LA NOVA FORMACIÓ PROFESSIONAL A FONS >>Deconstruint l’FP L’ENTREVISTA >>Marian Chavarria PROTAGONISTES >>Dentistes sobre rodes APUNTS >>Els vincles amb el món del treball JO TAMBÉ EDUCO >>Infermera de centre Núm. 73 juny/juliol 2010 2 SUMARI e núm. 73 juny/juliol 2010 04/05 e núm. 73 juny/juliol 2010 núm. 73 juny/juliol 2010 4 NOTÍCIES núm. 73 juny/juliol 2010 núm. 73 juny/juliol 2010 e NOTÍCIES 5 16 RADIOGRAFIA e e RADIOGRAFIA 17 >> NOTÍCIES... ... 16/17 NOTÍCIES MOSTRA RECERCA JOVE DIÀLEGS DEL PECB: LA NIT DE SANT JOAN EN LÍNIA EL PORTAL BRESSOL Els dies 12 i 13 de juny se celebrà la Mostra EDUCACIÓ I LLEURE DE DAGOLL DAGOM Ja es pot consultar el portal Barcelona de Recerca Jove a Barcelona del curs Llibertat, satisfacció i gratuïtat són tres El proper mes de setembre torna un dels Bressol, el punt d’entrada a cadascuna de RADIOGRAFIA 2009-2010, dins del marc de la Festa de la termes fonamentals, que segons el espectacles més memorables de la les 73 escoles bressol municipals. El web Ciència organitzada per l’Institut de Cultura conferenciant Manuel Cuenca, director de companyia teatral Dagoll Dagom amb també inclou tota la informació d’interès per de Barcelona. Aquesta trobada, convocada l’Institut d’Estudis d’Oci i Temps Lliure de la «La Nit de Sant Joan» i que servirà per als pares i familiars d’infants de 0 a 3 anys. MOR DOLORS CANALS conjuntament pel Consorci d'Educació Universitat de Deusto, ha de tenir una bona inaugurar el Teatre Arteria Paral·lel, que Des de consultar el procés de preinscripció Dolors Canals Farriols, metge, biòloga i de Barcelona i l'Institut d'Educació de activitat de lleure. Aquesta és una de les recupera l’antic Teatro Español. «La Nit de i matrícula a una escola bressol municipal pedagoga va morir a Barcelona el passat 31 l'Ajuntament de Barcelona, serveix per conclusions que resumeixen el Diàleg del Sant Joan» va ser un dels primers musicals fins a conèixer les notícies relacionades amb de març, a l’edat de 97 anys. Entre d’altres a donar a conèixer els treballs de recerca PECB «Educació i Lleure: jo també educo!», de creació catalana, estrenat l’any 1981. el món de la petita infància. Tot això es pot responsabilitats al nostre país, va ser la de batxillerat més reeixits i per a reconèixer que es va celebrar sota la coordinació del Dagoll Dagom presenta ara una nova fer a través del nou portal Barcelona Bressol. encarregada de les Guarderies de Guerra l’esforç realitzat per l’alumnat i pel Fòrum d’Educació i lleure, un dels motors versió adaptada, dirigida per Carles Aquest portal també és el punt d’entrada (1936-1939), reconegudes professorat que el tutoritza. Els treballs de l’actual Pla d’acció del Projecte Educatiu Alberola, i també ha preparat una proposta a cadascuna de les 73 escoles bressol internacionalment per la seva organització i de recerca escollits queden, a més, recollits de Ciutat de Barcelona (PECB). pedagògica per a les escoles i instituts municipals de la ciutat. Cada centre té un metodologia aplicada amb rigor científic. en una publicació. de la ciutat. web específic, on trobareu l’actualitat de ENTREGA DE PREMIS Posteriorment, aquest mateix programa el i www.bcn.cat/pecb l’escola o els serveis complementaris que MECASEAT Evolució de la matrícula de va aplicar al Centre pilot de Guarderies de i www.edubcn.cat i www.dagolldagom.com ofereix, entre altres informacions. El passat mes de maig va tenir lloc l’entrega Guerra de Nova York, durant la Segona de premis del concurs MECASEAT, una Guerra Mundial. i www.bcn.cat/barcelonabressol iniciativa impulsada per la Fundació BCN De la seva dilatada vida professional, Formació Professional i l’empresa SEAT, amb destaca la recerca científica en el el suport del Consorci d’Educació de coneixement del desenvolupament humà Barcelona per a estudiants de formació des del naixement fins els tres anys, EL PRIMER CENTRE XICS professional de Barcelona de les especialitats destriant la relació entre genètica i cultura. DE BARCELONA de Mecanització i Instal·lació i manteniment Com a formadora, Dolors Canals insistia L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el electromecànic de maquinària i conducció en la necessitat de revisar i reflexionar sobre president del FC Barcelona, Joan Laporta, de línies. Montserrat Ballarín, regidora el motlle cultural, eliminant programes han signat el conveni per impulsar el Centre d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona obsolets i introduint nous conceptes com XICS Carmel i Entorns, que estarà situat a i Ramon Paredes, Vicepresident de recursos la importància del desenvolupament motriu DECLARACIÓ DEL CONGRÉS les instal·lacions de l’Institut Ferran Tallada, humans de SEAT, van lliurar els segons formació professional a Barcelona de forma autònoma, la introducció de DE CIUTATS EDUCADORES situat al Carmel. El centre acollirà, a partir premis, les Beques d’FP especialitzada a conceptes científics i la ètica, i la L’11è Congrés Internacional de Ciutats del mes de setembre, 80 nois i noies d’entre l’Escola d’Aprenents SEAT i els primers consideració l’infant de 0 a 3 anys com Educadores celebrat a Guadalajara (Mèxic) 10 i 16 anys a risc d’exclusió social i premis d’ambdues especialitats. a persona amb drets i responsabilitats. del 22 al 24 d’abril amb el lema «Esports, vulnerabilitat del barri. Es tracta del primer La Dolors va ser una ferma defensora de polítiques públiques i ciutadania. Reptes centre a la ciutat de la Xarxa Internacional i www.fundaciobcnfp.cat les escoles 0-3, com espais potenciadors d’una ciutat educadora», ha comptat amb de Centres Solidaris per a l’Educació i de desenvolupament i cultura. Emprant les l’assistència de més de 1.000 persones, l’Esport (XICS), una iniciativa de la Fundació seves pròpies paraules, «una bona escola representants de 68 ciutats de 14 països. FC Barcelona que ja ha impulsat tretze 0-3 és la representació de la millor cultura La Declaració final del Congrés, que podeu centres arreu del món. actual, i està en posició de comprendre i llegir a la web de l’Associació Internacional incidir sobre la que vindrà». de Ciutats Educadores deixa constància del i www.fcbarcelona.cat compromís de les ciutats educadores amb Marisol Gelonch i Àngels Zamora la democratització de l’activitat esportiva. i www.edcities.org 06/07 6 PARTICIPACIÓ e núm. 73 juny/juliol 2010 núm. 73 juny/juliol 2010 e PARTICIPACIÓ 7 18 L’ENTREVISTA e núm. 73 juny/juliol 2010 núm. 73 juny/juliol 2010 e L’ENTREVISTA 19 AQUELLA PRIMAVERA DEL 1999... MARIAN CHAVARRIA Directora de l’Institut Bonanova, «La formació Recordo que la primavera encara no havia començat a fer-se missió Delegada, que, juntament amb l’Oficina Tècnica, donen esta- notar, i això que ja érem a primers d’abril —el 7 d’abril de bilitat i coherència al conjunt d’activitats i projectes que sota el parai- premi a la Innovació organitzativa (2006) professional té 18/22 1999—, quan iniciàvem a Barcelona el Congrés Constituent gua PECB es realitzen a la nostra ciutat. dos grans dèficits: del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona (PECB). Darrerament, el 2008 totes aquestes accions s’han agrupat en tres l’allunyament Era, però, un camí que ja havíem començat feia força temps, quan àmbits d’actuació: ciutadania i convivència; diversitat i igualtat d’opor- respecte els processos el 1990 es va realitzar el I Congrés Internacional de Ciutats Educado- tunitats, i educació compartida, així com en quatre fòrums de debat, de producció i PARTICIPACIÓ DEMOCRÀCIA, res, moviment que quatre anys més tard, el 1994, es va formalitzar que apleguen les més de dues-centes entitats que formen part del Pla l’actualització del com a Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE). Barce- d’Acció 2008-2011 i d’aquest gran projecte col·lectiu que és el PECB. lona presideix aquesta associació i és la seu de la seva Secretaria. L’any 2009 ha estat formalment el nostre 10è aniversari. Hem tin- professorat.» A partir de l’octubre de 1997 es van fixar els objectius, els procedi- gut moltes oportunitats de celebrar-ho: des de la nostra participació ments i les actuacions prèvies a la realització del nostre Congrés Cons- al mes de maig a la IX Trobada Estatal de Ciutats Educadores a Gra- EDUCACIÓ I tituent, convocat per l’Ajuntament de Barcelona i les institucions edu- nollers, fins a les X Jornades del PECB al desembre, passant per La catives i socials més rellevants de la ciutat . Quatre dies de debats i Ciutat de les Persones al Passeig de Gràcia durant les Festes de la reflexió, del 7 a l’11 d’abril de 1999, van culminar en la signatura so- Mercè o, al novembre, la jornada «El compromís cívic amb l’educa- lemne al Saló de Cent de l’Ajuntament del document Compromís de ció», organitzada per la Diputació de Barcelona, on vam compartir Barcelona amb l’educació per part de les entitats participants. amb la resta de pobles i ciutats el que ha estat l’experiència d’aquests PARTICIPACIÓ El PECB, doncs, ja fa deu anys que funciona. Fins al 2004, només deu anys d’aprofundiment i consolidació del Projecte Educatiu de Ciu- «És el moment per eren les jornades anuals les que, entorn de temes concrets —immi- tat de Barcelona. L’ENTREVISTA gració, escola i ciutat, comunicació, civisme—, aplegaven el conjunt Ara podem dir que aquella primavera del 1999 comença a donar els de la comunitat educativa de Barcelona. El 2004, a partir d’un ampli seus fruits. procés participatiu, es va aprovar un primer Pla d’acció, que definia posicionar la La declaració de les X Jornades del Projecte Educatiu de Ciutat vetlla tres principis prioritaris i una estructura organitzativa del conjunt d’en- Lluís Filella formació titats implicades en el PECB: es creaven el Consell Directiu i la Co- Comissió Delegada del Consell Directiu del PECB Democràcia, educació i participació per la qualitat democràtica de la vida ciutadana i de l’educació professional de qualitat» L’aprofundiment en els valors democràtics i la participació en la presa de decisions és una de les la transparència i la coherència són referents participació, constitueixen pràctiques de- • La participació de les ciutadanes i dels ciu- preocupacions de l’educació en tots els seus àmbits. Sota aquesta òptica, i amb motiu de la celebració ètics que regeixen la vida democràtica dels mocràtiques de primer ordre. Els processos tadans de Barcelona en activitats socials, de centres i entitats educatives i socioculturals, participatius i deliberatius són fonamentals lleure, esportives, culturals i artístiques ex- del cinquantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets dels Infants, del vintè aniversari de la i que obliguen les administracions públiques per dotar de sentit una democràcia que vo- pressa un interès pels afers col·lectius i és Des de fa anys, l’Escola Bonanova, centrada en la formació professional sanitària, s’ha convertit en una Convenció dels Drets dels Infants i del seixantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, a actuar en el mateix sentit. lem directa i activa, i no solament formal. un signe de ciutadania compromesa, base Marian Chavarria referència. Hi treballen més de noranta persones, i ha recollit premis pel seu caràcter innovador i s’ha el Consell Directiu del PECB va decidir convocar les X Jornades del PECB amb el tema «Democràcia, • L’educació democràtica s’orienta a formar • Les administracions públiques de la ciutat d’una ciutat democràtica. Des d’un conei- ciutadans i ciutadanes conscients dels va- tenen una responsabilitat destacada en el xement informat i creatiu es contribueix a convertit en un centre generador de professionals de la salut. I tot això sota el lideratge de Marian Educació i Participació Ciutadana». Fotografia: Patricia Esteve lors i beneficis de la convivència democrà- foment i l’enfortiment de la qualitat demo- reforçar la cultura democràtica. Chavarria, la directora de l’escola des de fa vint anys i que va ser infermera abans de docent. La Marian tica i també de les seves regles i condicio- cràtica de Barcelona, amb la promoció de • La concreció i la posada en pràctica dels prin- creu apassionadament en la formació professional, i aquesta passió no li fa perdre motivació per nants, i amb capacitat de plantejar opcions processos de deliberació democràtica en la cipis de la Declaració és una responsabilitat millorar-la i posicionar-la com a formació de qualitat. Text: Araceli Vilarrasa i Oriol Guiu / Fotografia: Patricia Esteve Enric Prats presentar quaranta-tres experiències educati- Innerarity, professor de la Universitat de Sa- i alternatives per millorar la vida personal i governança dels assumptes públics. Les ac- compartida per les persones i les entitats que La declaració de les X Jornades Coordinador dels comitès científic i tècnic ves, que van ser organitzades en set espais de ragossa, que va alertar sobre la necessitat de col·lectiva en el camí de la justícia social. tuacions i iniciatives de les administracions i la subscriuen. El seguiment i l’avaluació de de les X Jornades del PECB debat, amb els temes següents: reconèixer i pensar en clau de futur. • Educar en valors democràtics i fomentar la de les autoritats democràtiques repercutei- l’aplicació d’aquests principis suposa també Coordinador del Fòrum Ciutadania i Educació acompanyar; exercir els drets democràtics; participació és una responsabilitat compartida xen en el grau de qualitat democràtica que un repte de qualitat democràtica. del Pla d’acció 2008-2011 del PECB aprendre ciutadania; crear xarxa i comunitat; LA DECLARACIÓ per tots els agents socials i comunitaris, i les percep la ciutadania. Universitat de Barcelona pensar l’educació democràtica; ampliar la de- La declaració final de les X Jornades vol re- institucions i administracions de la ciutat. Les • Els centres i les entitats educatives i socio- La declaració es tanca amb una crida al com- er iniciar la conversa, no podem oblidar que vostè dirigeix que programem. Pel que fa als recursos o als equipaments, la compra mocràcia, i obrir la ciutat. El diàleg entre l’al- flectir la tasca realitzada i servir de carta d’o- escoles i els instituts, les famílies, les entitats culturals arrelades al territori protagonitzen promís en una educació bastida sobre els valors un centre que l’any 2006 ja va rebre el premi Innovació de la des del mateix centre ajuda molt a gestionar els recursos econòmics. calde de Donostia, Odón Elorza; el pedagog rientació per vetllar sobre la qualitat demo- de lleure i les associacions culturals, esportives pràctiques democràtiques de participació en democràtics i la participació, i es completa amb P Directora de l’Institut Bonanova, Generalitat de Catalunya. Per tant, parlem d’un centre de for- Els canvis més importants i més evidents fan referència a la cultura de i bé sembla cert que determinats fets Miquel Martínez, professor de la Universitat cràtica de la vida ciutadana i de l’educació en i comunitàries, ofereixen espais i oportunitats la presa de decisions dels afers col·lectius. accions concretes i pràctiques de referència S mació professional que fa molt de temps que és capdavan- la millora contínua. Hem de ser conscients que ens podem equivocar i actuacions d’alguns representants de Barcelona, i la periodista Milagros Pérez particular. Així, després d’una introducció per per aprendre i exercir aquests valors. Aquestes pràctiques requereixen el suport i que exemplifiquen cada un dels principis. ter en innovació educativa. i que podem millorar, si ajudem des de l’autonomia de gestió, a fer polítics poden tenir un efecte desmo- Oliva va servir per debatre sobre la democrà- remarcar la importància dels valors democrà- • La reflexió crítica i la presa de posició en te- el reconeixement institucional de les admi- La tasca que se’ns obre al davant és intensa Així és. Ens van donar el premi per la innovació aplicada a l’organit- una bona planificació. bilitzador, la ciutadania mostra interès cia i participació des de les polítiques de pro- tics i la necessitat d’aprofundir-hi des de l’e- mes d’interès social afavoreixen el clima de- nistracions públiques i autoritats democrà- i apassionant. Així, tot recollint el repte del zació del centre, que es basa en l’autonomia de gestió que estableix En l'actualitat ens trobem en un nou procés d’innovació, ja que formem i participa quan realment se li dóna oportuni- ximitat i el paper de l’escola en aquest àmbit. ducació, la declaració recull deu principis que mocràtic necessari en un context de diver- tiques de la ciutat. darrer principi, el PECB, per mitjà del Fòrum la disposició dels recursos segons l'activitat que fem cada curs. Això no part dels centres FP-CAT, que són els centres d’excel·lència que la Ge- tat i l’ocasió s’ho mereix, com s’ha posat de Un altre diàleg, mantingut entre el periodis- van inspirar el debat i les reflexions de les jor- sitat i de pluralisme, com el de la ciutat de • Les tecnologies de la comunicació ofereixen de Ciutadania i Educació, assumirà el com- del Projecte Educatiu de Ciutat és freqüent en un centre públic educatiu, i respon a una planificació neralitat de Catalunya potencia amb vista al desenvolupament estratè- manifest en moltes situacions. Segurament, ta Enric Calpena, la pedagoga Mireia Civís, el nades. Els principis són els següents: Barcelona. Les competències democràtiques noves oportunitats per ampliar la democrà- promís de vetllar per la posada en pràctica de que permet posar èmfasi en els projectes que interessen cada any. És gic del país. Seran 15 centres a tot Catalunya, i nosaltres responem a l’à- cal reforçar i reformular els mecanismes de la diputat Joan Manuel del Pozo i el sociòleg i participatives de la ciutadania són requi- cia. La contribució dels mitjans de comuni- la declaració. Del que es tracta, en definitiva, difícil veure fins a quin punt tots aquests projectes d’autonomia i d’in- rea sociosanitària i d’atenció a la dependència. També hem estat democràcia representativa, així com avançar Oscar Rebollo, va arrencar amb l’interrogant • La democràcia es fonamenta en el principi sits perquè s’impliquin en temes socialment cació en la consolidació d’una democràcia és de contribuir a la construcció d’una «ciutat novació afecten l’èxit escolar dels nostres alumnes, perquè l’èxit de- nomenats, per l’Estat espanyol, un dels centres de referència que tenen més per aprofundir en la democràcia. sobre la contribució de la gran diversitat de d’igual dignitat de totes les persones, amb destacats de la vida quotidiana. sòlida es materialitza per mitjà d’un com- plural i oberta per aprendre i exercir els drets pèn de molts factors, però si la pressa de decisions d’un centre és fa com a missió la innovació i la transferència de coneixements als altres En aquest context, es van dur a terme les X projectes i de propostes educatives que es independència de la seva condició i origen, • Els processos d’elecció dels òrgans de direc- promís ètic, l’establiment de mecanismes i els deures d’una ciutadania que viu en les des de la pròpia realitat i es pot fer amb flexibilitat, atenent les neces- centres. Això ens ha obligat a desenvolupar un nou projecte innovador Jornades del PECB el 30 de novembre i l’1 de duen a terme per enriquir o augmentar la i s’expressa en el dret i el deure dels ciuta- ció i representació en els centres i les enti- d’autoregulació i la constitució d’espais d’in- diferències i lluita contra les desigualtats». e sitats de cada curs, això segur que ha de donar bons resultats. La nos- sobre com hem de fer aquesta transferència de coneixements. Si som desembre de 2009, les quals van comptar qualitat democràtica de la ciutat. Va tancar dans i ciutadanes a participar en la presa de tats educatives i socioculturals, com també teracció i diàleg amb la ciutadania susten- premi a la Innovació organitzativa (2006) tra gestió ens permet no tant com fer un canvi de plantilla cada curs, un centre de referència, hem de ser capaços de transmetre innovació i amb prop de cinc-cents participants. S’hi van les Jornades la conferència del filòsof Daniel decisions dels afers públics. El compromís, els mecanismes interns per promoure la tats en el debat públic. i www.bcn.cat/educacio/pec però sí fer els ajustaments necessaris de professorat d’acord amb el hem de detectar, per tant, des de quina òptica podem innovar. 08 8 JO TAMBÉ EDUCO e núm. 73 juny/juliol 2010 24 OBERTS AL MÓN e núm. 73 juny/juliol 2010 núm. 73 juny/juliol 2010 e OBERTS AL MÓN 25 Paqu.i Jur ad o ies adolescents mengen cada vegada pitjor, passen més temps sols i acaben menjant el «A les empreses tenim «Els alumnes passen més de la meitat més fàcil de fer i sense tenir en compte cap equilibri dietètic». Infermera de centre a l’Institut Pau Claris Per la seva consulta de l’institut passen més instructors qualificats» Ursula Renold del temps lectiu a les empreses» 23/25 Roland Oesterlund noies que nois «als nois els costa més per una JO TAMBÉ EDUCO qüestió cultural», comenta, moltes d’elles nou- vingudes i sense projecte de futur. «Arriben a Quins són els principals reptes a què s’enfronta capdavanter de les empreses. Tenen incentius el sector de la sanitat. En el futur, entre el 2020 Quins són els principals reptes de la forma- Quina és la relació entre les empreses i els cen- competències que els portin a l’ocupació, els dir-me que volen quedar-se embarassades, ja «El noi que m’agrada m’ha demanat tenir relacions sexuals; què he la formació professional a Suïssa? per a acollir estudiants en pràctiques perquè, se- i el 2030 tindrem un problema importantíssim ció professional a Dinamarca? tres de formació professional? hem de donar una experiència concreta amb que un fill o filla serà una cosa que tindran de fer?», «Estic cansat de menjar sempre el mateix a casa, però els Tenim un sistema de formació professional ben gons els estudis, els beneficis superen els cos- al sistema sanitari. Per això hem començat a crear Un dels principals reptes del mercat laboral és L’aportació més important del món empresa- coses que puguin fer servir directament al lloc seva i que sempre podran estimar», explica. estructurat i que funciona molt bé, però actu- tos. A Suïssa controlem estrictament les em- nous programes al nivell secundari superior. que ens enfrontem a un futur amb una manca rial, que és el tema de què parlaré després a de treball, i els hem d’inculcar actituds que els pares no em fan cas», «He començat a fumar perquè tots els amics També li toca parlar de drogues, «en tenen alment hem d’afrontar la globalització i la in- preses que acullen estudiants en pràctiques de mà d’obra qualificada. Tot i que la crisi ac- la meva presentació, és que els alumnes pas- permetin adaptar-se als canvis. Això vol dir que, ho fan». Frases de nois i noies adolescents que recorda Paqui més a l’abast que fa uns anys i el seu consum ternacionalització i el fet que altres països no te- perquè els donin una educació, perquè a més Ha descrit la relació actual entre les empreses tual pot provocar un cert nivell d’atur, l’any pas- sen més de la meitat del temps lectiu a les em- si els eduquem en l’àmbit escolar, no ens hem s’ha banalitzat», i de sexe. Sobretot, de les re- Jurado, la infermera de centre de l’Institut Pau Claris. Una figura nen sistemes de formació professional com el de treballar-hi hi aprenguin coses. Per això te- i la formació professional. Quines innovacions sat mateix teníem plena ocupació, i hi havia una preses, ja siguin privades o públiques. Els alum- de limitar a plantejar-los problemes amb una lacions d’abús de nois a noies. creada pel programa «Salut i Escola», que informa i assessora en nostre. Per això al nostre país s’està vivint un nim instructors qualificats a les empreses. creu que poden introduir les empreses a la for- forta pressió sobre el mercat laboral. Hem d’a- nes accedeixen a l’empresa i no es limiten a fer sola solució i a ensenyar-los a fer les coses cor- «El més important és escoltar-los. Dir les co- procés d’academització de l’educació. És una mació professional? Creu que les empreses hi treure més estudiants cap a la formació pro- de voluntaris o simplement a observar, sinó que rectament. També els hem de plantejar reptes temes de salut i conductes de risc als alumnes dels instituts. ses, deixar-les anar, ja els va molt bé. Alesho- conseqüència de la globalització, no té l’origen Quines són les titulacions amb més demanda poden aportar res? fessional. Durant molts anys, els nostres pro- treballen i perceben un salari. Com més s’es- que tinguin més d’una solució, que deixin lloc Text: Oriol Guiu / Fotografia: Patricia Esteve res és qüestió que se sentin acompanyats a al nostre país, i té a veure amb la manca de re- actualment. Em refereixo a titulacions, capa- Per descomptat. Al nostre país hem decidit ini- grames de formació professional van ser molt pecialitzen i més experiència adquireixen, més a la creativitat, que apel·lin als talents dels l’hora de prendre decisions i oferir-los tota la coneixement de les nostres titulacions a l’es- citats o competències. ciar una reforma i hem començat per un pro- populars, però a les darreres quatre o cinc dè- alts són els salaris que cobren els alumnes du- alumnes però que també reconfortin els que informació». La Paqui també té clar que no es OBERTS AL MÓN tranger. Un dels nostres reptes principals és Puc parlar de professions, més que de capacitats. cés d’innovació. Per exemple, al debat sobre la cades els pares i els estudiants creuen que l’e- rant la formació. És una contribució valuosís- necessiten una resposta comprensible i repe- pot convertir ni en amiga ni en còmplice. «El contactar amb altres països per demostrar que La més important és la formació administrativa reforma es va abordar la formació administra- ducació secundària els donarà millors oportu- sima, que crec que se subestima enormement. tible. Per tant, s’ha de procurar que hi hagi pro- a sortit el sol, són les nou del matí i de Barcelona i és una de les noranta-cinc pro- millor és que ells entenguin el problema i faci- H no solament el nivell secundari superior, sinó bàsica. La tria un de cada quatre joves, perquè tiva bàsica. Les empreses van dir que els joves nitats a la vida. A Dinamarca, com en molts Quan els alumnes acaben els estudis, ja estan fessors al sistema i instructors al lloc de treball en un petit despatx, mig amagat, fessionals de la infermeria que un cop a la set- litar-los la solució. Que s’atreveixin a explicar- Paqui Jurado també al nivell terciari no acadèmic, hi ha bo- el sector dels serveis és molt potent a Suïssa. Un no estaven ben preparats per al futur, que els altres països, l’educació superior té un prestigi plenament integrats al mercat laboral i n’han que tinguin una mentalitat oberta i fe en els es- de l’Institut Pau Claris, m’hi trobo mana visiten instituts de secundària per aten- ho perquè sols no ho podran resoldre, i jo tam- nes alternatives al sistema universitari, amb un altre sector molt important, especialment per a faltaven coneixements en el camp de les tec- especial. Per això la secundària general atreu compartit les condicions amb els professio- tudiants. Que els donin l’oportunitat també de asseguda la Paqui Jurado. És una dre una consulta oberta, a la qual l’alumnat de poc». La consulta és sempre confidencial, a vincle estret amb el mercat laboral. Per assolir nologies de la informació, i van manifestar que la majoria dels alumnes de més talent, que fallar de vegades, perquè dels errors en treguin infermera del centre d’atenció primària (CAP) 3er i 4rt d’ESO pot accedir lliurement. La Paqui excepció de quan sorgeix algun risc per a la una millor acceptació hem d’aconseguir el re- volien fer els seus propis exàmens al si de l’em- també es necessiten a la formació professional. una experiència profitosa i aprenguin a evitar- Casc Antic, molt a prop de l’institut; només informa i assessora en temes de salut, ajuda el salut dels nois i noies. coneixement recíproc de les titulacions. Aquest presa. Per la nostra banda, hem llançat un pro- El que veiem avui dia és que un nombre im- los en el futur. Els errors els poden fer millorar. s’ha de creuar l’Arc de Triomf. Des de fa sis professorat del centre en activitats de promo- La Paqui ens acompanya a la porta del seu és un dels nostres reptes a llarg termini. Un al- cés de reforma de la normativa i la legislació i portant comença la formació professional quan Crec que aquests són els aspectes bàsics apli- cursos, és també la infermera de l’institut. No ció d’hàbits saludables i orienta i deriva l’a- petit despatx. A fora se senten els nois i noies tre repte és el d’afrontar el procés migratori. A hem assegurat la formació continuada de tots acaba la secundària, perquè té més sortides que cables a tots els sectors. Tenim cent programes hi va per curar ningú, més aviat es converteix lumnat, si és necessari, als serveis de salut. pels passadissos de l’institut. Dues noies s’hi Suïssa rebem molta immigració. La millor via per els estudiants fins a la implantació de les noves l’educació superior. És evident que cal gent amb educatius diferents i tres-centes especialitats, en la persona que escolta les inquietuds de nois «Els joves de catorze a divuit anys no acos- acosten i estan a punt d’entrar. «Ara vinc», els a integrar aquestes persones en la nostra societat mesures. Les empreses participen en totes les estudis superiors, però la quantitat de llocs de i tots s’enfronten a canvis. A més, continuen i noies que viuen l’etapa de l’adolescència. tumen a anar gaire als centres d’atenció pri- diu. Mentre ens diu adéu, no es vol oblidar de és l’educació. El tercer repte és la validació de fases, especialment en aquest procés d’innovació treball per a persones amb idiomes i carreres apareixent nous camps que demanen noves «No és que faci de consultora sentimental, mària. Tenen problemes que requereixen inti- dir-nos que «són joves, i estar amb ells m’a- les competències que s’adquireixen en l’àmbit A més, a Suïssa totes les normatives passen per humanístiques és limitada. En altres països idees per sobreviure a la competència. Innovació europea però m’expliquen els seus problemes i amb el mitat i amb aquesta consulta oberta els pro- porta molt. Són persones que s’estan formant pràctic, les competències no formals. Crec que un procés de consulta en tot el país. hem vist que els estudiants acaben fent de ta- que em diuen puc detectar altres problemes porcionem un entorn més còmode», argumenta i no els podem culpar. Porten al damunt una és una qüestió que han d’abordar tots els pa- xistes després d’obtenir el doctorat. No és el També voldríem saber si hi ha àmbits o sectors més importants que s’amaguen darrere», ex- la Paqui, que aposta per incidir en hàbits sa- gran càrrega emocional que els pot fer patir ïsos. El 60% de les competències no les adqui- Hi ha alguna experiència innovadora concreta que volem. Crec que hem d’atreure més es- amb una escassetat de personal qualificat. plica la Paqui. Els coneix tant com se’ls aprecia, ludables en aquestes edats, precisament molt, però també tenen Infermera de centre rim a l’escola ni a la universitat, sinó fora de l’àm- pel que fa a la formació professional a Suïssa tudiants cap a la formació professional. Al ma- D’electricistes, en falten. És la veritat. En canvi, ja que porta treballant molt temps amb nois i quan comencen les conductes de risc una gran vitalitat». bit educatiu, però encara no hem trobat una que cregui que pot interessar a altres països? teix temps, hem de saber innovar el sistema de perruquers, no. No tenim prou cabells per noies d’aquestes edats i, per tant, els alumnes en temes com les drogues, el ta- Sens dubte, la Pa- manera acceptada pel mercat laboral de validar A Suïssa, als quinze anys, els alumnes sol·lici- contínuament. a tota la gent que vol ser perruquera. També se senten estranys quan decideixen entrar al bac, el sexe o l’alimentació. qui els coneix aquestes competències. ten un lloc de treball en pràctiques. És una abunden els estudiants que aspiren a ser me- seu despatx, convertit en una consulta oberta, De totes aquestes con- molt bé. e transició difícil, perquè t’has d’organitzar i has Quines han estat aquestes innovacions? cànics de cotxe, per exemple, tot i que després seure a la cadira i explicar la seva història. ductes, una és la que ha Quin model de relació hi ha a Suïssa entre el de tenir seguretat en tu mateix. Has de triar en- Des del Govern hem hagut de crear una le- abandonen el sector. Als vint-i-nou anys se’n La tasca de la Paqui forma part del programa empitjorat més en els úl- món empresarial i la formació professional, és les dones, són els nous programes de formació tre una enorme quantitat de possibilitats. Una gislació que ens permeti modificar el sistema i nals. Es troben els canvis actuals del mercat, que cansen i es volen dedicar a una altra cosa, «Salut i Escola» de l’Agència de Salut Pública tims anys: «Els nois i no- a dir, entre les empreses i l’educació formal? en l’àmbit de la sanitat. Tenim competències en dificultat que també es dóna en altres països és establir nous programes que l’estructura actual cada cop són més ràpids, i les noves tecnolo- però en continuem tenint molts. El que ens in- A Suïssa, el món de l’empresa té un paper cap- aquest sector i actual ment tenim un programa que l’alumne pot ser que no entri directament del mercat laboral no genera per si sol, perquè gies, perquè és al mercat laboral on s’experi- teressa ara és investigar quins seran els nous davanter en la formació professional. De totes de tres anys que es comença als quinze anys d’e- al següent nivell educatiu. Si l’Estat el té con- no cobreix certs camps innovadors. Al mateix menten primer aquests canvis. És el que co- sectors. En puc esmentar un parell, perquè els Representants de Suïssa i Dinamarca repassen EL MEU ESPAI EDUCATIU les empreses suïsses, només el trenta per cent dat i es realitza en hospitals i altres àmbits de la trolat i disposa de les estadístiques de desen- temps, a Dinamarca ens hem marcat uns ob- menta l’informe de l’OCDE sobre la innovació hem estudiat a iniciativa del Ministeri d’Edu- reben estudiants en pràctiques. El motiu és que sanitat. És la segona professió en importància, i volupament corresponents, no hi ha problema. jectius dificilíssims. Volem que el 2050 el 95% a Dinamarca. Els estudiants experimenten la ne- cació: els sectors del fitness i el wellness, que La Paqui, com les infermeres que participen en el programa «Salut s’han de complir certs requisits. S’ha d’oferir a la trien preferentment les noies. Hi ha un cert des- Però si el control s’acaba aquí, costa saber on del jovent hagi completat la formació secun- cessitat de creativitat i d’innovació a la feina, estan en plena expansió. A Dinamarca és una i Escola», visiten els instituts tres hores a la setmana. Es presenta a l’Institut Pau Claris l’estudiant un programa curricular de tres anys equilibri de gènere, en aquest sector. Els nois, trien són aquests joves després de l’ensenyament ob- dària, ja sigui general o professional. És difícil. per mantenir-se al dia. feina que tradicionalment feien voluntaris, i ara a principis de curs davant l’alumnat perquè la coneguin i disposa a l’empresa. Si no es cobreixen totes les com- les tecnologies de la informació, la mecànica i al- ligatori. És un problema que tenim a Suïssa i Els últims anys fins i tot hem vist una davallada. s’està professionalitzant i està en creixement. d’un espai en els centres per poder fer la seva consulta oberta. petències necessàries, no es poden rebre estu- tres professions del camp de l’enginyeria, com també a Alemanya i a d’altres països. Segons El percentatge era d’un 84% i ha baixat fins Quines són les competències amb més de- És ple de gent sense cap formació que acon- Normalment se situa més aviat lluny de la sala de professors diants en pràctiques. Tenim un noranta-nou el camp de l’automatització, etcètera. Aquestes les estadístiques, l’edat d’entrada al nivell edu- al 80%, perquè el nivell altíssim d’ocupació ha manda actualment, si en té alguna idea? sella exercicis que poden ser perjudicials i tot. perquè els nois i noies se sentin més còmodes si decideixen visitar-la, per cent d’empreses petites i mitjanes. Les em- són les preferències dels joves. catiu secundari superior varia entre els diversos tret els joves del sistema educatiu a canvi d’un És difícil de dir. Tots ens hem referit a les ma- Per tant, el fitness i el wellness són sectors de com passa al Pau Claris, on disposa d’un espai en un racó d’un preses més petites o les d’alta tecnologia de ve- països. A Alemanya, per exemple, la mitjana és bon salari. Durant la crisi estic segur que tor- teixes competències: a la necessitat de creati- futur. D’altra banda, estic segur que les noves passadís, en el qual hi ha els panells informatius del programa, dues gades no poden rebre estudiants en pràcti- Quines tenen més demanda per part de les em- de dinou anys. Surten de l’escola als quinze anys naran a estudiar i tornarà a augmentar el per- vitat i d’innovació, d’aprendre a aprendre, de necessitats creades pel canvi climàtic no sola- cadires i una taula. Només fa falta que truquin a la porta. «És un ques. És un dels motius pels quals només preses? i entren a la secundària superior als dinou o vint, centatge de compleció d’estudis. Però l’objectiu parlar de la millor manera d’aprendre com a per- ment requeriran modificacions radicals dels repte venir cada dia a l’institut. Al CAP et poses la bata blanca, ja participen en aquest procés el trenta per cent Falta gent en l’àmbit de la ciència i la tecnolo- cosa que no és gaire eficient. Al Departament és molt difícil, i tant el sistema educatiu com sona, si ho fem amb els ulls o amb les orelles, programes existents, sinó quali- tens el rol assumit que et toca i tens companys al costat per si et poden ajudar. Aquí no estàs sol, però no domines tant l’entorn com de les empreses, però amb aquest trenta per cent gia, perquè els estudiants no es decanten tant d’Educació ens hem marcat l’objectiu que el totes les parts implicades haurem de fer un es- etc. Tots hem parlat d’aquestes qüestions du- ficacions i competències les relacions entre empresa i formació professional el domina l’alumnat». n’hi ha prou per a assimilar tots els estudiants. pel sector de l’enginyeria. Ens falten estudiants 95% de la nostra societat tingui una titulació se- forç per millorar aquest percentatge, perquè els rant molts anys. Crec que continua sent vàlid totalment noves per fer Un dels punts forts del nostre país és el paper en aquests camps científics i tècnics, i també en cundària superior. alumnes acabin els estudis. l’argument que, perquè els joves tinguin unes front als reptes. 09/13 núm. 73 juny/juliol 2010 e A FONS 11 26 APUNTS e núm. 73 juny/juliol 2010 núm. 73 juny/juliol 2010 e APUNTS 27 LA NOVA FORMACIÓ PROFESSIONAL La formació professional ha desplegat un nou model de titulacions i s’ha actualitzat com a opció formativa vàlida al llarg de tota la vida. El context econòmic actual enforteix la necessitat dels estudis ment: des de l’any 2001, seixanta-quatre alumnes han passat per la posa de flexibilitat horària, i, d’altra banda, que seran considerats com professiona litzadors i una transició ràpida al món del treball. Barcelona ofereix, de nou, models a seguir quinària o l’última tecnologia. Les pràctiques han de servir, en aquests sectors, perquè aquest alumnat conegui aquesta nova tecnologia o ins- factoria de Bayer a la Zona Franca per fer les pràctiques, i vint-i-cinc uns treballadors més de l’empresa. Sempre els diem que «si escom- i experiències que enriqueixen aquesta nova dimensió de la formació professional. trumental de treball. Vincles i lligams d’ells ja són treballadors de l’empresa química. Una relació que va més bren tots, vosaltres també», com a exemple. 26/29 A FONS 9 enllà de les pràctiques de l’alumnat i abraça totes les connexions pos- L’alumnat viu, doncs, unes pràctiques de qualitat i passa per tot el Josep Arcas: Tampoc les empreses no poden pretendre que l’alumnat sibles entre centre i empresa. procés que suposa la cultura del treball. Des de l’empresa també s’as- que els arriba ja estigui plenament preparat per al lloc de treball que de- L’any 2001 va començar la relació del nostre institut amb l’empresa segura un bon acolliment, ja que els treballadors no els han de veure manen. El que es necessita, principalment, per part de l’alumnat són L’apropament i l’intercanvi entre els centres de formació professional Bayer a través de la formació en centres de treball (FCT) i gràcies a la com una competència o un perill per al seu lloc de treball. El que fem ganes d’aprendre. El que deia abans: tenir adquirits els valors del tre- i el món del treball dinamització del Consell de la Formació Professional de Barcelona. Des és oferir un bon clima de treball, on els alumnes poden desenvolupar ball. Jo he estat quaranta-un anys a la Nestlé i he estat en llocs i posi- d’un bon principi ja teníem clar, des de l’institut i des de l’empresa, que totes les seves competències per a les quals han estat escollits. cions diferents. La formació permanent o contínua els alumnes que s’incorporaven a realitzar les pràctiques ho feien a un L’adequació entre les necessitats de l’empresa i la qualificació de l’a- A FONS és molt important, i això ho han d’entendre projecte real de l’empresa. Per tant, l’empresa necessitava tenir un pro- lumnat permet que en èpoques de crisi econòmica com la que estem les empreses, l’alumnat i el professorat. jecte a desenvolupar i l’alumnat havia de tenir una preparació ade- vivint les pràctiques no es vegin afectades. quada per adaptar-s’hi. Aquesta és la filosofia que ens va unir i que La vinculació entre l’institut i l’empresa Bayer no se centra només en Esther Giró: És veritat que les em- «L’imaginari encara mantenim. Creiem que és la millor estratègia per convertir les l’arribada d’alumnat al món del treball; també l’empresa es vincula a la preses busquen sempre l’alumnat col·lectiu ha de pràctiques en reals i per donar formació a l’alumnat en el lloc de tre- vida del centre. Així doncs, el responsable de l’empresa de la Bayer en més ben preparat, i és lògic. Per ball. Així doncs, hem aconseguit que part de l’alumnat que ha passat aquest projecte real de pràctiques és el representant de les empreses en deixar enrere tot el això, funcionen molt bé les rela- per l’empresa Bayer, dins la seva divisió de MaterialScience dedicada a el consell escolar de l’Institut Narcís Monturiol. Al centre es valora molt cions que alguns centres i em- que significava fa uns la química, s’hagi incorporat a la plantilla de treballadors; concreta- la seva presència per prendre decisions que tenen incidència en el fun- preses mantenen a través de les anys la formació ment, vint-i-cinc dels seixanta-quatre alumnes del Narcís Monturiol cionament de l’institut. APUNTS pràctiques. Aquestes empreses i professional. Per això que hi han fet les pràctiques. L’empresa Bayer també es preocupa que la formació sigui bidirec- centres, després d’una relació de és necessari L’alumnat que ha estat escollit per realitzar les pràctiques a l’empresa cional i això exigeix als seus treballadors que facin la formació que els molts anys, ja han assolit una ade- Bayer prové dels cicles de formació professional d’operador de planta pugui faltar al mateix Institut Narcís Monturiol. El curs 2008-2009, dins un canvi cultural.» quació entre l’oferta i la demanda i química, de química industrial, de laboratori d’anàlisi i control de qua- de l’acreditació de competències es va incorporar un expert de l’em- de les competències que busquen en litat i de química ambiental. Abraça quasi tots els cicles relacionats amb presa en els tribunals avaluadors. Aquest curs, en el marc del programa l’alumnat. Són formacions que funcionen la branca de la química de l’Institut Narcís Monturiol, centre de refe- «Qualifica’t», s’estan desenvolupant noves iniciatives per millorar el molt bé. Les empreses valoren com es fa la feina rència de la formació professional en aquest àmbit a Barcelona. nivell formatiu de la plantilla. Deconstruint l’FP «L’eix de rotació ara en un determinat centre i ja només busquen El centre i l’empresa tenim establert el seguiment de l’alumnat, del Així mateix, des del centre es promocionen les estades formatives és la persona i la alumnat d’aquell centre. qual s’encarreguen un tutor de l’institut i un de l’empresa per avaluar del professorat dels cicles de química a l’empresa perquè la seva tasca formació professional l’alumne. Es prepara un pla d’activitats ric i personalitzat per a cadas- també estigui al dia de la realitat del món laboral. Ricard Coma: Tenim un exemple molt clar en el ha de donar resposta RICARD COMA cun d’ells i per comprovar-ne l’evolució i adquisició de competències en L’Institut Narcís Monturiol té relació actualment amb unes vuitanta cas de l’empresa Bayer i l’Institut Narcís Montu- a allò que necessita Gerent de la Fundació la formació a l’aula i a l’empresa. Les pràctiques, a més, sempre es fan empreses, compta amb una alta inserció laboral del seu alumnat de riol: gairebé el 50% de la seva plantilla tècnica en cada moment de BCN Formació Professional sota el control de personal de Bayer. formació professional i està a l’aguait d’adaptar la seva oferta a la re- de fàbrica a la Zona Franca està formada per Es tracta d’unes pràctiques per a les quals es requereix alumnat qua- alitat del món laboral. En definitiva, un institut que ha treballat sempre Vincles i lligams la seva trajectòria e alumnat d’aquest centre en les especialitats de quí- lificat. Han de saber que els espera un treball per torns, amb el que su- pel prestigi de la formació professional. laboral.» mica. La relació entre l’empresa i el centre va més en- La relació directa entre una empresa i un centre de formació professional, un innovador model de beques llà de les pràctiques i, fins i tot, l’empresa està repre- La situació econòmica de crisi, com afecta la formació i el programa «Qualifica’t», que apropa el món del treball als centres. Tres exemples de com la formació sentada en el consell escolar de l’institut. professional? És realment una oportunitat per incrementar professional a la nostra ciutat promou el constant intercanvi entre els centres i el món del treball. Una la qualificació de la població ocupada i desocupada? Moltes vegades relacionem només les pràctiques a les empreses amb relació, que des de la Fundació BCN Formació Professional, es tracta amb cura i intensitat. És el moment, la formació i la inserció laboral. No ens hauríem d’oblidar —ja s’ha Eloi Vidal: Abans de la crisi econòmica, la formació professional ja ha- doncs, de conèixer les beques que permeten a l’alumnat de l’institut Ferran Tallada formar-se a les citat— dels valors del treball. via adoptat mesures flexibilitzadores amb l’objectiu d’apropar el món escoles bressol, l’estret lligam entre l’empresa Bayer i l’institut Narcís Monturiol que ha donat com a del treball als centres. Un apropament que buscava que els mateixos resultat que molts alumnes passin a ser treballadors de l’empresa i l’experiència del recent programa Esther Giró: És un tema clau. Als instituts ens trobem que hi ha estu- treballadors de les empreses es formessin als centres. La gran novetat diants que no incorporen aquests valors al seu aprenentatge, i això de la LOE és que ha parcel·lat més els ensenyaments, de forma que pu- «Qualifica’t» a l’Escola Tècnica Professional del Clot per formar persones a l’atur i professionals en actiu. passa fins i tot amb alumnes brillants. Hem d’estar-hi a sobre perquè guin ser més fàcilment capitalitzables pels treballadors a través de les L’apropament i l’intercanvi entre els centres no arribin tard, ja que a la feina no podran fer-ho. Ens costa més fer- unitats formatives. Les dificultats les tenim perquè partim d’un règim los entendre aspectes relacionats amb els valors que els mateixos con- acadèmic i, per tant, les escoles estan pensades per a fer una oferta l’FP tinguts del cicle que estan realitzant. Per això hi ha empreses que bus- dirigida als seus alumnes més que al món empresarial i el professorat Deconstruïnt quen alumnes que tinguin aquests valors assumits, perquè donen per està format per a ensenyar als alumnes més que als treballadors de les Connexió total fet que les competències en el treball ja els les podran ensenyar. empreses. Eloi Vidal: Aquests valors i actituds han de formar part del currículum. Esther Giró: Estic d’acord amb aquest plantejament, però des del punt L’Institut Narcís Monturiol i l’empresa Bayer potencien les pràctiques No hem de pensar que això sorgirà per generació espontània. de vista de l’organització d’un centre és molt complex. Comporta un problema d’horaris i de dates, ja que tenim la matrícula viva tot el curs de qualitat i la proximitat entre la formació i el món laboral Quatre mirades des de perspectives diferents. Les necessàries per poder fer una deconstrucció sobre la Ricard Coma: Hem de tenir clar que això forma part de les competèn- i ens arriba alumnat que només ve uns dies i per fer una formació con- formació professional a Barcelona. Quatre veus qualificades van seure al voltant d’una taula per detallar cies professionals. El bon professional es distingeix per molts factors, creta, amb les diferències que es creen entre l’alumnat. Què passa si Núria Aragay propar l’empresa als centres ha estat un dels grans objectius de però un de bàsic són les actituds i valors. Aquesta és la part oculta del un professor està de baixa? Què passa amb els treballadors que no- els reptes, les inquietuds i les il·lusions de la formació professional del present i del futur a la nostra Coordinadora de Formació Professional de l’Institut Narcís Monturiol la formació professional de la nostra ciutat en els últims anys. currículum professional. Això demana, d’altra banda, un grau d’exi- més poden venir en unes hores concretes? Què fem amb la resta de de formació professional i el món del treball ciutat. Els centres de referència, els programes de qualificació, les relacions i els ponts amb el món del Rafael Zarco AAquesta trajectòria ja compta amb exemples gratificadors, com gència més elevat perquè s’han de generar models i referents des del l’alumnat? Organitzativament s’ha de pol·lir aquest model perquè fun- Cap d’Administració de Bayer MaterialScience ara la relació entre l’Institut Narcís Monturiol, centre de referència en treball, la diversitat d'alumnat... i moltes altres coses, que demostren que la formació professional s’ha mateix centre. No ho podem fer només des del discurs. És important cioni. El programa «Qualifica’t», com tots els projectes i vies que anem l’àmbit de la química, i l’empresa Bayer. Els números ho diuen clara- posicionat en un moment de crisi econòmica. que ho tinguin clar tots els que treballem per la formació professional. obrint per a apropar els treballadors i la gent en atur als centres, me’l Text: Oriol Guiu / Fotografia: Jordi Oliver i Patricia Esteve 14/15 14 PROTAGONISTES e núm. 73 juny/juliol 2010 núm. 73 juny/juliol 2010 e PROTAGONISTES 15 30 UNA MICA DE TOT e núm. 73 juny/juliol 2010 núm. 73 juny/juliol 2010 e UNA MICA DE TOT 31 «Ara, LA COLUMNA Menors estrangers: Formació i Treball Ja estan assegudes dins d’una de les aules ja no Col·lecció Quaderns del PECB, 3a edició: març de 2010 on es fan les classes del cicle de formació FOMENTAR LA COOPERACIÓ I LA COHESIÓ El trasllat de l’escola Rius i Taulet professional d’higiene bucodental. Són llibrAquesta guia neeix com a propsosta del Fòruml d’Educal- peui Fabra, vbaren fer una grran tasca per feer una eina s Anna Burrel, professora, a qui s’il·luminen els a relació que l’Institut Salvador Seguí voldria establir amb el projecte «Dentistes sobre 30/31 ció i Immigració del Projecte Educatiu de Ciutat desprès que defugís dels tecnicismes legals i fos fàcilment com- ulls quan recorda els paisatges i la gent de Lrodes» va molt més enllà d’enviar alumnat a l’Àfrica. Es va començar amb alumnes del mateixes» escola d’Educació Infantil i Primària Rius i Taulet ha de valorar la necessitat de treballar entorn a la inserció prensible pels que no coneixen les lleis. som Maghama a Mauritània. L’acompanyen tres cicle de pròtesi dental, s’hi van unir els del cicle d’higiene bucodental i, malauradament, L’retornat a l’edifici de la plaça de Lesseps, després sociolaboral del joves d’origen immigrant, d’edats com- Aquesta tercera edició contempla ja les darreres mo- les noies joves: Raquel Olivera, Silvia Puyalto i a causa del segrest dels cooperants catalans a Mauritània, el viatge previst per al mes d’haver estat desplaçada per obres durant un curs preses entre els 16 i els 18 anys. dificacions legals que s’han fet (la reforma de la llei d’Es- Sheila David. Tres alumnes, les polseres, la d’abril de 2010 ha quedat ajornat. Un fet que ha aturat moltes expectatives. i mig. El trasllat ha trastocat el funcionament habi- L'any 2006 vàrem assumir el repte de donar resposta trangeria per la Llei Orgànica 2/2009, d’11 de desem- veu i la mirada de les quals encara delaten el L’institut tenia la intenció d’iniciar programes de col·laboració per formar persones d’a- tual d’alumnes, mestres i pares, però s’ha desenvolupat dins legal a les dificultats que presentaven aquests nois i no- bre), la qual cosa la fa una eina d’absoluta fiabilitat en rastre d’uns dies inoblidables al continent questa població en la higiene bucodental. Ja van fer alguna formació en aquest últim EXPOSICIÓ la màxima normalitat possible, i això ha estat gràcies a la PROTAGONISTES africà. Mònica Fragoso, professora de la fa- viatge, i la idea és que nois o noies de la població africana puguin venir a Barcelona a fer Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli, 1853-1897 ies estrangers en l’accés a l’educació postobligatòria i al les propostes que presenta i en els itineraris que proposa col·laboració de tots els sectors implicats: els nens, els pares Museu d’Història de Barcelona mercat laboral, en funció de la seva situació jurídica, per a cada una de les tipologies en les quals es poden Tres alumnes de l’Institut Salvador Seguí reviuen l’experiència vital mília d’imat ge personal, també va acompa- un curs de formació en pròtesi i higiene bucodental, en un programa de col·laboració i els mestres. Fins al 26 de setembre de 2010 amb la idea de desenvolupar una eina pels educadors trobar els educadors i educadores a l’hora d’orientar nyar-les per aquelles terres durant el mes de amb l’Ajuntament de Barcelona, l’alcalde de Maghama —que ja va visitar la nostra ciu- Els nens, amb el seu comportament i el seu suport incondi- tant dels instituts com de les diferents associacions i pro- aquests nois i noies. També hi trobareu una proposta de i la formació laboral del projecte «Dentistes sobre rodes» a l’Àfrica. novembre de l’any passat. tat— i Dentistes sobre Rodes. També estava previst incorporar alumnat del cicle d’edu- cional, han estat un exemple per als adults. Els pares, d’altra postes formatives que a la ciutat s’ofereixen. protocol a partir del qual identificar la situació del me- Era la tercera vegada que alumnes i profes- cació infantil o d’animació sociocultural en els viatges a Mauritània. banda, han vingut a ajudar o bé s’han fet càrrec dels nens Dins de la programació de l’Any Cerdà, el Museu d’Història de Barce- Per això vàrem creure en la necessitat de desenvolu- nor i establir algunes pautes per a la seva acollida i, un sorat de l’Institut Salvador Seguí viatjaven a És, doncs, un projecte que fomenta la cooperació i, també, com expliquen en l’Institut quan l’escola els ho ha demanat i han expressat el seu suport, lona (MUHBA) organitza una exposició en què s’explica la conversió, par una guia que facilités als formadors i educadors res- apartat de recursos i serveis per a l’atenció de persones Mauritània per participar en el projecte que va Salvador Seguí, la cohesió del mateix centre. És motivant per a l’alumnat, crea sensibilit- tant directament com a través del Consell Escolar. Finalment, a mitjan segle XIX, de la ciutat de Barcelona en una metròpoli. Aquesta postes legals i estratègies davant la situació real en la estrangeres. liderar Dentistes sobre Rodes, una associació zació i dóna un valor afegit al projecte del centre; fins i tot les empreses que subminis- els mestres han treballat moltes hores encapsant i desencap- mostra, juntament amb l’exposició «Barcelona i els Jocs Florals, 1859. qual es troben molts dels nois i noies immigrants. Una La guia es pot sol·licitar gratuïtament a l’Institut Mu- sense ànim de lucre i formada per dentistes, tren material a l’institut també han col·laborat en els viatges a l’Àfrica. Ara tot ha quedat «Van haver de tractar més de sant, preparant materials, preveient els canvis sense desaten- Modernització i romanticisme», permet fer una reflexió sobre les trans- guia que fos una eina pràctica, entenedora i aplicable nicipal d’Educació de Barcelona, o la podeu trobar a la professionals de la cooperació i voluntaris de di- aturat, esperem que no sigui per sempre. dre els objectius del Pla Anual. A més, no ens agradaria obli- formacions culturals i urbanístiques que van tenir lloc a la Barcelona de per a tots aquells professionals que treballen amb pàgina web del Projecte Educatiu de Ciutat de Barce- ferents sectors que organitza i coordina projec- cinquanta pacients en poc dar tots aquells que d’alguna manera des de l’Administració mitjan segle XIX. En aquest període es monumentalitzà la ciutat, es res- aquests joves. lona (www.bcn.cat/pec) tes per millorar la salut bucodental a països i re- han treballat perquè el trasllat fos possible. tauraren els Jocs Florals, s’enderrocaren les muralles i es preparà la ciu- L’Institut de Dret Públic de la Universitat de Barcelona temps i espavilar-se sense gions amb carències en els serveis odontològics. UNA MICA DE TOT Són aquestes situacions crítiques les que posen a prova la tat per a la celebració de l’Exposició Universal del 1888, amb l’objec- i després en la reedició, David Moya, professor de Dret Andreu Clapés Tot va començar com una iniciativa d’uns pliquen, dormint al terrat d’uns cinquanta nyes, però és la gent més amable i generosa nostra capacitat de convivència i de treball. És en aquestes si- tiu d’erigir Barcelona en capital de Catalunya, tot projectant la imatge Constitucional d’aquesta universitat i Ignasi Manrubia, Membre del Fòrum d’Educació i Immigració del Projecte l’ajuda de tot el personal alumnes que formaven part de Dentistes so- metres quadrats de la casa de l’alcalde de que he trobat mai», recorda amb la veu en- tuacions quan es posa en relleu la importància del compro- d’una ciutat moderna i alhora arrelada en la seva trajectòria històrica. professor de Dret Administratiu de la Universitat Pom- Educatiu de Ciutat de Barcelona (PECB) Dentistes sobre rodes bre Rodes, els quals van trobar tot el suport Maghama, tapant-se amb sacs de dormir i a cara encongida per l’emoció. «És dur i costa mís a l’hora de construir qualsevol projecte, i encara més si Amb motiu d’aquestes dues exposicions, el MUHBA ha elaborat un d’una clínica.» del centre, que des de l’inici va creure en sobre d’unes estores. I rentant-se les mans per adaptar-s’hi, però val tant la pena...». es tracta d’un projecte educatiu del qual tots som corespon- proj ecte educatiu, adreçat a l’ESO i el batxillerat, que inclou cinc activi- aquest projecte per aportar valors a la forma- atendre una població que necessita moltes «Recordo en arribar tot de nens i nenes al sables. tats (quatre itineraris i una visita taller) i permet construir una mirada mul- ció dels seus alumnes. coses, com ara una higiene dental de quali- teu volant, que et toquen com si arribessis El nostre és un projecte per a compartir i créixer i, per tant, tidisciplinària a Barcelona, des de mitjan segle XIX fins al principi del segle Es tracta d’un projecte on continua sent fo- tat; ajudant a extreure dents i queixals i a de- d’un altre món. I veritablement és un altre no ens podem aturar aquí, sinó que hem de mirar endavant. XX, a partir de la literatura, la història, l’urbanisme, l’arquitectura i l’art. namental el caràcter voluntari. No podien ser sinfectar, i dient unes paraules en francès però món. Quan tornes, ets una altra persona. Et Hem arribat a una escola nova, que representa una millora Cadascuna de les activitats posa l’èmfasi en un aspecte concret del unes pràctiques de treball més, que ho són, sinó gesticulant la majoria del temps per fer-se en- fa canviar les idees i pensaments que tens so- indubtable de la qualitat i que obre noves perspectives de fu- procés a través del qual Barcelona es materialitza i es representa com que també havien de constituir una oportuni- tendre. I menjant molt arròs i mirant amb re- bre la nostra societat i, sobretot, saps que ells tur. L’esforç ha valgut la pena i ja comencem a entreveure’n a capital europea durant tot el segle XIX i principis del segle XX. No sols tat única per formar persones. I és per això que cel que no s’acosti cap llangardaix. volen quedar-se al seu país i millorar les con- alguns resultats: l’expectativa que ha creat la renovació del es tracta d’explicar el procés de construcció de l’Eixample, sinó també era necessari trobar-hi alumnes compromesos, dicions de vida de la seva gent», explica la Ra- Centre i l’augment de la demanda en les preinscripcions en d’abordar com en les dècades precedents a l’enderroc de les muralles almenys en l’aventura de descobrir. Les tres no- quel amb la mirada còmplice de l’Anna, la són dos indicis clars. Emprenem la nostra tasca, segurs que es reformà i dignificà l’espai urbà. Aquesta temàtica es tracta en l’iti- ies es van haver de pagar el viatge i compatibi- «No podien ser unes seva professora, que assenteix amb el cap. podrem superar qualsevol repte perquè «sabem que no es- nerari Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització i romanticisme. litzar-ho amb les classes. La seva recompensa Vivències, olors, memòries, tactes, senti- pràctiques de treball més, tem sols» i amb una il·lusió renovada per la confiança que ens En tres activitats més, s’estudia en profunditat el que representà l’exe- formativa seria la mateixa que tenen els alum- ments...Tot això i molt més ha quedat en el han demostrat. cució del Pla de l’Eixample, tot situant els debats que suscità la realit- «Ara, ja no som les mateixes» nes de formació professional que participen en seu pou vital. S’hi ha d’afegir, com recorda també havien de constituir Gràcies a tots i a totes per haver estat a l’alçada d’un repte zació del projecte, analitzant les successives modificacions de certs as- la formació en centres de treball (FCT): tenir co- l’Anna, que el que aprenen en pocs dies a tan difícil i, sobretot, per haver sabut entendre el compromís pectes del pla i estudiant la consolidació, a través de l’arquitectura i bertes les hores de formació del cicle. Maghama té el mateix valor que tres anys una oportunitat única com una petita aportació positiva que ajuda a integrar el nos- l’urbanisme, d’una àrea de nova centralitat urbana de gran qualitat Abans del viatge, la Raquel, la Silvia i la Sheila d’experiència en una clínica dental d’aquí. Van tre projecte comú. formal: el Parc de la Ciutadella. Finalment, l’itinerari L’obertura de la Via sabien que formarien part d’un projecte que haver de tractar més de cinquanta pacients en per formar persones.» Laietana i el Barri Gòtic permet situar els debats que es generaren a envia dentistes, metges, infermeres, auxiliars, poc temps i espavilar-se sense estar protegi- l’hora d’obrir i donar forma a la Via Laietana i s’explica com es posà en protèsics i personal de neteja a aquesta pobla- des per l’ajuda de tot el personal d’una clínica. Les tres alumnes i les dues professores que van viatjar ció de Mauritània. En total eren unes quaranta- Mentre continuo parlant amb la professora, Albert Colàs valor el centre històric al principi del segle XX, quan el que fins alesho- BARCELONA EDUCACIÓ a l’Àfrica, en una aula de l’Institut Salvador Seguí tres persones, que van ajudar a treure queixals, «Vam arribar quasi plorant, una mica espan- la Silvia, la Raquel i la Sheila no poden parar Director de l’Escola Rius i Taulet res havia estat la ciutat esdevingué la «ciutat vella». a netejar boques, a instal·lar plaques solars per tades pel que ens podíem trobar. I resulta que de xerrar, entre somriures, de tot el viscut a Les activitats al voltant de les dues exposicions temporals han per- LA NOVA FORM PR A O C F IÓ ES SIO A NAL mantenir un hort o a deixar els carrers més nets. ens van rebre com a heroïnes: ens esperaven l’Àfrica. Han conegut un altre món, un altre mès al MUHBA abordar una època que tradicionalment no s’havia tre- FONS >>D L’ e E c N on T s R tr E u V ïn I t P S l T ’F RO A P T > A > G M O a N ria I n S T C E h S avar A > ría P > U D N entistes sobre Elles tres van estar sota la direcció d’un dentista T amb música, ballant amb una alegria espontà- estil de vida, i els «ha canviat la noció de la ballat des de les activitats educatives del museu, malgrat que es tracta La revista de la S >>Els v i r n o c d le e s s amb el món del treball JO TAMBÉ EDUCO >>I professional i l’acompanyament de l’Anna, la n nia i real; això sí, amb molt poques dents», vida, del temps o de l’amistat, del consum», d’un període cabdal per a comprendre com es va conformar la metrò- fermera de c És un dia plujós de primavera i, mig corrents, per no mullar-me, arribo a l’Institut Salvador Seguí, situat entre poli que és avui Barcelona. Durant el segle XIX, s’inicia un període en al cor del districte de Sant Martí. Ben diferent del clima i l’entorn amb què tres noies d’aquest institut, seva professora de l’institut. somriu la Silvia. «Són molt més que unes pràc- afegeix l’Anna. I les tres alumnes asseguren tiques de treball. Hi aprens molt més que en amb rotunditat que algun dia hi tornaran. I què la ciutat es planteja créixer, dignificar-se i representar-se, tot pro- alumnes del cicle de grau superior d’higiene bucodental, es van trobar fa uns mesos al cor de l’Àfrica, ciutat educadora AL COR DE MAURITÀNIA qualsevol pràctica que puguis fer aquí i en tor- se’ls obren els ulls de nou quan els explico el jectant una imatge del que és però també del que vol esdevenir. Aquest concretament a Mauritània. Van formar part d’una «expedició», com l’anomenen elles, que les va portar I els records comencen a sorgir de les noies. nes amb el cor i l’ànima canviats», afegeix. meu viatge a l’Índia. Però això ja és una altra fet es perllonga en les iniciatives endegades en les primeres dècades del segle XX, que intenten sanejar el centre històric, connectar l’Eixample a la població de Maghama per participar en el projecte «Dentistes sobre rodes». Una mostra que la Maghama, una població a l’interior del país, La Sheila no va dubtar ni un moment a història. e amb la zona portuària i alhora revalorar un patrimoni que permet re- formació professional no només aporta aprenentatges per al món del treball, sinó també valors que sense cap estructura ni organització, sorgida apuntar-s’hi. Voluntària de la Creu Roja, va SUBSCRIPCIÓ GRATUÏTA d’un assentament de població nòmada, on la saber que estava davant d’una oportunitat forçar una identitat nacional arrelada en la seva història. serveixen per a tota la vida. Aquesta és la història d’un viatge que ha quedat per sempre en l’ànima de «La Columna» està oberta a la participació dels lectors i lectores que vul- higiene, no només dental, és un valor encara única. I ara el que té molt clar és que algun i www.salvadorsegui.net Núm. 73 juny/juliol 2010 guin fer-nos arribar les seves reflexions, pensaments, opinions o anècdotes. tres noies. Text: Oriol Guiu / Fotografia: Patricia Esteve per educar. I jo me les imagino, mentre ho ex- dia hi tornarà: «No tenen res, viuen en caba- www.dentistassobreruedas.org L’extensió no pot superar els 2.700 caràcters (comptant els espais en blanc). Gemma Bonet i Pascual www.bcn.cat/educacio Envieu els vostres escrits a imebrevista@bcn.cat Assessora d’activitats del Museu d’Història de Barcelona BARCELONA EDUCACIÓ www.bcn.cat/educacio Consell editorial Direcció Teresa Lloret Coordinació Montserrat Ballarín Araceli Vilarrasa Fundació BCN Formació Professional Jaume Capsada Regidora d’Educació Isabel Maestre Consell de Redacció Redacció Antoni Martorell Duna (educació, mobilitat i sostenibilitat) Oriol Guiu Gerent de l’Institut d’Educació Jordi Arnal Institut d’Educació Lídia Marsol Antònia Hernández Institut d’Educació Disseny gràfic original Roser Batlle Villuendas+Gómez disseny Directora de Promoció Educativa i Ferran Martorell Desplegament Territorial Fundació Catalana de l’Esplai Institut d’Educació Disseny gràfic i maquetació Casimir Macià Rosa Bellés Addenda Director de Centres Educatius Municipals Consorci d’Educació de Barcelona Neus Olivé Serveis Educatius Secretaria i administració Teresa Salvadó M. Àngels Cabeza Emili Pérez Programa de Publicacions de l’Institut Directora de Recursos i Serveis Generals Secretariat de l’Associació Internacional Consorci d’Educació de Barcelona d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. de Ciutats Educadores Josep M. Puig Plaça d’Espanya, 5. 08014 Barcelona Alicia Fernández tel.: 934023534; fax: 934023601 Secretària del Consell Escolar Municipal Dolors Cabrera Universitat de Barcelona Institut d’Educació e-mail: imebatencio@bcn.cat Ricard Coma Joan Triadú Consell de la Formació Professional Dolors Casanovas Institut d’Educació Il·lustracions Institut d’Educació Josep Rovira Pedro Navarro, Mireia Ossorno Artur Ferrer Marleny Colmenares Consell Escolar Municipal i Miquel Pangly Gerència Institut d’Educació Manel Blasco Agustí Rubió Fotografia portada Consorci d’Educació de Barcelona Roser Colomer IES Lluís Vives Lourdes Segade Institut d’Educació Carme Massa Joan Vilaplana Consorci d’Educació de Barcelona Marta Comas Consell de la Joventut de Barcelona Impressió Índice SL Consorci d’Educació de Barcelona Manel Fernández Joffre Villanueva ISSN 1135-2655 Consorci d’Educació de Barcelona Marina Gay Moviment Laic i Progresista Dipòsit legal B-30994-2007 Escoltes Catalans Àngels Zamora Lluïsa García Directora de l’escola bressol municipal © Institut d’Educació IMPRÈS EN Institut d’Educació Sant Medir de l’Ajuntament de Barcelona PAPER RECICLAT lacolumna Mirena Ossorno Mirena Ossorno LA TIRA CÒMICA DE... Marius Guiet / Escola Massana núm. 73 juny/juliol 2010 e EDITORIAL 3 CAMÍ ESCOLAR, CAMÍ AMIC Una ciutat és un somni col·lectiu. Això ho diu en Jaime Lerner, l’antic alcalde de Curitiba, que amb aquesta idea va impulsar una de les transformacions urbanes més importants de la nostra època. I és que la ciutat es transforma quan els responsables de la seva planificació són capaços d’implicar la societat civil en processos de millora que responen a necessitats viscudes. Quan aquests processos es fan pensant en els més menuts i en els més febles, la ciutat millora per a tothom amb la força d’un somni que esdevé realitat. A casa nostra en tenim uns quants exemples i un d’ells és l’èxit dels camins escolars. Als anys noranta algunes ciutats italianes, petites i mitjanes, van començar a treballar amb la idea de millorar els carrers per fer-ne espais segurs on els nens i les nenes es poguessin moure amb relativa autonomia. Aquesta idea va fer néixer projectes de coresponsabilitat social on famílies, educadors i urbanistes van aprendre a treballar plegats amb agents socials com les associacions de comerciants, les entitats de gent gran i tota mena d’entitats comunitàries i de barri. Perquè el carrer el fem entre tots. Barcelona de seguida s’hi va apuntar i al llarg d’aquests anys el treball dels camins esco- lars s’ha anat estenent per la ciutat com una teranyina de carrers amables, espais amics dels nens i de les nenes, espais amics de les persones. Actualment hi ha camins escolars a 49 escoles de 6 districtes (l’Eixample, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Nou Barris i Sant Martí) i la xarxa continua creixent i consolidant- se. Els nens i nenes que van sols o amb companys a l’escola i que passegen pel barri, gua- nyen autonomia, maduresa i responsabilitat. Els adults que ho fan possible, com els 120 botiguers del Poblenou que s’ofereixen com a espais de refugi i suport als infants, exercei- xen la ciutadania en la seva forma més noble: la de la responsabilitat. «No puc imaginar com un infant al qual Avui Barcelona pot estar orgullosa d’haver desenvolupat aquest projecte en el marc d’una s’ha donat l’oportunitat d’estar en ciutat metropolitana, on semblava que seria més difícil treballar en clau de veïnatge, quoti- contacte amb l’harmonia de la naturalesa, dianitat i espai públic proper; on semblava que la prepotència del cotxe ho havia de envair pugui sentir que el món no té significat.» tot; on semblava que els nens i les nenes havien de créixer passius i depenents per por a la inseguretat. Konrad Lorenz Però no ha estat així i la xarxa urbana de camins escolars es mostra com una experiència Al mural «Frases per pensar», on la ciutat educa i l’educació transforma la ciutat. fet pels mestres i les famílies de l’escola bressol municipal Els Tres Tombs Barcelona Educació vol ser la revista que expressa l’activitat de Barcelona com a ciutat educadora. Les nostres pàgines estan obertes a les experiències i les aportacions de les es- coles, les organitzacions de famílies i veïns, les entitats culturals i de lleure, les empreses i els mitjans de comunicació de la ciutat que hi vulguin participar. Podeu enviar les vostres propostes a imebrevista@bcn.cat. >> La fotografia de portada es va fer a les instal·lacions de l’Institut Mare de Déu de la Mercè. 4 NOTÍCIES e núm. 73 juny/juliol 2010 >> NOTÍCIES... MOSTRA RECERCA JOVE DIÀLEGS DEL PECB: Els dies 12 i 13 de juny se celebrà la Mostra EDUCACIÓ I LLEURE de Recerca Jove a Barcelona del curs Llibertat, satisfacció i gratuïtat són tres 2009-2010, dins del marc de la Festa de la termes fonamentals, que segons el Ciència organitzada per l’Institut de Cultura conferenciant Manuel Cuenca, director de de Barcelona. Aquesta trobada, convocada l’Institut d’Estudis d’Oci i Temps Lliure de la MOR DOLORS CANALS conjuntament pel Consorci d'Educació Universitat de Deusto, ha de tenir una bona Dolors Canals Farriols, metgessa, biòloga de Barcelona i l’Institut d'Educació de activitat de lleure. Aquesta és una de les i pedagoga va morir a Barcelona el passat l’Ajuntament de Barcelona, serveix per conclusions que resumeixen el Diàleg del 31 de març, a l’edat de 97 anys. Entre a donar a conèixer els treballs de recerca PECB «Educació i Lleure: jo també educo!», d’altres responsabilitats al nostre país, va ser de batxillerat més reeixits i per reconèixer que es va celebrar sota la coordinació del la encarregada de les Guarderies de Guerra l’esforç realitzat per l’alumnat i pel Fòrum d’Educació i lleure, un dels motors (1936-1939), reconegudes professorat que el tutoritza. Els treballs de l’actual Pla d’acció del Projecte Educatiu internacionalment per la seva organització i de recerca escollits queden, a més, recollits de Ciutat de Barcelona (PECB). metodologia aplicada amb rigor científic. en una publicació. Posteriorment, aquest mateix programa el i www.bcn.cat/pecb va aplicar al Centre pilot de Guarderies de i www.edubcn.cat Guerra de Nova York, durant la Segona Guerra Mundial. De la seva dilatada vida professional, destaca la recerca científica en el coneixement del desenvolupament humà des del naixement fins als tres anys, destriant la relació entre genètica i cultura. Com a formadora, Dolors Canals insistia en la necessitat de revisar i reflexionar sobre el motlle cultural, eliminant programes obsolets i introduint nous conceptes com la importància del desenvolupament motriu DECLARACIÓ DEL CONGRÉS de forma autònoma, la introducció de DE CIUTATS EDUCADORES conceptes científics i la ètica, i la L’11è Congrés Internacional de Ciutats consideració de l’infant de 0 a 3 anys com Educadores celebrat a Guadalajara (Mèxic) a persona amb drets i responsabilitats. del 22 al 24 d’abril amb el lema «Esports, La Dolors va ser una ferma defensora de polítiques públiques i ciutadania. Reptes les escoles 0-3, com a espais potenciadors d’una ciutat educadora», ha comptat amb de desenvolupament i cultura. Emprant les l’assistència de més de 1.000 persones, seves pròpies paraules, «una bona escola representants de 68 ciutats de 14 països. 0-3 és la representació de la millor cultura La Declaració final del Congrés, que podeu actual, i està en posició de comprendre i llegir al web de l’Associació Internacional incidir sobre la que vindrà». de Ciutats Educadores deixa constància del compromís de les ciutats educadores amb Marisol Gelonch i Àngels Zamora la democratització de l’activitat esportiva. i www.edcities.org núm. 73 juny/juliol 2010 e NOTÍCIES 5 ... LA NIT DE SANT JOAN EN LÍNIA EL PORTAL BRESSOL DE DAGOLL DAGOM Ja es pot consultar el portal Barcelona El proper mes de setembre torna un dels Bressol, el punt d’entrada a cadascuna de espectacles més memorables de la les 73 escoles bressol municipals. El web companyia teatral Dagoll Dagom amb també inclou tota la informació d’interès per La Nit de Sant Joan i que servirà per als pares i familiars d’infants de 0 a 3 anys. inaugurar el Teatre Arteria Paral·lel, que Des de consultar el procés de preinscripció recupera l’antic Teatro Español. La Nit de i matrícula a una escola bressol municipal Sant Joan va ser un dels primers musicals fins a conèixer les notícies relacionades amb de creació catalana, estrenat l’any 1981. el món de la petita infància. Tot això es pot Dagoll Dagom presenta ara una nova fer a través del nou portal Barcelona Bressol. versió adaptada, dirigida per Carles Cada centre té un web específic, on Alberola, i també ha preparat una proposta trobareu l’actualitat de l’escola o els serveis pedagògica per a les escoles i instituts complementaris que ofereix, entre altres de la ciutat. informacions. ENTREGA DE PREMIS MECASEAT i www.dagolldagom.com i www.bcn.cat/barcelonabressol El passat mes de maig va tenir lloc l’entrega de premis del concurs MECASEAT, una iniciativa impulsada per la Fundació BCN Formació Professional i l’empresa SEAT, EL PRIMER CENTRE XICS amb el suport del Consorci d’Educació de DE BARCELONA Barcelona, per a estudiants de formació L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el professional de Barcelona de les especialitats president del FC Barcelona, Joan Laporta, de Mecanització i Instal·lació i manteniment han signat el conveni per impulsar el Centre electromecànic de maquinària i conducció XICS Carmel i Entorns, que estarà situat a de línies. Montserrat Ballarín, regidora les instal·lacions de l’Institut Ferran Tallada, d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona al Carmel. El centre acollirà, a partir del i Ramon Paredes, vicepresident de recursos mes de setembre, 80 nois i noies d’entre humans de SEAT, van lliurar els segons 10 i 16 anys amb risc d’exclusió social i premis, les beques d’FP especialitzada a vulnerabilitat del barri. Es tracta del primer l’Escola d’Aprenents SEAT i els primers centre a la ciutat de la Xarxa Internacional premis de les dues especialitats. de Centres Solidaris per a l’Educació i l’Esport (XICS), una iniciativa de la Fundació i www.fundaciobcnfp.cat FC Barcelona que ja ha impulsat tretze centres arreu del món. i www.fcbarcelona.cat 6 PARTICIPACIÓ e núm. 73 juny/juliol 2010 DEMOCRÀCIA, EDUCACIÓ I PARTICIPACIÓ La declaració de les X Jornades del Projecte Educatiu de Ciutat vetlla per la qualitat democràtica de la vida ciutadana i de l’educació L’aprofundiment en els valors democràtics i la participació en la presa de decisions és una de les preocupacions de l’educació en tots els seus àmbits. Sota aquesta òptica, i amb motiu de la celebració del cinquantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets dels Infants, del vintè aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants i del seixantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, el Consell Directiu del PECB va decidir convocar les X Jornades del PECB amb el tema «Democràcia, Educació i Participació Ciutadana». Fotografia: Patricia Esteve Enric Prats presentar quaranta-tres experiències educati- Innerarity, professor de la Universitat de Sa- Coordinador dels comitès científic i tècnic ves, que van ser organitzades en set espais de ragossa, que va alertar sobre la necessitat de de les X Jornades del PECB debat, amb els temes següents: reconèixer i pensar en clau de futur. Coordinador del Fòrum Ciutadania i Educació acompanyar; exercir els drets democràtics; del Pla d’acció 2008-2011 del PECB aprendre ciutadania; crear xarxa i comunitat; LA DECLARACIÓ Universitat de Barcelona pensar l’educació democràtica; ampliar la de- La declaració final de les X Jornades vol re- mocràcia, i obrir la ciutat. El diàleg entre l’al- flectir la tasca realitzada i servir de carta d’o- calde de Donostia, Odón Elorza; el pedagog rientació per vetllar sobre la qualitat demo- i bé sembla cert que determinats fets Miquel Martínez, professor de la Universitat cràtica de la vida ciutadana i de l’educació en Si actuacions d’alguns representants de Barcelona, i la periodista Milagros Pérez particular. Així, després d’una introducció per polítics poden tenir un efecte desmo- Oliva va servir per debatre sobre la democrà- remarcar la importància dels valors democrà- bilitzador, la ciutadania mostra interès cia i participació des de les polítiques de pro- tics i la necessitat d’aprofundir-hi des de l’e- i participa quan realment se li dóna oportuni- ximitat i el paper de l’escola en aquest àmbit. ducació, la declaració recull deu principis que tat i l’ocasió s’ho mereix, com s’ha posat de Un altre diàleg, mantingut entre el periodis- van inspirar el debat i les reflexions de les jor- manifest en moltes situacions. Segurament, ta Enric Calpena, la pedagoga Mireia Civís, el nades. Els principis són els següents: cal reforçar i reformular els mecanismes de la diputat Joan Manuel del Pozo i el sociòleg democràcia representativa, així com avançar Oscar Rebollo, va arrencar amb l’interrogant • La democràcia es fonamenta en el principi més per aprofundir en la democràcia. sobre la contribució de la gran diversitat de d’igual dignitat de totes les persones, amb En aquest context, es van dur a terme les X projectes i de propostes educatives que es independència de la seva condició i origen, Jornades del PECB el 30 de novembre i l’1 de duen a terme per enriquir o augmentar la i s’expressa en el dret i el deure dels ciuta- desembre de 2009, les quals van comptar qualitat democràtica de la ciutat. Va tancar dans i ciutadanes a participar en la presa de amb prop de cinc-cents participants. S’hi van les Jornades la conferència del filòsof Daniel decisions dels afers públics. El compromís, núm. 73 juny/juliol 2010 e PARTICIPACIÓ 7 AQUELLA PRIMAVERA DEL 1999... Recordo que la primavera encara no havia començat a fer-se missió Delegada, que, juntament amb l’Oficina Tècnica, donen esta- notar, i això que ja érem a primers d’abril —el 7 d’abril de bilitat i coherència al conjunt d’activitats i projectes que sota el parai- 1999—, quan iniciàvem a Barcelona el Congrés Constituent gua PECB es realitzen a la nostra ciutat. del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona (PECB). Darrerament, el 2008 totes aquestes accions s’han agrupat en tres Era, però, un camí que ja havíem començat feia força temps, quan àmbits d’actuació: ciutadania i convivència; diversitat i igualtat d’opor- el 1990 es va realitzar el I Congrés Internacional de Ciutats Educado- tunitats, i educació compartida, així com en quatre fòrums de debat, res, moviment que quatre anys més tard, el 1994, es va formalitzar que apleguen les més de dues-centes entitats que formen part del Pla com a Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE). Barce- d’Acció 2008-2011 i d’aquest gran projecte col·lectiu que és el PECB. lona presideix aquesta associació i és la seu de la seva Secretaria. L’any 2009 ha estat formalment el nostre desè aniversari. Hem tin- A partir de l’octubre de 1997 es van fixar els objectius, els procedi- gut moltes oportunitats de celebrar-ho: des de la nostra participació ments i les actuacions prèvies a la realització del nostre Congrés Cons- al mes de maig a la IX Trobada Estatal de Ciutats Educadores a Gra- tituent, convocat per l’Ajuntament de Barcelona i les institucions edu- nollers, fins a les X Jornades del PECB al desembre, passant per La Ciu- catives i socials més rellevants de la ciutat . Quatre dies de debats i tat de les Persones al passeig de Gràcia durant les Festes de la Mercè reflexió, del 7 a l’11 d’abril de 1999, van culminar en la signatura so- o, al novembre, la jornada «El compromís cívic amb l’educació», or- lemne al Saló de Cent de l’Ajuntament del document Compromís de ganitzada per la Diputació de Barcelona, on vam compartir amb la Barcelona amb l’educació per part de les entitats participants. resta de pobles i ciutats el que ha estat l’experiència d’aquests deu El PECB, doncs, ja fa deu anys que funciona. Fins al 2004, només anys d’aprofundiment i consolidació del Projecte Educatiu de Ciutat eren les jornades anuals les que, entorn de temes concrets —immi- de Barcelona. gració, escola i ciutat, comunicació, civisme—, aplegaven el conjunt Ara podem dir que aquella primavera del 1999 comença a donar els de la comunitat educativa de Barcelona. El 2004, a partir d’un ampli seus fruits. procés participatiu, es va aprovar un primer Pla d’acció, que definia tres principis prioritaris i una estructura organitzativa del conjunt d’en- Lluís Filella titats implicades en el PECB: es creaven el Consell Directiu i la Co- Comissió Delegada del Consell Directiu del PECB la transparència i la coherència són referents participació, constitueixen pràctiques de- • La participació de les ciutadanes i dels ciu- ètics que regeixen la vida democràtica dels mocràtiques de primer ordre. Els processos tadans de Barcelona en activitats socials, de centres i entitats educatives i socioculturals, participatius i deliberatius són fonamentals lleure, esportives, culturals i artístiques ex- i que obliguen les administracions públiques per dotar de sentit una democràcia que vo- pressa un interès pels afers col·lectius i és a actuar en el mateix sentit. lem directa i activa, i no solament formal. un signe de ciutadania compromesa, base • L’educació democràtica s’orienta a formar • Les administracions públiques de la ciutat d’una ciutat democràtica. Des d’un conei- ciutadans i ciutadanes conscients dels va- tenen una responsabilitat destacada en el xement informat i creatiu es contribueix a lors i beneficis de la convivència democrà- foment i l’enfortiment de la qualitat demo- reforçar la cultura democràtica. tica i també de les seves regles i condicio- cràtica de Barcelona, amb la promoció de • La concreció i la posada en pràctica dels prin- nants, i amb capacitat de plantejar opcions processos de deliberació democràtica en la cipis de la Declaració és una responsabilitat i alternatives per millorar la vida personal i governança dels assumptes públics. Les ac- compartida per les persones i les entitats que col·lectiva en el camí de la justícia social. tuacions i iniciatives de les administracions i la subscriuen. El seguiment i l’avaluació de • Educar en valors democràtics i fomentar la de les autoritats democràtiques repercutei- l’aplicació d’aquests principis suposa també participació és una responsabilitat compartida xen en el grau de qualitat democràtica que un repte de qualitat democràtica. per tots els agents socials i comunitaris, i les percep la ciutadania. institucions i administracions de la ciutat. Les • Els centres i les entitats educatives i socio- La declaració es tanca amb una crida al com- escoles i els instituts, les famílies, les entitats culturals arrelades al territori protagonitzen promís en una educació bastida sobre els valors de lleure i les associacions culturals, esportives pràctiques democràtiques de participació en democràtics i la participació, i es completa amb i comunitàries, ofereixen espais i oportunitats la presa de decisions dels afers col·lectius. accions concretes i pràctiques de referència per aprendre i exercir aquests valors. Aquestes pràctiques requereixen el suport i que exemplifiquen cada un dels principis. • La reflexió crítica i la presa de posició en te- el reconeixement institucional de les admi- La tasca que se’ns obre al davant és intensa mes d’interès social afavoreixen el clima de- nistracions públiques i autoritats democrà- i apassionant. Així, tot recollint el repte del mocràtic necessari en un context de diver- tiques de la ciutat. darrer principi, el PECB, per mitjà del Fòrum sitat i de pluralisme, com el de la ciutat de • Les tecnologies de la comunicació ofereixen de Ciutadania i Educació, assumirà el com- Barcelona. Les competències democràtiques noves oportunitats per ampliar la democrà- promís de vetllar per la posada en pràctica de i participatives de la ciutadania són requi- cia. La contribució dels mitjans de comuni- la declaració. Del que es tracta, en definitiva, sits perquè s’impliquin en temes socialment cació en la consolidació d’una democràcia és de contribuir a la construcció d’una «ciutat destacats de la vida quotidiana. sòlida es materialitza per mitjà d’un com- plural i oberta per aprendre i exercir els drets • Els processos d’elecció dels òrgans de direc- promís ètic, l’establiment de mecanismes i els deures d’una ciutadania que viu en les ció i representació en els centres i les enti- d’autoregulació i la constitució d’espais d’in- diferències i lluita contra les desigualtats». e tats educatives i socioculturals, com també teracció i diàleg amb la ciutadania susten- els mecanismes interns per promoure la tats en el debat públic. i www.bcn.cat/educacio/pec 8 JO TAMBÉ EDUCO e núm. 73 juny/juliol 2010 . ies adolescents mengen cada vegada pitjor, Paqui Jurado passen més temps sols i acaben menjant el més fàcil de fer i sense tenir en compte cap equilibri dietètic». Infermera de centre a l’Institut Pau Claris Per la seva consulta de l’institut passen més noies que nois «als nois els costa més per una qüestió cultural», comenta, moltes d’elles nou- vingudes i sense projecte de futur. «Arriben a dir-me que volen quedar-se embarassades, ja «El noi que m’agrada m’ha demanat tenir relacions sexuals; què he que un fill o filla serà una cosa que tindran de fer?», «Estic cansat de menjar sempre el mateix a casa, però els seva i que sempre podran estimar», explica. pares no em fan cas», «He començat a fumar perquè tots els amics També li toca parlar de drogues, «en tenen ho fan». Frases de nois i noies adolescents que recorda Paqui més a l’abast que fa uns anys i el seu consum s’ha banalitzat», i de sexe. Sobretot, de les re- Jurado, la infermera de centre de l’Institut Pau Claris. Una figura lacions d’abús de nois a noies. creada pel programa «Salut i Escola», que informa i assessora en «El més important és escoltar-los. Dir les co- temes de salut i conductes de risc als alumnes dels instituts. ses, deixar-les anar, ja els va molt bé. Alesho- Text: Oriol Guiu / Fotografia: Patricia Esteve res és qüestió que se sentin acompanyats a l’hora de prendre decisions i oferir-los tota la informació». La Paqui també té clar que no es pot convertir ni en amiga ni en còmplice. «El a sortit el sol, són les nou del matí i de Barcelona i és una de les noranta-cinc pro- millor és que ells entenguin el problema i faci- Hen un petit despatx, mig amagat, fessionals de la infermeria que un cop a la set- litar-los la solució. Que s’atreveixin a explicar- de l’Institut Pau Claris, m’hi trobo mana visiten instituts de secundària per aten- ho perquè sols no ho podran resoldre, i jo tam- asseguda la Paqui Jurado. És una dre una consulta oberta, a la qual l’alumnat de poc». La consulta és sempre confidencial, a infermera del centre d’atenció primària (CAP) 3er i 4rt d’ESO pot accedir lliurement. La Paqui excepció de quan sorgeix algun risc per a la Casc Antic, molt a prop de l’institut; només informa i assessora en temes de salut, ajuda el salut dels nois i noies. s’ha de creuar l’Arc de Triomf. Des de fa sis professorat del centre en activitats de promo- La Paqui ens acompanya a la porta del seu cursos, és també la infermera de l’institut. No ció d’hàbits saludables i orienta i deriva l’a- petit despatx. A fora se senten els nois i noies hi va per curar ningú, més aviat es converteix lumnat, si és necessari, als serveis de salut. pels passadissos de l’institut. Dues noies s’hi en la persona que escolta les inquietuds de nois «Els joves de catorze a divuit anys no acos- acosten i estan a punt d’entrar. «Ara vinc», els i noies que viuen l’etapa de l’adolescència. tumen a anar gaire als centres d’atenció pri- diu. Mentre ens diu adéu, no es vol oblidar de «No és que faci de consultora sentimental, mària. Tenen problemes que requereixen inti- dir-nos que «són joves, i estar amb ells m’a- però m’expliquen els seus problemes i amb el mitat i amb aquesta consulta oberta els pro- porta molt. Són persones que s’estan formant que em diuen puc detectar altres problemes porcionem un entorn més còmode», argumenta i no els podem culpar. Porten al damunt una més importants que s’amaguen darrere», ex- la Paqui, que aposta per incidir en hàbits sa- gran càrrega emocional que els pot fer patir plica la Paqui. Els coneix tant com se’ls aprecia, ludables en aquestes edats, precisament molt, però també tenen ja que porta treballant molt temps amb nois i quan comencen les conductes de risc una gran vitalitat». noies d’aquestes edats i, per tant, els alumnes en temes com les drogues, el ta- Sens dubte, la Pa- se senten estranys quan decideixen entrar al bac, el sexe o l’alimentació. qui els coneix seu despatx, convertit en una consulta oberta, De totes aquestes con- molt bé. e seure a la cadira i explicar la seva història. ductes, una és la que ha La tasca de la Paqui forma part del programa empitjorat més en els úl- «Salut i Escola» de l’Agència de Salut Pública tims anys: «Els nois i no- EL MEU ESPAI EDUCATIU La Paqui, com les infermeres que participen en el programa «Salut i Escola», visiten els instituts tres hores a la setmana. Es presenta a principis de curs davant l’alumnat perquè la coneguin i disposa d’un espai en els centres per poder fer la seva consulta oberta. Normalment se situa més aviat lluny de la sala de professors perquè els nois i noies se sentin més còmodes si decideixen visitar-la, com passa al Pau Claris, on disposa d’un espai en un racó d’un passadís, en el qual hi ha els panells informatius del programa, dues cadires i una taula. Només fa falta que truquin a la porta. «És un repte venir cada dia a l’institut. Al CAP et poses la bata blanca, ja tens el rol assumit que et toca i tens companys al costat per si et poden ajudar. Aquí no estàs sol, però no domines tant l’entorn com el domina l’alumnat». LA NOVA FORMACIÓ PROFESSIONAL La formació professional ha desplegat un nou model de titulacions i s’ha actualitzat com a opció formativa vàlida al llarg de tota la vida. El context econòmic actual enforteix la necessitat dels estudis professional itzadors i una transició ràpida al món del treball. Barcelona ofereix, de nou, models a seguir i experiències que enriqueixen aquesta nova dimensió de la formació professional. A FONS 9 Deconstruint l’FP Quatre mirades des de perspectives diferents. Les necessàries per poder fer una deconstrucció sobre la formació professional a Barcelona. Quatre veus qualificades van seure al voltant d’una taula per detallar els reptes, les inquietuds i les il·lusions de la formació professional del present i del futur a la nostra ciutat. Els centres de referència, els programes de qualificació, les relacions i els ponts amb el món del treball, la diversitat d'alumnat... i moltes altres coses, que demostren que la formació professional s’ha posicionat en un moment de crisi econòmica. Text: Oriol Guiu / Fotografia: Jordi Oliver i Patricia Esteve 10 A FONS e núm. 73 juny/juliol 2010 Per començar, en quina situació es troba la formació professional tàs obsolet com a professor. Al meu institut, aquest curs s’han quedat a la nostra ciutat? molts professors sense plaça. Ja sabem que és un tema difícil de cobrir pels recursos, perquè el professor que fa les pràctiques ha de ser sub- Eloi Vidal: Més enllà de disposar d’una oferta àmplia en els centres stituït als centres. O, fins i tot, cobrint la plaça, necessites professorat públics de Barcelona, comptem amb uns centres de referència molt po- molt ben format, que es vegi capacitat per a assumir-ho. tents en cada sector o família de la formació professional. Els centres de referència són molt importants perquè tenen la possibilitat de fer Ricard Coma: Si tornem a la pregunta inicial, diria que la formació pro- una oferta de més qualitat en cada sector i aprofitar millor els recursos. fessional a Barcelona gaudeix de bona salut. Hi ha una diversitat d’oferta que cobreix gairebé el cent per cent del catàleg de la formació profes- Josep Arcas: En un estudi que es va fer des de la Cambra de Comerç so- sional. A la nostra ciutat, només queden sense representació la pesca, bre la inserció laboral en la formació professional a totes les comarques el vidre i la ceràmica. Gaudim d’una bona oferta i Barcelona exerceix de Barcelona i, per tant, molt representatiu de la nostra ciutat i la seva també de capitalitat en aquest sentit a Catalunya. Tenim uns centres àrea metropolitana, la nota que es donava a la formació professional que, sovint, són molt desconeguts de portes endins. Hi ha centres amb era quasi de sis. En aquest estudi es posava de manifest que en els sec- unes instal·lacions formidables que serien enveja d’algunes empreses tors de serveis, principalment, s’havia detectat una manca pel que fa del sector i que, en canvi, són desconeguts en general, i això hem als valors del treball i al desenvolupament de competències. Així mateix, d’aconseguir que no passi. Tenim uns centres de qualitat, un professo- s’hi havia detectat que calien més i millors pràctiques de l’alumnat i, rat preparat i tenim una diversitat de títols enorme. Hem avançat en la sobretot, del professorat a les empreses. integració dels subsistemes i en el reconeixement de competències, i tot plegat ha despertat més interès en la matriculació i una millor posició de Eloi Vidal: És veritat que fa uns anys les places per a pràctiques del la formació professional. Quin és l’aspecte que s’ha de treballar encara professorat a les empreses no s’omplien i que ara tenim molta més de- més? Doncs, sens dubte, la relació amb l’empresa. manda que oferta. Ara es queda gent fora i, per tant, en aquest sentit hem cobert aquesta mancança. Eloi Vidal: Precisament, seria millor dir que és l’empresa qui ha de traspassar aquest llindar i conèixer les condicions ex- Esther Giró: Les pràctiques del professoratI en són molt cel·lents de molts dels centres de formació profes- d’importants. En determinades famílies, o les fas o es- sional. Hi ha hotels o restaurants de Barcelona, per «La formació exemple, als quals ja els agradaria tenir les cuines permanent o de què disposa l’Institut Escola d’Hoteleria i Tu- contínua és molt risme de Barcelona o empreses de perruqueria JOSEP ARCAS a les quals els agradaria tenir les instal·lacions important, i això ho Expresident de Nestlé España amb què compta l’Institut Salvador Seguí. I han d’entendre les podria dir molts més exemples. Per tant, és un i president de la Fundació empreses, l’alumnat repte que les empreses coneguin tota aquesta BCN Formació Professional i el professorat.» realitat i que la utilitzin per formar el seu perso- nal en aquests centres. Sens dubte, hem d’estar al servei de l’empresa, però també les empreses po- drien conèixer molt més allò de què disposen els cen- tres i saber què en poden treure de profit. «Hem d’estar preparats per Per tant, s’hauria d’intensificar el contacte entre l’empresa formar una i els centres de formació professional? generació que tingui Josep Arcas: Aquesta ja és una de les tasques que està les competències portant a terme la Fundació BCN Formació Professional. El necessàries més important en aquest sentit és l’orientació o l’adequa- per adequar-se ció entre la formació dels alumnes de formació professional al canvi.» i el que demanen, busquen o necessiten les empreses. Esther Giró: En el nostre centre passem unes enquestes de valo- ració a les empreses per saber si els nostres aprenentatges s’adeqüen al que demanen. El problema és que, malgrat que les instal·lacions dels centres cada vegada són millors, encara ens trobem —i parlo de la branca de sanitat, que és la que jo conec més bé— que les empreses tenen una maquinària que al centre no ens podem permetre i, per tant, a l’alumnat li pot mancar certa preparació. Així doncs, hem de saber que encara tenim un problema de recursos. Ricard Coma: Un dels actius que les empreses ja han assumit en aquesta relació entre empresa i centre són les pràctiques de l’alumnat. I, per tant, les pràctiques a les empreses també han de servir per cobrir aquest buit en el qual es troben alguns centres que no tenen la ma- núm. 73 juny/juliol 2010 e A FONS 11 quinària o l’última tecnologia. Les pràctiques han de servir, en aquests sectors, perquè aquest alumnat conegui aquesta nova tecnologia o ins- trumental de treball. Josep Arcas: Tampoc les empreses no poden pretendre que l’alumnat que els arriba ja estigui plenament preparat per al lloc de treball que de- manen. El que es necessita, principalment, per part de l’alumnat són ganes d’aprendre. El que deia abans: tenir adquirits els valors del tre- ball. Jo he estat quaranta-un anys a la Nestlé i he estat en llocs i posi- cions diferents. La formació permanent o contínua és molt important, i això ho han d’entendre les empreses, l’alumnat i el professorat. Esther Giró: És veritat que les em- «L’imaginari preses busquen sempre l’alumnat col·lectiu ha de més ben preparat, i és lògic. Per deixar enrere tot el això, funcionen molt bé les rela- cions que alguns centres i em- que significava fa uns preses mantenen a través de les anys la formació pràctiques. Aquestes empreses i professional. Per això centres, després d’una relació de és necessari molts anys, ja han assolit una ade- un canvi cultural.» quació entre l’oferta i la demanda i de les competències que busquen en l’alumnat. Són formacions que funcionen molt bé. Les empreses valoren com es fa la feina «L’eix de rotació ara en un determinat centre i ja només busquen és la persona i la alumnat d’aquell centre. formació professional Ricard Coma: Tenim un exemple molt clar en el ha de donar resposta RICARD COMA cas de l’empresa Bayer i l’Institut Narcís Montu- a allò que necessita Gerent de la Fundació riol: gairebé el 50% de la seva plantilla tècnica en cada moment de BCN Formació Professional de fàbrica a la Zona Franca està formada per la seva trajectòria alumnat d’aquest centre en les especialitats de quí- laboral.» mica. La relació entre l’empresa i el centre va més en- llà de les pràctiques i, fins i tot, l’empresa està repre- La situació econòmica de crisi, com afecta la formació sentada en el consell escolar de l’institut. professional? És realment una oportunitat per incrementar la qualificació de la població ocupada i desocupada? Moltes vegades relacionem només les pràctiques a les empreses amb la formació i la inserció laboral. No ens hauríem d’oblidar —ja s’ha Eloi Vidal: Abans de la crisi econòmica, la formació professional ja ha- citat— dels valors del treball. via adoptat mesures flexibilitzadores amb l’objectiu d’apropar el món del treball als centres. Un apropament que buscava que els mateixos Esther Giró: És un tema clau. Als instituts ens trobem que hi ha estu- treballadors de les empreses es formessin als centres. La gran novetat diants que no incorporen aquests valors al seu aprenentatge, i això de la LOE és que ha parcel·lat més els ensenyaments, de forma que pu- passa fins i tot amb alumnes brillants. Hem d’estar-hi a sobre perquè guin ser més fàcilment capitalitzables pels treballadors a través de les no arribin tard, ja que a la feina no podran fer-ho. Ens costa més fer- unitats formatives. Les dificultats les tenim perquè partim d’un règim los entendre aspectes relacionats amb els valors que els mateixos con- acadèmic i, per tant, les escoles estan pensades per a fer una oferta tinguts del cicle que estan realitzant. Per això hi ha empreses que bus- dirigida als seus alumnes més que al món empresarial i el professorat quen alumnes que tinguin aquests valors assumits, perquè donen per està format per a ensenyar als alumnes més que als treballadors de les fet que les competències en el treball ja els les podran ensenyar. empreses. Eloi Vidal: Aquests valors i actituds han de formar part del currículum. Esther Giró: Estic d’acord amb aquest plantejament, però des del punt No hem de pensar que això sorgirà per generació espontània. de vista de l’organització d’un centre és molt complex. Comporta un problema d’horaris i de dates, ja que tenim la matrícula viva tot el curs Ricard Coma: Hem de tenir clar que això forma part de les competèn- i ens arriba alumnat que només ve uns dies i per fer una formació con- cies professionals. El bon professional es distingeix per molts factors, creta, amb les diferències que es creen entre l’alumnat. Què passa si però un de bàsic són les actituds i valors. Aquesta és la part oculta del un professor està de baixa? Què passa amb els treballadors que no- currículum professional. Això demana, d’altra banda, un grau d’exi- més poden venir en unes hores concretes? Què fem amb la resta de gència més elevat perquè s’han de generar models i referents des del l’alumnat? Organitzativament s’ha de pol·lir aquest model perquè fun- mateix centre. No ho podem fer només des del discurs. És important cioni. El programa «Qualifica’t», com tots els projectes i vies que anem que ho tinguin clar tots els que treballem per la formació professional. obrint per a apropar els treballadors i la gent en atur als centres, me’l 12 A FONS e núm. 73 juny/juliol 2010 estudis obligatoris molt elevat i la formació professional pot ajudar que això no passi. La demanda de formació professional cada vegada és més alta. Considero que per a la cohesió social és molt dolent que hi hagi aquest abandonament tan elevat. Per tant, hem de treballar per- què això no passi, i en aquest sentit la formació professional pot su- posar una oportunitat i una resposta. Ricard Coma: Puc tenir dubtes sobre quin serà el model econòmic que sorgirà després de la crisi, però sí que tinc molt clar que necessitarem persones ben qualificades i formades. La formació professional està cri- dada a jugar un paper fonamental. En aquest sentit, quins poden ser els sectors estratègics de futur? I què passarà amb aquelles titulacions amb poca demanda per part de l’alumnat però que, en canvi, tenen un bon nivell d’inserció laboral? Ricard Coma: Des de la Fundació BCN Formació Professional estem du- ent a terme un estudi, juntament amb la Cambra de Comerç, la Dipu- tació de Barcelona i el Pla Estratègic Metropolità, sobre «La formació professional i els sectors econòmics emergents a la regió metropolitana de Barcelona». L’objectiu principal és analitzar el grau d’adequació de l’actual oferta de formació professional a les necessitats de qualificació dels sectors econòmics amb futur de Barcelona i la seva regió metro- politana. L’estudi pretén proporcionar evidències rellevants per al disseny d’una oferta de formació professional sensible a les transformacions de les ocupacions i a la representativitat empresarial en el territori. És important que puguem «Les pràctiques tenir dades i evidència empírica sobre com aquests del professorat són sectors estan reconsiderant les necessitats de quali- ficació dels professionals. En la fase actual estem molt importants. treballant amb quatre sectors emergents: Biotec- En determinades nologia, Medi Ambient, Logística i Media, i en una ESTHER GIRÓ famílies, o les fas propera fase s’ampliarà a uns altres. Institut Guineueta o estàs obsolet com a professor.» Josep Arcas: Sempre hem de tenir en compte que quan parlem de sectors emergents, aquests, en una societat que avança tan ràpid, sovint han dei- crec, però hauríem de pol·lir la forma de fer-ho. A xat de ser-ho quan els detectem. Seria difí- més, hauríem d’aconseguir que no només se’l creguin cil dir quins seran els sectors emergents els equips directius, sinó també els docents. «Necessitem d’aquí a cinc anys amb totes les revo- una bona orientació lucions tecnològiques i científiques Ricard Coma: La formació professional sempre s’ha anat i que les famílies que estem vivint. Per al que sí que adaptant a les necessitats del mercat de treball. I ara en hem d’estar preparats és per a for- aquest context de crisi també ho ha de fer. Darrere d’aquesta vegin que la mar una generació que tingui les bona idea, el que es reclamava era passar de la figura de l’es- formació professional competències necessàries per a ade- tudiant a la figura de la persona. En la trajectòria d’una per- és una opció tan quar-se al canvi. sona es passa per diferents estats: un dia tens feina i un altre vàlida com la dia no en tens, un dia ocupes una responsabilitat, un altre dia universitat.» Esther Giró: La formació professional has de canviar d’ocupació o de sector professional, etc. Això re- sempre ha tingut una capacitat d’adapta- clama una actitud constant davant del canvi i, per tant, de reciclar- ció molt ràpida a tots els canvis. El que fa més te. L’eix de rotació ara és la persona i la formació professional ha de do- por —i en fèiem broma l’altre dia amb el meu nar resposta a allò que necessita en cada moment de la seva trajectòria marit— és que ara, quan has de cosir uns pantalons, ja laboral. I naturalment aquests canvis requereixen una adaptació dels no tens l’àvia que t’ho faci. Hi ha tots aquests sectors més tradicionals, centres i problemes d’organització, però seria un error i una pèrdua d’o- com la fusteria, que fa una mica de por que es quedin abandonats. Ho portunitat que aquesta nova formació professional no es pogués tirar veig amb els meus alumnes, que es tornen bojos per les noves tecno- endavant. Ens l’hem de creure i fer possible. I això, segurament, com- logies i, en canvi, veuen molt allunyats aquests sectors més tradicionals. portarà que des dels centres també toqui innovar en molts aspectes. A veure com ho fem perquè hi hagi més demanda en aquests sectors. Hi hauríem de donar prestigi per a canviar certes opinions. Josep Arcas: La formació professional ha d’aprofitar la crisi per a pos- tular-se com una sortida positiva, i crec que d’això les famílies i la so- Eloi Vidal: Un dels valors afegits que ha portat la formació professio- cietat se n’han adonat. Teníem un nivell d’abandonament després dels nal és el dels carnets professionals que serveix per a qualificar i pro- núm. 73 juny/juliol 2010 e A FONS 13 fessionalitzar tots aquests sectors. A més de formar-se, l’estudiant que ens haurem de plantejar en el futur és si realment hem de tendir aconsegueix un carnet professional, i això és un valor afegit. cap a mantenir un model de centre en el qual conviuen l’ensenyament secundari obligatori, el batxillerat i la formació professional o ens cal te- També hauríem d’analitzar si ens trobem en un mercat de treball so- nir centres específics de formació professional o centres d’integració brequalificat. professional. És una decisió cabdal per a situar la formació professio- nal en l’eix del servei a les persones i a les empreses. Josep Arcas: Les xifres a Catalunya ens diuen que hi ha uns 280.000 universitaris i uns 100.000 estudiants de formació professional. I en Eloi Vidal: Els centres integrals que tenim a Barcelona ja fan aquest pa- canvi, ens trobem que en algunes empreses tot el personal està format, per i donen resposta a aquestes necessitats: l’Institut Narcís Monturiol, però dos terços provenen de la formació professional i un terç de les l’Institut Salvador Seguí,l'Institut La Mercè, l’Escola d’Hoteleria i Tu- universitats. Per tant, es dóna una situació inversa a la que ens donen risme, l’Escola del Treball. I n’hauríem de tenir més: centres amb famí- les xifres de la qualificació dels joves. Un altre problema afegit és que lies potents que, fins i tot, gestionen per si mateixos la formació. hi ha titulacions on falta gent. Estem davant d’una sobrequalificació estranya i, en algunes situacions, absurda: gent fent feines que no te- Ricard Coma: També és una decisió estratègica la localització d’a- nen res a veure amb la qualificació que tenen. I el cost econòmic quests centres. I a la nostra ciutat ja tenim espais de concentra- que té també és molt gran; per a la nostra societat i la nostra ció d’indústries d’un mateix sector, en els quals hauríem ciutat és una pèrdua de diners. Es donen situacions in- de situar alguns centres del mateix sector. Això su- verses a països com ara Alemanya, que ara tenen una posaria estar al costat de les empreses, aprofitar- manca de titulats universitaris. ne la innovació i lligar la formació professional i «Les empreses l’empresa. e Esther Giró: Estem fent una bona feina en la pro- podrien conèixer moció de la formació professional i en les vies molt més allò de d’accés. La difusió que s’ha fet en els últims anys què disposen els ha estat molt bona. Jo vinc de la formació profes- centres i saber sional i hi crec molt. Ara el que també necessitem què en poden és una bona orientació i que les famílies vegin que la formació professional és tan vàlida com la treure de profit.» universitat. Ricard Coma: La formació profes- sional té bona salut, però s’han de «Els valors fer els controls necessaris i fer i actituds han prevenció. Fins que no haguem de formar part aconseguit que en l’imaginari del currículum. col·lectiu es deixi enrere tot el No hem de pensar que significava fa uns anys la formació professional, ens queda que això sorgirà feina per fer. Per això és necessari per generació un canvi cultural. No pot ser que espontània.» encara en debats televisius sobre edu- cació i formació es doni per fet que un jove de disset anys fa batxillerat i no es con- templi que pot estar fent formació professional. I, sens dubte, l’orien- tació i el coneixement des de dins dels centres sobre el que és la for- mació professional també ha de millorar. Si entrem dins les aules de la formació professional, hi trobem ara un perfil de l’estudiant molt divers. Les classes presenten una alta hete- rogeneïtat. Han de conviure nois adolescents amb persones adultes. Com es viu des dels centres aquesta diversitat? Esther Giró: Al meu institut, hi ha alumnes que vénen de la secundà- ria obligatòria, alumnes que vénen d’un batxillerat fracassat i adults, com una persona de cinquanta anys que ja treballa en un geriàtric. La meva valoració és molt positiva, perquè les persones adultes donen su- port als coneixements que tu estàs donant perquè els coneixen i fan que la resta d’alumnes segueixin amb atenció. Dins l’aula no hi ha cap problema. Ricard Coma: L’experiència meva és de riquesa. Hi ha un bescanvi de ELOI VIDAL bones influències del qual surt guanyant l’estudiant més jove. El que sí Consorci d’Educació de Barcelona 14 PROTAGONISTES e núm. 73 juny/juliol 2010 «Ara, ja no som les mateixes» Tres alumnes de l’Institut Salvador Seguí reviuen l’experiència vital i la formació laboral del projecte «Dentistes sobre rodes» a l’Àfrica. «Van haver de tractar més de cinquanta pacients en poc temps i espavilar-se sense l’ajuda de tot el personal d’una clínica.» Les tres alumnes i les dues professores que van viatjar a l’Àfrica, en una aula de l’Institut Salvador Seguí És un dia plujós de primavera i, mig corrents, per no mullar-me, arribo a l’Institut Salvador Seguí, situat al cor del districte de Sant Martí. Ben diferent del clima i l’entorn amb què tres noies d’aquest institut, alumnes del cicle de grau superior d’higiene bucodental, es van trobar fa uns mesos al cor de l’Àfrica, concretament a Mauritània. Van formar part d’una «expedició», com l’anomenen elles, que les va portar a la població de Maghama per participar en el projecte «Dentistes sobre rodes». Una mostra que la formació professional no només aporta aprenentatges per al món del treball, sinó també valors que serveixen per a tota la vida. Aquesta és la història d’un viatge que ha quedat per sempre en l’ànima de tres noies. Text: Oriol Guiu / Fotografia: Patricia Esteve núm. 73 juny/juliol 2010 e PROTAGONISTES 15 Ja estan assegudes dins d’una de les aules on es fan les classes del cicle de formació FOMENTAR LA COOPERACIÓ I LA COHESIÓ professional d’higiene bucodental. Són Anna Burrel, professora, a qui s’il·luminen els La relació que l’Institut Salvador Seguí voldria establir amb el projecte «Dentistes sobre ulls quan recorda els paisatges i la gent de rodes» va molt més enllà d’enviar alumnat a l’Àfrica. Es va començar amb alumnes del Maghama a Mauritània. L’acompanyen tres cicle de pròtesi dental, s’hi van unir els del cicle d’higiene bucodental i, malauradament, noies joves: Raquel Olivera, Silvia Puyalto i a causa del segrest dels cooperants catalans a Mauritània, el viatge previst per al mes Sheila David. Tres alumnes, les polseres, la d’abril de 2010 ha quedat ajornat. Un fet que ha aturat moltes expectatives. veu i la mirada de les quals encara delaten el L’institut tenia la intenció d’iniciar programes de col·laboració per formar persones d’a- rastre d’uns dies inoblidables al continent questa població en la higiene bucodental. Ja van fer alguna formació en aquest últim africà. Mònica Fragoso, professora de la fa- viatge, i la idea és que nois o noies de la població africana puguin venir a Barcelona a fer mília d’ima tge personal, també va acompa- un curs de formació en pròtesi i higiene bucodental, en un programa de col·laboració nyar-les per aquelles terres durant el mes de amb l’Ajuntament de Barcelona, l’alcalde de Maghama —que ja va visitar la nostra ciu- novembre de l’any passat. tat— i Dentistes sobre Rodes. També estava previst incorporar alumnat del cicle d’edu- Era la tercera vegada que alumnes i profes- cació infantil o d’animació sociocultural en els viatges a Mauritània. sorat de l’Institut Salvador Seguí viatjaven a És, doncs, un projecte que fomenta la cooperació i, també, com expliquen en l’Institut Mauritània per participar en el projecte que va Salvador Seguí, la cohesió del mateix centre. És motivant per a l’alumnat, crea sensibilit- liderar Dentistes sobre Rodes, una associació zació i dóna un valor afegit al projecte del centre; fins i tot les empreses que subminis- sense ànim de lucre i formada per dentistes, tren material a l’institut també han col·laborat en els viatges a l’Àfrica. Ara tot ha quedat professionals de la cooperació i voluntaris de di- aturat, esperem que no sigui per sempre. ferents sectors que organitza i coordina projec- tes per millorar la salut bucodental a països i re- gions amb carències en els serveis odontològics. Tot va començar com una iniciativa d’uns pliquen, dormint al terrat d’uns cinquanta nyes, però és la gent més amable i generosa alumnes que formaven part de Dentistes so- metres quadrats de la casa de l’alcalde de que he trobat mai», recorda amb la veu en- bre Rodes, els quals van trobar tot el suport Maghama, tapant-se amb sacs de dormir i a cara encongida per l’emoció. «És dur i costa del centre, que des de l’inici va creure en sobre d’unes estores. I rentant-se les mans per adaptar-s’hi, però val tant la pena...». aquest projecte per aportar valors a la forma- atendre una població que necessita moltes «Recordo en arribar tot de nens i nenes al ció dels seus alumnes. coses, com ara una higiene dental de quali- teu volant, que et toquen com si arribessis Es tracta d’un projecte on continua sent fo- tat; ajudant a extreure dents i queixals i a de- d’un altre món. I veritablement és un altre namental el caràcter voluntari. No podien ser sinfectar, i dient unes paraules en francès però món. Quan tornes, ets una altra persona. Et unes pràctiques de treball més, que ho són, sinó gesticulant la majoria del temps per fer-se en- fa canviar les idees i pensaments que tens so- que també havien de constituir una oportuni- tendre. I menjant molt arròs i mirant amb re- bre la nostra societat i, sobretot, saps que ells tat única per formar persones. I és per això que cel que no s’acosti cap llangardaix. volen quedar-se al seu país i millorar les con- era necessari trobar-hi alumnes compromesos, dicions de vida de la seva gent», explica la Ra- almenys en l’aventura de descobrir. Les tres no- quel amb la mirada còmplice de l’Anna, la ies es van haver de pagar el viatge i compatibi- «No podien ser unes seva professora, que assenteix amb el cap. litzar-ho amb les classes. La seva recompensa Vivències, olors, memòries, tactes, senti- formativa seria la mateixa que tenen els alum- pràctiques de treball més, ments...Tot això i molt més ha quedat en el nes de formació professional que participen en seu pou vital. S’hi ha d’afegir, com recorda la formació en centres de treball (FCT): tenir co- també havien de constituir l’Anna, que el que aprenen en pocs dies a bertes les hores de formació del cicle. Maghama té el mateix valor que tres anys Abans del viatge, la Raquel, la Silvia i la Sheila una oportunitat única d’experiència en una clínica dental d’aquí. Van sabien que formarien part d’un projecte que haver de tractar més de cinquanta pacients en envia dentistes, metges, infermeres, auxiliars, per formar persones.» poc temps i espavilar-se sense estar protegi- protèsics i personal de neteja a aquesta pobla- des per l’ajuda de tot el personal d’una clínica. ció de Mauritània. En total eren unes quaranta- Mentre continuo parlant amb la professora, tres persones, que van ajudar a treure queixals, «Vam arribar quasi plorant, una mica espan- la Silvia, la Raquel i la Sheila no poden parar a netejar boques, a instal·lar plaques solars per tades pel que ens podíem trobar. I resulta que de xerrar, entre somriures, de tot el viscut a mantenir un hort o a deixar els carrers més nets. ens van rebre com a heroïnes: ens esperaven l’Àfrica. Han conegut un altre món, un altre Elles tres van estar sota la direcció d’un dentista amb música, ballant amb una alegria espontà- estil de vida, i els «ha canviat la noció de la professional i l’acompanyament de l’Anna, la nia i real; això sí, amb molt poques dents», vida, del temps o de l’amistat, del consum», seva professora de l’institut. somriu la Silvia. «Són molt més que unes pràc- afegeix l’Anna. I les tres alumnes asseguren tiques de treball. Hi aprens molt més que en amb rotunditat que algun dia hi tornaran. I AL COR DE MAURITÀNIA qualsevol pràctica que puguis fer aquí i en tor- se’ls obren els ulls de nou quan els explico el I els records comencen a sorgir de les noies. nes amb el cor i l’ànima canviats», afegeix. meu viatge a l’Índia. Però això ja és una altra Maghama, una població a l’interior del país, La Sheila no va dubtar ni un moment a història. e sense cap estructura ni organització, sorgida apuntar-s’hi. Voluntària de la Creu Roja, va d’un assentament de població nòmada, on la saber que estava davant d’una oportunitat higiene, no només dental, és un valor encara única. I ara el que té molt clar és que algun i www.salvadorsegui.net per educar. I jo me les imagino, mentre ho ex- dia hi tornarà: «No tenen res, viuen en caba- www.dentistassobreruedas.org 16 RADIOGRAFIA e núm. 73 juny/juliol 2010 núm. 73 juny/juliol 2010 e RADIOGRAFIA 17 18 L’ENTREVISTA e núm. 73 juny/juliol 2010 MARIAN CHAVARRIA Directora de l’Institut Bonanova, premi a la Innovació organitzativa (2006) «És el moment per posicionar la formació professional de qualitat» Des de fa anys, l’Escola Bonanova, centrada en la formació professional sanitària, s’ha convertit en una referència. Hi treballen més de noranta persones, i ha recollit premis pel seu caràcter innovador i s’ha convertit en un centre generador de professionals de la salut. I tot això sota el lideratge de Marian Chavarria, la directora de l’escola des de fa vint anys i que va ser infermera abans de docent. La Marian creu apassionadament en la formació professional, i aquesta passió no li fa perdre motivació per millorar-la i posicionar-la com a formació de qualitat. Text: Araceli Vilarrasa i Oriol Guiu / Fotografia: Patricia Esteve er iniciar la conversa, no podem oblidar que vostè dirigeix que programem. Pel que fa als recursos o als equipaments, la compra Pun centre que l’any 2006 ja va rebre el premi Innovació de la des del mateix centre ajuda molt a gestionar els recursos econòmics. Generalitat de Catalunya. Per tant, parlem d’un centre de for- Els canvis més importants i més evidents fan referència a la cultura de mació professional que fa molt de temps que és capdavan- la millora contínua. Hem de ser conscients que ens podem equivocar ter en innovació educativa. i que podem millorar, si ajudem des de l’autonomia de gestió, a fer Així és. Ens van donar el premi per la innovació aplicada a l’organit- una bona planificació. zació del centre, que es basa en l’autonomia de gestió que estableix En l'actualitat ens trobem en un nou procés d’innovació, ja que formem la disposició dels recursos segons l'activitat que fem cada curs. Això no part dels centres FP-CAT, que són els centres d’excel·lència que la Ge- és freqüent en un centre públic educatiu, i respon a una planificació neralitat de Catalunya potencia amb vista al desenvolupament estratè- que permet posar èmfasi en els projectes que interessen cada any. És gic del país. Seran 15 centres a tot Catalunya, i nosaltres responem a l’à- difícil veure fins a quin punt tots aquests projectes d’autonomia i d’in- rea sociosanitària i d’atenció a la dependència. També hem estat novació afecten l’èxit escolar dels nostres alumnes, perquè l’èxit de- nomenats, per l’Estat espanyol, un dels centres de referència que tenen pèn de molts factors, però si la pressa de decisions d’un centre es fa com a missió la innovació i la transferència de coneixements als altres des de la pròpia realitat i es pot fer amb flexibilitat, atenent les neces- centres. Això ens ha obligat a desenvolupar un nou projecte innovador sitats de cada curs, això segur que ha de donar bons resultats. La nos- sobre com hem de fer aquesta transferència de coneixements. Si som tra gestió ens permet no tant com fer un canvi de plantilla cada curs, un centre de referència, hem de ser capaços de transmetre innovació i però sí fer els ajustaments necessaris de professorat d’acord amb el hem de detectar, per tant, des de quina òptica podem innovar. núm. 73 juny/juliol 2010 e L’ENTREVISTA 19 «La formació professional té dos grans dèficits: l’allunyament respecte els processos de producció i l’actualització del professorat.» 20 L’ENTREVISTA e núm. 73 juny/juliol 2010 I tots aquests processos d’innovació, com afecten el treball dins les que encara hi ha força immaduresa personal. Molts ens arriben amb la aules? idea de les sèries de televisió, i la realitat és una altra. Amb el cicle mitjà, A més de l’organigrama tradicional dels centres —amb els caps d’es- en el nostre sector sovint no hi ha prou per aconseguir la professiona- tudis, els coordinadors pedagògics, etc.—, a la nostra escola hi ha dues lització, i hem de dedicar més temps a formar persones que no pas a figures que impulsen l'estratègia metodològica a l’aula. Una és la co- fer que adquireixin els valors professionals. Per tant, crec que s’hauria ordinadora de cicle, que estaria en la primera línia de comandament d’allargar el temps dels cicles mitjans. Pel que fa al cicle superior, aquí després de l’equip directiu i que és competent en l’àmbit curricular, ja no hi ha problemes d’immaduresa, però hem hagut de recuperar els gestió d’aula, gestió de professorat i relacions amb les empreses. Dins valors del treball i de la motivació. Hi ha una baixa cultura de l’esforç de cada àmbit, té unes tasques diferents: és la persona que, en la re- i molts trien estudiar formació professional perquè creuen que els serà lació amb les empreses, està atenta al sector, té capacitat per avaluar més fàcil. També hi ha problemes de coneixements previs, perquè ne- les empreses o detecta on es troben les oportunitats d’aprenentatge en cessitem persones amb coneixements de matemàtiques, química o fí- la formació als centres de treball. sica que haurien d’haver assolit als batxillerats. En l’àmbit curricular, ha de saber quins són els canvis que s’estan pro- duint en el seu cicle per incorporar-los ràpidament al currículum. i dins Des de la vostra escola, com elaboreu les pràctiques de l’alumnat als l’aula és la persona que fa la gestió de grup. Hem incorporat hores de centres de treball? tutoria en horari lectiu dins del grau superior i mitjà. Les pràctiques a les empreses és un plantejament estratègic del nostre Penseu que els alumnes del nostre centre es- centre. Hi ha cicles que fan 700 hores de pràctiques de les 2.000 hores tan sis mesos a l’escola, i després fan les totals. I, per a nosaltres, un aspecte fonamental és l’equitat. Si vigi- pràctiques a les empreses, i això reque- lem perquè hi hagi equitat dins les aules, també n’hi ha d’haver a reix una tasca de tutoria de grup molt «Hem de ser les pràctiques. Aquesta equitat intentem garantir-la amb la se- important. Aquesta persona també dinàmics, perquè els lecció de les pràctiques segons uns criteris d’avaluació dels cen- exerceix el lideratge de l’equip do- títols responguin a tres de pràctiques. Aquests criteris tenen a veure amb les do- cent del seu cicle, on hi ha els pro- tacions tecnològiques, amb els equips humans i amb les fessors que dediquen tot el seu l’actualitat, i flexibles intencions que tenen les empreses amb els alumnes de pràc- temps a l’escola i els que compar- en la formació, tiques. Nosaltres evitem les empreses que veuen les pràcti- teixen la seva tasca amb el seu tre- perquè el món ques d’alumnat com una oportunitat de disposar de mà ball en una empresa. Aquest tipus de del treball és d’obra barata. Fem un primer contacte institucio- professorat ja representa el seixanta flexible.» nal en què explorem les potencialitats de les per cent del total del nostre centre. Du- empreses, i aleshores decidim si aquell cen- rant tot aquest procés, hem canviat el rol tre de treball pot donar oportunitats als de professor-instructor a professor-formador. «Si vigilem alumnes de primer curs o de segon curs En l’àmbit sanitari, era molt típica la figura del pro- perquè hi hagi del cicle. Si pot donar oportunitats a fessional que venia a fer la seva classe magistral, quan el equitat dins les aules, tot el cicle, no canviem els alumnes que necessitàvem eren classes en què el protagonista fos de lloc. Prioritzem més que l’alumnat l’alumne. Tots els crèdits han de tenir classes centrades en també n’hi ha d’haver s’incorpori a un equip de treball en l’alumne i que són registrades i avaluades. També fem una en les pràctiques què l’alumne pugui desenvolupar la avaluació contínua i, d'aquesta manera, vam trencar amb dels alumnes a seva confiança tot fent coses, que no els exàmens trimestrals. Això requereix que el professorat, les empreses.» pas que vagi a molts llocs diferents. des del començament, deixi clar quin tipus d’avaluació contí- Quan hem fet el contacte institucional i nua farà servir i, per tant, el mateix professor també s’avalua. Un hem vist les potencialitats de l’empresa, altre aspecte són les noves tecnologies. Hem creat un campus vir- desenvolupem conjuntament un pla d’activi- tual que aquesta figura del coordinador s’encarrega de supervisar, un tats. Tenim tants plans d’activitats com llocs de tre- campus virtual que, entre altres coses, serveix per fer cada dia al matí ball i a través d’aquest pla garantim l’equitat. En acabar les pràctiques, el registre de l’alumnat que hi ha a l’aula, i el professor hi ha d’haver es fa una avaluació mútua. L’escola avalua l’empresa i l’alumne; l’em- deixat registrat quina unitat formativa farà i com la farà. presa avalua l’escola i l’alumne; i l’alumne fa una valoració de l’empresa Parlàvem abans de les dues figures creades al nostre centre. A més del i, a través d’un qüestionari, de l’adequació del que ha après a l’empresa coordinador de cicle, hi ha la figura del tutor d’aula, que té responsa- amb allò que se li ha ensenyat al centre. La formació professional, però, bilitats amb el grup i amb el professorat. Vam detectar que en els graus encara ha de guanyar la batalla de les pràctiques a les empreses. La uni- mitjans són necessàries més hores de tutoria, ja que els alumnes, en ser versitat encara és la pedrera que prefereixen moltes empreses. més joves, fan necessari que s'hagi de treballar molts aspectes, com les habilitats socials. També, gràcies al fet que Barcelona forma part de la xarxa de ciutats europees de formació professional, l'alumnat pot fer pràctiques a l’es- Més enllà de la innovació i el lideratge que has aportat a l’Escola Bo- tranger. Quin valor afegit tenen? nanova, sempre has estat una defensora de la formació professional? Tenen el valor afegit de ser un aprenentatge intens de la vida i que per- Jo crec en la formació professional. El que hem de definir bé és què li met conèixer altres sistemes laborals. El problema que tenim amb les demanem a aquesta formació. Nosaltres diem sempre que som un cen- pràctiques a l’estranger és la manca de feedback per part de l’empresa tre professionalitzador i, per tant, el nostre principal objectiu és fer pro- estrangera, una assignatura pendent que hem de resoldre. Nosaltres te- fessionals. Ara bé, ens trobem amb dues realitats en la formació pro- nim un contacte especial amb la ciutat francesa de Tolouse, i en aquest fessional sobre les quals hauríem d’incidir. En els graus mitjans, ens cas obtenim resposta per part de l’empresa sobre el rendiment dels arriba un alumnat jove que no sempre està ben orientat i al qual li costa nostres alumnes, però això s’hauria de generalitzar a totes les pràcti- assolir els requeriments professionals que exigeix el sector sanitari, ja ques a l’estranger. núm. 73 juny/juliol 2010 e L’ENTREVISTA 21 Gestió de l’excel·lència arian Chavarria Lorente és llicenciada en pedagogia. És la Mdirectora de l’Institut Bonanova de Formació Profesional Sanitària, un centre educatiu públic que depèn del Parc de Salut Mar, empresa pública participada per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. El centre va rebre, l’any 2006, el premi a la Innovació organitzativa de la Generalitat de Catalunya, el reconeixement a la excel·lència 400+ EFQM, l’any 2007 i, el mateix any, el premi Marta Mata a la qualitat educativa del Ministeri d’Educació, Política Social i Esport. La seva formació es va iniciar amb els estudis d’infermeria, amb la intenció detreballar en un hospital i cuidar malats, però al poc temps li van oferir treballar en el projecte de convertir una escola d’ATS en una escola de formació professional sanitària. Ha col·laborat en diferents projectes relacionats amb la gestió de qualitat dels centres educatius. Va ser membre del grup experimentador del projecte d’implantació de la qualitat en un centre educatiu, de la Direcció d’Ordenació i Innovació Educativa de Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, i de la implantació de models de gestió de qualitat als centres educatius de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Un desig que no ha complert. Navegar. Un que sí. Viatjar. Què col·lecciona? Llapis. d Una virtut seva. Compromís. Què li fa por? No tenir temps. D Un consell que li han donat i vol compartir. No pensis que una cosa no es pot fer. Creu-t'ho i fes-ho. La formació professional... De quin color és? Verda. Quin dia de la setmana? Dilluns. Quina estació de l’any? Tardor. «Hem canviat Quin menjar? Pa perdut. el rol de Quina planta? Orquídia. professor-instructor pel de professor-formador. Tornem a un dels eixos actuals de debat de la formació professional. cola ara fa formació contínua, La figura del professional Com hauria de definir-se davant la situació econòmica actual? reglada o ocupacional. Nosaltres que fa la seva classe Estem davant d’una gran oportunitat per tenir més clients, i si en te- hem fet una experiència pilot d’in- magistral no pot nim i aquests acaben la formació professional amb èxit, hi haurà més tegració i hem integrat la qualifica- ser l’única.» gent que parlarà bé de la formació professional. No només hem de ció, el certificat de professionalitat i el veure la crisi econòmica com una gran oportunitat; també tot el pla títol formatiu de la formació reglada en Bolonya ens dóna una gran oportunitat per posicionar-nos. Hi haurà una oferta per unitats formatives adreçada a una demanda superior de la formació professional, i quan hi ha molta tothom, tant per a un alumne de reglada, com d’ocupacional o de con- demanda és el moment per posicionar-te amb una estratègia de qua- tínua. A l’aula teníem 15 alumnes de reglada i hi havia 15 places de litat. Tampoc no fóra bo que la formació professional caigués en un gent que entrava i sortia, que eren la gent de la formació ocupacional «model Benidorm», per dir-ho d’una manera. No només hem de rebre i contínua. El qui volia obtenir un certificat de professionalitat s’estava gent i donar-li sortida sinó que hem de crear qualitat. Hem de ser di- unes hores durant un període de temps, i el qui volia fer reciclatge o ac- nàmics perquè els títols responguin a l’actualitat i hem de ser flexibles tualització feia uns mòduls d’hores i marxava. Era una aula oberta, cir- en la formació perquè el món del treball és flexible. I la formació pro- cumstància que, sens dubte, també ha creat dificultats. fessional és, a vegades, molt rígida. Estem en un moment en què els centres s’han de transformar per do- Quines han estat aquestes dificultats? nar resposta a les necessitats del mercat laboral, i aquesta transforma- La primera dificultat és administrativa, perquè en una mateixa aula es ció s’ha de donar en el contingut curricular, no limitar-se a dir que l’es- donaven processos de dues administracions diferents: educació i treball, 22 L’ENTREVISTA e núm. 73 juny/juliol 2010 «Si som un centre de referència, hem de ser capaços de transmetre innovació i hem de saber com podem innovar.» i les dues s’havien de respectar i complir. relacionada amb les oportunitats que hi ha al mercat de treball, i l’o- Per exemple, en una mateixa aula, al co- rientació que es fa ara als instituts es fa segons criteris acadèmics, no mençar la classe alguns alumnes havien de signar, pas laborals. També hauríem d’acabar amb els efectes perversos que mentre que a d’altres se’ls havia de passar llista. Vam haver d’unificar- comporta que molta gent vegi la formació professional únicament ho. A la gent que ve del treball, se’ls dóna tot el material perquè arriben com la via per accedir a la universitat. En definitiva, jo sempre dic a les becats i els de la reglada s’ho han de pagar ells mateixos. Al final, vam famílies que vénen a buscar informació al nostre centre que fer for- crear un fons solidari per a tothom. Coses d’aquest estil són les que creen mació professional no és un càstig, sinó una manera diferent d’a- dificultats de gestió. També hi ha problemes de convivència, ja que en frontar la vida. El que sí cal és orientar bé i amb molta més cura que una mateixa aula hem tingut alumnes de 16 o de 50 anys, però al final el batxillerat. I també els dic a les famílies que la formació professio- ha estat molt positiu. Els més grans s'han convertit en referents per als nal és una porta que te’n pot obrir moltes altres. Tot això sense re- més joves a causa de la seva experiència, i els joves han estat referents nunciar a que la formació professional també implica un grau d’exi- per als grans pel seu coneixement de les noves tecnologies. Una altra gència alt i cal evitar allò de: «la FP és més fàcil». Molts arriben amb cosa que ens ha sorprès gratament és que els resultats no han estat di- el cap baix però al final acaben contents d’haver viscut el procés de ferents. La gent més gran han entomat bé la dinàmica d’aula i no han maduració que comporta la formació professional. fet baixar el nivell de la resta d’alumnes. I també cal assenyalar que les petites ximpleries que es donen en una aula únicament d’adolescents Així doncs podem dir que la formació professional es troba en un bon desapareixen. La gent de més edat fa que s’imposi el sentit comú. estat de salut? Ara mateix la formació professional té dos grans dèficits. L’un és l’allu- Ja que som dins de les aules, també hauríem d’analitzar com es fa nyament respecte els processos de producció, i l’altre que el professorat l’orientació dels estudiants abans d’arribar a la formació professional. està lluny de la professió. Aquests dos aspectes demanen una solució. La realitat és que l’alumne que mostra potencialitats en l’ensenyament No vull dir que el model de professorat que tenim ara no funcioni, però secundari obligatori se l’envia a fer un batxillerat, i el qui arriba a la for- s’ha d’exigir una actualització per conèixer el sector sobre el qual s'en- mació professional és aquell que, tot i que té potencialitats, les ha per- senya. També, d’altra banda, crec que s'haurien de potenciar els centres dut pels motius que sigui, i això fa que ens arribi a la formació pro- de formació professional monogràfics, que es dediquen a un sector, més fessional amb una certa frustració. L’orientació hauria d’estar molt que no pas els centres que fan diferents cicles a la vegada. e núm. 73 juny/juliol 2010 e OBERTS AL MÓN 23 Innovació europea Representants dels sistemes educatius de Suïssa i Dinamarca repassen les relacions entre empresa i formació professional En el marc d'unes jornades internacionals, organitzades per la Fundació BCN Formació Professional de l'Ajuntament de Barcelona, diferents experts de països europeus es van trobar per analitzar les relacions i descobrir experiències entre la formació professional i les empreses. Va ser una bona oportunitat per conèixer les innovacions que es produeixen en la formació professional en diferents països. Vam poder parlar amb els representants de Suïssa i Dinamarca, dos països amb una gran tradició en la formació professional, què ens relaten les seves vivències i els seus projectes. Text: Oriol Guiu / Fotografia: Natàlia Limones URSULA ROLAND RENOLD OESTERLUND Directora de l'Oficina Director general del Federal de la Formació Ministeri d’Educació Professional de Suïssa de Dinamarca. 24 OBERTS AL MÓN e núm. 73 juny/juliol 2010 «A les empreses tenim instructors qualificats» Ursula Renold Quins són els principals reptes a què s’enfronta capdavanter de les empreses. Tenen incentius el sector de la sanitat. En el futur, entre el 2020 la formació professional a Suïssa? per a acollir estudiants en pràctiques perquè, se- i el 2030 tindrem un problema importantíssim Tenim un sistema de formació professional ben gons els estudis, els beneficis superen els cos- al sistema sanitari. Per això hem començat a crear estructurat i que funciona molt bé, però actu- tos. A Suïssa controlem estrictament les em- nous programes al nivell secundari superior. alment hem d’afrontar la globalització i la in- preses que acullen estudiants en pràctiques ternacionalització i el fet que altres països no te- perquè els donin una educació, perquè a més Ha descrit la relació actual entre les empreses nen sistemes de formació professional com el de treballar-hi hi aprenguin coses. Per això te- i la formació professional. Quines innovacions nostre. Per això al nostre país s’està vivint un nim instructors qualificats a les empreses. creu que poden introduir les empreses a la for- procés d’academització de l’educació. És una mació professional? Creu que les empreses hi conseqüència de la globalització, no té l’origen Quines són les titulacions amb més demanda poden aportar res? al nostre país, i té a veure amb la manca de re- actualment. Em refereixo a titulacions, capa- Per descomptat. Al nostre país hem decidit ini- coneixement de les nostres titulacions a l’es- citats o competències. ciar una reforma i hem començat per un pro- tranger. Un dels nostres reptes principals és Puc parlar de professions, més que de capacitats. cés d’innovació. Per exemple, al debat sobre la contactar amb altres països per demostrar que La més important és la formació administrativa reforma es va abordar la formació administra- no solament el nivell secundari superior, sinó bàsica. La tria un de cada quatre joves, perquè tiva bàsica. Les empreses van dir que els joves també al nivell terciari no acadèmic, hi ha bo- el sector dels serveis és molt potent a Suïssa. Un no estaven ben preparats per al futur, que els nes alternatives al sistema universitari, amb un altre sector molt important, especialment per a faltaven coneixements en el camp de les tec- vincle estret amb el mercat laboral. Per assolir nologies de la informació, i van manifestar que una millor acceptació hem d’aconseguir el re- volien fer els seus propis exàmens al si de l’em- coneixement recíproc de les titulacions. Aquest presa. Per la nostra banda, hem llançat un pro- és un dels nostres reptes a llarg termini. Un al- cés de reforma de la normativa i la legislació i tre repte és el d’afrontar el procés migratori. A hem assegurat la formació continuada de tots Suïssa rebem molta immigració. La millor via per els estudiants fins a la implantació de les noves a integrar aquestes persones en la nostra societat mesures. Les empreses participen en totes les és l’educació. El tercer repte és la validació de fases, especialment en aquest procés d’innovació les competències que s’adquireixen en l’àmbit A més, a Suïssa totes les normatives passen per pràctic, les competències no formals. Crec que un procés de consulta en tot el país. és una qüestió que han d’abordar tots els pa- ïsos. El 60% de les competències no les adqui- Hi ha alguna experiència innovadora concreta rim a l’escola ni a la universitat, sinó fora de l’àm- pel que fa a la formació professional a Suïssa bit educatiu, però encara no hem trobat una que cregui que pot interessar a altres països? manera acceptada pel mercat laboral de validar A Suïssa, als quinze anys, els alumnes sol·lici- aquestes competències. ten un lloc de treball en pràctiques. És una transició difícil, perquè t’has d’organitzar i has Quin model de relació hi ha a Suïssa entre el de tenir seguretat en tu mateix. Has de triar en- món empresarial i la formació professional, és les dones, són els nous programes de formació tre una enorme quantitat de possibilitats. Una a dir, entre les empreses i l’educació formal? en l’àmbit de la sanitat. Tenim competències en dificultat que també es dóna en altres països és A Suïssa, el món de l’empresa té un paper cap- aquest sector i actualm ent tenim un programa que l’alumne pot ser que no entri directament davanter en la formació professional. De totes de tres anys que es comença als quinze anys d’e- al següent nivell educatiu. Si l’Estat el té con- les empreses suïsses, només el trenta per cent dat i es realitza en hospitals i altres àmbits de la trolat i disposa de les estadístiques de desen- reben estudiants en pràctiques. El motiu és que sanitat. És la segona professió en importància, i volupament corresponents, no hi ha problema. s’han de complir certs requisits. S’ha d’oferir a la trien preferentment les noies. Hi ha un cert des- Però si el control s’acaba aquí, costa saber on l’estudiant un programa curricular de tres anys equilibri de gènere, en aquest sector. Els nois, trien són aquests joves després de l’ensenyament ob- a l’empresa. Si no es cobreixen totes les com- les tecnologies de la informació, la mecànica i al- ligatori. És un problema que tenim a Suïssa i petències necessàries, no es poden rebre estu- tres professions del camp de l’enginyeria, com també a Alemanya i a d’altres països. Segons diants en pràctiques. Tenim un noranta-nou el camp de l’automatització, etcètera. Aquestes les estadístiques, l’edat d’entrada al nivell edu- per cent d’empreses petites i mitjanes. Les em- són les preferències dels joves. catiu secundari superior varia entre els diversos preses més petites o les d’alta tecnologia de ve- països. A Alemanya, per exemple, la mitjana és gades no poden rebre estudiants en pràcti- Quines tenen més demanda per part de les em- de dinou anys. Surten de l’escola als quinze anys ques. És un dels motius pels quals només preses? i entren a la secundària superior als dinou o vint, participen en aquest procés el trenta per cent Falta gent en l’àmbit de la ciència i la tecnolo- cosa que no és gaire eficient. Al Departament de les empreses, però amb aquest trenta per cent gia, perquè els estudiants no es decanten tant d’Educació ens hem marcat l’objectiu que el n’hi ha prou per a assimilar tots els estudiants. pel sector de l’enginyeria. Ens falten estudiants 95% de la nostra societat tingui una titulació se- Un dels punts forts del nostre país és el paper en aquests camps científics i tècnics, i també en cundària superior. núm. 73 juny/juliol 2010 e OBERTS AL MÓN 25 «Els alumnes passen més de la meitat del temps lectiu a les empreses» Roland Oesterlund Quins són els principals reptes de la forma- Quina és la relació entre les empreses i els cen- competències que els portin a l’ocupació, els ció professional a Dinamarca? tres de formació professional? hem de donar una experiència concreta amb Un dels principals reptes del mercat laboral és L’aportació més important del món empresa- coses que puguin fer servir directament al lloc que ens enfrontem a un futur amb una manca rial, que és el tema de què parlaré després a de treball, i els hem d’inculcar actituds que els de mà d’obra qualificada. Tot i que la crisi ac- la meva presentació, és que els alumnes pas- permetin adaptar-se als canvis. Això vol dir que, tual pot provocar un cert nivell d’atur, l’any pas- sen més de la meitat del temps lectiu a les em- si els eduquem en l’àmbit escolar, no ens hem sat mateix teníem plena ocupació, i hi havia una preses, ja siguin privades o públiques. Els alum- de limitar a plantejar-los problemes amb una forta pressió sobre el mercat laboral. Hem d’a- nes accedeixen a l’empresa i no es limiten a fer sola solució i a ensenyar-los a fer les coses cor- treure més estudiants cap a la formació pro- de voluntaris o simplement a observar, sinó que rectament. També els hem de plantejar reptes fessional. Durant molts anys, els nostres pro- treballen i perceben un salari. Com més s’es- que tinguin més d’una solució, que deixin lloc grames de formació professional van ser molt pecialitzen i més experiència adquireixen, més a la creativitat, que apel·lin als talents dels populars, però a les darreres quatre o cinc dè- alts són els salaris que cobren els alumnes du- alumnes però que també reconfortin els que cades els pares i els estudiants creuen que l’e- rant la formació. És una contribució valuosís- necessiten una resposta comprensible i repe- ducació secundària els donarà millors oportu- sima, que crec que se subestima enormement. tible. Per tant, s’ha de procurar que hi hagi pro- nitats a la vida. A Dinamarca, com en molts Quan els alumnes acaben els estudis, ja estan fessors al sistema i instructors al lloc de treball altres països, l’educació superior té un prestigi plenament integrats al mercat laboral i n’han que tinguin una mentalitat oberta i fe en els es- especial. Per això la secundària general atreu compartit les condicions amb els professio- tudiants. Que els donin l’oportunitat també de la majoria dels alumnes de més talent, que fallar de vegades, perquè dels errors en treguin també es necessiten a la formació professional. una experiència profitosa i aprenguin a evitar- El que veiem avui dia és que un nombre im- los en el futur. Els errors els poden fer millorar. portant comença la formació professional quan Crec que aquests són els aspectes bàsics apli- acaba la secundària, perquè té més sortides que cables a tots els sectors. Tenim cent programes l’educació superior. És evident que cal gent amb educatius diferents i tres-centes especialitats, estudis superiors, però la quantitat de llocs de i tots s’enfronten a canvis. A més, continuen treball per a persones amb idiomes i carreres apareixent nous camps que demanen noves humanístiques és limitada. En altres països idees per sobreviure a la competència. hem vist que els estudiants acaben fent de ta- xistes després d’obtenir el doctorat. No és el També voldríem saber si hi ha àmbits o sectors que volem. Crec que hem d’atreure més es- amb una escassetat de personal qualificat. tudiants cap a la formació professional. Al ma- D’electricistes, en falten. És la veritat. En canvi, teix temps, hem de saber innovar el sistema de perruquers, no. No tenim prou cabells per contínuament. a tota la gent que vol ser perruquera. També abunden els estudiants que aspiren a ser me- Quines han estat aquestes innovacions? cànics de cotxe, per exemple, tot i que després Des del Govern hem hagut de crear una le- abandonen el sector. Als vint-i-nou anys se’n gislació que ens permeti modificar el sistema i nals. Es troben els canvis actuals del mercat, que cansen i es volen dedicar a una altra cosa, establir nous programes que l’estructura actual cada cop són més ràpids, i les noves tecnolo- però en continuem tenint molts. El que ens in- del mercat laboral no genera per si sol, perquè gies, perquè és al mercat laboral on s’experi- teressa ara és investigar quins seran els nous no cobreix certs camps innovadors. Al mateix menten primer aquests canvis. És el que co- sectors. En puc esmentar un parell, perquè els temps, a Dinamarca ens hem marcat uns ob- menta l’informe de l’OCDE sobre la innovació hem estudiat a iniciativa del Ministeri d’Edu- jectius dificilíssims. Volem que el 2050 el 95% a Dinamarca. Els estudiants experimenten la ne- cació: els sectors del fitness i el wellness, que del jovent hagi completat la formació secun- cessitat de creativitat i d’innovació a la feina, estan en plena expansió. A Dinamarca és una dària, ja sigui general o professional. És difícil. per mantenir-se al dia. feina que tradicionalment feien voluntaris, i ara Els últims anys fins i tot hem vist una davallada. s’està professionalitzant i està en creixement. El percentatge era d’un 84% i ha baixat fins Quines són les competències amb més de- És ple de gent sense cap formació que acon- al 80%, perquè el nivell altíssim d’ocupació ha manda actualment, si en té alguna idea? sella exercicis que poden ser perjudicials i tot. tret els joves del sistema educatiu a canvi d’un És difícil de dir. Tots ens hem referit a les ma- Per tant, el fitness i el wellness són sectors de bon salari. Durant la crisi estic segur que tor- teixes competències: a la necessitat de creati- futur. D’altra banda, estic segur que les noves naran a estudiar i tornarà a augmentar el per- vitat i d’innovació, d’aprendre a aprendre, de necessitats creades pel canvi climàtic no sola- centatge de compleció d’estudis. Però l’objectiu parlar de la millor manera d’aprendre com a per- ment requeriran modificacions radicals dels és molt difícil, i tant el sistema educatiu com sona, si ho fem amb els ulls o amb les orelles, programes existents, sinó quali- totes les parts implicades haurem de fer un es- etc. Tots hem parlat d’aquestes qüestions du- ficacions i competències forç per millorar aquest percentatge, perquè els rant molts anys. Crec que continua sent vàlid totalment noves per fer alumnes acabin els estudis. l’argument que, perquè els joves tinguin unes front als reptes. 26 APUNTS e núm. 73 juny/juliol 2010 Vincles i lligams L’apropament i l’intercanvi entre els centres de formació professional i el món del treball La relació directa entre una empresa i un centre de formació professional, un innovador model de beques i el programa «Qualifica’t», que apropa el món del treball als centres. Tres exemples de com la formació professional a la nostra ciutat promou el constant intercanvi entre els centres i el món del treball. Una relació, que des de la Fundació BCN Formació Professional, es tracta amb cura i intensitat. És el moment, doncs, de conèixer les beques que permeten a l’alumnat de l’institut Ferran Tallada formar-se a les escoles bressol, l’estret lligam entre l’empresa Bayer i l’institut Narcís Monturiol que ha donat com a resultat que molts alumnes passin a ser treballadors de l’empresa i l’experiència del recent programa «Qualifica’t» a l’Escola Tècnica Professional del Clot per formar persones a l’atur i professionals en actiu. Connexió total L’Institut Narcís Monturiol i l’empresa Bayer potencien les pràctiques de qualitat i la proximitat entre la formació i el món laboral Núria Aragay Apropar l’empresa als centres ha estat un dels grans objectius de Coordinadora de Formació Professional de l’Institut Narcís Monturiol la formació professional de la nostra ciutat en els últims anys. Rafael Zarco Aquesta trajectòria ja compta amb exemples gratificadors, com Cap d’Administració de Bayer MaterialScience ara la relació entre l’Institut Narcís Monturiol, centre de referència en l’àmbit de la química, i l’empresa Bayer. Els números ho diuen clara- Mirena Ossorno núm. 73 juny/juliol 2010 e APUNTS 27 ment: des de l’any 2001, seixanta-quatre alumnes han passat per la posa de flexibilitat horària, i, d’altra banda, que seran considerats com factoria de Bayer a la Zona Franca per fer les pràctiques, i vint-i-cinc uns treballadors més de l’empresa. Sempre els diem que «si escom- d’ells ja són treballadors de l’empresa química. Una relació que va més bren tots, vosaltres també», com a exemple. enllà de les pràctiques de l’alumnat i abraça totes les connexions pos- L’alumnat viu, doncs, unes pràctiques de qualitat i passa per tot el sibles entre centre i empresa. procés que suposa la cultura del treball. Des de l’empresa també s’as- L’any 2001 va començar la relació del nostre institut amb l’empresa segura un bon acolliment, ja que els treballadors no els han de veure Bayer a través de la formació en centres de treball (FCT) i gràcies a la com una competència o un perill per al seu lloc de treball. El que fem dinamització del Consell de la Formació Professional de Barcelona. Des és oferir un bon clima de treball, on els alumnes poden desenvolupar d’un bon principi ja teníem clar, des de l’institut i des de l’empresa, que totes les seves competències per a les quals han estat escollits. els alumnes que s’incorporaven a realitzar les pràctiques ho feien a un L’adequació entre les necessitats de l’empresa i la qualificació de l’a- projecte real de l’empresa. Per tant, l’empresa necessitava tenir un pro- lumnat permet que en èpoques de crisi econòmica com la que estem jecte a desenvolupar i l’alumnat havia de tenir una preparació ade- vivint les pràctiques no es vegin afectades. quada per adaptar-s’hi. Aquesta és la filosofia que ens va unir i que La vinculació entre l’institut i l’empresa Bayer no se centra només en encara mantenim. Creiem que és la millor estratègia per convertir les l’arribada d’alumnat al món del treball; també l’empresa es vincula a la pràctiques en reals i per donar formació a l’alumnat en el lloc de tre- vida del centre. Així doncs, el responsable de l’empresa de la Bayer en ball. Així doncs, hem aconseguit que part de l’alumnat que ha passat aquest projecte real de pràctiques és el representant de les empreses en per l’empresa Bayer, dins la seva divisió de MaterialScience dedicada a el consell escolar de l’Institut Narcís Monturiol. Al centre es valora molt la química, s’hagi incorporat a la plantilla de treballadors; concreta- la seva presència per prendre decisions que tenen incidència en el fun- ment, vint-i-cinc dels seixanta-quatre alumnes del Narcís Monturiol cionament de l’institut. que hi han fet les pràctiques. L’empresa Bayer també es preocupa que la formació sigui bidirec- L’alumnat que ha estat escollit per realitzar les pràctiques a l’empresa cional i això exigeix als seus treballadors que facin la formació que els Bayer prové dels cicles de formació professional d’operador de planta pugui faltar al mateix Institut Narcís Monturiol. El curs 2008-2009, dins química, de química industrial, de laboratori d’anàlisi i control de qua- de l’acreditació de competències es va incorporar un expert de l’em- litat i de química ambiental. Abraça quasi tots els cicles relacionats amb presa en els tribunals avaluadors. Aquest curs, en el marc del programa la branca de la química de l’Institut Narcís Monturiol, centre de refe- «Qualifica’t», s’estan desenvolupant noves iniciatives per millorar el rència de la formació professional en aquest àmbit a Barcelona. nivell formatiu de la plantilla. El centre i l’empresa tenim establert el seguiment de l’alumnat, del Així mateix, des del centre es promocionen les estades formatives qual s’encarreguen un tutor de l’institut i un de l’empresa per avaluar del professorat dels cicles de química a l’empresa perquè la seva tasca l’alumne. Es prepara un pla d’activitats ric i personalitzat per a cadas- també estigui al dia de la realitat del món laboral. cun d’ells i per comprovar-ne l’evolució i adquisició de competències en L’Institut Narcís Monturiol té relació actualment amb unes vuitanta la formació a l’aula i a l’empresa. Les pràctiques, a més, sempre es fan empreses, compta amb una alta inserció laboral del seu alumnat de sota el control de personal de Bayer. formació professional i està a l’aguait d’adaptar la seva oferta a la re- Es tracta d’unes pràctiques per a les quals es requereix alumnat qua- alitat del món laboral. En definitiva, un institut que ha treballat sempre lificat. Han de saber que els espera un treball per torns, amb el que su- pel prestigi de la formació professional. e Mirena Ossorno 28 APUNTS e núm. 73 juny/juliol 2010 Fem planter L’Institut Ferran Tallada mostra la innovació de les beques a les escoles bressol municipals M. Jesús Rocabert Tot això, és clar, implica que els alumnes que aconsegueixen la beca Institut Ferran Tallada han de fer les classes teòriques a la tarda al nostre centre. Per tant, hi ha una gran feina d’adaptació d’aquestes pràctiques al currículum i als És allò que els entrenadors o dirigents dels equips de futbol dirien: horaris del centre. Ha estat tot un repte per al centre i suposa un es- fem planter. És una de les idees que potser defineixen més bé el forç per a l’alumnat i el professorat que hem aconseguit superar. model de beques a les escoles bressol municipals. Formem futu- res persones professionals de l’educació infantil en centres reals de tre- ball, durant una llarga estada i complementant el currículum del cicle de grau superior. «Una formació feta amb una perspectiva Aquesta experiència es va iniciar el curs 2007-2008 a l’Institut Fer- ran Tallada, del districte d’Horta-Guinardó. Va ser aleshores quan es integrada, en situació real i que ajuda molt va iniciar un conveni de beques amb l’Institut d’Educació de l’Ajunta- ment de Barcelona, que gestiona les escoles bressol municipals, perquè a la futura inserció laboral de l’alumnat.» alumnes del segon curs del cicle de formació professional de grau su- perior d’educació infantil fessin les pràctiques de formació en centres de treball, com a personal de suport, durant tot el curs en dues d’a- quests escoles bressol. L’Institut Ferran Tallada va ser, doncs, pioner en aquest tipus de be- A l’Institut Ferran Tallada vam començar el projecte com a únic cen- ques de formació en centres de treball. Una formació feta amb una tre a les escoles bressol Pau i Tris-Tras, amb molta il·lusió i esforç per perspectiva integrada, en situació real i que ajuda molt a la futura in- part de tot l’equip docent, i ara ja s’hi han sumat els instituts Salvador serció laboral de l’alumnat. Seguí i Miquel Tarradell. A l’inici, un grup d’onze alumnes realitzaven L’alumnat que aconsegueix una beca fa l’estada de pràctiques durant aquest treball becat i en aquest curs 2009-2010 en són disset. Hem el curs escolar de les escoles bressol, des de principis del mes de se- aconseguit que les escoles bressol receptores del nostre alumnat (Albí, tembre fins a mitjans del mes de juliol. Són, per tant, quasi onze me- Tris-Tras i Xarlot) pertanyin al nostre districte. Aquesta proximitat en el sos de treball becat en temps de formació professional i un horari que territori és d’una gran ajuda per a la conciliació d’horaris. En el nostre comença a les vuit del matí, en què fan el suport a l’acollida dels infants institut valorem molt positivament tenir contacte amb les escoles bres- i que dura fins les tres de la tarda, quan els nens i nenes ja han dinat i sol i també amb les escoles de primària del districte, ja que ens dóna han fet l’estona de migdiada i descans. una gran oportunitat per fer treball en xarxa. L’equip docent de l’Institut Ferran Tallada avalua contínuament les pràctiques de l’alumnat. A més, la part teòrica que es fa en l’horari lec- tiu es compatibilitza perfectament, en continguts, amb la pràctica al lloc de treball. Les pràctiques per a l’alumnat tenen un valor afegit: constitueixen un aprenentatge de qualitat, l’alumnat rep acompanyament i modelatge de les escoles bressol i el seu rendiment augmenta. Tot això ha fet que aquestes beques sempre tinguin més demanda que oferta i, per tant, hem de fer una selecció de l’alumnat segons les notes, l’interès, la com- patibilitat d’horaris i calendari i el compromís adquirit (l’alumne s’ha de comprometre a complir un calendari i un horari exigent a l’aula i fora de l’aula). Des de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, que ges- tiona les escoles bressol, també es fa una revisió i avaluació de les pràc- tiques i es busquen possibles millores o noves adaptacions. Totes les parts, doncs, estan molt satisfetes del funcionament de les pràctiques. Amb tot l’equip treballem i desitgem avançar per anar mi- llorant aquesta proposta cap a l’excel·lència; és tot un repte, sens dubte. Només ens queda demanar que el projecte tingui continuïtat i agrair al Consorci d’Educació de Barcelona, a la Fundació BCN Formació Pro- fessional i a l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona la seva col·laboració i implicació. e Mirena Ossorno núm. 73 juny/juliol 2010 e APUNTS 29 Qualifica’t La qualificació professional de les persones en atur i dels professionals en actiu Isaías Bueno Coordinador Programes Formació-Treball DISSET CENTRES DE LA CIUTAT Escola Tècnica Professional del Clot l programa «Qualifica’t» aquest curs és present a disset Des del mes d’octubre de l’any 2009, l’Escola Tècnica Professio- Ecentres de la ciutat de Barcelona. Aquests centres oferei- nal del Clot està reconeguda com un dels centres participants xen a les persones i empreses itineraris qualificadors certifi- del programa «Qualifica’t», juntament amb d’altres centres cables, de caràcter flexible i modular, que permeten la capi- d’arreu de Catalunya. Aquest programa experimental té una durada de talització de la formació assolida. tres anys i forma part de les mesures flexibilitzadores de la formació També es pot obtenir informació per a la futura regulació professional que el Departament d’Educació de la Generalitat de Ca- de les accions de formació i de validació de formació i de l’ex- talunya està impulsant. periència laboral. La finalitat d’aquest programa és millorar la qualificació professional de Els disset centres de la ciutat que ofereixen el programa les persones en atur i dels professionals en actiu, prenent com a punt de «Qualifica’t» són: l’Escola Tècnica Professional del Clot, l’Es- partida les competències assolides al llarg de la seva vida laboral. cola Professional Salesiana, l'Institut Anna Gironella de Mun- També ofereix a les persones i empreses itineraris qualificadors certifi- det, l’Institut Bonanova, l’Institut Escola del Treball, l’Institut cables, de caràcter flexible i modular, que permetin la capitalització de la Escola d’Hoteleria i Turisme, l’Institut La Guineueta, l’Insti- formació assolida, en forma d’estudis de formació professional reglada. tut Lluïsa Cura, l’Institut Mare de Déu de la Mercè, l’Institut El programa consta de tres accions: Mitjans Audiovisuals, l’Institut Narcís Monturiol, l’Institut • Oferta de formació a col·lectius singulars: Les empreses, col·lec- Poblenou, l’Institut Salvador Seguí, Llúria, López Vicuña, tius o persones que ho desitgin podran matricular-se per a realit- Sant Ignasi i Santapau-Pifma. zar unitats formatives aïllades dels nostres cicles formatius. Si su- peren les avaluacions, obtindran la certificació corresponent. i www.gencat.cat/educacio • Validació de formació impartida per empreses o entitats: S’ofereix a les empreses o entitats que ho sol·licitin la possibilitat de validar i certificar com a unitats formatives de cicles formatius aquelles for- rera professional amb una formació inicial mínima o inexistent. Ara es macions que s’organitzin dintre de les entitats. troben en un mercat laboral molt competitiu i veuen que posseeixen • Validació dels aprenentatges assolits mitjançant l’experiència labo- una gran experiència demostrable, però que no tenen cap titulació aca- ral o en activitats socials. dèmica que els la reconegui. N’hi ha d’altres, en canvi, que busquen complementar un itinerari formatiu amb una especialitat propera a la feina que desenvolupen ac- tualment. Així, per exemple, ens trobem amb el cas de treballadors del «L'acció que més demanda suscita és la sector de la construcció, amb formació en l’especialitat de projectes de validació d’aprenentatges assolits mitjançant construcció, que actualment desenvolupen tasques de replanteig to- pogràfic a la seva empresa i ara voldrien validar aquesta experiència per l’experiència laboral» una part dels crèdits del cicle formatiu d’operacions topogràfiques, per tal de poder continuar estudiant i obtenir una doble titulació. D’aquesta manera, el programa «Qualifica’t» permet que aquestes per- sones puguin obtenir una titulació i millorar així les seves condicions labo- Al nostre centre oferim les tres accions del programa per a la totali- rals o, en el cas de persones aturades, aconseguir la seva inserció laboral. tat dels vint cicles formatius que impartim de les famílies professionals Respecte a les altres accions del programa, l’Escola Tècnica Profes- de Comerç i màrqueting, Edificació i obra civil, Electricitat i electrònica, sional del Clot actualment està mantenint converses amb diverses em- Fabricació mecànica, Informàtica, Manteniment de vehicles autopro- preses i associacions empresarials per tal d’organitzar cursos de forma- pulsats, Manteniment i serveis a la producció i Sanitat. ció a mida, però amb el valor afegit que suposarà el fet que els Actualment, de les tres accions, la que més demanda suscita és va- treballadors que superin aquests cursos tindran, a més del certificat cor- lidació d’aprenentatges assolits mitjançant l’experiència laboral. Al nos- responent, un reconeixement oficial que demostra que aquell curs els ha tre centre han arribat prop de quaranta sol·licituds de persones inte- validat uns determinats crèdits d’un cicle formatiu, en el qual podran ressades a validar la seva experiència professional per crèdits o mòduls matricular-se després per a completar-lo i obtenir una titulació. e formatius del nostres cicles. Moltes d’aquestes persones són treballadors en actiu, que porten molts anys exercint una professió, però que van començar la seva car- i www.fundaciobcnfp.cat/ Pedro Marin 30 UNA MICA DE TOT e núm. 73 juny/juliol 2010 LA COLUMNA El trasllat de l’escola Rius i Taulet Escola Rius i Taulet ha retornat a l’edifici de la plaça L’de Lesseps, després d’haver estat desplaçada per obres durant un curs i mig. El trasllat ha trastocat el funcionament habitual d’alumnes, mestres i pa- res, però s’ha desenvolupat dins la màxima normalitat pos- EXPOSICIÓ sible, i això ha estat gràcies a la col·laboració de tots els sec- Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli, 1853-1897 tors implicats: els nens, els pares i els mestres. Museu d’Història de Barcelona Els nens, amb el seu comportament i el seu suport incondi- Fins al 26 de setembre de 2010 cional, han estat un exemple per als adults. Els pares, d’altra banda, han vingut a ajudar o bé s’han fet càrrec dels nens quan l’escola els ho ha demanat i han expressat el seu suport, Dins de la programació de l’Any Cerdà, el Museu d’Història de Barce- tant directament com a través del Consell Escolar. Finalment, lona (MUHBA) organitza una exposició en què s’explica la conversió, els mestres han treballat moltes hores encapsant i desencap- a mitjan segle XIX, de la ciutat de Barcelona en una metròpoli. Aquesta sant, preparant materials, preveient els canvis sense desaten- mostra, juntament amb l’exposició «Barcelona i els Jocs Florals, 1859. dre els objectius del Pla Anual. A més, no ens agradaria obli- Modernització i romanticisme», permet fer una reflexió sobre les trans- dar tots aquells que d’alguna manera des de l’Administració formacions culturals i urbanístiques que van tenir lloc a la Barcelona de han treballat perquè el trasllat fos possible. mitjan segle XIX. En aquest període es monumentalitzà la ciutat, es res- Són aquestes situacions crítiques les que posen a prova la tauraren els Jocs Florals, s’enderrocaren les muralles i es preparà la ciu- nostra capacitat de convivència i de treball. És en aquestes tat per a la celebració de l’Exposició Universal del 1888, amb l’objec- situacions quan es posa en relleu la importància del compro- tiu d’erigir Barcelona en capital de Catalunya, tot projectant la imatge mís a l’hora de construir qualsevol projecte, i encara més si d’una ciutat moderna i alhora arrelada en la seva trajectòria històrica. es tracta d’un projecte educatiu del qual tots som corespon- Amb motiu d’aquestes dues exposicions, el MUHBA ha elaborat un sables. pro jecte educatiu, adreçat a l’ESO i el batxillerat, que inclou cinc activi- El nostre és un projecte per compartir i créixer i, per tant, no tats (quatre itineraris i una visita taller) i permet construir una mirada mul- ens podem aturar aquí, sinó que hem de mirar endavant. Hem tidisciplinària a Barcelona, des de mitjan segle XIX fins al principi del segle arribat a una escola nova, que representa una millora indub- XX, a partir de la literatura, la història, l’urbanisme, l’arquitectura i l’art. table de la qualitat i que obre noves perspectives de futur. Cadascuna de les activitats posa l’èmfasi en un aspecte concret del L’esforç ha valgut la pena i ja comencem a entreveure’n al- procés a través del qual Barcelona es materialitza i es representa com guns resultats: l’expectativa que ha creat la renovació del a capital europea durant tot el segle XIX i principis del segle XX. No sols Centre i l’augment de la demanda en les preinscripcions en es tracta d’explicar el procés de construcció de l’Eixample, sinó també són dos indicis clars. Emprenem la nostra tasca, segurs que d’abordar com en les dècades precedents a l’enderroc de les muralles podrem superar qualsevol repte perquè «sabem que no es- es reformà i dignificà l’espai urbà. Aquesta temàtica es tracta en l’itine- tem sols» i amb una il·lusió renovada per la confiança que ens rari «Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització i romanticisme». han demostrat. En tres activitats més, s’estudia en profunditat el que representà l’exe- Gràcies a tots i a totes per haver estat a l’alçada d’un repte cució del Pla de l’Eixample, tot situant els debats que suscità la realit- tan difícil i, sobretot, per haver sabut entendre el compromís zació del projecte, analitzant les successives modificacions de certs as- com una petita aportació positiva que ajuda a integrar el nos- pectes del pla i estudiant la consolidació, a través de l’arquitectura i tre projecte comú. l’urbanisme, d’una àrea de nova centralitat urbana de gran qualitat formal: el Parc de la Ciutadella. Finalment, l’itinerari «L’obertura de la Via Laietana i el Barri Gòtic» permet situar els debats que es generaren Albert Colàs a l’hora d’obrir i donar forma a la Via Laietana i s’explica com es posà Director de l’Escola Rius i Taulet en valor el centre històric al principi del segle XX, quan el que fins ales- hores havia estat la ciutat esdevingué la «ciutat vella». Les activitats al voltant de les dues exposicions temporals han per- mès al MUHBA abordar una època que tradicionalment no s’havia tre- ballat des de les activitats educatives del museu, malgrat que es tracta d’un període cabdal per a comprendre com es va conformar la metrò- poli que és avui Barcelona. Durant el segle XIX, s’inicia un període en què la ciutat es planteja créixer, dignificar-se i representar-se, tot pro- jectant una imatge del que és però també del que vol esdevenir. Aquest fet es perllonga en les iniciatives endegades en les primeres dècades del segle XX, que intenten sanejar el centre històric, connectar l’Eixample amb la zona portuària i alhora revalorar un patrimoni que permet re- forçar una identitat nacional arrelada en la seva història. «La Columna» està oberta a la participació dels lectors i lectores que vul- guin fer-nos arribar les seves reflexions, pensaments, opinions o anècdotes. L’extensió no pot superar els 2.700 caràcters (comptant els espais en blanc). Gemma Bonet i Pascual Envieu els vostres escrits a imebrevista@bcn.cat Assessora d’activitats del Museu d’Història de Barcelona lacolumna núm. 73 juny/juliol 2010 e UNA MICA DE TOT 31 llibrMenors estranegers: Formaciós i Treball Col·lecció Quaderns del PECB, 3a edició: marçl de 2010 Aquesta guia neix com a proposta del Fòrum d’Educa-lpeu iFabra, vbaren fer una grarn tasca per fere una eina s ció i Immigració del Projecte Educatiu de Ciutat desprès que defugís dels tecnicismes legals i fos fàcilment com- de valorar la necessitat de treballar entorn a la inserció prensible pels que no coneixen les lleis. sociolaboral del joves d’origen immigrant, d’edats com- Aquesta tercera edició contempla ja les darreres mo- preses entre els 16 i els 18 anys. dificacions legals que s’han fet (la reforma de la llei d’Es- L’any 2006 vàrem assumir el repte de donar resposta trangeria per la Llei Orgànica 2/2009, d’11 de desem- legal a les dificultats que presentaven aquests nois i no- bre), la qual cosa la fa una eina d’absoluta fiabilitat en ies estrangers en l’accés a l’educació postobligatòria i al les propostes que presenta i en els itineraris que proposa mercat laboral, en funció de la seva situació jurídica, per a cada una de les tipologies en les quals es poden amb la idea de desenvolupar una eina pels educadors trobar els educadors i educadores a l’hora d’orientar tant dels instituts com de les diferents associacions i pro- aquests nois i noies. També hi trobareu una proposta de postes formatives que a la ciutat s’ofereixen. protocol a partir del qual identificar la situació del me- Per això vàrem creure en la necessitat de desenvolu- nor i establir algunes pautes per a la seva acollida i, un par una guia que facilités als formadors i educadors res- apartat de recursos i serveis per a l’atenció de persones postes legals i estratègies davant la situació real en la estrangeres. qual es troben molts dels nois i noies immigrants. Una La guia es pot sol·licitar gratuïtament a l’Institut Mu- guia que fos una eina pràctica, entenedora i aplicable nicipal d’Educació de Barcelona, o la podeu trobar a la per a tots aquells professionals que treballen amb pàgina web del Projecte Educatiu de Ciutat de Barce- aquests joves. lona (www.bcn.cat/pec) L’Institut de Dret Públic de la Universitat de Barcelona i després en la reedició, David Moya, professor de Dret Andreu Clapés Constitucional d’aquesta universitat i Ignasi Manrubia, Membre del Fòrum d’Educació i Immigració del Projecte professor de Dret Administratiu de la Universitat Pom- Educatiu de Ciutat de Barcelona (PECB) BARCELONA EDUCACIÓ LA NOVA FORM La revista de la PR A O C F IÓ ES SIO A N FO A N L S >>D L’ e E c N on T s R tr E u V ïn I t S l’FP PR T O A T > A > G M O ar N ia I n S T C E ha S var > ría AP > U D N en T t S istes > s > o E b ls r e v i r n o c d le e s s amb el món del treball JO TAMBÉ EDUCO >>Infermera de centre ciutat educadora SUBSCRIPCIÓ GRATUÏTA www.bcn.cat/educacio Núm. 73 juny/juliol 2010 LA TIRA CÒMICA DE... Marius Guiet / Escola Massana