, la llengua a l’escola: «Las enseñanzas se darán en cata- queden alguns reptes pendents pel que fa a l’escolarització: l’oferta nera d’ensenyar i aprendre o per l’equip de mestres; o per tot plegat. tendre moltes de les cultures precolombines grans possibilitats d’acció. El repte és en- Amb aquest projecte hem volgut BARCELONA A L’ESCOLA
vien emprès algunes experiències renovadores que, amb una mirada lán para que penetren más íntimamente en la inteligencia de los pública en el tram dels 0-3 —malgrat els esforços dels darrers anys, D’altra banda, els canvis estructurals del sistema educatiu —amb i tot el procés de canvi que va suposar la re- grescador, i aquest tipus de projectes ens apropar el nostre alumnat a unes cultu-
als països europeus, experimentaven noves propostes pedagògiques alumnos. Una gran parte de los esfuerzos que hace la sociedad para encara és molt deficitària—; la cobertura insuficient en l’ensenyament lleis com la LOGSE— no han anat prou ben acompanyats dels canvis lació amb el nou món. ajuden a fer entendre que el món de la cul- res diferents i poc conegudes, alhora
lligades amb l’escola nova. I van ser aquests mestres i pedagogs els la propagación de la cultura se pierde en la más vana esterilidad por postobligatori, a causa, sobretot, d’un índex de fracàs i deserció esco- culturals i pedagògics: en la formació del professorat i en la seva in- La prova pilot amb el CEIP Calderón de la tura i el de l’educació són un mateix món i que hem volgut que siguin conscients
El Pressupost de Cultura qui van formar el gruix dels grans defensors del Pressupost, quan el empeño que se pone en hablar al niño en una lengua que no com- lar que està molt per sobre de la mitjana europea; i l’atenció educa- tervenció educativa. Ni les reformes ni la modernització han canviat CAP A Barca ha estat molt positiva i ens ha fet que les fronteres que sovint funcionen com de quina manera la cultura precolom-
aquest va ser atacat per les forces més anticlericals i dretanes del país. prou l’escola. Parlem, és clar, en termes generals, ja que existeixen comprendre el veritable potencial del nos- a barreres d’incomunicació han de començar bina ha condicionat molts aspectes de
Per conèixer detalladament el recorregut, trist i decebedor, del experiències escolars d’una gran qualitat i solidesa. tre projecte. Una experiència compartida a caure per tal de construir la veritable Ciu- la nostra societat. Amb les activitats
dutes a terme en aquest projecte, ens
Pressupost durant els mesos de la seva discussió als plenaris de l’A- Hi ha fets que mostren que, en alguns casos, no solament no s’ha amb l’equip directiu i de mestres de l’escola tat del Coneixement. e
ha estat possible conèixer millor la nos-
juntament, la forta defensa i, a la vegada, l’oposició i la seva posterior avançat, sinó que fins i tot s’ha retrocedit, com ara l’ús del llibre de que han col·laborat estretament en el seu
tra ciutat —especialment, el barri an-
suspensió, es pot llegir en aquesta mateixa revista1 un magnífic article text, com a material bàsic de referència. En el Pressupost de Cultura desenvolupament i l’han enriquit amb pro- Raúl Mena
tic—, i com es vivia en una altra època.
d’Alfred Pérez-Bastardas, que segueix amb detall tot el procés de la es deia de deixar-lo fora; sempre se n’ha parlat, i molts mestres ac- postes. Projectes Educatius del Museu Barbier-Mueller Hem pogut descobrir espais i reinven-
curta vida del Pressupost Extraordinari de Cultura. tuen de manera conseqüent. El cas és que són molts més els que en LA CIUTAT Dissenyar aquests tipus de projectes im- tar-los a través de la història: visites als
Voldríem, però, parlar dels motius pels quals avui celebrem el seu fan servir. I cada dia més, encara que, esporàdicament, es treballi amb plica dedicar-hi moltes hores de feina d’in- museus de la nostra ciutat, al mercat, al
centenari i, a la vegada, preguntar-nos si el que presentava el Pressu- altres recursos. vestigació i de recerca de materials didàctics, zoològic... Ha estat un paquet d’activi-
post ha estat assolit en el model d’escola de la nostra ciutat. Una darrera constatació: la tesi de l’escola-comunitat vertebrada al així com per esbrinar com vincular les dife- tats atractives, motivadores i que ens Cap a la ciutat del coneixement
territori és una idea que ve de lluny i que ha tractat de quallar d’alguna DEL CONEIXEMENT rents matèries que imposa el currículum es- 2i www.barbier-mueller.ch/cat/barceca.html han donat elements bàsics per treballar
EL MODEL D’ESCOLA manera en els diferents períodes democràtics de la nostra història. Hi a l’aula i al taller de plàstica. 
fa 100 anys Una lectura atenta de la memòria que acompanya el Pressupost posa era fa cent anys. Hi va ser durant la II República. Hi va ser a la transició. Amb els alumnes més grans hem
de manifest l’ambició dels seus redactors,2 no tan sols per les propos- I avui continua estant viva en el pla dels somnis teòrics i dels desitjos pogut aprofundir més en qüestions re-
tes pedagògiques, explicades amb tot detall i extenses justificacions, polítics. Però, en la pràctica, no acaba de cristal·litzar. Tant a l’escola EL PROJECTE COMPARTIT ENTRE EL MUSEU BARBIER-MUELLER Unitat didàctica Cicle Àrees Durada Sortida lacionades amb els drets humans i en
sinó pel que significa de voluntat de canvi radical de la societat. com en el territori disposem d’un ampli ventall de dispositius i ofertes qüestions mediambientals.
La seva filosofia queda palesa en la següent presa de posició: «Una culturals i educatives, però són massa disperses i fragmentades. El Jaguar Cicle inicial Llengua, C.M. 4 dies Museu Els treballs realitzats són la millor
ciudad no es grande solo con tener grandes y bien urbanizadas vías; Falten, però, sinergies, complicitats i coresponsabilitats més sòlides I EL CEIP CALDERÓN DE LA BARCA social, C.M. Barbier-Mueller mostra de com els nens i nenes han
es imprescindible que el pueblo que la habite sea fuerte y robusto al en un projecte comú. Perquè la polis exerceixi amb prou orgull i efi- natural i Ed. visual Zoo de Barcelona après i han comprès aquest art, i de-
propio tiempo que instruido y culto: así lo han entendido todas las càcia la funció educadora. Perquè es faci realitat la utopia d’aquells Per avançar cap a la ciutat del coneixement res millor que fer convergir la cultura i l’art amb l’educació en mostren que han estat molt motivats.
i plàstica
naciones cuyos progresos hoy admiramos, y así debe hacerlo este regidors que, en moments molt més difícils, van voler dignificar l’es- En aquestes edats, el més diferent és el
3 un mateix món. Aquest ha estat l’objectiu del projecte que han compartit el Museu Barbier-Mueller d’Art
pueblo si quiere garantizar la grandeza de su urbe». cola i la ciutat de Barcelona. e que més els sedueix. 
Aquestes idees, clares i contundents, de Pere Coromines, recullen Precolombí de Barcelona i l’escola Calderón de la Barca, del districte de Nou Barris. Una experiència que La xocolata Cicle mitjà Llengua, 4 dies Museu 
Estem molt agraïts al museu per El projecte compartit entre el museu Barbier-
Matemàtiques, Barbier-Mueller
també el pensament del projecte polític d’Albert Bastardas, un dels Jaume Carbonell i Mariona Ribalta confirma les possibilitats de la ciutat educadora més enllà de les aules dels centres. aquesta oportunitat, fent una aposta
C.M. social, Mercat de 
regidors més actius dels canvis a l’Ajuntament, membre de Solidaritat per apropar l’art a les escoles.
C.M. natural i Santa Caterina
Municipal i futur alcalde de la ciutat, l’anomenat «l’alcalde popular». riedrich Schiller ja va advertir a la fonamental de pensament l’obra d’art i que tals i característics d’una cultura determinada), Ed. visual i plàsica Marta Alonso
Continuarem seguint amb les paraules que van escriure els redac- seva obra Cartes sobre la renovació contempla tot el seu potencial de construc- la lingüística (posa a l’abast de l’espectador
Cap d’estudis del 
tors de la Memòria4 per ser fidels a les seves idees: «La Institución de 1. Barcelona Educació, núm. 51. Desembre de 2005 - gener de 2006. estètica de l’home que la veritable ció de coneixement. l’adquisició del domini del llenguatge plàstic) i L’Amazones Cicle superior Llengua, 4 dies Museu CEIP Calderón de la Barca
Cultura Popular», a imatge d’una fundació actual, creada i sostin- 2. Segons Pérez-Bastardas a l’article citat: «La Memòria de 118 pàgines la van redactar Pere Co- F revolució que possibilitaria un nou L’obra d’art reuneix en ella mateixa dife- la científico-tecnològica (situa l’espectador Matemàtiques, Barbier-Mueller
guda per l’Ajuntament, serà l’encarregada de construir «una Escuela romines, Josep Pijoan, Lluís de Zulueta i Ignasi de Janer, i algunes fonts també apunten a home havia de transitar necessàriament per rents dimensions: la dimensió històrica (com- davant la necessitat de comprendre una sèrie
Francesc Layret. El pressupost tenia clarament la influència d’Hermenegildo Giner de los Ríos i C.M. social, Barcelona de 
Maternal, con dos secciones de Jardines de Infancia y cuatro escuelas de la Institución Libre de Enseñanza, així com de l’Escola de Mestres de Joan Bardina». l’educació estètica. Aquesta és la idea que prensió de l’època en què va ser realitzada i de tècniques i usos formals dels materials). C.M. natural i Cristòfor Colom
graduadas de enseñanza primaria, de cuatro Bibliotecas Populares 3. El text complet de la Memòria del Pressupost es pot trobar a: Ayuntamiento de Barcelona: ha il·luminat tot el nou projecte educatiu del vinculació de continguts històrics), la simbò- El nostre projecte parteix d’aquestes qua-
Presupuesto Extraordinario de Cultura. Estudio pedagógico de la Institución de Cultura Po- Ed. visual i plàsica i www.xtec.cat/centres/a8002277
que se instalarán en los mismos edificios [...] y de las obras circumes- pular. Barcelona, 1908. Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí de lica (situa l’espectador davant de tot un marc tre dimensions i es plasma en unes unitats 2
colares y post-escolares [...] que puedan contribuir al desarrollo físico 4. Totes les cites incloses han estat extretes del text original esmentat a la nota 3. Barcelona. Un projecte que té com a objecte simbòlic que fa entenedors els trets fonamen- didàctiques multidisciplinàries on el coneixe- Mueller i el CEIP Calderón de la Barca
12/13 12 PROTAGONISTES e núm. 65 maig/juny 2008 núm. 65 maig/juny 2008 e PROTAGONISTES 13 28 ESPAI OBERT e núm. 65 maig/juny 2008 núm. 65 maig/juny 2008 e ESPAI OBERT 29
EDUCAR TAMBÉ via per crear consorcis o fórmules equivalents
entre cada municipi i l’administració de la
Generalitat, on l’òrgan de direcció de la ma- 28/29
joria correspondrà a la Generalitat, i que po-
den arribar a exercir, per transferència o per
ÉS TASCA delegació, la immensa majoria de les compe-
tències educatives fins ara exercides pel De-
partament d’Educació i pels ens locals. 
Si la fórmula dels consorcis arriba a adquirir
carta de naturalesa en la futura Llei d’Educació
DELS MUNICIPIS de Catalunya, significarà en la pràctica la pos-
PROTAGONISTES sibilitat d’estendre a tot el territori el model
d’administració educativa creat per la Carta
Municipal de Barcelona de 1998 i que es con-
creta en el Consorci d’Educació de Barcelona,
encara que s’ha d’assenyalar una diferència
MONTSERRAT BALLARÍN, REGIDORA D’EDUCACIÓ, DEFENSA LA important entre aquest ens i els previstos en ESPAI OBERT
l’avantprojecte: mentre que el Consorci d’E-
CORESPONSABILITAT EDUCATIVA DE LA NOVA LLEI D’EDUCACIÓ ducació de Barcelona constitueix un ens creat
per una llei, un consorci legal, i, per tant, la
Generalitat i l’Ajuntament estem obligats a
Fotografies: Jordi Oliver La Llei d’Educació de Catalunya, es troba encara en la seva fase d’avantprojecte, impulsa la coresponsabi- desenvolupar-lo; els consorcis als quals es re-
litat educativa dels municipis i les fórmules de relació que es preveuen per possibilitar aquesta major co- fereix l’avantprojecte tenen un caràcter volun-
a la construcció d’escoles per part del meu avi Josep Goday, va ser bus- deien els preceptes suissos, perquè poguessin anar a peu cada matí a responsabilitat en forma de consorcis. La regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, Montserrat tari. Tanmateix, aquesta diferencia no desvir-
Arquitectura car locals i fer un mapa escolar de Barcelona. El que van fer l’any 1918, l’escola. El meu avi, quan feien la xarxa de grups —al final només se’n tua el model del Consorci d’Educació de
amb Manuel Ainaud al front i el meu avi com a arquitecte, és triar fer van fer onze— també va anar buscant espais públics de la ciutat per fer Ballarín, defensa en aquesta article que l’educació és tasca de tothom, i també dels municipis. Barcelona, que constitueix un instrument molt
Arquitectura i Pedagogia & les escoles en barris pobres: Sants, Raval, Ciutat Vella i Poblenou. I ha- una xarxa de jardins on els nens i nenes poguessin anar a jugar, com la innovador i vàlid per afrontar els reptes de l’edu-
vien pensat rehabilitar edificis renaixentistes per fer equipaments, com plaça Letamendi o la plaça Tetuan. També van crear una altra xarxa de cació a la nostra ciutat, com també per millo-
és ara, per exemple, el Museu Picasso al carrer Montcada. camps d’esports. Tenien molt clar els problemes que havien de resoldre. L ’articulat de l’avantprojecte de la Llei els seus beneficis d’una manera més equita- tes de coresponsabilitat en aspectes el fun- rar el servei públic educatiu des de l’exercici
Pedagogia >> J.S.: La cerca de locals per fer escoles és tot un drama. Però el més També quan ara veig que es fan horts a les escoles recordo que el meu d’Educació de Catalunya suposa un tiva, o el paper que juga una ciutat educadora cionament dels quals repercuteix immediata- compartit de competències entre el Departa-
important és mantenir aquesta estimació cap a les escoles. Més que la avi ja parlava de la necessitat que els nens i nenes tinguessin horts als reconeixement explícit del protago- per avançar vers una convivència ciutadana- ment en la qualitat educativa, com, per ment d’Educació i l’Ajuntament de Barcelona. Educar també és tasca dels municipis
dedicació, és l’interès per fer escoles de qualitat. És com el model centres per veure com creixien les plantes. nisme que els ens locals, principal- millor. En aquest sentit, considerem que el pa- exemple, la determinació de l’oferta educa- Això no significa que el Consorci sigui una
d’escoles bressol. L’Ajuntament tenia 11 guarderies municipals i amb I que tothom tingui clar que els únics monuments públics arquitec- ment els municipis, han de tenir en l’educa- per que l’avantprojecte atorga als municipis en tiva, el procés d’admissió d’alumnes als cen- vareta màgica que resolgui satisfactòriament
la democràcia va començar a rehabilitar-les. Aleshores, en una decisió tònics del noucentisme que resten en peu són les escoles de Goday. ció dels ciutadans i les ciutadanes. És una l’educació demostra que la futura Llei d’edu- tres que presten el servei públic d’educació, en tots els casos les disfuncions que es gene-
històrica, l’Ajuntament va decidir crear més escoles bressol ja que Encara que per fora seguien un patró classicista, per dins eren d’una notícia magnífica la consideració dels muni- cació de Catalunya esdevindrà efectivament la programació dels estudis de Formació Pro- ren en els moments de preinscripció o en la
Diàleg entre Marc Cuixart, arquitecte i nét de Josep eren una necessitat per a la societat. El primer problema va ser trobar modernitat brutal. I és molt bo que l’Ajuntament i la Generalitat ha- cipis com a administració educativa que ha una llei de país, ja que els ens locals són uns fessional i la seva coordinació amb el territori matrícula de continuïtat, però sí que puc
espais on construir-les. Recordo que quan estàvem construint el cen- gin fet un pla director per rehabilitar aquests edificis. La màxima vir- de coresponsabilitzar-se, juntament amb dels pilars fonamentals del nostre país. i el món empresarial, la gestió de centres afirmar amb rotunditat que ho fa millor del
Goday, i Javier Sánchez, responsable de construccions tre de primària de la Vila Olímpica, ens vam plantejar per què no po- tut dels Grups Escolars era la seva funcionalitat. Al primer cop d’ull, la l’administració educativa per antonomàsia, educatius públics, la promoció i regulació de que ho faríem per separat les dues adminis-
sàvem una escola bressol en un edifici d’una escola de primària. I així gent veu l’ornament, però estan fetes amb una senzillesa constructiva el Departament d’Educació, de l’assoliment l’ús social dels edificis escolars o l’avaluació tracions que l’integrem.
escolars del Consorci d’Educació ho vam fer i, d’aquesta manera, vam iniciar el nou model d’escoles extraordinària. I, sobretot, prima la pedagogia per sobre de l’arquitec- d’un servei públic educatiu de qualitat. Si de resultats educatius. Com a resum, i a l’espera de veure com fi-
Diàleg entre Marc Cuixart i Javier Sánchez bressol de l’Ajuntament de Barcelona. Ara hi ha 28 escoles bressol tura. Per exemple, no hi ha passadissos sinó que es fan espais que es l’educació necessita la responsabilitat i la També es reconeix als municipis expressa- nalitzarà l’iter legislatiu, valoro positivament
que comparteixen edifici amb escoles de primària. converteixen en espais de trobades de l’alumnat i el professorat, i implicació de tota la societat per completar «Els municipis tenen més ment la facultat de crear determinats centres tant el major grau de coresponsabilitat que
>> M.C.: Aquesta idea de situar escoles bressol en una escola de pri- orientats al sol perquè estiguin il·luminats. el treball quotidià dels professors i professo- educatius —tot i que en aquests casos s’exi- aquest reconeix als municipis, com les fórmu-
Amb la publicació del llibre sobre la figura de Josep Goday Casals, l’arquitecte que va construir els Grups mària és una altra demostració de com l’Ajuntament de la nostra ciutat >> J.S.: Això també ho fem amb les noves construccions, on no vo- res als centres educatius, és evident, com es capacitat per transmetre als geix un conveni— i de cooperar amb la Ge- les de relació entre la Generalitat i els municipis Montserrat Ballarín, regidora d’Educació, defensa la
Escolars de principis del segle XX i va saber unificar l’arquitectura i la pedagogia, era un bon moment per ha sabut unir perfectament, una vegada més, arquitectura i pedagogia. lem passadissos llargs i foscos, sinó espais que es converteixen en diu expressament a l’avantprojecte, que els neralitat en la construcció i el manteniment que es preveuen per possibilitar aquesta major
>> J.S.: És que només el nom d’escola bressol ja ho diu tot. No par- nous espais educatius més enllà de les aules. municipis, com a administracions més pro- seus veïns i veïnes l’autèntic dels centres públics que són titularitat d’a- coresponsabilitat, fonamentalment els consor-
parlar amb el seu nét, l’arquitecte Marc Cuixart. I el vam fer seure amb Javier Sánchez, responsable de cons- lem de guarderies o de llars d’infants, són escoles. En el sentit arqui- >> M.C.: A mi m’agradaria que amb la rehabilitació dels Grups Esco- peres a la ciutadania, són l’àmbit on poden questa última administració. cis. Tanmateix, no vull acabar sense manifestar
truccions escolars del Consorci d’Educació de Barcelona, per parlar sobre el passat el present i el futur de tectònic i pedagògic. Hem estat pioners, dins d’aquest model d’escola lars es pogués tornar a oferir aquest component pedagògic que ja concentrar-se millor els compromisos de la valor de l’educació.» que l’increment de competències i responsabi-
l’arquitectura escolar de la nostra ciutat. bressol municipal, a situar els urinaris oberts dintre de les classes, les van tenir quan es van construir. Per exemple, que els aïllaments exte- societat amb l’educació, en aplicació dels CREACIÓ DE CONSORCIS litats que hauran d’assumir en el futur els ens
taules de canvi dels bolquers, els espais complementaris, la cuina prò- riors funcionessin bé, que la qualitat de l’aire fos bona, que l’alumnat principis de proximitat i subsidiarietat. També és lloable, tal com jo ho veig, la flexi- locals exigeix, ineludiblement, un finançament
>> Marc Cuixart: Estem parlant d’uns models que tenen dues potes, >> Javier Sánchez: A Barcelona i Catalunya ens vam trobar amb una pia, els materials de construcció, el mobiliari, etc. Tot respon a una i el professorat actual poguessin conèixer la sostenibilitat des de dins Efectivament, la proximitat afavoreix el co- bilitat dels instruments que l’avantprojecte adequat dels municipis catalans. e
l’arquitectura i la pedagogia. Tot va començar amb el Pressupost de Cul- situació similar a l’arribada de la democràcia. S’havien construït esco- conjunció de les idees arquitectòniques i pedagògiques. del centre. Donar un nou afegit pedagògic en aquesta rehabilitació. neixement més exacte dels problemes, les de- ofereix per assumir aquestes noves compe-
tura de l’Ajuntament de Barcelona, ara fa 100 anys. És diu ràpid això de les molt precàriament i amb una manca de sensibilitat cap a la peda- >> M.C.: Aprofito per tornar a mirar cap al passat. Quan es va fer el pla >> J.S.: És com el model d’escoles bressol. S’han construït 48 escoles mandes, les necessitats, i de la manera de do- Gràcies a la futura llei els municipis veuran tències municipals en educació i per avançar Montserrat Ballarín Espuña
100 anys. A principis de segle, la situació a la ciutat era greu: faltaven gogia. Per sort, a nivell pedagògic es va mantenir la tradició de l’es- de construcció d’escoles, l’any 1916, ja es van adonar que la densitat de bressol en quatre anys, per exemple. I ara ja no es discuteixen coses, nar-los una resposta adequada a través de la ampliades les escasses competències que tra- cap a una autèntica coresponsabilitat dels Regidora d’Educació de l’Ajuntament de Bar-
escoles, molts nens pel carrer... Va arribar el moment en què l’Ajunta- cola de la República i l’Ajuntament va poder seguir creant i dedicant població a Barcelona era tan gran que feia molt difícil trobar llocs on que s’han consolidat en el nostre model de construcció. El tipus de vi- participació i el diàleg directe entre els mem- dicionalment tenien reconegudes en l’àmbit municipis en l’educació. Es preveu la possibi- celona i vicepresidenta del Consorci d’Educa-
ment va dir: o eduquem o se’ns escapa tot de les mans. I començava a esforços al seu parc d’escoles municipals. Aquesta continuïtat l’hem construir els edificis dels Grups Escolars. No només passa ara que falten dre, de portes, l’orientació, eliminar els passadissos, etc. I tot és per- bres de la comunitat educativa i la ciutadania educatiu, circumscrites a l’aportació de te- litat de realitzar convenis a escala territorial, ció de Barcelona 
arribar molta immigració de la resta de l’Estat espanyol. I aquí es va deci- pogut mantenir amb el model d’escoles bressol. espais i terrenys. Aleshores, ja tenien també la preocupació de la capaci- què s’ha pensat amb sentit comú i tenint en compte què era el millor en general. I els municipis tenen més capacitat rrenys per a la construcció d’edificis escolars, per la qual cosa cada municipi pot assumir la coresponsabilitat educativa de la nova Llei d’Educació
dir agafar el model de les escoles que millor funcionaven a tot el món. És >> M.C.: Estem parlant d’un ajuntament que sempre s’ha preocupat tat dels centres. No havien de ser excessivament grans però tampoc pe- per al creixement educatiu dels infants. e per transmetre als seus veïns i veïnes l’autèntic i a la conservació, el manteniment i la vigi- totalitat de les competències o tan sols aque- >> Nois i noies de centres escolars, al Saló de
admirable, que una ciutat fes un model d’escoles en un moment tan per mantenir i crear escoles. Es curiós perquè el primer que van fer les tits, perquè s’havien d’escolaritzar més de 30.000 infants, i havien d’es- valor de l’educació per fer de la ciutat un espai lància dels edificis. La norma obre la porta lles que consideri necessàries o que tingui ca- Cent de l’Ajuntament de Barcelona, durant la ce-
difícil. Aquesta tradició arquitectònica-pedagògica ha continuat fins ara. persones que van apostar pel Pressupost de Cultura que va donar lloc tar a menys d’un quilòmetre a peu de les cases dels nens i nenes, com Jaume Capsada i Oriol Guiu competitiu econòmicament, que distribueixi perquè aquests puguin assumir majors quo- pacitat per assumir. A més a més, s’obre la lebració de l’Audiència Pública.
14/15/16/17 14 L’ENTREVISTA e núm. 65 maig/juny 2008 núm. 65 maig/juny 2008 e L’ENTREVISTA 15 30 UNA MICA DE TOT e núm. 65 maig/juny 2008 núm. 65 maig/juny 2008 e UNA MICA DE TOT 31
LA COLUMNA llibresllibJosrep Goday Casals. 
Arquitectura esceolar a Barcelosna de la Manlcomuniltat a la República 
Els temps estan canviant Ajuntament de Barcelona, 2008 ibres 30/31
Cent anys després de l’aprovació del Pressupost Extraordi- gel Baixeras, Ramon Llull, Pere Vila, Lluís Vives, Milà i Fon-
JOAN MANUEL esprés de gairebé quaranta anys treballant en educa- nari de Cultura del 1908, l’Ajuntament de Barcelona ha tanals, Escola Casas, Collaso i Gil...) que encara avui fun-
Dció, assisteixo amb certa perplexitat als canvis que editat un llibre que recull la vida i l’obra de Josep Goday cionen satisfactòriament i que contribueixen a dignificar
DEL POZO s’estan donant a les escoles. No es tracta només d’allò La invenció de l’Hugo Cabret Casals, l’arquitecte dels Grups Escolars, que van seguir l’educació a la nostra ciutat. El llibre recull l’esforç d’una
tan tòpic que sol dir-se que «els nens i les nenes ara Brian Selznick aquell model iniciat a començaments de segle. època i unes persones per millorar la seva ciutat, la seva
Doctor en Filosofia van més avançats», referint-se a la precocitat amb què reben Editorial Cruïlla, 2007 L’obra, coordinada i en bona part escrita per Albert Cu- societat. És doncs, una obra optimista on també trobareu
determinades informacions i suposades responsabilitats. No. El beles i Marc Cuixart, és el primer estudi monogràfic sobre ombres: l’Escola del Mar, una meravellosa construcció de
i ex conseller canvi afecta a tots els implicats: famílies, alumnat i mestres. «Feia temps que volia escriure un relat sobre George Méliès, però la Josep Goday. Aporta la visió més completa sobre la figura i fusta que va ser destruïda per les bombes franquistes, ens
Comencem pels mestres i, si més endavant hi ha ocasió, ja
L’ENTREVISTA d’Educació trama no va començar a prendre cos fins que no vaig llegir un llibre l’obra de l’arquitecte noucentista de les escoles belles crea- esguarda com un fantasma des del seu emplaçament ori-
parlarem dels altres implicats. A hores d’ara s’està produint un de Gaby Wood titulat L’Eva d’Edison: història màgica de la recerca des, els anys vint i trenta del segle passat, per la Comissió ginal a la platja de la Barceloneta. També hi trobareu,
extens canvi generacional entre els docents. Voldria creure que de la vida mecànica. Aquest llibre feia referència a la col·lecció d’au- de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb un blanca sobre fons negre, la maqueta del prototip d’escola
no s’exigeix a la mestra o el mestre amb dedicació i estima més tòmats de Méliès, que va ser donada a un museu: la van arraconar programa d’actuació valent que s’havia concebut per re- creat per Goday i el pedagog Artur Martorell, que s’havia
enllà de l’horari de les vint-i-tres hores lectives de l’educació in- en unes golfes humides i finalment se’n van desprendre. Em vaig soldre el problema d’escolarització de les classes populars. d’alçar a 25 indrets de la ciutat, i que la guerra i els anys
fantil i primària. Aquells docents que tant poden fer matemà- imaginar que un noi trobava aquestes màquines d’escombraries, i en La proposta arquitectònica de Goday, vinculada amb el de la dictadura van fer inviable. La figura de l’arquitecte
tica, com llengua, com TIC, com llegir una història, com cantar i aquell moment va néixer l’Hugo i la seva història». Brian Selznick moviment de renovació pedagògica, entenia l’escola com municipal i del seu gran col·laborador Francesc Canyellas,
ballar amb llurs alumnes perquè són la seva referència i perquè (Nova Jersei,1966), autor i dibuixant de l’obra diu aquestes paraules un instrument de canvi i cohesió social, que fes possible amb aquest llibre emergeixen d’aquelles ombres.
saben combinar i enllaçar tot un seguit de propostes i activitats, en els agraïments. l’avenç de la ciutat i del país. Fruit d’aquesta empenta són
depenent de les dinàmiques del dia a dia, del grup, del temps Sorprenent, brillant, especial, particular, cinematogràfic, suggerent, els magnífics edificis escolars (La Farigola de Vallcarca, Àn- Jaume Capsada
meteorològic («avui plourà perquè els nens i nenes ho noten», màgic, seductor, extraordinari, fascinant, innovador... Aquestes i UNA MICA DE TOT
«La bellesa ens es deia), o de fets inesperats que han irromput a l’aula. moltes més són les paraules que et diuen totes les persones que ja
El que està programat no és l’únic a considerar en el dia a dia s’han llegit el llibre. Déu n’hi do.
steve de l’escola d’aquestes etapes educatives. Un dia pot ser més in- No explicaré res de la història, segur que les ganes de llegir-la ja hi
Patricia
 E
tens quant a compliment del programa i l’altre pot no ser-ho. És són. El llibre és a les vostres mans. Només quatre paraules de con-
la saviesa de ponderar allò important: si els alumnes no estan text. És una novel·la d’iniciació, perquè a poc a poc Hugo va desco-
porta al coneixement tranquils, no poden estar delerosos per aprendre. Se’m fa difícil, brint el seu camí i transita per experiències de tota mena. Passa a Pa-
Joan Manuel del Pozo en l’època del zàping, situar en l’escola actual una important i pe- rís, l’any 1931, s’estrenen pel·lícules de René Clair, Jean Renoir i
tita activitat que es feia als parvularis: «el silenci Montessori». Se- l’autor fa un aiguabarreig de realitat i ficció on es reflecteixen els
gurament, no es tracta de recuperar-la de la mateixa manera que seus gustos. 
es feia, però sí que amb els infants cal introduir alternatives amb És una obra editada amb un exquisidesa extraordinària. L’editorial
i a la bondat» el mateix objectiu; és a dir, moments d’aturada, de concentració i Cruïlla ha fet una bona feina. Als Estats Units ha tingut un èxit nota-
d’escoltar-se un mateix. ble. Les pàgines escrites són ribetejades de color negre, com si fossin
La nova generació de mestres novells ha d’entomar aquesta fotogrames, et transporten al cinema. De les 500 pàgines, 200 són
responsabilitat. A l’educació infantil i primària, i potser més enllà làmines: poca broma, així tal com sona. Dibuixades només amb llapis
també, no es pot fer una dicotomia entre la vida social de l’aula negre i difuminats, primers plans, plans generals, picats, contrapi-
L’educació per la bellesa és el camí per arribar al coneixement i també a la bondat. Fins i tot a la llibertat. i l’aprenentatge. Ni tampoc fer compartiments estancs entre els cats... És un llibre que barreja novel·la, novel·la gràfica, cinema i àl-
Aquesta és la reivindicació que ens fa Joan Manuel de Pozo, doctor en filosofia, i que fou conseller d’Edu- aprenentatges. De vegades fa mal d’orelles sentir que l’ètica-tu- bum il·lustrat. De vegades sembla que tot estigui fet i en canvi te’l
cació i Universitats. Home compromès amb la qualitat del món educatiu reflexiona en aquesta entrevista toria-assemblea és, posem per cas, els divendres a la tarda, de mires, el fulleges i dius: no pot ser, què faig? Llegeixo? Miro? Co-
manera que s’hi atorga, per un costat, categoria de «contingut
sobre les virtuts del que ell anomena l’educació per la bellesa. Convertida en un valor i en un dret, segons menço? Per on?
Maria», de preàmbul de cap de setmana perquè l’alumnat està Es recomana més o menys a partir de 10 anys, però com gairebé
«La bellesa ens porta al coneixement i a la bondat» les seves paraules, que no s’ha de dissociar del coneixement i, per tant, ha de ser present a les aules. cansat, i, per l’altre, es desvincula de la vida del grup. sempre, és un llibre sense límit d’edat. Totes les pel·lícules que s’hi Butlleta de subscripció gratuïta
Si de debò coincidim en el fet que la cultura és un producte esmenten, existeixen de debò. És per això que admet molts tipus de
>> Ara que es compleixen 100 anys del Pressupost Extraordinari de s’ha banalitzat i s’ha associat, exclusivament, a la superfície de les co- construït socialment i que les persones, els valors i el coneixement lectures i de lectors. Sovint un llibre et porta a un altre, del mateix Nom i cognoms:
Cultura que va modernitzar l’escola, tant la seva arquitectura com la ses. Com si fos un embolcall de les coses que són importants en el fons també es construeixen en situacions socials de cooperació i d’in- autor, de vegades del mateix tema. Aquest, ens obre moltes portes,
Adreça particular:     CP:   
seva pedagogia, de la nostra ciutat, arriba vostè amb la seva de- i aquest és l’error. La bellesa no és només un embolcall, sinó que tercanvi, hem d’aspirar i fer possible que els continguts del pro- segurament cap al cinema. Deixem-les ben obertes, un univers da-
fensa de l’educació per la bellesa. Sembla, doncs, que l’educació ne- també, per si mateixa, és un valor de fons de la vida. I també pot tenir grama s’ensenyin atenent al context social de l’aula. I, més con- vant nostre. Localitat: Província:  Telèfon:
cessita tornar a ser bella? O és tota la societat que ha de recuperar capacitat informativa o educativa i pot ajudar al desplegament i con- cretament, que s’aprenguin arrelats a les vivències de la Cecília,
el valor de la bellesa? solidació dels altres valors que es consideren educativament rellevants, en Sergio José, la Fàtima, en Marc i tants altres nens i nenes del Roser Colomer Correu electrònic: Professió:
No és pas una novetat parlar de l’educació de la bellesa o de la reivindica- com el coneixement. Una bona educació hauria de dir que la bellesa grup classe que tenen la consigna i l’oportunitat de fer coses con- Biblioteca Artur Martorell Lloc de treball (optatiu):
ció del que és bell en un context educatiu. Adolphe Ferrière, l’any 1902, forma part dels valors bàsics de l’existència humana i educant la be- juntament, per parelles, trios o petits grups, per després compar-
va redactar els 30 punts de l’Escola Nova i va introduir el concepte que llesa estem construint la persona i millorant la seva capacitat de fer-se tir-les amb els altres companys. Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona  
«l’escola nova és un ambient de bellesa». Aquesta és un clar antecedent càrrec de la realitat. L’accés a la bellesa també s’ha d’entendre com la Aquest és un repte epistemològic, metodològic o didàctic, da- Fax: 93 402 36 01  e-mail: imebatencio@bcn.cat
en el camp de la pedagogia. Però d’altra banda, he trobat una cita d’una satisfacció d’un dret. La senyora de la favela té tota la raó. Té dret a la vant del qual les noves fornades de mestres han de prendre posi- L’informem que les seves dades de caràcter personal s’incorporaran en un fitxer automatitzat, Mailing d’Educació, del qual és titular l’Institut d’Educació de l’Ajuntament
senyora gran, modesta, pobra i, probablement, analfabeta d’una favela bellesa com té dret a la veritat. ció i han de saber-lo gestionar en la pràctica, però tenint clar que de Barcelona. Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a trameses de l’Institut d’Educació dels temes que ens heu indicat. Finalment l’informem que podreu exercitar
del Brasil que diu «nosaltres també tenim dret a la bellesa». aniran contra corrent, perquè en la societat, cada vegada més, en qualsevol moment els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició en els termes establerts en la legislació vigent sobre protecció de dades, adreçant-vos per escrit al
Són dues maneres diferents de parlar de la bellesa, però totes dues >> I la bellesa com un motor en la construcció personal i social? allò que més s’emfasitza és l’individualisme. Registre de l’Institut d’Educació: Pl. Espanya, 5, 08014 Barcelona, indicant clarament en l’assumpte Exercici de Drets. Autoritzo també la cessió o comunicació d’aquestes
dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives públiques i privades que les sol·licitin  sí                 no 
expressen una necessitat humana. Una mena de dret i un valor que és Sí, és clar. És a dir, una bellesa que tindria un cert valor productiu. No
important per a la vida. El problema és que moltes vegades la bellesa és només un moment d’estar bé contemplant una cosa que té Rosa M. Bellés i Guitart Data i signatura:
BARCELONA EDUCACIÓ www.bcn.cat/educacio
Consell editorial Consell de Redacció Isabel Maestre Redacció
Montserrat Ballarín Jordi Arnal Duna (educació, mobilitat i sostenibilitat) Oriol Guiu
Regidora d’Educació Institut d’Educació Lidia Marsol Disseny gràfic original 
Antoni Martorell Roser Batlle Institut d’Educació Villuendas+Gómez disseny
Gerent de l’Institut d’Educació Fundació Catalana de l’Esplai Neus Olivé Disseny gràfic i maquetació 
Antònia Hernández Rosa Bellés Centre de Recursos Pedagògics La Cifra / www.cifra.cc
Directora de Promoció Educativa i Institut d’Educació Emili Perez 
Desplegament Territorial M. Àngels Cabeza Institut d’Educació Secretaria i administració 
Casimir Macià Institut d’Educació Programa de Publicacions de l’Institut 
Josep M. Puig 
Director de Centres Educatius Municipals d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona.
Dolors Cabrera Universitat de Barcelona Plaça d’Espanya, 5. 08014 Barcelona
Teresa Salvadó Institut d’Educació Joan Triadú tel.: 934023534; fax: 934023601
Directora de Recursos i Serveis Generals Dolors Casanovas Institut d’Educació e-mail: imebatencio@bcn.cat
Alicia Fernández Institut d’Educació Josep Rovira 
Secretària del Consell Escolar Municipal Il·lustracions 
Roser Colomer Institut d’Educació Marta Pau
Mercè Chacón Institut d’Educació Agustí Rubió 
Consell de la Formació Professional Marta Comas IES Joan Coromines Fotografia portada 
Artur Ferrer Consorci d’Educació de Barcelona Patricia Esteve 
Joffre Villanueva 
Gerència Gloria Deulofeu Moviment Laic i Progresista Impressió Nova Era
Direcció Institut d’Educació Angels Zamora ISSN 1135-2655
Araceli Vilarrasa Marina Gay Directora d’escola bressol municipal 
Escoltes Catalans Sant Medir Dipòsit legal B-30994-2007
Lluïsa García © Institut d’Educació 
Coordinació
Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona 
Jaume Capsada
IMPRÈS EN 
PAPER RECICLAT
Jupiterimages Corporation
lacolumna
Marta P
au
LA TIRA CÒMICA DE... 
Anna Grimal/Escola Massana
atricia Esteve
núm. 65 maig/juny 2008 e EDITORIAL 3
EDUCAR ÉS LA MILLOR 
IDNiueVn qEue el canvi és allò que és més permanent en l’activitat humana. Canviem per inno-
vaRr, pSerI iÓnten tDar fEer  leFs UcosTes UméRs bé, per arribar més lluny, per afinar millor el tret.
Des de l’Ajuntament de Barcelona entenem que l’educació és un eix estratègic per cons-
truir ciutat, i construir ciutat és generar ciutadania, cohesió social i enfortiment del senti-
ment de pertinença. Com diu el proverbi, per educar és necessària la tribu sencera, és a dir,
cal l’entesa i la comunicació entre els mestres, les famílies, les institucions i la societat, i uns
equipaments escolars de qualitat integrats al barri. L’educació és l’eix vertebral que ens ha
de permetre garantir de manera universal el desenvolupament de les potencialitats de la
ciutadania des de l’equitat i la igualtat d’oportunitats. 
I aquesta és una creença i una aposta amb tradició a l’Ajuntament de Barcelona. El
futur i el passat s’uneixen aquests dies, ja que se celebren els 100 anys del Pressupost
de Cultura, que va constituir una aposta decidida per l’educació en aquesta ciutat, i
també ha sortit editat un llibre sobre la figura de l’arquitecte Josep Goday i Casals,
constructor dels Grups Escolars, que es van convertir en un referent arquitectònic i pe-
dagògic. D’altra banda, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya faran,
en els propers tres anys, una inversió de 411 milions d’euros en la construcció i millora
de centres escolars. 
Aquesta inversió permetrà que Barcelona compti amb 15 nous centres educatius i gau-
deixi de millores a 325 escoles i instituts, en el 85% dels seus centres públics. Aquesta és
una inversió inèdita, sense precedents, fins avui. Això significa que a la fi d’aquest mandat
s’haurà incrementat en un 275% la inversió feta durant el període 2003-2007 i en un
700% la del mandat 1999-2003. Aquesta aposta la fem des del convenciment que servirà
per situar l’educació pública de la nostra ciutat al nivell que es mereix, ja que la qualitat
dels edificis i espais escolars esdevé, juntament amb el paper dels educadors i de les famí-
lies, un element educador clau: tots aprenem i ensenyem educant.
En aquest número de la revista, a més de recollir les dades de la inversió en educació a la
ciutat durant els propers anys, no hem volgut deixar de repassar els fets històrics que
abans esmentàvem. I ho hem fet amb el convenciment que l’escola ha de ser bella, tant
per dins com per fora, i que invertir en educació és la millor aposta de futur que pot fer
una ciutat per gaudir d’una societat cívica, cohesionada, que aprèn i ensenya des del res-
pecte i la igualtat d’oportunitats.
«Aspirem que l’esperit dels infants
d’aquesta ciutat rebi les primeres 
sensacions de bellesa en la mateixa
casa on rebran també els primers 
desvetllaments de la seva intel·ligència.»
Els artistes barcelonins 
en pro de les escoles belles, 1917.
>> La fotografia de portada es va fer a la biblioteca del CEIP municipal Escola del Mar, al districte 
d’Horta-Guinardó.
4 NOTÍCIES e núm. 65 maig/juny 2008
>> NOTÍCIES...
L’ESCOLA MUNICIPAL REINA
VIOLANT FA 75 ANYS
L’escola municipal Reina Violant, ara situada
al districte de Gràcia, ha començat els actes
de celebració del seu 75è aniversari. El cen-
tre va ser creat com una escola de «forma-
ción doméstica», i va ser al 1973 quan va
passar anomenar-se Reina Violant. El passat
9 de maig es va fer un primer acte de cele-
bració, que tindrà continuïtat els dies 29 de
maig i 19 de juny.
i www.bcn.cat/reinaviolant
JORNADES INTERNACIONALS L’ALCALDE REP LES 
D’ESPORT ESCOLAR PROPOSTES DELS ESCOLARS
Del 5 al 7 de juny del 2008 es faran les Jor- DE BARCELONA
nades Internacionals d’Esport Escolar, orga- Els escolars de Barcelona van presentar a l’A-
nitzades pel Consell de l’Esport Escolar de juntament de la ciutat un manifest amb un
Barcelona (CEEB) i l’Institut Barcelona Es- conjunt de propostes per actuar davant el
ports. Els principals temes que es tractaran a canvi climàtic. El document és el resultat de
les jornades seran les relacions entre els 20 ANYS DE CIUTATS la feina de 1.200 escolars, d’11 a 17 anys,
agents que intervenen en l’esport escolar, la EDUCADORES que durant tot el curs han participat en la
funció de l’esport dins la cohesió social i la L’Associació Internacional de Ciutats Educa- XIII Audiència Pública als nois i noies de Bar-
convivència i els punts de trobada en l’es- dores ha publicat el llibre Educación y vida celona. En un acte celebrat al Saló de Cent
port en edat escolar. urbana: 20 años de Ciudades Educadoras. de l’Ajuntament, una representació dels
La publicació dóna testimoni dels orígens de alumnes ha lliurat a l’alcalde de Barcelona,
i http://elconsell.cat/jornades l’associació, analitza els processos de trans- Jordi Hereu, el manifest que porta per títol:
formació que estan modificant profunda- «Millorant la ciutat defensem la terra: pro-
ment la vida col·lectiva a les ciutats, la fun- postes per actuar davant el canvi climàtic».
ció de l’educació en aquests processos i
repassa els diferents congressos que s’han i www.bcn.cat/educacio
celebrat. El llibre es pot trobar en format di-
gital al web de l’associació.
i www.bcn/educacio/pec
núm. 65 maig/juny 2008 e NOTÍCIES 5
...
CURSOS D’ESTIU DE 
L’ESCOLA D’EXPRESSIÓ 
CARME AYMERICH
Del 28 de maig fins a l’inici dels cursos, el
27 de juny, està oberta la inscripció als
XXXIX cursos d’estiu de l’Escola d’Expressió
i Psicomotricitat Carme Aymerich. És l’oferta
de recursos educatius que l’Institut d’Educa- SALES D’ESTUDI NOCTURNES
ció de l’Ajuntament de Barcelona posa a l’a- Des del 13 de maig fins el 26 de juny, els es-
bast del professorat i la resta d’agents que tudiants de la ciutat disposaran d’un total de
intervenen en l’educació. Aquests cursos es 17 sales d’estudi en horari nocturn, fet que
proposen contribuir a l’actualització cons- suposa que tots els districtes de la ciutat dis-
tant del professorat i introduir millores en la posin aquest curs de sala d’estudi nocturna.
seva pràctica professional. L’oferta nocturna de sales d’estudi que l’A-
juntament de Barcelona ofereix als joves
i www.bcn.cat/educacio s’amplia amb 10 sales (tres més de les posa-
des en marxa el curs passat), amb l’objectiu
de reforçar, durant l’època de major de-
manda, l’oferta d’espais adequats per a la
concentració i l’estudi.
i www.bcn.cat/joventut
XX MOSTRA DE PROGRAMES
CULTURALS
Del 13 al 30 de maig s’ha pogut gaudir a di-
ferents espais de la ciutat, de la XX Mostra
de Programes Culturals dels centres d’en-
senyament secundari públics de Barcelona.
La Mostra és un espai que pretén donar a
conèixer l’elevat nombre de creacions artís-
tiques i les noves manifestacions culturals
realitzades per l’alumnat dels centres públics
de secundària de la ciutat de Barcelona.
i www.bcn.cat/educacio
COL·LABORACIÓ ENTRE 
EL GREMI D’INDÚSTRIES 
DE LA CONFECCIÓ I 
L’INSTITUT D’EDUCACIÓ
El Gremi d’Indústries de la Confecció de Bar-
celona i l’Institut d’Educació de l’Ajuntament
de Barcelona han signat un acord de col·la-
boració per impulsar les activitats formatives
necessàries que permetin al sector tèxil dis-
posar de personal qualificat per donar res-
posta als reptes de futur de la indústria.
Aquest acord situa l’IES municipal Anna Giro-
nella de Mundet com un dels principals cen-
tres de referència per a estudis acadèmics re-
lacionats amb aquest camp professional.
i www.gic-bcn.com
Jupiterimages Corporation
6 SOM XARXA e núm. 65 maig/juny 2008
EL VALOR 
DE LA MEMÒRIA
L’ASSOCIACIÓ D’AMICS DE L’INSTITUT-ESCOLA 
DIFON EL LLEGAT PEDAGÒGIC I HISTÒRIC
El 1932 el Palau del Governador del Parc de la Ciutadella de Barcelona acollia, per primera vegada, una sei-
xantena d’estudiants de l’Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya. El seu mètode pedagògic va supo-
sar una veritable revolució en l’ensenyament. Setanta-cinc anys després, l’Associaci tasca de difondre
aquesta important experiència de renovació pedagògica. Per això, va rebre un dels Premis d’Educació 
Catalunya 2007 que atorga el Departament d’Educació de la Generalitat.
El dia 3 de febrer de l’any passat es va dels altres dos centres que van funcionar a rodones, de vetllades de música, de sessions
commemorar el 75è aniversari del partir de setembre de 1933: l’Ausiàs March, de teatre, de cinema, de vídeo; recitals de
començament de les classes a l’Insti- a Sarrià, i el Pi i Margall, a la cruïlla dels car- poesia, lectures d’obres de narrativa i dra-
tut-Escola de la Generalitat republi- rers Balmes i Rosselló. A part de voler donar màtiques; presentacions de llibres; prepara-
cana, més conegut popularment com a Insti- testimoni històric de la filosofia dels instituts ció d’exposicions i actes commemoratius i
tut-Escola del Parc de la Ciutadella, i aviat se escola, l’Associació ha procurat en tot mo- d’homenatge, no solament de fets i perso-
celebraran els trenta anys de la creació de ment esdevenir un col·lectiu actiu i arrelat a nes relacionades amb els instituts escola,
l’Associació d’Amics de l’Institut-Escola, una la dinàmica present de la seva ciutat i del sinó també de personalitats polítiques i cul-
associació bàsicament d’exalumnes que ha seu país. turals, catalanes i universals (el president
procurat mantenir fresc el record de la seva Francesc Macià, Pere Bosch i Gimpera, J.W.
excel·lent formació i ha intentat fer pedago- Amadeus Mozart, Josep Trueta...).
gia a les noves generacions sobre aquella Al llarg de les quasi tres dècades des de la
realitat escolar innovadora. seva creació, l’Associació no ha deixat mai
Es va haver d’esperar la mort del dictador «Estan molt orgullosos de difondre els principis pedagògics renova-
Franco per aconseguir fundar-la, i després dors dels quals van poder gaudir els exalum-
bastant de temps perquè fos legalitzada. El 6 d’haver rebut fa 75 anys un nes durant la II República, preparant xerra-
de juliol del 1979, amb els estatuts aprovats, des i col·loquis o bé editant publicacions.
es va poder escollir la primera junta directiva ensenyament públic, gratuït, Estan molt orgullosos d’haver rebut —fa una
presidida per l’exprofessor i eminent geògraf setantena llarga d’anys— un ensenyament
doctor Lluís Solé i Sabarís, que va ser-ne no laic i arrelat al país.» públic, obligatori, gratuït, laic i arrelat al país
solament el principal mentor, sinó també el en llengua i continguts. Però, sobretot, ma-
motor bàsic de generar iniciatives. nifesten que van ser uns privilegiats, ja que
Successivament han presidit l’Associació: van rebre la formació i la docència de tot un
Jordi Maragall i Noble, Josep M. Ainaud i de seguit de professors i professores que, a més
Lasarte, Jordi Riba i Arderiu, Raimon Bartra i d’haver estat uns excel·lents mestres, foren
Miquel, i Vicenç Biete i Farré, i actualment El tipus d’activitats que porten a terme uns models de civisme.
ho és Francesca Valls i Fornós. han estat i són molt variades: visites culturals L’èxit de l’assaig de renovació pedagògica
L’Associació va néixer amb la clara volun- per la ciutat i excursions per totes les comar- que es va dur a terme als tres instituts escola
tat de sumar esforços. És per això que no ques de Catalunya i d’altres contrades dels barcelonins —i també del que es va dur a
solament acull com a membres antics deixe- Països Catalans, Espanya i França; organitza- terme a Sabadell durant el període de la
bles de l’Institut-Escola del Parc, sinó també ció de conferències, de col·loquis, de taules guerra civil, a l’Institut-Escola Manuel Barto-
núm. 65 maig/juny 2008 e SOM XARXA 7
>> Alumnes de l’Institut-Escola de la Generalitat durant la segona República.
lomé Cossío— cal cercar-lo en el professo- És interessant la definició que donà l’Institut-Escola de la Generalitat, per tal de
rat, que va saber aconseguir una connexió Marta Mata, com a exalumna, sobre un repartir-lo a tots els centres públics de pri-
afectiva i una complicitat didàctica amb l’a- professorat —pedagog i científic— molt mària i secundària de casa nostra. De ben
lumnat com mai havia passat en l’etapa de competent professionalment, no solament segur que de les llavors en sortiran bons
l’ensenyament secundari públic. a l’hora de fer arribar la matèria escolar als fruits. e
De fet, a l’etapa d’ensenyament primari seus deixebles, sinó també d’aconseguir
públic la renovació es va aconseguir amb la formar-los com a bones persones i bons Salvador Domènech
creació, uns anys abans, dels Grups Escolars ciutadans:  «Eren bons científics i arribaven Doctor en Pedagogia 
del Patronat Escolar de l’Ajuntament de Bar- per tant al fons, i també eren bons mestres;
celona, dissenyats pedagògicament per Ma- sabien que s’havia d’arribar als nois, que el
nuel Ainaud. L’escola que complementava el fons, en el fons, era la formació humana
guionet d’Institut-Escola era un grup escolar del noi, i que a través de cada ciència s’arri- 2i Petita història de l’Institut-Escola de la 
annexat. bava a trobar». Generalitat de Catalunya (1932-1939).
L’Institut-Escola de la Generalitat el va di- Dono fe que, malgrat que tots els antics Josep Maria Ainaud i Salvador Domè-
rigir Josep Estalella, paradigma de l’ensenya- alumnes ja passen de la vuitantena d’anys, nech. Editorial Mediterrània, 2007 
ment actiu a l’ensenyament secundari. Ma- ja voldrien altres associacions —de tot ti-
nuel Mateo i Martorell i Carles Magrinyà i pus— mantenir en els seus membres la il·lu- Institut-Escola de la Generalitat i el
Soler dirigiren l’Institut-Escola Pi i Margall, i sió i la vitalitat que mostren. Per aquest mo- Doctor Josep Estalell. Salvador Domè-
Joan Ras i Claravalls i Rafael Candel i Vila tiu, la Conselleria d’Educació va voler nech. Publicacions de l’Abadia de Mont-
van fer el mateix amb l’Institut-Escola Ausiàs reconèixer tot aquest esforç col·lectiu per serrat, 1998
March. Els tres centres tingueren entre el seu salvar la memòria històrica pedagògica i pro-
professorat la flor i nata dels millors joves jectar-la al futur atorgant-los el Premi Cata-
universitaris i els millors catedràtics del país, lunya d’Educació 2007, en l’apartat d’insti-
com ara, entre molts d’altres: Jaume Vicens i tucions. Ernest Maragall coneix bé aquelles 2
Vives, Angeleta Ferrer, Guillem Díaz i Plaja, experiències escolars republicanes, perquè el ASSOCIACIÓ D’AMICS DE 
Carme Serrallonga, Joan Petit, Carles Fages seu pare, Jordi Maragall i Noble, va ser pro- L’INSTITUT- ESCOLA
de Climent, Josep Calsamiglia, Eduard Va- fessor de Filosofia a l’lnstitut-Escola de la Roger de Lluria, 129, baixos dreta
lentí, Josep Obiols, Empar Nogués, Joan Generalitat, així com president de l’Associa- Districte de l’Eixample
Mascaró, Marçal Pascuchi, Joan Llongueras, ció durant el període 1985-86. El Departa- Barcelona 08037
Ernest Cervera, Adela Trepat, Josep Vergés i ment d’Educació de la Generalitat ha sub- www.bcn.cat/escolesbressol
Bartomeu Rosselló-Porcel. vencionat un llibret, Petita història de
8 JO TAMBÉ EDUCO e núm. 65 maig/juny 2008
EL MEU ESPAI EDUCATIU
El CEIP Els Xiprers està situat a la
muntanya de Collserola i s’hi arriba
per un caminet que surt des de l’esta-
ció dels ferrocarrils catalans del Baixa-
dor de Vallvidrera. És per això que la
feina de l’Anna i la resta de monitors
Monitora del centre comença a les estacions
dels ferrocarrils on pugen els nens i
nenes. Després s’ocupen del menja-
L’Anna Martín és monitora del dor, on paren la taula, i donen el men-
S’atura el tren i baixo a la parada del
jar i controlen els hàbits de tot l’alum-
CEIP Els Xiprers, situat a la mun- Baixador de Vallvidrera. Costa una
nat. «Has de pensar que aqui es
tanya de Collserola. La peculiar mica de veure el cartell indicador
queden tots a dinar». Els escenaris
però enfilo camí amunt, envoltat de
situació del centre fa que la seva eductius de l’Anna no s’acaben: també
la vegetació pròpia de la muntanya de Collse- participa als tallers, les sortides, les
feina començi i acabi cada dia en rola. Aleshores imagino l’Anna i la resta de colònies i el casal d’estiu.
un tren, on recull i deixa gran monitores del CEIP Els Xiprers acompanyant
part de l’alumnat. I la seva feina cada matí els quasi 180 nens i nenes del cen-
tre. Una escola que no té la porta d’entrada a
de monitora continua al menja- l’edifici, sinó als trens dels Ferrocarrils de Cata- ratge va venir una mica per casualitat. Es va
dor, al pati, a les colònies... Però lunya. I això és el que fa també especials les trobar fent unes substitucions al centre i va te-
sempre afegint un valor educatiu monitores i monitors del centre. nir allò que ara creu que s’ha de demanar a
a la seva tasca, perquè ella passa L’Anna fa 20 anys que treballa als Xiprers totes les persones que volen fer de monitors i
com a monitora. Ha estudiat el que fa anys que exigeix als que entren a treballar als Xi-
tantes hores com el professorat se’n deia puericultura, i psicologia infantil, i ha prers: «les ganes, el tenir aquest do especial
amb els nens i nenes del centre. fet diferents cursets, però això del monito- per estar amb nens i nenes». 
Les 10 monitores del centre —on només hi
Jordi Oliver ha dos nois— estan contractades per l’AMPA
i, com explica l’Anna, «som els primers que
sabem si un nen té mal de panxa». «Passem
amb els nens i nenes les mateixes hores que
els mestres i ho fem en moments en els quals
es deixen anar més». Són els moments que
han de seure al tren, pujar caminant cap a
l’escola, jugar al pati, estar-se quiets a les ca-
dires del menjador i que cap baixi a la parada
equivocada. «Aquestes característiques del
centre fa que tinguem una relació molt di-
recta amb els pares i mares».
No tan sols amb les famílies. El contacte i la
relació directa amb el professorat també és
molt important. «Hem d’estar en contacte
permanent amb els tutors, ja que nosaltres
podem ser les primeres que observem canvis
d’actitud o de caràcter dels nens i nenes». 
L’Anna també vol deixar clar que les moni-
tores estan vinculades al projecte educatiu
del centre. Per exemple, l’escola Els Xiprers
compta amb alumnat que requereix unes
necessitats educatives especials i que prove-
nen del centre municipal Vil·la Joana i del
centre Aspasim. 
«Ens hem d’adaptar al model d’escola in-
clusiva», explica amb l’orgull d’haver de ser
al costat d’aquests nois i noies. «Estem al
mateix vaixell que els mestres. Hem de com-
patir el mateix projecte pedagògic i els mo-
nitors no podem ser només cuidadors». e
Oriol Guiu
núm. 65 maig/juny 2008 e A FONS 9
L’EDUCACIÓ ÉS BELLA
L’Ajuntament de Barcelona sempre ha buscat aconseguir que l’escola 
sigui bella per fora i per dins. Historiadors, arquitectes i filòsofs ens parlen 
de la bellesa de les escoles i de l’educació
El Pressupost de
Cultura fa 100 anys
El Pressupost Extraordinari de Cultura que l’Ajuntament de Barcelona va aprovar ara fa cent anys va ser
una aposta ferma per a una escola i una educació bella. El Pressupost no solament destinava diners per
construir escoles, sinó que també era l’impuls d’un model d’escola que, cent anys després, encara ens
sembla moderna i de qualitat. Hem volgut saber què ha quedat de tot allò després d’un segle, just quan
ara la administració municipal ha decidit esmerçar esforços en la millora de les escoles de la ciutat. I per
això hem cridat a dos especialistes de l’història de l’educació com Jaume Carbonell i Mariona Ribalta.
Ara fa cent anys —concretament, el 27 de febrer passat— Després de la discussió de les diverses esmenes, el Pressupost es va
que la Comissió Municipal de Tresoreria, Reforma i Obres aprovar el 22 de juny del 1908.
Extraordinàries va presentar, en una sessió ordinària de El Govern de la ciutat estava format en una àmplia majoria —espe-
l’Ajuntament de Barcelona, presidida per l’alcalde Domè- cialment des de 1903— pels regidors de la Solidaritat Municipal. Els
nec J. Sanllehy, una proposta de Pressupost Extraordinari de Cultura. republicans catalanistes van encapçalar conjuntament amb els regi-
La proposta fou aprovada i el dia 10 d’abril va començar el debat més dors regionalistes l’aposta política de fer un sanejament pressupostari,
important que hi ha hagut mai a la ciutat sobre un model educatiu. després de la reforma interior de la ciutat, però sobretot de convertir
10 A FONS e núm. 65 maig/juny 2008
la cultura en l’eix de la ciutat. Una cultura que, com deien krausistes i y espiritual de los alumnos o al fomento de acción popular en su radio
racionalistes, havia d’arribar a tothom, sense distinció de classes so- de acción pedagógica».
cials i amb igualtat d’oportunitats. Aquestes escoles havien de servir d’exemple i assaig de les noves
El Pressupost era un projecte modernitzador de l’educació, que havia idees pedagògiques i, a la vegada, servir de centre de cultura de tot el
de pal·liar el greu estat d’abandó en què es trobava l’escola. I es feia des barri: «[...] se atraerá a las Escuelas al pueblo en general, ya por me-
d’una institució municipal perquè l’Estat havia demostrat des de sempre dio de enseñanzas a los adultos de uno y otro sexo, ya por conferen-
que no tenia ni la voluntat ni —potser— els recursos per millorar la si- cias..., ya por el desarrollo de otras iniciativas que tiendan a convertir
tuació. Els locals de les escoles eren vells i no estaven en condicions, i els a las escuelas en un foco irradiador de cultura».
mètodes d’ensenyament emprats eren obsolets. «Los extranjeros que Les bases del Pressupost detallen com es faria l’elecció i formació
nos visitan suelen preguntar dónde están nuestras escuelas públicas, ex- del professorat, com havien de ser els edificis i el mobiliari escolar i,
trañados de no haver visto ninguna construcción escolar como las que evidentment, el contingut i metodologia de les matèries de l’ensenya-
hay por todo el mundo», es diu a la Memòria del Pressupost. ment. Tot en un nivell molt avançat: deixant fora el llibre de text, en
contacte amb la natura i treballant-hi, posant un èmfasi especial en
l’educació física i en l’ensenyament artístic, etc.
Però és evident que el punt conflictiu de les idees del Pressupost,
«El Pressupost era un projecte modernitzador que també proposava la gratuïtat en tots els nivells, van ser els princi-
de l’educació que havia de pal·liar l’estat pis pedagògics. En primer lloc, la coeducació: «Se implantará el sis-
d’abandó en què es trobava.» tema de coeducación con enseñanza mixta para ambos sexos». En
segon lloc, la neutralitat religiosa: «La enseñanza en estas escuelas
será neutra en materia religiosa sin contener afirmaciones o negacio-
nes ofensivas para los sentimientos de los creyentes o de los laicos». I,
Des de la iniciativa privada o des de moviments populars ja s’ha- en darrer lloc, la llengua a l’escola: «Las enseñanzas se darán en cata-
vien emprès algunes experiències renovadores que, amb una mirada lán para que penetren más íntimamente en la inteligencia de los
als països europeus, experimentaven noves propostes pedagògiques alumnos. Una gran parte de los esfuerzos que hace la sociedad para
lligades amb l’escola nova. I van ser aquests mestres i pedagogs els la propagación de la cultura se pierde en la más vana esterilidad por
qui van formar el gruix dels grans defensors del Pressupost, quan el empeño que se pone en hablar al niño en una lengua que no com-
aquest va ser atacat per les forces més anticlericals i dretanes del país.
Per conèixer detalladament el recorregut, trist i decebedor, del
Pressupost durant els mesos de la seva discussió als plenaris de l’A-
juntament, la forta defensa i, a la vegada, l’oposició i la seva posterior
suspensió, es pot llegir en aquesta mateixa revista1 un magnífic article
d’Alfred Pérez-Bastardas, que segueix amb detall tot el procés de la
curta vida del Pressupost Extraordinari de Cultura.
Voldríem, però, parlar dels motius pels quals avui celebrem el seu
centenari i, a la vegada, preguntar-nos si el que presentava el Pressu-
post ha estat assolit en el model d’escola de la nostra ciutat. 
EL MODEL D’ESCOLA
Una lectura atenta de la memòria que acompanya el Pressupost posa
de manifest l’ambició dels seus redactors,2 no tan sols per les propos-
tes pedagògiques, explicades amb tot detall i extenses justificacions,
sinó pel que significa de voluntat de canvi radical de la societat. 
La seva filosofia queda palesa en la següent presa de posició: «Una
ciudad no es grande solo con tener grandes y bien urbanizadas vías;
es imprescindible que el pueblo que la habite sea fuerte y robusto al
propio tiempo que instruido y culto: así lo han entendido todas las
naciones cuyos progresos hoy admiramos, y así debe hacerlo este
pueblo si quiere garantizar la grandeza de su urbe».3
Aquestes idees, clares i contundents, de Pere Coromines, recullen
també el pensament del projecte polític d’Albert Bastardas, un dels
regidors més actius dels canvis a l’Ajuntament, membre de Solidaritat
Municipal i futur alcalde de la ciutat, l’anomenat «l’alcalde popular».
Continuarem seguint amb les paraules que van escriure els redac-
tors de la Memòria4 per ser fidels a les seves idees: «La Institución de
Cultura Popular», a imatge d’una fundació actual, creada i sostin-
guda per l’Ajuntament, serà l’encarregada de construir «una Escuela
Maternal, con dos secciones de Jardines de Infancia y cuatro escuelas
graduadas de enseñanza primaria, de cuatro Bibliotecas Populares
que se instalarán en los mismos edificios [...] y de las obras circumes-
colares y post-escolares [...] que puedan contribuir al desarrollo físico
núm. 65 maig/juny 2008 e A FONS 11
prende [...] se adoptarán aquellos procedimientos pedagógicos que tiva de les persones adultes, sobretot de la població immigrant, la
se consideren más eficaces en el estudio de la lengua castellana». qual Paco Candel anomenava molt encertadament «els nous catalans
I d’aquesta manera, el debat va estar servit. Amb el Pressupost, l’A- del segle XXI».
juntament «no puede titubear en modo alguno sobre la naturaleza de Més constatacions: en primer lloc, pel que fa a la modernització de
su misión [...] le basta conocer la realidad para afirmar resueltamente les instal·lacions i la dotació de recursos, la tònica general és força ac-
que en su caso Barcelona organizaría mejor por su cuenta las escuelas ceptable, tot i que hi pot haver algunes mancances localitzades. En
públicas». segon lloc, s’ha assolit totalment la coeducació, pel que fa a la barreja
de nois i noies —l’educació mixta— i a la programació de continguts
UNA MIRADA ACTUAL comuns, però encara hi ha molta feina a fer en l’assumpció de rols
La pregunta quasi ritual que toca quan se celebren commemoracions més igualitaris pel que fa als drets i de respecte en relació amb la dife-
d’aquest tipus és: I després de cents anys, què? Fins a quin punt s’ha rència. Finalment, quant a la catalanitat, s’han aconseguit uns resul-
assolit el model d’escola pública catalana? Una pregunta que, òbvia- tats excel·lents gràcies a la immersió lingüística, malgrat que alguns
ment, mereix moltes respostes, de caire i magnituds ben diferents. grups minoritaris —però mediàticament molt sorollosos— s’entestin a
Sense entrar en consideracions sobre els grans canvis socioculturals veure problemes on no n’hi ha i utilitzin tota mena d’arguments de-
que, directament o indirectament, afecten l’educació, i cenyint-nos a magògics per fomentar la crispació i l’enfrontament entre els pobles
l’àmbit escolar, cal fer una primera constatació: l’extensió extraordi- d’Espanya. Fins aquí els avenços indiscutibles, sense entrar en el de-
nària i efectiva del dret a l’educació que s’ha aconseguit a través d’un tall dels matisos i les inevitables insuficiències i contradiccions.
servei públic que tracta d’integrar les dues xarxes: la pública i la pri- Tothom —dèiem— té garantit el dret a l’educació, però no tothom
vada concertada. Ja no hi ha cap infant sense escola. I joves de totes rep una bona educació: aquest és avui el gran repte. Perquè hi ha es-
les classes socials accedeixen a la universitat, un fet inimaginable fa coles —tant públiques com privades concertades— de qualitats molt
algunes dècades, durant l’època franquista. No obstant això, encara diverses, tant per la seva trajectòria, pel projecte educatiu, per la ma-
queden alguns reptes pendents pel que fa a l’escolarització: l’oferta nera d’ensenyar i aprendre o per l’equip de mestres; o per tot plegat.
pública en el tram dels 0-3 —malgrat els esforços dels darrers anys, D’altra banda, els canvis estructurals del sistema educatiu —amb
encara és molt deficitària—; la cobertura insuficient en l’ensenyament lleis com la LOGSE— no han anat prou ben acompanyats dels canvis
postobligatori, a causa, sobretot, d’un índex de fracàs i deserció esco- culturals i pedagògics: en la formació del professorat i en la seva in-
lar que està molt per sobre de la mitjana europea; i l’atenció educa- tervenció educativa. Ni les reformes ni la modernització han canviat
prou l’escola. Parlem, és clar, en termes generals, ja que existeixen
experiències escolars d’una gran qualitat i solidesa. 
Hi ha fets que mostren que, en alguns casos, no solament no s’ha
avançat, sinó que fins i tot s’ha retrocedit, com ara l’ús del llibre de
text, com a material bàsic de referència. En el Pressupost de Cultura
es deia de deixar-lo fora; sempre se n’ha parlat, i molts mestres ac-
tuen de manera conseqüent. El cas és que són molts més els que en
fan servir. I cada dia més, encara que, esporàdicament, es treballi amb
altres recursos.
Una darrera constatació: la tesi de l’escola-comunitat vertebrada al
territori és una idea que ve de lluny i que ha tractat de quallar d’alguna
manera en els diferents períodes democràtics de la nostra història. Hi
era fa cent anys. Hi va ser durant la II República. Hi va ser a la transició.
I avui continua estant viva en el pla dels somnis teòrics i dels desitjos
polítics. Però, en la pràctica, no acaba de cristal·litzar. Tant a l’escola
com en el territori disposem d’un ampli ventall de dispositius i ofertes
culturals i educatives, però són massa disperses i fragmentades.
Falten, però, sinergies, complicitats i coresponsabilitats més sòlides
en un projecte comú. Perquè la polis exerceixi amb prou orgull i efi-
càcia la funció educadora. Perquè es faci realitat la utopia d’aquells
regidors que, en moments molt més difícils, van voler dignificar l’es-
cola i la ciutat de Barcelona. e
Jaume Carbonell i Mariona Ribalta
1. Barcelona Educació, núm. 51. Desembre de 2005 - gener de 2006.
2. Segons Pérez-Bastardas a l’article citat: «La Memòria de 118 pàgines la van redactar Pere Co-
romines, Josep Pijoan, Lluís de Zulueta i Ignasi de Janer, i algunes fonts també apunten a
Francesc Layret. El pressupost tenia clarament la influència d’Hermenegildo Giner de los Ríos i
de la Institución Libre de Enseñanza, així com de l’Escola de Mestres de Joan Bardina». 
3. El text complet de la Memòria del Pressupost es pot trobar a: Ayuntamiento de Barcelona:
Presupuesto Extraordinario de Cultura. Estudio pedagógico de la Institución de Cultura Po-
pular. Barcelona, 1908.
4. Totes les cites incloses han estat extretes del text original esmentat a la nota 3. 
12 PROTAGONISTES e núm. 65 maig/juny 2008
Fotografies: Jordi Oliver
Arq&uitectura 
Pedagogia
Diàleg entre Marc Cuixart, arquitecte i nét de Josep
Goday, i Javier Sánchez, responsable de construccions
escolars del Consorci d’Educació
Amb la publicació del llibre sobre la figura de Josep Goday Casals, l’arquitecte que va construir els Grups
Escolars de principis del segle XX i va saber unificar l’arquitectura i la pedagogia, era un bon moment per
parlar amb el seu nét, l’arquitecte Marc Cuixart. I el vam fer seure amb Javier Sánchez, responsable de cons-
truccions escolars del Consorci d’Educació de Barcelona, per parlar sobre el passat el present i el futur de
l’arquitectura escolar de la nostra ciutat.
>> Marc Cuixart: Estem parlant d’uns models que tenen dues potes, >> Javier Sánchez: A Barcelona i Catalunya ens vam trobar amb una
l’arquitectura i la pedagogia. Tot va començar amb el Pressupost de Cul- situació similar a l’arribada de la democràcia. S’havien construït esco-
tura de l’Ajuntament de Barcelona, ara fa 100 anys. És diu ràpid això de les molt precàriament i amb una manca de sensibilitat cap a la peda-
100 anys. A principis de segle, la situació a la ciutat era greu: faltaven gogia. Per sort, a nivell pedagògic es va mantenir la tradició de l’es-
escoles, molts nens pel carrer... Va arribar el moment en què l’Ajunta- cola de la República i l’Ajuntament va poder seguir creant i dedicant
ment va dir: o eduquem o se’ns escapa tot de les mans. I començava a esforços al seu parc d’escoles municipals. Aquesta continuïtat l’hem
arribar molta immigració de la resta de l’Estat espanyol. I aquí es va deci- pogut mantenir amb el model d’escoles bressol.
dir agafar el model de les escoles que millor funcionaven a tot el món. És >> M.C.: Estem parlant d’un ajuntament que sempre s’ha preocupat
admirable, que una ciutat fes un model d’escoles en un moment tan per mantenir i crear escoles. Es curiós perquè el primer que van fer les
difícil. Aquesta tradició arquitectònica-pedagògica ha continuat fins ara. persones que van apostar pel Pressupost de Cultura que va donar lloc
núm. 65 maig/juny 2008 e PROTAGONISTES 13
a la construcció d’escoles per part del meu avi Josep Goday, va ser bus- deien els preceptes suissos, perquè poguessin anar a peu cada matí a
car locals i fer un mapa escolar de Barcelona. El que van fer l’any 1918, l’escola. El meu avi, quan feien la xarxa de grups —al final només se’n
amb Manuel Ainaud al front i el meu avi com a arquitecte, és triar fer van fer onze— també va anar buscant espais públics de la ciutat per fer
les escoles en barris pobres: Sants, Raval, Ciutat Vella i Poblenou. I ha- una xarxa de jardins on els nens i nenes poguessin anar a jugar, com la
vien pensat rehabilitar edificis renaixentistes per fer equipaments, com plaça Letamendi o la plaça Tetuan. També van crear una altra xarxa de
és ara, per exemple, el Museu Picasso al carrer Montcada. camps d’esports. Tenien molt clar els problemes que havien de resoldre.
>> J.S.: La cerca de locals per fer escoles és tot un drama. Però el més També quan ara veig que es fan horts a les escoles recordo que el meu
important és mantenir aquesta estimació cap a les escoles. Més que la avi ja parlava de la necessitat que els nens i nenes tinguessin horts als
dedicació, és l’interès per fer escoles de qualitat. És com el model centres per veure com creixien les plantes. 
d’escoles bressol. L’Ajuntament tenia 11 guarderies municipals i amb I que tothom tingui clar que els únics monuments públics arquitec-
la democràcia va començar a rehabilitar-les. Aleshores, en una decisió tònics del noucentisme que resten en peu són les escoles de Goday.
històrica, l’Ajuntament va decidir crear més escoles bressol ja que Encara que per fora seguien un patró classicista, per dins eren d’una
eren una necessitat per a la societat. El primer problema va ser trobar modernitat brutal. I és molt bo que l’Ajuntament i la Generalitat ha-
espais on construir-les. Recordo que quan estàvem construint el cen- gin fet un pla director per rehabilitar aquests edificis. La màxima vir-
tre de primària de la Vila Olímpica, ens vam plantejar per què no po- tut dels Grups Escolars era la seva funcionalitat. Al primer cop d’ull, la
sàvem una escola bressol en un edifici d’una escola de primària. I així gent veu l’ornament, però estan fetes amb una senzillesa constructiva
ho vam fer i, d’aquesta manera, vam iniciar el nou model d’escoles extraordinària. I, sobretot, prima la pedagogia per sobre de l’arquitec-
bressol de l’Ajuntament de Barcelona. Ara hi ha 28 escoles bressol tura. Per exemple, no hi ha passadissos sinó que es fan espais que es
que comparteixen edifici amb escoles de primària. converteixen en espais de trobades de l’alumnat i el professorat, i
>> M.C.: Aquesta idea de situar escoles bressol en una escola de pri- orientats al sol perquè estiguin il·luminats.
mària és una altra demostració de com l’Ajuntament de la nostra ciutat >> J.S.: Això també ho fem amb les noves construccions, on no vo-
ha sabut unir perfectament, una vegada més, arquitectura i pedagogia. lem passadissos llargs i foscos, sinó espais que es converteixen en
>> J.S.: És que només el nom d’escola bressol ja ho diu tot. No par- nous espais educatius més enllà de les aules. 
lem de guarderies o de llars d’infants, són escoles. En el sentit arqui- >> M.C.: A mi m’agradaria que amb la rehabilitació dels Grups Esco-
tectònic i pedagògic. Hem estat pioners, dins d’aquest model d’escola lars es pogués tornar a oferir aquest component pedagògic que ja
bressol municipal, a situar els urinaris oberts dintre de les classes, les van tenir quan es van construir. Per exemple, que els aïllaments exte-
taules de canvi dels bolquers, els espais complementaris, la cuina prò- riors funcionessin bé, que la qualitat de l’aire fos bona, que l’alumnat
pia, els materials de construcció, el mobiliari, etc. Tot respon a una i el professorat actual poguessin conèixer la sostenibilitat des de dins
conjunció de les idees arquitectòniques i pedagògiques. del centre. Donar un nou afegit pedagògic en aquesta rehabilitació. 
>> M.C.: Aprofito per tornar a mirar cap al passat. Quan es va fer el pla >> J.S.: És com el model d’escoles bressol. S’han construït 48 escoles
de construcció d’escoles, l’any 1916, ja es van adonar que la densitat de bressol en quatre anys, per exemple. I ara ja no es discuteixen coses,
població a Barcelona era tan gran que feia molt difícil trobar llocs on que s’han consolidat en el nostre model de construcció. El tipus de vi-
construir els edificis dels Grups Escolars. No només passa ara que falten dre, de portes, l’orientació, eliminar els passadissos, etc. I tot és per-
espais i terrenys. Aleshores, ja tenien també la preocupació de la capaci- què s’ha pensat amb sentit comú i tenint en compte què era el millor
tat dels centres. No havien de ser excessivament grans però tampoc pe- per al creixement educatiu dels infants. e
tits, perquè s’havien d’escolaritzar més de 30.000 infants, i havien d’es-
tar a menys d’un quilòmetre a peu de les cases dels nens i nenes, com Jaume Capsada i Oriol Guiu
14 L’ENTREVISTA e núm. 65 maig/juny 2008
Esteve
Patricia 
núm. 65 maig/juny 2008 e L’ENTREVISTA 15
JOAN MANUEL
DEL POZO 
Doctor en Filosofia
i ex conseller 
d’Educació
«La bellesa ens 
porta al coneixement
i a la bondat»
L’educació per la bellesa és el camí per arribar al coneixement i també a la bondat. Fins i tot a la llibertat.
Aquesta és la reivindicació que ens fa Joan Manuel de Pozo, doctor en filosofia, i que fou conseller d’Edu-
cació i Universitats. Home compromès amb la qualitat del món educatiu reflexiona en aquesta entrevista
sobre les virtuts del que ell anomena l’educació per la bellesa. Convertida en un valor i en un dret, segons
les seves paraules, que no s’ha de dissociar del coneixement i, per tant, ha de ser present a les aules.
>> Ara que es compleixen 100 anys del Pressupost Extraordinari de s’ha banalitzat i s’ha associat, exclusivament, a la superfície de les co-
Cultura que va modernitzar l’escola, tant la seva arquitectura com la ses. Com si fos un embolcall de les coses que són importants en el fons
seva pedagogia, de la nostra ciutat, arriba vostè amb la seva de- i aquest és l’error. La bellesa no és només un embolcall, sinó que
fensa de l’educació per la bellesa. Sembla, doncs, que l’educació ne- també, per si mateixa, és un valor de fons de la vida. I també pot tenir
cessita tornar a ser bella? O és tota la societat que ha de recuperar capacitat informativa o educativa i pot ajudar al desplegament i con-
el valor de la bellesa? solidació dels altres valors que es consideren educativament rellevants,
No és pas una novetat parlar de l’educació de la bellesa o de la reivindica- com el coneixement. Una bona educació hauria de dir que la bellesa
ció del que és bell en un context educatiu. Adolphe Ferrière, l’any 1902, forma part dels valors bàsics de l’existència humana i educant la be-
va redactar els 30 punts de l’Escola Nova i va introduir el concepte que llesa estem construint la persona i millorant la seva capacitat de fer-se
«l’escola nova és un ambient de bellesa». Aquesta és un clar antecedent càrrec de la realitat. L’accés a la bellesa també s’ha d’entendre com la
en el camp de la pedagogia. Però d’altra banda, he trobat una cita d’una satisfacció d’un dret. La senyora de la favela té tota la raó. Té dret a la
senyora gran, modesta, pobra i, probablement, analfabeta d’una favela bellesa com té dret a la veritat. 
del Brasil que diu «nosaltres també tenim dret a la bellesa». 
Són dues maneres diferents de parlar de la bellesa, però totes dues >> I la bellesa com un motor en la construcció personal i social?
expressen una necessitat humana. Una mena de dret i un valor que és Sí, és clar. És a dir, una bellesa que tindria un cert valor productiu. No
important per a la vida. El problema és que moltes vegades la bellesa és només un moment d’estar bé contemplant una cosa que té
16 L’ENTREVISTA e núm. 65 maig/juny 2008
aquesta qualitat, sinó que les persones que tenen la sort d’entendre i prop. També hauríem de dir que el professor no ha de transmetre
gaudir de la bellesa, esdevenen persones amb més capacitat de com- només coneixement, ha de transmetre, sobretot, gust pel coneixe-
prensió del món. Hi ha una articulació forta entre bellesa i bondat. ment. I el gust és també una qüestió estètica. Jo a la universitat no
Fins i tot, podríem dir que la bellesa és l’aspecte agradable de la bon- poso lectures obligatòries a l’alumnat. S’ha d’intentar convèncer des
dat i la bondat és l’aspecte ètic de la bellesa. Ser bona persona és de la no imposició i transmetre el gust, que ha d’esdevenir autònom
comportar-se bellament. A la inversa, solem dir d’un mal comporta- i personal de l’alumne, pel coneixement.
ment que «ha estat una acció lletja».
>> Vostè va participar en la redacció de la reforma de la carta de les
ciutats educadores, on es parla del dret a la ciutat educadora. Esta-
ríem parlant també del dret a la bellesa a la ciutat, en el seu urba-
nisme, en el medi ambient...
La ciutat educadora, sens dubte, hauria de potenciar el valor estètic. Hi «La bellesa és bona per a l’educació
ha qui ha teoritzat sobre l’espai urbà, com Marc Augé, i ha dit que una
de les més grans tristeses del progrés d’algunes ciutats és la construcció perquè construeix sensibilitats i, per tant, 
de «no llocs». O sigui espais que per falta d’estètica es converteixen en
llocs que no mereixen el nom de lloc. Ell posava com a exemple els ae- es pot passar a una sensibilitat ètica.»
roports, les cadenes d’hotels, alguns hospitals. No inviten a sentir-los
com un espai humà. I, per tant, el que podem dir de l’escola com a lloc
de bellesa, ho podem dir de la ciutat educadora que vol assumir un cert
ideal pedagògic respecte als seus ciutadans. Això sí, sempre en llibertat.
No voldria que algú entengués l’ideal educatiu com que els dirigents
estan coaccionant la ment de la ciutadania. No és això. En llibertat i >> Més enllà del coneixement també haurem de vigilar, perquè el
amb bellesa. Amb la creació d’espais que tinguin personalitat estètica gust per les coses belles i la bondat no han anat sempre units al
es dóna a la ciutadania un valor afegit a la seva forma d’estar a la ciutat llarg de la història moderna.
i se’ls invita al respecte. Aquesta idea dels «no llocs», es va completar És així. Només cal pensar en els nazis tocant el violí mentre cremaven
amb un autor que va afegir que aquests espais eren anestètics i, per persones als camps de concentració. Jo entenc que l’educació de la be-
tant, et fan perdre la sensibilitat. llesa és una condició necessària però no suficient per a la educació ètica.
I precisament la bellesa és bona per a l’educació perquè construeix És a dir, l’estètica pot ser un pas per a l’ètica però hi ha d’haver uns va-
sensibilitats. I això és molt més que només reconèixer que hi ha colors lors ètics afegits. O dit d’una altra manera, l’estètica sola no és ètica. Per
que lliguen entre ells. Construir sensibilitats és construir capacitat de a mi la noció essencial és el respecte. Què passa amb el gaudi de la be-
captar els matisos de les coses i això és el primer pas per passar de la llesa? És un gaudi que et produeix una plenitud, una satisfacció desinte-
sensibilitat estètica a la sensibilitat ètica. ressada. No necessites quedar-te l’obra d’art per gaudir-ne. La bellesa
Eduard Spranger, que ara no està de moda, deia que l’educador produeix en la persona una sensació d’admiració per un equilibri, una
havia de generar en l’educand la disposició a rebre i forjar valors. harmonia, uns matisos i unes ressonàncies que et generen capacitat de
L’acte educatiu és molt més que un acte de transmissió de coneixe- captar la complexitat de les coses. De l’obra, en primer lloc, i després del
ment. El coneixement és molt important, però no és un valor únic. Els món. Aquesta capacitat de reconèixer la complexitat de les coses és la
nois i noies necessiten el coneixement, el currículum clàssic, però ne- que és necessària per a l’ètica. La paraula respecte ens dóna la clau. Res-
cessiten també moltes altres claus per interpretar la realitat de l’exis- pecte del llatí respicere, que significa mirar una altra vegada. Tornar a
tència i per relacionar-se amb les altres persones. L’educador ha de mirar o mirar atentament és el que passa quan una persona és educada
donar quelcom més que coneixement. I entre tots aquest valors que en la bellesa, s’educa en la capacitat de mirar bé. No la mirada superfi-
ha de transmetre la bellesa és un dels principals. cial, banal, ràpida i consumista, sinó la mirada tranquil·la que capta ma-
tisos, complexitats i harmonies. Si es mira d’aquesta manera és mira res-
>> Amb aquesta distinció entre coneixement i valors, en l’educació pectuosament. És la mirada especial i atenta. És el que es necessita per a
s’ha creat un debat i , fins i tot, moltes posicions divergents. l’ètica. El primer pas per al comportament bo respecte als altres, és veure
Crec que és una antítesi falsa. I la manera de superar-la és entendre en ells no una obra d’art, que seria impropi, però sí com una obra d’art,
el coneixement com un altre valor. Promoure el valor estètic no és en un món de complexitat i matisos i reconèixer-hi valors. En el cas de l’o-
detriment del valor cognoscitiu. Van junts. Gosaria dir més: a vega- bra d’art el valor estètic, en el cas de la persona humana el valor ètic de
des es resol la qüestió dient que s’han de posar en el currículum més la dignitat. 
assignatures explícitament lligades al valor de la bellesa com, per La persona que gaudeix de l’art, ho fa respectuosament i el res-
exemple, la plàstica o la música. Però seria reduccionista considerar pecte és el que és necessita per al tracte ètic amb les altres persones.
que l’educació de la bellesa es redueix a fer les assignatures lligades En aquest sentit la bellesa té un valor educatiu perquè el que fa és fa-
a l’expressió artística. Estic convençut que darrerament el fet, trist cilitar un aspecte que en l’educació, ni els més acèrrims defensors de
però real, que l’aprenentatge de les matemàtiques no sembla funcio- la superioritat del valor de coneixement poden negar, que és que
nar de la millor manera possible, potser és que manca descobrir la també s’ha d’educar en valors ètics. Com si les persones portessin un
bellesa de les matemàtiques. La demostració d’un teorema pot ser valor tan sagrat com el valor sagrat que reconeixem en l’obra d’art,
un acte de bellesa. Si un professor de matemàtiques fos capaç de diríem que cada persona és una obra d’art per a les altres persones si
gaudir de la bellesa d’un teorema, l’explicaria de tal manera que se les ha educat estèticament i èticament. I podríem dir més: si una
transmetria el gust per la bellesa i alhora el coneixement d’aquell te- obra d’art la respectes, tant o més una persona, que com a mínim
orema. Això es pot dir també de la filosofia, que em toca tan de també és una obra d’art.
núm. 65 maig/juny 2008 e L’ENTREVISTA 17
>> Però aquesta bellesa també s’associa a valors molt poc ètics. No- >> Ara tornava a pensar amb la dona de la favela. Què reclama, una
més cal pensar en certs programes de televisió, en certs models de escola bella o una educació bella? 
categorització de les persones. Si l’escola té una bellesa arquitectònica, molt millor, i potser totes l’hau-
I tant. Com passa en altres valors, també hi pot haver la seva degra- rien de tenir. Però el que deu demanar és un ambient ètic de bellesa
dació. La bellesa pot ser degradada i ho és, sobretot, en aspectes de més que un ambient material de bellesa. Encara que si hi són tots dos,
consumisme mediàtic. Existeix la bellesa i els succedanis de la bellesa, com podia passar en aquelles escoles construïdes a principi de segle en
i si n’hi ha tants, de succedanis és perquè l’educació estètica que te- aquesta ciutat, molt millor. Aleshores les dues belleses es potencien
nim en l’actualitat és molt baixa. Són subproductes de la bellesa per- mútuament. Que mai no sigui excusa que la qualitat del mestre faci in-
què l’educació estètica de la societat és de molt baixa qualitat. Això diferent o que s’hagi de triar respecte que les parets estiguin netes o
és lamentable perquè l’esforç que cal fer per millorar l’educació estè- brutes. Encara que jo sempre triaré un bon mestre abans que una es-
tica és molt fort, pensant en les inèrcies consumistes de tants succe- cola neta sense bons mestres. Però hauríem de buscar, voler i assolir les
danis de bellesa. Amb això tampoc pretenc dir que hi hagi una bellesa dues coses. e
canònica, en termes neoclàssics. La bellesa ha de gaudir d’un legítim
pluralisme, però sigui d’un estil o d’un altre hi ha d’haver en ella al- Oriol Guiu i Araceli Vilarrasa
guna cosa que la distingeix dels succedanis. Com hi ha diversos tipus
de bon cafè, però la malta mai seria cafè. Aquesta educació de la bel-
lesa té un inconvenient real que és la lluita contra inèrcies mediàti-
ques i socials que banalitzen i frivolitzen elements dignes d’un altre
tractament. És curiós que els sofistes, que de fet són els primers que
van sistematitzar l’educació com a professió, ja tenien la idea que un Un filòsof a l’educació 
jove, per prosperar a la vida, a l’àgora i a la polis, havia de ser bell i ascut a La Roda de Andalucía (Sevilla) el 13 de novem-
bo. Ho fusionaven en una sola paraula, la kalokagathia. Aquí no par- bre de 1948. Doctor en Filosofia per la Universitat de
lem de la bellesa física, que això es té o no es té per genètica, sinó de NBarcelona i professor titular de Filosofia de la Universi-
la bellesa com a elegància, en el sentit més seriós. La paraula grega tat de Girona. Ha estat vicerector de Recerca i Transferència del
traduïda quedaria com elegància d’esperit. La bellesa, una vegada Coneixement de la Universitat de Girona (2000-2002) i primer
més, molt lligada als valors centrals de la vida, no com un embolcall o tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Girona. Ha estat regidor de
complement d’altre coses, que serien les sèries. És una cosa sèria. Lli- Participació, Informació i Relacions Ciutadanes (1995-1999),
gada a la bondat i al coneixement. d’Educació (1999-2003), i de Presidència i Educació (2003-
I tornant a la relació amb el coneixement, en una realitat cada ve- 2006). Membre del Consell Escolar de Catalunya i president de
gada més complexa que és molt pretenciós suposar que només amb la seva Comissió de Programació des de 2005. 
l’eina de la raó pura s’accedeix al seu domini, hem de tenir la humili- Els anys 2004 i 2005 va ser coordinador del Pacte Nacional
tat de reconèixer, fins i tot els filòsofs, que tenim un accés a la realitat per a l’Educació, en l’àmbit de coresponsabilitat dels ajunta-
però que no és un accés que ens doni la visió de tota la realitat. La ments amb l’educació. Joan Manuel del Pozo ha estat també di-
comprensió del món també pot ser feta des d’una visió estètica. El fet putat al Congrés per Girona (PSC) entre 1982 i 1996. El 2006
estètic és haver arribat, com deia Borges, «a la porta de la revelació fou conseller d’Educació i Universitats de la Generalitat de Ca-
que no s’acaba de produir», però que et permet comprendre més afi- talunya. En l’actualitat, forma part del Consell de Govern de la
nadament el món. Arribes al límit de la realitat i no la coneixes del tot Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals.
però sí que et permet comprendre el seu perfil. Per això hem de fer
descobrir als nois i noies, que és el segment de la població on posem
més esforços educatius, l’experiència estètica entesa com una aproxi-
mació a la revelació i donar-los la capacitat de sortir de les vies fressa-
des. Encara que després no vegin res, hauran sortit de la via marcada. d
La bellesa, per tant, no només et dóna accés a un coneixement de
perfil del món, sinó també dóna llibertat. Et treu de les ordinarietats D
de la vida. I això tornaria a lligar amb l’ètica, perquè no hi ha ètica Un desig que no ha complert. Fer la volta al món.
sense llibertat. Un que sí. Ser pare de dues filles.
Què col·lecciona? No és pas amb esperit de col·leccionista, però
>> Tampoc en tindrem prou si és només a l’escola on aconseguim acumulo molts llibres, especialment de filosofia i novel·les.
l’ambient de bellesa. Amb què ens trobarem fora de l’escola? Una virtut seva. La disposició a escoltar.
Si s’aconseguís l’ideal que cada escola fos un ambient de bellesa, el Què li fa por? L’agudització de l’individualisme.
problema que tindríem és que hi hagués una continuïtat. L’educació Un consell que li han donat i vol compartir. De res, massa (de
estètica i ètica no ha de passar només a l’escola. Hi ha una certa i, per l’antiga saviesa grega).
altra part, inevitable tensió entre l’espai educatiu formal i l’espai ge- Per a vostè, la bellesa 
neral. Diríem que en una societat utòpica es donaria el cas ideal que De quin color és? Verda
el dins i fora escola tinguessin la mateixa harmonia de valors. Si fos Quin dia de la setmana? Dissabte
així, gairebé podríem decidir tancar totes les escoles. Per sort, hem Quina estació de l’any? Tardor
guanyat molts espais que ja són còmplices d’una finalitat educativa i Quin menjar? Fruita fresca
que la treballen cada vegada més bé, i d’una escola que també té la Quina planta? Romaní
habilitat per entrar en diàleg amb elles per obtenir un màxim rendi-
ment mutu. 
18 APUNTS e núm. 65 maig/juny 2008
Història viva
L’Escola del Mar fa del seu llegat una eina pedagògica
L’Escola del Mar ha fet vuitanta-sis anys i és una de les àvies de les escoles municipals. Nascuda a la Bar-
celoneta, vora la Platja dels Pescadors, el dia 26 de gener de l’any 1922, va ser creada per la Comissió de
Cultura de l’Ajuntament de Barcelona encapçalada per Manuel Ainaud. Aquesta escola a l’aire lliure va te-
nir Pere Vergés com a director, el qual va liderar un projecte educatiu avantguardista i innovador. Un re-
corregut per aquesta escola bella per dins i per fora, situada ara al Guinardó, és un passeig per la nostra
història, del qual s’aprofita l’actual alumnat del centre. 
núm. 65 maig/juny 2008 e APUNTS 19
«L’Escola és com una obra d’art [...] No acceptem l’Escola com un i els de primària en llegeixen en veu alta. Ens apropem al passat esta-
fet, sinó com una constant creació.» blint un vincle amb el present. Cal conservar la memòria històrica
Pere Vergés com una referència necessària d’identitat pròpia. Aprenem a expres-
sar-nos oralment i per escrit, a seqüenciar els fets i a descriure les nos-
tres vivències. Els cronistes escriuen l’autèntica història de l’escola des
J a al vestíbul de l’edifici principal, el nostre alumnat veu per pri- d’una visió personal i espontània.
mera vegada una gran maqueta construïda amb barretes de L’aniversari de l’Escola del Mar constitueix un gran homenatge a la
guix que reprodueix l’edifici de la Barceloneta. Els nois i noies seva història. L’escola es vesteix de gala i la Comissió de Festes escull
aprenen a distingir clarament els primers trets d’identitat: les un tema significatiu per treballar amb els alumnes: els escacs, les tite-
activitats a l’aire lliure; les curses de banderes amb els colors blau, lles, la vida social, el croquet, la meteorologia...
verd i blanc; i la barca Nausica vigilant els banys a la platja. Al seu Aquesta jornada realitzem tres tipus d’activitats. Al matí, els tallers
costat, un canelobre de ferro forjat mostra un fragment de fusta cre- —aquest any hem elaborat, per grups, unes revistes d’aniversari amb
mada, record d’un passatge dramàtic. El paral·lelisme amb la història l’ajut de mares i pares—; al migdia, les curses de banderes a l’aire
de la ciutat és intens i evocador de mil anècdotes i preguntes. lliure, i a la tarda, una xerrada col·loqui a la qual convidem persones
Ara que la recuperació de la nostra memòria històrica és un tema vinculades al centre —enguany dos antics alumnes i tres mestres van
d’actualitat, hem recordat que el 7 de gener passat va fer setanta explicar les seves experiències amb la revista Garbí. Cada any s’expo-
anys de la destrucció del primer edifici de l’escola. Construït per l’ar- sen revistes, fotos, dibuixos, treballs artístics o auques sobre la histò-
quitecte Josep Goday amb olorosa fusta de melis, l’any 1938 va ser ria de l’escola, i els antics alumnes també fan una celebració. És així
destruït durant un bombardeig dels avions feixistes a la Guerra Civil. com ensenyem a estimar i mantenir vives les tradicions pròpies.
Aprenem a relacionar aquests fets amb altres esdeveniments històrics, Considerem que l’estudi de la història de l’escola és cabdal. Volem
a situar-los en el temps. I també aprenem la importància de la trans- que el nostre alumnat conegui els orígens, els trets d’identitat, els valors
missió oral i escrita que va teixint el fil de la història. que transmet, però sempre connectats amb la seva història i amb la de
La descoberta continua al primer pis, a la sala de música, amb la la ciutat on vivim. Els eduquem a conviure en un ambient democràtic, a
contemplació de les pintures murals de Miquel Ibarz, antic alumne del descobrir i desenvolupar les seves capacitats, ajudant-los a créixer per
centre. Els tres edificis que ha tingut el centre hi estan representats esdevenir ciutadans i ciutadanes compromesos i responsables. 
amb diversos símbols: la primera pedra representa la fundació a la L’Escola del Mar continua al Guinardó des de novembre de 1948.
Barceloneta; la rosa és la transició després de la guerra, al Roserar de Ha resistit molt dignament el pas dels anys, mantenint la seva identi-
Montjuïc; i l’àngel protector mostra la seu actual al Guinardó. tat pedagògica i el seu rumb, obrint-se a la recerca de futurs projec-
Al mateix pis hi ha el gran cor que manté viva l’escola: la biblioteca, tes, d’intercanvis escolars aquí o arreu, amb la mateixa il·lusió que els
embolcallada de pintures murals de l’antic alumne Joan Llongueres i primers dies, ancorada a la sorra de la platja. e
plena d’evocacions marineres i de personatges de contes tradicionals,
que conviden a la lectura. Aquí, veiem tota mena de llibres: d’imagi- Isabel Busquets i Corbera 
nació i de coneixements. Els «llibres de gràcia», que deia el senyor Responsable de la biblioteca i de l’arxiu històric de l’Escola del Mar
Vergés i que obriran els ulls a altres històries, que desvetllaran la cu-
riositat dels nois i noies per llegir i els ensenyaran a pensar. 
A la nostra biblioteca també hi ha una valuosa font històrica de l’es-
cola: la revista Garbí, que, des de 1933, és la portaveu de la vida de
l’Escola del Mar. Amb l’elaboració de la revista continuem construint la
història actual de l’Escola del Mar i aprenem les tècniques d’un mitjà
de comunicació, les noves tecnologies i a treballar en equip.
EL LLIBRE DE CRÒNIQUES
Cada classe té un nom i una petita història associada que expliquem
en començar el curs: Tortugues, Dofins, Sant Nicolau, Cucut, Angè-
lica, Tarongers, Nausica, Eneida i Garbí. La majoria es relacionen amb
la Mediterrània i amb tradicions o bé han estat escollits democràtica-
ment per l’alumnat mateix. Un altre fet distintiu dins la vida del cen-
tre és la pertinença a un dels colors: blau, verd i blanc, que vertebra el
govern de les classes. Pertànyer a un color vol dir estimar-lo, esforçar-
se per millorar, competir noblement, aprendre tant dels èxits com dels
errors i sentir-se part d’un col·lectiu.
Cada classe, a més, elabora el seu «Llibre de cròniques» a partir de
fets viscuts per l’alumnat, on reflecteixen també els seus sentiments.
Primer ho fan de manera més gràfica, amb abundants il·lustracions, i
més endavant, de manera manuscrita o bé amb l’ordinador. Els «Lli- P
s:
bres de cròniques» acompanyen els grups fins al final de la seva esco- raf
ie
tog
laritat. Aleshores, s’arxiven a la biblioteca, on poden ser llegits i con- Fo
sultats per tothom.
Trimestralment se celebra la Lectura de les Cròniques: cada classe
en tria una, i reunits a la sala de música iniciem l’acte llegint una crò-
nica antiga. Els cronistes de parvulari comencen amb una crònica oral 2i www.bcn.es/escoladelmar
atricia Esteve
20 RADIOGRAFIA e núm. 65 maig/juny 2008
Pla d’equipaments
educatius 2008-2011
L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, a través del Consorci d’Educació de Barcelona,
han apostat per fer una inversió històrica, de 411 milions d’euros en el propers tres anys, en equipaments
educatius per a la ciutat. Us ensenyem com es repartirà aquesta inversió econòmica, que significarà la cre-
ació de 15 noves escoles i millores en 325 centres de la ciutat. 
Esquema 1 Inversió de la Generalitat i l’Ajuntament
>> Evolució de la inversió en >> Distribució de la inversió en noves 
centres educatius 1999-2011 150 M construccions i en RAM (reformes, amplia-
€
Ajuntament cions i millores).
de Barcelona
Noves construccions
67M€ 48 M€
40 M€ 261 M€
12 nous edificis escolars
18 M€ 19 M€
110 M€ Generalitat 344M€ 3 centres de substitució
39 M€ de Catalunya Escoles de formació d’adults
57M€ 150M€ 411M€ Noves escoles de música
Reformes, ampliacions Nous serveis educatius als
(1999-2003) (2004-2007) (2008-2011) i millores districtes
>> Inversió per districtes 20M€
4,9%
411M€ 44M€
21 10,7% 54M€
46
100% 13,1%
20M€ 58
383 centres el 2011 4,9%
31M€ 41M€
(No inclou les noves escoles bressol) 17 7,5% 10%
26 38
41M€
10%
33 66M€
46M€ 16%
48M€
11,2%
11,7% 60
48 36
núm. 65 maig/juny 2008 e RADIOGRAFIA 21
Esquema 2 Centres de nova construcció i altres equipaments
Centres nous
Centres de substitució
Centres de formació d’adults
Escoles de música
Serveis educatius Sarrià-Sant Gervasi
Serveis educatius
Horta-Guinardó
Escola de música
Serveis educatius
Gràcia
CEIP Bailèn
IES Vallcarca
Formació d’adults
Serveis educatius Nou Barris
Serveis educatius
Les Corts
IES Anglesola Sant Andreu
Serveis educatius CEIP La Maquinista
IES Fabra i Coats
Escola de música
Serveis educatius
Sants-Montjuïc
IES Rubió i Tudurí
Serveis educatius Sant Martí
CEIP Sant Martí
CEIP Fluvià
IES Pere IV
Escola de música
Eixample Serveis educatius
CEIP Cartagena
IES Angeleta Ferrer Ciutat Vella
IES Viladomat CEIP Baixeres
Escola de música CEIP Mediterrània
Serveis educatius Escola Massana
Formació d’adults
Formació d’adults
Serveis educatius
>> 4 centres que s’inaguraran el curs 2008-2009 >> 5 projectes que s’encarregaran el 2011
CEIP Fructuós Gelabert (Gràcia) CEIP La Sagrera (Sant Andreu)
CEIP Eulàlia Bota (Sant Andreu) IES La Sagrera (Sant Andreu)
CEIP La Llacuna del Poblenou (San Martí) IES La Clota (Horta-Guinardó)
CEIP Pere IV (San Martí) IES Fluvià (Sant Martí)
IES Sant Martí (Sant Martí)
22 PARTICIPACIÓ e núm. 65 maig/juny 2008
Camí escolar,
camí amic
Les experiències de mobilitat i convivència
als entorns escolars
El dies 1 i 2 d’abril es van celebrar les IV Jornades sobre educació per a la mobilitat
i la convivència als entorns escolars, on es van presentar diferents experiències so-
bre camins escolars. Hem volgut recollir en aquest article algunes d’aquestes expe-
riències —tres a Barcelona i una altra a Itàlia—, que conformen un gran exemple de
participació de tota la comunitat educativa i diferents entitats ciutadanes. Tot per fer
camins escolars segurs i per promoure la convivència.
Marta P
au
núm. 65 maig/juny 2008 e PARTICIPACIÓ 23
es accions d’educació per a la mobilitat i la convi- ciutats grans i petites, d’arreu del món, que estan desen-
Lvència als entorns escolars, que impulsa l’Institut volupant projectes semblants. 
d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, en En el marc de les IV Jornades sobre educació per a la
col·laboració amb els districtes i amb l’Àrea de mobilitat i la convivència als entorns escolars, «Camí
Prevenció, Seguretat i Mobilitat, pretenen ampliar el Escolar, Camí Amic», el professorat, pares i mares,
marc d’actuació del projecte «Camí Escolar i Camí Amic». guàrdia urbana, directius i tècnics i tècniques de mobi-
Aquesta ampliació es concreta en dues direccions: litat, d’educació, representants del món associatiu i de
d’una banda, es dota aquestes accions d’una perspec- la universitat, han tingut l’oportunitat d’intercanviar,
tiva més globalitzadora a fi de facilitar que cada pro- debatre, conèixer i reflexionar.
jecte sigui una veritable oportunitat educativa i per des- En aquest article us presentem una síntesi dels projec-
envolupar els valors de ciutadania activa, no només tes que s’han exposat a les jornades. Cadascuna té la
dels més petits sinó de tota la comunitat. D’altra seva particularitat, però totes avancen amb la mateixa fi-
banda, es vol aconseguir que l’entorn escolar i el barri, nalitat: afavorir que els nois i les noies de la ciutat guan-
esdevinguin el que podríem dir una «aula externa». yin autonomia personal, responsabilitat i qualitat de vida,
Per aprofitar totes aquestes oportunitats d’educació i mentre van i vénen sols a l’escola o passegen pel barri, i
aprenentatge en el medi social i cultural més proper —el promoure un compromís ciutadà de participació i cores-
barri—, cal repensar noves estratègies i mètodes, nous ponsabilitat tant en la millora de l’espai públic com en les
camps d’actuació i noves formes de relació i coordinació oportunitats educatives de la comunitat. e
des d’una perspectiva més transversal. 
La col·laboració i participació de totes les entitats que Flor Majado Freile
interactuen en la comunitat i la implicació de tots els Cap del Programa d’Acció Educativa 
agents amb els quals compartim la responsabilitat d’edu- Institut d’Educació 
car els ciutadans i ciutadanes més joves, seran elements
clau en el desenvolupament dels projectes. 
Els projectes de Camí Escolar es van començar a la
nostra ciutat l’any 2002. És, doncs, una experiència ava-
luable i globalment positiva per orientar les noves ac-
cions. Així mateix, durant l’últim decenni són moltes les
24 PARTICIPACIÓ e núm. 65 maig/juny 2008
Requadre 1 Fossano pel camí de la ciutat possible
l municipi italià de Fossano, de 24.000 habitants i situat a 90 rents aspectes de la mobilitat urbana i de la inseguretat vial (xarxa
Equilòmetres de Torí, és al bell mig d’una província, Cuneo, que viària, organització i fluxos del trànsit, accidentalitat, velocitat i com-
registra un dels índexs de mortalitat en carretera més alts portaments de conducció, recorreguts per a vianants i per a bicicletes,
d’Europa. L’Ajuntament, amb l’assessorament de l’associació alternatives a l’ús del cotxe, etc.) i a formular propostes puntuals
La Città Possibile de Torí, ha donat suport des de 1996 a les iniciatives d’actuació. 
d’educació per a la seguretat viària a l’escola primària (6-10 anys), i a S’han mesurat, registrat i documentat fluxos de vehicles, velocitats
la secundària de primer grau (11-13 anys) i de segon grau (14-18 instantànies i mitjanes i les infraccions més significatives per a la segu-
anys), considerant-les parts fonamentals de la comunicació pública retat, amb l’assistència dels experts de La Città Possibile i de la Policia
amb què acompanyar la seva política de mobilitat inspirada en els Municipal, i les escoles han presentat un informe que fa una crida a
principis i les tècniques de la «moderació del trànsit». tota la comunitat local perquè es responsabilitzi per una mobilitat més
Deu anys d’actuacions sobre la xarxa viària han reduït de manera segura i sostenible.
significativa el nombre i la gravetat dels accidents (rotondes i cruïlles A l’ordre del dia, des de 2007, hi ha el desenvolupament de les ac-
a diferent nivell, cruïlles per a vianants, recorreguts amb bicicleta, sor- cions «Pedibus» i «Bicibus», l’objectiu de les quals és animar la parti-
tides i recorreguts escolars segurs…) i al mateix temps han mobilitzat cipació dels pares i mares i de les associacions locals en els desplaça-
l’atenció, la capacitat d’observació i de proposta de nens, pares, ado- ments a peu i amb bicicleta, i, sobretot, del programa de les «Zones
lescents i joves. Així han nascut els projectes «A escola sols i segurs!», 30 d’escola», amb el qual es vol aconseguir limitar a trenta quilòme-
«Carrers per als nens, carrers per a tothom» i «Autònoms en la mobi- tres per hora la velocitat en zones pròximes als centres.
litat, actius en la seguretat». 
S’ha acompanyat professorat i alumnat en un recorregut educatiu i Dario Manuetti
d’animació que els ha dut a observar i mesurar directament els dife- La Città Possibile
Requadre 2 Set anys del Camí Amic a l’Eixample
l Camí Amic és un projecte comunitari d’educació en valors El projecte es planteja nous horitzons de cara al futur:
E cívics i ambientals que pretén fomentar un ús del carrer just i Un vessant pedagògic, en el qual se seguirà treballant amb i des de
respectuós amb tothom. Aquest compromís ciutadà, amb les escoles, incorporant la filosofia en els projectes educatius dels
suport municipal, promou canvis en l’organització de l’espai centres, de cara a aconseguir transmetre els valors pels quals s’està
públic i en les conductes dels ciutadans i ciutadanes per fer possible la treballant. Es fomentarà el treball fora de l’aula i de manera conjun-
creació d’espais de convivència comuns. ta amb tots els centres que formen part del projecte. 
A través del Camí Amic, es pretén fer possible recorreguts més agra- Un vessant urbà, en el qual, un cop duta a terme la primera fase de
dables i segurs per a infants i joves, adults i gent gran, que connectin rehabilitació del parc de Joan Miró, el Camí Amic, a través d’una de
les zones verdes i els diferents equipaments i serveis de la zona. les seves entitats, serà l’encarregat de gestionar i organitzar l’espai
Des de l’inici del projecte, l’any 2000, es treballa en diferents línies lúdic i recreatiu de l’interior del parc amb l’objectiu de mantenir una
d’actuació: activitat organitzada d’ús lliure. 
Recollida de dades i activitats al carrer, buscant la implicació de les
famílies, per part del centres educatius. El Camí Amic és una realitat i un projecte de futur que explora noves
Campanyes amb els veïns i veïnes, comerciants i conductors per tal formes de transmetre els valors que, en definitiva, ens permetran fer
d’establir la complicitat del barri. realitat la base de definició del projecte: «Un eix remodelat que prio-
Preparació d’alternatives concretes a defensar davant de l’Adminis- ritzi les persones sobre els vehicles. Un espai de relació, de col·labora-
tració, amb el compromís d’aprofitar les millores aconseguides per ció, d’intercanvi d’idees, un espai de trobada. Un espai més saluda-
tal de canviar alguns hàbits de conducta. ble, més net, més verd i menys contaminat. Un eix que connecti les
zones verdes i els diferents equipaments del barri. Un lloc més segur
Aquests han estat alguns objectius aconseguits: per a tothom. Un espai educatiu que potenciï la responsabilitat com-
Conversió del carrer del Comte Borrell en una «via 30», que suposa partida, que tothom faci seu cuidant-lo i respectant-lo, i que fins i tot
la inversió de prioritat entre vianants i vehicles, ampliant voreres i permeti que els infants vagin sols a l’escola».
fent un carril de velocitat de 30km/h. El Camí Amic el formen les escoles públiques de primària Joan
Millores en la via pública, com ara la col·locació de nous semàfors, Miró, Auró, Diputació, Els Llorers i Ferran Sunyer; l’institut Ernest
tanques de protecció, senyalitzacions específiques, ampliació de Lluch; el poliesportiu municipal Joan Miró i l’Aiguajoc; la biblioteca
voreres, aparcaments de motos i bicicletes. Joan Miró; les associacions de veïns de l’Esquerra de l’Eixample de
Participació en diferents consells i comissions. Sant Antoni i del parc de l’Escorxador; el centre cívic Golferichs, i l’AE
Reconeixement social i ciutadà amb els premis Acció 21, promoguts Eixample.
pel Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat (Consell del
Pacte per la Mobilitat). Així mateix, participació, des dels seus inicis, Imma Aguilar 
en el Projecte Educatiu de Ciutat. Tècnica d’educació del Districte de l’Eixample
núm. 65 maig/juny 2008 e PARTICIPACIÓ 25
Requadre 3 Camí Escolar de l’escola Prosperitat
a nostra escola està situada al barri de Prosperitat, al districte de A l’inici del curs 2005-2006 l’escola va començar a treballar amb les
LNou Barris. L’escola Prosperitat, antiga escola Cardenal Cisneros, famílies la possibilitat de crear un camí escolar, un camí segur i més net
es va inaugurar el 1974. Compartim l’edifici amb l’IES Galileu per als seus fills i filles. Vam crear un grup de treball per estudiar les pos-
Galilei i amb la ludoteca municipal La Guineu. Els carrers que sibilitats i començar a donar-li forma. El districte hi va estar d’acord i ens
envolten l’escola són estrets; un d’ells té un pendent pronunciat i apar- va oferir el suport de l’empresa Moville que va elaborar un estudi. 
caments a ambdós costats. A més, a les portes de l’escola, els nostres Coincidint amb la Jornada de la Mobilitat Sostenible al districte, ce-
nens i nenes hi troben deixalles i mobles abandonats al costat dels múlti- lebrada durant el curs 2006-07, es va fer la presentació pública d’a-
ples contenidors. Per tant, tenen dificultats per fer una mobilitat segura. quest estudi i es van mostrar els camins més transitats pels nens i ne-
El Camí Escolar del CEIP Prosperitat neix de la voluntat compartida nes quan van a l’escola i els aspectes que calia millorar. 
per tota la comunitat educativa del centre i de la complicitat del Districte Mentrestant, a l’escola es va impulsar un programa transversal a
de Nou Barris i de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. tots els cicles per treballar l’educació viària. Així mateix, hem portat a
L’objectiu és doble i compartit: millorar la formació i autonomia del nos- terme diferents activitats: treball pràctic de detecció dels punts con-
tre alumnat i aconseguir un entorn més digne per al nostre centre. flictius, creació d’itineraris i història amb els avis i àvies del barri per
Pel que respecta a la formació dels alumnes, una de les coses que vo- conèixer com era el barri abans i com el van anar construint, i activi-
lem aconseguir és treballar la responsabilitat perquè les famílies tinguin tats de conscienciació amb les famílies. L’any 2007 també vam acon-
confiança i els deixin anar sols a l’escola a partir de cicle mitjà. En una seguir que s’implantés la Zona 30 al barri de Prosperitat.
enquesta realitzada es va constatar que el 87% de l’alumnat hi anava Actualment, Pronoubarris i l’Àrea de Mobilitat del districte de Nou Ba-
acompanyat d’un adult. Alguns, però encara pocs, comencen a anar-hi rris estan elaborant el projecte urbanístic de millora d’acord amb el resul-
sols a partir dels onze anys. Però, a més, creiem que és molt important tat de les enquestes realitzades. Amb la seguretat que ben aviat podrem
formar la seva consciència cívica, de respecte a les normes de trànsit, per gaudir d’un entorn més digne i segur, continuem creient que l’educació
assegurar la seva seguretat personal com a vianants i futurs conductors. que rep avui el nostre alumnat ens ha de portar a un demà responsable i
Quant al civisme, i tenint en compte el nostre entorn, volem fo- compromès amb la ciutat i l’entorn immediat: el nostre barri.
mentar el seguiment d’unes pautes de reciclatge, que inclouen des de
respectar els dies de recollida de mobles vells fins a no amuntegar Caterina Clermont i Pilar Autonell
brossa a les voreres o fer un ús correcte dels diferents contenidors. Directora i cap d’estudis del CEIP Prosperitat
Requadre 4 La Xarxa de Camins Escolars del Poblenou
a Xarxa de Camins Escolars del Poblenou és una iniciativa en que reben el suport de la direcció de centres educatius en aquest pro-
Lmarxa que té com a objectiu promoure la participació de la jecte, per l’ajuda continuada dels serveis municipals i per la transmis-
comunitat educativa en l’elaboració de projectes de camins sió fluïda de la informació.
escolars, per impulsar itineraris escolars segurs i, paral·lela- La Secretaria Tècnica de Prevenció del Districte de Sant Martí, com a
ment, recuperar l’espai públic com a espai de relació i convivència. referent del projecte, fa un seguiment dels acords que s’adopten en
El projecte es va iniciar l’any 2006, arran de la percepció d’insegu- aquesta comissió, gestiona les demandes que pertoca assumir des del
retat de famílies i professorat en els desplaçaments a l’escola de l’a- Districte i facilita la coordinació entre tots els agents socials, tècnics i
lumnat i després que es produïssin alguns incidents de trànsit a prop educatius que actuen en aquesta iniciativa, a més d’impulsar possibles
d’escoles del Poblenou. Una vegada coneguda aquesta problemàtica, acords de col·laboració amb entitats, serveis i comerciants de la zona.
diferents serveis municipals (Sector de Mobilitat, Institut d’Educació, Per identificar els camins escolars i fer propostes d’actuació, l’em-
Guàrdia Urbana i Districte de Sant Martí) es van posar a treballar con- presa Moville (per encàrrec del Districte de Sant Martí) ha fet l’anàlisi
juntament de manera immediata i van decidir informar els represen- de dotze centres educatius participants a la MCCE. L’estudi es va fer a
tants d’aquestes escoles del Poblenou de la possibilitat d’implantar i vuit centres d’educació primària amb qüestionaris d’alumnes, i a qua-
desenvolupar el projecte de camí escolar, com ja es fa en altres llocs tre centres més amb entrevistes. Els dotze centres han rebut el seu in-
de la ciutat de Barcelona. forme específic.
La iniciativa, que ha estat molt ben acollida per les escoles de la D’altra banda, s’ha constituït una comissió tècnica que ha informat
zona, compta en l’actualitat amb la participació de quinze centres la MCCE de la seva valoració sobre les propostes d’actuació relatives,
educatius que formen part de la Macrocomissió del Camí Escolar del per exemple, a semàfors, passos de vianants, baranes a les entrades
Poblenou (MCCE), que és el motor d’aquest projecte. Els centres es- dels centres i senyalització. Algunes de les mesures més urgents s’han
colars que hi participen són: CEIP Vila Olímpica, EBM La Mar Xica, executat o estan en procés i, pel que fa a la resta, s’ha elaborat un ca-
CEIP Bogatell, CEIP Arenal de Llevant, CEIP La Llacuna, CEIP La Mar lendari d’execució. També es demanarà l’execució de mesures del
Bella, CEIP Antoni Brusi, IES Icària, EBM El Xalet de la Paperera, Es- camí escolar a la societat municipal 22@, que està realitzant obres im-
cola Voramar, CEIP Pere IV, CEIP Acàcies, Escola Especialitzada La Sa- portants de millora d’infraestructures als barris del Poblenou.
grera, Escola Grèvol i CEIP Fluvià.
La dinàmica de funcionament d’aquesta iniciativa es caracteritza i José Cano
singularitza per la realització de reunions periòdiques de la MCCE, pel Pedagog i secretari tècnic de prevenció del Districte de Sant Martí
fet de comptar amb la implicació de mares d’alumnes molt motivades
26 BCN A L’ESCOLA e núm. 65 maig/juny 2008
CAP A 
LA CIUTAT 
DEL CONEIXEMENT
EL PROJECTE COMPARTIT ENTRE EL MUSEU BARBIER-MUELLER
I EL CEIP CALDERÓN DE LA BARCA
Per avançar cap a la ciutat del coneixement res millor que fer convergir la cultura i l’art amb l’educació en
un mateix món. Aquest ha estat l’objectiu del projecte que han compartit el Museu Barbier-Mueller d’Art
Precolombí de Barcelona i l’escola Calderón de la Barca, del districte de Nou Barris. Una experiència que
confirma les possibilitats de la ciutat educadora més enllà de les aules dels centres.
Friedrich Schiller ja va advertir a la fonamental de pensament l’obra d’art i que tals i característics d’una cultura determinada),
seva obra Cartes sobre la renovació contempla tot el seu potencial de construc- la lingüística (posa a l’abast de l’espectador
estètica de l’home que la veritable ció de coneixement. l’adquisició del domini del llenguatge plàstic) i
revolució que possibilitaria un nou L’obra d’art reuneix en ella mateixa dife- la científico-tecnològica (situa l’espectador
home havia de transitar necessàriament per rents dimensions: la dimensió històrica (com- davant la necessitat de comprendre una sèrie
l’educació estètica. Aquesta és la idea que prensió de l’època en què va ser realitzada i de tècniques i usos formals dels materials). 
ha il·luminat tot el nou projecte educatiu del vinculació de continguts històrics), la simbò- El nostre projecte parteix d’aquestes qua-
Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí de lica (situa l’espectador davant de tot un marc tre dimensions i es plasma en unes unitats
Barcelona. Un projecte que té com a objecte simbòlic que fa entenedors els trets fonamen- didàctiques multidisciplinàries on el coneixe-
núm. 65 maig/juny 2008 e BCN A L’ESCOLA 27
«Ens ha estat possible colar per tal que el projecte assoleixi cohe-
rència. Des de les editorials més importants
conèixer millor la nostra encara s’estan editant els llibres d’acord amb QUAN L’ESCOLA 
la perspectiva atomitzada del coneixement i S’APROPA A L’ART 
ciutat i com es vivia en una d’aquesta forma els mestres només poden
Aquest curs, gràcies al fet de
accedir al llibre de llengua, de matemàtiques
altra època.» poder comptar dins del claus-
o de coneixement del medi. Les institucions
tre amb una especialista de
culturals i, en particular, el Museu Barbier-
plàstica i de tenir la possibilitat de
Mueller, han encetat un nou camí per fer participar en l’experiència pilot con-
entendre que podem ser actius fonamentals duïda pel Museu Barbier-Muller, hem
en el sistema educatiu del nostre país tot dis- pogut dur a terme aquesta pràctica,
senyant projectes d’aquestes dimensions, que ha resultat molt enriquidora per-
que abordin un eix temàtic des de diferents què ens ha permès treballar l’art pre-
matèries. L’entusiasta resposta del professo- colombí des de totes les àrees d’apre-
rat i de l’alumnat ens anima a continuar per nentatge: medi natural i social,
ment és entès des d’una perspectiva global i aquest camí i ens ha ensenyat el gran poten- matemàtiques, llengua, música... Ha
no atomitzada, com és costum encara en les cial que té el museu en els nois i noies de estat una experiència molt positiva per
pràctiques educatives. Els tres eixos que primària, ampliant així el nostre públic habi- al nostre alumnat i, malgrat que ens
mouen el projecte dins l’etapa de primària tual d’adolescents. ha suposat una modificació de la nos-
són el jaguar, la xocolata i l’Amazones. Tres El nostre camp d’intervenció són les cultu- tra organització (diferents horaris, sor-
realitats absolutament fonamentals per en- res precolombines, les quals ens permeten tides...), el resultat ha estat excel·lent.
tendre moltes de les cultures precolombines grans possibilitats d’acció. El repte és en- Amb aquest projecte hem volgut
i tot el procés de canvi que va suposar la re- grescador, i aquest tipus de projectes ens apropar el nostre alumnat a unes cultu-
lació amb el nou món. ajuden a fer entendre que el món de la cul- res diferents i poc conegudes, alhora
La prova pilot amb el CEIP Calderón de la tura i el de l’educació són un mateix món i que hem volgut que siguin conscients
Barca ha estat molt positiva i ens ha fet que les fronteres que sovint funcionen com de quina manera la cultura precolom-
comprendre el veritable potencial del nos- a barreres d’incomunicació han de començar bina ha condicionat molts aspectes de
tre projecte. Una experiència compartida a caure per tal de construir la veritable Ciu- la nostra societat. Amb les activitats
dutes a terme en aquest projecte, ens
amb l’equip directiu i de mestres de l’escola tat del Coneixement. e
ha estat possible conèixer millor la nos-
que han col·laborat estretament en el seu
tra ciutat —especialment, el barri an-
desenvolupament i l’han enriquit amb pro- Raúl Mena
tic—, i com es vivia en una altra època.
postes. Projectes Educatius del Museu Barbier-Mueller Hem pogut descobrir espais i reinven-
Dissenyar aquests tipus de projectes im- tar-los a través de la història: visites als
plica dedicar-hi moltes hores de feina d’in- museus de la nostra ciutat, al mercat, al
vestigació i de recerca de materials didàctics, zoològic... Ha estat un paquet d’activi-
així com per esbrinar com vincular les dife- tats atractives, motivadores i que ens
rents matèries que imposa el currículum es- 2i www.barbier-mueller.ch/cat/barceca.html han donat elements bàsics per treballar
a l’aula i al taller de plàstica. 
Amb els alumnes més grans hem
pogut aprofundir més en qüestions re-
Unitat didàctica Cicle Àrees Durada Sortida lacionades amb els drets humans i en
qüestions mediambientals.
El Jaguar Cicle inicial Llengua, C.M. 4 dies Museu Els treballs realitzats són la millor
social, C.M. Barbier-Mueller mostra de com els nens i nenes han
natural i Ed. visual Zoo de Barcelona après i han comprès aquest art, i de-
mostren que han estat molt motivats.
i plàstica
En aquestes edats, el més diferent és el
que més els sedueix. 
La xocolata Cicle mitjà Llengua, 4 dies Museu 
Estem molt agraïts al museu per
Matemàtiques, Barbier-Mueller aquesta oportunitat, fent una aposta
C.M. social, Mercat de per apropar l’art a les escoles.
C.M. natural i Santa Caterina
Ed. visual i plàsica Marta Alonso
Cap d’estudis del 
L’Amazones Cicle superior Llengua, 4 dies Museu CEIP Calderón de la Barca
Matemàtiques, Barbier-Mueller
C.M. social, Barcelona de 
C.M. natural i Cristòfor Colom
Ed. visual i plàsica 2i www.xtec.cat/centres/a8002277
28 ESPAI OBERT e núm. 65 maig/juny 2008
EDUCAR TAMBÉ 
ÉS TASCA 
DELS MUNICIPIS
MONTSERRAT BALLARÍN, REGIDORA D’EDUCACIÓ, DEFENSA LA
CORESPONSABILITAT EDUCATIVA DE LA NOVA LLEI D’EDUCACIÓ
La Llei d’Educació de Catalunya, que es troba en la seva fase d’avantprojecte, impulsa la coresponsabilitat
educativa dels municipis i les fórmules de relació que es preveuen per possibilitar aquesta major cores-
ponsabilitat en forma de consorcis. La regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, Montserrat 
Ballarín, defensa en aquesta article que l’educació és tasca de tothom, i també dels municipis.
L’articulat de l’avantprojecte de la Llei els seus beneficis d’una manera més equita- tes de coresponsabilitat en aspectes el fun-
d’Educació de Catalunya suposa un tiva, o el paper que juga una ciutat educadora cionament dels quals repercuteix immediata-
reconeixement explícit del protago- per avançar vers una convivència ciutadana- ment en la qualitat educativa, com, per
nisme que els ens locals, principal- millor. En aquest sentit, considerem que el pa- exemple, la determinació de l’oferta educa-
ment els municipis, han de tenir en l’educa- per que l’avantprojecte atorga als municipis en tiva, el procés d’admissió d’alumnes als cen-
ció dels ciutadans i les ciutadanes. És una l’educació demostra que la futura Llei d’edu- tres que presten el servei públic d’educació,
notícia magnífica la consideració dels muni- cació de Catalunya esdevindrà efectivament la programació dels estudis de Formació Pro-
cipis com a administració educativa que ha una llei de país, ja que els ens locals són uns fessional i la seva coordinació amb el territori
de coresponsabilitzar-se, juntament amb dels pilars fonamentals del nostre país. i el món empresarial, la gestió de centres
l’administració educativa per antonomàsia, educatius públics, la promoció i regulació de
el Departament d’Educació, de l’assoliment l’ús social dels edificis escolars o l’avaluació
d’un servei públic educatiu de qualitat. Si de resultats educatius. 
l’educació necessita la responsabilitat i la També es reconeix als municipis expressa-
implicació de tota la societat per completar «Els municipis tenen més ment la facultat de crear determinats centres
el treball quotidià dels professors i professo- educatius —tot i que en aquests casos s’exi-
res als centres educatius, és evident, com es capacitat per transmetre als geix un conveni— i de cooperar amb la Ge-
diu expressament a l’avantprojecte, que els neralitat en la construcció i el manteniment
municipis, com a administracions més pro- seus veïns i veïnes l’autèntic dels centres públics que són titularitat d’a-
peres a la ciutadania, són l’àmbit on poden questa última administració.
concentrar-se millor els compromisos de la valor de l’educació.»
societat amb l’educació, en aplicació dels CREACIÓ DE CONSORCIS
principis de proximitat i subsidiarietat. També és lloable, tal com jo ho veig, la flexi-
Efectivament, la proximitat afavoreix el co- bilitat dels instruments que l’avantprojecte
neixement més exacte dels problemes, les de- ofereix per assumir aquestes noves compe-
mandes, les necessitats, i de la manera de do- Gràcies a la futura llei els municipis veuran tències municipals en educació i per avançar
nar-los una resposta adequada a través de la ampliades les escasses competències que tra- cap a una autèntica coresponsabilitat dels
participació i el diàleg directe entre els mem- dicionalment tenien reconegudes en l’àmbit municipis en l’educació. Es preveu la possibi-
bres de la comunitat educativa i la ciutadania educatiu, circumscrites a l’aportació de te- litat de realitzar convenis a escala territorial,
en general. I els municipis tenen més capacitat rrenys per a la construcció d’edificis escolars, per la qual cosa cada municipi pot assumir la
per transmetre als seus veïns i veïnes l’autèntic i a la conservació, el manteniment i la vigi- totalitat de les competències o tan sols aque-
valor de l’educació per fer de la ciutat un espai lància dels edificis. La norma obre la porta lles que consideri necessàries o que tingui ca-
competitiu econòmicament, que distribueixi perquè aquests puguin assumir majors quo- pacitat per assumir. A més a més, s’obre la
núm. 65 maig/juny 2008 e ESPAI OBERT 29
via per crear consorcis o fórmules equivalents
entre cada municipi i l’administració de la
Generalitat, on l’òrgan de direcció de la ma-
joria correspondrà a la Generalitat, i que po-
den arribar a exercir, per transferència o per
delegació, la immensa majoria de les compe-
tències educatives fins ara exercides pel De-
partament d’Educació i pels ens locals. 
Si la fórmula dels consorcis arriba a adquirir
carta de naturalesa en la futura Llei d’Educació
de Catalunya, significarà en la pràctica la pos-
sibilitat d’estendre a tot el territori el model
d’administració educativa creat per la Carta
Municipal de Barcelona de 1998 i que es con-
creta en el Consorci d’Educació de Barcelona,
encara que s’ha d’assenyalar una diferència
important entre aquest ens i els previstos en
l’avantprojecte: mentre que el Consorci d’E-
ducació de Barcelona constitueix un ens creat
per una llei, un consorci legal, i, per tant, la
Generalitat i l’Ajuntament estem obligats a
desenvolupar-lo; els consorcis als quals es re-
fereix l’avantprojecte tenen un caràcter volun-
tari. Tanmateix, aquesta diferencia no desvir-
tua el model del Consorci d’Educació de
Barcelona, que constitueix un instrument molt
innovador i vàlid per afrontar els reptes de l’edu-
cació a la nostra ciutat, com també per millo-
rar el servei públic educatiu des de l’exercici
compartit de competències entre el Departa-
ment d’Educació i l’Ajuntament de Barcelona. 
Això no significa que el Consorci sigui una
vareta màgica que resolgui satisfactòriament
en tots els casos les disfuncions que es gene-
ren en els moments de preinscripció o en la
matrícula de continuïtat, però sí que puc
afirmar amb rotunditat que ho fa millor del
que ho faríem per separat les dues adminis-
tracions que l’integrem.
Com a resum, i a l’espera de veure com fi-
nalitzarà l’iter legislatiu, valoro positivament
tant el major grau de coresponsabilitat que
aquest reconeix als municipis, com les fórmu-
les de relació entre la Generalitat i els municipis
que es preveuen per possibilitar aquesta major
coresponsabilitat, fonamentalment els consor-
cis. Tanmateix, no vull acabar sense manifestar
que l’increment de competències i responsabi-
litats que hauran d’assumir en el futur els ens
locals exigeix, ineludiblement, un finançament
adequat dels municipis catalans. e
Montserrat Ballarín Espuña
Regidora d’Educació de l’Ajuntament de Bar-
celona i vicepresidenta del Consorci d’Educa-
ció de Barcelona 
>> Nois i noies de centres escolars, al Saló de
Cent de l’Ajuntament de Barcelona, durant la ce-
lebració de l’Audiència Pública.
30 UNA MICA DE TOT e núm. 65 maig/juny 2008
LA COLUMNA
Els temps estan canviant llibres
esprés de gairebé quaranta anys treballant en educa-
Dció, assisteixo amb certa perplexitat als canvis que
s’estan donant a les escoles. No es tracta només d’allò La invenció de l’Hugo Cabret
tan tòpic que sol dir-se que «els nens i les nenes ara Brian Selznick
van més avançats», referint-se a la precocitat amb què reben Editorial Cruïlla, 2007
determinades informacions i suposades responsabilitats. No. El
canvi afecta a tots els implicats: famílies, alumnat i mestres. «Feia temps que volia escriure un relat sobre George Méliès, però la
Comencem pels mestres i, si més endavant hi ha ocasió, ja trama no va començar a prendre cos fins que no vaig llegir un llibre
parlarem dels altres implicats. A hores d’ara s’està produint un de Gaby Wood titulat L’Eva d’Edison: història màgica de la recerca
extens canvi generacional entre els docents. Voldria creure que de la vida mecànica. Aquest llibre feia referència a la col·lecció d’au-
no s’exigeix a la mestra o el mestre amb dedicació i estima més tòmats de Méliès, que va ser donada a un museu: la van arraconar
enllà de l’horari de les vint-i-tres hores lectives de l’educació in- en unes golfes humides i finalment se’n van desprendre. Em vaig
fantil i primària. Aquells docents que tant poden fer matemà- imaginar que un noi trobava aquestes màquines d’escombraries, i en
tica, com llengua, com TIC, com llegir una història, com cantar i aquell moment va néixer l’Hugo i la seva història». Brian Selznick
ballar amb llurs alumnes perquè són la seva referència i perquè (Nova Jersei,1966), autor i dibuixant de l’obra diu aquestes paraules
saben combinar i enllaçar tot un seguit de propostes i activitats, en els agraïments.
depenent de les dinàmiques del dia a dia, del grup, del temps Sorprenent, brillant, especial, particular, cinematogràfic, suggerent,
meteorològic («avui plourà perquè els nens i nenes ho noten», màgic, seductor, extraordinari, fascinant, innovador... Aquestes i
es deia), o de fets inesperats que han irromput a l’aula. moltes més són les paraules que et diuen totes les persones que ja
El que està programat no és l’únic a considerar en el dia a dia s’han llegit el llibre. Déu n’hi do.
de l’escola d’aquestes etapes educatives. Un dia pot ser més in- No explicaré res de la història, segur que les ganes de llegir-la ja hi
tens quant a compliment del programa i l’altre pot no ser-ho. És són. El llibre és a les vostres mans. Només quatre paraules de con-
la saviesa de ponderar allò important: si els alumnes no estan text. És una novel·la d’iniciació, perquè a poc a poc Hugo va desco-
tranquils, no poden estar delerosos per aprendre. Se’m fa difícil, brint el seu camí i transita per experiències de tota mena. Passa a Pa-
en l’època del zàping, situar en l’escola actual una important i pe- rís, l’any 1931, s’estrenen pel·lícules de René Clair, Jean Renoir i
tita activitat que es feia als parvularis: «el silenci Montessori». Se- l’autor fa un aiguabarreig de realitat i ficció on es reflecteixen els
gurament, no es tracta de recuperar-la de la mateixa manera que seus gustos. 
es feia, però sí que amb els infants cal introduir alternatives amb És una obra editada amb un exquisidesa extraordinària. L’editorial
el mateix objectiu; és a dir, moments d’aturada, de concentració i Cruïlla ha fet una bona feina. Als Estats Units ha tingut un èxit nota-
d’escoltar-se un mateix. ble. Les pàgines escrites són ribetejades de color negre, com si fossin
La nova generació de mestres novells ha d’entomar aquesta fotogrames, et transporten al cinema. De les 500 pàgines, 200 són
responsabilitat. A l’educació infantil i primària, i potser més enllà làmines: poca broma, així tal com sona. Dibuixades només amb llapis
també, no es pot fer una dicotomia entre la vida social de l’aula negre i difuminats, primers plans, plans generals, picats, contrapi-
i l’aprenentatge. Ni tampoc fer compartiments estancs entre els cats... És un llibre que barreja novel·la, novel·la gràfica, cinema i àl-
aprenentatges. De vegades fa mal d’orelles sentir que l’ètica-tu- bum il·lustrat. De vegades sembla que tot estigui fet i en canvi te’l
toria-assemblea és, posem per cas, els divendres a la tarda, de mires, el fulleges i dius: no pot ser, què faig? Llegeixo? Miro? Co-
manera que s’hi atorga, per un costat, categoria de «contingut menço? Per on?
Maria», de preàmbul de cap de setmana perquè l’alumnat està Es recomana més o menys a partir de 10 anys, però com gairebé
cansat, i, per l’altre, es desvincula de la vida del grup. sempre, és un llibre sense límit d’edat. Totes les pel·lícules que s’hi
Si de debò coincidim en el fet que la cultura és un producte esmenten, existeixen de debò. És per això que admet molts tipus de
construït socialment i que les persones, els valors i el coneixement lectures i de lectors. Sovint un llibre et porta a un altre, del mateix
també es construeixen en situacions socials de cooperació i d’in- autor, de vegades del mateix tema. Aquest, ens obre moltes portes,
tercanvi, hem d’aspirar i fer possible que els continguts del pro- segurament cap al cinema. Deixem-les ben obertes, un univers da-
grama s’ensenyin atenent al context social de l’aula. I, més con- vant nostre.
cretament, que s’aprenguin arrelats a les vivències de la Cecília,
en Sergio José, la Fàtima, en Marc i tants altres nens i nenes del Roser Colomer
grup classe que tenen la consigna i l’oportunitat de fer coses con- Biblioteca Artur Martorell
juntament, per parelles, trios o petits grups, per després compar-
tir-les amb els altres companys. 
Aquest és un repte epistemològic, metodològic o didàctic, da-
vant del qual les noves fornades de mestres han de prendre posi-
ció i han de saber-lo gestionar en la pràctica, però tenint clar que
aniran contra corrent, perquè en la societat, cada vegada més,
allò que més s’emfasitza és l’individualisme. 
Rosa M. Bellés i Guitart
lacolumna
núm. 65 maig/juny 2008 e UNA MICA DE TOT 31
llibJosrep Goday Casals. 
Arquitectura esceolar a Barcelosna de la Manlcomunitat a la República 
Ajuntament de Barcelona, 2008 libres
Cent anys després de l’aprovació del Pressupost Extraordi- gel Baixeras, Ramon Llull, Pere Vila, Lluís Vives, Milà i Fon-
nari de Cultura del 1908, l’Ajuntament de Barcelona ha tanals, Escola Casas, Collaso i Gil...) que encara avui fun-
editat un llibre que recull la vida i l’obra de Josep Goday cionen satisfactòriament i que contribueixen a dignificar
Casals, l’arquitecte dels Grups Escolars, que van seguir l’educació a la nostra ciutat. El llibre recull l’esforç d’una
aquell model iniciat a començaments de segle. època i unes persones per millorar la seva ciutat, la seva
L’obra, coordinada i en bona part escrita per Albert Cu- societat. És doncs, una obra optimista on també trobareu
beles i Marc Cuixart, és el primer estudi monogràfic sobre ombres: l’Escola del Mar, una meravellosa construcció de
Josep Goday. Aporta la visió més completa sobre la figura i fusta que va ser destruïda per les bombes franquistes, ens
l’obra de l’arquitecte noucentista de les escoles belles crea- esguarda com un fantasma des del seu emplaçament ori-
des, els anys vint i trenta del segle passat, per la Comissió ginal a la platja de la Barceloneta. També hi trobareu,
de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb un blanca sobre fons negre, la maqueta del prototip d’escola
programa d’actuació valent que s’havia concebut per re- creat per Goday i el pedagog Artur Martorell, que s’havia
soldre el problema d’escolarització de les classes populars. d’alçar a 25 indrets de la ciutat, i que la guerra i els anys
La proposta arquitectònica de Goday, vinculada amb el de la dictadura van fer inviable. La figura de l’arquitecte
moviment de renovació pedagògica, entenia l’escola com municipal i del seu gran col·laborador Francesc Canyellas,
un instrument de canvi i cohesió social, que fes possible amb aquest llibre emergeixen d’aquelles ombres.
l’avenç de la ciutat i del país. Fruit d’aquesta empenta són
els magnífics edificis escolars (La Farigola de Vallcarca, Àn- Jaume Capsada
Butlleta de subscripció gratuïta
Nom i cognoms:
Adreça particular:     CP:   
Localitat: Província:  Telèfon:
Correu electrònic: Professió:
Lloc de treball (optatiu):
Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona  
Fax: 93 402 36 01  e-mail: imebatencio@bcn.cat
L’informem que les seves dades de caràcter personal s’incorporaran en un fitxer automatitzat, Mailing d’Educació, del qual és titular l’Institut d’Educació de l’Ajuntament
de Barcelona. Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a trameses de l’Institut d’Educació dels temes que ens heu indicat. Finalment l’informem que podreu exercitar
en qualsevol moment els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició en els termes establerts en la legislació vigent sobre protecció de dades, adreçant-vos per escrit al
Registre de l’Institut d’Educació: Pl. Espanya, 5, 08014 Barcelona, indicant clarament en l’assumpte Exercici de Drets. Autoritzo també la cessió o comunicació d’aquestes
dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives públiques i privades que les sol·licitin  sí                 no 
Data i signatura:
LA TIRA CÒMICA DE... 
Anna Grimal/Escola Massana