Consell Escolar Municipal de Barcelona Fo to gr af ia : N at àl ia L im on es Per Barcelona, l’educació és una prioritat per a tothom, tant dins com més enllà de l’escola. Per això els objectius del PAM en educació segueixen les línies marcades per al model de ciutat dissenyat entre l’Ajuntament, la societat civil organitzada i la ciutadania en general. La participació en el Programa d’Actuació Municipal d’Educació 2008- 2011 núm. 16 març de 2008 editorial 2 CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS DE DISTRICTE El PAM i la participació Montserrat Ballarín i Espuña Regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona Vicepresidenta del Consell Escolar Municipal de Barcelona En els darrers mesos hem portat a terme un procés participatiu per a l’elaboració del Programa d’Actuació Municipal pel període 2008-2011. Hem rebut , pel que fa al PAM d’Educació, gairebé 2000 propostes directes de la ciutadania, a més, hem comptat, com ja és tradicional, amb les aportacions del Consell Escolar Municipal de Barcelona - un espai privilegiat per al debat i l’acord en els temes educa- tius de la nostra ciutat. A més del Consell Escolar Municipal de Barcelona, també hem rebut aporta- cions d’òrgans de participació com el Consell de la Joventut, el Consell de la Formació Professional i el Projecte Educatiu de Ciutat. També s’ha d’esmentar les aportacions que s’han fet des del col·lectiu de professionals de l’Institut Municipal d’Educació. Totes aquestes aportacions s’han tingut molt en compte a l’hora de fer la proposició de redactat final del PAM. És el món educatiu i tots aquells que, d’una manera o altra, s’hi senten copartíceps, qui ha d’acabar aplicant aquestes mesures i, per tant, hem considerat que era necessari i oportú comptar amb la seva complicitat des del principi. Per Barcelona, l’educació és una prioritat per a tothom, tant dins com més enllà de l’escola. Per això els objectius del PAM en educació segueixen les línies marcades per al model de ciutat dissenyat entre l’Ajuntament, la societat civil organitzada i la ciutadania en general. La creativitat i la innovació relacionats amb el progrés econòmic, la cohesió social, la convivència i l’espai públic, la capitalitat o la lluita compromesa contra el canvi climàtic són aspectes que només poden esdevenir realitat si van de la mà de l’educació. Per assolir l’èxit en aquests eixos, apostar per l’educació és fonamental en el model de ciutat que volem. Una ciutat que vol ser educadora, que aposta per una educació de qualitat, per la proximitat i la par- ticipació. Una ciutat que entén que educar és una responsabilitat de les escoles, però també ho és per les famílies i l’entorn. Hem d’aconseguir la corres- ponsabilitat de tothom: escoles, famílies i els agents educatius externs a l’escola. Generar confiança entre tots els agents educatius és una de les formes en què podem anar assolint de mica en mica aquest model de ciutat, i això ho farem per mitjà de tots els instruments de que disposem a l’Ajuntament, com el Projecte Educatiu de Ciutat o el Consell Escolar Municipal. Només amb un diàleg continuat entre totes les parts implicades, un diàleg que generi confiança i empatia, establint uns llaços sòlids entre tots els agents educatius podrem, entre tots, aconseguir la ciutat educadora que tots i totes volem. És des d’aquesta perspectiva que un dels objectius fonamentals del PAM d’Educació és “Facilitar la millora constant dels mecanismes de participació de la comunitat educativa i potenciar el govern demo- cràtic i participatiu dels centres”. Només potenciant tots els òrgans i instruments de participació de la ciutadania podem arribar a construir aquest model de ciutat que expressa el Programa d’Actuació Munici- pal per aquests propers anys. I és en un espai de participació com el Consell Esco- lar Municipal (i a partir d’aquí també als Consells Escolars Municipals de Districte) que hem de poder debatre sobre tots aquells temes que fan referència a l’educació a la nostra ciutat. La participació de tots els agents implicats en la definició del que volem que sigui l’educació a la nostra ciutat garanteix que tenim unes línies d’actuació no només intensament debatu- des, sinó també àmpliament acordades. Us vull animar a seguir participant, perquè només amb la implicació de totes i tots, farem que l’educació dels infants i joves continuï sent una prioritat en el nostre model de ciutat. 3Les aportacions del CEMB CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE BARCELONA El Programa d’actuació municipal (PAM) és el full de ruta, l’instrument de planificació de les accions de l’activitat municipal durant els quatre anys de mandat (2008-2011). El PAM inclou també els Programes d’actuació dels districtes (PAD). Per l’elaboració del PAM s’ha comptat amb un ampli procés participatiu adreçat tant a ciutadans i ciuta- danes a títol individual com amb les entitats de la ciutat , els consells municipals de participació i els districtes. El Consell Escolar Municipal de Barcelona, com con- sell de participació de la comunitat educativa de la ciutat ha participat de manera activa en el debat de la proposta del PAM en l’àmbit d’Educació dins de la línia estratègica “ Fer de Barcelona una ciutat més cohesionada i inclusiva”. Participació en el debat sobre el PAM d’Educació 2008-2011 L’objectiu del procés de participació endegat per part del Consell Escolar Municipal de Barcelona era donar a conèixer i motivar la participació dels representants de la comunitat educativa sobre les línies estratègi- ques d’Educació del Programa d’Actuació Municipal 2008-2011 així com informar de la globalitat del PAM i del procés participatiu en general. El CEMB va iniciar les seves activitats amb una presentació del contingut del PAM d’Educació i va constituir una comissió de treball que va elaborar un proposta de document amb les aportacions reco- llides en la pròpia comissió, en el fòrum de debat al web del CEMB i amb els documents enviats per diferents entitats membres (FAPAC, AJEC, CJB) .El document va ser presentat i objecte de debat per la Comissió Permanent i al Plenari del CEMB i poste- riorment va ser enviat al Consell de Ciutat per la seva consideració. Del document o Memòria participativa del PAM d’Educació aprovat pel Plenari del CEMB que inclou aportacions a la missió, als vuit objectius i vuitanta nou mesures i accions volem destacar algunes de les consideracions rellevants : l’element de transver- salitat que conté el concepte de ciutat educadora, la coherència dels objectius del PAM amb els acords de les institucions i els agents socials i econòmics i el desenvolupament del “model escola Barcelona” i que aquest “model” estigui present en el desenvolu- pament del Consorci d’Educació Ciutat Educadora El concepte de ciutat educadora va més enllà de l’actuació i de les polítiques de les institucions educa- tives i està estretament vinculat al govern de la ciutat i ha de ser compartit per la societat civil. És un ele- ment transversal bàsic que incorpora l’educació com un procés que es dóna al llarg de la vida i en tots els àmbits. Per aquestes raons es considera que l’esperit educatiu de ciutat educadora ha d’impregnar, no sols l’apartat d’educació del PAM, sinó també el conjunt de línies i eixos del PAM. El Programa d’Actuació Municipal (PAM) és el full de ruta , l’instrument de planificació de les accions de l’activitat municipal durant els quatre anys de mandat (2008-2011). en el debat del Programa d’actuació municipal 2008-2011 Fotografia: Jordi Oliver 4CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS DE DISTRICTE Línies estratègiques com una ciutat cohesionada inclusiva, l’economia del coneixement i la qualitat de l’ocupació, la convivència i la ciutat sostenible no poden ser alienes a l’acció educativa de la ciutat. Objectius estratègics Els objectius del PAM han de ser coherents amb “l’Acord estratègic per la internacionalització, la qua- litat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana”, signat per les institucions i els agents socials i econòmics. Model d’escola Barcelona Els principis orientadors de l’acció educativa de Bar- celona es basen en un model de qualitat, de proxi- mitat, de coneixement, d’equitat i de participació. La qualitat, que fa compatible la universalització del dret a l’educació amb un nivell d’èxit en l’assoliment dels objectius desitjats. La proximitat, que acosta l’escola a l’entorn on està ubicada i que promou l’autonomia dels centres, l’arrelament a la comunitat i els itineraris de continuïtat. El coneixement , per promoure hàbits, valors i capacitats que conformen una ciutadania responsable i apta per la societat de la informació. L’equitat, en l’accés a l’educació i l’escola com una peça essencial de la cohesió social de la nostra ciutat i en la igualtat d’oportunitats dels nostres joves. La participació, com un estil en la presa de decisions en els centres i com aprenentatge democràtic perma- nent i escola de ciutadania. Impulsar un model de ciutat en què l’equitat i la igual- tat d’oportunitats es pugui reflectir en la distribució de l’alumnat entre els diferents centres educatius. Les politiques públiques municipals -urbanisme, habi- tatge, mobilitat,etc.- han de cercar la redistribució de la població nouvinguda en la ciutat i afavorir la diversitat dels barris. Aquestes polítiques han d’evitar la creació de concentracions segregades del teixit social i en conseqüència les concentracions de l’alumnat de famílies estrangeres. Cal vetllar per què -en el marc d’aquest model de ciutat - l’escola reflec- teixi la composició de l’entorn on està ubicada. Barcelona ha d’aconseguir consolidar un model edu- catiu i d’escola propi dins la seva xarxa d’escoles. Cal tendir a l’equilibri de l’oferta pública i concertada com a escoles sufragades amb fons públics. L’oferta educativa ha de ser de qualitat i integradora on cap nen o nena pugui ser discriminat per raó d’origen, de classe social, religió o sexe. L’escola ha fer un continu esforç per assolir els índexs d’èxit escolar marcats en les recomanacions de l’Unió Europea. Impulsar els programes educatius que incideixen en l’obtenció de quotes més altes d’èxit escolar és un element rellevant de la promoció de la igualtat d’oportunitats. L’atenció educativa a la diversitat ha de ser un altre element qualitatiu dels nostres centres. Les famílies han de tenir la confiança de que l’escola farà l’esforç per tal que el seu fill o filla pugui obtenir els millors resultats acadèmics i pugui desenvolupar al màxim les seves capacitats. Per això cal potenciar la comunicació, el compromís i la col·laboració amb les famílies per tal que ambdues parts actuïn de comú acord. Per tal de promoure la convivència i la promoció social en el marc escolar i evitar la fragmentació social, ja incipient en algunes zones, cal actuar des de l’administració per obtenir un marc legislatiu que eviti qualsevol tipus de discriminació. I a partir d’aquest marc, actuar per part de l’Administració educativa, amb transparència, garantint el dret de les famílies a la gratuïtat de l’ensenyament obligatori, a una correcta informació i amb el compromís i corres- ponsabilitat en l’exercici de la funció social que ha d’exercir l’escola sustentada amb recursos públics. En aquest sentit cal vetllar perquè la futura Llei d’Educació de Catalunya garanteixi la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris en tots els centres sos- tinguts amb fons públics i l’escolarització equitativa Fotografia: Jordi Oliver 5CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE BARCELONA de les diferents tipologies de l’alumnat entre tots els centres. Cal prioritzar la construcció de centres públics en aquells territoris de la ciutat deficitaris, tal com preveu el Mapa Escolar de Barcelona per atendre l’alumnat que ho sol·licita i així tendir a un reequilibri territorial entre sectors. La demanda de places escolars depèn de factors directes com la població i les actuacions urbanístiques però també de les condicions del servei que s’ofereix. Cal, per tant, potenciar un servei públic de qualitat en el marc del Consorci d’Educació de Barcelona. Avançar-se i treballar per evitar la formació de nous centres docents on es concentra majoritàriament un sol tipus de població escolar amb acumulació de dificultats. Cal actuar en profunditat en les zones que ja es detecten aquestes situacions i treballar per reconduir-les. Els centres en una zona han d’assumir de forma equilibrada les situacions que comporten complexitat i dificultat, tant les referides als i les alumnes amb necessitats educatives especials com les situacions derivades de l’escolarització de l’alumnat nouvingut. Per propiciar la integració social, cal facilitar la inte- gració dels diversos projectes educatius en el territori propiciant un projecte educatiu de zona que coordini els diversos serveis educatius, socials, esportius, culturals i de lleure, disposi de recursos per ajudar a pal·liar desajustos, eviti la fragmentació social i afavo- reixi la cohesió entre grups i col·lectius. Disposar de serveis escolars que responguin a les necessitats actuals de les famílies i de l’alumnat, ja sigui a nivell de centre, com de barri amb una visió de conjunt dels centres i serveis que en formen part, que faciliti i alhora optimitzi els recursos existents. Cal desenvolupar un model de xarxa educativa per a totes les entitats que es relacionen amb l’entorn edu- catiu, cal consolidar alguns models existents, com a referència en el compromís i model educatiu en xarxa i fer possible la intervenció d’altres actors confluint en un model de lleure educatiu – cultura, educació no formal, esport - adaptat a la diversitat social i territo- rial de la ciutat El Consorci d’Educació, com a instrument d’intervenció conjunta interadministracions, és el marc idoni per desenvolupar aquest “model d’escola” i on la suma de competències de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament d’Educació permet liderar les polítiques concretes a impulsar. Fotografia: Jordi Oliver Fotografia: Jordi Oliver 6CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS DE DISTRICTE Així doncs, amb la col·laboració del Consell Escolar Municipal de Barcelona, el Centre Recursos Peda- gògics de Sant Martí i el secretariat de la Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, neix l’iniciativa “Famílies en xarxa” dirigida a famílies amb infants i joves dels centres educatius del districte de Sant Martí, una experiència de informació i formació adreçada a les famílies de l’alumnat de primària i secundària obligatòria portada a terme al Districte de Sant Martí, durant el curs escolar 2006-2007 i el primer trimestre del curs 2007-2008. Projecte “Noves tecnologies, família i educació” Objectius  Posar la informàtica a l’abast de les mares i pares per a que puguin compartir amb els seus fills i filles les oportunitats i beneficis de les noves tecnologies en l’àmbit educatiu però també en el familiar.  Fer conèixer els llocs webs més útils i els equipa- ments públics amb accés públic a equips infor- màtics i connexió a Internet.  Difondre l’ús de les eines de seguretat que perme- ten a les famílies fer front als problemes de privaci- tat i protecció de dades del menor a Internet.  Organitzar un bloc de tallers dirigit a les famílies en cada centre educatiu voluntari sobre “Noves tecnologies, família i educació” Els tallers Els tallers tenen lloc en les mateixes aules informàti- ques dels centres educatius que acullen la iniciativa. En cada centre es realitzen les 4 sessions del taller. Tenen una durada de 2.5 hores per sessió, en total 10 hores, i s’han de realitzar en un interval de 4 setmanes. Cada centre educatiu adscrit al projecte, proposa les dates i horaris. Els tallers són oberts a totes les mares i pares de l’alumnat dels CEIP del districte sense requisit tècnic previ i de forma gratuïta. Les AMPA dels propis cen- tres varen realitzar les inscripcions. Era obligatòria la participació a cada sessió del taller. Valoració del projecte Donada la valoració molt positiva del projecte a nivell de la resposta del col·lectiu de famílies, la implicació dels equips docents dels CEIP i del nivell de contin- guts, 22@Barcelona i els col·laboradors decideixen repetir l’experiència per al curs escolar 2007-2008, amb les següents modificacions: – Obrir l’oferta a les AMPA dels IES i AMPA dels cen- tres concertats. – Ampliar els continguts relacionats amb l’educació dels infants i adolescents i les noves tecnologies. – Afegir una sessió sobre “ Com afrontar a casa l’ús excessiu de les noves tecnologies” per part dels joves. – Introduir més continguts relacionats amb infor- màtica bàsica. Allargar la duració dels blocs de tallers, de 4 a 6. Les famílies i les tecnologies de la informació i la comunicació En el marc del projecte Districte Digital, 22@Barcelona i el Districte de Sant Martí van impulsar actuacions amb l’objectiu d’apropar les noves tecnologies als col·lectius de veïns i veïnes del districte. Una de les línies d’actuació del projecte és el treball amb la comunitat educativa. 7Durant el primer trimestre d’aquest curs escolar, s’ha realitzat de nou el projecte, amb les millores proposa- des després de la valoració del proppassat curs. Podem constatar que un curs més el projecte ha estat positiu pel gran nombre de persones que han pogut gaudir d’aquest aprenentatge que els ha supo- sat un creixement personal , una eina de relació amb els seus fills i filles , una nova manera d’apropar-se al centre educatiu i un millor coneixement del món educatiu. Nora Bousdira Programa Famílies en Xarxa de 22@Barcelona Teresa Folguera Programa de Formació de Famílies del CEMB Anna Vera Directora del Centre de Recursos Pedagògics Sant Martí CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE BARCELONA Participació Curs 2006-07 2007-08 1Trim Pares i mares 373 394 Centres 24 16 Perfil dels participants Curs 2006-07 2007-08 1Trim Dones participants 83 % 87 % Nivell de formació mit- jana i/o elemental 91 % 84 % Persones a l’atur 37 % 29 % Persones amb discapa- citats 5 % 6 % Persones immigrants 40 % 92 % Disposen PC a la llar 79 % 92 % Disposen PC a la feina 65 % 62 % Disposen d’accés a internet a la llar 59 % 82 % Valoració dels tallers Curs 2006-07 2007-08 1Trim Material complementari taller útil i/o molt útil 89 % 91 % Durada del taller curta i/o molt curta 89 % 89 % No sabien utilitzar ni l’ordinador ni internet 51 % 45 % Han après molt a les sessions 75 % (4 sessions) 73 % 6 sessions) Ara podran fer servir l’ordinador amb els seus fills i filles 93 %% 88 % Es podran implicar més en les activitats dels infants amb l’ordinador 89 % 79 % Han trobat utilitat a l’ús d’internet 93 % 94 % Representants municipals als consells escolars dels centres concertats 8 CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS DE DISTRICTE Una significativa novetat d’aquest curs 2007-2008, és el desplegament de la representació municipal als consells escolars dels centres privats concertats, en compliment de la normativa establerta per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació que estableix la composició dels consells escolars dels centres docents públics i modifica la Llei Orgànica 8/1985 del Dret a l’Educació en referència a la com- posició dels consells escolars dels centres privats concertats. En ambdós consells de centre, fixa entre els seus membres “un regidor o representant de l’ajuntament del terme municipal on estigui ubicat el centre” amb la funció bàsica de promoure la relació entre la programació dels centres i l’entorn local en què aquests desenvolupen la seva tasca educativa. El desplegament de la representació municipal als consells escolars dels centres concertats es va iniciar de manera pilot durant el tercer trimestre del curs 2006-2007 en 30 centres concertats de mutu acord entre els centres i l’Ajuntament de Barcelona. Amb el desplegament a la totalitat dels centres docents de la ciutat, els representants municipals són presents als 269 centres públics i a 228 centres concertats de Barcelona. Els representants municipals són en la seva totalitat personal de l’administració municipal que de manera voluntària han expressat el seu interès a exercir la representació de l’Ajuntament de Barcelona en els consells escolars de centre. En l’actualitat 197 per- sones exerceixen la representació municipals als 497 consells escolars dels centres de la ciutat . La secretaria del Consell Escolar Municipal de Barce- lona organitza periòdicament, a més d’una formació inicial, sessions formatives per mantenir informats als representants municipals dels principals canvis normatius i novetats en l’àmbit educatiu. En un futur pròxim també està prevista l’incorporació dels representants municipals en la constitució dels consells de participació a les 64 escoles bressol municipals i llars d’infants públiques de Barcelona, actualment en procés de formalització de la norma- tiva corresponent. Activitat de les comissions de treball del CEMB A l’inici de curs, la Comissió Permanent del CEMB va aprovar el pla de treball pel curs 2007-2008 i va modi- ficar les denominacions de les comissions de treball per adaptar-les a les tasques que desenvolupen en l’actualitat. Les activitats i temes més rellevants de debat i segui- ment realitzats a les comissions, en el que va de curs, han estat: Comissió de Mapa Escolar i Matriculació Debat i valoració del procés de preinscripció de l’alumnat de 0 a 15 anys del sector públic i concer- tat del curs 2007-2008. Valoració de les comissions i subcomissions d’escolarització. Seguiment de l’escolarització a la ciutat de Barce- lona, l’estat de l’escolarització de continuïtat (matrí- cula viva). Informació sobre les àrees territorials de proxi- mitat dels centres d’educació infantil i primària i d’educació secundària obligatòria, sostinguts amb fons públics, per al curs 2008-2009. Informació de grups per a l’oferta inicial d’educació infantil i primària del curs 2008-2009. Estat de l’escolarització en determinats centres. Comissió de Participació Presentació, debat i proposta del document sobre el Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2008-2011. Seguiment de la participació de les eleccions de renovació dels consells escolars de centre (2006). La formació dels membres dels consells escolars municipals. Acte de presentació de les Bases per a la Llei d’Educació de Catalunya, debat i proposta de docu- ment de les bases de la LEC. Tant el debat sobre el PAM 2008-2011, com sobre les bases per a la Llei d’Educació de Catalunya ha estat obert a tots el membres del CEMB. Comissió de Serveis Educatius i relació Escola-Territori Seguiment dels Plans Educatius d’Entorn de la ciu- tat de Barcelona Comissió d’Escolarització i Diversitat Seguiment de l’escolarització a la ciutat de Barcelona i l’estat de l’escolarització de continuïtat (matrícula viva). CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE BARCELONA 9 Fotografia: Natàlia Limones CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS DE DISTRICTE 10 Informe sobre la participació en la renovació dels consells escolars de centres públics i concertats de la ciutat La secretaria del CEMB elabora després de cada procés electoral de renovació dels consells escolars de centres un informe sobre la participació de la comunitat educativa . Aquest informe correspon a la convocatòria de novembre- desembre de l’any 2006. Les dades dels informes han estat recollides pels representants municipals dels consells escolars dels centres públics i facilitades pels titulars dels centres privats concertats. Procés de preinscripció del curs 2007-2008 L’Informe-valoració del procés de preinscripció del curs 2007-2008 de l’alumnat de 0-15 anys del sector públic i concertat és un document elaborat amb les dades facilitades pel Consorci d’Educació de Bar- celona i la valoració dels membres del CEMB i dels CEMD que han participat en les comissions i subco- missions d’escolarització. Memòria del curs 2006-2007. Memòria del Consell Escolar Municipal de Barcelona i dels deu Consells Escolars Municipals de Districte del curs 2006-2007, amb una ressenya dels temes tractats, les activitats organitzades i els documents i publicacions fetes. Incorpora també un llistat de tots els membres del CEMB i dels CEMD. Els documents poden ser consultats a la web del CEMB, www.bcn.cat/cem i/o sol.licitats a la secretaria del CEM , cem@bcn.cat Publicacions del CEMB MÉS INFORMACIÓ www.bcn.cat/cem Informació de les activitats del Consell Escolar Municipal de Barcelona. Apartats sobre les funcions, composició i documentació del CEMB. Enllaç amb els Consells Escolars Municipals de Districte i princi- pals institucions i entitats educatives. www.bcn.cat/cem/paresimares Espai d’informació i suport a les famílies en l’educació dels seus fills i filles. Agenda d’accions formatives per a pares i mares i AMPA. Temes d’actualitat, consultes i assessorament a les famílies. www.bcn.cat/educacio Informació de l’educació a Barcelona i de l’Institut Municipal d’Educació: Centres docents municipals, serveis educatius, publicacions, Projecte Educatiu de Ciutat i agenda educativa de la ciutat. www.edubcn.cat Informació completa sobre la preinscripció i matrícula del curs 2008-2009 a Barcelona: Normativa, oferta educativa, centres educatius, escoles de proximitat al domicili i adscripcions entre centres de primària i secundària. Informació sobre les activitats i compe- tències del Consorci d’Educació de Barcelona. 11 Pg. de Gràcia 2, 2a planta (08007) Tel.: 93 342 97 50 - Fax: 93 342 97 55 correu electrònic: cem@bcn.cat www.bcn.cat/cem CIUTAT VELLA Ramalleres, 17 (08001) Tel.: 93 291 58 06 - Fax: 93 291 58 18 L’EIXAMPLE Valencia, 307. 3ª planta (08009) Tel.: 93 291 62 94 - Fax: 93 291 62 01 SANTS-MONTJUÏC Creu Coberta, 104 (08014) Tel.: 93 291 63 83 - Fax: 93 291 42 26 LES CORTS Gandesa,10 (08028) Tel.: 93 291 64 88 - Fax: 93 291 64 42 SARRIÀ-SANT GERVASI Plaça Consell de la Vila, 7 (08034) Tel.: 93 291 65 04 - Fax: 93 291 65 66 GRÀCIA Francisco Giner, 46 (08012) Tel.: 93 291 66 61/60 - Fax: 93 291 42 02 HORTA-GUINARDÓ Rda. Guinardó, 49 (08024) Tel.: 93 291 67 85 - Fax: 93 291 67 69 NOU BARRIS Dr. Pi i Molist, 133 (08042) Tel.: 93 291 68 43 - Fax: 93 291 68 68 SANT ANDREU Segadors, 2 (08030) Edifici Pallach Tel.: 93 291 69 64 - Fax: 93 291 69 69 SANT MARTÍ Pallars, 277 (08005) CC Can Felipa Tel.: 93 256 38 75 - Fax: 93 307 61 01 Consells Escolars Municipals de districte Consell Escolar Municipal de Barcelona d is se ny : w w w .la yo ut d is se ny .c om