www.barcelonametropolis.cat
Número 93 – 6 €
Setembre – September – Septiembre 2014
Ciència ciutadana
Citizen science
Ciencia ciudadana
Gaudí
Poeta de la pedra, eriçó de l’art
Poet of stone, artistic hedgehog
www.bcn.cat/bcnmetropolis Poeta de la piedra, erizo del arte
http://twitter.com/bcnmetropolis
Entrevista / Interview 
Neil A. Gershenfeld /
Vicente Guallart
9 3
8 400214 062238
Barcelona Metròpolis 93  -  Setembre / September / Septiembre 2014
Editorial
A l’interior de la portada,
dues imatges de l’Ateneu
de Fabricació de les Corts,
primer centre obert en el
marc del projecte Fab City
barceloní.
En aquesta pàgina,
a l’esquerra, el segon
d’aquests ateneus que
s’ha posat en marxa, el de
Ciutat Meridiana.
Les dues imatges de la
pàgina 2 corresponen al
laboratori de fabricació de
l’Institut d’Arquitectura
Avançada de Catalunya,
i les de la pàgina 3,
al Citilab de Cornellà.
Fotos: Albert Armengol
La ciutat autosuficient
Aquest mes de setembre commemorem el tricentenari de “El repte, doncs, consisteix a passar d’un model de Marc Puig i Guàrdia
la Guerra de Successió. Durant els llargs mesos que va durar ciutat que rep productes i genera escombraries a un altre Director de
el setge sobre la ciutat, Barcelona va donar mostres de gran model en què entra i surt informació. Una ciutat innovadora Comunicació i
Atenció Ciutadana
autosuficiència i organització ciutadana per resistir. Tres- és aquella que permet als seus ciutadans pensar globalment
cents anys després, aquella Barcelona heroica que, tanma- i produir localment”, afirma Gershenfeld, per la seva banda.
teix, va tenir prou autoestima per claudicar i salvar-se de la Barcelona no és immune, doncs, als setges globals. Com
destrucció, és una ciutat oberta, que ha anat superant totes totes les grans ciutats del món ha d’estar preparada davant
les muralles físiques i mentals. Una ciutat que al llarg de la les amenaces del canvi climàtic, que provoca tants desas-
història ha anat patint setges i bombardeigs i que no ha tres naturals, o del terrorisme. No n’hi ha prou que una
bastit la seva força en la derrota ni en la dependència de ciutat sigui molt autosuficient si no pertany a una xarxa que
forces externes, sinó en la seva capacitat per generar els permeti establir uns protocols universals. Al capdavall, l’au-
seus propis recursos. Ara bé, si cada terra fa sa guerra, cada tosuficiència connectada ofereix més resistència al col·lapse
ciutat fa el seu mercat. I encara avui, tot i la seva condició global. No és casual tampoc que Barcelona s’hagi convertit
de ciutat oberta, Barcelona viu, paradoxalment, sota la pres- en la capital mundial de la resiliència urbana, una de les
sió d’un nou setge. bases que han de permetre que les smart cities del futur
Ja no es tracta d’un setge militar, sinó econòmic, que tinguin una autosuficiència energètica més robusta i puguin
sota el signe de la globalització ha comportat el desmante- fer front a apagades accidentals o a sabotatges energètics.
llament de la indústria i la deslocalització de la productivi- Ara bé, una ciutat intel·ligent no és simplement una
tat cap a països emergents. Tal com declara Neil A. ciutat amb censors. La capitalitat del mòbil i els protocols
Gershenfeld, professor de l’Institut Tecnològic de Massa- per convertir Barcelona en una smart city seran inútils si no
chusetts (MIT), en l’entrevista d’aquest número de Barce- s’acosta la ciència i la innovació al ciutadà. No n’hi ha prou
lona Metròpolis, el model productiu fabril dels segles XIX i a crear unes aplicacions que integrin les persones a les
XX ha donat pas a una economia de serveis, que ha fet que smart cities del futur. Cal, també, que aquesta ciutadania
en la mateixa mesura que importem productes se’ns empor- sigui oberta i participativa, i sobretot disposada a compar-
tin llocs de treball. La crisi que vivim és, en bona part, el tir la innovació. 
resultat d’aquest setge econòmic. No hi ha murs que valguin per fer front a totes aquestes
La noció del setge econòmic ens retorna al paradigma amenaces. No es tracta, doncs, d’erigir noves barreres, sinó
de la ciutat autosuficient, que tan bé ha descrit Vicente ben al contrari. Només la imaginació i la cooperació ciuta-
Guallart, arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona i dana ens permetran superar els setges del futur.
impulsor dels fab labs i dels ateneus de fabricació digital.
“El repte de les ciutats del segle XXI és que tornin a ser
productives –diu Guallart–. Ara més que mai la nostra auto-
suficiència ha de ser connectada, global”. Podeu substituir
el terme autosuficiència pel de sobirania i tindreu
expressada en una frase una sortida política viable per a la
ciutat i el país.
1
Editorial
On the inside cover, two
images of the 
Manufacturing Athenaeum
in Les Corts, the first
centre opened in the
framework of the
Barcelona Fab City project.
On page 1, on the left, the
second of these 
manufacturing
athenaeums in operation,
in Ciutat Meridiana.
The two images on this
page are of the 
manufacturing laboratory
for the Institute for
Advanced Architecture of
Catalonia, and on the next
page, the Citilab in
Cornellà.
Photos: Albert Armengol
The self-sufficient city
Marc Puig i Guàrdia This September we commemorate the tercentenary of the ent model in which information comes in and goes out. An
Director of
Communications and end of the War of the Spanish Succession. During the long innovative city is one that allows its citizens to think glob-
Citizen Service months of the siege of Barcelona, the city displayed remark- ally and produce locally,” affirms Gershenfeld.
able self-sufficiency and civic organisation in its resistance. Hence, Barcelona is not immune to global sieges. Like all
Three hundred years later, that heroic Barcelona, which had big cities in the world, it must be prepared for threats such
enough self-confidence to concede and save itself from as climate change, which may bring a multitude of natural
destruction, is an open city that has surpassed all manner of disasters, and terrorism. It is not enough for a city to be
physical and psychological barriers. As a city that has highly self-sufficient if it doesn’t belong to a network that
suffered sieges and bombardments throughout history, it enables it to establish universal protocols. After all,
does not base its strength on trying to defeat external forces connected self-sufficiency offers greater protection against
or relying on them, but on its ability to generate its own global collapse. Nor is it a coincidence that Barcelona has
resources. Indeed, if, as the saying goes, every country become the world capital of urban resilience, one of the
makes its own war, then every city makes its own market. foundations that must allow the smart cities of the future
Nevertheless, and despite its status as an open city, to enjoy greater energy self-sufficiency and be in a position
Barcelona is living, paradoxically, under the pressure of a to cope with energy blackouts caused by accidents or sabo-
new siege. tage.
This is not a military siege, but an economic one: under However, a smart city is not just a city with sensors.
the banner of globalisation, its industry has been disman- Being a mobile capital and having protocols to make it a
tled and production has shifted to developing countries. As smart city will be useless without science and public in nova-
MIT professor Neil Gershenfeld said in an interview for this tion. It is not enough to create apps that merely integrate
issue of Barcelona Metròpolis, the factory production people into the smart cities of the future. We also need a
model of the 19th and 20th centuries has given way to a public that is open and ready to participate, and above all
service economy and led to a situation where products are prepared to share in innovation.
imported and jobs exported. Our current crisis is largely a No wall will help us deal with these threats. It is not,
result of this economic siege. therefore, a question of building new barriers, but quite the
The notion of an economic siege takes us back to the opposite. Only through imagination and public cooperation
paradigm of the self-sufficient city, as described so well by will we be capable of overcoming the sieges of the future. 
Vicente Guallart, chief architect at the Barcelona City Coun-
cil and promoter of fab labs and digital manufacturing asso-
ciations. “The challenge for cities in the 21st century is
becoming productive again,” says Guallart. “Now, more than
ever, our self-sufficiency needs to be connected, global.”
Replace self-sufficiency with sovereignty, and you get a
sentence with a viable political solution for the city and the
country. “The challenge, then, is to move from the model of
a city that receives products and generates waste to a differ-
2
Editorial
En el interior de la
portada, dos imágenes
del Ateneo de Fabricación
de Les Corts, primer
centro abierto en el marco
del proyecto Fab City
barcelonés.
En la página 1,
a la izquierda, el segundo
de estos ateneos que se
ha puesto en marcha, el
de Ciutat Meridiana.
Las dos imágenes
de la página anterior
corresponden al
laboratorio de fabricación
del Instituto de
Arquitectura Avanzada
de Cataluña, y las de esta,
al Citilab de Cornellà.
Fotos: Albert Armengol
La ciudad autosuficiente
Este mes de setiembre conmemoramos el tricentenario de mente expresada en una frase una salida política viable para Marc Puig i Guàrdia
la Guerra de Sucesión. Durante los largos meses que duró el la ciudad y el país. Director de
Comunicación y
asedio a la ciudad, Barcelona dio muestras de gran autosu- “El reto, pues, consiste en pasar de un modelo de ciudad Atención Ciudadana
ficiencia y organización ciudadana para resistir. Trescientos que recibe productos y genera basuras a otro modelo en el
años después, aquella Barcelona heroica que, no obstante, que entra y sale información. Una ciudad innovadora es
tuvo suficiente autoestima para claudicar y salvarse de la aquella que permite a sus ciudadanos pensar globalmente y
destrucción, es una ciudad abierta, que ha ido superando producir localmente”, afirma Gershenfeld, por su parte.
todas las murallas físicas y mentales. Una ciudad que a lo Barcelona no es inmune, pues, a los asedios globales.
largo de la historia ha ido sufriendo asedios y bombardeos Como todas las grandes ciudades del mundo tiene que estar
y que no ha construido su fuerza en la derrota ni en la preparada ante las amenazas del cambio climático, que
dependencia de fuerzas externas, sino en su capacidad para provoca tantos desastres naturales, o del terrorismo. No
generar sus propios recursos. Sin embargo, si cada tierra basta con que una ciudad sea muy autosuficiente si no
hace su guerra –como dice el refrán catalán–, también es pertenece a una red que permita establecer unos protoco-
cierto que cada ciudad hace su mercado. Y todavía hoy, a los universales. Al fin y al cabo, la autosuficiencia conectada
pesar de su condición de ciudad abierta, Barcelona vive, ofrece más resistencia al colapso global. No es casual,
paradójicamente, bajo la presión de un nuevo asedio. tampoco, que Barcelona se haya convertido en la capital
Ya no se trata de un asedio militar, sino económico, que mundial de la resiliencia urbana, una de las bases que deben
bajo el signo de la globalización ha comportado el desman- permitir que las smart cities del futuro tengan una autosu-
telamiento de la industria y la deslocalización de la produc- ficiencia energética más robusta y puedan hacer frente a
tividad a países emergentes. Como muy bien expone Neil apagones accidentales o sabotajes energéticos.
Gershenfeld, profesor del Instituto Tecnológico de Massa- Ahora bien, una ciudad inteligente no es simplemente
chusetts (MIT), en la entrevista de este número de Barce- una ciudad con sensores. La capitalidad del móvil y los
lona Metròpolis, el modelo productivo fabril de los siglos protocolos para convertir Barcelona en una smart city serán
XIX y XX ha dado paso a una economía de servicios, que ha inútiles si no se acerca la ciencia y la innovación al ciuda-
provocado que en la misma medida que importamos dano. No basta con crear unas aplicaciones que integren a
productos se nos lleven puestos de trabajo. La crisis que las personas en las smart cities del futuro. Es necesario
vivimos es en buena parte el resultado de este asedio econó- también que esta ciudadanía sea abierta y participativa, y,
mico. sobre todo, que esté dispuesta a compartir la innovación. 
La noción del asedio económico nos remite al paradigma No hay muros que valgan para hacer frente a todas estas
de la ciudad autosuficiente, que tan bien ha descrito Vicente amenazas. No se trata, pues, de erigir nuevas barreras, sino
Guallart, arquitecto jefe del Ayuntamiento de Barcelona e todo lo contrario. Solo la imaginación y la cooperación
impulsor de los fab labs y de los ateneos de fabricación digi- ciudadana nos permitirán superar los asedios del futuro. 
tal. “El reto de las ciudades del siglo XXI es que vuelvan a
ser productivas –dice Guallart–. Ahora más que nunca nues-
tra autosuficiencia tiene que ser conectada, global”. Pueden
sustituir autosuficiencia por soberanía y hallarán perfecta-
3
Barcelona Metròpolis
Número 93. Setembre 2014 ÍNDEX
Editor Ajuntament de Barcelona
Consell d’edicions i publicacions Jaume Ciurana, Jordi Martí i 6 Entrevista
Galbis, Marc Puig, Miquel Guiot, Jordi Joly, Vicente Guallart, Àngel Pensament global, fabricació local. Una conversa
Miret, Marta Clari, Albert Ortas, Josep Lluís Alay, José Pérez amb Neil A. Gershenfeld i Vicente Guallart
Freijo, Pilar Roca Bernat Puigtobella
Edició i producció 9 Dossier. Ciència ciutadana
Direcció de Comunicació i Atenció al Ciutadà. Marc Puig, director Dels ‘fab labs’ a les ‘fab cities’
Direcció d’Imatge i Serveis Editorials. José Pérez Freijo, director Cap a un segon Renaixement Tomás Díez
Passeig de la Zona Franca, 66. 08038 Barcelona. Tel. 93 402 30 99 Una plataforma per connectar innovació i creativitat
Direcció Bernat Puigtobella Ànnia Monreal
Coordinació editorial Marga Pont “I tu què vols fer?” Laia Sánchez
Edició de textos Jordi Casanovas Innovació compartida a la ciutat oberta
Col·laboradors Marc Garriga Portolà
Frederic Bartumeus, Joan Carreras, Tomás Díez, Ciutat i democràcia: intel·ligència i experimentació
Marc Garriga Portolà, Enric Gomà, Marc Grèbol, Daniel Lombraña col·lectiva Josep Perelló
González, Marià Marín i Torné, Melcion Mateu, Albert Mestres, Eines per compartir el coneixement ciutadà
Ànnia Monreal, Aitana Oltra, Aída Pallarès, John R.B. Palmer, Daniel Lombraña González
Josep Perelló, Laia Sánchez, Artur Serra, Enric Vila Delclòs Una experiència: la lluita contra el mosquit tigre
Maquetació Daniel Muñoz Aitana Oltra, John R.B. Palmer i Frederic
Fotografia Albert Armengol, Ferran Forné, Alberto Gamazo, Bartumeus
Antonio Lajusticia, Pere Virgili, Vicente Zambrano. Arxius i És possible un sistema universal d’innovació?
 agències: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Corbis, Magnum Photos, Artur Serra
Rosa Ribas Boixeda, Montserrat Ribas i Piera 26 Biografia
Il·lustracions Pep Montserrat, Eva Vázquez La mà dreta del doctor Robert Enric Gomà
Portada i contraportada Eva Vázquez 28 Generació etcètera
Correcció i traducció L’Apòstrof SCCL, Linguaserve, Nova Imaginant el futur de la ciutat Aída Pallarès
Language Services
Producció 30 Barcelona vista des de Nova York
Maribel Baños
Administració general Ascensión García Arran de mar (evocació novaiorquesa) 
Distribució M. Àngels Alonso Melcion Mateu
Dipòsit legal B. 37.375/85 ISSN: 0214-6223 32 Dossier
Adreces electròniques Gaudí: poeta de la pedra, eriçó de l’art
www.bcn.cat/bcnmetropolis – http://twitter.com/bcnmetropolis El llegat d’un creador, inventor i innovador
bcnmetropolis@bcn.cat “El vent les abat i no se’n parla mai més”
Les bases d’una nova arquitectura
Marià Marín i Torné
Els articles de col·laboració expressen l’opinió dels seus autors, 41 Llibres
que no ha de ser necessàriament compartida pels responsables Quan el patriciat va descobrir Collserola
de la revista. Els continguts de Barcelona Metròpolis es troben Marc Grèbol
disponibles al lloc web de la publicació sota una llicència Creative La ciutat orgànica Enric Vila Delclòs
Commons de Reconeixement-No Comercial-Compartir Igual 2.5 Una sorpresa indispensable Albert Mestres
Espanya. Més informació a www.bcn.cat/bcnmetropolis. 43 El relat
Melangia del 39 Joan Carreras
4
SUMMARY ÍNDICE
44 Interview 82 Entrevista
Think globally, fabricate locally. A conversation with Pensamiento global, fabricación local. Una
Neil A. Gershenfeld and Vicente Guallart conversación con Neil A. Gershenfeld y Vicente
Bernat Puigtobella Guallart Bernat Puigtobella
47 Dossier. Citizen science 85 Dossier. Ciencia ciudadana
From fab labs to fab cities De los ‘fab labs’ a las ‘fab cities’
Towards a second Renaissance Tomás Díez Hacia un segundo Renacimiento Tomás Díez
A platform to connect innovation and creativity Conectar innovación y creatividad Ànnia Monreal
Ànnia Monreal “Y tú, ¿qué quieres hacer?” Laia Sánchez
“So what do you want to do?” Laia Sánchez Innovación compartida en la ciudad abierta
Shared innovation in the open city Marc Garriga Portolà
Marc Garriga Portolà Ciudad y democracia: inteligencia
City and democracy: collective intelligence y experimentación colectiva Josep Perelló
and experimentation Josep Perelló Herramientas para compartir el conocimiento
Crowdcrafting: citizen knowledge-sharing ciudadano Daniel Lombraña González
Daniel Lombraña González Una experiencia: la lucha contra el mosquito tigre
An experience: the battle against the tiger mosquito Aitana Oltra, John R.B. Palmer y Frederic
Aitana Oltra, John R.B. Palmer and Frederic Bartumeus
Bartumeus ¿Es posible un sistema universal de innovación?
Is a universal innovation system possible? Artur Serra Artur Serra
64 Biography 102 Biografía
Dr Robert’s right-hand man Enric Gomà La mano derecha del doctor Robert Enric Gomà
66 Generation etcetera 104 Generación etcétera
Imagining the city’s future Aída Pallarès Imaginando el futuro de la ciudad Aída Pallarès
68 Barcelona as seen from New York 106 Barcelona vista desde Nueva York
By the sea (an evocation from the Big Apple) A la orilla del mar (evocación neoyorquina) 
Melcion Mateu Melcion Mateu
70 Dossier 108 Dossier
Gaudí: poet of stone, artistic hedgehog Gaudí: poeta de la piedra, erizo del arte
The legacy of an artist, inventor and innovator El legado de un creador, inventor e innovador
“The wind destroys them and they are never spoken “El viento las abate y nunca más se habla de ellas”
of again” Las bases de una nueva arquitectura
The foundations of a new architecture Marià Marín i Torné
Marià Marín i Torné 118 Libros
79 Books Cuando el patriciado descubrió Collserola
When the patricians discovered Collserola Marc Grèbol
Marc Grèbol La ciudad orgánica Enric Vila Delclòs
The organic city Enric Vila Delclòs Una sorpresa indispensable Albert Mestres
An indispensable surprise Albert Mestres 120 El relato
81 The story Melancolía del 39 Joan Carreras
Melancholy of the 39 Joan Carreras
5
Bernat Puigtobella
Una conversa
amb Neil A. Gershenfeld
i Vicente Guallart
Pensament global,
fabricació local
Cada vegada més persones viuen a les
ciutats i estan més connectades, però
només les societats productives podran
decidir el seu futur. A Barcelona s’ha
engegat un pla per posar la tecnologia
a l’abast de tothom i permetre a la
comunitat treballar conjuntament.
Fotos: Pere Virgili
Neil A. Gershenfeld és professor de l’Institut de Tecnologia ció. En una etapa inicial hauríem tingut les grans màquines
de Massachusetts (MIT) i director del Center for Bits and i les fàbriques, i ara seríem en l’era equivalent a la del
Atoms (CBA) del mateix institut, un laboratori associat al miniordinador. Els fab labs funcionen com els miniordina-
MIT Media Lab. Els seus treballs de recerca se centren prin- dors; i justament va ser en el moment històric dels minior-
cipalment en estudis interdisciplinaris relacionats amb la dinadors quan es va inventar internet.
física i la informàtica, en camps com la computació quàn- Actualment els fab labs ja treballen amb màquines que
tica, la nanotecnologia i la fabricació personal. Gershenfeld fabriquen màquines, és a dir, són fab labs que fabriquen fab
és un dels defensors més destacats d’aquesta noció de fabri- labs –cosa que correspondria a l’etapa dels hobby compu-
cació personal i ha estat font d’inspiració per a molts cien- ters. La recerca que nosaltres estem duent a terme desem-
tífics i enginyers implicats en fab labs (laboratoris de bocarà en el fabricant personal, però això, una màquina que
fabricació a petita escala) d’arreu del món. pugui fabricar qualsevol cosa, encara està en fase d’experi-
Pel que fa a Vicente Guallart, és l’arquitecte en cap de mentació. No obstant això, la història ens ensenya que no va
l’Ajuntament barceloní i i fundador de la xarxa local de fab caldre esperar vint anys des de la invenció del PC per
labs, a més d’autor de La ciudad autosuficiente (RBA, començar a utilitzar internet. Per tant, la revolució ja la
2012), un assaig molt aclaridor sobre el futur de les urbs tenim aquí. Encara ens queden molts anys de treballar
que ressenyem a la secció de llibres d’aquest mateix número sobre aquesta tecnologia, però la revolució ja ha arribat.
de la revista.
Hem tingut ocasió d’entrevistar Guallart i Gershenfeld Sr. Guallart, en el seu assaig La ciudad autosuficiente fa
durant la desena Conferència Internacional de Fab Labs i el una afirmació que sorprèn: “Internet ha canviat les nostres
Fab Festival, celebrats recentment a Barcelona. vides, però no les nostres ciutats.” Com canviarà la revolu-
ció digital la manera com vivim ara?
Sr. Gershenfeld, vostè afirma que la revolució digital encara Vicente Guallart: L’arquitectura de les ciutats és l’últim
no ha arribat al món físic. Actualment s’està passant de que canvia quan una societat experimenta una transforma-
programar bits a programar àtoms. Hem aconseguit la ció com la que estem vivint ara. Generalment, construïm la
primera etapa de la revolució digital, però encara hem de nostra idea de la societat basant-nos en les tecnologies de
passar a un altre nivell. En quin punt som ara? què disposem en un moment i un lloc determinats. Al segle
Neil A. Gershenfeld: Hi ha una analogia històrica molt XXI estem tots connectats globalment i, gràcies a internet,
precisa que ens mostra on som en aquests moments. L’evo- tenim accés a tota mena d’informació generada en qualse-
lució dels ordinadors va començar amb els grans ordinadors vol indret del món, cosa que ens permetrà de fabricar els
centralitzats; en una segona etapa es van desenvolupar els nostres propis productes de manera autosuficient. Encara
miniordinadors; després va arribar el hobby computer i, no hem arribat a aquest punt, i només serem capaços de
finalment, l’ordinador personal. Aquesta és la història de la produir a escala local si estem connectats a escala global.
comunicació digital i de la informàtica. Ara estem repro- En aquests moments tenim la sensació que es perfila un
duint els passos d’aquesta història en l’àmbit de la fabrica- gran canvi en l’horitzó, però encara no s’ha materialitzat.
6
ENTREVISTA
Veiem que vivim de manera diferent i que fem un ús inno-
vador de la tecnologia, però la manera com les ciutats Vicente Guallart,
arquitecte en cap de
conceben la idea de les fabricacions i la manera de produir l’Ajuntament i
els aliments i de reciclar els materials apunten cap a un fundador de la xarxa
barcelonina de fab
canvi més gran; per tant, estem esperant que arribin les labs. A la pàgina
tecnologies que transformin les nostres ciutats. De moment anterior, Neil A.
Gershenfeld,
ja podem veure que la manera com ens desenvolupem i professor de l’Institut
produïm energia canviarà en un futur pròxim. de Tecnologia de
Massachusetts (MIT)
N.G.: Actualment les nostres ciutats importen béns i produ- i director del Center
eixen escombraries que només podem reciclar en part. for Bits and Atoms.
Continuem estant immersos en el model PITO (Product In,
Trash Out: importem productes, traiem escombraries),
però estem avançant cap a un nou model en què el flux d’in-
formació serà la clau. El model DIDO (Data In, Data Out:
entrada de dades, sortida de dades) permetrà que la infor-
mació flueixi perquè la producció pugui ser local. Si reduïm
el flux de matèria, s’incrementarà el flux d’informació. 
I com es produirà aquest canvi?
V.G.: En un futur pròxim, totes les cases i els negocis de la
ciutat hauran d’estar connectats a internet. La ciutat del
futur hauria de ser una metròpolis de barris, on tothom
pogués anar caminant a la feina o tenir una fleca, una
piscina o un fab lab a una distància que es pugui recórrer a
peu. Barcelona està duent a terme un pla per disposar d’un
fab lab en cada districte i crear d’aquesta manera una xarxa
pública de fab labs per tal que la tecnologia estigui a l’abast rumiar com inventar el futur. Tinc una certa experiència
de tothom. prèvia en producció digital, però ens vam adonar que si no
érem capaços de treballar en col·laboració amb altres perso-
S’ha dit que el primer fab lab del MIT va sorgir gairebé de nes, no seríem mai capaços de produir res i ens limitaríem
manera accidental. Com va passar? a ser consumidors. Vam crear un laboratori, i el Màster en
N.G.: La resposta és molt senzilla. Rebem una subvenció Arquitectura Avançada va sorgir quan vam poder treballar
molt gran de la Fundació Nacional de Ciència; per justifi- amb en Neil per crear junts el projecte Media House. La idea
car-la ens van demanar que els mostréssim l’impacte social d’un fab lab és que hi hagi una comunitat per compartir-hi
de la recerca, i amb aquesta finalitat vam crear un labora- idees i solucions a partir del mateix tipus de tecnologia, i
tori, que no ha deixat de créixer al llarg dels últims deu des d’aquest punt de vista estem intentant aprendre tant
anys. Barcelona ha estat un dels primers laboratoris com podem del MIT. Venim de la tradició cistercenca, que
d’aquest procés, i també un dels més importants, perquè la sorgeix a l’edat mitjana quan els monestirs es copiaven els
ciutat té una fantàstica història de disseny i un 50% de uns als altres. Vam decidir copiar-nos a nosaltres mateixos
desocupació juvenil. Aquí coexisteixen una gran base de en altres laboratoris, aquí a Barcelona i també a Lima o en
coneixements i una economia trencada, i el que està passant Addis Abeba, i ens vam convertir en una mena de socis
als fab labs de Barcelona i en aquesta trobada internacional proactius de la Fab Academy per fer que la revolució sigui
és rellevant de debò, perquè de fet s’està creant una nova possible. 
economia que desafia els supòsits fonamentals sobre el
funcionament del sistema econòmic –aquí i arreu del món. Fab labs a l’Àfrica. Una nena a la Ghana rural, la Valentina,
Barcelona esdevé una autèntica ciutat líder en aquest feno- de vuit anys, pot fabricar tota sola una cosa que normal-
men: la fabricació digital porta a la fabricació personal, que, ment requereix diverses persones per muntar-la... Ara, tres
al seu torn, està donant lloc a una nova economia. estudiants del MIT estan ampliant la innovació d’una nena
africana de vuit anys... 
Vicente, com ha donat forma el MIT al fab lab de Barce- N.G.: El més important no són els estudiants del MIT, que al
lona? Quina mena d’inspiració ha representat? capdavall només deuen ser uns quants milers, mentre que
N.G.: Bé, permeti’m que li corregeixi la pregunta. El vam al planeta hi ha milers de milions de persones. I la força dels
començar al MIT, però el laboratori de Barcelona és més fab labs és que es pot trobar exactament el mateix perfil de
gran que el del MIT. La noció dels fab labs ha estat inven- persona creativa i brillant tant en petites poblacions rurals
tada pel món sencer. El MIT va ser una petita llavor en què africanes com més enllà del cercle àrtic. La indústria de
encara participem, però el que passa en un fab lab és el l’educació avançada actual no integra tot el potencial d’in-
resultat de la col·laboració d’una comunitat global. tel·ligència del planeta. Per tant, no es tracta de canviar el
V.G.: En el nostre cas, en Neil sempre ha dit que el MIT és MIT sinó d’ampliar-lo. Trobem persones aptes arreu del
un lloc segur per a persones estranyes. Nosaltres som algu- món, però no hi ha un lloc per a elles, i aquest és el buit que
nes d’aquestes persones estranyes que es van posar a intenten cobrir els fab lab.
7
Entrevista
Aleshores, què poden fer els fab labs per la democràcia En un article publicat a Foreign Affairs el 2012, vostè afir-
avui dia? mava que les expectatives generades per les impressores
V.G.: Estem vivint una crisi global que afecta tant la nostra 3D són comparables amb l’interès pels microones els anys
manera de treballar com la d’organitzar-nos. Avancem cap a cinquanta, quan es creia que substituirien les cuines. Ara
un món en què la majoria de la gent viurà en ciutats i estarà sabem que els microones ens han millorat la vida, però ens
cada vegada més connectada, però només els països i les calen encara la resta d’estris per cuinar. Els fab labs serien
ciutats productius seran capaços de decidir el seu futur. Per la cuina, i els microones, només les impressores 3D...
aquesta raó Barcelona ha decidit crear un pla similar al que N.G.: La recerca que fem al MIT consisteix a reunir totes
es va desenvolupar fa cent anys amb les biblioteques, per les eines d’un fab lab i fusionar-les íntimament, estructu-
establir un laboratori a cada districte de la mateixa manera rant les propietats dels materials. Ara mateix els mitjans de
que ja hi tenim biblioteques, escoles, centres de salut, etc. comunicació exageren una mica amb les impressores 3D,
No fa gaire vaig visitar la biblioteca pública de Boston i cosa bastant ximple, perquè els periodistes que escriuen
a l’entrada hi vaig veure el lema Free to all [Accessible per aquests articles ni tan sols les utilitzen. La revolució que hi
a tothom], que és una invitació a compartir el coneixement ha en marxa és la revolució de la fabricació digital, que
acadèmic que es fa a tots els ciutadans. Tradicionalment la implica convertir dades en coses i coses en dades, i la
tecnologia ha estat reclosa a les universitats, però vam deci- impressora 3D és només una petita part d’un gran procés.
dir que calia posar-la a l’abast de tothom i per això hem
creat una xarxa que permet a la comunitat treballar en A Barcelona hem celebrat el tricentenari del setge a la
equip, cosa que és fonamental per garantir al poble el dret ciutat. És possible que hagi vist l’espectacle M.U.R.S. de
de decidir el seu propi futur. la Fura dels Baus. La idea del setge és rellevant per al sorgi-
En aquests moments hi ha molta gent que demana una ment dels fab labs, perquè l’objectiu és crear ciutats més
revolució; doncs bé, nosaltres ja l’estem fent donant als autosuficients, com assenyala el títol de l’obra de Vicen te
ciutadans el poder i les eines necessàries per connectar-se Guallart. Si tornéssim a trobar-nos sota setge hauríem d’es-
amb altres persones i compartir coneixements. També tar preparats per produir els nostres propis productes...
volem reforçar el paper de les ciutats, que sovint s’han V.G.: El títol original del llibre era La ciudad autosufi-
col·lapsat –econòmicament i intel·lectualment– en enfron- ciente conectada. La idea és evitar l’aïllament. La manera
tar-se al seu futur. Després de la Segona Guerra Mundial com ens connectem amb els altres és diferent de com ho
l’economia va avançar gràcies a l’impuls de la democràcia, fèiem en el passat. Si volem ser els líders del nostre futur
sobretot als Estats Units, i tots vam créixer junts. Però ara hem d’impulsar la producció local, i això només ho podrem
els diners procedeixen d’indrets no gaire democràtics, com aconseguir si estem connectats amb el món. 
la Xina, Rússia o l’Orient Mitjà. Cal que inventem altres N.G.: Barcelona ja pateix un estat de setge. L’economia està
maneres de gestionar l’economia per donar més poder a la feta miques, i els vostres diners i els vostres llocs de treball
democràcia i fer que el creixement econòmic hi vagi lligat. se’ls queden persones que viuen molt lluny d’aquí. I és ara
mateix quan passa tot això.
Quins són actualment els principals obstacles que fan que
les ciutats siguin reticents al canvi o contràries a l’aparició Com s’imaginen la ciutat del futur?
de noves formes d’organització urbana? Sembla que la N.G.: Pensament global, fabricació local.
lògica de les grans empreses és que les persones han V.G.: La ciutat del futur serà multiescalar perquè serà una
nascut per consumir i no per crear tecnologia... xarxa de ciutats. Tots estarem connectats i això implica que,
N. G.: No, aquest no és exactament el problema. Recordi d’alguna manera, viurem en diferents llocs alhora. La ciutat
que quan va aparèixer l’ordinador personal les principals del futur serà una metròpolis de barris; en comptes d’estar
empreses informàtiques van fracassar perquè van conside- formada per un centre ric i una perifèria pobra disposarà de
rar-lo com una simple joguina i no es van sentir amenaçades. molts barris amb la capacitat i les instal·lacions adequades
De la mateixa manera, els grans governs i els grans negocis per produir-lo gairebé tot. 
no se senten amenaçats pels fab labs. El màxim desafia-
ment per als fab labs no és la confrontació sinó l’organitza- Què ha produït vostè mateix, de tot el que porta a sobre?
ció, la construcció d’una capacitat organitzativa. N.G.: Quan vostè ha arribat jo treballava en el programari
Això que Vicente i els seus col·legues han fet és impor- per controlar les màquines que fabriquen màquines, és a dir,
tant, perquè, bàsicament, han assumit la gestió de la ciutat els processos d’enginyeria. Duc posat aquest portàtil, que
per desenvolupar aquesta capacitat. No hi ha obstacles conté un programari que és la meva feina d’ara. Estic més
directes; el que és difícil és crear la capacitat organitzativa interessat en els fluxos de treball del laboratori que en els
sobre la qual basar aquesta revolució. Vam crear la Fab productes del laboratori: això és el que porto al damunt.
Foundation i la Fab Academy per donar suport a aquesta
xarxa en creixement, i projectes com el que en Vicente diri- I vostè, Vicente?
geix a Barcelona estan construint la infraestructura cívica. V.G.: Em duc posat a mi mateix...
És una autèntica invenció: ell idea maneres d’organitzar la N.G. (interromp): No, no. Deixa’m respondre per tu. El
ciutat al voltant d’una nova noció d’infraestructura. I que portes al damunt és la ciutat. Contempleu aquest vestí-
aquesta és la limitació d’inventar una ciutat, perquè, si qual- bul, contempleu els fab labs que omplen Barcelona. Crec
sevol pot fer qualsevol cosa, com es pot viure, treballar i que la resposta adequada és que Vicente du posada Barce-
jugar? lona. 
8
Ciència ciutadana
200x156mm
© Eva Vázquez
Ciència ciutadana
Barcelona és, enguany, la primera Capital Europea de la Innovació, una designació que fa encara més
pertinent la voluntat del consistori d’integrar les noves tecnologies en la vida dels ciutadans i de
connectar amb la xarxa de les grans ciutats que definiran les dinàmiques urbanes del segle XXI.
La capitalitat del mòbil i les iniciatives polítiques per convertir Barcelona en una smart city
quedarien coixes si no s’acompanyessin d’una estratègia per acostar la ciència i la innovació al
ciutadà. Cal que la ciutadania sigui oberta i participativa, i sobretot disposada a compartir la
innovació. 
Barcelona també vol ser un referent internacional en fabricació digital, i ja s’ha convertit en la
primera ciutat del món amb una xarxa pública d’ateneus de fabricació digital. La desena Conferència
Internacional de Fab Labs ha reunit al Museu del Disseny de Barcelona representants d’aquests
tallers d’arreu del món. La ciutat també ha posat en marxa el BCNLab, que forma part d’una xarxa
europea de laboratoris urbans, i l’iCity, un projecte que permetrà l’accés als sistemes públics
d’informació per facilitar la cocreació de serveis, tant públics com privats. 
Som davant d’una revolució, que marcarà un abans i un després en la manera com generem i
compartim informació. La ciència ciutadana neix d’una necessitat col·lectiva i de la convicció que la
creativitat és més potent com més interconnectada es troba. I és també una manera de procedir més
democràtica, més transparent i alineada amb el concepte de laboratori ciutadà. 
9
DOSSIER
© Eva Vázquez
Tomás Díez
Director de Fab Lab Barcelona
Dels ‘fab labs’ a les ‘fab cities’
El projecte Fab City pretén desenvolupar una ciutat completament productiva,
els ciutadans de la qual comparteixin coneixement per resoldre problemes locals
i generar nous negocis i programes educatius. Barcelona ja disposa de dos
ateneus de fabricació, que s’inspiren en aquesta filosofia.
Les crisis econòmiques, mediambientals, socials i polítiques futur– necessiten tecnologia per funcionar, per oferir como-
dels nostres dies són el resultat d’un model productiu que ditats als ciutadans i satisfer les seves necessitats. Però, a
s’ha anat forjant des de fa més de cent anys. Aquest model més a més, necessiten innovar i crear la seva pròpia tecno-
està basat en el petroli com a font d’energia i de matèria logia per compartir-la amb altres centres urbans: es tracta
primera, en la producció en sèrie i en la creació d’un sistema de desenvolupar solucions mitjançant la ciutat i la seva
econòmic global estandarditzat. La industrialització actual ciutadania.
s’alimenta de les matèries primeres de l’Àfrica i Amèrica,
dels recursos petrolífers del Pròxim Orient i de la mà d’obra De l’artesania a la globalització
barata d’Àsia. Avui dia la tecnologia, les fonts de recursos i A les ciutats medievals la major part de l’activitat productiva
l’organització administrativa de les ciutats –generalment tenia lloc dins les muralles. L’objectiu del treball artesà era
basades en models sorgits sota les condicions econòmiques, satisfer desitjos i necessitats locals, i només secundàriament
socials, polítiques, mediambientals i tecnològiques de fa s’establien connexions amb altres nuclis de població. Més
dècades i fins i tot segles– s’aproximen a l’obsolescència, tard la industrialització va separar de la seva realitat més
alhora que el nostre nivell de consum actual posa en risc la immediata el procés de fabricació, que es va anar ampliant
seva sostenibilitat per a les generacions venidores. per donar cabuda als interessos regionals, nacionals i globals
El model que va donar forma a la ciutat industrial va i, més encara, a un sistema de producció estandarditzat que
establir centres de producció al seu si i va absorbir població finalment va crear el que veiem avui: una persona de Nova
de les àrees rurals. Més tard la producció va abandonar les Delhi, per exemple, usa al seu ordinador el mateix micro-
ciutats i es va traslladar a milers de quilòmetres de distàn- processador que algú de Buenos Aires, Ciutat del Cap o
cia, la qual cosa va produir un augment del consum de Washington. Però, en canvi, en diferents llocs no utilitzen
combustibles fòssils, va disminuir les oportunitats de feina necessàriament les mateixes tasses o taules, les mateixes
i, el més greu, va separar les activitats de consum dels joguines o eines. En el cas d’un estri potser aquest fet no
processos productius. Les ciutats s’han convertit en grans importi gaire, però sí que importa quan es tracta de l’enllu-
fàbriques d’escombraries i la seva subsistència depèn de la menat públic d’una ciutat, del sistema de transports o dels
tecnologia que es produeix lluny d’elles. Són l’exemple físic mobles de les nostres sales d’estar. La major part d’aquests
del nostre model actual basat en el consum. objectes i solucions es van concebre per a un context
Les ciutats –que són la creació humana més complexa, mediambiental i uns usuaris diferents, i s’han ajustat a un
l’escenari on es produeixen la major part de les nostres patró comú de manera que configuren un kit estàndard
interaccions i on es brega amb els principals reptes del mitjà i global preparat per al consum.
10
Passat
Ciència ciutadana
La indústria militar ha desenvolupat una gran part de la alguna vegada el director del CBA, Neil Gershenfeld, “van
tecnologia que consumim actualment i que defineix la sorgir per accident” quan el centre va proporcionar a una
nostra quotidianitat. Les dues guerres mundials ens han comunitat de Boston una sèrie d’eines i màquines com a
proporcionat estris com el microones, la càmera fotogràfica part del seu programa de compromís social.
compacta o els ordinadors personals. Més tard, la Guerra Durant la primera dècada del segle es van començar a
Freda va donar peu a la internet actual quan Vinton Cerf i propagar per Ghana, Noruega i l’Índia, i després es van
els seus col·legues van concebre un sistema distribuït de estendre a Barcelona, Amsterdam i altres ciutats del món.
nusos interconnectats per mantenir el flux de la informació Avui dia hi ha prop de 350 laboratoris en més de 40 països
en cas d’atac nuclear. Internet ha resultat ser la invenció de tots els continents. Comparteixen el mateix inventari de
recent de més influència i modela la manera en què vivim, màquines i processos i es connecten per internet i video-
compartim i produïm. conferència, i formen, així, un dels col·lectius de creadors
Vicente Guallart, arquitecte en cap de Barcelona, al seu més grans del món. 
llibre La ciudad autosuficiente (2012), desenvolupa la
idea de com un enfocament multiescalar basat en la La ciutat productiva: Barcelona 5.0
confluència entre les TIC, l’urbanisme i l’ecologia canviarà En l’actualitat les nostres ciutats importen béns i produei-
el nostre model actual de ciutat, de la mateixa manera que xen escombraries. El lema “Del PITO al DIDO” (PITO: sigles
cent anys enrere va passar amb la indústria del petroli o en anglès d’entrada de productes i sortida d’escombra-
amb la producció en sèrie. El model industrialitzat està en ries, i DIDO, d’entrada d’informació i sortida d’infor-
crisi i ens trobem en transició cap al desenvolupament de mació) proposa l’adopció d’un nou model basat en la
noves eines que redefiniran i modelaran la realitat. Posar producció dins la mateixa ciutat, en el reciclatge de mate-
les eines d’informació i producció en mans dels ciutadans rials i en la satisfacció de les necessitats locals amb inven-
sembla un factor clau en aquest procés, segons Guallart: “La ció local. En el nou model DIDO les importacions i les
regeneració de les ciutats seguint el model d’autosuficièn- exportacions d’una ciutat es produirien principalment en
cia connectada només té sentit si es permet que la gent forma de bits (informació), i la major part dels àtoms es
tingui més control sobre la seva vida i més poder com a part controlarien a escala local. 
d’una xarxa social.” Aquest és el projecte Fab City: desenvolupar una ciutat
Les TIC faciliten noves formes de participació en les completament productiva, constituïda per ciutadans que
decisions que afecten la vida quotidiana. Podem accedir a comparteixen coneixement per resoldre problemes locals i
eines i plataformes de codi obert i utilitzar-les per denunciar generar nous negocis i programes educatius. El concepte
irregularitats i crims, compartir un esdeveniment, crear una de la fab city reivindica la idea del ciutadà com a centre real
nova veu al barri o relacionar-nos amb la nostra comunitat. del coneixement, el punt de partida i el final d’una cadena
El fascinant cas de Martha, una nena de nou anys del Regne en la qual s’integren investigadors, universitats, indústria,
Unit que va fer fotos del menjar de la seva escola, les va comerç, administracions, etcètera. Es tracta de produir
compartir al seu blog i va crear consciència sobre el nivell de localment utilitzant tecnologia bàsica i d’avantguarda, i
nutrició dels nens, es va convertir en tendència als mitjans compartir-la per potenciar el desenvolupament de noves
el 2012. Però, més enllà de l’ús de les eines ja existents en solucions en qualsevol moment i en qualsevol lloc del món.
forma de pàgines web, aplicacions i altres eines tradicionals, Imagineu-vos barris productius equipats amb laborato-
la participació actual dels ciutadans en els processos de ris de fabricació digital connectats amb altres barris i ciutats
responsabilitat es pot veure modificada per la introducció del món per intercanviar coneixement i solucionar els
d’“eines per crear eines”. problemes de la comunitat, en àmbits com l’enllumenat
públic, les zones de joc, les condicions mediambientals, la
Un cervell global amb acció local producció energètica, la producció alimentària o, fins i tot,
Els fab labs són laboratoris de fabricació digital equipats la producció local de béns, que utilitzen escombraries com
amb tecnologia punta que permeten democratitzar l’accés a a matèria primera, reciclen plàstic per fer impressions en
la producció i a la invenció. Allò que va començar com un 3D o utilitzen electrodomèstics vells per produir nous dispo-
programa de participació del Center for Bits and Atoms sitius.
(CBA) de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) Barcelona és una de les ciutats compromeses en el
ha arribat a convertir-se en una xarxa global de persones, desenvolupament del nou model. El projecte Fab City
projectes i programes que comparteixen una filosofia oberta barceloní preveu l’obertura de diversos ateneus de fabrica-
sobre la fabricació digital. ció, inspirats en la filosofia dels fab labs, en el transcurs dels
Aquests laboratoris proporcionen els mitjans d’invenció anys vinents. El primer es va inaugurar fa un any al pròsper
perquè qualsevol persona pugui aconseguir pràcticament districte de les Corts, al qual ha seguit recentment el de
qualsevol cosa: l’obtenció de resultats és la prioritat. Els de Ciutat Meridiana, àrea perifèrica amb un model de desen-
Lyngen (Noruega) van néixer entorn d’un projecte per volupament dels anys seixanta, superblocs i alts nivells
monitorar ovelles perdudes; els de l’Índia, amb el desenvo- d’atur juvenil. El tercer s’instal·larà pròximament a la Barce-
lupament d’uns filtres per mesurar la quantitat de greix de loneta. 
la llet; els de Detroit, amb un programa d’horts urbans en
solars abandonats, etcètera.
De fet, l’èxit dels primers fab labs va sorprendre fins i
tot els seus creadors; tal com ha comentat informalment
11
Dossier: passat
Cap a un segon Renaixement
El treball artesà es dota de nous guir, en qualsevol lloc, en qualsevol moment i de franc. De
mitjans i eines per crear, col·laborar i la mateixa manera que aprenem a utilitzar Word, Excel o
PowerPoint, aprendrem a modelar en 3D, a operar amb una
produir tecnologia. talladora làser o a programar un microcontrolador. Aques-
tes noves aptituds determinaran el nostre poder per influir
La introducció de noves eines i tecnologia en la nostra vida en el modelatge de la realitat. 
quotidiana ha transformat allò que aprenem i com ho apre- Recentment hi ha hagut una sèrie de mitjans que han
nem. Fins als anys seixanta la major part de la feina es tractat de la importància d’aprendre a programar o a tecle-
produïa en oficines sense ordinadors: el material amb què jar codi. D’acord amb la BBC, aprendre codi es podria
es treballava a les universitats estava imprès, i el negoci comparar amb l’aprenentatge del llatí fa dos mil anys, i
mitjà duia la comptabilitat amb llibretes catalogades en encara més, aprendre codi és forjar una nova manera de
prestatgeries. Durant els anys setanta, els ordinadors van pensar. No només codificar, sinó també utilitzar les eines
començar a ser accessibles per a petites i mitjanes empre- de modelatge i d’escaneig de programari, o qualsevol altra
ses i organitzacions, i requerien noves aptituds dels treba- aptitud que ens permeti relacionar el món físic amb el digi-
lladors. Finalment, als anys vuitanta, es van popularitzar i tal, es convertiran en contingut obligatori a les escoles, les
van arribar a totes les llars. Al començament dels noranta, universitats i els programes educatius.
la major part de les escoles del món occidental els van
introduir a les aules i les biblioteques, i aprendre a utilitzar Tecnologia i factor humà
processadors de text o programari de tractament d’imat- “El que una vegada va ser un magatzem ara és un laboratori
ges va començar a formar part dels programes educatius de tecnologia punta on els nous treballadors dominen la
estàndards. Però, com gairebé tots sabem, aquest model impressió 3D, que té el potencial de revolucionar la manera
de lloc de treball –un individu davant d’un ordinador– ja en què ho fem gairebé tot” (Barak Obama. Discurs sobre
s’ha quedat obsolet: la crisi del 2008 potser només va ser el l’estat de la Unió, 12 de febrer de 2013). El president Obama
punt de partida d’un gran col·lapse. es referia a la impressió en 3D com a principal impuls del
Sembla que l’esquema de “primer la feina i després el model de producció actual, però aquesta visió podria ser
descans” ha perdut tota vigència, així com l’equació de massa simplista. La impressió en 3D només és la punta de
“temps igual a diners” que utilitzem per quantificar i quali- l’iceberg; la fabricació personal i distribuïda és molt més
ficar què, com i quan fem les coses. Actualment la major complexa en essència i, d’altra banda, encara es podria
part dels desocupats disposen de temps, però manquen de trigar uns quants anys a arribar a imprimir objectes comple-
Curs d’introducció al diners; la fallida del sistema procedeix justament del fet que tament funcionals. 
món de la fabricació
digital per a “res no es mou sense diners”, una patologia que s’intenta Neil A. Gershenfeld afirmava en un article de la revista
professionals de curar amb força de voluntat. Internet ens permet accedir a Foreign Affairs (2012) que la febre de la impressió 3D es
l’educació, que es va
desenvolupar a cursos d’alta qualitat sobre ciències de la computació, pot comparar amb el seguiment del microones que van fer
l’Ateneu de neurologia, física i electrònica, i també a cursos senzills de els mitjans els anys cinquanta, quan es considerava un
Fabricació de les
Corts el passat mes Photoshop o de programació. Aprendre ja no està vinculat substitut de la cuina. El microones millora la nostra vida,
de juliol. a una institució formal, sinó que qualsevol ho pot aconse- però continuem necessitant la resta d’estris per preparar
plats més complexos. Els fab labs es poden comparar amb
© Albert Armengol
la cuina, i la impressora 3D amb el microones. En lloc de
menjar, el que es produeix en aquests laboratoris són nous
invents a una velocitat superior a la de la indústria i les
universitats. 
Pot ser que la impressió 3D per si mateixa no canviï el
món, però és el detonant d’un moviment de més abast. Es
podria dir que ens trobem davant d’un nou cicle històric en
què el treball artesà es dota de nous mitjans i eines per crear,
col·laborar i produir tecnologia. Sembla que el factor humà
és l’únic que s’ha mantingut igual: és un fet que la major part
dels processos de què parlem avui dia han format part d’un
període anterior de la història humana. El que realment està
canviant són els mitjans per dur a terme aquests processos,
i també com connectem elements que abans semblaven
incompatibles.
Els propers anys seran de transició i resultaran crítics
per construir el que probablement s’anomenarà “segon
Renaixement” o “època medieval de l’alta tecnologia”. 
12
© Eva Vázquez
Ànnia Monreal
Editora de continguts en línia del BCNLab
Una plataforma per connectar
innovació i creativitat
No n’hi ha prou a fer intel·ligent una ciutat gràcies a l’ús massiu de la tecnologia.
Cal una ciutadania oberta, participativa, emprenedora, arriscada, curiosa i
innovadora. El projecte BCNLab és el reflex d’un camí que han emprès les
ciutats que fan avançar el món.
Vam posar guapa Barcelona. La vam obrir al mar, la vam de Cultura de Barcelona (ICUB), és el reflex d’aquest camí
donar a conèixer arreu, en vam fer la millor botiga del món. que han emprès les ciutats que fan avançar el món. Una
Ara hem adquirit el compromís de fer-la intel·ligent. Ara bé, iniciativa que neix de l’Ajuntament per fer ciutat, no per
no n’hi ha prou a fer una ciutat smart amb la informació de subvencionar-la. Cultura, ciència, tecnologia, empresa i
sensors repartits per carrers, places, edificis i semàfors. ciutadania caminen conjuntament i l’Administració les
Barcelona vol una ciutadania oberta, participativa, empre- acompanya. Els facilita el camí per poder fer realitat projec-
nedora, arriscada, curiosa i innovadora. Una ciutadania tes o per arribar a Europa, però no en governa l’activitat. 
intel·ligent, que ja hi és, i que ara cal estimular i fer visible, L’entesa entre la universitat i els centres de recerca, el
en la línia que tracen les grans capitals del món. món empresarial, la ciutadania i les institucions, el que s’ha
L’arquitectura i el disseny barceloní van saltar al mapa anomenat quàdruple hèlix, és el camí que cal seguir per fer
internacional gràcies als Jocs Olímpics. Més tard la Groupe avançar les ciutats. Uns i altres es necessiten en la innova-
Spéciale Mobile Association (GSMA) va reconèixer el poten- ció i la creativitat del segle XXI.
cial innovador de la ciutat convertint-la en seu del Mobile
World Congress. I enguany la Unió Europea ha distingit Cultura al segle XXI
Barcelona amb el títol d’iCapital per “la seva dedicació a l'ús L’arribada d’enginyers a la gestió de la cultura ha facilitat
de les noves tecnologies en benefici dels ciutadans”. l’adopció de projectes com BCNLab. No és cap novetat que
Superada la reconversió industrial, la democratització hi hagi videojocs que són art, científics que exposin resultats
del coneixement i de les TIC dóna una nova transversalitat i experiments buscant aproximacions artístiques per arri-
a la innovació i la creativitat, que ja no són competències bar a la societat, o artistes que facin ús de la tecnologia per
exclusives de laboratoris de recerca ni d’empreses. Fer és a expressar-se: totes són manifestacions plenament accepta-
l’abast de tothom. Les ciutats són laboratoris vius on passen des per les societats modernes. 
coses, tant a les universitats com als departaments d’R+D Ars Electronica fa 35 anys que combina art, ciència i
de les empreses, tant als museus com als teatres, però tecnologia a Linz (Àustria). FutureEverything en fa 19 que
també a les biblioteques, als centres cívics, a l’aparell admi- explora les possibilitats d’internet des de tots els punts de
nistratiu, a l’espai públic i a les cases. vista a Manchester. La Waag Society holandesa, amb seu a
Barcelona Laboratori (BCNLab), un projecte impulsat Amsterdam, també treballa les interaccions entre progra-
per la nova Direcció de Creativitat i Innovació de l’Institut mari, provetes i pinzells amb un retorn a la ciutadania. I a
13
Present
Un detall de la
instal·lació artística
World Processor, de
l’alemany Ingo
Gúnther, una obra
en constant
creixement que es
pot veure al Centre
de Cultura
Contemporània de
Barcelona fins al
final de novembre.
És un exemple de
representació
artística elaborada a
partir d’informació
open data
d’organitzacions
com l’ONU i l’OCDE.
© Albert Armengol
poc a poc les ciutats europees es nodreixen d’institucions i logia punta han anat de bracet. Així ho demostra Specifi,
plataformes que fomenten aquest trencament de barreres iniciativa que explora les possibilitats de la internet avan-
entre disciplines per explorar, experimentar i aportar noves çada al servei de manifestacions artístiques. Més recent-
solucions a la ciutadania a la qual pertanyen. Barcelona se ment la proposta CreatiFI pretén facilitar l’accés de petites
suma a aquesta nova cultura de la innovació. i mitjanes empreses i d’emprenedors creatius a la xarxa d’in-
L’estratègia Innovation Europe, directiva comunitària ternet del futur. La Unió Europea ha aportat gairebé cinc
per al període 2014-2020, es fa ressò d’aquesta manera d’ac- milions d’euros perquè les comunitats creatives de Cata-
tuar i l’eleva a principi. Reclama una connexió entre el món lunya, Brussel·les, Trento i Hèlsinki, regions reconegudes
digital i el món cultural, així com un retorn ciutadà de les com a hubs creatius del continent, explorin les possibilitats
convergències entre àmbits. I aquest és el plantejament de d’aquesta combinació. 
BCNLab: fer emergir la creativitat i la innovació de qualse- Precisament les empreses creatives no tradicionals de
vol disciplina que es dugui a terme a la ciutat i posar-la al Barcelona (de recerca científica, programari, videojocs o
servei dels barcelonins. I que els ciutadans puguin ser actors edició electrònica) han estat els sectors que més bé han
dels projectes, no només receptors. suportat la crisi econòmica. Així ho destaca l’informe Barce-
“És una història molt nova i encara no existeixen regles lona metròpoli creativa 2013. Economia de coneixe-
del joc que estableixin quin és l’ecosistema de la creativi- ment i economia creativa a Barcelona, que també indica
tat”, indica Inés Garriga, directora de Creativitat i Innovació que un 11% dels ocupats a la Ciutat Comtal treballa en l’àm-
de l’Institut de Cultura de Barcelona, des d’on s’ha impulsat bit de les indústries creatives. 
la posada en marxa de BCNLab. Barcelona, doncs, disposa d’actors i de recursos per
impulsar la creativitat i la innovació. Ara cal que s’enten-
Creativitat local i internacional guin i treballin plegats perquè la societat se’n beneficiï, i
Amb aquest esperit, BCNLab avança en dues direccions facilitar-ho és l’objectiu de BCNLab. Amb dos anys de vida,
alhora: escoltar l’activitat local i fomentar la participació la plataforma ja engloba una vintena de projectes d’innova-
europea. Tot i que el camí a seguir sigui clar, encara no hi ha ció que es proposen fer aflorar la participació ciutadana, i
cap ciutat al món que exemplifiqui a la perfecció la ciutat- que abracen tant iniciatives soltes com propostes que s’em-
laboratori. És un anar fent. Barcelona vol posicionar-se i marquen en l’activitat de grups, com bé exemplifiquen l’Ofi-
erigir-se com un dels referents per tenir en compte, i la cina de Ciència Ciutadana, el Grup de Tecnologia Musical o
competència d’urbs com ara Copenhaguen, Londres, Esto- la comunitat de joc. 
colm, Nova York, Manchester, Hèlsinki o Amsterdam situa el BCNLab també es manifesta en grans esdeveniments de
llistó molt amunt. ciutat. En són bones mostres l’espectacle M.U.R.S., de La
Des de l’estiu del 2013 Barcelona forma part de la Xarxa Fura dels Baus, que va inaugurar el Festival Grec; la presen-
Europea de Laboratoris Vius (ENoLL). Això vol dir que la tació de la cantant virtual Ona durant la Mercè 2013, i el
ciutat s’ha compromès, i així se li reconeix, a promoure la Festival de Ciència, Tecnologia i Innovació. Una de les últi-
cocreació –participació dels usuaris en el disseny de mes iniciatives de BCNLab destinades a esdevenir un clàs-
productes i estratègies–, l’exploració, l’experimentació i sic al calendari de la innovació de la ciutat és Apps&Cultura,
l’avaluació de propostes. Des de l’empresa, des dels centres una nova convocatòria que interpel·la desenvolupadors,
de recerca, des de casa o des de l’Administració, la ciutat creatius i qualsevol persona que tingui una idea per dur a
ha rubricat aquest intercanvi d’experiències i la innovació. terme una aplicació per a dispositius mòbils relacionada
La capital catalana també és i ha estat pionera en la amb la cultura barcelonina. 
posada en marxa de projectes europeus en què art i tecno-
14
Ciència ciutadana
Laia Sánchez CitiLab havia de ser un living lab –terme que va definir per
Responsable del Social Media Lab (Cornellà) primer cop el professor William Mitchell del MIT Media Lab
l’any 2006–, és a dir, un laboratori viu que proposés la revi-
“I tu què vols fer?” sió, la validació, el prototipatge i el refinament de solucions
complexes en entorns reals i en evolució constant.
En obrir les portes, el Citilab llançava una pregunta a
El Citilab de Cornellà es va inaugurar tots els qui hi anaven: “I tu què vols fer?” Els ciutadans reac-
cionaven amb sorpresa, perquè no és una pregunta fàcil i
l’any 2007 gràcies a una aportació no se l’esperaven. Els usuaris comptaven a rebre una oferta
dels fons FEDER que va permetre clara. Molts volien aprendre per no quedar-se desconnec-
transformar l’antiga fàbrica de Can tats. Però aprendre què? El Citilab no era un telecentre o
Suris en un laboratori ciutadà. una acadèmia d’informàtica. El seu objectiu era treballar per
tal que les persones interessades arribessin a ser innovado-
res, i que a més innovessin en xarxa en col·laboració amb
Les hipòtesis sobre les quals es va inaugurar el Citilab el empreses, administracions i universitats.
2007 s’han confirmat. L’any passat la Comissió Europea va Durant els primers anys el Citilab es va apropar a diver-
considerar el Citilab una bona pràctica d’innovació tecnolò- sos col·lectius, com ara nens, joves, adults, avis, dones,
gica i social, i el va incloure com a experiència d’èxit a la mestres, professionals, músics, esportistes, etcètera, per
Guia europea de la innovació social. Gràcies a progra- connectar els seus desitjos d’aprendre amb la vocació inno-
mes com Horitzó 2020 i els fons de desenvolupament regio- vadora. D’aquí va sortir la idea d’“aprendre a innovar”, com
nals europeus, Europa ha començat a donar suport a la a característica principal del model Citilab. Aprendre codis-
innovació social, els processos de baix a dalt i la quàdruple senyant i desenvolupant projectes d’innovació en què ells
hèlix: un nou model que reconeix el paper dels agents eren els protagonistes.
socials en aquesta tasca, al costat del món de la recerca, de Al llarg dels anys, el Citilab ha destil·lat una manera de
l’empresa i de l’administració. fer pròpia1 per obrir la innovació a tothom. Inclou mètodes
Internet, com a xarxa dissenyada segons el principi propis del disseny i l’enginyeria centrats en l’usuari, i altres
d’extrem a extrem –en què la intel·ligència es troba als que provenen de les ciències socials aplicades. Ens basem
extrems i no només al seu nucli central– estava facilitant sobretot en el pensament computacional i en el món del
processos d’innovació oberta. Però mancava una institució disseny. Utilitzem l’alfabetització en nous mitjans, el contin-
social que encarnés aquests principis i els portés al terreny gut generat per l’usuari i l’aprenentatge projecte a projecte,
de la innovació. Les xarxes ciutadanes n’havien estat el que ens permet enllaçar el món de l’aprenentatge i la inno-
precedent. També era clau democratitzar la innovació a vació.
partir de les eines digitals i de les possibilitats de col·labo-
ració que genera internet. Xarxa local i xarxa global
Per aconseguir-ho, el projecte Citilab es va marcar tres El Citilab va començar a teixir una xarxa local però també
objectius. En primer lloc, el centre havia de ser un model o una d’europea i global. És membre fundador de l’ENoLL, la
referent d’una nova internet social que permetés desenvo- xarxa europea de living labs, amb qui compartim els fona-
lupar tasques de formació, recerca i emprenedoria. En ments de la innovació centrada en l’usuari, la innovació
segon lloc, havia de promoure l’alfabetització digital de la oberta, la cocreació i el mateix model living lab. Aquesta
ciutadania per obrir la recerca a tothom. I, per acabar, el doble aliança local i europea ha fet possible resistir la crisi
© Albert Armengol
Tecnostiu, jornada
d’activitats al Citilab
de Cornellà durant la
qual els nens i els
joves s’acosten a les
noves tecnologies
i la realització
televisiva.
15
Dossier: present
econòmica. El suport de l’Ajuntament de Cornellà i la Marc Garriga Portolà
projecció europea han estat clau per sobreviure aquests Responsable d’engagement del projecte iCity
darrers anys.
Els laboratoris ciutadans funcionen, primerament,
gràcies al suport de la seva comunitat local. És una lliçó que Innovació
no oblidem mai. En aquest moment és clau recuperar l’em-
branzida inicial i obrir-nos encara més. Per això apliquem compartida a
tot el que hem après per cercar noves sortides laborals:
inventar noves ocupacions amb joves amb empenta en la ciutat oberta
comptes de simplement cercar-les, o ajudar els aturats a
connectar-se amb el món laboral a través d’un ús actiu de les Sota el lideratge de Barcelona, el
xarxes socials.
Actualment mantenim els projectes per aprendre a projecte iCity s’està convertint en el
innovar amb adults, continuem ensenyant a programar a laboratori europeu per a la creació de
nens i nenes i donem suport a professors innovadors que serveis aprofitant els sistemes públics
ensenyen a programar, perquè creiem que cal dotar els
ciutadans d’eines que els permetin desenvolupar ciutats d’informació.
més intel·ligents. Per exemple, hem apostat per l’aplicació
S4A, que combina, d’una banda, el llenguatge de programa- “Una ciutat avançada no és aquella en què els pobres es
ció Scratch, amb el qual alumnes de set a noranta-nou anys poden moure amb cotxe, sinó una en què fins i tot els rics
poden crear les seves pròpies aplicacions i, de l’altra, la usen el transport públic”. Enrique Peñalosa, exalcalde de
placa Arduino, que conté un microcontrolador amb el qual Bogotà.1
es pot interactuar amb el món físic a partir del nostre ordi-
nador. Estem immersos en una profunda crisi econòmica i social
Considerem molt important que el ciutadà faci ús de les que provoca un replantejament de bona part dels fonaments
eines digitals per produir continguts, però, per tal d’inno- del que coneixíem fins ara com a “estat del benestar”. Els
var, encara és més important que pugui generar o modificar ciutadans reclamen un paper molt més important en la
aquestes eines. I per fer-ho cal dominar les TIC i pensar de presa de decisions de les administracions públiques que els
manera computacional. La programació és el nou llenguatge són més properes, i exigeixen que els acords dels seus
que cal aprendre. representants polítics tinguin una obertura i una transpa-
Les ciutats del futur necessiten que les administracions rència més grans. Aquest moviment es coneix com a
trenquin amb les lògiques departamentals, i connectin amb “govern obert”.
els ecosistemes d’innovació dels seus territoris. Projectes Segons la Xarxa d’Innovació Pública,2 el govern obert és
com iCity treballen en aquesta línia i han permès proposar “un nou paradigma social en què ciutadania, entitats, partits
una aproximació metodològica per fomentar noves relacions polítics, treballadors públics i càrrecs electes poden parti-
entre els actors públics i els privats per a la cocreació de cipar i interactuar en el debat, la definició, la creació i l’ava-
serveis a partir dels complexos i necessaris processos luació de les polítiques de govern de manera directa”.
d’obertura de recursos públics, de dades o de sistemes d’in- Però les administracions públiques no només es poden
formació. Per començar, cal identificar les barreres i les obrir des d’un punt de vista polític, és a dir, en qüestions
motivacions per col·laborar, i a partir d’aquí teixir relacions, essencialment lligades a la participació ciutadana, la rendi-
proposar espais i reptes compartits per fer coses plegats o, ció de comptes (accountability) i la transparència. També
dit d’una altra manera, codissenyar, cocrear i coproduir poden obrir altres actius que són molt importants de cara a
solucions a reptes compartits. millorar els serveis públics (i privats) que s’ofereixen als
Si les ciutats volen impulsar la implicació ciutadana, ciutadans. Un bon exemple són les accions d’obertura de
necessitem un marc de relacions amb regles clares i justes, informació o de dades (open data).
així com objectius tant a curt com a llarg termini. Per sort, Com ha apuntat Ortiz de Zárate,3 l’obertura de dades
el Citilab no està sol en aquest procés. Coexisteix amb orga- per part de l’Administració pot ser de dos tipus: la que es fa
nitzacions fonamentades en la xarxa i la cultura digital com amb finalitat democràtica (dades relacionades amb la rendi-
els hack labs, els media labs, els fab labs, i una prolifera- ció de comptes), i la de tipus econòmic (dades relaciona-
ció de labs i projectes que transformaran les organitzacions des amb la innovació i el foment de l’economia).
empresarials, culturals, de la recerca o de l’administració Així, doncs, obrir les dades públiques no és només una
nascudes segons el model industrial. Amb tots ells, al Citi- qüestió política. La mesura també té unes repercussions
lab volem fomentar ciutadans que, més enllà de ser clients, econòmiques gens negligibles. Segons els ministeris espa-
usuaris o sensors que produeixin dades, participin plena- nyols d’Indústria, Energia i Turisme i d’Hisenda i Adminis-
ment en els processos d’innovació. tracions Públiques, el valor econòmic del sector espanyol
de la intermediació en la reutilització de dades públiques
obertes era, l’any 2012, d’entre 330 i 550 milions d’euros.4
Referències Però n’hi ha prou amb l’obertura de les dades públiques
1 – Astrid Lubsen, Citilab little handbook on people-centered per cocrear serveis entre l’Administració pública i la resta
design. Citilab-Cornellà, 2010. d’actors socials? La resposta és categòrica: no n’hi ha prou.
16
Ciència ciutadana
© Eva Vázquez
Ho prova el fet que actualment hi ha gairebé trenta portals Sota el lideratge de Barcelona, en el projecte iCity ja
d’open data a Espanya5 i, tanmateix, els serveis cocreats, participen ciutats com Cornellà, Saragossa, Londres,
amb o sense ànim de lucre, que utilitzin els més de set mil Bolonya, Gènova i Làmia (Grècia), i s’hi han interessat unes
conjunts de dades ja obertes6 són pràcticament inexistents. altres quinze metròpolis europees. D’aquesta manera s’està
La infrautilització d’aquest actiu tan important es deu a convertint en el laboratori europeu per a la creació de
diversos factors. En primer lloc, encara no s’ha obert un serveis basats en la utilització de sistemes públics d’infor-
nombre suficient de dades; en segon lloc, l’oferta no s’ade- mació, especialment urbans.
qua a la demanda existent, i, finalment, la fragmentació de Ara mateix iCity és l’element principal que permet la
l’oferta en diversos portals fa que, de fet, les dades es trobin interacció entre l’interior i l’exterior de les organitzacions
en sitges independents les unes de les altres. públiques. De fet, gràcies a aquest diàleg, es proporciona a
En el fons, però, el problema és que la promesa de les les empreses una manera de complementar els seus produc-
dades obertes no s’està complint. L’obertura de les dades tes i de fer-los més atractius mitjançant l’explotació dels
públiques realment no està facilitant la cocreació de serveis, sistemes de dades de diverses ciutats, cosa que facilita la
públics o privats, per part d’altres actors de la societat, internacionalització dels seus serveis. En definitiva, la iCity
essencialment ciutadania i empreses. Platform ha de fomentar la innovació i la creativitat en la
Caldria fer un pas més enllà i obrir també els sistemes d’in- definició, la creació i l’avaluació de serveis.
formació que emmagatzemen aquestes dades. La diferència
és cabdal. Estem parlant de permetre la interacció d’actors
externs a l’Administració amb els sistemes d’informació
públics –una interacció basada en la lectura i l’escriptura, però
només en la lectura en el cas dels open data. Mitjançant la
creació de plataformes que permetessin l’obertura controlada
d’aquests sistemes d’informació es facilitaria la cocreació i això Referències
multiplicaria la seva utilitat. A més, s’homogeneïtzaria l’accés 1 – MSN Noticias, 13/1/2011. “Enrique Peñalosa: ‘América
als sistemes esmentats sense necessitat de modificar-los, Latina debe mirar más a Ámsterdam que a Miami’”. 
gràcies al desenvolupament d’un llenguatge d’accés únic. 2 – XIP (Xarxa d’Innovació Pública). Govern obert XIP Cat. Vídeo
Un bon exemple de plataformes que permeten l’ober- a YouTube.
tura dels sistemes d’informació públics és la iniciativa euro- 3 – Alberto Ortiz de Zárate. “Social data: el papel de la Adminis-
tración en la sociedad del dato”. Blog Administraciones en red.
pea iCity Project.7 Gràcies a iCity, els responsables dels
4 – Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme. Estudio de caracte-
sistemes, majoritàriament d’administracions públiques, rización del sector infomediario en España (edició del 2012).
poden obrir-ne determinades funcions, dissenyant i contro- 5 – Fundación CTIC. “Public Dataset Catalogs Faceted Browser”.
lant en tot moment com s’hi accedeix, amb l’objectiu que 6 – Marc Garriga Portolà. “Volumen actual de datasets abiertos
actors externs al sector públic (ciutadans, empreses, etc.) en España”. Blog Caldo casero.
en facin ús per desenvolupar serveis. 7 – Lloc web de la iniciativa iCity: http://icityproject.eu/.
17
Dossier: present
© Eva Vázquez
Josep Perelló
OpenSystems Research Group. Universitat de Barcelona
Ciutat i democràcia: intel·ligència
i experimentació col·lectiva
La ciència ciutadana pot ser una manera de procedir més democràtica, més
transparent i clarament alineada amb la visió que alguns tenen en matèria
d’innovació social sota la denominació de laboratori ciutadà.
“En operar sense un líder, les abelles exploradores d’un tament de Barcelona i pluges d’idees incomptables, ens
eixam eviten hàbilment una de les majors amenaces per a decidim a explorar i posar en marxa pràctiques de ciència
una bona presa de decisions en un grup: un líder dominant. ciutadana. En aquell moment, ben poca gent sabia què volia
L’existència d’aquest individu redueix la capacitat dir aquest duo de paraules que, sorprenentment, es rela-
col·lectiva per descobrir tot un conjunt divers de possibles cionen ben poc entre elles: ciència i ciutadania.
solucions a un problema, per avaluar críticament aquestes A escala internacional, el concepte ciència ciutadana
possibilitats, i per descartar-les totes excepte la millor.” tot just arrelava gràcies al ressò de l’èxit de projectes de
Thomas D. Seeley, Honeybee Democracy (2010). recerca sobre astronomia o biologia molecular que intro-
duïen pràctiques de participació ciutadana, i els resultats
Les abelles han desenvolupat un sentiment col·lectiu que dels quals es van publicar a les revistes científiques més
potser no és directament traslladable al comportament dels prestigioses, Nature i Science. Un dels articles que revisa-
humans. Molts experts han discutit sobre aquest tema. Amb ven el fenomen definia la ciència ciutadana de forma
tot, allò que és del tot indiscutible és que podem aprendre contundent i clara: “people power”. La ciència ciutadana
molt del comportament d’una colònia a l’hora de reflexio- introdueix el ciutadà en els processos propis d’una investi-
nar sobre el futur de les ciutats, sobre la presa de decisions gació, el capacita per intervenir-hi amb diversos graus d’in-
en aquestes ciutats i, finalment, sobre el que pot significar tensitat i, en els casos més extrems, li cedeix les regnes per
viure en una ciutat com ara Barcelona. poder governar la recerca. 
La història que us vull explicar comença cap allà als Aquesta manera de fer transforma el concepte de
inicis del 2012. Passa a la nostra ciutat. Està carregada de recerca de la universitat i els centres d’investigació. Beu de
particularitats i fets concrets, però l’ambició que amaga la innovació social, de makers, de hackers i d’altres comu-
destil·la una democràcia pròpia de les abelles de la mel. nitats no reglades de caràcter tecnològic afins als mons
Instigats per la Direcció de Creativitat i Innovació de l’Ajun- open i CreativeCommons. Però la ciència ciutadana també
18
Ciència ciutadana
tergiversa el do-it-yourself de la tecno- tar i potenciar com ningú una interme- rània de Barcelona (CCCB), el Museu
logia i potencia el do-it-together a l’hora diació amb el ciutadà però, paradoxal- de Ciències Naturals o, més recentment
de generar un coneixement per a ment, no hi ha ciutat al món que tingui i tímidament, el Festival Grec. El Barce-
tothom i amb tothom. Trenca la falsa un compromís explícit amb les pràcti- lonaLab ja està imaginant una oficina de
frontera entre ciència aplicada i ciència ques de ciència ciutadana. Es pot ciència ciutadana que articuli la relació
bàsica quan s’apropa simultàniament a esmentar un cas incomplet com el de amb la ciutadania i amb els investiga-
la curiositat ciutadana i a l’obtenció d’un Nova York,3 però no hi ha una estruc- dors. Aquesta oficina, la primera reco-
coneixement d’ús immediat. Destrossa tura capaç de reelaborar el concepte de neguda a l’estat des de la creació de la
la cadena de muntatge de la producció smart city des d’un ajuntament a través Fundación Española para la Ciencia y
científica on el ciutadà o la societat són de les pràctiques de ciència ciutadana. Tecnología (FECYT), hauria de saber
simplement destinataris d’un coneixe- Aquesta pot incorporar la ciutadania en treure profit dels resultats obtinguts per
ment o d’una tecnologia. El canvi ressi- tasques de coresponsabilitat social o millorar el disseny de la ciutat o crear
tua l’individu i el seu amateurisme socioambiental i fer-ho amb una capaci- noves polítiques ciutadanes.
immanent a la sala de màquines de la tat transformadora que només el conei- Mentrestant, hem assajat com
ciència. xement permet, i no pas les dades sense podria funcionar la relació amb l’Ajun-
Gràcies a l’esdeveniment Barcelo- processar. Recuperant la cita sobre la tament en tres projectes ben concrets.
naTheLab del novembre del 2012, orga- curiosa democràcia de les abelles, la Al Festival de Jocs de Taula DAU Barce-
nitzat per la Direcció de Creativitat i ciència ciutadana pot ser una manera lona ja s’han presentat, durant dos anys,
Innovació, es va començar a construir de procedir més democràtica, més experiments sobre comportament
una primera comunitat de científics transparent i clarament alineada amb la humà. Els resultats del 2012 s’han En aquesta pàgina
interessats a tirar endavant projectes de visió que alguns tenen en matèria d’in- publicat a Nature Communications el i la següent, dos
ciència ciutadana. A partir del gener del novació social sota la denominació de juliol del 2014. L’experiment del 2013 aspectes del
projecte
2013 van començar a treballar plegats 7 laboratori ciutadà.4 es va transformar en Mr. Banks, el joc artisticotecnològic
grups de recerca provinents de 5 insti- L’Ajuntament de Barcelona, a través de la borsa que va permetre seguir Big Bang Data,
visitable al CCCB
tucions diferents,1 que reunien un total de la Direcció de Creativitat i Innovació, 20.000 decisions, i que s’espera que fins al final del mes
de 23 investigadors d’àrees de coneixe- està construint la plataforma Barcelo- tingui un impacte científic similar. El de novembre, que
explora el fenòmen
ment ben diverses, i tiraven endavant naLab.5 El BarcelonaLab ajuda a mateix 2012 vam iniciar experiments de de l’explosió de
un total de 9 projectes. El 2013 es va augmentar la visibilitat dels projectes i mobilitat, Bee-Path,6 dins el parc de la dades com a marc
del pensament
construir un protocol d’actuació comú a ha facilitat aparadors per als projectes Ciutadella i la Festa de la Ciència d’ales- cultural i polític del
través d’un decàleg de bones pràcti- de ciència ciutadana en infraestructu- hores. Ja hem estat capaços d’extreure món actual. Les
imatges recullen
ques. El grup inicial ha rebut recent- res culturals com ara la Xarxa de Biblio- un model de mobilitat i patrons de instal·lacions
ment una ajuda dins el prestigiós teques, el Festival DAU Barcelona, el comportament dels vianants, que s’han artístiques que
interactuen amb els
programa RecerCaixa, que permetrà Festival de Ciència, Tecnologia i Inno- presentat en congressos diversos7 i que assistents a través
treballar fins al 2016 sobre una infraes- vació, el Centre de Cultura Contempo- han servit també per entendre la mobi- de sensors.
tructura comuna i sobre les possibilitats
© Albert Armengol
que ofereix la ciència ciutadana pel que
fa a renovar l’educació en ciència i
tecnologia en entorns informals. 
Vist en perspectiva, és bonic
adonar-se que a partir d’una idea
abstracta d’uns quants científics se
n’aconsegueix capturar l’interès de
molts més. L’11 de juny de 2014, dins el
programa del Festival de Ciència,
Tecnologia i Innovació, es va celebrar el
primer Barcelona Citizen Science Day,2
que va reunir més de 90 participants i
28 ponents, i al qual es van presentar 22
projectes. Durant el mateix festival es
van proposar sis experiments que ja
tenen una solidesa envejable:
MARduino, Abelles Urbanes, Observa-
dors del Mar, AtrapaelTigre.com, Bee-
Path: Experiments de Mobilitat
Humana i Mr. Banks.
La governança i la gestió d’una
ciutat haurien de tenir un paper cabdal
en les pràctiques de ciència ciutadana.
L’interès, a més, hauria de ser recíproc.
L’Administració local és capaç de facili-
19
Dossier: present
litat dels visitants de l’exposició “Big Bang Data”, del CCCB. Daniel Lombraña González
I, finalment, el juny del 2014 vam instal·lar, en col·laboració Responsable del projecte Crowdcrafting i PyBossa,
amb el Museu de Ciències Naturals, el primer rusc d’abelles fellow de la fundació Shuttleworth i investigador
monitorat de la ciutat al Castell dels Tres Dragons de la sènior del Citizen Cyberscience Centre
Ciutadella. L’experiment científic vol aportar el seu gra de
sorra a la normalització de l’apicultura urbana. Les abelles
dictaminaran, a través del seu comportament, el grau de Eines per compartir
salubritat de la ciutat.8 I si sabem cuidar-les també apren-
drem a cuidar-nos. el coneixement
És veritat que queda molt camí per recórrer, però això
ens hauria d’esperonar. Ens queda intacta l’ambició de ciutadà
transformar la ciutat on vivim a través del coneixement.
Parafrasejant Seeley, avaluarem críticament totes les possi- PyBossa és una eina de codi obert
bilitats i entre tots serem capaços de descartar-les totes
excepte la millor. Un exercici de democràcia en estat pur. És que permet a qualsevol ciutadà crear
així com la ciència ciutadana, en el seu sentit més radical, el seu propi projecte per analitzar un
cedeix el poder a la ciutadania.. problema, una hipòtesi o un
experiment fent servir el mètode
científic.
En l’actualitat els ciutadans estan inundats per milers de
Referències notícies i dades. Cada dia ens aixequem amb nova informa-
1 – OpenSystems (UB). Art and participation for Science; ció sobre malalties, taxes, pol·lució, desforestació, etcètera. 
PhysComp2 (UB). Physics and Computation of Complex Systems; Tota aquesta informació sol arribar neta, reduïda a la
Grup Freshwater Ecology and Management (UB); Observadors del mínima essència: uns gràfics en una portada d’un diari.
Mar. Institut de Ciències del Mar (CSIC); ICREA-Laboratori d’Eco- Però, com han arribat a crear-los? Quins mètodes han utilit-
logia del Moviment (CEAB-CSIC i CREAF); Punt d’Informació Aero- zat? I el més important: puc fiar-me’n?
biològica (PIA, UAB); SciVolunteers. Totes aquestes preguntes són la base per al mètode
2 – http://festivalcti.bcn.cat/ciutadana_post/jornada-barcelona- científic. El mètode científic ens assegura que els coneixe-
citizen-day. ments que adquirim són correctes. Que podem replicar els
3 – Vegeu l’experiència del Center for Urban Science+Progress de resultats, analitzar-los amb mètodes similars i arribar a les
la Universitat de Nova York: http://cusp.nyu.edu. mateixes conclusions. Per tant, el mètode científic és
4 – A Iberoamèrica hi ha la iniciativa Ciudadania 2.0.: primordial per passar de simples opinions a fets contrastats.
http://www.ciudadania20.org. Tanmateix, la nostra societat no utilitza aquest pensa-
5 – http://www.barcelonalab.cat ment crític quan és bombardejada dia rere de dia amb noves
6 – http://bee-path.net dades. Sembla que pel simple fet de poder accedir a la infor-
7 – Podeu veure el vídeo a http://vimeo.com/97228812. Les mació les conclusions són vàlides; i no, no és així. Necessi-
dades i els codis desenvolupats són oberts. tem una ment més crítica per ser capaços de contrastar les
8 – http://openbeeresearch.org. dades. Per aquesta raó, els ciutadans, gent com vostè i com
jo, necessitem eines que ens permetin comprovar i analitzar
© Albert Armengol
rigorosament si els resultats mostrats en diferents mitjans
(premsa, articles científics, dades governamentals, pressu-
postos, etcètera) són correctes o no, ja que el nostre objec-
tiu com a societat és fer del nostre món un lloc millor.
Per aquesta raó neix PyBossa, una eina de codi obert
que permet a qualsevol ciutadà crear el seu propi projecte
per analitzar un problema, una hipòtesi o un experiment
fent servir el mètode científic. 
Apel·lació a voluntaris d’arreu del món
A diferència d’altres eines, PyBossa no utilitza ordinadors o
algoritmes per resoldre o analitzar un problema, sinó que
convida voluntaris d’arreu del món a participar en el
projecte per resoldre-ho conjuntament.
Aquest tipus de projectes són coneguts com a “ciència
ciutadana” per dos motius: perquè la ciència surt del labo-
ratori, i perquè cal la col·laboració ciutadana per poder
resoldre el problema. En l’actualitat hi ha centenars de
projectes de ciència ciutadana que usen la web com a mitjà
20
Ciència ciutadana
© Eva Vázquez
per poder arribar a més persones. Projectes com Zoouni-
verse (amb més d’un milió de voluntaris) o BOINC (amb
milions d’ordinadors personals connectats a centenars de Els ciutadans
projectes) estan liderant aquesta nova àrea. 
Aquests grans projectes provenen habitualment d’insti- ”esdevenen investigadors ”
tucions com universitats o laboratoris d’investigació que dels seus propis
intenten analitzar un problema difícil de resoldre només problemes i deixen de ser
amb ordinadors. Normalment el voluntari tan sols hi parti-
cipa passivament, és a dir, la persona només pot resoldre simples consumidors.
les tasques que rep, però no pot crear els seus propis expe-
riments utilitzant la mateixa plataforma.
Tanmateix, des del meu punt de vista, la ciència ciuta-
dana i el seu veritable poder resideixen en els mateixos
ciutadans, per la seva creativitat i coneixement. Per aquesta lliurament d’unes noves trampes solars contra els mosquits.
raó hem dissenyat PyBossa, per donar cabuda a les dues L’objectiu final és controlar la propagació de la malària dins
solucions, estenent la possibilitat de crear i produir ciència el projecte SolarMal.1
més enllà del laboratori i permetent crear projectes cientí- Gràcies al fet que PyBossa és programari lliure, altres
fics a ciutadans i institucions per igual. institucions han decidit crear les seves pròpies plataformes
Per facilitar l’ús i l’adopció de la tecnologia PyBossa hem de ciència ciutadana. Per exemple, l’Institut Nacional d’In-
llançat el web http://crowdcrafting.org, on qualsevol vestigació de l’Espai del Brasil (INPE), amb la col·laboració
persona pot crear el seu propi projecte sense haver d’ins- de l’Institut de les Nacions Unides per a la Formació i la
tal·lar PyBossa. Recerca (UNITAR) i el Citizen Cyberscience Centre, ha
creat el projecte Forestwatchers.net, per estudiar si una
Centenars de projectes persona es pot convertir en un expert en desforestació
En l’actualitat Crowdcrafting disposa de centenars de analitzant boscos tropicals.
projectes de ciència ciutadana. Institucions com l’Organit- Aquest mateix any, el Museu Britànic, amb la col·labo-
zació Europea per a la Recerca Nuclear (CERN) han confiat ració del University College of London, ha llançat el projecte
en la tecnologia i han creat el primer projecte de ciència Micropasts.org, que facilita que qualsevol persona es
ciutadana, en què voluntaris d’arreu del món han analitzat converteixi en arqueòleg des de casa seva. Micropasts està
traces d’antimatèria utilitzant tan sols un navegador web. utilitzant PyBossa per transcriure targetes amb dades sobre
Un altre exemple seria el de l’Institut Suís de Salut descobriments de l’era del bronze escrites a mà, així com
Pública i Tropical de Basilea. En el seu projecte l’institut per modelar objectes 3D gràcies a la col·laboració de ciuta-
sol·licita l’ajuda dels voluntaris per localitzar els habitatges dans que dibuixen el contorn dels objectes en diferents
en diferents zones rurals i així poder gestionar la logística de fotografies.
21
Dossier: present
Encara que tots aquests projectes són molt interessants, Aitana Oltra, John R.B. Palmer
vull esmentar dos exemples en què els ciutadans n’han estat i Frederic Bartumeus
el motor real. Un dels més significatius és l’impulsat per un ICREA-Laboratori d’Ecologia del Moviment (CEAB-
noi islandès, Páll Hilmarsson,2 que després de llegir un arti- CSIC) / Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions
cle d’un diari local sobre un determinat jutge d’Islàndia va Forestals (CREAF)
decidir comprovar les conclusions del periodista. L’article
estimava que el jutge havia emès sentència de culpabilitat
en el 95% dels casos que havia investigat, la qual cosa Una experiència:
portava el seu autor a etiquetar-lo com a “terrible”. Tanma-
teix, Páll es va preguntar si aquest fet se situava realment la lluita contra el
fora de la normalitat, ja que el periodista tan sols havia
analitzat l’esmentat jutge. Així, va programar un petit mosquit tigre
script3 amb el qual va descarregar del lloc web del Ministeri
de Justícia d’Islàndia tots els casos disponibles, i els va orga- AtrapaelTigre.com és un projecte
nitzar per districtes. Posteriorment els va pujar a Crowd-
crafting perquè altres persones l’ajudessin a classificar-los. innovador basat en l’ús de noves
En menys d’una setmana, Páll va compartir els resultats, el tecnologies que pretén recopilar
codi font, les dades en brut i la metodologia utilitzada dades per a l’estudi, el seguiment i el
perquè qualsevol persona pogués repetir l’anàlisi. La conclu- control del mosquit tigre amb la
sió va ser que el jutge s’ajustava a la norma; juntament amb
aquest resultat, es van obtenir moltes més dades sobre tots col·laboració ciutadana.
els districtes.4
Finalment, un grup denominat SkyTruth5 va utilitzar El mosquit tigre (Aedes albopictus) és una espècie inva-
Crowdcrafting per analitzar l’impacte del fracking a l’estat sora originària del sud-est asiàtic. En pocs anys ha adquirit
de Pennsilvània.6 En un mes van aconseguir 90.000 classi- una enorme mala fama allà on ha arribat. A part de ser una
ficacions i van publicar un blog7 amb les seves troballes, en espècie molt molesta pels seus hàbits diürns i la seva agres-
el qual compartien totes les dades i el codi font. Després de sivitat, representa un problema potencial de salut pública,
l’èxit del projecte, van decidir fer un salt i utilitzar el seu ja que és vector de malalties virals tropicals com el dengue,
propi servidor PyBossa, en el qual gestionen la seva pròpia la febre vírica de chikungunya o la febre del Nil occidental.
comunitat i les seves investigacions. Es va detectar per primera vegada el 2004 a Sant Cugat del
Com veiem, la ciència ciutadana ha vingut per quedar- Vallès, a l’àrea metropolitana de Barcelona. Actualment, la
se, ja que tant investigadors amateurs com professionals seva presència és comuna en tota la costa est de la penín-
conviden gent d’arreu del món a participar en projectes de sula i a les Illes Balears, encara que se’n desconeix l’exten-
ciència fora del laboratori. Eines com PyBossa permeten, a sió real al territori peninsular.
més, que els ciutadans deixin de ser mers consumidors, per La presència del mosquit tigre està íntimament lligada a
convertir-se en productors científics que poden explorar els zones urbanes, per la qual cosa es tracta d’un problema que
seus propis problemes i inquietuds abraçant el model cien- afecta molts ciutadans. A més a més, els nostres hàbits són
tífic. els principals responsables de la seva dispersió i el seu esta-
bliment al territori, ja que el mosquit tigre no només viatja
amb nosaltres al cotxe, sinó que cria en petits recipients de
balcó i jardí, en fonts, claveguerons públics, etcètera,
sempre que hi tinguin aigua estancada durant uns quants
dies.
AtrapaelTigre.com
AtrapaelTigre.com és un projecte innovador basat en l’ús
de noves tecnologies que pretén recopilar dades per a l’es-
tudi, el seguiment i el control del mosquit tigre. Tradicio-
nalment aquesta tasca es delega als serveis tècnics de
l’Administració i als científics, però en aquest cas hi inter-
Referències venen també els ciutadans. Es busca no només obtenir
1 – http://malariajournal.com/content/11/S1/O45 dades d’interès científic i ambiental, sinó també facilitar
2 – http://gogn.in/ l’aprenentatge de la biologia i l’ecologia del mosquit tigre i
3 – Sobre el web scraping, o tècnica informàtica per extreure de la seva problemàtica associada, així com difondre bones
dades de llocs web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Web_scraping. pautes de conducta per reduir la població d’aquest insecte
4 – https://github.com/pallih/gogn.in– en zones urbanes i disminuir, d’aquesta manera, el risc
backup/tree/master/heradsdomar/crowdcrafting–stats potencial de transmissió de malalties víriques. 
5 – http://crowdcrafting.org/app/frackfinder_tadpole/ AtrapaelTigre.com està impulsat per ICREA-Laboratori
6 – http://blog.skytruth.org/2013/09/frackfinder–tadpole- d’Ecologia del Moviment, del Centre d’Estudis Avançats de
pennsylvania-results.html Blanes (CEAB-CSIC), amb el finançament de la Fundació
22
Ciència ciutadana
Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT-
MINECO). Té també el suport de diverses institucions
públiques i privades, a més del CSIC i la Universitat de
Múrcia, i el finançament complementari del programa
RecerCaixa i de la marca d’insecticides Bloom.
El projecte es fonamenta en tres pilars: formació i sensi-
bilització ciutadana mitjançant tallers presencials; divulga-
ció, comunicació i difusió en línia a través del lloc web del
projecte (www.atrapaeltigre.com) i de les xarxes socials,
i participació ciutadana a través de l’aplicació Tigatrapp. Va
néixer el 2013 com un projecte pilot a petita escala, aprofi-
tant els més de dos-cents tallers presencials que el Servei de
Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter duu
a terme anualment a les escoles de la província de Girona.
L’aplicació i el mapa web estaven originalment orientats a
un públic infantil i a les seves famílies. Actualment la parti-
cipació és lliure i gratuïta i oberta a tots els ciutadans, tot i
que es demana que els participants es formin prèviament a
través del web del projecte o d’alguna de les moltes activi-
tats presencials programades per garantir la qualitat de les
dades enviades.
A través de Tigatrapp els ciutadans poden enviar, reco-
pilar i compartir dades d’observacions de mosquit tigre i de
llocs de cria potencials situats en espais públics (clavegue-
rons, fonts deixades, etcètera). Cada dada va associada a © Eva Vázquez
un informe amb la descripció de la troballa: un qüestionari
de tres preguntes per validar l’espècie i tres preguntes més analitzar-les. Totes les aplicacions i els components de servi-
per caracteritzar els llocs de cria. També es recull la geolo- dor tenen llicència de programari lliure i de codi obert
calització de la troballa, així com fotos o notes complemen- (GPLv3). El codi font està disponible a la xarxa1 perquè
tàries. Les dades es publiquen automàticament al mapa web qualsevol el pugui millorar o ampliar. 
del projecte. És possible que no tots els albiraments siguin En els projectes de ciència ciutadana sovint es produeix
d’exemplars de mosquit tigre, i per això les dades han de una tensió –tecnològica– entre la filosofia de dades obertes
ser validades per experts. Amb aquesta finalitat, pot ser i la privacitat individual. En projectes anteriors hem solu-
molt útil l’aportació de fotos i de tot tipus d’informació addi- cionat aquest compromís utilitzant tècniques de xifratge
cional. Així mateix, al mapa web es visualitza a quines zones sofisticades per protegir els usuaris, la qual cosa provoca
hi ha participants; cinc posicions de baixa resolució al dia que els mateixos usuaris tinguin menys possibilitats d’ac-
són suficients per saber com distribueixen l’esforç de cedir a les dades i de beneficiar-se’n. En el projecte actual,
mostratge al territori, la qual cosa permet encomanar el nostre enfocament és diferent: totes les dades –després
tasques específiques a participants ubicats en zones d’es- d’un filtratge mínim– són obertes i simplement evitem la
pecial interès (missions geolocalitzades). recol·lecció d’informació privada. Quan s’hi registren, dema-
El repte d’un projecte com AtrapaelTigre.com és que el nem als usuaris que llegeixin la nostra política i la nostra
seu èxit no només depèn i és responsabilitat de l’equip de declaració de principis i que hi donin el seu consentiment
treball, sinó també de factors tan dispars com l’actitud informat abans de començar a participar-hi. No demanem
responsable dels ciutadans, les dinàmiques de comunicació, noms, contrasenyes ni qualsevol altra informació de caràc-
la sociologia o la superació de barreres tecnològiques. No ter personal. La ubicació real de l’usuari –dada que ens
obstant això, creiem que el del mosquit tigre és un ajuda a conèixer l’esforç de mostratge i a enviar missions
excel·lent cas d’estudi per posar en pràctica conceptes de geolocalitzades– mai no s’envia des de l’aplicació al nostre
ciència en societat. Esperem que en un futur no gaire llunyà servidor. En lloc d’això, l’aplicació col·loca primer la ubica-
podrem disposar d’altres sistemes d’alerta ciutadana sobre ció real dins una quadrícula predeterminada i transmet
malalties o espècies invasores, i que s’utilitzaran com a només la identificació de la quadrícula –una àrea de la mida
noves eines de gestió en salut pública. aproximada d’una ciutat petita com Blanes. En altres parau-
les, no tenim manera de conèixer la posició exacta del parti-
Dades obertes i protecció de la privacitat cipant dins aquesta àrea, ni de saber qui és el participant.
Per principi, la ciència ciutadana ha d’integrar els ciutadans Tot això són exemples de bones pràctiques que els projec-
com a participants de ple dret. Això significa que estem tes de ciència ciutadana d’aquest tipus haurien de complir
oberts a rebre crítiques i opinions de la ciutadania per millo- en la mesura que sigui possible.
rar la nostra recerca i la qualitat dels projectes i que, a més
a més, posem a la seva disposició les nostres dades i eines.
A més de consultar els mapes i els informes estadístics del Referències
nostre lloc web, els participants podran baixar les dades per 1 – https://github.com/MoveLab/
23
© Eva Vázquez
Artur Serra
i2cat / Citilab
És possible un sistema
universal d’innovació?
Cal un nou paradigma cultural per a la societat de la innovació. Hauríem de ser
capaços de dissenyar en comú i aprendre patrons culturals nous basats en un
augment de les responsabilitats de cada persona pel que fa a tot allò que inventi
i a l’ús que se’n pugui fer.
En els segles XIX i XX, les societats industrialitzades van a xarxa oberta ha afavorit que se’n difonguin els usos més
crear sistemes educatius universals de diversos nivells: innovadors. Alguns dels principis arquitectònics de la xarxa,
l’educació bàsica, l’educació secundària i les universitats. com ara l’end-to-end principle (principi d’extrem a
Aquests sistemes van ser decisius a l’hora de difondre l’al- extrem), que col·loca la intel·ligència de la xarxa en els seus
fabetització entre el poble i dotar les persones de les habi- extrems, han afavorit l’explosió actual de les aplicacions i
litats fonamentals que calien per tal que l’economia els serveis. El concepte “col·laboratori” (W. Wulf, 1989) s’ha
industrial s’expandís. Al segle XX, determinats països van estès fins a generar una onada de laboratoris de tota mena:
ampliar aquesta lògica a la sanitat, amb l’atenció primària, fab labs (laboratoris de fabricació a petita escala), 2002;
els hospitals locals i els hospitals centrals especialitzats. Si citizen labs (laboratoris ciutadans), 2002; living labs
més no a Europa, aquesta estructura va ser la responsable (laboratoris “vius” amb nombrosos actors i contextos d’ús
d’estendre i democratitzar la cobertura sanitària per a tota reals, 2006).
la població.
Actualment, ja en ple segle XXI, cada vegada queda més El “quart element”
clar que la innovació serà la clau del progrés i del benestar La preocupació i el desig d’aconseguir uns sistemes d’inno-
en l’economia del coneixement. La innovació és bàsica per vació més inclusius han cristal·litzat en el naixement del
al creixement econòmic i la competitivitat empresarial i és model de la quàdruple hèlix, en el qual tant el govern com
l’eix de tota l’estratègia Europa 2020 de la Unió Europea els acadèmics, la indústria i la societat civil són considerats
(Comissió Europea, 2014). Una economia del coneixement actors clau. En un informe recent s’identificava el que es
exigeix l’existència d’una societat del coneixement. El cert definia com el “quart element” d’aquests sistemes: els
és, però, que avui dia els sistemes d’innovació oficials només “usuaris normals o amateurs, usuaris professionals, consu-
arriben a una petita part de la nostra població. Ens trobem midors, treballadors, residents, ciutadans, aficionats,
davant la paradoxa que una aclaparadora majoria dels inte- empreses, organitzacions o associacions de caràcter civil”
grants d’això que anomenem la societat del coneixement en (Arnkil, Järvensivu, Koski & Piirainen, 2010). Estem, doncs,
realitat estan fora del sistema o, com a màxim, fan el paper davant el sorgiment d’un nou sistema.
de simples usuaris. Aquesta tendència podria donar lloc, en les pròximes
Tanmateix, hi ha un interès creixent a fer que els siste- dècades, als sistemes universals d’innovació, que servirien
mes d’innovació s’obrin a tothom. L’expansió d’internet com per ensenyar als ciutadans les habilitats bàsiques de la
24
Futur
Ciència ciutadana
societat del coneixement i els proporcionarien les eines, les novació. El sistema educatiu que tenim actualment, com a
infraestructures i la formació necessàries per esdevenir mínim en la civilització occidental, pot remuntar-se fins a la
innovadors per ells mateixos. Tecnologies com ara Scratch, Grècia antiga, on l’educació es basava en els anomenats
Arduino, la impressió en 3D, la programació avançada, la Trivium i Quadrivium. Les tres primeres matèries es
robòtica DIY (de les sigles en anglès de “fes-ho tu mateix”) fonamentaven en l’aprenentatge del llenguatge natural
i moltes altres estarien presents en totes les ciutats, pobles (gramàtica, lògica i retòrica); el segon, en l’aprenentatge de
i barris, d’una manera semblant a com es posen a l’abast de llenguatges formals (aritmètica, geometria, astronomia i
tothom internet, la Viquipèdia o els dispositius mòbils música). Aquest era el currículum de les arts liberals. Les
intel·ligents mitjançant àmplies xarxes de biblioteques arts pràctiques, com ara la medicina i l’arquitectura, estaven
públiques i hospitals. pitjor considerades.
A la llarga, uns laboratoris vius i oberts a tota la ciutat
podrien convertir-se en un factor fonamental per al creixe- El llenguatge de la innovació
ment econòmic local i per dinamitzar les economies urbanes Ara ens cal un sistema diferent basat en un nou nivell.
millorant-ne la competitivitat global i generant tota una L’anomenem Quintivium. Es basa en l’aprenentatge del
nova onada de creació empresarial. Així, les ciutats podrien “llenguatge de la innovació”. La innovació no és només una
esdevenir centres neuràlgics d’innovació, basats en el sorgi- pràctica i prou. És tota una nova mentalitat. Citilab està
ment de nous tipus d’institucions obertes a tothom com els promovent l’Scratch com a nou llenguatge, el llenguatge de
living labs, els fab labs,els citizen labs,els edulabs, etc., la innovació.
que podrien transformar de manera trencadora l’economia Aprendre a programar també és aprendre a resoldre
i el teixit social de les nostres ciutats actuals. problemes, a organitzar la ment d’una manera algorítmica.
La història de les societats industrials demostra que és Tal com deia George Forsythe: “Les adquisicions més valuo-
possible democratitzar una sèrie d’habilitats clau que han ses d’una educació científica o tècnica són les eines mentals
impulsat un sistema econòmic força complex amb uns bene- de funció general que es podran fer servir tota la vida.
ficis enormes per a la societat en general, però també amb Considero que el llenguatge natural i les matemàtiques són
algunes conseqüències no previstes. Per tant, sembla obvi les més importants d’aquestes eines, i la informàtica n’és la
preguntar-nos si no es pot democratitzar la innovació d’una tercera”. (“What to do till the computer scientist comes”,
manera similar. 1968.) 
Tenim en l’horitzó diferents escenaris possibles per dur Però Forsythe no va preveure el fet que el llenguatge de
a terme aquesta “revolució del coneixement”. El primer la innovació augmentaria dràsticament la nostra responsa-
seria l’obertura lenta del sistema actual de triple hèlix, que bilitat com a éssers humans. 
aniria introduint gradualment les aportacions i les necessi- No només estem aprenent a imaginar altres mons, o a
tats dels ciutadans en la seva agenda de recerca, però entendre els que ja tenim, sinó a dissenyar-ne i construir-
conservant encara l’statu quo dels laboratoris de les grans ne de nous. Igual que a un enginyer o a qualsevol profes-
corporacions i els acadèmics. Un segon escenari més radi- sional se’ls faria responsables dels seus “actes”, el fet d’obrir Final de l’activitat
Tecnostiu del Citilab
cal permetria que els citizen labs i altres moviments socials la “caixa negra” de la innovació significa que tots entrem en de Cornellà, en què
innovadors generessin nous programes de recerca, que es una nova era que donarà lloc a la democratització de la nens i joves
participants en la
podrien coordinar globalment per internet o per altres responsabilitat. jornada expliquen
xarxes. Aquests programes oferirien les eines per dissenyar la seva experiència
en el marc d’un
i posar a prova tota una sèrie de transformacions socials i exercici de
econòmiques urgents i obligaria l’establishment acadèmic realització televisiva.
oficial a adaptar els seus programes de recerca a les noves
© Albert Armengol
situacions.
L’era del coneixement també pot provocar, però, conse-
qüències no desitjades. De la mateixa manera que un fab
lab pot crear obres d’art meravelloses i, alhora, una pistola
de fabricació artesana, la democratització de les capacitats
d’innovació estesa a poblacions senceres també podria
generar perills que encara no hem previst.
Cal, doncs, un nou paradigma cultural per a la societat
de la innovació. Hauríem de ser capaços de dissenyar en
comú i aprendre patrons culturals nous basats en un
augment de les responsabilitats de cada persona pel que fa
a tot allò que inventi i a l’ús que se’n pugui fer. Les nostres
societats han estat educades per delegar les responsabili-
tats i els poders en el cel, en la naturalesa o en els parla-
ments. Com més madurs i innovadors esdevinguem com a
humans, més graus de llibertat personal i de responsabilitat
recauran sobre nosaltres.
Per primera vegada podem desenvolupar un nou
mètode d’aprenentatge estretament lligat al sistema d’in-
25
© Arxiu Rosa Ribas Boixeda
Enric Gomà
Guionista
La mà dreta del doctor Robert
El doctor Manuel Ribas i Perdigó, nascut l’any 1859 en una xocolateria del carrer
de Ferran, es va llicenciar el 1880 i quatre anys més tard va obtenir plaça de
professor a la Facultat de Medicina, on esdevindria el màxim col·laborador del
doctor Robert, futur alcalde de Barcelona. Entre el 1924 i el 1927, any de la seva
mort, va presidir la Reial Acadèmia de Medicina.
Hi va haver un temps en què els barcelonins encomanaven Manuel Ribas i Perdigó va néixer el 1859 en un entreso-
l’ànima a Déu i el cos a un metge d’aires patriarcals, ceri- lat de la xocolateria Ribas, al carrer de Ferran número 16 de
moniós i greu, amb barret de copa, jaqué i maletí de cuir Barcelona, un establiment molt apreciat per l’excel·lència del
negre, com aquells padrins dels duelistes del segle XIX. seu cacau, portat en vaixell de la Guinea a Vilanova i la Geltrú.
Solien exhibir una barba blanca ben retallada, espessa i Aquesta xocolateria devia tenir un altíssim reconeixement en
arrodonida, encara que els més extravagants es decantaven tota la ciutat perquè va merèixer les invectives satíriques de
per la barbeta de boc. En un metge la barbeta de boc no és Pitarra, un honor que no està reservat a tothom.
gaire recomanable perquè corre el risc que al malalt se li Dels primers anys, no ens n’han arribat gaires notícies.
escapi el riure. Sabem que el 1870 la família es va refugiar en una torreta
Eren altres temps. Els barcelonins de llavors tenien d’estiueig que tenien a la Bonanova, als números més alts
més fe que els actuals. Fe en el Sagrat Cor, en l’acràcia o en del carrer de Muntaner, durant la terrible epidèmia de febre
el fre mecànic Castellví. En aquella Barcelona crèdula, groga, també coneguda com vòmit negre (no se’ls devia
turbulenta i de tant en tant colèrica, desconeixem què acudir un nom més espantós). Potser en aquell moment, en
devia empènyer Manuel Ribas i Perdigó, fill segon de xoco- veure aquella mortaldat desoladora, els dos nois van decidir
later i nét de pagesos de les Hortes de Sant Bertran, a abra- dedicar-se a la medicina. És més probable això que no pas
çar la carrera mèdica. Potser va imitar el seu germà Joan, que els impressionessin uns ulls de poll.
dos anys més gran. En qualsevol cas, els joves Joan i El 1880 Manuel Ribas i Perdigó es va llicenciar en medi-
Manuel van seguir l’exemple dels germans metges sant cina i va obtenir el premi extraordinari concedit arran del
Cosme i sant Damià (tot i que es van estalviar que els deca- casament d’Alfons XII amb Maria Cristina. Es va doctorar a
pitessin, afortunadament). Madrid i va recórrer durant mig any institucions mèdiques
26
BIOGRAFIA
Biografia
d’Alemanya. D’aquell país, en va adquirir un estil de vida Finalment, cap al 1895, va decidir traslladar habitatge i
germànic, regular i ponderat que es va traduir, entre altres consulta a aquella casa, una mica apartada, de la rambla de
hàbits, en la consulta diària de l’hora exacta en el rellotge de Catalunya. Se’n conserva el despatx encara ara, gràcies a la
la Reial Acadèmia de Ciències. Costum, aquest, que perdura vídua del doctor Manuel Ribas i Mundó, catedràtic de medi-
entre alguns dels seus descendents. Com el seu menyspreu cina interna de la Universitat Autònoma de Barcelona i nét
per la música. de Manuel Ribas i Perdigó.
Després del periple alemany, va tornar a Barcelona i el Va participar en el Congrés de Ciències Mèdiques cele-
1884 va obtenir plaça com a professor clínic a la Facultat de brat a Barcelona el 1888 en el marc de l’Exposició Univer-
Medicina. La seva especialitat era el tractament de les sal, amb “Papel que representan las enfermedades
malalties internes, sobretot de l’aparell digestiu, el cardio- extracardíacas en el descubrimiento de la asistolia” (no es
circulatori i el respiratori. Tot el que es troba, doncs, en una desanimin, jo tampoc no hi he entès res) i en el Congrés
parada de menuts. Mèdic Internacional de Moscou del 1894 amb “Formas clíni-
El catedràtic de medicina interna era el doctor Barto- cas de la cirrosis hepática”.
meu Robert, el futur alcalde de Barcelona. El doctor Ribas Arran de la mort del doctor Robert el 1902 va abando-
i Perdigó es va convertir en el seu màxim col·laborador, a nar la universitat i es va concentrar en la medicina privada.
més d’amic, i el va substituir com a professor els dies que el No només atenia malalts de Barcelona i de la rodalia, sinó
doctor Robert es dedicava a les seves tasques polítiques. que també visitava pacients a París, on viatjava sovint. En
Humil, cordial i molt exacte en les seves explicacions, Ribas devia estar prou satisfet, perquè París bé val un malalt.
i Perdigó era un professor molt apreciat pels seus alumnes, El 1914 va participar en una comissió mèdica, reclamada
com ara els doctors Pedro Pons, Nobiola, Pi i Sunyer, per l’Ajuntament de Barcelona, contra el tifus que assolava
Bartrina i altres, que en convertir-se en metges el reclama- la ciutat. Una indicació seva que ens ha arribat de genera-
ven sovint a consulta. ció en generació és que el punt negre dels tomàquets pot
En presentar-se a unes oposicions convocades a Madrid desencadenar el tifus i, en conseqüència, cap dels seus
per obtenir una plaça de catedràtic a la Universitat de Sara- descendents no l’ingereix. Francament, ara mateix, només
gossa, Ribas i Perdigó les va perdre davant un altre aspirant ens faltaria agafar el tifus.
que tenia padrins, i va tornar a Barcelona decebut. “No El 1924 va ser proclamat president de la Reial Acadè-
tornaré mai més a posar els peus a Madrid”, va concloure. mia de Medicina de Barcelona –que l’any 1991 es passaria a
Van passar els anys i no se’n va desdir. dir de Catalunya– i sota la seva presidència es va comme-
Va escriure Patogenia y tratamiento de la constipa- morar el centenari de la mort del doctor Salvà i Campillo, no
ción habitual (la constipació és el restrenyiment, res a sense tibantors amb el govern militar de Primo de Rivera.
veure amb el cop d’aire), Diagnóstico y tratamiento de la En va ser president tres anys, perquè el 1927 va caure
gastroectasia (la dilatació de l’estómac) i Tratamiento de malalt d’un càncer d’estómac i va morir al cap de sis mesos.
la neurastenia (on recomana la restricció del coit en els Quan se’ns moren els metges, ens quedem una mica més
malalts, atès que afebleix, encara que, tot s’ha de dir, també sols. 
il·lusiona una mica).
El 1898 va ingressar com a membre de la Reial Acadè-
mia de Medicina de Barcelona, institució que presidiria a
partir del 1924, amb el discurs “Tratamiento curativo de la
tuberculosis pulmonar”. Li va respondre el seu gran amic, el
doctor Robert. També cal remarcar que el 1909 va llegir el
discurs inaugural de la Reial Acadèmia, “Tratamiento gene-
ral de la arterioesclerosis”, de 72 pàgines. Un dels més
extensos que es recorden.
El 1888, Ribas i Perdigó es va casar amb la noia de dinou
anys Carme Casas i Güell, amb la qual tindria nou fills: Cris-
tina, Margarida (morta als tres anys), Joan (oftalmòleg),
Bonaventura, Josep (el meu avi), Antoni (otorinolaringò-
leg), Maria, Margarida (aquesta molt més resistent que la
primera) i Mercè. Vull agrair especialment al doctor Manuel
Ribas i Fernández, nét del doctor Joan Ribas i Perdigó, la El doctor Manuel
seva Memòria del doctor Manuel Ribas i Perdigó, que Ribas l’any 1888,
m’ha fet un gran servei a l’hora d’escriure aquest retrat. quan va participar al
Congrés de Ciències
Els primers anys va viure a la rambla de Sant Josep Mèdiques que es va
número 37, davant de Betlem, a la casa dita El Regulador, i celebrar en el marc
de l’Exposició
va obrir consulta en un pis del carrer de Santa Anna número Universal. Aquell
24. Durant un temps es va resistir a traslladar-se a la rambla mateix any es va
casar amb Carme
de Catalunya, número 11, perquè tenia por que els malalts Casas i Güell, amb
no s’arrisquessin a travessar la plaça de Catalunya, ventosa, qui tindria nou fills.
A la pàgina anterior,
mal il·luminada i poblada d’uns individus erràtics i de mirada retrat de família de
tèrbola. Una mica com ara. l’any 1918.
27
© Arxiu Montserrat Ribas i Piera
Aída Pallarès
Periodista especialitzada en temes de cultura
Imaginant el futur
de la ciutat
Joves, inconformistes i amb les idees
clares. Santi Pozo, Adrià Recasens i
Jordi Valls són tres dels escollits per
imaginar el futur de Barcelona, per
explorar què ens defineix com a ciutat
i com a societat. Representen, segons
Bibiana Ballbè, comissària de Fàbrica
Futur Barcelona, moviment en què
participen, el talent emergent de la
capital catalana. Memoritzeu-ne els
noms perquè en sentirem a parlar.
Santi Pozo (Terrassa, 1990) no para quiet i busca, constant-
ment, resposta als seus problemes. Emprenedor, tenaç,
idealista. Res no l’atura. Fa un parell d’anys va patir un acci-
dent mentre practicava longboard –una variant de l’skate–,
i va decidir dissenyar un casc per a esports d’alt risc. “Sóc
un fanàtic de la personalització. Si tingués temps suficient
no compraria res fet, és fascinant fer-te tu mateix les coses”, Ferran Forné
explica. Somia dissenyar casa seva, crear la seva pròpia
moto i educar els fills a casa. En definitiva: viure la vida com Dit d’una altra manera: convertir la capital catalana en
ell vol i no com imposa la societat. una lean smart city. Una ciutat que, gràcies a la tecnologia,
Pozo creu en una arquitectura i un urbanisme ready to escolta i monitora constantment la població per tal de
go, per resoldre els problemes de la gent de manera imme- conèixer-ne els problemes reals i generar solucions amb un
diata. “Plantejar una solució per a tots els problemes que cost d’implementació baix. La seva influència és la
ens pertorben és una insensatesa perquè en el temps que es metodologia lean manufacturing [producció ajustada], de
triga a trobar-la el problema pot haver canviat”, sosté. Una Toyota, que pretén millorar l’eficiència de la companyia i
resposta que segurament ha trobat en la seva pròpia expe - reduir despeses. I la seva inspiració són Londres i Hong
riència, ja que després d’estudiar arquitectura, en Santi es Kong, dues ciutats que l’han ajudat a veure fins a quin punt
va adonar que necessitava altres coneixements i es va la tecnologia pot suposar un valor afegit per a la societat.
embarcar a estudiar administració i direcció d’empreses.
Carrera, que, finalment, ha decidit abandonar perquè ha Aprendre a programar
trobat una escola gratuïta, sense restriccions i amb tot el Qui segur que està d’acord amb aquesta afirmació és Adrià
contingut que hom pugui imaginar: internet. Recasens, un barceloní de vint-i-quatre anys llicenciat en
La tecnologia és, de fet, un dels factors clau de la fórmula matemàtiques i estudiant d’enginyeria de telecomunica-
de futur d’aquest terrassenc. A través d’enquestes, ha detec- cions. Investigador nat, precís i apassionat de la seva feina,
tat una gran preocupació dels ciutadans de Barcelona pel l’Adrià s’expressa i es defineix a través dels números.
cost del transport públic i per la baixa qualitat de la Actualment és assistent de l’Institut de Tecnologia de
convivència entre veïns. Segons Pozo, una de les principals Massachusetts (MIT), on investiga el disseny i la imple-
fonts d’estrès dels habitants de les grans ciutats és l’ansietat mentació d’un protocol de comunicació per a una casa
després d’un dia intens. I el principal problema és que els intel·ligent. I com en Santi Pozo, creu que l’únic que falta a
barcelonins inverteixen més d’una hora a anar de casa a la Barcelona són noves idees.
feina. El seu objectiu, doncs, és millorar el transport a través Recasens està convençut que molts dels avenços de les
d’una plataforma que monitori l’activitat dels ciutadans: a últimes dècades no es poden explicar sense la programació,
quina hora agafen un determinat tren, quantes hores que no dubta a considerar com l’idioma del segle XXI. “És
condueixen o per on circulen amb bicicleta. És a dir: aplicar una eina imprescindible, perquè la informàtica és present
les noves tecnologies per conèixer encara més els hàbits de en tots els aspectes de la nostra vida”, sosté. Per aquest
transport dels habitants de Barcelona. motiu proposa afegir la programació als estudis de primària
28
GENERACIÓ ETC
Generació etcètera
Alberto Gamazo
i secundària. L’objectiu no és que tothom sigui un expert en Startup Embassy, una casa per a empresaris a Silicon Valley, D’esquerra a dreta,
a la pàgina anterior i
el tema, sinó que tingui la base per entendre el món, ja que i actualment treballa per millorar l’experiència dels consumi- en aquesta, Santi
la velocitat dels canvis creix de forma exponencial. dors mitjançant la tecnologia i la comunicació. Pozo, Adrià Recasens
El futur, doncs, no estarà ple de replicants ni serà de Amb el pas dels anys hem anat veient com l’individua- i Jordi Valls,
participants en el
color negre, però, segons l’Adrià, sí que estarà molt més lisme triomfava per sobre de la unitat familiar. Hem passat moviment #ffbcn
tecnificat, encara que, paradoxalment, tot serà més fàcil i de relacionar-nos davant del foc a fer-ho davant del televi- o Fàbrica Futur
Barcelona.
senzill d’utilitzar. Per tant, si no volem que la tecnologia sor. I actualment gairebé podem sentenciar que l’àgora
domini els nostres fills, cal ensenyar-los a programar. Hi ha virtual ha substituït el col·lectiu físic; que és en un ordinador
països, com Estònia, que ja han establert la programació com o en un mòbil on trobem l’escalfor de la vida social.
a assignatura obligatòria, però el gran problema continua En Jordi està convençut que en el futur seguirem per
sent el salt generacional. Sovint els alumnes van un pas per aquest camí, i fins i tot creu que és molt probable que les
endavant, per això el repte de l’Adrià és aconseguir formar i nostres relacions vinguin marcades pel que digui una
motivar els mestres. A pesar de la dificultat de l’empresa, màquina. La tecnologia, per exemple, fa que l’atracció entre
Recasens és capaç de veure llum al final del túnel i creu que persones, que no havia canviat gaire al llarg de la història, es
la clau és generar una comunitat digital de professors per tal transformi a passos de gegant. Abans la primera impressió es
de crear sinergies i resoldre conflictes. Tot amb l’objectiu basava en la primera trobada, però ara la gent té accés al
que, com diu Mitchel Resnick, “les noves generacions apren- currículum complet de la seva possible parella. Valls assegura
guin a programar per, després, programar per aprendre”. que d’aquí a uns anys tecnologia i ciència aniran de bracet i,
per exemple, la genètica podrà determinar si ens avindrem
Tecnologia i relacions socials més amb una persona o amb una altra. 
La tecnologia, però, també pot tenir la seva part fosca. L’ex- Us imagineu una aplicació que llegeixi les nostres reac-
trema connectivitat de la societat actual ha provocat la bana- cions cerebrals mentre observem una persona? O que digi-
lització i la devaluació dels vincles afectius. És innegable, per talitzi la nostra olor? Doncs probablement estan a punt de
exemple, que la irrupció de Facebook ha modificat, gairebé caure. “Això no ha de comportar necessàriament deshu-
per complet, les nostres relacions personals. Aquest és el tema manització –opina en Jordi–, perquè la tecnologia no ens fa
en què s’ha especialitzat Jordi Valls, un llicenciat en publicitat ni més ni menys humans. Crec que la tendència al transhu-
i relacions públiques nascut fa 29 anys a Sabadell. Inquiet, manisme canviarà molt les formes de la vida humana però
emprenedor i amb una gran passió: internet. Va muntar no el fons.” Esteu a punt? Benvinguts al futur.
29
Melcion Mateu
Poeta i traductor. Universitat de Nova York. Autor
d’Illes lligades, premi Jocs Florals 2014
Arran de mar
(evocació
novaiorquesa)
El centre de Manhattan és, ja, una
ciutat d’attrezzo. El Raval, un barri
en destrucció. De tant posar-se
guapa, Barcelona corre el mateix
perill que Nova York. Pot arribar a
perdre la seva personalitat
provinciana a còpia de voler ser
capital i metròpolis.
Cal viure arran de mar. Per sentir-la a prop. Per “intuir-la”.
La ciutat i l’illa, cara a cara, a banda i banda de la mar. Vaig
créixer a Barcelona com un empelt illenc. Fill i germà de
mallorquins, les meves memòries de l’illa, acumulades estiu
rere estiu, són com una projecció de diapositives de la
destrucció de l’entorn i l’anorreament d’una cultura que era
la dels meus pares, dels meus avis i dels meus avantpassats.
Un procés conegut mundialment com a balearització i que
hauria de fer avergonyir els orgullosos defensors de lo
nostro. “Tota la meva vida es lliga a tu, / com en la nit les
flames a la fosca”, va escriure Bartomeu Rosselló-Pòrcel
evocant Mallorca des del Principat, durant la Guerra Civil.
Són uns versos justament famosos i efectius, fins i tot quan,
apagades les flames, només ens queda la fosca. © Henri Cartier-Bresson / Magnum
A Barcelona, Mallorca la sentia, la sentim, arran de mar.
Al pailebot Santa Eulàlia, el meu avi, el meu “padrí”, que ritzava amb l’emergent nacionalisme escocès i per estalviar-
era mariner i que sí, efectivament, va anar a Cuba tal com me explicacions, vaig descobrir que no em calia presentar-
diu l’havanera, anava i venia de Mallorca a la península. me com a català ni com a espanyol, que bastava a dir que era
Bellament restaurada, aquesta nau del 1918 fa anys que es de Barcelona, que aquella ciutat havia recuperat definitiva-
troba atracada al Moll de la Fusta i porta repetidament a ment la seva categoria de metròpolis mediterrània i que
Barcelona els Reis d’Orient. En l’edat que és possible, havia esdevingut, en si mateixa, pàtria. 
almenys una vegada a l’any, materialitzar els desitjos i fer
reals els somnis, aquests vénen de mar endins i se’ns fan Cada terra fa sa guerra
presents en arribar a la costa i tocar de peus a terra. Les comparacions són odioses. Barcelona és i serà una
Sentir Barcelona des de l’altra banda de la mar també metròpolis, però Barcelona no és Nova York. Barcelona i
evoca sentiments contradictoris. A Mallorca, quan encara Nova York juguen en lligues diferents. Amb els seus quasi
no s’hi escoltava TV3, fugia del xava com de la pesta: escol- nou milions d’habitants, a Nova York hi viu més gent que al
tar el més lleuger deix barceloní era l’anunci de la fi de l’es- país del qual Barcelona podria ser capital. De fet, diuen que
tiu, de la sempre traumàtica vuelta al cole que anunciava El Nova York, pàtria en si mateixa, és el país més pròxim als
Corte Inglés, de la fosca sense flames. A poc a poc les coses Estats Units.
van anar canviant. A les ribes del riu Clyde, a Glasgow, la Si arran de mar, a Barcelona, intuïm la proximitat de
ciutat de les gavines, vaig viure durant uns mesos l’orgull Mallorca, durant dècades l’illa que sotjava Manhattan era
de ser barceloní després de l’èxit dels Jocs Olímpics; uns Ellis Island, que venia a ser com el món sencer. Des del segle
jocs en els quals òbviament no havia competit i en els quals XIX i fins a mitjan segle XX va ser el centre d’acollida i un
ni tan sols havia col·laborat com a voluntari, però que d’al- vertader camp de concentració on quedaven en quarantena
guna manera me’ls vaig apropiar com una medalla per a mi els emigrants que esperaven entrar a la ciutat i al país.
i per a molts barcelonins. Al mateix temps que em familia- Convertida, des de fa dècades, en museu, l’illa d’Ellis docu-
30
BARCELONA VISTA DES DE...
Barcelona vista des de Nova York
”La platja popular de
Nova York té alguna cosa”
de l’encant, tan vulgar
com deliciós,
de la Barceloneta.
menta i dóna testimoni de les consegüents onades d’immi-
grants que van anar formant aquesta ciutat de ciutats que és
Nova York.
Cercar Barcelona a Nova York, tanmateix, és una tasca
absurda. A Hell’s Kitchen hi ha un Barcelona Bar on oferei-
xen xopets Barcelona style, cosa que encara no he tingut
la curiositat d’esbrinar què vol dir. A l’Upper East Side, un
elegant restaurant italià anomenat Quattro Gatti s’inspira,
òbviament, en el local modernista barceloní. Si a primer cop
d’ull el West Village i Chelsea no tenen res a envejar al
Gaixample, no comparem el Chelsea Market amb la Boque-
ria: cada terra fa sa guerra. No m’interessen les evocacions
turístiques ni les comparacions forçades: tota capital ha de © Esteve Puig / AFB
tenir alguna cosa de provinciana.
Les tavernes mediterrànies de Nova York són a Astoria, anglès, si van en la direcció adequada. Li responc també en El Banys de Sant
Sebastià, a la
Queens, barri grec per excel·lència, on em sento com a casa anglès: han vingut a descobrir Nova York i no seré jo qui els Barceloneta, en una
tot i que it’s all Greek to me. Coney Island etimològicament aixafi la guitarra. Balearització, gentrificació, globalització? data no determinada
vol dir Conillera: tot i que no és, malgrat el nom, una illa, No és el mateix viatjar que mirar el Google Maps. de la segona dècada
del segle XX.
queda certament arran de mar. La platja popular de Nova A la pàgina anterior,
York té alguna cosa de l’encant, tan vulgar com deliciós, de La mar no allunya, sinó que uneix banyistes a la platja
de Coney Island
la Barceloneta. No hi ha top-less ni –ai las!– zona nudista (i Quan m’enyoro de Barcelona, i ja fa anys que m’he avesat a l’any 1947.
cal dir que a Nova York no li aniria malament una mica més conviure amb aquest enyor, tinc dues opcions: o trucar amb
d’hedonisme mediterrani), però entre el jovent que passeja l’Skype a la família o els amics, o bé anar a veure la meva
per l’arena veig dos latinos amb camisetes del Barça i, amiga Mary Ann. Mary Ann Newman, catalanòfila, traduc-
endinsant-me pels carrers de Brighton Beach, descobreixo tora, entre altres, de Josep Carner i Quim Monzó, autora,
una taverna russa que per l’ambient i el peix grellat que m’hi entre moltes altres coses, de la seva pròpia fantasia barce-
ofereixen és el més semblant que trobareu en aquest barri lonina i novaiorquesa en les pàgines d’aquesta revista (núm.
a Can Ganassa o la Cova Fumada. 89), té un amor tan gran per Barcelona i la cultura catalana
Si és absurd i de mal viatger voler cercar Barcelona a com l’oceà que les separa de Nova York. A banda de totes les
Nova York, cal dir que, més enllà dels tòpics, de vegades és persones i institucions que treballen per establir connexions
difícil trobar Nova York a Nova York. El fenomen conegut entre una ciutat i l’altra, a banda de ponts aeris i delega-
com gentrification originalment havia de transformar els cions del govern, aquesta Creu de Sant Jordi amb posat
barris degradats en zones habitables per a la classe mitjana d’eterna estudiant, des del terrat de ca seva a Chelsea, em
o alta, però l’ascens astronòmic dels preus de l’habitatge parla de The Farragut Fund for Catalan Culture in the
acaba corrompent els barris populars i subhasta els de United States, que ella mateixa ha creat, o del BCN-NYC
classe mitjana i alta entre les classes extraterrestres. Urban Bridge, l’any de l’arquitectura catalana a Nova York,
El centre de Manhattan és, ja, una ciutat d’attrezzo. El que la seva fundació esperona; em parla de projectes i de
Raval, un barri en destrucció. De tant posar-se guapa, coses per fer. Per a algú com jo, que fa anys va deixar la seva
Barcelona corre el mateix perill que Nova York. Vaig ciutat i el seu país, de vegades és difícil d’entendre que algú
emigrar, com molts, perquè la meva feina no estava a l’al- altre s’hi senti tan atret.
tura del meu lloguer. En tornar a Barcelona, ni que sigui de La generositat de Mary Ann Newman ens recorda que la
vacances, no vull trobar-me una ciutat amb la fesomia defor- mar no allunya, sinó que uneix, i que potser només per això
mada per l’excés de líftings i silicona, una ciutat que per cal viure arran de mar. 
voler ser capital i metròpolis renegui de la seva personalitat
provinciana: una Barcelona gentrificada, ni tampoc balea-
ritzada, on sigui difícil de trobar Barcelona. De tornada a
casa, al metro, em trobo un grup de turistes catalanes amb
el plànol de la ciutat desplegat. Una d’elles em demana, en
31
© Pere Virgili
Marià Marín i Torné
Cofundador de The Gaudí Research Institute amb Pere-Jordi Figuerola i Manuel Medarde
Gaudí: poeta de la pedra,
eriçó de l’art
Des que va morir, Gaudí ha generat molta batalla de cenacle, pugnes
ideològiques i polítiques més que no pas artístiques, mentre que bona part de les
avantguardes n’han expressat directament fascinació. En aquest llarg viatge al
voltant de la seva obra i la seva personalitat hi ha hagut permanents illes de
salvació, tothora envoltades, però, de tempestes de polèmica.
Les investigacions fetes a partir de centenars de peces i objectes i milers de
documents inèdits permeten escriure un nou relat sobre Gaudí. Aquest dossier
es dedica als qui han entès la seva magnitud i n’han preservat la memòria per als
qui la volguessin retrobar, en especial a en Manuel Medarde, mestre i amic, i a
aquell anònim coetani de Gaudí que hi va veure un poeta de la pedra.
32
DOSSIER
Gaudí, poeta de la pedra
El llegat d’un
creador, inventor
i innovador
La nova recerca ha revelat un Gaudí
pioner, avançat al seu temps,
innovador en processos de treball, a
part de creador de les noves formes
que ja coneixem. L’arquitecte ens
aporta un llegat aplicable en
múltiples disciplines.
Al Museu Diocesà de Barcelona es conserva el llibre de
signatures de condol per la mort de Gaudí. És un plec consi-
derable, prova documental de la fama de l’arquitecte i del
ressò del seu traspàs. Hi podem llegir els noms de persona-
litats polítiques i culturals al costat d’una corrua de perso-
nes no identificades. D’entre aquests, que són la
majoria –senyal de com el poble s’estimava Gaudí–, em va
cridar l’atenció un nom en particular.
No era “ningú”. Ja me n’enteneu, vull dir que no era cap
autoritat, ningú conegut. Colpit per la tragèdia i conscient
del que aquella pèrdua significava, va prendre un full de
paper per expressar-hi dol i admiració. És un text preciós,
de to mesurat i relativament llarg. Se’l devia rumiar bé,
perquè no hi ha penediments ni guixades, i el va acabar amb
un símil genial: “Si Verdaguer era l’Arquitecte de les Lletres,
Gaudí era el Poeta de l’Arquitectura.” L’home devia anar a
la capella ardent amb el seu full i es va trobar que ja hi havia
llibre oficial de condol, així que va prendre unes agulles i
l’hi va enganxar, just al full oposat en què hi ha les signatu-
res de grans noms de la política, l’art i la societat. El llibre © Pere Virgili
s’exhibeix obert per aquesta pàgina.
Impressiona la quantitat i la contundència escrita de creatiu del nou art de Catalunya, el màxim representant del Gaudí va elaborar el
l’expressió de dol col·lectiu. Per als autors de les innom- qual era Gaudí, autor de la Sagrada Família, “obra [...] natu- projecte de l’església
de la Colònia Güell
brables cartes, telegrames i articles a la premsa, havia mort ralista i geomètrica, amb sorprenents torres-campanars que amb la idea que
un sant, un geni i un patriota, l’Arquitecte de Déu i de l’Uni- semblen ampolles de vi en forma d’espiral”. tingués l’impacte
ecològic més petit
vers, el Dante de l’Arquitectura. Així de clar, així de rotund, Més paradoxes aparents: tot i els alts i baixos, sempre ha possible i que
així de compartit. Però la sort de Gaudí va caure immedia- perviscut una estimació popular envers l’obra de Gaudí. La respectés i alhora
mimetitzés els pins
tament en una etapa perllongada d’oblit i fins i tot de societat n’ha considerat les formes com a pròpies fins que la de la zona, plantats
menyspreu. Paradoxalment, gairebé tres quarts de segle canibalització econòmica del turisme les hi ha pres, en un per Joan Güell.
A dalt, volta de maó
després esdevindria una de les icones més originals de procés d’expropiació pública de l’ús ciutadà. Procés d’acce- i columnes que
Barcelona i de la història de l’art. leració contínua de la reducció de Gaudí a un actiu econò- imiten el tronc i
les branques
Des que va morir, l’any 1926, i fins avui, Gaudí ha gene- mic, més relacionat amb la gaudimania, el marxandatge i d’un arbre.
rat molta batalla de cenacle. Han estat pugnes ideològiques l’aportació del turisme al PIB que no pas amb la cultura i A la pàgina anterior,
i polítiques més que no pas artístiques, alhora que bona part l’ús civil. L’Hospital de Sant Pau i el Park Güell en serien el campanar i els
finestrals amb
de les avantguardes històriques i les de segona i tercera exemples recents, juntament amb la pèrdua del sentit elements de
generació n’han expressat directament fascinació. Així ha expiatori i d’almoina de la Sagrada Família. Cal debatre-ho. trencadís: els relleus
dels diferents
estat des de Walter Gropius i Le Corbusier fins a Miró o En aquest llarg viatge d’anades i vingudes, pèrdues i materials potencien
Perejaume, tot traspassant antípodes electives tan distants reivindicacions, hi ha hagut permanents illes de salvació, el joc de llums. 
com les de Tàpies i Dalí, que en reivindicava “les formes investigació i preservació gaudinianes, tothora envoltades,
orgàniques, terrorífiques i comestibles, d’essència sagrada”. però, de tempestes de polèmica:
Un cas curiós: l’any 1927, Herman G. Scheffauer, periodista —La continuïtat pètria, d’obra i de voluntat, de la
del New York Times Magazine, afirmava que Barcelona era Sagrada Família. Sempre resistent a l’embat de nombroses
“la ciutat més fantàstica del món” pel caràcter innovador i campanyes de desprestigi i d’insult, gràcies al poder moral
33
Dossier
que li atorga el relleu mantingut de les fonts i llurs valors obres des de novíssimes perspectives i situar Gaudí en el
(Ràfols, Matamala, Jujol, Martinell, Puig Boada, Bonet lloc que li correspon des d’un punt de vista acadèmic. El
Garí...). primer pas: publicar. El segon: exposar. El tercer: emplenar
—Els quatre gats com Garrut i Bassegoda que, sovint buits incomprensibles, com la manca de càtedres gaudinia-
des dels marges, salvaven i estudiaven peces, obres i docu- nes.
mentació, i maldaven per preservar els mots petris i inter- Però n’hi ha més. Hem trobat aspectes insospitats,
pretatius gaudinians, molt sovint en contacte amb la recerca sorprenents. La recerca, en un gir inesperat, s’ha convertit
i l’aplicació de l’avantguarda internacional (de Frei Otto a en llavor i impuls per a la innovació actual. Hem descobert
Collins) mentre aquí pesàvem figues. Menció especial a la un Gaudí pioner, avançat al seu temps, innovador en proces-
tasca humil però persistent dels Amics de Gaudí. sos de treball, a part de creador de les noves formes arqui-
—Un seguit d’intel·lectuals que, més enllà dels cercles tectòniques que ja coneixem. Un creador-inventor-innovador
gaudinians, en van veure la vàlua i van batallar contra el buit que, més enllà de l’etiqueta d’arquitecte, i des de la inimita-
escandalós. En destaca amb llum pròpia la visió innovadora, bilitat del seu estil, ens aporta un llegat aplicable avui dia en
profètica i combativa de Juan-Eduardo Cirlot. múltiples disciplines, del disseny ergonòmic a la gestió
—I, de manera especial, una munió anònima que ha empresarial.
estat la gran salvaguarda del record i de les proves mate-
rials i documentals que han revolucionat, en ser redesco- ... I és que Gaudí és complex, molt complex
bertes, el coneixement del geni. D’entre tots, vull fer Gaudí es va passejar entre l’arquitectura i l’acció social,
remarca de la gent de la Colònia Güell i dels treballadors i trescant per tots els camps i camins de l’art, la ciència i la
col·laboradors de Gaudí, que en Manuel Medarde ha cone- gestió. Per la química, la tridimensionalitat i la fotografia
gut, estudiat i estimat. Mestre del mètode científic d’inves- d’alta resolució, la cromatologia i la il·luminació com a prac-
tigació, Medarde ha sabut junyir l’estudi directe de les obres ticitat i símbol. Pel cinema, el cooperativisme social, l’edu-
de Gaudí, multidisciplinari i sense apriorismes, amb el de cació, el feminisme, el cristianisme i l’anarquisme. Pel món
les fonts i els documents, i tot això amb l’antropologia de de les corporacions i els negocis, fent ell mateix els primers
camp aplicada als qui van conèixer i treballar amb el mestre. passos del coworking, el codesign, el networking i les
Gaudí verificava Un mètode de recerca que li ha permès recuperar cente- tècniques just-in-time. Per la higiene i la seguretat en el
totes les factures nars de peces i objectes i, sobretot, 5.800 documents inèdits treball. Pel domini de l’ofici i la incorporació del disseny. Per
juntament amb els signats per Gaudí mateix. la ceràmica i l’ebenisteria. Per la invenció d’allò que neces-
seus encarregats i
ajudants, Els fruits d’aquesta recerca que ara esclata són tan sabo- sitava i volia i per l’admiració envers Edison, model i guia.
i les  signava rosos que podem escriure autènticament i documentalment Per l’ecologia com a pensament i fonament, per l’eficiència
personalment.
En aquesta d’un un nou relat sobre Gaudí, reafirmant aquí, matisant allà i energètica com a voluntat i necessitat, i pel naturalisme, el
proveïdor de desmentint on calgui. Juntament amb un retorn a les fonts reciclatge i la sostenibilitat. Per això tan modern de l’en-
mosaics, es pot
veure la seva firma documentals primigènies (Ràfols, Matamala, Puig Boada...), ginyeria com a cooperadora necessària de l’arquitectura, per
a baix a la dreta. el nou coneixement obliga a repetir l’estudi directe de les la física constructiva, la geometria, el càlcul i el modelisme
abans dels plànols. Per la gastronomia, la salut i l’esport en
les funcions de la praxi de l’arquitecte. Per la música i l’acús-
tica dels objectes i de l’espai. Per la litúrgia i l’ús social en la
concepció arquitectònica. Per l’urbanisme i el paisatgisme.
Per l’R+D+I com a mètode de treball... 
Tot això és Gaudí, de tot se’n va preocupar, tot ho va
estudiar i treballar amb equips ad hoc, en una combinació
magistral d’equips fixos i flexibles, sempre interdisciplinaris.
Tot el que fos convenient o necessari ho va aplicar a la seva
obra i si no existia s’ho inventava, fos peça, material, tècnica
o mètode. En Gaudí tot es relliga i tot té sentit: no hi ha lloc
per a la improvisació ni la futilitat. Obra i pensament, funcio-
nalitat tècnica i humana, són les trames i els ordits que, si
els desfàs, et quedes sense vestit i llavors a l’embosta de les
mans et roman, només, un embolic de fils inexplicables.
És com un trencaclosques: aparentment les peces són
incomprensibles i aïllades i n’hi ha que semblen sobreres.
La clau que ens en dóna la imatge global, clara i definida, és
el mètode que va crear. Aquí rau la genialitat inventiva del
mestre i l’única manera d’entendre’n l’estil, del qual ja ales-
hores deien que era tan rar i original que resultava incom-
prensible. De fet, l’Etsuro Sotoo em deia fa anys que Gaudí
“va fer una aportació tan immensa que no se’l podia enten-
dre a la seva època. Potser al segle XXI...” Vegem-ho a les
pàgines següents.
34
Gaudí, poeta de la pedra
“El vent les abat i no
se’n parla mai més”
La frase amb què Gaudí comparava
els roures, dotats d’una força
guanyada a còpia d’anys, i les
canyes, de creixement ràpid però
d’una fragilitat extrema, expressa
molt bé el seu pensament.
Una de les llacunes més manifestes i alhora més apassio-
nants és la manca d’una cartografia precisa de l’imaginari
gaudinià, del seu univers físic, intel·lectual, cultural, social
i espiritual en relació amb la seva personalitat i la seva crea-
tivitat. Deia Isaiah Berlin a L’eriçó i la guineu que l’interès
envers un artista no rau tant en l’anàlisi formal de les seves
obres com a identificar com s’hi consignen les idees, esde-
vingudes mentalitats, concepcions, interessos, ideals i siste-
mes de valors. Aquesta és, doncs, la perspectiva que escau
a Gaudí. La seva força sorgeix d’una tríada històricament
polèmica: era un artista genial (és a dir, rotundament perso- © Pere Virgili
nal), radical (completament lliure, situat al marge de modes
i avantguardes, tot i ser-ne precedent en alguns aspectes) i tat.” La natura, obra de Déu, és, per tant, perfecta i bella. Fragment de vitrall
de l’església de la
amb un component espiritual fonamentador. Per això l’art és entès com la col·laboració personal amb la Colònia Güell vist
“El vent les abat i no se’n parla més.” Aquesta frase de creació i tot és matèricament simbòlic. Per això l’obra de des de l’interior.
Gaudí en què compara la força dels roures, guanyada amb Gaudí exigeix contemplació, reflexió i estudi. Per això es Gaudí estudia a fons
els mètodes
anys, i la feblesa de les canyes, de creixement ràpid però consagra a la Sagrada Família: de 48 anys de feina, n’hi d’acoloriment del
d’una fragilitat extrema, expressa molt bé el pensament i dedica 44, d’ells 12 de manera exclusiva. Per això era una vidre i l’orientació de
les obertures per
l’espiritualitat de l’artista, com si es tractés d’un nou Pascal. “missió personal”, com diu Josep M. Tarragona. aprofitar de manera
Gaudí coneixia, doncs, allò important a què consignava la creativa les
variacions de la
seva vida i la seva obra. Era un eriçó, d’acord amb la divisió La fascinació de les avantguardes llum solar.
dels caràcters humans entre eriçons i guineus que va fer Mompou, compositor d’acord metàl·lic i música callada, deia
Berlin al text esmentat. Per això li deien el Dante de l’ar- als autors de moda: “Potser la meva música agradarà quan
quitectura, un altre eriçó insigne. passi la vostra.” Avantguardista de via pròpia com Gaudí, és
Gaudí crea lligams d’identificació entre l’art, la societat, ara que els entenem.
la natura, la bellesa i Déu. És un home no mutilat, en mots Hi ha relacions de paradoxa entre alguns artistes
seus, perquè no renuncia a cap de les seves potencialitats d’avantguarda i Gaudí. D’una banda, el troben innovador,
(cos, intel·ligència i sentit transcendent), i d’aquesta força genial, de capacitat creativa quasi infinita. D’altra banda, el
interior n’extreu la genialitat creativa i les idees sobre la veuen massa lligat a la tradició, l’artesanat, la natura, la reli-
justícia social, l’obrerisme, la cultura, el nacionalisme, la gió. Le Corbusier n’admirava la concepció espacial i l’estè-
pobresa, la gent, els amics. tica matèrica, Miró l’homenatjava per la creativitat tel·lúrica,
Esperit analític i de síntesi com a fruit de l’observació i el Dalí més mordaç el recuperava per a la història de l’art.
l’estudi de la natura, domini tècnic, ús prodigiós de la imagi- En van intuir la genialitat Walter Gropius, Mies van der Rohe
nació i de la creativitat original, i l’espiritualitat com a motor: i Lloyd Wright. Coincideix en el sentit espiritual i social de
aquests són alguns dels trets gaudinians que lliguen amb les l’art amb els seus coetanis Kandinski, Malevitx i Van Gogh,
idees en voga. Per a Jaspers (1922), com abans per a i precedeix expressionistes abstractes americans, com
Kandinski (Sobre l’espiritualitat en l’art, 1911), la pràc- Rothko, en la recerca de l’absolut. 
tica artística és la possibilitat de visió de l’absolut mitjançant Gaudí era un avançat quan teoritzava sobre la línia recta
les formes finites, materials, des de l’autenticitat. D’aquí ve i la corba, abans de Kandinski i la Bauhaus. També ho va ser
el “retorn a l’origen” de Gaudí per ser original. D’aquí “l’arbre en l’àmbit estricte del modernisme: la Casa Vicens es va
que veig des de l’obrador és el meu mestre”. D’aquí la mirada acabar el 1888, mentre que la Casa Tassel, del belga Victor
a la natura per trobar-hi les formes i les estructures, les Horta, considerada la primera casa modernista, es va acabar
matèries i el sentit. D’aquí el seu combat fins a trobar la el 1893. Picasso callava o hi responia amb agressivitat,
fórmula del Blau Barcelona, que és, segons deia, el del cel potser perquè va ser l’únic a qui no va poder superar, segons
de la ciutat un matí de primavera o de tardor després de corre la brama que va confessar a Miró, o perquè amb el
bufar la tramuntana. “La bellesa és la resplendor de la veri- trencadís li va avançar la idea del cubisme...
35
Dossier
© Pere Virgili
Les bases d’una nova arquitectura
No hi ha res de nou sense recerca, assumpció de sense suports externs ni afegits, cosa
riscos i treball en equip. Gaudí ho sabia i va que els aporta més llum, funcional i
simbòlica. A més, amb aquestes formes
esdevenir el gerent del seu projecte artístic. La seva es guanya estabilitat mecànica, s’estal-
actitud era la mateixa d’Einstein, Planck o Higgs. via material i es construeix més de
pressa. D’aquí ve que Gaudí sigui consi-
El fruit de la recerca recent sobre l’obra No hi ha res de nou sense recerca, derat el pare de les construccions a base
de Gaudí la podem resumir en quatre risc, innovació i treball en equip. Gaudí d’estructures lleugeres, típiques dels
punts. El primer indica que l’objectiu de ho sap i esdevé el gerent d’aquest pavellons esportius, els salons de
A dalt, les quatre
columnes que Gaudí era fer una arquitectura nova; per projecte. “Li donem el títol a un geni o a congressos, les estacions de tren i qual-
sostenen el sostre de això resulta original, revolucionari i, un boig?”, es demanava el president del sevol edifici que hagi d’acollir multituds.
la cripta de la
Colònia Güell, que cent anys després, inspiració de l’arqui- tribunal de l’Escola d’Arquitectura Gaudí va crear formes funcionals a
simbolitzen els tectura i l’enginyeria actuals. En segon davant un jove Gaudí que deia: “No hi partir de la geometria (“tot ho calculo,
quatre evangelistes, lloc, la recerca estableix que el que ha cap motiu per no fer alguna cosa sóc un geòmetra”, deia), com les colum-
estan fetes amb
peces de basalt de havia après no li servia: li calia inventar només perquè ningú no ho ha provat nes inclinades i les de doble gir, o les
Castellfollit de la des dels mètodes i processos fins als abans.” La mateixa frase i la mateixa macles, alhora funcionals i decoratives.
Roca unides amb
plom. Gaudí fa servir estris. El seu obrador és un laboratori, actitud d’Einstein, Planck i Higgs. Estructura, forma i funció es fonen. La
sempre materials on es fan innovacions i invents. En Vegem-ne les aportacions principals. raó geomètrica les descriu i parame-
locals o d’àrees
acostades, el que tercer lloc, el seu objectiu no pot abas- tritza: Jordi Bonet, durant anys arqui-
ara en diríem tar-lo sol; li cal un equip, una mirada Pare de les estructures lleugeres tecte coordinador de la Sagrada Família,
“productes de
proximitat”. interdisciplinària, i s’anticipa, així, a la Gaudí va introduir l’ús constructiu de les afirma: “Si se segueix amb rigor la línia
La cripta és concepció moderna de gestió d’equips formes guerxes reglades (paraboloides, de desenvolupament de les idees i de la
la primera
construcció on mixtos. I, per acabar, la recerca conclou hiperboloides, paraboloides hiperbòlics, geometria i les formes estructurals que
aprofita la que el soci inversor i culte que ho fa conoides, el·lipsoides i helicoides). Mai Gaudí utilitzava, gairebé de manera
resistència de les
estructures materialment possible és l’amic: Eusebi abans fetes servir, permeten estructures indubtable s’arriba a la solució que
parabòliques. Güell. i obertures més àmplies, altes i diàfanes, Gaudí havia ja resolt o a la qual sens
36
Gaudí, poeta de la pedra
dubte havia d’arribar.” Gaudí es va avan- jectiu d’aconseguir l’eficiència en l’obra altres de preservades. Hi abocava àcid
çar, des de les corbes, al racionalisme i i l’eficàcia econòmica. Tot està perfecta- fluorhídric líquid que rebaixava el to de
a l’arquitectura contemporània, que hi ment planificat i documentat. color en les zones lliures fins a assolir-ne
troba raons de resolució. El mètode gaudinià permet inven- el grau requerit. La forma atrompetada
Altres aportacions a la nova arqui- tar, quan no existeixen, la tecnologia, de les finestres permetia captar la quan-
tectura són l’ús de processos i materials les eines i els materials necessaris, tal titat de llum desitjada. Aconseguia, així,
constructius inaudits, com ara un com fan avui dia les empreses que apos- els efectes de color, lluminositat i rever-
sistema de bastides més segures i efica- ten per l’R+D+I. I quan una cosa ja exis- beració volguts per a cada lloc i cada
ces, senzilles de muntar, amb menys teix, es reaprofita. En serien exemples moment del dia. I és que per a Gaudí, la
material i a sobre reciclable, ja que els paradigmàtics: llum i el color eren elements fonamen-
taulons –de fustes diverses– es reapro- —La maqueta polifunicular, com a tals per atorgar a l’arquitectura un valor
fitaven per a la construcció de portes, sistema per representar i calcular les simbòlic de vida i de bellesa.
marcs, etcètera; el començament d’un càrregues de força d’un edifici de —El reciclatge. Gaudí gastava quan
edifici per la façana o sense parets manera estructural, a escala i en tres havia de gastar i estalviava quan havia
mestres, avançant-se a l’arquitectura dimensions, abans de treure’n plànols, d’estalviar. Aprofitava una pota de cadira
modulable i diàfana, i la invenció del com ho fan bona part dels despatxos per substituir el mànec trencat d’una
trencadís, puntillisme ceràmic i vitri d’arquitectura actuals. Era un prototip maça, i es feia portar bombetes elèctri-
traslladat als murs exteriors, una genial d’Autocad que combinava amb fotos ques des dels EUA o compassos de
aplicació adaptable a façanes guerxes, múltiples d’alta resolució, obtingudes per precisió Kern des de Suïssa. Era un
resistent, netejable i que complia la manipulació de la fórmula química del mestre al·lucinant del reciclatge, precur-
funcions de reciclatge, decoració i reco- flaix, que aplicades en un visor donaven sor radical de l’Arte Povera. Reciclava
briment alhora. una imatge tridimensional i permetien, sempre que hi hagués una raó operativa,
Gaudí va compartir l’esperit dels per exemple, veure l’impacte urbanístic pràctica i, a més, artística. Així, recupe-
seus col·legues modernistes pel que fa d’un edifici abans de construir-lo. Al Poli- rava el rebuig de les bòbiles i foneries per
a l’ús de tècniques i materials nous, com tècnic de Moscou expliquen que costa construir els murs, dúctils, lleugers i
el formigó armat, el ferro i l’electricitat, d’entendre que Gaudí pogués fer, tèrmics de l’església de la Colònia Güell;
però els va dur més enllà gràcies a la només amb unes maquetes, uns càlculs i les fustes de les caixes d’embalar dels
recerca creativa i a l’aplicació a les que ara es fan amb supercomputadores. telers i els fleixos d’acer de les bales de
noves formes reglades, en una fusió Per la seva banda, Arnold Walz estudia cotó de la fàbrica veïna –un autèntic
entre estructura, bellesa i funcionalitat, Gaudí a l’hora de desenvolupar proces- producte de proximitat– per fer-ne uns
en una línia estètica que després defen- saments geomètrics en 3D per al bancs preciosos i ultraresistents, tant
saria Le Corbusier. Així esdevé pioner, disseny arquitectònic. pels materials com perquè la travessa
entre altres, de l’expressionisme, del —L’invent de la tricromia. Combi- inferior era parabòlica (potser el primer
brutalisme, de l’arquitectura orgànica i nant dades d’observació astronòmica, lloc on en va provar la forma). Ben barat,
eficient i del reciclatge. de la insolació anual i de la física òptica, un objecte que avui aconsegueix una
Gaudí obtenia llum natural de múltiples valoració en subhasta de 370.000 euros.
El mètode de treball tonalitats amb la superposició de tres
Del mètode de treball gaudinià avui en vidres plaqué tractats amb els colors L’equip: col·laboradors i aprenents
diem coworking i codesign, és a dir, primaris. Cobria els vidres amb planti- Gaudí no tenia deixebles, sinó col·labo-
treball en equip i multidisciplinari, lles que deixaven unes zones lliures i radors i aprenents. Per això no va fer
fonamentat en la recerca i en la inno-
Vicens Vilarrubias
vació, tant sobre sistemes com sobre
estructures, materials o formes de
treballar, en una aposta clara per la
ciència. Per a l’època, aquest punt
resulta extraordinari.
Gaudí refusava absolutament la
improvisació –deien d’ell que era un
“punyetetes meticulós”. L’arquitecte,
alhora artista i gerent, adopta la planifi-
cació i l’execució gerencial i empresarial.
La prova: els milers de documents
signats per Gaudí que escandallen tant
el cost de l’obra com la seva planificació. La cripta de la
Colònia Güell en
L’exemple: gairebé mig segle abans que construcció, l’any
l’inventessin els japonesos i que s’en- 1910. L’arquitecte
inventa un sistema
senyés a les escoles de negocis, Gaudí de bastides
aplicava el just-in-time en la gestió de econòmic, basat en
el reciclatge dels
les comandes, els estocs en magatzem i materials, eficaç i de
els ritmes d’execució d’obra, amb l’ob- muntatge senzill.
37
Dossier
Maqueta
polifunicular –a base
de cordes o
cadenes– invertida
de l’església de la
Colònia Güell, un
sistema per al càlcul
de forces que va
inaugurar la
revolució
arquitectònica
gaudiniana.
A la dreta, dibuix del
mateix Gaudí
corresponent als
estudis previs
del projecte.
Vicens Vilarrubias Antoni Gaudí
escola. Treballava en equip per inven- primer calia amor i, després, tècnica). “No m’agraden, són bastes, esquerdades
tar, no per reproduir. Hi volia el millor Un art, per tant, que fos funcional i i no les entenc.” A Gaudí li va plaure l’in-
de cada ofici per a cada feina. El treball alhora dotat de vida, ple de color i de terès i li va explicar la funció estructu-
era col·laboratiu i Gaudí repetia que moviment, inspirat en les solucions, les ral de la columna inclinada –com de
calia escoltar i preguntar a qui més en formes i els colors de la natura, que és bastó en què es recolza una persona– i
sabia, començant pel paleta i el fuster perfecta i d’on deriven valors de bellesa, li va llegir el passatge de l’“Èxode” en
de cada lloc. Segurament va ser el humanització, eficiència, ergonomia, què Déu demana a Moisès que no
primer coarquitecte de la història. “Si utilitat i reciclatge. profani la pedra treballant-la per fer-li
tinc una idea –deia–, Jujol o Cudós ja li Dos exemples curiosos d’això darrer: un temple.
sabran trobar el color”. Si mireu al Park el seient fet a mida del cul d’una dama, Tot això no ho sabríem, o en faríem
Güell, només hi trobareu una firma, i no que va fer seure damunt el guix tendre elucubracions, si Manuel Medarde no
és pas la de Gaudí. per tenir-ne el motllo, i el disseny de la hagués fet recerca antropològica, loca-
Més enllà. Si calia inventar la caixa per on corre, entre quatre cilin- litzat els treballadors de Gaudí i els seus
manera d’aconseguir llum de colors a dres, la corda d’una matraca (roda de descendents i recuperat un tresor
partir de la insolació –un punt on el percussió de fusta), que va fer pensant amagat: el diari d’un dels seus apre-
dissenyador novaiorquès Tiffany va en un campaner esquerrà. Voleu més nents, que explicava fil per randa el dia
fracassar–, s’havien de buscar especia- ergonomia? a dia del mestre, com pensava, treba-
listes fora de l’àmbit constructiu: físics, Simbolisme i bellesa constituïen la llava i per què feia el que feia. Emocio-
astrònoms, òptics, químics, músics, seva missió; fer unes obres que ate nyes- nant.
dinamiters... i treballar-hi científica- sin l’ideal de bellesa, entesa com a En el seu art s’integren de manera
ment. Que sapiguem, Gaudí va ser dels resplendor de la veritat. D’aquí ve l’ús absoluta la tradició, l’actualitat i la
primers a usar o crear un laboratori dels materials del lloc, l’ús massiu de inventiva d’avantguarda, la consciència
d’assaigs per provar materials. Ho va fer materials reciclats i fins i tot de rebuig, nacional catalana, la preocupació social
a la Universitat Industrial de Catalunya. la integració o la referència a la natura i l’anhel religiós. Un cas que ho resu-
Cada material –com és el cas de les 47 (la cripta enmig del bosc o les columnes meix: l’ús de la volta de maó pla. Here-
fustes que hem identificat a la Colònia arbòries), l’escala humana i la de l’en- tada de la tradició popular, Gaudí hi va
Güell– era estudiat i escollit en funció torn (l’alçada de la Sagrada Família, per veure unes possibilitats funcionals
de la ductilitat, la resistència, la funcio- sota del punt més alt de Montjuïc) i la extraordinàries (espais més amplis,
nalitat, l’ús, la bellesa i l’emplaçament. simbologia (de tradició clàssica, histò- obertura de llum zenital, etcètera) en
rica o popular). combinació amb les formes reglades
Objectiu, missió i context L’exemple més bonic potser és el que inventava. Els artistes són aquells
Gaudí es va proposar com a objectiu fer que aporten les columnes inclinades de que saben copsar el que els envolta i
un art racional, al servei de les persones basalt de la cripta de la Colònia Güell. convertir-ho en quelcom de nou. De l’ar-
(per això deia que, per fer una obra, Pere Viñas, l’aprenent, li va confessar: quitectura novaiorquesa de Guastavino
38
Gaudí, poeta de la pedra
ningú no gosaria fer-ho. I el paleta, A l’esquerra,
maqueta a escala
perquè a les mans porta, per transmis- 1:25 de la nau
sió d’experiència, tota la tradició cons- superior de l’església
tructiva que funciona. de la Colònia Güell,
que Gaudí no va
poder acabar,
Seguretat, higiene i salut  realitzada per la
Càtedra de la Història
No em va estranyar gaire que els de la Construcció i
primers interessats en els resultats de  Patrimoni
 Arquitectònic de la
la recerca fossin empresaris i professio- Universitat
nals, abans que historiadors i arquitec- d ’Innsbruck.
A peu de pàgina,
tes. Vaig fer una conferència i, en mostra d’escòria de
acabar, un home se’m va acostar i em va fundició i de maons
recremats aprofitats
explicar que es dedicava a l’emissió de a la façana del
certificats ISO de qualitat i higiene labo- temple.
ral. “Vostè m’acaba d’explicar que la
meva feina ja la feia Gaudí!”, em va dir.
Doncs sí, Gaudí va instaurar normes de
seguretat, de qualitat i d’higiene quan
aquest sector n’era prou orfe. I era dur
si no es complien.
Uns exemples: Gaudí va fer que a la
fàbrica tèxtil de la Colònia les dones
treballessin assegudes i no pas dretes
per evitar lesions de columna, i que
© Pere Virgili portessin una xarxa als cabells perquè
no se’ls enganxessin a les màquines, un
als estadis olímpics d’Otto a Munic i de en segon lloc, i també de revolució accident habitual llavors. A l’obra feia
Candela a Mèxic, fins al recentíssim social i cultural (Xavier Melgarejo, regar el terra per evitar que s’aixequés
Palau de Congressos d’Isozaki a Qatar, expert en educació, ha escrit: “Buscava pols, interrompia la jornada laboral amb
les formes reglades, arbòries i de tradi- un model d’èxit educatiu a Finlàndia i aturades per menjar i obligava a rentar-
ció catalana són resseguibles, identifi- resulta que el tenia, des de fa cent anys, se. Donava consells sobre caminar i
cables i confessades. És Isozaki qui creu aquí al costat.”). prendre el sol, sobre alimentació i sobre
que Gaudí en va fer tanta modernitat Els objectius sempre són, primer, la medicina natural de Kneipp, i convi-
que va trencar els límits formals de l’ar- pràctics i socials: a la Sagrada Família, dava a la pràctica de l’esport (per això
quitectura coneguda. com que el client no tenia pressa, el un dels equipaments de la Colònia va
primer que va fer és l’escola per als nens ser... un camp de futbol).
De la Colònia a la Sagrada Família i les nenes dels obrers, aquell edifici
Tota la recerca, Gaudí la va fer a l’obra- humil fet de maons que perfilen els Aire i aigua, llum, color i so
dor de la Colònia Güell, i després al de la conoides que van meravellar Le Corbu- Dotar un edifici de llum és relativament
Sagrada Família. Un autèntic laboratori sier. A la Colònia, la fàbrica, les cases, fàcil per a un arquitecte. Més per a ell,
a imitació de l’estudi Black Maria d’Edi- l’escola, l’ateneu..., tot allò necessari va
© Pere Virgili
son; un equipament de luxe on Güell li ser el primer. I quan Gaudí ja havia fet les
deia que estava encantat amb tot el que cases dels homes, va dissenyar la casa de
feia i tant se li’n donava què fes, trigués Déu, l’obra que va inaugurar la nova
o gastés. El somni de tot artista. La arquitectura, feta quan no tenia pressa
Colònia era, en mots de Gaudí, l’espai de ni pressió i podia ser artista en plenitud.
recerca on provar tot el que imaginava: Agafeu-vos fort: la revolució de la
“Sense les proves de la Colònia no història de l’arquitectura, que va néixer
m’hauria atrevit a aplicar-ho a la amb aquella calculadora avant la lettre
Sagrada Família.” Allà va engin yar el que és la maqueta polifunicular, la va fer
gruix de les seves innovacions, del amb un equip inaudit: un paleta, un
disseny a la realitat construïda: la aprenent adolescent i un enginyer.
maqueta polifunicular, el pilar inclinat Aquest li faria servei per descobrir la
que segueix la direcció d’empenta, l’es- manera de fer uns càlculs que mai
tructura arbòria, la paret de superfície abans no s’havien fet (avui és habitual
plegada de formes parabòliques... l’equip enginyer-arquitecte, però no en
La Colònia Güell és, a més, atípica. tenim constància abans de Gaudí); l’al-
Es tracta d’un triple model de revolu- tre seria un aprenent eficaç i, per edat,
ció artística, arquitectònica i científica, un busca-raons educat que demanaria
d’una banda; d’innovació tecnicofabril, el perquè d’allò tan estrany i nou quan
39
Dossier
entre l’interior i l’exterior (penseu,
només, en l’estalvi en calefacció que La Colònia Güell
això permet). Aquesta combinació de
ventilació, drenatge, il·luminació natu- protagonitza el
ral i tria de materials compon un primer Congrés
autèntic sistema de sostenibilitat
ecològica i d’eficiència energètica. Mundial
L’ús de les forces naturals, gràcies a sobre Gaudí
l’estudi de la física aplicada a la cons-
trucció, s’afegeix a la investigació ediso- Del 6 al 10 d’octubre de 2014 se
niana de l’electricitat, en plena expansió celebra a Barcelona el Primer
comercial en aquell moment. Exemples Congrés Mundial sobre Gaudí, orga-
que obren horitzons: Gaudí va dissenyar nitzat per The Gaudí Research Insti-
una sala de cinema, tenint en compte la tute amb la col·laboració de la
llum, la transmissió del so i la música en Universitat de Barcelona (UB), i que
directe (en cap edifici de Gaudí hi té com a objectiu compartir recerca
trobareu reverberacions). Sobre acús- i aplicació industrial i creativa.
tica i música, el més espectacular segu- Com que es tracta del primer
rament és que les torres de la Sagrada d’una sèrie, el congrés es focalitza en
Família siguin campanars que acolliran la Colònia Güell, que encarna el
immenses campanes tubulars, formes planter creatiu de Gaudí, el lloc on
que ja havia provat, abans, en petit, en va instal·lar el laboratori en què
una òpera de Wagner al Liceu. I del més naixeria una arquitectura basada en
gran al més petit: la matraca de la Colò- un revolucionari mètode de treball i
nia Güell és un prodigi de tria de fustes de creació de noves formes. 
per produir escales sòniques i, alhora, Si bé el simposi se centra en la
imitar el so dels telers com a símbol de Colònia Güell, aquest no és el tema
la fàbrica. exclusiu. Així, entre d’altres activi-
tats, es presenta la traducció a l’an-
Innovació empresarial i social glès de l’estudi filosòfic de Carles
© Pere Virgili La innovació –artística, tècnica o de Rius Santamaría Gaudí i la quinta
processos– és un actiu irrenunciable del potència. La filosofia d’un art
Interior de l’escala que hi aplicava les formes reglades. Ara, binomi Güell-Gaudí. Entre el mece- (UB-Ajuntament de Barcelona).
del campanar de com es confereix vida i moviment a un nes –empresari i polític– i Gaudí –crea- En aquesta primera edició d’ho-
l’església de la
Colònia Güell, que edifici, que, per definició, és quelcom dor– s’estableix una relació de mútua menatge a la Colònia Güell partici-
no es va acabar de estàtic i pesant? Gaudí hi recrea la influència, un veritable coworking com pen Arata Isozaki, Rainer Graefe, Jos
construir, i que
combinava aquesta natura perquè és moviment, expressió a repte artístic, oportunitat de negoci i Tomlow, Arnold Walz, Manuel
funció amb la de vida. Ho aconsegueix amb la combi- compromís cívic, nacional, social i Medarde, Jan Molema, Etsuro Sotoo,
de xemeneia de
ventilació per nació de materials i de les seves irregu- obrer, basat en la innovació i el disseny. Carlos Flores, Tokutoshi Torii, Anto-
climatitzar el temple laritats, amb l’orientació de l’edifici, amb Aquesta insòlita manera de treballar nio Sama, Leonid Demyanov, Arnau
de manera natural. les formes corbes, amb el tractament conjuminant l’economia, les necessitats Puig i Ferran Adrià, entre altres.
òptic del color i la integració natural, socials i la innovació, amb l’objectiu de L’apassionant repte de l’esdeveni-
etcètera. Els seus edificis esdevenen crear alguna cosa radicalment nova, no ment consisteix a fer de Barcelona
canviants, de vegades volàtils, perquè es va esdevenir en cap capital de l’art, la capital de la recerca i la innovació
s’hi esborren els límits constructius de la política o de l’economia, sinó en els sobre l’artista amb més obres decla-
quan la llum i el canvi de colors modelen seus marges, en una colònia obrera rades Patrimoni de la Humanitat. 
els espais. socialment modèlica i única per la seva
Més física constructiva: gràcies a la concepció. Pensem, doncs, en creació i
tria de materials, als sistemes de venti- indústria, en proximitat i interconnexió,
lació (com el que proporcionen les com a factors complementaris de crei-
falses columnes, que són, de fet, xement. 
xemeneies que per efecte Venturi
xuclen i renoven l’aire, formant una
mena d’aire condicionat natural i
sense cost energètic) i als de drenatge
(fossars, terres elevats, túnels de
ventilació, recollides d’aigua que, al
seu torn, s’aprofita per regar, etcè-
tera), Gaudí va aconseguir regular la
variabilitat tèrmica i el grau d’humitat
40
Llibres
Marc Grèbol en un seguit de vinyes i ermites en un Enric Vila Delclòs
entorn bucòlic, va ser escollit per les
Quan el patriciat grans fortunes per col·locar-hi les seves La ciutat
va descobrir característiques segones residències, i orgànica
Collserola es va convertir en poc temps en una
plataforma cap a la redescoberta serra
de Collserola. 
No va ser un procés fàcil. A les polè-
miques inicials sobre el model urbanís-
tic que havia de desenvolupar la ciutat
s’hi van sumar les dificultats que va
tenir l’empresari Salvador Andreu per
promoure entre la classe patrícia de
Barcelona la compra d’uns terrenys
aleshores incomunicats i mitigar les
controvèrsies sobre com s’havia d’ex-
plotar un terreny natural que fins aquell
moment no s’havia urbanitzat. El llibre
repassa els plànols i les cròniques perio-
L’avinguda secreta. Un llegat dístiques que van acompanyar l’evolu- La ciudad autosuficiente
històric al peu del Tibidabo ció de les obres, i com els seus Autor: Vicente Guallart
Autores: Glòria Soler i Eugènia Vidal protagonistes polítics o civils van acabar RBA Libros
Ajuntament de Barcelona fent de la urbanització d’una avinguda Barcelona, 2012
Barcelona, 2014 tot un símbol de la metamorfosi que va 256 pàgines
155 pàgines experimentar no només la ciutat, sinó
també la mentalitat barcelonina de prin- Ens hem hagut d’empassar discursos
El mar Mediterrani i la muntanya de cipis del segle XX. tan perversos sobre Barcelona que
Montjuïc formen part de l’imaginari Ben aviat l’avinguda del Tibidabo encara avui, quaranta anys després de
col·lectiu dels barcelonins des de fa esdevindria un dels epicentres de l’ac- la mort de Franco, em sorprèn llegir un
centúries, però la serra de Collserola, tivitat lúdica, festiva i cultural de la llibre que parli apassionadament del
amb el majestuós cim del Tibidabo al burgesia catalana. El llegendari Hotel futur de la ciutat sense insultar-me la
capdavant, no va ser tan emblemàtica Metròpoli, del qual podem veure diver- intel·ligència. Ja se sap que des del
fins al darrer terç del segle XIX, en què el ses fotografies de l’època, era potser el segle XVII, i amb l’excepció dels
Pla Cerdà i l’alta burgesia van acostar la símbol de tota aquella vida, però no cinquanta anys anteriors a la Guerra
ciutat als seus límits naturals i van l’únic punt de referència. Diferents Civil, el futur de Barcelona gairebé
convertir el barri de Sant Gervasi en el promotors van portar a l’avinguda sempre ha passat per fer lloc a Madrid
principal passadís cap a la muntanya. curses d’automòbils, sales de concerts i renunciant a la seva història, a la seva
Aquest llibre és un recorregut per acadèmies musicals, que reflectien l’es- cultura i a les seves ambicions de liderar
l’avinguda que connecta el carrer de perit d’emprenedoria artística i espor- el Mediterrani.
Balmes amb el Tibidabo. Les antigues tiva d’aquelles primeres dècades del La ciudad autosuficiente és un
torres residencials dels personatges segle. D’altra banda, el manteniment de assaig escrit amb una prosa marqueti-
més poderosos de Barcelona que flan- l’asil de cecs Empar de Santa Llúcia era niana i un punt bonista que de vegades
quegen l’avinguda han passat a ser avui una de les principals activitats socials recorda el cosmopolitisme blanquejat
cases de gran valor arquitectònic, que dutes a terme per una junta de “dames de l’etapa socialista més esplendorosa.
aguanten solemnement la modernitat benemèrites”. Són només algunes de les El llibre, no obstant això, és ple d’idees
enmig d’una ciutat cosmopolita. Glòria moltes vicissituds que trobarem en i les afirmacions grandiloqüents i vapo-
Soler i Eugènia Vidal presenten un aquesta obra imprescindible per als roses queden sempre en un pla secun-
mosaic d’àmplies il·lustracions, investi- amants de la ciutat i la història d’una dari. Vicente Guallart no insisteix en les
gacions documentals i històries quoti- època sovint oblidada. qüestions geopolítiques que condicio-
dianes que ens traslladen a una època i nen de manera decisiva el desenvolupa-
a una Barcelona desaparegudes. ment de tota gran ciutat, però tampoc
Durant la primera part de l’obra, les no les evita i això li permet posar Barce-
autores aprofiten per localitzar i situar lona al centre d’un discurs una mica
el barri de Sant Gervasi en el particular visionari però molt sòlid i cosmopolita.
context històric en què alguns promo- Segons Guallart, la globalització
tors pertanyents a l’ostentosa burgesia obligarà la humanitat a superar el model
de l’època es van dedicar a urbanitzar actual de metròpoli moderna. El llibre
els contorns de la ciutat, amb el rere- insisteix que si les ciutats es continuen
fons del Pla Cerdà. El municipi de Sant construint amb els vells esquemes el
Gervasi, que en aquell moment consistia món es col·lapsarà perquè la humanitat
41
LLIBRES
Llibres
no disposarà dels recursos necessaris Albert Mestres un dels aspectes més destacats però
per completar el procés d’urbanització menys estudiats del modernisme, la
en el qual està immersa. Guallart creu Una sorpresa seva incidència en les arts de l’objecte,
que la mateixa tecnologia que tradicio- indispensable des del disseny de mobles fins a la
nalment havia allunyat la vida urbana de confecció de vitralls, teixits, estampats
la natura, ara hauria de servir per afavo- o bibelots; tot allò, en definitiva, que
rir una reconciliació que generés formes omplia els interiors d’aquells magnífics i
de producció i de consum més eficients. exuberants contenidors.
El llibre recorda que les ciutats Faltava, tanmateix, un llibre que ens
actuals encara són fruit de les esperan- confirmés allò que ja sospitàvem: que, a
ces que els homes dels segles prece- més dels grans monuments del moder-
dents van posar en les màquines. En nisme que ja coneixem per fora i per
serien la prova les ciutats que creixen dins, molts edificis de Barcelona i també
com bolets a l’Àsia. Moltes d’aquestes d’arreu de Catalunya i de Mallorca –per
ciutats ja es veuen antigues un cop davant dels quals passem sovint sense
acabades d’estrenar, perquè remeten a dedicar-los més que aquella discreta
un món econòmic i polític obsolet, supe- admiració que ens desperten les faça-
rat per la tecnologia i per les experièn- nes– contenen autèntics tresors.
cies del segle XX. Si ens hi fixem, diu Joies del modernisme català. Faltava un llibre com aquest, doncs, que
Guallart, moltes ciutats asiàtiques Espais interiors ens obre les portes d’uns espais que
recorden els barris europeus recons- Edició de Francesc Fontbona, continuen sent en certa mesura d’ús
truïts durant la postguerra mundial amb fotografies de Consol Bancells familiar i per tant no accessibles al
criteris estandarditzadors i de baixa Ajuntament de Barcelona públic, i on també es despleguen mera-
identitat, però amb edificis de més de i Enciclopèdia Catalana velles de vegades menys fastuoses, però
trenta plantes. Barcelona, 2014 igualment valuoses.
Segons Guallart, la feina de les capi- 417 pàgines El 2011 Francesc Fontbona va ser
tals occidentals seria corregir aquesta l’editor d’un volum de la mateixa edito-
tendència. La ciutat artificial i consu- És ja abundant la bibliografia sobre el rial titulat Les joies del modernisme,
mista, separada de la natura per un mur modernisme, un moviment i una estè- on es presentava un bon nombre d’edi-
cultural i econòmic inhumà, hauria tica, recordem-ho, pràcticament rele- ficis. Calia fer un pas més i endinsar-se
d’evolucionar cap a un tipus més orgà- gats durant cinquanta anys. Després en aquests edificis i també en aquells
nic i ecològic, i també més democràtic. d’unes primeres monografies ja clàssi- que no són necessàriament rellevants
L’autor considera que si la tecnologia ques, com la de Cirici Pellicer del 1951, però que contenen espais modernistes
està revolucionant la nostra manera de una sèrie d’exposicions parcials impul- notables. I això és el que fa aquest nou
viure i de treballar, tard o d’hora també sades des de museus de Barcelona i llibre, dirigit pel mateix Fontbona però
revolucionarà l’organització de les Catalunya als anys setanta i vuitanta concebut i fotografiat magníficament
ciutats. Guallart és molt conscient de la van permetre fer un tomb, al principi de per Consol Bancells, historiadora de
relació que hi ha entre la cultura la dècada següent, als estudis sobre el l’art de la Universitat de Barcelona.
productiva, la cultura urbana i la cultura modernisme com a moviment global. Introduït per un text de Fontbona,
política, i és a través d’aquesta relació Llavors es van publicar els volums el llibre s’estructura en un seguit de
que mira de proposar un futur en què exhaustius El modernisme (1991), “visites” a 85 edificis. Cada visita s’arti-
les ciutats tinguin un paper gairebé catàleg de la gran exposició homònima cula en un reportatge fotogràfic acom-
redemptor per a la humanitat. impulsada per l’Olimpíada Cultural al panyat d’un breu estudi descriptiu, a
Sense dir-ho així, perquè no és el to llavors Museu d’Art Modern de Barce- càrrec d’un especialista, que inclou
del llibre, Guallart sembla convençut lona, i El Quadrat d’Or. Centre de la localització, any de construcció, arqui-
que la globalització potenciarà la idea Barcelona modernista (1990), de l’in- tecte i promotor, a més de la funció
de civilització que Barcelona té gravada cansable Albert Garcia Espuche. Aquest actual de l’espai, una breu ressenya
a les seves pedres. En la concepció darrer treball, fruit també d’una exposi- històrica, una descripció de l’exterior de
urbanística de l’arquitecte en cap de ció, al Centre de Cultura Contemporà- l’edifici i una de l’interior.
l’Ajuntament de la ciutat, hi ressona un nia de Barcelona (CCCB), feia un repàs És un llibre, doncs, ple de sorpreses
cert naturalisme gaudinià. Quan diu que a la història del modernisme arquitec- i novetats per als no especialistes. I fet,
el repte de les ciutats del segle XXI és tònic barceloní, acompanyat d’un catà- a més a més, amb rigor científic i edito-
tornar a ser productives, em sembla que leg sistemàtic de fitxes de 150 edificis. rial, de manera que esdevé no solament
està dient que les ciutats s’han de Des de llavors s’han multiplicat els un bon producte per als amants de les
repensar recuperant alguns dels estudis sobre el modernisme i els llibres belleses generades pel moviment
elements de la tradició urbana medieval de tota mena que l’exploren fotogràfi- modernista, sinó també una mena de
bandejada per la Revolució Francesa i cament. D’altra banda, des del Museu catàleg documental molt útil per a estu-
per la Revolució Industrial –i també, de les Arts Decoratives de Barcelona i diosos i responsables del nostre patri-
naturalment, pels exèrcits que van l’Associació per a l’Estudi del Moble moni. 
entrar a Barcelona el 1714. s’han impulsat, també, els treballs sobre
42
© Pep Montserrat
Joan Carreras
Escriptor. Premi Ciutat de Barcelona 2013 Vaig néixer a Gràcia. En una clínica que ja no existeix.
Vaig viure a Gràcia tants anys que em van semblar sempre
Melangia del 39 tots els anys. Fins que van deixar de ser-ho.
I ara que visc en un dels millors barris de
Barcelona –havia de caure una altra vegada al parany–
Joan Carreras va rebre, el mes de febrer passat, el premi encara em sembla que sóc de Gràcia i que és per sempre
Ciutat de Barcelona de literatura en llengua catalana d’on seré. Sóc d’un barri on per anar a la platja agafàvem el
per Cafè Barcelona, una novel·la que ens explica la vida 39.
d’un barceloní que s’ha autoexiliat a Holanda i observa Quan hi creixes –és aleshores, sí, sempre ha estat així–
la seva ciutat i el seu barri des de la distància. Carreras és quan assumeixes la convicció i l’anomenes “realitat indis-
pren el personatge com a punt de partida per donar-nos cutible”. Fins que arriba un dia que ja no hi has de pensar.
la seva visió de Gràcia avui. Ni tan sols n’estàs convençut. Simplement, ho saps: Gràcia
és el millor barri de Barcelona.
Un personatge de la novel·la Cafè Barcelona torna a la seva És irrellevant si encara hi ha llambordes o si ja hi han
ciutat després de molts anys d’absència i de seguida li posat pilones contra l’aparcament. Mentre la idea hi sigui,
sembla que “el barri de Gràcia també havia canviat”. La Gràcia no canviarà. Perquè Gràcia és una idea perversa: l’as-
primera sorpresa la té quan surt del metro, a l’estació de sumpció natural que hi ha llocs millors i que n’hi ha un que
Fontana, i s’adona que el carrer d’Astúries és de vianants. és encara millor que cap altre. Autoinjectat amb xeringa.
El personatge té raó. El barri ha canviat. La ciutat ha Ens hauríeu de comprendre. Necessitem aquesta idea.
canviat. El carrer d’Astúries que vaig conèixer no és gens La trobaríem tant a faltar. Sobretot, quan hem deixat de
millor que el que ara hi ha. Ni tampoc són millors els carrers viure a Gràcia. Perquè ja no ens queda res més que els
que vaig recórrer amb els amics i la família que els carrers records aigualits d’uns carrers que ja no són com eren i
de debò on ara viuen els de Gràcia. l’únic que ens pot salvar de la desolació és aquesta idea
Però els canvis tenen l’efecte d’entristir-nos fins que els perversa.
entenem. Aquesta perversió és la constant d’un barri que només
Per sobreposar-nos a aquesta melangia, ens delectem ha canviat perquè ens hem fet grans, ve-t’ho aquí. Era fàcil
en la creença que provenim d’un lloc singular, diferent de d’entendre.
tots els altres, el millor. No hi he de pensar. No me n’he de convèncer. Ara ja ho
Els de Gràcia sempre hem sabut que, quan diem que sé.
som del millor barri de Barcelona, no ho fem per arrogància, Per això he decidit morir a Gràcia.
sinó per convicció, encara que sigui una convicció arrogant. Aquest matí. A les vuit en punt.
No ens valem de cap raó, ni tan sols d’un sentiment. Tinc pensat de ressuscitar al cap de mitja hora, a prop
Amb les raons, aviat ens adonaríem que no hi ha cap barri de la platja, en un dels millors barris de Barcelona. Els seus
que sigui millor perquè el terme és tan buit com un record habitants l’anomenen Badalona. N’hi ha molts que s’han
aigualit. Amb els sentiments, confondríem la naturalesa de administrat la mateixa injecció d’autoestima que els
la nostra creença, que és una naturalesa plàcida, quasi graciencs. Tanta semblança podria ser una causa de
inconscient, he dit quasi, i d’una vacunació gairebé impos- conflicte. Però tenen a favor que hi ha el mar a quatre
sible. La idea que sosté aquest vici ridícul que els de Gràcia passes. I això és millor que agafar el 39.
ens sentim obligats a repetir com un lloro, no s’imita,
s’aprèn. No s’ensenya, s’inocula.
43
EL RELAT
Photo: Pere Virgili
Bernat Puigtobella
A conversation with
Neil A. Gershenfeld and Vicente Guallart
Think globally, fabricate locally
Growing numbers of people live in cities and are increasingly connected, but
only productive societies will be able to decide their future. A plan has been
implemented in Barcelona to place technology within everybody’s reach, 
allowing the community to work together.
Neil A. Gershenfeld is a professor at MIT and the head of Mr Gershenfeld, you claim that the digital revolution has
the Center for Bits and Atoms at the same technological not come out yet to the physical world. We are going now
institute, a sister lab to the MIT Media Lab. His research from programming bits to programming atoms. We have
studies are predominantly focused in interdisciplinary stud- reached the first stage of the digital revolution, but we have
ies involving physics and computer science, in such fields as yet to move to another level. Where are we now?
quantum computing, nanotechnology, and personal fabri- Neil A. Gershenfeld: There is a very precise historical anal-
cation. Gershenfeld is one of the most prominent advocates ogy that shows where we are now. As computers evolved,
of the notion of personal fabrication and has been an inspi- we first had mainframe computers, followed by a second-
ration for many scientists and engineers working in fab labs ary stage with mini computers, and after that came the
today across the globe. ‘hobby’ computer, and finally the personal computer. So that
Vicente Guallart, for his part, is the Architect in Chief was the history of digitising communication and computa-
of the City of Barcelona and the founder of Barcelona’s tion. We are retracing that history now for fabrication in
network of fab labs. Guallart is the author of The Self-Suffi- different stages, so in an initial stage you would have the
cient City (Actar Publishers, 2012), a luminous book on the main frames of fabrication, that is, the big machines and
future of the city, reviewed in this issue of Barcelona factories. We are in the minicomputer era of digital fabrica-
Metròpolis. We have interviewed them during the 10th tion.
International Fab Labs Conference and Fab Festival, cele- So the fab labs work today like the minicomputers, and
brated in Barcelona. the minicomputers were the moment in history when the
44
INTERVIEW
Interview
Internet was invented. Now fab labs are working on since. Barcelona has been one of the earliest and biggest On the previous
machines that make machines, so fab labs make fab labs and most important labs for this history because the city page, from left to
right, Vicente 
(those were the hobby computers) and the research we are has a fabulous tradition of design and 50% youth unem- Guallart, Chief 
doing is leading up to the personal fabricator. That is still a ployment. There is this great knowledge base, and then Architect of the City
Council and founder
research project – one machine that can make anything – there is this broken economy. What is happening here in fab of the Barcelona
but the historical lesson is: You didn’t have to wait 20 labs in Barcelona and in this international meeting is really network of fab labs,
years from the invention of the PC before you could start profound – it is actually creating a new economy that chal- and Neil A. 
Gershenfeld, 
using the internet. So the revolution is here today. There lenges the fundamental assumptions about how the econ- professor at the 
are still many years to work on the technology, but the revo- omy works and so on, all over the world, and Barcelona is a Massachussetts
Institute of 
lution has already arrived. real leader in this. Digital fabrication leads to personal fabri- Technology (MIT)
cation, which is leading to a new economy. and director of the
Center for Bits and
Mr Guallart, in your book The Self-Sufficient City, you Atoms.
make a striking assertion: “The Internet has changed our Vicente, how has the MIT lab shaped Barcelona’s fab lab?
lives but it hasn’t changed our cities, yet.” How will the What sort of inspiration...
digital revolution change the way we live now? N.G.:Well, let me correct the question. We started it at MIT,
Vicente Guallart: The architecture of cities is the last to but Barcelona’s lab is bigger than MIT’s. The notion of fab
change when society undergoes a transformation such as labs has been invented by the world. MIT was a little seed
the one we are experiencing now. We usually build our idea and we are still involved, but what goes on in fab labs is the
of society according to the technologies we have at hand at result of a global community collaboration. 
a given time and place. In the 21st century we are all glob- V.G.: In our case, Neil has always said that MIT is a safe
ally connected, and thanks to the Internet we have gained place for strange people. So we are some of those strange
access to all sorts of information generated around the people that engaged in thinking how to invent the future. I
world. This information will enable us to produce our own have some previous experience with digital production, but
goods in a self-sufficient way. We are not there yet, but we we realised that if we were not able to work in collaboration
will be able to produce locally only if we are globally with other people, we would never be able to produce
connected. So, we sense that a big change is looming on the anything and would be reduced to consumers. We created
horizon but it hasn’t happened yet. We see that we live in a our lab, and our Master of Advanced Architecture arose
different way and use technologies in a new way, but the when we could work with Neil to create the Media House
way that cities work with the idea of fabrications, the way Project together. The idea of a fab lab is having a community
we produce food, the way we recycle materials… All these with which you can share ideas and solutions while you use
point to a larger change, so we are waiting to see the tech- the same kind of technology, and from that point of view we
nologies that will transform our cities. For now, we can see are trying to learn as much as we can from MIT. We come
that the way we move around and the way we produce from the Cistercian tradition, which springs from the Middle
energy is going to change in the near future. Ages, when monasteries replicated each other. We decided
N.G.: Today our cities import goods and produce trash that to replicate ourselves in other laboratories, here in
we can only partially recycle. We are still immersed in the Barcelona, but also in Lima and Addis Ababa, so we can
PITO model (Product In, Trash Out) but we are moving become a kind of proactive partner with the fab academy in
towards a new model in which the flow of information will order to make the revolution possible. 
be the key. The DIDO model (Data In, Data Out) will enable
information to flow so that production can be based locally. Fab labs in Africa. Valentina, an 8-year-old girl in rural
If we decrease the flow of matter, the flow of information Ghana, can do something by herself that we currently need
will increase. different people to assemble... Now three students at MIT
are scaling innovation done by an 8-year-old in Africa... 
How is this change going to come about? N.G.: The bigger lesson is not the students at MIT, which
V.G.: In the city of the near future, all houses and businesses after all fits a few thousand people. They are bright and
will necessarily be connected to the Internet. The city of inventive, but they are only a few thousand, whereas in the
the future should be a metropolis of neighbourhoods, where planet there are a few billion. What is driving the lab story
everybody should be able to walk to work or have a bakery is that you find exactly the kind of profile of bright inventive
or a swimming pool or a fab lab within walking distance. people in rural African villages or above the Arctic Circle.
Barcelona is implementing a plan to have a fab lab for every The existing advanced education industry does not reach
district and thus create a public network of fab labs in order the brain power of the planet. So it’s not changing MIT, but
to make technology accessible to everyone. scaling MIT. We are finding people all over the world but
there is no place for them, and this is the gap fab labs are
It has been said that the first fab lab at MIT appeared as if trying to fill.
by accident. How did it come about? 
N.G.: From CBA and MIT the answer is very narrow. We had So what can fab labs do for democracy today?
a big grant from the National Science Foundation and they V.G.: We are in a global crisis that affects both the way we
asked us to show the social impact of the research and we work and the way we organise ourselves. We are moving
had no idea, so we just set up a lab as a requirement for the towards a world in which people will live mostly in cities
grant, and then they have been doubling it for ten years and will be more and more connected, but in the future only
45
Interview
the countries and cities that are productive will be able labs would be the kitchen and the microwaves would just
decide their own future. This is why the city of Barcelona be the 3D printers.
has decided to create a plan similar to the one that was N.G.: The research we are doing at my lab at MIT is to take
developed 100 years ago with the libraries. Recently I was all the tools in a fab lab and merge them in a very deep way,
at the Boston Public Library, and at the entrance there is a fundamentally structuring the properties of materials.
motto that says “FREE TO ALL”, which is an invitation to Today, in a fab lab like the Architecture Institute in
open the knowledge of academics to all citizens. Until now, Barcelona, the 3D printer may actually be the least-used
technology was closed to universities and we have decided tool. There are bigger machines that involve much more
to open it to everyone. This is why in Barcelona we are complex processes. Right now there is a bit of hype in the
developing a plan to set up a laboratory in each district in media about 3D printers, but it is silly because the articles
the same way that we have libraries, schools, health centres, are written by journalists who don’t even actually use them.
etc. We work to make technology accessible to everyone, There is a revolution today, which is digital fabrication,
we create a network that allows the community to work which means turning data into things and things into data,
together... and this is fundamental to grant people the right and the 3D printer is a small corner of that big space.
to decide their future for themselves. Today many people
are calling for a revolution, but we are already making a In Barcelona we have marked 300 years since the siege.
revolution, empowering the citizens, allowing them to have You might have seen the show M.U.R.S. by La Fura dels
the tools to connect with other people and to share knowl- Baus. The idea of the siege is relevant to the rise of fab
edge. We also want to empower cities, because often cities labs, since you aim to create cities that become more self-
have collapsed, not only economically but also intellectu- sufficient, as Vicente Guallart’s book title points out. If we
ally when confronted with the question, “What to do next?” are to be under siege, we should be prepared to produce
In the 50s, after the Second World War, the economy was our own goods...
being pushed forward by democracy, mostly in America, V.G.: The original title for the book was The Connected
and we were all growing together. Today, though, the money Self-Sufficient City. The ideal is not to be isolated. The way
is coming from places that are not very democratic, like we are connected with others is different from the way we
China or Russia or the Middle East... so we need to invent were in the past. The question is to empower local produc-
other ways to manage the economy in order to empower tion. Basically because we must do it in order to be leaders
and to connect economic growth to democracy. of our future, but we will only be able to do this if we are
connected to the world. 
What are the current main obstacles that make cities resist- N.G.: Barcelona is under siege today. The economy is
ant to change, or contrary to the emergence of new cities? broken; people far away take your money and your jobs. You
It seems that the logic of big companies is that people are are under siege. It’s today.
meant to consume rather than to create technology...
N.G.: No, that’s not exactly the problem. Remember that How do you envision the city of the future?
when the personal computer appeared, the leading N.G.: Think globally, fabricate locally.
computer companies all failed because they considered PCs V.G.: The city of the future will be multi-scalar, because the
a toy; they did not see them as a threat. In the same way, big city of the future will be a network of cities. We will all be
government or big business are not threatened because connected, and this implies that we will live in different
they see fab labs as toys; they don’t understand them. The places at the same time somehow. The city of the future is
biggest challenge for fab labs is not confrontation but organ- a metropolis of neighbourhoods. The future is not having a
ization: building an organisational capacity. What Vicente rich centre and a poor periphery, but a city in which many
and his colleagues have done is profound. They have essen- neighbourhoods are empowered and have the right facili-
tially taken over running the city to build that capacity. ties in order to be able to produce nearly everything. 
There aren’t direct obstacles… The hard part is to build the
organisational capacity to support this revolution. So we How many things are you wearing that you have produced
had to spin off a fab foundation and a fab academy to help yourself?
support this growing network, and projects like the one N.G.:When you came to this interview I was working on the
Vicente is leading in Barcelona are building the civic infra- internals of the software that controls the machines that
structure. It’s a real invention: he is inventing new ways to make machines – the engineering processes. One of the
organise the city around a new notion of infrastructure. And things that most excites me is the workflows, so I am wear-
so that’s the limitation, sort of inventing a new city, because ing this laptop. The software in here is what I make. I am
if anybody can make anything, how can you live, work and more interested in the workflows in the lab rather than the
play? products of the lab. So that’s what I wear.
In an article published in Foreign Affairs in 2012, you said And you Vicente, what are you wearing that you have
that the hype for 3D printers can be compared with the produced yourself?
interest that newspapers showed for the microwave oven in V.G.:What I wear is myself...
the 50s, when it was seen as a substitute for cooking. Now N.G. (interrupting): No, no, I can answer for you. It’s the
we know that microwave ovens have improved our lives, but city. Look at this hall, look at Barcelona full of fab labs. I
that we still need the rest of the utensils to cook. The fab think the answer for Vicente is he is wearing Barcelona.
46
Citizen science
© Eva Vázquez
Citizen science
Barcelona is the European Capital of Innovation this year, a designation that makes even more
relevant the City Council’s desire to integrate new technologies into the lives of the public and
connect with the network of major cities that will define the urban dynamics of the 21st century.
Being the mobile capital and having political initiatives to turn Barcelona into a smart city would
be meaningless if not accompanied by a parallel strategy to bring science and innovation to the
public. What is needed is a public that is open and ready to participate, and especially to share in
innovation. 
Barcelona is also aiming to be an international leader in digital manufacturing, and has already
become the world’s first city to have a public network of digital manufacturing associations. The
10th International Fab Lab Conference, held at the Museum of Design, brought together
representatives from this kind of organisations from around the world. The city has also launched
BCNLab, part of a European network of urban laboratories, and iCity, a project that will allow access
to public information systems to facilitate the co-creation of both public and private services. 
We are facing a revolution that will mark a turning point in how we generate and share
information. Citizen science was born out of a collective need and the belief that the more
interconnected creativity is, the more powerful it becomes. It is also a more democratic and
transparent way of doing things and is aligned with the concept of the citizen lab. 
47
DOSSIER
© Eva Vázquez
Tomás Díez
Director of Fab Lab Barcelona
From fab labs to fab cities
The goal of the Fab City project is to develop a fully productive city whose
inhabitants share their knowledge to solve local problems and set up new
businesses and education schemes. Barcelona already has two ‘manufacturing
athenaeums’ which take inspiration from this philosophy.
Today’s financial, environmental, social and political crises their needs. But, as well as this, they need to innovate and
are the result of a production model that has been forged create their own technology to share with other urban
over a period of more than a hundred years. This model is centres; to develop solutions by way of the city and its
based on oil as a source of energy and a raw material, on population. 
mass production and on a standardised global economic
system. Modern industrialisation feeds on the natural From arts and crafts to globalisation
resources of Africa and the Americas, on oil from the Middle In medieval cities, most manufacturing took place within
East and on cheap labour in Asia. the city walls. The purpose of craftsmanship was to meet
Today, the technology, resources and administrative local demands and needs, and only after they were met was
organisation of our cities (generally based on models that there any connection with other settlements. After that,
emerged in very different economic, social political, envir - industrialisation drove a rift between the manufacturing
onmental and technological conditions decades and even process and the reality that surrounded it. Manufacturing
centuries ago) are very nearly obsolete, while our current then expanded to accommodate regional, national and
level of consumption is threatening their sustainability for global interests and even a standardised production system
future generations. that eventually created what we see today: a person in New
The model that shaped the industrial city put produc- Delhi uses the same microprocessor in his or her computer
tion centres right at its heart and absorbed much of the as a person in Buenos Aires, Cape Town or Washington. But,
rural population. Later on, manufacturing left the city and actually, people in different places do not have to use the
moved thousands of miles away, which led to an increase in same cups or tables, the same toys or tools. In the case of a
consumption of fossil fuels, reduced work opportunities kitchen utensil, this may not be that important, but it
and – worst of all – separated consumption operations from becomes more so when it concerns public lighting in the
production processes. Cities have turned into vast rubbish city, the transport system or the furniture in our living
factories and their survival depends on the technology that rooms. Most of these objects and solutions were designed to
is produced far away. They are the physical manifestation of suit a different environmental context and different users.
our current consumption-based model. They fit into a common pattern that makes up a global aver-
Cities (which are mankind’s most complex creation, the age; a standardised kit made for consumerism. 
scene of most of our interactions and where the biggest The military industry has developed much of the tech-
challenges for the future lie) need technology to work, to nology that we consume today and that defines our daily
provide their inhabitants with conveniences and to meet lives. The two world wars gave us tools such as microwaves,
48
Past
Citizen science
” ” about because of a project to monitor lost sheep; in India,
they were set up to develop filters to measure the amount
Fab labs provide the of fat in milk; in Detroit they began as a scheme to create
means to be inventive so urban kitchen gardens on empty plots of land, and so on. 
that anybody can achieve In fact, the success of the first fab labs surprised every-
one, including their founders. As CBA Director Neil
practically anything: Gershenfeld once remarked, “It’s all a big accident”, on the
getting results is what centre’s providing a community in Boston with a set of tools
counts. and machinery as part of its social responsibility
programme. Over the first decade of this century, fab labs
began to spread to Ghana, Norway and India, and then to
Barcelona, Amsterdam and other cities across the world.
Today, there are almost 350 labs in more than 40 countries
compact cameras and personal computers. Later on, the and on every continent. They share the same stock of
Cold War gave birth to the Internet when Vint Cerf and his machinery and the same processes, linking up through the
colleagues designed a system of interconnected nodes to Internet and videoconferences to form one of the largest
maintain a flow of information in the event of a nuclear communities of creators in the world. 
attack. The Internet has turned out to be the most influen-
tial recent invention of all, shaping the way we live, share The productive city: Barcelona 5.0
and produce. Today, our cities import goods and produce waste. The
Vicente Guallart, Barcelona’s Chief Architect, recently slogan “From PITO to DIDO” (PITO: Product In, Trash Out;
wrote a book called The Self-Sufficient City (2014) in DIDO: Data In, Data Out) proposes a new model based on
which he develops the idea that a multi-scalar approach production inside the city, on recycling materials and meet-
based on the convergence of ICT, urban planning and ecol- ing local needs through local inventiveness. With the new
ogy will change our current city model, just as it was DIDO model, a city’s imports and exports would mostly be
changed a hundred years ago by the oil industry and mass in the form of bits (information) and most of the atoms
production. The industrialised model is in crisis and we are would be controlled at the local level. 
now transitioning towards the development of new tools This is the Fab City project: to develop a fully produc-
that will redefine and reshape our reality. Giving the public tive city made up of citizens who share knowledge to solve
information and production tools appears to be a key factor local problems and set up new businesses and education
in this process, according to Guallart: “The regeneration of schemes. The Fab City concept is a vindication of the idea
cities following the model of connected self-sufficiency can of the citizen as the true centre of knowledge, the start and
only be meaningful if people are allowed to have more end point of a chain that links together researchers, univer-
control over their own lives and more power as members of sities, industry, commerce, the government, etc. It’s about
a social network”. producing locally, using both cutting-edge and basic tech-
ICT provides new forms of participation in decision- nology, and sharing it to drive the development of new solu-
making that affects daily life. We can access open code tools tions at any given moment, anywhere in the world.
and platforms and use them to report irregularities and Imagine productive neighbourhoods equipped with digi-
crimes, share an event, give our neighbourhood a new voice tal fabrication laboratories (fab labs) that, in turn, are linked
or build relationships with our community. In 2012 a media up with other neighbourhoods and cities across the world to
trend was spurred by the fascinating case of Martha, a nine- exchange know-how and solve community problems relat-
year-old British girl who took photos of her school lunches, ing to things such as public lighting, playgrounds, environ-
shared them on her blog and raised awareness of children’s mental conditions, energy production, food production and
nutrition. But as well as using existing tools in the form of even local production of goods. They use waste as a raw
websites, apps and other traditional formats, public involve- material, recycle plastic to do 3D printing or use old house-
ment in taking responsibility may soon be altered by the hold appliances to produce new devices.
introduction of “tools to create tools”. Barcelona is one of the cities committed to developing
this new model. The Fab City project in Barcelona plans to
A global brain for local action open several fab labs, at least one in every district, over the
Fab labs are digital fabrication laboratories equipped with next few years. The first one opened a year ago in the pros-
state-of-the-art technology, democratising access to produc- perous district of Les Corts. This was recently followed by
tion and invention. What started as a participation another in Ciutat Meridiana, an area on the periphery of the
programme at the Center of Bits and Atoms (CBA) of the city based on a 1960s model of urban development with
Massachusetts Institute of Technology (MIT) has turned high-rises and high levels of youth unemployment. The third
into a global network of people, projects and schemes that one is soon to be set up in Barceloneta. 
share an open philosophy when it comes to digital produc-
tion.
These laboratories provide the means to be inventive so
that anybody can achieve practically anything: getting
results is what counts. The labs in Lyngen, Norway, came
49
Dossier: past
Towards a second Renaissance
Arts and crafts work uses new learn to do 3D modelling, operate a laser cutter and
mediums and tools to create, program a microcontroller. These new skills will determine
our power to influence the way reality is shaped, as we will
collaborate and produce technology. have access to the tools that do it. 
Recently, a number of media organisations have
The appearance of new tools and technology in our daily reported on the importance of learning to program or write
lives has transformed what we learn and how we learn it. code. According to the BBC, learning code could be
Up until the 1960s, most work took place in computerless compared to learning Latin two thousand years ago; and
offices: the materials used in universities were printed furthermore, to learn code is to forge a new way of thinking.
and the average business did its accounting in notebooks Not only coding, but also using moulding and software scan-
all filed away on shelves. In the 1970s, computers started ning tools, and any other skill that allows us to connect the
to be accessible for small and medium enterprises and physical with the digital world, will become compulsory
organisations, necessitating new skills from employees. topics in schools, universities and curricula.
Finally, in the 1980s, they became widely popular, reach-
ing every household. In the early 1990s, most schools in Technology and the human factor
the Western world introduced them into their classrooms “A once-shuttered warehouse is now a state-of-the art lab
and libraries, and learning how to use word processors or where new workers are mastering the 3D printing that has
image editing software began to form part of any normal the potential to revolutionise the way we make almost
curriculum. But as most of us know, this job model (a everything” (Barak Obama. State of the Union Address, 12
person in front of a computer) is now obsolete; the finan- February 2013). President Obama was referring to 3D print-
cial crisis of 2008 was maybe just the start of a massive ing as one of the main drivers of today’s production model,
collapse of the system. but this view may be somewhat simplistic. 3D printing is
It seems that the “work first, rest later” mantra has just the tip of the iceberg; personal and distributed manu-
become completely invalid, as has the “time is money” equa- facturing is much more complex and it could take years
tion, which we use to quantify and qualify what, how and until we can print objects that are fully functional.
when we do things. Most unemployed people currently have Neil A. Gershenfeld said in his most recent article in the
time but lack money; the meltdown of the system is due magazine Foreign Affairs (2012) that the 3D printing fever
One of the Digital precisely to the fact that “nothing moves without money”, a could be compared to the media coverage of microwaves in
manufacturing
machines from Fab condition that we try to cure with willpower. The Internet the 1950s, when it was considered a substitute for the entire
Lab Barcelona, in gives us access to high quality courses on computer science, kitchen. Microwaves improve our lives, but we still need all
the Poblenou 
neighbourhood, neurology, physics and electronics as well as simpler the other kitchen utensils to prepare more complex dishes.
available to the courses on Photoshop and programming languages such as Fab labs can be compared to the kitchen, and 3D printers to
Masters’ students of
the Institute C and Python (Codeacademy, Kahn Academy). Learning is the microwave. Instead of food, what is made in these labs
for Advanced no longer linked to a formal institution: anybody can get it, are new inventions at a speed that is faster than that of
Architecture 
for use in their anywhere, at any time and free of charge. In the same way industry and universities. 
projects. that we learn to use Word, Excel or PowerPoint, we will 3D printing on its own may not change the world, but it
is the spark that sets off a much wider-reaching movement.
© Albert Armengol
We appear to be facing a new era of history in which crafts-
manship is given new mediums and tools with which to
create, collaborate and produce technology. It seems that
the human factor is the only thing that has remained the
same, because most of the processes we talk about today
have formed part of a previous period of human history.
What is really changing are the means we use to carry out
these processes and how we connect things that previously
seemed incompatible.
The coming years will be a time of transition, crucial to
the building of what will probably be known as the “Second
Renaissance” or the “High-Tech Middle Ages”. 
50
© Eva Vázquez
Ànnia Monreal
BCNLab online contents editor
A platform to connect innovation
and creativity
Making a city smart through the massive use of technology does not suffice. It
requires citizens who are open, participative, enterprising, risk-takers, curious
and innovative. The BCNLab project mirrors a path taken by the cities that are
pushing the world forward.
We made Barcelona beautiful. We opened it up to the sea, Creativity and Innovation of the Barcelona Culture Institute
we spread its name across the globe, we turned it into the (ICUB), is a reflection of how cities have begun to drive the
best shop in the world. Now we have taken on the commit- world forward. It is an initiative promoted by the City Coun-
ment to make it smart. Having said that, making a city smart cil to build the city, not to subsidise it. Culture, science,
by gathering information from sensors in the streets, technology, business and citizens walk hand in hand, accom-
squares, buildings and traffic lights is not enough. Barcelona panied by the council. It opens the way for them to be able
wants citizens who are open, participative, enterprising, to implement projects or to reach Europe, but it does not
risk-takers, curious and innovative. It already has smart citi- govern their activity. 
zens, but these should now be vitalised and given greater The understanding between universities and research
visibility, as occurs in the world’s leading capital cities. centres, the business world, citizens and institutions, the
Barcelona’s design and architecture made the interna- so-called quadruple helix, is the way forward for cities. They
tional map thanks to the Olympic Games. Later, the Groupe all need each other in the setting of innovation and creativ-
Spéciale Mobile Association acknowledged the city’s inno- ity in the 21st century.
vative potential by making it the host of the Mobile World
Congress. And this year, the European Union has awarded Culture in the 21st Century
Barcelona the title of iCapital for “introducing the use of The advent of engineers to culture management has facili-
new technologies to bring the city closer to citizens”. tated the deployment of projects such as BCNLab. Video
Industrial restructuring accomplished, the democrati- games that are art, scientists who expound results or exper-
sation of knowledge and ICT provides a new backbone for iments looking for artistic approaches to reach society, or
innovation and creativity, which are no longer the exclusive artists who use technology to express themselves are noth-
domain of research laboratories and companies. Doing ing new. They are expressions totally accepted by modern
things is now within reach of everyone. Cities are living societies. 
laboratories where things happen, both in universities and For 35 years now, Ars Electronica has been combining
company R&D departments, but also in museums and art, science and technology in Linz (Austria). In Manches-
theatres, libraries, civic centres, government departments, ter, FutureEverything has been exploring the possibilities
public spaces and in the home. Barcelona Laboratori of the Internet from every standpoint for the last 19 years.
(BCNLab), a project launched by the new Department of The Dutch Waag Society, based in Amsterdam, is also work-
51
Present
The installation 24
HRs in photos, by
Erik Kessels, open at
the Centre de
Cultura 
Contemporània de
Barcelona until late
November. This is
an example of artis-
tic representation
created using open
data information, in
this case printed
copies of images
uploaded to Flickr.
© Antonio Lajusticia
ing on interactions between software, test tubes and Moreover the Catalan capital is and has been a pioneer
brushes to benefit citizens. And European cities are gradu- in the implementation of European projects in which art
ally tapping into institutions and platforms that are helping and cutting-edge technology have gone hand in hand. This
to break down the barriers between disciplines in order to is borne out by Specifi, an initiative that explores the possi-
explore, experiment and provide new solutions to the citi- bilities of the Advanced Internet to support artistic expres-
zens to which they belong. Barcelona has joined this new sion. More recently, the CreatiFI proposal has sought to
culture of innovation. facilitate access by SMEs and creative entrepreneurs to the
The Innovation Europe strategy, a Community Directive Internet of the future. The European Union has put up
for the 2014–2020 period, echoes this way of doing things, almost five million euros for the creative communities of
elevating it to the status of a principle. It calls for a connec- Catalonia, Brussels, Trento and Helsinki, regions acknowl-
tion between the digital world and the cultural world, and a edged as creative hubs on the continent, to explore the
return to citizens through convergence between fields. And possibilities of this combination. 
this is BCNLab’s approach: to coax out the creativity and Barcelona’s non-traditional creative companies (scien-
innovation taking place in the city, in every discipline, and tific research, software and video game companies, elec-
make them available to citizens, so that citizens can play an tronic publishing) are precisely the sectors that have best
active rather than receptive role in projects. withstood the economic crisis. This is highlighted in the
“It is a very new thing, and as yet there are no rules of report Barcelona Creative Metropolis 2013. The knowl-
play that establish what the creativity ecosystem is,” says edge economy and creative economy in Barcelona,
Inés Garriga, Director of Creativity and Innovation at the which also indicates that 11% of people in employment in
Barcelona Culture Institute, which spearheaded the imple- Barcelona work in the creative industries. 
mentation of BCNLab. Barcelona therefore has actors and resources to
promote creativity and innovation. Now is the time for them
Local and international creativity to reach an understanding and work together for the good
In this spirit, BCNLab is forging ahead in two directions at of society, and this is where BCNLab comes in. After two
once: listening to local activity and encouraging participa- years, the platform already includes some twenty innova-
tion in Europe. Because however clear the way forward may tive projects that seek to nourish public participation; indi-
be, there is still no city in the world that perfectly exempli- vidual initiatives and proposals framed within group activity,
fies the city-laboratory. It is a concept in the making. as exemplified by the Citizen Science Office, the Musical
Barcelona wants to position itself and become a benchmark Technology group and the gaming community. 
to be reckoned with, and the competition, with cities such as BCNLab is also present at major city events. The show
Copenhagen, London, Stockholm, New York, Manchester, M.U.R.S. performed by La Fura dels Baus, who opened the
Helsinki and Amsterdam, has set a high standard. Grec performing arts festival, the presentation of the virtual
Barcelona has been part of the European Network of singer Ona during the La Mercè 2013 festivities, and the
Living Labs (ENoLL) since summer 2013. This means that Festival of Science, Technology and Innovation are a few
the city has made a commitment, one that has been acknowl- good examples. Apps&Cultura, a new event aimed at devel-
edged, to promote co-creation (user participation in the opers, creatives and anyone with an idea for a mobile app
design of products and strategies), exploration, experimen- associated with the culture of Barcelona, is one of the latest
tation and evaluation of proposals. Through companies, BCNLab initiatives destined to become a classic in the city’s
research centres, homes and local government, the city has innovation calendar.
endorsed this exchange of experience and innovation.
52
Citizen science
Laia Sánchez new social Internet that could be used to develop training,
Head of the Social Media Lab (Cornellà) research and entrepreneurship. Secondly, it had to promote
digital literacy among citizens to unlock research for every-
“So what do you one. Finally, the Citilab had to be a living lab – a term coined
by Professor William Mitchell of the MIT Media Lab in 2006
want to do?” – that is, a living laboratory for the testing, validation, proto-
typing and fine-tuning of complex solutions in real and
constantly evolving environments.
The Cornellà Citilab opened its doors On opening its doors, Citilab asked all-comers one ques-
in 2007 thanks to a grant from the tion: “So what do you want to do?” People reacted with
ERDF that transformed the old Can some surprise, as it is not an easy question, and one they
were not expecting. The users were expecting to be given
Suris factory into a citizen lab. a clear offer. Many wanted to learn, so as not to get left
behind. But learn what? The Citilab was not a telecentre or
The hypotheses underpinning the opening of Citilab in 2007 an IT school. Its goal was to help people with a desire to
have been confirmed. Last year, the European Commission innovate to achieve this aim, and to do so by networking
considered that Citilab was a good practice in technological with companies, the government and universities.
and social innovation, and included it as a success story in In its early years, Citilab targeted different groups, such as
the European Guide to Social Innovation. Thanks to children, young people, adults, the elderly, women, teachers,
programmes such as Horizon 2020 and the European professionals, musicians, athletes, etc., to link their desire to
Regional Development Funds, Europe has begun to support learn with an innovative vocation. This spawned the idea of
social innovation, bottom-up processes and the quadruple “learning to innovate” as the signature characteristic of the
helix: a new model that recognises the role of social part- Citilab model, learning by co-designing and co-developing
ners in this work. The Internet, as a network designed innovation projects, where they were the key players.
according to the end-to-end principle – where intelligence Over the years, Citilab has refined its own way1 of
is located at the ends and not only at the core – was already taking innovation to everyone. It includes its own user-
facilitating open innovation processes. But it lacked a social centred design and engineering methods, plus others that
institution that could embody these principles and transfer come from applied social sciences. We rely basically on
them to the field of innovation. The forerunners were the computational thinking and the design world. We use liter-
citizens’ networks. It was also essential to democratise inno- acy in new media, user-generated content and project-by-
vation through digital tools and using the possibilities for project learning that all allows us to unite the worlds of
collaboration offered by the Internet. learning and innovation.
To achieve this, the Citilab project set itself three goals. Citilab began to weave a local network, at the same time
Firstly, the centre had to be a model or a benchmark for a as a European and global one. It is a founding member of
© Albert Armengol
Tecnostiu, activities
at the Citilab in
Cornellà during
which children and
young people come
into close contact
with new
technologies and TV
production.
53
Dossier: present
ENoLL, the European network of living labs, with which we Marc Garriga Portolà
share the basics of user-centred innovation, open innova- Head of Engagement of the iCity project
tion, co-creation and the same living lab model. This two-
pronged local and European alliance has allowed us to
weather the economic crisis. The support of Cornellà City Shared innovation
Council and our European projection have been key to our
survival over the last few years. in the open city
Citizen labs work primarily thanks to the support of their
local community. This is a lesson we never forget. At this Under the leadership of the city of
point we need to recover the initial thrust and open up even
further. To this end, we apply everything we have learned in Barcelona, the project iCity is
order to look for new employment opportunities; to invent becoming the European laboratory
new jobs with young people with drive instead of just look- for the creation of services making
ing for one, or helping the unemployed to connect with the use of public information systems.
job market through the active use of social networks.
We are currently continuing with the projects to help
adults learn to innovate, we are still teaching programming “An advanced city is not one where the poor can get about
to children, and we are supporting innovative instructors by car, but rather one where even the rich use public
who teach programming, because we believe in giving citi- transport.” Enrique Peñalosa, former mayor of Bogota.1
zens tools that will help them to develop smarter cities. An
example of this is our commitment to the S4A app which We are currently in the throes of a far-reaching economic
combines, firstly, Scratch programming language, with and social crisis that has led us to rethink many of the
which students can create their own applications, and foundations of what we used to know as the “welfare
secondly, an Arduino board, which contains a microcon- state”. Citizens are calling for a much more important role
troller with which you can interact with the physical world in the decision-making of their governments, which are
from your computer. We feel it is very important that citi- now more accessible, and are demanding greater openness
zens make use of digital tools to produce content, but even and transparency in the agreements made by their politi-
more importantly they need to be able to create or modify cal representatives. This movement is known as open
these tools before they can innovate. To do this they need government.
to master ICT and think computationally. Programming is According to the Xarxa d’Innovació Pública (Public
the new language to learn. Innovation Network),2 open government is “a new social
The cities of the future need governments to break away paradigm in which citizens, organisations, political parties,
from departmental logic and connect with innovation public employees and elected officials can participate and
ecosystems in their regions. Projects like iCity work in this interact directly in the discussion, definition, creation and
line and have made it possible to propose a methodological assessment of government policies”.
approach to promoting new relationships between public But public administrations should not only open up
and private stakeholders for the co-creation of services more from the political standpoint, i.e. in matters related
based on the complex and necessary processes of opening essentially to public participation, accountability and trans-
up public resources, data and information systems. To begin parency. Public administrations can also unlock other assets
with, we need to identify the barriers and motivations for that are very important in order to improve the public (and
collaboration and then weave relationships, proposing private) services offered to citizens. A good example of this
shared spaces and challenges so we can do things together, is the creation of open data.
or, to put it another way, co-design, co-create and co- As Ortiz de Zárate3 noted, there are two types of open
produce solutions to shared challenges. data promoted by governments: data for democratic
If cities want to encourage citizen engagement or purposes (related to accountability) and data for economic
promote citizen involvement, we need a relationship frame- purposes (related to innovation and the promotion of the
work with a set of clear and fair rules, as well as short- and economy). Therefore, opening up public data is not just a
long-term objectives. Fortunately, Citilab is not alone in this political question. The measure also has a by no means
process. It coexists with organisations based on networking negligible economic impact. According to the Spanish
and digital culture, such as hack labs, media labs and fab labs, Ministries of Industry, Energy and Tourism and Finance and
and a proliferation of other labs and projects that will trans- the Public Administrations, in 2012 the economic value of
form organisations in the areas of business, culture, research the reuse of open data by the Spanish brokerage sector was
and public administration born of the industrial model. With between 330 and 550 million euros.4
all of them, Citilab wants to foster citizens who, besides being But is the opening up of public data for the joint creation
customers, users or sensors that produce data, will partici- of services between government and other social stake-
pate fully in the innovation taking place in their city. holders sufficient? The answer is a blunt “No, it is not”. This
is supported by the fact that there are currently almost
References thirty open data portals in Spain,5 but the jointly created
1 – Astrid Lubsen, Citilab little handbook on people-centered (profit or non-profit) services that use the seven thousand-
design. Citilab Cornellà, 2010. plus datasets already open6 are practically non-existent.
54
Citizen science
© Eva Vázquez
The under-utilisation of this important asset is due to Zaragoza, London, Bologna, Genoa and Lamia (Greece), and
several factors. Firstly, the amount of data actually open is a further fifteen European cities have expressed an interest.
still insufficient; secondly, the offer does not match exist- It is thus becoming a European laboratory for the creation
ing demand; and finally, the fragmentation of the offer of services based on the use of public information systems,
across different portals means that data are located in sepa- particularly in urban settings.
rate, unrelated silos. However, the quid of the matter is that At this moment in time, iCity is the main tool permitting
the “promise” of open data is not being fulfilled. The open- interaction between the inside and the outside of public
ing of public data does not really facilitate the joint creation organisations. In fact, thanks to this dialogue, companies
of services, public or private, by other stakeholders in soci- are given a way of complementing their products and
ety (essentially citizens and businesses). making them more appealing through the use of informa-
We need to go one step further. Not only do data need tion systems of several cities, thus facilitating the interna-
to be open, but so too do the information systems that tionalisation of their services. In a nutshell, the iCity
house them. The difference is a crucial one. We are talking Platform is called upon to promote innovation and creativ-
about permitting the interaction between non-government ity in the definition, creation and evaluation of public infor-
actors with public information systems; an interaction mation system-based services. 
based on reading and writing, or simply reading in the case
of open data.
Creating platforms that permit a controlled opening up
of public information systems would facilitate the joint
creation of public and private services, profit-making or
otherwise, thus multiplying the usefulness of these systems.
In addition, access to information systems would be stan-
dardised with no need to modify them, by virtue of the References
development of a single-access language. 1 – MSN News, 13/01/2011. “Enrique Peñalosa: ‘América
One good example of platforms that make it possible to Latina debe mirar más a Ámsterdam que a Miami’”. 
open up public information systems is the European iCity 2 – XIP (Xarxa d’Innovació Pública) [Public Innovation Network].
Project7. Thanks to iCity, the managers of information Govern Obert XIP Cat. Video on YouTube.
systems, belonging mostly to public administrations, can 3 – Alberto Ortiz de Zárate. “Social data: el papel de la Adminis-
tración en la sociedad del dato”. Blog Administraciones en red.
open up certain functions in these systems, designing and
4 – Ministry of Industry, Energy and Tourism. Estudio de carac-
controlling how they are accessed at all times, so that stake- terización del sector infomediario en España (2012 edition).
holders from outside the public sector (citizens, companies, 5 – CTIC Foundation. “Public Dataset Catalogs Faceted Browser”.
etc.) can develop services that use them. 6 – Marc Garriga Portolà. “Volumen actual de datasets abiertos
Under the leadership of Barcelona, the iCity project has en España”. Blog Caldo casero.
already secured the participation of cities such as Cornellà, 7 – iCity initiative website: http://icityproject.eu/.
55
Dossier: present
© Eva Vázquez
Josep Perelló
OpenSystems Research Group. University of Barcelona
City and democracy: collective
intelligence and experimentation
Citizen science may offer a more democratic and more transparent way of doing
things, clearly aligned with the vision some people have of social innovation
under the name of citizen lab.
“By operating without a leader, the scout bees of a decided to explore and implement citizen science practices.
swarm of neatly avoid one of the greatest threats to good At that time, precious few people knew what this pair of
decision making by groups: a domineering leader. Such words, so surprisingly unrelated, meant: citizen and science.
an individual reduces the group’s collective power to Internationally, the concept of “citizen science” was just
uncover a diverse set of possible solutions to a problem, taking root thanks to echo of the success of research proj-
to critically appraise these possibilities, and to winnow ects in astronomy and molecular biology that were intro-
out all but the best one.” Thomas D. Seeley, Honeybee ducing citizens’ participation practices, the results of which
Democracy (2010) were published in the most prestigious scientific journals,
Nature and Science. One article that reviewed the phenom-
Bees have developed a collective sense that might not be enon of citizen science defined it, clearly and forcefully, as:
directly transposable to human behaviour. Many experts “People power”. Citizen science places citizens themselves
have debated this topic. However, it is indisputable that we within the research process, empowering them to partici-
can learn a lot from the behaviour of a colony when reflect- pate to varying extents, and, in more extreme cases, giving
ing on the future of cities, on decision-making in these them the reins of the research. 
cities, and finally about what living in a city like Barcelona This approach transforms the concept of research in
could mean. universities and research centres. It taps into social inno-
The story I would like to tell starts around the beginning vation, makers, hackers and other non-regulated techno-
of 2012. It took place in our city. It is packed with details logical communities that share an affinity with similar open
and facts, but its underlying ambition is redolent of a worlds and the Creative Commons. But citizen science also
democracy typical of honey bees. Encouraged by the distorts the do-it-yourself aspect of technology and
Department of Creativity and Innovation of the Barcelona promotes a “do-it-together” ethos when generating knowl-
City Council and countless brainstorming sessions, we edge for everyone and with anyone. It breaks down the false
56
Citizen science
boundary between basic science and citizen science practices. Citizen ble of leveraging the results obtained to
applied science by empowering curious science can bring citizens into social or promote a better city design and to
citizens to obtain knowledge that can be social and environmental joint respon- create new citizens’ policies.
used immediately. It destroys the sibility projects, and do so with a trans- In the meantime, we have tried out
assembly line of scientific production in formative capacity that only knowledge, different scenarios regarding the rela-
which citizens and society are the mere and not unprocessed raw data, can tionship with the City Council in three
recipients of knowledge and technology. deliver. Going back to the reference to very specific projects. In the last two
The change relocates individuals and the curious democracy of bees, citizen years, the DAU Barcelona Board Games
their immanent amateurism in the science can be a more democratic and Festival has hosted two experiments on
engine room of science. more transparent way of doing things, human behaviour. The 2012 results
Thanks to the Barcelona The Lab clearly aligned with the vision that some were published in Nature Communi-
event in November 2012, organized by people have of social innovation under cations in July 2014. The 2013 experi-
the Department of Creativity and Inno- the name of citizen lab.5 ment was transformed into Mr. Banks,
vation, the foundations of the first Barcelona City Council, through the the stock exchange game that made it
community of scientists interested in Department of Creativity and Innova- possible to follow up on twenty thou-
pushing citizen science projects tion, is building the BarcelonaLab6 plat- sand decisions, and which is expected
forward were laid. As of January 2013, form. BarcelonaLab helps to increase to have a similar scientific impact. That
seven research groups from five differ- the visibility of projects and has same year, 2012, we embarked upon the
ent institutions1 started to work provided showcases for citizen science Bee-Path6 mobility experiments in the
together, uniting a total of 23 projects within the cultural infrastruc- Ciutadella Park and the Science Festi-
researchers from different fields of ture, such as the Library Network, the val. We have already extracted a pedes-
knowledge, and promoting a total of DAU Barcelona Festival, the Festival of trian mobility and behavioural pattern On this page and the
next, two aspects of
nine projects. In 2013, a common proto- Science, Technology and Innovation, model that has been presented at the artistic and 
col was produced through a decalogue the Centre of Contemporary Culture of several conferences,7 and which will technological project
Big Bang Data,
of best practices. The initial group Barcelona (CCCB), the Natural Science also help to understand the mobility of exhibiting at the
recently received a grant from the pres- Museum and, more recently and albeit visitors to the Big Bang Data exhibition CCCB until late
November, and 
tigious RecerCaixa programme that will timidly, the Grec performing arts festi- held at the Centre of Contemporary exploring the
enable it to work until 2016 on a val. BarcelonaLab is already thinking up Culture of Barcelona (CCCB). And phenomenon of the
explosion of data as
common infrastructure and on the a Citizen Science Office to articulate the finally, in June 2014 and in collaboration the context for
potential of citizen science with a view relationship with citizens and with the Natural Science Museum, we cultural and political
thought in the
to renewing education in science and researchers. This office, which would be installed the city’s first monitored modern world. The
technology in informal settings. the country’s first since the creation of honeycomb in the Castle of the Three images show artistic
installations which
In perspective, it is pleasing to see the Spanish Foundation for Science and Dragons in Ciutadella Park. This scien- use sensors to 
how the abstract idea of a few scientists Technology (FECYT), should be capa- tific experiment seeks to do its bit for interact with visitors.
can capture the interest of many more.
© Albert Armengol
On 11 June 2014, within the programme
for the Festival of Science, Technology
and Innovation, the first Barcelona Citi-
zen Science Day2 was held, bringing
together over 90 participants and 28
speakers, and at which 22 projects were
presented. In the course of the festival,
six experiments with a remarkable
solidity were proposed: MARduino;
Urban Bees; Sea Watchers; AtrapaelTi-
gre.com; Bee-Path: Experiments on
Human Mobility; and Mr. Banks.
City government and management
should play a crucial role in citizen
science practices. This interest should
also be reciprocal. Local authorities can
facilitate and promote intermediation
with citizens better than anyone else,
although paradoxically no city in the
world has made an explicit commitment
to the practice of citizen science. There
are some incomplete cases, such as
New York,4 but there is no structure
capable of reworking the concept of
smart city from a city council through
57
Dossier: present
Daniel Lombraña González
Head of the Crowdcrafting and PyBossa projects,
fellow of the Shuttleworth Foundation and senior
researcher at the Citizen Cyberscience Centre
Crowdcrafting:
citizen
knowledge-sharing
PyBossa is an open source tool that
allows any citizen to create their own
project to analyse a problem,
hypothesis or experiment using the
© Albert Armengol scientific method.
the normalisation of urban beekeeping. The bees’ behaviour Nowadays, citizens are literally inundated by thousands of
will tell us how healthy the city is9 and by looking after them news items and pieces of data. Every day we wake up to
we will also learn to look after ourselves. new information on diseases, rates, pollution, deforestation,
It is true that there is still much work to be done, but etc. This information usually reaches us in a clean state,
that should spur us on. We still cherish the ambition to trans- reduced to its bare essence: a few graphics on a newspaper
form the city we live in through knowledge. Paraphrasing cover. But how was it created? What methods were used?
Seeley, we will critically evaluate all the possibilities, and And, what is most important: is it reliable?
jointly we will be able to rule out all but the best one; an All these questions are the basis of the scientific
exercise in democracy, in its purest form. This is how citizen method. The scientific method guarantees that any knowl-
science, in its most radical sense, empowers citizens. edge we acquire is correct. That we can replicate the
results, analyse them with similar methods and reach the
same conclusions. Therefore, the scientific method is essen-
tial in progressing from simple opinions to proven facts.
However, our society does not use this critical way of
thinking when it is bombarded day after day with new data.
It would seem that mere fact of being able access informa-
tion means its conclusions are correct, but this is not so. We
need a more critical mind to be able to compare data. For
this reason, citizens, people like you and me, need tools that
allow us to rigorously test and analyse whether the results
published in different media (newspapers, scientific arti-
cles, government data, budgets, etc.) are correct or not,
References since our goal as a society is to make our world a better
1 – OpenSystems (UB). Art and Participation for Science; place.
PhysComp2 (UB). Physics and Computation of Complex Systems; This is why PyBossa was created, an open source tool
Freshwater Ecology and Management Group (UB); Sea Watchers. that enables any citizen to create his or her own project to
Institute of Marine Sciences (CSIC); ICREA-Movement Ecology analyse a problem, hypothesis or experiment using the
Laboratory (CEAB-CSIC and CREAF); Point of Information on Aero- scientific method. 
biology (PIA, UAB); SciVolunteers. Unlike other tools, PyBossa does not use computers or
2 – http://festivalcti.bcn.cat/ciutadana_post/jornada-barcelona- algorithms to solve or analyse problems; rather it invites
citizen-day. volunteers from all over the world to participate in the proj-
3 – See the work of the New York University Center for Urban ect, solving it together.
Science+Progress: http://cusp.nyu.edu. These types of projects are known as “citizen science”
4 – Latin America has the 2.0 Citizenship Initiative: for two reasons: because the science comes from the labo-
http://www.ciudadania20.org. ratory, and because citizen participation is required to solve
5 – http://www.barcelonalab.cat. the problem.
6 – http://bee-path.net. Today, there are hundreds of citizen science projects
7 – You can see the video at http://vimeo.com/97228812. Data that use the web as a medium to reach more people. Proj-
and codes developed are open. ects such as Zoouniverse (with more than one million volun-
8 – http://openbeeresearch.org. teers) or BOINC (with millions of personal computers
58
Citizen science
© Eva Vázquez
connected to hundreds of projects) are leading this new
movement.
These large-scale projects usually come from institu- Citizens become
tions such as universities or research laboratories that are researchers of their own
trying to analyse a problem that is difficult to solve with ” ”
computers alone. Normally, the volunteer only participates problems and are
“passively”, i.e., people can only solve the tasks they no longer simple
receive; they cannot create their own experiments using the consumers.
same platform.
However, the way I see things, citizen science and its
true power lie in the citizens themselves, thanks to their
creativity and knowledge. For this reason we designed
PyBossa, to accommodate both solutions, extending the so it can manage the logistics of delivering novel solar
ability to create and produce science outside the lab, and mosquito traps. The ultimate aim is to control the propaga-
enabling citizens and institutions alike to create scientific tion of malaria as part of the SolarMal1 project.
projects. Thanks to the fact that PyBossa is a free software, other
To facilitate the use and adoption of PyBossa technol- institutions have decided to create their own citizen science
ogy, we launched the website http://crowdcrafting.org, platforms. For example, Brazil’s National Institute for Space
where anyone can create their own project without having Research (INPE), in partnership with the United Nations’
to install PyBossa. UNITAR department and the Citizen Cyberscience Centre,,
Crowdcrafting currently has hundreds of citizen science has created the Forestwatchers.net project to study
projects. Institutions such as CERN have trusted in the whether a person can become an expert in deforestation by
technology and created the first citizen science project in analysing tropical forests.
which volunteers from around the world have analysed This same year, the British Museum, in partnership with
traces of antimatter using just a web browser. University College London, launched the project
Another example would be the Swiss Tropical and Micropasts.org, which allows anyone to become an archae-
Public Health Institute of Basel. In its project, the institute ologist from the comfort of their own home. Micropasts is
enlists volunteers to locate homes in different rural areas using PyBossa to transcribe handwritten index cards of
59
Dossier: present
Bronze Age discoveries, as well as to model 3D objects Aitana Oltra, John R.B. Palmer & Frederic
thanks to the collaboration of citizens who draw the outlines Bartumeus
of objects in different photographs. ICREA-Movement Ecology Laboratory (CEAB-CSIC) /
While all these projects are very interesting, I would like Centre for Ecological Research and Forestry
to mention two examples where citizens have been the real Applications (CREAF)
driving force. One of the most significant projects has been
promoted by a man from Iceland, Páll Hilmarsson,2 who
after reading an article in a local newspaper about a certain An experience:
judge from Iceland, decided to check out the journalist’s
conclusions. The article estimated that the judge had issued the battle against
a guilty verdict in 95% of the cases he had investigated,
leading the author to label him as “terrible”. However, Páll the tiger mosquito
wondered whether this was really unusual, since the jour-
nalist had only analysed that judge. So he programmed a AtrapaelTigre.com is a
small script,3 which he used to download all the available ground-breaking project based on the
cases from the website of the Ministry of Justice of Iceland,
sorting them by districts. He then uploaded them to Crowd- use of new technologies to compile
crafting so that other people could help him to classify data for studying, monitoring and
them. In less than one week, Páll had shared the results, the controlling the tiger mosquito, with
source code, raw data and the methodology used so that
anyone could repeat the analysis. His conclusion was that the help of the public.
the judge was within the norm, and the results also yielded
much more data on all the districts.4 The tiger mosquito (Aedes albopictus) is an invasive
Finally, a group called SkyTruth5 used Crowdcrafting to species originating in South East Asia. In just a few years, it
analyse the impact of fracking in the state of Pennsylvania.6 has earned itself a terrible reputation everywhere it goes.
In one month they got ninety thousand classifications and As well as being a highly annoying species, because of its
published a blog7 on their findings, in which they share all daytime habits and aggressiveness, it also represents a
the data and the source code. Following the success of the public health hazard as it can carry tropical viral diseases
project, they decided to take the plunge and use their own such as Dengue, chikungunya and the West Nile virus. The
PyBossa server, where they manage their community and tiger mosquito was first detected in 2004 in Sant Cugat del
research. Vallès, a town in the Greater Barcelona Area. It is now wide-
As we can see, citizen science is here to stay, since both spread along the entire east coast of the Iberian peninsula
amateur and professional researchers invite people from all and on the Balearic Islands, although the actual extent of
over the world to participate in science projects outside the its presence in Spain and Portugal is unknown. 
laboratory. Tools like PyBossa also mean that citizens cease The tiger mosquito is mostly found in urban areas and it
to be mere consumers, becoming producers of science who has therefore become a problem that affects a large propor-
can explore their own problems and concerns, embracing tion of the population. And it is our own habits that bear
the scientific model. much of the responsibility for the mosquito spreading and
establishing itself so successfully. Not only does it travel
with us in our cars, it also breeds in small receptacles on
balconies and in gardens, fountains, sewers, etc., anywhere
that has contained stagnant water for just a few days. 
AtrapaelTigre.com
AtrapaelTigre.com is a ground-breaking project based on
the use of new technologies to compile data with which to
study, monitor and control the tiger mosquito. Traditionally,
this task has been the responsibility of the health authorities
and scientists, but the public is now becoming involved too.
The idea is not just to obtain scientific and environmental
References data, but also to learn more about the biology and ecology
1 – http://malariajournal.com/content/11/S1/O45. of the tiger mosquito and all the issues involved. The proj-
2 – http://gogn.in/. ect also aims to educate the public on good behaviours that
3 – On web scraping, a computing technique used to extract will reduce the population of this insect in urban areas,
data from websites: http://en.wikipedia.org/wiki/Web_scraping. thereby decreasing the potential risk of transmission of viral
4 – https://github.com/pallih/gogn.in-backup/tree/master/herads- diseases. 
domar/crowdcrafting-stats.
AtrapaelTigre.com is an initiative developed by the
5 – http://crowdcrafting.org/app/frackfinder_tadpole/.
6 – http://blog.skytruth.org/2013/09/frackfinder-tadpole- ICREA-Movement Ecology Laboratory of the Centre for
pennsylvania-results.html. Advanced Studies of Blanes (CEAB-CSIC), with funding
from the Spanish Foundation for Science and Technology
60
Citizen science
(FECYT-MINECO). It is backed by several public and
private institutions, as well as the CSIC and the University
of Murcia, with additional funding from the RecerCaixa
programme and the insecticides company Bloom.
The project is built around three pillars: training and
public awareness-raising through face-to-face workshops,
educational materials, publicity and online communication
through the project website (www.atrapaeltigre.com) and
social media, and public involvement through the Tigatrapp
app. It began in 2013 as a small-scale pilot project, capital-
ising on the more than 200 workshops held annually by the
Badia de Roses and Baix Ter Mosquito Control Service in
schools across the province of Girona. The app and the web
map were originally designed for children and their fami-
lies. Currently, participation is free and open to all members
of the public, although participants are asked to get some
prior training through the project website or at one of the
many face-to-face events that are organised, to ensure the
quality of the data that is sent. 
With Tigatrapp, members of the public can send,
compile and share data on sightings of the tiger mosquito
and potential breeding grounds in public spaces (sewers,
neglected fountains, etc.). Each piece of data is linked to a
report with a description of the finding: a three-question
survey to confirm the species and another three questions © Eva Vázquez
to categorise the breeding ground. The geolocation of the
finding is also collated, as well as any photos and/or addi- (GPLv3). The source code is available on the net1 for
tional notes. The data are automatically published on the anyone to improve or expand.
project web map. There is a possibility that not all sightings In public science projects, there is often some (techno-
are actually of the tiger mosquito, so the data has to be vali- logical) tension between the open data philosophy and indi-
dated by experts. With this in mind, photos and all addi- viduals’ privacy. In previous projects, we solved this problem
tional information are very useful. The web map shows by using sophisticated coding techniques to protect users,
which areas have participants; five low-resolution positions which meant that the users themselves had fewer opportu-
a day are enough to know the sampling distribution and this nities to access and use data.
in turn means that specific tasks can be delegated to partic- For this project we have taken a different approach: all
ipants located in areas of special interest (geolocalised the data (having gone through a very basic filter) are open-
missions). access and we simply avoid collecting any private informa-
The challenge facing a project such as tion. When registering, we ask users to read our policy
AtrapaelTigre.com is that its success not only depends on and/or declaration of principles and to give their informed
the team, but also on a whole range of other factors, such as consent before starting to take part. We don’t ask for any
the public’s sense of responsibility, the communication names, passwords or any other personal information. The
dynamics, sociological issues and the ability to overcome actual location of the user (a piece of data that helps us
technological barriers. Despite this, we believe that the know the extent of the sampling work and to send geolo-
experience with the tiger mosquito is an excellent case calised missions) is never sent from our app to our server.
study of how to put scientific concepts into practice in Instead, the app first enters the actual location into a pre-
wider society. We hope that in the not too distant future we set grid and transmits only the grid identification (an area
will have other public alert systems for diseases or invasive approximately the size of a town such as Blanes). In other
species and that these systems can be used as new tools for words, we have no way of knowing the exact position of the
public health management. participant within this area, or who the participant is. This
is one example of best practice that public science projects
Open access data and privacy protection should comply with wherever possible. 
Public science should, on principle, involve members of the
public as participants with full rights. This means that we
are open to receiving criticism and opinions from the public
to help us improve our research and the quality of our proj-
ects. Furthermore, we make our data and tools available to
the public. As well as consulting the maps and statistical
reports on our website, participants themselves can also
download the data to analyse. All the applications and References
server elements are licensed as free and open code software 1 – https://github.com/MoveLab/
61
© Eva Vázquez
Artur Serra
i2cat / Citilab
Is a universal innovation
system possible?
We need a new cultural paradigm for the innovation society. We must be able to
co-design and learn new cultural patterns, based on increasing each person’s
responsibilities with regard to their inventions and use.
In the 19th and 20th centuries, industrialising societies ratory” concept (Wulf, 1989) has been expanded to a wave
created universal education systems with several tiers: of labs of all kinds (fab labs, 2002; citizen labs, 2002; living
primary school, secondary school and university. These labs, 2006).
were instrumental in extending literacy among the popu- These concerns and the desire for more inclusive inno-
lace and building up the essential skills that were needed vation systems have crystallised in the birth of the quadru-
for the industrial economy to expand. In the 20th century, ple helix model, in which government, academia, industry
some countries extended this logic to health care, creating and civil society are seen as key actors. A recent report
primary care, local hospitals and central specialised hospi- identified the defined “fourth element” in quadruple helix
tals. These systems – in Europe at least – democratised systems as being “ordinary or amateur users, professional
health coverage, extending it to the entire population. users, consumers, employees, residents, citizens, hobbyists,
Nowadays, in the 21st century, innovation is increas- businesses, organizations, or civil society associations”
ingly recognised as the key to progress and well-being in (Arnkil, Järvensivu, Koski & Piirainen, 2010). A new system
the knowledge economy. Innovation is central to economic is emerging.
growth and business competitiveness and lies at the heart In the coming decades, this trend could usher in univer-
of the EU’s Europe 2020 strategy (European Commission, sal innovation systems. These new systems would educate
2014). A knowledge economy implies a knowledge society. citizens in the essential skills of the knowledge society and
However, current official innovation systems only include a provide them with the tools, infrastructure and training to
small minority of our population. We are confronted with become innovators themselves. Technologies such as
the paradox that in a so-called knowledge society an over- Scratch, Arduino, 3D printing, advanced programming, DIY
whelming majority of its members are outside the system robotics and many others would be present in all towns,
or, at most, just employed as mere “users”. villages and neighbourhoods, in a similar way in which Inter-
Nevertheless, there is increasing interest in the open- net, Wikipedia and smartphone devices are made available
ing up of innovation systems. The Internet’s expansion as an everywhere through extensive networks of public libraries
open network has made innovative uses of it more wide- and hospitals.
spread. Some of the Net’s architectural principles – like the Ultimately, city-wide open living labs could become a
end-to-end principle, which places the network’s intelli- key driver of local economic growth, dynamising urban
gence in its extremes – have favoured the current explosion economies by enhancing their global competitiveness and
of applications and services. The beginning of the “collabo- sparking a new wave of entrepreneurship. Cities could be
62
Future
Citizen science
turned into innovation hubs, based on the emergence of program also means learning how to solve problems and to
new kinds of institutions, open living labs, fab labs, citizen organise your mind algorithmically. As George Forsythe
labs, edulabs and so on, which would disruptively transform said, “The most valuable acquisitions in a scientific or tech-
the economic and social fabric of our current cities. nical education are the general-purpose mental tools which
The history of industrial societies proves that it is possi- remain serviceable for a lifetime. I rate natural language and
ble to democratise key skills that have driven a complex mathematics as the most important of these tools, and
economic system, resulting in enormous gains for society at computer science as a third” (What to Do Till the
large, as well as some unexpected consequences. Therefore, Computer Scientist Comes, 1968).
it makes sense to ask ourselves if innovation can be democ- However, Forsythe did not foresee that the language of
ratised in a similar way, creating intermediate tiers that innovation would dramatically increase our responsibility
extend innovation to all citizens. This century the majority as human beings.
of the world’s population will live in cities, so these areas We are learning not only to imagine other worlds or to Two images from
Tecnostiu, a day of
can play a key role in making the whole planet a more inno- understand the current ones, but to design and build new activities at the
vative place. ones. Just as an engineer or any professional would be Citilab in Cornellà
during which 
Different possible scenarios loom on the horizon for this held responsible for his or her “deeds”, opening up the children and young
“knowledge revolution”. The first one would be the slow “black box” of innovation means that we are all entering people come into
closer contact with
opening up of the current triple helix system, which could into a new era that will bring forth the democratisation of new technologies
gradually include citizens’ inputs and needs in the research responsibility. and TV production.
In the bottom photo,
agenda, while conserving the status quo of the academic participants in the
and big corporations’ labs. This could be seen as a reform of activities explain
our current innovation systems. A second, more radical, their experience in
the framework of a
peer-to-peer scenario would enable citizen labs and other television exercise.
new social innovation movements to generate new research
programmes, which could be coordinated globally through © Albert Armengol
the Internet or other networks. Such programmes would
provide the tools to design and test urgent social and
economic transformations, compelling the official academic
establishments to adapt their research programmes to these
new situations.
The knowledge era can also produce undesirable conse-
quences. Just as a fab lab can produce wonderful artwork at
the same time as a popular craft gun, extending innovative
capabilities to the entire population could also give rise to
unexpected and unforeseen dangers.
We need a new cultural paradigm for the innovation
society. If we are on the brink of an era of disruptive inno-
vation, we must be able to co-design and learn new cultural
patterns, based on increasing each person’s responsibilities
with regard to their inventions and use. Our societies have
been educated to delegate responsibilities and power to
heaven, to nature or to parliaments. The more mature and
innovative humankind becomes, the greater our degrees of
personal freedom and responsibility will be.
The language of innovation
For the first time, we can develop a new way of learning
that is closely connected to the innovation system. Our
current education system, at least in Western civilisation,
can be traced back to Ancient Greece. It was based on the
so-called Trivium and Quadrivium. The former entailed
learning the natural languages (grammar, logic and rheto-
ric), while the latter involved learning the formal languages
(arithmetic, geometry, astronomy and music). That was the
liberal arts curriculum. Practical arts, such as medicine and
architecture, had a lower standing.
Now we need a new learning system based on a new
layer. We call it the Quintivium. It is based on learning the
“language of innovation”. Innovation is not a simple prac-
tice. It is a new kind of thinking. Citilab is promoting Scratch
as a new language, the language of innovation. Learning to
63
© Rosa Ribas Boixeda Archive
Enric Gomà
Screenwriter
Dr Robert’s right hand man
Doctor Manuel Ribas i Perdigó, born in 1859 in a chocolate shop in Carrer de
Ferran, graduated in 1880. Four years later he took up a teaching position at the
School of Medicine, where he was to become the most important colleague of
the future mayor of Barcelona, Doctor Robert. He chaired the Royal Academy of
Medicine from 1924 until his death, in 1927.
There was a time when the inhabitants of Barcelona Manuel Ribas i Perdigó was born in 1859 in a mezzanine
commended their soul to God and their body to a doctor of the Ribas chocolate shop at Carrer de Ferran number 16
with a patriarchal, ceremonious and serious air, a top hat, in Barcelona, an establishment greatly appreciated for its
morning coat and a black leather briefcase, like the ones excellent cocoa, which was shipped to Vilanova i la Geltrú
carried by the aides of nineteenth-century duellists. They from Guinea. That chocolate shop must have been held in
used to sport a well-trimmed, thick and rounded-off white high esteem throughout the city, as it fell foul of the satiri-
beard, although the more extravagant ones opted for a cal wrath of Pitarra, an honour reserved for the chosen few.
goatee. A goatee is hardly advisable in a doctor, as they run We know little about the early years, although we do
the risk of being laughed at by their patients. know that in 1870 the family took refuge in a summer home
Things were different then. The locals of the time had in Bonanova, at the top of Carrer Muntaner, during the terri-
more faith than they do now. Faith in the Sacred Heart, in anar- ble yellow fever epidemic, also known as the black vomit
chy or the Castellví mechanical brake. In that credulous, turbu- (they could hardly have come up with a more horrifying
lent and occasionally choleric Barcelona, we do not know what name). Perhaps it was then, on beholding such deathly
led Manuel Ribas i Perdigó, the second son of a chocolate- despair, that the two boys decided to devote their lives to
maker and grandson of farmers from Hortes de Sant Bertran, medicine. It is unlikely that they were driven to do so by the
to embrace the medical career. Perhaps to follow in the foot- sight of a callus.
steps of his brother John, two years his senior. In any event, In 1880, Manuel Ribas i Perdigó graduated in medicine
young John and Manuel followed the example of the brother and obtained the extraordinary award granted following the
physicians Saint Cosmas and Saint Damian (although thank- wedding of Alfonso XII and Maria Cristina. He took his
fully they – literally – managed to keep their heads). doctorate in Madrid and toured medical institutions in
64
BIOGRAPHY
Biography
Germany for half a year. There, he acquired a Germanic
lifestyle, regular and pondered, including, among other
habits, that of checking the exact time on the clock of the
Royal Academy of Sciences every day: a custom that has
endured among some of his descendants, as has his
contempt for music.
After his German adventure, he returned to Barcelona
in 1884 and obtained a position as clinical professor in the
School of Medicine. His speciality was the treatment of
internal diseases, particularly of the digestive, cardiovascu-
lar and respiratory apparatuses – everything you might find
at an offal stall in the market. 
The professor of Internal Medicine was Dr Bartomeu
Robert, the future mayor of Barcelona. Dr Ribas i Perdigó
became his greatest colleague, and friend as well, and stood
in for Dr Robert when the latter had to attend to his polit-
ical duties. Humble, cordial and very precise in his expla-
nations, Ribas i Perdigó the teacher was greatly
appreciated by his students, such as the doctors Pedro
Pons, Nobiola, Pi i Sunyer, Bartrina and others who, after
qualifying, often consulted him.
When he sat the public examinations in Madrid to
become professor at the University of Zaragoza, Ribas i
Perdigó lost out to another student who had more backing,
and returned disappointed to Barcelona. “Never again will
I set foot in Madrid,” he concluded. The years went by, and Finally, around 1895, he decided to move home and A water purification
he remained true to his word. practice to the somewhat secluded house on Rambla de machine in the Plaça
del Pedró, in 1914,
He wrote Patogenia y tratamiento de la constipación Catalunya. The office has been conserved to this day, thanks when Barcelona
habitual (on constipation), Diagnóstico y tratamiento de to the widow of Dr Manuel Ribas i Mundó, who was profes- suffered a serious
Typhus epidemic
la gastroectasia (on stomach dilation) and Tratamiento sor of internal medicine at the Autonomous University of which killed almost
de la neurastenia (where he recommended the restriction Barcelona and grandson of Manuel Ribas i Perdigó. two thousand people.
On the previous
of intercourse in infirm patients as it weakened them, He participated in the Medical Sciences Congress held page, with Carme
although, it must be said, it is also quite reviving). in Barcelona in 1888 as part of the Universal Expo, with Casas i Güell and her
children in 1918, and
In 1898 he became a member of the Royal Academy of Papel que representan las enfermedades extracardía- a portrait from 1925,
Medicine of Barcelona, which he chaired as of 1924, giving cas en el descubrimiento de la asistolia (no need to feel when she was
the speech Tratamiento curativo de la tuberculosis depressed, I didn’t understand anything either) and the already president of
the Royal Academy
pulmonar. His great friend, Dr Robert, vouched for him. It International Medical Congress of Moscow in 1894 with of Medicine.
should also be mentioned that in 1909 he read the opening Formas clínicas de la cirrosis hepática.
speech of the Royal Academy, Tratamiento general de la After the death of Dr Robert in 1902, he left the univer-
arterioesclerosis, a mere 72 pages – one of the longest on sity to focus on private medicine. Not only did he attend to
record. patients in Barcelona and the surrounding area, he also saw
In 1888, Ribas i Perdigó married the nineteen-year-old patients in Paris, a city he travelled to frequently. He must
Carme Casas i Güell, with whom he would have nine chil- have been quite satisfied, because Paris vaut bien a patient.
dren: Cristina, Margarida (deceased at the age of three), In 1914, at the request of Barcelona City Council he
Joan (ophthalmologist), Bonaventura, Josep (my grandfa- participated in a medical committee tasked with fighting the
ther), Antoni (ear, nose and throat specialist), Maria, typhus epidemic that was ravaging the city. One of his indi-
Margarida (much stronger than her earlier and short-lived cations handed down from generation to generation is that
sibling) and Mercè. I would like to convey my special thanks the black spots found on tomatoes can trigger typhoid, and
to Dr Manuel Ribas i Fernández – the grandson of doctor consequently none of his descendants partake of this fruit.
Joan Ribas i Perdigó – for his Memòria del doctor Manuel Right now, frankly speaking, the last thing we need is typhus.
Ribas i Perdigó, which was of great help to me in penning In 1924, Dr Ribas i Perdigó was named president of the
this portrait. Royal Academy of Medicine of Barcelona – which was
In the first few years he lived at Rambla de Sant Josep changed to “of Catalonia” in 1991 by a plenary agreement –
number 37, opposite the church of Betlem, in the house and his presidency coincided with the commemoration of
called El Regulador, and opened his practice at Carrer Santa the centenary of the death of Dr Salvà i Campillo, not with-
Anna number 24. For some time he postponed moving to out a certain degree of tension with the military government
Rambla de Catalunya number 11, fearing that patients of General Primo de Rivera. He was president for three
would not risk crossing Plaça de Catalunya, which was years, as in 1927 he fell ill with stomach cancer and died six
windy, poorly lit and populated with outlandish and blurry- months later.
eyed individuals. Not unlike today. When doctors die on us, we become a little bit lonelier. 
65
© Frederic Ballell / AFB
Aída Pallarès
Journalist specialising in cultural matters
Imagining the
city’s future
Young, non-conformist and with
clearly defined ideas. These 
adjectives describe Santi Pozo, Adrià
Recasens and Jordi Valls, three of the
people chosen to imagine the future
of Barcelona, to explore what defines
us as a city and as a society. They
represent up-and-coming talent in
the Catalan capital according to
Bibiana Ballbè, the curator of Fàbrica
Futur Barcelona, the movement they
are involved in.
Santi Pozo (Terrassa, 1990) is always searching for answers
to his problems. Entrepreneurial, tenacious and idealistic,
nothing can stop him. A couple of years ago he had an acci-
dent on his longboard and decided to design a helmet for
high-risk sports-lovers. “I’m a customisation fanatic. If I had
enough time I would never buy ready-made stuff, making Ferran Forné
things yourself is fascinating,” he says. He dreams of design-
ing his own home, creating his own motorbike and home- learn about its real problems to generate solutions with a
schooling his children. In a nutshell: living life the way he low cost of implementation. He has been influenced by
wants and not the way society imposes upon us. Toyota’s lean manufacturing methodology, which seeks to
Pozo believes in ready-to-go architecture and urban improve company efficiency and reduce costs. And he
development, in solving people’s problems immediately. draws his inspiration from London and Hong Kong, two
“Proposing one solution to all our problems makes no sense, cities that have helped to prove that technology can deliver
because by the time you hit upon the solution the problem added value to society.
might have already changed,” he asserts. An answer that
surely comes from his own experience, because after study- Learning how to program
ing architecture, Santi realised that he needed other kinds Adrià Recasens, a twenty-four-year-old graduate in mathe -
of knowledge and started to study business administration matics and telecommunications engineering from
and management. He eventually dropped out, because he Barcelona, would certainly agree with the above. A born
found a school that was free, unrestricted and with all the investigator, meticulous and in love with his work, Adrià
contents imaginable: the Internet. uses numbers to express and define himself. He is currently
In fact, technology is one of the key factors in the an assistant at the Massachusetts Institute of Technology
formula of the future of this young man. Through surveys, (MIT), where he is investigating the design and implemen-
he has detected a major concern among citizens about the tation of a smart-home communication protocol. Like Santi
financial cost of public transport and the poor quality of Pozo, he believes that the only thing missing from
coexistence between neighbours. According to Pozo, one of Barcelona’s reality are new ideas.
the main sources of stress in big-city inhabitants is their Recasens is convinced that many of the breakthroughs
anxiety after a busy day. And the main problem in Barcelona in recent decades cannot be explained without program-
is that people take more than an hour to get from home to ming, which he does not hesitate to define as the language
work. Hence, his goal is to improve transport through a plat- of the twenty-first century. “It is an essential tool, because
form that monitors citizens’ activity: what time they take a computing is present in every aspect of our lives,” he says.
certain train, how many hours they spend driving, or their For this reason, he proposes that programming be included
cycle routes. To put it another way: turning the Catalan in the primary and secondary education syllabuses. The goal
capital into a lean smart city. A city that, thanks to technol- is not for everyone to be an expert on the subject, but that
ogy, constantly listens to and monitors the population to they should at least have the grounding needed to under-
66
GENERATION ETC
Generation etcetera
Alberto Gamazo
stand the world around us, since developments are increas- He set up Startup Embassy, a house for entrepreneurs in From left to right, on
the previous page
ing at an exponential rate. Silicon Valley, and is now working to improve consumer and this one, Santi
Thus, the future will not be cold and full of humanoid experience through technology and communication. Pozo, Adrià Recasens
robots, although, according to Adrià, it will be much more Over the years, we have seen individualism triumph and Jordi Valls,
participants in the
technical. However, and somewhat paradoxically, every- over the family unit. We have gone from interacting in front #ffbcn or Fàbrica
thing will be easier and simpler to use. Therefore, if we do of the fireplace to doing so in front of the TV. And we can Futur Barcelona
movement.
not want our children to be dominated by technology we now almost say that the virtual “agora” has replaced physi-
must teach them how to program. Some countries, such as cal contact; we find the warmth of social life before a
Estonia, have already established programming as a computer screen or mobile phone.
compulsory subject, although the big problem continues to Jordi is convinced that we will continue in this direction
lie in the generation gap. Students are often a step ahead, in the future, and he even believes that our relationships
so Adrià’s challenge is to train and motivate teachers. will probably be coloured by what machines tell us. Tech-
Despite the difficulty of this challenge, Recasens has nology, for example, has led to attraction, which had not
glimpsed the light at the end of the tunnel and believes that changed much over the course of history, being transformed
the key lies in creating a digital community of teachers to in leaps and bounds. Impressions used to be based on the
create synergies and resolve conflicts. All with the ultimate first meeting, but now people have access to the full résumé
goal, as Mitchel Resnick says, “of new generations learning of their potential partner. Valls claims that in a few years’
to code, but even more importantly, coding to learn”. time technology and science will go hand in hand and that,
for example, genetics will be able determine whether we
Technology and social relations will get on better with one particular person or another. 
However, technology can also have its dark side. The Can you imagine an application that reads our brain’s
extreme connectivity of modern society has led to the triv- reactions while we look at someone, or that digitises our
ialisation and devaluation of personal bonds. Nobody would smell? It is probably not too far away. “This does not neces-
deny that the emergence of Facebook has changed our sarily have to lead to dehumanisation”, says Jordi, “since in
personal relationships almost completely. This is the topic no way does the rise of technology make us any less human.
in which Jordi Valls, a graduate in advertising and public I think that the trend towards transhumanism will greatly
relations born 29 years ago in Sabadell, has specialised. This change human ways of living, but not the essence.” Are you
restless entrepreneur feels a great passion for the Internet. ready? Welcome to the future.
67
Melcion Mateu for myself and for many other locals. While I was becoming
Poet and translator. University of New York. Author of familiar with the burgeoning Scottish nationalism, and to
Illes lligades, Jocs Florals Prize 2014 spare myself explanations, I discovered that there was no
need to introduce myself as Catalan or Spanish, as it
By the sea sufficed to say that I was from Barcelona, that the city had
definitively regained its category of Mediterranean metrop-
(an evocation olis, and that it had become, in itself, my homeland. 
from the Big Apple) Every land wages its own war
Comparisons are odious. Barcelona is and will continue to
be a metropolis, but Barcelona is not New York. Barcelona
Downtown Manhattan is by now a and New York play in different leagues. With almost nine
million inhabitants, more people live in New York than in
city of props. El Raval is a district in the country of which Barcelona could be the capital. In fact,
the throes of destruction. After so they say that New York, a homeland in itself, is the nearest
much beautification, Barcelona is country to the United States.
If, by the sea in Barcelona, we sense the nearness of
running the same risk as New York. Majorca, for decades the island that watched over Manhat-
By wanting to be a capital city and a tan was Ellis Island, which was like a world in itself. From
metropolis it may lose its provincial the nineteenth century to the mid-twentieth century, it was
personality. a reception centre and a veritable concentration camp
where immigrants waiting to enter the city and the coun-
try were quarantined. Converted into a museum decades
We must live by the sea. To feel it close to us. To “intuitively” ago, Ellis Island documents and attests to the subsequent
know it is close by. The city and the island, face to face, on waves of immigrants who gradually formed the city of cities
either side of the sea. I grew up in Barcelona, like an island that is New York.
graft. Son and brother of Majorcans, my memories of the Looking for Barcelona in New York, however, is an
island, amassed summer after summer, are like a slideshow absurd undertaking. In Hell’s Kitchen there is a Barcelona
depicting the destruction of the environment and the anni- Bar that purveys Barcelona-style shots, although I have yet
hilation of a culture that was the culture of my parents, my to muster up the curiosity to ascertain what they actually
grandparents and my ancestors. A process known world- are. In the Upper East Side, an elegant Italian restaurant
wide as “Balearisation” that should be a source of embar- called Quattro Gatti is obviously inspired by the modernist
rassment to the proud defenders of “what is ours”. “My establishment of the same name in Barcelona. If at first
whole life is bound to you, / like the flames to the darkness glance the West Village and Chelsea are at least on a par
of the night,” wrote Bartomeu Rosselló-Pòrcel, evoking with the gaixample, let us not compare Chelsea market to
Majorca from the Principality during the Civil War. These the Boqueria market: every land wages its own war. I am
lines are rightly famous and effective, even although, when not interested in touristy evocations or forced comparisons:
the flames die, only darkness remains. every capital must have something provincial about it. The
I felt Majorca in Barcelona; we feel it, by the sea. My Mediterranean taverns of New York are in Astoria, Queens,
grandfather – a sailor, who went off to Cuba, as the the Greek neighbourhood par excellence, where I feel at
habanera goes – “commuted” between Majorca and the
© Pérez de Rozas / AFB
peninsula in the Santa Eulàlia schooner. Beautifully
restored, this vessel built in 1918 has been moored at the
Moll de la Fusta for some years now, and has brought the
Magi to Barcelona many a time. At an age when it is possi-
ble, at least once a year, for wishes and dreams come true,
the three kings come from afar, from overseas, until they
reach our coast and alight onto dry land.
Feeling Barcelona from across the sea also conjures up
contradictory feelings. In Majorca, before the arrival there
of the Catalan television channel TV3, I avoided xava
accent like the plague: the slightest hint of a Barcelona
drawl heralded the end of summer, the invariably traumatic
Back to School campaign advertised by El Corte Inglés, of
darkness without flames. Things slowly changed. On the
banks of the River Clyde, in Glasgow, the city of seagulls, I
experienced, for a few months, the pride of being from
Barcelona after the success of the Olympic Games; games in
which I had evidently not competed or even worked as a
volunteer, but which I somehow appropriated, like a medal,
68
BCN AS SEEN FROM...
Barcelona as seen from New York
Plaça Francesc
Magrinyà in the
seafront 
neighbourhood of
Barceloneta.
On the previous
page, the same
square in September
1934, decorated for
the neighbourhood
festivities.
© Albert Armengol
home even although “it’s all Greek to me”. Coney Island have come to New York, so who am I to spoil their fun?
means, etymologically, rabbit warren: while it is not, despite Balearisation, gentrification, globalisation? Travelling and
its name, an actual island, it is certainly close to the sea. looking at Google Maps are not one and the same.
The popular New York beach has a certain touch of the
charm, both vulgar and delicious, of La Barceloneta. There The sea does not separate; it unites
is no topless or – alas – nudist area (and it should be said When I get homesick for Barcelona, and I got used to living
that New York could do with a bit more Mediterranean hedo- with that years ago, I have two options: either Skype my
nism), but among the young people strolling along the sand, family or friends or go and see my friend Mary Ann. Mary
I glimpse Latinos sporting Barça tops, and, as I wander into Ann Newman, a student of Catalan, translator, among
the streets of Brighton Beach, I discover a Russian tavern others, of Josep Carner and Quim Monzó, and author,
whose ambiance and grilled fish are the closest you will get among other things, of her own fantasy of Barcelona and
to Can Ganassa or the Cova Fumada in this neighbourhood. New York in the pages of this magazine (no. 89), feels such
If it is absurd, and the mark of a bad traveller, to look for a great love for Barcelona and Catalan culture, as great as
Barcelona in New York, it should be said, clichés aside, that the ocean that separates them from New York. Apart from
it is sometimes difficult to find New York in New York. The all the people and institutions that work to establish connec-
phenomenon known as gentrification was originally tions between one city and the other, and beside shuttles
supposed to transform run-down neighbourhoods into habit- and government delegations, this woman, honoured with
able zones for the middle and upper classes, but the astro- the Creu de Sant Jordi for services to Catalonia, with her
nomical ascent of housing prices has ended up corrupting eternal student mien, talks to me, from the roof of her house
working-class neighbourhoods and auctioning off the middle in Chelsea, of The Farragut Fund for Catalan Culture in the
and upper class ones to the extraterrestrial classes. Down- U.S., which she created, or the BCN-NYC Urban Bridge, the
town Manhattan is now a city of props. El Raval is a district year of Catalan architecture in New York, also sponsored by
in the throes of destruction. After so much beautification, her foundation; she talks to me about projects and things
Barcelona is running the same risk as New York. I emigrated, to be done. For someone like me, who left his city and coun-
like many others, because my wage could not cope with my try years ago, it is sometimes difficult to understand that
rent. On returning to Barcelona, even on holiday, I do not someone else can feel so attracted to it. Mary Ann
want to see a city whose features are disfigured by umpteen Newman’s generosity reminds us that the sea does not sepa-
face-lifts and silicone, a city that, through aspiring to be a rate, but rather that it unites, and perhaps for that reason
capital and a metropolis, renounces its provincial personal- alone we should live by the sea.
ity; a gentrified Barcelona, not even a Balearised one, where
Barcelona is hard to find. On the way home, on the under-
ground, I encounter a group of Catalan tourists clutching an
open map of the city. One of them asks me in English if they
are headed in the right direction. I respond in English: they
69
© Pere Virgili
Marià Marín i Torné
Co-founder of the Gaudí Research Institute with Pere-Jordi Figuerola and Manuel Medarde
Gaudí: poet of stone,
artistic hedgehog
From the time of his death, Gaudí has been the subject of much debate; this
debate has often been more ideological and political than artistic in nature, while
the majority of the avant-garde have been overtly fascinated by him. This long
journey through his work and his creative personality has included permanent
islands of salvation, surrounded at all times, however, by storms of controversy.
Research based on hundreds of pieces and objects, and thousands of
unpublished documents, make it possible to write a new narrative about Gaudí.
This work is dedicated to anyone who has understood his significance and has kept
his memory alive, but especially to Manuel Medarde, teacher and friend, and to the
anonymous contemporary of Gaudí’s who saw in him a poet of stone.
70
DOSSIER
Gaudí, poet of stone 
Antoni Gaudí in a
The legacy of an portrait from 1878,
when he qualified as
an architect.
artist, inventor
and innovator
New research has revealed a
pioneering Gaudí who was well ahead
of his time, the creator of innovative
work processes, in addition to the
architectural forms that we all now
know. The architect has left us a
legacy that can be applied to a range
of disciplines.
The Diocesan Museum of Barcelona houses the book of
condolence from the death of Gaudí. It is a considerable
tome, documentary evidence of the architect’s renown and
the resonance of his presence. In it we find the names of
political and cultural personages along with countless
unidentified individuals. Of these individuals, who repre-
sent the majority – proof of how Gaudí was loved by the
people – one name in particular caught my attention.
It was nobody. What I mean is that this person was no Times Magazine, said that Barcelona was “the most fantas-
authority, no one well known. Struck by the tragedy and tic city in the world” thanks to the innovative and creative
aware of what the loss meant, this person expressed his nature of the new art in Catalonia, the leading exponent of
grief and admiration on a sheet of paper. The text is beau- which was Gaudí, creator of the Sagrada Família, “a stupen-
tifully written, measured in tone and rather long. The dous building” representing “a harking back to the Gothic”,
author must have given it careful consideration, because with “forms from the animal and vegetable worlds” and
there are no second thoughts or erasures, and the text ends “smooth spires designed in corkscrew form” that “ape the
with a brilliant analogy: “If Verdaguer was the architect of long, slender, tapering lines of the Rhine wine bottle.”
literature, Gaudí was the poet of architecture.” Full of deter- More apparent paradoxes: despite the ups and downs,
mination, the man must have gone to the chapel with his Gaudí’s works have always enjoyed popular appeal, which
own paper, only to find that there was an official book of has considered the forms its own until the economic canni-
condolence. So he attached his text with pins, on the very balisation of tourism took them, in a process of a public
page opposite the signatures of major figures in politics, art expropriation for public use. A continuously accelerating
and society. The book is exhibited with this page open. process of reducing Gaudí to an economic asset, more
The magnitude and power of the collective grief related to “Gaudimania”, merchandising and tourism’s
expressed in writing is impressive. For the authors of the contribution to the GDP than to culture and civic use.
countless letters, telegrams and press articles, a saint, genius L’Hospital de Sant Pau and Park Güell are recent examples,
and patriot had died – the architect of God and the universe, along with the loss of the expiatory and charitable meaning
the Dante of architecture. So clear, so resounding and so of the Sagrada Família. It is a topic worthy of debate.
shared. But the fate of Gaudí quickly fell into a prolonged This long journey of comings and goings, losses and
period of neglect and even contempt. Paradoxically, almost claims, has included permanent islands dedicated to the
three-quarters of a century later, he would become one of salvation, research and preservation of Gaudí’s legacy,
the most original icons of Barcelona and in the history of art. although always surrounded by storms of controversy:
From the time of his death in 1926 until today, Gaudí has — The continuity of the stone, work and desire of the
been the subject of much debate: a debate that has often Sagrada Família. Always resistant to attacks from numer-
been more ideological and political than artistic in nature, ous insults and smear campaigns, thanks to the moral
while the majority of the original avant-garde – as well as the authority bestowed on it by the importance maintained
second and third generation – have been overtly fascinated from the sources and their values  (Ràfols, Matamala, Jujol,
by him. That’s the way it was and has been from Walter Martinell, Puig Boada, Bonet Garí, etc.).
Gropius and Le Corbusier to Miró and Perejaume, crossing — The few individuals such as Garrut and Bassegoda
over elective antipodes such as Tàpies and Dalí at the other who, often from the sidelines, saved and studied pieces,
end of the spectrum, who defended the “organic, terrifying works and documentation, and strove to preserve Gaudí’s
and edible forms, sacred in essence”. A curious case: in 1927, interpretative stone words – very often in contact with the
Herman G. Scheffauer, a journalist from The New York research and efforts of the international avant-garde (from
71
Frei Otto to Collins) – while in Catalonia the topic lay pected twist, has become a seed and a driver for present
dormant. Special mention should be given to the humble yet innovation. We have discovered a Gaudí who was pioneer-
persistent work of the Amics de Gaudí [Friends of Gaudí]. ing, well ahead of his time, creator of innovative work
— A series of intellectuals who, while not moving in the processes, in addition to the new architectural forms that
circles of Gaudí followers, recognised his value and fought we all now know. A creator-cum-inventor-cum-innovator
against scandalous vacuity. This group includes the innova- who, beyond his identity as an architect, and based on his
tive, prophetic and spirited vision of Juan-Eduardo Cirlot. matchless style, brings us a legacy that can be applied to
— And, especially, an anonymous collective who have many disciplines today, from ergonomic design to business
safeguarded both Gaudí’s memory and the material and management.
documentary evidence that, upon being rediscovered, have
revolutionised the understanding of the genius. I would like … Gaudí is complex, very complex
to make special mention of the people at Colònia Güell as Gaudí meandered between architecture and social action,
well as Gaudí’s employees and collaborators, who Manuel wending his way through all areas and paths of art, science
Medarde has come to know, study and love. A master of the and management. Through chemistry, the 3D and high-reso-
scientific research method, Medarde has managed to lution photography, lighting and chromatics for practical and
combine the direct study of Gaudí’s works – done in a multi- symbolic purposes. Through the worlds of film, social coop-
disciplinary way without preconceptions – with the study eratives, education, feminism, Christianity and anarchism.
of sources and documents, while also applying the anthro- Through the corporate and business worlds, where he broke
pological fieldwork to those who knew and worked with the ground by taking the first steps in co-working, co-design,
master. This research method has led him to recover networking and just-in-time production. Through health and
hundreds of pieces and items, and most notably 5,800 safety at work. Through mastery of the craft and the incor-
unpublished documents written by Gaudí himself. poration of design. Through ceramics and woodwork. 
The results of this now erupting research are so alluring Through inventions of whatever he needed and wanted
that we can (re)write an authentic and well-documented and through the admiration for Edison as a model and
story about Gaudí, reaffirming some things, clarifying others guide. Through ecology as an idea and foundation, through
and providing contradictions where necessary. Along with a energy efficiency as a desire and a necessity, and through
Gaudí checked all return to original documentary sources (Ràfols, Matamala, naturalism, recycling and sustainability. Through something
his invoices jointly Puig Boada, etc.), the new knowledge forces us to directly as modern as engineering as a necessary partner for archi-
with his supervisors
and assistants, and re-examine his works from fresh perspectives and position tecture, through constructive physics, geometry, calculus
signed them Gaudí in his rightful place from an academic perspective. and modelling before plans. Through gastronomy, health
personally. This one
is from a supplier of The first step: publish. The second: display. The third: fill and sport in the functions of the architect’s practice.
mosaic tiles and his inexplicable gaps such as the lack of Gaudí academic chairs. Through music and the acoustics of objects and spaces.
signature can be
seen on the bottom But there’s more. We’ve uncovered some aspects of Through liturgy and social use in architectural design.
right-hand side. Gaudí that came as a surprise. The research, in an unex- Through urban planning and landscaping. Through R&D&I
as a work method… 
Gaudí is all of this; he concerned himself with every
detail, studying and working with ad hoc teams, in a master-
ful combination of fixed and flexible teams that were always
interdisciplinary. He applied everything that was appropri-
ate or necessary to his work, and if it didn’t exist he
invented it, whether it was an object, material, technique
or method. With Gaudí, everything is united and makes
sense: there’s no room for improvisation or futility. Work
and thought, human and technical functionality are the
warps and wefts that, if taken away, leave you without a
garment and with a fistful of senseless threads.
It’s like a puzzle: the pieces are seemingly incompre-
hensible and isolated, and it seems like some are surplus.
The key that gives us the overall, clear and defined picture
is the method that Gaudí created. Therein lies the inventive
genius of the master and the only way to understand his
style, which during his time was said to be so strange and
original that it was incomprehensible. Etsuro Sotoo told me
years ago that “Gaudí’s contribution was so immense that it
could not be understood during his time. Maybe in the
twenty-first century…” Let’s see in the following pages.
72
Gaudí, poet of stone 
“The wind destroys
them and
they are never
spoken of again”
The phrase Gaudí used to compare
oak trees – endowed with strength
gained over many years – with reeds
– which grow fast but are extremely
fragile – aptly expresses the artist’s
thinking and spirituality.
One of the most obvious yet fascinating gaps regarding © Pere Virgili
Gaudí is the lack of a precise mapping of his imaginary
world; his physical, intellectual, cultural, social and spiritual original. Hence “the tree that I see from my workshop is my Fragment of the
universe as it relates to his personality and his creativity. In master”. Hence looking to nature to find forms and struc- stained glass window
of the church of the
The Hedgehog and the Fox, Isaiah Berlin said that interest tures, materials and meaning. “Beauty is the splendour of Colònia Güell seen
towards an artist does not lie so much in the formal analy- Truth.” As such, nature – God’s work – is perfect and beau- from the inside.
Gaudí studied glass
sis of his work as in identifying how ideas, attitudes, concep- tiful. Art is understood as personal collaboration with colouring methods
tions, interests, ideals and value systems are assigned. This creation; everything is symbolic in the material sense. This and the orientation
of the openings
is, hence, the perspective that corresponds to Gaudí. is why Gaudí’s work requires contemplation, reflection and extensively in order
Gaudí’s revolutionary and creative power arises from a study. This is why he was devoted to the Sagrada Família: of to use the changes
of sunlight in a
historically controversial triad: he was a great artist (i.e., 48 years of work, he dedicated 44 years to it, 12 exclusively. creative way.
highly personal); he was radical (completely free, on the His “personal mission”, in the words of Josep M. Tarragona.
sidelines of fashion and the avant-garde, despite setting
precedents in some respects), and there was a fundamen- The fascination of the avant-garde
tal spiritual component to his being. Mompou, a composer known for his metallic chord and
“The wind destroys them and they are never spoken of “silent music”, said to those who were in vogue: “Maybe my
again.” This phrase in which Gaudí compared the strength music will be popular when yours is no longer in fashion.” A
of oak trees – endowed with strength gained over many self-made avant-garde artist like Gaudí, with whom he
years – and reeds – which grow fast but are extremely frag- shares parallels worthy of further examination.
ile – aptly expresses the artist’s thought and spirituality, as There are some paradoxical relationships between some
if we were talking about a new Pascal. Gaudí was thus aware avant-garde artists and Gaudí. On the one hand, they find
of the importance of his life and work. He was a hedgehog, him innovative, brilliant and with practically boundless
according to the division of human characters between creative ability. On the other hand, they see him as being
hedgehogs and foxes made by Berlin. That’s why they called too tied to tradition, their craft, nature and religion. Le
him the Dante of architecture, another distinguished hedge- Courbusier admired Gaudí’s concept of space and material
hog. aesthetics. Miró paid tribute to his telluric creativity. Dalí,
Gaudí created bonds of identification between art, soci- more caustic, recovered him for the history of art. Walter
ety, nature, beauty and God. In his words, he was not a Gropius, Mies van der Rohe and Lloyd Wright all sensed his
mutilated man because he didn’t let any of his potential go genius. In the social and spiritual sense of art, he was on a
to waste (body, intelligence and transcendental sense), and par with his contemporaries Kandinsky, Malevich and Van
this inner strength brought out his creative genius and ideas Gogh, and preceded American abstract expressionists, such
about social justice, the working class, culture, nationalism, as Rothko, in the search for the absolute. 
poverty, people, friends. Gaudí was ahead of his time when he theorised about
An analytical spirit capable of synthesis, the result of the use and meaning of straight lines and curves, before
having observed and studied nature; technical mastery; Kandinsky and the Bauhaus. He was also advanced in the
prodigious use of his imagination and original creativity; strict field of modernism: Casa Vicens was finished in 1888,
spirituality as a driver – these are some Gaudí-esque while Casa Tassel by the Belgian Victor Horta, considered to
features that are associated with today’s popular ideas: for be the first modernist house, was finished in 1893. Picasso
Jaspers (1922), as earlier for Kandinsky (Concerning the maintained his silence or reacted aggressively, perhaps
spiritual in art, 1911), artistic practice is the ability to see because Gaudí was the only artist he could not surpass, as
the absolute in finite, material forms, from a perspective of it is rumoured he confessed to Miró, or because Gaudí’s
authenticity. Hence Gaudí’s return to the origins to be trencadís (broken tile) technique preceded cubism...
73
Dossier
© Pere Virgili
The foundations of a new architecture
Nothing new is created without research, taking hyperboloid, hyperbolic paraboloid,
risks and teamwork. Gaudí knew this and became conoid, ellipsoid and helical). Never
used before, they enabled the building
the manager of his artistic project. His attitude was of structures and interiors that were
identical to that of Einstein, Planck and Higgs. larger, higher and more open, without
external or additional supports, which
Recent research on the work of Gaudí and creative partner that made his work makes them lighter, more functional
can be summarised in four points. The physically possible was his friend and symbolic. In addition, these
first indicates that Gaudí’s aim was to Eusebi Güell. surfaces provide greater mechanical
create a new kind of architecture; this Nothing new is created without stability, require less material and can
is what made him original and revolu- research, taking risks and teamwork. be built faster. Hence, Gaudí is consid-
At the top, the four tionary, and is the reason that after a Gaudí new this and became the ered the father of buildings based on
columns which hundred years it serves as a source of manager of this project. “Should we call lightweight structures, typical of sports
support the ceiling of
the crypt of the inspiration for today’s architecture and you a genius or a madman?” asked the halls, conference halls, train stations
Colònia Güell and engineering. Second, the research president of the tribunal at the School and any buildings designed to accom-
symbolise the four
evangelists, are establishes that what he had learned of Architecture to a young Gaudí, who modate large numbers of people.
made with basalt was of no use to him: he had to invent said: “There is no reason not to try Gaudí created functional forms from
pieces from everything from methods and processes something new just because no one has based on geometry (“I calculate every-
Castellfollit de la
Roca combined with to equipment. His workshop was a labo- tried it before.” The same idea and the thing, I’m a geometer,” he said); such as
lead. Gaudí always ratory where innovation and inventions same attitude as Einstein, Planck and inclined and double-twist columns, or
used local materials
or materials from were born. Third, he could not achieve Higgs. Let’s have a look at some of his intersecting combinations that are both
nearby areas, which his goals by himself; he needed a team, main contributions. functional and decorative. Structure,
is now a popular
concept. The crypt an interdisciplinary focus, and thus form and function merge. Geometric
was the first came up with the modern idea of Father of light structures ratios describe and parameterise these
construction to make
use of parabolic managing mixed teams. Finally, the Gaudí introduced the constructive use structures: Jordi Bonet, chief architect
structure resistance. research concludes that the investment of twisted ruled surfaces (paraboloid, of Sagrada Família for many years, says,
74
Gaudí, poet of stone 
“If you carefully examine the trajectory ments from Gaudí that outline both the — The invention of trichromy.
of the ideas and geometry and struc- cost and planning of the work. The Combining data from astronomical
tural forms Gaudí used, you almost example: almost half a century before observations, annual sunshine amounts
undoubtedly reach the same solutions the Japanese invented “just-in-time” and optical physics, Gaudí obtained
that Gaudí had already determined, or and it was taught in business schools, natural light with multiple shades by
the ones he surely would have come up Gaudí applied this technique to the layering three glass plates treated with
with.” Starting with curves, Gaudí management of orders, warehouse primary colours. He covered the glass
moves towards rationalism and contem- stock and building processes, with the with stencils that left some areas open
porary architecture, which finds reason- aim of achieving efficiency in the work and others protected, and poured on
ing for solutions there. and financial effectiveness. Everything liquid hydrofluoric acid, which dimin-
Previously unheard of construction was well-planned and documented. ished the tone of the colour in open
processes and materials, such as devis- Gaudí’s method made it possible to areas, until he reached the desired
ing safer and more efficient scaffolding invent the required technology, tools degree. The bell shape of the windows
systems that were easy to assemble, and materials, if they did not already made it possible to capture the desired
with less material and that were also exist, just as companies committed to amount of light. He thus achieved the
recyclable, as the planks made of differ- R&D&I do nowadays. And when some- effects of colour, luminosity and rever-
ent kinds of wood were reused for the thing already exists, it gets reused. beration that he wanted for each place
construction of doors, frames etc. Build- Some examples include: and each time of the day. For Gaudí,
ing a structure starting with the façade — The polyfunicular model as a light and colour were key elements in
or without load-bearing walls, anticipat- system to represent and calculate the giving architecture a symbolic value of
ing modular and diaphanous architec- force loads of a building in a structural life and beauty.
ture. The invention of trencadís, an way, to scale and in three dimensions, — Recycling. Gaudí spent when
ingenious technique for covering curved before plans are drafted, as do many of spending was called for and saved when
walls; durable, washable, made from today’s architectural firms. It was a saving was required. He used a chair leg
recycled materials, serving as both precursor to Autocad, which combined to replace a broken handle, while also
decoration and covering: ceramic and with high-resolution photos obtained by ordering light bulbs to be sent from the
glass pointillism transferred to exterior manipulating the chemical formula of United States and Kern precision
walls. All of these techniques are contri- the flash, which when implemented in a compasses from Switzerland. He was an
butions to the new architecture. viewer rendered a three-dimensional amazing teacher of recycling, a radical
Gaudí shared the spirit of his image and enabled, for example, the precursor of Arte Povera. He recycled
modernist colleagues in the use of new urban impact of a building to be seen whenever there was an operational,
techniques and materials such as rein- before it was built. practical and, furthermore, artistic
forced concrete, ironwork and electric- At Moscow Polytechnic, they reason for reuse. Thus, he collected
ity. He took them a step further thanks explain that it is difficult to understand refuse from tile makers and foundries
to his creative research and to the appli- that Gaudí, using only models, was able for the ductile, light and thermal walls
cation of new ruled surfaces, in a fusion to perform the same calculations that of the Colònia Güell church; wood from
of structure, beauty and functionality, are now done on supercomputers. loom crates and steel bands from cotton
in an aesthetic line that would later be Moreover, Arnold Walz studied Gaudí bales from a nearby factory – an
defended by Le Corbusier. He thus when developing 3D geometry authentic local product, with near zero
became a pioneer of expressionism, processes for architectural design. transport costs – to make benches that
brutalism and architecture that is
organic, efficient and makes use of © Pere Virgili
recyclable materials.
Work method
Gaudí’s work method is what today we
would call co-working and co-design. In
other words, working in multidiscipli-
nary teams, based on research and
innovation, both in terms of systems as
well as structures, materials and ways
of working, with a clear commitment to
Model to scale 1:25
science. For its time, this was some- of the church of the
thing extraordinary. Colonia Güell, which
Gaudí never
Gaudí rejected improvisation finished, produced
outright, calling himself a “meticulous by the Chair of the
History of 
bugger”. Simultaneously architect, Construction and
artist and manager, he took on the plan- Architectural
Heritage of 
ning, building and business aspects of Innsbruck
his work. The proof: thousands of docu- University.
75
Dossier
Antoni Gaudí Vicens Vilarrubias
Sketch by Gaudí for were beautiful and mechanically ultra- ters – and work on it scientifically. To the ideal of beauty, defined as the
the initial studies for
the design of the resistant, both owing to their materials our knowledge, Gaudí is the first to radiance of the truth. Hence the use of
church of the and because the lower section was use/create a laboratory for testing mate- local materials, the widespread use of
Colònia Güell. On parabolic (perhaps the first place where rials, which he did at the Industrial recycled materials and even refuse, the
the right, inverted
polifunicular model – this form was tried). Very economical at University of Catalonia. integration with or reference to nature
based on ropes or the time, today it is valued at €370,000 Each material – such as the 47 types (the crypt in the forest or tree
chains – in the same
church, a system for at auction. of wood we have identified at Colònia columns), the human scale or of the
calculating forces Güell – was studied and chosen based environment (the height of the Sagrada
which inaugurated
Gaudi’s architectural Collaborators and apprentices on ductility, resistance, functionality, Família, below the highest point of
revolution. Gaudí had no disciples, but he did have use, beauty and position. Montjuïc) and symbology (in the classi-
colleagues and apprentices. That’s why cal, historical or popular tradition). 
he did not create a school. He worked Purpose, mission and context The most beautiful example is
with a team to invent, not to copy. He Gaudí’s intended objective was to make perhaps represented by the leaning
wanted the best of each trade for each a rational kind of art, at the service of basalt columns from the crypt at Colò-
job. the people (which is why he said that to nia Güell. Pere Viñas, the apprentice,
Work was collaborative and Gaudí create a work, first comes love and then confessed to him: “I don’t like them.
repeated that it was necessary to listen technique). An art, therefore, that is They are rough, cracked and I don’t
and ask those who knew the most, star- both functional and imbued with life, understand them.” Gaudí was pleased
ting with the mason and carpenter at full of colour and movement, inspired by the interest and explained the struc-
each site. He must have been history’s by solutions, shapes and colours drawn tural function of the leaning column –
first co-architect. “If I have an idea,” he from nature, that is perfect and from like someone who leans on a cane – and
said, “Jujol [architect, designer and which the values of beauty, humanisa- read him a passage from Exodus where
artist Josep Maria Jujol] or Cudós [artist tion, efficiency, ergonomics, usability Moses asks God not to curse the stone
Tomás Cudós] will be able to find the and recycling derive. by working it to make him a temple. We
right colour.” If you look at Park Güell, Two curious examples: a seat tailo- would not know all this, or we would
you’ll only find one signature, and it’s red to a woman’s buttocks, who sat on engage in speculation, if Manuel
not that of Gaudí. soft plaster to create the mould, and the Medarde had not done anthropological
Beyond. If you had to invent a way design of the box where a cord runs research and found Gaudí’s workers
to get coloured light from sunshine – through four cylinders to make a rattle and their descendants, uncovering a
and stained glass artist Louis Comfort turn, which he made thinking of a left- hidden treasure: the diary of one of his
Tiffany had failed here – you’d have to handed bell ringer. What could be more apprentices, explaining in detail the
find specialists from outside the buil- ergonomic? daily life of the master, how he thought,
ding trade – physicists, astronomers, Symbolism and beauty are his worked and why he did what he did.
opticians, chemists, musicians, dynami- mission. Creating works that achieve Exciting.
76
Gaudí, poet of stone 
His art integrated in an absolute the school for the workers’ children, mandatory. He offered advice on walk-
manner tradition, the current trend and that humble building made of bricks ing and getting sun, diet and instruc-
inventiveness of the avant-garde, Catalan that outlined the conoids that amazed tions from Abbot Kneipp, and he A corridor which
national consciousness, social concern Le Corbusier. At the Colònia, the encouraged workers to play sport (thus goes through the
entire lower part of
and religious yearning. A case that factory, houses, school, the  cultural one of the facilities at the Colònia was... the crypt of the 
summarises this: the use of the flat brick centre, etc. – everything that was a football pitch). Colònia Güell, built
in the shape of a
vault. Inherited from popular tradition, in essential – came first. And after Gaudí hyperbolic
it Gaudí saw extraordinary functional had made houses of men, he designed Air, water, light, colour, sound paraboloid, which
Gaudí created as a
possibilities (larger spaces, daylight the house of God, the work that would It is relatively easy for an architect to resonance box for
openings, etc.) in combination with the open the door to new architecture, built endow a building with natural light. It the organ and which
also contributes to
ruled surfaces he invented. Artists are when he was in no hurry or under no was even easier for him, as he applied the climatisation of
individuals who can take what is around pressure and could be the consummate the ruled surfaces. Now, how can life the building. At the
foot of the page,
them and turn it into something new. artist. and movement be given to a building, bars made with
From the New York architecture of Guas- Bear this in mind: the revolution in which by definition is static and heavy? pieces repurposed
from textile 
tavino to Otto’s Olympiastadion in the history of architecture, which began Gaudí recreated nature because nature machinery from the
Munich and Candela’s Sports Palace in with this avant la lettre calculator that is movement, the expression of life. He Colònia Güell.
Mexico, right up to Isozaki’s modern is the polyfunicular model, was built
© Pere Virgili
Convention Centre in Qatar, the ruled with a never-before seen team: a mason,
surfaces, with trees and in the Catalan a teenage apprentice and an engineer.
tradition, are traceable, identifiable and This will be helpful in discovering how
obvious. Isozaki believes that Gaudí’s to do calculations that had never been
embrace of the modern broke the formal done before (the architect-engineer
limits of known architecture. team is common today, but we have no
evidence of it before Gaudí); the other
A place for research person will be an effective apprentice
All of Gaudí’s research was done in the and, because of his age, a polite trou-
Colònia Güell workshop, and later in the blemaker who will ask about what is so
Sagrada Família workshop. A real labo- new and strange when nobody else
ratory mimicking Edison’s Black Maria would dare to do so. And the mason
studio; a wonderful place where Güell because he holds in his hands all the
said he was delighted with everything construction traditions that work well,
Gaudí did regardless of what he did, due to the passing on of experience,.
how long it took or the cost. The dream
of every artist. The Colònia was, in Health, hygiene and safety
Gaudí words, the place for research and I was not very surprised that those most
innovation, for trying out everything interested in the findings of the
you could imagine: “Without having research were businessmen and profes-
carried out the tests I did at the Colò- sionals, even more than historians and
nia, I would have never dared to apply it architects. They asked me to give a talk.
to Sagrada Família.” There he engi- When I finished, a man approached me
neered the bulk of his revolutionary and asked if I knew who he was and
innovations, from design to the what he did. I said no. “I work in the
constructed reality: the polyfunicular area of ISO quality and hygiene certifi-
model, the leaning pillar that follows the cates at work, and you’ve just said that
direction of thrust, the tree structure, Gaudí did the same job as me!” Yes,
the wall surface folded in parabolic Gaudí established safety, quality and
shapes... hygiene standards when they were not
Colònia Güell is also atypical, a very important. And he was harsh if
triple model of artistic, architectural standards were not met.
and scientific revolution and technical- A few examples: Gaudí made the
industrial innovation, social and cultural women working in the Colònia textile
revolution (education expert Xavier mill work sitting down, not standing up,
Melgarejo wrote: “I was seeking a model to prevent spinal column injuries. He
of educational success in Finland, and also had them wear hair nets to keep
in the end I’ve had it right here all along, their hair from getting caught in the
and for the past 100 years.”) machines, a common workplace acci-
The goals are always, first of all, dent. In construction, Gaudí watered
practical and social: for Sagrada the ground to avoid having people
Família, because the client was not in a breathe in dust, and scheduled breaks
hurry, the first thing that was built was to eat and made cleaning yourself
77
Dossier
The crypt of the
Colònia Güell under
construction in the
year 1910. The The Colònia
architect invented a
cheap, efficient and Güell is the star
easy-to-assemble
scaffolding system, of the Gaudí 1st
based on the 
recycling of World Congress
materials.
The Gaudí 1st World Congress,
organised by the Gaudí Research
Institute with the collaboration of
the University of Barcelona (UB), is
to be held from 6-10 October 2014
with the aim of sharing research as
well as industrial and creative appli-
cations.
As the first in a series of confe-
rences, this one will focus on the
Colònia Güell as the seed of Gaudí’s
Vicens Vilarrubias creativity, the place where he insta-
lled the laboratory in which a new
achieved it through a combination of are belfries with enormous tubular bells, architecture based on a revolutio-
materials and their irregularities, shapes he had previously tested in minia- nary method of work and creation of
through the orientation of the building, ture, in a Wagner opera at the Liceu. And new forms was born. 
curved shapes, the optical treatment of from the largest to the smallest: the rattle Although the symposium focuses
colour and natural integration, etc.: his (wooden percussion wheel) at Colonia on the Colònia Güell, this is not the
buildings become changeable, and Güell is a marvel in choice of wood for sole subject matter. Other activities
sometimes volatile, to erase the cons- producing sonic scales, while also being include the presentation of the
tructive limits when light and colour a symbol of factories as it mimics the English translation of philosopher
changes shape the spaces. sound of looms operating. Carles Rius Santamaria’s work
More constructive physics: through Gaudí i la quinta potència. La filo-
his choice of materials, in the ventila- Business and social innovation sofia d’un art, published in 2011 by
tion systems (such as those provided by Artistic, technical and process innova- UB and the Barcelona City Council.
false columns that are actually chim- tion are inalienable assets of the Güell This first edition honouring the
neys, which, due to a Venturi effect, Gaudí binomial. Colònia Güell will have the participa-
suck in and refresh the air, forming a Güell, the patron-businessman, and tion of Arata Isozaki, Rainer Graefe,
sort of natural air conditioning with no Gaudí, the politician-creator, estab- Jos Tomlow, Arnold Walz, Manuel
energy cost) and drainage (pits, lished a relationship of mutual influ- Medarde, Jan Molema, Etsuro Sotoo,
elevated floors, ventilation tunnels, ence. In other words, a genuine Carlos Flores, Tokukoshi Torii, Anto-
water collection systems that were used co-working situation that provided nio Sama, Leonid Demyanov, Arnau
for irrigation, etc.), Gaudí was able to artistic challenges, business opportuni- Puig, Ferran Adrià and others. The
regulate temperature variations and the ties, as well as civic, national, social and riveting challenge: to transform
level of humidity between indoors and worker engagement, based on innova- Barcelona into the research and
outdoors (just imagine the savings on tion and design. innovation capital of the master with
heating that enables). This combination This unusual way of working, the most World Heritage sites under
of ventilation, drainage, natural lighting combining business, social needs and his belt.
and the choice of materials forms a real innovation in order to create something
system of ecological sustainability and radically new, did not become an artis-
energy efficiency. tic, political or economic pillar, but
Thanks to the study of physics instead remained on the sidelines, in an
applied to construction, the use of natu- industrial village that was a social model
ral forces complements Edison’s and unique for its design. Consider,
research on electricity, when this was in then, creation and industry – in close
the midst of commercial expansion. proximity and interconnected – as
Examples that open up horizons: Gaudí complementary factors of growth. 
designed a cinema, taking into account
lighting and the transmission of sound
and live music (none of Gaudí’s buildings
echo). In terms of acoustics and music,
the most spectacular thing to point out is
that the towers of the Sagrada Família
78
Books
Marc Grèbol Gervasi neighbourhood within the Enric Vila Delclòs
specific historical context in which
When the certain land and property developers The organic city
patricians belonging to the ostentatious bour-
discovered geoisie of the time set out to urbanise
the city against the backdrop of the
Collserola Cerdà Plan. The municipality of Sant
Gervasi, at that time a cluster of vine-
yards and chapels nestling amid a
bucolic setting, was the site chosen by
the well-to-do for their second homes,
and quickly became a springboard for
the rediscovery of the hills of Collserola. 
It was by no means an easy process.
Initial controversies surrounding the
development model to be implemented
were compounded by the difficulties
encountered by the entrepreneur The Self-Sufficient City
Salvador Andreu in convincing the Author: Vicente Guallart
patricians of Barcelona to buy land that Actar Publishers
L’avinguda secreta. Un llegat at that time was totally isolated, and in New York, 2014
h istòric al peu del Tibidabo mediating in disputes about how to 262 pages
[The Secret Avenue. A historical exploit a thitherto undeveloped natural
legacy at the foot of Tibidabo] terrain. The book reviews the plans and We have had to swallow arguments on
Authors: Glòria Soler and Eugènia the newspaper reports that accompa- Barcelona that are so convoluted that
Vidal nied the development of the work, and still today, forty years after Franco’s
Barcelona City Council how the civil and political stakeholders death, I am surprised to read a book
Barcelona, 2014 eventually turned the development of that speaks passionately about the city’s
155 pages an avenue into a symbol of the meta- future without insulting my intelligence.
morphosis not only of the city of It is common knowledge that since the
The Mediterranean Sea and the moun- Barcelona, but also of the mindset of 17th century – with the exception of a
tain of Montjuïc have been part of the the inhabitants of the Barcelona of the fifty year period before the Spanish
collective imagery of Barcelona’s inhab- early twentieth century. Civil War – Barcelona has been pushed
itants for centuries, but the hills of Avinguda Tibidabo soon became aside to make way for Madrid, forsaking
Collserola, fronted by the majestic peak one of the epicentres of the recre- its history, culture and ambitions to be a
of Tibidabo, did not become so iconic ational, festive and cultural activity of leading light in the Mediterranean.
until the last third of the 19th Century, the Catalan bourgeoisie. The legendary The Self-Sufficient City is a trea-
when the Cerdà Plan and the upper- Hotel Metròpoli, of which some period tise written in a style well-versed in
middle class began to nudge the city pictures are included, was perhaps the marketing, and with a hint of share-
outwards towards its natural limits, symbol of all that life, although it was holder interest that at times evokes
turning the neighbourhood of Sant not the only reference point. Different memories of the times of socialist
Gervasi into the main thoroughfare to promoters organised car races and set cosmopolitan splendour. The book is
reach the mountain. up concert halls and music academies full of ideas though, and statements
L’avinguda secreta. Un llegat there, reflecting the artistic and sport- that might be considered grandiose or
històric al peu del Tibidabo is a jour- ing entrepreneurial spirit of the first few vague are relegated to the background.
ney along the avenue that connects decades of the century. Moreover, the While Vicente Guallart does not give
Carrer de Balmes with Tibidabo. The maintenance of the Empar de Santa centre stage to the geopolitical issues
old residential homes of Barcelona’s Llúcia home for the blind was one of the that are decisive in the development of
most opulent that line Avinguda Tibid- main social activities carried out by a every major city, neither does he avoid
abo are now houses of great architec- board of “meritorious ladies”. They are them. This allows him to use Barcelona
tural value, solemnly standing up to but token examples of the myriad vicis- as the focal point of a slightly specula-
modernity in the midst of a cosmopol- situdes to be discovered in this book, a tive, but very solid and cosmopolitan
itan city. Glòria Soler and Eugènia must-read for lovers of the city and of discussion.
Vidal present a mosaic packed with the history of an oft-forgotten era. According to Guallart, globalisation
illustrations, documentary research will force humanity to surpass the
and everyday stories that whisk us off current model of the modern metropo-
to an era and a Barcelona that have lis. The book insists that if we continue
been left behind. to build cities following past blueprints,
The authors make the most of the a global collapse awaits since humanity
first part of the book to place the Sant will not have the necessary resources to
79
BOOKS
Books
complete the urbanisation process in Albert Mestres Modernisme: its impact on the art of
which it is immersed. Guallart believes everyday objects, from furniture design
that just as technology has traditionally An indispensable to the production of stained glass,
distanced urban life from nature, it surprise fabrics, prints and trinkets. Everything,
should now extend the proverbial olive in short, that filled the interiors of those
branch through more efficient methods wonderful and exuberant structures.
of production and consumption. Missing, however, was a book
The book reminds us that the cities confirming what we already suspected:
of today are still products of the hopes that, in addition to the great monu-
mankind pinned on machinery in ments of Modernisme that we know
centuries past. Proof of this is found in inside and out, many buildings in
the cities that spring up like mushrooms Barcelona and throughout Catalonia
across Asia. As soon as the works finish, and Mallorca – which we pass by during
many such cities already appear old our daily routines without given them
because they cling to political and anything more than the modest admira-
economic models that are obsolete, tion brought about by the façades –
having been surpassed by technology harbour real treasures in their interiors.
and 20th century experience. Look A book like this opens the doors to
carefully – says Guallart – and you will Joies del modernisme català. spaces that continue to be largely
see that many Asian cities have neigh- Espais interiors [Jewels of Catalan inhabited by families, and are therefore
bourhoods reminiscent of those built in Modernism. Interior Spaces] not accessible to the public, and where
Europe after World War II, uniform and Edited by Francesc Fontbona, with the wonders of Modernisme are
lacking in identity, but with buildings photographs by Consuelo Bancells revealed, sometimes less lavish, but
more than thirty storeys high. Barcelona City Council equally valuable.
Guallart says that it is the job of and Enciclopèdia Catalana In 2011, Francis Fontbona edited a
Western capitals to correct this trend. Barcelona, 2014 volume from the same publisher enti-
The artificial consumer city, separated 417 pages tled Les joies del modernisme [The
from nature by an inhumane cultural Jewels of Modernisme], featuring a
and economic wall, should evolve to a A wealth of literature already exists on considerable number of buildings.
city model that is more organic and Modernisme, an aesthetic and a move- However, it was necessary to go a step
ecological, and also more democratic. ment that was, remember, virtually rele- further and explore not only these
The author asserts that if technology is gated for fifty years. Following the buildings, but also others that are not so
revolutionising our ways of living and publication of some initial monographs significant but contain notable
working, sooner or later it will also revo- that are now classics, such as the one modernist areas. That is precisely what
lutionise the organisation of our cities. by Cirici Pellicer from 1951, a series of this new book accomplishes, which is
Guallart is deeply understanding of the partial exhibitions promoted by muse- edited by Fontbona himself and magnif-
relationship between productive ums in Barcelona and Catalonia in the icently designed and photographed by
culture, urban culture and political 70s and 80s enabled Modernisme to be Consol Bancells, an art historian at the
culture, and it is via this relationship studied as a global movement in the University of Barcelona.
that he endeavours to propose a future early 90s. This period saw the publica- The book, featuring an introduction
in which cities have an almost redemp- tion of the exhaustive volumes El by Fontbona, is organised as a series of
tive role for humanity. modernisme (1991), a catalogue on “visits” to 85 buildings. Each visit is
Without saying it in so many words the major exhibition of the same name represented as a photo essay together
– the tone of the book differs – Guallart at the Barcelona Museum of Modern with a brief descriptive study by a
seems convinced that globalisation will Art, and El Quadrat d’Or. Centre de la specialist. Also included are data such
empower the civil ideas etched into Barcelona modernista [The Golden as the building’s location, year of
Barcelona’s history. In the urban plan- Square. The Centre of Modernist construction, architect and developer,
ning of the city’s Chief Architect, there Barcelona] (1990), by the tireless as well as the space’s current use, a
are resonances of a certain Gaudí-like Albert Garcia Espuche, that included a brief historical overview, and descrip-
naturalism. When he says that the chal- systematic catalogue of spec sheets for tions of the structure’s exterior and
lenge for cities in the 21st century is 150 buildings. interior.
becoming productive again, it seems to Since then there have been many This is therefore a book that is full
me that he is saying that cities must be more studies on Modernisme, as well as of surprises and new information for
rethought to recapture some of the a range of books exploring it from a non-specialists. Moreover, its scientific
mediaeval urban traditions cast aside by photographic perspective. Meanwhile, and editorial rigour make it not only
the French Revolution, the Industrial the Museum of Decorative Arts in ideal for those who love the beauty
Revolution, and, of course, by the inva- Barcelona and the Association for the created by the Modernisme movement,
sion of Barcelona in 1714. Study of Furniture have also been but also a kind of documentary cata-
promoting works on one of the most logue of great use to scholars and custo-
prominent but least studied aspects of dians of our heritage.
80
© Pep Montserrat
Joan Carreras
Writer. City of Barcelona Award 2013 I was born in Gràcia, in a hospital that no longer exists.
I lived in Gràcia for so many years that all the years began
Melancholy of the 39 to seem one and the same. Until they no longer were.
And now that I live in one of Barcelona’s best neigh-
bourhoods – I seem to have fallen into the trap once again
In February, Joan Carreras was awarded the City of – I still have the idea that I am from Gràcia and always will
Barcelona Award in Catalan Literature for Cafè Barce- be. I’m from a neighbourhood where we had to catch the
lona, a novel about a native who has exiled himself in No. 39 bus to go to the beach.
Holland and returns to observe his city and neighbour- It is when you grow up – it is then, yes; it’s always been
hood from a distance. Carreras uses his protagonist as that way – that you assimilate the conviction and call it
a vehicle for expressing his vision of today’s Gràcia “undisputed fact”, until the day comes when you no longer
district. need to think. You are not even convinced. You just know:
Gràcia is the best neighbourhood in Barcelona.
The protagonist of Cafè Barcelona returns to his city follow- It doesn’t matter that there are still cobbled streets, or
ing an absence of many years, and immediately finds that that parking bollards have been put up. As long as the idea
“Gràcia has also changed”. His first surprise comes whilst still remains, Gràcia will not change. Because Gràcia is a
exiting Fontana metro station when he sees that Carrer twisted idea: the natural assumption that some places are
d’Astúries had been turned into a pedestrian street. better than others, and that one is better than all the rest.
He is right. The neighbourhood has changed. The city Self-injected with a syringe.
has changed. The Carrer d’Astúries I knew was no better You should understand us. We need this idea. We would
than the one that is there now. Nor are the streets I walked miss it so much. Especially after having moved away from
with friends and family better than the actual streets where Gràcia. Because we have nothing left but vague memories of
today’s Gràcia residents live. streets that are no longer as they once were, and the only
Still, the changes have a saddening effect on us until we thing that can save us from the desolation of that is this
understand them. To overcome this melancholy, we amuse twisted idea.
ourselves with the belief that we come from a unique place, This distortion is the constant in a neighbourhood that
different from all the rest, the best. has only changed because we have grown older, believe it or
Those of us who hail from Gràcia have always known not. That was easy to understand.
that when we say we are from the best neighbourhood in I don’t have to think about it. I don’t need to convince
Barcelona, we do so not out of arrogance but out of convic- myself. Now I know.
tion, even if it’s an arrogant conviction. That’s why I’ve decided to die in Gràcia.
We do not base these ideas on reason, or even feelings. This morning. At eight o’clock on the dot.
Reason would tell us that no neighbourhood is the best, I’m planning to rise from the dead half an hour later,
because the term is as empty as a faded memory. Our feel- near the beach, in one of Barcelona’s best neighbourhoods.
ings would confuse the nature of our belief, which is placid, Its inhabitants call it Badalona. Many there have injected
almost unconscious – I said almost – and nearly impossible themselves with the same sense of pride that Gràcia resi-
to cure. The idea that supports this ridiculous vice – which dents have. Such similarities could be a source of conflict,
those of us from Gràcia feel compelled to repeat like a but they have the advantage of living a stone’s throw from
parrot – is not imitated, but learned. It is not taught, but the sea. And that’s better than catching the No. 39 bus.
inoculated.
81
THE STORY
Bernat Puigtobella
Una conversación
con Neil A. Gershenfeld
y Vicente Guallart
Pensamiento global,
fabricación local
Cada vez más personas viven en las
ciudades y están más conectadas, pero
solo las sociedades productivas podrán
decidir su futuro. En Barcelona se ha
iniciado un plan para poner la
tecnología al alcance de todos y
permitir a la comunidad trabajar unida.
Fotos: Pere Virgili
Neil A. Gershenfeld es profesor del Instituto Tecnológico de ámbito de la fabricación. En una etapa inicial habríamos
Massachusetts (MIT) y director del Center for Bits and tenido las grandes máquinas y las fábricas, y ahora estaría-
Atoms (CBA) del mismo instituto, un laboratorio asociado mos en la era equivalente a la del miniordenador. Los fab
al MIT Media Lab. Sus trabajos de investigación se centran labs funcionan como los miniordenadores; y fue justamente
principalmente en estudios interdisciplinarios relacionados en el momento histórico de los miniordenadores cuando se
con la física y la informática, en campos como la computa- inventó internet.
ción cuántica, la nanotecnología y la fabricación personal. Actualmente los fab labs ya trabajan con máquinas que
Gershenfeld es uno de los más destacados defensores de fabrican máquinas, es decir, son fab labs que fabrican fab
esta noción de fabricación personal y ha sido fuente de labs –lo que correspondería a la etapa de los hobby compu-
inspiración para muchos científicos e ingenieros implicados ters. La investigación que estamos llevando a cabo desem-
en fab labs (laboratorios de fabricación a pequeña escala) bocará en el fabricante personal, pero esto, una máquina
de todo el mundo. Vicente Guallart, por su parte, es arqui- que pueda fabricar cualquier cosa, todavía está en fase de
tecto jefe del Ayuntamiento barcelonés y fundador de la red experimentación. No obstante, la historia nos enseña que
local de fab labs, así como autor de La ciudad autosufi- no hubo que esperar veinte años desde la invención del PC
ciente (RBA, 2012), un esclarecedor ensayo sobre el futuro para empezar a usar internet. Por lo tanto, la revolución ya
de las urbes, que reseñamos en la sección de libros de esta la tenemos aquí. Nos quedan todavía muchos años de traba-
misma revista. Hemos tenido ocasión de entrevistarles jar sobre esta tecnología, pero la revolución ya ha llegado.
durante la décima Conferencia Internacional de Fab Labs y
el Fab Festival, celebrados en Barcelona. Sr. Guallart, en su ensayo La ciudad autosuficiente usted
hace una afirmación sorprendente: “Internet ha cambiado
Sr. Gershenfeld, usted afirma que la revolución digital aún nuestras vidas, pero no nuestras ciudades”. ¿Cómo
no ha llegado al mundo físico. Actualmente se está cambiará la revolución digital nuestro modo de vida?
pasando de programar bits a programar átomos. Hemos Vicente Guallart: La arquitectura de las ciudades es lo
alcanzado la primera etapa de la revolución digital, pero último que cambia cuando una sociedad sufre una transfor-
todavía nos queda pasar a otro nivel. ¿En qué punto nos mación como la que estamos viviendo ahora. Por lo gene-
hallamos ahora? ral, construimos nuestra idea de la sociedad en base a las
Neil A. Gershenfeld: Existe una analogía histórica muy tecnologías con las que contamos en un momento y un lugar
precisa que nos muestra dónde nos encontramos en estos determinados. En el siglo XXI estamos todos conectados
momentos. La evolución de los ordenadores comenzó con globalmente y, gracias a internet, tenemos acceso a todo
los grandes ordenadores centrales; en una segunda etapa tipo de información generada en cualquier lugar del mundo,
se desarrollaron los miniordenadores; luego llegó el hobby lo cual nos permitirá fabricar nuestros propios productos
computer y, por último, el ordenador personal. Esta es la de forma autosuficiente. Aún no hemos llegado a ese punto,
historia de la comunicación digital y de la informática. Ahora y solo seremos capaces de producir a escala local si esta-
estamos reproduciendo los pasos de esta historia en el mos conectados a escala global. Sentimos que se perfila un
82
ENTREVISTA
gran cambio en el horizonte, pero todavía no se ha materia-
lizado. Nos damos cuenta de que vivimos de modo diferente Neil A. Gershenfeld,
profesor del Instituto
y de que usamos la tecnología de una forma innovadora, Tecnológico de
pero el modo en que las ciudades conciben la idea de las Massachusetts (MIT)
y director del Center
fabricaciones y el sistema de producir los alimentos y de for Bits and Atoms.
reciclar los materiales apuntan a un cambio mayor, por lo En la página 
anterior, Vicente
que estamos a la espera de que lleguen las tecnologías Guallart, arquitecto
transformadoras. Sabemos que la forma de desenvolvernos jefe del 
Ayuntamiento y
y producir energía va a cambiar en un futuro próximo. fundador de la red
N.G.: Hoy en día nuestras ciudades importan bienes y barcelonesa de fab
producen basura que solo podemos reciclar en parte. Segui- labs.
mos inmersos en el modelo PITO (Product In, Trash Out:
traemos productos, sacamos basura), pero estamos avan-
zando hacia un nuevo modelo en que el flujo de información
será la clave. El modelo DIDO (Data In, Data Out: entrada
de datos, salida de datos) permitirá que la información fluya
para que la producción pueda ser local. Si reducimos el flujo
de materia, se incrementará el flujo de información. 
¿Y cómo se va a producir ese cambio?
V.G.: En un futuro próximo, todas las casas y los negocios de
la ciudad deberán estar conectados a internet. La nueva
ciudad tendría que ser una metrópolis de barrios, donde
todo el mundo pudiera ir andando al trabajo o a la panade-
ría, la piscina o el fab lab. Barcelona está llevando a cabo un
plan para contar con un fab lab en cada distrito y crear una
red pública que ponga la tecnología al alcance de todos. cuenta de que si no éramos capaces de trabajar en colabo-
ración con otras personas, nunca seríamos capaces de
Se ha dicho que el primer fab lab del MIT surgió casi de producir nada y nos limitaríamos a ser consumidores. Crea-
modo accidental. ¿Cómo fue? mos un laboratorio, y el Máster en Arquitectura Avanzada
N.G.: La respuesta es muy simple. Recibimos una gran surgió cuando pudimos trabajar con Neil para crear juntos
subvención de la Fundación Nacional de Ciencia; para justi- el proyecto Media House. La idea de un fab lab es que haya
ficarla nos pidieron que les mostráramos el impacto social una comunidad con la que se compartan ideas y soluciones
de la investigación y con este fin creamos un laboratorio, a partir del mismo tipo de tecnología, y desde ese punto de
que no ha dejado de crecer en los últimos diez años. Barce- vista estamos tratando de aprender todo lo posible del MIT.
lona ha sido uno de los primeros y más importantes labora- Procedemos de la tradición cisterciense, que surge en la
torios de este proceso, ya que la ciudad tiene una fantástica Edad Media cuando los monasterios se copiaban unos a
historia de diseño y un 50% de desempleo juvenil. Aquí otros. Decidimos copiarnos a nosotros mismos en otros
coexisten una gran base de conocimientos y una economía laboratorios, aquí en Barcelona y también en Lima o en Adís
rota, y lo que está sucediendo en los fab labs de Barcelona Abeba, y así nos convertimos en una especie de socios
y en este encuentro internacional es auténticamente rele- proactivos de la Fab Academy para posibilitar la revolución. 
vante, porque de hecho se está creando una nueva econo-
mía que desafía los supuestos fundamentales del sistema Fab labs en África. Una niña en la Ghana rural, Valentina,
económico –de aquí y de todo el mundo. Barcelona se de ocho años, puede fabricar ella sola algo para cuyo
convierte en una auténtica ciudad líder en este fenómeno: montaje se necesita a varias personas... Ahora tres estu-
la fabricación digital lleva a la fabricación personal, que, a su diantes del MIT están ampliando la innovación de una niña
vez, da lugar a una nueva economía. africana de ocho años... 
N.G.: Lo importante no son los estudiantes del MIT, que al
Vicente, ¿cómo ha dado forma el MIT al fab lab de Barce- fin y al cabo serán solo unos pocos miles, mientras que en
lona? ¿Qué tipo de inspiración ha representado? el planeta hay miles de millones de personas. La fuerza de
N.G.: Bueno, permítame que le corrija la pregunta. Lo los fab labs es que puede encontrarse exactamente el
empezamos en el MIT, pero el laboratorio de Barcelona es mismo perfil de persona creativa y brillante tanto en aldeas
mayor. La noción de los fab labs la ha inventado el mundo rurales africanas como más allá del círculo ártico. La indus-
entero. El MIT fue una semillita en la que todavía partici- tria de la educación avanzada actual no abarca todo el
pamos, pero lo que sucede en un fab lab es el resultado de potencial de inteligencia del planeta. Por lo tanto, no se
la colaboración de una comunidad global. trata de cambiar el MIT, sino de ampliarlo. Hay personas
V.G.: Neil siempre dice que el MIT es un lugar seguro para aptas en todo el mundo, pero carecen de un lugar propio, y
personas raras. Nosotros somos algunos de esos raros que esa es la laguna que intentan cubrir los fab labs.
se pusieron a pensar cómo inventar el futuro. Tengo cierta
experiencia previa en producción digital, pero nos dimos Así, ¿qué pueden hacer los fab labs por la democracia?
83
Entrevista
V.G.: Estamos en una crisis global que afecta tanto a nues- de las cocinas. Ahora sabemos que los microondas han
tra forma de trabajar como a la de organizarnos. Avanzamos mejorado nuestra vida, pero seguimos necesitando el resto
hacia un mundo en el que la mayoría de la gente vivirá en de utensilios para cocinar. Los fab labs serían la cocina y
ciudades y estará cada vez más conectada, pero solo los los microondas solo las impresoras 3D.
países y las ciudades productivos serán capaces de decidir N.G.: La investigación que hacemos en el MIT consiste en
su futuro. Por esa razón Barcelona ha decidido crear un plan reunir todas las herramientas en un fab lab y fusionarlas
similar al que se desarrolló hace cien años con las bibliote- íntimamente, estructurando las propiedades de los mate-
cas, para establecer un laboratorio en cada distrito del riales. Ahora mismo se exagera un poco en los medios de
mismo modo que ya tenemos bibliotecas, escuelas, centros comunicación con las impresoras 3D, algo bastante tonto,
de salud, etc. porque los periodistas que escriben esos artículos ni
Hace poco visité la biblioteca pública de Boston y en la siquiera las emplean. La revolución que está en marcha es
entrada vi el lema Free to all [Accesible para todos], una la de la fabricación digital, que implica convertir datos en
invitación a compartir el conocimiento académico que se les cosas y cosas en datos, y la impresora 3D es solo una
hace a los ciudadanos. Tradicionalmente la tecnología ha pequeña parte de un gran proceso.
estado recluida en las universidades, pero decidimos que
había que ponerla al alcance de todo el mundo y para ello En Barcelona hemos celebrado el tricentenario del asedio
hemos creado una red que permite a la comunidad trabajar a la ciudad. Es posible que haya visto el espectáculo
en equipo, algo fundamental para garantizar al pueblo su M.U.R.S. de La Fura dels Baus. La idea del sitio es rele-
derecho a decidir el futuro por sí mismo. Hay mucha gente vante para la invención de los fab labs, pues su objetivo es
que pide una revolución; pues bien, nosotros ya la estamos crear ciudades más autosuficientes, como señala el título
llevando a cabo dándoles a los ciudadanos el poder y las de la obra de Guallart. Si volviésemos a vivir un asedio
herramientas necesarias para conectarse con otras perso- deberíamos poder producir nuestros propios productos...
nas y compartir conocimientos. También queremos refor- V.G.: El título original del libro era La ciudad autosufi-
zar el paper de las ciudades, ya que a menudo se han ciente conectada. La idea es evitar el aislamiento. Si quere-
colapsado –económica e intelectualmente– al enfrentarse a mos ser los líderes de nuestro futuro tenemos que impulsar
su futuro. Tras la Segunda Guerra Mundial la economía la producción local, y esto solo lo conseguiremos si estamos
avanzó impulsada por  la democracia, sobre todo en Estados conectados con el mundo. 
Unidos, y el crecimiento fue general. Pero ahora el dinero N.G.: Barcelona ya vive en estado de sitio. La economía está
procede de lugares no muy democráticos, como China, hecha pedazos, y vuestro dinero y vuestros puestos de
Rusia u Oriente Medio. Necesitamos inventar otras maneras trabajo se los quedan personas que viven muy lejos de aquí.
de gestionar la economía para potenciar la democracia y Y es ahora mismo cuando eso está ocurriendo.
hacer que se le una el crecimiento económico.
¿Cómo imaginan la ciudad del futuro?
¿Cuáles son los principales obstáculos que hacen que las N.G.: Pensamiento global, fabricación local.
ciudades sean reticentes al cambio o contrarias a la apari- V.G.: La ciudad del futuro será multiescalar porque será una
ción de nuevas formas de organización urbana? Parece que red de ciudades. Todos estaremos conectados y eso, de
la lógica de las grandes empresas es que las personas han algún modo, implica que viviremos en diferentes lugares al
nacido para consumir y no para crear tecnología... mismo tiempo. La ciudad del futuro será una metrópolis de
N.G.: No, ese no es exactamente el problema. Recuerde que barrios; en vez de estar formada por un centro rico y una
cuando apareció el ordenador personal las principales periferia pobre dispondrá de muchos barrios con la capaci-
empresas informáticas fracasaron porque consideraron el dad y las instalaciones adecuadas para producir casi todo. 
ordenador como un simple juguete y no se sintieron amena-
zadas. Del mismo modo, los grandes gobiernos o los grandes ¿Cuánto de lo que lleva puesto lo ha producido usted
negocios no se sienten amenazados por los fab labs. El mismo?
mayor desafío para los fab labs no es la confrontación, sino N.G.: Al llegar aquí usted, yo estaba trabajando en el soft-
la construcción de una capacidad organizativa sobre la que ware para controlar las máquinas que fabrican máquinas,
basar esta revolución. Creamos la Fab Foundation y la Fab es decir, los procesos de ingeniería. Llevo puesto este portá-
Academy para apoyar esta red en crecimiento, y proyectos til, que contiene un software que es mi trabajo actual. Estoy
como el que Vicente dirige en Barcelona están desarro- más interesado en los flujos de trabajo del laboratorio que
llando la infraestructura cívica. Es una auténtica invención: en los productos del laboratorio: esto es lo que llevo encima.
él idea modos de organizar la ciudad en torno a una nueva
noción de infraestructura. Y esa es la limitación de inventar ¿Y usted, Vicente?
una ciudad, ya que si, cualquiera puede hacer cualquier V.G.: Me llevo a mí mismo...
cosa, ¿cómo se puede vivir, trabajar y jugar? N.G. (interrumpiendo): No, no. Déjame responder por ti.
Lo que llevas encima es la ciudad. Contemplad este vestí-
En un artículo publicado en la revista Foreign Affairs en bulo, contemplad a Barcelona, rebosante de fab labs. Creo
2012, usted afirmaba que las grandes expectativas gene- que la respuesta adecuada es que Vicente lleva puesta
radas por las impresoras 3D se pueden comparar con el Barcelona. 
interés que los periódicos mostraron por los microondas en
los años cincuenta, cuando se consideraron un sustituto
84
Ciencia ciudadana
© Eva Vázquez
Ciencia ciudadana
Barcelona ha sido este año la primera Capital Europea de la Innovación, nombramiento que hace aún
más pertinente la voluntad municipal de integrar las nuevas tecnologías en la vida de los ciudadanos
y de conectar con la red de las grandes ciudades que definirán las dinámicas del siglo XXI.
La capitalidad del móvil y las iniciativas políticas para hacer de ella una smart city quedarían
cojas si no se acompañaran de una estrategia para acercar la ciencia y la innovación al ciudadano. Se
necesita una ciudadanía abierta y participativa, y sobre todo dispuesta a compartir la innovación.
Barcelona quiere ser también un referente en fabricación digital, y ya se ha convertido en la
primera ciudad del mundo con una red pública de ateneos de fabricación digital. La X Conferencia
Internacional de Fab Labs ha reunido en el Museo del Diseño a representantes de este tipo de
talleres de todo el mundo. La ciudad también ha puesto en marcha el BCNLab, integrante de una red
europea de laboratorios urbanos, y el iCity, un proyecto que permitirá el acceso a los sistemas
públicos de información para facilitar la cocreación de servicios, tanto públicos como privados. 
Nos encontramos ante una revolución, que marcará un antes y un después en la manera como
generamos y compartimos información. La ciencia ciudadana nace de una necesidad colectiva y de la
convicción de que la creatividad es más potente cuanto más interconectada está. Y es también una
forma de proceder más democrática, más transparente y alineada con el concepto de laboratorio
ciudadano.
85
DOSSIER
© Eva Vázquez
Tomás Díez
Director de Fab Lab Barcelona
De los ‘fab labs’ a las ‘fab cities’
El proyecto Fab City pretende desarrollar una ciudad completamente
productiva, cuyos ciudadanos compartan conocimiento para resolver problemas
locales y generar nuevos negocios y programas educativos. Barcelona ya cuenta
con dos ateneos de fabricación, que se inspiran en esta filosofía.
Las crisis económicas, medioambientales, sociales y políti- interacciones y donde se lidia con los principales retos del
cas de nuestros días son el resultado de un modelo produc- futuro– necesitan tecnología para funcionar, para ofrecer
tivo que se ha ido forjando desde hace más de cien años. comodidades a los ciudadanos y satisfacer sus necesidades.
Este modelo está basado en el petróleo como fuente de Pero, además, necesitan innovar y crear su propia tecnolo-
energía y de materia prima, en la producción en serie y en gía para compartirla con otros centros urbanos: se trata de
la creación de un sistema económico global estandarizado. desarrollar soluciones mediante la ciudad y sus habitantes.
La industrialización actual se alimenta de las materias
primas de África y América, de los recursos petrolíferos de De la artesanía a la globalización
Oriente Próximo y de la mano de obra barata de Asia. En las ciudades medievales la mayor parte de la actividad
Hoy en día, la tecnología, las fuentes de recursos y la productiva tenía lugar dentro de las murallas. El objeto del
organización administrativa de las ciudades –generalmente trabajo artesano era satisfacer deseos y necesidades loca-
basadas en modelos surgidos bajo las condiciones económi- les, y solo secundariamente se conectaba con otros núcleos
cas, sociales, políticas, medioambientales y tecnológicas de de población.
hace décadas e incluso siglos– se aproximan a la obsoles- Más tarde la industrialización separó de su realidad
cencia, al tiempo que nuestro actual nivel de consumo pone inmediata el proceso de fabricación, que se fue ampliando
en riesgo su sostenibilidad para las generaciones venideras. para dar cabida a los intereses regionales, nacionales y
El modelo que dio forma a la ciudad industrial estable- globales y, más aún, a un sistema de producción estandari-
ció en su seno centros de producción y absorbió población zado que finalmente creó lo que vemos hoy: una persona de
de las áreas rurales. Más tarde la producción abandonó las Nueva Delhi, por ejemplo, usa en su ordenador el mismo
ciudades y se trasladó a miles de kilómetros de distancia, lo microprocesador que alguien de Buenos Aires, Ciudad del
que produjo un aumento del consumo de combustibles fósi- Cabo o Washington.
les, disminuyó las oportunidades de trabajo y, lo más grave, En cambio, en diferentes lugares no tienen por qué
separó las actividades de consumo de los procesos produc- usarse las mismas tazas o mesas, los mismos juguetes o
tivos. Las ciudades se han convertido en grandes fábricas herramientas. En el caso de un utensilio quizás este hecho
de basura y su subsistencia depende de la tecnología que no importe mucho, pero sí importa cuando se trata del
se produce lejos de ellas. Son el ejemplo físico de nuestro alumbrado público de una ciudad, del sistema de transporte
modelo actual basado en el consumo. o de los muebles de nuestras salas de estar. La mayoría de
Las urbes –que son la creación humana más compleja, el esos objetos y soluciones se concibieron para un contexto
escenario donde se produce la mayor parte de nuestras medioambiental y unos usuarios diferentes, y se han ajus-
86
Pasado
Ciencia ciudadana
tado a un patrón común para configurar un kit estándar urbanos en solares abandonados, etc. De hecho, el éxito de
medio y global preparado para el consumo. los primeros fab labs sorprendió incluso a sus creadores; tal
La industria militar ha desarrollado una gran parte de la como ha comentado alguna vez informalmente el director
tecnología que consumimos actualmente y que define nues- del CBA, Neil A. Gershenfeld, “surgieron por accidente”
tra cotidianidad. Las dos guerras mundiales nos han propor- cuando el centro proporcionó a una comunidad de Boston
cionado útiles como el microondas, la cámara fotográfica una serie de herramientas y máquinas como parte de su
compacta o los ordenadores personales. Más tarde, la programa de compromiso social.
Guerra Fría dio pie a la internet actual cuando Vinton Cerf Durante la primera década del siglo empezaron a propa-
y sus colegas concibieron un sistema distribuido de nudos garse por Ghana, Noruega y la India, y luego se extendie-
interconectados para mantener el flujo de la información en ron a Barcelona, Ámsterdam y otras ciudades del mundo.
caso de ataque nuclear. Internet ha resultado ser la inven- Hoy en día existen cerca de 350 laboratorios en más de 40
ción reciente de mayor influencia y modela el modo en que países de todos los continentes. Comparten el mismo inven-
vivimos, compartimos y producimos. tario de máquinas y procesos y se conectan por internet y
Vicente Guallart, arquitecto jefe de Barcelona, en su videoconferencia, conformando uno de los colectivos de
libro La ciudad autosuficiente (2012), desarrolla la idea creadores más grandes del mundo. 
de cómo un enfoque multiescalar basado en la confluencia
entre las TIC, el urbanismo y la ecología cambiará nuestro La ciudad productiva: Barcelona 5.0
modelo actual de ciudad, del mismo modo que ocurrió cien En la actualidad nuestras ciudades importan bienes y
años atrás con la industria del petróleo o la producción en producen basura. El lema “Del PITO al DIDO” (PITO, siglas
serie. El modelo industrializado está en crisis, y nos halla- en inglés de entrada de productos y salida de basura; y
mos en transición hacia el desarrollo de nuevas herramien- DIDO, de entrada de información y salida de informa-
tas que redefinirán y modelarán la realidad. Poner las ción) propone la adopción de un nuevo modelo basado en
herramientas de información y producción en manos de los la producción dentro de la propia ciudad, en el reciclaje de
ciudadanos parece ser un factor clave en este proceso, materiales y en la satisfacción de las necesidades locales
según Guallart: “La regeneración de las ciudades siguiendo con invención local. En el nuevo modelo DIDO las importa-
el modelo de autosuficiencia conectada solo tiene sentido ciones y las exportaciones de una ciudad se producirían
si se permite que la gente tenga más control sobre su vida principalmente en forma de bits (información), y la mayor
y más poder como parte de una red social”. parte de los átomos se controlaría a escala local.
Las TIC facilitan nuevas formas de participación en las En eso consiste el proyecto Fab City: en desarrollar una
decisiones que afectan a la vida cotidiana. Podemos acceder ciudad completamente productiva, constituida por ciuda-
a herramientas y plataformas de código abierto y utilizarlas danos que comparten conocimiento para resolver proble-
para denunciar irregularidades y crímenes, compartir un mas locales y generar nuevos negocios y programas
evento, crear una nueva voz en el barrio o relacionarnos con educativos. El concepto de la fab city reivindica la idea del
nuestra comunidad. El fascinante caso de Martha, una niña ciudadano como centro real del conocimiento, el punto de
de nueve años del Reino Unido que tomó fotos de la comida partida y el final de una cadena en la que se integran inves-
de su colegio, las compartió en su blog y creó conciencia tigadores, universidades, industria, comercio, administra-
sobre el nivel de nutrición de los niños, se convirtió en ciones, etcétera. Se trata de producir localmente utilizando
tendencia en los medios en 2012. Pero, más allá del empleo tecnología básica y de vanguardia, y compartirla para poten-
de las herramientas ya existentes en forma de páginas web, ciar el desarrollo de nuevas soluciones en cualquier
aplicaciones y otros útiles tradicionales, la participación momento y cualquier lugar del mundo.
actual de los ciudadanos en los procesos de responsabilidad Imagínense barrios productivos equipados con labora-
puede verse modificada por la introducción de “herramien- torios de fabricación digital conectados con otros barrios y
tas para crear herramientas”. ciudades del mundo para intercambiar conocimiento y solu-
cionar los problemas de la comunidad, en ámbitos como el
Un cerebro global con acción local alumbrado público, las zonas de juego, las condiciones
Los fab labs son laboratorios de fabricación digital equipa- medioambientales, la producción energética, la producción
dos con tecnología punta que permiten democratizar el alimentaria o, incluso, la producción local de bienes; barrios
acceso a la producción y a la invención. Lo que empezó que emplean basura como materia prima, reciclan plástico
como un programa de participación del Center for Bits and para realizar impresiones 3D o utilizan electrodomésticos
Atoms (CBA) del Instituto Tecnológico de Massachusetts viejos para producir nuevos dispositivos.
(MIT) ha llegado a convertirse en una red global de perso- Barcelona es una de las ciudades comprometidas con el
nas, proyectos y programas que comparten una filosofía desarrollo del nuevo modelo. El proyecto Fab City barcelo-
abierta sobre la fabricación digital. nés prevé la apertura de varios ateneos de fabricación,
Estos laboratorios proporcionan los medios de inven- inspirados en la filosofía de los fab labs, en el transcurso de
ción para que cualquier persona pueda lograr prácticamente los próximos años. El primero se inauguró hace un año en
cualquier cosa: la obtención de resultados es la prioridad. el próspero distrito de Les Corts, al que ha seguido recien-
Los de Lyngen (Noruega) nacieron en torno a un proyecto temente el de Ciutat Meridiana, área periférica con un
para monitorizar ovejas perdidas; los de la India, con el modelo de desarrollo de los años sesenta, superbloques y
desarrollo de unos filtros para medir la cantidad de grasa altos niveles de desempleo juvenil. El tercero se instalará
de la leche; los de Detroit, con un programa de huertos próximamente en la Barceloneta. 
87
Dossier: pasado
Hacia un segundo Renacimiento
El trabajo artesano se dota de nuevos ción formal, sino que cualquiera puede conseguirlo, en cual-
medios y herramientas para crear, quier lugar y momento, gratis. Igual que aprendemos a utili-
zar Word, Excel o PowerPoint, aprenderemos a modelar en
colaborar y producir tecnología. 3D, a operar con una cortadora láser o a programar un
microcontrolador. Estas nuevas aptitudes determinarán
La introducción de nuevas herramientas y tecnología en nuestro poder para influir en el modelado de la realidad.
nuestra vida cotidiana ha transformado lo que aprendemos Recientemente se ha debatido sobre la importancia de
y cómo lo aprendemos. Hasta los años sesenta la mayor aprender a programar o a teclear código . De acuerdo con la
parte del trabajo se producía en oficinas sin ordenadores: BBC, estudiar código podría compararse con la enseñanza
el material con que se estudiaba en las universidades estaba del latín hace dos mil años; y, lo que es más, aprender código
impreso, y el negocio medio llevaba su contabilidad con es forjar una nueva manera de pensar. No solo codificar, sino
libretas catalogadas en estanterías. En los años setenta, los también utilizar las herramientas de modelado y de escaneo
ordenadores comenzaron a ser accesibles para pequeñas y de software, o cualquier otra aptitud que nos permita rela-
medianas empresas y organizaciones, y requerían nuevas cionar el mundo físico y el digital, se convertirán en conte-
aptitudes de los empleados. Finalmente, en los ochenta, se nido obligatorio de los programas educativos.
popularizaron y llegaron a todos los hogares. A principios
de los noventa, la mayor parte de las escuelas del mundo Tecnología y factor humano
occidental los introdujo en las aulas y las bibliotecas, y “Lo que una vez fue un almacén ahora es un laboratorio de
aprender a utilizar procesadores de texto o software de tecnología punta donde los nuevos trabajadores dominan la
tratamiento de imágenes empezó a formar parte de los impresión 3D, que tiene el potencial de revolucionar la
programas educativos estándares. Pero, como casi todos forma en que lo hacemos casi todo” (Barack Obama.
sabemos, este modelo de puesto de trabajo –un individuo Discurso sobre el estado de la Unión, 12 de febrero del
frente a un ordenador– ya ha quedado obsoleto; la crisis del 2013). El presidente Obama se refería a la impresión 3D
2008 quizás solo fue el punto de partida de un gran colapso. como principal impulso del modelo de producción actual,
Parece que el esquema de “primero el trabajo y luego el pero esta visión podría ser demasiado simplista. La impre-
descanso” ha perdido toda vigencia, así como la ecuación sión 3D es solo la punta del iceberg; la fabricación personal
de “tiempo igual a dinero” que utilizamos para cuantificar y y distribuida es mucho más compleja en esencia y, por otra
calificar qué, cómo y cuándo hacemos las cosas. Actual- parte, podría llevar aún varios años llegar a imprimir obje-
Demostración del
uso de impresoras mente la mayor parte de los desempleados dispone de tos completamente funcionales.
3D durante tiempo pero carece de dinero; la quiebra del sistema Neil A. Gershenfeld afirmaba en un artículo de la revista
la celebración
del Fab10, la procede justamente del hecho de que “nada se mueve sin Foreign Affairs (2012) que la fiebre de la impresión 3D se
conferencia dinero”, una patología que intenta curarse con fuerza de puede comparar con el seguimiento del microondas que
internacional de
fabricación digital voluntad. Internet nos permite acceder a cursos de alta cali- hicieron los medios en los años cincuenta, cuando se consi-
que tuvo lugar en dad sobre ciencias de la computación, neurología, física y deraba un sustituto de la cocina. Este electrodoméstico
el Disseny Hub de electrónica, y también a cursos sencillos de Photoshop o de mejora nuestra vida, pero seguimos necesitando el resto de
Barcelona el pasado
mes de julio. programación. Aprender ya no está vinculado a una institu- los utensilios para preparar platos más complejos. Los fab
labs pueden compararse con la cocina, y la impresora 3D,
© Vicente Zambrano
con el microondas. En lugar de comida, lo que se produce
en estos laboratorios son nuevos inventos a una velocidad
superior a la de la industria y las universidades. 
Puede que la impresión 3D en sí no cambie el mundo,
pero es el detonante de un movimiento de mayor alcance.
Se diría que nos hallamos ante un nuevo ciclo histórico en
que el trabajo artesano se dota de nuevos medios y herra-
mientas para crear, colaborar y producir tecnología. Parece
que el factor humano es lo único que se ha mantenido igual,
pues la mayor parte de los procesos de los que hablamos
hoy han formado parte de un periodo anterior de la historia
humana. Lo que realmente está cambiando son los medios
para llevar a cabo esos procesos, y también cómo conecta-
mos elementos que antes parecían incompatibles.
Los próximos años serán de transición y resultarán críti-
cos para la construcción de lo que probablemente se llamará
“segundo Renacimiento” o “época medieval de la alta tecno-
logía”. 
88
© Eva Vázquez
Ànnia Monreal
Editora de contenidos en línea del BCNLab
Conectar innovación y creatividad
No basta hacer inteligente una ciudad con el uso masivo de la tecnología. Se
requiere una ciudadanía participativa, emprendedora, arriesgada y curiosa. El
proyecto BCNLab sigue la huella de las ciudades que hacen avanzar al mundo.
Pusimos guapa Barcelona. La abrimos al mar, la dimos a al mundo. Una iniciativa que nace del Ayuntamiento para
conocer, hicimos de ella la mejor tienda del mundo. Ahora hacer ciudad, no para subvencionarla. Cultura, ciencia,
hemos adquirido el compromiso de hacerla inteligente. Para tecnología, empresa y ciudadanía caminan juntas y la admi-
ello no basta la información de sensores repartidos por nistración las acompaña. Les facilita la realización de
calles, plazas, edificios y semáforos, sino que se requiere proyectos o el acceso a Europa, pero no gobierna su activi-
una ciudadanía abierta, participativa, emprendedora, arries- dad. El acuerdo entre la universidad y los centros de inves-
gada, curiosa e innovadora. Una ciudadanía inteligente, que tigación, el mundo empresarial, la ciudadanía y las
ya lo es, y que hay que estimular y hacer visible en la línea instituciones, lo que se ha denominado cuádruple hélice,
trazada por las grandes capitales del mundo. es el camino a seguir para hacer que las ciudades avancen.
La arquitectura y el diseño barceloneses saltaron al Unos y otros se necesitan en la innovación y la creatividad
mapa internacional con los Juegos Olímpicos. Después la del siglo XXI.
Groupe Spéciale Mobile Association (GSMA) reconoció el
potencial innovador de la ciudad convirtiéndola en sede del Cultura en el siglo XXI
Mobile World Congress. Y este año la Unión Europea le ha La llegada de ingenieros a la gestión de la cultura ha facili-
otorgado el título de iCapital por “su dedicación al uso de las tado la adopción de proyectos como BCNLab. Que haya
nuevas tecnologías en beneficio de los ciudadanos”. videojuegos que son arte, que haya científicos que exponen
Superada la reconversión industrial, la democratización resultados o experimentos buscando aproximaciones artís-
del conocimiento y de las TIC confiere una nueva transver- ticas para llegar a la sociedad, o que haya artistas que hacen
salidad a la innovación y la creatividad, que ya no son uso de la tecnología para expresarse no es novedad. Son
competencias exclusivas de laboratorios de investigación ni manifestaciones plenamente aceptadas en nuestros días. 
de empresas. Hacer está al alcance de todo el mundo. Las Ars Electronica hace 35 años que combina arte, ciencia
ciudades son laboratorios vivos donde ocurren cosas, tanto y tecnología en Linz (Austria). En Manchester, FutureE-
en las universidades como en los departamentos de I+D de verything lleva 19 explorando las posibilidades de internet
las empresas, pero también en los museos y en los teatros, desde todos los puntos de vista. La Waag Society holandesa,
en las bibliotecas, en los centros cívicos, en el aparato admi- con sede en Ámsterdam, también trabaja las interacciones
nistrativo, en el espacio público y en los hogares. entre software, probetas y pinceles con un retorno a la
Barcelona Laboratorio (BCNLab), un proyecto impul- ciudadanía. Y poco a poco las ciudades europeas se nutren
sado por la nueva Dirección de Creatividad e Innovación del de instituciones y plataformas que fomentan esta ruptura
Instituto de Cultura de Barcelona (ICUB), es el reflejo de de barreras entre disciplinas para explorar, experimentar y
un camino emprendido por las ciudades que hacen avanzar aportar nuevas soluciones a la ciudadanía a la que pertene-
89
Presente
Un detalle de la
instalación artística
Prison uniforms, del
norteamericano
Chris Jordan, que se
puede ver en el
Centre de Cultura
Contemporània de
Barcelona hasta
finales de
 noviembre. Es un
ejemplo de repre-
sentación
artística elaborada a
partir de información
open data de las
instituciones
públicas.
© Albert Armengol
cen. Barcelona se suma a esta nueva cultura de la innova- Specifi, iniciativa que explora las posibilidades del internet
ción. La estrategia Innovation Europe, directiva comunita- avanzado al servicio de manifestaciones artísticas. Más
ria para el periodo 2014-2020, se hace eco de esta manera recientemente la propuesta CreatiFI pretende facilitar el
de actuar y la eleva a principio. Reclama una conexión entre acceso de pequeñas y medianas empresas y de emprende-
el mundo digital y el cultural, así como un retorno ciuda- dores creativos a la red de internet del futuro. La Unión
dano de las convergencias entre ámbitos. Y este es el plan- Europea ha aportado casi cinco millones de euros para que
teamiento de BCNLab: hacer emerger la creatividad y la las comunidades creativas de Cataluña, Bruselas, Trento y
innovación de cualquier disciplina que se lleve a cabo en la Helsinki, regiones reconocidas como hubs creativos del
ciudad y ponerla al servicio de los barceloneses. Y que los continente, exploren las posibilidades de esta combinación. 
ciudadanos puedan ser actores de los proyectos, no solo Precisamente las empresas creativas no tradicionales de
receptores. Barcelona (investigación científica, empresas de software
“Es una historia muy nueva y todavía no existen reglas o videojuegos, edición electrónica) han sido los sectores que
del juego que establezcan cuál es el ecosistema de la crea- mejor han soportado la crisis económica. Así lo destaca el
tividad”, indica Inés Garriga, directora de Creatividad e informe Barcelona metrópolis creativa 2013. Economía
Innovación del Instituto de Cultura de Barcelona, desde de conocimiento y economía creativa en Barcelona, que
donde se ha impulsado la puesta en marcha de BCNLab. también indica que un 11% de los ocupados en la Ciudad
Condal trabaja en el ámbito de las industrias creativas. 
Creatividad local e internacional Barcelona dispone de actores y recursos para impulsar
Con este espíritu, BCNLab avanza en dos direcciones al la creatividad y la innovación. Ahora hace falta que se
mismo tiempo: escuchar la actividad local y fomentar la entiendan y trabajen juntos para que la sociedad se benefi-
participación europea. Porque aunque el camino a seguir cie de ello, y tal es el objetivo de BCNLab. Con dos años de
esté claro, todavía no hay ninguna ciudad en el mundo que vida, la plataforma ya engloba una veintena de proyectos de
ejemplarice a la perfección la ciudad-laboratorio. Es un innovación que se proponen hacer aflorar la participación
proceso en marcha. Barcelona quiere posicionarse y erigirse ciudadana. Se trata de niciativas individuales o de propues-
como uno de los referentes a tener en cuenta; la compe- tas que se enmarcan en la actividad de grupos, tal como
tencia de urbes como Copenhague, Londres, Estocolmo, ejemplarizan la Oficina de Ciencia Ciudadana, el Grupo de
Nueva York, Manchester, Helsinki o Ámsterdam sitúa el Tecnología Musical o la comunidad de juego. 
listón muy alto. BCNLab también se manifiesta en grandes aconteci-
Desde el verano de 2013 Barcelona forma parte de la mientos de ciudad. La obra M.U.R.S. de La Fura dels Baus,
Red Europea de Laboratorios Vivos (ENoLL). Esto quiere que inauguró el Festival Grec, la presentación de la cantante
decir que la ciudad se ha comprometido, y así se le reco- virtual Ona durante la Mercè 2013 o el Festival de Ciencia,
noce, a promover la cocreación (participación de los usua- Tecnología e Innovación son buenas muestras de ello.
rios en el diseño de productos y estrategias), la exploración, Apps&Cultura, una nueva convocatoria que interpela a
la experimentación y la evaluación de propuestas. Desde la desarrolladores, a creativos y a cualquier persona que tenga
empresa, desde los centros de investigación, desde casa o una idea para llevar a cabo una aplicación para dispositivos
desde la administración, la ciudad ha rubricado este inter- móviles relacionada con la cultura, es una de las últimas
cambio de experiencias y la innovación. iniciativas de BCNLab destinadas a convertirse en un clásico
La capital catalana también es y ha sido pionera de la en el calendario innovador de la urbe. 
puesta en marcha de proyectos europeos en los que arte y
tecnología punta han ido de la mano. Así lo demuestra
90
Ciencia ciudadana
Laia Sánchez Durante los primeros años el Citilab se aproximó a
Responsable del Social Media Lab (Cornellà) varios colectivos, como niños, jóvenes, adultos, abuelos,
mujeres, maestros, profesionales, músicos, deportistas, etc.,
“Y tú, ¿qué para conectar sus deseos de aprender con la vocación inno-
vadora. De aquí surgió la idea de “aprender a innovar” como
quieres hacer?” característica principal del modelo Citilab. Aprender codi-
señando y desarrollando proyectos de innovación en los que
ellos eran los protagonistas.
El Citilab de Cornellà abrió sus A lo largo de los años, el Citilab ha destilado una forma
de hacer propia1 para abrir la innovación a todo el mundo.
puertas en 2007 gracias a una Incluye métodos propios del diseño y la ingeniería centra-
aportación de los fondos FEDER que dos en el usuario, y otros que provienen de las ciencias
permitió transformar la antigua sociales aplicadas. Nos basamos sobre todo en el pensa-
fábrica de Can Suris en un miento computacional y en el mundo del diseño. Utilizamos
la alfabetización en nuevos medios, el contenido generado
laboratorio ciudadano. por el usuario y el aprendizaje proyecto a proyecto que nos
permite enlazar el mundo del aprendizaje y la innovación.
Las hipótesis sobre las que se inauguró el Citilab en 2007 se
han confirmado. El año pasado la Comisión Europea consi- Red local y red global
deró el Citilab una buena práctica de innovación tecnoló- El Citilab empezó a tejer una red local, aunque también una
gica y social, y lo incluyó como experiencia de éxito en la europea y global. Es miembro fundador del ENoLL, la red
Guía europea de la innovación social. Gracias a progra- europea de living labs, con la que compartimos los funda-
mas como Horizonte 2020 y los Fondos de Desarrollo Regio- mentos de la innovación centrada en el usuario, la innova-
nales Europeos, Europa ha empezado a dar apoyo a la ción abierta, la cocreación y el propio modelo living lab.
innovación social, los procesos de abajo arriba y la cuádru- Esta doble alianza local y europea ha hecho posible resistir
ple hélice: un nuevo modelo que reconoce el papel de los la crisis económica. El apoyo del Ayuntamiento de Cornellà
agentes sociales en esta tarea, junto con el mundo de la y la proyección europea han sido claves para sobrevivir
investigación, la empresa y la administración. durante estos últimos años.
Internet, como red diseñada según el principio de Los laboratorios ciudadanos funcionan, primeramente,
extremo a extremo –en el que la inteligencia se encuentra gracias al apoyo de su comunidad local. Es una lección que
en los extremos y no solo en su núcleo central–, estaba faci- no olvidamos nunca. En este momento es clave recuperar el
litando procesos de innovación abierta. Pero faltaba una impulso inicial y abrirnos más. Por ello aplicamos todo lo
institución social que encarnara estos principios y los llevara que hemos aprendido a la búsqueda de nuevas salidas labo-
al terreno de la innovación. Las redes ciudadanas habían rales: inventar nuevos empleos con jóvenes con empuje en
Tecnostiu, jornada
sido el precedente. También era clave democratizar la inno- vez de simplemente buscarlos, o ayudar a los parados a de actividades en el
vación a partir de las herramientas digitales y de las posibi- conectarse con el mundo laboral a través de un uso activo Citilab de Cornellà
durante la que los
lidades de colaboración que genera internet. de las redes sociales. niños y los jóvenes
Para conseguirlo, el proyecto Citilab se marcó tres obje- Actualmente mantenemos los proyectos para aprender se acercan a las
tivos. En primer lugar, el centro debía ser un modelo o refe- a innovar con adultos, continuamos enseñando a programar nuevas tecnologías
y la realización
rente de un nuevo internet social que permitiera a niños y niñas y damos apoyo a profesores innovadores que televisiva.
desarrollar tareas de formación, investigación y empren-
© Albert Armengol
deduría. En segundo lugar, debía promover la alfabetiza-
ción digital de la ciudadanía para abrir la investigación a
todo el mundo. Y por último, el Citilab debía ser un living
lab –término que definió por primera vez el profesor
William Mitchell del MIT Media Lab en 2006–, es decir, un
laboratorio vivo que propusiera el testeo, la validación, el
prototipaje y el refinamiento de soluciones complejas en
entornos reales y en evolución constante.
Al abrir sus puertas, el Citilab lanzaba una pregunta a
todos los que se le acercaban: “Y tú, ¿qué quieres hacer?”
Los ciudadanos reaccionaban con sorpresa porque no es
una pregunta fácil y no se la esperaban. Los usuarios conta-
ban con recibir una oferta clara. Muchos querían aprender
para no quedarse desconectados. Pero, ¿aprender qué? El
Citilab no era un telecentro ni una academia de informá-
tica. Su objetivo era trabajar para que las personas intere-
sadas llegaran a ser innovadoras, y que, además, innovaran
en red en colaboración con empresas, administraciones y
universidades.
91
Dossier: presente
enseñan a programar porque creemos que hay que dotar a Marc Garriga Portolà
los ciudadanos de herramientas que les permitan desarrollar Responsable de engagement del proyecto iCity
ciudades más inteligentes. Por ejemplo, hemos apostado por
la aplicación S4A, que combina, por una parte, el lenguaje
de programación Scratch, con el que alumnos de siete a Innovación
noventa y nueve años pueden crear sus propias aplicaciones
y, por la otra, la placa Arduino, que contiene un microcon- compartida en
trolador con el que se puede interactuar con el mundo físico
a partir de nuestro ordenador. la ciudad abierta
Consideramos muy importante que el ciudadano haga
uso de las herramientas digitales para producir contenidos, Bajo el liderazgo de Barcelona, el
pero, con el fin de innovar, todavía es más importante que
pueda generar o modificar estas herramientas. Y para proyecto iCity se está convirtiendo en
hacerlo se requiere dominar las TIC y pensar computacio- el laboratorio europeo para la creación
nalmente. La programación es el nuevo lenguaje que hay de servicios aprovechando los
que aprender. sistemas públicos de información.
Las ciudades del futuro necesitan que las administracio-
nes rompan con las lógicas departamentales y conecten con
los ecosistemas de innovación de sus territorios. Proyectos “Una ciudad avanzada no es aquella en la que los pobres
como iCity trabajan en esta línea y han permitido proponer pueden moverse en coche, sino una en la que incluso los
una aproximación metodológica para fomentar nuevas rela- ricos utilizan el transporte público”. Enrique Peñalosa, ex
ciones entre los actores públicos y los privados para la cocre- alcalde de Bogotá1
ación de servicios a partir de los complejos y necesarios
procesos de apertura de recursos públicos, de datos o de Estamos inmersos en una profunda crisis económica y social
sistemas de información. Para empezar, hay que identificar que provoca un replanteamiento de buena parte de los
las barreras y motivaciones para colaborar y a partir de aquí fundamentos de lo que conocíamos hasta ahora como
tejer relaciones, proponer espacios y retos compartidos para “estado del bienestar”. Los ciudadanos reclaman un papel
hacer cosas juntos o, dicho de otro modo, codiseñar, cocrear mucho más importante en la toma de decisiones de las
y coproducir soluciones a retos compartidos. administraciones públicas que les son más próximas, y
exigen que los acuerdos de sus representantes políticos
tengan una apertura y una transparencia mayores. Este
” ” movimiento se conoce como “gobierno abierto”.
Según la Red de Innovación Pública2, el gobierno abierto
El ciudadano ha de hacer es “un nuevo paradigma social en el que ciudadanía, enti-
un uso productivo de las dades, partidos políticos, trabajadores públicos y cargos
herramientas digitales, electos pueden participar e interactuar en el debate, la defi-
pero también ha de ser nición, la creación y la evaluación de las políticas de
gobierno de modo directo”. Pero las administraciones públi-
capaz de generarlas y cas no solo se pueden abrir desde un punto de vista polí-
modificarlas. tico, es decir, en cuestiones esencialmente ligadas a la
participación ciudadana, la rendición de cuentas (accoun-
tability) y la transparencia. También pueden abrir otros
Si las ciudades quieren fomentar la implicación ciuda- activos muy importantes en el camino de mejorar los servi-
dana, necesitamos un marco de relaciones con reglas claras cios públicos (y privados) que se ofrecen a los ciudadanos.
y justas, así como objetivos tanto a corto como a largo plazo. Un buen ejemplo lo constituyen las acciones de apertura de
Por suerte, el Citilab no se halla solo en este proceso. información o de datos (open data).
Coexiste con organizaciones fundamentadas en la red y la Como ha apuntado Ortiz de Zárate3, la apertura de datos
cultura digital como los hack labs, los media labs, los fab por parte de la Administración puede ser de dos tipos: la
labs y toda una proliferación de labs y proyectos que trans- realizada con finalidad democrática (datos relacionados con
formarán las organizaciones empresariales, culturales, de la la rendición de cuentas), y la de tipo económico (datos rela-
investigación o de la administración nacidas según el cionados con la innovación y el fomento de la economía).
modelo industrial. Con todos ellos, en el Citilab queremos Así pues, abrir los datos públicos no es solo una cuestión
fomentar que los ciudadanos, más allá de ser clientes, usua- política. La medida también tiene unas repercusiones econó-
rios o sensores que produzcan datos, participen plenamente micas nada despreciables. Según los ministerios españoles
en los procesos de innovación. de Industria, Energía y Turismo y de Hacienda y Adminis-
traciones Públicas, el valor económico del sector español de
la intermediación en la reutilización de datos públicos abier-
Referencias tos era, en 2012, de entre 330 y 550 millones de euros4.
1 – Astrid Lubsen, Citilab little handbook on people-centered Pero, ¿basta con la apertura de los datos públicos para
design. Citilab-Cornellà, 2010. cocrear servicios entre la administración pública y el resto
92
Ciencia ciudadana
© Eva Vázquez
de actores sociales? La respuesta es categórica: no basta. mas, mayoritariamente de administraciones públicas, pueden
Así lo prueba el hecho de que actualmente hay casi treinta abrir determinadas funciones, diseñando y controlando en
portales de open data en España5 y, sin embargo, los servi- todo momento cómo se accede a ellas, con el objetivo de que
cios cocreados, con o sin ánimo de lucro, que utilicen los actores externos al sector público (ciudadanos, empresas,
más de siete mil conjuntos de datos ya abiertos6 son prácti- etc.) las utilicen para desarrollar servicios.
camente inexistentes. Bajo el liderazgo de Barcelona, en el proyecto iCity ya
La infrautilización de este activo tan importante se debe participan ciudades como Cornellà, Zaragoza, Londres,
a varios factores. En primer lugar, todavía no se ha abierto Bolonia, Génova y Lamía (Grecia), y se han interesado en él
una cantidad suficiente de datos; en segundo lugar, la oferta otras quince metrópolis europeas. De esta manera se está
no se adecua a la demanda existente, y, finalmente, la frag- convirtiendo en el laboratorio europeo para la creación de
mentación de la oferta en varios portales hace que, de servicios basados en el uso de sistemas de información
hecho, los datos se encuentren en silos independientes los públicos, especialmente urbanos. Ahora mismo iCity es el
unos de los otros. elemento principal que permite la interacción entre el inte-
En el fondo, sin embargo, el problema es que la promesa rior y el exterior de las organizaciones públicas. Gracias a
de los datos abiertos no se está cumpliendo. La apertura de este diálogo, se proporciona a las empresas una forma de
los datos públicos realmente no está facilitando la cocreación complementar sus productos y de hacerlos más atractivos
de servicios, públicos o privados, por parte de otros actores mediante la explotación de los sistemas de datos de varias
de la sociedad (esencialmente ciudadanía y empresas). ciudades, lo que facilita la internacionalización de sus servi-
Habría que dar un paso más allá y abrir también los cios. De ese modo la iCity Platform fomentará la innovación
sistemas de información que almacenan esos datos. La dife- y la creatividad en la definición, la creación y la evaluación
rencia es primordial. Estamos hablando de permitir la inter- de servicios. 
acción de actores externos a la Administración con los
sistemas públicos de información –interacción basada en la Referencias
lectura y la escritura, o solo en la lectura en el caso de los 1 - MSN Noticias, 13/01/2011. “Enrique Peñalosa: América Latina
open data. Mediante la creación de plataformas que permi- debe mirar más a Ámsterdam que a Miami”. 
tieran la apertura controlada de estos sistemas de informa- 2 - CHIP (Red de Innovación Pública). Gobierno Abierto XIP Cat.
ción se facilitaría la cocreación de servicios públicos y Vídeo en YouTube.
privados, lucrativos o no, lo que multiplicaría su utilidad. 3 - Alberto Ortiz de Zárate. “Social data: el papel de la Adminis-
tración en la sociedad del dato”. Blog Administraciones en red.
Además, se homogeneizaría el acceso a los sistemas citados
4 - Ministerio de Industria, Energía y Turismo. Estudio de carac-
sin necesidad de modificarlos gracias al desarrollo de un terización del sector infomediario en España (edición de 2012).
lenguaje de acceso único. 5 - Fundación CTIC. “Public Dataset Catalogs Faceted Browser”.
Un buen ejemplo de plataformas que permiten la apertura 6 - Marc Garriga Portolà. “Volumen actual de datasets abiertos en
de los sistemas de información públicos es la iniciativa euro- España”. Blog Caldo casero.
pea iCity Project7. Gracias a iCity, los responsables de los siste- 7 - Sitio web de la iniciativa iCity: http://icityproject.eu/ 
93
Dossier: presente
© Eva Vázquez
Josep Perelló
OpenSystems Research Group. Universidad de Barcelona
Ciudad y democracia: inteligencia
y experimentación colectiva
La ciencia ciudadana puede ser una manera de proceder más democrática, más
transparente y claramente alineada con la visión que algunos tienen en materia
de innovación social bajo la denominación de laboratorio ciudadano.
“Al operar sin un líder, las abejas exploradoras de un enjam- Ayuntamiento de Barcelona y brainstormings incontables,
bre evitan hábilmente una de las mayores amenazas para una nos decidimos a explorar y poner en marcha prácticas de
buena toma de decisiones en un grupo: un líder dominante. ciencia ciudadana. En aquel momento poca gente sabía qué
La existencia de este individuo reduce la capacidad colectiva significaba este dúo de palabras que, sorprendentemente,
para descubrir un conjunto diverso de posibles soluciones a se relacionan muy poco entre ellas: ciencia y ciudadanía.
un problema, para evaluar críticamente estas posibilidades y A escala internacional, el concepto “ciencia ciudadana”
para descartarlas todas excepto la mejor.” Thomas D. Seeley, apenas empezaba a consolidarse gracias al eco del éxito de
Honeybee Democracy (2010) proyectos de investigación sobre astronomía o biología
molecular que introducían prácticas de participación ciuda-
Las abejas han desarrollado un sentimiento colectivo que dana, y cuyos resultados se publicaron en las revistas cien-
quizás no es directamente trasladable al comportamiento de tíficas más prestigiosas, Nature y Science. Uno de los
los humanos. Muchos expertos han discutido sobre este artículos que revisaban el fenómeno definía la ciencia ciuda-
tema. Pese a ello, lo que es del todo indiscutible es que pode- dana de forma contundente y clara: “people power”. La
mos aprender mucho del comportamiento de una colonia a la ciencia ciudadana introduce al ciudadano en los procesos
hora de reflexionar sobre el futuro de las ciudades, sobre la propios de una investigación, lo capacita para intervenir con
toma de decisiones en estas ciudades y, finalmente, sobre lo diversos grados de intensidad y, en los casos más extremos,
que puede implicar vivir en una ciudad como Barcelona. le cede las riendas para poder gobernar la investigación. 
La historia que les quiero explicar empieza a principios Esta manera de hacer transforma el concepto de inves-
del 2012. Pasa en nuestra ciudad. Está cargada de particu- tigación de la universidad y los centros de investigación.
laridades y hechos concretos, pero la ambición que esconde Bebe de la innovación social, de makers, de hackers y de
destila una democracia propia de las abejas de la miel. Insti- otras comunidades no regladas de carácter tecnológico
gados por la Dirección de Creatividad e Innovación del afines a los mundos open y CreativeCommons. Pero la cien-
94
Ciencia ciudadana
cia ciudadana también tergiversa el do- dana. El interés, además, debería ser Barcelona, el Festival de Ciencia, Tecno-
it-yourself de la tecnología y potencia recíproco. La Administración local es logía e Innovación, el Centro de Cultura
el do-it-together a la hora de generar un capaz de facilitar y potenciar como nadie Contemporánea de Barcelona (CCCB), el
conocimiento para todo el mundo y con una intermediación con el ciudadano, Museo de Ciencias Naturales o, más
todo el mundo. Rompe la falsa frontera pero, paradójicamente, no hay ciudad en recientemente y tímidamente, el Festival
entre ciencia aplicada y ciencia básica el mundo que tenga un compromiso Grec. El BarcelonaLab ya está imagi-
cuando se acerca simultáneamente a la explícito con las prácticas de ciencia nando una Oficina de Ciencia Ciudadana
curiosidad ciudadana y a la obtención ciudadana. Se puede mencionar un caso que articule la relación con la ciudadanía
de un conocimiento de uso inmediato. incompleto como el de Nueva York3, pero y con los investigadores. Esta oficina, la
Destroza la cadena de montaje de la no hay una estructura capaz de reelabo- primera reconocida en el estado desde la
producción científica donde el ciuda- rar el concepto de smart city desde un creación de la Fundación Española para
dano o la sociedad son simplemente ayuntamiento a través de las prácticas de la Ciencia y la Tecnología (FECYT),
destinatarios de un conocimiento o de ciencia ciudadana. Esta puede incorpo- debería saber aprovechar los resultados
una tecnología. El cambio resitúa al rar a la ciudadanía en tareas de corres- para impulsar un mejor diseño de la
individuo y su amateurismo inmanente ponsabilidad social o socioambiental y ciudad o nuevas políticas ciudadanas.
en la sala de máquinas de la ciencia. hacerlo con una capacidad transforma- Mientras tanto hemos ensayado
Gracias al evento BarcelonaTheLab dora que solo el conocimiento permite, y cómo podría funcionar la relación con el
de noviembre de 2012, organizado por no los datos sin procesar. Recuperando Ayuntamiento en tres proyectos muy
la Dirección de Creatividad e Innova- la cita sobre la curiosa democracia de las concretos. El Festival de Juegos de
ción, se empezó a construir una primera abejas, la ciencia ciudadana puede ser Mesa DAU Barcelona ya ha acogido En esta página y la
comunidad de científicos interesados en una manera de proceder más democrá- durante dos años experimentos sobre siguiente, dos
sacar adelante proyectos de ciencia tica, más transparente y claramente comportamiento humano. Los resulta- aspectos del
proyecto
ciudadana. A partir de enero del 2013 alineada con la visión que algunos tienen dos de 2012 se han publicado en artisticotecnológico
empezaron a trabajar juntos 7 grupos de en materia de innovación social bajo la Nature Communications en julio de “Big Bang Data”,
visitable en el CCCB
investigación provenientes de 5 institu- denominación de laboratorio ciudadano4. 2014. El experimento de 2013 se trans- hasta finales de
ciones diferentes1, que reunían a un El Ayuntamiento de Barcelona, a formó en Mr. Banks, el juego de bolsa noviembre, que
explora el fenómeno
total de 23 investigadores de áreas de través de la Dirección de Creatividad e que permitió realizar el seguimiento de de la explosión de
conocimiento muy diversas, y que Innovación, está construyendo la plata- veinte mil decisiones, y que se espera datos como marco
del pensamiento
desarrollaban un total de 9 proyectos. forma BarcelonaLab5. El BarcelonaLab que tenga un impacto científico similar. cultural y político del
En 2013 se construyó un protocolo de ayuda a aumentar la visibilidad de los En 2012 iniciamos experimentos de mundo actual. Las
imágenes recogen
actuación común a través de un decá- proyectos y ha facilitado escaparates movilidad, Bee-Path6, en el marco del instalaciones
logo de buenas prácticas. El grupo para los proyectos de ciencia ciudadana Parc de la Ciutadella y de la Fiesta de la artísticas que
interactúan con los
inicial ha recibido recientemente una en infraestructuras culturales como la Ciencia de entonces. Ya hemos sido asistentes a través
ayuda dentro del prestigioso programa Red de Bibliotecas, el Festival DAU capaces de extraer un modelo de movi- de sensores.
RecerCaixa, que permitirá trabajar hasta
© Albert Armengol
el 2016 sobre una infraestructura común
y sobre las posibilidades que ofrece la
ciencia ciudadana con respecto a reno-
var la educación en ciencia y tecnología
en entornos informales. 
Visto en perspectiva, es fantástico
comprobar cómo a partir de una idea
abstracta de unos pocos científicos se
consigue capturar el interés de muchos
más. El 11 de junio de 2014, dentro del
programa del Festival de Ciencia,
Tecnología e Innovación, se celebró el
primer Barcelona Citizen Science Day2,
que reunió a más de 90 participantes y
28 ponentes, y en el que se presentaron
22 proyectos. Durante el mismo festival
se propusieron seis experimentos que
ya tienen una solidez envidiable:
MARduino, Abejas Urbanas, Observa-
dores del Mar, AtrapaelTigre.com, Bee-
Path: Experimentos de Movilidad
Humana y Mr. Banks.
La gobernanza y la gestión de una
ciudad deberían tener un papel primor-
dial en las prácticas de ciencia ciuda-
95
Dossier: presente
lidad y patrones de comportamiento de los peatones, que Daniel Lombraña González
se han presentado en varios congresos7 y han servido Responsable del proyecto Crowdcrafting y PyBossa,
también para entender la movilidad de los visitantes de la fellow de la fundación Shuttleworth e investigador
exposición “Big Bang Data”, del CCCB. Y, finalmente, en sénior del Citizen Cyberscience Centre
junio de 2014 instalamos, en colaboración con el Museo de
Ciencias Naturales, la primera colmena de abejas monitori-
zada de la ciudad en el Castell dels Tres Dragons de la Ciuta- Herramientas
della. El experimento científico quiere aportar su granito de
arena a la normalización de la apicultura urbana. Las abejas para compartir
dictaminarán a través de su comportamiento el grado de
salubridad de la ciudad8. Y si sabemos cuidarlas, también el conocimiento
aprenderemos a cuidarnos. 
Es cierto que hay mucho camino por delante, pero esto ciudadano
debería estimularnos. Nos queda intacta la ambición de trans-
formar la ciudad en que vivimos a través del conocimiento. PyBossa es una herramienta de
Parafraseando a Seeley, evaluaremos críticamente el conjun- código abierto que permite a
tol de posibilidades y entre todos seremos capaces de descar-
tar todas excepto la mejor. Un ejercicio de democracia en cualquier ciudadano crear su propio
estado puro. Es así como la ciencia ciudadana, en su sentido proyecto para analizar un problema,
más radical, cede el poder a la ciudadanía. una hipótesis o un experimento
utilizando el método científico.
Referencias
1 - OpenSystems (UB). Art and participacion for Science; En la actualidad los ciudadanos están inundados por miles
PhysComp2 (UB). Physics and Computation of Complex Systems; de noticias y datos. Cada día nos levantamos con nueva
Grupo Freshwater Ecology and Management (UB); Observadores información sobre enfermedades, tasas, polución, defores-
del Mar. Instituto de Ciencias del Mar (CSIC); ICREA-Laboratorio tación, etc. 
de Ecología del Movimiento (CEAB-CSIC y CREAF); Punto de Infor- Toda esta información suele llegar limpia, reducida a su
mación Aerobiológica (PIA, UAB); SciVolunteers. más mínima esencia: unos gráficos en la portada de un
2 – http://festivalcti.bcn.cat/ciutadana_post/jornada-barcelona- periódico. Pero, ¿cómo han llegado a crearlos? ¿Qué méto-
citizen-day. dos han utilizado? Y lo más importante: ¿puedo fiarme?
3 – Véase la experiencia del Center for Urban Science+Progress de Todas estas preguntas son la base para el método cien-
la Universidad de Nueva York: http://cusp.nyu.edu. tífico. El método científico nos asegura que los conoci-
4 – En Iberoamérica está presente la iniciativa Ciudadania 2.0.: mientos que adquirimos son correctos. Que podemos
http://www.ciudadania20.org. replicar los resultados, analizarlos con métodos similares y
5 – http://www.barcelonalab.cat llegar a las mismas conclusiones. Por tanto, el método cien-
6 – http://bee-path.net tífico es primordial para pasar de simples opiniones a
7 – Se puede ver el vídeo en http://vimeo.com/97228812. Los hechos contrastados.
datos y los códigos desarrollados son abiertos. Sin embargo, nuestra sociedad no utiliza este pensa-
8 – http://openbeeresearch.org. miento crítico cuando es bombardeada día tras día con
nuevos datos. Parece que, por el simple hecho de poder
© Albert Armengol
acceder a la información, las conclusiones ya son válidas; y
no, no es así. Necesitamos una mente más crítica para ser
capaces de contrastar los datos. Por este motivo, los ciuda-
danos, gente como usted y como yo, necesitamos herra-
mientas que nos permitan comprobar y analizar
rigurosamente si los resultados mostrados en diferentes
medios (prensa, artículos científicos, datos gubernamenta-
les, presupuestos, etc.) son correctos o no, puesto que
nuestro objetivo como sociedad es hacer de nuestro mundo
un lugar mejor.
Por eso nace PyBossa, una herramienta de código
abierto que permite a cualquier ciudadano crear su propio
proyecto para analizar un problema, una hipótesis o un
experimento utilizando para ello el método científico. A
diferencia de otras herramientas, PyBossa no utiliza orde-
nadores ni algoritmos para resolver o analizar un problema,
sino que invita a voluntarios de todo el mundo a participar
en el proyecto, resolviéndolo conjuntamente. Este tipo de
proyectos se conocen como “ciencia ciudadana” por dos
96
Ciencia ciudadana
© Eva Vázquez
motivos: porque la ciencia sale del laboratorio, y porque se
necesita la colaboración ciudadana para poder resolver el
problema. Los ciudadanos se hacen
En la actualidad existen cientos de proyectos de ciencia
ciudadana que utilizan la web como medio para poder llegar ”investigadores de sus ”
a más personas. Proyectos como Zoouniverse (con más de propios problemas y
un millón de voluntarios) o BOINC (con millones de orde- dejan de ser meros
nadores personales conectados a cientos de proyectos) consumidores.
están liderando esta nueva área. 
Estos grandes proyectos provienen habitualmente de
instituciones como universidades o laboratorios de investi-
gación que intentan analizar un problema difícil de resolver
solo con ordenadores. En ellos normalmente el voluntario
tan solo participa pasivamente, es decir, la persona solo solicita la ayuda de los voluntarios para localizar las vivien-
puede resolver las tareas que recibe y no puede crear sus das en diferentes zonas rurales y así poder gestionar la logís-
propios experimentos usando la misma plataforma. tica de entrega de unas novedosas trampas solares contra
Sin embargo, desde mi punto de vista, la ciencia ciuda- los mosquitos. El objetivo final es controlar la propagación
dana y su verdadero poder residen en los propios ciudada- de la malaria dentro del proyecto SolarMal1.
nos, dada su creatividad y conocimiento. Por este motivo Gracias a que PyBossa es software libre, otras institu-
hemos diseñado PyBossa, para dar cabida a ambas solucio- ciones han decidido crear sus propias plataformas de cien-
nes, extendiendo la posibilidad de crear y producir ciencia cia ciudadana. Por ejemplo, el Instituto Nacional de
más allá del laboratorio y permitiendo crear proyectos cien- Investigación del Espacio de Brasil (INPE), en colaboración
tíficos a ciudadanos e instituciones por igual. con el departamento UNITAR de Naciones Unidas y el Citi-
Para facilitar el uso y la adopción de la tecnología zen Cyberscience Centre, ha creado el proyecto Forestwat-
PyBossa hemos lanzado la web http://crowdcrafting.org, chers.net para estudiar si una persona puede convertirse en
donde cualquier persona puede crear su propio proyecto un experto en deforestación analizando bosques tropicales.
sin tener que instalar PyBossa. En la actualidad Crowdcraf- Este mismo año, el Museo Británico, con la colaboración
ting cuenta con cientos de proyectos de ciencia ciudadana. del University College of London, ha lanzado el proyecto
Instituciones como el CERN han confiado en la tecnología y Micropasts.org, que facilita que cualquier persona se
han creado el primer proyecto de ciencia ciudadana, en el convierta en arqueólogo desde su casa. Micropasts está utili-
que voluntarios de todo el mundo han analizado trazas de zando PyBossa para transcribir tarjetas de descubrimientos
antimateria usando tan solo un navegador web. de la era de bronce escritas a mano, así como para modelar
Otro ejemplo sería el del Instituto Suizo de Salud objetos 3D gracias a la colaboración de ciudadanos que
Pública y Tropical de Basilea. En su proyecto el instituto dibujan el contorno de los objetos en diferentes fotografías.
97
Dossier: presente
Aunque todos estos proyectos son muy interesantes, Aitana Oltra, John R.B. Palmer
quiero mencionar dos ejemplos en los que los ciudadanos y Frederic Bartumeus
han sido su motor real. Uno de los más significativos es el ICREA-Laboratorio de Ecología del Movimiento
impulsado por un chico islandés, Páll Hilmarsson2, que tras (CEAB-CSIC) / Centro de Investigación Ecológica y
leer el artículo de un periódico local sobre un determinado Aplicaciones Forestales (CREAF)
juez de Islandia decidió comprobar las conclusiones del
periodista. El artículo estimaba que el juez había emitido
sentencias de culpabilidad en el 95% de los casos que había Una experiencia:
investigado, lo que llevaba a su autor a etiquetarlo como
“terrible”. Sin embargo, Páll se preguntó si este hecho se la lucha contra el
situaba realmente fuera de lo normal, puesto que el perio-
dista tan solo había analizado a dicho juez. Así, programó mosquito tigre
un pequeño script3 con el que descargó del sitio web del
Ministerio de Justicia de Islandia todos los casos disponi- AtrapaelTigre.com es un proyecto
bles, organizándolos por distritos. Posteriormente los subió
a Crowdcrafting para que otras personas le ayudaran a clasi- innovador basado en el uso de nuevas
ficarlos. En menos de una semana, Páll compartió los resul- tecnologías que pretende recopilar
tados, el código fuente, los datos en bruto y la metodología datos para el estudio, el seguimiento
utilizada para que cualquier persona pudiera repetir el análi- y el control del mosquito tigre con la
sis. La conclusión fue que el juez se ajustaba a la norma y,
junto a este resultado, se obtuvieron muchos más datos colaboración ciudadana.
sobre todos los distritos4.
Finalmente, un grupo denominado SkyTruth utilizó El mosquito tigre (Aedes albopictus) es una especie inva-
Crowdcrafting para analizar el impacto del fracking en el sora originaria del sudeste asiático. En pocos años ha adqui-
estado de Pensilvania5. En un mes consiguieron noventa mil rido una enorme mala fama allí donde ha llegado. Aparte de
clasificaciones y publicaron un blog6 sobre sus hallazgos en ser una especie muy molesta por sus hábitos diurnos y su
el que compartían todos los datos y el código fuente. Tras el agresividad, representa un potencial problema de salud
éxito del proyecto, decidieron dar el salto y utilizar su pública, ya que es vector de enfermedades virales tropica-
propio servidor PyBossa, en el que gestionan su propia les como el dengue, el chikungunya o la fiebre del Nilo occi-
comunidad y sus investigaciones. dental. Se detectó por primera vez en 2004 en el municipio
Como vemos, la ciencia ciudadana ha venido para de Sant Cugat del Vallès, en el área metropolitana de Barce-
quedarse, ya que tanto investigadores amateur como profe- lona. Actualmente su presencia es común en toda la costa
sionales invitan a gente de todo el mundo a participar en este de la península y en las Islas Baleares, aunque se desco-
proyectos de ciencia fuera del laboratorio. Herramientas noce su extensión real en el territorio peninsular.
como PyBossa permiten, además, que los ciudadanos dejen La presencia del mosquito tigre está íntimamente ligada
de ser meros consumidores para convertirse en productores a zonas urbanas, por lo que se trata de un problema que
científicos que puedan explorar sus propios problemas e afecta a muchos ciudadanos. Además, nuestros hábitos son
inquietudes abrazando el modelo científico. los principales responsables de su dispersión y su estable-
cimiento en el territorio, pues el mosquito tigre no solo viaja
en nuestros coches, sino que cría en pequeños recipientes
de balcón y jardín, fuentes, sumideros públicos, etc., siem-
pre que tengan agua estancada durante unos pocos días.
AtrapaelTigre.com
AtrapaelTigre.com es un proyecto innovador basado en el
uso de nuevas tecnologías que pretende recopilar datos
para el estudio, el seguimiento y el control del mosquito
tigre. Tradicionalmente esta tarea se delega en los servicios
técnicos de la Administración y en los científicos, pero en
este caso intervienen también los ciudadanos. Se busca no
Referencias solo obtener datos de interés científico y ambiental, sino
1 – http://malariajournal.com/content/11/S1/O45 también facilitar el aprendizaje de la biología y la ecología
2 – http://gogn.in/ del mosquito tigre y de su problemática asociada, así como
3 – Sobre el web scraping, o técnica informática para extraer difundir buenas pautas de conducta para reducir la pobla-
datos de sitios web: http://es.wikipedia.org/wiki/Web_scraping. ción de este insecto en zonas urbanas y disminuir de este
4 – https://github.com/pallih/gogn.in-backup/tree/master/herads- modo el riesgo potencial de transmisión de enfermedades
domar/crowdcrafting-stats víricas. 
5 – http://crowdcrafting.org/app/frackfinder_tadpole/ AtrapaelTigre.com está impulsado por ICREA-Labora-
6 – http://blog.skytruth.org/2013/09/frackfinder-tadpole- torio de Ecología del Movimiento, del Centro de Estudios
pennsylvania-results.html Avanzados de Blanes (CEAB-CSIC), con la financiación de
98
Ciencia ciudadana
la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología
(FECYT-MINECO). Cuenta también con el apoyo de varias
instituciones públicas y privadas, además del CSIC y de la
Universidad de Murcia, y con financiación complementaria
del programa RecerCaixa y de la marca de insecticidas
Bloom.
El proyecto se fundamenta en tres pilares: formación y
sensibilización ciudadana mediante talleres presenciales;
divulgación, comunicación y difusión en línea desde el sitio
web del proyecto (www.atrapaeltigre.com) y las redes
sociales; y participación ciudadana a través de la aplicación
Tigatrapp. Nació en 2013 como un proyecto piloto a
pequeña escala, aprovechando los más de doscientos talle-
res presenciales que el Servicio de Control de Mosquitos de
la Bahía de Roses y del Baix Ter imparte anualmente en las
escuelas de la provincia de Gerona. La aplicación y el mapa
web estaban originalmente orientados a un público infantil
y a sus familias. Actualmente la participación es libre y
gratuita y abierta a todos los ciudadanos, aunque se pide
que los participantes se formen previamente en el web del
proyecto o en alguna de las muchas actividades programa-
das para garantizar la calidad de los datos enviados.
A través de Tigatrapp los ciudadanos pueden enviar,
recopilar y compartir datos de avistamientos de mosquito
tigre y de lugares de cría potenciales situados en espacios © Eva Vázquez
públicos (sumideros, fuentes descuidadas, etc.). Cada dato
va asociado a un informe con la descripción del hallazgo: un participantes podrán descargar los datos para analizarlos.
cuestionario de tres preguntas para validar la especie y Todas las aplicaciones y los componentes de servidor tienen
otras tres para caracterizar los lugares de cría. También se licencia de software libre y de código abierto (GPLv3). El
recoge la geolocalización del hallazgo, así como fotos o notas código fuente está disponible1 para que cualquiera pueda
complementarias. Los datos se publican automáticamente mejorarlo o ampliarlo. 
en el mapa web del proyecto. Es posible que no todos los En los proyectos de ciencia ciudadana, a menudo se
avistamientos lo sean de ejemplares de mosquito tigre, y por produce una tensión (tecnológica) entre la filosofía de datos
ello los datos deben ser validados por expertos. Para ello abiertos y la privacidad individual. En proyectos anteriores
puede ser muy útil la aportación de fotos y otras informa- hemos solucionado este compromiso usando técnicas de
ciones adicionales. Asimismo, en el mapa web se visualiza cifrado sofisticadas para proteger a los usuarios, lo que
en qué zonas hay participantes; cinco posiciones de baja provoca que los mismos usuarios tengan menos posibilida-
resolución al día son suficientes para saber cómo distribu- des de acceder a los datos y beneficiarse de ellos.
yen el esfuerzo de muestreo en el territorio, lo que permite En el proyecto actual, nuestro enfoque es distinto: todos
encomendar tareas específicas a participantes ubicados en los datos (con un filtrado mínimo previo) son abiertos y
zonas de especial interés (misiones geolocalizadas). simplemente evitamos la recolección de información
El reto del proyecto es que su éxito no solo depende y privada. Cuando se registran pedimos a los usuarios que
es responsabilidad del equipo de trabajo, sino también de lean nuestra política o nuestra declaración de principios y
factores tan dispares como la actitud responsable de los que den su consentimiento informado antes de comenzar a
ciudadanos, las dinámicas de comunicación, la sociología o participar. No pedimos nombres, contraseñas o cualquier
la superación de barreras tecnológicas. Es un excelente otra información de carácter personal. La ubicación real del
caso de estudio para poner en práctica conceptos de cien- usuario (dato que nos ayuda a conocer el esfuerzo de mues-
cia en sociedad. Esperamos que en un futuro no muy lejano treo y a enviar misiones geolocalizadas) nunca se envía
podremos disponer de otros sistemas de alerta ciudadana desde la aplicación a nuestro servidor. En lugar de ello, la
sobre enfermedades o especies invasoras, y que se utiliza- aplicación coloca primero la ubicación real dentro de una
rán como nuevas herramientas de gestión en salud pública. cuadrícula predeterminada y transmite solo la identificación
de la cuadrícula –un área del tamaño aproximado de una
Datos abiertos y protección de la privacidad ciudad pequeña como Blanes. En otras palabras, no tene-
Por principio, la ciencia ciudadana debe integrar a los ciuda- mos manera de conocer la posición exacta del participante
danos como participantes de pleno derecho. Eso significa dentro de esta área, o quién es. Todo ello son ejemplos de
que estamos abiertos a recibir críticas y opiniones de los buenas prácticas que los proyectos de ciencia ciudadana de
ciudadanos para mejorar nuestra investigación y la calidad este tipo deberían cumplir en la medida de lo posible. 
de los proyectos, y que además ponemos a su disposición
nuestros datos y herramientas. Además de consultar los Referencias
mapas e informes estadísticos de nuestro sitio web, los 1 - https://github.com/MoveLab/
99
© Eva Vázquez
Artur Serra
i2cat / Citilab
¿Es posible un sistema
universal de innovación?
Nos hace falta un nuevo paradigma cultural para la sociedad de la innovación.
Debemos ser capaces de crear diseños en común y aprender nuevos patrones
culturales aumentando las responsabilidades de cada persona respecto a sus
propias invenciones y al uso que de ellas pueda hacerse.
En los siglos XIX y XX, las sociedades industrializadas crea- de los principios arquitectónicos de la red, como el end-to-
ron sistemas educativos universales con varios niveles: end principle, que sitúa la inteligencia de la red en sus
educación primaria, educación secundaria y universidad, extremos, han favorecido la explosión actual de aplicaciones
sistemas que fueron decisivos a la hora de difundir la alfa- y servicios. El concepto “colaboratorio” (W. Wulf, 1989) se
betización entre el pueblo llano y dotar a las personas de las ha extendido hasta generar multitud de laboratorios de todo
habilidades imprescindibles para la expansión de la econo- tipo: fab labs (laboratorios de fabricación a pequeña
mía industrial. Ya en el siglo XX, algunos países ampliaron escala), 2002; citizen labs (laboratorios ciudadanos), 2002;
esa lógica a la sanidad y crearon la atención primaria, los living labs (laboratorios “vivos” con numerosos actores y
hospitales locales y los centrales especializados. Esta contextos de uso reales), 2006.
estructura, al menos en Europa, democratizó la cobertura
sanitaria y la hizo llegar a toda la población. El “cuarto elemento”
En nuestros días, cada vez se otorga más valor a la inno- Esta preocupación y el deseo de lograr unos sistemas de
vación como clave del progreso y el bienestar en la econo- innovación más inclusivos han cristalizado en el nacimiento
mía del conocimiento. La innovación es básica para el del modelo de la cuádruple hélice, en el que tanto el
crecimiento económico y la competitividad empresarial y es Gobierno como los académicos, la industria y la sociedad
el eje central de toda la estrategia Europa 2020 de la Unión civil son considerados actores clave. En un informe reciente
Europea (Comisión Europea, 2014). Una economía del se identificaba lo que se definía como “cuarto elemento” de
conocimiento exige la existencia de una sociedad del cono- estos sistemas: “usuarios normales o amateurs, usuarios
cimiento. Sin embargo, hoy en día los sistemas de innova- profesionales, consumidores, trabajadores, residentes,
ción oficiales llegan solamente a una pequeña parte de la ciudadanos, aficionados, empresas, organizaciones o asocia-
población. Nos hallamos ante la paradoja de que una abru- ciones civiles” (Arnkil, Järvensivu, Koski & Piirainen, 2010).
madora mayoría de miembros de eso que damos en llamar Estamos, pues, ante el surgimiento de un nuevo sistema.
la sociedad del conocimiento en realidad están fuera del La tendencia podría dar pie, en las próximas décadas, a
sistema o, como mucho, hacen de simples usuarios. la llegada de los sistemas universales de innovación, que
Sin embargo, existe un interés creciente en abrir los servirían para instruir a los ciudadanos en las habilidades
sistemas de innovación. La expansión de internet como red básicas de la sociedad del conocimiento y les proporciona-
abierta ha hecho que se difundan usos innovadores. Algunos rían las herramientas, las infraestructuras y la formación
100
Futuro
Ciencia ciudadana
necesarias para convertirse ellos mismos en innovadores. libertad personal, pero también nuestro grado de responsa-
Tecnologías como Scratch, Arduino, la impresión en 3D, la bilidad. 
programación avanzada, la robótica DIY (siglas en inglés de
“hazlo tú mismo”) y otras muchas estarían presentes en El lenguaje de la innovación
todas las ciudades, pueblos y barrios, de forma similar a Por primera vez podemos desarrollar un nuevo método de
como se pone al alcance de todo el mundo internet, la Wiki- aprendizaje estrechamente ligado al sistema de innovación.
pedia o los dispositivos móviles inteligentes mediante El sistema educativo que tenemos actualmente, al menos
amplias redes de bibliotecas públicas y hospitales. en la civilización occidental, se remonta hasta la Grecia anti-
A la larga, contar con unos laboratorios vivos y abiertos gua, donde la educación se basaba en los llamados Trivium
a toda la ciudad podría convertirse en un factor fundamen- y Quadrivium. El primero consistía en el aprendizaje del
tal del crecimiento económico local y de la dinamización de lenguaje natural (gramática, lógica y retórica); el segundo,
las economías urbanas al mejorar su competitividad global en el aprendizaje de lenguajes formales (aritmética, geome-
e impulsar una oleada de creación empresarial. Las ciuda- tría, astronomía y música). Este era el currículo de las artes
des podrían convertirse en centros neurálgicos de innova- liberales. Las artes prácticas, como la medicina y la arqui-
ción basados en nuevos tipos de instituciones abiertas a tectura, tenían menor prestigio.
todos como los living labs, los fab labs, los citizen labs, Ahora necesitamos un sistema distinto basado en un
los edulabs, etc., que podrían transformar radicalmente la nuevo nivel. Lo llamamos Quintivium. Se basa en el apren-
economía y el tejido social de nuestras ciudades actuales. dizaje del “lenguaje de la innovación”. La innovación no es
La historia de las sociedades industriales demuestra que simplemente una práctica: es una nueva mentalidad. Citi-
es posible democratizar una serie de habilidades clave que lab está promoviendo el Scratch como nuevo lenguaje, el
han impulsado un sistema económico muy complejo con lenguaje de la innovación.
enormes beneficios para la sociedad en general, pero Aprender a programar es también aprender a resolver
también con ciertas consecuencias imprevistas. Por tanto, problemas, a organizar la mente de una manera algorítmica.
tiene todo el sentido preguntarnos si es posible democrati- Tal como sostenía George Forsythe: “Las adquisiciones más
zar la innovación de forma similar. valiosas de una educación científica o técnica son las herra-
En nuestro horizonte se dibujan diferentes escenarios mientas mentales de función general que podrán utilizarse
posibles en los que llevar a cabo esta “revolución del cono- toda la vida. Creo que el lenguaje natural y las matemáticas
cimiento”. El primero sería la lenta apertura del sistema son las más importantes de estas herramientas, y la infor-
actual de triple hélice, que iría introduciendo gradualmente mática es la tercera” (“What to do till the computer scien-
las aportaciones y las necesidades de los ciudadanos en su tist comes”, 1968). 
agenda de investigación, pero donde todavía conservarían Pero Forsythe no previó el hecho de que el lenguaje de
su statu quo los laboratorios académicos y los de las gran- la innovación aumentaría drásticamente nuestra responsa-
des corporaciones. Esta opción podría considerarse como bilidad como seres humanos. 
una reforma de nuestros sistemas de innovación actuales. No solo estamos aprendiendo a imaginar otros mundos, Final de la actividad
Tecnostiu del Citilab
Un segundo escenario más radical permitiría que los citi- o a entender los que ya tenemos, sino a diseñar y construir de Cornellà, en que
zen labs y otros movimientos sociales innovadores genera- otros nuevos. De igual modo que a un ingeniero o a cual- niños y muchachos
participantes en la
sen nuevos programas de investigación, que podrían quier profesional se le haría responsables de sus “actos”, jornada explican su
coordinarse globalmente a través de internet u otras redes. abrir la “caja negra” de la innovación significa que todos experiencia en el
marco de un
Estos programas ofrecerían las herramientas para diseñar y entramos en una nueva era que desembocará en la demo- ejercicio de
poner a prueba una serie de transformaciones sociales y cratización de la responsabilidad. realización televisiva.
económicas urgentes, obligando al establishment acadé-
© Albert Armengol
mico oficial a adaptar sus programas de investigación a las
nuevas situaciones.
Aun así, la era del conocimiento también puede provo-
car consecuencias no deseadas. Del mismo modo que un fab
lab puede crear obras de arte maravillosas y, a la vez, una
pistola de fabricación artesana, la ampliación de las capaci-
dades de innovación a poblaciones enteras también podría
generar peligros todavía no previstos.
Hace falta, pues, un nuevo paradigma cultural para la
sociedad de la innovación. Si nos encontramos a las puertas
de una era de innovación rompedora, deberíamos ser capa-
ces de crear diseños en común y aprender nuevos patrones
culturales aumentando las responsabilidades de cada
persona respecto a sus propias invenciones y al uso que de
ellas pueda hacerse.
Nuestras sociedades han sido educadas para delegar
responsabilidades y poderes, ya sea al cielo, a la naturaleza
o a los parlamentos. Cuanto más madura e innovadora
llegue a ser la humanidad, mayor será nuestro grado de
101
Enric Gomà
Guionista
La mano derecha
del doctor Robert
El doctor Manuel Ribas Perdigó, nacido
en 1859 en una chocolatería de la calle
Ferran, se licenció en 1880 y cuatro
años más tarde obtuvo una plaza de
profesor en la Facultad de Medicina,
donde se convirtió en el máximo
colaborador del doctor Robert, futuro
alcalde de Barcelona. Entre 1924 y
1927, año de su muerte, presidió la
Real Academia de Medicina.
Hubo un tiempo en que los barceloneses encomendaban el
alma a Dios y el cuerpo a un médico de aires patriarcales,
ceremonioso y grave, con sombrero de copa, chaqué y male-
tín de cuero negro, como aquellos padrinos de los duelistas
del siglo XIX. Solían exhibir una barba blanca bien recortada,
espesa y redondeada, aunque los más extravagantes se
decantaban por la barba de chivo. En un médico la barba de
chivo no es muy recomendable, ya que corre el riesgo de
que al enfermo se le escape la risa.
Eran otros tiempos. Los barceloneses de entonces
tenían más fe que los de ahora. Fe en el Sagrado Corazón,
en la acracia o en el freno mecánico Castellví. En aquella
Barcelona crédula, turbulenta y de vez en cuando colérica,
desconocemos qué empujó a Manuel Ribas Perdigó,
segundo hijo de un chocolatero y nieto de campesinos de
las Hortes de Sant Bertran, a estudiar medicina. Quizás
imitó a su hermano Joan, dos años mayor. En cualquier
caso, los jóvenes Joan y Manuel siguieron el ejemplo de los
hermanos médicos san Cosme y san Damián (aunque, afor-
tunadamente, se ahorraron ser decapitados).
Manuel Ribas Perdigó nació en 1859 en un altillo de la
chocolatería Ribas, en la calle Ferran, 16 de Barcelona, un
establecimiento muy apreciado por la excelencia de su cacao,
traído en barco desde Guinea hasta Vilanova i la Geltrú. Esta
chocolatería debió de tener muchísimo reconocimiento en
toda la ciudad, puesto que mereció las invectivas satíricas de
Pitarra, un honor que no todo el mundo se merece.
De los primeros años no nos han llegado muchas noti-
cias. Sabemos que en 1870 la familia se refugió en una casa
de verano que tenían en La Bonanova, en los números más
altos de la calle Muntaner, durante la terrible epidemia de
fiebre amarilla, también conocida como vómito negro (no
se les debía de ocurrir un nombre más horrible). Quizás en
aquel momento, al ver aquella mortandad desoladora, los
dos chicos decidieron dedicarse a la medicina. Eso es lo más
probable, y no que les impresionaran unos callos.
102
BIOGRAFÍA
© Archivo Rosa Ribas Boixeda
Biografía
En 1880 Manuel Ribas Perdigó se licenció en Medicina y
obtuvo el premio extraordinario concedido con ocasión de la
boda de Alfonso XII con María Cristina. Se doctoró en Madrid
y recorrió durante medio año instituciones médicas de Alema-
nia. De aquel país adquiere un estilo de vida germánico, regu-
lar y ponderado que se traduce, entre otros hábitos, en la
consulta diaria de la hora exacta en el reloj de la Real Acade-
mia de Ciencias. Costumbre, esta, que perdura entre algunos
de sus descendientes. Como su desprecio por la música.
Después del periplo alemán, vuelve a Barcelona y en
1884 obtiene una plaza como profesor clínico en la Facultad
de Medicina. Su especialidad es el tratamiento de las enfer-
medades internas, sobre todo del aparato digestivo, el
cardiocirculatorio y el respiratorio. Vaya, todo lo que se
encuentra en un puesto de casquería. 
El catedrático de medicina interna es el doctor Bartomeu
Robert, futuro alcalde de Barcelona. El doctor Ribas Perdigó
se convierte en su máximo colaborador, además de amigo, y
le sustituye como profesor los días en que el doctor Robert se
dedica a sus tareas políticas. Humilde, cordial y muy exacto
en sus explicaciones, Ribas Perdigó es un profesor muy apre-
ciado por sus alumnos, como los doctores Pedro Pons,
Nobiola, Pi Sunyer, Bartrina y otros, que, ya médicos, a
menudo lo solicitarían a consulta. Al presentarse en Madrid
a unas oposiciones celebradas para obtener una plaza de
catedrático en la Zaragoza, Ribas Perdigó las pierde ante ticos y de mirada turbia. Un poco como ahora. Por fin, hacia Una máquina
otro aspirante que dispone de padrinos y vuelve a Barce- 1895, decide trasladar su vivienda y consulta a aquella casa, esterilizadora de
agua en la plaza
lona decepcionado. “No volveré a poner los pies en Madrid un poco apartada, de la Rambla de Cataluña. El despacho se del Pedró, en 1914,
nunca más”, concluye. Pasan los años y no se desdice. ha conservado gracias a la viuda del doctor Manuel Ribas cuando Barcelona
sufrió una grave
Escribe Patogenia y tratamiento de la constipación Mundó, catedrático de medicina interna de la Universidad epidemia de tifus
habitual (la constipación es el estreñimiento, y no tiene Autónoma de Barcelona, y nieto de Manuel Ribas Perdigó. que mató a cerca
de dos mil personas.
nada que ver con el resfriado), Diagnóstico y tratamiento Participó en el Congreso de Ciencias Médicas celebrado En la página anterior,
de la gastroectasia (la dilatación del estómago) y Trata- en Barcelona en 1888 en el marco de la Exposición Univer- el doctor Manuel
Ribas en 1925,
miento de la neurastenia (donde recomienda la restric- sal, con “Papel que representan las enfermedades extra- cuando ya era
ción del coito en los enfermos por su condición debilitante, cardíacas en el descubrimiento de la asistolia” (no se presidente de la
aunque también hay que reconocer que ilusiona un tanto). desanimen, yo tampoco he entendido nada) y en el Real Academia
de Medicina.
En 1898 ingresa como miembro de la Real Academia de Congreso Médico Internacional de Moscú de 1894 con
Medicina de Barcelona, institución que presidirá a partir de “Formas clínicas de la cirrosis hepática”.
1924, con el discurso “Tratamiento curativo de la tubercu- A raíz de la muerte del doctor Robert en 1902 abandonó
losis pulmonar”. Le responde su gran amigo el doctor la universidad y se concentró en la medicina privada. No
Robert. También cabe destacar que en 1909 leyó el discurso solo atendía a enfermos de Barcelona y de los alrededores,
inaugural de la Real Academia, “Tratamiento general de la sino que también visitaba a pacientes en París, a donde
arterioesclerosis”, de 72 páginas. Uno de los más extensos viajaba a menudo. De lo que sin duda obtenía notable satis-
que se recuerdan. facción, ya que París bien vale un enfermo.
En 1888 se casó con la joven de diecinueve años Carme En 1914 participó en una comisión médica contra el
Casas Güell, con la que tendría nueve hijos: Cristina, Marga- tifus que asolaba la ciudad. Una indicación suya que nos ha
rita (muerta a los tres años), Joan (oftalmólogo), Bonaven- llegado de generación en generación es que el punto negro
tura, Josep (mi abuelo), Antoni (otorrinolaringólogo), de los tomates puede provocar tifus y, como consecuencia,
Maria, Margarita (mucho más resistente que la primera) y ninguno de sus descendientes lo ingiere. Ahora mismo solo
Mercè. Quiero agradecer especialmente al doctor Manuel nos faltaría coger el tifus, francamente.
Ribas Fernández –nieto del doctor Joan Ribas Perdigó– su En 1924 el doctor Ribas Perdigó fue proclamado presi-
Memòria del doctor Manuel Ribas i Perdigó, que me ha dente de la Real Academia de Medicina de Barcelona –que
sido de gran utilidad al escribir este retrato. en 1991 pasaría a llamarse de Cataluña– y bajo su presi-
Los primeros años vivió en la Rambla de Sant Josep dencia se conmemoró el centenario de la muerte del doctor
número 37, frente a la iglesia de Betlem, en la casa llamada Salvà Campillo, no sin tiranteces con el gobierno militar del
El Regulador, y abrió una consulta en un piso de la calle de general Primo de Rivera. Mantuvo el cargo durante tres
Santa Anna, 24. Durante un tiempo se resistió a trasladarse años, ya que en 1927 cayó enfermo de cáncer de estómago
a la Rambla de Cataluña, 11 porque temía que los enfermos y murió al cabo de seis meses.
no quisieran arriesgarse a atravesar la plaza de Catalunya, Cuando se nos mueren los médicos, nos quedamos un
ventosa, mal iluminada y poblada de unos individuos errá- poco más solos. 
103
© Frederic Ballell / AFB
Aída Pallarès
Periodista especializada en temas de cultura
Imaginando el futuro
de la ciudad
Jóvenes, inconformistas y con las ideas
claras. Santi Pozo, Adrià Recasens y
Jordi Valls son tres de los escogidos
para imaginar el futuro de Barcelona,
para explorar qué nos define como
ciudad y sociedad. Representan, según
Bibiana Ballbè, comisaria de Fábrica
Futuro Barcelona, movimiento en que
participan, el talento emergente de la
capital catalana. Se hablará de ellos.
Santi Pozo (Terrassa, 1990) no para y busca, constante-
mente, respuesta a sus problemas. Emprendedor, tenaz,
idealista. Nada lo detiene. Hace un par de años sufrió un
accidente mientras practicaba longboard –variante del
skate– y decidió diseñar un casco para deportes de alto
riesgo. “Soy un fanático de la personalización. Si tuviera
tiempo no compraría nada hecho, es fascinante hacerte tú
mismo las cosas”, explica. Sueña diseñar su casa, crear su Ferran Forné
propia moto y educar a los hijos en casa. En definitiva: vivir
la vida como quiere y no como impone la sociedad. city. Una ciudad que, gracias a la tecnología, escucha y moni-
Pozo cree en una arquitectura y en un urbanismo ready toriza constantemente a la población para conocer sus pro -
to go para resolver los problemas de la gente de forma blemas reales y generar soluciones con un coste de
inmediata. “Plantear una solución para todos los problemas implementación bajo. Su influencia es la metodología lean
que nos turban es una insensatez porque, en el tiempo que manufacturing [producción ajustada] de Toyota, que
se tarda en encontrarla, el problema puede haber cambi- pretende mejorar la eficiencia de la compañía y reducir
ado”, sostiene. Una respuesta que seguramente ha encon- gastos. Y su inspiración son Londres y Hong Kong, dos ciuda-
trado en su propia experiencia, ya que, tras estudiar des que le han ayudado a entender hasta qué punto la tecno-
arquitectura, comprendió que necesitaba otros conocimien- logía puede suponer un valor añadido para la sociedad.
tos y se embarcó en los estudios de administración y direc-
ción de empresas. Carrera que, al cabo, ha decidido Aprender a programar
abandonar porque ha encontrado una escuela gratuita, sin Quien seguramente está de acuerdo con esta afirmación es
restricciones y con todo el contenido imaginable: internet. Adrià Recasens, un barcelonés de veinticuatro años licen-
La tecnología es, de hecho, uno de los factores clave de ciado en matemáticas y estudiante de ingeniería de teleco-
la fórmula de futuro de este natural de Terrassa. Mediante municaciones. Investigador nato, preciso y apasionado por
encuestas ha detectado una gran preocupación de los su trabajo, Adrià se expresa y se define a través de los
ciudadanos de Barcelona por el coste del transporte público números. Actualmente es asistente del Instituto de
y por la baja calidad de la convivencia. Según Pozo, una de Tecnología de Massachusetts (MIT), donde investiga el
las principales fuentes de estrés de los habitantes de las diseño y la implementación de un protocolo de comuni-
grandes ciudades es la ansiedad tras un día intenso. El prin- cación para una casa inteligente. Y como Santi Pozo, cree
cipal problema es que los barceloneses invierten más de una que lo único que le falta a Barcelona son nuevas ideas.
hora entre casa y el trabajo. Su objetivo es mejorar el trans- Recasens está convencido de que muchos de los
porte a través de una plataforma que monitorice la actividad avances de las últimas décadas no se pueden explicar sin la
de los ciudadanos: a qué hora cogen un determinado tren, programación, que no duda en considerar el idioma del siglo
cuántas horas conducen o por dónde circulan en bicicleta. XXI. “Es una herramienta imprescindible porque la infor-
Se trata de aplicar las nuevas tecnologías para conocer mática está presente en todos los aspectos de nuestra vida”,
más a fondo los hábitos de transporte. Dicho de otra sostiene. Por este motivo propone añadir la programación a
manera: convertir la capital catalana en una lean smart los estudios de primaria y secundaria. El objetivo no es que
104
GENERACIÓN ETC
Generación etcétera
Alberto Gamazo
todo el mundo sea un experto en el tema, sino que tenga la casa para empresarios en Silicon Valley, y actualmente De izquierda a
derecha, en la página
base para entender la realidad que nos rodea, ya que la trabaja para mejorar la experiencia de los consumidores anterior y en esta,
velocidad de los cambios crece de modo exponencial. mediante la tecnología y la comunicación. Santi Pozo, Adrià
El futuro no estará plagado de replicantes ni será de Con el paso de los años hemos visto cómo el individua- Recasens y Jordi
Valls, participantes
color negro, pero, según Adrià, sí que estará mucho más lismo triunfaba por encima de la unidad familiar. Hemos en el movimiento
tecnificado, aunque todo será más fácil y sencillo de utilizar. pasado de relacionarnos ante el hogar a hacerlo frente al #ffbcn o Fábrica
Futuro Barcelona.
Por tanto, si no queremos que la tecnología domine a televisor. Y ya casi podemos sentenciar que el ágora virtual
nuestros hijos, hay que enseñarles a programar. Hay países, ha sustituido al colectivo físico; que es en un ordenador o en
como Estonia, que ya han establecido la programación como un móvil donde hallamos el calor de la vida social.
asignatura obligatoria, pero el gran problema sigue siendo el Jordi está convencido de que en el futuro seguiremos
salto generacional. A menudo los alumnos van un paso por por este camino e incluso cree muy probable que nuestras
delante de sus profesores, y por eso el reto de Adrià es relaciones vendrán marcadas por lo que diga una máquina.
conseguir formar y motivar a los maestros. Consciente de La tecnología, por ejemplo, ha hecho que la atracción entre
la dificultad de la empresa, Recasens cree que la clave es personas, que no había cambiado mucho a lo largo de la
generar una comunidad digital de profesores para crear historia, se transforme a pasos de gigante. Antes la primera
sinergias y resolver conflictos. Todo con el fin de que, como impresión se basaba en el primer encuentro, pero ahora la
dice Mitchel Resnick, “las nuevas generaciones aprendan a gente tiene acceso al currículum completo de su posible
programar para, después, programar para aprender”. pareja. Valls asegura que en unos años tecnología y ciencia
irán de la mano y, por ejemplo, la genética podrá determi-
Tecnología y relaciones sociales nar si nos llevaremos mejor con una persona u otra. 
La tecnología, sin embargo, también puede tener su parte ¿Se imaginan una aplicación que lea nuestras reacciones
oscura. La extrema conectividad ha banalizado y devaluado cerebrales mientras observamos a una persona? ¿O que digi-
los vínculos afectivos. Por ejemplo, la irrupción de Facebook talice nuestro olor? Pues probablemente están al caer. “Lo
ha modificado casi por completo nuestras relaciones cual no tiene por qué comportar deshumanización –opina
personales. Este es el tema en que se ha especializado Jordi Jordi–, ya que la tecnología no nos hace ni más ni menos
Valls, un licenciado en publicidad y relaciones públicas humanos. Creo que la tendencia al transhumanismo
nacido hace 29 años en Sabadell. Inquieto, emprendedor y cambiará mucho las formas de la vida humana, pero no el
con una gran pasión: internet. Montó Startup Embassy, una fondo”. ¿Están preparados? Bienvenidos al futuro.
105
© Bettmann / Corbis
Melcion Mateu
Poeta y traductor. Universidad de Nueva York. Autor de Illes lligades, premio Jocs Florals 2014
A la orilla del mar (evocación neoyorquina)
El centro de Manhattan ya es una ciudad de atrezo. El Raval, un barrio en
destrucción. De tanto ponerse guapa, Barcelona corre el mismo peligro que
Nueva York. Puede llegar a perder su personalidad provinciana a fuerza de
querer ser capital y metrópolis.
Hay que vivir a la orilla del mar. Para sentirla cerca. Para En Barcelona sentía Mallorca, la sentimos, a la orilla del
“intuirla”. La ciudad y la isla, cara a cara, a ambos lados del mar. En el pailebote Santa Eulàlia, mi abuelo (que era
mar. Crecí en Barcelona como un injerto isleño. Hijo y marinero y sí, efectivamente, fue a Cuba, tal como cuenta la
hermano de mallorquines, mis memorias de la isla, acumu- famosa habanera de Ortega Monasterio, El meu avi) iba y
ladas verano tras verano, son como una proyección de venía de Mallorca a la península. Bellamente restaurada, esta
diapositivas de la destrucción del entorno y el aniquila- nave de 1918 hace años que se encuentra atracada en el Moll
miento de una cultura que era la de mis padres, mis abue- de la Fusta y trae repetidamente a Barcelona a los Reyes de
los y mis antepasados. Oriente. En la edad en que es posible, al menos una vez al
Un proceso conocido mundialmente como balearización año, materializar los deseos y hacer reales los sueños, estos
y que debería avergonzar a los orgullosos defensores de lo vienen de mar adentro y se nos hacen presentes al llegar a
nostro. “Tota la meva vida es lliga a tu, / com en la nit les la costa y tocar tierra.
flames a la fosca” [Toda mi vida se liga a ti, / como en la Sentir Barcelona desde el otro lado del mar también
noche las llamas a la oscuridad], escribió Bartomeu Rosse- evoca sentimientos contradictorios. En Mallorca, cuando
lló-Pòrcel evocando Mallorca desde Cataluña, durante la todavía no se escuchaba TV3, huía del chava como de la
Guerra Civil. Son unos versos justamente famosos y efecti- peste: oír el más ligero deje barcelonés era el anuncio del fin
vos, incluso cuando, apagadas las llamas, solo nos queda la del verano, de la siempre traumática vuelta al cole que
oscuridad. anunciaba El Corte Inglés, de la oscuridad sin llamas. Poco
106
BARCELONA VISTA DESDE...
Barcelona vista desde Nueva York
” ” hay top-less ni, desgraciadamente, zona nudista (y cabe En la página anterior,
una familia de
La playa popular de decir que a Nueva York no le vendría mal una pizca más de inmigrantes
Nueva York tiene algo del hedonismo mediterráneo), pero entre la juventud que pasea contemplando el
por la arena veo a dos latinos con camisetas del Barça y, panorama urbano de
encanto vulgar y delicioso Nueva York desde la
adentrándome por las calles de Brighton Beach, descubro isla de Ellis, el 13 de
de la Barceloneta. una taberna rusa que, por el ambiente y el pescado a la plan- agosto de 1925, tras
pasar los rígidos
cha que me ofrecen, es lo más parecido que se puede encon- exámenes de las
trar en este barrio a Can Ganassa o la Cova Fumada. autoridades
estadounidenses y
a poco las cosas fueron cambiando. A las orillas del río Si es absurdo y de mal viajero querer buscar Barcelona mientras esperaban
Clyde, en Glasgow, la ciudad de las gaviotas, viví durante en Nueva York, cabe decir que, más allá de los tópicos, a el transbordador que
los había de llevar a
unos meses el orgullo de ser barcelonés tras el éxito de los veces es difícil encontrar Nueva York en Nueva York. El la ciudad.
Juegos Olímpicos, unos juegos en los que obviamente no fenómeno conocido como gentrification originalmente
había competido y en los que ni siquiera había colaborado tenía como objetivo transformar los barrios degradados en
como voluntario, pero que de algún modo hice míos como zonas habitables para la clase media o alta, pero el ascenso
una medalla para mí y para muchos barceloneses. Al astronómico de los precios de la vivienda termina por
mismo tiempo que me familiarizaba con el emergente corromper  los barrios populares y subasta los de clase
nacionalismo escocés y para ahorrarme explicaciones, media y alta entre las clases extraterrestres. El centro de
descubrí que no necesitaba presentarme como catalán ni Manhattan ya es una ciudad de atrezo. El Raval, un barrio
como español, sino que bastaba con decir que era de en destrucción. De tanto ponerse guapa, Barcelona corre el
Barcelona, y que aquella ciudad había recuperado defini- mismo peligro que Nueva York.
tivamente su categoría de metrópolis mediterránea y que Emigré, como muchos, porque mi trabajo no estaba a la
se había convertido, en sí misma, en patria. altura de mi alquiler. Al volver a Barcelona, aunque sea de
vacaciones, no quiero encontrarme con una ciudad con la
Cada tierra hace su guerra fisonomía deformada por el exceso de líftings y silicona, una
Las comparaciones son odiosas. Barcelona es y será una ciudad que por querer ser capital y metrópolis reniegue de
metrópolis, pero Barcelona no es Nueva York. Barcelona y su personalidad provinciana: una Barcelona gentrificada, o
Nueva York juegan en ligas diferentes. Con sus casi nueve bien balearizada, donde sea difícil encontrar a Barcelona.
millones de habitantes, en Nueva York vive más gente que De vuelta a casa, en el metro, me encuentro a un grupo de
en el país del que Barcelona podría ser capital. De hecho, turistas catalanas con el plano de la ciudad desplegado. Una
dicen que Nueva York, patria en sí misma, es el país más de ellas me pregunta, en inglés, si van en la dirección
próximo a los Estados Unidos. adecuada. Le respondo también en inglés: han venido a
Si a la orilla del mar, en Barcelona, intuimos la proximi- descubrir Nueva York y no seré yo quien les agüe la fiesta.
dad de Mallorca, durante décadas la isla que acechaba a ¿Balearización, gentrificación, globalización? No es lo mismo
Manhattan era Ellis Island, que venía a ser como el mundo viajar que mirar el Google Maps.
entero. Desde el siglo XIX y hasta mediados del XX fue el
centro de acogida y un verdadero campo de concentración El mar no aleja, sino que une
donde se dejaba en cuarentena a los emigrantes que espe- Cuando extraño Barcelona, y ya hace años que me he acos-
raban entrar en la ciudad y en el país. Convertida, desde tumbrado a convivir con esta añoranza, tengo dos opciones:
hace décadas, en museo, la isla de Ellis documenta y da testi- o llamar con el Skype a la familia o a los amigos, o ir a visi-
monio de las consiguientes oleadas de inmigrantes que tar a mi amiga Mary Ann.
fueron formando esta ciudad de ciudades que es Nueva York. Mary Ann Newman, catalanófila, traductora, entre otros,
Buscar Barcelona en Nueva York, sin embargo, es una de Josep Carner y Quim Monzó; autora, entre muchas otras
tarea absurda. En Hell’s Kitchen hay un Barcelona Bar cosas, de su propia fantasía barcelonesa y neoyorquina en
donde ofrecen chupitos Barcelona-style, cosa que todavía las páginas de esta revista (número 89), siente un amor tan
no he tenido la curiosidad de averiguar qué significa. En el grande por Barcelona y por la cultura catalana como el
Upper East Side, un elegante restaurante italiano llamado océano que las separa de Nueva York. Además de todas las
Quattro Gatti se inspira obviamente en el local modernista personas e instituciones que trabajan por establecer cone-
barcelonés. Si a primera vista el West Village y Chelsea no xiones entre una ciudad y la otra, además de puentes aéreos
tienen nada que envidiar al Gaixample, no comparemos el y delegaciones del gobierno, esta galardonada con la Creu
Chelsea Market con el mercado de La Boquería: cada tierra de Sant Jordi –con ademán de eterna estudiante– me habla
hace su guerra. desde el terrado de su casa en Chelsea de The Farragut
No me interesan las evocaciones turísticas ni las compa- Fund for Catalan Culture in the U.S., que ella misma ha
raciones forzadas: toda capital debe tener algo de provin- creado, o del BCN-NYC Urban Bridge, el año de la arqui-
ciana. Las tabernas mediterráneas de Nueva York están en tectura catalana en Nueva York, que impulsa su fundación;
Astoria, Queens, barrio griego por excelencia, donde me me habla de proyectos y de cosas por hacer.
siento como en casa, aunque it’s all Greek to me. Coney Para alguien como yo, que dejó su ciudad y su país hace
Island etimológicamente quiere decir Conejera: aunque no años, a veces es difícil entender que alguien más se sienta
es, a pesar del nombre, una isla, queda ciertamente a la tan atraído por ellos. La generosidad de Mary Ann Newman
orilla del mar. La playa popular de Nueva York tiene algo del nos recuerda que el mar no aleja, sino que une, y que quizás
encanto, tan vulgar como delicioso, de la Barceloneta. No solo por eso hay que vivir a la orilla del mar.
107
© Pere Virgili
Marià Marín i Torné
Cofundador de The Gaudí Research Institute con Pere-Jordi Figuerola y Manuel Medarde
Gaudí: poeta de la piedra,
erizo del arte
Desde su muerte, Gaudí ha generado mucha batalla de cenáculo, pugnas
ideológicas y políticas antes que artísticas, al tiempo que buena parte de las
vanguardias expresaban directamente fascinación por él. En este largo viaje en
torno a su obra y a su personalidad creadora han surgido permanentes islas de
salvación, aunque siempre envueltas en tormentas de polémica.
Las investigaciones realizadas a partir de cientos de piezas y objetos y miles de
documentos inéditos permiten un nuevo relato sobre Gaudí. Este dossier se
dedica a quienes han entendido su magnitud y han preservado su memoria para
los que la quisieran reencontrar, en especial a Manuel Medarde, maestro y amigo,
y a aquel anónimo coetáneo de Gaudí que vio en él a un poeta de la piedra.
108
DOSSIER
Gaudí, poeta de la piedra
El legado de un
creador, inventor
e innovador
La nueva investigación ha revelado a
un Gaudí pionero, adelantado a su
tiempo e innovador en procesos de
trabajo, aparte de creador de las
nuevas formas que ya conocemos. El
arquitecto nos aporta un legado
aplicable en múltiples disciplinas.
En el Museo Diocesano de Barcelona se conserva el libro de
firmas de pésame por la muerte de Gaudí. Es un pliego
considerable, prueba documental de la fama del arquitecto
y de la resonancia de su fallecimiento. En él hallamos los
nombres de personalidades políticas y culturales junto a un
número ingente de personas no identificadas. De entre
estas, que son la mayoría –señal de cómo el pueblo quería a
Gaudí–, me llamó la atención un nombre en particular.
No era “nadie”. Ya me entienden, quiero decir que no
era ninguna autoridad, nadie conocido. Conmocionado por
la tragedia y consciente de lo que aquella pérdida signifi-
caba, tomó una hoja de papel para expresar en ella su dolor
y su admiración. Es un texto precioso, de tono mesurado y
relativamente largo. Lo debió de pensar bien, porque no hay
arrepentimientos ni tachaduras, y lo concluyó con un símil
genial: “Si Verdaguer era el Arquitecto de las Letras, Gaudí
era el Poeta de la Arquitectura”. El hombre debía de ir a la
capilla ardiente con su papel y se encontró con que ya había
un libro oficial de pésame, de modo que tomó unos alfileres
y lo prendió justo en la hoja opuesta a la que ostenta las © Pere Virgili
firmas de grandes nombres de la política, del arte y de la
sociedad. El libro se exhibe abierto por esa página. Barcelona era “la ciudad más fantástica del mundo” por el Gaudí elaboró el
Impresiona la cantidad y la contundencia escrita de la carácter innovador y creativo del nuevo arte de Cataluña, proyecto de la iglesia
de la Colonia Güell
expresión de duelo colectivo. Para los autores de las innu- cuyo máximo representante era Gaudí, autor de la Sagrada con la idea de que
merables cartas, telegramas y artículos periodísticos, había Familia, “obra [...] naturalista y geométrica, con sorpren- tuviese el menor
impacto ecológico
muerto un santo, un genio y un patriota, el Arquitecto de dentes torres-campanarios que semejan botellas de vino en posible y de que
Dios y del Universo, el Dante de la Arquitectura. Así de forma de espiral’”. respetase y a la vez
mimetizase los pinos
claro, así de rotundo, así de compartido. Pero el nombre de Más paradojas aparentes: pese a los altibajos, siempre de la zona,
Gaudí cayó inmediatamente en una etapa prolongada de ha pervivido un aprecio de la sociedad por la obra de Gaudí, plantados por
Joan Güell.
olvido y hasta de menosprecio. Paradójicamente, casi tres que ha considerado sus formas como propias hasta que el Arriba, columnas
cuartos de siglo después se convertiría en uno de los iconos canibalismo económico del turismo se las ha arrebatado, en que imitan el tronco
y las ramas
más originales de Barcelona y de la historia del arte. un proceso de expropiación pública de su uso ciudadano. de un árbol.
Desde que murió (en 1926) y hasta hoy, Gaudí ha gene- Proceso continuamente acelerado de reducción de Gaudí a En la página
rado mucha batalla de cenáculo. Han sido pugnas ideológi- un activo económico, más relacionado con la gaudimanía, el anterior, el
campanario y los
cas y políticas antes que artísticas, al tiempo que buena merchandising y la aportación turística al PIB que con la ventanales con
parte de las vanguardias históricas y las de segunda y cultura y el uso civil. El Hospital de Sant Pau y el Park Güell elementos de
trencadís:
tercera generación han expresado directamente fascinación serían ejemplos recientes del fenómeno, junto con la los relieves de los
por su figura. Tal ha sido desde Walter Gropius y Le Corbu- pérdida del sentido expiatorio y de limosna de la Sagrada distintos materiales
potencian el juego
sier hasta Miró o Perejaume, traspasando antípodas electi- Familia. Es algo que hay que debatir. de luces. 
vas tan distantes como las de Tàpies y Dalí, que reivindicaba En este largo viaje de idas y venidas, pérdidas y reivin-
“las formas orgánicas, terroríficas y comestibles, de esencia dicaciones, se han erigido permanentes islas de salvación,
sagrada”. Un caso curioso: en 1927, Herman G. Scheffauer, investigación y preservación de Gaudí, siempre rodeadas,
periodista del New York Times Magazine, afirmaba que no obstante, de tormentas de polémica:
109
Dossier
—La continuidad pétrea, de obra y de voluntad, de la punto de vista académico. El primer paso: publicar. El
Sagrada Familia. Siempre resistente al embate de numero- segundo: exponer. El tercero: llenar vacíos incomprensibles,
sas campañas de desprestigio y de insulto, gracias al poder como el de cátedras de Gaudí.
moral que le otorga el relevo mantenido de las fuentes y sus Pero hay más: aspectos insospechados, sorprendentes.
valores (Ràfols, Matamala, Jujol, Martinell, Puig Boada, La investigación, en un giro inesperado, se ha convertido en
Bonet Garí...). semilla e impulso para la innovación actual. Hemos descu-
—Los cuatro gatos como Garrut y Bassegoda que, a bierto a un Gaudí pionero, adelantado a su tiempo, innova-
menudo desde los márgenes, salvaban y estudiaban piezas, dor en procesos de trabajo, aparte de creador de las nuevas
obras y documentación, y se afanaban por proteger las pala- formas arquitectónicas que ya conocemos. Un creador-
bras pétreas e interpretativas de Gaudí, muy a menudo en inventor-innovador que, más allá de la etiqueta de arqui-
contacto con la investigación y la aplicación de la vanguar- tecto, y desde la inimitabilidad de su estilo, nos aporta un
dia internacional (de Frei Otto a Collins), mientras aquí legado aplicable hoy en día a múltiples disciplinas, desde el
dormitábamos. Mención especial a la humilde pero persis- diseño ergonómico hasta la gestión empresarial.
tente labor de los Amigos de Gaudí.
—Una serie de intelectuales que, más allá de los círcu- ... Y es que Gaudí es complejo, muy complejo
los gaudinistas, vieron su valía y batallaron contra el escan- Gaudí se paseó entre la arquitectura y la acción social, reco-
daloso vacío. Destaca con luz propia la visión innovadora, rriendo todos los campos y los caminos del arte, la ciencia
profética y combativa de Juan Eduardo Cirlot. y la gestión. Por la química, la tridimensionalidad y la foto-
— Y, de modo especial, una multitud anónima que ha grafía de alta resolución, la cromatología y la iluminación
sido la salvaguardia del recuerdo y de pruebas materiales y como practicidad y símbolo. Por el cine, el cooperativismo
documentales capaces de revolucionar el conocimiento del social, la educación, el feminismo, el cristianismo y el anar-
genio. De entre todos, quiero destacar a la gente de la Colo- quismo. Por el mundo de las corporaciones y los negocios,
nia Güell y a los trabajadores y colaboradores de Gaudí, que dando él mismo los primeros pasos del coworking, el code-
Manuel Medarde ha conocido, estudiado y apreciado. Maes- sign, el networking y las técnicas just-in-time. Por la
tro del método científico de investigación, Medarde ha higiene y la seguridad en el trabajo. Por el dominio del oficio
sabido unir el estudio directo de las obras de Gaudí, multi- y la incorporación del diseño. Por la cerámica y la ebaniste-
disciplinar y sin apriorismos, con el de las fuentes y los ría. Por la invención de lo que necesitaba y quería y por la
documentos, y todo ello con la antropología de campo apli- admiración hacia Edison, modelo y guía. Por la ecología
cada a los que conocieron al maestro y trabajaron con él. como pensamiento y fundamento, por la eficiencia energé-
Este método de investigación le ha permitido recuperar tica como voluntad y necesidad, y por el naturalismo, el
centenares de piezas y objetos y, sobre todo, 5.800 docu- reciclaje y la sostenibilidad. Por eso tan moderno de la inge-
Gaudí verificaba mentos inéditos firmados por el propio Gaudí. niería como cooperadora necesaria de la arquitectura, por la
todas las facturas
junto con sus Los frutos de esta investigación son tan sabrosos que ya física constructiva, la geometría, el cálculo y el modelismo
encargados y podemos (re)escribir auténtica y documentalmente un previo a los planos. Por la gastronomía, la salud y el deporte
ayudantes, y las
firmaba nuevo relato sobre Gaudí, reafirmando aquí, matizando allá en las funciones de la praxis del arquitecto. Por la música y
personalmente. y desmintiendo donde sea necesario. Junto con un retorno la acústica de los objetos y del espacio. Por la liturgia y el
En esta de un
proveedor a las fuentes documentales primigenias (Ràfols, Matamala, uso social en la concepción arquitectónica. Por el urbanismo
de material de Puig Boada...), el nuevo conocimiento obliga a repetir el y el paisajismo. Por el I+D+i como método de trabajo... 
cerrajería, se aprecia
su firma abajo a la estudio directo de las obras desde novísimas perspectivas y Todo eso es Gaudí, de todo se preocupó, todo lo estudió
derecha. situar a Gaudí en el lugar que le corresponde desde un y trabajó con equipos ad hoc, en una combinación magis-
tral de equipos fijos y flexibles, siempre interdisciplinarios.
Todo lo que fuera conveniente o necesario lo aplicó a su
obra y, si no existía, se lo inventaba, ya fuera pieza, material,
técnica o método. En Gaudí todo encaja y todo tiene
sentido: no hay lugar para la improvisación ni la futilidad.
Obra y pensamiento, funcionalidad técnica y humana son
las tramas y las urdimbres que, si las deshaces, pierdes el
tejido y entonces, entre las manos, te queda solo una
maraña de hilos inexplicable.
Es como un rompecabezas: aparentemente las piezas
son incomprensibles y se presentan aisladas, y algunas
incluso parece que sobran. La clave que nos facilita su
imagen global, clara y definida, es el método que creó. Ahí
radica la genialidad inventiva del maestro y la única manera
de entender su estilo, del que ya en su tiempo decían que
era tan “raro” y “original” que resultaba incomprensible.
Etsuro Sotoo me decía hace años que Gaudí “realizó una
aportación tan inmensa que en su época no era posible
entenderlo. Quizá en el siglo XXI...” Veámoslo en las páginas
siguientes.
110
Gaudí, poeta de la piedra
“El viento las abate
y nunca más se
habla de ellas”
La frase con que Gaudí comparaba
los robles, dotados de una fuerza
ganada a base de años, y las cañas,
de crecimiento rápido pero de
fragilidad extrema, expresa muy
bien su pensamiento.
Una de las lagunas más manifiestas y al mismo tiempo más
apasionantes es la falta de una cartografía precisa del imagi-
nario de Gaudí, de su universo físico, intelectual, cultural, © Pere Virgili
social y espiritual en relación con su personalidad y con su
creatividad. Sostenía Isaiah Berlin en El erizo y la zorra y el sentido. De aquí su batallar hasta encontrar la fórmula Fragmento de vitral
que el interés hacia un artista no reside tanto en el análisis del Azul Barcelona, que es, según decía, el del cielo de la de la iglesia de la
Colonia Güell visto
formal de sus obras como en identificar de qué modo se ciudad una mañana de primavera o de otoño tras soplar la desde el interior.
consignan en él las ideas, convertidas en mentalidades, tramuntana.“La belleza es el resplandor de la verdad”. La Gaudí estudia a
fondo los métodos
concepciones, intereses, ideales y sistemas de valor. Esta naturaleza, obra de Dios, es, por lo tanto, perfecta y bella. de coloración del
es, pues, la perspectiva que corresponde a Gaudí. Su fuerza Por eso el arte es entendido como la colaboración personal vidrio y la
orientación de
surge de una tríada históricamente polémica: era un artista con la creación y todo es matéricamente simbólico. Por eso las aberturas para
genial (es decir, rotundamente personal), radical (comple- la obra de Gaudí exige contemplación, reflexión y estudio. aprovechar de modo
tamente libre, situado al margen de modas y vanguardias, a Por eso se consagra a la Sagrada Família: de 48 años de creativo las
variaciones de
pesar de que fue su precedente en algunos aspectos) y con trabajo, le dedica 44, de ellos 12 en exclusiva. Por eso era la luz solar.
un componente espiritual fundamentador. una “misión personal”, como apunta Josep M. Tarragona. 
“El viento las abate y no se habla nunca más de ellas”.
Esta frase de Gaudí en la que compara la fuerza de los La fascinación de las vanguardias
robles, ganada con los años, con la debilidad de las cañas, de Mompou, compositor de acorde metálico y música callada,
crecimiento rápido pero de una fragilidad extrema, expresa decía a los autores de moda: “Quizá mi música guste cuando
muy bien el pensamiento y la espiritualidad del artista, pase la vuestra”. Vanguardista de vía propia como Gaudí, es
como si de un nuevo Pascal se tratase. Gaudí conocía, pues, ahora cuando los entendemos.
la importancia de aquello a lo que destinaba vida y obra. Era Se establecen relaciones de paradoja entre algunos
un erizo, según la división de los caracteres humanos entre artistas de vanguardia y Gaudí. Por una parte, lo encuen-
erizos y zorros que hizo Berlin en el texto citado. Por eso lo tran innovador, genial, de capacidad creativa casi infinita.
llamaban el Dante de la Arquitectura, otro erizo insigne. Por otra parte, lo ven demasiado ligado a la tradición, el
Gaudí crea vínculos de identificación entre el arte, la artesanado, la naturaleza, la religión. Le Corbusier admiraba
sociedad, la naturaleza, la belleza y Dios. Es un hombre no su concepción espacial y su estética matérica, Miró lo home-
mutilado, en palabras suyas, porque no renuncia a ninguna najeaba por su creatividad telúrica, el Dalí más mordaz lo
de sus potencialidades (cuerpo, inteligencia y sentido tras- recuperaba para la historia del arte. Intuyeron su geniali-
cendente), y de esta fuerza interior extrae la genialidad dad Walter Gropius, Mies van der Rohe y Lloyd Wright.
creativa y las ideas sobre la justicia social, el obrerismo, la Coincide en el sentido espiritual y social del arte con sus
cultura, el nacionalismo, la pobreza, la gente, los amigos. coetáneos Kandinski, Malévich y Van Gogh, y precede a
Espíritu analítico y de síntesis como fruto de la obser- expresionistas abstractos americanos, como Rothko, en la
vación y del estudio de la naturaleza, dominio técnico, uso búsqueda del absoluto. 
prodigioso de la imaginación y de la creatividad original, y Gaudí era un adelantado cuando teorizaba sobre la línea
la espiritualidad como motor: estos son algunos de los recta y la curva, antes de Kandinski y la Bauhaus. También
rasgos de Gaudí que ligan con las ideas en boga: para lo fue en el ámbito estricto del modernismo: la Casa Vicens
Jaspers (1922), como antes para Kandinski (De lo espiri- se acabó en 1888, mientras que la Casa Tassel, del belga
tual en el arte, 1911), la práctica artística es la posibilidad Victor Horta, considerada la primera casa modernista, se
de la visión del absoluto mediante las formas finitas, mate- finalizó en 1893. Picasso callaba sobre el arquitecto o
riales, desde la autenticidad. De ahí el “retorno al origen” respondía con agresividad cuando se le preguntaba al
de Gaudí para ser original. De ahí “el árbol que veo desde el respecto, quizá porque fue el único a quien no pudo supe-
taller es mi maestro”. De ahí la mirada a la naturaleza para rar, según se cuenta que confesó a Miró, o porque con el
encontrar en ella las formas y las estructuras, las materias trencadís lo adelantó en la idea del cubismo...
111
Dossier
© Pere Virgili
Las bases de una nueva arquitectura
No hay nada nuevo sin investigación, asunción de hiperbólicos, conoides, elipsoides y heli-
riesgos y trabajo en equipo. Gaudí lo sabía y se coides). Nunca antes utilizadas, permi-
ten estructuras y aberturas más
convirtió en gerente de su proyecto artístico. Su amplias, altas y diáfanas, sin soportes
actitud era la misma de Einstein, Planck o Higgs. externos ni añadidos, lo que les aporta
más luz, funcional y simbólica. Además,
El fruto de la reciente investigación rialmente posible es su amigo: Eusebi con estas formas se gana estabilidad
sobre la obra de Gaudí lo podemos resu- Güell. mecánica, se ahorra material y se cons-
mir en cuatro puntos. El primero indica No hay nada nuevo sin investiga- truye más deprisa. De ahí que Gaudí sea
Las cuatro columnas
que sostienen el que el objetivo de Gaudí era crear una ción, riesgo, innovación y trabajo en considerado el padre de las construc-
techo de la cripta de nueva arquitectura; por eso resulta equipo. Gaudí lo sabe y se convierte en ciones a base de estructuras ligeras,
la Colonia Güell, que
simbolizan a los original, revolucionario y, cien años el gerente de este proyecto. “¿Le damos típicas de los pabellones deportivos, los
cuatro evangelistas, después, inspiración de la arquitectura el título a un genio o a un loco?”, se salones de congresos, las estaciones de
están realizadas con
piezas de basalto de y la ingeniería actuales. En segundo preguntaba el presidente del tribunal de tren y cualquier edificio que tenga que
Castellfollit de la lugar, la investigación establece que lo la Escuela de Arquitectura ante un albergar multitudes.
Roca unidas con
plomo. Gaudí que había aprendido no le servía: tenía joven Gaudí que afirmaba: “No hay Gaudí crea formas funcionales a
emplea siempre que inventar desde los métodos y proce- ningún motivo para no hacer algo sólo partir de la geometría (“Lo calculo todo,
materiales locales o sos hasta los utensilios. Su obrador es un porque nadie lo ha probado antes”. La soy un geómetra”, decía), como las
de áreas cercanas,
lo que ahora laboratorio, donde nacen innovaciones e misma frase y la misma actitud de Eins- columnas inclinadas y las de doble giro,
llamaríamos inventos. En tercer lugar, no puede tein, Planck y Higgs. Veamos sus princi- o las maclas, al mismo tiempo funciona-
“productos de
proximidad”. abarcar su objetivo solo; necesita un pales aportaciones. les y decorativas. Estructura, forma y
La cripta es equipo, una mirada interdisciplinaria, y función se funden. La razón geométrica
la primera
construcción en que se anticipa así a la concepción moderna Padre de las estructuras ligeras las describe y las traduce en paráme-
aprovecha la de gestión de equipos mixtos. Y, por Gaudí introduce el uso constructivo de tros; Jordi Bonet, durante años arqui-
resistencia de
las estructuras último, la investigación concluye que el las formas alabeadas regladas (parabo- tecto coordinador de la Sagrada
parabólicas. socio inversor y culto que lo hace mate- loides, hiperboloides, paraboloides Família, afirma: “Si se sigue con rigor la
112
Gaudí, poeta de la piedra
línea de desarrollo de las ideas y de la como su planificación. El ejemplo: casi cuesta entender que Gaudí pudiera
geometría y las formas estructurales medio siglo antes de que lo inventaran desarrollar, solo con unas maquetas,
que Gaudí utilizaba, casi de forma indu- los japoneses y de que se enseñara en las unos cálculos que ahora se realizan con
dable se llega a la solución que Gaudí ya escuelas de negocios, Gaudí aplica el supercomputadoras. Por su parte,
había resuelto o a la que sin duda iba a just-in-time a la gestión de los pedidos, Arnold Walz estudia a Gaudí a la hora de
llegar”. Gaudí se anticipa, desde las las reservas almacenadas y los ritmos de desarrollar procesamientos geométricos
curvas, al racionalismo y a la arquitec- ejecución de la obra, con el objetivo de en 3D para el diseño arquitectónico.
tura contemporánea, que encuentra en conseguir la eficiencia en la obra y la —El invento de la tricromía. Combi-
él razones de resolución. eficacia económica. Todo está perfecta- nando datos de observación astronó-
Otras aportaciones a la nueva arqui- mente planificado y documentado. mica, de la insolación anual y de la física
tectura son el uso de procesos y mate- El método de Gaudí permite inven- óptica, Gaudí obtiene luz natural de
riales constructivos inauditos, como un tar, cuando son inexistentes, la tecnolo- múltiples tonalidades con la superposi-
sistema de andamios más seguros y gía, las herramientas y los materiales ción de tres vidrios plaqué tratados con
eficaces, sencillos de montar, con necesarios, tal como hacen hoy en día los colores primarios. Cubría los vidrios
menos material y, además, reciclable, ya las empresas que apuestan por el I+D+i. con plantillas que dejaban unas zonas
que los tablones –de maderas diversas– Y, cuando algo ya existe, se reaprove- libres y otras preservadas. Vertía ácido
se reaprovechaban después para la cha. Serían ejemplos paradigmáticos de fluorhídrico líquido, que rebajaba el
construcción de puertas, marcos, etc.; ello los siguientes: tono de color en las zonas libres hasta
el comienzo de un edificio por la —La maqueta polifunicular, como alcanzar el grado requerido. La forma
fachada o sin paredes maestras, avan- sistema para representar y calcular las atrompetada de las ventanas permitía
zándose a la arquitectura modulable y cargas de fuerza de un edificio de captar la cantidad de luz deseada.
diáfana, y la invención del trencadís, manera estructural, a escala y en tres Conseguía, así, los efectos de color,
genial aplicación adaptable al recubri- dimensiones, antes de trazar los planos, luminosidad y reverberación que
miento de fachadas alabeadas, resis- como llevan a cabo buena parte de los buscaba para cada lugar y cada
tente, fácil de limpiar y que cumple despachos de arquitectura actuales. Se momento del día. De hecho, para Gaudí,
funciones de reciclaje, decoración y trataba de un prototipo de Autocad que la luz y el color eran elementos funda-
recubrimiento a la vez. combinaba con fotos múltiples de alta mentales para otorgar a la arquitectura
Gaudí comparte el espíritu de sus resolución, obtenidas por la manipula- un valor simbólico de vida y de belleza. La cripta de la
Colonia Güell en
colegas modernistas en el uso de técni- ción de la fórmula química del flash, que —El reciclaje. Gaudí gasta cuando construcción, en
cas y materiales novedosos, como el aplicadas a un visor proporcionaban una tiene que gastar y ahorra cuando tiene 1910. El arquitecto
inventa un sistema
hormigón armado, el hierro y la electri- imagen tridimensional y permitían, por que ahorrar. Aprovecha una pata de silla de andamios
cidad, pero los lleva más allá gracias a la ejemplo, apreciar el impacto urbanístico para sustituir el mango roto de una maza económico, basado
en el reciclaje de los
investigación creativa y a la aplicación a de un edificio antes de construirlo. En a la vez que se hace traer bombillas eléc- materiales, eficaz y
las nuevas formas regladas, en una el Politécnico de Moscú explican que tricas desde los Estados Unidos o de montaje sencillo.
fusión entre estructura, belleza y funcio-
Vicens Vilarrubias
nalidad, y en una línea estética que
después defendería Le Corbusier. Así se
convierte en pionero, entre otros, del
expresionismo, del brutalismo, de la
arquitectura orgánica y eficiente y del
reciclaje.
El método de trabajo
Al método de trabajo de Gaudí hoy lo
llamamos coworking y codesign, es
decir, trabajo en equipo y multidiscipli-
nar, fundamentado en la investigación y
en la innovación, tanto sobre sistemas
como sobre estructuras, materiales o
formas de trabajar, en una clara apuesta
por la ciencia. Para la época, este punto
resulta extraordinario.
Gaudí rehusaba absolutamente la
improvisación –decían de él que era un
“puñetitas meticuloso”. El arquitecto, al
mismo tiempo artista y gerente, adopta
la planificación y la ejecución gerencial y
empresarial. La prueba de ello: los milla-
res de documentos firmados por Gaudí
que valoran tanto el coste de la obra
113
Dossier
Vicens Vilarrubias Antoni Gaudí
Maqueta compases de precisión Kern desde Quería lo mejor de cada oficio para ductilidad, la resistencia, la funcionali-
polifunicular –a base Suiza. Es un maestro alucinante del reci- cada tarea. El trabajo era colaborativo dad, el uso, la belleza y el emplaza-
de cordeles o claje, precursor radical del Arte Povera. y Gaudí repetía que había que escu- miento.
cadenas– invertida
de la iglesia de la Recicla siempre que la reutilización char y preguntar a quien más sabía,
Colonia Güell, un tenga una razón operativa, práctica y, empezando por el albañil y el carpin- Objetivo, misión y contexto
sistema para el
cálculo de fuerzas además, artística. Así, recupera los tero de cada lugar. Seguramente fue Gaudí se propone como objetivo crear
que inauguró la desechos de las tejerías y fundiciones el primer coarquitecto de la historia. un arte racional, al servicio de las perso-
revolución
arquitectónica para construir los muros dúctiles, ligeros “Si tengo una idea –decía–, Jujol o nas (por eso decía que, para elaborar
gaudiniana. y térmicos de la iglesia de la Colonia Cudós ya le sabrán encontrar el una obra, primero se requiere amor y
A la derecha, dibujo
del propio Gaudí Güell; y las maderas de las cajas de color”. Si buscan en el Park Güell, solo después, técnica). Un arte, por lo tanto,
correspondiente a embalar de los telares y los flejes de encontrarán una firma, y no es en que sea funcional y a la vez dotado de
los estudios previos
del proyecto. acero de las balas de algodón de la absoluto la de Gaudí. vida, repleto de color y de movimiento,
fábrica vecina –un auténtico producto de Más aún. Si había que inventar el inspirado en las soluciones, las formas y
proximidad, con unos costes de trans- modo de conseguir luz de colores a los colores presentes en la naturaleza,
porte igual a cero– para elaborar unos partir de la insolación –un punto en el que es perfecta y de la que derivan valo-
bancos preciosos y mecánicamente que fracasó el diseñador neoyorquino res de belleza, humanización, eficiencia,
ultrarresistentes, tanto por los materia- Tiffany–, se tenían que buscar especia- ergonomía, utilidad y reciclaje.
les como porque el travesaño inferior es listas fuera del ámbito constructivo: físi- Dos ejemplos curiosos de lo último:
parabólico (quizá es el primer lugar cos, astrónomos, ópticos, químicos, el asiento hecho a medida de las nalgas
donde prueba esta forma). Realmente músicos, dinamiteros..., y trabajar cien- de una dama, a quien sentó sobre el yeso
barato, un objeto que hoy consigue una tíficamente. Que sepamos, Gaudí es de fresco para obtener el molde, y el diseño
valoración en subasta de 370.000 euros. los primeros en usar/crear un laborato- de la caja por la que corre, entre cuatro
rio de ensayos para probar materiales. cilindros, la cuerda de una matraca
Colaboradores y aprendices Lo llevó a cabo en la Universidad Indus- (rueda de percusión de madera), que
Gaudí no tenía discípulos, sino cola- trial de Cataluña. Cada material –como fabricó pensando en un campanero
boradores y aprendices. Por eso no es el caso de las 47 maderas que hemos zurdo. ¿Quieren más ergonomía?
creó escuela. Trabajaba en equipo identificado en la Colonia Güell– era Simbolismo y belleza constituyen su
para inventar, no para reproducir. estudiado y escogido en función de la misión; realizar unas obras que alcan-
114
Gaudí, poeta de la piedra
A la izquierda,
maqueta a escala
1:25 de la nave
superior de la iglesia
de la Colonia Güell,
que Gaudí no pudo
acabar, realizada por
la Cátedra de la
Historia de la
Construcción y
 Patrimonio
 Arquitectónico de la
Universidad de
 Innsbruck.
© Pere Virgili
cen el ideal de belleza, entendida como localizado a los trabajadores de Gaudí y identificables y confesadas. Es Isozaki
resplandor de la verdad. De ahí el uso a sus descendientes y recuperado un quien cree que Gaudí produjo tanta
de los materiales del lugar, el empleo tesoro escondido: el diario de uno de modernidad con ellas que rompió los
masivo de materiales reciclados e sus aprendices, que explica punto por límites formales de la arquitectura
incluso de desecho, la integración o la punto el día a día del maestro, cómo conocida.
referencia a la naturaleza (la cripta en pensaba, trabajaba y por qué hacía lo
medio del bosque o las columnas arbó- que hacía. Emocionante. De la Colonia a la Sagrada Familia
reas), la escala humana o del entorno En su arte se integran de manera Gaudí desarrolló toda la investigación
(la altura de la Sagrada Familia, por absoluta la tradición, la actualidad y la en el obrador de la Colonia Güell, y
debajo del punto más alto de Montjuïc) inventiva de vanguardia, la conciencia después en el de la Sagrada Familia. Un
y la simbología (de tradición clásica, nacional catalana, la preocupación auténtico laboratorio a imitación del
histórica o popular). social y el anhelo religioso. Un caso que estudio Black Maria de Edison; un
El ejemplo más bonito quizá lo apor- lo resume: el uso de la bóveda de ladri- emplazamiento de lujo donde Güell le
tan las columnas inclinadas de basalto llo plano. Heredada de la tradición decía que estaba encantado con todo lo
de la cripta de la Colonia Güell. Pere popular, Gaudí ve en ella unas posibili- que realizaba y no le importaba lo que
Viñas, el aprendiz, le confiesa: “No me dades funcionales extraordinarias hiciera, tardara o gastara. El sueño de
gustan, son bastas, agrietadas y no las (espacios más amplios, abertura de luz todo artista. La Colonia era, en palabras
entiendo”. A Gaudí le complace su inte- cenital, etc.) en combinación con las de Gaudí, el espacio de investigación
rés y le explica la función estructural de formas regladas que inventa. Los artis- para probar todo lo que imaginaba: “Sin
la columna inclinada –como de bastón tas son aquellos que saben captar lo que las pruebas que llevé a cabo en la Colo-
en que se apoya una persona–, y le lee les rodea y convertirlo en algo nuevo. nia no me habría atrevido a aplicarlo a la
el pasaje del “Éxodo” en que Dios pide De la arquitectura neoyorquina de Sagrada Familia”. Allí ingenió el grueso
a Moisés que no profane la piedra traba- Guastavino a los estadios olímpicos de de sus innovaciones revolucionarias, del
jándola para construirle un templo. Otto en Múnich y de Candela en diseño a la realidad construida: la
De todo esto no sabríamos nada, o México, hasta el recentísimo Centro maqueta polifunicular, el pilar inclinado
solo haríamos elucubraciones al Nacional de Convenciones de Qatar, de que sigue la dirección de empuje, la
respecto, si Manuel Medarde no hubiera Isozaki, las formas regladas, arbóreas y estructura arbórea, la pared de superfi-
efectuado investigación antropológica, de tradición catalana son reconocibles, cie plegada de formas parabólicas...
115
Dossier
ese edificio humilde de ladrillo perfilado los equipamientos de la Colonia fue... un
por los conoides que maravillaron a Le campo de fútbol).
Corbusier. En la Colonia, la fábrica, las
casas, la escuela, el ateneo..., todo lo Aire, agua, luz, color y sonido
necesario fue lo primero. Y cuando Dotar un edificio de luz es relativa-
Gaudí ya ha levantado las casas de los mente fácil para un arquitecto. Más
hombres, diseña la casa de Dios, la obra para él, que aplicaba las formas regla-
que inaugura la nueva arquitectura, das. Sin embargo, ¿cómo se le confiere
desarrollada cuando no tiene prisa ni vida y movimiento a un edificio, que,
presión y puede ser artista en plenitud. por definición, es algo estático y
Agárrense fuerte: la revolución de la pesado? En ellos Gaudí recrea la natu-
historia de la arquitectura, que nace con raleza porque es movimiento, expresión
esa calculadora avant la lettre que es de vida. Lo consigue con la combinación
la maqueta polifunicular, la emprende de materiales y de sus irregularidades,
con un equipo inaudito: un albañil, un con la orientación del edificio, con las
aprendiz adolescente y un ingeniero. formas curvas, con el tratamiento
Este le servirá para descubrir el modo óptico del color y la integración natural,
de efectuar unos cálculos que nunca etc. Sus edificios se convierten en
antes se habían planteado (hoy es habi- cambiantes, a veces volátiles, porque en
tual el equipo ingeniero-arquitecto, ellos se difuminan los límites construc-
pero no tenemos constancia de él antes tivos cuando la luz y el cambio de colo-
de Gaudí); el otro será un aprendiz res modelan los espacios.
eficaz y, por edad, un provocador Más física constructiva: gracias a la
educado que preguntará el porqué de elección de materiales, en los sistemas
aquello tan extraño y nuevo cuando de ventilación (como el proporcionado
nadie se atreve a hacerlo. Y el albañil, por las falsas columnas, que son, de
porque en las manos lleva, por transmi- hecho, chimeneas que por efecto
sión de la experiencia, toda la tradición Venturi absorben y renuevan el aire,
constructiva que funciona. formando una especie de aire acondi-
cionado natural y sin coste energético) y
Seguridad, higiene y salud en los de drenaje (fosos, suelos eleva-
No me extrañó mucho que los primeros dos, túneles de ventilación, recogidas de
interesados en los resultados de la agua que, a su vez, se aprovecha para
investigación fueran empresarios y regar, etc.), Gaudí consigue regular la
profesionales, antes que historiadores y variabilidad térmica y el grado de hume-
arquitectos. Di una conferencia y, al dad entre el interior y el exterior (solo
acabar, se me acercó un hombre y me consideren el ahorro en calefacción que
explicó que se dedicaba a la emisión de esto permite). Esta combinación de
certificados ISO de calidad e higiene ventilación, drenaje, iluminación natural
laboral. “¡Usted me acaba de explicar y elección de materiales conforma un
que mi trabajo ya lo hacía Gaudí!”, me auténtico sistema de sostenibilidad
dijo. Pues sí, Gaudí instauró normas de ecológica y de eficiencia energética.
© Pere Virgili seguridad, de calidad y de higiene El uso de las fuerzas naturales,
cuando el sector estaba huérfano de gracias al estudio de la física aplicada a
En la foto superior, La Colonia Güell es, además, atípica, ellas. Y era duro si no se cumplían. la construcción, se añade a la investi-
verjas realizadas con un triple modelo de revolución artística, Algunos ejemplos de lo anterior: gación edisoniana de la electricidad, en
piezas aprovechadas
de las selfactinas arquitectónica y científica, por una Gaudí establece que en la fábrica textil plena expansión comercial en aquel
(máquinas de hilar parte; de innovación técnico-fabril, en de la Colonia Güell las mujeres trabajen momento. Ejemplos que abren hori-
automáticas) de la
fábrica textil de la segundo lugar, y también de revolución sentadas y no de pie para evitar lesiones zontes: Gaudí diseñó una sala de cine,
Colonia Güell. social y cultural (Xavier Melgarejo, de columna, y que lleven una red que les teniendo en cuenta la luz, la transmi-
En el centro,
muestra de escoria experto en educación, ha escrito: recoja el pelo para evitar que se les sión del sonido y la música en directo
de fundición y de “Buscaba un modelo de éxito educativo enganche en las máquinas, un accidente (en ningún edificio de Gaudí se produ-
ladrillos requemados
aprovechados en la en Finlandia y resulta que lo tenía, habitual en aquel entonces. En la obra cen reverberaciones). Sobre acústica y
fachada de la iglesia. desde hace cien años, justo aquí al hace regar el suelo para evitar que se música, lo más espectacular segura-
Abajo, detalle de un
banco tallado a lado”). levante polvo, interrumpe la jornada mente es que las torres de la Sagrada
mano con criterios Los objetivos siempre son, primero, laboral con pausas para comer y obliga a Família sean campanarios que acoge-
ergonómicos. prácticos y sociales: en la Sagrada Famí- lavarse. Da consejos sobre caminar y rán inmensas campanas tubulares,
lia, como el cliente no tiene prisa, lo tomar el sol, sobre alimentación y sobre formas que ya había probado antes, a
primero que construye es la escuela la medicina natural de Kneipp, e invita pequeña escala, en una ópera de
para los niños y las niñas de los obreros, a la práctica del deporte (por eso uno de Wagner en el Liceu. Y de lo más grande
116
Gaudí, poeta de la piedra
Interior de la
a lo más pequeño: la matraca de la escalera del
Colonia Güell es un prodigio en cuanto campanario
de la iglesia de
a la elección de maderas para producir la Colonia Güell,
escalas sónicas y, al mismo tiempo, que no se acabó
de construir, y que
imitar el sonido de los telares como combinaba esta
símbolo de la fábrica. función con la de
chimenea de
ventilación para
Innovación empresarial y social climatizar el templo
La innovación –artística, técnica o de por medios
naturales.
procesos– es un activo irrenunciable del
binomio Güell-Gaudí. Entre el mece-
nas –empresario y político– y
Gaudí –creador– se establece una rela-
ción de mutua influencia, un verdadero
coworking como reto artístico, oportu-
nidad de negocio y compromiso cívico,
nacional, social y obrero, basado en la
innovación y el diseño.
Esta insólita manera de trabajar que,
con el objetivo de crear algo radical-
mente nuevo, aúna la economía con las
necesidades sociales y la innovación, no
vio la luz en ninguna capital del arte, de
la política o de la economía, sino en sus
márgenes, en una colonia obrera social-
mente modélica y única por su concep-
ción. Pensemos, pues, en creación e
industria, en proximidad e intercone-
xión, como factores complementarios de
crecimiento.
© Pere Virgili
La Colonia Güell, semillero creativo de Gaudí,
en el primer Congreso Mundial sobre su figura
Del 6 al 10 de octubre del 2014 se Aunque el simposio se centrará Puig yFerran Adrià, entre otros. El
celebra en Barcelona el I Congreso en la Colonia Güell, esta no será su reto apasiona: hacer de Barcelona la
Mundial sobre Gaudí, organizado por tema exclusivo. Así, entre otras acti- capital de la investigación y la inno-
The Gaudí Research Institute con la vidades, se presentará la traducción vación sobre el artista que más obras
colaboración de la Universidad de al inglés del estudio filosófico de tiene declaradas como patrimonio de
Barcelona (UB), con el objetivo de Carles Rius Santamaría Gaudí i la la humanidad. 
compartir investigación y aplicación quinta potència. La filosofia d’un
industrial y creativa. art, obra coeditada por la Universi-
Siendo el primero de una serie, el dad de Barcelona y el Ayuntamiento
congreso se focaliza en la Colonia de la ciudad.
Güell por constituir el semillero crea- En esta primera edición partici-
tivo de Gaudí, el lugar donde instaló pan Arata Isozaki, Rainer Graefe, Jos
el laboratorio en el que nacería una Tomlow, Arnold Walz, Manuel
arquitectura basada en un revolucio- Medarde, Jan Molema, Etsuro Sotoo,
nario método de trabajo y de crea- Carlos Flores, Tokukoshi Torii, Anto-
ción de nuevas formas. nio Sama, Leonid Demyanov, Arnau
117
Marc Grèbol particular contexto histórico en el que Enric Vila Delclòs
algunos promotores pertenecientes a la
Cuando el ostentosa burguesía de la época se dedi- La ciudad
patriciado caron a urbanizar los contornos de la orgánica
descubrió ciudad, con el trasfondo del Plan Cerdà.
El municipio de Sant Gervasi, que en
Collserola aquel momento consistía en una serie
de viñas y ermitas en un entorno bucó-
lico, fue escogido por las grandes fortu-
nas para colocar sus características
segundas residencias, y se convirtió en
poco tiempo en una plataforma hacia la
redescubierta sierra de Collserola. 
No fue un proceso fácil. A las polé-
micas iniciales sobre el modelo urbanís-
tico que debía desarrollar la ciudad se
sumaron las dificultades que tuvo el
empresario Salvador Andreu para
promover entre la clase patricia de
Barcelona la compra de unos terrenos La ciudad autosuficiente
L’avinguda secreta. Un llegat entonces incomunicados y mitigar las Autor: Vicente Guallart
històric al peu del Tibidabo controversias sobre cómo se debía RBA Libros
[La avenida secreta. Un legado explotar un terreno natural que hasta Barcelona, 2012
histórico a los pies del Tibidabo] aquel momento no se había urbanizado. 256 páginas
Autoras: Glòria Soler y Eugènia El libro repasa los planos y las crónicas
Vidal periodísticas que acompañaron la Nos hemos tenido que tragar discursos
Ayuntamiento de Barcelona evolución de las obras, y cómo sus tan perversos sobre Barcelona que
Barcelona, 2014 protagonistas políticos o civiles acaba- todavía hoy, cuarenta años tras la
155 páginas ron haciendo de la urbanización de una muerte de Franco, me sorprende leer
avenida todo un símbolo de la meta- un libro que hable con pasión del futuro
El mar Mediterráneo y la montaña de morfosis que experimentó no solo la de la ciudad sin insultarme la inteligen-
Montjuïc forman parte del imaginario ciudad, sino también la mentalidad cia. Ya se sabe que desde el siglo XVII, y
colectivo de los barceloneses desde barcelonesa de principios del siglo XX. con la excepción de los cincuenta años
hace centurias, pero la sierra de Collse- Muy pronto la avenida del Tibidabo anteriores a la Guerra Civil, el futuro de
rola, con la majestuosa cumbre del Tibi- se convertiría en uno de los epicentros Barcelona casi siempre ha pasado por
dabo en primer lugar, no fue tan de la actividad lúdica, festiva y cultural dejar sitio a Madrid renunciando a su
emblemática hasta el último tercio del de la burguesía catalana. El legendario historia, a su cultura y a sus ambiciones
siglo XIX, cuando el Plan Cerdà y la alta Hotel Metròpoli, del que podemos ver de liderar el Mediterráneo.
burguesía acercaron la ciudad a sus varias fotografías de la época, era quizás La ciudad autosuficiente es un
límites naturales y convirtieron el barrio el símbolo de toda aquella vida, pero no ensayo escrito con una prosa marqueti-
de Sant Gervasi en el principal camino el único punto de referencia. Distintos niana y un punto buenista que a veces
hacia la montaña. promotores llevaron a la avenida carre- recuerda el cosmopolitismo blanqueado
Este libro es un recorrido por la ras de automóviles, salas de conciertos de la etapa socialista más esplendorosa.
avenida del Tibidabo, que conecta la y academias musicales, que reflejaban El libro, no obstante, rebosa de ideas, y
calle de Balmes con Collserola. Las anti- el espíritu de emprendeduría artística y las afirmaciones grandilocuentes y
guas villas residenciales de los persona- deportiva de aquellas primeras décadas vaporosas quedan siempre en un
jes más poderosos de Barcelona que del siglo. Por otra parte, el manteni- segundo plano. Vicente Guallart no
flanquean la avenida han pasado a ser miento del asilo de ciegos Empar de insiste en las cuestiones geopolíticas
hoy casas de gran valor arquitectónico Santa Llúcia era una de las principales que condicionan el desarrollo de toda
que aguantan solemnemente la moder- actividades sociales llevadas a cabo por gran ciudad, pero tampoco las evita, lo
nidad en medio de una ciudad cosmo- una junta de “damas beneméritas”. Son que le permite situar a Barcelona en el
polita. Glòria Soler y Eugènia Vidal solo algunas de las muchas vicisitudes centro de un discurso un poco visiona-
presentan un mosaico de amplias ilus- que encontraremos en esta obra rio pero muy sólido y cosmopolita.
traciones, investigaciones documenta- imprescindible para los amantes de la Según Guallart, la globalización obli-
les e historias cotidianas que nos ciudad y la historia de una época a gará a la humanidad a superar el
trasladan a una época y a una Barcelona menudo olvidada. modelo actual de metrópolis moderna.
desaparecidas. El libro insiste en que si las ciudades se
Durante la primera parte de la obra, continúan construyendo con los viejos
las autoras aprovechan para localizar y esquemas el mundo se colapsará,
situar el barrio de Sant Gervasi en el porque la humanidad no dispondrá de
118
LIBROS
Libros
los recursos necesarios para completar Albert Mestres gráficamente. Por otra parte, desde el
el proceso de urbanización en el que Museo de las Artes Decorativas de
está inmersa. Guallart cree que la Una sorpresa Barcelona y la Asociación para el Estu-
misma tecnología que tradicionalmente indispensable dio del Mueble se han impulsado
había alejado la vida urbana de la natu- también los trabajos sobre uno de los
raleza ahora tendría que servir para aspectos más destacados pero menos
favorecer una reconciliación que gene- estudiados del modernismo, su inciden-
rara formas de producción y de cia en las artes del objeto, desde el
consumo más eficientes. diseño de muebles hasta la confección
El libro recuerda que las ciudades de vitrales, tejidos, estampados o bibe-
actuales todavía son fruto de las espe- lots; todo lo que, en definitiva, llenaba
ranzas que en los siglos precedentes se los interiores de aquellos magníficos y
depositaron en las máquinas. Prueba de exuberantes contenedores.
ello serían las ciudades que crecen Sin embargo, faltaba un libro que
como setas en Asia. Muchas, recién confirmara nuestra sospecha: que,
estrenadas, ya se ven antiguas, porque además de los grandes monumentos que
remiten a un mundo económico y polí- ya conocemos por fuera y por dentro,
tico obsoleto, superado por la tecnolo- muchos edificios de Barcelona, del resto
gía y las experiencias del siglo XX. Si nos Joies del modernisme català. de Cataluña y de Mallorca –ante los que
fijamos, dice Guallart, recuerdan a los Espais interiors pasamos a menudo sin dedicarles más
barrios europeos reconstruidos durante [Joyas del modernismo catalán. que esa discreta admiración que nos
la posguerra mundial con criterios Espacios interiores] despiertan las fachadas– contienen
estandarizadores y de baja identidad, Edición de Francesc Fontbona, auténticos tesoros. Faltaba un libro
con edificios de más de treinta plantas. fotografías de Consol Bancells como este, pues, que nos abre las puer-
La tarea de las capitales occidenta- Ayuntamiento de Barcelona tas de unos espacios más o menos fami-
les sería corregir esta tendencia. La y Enciclopèdia Catalana liares y por tanto no accesibles al
ciudad artificial y consumista, separada Barcelona, 2014 público, y donde también se despliegan
de la naturaleza por un muro cultural y 417 páginas maravillas, acaso no tan fastuosas pero
económico inhumano, tendría que igualmente valiosas.
evolucionar hacia un tipo más orgánico Es ya abundante la bibliografía sobre el En 2011 Francesc Fontbona fue el
y ecológico, y también más democrá- modernismo, un movimiento y una esté- editor de un volumen de la misma edito-
tico. El autor considera que si la tecno- tica, recordémoslo, prácticamente rele- rial titulado Les joies del modernisme,
logía está revolucionando nuestra gados durante cincuenta años. Después donde se presentaba un buen número
manera de vivir y de trabajar tarde o de unas primeras monografías ya clási- de edificios. Había que dar un paso más
temprano también revolucionará la cas, como la de Cirici Pellicer de 1951, y adentrarse en ellos y también en los
organización de las ciudades. Guallart una serie de exposiciones parciales que, sin ser tan relevantes, contienen
es muy consciente de la relación que impulsadas desde museos de Barcelona espacios modernistas notables. Y eso es
existe entre la cultura productiva, la y Cataluña en los años setenta y lo que hace este nuevo libro, dirigido
cultura urbana y la cultura política, y, ochenta permitieron dar un vuelco, a por el mismo Fontbona pero concebido
por medio de esta relación, trata de principios de la década siguiente, a los y fotografiado magníficamente por
proponer un futuro en el que las ciuda- estudios sobre el modernismo como Consol Bancells, historiadora del arte
des tengan un papel casi redentor. movimiento global. Entonces se publi- de la Universidad de Barcelona.
Sin usar estas palabras, porque no caron los volúmenes exhaustivos El Introducido por un texto de Font-
es el tono del libro, Guallart parece modernisme (1991), catálogo de la bona, el libro se estructura en una serie
convencido de que la globalización gran exposición homónima impulsada de “visitas” a 85 edificios, que incluyen
potenciará la idea de civilización que por la Olimpíada Cultural en el enton- un reportaje fotográfico acompañado de
Barcelona tiene grabada en sus piedras. ces Museo de Arte Moderno de Barce- un breve estudio a cargo de un especia-
En la concepción urbanística del arqui- lona, y El Quadrat d’Or. Centre de la lista, con su ficha técnica, una breve
tecto en jefe del Ayuntamiento de la Barcelona modernista (1990), del reseña histórica y las descripciones de
ciudad resuena un cierto naturalismo incansable Albert Garcia Espuche. Este su función actual, del exterior y del
de Gaudí. Cuando afirma que el reto de último trabajo, fruto también de una interior. Es un libro, pues, repleto de
las ciudades del siglo XXI es volver a ser exposición, en el Centro de Cultura sorpresas y novedades para los no espe-
productivas, creo que quiere decir que Contemporánea de Barcelona (CCCB), cialistas. Y elaborado, además, con rigor
las ciudades se tienen que repensar hacía un repaso de la historia del científico y editorial, de modo que se
recuperando algunos de los elementos modernismo arquitectónico barcelonés, convierte no solo en un buen producto
de la tradición urbana medieval pros- acompañado de un catálogo sistemático para los amantes de las bellezas gene-
crita por la Revolución francesa y por la de fichas de 150 edificios. radas por el movimiento modernista,
Revolución industrial –y también, natu- Desde entonces se han multiplicado sino también en una especie de catálogo
ralmente, por los ejércitos que entraron los estudios sobre el modernismo y los documental muy útil para estudiosos y
en Barcelona en 1714. libros de todo tipo que lo exploran foto- responsables de nuestro patrimonio. 
119
© Pep Montserrat
Joan Carreras
Escritor. Premio Ciudad de Barcelona 2013 Nací en Gràcia. En una clínica que ya no existe. Viví en
Gràcia tantos años que me parecieron siempre todos los
Melancolía del 39 años. Hasta que dejaron de serlo.
Y ahora que vivo en uno de los mejores barrios de Barce-
lona –tenía que caer otra vez en la trampa–, aún me parece
Joan Carreras recibió, el pasado mes de febrero, el que soy de Gràcia y que Gràcia es para siempre de donde
Premio Ciudad de Barcelona de Literatura en Lengua seré. Soy de un barrio donde para ir a la playa cogíamos el
Catalana por Cafè Barcelona, una novela que nos 39. Cuando creces allí –es entonces, sí, siempre ha sido así–,
explica la vida de un barcelonés que se ha autoexiliado es cuando asumes la convicción y la llamas “realidad indis-
en Holanda y observa su ciudad y su barrio desde la cutible”. Hasta que llega un día que ya no lo tienes que
distancia. Carreras toma al personaje como punto de pensar. Ni siquiera estás convencido de ello. Simplemente,
partida para darnos su visión del barrio de Gràcia hoy. lo sabes: Gràcia es el mejor barrio de Barcelona.
Es irrelevante si todavía hay adoquines o si ya han
Un personaje de la novela Cafè Barcelona vuelve a su ciudad puesto bolardos contra el aparcamiento. Mientras la idea se
después de muchos años de ausencia y enseguida le parece mantenga, Gràcia no cambiará. Porque Gràcia es una idea
que Gràcia también había cambiado. La primera sorpresa la perversa: la asunción natural de que hay lugares mejores y
tiene cuando sale del metro, en la estación de Fontana, y se de que hay uno que es aún mejor que ningún otro. Autoin-
da cuenta de que la calle de Astúries es de peatones. yectado con jeringa.
El personaje tiene razón. El barrio ha cambiado. La Nos tendrían que comprender. Necesitamos esta idea.
ciudad ha cambiado. La echaríamos tanto de menos. Sobre todo, cuando hemos
La calle de Astúries que conocí no es nada mejor que la dejado de vivir en Gràcia. Porque ya no nos queda nada más
que hay ahora. Ni tampoco son mejores las calles que reco- que los recuerdos aguados de unas calles que ya no son
rrí con los amigos y la familia que las calles de verdad donde como eran y lo único que nos puede salvar de la desolación
ahora viven los de Gràcia. Pero los cambios tienen el efecto es esta idea perversa.
de entristecernos hasta que los entendemos. Esta perversión es la constante de un barrio que solo ha
Para sobreponernos a esta melancolía, nos deleitamos cambiado porque nos hemos hecho mayores, esta es la
en la creencia de que provenimos de un lugar singular, dife- cuestión. Era fácil de entender.
rente de todos los demás, el mejor. Los de Gràcia siempre No lo tengo que pensar. No me tengo que convencer de
hemos sabido que, cuando decimos que somos del mejor ello. Ahora ya lo sé.
barrio de Barcelona, no lo hacemos por arrogancia, sino por Por eso he decidido morir en Gràcia.
convicción, aunque sea una convicción arrogante. Esta mañana. A las ocho en punto.
No nos valemos de ninguna razón, ni siquiera de un Tengo pensado resucitar al cabo de media hora, cerca
sentimiento. Con las razones, pronto nos daríamos cuenta de la playa, en uno de los mejores barrios de Barcelona. Sus
de que no hay ningún barrio que sea mejor, porque el habitantes lo llaman Badalona. Hay muchos que se han
término está tan vacío como un recuerdo aguado. Con los administrado la misma inyección de autoestima que los de
sentimientos confundiríamos la naturaleza de nuestra Gràcia. Tanta semejanza podría ser una causa de conflicto.
creencia, que es plácida, casi inconsciente –casi–, y de vacu- Pero tienen a favor que está el mar a cuatro pasos. Y eso es
nación prácticamente imposible. La idea que sostiene este mejor que coger el 39.
vicio ridículo que los de Gràcia nos sentimos obligados a
repetir no se imita, se aprende. No se enseña, se inocula.
120
EL RELATO
www.barcelonametropolis.cat
Número 93 – 6 €
Setembre – September – Septiembre 2014
Ciència ciutadana
Citizen science
Ciencia ciudadana
Gaudí
Poeta de la pedra, eriçó de l’art
Poet of stone, artistic hedgehog
www.bcn.cat/bcnmetropolis Poeta de la piedra, erizo del arte
http://twitter.com/bcnmetropolis
Entrevista / Interview 
Neil A. Gershenfeld /
Vicente Guallart
9 3
8 400214 062238
Barcelona Metròpolis 93  -  Setembre / September / Septiembre 2014