PROTAGONISTES >>Entre robots al Japó
DIÀLEG INTERCULTURAL
A FONS >>Visions des de l’aula
ENTREVISTA >>Sami Naïr
RADIOGRAFIA >>Alumnat estranger a Barcelona
SOM XARXA >>El Casal dels Infants
2 SUMARI/CRÈDITS núm. 67 octubre/novembre 2008
www.bcn.cat/educacio
Consell editorial
Montserrat Ballarín
Regidora d’Educació
Antoni Martorell
Gerent de l’Institut d’Educació
Antònia Hernández
Directora de Promoció Educativa i
Desplegament Territorial
Casimir Macià
Director de Centres Educatius Municipals
Teresa Salvadó
Directora de Recursos i Serveis Generals
Alicia Fernández
Secretària del Consell Escolar Municipal
Mercè Chacón
Consell de la Formació Professional
Artur Ferrer
Gerència
Direcció
Araceli Vilarrasa
Consell de Redacció
Jordi Arnal
Institut d’Educació
Roser Batlle
Fundació Catalana de l’Esplai
Rosa Bellés
Institut d’Educació
M. Àngels Cabeza
Ciutats Educadores
Dolors Cabrera
Institut d’Educació
Dolors Casanovas
Institut d’Educació
Roser Colomer
Institut d’Educació
Marta Comas
Consorci d’Educació de Barcelona
Marina Gay
Escoltes Catalans
Lluïsa García
Institut d’Educació
Teresa Lloret
Fundació BCN Formació Professional
Isabel Maestre
Duna (educació, mobilitat i sostenibilitat)
Lídia Marsol
Institut d’Educació
Ferran Martorell
Institut d’Educació
Neus Olivé
Centre de Recursos Pedagògics
Emili Pérez
Institut d’Educació
Josep M. Puig
Universitat de Barcelona
Joan Triadú
Institut d’Educació
Josep Rovira
Consell Escolar Municipal
Agustí Rubió
IES Lluís Vives
Joffre Villanueva
Moviment Laic i Progressista
Angels Zamora
Directora de l’escola bressol municipal
Sant Medir
Coordinació
Jaume Capsada
Redacció
Oriol Guiu
Disseny gràfic original
Villuendas+Gómez disseny
Disseny gràfic i maquetació
La Cifra / www.cifra.cc
Secretaria i administració
Programa de Publicacions de l’Institut
d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona.
Plaça d’Espanya, 5. 08014 Barcelona
tel.: 934023534; fax: 934023601
e-mail: imebatencio@bcn.cat
Il·lustracions
Mercedes Roglà i Cristina Salas
Fotografia portada
Patricia Esteve
Impressió Nova Era
ISSN 1135-2655
Dipòsit legal B-30994-2007
© Institut d’Educació
de l’Ajuntament de Barcelona
BARCELONA EDUCACIÓ
IMPRÈS EN
PAPER RECICLAT
e
4 NOTÍCIES núm. 67 octubre/novembre 2008 5NOTÍCIESe núm. 67 octubre/novembre 2008 e
ESCOLAB: L’ESCOLA
AL LABORATORI
Tercera edició de l’EscoLab «L’escola al labo-
ratori», que pretén acostar la ciència a l’a-
lumnat de secundària, batxillerat i cicles for-
matius. Les activitats i tallers, de gener a
abril de 2009, que es fan als propis centres
de recerca, a les universitats i a les empreses
són gratuïts per als grups escolars. El pro-
grama és una iniciativa de l’Institut de Cul-
tura i l’Institut d’Educació de l’Ajuntament
de Barcelona.
www.escolab.cati
ARNAL BALLESTER,
DE L’ESCOLA MASSANA,
REP EL PREMI NACIONAL
D’IL·LUSTRACIÓ
El ministeri de Cultura ha guardonat el bar-
celoní Arnal Ballester, professor de l’escola
municipal Massana, amb el Premi Nacional
d’Il·lustració per la seva trajectòria com a
il·lustrador de literatura infantil i juvenil.
Nascut a Barcelona l'any 1955, Arnal Balles-
ter va col·laborar en revistes d'humor gràfic
durant els anys setanta i actualment es de-
dica, entre moltes altres coses, a il·lustrar lli-
bres per a nens, cartells i també té espai per
als dibuixos animats.
www.arnalballester.com
www.escolamassana.cat
i
EL CONSORCI D’EDUCACIÓ
I LA GESTIÓ DELS
CENTRES EDUCATIUS
El Consell de Direcció del Consorci d'Educa-
ció de Barcelona ha acordat instar les dues
administracions que l'integren, Generalitat
de Catalunya i Ajuntament de Barcelona, a
fer efectiva l'assumpció de la gestió dels
centres educatius per part d'aquest orga-
nisme a partir de l'1 de gener de 2009.
www.edubcn.cati
NOVA OFERTA ESPORTIVA
PER A INFANTS I JOVES
La nova edició de la Guia de l'Esport en
Edat Escolar 2008-2009 actualitza l'oferta
esportiva de la ciutat perquè nens i nenes
gaudeixin dels beneficis de l'esport fora de
l'horari lectiu. En aquesta guia, que es pot
trobar a qualsevol de les oficines d'atenció
al ciutadà de Barcelona, s'hi inclou tota la
informació necessària perquè pares i mares
puguin triar quin esport volen que el seu fill
o filla practiqui durant el temps lliure, i a on
s'ha d'anar per fer-ho.
www.bcn.cat/plaesportescolari
INSCRIPCIONS AL FESTIVAL
BARCELONA VISUALSOUND
S'ha obert, fins al 29 de novembre de 2008,
el termini de recepció de les obres que con-
cursaran en la sisena edició de Barcelona Vi-
sualSound, que té per objectiu convertir-se en
una plataforma de promoció per a joves artis-
tes de l’àmbit audiovisual. Podran presentar-
s'hi realitzadors i realitzadores menors de 35
anys, residents de l'Estat espanyol. Algunes
de les categories són: Ficció, Documental de
contingut social, Videoclip, Filmets de mòbil i
càmera de fotos, Salvapantalles o Documen-
tal de muntanya-aventura-natura. El Festival
Barcelona VisualSound se celebrarà del 17 al
27 de febrer de 2009.
www.barcelonavisualsound.orgi
«OBRA OBERTA» APROPA
L’URBANISME A L’ALUMNAT
DE SECUNDÀRIA
L'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament i l'Insti-
tut Municipal d'Educació han impulsat la
iniciativa «Obra Oberta», un projecte edu-
catiu que pretén promoure la participació
dels estudiants de secundària en el planteja-
ment urbanístic de la ciutat. Es tracta d'un
programa amb el qual l’alumnat treballarà
sobre l'espai urbanístic i arquitectònic de la
ciutat a través de les visites a les obres i els
edificis en construcció.
www.bcn.cat/educacioi
LA COMISSIÓ BARCELONA
CIUTAT EDUCADORA
El 19 de setembre es va constituir la comissió
Barcelona Ciutat Educadora (CBCE), presidida
per Carles Martí, primer tinent d’alcalde de
l’Ajuntament de Barcelona, i formada pels
responsables polítics de les diferents àrees i
districtes municipals, com també els comissio-
nats d’alcaldia. La finalitat d’aquesta comissió
és la d’afavorir el compliment per part de l’A-
juntament dels principis de la Carta de Ciutats
Educadores amb la promoció de l’acció trans-
versal, la participació i el treball en xarxa
d’institucions i entitats, i el desenvolupament
del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC).
www.bcn.cat/educacioi
NOTÍCIES... ...>>
EL COMPROMÍS DE
DEONTOLOGIA DEL
CONSERVATORI MUNICIPAL
DE MÚSICA
El 25 de juny de 2008, el claustre del Con-
servatori Municipal de Música de Barcelona
va aprovar el Compromís de Deontologia
dels professionals del centre.
Els principis fonamentals en què s’ha basat
aquest Compromís són fer de la música una
eina de transmissió i desenvolupament dels
principals valors i actituds, tant personals com
de la societat, prendre consciència i ser con-
seqüents amb les accions i obligacions profes-
sionals de cadascú, fer prevaler l’interès ge-
neral per davant del particular, i aconseguir
un equilibri raonable de drets i obligacions
per part de totes les persones implicades.
www.cmmb.cati L’AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA
INICIA ELS PROGRAMES
PREVENTIUS A LES ESCOLES
Un nou curs escolar, l'Agència de Salut Pú-
blica de Barcelona (ASPB) posa a l'abast dels
centres educatius de la ciutat la seva oferta
de programes preventius de salut. En el dar-
rer curs la participació en aquests programes
va comptar amb més de 280 escoles de pri-
mària i secundària. L'Agència desplega els
programes preventius a través dels Equips
de Salut Comunitària ubicats als diferents
districtes de Barcelona, i se'n beneficien tant
els centres educatius públics com concertats
i privats.
www.aspb.cati
m
ax
lo
lla
r
7SOM XARXAnúm. 67 octubre/novembre 2008 e6 SOM XARXA núm. 67 octubre/novembre 2008e
E l Casal dels Infants és una organitza-ció sense ànim de lucre que, des de1983, concentra esforços als barrisde Barcelona on viuen infants i joves
amb més necessitats mitjançant un model
d’intervenció que es basa en la promoció de
les persones. Ho fa donant serveis educatius
i socials de qualitat i establint un compromís
de col·laboració entre infants, famílies i el
Casal, per potenciar la pròpia responsabilitat
i autonomia dels usuaris i afavorir la seva
inclusió social.
L’àmbit d’acció del Casal és divers: actua
en casos de risc de fracàs escolar, de necessi-
tat d’atenció, suport i acollida de persones
nouvingudes, i de desemparament de me-
nors immigrats no acompanyats. Més re-
centment, treballa per la integració de les
noies gitano-romaneses, com també per la
prevenció de la migració precoç en els països
d’origen.
Des del Casal sabem que tots els infants i
joves tenen la capacitat de tirar endavant
amb el seu propi esforç si reben el suport
adequat. Per aquest motiu, treballem, dia a
dia, donant-los suport en totes les etapes
del seu creixement a partir de cinc línies
d’actuació:
Suport social a infants i famílies
Suport al procés d’escolarització
Integració de joves sense xarxa social
Dinamització de joves i de la comunitat
Formació i inserció social i laboral.
Enguany, dins la línia de l’atenció als infants i
famílies, hem pogut ampliar la franja d’edat
dels nens i nenes als 0-3 anys, posant l’èm-
fasi en la prevenció i oferint una atenció es-
pecial a les mares. Amb el projecte «Vin-
cles», l’espai materno-infantil per créixer
junts, el Casal ha pogut donar resposta a la
situació de vulnerabilitat en què es troben
algunes dones durant la maternitat, les quals
sovint es troben soles davant el repte de
criar i educar els fills i compten amb escassos
o nuls ingressos econòmics. Totes elles parti-
cipen en el projecte amb la finalitat de poder
conciliar la vida laboral amb la cura del seu
fill o filla. Per això, el Casal, els ofereix un es-
pai de guarda que els permet conciliar activi-
tats de formació per a la seva inserció labo-
ral, així com atenció socioeducativa.
Perquè entenem que les dificultats econò-
miques són només la punta visible de l’ice-
berg, en el Casal fem incidència en l’atenció
psicopedagògica, el reforç educatiu, l’orien-
tació i participació de la família, l’aprenen-
tatge de la llengua, l’orientació a les perso-
nes nouvingudes i la formació sociolaboral
per reduir els elements de risc social i propi-
ciar, així, en infants i joves, oportunitats de
transformar amb èxit la seva pròpia realitat.
Des dels seus orígens, el Casal enfoca la
seva acció social en cada barri concret, en
l’entorn més proper on creixen els nens i ne-
nes a les grans ciutats. Un barri és una xarxa
de persones, famílies, serveis, escoles, es-
pais, organitzacions, que han de poder ga-
rantir el benestar de tots els infants i joves
que hi viuen. Sovint, en els barris que con-
centren una quantitat important de perso-
nes en situació de risc, cal que aquesta xarxa
sigui més forta i més rica. El Casal treballa
tenint en compte la particularitat de cada
barri de la ciutat de Barcelona, per tal d’am-
pliar i enfortir aquesta xarxa i per millorar la
qualitat de vida de les persones.
La nostra experiència al barri del Raval i
l’adaptació reeixida d’aquest model d’inter-
venció al barri de La Mina des de 2002 ens
han fet ampliar la nostra actuació a diferents
barris que concentren situacions difícils. Així
mateix, col·laborem amb el projecte «Cata-
lunya-Magrib a Tànger», en el qual treba-
llem per la prevenció de l’emigració precoç
de menors mitjançant la sensibilització, l’en-
fortiment de la xarxa social a la qual perta-
nyen i la dotació dels recursos necessaris als
seus barris per afavorir la seva inserció social
i laboral en el país d’origen.
14.000 INFANTS
Al llarg d’aquests vint-i-cinc anys, més de
4.000 voluntaris i professionals hem acom-
panyat més de 14.000 infants, joves i famí-
lies en la seva lluita per aconseguir millorar la
seva situació. Ho hem fet mitjançant l’es-
treta col·laboració amb les institucions so-
cials educatives per garantir l’èxit i la suma
d’esforços amb el màxim nombre d’entitats i
d’organitzacions, creant un entramat de re-
lacions de cooperació i complicitat per com-
plementar l’actuació i millorar al màxim l’im-
pacte i l’eficàcia del projecte.
Ara, el Casal vol aprofitar el seu vint-i-cin-
què aniversari per apropar-se al conjunt de
la societat civil catalana, a fi d’explicar a to-
thom que cal treballar amb perseverança per
pal·liar l’exclusió social. Donat que, encara
avui, hi ha moltes persones que viuen en
una situació precària, volem expandir l’im-
puls i l’energia que hem acumulat al llarg
d’aquests anys, implicant més persones i en-
grescant-les en aquest projecte col·lectiu,
amb la intenció de reforçar-lo i fer-lo arribar
allà on calgui.
Rosa Balaguer
Directora general del Casal dels Infants
e
L’ENTITAT DEL RAVAL FA 25 ANYS I S’OBRE A NOUS BARRIS
DE LA CIUTAT
«Sabem que tots els infants
tenen la capacitat de tirar
endavant amb el seu esforç si
reben el suport adequat.»
«Estem treballant amb estreta
col·laboració amb les
institucions socials educatives
per garantir l’èxit.»
CASAL DELS INFANTS DEL RAVAL
C/ Junta de Comerç, 16, pral. 1a
Districte de Ciutat Vella
08001 Barcelona
Tel. 93 317 00 13
www.casaldelraval.org
2
«No ens digueu que això és impossible, perquè no demanem la lluna, només el sol.» Aquesta va ser la re-
clamació que van fer els nens i nenes del Casal dels Infants del Raval el 15 de juny passat en la festa dels
vint-i-cinc anys de l’associació. Ja ha passat molt de temps des de 1983, quan el Casal va començar la
seva tasca amb infants i joves en situació de risc d’exclusió. Ara vol obrir-se a nous barris de la ciutat i
ampliar la seva actuació.
EL CASAL
DELS INFANTS
Oliver Adell
>> Nens i nenes del Casal del Raval, durant la
celebració dels 25 anys de l’entitat.
nens i nenes, però no es va perdre ni una mica d’il·lusió. Així es va deci-
dir que el grup s’apuntaria al campionat internacional de la «First Lego
League», per afrontar un repte i gaudir d’una experiència lúdica i peda-
gògica que els permetria compartir i comparar el fruit del seu treball amb
el d’altres nens i nenes. El nom de l’equip el van trobar ràpid: Bogatech.
I què havien de fer en aquestes competicions? L’explicació de la cons-
trucció i el disseny del robot basat en la tecnologia Lego. Però també s’hi
ha de fer un desenvolupament d’un projecte de recerca i investigació
basat en un tema diferent cada any. Els nens i nenes de l’escola Bogatell
van realitzar una anàlisi de la despesa energètica del centre. «No es treu
el màxim profit de l’energia que es consumeix. Es podria fer un gran es-
talvi de diners, amb els quals es podrien construir més escoles», afirma
amb rotunditat Manel Paret, un altre dels alumnes que formen part de
l’equip. Un projecte que més endavant van haver d’explicar en
anglès al campionat mundial del Japó.
Finalment, el campionat es tanca amb la compe-
tició directa sobre un taulell on el robot cons-
truït per cada equip ha de realitzar unes
missions amb la màxima precisió i el mí-
nim temps possible (com a màxim, en
dos minuts i mig). Aquesta part de
la competició es divideix en tres
enfrontaments que estableixen
un rànquing i uns finalistes.
«Vam fer moltes proves i assa-
jos. Recordo un dia que vam
estar moltes hores tancats al
local de l’escola on fèiem el
taller provant i provant per-
què tot sortís bé i en el mí-
nim temps possible», re-
corda Guillem Rueda.
Primer van participar en la
competició catalana que es
va realitzar a CosmoCaixa de
Barcelona amb altres equips,
formats, la majoria, per nois i
noies d’instituts de secundària.
«Eren els més petits i tothom se
sorprenia de la seva capacitat», re-
corda en Josep Maria, orgullós de l’e-
quip. A més, es van endur la tercera mi-
llor puntuació en el compliment del repte
del robot sobre el taulell i el premi al «millor
disseny per a tots». Quan van participar en el campionat estatal, van
obtenir el premi al millor «esperit d’equip». I ja van esclatar d’alegria
—«d’eufòria», diu en Josep Maria— quan van aconseguir una de les
dues places per participar a l’Open Asian Championship de Tòquio.
Dels setze nois i noies que van començar, només cinc van acabar
visitant el Japó el mes d’abril de l’any passat. «És un país molt curiós,
i el menjar és boníssim», diuen tots els alumnes amb la veu ben alta.
«Els que es van desapuntar del taller, se’n van penedir molt», somriu
Roc Fargas. Al Japó, on van viatjar amb les seves famílies després
d’un vol de moltes hores que tots recorden, van estar en contacte
amb l’escola a través de videoconferències i van fer amics i amigues
de diferents països del món.
El taller de robòtica Lego del CEIP Bogatell, que aquest curs conti-
nua, es converteix, doncs, en un espai d’aprenentatge de les noves
tecnologies, de coneixements científics —interpretar els resultats d’un
sensor, per exemple—, de matemàtiques —recorden amb alegria
quan van descobrir el nombre pi— i, fins i tot, d’anglès. «Requereix, a
més, esforç i concentració» argumenta en Josep Maria, responsable
del taller. I afegeix que per als infants suposa participar activament en
l’adquisició de coneixements. «Aprenem molt i de forma divertida, i a
més hem viatjat molt lluny», diu Marc Sangenís.
«Potser de grans inventem alguna cosa que faci que el món fun-
cioni millor», diu en Roc. Ara ja estan preparant un nou robot i un
nou repte basat aquest curs en el canvi climàtic. I així els deixo: l’un
muntant peces de Lego, un altre davant l’ordinador buscant informa-
ció i l’altre esbrinant com es diu en anglès «la variable».
Oriol Guiu
e
Construir un robot amb peces de Lego, descobrir el
nombre pi, desenvolupar un projecte d’estalvi ener-
gètic i fer un viatge al Japó. Nois i noies de les es-
coles Anna Ravell, del districte de Sants-Montjuïc, i
Bogatell, del districte de Sant Martí, van aconseguir
entusiasmar-se amb la recerca científica. I ho van fer
en projectes nascuts fora de l’àmbit lectiu, amb
l’impuls i el suport dels centres, dels pares i mares
i de l’entorn de l’escola.
J osep Maria Fargas coneix perfectament, per la seva tasca pro-fessional, les noves tecnologies i la seva aplicació en diferentsterrenys. Un dia, amb el seu fill Roc, va anar a veure una com-petició de construcció de robots, que patrocina l’empresa Lego,
i en van quedar entusiasmats. Entre l’un i l’altre es van animar i van
decidir formar un taller extraescolar de robòtica amb peces de Lego al
CEIP Bogatell, l’escola on estudia en Roc i en la qual en Josep Maria
forma part de l’AMPA.
Així va néixer el mes de juny de 2007 el taller extraescolar, organit-
zat per l’AMPA del centre, que portaria cinc alumnes del centre a un
viatge inoblidable al Japó. Al primer taller s’hi van apuntar setze nens
i nenes de quart, cinquè i sisè de primària. En Josep Maria es va con-
vertir en el responsable del projecte. Molts d’ells s’hi van apuntar per-
què havien jugat de més petits amb el Lego. «Jo no sabia ben bé de
què es tractava. Em van dir: apunta-t’hi. I així ho vaig fer», recorda
ara Júlia Díaz, alumna del centre. Al taller, els nens i nenes hi van
aprendre els conceptes bàsics sobre el disseny de robots amb peces
de Lego i la seva programació per fer-los acomplir diferents «reptes»
o missions de forma autònoma.
Tots van quedar molt satisfets. Els nois i noies s’ho passaven bé, i en
Josep Maria veia com gaudien i no va dubtar a donar continuïtat a l’ac-
tivitat. A l’inici del curs escolar 2007-2008, el grup es va reduir a vuit
9PROTAGONISTESnúm. 67 octubre/novembre 2008 e8 PROTAGONISTES núm. 67 octubre/novembre 2008e
ENTRE ROBOTS
AL JAPÓ
ALUMNAT DEL L’ESCOLA ANNA RAVELL I DEL CEIP BOGATELL
S’ENTUSIASMEN AMB LA RECERCA
«Els dos equips van haver de desenvolupar
un projecte de recerca i investigació al voltant
de l’estalvi energètic.»
EL PREMI DEL 7 DE SEC
S i els alumnes del CEIP Bogatell ja van tornar satis-fets del seu viatge al Japó només pel fet d’haver parti-cipat al campionat, nou joves de secundària de l’escola
Anna Ravell de Barcelona ho van fer amb el premi al millor disseny del ro-
bot. Després de passar les diferents proves de la competició, el robot del cen-
tre del barri del Poble Sec va obtenir 375 punts d’un màxim de 400.
No va ser fàcil, però, poder participar i viatjar al Japó. A més de l’assessorament
del professorat de la seva escola, van haver de buscar suport econòmic de dife-
rents empreses i, fins i tot, van organitzar una rifa per a recaptar fons per a afrontar
les despeses del viatge.
L’any 2006 a l’Escola Anna Ravell es van formar dos equips per a competir en el cam-
pionat de robots de Lego. De la passió per la robòtica i la tecnologia va néixer un
equip nou, el «7 de Sec», format per membres dels dos antics, set nois i noies dels
barris del Poble Sec i de Sant Antoni: l’Anna, la Sònia, la Irene, en Francesc, en Ge-
rard, en Cristian i en Carlos. Aviat s’hi van unir en Jordi i la Siyuan Jing.
El seu treball d’investigació científica sobre l’estalvi d’energia va ser, sens dubte,
molt original: van desenvolupar un sistema per produir energia en el moment
en què trepitgem els graons de les escales i, a més, plantejaven la possibili-
tat de desenvolupar-ho per a les rajoles del terra. I així van analitzar què
passaria si es fes a les Rambles de Barcelona.
Aquest treball els va fer guanyar el Premi al Millor Treball de
Recerca Científica de l’Ajuntament de Barcelona en el
campionat de Catalunya celebrat a CosmoCaixa el
dia 16 de desembre de 2007.
Teresa Estrada
Alumnes que van sense l’es-
morzar a l’escola, pares i mares
que no entenen que la direcció
del centre els convoqui per una
reunió o mestres que volen sa-
ber què significa portar el vel.
Aquestes són algunes de les ac-
tuacions que la Fatiha Rabehi,
mediadora, ha hagut de fer a les
escoles de la nostra ciutat. Arri-
bada des d’Algèria, l’any 1994,
vol sobretot que siguem com-
prensius amb les dificultats de
les persones nouvingudes.
T ot comença quan arriba una peticiódes de Serveis Socials de l’Ajunta-ment de Barcelona. És necessària laintervenció d’una persona media-
dora per ajudar a resoldre una situació. Així
és com professionals com la Fatiha comen-
cen la seva feina, sempre treballant en
equip. La petició pot venir des de diferents
escenaris, com un hospital o una escola.
La Fatiha treballa actualment com coordi-
nadora del Servei de Mediació Intercultural
Interpersonal a l’Associació Benestar i Desen-
volupament, dins el programa de mediació
intercultural i comunitària. Va arribar a Barce-
lona, l’any 1994, amb el seu company i una
filla d’un any, després d’haver de fugir d’Al-
gèria per la situació política. Llicenciada en
medicina, vol recordar però que «tinguis o no
estudis, tots passem pel difícil procés d’adap-
tació a una nova societat. Això ho hauria de
tenir tothom clar per entendre com és el pro-
cés inicial per a les persones nouvingudes».
Tenia contactes amb xarxes d’entitats que
treballaven amb les problemàtiques dels immi-
grants i, de seguida, va començar a actuar en
el marc del Projecte Xenofília com al que lla-
vors deien «agent pont», «intèrpret» o «dina-
mitzador cultural». Ara ja són coneguts com
els mediadors. «Sobretot que la gent no pensi
que ens posem al mig d’una baralla entre dues
parts. Fem molta mediació preventiva», ex-
plica. Coneix molt bé els problemes de la mi-
gració magrebina, però alhora té un coneixe-
ment general del que passa a totes les altres
comunitats que hi ha a la nostra societat.
Les accions que ha desenvolupat a les esco-
les, de les quals defensa el bon treball que
s’ha fet des de fa anys —«especialment, a les
de Ciutat Vella», concreta—, se centren, prin-
cipalment, en l’absentisme escolar i la manca
de comunicació entre les famílies i el centre.
«L’absentisme escolar està molt focalitzat en
nens i nenes adolescents, que arriben aqui en
aquestes edats i han d’aprendre un nou
idioma, fer nous amics i tenen dificultats d’ac-
ceptació. No és perquè tinguin un nivell baix
de coneixements», detalla la Fatiha.
Després hi ha la manca de comunicació
entre les famílies i el centre. «Són coses pro-
ducte de venir de diferents cultures. Moltes
vegades no entenen que sigui possible poder
parlar amb els professors, ja que als seus paï-
sos són figures intocables». I no tan sols re-
ben consells les famílies. També ha fet feina
d’assessorament amb el professorat: «Volen
saber coses dels seus costums, o conèixer
què significa portar el vel o com són les esco-
les als països d’origen. Si se’n té coneixement
és més fàcil, després, poder actuar».
Oriol Guiu
e
EL MEU ESPAI EDUCATIU
Vam quedar amb la Fatiha al CEIP mu-
nicipal Els Tres Pins, del districte de
Sants-Montjuïc, una de les escoles on
ha realitzat una mediació. Bàsicament,
ha treballat amb escoles públiques, a
les quals defensa per la seva gran
tasca amb l’alumnat nouvingut i per a
les quals demana «més recursos».
Però la Fatiha no tan sols fa feina a
les aules dels centres, també dins del
curs de formació de mediadors i me-
diadores interculturals que gestiona la
Fundació Desenvolupament Comuni-
tari des de fa 10 anys, on hi fa tas-
ques de formadora, coordinadora dels
processos de selecció d’alumnat i su-
pervisió de practiques.
Mediadora
Natàlia Limones
10 JO TAMBÉ EDUCO núm. 67 octubre/novembre 2008e
DIÀLEG INTERCULTURAL
En la celebració de l’Any Europeu del Diàleg Intercultural, hem fet una mirada dins de les
aules i de la ciutat per conèixer com es gestiona la diversitat. Les dades de l’alumnat es-
tranger a les nostres escoles i una entrevista amb Sami Naïr, completen aquestes pàgines.
A FONS 11
La primera mirada sobre la societat intercultural que
volíem tenir és la que sorgeix des de les aules dels
centres educatius de la nostra ciutat. Saber com es
gestiona tota aquesta diversitat en una escola. I vam
trobar en la Teresa Serra, mestra d’educació infantil al
CEIP Collaso i Gil, del barri del Raval, i premi Ciutat
de Barcelona 2007 d’educació, la mirada des d’una
escola, amb una majoria d’alumnat nouvingut i en un
barri amb un dels percentatges més alts de població
immigrant. La realitat de l’escola intercultural.
E
l fet que a Barcelona visquin un nombre important de perso-
nes estrangeres és un fenomen relativament recent. Si mirem
l’informe estadístic «La població estrangera a Barcelona. Ge-
ner 2008», veurem que a l’any 2000 estaven empadronades a
Barcelona 53.428 persones estrangeres (el 3,50% de la població). En
només set anys, aquest percentatge de població ha augmentat fins al
17,3%, ja que al gener del 2008 hi havia censades 280.817 persones
d’origen estranger a la nostra ciutat.
Una altra dada fonamental per avaluar el veritable impacte de la
migració a llarg termini en la nostra ciutat és l’anàlisi del nombre de
fills nascuts de pares i mares estrangers. L’evolució indica que el nom-
bre de fills i filles nascudes amb els dos pares estrangers suposa, du-
rant l’any 2006, el 18’2% dels naixements. El naixement de fills de
matrimonis mixtos (un estranger i l’altre de nacionalitat espanyola)
augmenta any rere any i suposa l’11’5% dels naixements. El grau
d’interrelació i de canvi sociodemogràfic que està experimentant
Visions des de l’aula
Fatiha Rabehi
Mercedes Roglà
aquesta ciutat queda reflectit en la contínua disminució del nombre
de famílies que tenen fills en què els dos cònjuges són de nacionalitat
espanyola. Actualment es tracta del 67’3% del total de naixements.
D’altra banda, els països d’origen d’aquests nous ciutadans són
molt diversos: el 46% són llatinoamericans, el 25% de la Unió Euro-
pea, el 16% d’Àsia i el 8% d’Àfrica. Aquesta diversitat d’orígens
comporta una gran diversitat de llengües, cultures, religions i mane-
res de fer i de pensar.
CANVIS EN LA POBLACIÓ ESCOLAR
L’evolució que ha experimentat la població de Barcelona a causa del
procés migratori, com és natural, ha tingut un fort impacte en el món
educatiu. La composició de les aules, en algunes escoles, s’ha modifi-
cat molt en pocs anys.
Des del nostre centre del barri del Raval, el CEIP Collaso i Gil, cons-
tatem que l’entrada dels fills i filles dels immigrants al sistema escolar
ha produït canvis importants pel que fa a la composició lingüística de
l’alumnat, als diferents nivells de coneixements que tenen els infants
dins d’un mateix grup (abans era més homogeni) i a la presència de
diversitat de cultures, religions i maneres de pensar i actuar.
De tota manera, també podem observar que l’alumnat immigrant
ni culturalment ni lingüísticament no forma un grup homogeni ja que
provenen de països molt diferents entre ells. També s’evidencien dife-
rències entre els infants d’un mateix país, segons si provenen d’en-
torns rurals o urbans.
En aquests moments, a la nostra escola, en una mateixa classe hi
poden haver parlants de tres, quatre, cinc i, a vegades, vuit llengües
diferents. Moltes d’aquestes llengües el professorat ni les entén, ni en
coneix les seves estructures gramaticals ni els seus sistemes fonètics,
ni en alguns casos les lletres o els signes dels seus alfabets.
D’altra banda, les diferències en el nivell de coneixements en un
grup classe, produïdes per la integració d’alumnes immigrants, es do-
nen per causes molt diverses. Pot ser per l’organització i el funciona-
ment dels sistemes educatius d’origen (arriben alumnes amb nivells
de matemàtiques o anglès molt superiors als de l’alumnat autòcton,
però també n’arriben d’altres amb nivells molt més baixos que els que
corresponen al nostre currículum en aquella edat). Una altra causa és
el grau d’escolarització de cada infant abans d’arribar a Catalunya
(escolaritzats des d’edats primerenques o no escolaritzats en nivells
superiors). Les diferències també es poden produir per la major o me-
nor distància entre la llengua familiar i les llengües de l’escola (llen-
gües romàniques o no romàniques) i, com és evident, per l’edat d’ar-
ribada a la nostra escola.
La diferència de cultures a les aules, potser, és el que crida més l’a-
tenció a qui és mira l’escola des de fora, com per exemple els mitjans
de comunicació. Lògicament, les famílies immigrants arriben a l’es-
cola amb el bagatge cultural propi de la seva comunitat d’origen i co-
neixen poc les formes de vida de la societat d’acollida. Les estratègies
de relació social no presenten les mateixes normes en totes les cultu-
res per més impossible que, a vegades, ens pugui semblar a les perso-
nes que compartim un mateix entorn cultural i no en coneixem d’al-
tres a fons.
Atesa aquesta circumstància, en algunes ocasions, les actuacions
d’aquestes famílies poden provocar malentesos en el centre ja que,
en els estadis d’adaptació i davant de les normes de funcionament o
en les seves estratègies de relació amb l’escola, no actuen de la ma-
teixa manera com ho fan les famílies estàndard.
Així mateix, els infants de tot el món mostren en la seva manera
d’actuar els valors i les normes que els transmet la seva família. La
manera de fer dels diversos infants es constata en el dia a dia de l’es-
cola en molts àmbits; en les diverses formes de vestir, en el tipus de
menjars que porten, en les manifestacions religioses, en la diferència
de ritmes davant d’una activitat segons els seus estils de vida, en po-
sicionaments diferents davant el valor de l’esforç o la superació per-
sonal, en l’interès per aprendre la llengua del país segons les perspec-
tives familiars de permanència a Catalunya i, en general, en la
diversitat de respostes i actuacions davant d’una mateixa situació.
Segons la seva forma de pensar i els models que han viscut, els in-
fants, els joves i les famílies nouvingudes esperen del professorat, dels
companys i companyes i de l’escola una actuació similar a la que es
dóna en els seus països d’origen pel que fa a la manera d’aprendre —lí-
nies metodològiques, tipus d’activitats, etc.—, el nivell d’exigència del
professorat, el tipus de disciplina, el paper del mestre dins de l’aula, etc.
Les diferències que es donen entre els models escolars d’origen i les
nostres escoles provoquen un cert desconcert tant a les famílies es-
trangeres que no saben com actuar en la nova situació com al profes-
sorat que, moltes vegades, no sabem trobar les estratègies per con-
nectar amb les famílies ni les metodologies que estableixin una relació
entre les formes d’aprendre en origen (memorització, repetició, etc.) i
les formes d’aprendre de les nostres escoles més relacionades amb el
raonament, l’experimentació, la participació...
NOVA SOCIETAT
La nova societat escolar comporta ser capaços de mantenir per una
banda les identitats culturals de cadascú i, per l’altra, enfortir cada ve-
gada més la cohesió social. Aquest repte, no ens enganyem, no és
gens fàcil. La institució escolar està acostumada a unes formes d’or-
ganització i de funcionament molt arrelades en l’imaginari comú d’un
país. A l’escola, com a tota institució amb molts anys de vida, li costa
molt introduir i consolidar canvis en les estructures profundes i trobar
nous mecanismes de funcionament que representin el conjunt de l’a-
lumnat actual. Però no podem situar només en el sistema escolar la
responsabilitat del canvi i de la construcció de la societat intercultural.
Cal tenir molt present que, l’escola, representa a una societat que
trontolla i que se sent insegura davant les onades migratòries i la glo-
balització. Aquesta inseguretat es constata amb manifestacions de di-
versos tipus que expressen la por a perdre la identitat com a poble.
La nostra escola fa uns quants anys que ha iniciat un procés de
canvi ja que està ubicada al barri del Raval i té un índex de població
immigrant de més del 85%. Intentem buscar i assajar mecanismes de
funcionament que donin resposta a les necessitats de la nostra pobla-
ció escolar amb l’objectiu d’anar dissenyant, a poc a poc, l’escola in-
tercultural.
Com el que fan les mestres del cicle de parvulari, amb una relació
diària amb les famílies que ens facilita el coneixement mutu i el con-
trast cultural. El coneixement mutu passa per descobrir, tots plegats,
com ens organitzem, pensem i sentim en el dia a dia. El descobrir com
vivim, els autòctons i els nouvinguts, les situacions quotidianes és el
que ens dóna més informació, a tots, de com som i del què esperem
els uns dels altres.
El diàleg entre les famílies immigrants i l’escola és l’eina que porta
al coneixement recíproc ja que, per a moltes de les persones nouvin-
gudes, l’escola és la porta d’entrada a la societat d’acollida. El com-
partir festes, menjars, tradicions tant de la cultura catalana com de les
cultures o formes de vida dels països d’origen ajuda a descobrir valors
i transmet afectivitat, acceptació i acolliment. En aquesta transmissió
de vivències és important buscar els punts que tenim en comú i no les
diferències que ens separen. Valorar i comparar els grans àpats que
totes les cultures tenim en les festes importants, felicitar-nos en les
dates assenyalades per a uns i altres, observar que totes les cultures
tenen punts en comú, encara que amb manifestacions diferents. Per
exemple, informar que la festa de la Castanyada està relacionada
amb el culte als morts permet comparar com es manifesta aquesta
tradició en altres llocs.
El facilitar la intervenció de pares i mares en la vida de l’aula: expli-
cant contes de les seves cultures, cantant cançons en les seves llengües,
ensenyant jocs, portant fotografies, objectes o llibres dels seus països fa
que les cultures familiars se sentin valorades i reconegudes i permet co-
nèixer les diverses formes de transmissió de la cultura popular.
Per donar a conèixer les formes d’organització de la societat cata-
lana o el funcionament del centre, a vegades, cal trobar estratègies
comunicatives que responguin a les necessitats lingüístiques de les fa-
mílies: enviem comunicacions en la seva llengua familiar, demanem
que assisteixin mediadors culturals a les reunions i entrevistes, utilit-
zem mitjans visuals per facilitar la comprensió de les explicacions, etc.
És fonamental que les famílies entrin a l’escola, que se la sentin
seva, que d’alguna manera visquin que en formen part, encara que a
vegades sigui, només, per fer fotos de la classe, dels espais, de la
mestra amb el seu infant o de l’infant amb els seus companys i com-
panyes. Sabem que el seu interès és explicar als familiars llunyans la
seva nova situació. Aquestes petites actuacions provoquen aproxima-
ció, confiança i integració; en una paraula, fan que les persones es-
trangeres se sentin membres de la societat en la qual viuen.
Conversar amb les famílies sobre les seves llengües familiars ens ha
permès descobrir que moltes persones nouvingudes parlen llengües
minoritàries i aquest fet els fa entendre la situació del català i el caste-
llà a Catalunya. Alguns diuen som els catalans del Marroc, del Paquis-
tan, de Bolívia o de les Filipines. Així mateix, els satisfà veure com
aquí es valoren llengües que moltes vegades en el seus països no te-
nen ni espai en el sistema educatiu.
D’altra banda, moltes d’aquestes famílies fa poc temps que són a
Barcelona però els ritmes i els costums de les escoles els demanen una
adaptació immediata. Podem trobar exemples en moltes situacions
quotidianes: el tipus de materials o les peces de vestir que els dema-
nem, on han d’anar a comprar les coses que fan servir els infants,
com ha d’anar vestit un infant en les diferents estacions de l’any quan
són persones que provenen de climes molts diferents als nostres, com
cal organitzar una motxilla per anar d’excursió, com espera el centre
que responguin els pares i les mares a les demandes del professorat,
la importància de la puntualitat horària en una societat urbana, els
horaris dels àpats...
El no dominar aquestes situacions pot semblar una qüestió irrelle-
vant però en l’organització d’una escola pot provocar problemes de
funcionament i ocasionar neguit en un infant. Parlant amb les famí-
lies t’adones que, en els estadis d’adaptació, el centre ha de ser flexi-
ble i intentar entendre perquè es produeixen els malentesos i sempre
que sigui possible avançar-se al problema.
En conclusió, l’experiència, des de l’òptica docent en l’educació in-
fantil, ens fa dir que per fer camí cap a la cohesió social hi ha un llistat
de paraules que, per a nosaltres, actuen com una vareta màgica en la
gestió de la convivència entre cultures. Les paraules que ens faciliten
la nostra tasca diària són: la comunicació entre la família i el professo-
rat, l’empatia, la flexibilitat, la curiositat per conèixer a l’altre, l’adap-
tació activa a la diversitat de situacions, la creativitat i la imaginació
per trobar noves formes d’ensenyar i de relacionar-nos, l’afecte i la
comprensió en l’atenció de famílies i infants que han viscut experièn-
cies migratòries d’una gran complexitat, la negociació de les diferèn-
cies per trobar solucions noves, la valoració de la diversitat, l’esperit
de col·laboració entre els companys i companyes del centre, la for-
mació, i una llarga llista que defineix la feina dels docents del segle
XXI en una societat europea.
Teresa Serra i Carol
Mestra d’educació infantil
CEIP Collaso i Gil
e
13A FONS12 A FONS núm. 67 octubre/novembre 2008e núm. 67 octubre/novembre 2008 e
«No podem situar només en el sistema
escolar la responsabilitat del canvi i de la
construcció de la societat intercultural.»
«És fonamental que les famílies entrin
a l’escola, que se la sentin seva, que d’alguna
manera en formin part.»
B
El Camp de la Pau és una iniciativa de la Fundació
Fòrum Universal de les Cultures que cada any con-
voca cent nois i noies de diferents ciutats del món,
entre elles Barcelona, per parlar i reflexionar sobre
com construir un món més just i solidari. Ara que
s’ha celebrat el Camp a la ciutat de Nàpols —del 5 al
25 d’octubre—, hem volgut recollir les experiències i
reflexions dels que ja han viscut aquesta trobada.
L a celebració del Camp es va iniciar amb el Fòrum Universal deles Cultures de Barcelona l’any 2004, va continuar al Fòrumde Monterrey (Mèxic) el 2007 i no faltarà el 2010 a Valparai-so (Xile). Però, la Fundació Fòrum s’ha encarregat que aques-
ta activitat es faci cada any.
El Camp de la Pau és un espai de treball i d’aprenentatge. S’hi tre-
ballen continguts dels eixos del Fòrum, com ara la diversitat cultural,
el desenvolupament sostenible, les condicions per a la pau, la partici-
pació i el coneixement i aprenentatge dels Objectius de Desenvolu-
pament del Mil·lenni de les Nacions Unides.1
Participar al Camp de la Pau representa per als nois i noies assolir un
compromís amb la seva comunitat i amb la resta dels participants per
treballar en la difusió dels valors del Fòrum. Durant la seva estada tenen
l’oportunitat de conèixer altres realitats del món. El Camp de la Pau ac-
tualment representa una xarxa de més de 1.500 participants de més de
quaranta-nou ciutats diferents.
És un projecte que es construeix a partir de la pròpia trajectòria, a la
qual se sumen les experiències que els nois i noies ens van traspas-
sant, i les particularitats de les ciutats que acullen les diferents edi-
cions. En definitiva, és un espai de trobada on les persones partici-
pants poden treballar per impulsar la cooperació i la col·laboració
entre les delegacions de les ciutats participants.
Des de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona hem
col·laborat en aquest projecte des dels seus inicis. Una de les nostres
tasques és la selecció dels representants de la ciutat de Barcelona a
cadascun dels campaments de la Pau que s’han celebrat des del
2004. Els representants de Barcelona són nois i noies que cada any
provenen de districtes diferents de la ciutat i que procedeixen de cen-
tres d’educació formal i/o de l’educació en el lleure. Volem garantir
una representació rica on tinguin cabuda els diversos territoris de la
ciutat. Fins ara hi han participat vint-i-cinc centres educatius amb un
total de cinc-cents joves de la nostra ciutat.
Creiem que experiències educatives com el Camp de la Pau ofereixen
un aprenentatge molt positiu per als joves participants i els capacita per
ser actius i reflexius, tenir sensibilitat social i contribuir en la creació de
societats més justes, sostenibles i solidàries.
L’any passat vam posar en marxa un comitè científic, format per un
equip de professionals del món de l’educació a Barcelona, que té per
objectiu posar en comú elements de reflexió sobre el projecte del Camp
de la Pau. Durant el curs 2007-2008 vam elaborar una petita exposició
sobre el Camp de la Pau, amb la participació activa dels nois i noies de
l’IES Miquel Tarradell i de la Ludoteca Municipal Maria Gràcia Pont,
que són els centres que van acudir a la cita de Monterrey, l’any 2007.
El Camp de la Pau, que s’ha fet a la ciutat de Nàpols, els represen-
tants de Barcelona han estat un grup de nois i noies de l’IES Joan Coro-
mines del districte de Sants-Montjuïc.
Raimon Ramis
Fundació Fòrum
Marleny Colmenares
Institut d’Educació
1. http://spanish.millenniumcampaign.org
e
El Camp
de la Pau
L’intercanvi i
l’aprenentatge
entre nois i noies
de tot el món
LA FORÇA QUE ENS UNEIX
D urant els mesos d’octubre i novembrede l’any 2007, setze nois i noies dedotze a catorze anys del grup d’ado-
lescents de la Ludoteca Maria Gràcia Pont del
barri del Poble Nou van participar, conjunta-
ment amb les seves educadores, al Camp de
la Pau que es va fer durant el Fòrum Universal
de les Cultures de Monterrey (Mèxic).
El Camp és per a nosaltres un estil d’actuar,
una manera de fer i una forma de pensar.
Creiem, però, que res millor que donar veu
als nois i noies que van viure l’experiència.
«Al camp, t’adones que no tot al món són
guerres i mals pensaments, ni res per l’estil,
que podem fer coses per ajudar a tenir un
món millor», diu l’Arnau. La Maria ens ex-
plica com era un dia durant l’estada al camp:
«Començàvem amb els jocs dels països per
fer més amè el camí fins a la carpa, on ens
trobàvem amb totes les delegacions de nois i
noies. Caminàvem un bon tros i feia molta
calor. En arribar a la carpa, teníem una xe-
rrada i després cadascun anava amb el seu
grup a la seva sala, on fèiem intercanvi cultu-
ral o activitats artístiques. Cada nit hi havia
una activitat, on cada delegació mostrava al-
gun tret característic de la seva cultura i del
seu país».
Ja us podeu imaginar la il·lusió de tots i to-
tes per conèixer altres realitats i com s’espavi-
laven per comunicar-se entre els uns i els al-
tres. «Encara que algunes persones pensin que
per ser diferents són superiors o inferiors, en
realitat les diferències ens uneixen cada cop
més», explica en Guillem, que insisteix que va
viure deu dies «inoblidables».
El Sergi també en fa una valoració molt po-
siativa: «Sobretot, em va servir per conscien-
ciar-me que entre tots hem de tenir cura del
nostre món, tots junts independentment de la
procedència i cultura». O el que diu en Cris-
tian: «Aquesta experiència em va fer apren-
dre que haig de saber compartir, entendre i
ensenyar».
Coneixedors que difícilment es tornarien a
trobar amb la resta de nois i noies, i gràcies
al correu electrònic, segueixen la seva amis-
tat i intenten fer costat als que més pateixen
donant-los suport i, alhora, compartint des
de la distància la seva vida. Ens agradaria
acabar amb l’opinió de l’Elisabet: «Tots vam
marxar amb un propòsit comú, i això és la
força que ens uneix: intentar canviar el
món!».
Carme Ferrer
Montserrat Montull
Ludoteca Maria Gràcia Pont
UNA GEOMETRIA PERFECTA?
E ls nois i noies de l’IES Miquel Tarradellvan afrontar el viatge com una aventura.Alguns d’ells, d’origen americà, pakista-
nès o bengalí, ja sabien què era un vol de
quinze hores. El viatge a Monterrey, però,
sense els pares, amb els amics i les amigues de
classe, prenia tota una altra dimensió. El sentit
de grup i la cohesió van créixer d’una manera
considerable, i això va ajudar significativament
a fer que el control del grup fos més senzill.
Les reticències amb els nous companys me-
xicans, libanesos, marroquins, etc., van durar
ben poc. Cada grup de treball estava compost
per quatre nois i quatre noies cadascun, tots
de països diferents, amb dos educadors mexi-
cans. La mirada, el gest, el somriure i, sobre-
tot, les ganes de compartir i comunicar van
desfer ben aviat totes les timideses.
Dia rere dia feines i jocs, propostes educa-
tives i rialles, discussions i festes, presenta-
cions, visites, cançons i balls es van anar suc-
ceint de manera fluida. Al llarg de deu dies
van ser motiu de debat i de treball intens te-
mes com la participació, el desenvolupament
sostenible, la cooperació, la pau, la diversitat
cultural, el racisme, el compromís personal
amb un nou món a construir, sempre en un
escenari sostingut de diàleg, intercanvi d’ex-
periències i convivència intensa.
La darrera dinàmica, el darrer joc, «Vales
porque vales», va esdevenir una successió
d’abraçades, rialles, elogis i dolces llàgrimes
per la certesa d’un comiat que s’albirava pro-
per. El sopar final, exquisit, de gala i amb ball
—a Monterrey sempre s’acabava ballant—, va
suposar el darrer i emocionant acte d’una fun-
ció inoblidable. Petons i abraçades, correus
electrònics que s’apunten, promeses d’amistat
eternes, fotos, milers de fotos, individuals, de
parelles, de grup, serioses, fent ganyotes, plo-
rant, rient, cridant...
Al capdavall, tot ha funcionat bé, experièn-
cies noves, noves amistats, alguns aprenen-
tatges, potser alguns compromisos, amistats
virtuals —ai, això de la globalització—, qui
sap si mai esdevindran novament reals...
A la carpa del Camp de la Pau, en el silenci
de l’endemà, tres-cents vint cubs de carto-
lina, de vint per vint, voleien penjats de fils
recordant que, efectivament, no hi ha res mi-
llor per al diàleg intercultural que la paraula,
la convivència sostinguda, el coneixement i
la solidaritat. Tres-centes vint figures geomè-
triques per la pau: una geometria perfecta?
Albert Grau
IES Miquel Tarradell
PREVENIR CONTRA EL MAL...
E l Camp de la Pau és una vacuna contrael mal. Ho és perquè una experiència li-mitada, una estada curta però intensa,
pot deixar un rastre que predisposi els partici-
pants contra la xenofòbia, el racisme i contra
qualsevol altra forma de discriminació.
El Camp de la Pau pot ser útil contra la
discriminació gràcies a un fet senzill que és
en el nucli de la seva naturalesa: aplegar amb
voluntat educativa persones ben diferents i
del tot desconegudes per conviure, parlar i
fer coses plegades durant uns dies. Aquest
fet, aparentment banal, desencadena un se-
guit d’experiències formatives.
Posar cara a cara els nois i noies, els fa mi-
rar-se, somriure, parlar entre ells i entendre’s.
Els demana que expliquin com viuen, quins
són els seus problemes i com veuen les difi-
cultats que afecten la convivència humana.
Els ajuda a pensar projectes per a quan tornin
a casa i els fa participar en activitats durant
l’estada. Per tot plegat, el Camp de la Pau és
una defensa moral contra la discriminació
perquè ens aproxima als altres —als diferents
i desconeguts—, ens permet crear llaços d’a-
mistat i comprensió, ens demostra que la
convivència és possible i agradable, i ens en-
senya que tots som molt semblants. Produeix
humanitat, aquella disposició que impedeix
veure un ésser humà com si fos una cosa es-
tranya a témer, usar o agredir.
Qui s’adona que els diferents en el fons
són semblants, es treu dels ulls el vel dels
prejudicis. S’immunitza contra el perill de
convertir qualsevol humà en un ésser distant,
invisible, estrany, intercanviable: en un quasi-
objecte que no desperta respecte moral per-
què ha deixat de ser considerat com a per-
sona. Qui s’acosta als altres, activa un
mecanisme moral bàsic d’acceptació, reconei-
xement i responsabilitat.
Podem veure l’experiència del Camp de la
Pau com una proposta formativa per als nois i
noies participants, inspiradora per als educa-
dors i educadores, i simbòlica per al conjunt
de la societat.
Josep M. Puig Rovira
Catedràtic de Teoria de l’Educació de la
Universitat de Barcelona i membre del
Comitè Científic del Camp de la Pau
23APUNTS22 APUNTS núm. 67 octubre/novembre 2008e núm. 67 octubre/novembre 2008 e
www.fundacioforum.org2i
113
1.643
N o hi ha dubte del ràpid i elevataugment de la població estrange-ra a la ciutat de Barcelona, que hapassat de ser el 3,5% del total de
població l’any 2000 a constituir el 17,3% al
gener del 2008. Cal assenyalar, però, que
després del fort creixement (una mitjana de
tres punts anuals) produït entre els anys 2001
i 2004, a partir de l’any 2005 aquest creixe-
ment ha estat menor (un punt anual). Pel que
fa als percentatges per districte, l’Eixample,
amb un 16,3%, i Sants-Montjuïc, amb un
17,8%, estan per sobre de la mitjana de la
ciutat, i Ciutat Vella concentra el percentatge
més alt d’aquesta població, el 44,1%.
Si la població estrangera a Barcelona ha
augmentat, també ho ha fet la presència d’a-
lumnat de nacionalitat estrangera a les esco-
les de la ciutat: al curs 2007-2008, un 11,6%
de l’alumnat escolaritzat en ensenyaments
de règim general a partir de P3 era estranger,
i d’aquest percentatge, el 7,2% procedia de
l’Amèrica Central i de l’Amèrica del Sud.
El nombre d’alumnat estranger continua
creixent, però des del curs 2004-2005 l’in-
crement interanual és menor. Cal destacar la
tendència a la baixa del grup del Magrib i el
creixement molt significatiu del nombre
d’estudiants procedents de l’Amèrica Cen-
tral i de l’Amèrica del Sud i, si bé en menor
grau, d’Àsia i d’Oceania.
Pel que fa a la ubicació de l’alumnat en els
diferents districtes de Barcelona, els nois i
noies procedents de la Unió Europea i de la
resta d’Europa es distribueixen de manera si-
milar en tots els districtes, mentre que un
27% de l’Àfrica i un 33,8% d’Àsia i Oceania
els podem trobar al districte de Ciutat Vella.
Una dada significativa és la diferent distri-
bució i concentració d’alumnat estranger en
els centres: mentre que el 22% de l’alumnat
escolaritzat en centres públics és estranger,
només arriba al 4,7% de l’alumnat matriculat
en centres privats (concertats i no concertats).
Dins de cada sector també hi ha diferèn-
cies pel que fa al percentatge d’alumnat es-
tranger escolaritzat. Així doncs, quant als
240 centres de titularitat pública que hi ha a
la ciutat, quaranta-nou tenen fins a un 50%
o més d’alumnat estranger, vint-i-nou cen-
tres fins a un 40%, quaranta-tres centres
fins a un 30% i cinquanta centres fins a un
20%. D’altra banda, quant als 194 centres
concertats, cinc tenen fins a un 50% o més
d’alumnat estranger, un centre fins a un
40%, nou centres fins a un 30% i vint-i-set
centres fins a un 20%.
Mariona Escobar i Freixa
Consorci d’Educació de Barcelona
e
Parlem de com gestionar la interculturalitat a les aules perquè la nostra ciutat ja compta amb un nombre
elevat d’alumnat estranger a les escoles. L’informe L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2007-
2008, realitzat pel Consorci d’Educació de Barcelona, aporta dades sobre l’evolució i distribució de l’esco-
larització d’alumnat estranger.
Font: L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2007-2008. Consorci d’Educació de Barcelona
Alumnat estranger
a Barcelona
Evolució i distribució a les escoles de la ciutat
0%
3%
6%
9%
12%
15%
07-0806-0705-0604-0503-0402-0301-0200-01
Alumnat de nacionalitat estrangera a Barcelona. Evolució 2000-2008
6.127
9.416
13.550
17.682
19.682
21.459
23.042
24.919
2,9%
4,4%
6,3%
8,2%
9,1%
9,9%
10,6%
11,6%
Alumnat de nacionalitat estrangera a Barcelona
Concentració d’alumnat estranger en centres públics
Magrib
Total: 1.756 alumnes
75
79
Amèrica
del Nord
Total: 154 alumnes
3.645
11.912
Amèrica Central
i del Sud
Total: 15.557 alumnes
25RADIOGRAFIA24 RADIOGRAFIA núm. 67 octubre/novembre 2008e núm. 67 octubre/novembre 2008 e
1.305
651
Unió Europea
Total: 1.956 alumnes
415
871
Resta d’Europa
Total: 1.287 alumnes
99
285
Resta
d’Àfrica
Total: 384 alumnes
1.108
2.714
Àsia i Oceania
Total: 3.822 alumnes
Fins a 5% Fins a 10% Fins a 20% Fins a 30% Fins a 40% Fins a 50% Més de 50%
Ciutat Vella
L’Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
2
1
5
2
6
2
6
1
3
4
32
0
4
2
4
2
5
4
3
4
9
37
2
6
4
2
3
4
7
9
6
7
50
1
5
8
1
0
3
5
8
4
8
43
4
2
4
0
1
1
3
4
1
9
29
0
0
2
1
0
2
2
4
2
5
18
10
0
7
0
1
1
2
6
3
1
31
Concentració d’alumnat estranger en centres concertats-privats
Fins a 5% Fins a 10% Fins a 20% Fins a 30% Fins a 40% Fins a 50% Més de 50%
5
12
4
1
2
2
3
3
3
1
36
4
5
3
0
1
3
2
5
2
2
27
3
1
1
0
1
0
1
2
0
0
9
0
1
0
0
0
0
0
0
0
0
1
1
3
0
0
0
0
0
0
0
0
4
0
0
1
0
0
0
0
0
0
0
1
Ciutat Vella
L’Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
1
12
5
11
33
9
11
8
12
14
116
Centres públics
Centres concertats/privats
www.edubcn.cat2i
E l Pla Comunitari de Verdum ha volgut posar l’èmfasi en el seuprograma als aspectes socioeducatius, ja que entenem que l’e-ducació ha de ser la base que estructuri tota comunitat icreiem, fermament, que és una qüestió a la qual tots i totes
dediquem part del nostre temps: com a professionals, com a família,
com a entitats, com a veïns i veïnes...
Amb la voluntat d’aprofundir en el coneixement de la situació de
l’educació al barri, de detectar les necessitats educatives de la po-
blació i de dinamitzar la comunitat educativa, l’any 2007 es va rea-
litzar el diagnòstic comunitari sobre l’educació.1 Aquest estudi co-
munitari ha actualitzat les dades, la informació, les percepcions i les
propostes recollides al primer diagnòstic comunitari que datava de
l’any 2001.
La tècnica metodològica emprada en el diagnòstic ha estat l’audi-
ció. A partir d’una pregunta oberta —en aquest cas, «Com veus l’e-
ducació al barri?»—, es va recollir la visió dels veïns i veïnes, del pro-
fessorat, de les famílies i de les entitats entorn de les necessitats i
potencialitats educatives del barri.
LES CONCLUSIONS
Quan parlem de quelcom tan ampli com és l’educació, es tendeix a
centrar el tema en una franja d’edat determinada: la que va des dels
més petits fins als joves. La intenció inicial en l’elaboració del diagnòs-
tic era referir-se també a les persones d’altres edats, ja que entenem
l’educació com un procés continu d’aprenentatge; totes les persones
aprenem al llarg de la vida: de petites, de joves, d’adultes, de grans…
El procés, però, ens va portar a centrar-nos bàsicament en infants i jo-
ves com a principals subjectes del diagnòstic educatiu.
Un segon element a destacar és la identificació de tres protagonis-
tes o agents educadors clars: família, escola i entorn. Tots tres agents
comparteixen un objectiu i un subjecte comú: l’infant, l’adolescent i
la persona jove. Es constata, per tant, la idea que l’educació no cor-
respon a un agent en exclusiva (l’escola o la família), sinó que hi ha
diferents protagonistes amb responsabilitats compartides.
Reconeixent el paper central que juguen l’escola i la família en el
procés educatiu, ressalta, però, la importància de l’entorn social com
a espai educatiu. El propi barri —les entitats i associacions, els casals i
centres cívics, el carrer, els grups informals, la comunitat de veïns,
etc.— és també l’escenari on podem aprendre els uns amb els altres. I
és en aquest espai més informal on destaca la importància del treball
educatiu del lleure com a eina d’educació integral de l’infant, a més
del servei que, parlant en termes de conciliació, proporciona a la co-
munitat.
El tercer element recollit en el diagnòstic és la manca d’espais espe-
cífics per a infants i joves, i d’espais propers de trobada i de lleure
adequats a les necessitats de la població infantil i juvenil de Verdum.
Les aportacions recollides en el diagnòstic deixen també constàn-
cia d’un quart element: els tres protagonistes no poden realitzar
aquesta tasca educativa en solitari, cadascun per la seva banda. Ja
que s’adrecen al mateix col·lectiu, és quasi inevitable que s’establei-
xin relacions. El fet diferencial del treball comunitari és que es genera
un canvi en les relacions establertes, les quals orienta cap a la
col·laboració, la coordinació i la cooperació. La comunicació entre els
diferents agents i la coordinació entre entitats, i els recursos-serveis
de la comunitat es dirigeixen cap a la suma d’esforços per aconse-
guir l’objectiu comú: la millora educativa. I és on també resideix la
importància del treball comunitari, en la intervenció cap a unes rela-
cions positives, constructives i de diàleg.
ESCENARIS DE TREBALL
Un cop elaborat el diagnòstic, durant els primers mesos de 2008 es
van realitzar trobades amb els agents que han participat en el procés
per identificar les principals línies d’actuació, definir conjuntament les
estratègies per donar resposta a les necessitats detectades i implicar
els recursos i entitats en aquells temes amb els quals se senten més
identificats.
Partint de la base que els tres protagonistes —família, escola i en-
torn— són totalment necessaris en el procés educatiu d’infants i joves
i que, per tant, s’ha de fer un treball conjunt i en paral·lel amb
aquests agents, s’han creat tres comissions de treball:
Família-escola-entorn. La línia central és la implementació de pro-
jectes que permetin treballar aspectes com la relació entre educació
formal i educació no formal, l’obertura dels patis de les escoles fora
de l’horari lectiu i l’obertura de les activitats educatives extraesco-
lars de les escoles a d’altres infants del barri. Igualment, es dóna
suport a la tasca educativa de les famílies a través del treball directe
amb les AMPA i amb les escoles.
Adolescents i joves. El treball se centra en la dinamització d’expe-
riències de treball de carrer amb joves orientades a la prevenció de
situacions de risc tot treballant des dels espais on es troben actual-
ment els joves potenciant la seva participació i implicació.
Espai públic. Focalitza la seva tasca en la recuperació d’espais al
barri a partir de la millora dels ja existents i de l’ús dels espais dels
centres escolars com a espais públics.
Després de la realització del diagnòstic educatiu, sabem que en ma-
tèria d’educació comunitària es requereix el compromís de tota la
comunitat (administracions, recursos i ciutadania) per facilitar la
presa de decisions i el foment de l’autonomia dels infants i joves del
nostre barri. Facilitar el desenvolupament del propi projecte de vida,
tal com diu un proverbi africà: «Per educar una criatura, cal la tribu
sencera».
Sandra Pardo i Mònica Salas
Associació Comunitària Verdum i Equip Comunitari
e
L’ESTUDI APOSTA PER L’APROPAMENT ENTRE TOTS ELS AGENTS
I ESPAIS EDUCATIUS
DIAGNÒSTIC
EDUCATIU
DEL VERDUM
El Verdum compta amb un Pla Comunitari, gestat l’any 1998, que pretén millorar la qualitat de vida de les
persones i que agrupa diferents entitats i veïns i veïnes per dinamitzar socialment, educativament i cultu-
ralment el barri. Dins dels seus estudis i treballs, ha realitzat un diagnòstic educatiu, del qual presentem
les principals conclusions.
pcverdum@pangea.org2i
Natàlia Limones
26 BARRI A BARRI núm. 67 octubre/novembre 2008 27BARRI A BARRIe núm. 67 octubre/novembre 2008 e
VERDUM
DISTRICTE DE NOU BARRIS
L ’origen del barri es troba en dues grans promocions d’edifi-cis, construïts els any 50: els Habitatges del Governador, denomés 20 metres quadrats i de pèssima qualitat, i el polígon
de l’Obra Sindical del Hogar. Molts d’aquests edificis ja s’han
substituït, però el Verdum continua sent un barri densament urba-
nitzat al centre del districte de Nou Barris.
La denominació Verdum que s’ha donat al barri recorda la ciutat
de la històrica batalla de la primera guerra mundial i va ser la que
va aprovar l’Ajuntament, l’any 1919. Barri de gran dinamisme co-
mercial, ha sofert una gran transformació urbana encara que conti-
nua amb dèficits pel que fa a la qualitat de les edificacions.
Pel que fa als equipaments educatius, compta amb només dos
centres públics (el CEIP Aiguamarina i l’escola d’adults Freire) i, en
canvi, sis centres concertats.
1. Associació Comunitària Verdum. Diagnòstic comunitari sobre educació al barri de Verdum.
Barcelona, 2007.
Districte de
Nou Barris
6
ments». En una primera part, va descriure di-
versos processos de transformació de les ciu-
tats i la visió de la ciutat educadora. A conti-
nuació, va apuntar alguns criteris per fer
possible el «clima» propi d’una ciutat compro-
mesa amb els principis de la Carta de Ciutats
Educadores, entenent que aquest clima és el
resultat d’una acció sostinguda en el temps.
Seguidament, va descriure el procés de cons-
trucció del projecte de Ciutats Educadores des
de l’AICE i va situar el projecte de ciutat edu-
cadora com a eix central de totes les polítiques
educatives en el Pla d’Acció Municipal 2008-
2011 de l’Ajuntament de Barcelona.
Finalment, va convidar-nos a pensar en el
futur de les nostres ciutats a través de diver-
ses mirades i definint un camí, com a procés
en permanent construcció sobre la pròpia ac-
ció, compartit amb molts agents; divers i sin-
gular, propi de cada ciutat però compartit, ja
que així ens permet un treball en xarxa.
L’exalcalde de Bogotà i director de la cor-
poració Visionarios por Colombia, Antanas
Mockus, es va encarregar de la conferència
següent que duia el títol «La ciutat, espai
d’aprenentatge i de cultura cívica». A peu
dret i caminant d’un costat a l’altre de l’es-
cenari, l’exalcalde visionari va teixir la seva
conferència apuntant diverses reflexions so-
bre la ciutadania i sobre la importància d’ad-
quirir uns coneixements imprescindibles per
a la convivència. Va explicar que s’han de
tenir els coneixements dels motius, raons,
emocions i interessos, però també de les re-
gles legals, morals i culturals que ens afecten
profundament. Aquesta cultura ciutadana,
va proposar també, ha d’harmonitzar la llei,
la moral i la cultura general. Finalment, va
aportar exemples d’intervencions i campan-
yes educatives en diversos àmbits que es
produïren durant el seu mandat com a al-
calde a la ciutat de Bogotà.
Amb el títol «Construcció de ciutadania en
ciutats multiculturals», José de Souza Mar-
tins, sociòleg i professor titular de la Univer-
sitat de São Paulo, va donar a conèixer l’ex-
periència de diverses persones i col·lectius de
la ciutat de São Paulo: joves artistes, indi-
gents «sense sostre», etc., i experiències
educatives de qualitat en alguns barris de la
perifèria de la ciutat. També va oferir la seva
visió de la ciutat educadora com aquella que
ensenya, que difon i que preserva la seva
identitat cultural, que és acollidora per la
cultura i el coneixement i que, naturalment,
és també l’espai del conflicte entre usuaris.
Un conflicte permanent que demana pro-
cessos, també permanents, de socialització.
Finalment, va arribar el torn de David
Ugarte, economista i soci fundador de l’em-
presa Sociedad de las Indias Electrónicas,
amb la conferència «Ciutats Educadores en
el món de les xarxes socials». El ponent va
referir-se a l’oportunitat que ens donen les
noves tecnologies per a la creació de noves
xarxes de relació i de noves formes de cons-
trucció de coneixement i d’idees. Tot ens ha
de servir per ser més lliures. Però la llibertat
només pot ser gaudida per homes i dones
lliures i responsables. També existeixen els
enemics, un bestiari imaginari que ens ha
portat la modernitat nacional i les seves ide-
alitzacions. Va acabar dibuixant el futur de la
ciutat, que serà el de la comunitat real i no el
de la comunitat imaginada.
D’altra banda, l’organització del congrés
va preparar nou visites a experiències educa-
tives de la ciutat: Centre d’Educació Unificat
de Jacana, Favela d’Heliòpolis, Centre Cul-
tural de Joventut, Museu de la Llengua Por-
tuguesa, centre històric, barri-escola Vila
Madalena, Museu Afro-Brasil, Parc Ibira-
puera i Memorial d’Amèrica Llatina.
Aquesta aproximació a la realitat educativa
d’una ciutat tan complexa i diversa com és
São Paulo va merèixer una alta valoració per
part de les persones assistents a la trobada
de l’AICE. Experiències rellevants com les
dels centres educatius unificats que apleguen
equipaments educatius, esportius, culturals i
socials en un mateix projecte i que es conver-
teixen en l’eix angular sobre el qual pivota la
construcció del futur de barris sencers.
LA CARTA DE SÃO PAULO
Durant la cloenda del Congrés, el comitè
científic va presentar la Carta de São Paulo,
on s’expressa:
La reafirmació de la carta de ciutats educa-
dores a través dels seus principis que revelen
la importància de l’educació en els diferents
espais de la ciutat com un exercici de saviesa
universal, amb intencionalitat, en la recerca
de fer efectiva la democràcia i la sostenibili-
tat i amb el reconeixement i el respecte a la
diversitat cultural.
La defensa de l’educació humanista i autò-
noma que té en compte l’ampliació de les
polítiques públiques governamentals i no
governamentals associades a les diferents
dimensions de la cultura: simbòlica, eco-
nòmica, social, política, etc.
La reafirmació del respecte i la valoració de
la convivència multicultural des d’una
perspectiva intercultural i de mestissatge.
La necessitat per a la construcció de ciutats
educadores que la «ciutat» s’apropiï de
l’espai públic. Cal crear polítiques que pro-
moguin canals de participació activa i faci-
litin la construcció de relacions socials que
tinguin la persona com a eix central.
Més de set-centes persones de cent dotze ciu-
tats d’arreu del món ens vam trobar a São
Paulo. Vam renovar compromisos i vam com-
partir experiències. Escoltàrem noves i velles
reflexions, pensaments i idees. Els congressos,
els de la nostra associació, serveixen per dir-
nos què som, qui som i que junts volem ser i
volem treballar per avançar vers l’horitzó de la
nostra ciutat somniada. De tant en tant, és bo
mirar-nos, sentir-nos la veu. A la nostra asso-
ciació, a la nostra AICE, hi som per donar i per
rebre: aquest és el negoci. I val la pena.
Albert Soler
Secretariat de la trobada de la Xarxa Estatal
de Ciutats Educadores
e
El lema de la desena trobada de l’Asso-ciació Internacional de Ciutats Educa-dores (AICE), «Construcció de ciuta-dania en ciutats multiculturals»,
s’inspirava directament en els principis de
promoció de la ciutadania global i en la con-
solidació de la democràcia respectant la plu-
ralitat de les diverses manifestacions socio-
culturals. Durant els tres dies del congrés
vaig poder assistir a sessions plenàries, con-
ferències, taules de treball, tallers, fòrums de
bones pràctiques i visites d’experiències
educatives i culturals a la ciutat.
Comencem per les quatre conferències que
responien als tres eixos temàtics del congrés:
La ciutat com a espai d’aprenentatge.
Identitat, diversitat i ciutadania.
Inclusió, equitat i drets.
Montserrat Ballarín, regidora d’Educació de
l’Ajuntament de Barcelona i presidenta dele-
gada de l’AICE, va ser l’encarregada d’oferir la
primera conferència, que duia el títol «El con-
cepte de ciutat educadora. Balanç i desafia-
www.edcities.bcn.es2i
L’Associació Internacional de Ciutats Educadores va celebrar el mes d’abril passat a São Paulo el seu desè
congrés sota el lema «Construcció de ciutadania en ciutats multiculturals». Un dels assistents al congrés
ens relata el més destacat de les conferències i els debats que es van viure a la ciutat brasilera.
A GRANOLLERS, EL 2009
Durant els anys que van d’un con-grés a l’altre, les xarxes territorialsde l’Associació Internacional de
Ciutats Educadores celebren les seves tro-
bades. Aquest és el cas de la RECE (Xarxa
Estatal de Ciutats Educadores), que els dies
6, 7 i 8 de maig de 2009 celebrarà la seva
novena trobada a Granollers. El lema de la
trobada serà: «L’educació, eix de la trans-
formació de les ciutats», i el secretariat,
juntament amb la comissió de seguiment
de la RECE, ja està acabant de tancar el
programa.
«Els congressos serveixen
per dir-nos què som, qui som i
i que junts volem avançar cap
a la nostra ciutat somniada.»
28 OBERTS AL MÓN núm. 67 octubre/novembre 2008 29OBERTS AL MÓNe núm. 67 octubre/novembre 2008 e
EL CONGRÉS DE L’ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL
DE CIUTATS EDUCADORES
DEBAT SOBRE LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
C
ris
tin
a
Sa
la
s
FRAGMENTS
DE SÃO PAULO
la
co
lu
m
n
a
llibresllibresllibres
Tahar Ben Jelloun és ben conegut en el món de l’educació per l’obra
El racisme explicat a la meva filla. Un llibre fet des del coneixe-
ment, el compromís i la tendresa, i que ha servit a molts educadors i
educadores per tractar un tema sempre difícil. Ara, amb el llibre No
entenc el món àrab, aquest polifacètic escriptor torna a oferir al
món educatiu un material extraordinari per treballar temes com la
immigració i la convivència a la societat actual.
Com diu el mateix autor, l’objectiu d’aquest llibre és ajudar a
veure la complexitat del món. Ho fa a partir de la correspondència
electrònica entre tres noies estudiants. La Mérième, la filla de Tahar,
ens dóna la imatge de l’estudiant parisenca, filla d’immigrants, que
malda per construir la seva identitat unint el millor de la cultura islà-
mica amb el millor de la cultura occidental. La Lydia és una jove ita-
liana que, malgrat la reticència del seu entorn petitburgès a tot allò
que suposa una diferència, és conscient de la seva manca de conei-
xement de l’altre i sap sobreposar-se a la por, per apropar-se, per
preguntar, escoltar, dialogar i fins i tot estimar. A aquest diàleg, s’hi
afegeix la Maria, una barcelonina que, navegant a contracorrent
dels fets de l’11-M que l’empenyen a identificar immigració i terro-
risme, cerca en la correspondència amb la Mérième i la Lydia un es-
pai on intercanviar angoixes i inquietuds, i també un punt de con-
trast amb el qual fer madurar les seves opinions i actituds.
Al llarg d’un període de temps que va de l’octubre del 2003 al no-
vembre del 2007 aquestes noies intercanvien incerteses, sentiments i
desitjos. Preguntes i respostes que exploren les inquietuds dels joves
europeus al voltant de qüestions com la immigració clandestina, l'a-
daptació de les noves generacions d'immigrants, les parelles mixtes,
la tensió entre religió i civilitat, els drets de les dones, els atemptats
suïcides, la pressió sobre les fronteres europees, la revolta de les pe-
rifèries urbanes, el terrorisme i els seus paranys.
A través dels seus mails, de ritme i estructura tant irregular com a
la realitat, anem observant com reaccionen als esdeveniments polí-
tics, socials i culturals que les envolten. Ens adonem que, tot i viure
en països diferents, es troben impactades pels mateixos fets i com-
parteixen molts gustos: les músiques i les pel·lícules que els agraden,
els llibres que llegeixen.
Amb un llenguatge col·loquial i quotidià, que arriba a presentar
l’aparença d’una falsa banalitat, es van presentat els arguments dels
uns i dels altres. Les raons esmicolen els prejudicis i, a poc a poc, es
va construint l’entesa i l’apreci. L’aparició d’una cosina de la Mè-
riéme que decideix abraçar la causa de l’integrisme i del mateix Ta-
har, potser un xic massa present a través dels escrit que la Mèriéme
envia a les seves amigues, acaba d’arrodonir l’escena.
En definitiva, un llibre per llegir i per conversar amb joves i adoles-
cents i que, de retruc, ens fa pensar en les immenses possibilitats
que ens ofereix la correspondència electrònica per educar per a una
ciutadania planetària. Heu pensat mai en que hauria fet Freinet amb
el correu electrònic?
Araceli Vilarrasa
Amb aquesta obra en forma de còmic, que ha rebut el
reconeixement amb el Premi Nacional de Cultura de la
Generalitat, el dibuixant Miguel Gallardo (Lleida, 1955)
ens obre l’ànima de la seva filla autista, María. I ho fa
sense dramatisme ni aflicció. Res de tot això. És una
mirada plena de sentit de l’humor i molt vital.
El co-creador de Makoki, un dels personatges mítics
del còmic underground al nostre país als anys 80, ha
volgut explicar com es comunica amb la seva filla. Ja és
prou conegut que els infants amb autisme utilitzen les
imatges clares i sintètiques que transmetin idees i situa-
cions per comunicar-se. A través dels dibuixos del Mi-
guel, el lector es transforma en la seva filla i podem en-
tendre i conèixer el seu món.
El llibre és ple d’imatges que ens fan arribar les emo-
cions, les sensacions i els sentiments de la María, del
seu pare i de l’entorn que els envolta. Miguel Gallardo
sempre explica que els seus dibuixos fan feliç la seva fi-
lla, la tranquil·litzen quan està enfada, i l’ajuden a com-
prendre tot allò que li aixeca la curiositat.
L’autor ha aprofitat les emocions d’un viatge de va-
cances per submergir-nos en el món de la seva filla. Un
viatge que recrea situacions familiars i quotidianes, les
mateixes que viuen totes els famílies que tenen fills o
filles autistes. Una relació plena de dificultats genera-
des per la manca d’adaptació del nostre entorn social o
per la poca comprensió d’algunes persones, com ex-
plica a l’epíleg del llibre, Amaia Hervas, psiquiatra in-
fantil i juvenil.
Així doncs, estem davant una obra delicada, sensible,
i, sobretot, divertida. Una mirada feliç de la relació en-
tre un pare i una filla. El còmic, per mèrit de Miguel
Gallardo, també pot ser pedagògic i aixecar emocions
molt properes.
Oriol Guiu
María y yo
Miguel Gallardo – María Gallardo
Astiberri Ediciones, 2008
No entenc el món àrab
Tahar Ben Jelloun
Labutxaca, 2008
LA
TI
R
A
C
Ò
M
IC
A
D
E
...
Jo
rd
iB
or
rà
s
/
Es
co
la
M
as
sa
na
D
e vegades ens volen desqualificar la laïcitat dient-
nos que està antiquada, que és un valor d’un altre
temps, que no cal fer-se pesats, que hi ha aporta-
cions a l’educació més innovadores, actuals, pe-
remptòries... I no obstant això, la laïcitat és més contemporà-
nia que mai, si ens fixem en els reptes de l’educació.
Examinem de nou què ens aporta la laïcitat des d’una pers-
pectiva pedagògica. És a dir, anem més enllà del fet que l’es-
cola sigui laica, això és, que no serveixi per a l’adoctrinament
religiós dels infants. Una pedagogia laica és una pedagogia
científica, racionalista, que ha de promoure el lliurepensament
i l’autonomia moral. No oferint receptes tancades sobre com
viure la nostra vida, sinó despertant la inquietud de la crítica i
la reflexió perquè cadascú construeixi la seva pròpia escala de
valors. Un espai i una font de llibertat; altrament, com podrem
ser lliures si les nostres consciències no ho són? Bé, aquesta és
la visió clàssica de la laïcitat: la d’un mètode que garanteix la
llibertat de consciència, com a condició prèvia per a la resta de
llibertats. Fins aquí, tot és d’una actualitat total!
Però, com que els temps canvien, també val la pena apro-
fundir una mica en el món actual i les seves tendències. La que
més preocupa a mestres i persones dedicades a l’educació és la
quantitat d’informació disponible i el poc temps que hi podem
dedicar. Per no parlar de la manca de pautes a partir de les
quals digerir el gavadal de dades, opinions, imatges i sons que
ens ofereix aquest bufet lliure que és la societat de la informa-
ció. Si la laïcitat és el mètode per a l’autonomia moral, crec que
davant d’una sobreabundància d’informació tot esforç per do-
tar de criteri propi les persones és indispensable. L’educació no
s’ha d’obsessionar per donar eines perquè trobem informació,
això ja ho fa el Google! Si ens hem d’obsessionar (que tam-
poc), que sigui per oferir horitzons vitals sobre els quals ca-
dascú reflexioni per construir lliurement una escala de valors.
L’altre canvi social que també genera polèmica és la dels can-
vis en els models de família i les diferències d’origen de l’alum-
nat. La rotunditat amb què es podia parlar de determinades
pautes morals compartides (o imposades?) se n’ha anat en orris.
Ara bé, això no ha de ser un problema, sinó ben al contrari. No-
més en la pluralitat hi ha veritable possibilitat d’optar. I això ens
porta a una altra conclusió: el fracàs del model d’escola com a
vehicle de reproducció de valors familiars. Cap comunitat d’ori-
gen, per majoritària o tradicional que sigui, pot aspirar que els
seus valors siguin els hegemònics o monopolitzadors de l’aula.
En el frontispici de l’escola només hi han de constar els Drets
Humans com a llindar ètic comú a tothom. Cada família, cada
grup social, haurà de buscar altres mecanismes de reproducció
social. L’escola ha de ser un espai per aprendre a aprendre, no
tindrà marge per repetir ni reproduir el que uns grups socials
(que sempre seran minoritaris si la societat és plural) consideren
bo, dolent, desitjable, normal, bell, sagrat... Cada alumne ha de
respondre a aquestes preguntes individualment i contrastar-les
col·lectivament, però no hi haurà cap autoritat guardiana de la
moral que vetlli per l’ortodòxia... afortunadament.
Així doncs, la laïcitat ens ofereix noves respostes a velles
preguntes.
Joffre Villanueva
LA COLUMNA
Pedagogia laica,
educació pel lliurepensament
30 UNA MICA DE TOT núm. 67 octubre/novembre 2008 31UNA MICA DE TOTe núm. 67 octubre/novembre 2008 e
✄
Nom i cognoms:
Adreça particular: CP:
Localitat: Província: Telèfon:
Correu electrònic: Professió:
Lloc de treball (optatiu):
Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona
Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@bcn.cat
L’informem que les seves dades de caràcter personal s’incorporaran en un fitxer automatitzat, Mailing d’Educació, del qual és titular l’Institut d’Educació de l’Ajuntament
de Barcelona. Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a trameses de l’Institut d’Educació dels temes que ens heu indicat. Finalment l’informem que podreu exercitar
en qualsevol moment els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició en els termes establerts en la legislació vigent sobre protecció de dades, adreçant-vos per escrit al
Registre de l’Institut d’Educació: Pl. Espanya, 5, 08014 Barcelona, indicant clarament en l’assumpte Exercici de Drets. Autoritzo també la cessió o comunicació d’aquestes
dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives públiques i privades que les sol·licitin sí no
Data i signatura:
>>BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ GRATUÏTA
04/05
NOTÍCIES
06/07
SOM XARXA
El Casal dels Infants
L’entitat del Raval fa 25 anys i s’obre
a nous barris de la ciutat
08/09
PROTAGONISTES
Entre robots al Japó
Alumnat del CEIP Bogatell i l’escola
Anna Ravell s’entusiasmen amb la recerca
Barcelona, continuant amb la seva tradició de ciu-
tat d’acollida, s’ha sumat amb una actitud compro-
mesa a l’acord que va prendre el Parlament Euro-
peu de declarar l’any 2008 Any Europeu del Diàleg
Intercultural. L’Ajuntament de la ciutat ha aprovat
una mesura de govern per afavorir la interculturali-
tat com a model per a la gestió de la diversitat cul-
tural, i durant els propers mesos, des de l’Institut
d’Educació, s’impulsen diverses activitats i accions.
L ’objectiu plantejat per la Unió Europea (UE) en declarar l’Anydel Diàleg Intercultural va ser afavorir la trobada entre totesles cultures i totes les persones que viuen en el territori euro-peu, amb la finalitat d’aportar instruments que permetin viure
junts en harmonia. En relació amb les consideracions que es feien dins
d’aquest propòsit, cal destacar:
Les diverses ampliacions de la UE, la major mobilitat que dóna el mer-
cat únic, els fluxos migratoris i la globalització potencien les interac-
cions entre persones de diverses cultures, llengües, ètnies i religions.
Es considera essencial per al projecte de la UE que s’aportin els mit-
jans necessaris per afavorir el diàleg intercultural i enfortir el respec-
te a la diversitat cultural i de creences. Cal destacar la contribució
de les diverses cultures al patrimoni cultural i les formes de vida dels
estats membres de la UE i reconèixer que el diàleg intercultural és
essencial per aprendre a viure junts en harmonia.
El concepte de «ciutadania europea activa» abraça totes les perso-
nes que viuen de forma permanent o temporal a la UE.
Aquesta celebració ha de contribuir a integrar el diàleg intercultural
com a prioritat horitzontal i transversal en totes les polítiques, les
accions i els programes de la comunitat i la promoció de bones
pràctiques relacionades amb aquest fet.
Dins dels objectius específics pel que fa al fet educatiu es considera rel-
levant «fomentar el paper de l’educació com a vector important d’a-
prenentatge de la diversitat, millorar la comprensió d’altres cultures i el
desenvolupament de capacitats i bones pràctiques socials».
MIRADA POLIÈDRICA
Barcelona, una ciutat que sempre ha tingut en compte les aportacions
de totes les persones que han arribat a la ciutat en diferents moments de
la nostra història, no podria ser aliena a aquesta celebració. Ens trobem
en un moment en el qual el paisatge humà de la ciutat ha augmentat
molt en complexitat per la ràpida i important arribada de persones nou-
vingudes de països i cultures molt diverses: el percentatge de població
estrangera l’any 2000 era del 2,7%, mentre que el 2008 és del 17,3%.
Aquesta immensa diversitat cultural ens planteja reptes importants
i complexos, però també oportunitats. Així mateix, fa palesa la im-
portància de la posició del municipi com a administració més prò-
xima als ciutadans i ciutadanes. Un fenomen d’origen global com la
immigració té un gran impacte a nivell local, que és on es gestiona la
convivència.
Barcelona ha de construir el seu propi model de convivència a partir
d’aprendre dels propis errors i dels propis encerts, així com de l’expe-
riència d’altres ciutats que han viscut i viuen situacions semblants. Tan-
mateix, cal tenir molt en compte les pròpies circumstàncies històriques,
culturals i polítiques. Es necessita anàlisi, reflexió, formació i compromís
vers un concepte de ciutadania inclusiva que superi el llenguatge del
«nosaltres» i «ells». De ben segur que aquesta celebració de l’Any del
Diàleg Intercultural a la nostra ciutat no serà un punt i a part.
Des de l’Ajuntament de Barcelona s’ha assumit el compromís d’a-
questa celebració com una oportunitat per aprofundir sobre aquesta
qüestió des d’una mirada polièdrica, atesa la seva rellevància a la nos-
tra ciutat i amb la voluntat de consolidar la interculturalitat com a
model per a la gestió de la diversitat cultural. Per plasmar el seu com-
promís, l’Ajuntament ha aprovat una mesura de govern i ha posat en
marxa tot un programa d’accions amb les aportacions de les diverses
àrees municipals i altres entitats ciutadanes i privades que s’han su-
mat a l’esdeveniment.
L’acord de Govern i el Pla d’Actuació Municipal (PAM) han inclòs
com a prioritat l’elaboració d’un programa municipal d'interculturali-
tat per a aquest mandat. Per aquest motiu les diferents activitats que
s’han dut a terme i es faran en els propers mesos aportaran elements
per a la seva concreció.
Marleny Colmenares i González
Institut d’Educació
e
Educació,
interculturalitat
i cohesió social
B arcelona i la seva comunitat educativa ja fa temps quetenen un compromís per al diàleg entre les diferents cul-tures que conviuen a la ciutat. Així es recull en el quart
objectiu de la declaració «El compromís ciutadà per a una edu-
cació al servei de la cohesió social», que va aprovar l’any passat
el Plenari del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona (PEC). El
quart objectiu diu «Barcelona és i vol ser en el futur un gresol
cultural». Aprofitant, doncs, la celebració de l’Any del Diàleg
Intercultural, els propers dies 1 i 2 de desembre es portaran a
terme, les IX Jornades del PEC, amb el títol d’ «Educació, inter-
culturalitat i cohesió social».
El debat, la comunicació de bones pràctiques i la formulació
de propostes de futur en relació al tema central de les jornades,
s'estructurarà a partir d'aquests tres eixos:
Impuls de dinàmiques de treball en xarxa en àmbits territorials
de la ciutat, per afavorir processos de coneixement i de reco-
neixement des d’una quotidianitat d’espais compartits.
Establiment d’una estratègia de treball educatiu integral amb
joves, per facilitar la seva promoció social i professional.
Foment de processos educatius interculturals i inclusius, per
construir una ciutat gresol de cultures que parteix de la seva
història i es projecta en el futur.
Les IX Jornades es faran a les facultats de Filosofia i de Ge-
ografia i Història de la Universitat de Barcelona i un mes
abans, concretament la tarda del 5 de novembre, es portarà a
terme al CERC la primera reunió dels tres nous àmbits del Pla
d’acció 2008-2011 del PEC: Ciutadania i convivència, Diversi-
tat i igualtat d’oportunitats i Educació compartida. Els àmbits
del Pla d’acció 2008-2011 són l’espai de deliberació en què
s’organitza el Plenari del PEC per reflexionar sobre temes es-
pecífics, elaborar diagnòstics i fer propostes d’actuació. Cada
àmbit està format pel coordinador/a de l’àmbit, un represen-
tant de cadascuna de les institucions i entitats que lideren els
projectes estratègics i les accions educatives ciutadanes de
l’àmbit, i altres persones expertes a títol personal o com a
representants d’altres entitats. Es reuneix en el marc de les
Jornades anuals del PEC, en una o dues sessions de treball,
i l'assistència és oberta a tothom que vulgui participar-hi.
Oficina Tècnica del PEC
www.bcn.cat/educacio/pec
www.bcn.cat/cultura/dialeg
www.bcn.cat/educacio
www.interculturaldialogue2008.eu
2i
19PARTICIPACIÓ18 PARTICIPACIÓ núm. 67 octubre/novembre 2008e núm. 67 octubre/novembre 2008 e
Barcelona celebra i es compromet
amb la interculturalitat
Diàlegs
comuns
«L’Ajuntament té la voluntat de
consolidar la interculturalitat com a model
per a la gestió de la diversitat cultural.»
«Cal educar
la mirada de la
societat d’acollida»
Hem d’oblidar la multiculturalitat i parlar d’interculturalitat. Hem de buscar els valors comuns innegocia-
bles i, sobretot, la nostra mirada, la de la societat d’acollida de les persones nouvingudes, cal que sigui
educada per crear polítiques de ciutadania on tota la societat estigui i se senti acceptada. Aquestes van
ser algunes de les reflexions que va fer-nos Sami Naïr, amb el qual vam passar un dia a la nostra ciutat.
Un home amable, incansable en el diàleg i apassionat en la gesticulació.
Jo
rd
iO
liv
er
SAMI NAÏR
Catedràtic de
Ciències Polítiques de la
Universitat de París VIII
>>La nostra societat, que ha vist créixer ràpidament en els últims
anys l’arribada de persones d’altres països, segueix qüestionant i
buscant com s’han de fer els processos d’integració de les persones
nouvingudes, com ha de ser el que en podríem dir la política de ciu-
tadania.
Per començar, hem de rebutjar clarament el que diuen alguns sectors
polítics, que aquest és un problema d’una minoria. Estem parlant de
molta gent, de persones, algunes d’elles amb titulació professional,
que necessiten sentir-se ciutadans i ciutadanes normals davant la mi-
rada dels altres. El que hem de fer és donar-los accés al «nosaltres
comú» i facilitar la seva transformació identitària i, per a això, és im-
prescindible potenciar polítiques de ciutadania i educar la mirada de
la societat que els acull. Actualment, les societats d’acollida encara
pateixen un profund dèficit de ciutadania. Les persones nouvingudes
pateixen discriminacions legals i reals i, per tant, se senten estigmatit-
zades per la societat. La plena integració requereix que compleixin els
seus deures, però també l’Estat ha de fer complir els seus drets. És im-
prescindible per a la seva inserció social i perquè sentin la pertinença
subjectiva a la societat d’acollida. No es tracta que visquin a la nostra
societat, sinó que pertanyin a la nostra societat.
>>I quin model hem de seguir? Hem utilitzat conceptes com la di-
versitat, la multiculturalitat, la interculturalitat...
La diversitat és una fase del procés d’accés a la ciutadania, però no la
finalitat ni l’objectiu de la societat. La diversitat, per si mateixa, és
una afirmació necessària de tolerància, d’acceptació de l’altre, de so-
lidaritat i d’enriquiment molt positiva, però una societat no pot viure
sobre la base de la diversitat. És una experiència, però no pot consti-
15L’ENTREVISTA14 L’ENTREVISTA núm. 67 octubre/novembre 2008e núm. 67 octubre/novembre 2008 e
11/12/13
A FONS
Visions des de l’aula
14/15/16/17
L’ENTREVISTA
Sami Naïr
«Cal educar la mirada
de la societat d’acollida»
18/19
PARTICIPACIÓ
Diàlegs comuns
Barcelona celebra i es compromet
amb la interculturalitat
22/23
APUNTS
El Camp de la Pau
L’intercanvi i l’aprenentatge
entre nois i noies de tot el món
24/25
RADIOGRAFIA
Alumnat estranger a Barcelona
Evolució i distribució a les escoles
de la ciutat
26/27
BARRI A BARRI
Diagnòstic educatiu del Verdum
L’estudi aposta per l’apropament entre tots
els agents i espais educatius
28/29
OBERTS AL MÓN
Fragments de São Paulo
El congrés de l’Associació Internacional de Ciutats
Educadores debat sobre la construcció de ciutadania
30/31
UNAMICA DE TOT
L’Audiència Pública als nois i noies deBarcelona, que organitza l’Ajunta-ment, arriba aquest curs 2008-2009 ala catorzena edició. És una activitat en
què participen nois i noies d’onze a disset
anys, però aquest nou curs s’ha volgut que
la participació arribi també als nens i nenes
de vuit a deu anys.
La concreció d’aquesta acció per afavorir
els drets dels infants a opinar i participar i
per aconseguir que se sentin part de la ciutat
i l’estimin amb tots els defectes i virtuts, ha
estat iniciar una nova etapa de l’activitat
educativa «El Pregó de la Laia», que organit-
zen conjuntament la regidoria de Drets Civils
i l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de
Barcelona.
Si durant els darrers tres cursos «El pregó
de la Laia» consistia en un concurs per deci-
dir el millor text de nens i nenes de les esco-
les de la ciutat, que es convertia en el pregó
de les festes d’hivern de la ciutat —les festes
de Santa Eulàlia—, en aquesta nova etapa
consistirà en l’elaboració conjunta del pregó
mitjançant un procés de participació dels
nens i nenes. «El pregó de la Laia» esdevé
així la veu dels infants de Barcelona.
L’activitat, que s’inicia el mes d’octubre,
està oberta a l’alumnat de 3r, 4t i 5è de pri-
mària perquè prengui la paraula i participi,
amb els seus suggeriments i compromisos,
en l’elaboració conjunta del pregó, que es
llegirà, durant el mes de febrer del 2009, da-
vant l’alcalde de la ciutat perquè doni res-
posta a les propostes dels nens i nenes reco-
llides en el pregó.
El procés s’inicia amb una sessió informa-
tiva del contingut i del calendari de l’activi-
tat. Per a aquelles escoles interessades, es
realitzarà una segona sessió de treball amb
el professorat de primària on es facilitarà un
dossier didàctic i on es farà una conferència
marc sobre el tema per proporcionar un ba-
gatge didàctic al professorat.
Durant els mesos d’octubre i novembre,
l’aula serà l’espai on es treballaran els con-
tinguts proposats. És en aquest espai on els
infants construiran de manera individual i
col·lectiva el seu discurs amb el suport de la
proposta didàctica. El resultat configurarà
unes idees temàtiques que l’alumnat de tots
els centres participants compartirà en una
trobada al mes de desembre.
La jornada d’intercanvi entre tots els cen-
tres participants i el Consistori serà el mo-
ment on els infants compartiran les seves
propostes treballades a les aules amb altres
nens i nenes i les exposaran a l’alcalde de la
ciutat. Després, durant els mesos de desem-
bre i gener, es farà conjuntament el pregó.
Cada centre rebrà l’encàrrec d’elaborar en
forma de rodolí una de les seves propostes i,
d’aquesta manera, el pregó esdevindrà una
obra de creació col·lectiva i representativa
de la veu dels infants de Barcelona.
ELS OBJECTIUS
Els objectius educatius de «El pregó de la
Laia» són:
Promoure en els infants un sentiment de
col·lectivitat, interrelació, participació i
construcció conjunta.
Crear un espai de comunicació i intercanvi
del treball realitzat a les aules amb els
altres centres.
Construir un missatge comú de la veu dels
infants de Barcelona.
Establir un diàleg entre el Consistori i els
infants per exposar de forma conjunta les
seves propostes.
Convidar els infants i els centres a partici-
par en l’elaboració conjunta de «El pregó
de la Laia» com una forma de fer arribar la
seva veu a tota la ciutat.
Fer que els infants i mestres gaudeixin de
l’activitat, com una forma de transmetre
una idea positiva entorn de la convivència
i participació a la ciutat.
EL DIÀLEG I LA CONVIVÈNCIA
«El pregó de la Laia» tractarà cada curs so-
bre les mateixes qüestions que l’Audiència
Pública per als nois i noies de Barcelona. I
aquest curs s’ha decidit aprofitar l’Any del
Diàleg Intercultural per fer reflexionar l’a-
lumnat sobre el diàleg i la convivència, cons-
truir la seva pròpia opinió i fer-la arribar i
compartir-la amb la ciutadania.
La diversitat cultural és un tret característic
de les ciutats del nostre segle i, al mateix
temps, un valor ric en matisos. En aquest
marc de la interculturalitat, tenir una actitud
oberta i identificar el valor del diàleg i la
interacció amb els altres es presenta com
l’instrument que afavoreix la construcció
compartida de models de convivència justos
i inclusius.
Empar Escayola
Institut d’Educació
e
La Laia és des d’aquest curs la veu dels infants de Barcelona. L’activitat «El pregó de la Laia» esdevé l’espai de
participació dels nens i nenes de vuit a deu anys de les escoles de primària, que es concretarà en la lectura
d’un text conjunt durant la festa major d’hivern de la ciutat. Aquest curs 2008-2009 el pregó recollirà les pro-
postes dels infants per a una ciutadania intercultural.
www.bcn.cat/educacio2i
21BARCELONA A L’ESCOLA20 BARCELONA A L’ESCOLA núm. 67 octubre/novembre 2008e núm. 67 octubre/novembre 2008 e
La veu dels infants, en forma de pregó,
sobre la ciutadania intercultural
La Laia
pren la paraula
XIV AUDIÈNCIA PÚBLICA:
BARCELONA DIÀLEG!
L ’Audiència Pública als nois inoies de Barcelona és una formade participació a través de la
qual l’alumnat —de sisè de primària,
secundària o batxillerat— fa propos-
tes a l’Administració municipal. D’a-
questa manera, la ciutat dóna veu als
ciutadans i ciutadanes més joves i els
permet educar-se en la pràctica de la
participació cívica. Aquesta activitat
potencia la participació dels nois i
noies d’aquestes edats i enalteix la
seva opinió, alhora que els ajuda a co-
nèixer els seus drets i deures com a
ciutadans i ciutadanes de Barcelona.
Per a l’edició del curs que ara co-
mença, l’Audiència Pública als nois i
noies de la ciutat proposa el debat i
l’elaboració de propostes al voltant de
les mesures per enfortir la ciutadania
intercultural.
El procés s’inicia amb les sessions
informatives i de formació per al pro-
fessorat i culmina amb la celebració
de l’Audiència al Saló de Cent de l’A-
juntament de Barcelona, prevista per
al mes de maig de 2009, quan els
nois i noies fan el lliurament del ma-
nifest final a l’alcalde. La XIV Audièn-
cia Pública de Barcelona es fa pa-
ral·lelament amb la VIII Audiència
Pública de Donostia-Sant Sebastià i la
V Audiència Pública de Rivas Vacia-
madrid.
«En la nova etapa, el pregó de
les festes de Santa Eulàlia es
farà mitjançant un procés de
participació dels nens i nenes.»
Pablo Prestifilippo
10
JO TAMBÉ EDUCO
Fatiha Rabehi
Mediadora
20/21
BARCELONA A L’ESCOLA
La Laia pren la paraula
La veu dels infants, en forma de pregó,
sobre la ciutadania intercultural
Al setembre tot recomença. Amb la pell encara daurada, rebem l’alenada fresca del cel de
tardor i ens preparem la cartera amb una barreja d’il·lusió i incerteses.
Aquest curs comença amb molta força. A Barcelona aniran a l’escola 7.485 nens i nenes
més que l’any passat. S’han creat 6 centres nous i 4 més estrenen edifici. S’han invertit 60
milions d’euros en obres de reforma i millora d’un centenar de centres educatius. El 96%
de l'alumnat de P-3 ha estat admès en alguna de les escoles sol·licitades. A l’escola bressol
s’està treballant per doblar l’oferta de places. S’han ampliat les beques de menjador i els
ajuts a les activitats extraescolars gestionades per les AMPA.
Durant aquest curs es concretaran molts projectes en els quals fa temps que estem com-
promesos. Tindrem una Llei catalana de l’educació. L’Ajuntament i la Generalitat avança-
ran en el desplegament de la Carta Municipal i el desenvolupament del Consorci d’Educa-
ció de Barcelona.
La xarxa educativa ciutadana convocada a les Jornades del PEC treballarà, en el marc de
l’Any del Diàleg Intercultural, per construir una declaració que orienti la tasca educativa en
un context de diferència i desigualtat. Els infants i els joves de la ciutat faran sentir la seva
veu i expressaran públicament el que pensen sobre la ciutadania intercultural.
Des dels barris es configuren projectes educatius que vinculen les escoles a la xarxa so-
cioeducativa del territori. Les escoles de música segueixen despertant passions: la de Sant
Andreu i la Casa dels Nens faran el seu quinzè aniversari. L’oferta esportiva en edat escolar
és més amplia i accessible que mai. Els i les alumnes recorreran tots els racons de la ciutat
de la mà de les entitats del Consell de Coordinació Pedagògica i visitaran les obres públi-
ques per comprendre la transformació de la ciutat.
Tot és a punt, però tot serà res sense l’esforç d’una ciutadania activament compromesa
amb l’educació. Sense l’esforç de cada ciudatà que sap que és exemple de responsabilitat,
esforç i solidaritat; de l’administració local que és conscient que les seves actuacions inci-
deixen en els valors socials; dels alumnes i de les seves famílies que saben que estudiar val
la pena, que la informació es troba arreu i que a l’escola poden adquirir les competències
per aprofitar-la; dels voluntaris i els professionals de l’educació que fan de la seva feina
una oportunitat perquè cada infant trobi el seu millor camí de creixement.
Com diu en Serrat:
«Todo esta listo: el agua, el sol y el barro,
pero si falta usted no habrá milagro...»
TOT ÉS APUNT, TOT RECOMENÇA...
3EDITORIALnúm. 67 octubre/novembre 2008 e
>>La fotografia de la portada es va fer a l’Auditori de Barcelona, durant el IV Certamen nacional
infantil i juvenil de lectura en veu alta, organitzat per la Fundació Enciclopèdia Catalana.
«No entens una cosa de debò si no ets
capaç d’explicar-la a la teva àvia»
Albert Einstein
Fe d’errates: Al número 66, a la secció PROTAGONISTES, a l’apartat de teatre el nom de
la professora és Erènia Font, i és de l’IES Collserola i no de l’IES Costa i Llobera; i l’alumna
Mónica Pozo també és de l’IES Collserola i no de l’IES XXV Olimpíada.
4 NOTÍCIES núm. 67 octubre/novembre 2008e
ESCOLAB: L’ESCOLA
AL LABORATORI
Tercera edició de l’EscoLab «L’escola al labo-
ratori», que pretén acostar la ciència a l’a-
lumnat de secundària, batxillerat i cicles for-
matius. Les activitats i tallers, de gener a
abril de 2009, que es fan als propis centres
de recerca, a les universitats i a les empreses
són gratuïts per als grups escolars. El pro-
grama és una iniciativa de l’Institut de Cul-
tura i l’Institut d’Educació de l’Ajuntament
de Barcelona.
www.escolab.cati
EL CONSORCI D’EDUCACIÓ
I LA GESTIÓ DELS
CENTRES EDUCATIUS
El Consell de Direcció del Consorci d'Educa-
ció de Barcelona ha acordat instar les dues
administracions que l'integren, Generalitat
de Catalunya i Ajuntament de Barcelona, a
fer efectiva l'assumpció de la gestió dels
centres educatius per part d'aquest orga-
nisme a partir de l'1 de gener de 2009.
www.edubcn.cati
NOVA OFERTA ESPORTIVA
PER A INFANTS I JOVES
La nova edició de la Guia de l'Esport en
Edat Escolar 2008-2009 actualitza l'oferta
esportiva de la ciutat perquè nens i nenes
gaudeixin dels beneficis de l'esport fora de
l'horari lectiu. En aquesta guia, que es pot
trobar a qualsevol de les oficines d'atenció
al ciutadà de Barcelona, s'hi inclou tota la
informació necessària perquè pares i mares
puguin triar quin esport volen que el seu fill
o filla practiqui durant el temps lliure, i a on
s'ha d'anar per fer-ho.
www.bcn.cat/plaesportescolari
INSCRIPCIONS AL FESTIVAL
BARCELONA VISUALSOUND
S'ha obert, fins al 29 de novembre de 2008,
el termini de recepció de les obres que con-
cursaran en la sisena edició de Barcelona Vi-
sualSound, que té per objectiu convertir-se en
una plataforma de promoció per a joves artis-
tes de l’àmbit audiovisual. Podran presentar-
s'hi realitzadors i realitzadores menors de 35
anys, residents de l'Estat espanyol. Algunes
de les categories són: Ficció, Documental de
contingut social, Videoclip, Filmets de mòbil i
càmera de fotos, Salvapantalles o Documen-
tal de muntanya-aventura-natura. El Festival
Barcelona VisualSound se celebrarà del 17 al
27 de febrer de 2009.
www.barcelonavisualsound.orgi
«OBRA OBERTA» APROPA
L’URBANISME A L’ALUMNAT
DE SECUNDÀRIA
L'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament i l'Insti-
tut Municipal d'Educació han impulsat la
iniciativa «Obra Oberta», un projecte edu-
catiu que pretén promoure la participació
dels estudiants de secundària en el planteja-
ment urbanístic de la ciutat. Es tracta d'un
programa amb el qual l’alumnat treballarà
sobre l'espai urbanístic i arquitectònic de la
ciutat a través de les visites a les obres i els
edificis en construcció.
www.bcn.cat/educacioi
NOTÍCIES...>>
m
ax
lo
lla
r
5NOTÍCIESnúm. 67 octubre/novembre 2008 e
ARNAL BALLESTER,
DE L’ESCOLA MASSANA,
REP EL PREMI NACIONAL
D’IL·LUSTRACIÓ
El ministeri de Cultura ha guardonat el bar-
celoní Arnal Ballester, professor de l’escola
municipal Massana, amb el Premi Nacional
d’Il·lustració per la seva trajectòria com a
il·lustrador de literatura infantil i juvenil.
Nascut a Barcelona l'any 1955, Arnal Balles-
ter va col·laborar en revistes d'humor gràfic
durant els anys setanta i actualment es de-
dica, entre moltes altres coses, a il·lustrar lli-
bres per a nens, cartells i també té espai per
als dibuixos animats.
www.arnalballester.com
www.escolamassana.cat
i
LA COMISSIÓ BARCELONA
CIUTAT EDUCADORA
El 19 de setembre es va constituir la comissió
Barcelona Ciutat Educadora (CBCE), presidida
per Carles Martí, primer tinent d’alcalde de
l’Ajuntament de Barcelona, i formada pels
responsables polítics de les diferents àrees i
districtes municipals, com també els comissio-
nats d’alcaldia. La finalitat d’aquesta comissió
és la d’afavorir el compliment per part de l’A-
juntament dels principis de la Carta de Ciutats
Educadores amb la promoció de l’acció trans-
versal, la participació i el treball en xarxa
d’institucions i entitats, i el desenvolupament
del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC).
www.bcn.cat/educacioi
...
EL COMPROMÍS DE
DEONTOLOGIA DEL
CONSERVATORI MUNICIPAL
DE MÚSICA
El 25 de juny de 2008, el claustre del Con-
servatori Municipal de Música de Barcelona
va aprovar el Compromís de Deontologia
dels professionals del centre.
Els principis fonamentals en què s’ha basat
aquest Compromís són fer de la música una
eina de transmissió i desenvolupament dels
principals valors i actituds, tant personals com
de la societat, prendre consciència i ser con-
seqüents amb les accions i obligacions profes-
sionals de cadascú, fer prevaler l’interès ge-
neral per davant del particular, i aconseguir
un equilibri raonable de drets i obligacions
per part de totes les persones implicades.
www.cmmb.cati L’AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA
INICIA ELS PROGRAMES
PREVENTIUS A LES ESCOLES
Un nou curs escolar, l'Agència de Salut Pú-
blica de Barcelona (ASPB) posa a l'abast dels
centres educatius de la ciutat la seva oferta
de programes preventius de salut. En el dar-
rer curs la participació en aquests programes
va comptar amb més de 280 escoles de pri-
mària i secundària. L'Agència desplega els
programes preventius a través dels Equips
de Salut Comunitària ubicats als diferents
districtes de Barcelona, i se'n beneficien tant
els centres educatius públics com concertats
i privats.
www.aspb.cati
6 SOM XARXA núm. 67 octubre/novembre 2008e
E l Casal dels Infants és una organitza-ció sense ànim de lucre que, des de1983, concentra esforços als barrisde Barcelona on viuen infants i joves
amb més necessitats mitjançant un model
d’intervenció que es basa en la promoció de
les persones. Ho fa donant serveis educatius
i socials de qualitat i establint un compromís
de col·laboració entre infants, famílies i el
Casal, per potenciar la pròpia responsabilitat
i autonomia dels usuaris i afavorir la seva
inclusió social.
L’àmbit d’acció del Casal és divers: actua
en casos de risc de fracàs escolar, de necessi-
tat d’atenció, suport i acollida de persones
nouvingudes, i de desemparament de me-
nors immigrats no acompanyats. Més re-
centment, treballa per la integració de les
noies gitano-romaneses, com també per la
prevenció de la migració precoç en els països
d’origen.
Des del Casal sabem que tots els infants i
joves tenen la capacitat de tirar endavant
amb el seu propi esforç si reben el suport
adequat. Per aquest motiu, treballem, dia a
dia, donant-los suport en totes les etapes
del seu creixement a partir de cinc línies
d’actuació:
Suport social a infants i famílies
Suport al procés d’escolarització
Integració de joves sense xarxa social
Dinamització de joves i de la comunitat
Formació i inserció social i laboral.
Enguany, dins la línia de l’atenció als infants i
famílies, hem pogut ampliar la franja d’edat
dels nens i nenes als 0-3 anys, posant l’èm-
fasi en la prevenció i oferint una atenció es-
pecial a les mares. Amb el projecte «Vin-
cles», l’espai materno-infantil per créixer
junts, el Casal ha pogut donar resposta a la
situació de vulnerabilitat en què es troben
algunes dones durant la maternitat, les quals
sovint es troben soles davant el repte de
criar i educar els fills i compten amb escassos
o nuls ingressos econòmics. Totes elles parti-
cipen en el projecte amb la finalitat de poder
conciliar la vida laboral amb la cura del seu
fill o filla. Per això, el Casal, els ofereix un es-
pai de guarda que els permet conciliar activi-
tats de formació per a la seva inserció labo-
ral, així com atenció socioeducativa.
Perquè entenem que les dificultats econò-
miques són només la punta visible de l’ice-
berg, en el Casal fem incidència en l’atenció
psicopedagògica, el reforç educatiu, l’orien-
tació i participació de la família, l’aprenen-
tatge de la llengua, l’orientació a les perso-
nes nouvingudes i la formació sociolaboral
per reduir els elements de risc social i propi-
ciar, així, en infants i joves, oportunitats de
transformar amb èxit la seva pròpia realitat.
Des dels seus orígens, el Casal enfoca la
seva acció social en cada barri concret, en
l’entorn més proper on creixen els nens i ne-
nes a les grans ciutats. Un barri és una xarxa
de persones, famílies, serveis, escoles, es-
pais, organitzacions, que han de poder ga-
rantir el benestar de tots els infants i joves
que hi viuen. Sovint, en els barris que con-
centren una quantitat important de perso-
nes en situació de risc, cal que aquesta xarxa
sigui més forta i més rica. El Casal treballa
tenint en compte la particularitat de cada
barri de la ciutat de Barcelona, per tal d’am-
pliar i enfortir aquesta xarxa i per millorar la
qualitat de vida de les persones.
La nostra experiència al barri del Raval i
l’adaptació reeixida d’aquest model d’inter-
venció al barri de La Mina des de 2002 ens
han fet ampliar la nostra actuació a diferents
barris que concentren situacions difícils. Així
L’ENTITAT DEL RAVAL FA 25 ANYS I S’OBRE A NOUS BARRIS
DE LA CIUTAT
«Sabem que tots els infants
tenen la capacitat de tirar
endavant amb el seu esforç si
reben el suport adequat.»
«No ens digueu que això és impossible, perquè no demanem la lluna, només el sol.» Aquesta va ser la re-
clamació que van fer els nens i nenes del Casal dels Infants del Raval el 15 de juny passat en la festa dels
vint-i-cinc anys de l’associació. Ja ha passat molt de temps des de 1983, quan el Casal va començar la
seva tasca amb infants i joves en situació de risc d’exclusió. Ara vol obrir-se a nous barris de la ciutat i
ampliar la seva actuació.
EL CASAL
DELS INFANTS
7SOM XARXAnúm. 67 octubre/novembre 2008 e
mateix, col·laborem amb el projecte «Cata-
lunya-Magrib a Tànger», en el qual treba-
llem per la prevenció de l’emigració precoç
de menors mitjançant la sensibilització, l’en-
fortiment de la xarxa social a la qual perta-
nyen i la dotació dels recursos necessaris als
seus barris per afavorir la seva inserció social
i laboral en el país d’origen.
14.000 INFANTS
Al llarg d’aquests vint-i-cinc anys, més de
4.000 voluntaris i professionals hem acom-
panyat més de 14.000 infants, joves i famí-
lies en la seva lluita per aconseguir millorar la
seva situació. Ho hem fet mitjançant l’es-
treta col·laboració amb les institucions so-
cials educatives per garantir l’èxit i la suma
d’esforços amb el màxim nombre d’entitats i
d’organitzacions, creant un entramat de re-
lacions de cooperació i complicitat per com-
plementar l’actuació i millorar al màxim l’im-
pacte i l’eficàcia del projecte.
Ara, el Casal vol aprofitar el seu vint-i-cin-
què aniversari per apropar-se al conjunt de
la societat civil catalana, a fi d’explicar a to-
thom que cal treballar amb perseverança per
pal·liar l’exclusió social. Donat que, encara
avui, hi ha moltes persones que viuen en
una situació precària, volem expandir l’im-
puls i l’energia que hem acumulat al llarg
d’aquests anys, implicant més persones i en-
grescant-les en aquest projecte col·lectiu,
amb la intenció de reforçar-lo i fer-lo arribar
allà on calgui.
Rosa Balaguer
Directora general del Casal dels Infants
e
«Estem treballant amb estreta
col·laboració amb les
institucions socials educatives
per garantir l’èxit.»
CASAL DELS INFANTS DEL RAVAL
C/ Junta de Comerç, 16, pral. 1a
Districte de Ciutat Vella
08001 Barcelona
Tel. 93 317 00 13
www.casaldelraval.org
2
Oliver Adell
>> Nens i nenes del Casal del Raval, durant la
celebració dels 25 anys de l’entitat.
Construir un robot amb peces de Lego, descobrir el
nombre pi, desenvolupar un projecte d’estalvi ener-
gètic i fer un viatge al Japó. Nois i noies de les es-
coles Anna Ravell, del districte de Sants-Montjuïc, i
Bogatell, del districte de Sant Martí, van aconseguir
entusiasmar-se amb la recerca científica. I ho van fer
en projectes nascuts fora de l’àmbit lectiu, amb
l’impuls i el suport dels centres, dels pares i mares
i de l’entorn de l’escola.
J osep Maria Fargas coneix perfectament, per la seva tasca pro-fessional, les noves tecnologies i la seva aplicació en diferentsterrenys. Un dia, amb el seu fill Roc, va anar a veure una com-petició de construcció de robots, que patrocina l’empresa Lego,
i en van quedar entusiasmats. Entre l’un i l’altre es van animar i van
decidir formar un taller extraescolar de robòtica amb peces de Lego al
CEIP Bogatell, l’escola on estudia en Roc i en la qual en Josep Maria
forma part de l’AMPA.
Així va néixer el mes de juny de 2007 el taller extraescolar, organit-
zat per l’AMPA del centre, que portaria cinc alumnes del centre a un
viatge inoblidable al Japó. Al primer taller s’hi van apuntar setze nens
i nenes de quart, cinquè i sisè de primària. En Josep Maria es va con-
vertir en el responsable del projecte. Molts d’ells s’hi van apuntar per-
què havien jugat de més petits amb el Lego. «Jo no sabia ben bé de
què es tractava. Em van dir: apunta-t’hi. I així ho vaig fer», recorda
ara Júlia Díaz, alumna del centre. Al taller, els nens i nenes hi van
aprendre els conceptes bàsics sobre el disseny de robots amb peces
de Lego i la seva programació per fer-los acomplir diferents «reptes»
o missions de forma autònoma.
Tots van quedar molt satisfets. Els nois i noies s’ho passaven bé, i en
Josep Maria veia com gaudien i no va dubtar a donar continuïtat a l’ac-
tivitat. A l’inici del curs escolar 2007-2008, el grup es va reduir a vuit
8 PROTAGONISTES núm. 67 octubre/novembre 2008e
ENTRE ROBOTS
AL JAPÓ
ALUMNAT DEL L’ESCOLA ANNA RAVELL I DEL CEIP BOGATELL
S’ENTUSIASMEN AMB LA RECERCA
Teresa Estrada
nens i nenes, però no es va perdre ni una mica d’il·lusió. Així es va deci-
dir que el grup s’apuntaria al campionat internacional de la «First Lego
League», per afrontar un repte i gaudir d’una experiència lúdica i peda-
gògica que els permetria compartir i comparar el fruit del seu treball amb
el d’altres nens i nenes. El nom de l’equip el van trobar ràpid: Bogatech.
I què havien de fer en aquestes competicions? L’explicació de la cons-
trucció i el disseny del robot basat en la tecnologia Lego. Però també s’hi
ha de fer un desenvolupament d’un projecte de recerca i investigació
basat en un tema diferent cada any. Els nens i nenes de l’escola Bogatell
van realitzar una anàlisi de la despesa energètica del centre. «No es treu
el màxim profit de l’energia que es consumeix. Es podria fer un gran es-
talvi de diners, amb els quals es podrien construir més escoles», afirma
amb rotunditat Manel Paret, un altre dels alumnes que formen part de
l’equip. Un projecte que més endavant van haver d’explicar en
anglès al campionat mundial del Japó.
Finalment, el campionat es tanca amb la compe-
tició directa sobre un taulell on el robot cons-
truït per cada equip ha de realitzar unes
missions amb la màxima precisió i el mí-
nim temps possible (com a màxim, en
dos minuts i mig). Aquesta part de
la competició es divideix en tres
enfrontaments que estableixen
un rànquing i uns finalistes.
«Vam fer moltes proves i assa-
jos. Recordo un dia que vam
estar moltes hores tancats al
local de l’escola on fèiem el
taller provant i provant per-
què tot sortís bé i en el mí-
nim temps possible», re-
corda Guillem Rueda.
Primer van participar en la
competició catalana que es
va realitzar a CosmoCaixa de
Barcelona amb altres equips,
formats, la majoria, per nois i
noies d’instituts de secundària.
«Eren els més petits i tothom se
sorprenia de la seva capacitat», re-
corda en Josep Maria, orgullós de l’e-
quip. A més, es van endur la tercera mi-
llor puntuació en el compliment del repte
del robot sobre el taulell i el premi al «millor
disseny per a tots». Quan van participar en el campionat estatal, van
obtenir el premi al millor «esperit d’equip». I ja van esclatar d’alegria
—«d’eufòria», diu en Josep Maria— quan van aconseguir una de les
dues places per participar a l’Open Asian Championship de Tòquio.
Dels setze nois i noies que van començar, només cinc van acabar
visitant el Japó el mes d’abril de l’any passat. «És un país molt curiós,
i el menjar és boníssim», diuen tots els alumnes amb la veu ben alta.
«Els que es van desapuntar del taller, se’n van penedir molt», somriu
Roc Fargas. Al Japó, on van viatjar amb les seves famílies després
d’un vol de moltes hores que tots recorden, van estar en contacte
amb l’escola a través de videoconferències i van fer amics i amigues
de diferents països del món.
El taller de robòtica Lego del CEIP Bogatell, que aquest curs conti-
nua, es converteix, doncs, en un espai d’aprenentatge de les noves
tecnologies, de coneixements científics —interpretar els resultats d’un
sensor, per exemple—, de matemàtiques —recorden amb alegria
quan van descobrir el nombre pi— i, fins i tot, d’anglès. «Requereix, a
més, esforç i concentració» argumenta en Josep Maria, responsable
del taller. I afegeix que per als infants suposa participar activament en
l’adquisició de coneixements. «Aprenem molt i de forma divertida, i a
més hem viatjat molt lluny», diu Marc Sangenís.
«Potser de grans inventem alguna cosa que faci que el món fun-
cioni millor», diu en Roc. Ara ja estan preparant un nou robot i un
nou repte basat aquest curs en el canvi climàtic. I així els deixo: l’un
muntant peces de Lego, un altre davant l’ordinador buscant informa-
ció i l’altre esbrinant com es diu en anglès «la variable».
Oriol Guiu
e
9PROTAGONISTESnúm. 67 octubre/novembre 2008 e
«Els dos equips van haver de desenvolupar
un projecte de recerca i investigació al voltant
de l’estalvi energètic.»
EL PREMI DEL 7 DE SEC
S i els alumnes del CEIP Bogatell ja van tornar satis-fets del seu viatge al Japó només pel fet d’haver parti-cipat al campionat, nou joves de secundària de l’escola
Anna Ravell de Barcelona ho van fer amb el premi al millor disseny del ro-
bot. Després de passar les diferents proves de la competició, el robot del cen-
tre del barri del Poble Sec va obtenir 375 punts d’un màxim de 400.
No va ser fàcil, però, poder participar i viatjar al Japó. A més de l’assessorament
del professorat de la seva escola, van haver de buscar suport econòmic de dife-
rents empreses i, fins i tot, van organitzar una rifa per a recaptar fons per a afrontar
les despeses del viatge.
L’any 2006 a l’Escola Anna Ravell es van formar dos equips per a competir en el cam-
pionat de robots de Lego. De la passió per la robòtica i la tecnologia va néixer un
equip nou, el «7 de Sec», format per membres dels dos antics, set nois i noies dels
barris del Poble Sec i de Sant Antoni: l’Anna, la Sònia, la Irene, en Francesc, en Ge-
rard, en Cristian i en Carlos. Aviat s’hi van unir en Jordi i la Siyuan Jing.
El seu treball d’investigació científica sobre l’estalvi d’energia va ser, sens dubte,
molt original: van desenvolupar un sistema per produir energia en el moment
en què trepitgem els graons de les escales i, a més, plantejaven la possibili-
tat de desenvolupar-ho per a les rajoles del terra. I així van analitzar què
passaria si es fes a les Rambles de Barcelona.
Aquest treball els va fer guanyar el Premi al Millor Treball de
Recerca Científica de l’Ajuntament de Barcelona en el
campionat de Catalunya celebrat a CosmoCaixa el
dia 16 de desembre de 2007.
Alumnes que van sense l’es-
morzar a l’escola, pares i mares
que no entenen que la direcció
del centre els convoqui per una
reunió o mestres que volen sa-
ber què significa portar el vel.
Aquestes són algunes de les ac-
tuacions que la Fatiha Rabehi,
mediadora, ha hagut de fer a les
escoles de la nostra ciutat. Arri-
bada des d’Algèria, l’any 1994,
vol sobretot que siguem com-
prensius amb les dificultats de
les persones nouvingudes.
T ot comença quan arriba una peticiódes de Serveis Socials de l’Ajunta-ment de Barcelona. És necessària laintervenció d’una persona media-
dora per ajudar a resoldre una situació. Així
és com professionals com la Fatiha comen-
cen la seva feina, sempre treballant en
equip. La petició pot venir des de diferents
escenaris, com un hospital o una escola.
La Fatiha treballa actualment com coordi-
nadora del Servei de Mediació Intercultural
Interpersonal a l’Associació Benestar i Desen-
volupament, dins el programa de mediació
intercultural i comunitària. Va arribar a Barce-
lona, l’any 1994, amb el seu company i una
filla d’un any, després d’haver de fugir d’Al-
gèria per la situació política. Llicenciada en
medicina, vol recordar però que «tinguis o no
estudis, tots passem pel difícil procés d’adap-
tació a una nova societat. Això ho hauria de
tenir tothom clar per entendre com és el pro-
cés inicial per a les persones nouvingudes».
Tenia contactes amb xarxes d’entitats que
treballaven amb les problemàtiques dels immi-
grants i, de seguida, va començar a actuar en
el marc del Projecte Xenofília com al que lla-
vors deien «agent pont», «intèrpret» o «dina-
mitzador cultural». Ara ja són coneguts com
els mediadors. «Sobretot que la gent no pensi
que ens posem al mig d’una baralla entre dues
parts. Fem molta mediació preventiva», ex-
plica. Coneix molt bé els problemes de la mi-
gració magrebina, però alhora té un coneixe-
ment general del que passa a totes les altres
comunitats que hi ha a la nostra societat.
Les accions que ha desenvolupat a les esco-
les, de les quals defensa el bon treball que
s’ha fet des de fa anys —«especialment, a les
de Ciutat Vella», concreta—, se centren, prin-
cipalment, en l’absentisme escolar i la manca
de comunicació entre les famílies i el centre.
«L’absentisme escolar està molt focalitzat en
nens i nenes adolescents, que arriben aqui en
aquestes edats i han d’aprendre un nou
idioma, fer nous amics i tenen dificultats d’ac-
ceptació. No és perquè tinguin un nivell baix
de coneixements», detalla la Fatiha.
Després hi ha la manca de comunicació
entre les famílies i el centre. «Són coses pro-
ducte de venir de diferents cultures. Moltes
vegades no entenen que sigui possible poder
parlar amb els professors, ja que als seus paï-
sos són figures intocables». I no tan sols re-
ben consells les famílies. També ha fet feina
d’assessorament amb el professorat: «Volen
saber coses dels seus costums, o conèixer
què significa portar el vel o com són les esco-
les als països d’origen. Si se’n té coneixement
és més fàcil, després, poder actuar».
Oriol Guiu
e
EL MEU ESPAI EDUCATIU
Vam quedar amb la Fatiha al CEIP mu-
nicipal Els Tres Pins, del districte de
Sants-Montjuïc, una de les escoles on
ha realitzat una mediació. Bàsicament,
ha treballat amb escoles públiques, a
les quals defensa per la seva gran
tasca amb l’alumnat nouvingut i per a
les quals demana «més recursos».
Però la Fatiha no tan sols fa feina a
les aules dels centres, també dins del
curs de formació de mediadors i me-
diadores interculturals que gestiona la
Fundació Desenvolupament Comuni-
tari des de fa 10 anys, on hi fa tas-
ques de formadora, coordinadora dels
processos de selecció d’alumnat i su-
pervisió de practiques.
Mediadora
Natàlia Limones
10 JO TAMBÉ EDUCO núm. 67 octubre/novembre 2008e
Fatiha Rabehi
DIÀLEG INTERCULTURAL
En la celebració de l’Any Europeu del Diàleg Intercultural, hem fet una mirada dins de les
aules i de la ciutat per conèixer com es gestiona la diversitat. Les dades de l’alumnat es-
tranger a les nostres escoles i una entrevista amb Sami Naïr, completen aquestes pàgines.
A FONS 11
La primera mirada sobre la societat intercultural que
volíem tenir és la que sorgeix des de les aules dels
centres educatius de la nostra ciutat. Saber com es
gestiona tota aquesta diversitat en una escola. I vam
trobar en la Teresa Serra, mestra d’educació infantil al
CEIP Collaso i Gil, del barri del Raval, i premi Ciutat
de Barcelona 2007 d’educació, la mirada des d’una
escola, amb una majoria d’alumnat nouvingut i en un
barri amb un dels percentatges més alts de població
immigrant. La realitat de l’escola intercultural.
E
l fet que a Barcelona visquin un nombre important de perso-
nes estrangeres és un fenomen relativament recent. Si mirem
l’informe estadístic «La població estrangera a Barcelona. Ge-
ner 2008», veurem que a l’any 2000 estaven empadronades a
Barcelona 53.428 persones estrangeres (el 3,50% de la població). En
només set anys, aquest percentatge de població ha augmentat fins al
17,3%, ja que al gener del 2008 hi havia censades 280.817 persones
d’origen estranger a la nostra ciutat.
Una altra dada fonamental per avaluar el veritable impacte de la
migració a llarg termini en la nostra ciutat és l’anàlisi del nombre de
fills nascuts de pares i mares estrangers. L’evolució indica que el nom-
bre de fills i filles nascudes amb els dos pares estrangers suposa, du-
rant l’any 2006, el 18’2% dels naixements. El naixement de fills de
matrimonis mixtos (un estranger i l’altre de nacionalitat espanyola)
augmenta any rere any i suposa l’11’5% dels naixements. El grau
d’interrelació i de canvi sociodemogràfic que està experimentant
Visions des de l’aula
Mercedes Roglà
aquesta ciutat queda reflectit en la contínua disminució del nombre
de famílies que tenen fills en què els dos cònjuges són de nacionalitat
espanyola. Actualment es tracta del 67’3% del total de naixements.
D’altra banda, els països d’origen d’aquests nous ciutadans són
molt diversos: el 46% són llatinoamericans, el 25% de la Unió Euro-
pea, el 16% d’Àsia i el 8% d’Àfrica. Aquesta diversitat d’orígens
comporta una gran diversitat de llengües, cultures, religions i mane-
res de fer i de pensar.
CANVIS EN LA POBLACIÓ ESCOLAR
L’evolució que ha experimentat la població de Barcelona a causa del
procés migratori, com és natural, ha tingut un fort impacte en el món
educatiu. La composició de les aules, en algunes escoles, s’ha modifi-
cat molt en pocs anys.
Des del nostre centre del barri del Raval, el CEIP Collaso i Gil, cons-
tatem que l’entrada dels fills i filles dels immigrants al sistema escolar
ha produït canvis importants pel que fa a la composició lingüística de
l’alumnat, als diferents nivells de coneixements que tenen els infants
dins d’un mateix grup (abans era més homogeni) i a la presència de
diversitat de cultures, religions i maneres de pensar i actuar.
De tota manera, també podem observar que l’alumnat immigrant
ni culturalment ni lingüísticament no forma un grup homogeni ja que
provenen de països molt diferents entre ells. També s’evidencien dife-
rències entre els infants d’un mateix país, segons si provenen d’en-
torns rurals o urbans.
En aquests moments, a la nostra escola, en una mateixa classe hi
poden haver parlants de tres, quatre, cinc i, a vegades, vuit llengües
diferents. Moltes d’aquestes llengües el professorat ni les entén, ni en
coneix les seves estructures gramaticals ni els seus sistemes fonètics,
ni en alguns casos les lletres o els signes dels seus alfabets.
D’altra banda, les diferències en el nivell de coneixements en un
grup classe, produïdes per la integració d’alumnes immigrants, es do-
nen per causes molt diverses. Pot ser per l’organització i el funciona-
ment dels sistemes educatius d’origen (arriben alumnes amb nivells
de matemàtiques o anglès molt superiors als de l’alumnat autòcton,
però també n’arriben d’altres amb nivells molt més baixos que els que
corresponen al nostre currículum en aquella edat). Una altra causa és
el grau d’escolarització de cada infant abans d’arribar a Catalunya
(escolaritzats des d’edats primerenques o no escolaritzats en nivells
superiors). Les diferències també es poden produir per la major o me-
nor distància entre la llengua familiar i les llengües de l’escola (llen-
gües romàniques o no romàniques) i, com és evident, per l’edat d’ar-
ribada a la nostra escola.
La diferència de cultures a les aules, potser, és el que crida més l’a-
tenció a qui és mira l’escola des de fora, com per exemple els mitjans
de comunicació. Lògicament, les famílies immigrants arriben a l’es-
cola amb el bagatge cultural propi de la seva comunitat d’origen i co-
neixen poc les formes de vida de la societat d’acollida. Les estratègies
de relació social no presenten les mateixes normes en totes les cultu-
res per més impossible que, a vegades, ens pugui semblar a les perso-
nes que compartim un mateix entorn cultural i no en coneixem d’al-
tres a fons.
Atesa aquesta circumstància, en algunes ocasions, les actuacions
d’aquestes famílies poden provocar malentesos en el centre ja que,
en els estadis d’adaptació i davant de les normes de funcionament o
en les seves estratègies de relació amb l’escola, no actuen de la ma-
teixa manera com ho fan les famílies estàndard.
Així mateix, els infants de tot el món mostren en la seva manera
d’actuar els valors i les normes que els transmet la seva família. La
manera de fer dels diversos infants es constata en el dia a dia de l’es-
cola en molts àmbits; en les diverses formes de vestir, en el tipus de
menjars que porten, en les manifestacions religioses, en la diferència
de ritmes davant d’una activitat segons els seus estils de vida, en po-
sicionaments diferents davant el valor de l’esforç o la superació per-
sonal, en l’interès per aprendre la llengua del país segons les perspec-
tives familiars de permanència a Catalunya i, en general, en la
diversitat de respostes i actuacions davant d’una mateixa situació.
Segons la seva forma de pensar i els models que han viscut, els in-
fants, els joves i les famílies nouvingudes esperen del professorat, dels
companys i companyes i de l’escola una actuació similar a la que es
dóna en els seus països d’origen pel que fa a la manera d’aprendre —lí-
nies metodològiques, tipus d’activitats, etc.—, el nivell d’exigència del
professorat, el tipus de disciplina, el paper del mestre dins de l’aula, etc.
Les diferències que es donen entre els models escolars d’origen i les
nostres escoles provoquen un cert desconcert tant a les famílies es-
trangeres que no saben com actuar en la nova situació com al profes-
sorat que, moltes vegades, no sabem trobar les estratègies per con-
nectar amb les famílies ni les metodologies que estableixin una relació
entre les formes d’aprendre en origen (memorització, repetició, etc.) i
les formes d’aprendre de les nostres escoles més relacionades amb el
raonament, l’experimentació, la participació...
NOVA SOCIETAT
La nova societat escolar comporta ser capaços de mantenir per una
banda les identitats culturals de cadascú i, per l’altra, enfortir cada ve-
gada més la cohesió social. Aquest repte, no ens enganyem, no és
gens fàcil. La institució escolar està acostumada a unes formes d’or-
ganització i de funcionament molt arrelades en l’imaginari comú d’un
país. A l’escola, com a tota institució amb molts anys de vida, li costa
molt introduir i consolidar canvis en les estructures profundes i trobar
nous mecanismes de funcionament que representin el conjunt de l’a-
lumnat actual. Però no podem situar només en el sistema escolar la
responsabilitat del canvi i de la construcció de la societat intercultural.
Cal tenir molt present que, l’escola, representa a una societat que
trontolla i que se sent insegura davant les onades migratòries i la glo-
balització. Aquesta inseguretat es constata amb manifestacions de di-
versos tipus que expressen la por a perdre la identitat com a poble.
La nostra escola fa uns quants anys que ha iniciat un procés de
canvi ja que està ubicada al barri del Raval i té un índex de població
immigrant de més del 85%. Intentem buscar i assajar mecanismes de
funcionament que donin resposta a les necessitats de la nostra pobla-
12 A FONS núm. 67 octubre/novembre 2008e
«No podem situar només en el sistema
escolar la responsabilitat del canvi i de la
construcció de la societat intercultural.»
ció escolar amb l’objectiu d’anar dissenyant, a poc a poc, l’escola in-
tercultural.
Com el que fan les mestres del cicle de parvulari, amb una relació
diària amb les famílies que ens facilita el coneixement mutu i el con-
trast cultural. El coneixement mutu passa per descobrir, tots plegats,
com ens organitzem, pensem i sentim en el dia a dia. El descobrir com
vivim, els autòctons i els nouvinguts, les situacions quotidianes és el
que ens dóna més informació, a tots, de com som i del què esperem
els uns dels altres.
El diàleg entre les famílies immigrants i l’escola és l’eina que porta
al coneixement recíproc ja que, per a moltes de les persones nouvin-
gudes, l’escola és la porta d’entrada a la societat d’acollida. El com-
partir festes, menjars, tradicions tant de la cultura catalana com de les
cultures o formes de vida dels països d’origen ajuda a descobrir valors
i transmet afectivitat, acceptació i acolliment. En aquesta transmissió
de vivències és important buscar els punts que tenim en comú i no les
diferències que ens separen. Valorar i comparar els grans àpats que
totes les cultures tenim en les festes importants, felicitar-nos en les
dates assenyalades per a uns i altres, observar que totes les cultures
tenen punts en comú, encara que amb manifestacions diferents. Per
exemple, informar que la festa de la Castanyada està relacionada
amb el culte als morts permet comparar com es manifesta aquesta
tradició en altres llocs.
El facilitar la intervenció de pares i mares en la vida de l’aula: expli-
cant contes de les seves cultures, cantant cançons en les seves llengües,
ensenyant jocs, portant fotografies, objectes o llibres dels seus països fa
que les cultures familiars se sentin valorades i reconegudes i permet co-
nèixer les diverses formes de transmissió de la cultura popular.
Per donar a conèixer les formes d’organització de la societat cata-
lana o el funcionament del centre, a vegades, cal trobar estratègies
comunicatives que responguin a les necessitats lingüístiques de les fa-
mílies: enviem comunicacions en la seva llengua familiar, demanem
que assisteixin mediadors culturals a les reunions i entrevistes, utilit-
zem mitjans visuals per facilitar la comprensió de les explicacions, etc.
És fonamental que les famílies entrin a l’escola, que se la sentin
seva, que d’alguna manera visquin que en formen part, encara que a
vegades sigui, només, per fer fotos de la classe, dels espais, de la
mestra amb el seu infant o de l’infant amb els seus companys i com-
panyes. Sabem que el seu interès és explicar als familiars llunyans la
seva nova situació. Aquestes petites actuacions provoquen aproxima-
ció, confiança i integració; en una paraula, fan que les persones es-
trangeres se sentin membres de la societat en la qual viuen.
Conversar amb les famílies sobre les seves llengües familiars ens ha
permès descobrir que moltes persones nouvingudes parlen llengües
minoritàries i aquest fet els fa entendre la situació del català i el caste-
llà a Catalunya. Alguns diuen som els catalans del Marroc, del Paquis-
tan, de Bolívia o de les Filipines. Així mateix, els satisfà veure com
aquí es valoren llengües que moltes vegades en el seus països no te-
nen ni espai en el sistema educatiu.
D’altra banda, moltes d’aquestes famílies fa poc temps que són a
Barcelona però els ritmes i els costums de les escoles els demanen una
adaptació immediata. Podem trobar exemples en moltes situacions
quotidianes: el tipus de materials o les peces de vestir que els dema-
nem, on han d’anar a comprar les coses que fan servir els infants,
com ha d’anar vestit un infant en les diferents estacions de l’any quan
són persones que provenen de climes molts diferents als nostres, com
cal organitzar una motxilla per anar d’excursió, com espera el centre
que responguin els pares i les mares a les demandes del professorat,
la importància de la puntualitat horària en una societat urbana, els
horaris dels àpats...
El no dominar aquestes situacions pot semblar una qüestió irrelle-
vant però en l’organització d’una escola pot provocar problemes de
funcionament i ocasionar neguit en un infant. Parlant amb les famí-
lies t’adones que, en els estadis d’adaptació, el centre ha de ser flexi-
ble i intentar entendre perquè es produeixen els malentesos i sempre
que sigui possible avançar-se al problema.
En conclusió, l’experiència, des de l’òptica docent en l’educació in-
fantil, ens fa dir que per fer camí cap a la cohesió social hi ha un llistat
de paraules que, per a nosaltres, actuen com una vareta màgica en la
gestió de la convivència entre cultures. Les paraules que ens faciliten
la nostra tasca diària són: la comunicació entre la família i el professo-
rat, l’empatia, la flexibilitat, la curiositat per conèixer a l’altre, l’adap-
tació activa a la diversitat de situacions, la creativitat i la imaginació
per trobar noves formes d’ensenyar i de relacionar-nos, l’afecte i la
comprensió en l’atenció de famílies i infants que han viscut experièn-
cies migratòries d’una gran complexitat, la negociació de les diferèn-
cies per trobar solucions noves, la valoració de la diversitat, l’esperit
de col·laboració entre els companys i companyes del centre, la for-
mació, i una llarga llista que defineix la feina dels docents del segle
XXI en una societat europea.
Teresa Serra i Carol
Mestra d’educació infantil
CEIP Collaso i Gil
e
13A FONSnúm. 67 octubre/novembre 2008 e
«És fonamental que les famílies entrin
a l’escola, que se la sentin seva, que d’alguna
manera en formin part.»
B
Jo
rd
iO
liv
er
14 L’ENTREVISTA núm. 67 octubre/novembre 2008e
«Cal educar
la mirada de la
societat d’acollida»
Hem d’oblidar la multiculturalitat i parlar d’interculturalitat. Hem de buscar els valors comuns innegocia-
bles i, sobretot, la nostra mirada, la de la societat d’acollida de les persones nouvingudes, cal que sigui
educada per crear polítiques de ciutadania on tota la societat estigui i se senti acceptada. Aquestes van
ser algunes de les reflexions que va fer-nos Sami Naïr, amb el qual vam passar un dia a la nostra ciutat.
Un home amable, incansable en el diàleg i apassionat en la gesticulació.
SAMI NAÏR
Catedràtic de
Ciències Polítiques de la
Universitat de París VIII
>>La nostra societat, que ha vist créixer ràpidament en els últims
anys l’arribada de persones d’altres països, segueix qüestionant i
buscant com s’han de fer els processos d’integració de les persones
nouvingudes, com ha de ser el que en podríem dir la política de ciu-
tadania.
Per començar, hem de rebutjar clarament el que diuen alguns sectors
polítics, que aquest és un problema d’una minoria. Estem parlant de
molta gent, de persones, algunes d’elles amb titulació professional,
que necessiten sentir-se ciutadans i ciutadanes normals davant la mi-
rada dels altres. El que hem de fer és donar-los accés al «nosaltres
comú» i facilitar la seva transformació identitària i, per a això, és im-
prescindible potenciar polítiques de ciutadania i educar la mirada de
la societat que els acull. Actualment, les societats d’acollida encara
pateixen un profund dèficit de ciutadania. Les persones nouvingudes
pateixen discriminacions legals i reals i, per tant, se senten estigmatit-
zades per la societat. La plena integració requereix que compleixin els
seus deures, però també l’Estat ha de fer complir els seus drets. És im-
prescindible per a la seva inserció social i perquè sentin la pertinença
subjectiva a la societat d’acollida. No es tracta que visquin a la nostra
societat, sinó que pertanyin a la nostra societat.
>>I quin model hem de seguir? Hem utilitzat conceptes com la di-
versitat, la multiculturalitat, la interculturalitat...
La diversitat és una fase del procés d’accés a la ciutadania, però no la
finalitat ni l’objectiu de la societat. La diversitat, per si mateixa, és
una afirmació necessària de tolerància, d’acceptació de l’altre, de so-
lidaritat i d’enriquiment molt positiva, però una societat no pot viure
sobre la base de la diversitat. És una experiència, però no pot consti-
15L’ENTREVISTAnúm. 67 octubre/novembre 2008 e
tuir el fonament de la construcció d’un col·lectiu humà, que són els
valors comuns. Quins valors comuns tenim per poder actuar amb les
nostres diversitats? Com, dins del marc dels valors comuns, la nostra
singularitat pròpia pot funcionar? Aquest és el problema principal de
la diversitat.
Barcelona és un bon exemple de treball amb els valors comuns i la
diversitat, perquè la base de la pertinença a la societat són els valors
democràtics. Sobre quina base es planteja la diversitat: sobre una
base democràtica autoritària o oberta? La vostra ciutat, amb una
llarga tradició de lluita democràtica, crec que està en el bon camí.
S’ha de dir clarament, sense embuts: s’han de respectar els valors de
la diversitat, però s’ha de fer sota un marc de valors comuns, els quals
han de ser innegociables. S’ha de tenir respecte a les identitats, però
sempre hi ha d’haver un marc comú. Per això el multiculturalisme ha
de deixar pas a la interculturalitat.
Hi ha d’haver, doncs, uns valors comuns perquè la nostra identitat
funcioni. Hi ha valors que no podem negociar. Hi ha d’haver un respecte
a les identitats, però sempre dins d’un marc comú que no podem nego-
ciar. No podem convertir això en una lluita de particularismes, que és a
on ens portaria la multiculturalitat. La multiculturalitat per si mateixa
planteja un enfrontament i una competència. En canvi, la interculturali-
tat és la forma que podem trobar per conviure junts amb uns valors co-
muns, amb el respecte cap a totes les creences i identitats.
>>Perdoni, voldria que insistís en aquesta dialèctica entre diversitat,
pertinença i valors comuns, i en com ho podem resoldre.
És la qüestió clau de tot, la que determina tot el problema de la inte-
gració. Hem de pensar que no hi ha un model de ciutadania global
que serveixi per a totes les cultures i per a totes les identitats. Però sí
que podem dibuixar junts unes línies fonamentals i, sobretot, contex-
tualitzar el problema. No solament hem de parlar de la cohesió de la
immigració, sinó de la cohesió col·lectiva, on no només hi estan impli-
cades les persones immigrants, sinó també els «altres», o sigui, els no
immigrants. No és solament un problema dels immigrants, com al-
guns intenten estigmatitzar. És un problema de tota la societat, de
què vol aquesta societat, de quina és la seva visió de món. La immi-
gració no és un problema per si mateixa. És, com deia l’antropòleg
Marcel Mauss, un «fet social total». Afecta a tots els aspectes de la
vida comuna, i sé que no és fàcil solucionar aquest problema.
>>Per tant, també s’ha d’insistir, i ja ho deia abans, que la societat
d’acollida no pot pensar que la immigració és una minoria.
La immigració no té cap dels factors que defineixen una minoria: els
immigrants no pertanyen a un grup cohesionat, no tenen el mateix
destí històric i no es consideren a si mateixos una minoria. La immi-
gració és un fet individual, a vegades familiar; s’apropen a la seva co-
munitat d’origen quan arriben, però el que volen és entrar en l’escala
de la mobilitat social i convertir-se en ciutadans i ciutadanes normals,
per dir-ho d’una manera planera. Culturalment, pateixen un procés
llarg de disgregació identitària. Si volen tenir èxit en el país d’acollida,
han d’acceptar aquest procés de disgregació cultural i identitària i la
seva visió del món i el seu comportament han d’experimentar una
transformació, la qual és imprescindible si no volen quedar-se al
marge i volen aprofitar els recursos que els ofereix la societat d’aco-
llida. I quan els pares i mares, per diferents raons, són els que volen
mantenir els trets identitaris de la societat d’origen, transmetent els
valors, la llengua, la religió, els valors, etc., aleshores són els fills i filles
que ja han nascut aquí els que canvien aquest model. No volen viure
en un estat permanent de minoria, ni sota la mirada de la societat
d’acollida, que els veu només com a fills d’immigrants. S’han inventat
moltes paraules per a definir-los: segones generacions, terceres gene-
racions; ara es parla de quarta generació. Fins quan han d’aguantar
sentir-se part d’aquesta mirada? Quants anys han de passar perquè
es parli d’ells i elles com a part de la ciutadania? Per això és molt peri-
llós parlar de la immigració com una minoria.
>>I què han de fer les persones immigrants o nouvingudes amb la
cultura i la història de la societat d’acollida?
Han d’assumir-les i assimilar-les. Però aquest procés de transformació
identitària és llarg. Ha de passar més d’una generació. Els fills i filles
que ja no han nascut o que van marxar aviat del país dels seus pares i
mares ja senten que no és el seu país. La condició d’immigrant no ha
de ser una condició eterna. Hem de permetre la seva participació en
la societat d’acollida, que accedeixin al «nosaltres comú». Un fill
d’immigrant ha de poder dir: «jo sóc català». Per tant, les polítiques
de ciutadania han d’estar dirigides a aconseguir que els immigrants
tinguin accés a aquest «nosaltres comú». I per a això, no solament els
immigrants han de fer una transformació identitària; també és neces-
sari, com comentava abans, una educació, una pedagogia de la mi-
rada de la societat d’acollida. I això és molt més difícil. L’escola i altres
actors mediadors poden ajudar molt a afavorir la transformació cultu-
ral de les persones immigrants, transmetent els valors, però queda
per resoldre la mirada de les persones de la societat d’acollida. I, per
desgràcia, a Europa les persones immigrants encara continuen patint
moltes discriminacions. Pateixen un dèficit de ciutadania. Discrimina-
cions legals i reals i, moltes vegades, se senten expulsades del cor de
les societats d’acollida.
Aquestes discriminacions tenen efectes identitaris dramàtics tant en
els immigrants con en la societat d’acollida. Això —i ho he viscut a
França directament— contribueix a fer més forts els trets identitaris re-
als o imaginaris i provoca una situació de transició defensiva en el pro-
cés d’integració dels fills i filles dels immigrants. Identitat imaginària és
la que hem vist en molts joves que pateixen injustícies i que s’identifi-
quen amb la lluita de pobles com el palestí, com passa a França.
També és molt important ordenar jurídicament el seu dret a vot i la
seva participació en institucions i entitats de la ciutat. Han de veure’s
representats en les institucions i en els mitjans de comunicació.
>>Quines són, doncs, les passes que s’han de fer en aquest procés
d’integració?
Hi ha tres nivells o fases d’integració. El primer és el més fàcil d’arri-
bar-hi: és el dels drets i els deures. L’Estat està obligat a donar assis-
tència mèdica, escola, etc.; però parlem de l’Estat, quan el veritable
«La condició d’immigrant no ha de ser
una condició eterna. Hem de permetre que
accedeixin al “nosaltres comú”.»
16 L’ENTREVISTA núm. 67 octubre/novembre 2008e
infern és la societat civil, on no tot funciona de la mateixa manera. És
la societat civil la que diu que no vol contractar algú perquè és de fora
del país o no vol llogar un pis a algú que es diu Mohamed. És en
l’àmbit privat i no el públic on hi ha el problema fonamental.
En un segon nivell del procés d’integració, parlaríem d’una cosa ob-
jectiva com és la inserció social: formar part del sistema de reproduc-
ció social, tenir feina, etc. És la fase més important, objectivament
parlant, per al procés d’integració. Si es donen aquests dos nivells,
podem comptar amb uns immigrants que passen a formar part de la
comunitat d’interessos.
El tercer nivell és el més complicat d’aconseguir, ja que els paràme-
tres són més complexos. És el que jo anomeno la integració profunda,
la que té a veure amb la pertinença subjectiva a la societat i a la co-
munitat; sentir-se part de la societat, fins i tot quan pateix greus pro-
blemes, per exemple, estar a l’atur i no posar en dubte que segueixes
formant part de la comunitat. És el nivell més difícil d’adquirir perquè,
en termes de ciència política, estaríem parlant de la lleialtat a la socie-
tat a la qual pertanys: és considerar que ja és la teva pàtria, ja no es
tracta només de «viure amb» i «tenir drets». El futur de la immigració
és deixar de ser immigració i convertir-se en ciutadania, i això s’asso-
leix en arribar a aquest tercer estat.
>> Quin paper ha de jugar l’escola en tot aquest procés?
La meva pròpia experiència em diu que l’escola és un mitjà perfecte
per a la transmissió de la cultura, de la identitat i de les regles de con-
vivència del país d’acollida. És fonamental que els immigrants tinguin
les eines necessàries per a poder contribuir a la seva mobilitat social, i
aquestes es comencen a adquirir a l’escola. Si avui en dia un fill o filla
d’immigrants considera que es vol quedar aquí, és molt important
que pugui aprendre el català. L’escola i l’educació han de servir per a
transmetre els valors comuns, crear un coneixement propi i formar
part del sistema de promoció social. Per això, quan em comenten co-
ses com el fet de portar el vel a l’escola, contesto que aquest no és el
problema. El problema és que hi hagi gent que digui que no volen
seure al costat d’un noi perquè la seva religió ho prohibeix. És per
això que l’escola ha de ser un d’aquests espais comuns neutrals. No
estic dient que s’hagi d’imposar res, però ha de ser un espai secularit-
zat, on es defensin les normes necessàries per respectar els altres i
conviure bé junts.
França sempre ha estat un bon model perquè l’escola pública sempre
ha seguit un model republicà i laic, en el sentit més estricte de la paraula.
A mi mai no em van parlar de Déu a les escoles a les quals vaig anar. L’e-
ducació ha de ser una transmissió de coneixements, no de creences.
>>Ara que parla de França, també s’ha intentat evitar en tot mo-
ment la concentració d’alumnat immigrant en els centres educatius.
Sí, perquè la concentració és molt negativa per a la seva integració i
per a la nostra societat, ja que té uns efectes perniciosos en la cons-
trucció de la identitat. No podem permetre que aquest alumnat nou-
vingut quedi marginat ja des de l’escola. El que passa als nois i noies
d’aquestes escoles és que construeixen la mateixa identitat que els
seus països d’origen i no aprofiten un dels factors clau per a la inte-
gració en el nou país on viuen, com és l’educació. És molt millor que
cinc alumnes marroquins es trobin en una aula amb quinze alumnes
catalans, que no al revés, ja que així es veuran obligats a millorar el
seu nivell d’aprenentatge de la llengua i, per tant, de tota la resta de
matèries. Insisteixo que l’escola és essencial perquè els nouvinguts
tinguin les eines per a integrar-se i després puguin trobar la possibili-
tat d’ascendir socialment.
>>I, és clar, la solució no és pensar que els fluxos migratoris s’atura-
ran, tant si és per les restriccions que posen els països com per la
crisi econòmica...
Per donar fermesa als més pessimistes (somriu), he de dir que els flu-
xos migratoris no s’aturaran en els propers anys perquè la diferència
entre els continents rics i pobres es troba en el punt més alt de tota la
història. A més, estem parlant d’una immigració permanent, que ve i
que es vol quedar.
També hem de tenir en compte —i això és important perquè afecta
el problema de la integració— que, cada vegada més, és una immi-
gració qualificada. Gent ben educada i formada. La immigració no
solament ha sofert un canvi sociològic, sinó també de gènere. Cada
vegada més, les dones són les que més emigren dels seus països d’o-
rigen. És un fet també molt decisiu per a la integració, perquè les do-
nes tenen una funció integradora molt més destacada que els homes.
I, sobretot, en moments de crisi econòmica i d’augment de l’atur,
que afectarà majoritàriament els fills dels immigrants, hem de ser
contundents a l’hora de lluitar contra la degradació de l’ésser humà,
contra el racisme i la xenofòbia. Perquè sortiran els que diran que la
culpa de tot això és dels immigrants.
Oriol Guiu
e
Europarlamentari il·lustrat
F ilòsof i sociòleg, Sami Naïr és catedràtic de Ciències Polí-tiques a la Universitat de París VIII. Nascut a Tilimsen (Al-gèria, 23 d’agost de 1946), fill de militar, es va criar a la
ciutat francesa de Belfort. És una de les veus més respectades
en els debats sobre els processos migratoris i va ser assessor
del govern socialista de Lionel Jospin, de 1997 a 1999, i euro-
parlamentari, de 1999 a 2004. Ha dirigit diferents publicacions,
és col·laborador habitual als mitjans de comunicació i ha publi-
cat diversos llibres.
Bibliografia:
Democracia y responsabilidad. Galaxia Gutenberg, 2008.
El Mediterráneo y la democracia. Galaxia Gutenberg, 2008.
Diálogo de culturas e identitades. Editorial Complutense, 2006.
Y vendrán... Las migraciones en tiempos difíciles. Ediciones del
Bronce, 2006.
El Imperio frente a la diversidad del mundo. DeBolsillo, 2004.
Las heridas abiertas. Punto de Lectura, 2002.
17L’ENTREVISTAnúm. 67 octubre/novembre 2008 e
Barcelona, continuant amb la seva tradició de ciu-
tat d’acollida, s’ha sumat amb una actitud compro-
mesa a l’acord que va prendre el Parlament Euro-
peu de declarar l’any 2008 Any Europeu del Diàleg
Intercultural. L’Ajuntament de la ciutat ha aprovat
una mesura de govern per afavorir la interculturali-
tat com a model per a la gestió de la diversitat cul-
tural, i durant els propers mesos, des de l’Institut
d’Educació, s’impulsen diverses activitats i accions.
L ’objectiu plantejat per la Unió Europea (UE) en declarar l’Anydel Diàleg Intercultural va ser afavorir la trobada entre totesles cultures i totes les persones que viuen en el territori euro-peu, amb la finalitat d’aportar instruments que permetin viure
junts en harmonia. En relació amb les consideracions que es feien dins
d’aquest propòsit, cal destacar:
Les diverses ampliacions de la UE, la major mobilitat que dóna el mer-
cat únic, els fluxos migratoris i la globalització potencien les interac-
cions entre persones de diverses cultures, llengües, ètnies i religions.
Es considera essencial per al projecte de la UE que s’aportin els mit-
jans necessaris per afavorir el diàleg intercultural i enfortir el respec-
te a la diversitat cultural i de creences. Cal destacar la contribució
de les diverses cultures al patrimoni cultural i les formes de vida dels
estats membres de la UE i reconèixer que el diàleg intercultural és
essencial per aprendre a viure junts en harmonia.
El concepte de «ciutadania europea activa» abraça totes les perso-
nes que viuen de forma permanent o temporal a la UE.
Aquesta celebració ha de contribuir a integrar el diàleg intercultural
com a prioritat horitzontal i transversal en totes les polítiques, les
accions i els programes de la comunitat i la promoció de bones
pràctiques relacionades amb aquest fet.
Dins dels objectius específics pel que fa al fet educatiu es considera rel-
levant «fomentar el paper de l’educació com a vector important d’a-
18 PARTICIPACIÓ núm. 67 octubre/novembre 2008e
Barcelona celebra i es compromet
amb la interculturalitat
Diàlegs
comuns
prenentatge de la diversitat, millorar la comprensió d’altres cultures i el
desenvolupament de capacitats i bones pràctiques socials».
MIRADA POLIÈDRICA
Barcelona, una ciutat que sempre ha tingut en compte les aportacions
de totes les persones que han arribat a la ciutat en diferents moments de
la nostra història, no podria ser aliena a aquesta celebració. Ens trobem
en un moment en el qual el paisatge humà de la ciutat ha augmentat
molt en complexitat per la ràpida i important arribada de persones nou-
vingudes de països i cultures molt diverses: el percentatge de població
estrangera l’any 2000 era del 2,7%, mentre que el 2008 és del 17,3%.
Aquesta immensa diversitat cultural ens planteja reptes importants
i complexos, però també oportunitats. Així mateix, fa palesa la im-
portància de la posició del municipi com a administració més prò-
xima als ciutadans i ciutadanes. Un fenomen d’origen global com la
immigració té un gran impacte a nivell local, que és on es gestiona la
convivència.
Barcelona ha de construir el seu propi model de convivència a partir
d’aprendre dels propis errors i dels propis encerts, així com de l’expe-
riència d’altres ciutats que han viscut i viuen situacions semblants. Tan-
mateix, cal tenir molt en compte les pròpies circumstàncies històriques,
culturals i polítiques. Es necessita anàlisi, reflexió, formació i compromís
vers un concepte de ciutadania inclusiva que superi el llenguatge del
«nosaltres» i «ells». De ben segur que aquesta celebració de l’Any del
Diàleg Intercultural a la nostra ciutat no serà un punt i a part.
Des de l’Ajuntament de Barcelona s’ha assumit el compromís d’a-
questa celebració com una oportunitat per aprofundir sobre aquesta
qüestió des d’una mirada polièdrica, atesa la seva rellevància a la nos-
tra ciutat i amb la voluntat de consolidar la interculturalitat com a
model per a la gestió de la diversitat cultural. Per plasmar el seu com-
promís, l’Ajuntament ha aprovat una mesura de govern i ha posat en
marxa tot un programa d’accions amb les aportacions de les diverses
àrees municipals i altres entitats ciutadanes i privades que s’han su-
mat a l’esdeveniment.
L’acord de Govern i el Pla d’Actuació Municipal (PAM) han inclòs
com a prioritat l’elaboració d’un programa municipal d'interculturali-
tat per a aquest mandat. Per aquest motiu les diferents activitats que
s’han dut a terme i es faran en els propers mesos aportaran elements
per a la seva concreció.
Marleny Colmenares i González
Institut d’Educació
e
Educació,
interculturalitat
i cohesió social
B arcelona i la seva comunitat educativa ja fa temps quetenen un compromís per al diàleg entre les diferents cul-tures que conviuen a la ciutat. Així es recull en el quart
objectiu de la declaració «El compromís ciutadà per a una edu-
cació al servei de la cohesió social», que va aprovar l’any passat
el Plenari del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona (PEC). El
quart objectiu diu «Barcelona és i vol ser en el futur un gresol
cultural». Aprofitant, doncs, la celebració de l’Any del Diàleg
Intercultural, els propers dies 1 i 2 de desembre es portaran a
terme, les IX Jornades del PEC, amb el títol d’ «Educació, inter-
culturalitat i cohesió social».
El debat, la comunicació de bones pràctiques i la formulació
de propostes de futur en relació al tema central de les jornades,
s'estructurarà a partir d'aquests tres eixos:
Impuls de dinàmiques de treball en xarxa en àmbits territorials
de la ciutat, per afavorir processos de coneixement i de reco-
neixement des d’una quotidianitat d’espais compartits.
Establiment d’una estratègia de treball educatiu integral amb
joves, per facilitar la seva promoció social i professional.
Foment de processos educatius interculturals i inclusius, per
construir una ciutat gresol de cultures que parteix de la seva
història i es projecta en el futur.
Les IX Jornades es faran a les facultats de Filosofia i de Geo-
grafia i Història de la Universitat de Barcelona i un mes abans,
concretament la tarda del 5 de novembre, es portarà a terme al
CERC la primera reunió dels tres nous àmbits del Pla d’acció
2008-2011 del PEC: Ciutadania i convivència, Diversitat i
igualtat d’oportunitats i Educació compartida. Els àmbits del
Pla d’acció 2008-2011 són l’espai de deliberació en què s’orga-
nitza el Plenari del PEC per reflexionar sobre temes específics,
elaborar diagnòstics i fer propostes d’actuació. Cada àmbit està
format pel coordinador/a de l’àmbit, un representant de cadas-
cuna de les institucions i entitats que lideren els projectes es-
tratègics i les accions educatives ciutadanes de l’àmbit, i altres
persones expertes a títol personal o com a representants d’al-
tres entitats. Es reuneix en el marc de les Jornades anuals del
PEC, en una o dues sessions de treball, i l'assistència és oberta
a tothom que vulgui participar-hi.
Oficina Tècnica del PEC
www.bcn.cat/educacio/pec
www.bcn.cat/cultura/dialeg
www.bcn.cat/educacio
www.interculturaldialogue2008.eu
2i
19PARTICIPACIÓnúm. 67 octubre/novembre 2008 e
«L’Ajuntament té la voluntat de
consolidar la interculturalitat com a model
per a la gestió de la diversitat cultural.»
La Laia és des d’aquest curs la veu dels infants de Barcelona. L’activitat «El pregó de la Laia» esdevé l’espai de
participació dels nens i nenes de vuit a deu anys de les escoles de primària, que es concretarà en la lectura
d’un text conjunt durant la festa major d’hivern de la ciutat. Aquest curs 2008-2009 el pregó recollirà les pro-
postes dels infants per a una ciutadania intercultural.
20 BARCELONA A L’ESCOLA núm. 67 octubre/novembre 2008e
La veu dels infants, en forma de pregó,
sobre la ciutadania intercultural
La Laia
pren la paraula
Pablo Prestifilippo
L’Audiència Pública als nois i noies deBarcelona, que organitza l’Ajunta-ment, arriba aquest curs 2008-2009 ala catorzena edició. És una activitat en
què participen nois i noies d’onze a disset
anys, però aquest nou curs s’ha volgut que
la participació arribi també als nens i nenes
de vuit a deu anys.
La concreció d’aquesta acció per afavorir
els drets dels infants a opinar i participar i
per aconseguir que se sentin part de la ciutat
i l’estimin amb tots els defectes i virtuts, ha
estat iniciar una nova etapa de l’activitat
educativa «El Pregó de la Laia», que organit-
zen conjuntament la regidoria de Drets Civils
i l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de
Barcelona.
Si durant els darrers tres cursos «El pregó
de la Laia» consistia en un concurs per deci-
dir el millor text de nens i nenes de les esco-
les de la ciutat, que es convertia en el pregó
de les festes d’hivern de la ciutat —les festes
de Santa Eulàlia—, en aquesta nova etapa
consistirà en l’elaboració conjunta del pregó
mitjançant un procés de participació dels
nens i nenes. «El pregó de la Laia» esdevé
així la veu dels infants de Barcelona.
L’activitat, que s’inicia el mes d’octubre,
està oberta a l’alumnat de 3r, 4t i 5è de pri-
mària perquè prengui la paraula i participi,
amb els seus suggeriments i compromisos,
en l’elaboració conjunta del pregó, que es
llegirà, durant el mes de febrer del 2009, da-
vant l’alcalde de la ciutat perquè doni res-
posta a les propostes dels nens i nenes reco-
llides en el pregó.
El procés s’inicia amb una sessió informa-
tiva del contingut i del calendari de l’activi-
tat. Per a aquelles escoles interessades, es
realitzarà una segona sessió de treball amb
el professorat de primària on es facilitarà un
dossier didàctic i on es farà una conferència
marc sobre el tema per proporcionar un ba-
gatge didàctic al professorat.
Durant els mesos d’octubre i novembre,
l’aula serà l’espai on es treballaran els con-
tinguts proposats. És en aquest espai on els
infants construiran de manera individual i
col·lectiva el seu discurs amb el suport de la
proposta didàctica. El resultat configurarà
unes idees temàtiques que l’alumnat de tots
els centres participants compartirà en una
trobada al mes de desembre.
La jornada d’intercanvi entre tots els cen-
tres participants i el Consistori serà el mo-
ment on els infants compartiran les seves
propostes treballades a les aules amb altres
nens i nenes i les exposaran a l’alcalde de la
ciutat. Després, durant els mesos de desem-
bre i gener, es farà conjuntament el pregó.
Cada centre rebrà l’encàrrec d’elaborar en
forma de rodolí una de les seves propostes i,
d’aquesta manera, el pregó esdevindrà una
obra de creació col·lectiva i representativa
de la veu dels infants de Barcelona.
ELS OBJECTIUS
Els objectius educatius de «El pregó de la
Laia» són:
Promoure en els infants un sentiment de
col·lectivitat, interrelació, participació i
construcció conjunta.
Crear un espai de comunicació i intercanvi
del treball realitzat a les aules amb els
altres centres.
Construir un missatge comú de la veu dels
infants de Barcelona.
Establir un diàleg entre el Consistori i els
infants per exposar de forma conjunta les
seves propostes.
Convidar els infants i els centres a partici-
par en l’elaboració conjunta de «El pregó
de la Laia» com una forma de fer arribar la
seva veu a tota la ciutat.
Fer que els infants i mestres gaudeixin de
l’activitat, com una forma de transmetre
una idea positiva entorn de la convivència
i participació a la ciutat.
EL DIÀLEG I LA CONVIVÈNCIA
«El pregó de la Laia» tractarà cada curs so-
bre les mateixes qüestions que l’Audiència
Pública per als nois i noies de Barcelona. I
aquest curs s’ha decidit aprofitar l’Any del
Diàleg Intercultural per fer reflexionar l’a-
lumnat sobre el diàleg i la convivència, cons-
truir la seva pròpia opinió i fer-la arribar i
compartir-la amb la ciutadania.
La diversitat cultural és un tret característic
de les ciutats del nostre segle i, al mateix
temps, un valor ric en matisos. En aquest
marc de la interculturalitat, tenir una actitud
oberta i identificar el valor del diàleg i la
interacció amb els altres es presenta com
l’instrument que afavoreix la construcció
compartida de models de convivència justos
i inclusius.
Empar Escayola
Institut d’Educació
e
www.bcn.cat/educacio2i
21BARCELONA A L’ESCOLAnúm. 67 octubre/novembre 2008 e
XIV AUDIÈNCIA PÚBLICA:
BARCELONA DIÀLEG!
L ’Audiència Pública als nois inoies de Barcelona és una formade participació a través de la
qual l’alumnat —de sisè de primària,
secundària o batxillerat— fa propos-
tes a l’Administració municipal. D’a-
questa manera, la ciutat dóna veu als
ciutadans i ciutadanes més joves i els
permet educar-se en la pràctica de la
participació cívica. Aquesta activitat
potencia la participació dels nois i
noies d’aquestes edats i enalteix la
seva opinió, alhora que els ajuda a co-
nèixer els seus drets i deures com a
ciutadans i ciutadanes de Barcelona.
Per a l’edició del curs que ara co-
mença, l’Audiència Pública als nois i
noies de la ciutat proposa el debat i
l’elaboració de propostes al voltant de
les mesures per enfortir la ciutadania
intercultural.
El procés s’inicia amb les sessions
informatives i de formació per al pro-
fessorat i culmina amb la celebració
de l’Audiència al Saló de Cent de l’A-
juntament de Barcelona, prevista per
al mes de maig de 2009, quan els
nois i noies fan el lliurament del ma-
nifest final a l’alcalde. La XIV Audièn-
cia Pública de Barcelona es fa pa-
ral·lelament amb la VIII Audiència
Pública de Donostia-Sant Sebastià i la
V Audiència Pública de Rivas Vacia-
madrid.
«En la nova etapa, el pregó de
les festes de Santa Eulàlia es
farà mitjançant un procés de
participació dels nens i nenes.»
El Camp de la Pau és una iniciativa de la Fundació
Fòrum Universal de les Cultures que cada any con-
voca cent nois i noies de diferents ciutats del món,
entre elles Barcelona, per parlar i reflexionar sobre
com construir un món més just i solidari. Ara que
s’ha celebrat el Camp a la ciutat de Nàpols —del 5 al
25 d’octubre—, hem volgut recollir les experiències i
reflexions dels que ja han viscut aquesta trobada.
L a celebració del Camp es va iniciar amb el Fòrum Universal deles Cultures de Barcelona l’any 2004, va continuar al Fòrumde Monterrey (Mèxic) el 2007 i no faltarà el 2010 a Valparai-so (Xile). Però, la Fundació Fòrum s’ha encarregat que aques-
ta activitat es faci cada any.
El Camp de la Pau és un espai de treball i d’aprenentatge. S’hi tre-
ballen continguts dels eixos del Fòrum, com ara la diversitat cultural,
el desenvolupament sostenible, les condicions per a la pau, la partici-
pació i el coneixement i aprenentatge dels Objectius de Desenvolu-
pament del Mil·lenni de les Nacions Unides.1
Participar al Camp de la Pau representa per als nois i noies assolir un
compromís amb la seva comunitat i amb la resta dels participants per
treballar en la difusió dels valors del Fòrum. Durant la seva estada tenen
l’oportunitat de conèixer altres realitats del món. El Camp de la Pau ac-
tualment representa una xarxa de més de 1.500 participants de més de
quaranta-nou ciutats diferents.
És un projecte que es construeix a partir de la pròpia trajectòria, a la
qual se sumen les experiències que els nois i noies ens van traspas-
sant, i les particularitats de les ciutats que acullen les diferents edi-
cions. En definitiva, és un espai de trobada on les persones partici-
pants poden treballar per impulsar la cooperació i la col·laboració
entre les delegacions de les ciutats participants.
Des de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona hem
col·laborat en aquest projecte des dels seus inicis. Una de les nostres
tasques és la selecció dels representants de la ciutat de Barcelona a
cadascun dels campaments de la Pau que s’han celebrat des del
2004. Els representants de Barcelona són nois i noies que cada any
provenen de districtes diferents de la ciutat i que procedeixen de cen-
tres d’educació formal i/o de l’educació en el lleure. Volem garantir
una representació rica on tinguin cabuda els diversos territoris de la
ciutat. Fins ara hi han participat vint-i-cinc centres educatius amb un
total de cinc-cents joves de la nostra ciutat.
Creiem que experiències educatives com el Camp de la Pau ofereixen
un aprenentatge molt positiu per als joves participants i els capacita per
ser actius i reflexius, tenir sensibilitat social i contribuir en la creació de
societats més justes, sostenibles i solidàries.
L’any passat vam posar en marxa un comitè científic, format per un
equip de professionals del món de l’educació a Barcelona, que té per
objectiu posar en comú elements de reflexió sobre el projecte del Camp
de la Pau. Durant el curs 2007-2008 vam elaborar una petita exposició
sobre el Camp de la Pau, amb la participació activa dels nois i noies de
l’IES Miquel Tarradell i de la Ludoteca Municipal Maria Gràcia Pont,
que són els centres que van acudir a la cita de Monterrey, l’any 2007.
El Camp de la Pau, que s’ha fet a la ciutat de Nàpols, els represen-
tants de Barcelona han estat un grup de nois i noies de l’IES Joan Coro-
mines del districte de Sants-Montjuïc.
Raimon Ramis
Fundació Fòrum
Marleny Colmenares
Institut d’Educació
1. http://spanish.millenniumcampaign.org
e
El Camp
de la Pau
L’intercanvi i
l’aprenentatge
entre nois i noies
de tot el món
22 APUNTS núm. 67 octubre/novembre 2008e
www.fundacioforum.org2i
LA FORÇA QUE ENS UNEIX
D urant els mesos d’octubre i novembrede l’any 2007, setze nois i noies dedotze a catorze anys del grup d’ado-
lescents de la Ludoteca Maria Gràcia Pont del
barri del Poble Nou van participar, conjunta-
ment amb les seves educadores, al Camp de
la Pau que es va fer durant el Fòrum Universal
de les Cultures de Monterrey (Mèxic).
El Camp és per a nosaltres un estil d’actuar,
una manera de fer i una forma de pensar.
Creiem, però, que res millor que donar veu
als nois i noies que van viure l’experiència.
«Al camp, t’adones que no tot al món són
guerres i mals pensaments, ni res per l’estil,
que podem fer coses per ajudar a tenir un
món millor», diu l’Arnau. La Maria ens ex-
plica com era un dia durant l’estada al camp:
«Començàvem amb els jocs dels països per
fer més amè el camí fins a la carpa, on ens
trobàvem amb totes les delegacions de nois i
noies. Caminàvem un bon tros i feia molta
calor. En arribar a la carpa, teníem una xe-
rrada i després cadascun anava amb el seu
grup a la seva sala, on fèiem intercanvi cultu-
ral o activitats artístiques. Cada nit hi havia
una activitat, on cada delegació mostrava al-
gun tret característic de la seva cultura i del
seu país».
Ja us podeu imaginar la il·lusió de tots i to-
tes per conèixer altres realitats i com s’espavi-
laven per comunicar-se entre els uns i els al-
tres. «Encara que algunes persones pensin que
per ser diferents són superiors o inferiors, en
realitat les diferències ens uneixen cada cop
més», explica en Guillem, que insisteix que va
viure deu dies «inoblidables».
El Sergi també en fa una valoració molt po-
siativa: «Sobretot, em va servir per conscien-
ciar-me que entre tots hem de tenir cura del
nostre món, tots junts independentment de la
procedència i cultura». O el que diu en Cris-
tian: «Aquesta experiència em va fer apren-
dre que haig de saber compartir, entendre i
ensenyar».
Coneixedors que difícilment es tornarien a
trobar amb la resta de nois i noies, i gràcies
al correu electrònic, segueixen la seva amis-
tat i intenten fer costat als que més pateixen
donant-los suport i, alhora, compartint des
de la distància la seva vida. Ens agradaria
acabar amb l’opinió de l’Elisabet: «Tots vam
marxar amb un propòsit comú, i això és la
força que ens uneix: intentar canviar el
món!».
Carme Ferrer
Montserrat Montull
Ludoteca Maria Gràcia Pont
UNA GEOMETRIA PERFECTA?
E ls nois i noies de l’IES Miquel Tarradellvan afrontar el viatge com una aventura.Alguns d’ells, d’origen americà, pakista-
nès o bengalí, ja sabien què era un vol de
quinze hores. El viatge a Monterrey, però,
sense els pares, amb els amics i les amigues de
classe, prenia tota una altra dimensió. El sentit
de grup i la cohesió van créixer d’una manera
considerable, i això va ajudar significativament
a fer que el control del grup fos més senzill.
Les reticències amb els nous companys me-
xicans, libanesos, marroquins, etc., van durar
ben poc. Cada grup de treball estava compost
per quatre nois i quatre noies cadascun, tots
de països diferents, amb dos educadors mexi-
cans. La mirada, el gest, el somriure i, sobre-
tot, les ganes de compartir i comunicar van
desfer ben aviat totes les timideses.
Dia rere dia feines i jocs, propostes educa-
tives i rialles, discussions i festes, presenta-
cions, visites, cançons i balls es van anar suc-
ceint de manera fluida. Al llarg de deu dies
van ser motiu de debat i de treball intens te-
mes com la participació, el desenvolupament
sostenible, la cooperació, la pau, la diversitat
cultural, el racisme, el compromís personal
amb un nou món a construir, sempre en un
escenari sostingut de diàleg, intercanvi d’ex-
periències i convivència intensa.
La darrera dinàmica, el darrer joc, «Vales
porque vales», va esdevenir una successió
d’abraçades, rialles, elogis i dolces llàgrimes
per la certesa d’un comiat que s’albirava pro-
per. El sopar final, exquisit, de gala i amb ball
—a Monterrey sempre s’acabava ballant—, va
suposar el darrer i emocionant acte d’una fun-
ció inoblidable. Petons i abraçades, correus
electrònics que s’apunten, promeses d’amistat
eternes, fotos, milers de fotos, individuals, de
parelles, de grup, serioses, fent ganyotes, plo-
rant, rient, cridant...
Al capdavall, tot ha funcionat bé, experièn-
cies noves, noves amistats, alguns aprenen-
tatges, potser alguns compromisos, amistats
virtuals —ai, això de la globalització—, qui
sap si mai esdevindran novament reals...
A la carpa del Camp de la Pau, en el silenci
de l’endemà, tres-cents vint cubs de carto-
lina, de vint per vint, voleien penjats de fils
recordant que, efectivament, no hi ha res mi-
llor per al diàleg intercultural que la paraula,
la convivència sostinguda, el coneixement i
la solidaritat. Tres-centes vint figures geomè-
triques per la pau: una geometria perfecta?
Albert Grau
IES Miquel Tarradell
PREVENIR CONTRA EL MAL...
E l Camp de la Pau és una vacuna contrael mal. Ho és perquè una experiència li-mitada, una estada curta però intensa,
pot deixar un rastre que predisposi els partici-
pants contra la xenofòbia, el racisme i contra
qualsevol altra forma de discriminació.
El Camp de la Pau pot ser útil contra la
discriminació gràcies a un fet senzill que és
en el nucli de la seva naturalesa: aplegar amb
voluntat educativa persones ben diferents i
del tot desconegudes per conviure, parlar i
fer coses plegades durant uns dies. Aquest
fet, aparentment banal, desencadena un se-
guit d’experiències formatives.
Posar cara a cara els nois i noies, els fa mi-
rar-se, somriure, parlar entre ells i entendre’s.
Els demana que expliquin com viuen, quins
són els seus problemes i com veuen les difi-
cultats que afecten la convivència humana.
Els ajuda a pensar projectes per a quan tornin
a casa i els fa participar en activitats durant
l’estada. Per tot plegat, el Camp de la Pau és
una defensa moral contra la discriminació
perquè ens aproxima als altres —als diferents
i desconeguts—, ens permet crear llaços d’a-
mistat i comprensió, ens demostra que la
convivència és possible i agradable, i ens en-
senya que tots som molt semblants. Produeix
humanitat, aquella disposició que impedeix
veure un ésser humà com si fos una cosa es-
tranya a témer, usar o agredir.
Qui s’adona que els diferents en el fons
són semblants, es treu dels ulls el vel dels
prejudicis. S’immunitza contra el perill de
convertir qualsevol humà en un ésser distant,
invisible, estrany, intercanviable: en un quasi-
objecte que no desperta respecte moral per-
què ha deixat de ser considerat com a per-
sona. Qui s’acosta als altres, activa un
mecanisme moral bàsic d’acceptació, reconei-
xement i responsabilitat.
Podem veure l’experiència del Camp de la
Pau com una proposta formativa per als nois i
noies participants, inspiradora per als educa-
dors i educadores, i simbòlica per al conjunt
de la societat.
Josep M. Puig Rovira
Catedràtic de Teoria de l’Educació de la
Universitat de Barcelona i membre del
Comitè Científic del Camp de la Pau
23APUNTSnúm. 67 octubre/novembre 2008 e
N o hi ha dubte del ràpid i elevataugment de la població estrange-ra a la ciutat de Barcelona, que hapassat de ser el 3,5% del total de
població l’any 2000 a constituir el 17,3% al
gener del 2008. Cal assenyalar, però, que
després del fort creixement (una mitjana de
tres punts anuals) produït entre els anys 2001
i 2004, a partir de l’any 2005 aquest creixe-
ment ha estat menor (un punt anual). Pel que
fa als percentatges per districte, l’Eixample,
amb un 16,3%, i Sants-Montjuïc, amb un
17,8%, estan per sobre de la mitjana de la
ciutat, i Ciutat Vella concentra el percentatge
més alt d’aquesta població, el 44,1%.
Si la població estrangera a Barcelona ha
augmentat, també ho ha fet la presència d’a-
lumnat de nacionalitat estrangera a les esco-
les de la ciutat: al curs 2007-2008, un 11,6%
de l’alumnat escolaritzat en ensenyaments
de règim general a partir de P3 era estranger,
i d’aquest percentatge, el 7,2% procedia de
l’Amèrica Central i de l’Amèrica del Sud.
El nombre d’alumnat estranger continua
creixent, però des del curs 2004-2005 l’in-
crement interanual és menor. Cal destacar la
tendència a la baixa del grup del Magrib i el
creixement molt significatiu del nombre
d’estudiants procedents de l’Amèrica Cen-
tral i de l’Amèrica del Sud i, si bé en menor
grau, d’Àsia i d’Oceania.
Pel que fa a la ubicació de l’alumnat en els
diferents districtes de Barcelona, els nois i
noies procedents de la Unió Europea i de la
resta d’Europa es distribueixen de manera si-
milar en tots els districtes, mentre que un
27% de l’Àfrica i un 33,8% d’Àsia i Oceania
els podem trobar al districte de Ciutat Vella.
Una dada significativa és la diferent distri-
bució i concentració d’alumnat estranger en
els centres: mentre que el 22% de l’alumnat
escolaritzat en centres públics és estranger,
només arriba al 4,7% de l’alumnat matriculat
en centres privats (concertats i no concertats).
Dins de cada sector també hi ha diferèn-
cies pel que fa al percentatge d’alumnat es-
tranger escolaritzat. Així doncs, quant als
240 centres de titularitat pública que hi ha a
la ciutat, quaranta-nou tenen fins a un 50%
o més d’alumnat estranger, vint-i-nou cen-
tres fins a un 40%, quaranta-tres centres
fins a un 30% i cinquanta centres fins a un
20%. D’altra banda, quant als 194 centres
concertats, cinc tenen fins a un 50% o més
d’alumnat estranger, un centre fins a un
40%, nou centres fins a un 30% i vint-i-set
centres fins a un 20%.
Mariona Escobar i Freixa
Consorci d’Educació de Barcelona
e
Parlem de com gestionar la interculturalitat a les aules perquè la nostra ciutat ja compta amb un nombre
elevat d’alumnat estranger a les escoles. L’informe L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2007-
2008, realitzat pel Consorci d’Educació de Barcelona, aporta dades sobre l’evolució i distribució de l’esco-
larització d’alumnat estranger.
Alumnat estranger
a Barcelona
Evolució i distribució a les escoles de la ciutat
0%
3%
6%
9%
12%
15%
07-0806-0705-0604-0503-0402-0301-0200-01
Alumnat de nacionalitat estrangera a Barcelona. Evolució 2000-2008
6.127
9.416
13.550
17.682
19.682
21.459
23.042
24.919
2,9%
4,4%
6,3%
8,2%
9,1%
9,9%
10,6%
11,6%
24 RADIOGRAFIA núm. 67 octubre/novembre 2008e
www.edubcn.cat2i
113
1.643
Font: L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2007-2008. Consorci d’Educació de Barcelona
Alumnat de nacionalitat estrangera a Barcelona
Concentració d’alumnat estranger en centres públics
Magrib
Total: 1.756 alumnes
75
79
Amèrica
del Nord
Total: 154 alumnes
3.645
11.912
Amèrica Central
i del Sud
Total: 15.557 alumnes
25RADIOGRAFIAnúm. 67 octubre/novembre 2008 e
1.305
651
Unió Europea
Total: 1.956 alumnes
415
871
Resta d’Europa
Total: 1.287 alumnes
99
285
Resta
d’Àfrica
Total: 384 alumnes
1.108
2.714
Àsia i Oceania
Total: 3.822 alumnes
Fins a 5% Fins a 10% Fins a 20% Fins a 30% Fins a 40% Fins a 50% Més de 50%
Ciutat Vella
L’Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
2
1
5
2
6
2
6
1
3
4
32
0
4
2
4
2
5
4
3
4
9
37
2
6
4
2
3
4
7
9
6
7
50
1
5
8
1
0
3
5
8
4
8
43
4
2
4
0
1
1
3
4
1
9
29
0
0
2
1
0
2
2
4
2
5
18
10
0
7
0
1
1
2
6
3
1
31
Concentració d’alumnat estranger en centres concertats-privats
Fins a 5% Fins a 10% Fins a 20% Fins a 30% Fins a 40% Fins a 50% Més de 50%
5
12
4
1
2
2
3
3
3
1
36
4
5
3
0
1
3
2
5
2
2
27
3
1
1
0
1
0
1
2
0
0
9
0
1
0
0
0
0
0
0
0
0
1
1
3
0
0
0
0
0
0
0
0
4
0
0
1
0
0
0
0
0
0
0
1
Ciutat Vella
L’Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
Barcelona
1
12
5
11
33
9
11
8
12
14
116
Centres públics
Centres concertats/privats
E l Pla Comunitari de Verdum ha volgut posar l’èmfasi en el seuprograma als aspectes socioeducatius, ja que entenem que l’e-ducació ha de ser la base que estructuri tota comunitat icreiem, fermament, que és una qüestió a la qual tots i totes
dediquem part del nostre temps: com a professionals, com a família,
com a entitats, com a veïns i veïnes...
Amb la voluntat d’aprofundir en el coneixement de la situació de
l’educació al barri, de detectar les necessitats educatives de la po-
blació i de dinamitzar la comunitat educativa, l’any 2007 es va rea-
litzar el diagnòstic comunitari sobre l’educació.1 Aquest estudi co-
munitari ha actualitzat les dades, la informació, les percepcions i les
propostes recollides al primer diagnòstic comunitari que datava de
l’any 2001.
La tècnica metodològica emprada en el diagnòstic ha estat l’audi-
ció. A partir d’una pregunta oberta —en aquest cas, «Com veus l’e-
ducació al barri?»—, es va recollir la visió dels veïns i veïnes, del pro-
fessorat, de les famílies i de les entitats entorn de les necessitats i
potencialitats educatives del barri.
LES CONCLUSIONS
Quan parlem de quelcom tan ampli com és l’educació, es tendeix a
centrar el tema en una franja d’edat determinada: la que va des dels
L’ESTUDI APOSTA PER L’APROPAMENT ENTRE TOTS ELS AGENTS
I ESPAIS EDUCATIUS
DIAGNÒSTIC
EDUCATIU
DEL VERDUM
El Verdum compta amb un Pla Comunitari, gestat l’any 1998, que pretén millorar la qualitat de vida de les
persones i que agrupa diferents entitats i veïns i veïnes per dinamitzar socialment, educativament i cultu-
ralment el barri. Dins dels seus estudis i treballs, ha realitzat un diagnòstic educatiu, del qual presentem
les principals conclusions.
Natàlia Limones
26 BARRI A BARRI núm. 67 octubre/novembre 2008e
Districte de
Nou Barris
més petits fins als joves. La intenció inicial en l’elaboració del diagnòs-
tic era referir-se també a les persones d’altres edats, ja que entenem
l’educació com un procés continu d’aprenentatge; totes les persones
aprenem al llarg de la vida: de petites, de joves, d’adultes, de grans…
El procés, però, ens va portar a centrar-nos bàsicament en infants i jo-
ves com a principals subjectes del diagnòstic educatiu.
Un segon element a destacar és la identificació de tres protagonis-
tes o agents educadors clars: família, escola i entorn. Tots tres agents
comparteixen un objectiu i un subjecte comú: l’infant, l’adolescent i
la persona jove. Es constata, per tant, la idea que l’educació no cor-
respon a un agent en exclusiva (l’escola o la família), sinó que hi ha
diferents protagonistes amb responsabilitats compartides.
Reconeixent el paper central que juguen l’escola i la família en el
procés educatiu, ressalta, però, la importància de l’entorn social com
a espai educatiu. El propi barri —les entitats i associacions, els casals i
centres cívics, el carrer, els grups informals, la comunitat de veïns,
etc.— és també l’escenari on podem aprendre els uns amb els altres. I
és en aquest espai més informal on destaca la importància del treball
educatiu del lleure com a eina d’educació integral de l’infant, a més
del servei que, parlant en termes de conciliació, proporciona a la co-
munitat.
El tercer element recollit en el diagnòstic és la manca d’espais espe-
cífics per a infants i joves, i d’espais propers de trobada i de lleure
adequats a les necessitats de la població infantil i juvenil de Verdum.
Les aportacions recollides en el diagnòstic deixen també constàn-
cia d’un quart element: els tres protagonistes no poden realitzar
aquesta tasca educativa en solitari, cadascun per la seva banda. Ja
que s’adrecen al mateix col·lectiu, és quasi inevitable que s’establei-
xin relacions. El fet diferencial del treball comunitari és que es genera
un canvi en les relacions establertes, les quals orienta cap a la
col·laboració, la coordinació i la cooperació. La comunicació entre els
diferents agents i la coordinació entre entitats, i els recursos-serveis
de la comunitat es dirigeixen cap a la suma d’esforços per aconse-
guir l’objectiu comú: la millora educativa. I és on també resideix la
importància del treball comunitari, en la intervenció cap a unes rela-
cions positives, constructives i de diàleg.
ESCENARIS DE TREBALL
Un cop elaborat el diagnòstic, durant els primers mesos de 2008 es
van realitzar trobades amb els agents que han participat en el procés
per identificar les principals línies d’actuació, definir conjuntament les
estratègies per donar resposta a les necessitats detectades i implicar
els recursos i entitats en aquells temes amb els quals se senten més
identificats.
Partint de la base que els tres protagonistes —família, escola i en-
torn— són totalment necessaris en el procés educatiu d’infants i joves
i que, per tant, s’ha de fer un treball conjunt i en paral·lel amb
aquests agents, s’han creat tres comissions de treball:
Família-escola-entorn. La línia central és la implementació de pro-
jectes que permetin treballar aspectes com la relació entre educació
formal i educació no formal, l’obertura dels patis de les escoles fora
de l’horari lectiu i l’obertura de les activitats educatives extraesco-
lars de les escoles a d’altres infants del barri. Igualment, es dóna
suport a la tasca educativa de les famílies a través del treball directe
amb les AMPA i amb les escoles.
Adolescents i joves. El treball se centra en la dinamització d’expe-
riències de treball de carrer amb joves orientades a la prevenció de
situacions de risc tot treballant des dels espais on es troben actual-
ment els joves potenciant la seva participació i implicació.
Espai públic. Focalitza la seva tasca en la recuperació d’espais al
barri a partir de la millora dels ja existents i de l’ús dels espais dels
centres escolars com a espais públics.
Després de la realització del diagnòstic educatiu, sabem que en ma-
tèria d’educació comunitària es requereix el compromís de tota la
comunitat (administracions, recursos i ciutadania) per facilitar la
presa de decisions i el foment de l’autonomia dels infants i joves del
nostre barri. Facilitar el desenvolupament del propi projecte de vida,
tal com diu un proverbi africà: «Per educar una criatura, cal la tribu
sencera».
Sandra Pardo i Mònica Salas
Associació Comunitària Verdum i Equip Comunitari
e
pcverdum@pangea.org2i
27BARRI A BARRInúm. 67 octubre/novembre 2008 e
VERDUM
DISTRICTE DE NOU BARRIS
L ’origen del barri es troba en dues grans promocions d’edifi-cis, construïts els any 50: els Habitatges del Governador, denomés 20 metres quadrats i de pèssima qualitat, i el polígon
de l’Obra Sindical del Hogar. Molts d’aquests edificis ja s’han
substituït, però el Verdum continua sent un barri densament urba-
nitzat al centre del districte de Nou Barris.
La denominació Verdum que s’ha donat al barri recorda la ciutat
de la històrica batalla de la primera guerra mundial i va ser la que
va aprovar l’Ajuntament, l’any 1919. Barri de gran dinamisme co-
mercial, ha sofert una gran transformació urbana encara que conti-
nua amb dèficits pel que fa a la qualitat de les edificacions.
Pel que fa als equipaments educatius, compta amb només dos
centres públics (el CEIP Aiguamarina i l’escola d’adults Freire) i, en
canvi, sis centres concertats.
1. Associació Comunitària Verdum. Diagnòstic comunitari sobre educació al barri de Verdum.
Barcelona, 2007.
6
El lema de la desena trobada de l’Asso-ciació Internacional de Ciutats Educa-dores (AICE), «Construcció de ciuta-dania en ciutats multiculturals»,
s’inspirava directament en els principis de
promoció de la ciutadania global i en la con-
solidació de la democràcia respectant la plu-
ralitat de les diverses manifestacions socio-
culturals. Durant els tres dies del congrés
vaig poder assistir a sessions plenàries, con-
ferències, taules de treball, tallers, fòrums de
bones pràctiques i visites d’experiències
educatives i culturals a la ciutat.
Comencem per les quatre conferències que
responien als tres eixos temàtics del congrés:
La ciutat com a espai d’aprenentatge.
Identitat, diversitat i ciutadania.
Inclusió, equitat i drets.
Montserrat Ballarín, regidora d’Educació de
l’Ajuntament de Barcelona i presidenta dele-
gada de l’AICE, va ser l’encarregada d’oferir la
primera conferència, que duia el títol «El con-
cepte de ciutat educadora. Balanç i desafia-
L’Associació Internacional de Ciutats Educadores va celebrar el mes d’abril passat a São Paulo el seu desè
congrés sota el lema «Construcció de ciutadania en ciutats multiculturals». Un dels assistents al congrés
ens relata el més destacat de les conferències i els debats que es van viure a la ciutat brasilera.
28 OBERTS AL MÓN núm. 67 octubre/novembre 2008e
EL CONGRÉS DE L’ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL
DE CIUTATS EDUCADORES
DEBAT SOBRE LA CONSTRUCCIÓ DE CIUTADANIA
C
ris
tin
a
Sa
la
s
FRAGMENTS
DE SÃO PAULO
ments». En una primera part, va descriure di-
versos processos de transformació de les ciu-
tats i la visió de la ciutat educadora. A conti-
nuació, va apuntar alguns criteris per fer
possible el «clima» propi d’una ciutat compro-
mesa amb els principis de la Carta de Ciutats
Educadores, entenent que aquest clima és el
resultat d’una acció sostinguda en el temps.
Seguidament, va descriure el procés de cons-
trucció del projecte de Ciutats Educadores des
de l’AICE i va situar el projecte de ciutat edu-
cadora com a eix central de totes les polítiques
educatives en el Pla d’Acció Municipal 2008-
2011 de l’Ajuntament de Barcelona.
Finalment, va convidar-nos a pensar en el
futur de les nostres ciutats a través de diver-
ses mirades i definint un camí, com a procés
en permanent construcció sobre la pròpia ac-
ció, compartit amb molts agents; divers i sin-
gular, propi de cada ciutat però compartit, ja
que així ens permet un treball en xarxa.
L’exalcalde de Bogotà i director de la cor-
poració Visionarios por Colombia, Antanas
Mockus, es va encarregar de la conferència
següent que duia el títol «La ciutat, espai
d’aprenentatge i de cultura cívica». A peu
dret i caminant d’un costat a l’altre de l’es-
cenari, l’exalcalde visionari va teixir la seva
conferència apuntant diverses reflexions so-
bre la ciutadania i sobre la importància d’ad-
quirir uns coneixements imprescindibles per
a la convivència. Va explicar que s’han de
tenir els coneixements dels motius, raons,
emocions i interessos, però també de les re-
gles legals, morals i culturals que ens afecten
profundament. Aquesta cultura ciutadana,
va proposar també, ha d’harmonitzar la llei,
la moral i la cultura general. Finalment, va
aportar exemples d’intervencions i campan-
yes educatives en diversos àmbits que es
produïren durant el seu mandat com a al-
calde a la ciutat de Bogotà.
Amb el títol «Construcció de ciutadania en
ciutats multiculturals», José de Souza Mar-
tins, sociòleg i professor titular de la Univer-
sitat de São Paulo, va donar a conèixer l’ex-
periència de diverses persones i col·lectius de
la ciutat de São Paulo: joves artistes, indi-
gents «sense sostre», etc., i experiències
educatives de qualitat en alguns barris de la
perifèria de la ciutat. També va oferir la seva
visió de la ciutat educadora com aquella que
ensenya, que difon i que preserva la seva
identitat cultural, que és acollidora per la
cultura i el coneixement i que, naturalment,
és també l’espai del conflicte entre usuaris.
Un conflicte permanent que demana pro-
cessos, també permanents, de socialització.
Finalment, va arribar el torn de David
Ugarte, economista i soci fundador de l’em-
presa Sociedad de las Indias Electrónicas,
amb la conferència «Ciutats Educadores en
el món de les xarxes socials». El ponent va
referir-se a l’oportunitat que ens donen les
noves tecnologies per a la creació de noves
xarxes de relació i de noves formes de cons-
trucció de coneixement i d’idees. Tot ens ha
de servir per ser més lliures. Però la llibertat
només pot ser gaudida per homes i dones
lliures i responsables. També existeixen els
enemics, un bestiari imaginari que ens ha
portat la modernitat nacional i les seves ide-
alitzacions. Va acabar dibuixant el futur de la
ciutat, que serà el de la comunitat real i no el
de la comunitat imaginada.
D’altra banda, l’organització del congrés
va preparar nou visites a experiències educa-
tives de la ciutat: Centre d’Educació Unificat
de Jacana, Favela d’Heliòpolis, Centre Cul-
tural de Joventut, Museu de la Llengua Por-
tuguesa, centre històric, barri-escola Vila
Madalena, Museu Afro-Brasil, Parc Ibira-
puera i Memorial d’Amèrica Llatina.
Aquesta aproximació a la realitat educativa
d’una ciutat tan complexa i diversa com és
São Paulo va merèixer una alta valoració per
part de les persones assistents a la trobada
de l’AICE. Experiències rellevants com les
dels centres educatius unificats que apleguen
equipaments educatius, esportius, culturals i
socials en un mateix projecte i que es conver-
teixen en l’eix angular sobre el qual pivota la
construcció del futur de barris sencers.
LA CARTA DE SÃO PAULO
Durant la cloenda del Congrés, el comitè
científic va presentar la Carta de São Paulo,
on s’expressa:
La reafirmació de la carta de ciutats educa-
dores a través dels seus principis que revelen
la importància de l’educació en els diferents
espais de la ciutat com un exercici de saviesa
universal, amb intencionalitat, en la recerca
de fer efectiva la democràcia i la sostenibili-
tat i amb el reconeixement i el respecte a la
diversitat cultural.
La defensa de l’educació humanista i autò-
noma que té en compte l’ampliació de les
polítiques públiques governamentals i no
governamentals associades a les diferents
dimensions de la cultura: simbòlica, eco-
nòmica, social, política, etc.
La reafirmació del respecte i la valoració de
la convivència multicultural des d’una
perspectiva intercultural i de mestissatge.
La necessitat per a la construcció de ciutats
educadores que la «ciutat» s’apropiï de
l’espai públic. Cal crear polítiques que pro-
moguin canals de participació activa i faci-
litin la construcció de relacions socials que
tinguin la persona com a eix central.
Més de set-centes persones de cent dotze ciu-
tats d’arreu del món ens vam trobar a São
Paulo. Vam renovar compromisos i vam com-
partir experiències. Escoltàrem noves i velles
reflexions, pensaments i idees. Els congressos,
els de la nostra associació, serveixen per dir-
nos què som, qui som i que junts volem ser i
volem treballar per avançar vers l’horitzó de la
nostra ciutat somniada. De tant en tant, és bo
mirar-nos, sentir-nos la veu. A la nostra asso-
ciació, a la nostra AICE, hi som per donar i per
rebre: aquest és el negoci. I val la pena.
Albert Soler
Secretariat de la trobada de la Xarxa Estatal
de Ciutats Educadores
e
www.edcities.bcn.es2i
A GRANOLLERS, EL 2009
Durant els anys que van d’un con-grés a l’altre, les xarxes territorialsde l’Associació Internacional de
Ciutats Educadores celebren les seves tro-
bades. Aquest és el cas de la RECE (Xarxa
Estatal de Ciutats Educadores), que els dies
6, 7 i 8 de maig de 2009 celebrarà la seva
novena trobada a Granollers. El lema de la
trobada serà: «L’educació, eix de la trans-
formació de les ciutats», i el secretariat,
juntament amb la comissió de seguiment
de la RECE, ja està acabant de tancar el
programa.
«Els congressos serveixen
per dir-nos què som, qui som i
i que junts volem avançar cap
a la nostra ciutat somniada.»
29OBERTS AL MÓNnúm. 67 octubre/novembre 2008 e
la
co
lu
m
n
a
llibresllibresllibres
Tahar Ben Jelloun és ben conegut en el món de l’educació per l’obra
El racisme explicat a la meva filla. Un llibre fet des del coneixe-
ment, el compromís i la tendresa, i que ha servit a molts educadors i
educadores per tractar un tema sempre difícil. Ara, amb el llibre No
entenc el món àrab, aquest polifacètic escriptor torna a oferir al
món educatiu un material extraordinari per treballar temes com la
immigració i la convivència a la societat actual.
Com diu el mateix autor, l’objectiu d’aquest llibre és ajudar a
veure la complexitat del món. Ho fa a partir de la correspondència
electrònica entre tres noies estudiants. La Mérième, la filla de Tahar,
ens dóna la imatge de l’estudiant parisenca, filla d’immigrants, que
malda per construir la seva identitat unint el millor de la cultura islà-
mica amb el millor de la cultura occidental. La Lydia és una jove ita-
liana que, malgrat la reticència del seu entorn petitburgès a tot allò
que suposa una diferència, és conscient de la seva manca de conei-
xement de l’altre i sap sobreposar-se a la por, per apropar-se, per
preguntar, escoltar, dialogar i fins i tot estimar. A aquest diàleg, s’hi
afegeix la Maria, una barcelonina que, navegant a contracorrent
dels fets de l’11-M que l’empenyen a identificar immigració i terro-
risme, cerca en la correspondència amb la Mérième i la Lydia un es-
pai on intercanviar angoixes i inquietuds, i també un punt de con-
trast amb el qual fer madurar les seves opinions i actituds.
Al llarg d’un període de temps que va de l’octubre del 2003 al no-
vembre del 2007 aquestes noies intercanvien incerteses, sentiments i
desitjos. Preguntes i respostes que exploren les inquietuds dels joves
europeus al voltant de qüestions com la immigració clandestina, l'a-
daptació de les noves generacions d'immigrants, les parelles mixtes,
la tensió entre religió i civilitat, els drets de les dones, els atemptats
suïcides, la pressió sobre les fronteres europees, la revolta de les pe-
rifèries urbanes, el terrorisme i els seus paranys.
A través dels seus mails, de ritme i estructura tant irregular com a
la realitat, anem observant com reaccionen als esdeveniments polí-
tics, socials i culturals que les envolten. Ens adonem que, tot i viure
en països diferents, es troben impactades pels mateixos fets i com-
parteixen molts gustos: les músiques i les pel·lícules que els agraden,
els llibres que llegeixen.
Amb un llenguatge col·loquial i quotidià, que arriba a presentar
l’aparença d’una falsa banalitat, es van presentat els arguments dels
uns i dels altres. Les raons esmicolen els prejudicis i, a poc a poc, es
va construint l’entesa i l’apreci. L’aparició d’una cosina de la Mè-
riéme que decideix abraçar la causa de l’integrisme i del mateix Ta-
har, potser un xic massa present a través dels escrit que la Mèriéme
envia a les seves amigues, acaba d’arrodonir l’escena.
En definitiva, un llibre per llegir i per conversar amb joves i adoles-
cents i que, de retruc, ens fa pensar en les immenses possibilitats
que ens ofereix la correspondència electrònica per educar per a una
ciutadania planetària. Heu pensat mai en que hauria fet Freinet amb
el correu electrònic?
Araceli Vilarrasa
No entenc el món àrab
Tahar Ben Jelloun
Labutxaca, 2008D
e vegades ens volen desqualificar la laïcitat dient-
nos que està antiquada, que és un valor d’un altre
temps, que no cal fer-se pesats, que hi ha aporta-
cions a l’educació més innovadores, actuals, pe-
remptòries... I no obstant això, la laïcitat és més contemporà-
nia que mai, si ens fixem en els reptes de l’educació.
Examinem de nou què ens aporta la laïcitat des d’una pers-
pectiva pedagògica. És a dir, anem més enllà del fet que l’es-
cola sigui laica, això és, que no serveixi per a l’adoctrinament
religiós dels infants. Una pedagogia laica és una pedagogia
científica, racionalista, que ha de promoure el lliurepensament
i l’autonomia moral. No oferint receptes tancades sobre com
viure la nostra vida, sinó despertant la inquietud de la crítica i
la reflexió perquè cadascú construeixi la seva pròpia escala de
valors. Un espai i una font de llibertat; altrament, com podrem
ser lliures si les nostres consciències no ho són? Bé, aquesta és
la visió clàssica de la laïcitat: la d’un mètode que garanteix la
llibertat de consciència, com a condició prèvia per a la resta de
llibertats. Fins aquí, tot és d’una actualitat total!
Però, com que els temps canvien, també val la pena apro-
fundir una mica en el món actual i les seves tendències. La que
més preocupa a mestres i persones dedicades a l’educació és la
quantitat d’informació disponible i el poc temps que hi podem
dedicar. Per no parlar de la manca de pautes a partir de les
quals digerir el gavadal de dades, opinions, imatges i sons que
ens ofereix aquest bufet lliure que és la societat de la informa-
ció. Si la laïcitat és el mètode per a l’autonomia moral, crec que
davant d’una sobreabundància d’informació tot esforç per do-
tar de criteri propi les persones és indispensable. L’educació no
s’ha d’obsessionar per donar eines perquè trobem informació,
això ja ho fa el Google! Si ens hem d’obsessionar (que tam-
poc), que sigui per oferir horitzons vitals sobre els quals ca-
dascú reflexioni per construir lliurement una escala de valors.
L’altre canvi social que també genera polèmica és la dels can-
vis en els models de família i les diferències d’origen de l’alum-
nat. La rotunditat amb què es podia parlar de determinades
pautes morals compartides (o imposades?) se n’ha anat en orris.
Ara bé, això no ha de ser un problema, sinó ben al contrari. No-
més en la pluralitat hi ha veritable possibilitat d’optar. I això ens
porta a una altra conclusió: el fracàs del model d’escola com a
vehicle de reproducció de valors familiars. Cap comunitat d’ori-
gen, per majoritària o tradicional que sigui, pot aspirar que els
seus valors siguin els hegemònics o monopolitzadors de l’aula.
En el frontispici de l’escola només hi han de constar els Drets
Humans com a llindar ètic comú a tothom. Cada família, cada
grup social, haurà de buscar altres mecanismes de reproducció
social. L’escola ha de ser un espai per aprendre a aprendre, no
tindrà marge per repetir ni reproduir el que uns grups socials
(que sempre seran minoritaris si la societat és plural) consideren
bo, dolent, desitjable, normal, bell, sagrat... Cada alumne ha de
respondre a aquestes preguntes individualment i contrastar-les
col·lectivament, però no hi haurà cap autoritat guardiana de la
moral que vetlli per l’ortodòxia... afortunadament.
Així doncs, la laïcitat ens ofereix noves respostes a velles
preguntes.
Joffre Villanueva
LA COLUMNA
Pedagogia laica,
educació pel lliurepensament
30 UNA MICA DE TOT núm. 67 octubre/novembre 2008e
llibresllibres
Amb aquesta obra en forma de còmic, que ha rebut el
reconeixement amb el Premi Nacional de Cultura de la
Generalitat, el dibuixant Miguel Gallardo (Lleida, 1955)
ens obre l’ànima de la seva filla autista, María. I ho fa
sense dramatisme ni aflicció. Res de tot això. És una
mirada plena de sentit de l’humor i molt vital.
El co-creador de Makoki, un dels personatges mítics
del còmic underground al nostre país als anys 80, ha
volgut explicar com es comunica amb la seva filla. Ja és
prou conegut que els infants amb autisme utilitzen les
imatges clares i sintètiques que transmetin idees i situa-
cions per comunicar-se. A través dels dibuixos del Mi-
guel, el lector es transforma en la seva filla i podem en-
tendre i conèixer el seu món.
El llibre és ple d’imatges que ens fan arribar les emo-
cions, les sensacions i els sentiments de la María, del
seu pare i de l’entorn que els envolta. Miguel Gallardo
sempre explica que els seus dibuixos fan feliç la seva fi-
lla, la tranquil·litzen quan està enfada, i l’ajuden a com-
prendre tot allò que li aixeca la curiositat.
L’autor ha aprofitat les emocions d’un viatge de va-
cances per submergir-nos en el món de la seva filla. Un
viatge que recrea situacions familiars i quotidianes, les
mateixes que viuen totes els famílies que tenen fills o
filles autistes. Una relació plena de dificultats genera-
des per la manca d’adaptació del nostre entorn social o
per la poca comprensió d’algunes persones, com ex-
plica a l’epíleg del llibre, Amaia Hervas, psiquiatra in-
fantil i juvenil.
Així doncs, estem davant una obra delicada, sensible,
i, sobretot, divertida. Una mirada feliç de la relació en-
tre un pare i una filla. El còmic, per mèrit de Miguel
Gallardo, també pot ser pedagògic i aixecar emocions
molt properes.
Oriol Guiu
María y yo
Miguel Gallardo – María Gallardo
Astiberri Ediciones, 2008
LA
TI
R
A
C
Ò
M
IC
A
D
E
...
Jo
rd
iB
or
rà
s
/
Es
co
la
M
as
sa
na
31UNA MICA DE TOTnúm. 67 octubre/novembre 2008 e
✄
Nom i cognoms:
Adreça particular: CP:
Localitat: Província: Telèfon:
Correu electrònic: Professió:
Lloc de treball (optatiu):
Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona
Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@bcn.cat
L’informem que les seves dades de caràcter personal s’incorporaran en un fitxer automatitzat, Mailing d’Educació, del qual és titular l’Institut d’Educació de l’Ajuntament
de Barcelona. Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a trameses de l’Institut d’Educació dels temes que ens heu indicat. Finalment l’informem que podreu exercitar
en qualsevol moment els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició en els termes establerts en la legislació vigent sobre protecció de dades, adreçant-vos per escrit al
Registre de l’Institut d’Educació: Pl. Espanya, 5, 08014 Barcelona, indicant clarament en l’assumpte Exercici de Drets. Autoritzo també la cessió o comunicació d’aquestes
dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives públiques i privades que les sol·licitin sí no
Data i signatura:
>>BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ GRATUÏTA