Ålesund’s new Norwegian
Centre for Art Nouveau
Un nou centre noruec 
per al modernisme a Ålesund
The Varese brewery
La fàbrica de cervesa
de Varese
Sitges, five walks 
in a Modernista Town
Sitges, cinc passejades 
per la vila modernista
Charles Rennie Mackintosh
1868-1928
Coup de fouet
Coup de fouet
2
2003
Ruta Europea del
Modernisme - Art Nouveau
European Route 
© 
Pa
tr
on
at
 M
un
ic
ip
al
 d
e 
Tu
ris
m
e 
de
 S
itg
es
, f
ot
o:
 M
ar
c 
Ro
sé
s
3
R
ecognition of Sitges as a Modernisme centre can
be traced to the influential figure of Santiago
Rusiñol, the painter and man of letters, and his
museum, Cau Ferrat. Interest in new ideas
attracted the leading Catalan literary figures,
musicians, critics, painters and sculptors to the
town, where they eagerly took part in the five
Modernist Festivals. These festivals helped place Sitges at the
forefront of  the new art, to such an extent that it came to be
known as “the Mecca of Modernisme". As a result, Sitges has
become an unquestionable point of reference for any analysis of
European Art Nouveau.
Its architecture, of prime importance, is evocative of the changes
that were occurring in Sitges at the end of the 19th century, and is
of remarkable artistic interest because of the diversity of solutions
used. Much of the town’s
character lies in the large
number of buildings that
were built at the turn of
the century, and which
display a vast repertoire of
formulae used by their
authors. Forms from other artistic moments were rethought and
recreated, producing results that were so far removed from the
designs that inspired them they may be considered to be in "modern
style". Alongside these works, which were based on the reuse of
different architectural styles, there are others that are clearly Art
Nouveau in style. Except for the work of Gaudí and Berenguer, Art
Nouveau designs in Sitges did not result from concepts of structural
need, but were essentially based on decoration, elaborated with a
strong sense of fantasy and a wide variety of materials.
By bringing together houses designed with both solutions,
Sitges had become a good example of what George R. Collins
defined as the "Catalan Movement", a name he gave to Catalan
architecture built at the end of the 19th century. This included
buildings designed according to both architectural trends; on the
one hand, pure Art Nouveau, and on the other hand, the eclectic
style that resulted from the recreation of different artistic moments.
The different examples of architecture can be studied on five
itineraries. The first is associated with the arrival of the railway.
Between the train station and the old town, a new urban area
developed that was to change the appearance of Sitges. The new
streets, with their large houses and large gardens, display a
complex repertoire of architectural styles. Moreover, the houses
were built side by side and thus competed in magnificence and
wealth of decoration. These architectural developments would not
have existed without the people who commissioned the buildings,
the so-called "Americanos". This was the name given to returned
emigrants who had made fortunes in America, and who did not
hesitate to build themselves large houses to show off their new
social status.
Sitges, five walks 
in a Modernista Town
Isabel Coll
Doctor in History of Art. Universitat de Barcelona
Sitges has become 
an unquestionable point 
of reference 
for any analysis 
of European Art Nouveau.
th
e 
ro
u
te
Gaietà Buigas, 1901. Casa Bonaventura Blay “Villa Avelina”, Illa de Cuba, 35.
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
la ruta
E
l reconeixement de Sitges com a nucli modernista ha seguit
un procés que té els seus orígens en l’entusiasme per la figu-
ra del pintor i literat Santiago Rusiñol i el seu museu Cau Ferrat.
Les manifestacions en pro de les noves idees van reunir en
aquest poble els literats, músics, crítics,  pintors i escultors
catalans més importants, que participaren amb gran afany en
les cinc Festes Modernistes, uns actes que ajudaren a fer de
Sitges un poble capdavanter del nou art. Tant és així que se la va definir
com "La Meca del Modernisme". La fusió d’aquests aspectes fa que si hom
actualment intenta analitzar el modernisme europeu, haurà d’adonar-se
que Sitges és un punt de referència indiscutible.
Un element de primer ordre, signe dels canvis sorgits a Sitges al final del
XIX, és la seva arquitectura, un conjunt que per la diversitat de solucions asso-
leix un grau d’interès artístic notable. Bona part de la personalitat de la pobla-
ció radica en l’ampli nombre d’edificis bastits entre els dos segles, obres que
ens demostren com els seus artífexs van treballar amb un vast repertori de
fórmules. El resultat d’aquesta proposta, en la qual es repensen i recreen les
formes d’altres moments artístics, seran unes obres tan distanciades dels ori-
ginals que la proposta que en resulta pot considerar-se com un "modern style".
Certament, al costat d’aquestes obres basades en la reutilització de diferents
gustos arquitectònics, n’hi ha d’altres dissenyades seguint el corrent moder-
nista. Pel que fa al modernisme sitgetà, cal dir que -excepte en l’obra de Gaudí
i Berenguer- els dissenys no procedeixen directament d’un concepte de neces-
sitat estructural, sinó que essencialment es basen en la decoració imposada
amb un fort sentit de la fantasia i una àmplia varietat de materials.
La unió de cases projectades amb totes dues solucions ens confirma que
Sitges esdevé una bona mostra del que George R. Collins va definir com
"Catalan Movement", nom que donava a l’arquitectura catalana realitzada
al final del segle XIX i que acollia exemples projectats en les dues tendències. 
El coneixement de les diferents mostres arquitectòniques es podrà asso-
lir a través de cinc itineraris. El primer està relacionat amb l’arribada del
tren a Sitges, atès que entre el lloc on se situà l’estació i el nucli antic de
la vila quedava un espai que
calia urbanitzar: un nou
eixample, una intervenció que
canviaria l’aspecte de la
població. Als seus carrers hi
ha edificis que mostren el
Sitges, cinc passejades 
per la vila modernista
Isabel Coll
Doctora en història de l'art. Universitat de Barcelona
Si hom actualment tracta
d’analitzar el modernisme
europeu, haurà d’adonar-se
que Sitges és un punt de
referència indiscutible.
© 
Pa
tr
on
at
 M
un
ic
ip
al
 d
e 
Tu
ris
m
e 
de
 S
itg
es
, f
ot
o:
 M
ar
c 
Ro
sé
s
© 
Pa
tr
on
at
 M
un
ic
ip
al
 d
e 
Tu
ris
m
e 
de
 S
itg
es
, f
ot
o:
 M
ar
c 
Ro
sé
s
Gaietà Miret, 1908. Casa Manel Planas i Carbonell, Illa de Cuba, 21. Josep Pujol i Brull, 1906. Casa Pere Carreras i Robert, Francesc Gumà, 23.
4
The second itinerary leads to the historic centre of Sitges,
where buildings were constructed for a variety of purposes.
These ranged from private housing to public buildings, and from
utilitarian constructions to commemorative monuments. Unlike
the first itinerary, where the houses form a homogenous whole,
the buildings of interest in the old centre are hidden among new
constructions. Next to eclectic and Art Nouveau works is the old
market building, an interesting example of iron and brickwork
architecture, which shows how a new aesthetic language allowed
architects to use materials and abandon the past. Again, this
itinerary reveals the variety of architectural solutions to be
found in Sitges: in front of the market, for example, is the
majestic Catalan neo-Gothic Town Hall. The proximity of the two
(to which the eclectic house on one corner may be added) is
another example of the diverse approaches that coexisted at the
time. 
The third itinerary shows how the Passeig de la Ribera on the
seafront was occupied by summerhouses owned by people from
Barcelona. These buildings gradually replaced the white fishermen’s
homes that had run alongside the beach at Sitges for so long. This
development provides an insight into how master builders and
architects of the epoch worked, and the way they were inspired by
the designs of the great artists of Art Nouveau architecture, whose
solutions were echoed in these seafront buildings.  
th
e 
ro
u
te
© 
Pa
tr
on
at
 M
un
ic
ip
al
 d
e 
Tu
ris
m
e 
de
 S
itg
es
, f
ot
o:
 M
ar
c 
Ro
sé
s
© 
Pa
tr
on
at
 M
un
ic
ip
al
 d
e 
Tu
ris
m
e 
de
 S
itg
es
, f
ot
o:
 M
ar
c 
Ro
sé
s
© 
Pa
tr
on
at
 M
un
ic
ip
al
 d
e 
Tu
ris
m
e 
de
 S
itg
es
, f
ot
o:
 M
ar
c 
Ro
sé
sGaietà Buigas, 1901. Casa Bonaventura Blay
“Villa Avelina”, Illa de Cuba, 35.
Gaietà Buigas, 1889. Old Market / antic Mercat, plaça de l’Ajuntament. Gaietà Miret, 1908. Casa Simó Llauradó, passeig de la Ribera, 20.
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
la ruta
complex repertori de gustos aplicats pels arquitectes a grans cases 
completades amb importants jardins i que, l’una al costat de l’altra, riva-
litzaven tant per la magnificència com per la riquesa decorativa. Aquest
conjunt arquitectònic no hauria existit sense aquells que van fer-ne l’en-
càrrec, personatges que van ser coneguts com a "americanos". Aquest nom
era el que es donava a aquells que emigraven a Amèrica, tornaven enriquits
al seu país i no dubtaven a fer-se construir una gran casa al poble natal,
amb el desig d’exhibir la seva nova posició social.
Un segon itinerari ens portarà pel centre històric de Sitges, on s’aixeca-
ren edificis amb finalitats variades: de l’obra privada a l’immoble oficial, de 
l’edifici utilitari al monument commemoratiu. A diferència del primer itine-
rari, en què les construccions formen un conjunt homogeni, en aquest cas els
edificis queden més amagats en mig de noves construccions. Juntament amb
obres eclèctiques i modernistes, hi ha l’edifici de l’antic mercat, interessant
exemple d’arquitectura de ferro i maó vist. Una construcció que mostra com
aquest nou llenguatge estètic, alhora que permetia l’ús dels nous materials,
possibilitava als arquitectes l’abandonament del passat. Aquest itinerari ens
porta a insistir en la varietat de solucions arquitectòniques que s’observen a
Sitges: davant del mercat, per exemple, s’aixeca majestuós l’edifici de
l’Ajuntament, plantejat en un estil neogòtic català. La proximitat dels dos -
als quals es pot afegir la casa eclèctica que hi ha en una cantonada- és una
mostra més de la diversitat de plantejaments que conviuen en aquests anys. 
Un tercer itinerari serveix per evidenciar com el passeig de la Ribera,
tocant al mar, va ser aprofitat pels barcelonins que volien tenir una casa
d’estiueig, construccions que a poc a poc anaren substituint les blanques
cases de mariners que durant tant de temps havien envoltat la platja de
Sitges. El seu conjunt ens permet veure com treballaven mestres d’obres i
arquitectes del moment, i la manera com s'inspiraven en els dissenys dels
grans artífexs de l’arquitectura modernista, les solucions dels quals troba-
ren ressò en les mostres d’arquitectura sitgetana.
Un quart itinerari permet adonar-nos de com el gust modernista va
arribar a formar part de la societat i demostra que Catalunya, com cap altre
país, va utilitzar aquest estil per a tot tipus de solucions arquitectòniques.
Pot ser un bon exemple l’Hospital de Sant Joan, grup de construccions que
situem entre el modernisme i el noucentisme (moviment de retorn al clas-
sicisme que va succeir el modernisme a Catalunya). Són edificis basats en
un llenguatge inspirat en l’arquitectura popular catalana, de parets emblan-
quinades amb arcs de maó vist i decoració ceràmica. Aquest mateix 
itinerari ens portarà al cementiri de la vila, on hi ha diverses tombes pro-
jectades pels principals escultors catalans del moment.
El cinquè itinerari, a la perifèria de la població, ens ajudarà a fer-nos
una idea més completa del modernisme a Sitges, atès que hi ha el seu exem-
ple més interessant: els cellers Güell de Garraf, obra d’Antoni Gaudí i Francesc
Berenguer. A la gran qualitat expressiva estructural i de volums cal afegir
la sèrie d’elements formals i ornamentals que formen la base del gaudinis-
me. Prop d’aquest conjunt, en mig del massís de Garraf, trobem altres cons-
truccions de clar interès arquitectònic i que sorprenen per les seves parti-
cularitats.
Aquests itineraris queden concretats per diferents llibres, guies i opus-
cles que des de fa uns anys han editat diferents institucions. Cal dir que
aquests han estat un dels esforços més encertats que s’han fet a Sitges 
en matèria de difusió turisticocultural. Unes actuacions que han assolit un
magnífic acolliment i que permeten a un públic molt ampli descobrir i com-
prendre un conjunt arquitectònic particular en el qual s’uneixen gustos esti-
lístics molt diferents, enllaços que un teòric consideraria irreconciliables, però
que en el cas de Sitges li donen una gran part de la seva personalitat.
6
© 
Pa
tr
on
at
 M
un
ic
ip
al
 d
e 
Tu
ris
m
e 
de
 S
itg
es
, f
ot
o:
 M
ar
c 
Ro
sé
s
Ignasi Mas i Morell, 1915. Casa Bartomeu Carbonell, plaça del Cap de la Vila, 2.
Antoni Gaudí i Francesc Berenguer i Mestres, 1892. 
Celler Güell (restaurant Gaudí-Garraf), Garraf.
the route7
The fourth itinerary shows how a taste for Art Nouveau was
assimilated by society. It reveals how in Catalonia, unlike in any
other country, this architectural style was used for all types of
building functions. A good example is the Hospital de Sant Joan,
a group of buildings that can be placed somewhere between Art
Nouveau and "Noucentisme" (a Catalan movement that sought a
return to classicism after the boom of Modernisme). These
buildings are based on a style inspired by popular Catalan
architecture; whitewashed walls with brickwork arches and
ceramic decoration. This same itinerary leads to the town
cemetery, where there are several tombs designed by the main
Catalan sculptors of the time.
The fifth itinerary, on the edge of the town, helps to give a
more complete idea of Modernisme in Sitges as it includes the
town’s most interesting site: the Cellers Güell de Garraf, designed
by Antoni Gaudí and Francesc Berenguer. In addition to the great
expressive quality of its structure and volumes, it also includes the
series of formal and ornamental elements upon which Gaudinism is
based. Near this site, in the heart of the Garraf range, there are also
other buildings of great architectural interest.
These itineraries are detailed in different books, guides and
booklets that have been published by different institutions over the
years. Indeed, they are among the best initiatives taken to promote
tourism and cultural activities in Sitges. Widely applauded, they
allow a wide public to discover and understand a unique
architectural phenomenon in which very different stylistic trends
are brought together. These styles were in theory irreconcilable but,
in the case of Sitges, they give it much of its character.
© 
Pa
tr
on
at
 M
un
ic
ip
al
 d
e 
Tu
ris
m
e 
de
 S
itg
es
, f
ot
o:
 M
ar
c 
Ro
sé
s
© 
Pa
tr
on
at
 M
un
ic
ip
al
 d
e 
Tu
ris
m
e 
de
 S
itg
es
, f
ot
o:
 M
ar
c 
Ro
sé
s
© 
Pa
tr
on
at
 M
un
ic
ip
al
 d
e 
Tu
ris
m
e 
de
 S
itg
es
, f
ot
o:
 M
ar
c 
Ro
sé
s
Josep M. Font i Gumà, 1912-13. 
Old Hospital / antic Hospital Sant Joan,
carrer Hospital.
Manuel Fuxà, 1907. 
Carreras Robert family vault, 
Cemetery / Panteó Carreras 
Robert, Cementiri.
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
Published by – Edita
Institut Municipal 
del Paisatge Urbà
i la Qualitat de Vida
Ajuntament de Barcelona
Av. Drassanes, 6-8, planta 21
08001 Barcelona
Tel. 34 93 270 20 35
Fax 34 93 317 87 50
cultura-impuqv@mail.bcn.es
President
Jordi Portabella i Calvete
Manager – Gerent
Ricard Barrera i Viladot
Coup de fouet
Revista de la Ruta Europea del 
Modernisme-Art Nouveau 
European Route Magazine
Nº 2, 2003
Dipòsit Legal: B-3982-2003
Editor – Director
Lluís Bosch 
Staff Senior – Redactor en cap
José Luis Marjalizo 
Editorial Staff – Equip editorial
Armando González 
Jordi París 
Sònia Turón
Josep Ferré
Contributing to this issue
Han col·laborat en aquest número: 
Patricia Baroni Moreno Ponce de León
Josep Casamartina
Silvano Colombo
Isabel Coll
Anne Ellis
Domènec Ferran
Aud Farstad 
Greta García Rodríguez 
Christophe Graz
Montse Trias
Paolo Zanzi 
Special thanks - Agraïments especials:
Douglas Annan. The Annan Gallery
Cover photo – Foto Portada
Casa Milà, La Pedrera (Barcelona)
© Pere Vivas - Triangle Postals
with the Fundació Caixa Catalunya authorization/
amb l’autorització de Fundació Caixa Catalunya
Design, preprints and production –
Disseny, maquetació i producció
Critèria, SCCL
Printed by – Impressió
Gramagraf, SCCL
Terrassa
VareseBarcelona
Glasgow
SitgesLa Habana
Bruxelles - Brussel
Contents | Sumari
THE ROUTE • LA RUTA
Sitges, Five Walks in a Modernista Town
Sitges, cinc passejades per la vila modernista ...................................................................... 2-7
EDITORIAL
With you again
Un altre cop amb vosaltres ........................................................................................................................ 9
REPORT • INFORME 
The European Art Nouveau Route Logo
El logo de la Ruta Europea ........................................................................................................... 10-11
IN DEPTH • A FONS
The Varese Brewery
La fàbrica de cervesa de Varese ................................................................................................. 12-17
FEATURE • REPORTATGE
Exhibition "Art Nouveau in progress. Art Nouveau en projet"
Exposició "Art Nouveau in progress. Art Nouveau en projet" ............................. 18-20
SINGULAR
Ålesund’s new Norwegian Center for Art Nouveau
Un nou centre noruec per al modernisme a Ålesund ................................................ 21-23
WORLDWIDE • ARREU 
Modernismo in Havana: a Singular Case 
El modernisme a l’Havana: un cas singular ..................................................................... 24-25
LIMELIGHT • PROTAGONISTES
Charles Rennie Mackintosh 1868-1928 ................................................................. 26-30
ENDEAVOURS • INICIATIVES .......................................................................................................... 31-35
Ålesund
editorial 9
With you 
again
Un altre cop 
amb vosaltres
U
n savi dels mitjans de comunicació de Barcelona solia dir
que iniciar una revista no és difícil; que el veritable repte
és publicar un segon número. Ens plau d’haver arribat, si
més no, a aconseguir això.
Hem rebut dotzenes de cartes i missatges de felicitació
pel primer número de Coup de Fouet, i també molts sugge-
riments i algunes crítiques, i n’estem especialment agraïts.
Coup de Fouet no va ser presentada com un producte acabat; ben al contra-
ri, va ser concebuda com una experiència en evolució. La continuïtat, o 
simple supervivència mitjançant l’evolució, depèn de les opinions i la partici-
pació dels membres de la Ruta Europea.
En aquest número podem gaudir de col·laboracions des d’Europa amb
Ålesund, Avinyó, Brussel·les, Glasgow, Terrassa i Varese, i també d’arreu
amb l’Havana. A partir dels
suggeriments d’alguns mem-
bres de la Ruta, hem obert
la secció "Iniciatives" a un
format d’agenda amb notí-
cies d’activitats que es des-
envoluparan en els pròxims
mesos a diferents ciutats. A
“La Ruta”, s’explica la nova ruta modernista local de Sitges, i per tant
–com és voluntat de tradició a Coup de Fouet– aquesta vila presideix la
contracoberta.
La secció "Informe" està dedicada a la definició i selecció de la imatge
i el logo de la Ruta Europea. El logo provisional ha estat útil, però alguns
membres poden considerar-lo inadequat, ja que està inspirat directament
en la ruta modernista local de Barcelona. Ara avancem una proposta de tres
nous dissenys, amb la voluntat de trobar una imatge veritablement original
per a la Ruta Europea del Modernisme. Les entitats membres de la Ruta rebeu
amb aquest enviament un full adjunt: us preguem que la retorneu al Secretariat
amb la selecció del logo que més us agradi. També us animem a presentar la
vostra pròpia proposta, que es sotmetrà a consideració de tots en el proper
número de Coup de Fouet. Ens plauria acordar una imatge definitiva que
tots trobéssim adequada.
A
sage of the Barcelona media used to say that
starting a magazine isn’t difficult; that the
true challenge is to issue a second number. We
are glad to have, at least, achieved this much.
We have received scores of letters and  
messages congratulating us on the first issue 
of Coup de Fouet, together with plenty of
suggestions and some criticisms, for which we are especially
grateful. Coup de Fouet was not presented as a finished product;
rather, it was conceived as an experience in progress. Evolution
depends on the opinions and participation of the European Route
members, if we are to continue or, simply, to survive.
In this issue we have been gifted with contributions from
Ålesund, Avignon, Brussels, Glasgow, Terrassa and Varese in
Europe, and world-wide from Havana. Following suggestions
forwarded by Route members, we have opened our "Endeavours"
section to a future agenda format with news from our members. In
"The Route", the Catalan town of Sitges explains its new local
Modernista route, and
therefore -as is to be
tradition in Coup de
Fouet- presides the
back cover of our
magazine.
Our "Report" section is devoted to the definition and selection of
the European Route’s image and logo. The provisional logo has been
useful, but some members may feel it inadequate in representing
everybody, as it was inspired by the Barcelona local route’s logo. 
We have forwarded a proposal of three new designs, in an attempt
to create a truly new image for the Art Nouveau European Route.
Route members will find a leaflet enclosed: please return them to
the Secretariat with your selection of one logo. We also welcome
new proposals from any Route member: these will be published for
everyone’s consideration in the next issue of Coup de Fouet. It
would be fitting to agree on an image we can all feel is proper.
Coup de Fouet no va ser
presentada com un producte
acabat; ben al contrari, va
ser concebuda com una
experiència en evolució. Coup de Fouet was not
presented as a finished product;
rather, it was conceived as an
experience in progress.
©
IM
PU
Dr. Viladot chemist’s / Farmàcia del Dr. Viladot. Carrer Bruc, 8, Barcelona.
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
informe
D
es de l’inici de la Ruta Europea del Modernisme s’ha vist la
necessitat d’incorporar el logotip i símbol distintiu del nou
projecte i que aquest fos seleccionat, de forma democrà-
tica, pels diferents membres que la integren durant la pri-
mera fase d’impuls i posada en funcionament. Des de
Barcelona, com a Secretariat de la Ruta us proposem un
procés de selecció i definició en dues fases. Una primera,
en què caldria escollir entre les possibilitats que ara es tenen, i una sego-
na al proper semestre, per veure noves propostes de tothom.
Des de bon començament s’ha disposat d’un logo provisional (model
núm. 1) fins que fos ratificat, de forma majoritària, pels integrants signa-
taris de La Ruta. D’aquí la importància de la vostra opinió, mitjançant el
vot, perquè la marca gràfica de la Ruta Europea del Modernisme pugui
representar la majoria.
Per tal de no caure en la simplificació i facilitar un ventall més ampli
de possibilitats, durant els darrers tres anys s’ha estat desenvolupant la idea
d’afegir altres opcions de logo a fi que els diferents membres puguin expres-
sar la seva preferència i seleccionar-ne el millor. Finalment us en podem
mostrar quatre models:
El model número 1 és el logo inicial, provisional, funcional i de treball.
Durant aquest temps ha estat acompanyant els documents i les publica-
cions de la Ruta Europea del Modernisme. Va ser ideat pels dissenyadors
de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, partint del
panot que decora el paviment de molts carrers de l’Eixample barceloní.
Aquest trèvol de quatre fulles està encerclat amb estrelles de la comunitat
europea.  
El model número 2 va resultar d’un concurs convocat l’any 2000 per a
definir una nova imatge per la Ruta Europea. La proposta seleccionada ales-
hores, obra del dissenyador barceloní Enric Satué, està formada per una cap-
çalera (cada ciutat tindria la seva versió), i per noms fragmentats de ciutats a
manera d’itinerari, en què es visualitza una part de les ciutats de La Ruta. De
concepció versàtil, en funció del moment, de la situació i de l’ús, ens presen-
ta un model lúdic amb la possibilitat de canviar la capçalera i els noms frag-
mentats de les diferents ciutats que configuren el mapa de la Ruta Europea
del Modernisme. 
Els models números 3 i 4 van ser concebuts per l’empresa de comunica-
ció The Yellow Group, com a part d’un exercici general per modernitzar la imat-
ge comunicativa de l’Institut del Paisatge Urbà durant l’any 2002. Presenta
propostes simbòliques i dinàmiques que han volgut sintetitzar l’essència del
modernisme i també la idea d’Europa. Totes dues fugen de les línies rectes i
de l’estricta geometria manifestant un gust per corbes elegants però vigoro-
ses, per comunicar l’esperit d’una bona ruta. Els colors blau i violeta han estat
triats per ser tons freds que combinen i realcen el groc intens de l’estel euro-
peu. El color de fons i els formats de lletra –el detall de la romana o la tipo-
grafia de pal sec- són intercanviables entre tots dos models si es prefereix.
Després de la presentació arriba el moment important, la vostra partici-
pació: el primer vot. Us demanem que decidiu quina proposta d’aquestes qua-
tre seria més adient per a la Ruta Europea: cada entitat membre disposa d’un
full de vot encartat amb Coup de Fouet, que us demanem que retorneu abans
del 15 de desembre d’enguany. El logo guanyador es publicarà com a finalis-
ta al proper número de Coup de Fouet, a principis de 2004. I aquí ve el més
interessant, perquè en aquest número també es publicaran totes les altres pro-
postes que rebem. Qualsevol entitat signant del protocol de la Ruta Europea
del Modernisme pot presentar una proposta, voti el que voti ara entre aquests
quatre logos: només cal que ens avanceu el vostre interès ara en el mateix full
de votació i presenteu el nou dis-
seny abans del mateix 15 de des-
embre de 2003. Ens posarem en
contacte amb els que marqueu
aquesta opció en el full de vota-
ció per als detalls tècnics. Al pro-
per número, el logo preferit d’ara
es presentarà junt amb totes les
propostes que rebem, en una
segona votació per definir la nova
imatge de la Ruta Europea del
Modernisme.
10
El logo de 
la Ruta Europea
José Luis Marjalizo
Institut del Paisatge Urbà. Ajuntament de Barcelona
Model n. 2
Model n. 3
report 11
S
ince the establishment of the European Art Nouveau
Route, a need has been felt to incorporate a logo or
distinctive symbol into the initial impetus and start-up
phase, and that it should be chosen on a democratic
basis by the different members. Barcelona, as the
Route Secretariat, proposes a selection process in two
steps. The first one now, to select the best among
already existing possibilities, and a second one next semester to see
new proposals from everyone.
There has been a provisional logo (model No. 1) from the start.
This was endorsed by a majority of the signatory members. Hence
the importance of your opinion. By participating in the vote for a
new logo, the graphic symbol of the European Art Nouveau Route
will represent the majority.
In order to avoid a simplistic solution and provide the widest
range of options, the list of possible logos has been extended over
the past three years. This should make it easier for members to
choose the one they prefer and select the best. The final number of
candidates has been narrowed down to four models.
Model number 1 is the initial, provisional, functional and
operative logo. It has accompanied documents and publications of
the European Art Nouveau Route to date. It was conceived by
designers from Barcelona’s Municipal Institute of Urban Landscape
and Quality of Life, inspired by the decorative pavement slabs of
many streets in Barcelona’s Eixample area. It is a four-leafed
clover encircled by the stars of the European community.  
Model number 2 was the outcome of a call for proposals of a
new image for the Route in 2000. The idea selected then was the
work of Barcelona designer Enric Satué. The logo comprises a
heading, of which each city would have its own version, and
fragmented names of cites by way of an itinerary, showing some
of the cities on the Route. Its versatile design, which can be
adapted to different moments, situations and uses, is playful,
allowing the heading and the fragmented names of the different
cities on the European Art Nouveau Route map to be changed. 
Models number 3 and 4 were designed by the communications
The European Art Nouveau 
Route logo  
José Luis Marjalizo
Institut del Paisatge Urbà. Ajuntament de Barcelona
company The Yellow Group, as part of a general exercise to
modernise the Institut del Paisatge Urbà’s general public image in
2002. These symbollic, dynamic proposals try to synthesize both
the essence of Art Nouveau and the idea of Europe, shunning strict
geometries of straight lines in favour of a combination of elegance
and vigour in an attempt to catch the essence of a good route. Blue
and violet have been chosen as cold tones to highlight the bright
yellow of the European star. The two background tones and the
letter font types are interchangeable in both models if preferred.
This introduction leads us to the important part: your
participation. We would like you to select which of these four
images you consider best for the European Route: each member
institution has one vote, to be signed on the leaflet enclosed with
your copy of Coup de Fouet. Please return this before December
15th.  The winning logo will be published as runner-up in the next
issue of Coup de Fouet in early 2004. Together with –and here the
fun starts- any other proposal you may like to forward. Each
signatory institution of the Art Nouveau European Route can
submit a new proposal before December 15th, whatever vote issued
over these four logos now. If you would like to submit your own
new logo proposal, tell us soon so
we may send you the technical
details straight away. In our next
issue, the logo chosen now and all
the other proposals received will
come together in a second election
for a new image of the Art Nouveau
European Route.
Model n. 4
Model n. 1
Ruta Europea del
Modernisme - Art Nouveau
European Route 
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
©
Pa
ol
o 
Za
nz
i
Mouldings, friezes and masks of the Birreria Poretti
factory, Induno Olona (Varese), 1901-1908.
Motllures, frisos i màscares de la Birreria Poretti, 
Induno Olona (Varese), 1901-1908.
in depth
T
he last years of the 19th century confirmed the
residential-tourism vocation of the Varese region
in the north of Italy. International tourism chose
the "land of the lakes" as a kind of natural park
of "delights", in which relaxation and mundane
activities were seen as the new values of society.
In this atmosphere, industry also took on an
important role, and particularly the Birreria Poretti brewery
company, located in Valganna. "One should mention the iron will
of the distinguished Angelo Poretti –who, in 1877, founded this
factory, one of the first and very few breweries in Italy– in fighting
against not only the indifference of the majority, who still neither
knew of nor appreciated the delicious drink of the Nordic people,
and the distrust felt by others of everything that was not a
national product, but also against both technical difficulties and
the government itself, which, moved by an exaggerated principle
of protectionism towards wine, placed Italian beer factories at the
back of the queue and in inferior conditions to foreign
competition. Nevertheless, luck –that of the strong and bold–
finally shone on this courageous attempt, and today the A. Poretti
& C. brewery is at the point of becoming, thanks to the modernity
of its installations and production systems, as well as its optimum
production levels, the leading company of its sector in Italy".
Ambrogio Codara, who wrote these lines in a booklet he produced
about the history of Varese industry, and which was published for
the Regional Exhibition of 1901, really was up-to-date with the
projects of the entrepreneur Poretti, who precisely that year had
given the go-ahead for the construction of the new fermentation
room. To beat the competition, Italian and foreign, and to fight the
Italian government, he needed top quality products, which in turn
required installations capable of producing them. 
Poretti, in the first instance, turned to foreign designers, experts
in the field, to construct the new, bigger and more rational
fermentation room, and later to enlarge the whole establishment.
Alfred and Richard Bihl from Stuttgart came up with that first
Liberty monument which still stands out today, albeit with some
difficulty among the cutting-edge glass walls of the building. The
extremely sober and functional installation foresaw an elevation of
equal levels: the lower part housing semicircular arches with
The Varese 
brewery
Silvano Colombo, Art Historian
and Paolo Zanzi, Architectural Historian
13
©
Pa
ol
o 
Za
nz
i
U. Stacchini, 1905. Villa Magnani / Vil·la Magnani.
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
a fons
punt amb claus de volta d’arc renaixentistes unides, però, per unes capes
dominants que revelaven una marcada recerca lineal pròxima als modes de
Wagner. Sobre, sense cap lògica d’ordre, la paret incloïa tres tipus d’ober-
tura diferents: una finestra rectangular bastant senzilla; una altra de des-
envolupada en alçada, amb l’ampit suportat per una banda amb gotes 
d’origen clàssic; i una tercera de triforada amb petits pilars units per arcs
de mig punt. L’empremta del modernisme aflorava en una estructura dins
la qual hi ha el pla de les obertures. Així també, i amb més caracterització,
el modernisme oferia unes motllures elegants i rigoroses a les façanes dels
altres cossos de la fàbrica (banda est) que sobresortien cap a la carretera
estatal. Aquí destaca el ritme rigorós i la invenció de caràcter vital que des-
emboca en unes provocadores, però també iròniques, "carotes" que firmen
i identifiquen "publicitàriament"  la nova indústria cervesera, amb refe-
rències d’aire centreuropeu.   
Silvano Colombo, Historiador de l’art
i Paolo Zanzi, Historiador de l’arquitectura
14
La fàbrica de cervesa 
de Varese
E
ls últims anys del segle XIX confirmen la vocació natural turis-
ticoresidencial del territori de Varese, al nord d’Itàlia. Els visi-
tants internacionals escullen la "terra dels set llacs" com una
mena de parc natural de les "delícies" en què el relax i l’acti-
vitat mundana es mostren com els nous valors de la societat. 
En aquest clima, també la indústria pren un caràcter propi.
Hi destaca l’extraordinària empresa cervesera Birreria Poretti,
situada al començament de la Valganna. "Va caldre la constància fèrria de
l’insigne Angelo Poretti –que, el 1877, fundava aquesta fàbrica, una de les
primeres i poquíssimes fàbriques de cervesa d’Itàlia– per combatre no només
contra la indiferència d’una majoria, que encara no coneixia i no sabia apre-
ciar la deliciosa beguda dels pobles nòrdics, i la desconfiança dels altres
per tot allò que no fos producte nacional, sinó també contra les dificultats
tècniques i contra el govern mateix que, mogut per un exagerat principi de
proteccionisme per als vins, posava les fàbriques italianes de cervesa en
últim lloc i en condicions d’inferioritat pel que fa a la competència estran-
gera. Però la sort –que és dels forts i dels audaços– finalment donà la raó
a aquesta temptativa coratjosa; i avui la fàbrica de cervesa A. Poretti & C.
és a punt de convertir-se, per la modernitat de les instal·lacions i dels sis-
temes de fabricació, i per l’òptima producció, en la primera del gènere a
Itàlia". Ambrogio Codara, que va escriure aquestes ratlles per exaltar la his-
tòria de la indústria de Varese en un llibret a cura d’ell mateix, editat amb
motiu de l’Exposició Regional del 1901, realment estava al corrent dels pro-
jectes de l’emprenedor Poretti, que just en aquell any donava llum verda a
la construcció de la nova sala de cocció. Per vèncer la competència, italia-
na i estrangera, i combatre contra el Govern italià calien productes de pri-
meríssima qualitat i, per tant, unes instal·lacions capaces de generar-los. 
Així doncs, Poretti s’adreçà a projectistes estrangers, experts en el ram,
en un primer moment, per construir la nova sala de cocció, més gran i racio-
nal, i més tard per a l’ampliació de tot l’establiment. Alfred i Richard Bihl
de Stuttgart van proposar el primer monument del Liberty, que encara ara
destaca, tot i que amb dificultats, entre les moderníssimes parets de vidre
de l’establiment. La instal·lació, extremadament sòbria i funcional, preveia
un alçat de nivells iguals. A la part inferior s’obrien unes arcades de mig
©
Pa
ol
o 
Za
nz
i
©
Pa
ol
o 
Za
nz
i
Elevation of the project by architects A. and R. Bihl.
Alçat del projecte dels arquitectes A. i R. Bihl.
15
renaissance arched vaulting
keystones, joined, however, by
dominant layers that revealed a
marked lineal investigation
close to the ways of Wagner.
Above, without any order of
logic, the wall included three
types of different openings, starting with a fairly simple rectangular
window, another developing in height with the ledge supported by a
strip with guttas of classical origin, and a third, a triple window
with small pillars joined by semicircular arches. The Art Nouveau
stamp flourished in a structure within which is found the plan of
the openings. Here also, and with more characterisation, Art
Nouveau would provide some elegant and rigorous mouldings on
the facade of other parts of the factory (east wing) that projected
out over the state road. This part features the rigorous rhythm and
invention of vital character which unfolds in some provocative, but
also ironic “grotesque masks" that sign and identify publicity-wise
the new beer industry with references of a central European air.   
in depth
The extremely sober and
functional installation
allows the Art Nouveau
stamp to flourish. 
©
Pa
ol
o 
Za
nz
i
©
Pa
ol
o 
Za
nz
i
Illustration by Bihl and Woltz, view of the project site for the Birreria Poretti.
Il·lustració de Bihl i Woltz, vista del conjunt del projecte per a la Birreria Poretti.
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
a fons16
Al costat de la fàbrica, ben aviat, s’hi va construir la casa senyorial dels
nous propietaris –els Magnani– que substituïren el senyor Poretti, mort el
20 d’octubre del 1901. Si per al projecte de les instal·lacions va caldre recór-
rer a mans estrangeres, per a l’habitatge, el destinatari va preferir un jove
arquitecte florentí, ja actiu a Milà als primers anys del segle: Ulisse Stacchini.
L’obra, acabada el 1905, revela un atent estudi de la variada natura del lloc,
amb un fort pendent, per aconseguir que estigués ben exposat, aprofitar
bé les diverses alçades i arribar-hi de forma còmoda. La planimetria de la
vil·la revela la cura de l’arquitecte per resoldre aquests inconvenients gens
lleus; com també la forma del jardí construït al voltant d’un ample camí i
travessat per senders de vianants que porten a l’extraordinària escalinata,
ritmada amb diferents dimensions d’arcs, tant arcbotants, com el·líptics.
L’arquivolta lliure dels arcs contrasta per la seva netedat amb el vibrant
clarobscur dels caps femenins, emergents de la ruda dovella, que recorden
les sigles barroques del mobiliari piemontès del segle XVIII, d’origen fran-
cès, i les de Bernardino Castelli per a la Cantoria di San Vittore de Varese,
de la mateixa zona que ens ocupa.
L’alçat, a més, representa una novetat important que l’arquitecte flo-
rentí transmet en l’organització de les façanes. L’edifici apareix només super-
ficialment com un organisme compacte en bloc, erigit sobre una gran base
escarpada i conduït per fileres d’obertures inserides en els espais delimitats
per contraforts fins als pictòrics capitells de sota la barbacana. En efecte, la
tradicional superposició clàssica de fileres és elegantment superada i resol-
ta amb espais de diferents dimensions que van de dalt a baix en unitats de
paret de maons, inserides en pilastres ornamentals també sense regla fixa,
que als marges exteriors s’aprimen gairebé amb un cop d’estaca. El perfil de
l’edifici adquireix així una inesperada elasticitat. La paret fa un desgruixa-
ment, treballat amb motllures clàs-
siques, on van a parar totes les
empentes, que només l’ombrívola
barbacana sembla interrompre,
mentre que n’accentua el perfil, especialment a la banda en què les petites
pilastres de la terrassa dissolen les formes barroques en l’atmosfera del lloc.
Però l’esveltesa de la construcció deriva també del contraposat desen-
volupament clarobscur de les obertures connectades per la trama de pedra
artificial. Cada façana, d’altra banda, ofereix uns acabats diferents a l’ob-
servador. La de muntanya finalitza amb un acabat senzill, determinat per
la progressiva conquesta de les quotes d’alçada, fet que es fa palès de mane-
ra clara especialment en la vista des de la vall.
"Uns homes plens de desimboltura pràctica es trobaven amb uns homes
plens de desimboltura espiritual", deia Musil. Angelo Poretti englobava en
ell mateix totes dues qualitats i la Birreria Poretti, amb la seva imatge arqui-
tectònica, en testimonia, encara avui, els cànons.
La instal·lació, sòbria i
funcional, deixa aflorar
l’empremta modernista.
©
Pa
ol
o 
Za
nz
i
©
Pa
ol
o 
Za
nz
i
A. Villa. Advertising poster / Cartell publicitari 
Firing room / Sala de cocció.
in depth 17
Close to the factory, the stately home of the new owners –the
Magnani family– was built. The Magnanis took over the business
from Angelo Poretti, who died on the 20th of October 1901. In
contrast to the project for the factory installation, which was
entrusted to the skill of foreign hands, the new owner preferred a
young Florentine architect for the residential project, Ulisse
Stacchini, who was already active in Milan in the early years of
the century. The work, completed in 1905, reveals a careful study
of the varied nature of the site, with a steep slope ensuring good
exposure and taking full advantage of the different elevations, as
well as permitting comfortable access. The planimetry of the villa
reveals the architect’s care in resolving these not unimportant
inconveniences; this is also evident in the form of the garden, built
around a wide path and crossed by pathways that lead to the
extraordinary stairway, rhyming with differently sized arches, like
flying buttresses and elliptical in form. The archivolt, free of
arches, contrasts with the vibrant chiaroscuro of the feminine
heads, emerging from the rough voussoir, recalling the Baroque
series of 18th century Piemontese furniture, of French origin, and
that of Bernardino Castelli for the Cantoria di San Vittore de
Varese, from the same area that concerns us here.
Moreover, the elevation represents an important novelty that
the Florentine architect transmits in the organisation of the
façades. The building does not just superficially appear as a
compact organism in block, raised over a great craggy base and
driven by rows of openings inserted in the spaces limited by
buttresses up to the pictorial capitals beneath the barbican. In fact,
the traditional, classical superimposition of rows is elegantly
surpassed and resolved with spaces of different dimensions that go
from top to bottom in wall units of blocks, inserted into
ornamental pillars, also without set rules, which on the outer
margins thin out almost with a blow of a stick. The profile of the
building thus acquires an unexpected elasticity, the wall effecting a
thinning-out, working with classical mouldings, where all the
thrusts come to an end, which only the overhanging barbican
seems to interrupt, while the profile is accentuated, especially on
the side in which the small terrace pillars dissolve the Baroque
forms in the atmosphere of the site.
However, the thinness of the construction also causes the
contrasting chiaroscuro development of the openings connected by
the artificial stone section. Each façade, on the other hand, provides
the observer with different finishes: that of the mountain, with a
simple finish, determined by the progressive conquest of the
elevation levels, which is made evident by the view from the valley.
"Some men full of practical naturalness met up with some men
full of spiritual naturalness", said Robert Musil. Angelo Poretti
encompassed in his person both qualities and the Birreria Poretti with
its architectural image bears witness, even today, to the canons. 
©
Pa
ol
o 
Za
nz
i
©
Pa
ol
o 
Za
nz
i
L. Cavaleri. Advertising poster / Cartell publicitari
Garden and stairway of the entrance to the Villa Magnani.
Jardí i escala d’entrada de la Vil·la Magnani.
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
reportatge
L
a ciutat de Terrassa, representada pel Museu de Terrassa, ha
tingut l’oportunitat i el repte de ser la primera ciutat de la Xarxa
Europea d’Art Nouveau (vegeu Coup de Fouet núm. 1) que acull
l’exposició "Art Nouveau in Progress. Art Nouveau en projet",
que fins al 2006 recorrerà les diferents ciutats europees que
formen part de la Xarxa, mostrant exemples del seu modernis-
me desaparegut, poc conegut, i exemples de projectes que no
es van arribar a fer mai o que van ser abandonats.
La itinerància dóna a la mostra un caràcter únic pel que fa al disseny,
que es basa en caixes d’alumini i policarbonat que un cop obertes presen-
ten superfícies en forma de taules, bancs per seure, calaixos... Les caixes,
conegudes com a flight cases, estan concebudes per transportar i per mos-
trar el contingut de l’exposició i constitueixen per si mateixes un aspecte
més de l’exposició. Els materials utilitzats i la seva concepció converteixen
les flight cases en elements resistents a la itinerància, però els signes del
pas del temps, fruit del seu muntatge i desmuntatge per tot Europa, for-
maran també part del disseny.
L’exposició combina, com va fer el modernisme, bellesa i funcionalitat.
Bellesa pel que fa a la posició de les caixes en l’espai expositiu, aspecte que
pren més força a la Sala Muncunill, un antic vapor projectat per Lluís
Muncunill, amb unes característi-
ques excepcionals, on la bellesa de
l’edifici es combina perfectament
amb la seva funcionalitat. L’element
tradicional de la volta catalana dia-
loga amb materials com el ferro
colat. La funcionalitat és clara en la concepció de l’embalatge de l’exposi-
ció, resistent i flexible alhora, característica que en permet un transport i
un muntatge i desmuntatge fàcils.
Els colors i les textures de la mostra ajuden a crear una atmosfera sen-
sorial que transporta el visitant al context de l’època. Hi ajuda l’ambient
sonor recreat a partir de cançons i poemes de l’època i que s’escolta a mesu-
ra que es visita l’exposició. Un vídeo ens mostra l’activitat actual d’alguns
edificis que avui dia conserven la seva funció original.
La mostra és única pel seu disseny, però també pel seu contingut i pel
seu enfocament europeu: el comissariat és a càrrec de la francesa Nathalie
Filser; l’escenografia i el disseny són a càrrec de l’arquitecte escocès Adrian
Stewart i del seu equip, i el muntatge és a les mans de Calidoscopi, una
empresa catalana. No podem oblidar el treball conjunt, en documentació i
recerca, que ha fet cada una de les ciutats coorganitzadores, ni el treball
de coordinació general de l’Oficina de Coordinació de la Xarxa a Brussel·les.
Tot plegat una suma d’esforços que ha culminat en aquesta exposició.
L’exposició està dividida en quatre seccions temàtiques: Visió,
Desaparició, Continuïtat i Regeneració; a més d’un àmbit introductori i del
Panorama, un espai de lectura i un àmbit local.
Àmbit introductori i Panorama
La introducció mostra un eix cronològic amb els diferents termes usats per
designar l’Art Nouveau en les ciutats que pertanyen a la Xarxa: Modernisme,
École de Nancy, Jugendstil, Liberty, Glasgow Style, Sezession, Neue Kunst... 
En l’àmbit Panorama es posen en escena, a partir de tretze flight
cases ambientades amb un cert aire de cabaret, cinc exemples, selec-
Exposició: "Art Nouveau in Progress. 
Art Nouveau en projet"
Montse Trias i Domènec Ferran
Museu de Terrassa
18
L’exposició combina,
com va fer el
modernisme, bellesa i
funcionalitat.
© 
Pr
ot
oc
ol
 A
ju
nt
am
en
t 
de
 T
er
ra
ss
a.
 M
us
eu
 d
e 
Te
rr
as
sa
General view of the exhibition in Terrassa’s Sala Moncunill. / Vista general de l’exposició en el marc de la Sala Moncunill de Terrassa.
19
Montse Trias and Domènec Ferran
Museu de Terrassa
feature
Exhibition: "Art Nouveau in Progress. 
Art Nouveau en projet"
T
he city of Terrassa has become the first city of
the Reseau Art Nouveau Network (see Coup de
Fouet no. 1) to play host to the exhibition "Art
Nouveau in Progress. Art Nouveau en projet",
being held at the Museum of Terrassa The
exhibition, which will tour the different European
cities that make up the Network over the next
three years, shows examples of little-known or disappeared works
of Art Nouveau in these cities, along with examples of projects that
never left the drawing board or were otherwise abandoned.
Its itinerant nature has given the show a unique design, based on
the use of aluminium and polycarbonate boxes that, once open,
possess surfaces in the form of tables, sitting benches and drawers, etc.
The boxes, known as flight cases, are designed both to transport and
display the contents of the exhibition, but add an additional
dimension to the exhibition in their own right. The concept of the
boxes, as well as the materials used in their construction, make them
travel-resistant, but the wear and tear resulting from the assembly and
disassembly of the pieces all over Europe also forms part of the design.
The exhibition combines, as did Art Nouveau itself, beauty and
functionalism. Beauty, in terms of the position of the boxes in the
exhibition space, an aspect
that is accentuated in the
Sala Muncunill, an old
steam-powered factory
designed by Lluís Muncunill,
whose beauty and functionality combine perfectly and which
contains some exceptional design features. For example, the
traditional elements of Catalan vaulting enter into dialogue with
materials such as cast iron. And functionality, in terms of the
packaging concept of the exhibition, which is simultaneously
resistant and flexible, and can be set up and taken down with ease.
The colours and textures of the show help to create a sensorial
atmosphere that takes the visitor back in time to experience the
context of the period. A soundtrack also adds to the atmosphere
with songs and poems from the period that can be heard as the
exhibition is visited. A video shows the current use of buildings
that still preserve their original function to this day. 
The show is unique not only for its design, but also for its
content and its European focus: the commissioner is Nathalie Filser,
from France; the scenography and design are entrusted to the
Scottish architect Adrian Stewart and his team; and the assembly is
the responsibility of Calidoscopi, a Catalan company. And we
cannot forget the joint work, in documentation and research, that
each of the co-organising cities has undertaken, nor the general co-
ordination work of the Network Co-ordination Office in Brussels.
The combined effort has resulted in this exhibition.
The exhibition is divided into four thematic sections: Vision,
Disappearance, Continuity and Regeneration; there is also an introductory
area and a Panorama area, a reading space and a local space.
Introductory area and Panorama
The introduction provides a chronological view of the different
names used to describe Art Nouveau in the cities belonging to the
Network: Modernisme, School of Nancy, Jugendstil, Liberty,
Glasgow Style, Sezession, Neue Kunst... 
In the Panorama setting, thirteen flight cases are set out, with a
slight air of cabaret, displaying five of the most representative
examples from each co-organising city of their particular form of
Art Nouveau. 
In the same area is a chronological sequence, and in our own
case the leading features of Terrassa Art Nouveau illustrated with
diagrams and photographs, and thematic aspects are repeated such
as Art and design, Ecology, Form and Function, Artists and
Architects, Society and Cultural Life, all arranged in order to place
each city in its political, social and cultural aspect.
In order to make the exhibition easier to understand for a
younger public, there is a panel with a selection of images that
show details of buildings, publications and objects.
Vision
This section shows projects that were never realised or fully
completed, projects that were planned and designed but for one
reason or another never saw the light of day: urban planning
projects, buildings and exhibition halls that had a fleeting
existence. This documentation is shown from in two large boxes,
which four visitors can consult at the same time.
Disappearance
One of the outstanding themes of the exhibition is the Art Nouveau
that, for diverse reasons, did not have the fortune to survive the
passing of time. Buildings, objects and spaces that have disappeared
due to negligence, lack of awareness, or as a result of other interests,
such as those of property companies, are shown in thirteen flight cases.
The information can be found inside the boxes in dossiers that the
visitor can pick up and consult while sitting on a large box.
Continuity and Regeneration
This part of the exhibition shows a visual assembly of buildings
that still preserve the same function they were originally built for.
The visitor can discover the function of each building by observing
the entrance and exit of the people who use it. In the case of
Terrassa, for example, the building is the Mercat de la
Independència a food market). A second block completes this
section with buildings that have been maintained but which have
been rehabilitated for a new use, different to that of the original
building. In the case of Terrassa, this is exemplified by the
rehabilitation of the Font Batallé Factory and its conversion into
flats and offices.
Reading space
This is an interactive space where the visitor can consult
publications about the different examples of Art Nouveau in the
network’s thirteen cities, from the perspective of architecture, art,
applied arts, tourism, etc. At the same time, two display cases show
items of the city where the exhibition is being held.
Local space
For this space, Terrassa has produced a model of the
disappeared Agrupació Regionalista building and a backlit display
which provides images of several Modernist buildings before and
after being rehabilitated.
The exhibition combines,
as did Art Nouveau itself,
beauty and functionalism.
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
reportatge20
© 
Pr
ot
oc
ol
 A
ju
nt
am
en
t 
de
 T
er
ra
ss
a.
 M
us
eu
 d
e 
Te
rr
as
sa
© 
Te
re
sa
 L
lo
rd
és
.  
M
us
eu
 d
e 
Te
rr
as
sa
Visitor exploring the cases at the Visions theme section.
Visitant explorant les caixes de la part temàtica de Visions.
Mr. Pere Navarro, Mayor of Terrassa, proceeds to open the exhibition.
L’Alcalde Terrassa Sr. Pere Navarro procedeix a la inauguració de l’exposició.
cionats per cada ciutat coorganitzadora, com a més representatius del
seu Art Nouveau. 
En el mateix àmbit es presenta una seqüència cronològica (i en el nos-
tre cas, els fets cabdals del modernisme terrassenc il·lustrats amb plànols
i fotografies) i es repeteixen aspectes temàtics com Art i Disseny, Ecologia,
Forma i Funció, Artistes i Arquitectes, Societat i Vida Cultural, tot plegat
per ubicar cada ciutat en el seu context històric, polític, social i cultural.
Amb l’objectiu de facilitar la lectura de l’exposició al públic més petit,
hi ha un plafó amb una selecció d’imatges que mostren detalls d’edificis,
de publicacions, d’objectes...
Visió
En aquesta part es mostren els projectes que no s’han fet mai o que s’han
materialitzat només en part, els que van ser visionats i projectats però que
per motius diversos no hem pogut veure concretats: projectes urbanístics,
edificacions i pavellons d’exposicions que van tenir una vida efímera. Aquesta
documentació es mostra a partir de dues grans calaixeres, que poden con-
sultar quatre visitants simultàniament.
Desaparició
Un dels temes destacats de l’exposició és l’Art Nouveau, que per motius
diversos no ha tingut la sort d’arribar a nosaltres. A partir de tretze flight
cases es mostren exemples d’edificis, d’objectes, d’espais…, que han des-
aparegut, ja sigui per negligència, per desconeixement o per altres inte-
ressos, com els immobiliaris. La informació es troba dins les caixes, una per
ciutat, a manera de fitxers, que el visitant pot agafar i consultar mentre
seu sobre una gran caixa.
Continuïtat i Regeneració
Aquesta part mostra un muntatge visual en què apareixen edificis conser-
vats amb la mateixa funció per a la qual van ser construïts. El visitant pot
reconèixer la funció de cada edifici perquè es mostren l’entrada i la sorti-
da de la gent que en fa ús. En el cas de Terrassa es tracta del Mercat de la
Independència. Un segon bloc completa aquest àmbit amb edificis que es
conserven i que han estat rehabilitats per a una nova funció, diferent de
l’original. Terrassa exemplifica la rehabilitació de la Fàbrica Font Batallé
per a apartaments i oficines.
Espai de lectura
Espai interactiu on el visitant pot consultar les publicacions sobre les dife-
rents manifestacions de l’Art Nouveau a les tretze ciutats, des d’aspectes
arquitectònics, artístics, d’arts aplicades, turístics…, al mateix temps que
dos aparadors exhibeixen els elements propis de la població on es troba
l’exposició.
Àmbit local
Terrassa ha elaborat, per a aquest àmbit, una maqueta del desaparegut edi-
fici de l’Agrupació Regionalista i un plafó retroil·luminat amb exemples de
diversos edificis modernistes rehabilitats contraposats a la seva imatge
abans de la intervenció.
‘Art Nouveau in Progress’
touring Europe / de gira per Europa
03.05.2003 – 22.06.2003 Terrassa
10.07.2003 – 12.10.2003 Bruxelles - Brussel
06.11.2003 – 04.01.2004 Varese
29.01.2004 – 28.03.2004 Barcelona
22.04.2004 – 20.06.2004 Nancy
15.07.2004 – 10.10.2004 Ålesund
04.11.2004 – 23.01.2005 Glasgow
17.02.2005 – 17.04.2005 Helsinki
12.05.2005 – 10.07.2005 Riga
04.08.2005 – 02.10.2005 Wien
21.10.2005 – 18.12.2005 Budapest
19.01.2006 – 19.03.2006 Ljubljana
13.04.2006 – 25.06.2006 Avignon
singular21
A
new national centre for Art Nouveau was
opened in June 2003 in Ålesund, a
Norwegian town that was rebuilt at the
beginning of the 20th century. The centre is
located in one of the town’s finest buildings
from the period, the Svaneapoteket (Swan
Pharmacy). Built in 1907, the Svaneapoteket
is one of 600 buildings constructed in the wake of a devastating
fire on 23rd January 1904, the largest of its kind in Norwegian
history, which destroyed 800 buildings and left 10,000 people
homeless. Thanks to craftsmen and construction workers from both
Norway and neighbouring countries, a new town was built in just
three years – and one that is both nationally and internationally
unique. So it is not surprising that the Norwegian Centre for Art
Nouveau should be located here.
The town destroyed by the fire was typically Norwegian for the
period, consisting exclusively of wooden houses. Norway has a
Ålesund’s new Norwegian Centre 
for Art Nouveau
Aud Farstad 
Jugendstilsentered
strong wood-building
tradition, spanning stave
churches to modern family
houses, but such
concentrations of wooden
buildings entailed a great
fire hazard in urban areas. After the 1904 fire, the Norwegian
parliament enacted legislation requiring brick and concrete
construction within defined city centres; as a result, Ålesund was
completely renewed, practically as well as aesthetically.
To understand its architecture, we must consider the historical
context of the time. Ålesund was rebuilt around 1905, a key year in
Norwegian history, when the country seceded from its forced
political union with Sweden and became independent for the first
time in 500 years. In the years before and after 1905, powerful
national sentiments were felt. There was a natural emphasis on
rediscovering the national heritage and seeking a national identity
The building that housed the Svaneapoteket (Swan Pharmacy) was completed in
1907 and designed by architect Hagbart Schytte-Berg. Today it houses the
Norwegian Centre for Art Nouveau.
L’edifici que acollia l’Svaneapoteket es va acabar l’any 1907 i va ser dissenyat per
l’arquitecte Hagbart Schytte-Berg. Avui dia, l’edifici acull el Centre Noruec per al
Modernisme.
©
Au
d 
Fa
rs
ta
d
The idiosyncrasies of
Norwegian Art Nouveau
must be understood with
its recent history in mind.
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
singular
U
n nou centre nacional per al modernisme s’obrí a la ciu-
tat de Ålesund (Noruega) el gener del 2003. El museu és
situat en un dels edificis més importants de la ciutat:
l’Svaneapoteket (la farmàcia del cigne). Acabada el 1907,
és un dels 600 edificis alçats quan Ålesund va ser recons-
truïda després del catastròfic incendi del 23 de gener de
1904. Aquest foc, el més gran de la història noruega, va
convertir la ciutat en cendres, va destruir 800 edificis i va deixar sense llar
deu mil persones. Gràcies al treball dels artesans i dels obrers de la cons-
trucció vinguts d’arreu de Noruega i dels països veïns, es va poder refer la
ciutat en tan sols tres anys –fita única tant en l’àmbit nacional com en l’in-
ternacional. Per això no és estrany que el Centre Noruec per al Modernisme
s’hagi ubicat en aquesta localitat.  
La ciutat era la típica
del període a Noruega, és
a dir, constituïda exclusi-
vament per cases de fusta.
És ben sabut que Noruega
té una arrelada tradició
–que va des de les stavkir-
ken (esglésies de fusta) fins
a les modernes cases familiars- en aquest tipus de construcció. La gran con-
centració d’immobles construïts amb aquest material suposava un gran risc
d’incendi; després del foc del 1904, el parlament noruec va decretar una llei
que exigia la utilització del maó i del formigó en les construccions dins dels
nuclis urbans. El resultat d’aquesta llei va suposar la completa renovació
estètica i funcional de la ciutat. 
Per entendre la seva arquitectura hauríem de considerar el context de
l’època. Ålesund va ser reconstruïda cap al 1905, un any clau en la histò-
ria noruega, ja que la imposada unió política amb Suècia va ser dissolta i
Un nou centre noruec 
per al Modernisme a Ålesund
Aud Farstad 
Jugendstilsentered
22
View of Ålesund after the catastrophic fire of 23rd January 1904, which left
more than ten thousand people homeless.
Imatge d’Ålesund després del catastròfic incendi del 23 de gener de 1904 que
va deixar sense casa més de deu mil persones.
©
Al
es
un
ds
 M
us
eu
m
's 
ph
ot
oc
ol
le
ct
io
n 
per primera vegada en 500 anys Noruega va esdevenir un país indepen-
dent. Durant els anys anteriors i posteriors al 1905 ja es respiraven grans
sentiments nacionalistes. Existia un  interès especial a redescobrir i recu-
perar l’herència nacional i a cercar una identitat patriòtica per a la nova
nació. Aquests anhels es manifesten en les expressions artístiques del
moment, ja sigui en el camp tèxtil o en el de l’arquitectura. Les particula-
ritats del modernisme noruec han de ser enteses tenint en compte aquest
ambient històric. La recerca de l’herència nacional es fa molt visible si obser-
vem l’arquitectura noruega –ja sigui utilitzant la fusta o el maó- d’aquest
període. Dos dels edificis institucionals situats a Oslo que han esdevingut
monuments representatius de l’arquitectura modernista noruega –l’edifici
de l’oficina del Govern i el Museu Històric, dissenyats per l’arquitecte Henrik
Bull- expressen el gran interès que l’arquitecte tenia pels ornaments de les
stavkirken, i s’hi percep, alhora, la influència de les escoles europees. 
Una cosa similar es pot observar a Ålesund: gairebé tots els arquitec-
tes que van participar en la reconstrucció de la ciutat eren noruecs edu-
cats a l’estranger.  Mitjançant el seu treball, aquests professionals expres-
sen el desig que Ålesund esdevingui la ciutat noruega per excel·lència. Això
es demostra en la tria dels materials, com ara el tipus de pedra noruega per
a les façanes dels edificis. Moltes construccions exhibeixen granit o mar-
bre que han estat extrets al país. Als ornaments de guix, a l’artesania de
pedra, al ferro forjat i als vitralls, hi podem veure com els arquitectes adop-
ten motius o elements estilístics provinents de l’antiga artesania i d’altres
fonts tradicionals.
A l’edifici que actualment acull el Centre Noruec per al Modernisme es
poden estudiar molt de prop totes aquestes característiques. La construc-
ció, que gairebé ocupa una illa sencera de la ciutat, fou dissenyada origi-
nàriament per l’arquitecte Hagbart Schytte-Berg i contenia una farmàcia,
la residència dels propietaris i diferents pisos per a llogaters; aquestes eren
els dos àmbits funcionals que tenia anteriorment l’edifici.
Schytte-Berg no només va ser el responsable del disseny exterior,
sinó que també va encarregar-se dels interiors, dels mobles de la far-
màcia i de bona part de la residència dels propietaris. La façana és cons-
truïda amb granit noruec; les varietats de pedra i la manera de ser talla-
da, així com les variacions de color dels materials, esdevenen també
elements de decoració molt importants. Els ornaments de granit, els gra-
vats de les portes, les escales i els mateixos complements de la farmà-
cia o els mobles construïts exclusivament per al menjador dels propie-
taris demostren clarament quins són els motius d’inspiració d’aquest
arquitecte: l’art víking i els històrics portals de les stavkirken. Malgrat
beure de la font de la tradició, Schytte-Berg va aconseguir crear una
expressió arquitectònica forta i genuïna, i sense cap mena de dubte, al
mateix temps, segueix del tot els meravellosos models de varietat visual
de l’estil modernista internacional.
Aquesta forma particular de
modernisme noruec ha de ser
entesa a partir de la seva
manera d’entendre el món.
23
Both the interiors and exterior of the Svaneapoteket show
the architect’s appreciation of Norway’s cultural heritage
and traditions. The inspiration from Viking art and stave
church ornaments is evident. The photos show details from
a door and the wrought-iron balcony.
L’Svaneapoteket mostra –ja sigui en els interiors o en els
exteriors- les inspiracions de l’arquitecte en l’herència i la
tradició artística noruega. Les inspiracions provinents de
l’art víking i dels ornaments de les stavkirken són notòries.
Aquestes fotos mostren els detalls de la porta i del ferro
forjat del balcó.
©
Au
d 
Fa
rs
ta
d
for the young country. These aspirations are
manifested in the artistic expressions of the
period, whether in textile work or in architecture.
The idiosyncrasies of Norwegian Art Nouveau
must be understood with this background in mind.
In the Norwegian architecture of this period, in
wood as well as brick, the search for the country’s
national heritage is very visible. Two national
institutional buildings, both designed by the
architect Henrik Bull, and expressing his strong
interest in stave church ornaments and European
schooling, have become emblematic monuments
of Norway’s Art Nouveau architecture: the Government Office
Building and the Historical Museum, both in Oslo.
Something similar can be seen in Ålesund; nearly all the
architects participating in the town’s reconstruction were
Norwegian, and they were all educated abroad. Through their work,
many of the architects clearly express a desire that Ålesund should
be "Norwegian". This is evident in the choice of materials, such as
the varied selection of Norwegian stone for the façades, with many
buildings displaying granite or marble facings that have been
quarried domestically. In much of the plaster ornamentation, stone
carvings, wrought iron and stained glass work, we see how
architects borrow motifs or stylistic elements from old Norwegian
carvings and other traditional sources.
You can study this close-up in the building that now houses
the Norwegian Centre for Art Nouveau. This building, which
covers almost a full city block, was originally designed by the
architect Hagbart Schytte-Berg to combine a pharmacy, an
owner’s residence and tenant flats (the centre is housed in the
former two parts). He was responsible not only for the exterior
design, but also the interior design and furnishings of the
pharmacy and much of the residence. The façades feature
Norwegian granite, with the varied quarry and cutting work, as
well as the natural colour variations of the stone, serving as key
decorative elements. The granite ornamentation, carved doors,
stairway, the furnishings and fittings of the pharmacy itself, and
the specially built furniture of the owner’s dining room, clearly
reveal this architect’s source of inspiration: Viking art and the
portals of ancient stave churches. Nevertheless, he has managed to
create an architectonic expression that is strongly and uniquely
his own. At the same time, there can be no doubt that the
building’s design is totally in accord with the wonderfully varied
visual style of international Art Nouveau.
singular
©
Au
d 
Fa
rs
ta
d
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
arreu24
L’
aparició d’una nova república a Cuba i la creació d’una
infraestructura apropiada a l’entrant segle XX va coincidir
amb l’arribada a l’illa d’una gran comunitat de catalans
emigrats. Assentats en la major part a la capital, els mes-
tres d’obra catalans van tenir, sens dubte, un paper signi-
ficatiu en el desenvolupament de l’activitat constructora
d’aquells anys. El reflex de l’activitat d’aquests mestres va
prendre forma a la ciutat, a través del seu paper com a promotors i com a
autors, en intervenir tant en l’elaboració de plans d’obres com en la parti-
cipació activa en l’execució dels edificis, per mitjà de l’aportació de peces
prefabricades que treien dels seus
tallers.
A l’Havana, la presència del
modernisme es redueix a exem-
ples aïllats escampats per la ciu-
tat; la conjunció d’aquest petit
grup d’edificacions del carrer de Cárdenas, que va ser obert oficialment el
1817 arran del primer pla d’eixample dels barris d’extramurs, és sense cap
mena de dubte l’empremta més transcendent de l’estil i els seus creadors.
El modernisme a l’Havana: 
un cas singular
Greta García Rodríguez i Patricia Baroni Moreno Ponce de León
Arquitectes del PMRIHV
Els edificis modernistes
van ser concebuts com a
estructures destinades 
a l’habitatge.
Cárdenas 61-63.
Ad for Mario Rotllant Workshop of prefab elements for buildings. It is the only
existing image of the original building.
Anunci dels tallers de prefabricats Mario Rotllant. És l'única imatge que es conserva
de l'edifici original.
Cárdenas 161
Image of the original building; to the right,
today's view.
Fotografia de l'edifici original i, a la dreta,
estat actual.
©
O
fic
in
a 
de
l h
is
to
ria
do
r
©
O
fic
in
a 
de
l H
is
to
ria
do
r
com a estructures destinades a l’habitatge, amb l’excepció de Cárdenas,
número 101-103, que tenia una funció comercial.
Davant del perill de la pèrdua potencial d’aquest important conjunt,
l’interès per la seva protecció i salvaguarda es tradueix en la labor objec-
tiva i diària que du a terme l’Oficina de l’Historiador de la Ciutat de l’Havana.
Les tasques de recuperació dels edificis modernistes, promogudes i dirigi-
des pel Pla mestre de revitalització integral de l’Havana Vella, ja deixen la
seva empremta al carrer de Cárdenas. Avui dia, l’immoble situat al núme-
ro 101 està sotmès a unes acurades labors de restauració, que gradualment
abraçaran la resta d’exponents modernistes.
S’ha traçat una estratègia d’intervenció que, en primera instància, per-
met tractar aspectes com ara la substitució de components arquitectònics
deteriorats, d’elements de fusteria perduts i, a banda, el tractament ade-
quat de l’estructura en perill d’enderroc. És important assenyalar que aques-
ta primera etapa es refereix només a les edificacions modernistes. El man-
teniment dels edificis que es troben a l’entorn immediat d’aquests es
prosseguirà en una segona fase.
Les cases modernistes del carrer de Cárdenas 
L’origen català dels propietaris dels edificis modernistes del carrer de
Cárdenas, com ara els Noval, Tarruel, Saralegui, Justafré o Puig, va ser el
primer fet que va permetre donar una explicació lògica a una conjunció
arquitectònica tan singular.
Es tracta, efectivament, d’un patrimoni edificat important, que s’ha de
protegir i preservar, encara ara, de l’acció del temps i la realitat d’afecta-
cions constructives visibles. Aquest conjunt d’immobles persisteix en un
carrer caracteritzat, durant la primera meitat del segle passat, per la seva
vitalitat comercial. Llavors i ara, els edificis modernistes van ser concebuts
Modernista houses in Cárdenas street
The Catalan origin of the owners of the buildings in Cárdenas
street, such as Noval, Tarruel, Saralegui, Justafré and Puig, is the
first feature that helps provide a logical explanation for such a
singular architectural complex. 
This is, in effect, an important architectural heritage, which
must be protected and preserved. Despite being subject to the
passing of time and the reality
of visible constructive faults,
this series of properties survive
within a street characterised,
during the first half of the last
century, by its vitality. Then and now, Modernista buildings were
designed as residential structures, with the exception of number
101-103, which was built for commercial purposes.
Faced with the potential danger of losing this important
complex, interest in its protection is reflected in the objectives and
daily work carried out by the Historian’s Department of the City of
Havana. The task of recovering the Modernista buildings, promoted
and led by the Master Plan for the Integral Renewal of Old Havana,
is already leaving its mark on Cárdenas street. Today the property
located at Cárdenas 101 is being subjected to painstaking restoration
work, which will gradually extend to the other Modernista buildings. 
An intervention strategy has been outlined that will first
address the replacement of deteriorated architectural parts, along
with elements of lost carpentry and the suitable treatment of
structures in danger of collapse. It is important to point out that
this first stage refers only to the Modernista examples. The
maintenance of those buildings in the immediate proximity of
number 101 will be tackled during a second stage.
25worldwide
T
he emergence of a new Republic of Cuba in the
early 1900s, and the creation of an infrastructure
befitting the 20th century, coincided with the
arrival on the island of a large emigrating
Catalan population. Settling mainly in the capital,
the master builders of Catalan construction had a
big influence on architectural developments in
those years.  In the roles of promoters and authors, their work took
shape in the city through a combination of planning and active
participation in the construction of buildings, by means of the
provision of prefabricated pieces produced in their workshops.
In Havana, where the presence of Modernismo is otherwise
reduced to isolated examples scattered around the city, the entirety
of the small group of buildings in Cárdenas street is undoubtedly
the most significant stamp of this style and its creators. Officially
erected in 1817, Cárdenas street is a product of Havana’s first
enlargement plan outside the old city walls. 
Modernismo in Havana:
a singular case
Greta García Rodríguez and Patricia Baroni Moreno Ponce de León
Architects of the PMRIHV
The Modernista
buildings were designed
as residential structures.
PLAN MAESTRO PARA LA REVITALIZACIÓN INTEGRAL DE LA HABANA VIEJA (PMRIHV) 
Oficina del Historiador de Ciudad de La Habana. Cuba.
gp@planmaestro.ohch.cu
Cárdenas 101-103. 
Before restoration / Aspecte abans de la restauració.
©
G
re
ta
 G
ar
cí
a 
Ro
dr
íg
ue
z 
i P
at
ric
ia
 B
ar
on
i M
or
en
o 
Po
nc
e 
de
 L
eó
n
©
G
re
ta
 G
ar
cí
a 
Ro
dr
íg
ue
z 
i P
at
ric
ia
 B
ar
on
i M
or
en
o 
Po
nc
e 
de
 L
eó
n
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
©
w
w
w
.a
nn
an
ga
lle
ry
.c
o.
uk
Charles Rennie Mackintosh.
Anne Ellis
Art and Architectural Historian, Helensburgh, Scotland
27limelight
Charles Rennie Mackintosh 
1868-1928
B
orn in Glasgow, Charles Rennie Mackintosh
breathed the same air of artistic revolution as
his continental colleagues. Yet his view from the
periphery of Europe may account for cultural
and stylistic differences. For Mackintosh
approached Art Nouveau with the Calvinist
rigour of a questioning Scot. Its more exotic
exuberances were held in check by the geometry of a mind
unaccustomed and unreceptive to luxurious excess. Like Victor
Horta in Brussels, Mackintosh consulted the strict geometrical
proportions of Viollet le Duc. This may account for the near perfect
volumes and ratios that lie at the heart of his architectural
successes. However his analytical approach to the new style
sweeping the continent did not prevent him from exploiting its
symbolic and mystical potential: such a romantic visionary as
Mackintosh could not overlook these possibilities.  
How did a prodigious talent blossom in such seemingly infertile
ground? The discovery of rich coal and iron ore deposits in the
countryside around Glasgow turned a provincial backwater into a
major centre of shipbuilding and engineering. Between 1855 and
©
w
w
w
.a
nn
an
ga
lle
ry
.c
o.
uk
Margaret Macdonald Mackintosh.
1905 the economy expanded by three-quarters. Glasgow’s position
at the heart of this industrial boom saw huge rises in personal
income.  Nineteenth century entrepreneurial instincts were
sharpened on
opportunity. Fortunes
were made and lost. The
newly rich had money
to spend, and spend it
they did, furnishing
their splendid new
homes in leafy suburbs
far from the cholera-ridden slums of the city centre. 
Department stores and elegant new tearooms offered wonderful
opportunities to adventurous young designers. Francis Newbery,
principal of Glasgow School of Art, sensed the possibilities for his
young graduates. He courted merchants and industrialists,
assessing their needs and creating workshops that would cater to
them, then preached the benefits of home-grown artistic talent.
Under his direction designers from Scotland’s "Second City"
flaunted their wares in European capitals. Mackintosh and his wife
were among them. Their artistic collaborations were derided at
home, but attracted praise and attention from continental
cognoscenti. The 1896 Arts and Crafts Exhibition in London
generated mixed reactions, but produced encouraging reviews of
their work in the influential ‘Studio Magazine’. 
Newbery’s influence on the young Mackintosh was profound,
and led to his masterwork, the Glasgow School of Art. Because
building of the school took so long (1896-1910), stylistic
development from early Scottish Baronial influences to a more
confident and sophisticated handling of form is apparent. Newbery
also introduced Mackintosh to Margaret Macdonald, who was to
become his wife. Margaret unleashed Mackintosh’s imaginative
instincts, increasing his confidence and encouraging him to
Willow Tearoom. 
Saló de te Willow.
His wife, Margaret, unleashed
Mackintosh’s imaginative
instincts, increasing his
confidence and encouraging
him to become more
adventurous and expressive.
©
w
w
w
.a
nn
an
ga
lle
ry
.c
o.
uk
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
N
ascut a la ciutat de Glasgow, Charles Rennie Mackintosh
va respirar el mateix aire de revolució artística que els
seus col·legues del continent. Malgrat tot, la seva ubica-
ció geogràfica –a la perifèria d’Europa- comporta dife-
rències culturals i estilístiques, i és que Mackintosh es va
acostar al modernisme amb el rigor calvinista d’un esco-
cès inquiet. La seva exuberància més exòtica es veia limi-
tada per la geometria d’una mentalitat gens receptiva i poc donada als
excessos de la luxúria. Com Victor Horta a Brusel·les, Mackintosh va estu-
diar les estrictes proporcions geomètriques de Viollet-le-Duc. Això explica
la gairebé perfecta harmonia i relació de volums que resideixen al centre
dels seus èxits arquitectònics. Malgrat això, la seva aproximació analítica
al nou estil que s’estenia al continent no el va privar d’explotar el seu poten-
cial simbòlic i místic. Un visionari romàntic com Mackintosh no podia pas-
sar per alt aquestes possibilitats. 
Com va florir un talent tan prodigiós en una terra tan improductiva? El
descobriment de grans jaciments de carbó i ferro a la rodalia de Glasgow
va convertir una barriada provinciana en l’àrea més important dedicada a
l’enginyeria i a la
construcció nàutica.
Entre 1855 i 1905 
l’economia va créixer
un setanta-cinc per
cent. La posició de
Glasgow en el cor 
d’aquest resorgiment
industrial va comportar un enorme increment dels ingressos personals. Els
instints emprenedors del segle XIX es van aguditzar. Es van crear i perdre
fortunes. Els nou-rics tenien diners per gastar i ho feien, amb les seves
ostentoses cases situades als barris rics, lluny dels barris baixos -afectats
pel còlera- del centre de la ciutat.
Elegants magatzems i noves sales de te oferien oportunitats magnífi-
ques a dissenyadors joves i aventurers. Francis Newbery, director de l’esco-
la d’art de Glasgow, va percebre aquestes possibilitats per als seus joves 
estudiants. Es va relacionar amb comerciants i industrials, satisfent les seves
necessitats i creant tallers que els proveirien; llavors predicava els benefi-
protagonistes
Anne Ellis
Historiadora de l’art i de l’arquitectura, Helensburgh, Escòcia
Charles Rennie Mackintosh
(1868-1928)
28
La seva dona, Margaret, va
desfermar en Mackintosh instints
imaginatius, li va aportar
confiança i el va encoratjar a ser
més agosarat, més expressiu.
Music Room / Sala de música.
Househill, Nitshill Glasgow.
©
w
w
w
.a
nn
an
ga
lle
ry
.c
o.
uk
©
w
w
w
.a
nn
an
ga
lle
ry
.c
o.
uk
cis del talent artístic local. Sota la seva direcció, els dissenyadors provi-
nents de la segona ciutat més important d’Escòcia van fer gala dels seus
treballs a les capitals europees. Mackintosh i la seva dona eren entre ells.
Les seves col·laboracions artístiques, menyspreades al seu país, van atreu-
re l’atenció i les lloances del continent. A L’Exposició d’Arts i Oficis (Arts &
Crafts Exhibition) que va tenir lloc a Londres l’any 1896 el seu treball va
tenir reaccions diverses, però va aconseguir ressenyes encoratjadores a la
influent revista Studio Magazine.
La influència de Newbery sobre el jove Mackintosh fou profunda, i això
el va dur a fer la seva obra mestra: l’escola d’art de Glasgow. Com que la
construcció de l’escola va trigar tant (1896-1910), és notori un desenvolu-
pament estilístic que va des de les primeres influències de l’arquitectura de
l’època baronial escocesa cap a un tracte més íntim i sofisticat de la forma.
Newbery també va presentar Margaret Macdonald –que es convertiria poc
després en la seva muller- a Mackintosh. Margaret va desfermar en
Mackintosh instints imaginatius, li va aportar confiança i el va encoratjar
a ser més agosarat, més expressiu. Els seus esforços conjunts a la VII
Secession Exhibition van impressionar els cercles artístics de Viena i es va
establir una llarga amistat entre la família Mackintosh i els seus col·legues
vienesos, com ara Josef Hoffmann. Aquestes amistats i la correspondència
que en va néixer li van resultar fatídiques durant la Primera Guerra Mundial,
quan Mackintosh va ser acusat d’espionatge. 
limelight29
become more adventurous and expressive. Their collaborative
efforts at the VII Vienna Secession Exhibition impressed Viennese
artistic circles, and life-long friendships between the Mackintoshes
and their Viennese colleagues, such as Josef Hoffmann, were
established. These friendships, and the correspondence that they
produced, were to prove fateful during the First World War, when
Mackintosh was accused of being a spy. 
Hermann Muthesius, the German architect and critic who had
become an admirer of Mackintosh, wrote in ‘Das englische Haus’ in
1904 that the Glasgow movement "had a seminal influence on the
emerging new vocabulary of forms, especially and most
continuously in Vienna". He also gives us a glimpse of the rarified
life the Mackintoshes led when he describes their home.
"Mackintosh’s rooms are refined to a degree… even a book in an
unsuitable binding would disturb the atmosphere simply by lying
on the table… the man or woman of today… treads like a stranger
in this fairy-tale world."  Margaret, who presumably played a part
in the creation of these rooms, also collaborated in the entry for
the 1901 Darmstadt ‘Haus eines Kunstfreundes’ Competition for
which the couple won a publication prize. Doubtless they would
have won first prize had they only sent in the required number of
drawings. For these imaginative interiors, freed from the financial
restraints of a real patron, are among the most overtly Art
Nouveau of Mackintosh’s creations. Margaret’s contribution to his
oeuvre is lovingly acknowledged, "Margaret has genius. I have
only talent".
So Mackintosh, basically a working class boy with prodigious
talent, was nurtured in a rich cosmopolitan artistic milieu. Like Gaudi,
Horta, van de Velde, and Guimard before him, he rejected the current
historicism and sought to create a style of architecture that was
Buchanan Street Tearoom.
Saló de te, Buchanan Street.
©
w
w
w
.a
nn
an
ga
lle
ry
.c
o.
uk
relevant to his own time and place. His early notebooks contain
sketches of the monuments and castles of the Scottish Baronial period
as well as the tile-hung cottages and manor houses of the English
Vernacular Revival. His respect for earlier forms is reinforced by a
lecture he gave in 1893; "Behind every style of architecture there is
an earlier style in which the germ of every form is to be found".
It is with the building of The Hill House, a fairy tale home for
publishers of real fairy tales in Helensburgh, that Mackintosh
finally attains artistic synthesis; the "gesamtkunstwerk" that he had
striven for. He incorporated elements from the past, from the
mature repertoire of the Glasgow style, from Japanese art, and
from his and his wife’s fertile imagination; "an integration of
myriads of details and circumstances". The symbolism inherent in
his designs was not political, nor overtly nationalistic, rather it was
relevant to his patrons; "We must have a symbolism immediately
comprehensible by the great majority of the spectators". The works
that follow The Hill House all demonstrate this heightened ability
to synthesize. A particularly glittering virtuoso example is the
Room de Luxe for the Willow Tearooms in Glasgow.
The harsh conditions of the post-1910 period rendered Art Nouveau
passé. Mackintosh was able to adapt to the jagged, jazzy forms of Art
Deco, as his Derngate interiors in Northampton attest. Unfortunately,
and although they were published, they were not attributed to
Mackintosh and so this new direction went unnoticed. Dejected, he and
his wife retired to a quiet and contemplative life in the south of France,
where he sought satisfaction in watercolour painting. Small works that
show his continuing wonder at nature and her forms, "for what is art
but the fixing into substance the invisible".
anne@ellis6a.fsnet.co.uk
Drawing Room. 120 Main Street.
Saló. 120 Main Street.
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
endeavours31
I
n its commitment to protect and improve the city’s
landscape, Barcelona’s Municipal Institute of Urban
Landscape is refurbishing several buildings by the Catalan
architect Antoni Gaudí. Work on two of the buildings was
completed in 2003.
The Col·legi de les Teresianes (1887-88), on Carrer
Ganduxer, is a curious rectangular ground plan building,
with merlons on the roof that are reminiscent of a medieval castle.
Gaudí crowned the merlons with birettas that resemble university
doctors’ caps, but which were removed during the Spanish Civil
War and have remained missing to date. 
To mark Gaudí Year 2002 (commemorating the architect’s
150th anniversary), the Institute sought to recover this historical
loss. Sponsored by a private company (the Glòries shopping
centre in this case), it reproduced the birettas and
returned them to their original settings, together
with two ornamental glazed ceramic coats of
arms on the façade, in keeping with Gaudí’s
original work. The 75 new birettas are the
work of sculptor Joaquim Camps, who made
use of period photographs and existing items on
the facade to reproduce the mould. The
companies Construcciones y Servicios Faus, S.L.
and Ceràmica Cumella, S.L. carried out the job, with a
budget of €57,510. What war tore away unjustly has now been
replaced, while the city has retrieved part of its historical landscape
and the building has won back its dignity as a complete work. 
Elsewhere, in the city’s Gràcia district, is the Casa Vicens (1878-
83), the first architectural work signed by Gaudí. In 1997, in
collaboration with the company Taulell, S.A., the Institute began a
two-phase restoration of this early building. The first phase entailed
the restoration of the street facade on Carrer Carolines and the
cupula-shaped details on the chimneys, as well as the replacement
of the ceramic tiling of the railings. The following phase was on the
western facade and involved the restoration of the gallery-terrace,
Work on the 
architectural heritage of Gaudí
Jordi París
Institut del Paisatge Urbà. Ajuntament de Barcelona
which meant recovering tiles, original graffito and
wood work, as well as an important element that had
disappeared, the gallery’s bench-railing, damaged by
the inevitable passage of time. This characteristic feature
of Gaudí, repeated in other works, was made from wood
and wrought iron. In addition to sponsorship by Taulell, S.A., the
companies Cencomed, S.A., American Nike, S.A. and San Marzano,
S.A. contributed to the project.
These two architectural projects, undertaken with the help 
of private sponsorship and supervised by architects from the
Municipal Institute of Urban Landscape, benefited from city’s urban
renewal campaign, Barcelona, posa’t guapa, a campaign that has
been running since 1986 with the objective of recovering
Barcelona’s architectural heritage. We are not only recovering the
city’s landscape, but are also getting back some of our history.
©
IM
PU
. F
ot
o:
 X
av
ie
r 
Bo
la
o
©
IM
PU
. F
ot
o:
 X
av
ie
r 
Bo
la
o
©
IM
PU
. F
ot
o:
 J
os
é 
Lu
is
 S
an
 M
ar
tín
The birretas are reinstalled / Els birrets es reposen.
Detail after restoration / Detall després de la restauració.Casa Vicens before restoration / abans de la restauració.
pr
o
ta
go
n
is
te
s
Glasgow School of Art.
Main Entrance / Entrada principal.
©
w
w
w
.a
nn
an
ga
lle
ry
.c
o.
uk
©
w
w
w
.a
nn
an
ga
lle
ry
.c
o.
uk
Hermann Muthesius, l’arquitecte i crític alemany, que era un admira-
dor seu, va escriure a Das englische Haus (1904) que el "Moviment de
Glasgow" liderat per Mackintosh "tenia una seminal influència en el nou
vocabulari emergent de les formes, de manera especial i més continuada a
Viena". El crític també ens dóna una visió de l’estranya  vida que duien els
Mackintosh quan ens descriu casa seva. "Les habitacions dels Mackintosh
són refinades fins a un punt..., fins i tot un llibre en un lloc inadequat tren-
caria l’ambient, si fos simplement col·locat sobre la taula..., l’home i la dona
d’ara..., es mouen com estranys dins d’aquest món de conte de fades.”
Margaret, que segurament va tenir un paper destacat en la creació de les
habitacions, també va col·laborar en el projecte per al concurs Haus eines
kunstfreundes (Casa per a un afeccionat a l’art) de Darmstadt, pel qual la
parella va guanyar un accèssit. Sense cap mena de dubte, haurien pogut
guanyar el primer premi si tan sols haguessin enviat el nombre requerit
d’il·lustracions. El fet de no haver estat subjectes a les limitacions econò-
miques del client fa que aquests interiors tan imaginatius  estiguin entre
les creacions més obertament modernistes de Mackintosh. L’aportació de
Miss Cranston’s Tearoom.
Saló de te de la senyoreta Cranston.
Margaret a l’obra de Mackintosh és reconeguda afectuosament pel mateix
arquitecte: "Margaret té un do. Jo només tinc talent".
D’aquesta manera, Mackintosh, un noi de classe obrera amb un talent
prodigiós, va ser criat en un ambient artístic ric i cosmopolita. Igual que
Antoni Gaudí, Henry van de Velde i Hector Guimard, ell va rebutjar l’histo-
ricisme del moment per crear un estil d’arquitectura que fos rellevant per
a la seva època i context. Els seus primers quaderns contenen esbossos de
monuments i castells del període baronial escocès, així com de les cases de
camp típiques escoceses i de les finques del renaixement vernacular anglès.
El seu respecte per les formes tradicionals es reforça amb la conferència
que va pronunciar el 1893: "darrere de cada estil d’arquitectura hi ha un
estil primitiu on l’origen de tota forma ha de ser descobert".
És amb la construcció de la Hill House –una casa de somni per a uns 
editors de contes de fades de Helensburgh- quan Mackintosh finalment acon-
segueix la síntesi artística, la gesamntkunstwerk per la qual havia estat llui-
tant. L’arquitecte va incorporar elements del passat, elements del contrastat
repertori de l’estil de Glasgow i elements de l’art japonès i de la seva fèrtil ima-
ginació, la d’ell i la de la seva dona: "una integració de milers de detalls i cir-
cumstàncies". El simbolisme inherent en els seus dissenys no era ni polític, ni
obertament nacionalista; sinó que més aviat s’adaptava als seus clients: "hem
de crear un simbolisme accessible per a la gran majoria dels espectadors".
Tots els treballs que segueixen la Hill House demostren aquesta inten-
sa habilitat de síntesi. Un exemple particularment brillant i virtuós és l’ha-
bitació de luxe per a les sales de te Willow a Glasgow. 
Les dures condicions del període posterior al 1910 van provocar la deca-
dència del modernisme. Mackintosh va ser capaç d’adaptar-se a les formes
desiguals i sincopades de l’Art Decó, com exemplifiquen els seus interiors
de Derngate a Northampton. Desafortunadament, i tot i que van ser publi-
cats, no s’han atribuït a Mackintosh, i per tant, aquesta nova direcció del
seu art va passar desapercebuda. Desanimats,  ell i la seva dona es van reti-
rar a una vida tranquil·la i contemplativa al sud de França, on Mackintosh
va buscar la satisfacció pintant aquarel·les. Aquests són petits treballs que
mostren la profunda i constant admiració que sentia per la natura i les seves
formes: "Què és l’art sinó convertir allò invisible en substància".
anne@ellis6a.fsnet.co.uk
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
Col·loqui “Art et Industrie” 
“Les disciplines decoratives i la indústria a Bèlgica de 1830 a l’Art Nouveau”. 23 i 24 d’octubre del 2003 
a l’Auditori del Musée royaux d’Art et Histoire, Brussel·les.
El col·loqui es proposa rellançar el debat sobre la relació entre la revolució industrial i l’art del segle XIX, 
a través d’una sèrie d’estudis de cas i exposicions temàtiques nodrits 
per les recerques més recents en matèria d’història de l’art i la cultura.
Informació i inscripcions (abans del 30 de setembre) a 
claire.leblanc@kmkg-mrah.be o al tel. +32 (0) 2 741 72 80
iniciatives
recupera una part de la memòria paisatgística i es retorna a l’edifici la dig-
nitat de l’obra completa. 
D’altra banda, al barri de Gràcia de Barcelona hi ha la primera obra sig-
nada per Gaudí, la Casa Vicens (1878-83). Des del 1997 l’Institut, amb la
col·laboració de l’empresa Taulell, S.A., va iniciar la restauració en dues fases
d’aquesta obra primerenca de l’arquitecte. La primera va representar la res-
tauració de la façana del carrer Carolines, dels elements cupuliformes de les
xemeneies i la reposició d’aplacats de ceràmica de les baranes. En una nova
fase, s’ha actuat a la façana de ponent, amb la restauració de la tribuna-terras-
sa, la qual cosa ha representat recuperar rajoles, esgrafiats i fusteries origi-
nals i a més un element important desaparegut, el banc-barana que hi havia
a la tribuna i que l’inevitable pas del temps havia malmès. Aquest caracterís-
tic element de Gaudí, que va repetir en altres obres, estava construït amb fusta
i ferro forjat. A més del patrocini de Taulell, S.A., també hi han col·laborat les
empreses Cencomed, S.A., American Nike, S.A. i San Marzano, S.A. 
Aquestes dues intervencions arquitectòniques, dutes a terme sota la direc-
ció dels arquitectes de l’Institut amb l’ajut del patrocini privat, són un exem-
ple de la tasca que la campanya municipal Barcelona, posa’t guapa porta
a terme des del 1986 en la recuperació del patrimoni arquitectònic del pai-
satge de Barcelona, conscients que estem recuperant més que paisatge:
estem recuperant una part de la nostra història.
Intervencions en el 
patrimoni arquitectònic de Gaudí
Jordi París
Institut del Paisatge Urbà. Ajuntament de Barcelona
32
L’
Institut del Paisatge Urbà de l’Ajuntament de Barcelona,
compromès amb el seu objectiu de protecció i millora del
paisatge de la ciutat, ha dut a terme diverses intervencions
en obres de l’arquitecte català Antoni Gaudí, dues de les
quals han finalitzat aquest any 2003. 
Al carrer de Ganduxer hi ha el Col·legi de les Teresianes
(1887-88), una curiosa construcció de planta rectangular
amb uns merlets al terrat que li atorguen una certa imatge de castell medie-
val. Gaudí va coronar els merlets amb uns birrets que recorden els barrets
doctorals de la universitat. Durant la Guerra Civil espanyola els birrets van
ser retirats, i fins avui romanien desapareguts. L’Institut va voler, en oca-
sió de l’Any Gaudí 2002, recuperar aquesta pèrdua històrica, i amb el patro-
cini de l’empresa privada (en aquest cas del centre comercial Glòries) els
ha reproduït i col·locat de nou al lloc que els correspon, reponent també
dos escuts ornamentals de ceràmica vidrada de la façana, d’acord amb 
l’obra original de Gaudí. L’escultor Joaquim Camps ha aconseguit fer els
birrets basant-se en fotos de l’època i en elements encara existents a la
façana. Així s’ha pogut treure el motlle i fer els setanta-cinc birrets ara
repostos. El pressupost de l’obra ha representat 57.510 € i l’han realitzada
les empreses Construcciones y Servicios Faus, S.L., i Ceràmica Cumella, S.L.
El que una guerra injustament va amputar torna a existir avui, la ciutat
©
IM
PU
. F
ot
o:
 X
av
ie
r 
Bo
la
o
©
IM
PU
. F
ot
o:
 X
av
ie
r 
Bo
la
o
Antoni Gaudí, 1883. Casa Vicens, after restoration / després de la restauració.
Antoni Gaudí, 1888. Col·legi Teresianes, with the birretas back in place / amb els
birrets al seu lloc.
Colloquium “Art et industrie”
“Les disciplines décoratives et l’industrie en Belgique de 1830 à l’Art Nouveau" 23rd and 24th October 2003, 
at the Auditorium des Musée royaux d’Art et d’Histoire, Bruxelles. 
The colloquium is intended to generate fresh debate on the relationship between the industrial 
revolution and the art of the 19th century, by means of a series of case studies and 
subject-specific exhibitions, fomented by the latest research on the history of art and culture.
Information and registration (prior to 30th September) 
claire.leblanc@kmkg-mrah.be or phone +32(0) 2 741 72 80
endeavours33
Course "The maintenance of Art Nouveau"
Barcelona – 12th to 16th of November, 2002
W
ithin the framework of Art Nouveau
Network and its European project "Art
Nouveau in Progress", a series of
training sessions entitled "The
maintenance of Art Nouveau" has been
scheduled over a period of three years.
The main aim is to establish common
maintenance guidelines for those in charge of the Art Nouveau heritage
in each of the cities belonging to the network. The first session took
place in October 2002 in Barcelona, which enjoys a strong reputation
in this area due to the richness and variety of its Art Nouveau heritage,
and provided both theoretical and practical training (a case study).
Fifteen participants from numerous European countries (Norway,
Slovenia, Finland, Italy, Belgium, France, Catalonia, etc.) took part in
this first training week organised by the École d’Avignon, a technical
member of the network, with the support of the Institut del Paisatge
Urbà de Barcelona, another member of the project, and attended by
Montserrat Villaverde and several local specialists. From the stucco
craftsman and glazier to the restoration architect, the participants
could learn from a wide range of experiences in restoration work,
carried out on some of the most symbolic Art Nouveau buildings in
Barcelona and Terrassa: Palau Güell, Casa Milà, Casa Amatller, etc.
In the case of the Casa Amatller, work focused on how to produce
a diagnosis of a building from a general visual inspection. Individual
dossiers were drawn up for the building, with the aim of making a fast
appraisal of the state of repair of the common areas and elements of
the façade of a Art Nouveau construction. The dossiers provided us
with a fast diagnosis of the building’s most urgent needs, even though
we still needed to make more in-depth studies of specific problems. It
required the identification and description of the main constructive
elements, and a check to see if they correctly served their functions. 
At a later stage, the dossiers must set out an intervention plan
to address the visible pathologies, along with an estimate of the
level of urgency. This involves the planning and distribution of the
identified tasks among the people involved in the building’s
upkeep: from everyday domestic maintenance to technical repairs,
from the owner-occupier to the architect… 
This will be the main topic of the second training session of the
network, which takes place in October 2003 in Brussels.
Unfortunately, whether the buildings were conceived by A. Gaudí or
by V. Horta, the great masters of Art Nouveau could not escape the
wear and tear of time. Nor the wear and tear of their success… 
Demonstrations of traditional techniques in the workshops of
Pere Valldeperes, glazier, and Oriol Garcia, stucco craftsman.
Demostracions de tècniques tradicionals en els tallers de
Pere Valldeperes, vidrier, i Oriol Garcia, estucador.
Christophe Graz
Course coordinator and Technical adviser for Réseau Art Nouveau Network
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
iniciatives
E
n el marc de la Réseau Art Nouveau i el seu projecte europeu
«Art Nouveau in Progress», s’ha programat una sèrie de ses-
sions de formació sobre «El manteniment del modernisme» al
llarg de tres anys, amb l’objectiu principal de dotar d’un mèto-
de de manteniment als responsables tècnics de les ciutats de
la xarxa que tenen a càrrec seu patrimoni modernista. Amb
formació teòrica i pràctica (estudi d’un cas), es va inaugurar
la primera sessió a l’octubre del 2002 a Barcelona, terreny d’experimenta-
ció privilegiat per la riquesa i la varietat del seu patri-
moni modernista. 
Una quinzena de participants provinents de nom-
brosos països europeus (Noruega, Eslovènia, Finlàndia,
Itàlia, Bèlgica, França, Catalunya…) van assistir a
aquesta primera setmana de formació organitzada
per l’École d’Avignon, sòcia tècnica de la xarxa, amb
el suport de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà de
Barcelona, que també és soci del projecte, i l’assis-
tència de Montserrat Villaverde i de diversos espe-
cialistes locals. Des de l’artesà estucador o vidrier
fins a l’arquitecte restaurador, tot passant pel res-
ponsable del manteniment domèstic o el taller de
restauració, els participants hi han pogut viure un
ventall d’experiències molt ampli, entorn del man-
teniment d’alguns dels edificis més emblemàtics del
modernisme de Barcelona, i també de Terrassa: palau
Güell, casa Milà, casa Amatller….
A la casa Amatller, es va poder experimentar, prin-
cipalment, com es duia a terme un diagnòstic d’un
Josep Palau Oller
i L’eclosió del Tèxtil Modernista
Formació «El manteniment del modernisme»
Barcelona – del 12 al 16 de novembre del 2002
34
edifici a partir de fer-ne una inspecció visual general. Es fan unes fitxes, indi-
viduals per edifici, que tenen com a objectiu fer una estimació i una apre-
ciació ràpida de l'estat de manteniment dels espais comuns i dels elements
de la façana d’una construcció modernista. La fitxa ens ha de donar una indi-
cació ràpida de les necessitats i les urgències de l’edifici, però no ens estal-
via d’elaborar estudis més aprofundits de determinats problemes especials. Es
tracta d’identificar els principals elements constructius, descriure’ls i verificar
si acompleixen correctament les seves funcions. 
En un segon moment, la fitxa s’ha d’associar a l'es-
tat aparent i a les patologies visibles amb una previsió
de les intervencions, i fer una estimació del grau d'ur-
gència. Es tracta, doncs, de planificar i repartir les tas-
ques identificades entre les persones que intervenen en
l’edifici: des del manteniment domèstic habitual fins a
la reparació d’una obra tècnica, des del propietari que
l’ocupa fins a l’arquitecte… 
Aquest serà principalment el tema de la segona ses-
sió de formació de la xarxa, que es durà a terme l’octu-
bre del 2003 a Brussel·les. Ja siguin edificis concebuts
per A. Gaudí o per V. Horta, les obres mestres del moder-
nisme desgraciadament no s’escapen del desgast del
temps. Ni del seu èxit… 
In the Palau Güell, participants enjoyed a presentation and 
a guided visit by the architect Antoni González, who is
responsible for the building’s restoration.
Al palau Güell, els participants van gaudir d’una presentació i una
visita comentada per Antoni González, arquitecte i restaurador de
l’edifici.
D
ues exposicions, que s’emmarquen dins del Programa
Permanent de Recerca del Tèxtil Modernista iniciat pel
Centre de Documentació i Museu Tèxtil (CDMT), de
Terrassa, han estat comissariades per Josep Casamartina
i Parassols. 
JOSEP PALAU OLLER (1888-1961), pare del cèlebre
poeta Josep Palau i Fabre, va ser un personatge polifa-
cètic: dibuixant, dissenyador tèxtil, fabricant de joguines, decorador d’in-
teriors i pintor. Va començar a treballar al final de l’etapa modernista i va 
evolucionar cap a l’Art Decó i el Racionalisme. Aquesta mostra aplega la
tasca de Palau Oller com a dissenyador tèxtil, desplegada durant la sego-
na dècada del segle passat i que marca un punt d’inflexió estilístic; inclou
250 dibuixos originals per a teixits i estampats, alguns dels quals van ser
fets en col·laboració amb el pintor Josep Mompou. A més dels dissenys,
també es mostren projectes per a joguines així com algunes peces de mobi-
liari i teixits.
L’ECLOSIÓ DEL TÈXTIL mostra part de la col·lecció de Modernisme ini-
ciada pel CDMT l’any 2000, arran de la preparació de l’exposició Les fàbri-
ques i els somnis. Inclou obres cabdals del modernisme tèxtil català: brodats
i tapisseries d’artistes catalans com ara Gaspar Homar, Joan Busquets o Aleix
Clapés; teixits, projectes i documents dels teòrics tèxtils més destacats de
l’època com Pau Rodón o Miquel Travaglia; tapisseries, catifes i teixits de
les principals empreses: Malvehy, Sert, Mitjans i Paré, Balcells; roba per a
la llar; peces d’indumentària d’entre les quals destaquen les creacions de
la modista Maria Molist; així com teixits de Silver Studio o Eugène Grasset
importats i distribuïts a l’època.
Centre de Documentació i Museu Tèxtil. Terrassa
Christophe Graz
Coordinador de formació i assessor tècnic de la Réseau Art Nouveau Network
endeavours35
T
two exhibitions form
part of the Permanent
Research Programme
for Art Nouveau
Textiles initiated by the
Documentation Centre
and Textile Museum
(CDMT), Terrassa. The commissioner is
Josep Casamartina i Parassols.
JOSEP PALAU OLLER (1888-1961),
father of the famous poet Josep Palau i
Fabre, was a versatile figure: illustrator,
textile designer, toy manufacturer,
interior decorator and painter. He began
working at the end of the Art Nouveau
period and evolved towards Art Deco and
Rationalism. This exhibition brings
together the work of Palau Oller as a textile designer during the
1920s, and his work marks a point of stylistic inflection.  It
includes 250 original drawings for textiles and cotton prints, some
of which were produced in collaboration with the painter Josep
Mompou. As well as the designs, also on show are projects for toys
and some items of furniture and fabrics.
THE EMERGENCE OF TEXTILES shows part of the Art Nouveau
collection started by the CDMT in 2000, coinciding with the
preparation of the exhibition Fabrics and Dreams. It includes
leading works of Art Nouveau in Catalan textiles: embroidery and
tapestries by Catalan artists such as Gaspar Homar, Joan Busquets
and Aleix Clapés; fabrics, projects and documents by the leading
textile theoreticians of the time, such as Pau Rodón or Miquel
Travaglia; tapestries, rugs and fabrics by leading companies such
as Malvehy, Sert, Mitjans i Paré, Balcells; household linen; items of
clothing, including creations of the fashion designer Maria Molist;
and fabrics from Silver Studio and Eugène Grasset imported and
distributed during the period.
Josep Palau Oller
and the Emergence of Textiles in Art Nouveau
Centre de Documentació i Museu Tèxtil. Terrassa
Colloquium "Art et Industrie" Brussels 23rd and 24th October 2003 Musée royaux d’Art et d’Histoire
claire.leblanc@kmkg-mrah.be
+32 (0) 2 741 72 80
Exhibitions "Josep Palau Oller, Terrassa Open until April 2004 Centre de documentació i Museu Tèxtil 
del modernisme a l’Art Decó" Salmerón, 25 – 08222 Terrassa
and "L’eclosió del Tèxtil" info@cdmt.es
WHAT WHERE WHEN WHO
Col·loqui "Art et Industrie" Brussel·les 23 i 24 d’octubre del 2003 Musée royaux d’Art et d’Histoire
claire.leblanc@kmkg-mrah.be
+32 (0) 2 741 72 80
Exposicions "Josep Palau Oller, Terrassa Obertes fins a l’abril del 2004 Centre de documentació i Museu Tèxtil 
del modernisme a l’Art Decó"  Salmerón, 25 – 08222 Terrassa
i "L’eclosió del Tèxtil" info@cdmt.es
QUÈ ON QUAN QUI ag
en
d
a
©
Ce
nt
re
 d
e 
D
oc
um
en
ta
ci
ó 
i M
us
eu
 T
èx
til
 d
e
Te
rr
as
sa
.  
Fo
to
: Q
ui
co
 O
rt
eg
a
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
c
o
u
pd
e
fo
u
e
t 
2
 |
 2
0
0
3 
|
 w
w
w
.a
r
tn
o
u
v
e
a
u
.e
u
Coup de fouet
Ruta Europea del
Modernisme - Art Nouveau
European Route 
In association with:
paper ecològic 100%