SOM XARXA >>Sant Martí, districte educador PROTAGONISTES >>La família escolar, una alternativa a les bandes ESCOLTISME I ESPLAI: EL VALOR AFEGIT DE LES ASSOCIACIONS EDUCATIVES A FONS >>Educar en el temps lliure? Simplement educar L’ENTREVISTA >>Eduard Vallory i Rafael Ruiz de Gauna APUNTS >>L’experiència de viure l’esplai Núm. 77 juny 2011 2www.bcn.cat/educacio Consell editorial Montserrat Ballarín Regidora d’Educació Antoni Martorell Gerent de l’Institut d’Educació Antònia Hernández Directora de Promoció Educativa i Desplegament Territorial Casimir Macià Director de Centres Educatius Municipals Teresa Salvadó Directora de Recursos i Serveis Generals Alicia Fernández Secretària del Consell Escolar Municipal Ricard Coma Consell de la Formació Professional Artur Ferrer Gerència Manel Blasco Consorci d’Educació de Barcelona Carme Massa Consorci d’Educació de Barcelona Manel Fernández Consorci d’Educació de Barcelona Direcció Araceli Vilarrasa Consell de Redacció Jordi Arnal Institut d’Educació Roser Batlle Fundació Catalana de l’Esplai Rosa Bellés Consorci d’Educació de Barcelona M. Àngels Cabeza Secretariat de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores Dolors Cabrera Institut d’Educació Dolors Casanovas Institut d’Educació Marleny Colmenares Institut d’Educació Roser Colomer Institut d’Educació Marta Comas Consorci d’Educació de Barcelona Marina Gay Escoltes Catalans Lluïsa García Institut d’Educació Teresa Lloret Fundació BCN Formació Professional Isabel Maestre Duna (educació, mobilitat i sostenibilitat) Lídia Marsol Institut d’Educació Ferran Martorell Institut d’Educació Neus Olivé Serveis Educatius Emili Pérez Consorci d’Educació de Barcelona Josep M. Puig Universitat de Barcelona Josep Rovira Consell Escolar Municipal Agustí Rubió IES Lluís Vives Joan Simó Consorci d’Educació de Barcelona Joan Vilaplana Consell de la Joventut de Barcelona Pere Vives Fundació Pere Tarres Jofre Villanueva Moviment Laic i Progresista Àngels Zamora Directora de l’escola bressol municipal Sant Medir Coordinació Jaume Capsada Edició Bàrbara Munar Redacció Bàrbara Munar i Oriol Guiu Disseny gràfic original Villuendas+Gómez disseny Disseny gràfic i maquetació Addenda Secretaria i administració Programa de Publicacions de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Plaça d’Espanya, 5. 08014 Barcelona tel.: 934023534; fax: 934023601 e-mail: imebatencio@bcn.cat Il·lustracions Lucía Bozzolo, Beatriz Marín Urbán, Lídia Rojo, Jimena Zurieta, Sergi Bosch Fotografia portada Mayte Torres Impressió Índice SL ISSN 1135-2655 Dipòsit legal B-30994-2007 © Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona BARCELONA EDUCACIÓ IMPRÈS EN PAPER RECICLAT 7SOM XARXAnúm. 77 juny 2011 e6 SOM XARXA núm. 77 juny 2011e El projecte estratègic d’educació del districte de Sant Martí es basa en la complicitat i en la coresponsabilitat educativa de la xarxa social i educativa al territori, en el treball compartit entre l’eix família, escola i societat, evitant una relació basada en la delegació-reclamació i assegurant una resposta educativa ajustada a la realitat de cada territori. Aquest és un objectiu ambiciós que s’empara en el compromís de Barcelona com a ciutat educadora. Il·lustració: Lucía Bozzolo El Pla estratègic d’educació del districte de Sant Martí implica un canvi de cultura en la gestió educativa de la ciutat Marleny Colmenares Direcció i Promoció Educativa i Desplegament Territorial de l’IMEB Carme Turégano Directora de Serveis a les Persones. Districte de Sant Martí E l Pla estratègic de Sant Martí neix com una experiència pilot en el marc del Pla d’acció del projecte educatiu de ciutat 2008-2011 amb l’objectiu de ser l’instrument per construir Sant Martí com a districte educador. Està liderat pel districte de Sant Martí, amb el suport de l’Institut Mu- nicipal d’Educació de Barcelona i la col·labo- ració del Consorci d’Educació de Barcelona, en el marc del Pla d’acció del projecte educa- tiu de la ciutat de Barcelona. Aquest pla compta amb el suport tècnic i de recursos de l’IMEB, que se sumen als re- cursos del districte de Sant Martí des de la Di- recció de Servei a les Persones. EIXOS D’ACTUACIÓ En el seu desenvolupament es poden dife- renciar diverses fases, cadascuna de les quals ha ajudat a concretar i orientar la següent. Per tant, en tot moment s’han considerat fases dependents: diagnosi, redacció del pla d’ac- ció, constitució de les comissions de treball i desenvolupament del pla. Es constitueixen tres comissions de treball per a cadascun dels eixos que configuren el pla. Aquestes comissions estan formades per una àmplia i diversa participació de represen- tants d’entitats, institucions i professionals de diferents àmbits que havien participat en la fase de diagnosi. e ADELAIDA MORTE I BERNAT ORÓ Associació Àgora de l'Escola d'Adults La Verneda-Sant Martí El pla estratègic d’educació de SantMartí és una oportunitat per fer un salt endavant de qualitat en l’educació de la nostra ciutat. Ens permet conèixer tot el que s’està fent des de les institucions educatives, l’administració, les famílies i les entitats. És un espai molt important de participació i de debat i permet que tots i totes les que treballem per l’educa- ció al nostre districte ens coneguem. A partir del pla estratègic estem ado- nant-nos que no és qüestió d’inventar-se res sinó d’actuar amb rigor i aplicar allò que la ciència ens recomana. Si treballem i busquem les bones pràctiques, aquest pla acumularà valor i serà un èxit. JOSEP MARIA FARGAS AMPA Institut Icària El Pla estratègic d’educació del districtede Sant Martí ha representat un es- forç multidisciplinari orientat a reconèi- xer els seus punts forts i dèbils, les opor- tunitats, les mancances i les possibilitats de millora, a fi d‘oferir propostes de mi- llora del sistema educatiu del districte. També ha fet possible generar un inven- tari d’entitats i programes educatius que pot esdevenir un instrument bàsic de consulta de centres i famílies a l’hora de buscar i/o complementar activitats i pro- grames educatius específics. Crec que potser és una mica d’hora per fer-ne una valoració, però no hi ha dubte que el fet de tenir un inventari de tots els agents educatius, la seva ubicació i els programes que desenvolupen dóna una perspectiva molt clara del panorama educatiu del districte, de les seves forta- leses i de les seves mancances. CARME TURÉGANO Directora de Serveis a les Persones «I no poder recuperar el temps perdut no li fa tant de pànic com la certesa que a aquestes alçades no serà a temps de saber com aprofitar el que n´hi queda.» (Quim Monzó). Així acaba un conte de Quim Monzódel seu llibre El perquè de tot ple- gat. La reflexió és molt important per- què el pla estratègic d’educació va ser un punt i apart per aconseguir que les entitats i serveis del territori de caràcter educatiu poguessin aprofitar els recur- sos existents, interactuar i posar de manifest la força de la comunitat per a la coresponsabilitat educativa. Definir el caràcter del projecte ha estat previ a l’acció i s’ha fet en paral·lel amb el diag - nòstic. És un projecte possibilista des dels recursos existents, garant d’un pro- cés real de participació, rigorós en la planificació d’accions i temporalitats i exigent amb els seus. En definitiva, hem creat un espai simbòlic entre territori, educació no curricular i responsabilitat que ens ha permès passar del diagnòstic a la concreció de línies de treball i accions concretes. Ara és el moment de la producció, però a tres anys de l’inici del pla, resulta imprescindible acordar quines línies de treball o productes configuraran el nostre districte educador el 2012, més enllà de plans, més enllà dels promotors actuals. D’aquesta manera, Sant Martí tindrà real ment un valor afegit com a territori compromès amb l’ educació. Es constitueixen tres comissions de treball per a cadascun dels eixos que configuren el pla. Aquestes comissions estan formades per una àmplia i diversa participació de repre- sentants d’entitats, institucions i professio- nals de diferents àmbits que havien participat en la fase de diagnosi. Eix 1. Educació compartida. Té com a priori- tat afavorir el coneixement dels agents edu- catius i socials i els recursos i els serveis del te- rritori. Per a aquest eix s’han desenvolupat dues mesures: una guia de recursos educatius que vol donar a conèixer els diversos recursos educatius existents al districte i l’acollida dels nous directors. Aquest pla té com a ob- jectiu donar resposta a les qüestions més freqüents que es plantegen des dels centres educatius en re- lació amb el coneixement de l’entorn escolar i al paper que juga l’administració local pel que fa a l’acció educativa al territori. Eix 2. Diversitat i igualtat d’oportunitats. Prio- ritza vetllar per l’acollida i la inclusió de les persones nouvingudes i fomentar la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. D’aquí sor- geixen dues accions complementàries: el Re- cull dels recursos i serveis per al foment de la cohesió social i la igualtat d’oportunitats al Dis- tricte de Sant Martí i el Fòrum d’Educació i Im- migració del PECB al districte de Sant Martí. Eix 3. Ocupació i educació. Aquest eix té l’ob- jectiu d’afavorir la coordinació i la cooperació entre agents educatius, socials, recursos i ser- veis del territori, oferir una orientació de quali- tat que ajudi als joves a encetar la seva carrera professional amb preparació i motivació, i mi- llorar la qualificació i la preparació dels joves per a la vida professional. Per a aquest eix s’ha des- envolupat una guia de recursos per a l’alumnat i les famílies i la I Jornada de Formació Profes- sional al Districte de Sant Martí que vol ser un espai on conèixer les oportunitats de qualifica- ció que ofereix la formació p rofessional. SANT MARTÍ, DISTRICTE EDUCADOR MONTSE MARTÍ I ASSENS Directora de l’Escola La Farigola del Clot El Pla estratègic d’educació de SantMartí ha implicat la unió de molts per assolir un objectiu comú: millorar l’acció educativa del districte. Aquest gran es- forç vol aportar respostes i recursos als habitants de Sant Martí preocupats per l’educació dels seus infants i joves. Amb la participació de tantes persones des de diferents àmbits, s’ha recollit sen- sibilitats, necessitats, dubtes i suggeri- ments, però sobretot s’ha donat la possi- bilitat que tothom pugui participar i implicar-se en un dels projectes més im- portants: facilitar i fomentar la societat basada en el coneixement i la formació constant. Per a mi ha estat l’oportunitat de re- descobrir el districte on he treballat du- rant els darrers 15 anys. A partir d’ara, per exemple, l’acollida dels nous directors/es des del districte, donant la benvinguda, i la informació necessària, facilitarà la tasca i la resolució més eficient dels petits con- flictes quotidians de les escoles. Especialment, recordo amb emoció una de les sessions on vam poder inter- canviar idees, dubtes i propostes. En el grup vam coincidir mestres des de l’es- cola bressol fins a la formació professio- nal, representants d’entitats esportives, de centres de lleure infantil i juvenil, famílies... Ha estat una gran tasca però no per això acabada. En l’educació sempre hi ha feina per fer, nous reptes... Endavant! 10 JO TAMBÉ EDUCO núm. 77 juny 2011e C om moltes coses a la vida, va co - mençar en aquesta feina per casualitat. Feia tres mesos que treballava com a interí al Depar- tament d’Ensenyament, on exercia la seva especialitat en llengua castellana. En aquell impàs, una companya que coneixia aquest nou servei li va proposar que hi entrés. En Lot començava aleshores una feina que li canviaria la vida. Cada nen o nena és un món diferent i amb cadascun s’han d’u- tilitzar tàctiques distintes per poder apropar- s’hi: «El primer contacte ha de ser molt tranquil. Jo el que intento és imaginar-me a mi amb 12 o 13 anys, amb una malaltia greu i amb la meva normalitat trencada. Amb aquest pensament, m’imagino com m’hau- ria agradat que el meu professor em rebés. Per tant, intento ser molt càlid, donar tran- quil·litat, dir-li que el tema acadèmic serà una cosa important però no transcendental i que estaré al seu costat si algun dia necessi- ta parlar». Al Lot no li agrada referir-se als seus estu- diants amb el terme alumne: «Jo prefereixo dir-ne deixeble perquè alumne, etimològi- cament, significa ‘persona que ha de ser ali- mentada, o que ha de créixer’ i molt sovint són els deixebles els qui ens alimenten i ens fan créixer amb les seves idees». Explica que té milers d’anècdotes, però en destaca una amb un noi amb altes capacitats musicals: «Un dia li vaig explicar que Pitàgores veia l’univers com una gran lira i que Einstein ho va demostrar dient que les esferes, quan gi- ravolten, fan un soroll determinat. Llavors, al dia següent, em va comentar que hi ha una sonda que grava els sorolls que generen els planetes. El de la terra sembla el d’un nadó plorant. Jo no ho sabia, i aquesta re- troalimentació educativa és molt bonica: jo li dono una cosa que sé i ell me n’aporta unes altres». També descriu, amb un fort sentiment, la seva relació amb un deixeble que va estar girebé un mes tancat a l’habitació: «Un dia vaig sentir que des de la seva habitació m’arribava una música que jo sabia tocar amb la guitarra». Al dia següent, li va deixar una guitarra a la porta, i quan va tornar, el nen va sortir de l’habitació: «Lot, què és aquesta guitarra?» «L’he portada per si t’in- teressa tocar» –li vaig dir–. «En dir-me que no en sabia, li vaig oferir d’ensenyar-li a tocar quatre notes perquè ell continués pel seu compte... Ara toca la guitarra millor que jo, té molta sensibilitat i ha començat a fer classes de piano. La música em va ajudar a apropar-me a ell, com en el cas del teorema de Pitàgores.» La feina d’en Lot té moments dolços, però també hi ha moments durs, com ara quan el nen mor: «La primera vegada que em va passar la recordo perfectament. Va ser un 8 de maig i la mare em va trucar per dir-m’ho. Vaig estar dues setmanes que no aixecava el cap, i en aquell moment vaig fer un exercici d’autoreflexió, d’introspecció personal, i vaig redactar un article en què li donava les gràcies per tot el que havia après amb ell. Vaig arribar a la conclusió que és un procés natural, que a vegades ens toca abans i que a vegades ens toca després, però que això no ha de ser un impediment perquè treba- llem per ajudar aquestes persones aportant- los el nostre petit gra de sorra». e M es tr e d ’A te nc io ns D om ic ili àr ie s E d uc at iv es Lot Tortajada té 35 anys. Ara en fa gairebé deu que es va llicenciar en filologia hispànica, i des del 2007 es dedica a l’atenció domiciliària educativa, és a dir, dóna classes a nois i noies amb malalties. Abans d’entrevistar-lo, he llegit dos articles que ha escrit sobre la seva feina, uns textos que desprenen una gran sensibilitat i que fan que tingui encara més curiositat per conèixer-lo. El trobo recolzat en una de les baranes del metro de plaça d’Espanya i tot dialogant com si ens coneguéssim de temps, arribem a una cafeteria on en Lot no deixarà de parlar durant més d’una hora. Text: Bàrbara Munar / Fotografia: Mayte Torres EL MEU ESPAI EDUCATIU Va ser un dels primers professors que, a Barcelona, va començar a oferir atencions domici- liàries a nois i noies malalts, però el curs passat ja hi havia al voltant de 34 professors i es van atendre 44 estudiants. El programa Atencions Domiciliàries Educatives va començar a funcionar el 2007, està impulsat pel Departament d’Educació i forma part de l’àrea de diver- sificació curricular. En aquestes quatre anys, en Lot ha format 14 estudiants, i assegura que recorda cadascun d’ells cada dia. Amb cada deixeble fa una petita planificació de cada curs i els visita dues hores cada dia de dilluns a dijous, mentre que els divendres els reserva per fer reunions amb la tutora de referència. Segons en Lot, el millor d’aquesta feina és la «combinació perfecta entre la tasca com a docent i la possibilitat d’ajudar». Lo t T ort aja da 23APUNTSnúm. 77 juny 2011 enúm. 77 juny 2011 per exemple el sistema organitzatiu i de ges- tió del consell d’infants. Així doncs, la participació social incidirà més en aspectes de caràcter socio- polític, i la institucional en elements de participació dins la mateixa organització, però les dues modalitats de participació seran complementàries i necessàries pel que fa a aprenentatge i l’exercici. Les entitats de lleure educatiu han estat al llarg de la història, i ho con- tinuen sent, espais privilegiats on es practica la participació tant insti- tucional com social, on s’aprèn que la presa de decisions requereix d’un temps per dialogar i per fer debat, que les decisions no estan únicament en les mans dels animadors i educadors sinó que es prenen entre tots; que el treball cooperatiu, la responsabilitat davant els altres, el debat, la discussió, l’acord i el pacte són mètodes que formen part del seu dia a dia i que són, a la vegada, els principals objectius de la seva tasca edu- cativa; que la participació té a veure amb la motivació, sentint com a seus els objectius que s’han d’abordar o sentir-se útils; que saber par- ticipar té a veure amb la formació i que per poder participar s’han de construir itineraris, mitjans i climes. Participar significa, per tant, fer es- forços, construir espais i crear dinàmiques i hàbits de participació. Galceran1 destaca que hi ha factors que fan possible l’aprenentatge i l’exercici de la participació en els diversos àmbits en què participen els infants i adolescents. Aquest aprenentatge és possible en un clima de relacions interpersonals i grupals afectiu i càlid. Cal facilitar, per tant, espais i moments per viure i compartir els esdeveniments impor- tants de la vida de cadascú. Caldrà, doncs, establir un ritme de les activitats que permeti combinar el treball amb la conversa distesa i animosa, així com expressar l’afecte, l’estima i el reconeixement envers els membres del grup. La participació s’aconsegueix quan es viu el sentiment de pertinença a una col·lectivitat. Per potenciar això caldràn espais que ajudin a com- partir experiències emocionals comunes a tots els membres de la col·lectivitat, així com establir diferents nivells de responsabilitats col·lectives i d’objectius i acords comuns, on l’aportació de cadascú si- gui necessària per obtenir un millor benefici per a tots. És necessari que hi hagi un clima moral just i democràtic en les entitats: entendre la par- ticipació com un dret significa vetllar per assegurar l’expressió de les opinions i idees de tots els membres del grup. Per últim, la participa- ció s’aprèn a través de l’acció, i això implica gaudir d’experiències lú- diques i gratificants en les activitats, en allò més quotidià i en les re- lacions entre iguals i de grup. UNA SOCIETAT MÉS IGUALITÀRIA La participació és un dret que si es practica afavoreix un millor funcio- nament dels àmbits on es fa, i és també un mitjà privilegiat per a la for- mació de la ciutadania. La ciutadania activa implica adoptar una postura crítica davant la societat i actuar per construir-ne una més igualitària, justa i democràtica. Aquestes grans finalitats educatives, però, reque- reixen espais i mecanismes per poder-les desenvolupar i exercitar. La família és el primer referent d’aquesta experiència. Fer això pos- sible demana que les famílies siguin conscients del seu paper i rol i que desenvolupin aquesta responsabilitat social. També calen per- sones referents en la vida quotidiana dels infants i dels jo- ves (animadors, educadors, mestres, etc.) que facin possible la vivència de la ciutadania, mitjançant una relació educativa no directiva en què se sentin pro- tagonistes del seu procés, de les seves accions i dels seus projectes grupals. Per últim, també és neces- sari valorar el lleure com un espai privilegiat per a l’aprenentatge i l’exercici de la ciutadania activa: tre- ballant actituds de responsabilització, de creació de projectes, de vivència grupal i de sistemes d’orga- nització democràtica. En aquest marc, duem a terme una recerca2 entre la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i la Facultat d’Educació Social i Treball social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull, dirigida pel doctor Jaume Trilla, que ana- litza diverses experiències de participació infantil (a l’escola, a les enti- tats de lleure i als consells infantils) i, concretament, estudiem com aquestes poden incidir en la formació de la ciutadania activa i partici- pativa. Creiem que estudis i recerques com aquesta poden ajudar a millorar projectes i accions de cara al desenvolupament de la partici- pació i l’aprenentatge de la ciutadania de nens i joves, a les escoles, les entitats de lleure i als espais comunitaris. Tal com dèiem, la participa- ció i la construcció de ciutadania no es un procés espontani sinó que és quelcom que cal dissenyar i afavorir. e Txus Morata García Doctora en Pedagogia. Professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL E ls principals àmbits de participació infantil i juvenil són l’escola, les entitats d’educació en el lleure i l’àmbit comunitari. En re- lació amb aquests tres àmbits, podem diferenciar dos tipus de participació: la social i la institucional. La primera correspon més a l’àmbit comunitari, com els consells infantils; la segona, a l’escola i a l’educació en el lleure, ja que fa referència a la participació dins de la mateixa institució. Aquesta diferenciació no és tancada, ja que, cer- tament, en les institucions educatives (escoles o entitats de lleure) es poden dur a terme experiències de participació social, com ara els pro- jectes d’Aprenentatge Servei, entre d’altres, i en l’àmbit comunitari es poden dur a terme experiències de participació institucional, decidint A participar s’aprèn participant La ciutadania activa implica adoptar una postura crítica davant la societat i actuar per construir-ne una més igualitària, justa i democràtica. La participació, entesa com un procés global on s’integren components psicològics, pedagògics i polítics, requereix la creació d’espais, de metodologies i de climes democràtics per poder desenvolupar-la i exercitar-la. Per tant, la participació és, a la vegada, aprenentatge i exercici. Fotografia: Mayte Torres Les entitats de lleure educatiu són espais privilegiats on es practica la participació i on s’aprèn que la presa de decisions requereix d’un temps per dialogar i per fer debat 1. Galceran, MM (2006). «La participació en el centres de temps lliure». En Pers- pectives de l’educació en el lleure. Editorial Claret, SAU. Barcelona. 2. Participación infantil y construcción de la ciudadanía. Equip investigador: J. Trilla, A. Novella, M. Gómez, E. Noguera, A. Llena i T. Morata. Amb la col·la- bo ració d’Ingrid Agud, Clarissa Castaño i Carolina Aparicio. APUNTS22 e06/07 SOM XARXA Sant Martí, districte educador L es Gemmes, tal i com se les coneix a l’IES Joan d’Àustria, són la Gemma Castro i la Gemma Montoya, dues professores del centre que fa deu anys que treballen, junt amb els alumnes i la resta de professors del centre, per evitar que nous adolescents formin part de ban- des urbanes. Són la cara visible d’un movi- ment que fa gairebé deu anys que avança. Segons que explica la Gemma Castro, al voltant del quaranta per cent dels alumnes de l’institut són d’origen llatinoamericà. Aquests joves generalment arriben per reagrupament familiar: «Arriben a Catalunya amb 13 o 14 anys, desconeixen l’idioma, no han tingut contacte durant anys amb els seus pares i, a més, ningú no els va preguntar si volien venir a Barcelona». Tot això fa que aquests joves, quan arriben a Catalunya, se sentin sols, de- semparats i amb forts sentiments de rebel·lia, una combinació que crea un caldo de cultiu adient perquè esdevinguin adolescents que formen part de bandes llatines. UNA SEGONA FAMÍLIA Les Gemmes coneixien aquesta realitat, i ja al 2007 impulsaren dins del centre el departa- ment de diversitat, on per mitjà del seminari d’acollida s’encarreguen dels alumnes que fa menys de dos anys que han accedit al sistema educatiu català. En aquest context, i arran d’un problema puntual d’uns companys que podien haver entrat a formar part d’una banda, va néixer el projecte «Bandes fora!», en què els alumnes prenen importància i aga- 9PROTAGONISTESnúm. 77 juny 2011 ePROTAGONISTES8 núm. 77 juny 2011e La primera valoració positiva és la presa deconsciència per part de l’alumnat de la ne- cessitat d’informar sobre un fenomen, el de les bandes anomenades llatines, que és ben visi- ble en la nostra realitat quotidiana. En segon lloc, el fet que la iniciativa la pren- guin ells mateixos, com a gestors del projecte, expressa un altre aspecte més profund: aquest jovent se sent partícip de la comunitat educa- tiva; és conscient que la seva opinió i els seus interessos són escoltats; que són una part im- portant del centre, i per tant volen participar- hi, i ho fan no sols com a receptors de conei- xements o educació, sinó com una part activa que pot col·laborar en el propi aprenentatge i en el de la resta de companys. Aquesta responsabilitat solidària, no gaire allunyada del seu paper posterior com a ciu- tadans adults, no seria possible sense un tre- ball previ d’acollida per part del centre, orien- tat a donar-los veu i vot; a fer-los veure que no són els «afegits que vénen de fora» sinó alum- nes de ple dret. Aquesta feina docent ha de ser capaç d’es- EN POSITIU, «BANDES FORA!» Aquest institut de Sant Martí ha plantat cara a les bandes juvenils amb una iniciativa impulsada pels alumnes, professorat i PAS del centre que té com a objectiu oferir una família escolar als nois i noies que es troben perduts, desorientats i que, sobretot, són sensibles a entrar a formar part d’una banda urbana Text: Bàrbara Munar/ Fotografia: Mayte Torres LA FAMÍLIA ESCOLAR, UNA ALTERNATIVA A LES BANDES El projecte escolar «Bandes fora!», de l’Institut Joan d’Àustria, ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona fen les regnes d’aquesta feina. La Gemma Castro explica que en l’adolescència les figu- res adultes són figures llunyanes: «El que els pugui dir un assistent o assistenta social o un mosso d’esquadra els entra per una oïda i els surt per l’altra. En canvi, quan la implicació parteix d’ells mateixos i són ells, un igual, el que els ho explica, la cosa és diferent, perquè no és allò que et diuen els grans». Les bandes, per a aquests nois i noies que es troben perduts i desorientats, són com una segona família, per això la Gemma Montoya explica que «un noi, sigui d’aquí o de fora, si té estabilitat emocional és molt difícil que en- tri en una banda, llevat que sigui un predelin- qüent. El que és important és que tingui esta- bilitat emocional», una estabilitat que s’intenta aconseguir amb el suport que ofereix el cen- tre, elles dues i la resta d’alumnes. La Gemma Montoya explica que per tal d’oferir alterna- tives d’oci als nois i noies s’aprofiten tots els equipaments del barri: «Tenim alumnes que es- tan al centre de recursos fent activitats de ball o de guitarra. Nosaltres podem oferir futbol o bàsquet, però aquestes activitats són limitades. [...]. Si les bandes són una família, nosaltres som una alternativa a aquesta família». LES EXPERIÈNCIES La iniciativa «Bandes fora!» té com a grup de base cinc alumnes que han viscut en primera persona la realitat de les bandes urbanes i que s’encarreguen d’explicar la seva expe- riència a altres estudiants per tal de convèn- cer-los que no hi entrin. L’Edi és un d’aquests nois. Va estar a punt d’entrar en una banda, però després de ser aconsellat per un amic i de veure com un cosí seu anava a la presó acu- sat d’assassinat, va decidir no entrar-hi. Molt diferent va ser l’experiència de l’Alejandro, un noi de 16 anys que ja amb sis era integrant d’una banda a l’Equador. Quan els seus pares van venir a Barcelona a treballar, ell va que- dar sota la custòdia dels seus avis i poc des- prés va entrar a la banda. Durant sis anys, va viure una realitat extremadament violenta. Així i tot, no es va plantejar abandonar les ban- des fins que no va arribar a Barcelona. Ara que sap com funcionen, ajuda i aconsella, junt amb els seus companys de «Bandes fora!», als estudiants que podrien entrar en una banda. Una de les tasques dels integrants de «Ban- des fora!» és observar les actituds dels seus companys i adonar-se dels estudiants que són més sensibles a entrar dins una banda. L’Edi explica que a tots els centres hi ha captadors que busquen nois i noies que vulguin entrar a les seves bandes. Quan els qui participen en el projecte detecten joves susceptibles de en- trar-hi, es fan tutories per tal d’evitar que ho facin. Aquest curs han ajudat sis alumnes. La valoració que es fa d’aquest projecte és molt positiva, perquè la feina dóna fruits: la resposta dels nois i la creació d’una gran fa- mília al centre. El projecte ha estat reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona pel treball fet durant deu anys per aconseguir que l’a- lumnat d’origen estranger participi de la vida ciutadana i que no formi part de bandes..., perquè a la ciutat hi ha alternatives. e tablir uns lligams de confiança imprescindibles en qualsevol relació, encara més necessaris en una situació d’ensenyament-aprenentatge. Cal recordar que parlem de l’adolescència, una etapa en què l’adult és considerat el pe- sat, el repressor i, fins i tot, sovint, l’enemic. Sense vincle de confiança entre alumnat-pro- fessorat, aquest projecte no es podria haver dut a terme. Aquesta és una tasca constant que requereix l’esforç d’escoltar i valorar els neguits dels adolescents, les seves opinions i les seves necessitats per tal d’aconseguir que donin el millor que hi ha en ells i que superin les seves mancances. Un altre dels resultats positius que s’ha de va- lorar és el treball en grup com a eina fonamental per assolir uns objectius. El diàleg, la posada en comú i el consens que porten a la cohesió. De manera més directa i no per això menys important, al contrari, hi ha l’èxit obtingut en la prevenció davant el risc que l’alumne s’ads- crigui a les anomenades bandes i, com a al- ternativa, la creació de colles d’amics. Força alumnes es replantegen la idea d’incorporar- se a una banda i d’altres en surten. En darrer lloc, s’elimina qualsevol signe o símbol de pertinença a bandes dins del centre: ni roba, ni objectes, ni baralles, ni llenguatge corporal és acceptat a l’institut, ni per la comunitat adulta ni, sobretot, pels mateixos alumnes. La llibertat de decidir si formar part d’una banda o no és individual i privada, i com a tal no té cabuda dins de l’horari lectiu. És una decisió col·lectiva poder dir: al cen- tre, BANDES FORA! Gemma Castro Premi Ciutat de Barcelona d’Educació i Coor- dinadora de Llengua, Interculturalitat i Co- hesió Social de l’INS Joan d’Àustria Gemma Montoya Premi Ciutat de Barcelona d’Educació 2010 i tutora d’aula d’acollida de l’INS Joan d’Àustria 08/09 PROTAGONISTES La família escolar, una alternativa a les bandes 10 JO TAMBÉ EDUCO Lot Tortajada Mestre d’Atencions Domiciliàries Educatives 11/15 A FONS Educar en el temps lliure? Simplement educar 22/23 APUNTS A participar s’aprèn participant 19L’ENTREVISTA18 L’ENTREVISTA núm. 77 juny 2011e núm. 77 juny 2011 e «Educar amb Un jove filòsof i politòleg format en el moviment escolta convertit en director d’una escola d’economistes; un llicenciat en biologia que ha passat a ser el director d’una entitat no lucrativa d’acció social i educativa. L’Eduard Vallory i en Rafael Ruiz de Gauna es van trobar per, des de les seves diferents formacions i experiències, debatre al voltant de les entitats i l’educació en el lleure. El diàleg permet descobrir un complex món que, malgrat la seva gran tradició, continua debatent entorn del model que s’ha de seguir. Text: Oriol Guiu, Araceli Vilarrasa i Bàrbara Munar / Fotografies: Pepa del Pozo RAFAEL RUIZ DE GAUNA Director de l’Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés EDUARD VALLORY Director General de la Barcelona Graduate School of Economics i autor del llibre L’escoltisme mundial Per començar, potser ens aniria bé que ens expliquéssiu com defi-niu l’escoltisme i l’esplai? Rafael: Els centres d’esplai són entitats d’educació en el lleure que, ha- bitualment els caps de setmana, organitzen activitats, tallers i sortides perquè els nois i noies treballin uns valors i s’impliquin en un treball co- munitari. Eduard: L’escoltisme és un moviment que busca, fonamentalment, do- nar als infants i joves una autonomia de pensament i d’actuació. El seu objectiu és formar individus amb criteri propi i amb capacitat d’acció que esdevinguin ciutadans actius. El treball educatiu de l’escoltisme és molt difícil d’explicitar perquè es basa en una experiència molt pro- funda en què nois i noies interactuen durant una convivència en la na- tura i en què el rol dels educadors no és tan determinant com ho és en l’educació formal sinó que és molt més d’acompanyant en un procés de descoberta i de formació d’aquesta autonomia i capacitat de pensar. Els dos elements fonamentals d’aquesta acció educativa són la convi- vència i el fet que aquesta es dóna en un marc de valors comuns. És un model que deixa una petjada molt intensa. Què ha passat en el món del lleure educatiu els últims 25 anys? Rafael: Moltes coses. Les ofertes i els agents han canviat moltíssim. I no parlo només del lleure educatiu sinó del temps lliure en general, que ha canviat radicalment. Abans era un espai on governava la família, però ara les ofertes arriben des de les administracions, les empreses o les mateixes entitats de lleure. Les necessitats han canviat amb les no- ves estructures familiars, els valors, l’envelliment, les migracions... Eduard: Fa 25 anys, jo era un adolescent i dedueixo que el que ha can- viat és la concepció social de l’infant. Avui l’infant és un bé escàs, i això significa que ha passat a tenir un rol molt més central en la societat, i no necessàriament en un sentit positiu. S’ha tendit a la sobreprotecció, a garantir la seva competitivitat i a obsessionar-nos progressivament per la seva seguretat. Això comporta una demanda d’acció educativa diferent per part dels pares i mares i també per part de la societat. Alhora, l’escola ha adoptat molts elements que tradicionalment es tro- baven en moviments com l’escoltisme, potser perquè molts mestres n’han format part: elements més creatius, d’expressió i més relacionats amb la natura. Per tant, el món de l’educació en el lleure també ha hagut de reinventar-se. Què és el que ens diferencia ara? L’escoltisme permet que els nois i noies siguin veritablement autònoms, que tinguin capacitat de decidir sobre coses que afecten la seva vida, que tinguin capacitat de pensar per ells mateixos i que sàpiguen distingir ser de tenir. Tot això, tenint en compte que estem en un entorn de sobrepro- tecció, de consumisme obsessiu i de necessitat de seguretat total, és una eina fonamental per al desenvolupament dels infants, que és molt diferent de les necessitats de fa vint-i-cinc o trenta anys. Rafael: També hi ha hagut un canvi relacionat amb la igualtat d’oportu- nitats. En un moment en què l’accés a l’escola és universal, hi ha altres espais en què s’estan gene- rant exclusions socials. I molt de tot això té a veure amb el lleure. Hem de reivindicar que hi hagi espais de lleure en què els nens i les nenes es puguin desen- volupar, créixer, etcètera; però també que puguin tenir-hi accés tots i totes. La Convenció dels drets de la infància parla del dret al lleure, i potser caldria plantejar la seva universalització. l’exemple» RAFAEL RUIZ «Té un gran valor que hi hagi persones que dediquen el seu temps lliure al servei dels altres en una tasca educativa.»EDUARD VALLORY: «L’escoltisme va ser pensat des de la lògica comunitària dels germans grans que s’encarreguen dels petits.» 18/19 L’ENTREVISTA Eduard Vallory i Rafael Ruiz de Gauna «Educar amb l’exemple» la co lu m n a LA T IR A C Ò M IC A D E ... Se rg i B o sc h / E sc o la M as sa na «La Columna» està oberta a la participació dels lectors i lectores que vulguin fer-nos arribar les seves reflexions, pensaments, opinions o anècdotes. L’extensió no pot superar els 2.700 caràcters (comptant els espais en blanc). Envieu els vostres escrits a imebrevista@bcn.cat LA COLUMNA Qui mana a casa? 31UNA MICA DE TOTnúm. 76 maig 2011 e30 UNA MICA DE TOT núm. 76 maig 2011e BARCELONA EDUCACIÓ SUBSCRIPCIÓ GRATUÏTA www.bcn.cat/educacio SOM XARXA >>Sant Martí, districte educador PROTAGONISTES >>La família escolar, una alternativa a les bandes ESCOLTISME I ESPLAI: EL VALOR AFEGIT DE LES ASSOCIACIONS EDUCATIVES A FONS >>Educar en el temps lliure? Simplement educar L’ENTREVISTA >>Eduard Vallory i Rafael Ruiz de GaunaAPUNTS >>L’experiència de viure l’esplai Núm. 77 juny 2011La revista de la ciutat educadora C al idear el mot filiarcat? Aquest segle XXI ma- nen els fills. A casa ja no mana la mare i el pare. Un dels temes quotidians i del problemes pràc- tics de moltes famílies té a veure amb la manca de control i d’autoritat vers el seu fill/a. Sovint, els infants troben poques normes i límits; per tant, tendeixen a «fer el que volen» en lloc de «fer el que toca», perden el res- pecte a l’adult i mostren pautes conductuals deficitàries. Com a mestre especialista en educació infantil, quan realitzo les entrevistes personals amb les famílies, una quarta part del temps la dedico a aspectes relacionats amb el procés d’aprenentatge escolar de l’infant. La resta, la dedico a orientar i escoltar les mares i els pares sobre la manera d’interactuar, tractar, educar els seus fills/es en l’aspecte conductual, i provo de fomentar el respecte. Solen haver-hi diversos tipus de famílies: les que no s’a- donen de la manca de normes o límits a casa però volen millorar; les que no admeten patir un problema de rols amb el seu fill/a ni accepten ajut; les que necessiten es- coltar l’opinió del mestre/a per pal·liar les inseguretats i assolir confiança en la seva tasca educativa, i també les que no necessiten cap orientació. Els dubtes, inseguretats i pors els tendeixen a expressar amb preguntes com: «què faig perquè la meva nena es vesteixi sola al matí, segui a la cadira quan sopem, em doni la mà al carrer, no salti al sofà, m’escolti i em faci cas…?» Generacions anteriors de pares i mares no pregunta- ven als docents com actuar amb els fills/es, per què avui sí? Per què moltes famílies no disposen del que anomeno «lògica educativa» (independentment de l’estatus so- cioeconòmic i cultural, l’edat, la quantitat de temps de- dicat als infants i el tipus de família)? Per què necessiten dialogar sobre la seva comesa educativa? Per què els costa actuar davant d’aquesta nova generació d’infants més desperts? L’orientació que ofereixo a les famílies es basa en mos- trar-los tècniques de modificació de conducta, estratè- gies perquè l’infant els faci cas, exemples pràctics d’aula que m’han funcionat…, però en molts casos, simplement establint un diàleg, escoltant-los i oferint-los el meu punt de vista personal, lògic i de sentit comú, assoleixen la se- guretat i les pautes que necessiten. Probablement, aquesta orientació familiar que duem a terme molts mestres s’hauria de generalitzar creant la fi- gura de «mestre coordinador orientador familiar», que treballaria de manera propera amb les famílies, elaborant tallers d’orientació educativa i debats, desenvolupant projectes de reeducació familiar, creant una guia d’ac- tuació… i col·laborant amb els diferents professionals en educació. Daniel Español i Milán Mestre tutor de P3 Eduard Vallory és doctor en Ciència Política amb latesi L’educació en la ciutadania global, que és labase d’aquest llibre. Però la seva vinculació a l’es- coltisme és prèvia al seu treball acadèmic: va ser cap d'a- grupament de l’AE Pere Rosselló i de l’AE El Pi de Les Corts, cap de Relacions Exteriors d’EC, comissari Interna- cional de la FCEG i president de la Fundació Escolta Josep Carol, així com president del Consell Nacional de la Jo- ventut de Catalunya. Tot això ens indica que és un llibre viscut en primera persona. L’obra recull els principals elements que caracteritzen el moviment escolta arreu del món, la combinació d’ar- relament local, compromís nacional i dimensió global. Amb voluntat didàctica, el llibre d’Eduard Vallory explica com l’escoltisme és present a més de 165 països, amb 30 milions de persones, quin ha estat el seu desenvolu- pament històric, quins principis comparteix arreu del món i com equilibra la identitat nacional i la pertinença global. En la presentació que es va fer al CCCB, el 28 de se- tembre de 2010, es va poder veure i viure com l’escol- tisme ha tingut influència sobre tota la nostra classe po- lítica de la transició. L’acte va consistir en un col·loqui moderat per la rec- tora de la UOC, Imma Tubella, i en què van participar Jordi Pujol i Ernest Benach, així com el mateix Eduard Vallory. Al col·loqui es va parlar de l’escoltisme com a eina de trans- formació social i es va remarcar la seva importància en la història recent de Catalunya. Els dos expresidents, de la Generalitat i del Parlament respectivament, van conèixer l’escoltisme des de dins i van coincidir a destacar el seu pa- per en la construcció d’una ciutadania crítica i compromesa. Una de les anècdotes més divertides es va produir quan el president Pujol va explicar que, en una visita a un campament escolta quan tenia 25 anys li van dema- nar que acompanyés un infant al metge. Aquest infant era el futur president Pasqual Maragall, que també es tro- bava a l’acte, seguint el col·loqui des de la primera filera. Un aspecte interessant a ressaltar és el tema de la co- educació, que es va donar als anys seixanta a Europa i que va comportar un important avenç. D’altra banda, quan l’autor explica que en la dècada de 1970 l’escoltisme va passar de l’apoliticisme tradicional a l’apartidisme, em sem- blava reviure els debats que en aquests mateixos anys te- níem a les escoles del nostre país. Per acabar, el sentit d’aquestes paraules pot ser un bon resum d’un llibre que fa de molt bon llegir: moviment, au- togovern, educatiu, gent jove, independent, obert a tot- hom, treball en equip, activitats a la natura, aprendre fent… Roser Colomer Biblioteca Artur Martorell L’escoltisme mundial. La discreta remor d’un bosc que creix Eduard Vallory, Barcelona: Editorial Proa Els llibres que surten en aquesta secció els podeu trobar a la Biblioteca Artur Martorell de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/educacio/arturmartorell Ciència i tecnologia a l’entorn del Tibidabo El passat dia 18 de març vam anar al Parc d’Atraccions del Tibi-dabo per tal de fer l’activitat didàctica «Ciència i tecnologia a l’en-torn del Tibidabo» que des de fa tres anys té lloc al voltant de les atraccions. Com a professora de la matèria de física i companya d’altres professors de tecnologia, haig de dir que em sembla una de les propostes educatives més interessants des del punt de vista tec- nologicocientífic. Enguany és el tercer any que hi assistim, i això vol dir que ens ha satisfet gratament des del començament inici i que ja forma part del programa fix de sortides del nostre institut. La proposta, que consisteix a estudiar un total de sis atraccions al llarg de tres hores de durada ens ha semblat, una vegada més, molt ben ubicada dins del currículum de 3r i 4t d’ESO, així com en els bat- xillerats científic i tecnològic. No se surt gens del temari establert pel Departament d’Ensenyament i aconsegueix que els alumnes de les diferents edats que enguany hi han participat s’ho hagin passat fan- tàsticament al llarg del matí, visualitzant d’una manera pràctica, àgil i fresca els conceptes de física i tecnologia que es poden extreure de les atraccions. Haig de dir que el primer any ens vam deixar portar per la pro- posta que se’ns va fer des de la coordinació de l’activitat didàctica. Aleshores era per a nosaltres del tot desconeguda i hi anàvem una mica a l’espectativa, però de seguida vam veure la força del sistema utilitzat: es basa en una explicació breu al peu de l’atracció amb un dossier molt pautat que se’ns dóna al mateix Parc i al començament de la jornada. Hi ha tot un seguit de qüestions que exprimeixen al màxim les possibilitats educatives de cadascuna de les atraccions i que els alumnes han d’anar contestant amb l’ajuda dels monitors. Un cop s’ha explicat, els alumnes pugen a l’atracció per tal d’expe- rimentar-la, però ara amb els conceptes apresos. Per tant, es cobreix al màxim l’aprenentatge i l’educació. Això sí, l’explicació s’adapta al nivell dels alumnes, ja que, en tot moment hi ha un diàleg entre els professors acompanyants del grup i el monitor. En el nostre cas, vam estudiar les maquetes del Museu dels Au- tòmats, els autos de xoc, les cadiretes voladores, l’Hurakan, la nova muntanya russa i el Tibidabo Exprés. Conceptes com ara la força centrípeta, l’energia potencial que es transforma en cinètica, el càlcul d’una velocitat mitjana, els engra- natges, la fricció, l’acceleració, les màquines i el moviment, s’expli- quen d’una manera clara i amena en un entorn únic, amb el Parc tancat per a nosaltres sols i acompanyats per monitors que són estudiants universitaris de carreres tècniques. Tot plegat fa que les explicacions i les respostes a les preguntes dels professors i dels alumnes siguin del tot satisfactòries. Per tant, animeu-vos a fer-la. Val realment la pena. Anna López Casado Directora de l’Institut Castellbisbal Professora de Física i Química 30/31 UNA MICA DE TOT 3A MOSTRA DE RECERCA JOVE DE BARCELONA La Mostra de Recerca Jove de Barcelona del curs 2010-2011 tindrà lloc el 18 de juny al parc de la Ciutadella. La Mostra, convocada conjuntament pel Consorci d’Educació de Barcelona i l'Institut d’Educació, serveix per donar a conèixer els treballs de recerca de batxillerat més reeixits i per reconèixer l’esforç realitzat per l’alumnat i pel professorat que els tutoritza. Aquesta tercera edició de la mostra de recerca de ciutat se celebrarà en el marc de la Festa de la Ciència de Barcelona 2011 i culminarà un procés de treball que va començar als centres, va passar per una fase de selecció als districtes i s'acaba oferint als 28 alumnes finalistes la possibilitat de comunicar les seves recerques al conjunt de la ciutadania. www.edubcn.cati FAMÍLIES I ESCOLA: LA SÈRIE EDUCATIVA DE TELEVISIÓ La tercera temporada de la sèrie Famílies i escola torna a les televisions locals amb la voluntat de continuar augmentant la sensibilització de la societat sobre la importància de la funció educativa de les famílies. És un programa que té com a objectiu reivindicar el paper central de les famílies en l’acompanyament educatiu dels seus fills i estimular que l’administració local doni respostes a les necessitats de suport educatiu que tenen les famílies. La sèrie de televisió Famílies i escola es pot veure per mitjà d’un bloc que promou la Xarxa de Televisions Locals. S’hi poden veure tots els capítols emesos durant dues temporades i un espai de debat en què famílies i professionals intercanvien comentaris sobre cada tema plantejat. www.bcn.cat/educacioi CONCURS «ADAPTATS, LLESTOS, JA!» La Fundació BCN Formació Professional ha posat en marxa a Internet un concurs que té com a objectiu donar a conèixer la formació professional i l’oferta de Barcelona a totes les persones més grans de 16 anys. Per tant, inclou els estudiants d’ESO, batxillerat i formació professional, com també totes les persones que tinguin pensat estudiar durant el curs 2011-2012. Es tracta d’aprofundir en alguna de les 150 especialitats que ofereix la Guia FP 2011, escollir-ne una, caracteritzar-se i fer-se una fotografia. La participació pot fer-se individualment i en grup. El concurs demanarà altes dosis de creativitat i és una iniciativa recolzada en les xarxes socials. www.adaptatsllestosja.cati TASTET DELS CURSOS OBERTS DEL CONSERVATORI El passat 11 de juny, el Conservatori Municipal de Música de Barcelona va oferir una jornada oberta a tothom per donar a conèixer els «Cursos oberts». Les activitats participatives incloïen classes obertes, taula rodona-col·loqui, taller de dansa i concert de cloenda. Es va celebrar un taller pràctic de danses del món, una taula rodona on es va tractar el tema «Què ha aportat a la teva vida el fet d’aprendre música?», el professor Albert Sardà va fer un tastet al curs «L’òpera i la música dels nostres dies» i, per acabar, es va celebrar un concert amb el cor integrat per alumnes del curs obert «Vols aprendre música?» Els «Cursos oberts» són de caràcter divulgatiu i de temàtica variada. L’oferta és tant per a persones sense coneixements musicals com, en cursos especialitzats, per als qui tenen formació musical. La inscripció és, cada any, entre dels mesos de setembre i octubre. www.cmmb.cati PROGRAMA D’ACTIVITATS ESCOLARS Si us apropeu el 30 de juny a la presentació del Programa d’Activitats Escolars (PAE), coneixereu les entitats que conformen el Consell de Coordinació Pedagògica i els recursos i activitats escolars que posen al vostre abast. Podreu connectar directament amb els seus tècnics, així com assistir a presentacions d’algunes de les moltes activitats que configuren el PAE i que poden ser de gran utilitat per a la vostra pràctica docent. També tindreu la possibilitat d’assistir a alguna de les visites guiades a les exposicions de Cosmocaixa. A partir de les 17.15 hores, se celebrarà una taula rodona on es tractarà dels valors bàsics presents en l’educació per a una societat lliure. Hi participaran Joan Manuel del Pozo, professor de Filosofia de la Universitat de Girona i conseller de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; Milagros Pérez Oliva, periodista i defensora del lector a El País; i Sergi Belbel, director artístic del Teatre Nacional de Catalunya. www.bcn.cat/educacio/pae i 23A EDICIÓ DE LA MOSTRA DE PROGRAMES El passat mes de març es va celebrar la 23a edició de la Mostra de Programes Culturals amb la participació de l’alumnat de 23 centres educatius de la ciutat en l’espectacle de dansa contemporània «Espai Flotant», composat especialment pel coreògraf Sebastià Garcia Ferro i interpretat pels alumnes de l’Escola Municipal de Música de Nou Barris. El projecte educatiu «Tot Dansa», de la Mostra de Programes Culturals, té com a objectiu introduir cada any noves formes de dansa als centres de secundària i facilitar a l’alumnat el coneixement i la pràctica de diferents formes d’expressió. Aquesta mostra la impulsa l’Institut d’Educació i compta amb la col·laboració del Mercat de les Flors i de l’Escola de Dansa de l’Institut del Teatre. www.bcn.cat/educacioi NOTÍCIES... ...>> EDUCAR EN VALORS, AUTOESTIMA I DIVERSITAT Seguint la línia encetada en edicions anteriors, l'Associació de Pares i Mares de Gais i Lesbianes va celebrar el passat 4 de juny el seu congrés anual, que enguany ha estat dedicat a un tema monogràfic: l'educació i les famílies. La inauguració va anar a càrrec de Jordi Budó Salellas, director de l’Àrea per a la Igualtat de Tracte i No Discriminació de les Persones (LGTB) del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. Se celebraren diferents taules rodones, com «Educar en els valors, l’autoestima i la diversitat a les nostres famílies» o conferències com «¿Quién protege los derechos de los adolescentes homosexuales?», a càrrec d’Iñigo Lamarca, Ararteko del País Basc. Durant el congrés es van dur a terme, de manera simultània, els tallers per a joves i adolescents que participen en la trobada estatal. www.ampgil.org/cai LLIBRES DE CONTES POPULARS L’Auditori Axa de l’Illa Diagonal va acollir el 31 de maig l’acte de presentació del llibre Junts dibuixem i cantem 2, resultat del projecte «Junts», en el qual cooperen escoles de Barcelona juntament amb escoles de Tànger (Marroc). Durant el mes de maig es van presentar dos llibres més fruit d’aquest projecte interdisciplinari, Dibuixa’m un conte 3 i Dibuixa’m un conte 4, treballats amb escoles de Kédougou (Senegal) i de Quito (Equador), respectivament. Tots tres llibres recullen contes populars i il·lustrats, i Junts dibuixem i cantem 2 hi incorpora cançons. El projecte vol apropar mons allunyats geogràficament però, alhora, propers a les nostres aules. Així mateix, ajuda a establir intercanvis entre escoles de realitats ben diferents i contribueix al coneixement mutu, en analitzar d’una manera transversal i des d’una perspectiva crítica les situacions de desigualtat al món. www.edubcn.cati 4 NOTÍCIES núm. 77 juny 2011 5NOTÍCIESe núm. 77 juny 2011 e04/05 NOTÍCIES 25APUNTSnúm. 77 juny 2011 e24 APUNTS núm. 77 juny 2011e Pau Fuentes Lloveras Coordinador Equip General. Sector Barcelona. Esplais Catalans Monitor Esplai l’Olivera Rodona T ot va començar l’any 1996. Els meus pares, que necessitaven descansar i gaudir d’algun cap de setmana sense criatures, ens van apuntar, a la meva germana i a mi, a l’esplai del barri. Ha estat una de les seves millors decisions: l’Esplai l’Olivera Rodona ens ha permès accedir a un món d’oportunitats. Ja de petits ens hi sentíem com a casa. Els monitors i moni- tores eren els nos- tres herois de carn i ossos, els admirà- vem perquè ens ho donaven tot. Les ac- tivitats i els jocs que ens preparaven, les ex- cursions i les hores sense son per culpa de les nostres aventures nocturnes són, sens dubte, un tresor de la nostra memòria. A l’esplai podíem fer coses diferents: parti- cipàvem, decidíem..., érem part d’un projec- te. Per sobre de tot, gaudíem de les colònies de primavera i d’estiu, ja que eren dies on compartir amb els altres, sentir-se realitzat, les aventures i la màgia es feien realitat, i tot plegat formava una sintonia genial. L’esplai era l’eina, i l’excusa, que ens permetia inter- actuar amb el barri i la societat. Ens relacio- nàvem amb tothom, petits o més grans. Era un exercici de convivència meravellós. Ens vam anar fent grans i va arribar el dia de la gran decisió. De fet, ja ho teníem deci- dit des de feia temps. No vaig poder deixar escapar l’oportunitat i el setembre de l’any 2006 vaig començar l’aventura de les aven- tures. Ara puc dir que ser monitor m’ha can- viat la vida. L’esplai és una organització que cal admi- nistrar i dirigir. Per fer-ho, l’equip de moni- tors i monitores ens organitzem en diferents càrrecs i comissions. Buscar finançament pro pi i extern, comprar els materials i fer les campanyes de difusió per donar-nos a conèi- xer ha resultat molt instructiu. També ha es- tat interessant haver de relacionar-nos amb les entitats bancàries, amb les administra- cions públiques i amb altres entitats de Bar- celona i arreu. A través de l’Escola Lliure el Sol, els monitors i monitores ens formem a l’estiu i al llarg del curs per continuar creixent com a educadors i com a entitat, però també com a persones. Les famílies són una de les parts més im- portants de l’esplai. La relació amb els fami- liars dels infants i joves ha estat, en general, sempre molt bona. No obstant això, en oca- sions ens hem vist immersos de ple en pro- blemàtiques socials, algunes realment greus. Quan t’expliquen segons quina cosa o quan et trobes amb alguna història que afecta di- rectament un dels teus infants, madures de cop. Hem treballat de valent per intentar re- soldre tots els problemes i, quan ha calgut, hem derivat aquelles situacions realment crí- tiques als serveis socials de l’ajuntament i a les autoritats pertinents. La dedicació a l’esplai per part dels monitors i monitores depèn de molts factors. Crec que és decisiu el nivell de motivació i d’il·lusió que un té en el projecte, però també el temps de què es disposa per poder-s’hi dedicar. Cal tenir en compte que es tracta d’un associa- cionisme voluntari i que, per tant, els educa- dors estudien o treballen i, sovint, fan les dues coses alhora. A mi l’esplai m’ha robat –per dir- viure l’esplai L’experiència de La responsabilitat i el voluntariat és com la participació, o es pràctica o és impossible adquirir-la en una biblioteca. Marxar d’excursió i de colònies amb un centenar d’infants i joves sota la teva responsabilitat és impactant i fa por, però si et passen coses i a vegades t’equivoques és perquè et mous. I, nosaltres, els monitors, ens movem, perquè els infants i els joves tenen dret a gaudir de la natura en un entorn educatiu. Fotografia: Mayte Torres L’aventura de les aventures comença quan el nen o nena es fa gran i decideix fer-se monitor o monitora Les activitats i els centres d’interès, la màgia que envolta les colònies, sempre serà millor i més intensa si els educadors gaudeixen en un entorn de treball agradable. ho així– moltes hores, ja que ha estat durant molts anys una de les meves prioritats. En aquests anys he après que la responsa- bilitat és com la participació, o es practica o és impossible adquirir-la en una biblioteca. Marxar d’excursió i de colònies amb un cen- tenar d’infants i joves sota la teva responsa- bilitat és impactant. Sempre poden passar co- ses, i això a vegades et fa por, però, com diu ma mare: si et passen coses i a vegades t’e- quivoques és perquè et mous, i nosaltres, els monitors, ens movem, perquè els infants i els joves tenen dret a participar i a gaudir de la natura en un entorn educatiu. S’han de po- der divertir, aprendre jugant i, de pas, adqui- rir nous hàbits i valors. Tot això no té preu. No hem d’oblidar que l’esplai és també un centre que cohesiona, un generador de ben- estar social. Les persones amb qui has com- partit equip de monitors acaben sent una pe- tita família. Sempre recordaré aquelles reunions on canviar el món semblava possi- ble, però també aquelles en què no sabíem diferenciar el que era l’amistat del que era la feina. Dialogant s’aprenen moltes coses. Co- ordinar-se amb la resta de companys no sem- pre ha estat senzill, però crec que ens n’hem sortit prou bé. Quan l’equip està cohesionat, l’entitat ho nota i a l’inrevés. Sens dubte, les millors colònies han estat aquelles en què l’e- quip ha estat més motivat i ha fet més pinya. Els infants i els joves són els primers a ado- nar-se’n, ja que són els principals receptors del bon ambient que hi ha al si de l’equip. Les activitats i els centres d’interès, la màgia que envolta les colònies sempre serà millor i més intensa si els educadors gaudeixen en un en- torn de treball agradable. La meva etapa com a monitor està arri- bant al seu final. En aquests moments és quan veus que el canvi generacional i el relleu són dos aspectes que s’han de tenir en compte i que cal treballar-los. Als monitors i monitores més antics ens toca deixar pas a les noves generacions de monitors i monito- res. Quan el pròxim mes de setembre deixi de ser monitor, no voldrà dir que m’oblidi de tot per sempre, ni de bon tros. Estaré en tot moment en disposició de donar un cop de mà en allò que faci falta. Així mateix, continuaré vinculat activament al moviment. Participaré en el Casal de Joves el Racó, que va néixer per donar una conti- nuïtat al projecte de l’esplai i permetre que les persones que han estat monitores puguin continuar-hi vinculades. També continuaré participant com a voluntari en el si d’Esplais Catalans, una associació d’esplais laica i pro- gressista que treballa des del voluntariat per a la transformació social mitjançant l’educació en drets dels infants. Sempre hi haurà joves compromesos amb l’entorn que, amb la il·lusió que els caracte- ritza, continuaran fent esplai, però cal que des la societat en general reconeixem tal i com es mereix la seva tasca educativa i social. e Els monitors i monitores eren els nostres herois de carn i ossos, els admiràvem perquè ens ho donaven tot. 24/25 APUNTS L’experiència de viure l’esplai L’aventura de les aventures comença quan el nen o nena es fa gran i decideix fer-se monitor o monitora 27APUNTSnúm. 77 juny 2011 eAPUNTS26 e núm. 77 juny 2011 Caus i esplais: educant contra la indiferència Els agrupaments i esplais de la ciutat formen, sobretot, persones que tenen molt clar que no estan soles en aquest món i que hi ha molta feina a fer. LA BOSSA SOLIDÀRIA - BOSSA SALUDABLE Acció Escolta de Catalunya La Bossa Solidària – Bossa Saludable és una acti-vitat que fan els agrupaments escoltes d’Acció Escolta de Catalunya als mercats municipals de Bar- celona des de ja fa 14 anys, en el marc del Dia Mundial de l’Alimentació i de l’Eradicació de la Po- bresa, i en col·laboració amb l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona. A través d’aquesta activitat, els infants i joves dels agrupaments escoltes de l’en- titat recullen queviures i fan un seguit d’activitats contextualitzades en la temàtica del projecte, als seus mercats més propers. L’objectiu és denunciar la manca d’igualtat d’oportunitats i la necessitat d’un canvi de plantejament en el consum a partir de la promoció d’una ciutadania cívica i activa que s’impliqui en la vida col·lectiva i en l’esforç de tots i totes per aconseguir més justícia social. DE CAMPAMENTS AMB ELS AVIS I ÀVIES DEL BARRI Escoltes Catalans Viure una experiència en primera persona és la manera més encoratjadorad’aprendre. Per això, la unitat de Pioners/es (15-17 anys) de l’Agrupa- ment Escolta El Pi de Les Corts, d’Escoltes Catalans, va decidir dedicar els dar- rers campaments de Setmana Santa a conviure amb un col·lectiu del barri i fer una activitat basada en la metodologia de l’aprenentatge servei. En primer lloc, els Pioners es van plantejar quin col·lectiu del barri en situació de possible risc d’exclusió social volien conèixer. Després de par- lar-ne i reflexionar-ho durant algunes sessions, van determinar que volien conviure amb la gent gran. No cal dir, doncs, que van ser uns campaments de Setmana Santa atí- pics! I és que durant els tres dies dels campaments els pioners no van sor- tir del barri i els van passar, bàsicament, en una residència propera al cau, dormint en una escola veïna i fent els àpats a l’Ateneu. Els Pioners escoltaven amb atenció les narracions dels avis i àvies i, de mica en mica, i sense adonar-se’n, anaven entenent millor com eren i què sentien. Però l’experiència no era únicament enriquidora per als pioners i les pio- neres; també ho va ser per als avis i àvies. El desconeixement mutu va anar minvant al llarg dels tres dies, desmuntant tòpics en molts casos. Els pioners van valorar, entre d’altres aspectes, el valor d’escoltar i de ser escoltat. EL CAU AL CARRER: TOTS FEM SERVEI! Minyons Escoltes i Guies de Catalunya Fa uns mesos, els vuit agrupaments escoltes i guies del sector 4 de la demarca-ció del Barcelonès de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya van dur a terme el projecte «El cau al carrer: tots fem servei!». Es basava en l’eix del curs de MEG: el servei. Aquell dia ens vam trobar tots els infants i joves dels caus al parc de Joan Miró per tal que cada unitat (grup d’edat) dugués a terme un servei concret. Aquests serveis es van concretar en diferents activitats, col·laborant amb altres associacions. Amb aquesta activitat, els joves i infants van adquirir una sèrie d’a- prenentatges a la vegada que van contribuir a millorar el nostre entorn i, per tant, la nostra societat. Així doncs, Castors i Llúdrigues (de 6 a 8 anys) van fer una recollida per al Banc d’Aliments de més de 400 quilos de menjar. Llops i Daines (de 8 a 11 anys) van col·laborar amb el Centre de la Platja per aprendre els tipus de residus, i després en van fer una recollida per les platges de Barcelona. Al mateix temps, Ràngers i Noies Guies (d’11 a 14 anys) van visitar diferents residències de gent gran per crear un espai d’intercanvi de vivències, experiències i jocs amb els avis i àvies. D’altra banda, Pioners i Caravel·les (de 14 a 17 anys) podien escollir entre col·laborar amb el Banc de Sang i Teixits de la Vall d’Hebron i l’Hospital Clínic, tot sensibilitzant la gent sobre la importància de la donació de sang; o sensibilitzar els veïns del parc de Joan Miró sobre les desigualtats i la desmilitarització de l’educació mitjançant el teatre social. De la seva banda, Trucs (de 17 a 19 anys) també podien escollir entre compartir una estona i fer una activitat amb un grup de discapacitats, o bé fer una visita al Museu de la Immigració, amb nouvinguts i amb la col·laboració de la Plataforma per la Llengua. LA CANTADA-BALLARUCA DE LA CAMPANYA «LOCALITZA’T» Esplais Catalans-Esplac El passat dissabte 26 de febrer no va seruna tarda d’esplai normal per als esplais de Barcelona d’Esplais Catalans–Esplac. I és que més de 500 infants/joves/monitors i pa- res/mares es van reunir a la plaça de la Ca- tedral de Barcelona per autoreivindicar-se. Va ser en el marc de la «Cantada Ballaruca», una activitat per reclamar millors locals per als es- plais de la ciutat. Es tractava de fer una acció visual i festiva que impliqués els esplais de la ciutat, en el marc de la campanya «Localit- za’t» d’Esplac, amb la qual es reclama més reconeixement a la tasca socioeducativa dels esplais laics de Barcelona i millors locals per poder dur-la a terme amb garanties. I, efectivament, va ser una tarda diferent, dedicada a cantar a plens pulmons la cançó del «Localitza’t», que prèviament tothom, petits i grans, havien après, i que, a ritme del We will rock you, de Queen, la seva tornada reclamava «Volem un local». Com en d’altres causes, els esplais es van mobilitzar per reclamar una cosa que és de justícia i que, en aquest cas, els afecta direc- tament. Va ser una molt bona manera de transmetre als infants i joves que la unió fa la força, que no s’han de conformar i que cal mobilitzar-se per reivindicar una necessitat. Laura Cases Herrero Responsable d’entitats educatives del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) E ls caus i esplais eduquen per a la transformació i la justícia social i tenen molt clar que només persones actives, crítiques i compromeses seran capaces de promoure-les. La idea d’a- prendre donant servei i millorant l’entorn, al mateix temps que gaudint, és una de les claus en aquest sentit. Per aquest motiu, molt sovint els infants i joves dels agrupa- ments i esplais surten dels seus locals per fer activitats d’implicació en el barri, que perme- ten sensibilitzar i, al mateix temps, aportar un servei a la comunitat i/o una acció directa sobre aspectes que no funcionen de la nos- tra societat. Sempre hem de tenir en compte que estem parlant d’educació en el temps de lleure i que, per tant, és imprescindible l’as- pecte més vivencial i lúdic per tal que el mis- satge qualli. Diuen que quatre bones pràctiques valen més que mil paraules (o alguna cosa sem- blant), així que per il·lustrar la vessant de ser- vei i d’implicació en l’entorn dels agrupa- ments i esplais de la ciutat us presentem quatre exemples de bones pràctiques que quatre federacions d’associacionisme educa- tiu han proposat als seus agrupaments o esplais. e Totes les activitats de les entitats d’associacionisme educatiu de la ciutat tenen al darrere objectius i mètodes pedagògics relacionats amb els projectes educatius de cada entitat i de la federació a la qual pertanyen. Moltes vegades, aquestes activitats es vinculen al servei a la comunitat, a la implicació en l’entorn i a la participació en la vida col·lectiva. Fotografia: Mayte Torres 26/27 APUNTS Caus i esplais: educant contra la indiferència Els agrupaments i esplais formen persones que tenen clar que no estan soles i que hi ha molta feina a fer Carles Capdevila Periodista, director del diari Ara E l col·lectiu de l’educació en el lleure no rep el reconeixement que es mereix. No el busquen, aquest reconeixement me- rescut, perquè estan massa enfeinats preparant activitats, caus, gimcanes, sortides, ex- cursions i campaments. I no el necessiten per ser feliços, perquè la gent que s’arremanga per fer les coses que s’estima és d’una altra pasta, no té temps ni ganes de deprimir-se. Però tots els que ens beneficiem d’aquesta xarxa hauríem de ser més agraïts amb la seva feina. Els joves que tenen més fotos per compartir al facebook, més vídeos propis per penjar al youtube, més històries per comentar a través del twit- ter, més amics per agregar, són els que viuen el dia a dia d’una xarxa de lleure que és aquí des de fa dècades i té energia per sobreviure a totes les revolucions, perquè té una bateria que es recarrega automaticament cada vegada que un nen es fa gran i decideix que serà cap o monitor. Allà on hi ha voluntaris hi ha, és clar, voluntat. El nostre país és ple d’aficionats que treballen amb eficàcia. Als qui ho fan en l’educació en el lleure m’agrada dir-los educadors amateurs, i no sols pel fet que so- vint no cobren, sinó sobretot per l’arrel genuïna de la paraula. L’ama- teur s’estima el que té entre mans. De l’esforç que fas sense cobrar en diuen desinteressat, però en realitat el fas amb el màxim d’interès: t’interessa molt que allò funcioni. Els voluntaris fan una doble feina: la que veiem, i la que no es veu, la de fer-nos guanyar confiança en el futur. Cada vegada que algun vo- luntari, amb el seu esforç i talent, fica la banya en un problema de la societat i el resol, fa quedar fatal els catastrofistes, que perden argu- ments per justificar el seu passotisme. Demostra que tot està per fer, però tot és possible. Educar requereix tenir ben desperts els cinc sentits: SENTIT COMÚ Educar deu ser una cosa semblant a espavilar els marrecs i frenar els adolescents. Just al contrari del que fem molts pares d'avui: no és es- trany veure nanos de quatre anys amb cotxet i xumet parlant pel mò- bil, ni tampoc ho és veure’n de catorze sense hora de tornar a casa. De forma natural, intuïtiva, fundacional, caus i esplais es dediquen a cultivar el menys comú dels sentits: per això eduquen la canalla des que ha après a anar amb bicicleta fins que demanarà la moto. I el pro- cés continua, perquè quan s'acosta la majoria d'edat toca canviar de rol, i tot recomença. La canalla sempre necessitarà el mateix: temps per jugar, per avor- rir-se, per fer amics, per viure aventures, per aprendre dels errors, per prendre distància dels pares. Temps per créixer al seu ritme. SENTIT DEL RIDÍCUL Sovint una reunió de pares d’esplai o agrupament és això: jovenets educant pares, demanant-nos que els nostres fills no siguin tan llepa- fils amb el menjar, o que no els amaguem el mòbil a la motxilla, per- què la gràcia és que s’enyorin una mica. Això també és fer-se gran. En ple segle XXI, només uns campaments garan- teixen una desconnexió del tot saludable. Per als pares, dotze dies sense tenir notícies («només us trucarem si alguna cosa va malament») vol dir dotze dies mirant fixament el mòbil suplicant que no soni, que no passi res. Per a la canalla són dues setmanetes aturant el temps sense xar- xes virtuals, tocant de peus a terra, mullant-se si plou, conscients que allà on són tot és de veritat. SENTIT DEL DEURE Ser responsable no vol dir ser avorrit. Als esplais i agru- paments tothom assumeix alguna responsabilitat. Caus i es- plais són espais de compromís mutu. Tu et lligues a fer de monitor, el meu fill es lliga a venir cada dissabte, jo em lligo a portar-lo i recollir- lo. Tothom ho fa de gust, i tot lliga. El sentit del deure dels joves voluntaris fa que es moguin per adap- tar-se als nous temps. Potser alguna classe mitjana del país abandona aquests espais perquè ha descobert les bondats de la segona residèn- cia i no vol que una activitat dels nens «els lligui». En canvi, els nens i nenes nouvinguts d’altres països, amb temps lliure, amb pares que no poden estar gaire per ells, troben en caus i esplais l’escenari ideal per integrar-se. I els monitors i caps compleixen aquesta suplència social, aquesta missió tan important per a la convivència, aquest encàrrec que no és gens fàcil, amb l'alegria i la vitalitat de sempre. Per això hi són. SENTIT MORAL Molts pedagogs estan cansats dels pares que els demanem la recepta màgica per «inculcar valors». Babaus com som, a vegades els pares busquem unes boletes d’homeopatia que facin que els nostres fills si- guin solidaris, generosos i bona gent. Allà on hi ha joves voluntaris hi ha valors; hi ha moral, perquè s’ha de tenir molt valor i molta moral per sacrificar les teves vacances assu- mint el risc d'emportar-te canalla a la muntanya. I més en una socie- tat que castiga el risc, en una societat en què els mitjans de comuni- cació busquen la condemna fàcil i el linxament quan alguna cosa va malament. La capacitat de desafiar les dificultats amb un somriure els fa imparables, perquè no els calen copets a l’esquena per tirar enda- vant. Saben on van, i hi arribaran. SENTIT DE L’HUMOR La societat actual considera que ser un belluguet és un defecte. «El meu nen és un belluguet», diuen alguns amb posat d’angoixa. Els nens han vingut a aquest món a bellugar-se, a experimentar, i els pares hem de saber trobar l’humor necessari per deixar-los moure. El fet més admira- ble, més revolucionari i més provocador del voluntariat jove és el bon humor. En català, sovint humor i moral són sinònims. Avui no estic d’hu- mor. Has de tenir humor per anar quinze dies a la muntanya amb quinze marrecs de set anys. Les entitats i associacions que tenen causes més no- bles entre mans també troben refugi en el bon humor, en l’optimisme com a mètode. Aquí ningú confon humor amb frivolitat o banalitat. Les coses més importants poden i han de ser les més divertides. e 29APUNTSnúm. 77 juny 2011 ee núm. 77 juny 2011 Els esplais són el lloc ideal per tenir com a referents uns joves voluntaris carregats d'uns valors que no han d'explicar, perquè els mostren minut a minut Em declaro admirador de l’entusiasme, l’alegria i la generositat immensa dels monitors d’esplai o caps d'agrupament que mantenen viva una xarxa educadora tan vital. Portar els meus fills a un esplai és una de les millors inversions educadores que estic fent. Fotografia: Mayte Torres Els voluntaris fan una doble feina: la que veiem, i la que no es veu: fer-nos guanyar confiança en el futur. La canalla necessita temps per jugar, avorrir-se, fer amics, viure aventures, aprendre dels errors, prendre distància dels pares. Temps per créixer al seu ritme. APUNTS28 Educar en el lleure i amb els cinc sentits 28/29 APUNTS Educar en el lleure i amb els cinc sentits Els esplais són el lloc ideal per tenir com a referents joves voluntaris carregats de valors 16/17 RADIOGRAFIA El lleure per districtes E ls caps de setmana, bona part del pes de l’activitat educativa a la ciutat recau sobre 140 agrupaments escoltes, esplais i altres centres d’educació en el lleure per a infants i joves. Són les entitats de base de l’associacionisme educatiu de la ciutat, que té una forta presència a Barcelona, com es pot comprovar a través del mapa i de les dades d’aquesta radiografia que us presentem. Són entitats que dediquen la seva activitat a educar en valors, apro- fitant les potencialitats del temps de lleure i del fet que els educadors i educadores són joves que han apostat per dedicar el seu temps lliure a que d’altres infants i joves esdevinguin ciutadans lliures, crítics i compromesos amb el seu entorn. I ho fan convençuts que és una molt bona manera d’implicar-se per a fer una ciutat millor, un país millor i, en definitiva, un món millor. Perquè tenen molt clara la màxi- ma que diu «Pensa globalment, actua localment» i perquè confien en l’educació en el temps de lleure com una gran manera d’implicar-se per a la transformació i la justícia social. Tenen a la seva disposició mètodes educatius i eines molt treballa- des per les federacions a les quals pertanyen i funcionaments associa- tius i democràtics que els permeten implicar-se en el funcionament de la seva entitat de base i de la seva federació. La proposta de l’associa- cionisme educatiu és, certament, un tresor per a una ciutat com Bar- celona, perquè amb les activitats als locals dels agrupaments o esplais cada dissabte, amb les excursions de cap de setmana i amb els cam- paments que es realitzen en l’àmbit natural es contribueix decisiva- ment a construir una ciutadania activa i compromesa que defugi els individualismes i que s’interessi pel que passa més enllà de la seva parcel·la. En aquesta radiografia trobareu el mapa del tresor. e 16 1 Aixec-Club de Tardes per a Adolescents i Joves Independència, 244-246, baixos 2 Agrupament Escolta Aldaia Enric Granados, 47, baixos 3 Agrupament Escolta Antoni Gaudí Provença, 450, baixos 4 Agrupament Escolta Apel·les Mestres 71 Sant Pere més Alt, 25 5 Agrupament Escolta Azimut (Escoltes Marins) Ptge. Aloi, 14 6 Agrupament Escolta Boixac Creu dels Molers, 6 7 Agrupament Escolta Can Baró Josep Serrano, 71 (Escola Pirineu) 8 Agrupament Escolta Champagnat València, 370 9 Agrupament Escolta Charles de Foucauld Pl. Santa Engràcia, 1 10 Agrupament Escolta Damian de Veuster Av. Vallvidrera, 14 11 Agrupament Escolta El Pi de les Corts Dolors Masferrer, 33-35 12 Agrupament Escolta i Guia Anselm Albareda Sardenya,368 13 Agrupament Escolta i Guia Baden Powell Palaudàries, 23, baixos 14 Agrupament Escolta i Guia Bonanova Pg. Bonanova, 8 15 Agrupament Escolta i Guia Gregal Vallès, 40 16 Agrupament Escolta i Guia Montnegre Santa Magdalena, 12-14 Josep Carner 17 Agrupament Escolta i Guia Mossèn Pl. Bonet i Muixí, 5 Puig i Moliner 18 Agrupament Escolta i Guia Rudyard Kipling Ptge. Lluïsa Vidal s/n (Indústria, 240) 19 Agrupament Escolta Itaca Mallorca, 106 20 Agrupament Escolta Jaume I Torras i Bages, 101 21 Agrupament Escolta Jaume I del Coll Lluís Bonifaç, 2 22 Agrupament Escolta Joan Maragall Melcior de Palau, 138, baixos 23 Agrupament Escolta Jungfrau Virgili, 24-26 24 Agrupament Escolta K-2 Godwin Austen Muntanya, 16, baixos 25 Agrupament Escolta La Salle Barceloneta Balboa, 18 26 Agrupament Escolta Lluïsos de Gràcia Pl. del Nord, 7-10 27 Agrupament Escolta Mafeking Peris i Mencheta, 26 28 Agrupament Escolta Mare de Déu Sant Joan de La Salle, 3 de Montserrat 29 Agrupament Escolta Mare de Déu de Núria Diputació, 277 30 Agrupament Escolta Montserrat Vallespir, 160 31 Agrupament Escolta Montserrat-Xavier Leiva, 41-43 32 Agrupament Escolta Pare Bertran Sant Sebastià, 55 33 Agrupament Escolta Pau Casals Pl. Jardins d’Elx, s/n 34 Agrupament Escolta Pau Claris Villarroel, 83 35 Agrupament Escolta Pere Quart Pg. de Sant Gervasi, 66 36 Agrupament Escolta Pere Rosselló Ptge. Mulet, 4 37 Agrupament Escolta Perot Guinarda M. de Déu de Montserrat, 134-136 38 Agrupament Escolta Rakxa Llull, 184 39 Agrupament Escolta Ramon Llull Ros de Olano, 6, 2n 40 Agrupament Escolta Roland Philipps Cardener, 45 41 Agrupament Escolta Salvador Espriu Petrarca, 52 42 Agrupament Escolta Sant Antoni Abat Sant Antoni Abat, 54-56 43 Agrupament Escolta Sant Ferran Gran Via de les Corts Catalanes, 406 44 Agrupament Escolta Sant Francesc Xavier La Plana, 10 45 Agrupament Escolta Sant Ignasi Carrasco i Formiguera, 26 46 Agrupament Escolta Sant Pius X Pardo, 5, baixos 47 Agrupament Escolta Santa Maria de Gràcia-Santa Agnès Sant Elies, 23 48 Agrupament Escolta Skues Begur, 8, interior 49 Agrupament Escolta Terra Nova Ptge. Centelles, s/n 50 Agrupament Escolta We Ziza Copèrnic 4 51 Agrupament Esplai Santa Maria del Pi Cardenal Casañas, 16 52 Agrupament Scout Rabindranath Tagore Casanova, 175, baixos 53 Ass. Catalana Hemofília Via Laietana, 57, 1r 1a 54 Ass. de Lleure Xino-Xano Hernán Cortés, 2 55 Ass. Educativa Integral del Raval Raval, 7 bis 56 Ass. Esplai L’Esquitx Pons i Clerch, 4 57 Ass. Juvenil Catalana de Lleure i Esport Av. Vidal i Barraquer, 45 per a Infants i Joves Amb Discapacitat (Casal de Barri del parc de la Vall «Comkedem» d’Hebron-Can Travi) 58 Ass. Juvenil Tronada Beret, 83 59 Associació Esportiva i Educativa Dinàmic Sant Iscle, 35-43 A, tenda 2 60 Casal de Joves Calassanç Sant Antoni Abat, 54 61 Casal Sant Pau del Camp Sant Pau, 101 62 CASC - Fundació Social del Raval Bisbe Laguarda, s/n 63 Centre d’Esplai Abat Cassià Sors, 30, baixos 64 Centre d’Esplai Boix Londres, 64 65 Centre d’Esplai Ca Xiroia Begur, 8, interior 66 Centre d’Esplai Druida Formentera, s/n 67 Centre d’Esplai Guineueta Pl. Ca n’Ensenya, 4 68 Centre d’Esplai Sant Ildefons Madrazo, 92 69 Centre d’Esplai Sant Paulí de Nola Alfons el Magnànim, 125 70 Centre d’Esplai Tramuntana Estudiant, 22-24 17ee RADIOGRAFIAnúm. 77 juny 2011núm. 77 juny 2011 71 Centre d’Esplai Xerinola Mare de Déu del Remei, 38-40 72 Centre d’Esplai Xiroc Ali Bei, 120 73 Centre d’Esplai Ilàrgia Alacant, 19 74 Centre Esplai Oratori Sant Felip Neri «JASD» Sol, 8 75 Centre Juvenil la Nivaira Rocafort, 42 76 Centre Juvenil Martí-Codolar Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 8-12 77 Centre Juvenil Meridiana Pl. Ferran Reyes, 2 78 Centre Juvenil Sagrada Família Provença, 450 79 Centre Juvenil Sant Andreu Segre, 35 80 Centre Obert Ciutat Meridiana Pedraforca, 2-6 81 Colònies Jordi Turull Sant Antoni Abat, 54, baixos 82 Espai de la Infància del Casal Concòrdia Concòrdia, 33, baixos 83 Esplai Arc Iris de l’Esperit Sant Bergnes de les Casas, s/n 84 Esplai Barcanova - GSIS Escultor Llimona, 46, baixos 85 Esplai Casal Xangó Pg. Font d’en Fargas, 44 86 Esplai Centre Parroquial Juvenil El Bon Recer Consell de Cent, 116, baixos 87 Esplai Centre Passatge Ptge. Mercader, 13 88 Esplai El Drop Riera d’Horta, 51 Bis 89 Esplai Escletxa Teide, s/n 90 Esplai Garbí Diagonal, 424, baixos 91 Esplai GMM (Lluïsos de Gràcia) Pl. del Nord, 7-10 92 Esplai Grup de Gent Capità Arenas, 7-9 93 Esplai Isard - Flor de Neu Feliu i Codina, 20-22 94 Esplai Jokin Mallorca, 425 - 433 95 Esplai Josepets Pl. Lesseps, 25 96 Esplai Kasperle Freser, 101 97 Esplai La Flor de Maig Rambla Poblenou, 77-91, interior 98 Esplai La Gralla Mare de Déu de Montserrat, 34 99 Esplai La Lluna Ermengarda, 11-25 100 Esplai La Platgeta de la Marina Mare de Déu del Port, 363 101 Esplai La Sagrera Jardins d’Elx, S/N 102 Esplai L’Estel Sant Antoni Maria Claret, 45-47 103 Esplai L’Illa de la Gavina Almirall Cervera, 10 104 Esplai L’Olivera Rodona Novell, 66, baixos 105 Esplai Matinada Pòrtics Badia, S/N 106 Esplai Misioneros Aguiluchos Feliu i Codina, 59 107 Esplai Movi Poble Nou Pujades, 210 108 Esplai Natzaret Travessera de les Corts, 331 109 Esplai Natzaret i Betània Pl. Mercè, 1 110 Esplai Oriols Villarroel, 83 111 Esplai Pare Abraham Jaume Vicens i Vives, 6 112 Esplai Peque-Festa Santuari, 116 113 Esplai Pompeia Riera de Sant Miquel, 1 bis 114 Esplai Sagrat Cor Pere IV, 398, baixos 115 Esplai Sant Isidor Comte d’Urgell, 178 116 Esplai Sant Joan de Mata Pl. d’en Mossèn Clapés, 18, baixos 117 Esplai Sant Jordi Viaducte de Vallcarca, 7 118 Esplai Sant Josep de Calassanç Sant Quintí, 19 119 Esplai Sant Medir Constitució, 17 120 Esplai Sant Pacià Sòcrates, 43, baixos 121 Esplai SCV El Clot Clot, 72 122 Esplai Tonxué Doctor Letamendi, 63 123 Esplai Torxa Telègraf, 69-71 124 Esplai Totikap Av. Mistral, 30, baixos 125 Esplai Trencaclosques Petrarca, 52 126 Esplai Turons Font Florida 1-3 127 Esplai Xic Bailèn, 175 128 Fundació Joan Salvador Gavina Nou de la Rambla, 39-41, baixos 129 Grup de Colònies i Campaments de Casp Casp, 25 130 Grup Nova Terra Sant Antoni Abat, 56, 1r 131 Grupo Scout Makarenko Agudells, 37-45 132 Minyons Escoltes Guies Sant Jordi Fabra i Puig, 260, 4t Demarcació Barcelonès 133 Movi de Sarrià Jaume Piquet, 23 134 Moviment d’Infants i Joves de Santa Engràcia Pl. Santa Engràcia, 1 135 Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica Pg. Enric Sanchis, 2 Bon Pastor 136 Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica de Roquetes Llopis, 9 137 Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica Concili de Trento, 297-299 La Pau 138 Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica Pont, 3 Sant Andreu-La Sagrera 139 Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica Carrer d’en Gaspar, 17 Torre Baró 140 Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica Turó de la Trinitat, 30 Trinitat Vella Sants-Montjuïc Les Corts Eixample Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Ciutat Vella Sarrià-Sant Gervasi 143 agrupaments, esplais i centres juvenils 1 cap/monitor per a cada 4 infants/joves Prop d’11.000 infants i joves participants (entre 6 i 18 anys) Més de 2.500 caps i monitors (joves educadors entre 18 i 30 anys) EL LLEURE PER DISTRICTES 9 Federacions d’associacionisme educatiu Acció Escolta de Catalunya (www.accioescolta.org) Centre Marista d’Escoltes (www.maristes-cat.es/cms) Escoltes Catalans (www.escoltes.org) Esplais Catalans-ESPLAC (www.esplac.cat) Federació Catalana de l’Esplai (www.esplai.org) Federació de Centres Juvenils Don Bosco de Catalunya (www.federaciodonbosco.com) Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (www.escoltesiguies.cat) Moviment de Centres d’Esplai Cristians (MCEC) (www.peretarres.org/mcec) Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica (MIJAC) (www.mijaccb.org/bcn) 45 46 47 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 66 67 68 69 70 87 88 89 90 92 93 94 95 104 106 116 121 122 123 125 126 RADIOGRAFIA 127 124 109 107 101 97 96 86 81 48 65 1 2 2 8 3 4 5 15 6 71 11 9 121 18 27 13 25 16 17 7 14 10 23 91 12 19 20 21 22 24 26 28 29 30 31 32 33 34 110 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 72 73 75 76 77 78 79 80 82 83 8485 98 99 100 102 103 105108 111 112 113 114 115 117 118 119 120 128 129 130 131 132 133 134 135 136 139 137 138 140 Miquel Àngel Essomba Director Centre UNESCO de Catalunya U na de les classificacions de l’edu- cació que més èxit ha tingut les darreres dècades ha estat la popu- laritzada en la dècada de 1970 per Coombs, qui va tenir l’encert, aleshores, d’as- senyalar l’existència d’una educació formal lli- gada a l’escola, d’una educació no formal que prenia forma fora de l’àmbit escolar i d’una educació informal estretament vinculada als processos educatius no planificats caracterís- tics de la vida quotidiana. No obstant això, el pas del temps i les trans- formacions socials han fet trontollar les bases teòriques sobre les quals reposava aquesta classificació, i avui dia parlar d’educació for- mal, no formal i informal limita sobre manera les possibilitats d’abastar una comprensió glo- bal de l’educació en l’actualitat. Aquest article parla d’aquesta problemàtica conceptual i centra la mirada en l’educació en el lleure, tradicionalment assignada a l’àmbit de l’educació no formal. També vol posar de relleu com aquest encaix és avui dia del tot impossible, perquè les característiques de la nostra societat i les necessitats educatives que se’n deriven demanen una altra perspectiva més adequada. Una majoria social important continua usant el terme «educació formal» per fer referència explícita a l’escola com el context educatiu estel·lar, mentre que parlar d’educació no formal remet a contextos de naturalesa més socioeducativa, considerats secundaris i complementaris dels primers. Definir que l’educació en el lleure és «no formal» significa negar-li de facto, en termes futbolístics, la possibilitat de jugar a primera divisió. Qualsevol realitat social que es repre- senta a partir de la negació d’allò que no és –no formal– viurà condemnada a ocupar un estatus devaluat respecte a qui marca la pauta. En aquest cas, l’educació formal. Resulta urgent que el món de l’educació en el lleure, ara com ara qualificat com a educa- ció no formal, es desempallegui d’aquesta adscripció limitadora i iniciï un camí de reubi- cació en la complexitat de l’educació en el se- gle actual. Cal que se situï allí on realment li pertoca, per història i per missió; és a dir, com una dimensió més de l’educació en un sentit ampli. En primer lloc, perquè no és cert que l’educació en el lleure no sigui formal. Només cal veure les diverses publicacions que recu- llen les propostes «curriculars» que generen el món de l’esplai o de l’escoltisme, o els pro- grames de les formacions que habiliten l’accés a una titulació de monitor o de director d’e- ducació en el lleure. En segon lloc perquè, seguint el fil de la me- tàfora futbolística, l’educació en el lleure avui no ha de jugar a segona divisió sinó a la lliga d’honor, a la champions. Caldrà anar trans- formant mentalitats i posar en evidència com la proposta educativa dedicada al temps lliure d’infants i adolescents respon a les necessitats socials actuals molt més que l’escola, així com també als principis elementals que la pedago- gia prescriu per promoure l’aprenentatge. Mi- rarem de raonar-ho, i demostrar-ho si cal, a partir dels quatre grans eixos que configuren els processos educatius. PRETEXT, CONTEXT, TEXT I HIPERTEXT DE L’EDUCACIÓ El pretext de l’educació és el sentit, les raons per les quals persones amb diversos nivells i estils d’aprenentatge s’apleguen i s’acompa- nyen mútuament en el seu creixement perso- nal. El pretext de l’educació en el lleure es desenvolupa a partir de projectes. A l’escola també se’n poden fer, però és en l’educació en el lleure on els projectes prenen precisa- ment tota la seva potència, perquè el pretext no està sotmès a un currículum prescriptiu. En l’educació en el lleure, els projectes es poden viure des de la llibertat més autèntica, i els participants veuen potenciat el seu aprenen- tatge competencial de manera significativa. El context de l’educació és l’espai, la geo- grafia en la qual i des de la qual es desenvo- lupa l’acció educativa. El context de l’educa- ció en el lleure és el grup, que pren tota la seva força com a unitat de referència. El grup a l’escola és, sovint, el resultat d’una motiva- ció més aviat logística vinculada a la gestió, i molts centres escolars conceben els grups com un agregat d’individus, com una forma d’organitzar l’ensenyament i d’optimitzar els recursos. En l’educació en el lleure és impos- sible tenir aquesta concepció, ja que el grup és l’espai essencial que es vol promoure, i on es desdibuixen les fronteres entre educadors i educands, per trobar-nos simplement amb aprenents. La recerca sobre processos d’ense- nyament i aprenentatge deixa ben palès que 13A FONS12 A FONS núm. 76 maig 2011e núm. 76 maig 2011 e Educar és un procés de gran complexitat. Segons quin sigui el context social, els actors participants o les finalitats preteses, entre d’altres aspectes, es van definint diverses propostes educatives per les quals les persones transitem des que naixem fins que morim. Una complexitat d’aquest abast ha exigit que l’àmbit acadèmic hagi dedicat esforços importants a identificar aquestes propostes, i a conceptualitzar-les, de manera que la reflexió sobre l’educació esdevingui més precisa i planera a la vegada. Educar en el temps lliure? Simplement educar Il·lustració: Lidia Rojo. Escola Massana Dir que l’educació en el lleure és «no formal» significa negar-li de facto, en termes futbolístics, la possibilitat de jugar a primera divisió. núm. 77 juny 2011eSUMARI El darrer dia del curs escolar assenyala un canvi de ritme en totes les cases on hi hainfants i joves. Els horaris s’alteren, els àpats es compliquen i la planificació demanamolta atenció, organització i recursos. Tanmateix, hi ha una cosa que no canvia: els infants i els joves ens continuen observant, interpel·lant i, moltes vegades, provocant, i les nostres respostes, dites i no dites, els aju- den a construir la trama de la seva personalitat. Per als infants i per als joves, l’estiu és temps de lleure. No és un temps per no fer res sinó per escollir el que volen fer. Un temps per triar i per decidir, per aprendre els límits de la seva capacitat d’elecció i per ser conscients de les conseqüències i els compromisos que impliquen. Un temps esplèndid per exercir la llibertat i la responsabilitat. L’estiu és també el temps de la diversitat. A l’hivern tothom va a escola. A l’estiu hi ha qui es queda a casa, qui s’apunta a una activitat no formal, qui se’n va vés a saber on. Hi ha també qui fa una mica de tot. I tothom fa molt ben fet, perquè cadascuna d’aquestes opcions amaga un tresor d’oportunitats educatives. A casa, mentre passa la llarga tarda d’estiu, és un bon moment per a la comunicació, i no solament amb els pares i germans, sinó també amb els avis, els tiets, els cosins i tots aquells als qui durant l’hivern veiem menys del que voldríem. És un bon moment per llegir per plaer, per compartir l’entreteniment amb la televisió i les TIC, per fer esport plegats, per jugar a la plaça i al parc en grups de totes les edats. També és un bon moment per mantenir els hàbits adquirits a l’hivern; tant els acadèmics com els de col·laboració en el treball domèstic. I sobretot, tant per als infants com per als joves, encara que de vegades no ho sembli, és un moment vital per assegurar-se que, per molt que l’organització sigui complicada, als pares els agrada compartir el temps amb els seus fills. Però l’estiu és llarg i hi ha temps per a tot. L’Ajuntament de Barcelona, amb la col·labora- ció de més de 250 associacions i entitats, proposa als infants i joves d’entre 1 i 17 anys una oferta de 400 activitats de lleure i d’esports entre les quals poder escollir segons les aficions de cadascú. Més enllà del tema escollit, en aquestes activitats coneixeran nous companys, aprendran el valor de l’esforç individual i col·lectiu i exerciran la participació i la responsabilitat com a forma de convivència. I a tots aquells que deixin la ciutat els recomanem que s’emportin uns ulls ben oberts i un cap ple de preguntes. Veuran que el món és ample i divers, descobriran que la cultura és un plaer, i tot allò que visquin donarà sentit als aprenentatges que facin a l’escola, mentre la pluja de tardor neteja altra vegada els vidres de les aules. EDUCAR A L’ESTIU«Les situacions de lleure (...) de vegadesposen als nois i noies a la vora dels seus límits fent-los donar el màxim d’ells mateixos». Joaquim Franch El lleure com a projecte. Generalitat de Catalunya, 1985. Barcelona Educació vol ser la revista que expressa l’activitat de Barcelona com a ciutat educadora. Les nostres pàgines estan obertes a les experiències i les aportacions de les es- coles, les organitzacions de famílies i veïns, les entitats culturals i de lleure, les empreses i els mitjans de comunicació de la ciutat que hi vulguin participar. Podeu enviar les vostres propostes a imebrevista@bcn.cat. >> La fotografia de portada es va fer a l’Agrupament Escolta Sant Francesc Xavier, al districte d’Horta-Guinardó. 3EDITORIALnúm. 77 juny 2011 e 3A MOSTRA DE RECERCA JOVE DE BARCELONA La Mostra de Recerca Jove de Barcelona del curs 2010-2011 tindrà lloc el 18 de juny al parc de la Ciutadella. La Mostra, convocada conjuntament pel Consorci d’Educació de Barcelona i l'Institut d’Educació, serveix per donar a conèixer els treballs de recerca de batxillerat més reeixits i per reconèixer l’esforç realitzat per l’alumnat i pel professorat que els tutoritza. Aquesta tercera edició de la mostra de recerca de ciutat se celebrarà en el marc de la Festa de la Ciència de Barcelona 2011 i culminarà un procés de treball que va començar als centres, va passar per una fase de selecció als districtes i s'acaba oferint als 28 alumnes finalistes la possibilitat de comunicar les seves recerques al conjunt de la ciutadania. www.edubcn.cati CONCURS «ADAPTATS, LLESTOS, JA!» La Fundació BCN Formació Professional ha posat en marxa a Internet un concurs que té com a objectiu donar a conèixer la formació professional i l’oferta de Barcelona a totes les persones més grans de 16 anys. Per tant, inclou els estudiants d’ESO, batxillerat i formació professional, com també totes les persones que tinguin pensat estudiar durant el curs 2011-2012. Es tracta d’aprofundir en alguna de les 150 especialitats que ofereix la Guia FP 2011, escollir-ne una, caracteritzar-se i fer-se una fotografia. La participació pot fer-se individualment i en grup. El concurs demanarà altes dosis de creativitat i és una iniciativa recolzada en les xarxes socials. www.adaptatsllestosja.cati 23A EDICIÓ DE LA MOSTRA DE PROGRAMES El passat mes de març es va celebrar la 23a edició de la Mostra de Programes Cultu- rals amb la participació de l’alumnat de 23 centres educatius de la ciutat en l’espectacle de dansa con- temporània «Espai Flotant», composat especialment pel coreògraf Sebastià Garcia Ferro i interpretat pels alumnes de l’Escola Municipal de Música de Nou Barris. El projecte educatiu «Tot Dansa», de la Mostra de Programes Culturals, té com a objectiu introduir cada any noves formes de dansa als centres de secundària i facilitar a l’alumnat el coneixement i la pràctica de diferents formes d’expressió. Aquesta mostra la impulsa l’Institut d’Educació i compta amb la col·laboració del Mercat de les Flors i de l’Escola de Dansa de l’Institut del Teatre. www.bcn.cat/educacioi NOTÍCIES...>> EDUCAR EN VALORS, AUTOESTIMA I DIVERSITAT Seguint la línia encetada en edicions anteriors, l'Associació de Pares i Mares de Gais i Lesbianes va celebrar el passat 4 de juny el seu congrés anual, que enguany ha estat dedicat a un tema monogràfic: l'educació i les famílies. La inauguració va anar a càrrec de Jordi Budó Salellas, director de l’Àrea per a la Igualtat de Tracte i No Discriminació de les Persones (LGTB) del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. Se celebraren diferents taules rodones, com «Educar en els valors, l’autoestima i la diversitat a les nostres famílies» o conferències com «¿Quién protege los derechos de los adolescentes homosexuales?», a càrrec d’Iñigo Lamarca, Ararteko del País Basc. Durant el congrés es van dur a terme, de manera simultània, els tallers per a joves i adolescents que participen en la trobada estatal. www.ampgil.org/cai 4 NOTÍCIES núm. 77 juny 2011e FAMÍLIES I ESCOLA: LA SÈRIE EDUCATIVA DE TELEVISIÓ La tercera temporada de la sèrie Famílies i escola torna a les televisions locals amb la voluntat de continuar augmentant la sensibilització de la societat sobre la importància de la funció educativa de les famílies. És un programa que té com a objectiu reivindicar el paper central de les famílies en l’acompanyament educatiu dels seus fills i estimular que l’administració local doni respostes a les necessitats de suport educatiu que tenen les famílies. La sèrie de televisió Famílies i escola es pot veure per mitjà d’un bloc que promou la Xarxa de Televisions Locals. S’hi poden veure tots els capítols emesos durant dues temporades i un espai de debat en què famílies i professionals intercanvien comentaris sobre cada tema plantejat. www.bcn.cat/educacioi TASTET DELS CURSOS OBERTS DEL CONSERVATORI El passat 11 de juny, el Conservatori Municipal de Música de Barcelona va oferir una jornada oberta a tothom per donar a conèixer els «Cursos oberts». Les activitats participatives incloïen classes obertes, taula rodona-col·loqui, taller de dansa i concert de cloenda. Es va celebrar un taller pràctic de danses del món, una taula rodona on es va tractar el tema «Què ha aportat a la teva vida el fet d’aprendre música?», el professor Albert Sardà va fer un tastet al curs «L’òpera i la música dels nostres dies» i, per acabar, es va celebrar un concert amb el cor integrat per alumnes del curs obert «Vols aprendre música?» Els «Cursos oberts» són de caràcter divulgatiu i de temàtica variada. L’oferta és tant per a persones sense coneixements musicals com, en cursos especialitzats, per als qui tenen formació musical. La inscripció és, cada any, entre els mesos de setembre i octubre. www.cmmb.cati PROGRAMA D’ACTIVITATS ESCOLARS Si us apropeu el 30 de juny a la presentació del Programa d’Activitats Escolars (PAE), coneixereu les entitats que conformen el Consell de Coordinació Pedagògica i els recursos i activitats escolars que posen al vostre abast. Podreu connectar directament amb els seus tècnics, així com assistir a presentacions d’algunes de les moltes activitats que configuren el PAE i que poden ser de gran utilitat per a la vostra pràctica docent. També tindreu la possibilitat d’assistir a alguna de les visites guiades a les exposicions de Cosmocaixa. A partir de les 17.15 hores, se celebrarà una taula rodona on es tractarà dels valors bàsics presents en l’educació per a una societat lliure. Hi participaran Joan Manuel del Pozo, professor de Filosofia de la Universitat de Girona i conseller de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; Milagros Pérez Oliva, periodista i defensora del lector a El País; i Sergi Belbel, director artístic del Teatre Nacional de Catalunya. www.bcn.cat/educacio/pae i ... LLIBRES DE CONTES POPULARS L’Auditori Axa de l’Illa Diagonal va acollir el 31 de maig l’acte de presentació del llibre Junts dibuixem i cantem 2, resultat del projecte «Junts», en el qual cooperen escoles de Barcelona juntament amb escoles de Tànger (Marroc). Durant el mes de maig es van presentar dos llibres més fruit d’aquest projecte interdisciplinari, Dibuixa’m un conte 3 i Dibuixa’m un conte 4, treballats amb escoles de Kédougou (Senegal) i de Quito (Equador), respectivament. Tots tres llibres recullen contes populars i il·lustrats, i Junts dibuixem i cantem 2 hi incorpora cançons. El projecte vol apropar mons allunyats geogràficament però, alhora, propers a les nostres aules. Així mateix, ajuda a establir intercanvis entre escoles de realitats ben diferents i contribueix al coneixement mutu, en analitzar d’una manera transversal i des d’una perspectiva crítica les situacions de desigualtat al món. www.edubcn.cati 5NOTÍCIESnúm. 77 juny 2011 e 6 SOM XARXA núm. 77 juny 2011e El Pla estratègic d’educació del districte de Sant Martí implica un canvi de cultura en la gestió educativa de la ciutat Es constitueixen tres comissions de treball per a cadascun dels eixos que configuren el pla. Aquestes comissions estan formades per una àmplia i diversa participació de repre- sentants d’entitats, institucions i professio- nals de diferents àmbits que havien participat en la fase de diagnosi. Eix 1. Educació compartida. Té com a priori- tat afavorir el coneixement dels agents edu- catius i socials i els recursos i els serveis del te- rritori. Per a aquest eix s’han desenvolupat dues mesures: una guia de recursos educatius que vol donar a conèixer els diversos recursos educatius existents al districte i l’acollida dels nous directors. Aquest pla té com a ob- jectiu donar resposta a les qüestions més freqüents que es plantegen des dels centres educatius en re- lació amb el coneixement de l’entorn escolar i al paper que juga l’administració local pel que fa a l’acció educativa al territori. Eix 2. Diversitat i igualtat d’oportunitats. Prio- ritza vetllar per l’acollida i la inclusió de les persones nouvingudes i fomentar la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. D’aquí sor- geixen dues accions complementàries: el Re- cull dels recursos i serveis per al foment de la cohesió social i la igualtat d’oportunitats al Dis- tricte de Sant Martí i el Fòrum d’Educació i Im- migració del PECB al districte de Sant Martí. Eix 3. Ocupació i educació. Aquest eix té l’ob- jectiu d’afavorir la coordinació i la cooperació entre agents educatius, socials, recursos i ser- veis del territori, oferir una orientació de quali- tat que ajudi als joves a encetar la seva carrera professional amb preparació i motivació, i mi- llorar la qualificació i la preparació dels joves per a la vida professional. Per a aquest eix s’ha des- envolupat una guia de recursos per a l’alumnat i les famílies i la I Jornada de Formació Profes- sional al Districte de Sant Martí que vol ser un espai on conèixer les oportunitats de qualifica- ció que ofereix la formació p rofessional. SANT MARTÍ, DISTRICTE EDUCADOR 7SOM XARXAnúm. 77 juny 2011 e El projecte estratègic d’educació del districte de Sant Martí es basa en la complicitat i en la coresponsabilitat educativa de la xarxa social i educativa al territori, en el treball compartit entre l’eix família, escola i societat, evitant una relació basada en la delegació-reclamació i assegurant una resposta educativa ajustada a la realitat de cada territori. Aquest és un objectiu ambiciós que s’empara en el compromís de Barcelona com a ciutat educadora. Il·lustració: Lucía Bozzolo Marleny Colmenares Direcció i Promoció Educativa i Desplegament Territorial de l’IMEB Carme Turégano Directora de Serveis a les Persones. Districte de Sant Martí E l Pla estratègic de Sant Martí neix com una experiència pilot en el marc del Pla d’acció del projecte educatiu de ciutat 2008-2011 amb l’objectiu de ser l’instrument per construir Sant Martí com a districte educador. Està liderat pel districte de Sant Martí, amb el suport de l’Institut Mu- nicipal d’Educació de Barcelona i la col·labo- ració del Consorci d’Educació de Barcelona, en el marc del Pla d’acció del projecte educa- tiu de la ciutat de Barcelona. Aquest pla compta amb el suport tècnic i de recursos de l’IMEB, que se sumen als re- cursos del districte de Sant Martí des de la Di- recció de Servei a les Persones. EIXOS D’ACTUACIÓ En el seu desenvolupament es poden dife- renciar diverses fases, cadascuna de les quals ha ajudat a concretar i orientar la següent. Per tant, en tot moment s’han considerat fases dependents: diagnosi, redacció del pla d’ac- ció, constitució de les comissions de treball i desenvolupament del pla. Es constitueixen tres comissions de treball per a cadascun dels eixos que configuren el pla. Aquestes comissions estan formades per una àmplia i diversa participació de represen- tants d’entitats, institucions i professionals de diferents àmbits que havien participat en la fase de diagnosi. e ADELAIDA MORTE I BERNAT ORÓ Associació Àgora de l'Escola d'Adults La Verneda-Sant Martí El pla estratègic d’educació de SantMartí és una oportunitat per fer un salt endavant de qualitat en l’educació de la nostra ciutat. Ens permet conèixer tot el que s’està fent des de les institucions educatives, l’administració, les famílies i les entitats. És un espai molt important de participació i de debat i permet que tots i totes les que treballem per l’educa- ció al nostre districte ens coneguem. A partir del pla estratègic estem ado- nant-nos que no és qüestió d’inventar-se res sinó d’actuar amb rigor i aplicar allò que la ciència ens recomana. Si treballem i busquem les bones pràctiques, aquest pla acumularà valor i serà un èxit. JOSEP MARIA FARGAS AMPA Institut Icària El Pla estratègic d’educació del districtede Sant Martí ha representat un es- forç multidisciplinari orientat a reconèi- xer els seus punts forts i dèbils, les opor- tunitats, les mancances i les possibilitats de millora, a fi d‘oferir propostes de mi- llora del sistema educatiu del districte. També ha fet possible generar un inven- tari d’entitats i programes educatius que pot esdevenir un instrument bàsic de consulta de centres i famílies a l’hora de buscar i/o complementar activitats i pro- grames educatius específics. Crec que potser és una mica d’hora per fer-ne una valoració, però no hi ha dubte que el fet de tenir un inventari de tots els agents educatius, la seva ubicació i els programes que desenvolupen dóna una perspectiva molt clara del panorama educatiu del districte, de les seves forta- leses i de les seves mancances. CARME TURÉGANO Directora de Serveis a les Persones «I no poder recuperar el temps perdut no li fa tant de pànic com la certesa que a aquestes alçades no serà a temps de saber com aprofitar el que n´hi queda.» (Quim Monzó). Així acaba un conte de Quim Monzódel seu llibre El perquè de tot ple- gat. La reflexió és molt important per- què el pla estratègic d’educació va ser un punt i apart per aconseguir que les entitats i serveis del territori de caràcter educatiu poguessin aprofitar els recur- sos existents, interactuar i posar de manifest la força de la comunitat per a la coresponsabilitat educativa. Definir el caràcter del projecte ha estat previ a l’acció i s’ha fet en paral·lel amb el diag - nòstic. És un projecte possibilista des dels recursos existents, garant d’un pro- cés real de participació, rigorós en la planificació d’accions i temporalitats i exigent amb els seus. En definitiva, hem creat un espai simbòlic entre territori, educació no curricular i responsabilitat que ens ha permès passar del diagnòstic a la concreció de línies de treball i accions concretes. Ara és el moment de la producció, però a tres anys de l’inici del pla, resulta imprescindible acordar quines línies de treball o productes configuraran el nostre districte educador el 2012, més enllà de plans, més enllà dels promotors actuals. D’aquesta manera, Sant Martí tindrà real ment un valor afegit com a territori compromès amb l’ educació. MONTSE MARTÍ I ASSENS Directora de l’Escola La Farigola del Clot El Pla estratègic d’educació de SantMartí ha implicat la unió de molts per assolir un objectiu comú: millorar l’acció educativa del districte. Aquest gran es- forç vol aportar respostes i recursos als habitants de Sant Martí preocupats per l’educació dels seus infants i joves. Amb la participació de tantes persones des de diferents àmbits, s’ha recollit sen- sibilitats, necessitats, dubtes i suggeri- ments, però sobretot s’ha donat la possi- bilitat que tothom pugui participar i implicar-se en un dels projectes més im- portants: facilitar i fomentar la societat basada en el coneixement i la formació constant. Per a mi ha estat l’oportunitat de re- descobrir el districte on he treballat du- rant els darrers 15 anys. A partir d’ara, per exemple, l’acollida dels nous directors/es des del districte, donant la benvinguda, i la informació necessària, facilitarà la tasca i la resolució més eficient dels petits con- flictes quotidians de les escoles. Especialment, recordo amb emoció una de les sessions on vam poder inter- canviar idees, dubtes i propostes. En el grup vam coincidir mestres des de l’es- cola bressol fins a la formació professio- nal, representants d’entitats esportives, de centres de lleure infantil i juvenil, famílies... Ha estat una gran tasca però no per això acabada. En l’educació sempre hi ha feina per fer, nous reptes... Endavant! L es Gemmes, tal i com se les coneix a l’IES Joan d’Àustria, són la Gemma Castro i la Gemma Montoya, dues professores del centre que fa deu anys que treballen, junt amb els alumnes i la resta de professors del centre, per evitar que nous adolescents formin part de ban- des urbanes. Són la cara visible d’un movi- ment que fa gairebé deu anys que avança. Segons que explica la Gemma Castro, al voltant del quaranta per cent dels alumnes de l’institut són d’origen llatinoamericà. Aquests joves generalment arriben per reagrupament familiar: «Arriben a Catalunya amb 13 o 14 anys, desconeixen l’idioma, no han tingut contacte durant anys amb els seus pares i, a més, ningú no els va preguntar si volien venir a Barcelona». Tot això fa que aquests joves, quan arriben a Catalunya, se sentin sols, de- semparats i amb forts sentiments de rebel·lia, una combinació que crea un caldo de cultiu adient perquè esdevinguin adolescents que formen part de bandes llatines. UNA SEGONA FAMÍLIA Les Gemmes coneixien aquesta realitat, i ja al 2007 impulsaren dins del centre el departa- ment de diversitat, on per mitjà del seminari d’acollida s’encarreguen dels alumnes que fa menys de dos anys que han accedit al sistema educatiu català. En aquest context, i arran d’un problema puntual d’uns companys que podien haver entrat a formar part d’una banda, va néixer el projecte «Bandes fora!», en què els alumnes prenen importància i aga- PROTAGONISTES8 núm. 77 juny 2011e Aquest institut de Sant Martí ha plantat cara a les bandes juvenils amb una iniciativa impulsada pels alumnes, professorat i PAS del centre que té com a objectiu oferir una família escolar als nois i noies que es troben perduts, desorientats i que, sobretot, són sensibles a entrar a formar part d’una banda urbana Text: Bàrbara Munar/ Fotografia: Mayte Torres LA FAMÍLIA ESCOLAR, UNA ALTERNATIVA A LES BANDES El projecte escolar «Bandes fora!», de l’Institut Joan d’Àustria, ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona fen les regnes d’aquesta feina. La Gemma Castro explica que en l’adolescència les figu- res adultes són figures llunyanes: «El que els pugui dir un assistent o assistenta social o un mosso d’esquadra els entra per una oïda i els surt per l’altra. En canvi, quan la implicació parteix d’ells mateixos i són ells, un igual, el que els ho explica, la cosa és diferent, perquè no és allò que et diuen els grans». Les bandes, per a aquests nois i noies que es troben perduts i desorientats, són com una segona família, per això la Gemma Montoya explica que «un noi, sigui d’aquí o de fora, si té estabilitat emocional és molt difícil que en- tri en una banda, llevat que sigui un predelin- qüent. El que és important és que tingui esta- bilitat emocional», una estabilitat que s’intenta aconseguir amb el suport que ofereix el cen- tre, elles dues i la resta d’alumnes. La Gemma Montoya explica que per tal d’oferir alterna- tives d’oci als nois i noies s’aprofiten tots els equipaments del barri: «Tenim alumnes que es- tan al centre de recursos fent activitats de ball o de guitarra. Nosaltres podem oferir futbol o bàsquet, però aquestes activitats són limitades. [...]. Si les bandes són una família, nosaltres som una alternativa a aquesta família». LES EXPERIÈNCIES La iniciativa «Bandes fora!» té com a grup de base cinc alumnes que han viscut en primera persona la realitat de les bandes urbanes i que s’encarreguen d’explicar la seva expe- riència a altres estudiants per tal de convèn- cer-los que no hi entrin. L’Edi és un d’aquests nois. Va estar a punt d’entrar en una banda, però després de ser aconsellat per un amic i de veure com un cosí seu anava a la presó acu- sat d’assassinat, va decidir no entrar-hi. Molt diferent va ser l’experiència de l’Alejandro, un noi de 16 anys que ja amb sis era integrant d’una banda a l’Equador. Quan els seus pares van venir a Barcelona a treballar, ell va que- dar sota la custòdia dels seus avis i poc des- prés va entrar a la banda. Durant sis anys, va viure una realitat extremadament violenta. Així i tot, no es va plantejar abandonar les ban- des fins que no va arribar a Barcelona. Ara que sap com funcionen, ajuda i aconsella, junt amb els seus companys de «Bandes fora!», als estudiants que podrien entrar en una banda. Una de les tasques dels integrants de «Ban- des fora!» és observar les actituds dels seus companys i adonar-se dels estudiants que són més sensibles a entrar dins una banda. L’Edi explica que a tots els centres hi ha captadors que busquen nois i noies que vulguin entrar a les seves bandes. Quan els qui participen en el projecte detecten joves susceptibles de en- trar-hi, es fan tutories per tal d’evitar que ho facin. Aquest curs han ajudat sis alumnes. La valoració que es fa d’aquest projecte és molt positiva, perquè la feina dóna fruits: la resposta dels nois i la creació d’una gran fa- mília al centre. El projecte ha estat reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona pel treball fet durant deu anys per aconseguir que l’a- lumnat d’origen estranger participi de la vida ciutadana i que no formi part de bandes..., perquè a la ciutat hi ha alternatives. e 9PROTAGONISTESnúm. 77 juny 2011 e La primera valoració positiva és la presa deconsciència per part de l’alumnat de la ne- cessitat d’informar sobre un fenomen, el de les bandes anomenades llatines, que és ben visi- ble en la nostra realitat quotidiana. En segon lloc, el fet que la iniciativa la pren- guin ells mateixos, com a gestors del projecte, expressa un altre aspecte més profund: aquest jovent se sent partícip de la comunitat educa- tiva; és conscient que la seva opinió i els seus interessos són escoltats; que són una part im- portant del centre, i per tant volen participar- hi, i ho fan no sols com a receptors de conei- xements o educació, sinó com una part activa que pot col·laborar en el propi aprenentatge i en el de la resta de companys. Aquesta responsabilitat solidària, no gaire allunyada del seu paper posterior com a ciu- tadans adults, no seria possible sense un tre- ball previ d’acollida per part del centre, orien- tat a donar-los veu i vot; a fer-los veure que no són els «afegits que vénen de fora» sinó alum- nes de ple dret. Aquesta feina docent ha de ser capaç d’es- EN POSITIU, «BANDES FORA!» tablir uns lligams de confiança imprescindibles en qualsevol relació, encara més necessaris en una situació d’ensenyament-aprenentatge. Cal recordar que parlem de l’adolescència, una etapa en què l’adult és considerat el pe- sat, el repressor i, fins i tot, sovint, l’enemic. Sense vincle de confiança entre alumnat-pro- fessorat, aquest projecte no es podria haver dut a terme. Aquesta és una tasca constant que requereix l’esforç d’escoltar i valorar els neguits dels adolescents, les seves opinions i les seves necessitats per tal d’aconseguir que donin el millor que hi ha en ells i que superin les seves mancances. Un altre dels resultats positius que s’ha de va- lorar és el treball en grup com a eina fonamental per assolir uns objectius. El diàleg, la posada en comú i el consens que porten a la cohesió. De manera més directa i no per això menys important, al contrari, hi ha l’èxit obtingut en la prevenció davant el risc que l’alumne s’ads- crigui a les anomenades bandes i, com a al- ternativa, la creació de colles d’amics. Força alumnes es replantegen la idea d’incorporar- se a una banda i d’altres en surten. En darrer lloc, s’elimina qualsevol signe o símbol de pertinença a bandes dins del centre: ni roba, ni objectes, ni baralles, ni llenguatge corporal és acceptat a l’institut, ni per la comunitat adulta ni, sobretot, pels mateixos alumnes. La llibertat de decidir si formar part d’una banda o no és individual i privada, i com a tal no té cabuda dins de l’horari lectiu. És una decisió col·lectiva poder dir: al cen- tre, BANDES FORA! Gemma Castro Premi Ciutat de Barcelona d’Educació i Coor- dinadora de Llengua, Interculturalitat i Co- hesió Social de l’INS Joan d’Àustria Gemma Montoya Premi Ciutat de Barcelona d’Educació 2010 i tutora d’aula d’acollida de l’INS Joan d’Àustria 10 JO TAMBÉ EDUCO núm. 77 juny 2011e C om moltes coses a la vida, va co - mençar en aquesta feina per casualitat. Feia tres mesos que treballava com a interí al Depar- tament d’Ensenyament, on exercia la seva especialitat en llengua castellana. En aquell impàs, una companya que coneixia aquest nou servei li va proposar que hi entrés. En Lot començava aleshores una feina que li canviaria la vida. Cada nen o nena és un món diferent i amb cadascun s’han d’u- tilitzar tàctiques distintes per poder apropar- s’hi: «El primer contacte ha de ser molt tranquil. Jo el que intento és imaginar-me a mi amb 12 o 13 anys, amb una malaltia greu i amb la meva normalitat trencada. Amb aquest pensament, m’imagino com m’hau- ria agradat que el meu professor em rebés. Per tant, intento ser molt càlid, donar tran- quil·litat, dir-li que el tema acadèmic serà una cosa important però no transcendental i que estaré al seu costat si algun dia necessi- ta parlar». Al Lot no li agrada referir-se als seus estu- diants amb el terme alumne: «Jo prefereixo dir-ne deixeble perquè alumne, etimològi- cament, significa ‘persona que ha de ser ali- mentada, o que ha de créixer’ i molt sovint són els deixebles els qui ens alimenten i ens fan créixer amb les seves idees». Explica que té milers d’anècdotes, però en destaca una amb un noi amb altes capacitats musicals: «Un dia li vaig explicar que Pitàgores veia l’univers com una gran lira i que Einstein ho va demostrar dient que les esferes, quan gi- ravolten, fan un soroll determinat. Llavors, al dia següent, em va comentar que hi ha una sonda que grava els sorolls que generen els planetes. El de la terra sembla el d’un nadó plorant. Jo no ho sabia, i aquesta re- troalimentació educativa és molt bonica: jo li dono una cosa que sé i ell me n’aporta unes altres». També descriu, amb un fort sentiment, la seva relació amb un deixeble que va estar girebé un mes tancat a l’habitació: «Un dia vaig sentir que des de la seva habitació m’arribava una música que jo sabia tocar amb la guitarra». Al dia següent, li va deixar una guitarra a la porta, i quan va tornar, el nen va sortir de l’habitació: «Lot, què és aquesta guitarra?» «L’he portada per si t’in- teressa tocar» –li vaig dir–. «En dir-me que no en sabia, li vaig oferir d’ensenyar-li a tocar quatre notes perquè ell continués pel seu compte... Ara toca la guitarra millor que jo, té molta sensibilitat i ha començat a fer classes de piano. La música em va ajudar a apropar-me a ell, com en el cas del teorema de Pitàgores.» La feina d’en Lot té moments dolços, però també hi ha moments durs, com ara quan el nen mor: «La primera vegada que em va passar la recordo perfectament. Va ser un 8 de maig i la mare em va trucar per dir-m’ho. Vaig estar dues setmanes que no aixecava el cap, i en aquell moment vaig fer un exercici d’autoreflexió, d’introspecció personal, i vaig redactar un article en què li donava les gràcies per tot el que havia après amb ell. Vaig arribar a la conclusió que és un procés natural, que a vegades ens toca abans i que a vegades ens toca després, però que això no ha de ser un impediment perquè treba- llem per ajudar aquestes persones aportant- los el nostre petit gra de sorra». e M es tr e d ’A te nc io ns D om ic ili àr ie s E d uc at iv es Lot Tortajada té 35 anys. Ara en fa gairebé deu que es va llicenciar en filologia hispànica, i des del 2007 es dedica a l’atenció domiciliària educativa, és a dir, dóna classes a nois i noies amb malalties. Abans d’entrevistar-lo, he llegit dos articles que ha escrit sobre la seva feina, uns textos que desprenen una gran sensibilitat i que fan que tingui encara més curiositat per conèixer-lo. El trobo recolzat en una de les baranes del metro de plaça d’Espanya i tot dialogant com si ens coneguéssim de temps, arribem a una cafeteria on en Lot no deixarà de parlar durant més d’una hora. Text: Bàrbara Munar / Fotografia: Mayte Torres EL MEU ESPAI EDUCATIU Va ser un dels primers professors que, a Barcelona, va començar a oferir atencions domici- liàries a nois i noies malalts, però el curs passat ja hi havia al voltant de 34 professors i es van atendre 44 estudiants. El programa Atencions Domiciliàries Educatives va començar a funcionar el 2007, està impulsat pel Departament d’Educació i forma part de l’àrea de diver- sificació curricular. En aquestes quatre anys, en Lot ha format 14 estudiants, i assegura que recorda cadascun d’ells cada dia. Amb cada deixeble fa una petita planificació de cada curs i els visita dues hores cada dia de dilluns a dijous, mentre que els divendres els reserva per fer reunions amb la tutora de referència. Segons en Lot, el millor d’aquesta feina és la «combinació perfecta entre la tasca com a docent i la possibilitat d’ajudar». Lo t T ort aja da ESCOLTISME I ESPLAI: EL VALOR AFEGIT DE LES ASSOCIACIONS EDUCATIVES Més enllà de l’horari lectiu, esclata un univers de propostes de tota mena que tenen l’objectiu compartit d’educar i d’ajudar les famílies en la concertació de la vida laboral i familiar. En aquest tema central, però, ens proposem fixar la mirada sobre l’altra cara de la lluna d’aquesta realitat. L’escoltisme i l’esplai sovint queden amagats als mitjans de comunicació per altres realitats educatives que hi tenen més protagonisme. I això ha d’anar canviant, perquè l’associacionisme educatiu aporta a l’educació el valor afegit de ser un moviment de base comunitària que fa de l’educació l’objecte de la seva voluntat de servei a la societat. A FONS 11 Il·lustració: Beatriz Marín Urbán 12 A FONS núm. 77 juny 2011e Educar en el temps lliure? Simplement educar Il·lustració: Lidia Rojo. Escola Massana Miquel Àngel Essomba Director Centre UNESCO de Catalunya U na de les classificacions de l’edu- cació que més èxit ha tingut les darreres dècades ha estat la popu- laritzada en la dècada de 1970 per Coombs, qui va tenir l’encert, aleshores, d’as- senyalar l’existència d’una educació formal lli- gada a l’escola, d’una educació no formal que prenia forma fora de l’àmbit escolar i d’una educació informal estretament vinculada als processos educatius no planificats caracterís- tics de la vida quotidiana. No obstant això, el pas del temps i les trans- formacions socials han fet trontollar les bases teòriques sobre les quals reposava aquesta classificació, i avui dia parlar d’educació for- mal, no formal i informal limita sobre manera les possibilitats d’abastar una comprensió glo- bal de l’educació en l’actualitat. Aquest article parla d’aquesta problemàtica conceptual i centra la mirada en l’educació en el lleure, tradicionalment assignada a l’àmbit de l’educació no formal. També vol posar de relleu com aquest encaix és avui dia del tot impossible, perquè les característiques de la nostra societat i les necessitats educatives que se’n deriven demanen una altra perspectiva més adequada. Una majoria social important continua usant el terme «educació formal» per fer referència explícita a l’escola com el context educatiu estel·lar, mentre que parlar d’educació no formal remet a contextos de naturalesa més socioeducativa, considerats secundaris i complementaris dels primers. Definir que l’educació en el lleure és «no formal» significa negar-li de facto, en termes futbolístics, la possibilitat de jugar a primera divisió. Qualsevol realitat social que es repre- senta a partir de la negació d’allò que no és –no formal– viurà condemnada a ocupar un estatus devaluat respecte a qui marca la pauta. En aquest cas, l’educació formal. Resulta urgent que el món de l’educació en el lleure, ara com ara qualificat com a educa- ció no formal, es desempallegui d’aquesta adscripció limitadora i iniciï un camí de reubi- cació en la complexitat de l’educació en el se- gle actual. Cal que se situï allí on realment li pertoca, per història i per missió; és a dir, com una dimensió més de l’educació en un sentit ampli. En primer lloc, perquè no és cert que l’educació en el lleure no sigui formal. Només cal veure les diverses publicacions que recu- llen les propostes «curriculars» que generen el món de l’esplai o de l’escoltisme, o els pro- grames de les formacions que habiliten l’accés a una titulació de monitor o de director d’e- ducació en el lleure. En segon lloc perquè, seguint el fil de la me- tàfora futbolística, l’educació en el lleure avui no ha de jugar a segona divisió sinó a la lliga d’honor, a la champions. Caldrà anar trans- formant mentalitats i posar en evidència com la proposta educativa dedicada al temps lliure d’infants i adolescents respon a les necessitats socials actuals molt més que l’escola, així com també als principis elementals que la pedago- gia prescriu per promoure l’aprenentatge. Mi- rarem de raonar-ho, i demostrar-ho si cal, a partir dels quatre grans eixos que configuren els processos educatius. PRETEXT, CONTEXT, TEXT I HIPERTEXT DE L’EDUCACIÓ El pretext de l’educació és el sentit, les raons per les quals persones amb diversos nivells i estils d’aprenentatge s’apleguen i s’acompa- nyen mútuament en el seu creixement perso- nal. El pretext de l’educació en el lleure es desenvolupa a partir de projectes. A l’escola també se’n poden fer, però és en l’educació en el lleure on els projectes prenen precisa- ment tota la seva potència, perquè el pretext no està sotmès a un currículum prescriptiu. En l’educació en el lleure, els projectes es poden viure des de la llibertat més autèntica, i els participants veuen potenciat el seu aprenen- tatge competencial de manera significativa. El context de l’educació és l’espai, la geo- grafia en la qual i des de la qual es desenvo- lupa l’acció educativa. El context de l’educa- ció en el lleure és el grup, que pren tota la seva força com a unitat de referència. El grup a l’escola és, sovint, el resultat d’una motiva- ció més aviat logística vinculada a la gestió, i molts centres escolars conceben els grups com un agregat d’individus, com una forma d’organitzar l’ensenyament i d’optimitzar els recursos. En l’educació en el lleure és impos- sible tenir aquesta concepció, ja que el grup és l’espai essencial que es vol promoure, i on es desdibuixen les fronteres entre educadors i educands, per trobar-nos simplement amb aprenents. La recerca sobre processos d’ense- nyament i aprenentatge deixa ben palès que 13A FONSnúm. 77 juny 2011 e Educar és un procés de gran complexitat. Segons quin sigui el context social, els actors participants o les finalitats preteses, entre d’altres aspectes, es van definint diverses propostes educatives per les quals les persones transitem des que naixem fins que morim. Una complexitat d’aquest abast ha exigit que l’àmbit acadèmic hagi dedicat esforços importants a identificar aquestes propostes, i a conceptualitzar-les, de manera que la reflexió sobre l’educació esdevingui més precisa i planera a la vegada. Dir que l’educació en el lleure és «no formal» significa negar-li de facto, en termes futbolístics, la possibilitat de jugar a primera divisió. e núm. 77 juny 2011 els aprenentatges són socialment construïts, cosa que significa reconèixer la profunda na- turalesa social del fet d’aprendre, i la necessi- tat de basar l’aprenentatge en una dinàmica de grups. El text de l’educació és el contingut, damunt del qual es vertebra l’acció educativa per tal de respondre al sentit que es persegueix. En l’educació en el lleure, el text és l’experiència com a vivència. És obvi que l’escola també l’hi dóna importància, però aquesta sol quedar- se en un segon pla, sovint encapsulada en sessions de tutoria, ja que allò que pren relle- vància és la ciència, el coneixement científic i el domini dels seus diversos llenguatges. L’ex- periència, en l’educació en el lleure, és el nervi que recorre l’acció educativa, en clara sintonia amb les tesis pedagògiques que ens expliquen que només a partir de l’experiència podem aprendre. Per últim, l’hipertext de l’educació és la in- terconnexió, l’articulació estratègica entre els diversos contextos de l’acció educativa. L’edu- cació en el lleure procura teixir la seva xarxa de sentits compartits, en oberta confluència amb l’entorn social immediat que l’envolta. Hi ha qui diu que aquesta permeabilitat és causa i conseqüència d’una presumpta fragi- litat, d’altres ho percebem com una fortalesa. L’educació, segrestada com ha estat durant dos segles dins del recinte escolar, ha de re- cuperar l’espai perdut de la comunitat. Per re- córrer aquest camí, l’educació en el lleure hi pot aportar molt valor i coneixement. EDUCACIÓ DE PRIMERA LÍNIA En resum, les característiques de l’educació en el lleure permeten considerar-la com una edu- cació de primer nivell. Sens dubte, la dimen- sió educativa que més pot contribuir a la construcció del quart pilar de l’educació del segle XXI és aprendre a viure junts. Tanma- teix, perquè això pugui esdevenir una reali- tat, cal, d’una banda, generar unes condicions que garanteixin la solidesa de la proposta, i d’altra banda és important, alhora, abordar els factors del context social que erosionen aquestes condicions i, en ocasions, les fan in- viables. Vegem-ho amb calma. La història recent de l’educació en el lleure ha estat marcada per una expansió quantita- tiva i qualitativa notable, cosa que ha deixat les modalitats originals –escoltisme i esplai– enmig d’un desconcert del qual encara no se n’han sabut sortir. No hi ha raons de pes per qüestionar l’aparició de més i més diversifi- cada oferta d’educació en el lleure en una so- cietat de llibertats com la nostra. El que cal posar en qüestió és com l’aparició de noves iniciatives ha anat, i continua anant-hi, en contra de les propostes originals. GRATUÏTAT, DIVERSITAT I COMPROMÍS Dèiem que l’educació en el lleure que fan es- plais i agrupaments escoltes sense ànim de lu- cre, que podem definir com una educació «de base comunitària», necessita almenys tres condicions perquè sigui considerada una edu- cació de qualitat. La primera, la gratuïtat, que permet evitar una relació educativa instru- mental, de client-producte, i oferir una relació autèntica en què les persones interaccionen des de la convicció que allò que fan té sentit i val la pena. La segona, la diversitat, que fa- cilita la configuració de grups heterogenis i, en conseqüència, fomenta l’aprenentatge de conviure amb l’alteritat i el desenvolupament de l’empatia. I la tercera, el compromís, el gust per la llibertat, poder elegir i prendre de- cisions més enllà de qualsevol marc, bo i sa- bent que haurem de respondre des d’una ac- titud de responsabilitat i, per tant, es pot establir un marc de confiança. Aquests tres ingredients són la sal de la sopa, el que distingeix l’educació en el lleure de base comunitària de la resta d’ofertes en aquest camp, i el que permet superar una visió instrumental i subordinada d’aquesta dimensió educativa per passar a contemplar- la com una proposta de primera categoria. Per aquest motiu, tal com anunciàvem, hem de combatre aquells factors socials que ero- sionen aquestes condicions, no des d’una posició reactiva sinó proactiva, construint en positiu. Dur a terme aquesta tasca de contenció preventiva passa també per diverses accions. Una d’elles seria que l’educació en el lleure de base comunitària faci un exercici de presa de consciència de la seva identitat enfront del món de l’educació en el lleure en general. Això passa necessàriament pel camí de la trobada, de la coordinació, de l’encontre en- tre les diverses sensibilitats que responen a aquest patró comú, perquè és molt més tot allò que les identifica enfront del lleure-mer- cat que no pas allò que les diferencia. Si bé en el passat recent els trets diferenciadors en el si de l’educació en el lleure venien definits per la confessionalitat (catòlics o laics) o per la tradició metodològica (escoltisme o esplai), aquests marcadors identitaris han passat a un segon pla de manera irreversible a causa de la secularització i la diversitat cultural creixent, i també per l’actualització pedagògica dels grans moviments i associacions catalanes. Altres accions haurien de tenir en compte la reivindicació d’un espai social propi, i recla- mar una discriminació positiva al respecte. És segur que hi ha famílies interessades en una proposta educativa com la que es fa des de l’educació en el lleure de base comunitària, però també és segur que els costa trobar-la, conèixer-la, atesa la proliferació de missatges i d’activitats que es fan en aquest sentit. Per últim, no volem oblidar la necessitat de cons- truir una política global que permeti, des dels poders públics, reconèixer, fomentar i donar suport a les accions que s’endeguin en aquesta direcció. Sabem que la norma no és suficient per canviar una dinàmica social, però sí que és necessària per garantir els drets i les llibertats d’aquells que, per la naturalesa de la seva proposta, estan en clar desavantatge. EXEMPLE QUE S’HA DE SEGUIR I REPTES PENDENTS La ciutat de Barcelona ha estat bressol i seu d’aquesta educació en el lleure de base co- munitària. No s’ha seguit un guió preesta- blert, però la majoria dels seus barris han vist néixer i desenvolupar-se agrupaments escol- tes i esplais de tota mena, fent una contribu- ció molt decisiva a l’educació de centenars de barcelonins i barcelonines. Si tenim en compte l’entramat urbà de la ciutat, aviat ens adona- rem que a les dificultats esmentades abans, i als reptes que se’n deriven, cal afegir-hi la dis- persió, la impersonalitat i la diversitat que a voltes la metròpoli involuntàriament impulsa. Potser és per això que el reconeixement, el foment i el suport que rep l’educació en el lleure de base comunitària a Barcelona ha de comptar amb mesures específiques. Es necessiten mesures que engresquin grups de joves disposats a dedicar part del seu temps a educar i educar-se, i aquí el Consell de la Joventut de Barcelona té molt a dir i molt a fer. També calen mesures que afavo- reixin una política de locals públics en els quals es puguin desenvolupar les activitats de manera normalitzada, uns espais ciutadans on escoltisme i esplai trobin el seu lloc, però que també esdevinguin punts de referència En l’educació en el lleure, els projectes es poden viure des de la llibertat més autèntica, i els participants veuen potenciat el seu aprenentatge competencial de manera significativa. A FONS14 15A FONSnúm. 77 juny 2011 e d’animació comunitària. Per acabar, no po- den faltar mesures que tendeixin a incloure la diversitat, en termes amplis, en la seva pro- posta i els seus participants. Parlem d’immi- gració, però també de discapacitats, de gè- nere i de tot allò que configura la riquesa de la societat barcelonina. Perquè l’educació en el lleure de base comunitària existeix per fer del món un lloc una mica millor de com l’hem trobat, i les persones que en formem part això ho tenim molt clar. e Il·lustració: Jimena Zurieta L’experiència, en l’educació en el lleure, és el nervi que recorre l’acció educativa. E ls caps de setmana, bona part del pes de l’activitat educativa a la ciutat recau sobre 140 agrupaments escoltes, esplais i altres centres d’educació en el lleure per a infants i joves. Són les entitats de base de l’associacionisme educatiu de la ciutat, que té una forta presència a Barcelona, com es pot comprovar a través del mapa i de les dades d’aquesta radiografia que us presentem. Són entitats que dediquen la seva activitat a educar en valors, apro- fitant les potencialitats del temps de lleure i del fet que els educadors i educadores són joves que han apostat per dedicar el seu temps lliure a que d’altres infants i joves esdevinguin ciutadans lliures, crítics i compromesos amb el seu entorn. I ho fan convençuts que és una molt bona manera d’implicar-se per a fer una ciutat millor, un país millor i, en definitiva, un món millor. Perquè tenen molt clara la màxi- ma que diu «Pensa globalment, actua localment» i perquè confien en l’educació en el temps de lleure com una gran manera d’implicar-se per a la transformació i la justícia social. Tenen a la seva disposició mètodes educatius i eines molt treballa- des per les federacions a les quals pertanyen i funcionaments associa- tius i democràtics que els permeten implicar-se en el funcionament de la seva entitat de base i de la seva federació. La proposta de l’associa- cionisme educatiu és, certament, un tresor per a una ciutat com Bar- celona, perquè amb les activitats als locals dels agrupaments o esplais cada dissabte, amb les excursions de cap de setmana i amb els cam- paments que es realitzen en l’àmbit natural es contribueix decisiva- ment a construir una ciutadania activa i compromesa que defugi els individualismes i que s’interessi pel que passa més enllà de la seva parcel·la. En aquesta radiografia trobareu el mapa del tresor. e 16 e núm. 77 juny 2011 Sants-Montjuïc Les Corts Eixample Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Ciutat Vella Sarrià-Sant Gervasi 143 agrupaments, esplais i centres juvenils 1 cap/monitor per a cada 4 infants/joves Prop d’11.000 infants i joves participants (entre 6 i 18 anys) Més de 2.500 caps i monitors (joves educadors entre 18 i 30 anys) EL LLEURE PER DISTRICTES 9 federacions d’associacionisme educatiu Acció Escolta de Catalunya (www.accioescolta.org) Centre Marista d’Escoltes (www.maristes-cat.es/cms) Escoltes Catalans (www.escoltes.org) Esplais Catalans-ESPLAC (www.esplac.cat) Federació Catalana de l’Esplai (www.esplai.org) Federació de Centres Juvenils Don Bosco de Catalunya (www.federaciodonbosco.com) Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (www.escoltesiguies.cat) Moviment de Centres d’Esplai Cristians (MCEC) (www.peretarres.org/mcec) Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica (MIJAC) (www.mijaccb.org/bcn) 45 46 47 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 66 67 68 69 70 87 88 89 90 92 93 94 95 104 106 116 121 122 123 125 126 RADIOGRAFIA 127 124 109 107 101 97 96 86 81 48 65 1 2 2 8 3 4 5 15 6 71 11 9 121 18 27 13 25 16 17 7 14 10 23 91 12 19 20 21 22 24 26 28 29 30 31 32 33 34 110 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 72 73 75 76 77 78 79 80 82 83 8485 98 99 100 102 103 105108 111 112 113 114 115 117 118 119 120 128 129 130 131 132 133 134 135 136 139 137 138 140 1 Aixec-Club de Tardes per a Adolescents i Joves Independència, 244-246, baixos 2 Agrupament Escolta Aldaia Enric Granados, 47, baixos 3 Agrupament Escolta Antoni Gaudí Provença, 450, baixos 4 Agrupament Escolta Apel·les Mestres 71 Sant Pere més Alt, 25 5 Agrupament Escolta Azimut (Escoltes Marins) Ptge. Aloi, 14 6 Agrupament Escolta Boixac Creu dels Molers, 6 7 Agrupament Escolta Can Baró Josep Serrano, 71 (Escola Pirineu) 8 Agrupament Escolta Champagnat València, 370 9 Agrupament Escolta Charles de Foucauld Pl. Santa Engràcia, 1 10 Agrupament Escolta Damian de Veuster Av. Vallvidrera, 14 11 Agrupament Escolta El Pi de les Corts Dolors Masferrer, 33-35 12 Agrupament Escolta i Guia Anselm Albareda Sardenya,368 13 Agrupament Escolta i Guia Baden Powell Palaudàries, 23, baixos 14 Agrupament Escolta i Guia Bonanova Pg. Bonanova, 8 15 Agrupament Escolta i Guia Gregal Vallès, 40 16 Agrupament Escolta i Guia Montnegre Santa Magdalena, 12-14 Josep Carner 17 Agrupament Escolta i Guia Mossèn Pl. Bonet i Muixí, 5 Puig i Moliner 18 Agrupament Escolta i Guia Rudyard Kipling Ptge. Lluïsa Vidal s/n (Indústria, 240) 19 Agrupament Escolta Itaca Mallorca, 106 20 Agrupament Escolta Jaume I Torras i Bages, 101 21 Agrupament Escolta Jaume I del Coll Lluís Bonifaç, 2 22 Agrupament Escolta Joan Maragall Melcior de Palau, 138, baixos 23 Agrupament Escolta Jungfrau Virgili, 24-26 24 Agrupament Escolta K-2 Godwin Austen Muntanya, 16, baixos 25 Agrupament Escolta La Salle Barceloneta Balboa, 18 26 Agrupament Escolta Lluïsos de Gràcia Pl. del Nord, 7-10 27 Agrupament Escolta Mafeking Peris i Mencheta, 26 28 Agrupament Escolta Mare de Déu Sant Joan de La Salle, 3 de Montserrat 29 Agrupament Escolta Mare de Déu de Núria Diputació, 277 30 Agrupament Escolta Montserrat Vallespir, 160 31 Agrupament Escolta Montserrat-Xavier Leiva, 41-43 32 Agrupament Escolta Pare Bertran Sant Sebastià, 55 33 Agrupament Escolta Pau Casals Pl. Jardins d’Elx, s/n 34 Agrupament Escolta Pau Claris Villarroel, 83 35 Agrupament Escolta Pere Quart Pg. de Sant Gervasi, 66 36 Agrupament Escolta Pere Rosselló Ptge. Mulet, 4 37 Agrupament Escolta Perot Guinarda M. de Déu de Montserrat, 134-136 38 Agrupament Escolta Rakxa Llull, 184 39 Agrupament Escolta Ramon Llull Ros de Olano, 6, 2n 40 Agrupament Escolta Roland Philipps Cardener, 45 41 Agrupament Escolta Salvador Espriu Petrarca, 52 42 Agrupament Escolta Sant Antoni Abat Sant Antoni Abat, 54-56 43 Agrupament Escolta Sant Ferran Gran Via de les Corts Catalanes, 406 44 Agrupament Escolta Sant Francesc Xavier La Plana, 10 45 Agrupament Escolta Sant Ignasi Carrasco i Formiguera, 26 46 Agrupament Escolta Sant Pius X Pardo, 5, baixos 47 Agrupament Escolta Santa Maria de Gràcia-Santa Agnès Sant Elies, 23 48 Agrupament Escolta Skues Begur, 8, interior 49 Agrupament Escolta Terra Nova Ptge. Centelles, s/n 50 Agrupament Escolta We Ziza Copèrnic 4 51 Agrupament Esplai Santa Maria del Pi Cardenal Casañas, 16 52 Agrupament Scout Rabindranath Tagore Casanova, 175, baixos 53 Ass. Catalana Hemofília Via Laietana, 57, 1r 1a 54 Ass. de Lleure Xino-Xano Hernán Cortés, 2 55 Ass. Educativa Integral del Raval Raval, 7 bis 56 Ass. Esplai L’Esquitx Pons i Clerch, 4 57 Ass. Juvenil Catalana de Lleure i Esport Av. Vidal i Barraquer, 45 per a Infants i Joves Amb Discapacitat (Casal de Barri del parc de la Vall «Comkedem» d’Hebron-Can Travi) 58 Ass. Juvenil Tronada Beret, 83 59 Associació Esportiva i Educativa Dinàmic Sant Iscle, 35-43 A, tenda 2 60 Casal de Joves Calassanç Sant Antoni Abat, 54 61 Casal Sant Pau del Camp Sant Pau, 101 62 CASC - Fundació Social del Raval Bisbe Laguarda, s/n 63 Centre d’Esplai Abat Cassià Sors, 30, baixos 64 Centre d’Esplai Boix Londres, 64 65 Centre d’Esplai Ca Xiroia Begur, 8, interior 66 Centre d’Esplai Druida Formentera, s/n 67 Centre d’Esplai Guineueta Pl. Ca n’Ensenya, 4 68 Centre d’Esplai Sant Ildefons Madrazo, 92 69 Centre d’Esplai Sant Paulí de Nola Alfons el Magnànim, 125 70 Centre d’Esplai Tramuntana Estudiant, 22-24 17e RADIOGRAFIAnúm. 77 juny 2011 71 Centre d’Esplai Xerinola Mare de Déu del Remei, 38-40 72 Centre d’Esplai Xiroc Ali Bei, 120 73 Centre d’Esplai Ilàrgia Alacant, 19 74 Centre Esplai Oratori Sant Felip Neri «JASD» Sol, 8 75 Centre Juvenil la Nivaira Rocafort, 42 76 Centre Juvenil Martí-Codolar Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 8-12 77 Centre Juvenil Meridiana Pl. Ferran Reyes, 2 78 Centre Juvenil Sagrada Família Provença, 450 79 Centre Juvenil Sant Andreu Segre, 35 80 Centre Obert Ciutat Meridiana Pedraforca, 2-6 81 Colònies Jordi Turull Sant Antoni Abat, 54, baixos 82 Espai de la Infància del Casal Concòrdia Concòrdia, 33, baixos 83 Esplai Arc Iris de l’Esperit Sant Bergnes de les Casas, s/n 84 Esplai Barcanova - GSIS Escultor Llimona, 46, baixos 85 Esplai Casal Xangó Pg. Font d’en Fargas, 44 86 Esplai Centre Parroquial Juvenil El Bon Recer Consell de Cent, 116, baixos 87 Esplai Centre Passatge Ptge. Mercader, 13 88 Esplai El Drop Riera d’Horta, 51 Bis 89 Esplai Escletxa Teide, s/n 90 Esplai Garbí Diagonal, 424, baixos 91 Esplai GMM (Lluïsos de Gràcia) Pl. del Nord, 7-10 92 Esplai Grup de Gent Capità Arenas, 7-9 93 Esplai Isard - Flor de Neu Feliu i Codina, 20-22 94 Esplai Jokin Mallorca, 425 - 433 95 Esplai Josepets Pl. Lesseps, 25 96 Esplai Kasperle Freser, 101 97 Esplai La Flor de Maig Rambla Poblenou, 77-91, interior 98 Esplai La Gralla Mare de Déu de Montserrat, 34 99 Esplai La Lluna Ermengarda, 11-25 100 Esplai La Platgeta de la Marina Mare de Déu del Port, 363 101 Esplai La Sagrera Jardins d’Elx, S/N 102 Esplai L’Estel Sant Antoni Maria Claret, 45-47 103 Esplai L’Illa de la Gavina Almirall Cervera, 10 104 Esplai L’Olivera Rodona Novell, 66, baixos 105 Esplai Matinada Pòrtics Badia, S/N 106 Esplai Misioneros Aguiluchos Feliu i Codina, 59 107 Esplai Movi Poble Nou Pujades, 210 108 Esplai Natzaret Travessera de les Corts, 331 109 Esplai Natzaret i Betània Pl. Mercè, 1 110 Esplai Oriols Villarroel, 83 111 Esplai Pare Abraham Jaume Vicens i Vives, 6 112 Esplai Peque-Festa Santuari, 116 113 Esplai Pompeia Riera de Sant Miquel, 1 bis 114 Esplai Sagrat Cor Pere IV, 398, baixos 115 Esplai Sant Isidor Comte d’Urgell, 178 116 Esplai Sant Joan de Mata Pl. d’en Mossèn Clapés, 18, baixos 117 Esplai Sant Jordi Viaducte de Vallcarca, 7 118 Esplai Sant Josep de Calassanç Sant Quintí, 19 119 Esplai Sant Medir Constitució, 17 120 Esplai Sant Pacià Sòcrates, 43, baixos 121 Esplai SCV El Clot Clot, 72 122 Esplai Tonxué Doctor Letamendi, 63 123 Esplai Torxa Telègraf, 69-71 124 Esplai Totikap Av. Mistral, 30, baixos 125 Esplai Trencaclosques Petrarca, 52 126 Esplai Turons Font Florida 1-3 127 Esplai Xic Bailèn, 175 128 Fundació Joan Salvador Gavina Nou de la Rambla, 39-41, baixos 129 Grup de Colònies i Campaments de Casp Casp, 25 130 Grup Nova Terra Sant Antoni Abat, 56, 1r 131 Grupo Scout Makarenko Agudells, 37-45 132 Minyons Escoltes Guies Sant Jordi Fabra i Puig, 260, 4t Demarcació Barcelonès 133 Movi de Sarrià Jaume Piquet, 23 134 Moviment d’Infants i Joves de Santa Engràcia Pl. Santa Engràcia, 1 135 Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica Pg. Enric Sanchis, 2 Bon Pastor 136 Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica de Roquetes Llopis, 9 137 Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica Concili de Trento, 297-299 La Pau 138 Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica Pont, 3 Sant Andreu-La Sagrera 139 Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica Carrer d’en Gaspar, 17 Torre Baró 140 Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica Turó de la Trinitat, 30 Trinitat Vella 18 L’ENTREVISTA núm. 77 juny 2011e «Educar amb Un jove filòsof i politòleg format en el moviment escolta convertit en director d’una escola d’economistes; un llicenciat en biologia que ha passat a ser el director d’una entitat no lucrativa d’acció social i educativa. L’Eduard Vallory i en Rafael Ruiz de Gauna es van trobar per, des de les seves diferents formacions i experiències, debatre al voltant de les entitats i l’educació en el lleure. El diàleg permet descobrir un complex món que, malgrat la seva gran tradició, continua debatent entorn del model que s’ha de seguir. Text: Oriol Guiu, Araceli Vilarrasa i Bàrbara Munar / Fotografies: Pepa del Pozo RAFAEL RUIZ DE GAUNA Director de l’Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés EDUARD VALLORY Director General de la Barcelona Graduate School of Economics i autor del llibre L’escoltisme mundial Per començar, potser ens aniria bé que ens expliquéssiu com defi-niu l’escoltisme i l’esplai? Rafael: Els centres d’esplai són entitats d’educació en el lleure que, ha- bitualment els caps de setmana, organitzen activitats, tallers i sortides perquè els nois i noies treballin uns valors i s’impliquin en un treball co- munitari. Eduard: L’escoltisme és un moviment que busca, fonamentalment, do- nar als infants i joves una autonomia de pensament i d’actuació. El seu objectiu és formar individus amb criteri propi i amb capacitat d’acció que esdevinguin ciutadans actius. El treball educatiu de l’escoltisme és molt difícil d’explicitar perquè es basa en una experiència molt pro- funda en què nois i noies interactuen durant una convivència en la na- tura i en què el rol dels educadors no és tan determinant com ho és en l’educació formal sinó que és molt més d’acompanyant en un procés de descoberta i de formació d’aquesta autonomia i capacitat de pensar. Els dos elements fonamentals d’aquesta acció educativa són la convi- vència i el fet que aquesta es dóna en un marc de valors comuns. És un model que deixa una petjada molt intensa. Què ha passat en el món del lleure educatiu els últims 25 anys? Rafael: Moltes coses. Les ofertes i els agents han canviat moltíssim. I no parlo només del lleure educatiu sinó del temps lliure en general, que ha canviat radicalment. Abans era un espai on governava la família, però ara les ofertes arriben des de les administracions, les empreses o les mateixes entitats de lleure. Les necessitats han canviat amb les no- ves estructures familiars, els valors, l’envelliment, les migracions... l’exemple» 19L’ENTREVISTAnúm. 77 juny 2011 e Eduard: Fa 25 anys, jo era un adolescent i dedueixo que el que ha can- viat és la concepció social de l’infant. Avui l’infant és un bé escàs, i això significa que ha passat a tenir un rol molt més central en la societat, i no necessàriament en un sentit positiu. S’ha tendit a la sobreprotecció, a garantir la seva competitivitat i a obsessionar-nos progressivament per la seva seguretat. Això comporta una demanda d’acció educativa diferent per part dels pares i mares i també per part de la societat. Alhora, l’escola ha adoptat molts elements que tradicionalment es tro- baven en moviments com l’escoltisme, potser perquè molts mestres n’han format part: elements més creatius, d’expressió i més relacionats amb la natura. Per tant, el món de l’educació en el lleure també ha hagut de reinventar-se. Què és el que ens diferencia ara? L’escoltisme permet que els nois i noies siguin veritablement autònoms, que tinguin capacitat de decidir sobre coses que afecten la seva vida, que tinguin capacitat de pensar per ells mateixos i que sàpiguen distingir ser de tenir. Tot això, tenint en compte que estem en un entorn de sobrepro- tecció, de consumisme obsessiu i de necessitat de seguretat total, és una eina fonamental per al desenvolupament dels infants, que és molt diferent de les necessitats de fa vint-i-cinc o trenta anys. Rafael: També hi ha hagut un canvi relacionat amb la igualtat d’oportu- nitats. En un moment en què l’accés a l’escola és universal, hi ha altres espais en què s’estan gene- rant exclusions socials. I molt de tot això té a veure amb el lleure. Hem de reivindicar que hi hagi espais de lleure en què els nens i les nenes es puguin desen- volupar, créixer, etcètera; però també que puguin tenir-hi accés tots i totes. La Convenció dels drets de la infància parla del dret al lleure, i potser caldria plantejar la seva universalització. RAFAEL RUIZ «Té un gran valor que hi hagi persones que dediquen el seu temps lliure al servei dels altres en una tasca educativa.»EDUARD VALLORY: «L’escoltisme va ser pensat des de la lògica comunitària dels germans grans que s’encarreguen dels petits.» Eduard: El concepte d’universalització és molt problemàtic perquè com- porta una necessitat pressupostària i potser caldria analitzar quines són les prioritats reals i més urgents. Estic totalment d’acord que l’impacte educatiu de les activitats d’educació en el lleure és molt gran i molt ne- cessari. Ara bé, si a mi em diguessin que l’educació en el lleure ha de ser garantida a tots els nens i nenes abans que altres coses, no ho tin- dria clar. En comptes de la universalització, caldria analitzar quines són les coses que necessiten les entitats associatives que fan educació en el lleure. Per exemple, els agrupaments escoltes: locals que estiguin en condicions per funcionar, que la tendència reglamentista no els ofegui i que tinguin capacitat per fer activitats en el medi natural com ho feien tradicionalment. Crec que la millor manera d’ajudar l’escoltisme seria desregulant-lo i facilitant-li espais i mitjans. I com s’han de resoldre les contradiccions que trobem entre profes- sionals o voluntaris? Rafael: Té un gran valor que hi hagi persones que dediquin el seu temps lliure, de manera voluntària, al servei dels altres en una tasca educativa. Aquest valor ha de ser potenciat, promogut i reconegut per part de la societat i per part de les administracions públiques. Ara bé, també és veritat que no hi ha models blancs o negres. Nosaltres tenim esplais on tots els monitors són voluntaris, o casals d’estiu amb perso- nes retribuïdes. Aquests models han de poder conviure. Eduard: El que ens trobem avui és que hi ha un tipus d’activitats que organitzen gent jove que dedica el seu temps lliure a dur-les a terme i unes altres que donen resposta a unes necessitats socials a les quals és molt difícil donar resposta des de l’acció gratuïta. Encara que aparent- ment el seu rol és similar, és molt diferent. Per entendre’ns: educar en el lleure especial amb persones amb disminucions no és el mateix que fer-ho en un agrupament o en un esplai en què gairebé tots els nois i noies caminen bé i tenen una mateixa dinàmica de raonament. En se- gons quins casos no n’hi ha prou amb un noi o una noia de divuit o de dinou anys que digui: «Jo vinc aquí i fem unes activitats». I, per tant, es necessita un tipus de preparació diferent, un tipus d’aproximació di- ferent. Per això, una acció educativa associativa es pot dur a terme des de la gratuïtat, i l’altra necessita especialistes remunerats. El que passa és que quan tu veus el que fan, et sembla veure el mateix: nens i ne- nes que ara juguen i després pugen una muntanya. Però l’acció edu- cativa i la funció social són diferents. Rafael: En el tema de la formació s’està donant un fet curiós. Des del món del voluntariat ha anat funcionant una formació bàsica d’unes cent hores, que curiosament és el que s’exigeix professionalment i és el model que la Unió Europea ha adaptat per a les qualificacions pro- fessionals en aquest terreny. De cara a la societat, el que hem de trans- metre és que el nen o la nena, quan participa en unes activitats, no es farà mal i estarà ben cuidat. Eduard: D’acord. Però tu creus que necessites cent hores de formació per garantir que un nen no es faci mal? I una altra pregunta: creus que un noi de disset o divuit anys, d’unes condicions socioeconòmiques determinades, invertirà cent hores de formació per fer una activitat en el seu temps lliure? La meva resposta és no. Deixeu-me que sigui una mica provocador: l’escoltisme va ser pensat des de la lògica comunitària dels germans grans que s’encarreguen dels petits, i els germans grans que s’encarreguen dels petits no fan una formació de cent hores. Quan demanes la formació de cent hores, el germà gran ja no té temps per dedicar-s’hi. Si tu has fet cent hores de formació, a més del temps que has dedicat a tantes altres accions voluntàries, i no has cobrat ni un duro, i el del costat també ha fet cent hores, però les seves cent hores de formació les dedica a guanyar-se la vida, ¿què passa? La meva re- comanació als escoltes és que facin un pas enrere, que demanin que la formació que serveix perquè algú es dediqui professionalment a l’e- ducació en el lleure no sigui la que els serveixi a ells. La seva ha de ser una formació ad hoc, que se surti de la lògica excessivament formalit- zada, perquè si no, la formació que necessita un remunerat i un no re- munerat és la mateixa i això genera un conflicte que sempre acaba perjudicant el no remunerat. Rafael: En un cas s’ha de formar persones que han de treballar amb col·lectius molt específics, que tenen moltes dificultats, i això demana una preparació altíssima: estudis universitaris de treball social i educa- ció social. Però en l’altre cas cal que es tinguin uns mínims, i aquí és on L’ENTREVISTA20 e núm. 77 juny 2011 Rafael Ruiz de Gauna Actualment és director de Relacions Institucionals, Formació, Con-sultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés i vicepresident de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya. És llicenciat en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona i diplomat en Pedagogia del Lleure i Animació Sociocultural per l’Institut Català de Noves Pro- fessions del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Cata- lunya. Té una àmplia trajectòria d’assistència i participació en diver- sos cursos, congressos i jornades relacionats amb el món de l’associacionisme i del voluntariat, sobre el qual ha escrit diverses publicacions. Ha estat membre de diferents entitats, amb responsabi- litats en la Junta Directiva, entre les quals destaca: l’Associació Educativa Ítaca de l’Hospitalet de Llobregat (educació en el lleure) o la Federación de Escuelas de Educadores en el Tiempo Libre Cristianas. Un desig que no ha complert. Potenciar més la recerca en l’educació en el lleure Un que sí. Contribuir personalment i professionalment a una causa que val la pena, l’educació integral dels infants Què col·lecciona? Segells Una virtut seva. Constància, treball i esforç Què li fa por? Que molts infants no puguin viure en bones condicions afectives, educatives, materials... i que hipotequen la seva vida futura Un consell que li han donat i vol compartir. A la vida, quan dones és quan reps El lleure educatiu... De quin color és? Verd, amb esperança Quin dia de la setmana? Dissabte Quina estació de l’any? Tot l’any Quin menjar? Esqueixada de bacallà: fresca, diversa... Quina planta? L’alzina, mediterrània i ben arrelada dD per mi serien, per dir-ho conceptualment, molt més pròximes al rol que compleix una família. Penso que a casa nostra el tercer sector social ha necessitat barrejar-se amb la lògica associativa per evitar ser equiparat a la lògica empresarial. Però és important no barrejar-ho tot si volem encertar amb les solucions: acció associativa comunitària d’una banda, tercer sector d’una altra, i empreses en darrer lloc. Rafael: Com a vicepresident de la taula del tercer sector social, crec que en aquest context actual de crisi podem sentir-nos més a prop de les persones i, per tant, oferir aquesta altra mirada no estrictament eco- nomicista. Les entitats del tercer sector hem viscut massa subjectes a les voluntats de les administracions públiques, gairebé actuant com una mena de corretja de transmissió que presta uns serveis. El nostre repte ha de ser estar més connectats amb la societat i amb les iniciati- ves de les persones que hi creuen. e Eduard Vallory És director general de Barcelona Graduate School of Economics, però de formació és llicenciat en Filosofia i en Periodisme. Va fer un màster en Ciències Socials a la Universitat de Chicago i es va doctorar en Ciència Política a la UPF amb una recerca sobre l’educació en la ciutadania mundial que analitza el cas del moviment escolta i que va fer durant dos anys a Cambridge. Es va iniciar en l’escoltisme amb vuit anys, i encara recorda com al cau, quan era cap d’Agrupament, els pares d’alguns caps deien que es dedicava massa al cau i poc a la carrera, i que havia de pensar en el futur... «Però amb els anys –diu l’Eduard– he descobert que molta de la gent més preparada que conec va adquirir la majoria de les seves habilitats en l’escoltisme». Un desig que no has complert. Poder anar a tots els llocs que m’interessen Un que sí. Estimar i ser estimat Què col·lecciones? Somnis Una virtut teva. Cultivar l’amistat Què et fa por? L’odi Un consell que t’han donat i vols compartir. Recorda que mai no tornaràs a tenir l’edat que tens ara. El lleure educatiu... De quin color és? Verd Quin dia de la setmana? Dissabte Quina estació de l’any? Primavera Quin menjar? Una amanida Quina planta? El pi de Formentor dD divergim. Per poder atendre un infant amb unes mínimes garanties, sense que es faci mal, creiem que s’ha de demanar una formació bà- sica que quantifiquem en cent hores i que és la que donarà la qualifi- cació i, per tant, la confiança a la família i a la societat. Eduard: Seria interessant analitzar si la sobreregulació del sector d’e- ducació en el lleure que s’ha donat els darrers vint anys ha tingut com a conseqüència una disminució rellevant dels accidents. Centrem-nos en la situació que tenim a Barcelona. Quins són els punts forts i quins els punts febles? Eduard: Hi ha manca d’infraestructures, d’equipaments i locals en què les entitats associatives d’educació en el lleure puguin desenvolupar les seves activitats educatives en bones condicions. Aquest és un punt negatiu rellevant. La major part d’agrupaments escoltes i esplais no gaudeixen d’instal·lacions en bones condicions, i això, en una ciutat on hi ha molta especulació immobiliària, és molt difícil que ho puguin resoldre tot sols. Rafael: Parlant de la realitat de Barcelona, ens preocupa que es cons- trueixi un model en què la iniciativa sigui únicament de l’Administra- ció pública. És el moment de sumar i de complementar, que hi hagi re- cursos plurals per donar servei a la ciutadania. També s’ha d’enfortir i donar suport a les federacions d’entitats de lleure, i crec que això a la ciutat de Barcelona s’està fent de manera molt insuficient. Eduard: Pensant en solucions, en primer lloc diria que en una ciutat com Barcelona s’hauria de trobar acords per aprofitar molt més els espais pú- blics. Per exemple, si una escola tanca el dissabte i no se’n fa ús, pot ser utilitzada per fer activitats d’aquests tipus. Hi ha qüestions tècniques fà- cils de solucionar, perquè bàsicament el que s’ha de resoldre és qui té la clau, qui es responsabilitza de l’assegurança i qui paga la persona que obre i tanca les portes. D’altra banda, hi ha una manca de reconeixe- ment de la tasca ciutadana que aquests moviments educatius estan fent i dels beneficis que comporta per als infants i els qui ho organitzen. També vull dir alguna cosa de la desregularització, perquè jo canviaria els di- ners per la desregularització, és a dir: menys barreres per fer les coses i menys dificultats per posar en marxa accions comunitàries. En el cas dels agrupaments escoltes, ja fa temps que vaig proposar que s’intentés bus- car un perfil similar al de les entitats excursionistes, que tenen permís per fer acampada en espais naturals on altres ciutadans no poden fer- ho. Això per mi seria un exemple d’aquesta desregularització. Rafael: D’altra banda, l’Ajuntament tracta a tothom igual, i no tothom és igual. No és el mateix una empresa de serveis, una fundació o un moviment escolta. Hauríem de fer una discriminació positiva respecte determinades maneres de fer. L’administració promou una certa com- petència deslleial que penalitza algunes realitats de tipus associatiu. No tot pot anar al mateix sac dins d’un catàleg d’activitats de vacances. Hauríem de parlar també de l’anomenat tercer sector. Estem davant el seu gran moment o de la seva gran oportunitat per posicionar-se? Eduard: El tercer sector és l’activitat econòmica no lucrativa, i el movi- ment associatiu és l’activitat comunitària no econòmica. Això s’ha de separar. Si parlem del tercer sector, parlem de l’activitat econòmica no lucrativa. Però el cau del dissabte, amb joves que eduquen nois i no- ies durant el seu temps lliure, en una dinàmica d’educadors i d’edu- cands, no és tercer sector. Als Estats Units això ho tenen molt clar. El tercer sector són els hospitals que són fundacions, els museus que són grans trusts, són iniciatives ciutadanes molt importants promogudes pel sector privat o per col·lectius privats que tenen un impacte social brutal i que no busquen el negoci malgrat que facin una activitat eco- nòmica. Un país fort en el tercer sector és un país millor, perquè signi- fica que hi ha molta iniciativa ciutadana. Però això és diferent de la raó i de les necessitats que tenen les associacions de base comunitària, que 21L’ENTREVISTAnúm. 77 juny 2011 e núm. 77 juny 2011 Txus Morata García Doctora en Pedagogia. Professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL E ls principals àmbits de participació infantil i juvenil són l’escola, les entitats d’educació en el lleure i l’àmbit comunitari. En re- lació amb aquests tres àmbits, podem diferenciar dos tipus de participació: la social i la institucional. La primera correspon més a l’àmbit comunitari, com els consells infantils; la segona, a l’escola i a l’educació en el lleure, ja que fa referència a la participació dins de la mateixa institució. Aquesta diferenciació no és tancada, ja que, cer- tament, en les institucions educatives (escoles o entitats de lleure) es poden dur a terme experiències de participació social, com ara els pro- jectes d’Aprenentatge Servei, entre d’altres, i en l’àmbit comunitari es poden dur a terme experiències de participació institucional, decidint A participar s’aprèn participant La participació, entesa com un procés global on s’integren components psicològics, pedagògics i polítics, requereix la creació d’espais, de metodologies i de climes democràtics per poder desenvolupar-la i exercitar-la. Per tant, la participació és, a la vegada, aprenentatge i exercici. Fotografia: Mayte Torres Les entitats de lleure educatiu són espais privilegiats on es practica la participació i on s’aprèn que la presa de decisions requereix d’un temps per dialogar i per fer debat APUNTS22 e 23APUNTSnúm. 77 juny 2011 e per exemple el sistema organitzatiu i de ges- tió del consell d’infants. Així doncs, la participació social incidirà més en aspectes de caràcter socio- polític, i la institucional en elements de participació dins la mateixa organització, però les dues modalitats de participació seran complementàries i necessàries pel que fa a aprenentatge i l’exercici. Les entitats de lleure educatiu han estat al llarg de la història, i ho con- tinuen sent, espais privilegiats on es practica la participació tant insti- tucional com social, on s’aprèn que la presa de decisions requereix d’un temps per dialogar i per fer debat, que les decisions no estan únicament en les mans dels animadors i educadors sinó que es prenen entre tots; que el treball cooperatiu, la responsabilitat davant els altres, el debat, la discussió, l’acord i el pacte són mètodes que formen part del seu dia a dia i que són, a la vegada, els principals objectius de la seva tasca edu- cativa; que la participació té a veure amb la motivació, sentint com a seus els objectius que s’han d’abordar o sentir-se útils; que saber par- ticipar té a veure amb la formació i que per poder participar s’han de construir itineraris, mitjans i climes. Participar significa, per tant, fer es- forços, construir espais i crear dinàmiques i hàbits de participació. Galceran1 destaca que hi ha factors que fan possible l’aprenentatge i l’exercici de la participació en els diversos àmbits en què participen els infants i adolescents. Aquest aprenentatge és possible en un clima de relacions interpersonals i grupals afectiu i càlid. Cal facilitar, per tant, espais i moments per viure i compartir els esdeveniments impor- tants de la vida de cadascú. Caldrà, doncs, establir un ritme de les activitats que permeti combinar el treball amb la conversa distesa i animosa, així com expressar l’afecte, l’estima i el reconeixement envers els membres del grup. La participació s’aconsegueix quan es viu el sentiment de pertinença a una col·lectivitat. Per potenciar això caldràn espais que ajudin a com- partir experiències emocionals comunes a tots els membres de la col·lectivitat, així com establir diferents nivells de responsabilitats col·lectives i d’objectius i acords comuns, on l’aportació de cadascú si- gui necessària per obtenir un millor benefici per a tots. És necessari que hi hagi un clima moral just i democràtic en les entitats: entendre la par- ticipació com un dret significa vetllar per assegurar l’expressió de les opinions i idees de tots els membres del grup. Per últim, la participa- ció s’aprèn a través de l’acció, i això implica gaudir d’experiències lú- diques i gratificants en les activitats, en allò més quotidià i en les re- lacions entre iguals i de grup. UNA SOCIETAT MÉS IGUALITÀRIA La participació és un dret que si es practica afavoreix un millor funcio- nament dels àmbits on es fa, i és també un mitjà privilegiat per a la for- mació de la ciutadania. La ciutadania activa implica adoptar una postura crítica davant la societat i actuar per construir-ne una més igualitària, justa i democràtica. Aquestes grans finalitats educatives, però, reque- reixen espais i mecanismes per poder-les desenvolupar i exercitar. La família és el primer referent d’aquesta experiència. Fer això pos- sible demana que les famílies siguin conscients del seu paper i rol i que desenvolupin aquesta responsabilitat social. També calen per- sones referents en la vida quotidiana dels infants i dels jo- ves (animadors, educadors, mestres, etc.) que facin possible la vivència de la ciutadania, mitjançant una relació educativa no directiva en què se sentin pro- tagonistes del seu procés, de les seves accions i dels seus projectes grupals. Per últim, també és neces- sari valorar el lleure com un espai privilegiat per a l’aprenentatge i l’exercici de la ciutadania activa: tre- ballant actituds de responsabilització, de creació de projectes, de vivència grupal i de sistemes d’orga- nització democràtica. En aquest marc, duem a terme una recerca2 entre la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i la Facultat d’Educació Social i Treball social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull, dirigida pel doctor Jaume Trilla, que ana- litza diverses experiències de participació infantil (a l’escola, a les enti- tats de lleure i als consells infantils) i, concretament, estudiem com aquestes poden incidir en la formació de la ciutadania activa i partici- pativa. Creiem que estudis i recerques com aquesta poden ajudar a millorar projectes i accions de cara al desenvolupament de la partici- pació i l’aprenentatge de la ciutadania de nens i joves, a les escoles, les entitats de lleure i als espais comunitaris. Tal com dèiem, la participa- ció i la construcció de ciutadania no es un procés espontani sinó que és quelcom que cal dissenyar i afavorir. e La ciutadania activa implica adoptar una postura crítica davant la societat i actuar per construir-ne una més igualitària, justa i democràtica. 1. Galceran, MM (2006). «La participació en el centres de temps lliure». En Pers- pectives de l’educació en el lleure. Editorial Claret, SAU. Barcelona. 2. Participación infantil y construcción de la ciudadanía. Equip investigador: J. Trilla, A. Novella, M. Gómez, E. Noguera, A. Llena i T. Morata. Amb la col·la- bo ració d’Ingrid Agud, Clarissa Castaño i Carolina Aparicio. 24 APUNTS núm. 77 juny 2011e Pau Fuentes Lloveras Coordinador Equip General. Sector Barcelona. Esplais Catalans Monitor Esplai l’Olivera Rodona T ot va començar l’any 1996. Els meus pares, que necessitaven descansar i gaudir d’algun cap de setmana sense criatures, ens van apuntar, a la meva germana i a mi, a l’esplai del barri. Ha estat una de les seves millors decisions: l’Esplai l’Olivera Rodona ens ha permès accedir a un món d’oportunitats. Ja de petits ens hi sentíem com a casa. Els monitors i moni- tores eren els nos- tres herois de carn i ossos, els admirà- vem perquè ens ho donaven tot. Les ac- tivitats i els jocs que ens preparaven, les ex- cursions i les hores sense son per culpa de les nostres aventures nocturnes són, sens dubte, un tresor de la nostra memòria. A l’esplai podíem fer coses diferents: parti- cipàvem, decidíem..., érem part d’un projec- te. Per sobre de tot, gaudíem de les colònies de primavera i d’estiu, ja que eren dies on compartir amb els altres, sentir-se realitzat, les aventures i la màgia es feien realitat, i tot plegat formava una sintonia genial. L’esplai era l’eina, i l’excusa, que ens permetia inter- actuar amb el barri i la societat. Ens relacio- nàvem amb tothom, petits o més grans. Era un exercici de convivència meravellós. Ens vam anar fent grans i va arribar el dia de la gran decisió. De fet, ja ho teníem deci- dit des de feia temps. No vaig poder deixar escapar l’oportunitat i el setembre de l’any 2006 vaig començar l’aventura de les aven- tures. Ara puc dir que ser monitor m’ha can- viat la vida. L’esplai és una organització que cal admi- nistrar i dirigir. Per fer-ho, l’equip de moni- tors i monitores ens organitzem en diferents càrrecs i comissions. Buscar finançament pro pi i extern, comprar els materials i fer les campanyes de difusió per donar-nos a conèi- xer ha resultat molt instructiu. També ha es- tat interessant haver de relacionar-nos amb les entitats bancàries, amb les administra- cions públiques i amb altres entitats de Bar- celona i arreu. A través de l’Escola Lliure el Sol, els monitors i monitores ens formem a l’estiu i al llarg del curs per continuar creixent com a educadors i com a entitat, però també com a persones. Les famílies són una de les parts més im- portants de l’esplai. La relació amb els fami- liars dels infants i joves ha estat, en general, sempre molt bona. No obstant això, en oca- sions ens hem vist immersos de ple en pro- blemàtiques socials, algunes realment greus. Quan t’expliquen segons quina cosa o quan et trobes amb alguna història que afecta di- rectament un dels teus infants, madures de cop. Hem treballat de valent per intentar re- soldre tots els problemes i, quan ha calgut, hem derivat aquelles situacions realment crí- tiques als serveis socials de l’ajuntament i a les autoritats pertinents. La dedicació a l’esplai per part dels monitors i monitores depèn de molts factors. Crec que és decisiu el nivell de motivació i d’il·lusió que un té en el projecte, però també el temps de què es disposa per poder-s’hi dedicar. Cal tenir en compte que es tracta d’un associa- cionisme voluntari i que, per tant, els educa- dors estudien o treballen i, sovint, fan les dues coses alhora. A mi l’esplai m’ha robat –per dir- viure l’esplai L’experiència de La responsabilitat i el voluntariat és com la participació, o es pràctica o és impossible adquirir-la en una biblioteca. Marxar d’excursió i de colònies amb un centenar d’infants i joves sota la teva responsabilitat és impactant i fa por, però si et passen coses i a vegades t’equivoques és perquè et mous. I, nosaltres, els monitors, ens movem, perquè els infants i els joves tenen dret a gaudir de la natura en un entorn educatiu. Fotografia: Mayte Torres L’aventura de les aventures comença quan el nen o nena es fa gran i decideix fer-se monitor o monitora Els monitors i monitores eren els nostres herois de carn i ossos, els admiràvem perquè ens ho donaven tot. 25APUNTSnúm. 77 juny 2011 e Les activitats i els centres d’interès, la màgia que envolta les colònies, sempre serà millor i més intensa si els educadors gaudeixen en un entorn de treball agradable. ho així– moltes hores, ja que ha estat durant molts anys una de les meves prioritats. En aquests anys he après que la responsa- bilitat és com la participació, o es practica o és impossible adquirir-la en una biblioteca. Marxar d’excursió i de colònies amb un cen- tenar d’infants i joves sota la teva responsa- bilitat és impactant. Sempre poden passar co- ses, i això a vegades et fa por, però, com diu ma mare: si et passen coses i a vegades t’e- quivoques és perquè et mous, i nosaltres, els monitors, ens movem, perquè els infants i els joves tenen dret a participar i a gaudir de la natura en un entorn educatiu. S’han de po- der divertir, aprendre jugant i, de pas, adqui- rir nous hàbits i valors. Tot això no té preu. No hem d’oblidar que l’esplai és també un centre que cohesiona, un generador de ben- estar social. Les persones amb qui has com- partit equip de monitors acaben sent una pe- tita família. Sempre recordaré aquelles reunions on canviar el món semblava possi- ble, però també aquelles en què no sabíem diferenciar el que era l’amistat del que era la feina. Dialogant s’aprenen moltes coses. Co- ordinar-se amb la resta de companys no sem- pre ha estat senzill, però crec que ens n’hem sortit prou bé. Quan l’equip està cohesionat, l’entitat ho nota i a l’inrevés. Sens dubte, les millors colònies han estat aquelles en què l’e- quip ha estat més motivat i ha fet més pinya. Els infants i els joves són els primers a ado- nar-se’n, ja que són els principals receptors del bon ambient que hi ha al si de l’equip. Les activitats i els centres d’interès, la màgia que envolta les colònies sempre serà millor i més intensa si els educadors gaudeixen en un en- torn de treball agradable. La meva etapa com a monitor està arri- bant al seu final. En aquests moments és quan veus que el canvi generacional i el relleu són dos aspectes que s’han de tenir en compte i que cal treballar-los. Als monitors i monitores més antics ens toca deixar pas a les noves generacions de monitors i monito- res. Quan el pròxim mes de setembre deixi de ser monitor, no voldrà dir que m’oblidi de tot per sempre, ni de bon tros. Estaré en tot moment en disposició de donar un cop de mà en allò que faci falta. Així mateix, continuaré vinculat activament al moviment. Participaré en el Casal de Joves el Racó, que va néixer per donar una conti- nuïtat al projecte de l’esplai i permetre que les persones que han estat monitores puguin continuar-hi vinculades. També continuaré participant com a voluntari en el si d’Esplais Catalans, una associació d’esplais laica i pro- gressista que treballa des del voluntariat per a la transformació social mitjançant l’educació en drets dels infants. Sempre hi haurà joves compromesos amb l’entorn que, amb la il·lusió que els caracte- ritza, continuaran fent esplai, però cal que des la societat en general reconeixem tal i com es mereix la seva tasca educativa i social. e APUNTS26 e núm. 77 juny 2011 Caus i esplais: educant contra la indiferència Els agrupaments i esplais de la ciutat formen, sobretot, persones que tenen molt clar que no estan soles en aquest món i que hi ha molta feina a fer Laura Cases Herrero Responsable d’entitats educatives del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) E ls caus i esplais eduquen per a la transformació i la justícia social i tenen molt clar que només persones actives, crítiques i compromeses seran capaces de promoure-les. La idea d’a- prendre donant servei i millorant l’entorn, al mateix temps que gaudint, és una de les claus en aquest sentit. Per aquest motiu, molt sovint els infants i joves dels agrupa- ments i esplais surten dels seus locals per fer activitats d’implicació en el barri, que perme- ten sensibilitzar i, al mateix temps, aportar un servei a la comunitat i/o una acció directa sobre aspectes que no funcionen de la nos- tra societat. Sempre hem de tenir en compte que estem parlant d’educació en el temps de lleure i que, per tant, és imprescindible l’as- pecte més vivencial i lúdic per tal que el mis- satge qualli. Diuen que quatre bones pràctiques valen més que mil paraules (o alguna cosa sem- blant), així que per il·lustrar la vessant de ser- vei i d’implicació en l’entorn dels agrupa- ments i esplais de la ciutat us presentem quatre exemples de bones pràctiques que quatre federacions d’associacionisme educa- tiu han proposat als seus agrupaments o esplais. e Totes les activitats de les entitats d’associacionisme educatiu de la ciutat tenen al darrere objectius i mètodes pedagògics relacionats amb els projectes educatius de cada entitat i de la federació a la qual pertanyen. Moltes vegades, aquestes activitats es vinculen al servei a la comunitat, a la implicació en l’entorn i a la participació en la vida col·lectiva. Fotografia: Mayte Torres 27APUNTSnúm. 77 juny 2011 e LA BOSSA SOLIDÀRIA - BOSSA SALUDABLE Acció Escolta de Catalunya La Bossa Solidària – Bossa Saludable és una acti-vitat que fan els agrupaments escoltes d’Acció Escolta de Catalunya als mercats municipals de Bar- celona des de ja fa 14 anys, en el marc del Dia Mundial de l’Alimentació i de l’Eradicació de la Po- bresa, i en col·laboració amb l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona. A través d’aquesta activitat, els infants i joves dels agrupaments escoltes de l’en- titat recullen queviures i fan un seguit d’activitats contextualitzades en la temàtica del projecte, als seus mercats més propers. L’objectiu és denunciar la manca d’igualtat d’oportunitats i la necessitat d’un canvi de plantejament en el consum a partir de la promoció d’una ciutadania cívica i activa que s’impliqui en la vida col·lectiva i en l’esforç de tots i totes per aconseguir més justícia social. DE CAMPAMENTS AMB ELS AVIS I ÀVIES DEL BARRI Escoltes Catalans Viure una experiència en primera persona és la manera més encoratjadorad’aprendre. Per això, la unitat de Pioners/es (15-17 anys) de l’Agrupa- ment Escolta El Pi de Les Corts, d’Escoltes Catalans, va decidir dedicar els dar- rers campaments de Setmana Santa a conviure amb un col·lectiu del barri i fer una activitat basada en la metodologia de l’aprenentatge servei. En primer lloc, els Pioners es van plantejar quin col·lectiu del barri en situació de possible risc d’exclusió social volien conèixer. Després de par- lar-ne i reflexionar-ho durant algunes sessions, van determinar que volien conviure amb la gent gran. No cal dir, doncs, que van ser uns campaments de Setmana Santa atí- pics! I és que durant els tres dies dels campaments els pioners no van sor- tir del barri i els van passar, bàsicament, en una residència propera al cau, dormint en una escola veïna i fent els àpats a l’Ateneu. Els Pioners escoltaven amb atenció les narracions dels avis i àvies i, de mica en mica, i sense adonar-se’n, anaven entenent millor com eren i què sentien. Però l’experiència no era únicament enriquidora per als pioners i les pio- neres; també ho va ser per als avis i àvies. El desconeixement mutu va anar minvant al llarg dels tres dies, desmuntant tòpics en molts casos. Els pioners van valorar, entre d’altres aspectes, el valor d’escoltar i de ser escoltat. EL CAU AL CARRER: TOTS FEM SERVEI! Minyons Escoltes i Guies de Catalunya Fa uns mesos, els vuit agrupaments escoltes i guies del sector 4 de la demarca-ció del Barcelonès de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya van dur a terme el projecte «El cau al carrer: tots fem servei!». Es basava en l’eix del curs de MEG: el servei. Aquell dia ens vam trobar tots els infants i joves dels caus al parc de Joan Miró per tal que cada unitat (grup d’edat) dugués a terme un servei concret. Aquests serveis es van concretar en diferents activitats, col·laborant amb altres associacions. Amb aquesta activitat, els joves i infants van adquirir una sèrie d’a- prenentatges a la vegada que van contribuir a millorar el nostre entorn i, per tant, la nostra societat. Així doncs, Castors i Llúdrigues (de 6 a 8 anys) van fer una recollida per al Banc d’Aliments de més de 400 quilos de menjar. Llops i Daines (de 8 a 11 anys) van col·laborar amb el Centre de la Platja per aprendre els tipus de residus, i després en van fer una recollida per les platges de Barcelona. Al mateix temps, Ràngers i Noies Guies (d’11 a 14 anys) van visitar diferents residències de gent gran per crear un espai d’intercanvi de vivències, experiències i jocs amb els avis i àvies. D’altra banda, Pioners i Caravel·les (de 14 a 17 anys) podien escollir entre col·laborar amb el Banc de Sang i Teixits de la Vall d’Hebron i l’Hospital Clínic, tot sensibilitzant la gent sobre la importància de la donació de sang; o sensibilitzar els veïns del parc de Joan Miró sobre les desigualtats i la desmilitarització de l’educació mitjançant el teatre social. De la seva banda, Trucs (de 17 a 19 anys) també podien escollir entre compartir una estona i fer una activitat amb un grup de discapacitats, o bé fer una visita al Museu de la Immigració, amb nouvinguts i amb la col·laboració de la Plataforma per la Llengua. LA CANTADA-BALLARUCA DE LA CAMPANYA «LOCALITZA’T» Esplais Catalans-Esplac El passat dissabte 26 de febrer no va seruna tarda d’esplai normal per als esplais de Barcelona d’Esplais Catalans–Esplac. I és que més de 500 infants/joves/monitors i pa- res/mares es van reunir a la plaça de la Ca- tedral de Barcelona per autoreivindicar-se. Va ser en el marc de la «Cantada Ballaruca», una activitat per reclamar millors locals per als es- plais de la ciutat. Es tractava de fer una acció visual i festiva que impliqués els esplais de la ciutat, en el marc de la campanya «Localit- za’t» d’Esplac, amb la qual es reclama més reconeixement a la tasca socioeducativa dels esplais laics de Barcelona i millors locals per poder dur-la a terme amb garanties. I, efectivament, va ser una tarda diferent, dedicada a cantar a plens pulmons la cançó del «Localitza’t», que prèviament tothom, petits i grans, havien après, i que, a ritme del We will rock you, de Queen, la seva tornada reclamava «Volem un local». Com en d’altres causes, els esplais es van mobilitzar per reclamar una cosa que és de justícia i que, en aquest cas, els afecta direc- tament. Va ser una molt bona manera de transmetre als infants i joves que la unió fa la força, que no s’han de conformar i que cal mobilitzar-se per reivindicar una necessitat. e núm. 77 juny 2011 Els esplais són el lloc ideal per tenir com a referents uns joves voluntaris carregats d’uns valors que no han d'explicar, perquè els mostren minut a minut Em declaro admirador de l’entusiasme, l’alegria i la generositat immensa dels monitors d’esplai o caps d'agrupament que mantenen viva una xarxa educadora tan vital. Portar els meus fills a un esplai és una de les millors inversions educadores que estic fent. Fotografia: Mayte Torres La canalla necessita temps per jugar, avorrir-se, fer amics, viure aventures, aprendre dels errors, prendre distància dels pares. Temps per créixer al seu ritme. APUNTS28 Educar en el lleure i Carles Capdevila Periodista, director del diari Ara E l col·lectiu de l’educació en el lleure no rep el reconeixement que es mereix. No el busquen, aquest reconeixement me- rescut, perquè estan massa enfeinats preparant activitats, caus, gimcanes, sortides, ex- cursions i campaments. I no el necessiten per ser feliços, perquè la gent que s’arremanga per fer les coses que s’estima és d’una altra pasta, no té temps ni ganes de deprimir-se. Però tots els que ens beneficiem d’aquesta xarxa hauríem de ser més agraïts amb la seva feina. Els joves que tenen més fotos per compartir al facebook, més vídeos propis per penjar al youtube, més històries per comentar a través del twit- ter, més amics per agregar, són els que viuen el dia a dia d’una xarxa de lleure que és aquí des de fa dècades i té energia per sobreviure a totes les revolucions, perquè té una bateria que es recarrega automaticament cada vegada que un nen es fa gran i decideix que serà cap o monitor. Allà on hi ha voluntaris hi ha, és clar, voluntat. El nostre país és ple d’aficionats que treballen amb eficàcia. Als qui ho fan en l’educació en el lleure m’agrada dir-los educadors amateurs, i no sols pel fet que so- vint no cobren, sinó sobretot per l’arrel genuïna de la paraula. L’ama- teur s’estima el que té entre mans. De l’esforç que fas sense cobrar en diuen desinteressat, però en realitat el fas amb el màxim d’interès: t’interessa molt que allò funcioni. Els voluntaris fan una doble feina: la que veiem, i la que no es veu, la de fer-nos guanyar confiança en el futur. Cada vegada que algun vo- luntari, amb el seu esforç i talent, fica la banya en un problema de la societat i el resol, fa quedar fatal els catastrofistes, que perden argu- ments per justificar el seu passotisme. Demostra que tot està per fer, però tot és possible. Educar requereix tenir ben desperts els cinc sentits: SENTIT COMÚ Educar deu ser una cosa semblant a espavilar els marrecs i frenar els adolescents. Just al contrari del que fem molts pares d'avui: no és es- trany veure nanos de quatre anys amb cotxet i xumet parlant pel mò- bil, ni tampoc ho és veure’n de catorze sense hora de tornar a casa. De forma natural, intuïtiva, fundacional, caus i esplais es dediquen a cultivar el menys comú dels sentits: per això eduquen la canalla des que ha après a anar amb bicicleta fins que demanarà la moto. I el pro- cés continua, perquè quan s'acosta la majoria d'edat toca canviar de rol, i tot recomença. La canalla sempre necessitarà el mateix: temps per jugar, per avor- rir-se, per fer amics, per viure aventures, per aprendre dels errors, per prendre distància dels pares. Temps per créixer al seu ritme. SENTIT DEL RIDÍCUL Sovint una reunió de pares d’esplai o agrupament és això: jovenets educant pares, demanant-nos que els nostres fills no siguin tan llepa- fils amb el menjar, o que no els amaguem el mòbil a la motxilla, per- què la gràcia és que s’enyorin una mica. Això també és fer-se gran. En ple segle XXI, només uns campaments garan- teixen una desconnexió del tot saludable. Per als pares, dotze dies sense tenir notícies («només us trucarem si alguna cosa va malament») vol dir dotze dies mirant fixament el mòbil suplicant que no soni, que no passi res. Per a la canalla són dues setmanetes aturant el temps sense xar- xes virtuals, tocant de peus a terra, mullant-se si plou, conscients que allà on són tot és de veritat. SENTIT DEL DEURE Ser responsable no vol dir ser avorrit. Als esplais i agru- paments tothom assumeix alguna responsabilitat. Caus i es- plais són espais de compromís mutu. Tu et lligues a fer de monitor, el meu fill es lliga a venir cada dissabte, jo em lligo a portar-lo i recollir- lo. Tothom ho fa de gust, i tot lliga. El sentit del deure dels joves voluntaris fa que es moguin per adap- tar-se als nous temps. Potser alguna classe mitjana del país abandona aquests espais perquè ha descobert les bondats de la segona residèn- cia i no vol que una activitat dels nens «els lligui». En canvi, els nens i nenes nouvinguts d’altres països, amb temps lliure, amb pares que no poden estar gaire per ells, troben en caus i esplais l’escenari ideal per integrar-se. I els monitors i caps compleixen aquesta suplència social, aquesta missió tan important per a la convivència, aquest encàrrec que no és gens fàcil, amb l'alegria i la vitalitat de sempre. Per això hi són. SENTIT MORAL Molts pedagogs estan cansats dels pares que els demanem la recepta màgica per «inculcar valors». Babaus com som, a vegades els pares busquem unes boletes d’homeopatia que facin que els nostres fills si- guin solidaris, generosos i bona gent. Allà on hi ha joves voluntaris hi ha valors; hi ha moral, perquè s’ha de tenir molt valor i molta moral per sacrificar les teves vacances assu- mint el risc d'emportar-te canalla a la muntanya. I més en una socie- tat que castiga el risc, en una societat en què els mitjans de comuni- cació busquen la condemna fàcil i el linxament quan alguna cosa va malament. La capacitat de desafiar les dificultats amb un somriure els fa imparables, perquè no els calen copets a l’esquena per tirar enda- vant. Saben on van, i hi arribaran. SENTIT DE L’HUMOR La societat actual considera que ser un belluguet és un defecte. «El meu nen és un belluguet», diuen alguns amb posat d’angoixa. Els nens han vingut a aquest món a bellugar-se, a experimentar, i els pares hem de saber trobar l’humor necessari per deixar-los moure. El fet més admira- ble, més revolucionari i més provocador del voluntariat jove és el bon humor. En català, sovint humor i moral són sinònims. Avui no estic d’hu- mor. Has de tenir humor per anar quinze dies a la muntanya amb quinze marrecs de set anys. Les entitats i associacions que tenen causes més no- bles entre mans també troben refugi en el bon humor, en l’optimisme com a mètode. Aquí ningú confon humor amb frivolitat o banalitat. Les coses més importants poden i han de ser les més divertides. e 29APUNTSnúm. 77 juny 2011 e Els voluntaris fan una doble feina: la que veiem, i la que no es veu: fer-nos guanyar confiança en el futur. amb els cinc sentits la co lu m n a «La Columna» està oberta a la participació dels lectors i lectores que vulguin fer-nos arribar les seves reflexions, pensaments, opinions o anècdotes. L’extensió no pot superar els 2.700 caràcters (comptant els espais en blanc). Envieu els vostres escrits a imebrevista@bcn.cat LA COLUMNA Qui mana a casa? 30 UNA MICA DE TOT núm. 77 juny 2011e C al idear el mot filiarcat? Aquest segle XXI ma- nen els fills. A casa ja no mana la mare i el pare. Un dels temes quotidians i del problemes pràc- tics de moltes famílies té a veure amb la manca de control i d’autoritat vers el seu fill/a. Sovint, els infants troben poques normes i límits; per tant, tendeixen a «fer el que volen» en lloc de «fer el que toca», perden el res- pecte a l’adult i mostren pautes conductuals deficitàries. Com a mestre especialista en educació infantil, quan realitzo les entrevistes personals amb les famílies, una quarta part del temps la dedico a aspectes relacionats amb el procés d’aprenentatge escolar de l’infant. La resta, la dedico a orientar i escoltar les mares i els pares sobre la manera d’interactuar, tractar, educar els seus fills/es en l’aspecte conductual, i provo de fomentar el respecte. Solen haver-hi diversos tipus de famílies: les que no s’a- donen de la manca de normes o límits a casa però volen millorar; les que no admeten patir un problema de rols amb el seu fill/a ni accepten ajut; les que necessiten es- coltar l’opinió del mestre/a per pal·liar les inseguretats i assolir confiança en la seva tasca educativa, i també les que no necessiten cap orientació. Els dubtes, inseguretats i pors els tendeixen a expressar amb preguntes com: «què faig perquè la meva nena es vesteixi sola al matí, segui a la cadira quan sopem, em doni la mà al carrer, no salti al sofà, m’escolti i em faci cas…?» Generacions anteriors de pares i mares no pregunta- ven als docents com actuar amb els fills/es, per què avui sí? Per què moltes famílies no disposen del que anomeno «lògica educativa» (independentment de l’estatus so- cioeconòmic i cultural, l’edat, la quantitat de temps de- dicat als infants i el tipus de família)? Per què necessiten dialogar sobre la seva comesa educativa? Per què els costa actuar davant d’aquesta nova generació d’infants més desperts? L’orientació que ofereixo a les famílies es basa en mos- trar-los tècniques de modificació de conducta, estratè- gies perquè l’infant els faci cas, exemples pràctics d’aula que m’han funcionat…, però en molts casos, simplement establint un diàleg, escoltant-los i oferint-los el meu punt de vista personal, lògic i de sentit comú, assoleixen la se- guretat i les pautes que necessiten. Probablement, aquesta orientació familiar que duem a terme molts mestres s’hauria de generalitzar creant la fi- gura de «mestre coordinador orientador familiar», que treballaria de manera propera amb les famílies, elaborant tallers d’orientació educativa i debats, desenvolupant projectes de reeducació familiar, creant una guia d’ac- tuació… i col·laborant amb els diferents professionals en educació. Daniel Español i Milán Mestre tutor de P3 Ciència i tecnologia a l’entorn del Tibidabo El passat dia 18 de març vam anar al Parc d’Atraccions del Tibi-dabo per tal de fer l’activitat didàctica «Ciència i tecnologia a l’en-torn del Tibidabo» que des de fa tres anys té lloc al voltant de les atraccions. Com a professora de la matèria de física i companya d’altres professors de tecnologia, haig de dir que em sembla una de les propostes educatives més interessants des del punt de vista tec- nologicocientífic. Enguany és el tercer any que hi assistim, i això vol dir que ens ha satisfet gratament des del començament inici i que ja forma part del programa fix de sortides del nostre institut. La proposta, que consisteix a estudiar un total de sis atraccions al llarg de tres hores de durada ens ha semblat, una vegada més, molt ben ubicada dins del currículum de 3r i 4t d’ESO, així com en els bat- xillerats científic i tecnològic. No se surt gens del temari establert pel Departament d’Ensenyament i aconsegueix que els alumnes de les diferents edats que enguany hi han participat s’ho hagin passat fan- tàsticament al llarg del matí, visualitzant d’una manera pràctica, àgil i fresca els conceptes de física i tecnologia que es poden extreure de les atraccions. Haig de dir que el primer any ens vam deixar portar per la pro- posta que se’ns va fer des de la coordinació de l’activitat didàctica. Aleshores era per a nosaltres del tot desconeguda i hi anàvem una mica a l’espectativa, però de seguida vam veure la força del sistema utilitzat: es basa en una explicació breu al peu de l’atracció amb un dossier molt pautat que se’ns dóna al mateix Parc i al començament de la jornada. Hi ha tot un seguit de qüestions que exprimeixen al màxim les possibilitats educatives de cadascuna de les atraccions i que els alumnes han d’anar contestant amb l’ajuda dels monitors. Un cop s’ha explicat, els alumnes pugen a l’atracció per tal d’expe- rimentar-la, però ara amb els conceptes apresos. Per tant, es cobreix al màxim l’aprenentatge i l’educació. Això sí, l’explicació s’adapta al nivell dels alumnes, ja que, en tot moment hi ha un diàleg entre els professors acompanyants del grup i el monitor. En el nostre cas, vam estudiar les maquetes del Museu dels Au- tòmats, els autos de xoc, les cadiretes voladores, l’Hurakan, la nova muntanya russa i el Tibidabo Exprés. Conceptes com ara la força centrípeta, l’energia potencial que es transforma en cinètica, el càlcul d’una velocitat mitjana, els engra- natges, la fricció, l’acceleració, les màquines i el moviment, s’expli- quen d’una manera clara i amena en un entorn únic, amb el Parc tancat per a nosaltres sols i acompanyats per monitors que són estudiants universitaris de carreres tècniques. Tot plegat fa que les explicacions i les respostes a les preguntes dels professors i dels alumnes siguin del tot satisfactòries. Per tant, animeu-vos a fer-la. Val realment la pena. Anna López Casado Directora de l’Institut Castellbisbal Professora de Física i Química LA T IR A C Ò M IC A D E ... Se rg i B o sc h / E sc o la M as sa na 31UNA MICA DE TOTnúm. 77 juny 2011 e BARCELONA EDUCACIÓ SUBSCRIPCIÓ GRATUÏTA www.bcn.cat/educacio SOM XARXA >>Sant Martí, districte educador PROTAGONISTES >>La família escolar, una alternativa a les bandes ESCOLTISME I ESPLAI: EL VALOR AFEGIT DE LES ASSOCIACIONS EDUCATIVES A FONS >>Educar en el temps lliure? Simplement educar L’ENTREVISTA >>Eduard Vallory i Rafael Ruiz de GaunaAPUNTS >>L’experiència de viure l’esplai Núm. 77 juny 2011La revista de la ciutat educadora Eduard Vallory és doctor en Ciència Política amb latesi L’educació en la ciutadania global, que és labase d’aquest llibre. Però la seva vinculació a l’es- coltisme és prèvia al seu treball acadèmic: va ser cap d'a- grupament de l’AE Pere Rosselló i de l’AE El Pi de Les Corts, cap de Relacions Exteriors d’EC, comissari Interna- cional de la FCEG i president de la Fundació Escolta Josep Carol, així com president del Consell Nacional de la Jo- ventut de Catalunya. Tot això ens indica que és un llibre viscut en primera persona. L’obra recull els principals elements que caracteritzen el moviment escolta arreu del món, la combinació d’ar- relament local, compromís nacional i dimensió global. Amb voluntat didàctica, el llibre d’Eduard Vallory explica com l’escoltisme és present a més de 165 països, amb 30 milions de persones, quin ha estat el seu desenvolu- pament històric, quins principis comparteix arreu del món i com equilibra la identitat nacional i la pertinença global. En la presentació que es va fer al CCCB, el 28 de se- tembre de 2010, es va poder veure i viure com l’escol- tisme ha tingut influència sobre tota la nostra classe po- lítica de la transició. L’acte va consistir en un col·loqui moderat per la rec- tora de la UOC, Imma Tubella, i en què van participar Jordi Pujol i Ernest Benach, així com el mateix Eduard Vallory. Al col·loqui es va parlar de l’escoltisme com a eina de trans- formació social i es va remarcar la seva importància en la història recent de Catalunya. Els dos expresidents, de la Generalitat i del Parlament respectivament, van conèixer l’escoltisme des de dins i van coincidir a destacar el seu pa- per en la construcció d’una ciutadania crítica i compromesa. Una de les anècdotes més divertides es va produir quan el president Pujol va explicar que, en una visita a un campament escolta quan tenia 25 anys li van dema- nar que acompanyés un infant al metge. Aquest infant era el futur president Pasqual Maragall, que també es tro- bava a l’acte, seguint el col·loqui des de la primera filera. Un aspecte interessant a ressaltar és el tema de la co- educació, que es va donar als anys seixanta a Europa i que va comportar un important avenç. D’altra banda, quan l’autor explica que en la dècada de 1970 l’escoltisme va passar de l’apoliticisme tradicional a l’apartidisme, em sem- blava reviure els debats que en aquests mateixos anys te- níem a les escoles del nostre país. Per acabar, el sentit d’aquestes paraules pot ser un bon resum d’un llibre que fa de molt bon llegir: moviment, au- togovern, educatiu, gent jove, independent, obert a tot- hom, treball en equip, activitats a la natura, aprendre fent… Roser Colomer Biblioteca Artur Martorell L’escoltisme mundial. La discreta remor d’un bosc que creix Eduard Vallory, Barcelona: Editorial Proa Els llibres que surten en aquesta secció els podeu trobar a la Biblioteca Artur Martorell de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/educacio/arturmartorell