Núm.66 juliol/agost 2008 OBERT PER VACANCES A FONS >>Les entitats de lleure davant el mirall ENTREVISTA >>Lola Abelló RADIOGRAFIA >>La campanya d'activitats d'estiu PROTAGONISTES >>20 anys de la Mostra PARTICIPACIÓ >>La comunitat bressol 2 SUMARI/CRÈDITS e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e EDITORIAL 3 04/05 4 NOTÍCIES e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e NOTÍCIES 5 20 BARCELONA A L’ESCOLA e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e BARCELONA A L’ESCOLA 21 Núm.66 juliol/agost 2008 >> NOTÍCIES... ... MUSEU AGBAR DE LES AIGÜES COL·LEGI OFICIAL DE MUSEU DEL FERROCARRIL La FARMACÈUTICS DE BARCELONA 20/21 Taller «L’aigua a casa» Taller de creadors de tren De 3 a 7 anys Activitats per Internet: Jocs de salut De dimarts a divendres, de 10.30 h a 12.30 h Del 25 de juny al 31 de juliol 2008 i per aprendre A partir de 3 anys Consulteu horaris i preus De 6 a 12 anys 4,5 euros per infant EL TEMPS DE LES CIRERES SERVEI D’INFORMACIÓ I ciutat no Itinerari i taller Hacdosoh!!! Estiu http://espaiescoles.farmaceuticonline.com (gratuït per a l’acompanyant) DINAMITZACIÓ ALS CENTRES De 8 a 12 anys Del 25 de juny al 31 de juliol 2008 i www.farmaceuticonline.com i reservesmuseu@ffe.es DE SECUNDÀRIA 2 2 Consulteu horaris i preu Tel. 93 815 84 91 La Regidoria de Dones i Joventut de l’Ajun- NOTÍCIES tament de Barcelona promou, dins el pro- 2i www.museudelesaigues.com grama «informaciójovebcn», la implementa- ció del Servei d'Informació i Dinamització als Centres d'Educació Secundària, com a fa vacances una de les línies de treball prioritàries per a L’IES ESCOLA D’HOTELERIA I aquest mandat. Aquest servei és un dels sis TURISME ES POSA EN MARXA PARC INFANTIL DE TRÀNSIT COSMOCAIXA TEMPLE DE LA MUSEU DE LA MÚSICA instruments del programa «informaciójo- El president de la Generalitat, José Montilla, SAGRADA FAMÍLIA vebcn» que, en el marc de les polítiques de i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, van in- Les activitats estiuenques de les Mou-te en bici Activitats Estiu 08:Tallers i exposicions Visites dinamitzades i tallers BARCELONA A L’ESCOLA joventut, tenen per objectiu afavorir la ciu- augurar el nou IES Escola d'Hoteleria i Tu- Juliol 2008. De dilluns a dissabte Del 25 de juny al 31 de juliol i de l’1 al 12 Juliol 2008 tadania activa i el desenvolupament social risme de Barcelona, el centre públic català entitats del Consell de Coordinació Vine a descobrir un temple en construcció De 10 a 12 anys de setembre Juliol, agost i setembre 2008. Consulteu horaris i preus APRENDRE AMB ELS METEORS del sector de la població adolescent (de 12 a amb més oferta d'estudis d'hoteleria, tu- Activitat gratuïta Per a totes les edats De 9 h a 20 h De 3 a 14 anys Els meteors és un material didactic, impulsat 16 anys) de la ciutat. risme i alimentació, amb un total d'onze ci- Pedagògica Consulteu horaris i preus Consulta preus CIUTAT I ESCOLA: LA per l'Institut d'Educació de l’Ajuntament de cles formatius. El centre incorporarà a partir 2i eviaria@bcn.cat Per a totes les edats 2i www.museumusica.bcn.cat Barcelona i la delegació territorial de l'Agèn- i www.bcn.cat/projectejove COL·LABORACIÓ EDUCATIVA de setembre del 2008 altres tres estudis de 2i www.laCaixa.es/ObraSocial cia Estatal de Meteorologia a Catalunya, L'Institut d'Educació de l'Ajuntament de Bar- Formació Professional relacionats també El curs escolar 2007-2008 ja és en un ventall d’activitats educatives que su- 2i www.sagradafamilia.cat que descriu els diferents meteors que po- celona ha editat la publicació Ciutat i Escola: amb hoteleria i alimentació. història, arriben les vacances d’es- pleixen en aquest període d’estiu la necessà- dem observar a l’atmosfera i alguns dels fe- La col·laboració educativa, un resum de les I tiu. Les escoles descansen fins al ria i important funció de l’escola. nòmens meteorològics més comuns o difícils Jornades del Consell de Coordinació Peda- i www.iesehtb.com Les entitats, les associacions, els museus, d'observar. Amb aquesta publicació s'inicia gògica, que van tenir lloc fa un any. La pu- mes de setembre, però la ciutat les empreses i les institucions amb capacitat i la col·lecció «Quaderns del Consell de Coor- blicació, que recull un resum de les interven- agafa el relleu i fa que la seva voluntat educativa, han desenvolupat en els dinació Pedagògica» que edita el Consell de cions, entre d'altres, de Saskia Sassen, Alain oferta d’activitats educatives no darrers anys propostes pedagògiques a l’a- IMAX PORT VELL MUSEU MARÍTIM Coordinació Pedagògica de Barcelona. Touraine, Joan Pagès o María Casado, es fa baixi la persiana i posi el cartell bast de les famílies. Les diferents opcions lú- ressó de tres àmbits que ara mateix s'han La ciutat no fa vacances diques, educatives i de lleure que es realitzen Projeccions pedagògiques Activitats al planetari inflable i i www.bcn.cat/educacio convertit en nous reptes educatius: l'educa- «tancat per vacances». Aquí troba- GESTOR VIRTUAL DE RECURSOS a la ciutat es reparteixen entre casals d’estiu, Per a tots els públics jocs de pistes ció per a la ciutadania, la recerca cientifica i EDUCATIUS EUROPEUS reu les activitats que ofereixen les estades i colònies, a més d’una quantitat No fa gaires dies Daniel Inerarity deia en una conferència a Barcelona que a la nostra so- els nous llenguatges artístics. Consulteu horaris i preus Juliol i primera quinzena de setembre institucions i entitats ciutadanes molt important d’activitats que fan que la L'Institut d'Educació de l'Ajuntament de Consulteu horaris que formen part del Consell de Co- ciutat desenvolupi una veritable xarxa edu- Barcelona lidera el projecte «European re- i www.bcn.cat/educacio 2i www.imaxportvell.com 3,60 euros per persona cativa en el temps de lleure dels infants. sources manager of school cities», un gestor De 3 a 12 anys ordinació Pedagògica de Barce- La nostra ciutat no tanca per vacances, i virtual que dóna a conèixer els recursos OBRIM ELS PATIS DE L’ESCOLA lona. Un gran ventall d’opcions per demostra que l’educació tampoc no fa va- educatius de diferents ciutats europees. 2i www.museumaritimbarcelona.com També participen en el projecte les ciutats APOSTA PER LA SOSTENIBILITAT gaudir i aprendre aquest estiu. cances. Esdevé un dels aspectes destacats de El projecte «Temps de barri, temps educatiu de Copenhaguen, Gijón, Roma, Rotterdam, El curs 2007-2008, 254 centres educatius Barcelona, omple el buit que deixa l’escola i compartit» de l’Ajuntament de Barcelona ofereix possibilita que els infants puguin gaudir de S. Joao da Madeira (Portugal), Sabadell, d'infantil, primària i secundària van partici- als infants, adolescents i famílies la possibilitat de 15 ANYS DEL CONSORCI ELS ALUMNES DE LA Trento i Veliko Turnovo (Bulgària). L'objec- par en el programa Agenda 21 Escolar, ela- ls nens i nenes de la ciutat de Barcelo- diferents propostes amb un important valor gaudir, durant tot el mes de juliol, de diferents EL FAR Il·lustracions Carlos Rico REPÚBLICA tiu principal del projecte és la creació d'un borant projectes sostenibles per a la millora na després de 10 mesos d’activitat educatiu. patis d’escoles per utilitzar les instal·lacions es- El Consorci El Far combina la seva tasca Les activitats estiuenques de les entitats Salvador Domènech i Domènech ha publicat gestor de recursos virtual multilingüe euro- de la pròpia escola i del seu entorn. L'Ajun- portives i els espais de jocs dels centres. educativa i la formació de professionals del escolar intensa han començat el perío- Des d’aquesta publicació us animem a el llibre Els alumnes de la República (Publi- peu, que centrant-se en la ciutat, vinculi tament de Barcelona impulsa des de 2001 mar amb la promoció de grans esdeveni- E de de vacances estivals. És un d’aquells participar en les activitats que us ofereixen BIBLIOTEQUES DE BARCELONA ENTITAT MEDI AMBIENT PARC ZOOLÒGIC MUSEU D’HISTÒRIA EL NOU CURS COMENÇARÀ cacions de l’Abadia de Montserrat) on es re- l'escola amb els diversos recursos locals per aquest programa, que anima els centres DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA DE LA CIUTAT i www.bcn.cat/tempsdebarri ments nàutics. Durant l’acte de commemo- moments en què es fa més evident la necessi- les entitats de la ciutat amb el propòsit de Mostra «Creadors sense vacances» EL 15 DE SETEMBRE cull tot un seguit de records, vivències i opi- afavorir un aprenentatge integral a través educatius (professorat, alumnat, monitors, ració del 15è aniversari que es va celebrar a tat de conciliar la vida laboral amb la familiar. convertir Barcelona en un «obert 24 hores» DE BARCELONA Juliol i agost 2008 Casals de Zoologia Museu d’estiu a Ciutat Vella El dilluns 15 de setembre els alumnes d'edu- nions sobre el funcionament dels Grups de la ciutat. personal no docent i famílies) a fer la seva la Drassana El Far, es va donar la sortida des Els canvis socials esdevinguts en els dar- pel que fa a l’educació. cietat els conflictes són, cada vegada més, conflictes de temps. Al món de l’educació això Per a totes les edats Visita guiada a les instal·lacions de tracta- Juliol, agost i setembre 2008 (Casal per a nens i nenes) cació infantil, primària, especial i d'ensenya- Escolars i de les escoles municipals del Patro- pròpia Agenda 21 Escolar com a projecte del port barceloní del vaixell escola del Con- rers anys han promogut una nova cultura en Una amplia oferta, on podeu trobar des Activitat gratuïta ment de residus Consulteu horaris i preus Del 7 al 18 de juliol i del 21 de juliol a ments secundaris, professionals i de règim nat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona a i www.schoolatthecity.eu/ca/front d'educació, participació i implicació cívica. sorci, que ha posat rumb el Mar del Nord. el període habitual de vacances d’estiu que de tallers de reciclatge o de periodisme, co- Consulteu horaris Juliol 2008 De 5 a 14 anys l’1 d’agost especial començaran el curs 2008-2009. El la dècada dels anys trenta del segle passat. Anualment, més de 15 mil escolars partici- fins als anys 90 se centrava en els mesos de nèixer la història dels ferrocarrils, moure’t en Activitat gratuïta 50 euros calendari per al proper curs, que ha donat a i www.bcn.cat/agenda21 pen als seus programes educatius. juliol i agost. Actualment la globalització i les bicicleta per la ciutat o, fins i tot, activitats i www.bcn.cat/biblioteques Consulteu horaris i www.zoobarcelona.com De 10 a 12 anys conèixer el Departament d'Educació, també i www.pamsa.com noves formes de treball han provocat un per fer on-line davant l’ordinador. De tot i 2 2 fixa com a últim dia de classes el 23 de juny, i www.consorcielfar.org canvi important en la distribució de les va- per a tothom, en la ciutat educadora que és 2i www.amb.cat i reserves-mhcb@bcn.cat vigília de Sant Joan. cances de les persones i de les famílies. Barcelona. També a l’estiu. e 2 tlopezg@amb.cat Tel. 93 256 21 22 Una gran quantitat de famílies necessiten Tel. 93 223 51 51 del Consell de Coordinació Pedagògica i www.gencat.net/educacio aquelles opcions d’oci i lleure emmarcades Jordi Puig i Voltas es manifesta en què hem heretat del passat un calendari que ja no es correspon al nostre 06/07 6 SOM XARXA e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e SOM XARXA 7 22 RADIOGRAFIA e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e RADIOGRAFIA 23 temps, però que ens és molt difícil de modificar. EXPRESSAR, Un estiu Ajuts econòmics Euros en ajuts 22/23 4.880 439.677 COMUNICAR de pel·lícula 3.161 344.397 2.667 263.569 SOM XARXA I CREAR La campanya d’activitats d’estiu consolida la seva oferta Per això a l’hivern tots els infants van a l’escola, però quan arriba l’estiu cada criatura Un estiu de pel·lícula. Així s’anomena la campanya d’activitats d’estiu per a aquest any 2008, que coor- dina l’Ajuntament de Barcelona i que desenvolupen les entitats de lleure. El programa, que ja mou més de 50.000 nens i nens cada estiu, vol transmetre els valors de la convivència i la companyonia i afavorir la ELS CURSOS D’ESTIU DE L’ESCOLA conciliació de la vida personal i laboral de les famílies. «Què voldré ser quan sigui gran? D’EXPRESSIÓ I PSICOMOTRICITAT CARME AYMERICH La campanya de vacances d’estiu és un a la campanya, i s’amplien els trams d’edat familiars que tenen uns ingressos iguals o infe- RADIOGRAFIA programa municipal que ofereix cada per participar–hi, ja que s’ofereixen activitats riors a la quantitat de 8.921,50 euros bruts any als infants i als adolescents fins als per als infants d’un a tres anys a partir de la anuals per cada membre de la unitat familiar. L’estiu és el moment per a la formació del professorat. Uns dels cursos amb més tradició a Barcelona són 17 anys de Barcelona una oferta àm- modalitat de «bressols d’estiu». D’aquesta manera, d’acord amb les ne- Monitors otorgats Euros en monitors els que organitza l’Escola d’Expressió i Psicomotricitat Carme Aymerich. Aquesta proposta municipal, que COS I MENT plia i variada d’activitats educatives i engres- Mitjançant un procés d’homologació s’as- cessitats específiques dels infants, les carac- l’any que ve arribarà a la quarantena edició, està dirigida principalment al professorat de tots els nivells n dels principis més impor- cadores per gaudir del període de vacances. segura una oferta àmplia d’activitats de ca- terístiques de l’activitat i dels recursos dispo- 164.531 educatius, però també és oberta a una àmplia gamma de professionals relacionats amb l’educació, la co- Utants de l’expressió i la comu- Més de 115.000 activitats per triar per a les ràcter obert a tots els infants, i amb una rela- nibles, es reforça l’activitat amb un monitor municació, la psicologia o la sociologia. nicació és el fet de contem- diferents edats i en diferents entorns. La par- ció adequada entre qualitat i preu. de suport. 177 149.523 Expressar, comunicar i crear plar l’ésser humà en tota la seva ticipació augmenta any rere any. L’any 2007 La campanya d’activitats de Vacances Les dades mostren una millora en el segui- emprèn un itinerari personal. Per a la infància l’estiu és temps de diversitat i de diferència. integritat i potencialitat intel·lectual, quasi es va arribar a la xifra de 58.000 inscrits d’Estiu, a més, facilita l’accés a tots els in- ment real de la integració efectiva dels nens i 145 afectiva i motriu. L’expressió i els seus i aquest any s’espera superar-la. fants i adolescents de la ciutat gràcies al su- nenes amb discapacitats. El nombre de sol·li- 128 Aquests cursos d’estiu, que també d’arreu de Catalunya, de la resta d’Espanya i vitats complementàries que tenen lloc du- >> Alumnes dels cursos d’estiu de l’Escola d’Expressió i Psicomotricitat Carme Aymerich. llenguatges creatius fugen de la sepa- La campanya la coordina l’Ajuntament de port econòmic i de recursos humans de l’A- cituds de monitors de suport va créixer un es coneixen entre nosaltres com d’Europa, i des de l’any 1980 també comp- rant els dies d’estiu que duren els cursos. ració entre cos i ment i proposen una Barcelona, que fa arribar les iniciatives de les juntament a aquelles famílies i infants que 28,5% l’any 2007, i el nombre d’activitats 73.169 l’escola d’estiu d’expressió, arri- tem amb la presència de països del nord i de manera de treballar en la qual cos i associacions i les organitzacions que treballen necessiten especial atenció per accedir a les que van realitzar amb monitor de suport va ben enguany a la trenta-novena l’Amèrica Llatina, tant pel que fa al professo- FESTA DE L’EXPRESSIÓ ment constitueixen una unitat harmò- en el sector del lleure —lúdic i educatiu— i activitats per motius econòmics o personals augmentar un 48% respecte l’any 2006. e Un nen. edició. Tots aquests anys, l’expressió, la rat titular dels cursos com pel que fa a l’a- Per a l’equip coordinador i per al professorat, Un estiu de pel·lícula nica, plenament complementaris i al- de l’esport a la ciutat. Les entitats organitza- (discapacitat física/psíquica/ sensorial). comunicació, l’art i la psicomotricitat han lumnat. Aquest fet ha esdevingut un tret d’i- els Cursos d’Estiu són la gran festa de l’ex- hora dependents l’un de l’altre. dores són responsables del desenvolupament Així, com cada any, i per a garantir l’accés Francesca Blanch Salesas estat a la vegada nuclis i eixos vertebradors dentitat de la nostra escola. pressió, la trobada més nombrosa a tot l’Es- els companys de grup, l’ambient, el clima de punts de vista, a comunicar i poder reconèi- En el camí de l’aventura educativa, de les activitats que ofereixen. dels nens i nenes de famílies amb dificultats Cap del Departament d’Infància i Famílies d’aquest gran ventall d’activitats formatives tat de formes d’abordatge i treball corporal, seguretat, el coneixement i l’acceptació de xer-nos com a subjectes únics en aquestes de l’aprenentatge creatiu d’aquest és- Enguany, com a novetat, es diversifica l’o- econòmiques, l’Ajuntament activa un ampli Sector d’Acció Social i Ciutadania tan singular que va néixer als anys setanta de propostes multidisciplinàries on la plàs- les pròpies limitacions, els petits i els grans dinàmiques de creació. ser integral, a més d’explorar com co- ferta amb nous equipaments que s’adhereixen sistema d’ajuts econòmics adreçat a les unitats Ajuntament de Barcelona en el context dels moviments de renovació tica, la música, la paraula, el gest, la dansa o descobriments, etc. Des de l’Escola d’Expressió i Psicomotrici- municar a través dels diferents llen- pedagògica i en èpoques molt difícils per a la l’expressió dramàtica conflueixen sense per- En tot el que acabem de dir, hi són implí- tat Carme Aymerich us saludem i us agraïm guatges expressius, a través de l’art, Els cursos d’estiu de l’Escola d’Expressió comunicació, l’expressió i la creativitat. Els dre la seva especificitat. S’aporten noves vies cites moltes qüestions rellevants al si mateix la confiança que heu tingut en nosaltres a cal també tenir cura de nosaltres, i cursos van néixer gràcies a la mestra i peda- i visions per fer possibles els processos crea- del procés de formació. Hi ha d’altres indica- l’Escola tots aquests anys plens de vitalitat, proposem fer-ho des de diferents mè- goga Carme Aymerich, que, amb el suport «Els cursos són una oportunitat tius als diferents cursos, sempre amb tarannà dors que poden semblar petites anècdotes retrobaments i descobriments. e todes i tècniques corporals que tenen Un temps que pot ser ple d’experiències enriquidores, d’estones de conversa tranquil·la decidit de l’Ajuntament de Barcelona i amb i vocació educatius o bé reeducatius o dins de portes endins, però tots sabem que, en el en compte aquesta unitat harmònica. 2006-2007 la seva germana —també pedagoga— d’explorar nous camins per l’acompanyament terapèutic. seu conjunt, aquestes manifestacions són Artur Acevedo García La majoria d’aquestes propostes Casals d’estiu Campus Olímpia Campaments Colònies Rutes i estades fora de Catalunya Total modalitats Maria Aymerich, va reunir un excel·lent Ens motiva l’interès amb el qual és rebut el d’una vàlua extraordinària per entendre mi- Director de l’Escola d’Expressió provenen de l’Orient, líders mil·lena- expressar i ser, per comunicar ris en aquest tipus de treball i filoso- Inscrits 06 Inscrits 07 Variació 06-07 Inscrits 06 Inscrits 07 Variació 06-07 Inscrits 06 Inscrits 07 Variació 06-07 Inscrits 06 Inscrits 07 Variació 06-07 Inscrits 06 Inscrits 07 Variació 06-07 Inscrits 06 Inscrits 07 Variació 06-07 equip de professionals de l’avantguarda nostre programa. Les trucades demanant in- llor els interessos dels professionals de l’edu- i Psicomotricitat Carme Aymerich pedagògica i mèdica per realitzar el primer formació, les consultes personals sobre els cació i per donar-hi resposta. fia, com ara: el yuki i el katsugen Ciutat Vella 1.276 1.865 46,16 466 466 0,00 100 14 -86 311 352 13,18 --- --- --- 2.153 2.697 25,27 La campanya d’activitats d’estiu curs de tècniques d’expressió de l’1 al 31 de i per sentir.» continguts o la metodologia, l’aclariment de Cada estiu, doncs, les nostres aules, bui- undo, del Japó; i el ioga i el massatge Eixample 5.780 6.311 9,19 2.873 2.484 -13,54 116 172 48 68 153 125 --- --- --- 8.837 9.120 3,20 No m’ho haig de pensar dues vegades: juliol de 1969. conceptes i dubtes, així com l’alegria que se des ja de mobles, s’omplen amb les consig- ayurvèdic tradicional, de l’Índia. N’hi Sants-Montjuïc 2.146 1.769 -17,57 --- --- --- 34 44 29 99 131 32,32 --- 10 --- 2.279 1.954 -14,26 L’oferta inicialment estava dirigida al pro- sent quan, després d’estar en llista d’espera nes del professorat, de músiques, de papers ha també que procedeixen d’arts mar- fessorat d’educació especial, la reeducació i d’un curs ple, de cop s’obre una plaça, són de colors, de robes i de tants altres elements 2 cials, com és el cas del qi gong, el Les Corts 2.376 2.052 -13,64 994 1.299 30,68 34 0 -100 10 0 -100 --- --- --- 3.414 3.351 -1,85 tai-txi o l’aikido, i, finalment, d’altres l’acompanyament terapèutic, però des del fets que ho demostren. plàstics, de bastonets de bambú, de màrfe- ESCOLA D’EXPRESSIÓ I PSICOMOTRICITAT europees que se centren en la respira- Sarrià-Sant Gervasi 2.257 2.538 12,45 534 517 -3,18 189 173 -8 117 120 2,56 --- --- --- 3.097 3.348 8,10 i Psicomotricitat Carme Aymerich principi ja va interessar molt a la resta del pro- Un cop comencen els cursos, comprovem gues, d’aromes d’oli essencial i, és clar, el CARME AYMERICH ció o la veu i les que treballen la pre- Gràcia 2.249 4.661 107,25 246 246 0,00 31 104 235 132 37 -71,97 106 0 --- 2.764 4.802 73,73 fessorat i professionals del món de l’art i la co- cada dia la puntualitat i continuïtat en l’assis- més important: s’omplen de persones i emo- Cisell, 15 venció de les patologies posturals o municació. Això ha donat lloc que hi coinci- Any rere any vivim a l’Escola l’esdeveni- tència, si les persones participants se senten cions, de preguntes i de pauses silencioses, Districte de Sants-Montjuïc Horta-Guinardó 3.642 3.966 8,90 2.212 2.379 7,55 236 90 -62 176 116 -34,09 --- 28 --- 6.266 6.579 5,00 l’esquema corporal, com ara el mè- deixin professionals i realitats diverses, com ment amb un entusiasme renovat i també ben acollides, l’escolta activa, l’interès per de relaxament i d’eufòries, de xerrades en 08038 Barcelona tode Feldenkrais, la tècnica Alexander Nou Barris 2.946 3.450 17,11 --- 3.455 --- --- 74 --- 368 253 -31,25 --- 0 --- 3.314 7.232 118,23 diversa és la seva procedència geogràfica. expectants per les novetats que hem intro- tot el que passa, la implicació, l’ambient de parella i petit grup, de posades en comú i de Tel. 93 223 24 76 o la sensopercepció. Així doncs, des de l’inici, sempre hem duït tant en les temàtiques que tractem com comunicació, les complicitats que es creen, qüestions. I tot facilitat per la bona disposi- www.bcn.cat/educacio Sant Andreu 4.193 5.570 32,84 770 696 -9,61 82 105 28 152 135 -11,18 15 14 -6,67 5.212 6.520 25,10 amb els adults, de temps sense planificar, que permetin aprendre a gestionar les pròpies comptat amb la presència de professionals en el format dels cursos o de la resta d’acti- la cohesió i solidaritat amb les companyes i ció de tots i totes a compartir experiències i Sant Martí 8.098 9.956 22,94 2.040 1.093 -46,42 82 149 82 284 145 -48,94 --- 0 --- 10.504 11.343 7,99 34.963 42.138 20,52 10.135 12.635 24,67 904 925 2 1.717 1.442 -16,02 121 52 -57,02 47.840 57.192 19,55 consolida la seva oferta vull viure amb l’alegria i el cor d’un nen.» activitats o, senzillament, que ensenyin a veure passar el temps i a sentir-se bé amb un 08/09 8 APUNTS e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e APUNTS 9 24 PARTICIPACIÓ e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e PARTICIPACIÓ 25 LES PARELLES Tots hem tingut experiències d’aquesta mena: estàs explicant, repetidament, un problema a un alumne i, aleshores, apareix un company, li ho explica i en un moment el problema queda solucionat. Aquest company ha aconseguit en un no res mateix i amb els altres. molt més que tu. Vam veure, doncs, que aquesta era una 24/25 eina positiva que podíem utilitzar. Vam començar a buscar alumnat voluntari en els cursos del ci- APUNTS LECTORES cle superior. Havia de ser una activitat voluntària, ja que volíem que fos una activitat motivadora, engrescadora i que ajudés i fo- mentés relacions positives. No una feina més de les tantes que Frank Rijkaard L’ESCOLA MUNICIPAL PAU VILA FOMENTA LA LECTURA I LES han de fer els nois i noies en una escola. L’activitat lectora entre aquestes parelles formades per un noi RELACIONS ENTRE L’ALUMNAT del cicle superior i un altre del cicle inicial dura quinze minuts dia- ris i es fa en espais de l’escola. Com que el nostre centre disposa d’amplis passadissos decorats amb sofàs, taules de joc, cadires de braços, etc., es van destinar aquests espais per a l’activitat. Les parelles de lectura es fan per afinitats o bé per criteris de la ma- Asseguts en els amplis passadissos de l’escola municipal Pau Vila, situada al districte de Sants-Montjuïc, teixa cap d’estudis: hi ha alumnes que necessiten una parella de ca- Seria molt bonic que aquesta diversitat d’experiències fos fruit de les opcions i la capaci- un noi del cicle superior està llegint un conte a una noia del cicle inicial. Ho fan cada dia, durant quinze ràcter tranquil o suau i d’altres que necessiten un noi o noia amb un minuts, en una activitat que promociona no només la lectura, sinó també les relacions personals i de con- caràcter fort. PARTICIPACIÓ vivència entre l’alumnat. Són les parelles lectores, una experiència engrescadora. Un cop seleccionats, els ajudants de lectura són citats al despatx de la cap d’estudis, on reben unes petites indicacions sobre el mo- Les parelles lectores delatge a la lectura, estratègies per evitar el cansament, com Al CEIP municipal Pau Vila ja fa sis anys que portem a la Desdoblament de grups a partir de 2n en les estones dedicades a la felicitar el company, etc. Entrenador de fútbol pràctica aquesta activitat, que ha acabat introduint-se a la lectura. El professorat fa el modelatge, ajuda a interioritzar sons L’alumne del cicle superior també adquireix la res- cultura de l’escola, cosa que es veu clarament quan molts fonètics i s’ensenyen ritmes i entonacions en petit grup. També per- ponsabilitat d’anar a buscar i després acompanyar al a Goy n alumnes aspiren a convertir-se en ajudants de lectura en met que l’alumnat ho pugui posar en pràctica. menjador o fins a la porta de la sortida de l’es- sti a bae arribar al cicle superior de primària. Campanya d’animació a la lectura, el gruix de la qual es porta des de cola el nen o nena que fa llegir, així com S Marina Martínez La lectura no és solament una de les principals eines d’adquisició i la biblioteca, però es complementa a les aules. Per exemple, a partir el compromís que aquest ha de millo- expressió de coneixement, sinó que quan l’alumnat adquireix el plaer del visionament d’un vídeo es pot motivar la lectura d’un llibre. rar en els seus hàbits lectors. de llegir, la seva vida pren una altra dimensió. Llegir et transporta, et Demanem la col·laboració de les famílies per fomentar l’hàbit lector Paral·lelament, s’envia una nota a És a partir dels circuits informals i quotidians que s’estableixen rela- llars d’infants públiques de la ciutat de Barcelona, una funció bàsica fa vibrar, t’emociona... a casa. Aquest és un aspecte bàsic en la promoció de la lectura. Ens la família tant del que fa d’aju- cions considerades molt constructives per als dos contextos, família i de participació integrada pels representants dels diferents sectors de Les hores que dediquem a la lectura a les escoles són moltes i no trobem que, tot i les hores que, com ja he mencionat, dediquem a dant com de l’ajudat. A la famí- COMUNITAT BRESSOL escola, que van definint per elles mateixes la necessitat de sistematit- la comunitat educativa de les escoles bressol: famílies, personal do- sempre n’obtenim el fruit que desitjaríem. És important no només la la lectura a les escoles, hi ha alumnat que no en té prou i necessita lia de l’ajudant li notifiquem que zar circuits més formals. Gràcies a aquests circuits, si s’estructuren se- cent i Administració local. La seva composició serà: Comunitat bressol tat d’escollir de les famílies o dels propis infants i joves. Sovint no és així. El que fan les comprensió del missatge, sinó també el domini que s’adquireix amb el foment de la lectura amb l’ajuda de la família. el seu fill o filla s’ha ofert voluntària- gons les necessitats de cada escola i família, es poden arribar a com- Direcció del centre, que presidirà el Consell de Participació. la pràctica de la lectura i la mecanització, que són eines que, si no ment per fer aquesta activitat, i li mostrem el nos- ELS NOUS CONSELLS DE PARTICIPACIÓ DE L’ESCOLA BRESSOL partir projectes comuns d’escola. Un representant de l’Ajuntament de Barcelona, designat pel Consell L’escola municipal Pau Vila fomenta s’assumeixen a la primària, costa molt d’adquirir més endavant. Si un tre agraïment i satisfacció com a centre, i a la família de l’alumne Aquesta dinàmica d’escola flexible i oberta a l’entorn sociocultural fa- Escolar de Barcelona. nen o nena arriba a avorrir-se llegint, pot perdre un dels canals de co- ajudat li notifiquem que cada dia llegirà una estoneta amb un nen I LLARS D’INFANTS PÚBLIQUES cilitarà la creació d’aquest nou context de participació, on els diferents Dos representants electes del sector de pares i mares. municació més importants de la nostra cultura. o nena més gran. sectors col·laboraran en els diversos àmbits de la gestió dels centres. Dos representants electes del sector del personal docent. Com la gran majoria dels aprenentatges que duem a terme a les es- coles, és molt important l’adquisició de l’hàbit lector. Per aconseguir- HA ARRIBAT EL MOMENT La participació de la comunitat educativa viurà en els propers mesos un nou impuls quan es posin en SIMILITUDS I DIFERÈNCIES El Consell de Participació formularà i elevarà propostes en relació ho, són necessaris uns espais tant de lloc com temporals, fixos, reser- El procés temporal de l’activitat comença quan l’alumne de cicle su- marxa els Consells de Participació a les escoles bressol municipals i llars d’infants públiques de Barcelona. Els Consells de Participació de les escoles bressol municipals queden amb els diferents àmbits de la gestió educativa i administrativa del vats per a la lectura. «És necessari que cada dia perior va a buscar el seu company de parella lectora a la seva aula. Ja regulats per l’objecte, composició, constitució, elecció i funcionament centre, com ara participar en l’elaboració del projecte educatiu de Si un nen o nena agafa un llibre un cop per setmana i el deixa sense tenen un llibre per llegir, que pot ser el de lectura setmanal, o, si no, Un nou espai que, amb les seves particularitats respecte dels consells escolars, impulsarà la cultura parti- definits al Reglament aprovat per la Comissió de Cultura, Educació i centre, la programació anual, aprovar la rendició de comptes, partici- més ni més, no farem res. A la primària és necessari que cada dia l’alum- la lectura es pugui fer de forma n’agafem un de la biblioteca que engresqui els dos alumnes que fan cipativa i l’acostament entre l’escola i les famílies. Benestar Social del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona. par a la comissió de preinscripció i matriculació i tots aquells aspectes nat pugui llegir una estoneta, que cada dia aquesta lectura es pugui fer el treball. En aquest sentit, hi ha molts paral·lelismes amb els Consells Escolars que siguin d’interès. de forma tranquil·la. Aprendre a llegir requereix esforç i constància. Si fo- tranquil·la i sense presses.» La parella va al lloc de l’escola que té assignat i la lectura es duu a mare que, en veure que la seva filla necessitava ajuda en la lectura, es urant el primer trimestre del proper curs 2008-2009, es famílies que diversifiquen i amplien la visió professional. Efectivament, dels centres que imparteixen etapes educatives obligatòries, però Estem segurs que en el marc dels Consells de Participació es fomen- mentem aquest hàbit, aconseguirem tenir millors lectors i lectores. terme durant un quart d’hora (de les 12.50 a les 13.05 h). Un cop fina- va matricular a cursos de català per aprendre’n i poder ajudar-la. posaran en marxa els Consells de Participació a les escoles volem que un dels trets d’identitat de les escoles bressol municipals sigui també moltes diferències que posen en relleu les característiques singu- tarà la cultura participativa d’aquests centres i es facilitarà amb aquest Els nous consells de participació de l’escola bressol litzada l’activitat lectora, s’acompanya l’alumne més petit al menjador. Així doncs, estem molt satisfets amb aquesta activitat, que permet Dbressol municipals. La seva creació respon al decret de el treball de col·laboració que des dels equips docents d’aquests centres lars del funcionament i organització del primer cicle d’educació infantil. nou circuit institucional l’establiment de relacions d’acostament entre criatures a l’estiu ve marcat pels interessos però, sobretot, per les necessitats i les possibili- la lectura i les relacions entre l’alumnat ACCIONS PER LA LECTURA Tot funciona de manera autònoma sota la supervisió de la tutora de que els alumnes que no disposen d’un acompanyament habitual a juliol de l’any 2006 que regula el primer cicle d’educació es planteja en relació amb la comunicació i participació de les famílies. A les escoles bressol l’escolaritat dels infants és breu —i, per tant, escola i família, de tal manera que impliquin actituds de respecte i es- Al nostre centre, en passar les proves d’inici de curs detectem proble- l’alumne més petit. La tasca pot durar tot el curs i es dóna per tan- casa per practicar la lectura puguin fer-ho a l’escola i assolir els nivells infantil i defineix aquests consells com l’òrgan de participació de la Si en totes les etapes educatives és important la comunicació amb les també el vincle de les famílies amb el centre—; normalment no excedeix colta; en definitiva, actituds que facilitin la capacitat de reflexionar mes en alguns alumnes a l’hora de la descodificació del missatge. Però cada quan s’ha produït una millora en els hàbits lectors. de competència lectora que els pertocaria per edat. e comunitat educativa de les escoles bressol i llars d’infants públiques. famílies, en l’educació infantil és imprescindible. L’edat dels infants i el els dos anys. D’altra banda, com ja hem comentat, són comunitats edu- conjuntament per tal de seguir compartint projectes comuns. e hi ha altres nens i nenes el problema dels quals ve donat per la manca Normalment, la relació que s’estableix entre les parelles va més en- A més, l’Institut d’Educació té la voluntat de complementar les rela- moment evolutiu en què les famílies porten els fills a l’escola bressol catives de dimensions reduïdes: tenen entre seixanta-tres i vuitanta-un de praxi, que endarrereix considerablement la seva eficiència lectora. llà de l’ajuda a llegir. Ens trobem que si el nen o nena del curs inferior Meritxell Joan cions participatives que s’estableixen habitualment en aquests centres converteix en un requisit que ambdós contexts comparteixin criteris infants i l’equip docent és de sis o set professionals com a màxim. Dolors Cabrera Per tant, com a escola, portem a terme les accions següents per fo- El paper de les famílies en la promoció de la lectura en els fills i filles té algun problema a l’aula, demana consell a la seva parella. La relació Directora del CEIP M Pau Vila mitjançant els respectius plans de comunicació de centre, en el marc educatius per tal d’assegurar un desenvolupament harmònic en l’infant. Són aquestes característiques pròpies del funcionament i organitza- Institut d’Educació mentar la millora dels resultats obtinguts en l’eficiència lectora: presenta moltes dificultats per la manca de temps. Per resoldre aquests de confiança també fa que, a vegades, l’alumne més gran porti contes del Projecte Educatiu de cada escola, els quals contribueixen a cons- En aquest sentit, cada escola, a partir del seu projecte educatiu, ela- ció de les escoles bressol les que han fet adaptar fórmules participati- Reforç individual de P5 a 1r. Duem a terme el bloc principal de l’a- entrebancs i conscients de la força que pot crear la interrelació entre l’a- de quan era petit per llegir. És habitual que en finalitzar l’activitat l’a- truir unes bones relacions al si de la comunitat educativa. bora les estratègies educatives que considera necessàries per garantir ves que s’ajustin a les necessitats i dimensions d’aquests centres. prenentatge de la lectoescriptura. Una mestra fa llegir cada dia de lumnat i que el professorat, per més que volem, no podem arribar a tot lumne ajudat faci un dibuix o un petit obsequi d’agraïment. Són tants i Aquest plantejament té un objectiu doble: optimitzar el desenvolupa- una confiança mútua amb cada família de manera que permeti asse- Així doncs, el nou Consell té per objecte regular la participació de la www.bcn.cat/pauvila manera individual l’alumnat. arreu, ens vam plantejar la creació de la figura dels ajudants de lectura. els lligams que s’estableixen, que ens vam trobar una vegada amb una 2 ment dels infants i aprofitar, alhora, el potencial de les propostes de les gurar el desenvolupament integral de cada infant. comunitat educativa en el govern de les escoles bressol municipals i 2i www.bcn.cat/cem i llars d’infants públiques tats de les seves famílies. Per a alguns infants l’estiu és com un buit, un parèntesi forçat 10/11 10 PROTAGONISTES e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e PROTAGONISTES 11 26 OBERTS AL MÓN e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e OBERTS AL MÓN 27 durant el qual els companys es distancien, les capacitats i els hàbits adquirits a l’hivern es - NOSALTRES TAMBÉ Musica<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< CAPITAL DE L’Euroscience Open Forum (ESOF cions, universitats, laboratoris, empreses, dimensió social del treball i les figures perso- 2008), que aplegarà 450 ponents entitats sense ànim de lucre, periodistes i la nals dels investigadors. TV3 seguirà el treball d’arreu del món, és un esdeveniment televisió i la indústria cinematogràfica. Athe- dels alumnes i produirà, a més, el documen- 26/27 organitzat per la Fundació Catalana naweb és una iniciativa de la Direcció Gene- tal L’aventura de la curiositat. per a la Recerca i la Innovació (FCRI), junta- ral de Recerca de la Comissió Europea. El programa dóna les directrius bàsiques SOM ARTISTES! >> Àngel Mestres Professor de música de l'IES Milà i Fontanals. >> Satnam Singh Alumne de 3r d'ESO de l’IES Milà Fontanals. LA CIÈNCIA ment amb l’Associació Euroscience. Aquest L’Exporecerca Jove és un altre projecte en amb propostes de guions, pàgines on line esdeveniment consta d’un programa científic el qual participa ESOF 2008. Aquesta inicia- amb informació i materials base de diferents PROTAGONISTES i d’un altre obert al públic. En aquest marc, els tiva de la Fundació Magma compta amb la tipus, però són els nois i noies els qui adop- joves juguen un paper importantíssim atès participació de 250 joves. L’ESOF ha decidit ten el paper actiu. D’altra banda, l’audiència «El més positiu de la Mostra és la possibilitat de veure què es fa en al- «Estic molt content d’haver-hi participat i, sobretot, perquè la música que representen el futur. Per això, promoure participar-hi amb la creació dels Premis pot descarregar aquests documents i també 20 ANYS DE LA MOSTRA DE PROGRAMES CULTURALS tres centres i compartir el que es fa al nostre. Es podria millorar la pre- del concert final va sonar molt bé. Crec que la presència de la música i la recerca entre els nois i noies tot incentivant ESOF als millors treballs de recerca. Alguns pot fer aportacions. desdibuixen i l’avorriment s’omple de consums compulsius en soledat. Llavors és quan sentació de cara al públic en general. El fet que el públic siguin els matei- de les arts en els instituts és suficient. A mi m’agrada la música i per BARCELONA PROMOU LA RECERCA noves vocacions ha estat un dels objectius dels treballs premiats fan referència a la No es tracta d’un concurs adreçat només xos intèrprets fa que tot sigui molt endogàmic. També, en l’àmbit de la això vaig voler participar a la Mostra. Ha estat una distracció.» principals per a l’organització a Barcelona. ALS CENTRES PÚBLICS DE SECUNDÀRIA cuina ecològica, l’observació dels microorga- als alumnes de ciències naturals, sinó que es música, crec que els instituts tenen poca dotació de material i encara EN LA PRESTIGIOSA TROBADA ESOF 2008 nismes en l’aigua dolça, el disseny d’una convida a participar-hi també estudiants de menys d’instal·lacions. En el meu cas, he hagut de treballar l’activitat ESPAI PER A JOVES llauna ergonòmica per contenir begudes o ciències humanístiques, socials o artístiques. L’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona organitza cada curs la Mostra de Programes Culturals, que fora de l’horari escolar, fent hores extres, però no penso repetir-ho de la Així, en aquesta edició s’ha pretès donar im- l’anàlisi dels cants durant un partit de futbol, També hi tenen cabuda estudiants o profes- mateixa manera el curs que ve.» En un moment complicat per als puls a les activitats dutes a terme pels joves per posar alguns exemples. sionals de periodisme i audiovisuals i, fins i OBERTS AL MÓN té com a objectiu la dinamització cultural als centres d’ensenyament secundari públics de la nostra ciutat. Un estudis científics i tècnics a causa en el marc de la recerca, promovent-les i tot, aquelles persones hàbils fent maquetes compromís per promoure la participació i per integrar el món artístic i cultural dins de la marxa quotidiana dansa++++++++++++++++++++ també fent-ne difusió. Com a resultat, es va INVESTIGA LA INVESTIGACIÓ o animació digital. dels centres educatius. Ara que la Mostra ha arribat als 20 anys, hem parlat amb algunes de les persones que de la davallada de la seva de- dissenyar, juntament amb la Fundació Ersília, Finalment, dins el marc d’ESOF 2008 s’ha «Investiga la Investigació» és la demostra- hi participen aquest curs —professorat i alumnat— per recollir les seves impressions sobre el present i el fu- manda per part dels joves, aquest l’espai ESOF Teens. Es tracta d’un espai —on desenvolupat el projecte «Investiga la Inves- ció de com la curiositat ben orientada pot fer l’anglès és la llengua d’ús comú— que pre- tigació», on tots nois i noies de secundària entenedors aspectes complexos de la ciència tur de la trobada, que ja mou al voltant de 5.700 nois i noies que participen en els diferents àmbits. >> Paola Pluas estiu arriba a Barcelona una cita per canviar aquesta dinàmica. La tén contribuir a formar una comunitat euro- han de realitzar un treball de recerca en el avançada, i que explicar-ho pot ser una Alumna de 4t d’ESO de l’IES XXV Olimpíada. Nosaltres també som artistes! pea de joves interessats per la ciència. A més transcurs dels seus estudis. És una oportuni- aventura apassionant, compatibilitzant la di- >> Imma Canals nostra ciutat acull, del 18 al 22 de d’informar sobre les activitats concretes de tat valuosa per assajar una educació més versió amb l’exigència i sumant la qualitat a arts plastiques************* Professora de l’IES XXV Olimpíada juliol, la tercera edició d’Euros- l’ESOF 2008, vol servir de guia i ajuda als jo- participativa, orientada a promoure la creati- la lliure creativitat. cience Open Forum (ESOF 2008). ves per tal que descobreixin i desenvolupin vitat, l’esperit emprenedor i la passió per la Un dels atractius del coneixement científic l’estiu esdevé un temps de desigualtat i les seves hores, tan plenes per als uns i tan buides les comunicacions. Crec que pot ser una as- permet fer treballs diferents dels que fem nor- Una trobada que vol promoure la les seves inquietuds científiques i, potser, recerca científica. El projecte es duu a terme és la seva aplicació pràctica, punt fort que signatura molt creativa on els nois i noies po- malment a classe. També ens deixa ser més «La Mostra els ensenya que tothom pot ballar, tant nois com noies, «Tot el grup en fa una bona valoració, perquè el centre dóna la possibi- descobreixin una vocació. amb el Departament d’Educació de la Gene- cal transmetre —i convidar a experimen- den desenvolupar projectes i arribar a dissen- creatius a l’hora de pensar i fer els treballs. Co- que tothom és capaç de representar el seu treball i que tothom pot litat d’aprendre un nou estil de ball i d’interpretació, i l’Ajuntament recerca i establir ponts de diàleg En aquest espai trobem els apartats se- ralitat de Catalunya, Telefònica I+D i TV3. tar— a l’alumnat. Per això una de les vies de yar objectes per construir-los a continuació i, neixem temes i llocs nous i veiem treballs d’al- treure el seu geni interior, que tan sovint tenim amagat, i expressar amb col·labora perquè aquestes activitats siguin possibles als instituts. Al ma- entre la ciència i la societat. güents: contacte amb el jovent ha de ser precisa- Capital de la ciència en canvi, és una matèria que es troba en re- tres nois i noies de diverses escoles. A més, la moviments i ritme els seus sentiments. El que crec que s’hauria de can- teix temps, fa realitat que aquests espectacles es puguin representar a «Science Update» és un espai d’enllaços ment aquesta: fer ús d’un mitjà proper al jo- gressió en el currículum. No podem deixar ciutat ens ha proporcionat els recursos neces- viar és la data de les representacions. Enguany la representació s’ha fet a grans teatres preparats perquè la gent (companys, familiars, amics, etc.) amb canals científics i blocs de tot Europa vent com és Internet combinant disciplines que la creativitat del nostre alumnat estigui saris i el material no ens ha costat de trobar.» finals de maig i l’alumnat ja està en època d’exàmens. Seria partidària pugui veure el que és la dansa i en concret el nostre ball i la nostra core- amb les darreres notícies, experiments en amb la comunicació com a base. aturada. Tot i això, la Mostra ha de servir, so- que es fessin a finals d’abril o a principis de maig. El que sí que he trobat ografia. És una llàstima, però, que al nostre institut no hi hagi més de- línia i més informació d’interès; i Science «Volem impulsar les activitats A més, es tracta d’una sinergia d’esforços, >> Àngels Pradilla bretot, per formar espectadors amb criteri. El és molt suport al professorat. Hem anat a sessions de dansa, impartides manda per fer activitats artístiques. I la Mostra, més enllà de donar-me Careers ofereix informació sobre estudis atès que l’estudi sobre els investigadors no Professora de l’IES Costa i Llobera. suport que tenim per part de l’Institut d’Edu- per un ballarí i professor. Ens ha transmès, al professorat inexpert, com aquesta oportunitat de ballar, em permet un aprenentatge més relaxat i universitaris i altres sortides professionals. per als joves en el marc solament serveix perquè els mateixos alum- 20 anys de La Mostra de Programes cació em sembla adequat, però des dels cen- podíem ensenyar i comunicar els moviments als joves.» aprens també que formes part d’un grup i no has de ser egoista.» «Science Fairs» és una llista de fires i mos- nes els sentin més propers i coneguin les tres faria falta més suport o almenys més va- tres científiques on poder presentar els tre- de la recerca, promovent-les aportacions, sovint desconegudes, que fan a loració de la tasca que s’està fent.» Teatre/////////////////////// balls de recerca i d’institucions per a desen- la societat, sinó que també resulta útil per a volupar-los, i conté un recull de projectes ja i fent-ne difusió.» tota la ciutadania interessada en la ciència. «La Mostra té molts aspectes positius: co- premiats. D’altra banda, el format del reportatge Barcelona promou la recerca en la prestigiosa per als altres, contribueixen a eixamplar l’esquerda escolar. nèixer professorat i alumnat d’altres centres i «Resources» és un racó pràctic, amb deu posa l’èmfasi en la comunicació científica, d’àmbits diferents. També m’ha interessat >> Eugènia Font >> Mónica Pozo preguntes i un seguit de consells amb els un dels temes clau de l’ESOF, fent que els Professora de l’IES Costa i Llobera. Alumna de 4t d’ESO de l’IES XXV Olimpíada. treballar amb institucions artístiques recone- passos necessaris per fer un bon treball de estudiants esdevinguin agents comunicadors gudes com el MACBA o la Fundació Tàpies. recerca. En aquest projecte participen vuitanta i unint ambdós processos: l’investigador i el El que s’hauria de millorar és el seguiment >> Guille de Juan alumnes de vint-i-una escoles de Catalunya, comunicador. Alumne de 3r d’ESO de l’IES Costa i Llobera. dels monitors i especialistes de cada projecte Mereix una menció especial l’apartat inter- coordinats per vint-i-set professors, els quals Els programes descrits, juntament amb les per guiar professors i alumnes en la recerca actiu que trobem en darrer lloc, l’Students realitzen conjuntament videoreportatges a sis més de setanta activitats programades en l’a- de cada projecte. «El teatre hauria de ser una activitat quasi bé obligatòria dins l’educa- «Actuar en un escenari gran, amb butaques plenes de gent és una Best Practices. En aquest espai semblant al autoritats del món científic que participaran partat Outreach o Públic, constitueixen les ac- Culturals als centres públics de secundària L’activitat l’hem treballat en diverses ses- >> Júlia Perales «La Mostra és es molt interessant ja que ció secundària. Aporta moltes coses a l’alumnat. No només la satisfac- pujada d’autoestima impressionant. Et sents important a sobre de portal YouTube, l’alumnat pot publicar els com a ponents a l’ESOF 2008: el premi Nobel tivitats que ESOF 2008 ofereix als joves. e sions a classe: primer, hem entès el que se’ns Alumna de 3r d’ESO de l’IES Costa i Llobera. ens ensenya als joves coses i espais, que si ció d’actuar davant el públic en general, sinó aprendre a parlar en pú- l’escenari, fins i tot professional. Al principi ho feia per distracció però seus millors treballs. Les opcions són molt de Química Aaron Ciechanover, el matemàtic demanava, l’hem completat amb la visita no fos per la Mostra no coneixeríem o no blic amb claredat, llegir correctament, adquirir vocabulari, exercitar la gràcies a la Mostra ara faig teatre per passió. Al grup ens ho prenem àmplies, i ho poden fer penjant-hi imatges Marcus du Sautoy, el metge Pedro Alonso, el Teresa Badia i Isabelle Bonhoure guiada al museu i després hem fet un segui- aniríem a veure. L’art hauria de tenir més memòria o obrir els sentiments cap a l’exterior. A mi el que més m’a- com si ens hi anés la vida. M’atreveixo a dir que és una de les poques fixes o en moviment i documents escrits. premi Nobel de Medicina Richard J. Roberts, ESOF 2008 ment de la pluja d’idees del nostres alumnes presència als instituts ja que forma part de la gradaria és transmetre la passió del teatre a l’alumnat. I si sents passió coses que ens prenem seriosament. Participar a la Mostra m’ha ajudat L’espai ESOF Teens està vinculat a Athe- el Nobel de Química Roald Hoffmann i el per triar la definitiva. Crec que el resultat ha nostra cultura. L’art ens mostra maneres de pel teatre estàs formant espectadors. Seria bo, dins el funcionament de a saber estar davant de públic, exercitar la memòria o aprendre a ob- naWeb, entitat col·laboradora d’ESOF 2008. professor del CERN (European Organization estat força positiu. En realitat el meu àmbit és «El treball no va ser producte de la passió per pensar, el món on vivim i moltes vegades no la Mostra, poder rebre més formació sobre direcció de teatre. M’a- servar per poder copiar personatges. La veritat és que el teatre m’ha Es tracta d’un portal de vídeo i de treball per for Nuclear Research) Tejinder Virdee. trobada ESOF 2008 la tecnologia, una àrea que tracta tots els te- l’art, ens el va plantejar la nostra professora. li donem importància. El nostre centre, però, grada molt que siguin els propis nois i noies qui facin la creació dels ajudat en moltes coses de la meva vida personal.» e a professionals de la comunicació audiovi- Els reportatges analitzen les bases científi- Diuen els estudis que el que els infants aprenen durant el curs és una part molt petita mes del nostre voltant, des del tèxtil, l’alimen- Però vam decidir fer-lo ja que ens feia gràcia i ens dóna tot tipus de facilitats per dur a diferents personatges que han de representar. El procés és més lent, sual en les àrees de ciència i comunicació ques i les característiques fonamentals de la tació i l’habitatge passant per l’electrònica i era una cosa nova. És una activitat que ens terme aquesta activitat.» però els resultats finals no són decebedors.» científica a Europa. Hi participen institu- investigació, però és important assenyalar la 2i www.esof2008.org respecte a tot allò que han d’adquirir per assolir l’èxit escolar. Per això als infants que arri- 12 12 JO TAMBÉ EDUCO e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e A FONS 13 28 OBERTS AL MÓN e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e OBERTS AL MÓN 29 28/29 ben a l’escola amb un bagatge personal menor els aniria bé tenir una mica més de temps OBERT PER VACANCES Tot va començar a finals de l’any El que volíem amb l’exposició era aconse- 2004, quan el fotògraf Kim Manre- guir, sobretot, la implicació dels nens i nenes sa, prou conegut i premiat en mol- de les escoles, que poguessin conèixer i ser Ha arribat l’estiu però l’educació no fa vacances. La ciutat ens ofereix tes ocasions durant la seva carrera conscients d’una altra realitat que també exis- professional, ens va proposar a la productora teix en el món. Per això, després de visitar diferents activitats, arriba el moment dels casals i les colònies, cultural C&Duke organitzar una exposició al l’exposició, els demanàvem, com a treball a voltant de diverses imatges que havia anat l’aula, que fessin uns petits textos sobre les fo- JO TAMBÉ EDUCO i les entitats i les associacions de lleure prenen protagonisme. fent sobre escoles i infants per tot el món. tografies, que després van participar en un Manresa ha viatjat molt per cobrir alguns concurs. Els textos escollits han estat recupe- dels esdeveniments que han marcat la nostra rats en el llibre que s’ha editat sobre les foto- societat actual i sempre ha aprofitat les breus grafies de l’exposició, de manera que compar- Les entitats estones lliures per visitar escoles, ja que creu teixen espai amb els escriptors de renom que que és des de l’educació com es pot canviar també han escrit textos sobre les fotografies. el món. Sempre es reservava un moment per Una vegada havíem decidit les fotografies «Encara que tothom pensa que la majoria visitar escoles, cosa que ha fet a països de que formarien part de l’exposició i del llibre de gent no tornarà el diari del dia o la revista, l’Àfrica, l’Àsia, Europa o l’Amèrica llatina. publicat, vaig proposar a en Kim de recollir tothom ho fa», explica l’Oriol, que també de lleure educatiu per al llibre uns breus manuscrits de diferents OBERTS AL MÓN de desenvolupament. treballa durant l’any d’acomodador al Liceu. escriptors i intel·lectuals en què reflexionessin «Curiosament, i ho veig des que treballo a la sobre l’escola i l’educació. Així doncs, vam biblioplatja, els que més embruten la platja contactar amb diferents personatges de pres- són la gent d’aquí, més que els turistes.» tigi i els vam explicar el projecte. W Lector de premsa habitual —i més a la bi- blioplatja, on pot mirar més de quinze diaris davant el mirall «La mirada dels nens i nenes El que sí que volíem és que els breus ma- LES CITES que, des dels seus malmesos nuscrits fossin fets de pròpia mà i en un ins- Oriol Garcia locals i estrangers—, ara mateix està entu- tant, com les fotografies d’en Kim. I així, Jordi Oliver siasmat amb la lectura de El Tratado de ate- vam aconseguir reunir més de vuitanta es- Recollim algunes de les cites que es po- pupitres i aules, aporten ología de Michel Onfray. Mentre reflexiona criptors de més de trenta països, entre els den llegir al llibre: sobre les virtuts d’un nou ateisme, l’Oriol té llum i esperança.» quals hi ha, per exemple, deu premis Nobel poc temps de trepitjar la platja i desitjaria L’estiu és l’etapa educativa de l’any en la qual surten a escena els de Literatura i tres premis Cervantes. Citem- «Escriure és millor que viure.» que «aquest fos un espai més visible per a la casals, les colònies i totes les entitats, associacions i empreses ne, doncs alguns: Julian Barnes, Dario Fo, Gabriel García Márquez gent. Se’n podria treure més profit». És per Juan Marsé, Kenzaburo Oe i Joan Margarit. Escriptor això que també creu que es podrien organit- que els gestionen. Per conèixer les seves opinions, vam con- Ara, el futur de la mostra, que compta amb Escoles d’altres mons zar activitats de dinamització de la lectura en tactar amb diferents entitats i van acudir a la nostra cita No cal dir que aquest calendari no respon tampoc a les necessitats de cura dels infants el suport d’UNICEF i amb la col·laboració de «Els ulls desitgen entendre el món. Do- Responsable de la Biblioplatja un espai tan inspirador com la platja, on fins Joffre Villanueva, secretari general del Moviment Les fotografies, totes en blanc i negre —per TV3, és continuar visitant diverses poblacions nem-los els mitjans i el temps per a i tot llegeixen aquells que no ho fan durant tant, una primera elecció estètica de l’autor—, de Catalunya. També estem treballant perquè aquesta intel·ligència.» Laic i Progressista, Ester García, responsable >> Unes noies en una escola de Guatemala. tot l’any. e han estat fetes en els últims quatre o cincs pugui sortir de les terres catalanes, i arribar a Tahar Ben Jelloun Si hi ha alguna escena que pot els seus fills i filles que no paren de cridar de formació de la Fundació Catalana de anys. En Kim Manresa, però, disposa d’imat- països de l’Amèrica Llatina i ciutats dels Estats Escriptor descriure un estiu és la d’algú lle- s’han endut els còmics del Tintin. Oriol Guiu l’Esplai, i Víctor Baroja, gerent de ESCOLES ges sobre escoles i infància de més de vint Units. La mostra que preparem per a propos- Tot això ha passat a la Biblioplatja situada l’Associació Catalana d’Empre- anys d’antiguitat. tes que ens han arribat de museus reuniria les «En un món just, els grans mestres se- Responsable de la Biblioplatja gint un llibre o el diari a la sorra als porxos de la platja de la Barceloneta, sota Ha volgut mostrar la realitat de l’escola, vuitanta fotografies que es poden veure al lli- rien pagats com les estrelles de cinema, de la platja. Escena idíl·lica i rela- ses del Lleure, l’Educació l’atenta mirada de l’Oriol. «La majoria de la allunyada de la que coneixem en les societats bre i que anirien acompanyades dels textos respectats com a presidents, adorats xant que és possible a les platges gent desconeix que aquí tenim una biblio- EL MEU ESPAI EDUCATIU i la Cultura. occidentals, amb unes aules on no hi ha pis- dels importants escriptors. com a sants.» de Barcelona gràcies a les dues bi- teca. Fins i tot és mes desconeguda per la sarres ni taules, però en les quals el fet educa- Imatges i paraules sobre l’escola i l’educa- Dennus Lehane L’Oriol Garcia treballa la temporada Escriptor i guionista nord-americà blioplatges que tenim a la nostra gent de Barcelona que pels turistes. Ells són tiu es dóna en tota la seva dimensió. Ha utilit- ció a tot el món. En Kim i jo estem convençuts d’estiu al Centre de la Platja, situat als els que més entren i pregunten.» I és que porxos de la Barceloneta, a peu de D’ALTRES MONS zat la mirada dels nens i nenes que, en molts —i per això vam compartir des del primer «La lectura és el millor descobriment de Fotografia i literatura reivindiquen l’educació ciutat. En una d’elles ens trobem també tenen lectures en anglès. platja. Just sota el passeig Marítim, da- casos, des dels seus malmesos pupitres i aules moment aquest projecte— que l’educació és la humanitat.» l’Oriol Garcia, un noi de 22 anys. L’Oriol estudia Ciències Ambientals a la vant de l'Hospital del Mar. «Curiosa- desproveïdes del material més bàsic per a el camí per al desenvolupament de les socie- Wislawa Szymborska Un estudiant de ciències ambien- universitat i, des de fa dos anys, treballa per ment molta de la gent que baixa a bus- l’ensenyament o des d’espais naturals con- tats amb més desigualtats socials i econòmi- Escriptora i poetessa en una societat urbana, on les famílies comparteixen responsabilitats familiars i laborals, tals, que es passa l’estiu fent de a l’empresa que gestiona la biblioplatja i la car diaris o llibres a la biblioplatja, és FOTOGRAFIA I LITERATURA REIVINDIQUEN L’EDUCACIÓ vertits en improvisades escoles, aporten llum i ques. Necessitem que tots els nens i nenes del resta d’activitats del Centre de la Platja. gent que s’ha de passar moltes hores a esperança enmig de tot el desordre polític, món puguin gaudir de les mateixes oportuni- bibliotecari i d’educador ambien- «He somiat tota la meva vida una forma «Més aviat fem una feina de classificar i la sales d’espera de l’hospital. O vénen COM A MOTOR DE CANVI econòmic i social que els ha estat imposat. tats educatives. No es tracta només que tin- d’educació que donarà a l’home una ve- tal a la platja. col·locar els llibres i publicacions als prestat- a donar una volta i passen per aquí.» El Vam passar alguns mesos fent la selecció guin aules i taules, sinó que, per començar, ritable dignitat humana.» ges. A vegades ens pregunten per algún lli- Centre de la Platja, a més d’acollir la de les imatges. N’hi havia moltes, i totes tots puguin anar a l’escola. e Predrag Matvejevic Una parella de nois rossos amb cara bre, però sobretot per coses de la platja com biblioplatja, també és un espai d'infor- Escoles d’altres mons és el nom d’un llibre i d’una exposició que recullen imatges d’escoles de tots els d’una gran bellesa fotogràfica i riquesa des- Narrador, assagista i professor d’haver dormit ben poc entren i se l’estat de l’aigua.» mació, de trobada i de formació per a criptiva. Per això la selecció va ser un procés Carlos Ernesto García n’enduen el Le Monde, un home No només tenen la biblioplatja com a totes les persones interessades en el li- continents del prestigiós fotoperiodista Kim Manresa i petits textos d’escriptors i intel·lectuals de tot el costós. A principis de l’any 2006 vam co- Comissari de l’exposició i escriptor que deixa la seva bicicleta ha tasca diària. Realitzen també activitats per a toral de Barcelona i els aspectes que món que reflexionen sobre l’educació i el fet educatiu. Una obra, doncs, on la fotografia i la literatura es mençar a fer les primeres exposicions per a optat per un llibre de poesia, dues dones infants i gent gran: fer estels, conscienciació s'hi relacionen. La Biblioplatja obre de donen la mà per reivindicar l’educació com a motor de canvi de les societats amb més desigualtats. dinou localitats de les comarques de Barce- com a motor de canvi que porten fins i tot la taula per jugar a car- de la neteja de les platges o fer un aquari. I 10 del matí a 7 de la tarda tots els dies lona, que ja van rebre la visita de milers d’a- tes s’han agafat un exemplar del National aquest estiu, també han començat un servei de juliol, agost i setembre. lumnes de diferents centres i, especialment, Geographic, i el grup de mares i pares amb nou de préstec de jocs de platja. de nens i nens dels cursos de primària. 2i www.c-duke.com on les àvies estan incorporades al mercat laboral i on s’han perdut de fa temps els contac- tes amb els poblets d’origen on enviar als infants a estiuejar. 13/14/15 14 A FONS e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e A FONS 15 30 UNA MICA DE TOT e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e UNA MICA DE TOT 31 Contes infantils de Mercè Rodoreda >> Ester Garcia: A l’estiu potser hem de fer un tipus diferent de feina, ja i totes les entitats d’iniciativa social tenen sistemes de beques que ga- LA COLUMNA Mercè Rodoreda / Il·lustracions de Subi En aquest paisatge les activitats d’educació en el lleure apareixen com una magnífica que s’incorporen més nens i nenes dels que durant tot l’any ja estan fent ranteixen l’equitat de l’oferta. I, en aquest sentit, el suport de l’Ajun- activitats d’esplai diàriament o els caps de setmana. Nosaltres hi som tot tament s’ha de destacar. El que més discutiria és el sistema d’homolo- Històries de càmping llibresllibBaurla, 2008. esllibres 30/31 l’any, però a l’estiu el que passa és que l’escola deixa de ser-hi i a aquest gació de les activitats que té fixat l’Ajuntament. Ja teníem ganes de poder parlar, en el marc de la litera- Al conte «Les tres granotetes i el rossinyol» es con- espai, en el qual hi som nosaltres, hem de donar-li un component de >> V. B.: És millorable a nivell estructural, ja que perquè tinguis les ac- iro el despertador. No són ni les set del matí i fa tura infantil i juvenil, de Mercè Rodoreda. Hem tingut trasten les veus de les granotes amb les del rossinyol. lleure però també educatiu. No tothom d’aquest món ho veu així. tivitats homologades dels casals, l’Ajuntament fixa uns preus màxims Mpoc que han començat crits i corredisses, fent mi- Las mujeres cambian la educación la sort que ha aparegut aquest recull de contes triats En un moment determinat Rodoreda fa servir aquesta >> Joffre Villanueva: Les entitats que formen part del Moviment Laic pensant en l’equitat i la inclusió, però que generen problemes de ges- ques la quietud de les primeres hores del matí, en- García Lastra, Marta; Calvo Salvador, Adelina per Anna Obiols i il·lustrats per Joan Subirana, Subi. meravellosa i escaient comparació: «Sempre aquella i Progressista organitzen activitats d’estiu, que per a algunes de les tió. Els preus màxims, a vegades, no fan viables algunes activitats i si cara fresquetes, al càmping. Com altres soferts I Susinos Rada, Teresa (Ed.) Sens dubte la filigrana del llenguatge de la Rodoreda et veuota com si algú serrés troncs verds». Només de lle- nostres associacions com l’Associació Escolta de Catalunya represen- opto pel casal homologat, aleshores les beques arriben tard i dificul- acampadors, m’espero deu minuts arraulida dins del sac a veure Narcea Ediciones, 2008 deixa esmaperduda. És ric, acurat i, segurament, en al- gir-ho el soroll que t’imagines et fa posar la pell de ten la culminació del projecte fet durant tot l’any. Després hi ha els ten la viabilitat del projecte. També estem treballant perquè els casals si els agressors es cansen i paren. Però no: criden, es perseguei- guns moments difícil de comprendre pels nens i nenes gallina. esplais que funcionen tot l’any, però que a l’estiu fan activitats ober- d’estiu gaudeixin dels mateixos beneficis que tenen les escoles durant xen, se sent el soroll estrepitós dels plats metàl·lics. Tot en francès. Las mujeres cambian la educación és un compendi fet per vuit autores d’avui. Són relats als quals la primera aproximació és bo «A L’hivern i les formigues» se’ns explica d’on ve que A FONS tes i, per tant, s’hi apunten nens i nenes que no ho fan la resta de me- el curs escolar en activitats com visites a museus, etc. Si una escola Començo a perdre la paciència i a imaginar-me qui són els al voltant de les paraules i la cosmovisió de dona i educació. Un com- de fer-la llegint-los en veu alta. El context de tot plegat les formigues treballin a l’estiu per proveir-se de blat sos. També organitzem casals d’estiu, que ja són oberts a tothom. rep una sèrie de beneficis a l’hora d’accedir a certs serveis, per què no autors. Tots els números de la rifa són per a la colonie, una co- pendi, però, crec que massa ampli. Cada un dels capítols és prou ric i in- dóna llum a moltes de les paraules que per si soles no les per a l’hivern. El cant final que fan a l’hivern és antolò- >> Víctor Baroja: A Barcelona ciutat desenvolupem més de 60 casals podem tenir-los nosaltres? Per què la ciutat educadora no dura els lla d’adolescents multiculturals amb qui vam coincidir ahir al teressant però hi he trobat a faltar el fil conductor entre l’un i l’altre. En comprendrien. L’univers de Rodoreda hi queda reflectit: el gic: «Tu que tens la barba blanca / i el gran nas de ge- d’estiu, que van néixer per tenir una funció assistencial i que, a poc a 365 dies de l’any? barranc de la Peonera, a la serra de Guara. Més Mohammeds i el pròleg es fa l’esforç de buscar aquests vincles però no és suficient. paisatge, les flors, la naturalesa, aquesta presència contí- bre fi, / deixa lliure la carena, / que s’ha mort el ro- poc, es van dotant de continguts educatius. També hi ha les colònies Fàtimes que Madeleines i Pierres, per entendre’ns. El capítol de «Les històries de vida sobre l’educació», que està pro- nua de comparacions que t’embolcallen en un núvol. maní. / Tu que ets fet de neu i gebre, / sigues noble i d’estiu que va començar fent l’Ajuntament de Barcelona i que ara RELACIONS ENTRE LES ENTITATS Sorollosos, maldestres i un punt desvalguts, els adolescents bai- tagonitzat per tres dones que representen tres generacions del segle Al conte «La darrera bruixa» hi trobem: «La bruixa era generós: / vés-te’n de la nostra terra / massa xica per a oportunitat d’eixamplar les possibilitats d’una majoria d’infants per participar en experièn- presten les empreses i les entitats. I DEFINICIÓ DEL SECTOR xaven pel riu entre excitats i morts de por. Anava l’últim un noi XX, té un valor extraordinari. Cadascuna exemplifica un moment his- llarga com un macarró molt gros, tenia el nas com un dos. / Si vols et donarem veces o un saquet d’arròs del >> E. G.: El sector va quedar regulat pel conveni del lleure que es va negre tenyit de ros, alt i gros, que necessitava el suport moral i tòric: Piedad —començaments del segle XX—, Luisa —època fran- bitxo cargolat. La pell tota pelleringa i les cames dos flau- bo, / però vés-te’n de prop nostre / que tots estarem EDUCACIÓ I/O LLEURE signar l’any 2005 entre les diferents patronals i els sindicats i, en l’ajuda física d’altres companys més petits per superar els obsta- quista— i Sofia —inici de la democràcia—. Les autores en treuen un tins». Quin model tan ben trobat per fer una exploració millor.» >> E. G.: L’escola no pot abastar tot i nosaltres el que hem de conti- aquest sentit, s’ha de recordar que hi ha entitats d’iniciativa social i cles del barranc. Mig ajudant-se, mig esbatussant-se, com cadells suc extraordinari, d’aquestes narracions. És un molt bon exemple de maneres de descriure un personatge. Fins i tot els re- nuar fent és treballar colze amb colze amb els centres escolars i apor- sense afany de lucre i d’altres que no tenen aquest caràcter. La volun- de documental del Canal 33, van aconseguir arribar al final. d’ús de la història oral i fa accessible a tots els públics el que podria necs de la bruixa són ben particulars: «Raïm moscatell!», Roser Colomer UNA MICA DE TOT tant un plus en educació en valors. El nen o nena que passi per tat és trobar un consens per millorar el sector i crec que això ho man- Tota l’estona havien estat uns metres per davant o uns metres ser un tema d’especialistes. La seva intenció no és només revisar el «Mort pixerella», «Codony, codony!» Biblioteca Artur Martorell Il·lustracions: Jordi Borràs aquestes experiències fora de l’escola tindrà un afegit en el seu camí tenim entre totes les entitats associatives i és el que ens diferencia, per darrere del nostre grup, així que no vaig poder estar-me de passat, sinó també fer servir aquesta estratègia per pensar com vo- educatiu molt important. Això sí, hem d’oferir també qualitat, perquè entre d’altres coses, de les entitats més lucratives i purament empre- parlar amb un dels monitors, també magrebí. Curiosa que és una. lem viure i construir el present i el futur. L’explotació d’aquestes na- cada vegada més el que passa fora de l’escola és essencial en l’educa- sarials. Aquest caràcter també traspua en les maneres de fer dels nos- d’haver més d’un. És un títol que està reglamentat per la Secretaria amb les escoles i la majoria d’escoles han acabat convençudes que — D’on sou? rracions es fa a partir de crear sis dilemes, els títols dels quals «De ció. Per això, a més de la formació, tenim certificada la qualitat de les tres projectes. Sempre hi ha un valor afegit que les entitats associati- General de Joventut de la Generalitat. Les escoles que poden oferir nosaltres continuem amb el seu treball educatiu. Hi ha altres sectors, — De París —em contesta somrient— de la banlieu (de l’ex- l’escola rural i unitària a l’escola urbana i graduada», «D’un model nostres activitats i projectes. ves podem aportar. Per això crec que la reglamentació hauria de tenir aquesta formació també estan reglamentades. Les escoles de forma- com l’administració i algunes escoles que potser encara no han fet traradi) —precisa. Certament, se’ls veia molt urbanites! d’infància curta a un model d’infància llarga», «L’educació feme- «Les entitats de lleure educatiu >> J. V.: El valor educatiu de les activitats de lleure sempre ha estat en compte el valor afegit que proposem les entitats associatives. ció que estan reconegudes també ofereixen, i és el nostre cas, uns molt explícit el seu reconeixement cap a la nostra tasca, perquè l’in- Unes hores després, ens adonem que som veïns al mateix nina», «La influència de la religió en la vida de les dones», «El desen- present. Si miréssim les programacions dels casals de fa vint anys i els >> J. V.: És un bon indicador de salut democràtica d’un país el fet que mòduls de formació complementària per a cada tipus d’activitat, que fant és un i sempre és el mateix i, en canvi, els espais educatius pels càmping. El grup francès està instal·lat en unes tendes ostento- volupament professional de les dones» i «Les nostres mestres» ja ens d’ara, segurament tampoc trobaríem tantes diferències. Hi ha una sè- hi hagi un ventall ampli i plural d’organitzacions. Aquest és un món cada vegada són més i més diverses. També s’ha de dir que hi ha es- quals passa són múltiples i han d’estar connectats. sament petites per a l’envergadura física dels seus habitants. donen una idea dels aspectes que s’hi desenvolupen. rie d’aprenentatges que a l’escola no es fan o es fan d’una manera di- on ningú es farà ric i s’ha de dir que el sector més mercantil també coles que porten més de 25 anys fent formació i altres que s’han >> J. V.: El reconeixement social sempre el trobes a faltar però crec Ara són dos quarts de set del matí. Massa d’hora per a ex- Un dels altres temes ben suggestiu és el capítol on es reflexiona cies enriquidores i amb un alt contingut educatiu. Al juliol, Barcelona s’omple d’una gran ferent i nosaltres podem fer aquesta tasca. Educar de forma més lú- impulsa projectes de tipus social, però nosaltres som entitats sense constituït fa poc i que volen reduir el número d’hores de formació. que la majoria d’entitats reconegudes ja tenen un bon prestigi. És la cursionistes cansats de l’aventura del dia anterior. Com que el sobre el Moviment de Renovació Pedagògica (MRP) del País Valen- dica, més vivencial i d’aprenentatge per la pràctica. Hem de tenir afany de lucre i això és un valor afegit. Curiosament, a Estats Units Amb això perdríem la qualitat dels monitors. relació entre l’escola i entitats com les nostres, la que encara no ha soroll ve precisament de la zona ocupada per la colonie, m’es- cià. L’autora diu que vincular-se i participar en el MRP l’ha ajudat a present que els teòrics de la pedagogia ja comencen a dir que el que tot això està molt ben regulat. Hi ha un sistema de clàusules socials >> J. V.: Actualment hi ha unes escoles de formació i una reglamenta- trobat el perfecte punt de contacte. En projectes de l’administració polso la mandra i surto definitivament del sac disposada a veure que per a aquestes mestres, fer renovació significa la possibili- diferencia l’educació dels infants no és a quina escola van sinó allò que fan que un cert tipus d’entitats facin la gestió dels serveis que es ció elaborada per la Generalitat de Catalunya sobre els tipus de con- educativa com el Projecte Educatiu de Ciutat o els plans d’entorn, exercir de ciutadana pacífica però indignada que reclama als tat de vincular l’ensenyament i l’ofici d’ensenyar amb la vida. I en un que fan fora de l’escola i, per tant, què fan a l’estiu. donen a sectors socialment més vulnerables. En canvi, nosaltres com- tinguts o les hores que s’han de fer. És un títol, que déu n’hi do l’es- que considero molt positius, no cal que vagin tan lluny per trobar un monitors francesos més control dels seus nens. altre moment expressa que actualment el compromís de renovació >> V. B.: Primer de tot, la primera funció d’un monitor d’un casal és petim amb empreses que són propietat de Florentino Pérez, un dels forç que es necessita per aconseguir-lo. També existeix una normativa aliat que tenen al costat. Queda molta feina per fer perquè la relació Però, en apropar-me al lloc d’on vénen els crits i les batusses, pedagògica i transformació de l’escola i la societat es viu amb més vetllar per la seguretat física i psíquica dels nens i nenes. El monitor homes més rics del món, i que volen gestionar escoles bressol, menja- a nivell de les instal·lacions que s’utilitzen i hi ha un conveni col·lectiu. no estigui basada en la prestació de serveis i més en la coordinació sorpresa majúscula: els agressors poca-soltes no són els nois i frustració que esperança. també ha de transmetre uns valors i ha de desenvolupar una tasca dors o casals d’estiu. El dia que aquestes activitats acabin en mans de O sigui, hi ha els mecanismes per garantir la qualitat mínima de les pedagògica. noies de la colonie, que, mig adormits, estan començant a sor- També és molt estimulant llegir les característiques de l’exercici de educativa, integradora i inclusiva. És necessari tenir bons projectes i gent que no té cap compromís cívic i de construcció de ciutadania, activitats. No estem d’acord a ampliar la formació molt però tampoc >> V. B.: Podríem estar instal·lats en el discurs encallat de dir «no ens tir de les tendes i a encendre el butà per fer-se un chocolat. la direcció des del rol femení. Exposen que les directives busquen i davant el mirall» gent formada amb les titulacions adients. Nosaltres, com a patronal, estarem davant d’un gran fracàs com a societat. Per això, demanem a reduir-la i, sobretot, que la formació no acabi fent que per treballar estimen, no ens reconeixen». Diria que no ens reconeixen prou però Els protes de l’escàndol són una colla de sis joves entre vint i creen habilitats i estratègies que permetin la intervenció de tothom estem treballant per implantar una ISO de qualitat per a les activitats que hi hagi clàusules socials, encara que això no agradi al sector més en un menjador escolar estiguem formant únicament una persona la culpa és de tots. També del propi sector. Potser no ens expliquem trenta-cinc anys, rossos, blancs, cepats i mal educats. Potser es més que centrar-se en una direcció unipersonal. Per això valoren i educatives de les empreses, i per adoptar uns criteris de compliment mercantil. manipuladora d’aliments i ja està. prou bé, no definim quina és la nostra funció o hem entrat en baralles diuen Pierre o Madeleine i estudien a la Sorbona. Instal·lats al posen en pràctica la persuasió més que la imposició, la relació més Butlleta de subscripció gratuïta no només de la part normativa, sinó també de compromisos adoptats >> V. B.: Ens trobem amb un sector on hi ha tres realitats. Una són les >> V. B.: La formació és vital. No hi ha debat educatiu que no insis- intestines sagnants entre nosaltres que han distorsionat la nostra costat de la colonie, amb tendes noves acabades de comprar i que l’enfrontament i se centren en la persona més que en el pro- col·lectivament amb el medi ambient o amb la inclusió. entitats amb una base voluntària que tenen els seus esplais i colònies teixi que la formació dels qui exerceixen l’acció educativa és un factor imatge. Els anys 60 i 70, les entitats de lleure sí que van aconseguir look del Coronel Tapioca, tenen el posat autosatisfet i fatxenda. blema. Alhora valoren més els aspectes relacionats amb allò pedagò- Nom i cognoms: d’estiu, després hi ha les empreses que ofereixen una prestació de decisiu. Abans semblava que tothom servia per estar amb nens i ne- demostrar el seu rol d’espais de participació i democràcia i un prestigi. Evidentment, el soroll que han fet també ha despertat la colla de gic i social per sobre dels aspectes de gestió i burocràtics. Els inte- BALANÇ DE LA CAMPANYA D’ESTIU serveis i que adopten fórmules mercantils, i per últim una tercera rea- nes. S’ha de reconèixer que tothom implicat en el sector del lleure Però no ens hem redefinit. I això és culpa nostra. També s’ha d’acon- la colonie. Però ni els nois i noies ni els seus monitors protesten. ressa més una estructura de xarxa que no una estructura piramidal. Adreça particular: CP: varietat de propostes d’alta qualitat. Casals, campus i colònies, rutes i campaments són les DE L’AJUNTAMENT litat d’algunes entitats que tenen base voluntària però acaben oferint està fent un esforç molt gran per a la formació dels professionals. Una seguir més implicació i coordinació entre els que treballen dins les au- M’apropo i els dic que molesten els altres campistes i que ca- Després de cada capítol hi ha una extensa bibliografia. És, per tant, >> E. G.: Aquest estiu ens hem trobat amb alguns problemes amb es- serveis professionals. Històricament, les entitats de voluntariat ocupa- altra cosa és si la formació que ara s’està donant serveix per a la reali- les i els que ho fem fora de l’escola. e llin d’una vegada. Em miren amb sornegueria, però es fa silenci un llibre amb molt contingut i que llegit amb un esperit de col·loqui pot Localitat: Província: Telèfon: plais a Barcelona que funcionen a les escoles però que no han pogut ven un espai i les empreses han anat, a poc a poc, construint una altra tat actual. Queda clar que qualsevol persona que estigui amb infants i em dono per satisfeta. Al cap d’uns minuts, mentre preparo donar peu a moltes converses i anàlisis de tot el que comporta fer de Correu electrònic: Professió: fer el casal d’estiu perquè l’Ajuntament no ha homologat algunes as- realitat. Va ser amb el pas del temps que algunes d’aquestes entitats ha de tenir uns coneixements de psicologia o de pedagogia. Però hi Oriol Guiu l’esmorzar, una petita patrulla de Fàtimes i Mohammeds fa la mestra des del punt de vista de la dona. sociacions de lleure educatiu per poder fer els casals. Aleshores ni les de voluntariat van fer el pas a la prestació de serveis. Es diu que no- ha unes realitats que s’han d’explicar i que ara no s’inclouen en la for- seva ronda matinal. Fan temps per a l’hora en què esmorzen Lloc de treball (optatiu): AMPA ni les escoles ho entomen i els nens i nenes es queden sense més volem fer negoci? El que volem és guanyar-nos la vida oferint un mació. Nosaltres apostem per una professionalització sense negar tots plegats, i passen per davant de la nostra tenda. Roser Colomer casal. I és molt trist que per un tema legislatiu a l’estiu es perdin unes molt bon servei. tota la resta de valors. — Bonjour —els dic amb un somriure culpable. Voldria dir més Biblioteca Artur Martorell Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@bcn.cat activitats per a uns nens i nenes del barri que les necessiten. El que 2i Fundació Catalana de l’Esplai coses, com ara: Disculpeu, he sortit de la tenda convençuda que demanem és que les associacions d’oci educatiu puguin estar homo- FORMACIÓ DEL MONITORATGE RECONEIXEMENT DE LA SOCIETAT www.esplai.org éreu vosaltres els que cridàveu. M’he equivocat. Però em quedo L’informem que les seves dades de caràcter personal s’incorporaran en un fitxer automatitzat, Mailing d’Educació, del qual és titular l’Institut d’Educació de l’Ajuntament Moviment Laic i Progressista logades igual que les AMPA per poder organitzar els casals. >> E. G.: Per organitzar qualsevol activitat d’estiu és necessari que la >> E. G.: La ciutadania ha de tenir clar que darrere les entitats hi ha www.mlp.cat tallada i només somric. Els llibres que surten en aquesta secció els podeu trobar a la Biblioteca de Barcelona. Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a trameses de l’Institut d’Educació dels temes que ens heu indicat. Finalment l’informem que podreu exercitar en qualsevol moment els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició en els termes establerts en la legislació vigent sobre protecció de dades, adreçant-vos per escrit al >> J. V.: És un moment on l’oferta es diversifica molt. El que passa és persona responsable d’aquella activitat, casal o colònies, tingui el títol persones professionals, que reben una formació i que volen oferir ac- Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura — Bonjour —em respon el noi negre tenyit de ros. Però no Artur Martorell de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona Registre de l’Institut d’Educació: Pl. Espanya, 5, 08014 Barcelona, indicant clarament en l’assumpte Exercici de Drets. Autoritzo també la cessió o comunicació d’aquestes que nosaltres fem el que sabem fer. L’oferta és suficient i prou variada, de director de lleure. I segons el número de nens i nenes, n’hi ha tivitats de qualitat. Hi ha moltes entitats que treballen conjuntament www.acellec.com somriu. dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives públiques i privades que les sol·licitin sí no Roser Batlle Data i signatura: www.bcn.cat/educacio/arturmartorell fites d’un mapa d’activitats educatives on infants i joves aprendran que conviure és un projecte col·lectiu, que esforçar-se és divertit, que el coneixement és útil i que ser solidari i 16/17/18/19 16 L’ENTREVISTA e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e L’ENTREVISTA 17 generós és l’egoisme més intel·ligent. LOLA ABELLÓ Presidenta de la Confederació Espanyola L’ENTREVISTA d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes El repte que tenim al davant és fer que aquestes activitats no quedin aïllades del projecte «L’estiu també és Lola Abelló per compartir amb s on e im lia L à Nat els fills i filles» escolar, que no es redueixin a una activitat complementària. Ens caldrà esborrar les fronte- Lola Abelló produeix un programa de televisió i un de ràdio. Viatja amunt i avall com a presidenta de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (CEPA). Li queda poc temps i és clar «L’estiu també és per que desitjaria passar-ne més amb la seva filla, com molts altres pares i mares, però ho intenta fer sempre que pot, i ara que arriba l’estiu diu que és el millor moment per compartir amb els fills i filles. Lola Abe- lló també defensa les activitats d’estiu per als nois i noies amb un component educatiu i demana implica- ció i comprensió de l’escola formal cap a allò que passa fora de les seves portes. >> S’ha acabat el curs escolar, arriben l’estiu i les vacances més llar- A l’hora de decidir què fer amb els nostres fills i filles quan acaben gues de l’any, però els pares i mares han de continuar amb la seva l’escola i començen les vacances d’estiu, és important tenir en res entre el temps escolar i el temps no-escolar, per teixir una continuïtat de projecte entre jornada laboral. Com s’ho han de plantejar les famílies? Sembla ara compte que, com més petit és el nen o la nena, més a prop de casa tot molt complicat? ha de fer aquesta activitat a l’estiu, ja que així podem mantenir la re- Abans, i tampoc no fa gaire, arribava l’estiu i hi havia algú de la famí- lació amb els infants i els pares i mares que han conegut durant el lia que es podia fer càrrec dels fills i filles durant els mesos de juny i ju- curs escolar. I ho dic tant pel que fa als infants com quant als pares i liol, i a l’agost ja ens podien cuidar els pares. Avui dia tot això ha can- mares. Quan el nostre fill o filla traspassa la porta de l’escola, ràpida- compartir amb els fills i filles» viat, al mateix ritme que ho ha fet la societat. Les famílies també han ment i amb molta facilitat, es construeix una xarxa de suport de pa- canviat i ens hem d’adaptar a aquesta nova situació. La institució es- res i mares al voltant de l’escola. Per aquest motiu, sempre és priori- colar, però, encara no ha fet aquest canvi. És ara que hem de veure tari tenir l’escola el més apropo de casa possible, perquè no és quines són les possibilitats que ens ofereix la ciutat perquè els nostres només l’escola, sinó tot l’entorn, el que t’ajuda en els moments difí- fills i filles puguin continuar fent una activitat educativa i també lúdica cils i complexos que sorgeixen sempre en la tasca educativa del nen al final del curs escolar. o nena. els diferents contextos educatius: un projecte que optimitzi els recursos per l’aprenentatge i l’educació i que permeti a cada infant tenir el seu propi temps de creixement. BARCELONA EDUCACIÓ www.bcn.cat/educacio Bon estiu! Consell editorial Consell de Redacció Isabel Maestre Redacció Montserrat Ballarín Jordi Arnal Duna (educació, mobilitat i sostenibilitat) Oriol Guiu Regidora d’Educació Institut d’Educació Lidia Marsol Disseny gràfic original Antoni Martorell Roser Batlle Institut d’Educació Villuendas+Gómez disseny Gerent de l’Institut d’Educació Fundació Catalana de l’Esplai Neus Olivé Disseny gràfic i maquetació Antònia Hernández Rosa Bellés Centre de Recursos Pedagògics La Cifra / www.cifra.cc Directora de Promoció Educativa i Institut d’Educació Emili Perez Desplegament Territorial M. Àngels Cabeza Institut d’Educació Secretaria i administració Casimir Macià Institut d’Educació Programa de Publicacions de l’Institut Josep M. Puig Director de Centres Educatius Municipals d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Dolors Cabrera Universitat de Barcelona Plaça d’Espanya, 5. 08014 Barcelona Fe d’errates: Al número 65, a la columna de la secció UNA MICA DE TOT titulada «Els Teresa Salvadó Institut d’Educació Joan Triadú tel.: 934023534; fax: 934023601 Directora de Recursos i Serveis Generals Dolors Casanovas Institut d’Educació temps estan canviant» (pàgina 30) es va produir un error en la transcripció. El paràgraf e-mail: imebatencio@bcn.cat Alicia Fernández Institut d’Educació Josep Rovira on diu «Voldria creure que no s’exigeix a la mestra o el mestre amb dedicació i estima Secretària del Consell Escolar Municipal Il·lustracions Roser Colomer Institut d’Educació Jordi Borràs, Carlos Rico, Marina Martínez i més enllà de l’horari de les vint-i-tres hores lectives de l’educació infantil i primària», Mercè Chacón Institut d’Educació Agustí Rubió Sebastian Goya Consell de la Formació Professional hauria de dir «Voldria creure que no s’extingeix la mestra o el mestre...». Marta Comas IES Joan Coromines Artur Ferrer Consorci d’Educació de Barcelona Fotografia portada Joffre Villanueva Gerència Berta Alarcó Gloria Deulofeu Moviment Laic i Progresista Direcció Institut d’Educació Angels Zamora Impressió Nova Era Araceli Vilarrasa Marina Gay Directora de l’escola bressol municipal ISSN 1135-2655 Escoltes Catalans Sant Medir >> La imatge de la portada es va fer en un vaixell al port de Barcelona durant una de les activitats Dipòsit legal B-30994-2007 Lluïsa García Coordinació educatives que organitza el Consorci EL FAR. Institut d’Educació © Institut d’Educació Jaume Capsada de l’Ajuntament de Barcelona IMPRÈS EN PAPER RECICLAT Sanja Gjenero Fotografies: Patricia Esteve lacolumna Kim Manresa LA TIRA CÒMICA DE... Àlvaro Ortiz / Escola Massana - 4 NOTÍCIES e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e NOTÍCIES 5 >> NOTÍCIES... ... SERVEI D’INFORMACIÓ I DINAMITZACIÓ ALS CENTRES DE SECUNDÀRIA La Regidoria de Dones i Joventut de l’Ajun- tament de Barcelona promou, dins el pro- grama «informaciójovebcn», la implementa- ció del Servei d'Informació i Dinamització als Centres d'Educació Secundària, com a una de les línies de treball prioritàries per a L’IES ESCOLA D’HOTELERIA I aquest mandat. Aquest servei és un dels sis TURISME ES POSA EN MARXA instruments del programa «informaciójo- El president de la Generalitat, José Montilla, vebcn» que, en el marc de les polítiques de i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, van in- joventut, tenen per objectiu afavorir la ciu- augurar el nou IES Escola d'Hoteleria i Tu- tadania activa i el desenvolupament social risme de Barcelona, el centre públic català APRENDRE AMB ELS METEORS del sector de la població adolescent (de 12 a amb més oferta d'estudis d'hoteleria, tu- Els meteors és un material didactic, impulsat 16 anys) de la ciutat. risme i alimentació, amb un total d'onze ci- CIUTAT I ESCOLA: LA per l'Institut d'Educació de l’Ajuntament de cles formatius. El centre incorporarà a partir Barcelona i la delegació territorial de l'Agèn- i www.bcn.cat/projectejove COL·LABORACIÓ EDUCATIVA de setembre del 2008 altres tres estudis de cia Estatal de Meteorologia a Catalunya, L'Institut d'Educació de l'Ajuntament de Bar- Formació Professional relacionats també que descriu els diferents meteors que po- celona ha editat la publicació Ciutat i Escola: amb hoteleria i alimentació. dem observar a l’atmosfera i alguns dels fe- La col·laboració educativa, un resum de les I nòmens meteorològics més comuns o difícils Jornades del Consell de Coordinació Peda- i www.iesehtb.com d'observar. Amb aquesta publicació s'inicia gògica, que van tenir lloc fa un any. La pu- la col·lecció «Quaderns del Consell de Coor- blicació, que recull un resum de les interven- dinació Pedagògica» que edita el Consell de cions, entre d'altres, de Saskia Sassen, Alain Coordinació Pedagògica de Barcelona. Touraine, Joan Pagès o María Casado, es fa ressó de tres àmbits que ara mateix s'han i www.bcn.cat/educacio convertit en nous reptes educatius: l'educa- GESTOR VIRTUAL DE RECURSOS ció per a la ciutadania, la recerca cientifica i EDUCATIUS EUROPEUS els nous llenguatges artístics. L'Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona lidera el projecte «European re- i www.bcn.cat/educacio sources manager of school cities», un gestor virtual que dóna a conèixer els recursos educatius de diferents ciutats europees. OBRIM ELS PATIS DE L’ESCOLA També participen en el projecte les ciutats APOSTA PER LA SOSTENIBILITAT El projecte «Temps de barri, temps educatiu de Copenhaguen, Gijón, Roma, Rotterdam, El curs 2007-2008, 254 centres educatius compartit» de l’Ajuntament de Barcelona ofereix S. Joao da Madeira (Portugal), Sabadell, d'infantil, primària i secundària van partici- als infants, adolescents i famílies la possibilitat de 15 ANYS DEL CONSORCI ELS ALUMNES DE LA Trento i Veliko Turnovo (Bulgària). L'objec- par en el programa Agenda 21 Escolar, ela- gaudir, durant tot el mes de juliol, de diferents EL FAR REPÚBLICA tiu principal del projecte és la creació d'un borant projectes sostenibles per a la millora patis d’escoles per utilitzar les instal·lacions es- El Consorci El Far combina la seva tasca Salvador Domènech i Domènech ha publicat gestor de recursos virtual multilingüe euro- de la pròpia escola i del seu entorn. L'Ajun- portives i els espais de jocs dels centres. educativa i la formació de professionals del el llibre Els alumnes de la República (Publi- peu, que centrant-se en la ciutat, vinculi tament de Barcelona impulsa des de 2001 mar amb la promoció de grans esdeveni- EL NOU CURS COMENÇARÀ cacions de l’Abadia de Montserrat) on es re- l'escola amb els diversos recursos locals per aquest programa, que anima els centres i www.bcn.cat/tempsdebarri ments nàutics. Durant l’acte de commemo- EL 15 DE SETEMBRE cull tot un seguit de records, vivències i opi- afavorir un aprenentatge integral a través educatius (professorat, alumnat, monitors, ració del 15è aniversari que es va celebrar a El dilluns 15 de setembre els alumnes d'edu- nions sobre el funcionament dels Grups de la ciutat. personal no docent i famílies) a fer la seva la Drassana El Far, es va donar la sortida des cació infantil, primària, especial i d'ensenya- Escolars i de les escoles municipals del Patro- pròpia Agenda 21 Escolar com a projecte del port barceloní del vaixell escola del Con- ments secundaris, professionals i de règim nat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona a i www.schoolatthecity.eu/ca/front d'educació, participació i implicació cívica. sorci, que ha posat rumb el Mar del Nord. especial començaran el curs 2008-2009. El la dècada dels anys trenta del segle passat. Anualment, més de 15 mil escolars partici- calendari per al proper curs, que ha donat a i www.bcn.cat/agenda21 pen als seus programes educatius. conèixer el Departament d'Educació, també i www.pamsa.com fixa com a últim dia de classes el 23 de juny, i www.consorcielfar.org vigília de Sant Joan. i www.gencat.net/educacio Sanja Gjenero 6 SOM XARXA e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e SOM XARXA 7 EXPRESSAR, COMUNICAR I CREAR ELS CURSOS D’ESTIU DE L’ESCOLA D’EXPRESSIÓ I PSICOMOTRICITAT CARME AYMERICH L’estiu és el moment per a la formació del professorat. Uns dels cursos amb més tradició a Barcelona són els que organitza l’Escola d’Expressió i Psicomotricitat Carme Aymerich. Aquesta proposta municipal, que COS I MENT l’any que ve arribarà a la quarantena edició, està dirigida principalment al professorat de tots els nivells n dels principis més impor- educatius, però també és oberta a una àmplia gamma de professionals relacionats amb l’educació, la co- Utants de l’expressió i la comu- municació, la psicologia o la sociologia. nicació és el fet de contem- plar l’ésser humà en tota la seva integritat i potencialitat intel·lectual, afectiva i motriu. L’expressió i els seus Aquests cursos d’estiu, que també d’arreu de Catalunya, de la resta d’Espanya i vitats complementàries que tenen lloc du- >> Alumnes dels cursos d’estiu de l’Escola d’Expressió i Psicomotricitat Carme Aymerich. llenguatges creatius fugen de la sepa- es coneixen entre nosaltres com d’Europa, i des de l’any 1980 també comp- rant els dies d’estiu que duren els cursos. ració entre cos i ment i proposen una l’escola d’estiu d’expressió, arri- tem amb la presència de països del nord i de manera de treballar en la qual cos i ben enguany a la trenta-novena l’Amèrica Llatina, tant pel que fa al professo- FESTA DE L’EXPRESSIÓ ment constitueixen una unitat harmò- edició. Tots aquests anys, l’expressió, la rat titular dels cursos com pel que fa a l’a- Per a l’equip coordinador i per al professorat, nica, plenament complementaris i al- comunicació, l’art i la psicomotricitat han lumnat. Aquest fet ha esdevingut un tret d’i- els Cursos d’Estiu són la gran festa de l’ex- hora dependents l’un de l’altre. estat a la vegada nuclis i eixos vertebradors dentitat de la nostra escola. pressió, la trobada més nombrosa a tot l’Es- els companys de grup, l’ambient, el clima de punts de vista, a comunicar i poder reconèi- En el camí de l’aventura educativa, d’aquest gran ventall d’activitats formatives tat de formes d’abordatge i treball corporal, seguretat, el coneixement i l’acceptació de xer-nos com a subjectes únics en aquestes de l’aprenentatge creatiu d’aquest és- tan singular que va néixer als anys setanta de propostes multidisciplinàries on la plàs- les pròpies limitacions, els petits i els grans dinàmiques de creació. ser integral, a més d’explorar com co- en el context dels moviments de renovació tica, la música, la paraula, el gest, la dansa o descobriments, etc. Des de l’Escola d’Expressió i Psicomotrici- municar a través dels diferents llen- pedagògica i en èpoques molt difícils per a la l’expressió dramàtica conflueixen sense per- En tot el que acabem de dir, hi són implí- tat Carme Aymerich us saludem i us agraïm guatges expressius, a través de l’art, comunicació, l’expressió i la creativitat. Els dre la seva especificitat. S’aporten noves vies cites moltes qüestions rellevants al si mateix la confiança que heu tingut en nosaltres a cal també tenir cura de nosaltres, i cursos van néixer gràcies a la mestra i peda- i visions per fer possibles els processos crea- del procés de formació. Hi ha d’altres indica- l’Escola tots aquests anys plens de vitalitat, proposem fer-ho des de diferents mè- goga Carme Aymerich, que, amb el suport «Els cursos són una oportunitat tius als diferents cursos, sempre amb tarannà dors que poden semblar petites anècdotes retrobaments i descobriments. e todes i tècniques corporals que tenen decidit de l’Ajuntament de Barcelona i amb i vocació educatius o bé reeducatius o dins de portes endins, però tots sabem que, en el en compte aquesta unitat harmònica. la seva germana —també pedagoga— d’explorar nous camins per l’acompanyament terapèutic. seu conjunt, aquestes manifestacions són Artur Acevedo García La majoria d’aquestes propostes Maria Aymerich, va reunir un excel·lent Ens motiva l’interès amb el qual és rebut el d’una vàlua extraordinària per entendre mi- Director de l’Escola d’Expressió provenen de l’Orient, líders mil·lena- equip de professionals de l’avantguarda expressar i ser, per comunicar nostre programa. Les trucades demanant in- llor els interessos dels professionals de l’edu- i Psicomotricitat Carme Aymerich ris en aquest tipus de treball i filoso- pedagògica i mèdica per realitzar el primer formació, les consultes personals sobre els cació i per donar-hi resposta. fia, com ara: el yuki i el katsugen curs de tècniques d’expressió de l’1 al 31 de i per sentir.» continguts o la metodologia, l’aclariment de Cada estiu, doncs, les nostres aules, bui- undo, del Japó; i el ioga i el massatge juliol de 1969. conceptes i dubtes, així com l’alegria que se des ja de mobles, s’omplen amb les consig- ayurvèdic tradicional, de l’Índia. N’hi L’oferta inicialment estava dirigida al pro- sent quan, després d’estar en llista d’espera nes del professorat, de músiques, de papers ha també que procedeixen d’arts mar- fessorat d’educació especial, la reeducació i d’un curs ple, de cop s’obre una plaça, són de colors, de robes i de tants altres elements 2 cials, com és el cas del qi gong, el tai-txi o l’aikido, i, finalment, d’altres l’acompanyament terapèutic, però des del fets que ho demostren. plàstics, de bastonets de bambú, de màrfe- ESCOLA D’EXPRESSIÓ I PSICOMOTRICITAT europees que se centren en la respira- principi ja va interessar molt a la resta del pro- Un cop comencen els cursos, comprovem gues, d’aromes d’oli essencial i, és clar, el CARME AYMERICH ció o la veu i les que treballen la pre- fessorat i professionals del món de l’art i la co- cada dia la puntualitat i continuïtat en l’assis- més important: s’omplen de persones i emo- Cisell, 15 venció de les patologies posturals o municació. Això ha donat lloc que hi coinci- Any rere any vivim a l’Escola l’esdeveni- tència, si les persones participants se senten cions, de preguntes i de pauses silencioses, Districte de Sants-Montjuïc l’esquema corporal, com ara el mè- deixin professionals i realitats diverses, com ment amb un entusiasme renovat i també ben acollides, l’escolta activa, l’interès per de relaxament i d’eufòries, de xerrades en 08038 Barcelona tode Feldenkrais, la tècnica Alexander diversa és la seva procedència geogràfica. expectants per les novetats que hem intro- tot el que passa, la implicació, l’ambient de parella i petit grup, de posades en comú i de Tel. 93 223 24 76 o la sensopercepció. Així doncs, des de l’inici, sempre hem duït tant en les temàtiques que tractem com comunicació, les complicitats que es creen, qüestions. I tot facilitat per la bona disposi- www.bcn.cat/educacio comptat amb la presència de professionals en el format dels cursos o de la resta d’acti- la cohesió i solidaritat amb les companyes i ció de tots i totes a compartir experiències i 8 APUNTS e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e APUNTS 9 LES PARELLES Tots hem tingut experiències d’aquesta mena: estàs explicant, repetidament, un problema a un alumne i, aleshores, apareix un company, li ho explica i en un moment el problema queda solucionat. Aquest company ha aconseguit en un no res molt més que tu. Vam veure, doncs, que aquesta era una LECTORES eina positiva que podíem utilitzar. Vam començar a buscar alumnat voluntari en els cursos del ci- cle superior. Havia de ser una activitat voluntària, ja que volíem que fos una activitat motivadora, engrescadora i que ajudés i fo- mentés relacions positives. No una feina més de les tantes que L’ESCOLA MUNICIPAL PAU VILA FOMENTA LA LECTURA I LES han de fer els nois i noies en una escola. L’activitat lectora entre aquestes parelles formades per un noi RELACIONS ENTRE L’ALUMNAT del cicle superior i un altre del cicle inicial dura quinze minuts dia- ris i es fa en espais de l’escola. Com que el nostre centre disposa d’amplis passadissos decorats amb sofàs, taules de joc, cadires de braços, etc., es van destinar aquests espais per a l’activitat. Les parelles de lectura es fan per afinitats o bé per criteris de la ma- Asseguts en els amplis passadissos de l’escola municipal Pau Vila, situada al districte de Sants-Montjuïc, teixa cap d’estudis: hi ha alumnes que necessiten una parella de ca- un noi del cicle superior està llegint un conte a una noia del cicle inicial. Ho fan cada dia, durant quinze ràcter tranquil o suau i d’altres que necessiten un noi o noia amb un minuts, en una activitat que promociona no només la lectura, sinó també les relacions personals i de con- caràcter fort. vivència entre l’alumnat. Són les parelles lectores, una experiència engrescadora. Un cop seleccionats, els ajudants de lectura són citats al despatx de la cap d’estudis, on reben unes petites indicacions sobre el mo- delatge a la lectura, estratègies per evitar el cansament, com Al CEIP municipal Pau Vila ja fa sis anys que portem a la Desdoblament de grups a partir de 2n en les estones dedicades a la felicitar el company, etc. pràctica aquesta activitat, que ha acabat introduint-se a la lectura. El professorat fa el modelatge, ajuda a interioritzar sons L’alumne del cicle superior també adquireix la res- cultura de l’escola, cosa que es veu clarament quan molts fonètics i s’ensenyen ritmes i entonacions en petit grup. També per- ponsabilitat d’anar a buscar i després acompanyar al a Goy n alumnes aspiren a convertir-se en ajudants de lectura en met que l’alumnat ho pugui posar en pràctica. menjador o fins a la porta de la sortida de l’es- a as ti eb arribar al cicle superior de primària. Campanya d’animació a la lectura, el gruix de la qual es porta des de cola el nen o nena que fa llegir, així com S La lectura no és solament una de les principals eines d’adquisició i la biblioteca, però es complementa a les aules. Per exemple, a partir el compromís que aquest ha de millo- expressió de coneixement, sinó que quan l’alumnat adquireix el plaer del visionament d’un vídeo es pot motivar la lectura d’un llibre. rar en els seus hàbits lectors. de llegir, la seva vida pren una altra dimensió. Llegir et transporta, et Demanem la col·laboració de les famílies per fomentar l’hàbit lector Paral·lelament, s’envia una nota a fa vibrar, t’emociona... a casa. Aquest és un aspecte bàsic en la promoció de la lectura. Ens la família tant del que fa d’aju- Les hores que dediquem a la lectura a les escoles són moltes i no trobem que, tot i les hores que, com ja he mencionat, dediquem a dant com de l’ajudat. A la famí- sempre n’obtenim el fruit que desitjaríem. És important no només la la lectura a les escoles, hi ha alumnat que no en té prou i necessita lia de l’ajudant li notifiquem que comprensió del missatge, sinó també el domini que s’adquireix amb el foment de la lectura amb l’ajuda de la família. el seu fill o filla s’ha ofert voluntària- la pràctica de la lectura i la mecanització, que són eines que, si no ment per fer aquesta activitat, i li mostrem el nos- s’assumeixen a la primària, costa molt d’adquirir més endavant. Si un tre agraïment i satisfacció com a centre, i a la família de l’alumne nen o nena arriba a avorrir-se llegint, pot perdre un dels canals de co- ajudat li notifiquem que cada dia llegirà una estoneta amb un nen municació més importants de la nostra cultura. o nena més gran. Com la gran majoria dels aprenentatges que duem a terme a les es- coles, és molt important l’adquisició de l’hàbit lector. Per aconseguir- HA ARRIBAT EL MOMENT ho, són necessaris uns espais tant de lloc com temporals, fixos, reser- El procés temporal de l’activitat comença quan l’alumne de cicle su- vats per a la lectura. «És necessari que cada dia perior va a buscar el seu company de parella lectora a la seva aula. Ja Si un nen o nena agafa un llibre un cop per setmana i el deixa sense tenen un llibre per llegir, que pot ser el de lectura setmanal, o, si no, més ni més, no farem res. A la primària és necessari que cada dia l’alum- la lectura es pugui fer de forma n’agafem un de la biblioteca que engresqui els dos alumnes que fan nat pugui llegir una estoneta, que cada dia aquesta lectura es pugui fer el treball. de forma tranquil·la. Aprendre a llegir requereix esforç i constància. Si fo- tranquil·la i sense presses.» La parella va al lloc de l’escola que té assignat i la lectura es duu a mare que, en veure que la seva filla necessitava ajuda en la lectura, es mentem aquest hàbit, aconseguirem tenir millors lectors i lectores. terme durant un quart d’hora (de les 12.50 a les 13.05 h). Un cop fina- va matricular a cursos de català per aprendre’n i poder ajudar-la. litzada l’activitat lectora, s’acompanya l’alumne més petit al menjador. Així doncs, estem molt satisfets amb aquesta activitat, que permet ACCIONS PER LA LECTURA Tot funciona de manera autònoma sota la supervisió de la tutora de que els alumnes que no disposen d’un acompanyament habitual a Al nostre centre, en passar les proves d’inici de curs detectem proble- l’alumne més petit. La tasca pot durar tot el curs i es dóna per tan- casa per practicar la lectura puguin fer-ho a l’escola i assolir els nivells mes en alguns alumnes a l’hora de la descodificació del missatge. Però cada quan s’ha produït una millora en els hàbits lectors. de competència lectora que els pertocaria per edat. e hi ha altres nens i nenes el problema dels quals ve donat per la manca Normalment, la relació que s’estableix entre les parelles va més en- de praxi, que endarrereix considerablement la seva eficiència lectora. llà de l’ajuda a llegir. Ens trobem que si el nen o nena del curs inferior Meritxell Joan Per tant, com a escola, portem a terme les accions següents per fo- El paper de les famílies en la promoció de la lectura en els fills i filles té algun problema a l’aula, demana consell a la seva parella. La relació Directora del CEIP M Pau Vila mentar la millora dels resultats obtinguts en l’eficiència lectora: presenta moltes dificultats per la manca de temps. Per resoldre aquests de confiança també fa que, a vegades, l’alumne més gran porti contes Reforç individual de P5 a 1r. Duem a terme el bloc principal de l’a- entrebancs i conscients de la força que pot crear la interrelació entre l’a- de quan era petit per llegir. És habitual que en finalitzar l’activitat l’a- prenentatge de la lectoescriptura. Una mestra fa llegir cada dia de lumnat i que el professorat, per més que volem, no podem arribar a tot lumne ajudat faci un dibuix o un petit obsequi d’agraïment. Són tants i www.bcn.cat/pauvila manera individual l’alumnat. arreu, ens vam plantejar la creació de la figura dels ajudants de lectura. els lligams que s’estableixen, que ens vam trobar una vegada amb una 2 10 PROTAGONISTES e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e PROTAGONISTES 11 - NOSALTRES TAMBÉ Musica<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< SOM ARTISTES! >> Àngel Mestres Professor de música de l'IES Milà i Fontanals. >> Satnam Singh Alumne de 3r d'ESO de l’IES Milà Fontanals. «El més positiu de la Mostra és la possibilitat de veure què es fa en al- «Estic molt content d’haver-hi participat i, sobretot, perquè la música 20 ANYS DE LA MOSTRA DE PROGRAMES CULTURALS tres centres i compartir el que es fa al nostre. Es podria millorar la pre- del concert final va sonar molt bé. Crec que la presència de la música i sentació de cara al públic en general. El fet que el públic siguin els matei- de les arts en els instituts és suficient. A mi m’agrada la música i per ALS CENTRES PÚBLICS DE SECUNDÀRIA xos intèrprets fa que tot sigui molt endogàmic. També, en l’àmbit de la això vaig voler participar a la Mostra. Ha estat una distracció.» música, crec que els instituts tenen poca dotació de material i encara menys d’instal·lacions. En el meu cas, he hagut de treballar l’activitat L’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona organitza cada curs la Mostra de Programes Culturals, que fora de l’horari escolar, fent hores extres, però no penso repetir-ho de la mateixa manera el curs que ve.» té com a objectiu la dinamització cultural als centres d’ensenyament secundari públics de la nostra ciutat. Un compromís per promoure la participació i per integrar el món artístic i cultural dins de la marxa quotidiana dansa++++++++++++++++++++ dels centres educatius. Ara que la Mostra ha arribat als 20 anys, hem parlat amb algunes de les persones que hi participen aquest curs —professorat i alumnat— per recollir les seves impressions sobre el present i el fu- tur de la trobada, que ja mou al voltant de 5.700 nois i noies que participen en els diferents àmbits. >> Paola Pluas Alumna de 4t d’ESO de l’IES XXV Olimpíada. >> Imma Canals arts plastiques************* Professora de l’IES XXV Olimpíada les comunicacions. Crec que pot ser una as- permet fer treballs diferents dels que fem nor- signatura molt creativa on els nois i noies po- malment a classe. També ens deixa ser més «La Mostra els ensenya que tothom pot ballar, tant nois com noies, «Tot el grup en fa una bona valoració, perquè el centre dóna la possibi- den desenvolupar projectes i arribar a dissen- creatius a l’hora de pensar i fer els treballs. Co- que tothom és capaç de representar el seu treball i que tothom pot litat d’aprendre un nou estil de ball i d’interpretació, i l’Ajuntament yar objectes per construir-los a continuació i, neixem temes i llocs nous i veiem treballs d’al- treure el seu geni interior, que tan sovint tenim amagat, i expressar amb col·labora perquè aquestes activitats siguin possibles als instituts. Al ma- en canvi, és una matèria que es troba en re- tres nois i noies de diverses escoles. A més, la moviments i ritme els seus sentiments. El que crec que s’hauria de can- teix temps, fa realitat que aquests espectacles es puguin representar a gressió en el currículum. No podem deixar ciutat ens ha proporcionat els recursos neces- viar és la data de les representacions. Enguany la representació s’ha fet a grans teatres preparats perquè la gent (companys, familiars, amics, etc.) que la creativitat del nostre alumnat estigui saris i el material no ens ha costat de trobar.» finals de maig i l’alumnat ja està en època d’exàmens. Seria partidària pugui veure el que és la dansa i en concret el nostre ball i la nostra core- aturada. Tot i això, la Mostra ha de servir, so- que es fessin a finals d’abril o a principis de maig. El que sí que he trobat ografia. És una llàstima, però, que al nostre institut no hi hagi més de- >> Àngels Pradilla bretot, per formar espectadors amb criteri. El és molt suport al professorat. Hem anat a sessions de dansa, impartides manda per fer activitats artístiques. I la Mostra, més enllà de donar-me Professora de l’IES Costa i Llobera. suport que tenim per part de l’Institut d’Edu- per un ballarí i professor. Ens ha transmès, al professorat inexpert, com aquesta oportunitat de ballar, em permet un aprenentatge més relaxat i cació em sembla adequat, però des dels cen- podíem ensenyar i comunicar els moviments als joves.» aprens també que formes part d’un grup i no has de ser egoista.» tres faria falta més suport o almenys més va- loració de la tasca que s’està fent.» Teatre/////////////////////// «La Mostra té molts aspectes positius: co- nèixer professorat i alumnat d’altres centres i d’àmbits diferents. També m’ha interessat >> Eugènia Font >> Mónica Pozo Professora de l’IES Costa i Llobera. Alumna de 4t d’ESO de l’IES XXV Olimpíada. treballar amb institucions artístiques recone- gudes com el MACBA o la Fundació Tàpies. El que s’hauria de millorar és el seguiment >> Guille de Juan Alumne de 3r d’ESO de l’IES Costa i Llobera. dels monitors i especialistes de cada projecte per guiar professors i alumnes en la recerca de cada projecte. «El teatre hauria de ser una activitat quasi bé obligatòria dins l’educa- «Actuar en un escenari gran, amb butaques plenes de gent és una L’activitat l’hem treballat en diverses ses- >> Júlia Perales «La Mostra és es molt interessant ja que ció secundària. Aporta moltes coses a l’alumnat. No només la satisfac- pujada d’autoestima impressionant. Et sents important a sobre de sions a classe: primer, hem entès el que se’ns Alumna de 3r d’ESO de l’IES Costa i Llobera. ens ensenya als joves coses i espais, que si ció d’actuar davant el públic en general, sinó aprendre a parlar en pú- l’escenari, fins i tot professional. Al principi ho feia per distracció però demanava, l’hem completat amb la visita no fos per la Mostra no coneixeríem o no blic amb claredat, llegir correctament, adquirir vocabulari, exercitar la gràcies a la Mostra ara faig teatre per passió. Al grup ens ho prenem guiada al museu i després hem fet un segui- aniríem a veure. L’art hauria de tenir més memòria o obrir els sentiments cap a l’exterior. A mi el que més m’a- com si ens hi anés la vida. M’atreveixo a dir que és una de les poques ment de la pluja d’idees del nostres alumnes presència als instituts ja que forma part de la gradaria és transmetre la passió del teatre a l’alumnat. I si sents passió coses que ens prenem seriosament. Participar a la Mostra m’ha ajudat per triar la definitiva. Crec que el resultat ha nostra cultura. L’art ens mostra maneres de pel teatre estàs formant espectadors. Seria bo, dins el funcionament de a saber estar davant de públic, exercitar la memòria o aprendre a ob- estat força positiu. En realitat el meu àmbit és «El treball no va ser producte de la passió per pensar, el món on vivim i moltes vegades no la Mostra, poder rebre més formació sobre direcció de teatre. M’a- servar per poder copiar personatges. La veritat és que el teatre m’ha la tecnologia, una àrea que tracta tots els te- l’art, ens el va plantejar la nostra professora. li donem importància. El nostre centre, però, grada molt que siguin els propis nois i noies qui facin la creació dels ajudat en moltes coses de la meva vida personal.» e mes del nostre voltant, des del tèxtil, l’alimen- Però vam decidir fer-lo ja que ens feia gràcia i ens dóna tot tipus de facilitats per dur a diferents personatges que han de representar. El procés és més lent, tació i l’habitatge passant per l’electrònica i era una cosa nova. És una activitat que ens terme aquesta activitat.» però els resultats finals no són decebedors.» Fotografies: Patricia Esteve - 12 JO TAMBÉ EDUCO e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e A FONS 13 OBERT PER VACANCES Ha arribat l’estiu però l’educació no fa vacances. La ciutat ens ofereix diferents activitats, arriba el moment dels casals i les colònies, i les entitats i les associacions de lleure prenen protagonisme. Les entitats «Encara que tothom pensa que la majoria de gent no tornarà el diari del dia o la revista, tothom ho fa», explica l’Oriol, que també treballa durant l’any d’acomodador al Liceu. «Curiosament, i ho veig des que treballo a la de lleure educatiu biblioplatja, els que més embruten la platja són la gent d’aquí, més que els turistes.» Lector de premsa habitual —i més a la bi- blioplatja, on pot mirar més de quinze diaris locals i estrangers—, ara mateix està entu- davant el mirall Jordi Oliver siasmat amb la lectura de El Tratado de ate- ología de Michel Onfray. Mentre reflexiona sobre les virtuts d’un nou ateisme, l’Oriol té poc temps de trepitjar la platja i desitjaria L’estiu és l’etapa educativa de l’any en la qual surten a escena els que «aquest fos un espai més visible per a la casals, les colònies i totes les entitats, associacions i empreses gent. Se’n podria treure més profit». És per això que també creu que es podrien organit- que els gestionen. Per conèixer les seves opinions, vam con- zar activitats de dinamització de la lectura en tactar amb diferents entitats i van acudir a la nostra cita Responsable de la Biblioplatja un espai tan inspirador com la platja, on fins Joffre Villanueva, secretari general del Moviment i tot llegeixen aquells que no ho fan durant Laic i Progressista, Ester García, responsable tot l’any. e Si hi ha alguna escena que pot els seus fills i filles que no paren de cridar de formació de la Fundació Catalana de descriure un estiu és la d’algú lle- s’han endut els còmics del Tintin. Oriol Guiu l’Esplai, i Víctor Baroja, gerent de gint un llibre o el diari a la sorra Tot això ha passat a la Biblioplatja situada l’Associació Catalana d’Empre- als porxos de la platja de la Barceloneta, sota de la platja. Escena idíl·lica i rela- ses del Lleure, l’Educació l’atenta mirada de l’Oriol. «La majoria de la xant que és possible a les platges gent desconeix que aquí tenim una biblio- EL MEU ESPAI EDUCATIU i la Cultura. de Barcelona gràcies a les dues bi- teca. Fins i tot és mes desconeguda per la L’Oriol Garcia treballa la temporada blioplatges que tenim a la nostra gent de Barcelona que pels turistes. Ells són d’estiu al Centre de la Platja, situat als els que més entren i pregunten.» I és que ciutat. En una d’elles ens trobem porxos de la Barceloneta, a peu de també tenen lectures en anglès. platja. Just sota el passeig Marítim, da- l’Oriol Garcia, un noi de 22 anys. L’Oriol estudia Ciències Ambientals a la vant de l'Hospital del Mar. «Curiosa- Un estudiant de ciències ambien- universitat i, des de fa dos anys, treballa per ment molta de la gent que baixa a bus- tals, que es passa l’estiu fent de a l’empresa que gestiona la biblioplatja i la car diaris o llibres a la biblioplatja, és resta d’activitats del Centre de la Platja. gent que s’ha de passar moltes hores a bibliotecari i d’educador ambien- «Més aviat fem una feina de classificar i la sales d’espera de l’hospital. O vénen tal a la platja. col·locar els llibres i publicacions als prestat- a donar una volta i passen per aquí.» El ges. A vegades ens pregunten per algún lli- Centre de la Platja, a més d’acollir la Una parella de nois rossos amb cara bre, però sobretot per coses de la platja com biblioplatja, també és un espai d'infor- d’haver dormit ben poc entren i se l’estat de l’aigua.» mació, de trobada i de formació per a n’enduen el Le Monde, un home No només tenen la biblioplatja com a totes les persones interessades en el li- que deixa la seva bicicleta ha tasca diària. Realitzen també activitats per a toral de Barcelona i els aspectes que optat per un llibre de poesia, dues dones infants i gent gran: fer estels, conscienciació s'hi relacionen. La Biblioplatja obre de que porten fins i tot la taula per jugar a car- de la neteja de les platges o fer un aquari. I 10 del matí a 7 de la tarda tots els dies tes s’han agafat un exemplar del National aquest estiu, també han començat un servei de juliol, agost i setembre. Geographic, i el grup de mares i pares amb nou de préstec de jocs de platja. 14 A FONS e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e A FONS 15 >> Ester Garcia: A l’estiu potser hem de fer un tipus diferent de feina, ja i totes les entitats d’iniciativa social tenen sistemes de beques que ga- que s’incorporen més nens i nenes dels que durant tot l’any ja estan fent ranteixen l’equitat de l’oferta. I, en aquest sentit, el suport de l’Ajun- activitats d’esplai diàriament o els caps de setmana. Nosaltres hi som tot tament s’ha de destacar. El que més discutiria és el sistema d’homolo- l’any, però a l’estiu el que passa és que l’escola deixa de ser-hi i a aquest gació de les activitats que té fixat l’Ajuntament. espai, en el qual hi som nosaltres, hem de donar-li un component de >> V. B.: És millorable a nivell estructural, ja que perquè tinguis les ac- lleure però també educatiu. No tothom d’aquest món ho veu així. tivitats homologades dels casals, l’Ajuntament fixa uns preus màxims >> Joffre Villanueva: Les entitats que formen part del Moviment Laic pensant en l’equitat i la inclusió, però que generen problemes de ges- i Progressista organitzen activitats d’estiu, que per a algunes de les tió. Els preus màxims, a vegades, no fan viables algunes activitats i si nostres associacions com l’Associació Escolta de Catalunya represen- opto pel casal homologat, aleshores les beques arriben tard i dificul- ten la culminació del projecte fet durant tot l’any. Després hi ha els ten la viabilitat del projecte. També estem treballant perquè els casals esplais que funcionen tot l’any, però que a l’estiu fan activitats ober- d’estiu gaudeixin dels mateixos beneficis que tenen les escoles durant tes i, per tant, s’hi apunten nens i nenes que no ho fan la resta de me- el curs escolar en activitats com visites a museus, etc. Si una escola sos. També organitzem casals d’estiu, que ja són oberts a tothom. rep una sèrie de beneficis a l’hora d’accedir a certs serveis, per què no >> Víctor Baroja: A Barcelona ciutat desenvolupem més de 60 casals podem tenir-los nosaltres? Per què la ciutat educadora no dura els d’estiu, que van néixer per tenir una funció assistencial i que, a poc a 365 dies de l’any? poc, es van dotant de continguts educatius. També hi ha les colònies d’estiu que va començar fent l’Ajuntament de Barcelona i que ara RELACIONS ENTRE LES ENTITATS presten les empreses i les entitats. I DEFINICIÓ DEL SECTOR >> E. G.: El sector va quedar regulat pel conveni del lleure que es va EDUCACIÓ I/O LLEURE signar l’any 2005 entre les diferents patronals i els sindicats i, en >> E. G.: L’escola no pot abastar tot i nosaltres el que hem de conti- aquest sentit, s’ha de recordar que hi ha entitats d’iniciativa social i nuar fent és treballar colze amb colze amb els centres escolars i apor- sense afany de lucre i d’altres que no tenen aquest caràcter. La volun- tant un plus en educació en valors. El nen o nena que passi per tat és trobar un consens per millorar el sector i crec que això ho man- Il·lustracions: Jordi Borràs aquestes experiències fora de l’escola tindrà un afegit en el seu camí tenim entre totes les entitats associatives i és el que ens diferencia, educatiu molt important. Això sí, hem d’oferir també qualitat, perquè entre d’altres coses, de les entitats més lucratives i purament empre- cada vegada més el que passa fora de l’escola és essencial en l’educa- sarials. Aquest caràcter també traspua en les maneres de fer dels nos- d’haver més d’un. És un títol que està reglamentat per la Secretaria amb les escoles i la majoria d’escoles han acabat convençudes que ció. Per això, a més de la formació, tenim certificada la qualitat de les tres projectes. Sempre hi ha un valor afegit que les entitats associati- General de Joventut de la Generalitat. Les escoles que poden oferir nosaltres continuem amb el seu treball educatiu. Hi ha altres sectors, nostres activitats i projectes. ves podem aportar. Per això crec que la reglamentació hauria de tenir aquesta formació també estan reglamentades. Les escoles de forma- com l’administració i algunes escoles que potser encara no han fet >> J. V.: El valor educatiu de les activitats de lleure sempre ha estat en compte el valor afegit que proposem les entitats associatives. ció que estan reconegudes també ofereixen, i és el nostre cas, uns molt explícit el seu reconeixement cap a la nostra tasca, perquè l’in- present. Si miréssim les programacions dels casals de fa vint anys i els >> J. V.: És un bon indicador de salut democràtica d’un país el fet que mòduls de formació complementària per a cada tipus d’activitat, que fant és un i sempre és el mateix i, en canvi, els espais educatius pels d’ara, segurament tampoc trobaríem tantes diferències. Hi ha una sè- hi hagi un ventall ampli i plural d’organitzacions. Aquest és un món cada vegada són més i més diverses. També s’ha de dir que hi ha es- quals passa són múltiples i han d’estar connectats. rie d’aprenentatges que a l’escola no es fan o es fan d’una manera di- on ningú es farà ric i s’ha de dir que el sector més mercantil també coles que porten més de 25 anys fent formació i altres que s’han >> J. V.: El reconeixement social sempre el trobes a faltar però crec ferent i nosaltres podem fer aquesta tasca. Educar de forma més lú- impulsa projectes de tipus social, però nosaltres som entitats sense constituït fa poc i que volen reduir el número d’hores de formació. que la majoria d’entitats reconegudes ja tenen un bon prestigi. És la dica, més vivencial i d’aprenentatge per la pràctica. Hem de tenir afany de lucre i això és un valor afegit. Curiosament, a Estats Units Amb això perdríem la qualitat dels monitors. relació entre l’escola i entitats com les nostres, la que encara no ha present que els teòrics de la pedagogia ja comencen a dir que el que tot això està molt ben regulat. Hi ha un sistema de clàusules socials >> J. V.: Actualment hi ha unes escoles de formació i una reglamenta- trobat el perfecte punt de contacte. En projectes de l’administració diferencia l’educació dels infants no és a quina escola van sinó allò que fan que un cert tipus d’entitats facin la gestió dels serveis que es ció elaborada per la Generalitat de Catalunya sobre els tipus de con- educativa com el Projecte Educatiu de Ciutat o els plans d’entorn, que fan fora de l’escola i, per tant, què fan a l’estiu. donen a sectors socialment més vulnerables. En canvi, nosaltres com- tinguts o les hores que s’han de fer. És un títol, que déu n’hi do l’es- que considero molt positius, no cal que vagin tan lluny per trobar un >> V. B.: Primer de tot, la primera funció d’un monitor d’un casal és petim amb empreses que són propietat de Florentino Pérez, un dels forç que es necessita per aconseguir-lo. També existeix una normativa aliat que tenen al costat. Queda molta feina per fer perquè la relació vetllar per la seguretat física i psíquica dels nens i nenes. El monitor homes més rics del món, i que volen gestionar escoles bressol, menja- a nivell de les instal·lacions que s’utilitzen i hi ha un conveni col·lectiu. no estigui basada en la prestació de serveis i més en la coordinació també ha de transmetre uns valors i ha de desenvolupar una tasca dors o casals d’estiu. El dia que aquestes activitats acabin en mans de O sigui, hi ha els mecanismes per garantir la qualitat mínima de les pedagògica. educativa, integradora i inclusiva. És necessari tenir bons projectes i gent que no té cap compromís cívic i de construcció de ciutadania, activitats. No estem d’acord a ampliar la formació molt però tampoc >> V. B.: Podríem estar instal·lats en el discurs encallat de dir «no ens gent formada amb les titulacions adients. Nosaltres, com a patronal, estarem davant d’un gran fracàs com a societat. Per això, demanem a reduir-la i, sobretot, que la formació no acabi fent que per treballar estimen, no ens reconeixen». Diria que no ens reconeixen prou però estem treballant per implantar una ISO de qualitat per a les activitats que hi hagi clàusules socials, encara que això no agradi al sector més en un menjador escolar estiguem formant únicament una persona la culpa és de tots. També del propi sector. Potser no ens expliquem educatives de les empreses, i per adoptar uns criteris de compliment mercantil. manipuladora d’aliments i ja està. prou bé, no definim quina és la nostra funció o hem entrat en baralles no només de la part normativa, sinó també de compromisos adoptats >> V. B.: Ens trobem amb un sector on hi ha tres realitats. Una són les >> V. B.: La formació és vital. No hi ha debat educatiu que no insis- intestines sagnants entre nosaltres que han distorsionat la nostra col·lectivament amb el medi ambient o amb la inclusió. entitats amb una base voluntària que tenen els seus esplais i colònies teixi que la formació dels qui exerceixen l’acció educativa és un factor imatge. Els anys 60 i 70, les entitats de lleure sí que van aconseguir d’estiu, després hi ha les empreses que ofereixen una prestació de decisiu. Abans semblava que tothom servia per estar amb nens i ne- demostrar el seu rol d’espais de participació i democràcia i un prestigi. BALANÇ DE LA CAMPANYA D’ESTIU serveis i que adopten fórmules mercantils, i per últim una tercera rea- nes. S’ha de reconèixer que tothom implicat en el sector del lleure Però no ens hem redefinit. I això és culpa nostra. També s’ha d’acon- DE L’AJUNTAMENT litat d’algunes entitats que tenen base voluntària però acaben oferint està fent un esforç molt gran per a la formació dels professionals. Una seguir més implicació i coordinació entre els que treballen dins les au- >> E. G.: Aquest estiu ens hem trobat amb alguns problemes amb es- serveis professionals. Històricament, les entitats de voluntariat ocupa- altra cosa és si la formació que ara s’està donant serveix per a la reali- les i els que ho fem fora de l’escola. e plais a Barcelona que funcionen a les escoles però que no han pogut ven un espai i les empreses han anat, a poc a poc, construint una altra tat actual. Queda clar que qualsevol persona que estigui amb infants fer el casal d’estiu perquè l’Ajuntament no ha homologat algunes as- realitat. Va ser amb el pas del temps que algunes d’aquestes entitats ha de tenir uns coneixements de psicologia o de pedagogia. Però hi Oriol Guiu sociacions de lleure educatiu per poder fer els casals. Aleshores ni les de voluntariat van fer el pas a la prestació de serveis. Es diu que no- ha unes realitats que s’han d’explicar i que ara no s’inclouen en la for- AMPA ni les escoles ho entomen i els nens i nenes es queden sense més volem fer negoci? El que volem és guanyar-nos la vida oferint un mació. Nosaltres apostem per una professionalització sense negar casal. I és molt trist que per un tema legislatiu a l’estiu es perdin unes molt bon servei. tota la resta de valors. activitats per a uns nens i nenes del barri que les necessiten. El que 2i Fundació Catalana de l’Esplai demanem és que les associacions d’oci educatiu puguin estar homo- FORMACIÓ DEL MONITORATGE RECONEIXEMENT DE LA SOCIETAT www.esplai.org Moviment Laic i Progressista logades igual que les AMPA per poder organitzar els casals. >> E. G.: Per organitzar qualsevol activitat d’estiu és necessari que la >> E. G.: La ciutadania ha de tenir clar que darrere les entitats hi ha www.mlp.cat >> J. V.: És un moment on l’oferta es diversifica molt. El que passa és persona responsable d’aquella activitat, casal o colònies, tingui el títol persones professionals, que reben una formació i que volen oferir ac- Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura que nosaltres fem el que sabem fer. L’oferta és suficient i prou variada, de director de lleure. I segons el número de nens i nenes, n’hi ha tivitats de qualitat. Hi ha moltes entitats que treballen conjuntament www.acellec.com 16 L’ENTREVISTA e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e L’ENTREVISTA 17 LOLA ABELLÓ Presidenta de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes «L’estiu també és per compartir amb es mon Li tàl ia Na els fills i filles» Lola Abelló produeix un programa de televisió i un de ràdio. Viatja amunt i avall com a presidenta de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (CEPA). Li queda poc temps i és clar que desitjaria passar-ne més amb la seva filla, com molts altres pares i mares, però ho intenta fer sempre que pot, i ara que arriba l’estiu diu que és el millor moment per compartir amb els fills i filles. Lola Abe- lló també defensa les activitats d’estiu per als nois i noies amb un component educatiu i demana implica- ció i comprensió de l’escola formal cap a allò que passa fora de les seves portes. >> S’ha acabat el curs escolar, arriben l’estiu i les vacances més llar- A l’hora de decidir què fer amb els nostres fills i filles quan acaben gues de l’any, però els pares i mares han de continuar amb la seva l’escola i començen les vacances d’estiu, és important tenir en jornada laboral. Com s’ho han de plantejar les famílies? Sembla ara compte que, com més petit és el nen o la nena, més a prop de casa tot molt complicat? ha de fer aquesta activitat a l’estiu, ja que així podem mantenir la re- Abans, i tampoc no fa gaire, arribava l’estiu i hi havia algú de la famí- lació amb els infants i els pares i mares que han conegut durant el lia que es podia fer càrrec dels fills i filles durant els mesos de juny i ju- curs escolar. I ho dic tant pel que fa als infants com quant als pares i liol, i a l’agost ja ens podien cuidar els pares. Avui dia tot això ha can- mares. Quan el nostre fill o filla traspassa la porta de l’escola, ràpida- viat, al mateix ritme que ho ha fet la societat. Les famílies també han ment i amb molta facilitat, es construeix una xarxa de suport de pa- canviat i ens hem d’adaptar a aquesta nova situació. La institució es- res i mares al voltant de l’escola. Per aquest motiu, sempre és priori- colar, però, encara no ha fet aquest canvi. És ara que hem de veure tari tenir l’escola el més apropo de casa possible, perquè no és quines són les possibilitats que ens ofereix la ciutat perquè els nostres només l’escola, sinó tot l’entorn, el que t’ajuda en els moments difí- fills i filles puguin continuar fent una activitat educativa i també lúdica cils i complexos que sorgeixen sempre en la tasca educativa del nen al final del curs escolar. o nena. 18 L’ENTREVISTA e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e L’ENTREVISTA 19 >> Ara recordava que jo, de petit, passava dos mesos d’estiu amb la buscar equilibris. A Barcelona, tenim una oferta molt variada i, per molt poc i que costen molt cars. És un bon moment per fer intercan- meva àvia. Això és molt difícil que passi avui dia. tant, allò que vol fer el nostre fill o filla, ho podrà fer realitat. vis, però també ho és per viatjar plegats tota la família. Ja fan viatges Exacte. A mi em passava el mateix. Els meus pares, quan acabava i sortides durant el curs als instituts, i els pares i mares hem de saber l’escola, em deixaven amb una tia àvia de vacances en un poble. A >> El millor, com deia vostè abans, és negociar amb els fills i filles calmar una mica aquesta urgència d’immediatesa que tenen els ado- poc a poc, però, en fer-me gran vaig començar a participar en cam- quines activitats es volen fer? lescents. Per això som adults. paments escolars i a conèixer el que se’n diu ara l’educació més enllà Naturalment, hi ha una certa necessitat de «col·locar» els fills i filles de l’escola i de l’horari lectiu, que ens ha aportat un horitzó molt més en algun lloc i que estiguin cuidats perquè els pares i mares estan tre- >> Ja ha citat abans que ara tenim la família, l’escola i tota la resta ampli. Per a mi, ja va ser normal que la meva filla, encara que fos ballant. Però hi ha d’haver una part educativa quan es busca alguna d’agents educadors com les tres potes de l’educació. Hi ha suficient molt petita, comencés a anar a casals per passar-hi una part de l’estiu. activitat extraescolar. Com passa en l’educació dins la família: els pa- relació entre aquests tres elements per aconseguir un mateix objectiu? T’explicaré una anècdota: la meva filla tenia tres anys i vivíem a Ma- res i mares no només han de cuidar els fills i filles, sinó també educar- Estem treballant molt tota la gent del món de l’educació perquè l’e- drid. Quan va acabar l’escola, i com que estava acostumada a anar a los. Després, hi ha els que pensen que els nens i nenes a casa s’avorri- ducació formal estigui dissenyada pensant en l’educació no formal, un casal cada estiu, em va preguntar: «I ara, a quina escola aniré?» ran i, per tant, que cal buscar-los tot tipus d’activitats, però haurien que és d’on surten gran part de les vivències dels nens i nenes. Encara La nostra societat actual ha canviat dos paràmetres bàsics, que són de saber que també és bo que aprenguin a avorrir-se. hi ha una separació massa gran entre els àmbits. Hauríem, per tant, l’espai i el temps, i no tenim altre remei que adaptar-nos-hi, tant les de fer més esforços perquè totes aquestes experiències educatives de famílies com els agents educatius. Abans parlàvem de dos pilars: la >> Parlem de la preparació del professorat durant el curs escolar, l’àmbit no formal i, fins i tot, aquelles que es produeixen dins la famí- família i l’escola. Però ara, i ja ho he dit moltes vegades, tenim el trí- però: i la dels monitors i monitores que cuiden els nois i noies en les lia també formin part del currículum. N’hi posaré un exemple: el co- pode: la família, l’escola i els agents educatius que formen part de la activitats d’estiu? neixement dels videojocs, això que preocupa tant a la societat i a les socialització i l’aprenentatge dels infants i joves. És tot allò que queda Aquesta preocupació, que podia existir, crec que ja està superada. famílies, hauria de formar part d’alguna manera del currículum esco- Pedagoga i comunicadora fora de l’escola però que també forma part de l’educació: des de la Actualment hi ha uns bons professionals, monitors i monitores, amb lar. Necessitem que els nois i noies que arriben a casa i encenen l’ordi- L ola Abelló és presidenta de la Confederació Espanyola televisió fins al casal de barri. un nivell i una formació suficients per fer una bona tasca. Sempre po- nador, busquen informació, fan treballs i hi juguen, també ho puguin d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (CEAPA) des de den passar coses i haver-hi excepcions, com en tot. fer a l’escola i aprenguin a fer-ho de la millor manera. juny de 2004. Llicenciada en psicopedagogia i doctora en lingüística i comunicació per la Universitat de Barcelona, treballa >> Ho preguntava més aviat pel que suposa per a les famílies el fet >> Això també hauria d’anar acompanyat de la formació de pares i actualment a Barcelona Televisió, en la producció del programa in- de deixar els fills i filles amb persones que no coneixen. mares. fantil Hola Nens. Aquest programa promou l'adopció per part dels Crec que és una preocupació que no correspon a la realitat. Convé És evident. Ser pare o mare és créixer amb els fills i filles. Suposa es- nens i nenes d'un sentit crític davant de la televisió, participant en aclarir, i que tothom ho tingui clar, que quan deixem els nostres fills i tar amb ells constantment; això, no cal ensenyar-ho. Si fem un repàs la producció d'un informatiu elaborat per escolars amb edats com- filles a l’escola, no només els deixem en mans dels mestres, sinó que del que últimament s’està fent a les associacions de pares i mares, preses entre els 8 i 12 anys. També dirigeix i condueix el programa també els deixem al menjador, al pati, i en aquests espais ja tenen uns veiem que hi ha moltes experiències de treballs amb petits grups, de Educació compartida. Els matins a COM Radio. Anteriorment, Lola «Hi ha famílies que pensen que a casa monitors i monitores que els vigilen i estan per ells, o quan fan activi- miniseminaris entre pares i mares; això passa perquè els horaris labo- Abelló havia treballat a Televisión Española. tats extraescolars. Els mestres ja no són els únics agents educatius rals no permeten que molts pares i mares es puguin trobar tots a la Va pertànyer a l'AMPA de l'IES Vila de Gràcia de Barcelona, els nens i nenes s’avorriran, però també amb els quals es relacionen els nens i nenes quan són a l’escola. Per mateixa hora i al mateix lloc, i ho fan en petits grups, i serveix igual. on estudiava la seva filla i també va formar part de l'Observa- tant, no hi ha motius per tenir por o estar preocupats. El més important és que pares i mares continuem, més que mai i en- tori de la Infància i la Família de la Generalitat de Catalunya, és bo que aprenguin a avorrir-se.» cara que sigui en petits grups, amb aquesta tasca de sentir-nos com a representant dels pares i mares de l'escola pública. >> I l’oferta d’activitats educatives que ofereix la ciutat de Barce- acompanyats, de no sentir-nos sols, i de contrastar el que estem fent lona, creu que és equilibrada i que està a l’abast de tothom? amb els nostres fills i filles. I, en aquest sentit, trobem moltes vega- Jo crec que està a l’abast de tothom. I, sobretot, crec que s’està tre- des una falta d’implicació del professorat. Si anéssim plegats, pares, ballant molt bé a nivell de barris perquè les activitats d’estiu es facin a mares i mestres, la coherència entre escola i el «fora de l’escola» ani- prop de casa i siguin assequibles per a tothom. ria molt millor. Avui dia, la relació entre la família i l’escola està marcada pels ho- d >> És curiós, perquè només pensem en l’estiu com un nou espai raris rígids d’una institució que sembla que no ha evolucionat i que D temporal en el qual hem de «col·locar» els fills i filles, i en canvi no té en compte les necessitats de les mares i els pares. Així mateix, hi Un desig que no ha complert. Escriure un llibre. O dos o tres. >> Un altre dilema amb què es troben les famílies a l’hora d’escollir també és l’època de l’any en la qual podem estar i compartir més ha una desconfiança mútua entre mestres i pares; aquesta relació no Un que sí. Tenir una filla. a quin casal o a quina activitat apunten els fills, és si han de fer co- temps amb ells... és tan fluida com hauria de ser. Tant la comunitat educativa com les Què col·lecciona? Amics i amigues… Afectes. ses lúdiques o educatives. Com es pot trobar aquest equilibri? És vital que els pares i mares aprofitin les vacances per estar amb els famílies han de reforçar la comunicació i buscar canals alternatius. Una virtut seva. L’optimisme que em dóna força. Les activitats a l’estiu han de ser un trencament amb el que repre- fills i filles. El més important per als pares i mares —i encara no n’he Què li fa por? La intolerància i la prepotència. senta el curs escolar. O sigui, han de ser lúdiques per canviar el ritme conegut cap que no ho digui— és el temps que poden compartir amb >> Tornem a l’estiu i a les vacances. Vostè, que treballa a la televisió, Un consell que li han donat i vol compartir. No soc gaire de escolar, però també han de tenir un component educatiu. Què passa, els seus fills i filles. Del que ens queixem és que ens falta temps per creu que és el millor moment per tenir-la apagada i fer altres coses? consells. Però si n’hagués de triar un, el del Petit Príncep: «No- per exemple, a la nostra ciutat de Barcelona? Doncs que el barri on compartir. Per tant, les vacances són el moment ideal per estar amb Tot el que jo anomeno pantalles, i no només parlo de la televisió, no més s’hi veu bé amb el cor, l’essencial és invisible als ulls». vius marca molt. A Gràcia, és molt bonic de viure-hi, però no té gaires ells. Cal aprofitar les vacances per fer tot allò que tenim ganes de fer. és ni bo ni dolent; depèn de l’ús que en fem. A l’estiu, canvia la pro- Per a vostè, les vacances espais esportius i, per tant, podem tenir problemes per trobar activi- A vegades, per això, les vacances es converteixen en una gimcana: gramació de les cadenes, podríem dir que la programació es relaxa, De quin color són? Groc, taronja, blau, verd, però tot molt llu- tats on els noies i nois facin esport. Perquè, de fet, molts pares i mares anem aquí, anem allà, agafem un avió, ara tornem aquí, ara fem els horaris són diferents. És veritat que l’estiu és un bon moment per minós. busquen en aquestes activitats d’estiu un component més físic, que això... Les vacances han de permetre que es produeixi una comunica- estar-se al carrer, passejar... No cal descartar la televisió a l’estiu; tot Quin dia de la setmana? Divendres, tens un cap de setmana per les nenes i els nens facin esport i estiguin a l’aire lliure, i això és lògic. ció més fluida, de fer tot allò que amb les presses i vivint en una gran depèn, com et deia abans, de l’ús que en fem. Depèn de com, quan i endavant. A més, a l’hora d’escollir l’activitat s’ha de tenir en compte que el ciutat com és Barcelona no podem fer i trobem a faltar. Han de ser de quina manera. La televisió és una eina, i totes les eines són per fer- Quina estació de l’any? La tardor, quan s’acaba l’estiu. model actual familiar respon a un model de família negociadora. moments de comunicació i de lentitud amb els nostres fills i filles. les servir; només que hem de ser nosaltres qui les dominem. Quin menjar? Més que quin menjar, amb qui menges, compartir Home, quan són petits, no hi ha res a negociar, encara que sí a parlar, el que sigui amb bona companyia. però quan es van fent grans, hem de començar a parlar sobre què vo- >> També l’estiu és un bon moment quan ja són adolescents per >> Una curiositat, per acabar: la seva filla què farà aquest estiu? Quina planta? El ficus del meu balcó, que resisteix malgrat viure len fer i tenir en compte què fan els seus amics i amigues. N’hi ha que viatjar a l’estranger, per conèixer nous llocs. Anirà a un summer camp a prop d’Olot. e a la ciutat. volen anar al casal d’estiu que fan a la seva escola per continuar junts Sí, és una cosa positiva, però s’ha de fer sense presses, i tampoc no amb els seus amics i amigues de tot el curs. Per tant, és qüestió de sóc partidària dels típics cursos d’anglès a Anglaterra, on aprenen Oriol Guiu 20 BARCELONA A L’ESCOLA e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e BARCELONA A L’ESCOLA 21 MUSEU AGBAR DE LES AIGÜES COL·LEGI OFICIAL DE MUSEU DEL FERROCARRIL La FARMACÈUTICS DE BARCELONA Taller «L’aigua a casa» Taller de creadors de tren De 3 a 7 anys Activitats per Internet: Jocs de salut De dimarts a divendres, de 10.30 h a 12.30 h Del 25 de juny al 31 de juliol 2008 i per aprendre A partir de 3 anys Consulteu horaris i preus De 6 a 12 anys 4,5 euros per infant ciutat no Itinerari i taller Hacdosoh!!! Estiu http://espaiescoles.farmaceuticonline.com (gratuït per a l’acompanyant) De 8 a 12 anys Del 25 de juny al 31 de juliol 2008 2i www.farmaceuticonline.com 2i reservesmuseu@ffe.es Consulteu horaris i preu Tel. 93 815 84 91 fa vacances 2i www.museudelesaigues.com PARC INFANTIL DE TRÀNSIT COSMOCAIXA TEMPLE DE LA MUSEU DE LA MÚSICA Les activitats estiuenques de les SAGRADA FAMÍLIA Mou-te en bici Activitats Estiu 08:Tallers i exposicions Visites dinamitzades i tallers Juliol 2008. De dilluns a dissabte Del 25 de juny al 31 de juliol i de l’1 al 12 entitats del Consell de Coordinació Vine a descobrir un temple en construcció Juliol 2008 De 10 a 12 anys de setembre Juliol, agost i setembre 2008. Consulteu horaris i preus Activitat gratuïta Per a totes les edats De 9 h a 20 h De 3 a 14 anys Pedagògica Consulteu horaris i preus Consulta preus 2i eviaria@bcn.cat Per a totes les edats 2i www.museumusica.bcn.cat 2i www.laCaixa.es/ObraSocial El curs escolar 2007-2008 ja és en un ventall d’activitats educatives que su- 2i www.sagradafamilia.cat història, arriben les vacances d’es- pleixen en aquest període d’estiu la necessà- tiu. Les escoles descansen fins al ria i important funció de l’escola. Les entitats, les associacions, els museus, mes de setembre, però la ciutat les empreses i les institucions amb capacitat i agafa el relleu i fa que la seva voluntat educativa, han desenvolupat en els oferta d’activitats educatives no darrers anys propostes pedagògiques a l’a- IMAX PORT VELL MUSEU MARÍTIM baixi la persiana i posi el cartell bast de les famílies. Les diferents opcions lú- diques, educatives i de lleure que es realitzen Projeccions pedagògiques Activitats al planetari inflable i «tancat per vacances». Aquí troba- a la ciutat es reparteixen entre casals d’estiu, Per a tots els públics jocs de pistes reu les activitats que ofereixen les estades i colònies, a més d’una quantitat Consulteu horaris i preus Juliol i primera quinzena de setembre institucions i entitats ciutadanes molt important d’activitats que fan que la Consulteu horaris que formen part del Consell de Co- ciutat desenvolupi una veritable xarxa edu- 2i www.imaxportvell.com 3,60 euros per persona cativa en el temps de lleure dels infants. De 3 a 12 anys ordinació Pedagògica de Barce- La nostra ciutat no tanca per vacances, i lona. Un gran ventall d’opcions per demostra que l’educació tampoc no fa va- 2i www.museumaritimbarcelona.com gaudir i aprendre aquest estiu. cances. Esdevé un dels aspectes destacats de Barcelona, omple el buit que deixa l’escola i possibilita que els infants puguin gaudir de E ls nens i nenes de la ciutat de Barcelo- diferents propostes amb un important valor Il·lustracions Carlos Rico na després de 10 mesos d’activitat educatiu. escolar intensa han començat el perío- Des d’aquesta publicació us animem a de de vacances estivals. És un d’aquells participar en les activitats que us ofereixen BIBLIOTEQUES DE BARCELONA ENTITAT MEDI AMBIENT PARC ZOOLÒGIC MUSEU D’HISTÒRIA moments en què es fa més evident la necessi- les entitats de la ciutat amb el propòsit de DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA DE LA CIUTAT Mostra «Creadors sense vacances» tat de conciliar la vida laboral amb la familiar. convertir Barcelona en un «obert 24 hores» DE BARCELONA Juliol i agost 2008 Casals de Zoologia Museu d’estiu a Ciutat Vella Els canvis socials esdevinguts en els dar- pel que fa a l’educació. Per a totes les edats Visita guiada a les instal·lacions de tracta- Juliol, agost i setembre 2008 (Casal per a nens i nenes) rers anys han promogut una nova cultura en Una amplia oferta, on podeu trobar des Activitat gratuïta ment de residus Consulteu horaris i preus Del 7 al 18 de juliol i del 21 de juliol a el període habitual de vacances d’estiu que de tallers de reciclatge o de periodisme, co- Consulteu horaris Juliol 2008 De 5 a 14 anys l’1 d’agost fins als anys 90 se centrava en els mesos de nèixer la història dels ferrocarrils, moure’t en Activitat gratuïta 50 euros juliol i agost. Actualment la globalització i les bicicleta per la ciutat o, fins i tot, activitats 2i www.bcn.cat/biblioteques Consulteu horaris 2i www.zoobarcelona.com De 10 a 12 anys noves formes de treball han provocat un per fer on-line davant l’ordinador. De tot i canvi important en la distribució de les va- per a tothom, en la ciutat educadora que és 2i www.amb.cat i reserves-mhcb@bcn.cat cances de les persones i de les famílies. Barcelona. També a l’estiu. e 2 tlopezg@amb.cat Tel. 93 256 21 22 Una gran quantitat de famílies necessiten Tel. 93 223 51 51 aquelles opcions d’oci i lleure emmarcades Jordi Puig i Voltas 22 RADIOGRAFIA e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e RADIOGRAFIA 23 Un estiu Ajuts econòmics Euros en ajuts 4.880 439.677 de pel·lícula 3.161 344.397 2.667 263.569 La campanya d’activitats d’estiu consolida la seva oferta Un estiu de pel·lícula. Així s’anomena la campanya d’activitats d’estiu per a aquest any 2008, que coor- dina l’Ajuntament de Barcelona i que desenvolupen les entitats de lleure. El programa, que ja mou més de 50.000 nens i nens cada estiu, vol transmetre els valors de la convivència i la companyonia i afavorir la conciliació de la vida personal i laboral de les famílies. La campanya de vacances d’estiu és un a la campanya, i s’amplien els trams d’edat familiars que tenen uns ingressos iguals o infe- programa municipal que ofereix cada per participar–hi, ja que s’ofereixen activitats riors a la quantitat de 8.921,50 euros bruts any als infants i als adolescents fins als per als infants d’un a tres anys a partir de la anuals per cada membre de la unitat familiar. 17 anys de Barcelona una oferta àm- modalitat de «bressols d’estiu». D’aquesta manera, d’acord amb les ne- Monitors otorgats Euros en monitors plia i variada d’activitats educatives i engres- Mitjançant un procés d’homologació s’as- cessitats específiques dels infants, les carac- cadores per gaudir del període de vacances. segura una oferta àmplia d’activitats de ca- terístiques de l’activitat i dels recursos dispo- Més de 115.000 activitats per triar per a les ràcter obert a tots els infants, i amb una rela- nibles, es reforça l’activitat amb un monitor 164.531 diferents edats i en diferents entorns. La par- ció adequada entre qualitat i preu. de suport. 177 149.523 ticipació augmenta any rere any. L’any 2007 La campanya d’activitats de Vacances Les dades mostren una millora en el segui- quasi es va arribar a la xifra de 58.000 inscrits d’Estiu, a més, facilita l’accés a tots els in- ment real de la integració efectiva dels nens i 145 i aquest any s’espera superar-la. fants i adolescents de la ciutat gràcies al su- nenes amb discapacitats. El nombre de sol·li- 128 La campanya la coordina l’Ajuntament de port econòmic i de recursos humans de l’A- cituds de monitors de suport va créixer un Barcelona, que fa arribar les iniciatives de les juntament a aquelles famílies i infants que 28,5% l’any 2007, i el nombre d’activitats 73.169 associacions i les organitzacions que treballen necessiten especial atenció per accedir a les que van realitzar amb monitor de suport va en el sector del lleure —lúdic i educatiu— i activitats per motius econòmics o personals augmentar un 48% respecte l’any 2006. e de l’esport a la ciutat. Les entitats organitza- (discapacitat física/psíquica/ sensorial). dores són responsables del desenvolupament Així, com cada any, i per a garantir l’accés Francesca Blanch Salesas de les activitats que ofereixen. dels nens i nenes de famílies amb dificultats Cap del Departament d’Infància i Famílies Enguany, com a novetat, es diversifica l’o- econòmiques, l’Ajuntament activa un ampli Sector d’Acció Social i Ciutadania ferta amb nous equipaments que s’adhereixen sistema d’ajuts econòmics adreçat a les unitats Ajuntament de Barcelona 2006-2007 Casals d’estiu Campus Olímpia Campaments Colònies Rutes i estades fora de Catalunya Total modalitats Inscrits 06 Inscrits 07 Variació 06-07 Inscrits 06 Inscrits 07 Variació 06-07 Inscrits 06 Inscrits 07 Variació 06-07 Inscrits 06 Inscrits 07 Variació 06-07 Inscrits 06 Inscrits 07 Variació 06-07 Inscrits 06 Inscrits 07 Variació 06-07 Ciutat Vella 1.276 1.865 46,16 466 466 0,00 100 14 -86 311 352 13,18 --- --- --- 2.153 2.697 25,27 Eixample 5.780 6.311 9,19 2.873 2.484 -13,54 116 172 48 68 153 125 --- --- --- 8.837 9.120 3,20 Sants-Montjuïc 2.146 1.769 -17,57 --- --- --- 34 44 29 99 131 32,32 --- 10 --- 2.279 1.954 -14,26 Les Corts 2.376 2.052 -13,64 994 1.299 30,68 34 0 -100 10 0 -100 --- --- --- 3.414 3.351 -1,85 Sarrià-Sant Gervasi 2.257 2.538 12,45 534 517 -3,18 189 173 -8 117 120 2,56 --- --- --- 3.097 3.348 8,10 Gràcia 2.249 4.661 107,25 246 246 0,00 31 104 235 132 37 -71,97 106 0 --- 2.764 4.802 73,73 Horta-Guinardó 3.642 3.966 8,90 2.212 2.379 7,55 236 90 -62 176 116 -34,09 --- 28 --- 6.266 6.579 5,00 Nou Barris 2.946 3.450 17,11 --- 3.455 --- --- 74 --- 368 253 -31,25 --- 0 --- 3.314 7.232 118,23 Sant Andreu 4.193 5.570 32,84 770 696 -9,61 82 105 28 152 135 -11,18 15 14 -6,67 5.212 6.520 25,10 Sant Martí 8.098 9.956 22,94 2.040 1.093 -46,42 82 149 82 284 145 -48,94 --- 0 --- 10.504 11.343 7,99 34.963 42.138 20,52 10.135 12.635 24,67 904 925 2 1.717 1.442 -16,02 121 52 -57,02 47.840 57.192 19,55 24 PARTICIPACIÓ e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e PARTICIPACIÓ 25 Marina Martínez COMUNITAT BRESSOL És a partir dels circuits informals i quotidians que s’estableixen rela- llars d’infants públiques de la ciutat de Barcelona, una funció bàsica cions considerades molt constructives per als dos contextos, família i de participació integrada pels representants dels diferents sectors de escola, que van definint per elles mateixes la necessitat de sistematit- la comunitat educativa de les escoles bressol: famílies, personal do- zar circuits més formals. Gràcies a aquests circuits, si s’estructuren se- cent i Administració local. La seva composició serà: gons les necessitats de cada escola i família, es poden arribar a com- Direcció del centre, que presidirà el Consell de Participació. ELS NOUS CONSELLS DE PARTICIPACIÓ DE L’ESCOLA BRESSOL partir projectes comuns d’escola. Un representant de l’Ajuntament de Barcelona, designat pel Consell Aquesta dinàmica d’escola flexible i oberta a l’entorn sociocultural fa- Escolar de Barcelona. I LLARS D’INFANTS PÚBLIQUES cilitarà la creació d’aquest nou context de participació, on els diferents Dos representants electes del sector de pares i mares. sectors col·laboraran en els diversos àmbits de la gestió dels centres. Dos representants electes del sector del personal docent. La participació de la comunitat educativa viurà en els propers mesos un nou impuls quan es posin en SIMILITUDS I DIFERÈNCIES El Consell de Participació formularà i elevarà propostes en relació marxa els Consells de Participació a les escoles bressol municipals i llars d’infants públiques de Barcelona. Els Consells de Participació de les escoles bressol municipals queden amb els diferents àmbits de la gestió educativa i administrativa del regulats per l’objecte, composició, constitució, elecció i funcionament centre, com ara participar en l’elaboració del projecte educatiu de Un nou espai que, amb les seves particularitats respecte dels consells escolars, impulsarà la cultura parti- definits al Reglament aprovat per la Comissió de Cultura, Educació i centre, la programació anual, aprovar la rendició de comptes, partici- cipativa i l’acostament entre l’escola i les famílies. Benestar Social del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona. par a la comissió de preinscripció i matriculació i tots aquells aspectes En aquest sentit, hi ha molts paral·lelismes amb els Consells Escolars que siguin d’interès. Durant el primer trimestre del proper curs 2008-2009, es famílies que diversifiquen i amplien la visió professional. Efectivament, dels centres que imparteixen etapes educatives obligatòries, però Estem segurs que en el marc dels Consells de Participació es fomen- posaran en marxa els Consells de Participació a les escoles volem que un dels trets d’identitat de les escoles bressol municipals sigui també moltes diferències que posen en relleu les característiques singu- tarà la cultura participativa d’aquests centres i es facilitarà amb aquest bressol municipals. La seva creació respon al decret de el treball de col·laboració que des dels equips docents d’aquests centres lars del funcionament i organització del primer cicle d’educació infantil. nou circuit institucional l’establiment de relacions d’acostament entre juliol de l’any 2006 que regula el primer cicle d’educació es planteja en relació amb la comunicació i participació de les famílies. A les escoles bressol l’escolaritat dels infants és breu —i, per tant, escola i família, de tal manera que impliquin actituds de respecte i es- infantil i defineix aquests consells com l’òrgan de participació de la Si en totes les etapes educatives és important la comunicació amb les també el vincle de les famílies amb el centre—; normalment no excedeix colta; en definitiva, actituds que facilitin la capacitat de reflexionar comunitat educativa de les escoles bressol i llars d’infants públiques. famílies, en l’educació infantil és imprescindible. L’edat dels infants i el els dos anys. D’altra banda, com ja hem comentat, són comunitats edu- conjuntament per tal de seguir compartint projectes comuns. e A més, l’Institut d’Educació té la voluntat de complementar les rela- moment evolutiu en què les famílies porten els fills a l’escola bressol catives de dimensions reduïdes: tenen entre seixanta-tres i vuitanta-un cions participatives que s’estableixen habitualment en aquests centres converteix en un requisit que ambdós contexts comparteixin criteris infants i l’equip docent és de sis o set professionals com a màxim. Dolors Cabrera mitjançant els respectius plans de comunicació de centre, en el marc educatius per tal d’assegurar un desenvolupament harmònic en l’infant. Són aquestes característiques pròpies del funcionament i organitza- Institut d’Educació del Projecte Educatiu de cada escola, els quals contribueixen a cons- En aquest sentit, cada escola, a partir del seu projecte educatiu, ela- ció de les escoles bressol les que han fet adaptar fórmules participati- truir unes bones relacions al si de la comunitat educativa. bora les estratègies educatives que considera necessàries per garantir ves que s’ajustin a les necessitats i dimensions d’aquests centres. Aquest plantejament té un objectiu doble: optimitzar el desenvolupa- una confiança mútua amb cada família de manera que permeti asse- Així doncs, el nou Consell té per objecte regular la participació de la ment dels infants i aprofitar, alhora, el potencial de les propostes de les gurar el desenvolupament integral de cada infant. comunitat educativa en el govern de les escoles bressol municipals i 2i www.bcn.cat/cem 26 OBERTS AL MÓN e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e OBERTS AL MÓN 27 CAPITAL DE L’Euroscience Open Forum (ESOF cions, universitats, laboratoris, empreses, dimensió social del treball i les figures perso- 2008), que aplegarà 450 ponents entitats sense ànim de lucre, periodistes i la nals dels investigadors. TV3 seguirà el treball d’arreu del món, és un esdeveniment televisió i la indústria cinematogràfica. Athe- dels alumnes i produirà, a més, el documen- organitzat per la Fundació Catalana naweb és una iniciativa de la Direcció Gene- tal L’aventura de la curiositat. per a la Recerca i la Innovació (FCRI), junta- ral de Recerca de la Comissió Europea. El programa dóna les directrius bàsiques LA CIÈNCIA ment amb l’Associació Euroscience. Aquest L’Exporecerca Jove és un altre projecte en amb propostes de guions, pàgines on line esdeveniment consta d’un programa científic el qual participa ESOF 2008. Aquesta inicia- amb informació i materials base de diferents i d’un altre obert al públic. En aquest marc, els tiva de la Fundació Magma compta amb la tipus, però són els nois i noies els qui adop- joves juguen un paper importantíssim atès participació de 250 joves. L’ESOF ha decidit ten el paper actiu. D’altra banda, l’audiència que representen el futur. Per això, promoure participar-hi amb la creació dels Premis pot descarregar aquests documents i també la recerca entre els nois i noies tot incentivant ESOF als millors treballs de recerca. Alguns pot fer aportacions. BARCELONA PROMOU LA RECERCA noves vocacions ha estat un dels objectius dels treballs premiats fan referència a la No es tracta d’un concurs adreçat només principals per a l’organització a Barcelona. cuina ecològica, l’observació dels microorga- als alumnes de ciències naturals, sinó que es EN LA PRESTIGIOSA TROBADA ESOF 2008 nismes en l’aigua dolça, el disseny d’una convida a participar-hi també estudiants de ESPAI PER A JOVES llauna ergonòmica per contenir begudes o ciències humanístiques, socials o artístiques. Així, en aquesta edició s’ha pretès donar im- l’anàlisi dels cants durant un partit de futbol, També hi tenen cabuda estudiants o profes- En un moment complicat per als puls a les activitats dutes a terme pels joves per posar alguns exemples. sionals de periodisme i audiovisuals i, fins i estudis científics i tècnics a causa en el marc de la recerca, promovent-les i tot, aquelles persones hàbils fent maquetes també fent-ne difusió. Com a resultat, es va INVESTIGA LA INVESTIGACIÓ o animació digital. de la davallada de la seva de- dissenyar, juntament amb la Fundació Ersília, Finalment, dins el marc d’ESOF 2008 s’ha «Investiga la Investigació» és la demostra- manda per part dels joves, aquest l’espai ESOF Teens. Es tracta d’un espai —on desenvolupat el projecte «Investiga la Inves- ció de com la curiositat ben orientada pot fer estiu arriba a Barcelona una cita l’anglès és la llengua d’ús comú— que pre- tigació», on tots nois i noies de secundària entenedors aspectes complexos de la ciència per canviar aquesta dinàmica. La tén contribuir a formar una comunitat euro- han de realitzar un treball de recerca en el avançada, i que explicar-ho pot ser una pea de joves interessats per la ciència. A més transcurs dels seus estudis. És una oportuni- aventura apassionant, compatibilitzant la di- nostra ciutat acull, del 18 al 22 de d’informar sobre les activitats concretes de tat valuosa per assajar una educació més versió amb l’exigència i sumant la qualitat a juliol, la tercera edició d’Euros- l’ESOF 2008, vol servir de guia i ajuda als jo- participativa, orientada a promoure la creati- la lliure creativitat. cience Open Forum (ESOF 2008). ves per tal que descobreixin i desenvolupin vitat, l’esperit emprenedor i la passió per la Un dels atractius del coneixement científic Una trobada que vol promoure la les seves inquietuds científiques i, potser, recerca científica. El projecte es duu a terme és la seva aplicació pràctica, punt fort que descobreixin una vocació. amb el Departament d’Educació de la Gene- cal transmetre —i convidar a experimen- recerca i establir ponts de diàleg En aquest espai trobem els apartats se- ralitat de Catalunya, Telefònica I+D i TV3. tar— a l’alumnat. Per això una de les vies de entre la ciència i la societat. güents: contacte amb el jovent ha de ser precisa- «Science Update» és un espai d’enllaços ment aquesta: fer ús d’un mitjà proper al jo- amb canals científics i blocs de tot Europa vent com és Internet combinant disciplines amb les darreres notícies, experiments en amb la comunicació com a base. línia i més informació d’interès; i Science «Volem impulsar les activitats A més, es tracta d’una sinergia d’esforços, Careers ofereix informació sobre estudis atès que l’estudi sobre els investigadors no universitaris i altres sortides professionals. per als joves en el marc solament serveix perquè els mateixos alum- «Science Fairs» és una llista de fires i mos- nes els sentin més propers i coneguin les tres científiques on poder presentar els tre- de la recerca, promovent-les aportacions, sovint desconegudes, que fan a balls de recerca i d’institucions per a desen- la societat, sinó que també resulta útil per a volupar-los, i conté un recull de projectes ja i fent-ne difusió.» tota la ciutadania interessada en la ciència. premiats. D’altra banda, el format del reportatge «Resources» és un racó pràctic, amb deu posa l’èmfasi en la comunicació científica, preguntes i un seguit de consells amb els un dels temes clau de l’ESOF, fent que els passos necessaris per fer un bon treball de estudiants esdevinguin agents comunicadors recerca. En aquest projecte participen vuitanta i unint ambdós processos: l’investigador i el alumnes de vint-i-una escoles de Catalunya, comunicador. Mereix una menció especial l’apartat inter- coordinats per vint-i-set professors, els quals Els programes descrits, juntament amb les actiu que trobem en darrer lloc, l’Students realitzen conjuntament videoreportatges a sis més de setanta activitats programades en l’a- Best Practices. En aquest espai semblant al autoritats del món científic que participaran partat Outreach o Públic, constitueixen les ac- portal YouTube, l’alumnat pot publicar els com a ponents a l’ESOF 2008: el premi Nobel tivitats que ESOF 2008 ofereix als joves. e seus millors treballs. Les opcions són molt de Química Aaron Ciechanover, el matemàtic àmplies, i ho poden fer penjant-hi imatges Marcus du Sautoy, el metge Pedro Alonso, el Teresa Badia i Isabelle Bonhoure fixes o en moviment i documents escrits. premi Nobel de Medicina Richard J. Roberts, ESOF 2008 L’espai ESOF Teens està vinculat a Athe- el Nobel de Química Roald Hoffmann i el naWeb, entitat col·laboradora d’ESOF 2008. professor del CERN (European Organization Es tracta d’un portal de vídeo i de treball per for Nuclear Research) Tejinder Virdee. a professionals de la comunicació audiovi- Els reportatges analitzen les bases científi- sual en les àrees de ciència i comunicació ques i les característiques fonamentals de la científica a Europa. Hi participen institu- investigació, però és important assenyalar la 2i www.esof2008.org 28 OBERTS AL MÓN e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e OBERTS AL MÓN 29 Tot va començar a finals de l’any El que volíem amb l’exposició era aconse- 2004, quan el fotògraf Kim Manre- guir, sobretot, la implicació dels nens i nenes sa, prou conegut i premiat en mol- de les escoles, que poguessin conèixer i ser tes ocasions durant la seva carrera conscients d’una altra realitat que també exis- professional, ens va proposar a la productora teix en el món. Per això, després de visitar cultural C&Duke organitzar una exposició al l’exposició, els demanàvem, com a treball a voltant de diverses imatges que havia anat l’aula, que fessin uns petits textos sobre les fo- fent sobre escoles i infants per tot el món. tografies, que després van participar en un Manresa ha viatjat molt per cobrir alguns concurs. Els textos escollits han estat recupe- dels esdeveniments que han marcat la nostra rats en el llibre que s’ha editat sobre les foto- societat actual i sempre ha aprofitat les breus grafies de l’exposició, de manera que compar- estones lliures per visitar escoles, ja que creu teixen espai amb els escriptors de renom que que és des de l’educació com es pot canviar també han escrit textos sobre les fotografies. el món. Sempre es reservava un moment per Una vegada havíem decidit les fotografies visitar escoles, cosa que ha fet a països de que formarien part de l’exposició i del llibre l’Àfrica, l’Àsia, Europa o l’Amèrica llatina. publicat, vaig proposar a en Kim de recollir per al llibre uns breus manuscrits de diferents escriptors i intel·lectuals en què reflexionessin sobre l’escola i l’educació. Així doncs, vam contactar amb diferents personatges de pres- tigi i els vam explicar el projecte. «La mirada dels nens i nenes W El que sí que volíem és que els breus ma- LES CITES que, des dels seus malmesos nuscrits fossin fets de pròpia mà i en un ins- tant, com les fotografies d’en Kim. I així, pupitres i aules, aporten vam aconseguir reunir més de vuitanta es- Recollim algunes de les cites que es po- criptors de més de trenta països, entre els den llegir al llibre: llum i esperança.» quals hi ha, per exemple, deu premis Nobel de Literatura i tres premis Cervantes. Citem- «Escriure és millor que viure.» ne, doncs alguns: Julian Barnes, Dario Fo, Gabriel García Márquez Juan Marsé, Kenzaburo Oe i Joan Margarit. Escriptor Ara, el futur de la mostra, que compta amb el suport d’UNICEF i amb la col·laboració de «Els ulls desitgen entendre el món. Do- Les fotografies, totes en blanc i negre —per TV3, és continuar visitant diverses poblacions nem-los els mitjans i el temps per a >> tant, una primera elecció estètica de l’autor—, de Catalunya. També estem treballant perquè aquesta intel·ligència.» Unes noies en una escola de Guatemala. han estat fetes en els últims quatre o cincs pugui sortir de les terres catalanes, i arribar a Tahar Ben Jelloun anys. En Kim Manresa, però, disposa d’imat- països de l’Amèrica Llatina i ciutats dels Estats Escriptor ESCOLES ges sobre escoles i infància de més de vint Units. La mostra que preparem per a propos- anys d’antiguitat. tes que ens han arribat de museus reuniria les «En un món just, els grans mestres se- Ha volgut mostrar la realitat de l’escola, vuitanta fotografies que es poden veure al lli- rien pagats com les estrelles de cinema, allunyada de la que coneixem en les societats bre i que anirien acompanyades dels textos respectats com a presidents, adorats occidentals, amb unes aules on no hi ha pis- dels importants escriptors. com a sants.» D’ALTRES MONS sarres ni taules, però en les quals el fet educa- Imatges i paraules sobre l’escola i l’educa- Dennus Lehane Escriptor i guionista nord-americà tiu es dóna en tota la seva dimensió. Ha utilit- ció a tot el món. En Kim i jo estem convençuts zat la mirada dels nens i nenes que, en molts —i per això vam compartir des del primer «La lectura és el millor descobriment de casos, des dels seus malmesos pupitres i aules moment aquest projecte— que l’educació és la humanitat.» desproveïdes del material més bàsic per a el camí per al desenvolupament de les socie- Wislawa Szymborska l’ensenyament o des d’espais naturals con- tats amb més desigualtats socials i econòmi- FOTOGRAFIA I LITERATURA REIVINDIQUEN L’EDUCACIÓ Escriptora i poetessa vertits en improvisades escoles, aporten llum i ques. Necessitem que tots els nens i nenes del esperança enmig de tot el desordre polític, món puguin gaudir de les mateixes oportuni- «He somiat tota la meva vida una forma COM A MOTOR DE CANVI econòmic i social que els ha estat imposat. tats educatives. No es tracta només que tin- d’educació que donarà a l’home una ve- Vam passar alguns mesos fent la selecció guin aules i taules, sinó que, per començar, ritable dignitat humana.» de les imatges. N’hi havia moltes, i totes tots puguin anar a l’escola. e Predrag Matvejevic Escoles d’altres mons és el nom d’un llibre i d’una exposició que recullen imatges d’escoles de tots els d’una gran bellesa fotogràfica i riquesa des- Narrador, assagista i professor criptiva. Per això la selecció va ser un procés Carlos Ernesto García continents del prestigiós fotoperiodista Kim Manresa i petits textos d’escriptors i intel·lectuals de tot el costós. A principis de l’any 2006 vam co- Comissari de l’exposició i escriptor món que reflexionen sobre l’educació i el fet educatiu. Una obra, doncs, on la fotografia i la literatura es mençar a fer les primeres exposicions per a donen la mà per reivindicar l’educació com a motor de canvi de les societats amb més desigualtats. dinou localitats de les comarques de Barce- lona, que ja van rebre la visita de milers d’a- lumnes de diferents centres i, especialment, de nens i nens dels cursos de primària. 2i www.c-duke.com Kim Manresa 30 UNA MICA DE TOT e núm. 66 juliol/agost 2008 núm. 66 juliol/agost 2008 e UNA MICA DE TOT 31 LA COLUMNA Històries de càmping llibresllibConrtes infantils dee Mercè Rodoreda Mercè Rodoreda / Il·lustracions de Subi Baula, 2008. sllibres Ja teníem ganes de poder parlar, en el marc de la litera- Al conte «Les tres granotetes i el rossinyol» es con- iro el despertador. No són ni les set del matí i fa tura infantil i juvenil, de Mercè Rodoreda. Hem tingut trasten les veus de les granotes amb les del rossinyol. Mpoc que han començat crits i corredisses, fent mi- Las mujeres cambian la educación la sort que ha aparegut aquest recull de contes triats En un moment determinat Rodoreda fa servir aquesta ques la quietud de les primeres hores del matí, en- García Lastra, Marta; Calvo Salvador, Adelina per Anna Obiols i il·lustrats per Joan Subirana, Subi. meravellosa i escaient comparació: «Sempre aquella cara fresquetes, al càmping. Com altres soferts I Susinos Rada, Teresa (Ed.) Sens dubte la filigrana del llenguatge de la Rodoreda et veuota com si algú serrés troncs verds». Només de lle- acampadors, m’espero deu minuts arraulida dins del sac a veure Narcea Ediciones, 2008 deixa esmaperduda. És ric, acurat i, segurament, en al- gir-ho el soroll que t’imagines et fa posar la pell de si els agressors es cansen i paren. Però no: criden, es perseguei- guns moments difícil de comprendre pels nens i nenes gallina. xen, se sent el soroll estrepitós dels plats metàl·lics. Tot en francès. Las mujeres cambian la educación és un compendi fet per vuit autores d’avui. Són relats als quals la primera aproximació és bo «A L’hivern i les formigues» se’ns explica d’on ve que Començo a perdre la paciència i a imaginar-me qui són els al voltant de les paraules i la cosmovisió de dona i educació. Un com- de fer-la llegint-los en veu alta. El context de tot plegat les formigues treballin a l’estiu per proveir-se de blat autors. Tots els números de la rifa són per a la colonie, una co- pendi, però, crec que massa ampli. Cada un dels capítols és prou ric i in- dóna llum a moltes de les paraules que per si soles no les per a l’hivern. El cant final que fan a l’hivern és antolò- lla d’adolescents multiculturals amb qui vam coincidir ahir al teressant però hi he trobat a faltar el fil conductor entre l’un i l’altre. En comprendrien. L’univers de Rodoreda hi queda reflectit: el gic: «Tu que tens la barba blanca / i el gran nas de ge- barranc de la Peonera, a la serra de Guara. Més Mohammeds i el pròleg es fa l’esforç de buscar aquests vincles però no és suficient. paisatge, les flors, la naturalesa, aquesta presència contí- bre fi, / deixa lliure la carena, / que s’ha mort el ro- Fàtimes que Madeleines i Pierres, per entendre’ns. El capítol de «Les històries de vida sobre l’educació», que està pro- nua de comparacions que t’embolcallen en un núvol. maní. / Tu que ets fet de neu i gebre, / sigues noble i Sorollosos, maldestres i un punt desvalguts, els adolescents bai- tagonitzat per tres dones que representen tres generacions del segle Al conte «La darrera bruixa» hi trobem: «La bruixa era generós: / vés-te’n de la nostra terra / massa xica per a xaven pel riu entre excitats i morts de por. Anava l’últim un noi XX, té un valor extraordinari. Cadascuna exemplifica un moment his- llarga com un macarró molt gros, tenia el nas com un dos. / Si vols et donarem veces o un saquet d’arròs del negre tenyit de ros, alt i gros, que necessitava el suport moral i tòric: Piedad —començaments del segle XX—, Luisa —època fran- bitxo cargolat. La pell tota pelleringa i les cames dos flau- bo, / però vés-te’n de prop nostre / que tots estarem l’ajuda física d’altres companys més petits per superar els obsta- quista— i Sofia —inici de la democràcia—. Les autores en treuen un tins». Quin model tan ben trobat per fer una exploració millor.» cles del barranc. Mig ajudant-se, mig esbatussant-se, com cadells suc extraordinari, d’aquestes narracions. És un molt bon exemple de maneres de descriure un personatge. Fins i tot els re- de documental del Canal 33, van aconseguir arribar al final. d’ús de la història oral i fa accessible a tots els públics el que podria necs de la bruixa són ben particulars: «Raïm moscatell!», Roser Colomer Tota l’estona havien estat uns metres per davant o uns metres ser un tema d’especialistes. La seva intenció no és només revisar el «Mort pixerella», «Codony, codony!» Biblioteca Artur Martorell per darrere del nostre grup, així que no vaig poder estar-me de passat, sinó també fer servir aquesta estratègia per pensar com vo- parlar amb un dels monitors, també magrebí. Curiosa que és una. lem viure i construir el present i el futur. L’explotació d’aquestes na- — D’on sou? rracions es fa a partir de crear sis dilemes, els títols dels quals «De — De París —em contesta somrient— de la banlieu (de l’ex- l’escola rural i unitària a l’escola urbana i graduada», «D’un model traradi) —precisa. Certament, se’ls veia molt urbanites! d’infància curta a un model d’infància llarga», «L’educació feme- Unes hores després, ens adonem que som veïns al mateix nina», «La influència de la religió en la vida de les dones», «El desen- càmping. El grup francès està instal·lat en unes tendes ostento- volupament professional de les dones» i «Les nostres mestres» ja ens sament petites per a l’envergadura física dels seus habitants. donen una idea dels aspectes que s’hi desenvolupen. Ara són dos quarts de set del matí. Massa d’hora per a ex- Un dels altres temes ben suggestiu és el capítol on es reflexiona cursionistes cansats de l’aventura del dia anterior. Com que el sobre el Moviment de Renovació Pedagògica (MRP) del País Valen- soroll ve precisament de la zona ocupada per la colonie, m’es- cià. L’autora diu que vincular-se i participar en el MRP l’ha ajudat a polso la mandra i surto definitivament del sac disposada a veure que per a aquestes mestres, fer renovació significa la possibili- exercir de ciutadana pacífica però indignada que reclama als tat de vincular l’ensenyament i l’ofici d’ensenyar amb la vida. I en un monitors francesos més control dels seus nens. altre moment expressa que actualment el compromís de renovació Però, en apropar-me al lloc d’on vénen els crits i les batusses, pedagògica i transformació de l’escola i la societat es viu amb més sorpresa majúscula: els agressors poca-soltes no són els nois i frustració que esperança. noies de la colonie, que, mig adormits, estan començant a sor- També és molt estimulant llegir les característiques de l’exercici de tir de les tendes i a encendre el butà per fer-se un chocolat. la direcció des del rol femení. Exposen que les directives busquen i Els protes de l’escàndol són una colla de sis joves entre vint i creen habilitats i estratègies que permetin la intervenció de tothom trenta-cinc anys, rossos, blancs, cepats i mal educats. Potser es més que centrar-se en una direcció unipersonal. Per això valoren i diuen Pierre o Madeleine i estudien a la Sorbona. Instal·lats al posen en pràctica la persuasió més que la imposició, la relació més Butlleta de subscripció gratuïta costat de la colonie, amb tendes noves acabades de comprar i que l’enfrontament i se centren en la persona més que en el pro- look del Coronel Tapioca, tenen el posat autosatisfet i fatxenda. blema. Alhora valoren més els aspectes relacionats amb allò pedagò- Nom i cognoms: Evidentment, el soroll que han fet també ha despertat la colla de gic i social per sobre dels aspectes de gestió i burocràtics. Els inte- la colonie. Però ni els nois i noies ni els seus monitors protesten. ressa més una estructura de xarxa que no una estructura piramidal. Adreça particular: CP: M’apropo i els dic que molesten els altres campistes i que ca- Després de cada capítol hi ha una extensa bibliografia. És, per tant, llin d’una vegada. Em miren amb sornegueria, però es fa silenci un llibre amb molt contingut i que llegit amb un esperit de col·loqui pot Localitat: Província: Telèfon: i em dono per satisfeta. Al cap d’uns minuts, mentre preparo donar peu a moltes converses i anàlisis de tot el que comporta fer de Correu electrònic: Professió: l’esmorzar, una petita patrulla de Fàtimes i Mohammeds fa la mestra des del punt de vista de la dona. seva ronda matinal. Fan temps per a l’hora en què esmorzen Lloc de treball (optatiu): tots plegats, i passen per davant de la nostra tenda. Roser Colomer — Bonjour —els dic amb un somriure culpable. Voldria dir més Biblioteca Artur Martorell Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@bcn.cat coses, com ara: Disculpeu, he sortit de la tenda convençuda que éreu vosaltres els que cridàveu. M’he equivocat. Però em quedo L’informem que les seves dades de caràcter personal s’incorporaran en un fitxer automatitzat, Mailing d’Educació, del qual és titular l’Institut d’Educació de l’Ajuntament tallada i només somric. Els llibres que surten en aquesta secció els podeu trobar a la Biblioteca de Barcelona. Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a trameses de l’Institut d’Educació dels temes que ens heu indicat. Finalment l’informem que podreu exercitar en qualsevol moment els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició en els termes establerts en la legislació vigent sobre protecció de dades, adreçant-vos per escrit al — Bonjour —em respon el noi negre tenyit de ros. Però no Artur Martorell de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona Registre de l’Institut d’Educació: Pl. Espanya, 5, 08014 Barcelona, indicant clarament en l’assumpte Exercici de Drets. Autoritzo també la cessió o comunicació d’aquestes somriu. dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives públiques i privades que les sol·licitin sí no Roser Batlle Data i signatura: www.bcn.cat/educacio/arturmartorell lacolumna LA TIRA CÒMICA DE... Àlvaro Ortiz / Escola Massana ns cio blic a t/p u a n.c .bc w ww