CIUTADANIA GLOBAL
A FONS >>Una educació per a la solidaritat
ENTREVISTA >>Alfons Martinell
APUNTS >>Intercanvi a la xarxa
PARTICIPACIÓ >>Conciliació al barri
BARCELONA A L’ESCOLA >>Patrimonia’m
2 SUMARI/CRÈDITS e núm. 68 desembre 2008/gener 2009
04/05 20 APUNTS e núm. 68 desembre 2008/gener 2009 núm. 68 desembre 2008/gener 2009 e APUNTS 21
4 NOTÍCIES e núm. 68 desembre 2008/gener 2009 núm. 68 desembre 2008/gener 2009 e NOTÍCIES 5
>> NOTÍCIES... ... 20/21
Intercanvi... ...a la
NOTÍCIES EL CONSORCI D’EDUCACIÓ xarxa!
GESTIONARÀ ELS CENTRES Rowey G
EDUCATIUS DE LA CIUTAT
L'Ajuntament i la Generalitat faran efectiu el
proper 1 de gener de 2009 el traspàs de la DECLARACIÓ DE LES IX 
gestió dels seus respectius centres educa-
NOVES INCORPORACIONS AL JORNADES DEL PROJECTE
tius. El Consorci d’Educacio assumirà la ges-
CONSELL DE COORDINACIÓ EDUCATIU DE CIUTAT APUNTS
tió integral dels 287 centres públics de la
PEDAGÒGICA DE BARCELONA
ciutat i dels 10.000 professionals que hi tre-
«Barcelona, compromesa per una ciutadania
La Fundació La Caixa, el Consell Superior ballen. Al llarg del mes de gener, el Consorci
inclusiva» és el títol de la declaració final de
d'Investigacions Científiques i el Tramvia d'Educació posarà en funcionament una
les IX Jornades del Projecte Educatiu de Ciu-
Metropolità oferiran noves activitats per a nova seu integrada a l'edifici Torre Urqui-
tat (PEC), celebrades els dies 1 i 2 de des-
les escoles després de la seva incorporació naona, a la plaça Urquinaona, 6.
embre de 2008, que van debatre sobre
all Consell de Coordinació Pedagògica.
i «Educació, interculturalitat i cohesió social».
Aquest consell, impulsat per l'Institut d'E- www.edubcn.cat Les noves tecnologies uneixen l’IES Montserrat d’intercanvi i debat necessaris per al treball tructura i la manera en què els nois i noies
PLOU I FA SOL La declaració recull els acords de la comuni-
ducació de l'Ajuntament de Barcelona, el cooperatiu dins dels grups. Aquesta manera han treballat i desenvolupat la creativitat. 
EN RECORD DE Tantàgora ha editat un CD i un llibre amb el tat educativa compromesa amb el PEC, que
formen 119 institucions i entitats ciutadanes de procedir va ser engrescadora, ja que els L’alumnat ha hagut de cooperar amb els
PABLO PRESTIFILIPPO, títol Plou i fa sol, les bruixes es pentinen. i una escola d’Holanda
l’any 2009 celebrarà el desè aniversari. L’AJUNTAMENT DÓNA MÉS QUÈ ÉS L’E-TWINNING?
que ofereixen 3.684 activitats educatives alumnes trobaven un feedback en allò que propis companys i amb els companys de l’es-
IL·LUSTRADOR DE LES Un recull que vol contribuir a difondre dife- SUPORT A LES ASSOCIACIONS
escolars, mitjançant el Programa d'Activitats
rents contes de bruixes, i també proporcio- i www.bcn.cat/educacio/pec JUVENILS D’EDUCACIÓ EN EL escrivien (ser coautors va ser molt motivador cola holandesa dins dels grups de treball d’una ’eTwinning va ser l’acció principal
AUDIÈNCIES PÚBLIQUES Escolars (PAE), que el curs passat van comp- És temps ara pels intercanvis en el nostre món globalitzat. Ús de les noves tecnologies, el treball coope- del programa eLearning, iniciat
nar ocasions per gaudir escoltant històries TEMPS LLIURE per a ells) i, a més, es van adonar de la im- manera interactiva. Els participants han estat
Pablo Prestifilippo, el creador de les tar amb la participació de gairebé 1,5 mi-
orals. Els contes estan explicats per sis dones L'Ajuntament de Barcelona donarà subven- ratiu entre l’alumnat de dos països diferents, aprenentatge de l’anglès i l’educació en valors. Aquests són portància de les noves tecnologies (TIC) com en diàleg permanent i aquest intercanvi d’opi- Lper la Unió Europea el 2005. Ac- Intercanvi... a la xarxa!
il·lustracions de les campanyes municipals lions d'alumnes. tualment constitueix una mesura d’a-
i pertanyen a gèneres diferents (llegenda, cions per a la millora dels locals on es realit- alguns dels pilars del projecte d’intercanvi telemàtic entre l’IES Montserrat de Barcelona i un centre d’Ho- a mitjà de cooperació i diàleg: l’eTwinning nions ha ajudat el procés de construcció de la
per millorar l’alimentació dels nois i noies rondalla, creença i contarella). zen activitats d'educació en el temps lliure. landa, que va obtenir el Segell de Qualitat Europeu de la plataforma eTwinning. era el punt de trobada on els alumnes tenien seva personalitat. En aquest cas, el procés companyament de l’acció Comenius,
«Bon dia, esmorzem?» i «Dinem? Avui cuino i www.bcn.cat/educacio dins del Programa d’Aprenentatge Per-
Aquesta mesura, presentada per la regidora l’oportunitat de conèixer-se i, alhora, la via educatiu ha estat una activitat social. 
jo», i dels cartells de les Audiències Públiques i www.tantagora.net d'Educació, Montserrat Ballarín, a la comis- per dur a terme el seu treball. És potser per tot això que els nois i noies manent, iniciat el 2007 i que està pre-
als nois i noies de Barcelona, ha mort l’11 de
sió d'Educació de l'Ajuntament, està inclosa ls escenaris de l’educació al segle XXI se aprendre els uns dels altres, amb l’intercanvi truir-la. També el professorat va redactar la Les dues etapes del projecte han contri- han gaudit treballant en el projecte, tot apre- vist que finalitzi el 2013, que vol refor-
desembre a la nostra ciutat. Prestifilipo, que E çar la dimensió europea en el terreny de
BARCELONA DUPLICA LLUIS VALLVÉ REP EL PREMI en el Pla de suport a les associacions d'edu- centren en l’alumne que aprèn i es ba- d’informació sobre les seves respectives cul- seva pròpia història de ficció, il·lustrada amb buït en gran manera a millorar la competèn- nent sobre la cultura dels seus companys i
tant ens va inspirar amb els seus dibuixos i la l’educació infantil, primària i secundà-
ELS RECURSOS PER A MARTA MATA DE PEDAGOGIA cació en el temps lliure de la ciutat. La dota- sen en la creació de competències des- tures, i van descobrir el que compartien i el imatges, i la va descarregar a la plataforma a cia comunicativa i lingüística en anglès de escrivint històries de ficció i contes, i tot dei-
seva amistat, era autor de nombrosos llibres ria, amb la promoció de la mobilitat i la
PROJECTES DE COOPERACIÓ El XXVIII Premi Marta Mata de Pedagogia, ció pressupostària assignada per a la pri- plegades en tres dimensions: la dimen- que feien de manera diferent. L’alumnat va tall d’exemple. l’alumnat, especialment en relació amb la xant volar la seva fantasia i imaginació i com-
il·lustrats: Veïns (2002), ¿Qué te picó la hor- cooperació entre centres educatius.
INTERNACIONAL que atorga l’Associació de Mestres Rosa mera convocatòria d'aquestes ajudes, que sió comunicativa, la dimensió estètica i literària, treballar en setze àmbits diferents, com ara lectura i l’escriptura. partint-les amb els altres. La seva motivació
miga de los pies a la barriga? (premi interna- RENOVACIÓ DELS CONSELLS Consisteix a crear un agermanament
s'obrirà el gener del 2009, és de 250.000
cional al millor àlbum il·lustrat a Mèxic, L’Ajuntament de Barcelona duplicarà els re- Sensat, va correspondre al mestre municipal i la dimensió social i cultural. Aquests tres ele- l’esport, la música, el menjar o el temps lliure. TREBALL COOPERATIU També han millorat notablement les habili- ha estat un factor que els ha conduït a ser escolar entre dos o més centres educa-
ESCOLARS euros anuals.
2003), Arriba y abajo (2005), Manual de cursos destinats a projectes de cooperació d'educació visual i plàstica Lluís Vallvé pel ments han estat precisament a la base del pro- Durant el curs 2007-08, el projecte es va Per a nosaltres era important que els estu- tats en l’ús de les TIC: recerca d’informació, més autònoms: el seu compromís amb el tius de països diferents pertanyents a
El passat 1 de desembre va finalitzar el pro-
calcetines salvajes (2005), ¡Chucho! (2007), internacional en els propers anys fins arribar treball «Reflexions desendreçades d'un mes- jecte d’intercanvi que us volem presentar, el titular «Creative Writing» i es va basar en la diants desenvolupessin la seva creativitat i au- redacció de documents, adjuntar i manejar projecte els portava sovint a enviar les seves la UE a través d’Internet, de manera
cés electoral de la renovació dels consells www.bcn.cat/educacio
Instrucciones para despertar a una silla dor- a destinar 15,3 milions d’euros a projectes tre de plàstica». Segons el seu autor, i qual va obtenir el Segell de Qualitat Europeu creació conjunta d’històries de ficció per part tonomia d’aprenentatge i que fessin ús de di- fitxers audiovisuals, utilitzar la bústia de co- contribucions, a escriure la continuació dels que aprenguin l’un de l’altre. Les noves tecnologies uneixen
escolars de centre i abans del 15 de desem-
mida (2007), entre altres obres genials. solidaris al 2012. El consistori també conti- «aquest llibre, que intenta mostrar els bene- de la plataforma eTwinning el juliol del 2008. d’equips formats amb alumnes dels dos ins- ferents tipologies textuals. També volíem rreu i el fòrum per comunicar-se, xatejar, etc. seus contes, a participar en els fòrums i a xa- Els agermanaments escolars, cada
ficis de la vivència de l'art, sorgeix de la ne- bre s’havien de constituir els nous consells
nuarà amb els projectes de Barcelona Soli- L’«Exchange IES Montserrat-Ulenhofco- tituts. Els alumnes van aprendre els uns dels fomentar el treball cooperatiu en grups inter- Al mateix temps, el projecte ha contribuït tejar amb els companys fora de l’horari esco- vegada més freqüents a Europa, moti-
escolars. Aquest procés va afectar tots els
dària, les polítiques d’emergència i les activi- cessitat de posar ordre als propis pensa- llege» és un projecte d’intercanvi telemàtic altres comunicant-se i treballant plegats en nacionals, utilitzant l’anglès com a llengua de a desenvolupar la competència comunica- lar i, fins i tot, quan estaven de vacances. ven els joves de països distints per
tats d’educació i sensibilització. ments i a la pròpia pràctica educativa, de la centres públics, els centres privats concer- internacional en anglès entre l’IES Montse- equips en una tasca comuna. comunicació; igualment, preteníem l’inter- tiva literària dels alumnes, atès que havien Com a conclusió, podem dir que l’ús com- treballar en col·laboració.
necessitat de reflexionar sobre les idees, les tats i les llars d’infants sostingudes amb di-
rrat de Barcelona i l’Ulenhofcollege de Doe- Es van crear vint-i-tres històries de ficció canvi cultural i l’educació en valors per tal que d’escriure històries de ficció; i també la com- binat de les TIC, la internacionalització, el tre- I no només l’alumnat: també els pro-
i www.bcn.cat/cooperacio conviccions i les intuïcions —totes elles can- ners públics de la ciutat. Les escoles bressol
tinchem (Països Baixos), portat a terme du- en vint-i-tres equips diferents formats per l’alumnat fos conscient de les diferències cul- petència artística, ja que havien d’il·lustrar ball cooperatiu dels alumnes i l’educació en fessors, directors i personal de suport
viants— que m'han anat servint de guia du- municipals i llars d’infants públiques han re-
alitzat el seu propi procés, d’acord amb el rant un període de dos mesos als cursos alumnes catalans i holandesos. Les històries, turals i els estereotips i la necessitat de respec- les seves contribucions i històries. valors han estat els quatre pilars que han fet poden col·laborar en múltiples àmbits i
rant els darrers trenta anys». 
conveni signat entre el Departament d’Edu- 2006-07 i 2007-08, en el qual hi han partici- molt imaginatives i variades, tractaven de tar i comprendre els diferents punts de vista La dimensió europea, el sentiment dels possible que aquest projecte hagi estat molt disciplines durant un llarg període. Els
i cació i l’Ajuntament de Barcelona, de cons- pat un grup de cinquanta alumnes de cada temes que anaven des de la ciència ficció, la des de l’altra cultura. També calia que s’ado- nostres joves de formar part d’una comuni- enriquidor per a tots els qui hi hem participat. centres, al seu torn, integren la diversi-
www.rosasensat.org
país, de la mateixa edat, corresponent al pri- fantasia, històries d’amor o esdeveniments nessin que aprendre una llengua estrangera tat d’aprenentatge internacional, en la qual tat europea i estableixen relacions de
titució dels consells de participació durant el
mer cicle de l’ESO (12-14 anys). històrics fins a històries d’horror o d’aventu- no sempre és fàcil i requereix superar les bar - tots els participants tenen alguna cosa per Núria Batlle Irigoyen cooperació de gran valor pedagògic.
mes d’octubre.
Durant el curs 2006-07, el projecte va ba- res sempre engrescadores. Cada història reres mentals que dificulten la comunicació. dir i a aprendre, i els valors de tolerància i Professora d’anglès de l’IES Montserrat l’IES Montserrat i una escola d’Holanda
i www.bcn.cat/cem sar-se en l’intercanvi d’informació sobre as- partia d’una estructura comuna i es desen- Els nois i les noies van establir contactes a respecte han estat en el fonament de tot el
pectes personals i de patrimoni cultural entre volupava de forma diferent d’acord amb la través d’e-mails, xats i la participació en els nostre projecte. El que creiem que és més in- 2i www.etwinning.net
els Països Baixos i Catalunya. Els alumnes van manera com els participants decidien cons- fòrums, els quals han proporcionat els espais novador en aquest projecte és la seva es- 2i www.iesmontserrat.xtec.cat
06/07 6 SOM XARXA e núm. 68 desembre 2008/gener 2009 núm. 68 desembre 2008/gener 2009 e SOM XARXA 7 22 PROTAGONISTES e núm. 68 desembre 2008/gener 2009 núm. 68 desembre 2008/gener 2009 e PROTAGONISTES 23
Patricia Esteve
L’experiència va néixer a França i
ACOMPANYA l’etapa d’educació secundària no han asso- «Dues hores a la setmana, 
ara arriba a la nostra ciutat a tra- lit una bona formació. La responsabilitat
vés de l’AFEV. Es tracta de l’a- no és només de l’escola ni de les famílies: una persona voluntària fa parella 22/23
companyament educatiu indivi- és una situació multicausal. Al voltant d’un
infant hi intervenen diversos actors i situa- amb l’infant, i fer els deures no 
dual que estudiants voluntaris
UN INFANT cions: l’escola i la família, però també el
fan a nens i nenes de primària en bar ri, els seus veïns i veïnes, els amics i és l’objectiu principal.»
situació de risc d’exclusió social amigues, la televisió i un llarg etcètera.
JAMILLA VERDUYA JESSICA BARBA JOERI HEYVAERTS MERITXELL ARIAS
i de fracàs escolar. Un compro- Aquest fracàs escolar no sempre és fruit
SOM XARXA d’una manca de capacitat intel·lectual, 21 anys 25 anys 22 anys 25 anys
mís per lluitar contra les des- sinó que entren en joc altres factors com la Anvers (Bèlgica) Barcelona Anvers (Bèlgica) Barcelona
L’AFEV LLUITA igualtats des de l’àmbit de l’edu- desmotivació o el desinterès provocats en Estudia disseny gràfic i il·lustració Estudia el cicle formatiu de grau Estudia informàtica Estudia el cicle formatiu de grau
gran manera per una inexistència de pers- Fa pràctiques a l’Estudi Regina superior de gestió del transport Fa pràctiques al departament superior de gestió del transport in-
cació i amb la creença que el
CONTRA LES DESIGUALTATS pectives de futur. També cal no oblidar la Puig internacional de persones i mer- d’informàtica de l’Escola Pia ternacional de persones i mercade-
compromís voluntari del jovent caderies a l’IES Lluïsa Cura. Va fer ries a l’IES Lluïsa Cura. Va fer pràc-
manca d’hàbits. 
AMB ESTUDIANTS és possible. Comparteixo pis al barri del Ra- pràctiques a la llibreria hispànica A Bèlgica, és molt habitual que tiques a l’empresa Apinor S.A.R. a
D’altra banda, existeix un discurs força es-
val amb el meu company Joeri. La Botica de Munic (Alemanya) tots els estudiants tinguin una La Rochelle (França)
tès segons qual es considera que la joventut en darrera instància, a tractar tot allò que
Em sento molt afortunada de experiència laboral o de forma-
SOLIDARIS No descobrirem a ningú que vivim d’avui en dia és individualista i egoista i que envolta la vida de l’infant i que és la causa poder viure en una ciutat tan bo- Durant el mes de maig de 2008 ció a l’estranger. És molt neces- Vaig treballar en una empresa
en una societat en què les des- prefereix el lucre personal i l’oci festiu a les profunda del seu fracàs escolar. PROTAGONISTES
nica i interessant com Barcelona. vaig estar a Munic. Un mes és sari en el món d’avui en dia. que fabrica productes amb mel i
igualtats existeixen i són ben activitats desinteressades. No obstant això, Però, desenganyem-nos, són només dues Sens dubte, era una de les me- poc temps per aprendre una feina L’experiència laboral, per ara, és que, fins i tot, tenen els seus
paleses en uns territoris més que considerem que si això és així, ho és en gran hores. Per això, també cal treballar conjun- ves ciutats preferides per fer les i per practicar un idioma. bona. Com que treballes en coses ruscs amb abelles. La meva feina
en uns altres. No entrarem tampoc en una manera per la manca d’oportunitats. Hi ha tament amb les escoles, però sobretot amb pràctiques a l’estranger. A més, L’experiència, però, és molt po- d’informàtica, no tens tants pro- va ser promocionar un nou pro-
anàlisi profunda de les causes ni de les possi- un gran nombre de joves que volen dedicar les famílies. La seva implicació és fonamental tinc la sort de conèixer la llen- sitiva. Després d’acabar el cicle de blemes amb l’idioma. La informà- ducte: la cervesa Sant Ambroise,
bles solucions. Simplement, ens centrarem part del seu temps a accions solidàries, però perquè tot això funcioni. Moltes se senten gua castellana, ja que vaig néi- grau superior de comerç interna- tica té un llenguatge universal i a feta naturalment amb diferents
en les relatives a l’educació i en la inexistent no tenen la manera per fer-ho. impotents perquè creuen que no poden aju- xer a Eivissa. cional, a la llibreria vaig fer dife- tot arreu és el mateix. Per això, en tipus de mel. Vaig haver de po-
Acompanya un infant igualtat d’oportunitats d’inici en aquest L’AFEV va néixer a França el 1991 com dar-los amb els seus problemes acadèmics. M’estaré sis mesos a Barce- rents feines: administració, comp- el meu cas, comptarà més l’expe- sar-me en contacte amb associa-
àmbit, però també en una petita idea que una associació d’estudiants que apostaven Cal canviar aquesta visió; se’ls ha de mostrar lona i espero adquirir experièn- tabilitat o gestió d’estocs. Sens riència personal que la laboral. cions i amb empreses que repre-
lluita per canviar aquesta situació. clarament per la lluita contra les desigualtats que sí que poden oferir possibilitats i opcions Jo a Munic cia laboral en el meu sector i dubte, estaria molt bé que tot l’a- Jo tenia dubtes entre escollir senten el món apícola a Espanya
Si no es pot accedir a una bona educació des de l’àmbit de l’educació i en la creença de futur als seus fills i filles i que sí que po- també vull completar la meva lumnat de formació professional París o Barcelona per fer-hi les per presentar aquest nou pro-
(entesa, a més, com a dret universal i indi- que el compromís voluntari del jovent era den treballar conjuntament amb molta altra formació a l’Escola Massana, pogués tenir aquesta experiència. pràctiques, però finalment estic ducte estrella.
vidual), costarà molt més desenvolupar-se possible. El projecte: acompanyaments edu- gent per aconseguir-ho. tu a Barcelona una de les millors en disseny i Al principi, tens una mica de por i content d’haver vingut a la vostra Les meves tasques també van
professionalment, però també en l’àmbit catius individuals. En darrer terme, l’objectiu és crear un il·lustració segons m’han expli- estàs una mica nerviosa, però al ciutat. M’agrada per l’arquitec- incloure la traducció de tota la in- Jo a Munic tu a Barcelona
personal. A Barcelona, hi ha un nombre El model, que des de fa un any s’ha im- projecte transversal que englobi el màxim cat. Per tant, en sis mesos, tens final la feina és igual a tot arreu. tura, les platges i la diversitat. Sóc formació de l’empresa al castellà.
molt elevat de joves que quan finalitzen plantat en un dels barris de la nostra ciu- nombre possible d’actors educatius: famí- temps d’adquirir una pràctica la- També tenia temps lliure per molt aficionat a la fotografia i Sens dubte, és una experiència
tat, no és del tot original, però sí útil. Du- lies, escoles, educadors i treballadors so- boral i al mateix temps ampliar conèixer gran part de la ciutat de aquesta ciutat em donarà moltes que recomanaria a tots els nois i
rant un dia, dues hores a la setmana, una cials, universitats; sense descuidar els veïns els teus coneixements i estudis. Munic, i l’experiència em va ser- oportunitats de poder ampliar els noies que estudien formació
persona voluntària fa parella amb un in- i veïnes del barri, els estudiants voluntaris Tot això serà molt bo per al meu vir per conviure amb persones meus coneixements en aquest professional. Per la feina i per tu
DE FRANÇA L’associació Xarxa FP promou la mobilitat amb les futur laboral. d’altres països com Finlàndia, la camp. A més, tindré l’oportunitat mateix.
fant en situació o en risc d’exclusió social. (del mateix territori o de fora), les bibliote-
A LA BARCELONETA Xina o Alemanya, i d’altres ciu- d’aprendre una nova llengua.
Fer els deures no és, ni de lluny, l’objectiu ques, els museus... Només així es podrà
L’AFEV lluita contra les desigualtats tats d’Espanya.
principal. Es tracta d’acompanyar l’infant afrontar globalment l’educació d’aquests
’Association de la Fondation pràctiques en empreses europees
L d’una manera global en la seva educació. infants. I només així es podrà creure en la
Étudiante pour la Ville (AFEV)
Això implica intentar resoldre les seves di- possibilitat d’assolir la tan preuada igualtat
neix el 1991 a França concebuda
ficultats acadèmiques, però, sobretot, fer d’oportunitats. e Encara recorda que en poc temps ja no tenia por de parlar alemany. La seva amiga va haver d’obrir camp al país destinatari i en les fórmules d’organització dels centres, la pros- Elaborar projectes per a la transició escola-empresa i per a la lluita
com una contribució ciutadana a les
polítiques socials de les ciutats. Un front a totes les problemàtiques que hem mercat espanyol per a una empresa francesa. I dos amics belgues, de la ciutat d’Anvers, han arribat a Bar- pecció de noves famílies professionals i de sectors que emergeixen en contra l’atur a través de la formació professional.
any més tard, el projecte «Un Bon esmentat abans relacionades amb la Borja Castellet L’Associació Xarxa FP promou la mobilitat
celona, on els esperen en una empresa de disseny gràfic i d’informàtica. Un d’ells podrà fotografiar, una de altres països europeus i que poden arribar a Catalunya i, finalment, Possibilitar la mobilitat del professorat per a potenciar-ne la forma-
Cop de Mà», d’acompanyament edu- manca de motivació, d’autoestima i de AFEV Barcelona conèixer pràctiques i accions dutes a terme en altres països i que pu- ció i requalificació professional.
confiança en ell mateix que li impedeix les seves passions, una ciutat que els encanta. Són les històries personals de nois i noies de formació pro-
catiu voluntari, es va posar en marxa a guin orientar aquí les polítiques educatives que es duen a terme en la Promoure la divulgació de bones pràctiques entre ciutats associades
5 ciutats franceses. Actualment, vin- pensar en un futur acadèmic més enllà dels fessional que gràcies a l’Associació Xarxa FP poden fer les pràctiques en empreses de l’estranger. FP. Així mateix, es busca difondre i transferir bones pràctiques que a la Xarxa FP.
cula a 7.500 estudiants amb 10.000 estudis obligatoris. 2i www.afev.org s’estiguin duent a terme a Catalunya i que siguin susceptibles de ser
nens, nenes i joves a més de 200 ba- A més, cal treballar els hàbits d’estudi i Un dels aspectes cabdals per qualificar la formació professional estratègies que afavoreixin la qualitat de la formació professional, la exportades. Les ciutats que aplega l’Associació Xarxa FP són Anvers, Barcelona,
rris repartits per la geografia francesa. donar una visió positiva de l’escola. Tot ple- i dotar-la de més competitivitat i qualitat és l’aposta per la validació de les capacitats adquirides en la formació en alternança Els serveis que ofereix Xarxa FP es projecten en set àmbits: Berlín, Colònia, Dènia, Gandia, Göteborg, Kuopio, La Rochelle, Le-
amb estudiants solidaris Ara mateix, l’AFEV a Barcelona gat contribueix a impulsar la seva autonomia mobilitat i l’intercanvi de coneixement i experiència, com a amb les empreses i la transició cap al món del treball. De retruc, les Fomentar la col·laboració entre centres de formació i empreses en eds, Lió, Madrid, Mislata, Moscou, Munic, Pargas, Roma, Rovaniemi,
busca les persones voluntàries, que a personal i de mobilitat. Finalment, també es part del procés formatiu i de transició al mercat de treball. possibilitats que s’obren de cooperació entre els centres i empreses de els entorns professionals afins a les estratègies de cada ciutat. Seta, Sheffield, Torí i Tolosa de Llenguadoc. e
partir del proper mes de febrer, co- pot intervenir en altres camps, com ara la sa- 2 El fet que la formació professional pugui dotar-se de mecanismes i Catalunya i els dels països d’intercanvi permeten establir les bases per Possibilitar la mobilitat a través de la formació en pràctiques a les
mençaran el projecte al barri de la lut, la higiene i l’obertura cultural. AFEV BARCELONA dispositius adreçats a l’intercanvi interregional i transnacional consti- a la progressiva millora i qualificació de l’ocupació. Així mateix, com a empreses per a joves en formació professional inicial. Fundació BCN Formació Professional
Barceloneta. Serà un acompanyament Precisament, la individualització i el vincle Tel. 93 319 47 52 / 93 403 55 38 tueix una oportunitat per projectar-se externament, conèixer altres resultat d’aquests intercanvis es pretén promoure la participació en Fomentar l’aprenentatge de les llengües i l’adquisició de competèn-
a infants de primària durant dues ho- que es crea entre els dos membres que for- borja.castellet@afev.org sistemes formatius i laborals, difondre bones pràctiques i adquirir no- projectes internacionals i la consolidació de xarxes i associacions coo- cies lingüístiques especialitzades en entorns professionals. amb les pràctiques en empreses europees
res de la setmana. Des d’aqui us ani- men la parella, l’estudiant i l’infant, consti- www.afev.org ves metodologies desenvolupades en països europeus. peratives. Afavorir la inserció laboral de les persones joves en l’àmbit europeu
men a participar. tueixen el que els permet crear un projecte www.solidaritat.ub.edu En aquest sentit, l’Associació Xarxa FP reuneix diverses ciutats eu- Els intercanvis promouen conèixer noves propostes i models d’in- a través de la mobilitat de treballadors i de la transnacionalitat de 2i www.fundaciobcnfp.cat
en comú basat en la confiança i que ajuda, ropees —entre les quals hi ha Barcelona— amb la voluntat d’elaborar serció, aprofundir en el coneixement del sistema educatiu de la FP del projecte entre ciutats integrades a l’Associació. www.bcn.cat/xarxafp
08 8 JO TAMBÉ EDUCO e núm. 68 desembre 2008/gener 2009
24 RADIOGRAFIA e núm. 68 desembre 2008/gener 2009 núm. 68 desembre 2008/gener 2009 e RADIOGRAFIA 25
CIUTADANIA GLOBAL
S’han acabat les distincions entre nord-sud o primer món-tercer món. Formem part de la
ciutadania global. És el moment, doncs, per redefinir l’educació per a la cooperació i la soli- 24/25
daritat i conèixer els programes d’intercanvis educatius.
A FONS 9
JO TAMBÉ EDUCO «S’expressen situacions en les quals hi ha
valors al darrera. Per exemple, veure un jove
que exerceix la seva representativitat, que in-
tenta buscar acords, et fa molta il·lusió, per-
què serà una persona activa en el futur de la
societat», diu amb satisfacció i emoció. ió
El representant municipal també és una fi- na eduuccaacció
gura clau en la cerca d’acords. El consens, UUna ed
com li agrada repetir a en Joan. «Molt po-
ques vegades es dóna el fet que s’hagin de
fer votacions», explica. Però també hi ha di-
ficultats. «S’ha de donar més força als sec- RADIOGRAFIA
tors que tenen més dificultats», com són els per  a lla  ssoli rit t
representants de pares i mares i de l’alum- lidaritat
nat, perquè aumenti la seva participació. 
També creu que alguns consells escolars
Joan Recasens «semblen massa organitzacions formals.
Haurien de ser més vius, amb més participa-
ció, i no només un espai creat perquè la
Natàlia Limones
joan recasens norma ho obliga». «Cal fer un esforç per
part de tothom perquè les persones que arri-
ben als consells escolars, ho facin amb totes
les eines i els coneixements possibles per fer
la seva tasca. El treball previ és fonamental
per al seu millor funcionament». e Taulell d’anuncis
Representant municipal als consells escolars Oriol Guiu
«Un consell escolar és un lloc pri- què fa una representant municipal en un con-
Representant municipal vilegiat. Hi està representada tota sell escolar?, es pregunta molta gent.
la comunitat educativa i vius la «Primer de tot som els representants de EL MEU ESPAI EDUCATIU
l’Ajuntament al consell escolar d’un centre,
riquesa que suposa tenir junts en on es troben tots els sectors implicats: pares i Les reunions es fan en aules, bibliote-
una taula tots els sectors que in- mares, professorat, direcció i alumnat —en el ques o sales de professors. En Joan fa
ara de representant municipal als con-
tervenen en l’educació». Joan Re- cas de secundària—. És clar que al principi et
sells escolars del CEIP Pit Roig, de
casens treballa a la Direcció de poden veure com un vigilant, però aquesta és
l’IES Collserola —on vam quedar amb
una imatge que desapareix de seguida.
Joventut de l’Ajuntament de Bar- ell per parlar i fer-li les fotos— i de
«Els objectius, al marge de continuar vet- l’escola concertada Providencia del
celona i és un dels representants llant perquè es compleixin totes les normatives Corazón de Jesús. Fa dos anys que les Programes d’intercanvis i
municipals als consells escolars. i donar legitimitat a tot el que s’hi fa, és que el escoles concertades també compten
Envoltat de pares, mares, alumnat consell escolar funcioni, i connectar l’escola amb representants de l’Ajuntament
amb el territori, amb l’exterior», argumenta.
als consells escolars i professorat, sempre busca tot als consells escolars.
I és en aquest sentit, el contacte entre es- Es fan vàries trobades durant el
allò que pot ajudar l’escola. cola i territori, on en Joan creu que el repre- curs escolar als centres públics i als
sentant municipal «té molt a dir i molta feina concertats i no és fàcil trobar un ho-
a fer». Per això, informa permanentment al rari satisfactori per totes les parts. Els
Ja fa 14 anys que és representant als consell escolar de cada centre on hi té repre- representants municipals han d’es- El món té al davant nous reptes, i per això cal re- ha de ser present en l’educació per a la cooperació
consells escolars. Ho explica amb aque- sentació de les informacions de l’administra- criure un acta-fitxa de cada consell pensar el projecte educatiu al voltant de la coope- i la solidaritat a les aules de les nostres escoles. 
lla cara que fan les persones quan volen ció que poden interessar: «Des dels tallers i després fer arribar la informació als ració i la solidaritat. L’anàlisi de Miquel Essomba,
transmetre la seva dedicació per una de formació de pares i mares a les activitats coordinadors de cada districte dels 
representants dels consells escolars. director del Centre UNESCO de Catalunya i veu ex- n la nostra història recent, han passat tantes coses en tant poc
tasca que creuen essencial, sense estalviar pa- d’un centre cívic». I a la inversa. «Estar en de temps, que el vertigen que l’acceleració provoca no ens per-
raules, i amb el gest convençut que l’educació un consell escolar és com ser davant del mi- perta en els problemes de la globalització, ens met a voltes copsar la necessitat de repensar el món amb les
es mereix tota la nostra atenció i dedicació. I rall de la societat». porta a un nou marc, el de la ciutadania global que Eulleres noves que el futur ens proporciona aquí i avui. Aquestes recursos educatius per a la cooperació
10 A FONS e núm. 68 desembre 2008/gener 2009 núm. 68 desembre 2008/gener 2009 e A FONS 11 26 PARTICIPACIÓ e núm. 68 desembre 2008/gener 2009 núm. 68 desembre 2008/gener 2009 e PARTICIPACIÓ 27
09/10/11 ulleres ens deixen entreveure unes societats complexes, diverses, que ble els processos de globalització cultural, caracteritzats per una ten- directe entre ciutadans de distints llocs del planeta gràcies a l’ús de les
assumeixen els riscs i les incerteses d’un escenari global. sió creixent entre els fenòmens globals (una cultura planetària) i els tecnologies de la informació i de la comunicació. I cal ser creatius i fer ACTUACIONS DEL PROJECTE 26/27
Quan abordem els temes de cooperació i de solidaritat, podem tenir locals (reforç de les identitats pròpies). Això ens situa en un escenari d’aquestes tecnologies de la informació i de la comunicació també les CONCILIACIÓ Guia d’activitats i recursos educatius: Cada curs escolar s’elabo- Obrim el pati de l’escola: Aquest projecte fa possible l’accés lliure
la impressió que, finalment, la realitat ens ha donat la raó a aquells que d’una intensitat desconeguda fins ara. tecnologies del diàleg.
ren unes guies d’activitats i recursos per als diferents barris adre- per part d’infants, adolescents i famílies al pati de l’escola en
fa molt de temps pregonàvem la necessitat, per exemple, de treballar Ja fa temps que hem pogut constatar que les polítiques econòmiques Així mateix, cal proposar projectes d’acció en clau local-global, par-
çades a les famílies. S’hi descriuen tant l’oferta educativa organit- horari no escolar (tardes i caps de setmana) sota la supervisió
en xarxa, d’acceptar la globalització i la interdependència com un fet de grans instàncies internacionals com el Fons Monetari Internacional ticipar en campanyes planetàries que tenen a veure amb la millora del
«El marc ideològic esdevé el de la «ciutadania zada pels diversos agents educatius i socials com els d’un professional responsable, amb la finalitat de millorar l’ús
explicatiu i prescriptiu de la realitat planetària, d’integrar el valor de la (FMI) o el Banc Mundial han conduït bona part del planeta a la ruïna. medi ambient i la conservació del planeta o el respecte a les llengües equipaments i altres recursos públics existents al territori i hi pot social dels equipaments públics i facilitar espais de relació als
solidaritat  —avui camuflada sota allò que anomenem «responsabilitat global». Si entenem que som ciutadans globals, L’exigència de canvi en els models econòmics i les recomanacions de do- minoritàries. Si els problemes són de tots en un marc de ciutadania AL BARRI accedir qualsevol infant o jove de la zona, de manera que fan infants, els adolescents i les seves famílies.
social»— en el cor de totes les organitzacions socials, des d’empreses es dilueix la dicotomia «nosaltres-ells».» laritzar l’economia, reduir la inversió en benestar social i desmantellar global, els hem de resoldre entre tots, marcant-nos objectius compar- possible una oferta més àmplia i diversa. Suport i col·laboració amb els agents educatius i socials per dina-
fins a l’Administració. l’Estat només han provocat col·lapse i crisis humanitàries en més d’una tits i estratègies comunes. Cal, en tercer lloc, obrir espais per a l’apre- Servei d’acompanyament: Aquest servei facilita que els infants es mitzar el treball en xarxa: Un coordinador territorial és l’encarre-
A FONS No obstant això, convé no deixar-nos endur per les aparences i re- ocasió. També s’ha vist, però, que la cooperació al desenvolupament nentatge de la comunicació i el diàleg intercultural. Es fa necessari puguin desplaçar per realitzar activitats educatives en horari no gat de facilitar la relació i el treball compartit, gestionar els acords
conèixer que els esdeveniments van per davant dels projectes i els econòmic queda a mig camí, quan funciona, si aquesta no està acom- desxifrar el significat de codis i comportaments d’altres ciutadans que EL PROJECTE ESTRATÈGIC «TEMPS DE BARRI, 
escolar fora del propi centre. D’aquesta manera, s’intenta millorar i fer el seguiment del programa en el seu àmbit d’actuació. A
nous reptes als quals s’enfronta el món de la cooperació i de la solida- panyada de cooperació en matèria política i cultural, les úniques eines han crescut en entorns diferents del propi, per poder dialogar i, TEMPS EDUCATIU COMPARTIT» la mobilitat entre centres escolars i equipaments públics, així com més, treballa en coordinació constant amb els tècnics referents
ritat en aquests moments. que poden fer sostenible qualsevol avenç en l’àmbit social i econòmic. doncs, actuar conjuntament. l’accés als recursos educatius fora dels mateixos centres escolars. del programa en cada districte.
El sistema de les Nacions Unides, que probablement és la instància Activitats de lleure familiar: Aquestes activitats, adreçades als Suport al desenvolupament d’actuacions específiques dels agents
NOUS REPTES Guguda que hauria d’assumir el govern d’aquestes dinàmiques, es troba en la infants i les seves famílies durant els caps de setmana, tenen la fina- educatius i socials: Aquestes actuacions es fan en el marc del pla
da PARTICIPACIÓ
Des del punt de vista de la globalització econòmica, el discurs crisi que podem considerar com la més important des del seu naixe- Un dels reptes actuals de les famílies és conciliar el «Construir un ús dels temps i dels litat de fomentar l’ús compartit i familiar del temps de lleure. d’acció de cada territori i de forma temporal.
«nord-sud» ha donat pas al discurs «dins-fora». L’Índia i bona part ment. Internament, iniciatives com «One UN» ja posen de manifest temps infantil fora de l’horari lectiu amb les neces-
del sudest asiàtic i també de l’Amèrica Llatina —l’excepció conti- la necessitat de superar el treball fragmentat i inconnex de les diver- espais educatius dels infants que s’adeqüin 
nua essent el continent africà— són observats com a països ses agències i organismes del sistema a partir del treball en xarxa. sitats horàries dels pares i mares, i que alhora
emergents perquè disposen de nuclis potents de dinamisme Reptes com els objectius del mil·lenni, que han de ser formulats i as- aquest temps d’oci i de lleure sigui educatiu i cre- a les necessitats de les famílies.»
econòmic, de vegades molt superior als de països de sumits de manera compartida arreu del planeta, veuen com la seva atiu. «Temps de barri, temps educatiu compartit»
l’antic «primer món». I aquest joc «dins-fora» es des- consecució es posa en qüestió un cop es fa palès com les Nacions «Una educació per a la cooperació ofereix uns espais on es desenvolupen activitats en
envolupa en clau urbana. Les grans ciutats, que Unides perd fortalesa.
viuen una expansió desmesurada, i els grans co- i la solidaritat ha de ser una educació família per facilitar un temps de convivència entre
Una educació per a la solidaritat rredors metropolitans són els qui concentren el REPENSAR EL PROJECTE EDUCATIU per als drets humans.» els nens i nenes i els pares i mares. Per gaudir de
poder d’aquest dinamisme i en marquen les Tot apunta vers una reformulació profunda sobre com cal l’entorn més pròxim, el barri, i també per poder mi- l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona amb la voluntat
regles del joc. entendre la cooperació i la solidaritat avui. En conse- llorar la qualitat del seu temps. d’aportar un valor educatiu afegit a la gestió del projecte.
Els fluxos migratoris també han adquirit qüència, l’educació que vulgui ser sensible a aquesta L’escola no està sola educant, i aquest convenciment és el que guia
una renovada naturalesa en els darrers dimensió també ha de veure com cal repensar el pro- les nostres aportacions al projecte «Temps de barri, temps educatiu Conciliació al barri
temps. Ja no parlem d’un procés d’aco- jecte educatiu. E l projecte es planteja dissenyar i aplicar accions per construir compartit». Creiem que l’educació és un compromís que implica di-
modació de població com a resultat El marc ideològic esdevé el de la «ciutadania glo- un ús dels temps i els espais educatius dels infants que s’ade- versos agents, escenaris i temps. Fer-ho possible vol dir treballar en
d’un fenomen postcolonial, sinó de bal». Si entenem que som ciutadans globals, es di- qüin a les necessitats de les famílies, amb actuacions que xarxa i en el context de cada territori de la ciutat. Els diferents agents
nous fenòmens: la conversió de la ri- lueix la dicotomia «nosaltres-ells» que tant difi- comptin amb la implicació dels diferents agents educatius i educatius i socials han de treballar per tal d’aconseguir la definició
bera nord del Mediterrani en un punt culta, per exemple, que nois i noies d’orígens socials en cada territori. d’un projecte educatiu comú, amb la voluntat de coresponsabilitzar-
d’atracció de ciutadania estrangera diversos es vegin com a iguals en un grup-classe, Les estratègies no poden estar tancades a l’aula, al grup-classe, ni «Temps de barri, temps educatiu compartit» es va iniciar l’any se en tot allò que es decideix i es porta a terme.
no europea, de manera que ha dei- o que es desperti la necessitat de curiositat per tan sols al centre educatiu. Una visió renovada exigeix l’aprenentatge 2005 com un projecte d’investigació-acció participativa impulsat per «Temps de barri, temps educatiu compartit» és un projecte estratè-
xat de ser terra d’emigració i ha es- allò que passa a l’altra punta del planeta. Tots del treball en xarxa. Compartir directament amb entitats i institucions l’Ajuntament de Barcelona a través de la Regidoria de Nous Usos So- gic de ciutat perquè contribueix a fer de Barcelona una ciutat educa-
devingut un territori d’immigració i plegats formem part d’un mateix projecte d’hu- que tenen una tasca important de cooperació i solidaritat. Fer costat a cials del Temps i la Fundació Jaume Bofill, en col·laboració amb els dora i té un impacte visible i una gran dimensió. Des de la perspectiva
frontera de la fortalesa europea. manitat, i hem d’aprendre a donar respostes lo- organitzacions que són solidàries aquí, perquè els d’allí ara també són districtes de Sants-Montjuïc, Gràcia i Nou Barris. Aquest projecte educativa té, com un dels seus objectius prioritaris, l’educació integral
Recordem també la involució mani- cals als desafiaments globals. aquí. Saber construir junts un projecte compartit. també s’incloïa com a idea innovadora en el marc del Pla d’Acció del dels nostres joves i infants i el fet de donar suport a la funció d’aten-
festa en matèria de drets i llibertats El sentit educatiu se centra en els drets hu- En definitiva, una educació per a la cooperació i la solidaritat avui Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona (PEC) 2003-2007 i, actual- ció i educació de les seves famílies. És un projecte que parteix de la
dels estrangers en l’interior de la mans. Invisibilitzats per les dinàmiques pròpies dia requereix una nova mirada més complexa al caos del món que ment, és un dels onze projectes estratègics del PEC dins del nou Pla potencialitat dels nostres barris per arribar a la configuració d’una LES DADES ACTUALS El projecte estratègic «Temps de barri,
Unió Europea, així com en altres zo- de la globalització, continuen essent el referent ens ha tocat de viure. Aquest ha de ser el seu sentit final. Per aconse- d’Acció 2007-2011. oferta educativa extraescolar de gran qualitat, que posa en relleu el
nes com els Estats Units o alguns paï- de mínims pel que fa a valors i principis. Una edu- guir-ho, calen implicacions des d’una doble perspectiva: canvis en el Durant el curs 2005-2006, a través d’un procés participatiu, els di- compromís i la singularitat de Barcelona vers l’educació. n l’actualitat, «Temps de barri, temps educatiu compartit» es desenvolupa a dinou barris de la ciutat. Vuit barris dels districtes de
sos àrabs. cació per a la cooperació i la solidaritat ha de ser discurs i canvis en la pràctica. versos agents implicats van analitzar la informació recollida a través Creiem en la suma d’esforços de tots els implicats. Des de l’àmbit Sants-Montjuïc, Gràcia i Nou Barris estan desenvolupant el seu pla d’acció, i la resta de barris estan desenvolupant un procés partici-
S’intensifica l’efecte «boomerang»: una educació per als drets humans. No cooperem Certament, cal intensificar la formació inicial i permanent del pro- d’un procés diagnòstic i van definir les propostes d’actuació per des- municipal —Regidoria d’Usos del Temps, Institut d’Educació i distric- Epatiu a partir de la diagnosi realitzada que els ha de portar a configurar el seus plans d’acció.
aquells que queden «fora» dels nous per ser més competitius i incrementar els nostres be- fessorat per discutir i dialogar sobre aquests temes, de manera que la envolupar a cada barri. tes—, la Fundació Bofill i la participació dels agents educatius a cada
pols de riquesa, fruit de les dinàmiques neficis, sinó perquè volem que els drets humans bri- reflexió li permeti adquirir aquesta nova mirada de la qual parlàvem. Es van crear cinc coordinadores de territori als barris de Sants, la territori, es pot assegurar un abordatge força complet i enriquidor per Territoris en pla d’acció. Curs 2007/08 Territoris en fase de diagnosi. Curs 2007-08
econòmiques neoliberals, inicien proces- llin a cada racó del món. I, per altra banda, cal fomentar les iniciatives de treball en xarxa entre Prosperitat, la Salut, el Coll i Penitents-Vallcarca. Al curs 2006-2007 obtenir bons resultats en benefici de l’educació integral dels nostres >> Agents entrevistats: Agents entrevistats i debats familiars realitzats a sis
sos migratoris cap a aquests pols, és a dir, El treball dels continguts no pot ser fragmentat ni les escoles que gaudeixen d’una sensibilitat especial sobre la temà- es van posar en pràctica les primeres propostes d’actuació consensua- joves i infants i la cohesió social dels nostres barris. e Centres educatius: 35 districtes de la ciutat i onze barris:
cap a «dins», i això genera que realitats monotemàtic. Cal fer un abordatge global, integral, que tica, perquè és junts que aconseguirem dissenyar projectes renovats. des per tots els agents implicats. AMPA: 19 >> Agents entrevistats
culturals, lingüístiques o religioses descone- amb el mateix plantejament ajudi l’alumnat a copsar la Des d’aquestes pàgines, i com a tancament, tot el nostre reconeixe- El curs passat, un cop feta l’avaluació de les actuacions portades a Marleny Colmenares Entitats i associacions: 53 Centres educatius: 62
gudes esdevinguin properes. Es tracta, doncs, complexitat i les interrelacions i interdependències entre els ment a la xarxa d’escoles compromeses amb el món i a la xarxa d’es- terme en els territoris en fase experimental, es van dissenyar les noves Direcció de Serveis Educatius i Desplegament Territorial Serveis públics: 18. AMPA: 46
de realitats que no només veiem a la televisió, diversos components de la realitat i les seves problemàtiques. coles associades a la UNESCO, dues iniciatives clares i de llarga tradi- accions, en les quals es van consolidar la major part de projectes po- Cap del Programa d’Acció Educativa Territorial >> Alumnat participant: 11.335 Entitats i associacions: 73
>> Actuacions Serveis públics: 35 temps educatiu compartit»
sinó que són presents a l’aula, al barri, al club d’es- L’escassetat d’aigua que pateix l’Àfrica és un problema que es ció que ens permeten somiar que una altra educació per a la sats en marxa i es van incorporar les millores detectades en el procés Institut d’Educació
Patis oberts: 6 >> Debat familiar
port i a les places. pot produir també a Catalunya. El problema de la sida és un pro- cooperació i la solidaritat és possible. e d’avaluació participada. 
Activitats extraescolars: 486 20.770 alumnes.
L’aparició de dinàmiques de globalització, afavorides blema arreu. És a partir de la consolidació d’aquesta fase experimental que es
Activitats en família: 75
pel desenvolupament exponencial de les tecnologies de la Les metodologies han de reajustar-se al nou escenari emergent. Cal Miquel Àngel Essomba planteja la fase de generalització del projecte als diferents barris de la
informació i de la comunicació, ha intensificat de manera nota- provocar la consciència de ciutadania global mitjançant el contacte Director del Centre UNESCO de Catalunya – Unescocat ciutat. És en aquest moment, a principis del 2008, quan s’incorpora 2i www.bcn.cat/tempsdebarri
12 L’ENTREVISTA e núm. 68 desembre 2008/gener 2009 núm. 68 desembre 2008/gener 2009 e L’ENTREVISTA 13 28 BARCELONA A L’ESCOLA e núm. 68 desembre 2008/gener 2009 núm. 68 desembre 2008/gener 2009 e BARCELONA A L’ESCOLA 29
12/13/14/15 Aquest curs ja en farà cinc que el El context en què s’inscriu la proposta és el TOTA UNA EXPERIÈNCIA l’Escola Pia i el CEIP Mestre Morera de Ciu-
Museu d’Història de Barcelona convenciment que els museus i les escoles i DE CIUTADANIA tat Meridiana —aquest darrer obre el camí 28/29
(MUHBA) va decidir fer un salt instituts comparteixen un mateix «repte» cap a l’extensió del projecte a la resta de la
qualitatiu en la seva oferta d’ac- educatiu: facilitar, des del coneixement de la ra un inici de curs com tots, ple de ciutat.
ALFONS tivitats escolars. El programa d’activitats proximitat i del llegat patrimonial, la ins- desitjos que els nostres alumnes Al llarg d’aquests anys cal remarcar la impli-
escolars del MUHBA, com, d’altra banda, els tal·lació de cada ésser humà en el seu món.
MARTINELL Eaprenguessin el que cal, sentint-se cació i col·laboració amb el projecte d’altres
de la majoria d’entitats que organitzen acti- Això té a veure amb la formació en i de la ciu- els protagonistes de la seva pròpia for- organismes i entitats, com ara el Centre de
vitats per a escolars, es podria qualificar tadania per afavorir la cohesió social i l’auto- mació tot cercant el camí més ric i com- Recursos Pedagògics de Ciutat Vella (difusió i
Director de la Càtedra d’«ofertista»; és a dir, el museu llança al nomia personal i és més fàcil si existeixen pro- plet per a aconseguir-ho. Aleshores se’ns extensió), de la Inspecció d’Ensenyament
Unesco de Polítiques mercat uns productes que els consumidors cessos de cooperació entre els diferents agents va oferir de participar en el projecte Patri- (control i avaluació), del Districte de Ciutat
L’ENTREVISTA monia’m, el qual ens va enamorar.
Culturals i Cooperació de compren si satisfan les seves demandes. Tot i educatius que incideixen en la socialització Vella (infraestructures de les Jornades), d’A-
tenir unes valoracions bones o molt bones d’infants i joves. A més, també comparteixen Ens van parlar de fer conèixer i estimar bacus (material fungible) o del Museu Agbar
la Universitat de Girona de les activitats que s’ofereixen, la posició un mateix «objecte» educatiu: el patrimoni. la nostra ciutat als nens i nenes, ens van de les Aigües i de Cementiris de Barcelona SA
que mantenen els centres educatius en rela- Els museus l’han de conservar i l’han de difon- oferir l’aventura de la descoberta d’allò (activitats per a alumnes), i això ha suposat
ció amb el museu s’ha limitat a la d’usuaris dre perquè el tenen, i les escoles i instituts per- vital que uneix tothom, i tot això amb una autèntica xarxa d’agents educatius aixo-
passius o, fins i tot, a la de clients. què el tenen inclòs al currículum prescriptiu en treballs molt senzills i eines comunes que plugadora d’una experiència innovadora. BARCELONA A L’ESCOLA
D’altra banda, tota activitat educativa, en els diferents continguts, tant de conceptes emprem a totes les escoles. Ens van fer
la seva planificació i execució, ha d’incorpo- com de procediments i de valors. obrir els ulls i els cors dels nostres in-
rar tres elements bàsics: la font epistemolò- Al projecte Patrimonia’m, la cooperació fants a una ciutadania global i completa.
I és clar! Ens vam llançar de cap a una
gica, la psicopedagògica i la sociològica. Per entre els centres educatius i el MUHBA es
formació engrescadora per part de la gran
raons òbvies, el museu, quan dissenya acti- realitza en diferents fases. L’objectiu és que
família del Museu d’Història de Barce-
vitats educatives, només pot recórrer a les els centres acabin dissenyant una unitat di- lona, que en tot moment ens ha «patri-
dues primeres, de manera que l’oferta d’ac- dàctica que s’inclogui dins del projecte curri- moniat», des de les beceroles, amb les «Els museus i les escoles i 
«La cooperació demana tivitats serveix tant per a una escola de Ciu- cular de centre i que respongui als interessos seves importants tasques i erudits conei-
tat Vella com per a una de Sarrià-Sant Ger- i necessitats del tipus d’alumnat al qual va xements. Ara com a alumnes, ara com a instituts faciliten la instal·lació
Alfons Martinell vasi o una de Matadepera. I només en el adreçada l’activitat. companys, però sempre braç a braç. Ens
moment de la implementació, i depenent de El Museu ofereix una formació tècnica al van oferir una altra manera d’ensenyar i de cada ésser humà en 
invertir en educació, la capacitat professional de l’educador o professorat que hi participa a càrrec del cap d’aprendre el coneixement del medi, ac-
educadora, és quan es pot incorporar la font d’Arqueologia (Ferran Puig i Verdaguer) i de tualitzada en els nous corrents amb uns el seu món.»
sociològica. la cap de Conservació (Julia Beltrán de Here- mètodes plens de vivències inoblidables. Patrimonia’m
Tenint en compte aquests dos aspectes as- dia). El que es pretén és que el professorat Després va venir la feina de traspassar
senyalats anteriorment, el MUHBA va deci- entengui tot el procés pel qual passa una tots aquests coneixements i aquestes
cultura i governança» dir d’encetar noves línies d’actuació que per- peça des que es troba en un jaciment fins emocions al nostre alumnat; de fet, a tota
metessin canviar el caràcter de les relacions que és exposada al públic. Alhora també la nostra comunitat educativa. I es van
existents fins aleshores amb els centres edu- ofereix una formació didàctica al mateix anar integrant a la tasca dels tutors, l’aula
catius i millorar les activitats educatives centre educatiu a càrrec de Marta Luna que de música, els grups flexibles de llengua i
adaptant-les al perfil sociològic de l’alumnat els ajuda a dissenyar la unitat didàctica. de matemàtiques, els tallers de teatre i de
d’aquests centres. Així va néixer el projecte D’altra banda, també ofereix tot el suport plàstica, l’aula d’acollida... Ara, tots som També s’ha de valorar el fet de la reper-
Patrimonia’m. possible quant a documentació i material «patrimoniadors» a l’escola! cussió externa que ha tingut la participació
No sap en quants països del món ha estat. «No els he comptat mai», respon. Està enamorat de Colòmbia Patrimonia’m va néixer amb la voluntat amb el suport d’Abacus. Aquesta fase de la Un curs rere l’altre, els mateixos alum- de les escoles en aquest projecte. Alguns
«La cooperació demana invertir en nes han anat aportant qüestions innova-
i explica que l’Àfrica és la seva assignatura pendent. Alfons Martinell coneix molt bé quines són les ne- d’obrir una relació de cooperació amb els cooperació dura un curs escolar, i és durant exemples són la comunicació que l’IES Milà i
cessitats dels països que demanen ajuda i cooperació. I ell assegura que s’ha d’invertir més en educació, centres educatius de Ciutat Vella, un dis- el curs següent que es fa la implementació dores que han enriquit la cèl·lula mare Fontanals va realitzar en el marc del Semi-
de Patrimonia’m: què cal fer per protegir
tricte que aquests darrers anys s’ha caracte- amb l’alumnat. Per difondre el treball dels nari Internacional Taula d’Història, El valor Un treball cooperatiu del Museu d’Història de Barcelona 
cultura i governança. És l’actual director de la Càtedra Unesco a la Universitat de Girona i, després d’ha- i conservar millor el nostre patrimoni
ritzat per una gran afluència d’immigrants, centres educatius, al voltant del 18 de maig, social i educatiu de la història, o el premi re-
ver passat també pel món educatiu, és un defensor del que ell anomena l’escola democràtica. ciutadà? Com treballen i per a què els
fins al punt que ara com ara més del 80% de Dia Internacional dels Museus, s’organitzen arqueòlegs i els historiadors? Com és but pel CEIP Àngel Baixeras a la Mostra de
l’alumnat és d’origen no europeu. És un pro- les Jornades de les Escoles Patrimoniadores que ha crescut tant la petita Bàrcino? Produccions Audiovisuals Escolars organit-
>>Crec que, per començar, res de millor que definir què és avui la les aules de les escoles. S’ha de començar a entendre la cooperació al jecte destinat a l’alumnat de cicle superior (obertes a tot el districte), en què les carpes Ara que ens heu demanat una reflexió zada pel Departament d’Educació de la Ge-
cooperació. Com han evolucionat les polítiques de cooperació per al desenvolupament com un intercanvi. No consisteix que un donant doni d’educació primària i al de primer cicle d’e- envaeixen la plaça del Rei per mostrar els sobre aquests cursos que hem treballat neralitat de Catalunya pel vídeo El secret del
desenvolupament a tot el món? a un receptor, o sigui, el que té al que no té, sinó que s’ha de treballar ducació secundària, en què cada centre edu- treballs de coneixement, investigació i divul- plegats, només se’ns acudeix de dir: tant Baixeras, realitzat en el marc del projecte
La cooperació per al desenvolupament en l’àmbit internacional és un com una aliança entre el que pot ajudar i l’altre, que es converteix en catiu que participa patrimonia un vestigi ar- gació que els alumnes han realitzat durant el de bo tots els nens i les nenes del país Patrimonia’m. e
sector que està en permanent canvi, igual que l’educació. És molt dinà- soci. És un treball conjunt que a nosaltres també ens aporta coses; ens queològic de l’antiga Bàrcino i desenvolupa curs i totes les sales del museu s’omplen puguin «aprendre» a estimar-se i estimar
mic. Fa uns anys ningú no es podia imaginar que un cooperant estaria enriqueix perquè aprenem. De fet, els que fan un treball com a coope- una activitat d’ensenyament-aprenentatge amb activitats diverses per les quals passa la ciutat on viuen com ho estan fent els Josep Liz
protegit per un soldat. Ha canviat tant com ho han fet els desequilibris rants tornen enriquits com a persones. Aprenem que no som el melic completa sobre aquest vestigi i el seu valor tot l’alumnat patrimoniador. nostres alumnes. I que tots i totes les Assessor d'activitats del Museu d’Història 
educació, cultuta i governança» o els conflictes internacionals. D’altra banda, és un sector que prové del món, que nosaltres en som una part molt petita, que hi ha altres patrimonial i simbòlic a diferents espais mestres puguin gaudir d’oferir un «pro- de Barcelona
d’un cert assistencialisme i paternalisme i, moltes vegades, es confon la cultures i altres formes de fer; comprenem el que és passar gana, la pre- (l’aula escolar, el museu, el jaciment, etc.) i PREMIS EXTERNS ducte» d’aprenentatge de tanta qualitat. i les escoles de Ciutat Vella
cooperació al desenvolupament amb l’ajuda humanitària. És important carietat, etc. A més, hem de tenir en compte un altre factor molt im- en diferents aspectes (context històric, ar- Tres centres van començar el projecte: el
saber que això ha canviat. Ja no és només donar als països el que ne- portant. Quan ens eduquem com a ciutadans i ciutadanes en termes de queologia, conservació, difusió, etc.) relacio- CEIP Àngel Baixeras, el CEIP Rubén Darío i Rosario Yuste, Casimiro García 
cessiten, sinó ajudar-los que ells mateixos siguin protagonistes del seu cooperació, estem molt mediatitzats pels mitjans de comunicació. Per nant-lo amb el món actual (canvis i continuï- l’IES Milà i Fontanals. Aquest curs ja en són i Ester Ortoneda
propi desenvolupament. Per tant, també ha de canviar la manera com exemple, quan volen, parlen de Ruanda, i després desapareix dels mit- tats històriques, i diferències amb altres cinc més: l’Escola Vedruna-Àngels, el CEIP Mestres del CEIP Rubén Darío 
s’ha de sensibilitzar la societat i com treballar aquests aspectes des de jans, quan el drama humà encara continua. cultures de referència a l’escola). Collasso i Gil, el CEIP Parc de la Ciutadella, 2i www.museuhistoria.bcn.cat
16 APUNTS e núm. 68 desembre 2008/gener 2009 núm. 68 desembre 2008/gener 2009 e APUNTS 17 30 UNA MICA DE TOT e núm. 68 desembre 2008/gener 2009 núm. 68 desembre 2008/gener 2009 e UNA MICA DE TOT 31
16/17 Els elefants mai no obliden
Una escola UNESCO plicacions pràctiques que això suposava ens demanaven anar més LA COLUMNA Anushka Ravishankar
lluny i, d’aquesta manera, durant el curs 1991-92 es va proposar a Thule Ediciones, 2008 30/31
l’escola d’integrar-se dins del Pla d’Escoles Associades a la UNESCO LA XARXA D’ESCOLES ASSOCIADES La solidaritat llibresllibresllibres
(PEA), un conjunt d’escoles que tenen en comú la preocupació per la Un conte d’animals on surten elefants, búfals, micos, al- La qualitat de la impressió és extraordinària. Perceps
l Pla d’Escoles Associades a la UNESCO va ser creat l’any
pau, els drets humans, el medi ambient, la interculturalitat i la coope- a mateixa societat que demana a l’escola que eduqui en ¡Tú sí que vales! gun lleó i algun tigre. El relat és molt simple i alhora per- de seguida que tens a les mans un llibre bo. El blanc, el
Els drets humans i la pau s’integren dins 1953, amb la finalitat de dur a terme un dels objectius bà-
ració al desenvolupament. Per poder-ho dur a terme vam crear la fi- E Lvalors com la solidaritat, el respecte i la generositat, fo-
sics de la UNESCO: fomentar la cooperació i la pau interna- Historias cortas de niños y niñas que met totes les especulacions possibles. A la selva es pro- negre i el lila són els tres únic colors de totes les
gura d’un encarregat del pla dins del centre, una persona coordina- menta l’individualisme, la competitivitat i el consumisme,
cionals a través de l’educació escolar. Actualment, la Xarxa d’Esco- construyen valores humanos dueix una enorme tempesta i un elefant es perd i es il·lustracions, Cristianne Pieper ho fa molt bé. Amb qua-
el centre Joan Pelegrí dora i un grup de suport (després Grup UNESCO). encara que això signifiqui deixar milions de persones a la
les Associades a escala internacional està formada per més de set Montserrat Espert i M. Carme Boqué queda sol. És acollit per una manada de búfals que l’in- tre marques identifiques els animals. Està farcit d’ono-
mil nou-cents centres d’ensenyament de tots els nivells educatius cuneta. El contrasentit és tan evident que la societat necessita Editorial Graó, 2008 corporen amb tota naturalitat, els aclareix els senders, matopeies que queden barrejades com si fossin una
(infantil, primària, secundària, universitari) d’arreu del món. netejar-se la consciència buscant la complicitat d’institucions els troba fulles fresques a les branques altes dels arbres, il·lustració més. La disposició de les frases no és gens
La Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO a Catalunya com l’escola. A les classes de les escoles tot sembla ben normal. Les taules i les estableixen una cooperació eficient per les dues bandes. convencional i queden dins d’aquest conjunt harmònic
APUNTS (XEAUC) es va crear l’any 2006 per tal de tenir entitat pròpia i I davant de tanta hipocresia, l’escola no pot ser ambigua. Ha cadires estan al seu lloc i els pots de pintures de colors s’arrengleren El dilema es planteja quan reapareix la manada d’ele- de la distribució de l’espai dels fulls.
«El més important és ser constants potenciar més la idea de xarxa catalana. Actualment hi ha sei- de prendre partit amb decisió i fer evidents les contradiccions disciplinats al prestatge de l'armari de material. Qualsevol que mirés fants i el criden. Què fa el nostre protagonista? L’edició original és de l’Índia, forma part d’aquest lli-
xanta-una escoles associades catalanes de tots els nivells edu- existents entre els valors que es viuen a l’escola i els que predo- per la finestra pensaria que no hi passa res d'extraordinari. Els nens i Ben segur que es pot promoure un debat interessant al bres artístics, elevats a la consideració d’objecte cultural.
i persistents a l’hora de treballar per una catius. La XEAUC està inscrita a la xarxa estatal REAU (Red de minen en la societat a la qual es pressuposa que ha d’estar inte- les nenes van fent la seva feina com si res, discretament, com si no voltant dels possibles finals d’aquesta història. És certament Va acompanyat d’un full on s’explica el procés de con-
Escuelas Asociadas a la UNESCO), així com a la xarxa interna- grada. En aquest context hem de sentir-nos orgullosos i orgu- volguessin cridar l'atenció. Però que ningú no s'enganyi: aquests un relat que ens proporciona molts elements de reflexió al fecció. Totes les pàgines del llibre s’han serigrafiat sobre
societat més justa i solidària.» cional PEA de la UNESCO, que es coordina des de París. lloses quan diem que la societat va per una banda i l’escola va nens i nenes ens estan amagant un gran secret. I és que en aquestes voltant del sentiment de pertinença a un grup. És un llibre paper especial fet a mà, de manera que cada pàgina és
Les Escoles Associades catalanes, seguint les directrius de la per una altra. I tant! I que continuï fins que no aconseguim aules hi ha mestres de bo de bo. que afavoreix posar-se en la pell de l’altre i per tant ajuda a una impressió original. Una obra d’art.
UNESCO, participem en projectes que tenen relació amb la in- transformar aquesta societat. Les mestres de bo de bo són éssers màgics. De vegades s'amaguen formar-se criteris sobre situacions diverses. És d’aquests àl-
terculturalitat i que ens fan anar més enllà de la pròpia escola: Tenim el convenciment que hem vingut a aquest món per ser les ales de purpurina a sota d'una bata de quadrets. De vegades por- bums que es pot llegir en veu alta per a infants petits, que Roser Colomer
feliços i que hem de compartir aquesta felicitat amb tothom. ten les butxaques plenes de guixos de colors. El seu cap és ple de el poden llegir sols els nens i nenes de cicle inicial i que pot Biblioteca Artur Martorell
Ja des del primer curs vam decidir-nos a iniciar una campanya de >> Projecte Linguapax. El seu objectiu és establir una relació amb Per aconseguir-ho ens haurem d’endinsar en el món dels senti- idees i als seus ulls hi brilla l'estimació. Les mestres de bo de bo es servir per a més grans segons el nivell lector. UNA MICA DE TOT
cooperació que va tenir per objecte dotar econòmicament un pro- escoles de llengües diferents, de l’Estat espanyol i d’altres paï- ments i veure quins cal potenciar i quins cal gestionar correcta- reconeixen sobretot perquè són capaces de fer que qualsevol petit
sos i fer-hi un treball en comú. Es preveuen dinàmiques de
jecte per construir pupitres per a les escoles de l’Altiplà de Bolívia. ment perquè aflorin dia a dia en les nostres accions i en les de esdeveniment es converteixi en un moment màgic. Els moments
grup destinades a treballar un tema determinat. 
Vam fer un concert amb grups de música, samarretes, uns encants les nenes i els nens de l’escola. És imprescindible que la nostra màgics ho són perquè es quan te’n adones que alguna cosa ha can-
>> Projecte Mediterrània Oriental. Se centra en la descoberta
solidaris, vam vendre pastissos i manualitats, etc. actitud com a persones adultes serveixi de model a la canalla i viat en aquella persona petita que tens al davant. Un moment que
d’allò que tenim en comú i podem compartir les persones que
Els cursos següents, seguint un esquema similar, vam continuar fent que allò que diem sigui allò que fem. dispara el big-bang del creixement en el cap i en el cor dels alumnes.
Una escola UNIESCO vivim a la vora de la Mediterrània. 
campanyes de cooperació —enguany duem a terme la dissetena—, Hem de cultivar l’empatia per apropar-nos, d’igual a igual, a D'aquestes coses no se’n parla gaire. Són secrets compartits. Impres-
>> Projecte Solidaritat. El que defineix aquest projecte és la dis-
que, per una banda, busquen sensibilitzar-nos —alumnat, professorat qui està patint. I hem d’anar més enllà i aprendre a compartir, sions de llum que queden per sempre gravades a la ment dels que les
posició a conèixer situacions diferents de la pròpia, a compar-
i pares i mares— d’una realitat concreta i, de l’altra, aconseguir recur- també, la felicitat, les alegries, les satisfaccions, la tendresa... han viscut. Es guarden al cor com una espurna que brilla a la foscor,
tir experiències i a ajudar amb els recursos al nostre abast. 
sos econòmics per a algun projecte concret. Fins ara les campanyes Conèixer les dificultats que tenen altres persones, altres però fan de mal explicar perquè la màgia de l'espurna s'apaga quan se
han anat alternant, com a tema, un país del Sud i una situació al Nord. Les Escoles Associades treballem en xarxa aquests projectes col·lectius, altres pobles, ens ajuda a prendre consciència de la la treu a la llum del dia.
Al cicle d’infantil i primària, a partir del curs 1993-94 vam decidir uni- i, per tant, en compartir les experiències, aprenem les unes de nostra fragilitat, personal i social; ens permet posar-nos al seu Tanmateix la Montserrat Espert i la Carme Boqué són dues mestres
ficar la campanya de cooperació amb la Setmana Cultural. Des de la les altres. A partir d’aquest aprenentatge mutu i de les normati- lloc, veure la realitat des de diverses perspectives i, a partir d’a- de bo de bo que han fet un doble miracle: provocar i viure aquests
seva comissió encarregada es pretén sensibilitzar l’alumnat i tota la co- ves de la UNESCO, que van evolucionant d’acord amb l’evolu- quest coneixement, ser solidàries i solidaris, denunciar les injus- moments màgics i, a més a més, escriure'ls perquè en puguem gaudir
munitat educativa d’una realitat concreta i organitzar activitats diverses ció del món, han anat canviant el concepte i la forma de treba- tícies i atacar-ne les causes. tots i perquè puguem aprendre a provocar-los. 
per col·laborar amb l’entitat triada des del grup UNESCO per realitzar la llar el tema de la interculturalitat. L’escola és un espai ideal per tenir cura de les persones i que Aquest és el llibre que totes les mestres de bo de bo haurien volgut
campanya de solidaritat. A poc a poc, s’ha vist la necessitat d’adquirir un grau més de tinguin cura de nosaltres, per col·laborar i dialogar, per apren- —pogut— somiar escriure alguna vegada. Com aquell que va enfilant
Durant aquest temps no solament s’han fet campanyes a l’escola; compromís a partir de la introducció de la paraula «intercultu- dre conjuntament i ensenyar-nos mútuament; en definitiva, un peces de colors en un collaret, les autores han anat enfilant històries
també s’han fet moltes altres coses, entre les quals destaca una tro- ralitat». espai ideal per cultivar l’altruisme i l’autoestima. Fer una escola de nens i nenes. Històries que passen sovint a l'escola, però també a
bada a Lillehammer (Noruega), el setembre de 1993, on van partici- La incorporació del concepte d’interculturalitat ens fa definir així és un repte que ha d’impregnar la nostra manera de fer i de casa o al parc, i que tenen a veure amb la vida privada de cadascú,
un currículum que potenciï una actitud positiva envers la diver-
Els drets humans i la pau s’integren par dos alumnes i un professor de l’escola per fer les seves aporta- relacionar-nos, que ha d’amarar tots els aprenentatges, que amb les relacions entre les persones i també amb el món que gira. 
cions en una trobada amb les autoritats locals. D’aquesta trobada i de sitat i implicar-hi tota la comunitat educativa. És per això que hem de tenir present quan planifiquem l’organització de l’esco- Les històries parlen per elles mateixes i ens sedueixen per la seva
l’interès que hi va mostrar l’aleshores alcalde de Barcelona, Pasqual des de les activitats de classe fins a les festes amb pares i ma- la. Aquesta actitud de compartir felicitat i alleugerir el dolor, extremada saviesa i vivacitat. Com aquell qui res, un adult de presèn-
Maragall, va sorgir l’Audiència Pública que organitza l’Institut d’Edu- res es plantegen amb una mirada oberta a altres cultures. tant de qui tenim a prop com de la gent que és lluny, ha de ser cia difusa, ens relata situacions que mostren com aquest adult trans- >>BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ GRATUÏTA
cació de l’Ajuntament de Barcelona des de fa catorze anys. Hem de fer desaparèixer els estereotips que ens separen i una constant dins de l’aula, a l’escola, al barri... amb una acti- parent i disponible —sempre a punt per intervenir sense envair— ha
que pugui ser veritat que «tots som iguals sense distinció de Nom i cognoms:
Així mateix, volem destacar al cicle d’infantil i primària el projecte tud crítica i compromesa, que ens doni eines per anar transfor- dibuixat tenaçment el terreny de joc on els infants poden explorar i
raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol
«Competències Socials. Relacions interpersonals» i l’estudi sobre les mant el món. construir valors. Valors tan bàsics com l'alegria, la responsabilitat, la Adreça particular:     CP:   
altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra
pràctiques de valor que el centre portava a terme realitzat pel GREM Només si canviem les idees canviarem la pràctica, i aquesta senzillesa, la dignitat, la valentia, la quietud. La llista és llarga i a les
condició» (Declaració dels Drets Humans, 1948). Localitat: Província:  Telèfon:
(Grup de Recerca d’Educació Moral) de la Universitat de Barcelona. ens canviarà les idees a mesura que anem modificant la realitat. reflexions que acompanyen cada història les autores ens sorprenen a
Descobrim també que cal que ens replantegem els valors per a
La Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO (Orga- Al’Escola Joan Pelegrí, centre educatiu concertat no confes- En aquest procés, com en tots, hi ha llums i ombres, moments d’en- cada pas per la frescor i l’originalitat del seu pensament. 
la nova societat i, per exemple, notem que prenen una gran relle- Correu electrònic: Professió:
sional situat al barri d’Hostafrancs de Barcelona, la nostra tusiasme i situacions de desànim. Però som aquí, convençuts i conven- Pep Guinovart i Cesc Noguera Quan semblava que sobre valors ja estava tot dit, aquest llibre tei-
nització de les Nacions Unides per a l’Educació, la vància el respecte i l’empatia, bàsics per a una bona interrelació.
experiència com a escola associada a la UNESCO no és çudes que el més important és ser constants en la tasca diària i persis- Mestres del CEIP Patronat Domènech xeix un fil vermell que ens acompanya per poder buscar, trobar, assa- Lloc de treball (optatiu):
Ciència i la Cultura) a Catalunya es va crear l’any un fet concret, és un procés. Va començar el 1985, quan tents a l’hora de treballar per una societat més justa i solidària. e jar i emmarcar la trama de valors que es desprenen de cada situació
Irene Vallvé
des d’una perspectiva radicalment compromesa amb un model que Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona  
2006. En aquesta xarxa que vol fomentar els drets vam decidir treballar a les classes d’ètica de l’antic BUP a partir dels Coordinadora de les Escoles Associades a la UNESCO Fax: 93 402 36 01  e-mail: imebatencio@bcn.cat
dins el centre Joan Pelegrí humans, la pau i la solidaritat en els centres esco- drets humans. Des d’aleshores hem anat fent un procés que pretén Teresa Dalmau i Albert Marzà a Catalunya rebutja la transmissió. 
En resum, és un llibre per llegir, per gaudir i per fer servir. Als que L’informem que les seves dades de caràcter personal s’incorporaran en un fitxer automatitzat, Mailing d’Educació, del qual és titular l’Institut d’Educació de l’Ajuntament
lars, ja s’hi troba l’Escola Joan Pelegrí. Un centre, ser coherent i que, amb el temps, hem volgut ampliar i aprofundir. Escola Joan Pelegrí
treballeu a l'escola us ajudarà a reconèixer els moments màgics a les de Barcelona. Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a trameses de l’Institut d’Educació dels temes que ens heu indicat. Finalment l’informem que podreu exercitar
Al curs 1988-89 vam iniciar el Premi dels Drets Humans —que en-
però, que té incorporats aquests valors des de fa en qualsevol moment els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició en els termes establerts en la legislació vigent sobre protecció de dades, adreçant-vos per escrit al
guany arribarà a la vintena edició— en un intent de prestigiar a tota 2i www.unescocat.org vostres aules, als qui formeu futurs mestres us serà imprescindible per Registre de l’Institut d’Educació: Pl. Espanya, 5, 08014 Barcelona, indicant clarament en l’assumpte Exercici de Drets. Autoritzo també la cessió o comunicació d’aquestes
molt temps en diferents projectes educatius. l’escola el que era un element central a les classes d’ètica. Però les im- 2i www.joanpelegri.com encomanar als vostres alumnes la passió per educar, als qui tingueu dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives públiques i privades que les sol·licitin  sí                 no 
l'oportunitat de treballar amb les famílies us oferirà un bon material
per compartir i reflexionar sobre l’educació dels infants i els joves. Data i signatura:
Araceli Vilarrasa
18 APUNTS e núm. 68 desembre 2008/gener 2009 núm. 68 desembre 2008/gener 2009 e APUNTS 19
18/19 El fill conductor, tal com es va plantejar al partir un somni», que ha impulsat la creació fan les ONGD, que només han construït un
Visions des de l’interior programa, ha girat entorn d’aspectes tan im- de la biblioteca Diakha Madina, o el projecte imaginari dels països pobres ple de paterna-
portants com la trajectòria de les Escoles Com- de cooperació «Senegal-BCN», consistent en lisme, etnocentrisme, caritat i estereotips ra-
promeses amb el Món; la comunicació entre un intercanvi de mestres, que ha permès co- cistes i xenòfobs.
xarxes educatives estatals i internacionals que nèixer i valorar la cultura dels uns i dels altres També vam descobrir experiències relacio-
La Xarxa d’Escoles Compromeses amb el món analitza treballen la solidaritat i la cooperació; el paper mitjançant l’intercanvi de materials visuals i nades amb la utilització de les noves tecnolo-
i les possibilitats dels mitjans de comunicació plàstics. A més, va presentar el projecte coo- gies de la informació en l’àmbit de la coopera-
en la transmissió de la informació i la cons- peratiu «Maternitats-paternitats», que s’ha ció i la solidaritat. La primera va ser el projecte
com treballar la cooperació i la solidaritat ciència crítica, relacionats amb les desigualtats desenvolupat a les escoles Arc de Sant Martí Diversitac, basat en l’ús de les tecnologies de
estructurals nord-sud, i finalment, l’educació i Escola del Mar a partir de l’intercanvi amb a l’aprenentatge i del coneixement (TAC) i des-
no formal com a espai per treballar la coope- l’Ecole Bakary-Seck del Senegal.1 envolupat per la Facultat de Pedagogia de la
APUNTS ració i solidaritat més enllà de l’escola. Universitat de Barcelona. Té com a objectiu el
En les conclusions de la jornada, es va su- desenvolupament de competències cívico-
bratllar la necessitat que es permeti un diàleg morals i comunicatives dels joves de secundà-
profund entre professorat, tècnics i ONGD ria. Per a això, utilitza el webquest, un mètode
per iniciar camins nous. Es va plantejar també pedagògic per a la investigació on tota o gai-
la necessitat que les administracions simplifi- «És el professorat qui ha de rebé tota la informació que s’utilitza procedeix
quin la tramitació dels projectes de tal manera de recursos de la web. 
que tant les administracions com les ONG es- prendre el protagonisme de la La segona experiència va ser la comunitat
tiguin al servei dels centres i no a l’inrevés. Atles de la Diversitat, que vol contribuir al
Així mateix, hauríem de vincular progressi- xarxa, a més de dur a terme canvi de paradigma en l’escola a través de
vament el projecte al currículum de l’aula i noves idees i mètodes educatius. Es posa
del centre, tot això dintre d’un clima de dià- la definició de les propostes.» l’èmfasi en la motivació de l’alumnat i en la
leg que involucri tota la comunitat educativa. creació de xarxes humanes virtuals per a
És imprescindible que les línies de continuïtat aconseguir que els participants comparteixin
es vinculin a aquest objectiu i que l’estructura les seves experiències i coneixements amb
de la xarxa estigui a disposició de les necessi- uns altres i enriqueixin així tot el grup. 
Visions des de l’interior tats reals dels professionals interessats en l’e- Finalment, es va presentar el projecte «En-
ducació per al desenvolupament. Per la seva banda, la Xarxa Educativa Soli- tendre l’actualitat», d’Edualter. Aquesta ini-
Finalment, es va valorar positivament la dària, que formen quatre instituts de Sabadell, ciativa inclou l’elaboració d’una sèrie de car-
celebració d’aquestes jornades, les quals van va presentar el seu projecte, que consisteix a petes d’actualitat amb materials d’anàlisis
culminar amb un missatge clau: és el profes- acostar l’alumnat a la realitat dels països més seleccionats que permetin la comprensió d’un
sorat qui ha de prendre el control i el prota- desfavorits, on el grup de treball fixa un pro- determinat tema i recursos didàctics que en
gonisme de la xarxa, a més de dur a terme la jecte solidari, tenint en compte les possibilitats facilitin el treball a l’aula. 
definició i el disseny de les propostes. que tenen com a joves. En una segona etapa Com no podia ser d’una altra manera,
es treballa acostant els joves a la realitat soli- també va haver-hi temps per analitzar la vi-
DES DE L’ESCOLA dària de Sabadell. És en aquesta fase quan el sió de la cooperació i la solidaritat des de l’e-
Les jornades, que es van inaugurar amb la grup s’implica en accions socials de la ciutat, ducació en el temps lliure, amb la participa-
conferència «Els reptes de l’educació per com, per exemple, projectes de voluntariat. ció de membres d’Escoltes Catalans i la
al desenvolupament a l’escola», de Ferran També es va fer la presentació del Projecte Fundació Pere Tarrés, que van demanar més
Polo, també van servir per conèixer diferents Sàhara, que realitza l’IES Ramon Berenguer IV contacte i col·laboració de les escoles amb
La Xarxa d’Escoles Compromeses amb el món experiències que es fan arreu de l’Estat es- a Santa Coloma de Gramenet. Aquesta expe- les seves propostes. La primera d’elles va
panyol. Vam descobrir la Red Canaria de Es- riència d’aprenentatge-servei consisteix a dur presentar els seus projectes de cooperació a
cuelas Solidarias o la xarxa A Pie de Pueblo, a terme una recollida de material escolar, així Cuba i el Senegal. A continuació, la Funda-
d’Astúries, que treballa la cooperació i la so- com de medicaments o material informàtic, ció Pere Tarrés va exposar la seva
lidaritat a través de l’art. per diferents instituts de la ciutat i entitats col·laboració amb associacions d’immigrants
La Red Canaria és un exemple de bon tre- col·laboradores. El projecte culmina amb el on treballen la cooperació al desenvolupa-
ball iniciat a la xarxa d’escoles i que des de la viatge al campament sahrauí de Dajla, on es ment i l’educació multicultural. A més, tenen
La Xarxa d’Escoles Compromeses amb el món va néixer l’any 2004 orientada a mostrar i intercanviar, i refle- base ha arribat a l’Administració. La xarxa ca- lliura el material i es duen a terme una sèrie projectes de cooperació al desenvolupament
xionar-hi conjuntament, les experiències educatives que tenen les escoles i les institucions fora de l’àmbit nària i l’asturiana es van presentar durant una d’activitats. És un projecte molt interessant, ja a la República Dominicana i la campanya
taula rodona, en la qual també va participar la que es viu en tres contextos diferents: l’insti- «Obrim fronteres, fem un sol món». e
escolar en el món de la cooperació, la solidaritat, l’educació per la pau, el desenvolupament i els drets hu- Xarxa Escoles Solidàries-Escoles sense Fronte- tut, la ciutat i el campament sahraui.
mans. Una entitat que debat en unes jornades sobre com s’han de treballar aquests elements en els centres res de València i dos representants del Movi- Miryam Navarro
escolars i fora d’ells. Aquest és el resum de les últimes jornades que es van celebrar el mes d’octubre de 2008. ment Sense Terra de Brasil (MST). EDUCACIÓ EN EL LLEURE Escoles Compromeses amb el Món
analitza com treballar la cooperació i la solidaritat També vam escoltar la participació de la Així mateix, a les jornades es va voler deba-
es III jornades han estat un espai per han presentat diferents experiències i xarxes cional i la solidaritat a l’escola des de dife- Xarxa d’Intercanvi amb Escoles de Senegal, tre sobre com l’àmbit extraescolar recull els 1. Vegeu la revista Barcelona Educació, núm. 62, pàg. 8 i 9.
L compartir interessos i inquietuds, per que realitzen un treball estable i continu en rents perspectives, estratègies i metodolo- del CEIP municipal Escola del Mar de Barce- projectes d’educació en cooperació i solida-
tal d’arribar a orientacions comunes, temes d’educació per la pau, ciutadania glo- gies, sense oblidar les aportacions que es fan lona. Aquesta experiència va néixer l’any ritat. A més de demanar més responsabilitat
en les quals han destacat l’entu- bal, desenvolupament, cooperació, solidari- des de les ONGD, els municipis i l’educació 2000 arran de la creació d’un grup d’ajuda a als mitjans de comunicació a l’hora de re-
siasme i les aportacions de participants, po- tat i drets humans. La convocatòria del 2008 en el lleure, i tot tipus de propostes que arri- una població del Senegal i ha desenvolupat transmetre imatges, també es van criticar al-
nents, grups de treball i organitzadors. S’hi s’ha centrat a treballar la cooperació interna- ben de la comunitat educativa en general. diverses activitats i projectes, com ara «Com- gunes de les campanyes publicitàries que 2i www.escolescompromeses.org
BARCELONA EDUCACIÓ www.bcn.cat/educacio
Consell editorial Roser Batlle Ferran Martorell Disseny gràfic original 
Montserrat Ballarín Fundació Catalana de l’Esplai Institut d’Educació Villuendas+Gómez disseny
Regidora d’Educació Rosa Bellés Neus Olivé Disseny gràfic i maquetació 
Antoni Martorell Institut d’Educació Centre de Recursos Pedagògics La Cifra / www.cifra.cc
Gerent de l’Institut d’Educació M. Àngels Cabeza Emili Pérez Secretaria i administració 
Antònia Hernández Ciutats Educadores Institut d’Educació Programa de Publicacions de l’Institut 
Directora de Promoció Educativa i Dolors Cabrera Josep M. Puig d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona.
Desplegament Territorial Institut d’Educació Universitat de Barcelona Plaça d’Espanya, 5. 08014 Barcelona
Casimir Macià Dolors Casanovas Joan Triadú tel.: 934023534; fax: 934023601
Director de Centres Educatius Municipals Institut d’Educació Institut d’Educació e-mail: imebatencio@bcn.cat
Teresa Salvadó Roser Colomer Josep Rovira Il·lustracions 
Directora de Recursos i Serveis Generals Institut d’Educació Consell Escolar Municipal Harald Molina, María García i Gugudada
Alicia Fernández Marta Comas Agustí Rubió 
Secretària del Consell Escolar Municipal Fotografia portada 
Consorci d’Educació de Barcelona IES Lluís Vives Natàlia Limones 
Mercè Chacón Marina Gay Joffre Villanueva 
Consell de la Formació Professional Escoltes Catalans Moviment Laic i Progresista Impressió Nova Era
Artur Ferrer Lluïsa García Àngels Zamora ISSN 1135-2655
Gerència Institut d’Educació Directora de l’escola bressol municipal Dipòsit legal B-30994-2007
Direcció Teresa Lloret Sant Medir
© Institut d’Educació 
Araceli Vilarrasa Fundació BCN Formació Professional Coordinació de l’Ajuntament de Barcelona 
Consell de Redacció Isabel Maestre Jaume Capsada
Jordi Arnal Duna (educació, mobilitat i sostenibilitat) Redacció
Institut d’Educació Lídia Marsol Oriol Guiu
Institut d’Educació
IMPRÈS EN 
PAPER RECICLAT
María García
Jordi Oliver
lacolumna
PATRIMONIA’M
UN TREBALL COOPERATIU DEL MUSEU 
D’HISTÒRIA DE BARCELONA I LES ESCOLES DE CIUTAT VELLA
Un exemple de la ciutat educadora. Una escola «patrimonia» un vestigi de l’antiga Barcelona romana, desenvolupa una activitat d’ensenya-
ment-aprenentatge sobre aquest vestigi i el relaciona amb el món actual. Un treball de proximitat i cooperatiu entre el Museu d’Història de
Barcelona i els centres educatius del districte de Ciutat Vella. Això és el que ens mostra el projecte Patrimonia’m.
Fotografies: Pep Herrero/MUHBA
LA TIRA CÒMICA DE... 
Elsa Esperanza / Escola Massana
Harald M
olina
✄
Gugudada

4 NOTÍCIES e núm. 68 desembre 2008/gener 2009
>> NOTÍCIES...
EL CONSORCI D’EDUCACIÓ
GESTIONARÀ ELS CENTRES
EDUCATIUS DE LA CIUTAT
L'Ajuntament i la Generalitat faran efectiu el
proper 1 de gener de 2009 el traspàs de la
gestió dels seus respectius centres educa-
NOVES INCORPORACIONS AL tius. El Consorci d’Educacio assumirà la ges-
CONSELL DE COORDINACIÓ tió integral dels 287 centres públics de la
PEDAGÒGICA ciutat i dels 10.000 professionals que hi tre-
La Fundació La Caixa, el Consell Superior ballen. Al llarg del mes de gener, el Consorci
d'Investigacions Científiques i el Tramvia d'Educació posarà en funcionament una
Metropolità oferiran noves activitats per a nova seu integrada a l'edifici Torre Urqui-
les escoles després de la seva incorporació naona, a la plaça Urquinaona, 6.
all Consell de Coordinació Pedagògica.
Aquest consell, impulsat per l'Institut d'E- i www.edubcn.cat
ducació de l'Ajuntament de Barcelona, el
EN RECORD DE formen 119 institucions i entitats ciutadanes
PABLO PRESTIFILIPPO, que ofereixen 3.684 activitats educatives
IL·LUSTRADOR DE LES escolars, mitjançant el Programa d'Activitats
AUDIÈNCIES PÚBLIQUES Escolars (PAE), que el curs passat van comp-
Pablo Prestifilippo, el creador de les tar amb la participació de gairebé 1,5 mi-
il·lustracions de les campanyes municipals lions d'alumnes.
per millorar l’alimentació dels nois i noies
«Bon dia, esmorzem?» i «Dinem? Avui cuino i www.bcn.cat/educacio
jo», i dels cartells de les Audiències Públiques
als nois i noies de Barcelona, ha mort l’11 de
desembre a la nostra ciutat. Prestifilipo, que
tant ens va inspirar amb els seus dibuixos i la BARCELONA DUPLICA LLUIS VALLVÉ REP EL PREMI
seva amistat, era autor de nombrosos llibres ELS RECURSOS PER A MARTA MATA DE PEDAGOGIA
il·lustrats: Veïns (2002), ¿Qué te picó la hor- PROJECTES DE COOPERACIÓ El XXVIII Premi Marta Mata de Pedagogia,
miga de los pies a la barriga? (premi interna- INTERNACIONAL que atorga l’Associació de Mestres Rosa
cional al millor àlbum il·lustrat a Mèxic, L’Ajuntament de Barcelona duplicarà els re- Sensat, va correspondre al mestre municipal
2003), Arriba y abajo (2005), Manual de cursos destinats a projectes de cooperació d'educació visual i plàstica Lluís Vallvé pel
calcetines salvajes (2005), ¡Chucho! (2007), internacional en els propers anys fins arribar treball «Reflexions desendreçades d'un mes-
Instrucciones para despertar a una silla dor- a destinar 15,3 milions d’euros a projectes tre de plàstica». Segons el seu autor,
mida (2007), entre altres obres genials. solidaris al 2012. El consistori també conti- «aquest llibre, que intenta mostrar els bene-
nuarà amb els projectes de Barcelona Soli- ficis de la vivència de l'art, sorgeix de la ne-
dària, les polítiques d’emergència i les activi- cessitat de posar ordre als propis pensa-
tats d’educació i sensibilització. ments i a la pròpia pràctica educativa, de la
necessitat de reflexionar sobre les idees, les
i www.bcn.cat/cooperacio conviccions i les intuïcions —totes elles can-
viants— que m'han anat servint de guia du-
rant els darrers trenta anys». 
i www.rosasensat.org
núm. 68 desembre 2008/gener 2009 e NOTÍCIES 5
...
Rowey G
DECLARACIÓ DE LES IX 
JORNADES DEL PROJECTE
EDUCATIU DE CIUTAT 
DE BARCELONA
«Barcelona, compromesa per una ciutadania
inclusiva» és el títol de la declaració final de
les IX Jornades del Projecte Educatiu de Ciu-
tat (PEC), celebrades els dies 1 i 2 de des-
embre de 2008, que van debatre sobre
«Educació, interculturalitat i cohesió social».
PLOU I FA SOL La declaració recull els acords de la comuni-
Tantàgora ha editat un CD i un llibre amb el tat educativa compromesa amb el PEC, que
títol Plou i fa sol, les bruixes es pentinen. l’any 2009 celebrarà el desè aniversari. L’AJUNTAMENT DÓNA MÉS
Un recull que vol contribuir a difondre dife- SUPORT A LES ASSOCIACIONS
rents contes de bruixes, i també proporcio- i www.bcn.cat/educacio/pec JUVENILS D’EDUCACIÓ EN EL
nar ocasions per gaudir escoltant històries TEMPS LLIURE
orals. Els contes estan explicats per sis dones L'Ajuntament de Barcelona donarà subven-
i pertanyen a gèneres diferents (llegenda, cions per a la millora dels locals on es realit-
rondalla, creença i contarella). zen activitats d'educació en el temps lliure.
Aquesta mesura, presentada per la regidora
i www.tantagora.net d'Educació, Montserrat Ballarín, a la comis-
sió d'Educació de l'Ajuntament, està inclosa
en el Pla de suport a les associacions d'edu-
cació en el temps lliure de la ciutat. La dota-
ció pressupostària assignada per a la pri-
mera convocatòria d'aquestes ajudes, que
RENOVACIÓ DELS CONSELLS s'obrirà el gener del 2009, és de 250.000
ESCOLARS euros anuals.
El passat 1 de desembre va finalitzar el pro-
cés electoral de la renovació dels consells i www.bcn.cat/educacio
escolars de centre i abans del 15 de desem-
bre s’havien de constituir els nous consells
escolars. Aquest procés va afectar tots els
centres públics, els centres privats concer-
tats i les llars d’infants sostingudes amb di-
ners públics de la ciutat. Les escoles bressol
municipals i llars d’infants públiques han re-
alitzat el seu propi procés, d’acord amb el
conveni signat entre el Departament d’Edu-
cació i l’Ajuntament de Barcelona, de cons-
titució dels consells de participació durant el
mes d’octubre.
i www.bcn.cat/cem
6 SOM XARXA e núm. 68 desembre 2008/gener 2009
ACOMPANYA 
UN INFANT
L’AFEV LLUITA 
CONTRA LES DESIGUALTATS 
AMB ESTUDIANTS 
SOLIDARIS
María García
núm. 68 desembre 2008/gener 2009 e SOM XARXA 7
L’experiència va néixer a França i l’etapa d’educació secundària no han asso- «Dues hores a la setmana, 
ara arriba a la nostra ciutat a tra- lit una bona formació. La responsabilitat
vés de l’AFEV. Es tracta de l’a- no és només de l’escola ni de les famílies: una persona voluntària fa parella
companyament educatiu indivi- és una situació multicausal. Al voltant d’un
infant hi intervenen diversos actors i situa- amb l’infant, i fer els deures no 
dual que estudiants voluntaris cions: l’escola i la família, però també el
fan a nens i nenes de primària en barr i, els seus veïns i veïnes, els amics i és l’objectiu principal.»
situació de risc d’exclusió social amigues, la televisió i un llarg etcètera.
i de fracàs escolar. Un compro- Aquest fracàs escolar no sempre és fruit
d’una manca de capacitat intel·lectual,
mís per lluitar contra les des- sinó que entren en joc altres factors com la
igualtats des de l’àmbit de l’edu- desmotivació o el desinterès provocats en
cació i amb la creença que el gran manera per una inexistència de pers-
compromís voluntari del jovent pectives de futur. També cal no oblidar la
manca d’hàbits. 
és possible. D’altra banda, existeix un discurs força es-
tès segons qual es considera que la joventut en darrera instància, a tractar tot allò que
No descobrirem a ningú que vivim d’avui en dia és individualista i egoista i que envolta la vida de l’infant i que és la causa
en una societat en què les des- prefereix el lucre personal i l’oci festiu a les profunda del seu fracàs escolar. 
igualtats existeixen i són ben activitats desinteressades. No obstant això, Però, desenganyem-nos, són només dues
paleses en uns territoris més que considerem que si això és així, ho és en gran hores. Per això, també cal treballar conjun-
en uns altres. No entrarem tampoc en una manera per la manca d’oportunitats. Hi ha tament amb les escoles, però sobretot amb
anàlisi profunda de les causes ni de les possi- un gran nombre de joves que volen dedicar les famílies. La seva implicació és fonamental
bles solucions. Simplement, ens centrarem part del seu temps a accions solidàries, però perquè tot això funcioni. Moltes se senten
en les relatives a l’educació i en la inexistent no tenen la manera per fer-ho. impotents perquè creuen que no poden aju-
igualtat d’oportunitats d’inici en aquest L’AFEV va néixer a França el 1991 com dar-los amb els seus problemes acadèmics.
àmbit, però també en una petita idea que una associació d’estudiants que apostaven Cal canviar aquesta visió; se’ls ha de mostrar
lluita per canviar aquesta situació. clarament per la lluita contra les desigualtats que sí que poden oferir possibilitats i opcions
Si no es pot accedir a una bona educació des de l’àmbit de l’educació i en la creença de futur als seus fills i filles i que sí que po-
(entesa, a més, com a dret universal i indi- que el compromís voluntari del jovent era den treballar conjuntament amb molta altra
vidual), costarà molt més desenvolupar-se possible. El projecte: acompanyaments edu- gent per aconseguir-ho.
professionalment, però també en l’àmbit catius individuals. En darrer terme, l’objectiu és crear un
personal. A Barcelona, hi ha un nombre El model, que des de fa un any s’ha im- projecte transversal que englobi el màxim
molt elevat de joves que quan finalitzen plantat en un dels barris de la nostra ciu- nombre possible d’actors educatius: famí-
tat, no és del tot original, però sí útil. Du- lies, escoles, educadors i treballadors so-
rant un dia, dues hores a la setmana, una cials, universitats; sense descuidar els veïns
persona voluntària fa parella amb un in- i veïnes del barri, els estudiants voluntaris
DE FRANÇA fant en situació o en risc d’exclusió social. (del mateix territori o de fora), les bibliote-
A LA BARCELONETA Fer els deures no és, ni de lluny, l’objectiu ques, els museus... Només així es podrà
principal. Es tracta d’acompanyar l’infant afrontar globalment l’educació d’aquests
L’Association de la Fondation d’una manera global en la seva educació. infants. I només així es podrà creure en la
Étudiante pour la Ville (AFEV)
Això implica intentar resoldre les seves di- possibilitat d’assolir la tan preuada igualtat
neix el 1991 a França concebuda
ficultats acadèmiques, però, sobretot, fer d’oportunitats. e
com una contribució ciutadana a les
polítiques socials de les ciutats. Un front a totes les problemàtiques que hem
any més tard, el projecte «Un Bon esmentat abans relacionades amb la Borja Castellet
Cop de Mà», d’acompanyament edu- manca de motivació, d’autoestima i de AFEV Barcelona
catiu voluntari, es va posar en marxa a confiança en ell mateix que li impedeix
5 ciutats franceses. Actualment, vin- pensar en un futur acadèmic més enllà dels
cula a 7.500 estudiants amb 10.000 estudis obligatoris. 2i www.afev.org
nens, nenes i joves a més de 200 ba- A més, cal treballar els hàbits d’estudi i
rris repartits per la geografia francesa. donar una visió positiva de l’escola. Tot ple-
Ara mateix, l’AFEV a Barcelona gat contribueix a impulsar la seva autonomia
busca les persones voluntàries, que a personal i de mobilitat. Finalment, també es
partir del proper mes de febrer, co- pot intervenir en altres camps, com ara la sa- 2
mençaran el projecte al barri de la lut, la higiene i l’obertura cultural. AFEV BARCELONA
Barceloneta. Serà un acompanyament Precisament, la individualització i el vincle Tel. 93 319 47 52 / 93 403 55 38
a infants de primària durant dues ho- que es crea entre els dos membres que for- borja.castellet@afev.org
res de la setmana. Des d’aqui us ani- men la parella, l’estudiant i l’infant, consti- www.afev.org
men a participar. tueixen el que els permet crear un projecte www.solidaritat.ub.edu
en comú basat en la confiança i que ajuda,
8 JO TAMBÉ EDUCO e núm. 68 desembre 2008/gener 2009
«S’expressen situacions en les quals hi ha
valors al darrera. Per exemple, veure un jove
que exerceix la seva representativitat, que in-
tenta buscar acords, et fa molta il·lusió, per-
què serà una persona activa en el futur de la
societat», diu amb satisfacció i emoció.
El representant municipal també és una fi-
gura clau en la cerca d’acords. El consens,
com li agrada repetir a en Joan. «Molt po-
ques vegades es dóna el fet que s’hagin de
fer votacions», explica. Però també hi ha di-
ficultats. «S’ha de donar més força als sec-
tors que tenen més dificultats», com són els
representants de pares i mares i de l’alum-
nat, perquè aumenti la seva participació. 
També creu que alguns consells escolars
«semblen massa organitzacions formals.
Haurien de ser més vius, amb més participa-
ció, i no només un espai creat perquè la
Natàlia Limones
joan recasens norma ho obliga». «Cal fer un esforç per
part de tothom perquè les persones que arri-
ben als consells escolars, ho facin amb totes
les eines i els coneixements possibles per fer
la seva tasca. El treball previ és fonamental
per al seu millor funcionament». e
Representant municipal als consells escolars Oriol Guiu
«Un consell escolar és un lloc pri- què fa una representant municipal en un con-
vilegiat. Hi està representada tota sell escolar?, es pregunta molta gent.
la comunitat educativa i vius la «Primer de tot som els representants de EL MEU ESPAI EDUCATIU
l’Ajuntament al consell escolar d’un centre,
riquesa que suposa tenir junts en on es troben tots els sectors implicats: pares i Les reunions es fan en aules, bibliote-
una taula tots els sectors que in- mares, professorat, direcció i alumnat —en el ques o sales de professors. En Joan fa
ara de representant municipal als con-
tervenen en l’educació». Joan Re- cas de secundària—. És clar que al principi et
sells escolars del CEIP Pit Roig, de
casens treballa a la Direcció de poden veure com un vigilant, però aquesta és
l’IES Collserola —on vam quedar amb
una imatge que desapareix de seguida.
Joventut de l’Ajuntament de Bar- ell per parlar i fer-li les fotos— i de
«Els objectius, al marge de continuar vet- l’escola concertada Providencia del
celona i és un dels representants llant perquè es compleixin totes les normatives Corazón de Jesús. Fa dos anys que les
municipals als consells escolars. i donar legitimitat a tot el que s’hi fa, és que el escoles concertades també compten
Envoltat de pares, mares, alumnat consell escolar funcioni, i connectar l’escola amb representants de l’Ajuntament
amb el territori, amb l’exterior», argumenta.
i professorat, sempre busca tot als consells escolars.
I és en aquest sentit, el contacte entre es- Es fan vàries trobades durant el
allò que pot ajudar l’escola. cola i territori, on en Joan creu que el repre- curs escolar als centres públics i als
sentant municipal «té molt a dir i molta feina concertats i no és fàcil trobar un ho-
a fer». Per això, informa permanentment al rari satisfactori per totes les parts. Els
Ja fa 14 anys que és representant als consell escolar de cada centre on hi té repre- representants municipals han d’es-
consells escolars. Ho explica amb aque- sentació de les informacions de l’administra- criure un acta-fitxa de cada consell 
lla cara que fan les persones quan volen ció que poden interessar: «Des dels tallers i després fer arribar la informació als
transmetre la seva dedicació per una de formació de pares i mares a les activitats coordinadors de cada districte dels 
tasca que creuen essencial, sense estalviar pa- d’un centre cívic». I a la inversa. «Estar en representants dels consells escolars. 
raules, i amb el gest convençut que l’educació un consell escolar és com ser davant del mi-
es mereix tota la nostra atenció i dedicació. I rall de la societat».
CIUTADANIA GLOBAL
S’han acabat les distincions entre nord-sud o primer món-tercer món. Formem part de la
ciutadania global. És el moment, doncs, per redefinir l’educació per a la cooperació i la soli-
daritat i conèixer els programes d’intercanvis educatius.
A FONS 9
UUnnaa  eedduuccaaccióió
per  a lla  ssolliidarriittatt
El món té al davant nous reptes, i per això cal re- ha de ser present en l’educació per a la cooperació
pensar el projecte educatiu al voltant de la coope- i la solidaritat a les aules de les nostres escoles. 
ració i la solidaritat. L’anàlisi de Miquel Essomba,
director del Centre UNESCO de Catalunya i veu ex- n la nostra història recent, han passat tantes coses en tant poc
Ede temps, que el vertigen que l’acceleració provoca no ens per-
perta en els problemes de la globalització, ens met a voltes copsar la necessitat de repensar el món amb les
porta a un nou marc, el de la ciutadania global que ulleres noves que el futur ens proporciona aquí i avui. Aquestes
Gugudada
10 A FONS e núm. 68 desembre 2008/gener 2009
ulleres ens deixen entreveure unes societats complexes, diverses, que
assumeixen els riscs i les incerteses d’un escenari global.
Quan abordem els temes de cooperació i de solidaritat, podem tenir
la impressió que, finalment, la realitat ens ha donat la raó a aquells que
fa molt de temps pregonàvem la necessitat, per exemple, de treballar
en xarxa, d’acceptar la globalització i la interdependència com un fet
explicatiu i prescriptiu de la realitat planetària, d’integrar el valor de la «El marc ideològic esdevé el de la «ciutadania
solidaritat  —avui camuflada sota allò que anomenem «responsabilitat global». Si entenem que som ciutadans globals,
social»— en el cor de totes les organitzacions socials, des d’empreses es dilueix la dicotomia «nosaltres-ells».»
fins a l’Administració.
No obstant això, convé no deixar-nos endur per les aparences i re-
conèixer que els esdeveniments van per davant dels projectes i els
nous reptes als quals s’enfronta el món de la cooperació i de la solida-
ritat en aquests moments.
NOUS REPTES Gugudada
Des del punt de vista de la globalització econòmica, el discurs
«nord-sud» ha donat pas al discurs «dins-fora». L’Índia i bona part
del sudest asiàtic i també de l’Amèrica Llatina —l’excepció conti-
nua essent el continent africà— són observats com a països
emergents perquè disposen de nuclis potents de dinamisme
econòmic, de vegades molt superior als de països de
l’antic «primer món». I aquest joc «dins-fora» es des-
envolupa en clau urbana. Les grans ciutats, que
viuen una expansió desmesurada, i els grans co-
rredors metropolitans són els qui concentren el
poder d’aquest dinamisme i en marquen les
regles del joc.
Els fluxos migratoris també han adquirit
una renovada naturalesa en els darrers
temps. Ja no parlem d’un procés d’aco-
modació de població com a resultat
d’un fenomen postcolonial, sinó de
nous fenòmens: la conversió de la ri-
bera nord del Mediterrani en un punt
d’atracció de ciutadania estrangera
no europea, de manera que ha dei-
xat de ser terra d’emigració i ha es-
devingut un territori d’immigració i
frontera de la fortalesa europea.
Recordem també la involució mani-
festa en matèria de drets i llibertats
dels estrangers en l’interior de la
Unió Europea, així com en altres zo-
nes com els Estats Units o alguns paï-
sos àrabs. 
S’intensifica l’efecte «boomerang»:
aquells que queden «fora» dels nous
pols de riquesa, fruit de les dinàmiques
econòmiques neoliberals, inicien proces-
sos migratoris cap a aquests pols, és a dir,
cap a «dins», i això genera que realitats
culturals, lingüístiques o religioses descone-
gudes esdevinguin properes. Es tracta, doncs,
de realitats que no només veiem a la televisió,
sinó que són presents a l’aula, al barri, al club d’es-
port i a les places.
L’aparició de dinàmiques de globalització, afavorides
pel desenvolupament exponencial de les tecnologies de la
informació i de la comunicació, ha intensificat de manera nota-
núm. 68 desembre 2008/gener 2009 e A FONS 11
ble els processos de globalització cultural, caracteritzats per una ten- directe entre ciutadans de distints llocs del planeta gràcies a l’ús de les
sió creixent entre els fenòmens globals (una cultura planetària) i els tecnologies de la informació i de la comunicació. I cal ser creatius i fer
locals (reforç de les identitats pròpies). Això ens situa en un escenari d’aquestes tecnologies de la informació i de la comunicació també les
d’una intensitat desconeguda fins ara. tecnologies del diàleg.
Ja fa temps que hem pogut constatar que les polítiques econòmiques Així mateix, cal proposar projectes d’acció en clau local-global, par-
de grans instàncies internacionals com el Fons Monetari Internacional ticipar en campanyes planetàries que tenen a veure amb la millora del
(FMI) o el Banc Mundial han conduït bona part del planeta a la ruïna. medi ambient i la conservació del planeta o el respecte a les llengües
L’exigència de canvi en els models econòmics i les recomanacions de do- minoritàries. Si els problemes són de tots en un marc de ciutadania
laritzar l’economia, reduir la inversió en benestar social i desmantellar global, els hem de resoldre entre tots, marcant-nos objectius compar-
l’Estat només han provocat col·lapse i crisis humanitàries en més d’una tits i estratègies comunes. Cal, en tercer lloc, obrir espais per a l’apre-
ocasió. També s’ha vist, però, que la cooperació al desenvolupament nentatge de la comunicació i el diàleg intercultural. Es fa necessari
econòmic queda a mig camí, quan funciona, si aquesta no està acom- desxifrar el significat de codis i comportaments d’altres ciutadans que
panyada de cooperació en matèria política i cultural, les úniques eines han crescut en entorns diferents del propi, per poder dialogar i,
que poden fer sostenible qualsevol avenç en l’àmbit social i econòmic. doncs, actuar conjuntament.
El sistema de les Nacions Unides, que probablement és la instància
que hauria d’assumir el govern d’aquestes dinàmiques, es troba en la
crisi que podem considerar com la més important des del seu naixe-
ment. Internament, iniciatives com «One UN» ja posen de manifest
la necessitat de superar el treball fragmentat i inconnex de les diver-
ses agències i organismes del sistema a partir del treball en xarxa.
Reptes com els objectius del mil·lenni, que han de ser formulats i as-
sumits de manera compartida arreu del planeta, veuen com la seva
consecució es posa en qüestió un cop es fa palès com les Nacions «Una educació per a la cooperació 
Unides perd fortalesa.
i la solidaritat ha de ser una educació 
REPENSAR EL PROJECTE EDUCATIU per als drets humans.»
Tot apunta vers una reformulació profunda sobre com cal
entendre la cooperació i la solidaritat avui. En conse-
qüència, l’educació que vulgui ser sensible a aquesta
dimensió també ha de veure com cal repensar el pro-
jecte educatiu.
El marc ideològic esdevé el de la «ciutadania glo-
bal». Si entenem que som ciutadans globals, es di-
lueix la dicotomia «nosaltres-ells» que tant difi-
culta, per exemple, que nois i noies d’orígens
diversos es vegin com a iguals en un grup-classe, Les estratègies no poden estar tancades a l’aula, al grup-classe, ni
o que es desperti la necessitat de curiositat per tan sols al centre educatiu. Una visió renovada exigeix l’aprenentatge
allò que passa a l’altra punta del planeta. Tots del treball en xarxa. Compartir directament amb entitats i institucions
plegats formem part d’un mateix projecte d’hu- que tenen una tasca important de cooperació i solidaritat. Fer costat a
manitat, i hem d’aprendre a donar respostes lo- organitzacions que són solidàries aquí, perquè els d’allí ara també són
cals als desafiaments globals. aquí. Saber construir junts un projecte compartit.
El sentit educatiu se centra en els drets hu- En definitiva, una educació per a la cooperació i la solidaritat avui
mans. Invisibilitzats per les dinàmiques pròpies dia requereix una nova mirada més complexa al caos del món que
de la globalització, continuen essent el referent ens ha tocat de viure. Aquest ha de ser el seu sentit final. Per aconse-
de mínims pel que fa a valors i principis. Una edu- guir-ho, calen implicacions des d’una doble perspectiva: canvis en el
cació per a la cooperació i la solidaritat ha de ser discurs i canvis en la pràctica.
una educació per als drets humans. No cooperem Certament, cal intensificar la formació inicial i permanent del pro-
per ser més competitius i incrementar els nostres be- fessorat per discutir i dialogar sobre aquests temes, de manera que la
neficis, sinó perquè volem que els drets humans bri- reflexió li permeti adquirir aquesta nova mirada de la qual parlàvem.
llin a cada racó del món. I, per altra banda, cal fomentar les iniciatives de treball en xarxa entre
El treball dels continguts no pot ser fragmentat ni les escoles que gaudeixen d’una sensibilitat especial sobre la temà-
monotemàtic. Cal fer un abordatge global, integral, que tica, perquè és junts que aconseguirem dissenyar projectes renovats.
amb el mateix plantejament ajudi l’alumnat a copsar la Des d’aquestes pàgines, i com a tancament, tot el nostre reconeixe-
complexitat i les interrelacions i interdependències entre els ment a la xarxa d’escoles compromeses amb el món i a la xarxa d’es-
diversos components de la realitat i les seves problemàtiques. coles associades a la UNESCO, dues iniciatives clares i de llarga tradi-
L’escassetat d’aigua que pateix l’Àfrica és un problema que es ció que ens permeten somiar que una altra educació per a la
pot produir també a Catalunya. El problema de la sida és un pro- cooperació i la solidaritat és possible. e
blema arreu.
Les metodologies han de reajustar-se al nou escenari emergent. Cal Miquel Àngel Essomba
provocar la consciència de ciutadania global mitjançant el contacte Director del Centre UNESCO de Catalunya – Unescocat 
12 L’ENTREVISTA e núm. 68 desembre 2008/gener 2009
ALFONS 
MARTINELL
Director de la Càtedra
Unesco de Polítiques
Culturals i Cooperació de
la Universitat de Girona
«La cooperació demana
invertir en educació,
cultura i governança»
No sap en quants països del món ha estat. «No els he comptat mai», respon. Està enamorat de Colòmbia
i explica que l’Àfrica és la seva assignatura pendent. Alfons Martinell coneix molt bé quines són les ne-
cessitats dels països que demanen ajuda i cooperació. I ell assegura que s’ha d’invertir més en educació,
cultura i governança. És l’actual director de la Càtedra Unesco a la Universitat de Girona i, després d’ha-
ver passat també pel món educatiu, és un defensor del que ell anomena l’escola democràtica.
>>Crec que, per començar, res de millor que definir què és avui la les aules de les escoles. S’ha de començar a entendre la cooperació al
cooperació. Com han evolucionat les polítiques de cooperació per al desenvolupament com un intercanvi. No consisteix que un donant doni
desenvolupament a tot el món? a un receptor, o sigui, el que té al que no té, sinó que s’ha de treballar
La cooperació per al desenvolupament en l’àmbit internacional és un com una aliança entre el que pot ajudar i l’altre, que es converteix en
sector que està en permanent canvi, igual que l’educació. És molt dinà- soci. És un treball conjunt que a nosaltres també ens aporta coses; ens
mic. Fa uns anys ningú no es podia imaginar que un cooperant estaria enriqueix perquè aprenem. De fet, els que fan un treball com a coope-
protegit per un soldat. Ha canviat tant com ho han fet els desequilibris rants tornen enriquits com a persones. Aprenem que no som el melic
o els conflictes internacionals. D’altra banda, és un sector que prové del món, que nosaltres en som una part molt petita, que hi ha altres
d’un cert assistencialisme i paternalisme i, moltes vegades, es confon la cultures i altres formes de fer; comprenem el que és passar gana, la pre-
cooperació al desenvolupament amb l’ajuda humanitària. És important carietat, etc. A més, hem de tenir en compte un altre factor molt im-
saber que això ha canviat. Ja no és només donar als països el que ne- portant. Quan ens eduquem com a ciutadans i ciutadanes en termes de
cessiten, sinó ajudar-los que ells mateixos siguin protagonistes del seu cooperació, estem molt mediatitzats pels mitjans de comunicació. Per
propi desenvolupament. Per tant, també ha de canviar la manera com exemple, quan volen, parlen de Ruanda, i després desapareix dels mit-
s’ha de sensibilitzar la societat i com treballar aquests aspectes des de jans, quan el drama humà encara continua.
núm. 68 desembre 2008/gener 2009 e L’ENTREVISTA 13
Jordi Oliver
14 L’ENTREVISTA e núm. 68 desembre 2008/gener 2009
>>Per tant, necessitem que la nostra societat i tota la ciutadania, >>Però moltes vegades es parla de la cooperació al desenvolupa-
des dels més petits fins als més grans, siguin conscients de tots ment en termes només econòmics i, en canvi, s’oblida la inversió en
aquests problemes. I una vegada fet el procés de conscienciació, coneixements i capacitats.
com ens hem d’organitzar? En cooperació al desenvolupament el més important és ajudar a desen-
Necessitem que la societat s’organitzi per si mateixa. Ho pot fer a dife- volupar capacitats. Per a un país, el més important és invertir en el seu
rents nivells. Primer necessitem una ciutadania que sigui solidària, i capital humà. En les persones i en la ciutadania. El problema és que
això ho hem demostrat moltes vegades. Aquesta solidaritat també es aquest capital humà marxa. Invertir en educació, cultura i governança
manifesta en els recursos econòmics que van augmentant des de l’Es- és tan important com invertir econòmicament. Un dels problemes de
tat. És una solidaritat de tots, que paguem amb els nostres impostos. les grans despeses que s’han fet econòmicament en països és que
També amb la participació de les comunitats autònomes, els ajunta- ningú no ha pensat després en qui ho mantindria. L’educació té una
ments, les ONG, la societat civil, i també les escoles. I aquí és molt im- funció molt important, ajuda més que en els països hi hagi universitats
portant la sensibilització dels infants i joves, que coneguin la realitat i de qualitat que donar beques perquè vagin a estudiar a les universitats
els problemes del món globalitzat. El més important és donar eines a la dels països desenvolupats. Cal que hi hagi científics, investigació, que
ciutadania per tenir informació real sobre el que passa al món; no tenir mantinguin les identitats culturals, que facin el seu cinema, el seu art
solament la informació oficial i dels mitjans de comunicació. La nostra contemporani: tot això és fonamental. El coneixement serà la clau del
societat és multicultural i, per tant, és important saber què passa al seu desenvolupament, així com crear capital humà que sigui capaç de
país d’origen del company que seu al nostre costat a l’aula. Ningú no tirar endavant els projectes. El dia que l’Àfrica sigui capaç d’aprofitar el
es pot quedar al marge de la globalització. La cooperació al desenvo- seu potencial humà i s’hi inverteixi en educació, podrà fer un canvi. I,
lupament també necessita que no solament sigui entesa com un tre- sobretot, cal crear les condicions perquè la seva educació i cultura no si-
ball de voluntariat i bona intenció. Hi ha un cert tipus de cooperació gui exportada, sinó que sorgeixi del propi país. 
que s’ha de fer des d’estructures més tècniques. Si volem aixecar el ni-
vell educatiu d’un país que té una taxa molt baixa d’alfabetització més >>Vostè ha estat en molts països del món que necessiten coopera-
alta, el que necessitem és un treball tècnic; no n’hi ha prou amb la ció. Què és el que reclamen?
bona voluntat, ni tampoc de dir allò de «farem una escoleta». El que Els que estan en una situació precària demanen aliances, tenir socis,
necessita un país és un sistema educatiu que funcioni i això vol dir po- gent que els acompanyi. El pitjor per a un país és estar aïllat i afrontar
lítiques de suport pressupostari, de suport institucional de l’educació el seu desenvolupament sol. Aquest acompanyament es concreta en
del país, estratègies i formes de treball. Per tant, com a ciutadà, un pot ajuts econòmics, en iniciatives que ells no poden afrontar, a ajudar a
participar des del voluntariat però saber també que hi ha una comple- formar els seus tècnics, a formar un sistema electoral transparent, a
xitat tècnica que requereix especialistes. No hem ni de santificar ni cru- lluitar contra la corrupció. Resoldre problemes que ells no poden resol-
cificar les ONG, però, sobretot, hem de portar a terme coses que tin- dre sols. Estem en una època de turbulències financeres, i els que sem-
guin un impacte real de desenvolupament. blaven intocables, com per exemple els defensors del «menys Estat i
més mercat», ara han canviat. Aquests països s’han de resituar. El Banc
Mundial i del Fons Monetari Internacional, que va fer uns plans d’ajus-
tament estructurals molts durs que van portar la reducció dels serveis
d’educació i sanitat, està en crisi. És un bon moment per replantejar-se
que la cooperació al desenvolupament en aquest nou context econò-
mic ha de ser diferent. És un repte que tenim en aquests moments.
«La cooperació al desenvolupament necessita Però insisteixo en el fet que l’educació és la base d’aquest desenvolu-
pament: si no hi ha gent amb capacitats que pugui assumir en el propi
que no només sigui entesa com un treball de terreny el procés de desenvolupament, no existeix el desenvolupa-
ment. Si un cooperant va a un país i pensa que crearà per si mateix el
voluntariat i bona intenció.» desenvolupament, s’està equivocant. A més, la forma de generar el
desenvolupament d’un país té a veure amb la seva cultura, i no és la
nostra. El concepte de temps, eficàcia o eficiència no és el mateix per a
nosaltres que per a una persona d’una altra cultura. Ni el llenguatge;
per exemple, la paraula gestió: l’altre dia un noi de Síria em deia que la
paraula «gestió» en àrab no existeix. I fa falta una altra sensibilitat per
donar el poder a la societat, que ha de ser la protagonista del propi
>>I des de les escoles, s’està fent una bona tasca? desenvolupament. Repeteixo, la inversió econòmica ha d’anar acom-
Les generacions cada vegada pugen més preparades i sensibilitzades. panyada de la inversió en capital humà.
Estem parlant d’un àmbit en el qual no hi ha una doctrina, sinó dife-
rents posicions ideològiques. Em mereix tant de respecte el missioner >>Tot això en un context en el qual es parla de ciutadania global o de
que des de la seva posició està treballant en un lloc concret com el ciutadania planetària. Però, són iguals una persona de Barcelona que
que realitza una tasca de voluntariat en una ONG. Aquí no hi ha bons té lloc en una escola que un nen d’un país que no té dret a l’educació?
ni dolents. El més important és que no es faci trampa en l’ajuda als al- Les paraules són diverses per dir el mateix. El que hi ha són uns drets
tres. La sensibilització cada vegada és més alta. També tenim la impli- humans, que s’han de desenvolupar. En podem dir com vulguem. Ara
cació de líders d’opinió i personatges famosos. Estem contribuint a bé, fa falta una certa regularització per part dels estats. Els instru-
uns objectius de la comunitat internacional, com són els objectius del ments que ens donem són instruments que ens permeten treballar
mil·lenni i d’eradicació de la pobresa. Cadascú pot arribar a aquests des de la multilateralitat. Hi ha certs problemes que no es poden re-
objectius per diferents camins. soldre des de la unilateralitat o la bilateralitat. Això és el que han in-
núm. 68 desembre 2008/gener 2009 e L’ENTREVISTA 15
tentat desnonar el senyor Bush i companyia. A on són ara les Nacions
Unides? És impossible resoldre problemes i gestionar el món sense
multilateralisme i sense una moral multilateral. I encara més després
de la crisi econòmica que estem vivint.
>>La nostra societat es consciencia i s’organitza per ajudar altres
països. Però nosaltres encara tenim problemes pendents de resol-
dre, com pot ser la gestió de la interculturalitat a les nostres escoles.
La meva néta de tres anys em va dir un dia: «El Mohammed no ha
vingut a escola perquè és al Marroc a la festa del xai». Ella està ente-
nent una cosa que jo no vaig sentir mai de petit. Això és un canvi
molt gran, és aquí i l’hem d’afrontar i treballar. Jo sóc molt partidari
de la integració i del respecte a la diversitat a partir de la convivència i
només està fent integració de veritat l’escola, però no pot ser l’única
que se n’encarregui. La societat és molt més que l’escola. I hem de fer
integració en molts altres nivells.
>>Vostè defensa amb tota fermesa i, fins i tot, radicalitat, l’escola
democràtica. És que estem perdent l’escola democràtica?
L’escola democràtica té matisos. N’hi ha algunes més democratitza-
dores que d’altres. Hi ha escoles que no estan obertes a tothom igual Un expert pacient
i, per tant, tenen dèficits democràtics. Una escola a la qual només
pots anar si tens una renda per càpita determinada no és una escola a néixer el 1948. És doctor en Ciències de l’Educació
tan democràtica. L’escola democràtica és el paradigma de l’escola pú- Vper la Universitat de Girona i llicenciat en Filosofia i
blica, de l’escola laica, republicana, que acull a tothom; de fet, és l’es- Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va
cola amb la qual edifiquem el sistema educatiu del nostre país. I la no exercir com a mestre a l’escola Lavínia i en una acadèmia parti-
democràtica és la que converteix l’escola en un servei que es pot cular del seu pare. Va passar pel món de l’esplai i l’animació i
comprar i vendre. No podem caure en aquests plantejaments privatit- també va treballar en un centre de protecció de menors.
Va exercir diferents càrrecs a l’Ajuntament de Girona abans
zadors. He llegit que es diu que l’educació dels infants és dels pares i
d’anar a la Universitat de Girona i fundar la Càtedra Unesco de
mares. Bé, és veritat fins a cert punt, però també és una necessitat
Polítiques Culturals i Cooperació l’any 2000, de la qual ara
pública i col·lectiva. Hem de conservar els valors de l’escola democrà-
torna a ser el director, després de la seva etapa com a director
tica i acabar amb aquestes idees que volen convertir l’escola en una general de Relacions Culturals i Científiques de l’Agència Es-
cosa d’ús particular, no en un element socialitzador. No podem deixar panyola de Cooperació Internacional del Ministeri d’Afers Exte-
pas als que volen escoles separades de nens i nenes, o per coeficients riors i de Cooperació del Govern d’Espanya.
intel·lectuals, o als que defensen l’educació a casa sense anar a l’es-
cola. L’escola ha de ser un element socialitzador, dels pocs que que-
den, on els nens i nenes coneixen altres realitats.
>>I tot això, en un moment que l’escola a vegades se sent sola i
desemparada. d
L’escola té més recursos que mai si ho mirem amb una perspectiva D
històrica, però sí que seria necessària una forta campanya per part de
les administracions en defensa de la dignitat professional del profes- Un desig que no ha complert. Conèixer l’Àfrica amb més pro-
sorat. Els mestres, que són agents públics, han estat molt criticats i funditat.
ningú no ha sortit en la seva defensa. Un que sí. Veure alumnes meus que ja m’estan superant fent
D’altra banda, també és veritat que l’escola pública té el perill de coses interessants.
caure en una excessiva burocratització, com està passant a la universi- Què col·lecciona? Papers i apunts.
Una virtut seva. La paciència.
tat. Jo pertanyo als que pensavem que l’arribada de la democràcia
Què li fa por? La irracionalitat de la violència. 
comportaria que l’escola primària depengués dels ajuntaments. És ne-
Un consell que li han donat i vol compartir. En un treball, mira
cessària més descentralització, perquè és molt difícil fer escola des de la el 20% que és important i fes funcionar el 80% restant per
distància. L’escola és un servei de proximitat i hauria de treballar molt aconseguir-ho.
més a prop dels ajuntaments i de manera coordinada amb ells, i els
ajuntaments haurien de tenir més competències en educació. El sistema Per a vostè, la cooperació:
educatiu català no està suficientment descentralitzat. Recordo que als De quin color és? Blava. 
anys vuitanta, a Girona, quan es feia el traspàs de competències d’en- Quin dia de la setmana? Dissabte. 
senyament a la Generalitat, em vaig trobar un funcionari que em va dir: Quina estació de l’any? La primavera. 
«Abans havíem d’anar a Madrid i ara a Barcelona». Hi estem més a Quin menjar? L’arròs. 
prop, però crec que hi hauria d’haver un model més local. e Quina planta? El roure.
Oriol Guiu
16 APUNTS e núm. 68 desembre 2008/gener 2009
Una escola UNESCO
Els drets humans i la pau s’integren dins 
el centre Joan Pelegrí
La Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO (Orga- Al’Escola Joan Pelegrí, centre educatiu concertat no confes-
nització de les Nacions Unides per a l’Educació, la sional situat al barri d’Hostafrancs de Barcelona, la nostra
experiència com a escola associada a la UNESCO no és
Ciència i la Cultura) a Catalunya es va crear l’any un fet concret, és un procés. Va començar el 1985, quan
2006. En aquesta xarxa que vol fomentar els drets vam decidir treballar a les classes d’ètica de l’antic BUP a partir dels
humans, la pau i la solidaritat en els centres esco- drets humans. Des d’aleshores hem anat fent un procés que pretén
lars, ja s’hi troba l’Escola Joan Pelegrí. Un centre, ser coherent i que, amb el temps, hem volgut ampliar i aprofundir.
Al curs 1988-89 vam iniciar el Premi dels Drets Humans —que en-
però, que té incorporats aquests valors des de fa guany arribarà a la vintena edició— en un intent de prestigiar a tota
molt temps en diferents projectes educatius. l’escola el que era un element central a les classes d’ètica. Però les im-
núm. 68 desembre 2008/gener 2009 e APUNTS 17
plicacions pràctiques que això suposava ens demanaven anar més
lluny i, d’aquesta manera, durant el curs 1991-92 es va proposar a
l’escola d’integrar-se dins del Pla d’Escoles Associades a la UNESCO LA XARXA D’ESCOLES ASSOCIADES
(PEA), un conjunt d’escoles que tenen en comú la preocupació per la
El Pla d’Escoles Associades a la UNESCO va ser creat l’any
pau, els drets humans, el medi ambient, la interculturalitat i la coope- 1953, amb la finalitat de dur a terme un dels objectius bà-
ració al desenvolupament. Per poder-ho dur a terme vam crear la fi- sics de la UNESCO: fomentar la cooperació i la pau interna-
gura d’un encarregat del pla dins del centre, una persona coordina- cionals a través de l’educació escolar. Actualment, la Xarxa d’Esco-
dora i un grup de suport (després Grup UNESCO). les Associades a escala internacional està formada per més de set
mil nou-cents centres d’ensenyament de tots els nivells educatius
(infantil, primària, secundària, universitari) d’arreu del món. 
La Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO a Catalunya 
(XEAUC) es va crear l’any 2006 per tal de tenir entitat pròpia i
«El més important és ser constants potenciar més la idea de xarxa catalana. Actualment hi ha sei-
xanta-una escoles associades catalanes de tots els nivells edu-
i persistents a l’hora de treballar per una catius. La XEAUC està inscrita a la xarxa estatal REAU (Red de
Escuelas Asociadas a la UNESCO), així com a la xarxa interna-
societat més justa i solidària.» cional PEA de la UNESCO, que es coordina des de París.
Les Escoles Associades catalanes, seguint les directrius de la
UNESCO, participem en projectes que tenen relació amb la in-
terculturalitat i que ens fan anar més enllà de la pròpia escola: 
Ja des del primer curs vam decidir-nos a iniciar una campanya de >> Projecte Linguapax. El seu objectiu és establir una relació amb
cooperació que va tenir per objecte dotar econòmicament un pro- escoles de llengües diferents, de l’Estat espanyol i d’altres paï-
sos i fer-hi un treball en comú. Es preveuen dinàmiques de
jecte per construir pupitres per a les escoles de l’Altiplà de Bolívia.
grup destinades a treballar un tema determinat. 
Vam fer un concert amb grups de música, samarretes, uns encants
>> Projecte Mediterrània Oriental. Se centra en la descoberta
solidaris, vam vendre pastissos i manualitats, etc. 
d’allò que tenim en comú i podem compartir les persones que
Els cursos següents, seguint un esquema similar, vam continuar fent vivim a la vora de la Mediterrània. 
campanyes de cooperació —enguany duem a terme la dissetena—, >> Projecte Solidaritat. El que defineix aquest projecte és la dis-
que, per una banda, busquen sensibilitzar-nos —alumnat, professorat posició a conèixer situacions diferents de la pròpia, a compar-
i pares i mares— d’una realitat concreta i, de l’altra, aconseguir recur- tir experiències i a ajudar amb els recursos al nostre abast. 
sos econòmics per a algun projecte concret. Fins ara les campanyes
han anat alternant, com a tema, un país del Sud i una situació al Nord. Les Escoles Associades treballem en xarxa aquests projectes
Al cicle d’infantil i primària, a partir del curs 1993-94 vam decidir uni- i, per tant, en compartir les experiències, aprenem les unes de
ficar la campanya de cooperació amb la Setmana Cultural. Des de la les altres. A partir d’aquest aprenentatge mutu i de les normati-
seva comissió encarregada es pretén sensibilitzar l’alumnat i tota la co- ves de la UNESCO, que van evolucionant d’acord amb l’evolu-
munitat educativa d’una realitat concreta i organitzar activitats diverses ció del món, han anat canviant el concepte i la forma de treba-
per col·laborar amb l’entitat triada des del grup UNESCO per realitzar la llar el tema de la interculturalitat.
campanya de solidaritat. A poc a poc, s’ha vist la necessitat d’adquirir un grau més de
Durant aquest temps no solament s’han fet campanyes a l’escola; compromís a partir de la introducció de la paraula «intercultu-
també s’han fet moltes altres coses, entre les quals destaca una tro- ralitat». 
bada a Lillehammer (Noruega), el setembre de 1993, on van partici- La incorporació del concepte d’interculturalitat ens fa definir
par dos alumnes i un professor de l’escola per fer les seves aporta- un currículum que potenciï una actitud positiva envers la diver-
cions en una trobada amb les autoritats locals. D’aquesta trobada i de sitat i implicar-hi tota la comunitat educativa. És per això que
l’interès que hi va mostrar l’aleshores alcalde de Barcelona, Pasqual des de les activitats de classe fins a les festes amb pares i ma-
Maragall, va sorgir l’Audiència Pública que organitza l’Institut d’Edu- res es plantegen amb una mirada oberta a altres cultures. 
cació de l’Ajuntament de Barcelona des de fa catorze anys. Hem de fer desaparèixer els estereotips que ens separen i
que pugui ser veritat que «tots som iguals sense distinció de
Així mateix, volem destacar al cicle d’infantil i primària el projecte
raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol
«Competències Socials. Relacions interpersonals» i l’estudi sobre les
altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra
pràctiques de valor que el centre portava a terme realitzat pel GREM
condició» (Declaració dels Drets Humans, 1948).
(Grup de Recerca d’Educació Moral) de la Universitat de Barcelona. Descobrim també que cal que ens replantegem els valors per a
En aquest procés, com en tots, hi ha llums i ombres, moments d’en- la nova societat i, per exemple, notem que prenen una gran relle-
tusiasme i situacions de desànim. Però som aquí, convençuts i conven- vància el respecte i l’empatia, bàsics per a una bona interrelació.
çudes que el més important és ser constants en la tasca diària i persis-
tents a l’hora de treballar per una societat més justa i solidària. e Irene Vallvé
Coordinadora de les Escoles Associades a la UNESCO 
Teresa Dalmau i Albert Marzà a Catalunya
Escola Joan Pelegrí
2i www.unescocat.org
2i www.joanpelegri.com
18 APUNTS e núm. 68 desembre 2008/gener 2009
Visions des de l’interior
La Xarxa d’Escoles Compromeses amb el món analitza
com treballar la cooperació i la solidaritat
La Xarxa d’Escoles Compromeses amb el món va néixer l’any 2004 orientada a mostrar i intercanviar, i refle-
xionar-hi conjuntament, les experiències educatives que tenen les escoles i les institucions fora de l’àmbit
escolar en el món de la cooperació, la solidaritat, l’educació per la pau, el desenvolupament i els drets hu-
mans. Una entitat que debat en unes jornades sobre com s’han de treballar aquests elements en els centres
escolars i fora d’ells. Aquest és el resum de les últimes jornades que es van celebrar el mes d’octubre de 2008.
es III jornades han estat un espai per han presentat diferents experiències i xarxes cional i la solidaritat a l’escola des de dife-
L compartir interessos i inquietuds, per que realitzen un treball estable i continu en rents perspectives, estratègies i metodolo-
tal d’arribar a orientacions comunes, temes d’educació per la pau, ciutadania glo- gies, sense oblidar les aportacions que es fan
en les quals han destacat l’entu- bal, desenvolupament, cooperació, solidari- des de les ONGD, els municipis i l’educació
siasme i les aportacions de participants, po- tat i drets humans. La convocatòria del 2008 en el lleure, i tot tipus de propostes que arri-
nents, grups de treball i organitzadors. S’hi s’ha centrat a treballar la cooperació interna- ben de la comunitat educativa en general. 
núm. 68 desembre 2008/gener 2009 e APUNTS 19
El fill conductor, tal com es va plantejar al partir un somni», que ha impulsat la creació fan les ONGD, que només han construït un
programa, ha girat entorn d’aspectes tan im- de la biblioteca Diakha Madina, o el projecte imaginari dels països pobres ple de paterna-
portants com la trajectòria de les Escoles Com- de cooperació «Senegal-BCN», consistent en lisme, etnocentrisme, caritat i estereotips ra-
promeses amb el Món; la comunicació entre un intercanvi de mestres, que ha permès co- cistes i xenòfobs.
xarxes educatives estatals i internacionals que nèixer i valorar la cultura dels uns i dels altres També vam descobrir experiències relacio-
treballen la solidaritat i la cooperació; el paper mitjançant l’intercanvi de materials visuals i nades amb la utilització de les noves tecnolo-
i les possibilitats dels mitjans de comunicació plàstics. A més, va presentar el projecte coo- gies de la informació en l’àmbit de la coopera-
en la transmissió de la informació i la cons- peratiu «Maternitats-paternitats», que s’ha ció i la solidaritat. La primera va ser el projecte
ciència crítica, relacionats amb les desigualtats desenvolupat a les escoles Arc de Sant Martí Diversitac, basat en l’ús de les tecnologies de
estructurals nord-sud, i finalment, l’educació i Escola del Mar a partir de l’intercanvi amb a l’aprenentatge i del coneixement (TAC) i des-
no formal com a espai per treballar la coope- l’Ecole Bakary-Seck del Senegal.1 envolupat per la Facultat de Pedagogia de la
ració i solidaritat més enllà de l’escola. Universitat de Barcelona. Té com a objectiu el
En les conclusions de la jornada, es va su- desenvolupament de competències cívico-
bratllar la necessitat que es permeti un diàleg morals i comunicatives dels joves de secundà-
profund entre professorat, tècnics i ONGD ria. Per a això, utilitza el webquest, un mètode
per iniciar camins nous. Es va plantejar també pedagògic per a la investigació on tota o gai-
la necessitat que les administracions simplifi- «És el professorat qui ha de rebé tota la informació que s’utilitza procedeix
quin la tramitació dels projectes de tal manera de recursos de la web. 
que tant les administracions com les ONG es- prendre el protagonisme de la La segona experiència va ser la comunitat
tiguin al servei dels centres i no a l’inrevés. Atles de la Diversitat, que vol contribuir al
Així mateix, hauríem de vincular progressi- xarxa, a més de dur a terme canvi de paradigma en l’escola a través de
vament el projecte al currículum de l’aula i noves idees i mètodes educatius. Es posa
del centre, tot això dintre d’un clima de dià- la definició de les propostes.» l’èmfasi en la motivació de l’alumnat i en la
leg que involucri tota la comunitat educativa. creació de xarxes humanes virtuals per a
És imprescindible que les línies de continuïtat aconseguir que els participants comparteixin
es vinculin a aquest objectiu i que l’estructura les seves experiències i coneixements amb
de la xarxa estigui a disposició de les necessi- uns altres i enriqueixin així tot el grup. 
tats reals dels professionals interessats en l’e- Finalment, es va presentar el projecte «En-
ducació per al desenvolupament. Per la seva banda, la Xarxa Educativa Soli- tendre l’actualitat», d’Edualter. Aquesta ini-
Finalment, es va valorar positivament la dària, que formen quatre instituts de Sabadell, ciativa inclou l’elaboració d’una sèrie de car-
celebració d’aquestes jornades, les quals van va presentar el seu projecte, que consisteix a petes d’actualitat amb materials d’anàlisis
culminar amb un missatge clau: és el profes- acostar l’alumnat a la realitat dels països més seleccionats que permetin la comprensió d’un
sorat qui ha de prendre el control i el prota- desfavorits, on el grup de treball fixa un pro- determinat tema i recursos didàctics que en
gonisme de la xarxa, a més de dur a terme la jecte solidari, tenint en compte les possibilitats facilitin el treball a l’aula. 
definició i el disseny de les propostes. que tenen com a joves. En una segona etapa Com no podia ser d’una altra manera,
es treballa acostant els joves a la realitat soli- també va haver-hi temps per analitzar la vi-
DES DE L’ESCOLA dària de Sabadell. És en aquesta fase quan el sió de la cooperació i la solidaritat des de l’e-
Les jornades, que es van inaugurar amb la grup s’implica en accions socials de la ciutat, ducació en el temps lliure, amb la participa-
conferència «Els reptes de l’educació per com, per exemple, projectes de voluntariat. ció de membres d’Escoltes Catalans i la
al desenvolupament a l’escola», de Ferran També es va fer la presentació del Projecte Fundació Pere Tarrés, que van demanar més
Polo, també van servir per conèixer diferents Sàhara, que realitza l’IES Ramon Berenguer IV contacte i col·laboració de les escoles amb
experiències que es fan arreu de l’Estat es- a Santa Coloma de Gramenet. Aquesta expe- les seves propostes. La primera d’elles va
panyol. Vam descobrir la Red Canaria de Es- riència d’aprenentatge-servei consisteix a dur presentar els seus projectes de cooperació a
cuelas Solidarias o la xarxa A Pie de Pueblo, a terme una recollida de material escolar, així Cuba i el Senegal. A continuació, la Funda-
d’Astúries, que treballa la cooperació i la so- com de medicaments o material informàtic, ció Pere Tarrés va exposar la seva
lidaritat a través de l’art. per diferents instituts de la ciutat i entitats col·laboració amb associacions d’immigrants
La Red Canaria és un exemple de bon tre- col·laboradores. El projecte culmina amb el on treballen la cooperació al desenvolupa-
ball iniciat a la xarxa d’escoles i que des de la viatge al campament sahrauí de Dajla, on es ment i l’educació multicultural. A més, tenen
base ha arribat a l’Administració. La xarxa ca- lliura el material i es duen a terme una sèrie projectes de cooperació al desenvolupament
nària i l’asturiana es van presentar durant una d’activitats. És un projecte molt interessant, ja a la República Dominicana i la campanya
taula rodona, en la qual també va participar la que es viu en tres contextos diferents: l’insti- «Obrim fronteres, fem un sol món». e
Xarxa Escoles Solidàries-Escoles sense Fronte- tut, la ciutat i el campament sahraui.
res de València i dos representants del Movi- Miryam Navarro
ment Sense Terra de Brasil (MST). EDUCACIÓ EN EL LLEURE Escoles Compromeses amb el Món
També vam escoltar la participació de la Així mateix, a les jornades es va voler deba-
Xarxa d’Intercanvi amb Escoles de Senegal, tre sobre com l’àmbit extraescolar recull els 1. Vegeu la revista Barcelona Educació, núm. 62, pàg. 8 i 9.
del CEIP municipal Escola del Mar de Barce- projectes d’educació en cooperació i solida-
lona. Aquesta experiència va néixer l’any ritat. A més de demanar més responsabilitat
2000 arran de la creació d’un grup d’ajuda a als mitjans de comunicació a l’hora de re-
una població del Senegal i ha desenvolupat transmetre imatges, també es van criticar al-
diverses activitats i projectes, com ara «Com- gunes de les campanyes publicitàries que 2i www.escolescompromeses.org
20 APUNTS e núm. 68 desembre 2008/gener 2009
Intercanvi...
Les noves tecnologies uneixen l’IES Montserrat 
i una escola d’Holanda
És temps ara pels intercanvis en el nostre món globalitzat. Ús de les noves tecnologies, el treball coope-
ratiu entre l’alumnat de dos països diferents, aprenentatge de l’anglès i l’educació en valors. Aquests són
alguns dels pilars del projecte d’intercanvi telemàtic entre l’IES Montserrat de Barcelona i un centre d’Ho-
landa, que va obtenir el Segell de Qualitat Europeu de la plataforma eTwinning.
ls escenaris de l’educació al segle XXI se aprendre els uns dels altres, amb l’intercanvi truir-la. També el professorat va redactar la
E centren en l’alumne que aprèn i es ba- d’informació sobre les seves respectives cul- seva pròpia història de ficció, il·lustrada amb
sen en la creació de competències des- tures, i van descobrir el que compartien i el imatges, i la va descarregar a la plataforma a
plegades en tres dimensions: la dimen- que feien de manera diferent. L’alumnat va tall d’exemple. 
sió comunicativa, la dimensió estètica i literària, treballar en setze àmbits diferents, com ara
i la dimensió social i cultural. Aquests tres ele- l’esport, la música, el menjar o el temps lliure. TREBALL COOPERATIU
ments han estat precisament a la base del pro- Durant el curs 2007-08, el projecte es va Per a nosaltres era important que els estu-
jecte d’intercanvi que us volem presentar, el titular «Creative Writing» i es va basar en la diants desenvolupessin la seva creativitat i au-
qual va obtenir el Segell de Qualitat Europeu creació conjunta d’històries de ficció per part tonomia d’aprenentatge i que fessin ús de di-
de la plataforma eTwinning el juliol del 2008. d’equips formats amb alumnes dels dos ins- ferents tipologies textuals. També volíem
L’«Exchange IES Montserrat-Ulenhofco- tituts. Els alumnes van aprendre els uns dels fomentar el treball cooperatiu en grups inter-
llege» és un projecte d’intercanvi telemàtic altres comunicant-se i treballant plegats en nacionals, utilitzant l’anglès com a llengua de
internacional en anglès entre l’IES Montse- equips en una tasca comuna. comunicació; igualment, preteníem l’inter-
rrat de Barcelona i l’Ulenhofcollege de Doe- Es van crear vint-i-tres històries de ficció canvi cultural i l’educació en valors per tal que
tinchem (Països Baixos), portat a terme du- en vint-i-tres equips diferents formats per l’alumnat fos conscient de les diferències cul-
rant un període de dos mesos als cursos alumnes catalans i holandesos. Les històries, turals i els estereotips i la necessitat de respec-
2006-07 i 2007-08, en el qual hi han partici- molt imaginatives i variades, tractaven de tar i comprendre els diferents punts de vista
pat un grup de cinquanta alumnes de cada temes que anaven des de la ciència ficció, la des de l’altra cultura. També calia que s’ado-
país, de la mateixa edat, corresponent al pri- fantasia, històries d’amor o esdeveniments nessin que aprendre una llengua estrangera
mer cicle de l’ESO (12-14 anys). històrics fins a històries d’horror o d’aventu- no sempre és fàcil i requereix superar les bar -
Durant el curs 2006-07, el projecte va ba- res sempre engrescadores. Cada història reres mentals que dificulten la comunicació. 
sar-se en l’intercanvi d’informació sobre as- partia d’una estructura comuna i es desen- Els nois i les noies van establir contactes a
pectes personals i de patrimoni cultural entre volupava de forma diferent d’acord amb la través d’e-mails, xats i la participació en els
els Països Baixos i Catalunya. Els alumnes van manera com els participants decidien cons- fòrums, els quals han proporcionat els espais
núm. 68 desembre 2008/gener 2009 e APUNTS 21
...a la
xarxa!
d’intercanvi i debat necessaris per al treball tructura i la manera en què els nois i noies
cooperatiu dins dels grups. Aquesta manera han treballat i desenvolupat la creativitat. 
de procedir va ser engrescadora, ja que els L’alumnat ha hagut de cooperar amb els QUÈ ÉS L’E-TWINNING?
alumnes trobaven un feedback en allò que propis companys i amb els companys de l’es-
escrivien (ser coautors va ser molt motivador cola holandesa dins dels grups de treball d’una ’eTwinning va ser l’acció principal
per a ells) i, a més, es van adonar de la im- manera interactiva. Els participants han estat del programa eLearning, iniciat
portància de les noves tecnologies (TIC) com en diàleg permanent i aquest intercanvi d’opi- Lper la Unió Europea el 2005. Ac-
a mitjà de cooperació i diàleg: l’eTwinning nions ha ajudat el procés de construcció de la tualment constitueix una mesura d’a-
era el punt de trobada on els alumnes tenien seva personalitat. En aquest cas, el procés companyament de l’acció Comenius,
l’oportunitat de conèixer-se i, alhora, la via educatiu ha estat una activitat social. dins del Programa d’Aprenentatge Per-
per dur a terme el seu treball. És potser per tot això que els nois i noies manent, iniciat el 2007 i que està pre-
Les dues etapes del projecte han contri- han gaudit treballant en el projecte, tot apre- vist que finalitzi el 2013, que vol refor-
çar la dimensió europea en el terreny de
buït en gran manera a millorar la competèn- nent sobre la cultura dels seus companys i
l’educació infantil, primària i secundà-
cia comunicativa i lingüística en anglès de escrivint històries de ficció i contes, i tot dei-
ria, amb la promoció de la mobilitat i la
l’alumnat, especialment en relació amb la xant volar la seva fantasia i imaginació i com- cooperació entre centres educatius.
lectura i l’escriptura. partint-les amb els altres. La seva motivació Consisteix a crear un agermanament
També han millorat notablement les habili- ha estat un factor que els ha conduït a ser escolar entre dos o més centres educa-
tats en l’ús de les TIC: recerca d’informació, més autònoms: el seu compromís amb el tius de països diferents pertanyents a
redacció de documents, adjuntar i manejar projecte els portava sovint a enviar les seves la UE a través d’Internet, de manera
fitxers audiovisuals, utilitzar la bústia de co- contribucions, a escriure la continuació dels que aprenguin l’un de l’altre.
rreu i el fòrum per comunicar-se, xatejar, etc. seus contes, a participar en els fòrums i a xa- Els agermanaments escolars, cada
Al mateix temps, el projecte ha contribuït tejar amb els companys fora de l’horari esco- vegada més freqüents a Europa, moti-
a desenvolupar la competència comunica- lar i, fins i tot, quan estaven de vacances. ven els joves de països distints per
tiva literària dels alumnes, atès que havien Com a conclusió, podem dir que l’ús com- treballar en col·laboració.
d’escriure històries de ficció; i també la com- binat de les TIC, la internacionalització, el tre- I no només l’alumnat: també els pro-
petència artística, ja que havien d’il·lustrar ball cooperatiu dels alumnes i l’educació en fessors, directors i personal de suport
les seves contribucions i històries. valors han estat els quatre pilars que han fet poden col·laborar en múltiples àmbits i
La dimensió europea, el sentiment dels possible que aquest projecte hagi estat molt disciplines durant un llarg període. Els
nostres joves de formar part d’una comuni- enriquidor per a tots els qui hi hem participat. centres, al seu torn, integren la diversi-
tat d’aprenentatge internacional, en la qual tat europea i estableixen relacions de
tots els participants tenen alguna cosa per Núria Batlle Irigoyen cooperació de gran valor pedagògic.
dir i a aprendre, i els valors de tolerància i Professora d’anglès de l’IES Montserrat
respecte han estat en el fonament de tot el
nostre projecte. El que creiem que és més in- 2i www.etwinning.net
novador en aquest projecte és la seva es- 2i www.iesmontserrat.xtec.cat
ald Molin
a
Har
22 PROTAGONISTES e núm. 68 desembre 2008/gener 2009
Patricia Esteve
Jo a Munic 
tu a Barcelona
L’associació Xarxa FP promou la mobilitat amb les
pràctiques en empreses europees
Encara recorda que en poc temps ja no tenia por de parlar alemany. La seva amiga va haver d’obrir camp al
mercat espanyol per a una empresa francesa. I dos amics belgues, de la ciutat d’Anvers, han arribat a Bar-
celona, on els esperen en una empresa de disseny gràfic i d’informàtica. Un d’ells podrà fotografiar, una de
les seves passions, una ciutat que els encanta. Són les històries personals de nois i noies de formació pro-
fessional que gràcies a l’Associació Xarxa FP poden fer les pràctiques en empreses de l’estranger.
Un dels aspectes cabdals per qualificar la formació professional estratègies que afavoreixin la qualitat de la formació professional, la
i dotar-la de més competitivitat i qualitat és l’aposta per la validació de les capacitats adquirides en la formació en alternança
mobilitat i l’intercanvi de coneixement i experiència, com a amb les empreses i la transició cap al món del treball. De retruc, les
part del procés formatiu i de transició al mercat de treball. possibilitats que s’obren de cooperació entre els centres i empreses de
El fet que la formació professional pugui dotar-se de mecanismes i Catalunya i els dels països d’intercanvi permeten establir les bases per
dispositius adreçats a l’intercanvi interregional i transnacional consti- a la progressiva millora i qualificació de l’ocupació. Així mateix, com a
tueix una oportunitat per projectar-se externament, conèixer altres resultat d’aquests intercanvis es pretén promoure la participació en
sistemes formatius i laborals, difondre bones pràctiques i adquirir no- projectes internacionals i la consolidació de xarxes i associacions coo-
ves metodologies desenvolupades en països europeus. peratives.
En aquest sentit, l’Associació Xarxa FP reuneix diverses ciutats eu- Els intercanvis promouen conèixer noves propostes i models d’in-
ropees —entre les quals hi ha Barcelona— amb la voluntat d’elaborar serció, aprofundir en el coneixement del sistema educatiu de la FP del
núm. 68 desembre 2008/gener 2009 e PROTAGONISTES 23
JAMILLA VERDUYA JESSICA BARBA JOERI HEYVAERTS MERITXELL ARIAS
21 anys 25 anys 22 anys 25 anys
Anvers (Bèlgica) Barcelona Anvers (Bèlgica) Barcelona
Estudia disseny gràfic i il·lustració Estudia el cicle formatiu de grau Estudia informàtica Estudia el cicle formatiu de grau
Fa pràctiques a l’Estudi Regina superior de gestió del transport Fa pràctiques al departament superior de gestió del transport in-
Puig internacional de persones i mer- d’informàtica de l’Escola Pia ternacional de persones i mercade-
caderies a l’IES Lluïsa Cura. Va fer ries a l’IES Lluïsa Cura. Va fer pràc-
Comparteixo pis al barri del Ra- pràctiques a la llibreria hispànica A Bèlgica, és molt habitual que tiques a l’empresa Apinor S.A.R. a
val amb el meu company Joeri. La Botica de Munic (Alemanya) tots els estudiants tinguin una La Rochelle (França)
Em sento molt afortunada de experiència laboral o de forma-
poder viure en una ciutat tan bo- Durant el mes de maig de 2008 ció a l’estranger. És molt neces- Vaig treballar en una empresa
nica i interessant com Barcelona. vaig estar a Munic. Un mes és sari en el món d’avui en dia. que fabrica productes amb mel i
Sens dubte, era una de les me- poc temps per aprendre una feina L’experiència laboral, per ara, és que, fins i tot, tenen els seus
ves ciutats preferides per fer les i per practicar un idioma. bona. Com que treballes en coses ruscs amb abelles. La meva feina
pràctiques a l’estranger. A més, L’experiència, però, és molt po- d’informàtica, no tens tants pro- va ser promocionar un nou pro-
tinc la sort de conèixer la llen- sitiva. Després d’acabar el cicle de blemes amb l’idioma. La informà- ducte: la cervesa Sant Ambroise,
gua castellana, ja que vaig néi- grau superior de comerç interna- tica té un llenguatge universal i a feta naturalment amb diferents
xer a Eivissa. cional, a la llibreria vaig fer dife- tot arreu és el mateix. Per això, en tipus de mel. Vaig haver de po-
M’estaré sis mesos a Barce- rents feines: administració, comp- el meu cas, comptarà més l’expe- sar-me en contacte amb associa-
lona i espero adquirir experièn- tabilitat o gestió d’estocs. Sens riència personal que la laboral. cions i amb empreses que repre-
cia laboral en el meu sector i dubte, estaria molt bé que tot l’a- Jo tenia dubtes entre escollir senten el món apícola a Espanya
també vull completar la meva lumnat de formació professional París o Barcelona per fer-hi les per presentar aquest nou pro-
formació a l’Escola Massana, pogués tenir aquesta experiència. pràctiques, però finalment estic ducte estrella.
una de les millors en disseny i Al principi, tens una mica de por i content d’haver vingut a la vostra Les meves tasques també van
il·lustració segons m’han expli- estàs una mica nerviosa, però al ciutat. M’agrada per l’arquitec- incloure la traducció de tota la in-
cat. Per tant, en sis mesos, tens final la feina és igual a tot arreu. tura, les platges i la diversitat. Sóc formació de l’empresa al castellà.
temps d’adquirir una pràctica la- També tenia temps lliure per molt aficionat a la fotografia i Sens dubte, és una experiència
boral i al mateix temps ampliar conèixer gran part de la ciutat de aquesta ciutat em donarà moltes que recomanaria a tots els nois i
els teus coneixements i estudis. Munic, i l’experiència em va ser- oportunitats de poder ampliar els noies que estudien formació
Tot això serà molt bo per al meu vir per conviure amb persones meus coneixements en aquest professional. Per la feina i per tu
futur laboral. d’altres països com Finlàndia, la camp. A més, tindré l’oportunitat mateix.
Xina o Alemanya, i d’altres ciu- d’aprendre una nova llengua.
tats d’Espanya.
país destinatari i en les fórmules d’organització dels centres, la pros- Elaborar projectes per a la transició escola-empresa i per a la lluita
pecció de noves famílies professionals i de sectors que emergeixen en contra l’atur a través de la formació professional.
altres països europeus i que poden arribar a Catalunya i, finalment, Possibilitar la mobilitat del professorat per a potenciar-ne la forma-
conèixer pràctiques i accions dutes a terme en altres països i que pu- ció i requalificació professional.
guin orientar aquí les polítiques educatives que es duen a terme en la Promoure la divulgació de bones pràctiques entre ciutats associades
FP. Així mateix, es busca difondre i transferir bones pràctiques que a la Xarxa FP.
s’estiguin duent a terme a Catalunya i que siguin susceptibles de ser
exportades. Les ciutats que aplega l’Associació Xarxa FP són Anvers, Barcelona,
Els serveis que ofereix Xarxa FP es projecten en set àmbits: Berlín, Colònia, Dènia, Gandia, Göteborg, Kuopio, La Rochelle, Le-
Fomentar la col·laboració entre centres de formació i empreses en eds, Lió, Madrid, Mislata, Moscou, Munic, Pargas, Roma, Rovaniemi,
els entorns professionals afins a les estratègies de cada ciutat. Seta, Sheffield, Torí i Tolosa de Llenguadoc. e
Possibilitar la mobilitat a través de la formació en pràctiques a les
empreses per a joves en formació professional inicial. Fundació BCN Formació Professional
Fomentar l’aprenentatge de les llengües i l’adquisició de competèn-
cies lingüístiques especialitzades en entorns professionals.
Afavorir la inserció laboral de les persones joves en l’àmbit europeu
a través de la mobilitat de treballadors i de la transnacionalitat de 2i www.fundaciobcnfp.cat
projecte entre ciutats integrades a l’Associació. www.bcn.cat/xarxafp
24 RADIOGRAFIA e núm. 68 desembre 2008/gener 2009
núm. 68 desembre 2008/gener 2009 e RADIOGRAFIA 25
26 PARTICIPACIÓ e núm. 68 desembre 2008/gener 2009
CONCILIACIÓ
AL BARRI
EL PROJECTE ESTRATÈGIC «TEMPS DE BARRI, 
TEMPS EDUCATIU COMPARTIT» 
Un dels reptes actuals de les famílies és conciliar el «Construir un ús dels temps i dels 
temps infantil fora de l’horari lectiu amb les neces-
sitats horàries dels pares i mares, i que alhora espais educatius dels infants que s’adeqüin 
aquest temps d’oci i de lleure sigui educatiu i cre- a les necessitats de les famílies.»
atiu. «Temps de barri, temps educatiu compartit»
ofereix uns espais on es desenvolupen activitats en
família per facilitar un temps de convivència entre
els nens i nenes i els pares i mares. Per gaudir de
l’entorn més pròxim, el barri, i també per poder mi- l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona amb la voluntat
llorar la qualitat del seu temps. d’aportar un valor educatiu afegit a la gestió del projecte.
L’escola no està sola educant, i aquest convenciment és el que guia
les nostres aportacions al projecte «Temps de barri, temps educatiu
E l projecte es planteja dissenyar i aplicar accions per construir compartit». Creiem que l’educació és un compromís que implica di-
un ús dels temps i els espais educatius dels infants que s’ade- versos agents, escenaris i temps. Fer-ho possible vol dir treballar en
qüin a les necessitats de les famílies, amb actuacions que xarxa i en el context de cada territori de la ciutat. Els diferents agents
comptin amb la implicació dels diferents agents educatius i educatius i socials han de treballar per tal d’aconseguir la definició
socials en cada territori. d’un projecte educatiu comú, amb la voluntat de coresponsabilitzar-
«Temps de barri, temps educatiu compartit» es va iniciar l’any se en tot allò que es decideix i es porta a terme.
2005 com un projecte d’investigació-acció participativa impulsat per «Temps de barri, temps educatiu compartit» és un projecte estratè-
l’Ajuntament de Barcelona a través de la Regidoria de Nous Usos So- gic de ciutat perquè contribueix a fer de Barcelona una ciutat educa-
cials del Temps i la Fundació Jaume Bofill, en col·laboració amb els dora i té un impacte visible i una gran dimensió. Des de la perspectiva
districtes de Sants-Montjuïc, Gràcia i Nou Barris. Aquest projecte educativa té, com un dels seus objectius prioritaris, l’educació integral
també s’incloïa com a idea innovadora en el marc del Pla d’Acció del dels nostres joves i infants i el fet de donar suport a la funció d’aten-
Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona (PEC) 2003-2007 i, actual- ció i educació de les seves famílies. És un projecte que parteix de la
ment, és un dels onze projectes estratègics del PEC dins del nou Pla potencialitat dels nostres barris per arribar a la configuració d’una
d’Acció 2007-2011. oferta educativa extraescolar de gran qualitat, que posa en relleu el
Durant el curs 2005-2006, a través d’un procés participatiu, els di- compromís i la singularitat de Barcelona vers l’educació.
versos agents implicats van analitzar la informació recollida a través Creiem en la suma d’esforços de tots els implicats. Des de l’àmbit
d’un procés diagnòstic i van definir les propostes d’actuació per des- municipal —Regidoria d’Usos del Temps, Institut d’Educació i distric-
envolupar a cada barri. tes—, la Fundació Bofill i la participació dels agents educatius a cada
Es van crear cinc coordinadores de territori als barris de Sants, la territori, es pot assegurar un abordatge força complet i enriquidor per
Prosperitat, la Salut, el Coll i Penitents-Vallcarca. Al curs 2006-2007 obtenir bons resultats en benefici de l’educació integral dels nostres
es van posar en pràctica les primeres propostes d’actuació consensua- joves i infants i la cohesió social dels nostres barris. e
des per tots els agents implicats. 
El curs passat, un cop feta l’avaluació de les actuacions portades a Marleny Colmenares
terme en els territoris en fase experimental, es van dissenyar les noves Direcció de Serveis Educatius i Desplegament Territorial
accions, en les quals es van consolidar la major part de projectes po- Cap del Programa d’Acció Educativa Territorial
sats en marxa i es van incorporar les millores detectades en el procés Institut d’Educació
d’avaluació participada. 
És a partir de la consolidació d’aquesta fase experimental que es
planteja la fase de generalització del projecte als diferents barris de la
ciutat. És en aquest moment, a principis del 2008, quan s’incorpora 2i www.bcn.cat/tempsdebarri
núm. 68 desembre 2008/gener 2009 e PARTICIPACIÓ 27
ACTUACIONS DEL PROJECTE
Guia d’activitats i recursos educatius: Cada curs escolar s’elabo- Obrim el pati de l’escola: Aquest projecte fa possible l’accés lliure
ren unes guies d’activitats i recursos per als diferents barris adre- per part d’infants, adolescents i famílies al pati de l’escola en
çades a les famílies. S’hi descriuen tant l’oferta educativa organit- horari no escolar (tardes i caps de setmana) sota la supervisió
zada pels diversos agents educatius i socials com els d’un professional responsable, amb la finalitat de millorar l’ús
equipaments i altres recursos públics existents al territori i hi pot social dels equipaments públics i facilitar espais de relació als
accedir qualsevol infant o jove de la zona, de manera que fan infants, els adolescents i les seves famílies.
possible una oferta més àmplia i diversa. Suport i col·laboració amb els agents educatius i socials per dina-
Servei d’acompanyament: Aquest servei facilita que els infants es mitzar el treball en xarxa: Un coordinador territorial és l’encarre-
puguin desplaçar per realitzar activitats educatives en horari no gat de facilitar la relació i el treball compartit, gestionar els acords
escolar fora del propi centre. D’aquesta manera, s’intenta millorar i fer el seguiment del programa en el seu àmbit d’actuació. A
la mobilitat entre centres escolars i equipaments públics, així com més, treballa en coordinació constant amb els tècnics referents
l’accés als recursos educatius fora dels mateixos centres escolars. del programa en cada districte.
Activitats de lleure familiar: Aquestes activitats, adreçades als Suport al desenvolupament d’actuacions específiques dels agents
infants i les seves famílies durant els caps de setmana, tenen la fina- educatius i socials: Aquestes actuacions es fan en el marc del pla
litat de fomentar l’ús compartit i familiar del temps de lleure. d’acció de cada territori i de forma temporal.
LES DADES ACTUALS
En l’actualitat, «Temps de barri, temps educatiu compartit» es desenvolupa a dinou barris de la ciutat. Vuit barris dels districtes de
Sants-Montjuïc, Gràcia i Nou Barris estan desenvolupant el seu pla d’acció, i la resta de barris estan desenvolupant un procés partici-
patiu a partir de la diagnosi realitzada que els ha de portar a configurar el seus plans d’acció.
Territoris en pla d’acció. Curs 2007/08 Territoris en fase de diagnosi. Curs 2007-08
>> Agents entrevistats: Agents entrevistats i debats familiars realitzats a sis
Centres educatius: 35 districtes de la ciutat i onze barris:
AMPA: 19 >> Agents entrevistats
Entitats i associacions: 53 Centres educatius: 62
Serveis públics: 18. AMPA: 46
>> Alumnat participant: 11.335 Entitats i associacions: 73
>> Actuacions Serveis públics: 35
Patis oberts: 6 >> Debat familiar
Activitats extraescolars: 486 20.770 alumnes.
Activitats en família: 75
28 BARCELONA A L’ESCOLA e núm. 68 desembre 2008/gener 2009
Aquest curs ja en farà cinc que el
Museu d’Història de Barcelona
(MUHBA) va decidir fer un salt
qualitatiu en la seva oferta d’ac-
tivitats escolars. El programa d’activitats
escolars del MUHBA, com, d’altra banda, els
de la majoria d’entitats que organitzen acti-
vitats per a escolars, es podria qualificar
d’«ofertista»; és a dir, el museu llança al
mercat uns productes que els consumidors
compren si satisfan les seves demandes. Tot i
tenir unes valoracions bones o molt bones
de les activitats que s’ofereixen, la posició
que mantenen els centres educatius en rela-
ció amb el museu s’ha limitat a la d’usuaris
passius o, fins i tot, a la de clients.
D’altra banda, tota activitat educativa, en
la seva planificació i execució, ha d’incorpo-
rar tres elements bàsics: la font epistemolò-
gica, la psicopedagògica i la sociològica. Per
raons òbvies, el museu, quan dissenya acti-
vitats educatives, només pot recórrer a les
dues primeres, de manera que l’oferta d’ac-
tivitats serveix tant per a una escola de Ciu-
tat Vella com per a una de Sarrià-Sant Ger-
vasi o una de Matadepera. I només en el
moment de la implementació, i depenent de
la capacitat professional de l’educador o
educadora, és quan es pot incorporar la font
sociològica.
Tenint en compte aquests dos aspectes as-
senyalats anteriorment, el MUHBA va deci-
dir d’encetar noves línies d’actuació que per-
metessin canviar el caràcter de les relacions
existents fins aleshores amb els centres edu-
catius i millorar les activitats educatives
adaptant-les al perfil sociològic de l’alumnat
d’aquests centres. Així va néixer el projecte
Patrimonia’m.
Patrimonia’m va néixer amb la voluntat
d’obrir una relació de cooperació amb els
centres educatius de Ciutat Vella, un dis-
tricte que aquests darrers anys s’ha caracte-
ritzat per una gran afluència d’immigrants,
fins al punt que ara com ara més del 80% de
l’alumnat és d’origen no europeu. És un pro-
jecte destinat a l’alumnat de cicle superior
d’educació primària i al de primer cicle d’e-
ducació secundària, en què cada centre edu-
catiu que participa patrimonia un vestigi ar-
queològic de l’antiga Bàrcino i desenvolupa
una activitat d’ensenyament-aprenentatge
completa sobre aquest vestigi i el seu valor
patrimonial i simbòlic a diferents espais
(l’aula escolar, el museu, el jaciment, etc.) i
en diferents aspectes (context històric, ar-
queologia, conservació, difusió, etc.) relacio-
nant-lo amb el món actual (canvis i continuï-
tats històriques, i diferències amb altres
cultures de referència a l’escola).
PATRIMONIA’M
UN TREBALL COOPERATIU DEL MUSEU 
D’HISTÒRIA DE BARCELONA I LES ESCOLES DE CIUTAT VELLA
Un exemple de la ciutat educadora. Una escola «patrimonia» un vestigi de l’antiga Barcelona romana, desenvolupa una activitat d’ensenya-
ment-aprenentatge sobre aquest vestigi i el relaciona amb el món actual. Un treball de proximitat i cooperatiu entre el Museu d’Història de
Barcelona i els centres educatius del districte de Ciutat Vella. Això és el que ens mostra el projecte Patrimonia’m.
Fotografies: Pep Herrero/MUHBA
núm. 68 desembre 2008/gener 2009 e BARCELONA A L’ESCOLA 29
El context en què s’inscriu la proposta és el TOTA UNA EXPERIÈNCIA l’Escola Pia i el CEIP Mestre Morera de Ciu-
convenciment que els museus i les escoles i DE CIUTADANIA tat Meridiana —aquest darrer obre el camí
instituts comparteixen un mateix «repte» cap a l’extensió del projecte a la resta de la
educatiu: facilitar, des del coneixement de la ra un inici de curs com tots, ple de ciutat.
proximitat i del llegat patrimonial, la ins- Edesitjos que els nostres alumnes Al llarg d’aquests anys cal remarcar la impli-
tal·lació de cada ésser humà en el seu món. aprenguessin el que cal, sentint-se cació i col·laboració amb el projecte d’altres
Això té a veure amb la formació en i de la ciu- els protagonistes de la seva pròpia for- organismes i entitats, com ara el Centre de
tadania per afavorir la cohesió social i l’auto- mació tot cercant el camí més ric i com- Recursos Pedagògics de Ciutat Vella (difusió i
nomia personal i és més fàcil si existeixen pro- plet per a aconseguir-ho. Aleshores se’ns extensió), de la Inspecció d’Ensenyament
cessos de cooperació entre els diferents agents va oferir de participar en el projecte Patri- (control i avaluació), del Districte de Ciutat
educatius que incideixen en la socialització monia’m, el qual ens va enamorar. Vella (infraestructures de les Jornades), d’A-
d’infants i joves. A més, també comparteixen Ens van parlar de fer conèixer i estimar bacus (material fungible) o del Museu Agbar
un mateix «objecte» educatiu: el patrimoni. la nostra ciutat als nens i nenes, ens van de les Aigües i de Cementiris de Barcelona SA
Els museus l’han de conservar i l’han de difon- oferir l’aventura de la descoberta d’allò (activitats per a alumnes), i això ha suposat
dre perquè el tenen, i les escoles i instituts per- vital que uneix tothom, i tot això amb una autèntica xarxa d’agents educatius aixo-
què el tenen inclòs al currículum prescriptiu en treballs molt senzills i eines comunes que plugadora d’una experiència innovadora. 
els diferents continguts, tant de conceptes emprem a totes les escoles. Ens van fer
com de procediments i de valors. obrir els ulls i els cors dels nostres in-
Al projecte Patrimonia’m, la cooperació fants a una ciutadania global i completa.
I és clar! Ens vam llançar de cap a una
entre els centres educatius i el MUHBA es
formació engrescadora per part de la gran
realitza en diferents fases. L’objectiu és que
família del Museu d’Història de Barce-
els centres acabin dissenyant una unitat di- lona, que en tot moment ens ha «patri-
dàctica que s’inclogui dins del projecte curri- moniat», des de les beceroles, amb les «Els museus i les escoles i 
cular de centre i que respongui als interessos seves importants tasques i erudits conei-
i necessitats del tipus d’alumnat al qual va xements. Ara com a alumnes, ara com a instituts faciliten la instal·lació
adreçada l’activitat. companys, però sempre braç a braç. Ens
El Museu ofereix una formació tècnica al van oferir una altra manera d’ensenyar i de cada ésser humà en 
professorat que hi participa a càrrec del cap d’aprendre el coneixement del medi, ac-
d’Arqueologia (Ferran Puig i Verdaguer) i de tualitzada en els nous corrents amb uns el seu món.»
la cap de Conservació (Julia Beltrán de Here- mètodes plens de vivències inoblidables.
dia). El que es pretén és que el professorat Després va venir la feina de traspassar
entengui tot el procés pel qual passa una tots aquests coneixements i aquestes
peça des que es troba en un jaciment fins emocions al nostre alumnat; de fet, a tota
que és exposada al públic. Alhora també la nostra comunitat educativa. I es van
ofereix una formació didàctica al mateix anar integrant a la tasca dels tutors, l’aula
centre educatiu a càrrec de Marta Luna que de música, els grups flexibles de llengua i
els ajuda a dissenyar la unitat didàctica. de matemàtiques, els tallers de teatre i de
D’altra banda, també ofereix tot el suport plàstica, l’aula d’acollida... Ara, tots som També s’ha de valorar el fet de la reper-
possible quant a documentació i material «patrimoniadors» a l’escola! cussió externa que ha tingut la participació
amb el suport d’Abacus. Aquesta fase de la Un curs rere l’altre, els mateixos alum- de les escoles en aquest projecte. Alguns
cooperació dura un curs escolar, i és durant nes han anat aportant qüestions innova- exemples són la comunicació que l’IES Milà i
el curs següent que es fa la implementació dores que han enriquit la cèl·lula mare Fontanals va realitzar en el marc del Semi-
de Patrimonia’m: què cal fer per protegir
amb l’alumnat. Per difondre el treball dels nari Internacional Taula d’Història, El valor
i conservar millor el nostre patrimoni
centres educatius, al voltant del 18 de maig, social i educatiu de la història, o el premi re-
ciutadà? Com treballen i per a què els
Dia Internacional dels Museus, s’organitzen arqueòlegs i els historiadors? Com és but pel CEIP Àngel Baixeras a la Mostra de
les Jornades de les Escoles Patrimoniadores que ha crescut tant la petita Bàrcino? Produccions Audiovisuals Escolars organit-
(obertes a tot el districte), en què les carpes Ara que ens heu demanat una reflexió zada pel Departament d’Educació de la Ge-
envaeixen la plaça del Rei per mostrar els sobre aquests cursos que hem treballat neralitat de Catalunya pel vídeo El secret del
treballs de coneixement, investigació i divul- plegats, només se’ns acudeix de dir: tant Baixeras, realitzat en el marc del projecte
gació que els alumnes han realitzat durant el de bo tots els nens i les nenes del país Patrimonia’m. e
curs i totes les sales del museu s’omplen puguin «aprendre» a estimar-se i estimar
amb activitats diverses per les quals passa la ciutat on viuen com ho estan fent els Josep Liz
tot l’alumnat patrimoniador. nostres alumnes. I que tots i totes les Assessor d'activitats del Museu d’Història 
mestres puguin gaudir d’oferir un «pro- de Barcelona
PREMIS EXTERNS ducte» d’aprenentatge de tanta qualitat.
Tres centres van començar el projecte: el
CEIP Àngel Baixeras, el CEIP Rubén Darío i Rosario Yuste, Casimiro García 
l’IES Milà i Fontanals. Aquest curs ja en són i Ester Ortoneda
cinc més: l’Escola Vedruna-Àngels, el CEIP Mestres del CEIP Rubén Darío 
Collasso i Gil, el CEIP Parc de la Ciutadella, 2i www.museuhistoria.bcn.cat
30 UNA MICA DE TOT e núm. 68 desembre 2008/gener 2009
LA COLUMNA
La solidaritat llibres
a mateixa societat que demana a l’escola que eduqui en ¡Tú sí que vales!
Lvalors com la solidaritat, el respecte i la generositat, fo- Historias cortas de niños y niñas que 
menta l’individualisme, la competitivitat i el consumisme, construyen valores humanos 
encara que això signifiqui deixar milions de persones a la Montserrat Espert i M. Carme Boqué
cuneta. El contrasentit és tan evident que la societat necessita Editorial Graó, 2008
netejar-se la consciència buscant la complicitat d’institucions
com l’escola. A les classes de les escoles tot sembla ben normal. Les taules i les
I davant de tanta hipocresia, l’escola no pot ser ambigua. Ha cadires estan al seu lloc i els pots de pintures de colors s’arrengleren
de prendre partit amb decisió i fer evidents les contradiccions disciplinats al prestatge de l'armari de material. Qualsevol que mirés
existents entre els valors que es viuen a l’escola i els que predo- per la finestra pensaria que no hi passa res d'extraordinari. Els nens i
minen en la societat a la qual es pressuposa que ha d’estar inte- les nenes van fent la seva feina com si res, discretament, com si no
grada. En aquest context hem de sentir-nos orgullosos i orgu- volguessin cridar l'atenció. Però que ningú no s'enganyi: aquests
lloses quan diem que la societat va per una banda i l’escola va nens i nenes ens estan amagant un gran secret. I és que en aquestes
per una altra. I tant! I que continuï fins que no aconseguim aules hi ha mestres de bo de bo. 
transformar aquesta societat. Les mestres de bo de bo són éssers màgics. De vegades s'amaguen
Tenim el convenciment que hem vingut a aquest món per ser les ales de purpurina a sota d'una bata de quadrets. De vegades por-
feliços i que hem de compartir aquesta felicitat amb tothom. ten les butxaques plenes de guixos de colors. El seu cap és ple de
Per aconseguir-ho ens haurem d’endinsar en el món dels senti- idees i als seus ulls hi brilla l'estimació. Les mestres de bo de bo es
ments i veure quins cal potenciar i quins cal gestionar correcta- reconeixen sobretot perquè són capaces de fer que qualsevol petit
ment perquè aflorin dia a dia en les nostres accions i en les de esdeveniment es converteixi en un moment màgic. Els moments
les nenes i els nens de l’escola. És imprescindible que la nostra màgics ho són perquè es quan te’n adones que alguna cosa ha can-
actitud com a persones adultes serveixi de model a la canalla i viat en aquella persona petita que tens al davant. Un moment que
que allò que diem sigui allò que fem. dispara el big-bang del creixement en el cap i en el cor dels alumnes.
Hem de cultivar l’empatia per apropar-nos, d’igual a igual, a D'aquestes coses no se’n parla gaire. Són secrets compartits. Impres-
qui està patint. I hem d’anar més enllà i aprendre a compartir, sions de llum que queden per sempre gravades a la ment dels que les
també, la felicitat, les alegries, les satisfaccions, la tendresa... han viscut. Es guarden al cor com una espurna que brilla a la foscor,
Conèixer les dificultats que tenen altres persones, altres però fan de mal explicar perquè la màgia de l'espurna s'apaga quan se
col·lectius, altres pobles, ens ajuda a prendre consciència de la la treu a la llum del dia.
nostra fragilitat, personal i social; ens permet posar-nos al seu Tanmateix la Montserrat Espert i la Carme Boqué són dues mestres
lloc, veure la realitat des de diverses perspectives i, a partir d’a- de bo de bo que han fet un doble miracle: provocar i viure aquests
quest coneixement, ser solidàries i solidaris, denunciar les injus- moments màgics i, a més a més, escriure'ls perquè en puguem gaudir
tícies i atacar-ne les causes. tots i perquè puguem aprendre a provocar-los. 
L’escola és un espai ideal per tenir cura de les persones i que Aquest és el llibre que totes les mestres de bo de bo haurien volgut
tinguin cura de nosaltres, per col·laborar i dialogar, per apren- —pogut— somiar escriure alguna vegada. Com aquell que va enfilant
dre conjuntament i ensenyar-nos mútuament; en definitiva, un peces de colors en un collaret, les autores han anat enfilant històries
espai ideal per cultivar l’altruisme i l’autoestima. Fer una escola de nens i nenes. Històries que passen sovint a l'escola, però també a
així és un repte que ha d’impregnar la nostra manera de fer i de casa o al parc, i que tenen a veure amb la vida privada de cadascú,
relacionar-nos, que ha d’amarar tots els aprenentatges, que amb les relacions entre les persones i també amb el món que gira. 
hem de tenir present quan planifiquem l’organització de l’esco- Les històries parlen per elles mateixes i ens sedueixen per la seva
la. Aquesta actitud de compartir felicitat i alleugerir el dolor, extremada saviesa i vivacitat. Com aquell qui res, un adult de presèn-
tant de qui tenim a prop com de la gent que és lluny, ha de ser cia difusa, ens relata situacions que mostren com aquest adult trans-
una constant dins de l’aula, a l’escola, al barri... amb una acti- parent i disponible —sempre a punt per intervenir sense envair— ha
tud crítica i compromesa, que ens doni eines per anar transfor- dibuixat tenaçment el terreny de joc on els infants poden explorar i
mant el món. construir valors. Valors tan bàsics com l'alegria, la responsabilitat, la
Només si canviem les idees canviarem la pràctica, i aquesta senzillesa, la dignitat, la valentia, la quietud. La llista és llarga i a les
ens canviarà les idees a mesura que anem modificant la realitat. reflexions que acompanyen cada història les autores ens sorprenen a
cada pas per la frescor i l’originalitat del seu pensament. 
Pep Guinovart i Cesc Noguera Quan semblava que sobre valors ja estava tot dit, aquest llibre tei-
Mestres del CEIP Patronat Domènech xeix un fil vermell que ens acompanya per poder buscar, trobar, assa-
jar i emmarcar la trama de valors que es desprenen de cada situació
des d’una perspectiva radicalment compromesa amb un model que
rebutja la transmissió. 
En resum, és un llibre per llegir, per gaudir i per fer servir. Als que
treballeu a l'escola us ajudarà a reconèixer els moments màgics a les
vostres aules, als qui formeu futurs mestres us serà imprescindible per
encomanar als vostres alumnes la passió per educar, als qui tingueu
l'oportunitat de treballar amb les famílies us oferirà un bon material
per compartir i reflexionar sobre l’educació dels infants i els joves.
Araceli Vilarrasa
lacolumna
núm. 68 desembre 2008/gener 2009 e UNA MICA DE TOT 31
sllibEls relefants mai no obliden
Anushka Ravishankar
Thule Ediciones, 2e008 sllibres
Un conte d’animals on surten elefants, búfals, micos, al- La qualitat de la impressió és extraordinària. Perceps
gun lleó i algun tigre. El relat és molt simple i alhora per- de seguida que tens a les mans un llibre bo. El blanc, el
met totes les especulacions possibles. A la selva es pro- negre i el lila són els tres únic colors de totes les
dueix una enorme tempesta i un elefant es perd i es il·lustracions, Cristianne Pieper ho fa molt bé. Amb qua-
queda sol. És acollit per una manada de búfals que l’in- tre marques identifiques els animals. Està farcit d’ono-
corporen amb tota naturalitat, els aclareix els senders, matopeies que queden barrejades com si fossin una
els troba fulles fresques a les branques altes dels arbres, il·lustració més. La disposició de les frases no és gens
estableixen una cooperació eficient per les dues bandes. convencional i queden dins d’aquest conjunt harmònic
El dilema es planteja quan reapareix la manada d’ele- de la distribució de l’espai dels fulls.
fants i el criden. Què fa el nostre protagonista? L’edició original és de l’Índia, forma part d’aquest lli-
Ben segur que es pot promoure un debat interessant al bres artístics, elevats a la consideració d’objecte cultural.
voltant dels possibles finals d’aquesta història. És certament Va acompanyat d’un full on s’explica el procés de con-
un relat que ens proporciona molts elements de reflexió al fecció. Totes les pàgines del llibre s’han serigrafiat sobre
voltant del sentiment de pertinença a un grup. És un llibre paper especial fet a mà, de manera que cada pàgina és
que afavoreix posar-se en la pell de l’altre i per tant ajuda a una impressió original. Una obra d’art.
formar-se criteris sobre situacions diverses. És d’aquests àl-
bums que es pot llegir en veu alta per a infants petits, que Roser Colomer
el poden llegir sols els nens i nenes de cicle inicial i que pot Biblioteca Artur Martorell
servir per a més grans segons el nivell lector.
>>BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ GRATUÏTA
Nom i cognoms:
Adreça particular:     CP:   
Localitat: Província:  Telèfon:
Correu electrònic: Professió:
Lloc de treball (optatiu):
Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona  
Fax: 93 402 36 01  e-mail: imebatencio@bcn.cat
L’informem que les seves dades de caràcter personal s’incorporaran en un fitxer automatitzat, Mailing d’Educació, del qual és titular l’Institut d’Educació de l’Ajuntament
de Barcelona. Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a trameses de l’Institut d’Educació dels temes que ens heu indicat. Finalment l’informem que podreu exercitar
en qualsevol moment els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició en els termes establerts en la legislació vigent sobre protecció de dades, adreçant-vos per escrit al
Registre de l’Institut d’Educació: Pl. Espanya, 5, 08014 Barcelona, indicant clarament en l’assumpte Exercici de Drets. Autoritzo també la cessió o comunicació d’aquestes
dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives públiques i privades que les sol·licitin  sí                 no 
Data i signatura:
LA TIRA CÒMICA DE... 
Elsa Esperanza / Escola Massana
✄