SOM XARXA >>Projecte Shere Rom PROTAGONISTES >>Fer de ciutadans JO TAMBÉ EDUCO >>Coordinador d’activitats extraescolars L’EDUCACIÓ AL LLARG DE TOTA LA VIDA L’ENTREVISTA >>Joan Subirats i Àngel Marzo APUNTS >>L’escola d’adults, una alenada d’aire fresc Núm. 75 març 2011 2 SUMARI núm. 75 març 2011e www.bcn.cat/educacio Consell editorial Montserrat Ballarín Regidora d’Educació Antoni Martorell Gerent de l’Institut d’Educació Antònia Hernández Directora de Promoció Educativa i Desplegament Territorial Casimir Macià Director de Centres Educatius Municipals Teresa Salvadó Directora de Recursos i Serveis Generals Alicia Fernández Secretària del Consell Escolar Municipal Ricard Coma Consell de la Formació Professional Artur Ferrer Gerència Manel Blasco Consorci d’Educació de Barcelona Carme Massa Consorci d’Educació de Barcelona Manel Fernández Consorci d’Educació de Barcelona Direcció Araceli Vilarrasa Consell de Redacció Jordi Arnal Institut d’Educació Roser Batlle Fundació Catalana de l’Esplai Rosa Bellés Consorci d’Educació de Barcelona M. Àngels Cabeza Secretariat de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores Dolors Cabrera Institut d’Educació Dolors Casanovas Institut d’Educació Marleny Colmenares Institut d’Educació Roser Colomer Institut d’Educació Marta Comas Consorci d’Educació de Barcelona Marina Gay Escoltes Catalans Lluïsa García Institut d’Educació Teresa Lloret Fundació BCN Formació Professional Isabel Maestre Duna (educació, mobilitat i sostenibilitat) Lídia Marsol Institut d’Educació Ferran Martorell Institut d’Educació Neus Olivé Serveis Educatius Emili Pérez Consorci d’Educació de Barcelona Josep M. Puig Universitat de Barcelona Josep Rovira Consell Escolar Municipal Agustí Rubió IES Lluís Vives Joan Simó Consorci d’Educació de Barcelona Joan Vilaplana Consell de la Joventut de Barcelona Pere Vives Fundació Pere Tarres Jofre Villanueva Moviment Laic i Progresista Àngels Zamora Directora de l’escola bressol municipal Sant Medir Coordinació Jaume Capsada Edició i redacció Bàrbara Munar i Oriol Guiu Disseny gràfic original Villuendas+Gómez disseny Disseny gràfic i maquetació Addenda Secretaria i administració Programa de Publicacions de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Plaça d’Espanya, 5. 08014 Barcelona tel.: 934023534; fax: 934023601 e-mail: imebatencio@bcn.cat Il·lustracions Beatriz Marín Urbán, Sergi Bosch, Judith Schaber, Jimena Zurieta, Pilar Marcó Padín Fotografia portada Jordi Oliver Impressió Índice SL ISSN 1135-2655 Dipòsit legal B-30994-2007 © Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona BARCELONA EDUCACIÓ IMPRÈS EN PAPER RECICLAT José Luis Lalueza, Isabel Crespo, María José Luque i Marta Padrós DEHISI. Grup de Recerca en Desenvolupament Humà, Intervenció Social i Interculturalitat de la Universitat Autònoma de Barcelona Al començament dels anys noranta,l’entrada a l’escola de fills de famíliesimmigrants i de nens i nenes gitanos va evidenciar l’absència d’un model d’atenció a la diversitat d’origen cultural. La pràctica es- colar no tenia sentit per a molts d’aquests nois i noies, i les metes i els pressupostos im- plícits sobre la infància, l’educació i el valors de l’escola no tenien continuïtat en les creen- ces i pràctiques educatives familiars. En conseqüència, sovintejaven els proble- mes de disciplina a l’aula, i la pràctica d’una part important dels mestres derivava en una estratègia orientada al manteniment de l’or- dre per damunt de tot, cosa que provocava que les activitats fossin percebudes pels alum- nes de manera esbiaixada, fragmentària i descontextualitzada. Finalment, les metes de l’escola no eren assumides com a pròpies per la majoria d’aquests alumnes. «La escuela es una cosa de payos», «estudiar no es para los gitanos» i altres expressions per l’estil eren àmpliament compartides per aquests alum- nes. La construcció de la seva identitat no passava per incorporar l’escola, sinó per en- frontar-s’hi. El projecte Shere Rom va néixer l’any 1998 com una alternativa educativa a l’abandonament primerenc i al fracàs escolar d’una gran part dels membres de grups ètnics minoritaris en entorns d’alt risc d’exclusió social. llen amb un o dos nens en la utilització d’ei- nes TIC. Cada activitat té una guia de tasques que explica què s’ha de fer un cop iniciat el joc. Hi ha tres nivells: principiant, iniciat i ex- pert. Quan s’arriben a complir els requisits d’un dels dos últims nivells, es pot avançar a la casella següent del laberint i iniciar un nou joc. En el «viatge» que el nen fa al llarg dels dies, que també es registra en un passaport personal, l’estudiant és el company que pot ajudar a resoldre la tasca, donar pistes, fer de suport, proporcionar el llenguatge adequat... Al final, aquest estudiant escriu en un diari de camp els progressos i les dificultats. De ma- nera periòdica, el Mag manté els contactes i respon a les cartes. Per als participants més experts, amb un cert rodatge que permet assolir prou compe- tències digitals, Trobadors és un model orien- tat a la creació de petits relats digitals per tal de donar a nois i noies l’oportunitat de ser creadors i participants actius en el seu procés d’aprenentatge. S’organitzen grups de tres o quatre nens acompanyats per un estudiant, i entre tots elaboren presentacions dinàmiques, animacions o pel·lícules de vídeo de curta du- rada sobre un tema escollit pel mateix grup. El procés d’elaboració del relat es realitza en col·laboració i amb l’ajut d’eines, com càme- res i programes d’edició de vídeo. El procés de realització passa per diferents fases: plani- ficació del treball que s’ha de fer, selecció de la temàtica, elaboració del guió, gravacions, edició i, finalment, visualització. Llibertat per escollir, activitat cooperativa i treball orientat a una audiència són els tres eixos fonamen- tals d’aquesta activitat. VUIT CENTRES, VUIT PROPOSTES Des de 2003, aquesta activitat s’ha imple- mentat en set escoles i un institut, tots amb una població majoritària o exclusivament consti tuïda per alumnes gitanos i alumnes de famílies nou vingudes. Així, vàrem transitar d’una activitat extraescolar a una altra en horari escolar i amb la participació dels mes- tres. En cada centre s’ha fet una activitat diferent, ja que els objectius i el disseny con- cret han estat negociats amb el conjunt del professorat implicat, adaptant el model a cada escola. Ara bé, aquests diferents desen- volupaments no són totalment divergents, ja que formen part d’una xarxa que promou que les escoles s’aprofitin mútuament de les innovacions i que funciona gràcies a tres eines d’intercanvi. La primera eina és un moodle, adaptat per a primària i amb mòduls específics per treba- llar amb aquestes edats (www.5dbarcelo- na.org), que permet compartir els recursos fomentant la col·laboració entre els alumnes i també entre els mestres. La segona eina consisteix en un sistema que combina l’asse - ssorament als centres amb la formació i tutorització dels estudiants universitaris que hi participen. Per últim, la tercera eina són unes jornades anuals en què els nois i les noies de les escoles presenten les seves pro- duccions multimèdia en la Universitat, alho- ra que coneixen les seves instal·lacions i la dinàmica quotidiana de la mà dels seus com- panys estudiants, que han col·laborat amb ells durant tot el semestre. Aquesta darrera activitat, a més de crear un espai d’intercan- vi, contribueix a construir metes compartides pels nois i noies i, per tant, a dotar de signifi- cat el conjunt de les seves tasques. L’objectiu ara és fer aquest projecte soste- nible, tant a les escoles com als espais comu- nitaris. Per això, el nostre grup de recerca ha anat cedint progressivament el lideratge de les activitats als mestres i als educadors, de manera que la xarxa de col·laboracions vagi assumint el rol que al principi ostentava exclusivament la Universitat. Per a aquesta tasca, és fonamental el web www.5dbarce- lona.org, constituït com un centre de recur- sos en desenvolupament permanent, i que pensem que es consolidarà a mesura que l’ordinador sigui una eina assimilada tant pels alumnes com pels seus educadors. e Cole, M. (1999). Psicología cultural. Madrid: Morata. Cole, M. (2006). The Fifth Dimension: an after- school program built on diversity. New York: Rus- sell Sage Foundation. Lalueza, J. L.; Crespo, I.; Pallí, C. y Luque, M. J. (2001): Socialización y cambio cultural en una co- munidad étnica minoritaria. El nicho evolutivo gi- tano. Cultura y educación, 13(1): 115-130. Nilson, M. & Nocon, H. (2005). School of Tomo- rrow. Teaching and Technology in Local and Glo- bal Communities. Berna: Peter Lang. i 6 SOM XARXA núm. 75 març 2011 7SOM XARXAe núm. 75 març 2011 e PROJECTE SHERE ROM. FENT DE L’ESCOLA UNA EXPERIÈNCIA SIGNIFICATIVA Una iniciativa que va néixer amb la intenció de lluitar contra l’absentisme escolar i l’exclusió social «La escuela es una cosa de payos», «estudiar no es para los gitanos» i altres expressions per l’estil eren àmpliament compartides per aquests alumnes. La Casa de Shere Rom va sorgir amb l’objectiu de proporcionar a nois i noies gitanos i nouvinguts una nova visió de l’escolarització i la formació. La Casa de Shere Rom va sorgir aleshores com un projecte de col·laboració entre la Uni- versitat i una associació gitana amb l’objectiu de proporcionar a nois i noies una experiència útil per adquirir coneixements i competències formals. Es tractava de donar la volta a l’ex- periència escolar predominant en aquells moments. Així, enfront de la discontinuïtat de les activitats escolars, es va optar per dis- senyar una activitat que es pogués presentar com un relat, amb una narrativa que donés continuïtat i significat a les diferents tasques. En segon lloc, enfront de l’experiència de sentir-se incapaç, es van introduir les TIC com a eines fàcilment apropiables i que donaven la possibilitat de sentir-se plenament compe- tents des de l’inici de les tasques. I en tercer lloc, enfront de l’escola com una institució aliena, amb metes incomprensibles i inassoli- bles, vàrem introduir estudiants universitaris com a companys i col·laboradors que, al mateix temps que actuaven com a agents motivadors, mostraven la seva trajectòria escolar com un model pròxim i abastable. Sota aquests principis, el procés comença quan un nen inicia per primera vegada l’acti- vitat. Llavors, un estudiant l’ajuda a fer una carta per a un personatge virtual, el Mag, que respon els missatges i que participa en xats i en fòrums compartits pel grup. La seva funció principal és donar continuïtat narrativa al conjunt de l’activitat, de manera que totes les tasques, per diferents que siguin, tenen el fil conductor del diàleg virtual amb el Mag. En funció de les competències assolides pels membres del grup, l’activitat es desen- volupa d’acord amb dos models: Laberint i Trobadors. El Laberint és una activitat conce- buda per introduir els nois i noies en l’ús de les TIC a través de la col·laboració amb com- panys experts. Aquests companys són habi- tualment estudiants universitaris que treba- van de la mà, i és que aquest jove llicenciat en Educació Física assegura que l’esport és una eina per educar, perquè mentre aprenen un esport «adquireixen un gran nombre de va- lors que després traslladen a la vida quoti- diana; valors com el respecte a l’adversari, la col·laboració entre companys, l’acceptació, la participació i pensar en l’equip abans que en un mateix. Amb l’esport, fugim de l’indivi- dualisme». Torres és conscient de la gran importància que tenen esports majoritaris com ara el fut- bol o el bàsquet a l’hora de triar una activitat. «Són esports molt ‘mediàtics’, que estan a l’ordre del dia i que els petits veuen cada dia a la televisió. Els nens i nenes volen copiar A les sis en punt, s’obre la porta i apareix l’Alfons Torres, coordina- dor de les activitats esportives. Té unes claus a la mà dreta que no amollarà en tota la tarda i porta un walki talki penjat dels pantalons que tampoc no deixarà de sentir-se en dues hores. L’Associació Esportiva de l’Eixample orga- nitza al poliesportiu Joan Miró, des de fa més de 27 anys, activitats esportives extraescolars adreçades a nens i nenes des dels 3 anys fins a adolescents de 17 i 18. Cada setmana pas- sen per aquestes instal·lacions un total de 450 nens i nenes que aprofiten les tardes per fer una mica d’esport. Segons l’Alfons Torres, l’esport i l’educació models i saben que aquests esports donen molta fama i molts diners als qui hi triomfen». Per aquest motiu, i perquè puguin triar lliure- ment el seu esport, el centre ofereix l’activitat «Iniciació als esports col·lectius» durant el curs de primer. L’esport és una activitat essencial de la vida que ens ajuda a adquirir hàbits saludables, però, a més, durant l’època d’exàmens ser- veix com a via de desconnexió dels llibres: «Durant els exàmens, venir a fer esport ajuda els nois i noies a desconnectar, per després tornar als llibres amb més força, però també n’hi ha que s’aboquen massa en l’esport i descuiden els estudis». e Coordinador d’activitats esportives extraescolars Fa fred, molt de fred, i ens trobem a l’entrada del Poliesportiu Municipal Joan Miró. Tot i les baixes temperatures, l’enrenou dels nens i les nenes, que juguen, parlen i fan broma mentre esperen a la porta fins que toquin les sis, dóna un ambient de més calidesa al fred que fa a Barcelona. Text: Bàrbara Munar / Fotografia: Ricard Novelles EL MEU ESPAI EDUCATIU Alfons Torres comença a dos quarts de cinc cada tarda. Des de la taula del seu despatx, té cura, observa o vigila que les activitats que es fan al pati transcorrin segons la dinàmica preestablerta. Totes les activitats consten de tres parts: una primera d’escalfament, una part central de treball més intens i, per últim, uns minuts d’estiraments i relaxació. Ell s’encarrega de gestionar el treball dels monitors i és un mediador entre mares, pares, monitors i els petits que fan les activitats esportives. El que més li agrada de la seva feina és el contacte amb els infants i els pares i mares. 10 JO TAMBÉ EDUCO núm. 75 març 2011e Alfons Torres L’EDUCACIÓ AL LLARG DE TOTA LA VIDA El canvi social accelerat fa que cada cop sigui més cert que l’aprenentatge de les persones es perllonga al llar de tota la vida i que, atès que vivim immersos en la societat de la informació i el coneixement, les oportunitats educatives ens arribin en formats molt diferents. La nostra societat encara arrossega com a dèficit un baix nivell formatiu dels adults, però la formació de persones adultes, a cavall entre els models periclitats i noves formes emergents, va obrint-se camí a partir del treball en xarxa entre les diferents ofertes formatives. A FONS 11 Il·lu stra ció: Jim ena Zu riet a 12 A FONS núm. 75 març 2011e Alfons Formariz Expert en matèria educativa i formació d'adults I maginem que un programa de seguretat viària o d’alimentació a l’escola tingués un encert absolut i que a partir d’aquell moment tot el jovent conduís de manera exemplar, o que aconseguíssim que la infància del país seguís una dieta equilibrada. En el millor dels casos, haurien de passar cinquanta o seixanta anys perquè l’ona- da de nous conductors exemplars omplissin totes les vies públiques i perquè els riscos de malalties cardiovasculars per la ingesta de grasses saturades disminuïssin dràsticament. Es a dir, cap a l’any 2070 tin- dríem els problemes d’avui resolts gràcies al treball educatiu i preven- tiu de l’escola. Mentrestant, no fóra lògic insistir també perquè la població jove i adulta millorés les seves pràctiques viàries o mengés de manera més adequada? L’obesitat infantil no la indueix l’escola, els conductors i conducto- res són, en general, més grans de divuit anys, i els brots xenòfobs no els lideren els infants. No obstant això, poques vegades s’arriba a la conclusió de la importància de programes educatius destinats a les persones joves i adultes per a un consum responsable, per a una edu- cació vial o per millorar les relacions de convivència. EL FRACÀS ESCOLAR I LES TIC: LA FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES, AL RALENTÍ Hi ha un cas que encara afecta més directament l’escola: l’anomenat «fracàs escolar». Hi ha molts estudis que assenyalen que té una rela- ció directa —no determinant, lògicament— amb el nivell d’instrucció de les famílies, especialment amb el nivell d’instrucció de la mare. És de sentit comú. Més facilitats, en principi, per superar els cursos tin- dran els fills i filles de pares amb estudis que els de pares sense estu- dis. El nen o la nena que veu valorada la cultura acadèmica a casa seva tindrà més motivació per estudiar. Quan els pares poden ajudar a casa a fer i comprendre els deures, quan a casa es llegeix, quan hi Formació de persones adultes i municipis Sovint trobem als diaris la notícia que l’índex de nens i nenes amb sobrepès és un dels més alts d’Europa i que l’escola ho podria prevenir. De la mateixa manera, podem llegir o escoltar un reportatge sobre l’incompliment de les normes de trànsit i les seves conseqüències. Considerem lògic que, tot seguit, algú plantegi la necessitat que a l’escola s’insisteixi sobre el coneixement i el respecte de la normativa viària. I si salta la notícia de la poca civilitat als carrers i les places, novament es planteja que l’educació a la infància i a l’adolescència sobre el tema és una urgència. Però és evident que en tots aquests exemples els subjectes responsables són persones adultes i que hi ha una relació entre les actituds i els hàbits de consum de la infància i els comportaments que es respiren a les famílies i als entorns adults. No obstant això, poques vegades s’arriba a la conclusió que el que cal és posar en marxa programes educatius destinats a les persones joves i adultes. ha llibres, quan hi ha interès pel que s’ha fet a l’escola, la «motxilla educativa» està més plena i acompanya al nen i a la nena fins a l’es- cola i dins de l’escola. L’actuació per disminuir el fracàs i l’absentisme escolar passa, lògica- ment, per modificar els condicionants escolars que condueixen a l’a- bandonament i al fracàs, però alhora caldria potenciar la formació de les persones adultes que conformen la família i l’entorn dels infants. No fer-ho, centrar totes les aspiracions de millora exclusivament en les reformes educatives escolars, és assegurar que el fracàs de l’escola i la desigualtat de resultats continuarà sent un reflex de la desigualtat de d’aprenentatge. La Patricia Daniela diu que el material digital que el Centre va posar a la seva disposició «utilitzava un llenguatge i un vocabulari molt útils i molt reals, en el sentit que de vegades estudies llengües amb materials que són lluny de la realitat. A més, els continguts estaven molt ben adaptats a cada nivell». La Patrícia Daniela va cursar els nivells elemental, intermedi i de suficiència a distància en tres anys; actual- ment, fa de voluntària lingüística i dóna classes de català per mitjà d’una xarxa d’intercanvi cultural a l’Hospitalet. Fernando Díaz, de Madrid, va arribar a Barcelona l’a- bril de l’any passat i ha superat amb èxit els nivells bà- sic, elemental i intermedi. En menys d’un any s’ha plantat en el primer mòdul de suficiència a distància «perquè fins al febrer no tindré temps d’anar a classe», diu. Fernando explica que «la Livia, del Bra- sil; en Damián, del País Basc; el Manuel, de Ceuta, i el Manuel, d’Andalusia, han fet la mateixa trajectò- ria; tots cinc vam fer el bàsic 1 a la mateixa classe i tots hem completat tres nivells en menys d’un any. Ens hem fet amics i la nostra relació és en català». ELS PAKISTANESOS TAMBÉ APRENEN CATALÀ L’Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya va signar un conveni de col·laboració amb el CNL de Barcelona a finals del 2007 i des d’aleshores ha acollit 14 cursos de català bàsic als quals s’han ins- crit al voltant de 400 persones. «Si parlem català, mantindrem la cul- tura catalana, i si no el parlem, la cultura catalana s’extingirà. La inte- gració és més ràpida si es parla en català», explica el president de l’Associació, en Javed Illyas. I és que des de les entitats i associacions de la ciutat de Barcelona es duu a terme una tasca de difusió del ca- talà molt important. e Toni Mataix Equip Xarxa Centres Cívics La Jannett Mojica és boliviana i va arribar a Barce-lona el 2006, es va matricular en un curs de ca-talà de nivell bàsic el març de 2007 i a finals de 2009 ja havia acabat el nivell de suficiència, més co- negut com a nivell C. «Quan vaig arribar a Barce- lona no sabia que aquí es parlava català», diu la Jan- nett en un excel·lent català. «Al principi, pensava que els cursos eren de pagament, i per això vaig trigar uns mesos a apuntar-m’hi; ho vaig fer quan vaig desco- brir el Centre d’Acolliment Lingüístic de la plaça de Ca- talunya, des d’on s’ofereixen els cursos bàsics gratuïts. La facilitat d’horaris que se’m va oferir per fer els cursos va ser increïble, tot i que compaginar-ho amb la feina es va fer una mica pesat.» La Marina Penkina és de Rússia i va co- mençar a estudiar castellà de seguida que va arribar a Barcelona l’any 2005, «però per continuar m’havia d’inscriure a la uni- versitat i era molt car i, a més, m’era difí- cil combinar els horaris amb la feina, així que em vaig apuntar als cursos de català i ara escric millor el català que el castellà». La Marina ha participat com a aprenenta en el programa Voluntariat per la llengua: «Els meus amics i coneguts s’han acostumat a parlar amb mi en castellà i no hi ha manera que em parlin en català. He tingut tres parelles lingüístiques i valoro molt positivament aquesta ex- periència, ja que ens permet posar en pràctica el que aprenem als cur- sos». Actualment, la Marina està cursant el darrer mòdul de suficièn- cia i ha sol·licitat participar en el programa Voluntariat per la llengua com a voluntària lingüística. «L’organització dels cursos en mòduls trimestrals és un sistema que motiva a continuar estudiant, molt més que si es tractés de cursos anuals», explica la Seiko, que va venir del Japó fa disset anys i ha assolit tots els nivells de català en poc més de tres anys. La Seiko també va participar en el programa Voluntariat per la llengua «ja que al principi tenia moltes dificultats per poder practicar la llengua, per- què ningú em parlava en català», i ha forjat una amistat amb la seva parella lingüística que ja fa més de tres anys que dura. «Culturalment parlant, el català m’ha obert portes, ja que puc gaudir i compartir programes com Polònia», diu la Seiko. El CNL de Barcelona dedica una atenció especial a l’ensenyament de català a distància, que combina l’autoformació amb l’assessorament personalitzat. Aquesta modalitat «em va permetre adaptar les classes al meu horari de feina, ja que podia estudiar des de casa. Quan tenia dubtes, podia trucar i sempre hi havia algú que m’atenia per resol- dre’ls». És el testimoni de la Patricia Daniela Persky, que va venir de l’Argentina l’any 2001 i actualment treballa al Consorci d’Educació de Barcelona. «El sistema pedagògic és excel·lent. Si tenia una pregunta, de seguida obtenia una resposta. Hi havia aquest diàleg continuat i immediat, tan fonamental entre alumne i professor», corrobora l’italià Giuseppe Perrella, que en dos anys i mig ha fet tots els nivells de ca- talà a distància. EINES DIGITALS En aquesta modalitat d’ensenyament, destaca la plataforma Moodle, un recurs tecnològic de gran valor afegit que permet posar a disposi- ció dels alumnes l’aula virtual amb un ampli ventall de possibilitats 23APUNTS22 APUNTS núm. 75 març 2011 ee núm. 75 març 2011 Aprendre és un possible català repte El CNL té casos molt destacats d’aprenentatge, perquè hi ha alumnes que han superat tots els nivells en un termini que oscil·la entre els 2,5 i els 3,5 anys. És el cas de la boliviana Jannett Mojica, de la russa Marina Penkina i de la japonesa Seiko Nishikawa. Un altre cas destacat és el del Fernando Díaz, de Madrid, que ha fet els tres primers nivells en menys d’un any. Il·lustració: Beatriz Marín Urbán El Centre de Normalització Lingüística organitza cursos de català de tots els nivells amb continguts adaptats «L’organització dels cursos en mòduls trimestrals és un sistema que motiva a continuar estudiant.» «Culturalment parlant, el català m’ha obert portes, ja que puc gaudir i compartir programes com Polònia», diu la japonesa Seiko. Procedència de l’alumnat del CNL Barcelona per nivells Any 2009 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 0,52% 7,72% 91,76% Inicials i Bàsic 1 Altres bàsics Elementals Intermedi Suficiència Superior 1,23% 12,93% 85,84% 7,16% 28,77% 64,07% 50,68% 25,73% 23,59% 63,05% 21,90% 15,05% 80,51% 10,17% 9,32% Persones nascudes a Catalunya Persones nascudes a la resta de l’Estat espanyol Persones nascudes a l’estranger 06/07 SOM XARXA Projecte Shere Rom Una iniciativa que va néixer amb la intenció de lluitar contra l’absentisme escolar i l’exclusió social 9PROTAGONISTESnúm. 75 març 2011 ePROTAGONISTES8 núm. 75 març 2011e Estació de Renfe Sabadell Sud, 07.00 AM (Gener de 2004) Esperar un tren és el que moltes persones fan cada dia, tant a les estacions de trens com en les seves vides personals. Aquell dia, jo espe- rava dos trens: un dels que van amb T10 i un altre que em duia directe al present i al futur de moltes persones. Aquell matí començava el projecte «Fer de Ciutadans, al Districte Sants- Montjuic». Una aventura educativa que treballa el concepte de ciutadans des de la intel·ligèn- cia emocional i les habilitats de comunicació. Habitualment, jo treballo al món de l’em- presa, dins dels departaments de recursos hu- mans, però aquell nou repte em va caure a les mans per casualitat. Era un projecte per al fo- ment de valors entre els alumnes. Genial! Poc imaginava jo que aquell matí, pelat de fred, mentre esperava el tren, aquest projecte, que ara ja ha fet 8 anys, em transformaria com a persona i com a professional. No hi ha res com trobar el sentit al que fas; i el que anava a fer era ni més ni menys que contribuir i posar el meu granet de sorra perquè aquelles «perso- netes» fossin més felices, s’estimessin més a si mateixes i pensessin amb més criteri propi. El primer centre on vaig anar a parar va ser el Lluís Vives. Vaig prendre aire i vaig entrar a la primera aula… Començava la nostra aven- tura. Calia dir que era important autoestimar- nos i els ho vaig demostrar explicant-los una història real que ens va emocionar a tots. Vaig aprendre que els fets són més importants que les definicions. Calia fer sentir, i no tant entendre, que quan comuniquem assertivament som més feliços. I la nostra capsa interior, inflada pel dia a dia, ja no explota, ni ens ennuega... i els vaig ex- plicar la història d’en Manuel. Calia fer que s’enamoressin de la paraula consens..., perquè amb ella ens podem permetre el luxe de pensar de ma nera diferent, sense re- nunciar a estar units i a fer projectes en comú. Calia que estimessin la paraula diferència, per ser més creatius i molt més rics com a per- sones, i capaços de renunciar al pensament únic i a la violència, i de desenvolupar projec- tes més intel·ligents i acollidors de tothom. Calia fer entendre que no estaven sols, que cal que ens esforcem per ser una comunitat de persones properes. I que si la felicitat té un camí, no és altre que el del treball en equip, l’empa- tia i la consciència que tots ens necessitem. I vaig jugar amb ells a un joc molt divertit que ens va ensenyar que compartir ens fa créixer i més complerts. Anys més tard No cregueu que és una feina en solitud. Les tèc- niques del Districte de Sants-Montjuïc, amb molta estimació i molta professionalitat, fan que tot sigui possible i tot estigui a punt, amb dis- creció i amb molta cura pels detalls. A més, no hi ha hagut escola en què els mes- tres no s’hagin implicat en les sessions. Tothom ha estat més que atent i predisposat a fer un cop de mà. La gran majoria de docents han par- ticipat activament en les dinàmiques, jocs i ex- ercicis. Sense la seva professionalitat, res no hau- ria estat possible. Son tants noms els que em vénen al cap... Són molts anys, ja. Desprès de cinc sessions amb cada grup: audiència pública! I és que el projecte és molt pràctic. A part de fer «gimnàstica emocional», també fem un joc de rol que simula una audiència pública a la sala de plens del Districte. Allà, els alumnes fan de ciutadans que s’enfronten i resolen un pro- blema com a adults. Hi posen en pràctica tot el que han aprés du- rant les primeres sessions: el valor de la dife- rència, saber arribar a acords amb consens, sa- ber argumentar, parlar en públic, defensar un projecte comú… Una passada! I la vida m’ha anat passant Durant aquests anys, he crescut com a persona i com a professional. I el «Fer de ciutadans», m’acompanya i em persegueix. En un dels meus llibres, vaig relatar una de les audiències públiques més boniques que hem fet. Ja ho veieu, un projecte que em dura només un pa- rell de mesos a l’any i que se’m cola dins la meva vida amb molta facilitat. Ah! És que no us ho he explicat, però al dar- rere de tot aquest projecte s’han teixit noves his- tòries, particulars i precioses, d’alumnes amb in- quietuds genials. Durant aquests anys, hem escoltat, hem motivat, hem generat autoestima, hem eixugat llàgrimes, ens hem divertit i, so- bretot, ens hem estimat una mica més. Nota: Gràcies a tots els mestres i les mestres, perquè han estat uns grans educadors i unes magnífiques per- sones. Gràcies al Districte Sants-Montjuïc per creure en l’educació emocional i cívica i per donar suport a aquest projecte des de tots els àmbits. Gràcies! Santi López Villa Consultor en recursos humans DIARI D’UNA AVENTURA Des de l’any 2004, el Districte de Sants-Montjuïc promou una experiència educativa anomenada «Fer de ciutadans» destinada a l’alumnat de secundària. És una aventura educativa que convida als nois i noies a créixer emocionalment i cívicament. Vam anar a l’Institut Lluís Vives, el centre pioner d’aquesta experiència, per comprovar-ho en directe. Text: Oriol Guiu / Fotografia: Patricia Esteve L a veritat és que la façana de l’institut Lluís Vives té la solemnitat pròpia dels edificis de qualsevol parlament. Da- vant d’aquest edifici de l’arquitecte Josep Goday i Casals, un queda aclaparat per les seves magnituds, i, segurament, això també ha d’influir en els alumes de secundària que cada dia hi conviuen. Així que, pujant escales, acabo a l’última planta, on hi ha una bonica sala d’actes i una aula on es troben nois i no- ies de quart d’ESO, per fer-hi una activitat anomenada «Fer de ciutadans». Fer de ciutadans? No en fem cada dia, de ciu- tadans? Suposo que, per a molts, escoltar, ar- gumentar, proposar i decidir forma part del manual essencial de ciutadania, però no hi ha res millor que recordar-ho a les noves genera- cions. És el que fa Santi López, consultor en re- cursos humans i dinamitzador de l’activitat, i que em fa comprendre què és un dinamitzador. Parla, fa parlar, anima, fa callar, deixa espais per al silenci, dóna presses; en fi, tots se’l miren, però el més important és que tots se l’escolten. Es troben de nou a l’aula, abans de visitar la seu del Districte de Sants-Montjuïc on hau- ran de debatre sobre quines funcions i serveis volen donar a un futur i imaginari equipament del barri, i per trobar una resposta consensuada entre totes les propostes. «Aquella tarda vam aprendre no sols a exposar sinó també a es- coltar», recorda Daniel Cascos, un dels alum- nes participants. «Tenim el costum de pensar que l’única forma possible d’aprenentatge és la que es fa a les au- les, amb llibres de text i exàmens imposats. Però aprendre valors humans també en forma part: comprendre, escoltar, tenir un vot i una opinió pròpia», explica l’Alba Portes, alumna del Lluís Vives, que juntament amb els instituts Joan Coromines, Joan Pelegrí, Consell de Cent i l’es- cola Sant Medir, han gaudit d’aquest programa. El primer exercici és comprendre els dife- rents interessos que sempre hi ha en un debat parlamentari o ciutadà. Per això, cada grup de la classe s’ha de posar en la pell de repre- sentar els joves, els ecologistes, els comer- ciants, la gent gran o els discapacitats. I això els agrada; és com posar-se en una ficció, i això en aquestes edats, i potser en totes, és un factor de motivació afegit. El Santi també els vol transmetre el coneixe- ment de les eines per comunicar-se; les habili- tats necessàries perquè siguin capaços de pren- dre decisions compartides, perquè sàpiguen reconèixer i comprendre els altres, per mode- rar una discussió. I, pel que he vist, ho aconse- gueix amb resultats molt positius. «No m’ho es- perava. De fet, jo crec que cap de nosaltres no s’esperava que allò que ens deia el Santi, el nos- tre professor, que això de ‘fer de ciutadans’ fos el que va ser», diu amb admiració en Daniel. Però una de les coses que més m’agraden és veure com l’experiència no s’acaba dins l’aula, com, a vegades, traspassa les sòlides pa- rets de les classes. Els nois i les noies han de negociar les propostes entre els diferents grups, i ho han de fer trobant espai i temps fora l’aula. Una nova lliçó de ciutadania. Us ho dic de ve- ritat, al final de la classe, hi va haver un aplau- diment ensordidor. «’Fem de ciutadans’, per a mi, és tot un sim- bol. Ciutadà és tota aquella persona que ha- bita una ciutat, un entorn; en definitiva, un humà. ‘Fem de ciutadans’ podria ser substituït per un ‘siguem humans’, amb les condicions que expressa aquesta paraula» , conclou l’Alba. Li pregunto si tornaria a fer aquest taller, i em respon: «I tant que hi tornaria. Ara em conec més bé a mi mateixa, puc dir que conec una mica més els altres i que començo a intuir com funciona aquest complex sistema anomenat societat». e FER DE CIUTADANS El Districte de Sants-Montjuïc promou una experiència pel creixement cívic i emocional dels alumnes de secundària 08/09 PROTAGONISTES Fer de ciutadans El Districte de Sants-Montjuïc promou una experiència pel creixement cívic i emocional dels alumnes de secundària 10 JO TAMBÉ EDUCO Alfons Torres Coordinador d’activitats esportives extraescolars 11/15 A FONS L’educació al llarg de tota la vida 21 APUNTS Centres cívics Escoles de convivència i creativitat 22/23 APUNTS Aprendre català és un repte possible El CNL organitza cursos de català de tots els nivells amb continguts adaptats 21APUNTSnúm. 75 març 2011 e Toni Puig Equip Xarxa Centres Cívics Al Centre Cívic de Casa Elizalde, al co-mençament de cada trimestre hi hacua. Ciutadans de totes les edats i con- dicions no volen perdre’s algun dels cursos i ta- llers que ofereix el centre. Podria posar altres exemples, però aquesta imatge és la que em trobo, freqüentment, quan vaig a treballar a peu. Els centres cívics podrien escriure una llarga i detallada història dels cursos i tallers que han proposat al llarg dels seus gairebé trenta anys. Van començar amb temes típics i tòpics —com ara el macramé— i alguns cursos de català. Però el treball d’escoltar la ciutadania dels seus directors i directores han fet evolucionar els centres fins a situar-los en clau de ciutat del coneixement: tothom necessita reciclar-se en molts temes i vol fer-ho a prop de casa, sense aglomeracions, en un ambient de bones rela- cions i amb una atmosfera d’àgora pública. El nou Model Barcelona Centres Cívics beu d’aquesta tradició i, en el seu catàleg de serveis bàsics, proposa agrupar els cursos i seminaris sota el rètol «Escola per la vida activa»: un con- junt d’aprenentatges molt lligat a la vida actual, a la ciutat que volem i al món que necessitem, on els temes locals dialoguen amb els globals, les ciències amb les humanitats, la sociologia amb l’economia i les arts amb la salut. També s’apunta un apartat titulat «Suports per a la creativitat», on s’ofereixen experièn- cies i condicions per impulsar la intuïció, les emo- cions, les relacions que faciliten buscar solucions personals i col·lectives a allò que ens preocupa. A partir d’aquests dos eixos, els centres cí- vics repensaran les propostes d’aprenen tatges múltiples que ofereixen als ciutadans de Bar- celona. D’això, fa un temps, en dèiem forma- ció no reglada. Sovint l’hem considerat un satèl·lit o un complement de la formació o edu- cació acadèmica, però és un error. Tota la for- mació educa. Segons dades molt recents, els ciutadans valoren les accions i la gestió dels centres cívics amb un notable, i per a gairebé el cin- quanta per cent dels ciutadans de Barcelona que hi han fet algun curs, els aprenentatges que ofereixen són importants. El futur? Continuar oferint aprenentatges. Millors i més actuals quan calgui. Sovint explico el que en Joan, un jove del Besòs, em deia en una visita al seu centre cívic: «No et pensis que hi ha moltes oportunitats per als qui volem for- mar-nos en temes actuals a Barcelona. La for- mació és cara i els qui tenim inquietuds i vo- lem estar al dia en temes que ens importen hem de prioritzar i estrènyer-nos el cinturó. [...] Personalment, ara tinc menys diners que abans, però això no m’impedeix, cada tri- mestre, apuntar-me a tres o quatre cursos, ta- llers i seminaris que enriqueixen la manera d’entendre’m i comportar-me». La formació, els aprenentatges continuats, avui no són un luxe: són una necessitat, per sort, per a cada dia més i més ciutadans. Els centres cívics són, sense cap dubte, ciu- tat educadora! e Centres cívics Escoles de convivència i creativitat web llibresllibres la co lu m n a LA T IR A C Ò M IC A D E ... P ila r M ar có P ad ín / E sc o la M as sa na L’ Ajuntament de Barcelona ha adjudicat la con- cessió de l’històrica masia de Can Soler a l’Es- cola d’Art Floral de Catalunya. El centre co- mençarà a desenvolupar les seves activitats a partir de setembre. Aquest trasllat no sols representa un canvi de localització, també marca el començament d’una nova etapa per a l’Escola, que després de més de 25 anys vetllant per la formació i difusió de l’art floral i la jardine- ria, ara emprendrà nous projectes i reptes amb una il·lu- sió i energies renovades. L’Escola neix l’any 1982 amb l’objectiu d’elaborar un pla d’estudis estructurat de la professió de florista. En una pri- mera etapa de constitució, la tasca pedagògica per preparar els futurs professors i crear uns programes escolars es- tructurats d’art floral es du a terme amb la col·laboració dels professors més reconeguts d’Europa. Per als temes ar- tístics i de botànica, se cerquen especialistes en biologia, belles arts i disseny. Actualment, l’escola disposa d’un claustre de vint-i-vuit professors especialitzats. En una segona etapa de consolidació, l’escola va esta- blir col·laboracions i es va integrar en associacions del sector de la flor i la planta. Després de col·laborar amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya en la preparació dels programes dels cicles formatius d’art floral i floristeria, l’any 1999 s’autoritza l’Escola com a cen- tre docent privat de grau superior d’arts plàstiques i dis- seny en art floral i de grau mitjà en floristeria. El 2001 s’au- toritza que l’Escola imparteixi també el cicle formatiu d’arts plàstiques i disseny de grau superior d’elements de jardí (dis- seny de jardins). L’any 2007 es va celebrar el 25è aniversari de l’escola, en què cal destacar, entre tots els actes realitzats, la publicació del llibre: Barcelona Arquitectura Floral, editat per l’editorial belga Stichting Kunstboek. La masia de Can Soler està situada en un entorn rural, tot just a l’entrada de la serra de Collserola, al barri de Sant Genís dels Agudells, al districte d’Horta-Guinardó. La masia, que pertany a Parcs i Jardins, s’ha atorgat a una entitat relacionada amb l’educació mediambiental, la natura, el paisatge i el món de les flors i plantes. Des de l’escola, volem agrair el suport que durant aquests més de 25 anys d’esforç hem rebut del Departa- ment d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, de les en- titats col·laboradores, de les empreses que han cregut en el nostre projecte de formació i dels més de deu mil alum- nes que s’han titulat a la nostra Escola. Esperem, doncs, que aquest trasllat a Can Soler sigui, també per a vosal- tres, el començament d’una nova etapa d’il·lusió i èxits. Roser Bofill Directora de l’Escola d’Art Floral de Catalunya «La Columna» està oberta a la participació dels lectors i lectores que vulguin fer-nos arribar les seves reflexions, pensaments, opi- nions o anècdotes. L’extensió no pot superar els 2.700 caràcters (comptant els espais en blanc). Envieu els vostres escrits a ime- brevista@bcn.cat LA COLUMNA Nous reptes per a l’Escola d’Art Floral 31UNA MICA DE TOTnúm. 75 març 2011 e30 UNA MICA DE TOT núm. 75 març 2011e BARCELONA EDUCACIÓ SUBSCRIPCIÓ GRATUÏTA www.bcn.cat/educacio SOM XARXA >>Projecte Shere RomPROTAGONISTES >>Fer de ciutadans L’EDUCACIÓ AL LLARG DE TOTA LA VIDAA FONS >>Formació de persones adultes i municipisL’ENTREVISTA >>Joan Subirats i Àngel MarzoAPUNTS >>Aprendre català és un repte possible Núm. 75 març 2011La revista de la ciutat educadora Paloma Muiña, al llibre ¿Qué lepasa a papá?, tracta un temaque en els moments actuals és molt habitual i, alhora, molt pu- nyent: la pèrdua del lloc de treball. L’interès del llibre té diferents ves- sants: d’una banda, l’actualitat de la situació, i de l’altra, el marc en què es desenvolupa l’acció. El marc és el d’una família en què la mare exerceix el rol tradicional i s’ocupa de tot allò que afecta la llar i la cura dels tres fills. El pare fa, també, el paper tradicio- nal: treball fora de casa i poca cosa més. En Pablo, el fill gran, de 8 anys, fa una vida aparentment ben normal, fins que veu, sense que ningú no li ho digui, que el pare ja no va a tre- ballar i es queda a casa. Però no sols això, sinó que el pare es queda al llit, i no li diuen de què està malalt. Aquesta nova situació trastoca la rutina habitual i el bon funciona- ment de la casa. Passen els dies i en Pablo s’adona que l’humor i les re- lacions entre els seus pares té alts i baixos. És interessant el procés que fa l’autora per tal que en Pablo vagi identificant els canvis que es produ- eixen en la família. Un bon dia, e pare i la mare de- cideixen parlar amb en Pablo. Li anuncien que la mare ha trobat feina fora de casa. Aquesta nova situació desencadena un canvi de rols entre pare i mare que arriben al lector a tra- vés dels ulls d’en Pablo. Sense explicar el final del llibre, on hi ha alguna sorpresa, sí podem dir que Muiña posa davant dels in- fants problemes socials de primer ordre i, alhora, l’etern debat entre els rols femenins i masculins a l’espai familiar. De ben segur que els temes i subtemes plantejats són oportuns. Malauradament, d’altra banda, la pervivència del sexisme en les res- ponsabilitats de la casa estaria bé que ja fos un assumpte passat de moda, però com que no és així, és bo que aquestes desigualtats apareguin també als llibres dedicats als infants. Les il·lustracions són de Roser Rius, de tall clàssic i molt realistes, i per- meten fer una lectura complemen- tària del text. Al final del llibre hi ha quatre fit- xes sota el títol Taller de lectura. Són bàsicament fitxes de compren- sió lectora i alguna més d’opinió. Estic convençuda que la sensibilitat dels mestres pot suggerir-los un munt d’aspectes a comentar sobre el contingut d’aquest text. Roser Colomer Biblioteca Artur Martorell ¿Qué le pasa a papá? Paloma Muiña Editorial Bruno DOCUMENTS ON LINE SOBRE FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES De l’acollida a la ciutadania: la formació de la població adulta immigrada Xavier Aranda, Miquel Casanovas, Alfons Formariz (coordinador) i Pep Vidal Fundació Jaume Bofill: Informes breus 22, 2010 Aquest document parteix d’un interrogant: si l’educació i formació per a la ciutadania en l’edat adulta, especialment per a la població immigrada, és un objectiu en qualsevol de les formacions d’adults de Catalunya, tant des del punt de vista programàtic com organitzatiu. Després de descriure algunes característiques de la immigració adulta, analitza de manera crítica la formació bàsica de les persones adultes, la formació laboral, l’aprenentatge del català, l’educació i la convi- vència en l’àmbit penitenciari i el treball amb la immigració als centres culturals polivalents. L’informe apunta línies d’aproximació als pro- blemes plantejats. www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/518.pdf Diagnòstic de la formació de persones adultes a Catalunya Mercè Chacon, Carme Martínez-Roca, Màrius Martínez, Margarida Massot, Victoria Moreno i Gemma Parera Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. 2006 Es tracta d’un estudi encarregat pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, que analitza en profunditat els nivells de formació de les persones adultes i la política educativa a Catalunya. La metodologia participativa de l’estudi ha permès recollir i analitzar l’opinió dels usua- ris de la formació de persones adultes, del professorat, dels organitza- dors i de l’Administració. Es tracta d’un treball de camp desenvolupat en un total de 162 centres i aules que depenen de Departament d'Educa- ció, del Departament de Justícia i d'altres de titularitat municipal. www.20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/diagnos- tic%20de%20la%20formacio%20de%20persones%20adultes.pdf La formació bàsica de persones adultes: imaginari social, aproxi- mació teòrica, organització democràtica. Ana Ayuste, Montserrat Casamitjana, Marta Ferrer, Alfons Formariz (coordinador) i Margarida Massot ICE de la Universitat de Barcelona, 2009 Aquest treball parteix de la constatació que el conjunt de la societat (imaginari social) i les persones que han fet un treball professional en- tenen de manera diferent els conceptes de la formació bàsica de les persones adultes. El treball desenvolupa de forma succinta onze temes com la formació bàsica, la persona adulta, les competències bàsiques de la població adulta, els centres i aules de formació de persones adul- tes com a institucions públiques i democràtiques. http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/12304/1/ICE%20pro- jEA%2009%20Doc%20tot%20ICE%20CAT.pdf Alfons Formariz Expert en matèria educativa i formació d'adults Els llibres que surten en aquesta secció els podeu trobar a la Biblioteca Artur Martorell de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/educacio/arturmartorell 16 RADIOGRAFIA Centres públics de formació d’adults de Barcelona Curs 2011-2012 30/31 UNA MICA DE TOT LA NOVA SEU DE LA UNED OBRIRÀ EL 2012 El nou edifici de la Universitat Nacional d’Educació a Distància, situat a l’àrea de nova centralitat de Can Dragó, al districte de Nou Barris, implicarà una inversió d’uns tres milions d’euros, i, entre altres coses, permetrà oferir activitats culturals a tota la ciutat. La regidora del districte de Nou Barris, Carmen Andrés, va destacar que «l’arribada de la UNED permetrà dotar al districte d'un campus universitari, cosa que complementa l’arc d’ensenyaments de diferents tipus que s'ofereix als diversos barris i, paral·lelament, obrirà noves oportunitats de coneixement del territori i de promoció econòmica». En el nou equipament universitari, es preveu que s'organitzin i desenvolupin conferències, xerrades informatives, exposicions o altres iniciatives obertes a l’alumnat i a tota la ciutat. www.bcn.cat/educacioi 3a MOSTRA DE DIBUIXOS SOBRE EL COMERÇ I LES ESCOLES Des del 31 de març i fins al 20 d’abril, se celebrarà la tercera «Mostra de Dibuixos sobre el Comerç i les Escoles». Es tracta d’una proposta impulsada per Promoció Econòmica i l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona que té l’objectiu afavorir el coneixement de l’entorn cultural, social i històric de Barcelona a través del comerç del barri i de la ciutat, i, alhora, educar per a un consum crític i responsable. Per la diada de Sant Jordi, s’editaran 21 punts de llibre diferents en què el tema central serà el comerç de barri explicat en llenguatge plàstic. La Mostra serà a la sala Àlex García de la biblioteca de la Sagrada Família. 5NOTÍCIESnúm. 75 març 2011 e4 NOTÍCIES núm. 75 març 2011e SALÓ DE L’ENSENYAMENT 2011 Els joves trobaran respostes sobre el seu futur acadèmic al Saló de l’Ensenyament, que se celebrarà del 23 al 27 de març al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona. La cita oferirà novament informació sobre els estudis i sortides professionals després d’acabar l’ensenyament secundari obligatori (ESO). Els cicles formatius d’FP cobren aquest any un protagonisme especial, amb la creació d’una nova àrea específica i una major participació de centres especialitzats. El Saló de l’Ensenyament també reunirà una àmplia oferta d’estudis universitaris i superiors, idiomes, formació ocupacional i complementària i serveis a l’educació. www.gencat.cat/educacioi 125è ANIVERSARI DEL CONSERVATORI MUNICIPAL DE MÚSICA El Conservatori Municipal de Música de Barcelona celebra el seu 125è aniversari. El centre va sorgir de la primera Escola Municipal de Música de Barcelona, creada el març de l’any 1886 per l’Ajuntament. Per commemorar aquest aniversari, el consistori barceloní invertirà 2,4 milions d’euros en la rehabilitació i millora de l’edifici, la qual cosa implicarà insonoritzar diferents dependències de l’edifici, restaurar els vitralls de la Sala Vermella i millorar-ne l’accessibilitat, entre d’altres intervencions. Per commemorar els 125 anys, el Conservatori organitza un ampli programa d’activitats, gratuïtes i obertes a tothom. www.bcn.cat/mediai 800 PLACES EDUCATIVES MÉS PER AL PROPER CURS El passat 14 de febrer va començar el perí- ode de preinscripció i matrícula del curs 2011-2012 als centres públics i concertats de la ciutat, que imparteixen ensenyaments de segon cicle d’educació infantil i ensenya- ments obligatoris (3-16 anys). A Barcelona, s’ofereixen 178.085 places de 3 a 16 anys, 810 més que les actuals. Segons el calendari establert, el procés s’acabarà el 6 de juny. La ciutat compta amb un total de 410 centres educatius, 229 de titularitat pública i 181 de titularitat privada concertada, que participen en el procés de preinscripció i matrícula. www.bcn.cat/educacioi ORIENTACIÓ EN LA COMPLEXITAT I LA DIVERSITAT Sota el títol «Multipath [Rutes]: Orientació en la complexitat i la diversitat», el passat dijous, 24 de gener, unes tres-centes persones es van trobar en el marc de la 2a Jornada d’Orientació Acadèmica i Professional a Barcelona. S’hi van analitzar els avenços realitzats des de la Jornada del 2008 en la configuració del model d’orientació de Barcelona, a partir de l’acció tutorial i del currículum orientador, que té com a punts claus de suport els processos i mecanismes d’informació i orientació per als itineraris de transicions, i també altres programes. www.edubcn.cat/ca/noticies/detall?41481i AUGMENTA EL NOMBRE D’ESTUDIANTS D’FP Des del 2006, en els cicles formatius de grau mitjà i superior s’ha produït un increment de la demanda de 2.000 estudiants. La regidora d’Educació, Montserrat Ballarín, ha presentat fa poc l’últim informe sobre la Formació Professional que ha elaborat la Fundació BCN Formació Professional. L’estudi ofereix dades sobre l’evolució o els resultats de l’alumnat de FP a Barcelona. En el curs escolar 2009-2010, van optar per estudiar formació professional un 21,32% més d’alumnat que en el curs 2006-07. www.fundaciobcnfp.cati SETMANA MUNDIAL DEL CERVELL El coneixement de tots els processos cerebrals és cada vegada més precís, i s’hi està aprofundint tant pel que fa a la interacció molecular, com en els aspectes genètics. Entre el 14 i el 20 de març, es faran activitats en diferents indrets de la ciutat per promoure el coneixement del cervell i les neurociències entre els estudiants. Aquesta iniciativa, que va sorgir dels mateixos investigadors, té l’objectiu de donar a conèixer els esforços que s’estan duent a terme en l’estudi del cervell humà per comprendre’n el funcionament. www.bcn.cat/educacioi NOTÍCIES... ...>> SEGURETAT I PREVENCIÓ A LES ESCOLES Més seguretat i prevenció als centres educatius. Aquests és l’objectiu de la mesura que es va proposar en el plenari del passat 4 de febrer. Es tracta d’una iniciativa per crear un circuit de resposta més àgil a les demandes d’intervenció de les comunitats educatives en matèria de prevenció i seguretat. En aquest sentit, aquest circuit respon a la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona d’aplicar polítiques públiques de seguretat ciutadana en l’àmbit local. Beneficiarà 131.611 alumnes matriculats aquest curs 2010-2011 i 474 centres educatius de primària i secundària de Barcelona. www.bcn.cat/educacioi Pe pa d el P oz o 04/05 NOTÍCIES 25APUNTS24 APUNTS núm. 75 març 2011e núm. 75 març 2011 e Cada persona té una motivació diferent per continuar estudiant una vegada que ha superat l’edat de l’escolarització obligatòria: s’adona que hi ha més competència, es troba a l’atur, vol un canvi professional, especialitzar-se... N’hi ha molts, de motius, i l’oferta és molt àmplia. El perfil dels estudiants és molt divers, en una franja d’edat que va des dels 16 fins a més de 60 anys. La gran aportació de les escoles d’adults a la ciutat de Barcelona ha estat la seva gran predisposició a estar obertes als canvis continus de la societat. Text: xxxx / Fotografies: Ricard Novelles Un lloc de trobada de joves, adults i gent gran que volen continuar aprenent L’escola d’adults, una bafarada d’aire fresc JOSÉ MARÍA MARCOS Director de l’Escola d’Adults Francesc Layret Els joves i persones que volen obtenir un títol o especialitzar-se o ferun reciclatge, tenen i han de tenir aquesta oportunitat. La gent que s’esforça, persevera i s’hi dedica, normalment obté resultats molt bons. Hi ha alumnes de dos tipus. Els qui no acaben l’ESO, que arriben als setze anys i volen entrar una altra vegada al sistema educatiu fent la prova d’accés a grau mitjà. I també hi ha els qui tenen l’ESO, que van abandonar el batxillerat per treballar i que després volen conti- nuar. Als cursos d’Instrumental hi ha persones de seixanta anys, però als cursos de proves d’accés a grau mitjà i grau superior com a molt hi ha persones entre els trenta i els quaranta anys. Hi ha molta gent que vol accedir a l’escola d’adults, i no tothom hi entra. Hi ha una necessitat de cobrir aquesta franja, la de la for- mació contínua al llarg de la vida. L’Administració s’hi hauria d’im- plicar més en aquest tipus de centres que tenen les seves particula- ritats, que abasten tantes coses i que són difícils de reglamentar. Si ho comparem amb les escoles de primària o de secundària, les escoles d’adults estan una mica al darrere pel que fa a consideració, tot i la seva importància. IGNASI CHAVARRÍA Director de l’Escola d’Adults Canyelles Les escoles de primària i de secundària tenen una certa uniformi-tat, però cada escola d’adults, segons el barri o el lloc, és diferent. Hi ha una gran implicació de l’escola en la dinàmica de cada barri o de cada poble, i aquest és un fet molt específic de l’escola d’adults. La gran aportació de les escoles d’adults a la ciutat de Barcelona, i a la societat en general, ha estat la seva gran predisposició a estar obertes als canvis continus de la societat. El que feien les escoles d’a- dults fa vint-i-cinc anys i el que fan ara és totalment diferent. Hem estat capaços d’avançar-nos moltes vegades a l’Administració, que de vegades no ens deixa fer el que voldríem. Vam fer l’antic gra- duat escolar, però érem escoles que havíem d’aglomerar el barri, i també s’hi feien tallers, cursos no acadèmics... Vam ser els primers a fer la secundària per a adults, i els primers a atendre persones nou- vingudes a Catalunya. I els primers a fer cursos d’accés de grau mitjà, grau superior d’accés a la universitat, i ara, amb les noves tecnolo- gies, també ens hi hem llançat. Informàtica, anglès, idiomes... Hi falta un tipus d’alumnat: persones de nivell cultural baix, no analfabets. Per a ells, descobrir l’escola d’adults és una bafarada d’aire fresc que els entra a la seva vida. MONTSE FERNÁNDEZ Alumna de cicle formatiu del grau superior d’Educació infantil de l’escola Francesc Layret Em vaig quedar sense feina i vaig decidir que havia de reciclar-me.Era l’oportunitat de fer un canvi professional en la meva vida. Per a les persones que portem anys sense estudiar, és un esforç molt gran: la família, els nens... Hem de treure el temps d’on sigui. El primer mes tenia una mica de tristor i frustració en pensar que anava a classe amb gent molt jove. Hi ha joves que vénen a estudiar perquè els pares els ho diuen, i no assisteixen a classe. Treuen places a la gent adulta que realment ho volen fer. Jo a vegades els dic: «Poseu-vos les piles, que no us passi com a mi que amb quaranta anys he de fer aquest esforç». L’examen del mes de maig per poder accedir al grau superior és una pressió molt gran perquè si aquell dia no estàs bé, te la jugues. MARTINA CABELLO Alumna de grau mitjà d’Infermeria de l’escola Francesc Layret Et trobes a l’atur i en una edat que encara tens uns anys per poderaprofitar; és un repte personal. Cal estar més preparat perquè hi ha més competència, i com més qualificada estàs, més possibilitats tens de trobar una feina amb la qual puguis sentir-te realitzada com a persona. Estic molt desentrenada i hi ha moltes coses que són noves; no tinc la mentalitat tan oberta com potser els que són més joves. El meu esforç està en treballar al màxim i posar el màxim d’interès. Cada persona té la seva necessitat i el seu ritme, el seu entorn, les se- ves possibilitats... L’avantatge és que saps què vols: tens una meta, un projecte, i penses que et jugues el teu futur. SHABANA IDRESS Exalumna de l’Escola d’Adults Martinet de Nit Per als immigrants l’idioma és una eina fonamental, però els costamolt aprendre’l, especialment a les persones del Pakistan i l’Ín- dia. Des de la nostra associació, intentem que l’escola d’adults ser- veixi per ajudar les dones del nostre país. Hi ha noies que a partir dels deu anys no les deixen anar a l’escola. Les ajudem perquè aprenguin idiomes, perquè si no, no poden es- tudiar més. Parlem amb les famílies a través dels assistents socials i ens porten les seves filles. Algunes dones, sobretot nouvingudes, no poden venir a classe amb els homes. Llavors, els donem classes no - saltres mateixes i després, quan aprenen els continguts bàsics, van a l’escola d’adults. També passa que, de seguida, algunes dones tenen un fill i ja no poden assistir a l’escola perquè no poden pagar una escola bressol privada. Però també hi ha casos de dones que, tot i tenir fills, encara continuen amb les classes. L’escola d’adults és una oportunitat. Les associacions fan classes de castellà i català en diferents llocs. DOLORS CORTINA Directora del Centre de Formació d’Adults Barri Gòtic Hem sigut sempre una escola dedicada a la immigració (el 80%dels alumnes són de fora). Fa quinze anys que treballem amb gent nouvinguda, i la nostra tasca ha sigut sempre respondre a les seves necessitats: aprendre castellà, català, etc. Les escoles d’adults hem d’aconseguir que no es facin els típics barris de Nova York, que la gent no es tanqui. Hem de fer una xarxa a través de les esco les d’a- dults i amb altres entitats i que, com a mínim, a través de la llengua els nouvinguts participin i formin part de la societat d’acollida. Als grups d’Instrumental hi ha joves que es troben amb gent que potser té seixanta anys, i crec que això és positiu, perquè la gent gran els dóna suport, els ajuden i es crea una simbiosi que és un valor que s’havia perdut. Hi ha molts joves que o els encarrilem aquí o acaben sent ninis. El fet que socialment es demani un títol, fa que la gent torni a l’escola i hi hagi una formació de base. Això és un estímul social. L’Administració ha de prendre-hi part, perquè la formació ha d’es- tar regulada, hi ha d’haver una normativa, un currículum definit i que estigui reconegut. 27APUNTSnúm. 75 març 2011 e Una experiència innovadora L’autoaprenentatge al centre Maria Rúbies Maite Moreno Conesa Directora del Centre C ada setmana, l’alumnat pot recollir les propostes de treball i lliurar-les a la safata corresponent; poden recollir els seus treballs al cap d’uns dies, corregits i comentats. Un cop a la setmana o cada quinze dies, fem aclariments per nivell d’es- tudis, tutories en grup, tutories individuals... Cada grup d’estudis té un/a tutor/a per a les qüestions generals que afecten el grup: dates d’exàmens, evolució del procés, sugge- riments i tècniques d’estudis. FLEXIBILITAT Aquesta organització es manté durant tot l’any, però a l’estiu el centre organitza unes activitats al voltant de les llengües sota el lema «L’estiu de les llengües», que es posà en marxa el 2002, Any Internacional de les Llengües. Aquestes activitats estan programades tant per als alumnes del centre que vulguin reciclar-se en llengües, com per a autoaprenents nous. En concret, les activitats que s’organitzen s’adrecen a l’aprenentatge del català, castellà, anglès i francès. Totes les activitats es poden combinar amb intercanvis lingüístics de mitja hora o una hora compartits amb un autoaprenent que parla una altra llengua. Són cursos de 40 hores, amb una gran diversitat de materials, que es poden fer el juliol i l’agost. MAI NO ÉS TARD El centre manté la inscripció oberta durant tot l’any. El major nombre de persones s’inscriuen entre els mesos de setembre i desembre, però encara hi ha matrícules obertes. Una persona es pot matricular en di- ferents estudis, però el gruix més important de l’alumnat del centre, en aquests moments, correspon a les proves d’accés. Durant els tretze anys de vida del centre, hi han passat més de set mil alumnes. La inscripció al centre se situa al voltant d’unes set-centes persones cada curs. La mitjana d’assistència diària és d’unes cent trenta persones. e Els centres d’autoaprenentatge es caracteritzen per oferir una àmplia franja horària i per adaptar-se metodològicament a cada alumne/a. En el nostre cas, la diversificació en l’oferta formativa implica una organització específica: programació d’activitats setmanals i mensuals amb uns materials elaborats pel centre. «Un horari ampli i l’adaptació metodològica a cada alumne són les claus per poder continuar formant-se mentre es treballa.» UN CONTEXT ADIENT La titularitat del centre Maria Rúbies és del Departament d’Ensenyament, en conveni amb la UGT de Catalunya. Funciona segons la modalitat d’autoaprenentatge, obert durant tot l’any i amb un horari d’atenció de dotze hores cada dia. El centre s’inaugurà al setembre de 1997 i, posteriorment, es va ampliar amb un espai per a l’autoaprenentatge del català. La primera ubicació va ser a la Via Laietana, a l’edifici sindical, i des del passat mes de maig es va traslladar a la rambla del Raval, on compta amb uns espais dedicats a la formació dels treballadors i treballadores. 24/25 APUNTS L’escola d’adults, una alenada d’aire fresc Un lloc de trobada de joves, adults i gent gran que volen continuar aprenent La capacitació tecnològica a la nostra ciutat El coneixement i la utilització de les noves eines digitals facilita la promoció econòmica i evita l’exclusió social Jordi Roca Director de Cibernàrium É s evident que la capacitat econòmica i social d'una ciutat va di- rectament lligada a les capacitats i habilitats tecnològiques dels seus ciutadans. Sens dubte, són un element clau, i no solament per evitar la fractura social que implica el desconeixement tec- nològic, sinó per garantir la competitivitat de l’economia local. En aquest context en què la tecnologia és tan important, calen accions de capacitació, centrades en una millora de les competències i coneixements digitals. Així, des de fa més de deu anys, a Barcelona funciona el Cibernàrium, un centre de Barcelona Activa ubicat a Nou Barris que es dedica a formar en tecnologia i a divulgar-la. Des dels seus inicis, el Cibernàrium ha centrat les seves activitats en una doble línia: la social, amb l’objectiu d’incorporar el màxim nombre de perso- nes a la tecnologia i evitar fenòmens d’exclusió digital, i la de promo- ció econòmica, en considerar que la millora de les competències tec- nològiques dels ciutadans va lli- gada a més competitivitat. Un factor clau en l’èxit del Ci- bernàrium ha estat la seva metodo - logia: activitats de curta durada, que es repeteixen diverses vegades al mes, amb diferents horaris, i gratuïtes. Aquesta metodologia trenca moltes barreres d’entrada i facilita enormement l’aprenentatge. L’oferta d’activitats va des de la ini- ciació més bàsica en les eines d’Internet fins a l’aplicació de la tecnolo- gia a l’activitat professional, el disseny web o la creació multimèdia. Ara també és possible trobar el Cibernàrium a les biblioteques municipals, mitjançant el projecte Antenes Cibernàrium. I en breu es posarà en marxa un nou centre de formació tecnològica per a professionals i empreses. Ambdós projectes, emmarcats en el Pla d’Alfabetització i Capacitació Digital per a Barcelona 2010-2015, permeten garantir que la nostra ciu- tat continuï sent capdavantera en la formació tecnològica. e En poc més d’una dècada, Cibernàrium s’ha convertit en un espai divulgatiu i de formació on es poden identificar les oportunitats que obren les TIC, conèixer-ne les aplicacions i aprendre a utilitzar-les com a instrument de desenvolupament personal i professional. 26 APUNTS núm. 75 març 2011e «Ara és possible trobar el Cibernàrium a les biblioteques municipals mitjançant el projecte Antenes Cibernàrium.» 26 APUNTS La capacitació tecnològica a la nostra ciutat El coneixement i la utilització de les eines digitals facilita la promoció econòmica i evita l’exclusió social 27 APUNTS Una experiència innovadora L’autoaprenentatge al centre Maria Rúbies 28 OBERTS AL MÓN El museu va ser fundat l’any 2002 i ha rebut el Primer Premi Iberoamericà d’Educació en Museus 2010 pel projecte «Disseny i muntatge de dispositius participatius per a la construcció col·laborativa del nou guió narratiu i museogràfic del Museo de las Escuelas». Aquest projecte creix i va adoptant noves formes cada dia, perquè es basa en la participació i aportació dels visitants. Silvia Alderoqui Directora del Museo de las Escuelas E l Museo de las Escuelas va ser creat pel Ministeri d’Educació de la ciutat de Buenos Aires i la Universitat Na- cional de Luján. És un museu per a la trobada entre generacions entorn de les idees i les emocions, dels objectes i les pràctiques del món de les escoles i l’educació. Per mitjà de la seva proposta interactiva o participativa, ofereix algunes claus de la gènesi de l’escola argentina, i les ruptures i continuïtats que han succeït des del segle XVII fins a l’actualitat. El focus del museu són els visitants, que són convidats a recrear diverses pràctiques esco- lars. D’aquesta manera, el museu intenta provocar una relació creativa i crítica entre el públic, perquè els visitants percebin, sentin, s’emocionin, imaginin i reflexionin sobre les herències, el present i el futur de l’educació. Aquest va ser el marc del projecte guanya- dor, que té l’objectiu de dissenyar o posar en funcionament estratègies que promouen la participació personal i col·lectiva dels visi- tants perquè serveixin per dissenyar nous dis- positius museogràfics. L’educació és la columna vertebral del mu- seu, i ho és per partida doble, tant en allò que fa als continguts que s’hi exposen com a la manera d’exposar-los i comunicar-los. L’edu- cació transcendeix l’organització de visites guiades i adquireix veu pròpia en les exhibi- cions educatives. No hi ha funcions educati- ves sinó una política educativa, una raó de ser que travessa totes les esferes d’acció, que presenta i discuteix els temes relacionats amb la memòria social de l’educació i el patrimoni cultural de les escoles. El museu integra la participació com a part de la seva oferta cultural de diferents i varia- des formes. Ho fa amb dispositius per deixar testimonis i facilitar les converses. Aquesta ac- tivitat consisteix en el fet que els visitants, després d’una xerrada, escriuen un relat curt o bé les seves impressions en panels o pissar- res. Una d’aquestes propostes consisteix a as- sociar els verbs regulars estimar, témer i par- tir, a aquelles coses de l’escola que vam esti- mar, que vam témer i que vam deixar quan partírem de l’escola. Una altra activitat que es proposa als visi- tants és que escriguin els pensaments que els inspiren un conjunt d’imatges o fotografies: «Em vaig oblidar de calcar el mapa», «Ufff!, em fa mal la panxa, vull anar a casa!», «Que bé, avui ve a buscar-me el meu pare!»... Els estudiants també poden parlar i escriure sobre l’escola que tenen al seu imaginari. En aquesta activitat, hi ha una taula amb objectes esco- lars del passat i del present. L’objectiu és que els participants deixin missatges escrits sobre com desitjarien que fos l’escola del futur. LES CLAUS DE L’ESCOLA Qui no ha somiat alguna vegada a tenir les claus del centre escolar? Doncs el museu posa a disposició de tots un moble guarda-claus que té dues seccions diferenciades: les claus que per tanyen a espais de l’escola i les claus que es refereixen a les experiències. Entre els car- tells dels espais hi ha l’aula, el pati, l’escala, el despatx de direcció... i entre les experiències: el primer petó, un càstig, avorriment, por, fracàs... D’aquesta manera, els participants, amb una clau de cada secció, deixen el seu record registrat en un quadern a partir de la següent consigna: «Combina cada lloc amb una experiència i explica’ns la teva anècdota escolar». Cada activitat deixa una mica més perplex al visitant, i és que durant la visita el partici- pant es pot convertir també en poeta per uns instants. En un espai on es pengen rimes, en- devinalles i poemes, es vol disparar la imagi- nació del visitants, que haurà de crear els seus versos i penjar-los al plafó. També es repta els poetes perquè com- pletin un text a partir de la consigna «si l’escola fos un color, un animal, un ball i una flor...», o bé trobar l’Alícia. L’Alícia és una nena immi- grant espanyola que es recrea durant la mostra amb diferents mani- quins vestits amb l’uniforme escolar i en diferents espais, de manera que es va construint un re- lat a mesura que els visitants recorren el mu seu. La nena va explicant diferents mo- ments del seu dia a l’escola i convida als visi- tants a continuar el relat, que pot parlar de jo- guines, de l’uniforme, sancions disciplinàries... Amb propostes com aquestes, el Museo de las Escuelas demostra que ha donat prioritat a la participació real del seu públic en tots els processos de concepció, disseny, muntatge i desenvolupament de les exposicions. La participació real implica considerar que els visitants tenen alguna cosa valuosa per compartir en relació amb el patrimoni cultu- ral escolar i, en conseqüència, s’ofereixen els espais perquè històries i experiències passin a ser bagatge i part de la mostra. Això significa no solament crear dispositius per recollir aquestes històries sinó donar-los forma poè- tica perquè ressonin en futurs visitants. El mu- seu transforma les contribucions dels qui el visiten en propostes museogràfiques que evi- dencien que els visitants són el patrimoni més valuós del Museo de las Escuelas. e «El focus del museu són els visitants, que són convidats a recrear diverses pràctiques escolars» «El Museo de las Escuelas ha donat prioritat a la participació real del seu públic en tots els processos de concepció, disseny, muntatge i desenvolupament de les mostres» 29e enúm. 75 març 2011núm. 75 març 2011 OBERTS AL MÓN DISPOSITIU S INTERACTI US AL MUSEO DE LAS ESCUELAS DE BUENOS A IRES Un museu sobre l’educació on les aportacions dels visitants passen a formar part del patrimoni museogràfic. 28/29 OBERTS AL MÓN El Museo de las Escuelas de Buenos Aires Un museu on les aportacions dels visitants passen a formar part del patrimoni museogràfic 16 RADIOGRAFIA núm. 75 març 2011e CENTRES PÚBLICS DE FORMACIÓ D'ADULTS DE BARCELONA CURS 2011-2012 Ensenyaments inicials i bàsics Ll en g ua c at al an a Ll en g ua c as te lla na Ll en g ua e st ra ng er a A ng lè s/ Fr an cè s In fo rm àt ic a. C o m p et ic in ic ia l Formació bàsica Districte Aules i Centres Públics Adreça i Telèfon DT I AFA BARCELONETA C. Balboa 11, 2n   A   V   Ciutat Vella Tel. 93 268 4542 CFA BARRI GÒTIC C. Rull, 4-6, bxs.   A   M  Tel. 93 412 5741 CFA FRANCESC LAYRET Ptge. Sant Bernat, 9   A  M/T M/T T   Tel. 93 317 0044 CFA MANUEL SACRISTÁN Via Laietana, 18, 8è   A  M/T T T   Tel. 93 481 2767 CFA MARIA RÚBIES* Rambla del Raval, 29-35, 1r pis   A/F  M/T M M/T M/T Tel. 93 310 3094 DT II CFA PALAU DE MAR C. Comte d’Urgell, 187. Edifici 20   A/F  T/V M/T   Eixample Tel. 93 229 2130 CFA CAN BATLLÓ C. Comte d’Urgell, 187. Edifici 20 M/T M/T Tel. 93 402 2715 AFA PERE CALDERS C. Calàbria, 25   A   M/T/V T M/V   Tel. 93 424 6917 DT III CFA SANTS/SANT RAIMON Pg. de la Zona Franca, 56, 2n   A   V V   Sants-Montjuïc PENYAFORT Tel. 93 223 3393 DT IV AFA LES CORTS C. Dolors Masferrer i Bosch, 33-35   A/F  T M M/T M   Les Corts Tel. 93 291 6489 DT V AFA RIUS I TAULET Av. Príncep d’Astúries, 23-27     T  Sarrià-Sant Gervasi Tel. 93 237 1309 DT VII CFA EL CARMEL C. Farnés, 54   A   T V V Horta-Ginardó Tel. 93 420 0268 AFA TORRENT D’EN MÈLIS Av. Mare de Déu de Montserrat, 78   A   M/V   Tel. 93 450 4837 DT VIII CFA CANYELLES Rda. Guineueta Vella, 22, bxs.  A   M M   Nou Barris Tel. 93 428 5904 AFA CIUTAT MERIDIANA C. Perafita, 1-3   A   T   Tel. 93 359 4566 CFA FREIRE Via Favència, 254   A   V V M/V   Tel. 93 353 4419 AFA MADRID C. Peñalara, s/n   A   V  Tel. 93 407 1431 AFA PROSPERITAT C. Baltasar Gracián, 24-26   A   V   Tel. 93 354 5216 DT IX AFA BON PASTOR C. Mollerussa, s/n   F    Sant Andreu Tel. 93 346 1665 AFA PEGASO C. Segadors, 2, 2n   A   M T M/V M   Tel. 93 346 4362 CFA TRINITAT VELLA C. Madriguera, 38-42   A   T   Tel. 93 311 9357 DT X AFA EL CLOT C. Bilbao, 214   A  M/V T M/T/V M/T   Sant Martí Tel. 93 307 5245 CFA LA PAU C. Pere Vergès, 1, 4t   A  V   Tel. 93 314 7078 AFA LA VERNEDA-ST. MARTÍ C. Pont del Treball, 15   A  M/V M V   Tel. 93 278 1193 AFA MARTINET DE NIT Rbla. Prim, 87-89, 3r   A   V V   Tel. 93 256 4935 * Centre d’autoformació presencial durant tota la jornada AFA: Aula de formació d’adults CFA: Centre de formació d’adults Llengua estrangera: A (Anglè s). F (Francès) Horari: M (Matí). T (Tarda). V (Vespre) PER A MÉS INFORMACIÓ, CONSULTEU EL WEB DEL CONSORCI: http://www.edubcn.cat/ca/alumnat_i_familia/etapes_educatives_i_ensenyaments/formacio_de_persones_adultes Competències societat de la informació Preparació per a les proves d’accés C ic le d e fo rm ac ió in st ru m en ta l ( C FI ) C ic le d ’e d uc ac ió se cu nd àr ia (G E S) A c ic le s fo rm at iu s d e g ra u m it jà A c ic le s fo rm at iu s d e g ra u su p er io r A la u ni vr er si ta t p er a m aj o rs d e 25 a ny s Ll en g ua e st ra ng er a. A ng lè s In fo rm àt ic a. C o m p et ic 1 ,2 17/20 L’ENTREVISTA Joan Subirats i Àngel Marzo «L’educació al llarg de la vida és una exigència per a la democratització de la societat» 19L’ENTREVISTA18 L’ENTREVISTA núm. 75 març 2011e núm. 75 març 2011 e A nem a les arrels. Al segle XX, l’educació d’adults va tenir un gran paper en les reivindicacions de les classes populars. Quin és el seu paper al segle XXI? Joan Subirats: L’educació d’adults forma part de la llarga tradició de la reivindicació popular i social a l’accés a l’educació i al dret al saber. Forma part de la tradició de democratització de la societat. Àngel Marzo: En canvi, avui dia semblaria que tots aquests objectius estan assolits. I sembla que l’educació ja no tingui aquest lligam amb aquests processos de reivindicació. Joan Subirats: L’accés a l’educació era una reivindicació social. Els tre- balladors reivindicaven l’accés a l’educació perquè de petits no l’havien pogut tenir. Ara estem en un altre debat; ara reivindiquem l’educació de veritat per a tota la població al llarg de tota la vida, perquè en la so- cietat actual es requereix cada vegada més educació, per a l’accés als continguts digitals, com a capacitat de recol·locació, per la possibilitat que dóna de repensar el nostre paper en una societat que canvia molt ràpidament... Diria, per tant, que ara també s’hauria de plantejar l’ac- cés a la formació d’adults com una exigència, diguem-ne, política. Que a Catalunya tinguem un quaranta per cent de la població amb educa- ció secundària postobligatòria i a Finlàndia en tinguin un vuitanta-cinc per cent, significa que tenim un problema polític de primer ordre. Àngel Marzo: Ara, ens trobem amb un problema, el de la fragmenta- ció social. A finals del segle XIX i al començament del XX hi havia un moviment cohesionat, organitzat, més homogeni, amb molts vincles, que lluitava per la reivindicació de l’educació per a tota la societat. Ara hi ha nouvinguts, gent gran, joves, empresaris... Tots necessiten i vo- len una formació contínua. El gran dubte és saber com s’articula la proposta col·lectiva amb aquesta fragmentació. Joan Subirats: Jo crec que s’ha de vincular a una idea de drets i de va- lors. Una societat com la nostra ens exigeix cada dia ser més i més au- tònoms, i autonomia vol dir capacitat de tenir recursos per moure’ns. Un segon element és que aquesta autonomia sigui crítica, és a dir, que aquesta persona no sigui només autònoma, sinó que en la rela- ció amb els altres sigui capaç de reivindicar el seu protagonisme: que no sigui un objecte de gestió, sinó un subjecte d’aquest procés. I aquí, una vegada més, l’educació és un element central. L’altre element se- ria el de la igualtat. Hi ha gent que ha partit d’unes condicions pitjors i, per tant, cal fer una acció positiva per recuperar una igualtat des de la lògica de l’oportunitat i de les condicions de partida. El tercer ele- ment seria la diversitat. Aquests elements d’universalitat, al mateix temps, han d’estar enriquits per elements d’atenció a la diversitat, d’heterogeneïtat i de respecte a aquesta diversitat. La democratització avui, des de la lògica del segle XXI, seria la defensa dels valors que fan que les per- sones puguin moure’s en aquesta realitat que és molt més exigent i en què l’educació és una mena de salvavides que permet que et moguis en millors condicions. Però som prou conscients d’aquest valor de l’educació? Àngel Marzo: És un tema de bagatge social. Nosaltres vam tenir quaranta anys de dicta- dura en els quals l’educació era un valor social residual, i vam passar a una transició curtíssima i associacions o entitats tan diverses com l’Associació de Dones Pakista- neses, la Penya d’Amics d’Illa Cristina, l’escola d’adults, la biblioteca, els serveis socials. Això ens demostra que, per exemple, en l’ensenya- ment del català o ens hi posem tots o... quin sentit té? Cada agent par- teix del seu perfil professional i sovint els mateixos professionals diuen: «Jo sóc d’educació, jo sóc de treball, jo sóc de cultura, jo sóc metge». El repte és com això ens condueix a donar resposta als problemes i no a la segmentació. Joan Subirats: Hi ha moltes resistències al treball en xarxa. Es considera que col·laborar amb altres pro- fessionals és desprofessionalitzar-se, i els profes- sionals no volen deixar d’estar protegits per la motxilla de recursos del que saben. Recordeu la pel·lícula Hoy empieza todo. Davant la rela- ció entre el mestre i l’assistenta social, molts mestres deien: «no t’hi fiquis en això, això és una feina d’ells, tu no t’hi has de ficar, en aquest embolic». Penso que el desllorigador és no partir de les competències professionals sinó de la per- sona a qui has d’atendre. I aquesta persona no està feta de trossos de salut, trossos de serveis socials i tros- sos d’educació; la seva motxilla està barrejada. Per tant, tre- ballar en xarxa funciona, i els plans comunitaris funcionen si tothom, en comptes d’anar cadascú amb el seu barret i la seva cuirassa, parteix del problema. La realitat de les escoles d’adults ha canviat molt. Quines coses s’es- tan fent bé a Barcelona i quines ens queden per fer? Àngel Marzo: S’ha fet camí, i entenc que s’estan fent més coses de les que realment són visibles. El repte més important el tenim en l’orien- tació. Caldrà definir des d’on s’assumeix aquesta orientació. En altres països hi ha uns serveis d’orientació global lligats al territori. A França van fer el passaport educatiu. Després van veure que no funcionava perquè estigmatitzava. Però la idea d’elaboració i seguiment d’itinera- ris educatius cal treballar-la. Joan Subirats: Un element és l’accés. Per a molta gent, saber on ha d’anar i accedir-hi és important. Després ve l’acompanyament. L’ob- jectiu és que les persones siguin autònomes; i, per acabar, l’acreditació. Per tant, són la quàdruple A: accedir, acompanyar, acreditar i autono- mitzar. El sistema hauria d’estar ben construït i tenir molts canals d’ac- cés diferents sense que fossin culs de sac. Hi hauria d’haver un procés d’acompanyament, per exemple, un referent educatiu amb què la per- sona sempre pogués contactar. Això ja s’està pensant amb els disca- pacitats. Les escoles d’adults podrien fer aquesta tutoria d’orientació global? Àngel Marzo: El procés d’acollida és bàsic. Per exemple, nosaltres te- nim unes sessions que són d’informació de l’oferta de l’escola que sem- pre es converteixen ens sessions d’orientació. Joan Subirats: Un tema molt important és el de les persones grans . Se- ria important que la gent gran fos autònoma a l’hora de decidir quins són els seus projectes educatius i formatius. Ara sembla que siguin sim- plement clients d’un conjunt d’activitats que entre si no estan lligades. Hauríem d’aprofitar millor aquest capital i aquesta gran capacitat d’ac- tivitat que tenen. Si tot això estigués articulat, tindríem una societat una mica més potent de la que tenim. Ara es parla molt de capital social i de la necessitat d’actualitzar coneixements per tenir accés al mercat laboral. Joan Subirats: És una forma molt instrumental de relacionar educació amb producció. Les necessitats productives, que són les importants, marquen. No és un element de dret i de democràcia, és un factor de funcionalitat productiva. Proximitat i transversalitat són encara objectius pendents d’assolir? Àngel Marzo: Hi ha experiències, com per exem- ple el Pla Comunitari del Besòs, en què trobem sense ruptura..., i ja som democràtics. A nivell social no acabem de veure quin significat té l’educació d’adults, cosa que en altres països com, per exemple, França, Anglaterra, Alemanya o els països escandi- naus, tenen molt clar. Joan Subirats: Recordo haver llegit que al començament del segle XX, Espanya i Catalunya estaven al cinquanta per cent d’analfabetisme i, en canvi, Finlàndia estava al quatre per cent. Per tant, la situació actual no és una cosa recent. I això que Finlàndia, al començament del segle XX, tenia un PIB inferior al d’Espanya. Molts països que tenien moltes di- ficultats per tenir una economia sanejada i unes condicions físiques del país molt dolentes sabien que si no invertien en educació, no se’n sor- tirien. Aquí hi havia una visió de la cultura que no era rellevant. «Hauríem d’articular recursos per donar respostes als problemes, no articular recursos per produir ensenyaments.» «L’educació fa que una societat sigui més capaç de reaccionar davant dels reptes col·lectius.» 3EDITORIALnúm. 75 març 2011 e Diu Edgar Morin que només és ciutadà qui se sent responsable. Per això, educar per a la ciutadania és educar per a la responsabilitat. Cal aprendre a ser responsable dels projectes individuals i dels del petit grup, però també de tot allò que compartim. Educar per a la responsabilitat i des de la coresponsabilitat és la millor eina per a una societat cohesionada i pròspera. Amb aquesta reflexió, el Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona fa balanç del que ha estat el seu treball els darrers anys i projecta la seva mirada cap a l’horitzó de 2015, per tal de definir un nou compromís educatiu de la ciutat. La declaració Barcelona Ciutat Educadora, Ciutat Responsable defineix el nou compromís de les entitats i institucions que es vinculen al PEC de Barcelona, per contribuir durant els propers anys a consolidar i elevar encara més els nivells de competència social, preparació professional i realització personal dels infants, de la gent jove, adulta i gran de Barcelona. El document dibuixa quatre línees d’acció: una educació responsable per canviar les coses, un educació responsable per guanyar-se bé la vida, una educació res- ponsable per conviure en pau i, finament, una educació responsable per ser millors persones. Al voltant d’aquests eixos, els centres educatius, les entitats, els serveis, les insti- tucions i les empreses són cridades a participar per integrar la xarxa educativa ciu- tadana de l’etapa 2012-2015. Tots en som responsables i tots som necessaris. RESPONSABILITAT. LA RESPOSTA EDUCATIVA DE BARCELONA. «El treball en xarxa no malmet la individualitat de cadascú, sinó que la reforça». Jordi Sànchez Adjunt a la Sinducatura de Greujes A l’Acte de presentació del document-marc «Sant Martí Districte Educador». Pla Estratègic d’Educació de Sant Martí 13 d’octubre de 2010 Barcelona Educació vol ser la revista que expressa l’activitat de Barcelona com a ciutat educadora. Les nostres pàgines estan obertes a les experiències i les aportacions de les es- coles, les organitzacions de famílies i veïns, les entitats culturals i de lleure, les empreses i els mitjans de comunicació de la ciutat que hi vulguin participar. Podeu enviar les vostres propostes a imebrevista@bcn.cat. 3a MOSTRA DE DIBUIXOS SOBRE EL COMERÇ I LES ESCOLES Des del 31 de març i fins al 20 d’abril, se celebrarà la tercera «Mostra de Dibuixos sobre el Comerç i les Escoles». Es tracta d’una proposta impulsada per Promoció Econòmica i l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona que té l’objectiu afavorir el coneixement de l’entorn cultural, social i històric de Barcelona a través del comerç del barri i de la ciutat, i, alhora, educar per a un consum crític i responsable. Per la diada de Sant Jordi, s’editaran 21 punts de llibre diferents en què el tema central serà el comerç de barri explicat en llenguatge plàstic. La Mostra serà a la sala Àlex García de la biblioteca de la Sagrada Família. 4 NOTÍCIES núm. 75 març 2011e SALÓ DE L’ENSENYAMENT 2011 Els joves trobaran respostes sobre el seu futur acadèmic al Saló de l’Ensenyament, que se celebrarà del 23 al 27 de març al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona. La cita oferirà novament informació sobre els estudis i sortides professionals després d’acabar l’ensenyament secundari obligatori (ESO). Els cicles formatius d’FP cobren aquest any un protagonisme especial, amb la creació d’una nova àrea específica i una major participació de centres especialitzats. El Saló de l’Ensenyament també reunirà una àmplia oferta d’estudis universitaris i superiors, idiomes, formació ocupacional i complementària i serveis a l’educació. www.gencat.cat/educacioi 125è ANIVERSARI DEL CONSERVATORI MUNICIPAL DE MÚSICA El Conservatori Municipal de Música de Barcelona celebra el seu 125è aniversari. El centre va sorgir de la primera Escola Municipal de Música de Barcelona, creada el març de l’any 1886 per l’Ajuntament. Per commemorar aquest aniversari, el consistori barceloní invertirà 2,4 milions d’euros en la rehabilitació i millora de l’edifici, la qual cosa implicarà insonoritzar diferents dependències de l’edifici, restaurar els vitralls de la Sala Vermella i millorar-ne l’accessibilitat, entre d’altres intervencions. Per commemorar els 125 anys, el Conservatori organitza un ampli programa d’activitats, gratuïtes i obertes a tothom. www.bcn.cat/mediai 800 PLACES EDUCATIVES MÉS PER AL PROPER CURS El passat 14 de febrer va començar el perí- ode de preinscripció i matrícula del curs 2011-2012 als centres públics i concertats de la ciutat, que imparteixen ensenyaments de segon cicle d’educació infantil i ensenya- ments obligatoris (3-16 anys). A Barcelona, s’ofereixen 178.085 places de 3 a 16 anys, 810 més que les actuals. Segons el calendari establert, el procés s’acabarà el 6 de juny. La ciutat compta amb un total de 410 centres educatius, 229 de titularitat pública i 181 de titularitat privada concertada, que participen en el procés de preinscripció i matrícula. www.bcn.cat/educacioi AUGMENTA EL NOMBRE D’ESTUDIANTS D’FP Des del 2006, en els cicles formatius de grau mitjà i superior s’ha produït un increment de la demanda de 2.000 estudiants. La regidora d’Educació, Montserrat Ballarín, ha presentat fa poc l’últim informe sobre la Formació Professional que ha elaborat la Fundació BCN Formació Professional. L’estudi ofereix dades sobre l’evolució o els resultats de l’alumnat d’FP a Barcelona. En el curs escolar 2009-2010, van optar per estudiar formació professional un 21,32% més d’alumnat que en el curs 2006-07. www.fundaciobcnfp.cati NOTÍCIES...>> Pe pa d el P oz o LA NOVA SEU DE LA UNED OBRIRÀ EL 2012 El nou edifici de la Universitat Nacional d’Educació a Distància, situat a l’àrea de nova centralitat de Can Dragó, al districte de Nou Barris, implicarà una inversió d’uns tres milions d’euros, i, entre altres coses, permetrà oferir activitats culturals a tota la ciutat. La regidora del districte de Nou Barris, Carmen Andrés, va destacar que «l’arribada de la UNED permetrà dotar al districte d'un campus universitari, cosa que complementa l’arc d’ensenyaments de diferents tipus que s'ofereix als diversos barris i, paral·lelament, obrirà noves oportunitats de coneixement del territori i de promoció econòmica». En el nou equipament universitari, es preveu que s'organitzin i desenvolupin conferències, xerrades informatives, exposicions o altres iniciatives obertes a l’alumnat i a tota la ciutat. www.bcn.cat/educacioi 5NOTÍCIESnúm. 75 març 2011 e ORIENTACIÓ EN LA COMPLEXITAT I LA DIVERSITAT Sota el títol «Multipath [Rutes]: Orientació en la complexitat i la diversitat», el passat dijous, 24 de gener, unes tres-centes persones es van trobar en el marc de la 2a Jornada d’Orientació Acadèmica i Professional a Barcelona. S’hi van analitzar els avenços realitzats des de la Jornada del 2008 en la configuració del model d’orientació de Barcelona, a partir de l’acció tutorial i del currículum orientador, que té com a punts claus de suport els processos i mecanismes d’informació i orientació per als itineraris de transicions, i també altres programes. www.edubcn.cat/ca/noticies/detall?41481i SETMANA MUNDIAL DEL CERVELL El coneixement de tots els processos cerebrals és cada vegada més precís, i s’hi està aprofundint tant pel que fa a la interacció molecular, com en els aspectes genètics. Entre el 14 i el 20 de març, es faran activitats en diferents indrets de la ciutat per promoure el coneixement del cervell i les neurociències entre els estudiants. Aquesta iniciativa, que va sorgir dels mateixos investigadors, té l’objectiu de donar a conèixer els esforços que s’estan duent a terme en l’estudi del cervell humà per comprendre’n el funcionament. www.bcn.cat/educacioi ... SEGURETAT I PREVENCIÓ A LES ESCOLES Més seguretat i prevenció als centres educatius. Aquests és l’objectiu de la mesura que es va proposar en el plenari del passat 4 de febrer. Es tracta d’una iniciativa per crear un circuit de resposta més àgil a les demandes d’intervenció de les comunitats educatives en matèria de prevenció i seguretat. En aquest sentit, aquest circuit respon a la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona d’aplicar polítiques públiques de seguretat ciutadana en l’àmbit local. Beneficiarà 131.611 alumnes matriculats aquest curs 2010-2011 i 474 centres educatius de primària i secundària de Barcelona. www.bcn.cat/educacioi José Luis Lalueza, Isabel Crespo, María José Luque i Marta Padrós DEHISI. Grup de Recerca en Desenvolupament Humà, Intervenció Social i Interculturalitat de la Universitat Autònoma de Barcelona Al començament dels anys noranta,l’entrada a l’escola de fills de famíliesimmigrants i de nens i nenes gitanos va evidenciar l’absència d’un model d’atenció a la diversitat d’origen cultural. La pràctica es- colar no tenia sentit per a molts d’aquests nois i noies, i les metes i els pressupostos im- plícits sobre la infància, l’educació i el valors de l’escola no tenien continuïtat en les creen- ces i pràctiques educatives familiars. En conseqüència, sovintejaven els proble- mes de disciplina a l’aula, i la pràctica d’una part important dels mestres derivava en una estratègia orientada al manteniment de l’or- dre per damunt de tot, cosa que provocava que les activitats fossin percebudes pels alum- nes de manera esbiaixada, fragmentària i descontextualitzada. Finalment, les metes de l’escola no eren assumides com a pròpies per la majoria d’aquests alumnes. «La escuela es una cosa de payos», «estudiar no es para los gitanos» i altres expressions per l’estil eren àmpliament compartides per aquests alum- nes. La construcció de la seva identitat no passava per incorporar l’escola, sinó per en- frontar-s’hi. El projecte Shere Rom va néixer l’any 1998 com una alternativa educativa a l’abandonament primerenc i al fracàs escolar d’una gran part dels membres de grups ètnics minoritaris en entorns d’alt risc d’exclusió social. 6 SOM XARXA núm. 75 març 2011e PROJECTE SHERE ROM. FENT DE L’ESCOLA UNA EXPERIÈNCIA SIGNIFICATIVA Una iniciativa que va néixer amb la intenció de lluitar contra l’absentisme escolar i l’exclusió social La Casa de Shere Rom va sorgir amb l’objectiu de proporcionar a nois i noies gitanos i nouvinguts una nova visió de l’escolarització i la formació. llen amb un o dos nens en la utilització d’ei- nes TIC. Cada activitat té una guia de tasques que explica què s’ha de fer un cop iniciat el joc. Hi ha tres nivells: principiant, iniciat i ex- pert. Quan s’arriben a complir els requisits d’un dels dos últims nivells, es pot avançar a la casella següent del laberint i iniciar un nou joc. En el «viatge» que el nen fa al llarg dels dies, que també es registra en un passaport personal, l’estudiant és el company que pot ajudar a resoldre la tasca, donar pistes, fer de suport, proporcionar el llenguatge adequat... Al final, aquest estudiant escriu en un diari de camp els progressos i les dificultats. De ma- nera periòdica, el Mag manté els contactes i respon a les cartes. Per als participants més experts, amb un cert rodatge que permet assolir prou compe- tències digitals, Trobadors és un model orien- tat a la creació de petits relats digitals per tal de donar a nois i noies l’oportunitat de ser creadors i participants actius en el seu procés d’aprenentatge. S’organitzen grups de tres o quatre nens acompanyats per un estudiant, i entre tots elaboren presentacions dinàmiques, animacions o pel·lícules de vídeo de curta du- rada sobre un tema escollit pel mateix grup. El procés d’elaboració del relat es realitza en col·laboració i amb l’ajut d’eines, com càme- res i programes d’edició de vídeo. El procés de realització passa per diferents fases: plani- ficació del treball que s’ha de fer, selecció de la temàtica, elaboració del guió, gravacions, edició i, finalment, visualització. Llibertat per escollir, activitat cooperativa i treball orientat a una audiència són els tres eixos fonamen- tals d’aquesta activitat. VUIT CENTRES, VUIT PROPOSTES Des de 2003, aquesta activitat s’ha imple- mentat en set escoles i un institut, tots amb una població majoritària o exclusivament consti tuïda per alumnes gitanos i alumnes de famílies nou vingudes. Així, vàrem transitar d’una activitat extraescolar a una altra en horari escolar i amb la participació dels mes- tres. En cada centre s’ha fet una activitat diferent, ja que els objectius i el disseny con- cret han estat negociats amb el conjunt del professorat implicat, adaptant el model a cada escola. Ara bé, aquests diferents desen- volupaments no són totalment divergents, ja que formen part d’una xarxa que promou que les escoles s’aprofitin mútuament de les innovacions i que funciona gràcies a tres eines d’intercanvi. La primera eina és un moodle, adaptat per a primària i amb mòduls específics per treba- llar amb aquestes edats (www.5dbarcelo- na.org), que permet compartir els recursos fomentant la col·laboració entre els alumnes i també entre els mestres. La segona eina consisteix en un sistema que combina l’asse - ssorament als centres amb la formació i tutorització dels estudiants universitaris que hi participen. Per últim, la tercera eina són unes jornades anuals en què els nois i les noies de les escoles presenten les seves pro- duccions multimèdia en la Universitat, alho- ra que coneixen les seves instal·lacions i la dinàmica quotidiana de la mà dels seus com- panys estudiants, que han col·laborat amb ells durant tot el semestre. Aquesta darrera activitat, a més de crear un espai d’intercan- vi, contribueix a construir metes compartides pels nois i noies i, per tant, a dotar de signifi- cat el conjunt de les seves tasques. L’objectiu ara és fer aquest projecte soste- nible, tant a les escoles com als espais comu- nitaris. Per això, el nostre grup de recerca ha anat cedint progressivament el lideratge de les activitats als mestres i als educadors, de manera que la xarxa de col·laboracions vagi assumint el rol que al principi ostentava exclusivament la Universitat. Per a aquesta tasca, és fonamental el web www.5dbarce- lona.org, constituït com un centre de recur- sos en desenvolupament permanent, i que pensem que es consolidarà a mesura que l’ordinador sigui una eina assimilada tant pels alumnes com pels seus educadors. e Cole, M. (1999). Psicología cultural. Madrid: Morata. Cole, M. (2006). The Fifth Dimension: an after- school program built on diversity. New York: Rus- sell Sage Foundation. Lalueza, J. L.; Crespo, I.; Pallí, C. y Luque, M. J. (2001): Socialización y cambio cultural en una co- munidad étnica minoritaria. El nicho evolutivo gi- tano. Cultura y educación, 13(1): 115-130. Nilson, M. & Nocon, H. (2005). School of Tomo- rrow. Teaching and Technology in Local and Glo- bal Communities. Berna: Peter Lang. i 7SOM XARXAnúm. 75 març 2011 e «La escuela es una cosa de payos», «estudiar no es para los gitanos» i altres expressions per l’estil eren àmpliament compartides per aquests alumnes. La Casa de Shere Rom va sorgir aleshores com un projecte de col·laboració entre la Uni- versitat i una associació gitana amb l’objectiu de proporcionar a nois i noies una experiència útil per adquirir coneixements i competències formals. Es tractava de donar la volta a l’ex- periència escolar predominant en aquells moments. Així, enfront de la discontinuïtat de les activitats escolars, es va optar per dis- senyar una activitat que es pogués presentar com un relat, amb una narrativa que donés continuïtat i significat a les diferents tasques. En segon lloc, enfront de l’experiència de sentir-se incapaç, es van introduir les TIC com a eines fàcilment apropiables i que donaven la possibilitat de sentir-se plenament compe- tents des de l’inici de les tasques. I en tercer lloc, enfront de l’escola com una institució aliena, amb metes incomprensibles i inassoli- bles, vàrem introduir estudiants universitaris com a companys i col·laboradors que, al mateix temps que actuaven com a agents motivadors, mostraven la seva trajectòria escolar com un model pròxim i abastable. Sota aquests principis, el procés comença quan un nen inicia per primera vegada l’acti- vitat. Llavors, un estudiant l’ajuda a fer una carta per a un personatge virtual, el Mag, que respon els missatges i que participa en xats i en fòrums compartits pel grup. La seva funció principal és donar continuïtat narrativa al conjunt de l’activitat, de manera que totes les tasques, per diferents que siguin, tenen el fil conductor del diàleg virtual amb el Mag. En funció de les competències assolides pels membres del grup, l’activitat es desen- volupa d’acord amb dos models: Laberint i Trobadors. El Laberint és una activitat conce- buda per introduir els nois i noies en l’ús de les TIC a través de la col·laboració amb com- panys experts. Aquests companys són habi- tualment estudiants universitaris que treba- PROTAGONISTES8 núm. 75 març 2011e Des de l’any 2004, el Districte de Sants-Montjuïc promou una experiència educativa anomenada «Fer de ciutadans» destinada a l’alumnat de secundària. És una aventura educativa que convida als nois i noies a créixer emocionalment i cívicament. Vam anar a l’Institut Lluís Vives, el centre pioner d’aquesta experiència, per comprovar-ho en directe. Text: Oriol Guiu / Fotografia: Patricia Esteve L a veritat és que la façana de l’institut Lluís Vives té la solemnitat pròpia dels edificis de qualsevol parlament. Da- vant d’aquest edifici de l’arquitecte Josep Goday i Casals, un queda aclaparat per les seves magnituds, i, segurament, això també ha d’influir en els alumes de secundària que cada dia hi conviuen. Així que, pujant escales, acabo a l’última planta, on hi ha una bonica sala d’actes i una aula on es troben nois i no- ies de quart d’ESO, per fer-hi una activitat anomenada «Fer de ciutadans». Fer de ciutadans? No en fem cada dia, de ciu- tadans? Suposo que, per a molts, escoltar, ar- gumentar, proposar i decidir forma part del manual essencial de ciutadania, però no hi ha res millor que recordar-ho a les noves genera- cions. És el que fa Santi López, consultor en re- cursos humans i dinamitzador de l’activitat, i que em fa comprendre què és un dinamitzador. Parla, fa parlar, anima, fa callar, deixa espais per al silenci, dóna presses; en fi, tots se’l miren, però el més important és que tots se l’escolten. Es troben de nou a l’aula, abans de visitar la seu del Districte de Sants-Montjuïc on hau- ran de debatre sobre quines funcions i serveis volen donar a un futur i imaginari equipament del barri, i per trobar una resposta consensuada entre totes les propostes. «Aquella tarda vam aprendre no sols a exposar sinó també a es- coltar», recorda Daniel Cascos, un dels alum- nes participants. «Tenim el costum de pensar que l’única forma possible d’aprenentatge és la que es fa a les au- les, amb llibres de text i exàmens imposats. Però aprendre valors humans també en forma part: comprendre, escoltar, tenir un vot i una opinió pròpia», explica l’Alba Portes, alumna del Lluís Vives, que juntament amb els instituts Joan Coromines, Joan Pelegrí, Consell de Cent i l’es- cola Sant Medir, han gaudit d’aquest programa. El primer exercici és comprendre els dife- rents interessos que sempre hi ha en un debat parlamentari o ciutadà. Per això, cada grup de la classe s’ha de posar en la pell de repre- sentar els joves, els ecologistes, els comer- ciants, la gent gran o els discapacitats. I això els agrada; és com posar-se en una ficció, i això en aquestes edats, i potser en totes, és un factor de motivació afegit. El Santi també els vol transmetre el coneixe- ment de les eines per comunicar-se; les habili- tats necessàries perquè siguin capaços de pren- dre decisions compartides, perquè sàpiguen reconèixer i comprendre els altres, per mode- rar una discussió. I, pel que he vist, ho aconse- gueix amb resultats molt positius. «No m’ho es- perava. De fet, jo crec que cap de nosaltres no s’esperava que allò que ens deia el Santi, el nos- tre professor, que això de ‘fer de ciutadans’ fos el que va ser», diu amb admiració en Daniel. Però una de les coses que més m’agraden és veure com l’experiència no s’acaba dins l’aula, com, a vegades, traspassa les sòlides pa- rets de les classes. Els nois i les noies han de negociar les propostes entre els diferents grups, i ho han de fer trobant espai i temps fora l’aula. Una nova lliçó de ciutadania. Us ho dic de ve- ritat, al final de la classe, hi va haver un aplau- diment ensordidor. «’Fem de ciutadans’, per a mi, és tot un sim- bol. Ciutadà és tota aquella persona que ha- bita una ciutat, un entorn; en definitiva, un humà. ‘Fem de ciutadans’ podria ser substituït per un ‘siguem humans’, amb les condicions que expressa aquesta paraula» , conclou l’Alba. Li pregunto si tornaria a fer aquest taller, i em respon: «I tant que hi tornaria. Ara em conec més bé a mi mateixa, puc dir que conec una mica més els altres i que començo a intuir com funciona aquest complex sistema anomenat societat». e FER DE CIUTADANS El Districte de Sants-Montjuïc promou una experiència pel creixement cívic i emocional dels alumnes de secundària 9PROTAGONISTESnúm. 75 març 2011 e Estació de Renfe Sabadell Sud, 07.00 AM (Gener de 2004) Esperar un tren és el que moltes persones fan cada dia, tant a les estacions de trens com en les seves vides personals. Aquell dia, jo espe- rava dos trens: un dels que van amb T10 i un altre que em duia directe al present i al futur de moltes persones. Aquell matí començava el projecte «Fer de Ciutadans, al Districte Sants- Montjuic». Una aventura educativa que treballa el concepte de ciutadans des de la intel·ligèn- cia emocional i les habilitats de comunicació. Habitualment, jo treballo al món de l’em- presa, dins dels departaments de recursos hu- mans, però aquell nou repte em va caure a les mans per casualitat. Era un projecte per al fo- ment de valors entre els alumnes. Genial! Poc imaginava jo que aquell matí, pelat de fred, mentre esperava el tren, aquest projecte, que ara ja ha fet 8 anys, em transformaria com a persona i com a professional. No hi ha res com trobar el sentit al que fas; i el que anava a fer era ni més ni menys que contribuir i posar el meu granet de sorra perquè aquelles «perso- netes» fossin més felices, s’estimessin més a si mateixes i pensessin amb més criteri propi. El primer centre on vaig anar a parar va ser el Lluís Vives. Vaig prendre aire i vaig entrar a la primera aula… Començava la nostra aven- tura. Calia dir que era important autoestimar- nos i els ho vaig demostrar explicant-los una història real que ens va emocionar a tots. Vaig aprendre que els fets són més importants que les definicions. Calia fer sentir, i no tant entendre, que quan comuniquem assertivament som més feliços. I la nostra capsa interior, inflada pel dia a dia, ja no explota, ni ens ennuega... i els vaig ex- plicar la història d’en Manuel. Calia fer que s’enamoressin de la paraula consens..., perquè amb ella ens podem permetre el luxe de pensar de ma nera diferent, sense re- nunciar a estar units i a fer projectes en comú. Calia que estimessin la paraula diferència, per ser més creatius i molt més rics com a per- sones, i capaços de renunciar al pensament únic i a la violència, i de desenvolupar projec- tes més intel·ligents i acollidors de tothom. Calia fer entendre que no estaven sols, que cal que ens esforcem per ser una comunitat de persones properes. I que si la felicitat té un camí, no és altre que el del treball en equip, l’empa- tia i la consciència que tots ens necessitem. I vaig jugar amb ells a un joc molt divertit que ens va ensenyar que compartir ens fa créixer i més complerts. Anys més tard No cregueu que és una feina en solitud. Les tèc- niques del Districte de Sants-Montjuïc, amb molta estimació i molta professionalitat, fan que tot sigui possible i tot estigui a punt, amb dis- creció i amb molta cura pels detalls. A més, no hi ha hagut escola en què els mes- tres no s’hagin implicat en les sessions. Tothom ha estat més que atent i predisposat a fer un cop de mà. La gran majoria de docents han par- ticipat activament en les dinàmiques, jocs i ex- ercicis. Sense la seva professionalitat, res no hau- ria estat possible. Son tants noms els que em vénen al cap... Són molts anys, ja. Desprès de cinc sessions amb cada grup: audiència pública! I és que el projecte és molt pràctic. A part de fer «gimnàstica emocional», també fem un joc de rol que simula una audiència pública a la sala de plens del Districte. Allà, els alumnes fan de ciutadans que s’enfronten i resolen un pro- blema com a adults. Hi posen en pràctica tot el que han aprés du- rant les primeres sessions: el valor de la dife- rència, saber arribar a acords amb consens, sa- ber argumentar, parlar en públic, defensar un projecte comú… Una passada! I la vida m’ha anat passant Durant aquests anys, he crescut com a persona i com a professional. I el «Fer de ciutadans», m’acompanya i em persegueix. En un dels meus llibres, vaig relatar una de les audiències públiques més boniques que hem fet. Ja ho veieu, un projecte que em dura només un pa- rell de mesos a l’any i que se’m cola dins la meva vida amb molta facilitat. Ah! És que no us ho he explicat, però al dar- rere de tot aquest projecte s’han teixit noves his- tòries, particulars i precioses, d’alumnes amb in- quietuds genials. Durant aquests anys, hem escoltat, hem motivat, hem generat autoestima, hem eixugat llàgrimes, ens hem divertit i, so- bretot, ens hem estimat una mica més. Nota: Gràcies a tots els mestres i les mestres, perquè han estat uns grans educadors i unes magnífiques per- sones. Gràcies al Districte Sants-Montjuïc per creure en l’educació emocional i cívica i per donar suport a aquest projecte des de tots els àmbits. Gràcies! Santi López Villa Consultor en recursos humans DIARI D’UNA AVENTURA van de la mà, i és que aquest jove llicenciat en Educació Física assegura que l’esport és una eina per educar, perquè mentre aprenen un esport «adquireixen un gran nombre de va- lors que després traslladen a la vida quoti- diana; valors com el respecte a l’adversari, la col·laboració entre companys, l’acceptació, la participació i pensar en l’equip abans que en un mateix. Amb l’esport, fugim de l’indivi- dualisme». Torres és conscient de la gran importància que tenen esports majoritaris com ara el fut- bol o el bàsquet a l’hora de triar una activitat. «Són esports molt ‘mediàtics’, que estan a l’ordre del dia i que els petits veuen cada dia a la televisió. Els nens i nenes volen copiar A les sis en punt, s’obre la porta i apareix l’Alfons Torres, coordina- dor de les activitats esportives. Té unes claus a la mà dreta que no amollarà en tota la tarda i porta un walki talki penjat dels pantalons que tampoc no deixarà de sentir-se en dues hores. L’Associació Esportiva de l’Eixample orga- nitza al poliesportiu Joan Miró, des de fa més de 27 anys, activitats esportives extraescolars adreçades a nens i nenes des dels 3 anys fins a adolescents de 17 i 18. Cada setmana pas- sen per aquestes instal·lacions un total de 450 nens i nenes que aprofiten les tardes per fer una mica d’esport. Segons l’Alfons Torres, l’esport i l’educació models i saben que aquests esports donen molta fama i molts diners als qui hi triomfen». Per aquest motiu, i perquè puguin triar lliure- ment el seu esport, el centre ofereix l’activitat «Iniciació als esports col·lectius» durant el curs de primer. L’esport és una activitat essencial de la vida que ens ajuda a adquirir hàbits saludables, però, a més, durant l’època d’exàmens ser- veix com a via de desconnexió dels llibres: «Durant els exàmens, venir a fer esport ajuda els nois i noies a desconnectar, per després tornar als llibres amb més força, però també n’hi ha que s’aboquen massa en l’esport i descuiden els estudis». e Coordinador d’activitats esportives extraescolars Fa fred, molt de fred, i ens trobem a l’entrada del Poliesportiu Municipal Joan Miró. Tot i les baixes temperatures, l’enrenou dels nens i les nenes, que juguen, parlen i fan broma mentre esperen a la porta dóna un ambient de més calidesa al fred que fa a Barcelona. Text: Bàrbara Munar / Fotografia: Ricard Novelles EL MEU ESPAI EDUCATIU Alfons Torres comença a dos quarts de cinc cada tarda. Des de la taula del seu despatx, té cura, observa o vigila que les activitats que es fan al pati transcorrin segons la dinàmica preestablerta. Totes les activitats consten de tres parts: una primera d’escalfament, una part central de treball més intens i, per últim, uns minuts d’estiraments i relaxació. Ell s’encarrega de gestionar el treball dels monitors i és un mediador entre mares, pares, monitors i els petits que fan les activitats esportives. El que més li agrada de la seva feina és el contacte amb els infants i els pares i mares. 10 JO TAMBÉ EDUCO núm. 75 març 2011e Alfons Torres L’EDUCACIÓ AL LLARG DE TOTA LA VIDA El canvi social accelerat fa que cada cop sigui més cert que l’aprenentatge de les persones es perllonga al llar de tota la vida i que, atès que vivim immersos en la societat de la informació i el coneixement, les oportunitats educatives ens arribin en formats molt diferents. La nostra societat encara arrossega com a dèficit un baix nivell formatiu dels adults, però la formació de persones adultes, a cavall entre els models periclitats i noves formes emergents, va obrint-se camí a partir del treball en xarxa entre les diferents ofertes formatives. A FONS 11 Il·lu stra ció: Jim ena Zu riet a 12 A FONS núm. 75 març 2011e Alfons Formariz Expert en matèria educativa i formació d'adults I maginem que un programa de seguretat viària o d’alimentació a l’escola tingués un encert absolut i que a partir d’aquell moment tot el jovent conduís de manera exemplar, o que aconseguíssim que la infància del país seguís una dieta equilibrada. En el millor dels casos, haurien de passar cinquanta o seixanta anys perquè l’ona- da de nous conductors exemplars omplissin totes les vies públiques i perquè els riscos de malalties cardiovasculars per la ingesta de grasses saturades disminuïssin dràsticament. Es a dir, cap a l’any 2070 tin- dríem els problemes d’avui resolts gràcies al treball educatiu i preven- tiu de l’escola. Mentrestant, no fóra lògic insistir també perquè la població jove i adulta millorés les seves pràctiques viàries o mengés de manera més adequada? L’obesitat infantil no la indueix l’escola, els conductors i conducto- res són, en general, més grans de divuit anys, i els brots xenòfobs no els lideren els infants. No obstant això, poques vegades s’arriba a la conclusió de la importància de programes educatius destinats a les persones joves i adultes per a un consum responsable, per a una edu- cació vial o per millorar les relacions de convivència. EL FRACÀS ESCOLAR I LES TIC: LA FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES, AL RALENTÍ Hi ha un cas que encara afecta més directament l’escola: l’anomenat «fracàs escolar». Hi ha molts estudis que assenyalen que té una rela- ció directa —no determinant, lògicament— amb el nivell d’instrucció de les famílies, especialment amb el nivell d’instrucció de la mare. És de sentit comú. Més facilitats, en principi, per superar els cursos tin- dran els fills i filles de pares amb estudis que els de pares sense estu- dis. El nen o la nena que veu valorada la cultura acadèmica a casa seva tindrà més motivació per estudiar. Quan els pares poden ajudar a casa a fer i comprendre els deures, quan a casa es llegeix, quan hi Formació de persones adultes i municipis Sovint trobem als diaris la notícia que l’índex de nens i nenes amb sobrepès és un dels més alts d’Europa i que l’escola ho podria prevenir. De la mateixa manera, podem llegir o escoltar un reportatge sobre l’incompliment de les normes de trànsit i les seves conseqüències. Considerem lògic que, tot seguit, algú plantegi la necessitat que a l’escola s’insisteixi sobre el coneixement i el respecte de la normativa viària. I si salta la notícia de la poca civilitat als carrers i les places, novament es planteja que l’educació a la infància i a l’adolescència sobre el tema és una urgència. Però és evident que en tots aquests exemples els subjectes responsables són persones adultes i que hi ha una relació entre les actituds i els hàbits de consum de la infància i els comportaments que es respiren a les famílies i als entorns adults. No obstant això, poques vegades s’arriba a la conclusió que el que cal és posar en marxa programes educatius destinats a les persones joves i adultes. ha llibres, quan hi ha interès pel que s’ha fet a l’escola, la «motxilla educativa» està més plena i acompanya al nen i a la nena fins a l’es- cola i dins de l’escola. L’actuació per disminuir el fracàs i l’absentisme escolar passa, lògica- ment, per modificar els condicionants escolars que condueixen a l’a- bandonament i al fracàs, però alhora caldria potenciar la formació de les persones adultes que conformen la família i l’entorn dels infants. No fer-ho, centrar totes les aspiracions de millora exclusivament en les reformes educatives escolars, és assegurar que el fracàs de l’escola i la desigualtat de resultats continuarà sent un reflex de la desigualtat de 13A FONSnúm. 75 març 2011 e ocupacional i la formació a l’empresa; el català per a persones adultes, i les accions culturals dels centres cívics i assimilats. Em centraré en la formació bàsica o general, entre d’altres raons per l’espai d’aquest article, tot i que fóra convenient reflexionar sobre com haurien d’encarar la resta de formacions de persones adultes els canvis, la remodelació que caldria exigir. El paradigma de la formació bàsica són els centres de formació de persones adultes del Departament d’E- ducació. Representen un «model» d’institució que, amb poques variants, és el mateix de fa cinquanta o seixanta anys, mal- grat els canvis socials i polítics, profunds, que s’han produït. Han anat millorant algunes infraestructures, el volum de l’oferta i els nivells educatius als quals dóna resposta, però no l’estructura organitzativa ni l’agilitat de reacció davant les noves necessitats socials. Estem davant d’un model que constantment mira pel retrovisor els requeriments del sistema educatiu de la infància i l’adolescència per adaptar-s’hi. La seva única raó de ser sembla que passa per oferir una segona oportunitat a les persones que «en el seu moment» no van assolir els coneixements i les titulacions del sistema educatiu. Legitima socialment les seves mancances, en un model de formació bàsica poc atent i flexible a les necessitats formatives de la societat. És cert que en les dues últimes dècades les preparacions a les pro- ves per accedir a la Universitat o a la formació professional han adquirit més rellevància, conjuntament amb l’aprenentatge dels nivells inicials d’un idioma estranger i la informàtica, així com els cur- sos d’aprenentatge del català i el castellà per a persones immigrades. També s’ha obert l’oferta a noves necessitats, però amb professio- nals de l’escola primària o secundària que no tenen formació prèvia en psicopedagogia adulta. Aquesta formació respon a una herència sociocultural o política que no ha sofert ruptures i amb una anèmica projecció social, que es caracteritza per: estructura escolar, inspecció escolar, ritmes i calendari escolar, adscripció al mateix Departament que els estudis obligatoris, gairebé sense estructura administrativa diferenciada, amb massa burocràcia i poques finestres programàti- ques i organitzatives obertes a l’entorn. Possiblement per aquest cultura acadèmica dels familiars adults i de la societat adulta. Fa dues dècades que es refor- men les lleis educatives, però les dades del fra- càs escolar han variat ben poc. Els estudis comparatius continuen sent significatius. El nostre país —bona notícia— obté resultats lleugerament per sobre de la mitjana en l’infor- me PISA, però continua per sota dels països europeus de centre i nord Europa quant a la parti- cipació de la població adulta en accions de formació. El 10,4% davant del 30-35%, segons l’Eurostat. Vegem un apunt més per acabar de posar l’èmfasi en la importància i la urgència de replantejar la formació de persones adul- tes. Segons les darreres dades sobre l’ús de l’ordinador a la llar que ofereix l’INE, un 67,4% de les llars espanyoles han fet servir l’ordina- dor a la llar els darrers tres mesos, davant del 91% de Suècia. Un 64,2% han fet servir Internet els darrers tres mesos a l’Estat espanyol, enfront del 90% de Suècia. No cal establir relacions numèriques mecàniques, però curiosament la tercera part de les llars que no han fet servir aquestes noves tecnologies coincideix amb el 30% de fracàs escolar acumulat any rere any. Si l’extensió de les TIC és fonamental perquè una societat reïxi en el món de les noves economies de la informació i el coneixement, caldria arbitrar mesures d’impacte per educar i formar les persones adultes. En quantitat i en qualitat. Tanmateix, no hi ha dubte que hi ha un avenç en els nivells d’ins- trucció de les noves generacions en relació amb les dècades anteriors, però les polítiques rutinàries, desganades i anorèxiques de formació de persones adultes al nostre país han estat vehicles que ens duen a velocitat lenta cap als objectius europeus i que fan que es mantinguin les diferències amb el països més avançats del nostre entorn cultural —que també continuen avançant—, tant en els indicadors infantils com en els de la població adulta. UNA LLARGA HERÈNCIA Hi ha quatre grans expressions de l’educació i formació de la població adulta que es dirigeixen a tots els sectors socioeco- nòmics i culturals: la formació bàsica als centres, aules i entitats de formació de persones adultes; la formació «Per disminuir l’absentisme escolar caldria potenciar la formació dels adults que conformen l’entorn dels infants» Il·lustració: Judith Schaber 14 A FONS núm. 75 març 2011e immobilisme estructural, descoordinació en general del seu entorn socioeducatiu i poca fluïdesa en la resposta, té escàs reconeixement dins la societat, malgrat els esforços d’al- guns dels seus professionals i d’alguns centres de formació de persones adultes. L’ERA DELS MUNICIPIS A Catalunya, la permanència, en bona mesura, del model escolar —depenent ara del Departament d’Educació—, mal- grat els canvis socials ha anat reafirmant la idea que un nou model, un cop de timó, és difícil de donar, si no es fa des d’una institució mes propera als ciutadans i a les seves necessitats: els municipis. De fet, la formació de persones adultes al centre i al nord d’Europa està gestionada principalment des dels municipis, mentre que els governs centrals, regionals o federals es reserven la determi- nació de les prioritats que finançaran. Hi ha molts factors que aconsellen o exigeixen una presència muni- cipal més decisiva. Un dels més rellevants és la descoordinació que hi ha entre les diferents formacions de persones adultes —la bàsica, la laboral i la cultural—, seguida de les interferències que es produeixen en la pràctica, el desaprofitament de recursos i la insuficient atenció als sectors amb menys nivell acadèmic. En moments de fort trasbals econòmic, la coordinació de recursos pot multiplicar la seva efectivitat sense augmentar-ne significativament el cost. La instància local, que és on conflueixen totes les formacions, sembla un bon marc per a la coordinació i la creació de xarxes o plans locals de formació al llarg de la vida. De fet, ja han treballat en aquesta línia tant la Diputació de Barcelona —en l’orientació, impuls, suport i establiment de metodo- logies per construir-los—, com alguns municipis —per posar-los en pràctica. El Consorci d’Educació de Barcelona podria apuntar en aquesta direcció. PROBLEMES EN LA FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES La formació d’adults té interferències o duplicitats que indueixen a les persones amb menys nivell a l’abandonament dels cursos. Podem resumir aquests problemes en el fet que molts alumnes tenen un coneixement insuficient de la llengua i que el català per a persones adultes en els nivells elementals es fa des de tres instàncies oficials, la qual cosa implica una despesa de recursos, perquè es tripliquen mate- rials i no hi ha coordinació ni transvasament de llistes d’espera. D’altra banda, hi ha rigidesa en la normativa d’ofertes de cursos que fa que molts centres redueixin l’oferta d’alfabetització. Com a conseqüència, aquestes sectors ara s’han de dirigir a entitats sense finalitat de lucre o a accions puntuals programades pels municipis o altres departaments de la Generalitat. A més, el Consorci de Normalització Lingüística no té entre els seus objectius l’alfabetització, però la derivació de les persones que tenen aquest dèficit als centres de formació de persones adultes sovint troba dificultats pels dèficits de comunicació. També hi ha moltes persones que assisteixen a centres de formació i que podrien continuar el seu procés cultural en tallers als centres cívics o a les biblioteques. Això demanaria una fluïdesa de relacions i comunicació que no sempre hi és. Per últim, la necessitat de formació en les TIC té resposta des de diverses instàncies: xarxa òmnia, cibernaris municipals i centres de for- mació de persones adultes. El problema no està en el fet que hi hagi una resposta des de diverses instàncies i amb objectius parcialment diferents, sinó en la descoordinació i el desconeixement mutu. Un traspàs de competències en formació de persones adultes als municipis de Catalunya tampoc no és, per ell mateix, la panacea, si no hi ha un canvi de mentalitat, un enfocament diferent, una nova «Moltes persones que assisteixen a centres de formació podrien continuar el seu procés cultural en tallers als centres cívics o a les biblioteques» Il·lustració: Sergi Bosch 15L’ENTREVISTAnúm. 75 març 2011 e orientació. Té els seus riscos, atesa la diversitat municipal. Per a això, cal- dria definir ben bé les responsabilitats de la Generalitat i dels municipis. La ciutat de Barcelona, a partir de la Carta Municipal, disposa del Con- sorci d’Educació, que assumeix la gestió dels centres d’educació d’adults, i encara és d’hora per poder fer un balanç de la seva trajectòria. Caldrà esperar a veure com s’entrellacen les diferents cultures organitzatives i quina repercussió té l’assumpció de les competències educatives per bastir una formació de persones adultes oberta a les necessitats reals de la pobla- ció, flexible, amb professionals per a cada oferta formativa, amb català per a adults, centres cívics i, en general, amb totes aquelles entitats que oferei- xen formació adulta a l’entorn. Alguns dels objectius plantejats en els informes sobre les escoles de formació d’adults estan en sintonia amb una possible reorientació de l’educació de persones adultes. El desenvolupa- ment dels districtes educatius, si finalment prospera, podria facilitar la coordinació de les formacions adultes, però el camí de la renovació és llarg. No obstant això, moltes persones dubten que pugui reorientar-se l’arqui- tectura de la formació de persones adultes, que acumula dècades d’inèrcia i de rutina, d’aïllament, de força desànim de molts dels seus professionals, i sense cap ressò mediàtic. No serà fàcil. Raina Bays i Jonathon Flaum con- ten que en un poble perdut, una mestra fa un peix de paper molt bonic. Com que el peix se li queixa que es troba sol, ella li construeix un gran món de paper que l’acompanyi. Tanmateix, el peix no està satisfet i li demana que el deixi nedar al mar per sentir l’aigua i l’embriaguesa de les profunditats. La mestra pensa que el peix de paper es farà malbé quan es mulli i que les coses imaginàries han de romandre en el món imaginari. Però el peix, en contacte amb l’aigua, es fa real i crea un món que la mestra no s’havia pogut ni imaginar. Sovint —conclou la faula—, les idees adquireixen vida pròpia quan es posen a prova en la vida real. La basarda davant les alternatives, al contrari, manté el món en un estat irreal, sorgit d’una altra època, sense vida o amb una vida esmorteïda, de paper, del paper en què s’escriuen els documents oficials i els discursos solemnes. e La gran dificultat del canvi de model sembla formar part de la crisi cultural i ciutadana que impedeix que en molts àmbits de la vida social hihagi propostes innovadores, tant des del punt de vista dels objectius com de les estructures, per dur-los a terme. Apuntem de manera es- quemàtica uns quants elements del canvi necessari en la formació de persones adultes: • un nou concepte de formació bàsica que tindria com a eix les competències per a la vida i per a una ciutadania responsable, i no tant i de forma gairebé exclusiva les competències acadèmiques que preparen per al batxillerat i la universitat, sense que necessàriament els dos tipus de competències hagin de considerar-se excloents • una oferta educativa de qualitat • una oferta flexible, més atenta a les necessitats formatives de la població adulta que van apareixent que al compliment exclusiu de progra- mes escolars preestablerts • uns ritmes, horaris i calendari d’acord amb les necessitats de la població adulta, no regit per les cadències escolars (cursos intensius de cap de setmana o durant un període determinat, juliol hàbil, etc., com es fa en els màsters, en la formació ocupacional o en certs tallers dels centres cívics, per exemple • uns/unes professionals multidisciplinars en funció de les necessitats i preparats prèviament en psicopedagogia adulta • una estructura organitzativa dels centres que constituís una escola de ciutadania participativa, tant en l’organització interna del centre com en la seva implicació en la creació de xarxa ciutadana. De fet, durant la Transició i els anys vuitanta es va començar a constituir a Catalunya un model de formació de persones adultes que tenia aquests trets definitoris. Com ha passat en altres sectors socials, s’han anat diluint les forces transformadores, almenys de manera visible, i es continuen donant respostes tradicionals a problemes i necessitats d’una societat complexa i amb crisi de relats. LÍNIES DE TRANSFORMACIÓ «La formació d’adults ha de tenir una oferta educativa de qualitat i flexible, amb uns ritmes, horaris i un calendari adaptat a la població adulta» 16 RADIOGRAFIA núm. 75 març 2011e CENTRES PÚBLICS DE FORMACIÓ D'ADULTS DE BARCELONA CURS 2011-2012 Ensenyaments inicials i bàsics Ll en g ua c at al an a Ll en g ua c as te lla na Ll en g ua e st ra ng er a A ng lè s/ Fr an cè s In fo rm àt ic a. C o m p et ic in ic ia l Formació bàsica Districte Aules i Centres Públics Adreça i Telèfon DT I AFA BARCELONETA C. Balboa 11, 2n 4 4 A 4 4 V 4 4 Ciutat Vella Tel. 93 268 4542 CFA BARRI GÒTIC C. Rull, 4-6, bxs. 4 4 A 4 4 M 4 Tel. 93 412 5741 CFA FRANCESC LAYRET Ptge. Sant Bernat, 9 4 4 A 4 M/T M/T T 4 4 Tel. 93 317 0044 CFA MANUEL SACRISTÁN Via Laietana, 18, 8è 4 4 A 4 M/T T T 4 4 Tel. 93 481 2767 CFA MARIA RÚBIES* Rambla del Raval, 29-35, 1r pis 4 4 A/F 4 M/T M M/T M/T Tel. 93 310 3094 DT II CFA PALAU DE MAR C. Comte d’Urgell, 187. Edifici 20 4 4 A/F 4 T/V M/T 4 4 Eixample Tel. 93 229 2130 CFA CAN BATLLÓ C. Comte d’Urgell, 187. Edifici 20 M/T M/T Tel. 93 402 2715 AFA PERE CALDERS C. Calàbria, 25 4 4 A 4 4 M/T/V T M/V 4 4 Tel. 93 424 6917 DT III CFA SANTS/SANT RAIMON Pg. de la Zona Franca, 56, 2n 4 4 A 4 4 V V 4 4 Sants-Montjuïc PENYAFORT Tel. 93 223 3393 DT IV AFA LES CORTS C. Dolors Masferrer i Bosch, 33-35 4 4 A/F 4 T M M/T M 4 4 Les Corts Tel. 93 291 6489 DT V AFA RIUS I TAULET Av. Príncep d’Astúries, 23-27 4 4 4 4 T 4 Sarrià-Sant Gervasi Tel. 93 237 1309 DT VII CFA EL CARMEL C. Farnés, 54 4 4 A 4 4 T V V Horta-Ginardó Tel. 93 420 0268 AFA TORRENT D’EN MÈLIS Av. Mare de Déu de Montserrat, 78 4 4 A 4 4 M/V 4 4 Tel. 93 450 4837 DT VIII CFA CANYELLES Rda. Guineueta Vella, 22, bxs. 4 A 4 4 M M 4 4 Nou Barris Tel. 93 428 5904 AFA CIUTAT MERIDIANA C. Perafita, 1-3 4 4 A 4 4 T 4 4 Tel. 93 359 4566 CFA FREIRE Via Favència, 254 4 4 A 4 4 V V M/V 4 4 Tel. 93 353 4419 AFA MADRID C. Peñalara, s/n 4 4 A 4 4 V 4 Tel. 93 407 1431 AFA PROSPERITAT C. Baltasar Gracián, 24-26 4 4 A 4 4 V 4 4 Tel. 93 354 5216 DT IX AFA BON PASTOR C. Mollerussa, s/n 4 4 F 4 4 4 Sant Andreu Tel. 93 346 1665 AFA PEGASO C. Segadors, 2, 2n 4 4 A 4 4 M T M/V M 4 4 Tel. 93 346 4362 CFA TRINITAT VELLA C. Madriguera, 38-42 4 4 A 4 4 T 4 4 Tel. 93 311 9357 DT X AFA EL CLOT C. Bilbao, 214 4 4 A 4 M/V T M/T/V M/T 4 4 Sant Martí Tel. 93 307 5245 CFA LA PAU C. Pere Vergès, 1, 4t 4 4 A 4 V 4 4 Tel. 93 314 7078 AFA LA VERNEDA-ST. MARTÍ C. Pont del Treball, 15 4 4 A 4 M/V M V 4 4 Tel. 93 278 1193 AFA MARTINET DE NIT Rbla. Prim, 87-89, 3r 4 4 A 4 4 V V 4 4 Tel. 93 256 4935 * Centre d’autoformació presencial durant tota la jornada AFA: Aula de formació d’adults CFA: Centre de formació d’adults Llengua estrangera: A (Anglès). F (Francès) Horari: M (Matí). T (Tarda). V (Vespre) PER A MÉS INFORMACIÓ, CONSULTEU EL WEB DEL CONSORCI: http://www.edubcn.cat/ca/alumnat_i_familia/etapes_educatives_i_ensenyaments/formacio_de_persones_adultes Competències societat de la informació Preparació per a les proves d’accés C ic le d e fo rm ac ió in st ru m en ta l ( C FI ) C ic le d ’e d uc ac ió se cu nd àr ia (G E S) A c ic le s fo rm at iu s d e g ra u m it jà A c ic le s fo rm at iu s d e g ra u su p er io r A la u ni vr er si ta t p er a m aj o rs d e 25 a ny s Ll en g ua e st ra ng er a. A ng lè s In fo rm àt ic a. C o m p et ic 1 ,2 17L’ENTREVISTAnúm. 75 març 2011 e Hem decidit quedar de bon matí a l’Escola d’Adults Rius i Taulet. El seu coordinador, Joan Àrias, ens acompanya i ens hi facilita l’estada. La conversa sorgeix de manera molt fàcil, apassionada i vibrant, entre algú que reflexiona sobre la seva pràctica per arribar a la teoria i algú que fa de la teoria una cosa molt pràctica. Text: Araceli Vilarrasa i Oriol Guiu / Fotografies: Pepa del Pozo ÀNGEL MARZO Mestre d’Educació de Persones Adultes i Professor de la Universitat de Barcelona JOAN SUBIRATS Catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona «L’educació al llarg de la vida és una exigència per a la democratització de la societat» 18 L’ENTREVISTA núm. 75 març 2011e A nem a les arrels. Al segle XX, l’educació d’adults va tenir un gran paper en les reivindicacions de les classes populars. Quin és el seu paper al segle XXI? Joan Subirats: L’educació d’adults forma part de la llarga tradició de la reivindicació popular i social a l’accés a l’educació i al dret al saber. Forma part de la tradició de democratització de la societat. Àngel Marzo: En canvi, avui dia semblaria que tots aquests objectius estan assolits. I sembla que l’educació ja no tingui aquest lligam amb aquests processos de reivindicació. Joan Subirats: L’accés a l’educació era una reivindicació social. Els tre- balladors reivindicaven l’accés a l’educació perquè de petits no l’havien pogut tenir. Ara estem en un altre debat; ara reivindiquem l’educació de veritat per a tota la població al llarg de tota la vida, perquè en la so- cietat actual es requereix cada vegada més educació, per a l’accés als continguts digitals, com a capacitat de recol·locació, per la possibilitat que dóna de repensar el nostre paper en una societat que canvia molt ràpidament... Diria, per tant, que ara també s’hauria de plantejar l’ac- cés a la formació d’adults com una exigència, diguem-ne, política. Que a Catalunya tinguem un quaranta per cent de la població amb educa- ció secundària postobligatòria i a Finlàndia en tinguin un vuitanta-cinc per cent, significa que tenim un problema polític de primer ordre. Àngel Marzo: Ara, ens trobem amb un problema, el de la fragmenta- ció social. A finals del segle XIX i al començament del XX hi havia un moviment cohesionat, organitzat, més homogeni, amb molts vincles, que lluitava per la reivindicació de l’educació per a tota la societat. Ara hi ha nouvinguts, gent gran, joves, empresaris... Tots necessiten i vo- len una formació contínua. El gran dubte és saber com s’articula la proposta col·lectiva amb aquesta fragmentació. Joan Subirats: Jo crec que s’ha de vincular a una idea de drets i de va- lors. Una societat com la nostra ens exigeix cada dia ser més i més au- tònoms, i autonomia vol dir capacitat de tenir recursos per moure’ns. Un segon element és que aquesta autonomia sigui crítica, és a dir, que aquesta persona no sigui només autònoma, sinó que en la rela- ció amb els altres sigui capaç de reivindicar el seu protagonisme: que no sigui un objecte de gestió, sinó un subjecte d’aquest procés. I aquí, una vegada més, l’educació és un element central. L’altre element se- ria el de la igualtat. Hi ha gent que ha partit d’unes condicions pitjors i, per tant, cal fer una acció positiva per recuperar una igualtat des de la lògica de l’oportunitat i de les condicions de partida. El tercer ele- ment seria la diversitat. Aquests elements d’universalitat, al mateix temps, han d’estar enriquits per elements d’atenció a la diversitat, d’heterogeneïtat i de respecte a aquesta diversitat. La democratització avui, des de la lògica del segle XXI, seria la defensa dels valors que fan que les per- sones puguin moure’s en aquesta realitat que és molt més exigent i en què l’educació és una mena de salvavides que permet que et moguis en millors condicions. Però som prou conscients d’aquest valor de l’educació? Àngel Marzo: És un tema de bagatge social. Nosaltres vam tenir quaranta anys de dicta- dura en els quals l’educació era un valor social residual, i vam passar a una transició curtíssima i sense ruptura..., i ja som democràtics. A nivell social no acabem de veure quin significat té l’educació d’adults, cosa que en altres països com, per exemple, França, Anglaterra, Alemanya o els països escandi- naus, tenen molt clar. Joan Subirats: Recordo haver llegit que al començament del segle XX, Espanya i Catalunya estaven al cinquanta per cent d’analfabetisme i, en canvi, Finlàndia estava al quatre per cent. Per tant, la situació actual no és una cosa recent. I això que Finlàndia, al començament del segle XX, tenia un PIB inferior al d’Espanya. Molts països que tenien moltes di- ficultats per tenir una economia sanejada i unes condicions físiques del país molt dolentes sabien que si no invertien en educació, no se’n sor- tirien. Aquí hi havia una visió de la cultura que no era rellevant. «L’educació fa que una societat sigui més capaç de reaccionar davant dels reptes col·lectius.» 19L’ENTREVISTAnúm. 75 març 2011 e associacions o entitats tan diverses com l’Associació de Dones Pakista- neses, la Penya d’Amics d’Illa Cristina, l’escola d’adults, la biblioteca, els serveis socials. Això ens demostra que, per exemple, en l’ensenya- ment del català o ens hi posem tots o... quin sentit té? Cada agent par- teix del seu perfil professional i sovint els mateixos professionals diuen: «Jo sóc d’educació, jo sóc de treball, jo sóc de cultura, jo sóc metge». El repte és com això ens condueix a donar resposta als problemes i no a la segmentació. Joan Subirats: Hi ha moltes resistències al treball en xarxa. Es considera que col·laborar amb altres pro- fessionals és desprofessionalitzar-se, i els profes- sionals no volen deixar d’estar protegits per la motxilla de recursos del que saben. Recordeu la pel·lícula Hoy empieza todo. Davant la rela- ció entre el mestre i l’assistenta social, molts mestres deien: «no t’hi fiquis en això, això és una feina d’ells, tu no t’hi has de ficar, en aquest embolic». Penso que el desllorigador és no partir de les competències professionals sinó de la per- sona a qui has d’atendre. I aquesta persona no està feta de trossos de salut, trossos de serveis socials i tros- sos d’educació; la seva motxilla està barrejada. Per tant, tre- ballar en xarxa funciona, i els plans comunitaris funcionen si tothom, en comptes d’anar cadascú amb el seu barret i la seva cuirassa, parteix del problema. La realitat de les escoles d’adults ha canviat molt. Quines coses s’es- tan fent bé a Barcelona i quines ens queden per fer? Àngel Marzo: S’ha fet camí, i entenc que s’estan fent més coses de les que realment són visibles. El repte més important el tenim en l’orien- tació. Caldrà definir des d’on s’assumeix aquesta orientació. En altres països hi ha uns serveis d’orientació global lligats al territori. A França van fer el passaport educatiu. Després van veure que no funcionava perquè estigmatitzava. Però la idea d’elaboració i seguiment d’itinera- ris educatius cal treballar-la. Joan Subirats: Un element és l’accés. Per a molta gent, saber on ha d’anar i accedir-hi és important. Després ve l’acompanyament. L’ob- jectiu és que les persones siguin autònomes; i, per acabar, l’acreditació. Per tant, són la quàdruple A: accedir, acompanyar, acreditar i autono- mitzar. El sistema hauria d’estar ben construït i tenir molts canals d’ac- cés diferents sense que fossin culs de sac. Hi hauria d’haver un procés d’acompanyament, per exemple, un referent educatiu amb què la per- sona sempre pogués contactar. Això ja s’està pensant amb els disca- pacitats. Les escoles d’adults podrien fer aquesta tutoria d’orientació global? Àngel Marzo: El procés d’acollida és bàsic. Per exemple, nosaltres te- nim unes sessions que són d’informació de l’oferta de l’escola que sem- pre es converteixen ens sessions d’orientació. Joan Subirats: Un tema molt important és el de les persones grans . Se- ria important que la gent gran fos autònoma a l’hora de decidir quins són els seus projectes educatius i formatius. Ara sembla que siguin sim- plement clients d’un conjunt d’activitats que entre si no estan lligades. Hauríem d’aprofitar millor aquest capital i aquesta gran capacitat d’ac- tivitat que tenen. Si tot això estigués articulat, tindríem una societat una mica més potent de la que tenim. Ara es parla molt de capital social i de la necessitat d’actualitzar coneixements per tenir accés al mercat laboral. Joan Subirats: És una forma molt instrumental de relacionar educació amb producció. Les necessitats productives, que són les importants, marquen. No és un element de dret i de democràcia, és un factor de funcionalitat productiva. Proximitat i transversalitat són encara objectius pendents d’assolir? Àngel Marzo: Hi ha experiències, com per exem- ple el Pla Comunitari del Besòs, en què trobem «Hauríem d’articular recursos per donar respostes als problemes, no articular recursos per produir ensenyaments.» 20 L’ENTREVISTA núm. 75 març 2011e Àngel Marzo: Això redunda en cohesió social, en productivitat i en increment de la creativitat social i del benestar. Aquesta activitat, aquesta dinàmica social d’aprenentatge, d’emoció i de creixement acaba donant beneficis. El tema clau és que tot això reclama un projecte social. Darrerament s’han fer passos en el terreny de l’acre- ditació de competències i de l’accés a la universitat. Joan Subirats: A la Universitat Autònoma de Barcelona fem una cosa tan senzilla com un simulacre de prova. Fem que ens visitin totes les escoles d’adults a les quals estem vinculats. Duem els alumnes a una aula i els posem una prova de les que es van fer altres anys. Amb això, aconseguim que perdin la por escènica, que és una cosa que els pa- ralitza. Àngel Marzo: Nosaltres això ho fem a l’escola. Una component cur- ricular molt important de la preparació de proves és ensenyar a fer una prova; perquè de bagatge, una persona de més de trenta anys, en té molt, però el que no sap és fer exàmens. Per millorar, necessitem més recursos? Joan Subirats: Hi ha d’haver més recursos, segurament. Jo crec que l’educació d’adults és una mica la ventafocs del sistema educatiu, i la situació del país no justifica que sigui així. Sabem que té un efecte multiplicador. Ha d’haver-hi més recursos, però, sobretot, millor arti- culació entre els que ja hi ha. Àngel Marzo: A Barcelona estaríem en un bon moment per aconse- guir aquesta articulació a escala territorial. No es tracta de quins en- senyaments hi hagi, sinó dels problemes als quals donem solució. Hauríem d’articular re- cursos per donar respostes als problemes, no articular recursos per produir ensenyaments. Per tancar la conversa: quins són els missatges claus que hauríem de donar? Àngel Marzo: S’hauria d’incidir, primer, en una formació es- pecífica dels professionals que treballen en educació d’adults que pro- mogués la idea de treballar en xarxa. De treballar no solament des de la perspectiva de la disciplina —que evidentment és necessària—, sinó de posar la disciplina al servei del ciutadà i al servei de fer connexió. I s’haurien d’incrementar recursos per agilitar aquestes connexions de la xarxa. No es tracta de fer més cursos sinó d’aportar solucions. Joan Subirats: L’educació és un element que té uns efectes multipli- cadors des de molts punts de vista. En aquests moments, l’educació d’adults té a veure amb la salut, el treball, els nivells de renda o la participació política. També té incidència en l’èxit escolar dels nens i de les nenes. Si no vols perdre el temps buscant estadístiques, només has de mirar els nivells educatius d’una població per conèixer els seus nivells de salut, de renda o de participació política. L’educació, entesa com un relat que es vincula amb el factor d’autonomia personal, fa que una societat sigui més capaç de reaccionar davant dels reptes col·lectius. L’educació, doncs, és avui l’instrument més potent per anar per la vida. Com deia abans, l’educació indica clarament, per ex- emple, els nivells de salut. Les persones educades tenen més espe- rança de vida. e «Tenim orientació per a joves, per a aturats, però no una orientació de projecte global que vinculi educació cultural i educació bàsica.» 21APUNTSnúm. 75 març 2011 e Toni Puig Equip Xarxa Centres Cívics Al Centre Cívic de Casa Elizalde, al co-mençament de cada trimestre hi hacua. Ciutadans de totes les edats i con- dicions no volen perdre’s algun dels cursos i ta- llers que ofereix el centre. Podria posar altres exemples, però aquesta imatge és la que em trobo, freqüentment, quan vaig a treballar a peu. Els centres cívics podrien escriure una llarga i detallada història dels cursos i tallers que han proposat al llarg dels seus gairebé trenta anys. Van començar amb temes típics i tòpics —com ara el macramé— i alguns cursos de català. Però el treball d’escoltar la ciutadania dels seus directors i directores han fet evolucionar els centres fins a situar-los en clau de ciutat del coneixement: tothom necessita reciclar-se en molts temes i vol fer-ho a prop de casa, sense aglomeracions, en un ambient de bones rela- cions i amb una atmosfera d’àgora pública. El nou Model Barcelona Centres Cívics beu d’aquesta tradició i, en el seu catàleg de serveis bàsics, proposa agrupar els cursos i seminaris sota el rètol «Escola per la vida activa»: un con- junt d’aprenentatges molt lligat a la vida actual, a la ciutat que volem i al món que necessitem, on els temes locals dialoguen amb els globals, les ciències amb les humanitats, la sociologia amb l’economia i les arts amb la salut. També s’apunta un apartat titulat «Suports per a la creativitat», on s’ofereixen experièn- cies i condicions per impulsar la intuïció, les emo- cions, les relacions que faciliten buscar solucions personals i col·lectives a allò que ens preocupa. A partir d’aquests dos eixos, els centres cí- vics repensaran les propostes d’aprenen tatges múltiples que ofereixen als ciutadans de Bar- celona. D’això, fa un temps, en dèiem forma- ció no reglada. Sovint l’hem considerat un satèl·lit o un complement de la formació o edu- cació acadèmica, però és un error. Tota la for- mació educa. Segons dades molt recents, els ciutadans valoren les accions i la gestió dels centres cívics amb un notable, i per a gairebé el cin- quanta per cent dels ciutadans de Barcelona que hi han fet algun curs, els aprenentatges que ofereixen són importants. El futur? Continuar oferint aprenentatges. Millors i més actuals quan calgui. Sovint explico el que en Joan, un jove del Besòs, em deia en una visita al seu centre cívic: «No et pensis que hi ha moltes oportunitats per als qui volem for- mar-nos en temes actuals a Barcelona. La for- mació és cara i els qui tenim inquietuds i vo- lem estar al dia en temes que ens importen hem de prioritzar i estrènyer-nos el cinturó. [...] Personalment, ara tinc menys diners que abans, però això no m’impedeix, cada tri- mestre, apuntar-me a tres o quatre cursos, ta- llers i seminaris que enriqueixen la manera d’entendre’m i comportar-me». La formació, els aprenentatges continuats, avui no són un luxe: són una necessitat, per sort, per a cada dia més i més ciutadans. Els centres cívics són, sense cap dubte, ciu- tat educadora! e Centres cívics Escoles de convivència i creativitat 22 APUNTS e núm. 75 març 2011 Aprendre és un possible català repte El CNL té casos molt destacats d’aprenentatge, perquè hi ha alumnes que han superat tots els nivells en un termini que oscil·la entre els 2,5 i els 3,5 anys. És el cas de la boliviana Jannett Mojica, de la russa Marina Penkina i de la japonesa Seiko Nishikawa. Un altre cas destacat és el del Fernando Díaz, de Madrid, que ha fet els tres primers nivells en menys d’un any. Il·lustració: Beatriz Marín Urbán El Centre de Normalització Lingüística (CNL) organitza cursos de català de tots els nivells amb continguts adaptats d’aprenentatge. La Patricia Daniela diu que el material digital que el Centre va posar a la seva disposició «utilitzava un llenguatge i un vocabulari molt útils i molt reals, en el sentit que de vegades estudies llengües amb materials que són lluny de la realitat. A més, els continguts estaven molt ben adaptats a cada nivell». La Patrícia Daniela va cursar els nivells elemental, intermedi i de suficiència a distància en tres anys; actual- ment, fa de voluntària lingüística i dóna classes de català per mitjà d’una xarxa d’intercanvi cultural a l’Hospitalet. Fernando Díaz, de Madrid, va arribar a Barcelona l’a- bril de l’any passat i ha superat amb èxit els nivells bà- sic, elemental i intermedi. En menys d’un any s’ha plantat en el primer mòdul de suficiència a distància «perquè fins al febrer no tindré temps d’anar a classe», diu. Fernando explica que «la Livia, del Bra- sil; en Damián, del País Basc; el Manuel, de Ceuta, i el Manuel, d’Andalusia, han fet la mateixa trajectò- ria; tots cinc vam fer el bàsic 1 a la mateixa classe i tots hem completat tres nivells en menys d’un any. Ens hem fet amics i la nostra relació és en català». ELS PAKISTANESOS TAMBÉ APRENEN CATALÀ L’Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya va signar un conveni de col·laboració amb el CNL de Barcelona a finals del 2007 i des d’aleshores ha acollit 14 cursos de català bàsic als quals s’han ins- crit al voltant de 400 persones. «Si parlem català, mantindrem la cul- tura catalana, i si no el parlem, la cultura catalana s’extingirà. La inte- gració és més ràpida si es parla en català», explica el president de l’Associació, en Javed Illyas. I és que des de les entitats i associacions de la ciutat de Barcelona es duu a terme una tasca de difusió del ca- talà molt important. e Toni Mataix Equip Xarxa Centres Cívics La Jannett Mojica és boliviana i va arribar a Barce-lona el 2006, es va matricular en un curs de ca-talà de nivell bàsic el març de 2007 i a finals de 2009 ja havia acabat el nivell de suficiència, més co- negut com a nivell C. «Quan vaig arribar a Barce- lona no sabia que aquí es parlava català», diu la Jan- nett en un excel·lent català. «Al principi, pensava que els cursos eren de pagament, i per això vaig trigar uns mesos a apuntar-m’hi; ho vaig fer quan vaig desco- brir el Centre d’Acolliment Lingüístic de la plaça de Ca- talunya, des d’on s’ofereixen els cursos bàsics gratuïts. La facilitat d’horaris que se’m va oferir per fer els cursos va ser increïble, tot i que compaginar-ho amb la feina es va fer una mica pesat.» La Marina Penkina és de Rússia i va co- mençar a estudiar castellà de seguida que va arribar a Barcelona l’any 2005, «però per continuar m’havia d’inscriure a la uni- versitat i era molt car i, a més, m’era difí- cil combinar els horaris amb la feina, així que em vaig apuntar als cursos de català i ara escric millor el català que el castellà». La Marina ha participat com a aprenenta en el programa Voluntariat per la llengua: «Els meus amics i coneguts s’han acostumat a parlar amb mi en castellà i no hi ha manera que em parlin en català. He tingut tres parelles lingüístiques i valoro molt positivament aquesta ex- periència, ja que ens permet posar en pràctica el que aprenem als cur- sos». Actualment, la Marina està cursant el darrer mòdul de suficièn- cia i ha sol·licitat participar en el programa Voluntariat per la llengua com a voluntària lingüística. «L’organització dels cursos en mòduls trimestrals és un sistema que motiva a continuar estudiant, molt més que si es tractés de cursos anuals», explica la Seiko, que va venir del Japó fa disset anys i ha assolit tots els nivells de català en poc més de tres anys. La Seiko també va participar en el programa Voluntariat per la llengua «ja que al principi tenia moltes dificultats per poder practicar la llengua, per- què ningú em parlava en català», i ha forjat una amistat amb la seva parella lingüística que ja fa més de tres anys que dura. «Culturalment parlant, el català m’ha obert portes, ja que puc gaudir i compartir programes com Polònia», diu la Seiko. El CNL de Barcelona dedica una atenció especial a l’ensenyament de català a distància, que combina l’autoformació amb l’assessorament personalitzat. Aquesta modalitat «em va permetre adaptar les classes al meu horari de feina, ja que podia estudiar des de casa. Quan tenia dubtes, podia trucar i sempre hi havia algú que m’atenia per resol- dre’ls». És el testimoni de la Patricia Daniela Persky, que va venir de l’Argentina l’any 2001 i actualment treballa al Consorci d’Educació de Barcelona. «El sistema pedagògic és excel·lent. Si tenia una pregunta, de seguida obtenia una resposta. Hi havia aquest diàleg continuat i immediat, tan fonamental entre alumne i professor», corrobora l’italià Giuseppe Perrella, que en dos anys i mig ha fet tots els nivells de ca- talà a distància. EINES DIGITALS En aquesta modalitat d’ensenyament, destaca la plataforma Moodle, un recurs tecnològic de gran valor afegit que permet posar a disposi- ció dels alumnes l’aula virtual amb un ampli ventall de possibilitats 23APUNTSnúm. 75 març 2011 e «L’organització dels cursos en mòduls trimestrals és un sistema que motiva a continuar estudiant.» «Culturalment parlant, el català m’ha obert portes, ja que puc gaudir i compartir programes com Polònia», diu la japonesa Seiko. Procedència de l’alumnat del CNL de Barcelona per nivells Any 2009 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 0,52% 7,72% 91,76% Inicials i Bàsic 1 Altres bàsics Elementals Intermedi Suficiència Superior 1,23% 12,93% 85,84% 7,16% 28,77% 64,07% 50,68% 25,73% 23,59% 63,05% 21,90% 15,05% 80,51% 10,17% 9,32% Persones nascudes a Catalunya Persones nascudes a la resta de l’Estat espanyol Persones nascudes a l’estranger 24 APUNTS núm. 75 març 2011e Cada persona té una motivació diferent per continuar estudiant una vegada que ha superat l’edat de l’escolarització obligatòria: s’adona que hi ha més competència, es troba a l’atur, vol un canvi professional, especialitzar-se... N’hi ha molts, de motius, i l’oferta és molt àmplia. El perfil dels estudiants és molt divers, en una franja d’edat que va des dels 16 fins a més de 60 anys. La gran aportació de les escoles d’adults a la ciutat de Barcelona ha estat la seva gran predisposició a estar obertes als canvis continus de la societat. Text: Bàrbara Munar i Oriol Guiu / Fotografies: Ricard Novelles Un lloc de trobada de joves, adults i gent gran que volen continuar aprenent L’escola d’adults, una alenada d’aire fresc JOSÉ MARÍA MARCOS Director de l’Escola d’Adults Francesc Layret Els joves i persones que volen obtenir un títol o especialitzar-se o ferun reciclatge, tenen i han de tenir aquesta oportunitat. La gent que s’esforça, persevera i s’hi dedica, normalment obté resultats molt bons. Hi ha alumnes de dos tipus. Els qui no acaben l’ESO, que arriben als setze anys i volen entrar una altra vegada al sistema educatiu fent la prova d’accés a grau mitjà. I també hi ha els qui tenen l’ESO, que van abandonar el batxillerat per treballar i que després volen conti- nuar. Als cursos d’Instrumental hi ha persones de seixanta anys, però als cursos de proves d’accés a grau mitjà i grau superior com a molt hi ha persones entre els trenta i els quaranta anys. Hi ha molta gent que vol accedir a l’escola d’adults, i no tothom hi entra. Hi ha una necessitat de cobrir aquesta franja, la de la for- mació contínua al llarg de la vida. L’Administració s’hi hauria d’im- plicar més en aquest tipus de centres que tenen les seves particula- ritats, que abasten tantes coses i que són difícils de reglamentar. Si ho comparem amb les escoles de primària o de secundària, les escoles d’adults estan una mica al darrere pel que fa a consideració, tot i la seva importància. IGNASI CHAVARRÍA Director de l’Escola d’Adults Canyelles Les escoles de primària i de secundària tenen una certa uniformi-tat, però cada escola d’adults, segons el barri o el lloc, és diferent. Hi ha una gran implicació de l’escola en la dinàmica de cada barri o de cada poble, i aquest és un fet molt específic de l’escola d’adults. La gran aportació de les escoles d’adults a la ciutat de Barcelona, i a la societat en general, ha estat la seva gran predisposició a estar obertes als canvis continus de la societat. El que feien les escoles d’a- dults fa vint-i-cinc anys i el que fan ara és totalment diferent. Hem estat capaços d’avançar-nos moltes vegades a l’Administració, que de vegades no ens deixa fer el que voldríem. Vam fer l’antic gra- duat escolar, però érem escoles que havíem d’aglomerar el barri, i també s’hi feien tallers, cursos no acadèmics... Vam ser els primers a fer la secundària per a adults, i els primers a atendre persones nou- vingudes a Catalunya. I els primers a fer cursos d’accés de grau mitjà, grau superior d’accés a la universitat, i ara, amb les noves tecnolo- gies, també ens hi hem llançat. Informàtica, anglès, idiomes... Hi falta un tipus d’alumnat: persones de nivell cultural baix, no analfabets. Per a ells, descobrir l’escola d’adults és una alenada d’aire fresc que els entra a la seva vida. 25APUNTSnúm. 75 març 2011 e MONTSE FERNÁNDEZ Alumna de curs preparatori d’accés a la prova de grau superior de l’escola Francesc Layret Em vaig quedar sense feina i vaig decidir que havia de reciclar-me.Era l’oportunitat de fer un canvi professional en la meva vida. Per a les persones que portem anys sense estudiar, és un esforç molt gran: la família, els nens... Hem de treure el temps d’on sigui. El primer mes tenia una mica de tristor i frustració en pensar que anava a classe amb gent molt jove. Hi ha joves que vénen a estudiar perquè els pares els ho diuen, i no assisteixen a classe. Treuen places a la gent adulta que realment ho volen fer. Jo a vegades els dic: «Poseu-vos les piles, que no us passi com a mi que amb quaranta anys he de fer aquest esforç». L’examen del mes de maig per poder accedir al grau superior és una pressió molt gran perquè si aquell dia no estàs bé, te la jugues. MARTINA CABELLO Alumna de curs preparatori d’accés a la prova de grau mitjà de l’escola Francesc Layret Et trobes a l’atur i en una edat que encara tens uns anys per poderaprofitar; és un repte personal. Cal estar més preparat perquè hi ha més competència, i com més qualificada estàs, més possibilitats tens de trobar una feina amb la qual puguis sentir-te realitzada com a persona. Estic molt desentrenada i hi ha moltes coses que són noves; no tinc la mentalitat tan oberta com potser els que són més joves. El meu esforç està en treballar al màxim i posar el màxim d’interès. Cada persona té la seva necessitat i el seu ritme, el seu entorn, les seves possibilitats... L’avantatge és que saps què vols: tens una meta, un projecte, i penses que et jugues el teu futur. SHABANA IDREES Exalumna de l’Escola d’Adults Martinet de Nit Per als immigrants l’idioma és una eina fonamental, però els costamolt aprendre’l, especialment a les persones del Pakistan i l’Ín- dia. Des de la nostra associació, intentem que l’escola d’adults ser- veixi per ajudar les dones del nostre país. Hi ha noies que a partir dels deu anys no les deixen anar a l’escola. Les ajudem perquè aprenguin idiomes, perquè si no, no poden es- tudiar més. Parlem amb les famílies a través dels assistents socials i ens porten les seves filles. Algunes dones, sobretot nouvingudes, no poden venir a classe amb els homes. Llavors, els donem classes no - saltres mateixes i després, quan aprenen els continguts bàsics, van a l’escola d’adults. També passa que, de seguida, algunes dones tenen un fill i ja no poden assistir a l’escola perquè no poden pagar una escola bressol privada. Però també hi ha casos de dones que, tot i tenir fills, encara continuen amb les classes. L’escola d’adults és una oportunitat. Les associacions fan classes de castellà i català en diferents llocs. DOLORS CORTINA Directora del Centre de Formació d’Adults Barri Gòtic Hem sigut sempre una escola dedicada a la immigració (el 80%dels alumnes són de fora). Fa quinze anys que treballem amb gent nouvinguda, i la nostra tasca ha sigut sempre respondre a les seves necessitats: aprendre castellà, català, etc. Les escoles d’adults hem d’aconseguir que no es facin els típics barris de Nova York, que la gent no es tanqui. Hem de fer una xarxa a través de les esco les d’a- dults i amb altres entitats i que, com a mínim, a través de la llengua els nouvinguts participin i formin part de la societat d’acollida. Als grups d’Instrumental hi ha joves que es troben amb gent que potser té seixanta anys, i crec que això és positiu, perquè la gent gran els dóna suport, els ajuden i es crea una simbiosi que és un valor que s’havia perdut. Hi ha molts joves que o els encarrilem aquí o acaben sent ninis. El fet que socialment es demani un títol, fa que la gent torni a l’escola i hi hagi una formació de base. Això és un estímul social. L’Administració ha de prendre-hi part, perquè la formació ha d’es- tar regulada, hi ha d’haver una normativa, un currículum definit i que estigui reconegut. La capacitació tecnològica a la nostra ciutat El coneixement i la utilització de les noves eines digitals facilita la promoció econòmica i evita l’exclusió social Jordi Roca Director de Cibernàrium É s evident que la capacitat econòmica i social d'una ciutat va di- rectament lligada a les capacitats i habilitats tecnològiques dels seus ciutadans. Sens dubte, són un element clau, i no solament per evitar la fractura social que implica el desconeixement tec- nològic, sinó per garantir la competitivitat de l’economia local. En aquest context en què la tecnologia és tan important, calen accions de capacitació, centrades en una millora de les competències i coneixements digitals. Així, des de fa més de deu anys, a Barcelona funciona el Cibernàrium, un centre de Barcelona Activa ubicat a Nou Barris que es dedica a formar en tecnologia i a divulgar-la. Des dels seus inicis, el Cibernàrium ha centrat les seves activitats en una doble línia: la social, amb l’objectiu d’incorporar el màxim nombre de perso- nes a la tecnologia i evitar fenòmens d’exclusió digital, i la de promo- ció econòmica, en considerar que la millora de les competències tec- nològiques dels ciutadans va lli- gada a més competitivitat. Un factor clau en l’èxit del Ci- bernàrium ha estat la seva metodo - logia: activitats de curta durada, que es repeteixen diverses vegades al mes, amb diferents horaris, i gratuïtes. Aquesta metodologia trenca moltes barreres d’entrada i facilita enormement l’aprenentatge. L’oferta d’activitats va des de la ini- ciació més bàsica en les eines d’Internet fins a l’aplicació de la tecnolo- gia a l’activitat professional, el disseny web o la creació multimèdia. Ara també és possible trobar el Cibernàrium a les biblioteques municipals, mitjançant el projecte Antenes Cibernàrium. I en breu es posarà en marxa un nou centre de formació tecnològica per a professionals i empreses. Ambdós projectes, emmarcats en el Pla d’Alfabetització i Capacitació Digital per a Barcelona 2010-2015, permeten garantir que la nostra ciu- tat continuï sent capdavantera en la formació tecnològica. e En poc més d’una dècada, Cibernàrium s’ha convertit en un espai divulgatiu i de formació on es poden identificar les oportunitats que obren les TIC, conèixer-ne les aplicacions i aprendre a utilitzar-les com a instrument de desenvolupament personal i professional. 26 APUNTS núm. 75 març 2011e «Ara és possible trobar el Cibernàrium a les biblioteques municipals mitjançant el projecte Antenes Cibernàrium.» 27APUNTSnúm. 75 març 2011 e Una experiència innovadora L’autoaprenentatge al centre Maria Rúbies Maite Moreno Conesa Directora del Centre C ada setmana, l’alumnat pot recollir les propostes de treball i lliurar-les a la safata corresponent; poden recollir els seus treballs al cap d’uns dies, corregits i comentats. Un cop a la setmana o cada quinze dies, fem aclariments per nivell d’es- tudis, tutories en grup, tutories individuals... Cada grup d’estudis té un/a tutor/a per a les qüestions generals que afecten el grup: dates d’exàmens, evolució del procés, sugge- riments i tècniques d’estudis. FLEXIBILITAT Aquesta organització es manté durant tot l’any, però a l’estiu el centre organitza unes activitats al voltant de les llengües sota el lema «L’estiu de les llengües», que es posà en marxa el 2002, Any Internacional de les Llengües. Aquestes activitats estan programades tant per als alumnes del centre que vulguin reciclar-se en llengües, com per a autoaprenents nous. En concret, les activitats que s’organitzen s’adrecen a l’aprenentatge del català, castellà, anglès i francès. Totes les activitats es poden combinar amb intercanvis lingüístics de mitja hora o una hora compartits amb un autoaprenent que parla una altra llengua. Són cursos de 40 hores, amb una gran diversitat de materials, que es poden fer el juliol i l’agost. MAI NO ÉS TARD El centre manté la inscripció oberta durant tot l’any. El major nombre de persones s’inscriuen entre els mesos de setembre i desembre, però encara hi ha matrícules obertes. Una persona es pot matricular en di- ferents estudis, però el gruix més important de l’alumnat del centre, en aquests moments, correspon a les proves d’accés. Durant els tretze anys de vida del centre, hi han passat més de set mil alumnes. La inscripció al centre se situa al voltant d’unes set-centes persones cada curs. La mitjana d’assistència diària és d’unes cent trenta persones. e Els centres d’autoaprenentatge es caracteritzen per oferir una àmplia franja horària i per adaptar-se metodològicament a cada alumne/a. En el nostre cas, la diversificació en l’oferta formativa implica una organització específica: programació d’activitats setmanals i mensuals amb uns materials elaborats pel centre. «Un horari ampli i l’adaptació metodològica a cada alumne són les claus per poder continuar formant-se mentre es treballa.» UN CONTEXT ADIENT La titularitat del centre Maria Rúbies és del Departament d’Ensenyament, en conveni amb la UGT de Catalunya. Funciona segons la modalitat d’autoaprenentatge, obert durant tot l’any i amb un horari d’atenció de dotze hores cada dia. El centre s’inaugurà al setembre de 1997 i, posteriorment, es va ampliar amb un espai per a l’autoaprenentatge del català. La primera ubicació va ser a la Via Laietana, a l’edifici sindical, i des del passat mes de maig es va traslladar a la rambla del Raval, on compta amb uns espais dedicats a la formació dels treballadors i treballadores. 28 OBERTS AL MÓN El museu va ser fundat l’any 2002 i ha rebut el Primer Premi Iberoamericà d’Educació en Museus 2010 pel projecte «Disseny i muntatge de dispositius participatius per a la construcció col·laborativa del nou guió narratiu i museogràfic del Museo de las Escuelas». Aquest projecte creix i va adoptant noves formes cada dia, perquè es basa en la participació i aportació dels visitants. Silvia Alderoqui Directora del Museo de las Escuelas E l Museo de las Escuelas va ser creat pel Ministeri d’Educació de la ciutat de Buenos Aires i la Universitat Na- cional de Luján. És un museu per a la trobada entre generacions entorn de les idees i les emocions, dels objectes i les pràctiques del món de les escoles i l’educació. Per mitjà de la seva proposta interactiva o participativa, ofereix algunes claus de la gènesi de l’escola argentina, i les ruptures i continuïtats que han succeït des del segle XVII fins a l’actualitat. El focus del museu són els visitants, que són convidats a recrear diverses pràctiques esco- lars. D’aquesta manera, el museu intenta provocar una relació creativa i crítica entre el públic, perquè els visitants percebin, sentin, s’emocionin, imaginin i reflexionin sobre les herències, el present i el futur de l’educació. Aquest va ser el marc del projecte guanya- dor, que té l’objectiu de dissenyar o posar en funcionament estratègies que promouen la participació personal i col·lectiva dels visi- tants perquè serveixin per dissenyar nous dis- positius museogràfics. L’educació és la columna vertebral del mu- seu, i ho és per partida doble, tant en allò que fa als continguts que s’hi exposen com a la manera d’exposar-los i comunicar-los. L’edu- cació transcendeix l’organització de visites guiades i adquireix veu pròpia en les exhibi- cions educatives. No hi ha funcions educati- ves sinó una política educativa, una raó de ser que travessa totes les esferes d’acció, que presenta i discuteix els temes relacionats amb la memòria social de l’educació i el patrimoni cultural de les escoles. El museu integra la participació com a part de la seva oferta cultural de diferents i varia- des formes. Ho fa amb dispositius per deixar testimonis i facilitar les converses. Aquesta ac- tivitat consisteix en el fet que els visitants, després d’una xerrada, escriuen un relat curt o bé les seves impressions en panels o pissar- res. Una d’aquestes propostes consisteix a as- sociar els verbs regulars estimar, témer i par- e núm. 75 març 2011 DISPOSITIU S INTERACTI US AL MUSEO DE LAS ESCUELAS DE BUENOS A IRES Un museu sobre l’educació on les aportacions dels visitants passen a formar part del patrimoni museogràfic. tir, a aquelles coses de l’escola que vam esti- mar, que vam témer i que vam deixar quan partírem de l’escola. Una altra activitat que es proposa als visi- tants és que escriguin els pensaments que els inspiren un conjunt d’imatges o fotografies: «Em vaig oblidar de calcar el mapa», «Ufff!, em fa mal la panxa, vull anar a casa!», «Que bé, avui ve a buscar-me el meu pare!»... Els estudiants també poden parlar i escriure sobre l’escola que tenen al seu imaginari. En aquesta activitat, hi ha una taula amb objectes esco- lars del passat i del present. L’objectiu és que els participants deixin missatges escrits sobre com desitjarien que fos l’escola del futur. LES CLAUS DE L’ESCOLA Qui no ha somiat alguna vegada a tenir les claus del centre escolar? Doncs el museu posa a disposició de tots un moble guarda-claus que té dues seccions diferenciades: les claus que per tanyen a espais de l’escola i les claus que es refereixen a les experiències. Entre els car- tells dels espais hi ha l’aula, el pati, l’escala, el despatx de direcció... i entre les experiències: el primer petó, un càstig, avorriment, por, fracàs... D’aquesta manera, els participants, amb una clau de cada secció, deixen el seu record registrat en un quadern a partir de la següent consigna: «Combina cada lloc amb una experiència i explica’ns la teva anècdota escolar». Cada activitat deixa una mica més perplex al visitant, i és que durant la visita el partici- pant es pot convertir també en poeta per uns instants. En un espai on es pengen rimes, en- devinalles i poemes, es vol disparar la imagi- nació del visitants, que haurà de crear els seus versos i penjar-los al plafó. També es repta els poetes perquè com- pletin un text a partir de la consigna «si l’escola fos un color, un animal, un ball i una flor...», o bé trobar l’Alícia. L’Alícia és una nena immi- grant espanyola que es recrea durant la mostra amb diferents mani- quins vestits amb l’uniforme escolar i en diferents espais, de manera que es va construint un re- lat a mesura que els visitants recorren el mu seu. La nena va explicant diferents mo- ments del seu dia a l’escola i convida als visi- tants a continuar el relat, que pot parlar de jo- guines, de l’uniforme, sancions disciplinàries... Amb propostes com aquestes, el Museo de las Escuelas demostra que ha donat prioritat a la participació real del seu públic en tots els processos de concepció, disseny, muntatge i desenvolupament de les exposicions. La participació real implica considerar que els visitants tenen alguna cosa valuosa per compartir en relació amb el patrimoni cultu- ral escolar i, en conseqüència, s’ofereixen els espais perquè històries i experiències passin a ser bagatge i part de la mostra. Això significa no solament crear dispositius per recollir aquestes històries sinó donar-los forma poè- tica perquè ressonin en futurs visitants. El mu- seu transforma les contribucions dels qui el visiten en propostes museogràfiques que evi- dencien que els visitants són el patrimoni més valuós del Museo de las Escuelas. e «El focus del museu són els visitants, que són convidats a recrear diverses pràctiques escolars» «El Museo de las Escuelas ha donat prioritat a la participació real del seu públic en tots els processos de concepció, disseny, muntatge i desenvolupament de les mostres» 29enúm. 75 març 2011 OBERTS AL MÓN web la co lu m n a L’ Ajuntament de Barcelona ha adjudicat la con- cessió de l’històrica masia de Can Soler a l’Es- cola d’Art Floral de Catalunya. El centre co- mençarà a desenvolupar les seves activitats a partir de setembre. Aquest trasllat no sols representa un canvi de localització, també marca el començament d’una nova etapa per a l’Escola, que després de més de 25 anys vetllant per la formació i difusió de l’art floral i la jardine- ria, ara emprendrà nous projectes i reptes amb una il·lu- sió i energies renovades. L’Escola neix l’any 1982 amb l’objectiu d’elaborar un pla d’estudis estructurat de la professió de florista. En una pri- mera etapa de constitució, la tasca pedagògica per preparar els futurs professors i crear uns programes escolars es- tructurats d’art floral es du a terme amb la col·laboració dels professors més reconeguts d’Europa. Per als temes ar- tístics i de botànica, se cerquen especialistes en biologia, belles arts i disseny. Actualment, l’escola disposa d’un claustre de vint-i-vuit professors especialitzats. En una segona etapa de consolidació, l’escola va esta- blir col·laboracions i es va integrar en associacions del sector de la flor i la planta. Després de col·laborar amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya en la preparació dels programes dels cicles formatius d’art floral i floristeria, l’any 1999 s’autoritza l’Escola com a cen- tre docent privat de grau superior d’arts plàstiques i dis- seny en art floral i de grau mitjà en floristeria. El 2001 s’au- toritza que l’Escola imparteixi també el cicle formatiu d’arts plàstiques i disseny de grau superior d’elements de jardí (dis- seny de jardins). L’any 2007 es va celebrar el 25è aniversari de l’escola, en què cal destacar, entre tots els actes realitzats, la publicació del llibre: Barcelona Arquitectura Floral, editat per l’editorial belga Stichting Kunstboek. La masia de Can Soler està situada en un entorn rural, tot just a l’entrada de la serra de Collserola, al barri de Sant Genís dels Agudells, al districte d’Horta-Guinardó. La masia, que pertany a Parcs i Jardins, s’ha atorgat a una entitat relacionada amb l’educació mediambiental, la natura, el paisatge i el món de les flors i plantes. Des de l’escola, volem agrair el suport que durant aquests més de 25 anys d’esforç hem rebut del Departa- ment d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, de les en- titats col·laboradores, de les empreses que han cregut en el nostre projecte de formació i dels més de deu mil alum- nes que s’han titulat a la nostra Escola. Esperem, doncs, que aquest trasllat a Can Soler sigui, també per a vosal- tres, el començament d’una nova etapa d’il·lusió i èxits. Roser Bofill Directora de l’Escola d’Art Floral de Catalunya «La Columna» està oberta a la participació dels lectors i lectores que vulguin fer-nos arribar les seves reflexions, pensaments, opi- nions o anècdotes. L’extensió no pot superar els 2.700 caràcters (comptant els espais en blanc). Envieu els vostres escrits a ime- brevista@bcn.cat LA COLUMNA Nous reptes per a l’Escola d’Art Floral 30 UNA MICA DE TOT núm. 75 març 2011e DOCUMENTS ON LINE SOBRE FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES De l’acollida a la ciutadania: la formació de la població adulta immigrada Xavier Aranda, Miquel Casanovas, Alfons Formariz (coordinador) i Pep Vidal Fundació Jaume Bofill: Informes breus 22, 2010 Aquest document parteix d’un interrogant: si l’educació i formació per a la ciutadania en l’edat adulta, especialment per a la població immigrada, és un objectiu en qualsevol de les formacions d’adults de Catalunya, tant des del punt de vista programàtic com organitzatiu. Després de descriure algunes característiques de la immigració adulta, analitza de manera crítica la formació bàsica de les persones adultes, la formació laboral, l’aprenentatge del català, l’educació i la convi- vència en l’àmbit penitenciari i el treball amb la immigració als centres culturals polivalents. L’informe apunta línies d’aproximació als pro- blemes plantejats. www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/518.pdf Diagnòstic de la formació de persones adultes a Catalunya Mercè Chacon, Carme Martínez-Roca, Màrius Martínez, Margarida Massot, Victoria Moreno i Gemma Parera Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. 2006 Es tracta d’un estudi encarregat pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, que analitza en profunditat els nivells de formació de les persones adultes i la política educativa a Catalunya. La metodologia participativa de l’estudi ha permès recollir i analitzar l’opinió dels usua- ris de la formació de persones adultes, del professorat, dels organitza- dors i de l’Administració. Es tracta d’un treball de camp desenvolupat en un total de 162 centres i aules que depenen de Departament d'Educa- ció, del Departament de Justícia i d'altres de titularitat municipal. www.20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/diagnos- tic%20de%20la%20formacio%20de%20persones%20adultes.pdf La formació bàsica de persones adultes: imaginari social, aproxi- mació teòrica, organització democràtica. Ana Ayuste, Montserrat Casamitjana, Marta Ferrer, Alfons Formariz (coordinador) i Margarida Massot ICE de la Universitat de Barcelona, 2009 Aquest treball parteix de la constatació que el conjunt de la societat (imaginari social) i les persones que han fet un treball professional en- tenen de manera diferent els conceptes de la formació bàsica de les persones adultes. El treball desenvolupa de forma succinta onze temes com la formació bàsica, la persona adulta, les competències bàsiques de la població adulta, els centres i aules de formació de persones adul- tes com a institucions públiques i democràtiques. http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/12304/1/ICE%20pro- jEA%2009%20Doc%20tot%20ICE%20CAT.pdf Alfons Formariz Expert en matèria educativa i formació d'adults llibresllibres LA T IR A C Ò M IC A D E ... P ila r M ar có P ad ín / E sc o la M as sa na 31UNA MICA DE TOTnúm. 75 març 2011 e BARCELONA EDUCACIÓ SUBSCRIPCIÓ GRATUÏTA www.bcn.cat/educacio SOM XARXA >>Projecte Shere RomPROTAGONISTES >>Fer de ciutadansJO TAMBÉ EDUCO >>Coordinador d’activitats extraescolars L’EDUCACIÓ AL LLARG DE TOTA LA VIDAL’ENTREVISTA >>Joan Subirats i Àngel MarzoAPUNTS >>L’escola d’adults, una bafarada d’aire fresc Núm. 75 març 2011La revista de la ciutat educadora Paloma Muiña, al llibre ¿Qué lepasa a papá?, tracta un temaque en els moments actuals és molt habitual i, alhora, molt pu- nyent: la pèrdua del lloc de treball. L’interès del llibre té diferents ves- sants: d’una banda, l’actualitat de la situació, i de l’altra, el marc en què es desenvolupa l’acció. El marc és el d’una família en què la mare exerceix el rol tradicional i s’ocupa de tot allò que afecta la llar i la cura dels tres fills. El pare fa, també, el paper tradicio- nal: treball fora de casa i poca cosa més. En Pablo, el fill gran, de 8 anys, fa una vida aparentment ben normal, fins que veu, sense que ningú no li ho digui, que el pare ja no va a tre- ballar i es queda a casa. Però no sols això, sinó que el pare es queda al llit, i no li diuen de què està malalt. Aquesta nova situació trastoca la rutina habitual i el bon funciona- ment de la casa. Passen els dies i en Pablo s’adona que l’humor i les re- lacions entre els seus pares té alts i baixos. És interessant el procés que fa l’autora per tal que en Pablo vagi identificant els canvis que es produ- eixen en la família. Un bon dia, e pare i la mare de- cideixen parlar amb en Pablo. Li anuncien que la mare ha trobat feina fora de casa. Aquesta nova situació desencadena un canvi de rols entre pare i mare que arriben al lector a tra- vés dels ulls d’en Pablo. Sense explicar el final del llibre, on hi ha alguna sorpresa, sí podem dir que Muiña posa davant dels in- fants problemes socials de primer ordre i, alhora, l’etern debat entre els rols femenins i masculins a l’espai familiar. De ben segur que els temes i subtemes plantejats són oportuns. Malauradament, d’altra banda, la pervivència del sexisme en les res- ponsabilitats de la casa estaria bé que ja fos un assumpte passat de moda, però com que no és així, és bo que aquestes desigualtats apareguin també als llibres dedicats als infants. Les il·lustracions són de Roser Rius, de tall clàssic i molt realistes, i per- meten fer una lectura complemen- tària del text. Al final del llibre hi ha quatre fit- xes sota el títol Taller de lectura. Són bàsicament fitxes de compren- sió lectora i alguna més d’opinió. Estic convençuda que la sensibilitat dels mestres pot suggerir-los un munt d’aspectes a comentar sobre el contingut d’aquest text. Roser Colomer Biblioteca Artur Martorell ¿Qué le pasa a papá? Paloma Muiña Editorial Bruno Els llibres que surten en aquesta secció els podeu trobar a la Biblioteca Artur Martorell de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/educacio/arturmartorell