núm. 5 [juny] 2002
Sumari
Mapa Escolar Barcelona
La participació dels joves estudiants
Xerrades per a mares i pares
Editorial
El Consell Escolar Municipal i els Con sells
Escolars de districte acabem el curs amb
els deures fets. L’objectiu marcat a finals
del darrer curs de presentar a les admi-
nistracions una proposta d’adequació del
Mapa Escolar de Barcelona, ha estat asso-
lit. El Ple del Consell Escolar Municipal del
8 d’abril, després d’un procés participatiu,
va conèixer l’informe corresponent i va
aprovar una Declaració sobre aquest tema
i va entregar a l’Ajuntament i a la Genera-
litat la proposta. Esperem que el Consorci
d’Educació de Barcelona, acabat de crear,
estudi a fons aquest informe.
La preinscripció i matriculació per al curs
2002-2003 s’està desenvolupant sota la
normativa d’un nou decret –l’anterior no-
més va durar un any–, i ben aviat es podrà
fer una valoració de la seva aplicació. Es
comprovarà si són suficients algunes no-
vetats, com ara el manteniment de les co-
missions d’escolarització durant tot el curs
per organitzar les incorporacions dels nois
i noies en edat escolar que arribin de nou
a la ciutat.
El Consell Escolar Municipal i els Consells
Escolars de districte faran, com sempre,
l’informe corresponent un cop finalitzat el
període de preinscripció.
Ban publicat amb motiu de la preinscripció del curs 2002-2003 i distribuit a les escoles de Barcelona.
C O N S E L L S  E S C O L A R S  D E  D I S T R I C T E C O N S E L L  E S C O L A R  M U N I C I P A L
Mapa Escolar Barcelona les nombroses aportacions. La comissió MEMSAR va ela- CIUTAT VELLA LES CORTS
borar la versió definitiva que es va presentar a la Comis- "Tant els centres públics com els concertats acullen població “Donada l’especificitat del districte de les Corts i sobre la pro-
Un procés participatiu sió Permanent i, posteriorment, al Ple Extraordinari del immigrada en percentatges diferenciats entre sectors i dins els ximitat entre centres de primària i de secundària. Hi ha cen-
CEM. sectors mateixos. Creiem que la concentració en determinats tres ubicats en zones sense habitatge, com ara a la carretera
centres no afavoreix la integració social d’aquests col·lectius [...] d’Esplugues, i aquesta realitat fa necessari l’enllaç entre escola
El darrer Ple del Consell Escolar Municipal del curs passat, Aquest Ple va tenir una gran participació, va ser presidit Millorar la distribució dins del territori cal que sigui una tasca i habitatge de forma pràctica, és a dir, comunicació per trans-
amb l’acord d’estudiar l’adequació del Mapa Escolar de la per l’alcalde, Joan Clos, i va comptar amb la presència de la molt acurada producte d’una normativa assumida des d’un port públic entre els centres docents i el centre del barri.”
ciutat de Barcelona, va iniciar un procés de debat i apor- delegada territorial d’Ensenyament, la Sra. Carme Esplugas. pacte social i amb el suport de serveis i recursos per als cen-
tacions entre la comunitat escolar que ha culminat en l’e- tres i les famílies." SARRIÀ – SANT GERVASI
laboració d’un Informe sobre els criteris per a l’adequació Les administracions es van comprometre a portar l’es- “La reducció de les unitats i de centres, per manca de matrí-
del Mapa Escolar de Barcelona. Propostes del Consell Esco- mentat Informe a les primeres reunions del Consorci d’E- L’EIXAMPLE cula, no s’ha fet aplicant els mateixos criteris als centres
lar Municipal i dels Consells Escolars de districte (1), que va ducació de Barcelona, acabat de constituir, i a donar una “[...] L’escassetat de places no permet atendre, des de fa molts públics que als centres privats concertats. Al sector públic s’ha
ser presentat en un Ple extraordinari el 8 d’abril d’enguany, resposta en un temps raonable. anys, la demanda ciutadana de places en els centres públics realitzat, en molts casos, de forma precipitada i radical, fet que
el qual també va aprovar una Declaració del CEM, que d’educació infantil i de primària, en cap dels cinc barris que té ha motivat un canvi de tendència en el futur del centre i de
reproduïm íntegrament en aquest article. (1) Les persones interessades a tenir l’informe complet poden consultar el districte.” vegades n’ha precipitat el tancament. Cal que el sector públic
la web del CEM, www.bcn.es/cem, o demanar-lo per telèfon al número “En cada districte l’oferta haurà d’atendre, com a mínim, la tingui criteris per aplicar reducció d’unitats i que s’equiparin als
El procés d’elaboració ha estat reflexiu i participatiu. Va 93 292 82 73. demanda, tot reservant un marge adequat per escolaritzar l’a- del sector privat concertat per tal d’evitar lamentables con-
iniciar-se amb la constitució d’un nucli de coordinació de lumnat d’incorporació tardana, tant en els centres públics com frontacions entre centres i també entre sectors.”
la Comissió de Treball del Mapa Escolar i Seguiment d’A- en els centres concertats.”
plicació de la Reforma (MEMSAR), i l’ampliació d’aquesta El Mapa Escolar dels Districtes GRÀCIA
comissió, amb representants de tots els sectors i tots els “Cal una revisió dels actuals itineraris educatius. No té sentit
districtes, i va continuar amb la celebració d’unes Jornades El document inicial ha estat àmpliament discutit i seguit des que els alumnes de Gràcia vagin a l’IES Menéndez i Pelayo
sobre el Mapa Escolar obertes a tots els membres del dels districtes. Cada Consell Escolar de districte va fer ses- quan hi ha places vacants a l’IES Serrat i Bonastre.”
Consell Escolar Municipal i de Districtes, que van donar sions específiques per debatre el tema i va fer aportacions “S’ha de complir amb les construccions previstes en el Mapa
llum als principals reptes plantejats en l’elaboració de cri- que recollien les opinions dels diferents sectors represen- Escolar de l’any 95.”
teris d’adequació del Mapa Escolar. tats (mares i pares, directors, titulars, alumnat, etc.).
HORTA - GUINARDÓ
De les conclusions dels grups de treball de les Jornades, es En aquest apartat, reproduïm algunes de les aportacions “No podem obviar l’etapa 0-3 anys ni la continuïtat en la pos-
va elaborar un primer document que ha estat àmpliament o temes d’interès assenyalats en els documents de cadas- tobligatòria.”
discutit en comissions de treball, grups, districtes, etc., de cun dels districtes. “En un districte amb l’orografia d’Horta - Guinardó, s’ha de
pensar en l’accessibilitat i mobilitat amb un transport públic efi-
caç i assequible.”
NOU BARRIS
“Cal prioritzar la dignificació dels centres. Tenir present el man-
teniment interior i exterior dels centres i, també, el manteni-
ment del seu entorn.”
“Itineraris escolars de 0 a 18 anys. Cal buscar eines per a
aquesta línia de treball i propiciar aquest canvi amb una flexi-
bilització dels processos administratius.”
SANT ANDREU
“L’Administració educativa ha de fer un esforç per dignificar
l’escola pública quant a contingut dels projectes educatius dels
centres, dotar-los de valors afegits i, alhora, vetllar perquè la
imatge de l’escola pública sigui la d’una escola de qualitat i
amb una oferta atractiva per a les famílies.”
SANT MARTÍ
SANTS - MONTJUÏC “La diversitat, entesa com a població procedent d’altres països,
“Equilibrar l’oferta del sector públic i del sector privat concertat necessita un material especial que no existeix. Cal més oferta
a Barcelona és un criteri de prioritat.” d’activitats fora d’horari escolar, més serveis i equipaments
“Cal aconseguir el reequilibri del 50% com a mínim (recordem complementaris.”
que a Catalunya hi ha una presència superior), en la propor- “La construcció d’equipaments escolars habitualment va per
ció del sector públic / sector privat concertat.” darrere de l’arribada de població i de les noves actuacions
“Cal garantir la dotació pressupostària suficient per al mante- urbanístiques.”
niment de places públiques de qualitat.”
2 Presentació de l’Informe al plenari del Consell Escolar Municipal 3
C O N S E L L S  E S C O L A R S  D E  D I S T R I C T E C O N S E L L  E S C O L A R  M U N I C I P A L
Declaració del Consell Escolar La reflexió afecta bàsicament les etapes educatives obli- · Formular zones educatives que garanteixin un servei de
Municipal de Barcelona gatòries. El Consell Escolar Municipal vol deixar constàn- proximitat i una eficàcia en els resultats.
cia de la importància d’abordar el Mapa Escolar dels ensen- · Avançar cap a un model escolar d’atenció a la diversitat Mesura de govern de 
yaments no obligatoris. No incorporar-los en aquesta refle- i que inclogui la integració de serveis.
El Consell Escolar Municipal, reunit en sessió plenària al xió respon únicament al fet de prioritzar la temporalitat i la l’Ajuntament de Barcelona
Saló de Cent de la ciutat el dia 8 d’abril de l’any 2002, vol urgència amb què creiem que s’ha d’abordar l’actuació en · Garantir un sistema d’informació pública que permeti
fer les següents manifestacions, que adrecem a la comu- les etapes obligatòries. que les famílies coneguin el sistema de finançament de Amb el títol “Un compromís per promoure la revisió
nitat educativa de la ciutat, al Departament d’Ensenya- tots els centres, tant públics com privats concertats. del Mapa Escolar de la ciutat”, el Ple de l’Ajunta-
ment de la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Del conjunt de criteris aportats subratllem que: Que l’Administració educativa garanteixi una concessió, ment de Barcelona d’abril va aprovar, per unani-
Barcelona. aplicació i justificació correctes dels concerts educatius. mitat, una declaració o mesura de govern a favor
· Cal que la priogramació general de l’ensenyament con- d’adequar el Mapa Escolar de Barcelona.
El Consell Escolar Municipal considera que cal adequar templi l’oferta de llocs escolars tant del sector públic El Consell Escolar Municipal demana a les administra-
el Mapa Escolar de la ciutat. A aquesta consideració hi com del sector privat concertat. cions que, en el marc del Consorci d’Ensenyament de Bar- Aquesta ha estat una de les primeres reaccions a
arriba per les següents raons principals: celona —a punt de crear-se—, estudiïn els criteris que la presentació de l’Informe sobre els criteris sobre
· Cal incrementar l’oferta del sector públic per equilibrar- presentem per adequar el Mapa Escolar de la ciutat de el Mapa Escolar per part del Consell Escolar
· El Mapa Escolar del període 1995-2000 no s’ha executat la amb la del sector privat concertat. Barcelona a la nova realitat escolar de la ciutat. Que donin Municipal.
en bona part i ha canviat molt, atès que les modificacions una resposta, tant en l’àmbit de territori com en el de ciu-
parcials efectuades, sense justificar moltes d’elles, s’han · Cal que l’Administració lideri la potenciació d’un servei tat, en un curt termini de temps, per debatre entre la En la mesura de govern, l’Ajuntament recull els
anat consolidant. Aquest és un dels motius pels quals l’o- educatiu públic de qualitat —més enllà del nombre d’au- comunitat educativa, amb l’objectiu que Barcelona es doti principals arguments a favor d’adequar el Mapa
ferta i la demanda escolars estan desajustades territo- les, centres i infraestructures escolars— que sigui un d’un mapa escolar que orienti el model escolar que volem Escolar i es compromet a aportar com un dels
rialment, sectorialment i segons els nivells educatius. referent educatiu per a la ciutat. per a aquesta ciutat. I que mentre no hi hagi una resposta punts de treball prioritaris la seva revisió al Con-
no es facin modificacions que afectin més l’actual estruc- sorci d’Educació, acabat de crear, atès que la plani-
· En l’últim període s’han produït canvis demogràfics, tant · Cal treballar per aconseguir un model escolar d’atenció tura del Mapa Escolar. ficació i la programació de l’educació és una de les
des del punt de vista quantitatiu de l’alumnat com qua- a la diversitat. àrees d’actuació.
litatiu, que fan referència a la natalitat i a la població
estrangera d’incorporació recent a la ciutat amb fills en · I cal tenir com a objectiu avançar en la formulació d’un Barcelona, 8 d’abril del 2002
edat escolar. sistema educatiu no discriminatori i que signifiqui un ser-
vei d’excel·lència per al conjunt de la població escola-
· Han sorgit noves necessitats de construccions escolars ritzada, treballant, des d’ara, per a la creació d’una xarxa
derivades d’actuacions urbanístiques en curs i nous escolar que equipari l’escola pública i l’escola privada
habitatges i construccions. concertada amb l’assumpció equitativa dels elements
d’igualtat d’oportunitats per als alumnes, que actuï per
· S’ha constatat la dificultat de concretar una política edu- compensar les desigualtats i que aculli —i hi treballi—
cativa integradora que escolaritzi equilibradament els amb la diversitat present en el territori on està ubicat
nens i nenes de famílies d’immigració recent i de cultu- el centre.
res d’origen molt diferent.
· I també, s’han constatat diverses realitats: la implantació Per això, proposem:
definitiva de la reforma (LOGSE), les construccions
pendents del Mapa Escolar quadrianual, la incertesa · Revisar i continuar les construccions previstes en el
amb què els centres educatius aborden anualment els Mapa Escolar de 1995 i acordar un nou pla de cons-
processos de preinscripció i les modificacions del mapa truccions escolars de centres públics que incorpori les
que es produeixen en aquests processos de preinscrip- noves necessitats amb la cessió d’ús del sòl correspo-
ció per actuacions de l’Administració educativa, de nent, prioritzi les actuacions i marqui un calendari i un
vegades precipitades, en atendre la demanda conjuntu- compromís pressupostari per a la seva realització.
ral d’escolarització.
· Propiciar itineraris escolars, especialment dels 3 als 16
El Consell Escolar Municipal considera que el replanteig anys, que assegurin una continuïtat en l’actuació pedagò-
sobre el Mapa Escolar ha de comportar una àmplia reflexió gica dels centres i respectin els processos de maduració
sobre l’escola que volem per al futur pròxim de la ciutat. És personal dels infants i adolescents. (Revisar i raonar el
per això que amb el document que presentem aportem model d’adscripcions entre centres i propiciar el pas
els criteris que creiem que s’han de tenir en compte per automàtic entre primària i secundària dels alumnes dels
configurar un nou mapa escolar que s’orienti cap a una centres adscrits, així com les coordinacions pedagògi-
oferta estable de centres sostinguts amb fons públics que ques entre els centres.) Fer prevaler els aspectes
permeti consolidar projectes educatius tant de centre pedagògics per sobre dels administratius eliminant d’a-
com de territori. quests els que no vagin en la línia d’afavorir els itineraris.
4 5
C O N S E L L S  E S C O L A R S  D E  D I S T R I C T E C O N S E L L  E S C O L A R  M U N I C I P A L
La participació dels joves Amb l’objectiu de desenvolupar la capacitat comunicativa “Participació en acció”, “Solidaritat i cooperació” i “Activa L’enquesta Salut Democràtica 
estudiants, aprendre a participar dels representants dels estudiants en els consells escolars, la cultura” van ser els temes de debat dels grups de tre- a Sant Andreu
potenciar la relació entre l’alumnat de diferents centres i ball i d’intercanvi d’experiències.
practicant facilitar el coneixement dels mitjans de comunicació, els En els parlaments de cloenda es va destacar l’èxit de la Amb l’objectiu de conèixer el nivell de participació dels
participants al taller van preparar i editar un programa de convocatòria i l’assoliment dels objectius de la trobada de nois i noies dels diferents centres docents públics i con-
ràdio de dues hores de durada. coneixement i intercanvi d’experiències entre joves repre- certats del districte, es va realitzar una enquesta sota la
La promoció de la participació dels estudiants de secundà- sentants dels diferents centres. denominació “Salut Democràtica”.
ria ha esdevingut una prioritat de diferents organismes i L’experiència ha estat valorada positivament pels partici-
institucions. En les darreres setmanes, els consells escolars pants, tots ells membres dels consells escolars de centre o La jornada va acabar amb una part lúdica de teatre, dansa Han estat enquestats 439 alumnes de 2n i 3r d’ESO,
de Ciutat Vella, Sarrià - Sant Gervasi, Horta i Guinardó, delegats i delegades de classe dels seus instituts. i música. corresponents a cinc centres públics i deu centres con-
Nou Barris i Sant Andreu han realitzat un seguit d’iniciati- certats. Els temes de l’enquesta sobre participació, rela-
ves que tenen en comú la participació de l’alumnat de ció amb el professorat, els reglaments de règim intern,
secundària amb l’objectiu de dinamitzar els àmbits de 2a trobada de representants Manifest dels representants de l’alum- els òrgans de govern dels centres i la participació en el
representació i participació tant de centre docent com de centre han posat de manifest l’actitud positiva de l’alum-
territori. d’alumnes de secundària a nat d’Horta - Guinardó nat vers la participació i les pràctiques democràtiques
Sarrià - Sant Gervasi malgrat que en alguns casos es veuen distanciats d’alguns
I, com totes les coses, s’aprèn a participar i representar Un Manifest signat pels representants de l’alumnat en els òrgans de participació.
practicant. Majoritàriament, les experiències han tingut un Amb una important participació, de cent cinquanta alum- consells escolars de centre i delegats i delegades de curs
caràcter dinàmic i pràctic. nes, majoritàriament representants dels consells escolars dels centres de secundària del districte d’Horta - Guinardó La dinamització de la realització de l’enquesta ha permès
ha estat el primer resultat de les trobades realitzades en celebrar reunions informatives sobre els consells escolars
l’Espai Jover Boca Nord per dinamitzar la participació entre i l’elecció de les vacants produïdes entre la representació
els estudiants de secundària. de l’alumnat en el Consell Escolar de Sant Andreu.
Aquest Manifest, adreçat formalment al Consell Escolar de
districte, demana més informació entre l’alumnat sobre els
seus drets i deures en els òrgans de participació, una major
atenció i informació per part del professorat i mesures per Xerrades per a mares i pares
facilitar i fer més accessible l’exercici de la participació per
part dels representants de l’alumnat, com ara horaris ade- Els canvis en l’estructura familiar i en el sistema educatiu
quats de reunió, informació prèvia i dedicar un punt espe- han provocat una significativa inquietud i un desig d’infor-
cífic de l’ordre del dia per tractar els temes de l’alumnat. mació en els pares i mares, que volen adquirir més conei-
xements per contribuir de manera més profunda i cons-
cient a l’educació dels seus fills i filles.
La Grapadora, una revista electrònica
a Nou Barris Amb l’objectiu de contribuir a una millor informació i for-
mació per part de les mares i els pares sobre els temes que
els preocupen en l’educació, el Consell Escolar Municipal,
La Grapadora és el nom del programa de dinamització de els Consells Escolars de districte i l’Institut Municipal d’E-
la participació entre l’alumnat dels deu instituts del districte ducació de manera coordinada, i amb la col·laboració de la
de Nou Barris i és també el nom de l’òrgan de comunica- Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes
ció i informació que ha generat aquesta experiència. (FAPAC), han endegat una campanya de xerrades amb
especialistes de diferents matèries, fetes de manera des-
Aquest és un programa de llarga durada que vol establir centralitzada per districtes i barris.
una coordinació estable entre representants de l’alumnat Aquestes xerrades s’han iniciat durant el mes de març
dels instituts de Nou Barris i promoure la motivació dels d’enguany i tindran continuïtat durant tot el curs 2002-
representants als consells escolars de centre, delegats i 2003.
delegades de classe i la participació en el Consell Escolar
Representants de l’alumnat en el Consell Escolar Municipal de districte. Els temes de les xerrades han estat seleccionats a partir
de les preocupacions i suggeriments fets en les reunions
de centre o delegats i delegades de classe de disset cen- L’edició de La Grapadora com a revista electrònica ha de mares i pares dels Consells Escolars de districte.
Un taller de ràdio digital tres docents del districte, es va celebrar la 2a trobada de comportat la celebració de diferents reunions de treball Els hàbits dels infants, la problemàtica de l’adolescència,
a Ciutat Vella representants d’alumnes de secundària a l’IES Serrat i amb els representants dels IES i la definició del contingut i l’èxit escolar i la multiculturalitat a l’escola són els temes
Bonastre, organitzada pel Consell Escolar de districte. el format de la revista i l’establiment d’un consell de redac- més sol·licitats.
Vint-i-cinc alumnes dels instituts de Ciutat Vella van partici- ció estable, que és l’ànima del projecte que està en fase de
par en un taller d’edició d’un programa de ràdio digital orga- S’hi va endegar un extens programa de treball i d’anima- realitzar-se.
nitzat pel Consell Escolar de districte dins de les segones ció, en el qual cal destacar la participació en la taula
Jornades de Formació i Intercanvi per als IES del districte. rodona d’organitzacions polítiques juvenils.
6 7