COBERTA 91_BCNM 27/03/14 12:14 Página 1 ‘Smart cities’, tecnologia pensada per a les persones Smart cities, technology with people in mind ‘Smart cities’, tecnología pensada para las personas Entrevista / Interview Carme Torras www.barcelonametropolis.cat Número 91 / 2014 - 6 e www.bcn.cat/bcnmetropolis http://twitter.com/bcnmetropolis 9 1 8 400214 062238 Barcelona Metròpolis 91 / 2014 BM91-1-3 Editorial-91-def_. 27/03/14 11:29 Página 1 Editorial A les pàgines de l’editorial i a l’interior de la portada, imatges de l’última edició del Mobile World Congress, celebrada a Barcelona el mes de febrer passat. © Vicente Zambrano ‘Smart city’: tecnologia i gestió responsable Vivim un canvi d’època. El concert de les nacions va donant Marc Puig i Guàrdia pas a un món nou en què les ciutats s’erigeixen com a eixos Director de Comunicació i d’una economia del coneixement. En aquest mapa emer- La intel·ligència Atenció Ciutadana gent de les ciutats intel·ligents, Barcelona hi ocupa un lloc tecnològica, que només per mèrits propis i, encara més, està demostrant una capa- ” ” citat de lideratge elogiable i il·lusionant. té sentit si ens facilita la Capital Mundial del Mòbil i des de fa ben poc també vida, és tan sols una part Capital Europea de la Innovació, Barcelona ja ocupa el quart de la intel·ligència que lloc al rànquing Smart City 2013 i destaca com a exemple de ens cal. bones pràctiques en matèria d’intel·ligència urbana, per davant de ciutats com París, Londres o Estocolm. Barcelona lidera també la City Protocol Society, que ha de servir per consensuar recomanacions i estàndards compartibles per totes les comunitats urbanes del món. tatges per fer més fàcil la vida de les persones, és tan sols Així mateix, durant aquests darrers anys, la ciutat ha una part de la intel·ligència que necessitem. esdevingut un referent ineludible a escala mundial pel seu A l’Administració li correspon pensar, actuar i gestionar dinamisme i per la seva capacitat d’innovació, tal com ho és la ciutat amb intel·ligència, i evidentment, la ciutadania l’hi en altres matèries. ha d’exigir. I, alhora, aquesta exigència comporta cores- És paradoxal que hàgim convingut a anomenar ponsabilitat en molts dels comportaments individuals en intel·ligents les ciutats del futur quan encara no som del tot societat: reciclatge, estalvi energètic, consum responsable... conscients de l’abast del canvi que comportarà la revolució Tecnologies i gestió responsable –pública i privada– han de digital, segurament perquè els canvis se succeeixen de constituir el cercle virtuós que ens ha de permetre noves manera vertiginosa. De fet, però, aquestes polítiques que cotes de progrés. anomenem smart en el fons només pretenen intensificar la La capacitat associativa dels barcelonins, la seva inve- intel·ligència col·lectiva –una intel·ligència que sempre han terada voluntat de cooperar i participar és un dels grans tingut les ciutats– en un nou paradigma tecnològic orientat valors que fan avui realista la nostra aspiració de ser una a guanyar qualitat de vida. ciutat intel·ligent. Una smart city en majúscules, en tots els En aquest nou número de Barcelona Metròpolis explo- sentits. rem les polítiques smart que s’estan desplegant a la ciutat, tant en l’àmbit de les aplicacions com en la salut, els trans- ports o la cultura... La implantació de les noves tecnologies afecta el medi ambient, les infraestructures, els edificis, els espais públics o els fluxos d’informació. Però la intel·ligèn- cia tecnològica, que només pren sentit si comporta avan- 1 BM91-1-3 Editorial-91-def_. 27/03/14 11:29 Página 2 Editorial On the editorial pages and the inside cover, images of the recent edition of the Mobile World Congress, held in Barcelona in February this year. © Albert Armengol / Vicente Zambrano Smart city: technology and responsible management Marc Puig i Guàrdia We are living in changing times. The Concert of Nations is Director of giving way to a new world where cities are becoming the Communications and Technological Citizen Service axes of a knowledge economy. On this map of emerging smart cities, Barcelona is there squarely on its own merits ”intelligence, which only ” and, on top of that, it is demonstrating a highly favourable makes sense if it benefits and exciting ability to lead the way. people and makes life Mobile World Capital and, since very recently, the Euro- pean Capital of Innovation, Barcelona now holds fourth easier, is only part of the place in the 2013 Smart City rankings and stands out as an intelligence we need. example of good practice in smart urban matters, ahead of cities like Paris, London and Stockholm. Barcelona is also heading up the City Protocol Society, whose role is to agree upon recommendations and standards to be shared by all demand this. At the same time, this insistence entails shar- the urban communities across the world. In recent years ing responsibility in many of society’s individual behaviours: the city has also become a global benchmark for its drive recycling, energy efficiency, responsible consumption, etc. and innovative capacity, as well as on other issues. Responsible technology and management – both public and It is a paradox that we are in agreement on calling the private – must be part of the virtuous circle that will enable cities of the future “smart cities” when we are not yet fully us to reach new heights of progress. aware of the scope of the change the digital revolution will The symbiotic capacity of Barcelona people, their entail, undoubtedly because these changes are taking place inveterate willingness to cooperate and participate, is one so rapidly. However, at the end of the day, so-called smart of the great values that makes our desire to be a smart city policies only seek to intensify the collective intelligence that a realistic possibility. A smart city in capital letters, in all cities have always had in a new technological paradigm senses. aimed at improving quality of life. In this new issue of Barcelona Metròpolis we look at the smart policies that are being deployed in the city, from apps to the fields of health, transport and culture. The implementation of these new technologies affects the en- vironment, infrastructure, buildings, public spaces and information flow. But technological intelligence, which only makes sense if it benefits people and makes life easier, is only part of the intelligence we need. It falls on the local authority to think, act and manage the city with intelligence, and, of course, the public must 2 BM91-1-3 Editorial-91-def_. 27/03/14 11:29 Página 3 Editorial En las páginas de la editorial y en el interior de la portada, imágenes de la última edición del Mobile World Congress, celebrada en Barcelona el mes de febrero pasado. © Albert Armengol ‘Smart city’: tecnología y gestión responsable Vivimos un cambio de época. El concierto de las naciones va Marc Puig i Guàrdia dando paso a un nuevo mundo en que las ciudades se erigen Director de La inteligencia Comunicación y como ejes de una economía del conocimiento. En este mapa Atención Ciudadana emergente de las ciudades inteligentes, Barcelona ocupa un ”tecnológica, que solo ” lugar por méritos propios y, lo que es más, está demos- tiene sentido si facilita la trando una elogiable e ilusionante capacidad de liderazgo. vida, es nada más una Capital Mundial del Móvil, y desde hace poco también Capital Europea de la Innovación, Barcelona ya ocupa el parte de la inteligencia cuarto puesto en la clasificación Smart City 2013 y destaca que necesitamos. como ejemplo de buenas prácticas en materia de inteligen- cia urbana por delante de ciudades como París, Londres o Estocolmo. Barcelona lidera también la City Protocol Society, que debe servir para consensuar recomendaciones información. Pero la inteligencia tecnológica, que solo cobra y estándares compartibles por todas las comunidades urba- sentido si comporta ventajas para hacer más fácil la vida de nas del mundo. Asimismo, durante estos últimos años, la las personas, es únicamente una parte de la inteligencia que ciudad se ha convertido en un referente ineludible a escala necesitamos. mundial por su dinamismo y su capacidad de innovación, A la Administración le corresponde pensar, actuar y tal como lo es en otras materias. gestionar la ciudad con inteligencia, y, evidentemente, la Es paradójico que hayamos convenido en llamar inteli- ciudadanía se lo tiene que exigir. Y al mismo tiempo esta gentes a las ciudades del futuro cuando todavía no somos exigencia implica corresponsabilidad en muchos de los del todo conscientes del alcance del cambio que compor- comportamientos individuales en sociedad: reciclaje, ahorro tará la revolución digital, seguramente porque los cambios energético, consumo responsable... Tecnologías y gestión se suceden de manera vertiginosa. De hecho, sin embargo, responsable –pública y privada– tienen que constituir el lo único que pretenden las políticas que denominamos círculo virtuoso que nos permitirá nuevas cotas de progreso. smart es, en el fondo, intensificar la inteligencia colec- La capacidad asociativa de los barceloneses, su invete- tiva –una inteligencia que siempre han tenido las ciudades– rada voluntad de cooperar y participar es uno de los gran- en un nuevo paradigma tecnológico orientado a ganar cali- des valores que hacen hoy realista nuestra aspiración de ser dad de vida. una ciudad inteligente. Una smart city en mayúsculas, en En este nuevo número de Barcelona Metròpolis explo- todos los sentidos. ramos las políticas smart que se están desplegando en la ciudad, tanto en el ámbito de las aplicaciones como en la salud, los transportes o la cultura... La implantación de las nuevas tecnologías afecta al medio ambiente, las infraes- tructuras, los edificios, los espacios públicos o los flujos de 3 BM91-4.Sumari-JordiOK-def_. 27/03/14 11:31 Página 4 Barcelona Metròpolis Número 91. 2014 ÍNDEX Editor Ajuntament de Barcelona Consell d’edicions i publicacions Jaume Ciurana, Jordi Martí i 6 Entrevista Galbis, Marc Puig, Miquel Guiot, Jordi Joly, Vicent Guallart, Àngel Carme Torras. El risc que els humans ens tornem Miret, Marta Clari, Albert Ortas, Josep Lluís Alay, José Pérez robots Bernat Puigtobella Freijo, Pilar Roca 10 Dossier Edició i producció ‘Smart cities’ Direcció de Comunicació i Atenció al Ciutadà. Marc Puig, director Tota la ciutat al teu mòbil Anna Carrió Direcció d’Imatge i Serveis Editorials. José Pérez Freijo, director Protocols per desenvolupar les noves ciutats Passeig de la Zona Franca, 66. 08038 Barcelona. Tel. 93 402 30 99 Joaquim Elcacho Direcció Bernat Puigtobella No només ‘smart’, també talent creatiu Coordinació editorial Marga Pont Karma Peiró Edició de textos Jordi Casanovas Tecnologies que milloren la logística i els Col·laboradors desplaçaments Mònica L. Ferrado Enric Bou, Anna Carrió, Albert Cuesta, Joaquim Doctor Smart al telèfon Mònica L. Ferrado Elcacho, Marina Espasa, Manu Fernández, Mònica L. Ferrado, Els reptes de la Barcelona intel·ligent Manuel Foraster, Gemma Galdón Clavell, Enric H. March, Karma Albert Cuesta Peiró, Agustí Pons, Montse Serra, Xavier Serrahima, Joan Todó, ‘Smart cities’ sense futur? Gemma Galdón Clavell Gonzalo Torné Intel·ligència al servei de les persones Maquetació Daniel Muñoz Manu Fernández Fotografia Dani Codina, Camilla de Maffei, Enrique Marco, Pere 26 Biografia Virgili, Vicente Zambrano. Arxius i agències: Arxiu Enric H. Sabater Pi i l’ombra de Floquet de Neu March, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat Agustí Pons de Barcelona, Col·lecció Família Coolen (Anvers), CRAI de la UB- 28 Generació etcètera Fons J. Sabater Pi, Fundació Antoni Tàpies, Museu de les Arts Tancant el cercle: tres sommeliers de referència Escèniques de l’Institut del Teatre Montse Serra Il·lustracions Elisenda Llonch, Oriol Malet Portada i contraportada Oriol Malet 30 Barcelona vista des de Venècia Correcció i traducció L’Apòstrof SCCL, Linguaserve, Nova Carta des de la Serenissima Enric Bou Language Services 32 Reportatge Producció Maribel Baños Museus anatòmics: quan el cos i les malalties eren Administració general Ascensión García un espectacle Enric H. March Distribució M. Àngels Alonso 39 Llibres Dipòsit legal B. 37.375/85 ISSN: 0214-6223 Ciborgs als quaranta Marina Espasa Adreces electròniques La ciutat com a palimpsest Joan Todó www.bcn.cat/bcnmetropolis – http://twitter.com/bcnmetropolis Totes les Barcelones de l’Arxiu Municipal bcnmetropolis@bcn.cat Manuel Foraster L’empremta urbana de sant Jordi Xavier Serrahima Els articles de col·laboració expressen l’opinió dels seus autors, 42 El conte que no ha de ser necessàriament compartida pels responsables Qualsevol altre lloc estaria bé Gonzalo Torné de la revista. Els continguts de Barcelona Metròpolis es troben disponibles al lloc web de la publicació sota una llicència Creative Commons de Reconeixement-No Comercial-Compartir Igual 2.5 Espanya. Més informació a www.bcn.cat/bcnmetropolis. 4 BM91-4.Sumari-JordiOK-def_. 27/03/14 11:31 Página 5 SUMMARY ÍNDICE 44 Interview 78 Entrevista Carme Torras. The risk of humans becoming robots Carme Torras. El riesgo de que los humanos nos Bernat Puigtobella volvamos robots Bernat Puigtobella 47 Dossier 81 Dossier Smart cities ‘Smart cities’ Toda la ciudad en tu móvil Anna Carrió The whole city on your mobile Anna Carrió Protocolos para desarrollar las nuevas ciudades Protocols for developing new cities Joaquim Elcacho Joaquim Elcacho No solo ‘smart’, también talento creativo Not only smart, but a creative talent Karma Peiró Karma Peiró Tecnologías que mejoran la logística y los Technologies for improving logistics and travels desplazamientos Mònica L. Ferrado Mònica L. Ferrado Doctor Smart al teléfono Mònica L. Ferrado Doctor Smart on the phone Mònica L. Ferrado Los retos de la Barcelona inteligente The challenges of Smart Barcelona Albert Cuesta Albert Cuesta ¿‘Smart cities’ sin futuro? Gemma Galdón Clavell Smart cities with no future? Gemma Galdón Clavell Inteligencia al servicio de las personas Intelligence at the service of people Manu Fernández Manu Fernández 62 Biography 96 Biografía Sabater Pi y la sombra de Copito de Nieve Sabater Pi and the shadow of Snowflake Agustí Pons Agustí Pons 64 Generation etcetera 98 Generación etcétera Cerrando el círculo: tres sumilleres de referencia Closing the circle: three leading sommeliers Montse Serra Montse Serra 66 Barcelona as seen from Venice 100 Barcelona vista desde Venecia Carta desde la Serenissima Enric Bou Letter from La Serenissima Enric Bou 68 Report 102 Reportaje Museos anatómicos: cuando el cuerpo y las Anatomical museums: when bodies and diseases enfermedades eran un espectáculo Enric H. March were a spectacle Enric H. March 74 Books 109 Libros Cíborgs en los cuarenta Marina Espasa Cyborgs at forty Marina Espasa La ciudad como palimpsesto Joan Todó The city as a palimpsest Joan Todó Las Barcelonas archivadas Manuel Foraster The archived Barcelonas Manuel Foraster Tras las huellas urbanas de Sant Jordi The urban imprint of St George Xavier Serrahima Xavier Serrahima 77 The story 112 El cuento Cualquier otro sitio estaría bien Gonzalo Torné Anywhere else would be fine Gonzalo Torné 5 BM91-6-9.Entrevista-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:32 Página 6 Bernat Puigtobella Carme Torras El risc que els humans ens tornem robots Carme Torras és professora d’investigació del CSIC a l’Institut de Robòtica (CSIC-UPC), on lidera una línia de recerca en l’àmbit de la percepció i la manipulació. A banda de la seva carrera científica, Torras ha desenvolupat una obra literària singular. És autora de La mutació sentimental, una novel·la que aborda el món de la robòtica i que va obtenir el Premi de Narrativa de Ciència-Ficció Manuel de Pedrolo 2007. Vostè és una de les investigadores més reconegudes d’Eu- ropa en el camp de la robòtica, un àmbit de recerca relati- vament recent. Com es va iniciar en aquesta disciplina? Un cop acabada la carrera vaig començar a treballar en una empresa multinacional, però a mi em motivava més la recerca i continuar aprenent. Gràcies a una beca Fulbright Fotos: Pere Virgili vaig poder estudiar a la Universitat de Massachusetts Amherst. En aquell moment m’interessava sobretot el Actualment l’institut té quatre línies d’investigació. En cervell, la intel·ligència artificial. A Amherst em vaig centrar primer lloc, hi ha la de cinemàtica i disseny de robots, la en temes de brain modeling, i va ser quan vaig tenir el més propera a la mecànica. En segon lloc, la de robots professor Michael Arbib com a director de tesi de màster. mòbils, centrada en robots urbans exteriors. Després hi ha la de control de processos, que tracta de la distribució d’ai- I quin era el focus d’aquesta tesi? gua, les xarxes elèctriques, les piles de combustible, etcè- Investigava la modelització neuronal. Treballàvem amb tera. I, finalment, la recerca en percepció i manipulació, que neuròlegs de l’hospital Ramón y Cajal de Madrid. En és la línia que dirigeixo. Inicialment vaig treballar en cine- concret, jo modelava el sistema nerviós d’un cranc de riu. màtica i programació de robots industrials. Ara, en canvi, Amb ben poques neurones pots modelitzar l’aprenentatge, em dedico a la robòtica cognitiva amb aplicacions socials. tant a escala física com química. L’objectiu de la meva recerca aleshores era saber com aprenem, com adquireix En què consisteix exactament la robòtica cognitiva? coneixement el cervell. En l’aplicació de tècniques de la intel·ligència artificial a la robòtica. I es proposa mecanitzar en un robot les accions No devia ser fàcil continuar en aquesta línia de recerca. que els humans fem naturalment, com ara la planificació de Era difícil, perquè necessitava un laboratori que no teníem. tasques o la percepció i manipulació d’objectes. Vaig passar a estudiar intel·ligència artificial i robòtica. Ales- hores l’Institut de Robòtica –que havia fundat Gabriel Què enteneu per percepció i manipulació? Ferraté– es deia Institut de Cibernètica, i ja era un centre Volem dir que el robot s’ha de poder fer una bona repre- compartit entre el Consell Superior d’Investigacions Cientí- sentació de l’entorn i de l’usuari. Treballem en un àmbit fiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de Catalunya domèstic, en la robòtica assistencial i de serveis. Això té uns (UPC), les dues institucions per a les quals treballo. condicionants molt diferents dels de la robòtica industrial. 6 ENTREVISTA BM91-6-9.Entrevista-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:32 Página 7 En primer lloc, els robots que es mouen en àmbits humans grups de Dinamarca, Suècia, Holanda, Bèlgica, Anglaterra i han de ser molt més segurs, mai no poden fer moviments Eslovènia. El projecte GARNICS, liderat també per un grup bruscos que suposin un perill per a l’usuari. En segon lloc, alemany, tenia com a objectiu fer un robot jardiner capaç una persona no experta els ha de poder programar. Per de prendre mostres en grans plantacions per tal d’optimit- exemple, la persona pot ensenyar al robot a batre un ou amb zar-ne el rendiment. I el projecte vigent IntellAct, acrònim una simple demostració, i el robot ha de ser capaç, gràcies d’Intelligent Action, té per objectiu ensenyar als robots a fer a unes càmeres de profunditat, d’adquirir aquesta informa- tasques de manipulació simplement fent-les davant seu i ció i aprendre les destreses bàsiques que se li demanen. corregint-los quan les reprodueixen per imitació i no ho fan del tot bé, igual que faríem amb un aprenent. Heu creat ja un robot que ens pugui fer el dinar? El robot que cuina es troba encara en fase d’investigació. Els robots domèstics poden arribar a tenir sentiments? No fa gaire vam portar a terme un projecte europeu, anome- Hi ha qui treballa per dotar d’emocions aquests robots nat Paco-Plus, amb el qual vam aconseguir que un robot cognitius, per fer-los més sociables i amigables. Per exem- desparés taula i posés els plats al rentavaixella. No era ple, al Japó ja es treballa molt a formar robots cuidadors pensat per fer transferència a l’empresa privada, però s’hi per atendre la gent gran o els nens, fet que jo qüestiono. És van implicar fins a nou centres de recerca. bo que els robots ampliïn les nostres capacitats, però no m’agrada que s’utilitzin com a cangurs dels nens. A la llarga Era un projecte internacional? podria ser perjudicial si els nens disposen dels robots com Sí, estem ben integrats en la comunitat robòtica internacio- a esclaus, i no es veuen en l’obligació de negociar com nal. Darrerament hem participat en tres projectes europeus farien jugant amb altres nens. Com aprendran l’empatia si dins l’àmbit dels sistemes cognitius. En el projecte Paco- no tenen algú al davant que respongui d’una manera Plus, liderat per la Universitat de Karlsruhe, hi participaven emocional? 7 BM91-6-9.Entrevista-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:32 Página 8 Entrevista Quina mena de robots haurien de tenir els nens, doncs? Un robot, poc o molt, pot afectar el desenvolupament de les relacions interpersonals del nen. Un noi que només jugui amb un robot no tindrà la retroalimentació emocional necessària que genera l’empatia. Aprenem les emocions veient-les en els altres. Al capdavall, com diu Robert C. Solo- mon, són les relacions que anem construint les que al seu torn ens modelen. Ara bé, també és cert que els robots o els jocs poden estimular el multitasking [capacitat d’executar diferents tasques simultàniament], una capacitat que les generacions joves tenen molt desenvolupada, però que va en detriment de la capacitat de concentració, perquè estan pendents de mil estímuls alhora. És una actitud vital que els entrena les capacitats sensoriomotores, els reflexos en la conducció, l’estímul-resposta, però en canvi els disminueix la capacitat d’entrar a fons en un problema. Això ho veus també en les noves generacions d’investigadors: les màquines els gene- ren unes gràfiques tan precises i els algoritmes els donen una resposta tan automàtica que sovint perden el sentit físic del que estan fent. Encara avui són més perilloses les persones que els robots. El perill no és que els robots es tornin molt humans i ens ataquin, sinó que els humans es robotitzin, que limitin les seves accions al món simulat en què viuen els robots. Els robots han d’ampliar les capacitats de les persones i donar- nos més autonomia, en lloc de disminuir-nos-la. A la seva novel·la, La mutació sentimental, ambientada al principi del segle XXII, hi surt un robot que té una pròtesi de creativitat, pensada per qüestionar l’usuari i estimular-ne l’enginy. El que ens hem de preguntar és si volem robots que ens facin les feines i que deixin els humans arraconats o, per contra, volem robots que ens estimulin i ens facin créixer com a persones. “Els robots malcriadors fan persones malcriades, els robots esclaus fan dèspotes i els robots entretenidors lleven el cervell als seus propietaris”, diu un personatge de la novel·la. Hauríem de tenir una opinió sobre quina mena de robots volem, en cas contrari no tindrem cap control sobre què ens vendran. Hem de començar a pensar diferent sobre l’ús i el sentit dels robots. Les màquines ens van canviant les capacitats cognitives i és important ser-ne conscients per decidir quines capaci- tats volem tenir. No podem controlar fàcilment la nostra reacció als estímuls, però sí seleccionar i triar quins estí- muls volem rebre i per quins robots volem ser modelats. I aquí la societat hi té molt a dir... perquè les empreses aniran a vendre el que els convingui i els usuaris han de saber discernir què els convé de veritat, tant si parlem d’una nina xent. Jo no veig gaire sentit a fomentar aquest tipus d’ex- com d’un majordom. periments sense plantejar-nos què passarà després. Dit d’una altra manera, hi ha qui creu que no tindrem una Caldrà molta pedagogia per despertar aquesta consciència. intel·ligència artificial plenament desenvolupada fins que no Bé, jo vaig començar a escriure La mutació sentimental creem sistemes completament autònoms. Jo, en canvi, crec justament per aquest motiu. Hi ha científics que encara que els robots han d’estar al servei de les persones. Per mi aspiren a crear el robot perfectament autònom, que no té molt més sentit, per exemple, dissenyar robots mèdics depengui dels humans i que sigui capaç de crear la seva capaços d’executar una operació de cirurgia amb més preci- pròpia organització i fixar els seus objectius; fins i tot es sió que nosaltres, que no pas inventar-nos un robot dotat de fabriquen robots amb cossos programats perquè vagin crei- les seves pròpies metes. 8 BM91-6-9.Entrevista-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:32 Página 9 Entrevista Tot això planteja qüestions ètiques fascinants. Així com la destrucció, sempre que els dos bàndols confiessin en els superació dels límits de la biologia ha donat lloc a la robots i que aquests s’ataquessin entre ells, és clar. Hi ha bioètica, en el vostre camp emergeix la roboètica... molt a discutir aquí... Sí, cada vegada hi ha més investigadors interessats en el tema, i els usuaris potencials també hi van parant més aten- Quin paper tindrà la robòtica en la ciutat intel·ligent del ció. En el darrer congrés mundial de robòtica hi va haver futur? una sessió oberta al públic general dedicada a la confluèn- Els robots seran útils per cobrir un munt de tasques. Tenim cia amb les humanitats. Va ser una experiència molt enri- sensors en contenidors de residus que ens avisen quan quidora contrastar punts de vista tan diversos. estan plens, per exemple. La recollida d’escombraries es robotitzarà. A efectes pràctics, el contenidor serà un elec- Quins límits podem imposar a la indústria de l’entreteni- trodomèstic urbà. Moltes altres infraestructures també ment en el desenvolupament de robots i humanoides? funcionaran autònomament. Hi ha un projecte anomenat Sovint poso com a exemple els tamagotxis, uns aparells que Roboearth, que consisteix a construir una internet per als durant una època van fer furor entre els nens. Eren com robots, de manera que cadascun d’ells pugui abocar la seva éssers vius, que calia alimentar cada dia perquè no es moris- expertesa i els seus coneixements en un sistema central, en sin. Els tamagotxis van ser un èxit i es van vendre molt, però un núvol de dades. Llavors qualsevol robot podrà entrar en per mi són un exemple claríssim d’artefacte que no aporta un lloc i saber on són tots els aparells que ha de fer servir res i crea una dependència inútil. En canvi, ara hi ha robots encara que sigui la primera vegada que hi posa els peus, educatius que moltes escoles han integrat al currículum. perquè tindrà accés a tota la informació que s’ha modelitzat. Actualment se celebra la First Lego League, per exemple, En l’àmbit acadèmic hi ha molts intents de fer possible una competició mundial per a nens d’entre sis i nou anys i aquesta estandardització, que permetrà intercanviar mòduls nois de deu a setze. S’hi competeix en equip. Uns fan el molt lliurement. A les empreses, en canvi, els costa més, disseny, altres programen i altres s’encarreguen de la part però n’hi ha que ja treballen amb programari lliure. sensorial. Amb aquests robots es poden posar exemples per D’altra banda, estem en contacte amb el Barcelona City explicar física o matemàtiques. L’any passat tres noies cata- Lab. Aquí tenim The Humanoid Lab, un taller de robots lanes formades als nostres tallers van guanyar un premi humanoides petits, per iniciar estudiants universitaris en la internacional. programació de robots. Qui formula els discursos que alimenten la roboètica? És Com veu Barcelona en l’àmbit de les smart cities? Creu que un debat obert o està restringit als enginyers? està ben situada? Al contrari, ara és més necessari que mai obrir aquest debat Sí, molt. El nostre institut va participar en el projecte URUS, a altres disciplines. Com deia abans, a l’últim congrés que va ser pioner en el desenvolupament de robots que guiïn mundial de robòtica, a Karlsruhe, es va celebrar un fòrum l’usuari en entorns urbans. Es va dur a terme en paral·lel titulat “Robotics Meets the Humanities”. A la taula hi havia amb un altre de similar a la Universitat d’Osaka, i totes dues dos professors de robòtica, dos d’humanitats, un filòsof, un ciutats es van agermanar com a impulsores dels robots cineasta de ciència-ficció, hi havia també en Marcel·lí Antú- urbans. Se’n va fer una demostració al passeig de Sant Joan: nez com a artista escènic que utilitza tecnologia robòtica, i jo dos robots mòbils i un cotxe automàtic. Gent anònima del mateixa, que moderava la taula. Dins la comunitat de robò- carrer s’hi acostava i feia preguntes. Tant podies demanar tica ja s’entreveu la necessitat de dibuixar possibles escena- als robots on era l’hospital com que t’acompanyessin fins al ris futurs, que ens donin idees per investigar i permetin cotxe automàtic, que després et conduiria fins al destí valorar si són factibles i cap a on ens portaran humanament. sol·licitat. La informació es donava oralment i per escrit, mitjançant una pantalla incrustada al tors del robot. Creu que els sistemes autònoms haurien de tenir drets...? No té gaire sentit concedir-los drets si han d’estar al servei Barcelona ha signat l’Smart City Protocol i l’Ajuntament de les persones. Més aviat han de tenir deures. El que sí que treballa per consolidar bones pràctiques per fer de Barce- cal legislar és, si un robot fa mal a algú, de qui és la respon- lona una ciutat intel·ligent. Des de l’Institut de Robòtica sabilitat? De l’enginyer que l’ha dissenyat? De l’empresa que com es veu tot això, i de quina manera hi participeu? el ven? De l’usuari que el fa servir? Posem el cas dels Bé, justament l’URUS s’ha fet amb un protocol previ per drones, els robots militars. definir tot allò que calia estandarditzar a l’hora de definir accions i processos en llocs diferents. Si s’hagués d’evacuar Es pot parlar de roboètica militar? gent enmig d’un incendi, per exemple, i disposéssim d’uns Un amic de la NASA m’explicava que ja tenen veterans de robots que assistissin els humans en aquesta emergència, la guerra de l’Afganistan o de l’Iraq que van intervenir en seria bo que tinguessin un comportament homologable a combats dirigint drones de manera remota. En combat no tot arreu, tant per raons d’eficiència com perquè la seva s’implicaven emocionalment amb la mateixa intensitat que actuació fos comprensible per tots els usuaris. Si homolo- si haguessin estat al camp de batalla, però ara pateixen guem els protocols, també podrem fer més universals crisis d’ansietat i arriben a tenir seqüeles psicològiques tan aquests robots, i per tant fer més rendible la inversió que greus com els veterans del Vietnam. Si es confiés una ofen- demana fabricar-los. siva militar als robots, sabent que se’ls podria imposar línies vermelles, probablement es limitaria molt l’abast de la 9 BM91-10.Intro-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:34 Página 10 © Oriol Malet ‘Smart cities’, tecnologia pensada per a les persones En poc temps, el concepte de ciutat intel·ligent ha deixat de ser una fantasia tecnològica per guanyar una dimensió social. Smart s’ha convertit en el prefix inevitable amb què etiquetem àmbits concrets de la nostra vida, des del transport fins a la salut, passant per la logística, la telefonia o la gestió de residus. Smart city és avui sinònim de ciutat connectada, concebuda al servei de la sostenibilitat i de l’estalvi energètic, però també orientada a l’eficàcia en la transmissió del coneixement. 10 DOSSIER BM91-10.Intro-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:34 Página 11 Emprenedors Barcelona, capital mundial del mòbil i promotora del City Protocol, ja ocupa el quart lloc al rànquing Smart City 2013 i destaca com a exemple de bones pràctiques en matèria d’intel·ligència urbana. El futur de les ciutats serà inevitablement smart, però no podem ignorar el desconcert que plana per damunt d’aquest nou món. La ciutat intel·ligent s’alimenta de dades personals que converteixen cada un dels nostres gestos en informació de valor. L’encreuament d’aquestes dades obre noves possibilitats a l’hora de sincronitzar les persones i millorar els serveis públics, però també es podria convertir en una forma de control. Al mateix temps que emergeixen polítiques smart transversals, sentim veus crítiques que reclamen un model democratitzador amb relació a les tecnologies intel·ligents. 11 BM91-12-15.Dossier 1-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:36 Página 12 © Oriol Malet Anna Carrió Periodista Tota la ciutat al teu mòbil Les ciutats ja no es toquen, ja no s’oloren; les smart cities es viuen a través dels dispositius mòbils. Les ciutats intel·ligents avancen imparables cap a un futur no gaire llunyà gràcies al desenvolupament d’aplicacions que ajuden els ciutadans a comprendre el seu entorn. Alguns estudis apunten que el nombre de persones que les aplicacions i el reciclatge de dades. En aquest sentit, tenen un telèfon intel·ligent ha crescut un 21%; actualment, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat el projecte “Barce- un 80% dels ciutadans d’entre divuit i trenta-quatre anys lona a la butxaca”, un entramat de xarxes i aplicacions que viuen enganxats a aquests microordinadors i un 46% connecta els ciutadans amb la ciutat. “Amb ’Barcelona a la d’aquests joves accedeixen a la xarxa mitjançant el mòbil. butxaca’, des que et lleves fins que te’n vas a dormir pots Espanya és el primer país en penetració a Europa amb 23 viure la ciutat a través del mòbil”, assegura Sergi Jerez, milions de persones amb telèfons intel·ligents i 22 milions director executiu d’administració electrònica de l’Ajunta- d’usuaris actius d’aplicacions; es baixen 4 milions d’aplica- ment de Barcelona. Gràcies a aquesta iniciativa, es pretén cions mòbils al dia i la mitjana d’aplicatius per a dispositiu impulsar les noves tecnologies mòbils per accedir als serveis ronda els 24 en telèfons intel·ligents i els 31 en tauletes. de la ciutat, dinamitzar la indústria per motivar la generació Totes aquestes dades demostren que l’ecosistema mòbil d’ocupació de qualitat i projectar Barcelona com a referent està més viu que mai i reforcen un canvi en la manera d’en- en l’àmbit de les ciutats intel·ligents. Aquestes aplicacions tendre les ciutats. Incrementar la participació dels habitants permeten veure quin temps farà, comprovar si hi ha bici- de les ciutats intel·ligents mitjançant les tecnologies smart cletes disponibles a les parades més properes, saber quan és l’objectiu de molts ajuntaments, empreses i institucions, passa l’autobús per cada parada, notificar incidències, sortir que treballen per desenvolupar sistemes que enriqueixin la a córrer i veure els circuits més propers o agafar un taxi i relació dels smart citizens amb el seu entorn i ajudin a pagar mitjançant una targeta sense contacte, per exemple. interpretar la pluja de dades a temps real que genera una “Hi ha un gran nombre d’aplicacions que faciliten el dia ciutat, i a la vegada intenten lluitar contra una bretxa digi- a dia de les persones que viuen, treballen i gaudeixen del tal que es resisteix a desaparèixer. seu temps d’oci a la ciutat”, explica Sergi Jerez. El nombre La celebració de l’Smart City Expo World Congress, del de terminals mòbils supera el d’ordinadors, dada que porta Mobile World Congress i la força de la marca Barcelona han a pensar que als ciutadans no els cal ser educats en un convertit la ciutat en un oasi per a les tecnologies del mòbil, entorn digital, sinó que necessiten eines per experimentar 12 BM91-12-15.Dossier 1-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:36 Página 13 ‘Smart cities’ i relacionar-se amb les infraestructures d’una manera total- Però com es poden generar iniciatives privades en un ment diferent de com ho feia fins ara. entorn smart? L’Ajuntament de Barcelona creu en la reuti- Barcelona, capital del mòbil i promotora del City Protocol, lització de dades i en els efectes positius de proporcionar ja ocupa el quart lloc al rànquing Smart City 2013, per davant eines a les empreses i institucions que busquen una opor- de París, Estocolm, Hamburg, Berlín, Hèlsinki i Londres, i tunitat en aquest àmbit, ja sigui per exercir el periodisme darrere de Copenhaguen, Amsterdam i Viena. Aquest de dades o per desenvolupar noves iniciatives. Mitjançant rànquing –promogut per Co.Exist– destaca el Bicing, els el portal Open Data BCN ha posat a l’abast de tothom la sistemes de detecció de contaminació i gestió del trànsit i el informació de què disposa el sector públic en formats digi- districte 22@ com a punts forts de la Barcelona intel·ligent, tals, estandarditzats i oberts. Ciutadans, empreses i insti- un ciutat molt vinculada al disseny i a la qualitat. “Des de tucions hi tenen lliure accés per informar-se o per crear l’Ajuntament tenim l’oportunitat de vincular-la també a les nous serveis augmentant el valor social i el valor comercial; paraules ‘smart’ i ‘tecnologia’”, assegura Jerez. una manera de retornar a la societat les dades públiques Barcelona Corre, Mercats BCN, BCN Paisatge, Nit dels que no estan lligades a cap restricció legal i fomentar-ne la Museus, Barcelona Arquitectura o MobileBCN (inicialment utilització. El portal Apps4bcn coneguda com idBCN) són algunes de les accions desenvolu- Els objectius són augmentar la transparència de l’Admi- ofereix un seguit pades per l’Ajuntament en el marc de l’mGovernment amb la nistració pública, identificar les necessitats de la societat, d’aplicacions relacionades amb la voluntat de fomentar la seva presència al canal mòbil i donar potenciar noves iniciatives i la reutilització de dades i promo- ciutat classificades valor afegit a l’entorn municipal. En total, 35 aplicacions publi- cionar el teixit econòmic, és a dir, universalitzar l’accés a les per temàtiques. cades i més de 700.000 descàrregues. El portal Apps4bcn, dades i generar un diàleg entre l’oferta i la demanda. “És A la imatge, les aplicacions presentat durant el Mobile World Congress 2012, recull tota important tenir un ecosistema d’infomediaris, gent que treba- municipals, entre aquesta varietat d’eines que ens ajuden a entendre la ciutat i lla amb la informació –afirma Sergi Jerez–. La col·laboració les quals destaca idBCN, coneguda potenciar l’ús de les solucions mòbils, i que fan de Barcelona entre el sector públic i privat és indispensable per desenvo- ara com MobileBCN. un laboratori i un aparador que afavoreix la internacionalitza- lupar projectes sobre ciutats intel·ligents.” ció. “Al Google Market o a l’Apple Store, de vegades és compli- cat trobar una aplicació vinculada a la vida en una ciutat. A Apps4bcn hem creat setze categories més naturals relacio- nades amb tot allò que necessita un ciutadà –explica en Sergi Jerez–. Aquí oferim aplicacions públiques i privades, les millors aplicacions de la ciutat, gratuïtes i no corporatives, i no és l’Ajuntament qui recomana, sinó un sistema d’experts. Un espai de trobada on els ciutadans poden experimentar amb aquestes aplicacions i baixar-les, rebre recomanacions d’infomediaris i relacionar-se amb les administracions públi- ques, i on el sector privat pot generar noves iniciatives. Però, tot i que la bretxa digital és cada cop més petita gràcies a la proliferació dels dispositius mòbils, encara representen una despesa massa gran i queden obsolets ràpidament.” La identitat digital en núvol Construir una administració eficient, sostenible i efectiva, que permeti una relació amb els ciutadans més natural i senzilla, ha portat l’Ajuntament de Barcelona a crear el sistema MobileBCN, una aplicació mòbil disponible per a iPhone i Android que permet que qualsevol usuari d’un telè- fon intel·ligent connectat a internet pugui sol·licitar i utilit- zar la seva identitat digital. En el marc de l’Smart City Expo 2013, l’Ajuntament va presentar aquesta nova manera d’acreditar-se digitalment que facilitarà accedir a determi- nats tràmits, com ara el padró municipal, l’impost de vehi- cles de tracció mecànica (IVTM), la grua municipal i la Carpeta del Ciutadà i que, a poc a poc, anirà incorporant més serveis. “En el futur, aquestes prestacions es podran ampliar a serveis d’empreses i entitats privades”, comenta Manel Sanromà, que ha dirigit des de l’Ajuntament el desen- volupament de l’aplicació. Afegeix que la facilitat d’ús i la portabilitat dels mòbils permeten que hi accedeixin més usuaris, cosa que contribueix a superar la bretxa digital. La posada a punt de l’acreditació digital ha alimentat, però, el debat sobre la seguretat de les dades en núvol. Encara hi ha molta feina pendent en aquest camp. 13 BM91-12-15.Dossier 1-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:36 Página 14 ‘Smart cities’ © Oriol Malet Joaquim Elcacho Periodista especialitzat en ciència i medi ambient Protocols per desenvolupar les noves ciutats La City Protocol Society ja està en marxa. Després de poc més d’un any de preparació, l’octubre del 2013 va quedar constituït a Califòrnia el consorci internacional que promou el City Protocol, un conjunt d’acords i estàndards per avançar en el desenvolupament de les ciutats intel·ligents. Barcelona té un paper destacat en aquest procés. San Ramon és una petita ciutat situada a uns quaranta donar solucions als problemes de les diverses ciutats, però quilòmetres a l’est de San Francisco (Califòrnia, Estats com que totes les ciutats tenen problemes similars, el resul- Units) i a uns cinquanta al nord del cor de Silicon Valley. No tat és que es donen solucions similars però sense gaire és tan coneguda com Palo Alto, Cupertino, San Jose o Menlo col·laboració entre les ciutats i sense disposar de recoma- Park, però potser ho serà a mig termini perquè San Ramon nacions o estàndards que permetin arribar a les solucions de és la seu oficial de la City Protocol Society, una organització manera més eficient i àgil”, detalla Sanromà. sense ànim de lucre que promou la definició i l’adopció d’es- Aquesta reflexió sobre la realitat de les ciutats tàndards globals per a la transformació progressiva de les intel·ligents deixava en evidència la necessitat de posar en ciutats cap al que es coneix internacionalment com smart marxa un fòrum on les ciutats, les empreses, el món acadè- city o ciutat intel·ligent. mic, els centres de recerca i la societat civil participessin en La localitat californiana de San Ramon acull la seu oficial l’estudi dels problemes i la proposta de recomanacions o de la City Protocol Society, però bona part de l’ànima del estàndards d’ús comú. projecte es troba a Barcelona, la capital on hi ha, també, a Organitzar un procés d’aquesta mena, amb milers de hores d’ara, el secretariat d’aquesta entitat jove (al recinte ciutats, empreses i investigadors treballant en paral·lel, no modernista de Sant Pau, en concret). sembla gaire fàcil, però l’experiència d’internet ofereix una “El projecte va sorgir d’una reflexió sobre el futur de les possible resposta. “El miracle d’internet és que diferents ciutats intel·ligents i la necessitat de compartir experièn- empreses, fabricants i usuaris acabem treballant amb uns cies i solucions”, recorda Manel Sanromà, gerent de l’Insti- mateixos estàndards, uns estàndards de facto que no han tut Municipal d’Informàtica de l’Ajuntament de Barcelona i, estat imposats sinó que s’han creat de baix a dalt”, recorda des del mes d’octubre passat, president de la City Protocol Manel Sanromà, bon coneixedor del procés de creació de Society. “Les empreses dissenyen la seva tecnologia per l’Internet Protocol i de la Internet Society. 14 BM91-12-15.Dossier 1-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:36 Página 15 ‘Smart cities’ ” ” protocols a escala mundial. El City Protocol pot afectar Es defineix una dinàmica molts aspectes o nivells del que s’anomena smart city però, participativa que porti segurament, les àrees on és més fàcil arribar a definir estàn- dards comuns són les relacionades amb les tecnologies. a l’adopció d’acords “Estandarditzar la governança és una tasca que es preveu a escala mundial. difícil, però hem de comptar, per exemple, amb l’open data, amb un sistema estandarditzat per publicar les dades de les ciutats. És possible plantejar-se la definició d’estàndards mundials”, afirma el gerent de l’Institut Municipal d’Infor- màtica. La reflexió sobre la realitat de les smart cities en desen- En temes d’actualitat i molt futur, com la utilització dels volupament i l’experiència d’internet van portar a proposar vehicles elèctrics a les ciutats, el City Protocol pot servir la creació d’un City Protocol, mitjançant un procés que lide- per establir estàndards pel que fa a les característiques dels raria la City Protocol Society. La proposta es va començar a sistemes i els punts de recàrrega. “Sens dubte trobaríem elaborar a Barcelona en una trobada celebrada l’estiu del molts exemples pràctics, però l’important és que el City 2012 en què van participar més de 200 experts i represen- Protocol es pot estendre a totes les àrees del que conside- tants de 33 ciutats, 15 universitats i mig centenar d’empre- rem l’anatomia de les ciutats –declara Sanromà–. En alguns ses i institucions. casos arribarem a acords i en d’altres ens haurem de limitar Després d’un any de preparació i treballs, el mes d’oc- a apuntar recomanacions, però en cap cas ens hem de posar tubre passat la City Protocol Society va quedar constituïda limitacions perquè el camp de treball és molt ampli.” formalment amb el suport d’una trentena de ciutats, empre- Després de posar en marxa el procés City Protocol i ses i centres universitaris o de recerca. constituir legalment la City Protocol Society, l’objectiu Manel Sanromà destaca que, a banda de l’acte funda- immediat és “anar estenent la idea i el moviment per acon- cional, la part fonamental del procés “comença ara amb la seguir sumar fins a un centenar d’organitzacions aquest any creació de grups de treball per abordar temes concrets en 2014, incloent-hi diverses dotzenes de ciutats”, avança àmbits com l’energia, la mobilitat, el medi ambient o la Sanromà. De manera paral·lela, la City Protocol Society tecnologia. Aquesta task force començarà a elaborar les continuarà treballant en l’organització de la seva task force, recomanacions, els acords i, en el futur, possiblement també grups de persones de tots els sectors implicats que, en els estàndards comuns per al desenvolupament de les qualitat de voluntaris, treballen en la discussió dels proble- ciutats”. Una part essencial del procés consisteix a definir mes i en la preparació de propostes i protocols. una dinàmica participativa que porti a l’adopció d’acords i Què és el Implicació de ciutats, City Protocol? entitats i empreses Es tracta d’un sistema de racionalització de la transforma- “Barcelona ha promogut la idea i està decidida a seguir ció de les ciutats basat en el diàleg i la recerca d’informa- impulsant el projecte amb el màxim suport de l’alcalde cions, recomanacions i estàndards compartibles per totes Xavier Trias, però hi ha moltes altres ciutats i entitats que les comunitats urbanes del món. estan jugant molt fort en aquest procés que ara comença i La City Protocol Society (CPS), per la seva banda, és que caldrà anar estenent arreu del món”, destaca el presi- una organització internacional sense ànim de lucre formada dent de la City Protocol Society. per ciutats, empreses, institucions acadèmiques i altres La reunió constitutiva de la nova societat es va celebrar organitzacions socials que té per objecte liderar la creació a Barcelona el 31 d’octubre de 2013, i en el seu transcurs es del City Protocol. va nomenar una junta inicial formada per representants de El City Protocol pretén treballar en totes les àrees que les ciutats d’Amsterdam, Barcelona i Quito, de les empreses afecten la vida i el desenvolupament de les ciutats i els seus Cisco i GDF Suez, de l’Institut de Computació de la Univer- habitants. Els grups de treball encarregats d’elaborar les sitat de Chicago i de l’Acadèmia de Ciències de Nova York. propostes d’acords i estàndards (City Protocol Task Force) També en són membres les ciutats de Dublín, Gènova i s’organitzen en vuit àrees genèriques: medi ambient (aire, Moscou, així com les empreses i entitats Cast-info, CityZe- terra, aigua), infraestructures (informació, aigua, energia), nith, Microsoft, OptiCits Ingenieria Urbana, Schneider-Tele- edificis (llars, edificacions), espais públics (carrers, places, vent, l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya parcs), funcions (viure, treball, salut), ciutadans (persones, (IAAC) i la Universitat Rovira i Virgili (URV). organitzacions), fluxos d’informació (lleis, economia, meta- bolismes) i actuacions (resiliència, autosuficiència, habita- bilitat, seguretat i innovació). 15 BM91-16-17.Dossier 1-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:37 Página 16 ‘Smart cities’ © Oriol Malet Karma Peiró Periodista digital No només ‘smart’, també talent creatiu De quina manera entra el fet smart en l’àmbit cultural d’una ciutat? Com es combina la tecnologia amb la ciència per crear un espectacle que modifica l’espectador cada nit? L’empresa i l’administració poden obrir entorns d’innovació al ciutadà? El projecte BarcelonaLab reuneix una bona quantitat d’exemples que donen resposta a aquestes preguntes. “I així, després de més d’un any de setge, per fi arribem a de comportament –explica Josep Perelló, coordinador de l’11 de setembre de 1714. Tot va començar amb una terro- l’Oficina Ciència Ciutadana del BarcelonaLab i un dels vuit rífica descàrrega artillera a les quatre i mitja de la mati- científics de la Facultat de Física de la UB i del MoveLab del nada”, relata commocionat en Martí Zuviría al llibre Victus CSIC que analitzaran el públic–. Fa dos anys ja vam estu- d’Albert Sànchez Piñol, quan és conscient de la inevitable diar els moviments de centenars de visitants a la Festa de la derrota. Ciència i la Tecnologia a partir del projecte Bee-Path.” La Fura dels Baus estan disposats a reviure els moments Per entendre i participar de l’espectacle M.U.R.S. caldrà agònics del jove Zuviría amb el seu nou espectacle M.U.R.S. anar equipat d’un telèfon intel·ligent i descarregar la seva 1714-2014. El Castell de Montjuïc tornarà a experimentar aplicació, deixant oberta l’opció de geolocalització. La Wi-Fi què succeeix quan una ciutat està assetjada. “Obrirem el la facilitarà IGLOR –start-up tecnològica de Barcelona– i Festival Grec d’enguany i reproduirem part del setge de fa els drones que volaran al cel nocturn gravant l’espectacle tres-cents anys”, explica Pep Gatell, un dels directors artís- seran una aportació d’Ars Electrònica. Pantalles repartides tics de la Fura dels Baus. En la seva tònica habitual, la pel recinte mostraran una part del que estigui passant. L’al- companyia catalana provocarà el públic perquè es descon- tra, la rebran a travès del mòbil. “Serà una manipulació total troli i reaccioni a inputs incòmodes. “Com interactua la i la gent haurà de prendre partit. Actuarem com els nostres gent quan viu un setge? Com es mou? Com respon als punts avantpassats que es van associar per no deixar-se esclafar? de revolució plantejats? És un experiment col·lectiu i cada O no aconseguirem l’harmonia necessària?”, es pregunten representació serà diferent. Donarem una explicació cien- els sis directors de la Fura que, després de vint anys, tornen tífica al seus moviments en temps real”, afegeix Gatell. a estar junts en aquest muntatge. “Mesurarem el grau d’inquietud del públic, monitoritza- La Fura dels Baus, els científics de la UB –mitjançant rem si se’n van a la dreta o a l’esquerra i plantejarem patrons l’Oficina de Ciència Ciutadana– i IGLOR participen del 16 BM91-16-17.Dossier 1-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:37 Página 17 ‘Smart cities’ projecte BarcelonaLab. “La idea és crear sinèrgies en quadru- de les manifestacions més notables i recents d’aquest reco- ple hèlix, és a dir, entre els centres de recerca, l’administra- neixement ha estat la concessió a la ciutat, per part de la ció pública, l’empresa i els ciutadans –diu Inès Garriga, Comissió Europea, del premi Capital Europea de la Innova- directora de Creativitat i Innovació de l’Institut de Cultura de ció. El premi es va atorgar per primera vegada el passat mes Barcelona (ICUB)–. BarcelonaLab s’ha d’entendre com un de març, i reconeix la capacitat de facilitar la connexió entre paraigua on conviuen propostes amb reptes ben diferents i els ciutadans, les administracions, el món acadèmic i les que se serveix dels aparadors o festivals de la ciutat com empreses. És a dir, la quadruple hèlix d’Inès Garriga. espais-laboratori d’innovació. Al Grec, a la Mercè, a la Festa de la Ciència o al Festival Dau ja s’ha mostrat aquest talent ‘To be or not to be smart’ innovador de la ciutat.” Malgrat que sembla que la tecnologia i la cultura també poden És el cas del projecte de tecnologia musical Barcelona anar de la mà per augmentar la creativitat lligada a la inno- Soundscapes. Els enginyers que hi ha al darrere es van plan- vació, el tecnòleg i activista Evgeny Morozov, autor de diver- tejar, el 2012, fer un mapa sonor de la ciutat. Una aplicació sos llibres sobre l’evolució d’internet, alerta amb èmfasi sobre de mòbil i un GPS ajudarien a escoltar els sons. “Per dur a la manipulació de les companyies del Silicon Valley i de com terme el projecte, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) va ens venen una vida perfecta, sense conflictes ni desilusions, fer servir la base de dades Freesound, i2Cat va destinar un a través d’uns productes smart que ens resolen la vida, fent- servidor per allotjar l’eina i la Fundació Phonos està progra- la més pràctica i intel·ligent. “No tot el que necessita ser mant tallers perquè la gent enregistri els sons”, explica arranjat cal que sigui arranjat. L’imperfecte també és bo. Si Víctor Jiménez, enginyer de l’i2Cat. La idea de Barcelona tot fos eficient, per què hauriem d’innovar?” Segons Moro- Soundscapes, sorgida de la combinació de comunitats del zov, aquestes multinacionals ens estan fent perdre la capaci- Taller infantil BarcelonaLab, ja ha creat vincles a Nova York amb el tat de decidir, de resoldre problemes entre comunitats, de Joc / So / Cosa a la Fundació Tàpies, on projecte Citygram, on el ciutadà pot fer contribucions sono- defensar la convivència o de preservar uns marges de lliber- nens i nenes graven res des de casa seva i visualitzar-les en un mapa. “Ara, amb tat. sons per crear un paisatge sonor que el periodista musical Albert Puig, s’està pensant afegir Inès Garriga, puntal de la innovació a Barcelona des de formarà part del emocions al mapa sonor. Els músics crearan capes harmò- l’ICUB, gira la crítica ferotge de Morozov i precisa: “Hem projecte Sons de Barcelona. Els niques sincronitzades a una determinada localització. Cada d’aprofitar el talent creatiu de les ciutats. És clar que no paisatges sonors es ciutadà viurà una experiència única mentre passeja”, podem viure només de la tecnologia. En realitat són les poden consultar a través d’un web i afegeix Jiménez. “El projecte és molt potent i pot tenir persones les que fan les ciutats intel·ligents.” d’aplicacions mòbils altres aplicacions –diu Alba Rosado, del Grup de Recerca específiques. en Tecnologia Musical de la UPF–. Imagineu que amb una app poguéssim passar per un bar i saber l’estil de música que s’escolta a dins. Això és el branding sonor. O identifi- car edificis emblemàtics com el Liceu o la Boqueria amb una música lligada a la seva identitat.” Aplicacions per resoldre reptes culturals © Fundació Tàpies Des que els telèfons mòbils són també intel·ligents les ciutats s’han omplert d’una infinitat de nous serveis cultu- rals que tenen en el punt de mira el ciutadà i el visitant estranger. Els ajuntaments veuen un filó en el fet de tenir a l’abast tecnologia senzilla que provoca interaccions i permet palpar els gustos i les necessitats de la gent. En Carles Ferreiro, fundador de l’empresa tecnològica Dotopen, va viure uns anys al Silicon Valley. El coneixement adquirit el va portar de nou a Barcelona i el 2009 va crear AppCircus, la comunitat mundial de desenvolupadors d’apli- cacions mòbils. En quatre anys ja han organitzat 120 esde- veniments en 50 ciutats del món. La fórmula que Dotopen proposa no és tant oferir serveis des de l’administració cap al ciutadà, com proposar a aquests que els dissenyin. “Els ajuntaments no han de ser com màquines expenedores, on entren els diners en forma d’impostos i en surten serveis.” Així, juntament amb l’ICUB, es va convocar l’any passat el concurs Apps&Cultura, al qual es van presentar més de 60 idees i es van crear 22 apps. Les guanyadores van ser Meetogo, una aplicació per connectar gent amb els mateixos gustos musicals, i Unique Visitors, per compartir itineraris de visites a museus. Experiències com aquestes estan situant Barcelona en una posició de reconeixement tecnològic internacional. Una 17 BM91-18-20.Dossier 1-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:38 Página 18 ‘Smart cities’ © Oriol Malet Mònica L. Ferrado Periodista científica. Responsable de ciència del diari Ara Tecnologies que milloren la logística i els desplaçaments La dimensió smart del port comença per convertir cada gest en informació de valor. Ja fa més de quinze anys que Port de Barcelona aplica iniciatives pioneres que han permès generar serveis més eficients i competitius i amb un impacte ambiental més baix. Aconseguir una millor planificació de la mobilitat amb l’ús de les tecnologies intel·ligents és també un dels grans reptes actuals del gestor del transport metropolità. Cada dia, a les terminals del port entren de 1.500 a 1.800 és un sistema de missatges intel·ligents que substitueix camions per carregar i descarregar mercaderies. Això molts dels tràmits d’abans. Operacions que trigaven minuts implica la feina d’uns 20.000 treballadors. Orquestrar totes ara són instantànies, cosa que permet reduir les cues i les les operacions que s’entrecreuen en tots i cada un d’aquests esperes i també, per tant, les emissions de CO2”, afegeix trànsits de forma ràpida i eficient requereix molta Grimalt. Abans tota aquesta operativa demanava molt de intel·ligència col·lectiva. Les tecnologies de la informació temps i paperassa, però des de fa un temps ha baixat dràs- són una peça fonamental per aconseguir-ho. Ja fa més de ticament la despesa de paper. Encara hi ha un altre benefici: quinze anys que Port de Barcelona aplica iniciatives pione- les càmeres que llegeixen les matrícules estan connectades res que han permès generar serveis més eficients i compe- directament amb la Guàrdia Civil. titius i, al mateix temps, reduir l’impacte ambiental. La sensorització de l’espai també resulta útil per La dimensió smart del port comença per convertir cada preveure els temporals. “Un sistema de sensors i algoritmes gest en informació de valor. “Sensoritzar els moviments és permet avançar-se en 24 hores a qualsevol inclemència. la millor manera d’identificar-los i integrar-los”, explica Això facilita la logística del trasllat de les embarcacions a Catalina Grimalt, directora de Sistemes d’Informació de Port altres ports, cosa especialment important des del punt de de Barcelona. Quan arriba un camió, un sensor en llegeix la vista de la seguretat en el cas dels creuers: davant una matrícula. Aquesta operació, senzilla a primera vista, que llevantada podem dur el creuer a un lloc més segur”, explica dura un segon, permet integrar i recuperar tota la informa- Grimalt. Pel port de Barcelona hi passen cada any 2,6 ció relacionada amb el vehicle. “El Port Community System milions de creueristes. 18 BM91-18-20.Dossier 1-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:38 Página 19 ‘Smart cities’ El port també disposa d’un sistema que, mitjançant la detecció dels mòbils, L’aposta de TMB per facilitar permet aplegar dades sobre la quantitat de persones presents i la seva situació. el moviment de persones D’altra banda, desenvolupa un projecte per recollir els senyals dels vaixells que Parades d’autobús que interpreten els enquestes que hem fet, que la satisfac- hi passen –radar i AIS– per preveure gustos dels usuaris, els ofereixen publi- ció dels usuaris ha augmentat.” incidents. citat a mida i, fins i tot, permeten fer A la Zona Franca i a Sagrada Famí- L’eficiència i l’estalvi que comporta compres al moment amb l’smartphone. lia se situen equips de professionals aquesta gestió de la informació també es Un espai de videoconferència a les esta- dedicats exclusivament a la gestió de tradueix en una competitivitat superior cions de metro on comunicar-se cara a tots els canals de comunicació. Des de a la d’altres ports. “Són serveis que bene- cara amb personal dedicat a la seva aten- MouTV, amb 1.800 pantalles, fins a les ficien les persones i que també ens fan ció. I sigui on sigui l’usuari, aplis amb les xarxes socials –60.000 persones seguei- ser més eficients i competitius –afirma quals planificar rutes, horaris i saber si hi xen TMB a Facebook i a Twitter– o els Jordi Torrent, cap d’Estratègia de Port ha imprevistos. Són tan sols alguns dels codis QR. “Són una bona eina per de Barcelona–. Gràcies a les TIC podem serveis en què Transports Metropolitans recollir i monitorar l’opinió dels usua- disposar de tota mena d’informacions, de Barcelona (TMB) treballa per confi- ris –explica Mònica Jiménez, responsa- que després posem a disposició de la gurar la ciutat intel·ligent. Altres serveis, ble d’atenció i informació digital de nostra gent. Són indicadors que poden com la informació en temps real a través TMB–. Creiem que en un futur molta ser útils per als proveïdors i que s’incor- de pantalles, ja hi són presents. d’aquesta informació passarà pel mòbil, poren a l’Efficiency Network, la marca de Cada dia, prop de dos milions de des de la que pot oferir una smartque- qualitat per als operadors especialitzats persones es mouen per Barcelona amb sina –que es va presentar amb molt en mercaderia per contenidors.” © Vicente Zambrano Prototip de Calcular la petjada ecològica smartquesina amb Exportar un contenidor des de Ginebra, pantalla tàctil que es va presentar el Suïssa, fins a Jedahh, Aràbia Saudita, novembre del 2013 via port de Barcelona, incloent-hi el a la parada d’auto- busos de la plaça de transport per terra –camió i ferrocarril– la Universitat. genera 910 quilos d’emissions de CO2. Al centre, l’alcalde Xavier Trias. Si aquest mateix contenidor viatgés des d’Anvers, un dels ports competidors de Barcelona, les emissions serien molt més grans, d’1,5 tones. És a dir que el transport a través del port de Barcelona suposa un estalvi d’un 41% en les emis- sions de CO2 i, per descomptat, de combustible. Aquest càlcul el fa possi- ble l’Ecocalculadora, una eina en línia de lliure accés (www.portdebarce- lona.cat/ecocalculadora) que ofereix dades exactes sobre la petjada ecolò- gica de qualsevol mercaderia. Presenta les rutes sobre Google Maps i genera un transport públic. El pes del transport en d’èxit durant el Mobile World Congress informe que en facilita la tria. les interrelacions dels ciutadans és molt de 2012– fins a les aplis.” Més enllà de l’impacte ambiental, gran i la informació és clau per afavorir Actualment les parades de metro i l’eina demostra que el port de Barcelona el moviment diari de persones. “Per bus ja inclouen dispositius per anunciar és molt competitiu i eficient, sobretot aquest motiu les polítiques d’atenció al el temps d’espera. Les aplicacions per com a porta d’entrada a Europa des client són molt importants; tenim l’obli- a mòbil TMB Maps i TMB Virtual tenen d’Àsia. Una mercaderia de la Xina amb gació de buscar solucions”, afirma Jordi més de 300.000 descàrregues. I s’ha fet destinació al centre del continent euro- Nicolás, director executiu de Presidèn- un gran pas en crear TMB Open Data, peu requereix tres o quatre dies menys cia de TMB, entitat que l’any 2008 va un espai que posa les dades de trans- de navegació si es descarrega a Barce- desenvolupar el primer Pla director de port de la ciutat a disposició de tothom, lona. tecnologies. “Aleshores s’hi van sumar un fet d’especial interès per al profes- la crisi i l’emergència de les noves sionals de les noves tecnologies. “La tecnologies. Havíem de reduir despeses informació de metro i d’autobus la en comunicació i la introducció de totes posem a disposició dels desenvolupa- aquestes mesures ha fet que ara gastem dors que vulguin incorporar-la a les cinc cops menys, i també sabem, per les seves aplicacions”, explica Nicolás. 19 BM91-18-20.Dossier 1-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:38 Página 20 ‘Smart cities’ El control rutinari de pacients crònics (diabètics, amb insuficiència cardíaca o malaltia respiratòria...) es pot fer a través d’aplicacions per a mòbil o consultes per internet. Enginyers de Barcelona Digital i metges del Clínic han creat una aplicació de prescripció i monitoratge d’aquest tipus de pacients, que fan exercicis controlats, com ara caminar o pujar i baixar escales, amb sensors connectats al mòbil. Les dades sobre l’exercici que rep el metge li permeten saber amb exactitud el rendiment físic del pacient. L’aplicació també té un paper motivador: estableix rutes virtuals i proposa activitats adequades per a cada pacient. “Fins i tot hi ha un ninot que es posa trist o content, segons el que facin durant el dia”, explica Felip Miralles, cap d’R+D Salut a Barcelona Digital Centre Tecnològic. Per senzill que sembli, mantenir el ninot content resulta motivador per als pacients, la majoria gent gran. De moment, s’ha dut a terme una experiència pilot amb deu persones, amb molt bons resultats. “Augmenta el percentatge de pacients que fan exercici: sense l’aplicació, un 30% en fan; entre els que tenien l’aplicació, l’adhesió va ser del 70%”, explica Mira- lles. “L’ús de la tecnologia per si mateixa no arregla el problema, però és útil en el context d’un paquet assisten- cial”, observa Escarrabill. L’e-consulta L’e-consulta, una experiència pionera de consulta virtual que duen a terme una vintena de metges i disset infermeres en dotze centres d’atenció primària (CAP) de Barcelona, permet fer totes les consultes a través d’una plataforma digi- tal creada específicament per al projecte, la qual garanteix © Oriol Malet la confidencialitat de les dades. Els professionals reben una Mònica L. Ferrado alerta al correu electrònic amb cada nova consulta i tenen Periodista científica. un termini de 48 hores per respondre a la petició. Actual- Responsable de ciència del diari Ara ment, però, el temps de resposta se situa en nou hores. En col·laboració amb Telefónica, el 2010 l’Hospital del Doctor Smart Mar va engegar un projecte de telemedicina per al segui- ment de malalts d’alt risc amb insuficiència cardíaca que al telèfon evita als pacients acudir a l’hospital o al CAP. Al seu domi- cili, el pacient té una pantalla tàctil, una càmera web, una bàscula per pesar-se i un aparell per prendre la tensió. Les Les malalties cròniques suposen dades arriben a l’hospital per monitorar-lo i la visita es fa entre el 70% i el 80% del cost públic per videoconferència. La infermera fa el 80% de les visites, seguint els algoritmes de les guies europees, i deixa al sanitari als països de l’OCDE. Les cardiòleg la validació i les decisions més sofisticades. Segons noves tecnologies de la comunicació els resultats preliminars del projecte, amb aquest dispositiu permeten millorar l’assistència i es redueix la mortalitat un 34%, es redueix el cost per pacient un 68% i la satisfacció del pacient és molt més gran. reduir despeses. La història clínica compartida també obre camí a una gestió diferent de la informació sobre el malalt, de manera Actualment, a Barcelona i al món, hi ha en marxa diferents que pot contribuir a un tractament integral i, fins i tot, a la experiències pilot d’e-salut, l’ús de les tecnologies de la detecció precoç d’algunes malalties. El Servei de Nefrologia comunicació en medicina amb objectius administratius, de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron ha desenvolu- educatius o clínics. pat un projecte pioner, EPIRHOS, que mitjançant una apli- Entre nosaltres, l’Hospital Clínic de Barcelona i el cació informàtica integrada a la xarxa de gestió de dades del Barcelona Digital Centre Tecnològic han sumat esforços pacient, entre altres, permet detectar els possibles casos de per desenvolupar noves aplicacions a través del programa malaltia renal no coneguts. Es calcula que entre un 10% i un Virtual Health Practice. “El pacient crònic té unes neces- 15% de la població pateix malaltia renal oculta. sitats molt concretes, volem augmentar els contactes i reduir les visites cara a cara”, explica Joan Escarrabill, director del Programa d’atenció a la cronicitat del Clínic. 20 BM91-21-22.Dossier 1-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:38 Página 21 ‘Smart cities’ © Oriol Malet Albert Cuesta Periodista i analista de tecnologia. http://albertcuesta.com Els reptes de la Barcelona intel·ligent En l’àmbit de les tecnologies urbanes intel·ligents, Barcelona està passant de camp de proves a terreny d’implementació real. En aquest article examinem quin és el seu l’horitzó més pròxim i els reptes que plantegen a la ciutat. Quan assisteixes a la convenció europea de Cisco –el prin- gasos que avisen quan estan plens, de manera que els veïns cipal fabricant mundial d’equipaments de xarxa– i el nom pateixen menys molèsties nocturnes perquè el camió de de Barcelona apareix esmentat de manera destacada en les recollida només ha de passar quan cal. Al pla de Palau, a un tres primeres conferències com a exemple de bones pràcti- parell de travessies de distància, diverses places d’estacio- ques en matèria d’intel·ligència urbana, t’adones que la nament en zona blava contenen, incrustat a l’asfalt, un ciutat és realment un referent internacional. Les smart sensor magnètic que detecta si estan ocupades per un cotxe cities constitueixen un dels camps principals en què es i n’informa als responsables de trànsit. I a la vorera del materialitzarà l’explosió de connectivitat que ha de trans- davant, la marquesina de la parada dels autobusos 36, 39, 59 formar l’actual internet de les persones, amb 2.200 milions i 64 disposa d’una pantalla interactiva per consultar rutes de d’internautes, en la internet de les coses que, diuen, abas- transport i informació ciutadana. Tots aquests elements es tarà al final d’aquesta dècada entre 30.000 i 50.000 milions comuniquen amb els diversos encaminadors de senyal repar- d’objectes connectats, i Barcelona és un aparador de l’estat tits per la zona, connectats al seu torn a la xarxa municipal de l’art d’aquestes tecnologies. de fibra òptica: 500 quilòmetres desplegats per la ciutat, que Els fanals de LED que hi ha instal·lats al voltant del Born, són l’element troncal dels més de 500 punts públics d’accés al barri de la Ribera, regulen automàticament la quantitat de Wi-Fi a disposició dels ciutadans i els seus dispositius mòbils. llum segons la presència de vianants en el tram de carrer, I allà on no arriba la fibra, les dades captades pels sensors es per tal d’estalviar energia; però també notifiquen les avaries poden transportar mitjançant les xarxes de telefonia mòbil, pròpies a la central municipal, la qual cosa en fa més eficient gràcies a mòduls de comunicació cel·lular cada cop més asse- el manteniment. Algun d’aquests fanals conté, a més, detec- quibles. Als carrers del districte del 22@ hi ha una densitat tors de temperatura, humitat, soroll i pol·lució que transme- de sensors similar. ten en temps real les dades que formen l’embrió d’un mapa Un cop comprovada en aquestes dues àrees –l’entorn mediambiental dinàmic de la ciutat. Al tram del carrer del del Born i el 22@– la viabilitat dels sistemes, les mateixes Comerç que va del Born a l’Estació de França, els conteni- tecnologies ja s’estan aplicant en altres punts de Barcelona: dors de brossa estan equipats amb detectors volumètrics i de els nous fanals del Paral·lel seguiran el model dels del Born; 21 Pros i contres BM91-21-22.Dossier 1-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:38 Página 22 ‘Smart cities’ en la reurbanització del passeig de Gràcia està previst incor- porar-hi sensors mediambientals; al barri de les Corts es El desplegament massiu dotarà de sensors una proporció significativa de les places de la internet de les d’aparcament, i la reforma de la plaça de les Glòries, una de ” les principals intervencions urbanístiques en curs, es moni- coses es produirà durant” torarà amb detectors de soroll, vibració i pols. la dècada actual. Millor qualitat de vida, estalvi econòmic Els beneficis de la sensorització i la interconnexió de les ciutats s’haurien de veure tant en la qualitat de vida com en les finances municipals, mitjançant l’increment dels ingres- però els tècnics municipals de mobilitat opinen que això sos, la reducció de costos, l’augment de productivitat del provocaria curses per arribar-hi el primer i prefereixen indi- personal i la millora del benestar dels ciutadans. Es calcula car el percentatge d’ocupació per zones. que una quarta part del valor que la internet de les coses aportarà durant aquesta dècada correspondrà al sector Plataformes obertes davant del risc de monopoli públic, i gairebé dos terços d’aquesta aportació es registra- Una ciutadania sensibilitzada amb la privacitat de les seves ran a les ciutats, en àmbits que van des de la videovigilàn- dades pot ser reticent a veure la seva activitat encara més cia fins al transport públic, passant per la gestió de l’aigua, quantificada i processada. I els responsables municipals de l’aparcament, la il·luminació i la gestió de residus. tot el món que van participar fa uns mesos al congrés Smart S’estan formulant models en què les tarifes d’estaciona- City Expo estaven d’acord a manifestar la preocupació per ment siguin dinàmiques segons la demanda; considerant la manca d’estàndards, que interpreten en forma de perill que en alguns casos el 30% del trànsit són vehicles que d’acabar sent captius d’un únic proveïdor de tecnologia. busquen lloc per aparcar, optimitzar aquesta operació Per això resulten prometedores dues plataformes ober- permet estalviar combustible, reduir la contaminació i que tes que s’han gestat parcialment a Barcelona en col·labora- els ciutadans disposin de més temps. Amb més informació ció amb Londres, Gènova i Bolonya: per a la captació de sobre l’ús real dels serveis es poden ajustar els preus de les dades, Sentilo, un estàndard que normalitza la interacció concessions respectives. Idealment, es poden arribar a crear amb els sensors i actuadors instal·lats als espais públics. I “cercles virtuosos”: en un barri on l’Ajuntament inverteix per a la difusió de les dades recollides, iCity, que en facilita en fanals connectats, a més d’estalviar en consum i mante- el tractament a càrrec dels creadors d’aplicacions i dels niment i de la possibilitat d’oferir accés Wi-Fi als ciutadans, mateixos ciutadans. Són algunes de les peces que hauran una millor il·luminació fa baixar l’índex de delinqüència i de compondre el sistema operatiu de les ciutats intel·ligents incrementa l’afluència als comerços, de manera que es d’un futur no gaire llunyà. creen llocs de treball i, com que la zona es revalora, la recap- Naturalment, Cisco té un gran interès a incrementar la tació municipal creix. Un altre cas: Transports Metropoli- quantitat de coses connectades, perquè els seus commuta- tans de Barcelona (TMB) treballa per equipar els autobusos dors i encaminadors canalitzen una bona part de les dades amb xarxes Wi-Fi. A més d’oferir connexió als passatgers, el que circulen pel món. Els desplegaments massius de la sistema és capaç de detectar-ne –de manera anònima– els internet de les coses es produiran durant aquesta dècada. telèfons, i saber, així, quins trams del trajecte tenen més Bona part dels 30.000 milions d’objectes autònoms connec- ocupació, a quines parades pugen i baixen i amb quines tats –i dels 200.000 milions de connectables– que hi haurà altres línies fan transbordament. Si es disposa d’aquesta l’any 2020 a tot el món estaran en els sectors de l’energia, el informació, que els bitllets convencionals no proporcionen, transport, el comerç –a Las Vegas hi ha casinos que tenen es podran optimitzar les rutes i la capacitat dels vehicles. totes les fitxes de joc etiquetades digitalment– i la fabrica- En els temps que corren, la clau és que les inversions ció, cosa que explica la participació d’empreses com ara municipals en tecnologia urbana s’autofinancin. Segons un Rockwell, Zebra i Schneider a la Smart City Expo. responsable de Cisco, el cost dels sensors d’aparcament Però ja portem nous objectes connectats a sobre, com s’amortitza en un any gràcies a l’estalvi en inspectors de els rellotges intel·ligents i els dispositius que monitoren l’ac- tiquets de zona blava. I hi ha un altre factor que tant pot tivitat física. I en veurem més: a principis de l’any que ve, afavorir l’adopció de la intel·ligència urbana com frenar-la: en alguns fabricants d’electrodomèstics trauran rentadores, qualsevol projecte d’aquest tipus en què intervingui l’Admi- rentaplats, altaveus i condicionadors d’aire que faran servir nistració pública és imprescindible que entre la comanda i el protocol AllJoyn del fabricant de xips Qualcomm per noti- l’obtenció de resultats visibles passin menys de dos anys. Són ficar-se mútuament el seu estat i quines funcions poden els que li queden a qualsevol polític electe després de oferir. Això sí, caldrà que algú posi ordre i deixi clars els descomptar el primer i l’últim any dels quatre que dura el seu límits de la privacitat en tota aquesta allau de dades. mandat, dedicats, respectivament, a situar-se en el càrrec i a vendre la feina feta de cara a les eleccions següents. Una visió que alguns trobaran cínica i altres, senzillament, realista. D’altra banda, no tot és tan senzill. Les possibilitats tècniques no sempre són aplicables fins a l’extrem: sobre el paper, els conductors podrien consultar en una aplicació del seu telèfon intel·ligent on hi ha un lloc lliure per aparcar, 22 BM91-23-25.Dossier 1-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:40 Página 23 ‘Smart cities’ Gemma Galdón Clavell Doctora en polítiques públiques del Dept. de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions. UB ‘Smart cities’ sense futur? Aquest article és clarament provocatiu. Subratllar els riscos de les smart cities no suposa en cap cas una esmena a la totalitat, sinó que és un intent de cridar l’atenció sobre algunes de les disfuncions ja evidents en l’aplicació en l’àmbit urbà de tecnologies i processos “intel·ligents”. Alguns recordaran que fa uns anys el concepte en voga era el de les ciutats sostenibles. Després va venir el creixement “intel·ligent” [smart growth]. I ja llavors un article al Jour- nal of Planning Literature destacava com aquests termes, a mesura que anaven guanyant acceptació, semblaven, també, perdre tot el contingut. Paraules buides. Amb les smart cities sembla que passa el mateix. La quantitat d’iniciatives que avui són “intel·ligents” és tan variada que es fa difícil extreure’n coherència. Què tenen en comú, per exemple, els edificis sostenibles, els certifi- cats d’excel·lència turística, els sensors als fanals, els hotels © Oriol Malet que presten bicicletes elèctriques, l’e-government i els centres de gestió de residus? Tots aquests exemples aparei- sensors que s’han anat instal·lant a la ciutat i que no han xen a la guia Barcelona Smart City Tour, editada per aconseguit els resultats esperats –de vegades a causa del l’Ajuntament, i posen sobre la taula que, en qüestió de seu mateix funcionament (mal disseny, mala integració en smart cities, el branding urbà sovint s’imposa als concep- altres plataformes); d’altres, perquè malgrat que funcionen, tes que vol descriure. Qualsevol iniciativa pública urbana les capacitats d’aquests projectes no han aconseguit inte- requereix una bona identificació i una bona comprensió dels ressar cap inversor rellevant. Aquests casos van convertint reptes del present i de les possibilitats del futur, mentre que la ciutat, de mica en mica, en un cementiri de “trastos” el màrqueting, que sembla que és la força motriu de gran intel·ligents. L’eufòria tecnològica ens porta a infravalorar part del discurs entorn de les ciutats intel·ligents, no es els costos a mitjà i llarg termini de l’aposta smart, i la pilota caracteritza per tenir aquesta capacitat d’anàlisi i planifica- de les responsabilitats continua rodolant, de despatx en ció. S’acumulen, així, els ingredients per a una mala recepta. despatx, de legislatura en legislatura. El continent, l’embolcall, s’imposa al contingut. A més, gràcies al fet que la literatura sobre tecnologia i El moment actual de les ciutats intel·ligents ja permet gestió d’organitzacions és extensa, sabem que sovint els qui dibuixar alguns escenaris probables. D’una banda, perquè han de decidir l’adquisició de solucions i productes tecno- ja sabem que el Mobile World Congress i l’Smart City Expo lògics n’infravaloren els costos a llarg termini i tendeixen a no se celebraran a Barcelona eternament, i això requerirà acceptar, sense qüestionar-les, les promeses del “venedor”. l’existència d’una estratègia smart deslligada dels grans Som societats fascinades per la tecnologia, per la possibili- esdeveniments. De l’altra, perquè tenim projectes fallits que tat que les solucions tecnològiques resolguin problemàti- se segueixen presentant com a exemples d’èxit però que ques socials i urbanes complexes que no hem sabut només cal visitar o demanar-ne dades per descobrir que les redreçar en el seu origen. I la combinació entre aquest opti- promeses amb què van néixer no s’han complert. Un bon misme tecnològic acrític i la manca de formació específica exemple d’això és el projecte SIIUR, que malgrat que encara en programari i enginyeria de sistemes i processos fa que apareix a les guies és, avui, una infraestructura de fanals sigui molt fàcil vendre males solucions per a problemes poc intel·ligents abandonada. O l’Edifici Media-TIC, que no sola- o mal definits. Uns venen fum, els altres compren fum. ment no ha aconseguit reduir l’impacte mediambiental del Sovint, però, no tot és fum. Sovint el fum es concentra seu funcionament sinó que és, avui, un dels edificis més en les parts “públiques” de les capacitats de les tecnologies costosos de mantenir de Barcelona en termes de consum intel·ligents. La col·laboració publicoprivada ha de ser, en energètic. O, finalment, les desenes de petits projectes de teoria, un win-win. Una situació en què, a través de la 23 BM91-23-25.Dossier 1-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:40 Página 24 ‘Smart cities’ col·laboració, les institucions públiques i les privades acon- segueixen optimitzar recursos i processos i sortir-ne bene- ficiades mútuament. Però de vegades el win és només privat i el fum es concentra en les capacitats d’ús públic. Les parades de bus o els fanals intel·ligents, per exemple, permeten la identificació i el seguiment d’adreces MAC de telèfon mòbil, i s’espera la creació d’experiències de publi- citat personalitzades, per mitjà d’aplicacions mòbils especí- fiques, sobre la base d’aquest seguiment i el creuament de dades de geolocalització amb dades de consum i oci. El benefici per als qui volen anunciar-se i els qui gestionen la publicitat és obvi. Però és menys evident el benefici que la ciutat i la ciutadania poden obtenir de la cessió d’aquestes infraestructures urbanes. El benefici teòric es “ven” sovint en termes de millora de l’eficiència del transport públic (gràcies al càlcul del trànsit de persones o del volum d’es- pera) i, de retruc, en termes de seguretat (facilitant a la policia aquestes dades, en temps real, sobre l’ús de l’espai públic). Poques vegades s’explora la forma concreta d’arti- culació d’aquesta informació o la seva necessitat en l’àmbit de la gestió pública, la possibilitat que les mateixes dades ja estiguin disponibles d’altres maneres o que hi hagi formes menys costoses i invasives d’aconseguir resultats semblants. Així, l’Administració acumula factures, les ciutats acumulen “trastos” i els ciutadans acumulen les dues coses, © Oriol Malet amb un factor agreujant: la ciutat intel·ligent s’alimenta de Manu Fernández dades personals. Dades i metadades sobre consum elèctric i Investigador i consultor de temes urbans. Autor del d’internet, de geolocalització, d’oci, de costums i rutines, de blog Ciudades a escala humana xarxes de relació social, d’interacció amb l’Administració, econòmiques, financeres, sobre ús de transport públic i privat, de multes i d’impagaments, sobre sentències judicials, Intel·ligència i un llarg etcètera, són la benzina de la ciutat intel·ligent. La possibilitat de fer creuaments d’aquestes dades ofereix grans al servei de les promeses en l’àmbit de la millora de serveis públics i privats. Però les dades personals són també informació sensible i persones valuosa que cal fer servir de manera segura i respectant la privacitat i els drets d’accés, rectificació i cancel·lació Falta un relat de la smart city que preceptius. La mala gestió de dades personals pot desem- posi damunt la taula els desafiaments bocar en greus vulneracions de drets fonamentals i en la socials i polítics, capaç de fer-se creació de situacions de vulnerabilitat i injustícia, sobretot quan es generen bases de dades incontrolades, quan es preguntes de manera crítica i més creen perfils individuals sobre la base d’aquestes dades optimista sobre les nostres ciutats. (data doubles) i es prenen decisions automàtiques en rela- Cal eixamplar el concepte perquè ció amb aquesta ombra de dades que s’ha generat sense el coneixement, el consentiment ni el control de les persones representi l’experiència de la vida afectades. La ciutat intel·ligent pot espiar i espia, i construir diària de la ciutadania. infraestructures que reconeguin aquests riscos ha de ser el punt de partida de l’aposta pública. Després d’aquests anys protagonitzant bona part del debat Aquesta fotografia distòpica de la ciutat intel·ligent pot institucional (en forma de congressos, plans, projectes pilot, ser tan caricaturesca com ho són sovint els escenaris tecno- etcètera), la ciutat intel·ligent no és capaç d’explicar-se a si lògics que presenten ciutats i empreses. Davant això, el mateixa d’una manera comprensible. Pocs conceptes rela- reconeixement que l’aposta per les smart cities presenta cionats amb l’agenda urbana han estat capaços d’atraure disfuncions de planificació i implementació és el requisit tanta atenció en tan poc temps i generar tanta confusió per previ per al seu abordatge; el requisit previ per al disseny de tenir, ara per ara, gairebé tants descontents, crítics i escèp- ciutats intel·ligents socialment eficients i per a la recerca i tics com entusiastes. la innovació responsables; el requisit previ, en fi, perquè la Sens dubte, l’èxit principal de la maquinària discursiva bombolla intel·ligent no s’endugui per davant la possibilitat que ha promogut les smart cities és haver-se esmunyit a de fer una política tecnològica de debò en l’àmbit urbà. l’agenda de les polítiques urbanes en un període de temps tan breu. No obstant això, encara falta un relat comprensi- ble i proper per a la ciutadania, que entre la indiferència i el 24 BM91-23-25.Dossier 1-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:40 Página 25 ‘Smart cities’ cansament assisteix al desenvolupament d’un nou llen- per afrontar una relectura crítica del significat i les conse- guatge que els polítics han assumit com a recurs de comu- qüències subjacents del discurs dominant al voltant de les nicació pública amb una facilitat sorprenent Així ho smart cities, apel·lant a la necessitat de no abandonar la reconeix Júlia López, responsable de projectes de la direc- responsabilitat cívica i a l’esperit crític. Noves aportacions ció de smart cities de l’Ajuntament de Barcelona, quan en forma de llibres, com els publicats per Adam Greenfield planteja això: “Té molt més sentit parlar de tecnologies de (Against the Smart City) o Anthony Townsend (Smart transformació de la ciutat. S’ha de justificar molt bé per què Cities. Big Data, Civic Hackers and the Quest for a New la ciutat dedica temps i recursos a les smart cities, fent Utopia), representen agafadors a què aferrar-se per cons- èmfasi en la voluntat de transformació urbana.” truir un model democratitzador de relació amb les tecnolo- Com a balanç provisional, sense menysprear els projec- gies intel·ligents. tes i les iniciatives que realment s’han aconseguit posar en marxa, tenim un gran enrenou entorn del paper de la tecno- Centralització o ciutadà intel·ligent logia a la ciutat i, alhora, un gran desconcert sobre què signi- Aquest escenari d’una societat connectada és el que la fiquen les smart cities en la vida quotidiana. Almenys així smart city sembla que vol dominar per transformar-lo al ho poden percebre els qui s’han interessat per aquesta màxim en un sistema centralitzat, automatitzat, adaptable i qüestió i no han sabut trobar realitats materialitzables més controlat en temps real. Per això, el centre d’operacions enllà dels grans conceptes entre els quals es mou la narra- intel·ligent de Rio de Janeiro s’ha convertit en la represen- tiva smart. La seva gènesi l’explica Paco González (arqui- tació canònica d’aquesta pretensió. No hauríem d’esperar tecte a Radarq, professor dels programes de gestió de la alguna cosa més que simple eficàcia? Al cap i a la fi, avui ciutat i urbanisme a la Universitat Oberta de Catalunya): disposem de tecnologies accessibles, barates i senzilles per “És una oferta generada per empreses tecnològiques crear solucions d’una manera autònoma. No haurien de globals, a la qual administracions i governs municipals formar part també del relat de la ciutat intel·ligent? Sobre responen amb estratègies i programes que busquen atreure aquesta qüestió, l’impuls de models de desenvolupament aquestes inversions de capital tecnològic amb la intenció de oberts és una de les qüestions crítiques per a Júlia López, desenvolupar el sector de la nova economia de les TIC.” que reivindica el paper dels ajuntaments perquè els projec- tes es dissenyin des de “l’ús d’estàndards oberts no inva- El desencantament sius, que garanteixin la privacitat dels ciutadans al mateix La incògnita principal és quin paper pot tenir la ciutadania temps que homogeneïtzin solucions a totes les ciutats del en aquestes transformacions, més enllà del desencantament món. No té cap mena de sentit que cada ciutat disposi de les davant un relat basat en promeses espectacularitzades a seves pròpies solucions i que aquestes no serveixin en altres través de renders futurístics, complexos diagrames de llocs. Les ciutats tenen un rol molt important en aquest serveis urbans interconnectats i un llenguatge tècnic molt sentit davant les empreses i els ciutadans”. allunyat de la quotidianitat de la ciutadania. El discurs Disposar d’aquestes tecnologies obertes està impulsant subjacent ha situat el focus en les solucions tecnològiques el redescobriment dels béns comuns, l’espai de responsabi- per automatitzar serveis públics com ara el transport, la litat compartida. L’esfera digital s’ha instal·lat d’una manera recollida de residus, la il·luminació, etcètera, i l’esforç d’ex- sigil·losa però transformant radicalment la capacitat social plicació s’ha centrat a convèncer les institucions de la d’intervenir en àmbits com la generació i la distribució d’in- necessitat d’implantar aquestes solucions. Però falta cons- formació, l’organització de formes de gestió col·laborativa, la truir un relat de la ciutat intel·ligent pensada des del dia a creació de solucions tecnològiques per a problemes locals o dia de la ciutadania, que posi sobre la taula els desafiaments la intermediació en el debat públic. Acció col·lectiva, auto- socials i polítics i que sigui capaç de fer-se preguntes. Paco organització i cocreació són les bases d’una mirada social al González es mostra crític en aquest sentit: “El model és rol transformador de les tecnologies de la smart city, plas- similar al de les grans infraestructures de transport: agents mada a través de projectes relacionats amb la ciència ciuta- que generen costos i canvis estructurals que repercuteixen dana, els laboratoris digitals –en les seves diferents formes en la ciutat de la qual extreuen beneficis, sense implicar la de medialabs, hacker spaces, etcètera– o les interven- ciutadania en el procés.” cions digitals en façanes i altres elements d’interacció. La vida a les ciutats està cada vegada més condicionada La ciutat intel·ligent no necessita convertir-se en un per les tecnologies digitals. Vivim en una interacció creixent espectacle de solucions màgiques inaccessibles a la ciuta- amb objectes, plataformes i dispositius connectats, moltes dania, ni en una epopeia cap a la submissió a les regles del vegades d’una manera inconscient (el rastre digital que control automàtic. El que necessitem és construir una posi- deixem al Bicing, la nostra imatge enregistrada per una ció crítica com a societat, un esforç que, per exemple, plan- càmera de videovigilància o el pas d’un autobús urbà iden- teja amb ambició l’exposició del CCCB “Big Bang Data”, una tificat per un sensor, per exemple) i altres d’una manera evidència de la necessitat de furgar en la superfície per més conscient (buscant un lloc a través de la navegació confrontar el potencial del big data amb els seus desafia- GPS, connectant-nos a una xarxa Wi-Fi en una plaça, pagant ments, els seus perills i les seves alternatives. l’estacionament, etcètera). Tanmateix, falta abordar d’una manera crítica el significat d’aquest rastre digital. En una conferència que va fer en el marc del cicle “Ciutat oberta”, organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barce- lona (CCCB), Evgeny Morozov va plantejar algunes claus 25 BM91-26.Biografia-ca-JordiOK-def_. 27/03/14 11:40 Página 26 © Col·lecció Sabater Pi. Universitat de Barcelona Agustí Pons Periodista i escriptor Sabater Pi i l’ombra de Floquet de Neu L’aportació més important a la ciència del doctor Jordi Sabater Pi té a veure amb el descobriment de les àrees culturals dels ximpanzés. Els seus estudis i observacions sobre aquest tema, publicats a les revistes científiques més importants del món, han ajudat decisivament a canviar la visió antropocèntrica de l’univers. De totes les personalitats literàries o científiques que he Però aquesta, diguem-ne, ascensió social, o professional, conegut al llarg dels meus anys de professió periodística, la no va resultar gens fàcil per a Sabater Pi. Sense estudis univer- del doctor Jordi Sabater Pi (Barcelona, 1922-2009) és una sitaris, durant molts anys va haver de compaginar la seva feina de les que més m’ha fascinat. El seu nom va ser conegut a com a capatàs en diverses plantacions i empreses agrícoles tot el món l’any 1966 arran de la captura del goril·la blanc amb la seva passió per la flora i, sobretot, la fauna de l’Àfrica. Floquet de Neu, que de seguida es va convertir en la mascota del Zoològic de Barcelona i, poc temps després, de Beca de la National Geographic la ciutat sencera. Els seus primers estudis de camp es van començar a publicar El doctor Sabater Pi hi va tenir una intervenció decisiva, en diverses revistes especialitzades estrangeres fins que van en aquesta captura, com ell mateix explica molt bé en el cridar l’atenció dels responsables de la National Geograp- llibre autobiogràfic Okorobikó. En aquell moment era el hic, que, com tothom sap, és molt més que una revista perquè responsable del Centre d’Adaptació i Recerca d’Animals patrocina estudis, atorga beques, etcètera. Paral·lelament d’Ikunde, un poblet situat a dos quilòmetres de Bata, la capi- havia entrat en contacte amb els responsables del Zoològic tal de Guinea Equatorial. El centre depenia de l’Ajuntament de Barcelona, però la beca que va aconseguir de la revista de Barcelona. nord-americana va provocar més recels entre els seus supe- Sabater Pi s’havia instal·lat a l’aleshores coneguda com riors que millores en la seva situació laboral. a Guinea espanyola l’any 1940 –és a dir, als divuit anys–, Mentrestant, a Guinea, Sabater Pi –encara no era fugint dels desastres de la postguerra i endut per una passió doctor, ni tan sols llicenciat– aconseguia passar més hores envers l’Àfrica que se li havia despertat en els anys d’estudi a la selva que no pas a la plantació. En aquest procés va a les Escoles Franceses de Barcelona. Va arribar a Guinea resultar decisiva la presència de la seva esposa Núria, amb amb una mà al davant i l’altra al darrere, i en va sortir de qui s’havia casat per poders –ella, des d’Igualada; ell, des de manera definitiva –convertit en una figura reconeguda Guinea– el juny del 1950. S’havien estat cartejant cada dia mundialment en el camp de l’estudi dels primats– l’abril del des de feia quatre anys. Com que les comunicacions amb la 1969, pocs mesos després que el país aconseguís la inde- península no eren diàries, ell li enviava les cartes per reme- pendència, quan pràcticament tota la colònia blanca es va ses i el pare d’ella, a Igualada, les administrava i en donava veure obligada a emigrar. una cada dia a la seva filla. 26 BIOGRAFIA BM91-26.Biografia-ca-JordiOK-def_. 27/03/14 11:40 Página 27 Biografia En el camp professional, l'any 1950 també va resultar llicenciar i va començar a donar classes a la Universitat de decisiu en la vida de Sabater Pi. Va iniciar l’observació dels Barcelona. El 1981 es va doctorar amb una tesi titulada primats, en contacte amb algun dels ornitòlegs més desta- Estudio comparativo de los chimpancés y los gorilas de cats del món, i va continuar l’aprenentatge de la llengua río Muni. En aquest temps va ser l’introductor dels estudis fang, la llengua que parlaven –i deuen parlar, si no estan d’etologia a les universitats del país. L’etologia és l’estudi espanyolitzats o afrancesats del tot– els nadius de Guinea. biològic de la conducta animal i humana des d’una pers- La primatologia és un coneixement que sorgeix a partir pectiva evolutiva i descriptiva. de les aportacions de Darwin, que va ser el primer a defen- Els últims anys de la seva vida el doctor Sabater Pi va sar que els primats formen part de l’arbre filètic de l’home. obtenir alguns dels reconeixements catalans i espanyols L’any 1950 era, encara, una ciència a les beceroles si es té més rellevants: doctor honoris causa per les universitats en compte que els estudis sistemàtics sobre els primats no autònomes de Barcelona i Madrid, Medalla d’Or al Mèrit van començar fins al 1924. Sabater Pi residia lluny dels Científic de l’Ajuntament de Barcelona i Creu de Sant Jordi centres acadèmics en què s’havia despertat l’interès per la de la Generalitat de Catalunya. Va morir l’agost del 2009, primatologia però ho feia al costat de la selva on vivien els quan acabava de fer vuitanta-set anys. Alguns, entre els goril·les i els ximpanzés. Gràcies als seus coneixements de quals em compto, lamentem que marxés d’aquest món la llengua fang va poder establir molt bones relacions amb sense la Medalla d’Or de la Generalitat. els habitants tradicionals de Guinea, que li van servir de © Dani Codina guia, ja des de les primeres exploracions. Per poder obser- Sabater Pi, en una var els goril·les havia de caminar hores i hores per la selva, foto presa l’any 2008 sempre seguint les indicacions d’un guia local que era el a la UB. A sota, notes qui millor sabia interpretar, a partir de petits rastres que i dibuixos sobre els animals deixaven al seu pas, la proximitat dels animals. els goril·les de muntanya que va S’obrien pas a cops de matxet i sovint la nit els queia a prendre durant una sobre literalment –a la selva no hi ha capvespres– i havien expedició de l’any 1972 amb suport de d’improvisar un jaç. la National Geografic Sense dubte, l’aportació més important a la ciència del Society; integrats en nostre personatge té relació amb el descobriment de les el quadern de camp de Rwanda del fons àrees culturals dels ximpanzés. Els estudis i les observa- Sabater Pi de la UB, cions de Sabater Pi sobre aquest tema, publicats a les revis- els treballs es poden consultar en línia. tes científiques més importants del món, han ajudat A la pàgina anterior, decisivament a canviar la visió antropocèntrica de l’univers. el primatòleg fotografiant un Fixem-nos-hi bé: allò que comença sent una pura obser- ximpanzè a Guinea, vació, es transforma en veritat científica quan l’observació en una data no determinada dels es fa amb mètode, continuïtat i rigor i acaba per endinsar- anys seixanta. se plenament en allò que en diríem el sentit de la vida. En efecte, una de les obsessions del doctor Sabater Pi, quan ja havia aconseguit un reconeixement acadèmic incontesta- ble, era lluitar contra la visió antropocèntrica del món. Per exemple, la idea de l’home com a fill de Déu és una idea més relacionada amb la màgia que no pas amb la lògica, perquè la lògica ens diu que som descendents dels primats i que, per tant, formem part d’una anella biològica que en cap cas no podem menystenir si de veritat volem entendre el comportament dels humans. Això no exclou –és clar– cap mena de creença metafí- sica, sinó que vol ser una crida a la, diguem-ne, humilitat biològica. Mai no podem oblidar la pertinença del gènere humà a la gran anella biològica de l’univers. L’home, per exemple, és un animal que té por. Molts antropòlegs –expli- cava Sabater Pi– consideren que la dimensió idònia de les col·lectivitats humanes se situa al llindar de les cinc-centes persones. Si se sobrepassa aquesta xifra l’individu comença a desenvolupar uns mecanismes d’autodefensa, com ara de sospita o de por, que poden arribar a ser violents. Universitari tardà A partir del seu retorn, l’any 1969, Sabater Pi va començar a estudiar a la universitat. Tenia quaranta-vuit anys i durant una temporada li va tocar treballar en feines en les quals no era especialista, al Zoològic de Barcelona. L’any 1975 es va 27 © Col·lecció Sabater Pi. Universitat de Barcelona BM91-28.GenETC-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:41 Página 28 Montse Serra dues vegades guanyador del trofeu Ruinart. Va néixer en el Periodista si d’una família de restauradors, propietaris del Racó d’en Cesc a Barcelona. Allí, i a contra corrent de la família, va Tancant el cercle: construir el seu primer celler. Anys després es convertiria en el cap de l’equip de sommeliers de Monvínic, a Barce- tres sommeliers lona, considerat per mitjans com el Financial Times i el Wall Street Journal un dels millors bars de vins del món. de referència Ferran Centelles (Barcelona, 1981) és premi extraordi- nari Sommelier 2010 dins els Premis Nacionals de Gastro- nomia. No tenia cap parent en el sector de la gastronomia, Primer els cuiners van aixecar la però es va posar a estudiar hostaleria perquè volia ser cuina d’avantguarda catalana al punt cuiner i va acabar de sommelier a El Bulli durant dotze anys (2000-2012). Després s’ha dedicat a la docència i a difondre més alt del prestigi internacional. la cultura del vi. Darrerament s’ha convertit en prescriptor Després els viticultors van aportar internacional, delegat per a Catalunya i Espanya de la brità- uns vins de gran qualitat com a nica Jancis Robinson, referència mundial en la crítica i el expressió del terrer. I ara els periodisme vitivinícola i Master of Wine. Per la seva banda, Roger Viusà (Roses, 1978) va ser el sommeliers tanquen el cercle fent segon millor sommelier del món i el millor d’Europa el 2008, que aquesta cuina i aquests vins un any després de ser-ho de l’estat espanyol. Va començar de arribin ben explicats als comensals. grum en diversos hotels de la Costa Brava. Així va entrar en contacte amb la restauració i el vi. Va descobrir que tenia una extraordinària memòria gustativa i s’hi va bolcar. El vi li va Ferran Centelles, Roger Viusà i César Cánovas són tres donar una raó de ser professional i una passió personal. Es va sommeliers amb uns coneixements de vins i també de cuina formar al costat de Josep Roca, al Celler de Can Roca de que impressionen. Han estat i són al capdavant d’alguns Girona, avui considerat el millor restaurant del món. Després dels millors restaurants i bars de vins del país. I són joves. va saltar al restaurant Moo de l’hotel Omm de Barcelona, el I van començar encara més joves. Coincideixen a destacar primer a oferir un menú de maridatges a la ciutat. Ara té el seu que els agrada el tracte amb la gent. Tots tres van arribar propi establiment, el bar de vins Plaça del Vi 7, a Girona. al món del vi sense proposar-s’ho. Però aquest territori de sentits i de paisatge els va atrapar, pels seus intangibles, i Del plaer a la professió també per la saviesa que requereix tenir una vinya i el saber Cap d’aquests joves sommeliers no pensava especialitzar-se fer dins el celler. en el món del vi, ni ser prescriptor de vins. Doncs, què té el Els sommeliers que hem triat són complementaris. món del vi que els va atrapar fins al punt de fer-ne una Representen procedències diferents i opcions també dife- professió? Quan César Cánovas va començar a treballar en el rents dins aquest món, i ens ajuden a entendre el ventall de restaurant familiar recorda que no hi trobava cap al·licient possibilitats que la professió permet: César Cánovas (Monis- creatiu, fins que no va confeccionar la primera carta de vins. trol de Montserrat, 1971) és Premi Nacional de Gastronomia Ferran Centelles volia ser cuiner, no pas sommelier; però, 2011, ha estat dues vegades millor sommelier de l’Estat tal com diu, “el vi em va trobar a mi”. Del plaer que li produïa espanyol, dues vegades millor sommelier de Catalunya i tastar vins en va acabar fent una professió. I Roger Viusà, 28 GENERACIÓ ETC BM91-28.GenETC-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:41 Página 29 Fotos: Enrique Marco extremadament creativa i moderna que deixava en segon En aquesta pàgina ” ” pla tota la resta. “Vaig obrir grans ampolles de vi havent i a l’anterior, Van arribar al món del vi d’esquerra a dreta, dinat, després del cafè, per a molts clients, com una manera Ferran Centelles, sense proposar-s’ho. de celebrar l’àpat fet”, explica Centelles. Roger Viusà i César Cánovas. Però aquest territori de Després de passar pel Celler de Can Roca, Roger Viusà sentits i de paisatge els va arribar a Barcelona per entrar de sommelier al restau- rant Moo de l’hotel Omm. Va ser el primer restaurant de la va atrapar. ciutat que maridava tots els plats del menú i això volia dir que podien arribar a ser sis vins per a cada menú. En aquell temps Viusà també es va arribar a convertir en un somme- lier de renom internacional. Però ell, a diferència d’altres, sempre havia volgut tenir el seu propi negoci, per oferir les després de formar-se amb Jaume Subirós, del motel apostes vinícoles i gastronòmiques més arriscades i perso- Empordà de Figueres, i amb el sommelier del restaurant, nals. El 2010 es va associar amb Carlos Orta, propietari del Jaume Portell, va tenir el mestratge de Josep Roca, del Celler restaurant Villa Mas de Sant Feliu de Guíxols, i es van posar de Can Roca, que li va transmetre una mena de filosofia d’acord per engegar el bar de vins Plaça del Vi 7 a Girona, essencial i poètica lligada al bon fer, a la terra i als vins natu- que van obrir el 5 de gener de 2012. Aquest és el seu rals. present i n’està molt content. És un establiment de quali- De la descoberta d’aquest món, els joves sommeliers van tat, on Viusà fa una aposta pels vins naturals, pels vins de passar al repte de començar a conrear una trajectòria profes- vignerons, que se’n diu, marcats pel caràcter del terrer, de sional. Així, César Cánovas va capgirar la carta de vins del la vinya, de la climatologia, per respectar cada anyada; restaurant dels seus pares, eliminant les referències esta- marcats, inevitablement, pel caràcter i la personalitat dels blertes per una dinàmica viciada i poc professional per vinyaters que els fan. proposar alternatives més estimulants. “Veníem d’una hosta- El present de Ferran Centelles es troba fora del restau- leria on el vi es comprava per caixes, per preu i per amistat”, rant i se centra en la docència, la divulgació i la crítica viní- recorda. Assumir riscos i guanyar concursos de tast li va cola: en l’últim any i mig ha muntat Wineissocial.com amb donar un nom i va fer que Sergi Ferrer-Salat el cridés per dos amics, un club de vins virtual, amb voluntat de fomentar iniciar l’aventura de Monvínic, fa sis anys. Aquest bar de vins la cultura i el consum del vi d’una manera senzilla i econò- té la voluntat de ser un centre de referència mundial, i micament possible. També dóna classes a Outlookwine, la aquesta ambició converteix la feina del sommelier en una filial a Catalunya i Espanya d’aquests estudis britànics sobre comesa encara més complexa. Monvínic ofereix habitual- el món del vi, que aquí ha engegat el sommelier David ment de 3.500 a 4.000 referències de 20 països diferents. Molina. Centelles és responsable del departament de begu- des de la Bullipèdia, dins el projecte d’elBullifoundation de Amb els grans restauradors Ferran Adrià. I, des de fa uns mesos, és delegat a l’estat El cas de Ferran Centelles és oposat, perquè, amb 17 anys, espanyol de Jancis Robinson, una de les periodistes viníco- va anar a parar a El Bulli, que ja era una referència mundial les internacionals més influents en l’actualitat. Aquesta posi- de la gastronomia, i d’allí no es va moure fins a l’estiu del ció, que ell considera una responsabilitat i una font de 2012, quan el restaurant va tancar. És a El Bulli que Cente- coneixement més que de prestigi, és important per als vins lles es va decantar pel món del vi, tot i que no era un restau- catalans, perquè Centelles és un prescriptor internacional rant de maridatges. Recorda que era una cuina tan que coneix bé aquest territori. 29 BM91-30-31.BCNVista-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:42 Página 30 Enric Bou Dep. d’Estudis Lingüístics i Culturals Comparats. Universitat Ca’ Foscari. Venècia Carta des de la Serenissima Venècia és un poble cosmopolita amb una dimensió estètica notable. Barcelona és una ciutat solar, que en poc temps s’ha transformat urbanísticament. La reacció dels italians quan senten el nom de la ciutat és unànime: “Bellissima!” Fotos: Camilla de Maffei Fa molts anys, quan vivia als EUA, em van preguntar allò de intentaven evitar. La millor imatge d’aquells temps la vaig “Where are you from?”. En contestar “from Barcelona”, la veure –sé que no ho he somiat– en un curtmetratge al Publi noia se’m va quedar mirant i amb un notable aire de o a l’Alexis, els cinemes que llavors controlaven les panta- sorpresa em va dir: “What are you doing here?”. Devia ser lles d’“arte y ensayo”. Devia ser l’any 1971. Era d’Els l’any 1998. Era a Wellesley, un poblet als afores de Boston Joglars i presentaven irònicament les activitats que un que no és la pitjor ciutat –només provincianament esnob– turista podia fer a la Barcelona del moment. En recordo d’aquell país. La pregunta manifestava la sorpresa d’algú dues: un submarinista sortia del tap d’una claveguera del que no entenia com podia viure tan lluny de la meravellosa, carrer de Pelai i mirava a l’entorn amb sorpresa dels prodigiosa, excitant (en el sentit anglès), atractiva ciutat vianants, i un grup de turistes feien un pícnic a la muntanya dels seus somnis. Pocs anys abans –abans del 1992–, la noia de Montcada, al costat de la fàbrica Asland. Paratges m’hauria preguntat si era mexicà. absurds per a activitats normalíssimes en altres contrades. Com és sabut, hi ha una transformació fonamental en la Ningú –només Carles Soldevila, que l’any 1929 es va empes- percepció a l’estranger de Barcelona abans i després dels car una original guia, L’art d’ensenyar Barcelona– no Jocs Olímpics i la subsegüent transformació en destí turís- podia sospitar llavors el que passaria vint anys després. tic mundial. Les imatges dels salts de trampolí amb el fons Ara he canviat de música. Menys jazz i més Vivaldi i de la ciutat, malgrat la calitja evident, les imatges especta- cançons de gondolers. A Itàlia tothom admira Barcelona i culars dels atletes en acció, van ser la millor publicitat sap que és la ciutat preferida de milers d’italians (50.000?) durant molts anys. I que encara dura, malgrat l’altra fama per exiliar-s’hi, fugint de Berlusconi i la política mafiosa que que la ciutat s’ha guanyat a pols als rànquings turístics sense empudega dreta i esquerra al país subalpí. Els barcelonins que sembli preocupar gaire les autoritats competents: capi- italians tenen fins i tot una associació molt activa, Altraita- tal mundial dels pispes o pickpockets. lia (www.altraitaliabcn.org/ca), amb un lema combatiu: Aquell any de 1992, la quantitat de programes de tele- “Podran tallar totes les flors, però no podran aturar la visió, llibres, números especials de revistes (les de gastro- primavera.” Molts lluiten contra la degradació moral, social nomia, dedicades a les tapes, sic!) van fer molt per atraure i política d’Itàlia. Desolats comproven com les televisions mirades envers una ciutat fins llavors fora dels radars dels locals al país d’acollida, privades i públiques, s’assemblen viatgers internacionals. No va ser la primera vegada ni l’úl- cada cop més a la teleescombraria típica de les italianes. tima que em van fer aquella pregunta. L’infomercial Són propietat del magnat corrupte i imputat, o les públiques (documental publicitari) de Woody Allen va afegir més imiten el model per sobreviure en un mercat de taurons a la raons d’atracció i va fomentar el miratge d’exotisme per cerca de la despòtica share o quota de pantalla. És impres- als forasters que volien visitar Barcelona. L’interès crei- sionant la llista dels amics venecians que tenen un fill o altre xent es va convertir, també, en cursos sobre Barcelona i la emigrat a Barcelona. modernitat que jo i molts col·legues hem ensenyat, que Els italians van descobrir Espanya l’any 1982, amb unes han despertat sempre un gran interès, han promocionat imatges emocionants del president Pertini abraçant el rei turistes una mica més cultes i han fet pujar el nombre cada cop que Itàlia feia un gol a la final del Mundial. Un tòpic d’inscrits, que és la preocupació màxima dels degans i diu que els italians i els espanyols o catalans s’assemblen directors de departament en el sistema educatiu nord- molt. Res més lluny de la veritat. Són uns bons americà, regit per les lleis inexorables de l’oferta i la cosins –podríem dir– valencians. Però de famílies allunya- demanda. des. Només puc entendre el dialecte del Piemont (pura llen- L’abans del 1992 és prou conegut. Era una ciutat grisa gua d’oc) o el venecià, que per una sèrie de caramboles que els turistes que passaven uns dies a Lloret o Salou conserva moltes paraules i sons semblants. Els italians- 30 BCN VISTA DES DE VENÈCIA BM91-30-31.BCNVista-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:42 Página 31 venecians tenen unes quantes imatges de Barcelona que no la impertinència del turista no facilita la convivència. I el Dues panoràmiques fan sinó pagar el peatge als ritus de l’espanyolada: els entu- sobiranisme? Se’n parla? També. És clar que a Venècia no de Barcelona, des de l’edifici DHUB de siasma la gastronomia (el kamón pata negra); molts són ho entenen gaire. Perquè el discurs sobiranista en el seu la plaça de les tifosi, entusiastes del Barça a més d’algun equip italià, i els magí s’assembla massa al de la Lliga Nord, grup xenòfob Glòries i des del port. més joves somien, o recorden, les nits de la movida (inútil impresentable. Regularment em toca fer pedagogia per Els italians senten intentar explicar-los el sentit del nom) barcelonina. Els que explicar-los les diferències fonamentals entre les dues reivin- una profunda enveja pel dinamisme de la es consideren connaisseurs pronuncien el nom de la ciutat dicacions. ciutat i per les amb una llarga essa. Pregunto per Barcelona a una amiga artista de l’Alto transformacions urbanístiques Venècia i Barcelona s’assemblen en moltes coses, però Adige (Tirol del Sud) que viu entre Venècia i Nova York. impulsades pels són també molt diferents. Venècia és un poble cosmopolita Resposta contundent: “Decididament postmoderna. ajuntaments democràtics. amb una dimensió i una consciència estètiques notables. El Design, design, design. Per això no és contemporània.” festival del cinema, la Biennale, la situen regularment al Però tots els italians tenen una profunda enveja pel dina- centre del món cultural internacional. Barcelona és una misme de la ciutat de Barcelona, les transformacions urba- ciutat mediterrània, solar, que en poc temps s’ha transfor- nístiques que s’han produït amb els ajuntaments mat urbanísticament. Per això la reacció entusiasta dels democràtics. Una altra amiga que treballava a l’associació italians quan senten el nom de la ciutat és unànime: “Bellis- municipal Centro Internazionale Città d’Acqua, ara tancada sima!”. Sovint oblidem que, per latitud, Venècia és una per les retallades, em diu que les possibilitats de l’Arsenale ciutat del nord, amb un clima fred, pluges i boires. són immenses i faria empal·lidir el Moll de la Fusta i les plat- Dues coses les uneixen: l’òpera i el turisme. La Fenice ges (la del Lido és sensacional) urbanes barcelonines. Però (1996) i el Liceu (1994) van ser teatres d’òpera destruïts els italians –es lamenta–, sense una tradició d’estat fort, no pel foc d’una manera que mai no s’ha aclarit completament. tenen la capacitat de fer treball “di squadra”. Comparat Els aficionats d’ambdues ciutats constitueixen grups de amb el sistema italià, tan barrocament buRRocràtic, el gent sofisticada, veritables apassionats del bel canto, d’alta nostre sembla suec. cultura operística, amb potents associacions “d’amics del Amb l’edat patim més de la síndrome ptolemaica i ens Liceu / la Fenice”. En temporada alta, la invasió turística és agradaria pensar que som el centre de l’univers. I moure’ns abassegadora a les dues ciutats. Barcelona resisteix millor poc. Després d’anys de navegar pel món, amb pendola- perquè té més espai i, si no et bellugues pel centre, Raval, rismi (trajectes) transoceànics, ara Barcelona és molt més barri Gòtic, gairebé no t’adones de la presència massiva de a prop, la sento com un barri d’aquesta Europa impossible forasters. Allí com aquí, les botigues més luxoses tenen, des que somiem construir. L’aviació de baix cost (i de més baixa de fa uns anys, personal rus per atendre els visitants de la comoditat) me l’atansa i em fa pensar que tot és més proper. Federació Russa. A Venècia viuen només 57.000 habitants i Potser n’hauríem de dir el Mediterrani. Una vegada un amic la mitjana de pernoctacions turístiques és de 65.000 cada nord-americà va veure l’adhesiu de la CAT amb la bandera nit. Més nombroses que els habitants de la ciutat. Alguns europea al damunt que tenia al cotxe i em va dir: “M’agra- amics sociòlegs urbanistes consideren que són tècnicament den les utopies.” habitants de dret de la ciutat i han de pagar taxes com qual- sevol altre. Venècia rep cada any més de 23 milions de visitants. La reacció contra el turista és molt més acarnissada que a Barcelona, perquè els habitants s’adonen que està en joc la fragilitat d’un teixit urbà delicadíssim i, als carrerons estrets, 31 BM91-32.Dossier2-ca-JordiOK-def_. 27/03/14 11:42 Página 32 Enric H. March Filòleg i autor del blog Bereshit (http://enarchenhologos.blogspot.com) Museus anatòmics: quan el cos i les malalties eren un espectacle Si preguntem a qualsevol barceloní si coneix el Museu Roca, la resposta serà que no. Acabada la guerra, va desaparèixer en les ombres d’un vell magatzem del Paral·lel sense deixar rastre. Tot just ara estem en disposició d’evocar la història d’aquest museu anatòmic i de fenòmens de fira, que va estar actiu durant els anys vint i trenta del segle passat. El Museu Roca és només el cant del cigne d’un món estrany un callicida, golpeando el retrato del inventor del espe- i excèntric que va ser ben viu a Barcelona des de mitjan cífico: “Este, este es el sabio norteamericano descubri- segle XIX. Ara és a Bèlgica. Viatgem, doncs, al passat i recu- dor del maravilloso callicida...” El charlatán seguía perem-lo. dando punterazos al cartelón, en donde aparecía como L’any 1854 es van enderrocar les muralles medievals de sabio norteamericano, destructor de callos y duricias, el Barcelona, i la zona d’aspecte eminentment rural que havia compositor Rossini, con su caraza burlona y bona- estat la separació entre aquestes muralles i les hortes de chona. Sant Bertran, a la falda de Montjuïc, es va convertir en una […] Frente al Español, en construcción, se colocó un nova sortida dels carrers del Raval i en un espai ciutadà. circo, como los de feria, hecho con trapos, y tablones Lloc de pas de traginers, per on s’amagaven els delin- por gradas, y alumbrado de acetileno. Lo original estri- qüents camí de la muntanya, i de campaments de gitanos, baba en que, en él, sólo trabajaba una buena señora com ens descriu Juli Vallmitjana a La Xava i a Sota Mont- que pasaba la maroma, exhibía perros amaestrados y juïc, va ser aviat l’indret on les classes populars van trobar cantaba un cuplé francés, en un escenario que tenía l’espai per desenvolupar el seu oci. L’any 1892 es va cons- dos metros de anchura. Cantaba sin el acompaña- truir el Circo Español Modelo (després Circo Teatro Espa- miento de un triste piano y llevaba un traje verde con ñol). Es va alçar a tocar del carrer Nou de la Rambla i de lentejuelas. seguida va esdevenir el pol d’atracció d’infinitat de fires […] Desde los barracones, los reclamos se lanzaban itinerants, d’espectacles i atraccions de barraca que van a grandes voces, o aparecían en las pizarras anuncios poblar el Paral·lel. o avisos, con un gran sabor grotesco. Una vez leímos Fins aleshores aquestes barraques de fira s’havien esto: “Se vende, por causa de salud, un soberbio fenó- muntat a la plaça de Catalunya i al Portal de la Pau, fent de meno, elegante, muy limpio y manso, en plena libertad. nexe amb els teatres i espectacles de gust burgès de les Muy propio para diversiones familiares”. Se trataba de àrees del passeig de Gràcia i de la Rambla. El Paral·lel va un viejo cerdo amaestrado y achacoso. Otro anuncio oferir l’oportunitat de traslladar cap allà les atraccions que decía: “Se enseña un buey que tiene la cabeza de bull- connectaven més amb el públic obrer i popular. Aquest dog, la cola de oso y la pata de cerdo. Apacible y amaes- públic preferia les truculències, els melodrames i les atrac- trado, es además hermafrodita”. cions d’excèntrics, que mostraven una cara de la realitat La gente se embobaba ante aquellos barracones, que els era més propera. iluminados con acetileno. El director solía aparecer con Luis Cabañas ens descriu aquell ambient1 a Biografía una grasienta y zurcida levita y una abollada chistera, del Paralelo (Barcelona: 1945, p. 19-21): embutidas las piernas en pantalón de dril y calzado con «No faltaban churreros, cacahueteros, naranjeros, alpargatas. Junto a la visión absurda de los “fenóme- meloneros, “el de los torraos”, ni, en verano, los “hela- nos” y la pintoresca de los saltimbanquis, no tardaron dos del Chaumet”, con su carretón blanqueado y pulido: en instalarse museos de cera, las quirománticas, echa- ¡mantecao helao! En aquellos inicios del cafarnaum doras de cartas, ocultistas, astrólogos y una mujer muy paralelero […] afluían los charlatanes, exaltando el gorda, Madame Sphinx, que adivinaba el porvenir, por “ungüento maravilloso de la ballena de los Pirineos”, o nebuloso que fuese.» como el Noi de Tona, dentista y sacamuelas, el Elixir D’aquest món que ens descriu Luis Cabañas n’hem Geraldine, en homenaje a la Bella Geraldine, que se sentit a parlar, però ens costa situar-lo tan a prop de casa exhibía en el trapecio del Circo Alegría, en la plaza de perquè està envoltat d’una aurèola que té més de cinema- Cataluña, tan llena de barracones como el incipiente togràfica –pensem en Freaks (1932), de Tod Browning– Paralelo. Recordamos a un charlatán, preconizador de que de real, perquè no n’hem vist mai cap testimoni gràfic. 32 REPORTATGE BM91-32.Dossier2-ca-JordiOK-def_. 27/03/14 11:42 Página 33 Museus anatòmics © Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona D’aquell món de dones barbudes, siamesos, forçuts, falses en una barraca de fira del Paral·lel exhibia “en forma real Dibuixos d’Alegret i Picarol a L’Esquella sirenes; de museus de cera i museus anatòmics que ense- y para educación del pueblo” una col·lecció de figures de la Torratxa del 6 n yaven les nafres dels sifilítics i exhibien el cos humà amb anatòmiques de cera que mostraven les conseqüències del de gener de 1905: una impudícia com mai havia conegut la gent, no n’ha vici, la prostitució i les drogues. Ho anomenava “ la tarda de diumenge Los estra- al passeig de Gràcia, quedat cap rastre documental a Barcelona, més enllà d’al- gos del Barrio Chino”. L’exhibició, que s’anunciava sota el definit com guns dibuixos satírics de Picarol o d’Opisso. control de la Direcció General de Sanitat, anava acompa- “el Paral·lel dels senyors”, i al Als diaris hi podem trobar alguna ressenya, com la del 8 nyada d’un espectacle de fenòmens: “el hombre mono”, “la Paral·lel, “el passeig de març de 1898, a El Diluvio, que situava en el número 19 araña gigante del Japón”, “las hermanas siamesas”, de Gràcia del poble”. de la rambla de Santa Mònica, al costat de l’estudi dels “monstruos humanos”, “galería de curiosidades”, “fetos Napoleón, aquesta atracció: “Danae. Espectáculo mara- humanos auténticos”. villoso, fenómeno nunca visto, medio cuerpo de hombre S’anunciaven més de cinc-cents exemplars construïts con barba completamente cerrada y gran bigote, y en cera. Un muntatge d’aquestes dimensions encara feia medio cuerpo de mujer.” Però poca cosa més. Es consi- més estrany que d’aquest espectacle no n’haguéssim sentit deraven espectacles vulgars que no mereixien anunciar-se parlar mai. a la premsa; una premsa que, d’altra banda, no anava diri- Investigant l’origen del museu, vam coincidir pel camí gida al públic popular perquè la immensa majoria de la amb Alfons Zarzoso, historiador de la ciència i director del població obrera era analfabeta. Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, i amb Pepe Pardo, professor i investigador del CSIC, que havien arribat Del Paral·lel a Bèlgica al seu coneixement per fonts similars. Vam descobrir, amb Però la història d’aquest món, que havia quedat ocult i obli- sorpresa, que la col·lecció de figures anatòmiques del Museu dat, havia de donar un tomb. L’any 2010 descobríem en un Roca encara existia, però estava en mans d’un col·leccio- llibreter de vell un cartell d’un anomenat Museu Roca que nista particular d’Anvers (Bèlgica), Leo Coolen, i que amb 33 BM91-32.Dossier2-ca-JordiOK-def_. 27/03/14 11:42 Página 34 Reportatge Nou de la Rambla, on van construir un negoci al voltant del museu anatòmic i de la distribució i exhibició de pel·lícules científiques, que oferien imatges d’operacions i de parts2. Ara com ara, poc més sabem de la seva activitat empre- sarial. Les figures de cera d’en Roca i tot el material que la família feia servir als seus espectacles va anar a parar, acabada la guerra, a un magatzem del Paral·lel, segurament en una dependència del Teatre Nou, a la cantonada amb Nou de la Rambla. L’any 1987, aquest material va aparèixer durant unes obres i el van comprar els antiquaris de la Casa Usher, que després el van vendre a Francesc Arellano, el propietari de la casa antiquària Anamorphosis, de la baixada de Santa Eulàlia. Les peces d’arts escèniques les va adquirir l’Insti- tut del Teatre; les de màgia, el mag Xevi, que les té exposa- des a la seva casa-museu de Santa Cristina d’Aro. Però la col·lecció anatòmica no la va voler ningú, ni tan sols les insti- tucions públiques catalanes i barcelonines. Arellano va tenir exposat el Museu Roca (1988-1995) en un pis del carrer de la Palla, i allà uns alumnes de l’Escola Superior Universitària d’Imatge i Disseny hi van fer un docu- mental com a treball de curs, que podem veure per internet per fer-nos una idea de la impressió que causava3. L’any © Arxiu Enric H. March 1995 Arellano va portar la col·lecció al Mercantic de Sant Cugat amb la intenció de trobar un comprador definitiu, i aquesta col·lecció s’havien fet dues exposicions, una al va ser allà on la va adquirir el propietari actual, Leo Coolen4. Museu Dr. Guislain, de Gant (Bèlgica, 2008), “Kermis of Una petita part de material efímer (cartells i propaganda Kennis”, i una altra, “Exquisite Bodies”, a la Wellcome diversa) va quedar a Barcelona i s’ha preservat, així com les Collection de Londres (2009). fotografies fetes quan es va descobrir la col·lecció. Es tractava d’una col·lecció d’estudis anatòmics, malal- ties comunes i venèries, la gestació i el part, fetus, esque- Una vintena de museus i col·leccions actius lets, una col·lecció de fenòmens i monstres de la El primer que ens ve al cap és preguntar-nos com i per què natura –animals i humans–, instrumental mèdic, aparells de va aparèixer el Museu Roca; per què el cos i les malalties es tortura i una guillotina que formava part d’un espectacle van convertir en un espectacle. El fenomen no va ser com el que volia posar en marxa Nicomedes Méndez, el que puntual. Es va inscriure en un procés que es va desenvolu- va ser botxí de Barcelona, que l’any 1908, un cop retirat, par durant tota una centúria, des de mitjan segle XIX (tot i volia construir al costat de La Pajarera Catalana (que que els antecedents els hem d’anar a buscar molt de temps després seria El Molino) una atracció, el Palacio de las abans), i es va donar a tot Europa i Amèrica. Ejecuciones, però no en va rebre l’autorització. La investigació sobre el Museu Roca ens ha permès documentar a Barcelona, entre el 1849 i el 1938, una Francesc Roca, mag i ventríloc vintena de col·leccions i museus anatòmics. Van sorgir com El pare d’aquesta “parada de monstres” es deia Francesc a continuació natural dels museus de cera tradicionals, que Roca Guàrdia i era natural de Tortosa. No sabem quan va mostraven escenes bíbliques i històriques i van acabar néixer, però sí que va morir el 2 d’octubre de 1945, gràcies incorporant elements antropològics i de les ciències natu- a la necrològica publicada a Ilusionismo, revista de la rals, a imatge de les antigues cambres de Societat Espanyola d’Il·lusionisme. Era mag i ventríloc. meravelles –col·leccions particulars d’elements exòtics i Pertanyia a la primera generació de mags que al segle XIX estranys que, des del segle XVI, a l’inici de les grans colonit- van començar a actuar per al gran públic, com Fructuós zacions, havien despertat la curiositat de nobles i burgesos. Canonge o Joaquim Partagàs. Al segle XIX, l’interès general per la ciència i l’aparició Des del final del segle XIX i durant la primera meitat del de les exposicions universals van fer que les col·leccions XX, Francesc Roca i els seus fills, Ernest i Alfons, van passe- privades arribessin a un públic no especialitzat. Unes van jar espectacles de màgia, ventriloquia, música, circ, autò- nodrir els primers museus públics, d’altres es van convertir mats i figures de cera. Els fills van ser coneguts com a mags en atraccions itinerants. L’exhibició pública i l’espectacle amb el nom de The Fak Hongs des dels anys vint. L’Ernest del cos anaven associats, sovint, tant a l’anatomia mèdica va ser director de la Sala Mozart fins als anys cinquanta. com a l’antropologia, encabint-hi éssers vius, indígenes de De les activitats escèniques se’n tenen notícies, però del les colònies, exposats a la curiositat de l’home blanc en museu de cera i anatòmic no n’hi havia constància enlloc. museus i en zoos humans, que a Barcelona també van exis- La família Roca es va passejar per les fires amb la seva tir. L’any 1897, en un descampat de la ronda de la Universi- barraca muntant espectacles de tota mena fins que, als anys tat amb la plaça de Catalunya, s’exhibia una tribu aixanti de vint, van decidir establir-se al Paral·lel i després al carrer Ghana; el 1913, una tribu “mahometana” al Turó Park, i una 34 BM91-32.Dossier2-ca-JordiOK-def_. 27/03/14 11:42 Página 35 Museus anatòmics ”S’exposava anatomia, fisiologia i malalties, però” era inevitable fixar-se en la nuesa. Entre les peces més admirades hi havia les Venus anatòmiques. de senegalesa al Tibidabo; el 1915, la tribu de “Los Himala- yas”, al Turó Park, anunciats a La Vanguardia com “los fenómenos más raros del mundo, ni hombres ni monos”; o el Village Liliputiense, una “original reproducción de un poblado, con sus calles, casas, iglesia, etc., y sus dimi- nutos habitantes”, com també anunciava La Vanguardia (juliol del 1917). Amb alguna excepció, els museus anatòmics de Barce- lona del segle XIX van aparèixer a la part cèntrica de la ciutat, en teatres o locals ben condicionats. Les col·leccions van arribar després d’haver-se passejat per Europa i Amèrica; procedien de llocs com París, Estocolm, Suïssa o els Estats Units, i estaven avalades per la comunitat cientí- fica, per les campanyes higienistes i per l’èxit de públic. Eren col·leccions dirigides a un públic burgès –allò que els cronistes en diuen “públic intel·ligent”– per evitar qualse- vol confusió amb la pornografia, com ja havia passat a Londres o als Estats Units. I sovint anaven dirigides només al públic masculí, senyal inequívoc, també, del caràcter del seu contingut. Potser a nosaltres se’ns fa difícil veure en aquestes figu- res res que desperti la morbositat i la libido, però hauríem de ser capaços de situar-nos en una època i en una manera de pensar per a les quals mostrar l’interior del cos era un tabú. Sense oblidar que les figures que s’exhibien estaven despullades. S’exposava anatomia humana, processos fisio- lògics i malalties, però és inevitable fixar la mirada en la nuesa. Algunes de les peces més admirades d’aquestes exposicions, per exemple, eren les Venus anatòmiques. Veient-les ens podem fer una idea de l’impacte que devien produir en el públic del segle XIX. El desplegament: 1849-1892 A manera d’inventari, farem un repàs de les col·leccions i els museus anatòmics documentats fins ara a Barcelona, amb algun comentari breu que ens permeti identificar-ne el caràcter. És gairebé segur que n’hi va haver més: la investi- gació encara no s’ha exhaurit. Comencem pel període que va des del 1849 fins al 1892, any d’inauguració del Circo Español Modelo al Paral·lel. —1849. Museo del Doctor Soler. Carrer de Sant Llàtzer. Gabinet de curiositats amb una col·lecció de figures anatò- miques realitzades en cera per Chiapi, que també va fer © Arxiu Enric H. March algunes de les figures de la col·lecció anatòmica de la Facul- Cartell d’un espectacle del Museu Roca organitzat en una barraca de fira tat de Cirurgia i Medicina (1843). del Paral·lel, on s’exhibia “de forma real i para educación del pueblo”, —1866. Gabinete Anatómico. Carrer d’en Rauric. Proce- i amb el “control de la Dirección General de Sanidad”, una col·lecció de figures anatòmiques de cera que mostraven els efectes del vici, la dent dels Estats Units. Un total de 800 objectes exposats. prostitució i les drogues, complementada amb un espectacle de fenòmens. Segons El Principado: “Se ha abierto en la calle Raurich A la pàgina anterior, retrat de Francesc Roca. 35 BM91-32.Dossier2-ca-JordiOK-def_. 27/03/14 11:42 Página 36 Reportatge © Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre La barraca on un gabinete anatómico que contiene más de ochocien- cera que se están preparando en el Tívoli, asistiendo á Francesc Roca tos ejemplares de diversos fenómenos de los que se reali- ella las autoridades y representantes de la prensa con presentava els seus espectacles zan en el cuerpo humano, muchas figuras de tamaño otras personas que serán objeto de incitación [sic].” (La ambulants. natural dispuestas para el estudio de anatomía y ciru- Imprenta) gía práctica y otras distintas, objetos dignos de ser visi- —1885. Museo Anatómico O. Thiele. Plaça de Cata- tados por los inteligentes.” I també: “Llama la atención lunya, en una barraca al costat del Circo Ecuestre. un hidrocéfalo, y una rica exposición de fetos desde su —1885. Gran Museo de Figuras de Cera. Histórico y estado de embrión hasta su completo desarrollo.” Anatómico. Hospital, 101. “Único en su clase. Es el mejor —1867. Historia Natural. Quintana, 12, 1r. Botiga de y más grande que viaja por Europa, nuevo en esta capi- venda i exposició de material de ciències naturals, amb tal.” (La Vanguardia) esquelets, frenologia i models d’anatomia en cera. —1886. Gran Museo Anatómico de París, del Dr. F. —1868. Museo Anatómico, Antropológico y Etnoló- Sestacq. Ferran, 34. Amb una venus anatòmica i una gale- gico. Rambla de Canaletes. Un total de 15.800 objectes ria de malalties sifilítiques. “Galería reservada de Patolo- exposats. “A consecuencia de numerosas peticiones gía Especial según el Museo Dupuytren.” que han dirigido al señor director del mismo Museo —1887-1889. Casa Darder. Jaume I, 11. Gabinete de habrá sesión extraordinaria para las señoras.” (El Historia Natural. Mendizábal, 19. Museo Darder. Via Diago- Principado) nal, 125 (Gràcia). Botiga museu de Francesc Darder. —1875-1876. Museo Alejandro Hartkopff. Salón Teatro del Circo Barcelonés. Montserrat, 18-20. Procedent de París De l’entusiasme a la marginació i Estocolm. Les notícies sobre aquestes exposicions es publiquen als —1876. Gran Museo de Figuras de Cera. Teatre Romea. diaris de la ciutat, se’n fan cròniques entusiastes i s’anun- Hospital, 51. Gabinet reservat. cien a la secció d’espectacles enmig dels esdeveniments —1876-1877. Gran Museo de Figuras de Cera. Rambla teatrals. És, però, un context culte perquè, a banda del de Santa Mònica, 2, al costat del Teatre Principal. Gabinet Teatre Odeon, que programava melodrames populars, els reservat. teatres de la ciutat eren freqüentats per un públic menes- —1878. Museo Anatómico de Figuras de Cera. Teatre tral i burgès. Tívoli. Casp, 8. “El próximo domingo se celebrará la No podem oblidar que, a més d’aquestes col·leccions inauguración del gran museo anatómico de figuras de temporals obertes al públic, la que aleshores era la Facultat 36 BM91-32.Dossier2-ca-JordiOK-def_. 27/03/14 11:42 Página 37 Museus anatòmics ” ” generales y de los Hospitales del frente y la retaguardia La història dels museus de la Cruz Roja: hoy domingo, a las tres de la tarde, se anatòmics és una història inaugura en la calle Nueva de la Rambla, núm. 22, un Museo Anatómico. La profusión de figuras, la sensación del canvi de mentalitats i de realidad de las mismas, lo interesante del asunto, y de com ocultem allò que la perfecta instalación del local, aseguran un éxito, y ens desagrada de con él, un ingreso económico que ayudará a sobrelle- var los cuantiosos gastos de tan humanitaria institu- nosaltres mateixos. ción.” (La Vanguardia, juny del 1937) L’any 1944, un anunci de La Vanguardia informava que es posava a la venda, a la ronda de la Universitat, 44, un “museo anatómico propio para feriantes”. És l’última de Cirurgia i Medicina (1843) disposava d’un museu anatò- notícia que tenim d’aquesta mena d’exhibicions a Barcelona. mic destinat a l’ensenyament de la pràctica mèdica, situat a La guerra, el canvi de mentalitats i la repressió de la dicta- la seva seu del carrer del Carme, a l’antic Hospital de la dura són els factors que porten a la desaparició dels museus Santa Creu. La col·lecció anatòmica de la facultat té l’ori- anatòmics, la qual cosa no treu que sobrevisquessin per les gen en el Gabinet d’Espècimens Anatòmics del Reial Col·legi fires ambulants. de Cirurgia de Barcelona, iniciat al final del segle XVIII. Va estar en aquest emplaçament fins que la facultat i el museu La història oberta del Museu Roca es van traslladar al nou Hospital Clínic, l’any 1906. Menys- Va ser en aquest context d’oci popular que va aparèixer la tingut i fora d’ús amb el pas dels anys, abandonat i molt col·lecció Roca. Després d’haver-la exhibit al Paral·lel entre malmès, posteriorment es va recuperar i restaurar, i des del unes dates que no podem precisar, però que estarien entre 1981 forma part del Museu d’Història de la Medicina de els anys vint i trenta del segle XX, es va instal·lar al carrer Catalunya, a Terrassa. A l’antic Hospital de la Santa Creu hi Nou de la Rambla, 25. Malgrat la magnitud de l’atracció i resta la Reial Acadèmia de Medicina i el magnífic amfiteatre l’interès per fer-ne publicitat d’en Roca, no hi ha cap notícia anatòmic del segle XVIII. a la premsa. Va ser a partir de l’esclat del Paral·lel com a lloc d’oci Sí que disposem del material publicitari que el mateix popular que els museus de figures de cera i anatòmics van Francesc Roca va generar. Un material en què es posa desaparèixer de la part noble de la ciutat. Aquest procés de èmfasi en l’aspecte científic de l’exposició fent veure que té trasllat anava acompanyat, normalment, de la desaparició el suport de la Creu Roja. L’excusa és la lluita contra les d’aquestes col·leccions de les notícies de premsa. Com hem malalties venèries que, certament, eren una plaga ja des del dit abans, les atraccions del Paral·lel eren considerades final del segle XIX. Però el que resulta sospitós és que al vulgars, i els museus anatòmics van quedar connotats i material que editava es feia propaganda de remeis que es marginats en el moment en què van ocupar el mateix espai venien durant l’exposició i dels quals ell era el representant. dels llocs associats al vici i la prostitució. Roca exercia de xarlatà. El museu era l’esquer, un esquer —1896. Museo Histórico y Anatómico de Figuras de eficaç perquè apel·lava als baixos instints del públic. Per Cera. Avinguda del Paral·lel, 80, cantonada amb la ronda molt que se subratllés l’aspecte didàctic, darrere de la sífi- Un cartell publicitari que intenta prestigiar de Sant Pau. lis i de les nafres hi havia l’element que mai no falla: el sexe. les exposicions del —1900. Museo Anatómico. Avinguda del Paral·lel, 63- I això és el que veia representat l’espectador: no les conse- Museu Roca vinculant-les amb 65. Documentat en un dibuix d’Opisso. qüències de l’acte, sinó l’acte en si mateix. Imaginació que la Creu Roja. —1915. Museo Anatómico de Figuras de Cera, en venda. © Arxiu Enric H. March Sant Pau, 111. —1922. Exposición Anatómica, provinent del carrer de Sant Pau, 10. Nou de la Rambla, 58. —1922 (maig). Museo Anatómico d’Enrique Crespo. Sant Pau, 10. “El día 16 del corriente, tuvo lugar la inauguración oficial del Museo Anatómico instalado en el número 10 de la calle San Pablo. Al acto de inauguración asistieron además de numerosísimo público, varias personalidades médicas que, como los demás asistentes, tuvieron frases de elogio para el Museo. Don Enrique Crespo, propietario del mismo, recibió muchas y merecidas felicitaciones.” (La Vanguardia) —1927. Museo Anatómico. Unió, 9. —1930. Museo Anatómico. Nou de la Rambla, 44. Anunci de venda d’un museu anatòmic, coves i atraccions. —1937-1938. Museo Anatómico de la Cruz Roja, de Ramón Catalán (Boletín de la Cruz Roja, març del 1938). Nou de la Rambla, 22. “A beneficio de las necesidades 37 BM91-32.Dossier2-ca-JordiOK-def_. 27/03/14 11:42 Página 38 Reportatge Una mostra dels materials que s’exposaven als museus anatòmics del segle XIX i primer terç del XX: representació de dues seccions d’una dona embarassada. Procedents del Museu Roca, les peces formaven part del fons que va adquirir l’any 1995 el col·leccionista belga Leo Coolen al Mercantic de Sant Cugat. © Col·lecció Família Coolen, Anvers es veia reforçada al costat de la sensual Venus anatòmica i utilitzada per profans ocupant espais d’oci que, en principi, de l’exhibició de genitals i de fenòmens que cridaven l’aten- no són els propis de la ciència. És, alhora, una història del ció, com ara els hermafrodites. canvi de mentalitats i de com ocultem allò que ens La història del Museu Roca és plena d’ombres, de desagrada de nosaltres mateixos. misteris i d’interrogants pel que fa a l’origen i l’impacte que Ara, el Museu Roca és a Anvers. Potser paga la pena va causar entre els barcelonins. Estem convençuts, però, portar-lo temporalment a Barcelona i reconstruir aquell que les investigacions futures ens aportaran noves dades. món que va fascinar els nostres avantpassats. Un món La seva aparició ens ha permès entrar en un món que estrany en què la curiositat i la representació de la realitat desconeixíem i ens ha permès descobrir que, a Barcelona, van convertir en espectacle el cos humà. No es tracta de hi havia una llarga tradició de museus anatòmics que reviure la morbositat d’aquelles atraccions de fira amb fenò- abraça prop d’un segle. D’aquestes col·leccions només en mens i zoos humans, sinó de reconstruir un temps i unes queden alguns vestigis documentals: notícies de premsa, formes que ens han dut, sense saber-ho, fins on som. L’evo- alguns cartells i dos catàlegs sense il·lustracions. En canvi, lució de l’ésser humà és feta tant de guanys com de tot allò l’únic vestigi material que existeix, la col·lecció Roca, és que deixem enrere. lluny de Barcelona. Els museus anatòmics van ser un espectacle important Notes entre les masses populars, però la seva “vulgaritat” els ha esborrat del mapa. La història del Paral·lel –ho vam compro- 1. Pseudònim de Rafel Moragas, Moraguetes, i de Màrius Aguilar. 2. Vegeu Enric H. March, “Francesc Roca i el cinema: Los var a l’exposició “El Paral·lel 1894-1936” (CCCB, 2012- averiados (1933)” [en línia], a Bereshit (http://dom.cat/9f6); 2013)– és plena d’oblits. Podem discutir sobre la bondat de Enric H. March, “Francesc Roca i el cinema: Cómo venimos al l’ús del material que s’hi exhibia, però és inqüestionable que mundo (1934)” [en línia], a Bereshit (http://dom.cat/9f5). els museus anatòmics, i en especial el Museu Roca, compo- 3. Estragos del Barrio Chino, a YouTube. nen un relat que ens explica la manera com la ciència era 4. La col·lecció Roca de Leo Coolen, a YouTube. 38 BM91-39.Llibres-ca-JordiOK-def_. 27/03/14 11:44 Página 39 Llibres Marina Espasa L’altra es pot resumir en poques mecanismes inunden les nostres vides línies: una parella de fa anys trontolla en fins a saturar-les d’una comunicació Ciborgs als diversos fronts. Ell perd la feina, una sovint deficient i incompleta. Omplen quaranta germana se’ls instal·la a casa i ella perd també les pàgines de L’altra per dibui- el cap per un jove skater que li farà xar uns personatges desorientats i replantejar-se moltes certeses. Amb una estabornits per la crisi que s’aferren a premissa tan a prop dels clixés, ja es aquests ginys electrònics com a un veu que la feina de l’escriptora serà ferro roent: els ulls enrogits per un DM d’orfebreria per no caure pel penya- [missatge privat directe a Twitter], la segat de la literatura femenina, “de nit en blanc per una icona de What- sentiments”, mal entesa: l’ajuda una sapp. Vida i literatura, a una banda i a certa duresa que va de soi en el caràc- l’altra de la pantalla. ter de molta gent de les Terres de l’Ebre, però sobretot la seriositat màxima amb què s’enfronta a l’escrip- Joan Todó tura. No hi ha digressions argumentals, La ciutat com a no hi ha personatges sobrers, no hi ha accions ni detalls que no tinguin una palimpsest L’altra (Les ales esteses) funció dramàtica. Hi ha una estructura Marta Rojals de ferro amb sorpresa final que, lluny de Edicions de la Magrana (RBA) ser un recurs tret de la màniga, és Barcelona, 2014 l’única explicació possible per al caràc- 336 pàgines ter extremadament perfeccionista i neuròtic de l’Anna, la física reciclada en Una de les maneres de llegir la nova dissenyadora que és el segon gran novel·la de l’escriptora de la Palma personatge femení que ens regala l’au- d’Ebre Marta Rojals és fixar-se en quina tora després de l’Èlia de Primavera, “altra Barcelona” veuen uns ulls vinguts estiu, etcètera. des de l’extrem sud-oest de la comarca. Però si l’Èlia païa una separació i Com a mínim hi ha dos barris localitzats: reculava fins al poble per, en certa les places de Gràcia plenes a vessar de manera, matar el pare, l’Anna, a més joves aturats que maten el matí fent cafès d’enfrontar-se a la pèrdua de desig que i cerveses, i un Sant Gervasi més benes- implica la rutina de parella, amaga un Barcelona a cau d’orella tant però on els estudis de disseny van a secret que l’obliga a fer un descens als Xavier Theros (textos), Consuelo la baixa o estan en procés de reconversió inferns més psicoanalític, al capdavall Bautista (fotografies) cap al no-res. A tot arreu hi ha barcelo- del qual, inevitablement, troba la mare. Ajuntament de Barcelona / Editorial nins que no saben parlar català si no és Tot això per dir que els dos personatges Comanegra incloent-hi un 25% de castellà: l’oïda de són exemplars pel que tenen de contra- Barcelona, 2013 Rojals és finíssima i això es demostra en dictoris i de capes de profunditat, i que 504 pàgines els diàlegs, plens de barbarismes, i en el això és el que els acosta tant a la reali- caprici que la protagonista, que s’apropa tat dels lectors, que gairebé en senten Es percep un desequilibri, fins a cert perillosament als quaranta anys, s’ena- l’alè al clatell. punt només aparent, tan bon punt es fa mori bojament d’un noi de poc més de Al voltant d’elles orbiten secunda- un cop d’ull a l’índex de Barcelona a vint pel nivell de català que demostra, ris ben perfilats, com la Cati, la cap de cau d’orella, de Xavier Theros: quatre- superior a la mitjana. l’Anna, típic fruit de la Barcelona acce- centes pàgines parlen sobre la Barce- La ciutat –i aquí ja no caldria que fos lerada dels vuitanta i primers noranta, lona històrica, el tros de ciutat que, de Barcelona, sinó que a qualsevol gran o el Nel, el xicot bona persona que fa la plaça de Catalunya en avall, inclou la metròpolis passaria el mateix– compleix anys que fa de mur de contenció de la Rambla, el Raval, Ciutat Vella, la Barce- un altre paper, el de fer d’aglutinador i bèstia que porta l’Anna a dins i que té loneta o Montjuïc, i només cent aborden alhora d’aïllant d’una gran quantitat d’in- una característica curiosa, una pròtesi la “gran Barcelona” que hi ha més enllà. dividus. Les dues pàgines que fan de en un punt sensible de l’anatomia. O Theros ho reconeix a la pàgina 406, i en pòrtic de la novel·la, esplèndides, parlen potser no és tan curiosa, perquè dóna el motiu, que té a veure amb l’ori- de les pantalles que s’il·luminen cada nit resulta que el jove patinador també en gen d’aquest llibre. Tot deriva de la a cada finestra de cada bloc de pisos com té una altra, de pròtesi –ell a l’oïda, Guía secreta de Barcelona, de Josep si fossin cuques de llum que es busquen, perquè és sord– i potser resulta que Maria Carandell, del qual aquest volum es troben, intercanvien informació i qui du la pròtesi més evident, a la és una actualització: una operació després es repleguen, en una versió 2.0 butxaca, és la mateixa Anna. Pantalles complementària de la nova posada al del “jo a casa meva i tu a la teva”: separats de mòbil, de tauleta, d’ordinador, dia de Barcelona pam a pam, d’Ale- però units per la nostra Wi-Fi de cada dia. missatgeria instantània: tots aquests xandre Cirici Pellicer, a càrrec d’Itziar 39 LLIBRES BM91-39.Llibres-ca-JordiOK-def_. 27/03/14 11:44 Página 40 Llibres González, de qui també va sortir índex de carrers per orientar-se en els els fa parlar a tots. Veiem com viuen i aquesta proposta. frondosos brancatges del text. Però treballen, com es diverteixen, com orga- Barcelona a cau d’orella, doncs, Theros s’hi mou amb la llibertat d’un nitzen les seves lluites, sentim el batec ressegueix els mateixos llocs que el pianista de jazz, amb un amor indubta- col·lectiu. llibre de Carandell i intenta recuperar- ble per la ciutat. És un llibre que cal El protagonista –o més ben dit, la ne l’esperit: “No parlava pas del patri- llegir a poc a poc, deturant-s’hi. protagonista– del llibre és la ciutat de moni material de la ciutat –amb els seus Barcelona i la seva gent, però aquest monuments i edificis–, sinó d’una altra protagonista és coral. Els protagonistes mena de patrimoni eteri, canviant i a Manuel Foraster de veritat del llibre són els documents voltes caòtic, que es podia definir més de l’Arxiu Municipal, testimonis indis- pel moviment que per la forma.” Sovint Totes les cutibles d’aquesta memòria individual i se’n recuperen extenses citacions, com col·lectiva. si el volum actual fos un palimpsest Barcelones de Hem començat el viatge al segle XIII d’aquell llibre publicat per primer cop el l’Arxiu Municipal amb l’atorgament dels privilegis reials, 1974. I, tanmateix, aquesta distància els tributs i franquícies per comercialit- cronològica crea diferències inevitables: zar amb altres territoris de la corona, fa quaranta anys, Carandell treia a la amb els quatre paers, un consell asses- llum una Barcelona oculta sota el sor de vuit membres i una assemblea discurs franquista per tal d’alliberar una general que durant el regnat de Pere el veritat reprimida. En canvi, Theros es Gran es va convertir en el Consell de mou per un paisatge espectacularitzat, Cent. Aquesta elit política pertanyia a una Barcelona esdevinguda parc temà- famílies de prohoms com ara els Gual- tic, sense sang a les venes, una ciutat bes, els Fiveller o els Destorrent... devorada per la seva imatge. Un simu- D’aquesta època són també els docu- lacre decadent. ments de clergues i de senyors com a Però potser aquella descompensa- testimoni de les transaccions basades ció té un altre motiu. Excepte a les en el reconeixement de les propietats. introduccions històriques de cada capí- Durant la Guerra de Successió, amb la tol, el text s’organitza com un passeig Autobiografia de Barcelona: la supressió del sistema constitucional del per carrers, passatges, places i edificis història de la ciutat a través dels Consell de Cent, es va instaurar un nou que són evocats amb precisió; són la documents de l’Arxiu Municipal de tipus de govern de caràcter castellà, el clau per accedir a una història, a una Barcelona Ayuntamiento de Regidores... curiositat erudita, a l’origen d’una frase Daniel Venteo Al volum hi trobarem il·lustracions feta, a un univers desaparegut. La Ajuntament de Barcelona / Editorial del Llibre verd i el Llibre vermell, Barcelona de Theros (i de Carandell) no Efadós dues col·leccions que apleguen els és la de la planificació urbanística, sinó Barcelona, 2013 textos legals amb què el Govern muni- la dels barcelonins que fan la viu-viu; 320 pàgines cipal defensava la seva autonomia, o una Barcelona que no és perceptible a d’El llibre dels salaris dels oficials vol d’ocell, només intuïble a peu pla. “Fou en l’època del rei Jaume I, amb la municipals. També hi trobem referèn- Una ciutat llegible, infinita, inacabable. constitució de l’incipient govern de la cies a l’àrea d’influència fora de “l’hort i I que és, ella també, un palimpsest, uns ciutat al segle XIII, quan els càrrecs vinyet”, que anava de Montgat a Castell- encants. I una ciutat així es reconeix municipals ordenaren de tenir cura de defels, gràcies al carreratge i als domi- més aviat en allò que encara anomenem l’arxiu...” Així comença aquesta Auto- nis territorials o baronies... Una mena “el centre” que en els diversos distric- biografia de Barcelona, un volum d’àrea metropolitana avant la lettre. tes, sovint recents. potent que ha escrit l’historiador Daniel Als segles XVI i XVII hi va haver les D’altra banda, és com si aquesta Venteo, amb una introducció de primeres iniciatives per conservar Barcelona històrica contingués totes les Joaquim Borràs, arxiver en cap de aquests documents: el notari Esteve altres: en la seva tortuosa deriva de l’Ajuntament, que dóna vida a més de Gelabert Bruniquer va redactar el Ceri- flâneur, Theros s’entrega a digres- 550 documents que abracen més de vuit monial dels magnífics consellers i sions, separades del text principal, i segles d’història. Aviat està dit. regiment de la ciutat; posteriorment, dins seu tracta temes que superen els Mitjançant escrits, gravats i fotogra- altres historiadors que van vetllar pel límits de cada capítol. Per això dèiem fies recuperem la memòria i el govern patrimoni van ser Antoni de Capmany al principi que el desequilibri és de la ciutat, l’urbanisme i el desenvolu- de Montpalau (1742-1813), o ja més als aparent: allà hi surten l’Heliogàbal, la pament econòmic..., la història gran, nostres dies, Agustí Duran i Sanpere plaça de les Arenes o la plaça del però també la del teixit associatiu i (1887-1975). Raspall. El text és laberíntic, de vega- cívic, la de la gent, la dels barcelonins Durant l’actual període democràtic des caòtic: hi ha reiteracions, i real- de sempre i la dels nouvinguts, els van tenir lloc la creació de la Xarxa ment li hauria anat bé una correcció poderosos i els marginats, els rics i els d’Arxius Municipals i la descentralitza- ortogràfica. Hi ha tal exuberància de pobres, les minories ètniques, els nens, ció administrativa, la posada en marxa dades que hom hi troba a faltar un la gent gran, les dones... Aquest llibre de l’Arxiu Fotogràfic, la digitalització de 40 BM91-39.Llibres-ca-JordiOK-def_. 27/03/14 11:44 Página 41 Llibres fons... Tot això, en xifres, aclapara: 40 quilòmetres de documentació, 10 segles Pot passar que hàgim vist molt de prop d’història, 60.000 usuaris, 200.000 docu- ments, més de 10.000 préstecs. L’Arxiu ”la Gran Muralla o el Machu Picchu, però” s’ha obert a la ciutadania. que ignorem on és Sant Felip Neri o De Barcino a Barcelona coneixerem l’estació de la Magòria. el Llibre del consolat de mar, l’expulsió dels jueus, l’eradicació del barraquisme al Somorrostro, els bombardejos, els atemptats –com el del rei Ferran el totes les apreciacions i consideracions història […] es mitifiquen els fets i es 1492, o, modernament, el d’Hipercor i el que en depenguin. mitifica el personatge. […] I com més d’Ernest Lluch–, els avenços industrials, En aquests temps nostres –afavorits gran és l’estima pel personatge, més el ferrocarril Barcelona-Mataró el 1848, pels vols low cost– en què sembla que s’aureolen i més es magnifiquen les el tramvia el 1872, el metro el 1924, el s’hagi convertit en una necessitat inelu- coses, i neixen així les explicacions primer automòbil –matrícula B-1, un dible de la modernitat viatjar tan lluny llegendàries”–, la combinació dels quals Berliet–, el primer vol regular a Madrid com et permeti la butxaca, i a l’indret ha convertit el sant en un dels símbols el 1927 i el primer a Nova York el 1948. més remot i exòtic –on mai no hagi (artístics) d’identitat de Catalunya i del Les col·leccions zoològiques –de Martí pogut arribar cap de les amistats, si és seu cap i casal. Codolar a Floquet de Neu–, la visita possible–, res més oportú que la publi- Tot seguit, acompanyats d'enriqui- d’Einstein el 1923 o la de Fleming el cació de llibres que ens recordin que dores imatges fotogràfiques de 1948 i la creació de l’Observatori Fabra Voltaire tenia raó quan afirmava que “el Bancells, anirem, passa a passa, desco- el 1904... Tot això i molt més ho trobareu que és millor és enemic del que és bo”. brint, entre sorpresos i admirats, les en aquesta extraordinària Autobiogra- Dit en altres paraules, que, massa “[més de dues-centes] representacions fia de Barcelona. sovint, hem vist de ben a prop la Gran comptabilitzades de sant Jordi a la Muralla xinesa o el Machu Picchu, però ciutat de Barcelona”. som incapaços de dir on és la plaça de Començarem pel Palau de la Gene- Xavier Serrahima Sant Felip Neri o l’estació de tren de la ralitat –on el gran nombre d’imatges de Magòria. tota mena del cavaller de l’espasa i la L’empremta És per això que cal rebre amb els rosa permeten fer-se una idea de la seva urbana de braços oberts Sant Jordi a Barcelona, evolució iconogràfica, des del segle XV creat a quatre mans per Consol Bancells fins a l’actualitat–, continuarem per sant Jordi i Narcís Sayrach. I dic, expressament, “a altres edificis públics institucionals quatre mans” perquè les fotografies de (l’Ajuntament, l’Hospital de Sant Pau, l’una i els textos de l’altre es comple- Can Serra...), seguirem el viatge de menten d’una manera tan descoberta pels museus (el Nacional escaient –gairebé afirmaria que d’Art de Catalunya, el del Modernisme, perfecta– que fa la impressió que hagin el Diocesà...), el prosseguirem als diver- nascut a l’uníson i que provinguin d’una sos espais de culte de la gran metròpoli mateixa veu o mirada. mediterrània i l’enllestirem als innom- Com bé indica Francesc Fontbona brables espais públics on és present: al seu pròleg, aquest llibre, que té la des del carrer de Casp fins a la plaça voluntat d’establir un inventari deta- que rep precisament el nom del sant, a llat de “la forta presència de sant Montjuïc. Jordi a Barcelona”, assoleix amb En acabar el nostre inesperat i escreix el propòsit de la Direcció atractiu pelegrinatge, ben segur que Sant Jordi a Barcelona d’Imatge i Serveis Editorials de haurem trobat, entre tants diversos Narcís Sayrach (textos), Consol l’Ajuntament de la capital catalana: espais, un en el qual haurem sentit ben Bancells (fotografies) “Portar al ciutadà els tresors que nostres els dos primers versos de Ajuntament de Barcelona normalment resten eclipsats” per “Notes d’un viatger”, un fantàstic Barcelona, 2014 altres atractius turístics o culturals de poema de Joan Sales publicat a Viatge 287 pàgines la ciutat molt més coneguts. d’un moribund: Abans d’iniciar el minuciós recorre- Sòcrates va convertir la inscripció de gut, Sayrach introdueix la figura del “Enamorat fidel de tot el que és l’entrada del temple de “sant universal”, tant des del punt de estrany, Delfos –“Coneix-te a tu mateix”– en una vista històric –“La historicitat de sant en aquest port podria fer niu el teu de les seves divises filosòfiques: si vols Jordi té el seu fonament en el testimo- afany.” ser capaç d’entendre i valorar com cal niatge que en donen les esglésies cris- el món i tot el que t’envolta, el primer tianes poc temps després de la seva que cal és conèixer-te; si aquesta mort, al mateix segle IV”– com llegen- premissa coixeja, també flaquejaran dari –“Quan hi ha un buit […] en la 41 BM91-42.Conte-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:45 Página 42 Gonzalo Torné Qualsevol altre lloc estaria bé En un barri sense plaça central, sense gran església ni monuments atractius, la carretera de Sants –fabulosa successió de sabateries i de botigues de roba, d’ornaments per a la llar i de bars amics del greix– exerceix d’espina dorsal. Però la llum prefereix els barris que creixen com nius de carrers a les voravies. Són aquests fars que rellisquen sobre carreteres humides i blaves, mentre la ratlla de l’alba creix invisible rere una gasa de contaminació, els primers que s’apropen a la fortalesa octogonal del mercat, transportant vísceres fredes, porcions de cadàver animal. Una llum pàl·lida acaricia les primeres casetes que just ara obren, i sona un murmuri de caixes i de salutacions, descàrregues de mànegues, forts rajos d’ai- gua i escuma rosada, i sobre la verdura fresca plana el perfum penetrant de la suor humana. A la sortida trobaràs la placeta de sorra que ja no hi és i si pares bé l’orella pots tornar a sentir fragments de les històries que remugava l’àvia i que et semblava tan impro- bable que es perdessin com ara recuperar-les (i qui faria aquest esforç?). A l’extrem hi ha el carrer que es corba abans de transformar-se en unes escales que semblaven l’entrada a un magatzem màgic i que es limiten a desembo- car en un descampat col·lapsat de cotxes. El sol guanya altura en creuar el pati dels Maristes i una generació qualsevol de nois esmorza, xuta pilotes, s’aclimata al plaer sensorial i a la por. Et distreies de la lentitud mental dels companys amb la vista fixa en el partit de la tarda: no coneixes res millor que posar la bomba del cor a ple rendi- ment; i al passadís on pengen les orles antigues deu anys enrere semblen una distància sideral i t’esgarrifa visualitzar aquest 74 o 75 en què només ets un embrió mental que s’ali- menta de les esperances dels pares. Un groc solar impacta a les voreres i els vianants de la carretera de Sants es refugien en botigues climatitzades. En un barri sense una plaça central, sense una gran església, © Elisenda Llonch sense monuments atractius, aquesta fabulosa successió de sabateries, botigues de roba, ornaments per a la llar i bars semblen tòtems orgullosos d’un passat industrial: fum, foc, que reten culte al greix exerceix d’espina dorsal. Però la vidre, cendra, lesions cervicals, economies tan fràgils que llum prefereix els barris que creixen com nius de carrers a les podries esmicolar amb els dits: el malson de treballar per les voravies, gargots serpentejants que formen amb les menjar, les metes humils, no estirar més el braç que la curvatures capritxoses places massa apartades i ombrívo- màniga, qui molt abraça poc estreny, i la resignació dels fills les per imposar-se com un pas inexcusable: Màlaga, la després del somni de l’embranzida sexual: cercles misterio- Farga, Osca..., noms que es dissolen en un joc d’amistats sos on roden i roden i roden les vides dels que es queden fugaces que semblaven créixer de llavors eviternes. atrapats aquí. I ja són més febles aquests rajos que acaricien les altes Ja és una llum declinant la que extreu llampurneigs torres de maó que creixen de l’asfalt, i que des d’aquí platejats de l’estany que s’estén a l’Espanya Industrial com 42 EL CONTE BM91-42.Conte-cat-JordiOK-def_. 27/03/14 11:45 Página 43 El conte una fantasia sense fonament des de la qual pots veure els sobre l’extensió de terra, però allà assegut comparteixo l’es- carrers sense brillantor amb què el poble de Sants es va pai amb uns pares neguitosos, grupuscles de captaires, suturar amb l’Eixample. Si parava l’orella, podia sentir frag- noies que besen els seus xicots amb mitjons esportius blaus ments anticipats d’una vida més intensa i veloç, la casa on i un policia de ronda. Cap no s’adona de la teva figura espec- vas néixer (tan petita que en els records sempre esteu els tral, com si els teus àtoms estiguessin massa lliures. Però si cinc a la mateixa habitació) es redueix a una bombolla de es produís el miracle que algun d’ells et preguntés pel teu temps terrós i lent. destí, els diries amb una veu humida d’emoció: “Qualsevol Sota la nit que creix en totes direccions brilla l’estació de lloc, qualsevol altre lloc estarà bé.” Sants com una plataforma espacial. A determinada altura podríem contemplar com es despleguen les línies fèrries 43 BM91-44-46.Entrevista-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:47 Página 44 Photo: Pere Virgili Bernat Puigtobella Carme Torras The risk of humans becoming robots Carme Torras is a research professor at the Robotics Institute, where she leads research into perception and manipulation. As well as her scientific career, Torras has written a unique work of literature. She is the author of La mutació sentimental, which won the Premi de Ciència-Ficció Manuel de Pedrolo 2007. You are one of the best-known researchers in robotics in modelled the nervous system of a crayfish. With very few Europe, a relatively new field. How did you get into this neurones you can model learning, on both the physical and discipline? chemical level. The aim of my research then was to under- Once I finished my degree I started working in a multina- stand how we learn, how the brain acquires knowledge. tional, but I was more motivated by research and wanted to keep learning. Thanks to a Fulbright scholarship I was able to It cannot have been easy to follow this line of research. study at the University of Massachusetts, Amherst. At that It was difficult, because it needed a lab that we did not have. time what interested me most was the brain, artificial intelli- I started to look at artificial intelligence and robotics. At that gence. At Amherst I focused on brain modelling, and Profes- time the Robotics Institute, which had been founded by sor Michael Arbib was my supervisor for my Master’s thesis. Gabriel Ferraté, was known as the Cybernetics Institute, and was a joint centre between the Spanish National And what was the focus of that thesis? Research Council (CSIC) and Polytechnic University of I studied neuronal modelling. We worked with neurologists Catalonia (UPC), the two institutions for which I work. from the Ramon y Cajal Hospital in Madrid. Specifically, I Currently the institute has four fields of research. First, 44 INTERVIEW BM91-44-46.Entrevista-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:47 Página 45 Interview there is robot kinematics and design, the closest to mechan- baby-sitters. In the long term it could be harmful if children ics. Second there are mobile robots, focusing on urban have robots as slaves, and are not obliged to negotiate as outdoor robots. Then there is process control, which deals they would when playing with other children. How will they with water distribution, electricity grids, fuel cells, etc. And learn empathy if they do not have someone in front of them finally, there is perception and manipulation, the group who responds emotionally? which I direct. Initially I worked on the kinematics and programming of industrial robots. Now, instead, I look at What kind of robots should children have, then? cognitive robotics with social applications. A robot, to a greater or lesser degree, can affect the devel- opment of a child’s interpersonal relationships. A child who What does cognitive robotics consist of exactly? only plays with a robot will not have the emotional feedback In the application of artificial intelligence techniques to needed to generate empathy. We learn emotions by seeing robotics. And it sets out to mechanise in a robot actions that them in others. In the end, as Robert C. Solomon says, the humans do naturally, like task scheduling or the perception relationships that we build are those that in turn shape us. and manipulation of objects. But it is also true that robots or games can stimulate multi- tasking [the ability to execute different tasks simultane- What do you understand by perception and manipulation? ously], an ability that is well-developed in the younger We mean that the robot has to be able to make itself a good generations, but which is detrimental to the ability to representation of the environment and the user. We work concentrate, because they are ready for a thousand stimuli in a domestic environment, in robotics for care and serv ices. at the same time. It is a vital attitude that trains the sensory This has very different determining factors from industrial motor skills, the driving reflexes, stimulus response, but robotics. First, the robots that move in human environments which decreases the capacity to concentrate deeply on a must be safer; they cannot make sudden movements that problem. You see this, too, in the new generations of could pose a danger to the user. Secondly, a non-expert researchers: the machines generate such precise graphs and must be able to programme them. For example, the person the algorithms give such automatic responses that often the can teach the robot how to beat an egg with a simple researchers lose the physical sense of what they are doing. demonstration, and the robot must be capable, thanks to cameras inside it, of acquiring this information and learn- Today people are still more dangerous than robots. ing the basic skills necessary. The danger is not that the robots will become more human and attack us, but that humans become robots, that they Have you created a robot that can cook our dinner? limit their actions to the simulated world inhabited by The cooking robot is still at the research stage. Not long ago robots. Robots should increase the abilities of people and we carried out a European project, called Paco-Plus, where give us more autonomy, instead of decreasing it. we managed to get a robot to clear the table and put the plates in the dishwasher. It was not intended to be trans- In your book La mutació sentimental, set at the beginning ferred to the private sector, but it involved up to nine of the 22nd century, there is a robot that has a creativity research centres. prosthesis, designed to challenge the user and stimulate their wits. Was it an international project? What we must ask ourselves is whether we want robots to Yes, we are completely integrated into the international do the work and sideline humans or, conversely, if we want robotics community. Recently, we have participated in three robots that will stimulate us and make us grow as people. European projects in the field of cognitive systems. The “Spoiled robots make spoiled people, robots slaves make Paco-Plus project, directed by the University of Karlsruhe, tyrants and robot entertainers remove the brains of their involved groups from Denmark, Sweden, the Netherlands, owners,” says a character in the novel. We should have an Belgium, the UK and Slovenia. The GARNICS project, also opinion as to what kind of robots we want, otherwise we will headed up by a German group, was aimed at creating a have no control over what we get sold. We have to start to robot gardener capable of taking samples in big plantations think differently about the use and the point of robots. to optimise the yield. And the goal of the current IntellAct Machines are changing our cognitive capacities and it is project, an acronym for Intelligent Action, is to teach robots important to be aware of this to decide which capabilities to carry out simple manipulation tasks simply by doing them we want to have. We cannot easily control our reaction to in front of them and correcting them when the reproduc- stimuli, but we can pick and choose which stimuli we want tion by imitation is not quite right, just as you would with to receive and for which we want robots to be designed. And someone who was learning. in this, society has a lot to say, because companies will sell what they want to, and the users must know how to discern Could domestic robots have feelings? what really suits them, whether we are talking about a doll There are people who work on giving cognitive robots or a butler. emotions, to make them more sociable and friendly. For example, in Japan they are already working on various robot A lot of education will be necessary to develop this aware- carers that can look after elderly people or children, some- ness. thing that I question. It is good that robots can expand our Yes, I started to write La mutació sentimental exactly for capabilities, but I do not like the idea that they are used as that reason. There are scientists who still aspire to creating 45 BM91-44-46.Entrevista-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:47 Página 46 Interview a fully autonomous robot, not dependent on humans and that sold it? The person who was using it? Think about capable of organising itself and setting its own goals; they drones, military robots. even make robots with bodies programmed to keep grow- ing. I see no sense in encouraging this kind of experiment Can we talk about military roboethics? without asking ourselves what will happen afterwards. In A friend from NASA explained to me that there are already other words, there are those who think we will not have a veterans from Afghanistan and Iraq who fought using remote fully developed artificial intelligence until we have created control drones. In combat their emotional involvement was completely autonomous systems. I, on the other hand, think not as intense as if they had been on the battlefield, but they that robots should serve people. For me it makes more suffer anxiety attacks and end up having psychological prob- sense, for example, to design robot doctors who are capable lems as serious as those of Vietnam veterans. If a military of carrying out surgical procedures with more precision offensive is trusted to robots, knowing that they may impose than us, than inventing a robot that has its own goals. limits, it would probably limit the scope of the destruction, provided that both sides rely on robots and they attack each All this raises fascinating ethical questions. Just as over- other, of course. There is much to talk about here... coming the limits of biology has given rise to bioethics, in your field there is now roboethics... What role will robotics have in the smart cities of the Yes, more and more researchers are becoming interested in future? the subject, and the potential users are also paying more Robots will be useful for doing all kinds of tasks. We have attention to it. At the previous robotics world congress sensors in waste containers that tell us when they are full, there was a session open to the general public, dedicated for example. Rubbish collection will be robotised. Lots of to human–robot confluence. It was a very enriching experi- other infrastructures will also work autonomously. There is ence contrasting very varied viewpoints. a project called Roboearth that consists of making an inter- net for robots, so that each of them can add their expertise What limits can we impose on the entertainment industry and knowledge into a central system, a data cloud. Then a in the development of robots and humanoids? robot can go somewhere and know exactly where all the I often use the example of Tamagotchis, devices which for a devices it has to use are, even the first time it sets foot there, time were all the rage among kids. They were like living because it will have access to all the information that has things, which needed feeding every day so they did not die. been modelled. We are also in contact with Barcelona City Tamagotchis were a hit and sold loads, but for me they are a Lab. Here we have The Humanoid Lab, a workshop for clear example of an artefact that gives us nothing and creates university students to start programming robots. a useless dependence. On the other hand, there are educa- tional robots that many schools have integrated into the How do you see Barcelona in the field of smart cities? Do curriculum. At the moment, they are holding the First Lego you think it is high in the rankings? League, for example, a worldwide competition for children Yes, very. Our institute took part in URUS, a pioneering aged between six and nine and ten and sixteen. It is a team project on the development of robots that guide users competition. Some do the design, others programme and around urban environments. It was undertaken in parallel some take care of the sensory aspect. With these robots we with a similar study at the University of Osaka, and the two can provide examples for explaining physics or math ematics. cities were twinned as promoters of urban robots. There Last year three Catalan girls trained in our workshops won an was a demonstration in Passeig de Sant Joan: two mobile international prize. robots and an automatic car. People in the street approached and asked questions. You could ask the robots Who formulates the discourses that feed roboethics? It is where the hospital was or ask them to accompany you to an open debate or restricted to engineers? the automatic car, which would then drive you to your On the contrary, it is more important now than ever to open requested destination. the debate to other disciplines. Like I said before, at the previous robotics world congress, in Karlsruhe, there was a Barcelona has signed the Smart City Protocol and the City forum entitled Robotics Meets the Humanities. At the table Council is working to consolidate good practices to make were two robotics professors, two from humanities, a philoso- Barcelona a smart city. What is the view of the Robotics pher, a science fiction filmmaker, there was Marcel·lí Antúnez Institute on this, and how is it participating? as a performing artist who uses robotic technology, and I was Well, in fact, URUS drew up a preliminary protocol to define the moderator. The robotics community has already glimpsed everything that had to be standardised when defining the need to draw up possible future scenarios, which give us actions and processes in different places. If people had to be ideas for research and enable us to assess whether they are evacuated in the middle of a fire, for example, and we had feasible and where they will take us on a human level. robots that helped the humans in this emergency, it would be good to have homologous behaviour everywhere, both Do you think autonomous systems should have rights...? for reasons of efficiency and so that their actions would be There is not much sense in conceding rights if they have to understandable to all of the users. If we standardise the serve people. Instead they should have obligations. What protocols, we could also make the robots more universal, does need legislating is, if a robot harms someone, who is and therefore make the investment needed for developing responsible? The engineer who designed it? The company them more cost effective. 46 BM91-47.Intro-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:48 Página 47 Smart cities © Oriol Malet Smart cities, technology with people in mind In a short space of time, the concept of the smart city has ceased to be technological fantasy and has gained a social dimension. Smart has become the inescapable prefix for labelling areas of our lives ranging from transport to health, logistics, phones and waste management. Today a smart city is synonymous with a connected city, conceived for sustainability and energy efficiency, but also oriented towards effective knowledge transmission. Barcelona, Mobile World Capital and promoter of the City Protocol, already occupies fourth position in the 2013 Smart City ranking and stands out as an example of good practice in the field of urban intelligence. The future of our cities will inevitably be smart, but we cannot ignore the uncertainty hanging over this new world. Smart cities feed on personal data that make each one of our actions valuable information. The crossover of these data opens up new possibilities for synchronising people and improving public services, but it could also become a means of control. At the same time that cross- cutting smart policies are emerging, we hear critics calling for a democratic model for smart technologies. 47 DOSSIER BM91-48-51.Dossier 1-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:48 Página 48 © Oriol Malet Anna Carrió Journalist The whole city on your mobile Nowadays you do not touch a city, nor do you smell it. You live a smart city through your mobile phone. Smart cities are advancing unstoppably towards a not-too-distant future thanks to the development of apps that help the public to understand their environment. Certain studies point out that the number of people who technologies, apps and data recycling. Barcelona City have a mobile phone has risen by 21%. Currently 80% of Council has launched the Barcelona a la butxaca the population aged between 18 and 34 live their lives (Barcelona in your pocket) project, a network of webs and glued to these microcomputers and 46% of these young apps that connect people to the city. “With Barcelona a la people access the internet from their mobile. Spain has the butxaca, from the moment you get up until the moment highest market penetration of any country in Europe, with you go to sleep you can live the city through your mobile,” 23 million people having smartphones and 22 million being says Sergi Jerez, Executive Director of eAdministration of active app users. They download four million mobile apps Barcelona City Council. Thanks to this initiative, new each day and the average number of applications per mobile technologies are planned for accessing the city’s device is around 24 for smartphones and 31 for tablets. All services, stimulating industry to encourage the creation of this data demonstrates that the mobile ecosystem is health- quality jobs and catapulting Barcelona into a benchmark ier than ever and reinforces a change in the way we under- position in the field of smart cities. These applications stand cities. Getting the inhabitants of smart cities more enable you to check the weather, know if there are bikes involved through smart technologies is the aim of many city available at the nearest stop, report incidents, go out councils, companies and institutions, who are developing running and see the closest circuits, or get a taxi and pay systems to enrich the relationship between smart citizens by contactless card, for example. and their environment and help them to interpret the flood “A person that lives, works and spends their leisure of real-time data generated by a city. At the same time, they time in the city has a huge number of apps to make their are trying to fight the digital divide that refuses to disap- daily life easier,” explains Sergi Jerez. The number of pear. mobile phone terminals is greater than the number of The celebration of the Smart City Expo World computers, data that suggest the general public does not Congress, the Mobile World Congress and the strength of need educating about the digital world, but instead needs the Barcelona brand has made the city a haven for mobile tools to experiment and interact with the infrastructures 48 BM91-48-51.Dossier 1-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:48 Página 49 Smart cities in a completely different manner to the way they have done But how are private initiatives generated in a smart up to now. environment? Barcelona City Council believes in reusing Barcelona, mobile capital and promoter of the City data and providing tools for companies and other institu- Protocol, is now fourth in the 2013 Smart City rankings, tions looking for an opportunity in this area, either for data- ahead of Paris, Stockholm, Hamburg, Berlin, Helsinki and driven journalism or developing new initiatives. Through the London, and behind Copenhagen, Amsterdam and Vienna. Open Data BCN portal, public sector information in digi- These rankings, sponsored by Co.Exist, highlight the tal, standardised and open format has been made available public bike-hire service Bicing, the pollution detection to everyone. The general public, companies and institutions and traffic management systems, and the 22@ district as have free access that allows them to get information and strong points for the smart Barcelona, a city with strong create new services, increasing their social and commercial links to design and quality. “From City Hall we also have value – one way to give back to society public data that is the opportunity to link it to the words ‘smart’ and ‘tech- not legally restricted and encourage its use. nology’,” says Jerez. The aims are to increase the transparency of the local Barcelona Corre, Mercats BCN, BCN Paisatge, Nit dels authority, identify the needs of society, encourage new Museus, Barcelona Arquitectura and MobileBCN are some initiatives and the reuse of data and promote the economic of the mGovernment initiatives of the City Council, which fabric, i.e. open up access to data and generate a dialogue aims to promote its presence in the mobile channel and between supply and demand. “It is important to have an A Smart City Expo give added value to the local environment – a total of 35 ecosystem of infomediaries, people who work with infor- 2013 attendant. Below, the published apps and more than 700,000 downloads. The mation,” states Sergi Jerez. “Collaboration between the Apps4bcn portal, Apps4bcn portal, presented during the Mobile World public and private sector is essential for developing smart- which offers a series of applications Congress 2012, collected together all the different tools city projects.” related with the city. that help us understand the city and encourage the use of mobile solutions, and which also make Barcelona a la bora- © Vicente Zambrano tory and a showcase encouraging internationalisation. “Sometimes in Google Market or the Apple Store it is diffi- cult to find an app linked to the life of a city. At Apps4bcn we have set up 16 categories that more naturally relate to everything a citizen needs,” explains Sergi Jerez. “Here we offer public and private apps, the best in the city, free and non-corporate, and they are recommended by experts, not City Hall.” It is a meeting point where members of the public can play with and download the apps, get daily recommendations from infomediaries, interact with the public administration, and where the private sector can generate new initiatives. But even though the digital divide is getting ever smaller thanks to the proliferation of mobile devices, they are still too expensive and quickly become obsolete. Digital identity in the cloud Creating an efficient, sustainable and effective administra- tion that enables a more natural and simple relationship with the public has led the City Council to set up the Mobile- BCN system, a mobile application available for iPhone and Android that allows any smartphone user connected to the internet to request and use their digital identity. As part of 2013 Smart City Expo, the City Council presented this new method of digital certification that provides access to vari- ous procedures, including the municipal register, vehicle tax (IVTM), the municipal tow-away and the Citizen’s File, and to which they will gradually add further services. “In the future, these procedures and services will be extended to those of companies and private entities,” comments Manel Sanromà, who led the development of this application from the City Council. He adds that the ease and portability of mobile phones facilitates access by more users, thereby helping overcome the digital divide. Being able to prove who we are digitally has, however, fed the debate on data secu- rity in the cloud, demonstrating that there is still much work to be done in this field. 49 BM91-48-51.Dossier 1-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:48 Página 50 Smart cities © Oriol Malet Joaquim Elcacho Science and environmental journalist Protocols for developing new cities The City Protocol Society is under way. After just over one year of preparation, the international consortium that promotes the so-called City Protocol – a set of agreements and standards that can be shared all over the world for the development of smart cities – was formally established in California in October 2013. Barcelona is playing a leading role in this process. San Ramon is a small city about 40 kilometres east of San lems, the result is that similar solutions are made without a Francisco (California, USA) and about 50 north of the heart great degree of collaboration between cities, and they lack of Silicon Valley. It is not as well known as Palo Alto, Cuper- recommendations or standards that would make it possible tino, San Jose or Menlo Park, but it might become so in the to access these solutions in a more efficient and flexible medium term because San Ramon is the official headquar- manner,” explains Sanromà. ters of the City Protocol Society. This non-profit organisa- This reflection on the reality of smart cities uncovered tion promotes the definition and adoption of global the need to set up a forum where cities, businesses, aca - standards for the gradual transformation of cities into what demia, research centres and civil society could help are internationally known as smart cities. analyse problems and propose universal recommendations The Californian city of San Ramon hosts the official or standards. headquarters of the City Protocol Society. However a large Organising a process of this kind – with thousands of part of the project’s soul resides in Barcelona, the capital cities, companies and researchers working in parallel – does that is also home to the secretariat of this as yet young insti- not seem too easy, but the internet offers a possible answer. tution (located in the Recinte Modernista de Sant Pau). “The miracle of the internet is that different companies, “The project was born of a discussion on the future of manufacturers and users end up working to the same smart cities and the need to share experiences and solu- standards, de facto standards that have not been imposed tions,” recalls Manel Sanromà, Manager of the Municipal but have been created from the bottom up,” explains Manel Institute of IT of the Barcelona City Council and, since last Sanromà, who is highly conversant with the Internet Proto- October, Chair of the City Protocol Society. “Companies col and Internet Society creation processes. design technology to provide solutions to the problems The reality of growing smart cities and the experience different cities face, but since all cities have similar prob- accumulated with the internet inspired the creation of a 50 BM91-48-51.Dossier 1-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:48 Página 51 Smart cities ” ” related to technology. “Standardising governance is a task A participatory approach that is expected to be difficult, but to do so we must have a is defined, by which standardised system for publishing data about cities. This can be done through open data, for example. It is possible agreements are adopted to consider defining global standards,” says the Manager of on a worldwide scale. the Municipal Institute of IT. In topics related to the present and also further in the future, such as the use of electric vehicles in cities, the City Protocol could be used to establish standards regard- ing system characteristics and battery-charging points. City Protocol, a process that would be led by the City Proto- “We would undoubtedly find many practical examples, but col Society. The proposal was conceived at a meeting held the key is for the City Protocol to be applicable to all areas in Barcelona in the summer of 2012, involving more than that we see as forming part of cities’ anatomy,” explains 200 experts and representatives of 33 cities, 15 universities Sanromà. “In some cases agreements will be reached, and some 50 companies and institutions. whereas in others we may only be able to issue recom- After one year of preparation and work, the City Proto- mendations, although under no circumstances should we col Society was formally established last October with the impose limitations on ourselves, because the scope is very support of some 30 cities, companies and universities or broad.” research centres. Now that the City Protocol process is up and running, Manel Sanromà points out that apart from the founding and the City Protocol Society has been legally constituted, act, “the key part of the process begins now, with the the immediate objective is “to spread the idea and the creation of task forces to address specific issues in areas movement in order to reach 100 member organisations in such as energy, mobility, the environment and technology. 2014, including several dozens of cities”, continues These City Protocol task forces will begin to issue recom- Sanromà. Parallel to these efforts, the City Protocol Soci- mendations and agreements and perhaps, in the future, ety will continue to work on organising the Task Force, or common standards for city development.” groups of people from all sectors working as volunteers to A key part of this process is the definition of a partici- discuss problems and prepare proposals and protocols. pation-based procedure leading to the adoption of agree- ments and protocols on a global scale. The City Protocol can affect many aspects or levels of the so-called smart cities, but certainly it is easier to define standards in those areas What is the Cities, organisations City Protocol? and companies The City Protocol is a system for the rationalisation of city “Barcelona promoted the idea and is determined to transformation based on dialogue and research on informa- continue to bolster the project with maximum support from tion, recommendations and standards that can be shared by Mayor Xavier Trias, although there are many other cities all urban communities worldwide. and organisations that are working hard in this process, one The City Protocol Society (CPS) is an international non- that has just begun and which we must spread globally,” profit organisation comprised of cities, businesses, asserts the Chair of the City Protocol Society. academic institutions and other social organisations whose The constituent meeting of the new society was held on goal aim is to lead the creation of the City Protocol. 31 October 2013 in Barcelona with the appointment of an The City Protocol aims to work in all areas that affect initial board comprised of representatives from the cities of the life and development of cities and their inhabitants. The Amsterdam, Barcelona and Quito, the Cisco and GDF Suez task forces whose mission is to prepare agreements and companies, the Computation Institute of the University of standards (City Protocol Task Force) are organised into Chicago and the New York Academy of Sciences. Other eight general areas: environment (air, land, water), infra- members include the cities of Dublin, Genoa and Moscow, as structures (information, water, energy), buildings (homes, well as companies and organisations such as Cast Info, construction), public spaces (streets, squares, parks), func- Cityzenith, Microsoft, OptiCits Ingenieria Urbana, Schnei- tions (living, work, health), citizens (people, organisations), der Electric (formally Telvent), Institute for Advanced information flow (legislation, economics, metabolisms) and Architecture of Catalonia (IAAC) and the Rovira i Virgili actions (resilience, self-sufficiency, habitability, safety and University (URV). innovation). 51 BM91-52-53.Dossier 1-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:50 Página 52 Smart cities © Oriol Malet Karma Peiró Digital journalist Not only smart, but a creative talent How do smart solutions figure in a city’s culture? How are technology and science combined to create a show the audience changes each night? Can companies and government open innovation environments to the public? The BarcelonaLab project brings together a good number of examples that answer these questions. “And so, after more than a year of siege, at last we reach 11 BarcelonaLab’s Citizen Science Office and one of the 20 September, 1714. It started with a terrifying volley of scientists from the Physics Faculty at the UB and the CSIC’s artillery fire at half past four in the morning,” relates a MoveLab that will be analysing the public. “Two years ago we shocked Martí Zuviría in Albert Sanchez Piñol’s book Victus, studied the movements of hundreds of visitors to the Science when he becomes aware of the inevitable defeat. and Technology Festival through the Bee-Path project.” La Fura dels Baus are all ready to relive the young To understand and get involved in the M.U.R.S. show Zuviría’s agonising moments through their new show you will need to download their app onto your smartphone, M.U.R.S. 1714–2014. Montjuïc Castle will once again expe- leaving the geolocalisation option open. The wireless rience what happens to a city under siege. “This year we open network will come courtesy of IGLOR – a technology start- the Grec Festival and re-enact part of the siege from 300 up from Barcelona – and the drones flying around the night years ago,” explains Pep Gatell, one of the artistic directors sky and recording the show will be contributed by Ars Elec- of La Fura dels Baus. In its customary way, the Catalan trònica. Screens located around the venue will show part of theatre company will make its audience lose control and what is happening. The rest will be received on your mobile. react to uncomfortable input. “How do people interact in a “It will be totally manipulated and people will have to take siege? How do they move? How do they respond to the revo- sides. Will we act like our forebears who joined together to lutionary ideas raised? It is a collective experiment and each avoid being crushed? Or won’t we achieve the necessary performance will be different. We are going to provide a real- harmony?” ask the six directors of La Fura who, after 20 time scientific explanation for their movements,” adds Gatell. years, are reuniting for this production. “We will measure the degree of the public’s anxiety and La Fura dels Baus, the scientists from the UB – through see whether they swing to the right or the left, and suggest the Citizen Science Office – and IGLOR are all taking part in patterns of behaviour,” explains Josep Perelló, co-ordinator of the BarcelonaLab project. “The idea is to create quadruple 52 BM91-52-53.Dossier 1-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:50 Página 53 Smart cities helix synergies, i.e. between research centres, public admin- Experiences like these are putting Barcelona on the inter- istration, companies and the general public,” says Inès national map for technology. One of the most notable and Garriga, Director of Creativity and Innovation at the recent expressions of this recognition was the European Barcelona Culture Institute (ICUB). “BarcelonaLab should Capital of Innovation Award bestowed on the city by the be understood as an umbrella under which there are propos- European Commission. The accolade, which was issued for als with very different challenges, which use the showcases the first time last March, recognises the capacity for facili- and festivals of the city as innovation spaces or labs. At the tating the connection between the public, the local authority, Grec, the Mercè, the Science Festival and the Dau Festival, the academic world and companies. This is the quadruple the city’s talent for innovating has already been seen.” helix mentioned by Inès Garriga. This is true of the technological music project Barcelona Soundscapes. Back in 2012, the engineers behind it wanted To be or not to be smart to make a sound map of the city. A mobile app and a GPS Despite the fact that it seems as if technology and culture would help them listen to the sounds. “To carry out the proj- could also go hand-in-hand with increased creativity linked to ect, Pompeu Fabra University (UPF) used the sound data- innovation, the technologist and activist Evgeny Morozov, base Free Sound, i2Cat allocated a server to host the tool author of many books on the evolution of the internet, gives and the Phonos Foundation is now organising workshops a strong warning about manipulation by the companies in Sili- for people to record the sounds,” explains Víctor Jiménez, con Valley. They sell us the idea of a perfect life, without an engineer from i2Cat. The Barcelona Soundscapes idea, conflict or disappointment, through smart products that which came out of the combination of communities in simplify our lives, making them more practical and intelli- BarcelonaLab, has already created links with New York, with gent. “Not everything that needs to be arranged should be the Citygram project, where the public can contribute arranged. The imperfect is also good. If everything was effi- sounds from their homes and view them on a map. “Now, cient, why would we have to innovate?” According to Moro- with the music journalist Albert Puig, they are thinking of zov, these multinationals are making us lose the capacity to adding emotions to the sound map. The musicians will decide, to resolve problems between communities, to defend create harmonic layers synchronised to a specific place. coexistence or to mantain a certain degree of freedom. Each person will have a unique experience as they walk Inès Garriga, driving innovation in Barcelona from the around,” adds Jiménez. “The project is really powerful and ICUB, fiercely criticises Morozov and urges: “We have to take Below, an illustration can have other applications,” says Alba Rosado, from the advantage of the creative talent in the cities. Obviously we of the M.U.R.S. project, the play to Music Technology Research Group at the UPF. “Imagine an cannot only live on technology. In reality it is the people that be released by La app where you could walk past a bar and know what kind of make cities intelligent.” Fura dels Baus theatre company in music they played. This is sound branding. Or identifying June, within the emblematic buildings like the Liceu or the Boqueria with framework of the Tercentenary of the music linked to their identity.” Catalan Defeat of 1714. The show aims to make the Apps to solve cultural challenges audience experience Since mobile phones have been “smart”, cities have filled the place of Barcelona and up with a host of new cultural services aimed at their invites the spectators inhabitants and tourists. City councils see great possibili- to become actors in the play by means of ties in having simple technology available that can lead to a mobile application inter action and allow them to find out the tastes and needs (left). of the people. © La Fura dels Baus Carles Ferreiro, the founder of the technol- ogy company Dotopen, lived for some years in Silicon Valley. He brought the knowledge he gained there to Barcelona and in 2009 he created AppCircus, the global community for mobile app developers. In four years they have already organ- ised 120 events in 50 cities around the world. Dotopen’s formula proposes that services are not only offered by local authorities to the public, but that they themselves become the designers. “City councils should not be like vending machines where we put in money in the form of taxes and get out services.” So, together with the ICUB, last year they held the competition Apps&Culture, where more than 60 ideas were presented and 22 apps were created. The winners were Meetogo, an app to connect people with the same musical tastes, and Unique Vis itors, for sharing itineraries of museum visits. 53 BM91-54-56.Dossier 1-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:51 Página 54 Smart cities © Oriol Malet Mònica L. Ferrado Science journalist. Head of science for the newspaper Ara Technologies for improving logistics and travels The port’s smart dimension is starting to turn every movement into valuable information. It is more than fifteen years since the port of Barcelona first applied the pioneering initiatives that have enabled more efficient and competitive services with reduced environmental impact. Better mobility planning through smart technologies is also one of the current challenges for the metropolitan transport manager. Each day between 1,500 and 1,800 lorries enter the port of ligent messages that has substituted many of the previous Barcelona terminals to load and unload goods. That means pro cedures. Operations that took minutes are instanta- jobs for 20,000 workers. Orchestrating all the operations neous, reducing queues and waiting times, and also, there- interwoven in each and every one of these journeys requires fore, CO2 emissions,” adds Grimalt. a great deal of collective intelligence. Information tech- In the past, all these procedures took a lot of time and nologies are key. It is more than fifteen years since Port de paperwork, but the amount spent on paper dropped Barcelona first applied the pioneering initiatives that have dramatically some time ago. There is yet another benefit: enabled the generation of more efficient and competitive the cameras that read the number plates are directly services with reduced environmental impact. connected to the Civil Guard. The port’s smart dimension is starting to turn every The space sensors are also useful for predicting storms. movement into valuable information. “Capturing move- “A system of sensors and algorithms gives a 24-hour warn- ments with sensors is the best way of identifying and inte- ing of any inclement weather. This makes the logistics of grating them,” explains Catalina Grimalt, the information moving vessels to other ports much easier, which is espe- systems director at Port de Barcelona. When a lorry cially important from the point of view of safety in the case arrives, a sensor reads the number plate. This seemingly of cruise ships: if there are going to be strong easterly winds simple operation, which only lasts a second, allows the we can dock the cruise liner in a safer place,” explains recovery and integration of all the information about the Grimalt. Each year, 2.6 million cruise passengers pass vehicle. “The Port Community System is a system of intel- through the port of Barcelona. 54 BM91-54-56.Dossier 1-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:51 Página 55 Smart cities The port also has a system that, by detecting mobile phones, can help TMB’s commitment to collect data on the number of people present and their location. As well as personal mobility this, they are developing a system to receive signals from the ships that pass Bus stops that interpret the tastes of the from the surveys we have carried out, through – radar and AIS – to prevent waiting public, offer customised adver ti- that user satisfaction has increased.” incidents. sing and even allow people to make There are teams of professionals The efficiency and savings that this purchases with a smartphone. A place for dedicated exclusively to managing all information management is responsible videoconferencing in metro stations of the communication channels. From for also translate into increased compet- where you can communicate face-to-face MouTV (MoveTV), with 1,800 screens, itiveness with other ports. “These are with service staff. Apps for planning to social networks – 60,000 people services that benefit people and also routes, giving timet ables and knowing follow TMB on Facebook and Twitter – make us more efficient and competi- whether the unexp ected has occurred. and QR codes. “They are a good tool for tive,” confirms Jordi Torrent, head of These are only some of the services that col lecting and monitoring user feed- strategy at Port de Barcelona. “Thanks Transports Metropol itans de Barcelona back,” explains Monica Jimenez, to ICTs we have all kinds of information (TMB) is working on as a key part of manager of digital information and available that we can then provide to our shaping a smart city. Other services, such customer care at TMB. “We believe that people. They are indicators that may be as providing real-time information in the future much of this information useful to suppliers and are incorporated through screens, are already here. will go through mobile phones, from into the Efficiency Network, the quality Every day close to two million everything offered by a smartquesina brand for opera tors specialised in people move around Barcelona on – smart, sustainable bus stops that container goods.” © Vicente Zambrano Presentation of the The ecological footprint bi-articulated hybrid Exporting a container from Geneva, bus for the H12 line at the Smart City Switzerland, to Jedah, Saudi Arabia, via Tour of 2013. The the port of Barcelona, including over- bus was one of the first to offer travellers land lorry and rail transport, generates different kinds of 910 kilograms of CO2 emissions. If this information accessi- ble from screens or same container travelled through with QR codes, Wi-Fi Antwerp, one of ports that competes service and mobile with Barcelona, the emissions would be payment. much higher: 1.5 tonnes. That means transporting goods through Barcelona results in a 41% saving in CO2 emis- sions, as well as saving on fuel, obviously. That calculation is possible thanks to the Ecocalculator, an online tool (www.portdebarcelona.cat/ecocalcu- ladora) that provides exact data on the ecological footprint of any merchandise. It plots the routes on Google Maps and public transport. The importance of were presented to great acclaim during generates a report that makes choosing transport for the general public is enor- the Mobil World Congress – to apps.” easier. mous and information is paramount in Currently, metro and bus stops already Beyond the environmental impact, facilitating their daily movements. “For have devices announcing how long a the tool shows that the port of Barce- this reason customer service policies vehicle will be. The mobile apps TMB lona is very competitive and efficient, are very important. We are obliged to Maps and TMB Virtual already have especially as a gateway to Europe from find solutions,” says Jordi Nicolás, chief more than 300,000 downloads. A big Asia. Goods from China destined for executive of the Chair’s Office at TMB, step has even been taken towards central Europe take three or four days the organisation which, in 2008, dev el- creating TMB Open Data, a space to less by boat if they are unloaded in oped the first technology master plan. make the city’s transport data available Barcelona. “At that moment the crisis and the to everyone, particularly professionals emergence of new technologies co in- working on new technologies. “We are cided. We had to reduce communica- making metro and bus information tion costs and the introduction of all available to the developers that want to these measures means that now we incorporate it into their apps,” points spend five times less and we also know, out Nicolás. 55 BM91-54-56.Dossier 1-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:51 Página 56 Smart cities The routine monitoring of chronic patients (with diabetes, heart failure or respiratory diseases, etc.) can be undertaken through mobile apps or internet consultations. Engineers from Barcelona Digital and doctors from Hos pital Clinic have created an app for prescribing for and monitor- ing these kinds of patients, who do controlled exercises, like walking or going up and down stairs, with sensors connected to their mobile phones. The exercise data that doctors receive gives them an accurate picture of the patient’s physical performance. The app also plays a part in motivation: it sets up virtual routes and proposes activities suited to each patient. There is even “a little figure that is happy or sad, depending on what they do during the day”, explains Felip Miralles, head of health R+D in Barcelona Digital Centre Tecnològic. Although it seems simple, keep- ing the figure happy is motivating for the patients, the majority of whom are elderly. So far a pilot scheme has been run involving ten people, with really good results. “It increases the percentage of patients that do exercise: with- out the app 30% do; among those who had the app 70% stuck to it,” says Miralles. “Technology itself does not solve the problem, but it is useful within the context of a care package,” observes Escarrabill. eConsult eConsult, a pioneering scheme for virtual consultations carried out by twenty doctors and seventeen nurses in twelve primary healthcare centres (CAPs) in Barcelona, allows the consultations to take place via a digital platform created specifically for the project that guarantees data © Oriol Malet confidentiality. Medical staff receive an email alert for each new consultation and have 48 hours to respond. At the Mònica L. Ferrado moment, however, response time is around nine hours. Science journalist. In 2010, in collaboration with Telefònica, the Hospital del Head of science for the newspaper Ara Mar started up a telemedicine project to monitor high-risk heart failure patients who are unable to go to the hospital or Doctor Smart the CAP. At home, the patient has a touchscreen, a webcam, scales for weighing themselves and a blood pressure moni- on the phone tor. The data arrives at the hospital for monitoring and the visit takes place through videoconferencing. The nurse does 80% of the visits, according to the algorithms of the Euro- Chronic illnesses account for pean guidelines, and leaves the cardiologist to do the val ida- between 70% and 80% of the cost of tion and make the more sophisticated decisions. According to the preliminary results of the project, this device reduces public health in OECD countries. mortality by 34%, decreases the cost per patient by 68% and New communication technologies patient satisfaction is much higher. will enable improvements in care and Shared medical records also enable alternative patient information management, in a way that could lead to a reduction in expenses. comprehensive treatments, and even the early detection of some diseases. The nephrology service at the Vall d’Hebron Currently, in Barcelona and the wider world, there are University Hospital has developed a pioneering project, several pilot eHealth projects underway, using communica- EPIRHOS, which, through a computer application inte- tion technologies in medicine for administrative, educa- grated into the patient information management network, tional and clinical purposes. Here, Hospital Clínic de among other things, enables the detection of possible, previ- Barcelona and Barcelona Digital Centre Tecnològic have ously undetected cases of kidney disease. It is calculated joined forces to develop new applications through the that between 10% and 15% of the population have unde- Barcelona Virtual Health Practice programme. “A chronic tected kidney disease. patient has very specific needs; we want to increase contact and reduce face-to-face visits,” explains Joan Escarrabill, director of the chronic care programme at Hospital Clinic. 56 BM91-57-58.Dossier 1-an-JordiOKdef_. 27/03/14 11:51 Página 57 Smart cities © Oriol Malet Albert Cuesta Journalist and technology analyst. http://albertcuesta.com The challenges of Smart Barcelona In the field of smart urban technology, Barcelona is moving from the testbed to real on-the-ground implementation. In this article we examine the immediate horizon and the challenges facing the city. When you attend the European convention of Cisco – the quently, local residents are not disturbed as much at night global leader in the manufacture of networking equipment because the dustbin lorry only has to pass by when neces- – and Barcelona is highlighted in the first three talks as an sary. A couple of cross streets away, on Pla de Palau, a example of good practice in urban intelligence, you realise magnetic sensor is embedded in the tarmac of various park- that the city really is an international benchmark. Smart ing spaces in the blue zone that detects whether they are cities are one of the main areas where we can see the occupied by a car and informs traffic control. And on the explosion of connectivity that is going to transform the pavement opposite, the shelter at the number 36, 39, 59 and current internet of people, with 2.2 billion surfers, into the 64 bus stop has an interactive panel for checking routes and internet of things, which will, they say, include between 30 public information. All these features communicate with the and 50 billion connected objects by the end of the decade, various signal routers spread around the area, which in turn and Barcelona is a showcase for these state-of-the-art tech- are connected to the municipal fibre-optic network: 500 nologies. kilometres rolled out across the city that are the backbone The LED streetlights installed around the Born, in the of more than 500 Wi-Fi hot spots available to the public and Ribera neighbourhood, automatically regulate the amount their mobiles. And where fibre optic does not reach, data of light according to the presence of pedestrians in that captured by sensors can be transported by mobile phone section of the street, to save energy, but they also report networks, thanks to increasingly accessible mobile commu- their own faults to the central office, making maintenance nication modules. The sensor density is similar on the 22@ more efficient. Some of these lamps also have temperature, district streets. humidity, sound and pollution detectors that transmit this Now the viability of these systems has been confirmed data in real time, forming the beginnings of a dynamic en - in these two areas – the Born and 22@ – the same technol- vironmental map of the city. On the stretch of Carrer ogy is being applied in other parts of Barcelona: the new Comerç that runs from the Born to the Estació de França streetlights on Avda del Paral·lel follow the same model as train station, rubbish bins are equipped with gas and volu- those in the Born; the Passeig de Gràcia redevelopment metric detectors that warn when they are full. Conse- project envisages the installation of environmental sensors; 57 Pros and cons BM91-57-58.Dossier 1-an-JordiOKdef_. 27/03/14 11:51 Página 58 Smart cities a significant number of parking spaces in the Les Corts neighbourhood are going to be equipped with sensors; and The mass roll-out of the remodelling Plaça de les Glòries, one of the main urban Internet of things will development projects currently under way, will be moni- ” ” tored by noise, vibration and dust detectors. occur during this decade. Better quality of life and economic savings The benefits of sensorisation and interconnecting cities should be reflected in our quality of life as well as the municipal finances, through increased revenue, lower costs, higher productivity and improved public wellbeing. It is esti- staff think that would lead to races, to see who can get there mated that a quarter of the value the internet of things will first, and they prefer to show the percentage occupied by bring in the course of this decade will be attributable to the area. People conscious of the privacy of their personal public sector. Almost two thirds of this will be seen in cities, details might be reluctant to see their activity quantified in areas ranging from surveillance to public transport, as and processed even more. And local authority chiefs from well as water management, waste management, parking and all over the world who, a few months ago, took part in the lighting. Smart City Expo, expressed their concern at the lack of Dynamic parking models are being developed to reflect standards and the danger that implies of being held captive demand and, given that in some cases 30% of traffic by a single technology provider. involves vehicles looking for a place to park, optimising this Two open platforms, run partly from Barcelona in operation will save on petrol, reduce pollution and give collaboration with London, Genoa and Bologna, are there- people more time. The availability of information on the real fore seen as promising. For data capture there is Sentilo, a use of services will make it possible to adjust the cost of the standard that regulates the interaction with sensors and respective service contracts. Ideally it will even be possible actuators installed in public spaces. And for sharing data to create virtuous circles: in a neighbourhood where the that is collected there is iCity, which facilitates their use by City Council invests in connected streetlights, aside from application developers and the public. These are two of the saving on electricity consumption and maintenance and the pieces that will have to form part of the smart city operat- possibility of offering the public Wi-Fi access, better light- ing system in the not-too-distant future. ing reduces the crime rate and means more people in the Naturally, Cisco is very interested in increasing the shops and other establishments. This creates jobs and, as number of things that are connected, because its network the area revives, the Council gets more money. Another switches and routers channel a large part of the data circu- example: Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) are lating around the world. The massive roll-out of the so- working to fit their buses with Wi-Fi networks. Besides called internet of things will take place during this decade. offering passengers an internet connection, this system is A large part of the 30 billion independent items that will be capable of detecting (anonymously) their mobile phones connected and the 200 billion capable of being connected and finding out which parts of the route have more passen- around the world in 2020 will be in the energy, transport gers, what stops they get on and off the bus at and which and commercial sectors – there are casinos in Las Vegas buses they change to. With this information, which normal where all the chips are digitally labelled – as well as manu- tickets do not provide, it will be possible to optimise bus facturing, which explains the participation of companies like routes and their capacity. Rockwell, Zebra and Schneider in the Smart City Expo. In the times we are living in, the key to municipal We already have new things connected, such as smart investment in technology is for it to be self-financing. watches and devices that monitor physical activity. And we According to one of Cisco’s managers, the cost of parking are going to see more. By the start of next year, some manu- sensors is recouped in a year, thanks to the saving on traf- facturers of household electrical appliances will be bringing fic wardens in the blue zone. There is also another factor out washing machines, dishwashers, loudspeakers and air- that could favour the adoption of smart technologies or conditioners that will use the AllJoyn protocol of chip manu- hold it back. With any project of this kind involving the facturer Qualcomm to communicate with each other and public authori ties, it is essential that, once the order is say what functions they can offer. Of course, faced with this placed, there are some tangible results in under two years. avalanche of data, somebody will need to establish order Those are the two left to any politician once you knock off here and set clear limits in relation to privacy. the first and last of their four-year term, which they spend, respectively, on getting into their new post and selling the work they have done in the build-up to the next election. Some will find this a cynical view, others simply realistic. The promise of open platforms However, not everything is as simple. The technical options available cannot always be applied to the limit. On paper, drivers could consult an app on their smartphone to see where there is a free parking space but municipal mobility 58 BM91-59-61.Dossier 1-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:52 Página 59 Smart cities Gemma Galdón Clavell Doctor in Public Policies. Department of Sociology and Organisational Analysis. University of Barcelona Smart cities with no future? This article is clearly provocative. Underlining the risk of smart cities does not mean amending the entire idea, but is rather an attempt to draw attention to some of the shortcomings already evident in the urban application of intelligent technologies and processes. Some people will remember that a few years ago the concept of sustainable cities was in vogue. After this came smart growth. And then an article in the Journal of Plan- ning Literature pointed out that these terms, just as they were gaining acceptance, also seemed to be losing all mean- ing. Empty words. It seems that the same is happening with smart cities. Today, the quantity of smart initiatives is so varied that it is difficult to make sense of them all. What, for example, do sustainable buildings, certificates of excellence in © Oriol Malet tourism, streetlight sensors, hotels lending out electric bikes, e-government and waste management centres have dozens of small projects involving sensors installed across in common? All these examples appear in Barcelona the city that have not achieved their expected results, some- Smart City Tour, a guide edited by Barcelona City Coun- times due to the way they work (bad design, poor integration cil, which puts on the table the fact that in the issue of with other platforms); and other times, because despite smart cities, urban branding is often imposed on the functioning well, the possibilities of these projects have not concepts it wants to describe. Whereas any public urban managed to capture the interest of any significant investors. initiative must identify and understand both the chal- These cases are turning the city, little by little, into a grave- lenges of the present and the possibilities of the future, yard of smart “junk”. Technological euphoria leads us to marketing, which seems to be the driving force of much of underestimate the medium and long-term costs of the smart the discourse around smart cities, is not characterised by gamble, and the hot potato of responsibility keeps being this capacity for analysis and planning. This is the begin- passed on, from office to office, parliament to parliament. ning of a recipe for disaster. The packaging, the bells and In addition, thanks to the literature on technology and whistles, are imposed on the content. organisational management being so extensive, we know The current reality of smart cities already allows us to that often those who have to decide on the acquisition of draw up some likely scenarios – on one hand, because we technological products and solutions underestimate the are aware that the Mobile World Congress and Smart City long-term costs and tend to unquestioningly accept the Expo will not always be held in Barcelona, meaning a smart promises of the “seller”. We are societies fascinated by tech- strategy that does not rely on major events is a necessity; nology, by the possibility of technological solutions fixing all and on the other, because we have failed smart projects that the complex social and urban problems that we have failed keep being presented as examples of success but which we to address at the source. And the combination of this uncrit- just need to visit or examine the details of to discover that ical technological optimism with a lack of specific training in their initial promises remain unfulfilled. A good example of software and systems engineering and processes makes it this is Projecte SIIUR, which despite still appearing in the very easy to sell bad solutions for poorly defined problems. guides is a now-abandoned infrastructure of intelligent Some people sell the smoke; others buy it. streetlights. Or the Media-TIC building, which has not only Often, however, it is not all smoke. Many times, the failed to reduce its operational environmental impact but is smoke is concentrated in the “public” parts of the smart today, in terms of energy consumption, one of the most technologies. Public–private co-operation must be, in expensive buildings in Barcelona to maintain. Or, finally, the theory, win–win. A situation in which, through collabora- 59 BM91-59-61.Dossier 1-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:52 Página 60 Smart cities tion, public and private institutions are able to optimise their resources and processes and mutually benefit. However, sometimes the win is only private whilst all the smoke concentrates in the public utility. Bus stops and intel- ligent streetlighting, for example, enable the identification and follow-up of mobile phone MAC addresses, and, it is hoped, the creation of personalised advertising experiences, through specific mobile apps and a crossover of geolocal i- sation data and that from consumption and leisure. The benefits for the companies that wish to place ads and those that manage the advertising is obvious. Public use and bene- fit for the city and its citizens from these urban infrastruc- tures for market research is less clear. Even, at times, absurd. This theoretical public benefit is often “sold” in terms of improving the efficiency of public transport (calcu- lation of human traffic volumes or queues for public trans- port) and, consequently, in terms of public safety (real-time police access to this data on public space usage). The partic- ular expression or need for this information in the field of public management, the possibility of the same data being available from other sources or the fact that there are less costly ways of acquiring similar result, is rarely explored. In this way the administration accumulates invoices, cities accumulate “junk” and the public accumulates both, with an aggravating factor: the smart city feeds itself on © Oriol Malet their personal data. Data and metadata on power consump- Manu Fernández tion, internet use, geolocation information, leisure, habits Researcher and consultant on urban matters. Author and routines, social networks, interaction with the admin- of the blog Ciudades a escala humana istration, economy and finance, use of public and private transport, fines and non-payments, court judgments as well as many, many other things, fuel the smart city. The Intelligence crossover possibility of this data has enormous promise for improving public and private services. But personal data is at the service also sensitive and valuable information that should be handled securely, respecting privacy and rights of access, of people mandatory rectification and cancellation. Poor management of this data can result in serious violations of fundamental There is a need for a story about the rights, leading to vulnerability and injustice, especially when smart city that puts the social and uncontrolled databases are created, when individual profiles are erected based on this information (data doubles) and political challenges on the table, and automatic decisions are taken relating to this shadow data can ask critical questions about our generated without the knowledge, consent or control of the cities. We have to widen the concept people affected. The smart city can and does spy on us. Building an infrastructure that recognises these risks should so that it can represent the be the starting point of any public commitment. experience of citizens’ daily lives. This dystopian view of the smart city can be as absurd as the technological scenarios often presented by cities and After taking centre stage in the institutional debate in companies. With this in mind, recognising the fact that our recent years (in the form of conferences, plans, pilot proj- commitment to smart cities has shortcomings in planning ects, etc.), the smart city is still unable to explain itself in a and implementation is a prerequisite in our way of comprehensible way. Few concepts relating to the urban approaching them; a prerequisite for the design of socially agenda have been able to attract as much attention in such efficient smart cities and responsible research and innova- a short time and generate as much confusion, and today tion; a prerequisite, in short, for making sure the smart there are nearly as many dissidents, critics and sceptics as bubble does not sweep away the possibility of a true urban there are enthusiasts. technology policy. Undoubtedly, the main success of the discursive machinery promoting smart cities is having found its way so quickly onto the agenda of urban policies. However, there is still a need for an understandable, user-friendly narrative for the public, who have reacted with a weary indifference to this new language, which politicians have adopted 60 BM91-59-61.Dossier 1-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:52 Página 61 Smart cities surprisingly easily as a new resource for public communi- cations. This is acknowledged by Júlia López, the head of We don’t need displays the Barcelona City Council’s smart cities department, when of magical solutions, she suggests that “it makes much more sense to talk about ” ” technologies for transforming the city. If the city is going to but rather to build a dedicate time and resources to smart cities, this must be critical position as a justified very well, with an emphasis on the desire to trans- society. form the urban setting.” A rough assessment of the current situation, without dismissing the projects and initiatives it has really been possible to start up, shows a great deal of fuss about the role of technology in the city, and at the same time a great deal of confusion about what smart cities actually mean for about smart cities, appealing to the need not to abandon civic everyday life. At least, this is how it might be perceived by responsibility and the critical spirit. Recent contributions in anyone approaching the subject who has not found anything the form of books such as Adam Greenfield’s Against the tangible beyond the big-picture concepts driving the narra- Smart City or Anthony Townsend’s Smart Cities: Big Data, tive of the smart city. Its origins are explained by Paco Civic Hackers, and the Quest for a New Utopia provide González (architect at Radarq, lecturer on the Town tools we can use for building a democratising model of the Management and Urban Planning programmes at the relationship with smart technology. Universitat Oberta de Catalunya): “It is an offer created by global technology companies, and municipal administra- Centralisation or smart citizen tions and governments respond to it with strategies and This scenario of a connected society is what the smart city programmes which seek to attract these investments of seems to want to master in order to transform it into a technological capital, with the intention of developing the totally centralised, automated, adaptable system which can new ICT economy.” be controlled in real time. That is why the smart Operations Centre of Rio de Janeiro has become the canonical image Disenchantment of this aspiration. Shouldn’t we expect something more than The main unknown quantity is what will be the role of the just efficiency? After all, today we all have access to cheap, public in these transformations, beyond their disenchant- simple technology enabling us to create our own solutions. ment with a story based on dazzling promises illustrated Shouldn’t they also form part of the smart city story? On with futuristic computer renderings, complex diagrams of this question, the driving of open development models is interconnected urban services, and a technical language far one of the critical questions for Júlia López, who defends removed from the everyday experience of the citizen. The the role of city councils so that projects can be designed underlying discourse has placed the spotlight on techno- based on “the use of non-invasive open standards, guaran- logical solutions to automate public services such as trans- teeing the privacy of citizens while standardising solutions port, rubbish collection, lighting, etc., and explanations have in all the cities in the world. It makes no sense for each city been focused on persuading institutions of the need to to have its own solutions, which cannot be used in other implement these solutions. But it is necessary to construct places. Cities have a very important role in this sense, in a story of the smart city from the point of view of the every- relation to companies and to the citizens.” day lives of the public, which puts social and political chal- Having these open technologies is driving the rediscov- lenges on the table, and which can ask questions about ery of common goods, the space of shared responsibility. itself. Paco González is critical on this question: “The model The digital sphere has arrived quietly, but radically trans- is similar to that of major infrastructure for transport: play- forming society’s capacity to intervene in areas such as ers who generate costs and structural changes affecting the generating and distributing information, organising forms city, which they profit from, without involving the citizens in of collaborative management, creating technological solu- the process.” tions for local problems, or mediating in public debate. Life in cities is increasingly determined by digital tech- Collective action, self-organisation and co-creation are the nologies. We live in an accelerating state of interaction with foundations of a socially-aware approach to the transfor- connected objects, platforms and devices, sometimes without mational role of smart city technologies, in the form of proj- being aware of it (the digital traces we leave in Bicing, our ects relating to the science of cities, digital laboratories in image captured by a surveillance camera, or a city bus going their different forms of medialabs, hacker spaces, etc., digi- by which is identified by a sensor, for example) and some- tal interventions on facades and other interactive elements. times more consciously (looking for a place using GPS, The smart city does not need to be made into a specta- connecting to a Wi-Fi network in a square, paying for parking, cle of magical solutions out of reach of the public, or an etc.). However, we lack a critical approach to the meaning of odyssey towards submission to the rules of automatic these digital traces. In a recent conference as part of the control. What we need is to construct a critical position as Open City cycle organised by the Centre de Cultura Contem- a society, for example, the ambitious proposals of the CCCB porània de Barcelona (CCCB), Evgeny Morozov suggested exhibition “Big Bang Data”, evidence of the need to look some keys for approaching a critical re-reading of the mean- beyond the surface to confront the potential of big data, ing and consequences underlying the dominant discourse with its challenges, dangers and alternatives. 61 BM91-62.Biografia-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:52 Página 62 © Dani Codina Agustí Pons Journalist and writer Sabater Pi and the shadow of Snowflake Doctor Jordi Sabater Pi’s most important contribution to science is related to the discovery of chimpanzee cultures. His studies and observations on this subject, published in the world’s most important scientific journals, have been decisive in changing the anthropocentric view of the universe. Of all the literary and scientific figures I have met in the combine his job as a foreman on different plantations and course of my career as a journalist, Doctor Jordi Sabater Pi agricultural enterprises with his passion for the flora and, (Barcelona, 1922 – 2009) is one of the most fascinating. He particularly, the fauna of Africa. His initial field studies were attained worldwide fame in 1966 following the capture of published in several specialised foreign journals before they the white gorilla, Snowflake, who immediately became the caught the eye of National Geographic, which, as everyone mascot of Barcelona Zoo, and shortly afterwards of the knows, is much more than a journal as it sponsors studies, whole city. awards grants, etc. At the same time he had made contact Doctor Sabater Pi played a decisive role in this capture, with the Barcelona Zoo, although the grant he obtained as he himself explains very well in the autobiographical from the American journal raised more wary eyebrows book Okorobikó. At that time he was head of the Animal among his superiors than benefits in his occupational situ- Adaptation and Experimentation Centre of Ikunde, a village ation. two kilometres away from Bata, the capital of Equatorial In Guinea, meanwhile, Sabater Pi – not yet a doctor, and Guinea. The centre reported to the Barcelona City Council. not even a graduate – was gradually managing to spend Sabater Pi had settled in what was then known as Span- more time in the jungle than on the plantation. The ish Guinea in 1940 – at the age of 18 –, fleeing from the presence of his wife, Núria, played a decisive role in this aftermath of the Civil War, on the wings of a passion for process. The couple had married in June 1950 by proxy; Africa that had awakened in him during his student years at she in Igualada, and he in Equatorial Guinea. For some four the French School in Barcelona. He reached Guinea totally years they had been writing to each other every day. Since destitute, and left it forever in April 1969, having become a communications between Guinea and mainland Spain were world-renowned figure in the study of primates, just a few hardly daily, he used to send batches of letters to her and months after the country attained independence and when her father, in Igualada, would oversee them and give his virtually the entire white colony was forced to flee. daughter one each day. In the professional scenario, 1950 was also a crucial year Obligation and devotion in the life of Sabater Pi. He began to observe primates, he However, it should be mentioned that Sabater Pi’s social and made contact with some of the world’s leading ornitholo- professional ascent was by no means plain sailing. Lacking gists and he continued to learn Fang, the language that was a university education, for many years he was forced to spoken – and must still be spoken, except by for those who 62 BIOGRAPHY BM91-62.Biografia-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:52 Página 63 © Dani Codina © Sabater Pi Collection. Barcelona University have been entirely Hispanicised or Frenchified – by the On the previous page and on this locals in Equatorial Guinea. page, from left to Primatology was born of the contributions of Darwin, ”Observing the gorillas ” right: Sabater Pi, who was the first to argue that primates form part of man’s meant long treks through at the site of the collection donated evolutionary tree. In 1950, this science was still in its the jungle, always to Barcelona infancy given that systematic studies into primates did not University; three following the indications drawings from the actually begin until 1924. Sabater Pi lived far removed from collection: the the academic institutions that had begun to take an interest of a local guide. albino gorilla Snowflake at the in primatology, albeit next to the jungles where the gorillas Ikunde centre in and chimpanzees dwelled. His mastery of Fang allowed him Bata, a bonobo and two common to strike up a very good relationship with the true natives of chimpanzees from Equatorial Guinea, who from the very outset accompanied say, to biological humility. We must never forget that Barcelona Zoo, and a life sketch of him as guides on his early explorations. Observing the goril- mankind belongs to the great biological ring of the universe. a member of the las meant long treks through the jungle, always following Man, for example, is an animal who knows fear. Many Fang tribe, in the North of Equatorial the indications of a local guide who was the best at inter- anthropologists, as Sabater Pi explains, are of the opinion Guinea. preting the evasive trails left by the animals in order to get that the ideal size of human groups lies at the threshold of Above, the close to them. They used machetes to hack their way 500 people. If this number is surpassed, the individual primatologist with a giant frog, in through and nightfall often took them by surprise, forcing begins to develop self-defence mechanisms such as suspi- 1962. them to construct makeshift beds (in the jungle, twilight cion or fear, which may become violent. literally does not exist). Our man’s most important contribution to science is A late university student undoubtedly related to the discovery of chimpanzee After his return in 1969, Sabater Pi began his university cultures. Sabater Pi’s studies and observations on this studies. He was 48 years old, and for a spell he had to work subject, published in the world’s most important scientific in jobs outside of his specialty at Barcelona Zoo. He gradu- journals, have been critical in changing the anthropocentric ated in 1975 and began teaching at the University of view of the universe. Barcelona. In 1981 he got his PhD with his thesis entitled A Allow me to elaborate: what begins as a pure observa- comparative study of the chimpanzees and gorillas of tion transforms into scientific truth when the observation Río Muni. It was at that time that he introduced ethology is based on a method, continuity and rigour, and eventually studies into Spain’s universities. Ethology is the biological delves fully into what we might call the meaning of life. study of human and animal behaviour from an evolutionary Indeed, one of Doctor Sabater Pi’s obsessions, once he had and descriptive standpoint. secured undisputed academic recognition, was to fight the Towards the end of his life, Doctor Sabater Pi received anthropocentric view of the world. For example, the idea of some of the highest Catalan and Spanish distinctions: man as the son of God is related more to magic than to logic, honorary doctorates from the Autonomous Universities of because logic tells us that we are descendants of the Barcelona and Madrid, the Gold Medal for Scientific Merit primates and therefore form part of a biological ring; one from the Barcelona City Council and the Saint George Cross that we should never underestimate if we really wish to from the government of Catalonia. He passed away in understand human behaviour. August 2009 just after his 87th birthday. Some people, Naturally, this does not exclude any type of metaphys i- myself included, are sorry that he departed from this world cal belief, but is intended rather as a rallying call, we might without the gold medal of the government of Catalonia. 63 BM91-64.GenETC-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:53 Página 64 Montse Serra Journalist Closing the circle: three leading sommeliers First it was chefs who took Catalan avant-garde cuisine to the very summit of international opinion. Wine- makers followed, with creations born from their terroir which made a great name for themselves. And now sommeliers are bringing things full circle, ensuring that both the food and wines are properly explained to diners. Roger Viusà, César Cánovas and Ferran Centelles are three sommeliers with a stunning knowledge of wines and cooking. They have headed and continue to head some of the coun- try’s foremost restaurants and wine bars. They are young and they started out even younger. They all emphasise the fact that they enjoy dealing with people. All three of them reached the wine world somewhat unintentionally. But this territory of senses and landscape entrapped them through its intangible qualities, and also through the wisdom needed to care for a vineyard and expertise in the wine cellar. started out as a kitchen help in several hotels on the Costa The sommeliers we have chosen complement each other. Brava. It was there that he made contact with the restaurant They represent different backgrounds and different options and wine world. He discovered that he had an extraordinary within this world and help us to understand the range of taste memory and simply went for it. Wine gave him a profes- possibilities the profession has to offer: César Cánovas sional “reason why” and a personal passion. He trained (Monistrol de Montserrat, 1971), National Gastronomy alongside Josep Roca in El Celler de Can Roca in Girona, now Award winner in 2011, has been voted the best sommelier regarded as the best restaurant in the world. He subse- in Spain twice, best sommelier in Catalonia twice and has quently joined the Moo restaurant in Barcelona’s Hotel also won the Ruinart Trophy twice. He was born into a family Omm, the first to offer a pairing menu in the city. He now of restaurateurs, the owners of the Racó d’en Cesc in Barce- has his own establishment, Plaça del Vi 7 wine bar in Girona. lona. There, against his family’s will, he built his first wine cellar. Years later he would become the head of the team of Caught up in wine sommeliers of Monvínic in Barcelona, considered by media None of these young sommeliers had ever imagined that such as The Financial Times and The Wall Street Jour- they would specialise in the world of wines. So what was so nal as one of the best wine bars in the world. enticing about the wine world that led them all to forge a Ferran Centelles (Barcelona, 1981) carried off the career in it? When César Cánovas began to work in the special Sommelier Award 2010 at the National Gastronomy family restaurant, he recalls that there was no creative Awards. He had no relatives in the gastronomy sector but incentive until the day he had to make up his first wine list. started to study hotel and catering because he wanted to Centelles wanted to be a chef, not a sommelier, although, as be a chef, ending up as sommelier of El Bulli for twelve he himself puts it, “wine found me”. The pleasure of tasting years (2000–2012). After that he took to teaching and to wines eventually became a profession. And Roger Viusà, spreading wine culture. He has recently become an inter- after training with Jaume Subirós from the Motel Empordà national opinion leader, the specialist for Catalonia and in Figueres and the restaurant’s sommelier Jaume Portell, Spain for Jancis Robinson, a world-acclaimed British wine took charge of El Celler de Can Roca, which transmitted to critic, wine journalist and Master of Wine. him a kind of essential and poetic philosophy linked to the Roger Viusà (Roses, 1978) claimed the title for second- idea of a job well done, the land and natural wines. best sommelier in the world and the best in Europe in 2008, After discovering this world, the young sommeliers took a year after receiving this same distinction in Spain. He up the gauntlet of carving out a professional career. César 64 GENERATION ETC BM91-64.GenETC-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:53 Página 65 Generation etcetera Photos: Enrique Marco Cánovas turned the wine lists of his parents’ restaurant unlike others, he had always wanted to run his own business On this page and the proceeding page, upside down, doing away with wines that had taken root to be able to offer more daring and personal wine and food from left to right there through a flawed and somewhat unprofessional options. In 2010 he partnered up with Carlos Orta, owner of Roger Viusà, César dynamic, proposing stimulating alternatives. “We came from the Villa Mas restaurant in San Feliu de Guíxols, and they Cánovas and Ferran Centelles. a hotel world where wine was bought by the crate, deter- agreed to start up the Plaça del Vi 7 wine bar in Girona, which mined by price and motivated by friendship,” he recalls. opened on 5 January 2012. That is the story so far, and one Taking risks and winning tasting competitions brought him that he is very happy with. It is a quality establishment, where renown and led Sergi Ferrer-Salat to call him to kick off the Viusà opts for natural wines, vigneron wines as they are Monvínic adventure six years ago. This wine bar aims to be known, marked by the character of the land, the vineyard, a world benchmark and this ambition makes the work of a the weather, respect for each vintage and inevitably by the sommelier even more complex. Monvínic usually stocks character and personality of the wine-makers. 3,500 to 4,000 wines from twenty different countries. Ferran Centelles left the restaurant business to concen- The case of Ferran Centelles is diametrically opposite, trate on teaching and disseminating his knowledge of all since at the tender age of seventeen he ended up in El Bulli, things wine, and he also reviews wines: over the last year already a world benchmark for gastronomy, where he stayed and a half he has set up Wineissocial.comwith two friends, until the summer of 2012 when the restaurant closed. It was a virtual wine club whose aim is to promote wine culture in El Bulli that Centelles moved toward the wine world, and wine-drinking in a simple and economically feasible even though it was not a pairing restaurant. He remembers way. He also teaches at Outlook Wine, the subsidiary in that it was an extremely creative, modern cuisine where Catalonia and Spain of these British wine courses, managed everything else took a back seat. “I used to open large here by the sommelier David Molina. Centelles is in charge bottles of wine after lunch, after coffee, for many clients, as of the drinks department of Bullipèdia, part of Ferran a way of celebrating their meal,” he says. Adrià’s elBulliFoundation project. And for some months After a spell at El Celler de Can Roca, Roger Viusà took now he has also been the Spanish specialist for Jancis up the position of sommelier at the Moo restaurant in Hotel Robinson, one of the world’s most influential wine journal- Omm in Barcelona. It was the first restaurant in the city to ists. This position, which he regards as a responsibility and pair all the dishes on the menu, which meant that there could a source of knowledge rather than of prestige, is important be up to six wines for each menu. At that time Viusà also for Catalan wines because Centelles is an international opin- became an internationally renowned sommelier. However, ion leader who knows this area very well. 65 BM91-66-67.BCNVista-an-JordiOK-def_. 31/03/14 13:52 Página 66 Enric Bou Department of Comparative Linguistic and Cultural Studies, Ca’ Foscari University of Venice A letter from la Serenissima Venice is a cosmopolitan city with a notable aesthetic aspect to it. Barcelona is a sunny, Mediterranean city which has transformed itself in a very short time through urban development. Hence the Italians’ unanimously enthusiastic reaction whenever they hear the city’s name: “Bellissima!” Many years ago, when I was living in the USA, I was once Absurd locations for such ordinary activities in other places. asked the inevitable “where are you from?” When I replied No one – apart from Carles Soldevila, the creator of an ori - “from Barcelona”, the girl stared at me and then asked, with ginal guide in 1929, L’art d’ensenyar Barcelona [The Art a notable look of surprise: “So what are you doing here?” of Showing Barcelona] – could have suspected what would That must have been in 1998. I was in Wellesley, a town happen here twenty years later. outside Boston, not the worst city in the country, just a Now I’ve swapped music. Less jazz and more Vivaldi and provincial, snobbish one. The question epitomises the gondolier songs. Everyone in Italy admires Barcelona and surprise felt by anyone unable to understand how I could knows it is the favourite city for thousands of Italians have lived so far away from the marvellous, prodigious, (50,000?) who have taken refuge there, to escape from exciting, attractive city of their dreams. A few years previ- Berlusconi and the mafiosi politics corrupting the Right and ously – before 1992 – the girl would have asked me if I was the Left in the sub-alpine country. Barcelona’s Italian resi- Mexican. dents even have their own, very active, association, As you well know, there was a basic transformation in Altraitalia (www.altraitaliabcn.org/ca), with its own spir- the perception of Barcelona abroad before and after its ited slogan: “They can cut down all the flowers but they Olympics Games and subsequent transformation into an can’t prevent spring”. Many are fighting against Italy’s international tourist destination. The images of the tram- moral, social and political decline. Devastated, they see how poline jumps, showing the city in the background, for all the their host country’s TV stations, public and private alike, haze, the spectacular images of athletes in action, provided increasingly resemble the tele-trash that is typical of Italian the best publicity for many years. And the image remains, TV stations. These are owned by the corrupt and indicted despite the notoriety the city has earned itself in the tourist tycoon, while the public ones imitate their model to survive rankings as the world capital of pickpockets, though the in a cut-throat market, in search of the tyrannical “screen authorities seem none too concerned about that. share”. The list of my Venetian friends with one or more Back in 1992, the number of television programmes, children who have emigrated to Barcelona is impressive. books, special magazine issues (on food, on tapas [sic]) did The Italians discovered Spain in 1982, through the a lot to attract interest in a city off the radar of international emotive images of President Pertini hugging the king of travellers until then. It was neither the first nor the last time Spain every time Italy scored a goal at the World Cup. that I was asked that question. Woody Allen’s infomercial According to the stereotype, Italians and Spaniards/Cata- or publicity documentary added further reasons for the lans are very similar. Nothing could be further from the city’s attraction and promoted the mirage of exoticism for truth. We could say they are good Valencian cousins. But foreigners keen to visit Barcelona. The growing interest from distant families. I can only understand the Piemontese turned into courses on Barcelona and modernity, taught by (pure Languedoc) and Venetian dialects, which happen to myself and many colleagues, invariably arousing great inter- preserve, by a series of happy coincidences, many words est in people, promoting slightly more cultivated tourists and similar sounds. Venetian-Italians have a few images of and r aising the number of enrolled students, which is of the Barcelona that merely reflect the Spanish cliché or stereo- utmost concern to departmental deans and directors in the type: they love our food (“khamón” pata negra); many are North American university system, governed as it is by the keen tifosi of Barça, besides their own Italian team, and the relentless laws of supply and demand. young dream about or remember the nights of the The situation before 1992 is well known. It was a grey Barcelona movida (no point trying to explain the mean- city that tourists spending a few days in Lloret or Salou tried ing). Those who fancy themselves as connoisseurs to avoid. The best image I ever saw of that time – I know I pronounce the “c” in the city’s name like a long “s”. didn’t dream it – was in a short film shown at the Publi or Venice and Barcelona resemble one another in many the Alexis, cinemas that screened “Arthouse” films then. It ways, but they are quite different too. Venice is a cosmo- must have been in 1971. The film was by Els Joglars, an politan city with a notably aesthetic dimension and aware- ironic take on the activities tourists could do in Barcelona at ness to it. Its film festival, the Biennale, regularly puts it at the time. I remember two things from it: a deep-sea diver the centre of the international world of culture. Barcelona emerging from a sewer manhole on C/ Pelai and looking is a sunny, Mediterranean city that has transformed itself round, to the surprise of pedestrians, and a group of tourists over a short space of time through urban development. having a picnic on Montcada Hill, next to the Asland factory. Hence the Italians’ unanimously enthusiastic reaction when- 66 BCN AS SEEN FROM VENICE BM91-66-67.BCNVista-an-JordiOK-def_. 31/03/14 13:52 Página 67 ever they hear the city’s name: “Bellis- sima!” We often forget that Venice’s latitude makes it a northern city with a cold, rainy and misty climate. Two things unite them: opera and tourism. Both the Fenice (1996) and the Liceu (1994) opera houses were destroyed by fire under circumstances that have never been fully explained. Lovers of both cities fall into groups of sophisticated people, true devotees of the bel canto, of high opera culture, with powerful “Friends of the Liceu/Fenice” associations. During the high season the tourist invasion takes over both cities. Barcelona comes off better as it has more space and, so long as you keep away from the centre, the Raval and the Barri Gòtic, you hardly notice the massive presence of foreigners. Over there, like here, the top luxury shops have been employing Russian-speaking staff to attend to vis itors from the Russ- ian Federation for years. Venice has only 57,000 inhabi tants but the average number of tourist overnight stays is 65,000 a night. A city with more visitors than residents. A few urban-planning sociologist friends regard them techni- cally as city residents in law, who should be paying taxes like everyone else. Venice receives over 23 million visi - tors every year. The reaction against tourists is much fiercer than it is in Barcelona, as its residents are only too aware of what is at stake: the frailty of an extremely delicate urban fabric. Narrow little streets and discourteous tourists do not make for an easy coex- istence. And what about sovereignty? Do people talk about it? They do. But it’s clear they don’t really understand it in Venice. Because, to the Venetian Photos: Camilla de Maffei mind, talk of sovereignty is very similar to the arguments of the Northern municipal International Water City Syndrome and we like to believe we are All Italians are deeply envious League, a disgraceful xenophobic Centre association, now closed because the centre of the universe. We hardly of Barcelona’s group. I am often called on to explain of cuts, tells me that the Arsenale’s move. After years of sailing round the dynamism and the basic differences between the two possibilities are immense and would world, on transoceanic pendolarismi the urban redevelopment demands. make Barcelona’s Moll de la Fusta and (voyages), Barcelona is much closer that has taken place I ask an artist friend from Alto Adige beaches pale in comparison. The Lido now. I feel it is like a neighbourhood in under the democratic (Southern Tirol), who shuttles between beach is sensational. But she bemoans this impossible Europe we dream of city councils. Venice and New York, what she thinks the fact that, because Italians lack the building. Low-cost (and less comfort- of Barcelona. She replies bluntly: tradition of a strong state, they are in ca- able) flights take me there and give me “Decidedly post-modern. Design, design pable of working as a team or “di the sensation that everything is closer. and design. So it’s not contemporary.” squadra”, as she puts it. Compared to Maybe we should call it the Mediter- But all Italians are deeply envious of Italy’s overly complex bureaucratic ranean. A North American friend once Barcelona’s dynamism and the urban system, our system seems positively said to me, after seeing a CAT sticker redevelopment that has taken place Swedish. with the European flag on my car: “I like under the democratic city councils. As we get older, we fall more and utopias.” Another friend who worked for Venice’s more under the spell of the Ptolomy 67 BM91-68.Dossier2-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:53 Página 68 Enric H. March Philologist and author of the blog Bereshit (http://enarchenhologos.blogspot.com) Anatomical museums: when bodies and diseases were a spectacle If you ask anyone from Barcelona if they know about the city’s Museu Roca, the answer will be no. After the war, it faded into the shadows of an old warehouse on Paral·lel without a trace. It is only now that we are able to evoke the history of this anatomical and fair phenomena museum, which had been active during the 1920s and 30s. The Museu Roca is only the swansong of a strange and cure...’ The trickster continued to poke away at the eccentric world that reached its heyday in mid-nineteenth- poster and the great North American expert, the century Barcelona. It is now in Belgium. Let us then go back destroyer of corns and calluses, who was none other in time to recover it. than the composer Rossini, with his large, sardonic and In 1854, the medieval walls of Barcelona were demol- good-natured face. ished and the predominantly rural-looking area that had “[…] Opposite El Español, still under construction, separated these walls and the gardens of Sant Bertran, in a circus was set up like a fair, assembled with cloths and the foothills of Montjuïc, became a new spill-over area for boards by way of seating and acetylene light. The orig- the streets of the Raval neighbourhood and a public space. inal thing was that the only worker was a lady who This place frequented by carriers, where criminals used walked the tightrope, put some trained dogs through to hide en route to the mountain and where camps of gypsies their paces and sang a French cuplé on a two-metre were erected, as described by Juli Vallmitjana in La Xava wide stage. She sang unaccompanied, not even by a and Sota Montjuïc, was soon to become the favourite recre- piano, sporting a green suit with sequins. ational haunt of the poorer classes. In 1892 the Circo Español “[…] Loud shouts announced the wares on sale at the Modelo (subsequently renamed the Circo Teatro Español) stalls, or advertisements and notices were written on the was built. It was erected next to Carrer Nou de la Rambla and blackboards, all in extremely grotesque taste. By way of immediately began to pull in myriad travelling fairs, shows example: ‘On sale for health reasons, a phenomenon: and stall-type attractions that populated Paral·lel. superb, elegant, very clean, tame and totally free. Perfect Until then these fair stalls had been set up in Plaça de for family entertainment’. It was an old and ailing Catalunya and Plaça del Portal de la Pau, acting as a nexus performing pig. Another ad read: ‘On exhibit: an ox with between the theatres and shows patronised by the middle the head of a bulldog, the tail of a bear and the leg of a class citizens of Passeig de Gràcia and La Rambla. Paral·lel swine. Peaceful and tame, it is also a hermaphrodite’. afforded the opportunity to relocate shows that were more “The people were captivated by those stalls, illumi- in tune with the working and poor classes in view of their nated by acetylene light. The director usually turned up penchant for more gruesome, melodramatic and eccentric in a greasy and darned frock coat and dented top hat, attractions that mirrored a facet of reality that was closer to his legs crammed into drill trousers and sporting rope- them. This ambience is described to us by Luis Cabañas1 in soled sandals. The absurd sight of the ‘phenomena’ and Biografía del Paralelo (Barcelona: 1945, pp. 19–21): picturesque acrobats were soon complemented by wax “It was abuzz with churro, peanut, orange and museums, palm readers, fortune tellers, occultists, melon sellers, the ‘toasted chickpea guy’, and in summer astrologists and a very fat lady, Madame Sphinx, who ‘Chaumet’s ice creams’, in his whitewashed, spick and foretold the future no matter how blurred it was.” span cart: iced sweets! In the early days of that ‘Caper- We have heard of this world, described by Luis Cabañas, naum’ on Paral·lel […] it was brimming with tricksters but we find it hard to relate to it because it is enshrouded extolling the virtues of the ‘marvellous ointment of the in a silverscreen-like halo – Freaks (1932) by Tod Brown- Pyrenean whale’, or the Lad from Tona, dentist and ing springs to mind – at odds with reality, because we have tooth-puller, Geraldine’s Elixir, in honour of the Beau- never actually seen any graphic evidence. That world of tiful Geraldine, who strutted her stuff on the trapeze of bearded women, Siamese twins, strongmen, false mermaids, the Alegría Circus in Plaça de Catalunya, as full of stalls wax museums and anatomical museums exhibiting as the up-and-coming Paral·lel. We recall one trickster, syphilitic sores and flaunting the human body with an the purveyor of a corn cure, as he poked at the picture unheard-of brazenness disappeared without trace in of the inventor in question: ‘Here is the great North Barcelona, barring some satirical drawings by Picarol and American expert who discovered this marvellous corn Opisso. The newspapers contain the odd review, such as 68 REPORT BM91-68.Dossier2-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:53 Página 69 Anatomical museums © Historical Archive of the City of Barcelona that of 8 March 1898 in El Diluvio, which placed the follow- sisters”, “human monsters”, “the freak gallery”, “real Drawings of Alegret ing attraction at number 19 in La Rambla de Santa Mònica, human foetuses” and so on. and Picarol in L’Esquella de la next to the Napoleon photography studio: “Danae. A stag- More than 500 wax figures were advertised. A set-up of Torratxa from 6 gering show, a phenomenon the likes of which has never such dimensions made it even stranger to think that we had January 1905: Sunday afternoon on been seen before, half-man with full beard and mous- never heard of such a show. the Passeig de tache, and half-woman.” But little else. They were On investigating the origin of the museum, we also Gràcia, defined as the “Paral·lel of the regarded as vulgar spectacles that did not deserve to be encountered Alfons Zarzoso, a historian of science and gentry”, and on mentioned in the press, a press which, on the other hand, director of the Museu d’Història de la Medicina de Cata- Paral·lel, “the Passeig de Gràcia of the did not target the poor classes because the vast majority of lunya, and Pepe Pardo, a lecturer and researcher at the people”. the working population was illiterate. Agencia Estatal Consejo Superior de Investigaciones Cien- tíficas (CSIC), who had learnt of it through similar chan- From Paral·lel to Belgium nels. We discovered, to our surprise, that the collection of But the story of this world, now hidden and forgotten, anatomical figures of the Museu Roca still existed, but that would take a strange turn. In 2010 we discovered an old it was in the hands of a private collector in Antwerp, bookseller who had a poster for the Museu Roca which, in Belgium, named Leo Coolen, and that the collection had a sideshow on Paral·lel, exhibited “in a real and educa- been exhibited twice, once at the Dr Guislain Museum in tional way for the people” a collection of anatomical wax Ghent (“Kermis of Kennis”, Belgium, 2008) and at the Well- figures depicting the consequences of vice, prostitution and come Collection in London (“Exquisite Bodies”, 2009). drugs. It was called “The Havoc of Chinatown”. The exh i- It was a collection of anatomical studies, common and bition, advertised under the control of the Directorate venereal diseases, pregnancy and childbirth, foetuses, General of Health, was accompanied by a freak show: “the skeletons, a collection of phenomena and monsters of monkey man”, “the giant spider of Japan”, “the Siamese nature (animal and human), medical instruments, torture 69 BM91-68.Dossier2-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:53 Página 70 Report Paral·lel, probably a room in the Teatre Nou on the corner of Carrer Nou de la Rambla. In 1987, this material surfaced during some work that was being done there and was bought by the antique deal- ers of the Casa Usher, who then sold it to Francesc Arel- lano, the owner of the Anamorphosis antique store in La Baixada de Santa Eulàlia. The performing arts pieces were acquired by the Institut del Teatre and the magic ones by the magician Xevi, who now has them on show at his house- museum in Santa Cristina d’Aro. But nobody wanted the anatomical collection, not even the public institutions of Catalonia and Barcelona. Arellano exhibited the Museu Roca (1988–1995) in an apartment on Carrer de la Palla, where some students from the Escola Superior Universitària d’Imatge i Disseny produced a documentary as part of a course project, which can be seen on the internet to give an idea of the impression it caused.3 In 1995, Arellano took the collection to the Mercantic antique market in Sant Cugat with the intention of finding a final buyer, and there it was purchased by its current owner, Leo Coolen.4 A small part of ephemera (posters and sundry publicity) remained in Barcelona and has been preserved, as have the photographs taken when © Enric H. March Archive the collection was discovered. Portrait of the devices and a guillotine, which was all part of a show like Some twenty museums and collections magician and the one that Nicomedes Méndez, the executioner of The first question that comes to mind is how and why the ventriloquist Francesc Roca. On Barcelona, had intended to set up in 1908 after his retire- Museu Roca actually came to be; why bodies and diseases the following page, ment, next to La Pajarera Catalana (which would become El were turned into a show. It is not a one-off phenomenon. It advertisement for an exhibition of the Molino), and which was to be called the Palace of Execu- was part of a process that unfolded over 100 years, from the Great Anatomical tions, although he failed to secure the authorisation. mid-nineteenth century (although its forerunners date back Museum of Paris on Carrer Ferran in to a few centuries before that), and took place throughout Barcelona, in 1886. Francesc Roca, magician and ventriloquist Europe and America. The father of this “monster sideshow” was called Francesc Research into the Museu Roca has allowed us to docu- Roca Guàrdia, who hailed from Tortosa. We do not know ment some twenty museums and anatomical collections in when he was born, but we do know that he died on 2 Octo- Barcelona between 1849 and 1938. They emerged as a nat - ber 1945, thanks to the obituary published in Ilusionismo, ural continuation of the traditional wax museums, showing the magazine of the journal of the Sociedad Española de biblical and historical scenes and eventually adding anthro- Ilusionismo. He was a magician and ventriloquist. He pological and natural science-related items, in the image of belonged to the first generation of magicians that began to the old cabinets of wonders. They were private collections stage shows for the general public in the nineteenth of bizarre and exotic elements that, since the 1500s with century, like Fructuós Canonge and Joaquim Partagàs. the beginning of the great colonisations, had stirred the From the late nineteenth century and into the first half curiosity of nobles and bourgeoisie alike. of the twentieth, Francesc Roca and his sons, Ernest and In the 1800s the general interest in science and the Alfons, staged magic shows that also featured ventriloquism, emergence of universal exhibitions took private collections music, circus, robots and wax figures. His sons became magi- to a non-specialised audience. Some of them would spawn cians under the name of The Fak Hongs in the 1920s. Ernest the first public museums, while others were to become was director of the Sala Mozart until the 1950s. travelling shows or attractions. Public exhibition and the There are some records of their stage activities, but body as a spectacle were often paired with both medical there is no mention of the anatomical and wax museum anatomy and anthropology, where there was room for live anywhere. The Roca family travelled the fairs with their beings, natives from the colonies, exposed to the curiosity sideshow, putting on all kinds of shows until the 1920s when of the white man in museums and human zoos, which also they decided to settle in Paral·lel, and subsequently in existed in Barcelona. In 1897, on some open ground in the Carrer Nou de la Rambla, where they built up a business Ronda de la Universitat next to Plaça de Catalunya, an around the anatomical museum and the distribution and Ashanti tribe from Ghana was exhibited; in 1913, a showing of scientific films, which included images of oper- “Mohammedan” tribe in the Turó Park and a Senegalese ations and childbirth.2 tribe in Tibidabo; in 1915, the tribe of “The Himalayas” in We still know precious little about their business activ- the Turó Park, advertised in La Vanguardia as “the most ity. After the war, Roca’s wax figures and all the material bizarre phenomena in the world, neither men nor used by the family in its shows ended up in a warehouse on monkeys”, and the Lilliputian Village, an “original repro- 70 BM91-68.Dossier2-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:54 Página 71 Anatomical museums duction of a settlement, with its streets, houses, church, etc., and its tiny inhabitants”, as advertised in La Vanguardia (July 1917). With some exceptions, the anatomical museums of nine- teenth-century Barcelona are located in the city centre, and in well-prepared theatres or premises. The collections arrived after visiting Europe and America; they came from places such as Paris, Stockholm, Switzerland or the United States, and were endorsed by the scientific community, hygiene campaigns and public success. The collections targeted a bourgeois public, what the reporters of the time called “an intelligent audience” to avoid confusion with pornography, as had occurred in London and the United States. Moreover they were often intended only for a male audience, an unequivocal sign of the nature of their content. Maybe it is difficult for us to see anything in those figures that might arouse our curiosity and libido, but we need to imagine ourselves in an era with a way of thinking in which showing the inside of the body was a taboo. Not to mention the fact that the figures are displayed nude. Human anatomy, physiological processes and diseases are exhib- ited, but nudity will inevitably draw our attention. One of the most admired pieces of these exhibitions, for example, was the anatomical Venuses. Seeing them can give us an idea of the impact they might have had on the general public in the nineteenth century. Deployment: 1849–1892 By way of an inventory, we can take a look at the collections and museums documented hitherto in Barcelona, with some brief commentaries that allow us to identify their nature. There were almost certainly more of them: the research has not yet concluded. We will begin with the period from 1849 to 1892, the year the Circo Español Modelo was opened on Paral·lel. —1849. Museo del Doctor Soler, Carrer de Sant Llàtzer. A cabinet of curiosities with a collection of anatomical wax © Enric H. March Archive figures made by Chiapi, who also did some of the figures in the anatomical collection of the Facultat de Cirurgia i Medi- Paris and Stockholm. cina (1843). —1876. Gran Museo de Figuras de Cera. Teatre Romea, —1866. Gabinete Anatómico, Carrer de Raurich. From Hospital 51. Reserved cabinet. the United States. Eight hundred exhibits. According to El —1876–1877. Gran Museo de Figuras de Cera. Rambla de Principado: “An anatomical cabinet has been opened Santa Mònica 2, next to the Teatre Principal. Reserved cabinet. on Carrer de Raurich which contains more than 800 —1878. Museo Anatómico de Figuras de Cera. Teatre anatomical specimens of different phenomena of the Tívoli, Carrer de Casp, 8. “Next Sunday will see the grand human body, many of them of real-life size, for the study opening of the great anatomical museum with wax and practice of anatomy and practical surgery and figures that are being prepared in the Tívoli, with the other different ones that deserve to be seen by intelligent attendance of the authorities and the press and other people.” And also: “There is a particularly striking people who will be subject to incitement [sic].” (La hydrocephalus, and a rich exhibition of foetuses from Imprenta). the embryo stage through to full development.” —1885. Museo Anatómico O. Thiele. Plaça de —1867. Natural History, Carrer de Quintana 12, 1r. A Catalunya, in a stand next to the Circo Ecuestre. store for the sale and exhibition of natural science material, —1885. Gran Museo de Figuras de Cera. Historical and with skeletons, phrenology and anatomical models in wax. Anatomical. Carrer de l’Hospital, 101. “Unique. The best —1868. Museo Anatómico, Antropológico y Etnológico, and largest travelling museum in Europe, new in this Rambla de Canaletes. 15,800 exhibits. “Following numer- capital” (La Vanguardia). ous petitions to the museum director, an extraordinary —1886. Gran Museo Anatómico de París, by Dr F. session will be arranged for the ladies” (El Principado). Sestacq. Carrer de Ferran, 34. With an anatomical Venus and —1875–1876. Museo Alejandro Hartkopff. Salón Teatro a gallery of syphilitic diseases. “Reserved Special Pathol- del Circo Barcelonés, Carrer de Montserrat, 18–20. From ogy Gallery according to the Dupuytren Museum.” 71 BM91-68.Dossier2-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:54 Página 72 Report © Theatre Institute Performing Arts Museum The makeshift theatre —1887–1889. Casa Darder, Jaume I, 11. Gabinete de from the city’s downtown area. This relocation process was where Francesc Roca Historia Natural, Mendizabal 19. Darder Museum, Via Diag- normally accompanied by the disappearance of these collec- performed his shows. On the following onal 125 (Gràcia). Francesc Darder Museum-Shop. tions from the news items in the press. As was mentioned page, human child News about these exhibitions was published in the city’s above, the attractions on Paral·lel were deemed vulgar, and skeletons, an example of the newspapers which provided enthusiastic accounts. They the anatomical museums were connoted and excluded exhibits included in were also advertised in the shows section among theatrical when they began to occupy the same areas as the places anatomical museums. Drawn events. It was, however, a place for the learned because, that were associated with vice and prostitution. from the Museu apart from the Teatre Odeon, which hosted popular melo- —1896. Museo Histórico y Anatómico de Figuras de Roca, they formed a part of the collection dramas, the theatres in the city were frequented by an arti- Cera. Paral·lel 80, on the corner of Ronda de Sant Pau. acquired in 1995 by san and bourgeois audience. —1900. Museo Anatómico. Parallel, 63–65. Documented the Belgian collector Leo Coolen at the Neither should we forget that in addition to these tempo- in a drawing by Opisso. Mercantic in Sant rary collections open to the public, the then Facultat de —1915. Museo Anatómico de Figuras de Cera, for sale. Cugat. Cirurgia i Medicina (1843) had an anatomical museum Carrer de Sant Pau, 111. devoted to the teaching of medicine, located at its head- —1922. Exposición Anatómica, from Carrer de Sant quarters in Carrer del Carme in the former Hospital de la Pau, 10. Carrer Nou de la Rambla, 58. Santa Creu. The faculty’s anatomical collection came from —1922 (May). Museo Anatómico d’Enrique Crespo. the Cabinet of Anatomical Specimens of the Reial Col·legi de Carrer de Sant Pau, 10. “On the 16th of this month, the Cirurgia de Barcelona, started at the end of the eighteenth Anatomical Museum located at Carrer de San Pablo, 10 century. It remained there until the faculty and museum was officially opened. The opening ceremony was were transferred to the new Hospital Clínic in 1906. attended by numerous people as well as several medical Neglected and derelict with the passage of time, abandoned celebrities who, like the other people in attendance, had and badly damaged, it was recovered and restored and since nothing but praise for the Museum. Mr Enrique Crespo, 1981 has been part of the Museu d’Història de la Medicina de owner of the museum, received many and richly- Catalunya in Terrassa. The old Hospital de la Santa Creu still deserved congratulations” (La Vanguardia). houses the Reial Acadèmia de Medicina and the magnificent —1927. Museo Anatómico. Carrer de la Unió, 9. eighteenth-century anatomical amphitheatre. —1930 Museo Anatómico. Carrer Nou de la Rambla, 44. Following Paral·lel’s boom as a haunt for popular leisure, Notice of sale of an anatomical museum, vaults and attrac- the anatomical and wax figure museums began to disappear tions. 72 BM91-68.Dossier2-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:54 Página 73 Anatomical museums ”The history of anatomical museums is a history of” changing mentality and how we hide what we find unpleasant from ourselves. —1937–1938. Museo Anatómico de la Cruz Roja, by Ramón Catalán (Boletín de la Cruz Roja, March 1938). Carrer Nou de la Rambla, 22. “To benefit general needs and those of Red Cross Hospitals at the front and rear- guard: today, Sunday, at three o’clock this afternoon, an Anatomical Museum will be opened on Carrer Nou de la Rambla, 22. The profusion of figures, the sensation of © Coolen Family Collection, Antwerp reality that they give, the interest of the subject matter and the excellent facilities are all a guarantee of success the locals. Nevertheless, we are convinced that future and with it a stream of economic revenue that will help research will throw up some new information. Its emer- to bear the heavy costs incurred by such a humanitar- gence has allowed us to enter a hitherto unknown world and ian institution” (La Vanguardia, June 1937). discover that Barcelona had a long-standing tradition of In 1944, an advertisement in La Vanguardia reported anatomical museums spanning almost a century. Only some that “an anatomical museum for fair stallholders” was documentary traces of these collections remain: press up for sale at Ronda de la Universitat, 44. This is the last reports, some posters and two non-illustrated catalogues. news that we have of this kind of exhibition in Barcelona. On the other hand, the only material proof that remains, the The war, changing mindsets and the repression of the dicta- Roca collection, is far from Barcelona. torship are the factors that led to the disappearance of the Anatomical museums were a major spectacle for the anatomical museums, which does not mean that they did masses, but their own “vulgarity” wiped them from the map. not survive in travelling fairs. The history of Paral·lel, as we saw in the exhibition Paral·lel 1894–1936 (Barcelona Contemporary Culture Centre, The open history of the Museu Roca 2012–2013), is full of omissions. We can debate the suit- The Roca collection saw the light in this popular recre- ability of the use of the material on display, but there is no ational setting. After it was exhibited on Paral·lel between doubt that the anatomical museums, particularly the Museu dates that we cannot exactly specify, but which would fall Roca, make up a story that explains how science was used somewhere between the 1920s and the 1930s, it finally by laypeople, occupying recreational spaces that in princi- settled in Carrer Nou de la Rambla, 25. Despite the magni- ple are not the realms of science. It is both a history of how tude of the attraction and Roca’s interest in publicising it, mindsets change and how we hide what we dislike about there is no news of it in the press. ourselves. However we do have the advertising material generated The Museu Roca is now in Antwerp. It might be worth by Francesc Roca, where the emphasis is placed on the bringing it temporarily to Barcelona and rebuilding that scientific aspect of the exhibition, purporting to enjoy the world which fascinated our ancestors. A strange world support of the Red Cross. The excuse was the fight against where curiosity and the representation of reality turned the venereal diseases that had been rampant since the late human body into a spectacle. It is not a question of reviving nineteenth century. But what is suspicious is that the mate- the curiosity of those fair attractions with human phenom- rial published advertises the remedies that were sold ena and zoos, but rather of reconstructing a time and ways during the exhibition, and of which he was the representa- that have led us, without our realising, to where we are now. tive. Roca was acting as a shyster. The museum is the bait, The evolution of the human being is forged by all that we a very effective lure that appeals to people’s base instincts. gain as well as all that we leave behind. No matter how much the educational aspect was empha- sised, syphilis and its sores concealed an element that Notes never fails: sex. And this is what the punter sees: not the consequences of the act, but the act itself. This imagina- 1. Pseudonym of Rafel Moragas, Moraguetes, and Màrius Aguilar. 2. See Enric H. March, Francesc Roca i el cinema: ‘Los averi- tion is boosted by the sensual anatomical Venus and the ados’ (1933) [online], in Bereshit (http://dom.cat/9f6); Enric H. exhibition of genitals and other attention-grabbing March, Francesc Roca i el cinema: ‘Como venimos al mundo’ phenomena, such as hermaphrodites. (1934) [online], in Bereshit (http://dom.cat/9f5). The history of the Museu Roca is full of shadows, 3. Estragos del Barrio Chino, on YouTube. mysteries and questions regarding its origin and impact on 4. The L. Coolen Roca Collection, on YouTube. 73 BM91-74.Llibres-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:54 Página 74 Marina Espasa L’altra can be summed up in a few ing people disoriented and bewildered lines: a couple who have been together by the crisis so that they cling to these Cyborgs at forty for year become destabilised on several gadgets like a red-hot poker: their eyes fronts. He loses his job, a sister invites bloodshot because of a DM [direct herself to live in the house, and she private message on Twitter], sleeplessly loses her head over a young skate- waiting for a WhatsApp icon. Life and boarder who makes her question a lot literature, side-by-side on the screen. of stuff. With a premise so close to cliché, the delicate job of the writer is not to fall, misunderstood, over the cliff Joan Todó of women’s literature, that of “feelings”: what helps is a certain hardness found The city as a in many people from the Terres de l’Ebre, but more than this is the utmost palimpsest seriousness with which she confronts the writing. There are no plot digressions, no L’altra (Les ales esteses) [The other surplus characters, no action or detail (Outstretched wings)] that does not have a dramatic function. Marta Rojals It is a steel framework with a surprise Edicions de la Magrana (RBA) ending that, far from being pulled out of Barcelona, 2014 her sleeve, is the only possible explana- 336 pages tion for the extremely perfectionist and neurotic character of Anna, the physi- One of the ways to read the new novel cist-cum-designer who is the second by the author from Palma d’Ebre, Marta major female character that the author Rojals, is to look at the “other Barcelona” has given us after Èlia from Primavera, that eyes from the extreme south-west estiu, etcètera. If Èlia digested her Barcelona a cau d’orella [Whispers of the region see. At least two neigh- separation and retreated to the village of Barcelona] bourhoods are pinpointed: the squares to, in some way, kill her father, Anna, Xavier Theros (texts), Consuelo of Gràcia full to bursting with unem- besides facing the loss of desire implied Bautista (photographs) ployed young people who kill time in the in the routine of a couple, hides a secret Ajuntament de Barcelona / Editorial mornings by having coffee or drinking that forces her to make a more psycho- Comanegra beer, and a more well-to-do Sant Gervasi analytical descent into hell, after which, Barcelona, 2013 but where design studios are in a down- inevitably, she finds her mother. This 504 pages ward spiral or are in the process of demonstrates that the two characters reconverting to nothingness. All around have contradictions and layers of depth, We notice an imbalance, to a certain there are locals who do not know how to and it brings them so close to the reality extent only apparent, as soon we look at speak Catalan without 25% of the words of the reader that they can almost feel the index of Barcelona a cau d’orella, being in Spanish: Rojals’ ear is fine-tuned their breath on the back of their neck. by Xavier Theros: four hundred pages and this is demonstrated in the Orbiting around them are well- talk about historical Barcelona, the part dialogues, full of these barbarisms, and defined secondary characters, like Cati, of the city that, from Plaça Catalunya the fact that the protagonist, who is Anna’s boss, the typical result of the downwards, includes the Rambla, the dangerously close to being 40, is hung up accelerated Barcelona of the eighties Raval, Ciutat Vella, Barceloneta and on a boy who is just over 20 because of and early nineties, and Nel, the good Montjuïc, and only a hundred deal with his above-average level of Catalan. The guy who years ago put up a wall around the “greater Barcelona” that lies beyond. city – and here it need not be Barcelona, the beast that Anna now has inside her, Theros recognises this on page 406, and as the same would happen in any large and who has a curious feature, a pros- gives a reason, which has to do with the metropolis – plays another role, that of thesis in a sensitive part of his anatomy. origin of the book. It all derives from the bringing together while at the same time Or maybe it is not so strange, because Guía secreta de Barcelona (Secret isolating a large number of individuals. it turns out the young skateboarder has Guide to Barcelona), by Josep Maria The two splendid opening pages of the prosthesis – in his ear, because he is Carandell, of which this volume is an novel talk about the screens that every deaf – and maybe the person with the update: a complementary operation to night light up every window in every most evident prosthesis, in her pocket, that of the reworking of Alexandre Cirici block of flats as if they were glow-worms is Anna herself. Mobile phone, tablet Pellicer’s Barcelona pam a pam, by searching for each other, coming and computer screens, instant messag- Itziar González, who this idea came from. together, exchanging information then ing: all these mechanisms flood our lives Barcelona a cau d’orella, then, retreating, in a 2.0 version of “me in my to saturation point with often deficient revisits the places from Carandell’s house and you in yours”: separated but and incomplete communication. They book and tries to recapture their spirit: united by our daily wireless connection. also fill up the pages of L’altra depict- “It did not say anything about the 74 BOOKS BM91-74.Llibres-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:54 Página 75 Books material heritage of the city, with its Manuel Foraster people, but these players are the chorus monuments and buildings, but another line. The real stars are the documents kind of patrimony, ethereal, changing Archived from the Municipal Archives, unques- and sometimes chaotic, defined more Barcelonas tionable witnesses to this individual and by movement than by shape.” Often coll ective memory. long quotes are cited, as if this book We begin our journey in the thir- really were a palimpsest of its prede- teenth century with the granting of royal cessor, first published in 1974. And yet privileges, taxes and franchises for the chronological distance leads to marketing to other territories of the inevitable differences: forty years ago, crown, with the four paers, an advisory Carandell shed light on a Barcelona council of eight members and a general hidden beneath Francoist discourse to assembly that during the reign of Peter reveal a repressed truth. By contrast, the Great became the Consell de Cent Theros moves through a larger-than- [the Council of One Hundred]. This polit- life landscape, a Barcelona turned ical elite came from the families of great theme park, with no blood in its veins, men. Also from this time there are docu- a city devoured by its own image. A ments of clerics and lords bearing decadent simulacrum. witness to transactions based on the But maybe this imbalance has recognition of properties. During the War another cause. Except in the historical Autobiografia de Barcelona: la of Succession, with the removal of the introductions to each chapter, the text is història de la ciutat a través dels Consell de Cent constitutional system, a organised like a walk through precisely documents de l’Arxiu Municipal de new Spanish-style government was evoked streets, passages, squares and Barcelona [An autobiography of established, the Ayuntamiento de Regi- buildings; they are the key to a story, an Barcelona: the history of the city dores. erudite curiosity, the origin of a saying, a through the documents of the The book contains illustrations from vanished world. The Barcelona of Theros Municipal Archive of Barcelona] the Llibre Verd and the Llibre Vermell (and of Carandell) is not that of urban Daniel Venteo [the Green Book and the Red Book], two planning, but that of the locals scraping Ajuntament de Barcelona / Editorial collections that bring together the legal by; a Barcelona that cannot be seen from Efadós texts with which the city government a bird’s-eye view, only intuited from the Barcelona, 2013 defended its independence, and El llibre ground. A readable, infinite, unending 320 pages dels salaris dels oficials municipals city. And which, too, is a charming [The book of the salaries of municipal palimpsest. And a city like this is more “It was in the time of King Jaume I, with officers].There are also references to the often than not recognised in what we still the constitution of the city’s fledgling area of influence outside the “hort i call “the centre” than in the different government in the thirteenth century, vinyet” [garden and vineyard] that ran districts, often recent creations. when the municipal officers were from Montgat to Castelldefels, thanks to On the other hand, it is as if this commanded to take care of the carreratge [the right of a town under the historical Barcelona contained all the archives...” So begins this autobiography jurisdiction of a barony to be incorpora- others: in his twisted wanderings au of Barcelona, a powerful book written by ted within a royal town and so acquire flâneur, Theros makes digressions, sep - the historian Daniel Venteo, with an the corresponding citizenship status and arate from the main text and dealing with introduction by Joaquim Borràs, chief privileges] and the territorial and baronial subjects exceeding the limits of each archivist of the City Council, that brings domains – a kind of avant la lettre chapter. For this reason we said at the to life over 550 documents spanning Metropolitan Area. beginning that the imbalance is apparent: more than eight centuries of history. The sixteenth and seventeenth from it arise the Heliogàbal bar, Plaça de Easier said than done. centuries saw the first initiative to save les Arenes and Plaça Raspall. The text is Through writings, engravings and these documents: the notary Esteve a maze, sometimes chaotic: there are photographs we regain our memory of Gelabert Bruniquer wrote the Cerimo- reiterations, and a spelling and grammar the city, of its government, urban plan- nial dels magnífics consellers i regi- check would have been really good. ning and economic development... ment de la ciutat [Ceremony of the There is such an exuberance of data that history on a grand scale, but also the civic Magnificent Councillors and Regiment of it is missing a street index to orient us and collaborative fabric, that of the the City]; later historians who oversaw within the leafy branches of the text. But people, the natives of Barcelona old and the heritage were Antoni de Capmany de Theros moves around with the freedom new, the marginalised and the powerful, Montpalau (1742–1813) and, even more of a jazz pianist, with an undeniable love the rich and the poor, ethnic minorities, recently, Agustí Duran i Sanpere (1887– of the city. It is a book to be read slowly, children, the elderly, women: this book 1975). with stops. gives them all a voice. We see how they During the current democratic live and work, have fun, organise their period came the creation of the Xarxa struggles, and we feel their collective d’Arxius Municipals [the Network of pulse. The protagonist of the book is the Municipal Archives] and administrative city of Barcelona together with its decentralisation, the Arxiu Fotogràfic 75 BM91-74.Llibres-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:54 Página 76 [Photographic Archive], the digitization of collections and so on. In overwhelming All too often we have seen the Great figures: 40 km of documents, 10 centuries of history, 60,000 users, ”Wall and Machu Picchu up close, and 200,000 documents, more than 10,000 yet we are unable to say where Plaça de” loans. The Archives have opened to the Sant Felip Neri or Magòria Station are. general public. From Barcino to Barcelona we learn about the Llibre del Consolat del Mar [the Sea Consulate Book], the expulsion sophical mottos: if you want to be able of the Christian churches shortly after of the Jews, the eradication of the to understand and appreciate the world his death, in the fourth century”; and as Somorrostro slums, the shelling and and everything around you, the first a legend: “When there is a gap [...] in bombing, the attacks – like those thing you should do is understand your- history [...] they enhance the facts and against King Ferran, in 1492, or in the self; if this premise is unstable, so too make the person mythical. […] And the modern era, against Hipercor and are all the evaluations and opinions that more they love the character, the more Ernest Lluch – the industrial advances, depend on it. they embellish them and glorify every- the Barcelona-Mataró railway in 1848, In our world of low-cost flights, thing, and so legends are born.” This the tram in 1872, the underground in where it seems it has become an combination has made the saint one of 1924, the first car – a Berliet, licence inescapable necessity to travel as far as the (artistic) symbols of Catalonia’s plate B-1 –, the first regular flight to our bank balance will stretch, and to the identity as well as that of Barcelona. Madrid in 1927 and the first to New most far-flung and exotic locations – Next, accompanied by the enriching York in 1948. The zoological collections where none of our friends have yet photographs of Bancells, we discover, – from Martí Codolar to Snowflake the managed to get – if at all possible, noth- step by step to our surprise and adm ira- gorilla – Einstein’s visit in 1923, that of ing could be more opportune than the tion, the “[more than two hundred] Fleming in 1948 and the creation of the publication of books reminding us that recorded representations of St. George Observatori Fabra in 1904. You will find Voltaire was right when he said, “the in the city of Barcelona”. all this and much more in the extraor- best is the enemy of the good”. In other Starting with the Palau de la dinary Autobiografia de Barcelona. words, all too often we have seen the Generalitat, where a large number of Great Wall of China and Machu Picchu all kinds images of the knight of the up close, and yet we are unable to say sword and the rose give us an idea of Xavier Serrahima where Plaça de Sant Felip Neri or his icono graphic evolution, from the Magòria Station are. fifteenth century to the present day, The urban That is why we should welcome, we continue on to other public build- imprint of St with open arms, Sant Jordi a ings (City Hall, Hospital de Sant Pau, Barcelona, created by the four hands Can Serra, etc.), on our journey of George of Consol Bancells and Narcís Sayrach. discovery through museums (including I say “by the four hands” deliberately, the Museu Nacional d’Art de Catalunya, because the photos of one and the the Museu del Modernisme and the words of the other are so complemen- Museu Diocesà), we visit various places tary – they fit almost perfectly – that it of worship in the Mediterranean gives the impression they were created metropolis and finish with the countless simultaneously from a single voice or public spaces where the saint is pres- vision. ent: from Carrer Casp to the square that As Francesc Fontbona indicates in bears his name, on Montjuic. his foreword, this book, which aims to At the end of our unexpected and establish a detailed inventory of “the attractive pilgrimage, we will have strong presence of Saint George in undoubtedly found, amongst so many Barcelona”, manages to exceed the diverse places, one in which we have intentions of the Image and Publishing truly felt the first two lines of “Notes Sant Jordi a Barcelona [Saint Services Department of the Catalan d’un viatger” [Notes of a Traveller], a George in Barcelona] capital’s City Council: “to show the wonderful poem by Joan Sales Narcís Sayrach (text), Consol general public those treasures that are published in Viatge d’un moribund Bancells (photographs) normally overshadowed” by the city’s [Journey of a Dying Man]: Barcelona City Council more well-known cultural and tourist Barcelona, 2014 attractions. “Enamorat fidel de tot el que és 287 pages Before beginning his meticulous estrany [A true lover of all that is tour, Sayrach introduces the figure of strange], Socrates turned the inscription at the this “universal saint”, both from a en aquest port podria fer niu el teu entrance to the temple of Delphi, historical perspective: “The story of afany [in this port could nest your “Know thyself”, into one of his philo- Saint George is based on the testimony desire].” 76 BM91-77. Conte-an-JordiOK-def_. 27/03/14 11:55 Página 77 pleasing monuments, this fabulous string of shoe shops, clothes boutiques, home decoration shops and greasy bars gives it a backbone. Still, the light prefers the neighbourhoods that grow like nests of streets at its edges, mean- dering doodles whose curves spawn capricious squares too quiet and dark to become favourite walkways: Málaga, La Farga, Osca... names given to fleeting friendships, now dissolved, which had seemed to have been born of everlast- ing seeds. And the rays that caress the lofty brick towers that sprout from the asphalt grow weaker, and from here they resemble proud totems of an industrial past: smoke, fire, glass, ash, © Elisenda Llonch neck injuries, economies so fragile you Gonzalo Torné could crush them with your fingers: the nightmare of working and living on the Anywhere else breadline, of humble goals, of ends that never meet, of wanting everything but would be fine having nothing, and the resignation of children after the dream of sexual vigour: mysterious circles in which the In a neighbourhood with no main square, albeit lives of those who get trapped here roll boasting a large church, and devoid of visually and roll and roll. The now-fading light still manages pleasing monuments, Carretera de Sants, a fabulous to muster some silvery flashes from the string of home decoration shops, clothes boutiques, pond that covers Espanya Industrial shoe shops and greasy bars, gives it a backbone. like a homeless fantasy whence you can view the lacklustre streets with which Still, the light prefers the neighbourhoods that grow the town of Sants was tacked onto the like nests of streets at its edges. Eixample. If I listened closely, I could hear the expectations of a life more The headlights sliding over damp blue warehouse, although it led only to a intense and fast, and the house where roads as the light of day grows, still derelict piece of land strewn with cars. you were born (so small that your invisible behind a curtain of smog, are The sun climbs in the sky as it memories always place the five of you the first to approach the octagonal- crosses the playground of the Marist in the same room) is now all but a shaped fortress-like market, with its Brothers School, where a levy of kids bubble of murky, sluggish time. cargo of cold innards, chunks of animal grab their breakfast, play ball and get Under the cloak of night that grows carcasses. A pale light flickers over the used to the sensory pleasures and their outwards in all directions, the Sants first stalls that are beginning to open, fear. Your mind wandered from your train station shines like a launch pad amid the murmur of boxes and morning mentally slower classmates, concen- into outer space. At a certain height we greetings, the ground being hosed down trated on the afternoon’s match: there is could see the railway lines imprinted on with strong jets of water and pink foam, nothing you love more than feeling your the land, but sitting here, I share the the pungent odour of human sweat heart pumping, racing; and in the corri- space with some nervous parents, little wafting over fresh vegetables. dor with the photos of the graduating groups of beggars, girls who kiss their On the way out you will come across class from 10 years ago, which feels light boyfriends in blue sports socks, and a the little square with its sandy surface years away, you shudder as your mind’s policeman on the beat. Nobody notices that no longer exists, and if you cock eye focuses on the year 1974 or 1975 your shape, ghost-like, as if your atoms your ear you will catch, once again, when you were not yet even a twinkle in were too loose. But if anyone miracu- snatches of the stories your grand- your parents’ longing eyes. lously asked you where you were mother used to tell, so seemingly eter- A burning yellow beats down on the headed, you would reply, your voice nal then, now all but forgotten (who pavements and the pedestrians on dripping with emotion: “Anywhere else, would try to recover them?). At the end Carretera de Sants take refuge in air- anywhere else would be fine.” lies the street that bends just before it is conditioned shops. In a neighbourhood transformed into a staircase that once with no main square, albeit boasting a resembled the entrance to a magic large church, and devoid of visually 77 THE STORY BM91-78-80.Entrevista-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:01 Página 78 Foto: Pere Virgili Bernat Puigtobella Carme Torras El riesgo de que los humanos nos volvamos robots Carme Torras es profesora en el Instituto de Robótica, donde lidera una línea de investigación en el ámbito de la percepción y la manipulación. Junto a su carrera científica ha desarrollado una obra literaria singular: con la novela La mutació sentimental ganó en 2007 el Premio de Ciencia-Ficción Manuel de Pedrolo. Usted es una de las investigadoras más reconocidas de ¿Y cuál era el foco de esta tesis? Europa en el campo de la robótica, un ámbito de investi- Investigaba la modelización neuronal. Trabajábamos con gación relativamente reciente. ¿Cómo se inició en esta neurólogos del Hospital Ramón y Cajal de Madrid. En disciplina? concreto, yo modelaba el sistema nervioso de un cangrejo Una vez acabada la carrera empecé a trabajar en una de río. Con unas pocas neuronas puedes modelizar el apren- empresa multinacional, pero a mí me motivaba más la inves- dizaje, tanto a escala física como química. El objetivo de mi tigación y continuar aprendiendo. Gracias a una beca investigación entonces era saber cómo aprendemos, cómo Fulbright pude estudiar en la Universidad de Massachu- adquiere conocimiento el cerebro. setts, Amherst. En aquel momento me interesaba sobre todo el cerebro, la inteligencia artificial. En Amherst me No debió de ser fácil continuar en esa línea de investigación. centré en temas de brain modeling, y fue cuando tuve al Era difícil, porque necesitaba un laboratorio que no tenía- profesor Michael Arbib como director de tesis de máster. mos. Pasé a estudiar inteligencia artificial y robótica. Enton- 78 ENTREVISTA BM91-78-80.Entrevista-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:01 Página 79 Entrevista ces el Instituto de Robótica, que había sido fundado por ¿Los robots domésticos pueden llegar a tener sentimientos? Gabriel Ferraté, se llamaba Instituto de Cibernética, y ya era Hay quien trabaja para dotar de emociones a estos robots un centro compartido entre el Consejo Superior de Investi- cognitivos, para hacerlos más sociables y amigables. Por gaciones Científicas (CSIC) y la Universidad Politécnica de ejemplo, en Japón ya se trabaja mucho en formar robots Cataluña (UPC), las dos instituciones para las que trabajo. cuidadores para atender a las personas mayores o a los El instituto tiene cuatro líneas de investigación. En primer niños, hecho que yo cuestiono. Es bueno que los robots lugar, la de cinemática y diseño de robots, la más próxima a amplíen nuestras capacidades, pero no me gusta que se utili- la mecánica. En segundo lugar, la de robots móviles, cen como canguros de los niños. A la larga podría ser perju- centrada en robots urbanos exteriores. Después está la de dicial si los niños disponen de los robots como esclavos, y no control de procesos, que trata la distribución de agua, las se ven en la obligación de negociar como harían jugando con redes eléctricas, las pilas de combustible, etcétera. Y, final- otros niños. ¿Cómo aprenderán la empatía si no tienen a mente, la investigación en percepción y manipulación, que alguien delante que responda de manera emocional? es la línea que dirijo. Inicialmente trabajé en cinemática y programación de robots industriales. Ahora, en cambio, me ¿Qué tipo de robots deberían tener los niños, entonces? dedico a la robótica cognitiva con aplicaciones sociales. Un robot, en mayor o menor medida, puede afectar al desa- rrollo de las relaciones interpersonales del niño. Un chico ¿En qué consiste exactamente la robótica cognitiva? que solo juegue con un robot no tendrá la retroalimentación En la aplicación de técnicas de la inteligencia artificial a la emocional necesaria que genera la empatía. Aprendemos robótica. Y se propone mecanizar en un robot las acciones las emociones viéndolas en los demás. Al fin y al cabo, como que los humanos hacemos naturalmente, como la planifica- dice Robert C. Solomon, son las relaciones que vamos cons- ción de tareas o la percepción y manipulación de objetos. truyendo las que a su vez nos modelan. También es cierto que los robots o los juegos pueden estimular el multitas- ¿Qué entendéis por percepción y manipulación? king, una capacidad que las generaciones jóvenes tienen Queremos decir que el robot debe poder hacerse una buena muy desarrollada, pero que va en detrimento de la capaci- representación del entorno y del usuario. Trabajamos en un dad de concentración, porque están pendientes de mil estí- ámbito doméstico, en la robótica asistencial y de servicios. mulos al mismo tiempo. Es una actitud vital que les entrena Esto tiene unos condicionantes muy diferentes a los de la las capacidades sensoriomotoras, los reflejos en la conduc- robótica industrial. En primer lugar, los robots que se mueven ción, el estímulo-respuesta, pero, en cambio, les disminuye en ámbitos humanos tienen que ser mucho más seguros, la capacidad de entrar a fondo en un problema. Esto lo ves nunca pueden hacer movimientos bruscos que supongan un también en las nuevas generaciones de investigadores: las peligro para el usuario. En segundo lugar, tienen que ser máquinas les generan unos gráficos tan precisos y los algo- programables por una persona no experta. Por ejemplo, la ritmos les dan una respuesta tan automática que a menudo persona puede enseñar al robot a batir un huevo con una pierden el sentido físico de lo que están haciendo. simple demostración, y el robot tiene que ser capaz, gracias a unas cámaras de profundidad, de adquirir esa información Todavía hoy son más peligrosas las personas que los robots. y aprender las destrezas básicas que se le piden. El peligro no es que los robots se vuelvan muy humanos y nos ataquen, sino que los humanos se roboticen, que limiten ¿Habéis creado ya un robot que nos prepare la comida? sus acciones al mundo simulado en el que viven los robots. El robot que cocina se encuentra todavía en fase de investi- Los robots tienen que ampliar las capacidades de las perso- gación. No hace mucho llevamos a cabo un proyecto europeo, nas y darnos más autonomía, en lugar de disminuírnosla. llamado Paco-Plus, con el que conseguimos que un robot quitara la mesa y pusiera los platos en el lavavajillas. No estaba En su novela La mutació sentimental aparece un robot con pensado para hacer transferencia a la empresa privada, pero una prótesis de creatividad, pensada para cuestionar al se implicaron hasta nueve centros de investigación. usuario y estimularle el ingenio. Nos tenemos que preguntar si queremos robots que nos ¿Era un proyecto internacional? hagan los trabajos y que dejen a los humanos arrinconados Sí, estamos bien integrados en la comunidad robótica inter- o, por el contrario, queremos robots que nos estimulen y nacional. Últimamente hemos participado en tres proyec- nos hagan crecer como personas. “Los robots malcriadores tos europeos dentro del ámbito de los sistemas cognitivos. hacen personas malcriadas, los robots esclavos hacen En el proyecto Paco-Plus, liderado por la Universidad de déspotas y los robots entretenedores privan del cerebro a Karlsruhe, participaban grupos de Dinamarca, Suecia, sus propietarios ”, dice un personaje de la novela. Debería- Holanda, Bélgica, Inglaterra y Eslovenia. El proyecto mos tener una opinión sobre qué tipo de robots queremos; GARNICS, liderado también por un grupo alemán, tenía en caso contrario, no tendremos ningún control sobre qué como objetivo hacer un robot jardinero capaz de tomar nos venderán. Hay que empezar a pensar diferente sobre el muestras en grandes plantaciones con el fin de optimizar el uso y el sentido de los robots. Las máquinas nos van rendimiento. Y el proyecto vigente IntellAct, acrónimo de cambiando las capacidades cognitivas y es importante ser Intelligent Action, se plantea enseñar a los robots tareas de consciente para decidir qué capacidades queremos tener. No manipulación simplemente ejecutándolas ante ellos y corri- podemos controlar fácilmente nuestra reacción a los estímu- giéndolos cuando las reproducen por imitación y no lo los, pero sí seleccionar y escoger qué estímulos queremos hacen del todo bien, igual que haríamos con un aprendiz. recibir y por qué robots queremos ser modelados. Y aquí la 79 BM91-78-80.Entrevista-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:01 Página 80 Entrevista sociedad tiene mucho que decir, porque las empresas irán a den ideas para investigar y que permitan valorar si son facti- vender lo que les convenga y los usuarios tienen que saber bles y hacia dónde nos llevarán humanamente. discernir qué les conviene de verdad, tanto si hablamos de una muñeca como de un mayordomo. ¿Cree que los sistemas autónomos deberían tener derechos? No tiene mucho sentido concederles derechos si deben Se necesitará hacer mucha pedagogía para despertar esta estar al servicio de las personas. Más bien han de tener conciencia. deberes. Lo que sí que hay que legislar es, si un robot hace Yo empecé a escribir La mutació sentimental justo por daño a alguien, ¿de quién es la responsabilidad? ¿Del inge- este motivo. Hay científicos que todavía aspiran a crear el niero que lo ha diseñado? ¿De la empresa que lo vende? robot perfectamente autónomo, capaz de crear su propia ¿Del usuario? Pongamos el caso de los drones, los robots organización y fijar sus objetivos; incluso se fabrican robots militares. con cuerpos programados para crecer. No les veo sentido a estos experimentos sin plantearnos las consecuencias. ¿Se puede hablar de roboética militar? Dicho de otro modo, hay quien cree que no lograremos una Un amigo de la NASA me contaba que ya tienen veteranos inteligencia artificial desarrollada hasta que no creemos de la guerra de Afganistán o de Iraq que intervinieron en sistemas completamente autónomos. Yo, en cambio, creo combates dirigiendo drones de forma remota. En combate que los robots tienen que estar al servicio de las personas. no se implicaban emocionalmente con la misma intensidad, Para mí tiene mucho más sentido, por ejemplo, diseñar pero ahora sufren crisis de ansiedad y llegan a tener secue- robots médicos capaces de ejecutar una operación de ciru- las psicológicas tan graves como los veteranos de Vietnam. gía con más precisión que nosotros, que inventar un robot Si se confiara una ofensiva militar a los robots, sabiendo que con metas propias. se les podría imponer líneas rojas, probablemente se limita- ría mucho el alcance de la destrucción, siempre que los dos Todo esto plantea cuestiones éticas fascinantes. Emerge la bandos confiaran en los robots y que estos se atacaran entre roboética... ellos, claro. Hay mucho que discutir aquí... Sí, cada vez hay más investigadores interesados en el tema, y los potenciales usuarios también van prestando más aten- ¿Qué papel tendrá la robótica en la ciudad inteligente? ción. En el último congreso mundial de robótica hubo una Los robots serán útiles para cubrir una gran cantidad de sesión abierta al público general dedicada a la confluencia tareas. Tenemos sensores en contenedores de residuos que con las humanidades. Fue una experiencia muy enriquece- nos avisan de cuándo están llenos, por ejemplo. La recogida dora contrastar puntos de vista tan diversos. de basura se robotizará. A efectos prácticos, el contenedor será un electrodoméstico urbano. Muchas otras infraes- ¿Qué límites podemos imponer a la industria del entrete- tructuras también funcionarán autónomamente. Hay un nimiento en el desarrollo de robots y humanoides? proyecto denominado Roboearth, que consiste en construir A menudo pongo como ejemplo los Tamagotchis, unos apara- una internet para los robots, de manera que cada uno de tos que durante una época hicieron furor entre los niños. ellos pueda invertir su pericia y sus conocimientos en un Eran como seres vivos, que había que alimentar cada día para sistema central, en una nube de datos. Entonces cualquier que no se murieran. Los Tamagotchis fueron un éxito y se robot tendrá acceso a toda la información modelizada. Por vendieron mucho, pero para mí son un ejemplo clarísimo de otra parte estamos en contacto con el Barcelona City Lab. artefacto que no aporta nada y crea una dependencia inútil. Aquí tenemos The Humanoid Lab, un taller para iniciar a En cambio, ahora hay robots educativos que muchas escue- estudiantes universitarios en la programación de robots. las han integrado en el currículum. Actualmente se celebra la First Lego League, por ejemplo, una competición mundial ¿Cree que Barcelona está bien situada como smart city? para niños de entre seis y nueve años y chicos de diez a dieci- Sí, muy bien. Nuestro instituto participó en el proyecto séis. Se compite en equipo. Unos crean el diseño, otros URUS, pionero en el desarrollo de robots que guíen al usua- programan y otros cuidan de la parte sensorial. Con estos rio en entornos urbanos. Se llevó a cabo en paralelo con otro robots se pueden poner ejemplos para explicar física o mate- similar en la Universidad de Osaka, y las dos ciudades se máticas. El año pasado tres chicas catalanas formadas en hermanaron como impulsoras de los robots urbanos. nuestros talleres ganaron un premio internacional. Barcelona ha firmado el Smart City Protocol y el Ayunta- ¿Quién formula los discursos que alimentan la roboética? miento trabaja para consolidar buenas prácticas como ¿Es un debate abierto o está restringido a los ingenieros? ciudad inteligente. ¿Cómo participáis en todo ello? Al contrario, ahora es más necesario que nunca abrir este Justamente el URUS se puso a punto con un protocolo debate a otras disciplinas. Como decía antes, en el último previo para definir todo lo que convenía estandarizar. Si congreso mundial de robótica, en Karlsruhe, se celebró un hubiera que evacuar gente en un incendio, por ejemplo, y foro titulado “Robotics Meets the Humanities”. En la mesa dispusiéramos de la ayuda de robots, sería bueno que su había dos profesores de robótica, dos de humanidades, un comportamiento fuera homologable en todo lugar, por razo- filósofo, un cineasta de ciencia-ficción, estaba también nes de eficiencia y para que su actuación fuera comprensi- Marcel·lí Antúnez como artista escénico que utiliza tecno- ble por todos los usuarios. Si homologamos los protocolos logía robótica, y yo misma, que moderaba la mesa. Ya se podremos hacer a los robots más universales y, por lo tanto, entrevé la necesidad de dibujar escenarios futuros que nos rentabilizar la inversión requerida para fabricarlos. 80 BM91-81.Intro-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:01 Página 81 ‘Smart cities’ © Oriol Malet ‘Smart cities’, tecnología pensada para las personas En poco tiempo, el concepto de ciudad inteligente ha dejado de ser una fantasía tecnológica para ganar una dimensión social. Smart se ha convertido en el prefijo con que etiquetamos ámbitos concretos de nuestra vida, del transporte a la salud, pasando por la logística, la telefonía o la gestión de residuos. Smart city es hoy sinónimo de ciudad conectada, concebida para la sostenibilidad y el ahorro energético, pero también orientada a la eficacia en la transmisión del conocimiento. Barcelona, capital mundial del móvil y promotora del City Protocol, ya ocupa el cuarto lugar en la clasificación Smart City 2013 y es ejemplo de buenas prácticas en materia de inteligencia urbana. El futuro de las ciudades será inevitablemente smart, pero no podemos ignorar el desconcierto que rodea a este nuevo mundo. La ciudad inteligente se alimenta de datos personales que convierten cada uno de nuestros gestos en información de valor. El cruce de estos datos abre nuevas posibilidades de gestión, pero también se podría convertir en una forma de control. A la vez que emergen políticas smart transversales, oímos voces críticas que reclaman un modelo democratizador en relación con las tecnologías inteligentes. 81 DOSSIER BM91-82-85.Dossier 1-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:02 Página 82 © Oriol Malet Anna Carrió Periodista Toda la ciudad en tu móvil Las ciudades ya no se tocan, ya no se huelen; las smart cities se viven a través de los dispositivos móviles. Las ciudades inteligentes avanzan imparables hacia un futuro no muy lejano gracias al desarrollo de aplicaciones que ayudan al ciudadano a comprender su entorno. Algunos estudios apuntan que el número de personas que móvil, las aplicaciones y el reciclaje de datos. En este tienen un teléfono inteligente ha crecido un 21%; actual- sentido, el Ayuntamiento de Barcelona ha impulsado el mente, un 80% de los ciudadanos entre dieciocho y treinta proyecto “Barcelona a la butxaca” [Barcelona en el bolsillo], y cuatro años viven enganchados a estos microordenadores un entramado de redes y aplicaciones que conecta al ciuda- y un 46% de estos jóvenes acceden a la red mediante su dano con la ciudad. “Con ‘Barcelona a la butxaca’, desde móvil. España es el primer país en penetración en Europa que te levantas hasta que te vas a dormir puedes vivir la con 23 millones de personas con smartphones y 22 millo- ciudad a través del móvil”, asegura Sergi Jerez, director nes de usuarios activos de aplicaciones; se descargan 4 millo- ejecutivo de administración electrónica del Ayuntamiento de nes de aplicaciones móviles al día y la media de apps por Barcelona. Gracias a esta iniciativa se pretende impulsar las dispositivo ronda las 24 en teléfonos inteligentes y las 31 en nuevas tecnologías móviles para acceder a los servicios de tabletas. Todos estos datos demuestran que el ecosistema la ciudad, dinamizar la industria para motivar la generación móvil está más vivo que nunca y refuerzan un cambio en la de empleo de calidad y catapultar a Barcelona como refe- manera de entender las ciudades. Incrementar la participa- rente en el ámbito de las ciudades inteligentes. Estas apli- ción de los habitantes de las ciudades inteligentes mediante caciones permiten ver qué tiempo hará, comprobar si hay las tecnologías smart es el objetivo de muchos ayuntamien- bicicletas disponibles en las estaciones más próximas, saber tos, empresas e instituciones, que trabajan para desarrollar cuándo pasa el autobús por cada parada, notificar inciden- sistemas que enriquezcan la relación de los smart citizens cias, salir a correr y ver los circuitos más próximos o coger con su entorno y ayuden a interpretar la lluvia de datos en un taxi y pagar mediante tarjeta sin contacto, por ejemplo. tiempo real que genera una ciudad, y a la vez intentan luchar “Hay un gran número de aplicaciones que facilitan el día contra una brecha digital que se resiste a desaparecer. a día de las personas que viven, trabajan y disfrutan de su La celebración de la Smart City Expo World Congress, tiempo libre en la ciudad”, explica Sergi Jerez. El número de del Mobile World Congress y la fuerza de la marca Barcelona terminales móviles supera el de ordenadores, dato que lleva han convertido la ciudad en un oasis para las tecnologías del a pensar que el ciudadano no necesita ser educado en un 82 BM91-82-85.Dossier 1-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:02 Página 83 ‘Smart cities’ entorno digital, sino que necesita herramientas para expe- contribuyen así a superar la brecha digital. La puesta a rimentar y relacionarse con las infraestructuras de una punto de la acreditación digital, sin embargo, ha alimentado forma totalmente diferente a como lo hacía hasta ahora. el debate sobre la seguridad de los datos en la nube. Toda- Barcelona, capital del móvil y promotora del City Proto- vía hay mucho trabajo por hacer en este campo. col, ya ocupa el cuarto lugar en la clasificación Smart City Pero, ¿cómo se pueden generar iniciativas privadas en 2013, por delante de París, Estocolmo, Hamburgo, Berlín, un entorno smart? El Ayuntamiento de Barcelona cree en Helsinki y Londres, y detrás de Copenhague, Ámsterdam y la reutilización de datos y en los efectos positivos de propor- Viena. Esta clasificación –promovida por Co.Exist– destaca cionar herramientas a las empresas e instituciones que el Bicing, los sistemas de detección de contaminación y buscan su oportunidad en este ámbito, ya sea para ejercer gestión del tráfico y el distrito 22@ como puntos fuertes de el periodismo de datos o para desarrollar nuevas iniciativas. la Barcelona inteligente, una ciudad muy vinculada al diseño Mediante el portal Open Data BCN ha puesto al alcance de y a la calidad. “Desde el Ayuntamiento tenemos la oportu- todos la información que posee el sector público en forma- nidad de vincularla también a las palabras ‘smart’ y ‘tecno- tos digitales, estandarizados y abiertos. Ciudadanos, empre- logía’”, asegura Jerez. sas e instituciones tienen libre acceso para informarse o Barcelona Corre, Mercats BCN, BCN Paisatge, “La nit para crear nuevos servicios y aumentar el valor social y el dels museus”, Barcelona Arquitectura o MobileBCN son valor comercial; una manera de devolver a la sociedad los algunas de las acciones realizadas por el Ayuntamiento en el datos públicos que no están sometidos a ninguna restric- contexto del mGovernment con la voluntad de fomentar su ción legal y fomentar su utilización. presencia en el canal móvil y aportar valor añadido al Los objetivos son aumentar la transparencia de la admi- entorno municipal. En total, 35 aplicaciones publicadas y nistración pública, identificar las necesidades de la socie- Un asistente a la Smart City Expo más de 700.000 descargas. El portal Apps4bcn, presentado dad, potenciar nuevas iniciativas y la reutilización de datos 2013 prueba una durante el Mobile World Congress 2012, recoge toda esta y promocionar el tejido económico, es decir, universalizar apli que permite pagar el variedad de herramientas, que nos ayudan a entender la el acceso a los datos y generar un diálogo entre la oferta y aparcamiento ciudad y a potenciar el uso de las soluciones móviles, y que la demanda. “Es importante tener un ecosistema de info- con el móvil. Debajo, cabecera hacen de Barcelona un laboratorio y un escaparate que mediarios, gente que trabaja con la información –afirma del portal Apps4bcn, favorece la internacionalización. “En Google Market o Apple Sergi Jerez–. La colaboración entre el sector público y el que ofrece una serie Store a veces es complicado encontrar una aplicación vincu- privado es indispensable para desarrollar proyectos sobre de aplicaciones relacionadas con la lada a la vida en una ciudad. En Apps4bcn hemos creado ciudades inteligentes”. ciudad. dieciséis categorías más naturales relacionadas con todo lo © Vicente Zambrano que necesita un ciudadano –explica Sergi Jerez–. Aquí ofre- cemos aplicaciones públicas y privadas, las mejores aplica- ciones de la ciudad, gratuitas y no corporativas, y no es el Ayuntamiento quien recomienda, sino un sistema de exper- tos”. Un espacio de encuentro donde los ciudadanos pueden experimentar con estas aplicaciones y descargarlas, recibir recomendaciones de infomediarios, relacionarse con las administraciones públicas y donde el sector privado puede generar nuevas iniciativas. Pero aunque la brecha digital es cada vez más pequeña gracias a la proliferación de los dispo- sitivos móviles, estos todavía representan un gasto dema- siado importante y quedan obsoletos rápidamente. La identidad digital en la nube Construir una administración eficiente, sostenible y efec- tiva, que permita una relación con los ciudadanos más natu- ral y sencilla, ha llevado al Ayuntamiento de Barcelona a crear el sistema MobileBCN, una aplicación móvil disponible para iPhone y Android que permite que cualquier usuario de un teléfono inteligente conectado a internet pueda soli- citar y utilizar su identidad digital. El Ayuntamiento presentó en el marco de la Smart City Expo 2013 esta nueva manera de acreditarse digitalmente, que facilitará acceder a ciertos trámites, como el padrón municipal, el impuesto de vehículos (IVTM), la grúa municipal y la Carpeta del Ciudadano, y poco a poco irá incorporando más servicios. “En el futuro, estos trámites o servicios se podrán ampliar a servicios de empresas o entidades privadas”, comenta Manel Sanromà, quien ha dirigido desde el Ayuntamiento el desarrollo de la aplicación. Añade que la facilidad y la porta- bilidad de los móviles permiten el acceso a más usuarios, y 83 BM91-82-85.Dossier 1-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:02 Página 84 ‘Smart cities’ © Oriol Malet Joaquim Elcacho Periodista especializado en ciencia y medio ambiente Protocolos para desarrollar las nuevas ciudades La City Protocol Society ya está en marcha. Después de poco más de un año de preparación, en octubre de 2013 quedó formalmente constituido en California el consorcio internacional que promueve el denominado City Protocol, un conjunto de acuerdos y estándares para avanzar en el desarrollo de las ciudades inteligentes. Barcelona tiene un papel destacado en el proceso. San Ramón es una pequeña ciudad situada a unos cuarenta Barcelona y, desde el pasado mes de octubre, presidente de kilómetros al este de San Francisco (California, Estados la City Protocol Society. “Las empresas diseñan su tecnolo- Unidos) y a unos cincuenta al norte del corazón del Silicon gía para dar soluciones a los problemas de las diferentes Valley. No es tan conocida como Palo Alto, Cupertino, San ciudades, pero como todas las ciudades tienen problemas José o Menlo Park, pero quizás lo será a medio plazo, porque similares, el resultado es que se aportan soluciones simila- San Ramón es la sede oficial de la City Protocol Society, una res pero sin mucha colaboración entre las ciudades y sin organización sin ánimo de lucro que promueve la definición disponer de recomendaciones o estándares que permitan y la adopción de estándares globales para la transformación llegar a las soluciones de forma más eficiente y ágil”, deta- progresiva de las ciudades en lo que se conoce internacio- lla Sanromà. nalmente como smart city o ciudad inteligente. Esta reflexión sobre la realidad de las ciudades inteli- La localidad californiana de San Ramón acoge la sede gentes dejaba en evidencia la necesidad de poner en marcha oficial de la City Protocol Society, pero buena parte del alma un foro donde las ciudades, las empresas, el mundo acadé- del proyecto se encuentra en Barcelona, la capital que mico, los centros de investigación y la sociedad civil parti- acoge también, hoy por hoy, el secretariado de esta joven ciparan en el estudio de los problemas y la propuesta de entidad (en el recinto modernista de Sant Pau, en recomendaciones o estándares de uso común. concreto). Organizar un proceso de este tipo –con miles de ciuda- “El proyecto surgió de una reflexión sobre el futuro de des, empresas e investigadores trabajando en paralelo– no las ciudades inteligentes y la necesidad de compartir expe- parece demasiado fácil, pero la experiencia de internet riencias y soluciones”, recuerda Manel Sanromà, gerente del ofrece una posible respuesta. “El milagro de internet es Instituto Municipal de Informática del Ayuntamiento de que diferentes empresas, fabricantes y usuarios acabamos 84 BM91-82-85.Dossier 1-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:02 Página 85 ‘Smart cities’ trabajando con unos mismos estándares, unos estándares es más fácil llegar a definir estándares comunes son las rela- de facto que no han sido impuestos, sino que se han cionadas con las tecnologías. “Estandarizar la gobernanza creado de abajo arriba”, recuerda Manel Sanromà, buen es una tarea que se prevé difícil, pero tenemos que contar, conocedor del proceso de creación del Internet Protocol y por ejemplo, con el open data, con un sistema estandari- de la Internet Society. zado para publicar los datos de las ciudades. Es posible La reflexión sobre la realidad de las smart cities en plantearse la definición de estándares mundiales”, afirma el proceso de desarrollo y la experiencia de internet llevaron gerente del Instituto Municipal de Informática. a proponer la creación de un City Protocol, mediante un En temas de actualidad y con mucho futuro, como la proceso que lideraría la City Protocol Society. La propuesta utilización de los vehículos eléctricos en las ciudades, el City empezó a elaborarse en Barcelona en un encuentro cele- Protocol puede servir para establecer estándares con brado en verano de 2012 en el que participaron más de 200 respecto a las características de los sistemas y los puntos expertos y representantes de 33 ciudades, 15 universida- de recarga. “Sin duda encontraríamos muchos ejemplos des y medio centenar de empresas e instituciones. prácticos, pero lo importante es que el City Protocol se Después de un año de preparación y trabajos, el pasado puede extender a todas las áreas de lo que consideramos la mes de octubre la City Protocol Society quedó constituida anatomía de las ciudades –declara Sanromà–. En algunos formalmente con el apoyo de unas treinta ciudades, empre- casos llegaremos a acuerdos y en otros nos tendremos que sas y centros universitarios o de investigación. limitar a apuntar recomendaciones, pero en absoluto cabe Manel Sanromà destaca, aparte del acto fundacional, imponernos limitaciones porque el campo de trabajo es muy que la parte fundamental del proceso “empieza ahora con la amplio”, explica Manel Sanromà. creación de grupos de trabajo para abordar temas concre- Después de poner en marcha el proceso City Protocol tos en ámbitos como la energía, la movilidad, el medio y de la constitución legal de la City Protocol Society, el ambiente o la tecnología. Esta task force empezará a elabo- objetivo inmediato es “ir extendiendo la idea y el movi- rar las recomendaciones, los acuerdos y, en el futuro, posi- miento para conseguir sumar hasta un centenar de organi- blemente también los estándares comunes para el zaciones este año 2014, incluyendo varias docenas de desarrollo de las ciudades”. ciudades”, avanza Sanromà. De modo paralelo, la City Una parte esencial de este proceso consiste en la defi- Protocol Society continuará trabajando en la organización nición de un proceso participativo que lleve a la adopción de de su task force, grupos de personas de todos los sectores acuerdos y protocolos a escala mundial. El City Protocol implicados que, en calidad de voluntarios, trabajan en la puede afectar a muchos aspectos o niveles de lo que se discusión de los problemas y en la preparación de propues- denomina smart city, pero, seguramente, las áreas donde tas y protocolos. ¿Qué es el Implicación de ciudades, City Protocol? entidades y empresas Se trata de un sistema de racionalización de la transforma- “Barcelona ha promovido la idea y está decidida a seguir ción de las ciudades basado en el diálogo y la búsqueda de impulsando el proyecto con el máximo apoyo del alcalde informaciones, recomendaciones y estándares compartibles Xavier Trias, pero hay muchas otras ciudades y entidades por todas las comunidades urbanas del mundo. que están jugando muy fuerte en este proceso que ahora La City Protocol Society (CPS), por su parte, es una empieza y que habrá que ir extendiendo por todo el organización internacional sin ánimo de lucro formada por mundo”, destaca el presidente de la City Protocol Society. ciudades, empresas, instituciones académicas y otras orga- La reunión constitutiva de la nueva sociedad se celebró nizaciones sociales que tiene por objeto liderar la creación el 31 de octubre del 2013 en Barcelona, y en su transcurso del City Protocol. se designó una junta inicial formada por representantes de El City Protocol pretende trabajar en todas las áreas que las ciudades de Ámsterdam, Barcelona y Quito, de las afectan a la vida y al desarrollo de las ciudades y sus habi- empresas Cisco y GDF Suez, del Instituto de Computación tantes. Los grupos de trabajo encargados de elaborar las de la Universidad de Chicago y de la Academia de Cien- propuestas de acuerdos y estándares (City Protocol Task cias de Nueva York. También son miembros las ciudades Force) se organizan en ocho áreas genéricas: medio ambiente de Dublín, Génova y Moscú, así como las empresas y enti- (aire, tierra, agua), infraestructuras (información, agua, ener- dades Cast-Info, Cityzenith, Microsoft, Opticits Ingeniería gía), edificios (hogares, edificaciones), espacios públicos Urbana, Schneider-Televent, el Instituto de Arquitectura (calles, plazas, parques), funciones (vivir, trabajo, salud), Avanzada de Cataluña (IAAC) y la Universidad Rovira i ciudadanos (personas, organizaciones), flujos de información Virgili (URV). (leyes, economía, metabolismos) y actuaciones (resiliencia, autosuficiencia, habitabilidad, seguridad e innovación). 85 BM91-86-87.Dossier 1-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:02 Página 86 ‘Smart cities’ © Oriol Malet Karma Peiró Periodista digital No solo ‘smart’, también talento creativo ¿De qué manera entra el mundo smart en el ámbito cultural de una ciudad? ¿Cómo se combina la tecnología con la ciencia para crear un espectáculo que modifica el espectador cada noche? ¿La empresa y la administración pueden abrir entornos de innovación al ciudadano? El proyecto BarcelonaLab reúne una buena cantidad de ejemplos que dan respuesta a estas preguntas. “Y así, después de más de un año de asedio, por fin llegamos “Mediremos el grado de inquietud del público, monito- al 11 de septiembre de 1714. Todo empezó con una terrorí- rizaremos si se van a la derecha o a la izquierda y plantea- fica descarga artillera a las cuatro y media de la mañana”, remos patrones de comportamiento –explica por su parte relata conmocionado Martí Zuviría en el libro Victus, de Josep Perelló, coordinador de la oficina Ciencia Ciudadana Albert Sánchez Piñol, cuando es consciente de la inevitable del BarcelonaLab y uno de los ocho científicos de la Facul- derrota. tad de Física de la UB y del MoveLab del CSIC que analiza- La Fura dels Baus están dispuestos a revivir los momen- rán al público–. Hace dos años ya estudiamos los tos agónicos del joven Zuviría con su nuevo espectáculo movimientos de centenares de visitantes en la Fiesta de la M.U.R.S. 1714–2014. El Castillo de Montjuïc volverá a Ciencia y la Tecnología a partir del proyecto Bee-Path”. experimentar qué sucede cuando una ciudad está sitiada. Para entender y participar en el espectáculo M.U.R.S. “Abriremos el Festival Grec de este año y reproduciremos habrá que ir equipado de un teléfono inteligente y descar- parte del asedio de hace trescientos años”, explica Pep gar su aplicación, dejando abierta la opción de geolocaliza- Gatell, uno de los directores artísticos de la compañía cata- ción. La conexión inalámbrica la facilitará IGLOR –start up lana La Fura dels Baus. tecnológica de Barcelona– y los drones que volarán en el En su tónica habitual, la compañía provocará al público cielo nocturno grabando el espectáculo serán una aporta- para que se descontrole y reaccione a inputs incómodos. ción de Ars Electronica. Pantallas repartidas por el recinto “¿Cómo interactúa la gente cuando vive un asedio? ¿Cómo mostrarán una parte de lo que esté ocurriendo. La otra, la se mueve? ¿Cómo responde a los puntos de revolución plan- recibirán a través del móvil. “Será una manipulación total y teados? Es un experimento colectivo y cada representación la gente tendrá que tomar partido. ¿Actuaremos como nues- será diferente. Daremos una explicación científica a sus tros antepasados que se asociaron para no dejarse aplastar? movimientos en tiempo real”, añade Gatell. ¿O no conseguiremos la armonía necesaria?”, se preguntan 86 BM91-86-87.Dossier 1-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:02 Página 87 ‘Smart cities’ los seis directores de la Fura que, después de veinte años, se convocó el año pasado el concurso Apps&Cultura, al que vuelven a estar juntos en este montaje. se presentaron más de sesenta ideas y se crearon veintidós La Fura dels Baus, los científicos de la UB –mediante la aplicaciones. Las ganadoras fueron Meetogo, una aplicación oficina Ciencia Ciudadana– y IGLOR participan en el para conectar a gente con los mismos gustos musicales, y proyecto BarcelonaLab. “La idea es crear sinergias en Unique Visitors, para compartir itinerarios de visitas a cuádruple hélice, es decir, entre los centros de investiga- museos. Experiencias como estas están situando Barcelona ción, la administración pública, la empresa y los ciudada- en una posición de reconocimiento tecnológico internacio- nos –comenta Inès Garriga, directora de Creatividad e nal. Una de las más notables y recientes manifestaciones de Innovación del Instituto de Cultura de Barcelona (ICUB)–. este reconocimiento ha sido la concesión a la ciudad, por BarcelonaLab debe entenderse como un paraguas bajo el parte de la Comisión Europea, del premio Capital Europea que conviven propuestas con retos muy diferentes y que se de la Innovación. El premio se otorgó por primera vez el sirve de los escaparates o festivales de la ciudad como espa- pasado mes de marzo, y reconoce la capacidad de facilitar cios-laboratorios de innovación. En el Grec, en La Mercè, la conexión entre los ciudadanos, las administraciones, el en la Fiesta de la Ciencia o en el Festival Dau ya se ha mundo académico y las empresas. Es decir, la cuádruple mostrado ese talento innovador de la ciudad”. hélice de Inès Garriga. Es el caso del proyecto de tecnología musical Barcelona Soundscapes. Los ingenieros que hay detrás del mismo se ‘To be or not to be smart’ plantearon, en el 2012, crear un mapa sonoro de la ciudad. Aunque parece que la tecnología y la cultura también Una aplicación de móvil y un GPS ayudarían a escuchar los pueden ir de la mano para aumentar la creatividad vincu- sonidos. “Para llevar a cabo el proyecto, la Universidad lada a la innovación, el tecnólogo y activista Evgeny Moro- Pompeu Fabra (UPF) utilizó la base de datos Free Sound, zov, autor de diversos libros sobre la evolución de internet, i2CAT destinó un servidor para alojar la herramienta y la alerta con énfasis sobre la manipulación de las compañías de Fundación Phonos está programando talleres para que la Silicon Valley y de cómo nos venden una vida perfecta, sin gente grabe los sonidos”, explica Víctor Jiménez, ingeniero conflictos ni desilusiones, a través de unos productos smart de i2CAT. La idea de Barcelona Soundscapes, surgida de la que nos resuelven la vida, haciéndola más práctica e inteli- combinación de comunidades del BarcelonaLab, ya ha gente. “No todo lo que necesita ser arreglado hay que arre- Meet2Go, la aplicación que ganó creado vínculos en Nueva York con el proyecto Citygram, en glarlo. Lo imperfecto también es bueno. Si todo fuera el primer premio del el que el ciudadano puede hacer contribuciones sonoras eficiente, ¿por qué tendríamos que innovar?”. Según Moro- concurso Apps@Cultura, desde su casa y visualizarlas en un mapa. “Ahora, con el zov, estas multinacionales nos están haciendo perder la otorgado por el periodista musical Albert Puig, se está pensando en añadir capacidad de decidir, de resolver problemas entre comuni- ICUB, en su primera edición de 2013, emociones al mapa sonoro. Los músicos crearán capas armó- dades, de defender la convivencia o de preservar unos pone en contacto a nicas sincronizadas en una determinada localización. Cada márgenes de libertad. personas de gustos semejantes para ciudadano vivirá una experiencia única mientras pasea”, Inès Garriga, puntal de la innovación en Barcelona compartir conciertos añade Jiménez. “El proyecto es muy potente y puede tener desde el ICUB, le da la vuelta a la crítica feroz de Morozov y otras actividades. otras aplicaciones –comenta Alba Rosado, del Grupo de y precisa: “Tenemos que © Meet2Go Investigación en Tecnología Musical de la UPF–. Imagine que aprovechar el talento con una aplicación pudiéramos pasar por un bar y saber el creativo de las ciudades. estilo de música que se escucha dentro. Eso es el branding Está claro que no pode- sonoro. O identificar edificios emblemáticos como el Liceu o mos vivir solo de la la Boqueria con una música ligada a su identidad”. tecnología. En realidad son las personas las que Aplicaciones para resolver retos culturales hacen las ciudades inte- Desde que los teléfonos móviles son también “inteligentes”, ligentes”. las ciudades se han llenado de una infinidad de nuevos servicios culturales que tienen en el punto de mira al ciuda- dano y al visitante extranjero. Los ayuntamientos descubren un filón en el hecho de tener al alcance tecnología sencilla que provoca interacciones y permite palpar los gustos y las necesidades de la gente. Carles Ferreiro, fundador de la empresa tecnológica Dotopen, vivió unos años en Silicon Valley. El conocimiento adquirido lo llevó de nuevo a Barcelona y en el 2009 creó AppCircus, la comunidad mundial de desarrolladores de apli- caciones móviles. En cuatro años ya han organizado ciento veinte acontecimientos en cincuenta ciudades del mundo. La fórmula que Dotopen propone no es exactamente ofrecer servicios desde la administración al ciudadano, sino propo- ner a estos que los diseñen. “Los ayuntamientos no deben ser como máquinas expendedoras, donde entra el dinero en forma de impuestos y salen servicios”. Así, junto con el ICUB, 87 BM91-88-90.Dossier 1-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:03 Página 88 ‘Smart cities’ © Oriol Malet Mònica L. Ferrado Periodista científica. Responsable de ciencia del diario Ara Tecnologías que mejoran la logística y los desplazamientos La dimensión smart del puerto empieza por convertir cada gesto en información de valor. Ya hace más de quince años que el puerto de Barcelona aplica iniciativas pioneras que han permitido generar servicios más eficientes y competitivos y con un impacto ambiental más bajo. Conseguir una mejor planificación de la movilidad con el uso de las tecnologías inteligentes es también uno de los grandes retos actuales del gestor del transporte metropolitano. Cada día, en las terminales del puerto de Barcelona entran toda la información relacionada con el vehículo. “El Port de 1.500 a 1.800 camiones para cargar y descargar mercan- Community System es un sistema de mensajes inteligentes cías. Esto implica el trabajo de unos 20.000 trabajadores. que sustituye muchos de los trámites de antes. Operacio- Orquestar todas las operaciones que se entrecruzan en nes que tardaban minutos ahora son instantáneas, lo que todos y cada uno de estos tráficos de forma rápida y permite reducir las colas y las esperas y también, por lo eficiente requiere de mucha inteligencia colectiva. Las tanto, las emisiones de CO2”, añade Grimalt. Antes, toda tecnologías de la información son una pieza fundamental. esta operativa devoraba mucho tiempo y papeleo, pero Ya hace más de quince años que Port de Barcelona aplica desde hace un tiempo ha bajado drásticamente el gasto de iniciativas pioneras que han permitido generar servicios más papel. Todavía hay otro beneficio: las cámaras que leen las eficientes y competitivos y, al mismo tiempo, reducir el matrículas están conectadas directamente con la Guardia impacto ambiental. Civil. La dimensión smart del puerto empieza por convertir La sensorización del espacio también resulta útil para cada gesto en información de valor. “Sensorizar los movi- prever los temporales. “Un sistema de sensores y algoritmos mientos es la mejor manera de identificarlos e integrarlos”, permite adelantarse en 24 horas a cualquier inclemencia. explica Catalina Grimalt, directora de sistemas de informa- Esto facilita la logística del traslado de las embarcaciones a ción de Port de Barcelona. Cuando llega un camión, un otros puertos, cosa especialmente importante desde el punto sensor lee la matrícula. Esta operación, sencilla a primera de vista de la seguridad en el caso de los cruceros: ante un vista, que dura un segundo, permite integrar y recuperar vendaval podemos llevar el crucero a un lugar más seguro”, 88 BM91-88-90.Dossier 1-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:03 Página 89 ‘Smart cities’ explica Grimalt. Por el puerto de Barce- lona pasan cada año 2,6 millones de La apuesta de TMB por facilitar el cruceristas. El puerto también dispone de un movimiento de las personas sistema que, mediante la detección de los móviles, permite reunir datos sobre Paradas de autobús que interpretan los gastos en comunicación y la introduc- la cantidad de personas presentes y su gustos de los usuarios, les ofrecen ción de estas medidas ha hecho que situación. Por otra parte, desarrolla un publicidad a medida e, incluso, permi- gastemos cinco veces menos, y también proyecto para recoger las señales de los ten hacer compras con el smartphone. sabemos, por las encuestas que hemos barcos que pasan –radar y AIS– para Un espacio de videoconferencia en las hecho, que la satisfacción de los usua- prever incidentes. estaciones de metro donde comuni- rios ha aumentado”. La eficiencia y el ahorro que carse cara a cara con personal dedicado En la Zona Franca y en la Sagrada comporta esta gestión de la información a su atención. Y esté donde esté el usua- Família se sitúan equipos de profesio- también se traducen en una mayor rio, aplicaciones con las que planificar nales dedicados exclusivamente a la competitividad ante otros puertos. “Son rutas, horarios y tener noticia de los gestión de todos los canales de comuni- servicios que benefician a las personas y imprevistos. Son solo algunos de los cación. Desde MouTV, con 1.800 panta- que también nos llevan a ser más servicios en que Transportes Metropoli- llas, hasta las redes sociales –60.000 eficientes y competitivos –afirma Jordi tanos de Barcelona (TMB) trabaja como personas siguen TMB en Facebook y en Torrent, jefe de estrategia de Port de pieza clave en la configuración de la Twitter– o los códigos QR. “Son una Barcelona–. Gracias a las TIC, podemos ciudad inteligente. Otros servicios buena herramienta para recoger y disponer de todo tipo de informaciones, como la información en tiempo real a monitorizar la opinión de los usua- que después ponemos a disposición de través de pantallas ya están presentes. rios –explica Mònica Jiménez, respon- nuestra gente. Son indicadores que pueden ser útiles para los proveedores © Vicente Zambrano La estación de metro y que se incorporan al Efficiency de Universitat se Network, la marca de calidad para los convirtió durante el Smart City Tour operadores especializados en mercan- (noviembre de cía por contenedores”. 2013) en una smartstation que incorporaba las Calcular la huella ecológica nuevas tecnologías al servicio del Exportar un contenedor desde Ginebra, usuario. Suiza, a Yeda, Arabia Saudí, vía puerto de Barcelona, incluyendo el transporte por el suelo –camión y ferrocarril– genera 910 kilos de emisiones de CO2. Si este mismo contenedor viajara desde Amberes, uno de los puertos competi- dores de Barcelona, las emisiones serían mucho mayores, de 1,5 toneladas. Es decir, que el transporte a través del puerto de Barcelona supone un ahorro de un 41 % en las emisiones de CO2 y, por supuesto, de combustible. Este cálculo lo hace posible la Cada día casi dos millones de perso- sable de atención e información digital Ecocalculadora, una herramienta en línea nas se mueven por Barcelona en trans- de TMB–. Creemos que en un futuro libremente accesible en www.portde- porte público. El peso del transporte en mucha de esta información pasará por barcelona.cat/ecocalculadora, que faci- las interrelaciones de los ciudadanos es el móvil, desde la que puede ofrecer una lita datos exactos sobre la huella muy grande y la información es clave smartquesina hasta las aplicaciones”. ecológica de cualquier mercancía. para favorecer el movimiento diario de Las paradas de metro y autobús ya Presenta las rutas sobre Google Maps y las personas. “Por este motivo las polí- cuentan con dispositivos para anunciar genera un informe que facilita la elección. ticas de atención al cliente son muy el tiempo de espera. Las aplicaciones Más allá del impacto ambiental, la importantes; tenemos la obligación de para móvil TMB Maps y TMB Virtual herramienta muestra que el puerto de buscar soluciones –afirma Jordi Nicolás, cuentan ya con más de 300.000 descar- Barcelona es muy competitivo y director ejecutivo de Presidencia de gas. Se ha dado un gran paso adelante al eficiente, sobre todo como puerta de TMB, entidad que en el año 2008 crear TMB Open Data, un espacio que entrada a Europa desde Asia. Una desarrolló el primer plan director de pone los datos de transporte de la mercancía de China con destino al tecnologías–. Entonces se sumaron la ciudad a disposición general, un hecho centro del continente europeo requiere crisis y la emergencia de las nuevas de especial interés para los profesiona- tres o cuatro días menos de navegación tecnologías. Teníamos que reducir les de las nuevas tecnologías. si se descarga en Barcelona. 89 BM91-88-90.Dossier 1-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:03 Página 90 ‘Smart cities’ explica Joan Escarrabill, director del Programa de Atención a la Cronicidad del Clínic. El control rutinario de pacientes crónicos (diabéticos, con insuficiencia cardiaca o enfermedad respiratoria, entre otros) se puede hacer a través de aplicaciones para móviles o consultas por internet. Ingenieros de Barcelona Digital y médicos del Clínic han creado una aplicación de prescrip- ción y monitorización de este tipo de pacientes, que practi- can ejercicios controlados, como andar o subir y bajar escaleras, con sensores conectados al móvil. Los datos sobre el ejercicio que recibe el médico le permiten saber con exac- titud el rendimiento físico del paciente. La aplicación también tiene un papel motivador: establece rutas virtuales y propone actividades adecuadas a cada paciente. Incluso, “hay un muñeco que se pone triste o contento, según lo que hagan durante el día”, explica Felip Miralles, jefe de I+D+i Salud en Barcelona Digital Centro Tecnológico. Por sencillo que parezca, mantener el muñeco contento resulta motiva- dor para los pacientes, la mayoría personas mayores. De momento, se ha llevado a cabo una experiencia piloto con diez personas con muy buenos resultados. “Aumenta el porcentaje de pacientes que hacen ejercicio: sin la aplica- ción, un 30% lo hacen; entre los que tenían la aplicación, la adhesión fue del 70%”, explica Miralles. “El uso de la tecno- logía por sí misma no arregla el problema, pero es útil en el contexto de un paquete asistencial”, observa Escarrabill. La e-consulta La e-consulta, una experiencia pionera de consulta virtual que llevan a cabo una veintena de médicos y diecisiete © Oriol Malet enfermeras en doce centros de atención primaria (CAP) de Barcelona, permite hacer todas las consultas a través de una Mònica L. Ferrado plataforma digital creada específicamente para el proyecto Periodista científica. que garantiza la confidencialidad de los datos. Los profe- Responsable de ciencia del diario Ara sionales reciben una alerta en el correo electrónico con cada nueva consulta y tienen un plazo de 48 horas para respon- Doctor Smart der la petición. Sin embargo, actualmente el tiempo de respuesta se sitúa en nueve horas. al teléfono En colaboración con Telefónica, en el 2010, el Hospital del Mar puso en marcha un proyecto de telemedicina para el seguimiento de enfermos de alto riesgo con insuficiencia Las enfermedades crónicas suponen cardiaca, que evita a los pacientes acudir al hospital o al entre el 70% y el 80% del coste CAP. En su domicilio, el paciente tiene una pantalla táctil, una cámara web, una báscula para pesarse y un aparato público sanitario en los países de la para tomar la tensión. Los datos llegan al hospital para OCDE. Las nuevas tecnologías de la monitorizarlo y la visita se hace por videoconferencia. La comunicación permiten mejorar la enfermera hace el 80% de las visitas, siguiendo los algorit- mos de las guías europeas, y deja al cardiólogo la validación asistencia y reducir gastos. y las decisiones más sofisticadas. Según los resultados preli- minares del proyecto, con este dispositivo se reduce la Actualmente, en Barcelona y en el mundo, hay en marcha mortalidad un 34%, se reduce el coste por paciente un 68% diferentes experiencias piloto de eSalud, el uso de las tecno- y la satisfacción del paciente es mucho mayor. logías de la comunicación en medicina con objetivos admi- La historia clínica compartida también abre camino a un nistrativos, educativos o clínicos. gestión distinta de la información sobre el enfermo, de Entre nosotros, el Hospital Clínic de Barcelona y el modo que puede contribuir a un tratamiento integral e, Barcelona Digital Centro Tecnológico han sumado esfuer- incluso, a la detección precoz de algunas enfermedades. El zos para desarrollar nuevas aplicaciones a través del Servicio de Nefrología del Hospital Universitario de la Vall programa Barcelona Virtual Health Practice. “El paciente d’Hebron ha desarrollado un proyecto pionero, EPIRHOS, crónico tiene unas necesidades muy concretas, queremos que mediante una aplicación informática permite detectar aumentar los contactos y reducir las visitas cara a cara”, los posibles casos de enfermedad renal no conocidos. 90 BM91-91-92.Dossier 1-es-JordiOK_. 27/03/14 12:03 Página 91 ‘Smart cities’ © Oriol Malet Albert Cuesta Periodista y analista de tecnología. http://albertcuesta.com Los retos de la Barcelona inteligente En el ámbito de las tecnologías urbanas inteligentes, Barcelona está pasando de campo de pruebas a terreno de implementación real. En este artículo examinamos cuál es su horizonte más inmediato y los retos que se plantean. Cuando asistes a la convención europea de Cisco –el prin- va del Born a la estación de Francia, los contenedores de cipal fabricante mundial de equipamientos de red– y el basura están equipados con detectores volumétricos y de nombre de Barcelona aparece mencionado de manera gases que avisan cuándo están llenos, de manera que los destacada en las tres primeras conferencias como ejemplo vecinos sufren menos molestias nocturnas porque el de buenas prácticas en materia de inteligencia urbana, te camión de recogida solo tiene que pasar cuando es nece- das cuenta de que la ciudad es realmente un referente sario. En el Pla de Palau, a un par de travesías de distancia, internacional. Las smart cities son uno de los principales varias plazas de estacionamiento en zona azul contienen, campos en los que se materializará la explosión de conec- incrustado en el asfalto, un sensor magnético que detecta tividad que transformará la actual internet de las perso- si están ocupadas por un coche e informa a los responsa- nas, con 2.200 millones de internautas, en la internet de bles de tráfico. Y en la acera de enfrente, la marquesina de las cosas, que, dicen, abarcará a finales de esta década la parada de los autobuses 36, 39, 59 y 64 dispone de una entre 30.000 y 50.000 millones de objetos conectados, y pantalla interactiva para consultar rutas de transporte e Barcelona es un escaparate de la situación actual de estas información ciudadana. Todos estos elementos se comuni- tecnologías. can con los diversos encaminadores de señal repartidos por Las farolas de ledes que hay instaladas en torno al Born, la zona, conectados a su vez a la red municipal de fibra en el barrio de la Ribera, regulan automáticamente la canti- óptica: quinientos kilómetros desplegados por la ciudad dad de luz según la presencia de peatones en el tramo de que son el elemento troncal de los más de quinientos calle, con el fin de ahorrar energía, pero también notifican puntos públicos de acceso Wi-Fi a disposición de los ciuda- sus propias averías a la central municipal, y hacen así más danos y sus dispositivos móviles. Y allí donde no llega la eficiente el mantenimiento. Alguna de estas farolas fibra, los datos captados por los sensores se pueden trans- contiene, además, detectores de temperatura, humedad, portar mediante las redes de telefonía móvil, gracias a ruido y polución que transmiten en tiempo real los datos módulos de comunicación celular cada vez más asequibles. que forman el embrión de un mapa medioambiental diná- En las calles del distrito del 22@ hay una densidad de mico de la ciudad. En el tramo de la calle del Comerç que sensores similar. 91 PPrrooss yy ccoonnttrraass BM91-91-92.Dossier 1-es-JordiOK_. 27/03/14 12:03 Página 92 ‘Smart cities’ Una vez comprobada en estas dos áreas –el entorno del tico electo después de descontar el primero y el último año Born y el 22@– la viabilidad de los sistemas, las mismas de los cuatro que dura su mandato, dedicados respectiva- tecnologías se han empezado a aplicar en otros puntos de mente a situarse en el cargo y a vender el trabajo hecho de Barcelona: las nuevas farolas del Paral·lel seguirán el cara a las siguientes elecciones. Una visión que algunos modelo de las del Born; en la reurbanización del paseo de encontrarán cínica y otros, sencillamente, realista. Gràcia está previsto incorporar sensores medioambientales; en el barrio de Les Corts se dotará de sensores una propor- La promesa de las plataformas abiertas ción significativa de las plazas de aparcamiento; y la reforma Por otra parte, no todo es tan sencillo. Las posibilidades de la plaza de las Glòries, una de las principales interven- técnicas no siempre son aplicables hasta el extremo: sobre ciones urbanísticas en curso, se monitorizará con detecto- el papel, los conductores podrían consultar en una aplica- res de ruido, vibración y polvo. ción de su smartphone dónde hay un sitio libre para apar- car, pero los técnicos municipales de movilidad opinan que Mejor calidad de vida, ahorro económico eso provocaría carreras para llegar el primero y prefieren Los beneficios de la sensorización y la interconexión de las indicar el porcentaje de ocupación por zonas. Una ciuda- ciudades se tendrían que ver tanto en la calidad de vida danía sensibilizada con la privacidad de sus datos puede como en las finanzas municipales, mediante el incremento ser reticente a ver su actividad todavía más cuantificada y de los ingresos, la reducción de costes, el aumento de procesada. Y los responsables municipales de todo el productividad del personal y la mejora del bienestar de los mundo que participaron hace unos meses en el congreso ciudadanos. Se estima que una cuarta parte del valor que la Smart City Expo coincidían en manifestar la preocupación internet de las cosas aportará durante esta década corres- por la falta de estándares, que interpretan en forma de ponderá al sector público, y casi dos tercios de esta aporta- peligro de acabar siendo cautivos de un único proveedor ción se registrarán en las ciudades, en ámbitos que van de tecnología. desde la videovigilancia hasta el transporte público, pasando Por eso resultan prometedoras dos plataformas abier- por la gestión del agua, el aparcamiento, la iluminación y la tas que se han gestado parcialmente en Barcelona en cola- gestión de residuos. boración con Londres, Génova y Bolonia: para la captación Se están formulando modelos en los que las tarifas de de datos, Sentilo, un estándar que normaliza la interacción estacionamiento sean dinámicas según la demanda, y consi- con los sensores y actuadores instalados en los espacios derando que en algunos casos el 30% del tráfico son vehí- públicos. Y para la difusión de los datos recogidos, iCity, que culos que buscan sitio para aparcar, optimizar esta facilita el tratamiento por parte de los creadores de aplica- operación permite ahorrar combustible, reducir la conta- ciones y de los mismos ciudadanos. Son algunas de las minación y que los ciudadanos dispongan de más tiempo. piezas que tendrán que componer el sistema operativo de Con más información sobre el uso real de los servicios, se las ciudades inteligentes de un futuro no muy lejano. pueden ajustar los precios de las respectivas concesiones. Naturalmente, Cisco tiene un gran interés en incre- Idealmente, se pueden llegar a crear “círculos virtuosos”: mentar la cantidad de cosas conectadas, porque sus conmu- en un barrio donde el Ayuntamiento invierte en farolas tadores y encaminadores canalizan una buena parte de los conectadas, además de ahorrar en consumo y manteni- datos que circulan por el mundo. Los despliegues masivos miento y de la posibilidad de ofrecer acceso Wi-Fi a los de la llamada internet de las cosas se producirán durante ciudadanos, una mejor iluminación hace bajar el índice de esta década. Buena parte de los 30.000 millones de objetos delincuencia e incrementa la afluencia a los comercios, de autónomos conectados –y de los 200.000 millones conecta- manera que se crean puestos de trabajo y, como la zona se bles– que existirán en el año 2020 en todo el mundo estarán revaloriza, la recaudación municipal crece. Otro caso: Trans- en los sectores de la energía, el transporte, el comercio –en portes Metropolitanos de Barcelona (TMB) trabaja en equi- Las Vegas hay casinos que tienen todas las fichas de juego par los autobuses con redes Wi-Fi. Además de ofrecer etiquetadas digitalmente– y la fabricación, lo que explica la conexión a los pasajeros, el sistema es capaz de detectar, participación de empresas como Rockwell, Zebra y Schnei- de manera anónima, sus teléfonos, y saber así qué tramos der en la Smart City Expo. del trayecto tienen más ocupación, en qué paradas suben y Ya llevamos encima nuevos objetos conectados, como bajan y con qué otras líneas se puede hacer transbordo. los relojes inteligentes y los dispositivos que monitorizan la Disponiendo de esta información, que los billetes conven- actividad física. Y veremos más: a principios del año que cionales no proporcionan, se podrán optimizar las rutas y la viene, algunos fabricantes de electrodomésticos sacarán capacidad de los vehículos. lavadoras, lavaplatos, altavoces y acondicionadores de aire En los tiempos que corren, la clave es que las inversio- que utilizarán el protocolo AllJoyn del fabricante de chips nes municipales en tecnología urbana se autofinancien. Qualcomm para notificarse mutuamente su estado y qué Según un responsable de Cisco, el coste de los sensores de funciones pueden ofrecer. Eso sí, hará falta que alguien aparcamiento se amortiza en un año gracias al ahorro en ponga orden y deje claros los límites de la privacidad en inspectores de tiques de zona azul. Y hay otro factor que toda esta avalancha de datos. tanto puede favorecer la adopción de la inteligencia urbana como frenarla: en cualquier proyecto de este tipo donde intervenga la Administración pública es imprescindible que entre el pedido y la obtención de resultados visibles pasen menos de dos años. Son los que le quedan a cualquier polí- 92 BM91-93-95.Dossier 1-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:04 Página 93 ‘Smart cities’ Gemma Galdón Clavell Doctora en Políticas Públicas. Dep. de Sociología y Análisis de las Organizaciones, UB ¿‘Smart cities’ sin futuro? Este artículo es claramente provocativo. Subrayar los riesgos de las smart cities no supone en ningún caso una enmienda a la totalidad, sino que es un intento de llamar la atención sobre algunas de las disfunciones ya evidentes en la aplicación en el ámbito urbano de tecnologías y procesos “inteligentes”. Algunos recordarán que hace unos años el concepto en boga era el de las ciudades sostenibles. Después vino el creci- miento “inteligente” (smart growth). Y, ya entonces, un artículo en el Journal of Planning Literature destacaba cómo estos términos, a medida que iban ganando acepta- ción, parecían también perder todo contenido. Palabras vacías. Con las smart cities parece que sucede lo mismo. La cantidad de iniciativas que hoy son “inteligentes” es tan © Oriol Malet variada que se hace difícil extraer coherencia de ellas. ¿Qué tienen en común, por ejemplo, los edificios sostenibles, los abandonada. O el edificio Media-TIC, que no solo no ha certificados de excelencia turística, los sensores en las faro- conseguido reducir el impacto medioambiental de su funcio- las, los hoteles que prestan bicicletas eléctricas, el e- namiento, sino que es hoy uno de los edificios de manteni- government y los centros de gestión de residuos? Todos miento más costoso en términos de consumo energético. O, estos ejemplos aparecen en la guía Barcelona Smart City finalmente, las decenas de pequeños proyectos de sensores Tour, editada por el Ayuntamiento, poniendo sobre la mesa que se han ido instalando en la ciudad y que no han conse- que, en cuestión de smart cities, el branding urbano a guido los resultados esperados –a veces a causa de proble- menudo se impone a los conceptos que quiere describir. mas de funcionamiento; otras, porque no han interesado a Mientras que cualquier iniciativa pública urbana requiere ningún inversor relevante. Estos casos van convirtiendo la de una buena identificación y una buena comprensión de ciudad, poco a poco, en un cementerio de “trastos” inteli- los retos del presente y de las posibilidades del futuro, el gentes. La euforia tecnológica nos lleva a infravalorar los marketing, que parece ser la fuerza motriz de gran parte del costes a medio y largo plazo de la apuesta smart, y la pelota discurso en torno a las ciudades inteligentes, no se carac- de las responsabilidades continúa rodando de despacho en teriza por tener esta capacidad de análisis y planificación. Se despacho, de legislatura en legislatura. acumulan así los ingredientes para una mala receta. El Además, gracias a que la literatura sobre tecnología y continente, el envoltorio, se impone al contenido. gestión de organizaciones es extensa, sabemos que, a El momento actual de las ciudades inteligentes permite menudo, quienes tienen que decidir sobre la adquisición de ya dibujar algunos escenarios probables. Por una parte, soluciones y productos tecnológicos infravaloran los costes porque ya sabemos que el Mobile World Congress y la Smart a largo plazo y tienden a aceptar, sin cuestionarlas, las City Expo no se celebrarán en Barcelona eternamente, y eso promesas del “vendedor”. Somos sociedades fascinadas por requerirá de la existencia de una estrategia smart desvin- la tecnología, por la posibilidad de que las soluciones tecno- culada de los grandes acontecimientos. Por otra, porque lógicas resuelvan problemáticas sociales y urbanas comple- contamos con proyectos fallidos que se siguen presentando jas que no hemos sabido abordar en su origen. Y la como ejemplos de éxito, aunque solo hay que visitarlos o combinación de este optimismo tecnológico acrítico y la pedir información sobre ellos para descubrir que las prome- falta de formación específica en software e ingeniería de sas con que nacieron no se han cumplido. Un buen ejemplo sistemas y procesos hace que sea muy fácil vender malas es el proyecto SIIUR que, a pesar de aparecer todavía en las soluciones para problemas poco o mal definidos. Unos guías, es hoy una infraestructura de farolas inteligentes venden humo, otros lo compran. 93 BM91-93-95.Dossier 1-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:04 Página 94 ‘Smart cities’ A menudo, sin embargo, no todo es humo. A menudo el humo se concentra en las partes “públicas” de las capaci- dades de las tecnologías inteligentes. La colaboración público-privada ha de ser, en teoría, un win-win. Una situa- ción en la que, a través de la colaboración, las instituciones públicas y las privadas optimizan recursos y procesos y resultan mutuamente beneficiadas. Pero a veces el win es solo privado y el humo se concentra en las capacidades de uso público. Las paradas de autobús o las farolas inteligen- tes, por ejemplo, permiten la identificación y el seguimiento de direcciones MAC de teléfono móvil y –se espera– la crea- ción de experiencias de publicidad personalizadas. El bene- ficio para los anunciantes y los gestores de la publicidad es obvio. Pero es menos evidente el beneficio que la ciudad y la ciudadanía pueden obtener de la cesión de estas infraes- tructuras urbanas. Este beneficio público teórico a menudo se “vende” en términos de mejora de la eficiencia del trans- porte público (gracias al cálculo del tráfico de personas o del volumen de espera) y, de rebote, en términos de segu- ridad (poniendo a disposición de la policía estos datos, en tiempo real, sobre el uso del espacio público). Pocas veces se explora la forma concreta de articulación de esta infor- mación o su necesidad en el ámbito de la gestión pública, la posibilidad de que los mismos datos ya estén disponibles de otras maneras o de que haya formas menos costosas e inva- © Oriol Malet sivas de conseguir resultados parecidos. Manu Fernández Así, la Administración acumula facturas, las ciudades Investigador y consultor de temas urbanos. Autor del acumulan “trastos” y los ciudadanos las dos cosas, con un blog Ciudades a escala humana factor agravante: la ciudad inteligente se alimenta de datos personales. Datos y metadatos sobre consumo eléctrico y de internet, de geolocalización, de ocio, de costumbres y ruti- Inteligencia nas, de redes de relación social y de interacción con la Admi- nistración, económicos, financieros, sobre uso de transporte al servicio de las público y privado, de multas e impagos, sobre sentencias judiciales, y un largo etcétera, son la gasolina de la ciudad personas inteligente. La posibilidad de cruzarlos ofrece grandes promesas en el ámbito de la mejora de servicios públicos y Falta un relato de la smart city que privados. Pero son también información sensible y valiosa que hay que manejar de forma segura y respetando la priva- ponga sobre la mesa los desafíos cidad y los derechos de acceso, rectificación y cancelación sociales y políticos, capaz de hacerse preceptivos. La mala gestión puede resultar en graves vulne- preguntas de modo crítico. Hay que raciones de derechos fundamentales y en la creación de ampliar el concepto para que situaciones de injusticia, sobre todo cuando se generan bases de datos incontroladas, cuando se crean perfiles individua- represente la experiencia de la vida les en base a ellos (data doubles) y se toman decisiones diaria de la ciudadanía. automáticas en relación con esa sombra de datos que se ha generado sin el conocimiento, el consentimiento ni el control Tras estos años protagonizando gran parte del debate insti- de las personas afectadas. La ciudad inteligente puede espiar tucional (en forma de congresos, planes, proyectos piloto, y espía, y construir infraestructuras que reconozcan estos etcétera), la ciudad inteligente no es capaz de explicarse a riesgos debe ser el punto de partida de la apuesta pública. sí misma de manera comprensible. Pocos conceptos rela- Esta fotografía distópica de la ciudad inteligente puede cionados con la agenda urbana han sido capaces de captar ser tan caricaturesca como lo son, a menudo, los escenarios tanta atención en tan poco tiempo y generar tanta confu- tecnológicos que presentan ciudades y empresas. Ante esto, sión para, hoy por hoy, contar casi con tantos desconten- el reconocimiento de que la apuesta por las smart cities tos, críticos y escépticos como entusiastas. presenta disfunciones de planificación e implementación es Sin duda, el principal éxito de la maquinaria discursiva el requisito previo para el diseño de ciudades inteligentes que ha promovido las smart cities es haberse hecho un socialmente eficientes y para la investigación y la innova- hueco en la agenda de las políticas urbanas en un periodo de ción responsables y, en definitiva, para que la burbuja inte- tiempo muy breve. Sin embargo, aún falta un relato ligente no se lleve por delante la posibilidad de hacer una comprensible y cercano para la ciudadanía, que asiste entre verdadera política tecnológica en el ámbito urbano. la indiferencia y el cansancio a un nuevo lenguaje que los 94 BM91-93-95.Dossier 1-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:04 Página 95 ‘Smart cities’ políticos han asumido con sorprendente facilidad como planteó algunas claves para afrontar una relectura crítica nuevo recurso de comunicación pública. Así lo reconoce del significado y las consecuencias subyacentes del discurso Júlia López, responsable de proyectos de la dirección de dominante en torno a las smart cities, apelando a la nece- smart cities del Ayuntamiento de Barcelona, al plantear lo sidad de no abandonar la responsabilidad cívica y el espí- siguiente: “Tiene mucho más sentido hablar de tecnologías ritu crítico. Aportaciones recientes en forma de libros como de transformación de la ciudad. Se debe justificar muy bien los publicados por Adam Greenfield (Against the smart por qué la ciudad dedica tiempo y recursos a las smart city) o Anthony Townsend (Smart cities. Big data, civic cities, enfatizando la voluntad de transformación urbana”. hackers and the quest for a new utopia) suponen aside- Como balance provisional, sin desdeñar los proyectos e ros a los que agarrarse para construir un modelo democra- iniciativas que realmente han conseguido ponerse en tizador de relación con las tecnologías inteligentes. marcha, tenemos un gran revuelo en torno al papel de la tecnología en la ciudad y, en paralelo, un gran desconcierto Centralización o ciudadano inteligente sobre qué significan las smart cities en la vida cotidiana. Al Este escenario de una sociedad conectada es el que la menos así puede ser percibido por quienes se han acercado smart city parece querer dominar para transformarlo al a esta cuestión y no han sabido encontrar realidades mate- máximo en un sistema centralizado, automatizado, adapta- rializables más allá de los grandes conceptos en los que se ble y controlado en tiempo real. Por eso el centro de opera- mueve la narrativa de lo smart. Su génesis es explicada por ciones inteligente de Río de Janeiro se ha convertido en la Paco González (arquitecto en Radarq, profesor de los representación canónica de esta pretensión. ¿No debería- programas de Gestión de la Ciudad y Urbanismo en la mos esperar algo más que simple eficacia? Al fin y al cabo, Universitat Oberta de Catalunya): “Es una oferta generada hoy disponemos de tecnologías accesibles, baratas y senci- por empresas tecnológicas globales, a la que administracio- llas para crear soluciones de manera autónoma. ¿No debe- nes y gobiernos municipales responden con estrategias y rían formar parte también del relato de la ciudad programas que buscan atraer estas inversiones de capital inteligente? Sobre esta cuestión, el impulso de modelos de tecnológico con la intención de desarrollar el sector de la desarrollo abiertos es una de las cuestiones críticas para nueva economía de las TIC”. Júlia López, quien reivindica el papel de los ayuntamientos para que los proyectos se diseñen desde “el uso de están- El desencanto dares abiertos no invasivos, que garanticen la privacidad de La principal incógnita es qué papel puede tener la ciudada- los ciudadanos al mismo tiempo que homogeneicen solu- nía en estas transformaciones, más allá del desencanto ante ciones en todas las ciudades del mundo. No tiene sentido un relato basado en promesas espectacularizadas a través que cada ciudad disponga de sus propias soluciones y que de renderizados futurísticos, complejos diagramas de servi- estas no sirvan en otros lugares. Las ciudades tienen un rol cios urbanos interconectados y un lenguaje técnico muy muy importante en ese sentido frente a las empresas y a los alejado de la cotidianeidad de la ciudadanía. El discurso ciudadanos”. subyacente ha situado el foco en las soluciones tecnológicas Disponer de estas tecnologías abiertas está impulsando para automatizar servicios públicos como el transporte, la el redescubrimiento de los bienes comunes, el espacio de recogida de residuos, la iluminación, etcétera, y el esfuerzo responsabilidad compartida. La esfera digital se ha insta- de explicación ha estado dirigido a convencer a las institu- lado de forma sigilosa, pero transformando radicalmente la ciones de la necesidad de implantar estas soluciones. Pero capacidad social de intervenir en ámbitos como la genera- falta construir un relato de la ciudad inteligente pensada ción y la distribución de información, la organización de desde el día a día de la ciudadanía, que ponga sobre la mesa formas de gestión colaborativa, la creación de soluciones los desafíos sociales y políticos y que sea capaz de plante- tecnológicas para problemas locales o la intermediación en arse preguntas. Paco González se muestra crítico en este el debate público. Acción colectiva, autoorganización y sentido: “El modelo es similar al de las grandes infraestruc- cocreación son las bases de una mirada social al rol trans- turas de transporte: agentes que generan costes y cambios formador de las tecnologías de la smart city, plasmada a estructurales que repercuten en la ciudad de la que extraen través de proyectos relacionados con la ciencia ciudadana, beneficios, sin involucrar a la ciudadanía en el proceso”. los laboratorios digitales –en sus diferentes formas de La vida en las ciudades está cada vez más determinada medialabs, hacker spaces, etcétera– o las intervenciones por las tecnologías digitales. Vivimos en una creciente inter- digitales en fachadas y otros elementos de interacción. acción con objetos, plataformas y dispositivos conectados, La ciudad inteligente no necesita ser convertida en un muchas veces de manera inconsciente (el rastro digital que espectáculo de soluciones mágicas inaccesibles a la ciuda- dejamos en el Bicing, nuestra imagen captada por una danía, ni en una epopeya hacia el sometimiento a las reglas cámara de videovigilancia o el paso de un autobús urbano del control automático. Lo que necesitamos es construir una identificado por un sensor, por ejemplo) y otras de manera posición crítica como sociedad, un esfuerzo que, por ejem- más consciente (buscando un lugar a través de la navega- plo, plantea con ambición la exposición del CCCB “Big Bang ción GPS, conectándonos a una red de conexión inalámbrica Data”, una evidencia de la necesidad de escarbar en la en una plaza, pagando el estacionamiento, etcétera). Sin superficie para confrontar el potencial del big data con sus embargo, falta abordar críticamente el significado de este desafíos, peligros y alternativas. rastro digital. En una reciente conferencia en el marco del ciclo Ciudad Abierta, organizado por el Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (CCCB), Evgeny Morozov 95 BM91-96.Biografia-cs-JordiOK-def_. 27/03/14 12:04 Página 96 Agustí Pons Periodista y escritor Sabater Pi y la sombra de Copito de Nieve La aportación más importante a la ciencia del doctor Jordi Sabater Pi se relaciona con el descubrimiento de las áreas culturales de los chimpancés. Sus estudios y observaciones sobre este tema, publicados en las revistas científicas más importantes del mundo, han ayudado decisivamente a cambiar la visión antropocéntrica del universo. De todas las personalidades literarias o científicas que he conocido a lo largo de mis años de profesión periodística, la del doctor Jordi Sabater Pi (Barcelona, 1922-2009) es una de las que más me ha fascinado. Su nombre fue conocido en todo el mundo en el año 1966 a raíz de la captura del gorila blanco Copito de Nieve, convertido enseguida en la mascota del Zoológico de Barcelona y, poco tiempo después, de la ciudad entera. El doctor Sabater Pi tuvo una intervención decisiva en esa captura, como él mismo explica muy bien en el libro autobiográfico Okorobikó. En aquel momento era el responsable del Centro de Adaptación e Investigación de Animales de Ikunde, un pueblecito situado a dos kilómetros de Bata, la capital de Guinea Ecuatorial. El centro dependía del Ayuntamiento de Barcelona. Sabater Pi se había instalado en la entonces conocida como la Guinea Española en el año 1940 –es decir, a los dieciocho años–, huyendo de los desastres de la posguerra y llevado por una pasión hacia África que se le había desper- tado en sus años de estudio en las escuelas francesas de Barcelona. Llegó a Guinea con una mano detrás y otra delante, y salió de modo definitivo –convertido en una figura mundialmente reconocida en el campo del estudio de los primates– en abril de 1969, pocos meses después de que el país consiguiera la independencia, cuando práctica- mente toda la colonia blanca se vio obligada a emigrar. La obligación y la devoción Pero esta, digamos, ascensión social, o profesional, no resultó nada fácil para Sabater Pi. Sin estudios universita- rios, durante muchos años tuvo que compaginar el trabajo como capataz en diversas plantaciones y empresas agrícolas con su pasión por la flora y, sobre todo, la fauna de África. Sus primeros estudios de campo empezaron a publicarse en 96 BIOGRAFÍA © Dani Codina © Colección Sabater Pi. Universidad de Barcelona BM91-96.Biografia-cs-JordiOK-def_. 27/03/14 12:04 Página 97 Biografía diversas revistas especializadas extranjeras hasta que llama- que con la lógica, porque la lógica nos dice que somos ron la atención de los responsables de National Geogra- descendientes de los primates y que, por lo tanto, forma- phic, que, como bien se sabe, es mucho más que una revista mos parte de un anillo biológico que en ningún caso pode- porque patrocina estudios, otorga becas, etcétera. Paralela- mos despreciar si de verdad queremos entender el mente había entrado en contacto con los responsables del comportamiento de los humanos. Zoológico de Barcelona, pero la beca que consiguió de la Eso no excluye –claro está– ningún tipo de creencia revista norteamericana provocó más recelos entre sus supe- metafísica, sino que pretende ser un llamamiento a la, diga- riores que mejoras en su situación laboral. mos, humildad biológica. Nunca podemos olvidar la perte- En Guinea, mientras tanto, Sabater Pi –todavía no nencia del género humano al gran anillo biológico del doctor, ni siquiera licenciado– estaba consiguiendo pasar universo. El hombre, por ejemplo, es un animal que tiene más horas en la selva que en la plantación. En este proceso miedo. Muchos antropólogos –explica Sabater Pi– conside- resultó decisiva la presencia a su lado de su esposa Núria, ran que la dimensión idónea de las colectividades humanas con quien se había casado por poderes –ella, desde Igua- se sitúa en el umbral de las quinientas personas. Si se sobre- lada; él, desde Guinea– en junio de 1950. Se habían estado pasa esta cifra, el individuo empieza a desarrollar unos carteando cada día desde hacía cuatro años. Como las mecanismos de autodefensa –sospecha o miedo, por ejem- comunicaciones entre Guinea y la península no eran en plo– que pueden llegar a ser violentos. absoluto diarias, él le enviaba las cartas por remesas y el padre de ella, en Igualada, las administraba y le daba una cada día a su hija. En el campo profesional, ese año 1950 también resultó decisivo en la vida de Sabater Pi. Inicia la observación de los primates, entra en contacto con alguno de los ornitólo- gos más destacados del mundo y continúa el aprendizaje de la lengua fang, la lengua que hablaban –y deben de hablar todavía, si no se han españolizado o afrancesado del todo— los nativos de Guinea. La primatología es un conocimiento que surge a partir de las aportaciones de Darwin, que fue el primero en defen- der que los primates forman parte del árbol filético del hombre. En el año 1950 era, todavía, una ciencia incipiente si tenemos en cuenta que los estudios sistemáticos sobre los primates no empezaron hasta 1924. Sabater Pi residía lejos de los centros académicos donde se había despertado el interés por la primatología, pero cerca de la selva, donde vivían los gorilas y los chimpancés. Gracias a sus conoci- mientos de la lengua fang pudo establecer muy buenas rela- ciones con los habitantes tradicionales de Guinea, que le © Dani Codina sirvieron de guía, ya desde las primeras exploraciones. Para Xxxxxxxxxxxxxxxxx poder observar los gorilas tenía que caminar horas y horas A partir de su retorno, en el año 1969, Sabater Pi En la pàxgxixnxaxxxxxxx anterior: Sabater Pi por la selva, siempre siguiendo las indicaciones de un guía empezó a estudiar en la universidad. Tenía cuarenta y ocho en las cataratas del local, que era quien mejor sabía interpretar, a partir de años y durante una temporada le tocó trabajar, en tareas río Mbia en los años pequeños rastros que los animales dejaban a su paso, la en las que no era especialista, en el Zoológico de Barcelona. sesenta, y una imagen suya de proximidad de estos. Se abrían paso a golpe de machete y a En el año 1975 se licenció y empezó a dar clases en la 2008, tomada en menudo la noche les caía encima –literalmente; en la selva Universidad de Barcelona. En 1981 se doctoró con una la sede de su colección, en la no hay atardeceres– y tenían que improvisar un lecho. tesis titulada Estudio comparativo de los chimpancés y Universidad de Sin duda, la aportación más importante a la ciencia de los gorilas de Río Muni. Durante ese tiempo fue el intro- Barcelona. Sobre estas líneas, nuestro personaje tiene relación con el descubrimiento de las ductor de los estudios de etología en las universidades del dos dibujos de esta áreas culturales de los chimpancés. Los estudios y las obser- país. La etología es el estudio biológico de la conducta colección: el gorila albino Copito de vaciones de Sabater Pi sobre este tema, publicados en las revis- animal y humana desde una perspectiva evolutiva y Nieve en el centro tas científicas más importantes del mundo, han ayudado descriptiva. Ikunde de Bata, en 1966, y un apunte decisivamente a cambiar la visión antropocéntrica del universo. En los últimos años de su vida, el doctor Sabater Pi del natural de un Fijémonos bien: lo que empieza siendo una pura obser- obtuvo algunos de los máximos reconocimientos catala- miembro de la etnia fang, del norte de vación, se transforma en verdad científica cuando la obser- nes y españoles: Doctor Honoris Causa por las universi- Guinea Ecuatorial. vación se hace con método, continuidad y rigor y acaba por dades autónomas de Barcelona y Madrid, Medalla de Oro introducirse plenamente en lo que llamaríamos el sentido al Mérito Científico del Ayuntamiento de Barcelona, Cruz de la vida. En efecto, una de las obsesiones del doctor Saba- de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Murió en ter Pi, cuando ya había conseguido un reconocimiento agosto del 2009, cuando acababa de cumplir ochenta y académico incontestable, era luchar contra la visión antro- siete años. Algunos, entre los cuales me cuento, lamenta- pocéntrica del mundo. Por ejemplo, la idea del hombre mos que se marchara de este mundo sin la Medalla de Oro como hijo de Dios es una idea más relacionada con la magia de la Generalitat. 97 BM91-98.GenETC-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:05 Página 98 Montse Serra luña y dos veces ganador del Trofeo Ruinart. Nació en el Periodista seno de una familia de restauradores, propietarios del Racó d’en Cesc, en Barcelona. Allí, y a contracorriente de la fami- Cerrando el círculo: lia, construyó su primera bodega. Años después se conver- tiría en el jefe del equipo de sumilleres de Monvínic, en tres sumilleres Barcelona, considerado por publicaciones como el Finan- cial Times y The Wall Street Journal uno de los mejores de referencia bares de vinos del mundo. Ferran Centelles (Barcelona, 1981) es Premio Extraor- dinario Sumiller 2010 dentro de los Premios Nacionales de Primero los cocineros lanzaron la Gastronomía. No tenía ningún pariente en el sector de la cocina de vanguardia catalana a lo gastronomía, pero se puso a estudiar hostelería porque quería ser cocinero y acabó como sumiller en El Bulli más alto del prestigio internacional. durante doce años (2000-2012). Después se ha dedicado a Después los viticultores aportaron la docencia y a difundir la cultura del vino. Últimamente se unos vinos de gran calado como ha convertido en prescriptor internacional, delegado para Cataluña y España de la británica Jancis Robinson, refe- expresión de la tierra. Y ahora los rencia mundial en la crítica y el periodismo vitivinícola y sumilleres cierran el círculo haciendo Master of Wine. que esta cocina y estos vinos lleguen Por su parte, Roger Viusà (Roses, 1978) fue el segundo bien explicados a los comensales. mejor sumiller del mundo y el mejor de Europa en el 2008, un año después de serlo de España. Empezó como botones en diversos hoteles de la Costa Brava. Así entró en contacto Ferran Centelles, Roger Viusà y César Cánovas son tres con la restauración y el vino. Descubrió que tenía una sumilleres con unos conocimientos de vinos y también de extraordinaria memoria gustativa y se volcó en ella. El vino cocina que impresionan. Han estado y están al frente de le brindó una razón para convertirse en profesional y una algunos de los mejores restaurantes y bares de vinos del pasión personal. Se formó al lado de Josep Roca, en El país. Y son jóvenes. Y empezaron aún más jóvenes. Coinci- Celler de Can Roca de Gerona, hoy considerado el mejor den en destacar que les gusta el trato con la gente. Los tres restaurante del mundo. Después saltó al restaurante Moo llegaron al mundo del vino sin proponérselo. Pero este terri- del Hotel Omm de Barcelona, el primero en ofrecer un torio de sentidos y de paisaje los atrapó, por sus intangibles menú de maridajes en la ciudad. Ahora tiene su propio esta- y también por la sabiduría que requiere tener un viñedo y el blecimiento, el bar de vinos Plaça del Vi 7, en Gerona. saber hacer dentro de la bodega. Los sumilleres que hemos escogido son complementa- Atrapados por el vino rios. Representan procedencias diferentes y opciones Ninguno de estos jóvenes sumilleres pensaba especializarse también diferentes dentro de este mundo, y nos ayudan a en el mundo del vino, ni ser prescriptor de vinos. Así pues, entender el abanico de posibilidades que la profesión ¿qué tiene el mundo del vino que los atrapó hasta el punto permite: César Cánovas (Monistrol de Montserrat, 1971) es de hacer de él una profesión? Cuando César Cánovas Premio Nacional de Gastronomía 2011, ha sido dos veces empezó a trabajar en el restaurante familiar recuerda que mejor sumiller de España, dos veces mejor sumiller de Cata- no encontraba ningún aliciente creativo, hasta que confec- 98 GENERACIÓN ETC BM91-98.GenETC-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:05 Página 99 Fotos: Enrique Marco cionó la primera carta de vinos. Ferran Centelles quería ser restaurante Moo del Hotel Omm. Fue el primer restaurante En esta página y en la anterior, de cocinero, no sumiller; sin embargo, tal como dice, “el vino de la ciudad que maridaba todos los platos del menú y eso izquierda a derecha, me encontró a mí”. El placer que le producía catar vinos significaba que podían llegar a ser seis vinos para cada Ferran Centelles, Roger Viusà y César acabó convirtiéndolo en una profesión. Y Roger Viusà, menú. En aquel tiempo Viusà también llegó a convertirse Cánovas. después de formarse con Jaume Subirós, del Motel en un sumiller de renombre internacional. Pero él, a dife- Empordà de Figueres, y el sumiller del restaurante, Jaume rencia de otros, siempre había querido tener su propio Portell, recibió las enseñanzas de Josep Roca, de El Celler negocio, para ofrecer las apuestas vinícolas y gastronómi- de Can Roca, que le transmitió una especie de filosofía esen- cas más arriesgadas y personales. cial y poética ligada al buen hacer, a la tierra y a los vinos En el 2010 se asoció con Carlos Orta, propietario del naturales. restaurante Villa Mas de Sant Feliu de Guíxols, y se pusie- Del descubrimiento de este mundo, los jóvenes sumille- ron de acuerdo para poner en marcha el bar de vinos Plaça res pasaron al reto de comenzar a cultivar una trayectoria del Vi 7 en Gerona, que inauguraron el 5 de enero de 2012. profesional. Así, César Cánovas cambió por completo la Este es su presente y está muy contento. Es un estableci- carta de vinos del restaurante de sus padres, eliminando las miento de calidad, donde Viusà apuesta por los vinos natu- referencias establecidas por una dinámica viciada y poco rales, por los vinos de vignerons, como se conocen: profesional para proponer alternativas más estimulantes. marcados por el carácter del terruño, de la viña, de la clima- "Veníamos de una hostelería donde el vino se compraba por tología, para respetar cada añada; marcados, inevitable- cajas, por precio y por amistad”, recuerda. Asumir riesgos y mente, por el carácter y la personalidad de los viñeros que ganar concursos de cata le dio un nombre e hizo que Sergi los elaboran. Ferrer-Salat lo llamara para iniciar la aventura de Monvínic, El presente de Ferran Centelles se encuentra fuera del hace seis años. Este bar de vinos tiene la voluntad de ser un restaurante y se centra en la docencia, la divulgación y la centro de referencia mundial, ambición que convierte el crítica vinícola: en el último año y medio ha montado trabajo del sumiller en un cometido aún más complejo. Wineissocial.com con dos amigos, un club de vinos virtual, Monvínic ofrece habitualmente de 3.500 a 4.000 referencias con voluntad de fomentar la cultura y el consumo del vino de veinte países diferentes. de una manera sencilla y económicamente posible. También da clases en Outlookwine, la filial en Cataluña y España de Junto a los grandes de la restauración estos estudios británicos sobre el mundo del vino, que aquí El caso de Ferran Centelles es opuesto, porque, con dieci- ha puesto en marcha el sumiller David Molina. siete años, fue a parar a El Bulli, que ya era una referencia Centelles es el responsable del departamento de bebidas mundial de la gastronomía, y de allí no se movió hasta el de la Bullipedia, dentro del proyecto de elBullifoundation verano de 2012, cuando el restaurante cerró. Fue en El Bulli de Ferran Adrià. Y desde hace unos meses es delegado en donde Centelles se decantó por el mundo del vino, aunque no España de Jancis Robinson, una de las periodistas vinícolas era un restaurante de maridajes. Recuerda que era una internacionales más influyentes en la actualidad. Esta posi- cocina tan extremadamente creativa y moderna que dejaba ción, que él considera una responsabilidad y una fuente de en segundo plano a todas las demás. “Abrí grandes botellas de conocimiento más que de prestigio, es importante para los vino para muchos clientes al final de la comida, después del vinos catalanes, porque Centelles es un prescriptor inter- café, como un modo de celebrar el banquete que acababan de nacional que conoce bien ese territorio. hacer”, cuenta Centelles. Después de pasar por El Celler de Can Roca, Roger Viusà llegó a Barcelona para entrar como sumiller en el 99 BM91-100-101.BCNVista-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:05 Página 100 Enric Bou Dep. de Estudios Lingüísticos y Culturales Comparados. Universidad Ca’ Foscari. Venecia Carta desde la Serenissima Venecia es un pueblo cosmopolita con una dimensión estética notable. Barcelona es una ciudad mediterránea, solar, que en poco tiempo se ha transformado urbanísticamente. De ahí que la reacción entusiasta de los italianos cuando oyen el nombre de la ciudad sea unánime: “Bellissima!” Hace muchos años, cuando vivía en EEUU, me preguntaron alcantarilla de la calle de Pelai y miraba en torno con aquello de “Where are you from?”. Al contestar “from sorpresa de los peatones, y un grupo de turistas iban de Barcelona”, la chica se me quedó mirando y con un notable picnic a la montaña de Montcada, junto a la fábrica Asland. aire de sorpresa me dijo: “What are you doing here?”. Parajes absurdos para actividades normalísimas en otras Debió de ser el año 1998. Estaba en Wellesley, un pueblecito regiones. Nadie –solo Carles Soldevila, que en 1929 se inge- en las afueras de Boston, que no es la peor ciudad –solo nió una original guía, L’art d’ensenyar Barcelona– podía provincianamente esnob– de aquel país. La pregunta mani- sospechar entonces lo que pasaría veinte años después. festaba la sorpresa de alguien que no entendía cómo podía Ahora he cambiado de música. Menos jazz y más Vivaldi vivir tan lejos de la maravillosa, prodigiosa, excitante (en el y canciones de gondoleros. En Italia todo el mundo admira sentido inglés) y atractiva ciudad de sus sueños. Pocos años Barcelona y sabe que es la ciudad preferida de miles de antes –antes de 1992–, la chica me habría preguntado si era italianos (¿50.000?) para exiliarse, huyendo de Berlusconi y mexicano. la política mafiosa que apesta a derecha e izquierda. Los Como es sabido, existe una transformación fundamental barceloneses italianos tienen incluso una asociación muy en la percepción en el extranjero de Barcelona antes y activa, Altraitalia (www.altraitaliabcn.org/ca), con un después de los Juegos Olímpicos y la subsiguiente transfor- lema combativo: “Podrán cortar todas las flores, pero no mación en destino turístico mundial. Las imágenes de los podrán detener la primavera”. Muchos luchan contra la saltos de trampolín con el fondo de la ciudad, a pesar de la degradación moral, social y política de Italia. Desolados, calina evidente, las espectaculares imágenes de los atletas comprueban cómo las televisiones locales en el país de en acción, fueron la mejor publicidad durante muchos años. acogida, privadas y públicas, se parecen cada vez más a la Y que todavía dura, a pesar de la otra fama que la ciudad se telebasura típica de las italianas. Son propiedad del magnate ha ganado a pulso en las clasificaciones turísticas sin que corrupto e imputado, o las públicas imitan el modelo para parezca preocupar mucho a las autoridades competentes: sobrevivir en un mercado de tiburones tras la despótica capital mundial de los chorizos o pickpockets. cuota de pantalla. Es impresionante la lista de los amigos Aquel año 1992, la cantidad de programas de televisión, venecianos que tienen algún hijo emigrado en Barcelona. libros, números especiales de revistas (¡las de gastronomía, Los italianos descubrieron España en el año 1982, con dedicadas a las tapas! [sic]) hicieron mucho para atraer mira- unas imágenes emocionantes del presidente Pertini abra- das hacia una ciudad hasta entonces fuera de los radares de zando al rey cada vez que Italia metía un gol en la final del los viajeros internacionales. No fue la primera vez ni la última Mundial. Un tópico dice que los italianos y los que me plantearon aquella pregunta. El infomercial (docu- españoles/catalanes se parecen mucho. Nada más lejos de la mental publicitario) de Woody Allen añadió más razones de verdad. Son unos buenos primos –podríamos decir– valen- atracción y fomentó el espejismo de exotismo para los foras- cianos. Pero de familias alejadas. Solo puedo entender el teros que querían visitar Barcelona. El interés creciente se dialecto del Piamonte (pura lengua de oc) o el veneciano, convirtió también en cursos sobre Barcelona y la moderni- que, por una serie de carambolas, conserva muchas pala- dad que muchos colegas y yo hemos enseñado, despertando bras y sonidos parecidos. Los italianos-venecianos tienen siempre un gran interés, promocionando turistas un poco algunas imágenes de Barcelona que lo único que consiguen más cultos y haciendo subir el número de inscritos, que es la es pagar el peaje a los ritos de la españolada: les entusiasma preocupación máxima de los decanos y directores de depar- la gastronomía (el kamón pata negra); muchos son tifosi, tamento en el sistema educativo norteamericano, regido por entusiastas del Barça además de algún equipo italiano, y los las leyes inexorables de la oferta y la demanda. más jóvenes sueñan con, o recuerdan, las noches de la El antes de 1992 es bastante conocido. Era una ciudad movida (inútil intentar explicarles el sentido del nombre) gris que intentaban evitar los turistas que pasaban unos días barcelonesa. Los que se consideran connaisseurs pronun- en Lloret o Salou. La mejor imagen de aquellos tiempos la vi cian el nombre de la ciudad con una larga ese. –sé que no lo he soñado– en un cortometraje en el Publi o Venecia y Barcelona se parecen en muchas cosas, pero en el Alexis, los cines que entonces controlaban las panta- son también muy diferentes. Venecia es un pueblo cosmopo- llas de arte y ensayo. Debió de ser el año 1971. Era de Els lita con una dimensión y conciencia estética notable. El festi- Joglars y presentaba irónicamente las actividades que un val de cine, la Biennale, la sitúa regularmente en el centro del turista podía llevar a cabo en la Barcelona del momento. mundo cultural internacional. Barcelona es una ciudad medi- Recuerdo dos: un submarinista emergía de la tapa de una terránea, solar, que en poco tiempo se ha transformado urba- 100 BCN VISTA DESDE VENECIA BM91-100-101.BCNVista-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:05 Página 101 nísticamente. Por eso la reacción entu- siasta de los italianos cuando oyen el nombre de la ciudad es unánime: “Bellis- sima!” A menudo olvidamos que, por latitud, Venecia es una ciudad del norte, con un clima frío, lluvias y nieblas. Dos cosas las unen: la ópera y el turismo. La Fenice (1996) y el Liceu (1994) fueron teatros de ópera destrui- dos por el fuego de una manera que nunca se ha aclarado completamente. Los aficionados de ambas ciudades cons- tituyen grupos de gente sofisticada, verdaderos apasionados por el bel canto, de alta cultura operística, con potentes asociaciones de amigos del Liceu o la Fenice. En temporada alta, la invasión turística es acaparadora en ambas ciuda- des. Barcelona resiste mejor porque tiene más espacio y si no te mueves por el centro, Raval, barrio Gòtic, no te das casi cuenta de la presencia masiva de forasteros. Allí, como aquí, las tiendas más lujosas tienen desde hace unos años personal ruso para atender a los visitan- tes de la Federación Rusa. En Venecia viven solo 57.000 habitantes y la media de pernoctaciones turísticas es de 65.000 cada noche. Más que los habitantes de la ciudad. Algunos amigos sociólogos urba- nistas consideran que son técnicamente habitantes de derecho y tienen que pagar tasas como cualquier otro. Venecia recibe cada año más de 23 millones de visitantes. La reacción contra el turista es mucho más encarni- zada que en Barcelona, porque los habi- tantes se dan cuenta de que está en juego la fragilidad de un tejido urbano delicadísimo y, en los callejones estre- chos, la impertinencia del turista no faci- lita la convivencia. ¿Y el soberanismo? ¿Se habla de él? También. Claro que en Fotos: Camilla de Maffei Venecia no lo entienden mucho. Porque el discurso soberanista en su magín se producido con los ayuntamientos demo- pensar que somos el centro del Panoramica del puerto y nuevas parece demasiado al de la Liga Norte, cráticos. Otra amiga que trabajaba en la universo. Y movernos poco. Después de construcciones en la grupo xenófobo impresentable. Regular- asociación municipal Centro Internazio- años de navegar por el mundo, con zona de la plaza de mente me toca hacer pedagogía para nale Città d’Acqua, ahora cerrada por pendolarismi (trayectos) transoceáni- Les Glòries y la Diagonal, con el explicarles las fundamentales diferencias los recortes, me dice que las posibilida- cos, ahora Barcelona está mucho más edificio DHUB a la entre las dos reivindicaciones. des del Arsenale son inmensas y que cerca, la siento como un barrio de esta izquierda y la torre Agbar detrás de él. Pregunto por Barcelona a una amiga haría palidecer el Moll de la Fusta y las Europa imposible que soñamos con Los italianos sienten artista del Alto Adige (Tirol del Sur) playas (la del Lido es sensacional) urba- construir. La aviación de bajo coste (y una profunda envidia por el que vive entre Venecia y Nueva York. nas barcelonesas. Pero los italianos –se de más baja comodidad) me la acerca y dinamismo de la Respuesta contundente: “Decidida- lamenta–, sin una tradición de estado me hace pensar que todo es más ciudad y las reformas mente posmoderna. Design, design, fuerte, no tienen la capacidad de hacer próximo. Quizás tendríamos que decir urbanísticas design. Por eso no es contemporánea”. trabajo di squadra. Comparado con el el Mediterráneo. Una vez, un amigo propiciadas por los ayuntamientos Pero todos los italianos sienten una sistema italiano, tan barrocamente norteamericano vio la pegatina de la democráticos. profunda envidia por el dinamismo de buRRocrático, el nuestro parece sueco. CAT con la bandera europea encima la ciudad de Barcelona y las transfor- Con la edad sufrimos más del que tenía en el coche y me dijo: “Me maciones urbanísticas que se han síndrome ptolomeico y nos gustaría gustan las utopías”. 101 BM91-102.Dossier2-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:06 Página 102 Enric H. March Filólogo y autor del blog Bereshit (http://enarchenhologos.blogspot.com) Museos anatómicos: cuando el cuerpo y las enfermedades eran un espectáculo Si preguntamos a cualquier barcelonés si conoce el Museo Roca, la respuesta será que no. Acabada la guerra, desapareció en las sombras de un viejo almacén del Paral·lel sin dejar rastro. Justo ahora estamos en disposición de evocar la historia de este museo anatómico y de fenómenos de feria, que estuvo activo durante los años veinte y treinta del siglo pasado. El Museo Roca es solo el canto del cisne de un mundo del inventor del específico: “Este, este es el sabio norte- extraño y excéntrico que estuvo muy vivo en Barcelona americano descubridor del maravilloso callicida...” El desde mediados del siglo XIX. Ahora se encuentra en charlatán seguía dando punterazos al cartelón, en donde Bélgica. Viajemos, pues, al pasado y recuperémoslo. aparecía como sabio norteamericano, destructor de callos En el año 1854 se derribaron las murallas medievales y y duricias, el compositor Rossini, con su caraza burlona y la zona de aspecto eminentemente rural que había sido la bonachona. separación entre estas murallas y las huertas de Sant »[...] Frente al Español, en construcción, se colocó un Bertran, en la falda de Montjuïc, se convirtió en una nueva circo, como los de feria, hecho con trapos, y tablones por salida de las calles del Raval y en un espacio ciudadano. gradas, y alumbrado de acetileno. Lo original estribaba en Lugar de paso de arrieros, por donde se escondían los que, en él, sólo trabajaba una buena señora que pasaba la delincuentes camino de la montaña, y de campamentos de maroma, exhibía perros amaestrados y cantaba un cuplé gitanos, como nos describe Juli Vallmitjana en La Xava y en francés, en un escenario que tenía dos metros de anchura. Sota Montjuïc, fue pronto el lugar donde las clases popu- Cantaba sin el acompañamiento de un triste piano y llevaba lares encontraron el espacio para desarrollar su ocio. En el un traje verde con lentejuelas. año 1892 se construyó el Circo Español Modelo (después »[...] Desde los barracones, los reclamos se lanzaban a Circo Teatro Español). Se alzó junto a la calle Nou de la grandes voces, o aparecían en las pizarras anuncios o avisos, Rambla y fue enseguida el polo de atracción de infinidad de con un gran sabor grotesco. Una vez leímos esto: “Se vende, ferias itinerantes, de espectáculos y atracciones de barraca, por causa de salud, un soberbio fenómeno, elegante, muy que poblaron el Paral·lel. limpio y manso, en plena libertad. Muy propio para diver- Hasta entonces estas barracas de feria se habían siones familiares”. Se trataba de un viejo cerdo amaestrado montado en la plaza de Catalunya y en el Portal de la Pau, y achacoso. Otro anuncio decía: “Se enseña un buey que funcionando como nexo con los teatros y espectáculos de tiene la cabeza de bulldog, la cola de oso y la pata de cerdo. gusto burgués del paseo de Gràcia y de La Rambla. El Apacible y amaestrado, es además hermafrodita”. Paral·lel ofreció la oportunidad de trasladar hacia allí las »La gente se embobaba ante aquellos barracones, ilumi- atracciones que conectaban más con el público obrero y nados con acetileno. El director solía aparecer con una popular. Este público prefería las truculencias, los melo- grasienta y zurcida levita y una abollada chistera, embutidas dramas y las atracciones de excéntricos, que mostraban una las piernas en pantalón de dril y calzado con alpargatas. cara de la realidad que les era más próxima. Nos describe Junto a la visión absurda de los “fenómenos” y la pintoresca aquel ambiente Luis Cabañas1 en Biografía del Paralelo de los saltimbanquis, no tardaron en instalarse museos de (Barcelona: 1945, p. 19-21): cera, las quirománticas, echadoras de cartas, ocultistas, «No faltaban churreros, cacahueteros, naranjeros, astrólogos y una mujer muy gorda, Madame Sphinx, que meloneros, “el de los torraos”, ni, en verano, los “helados adivinaba el porvenir, por nebuloso que fuese». del Chaumet”, con su carretón blanqueado y pulido: De este mundo que nos describe Luis Cabañas hemos ¡mantecao helao! En aquellos inicios del cafarnaum para- oído hablar, pero nos cuesta situarlo tan próximo a nosotros lelero [...] afluían los charlatanes, exaltando el “ungüento porque lo rodea una aureola que tiene más de cinemato- maravilloso de la ballena de los Pirineos”, o como el Noi de gráfica –pensemos en La parada de los monstruos Tona, dentista y sacamuelas, el Elixir Geraldine, en home- (Freaks, 1932), de Tod Browning– que de real, pues nunca naje a la Bella Geraldine, que se exhibía en el trapecio del hemos visto ningún testimonio gráfico sobre él. Circo Alegría, en la plaza de Cataluña, tan llena de barra- De aquel mundo de mujeres barbudas, siameses, forzu- cones como el incipiente Paralelo. Recordamos a un char- dos, falsas sirenas, de museos de cera y museos anatómicos latán, preconizador de un callicida, golpeando el retrato que enseñaban las llagas de los sifilíticos y exhibían el 102 REPORTAJE BM91-102.Dossier2-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:06 Página 103 Museos anatómicos © Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona cuerpo humano con una impudicia como nunca había cono- anatómicas de cera que mostraban las consecuencias del Dibujos de Alegret y cido la gente, no ha quedado ningún rastro documental en vicio, la prostitución y las drogas. Lo llamaba “Los estragos Picarol en L’Esquella de la Torratxa del 6 Barcelona, más allá de algunos dibujos satíricos de Picarol del Barrio Chino”. La exhibición, que se anunciaba bajo el de enero de 1905: o de Opisso. En los diarios de la época podemos encontrar control de la Dirección General de Sanidad, iba acompañada la tarde del domingo en el paseo de alguna reseña, como la del 8 de marzo de 1898, en El Dilu- de un espectáculo de fenómenos: “El hombre mono”, “la Gracia, definido vio, que situaba en el número 19 de la Rambla de Santa araña gigante del Japón”, “las hermanas siamesas”, “mons- como “el Paral·lel de los señores”, y en el Mònica, junto al estudio de los fotógrafos Napoleón, esta truos humanos”, “galería de curiosidades”, “fetos humanos Paral·lel, “el paseo de atracción: “Danae. Espectáculo maravilloso, fenómeno auténticos”... Gracia del pueblo”. nunca visto, medio cuerpo de hombre con barba completa- Se anunciaban más de quinientos ejemplares construi- mente cerrada y gran bigote, y medio cuerpo de mujer”. dos en cera. Un montaje de tales dimensiones todavía hacía Pero poca cosa más. Se consideraban espectáculos vulga- más extraño que no hubiéramos oído hablar nunca del res que no merecían ser anunciados en la prensa; una espectáculo. prensa que, por otra parte, no iba dirigida al público popu- Investigando el origen del museo, coincidimos por el lar debido a que la inmensa mayoría de la población obrera camino con Alfons Zarzoso, historiador de la ciencia y direc- era analfabeta. tor del Museo de Historia de la Medicina de Cataluña, y con Pepe Pardo, profesor e investigador del CSIC, que habían Del Paral·lel a Bélgica llegado a su conocimiento por fuentes similares. Descubri- Pero la historia de este mundo, que había quedado oculto y mos, con sorpresa, que la colección de figuras anatómicas olvidado, iba a dar un vuelco. En el año 2010 descubríamos del Museo Roca todavía existe, pero está en manos de un en una librería de viejo un cartel de un llamado Museo Roca, coleccionista particular de Amberes (Bélgica), Leo Coolen, que en una barraca de feria del Paral·lel exhibía “en forma y que con esta colección se habían organizado dos exposi- real y para educación del pueblo” una colección de figuras ciones, una en el Museo Dr. Guislain, de Gante (Bélgica, 103 BM91-102.Dossier2-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:06 Página 104 Reportaje ”Se exponía anatomía, fisiología y enfermedades,” pero era inevitable fijarse en la desnudez. Las Venus anatómicas eran especialmente admiradas. la calle Nou de la Rambla, donde construyeron un negocio en torno al museo anatómico y de la distribución y exhibi- ción de películas científicas, que ofrecían imágenes de operaciones y de partos2. Hoy por hoy, poco más sabemos de su actividad empre- sarial. Las figuras de cera de Roca y todo el material que la familia utilizaba en sus espectáculos fue a parar, acabada la guerra, a un almacén del Paral·lel, seguramente a una dependencia del Teatro Nuevo, en la esquina con Nou de la Rambla. En el año 1987, este material apareció durante unas © Arxiu Enric H. March obras y lo compraron los anticuarios de la Casa Usher, que después lo vendieron a Francesc Arellano, el propietario de Retrato del mago 2008), “Kermis of Kennis”, y la segunda “Exquisite Bodies”, la casa anticuaria Anamorphosis, de la bajada de Santa Eulà- y ventrílocuo en la Wellcome Collection de Londres (2009). lia. Las piezas de artes escénicas las adquirió el Instituto del Francesc Roca. En la página Se trataba de una colección de estudios anatómicos, Teatro; las de magia, el mago Xevi, que las tiene expuestas siguiente, publicidad enfermedades comunes y venéreas, la gestación y el parto, en su casa-museo de Santa Cristina d’Aro. Pero la colección de una exposición del Gran Museo fetos, esqueletos, una colección de fenómenos y monstruos anatómica no la quiso nadie, ni siquiera las instituciones Anatómico de París de la naturaleza –animales y humanos–, instrumental públicas catalanas y barcelonesas. en la calle Ferran de Barcelona, en 1886. médico, aparatos de tortura y una guillotina que formaba Arellano tuvo expuesto el Museo Roca (1988-1995) en parte de un espectáculo como el que quería poner en un piso de la calle de la Palla, y allí unos alumnos de la marcha Nicomedes Méndez, el que fue verdugo de Barce- Escuela Superior Universitaria de Imagen y Diseño realiza- lona, que en el año 1908, una vez retirado, quería construir ron un documental como trabajo de curso, que podemos ver al lado de La Pajarera Catalana (que después sería El por internet para hacernos una idea de la impresión que Molino) una atracción, el Palacio de las Ejecuciones, pero causaba3. En el año 1995 Arellano llevó la colección al no recibió la autorización. Mercantic de Sant Cugat con la intención de encontrar un comprador definitivo, y fue allí donde lo adquirió el actual Francesc Roca, mago y ventrílocuo propietario, Leo Coolen4. Una pequeña parte del material El padre de esta “parada de monstruos” se llamaba Fran- efímero (carteles y propaganda diversa) se quedó en Barce- cesc Roca Guàrdia y era natural de Tortosa. No sabemos lona y se ha preservado, así como las fotografías tomadas cuándo nació, pero sí que murió el 2 de octubre de cuando se descubrió la colección. 1945 –gracias a la necrológica publicada en Ilusionismo, revista de la Sociedad Española de Ilusionismo. Era mago y Una veintena de museos y colecciones ventrílocuo. Pertenecía a la primera generación de magos Lo primero que nos viene a la cabeza es preguntarnos cómo que en el siglo XIX empezaron a actuar para el gran público, y por qué aparece el Museo Roca; por qué el cuerpo y las como Fructuós Canonge o Joaquim Partagàs. enfermedades se convierten en un espectáculo. El fenó- Desde el final del siglo XIX y durante la primera mitad meno no es puntual. Se inscribe en un proceso que se del XX, Francesc Roca y sus hijos, Ernest y Alfons, pasearon desarrolla durante un siglo, desde mediados del XIX (aunque espectáculos de magia, ventriloquia, música, circo, autó- los antecedentes los tenemos que ir a buscar mucho tiempo matas y figuras de cera. Los hijos fueron conocidos como antes), y se da en toda Europa y América. magos con el nombre de The Fak Hongs desde los años La investigación sobre el Museo Roca nos ha permitido veinte. Ernest fue director de la Sala Mozart hasta los años documentar en Barcelona, entre 1849 y 1938, una veintena cincuenta. de museos y colecciones anatómicas. Surgen como conti- De las actividades escénicas se tienen noticias, pero del nuación natural de los museos de cera tradicionales, que museo de cera y anatómico no había constancia en ninguna mostraban escenas bíblicas e históricas y acabaron incorpo- parte. La familia Roca se paseó por las ferias con su barraca rando elementos antropológicos y de las ciencias naturales, montando espectáculos de todo tipo hasta que en los años a imagen de las antiguas cámaras de maravillas –colecciones veinte decidieron establecerse en el Paral·lel y después en particulares de elementos exóticos y extraños que, desde el 104 BM91-102.Dossier2-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:06 Página 105 Museos anatómicos siglo XVI, al inicio de las grandes colonizaciones, habían despertado la curiosidad de nobles y burgueses. En el siglo XIX, el interés general por la ciencia y la apari- ción de las exposiciones universales hacen que las colec- ciones privadas lleguen a un público no especializado. Unas alimentarán los primeros museos públicos; otras se conver- tirán en atracciones itinerantes. La exhibición pública y el espectáculo del cuerpo irán asociados, a menudo, tanto a la anatomía médica como a la antropología, que incorporaron a seres vivos, indígenas de las colonias, expuestos a la curio- sidad del hombre blanco en museos y en zoos humanos, que en Barcelona también existieron. En el año 1897, en un descampado de la ronda de la Universitat con la plaza de Catalunya, se exhibía una tribu ashanti de Ghana; en 1913, una tribu mahometana en el Turó Park, y una senegalesa en el Tibidabo; en 1915, la tribu de Los Himalayas, en el Turó Park, anunciados en La Vanguardia como “los fenómenos más raros del mundo, ni hombres ni monos”; o el Village Lili- putiense, una “original reproducción de un poblado, con sus calles, casas, iglesia, etc., y sus diminutos habitantes”, como también anunciaba La Vanguardia (julio de 1917). Con alguna excepción, los museos anatómicos de Barce- lona del siglo XIX aparecen en la parte céntrica de la ciudad, en teatros o locales bien acondicionados. Las colecciones llegan después de haberse paseado por Europa y América; proceden de lugares como París, Estocolmo, Suiza o Esta- dos Unidos, y vienen avaladas por la comunidad científica, por las campañas higienistas y por el éxito de público. Son colecciones dirigidas a un público burgués –aquello que los cronistas llaman un “público inteligente”– para evitar cual- quier confusión con la pornografía, como ya había pasado en Londres o en Estados Unidos. Y a menudo van dirigidas solo al público masculino, señal inequívoca, también, del carácter de su contenido. Quizás a nosotros se nos hace difícil ver en estas figuras cualquier cosa que despierte la morbosidad y la libido, pero deberíamos ser capaces de situarnos en una época y una © Archivo Enric H. March forma de pensar para las que mostrar el interior del cuerpo era tabú. Sin olvidar que las figuras que se exhibían estaban dente de Estados Unidos. Ochocientos objetos expuestos. desnudas. Se expone anatomía humana, procesos fisiológi- Según El Principado: “Se ha abierto en la calle Raurich un cos y enfermedades, pero es inevitable fijar la mirada en la gabinete anatómico que contiene más de ochocientos ejem- desnudez. Una de las piezas más admiradas de estas expo- plares de diversos fenómenos de los que se realizan en el siciones, por ejemplo, eran las Venus anatómicas. Viéndolas cuerpo humano, muchas figuras de tamaño natural dispues- podemos hacernos una idea del impacto que debían de tas para el estudio de anatomía y cirugía práctica y otras producir en el público del siglo XIX. distintas, objetos dignos de ser visitados por los inteligen- tes”. Y también: “Llama la atención un hidrocéfalo, y una El despliegue: 1849-1892 rica exposición de fetos desde su estado de embrión hasta A manera de inventario, haremos un repaso de las colec- su completo desarrollo”. ciones y los museos anatómicos documentados hasta ahora —1867. Historia Natural, calle de Quintana 12, 1º. en Barcelona, con algún comentario breve que nos permita Tienda de venta y exposición de material de ciencias natu- identificar su carácter. Es casi seguro que hubo más: no está rales, con esqueletos, frenología y modelos de anatomía en agotada la investigación. Empezamos por el periodo que va cera. desde 1849 hasta 1892, año de inauguración del Circo Espa- —1868. Museo Anatómico, Antropológico y Etnológico, ñol Modelo en el Paral·lel. Rambla de Canaletes. 15.800 objetos expuestos. “A conse- —1849. Museo del Doctor Soler, calle de Sant Llàtzer. cuencia de numerosas peticiones que han dirigido al señor Gabinete de curiosidades con una colección de figuras director del mismo Museo habrá sesión extraordinaria para anatómicas realizadas en cera por Chiapi, quien también las señoras” (El Principado). ejecutó algunas de las figuras de la colección anatómica de —1875-1876. Museo Alejandro Hartkopff. Salón Teatro la Facultad de Cirugía y Medicina (1843). del Circo Barcelonés, calle de Montserrat, 18-20. Proce- —1866. Gabinete Anatómico, calle de Raurich. Proce- dente de París y Estocolmo. 105 BM91-102.Dossier2-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:06 Página 106 Reportaje © Museo de las Artes Escénicas del Institut del Teatre La barraca donde —1876. Gran Museo de Figuras de Cera. Teatro Romea, nete de Historia Natural, Mendizábal, 19. Museo Darder, vía Francesc Roca presentaba sus calle del Hospital, 51. Gabinete reservado. Diagonal, 125 (Gràcia). Tienda museo de Francesc Darder. espectáculos —1876-1877. Gran Museo de Figuras de Cera. Rambla Las noticias sobre estas exposiciones se publican en los ambulantes. de Santa Mònica, 2, al lado del Teatro Principal. Gabinete diarios de la ciudad, se hacen crónicas entusiastas y se reservado. anuncian en la sección de espectáculos en medio de los —1878. Museo Anatómico de Figuras de Cera. Teatro acontecimientos teatrales. Es, sin embargo, un contexto Tívoli, calle de Casp, 8. “El próximo domingo se celebrará la culto, porque, aparte del Teatro Odeón que programaba inauguración del gran museo anatómico de figuras de cera melodramas populares, los teatros de la ciudad eran que se están preparando en el Tívoli, asistiendo á ella las frecuentados por un público menestral y burgués. autoridades y representantes de la prensa con otras perso- No podemos olvidar que, además de estas colecciones nas que serán objeto de incitación [sic]” (La Imprenta). temporales abiertas al público, la que entonces era la Facul- —1885. Museo Anatómico O. Thiele. Plaza de Cata- tad de Cirugía y Medicina (1843) disponía de un museo lunya, en una barraca junto al Circo Ecuestre. anatómico destinado a la enseñanza de la práctica médica, —1885. Gran Museo de Figuras de Cera. Histórico y situado en su sede de la calle del Carme, en el antiguo Anatómico. Calle del Hospital, 101. “Único en su clase. Es el Hospital de la Santa Creu. La colección anatómica de la mejor y más grande que viaja por Europa, nuevo en esta facultad tiene su origen en el Gabinete de Especímenes capital” (La Vanguardia). Anatómicos del Real Colegio de Cirugía de Barcelona, —1886. Gran Museo Anatómico de París, del Dr. F. iniciada a finales del siglo XVIII. Estuvo en este emplaza- Sestacq. Calle de Ferran, 34. Con una Venus anatómica y miento hasta que la facultad y el museo fueron trasladados una galería de enfermedades sifilíticas. “Galería reservada al nuevo Hospital Clínic en el año 1906. Despreciado y fuera de Patología Especial según el Museo Dupuytren”. de uso con el paso de los años, abandonado y muy estrope- —1887-1889. Casa Darder, plaza de Jaume I, 11. Gabi- ado, fue más tarde recuperado y restaurado, y desde 1981 106 BM91-102.Dossier2-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:06 Página 107 Museos anatómicos ” ” un “museo anatómico propio para feriantes”. Es la última La historia de los museos noticia que tenemos de este tipo de exhibiciones en Barce- anatómicos es una lona. La guerra, el cambio de mentalidades y la represión de la dictadura son los factores que llevaron a la desapari- historia del cambio de ción de los museos anatómicos, lo que no evitó que sobre- mentalidades y de cómo vivieran por las ferias ambulantes. ocultamos lo que nos La historia abierta del Museo Roca desagrada de nosotros. Fue en este contexto de ocio popular en el que apareció la colección Roca. Después de haberla exhibido en el Paral·lel entre unas fechas que no podemos precisar, pero que esta- rían entre los años veinte y treinta del siglo XX, se instala en forma parte del Museo de Historia de la Medicina de Cata- la calle Nou de la Rambla, 25. A pesar de la magnitud de la luña, en Terrassa. En el antiguo Hospital de la Santa Creu atracción y del interés por hacer publicidad por parte de permanece la Real Academia de Medicina y el magnífico Roca, no hay ninguna noticia en la prensa. anfiteatro anatómico del siglo XVIII. Sí que disponemos del material publicitario que generó el mismo Francesc Roca. Un material donde se pone énfa- La marginación: 1892-1938 sis en el aspecto científico de la exposición, fingiendo que Fue a partir del estallido del Paral·lel como lugar de ocio cuenta con el apoyo de la Cruz Roja. La excusa es la lucha popular cuando los museos de figuras de cera y anatómicos contra las enfermedades venéreas que, ciertamente, eran desaparecieron de la parte noble de Barcelona. El proceso una plaga ya desde finales del siglo XIX. Pero lo que resulta de traslado iba acompañado, normalmente, de la desapari- sospechoso es que en el material que edita se hace propa- ción de estas colecciones de las noticias de prensa. Como ganda de curativos que se vendían durante la exposición y hemos dicho antes, las atracciones del Paral·lel se conside- de los que él era el representante. Roca estaba ejerciendo raban vulgares, y los museos anatómicos quedaron conno- de charlatán. El museo era el cebo, un cebo eficaz porque tados y marginados en cuanto ocuparon el mismo espacio apelaba a los bajos instintos del público. Por mucho que se de los lugares asociados al vicio y la prostitución. subraye el aspecto didáctico, detrás de la sífilis y de las —1896. Museo Histórico y Anatómico de Figuras de llagas estaba el elemento que nunca falla: el sexo. Y eso es Cera. Paral·lel, 80, esquina con la Ronda de Sant Pau. lo que ve representado el espectador: no las consecuencias —1900. Museo Anatómico. Paral·lel, 63-65. Documen- del acto, sino el acto en sí mismo. Imaginación que se ve tado en un dibujo de Opisso. reforzada junto a la sensual Venus anatómica y la exhibición —1915. Museo Anatómico de Figuras de Cera, en venta. de genitales y de fenómenos que llaman la atención como Calle de Sant Pau, 111. los hermafroditas. —1922. Exposición Anatómica, procedente de la calle La historia del Museo Roca está llena de sombras, de de Sant Pau, 10. Nou de la Rambla, 58. misterios y de interrogantes con respecto al origen y al —1922 (mayo). Museo Anatómico de Enrique Crespo. impacto que causó entre los barceloneses. Sin embargo, Calle de Sant Pau, 10. “El día 16 del corriente, tuvo lugar la estamos convencidos de que las investigaciones futuras nos Un cartel publicitario que intenta prestigiar inauguración oficial del Museo Anatómico instalado en el aportarán nuevas datos. Su aparición nos ha permitido las exposiciones del número 10 de la calle San Pablo. Al acto de inauguración entrar en un mundo que desconocíamos y nos ha permitido Museo Roca vinculándolas con la asistieron además de numerosísimo público, varias perso- descubrir que en Barcelona había una larga tradición de Cruz Roja. nalidades médicas que, como los demás asistentes, tuvie- © Archivo Enric H. March ron frases de elogio para el Museo. Don Enrique Crespo propietario del mismo, recibió muchas y merecidas felicita- ciones” (La Vanguardia). —1927. Museo Anatómico. Calle de la Unió, 9. —1930 Museo Anatómico. Nou de la Rambla, 44. Anun- cio de venta de un museo anatómico, cestos y atracciones. —1937-1938. Museo Anatómico de la Cruz Roja, de Ramón Catalán (Boletín de la Cruz Roja, marzo 1938). Nou de la Rambla, 22. “A beneficio de las necesidades gene- rales y de los Hospitales del frente y la retaguardia de la Cruz Roja: hoy domingo, a las tres de la tarde, se inaugura en la calle Nueva de la Rambla, núm. 22, un Museo Anató- mico. La profusión de figuras, la sensación de realidad de las mismas, lo interesante del asunto, y la perfecta instala- ción del local, aseguran un éxito, y con él, un ingreso econó- mico que ayudará a sobrellevar los cuantiosos gastos de tan humanitaria institución” (La Vanguardia, junio de 1937). En el año 1944, un anuncio de La Vanguardia informa de que se pone en venta en la Ronda de la Universitat, 44, 107 BM91-102.Dossier2-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:06 Página 108 Reportaje Una muestra de los materiales que se exponían en los museos anatómicos del siglo XIX y primer tercio del XX: representación de dos secciones de una mujer embarazada. Procedentes del Museo Roca, las piezas formaban parte del fondo que adquirió en 1995 el coleccionista belga Leo Coolen en el Mercantic de Sant Cugat. © Colección Familia Coolen, Amberes museos anatómicos que abarca cerca de un siglo. De estas humano. No se trata de revivir la morbosidad de aquellas colecciones solo quedan algunos vestigios documentales: atracciones de feria con fenómenos y zoos humanos, sino noticias de prensa, algunos carteles y dos catálogos sin ilus- de reconstruir un tiempo y unas formas que nos han llevado, traciones. En cambio, el único vestigio material que existe, sin saberlo, hasta donde nos encontramos ahora. La evolu- la colección Roca, está lejos de Barcelona. ción del ser humano está formada tanto por ganancias como Los museos anatómicos fueron un espectáculo impor- por todo lo que dejamos atrás. tante entre las masas populares, pero su “vulgaridad” los ha borrado del mapa. La historia del Paral·lel –lo comprobamos en la exposición “El Paral·lel 1894-1936” (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2012-2013)– está repleta de olvidos. Podemos discutir sobre la bondad del uso del mate- rial que se exhibía, pero es incuestionable que los museos anatómicos, y en especial el Museo Roca, conforman un relato que nos explica la manera como la ciencia era utili- zada por profanos ocupando espacios de ocio que, en prin- cipio, no son los propios de la ciencia. Es, al mismo tiempo, Notas una historia del cambio de mentalidades y de cómo oculta- mos lo que nos desagrada de nosotros mismos. 1. Seudónimo de Rafel Moragas, Moraguetes, y de Màrius Aguilar. 2. Ver Enric H. March, “Francesc Roca i el cinema: Los averia- Actualmente el Museo Roca está en Amberes. Quizás dos (1933)” [en línea], en Bereshit (http://dom.cat/9f6); Enric valga la pena traerlo temporalmente a Barcelona y recons- H. March, “Francesc Roca i el cinema: Como venimos al mundo truir aquel mundo que fascinó a nuestros antepasados. Un (1934)” [en línea], en Bereshit (http://dom.cat/9f5). mundo extraño en el que la curiosidad y la representación 3. Estragos del Barrio Chino, en YouTube. de la realidad convirtieron en espectáculo el cuerpo 4. La colección Roca de Leo Coolen, en YouTube. 108 BM91-109.Llibres-cs-JordiOK-def_. 27/03/14 12:06 Página 109 Libros Marina Espasa información y después se repliegan, en la prótesis más evidente, en el bolsillo, una versión 2.0 del “yo, en mi casa, y tú, es la propia Anna. Pantallas de móvil, de Cíborgs en los en la tuya”: separados, pero unidos por tableta, de ordenador, mensajería cuarenta nuestro Wi-Fi de cada día. instantánea: todos estos mecanismos L’altra se puede resumir en pocas inundan nuestras vidas hasta saturarlas líneas: una pareja de hace años se de una comunicación a menudo defi- tambalea en diversos frentes. Él pierde ciente e incompleta. Llenan también las el trabajo, una hermana se les instala en páginas de L’altra para dibujar a unos casa y ella pierde la cabeza por un joven personajes desorientados y aturdidos skater que le hará replantearse muchas por la crisis que se aferran a estos arti- certezas. Con una premisa tan próxima lugios electrónicos como a un clavo a los clichés, ya se ve que el trabajo de ardiendo: los ojos enrojecidos por un la escritora será de orfebrería para no DM [mensaje privado directo en Twit- caer por el acantilado de la literatura ter], la noche en blanco por un icono de femenina, “de sentimientos”, mal enten- Whatsapp. Vida y literatura, a ambos dida: le ayuda una cierta dureza que va lados de la pantalla. de soi en el carácter de mucha gente de las Terres de l'Ebre, pero sobre todo la máxima seriedad con que se enfrenta a Joan Todó L’altra (Les ales esteses) la escritura. Marta Rojals No hay digresiones argumentales, La ciudad como Edicions de la Magrana (RBA) no hay personajes sobreros, no hay Barcelona, 2014 acciones ni detalles sin función dramá- palimpsesto 336 páginas tica. Hay una férrea estructura con sorpresa final que, lejos de estar sacada Una de las formas de leer la nueva de la manga, es la única explicación novela de la escritora de La Palma posible para el carácter extremada- d’Ebre Marta Rojals es fijarse en qué mente perfeccionista y neurótico de otra Barcelona ven unos ojos venidos Anna, la física reciclada en diseñadora desde el extremo suroeste de la que es el segundo gran personaje feme- comarca. Como mínimo hay dos barrios nino que nos regala la autora después localizados: las plazas de Gràcia llenas a de la Èlia de Primavera, estiu, etcè- rebosar de jóvenes parados que matan tera. Si Èlia digería una separación y la mañana tomando cafés y cervezas, y retrocedía hasta el pueblo para, en un Sant Gervasi más acomodado, pero cierta manera, matar a su padre, Anna, donde los estudios de diseño van a la además de enfrentarse a la pérdida de baja o están en proceso de reconversión deseo que implica la rutina de pareja, Barcelona a cau d’orella hacia la nada. En todas partes hay esconde un secreto que la obliga a Xavier Theros (textos), Consuelo barceloneses que no saben hablar cata- descender a los infiernos más psicoana- Bautista (fotografías) lán si no es incluyendo un 25% de caste- líticos, en cuyo final, inevitablemente, Ajuntament de Barcelona / Editorial llano: el oído de Rojals es finísimo y eso encuentra a su madre. Todo ello para Comanegra se demuestra en los diálogos, llenos de decir que los dos personajes son ejem- Barcelona, 2013 barbarismos, y en el capricho de que la plares por lo que tienen de contradicto- 504 páginas protagonista, que se acerca peligrosa- rios y de capas de profundidad, y que mente a los cuarenta años, se quede eso es lo que los acerca tanto a la reali- Se percibe un desequilibrio, hasta cierto completamente enamorada de un chico dad de los lectores, que casi sienten su punto solo aparente, en cuanto echa- de poco más de veinte por el nivel de aliento en la nuca. mos un vistazo al índice de Barcelona a catalán que demuestra, superior a la En torno a ellas orbitan secundarios cau d’orella, de Xavier Theros: cuatro- media. La ciudad –y aquí ya no sería bien perfilados, como Cati, la jefa de cientas páginas hablan sobre la Barce- necesario que se tratara de Barcelona, Anna, típico fruto de la Barcelona acele- lona histórica, la parte de la ciudad que, sino que en cualquier gran metrópoli rada de los ochenta y primeros noventa, de la plaza de Catalunya abajo, incluye pasaría lo mismo– cumple otro papel, el o Nel, el chico buena persona que lleva La Rambla, el Raval, Ciutat Vella, la de funcionar como aglutinador y, al años haciendo de muro de contención Barceloneta o Montjuïc, y solo cien mismo tiempo, de aislante de una gran de la bestia interior de Anna y que tiene abordan la “gran Barcelona” de más allá. cantidad de individuos. Las dos páginas una curiosa característica, una prótesis Theros lo reconoce en la página 406, y de pórtico de la novela, espléndidas, en un punto sensible de la anatomía. O da el motivo, relacionado con el origen hablan de las pantallas que se iluminan quizás no tan curiosa, porque resulta de este libro. Todo deriva de la Guía cada noche en cada ventana de cada que el joven patinador también tiene secreta de Barcelona, de Josep Maria bloque de pisos, como luciérnagas que otra prótesis –en el oído, porque es Carandell, de la que este volumen es se buscan, se encuentran, intercambian sordo– y quizás resulta que quien lleva actualización: una operación comple- 109 LIBROS BM91-109.Llibres-cs-JordiOK-def_. 27/03/14 12:06 Página 110 Libros mentaria de la reciente puesta al día de veces caótico: hay reiteraciones, y real- llegados, los poderosos y los margina- Barcelona pam a pam, de Alexandre mente le habría ido bien una corrección dos, los ricos y los pobres, las minorías Cirici Pellicer, por parte de Itziar Gonzá- ortográfica. Hay tal exuberancia de étnicas, los niños, las personas mayores, lez, quien también ideó esta propuesta. datos que se echa de menos un índice las mujeres... Este libro les hace hablar Barcelona a cau d’orella, pues, de calles para orientarse en los frondo- a todos. Vemos cómo viven y trabajan, recorre los mismos lugares que el libro sos ramajes del texto. Pero Theros se cómo se divierten, cómo organizan sus de Carandell e intenta recuperar el espí- mueve con la libertad de un pianista de luchas, sentimos el latido colectivo. ritu: “No hablaba en absoluto del patri- jazz, con un amor indudable por la El protagonista –la protagonista– monio material de la ciudad –con sus ciudad. Es un libro que hay que leer del libro es la ciudad de Barcelona y su monumentos y edificios–, sino de otro poco a poco, entreteniéndose. gente, pero este protagonista es coral. tipo de patrimonio etéreo, cambiante y Los verdaderos protagonistas del libro a veces caótico, que se podía definir son los documentos del Archivo Muni- más por el movimiento que por la Manuel Foraster cipal, testigos indiscutibles de esa forma”. A menudo se recuperan exten- memoria individual y colectiva. sas citas, como si el volumen actual Las Barcelonas Empezamos el viaje en el siglo XIII fuera un palimpsesto de aquel libro con el otorgamiento de los privilegios publicado por primera vez en 1974. Y, archivadas reales, los tributos y franquicias para sin embargo, esta distancia cronológica comercializar con otros territorios de la crea diferencias inevitables: hace corona, con los cuatro paers, un cuarenta años, Carandell sacaba a la luz consejo asesor de ocho miembros y una una Barcelona oculta bajo el discurso asamblea general que durante el franquista con el fin de liberar una reinado de Pedro el Grande se convirtió verdad reprimida. En cambio, Theros se en el Consejo de Ciento. Esta elite polí- mueve por un paisaje espectaculari- tica pertenecía a familias de prohom- zado, una Barcelona convertida en bres como los Gualbes, los Fiveller o los parque temático, sin sangre en las Destorrent, entre otros. De esta época venas, una ciudad devorada por su eran también los documentos de cléri- imagen. Un simulacro decadente. gos y de señores como testimonio de las Pero quizás esa descompensación transacciones basadas en el reconoci- tiene otro motivo. Excepto en las intro- miento de las propiedades. Durante la ducciones históricas de cada capítulo, Guerra de Sucesión, con la supresión el texto se organiza como un paseo por Autobiografia de Barcelona: la del sistema constitucional del Consejo calles, pasajes, plazas y edificios que història de la ciutat a través dels de Ciento, se instauró un nuevo tipo de son evocados con precisión; son la clave documents de l’Arxiu Municipal de gobierno de carácter castellano, el para acceder a una historia, a una curio- Barcelona ayuntamiento de regidores... sidad erudita, al origen de una frase Daniel Venteo En el volumen encontraremos ilus- hecha, a un universo desaparecido. La Ayuntamiento de Barcelona / traciones del Llibre Verd y el Llibre Barcelona de Theros (y de Carandell) Editorial Efadós Vermell, dos colecciones que reúnen los no es la de la planificación urbanística, Barcelona, 2013 textos legales con los que el Gobierno sino la de los barceloneses que van 320 páginas municipal defendía su autonomía o El viviendo el día a día; una Barcelona que llibre dels salaris dels oficials muni- no es perceptible a vista de pájaro, solo “Fue en la época del rey Jaime I, con la cipals. También hay referencias al área intuible a pie de calle. Una ciudad legi- constitución del incipiente gobierno de de influencia exterior que iba de Mont- ble, infinita, inacabable. Y que es ella, la ciudad en el siglo XIII, cuando los gat a Castelldefels, gracias al carreraje y también, un palimpsesto, unos encan- cargos municipales ordenaron ocuparse a los dominios territoriales o baronías. tes. Y una ciudad así se reconoce más del archivo...” Así empieza esta Auto- Una especie de área metropolitana bien en aquello que todavía denomina- biografia de Barcelona, un potente avant la lettre. mos el “centro” que en los diversos volumen que ha realizado el historiador En los siglos XVI y XVII surgieron las distritos, a menudo recientes. Daniel Venteo, con una introducción de primeras iniciativas para guardar estos Por otra parte, es como si esa Barce- Joaquim Borràs, archivero jefe del Ayun- documentos: el notario Esteve Gelabert lona histórica contuviera todas las tamiento, que da vida a más de 550 Bruniquer redactó el Cerimonial dels demás: en su tortuosa deriva de documentos que abrazan más de ocho magnífics consellers i regiment de la flâneur, Theros se entrega a digresio- siglos de historia. Se dice pronto. ciutat; posteriormente, otros historiado- nes, separadas del texto principal, y en Mediante escritos, grabados y foto- res que velaron por el patrimonio serían su interior trata temas que superan los grafías recuperamos la memoria y el Antoni de Capmany de Montpalau límites de cada capítulo. Por eso decía- gobierno de la ciudad, el urbanismo y el (1742-1813) o, ya más recientemente, mos al principio que el desequilibrio es desarrollo económico, la gran historia, Agustí Duran i Sanpere (1887-1975). aparente: aparecen el bar musical Helio- pero también la del tejido asociativo y Durante el actual periodo democrá- gàbal, la plaza de Les Arenes o la plaza cívico, la de la gente, la de los barcelo- tico llegaron la creación de la Red de del Raspall. El texto es laberíntico, a neses de siempre y la de los recién Archivos Municipales y la descentrali- 110 BM91-109.Llibres-cs-JordiOK-def_. 27/03/14 12:06 Página 111 Libros zación administrativa, el Archivo Foto- gráfico, la digitalización de fondos... Puede pasar que hayamos visto muy de Todo ello en cifras es abrumador: 40 cerca la Gran Muralla o el Machu Picchu kilómetros de documentación, 10 siglos ” ” de historia, 60.000 usuarios, 200.000 pero ignoremos dónde se halla Sant documentos, más de 10.000 préstamos. Felip Neri o la estación de Magòria. El Archivo se ha abierto a la ciudadanía. De Barcino a Barcelona conocere- mos el Llibre del Consolat del Mar, la ciar como es debido el mundo y todo lo rio –“Cuando se produce un vacío […] expulsión de los judíos, la erradicación que te rodea, lo primero que has de en la historia […] se mitifican los hechos del chabolismo en el Somorrostro, los hacer es conocerte; si esta premisa y se mitifica el personaje [...] Y cuanto bombardeos, los atentados –como el del cojea, también lo harán todas las apre- mayor es la estima por el personaje, rey Fernando en 1492 o, moderna- ciaciones que dependan de ella. tanto más se aureolan y se magnifican mente, el de Hipercor y el de Ernest En estos tiempos nuestros en los las cosas, y así nacen las explicaciones Lluch–, los avances industriales, el que parece que se haya convertido en legendarias”–, cuya combinación ha ferrocarril Barcelona-Mataró en 1848, el una necesidad ineludible de la moderni- convertido al santo en uno de los símbo- tranvía en 1872, el metro en 1924, el dad viajar tan lejos como lo permita el los (artísticos) de identidad de Cataluña primer automóvil –matrícula B-1, un bolsillo, y al lugar más remoto y y de su capital. Berliet–, el primer vuelo regular a exótico –donde nunca haya llegado Acto seguido, acompañados por las Madrid en 1927 y el primero a Nueva ninguna de tus amistades, si es posible–, enriquecedoras imágenes fotográficas York en 1948. Las colecciones zoológi- nada más oportuno que la publicación de Bancells, iremos descubriendo paso cas –de Martí Codolar a Copito de de libros que nos recuerden que Voltaire a paso, entre sorprendidos y admirados, Nieve–, la visita de Einstein en 1923 o tenía razón cuando afirmaba: “Lo mejor las “[más de doscientas] representacio- de Fleming en 1948 y la creación del es enemigo de lo bueno”. Dicho en otras nes contabilizadas de san Jorge en la Observatorio Fabra en 1904. Todo esto palabras, que, demasiado a menudo, ciudad de Barcelona”. y mucho más lo encontrarán en esta hemos visto de cerca la Gran Muralla Empezaremos por el Palau de la extraordinaria Autobiografia de china o el Machu Picchu, pero ignora- Generalitat – donde el gran número de Barcelona. mos dónde se encuentra la plaza de Sant imágenes de todo tipo del caballero de Felip Neri o la estación de Magòria. la espada y la rosa permiten hacerse Por eso hay que recibir con los una idea de su evolución iconográfica, Xavier Serrahima brazos abiertos Sant Jordi a Barce- desde el siglo XV a la actualidad–, conti- lona, creado a cuatro manos por Consol nuaremos por otros edificios públicos Tras las huellas Bancells y Narcís Sayrach. Y digo, expre- institucionales (el Ayuntamiento, el urbanas de samente, “a cuatro manos” porque las Hospital de Sant Pau, Can Serra...), fotografías de una y los textos del otro seguiremos el viaje de descubrimiento Sant Jordi se complementan de un modo tan apro- por los museos (el Nacional de Arte de piado –casi diría perfecto– que da la Cataluña, el del Modernismo, el Dioce- impresión de que hayan nacido al sano...), lo proseguiremos en los diver- unísono y que provengan de una misma sos espacios de culto de la gran voz o mirada. metrópoli mediterránea y lo terminare- Como bien indica Francesc Font- mos en los innumerables espacios públi- bona en su prólogo, el libro, que tiene la cos donde está presente: desde la calle voluntad de establecer un detallado de Casp a la plaza que recibe precisa- inventario de “la fuerte presencia de san mente el nombre del santo, en Montjuïc. Jorge en Barcelona”, alcanza con creces Al acabar nuestra inesperada y el propósito de la Dirección de Imagen y atractiva peregrinación seguro que Servicios Editoriales del Ayuntamiento habremos hallado, entre tan variados de la capital catalana: “Llevar al ciuda- espacios, uno donde hayamos sentido dano los tesoros que normalmente muy nuestros los versos de “Notes d’un Sant Jordi a Barcelona quedan eclipsados” por otros atractivos viatger”, un fantástico poema de Joan Narcís Sayrach (textos), Consol turísticos o culturales de la ciudad Sales publicado en Viatge d’un mori- Bancells (fotografías) mucho más conocidos. bund: Ayuntamiento de Barcelona Antes de iniciar el minucioso reco- Barcelona, 2014 rrido, Sayrach introduce la figura del “Enamorat fidel de tot el que és 287 páginas “santo universal”, tanto desde el punto estrany [Enamorado fiel de todo lo de vista histórico –“La historicidad de extraño], Sócrates convirtió la inscripción de la san Jorge tiene su fundamento en el en aquest port podria fer niu el teu entrada del templo de Delfos –“Conó- testimonio que dan de él las iglesias afany [en este puerto podría hacer nido cete a ti mismo”– en una de sus divisas c ristianas poco después de su muerte, tu afán]”. filosóficas: si quieres entender y apre- en el mismo siglo IV”– como legenda- 111 BM91-112. Conte-es-JordiOK-def_. 27/03/14 12:07 Página 112 para el hogar y bares rendidos a cultos grasientos ejerce de espina dorsal. Pero la luz prefiere los barrios que crecen como nidos de calles a sus orillas, gara- batos serpenteantes que forman con sus curvaturas caprichosas plazas demasiado recoletas y sombrías para imponerse como un paso inexcusable: Màlaga, la Farga, Osca… nombres que están disueltos en un juego de amista- des fugaces que parecían crecer de semillas eviternas. Y ya son más débiles esos rayos que acarician las altas torres de ladrillo que crecen del asfalto, y que desde aquí parecen tótems orgullosos de un pasado industrial: humo, fuego, vidrio, ceniza, lesiones cervicales, economías tan frági- © Elisenda Llonch les que podrías desmenuzarlas con los Gonzalo Torné dedos: la pesadilla de trabajar para comer, las metas humildes, no estirar Cualquier otro sitio más el brazo que la manga, quien mucho abarca poco aprieta y la resigna- estaría bien ción de los hijos tras el sueño de la pujanza sexual: círculos misteriosos donde ruedan y ruedan y ruedan las En un barrio sin plaza central, sin una gran iglesia, vidas de los que se quedan atrapados sin monumentos atractivos, la carretera de aquí. Es ya una luz declinante la que Sants –fabulosa sucesión de zapaterías, tiendas de extrae destellos plateados del estanque ropa, adornos para el hogar y bares rendidos a que se extiende en la Espanya Indus- cultos grasientos– ejerce de espina dorsal. Pero la trial como una fantasía sin arraigo desde la que puedes ver las calles sin brillo con luz prefiere los barrios que crecen como nidos de las que el pueblo de Sants se suturó con calles a sus orillas. L’Eixample. Si aplicaba el oído, podía escuchar anticipaciones de una vida Son esos faros que resbalan sobre carre- que se limitan a desembocar en un más intensa y veloz, la casa donde teras húmedas y azules, mientras la descampado colapsado de coches. naciste (tan pequeña que en tus recuer- raya del alba crece invisible tras una El sol cobra altura al cruzar el patio dos siempre estáis los cinco en la misma gasa de contaminación, los primeros de los Maristes y una leva cualquiera de habitación) se reduce a una burbuja de que se acercan a la fortaleza octogonal chicos desayuna, patea balones, se acli- tiempo terroso y lento. del mercado transportando vísceras mata al placer sensorial y al miedo. Te Bajo la noche que crece en todas las frías, porciones de cadáver animal. Una distraías de la lentitud mental de tus direcciones brilla la estación de Sants luz pálida lame las primeras casetas que compañeros con la vista fija en el como una plataforma espacial. A deter- justo ahora abren, y suena un murmu- partido de la tarde: no conoces nada minada altura podríamos contemplar llo de cajas y de saludos, descargas de mejor que poner la bomba del corazón a cómo se despliegan las líneas férreas mangueras, fuertes chorros de agua y pleno rendimiento; y en el pasillo donde sobre la extensión de la tierra, pero allí espuma rosada, el penetrante perfume cuelgan las orlas antiguas diez años sentado comparto el espacio con unos del sudor humano vagando sobre la atrás parecen una distancia sideral y te padres neguitosos, grupúsculos de verdura fresca. estremece visualizar ese 74 o 75 donde mendigos, chicas que besan a sus A la salida encontrarás la placita de solo eres un embrión mental que se novios con calcetines deportivos azules arena que ya no existe y si afinas el oído alimenta de las esperanzas de tus y un policía de ronda. Ninguno repara puedes volver a escuchar fragmentos de padres. en tu figura espectral, como si tus las historias que rumiaba tu abuela y Un amarillo solar impacta en las átomos estuvieran demasiado sueltos. que parecía tan imposible que se aceras y los peatones de la carretera de Pero si se diese el milagro de que perdiesen como ahora recobrarlas (¿y Sants se refugian en tiendas climatiza- alguno de ellos te preguntase por tu quién haría ese esfuerzo?). Al extremo das. En un barrio sin una plaza central, destino, les dirías con una voz húmeda está la calle que se curva antes de trans- sin una gran iglesia, sin monumentos de emoción: “Cualquier sitio, cualquier formarse en unas escaleras que pare- atractivos, esta fabulosa sucesión de otro sitio estará bien”. cían la entrada a un almacén mágico y zapaterías, tiendas de ropa, adornos 112 EL CUENTO COBERTA 91_BCNM 27/03/14 12:14 Página 1 ‘Smart cities’, tecnologia pensada per a les persones Smart cities, technology with people in mind ‘Smart cities’, tecnología pensada para las personas Entrevista / Interview Carme Torras www.barcelonametropolis.cat Número 91 / 2014 - 6 e www.bcn.cat/bcnmetropolis http://twitter.com/bcnmetropolis 9 1 8 400214 062238 Barcelona Metròpolis 91 / 2014