Ruta Europea del Modernisme - Art Nouveau European Route In association with: Casa de Convalescència - Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Cloister / Claustre. © M an el A rm en go l 43BARCELONA Also in uptown Barcelona, some of Gaudí's work for Eusebi Güell's estate still remains. Perhaps the most spectacular and best preserved piece is one of the old entrances to the property: the guard's house and the stables, known as the Pavilions, which are joined by an impressive wrought iron gate representing the mythical dragon guard of the Garden of the Hesperides. The Institute of Urban Landscape undertook in 1999 the recuperation of the eroded stone elements and consolidation of the walls and pillars and decorative elements. Work on the iron gate meant detailed research to find out the original colours, but analysis of traces and existing documents proved insufficient evidence to establish them, so the option taken was to treat the gate with different grey textures to enhance the subtle juxtaposition of the wrought ironwork. Not very far away in this onetime country area and now metropolitan district, another gate by Gaudí -this time for the property of Hermenegild Miralles- consisted of a clean stone masonry wall with a large opening for carriages and a smaller one for pedestrians, all protected by a roof with large eaves. Restoration here also implied recovering disappeared minor elements, consolidation of the arch structure, restoration of the wall and a general smartening up of the surroundings. This included a life-size statue of the architect, by Joaquim Camps, and the Key of Modernisme, an award granted by the City Council to acknowledge contributions in favour of the protection and diffusion of Barcelona's Modernisme. The key actually opens the pedestrians' door. The Architect's Department of the City Council contributed to another Gaudí restoration, this one in downtown Plaça Reial: two streetlamps commissioned by the city in 1878 were restored and repainted in 2000. In the Gràcia district, Casa Vicens, Gaudí's first building, has a long relationship with the Institute of Urban Landscape, starting in 1997. Work in the last three years has included recovering and substituting the glass ceramic tiles of the façade with identical pieces, and the rehabilitation of the gallery with the restoration of the terrace bench-railing on top. The private residence of Torre Bellesguard was built on the site of the summer palace of the medieval king Martin the Humane, and Gaudí conjured a neo-gothic castle-like building in homage to the legendary last king of Catalan descent. Here, the Institute's task was mainly centred on preventive work on the façade and roof and the restitution of original textures. A nearby torrent meant that Gaudí had to build the road to the residence on an elevation, supported by a structure of oblique pillars which was effaced by later interventions. This year, a project to consolidate the structure, reveal the pillars completely and garden the area will be initiated. Funds for these works amounting to €150,000 have been provided by income from the Gaudí Route organised by the Urban Landscape Institute in 2002. One step further in a policy which starts in 1999 and still endeavours to fully recover the heritage of Gaudí, sometimes down to minute details, and return it to a deserved splendour and original integrity. The Miralles gate with Gaudí's statue. El portal Miralles amb l'escultura de Gaudí. Plaça Reial streetlamp. Fanal de la plaça Reial. © M iq ue l B ad ia , I M PU Q V © Xa vi er B ol ao , I M PU Q V The Bellesguard viaduct, with the Bellesguard residence in the background. Archive photograph / El viaducte de Bellesguard amb la Torre Bellesguard al fons. Foto d'arxiu. The viaduct before restoration. El viaducte abans de la restauració. © IM PU Q V W hen 14 European cities get together in a common project and this project becomes true, Europe also becomes a bit more real. The travelling exhibition Art Nouveau in Progress- Art nouveau en projet, which arrives from Varese and will follow on to Nancy, is a good example of this Europe we are building together, based on work in common out of the effort and implication of each member. For this work to be solid, it has to be constant and stubborn, and this may not always be easy, given the many and diverse sensitivities and different innovative and creative outlooks throughout our old continent. But surely the idea of a united Europe bringing peace, prosperity and welfare is worth the effort. Q uan catorze ciutats d'Europa s'uneixen en un projecte comú i aquest projecte es fa realitat, Europa es fa també més real. L'exposició itinerant Art Nouveau in Progress- Un segle de Modernisme a Europa, que ens arriba de la Província de Varese i que el mes d'abril viatjarà a Nancy, és un exemple d'aquesta Europa que entre tots anem construïnt, basada en el treball en comú a partir de l'esforç i implicació de cadascú. Una feina que perquè tingui solidesa ha de ser quotidiana i tenaç, encara que no sempre sigui fàcil, perquè el nostre vell continent aplega tradicions diverses i també tarannàs diferents en la creativitat i la innovació. Però certament la idea d'una Europa unida que proporcioni pau, benestar i progrés a la ciutadania s'ho val. Joan Clos Mayor of Barcelona Joan Clos Alcalde de Barcelona pr e se n ta c ió ©Janus Pannonius Museum, Pécs L'exposició que aquest hivern residirà a Barcelona és un exponent de la força creativa dels diferents pobles i ciutats d'Europa, en un moment com el canvi del segle XIX al XX. El trencament definitiu amb l'academicisme que realitza el Modernisme obre el camí de les avantguardes artístiques posteriors amb el desfermament de la imaginació, que a partir d'aleshores per ser considerada art haurà de ser fidel només a la consciència del mateix artista. Alhora, però, cadascun dels moviments locals o regionals que conflueixen en l'Art Nouveau internacional va saber aprofundir en les arrels del seu propi art i la seva pròpia cultura, d ixant-nos un llegat que ens explica a la seva manera com som i d'on venim. El v i g o r d e l s mestres del Modernisme va sabe r combinar a q u e s t a f i d e l i t a t v e r s e l p r o p i passat amb una actitud oberta al món i al progrés, usant m a t e r i a l s i n n o v a d o r s i i n t e r c a n v i a n t s e n s e fronteres conceptes i tècniques o r i g i n a l s . U n a l t r e l l e g a t importantíssim, que en l'arquitectura moderna es tradueix en la primera vegada que es projecten i construeixen habitatges, hospitals, fàbriques i escoles pensats per ser llocs saludables i confortables, equipats de tecnologia moderna i amb connexions a les xarxes urbanes. El patrimoni modernista europeu guanya rellevància en aquesta època de construcció d'una unió, perquè mitjançant la seva bellesa també ens aporta claus per al què pot ser la nova Europa. Rebem amb especial interès aquesta exposició a Barcelona i li desitgem alhora una feliç itinerància en els propers anys per les altres ciutats que formen part d'aquest projecte. József Rippl-Rónai, 1897-1900. The Andrássy dining room. Plate executed by Zsolnay Factory / El menjador dels Andrássy. Plat realitzat per la manufactura Zsolnay foreword The exhibition hosted this winter in Barcelona shows us the creative force of the peoples and cities of Europe at the end of the th th19 Century and beginning of the 20 . Art Nouveau represented a new road beyond academicism which opened the way for Modernism and the avant-gardes. From then on, to be considered art, imagination was to be accountable only to the artist's conscience. At the same time, however, each one of the local or regional movements that come together in international Art Nouveau was able to delve into the roots of its own culture and art, leaving a legacy that explains, as it were, who we are and where we come from. The masters of Art Nouveau were able to combine this loyalty to the past with a mind open to the world and to progress, for example in the use of new materials, or with an intense and fruitful exchange across borders of original concepts and techniques. Another very important legacy, which in architecture translates into possibly the first time in which dwellings, hospitals, factories and schools are conceived from the start -and built- with the aim of making them healthy and comfortable places, equipped with the latest technology and connected to urban networks. So European Art Nouveau heritage becomes especially valuable as we build o r union, because in its beauty there are also clues as to what the new Europe could be. We welcome this exhibition to Barcelona with special interest and wish it to continue succesfully in the next years as it completes touring the rest of the cities implied in this pr ject. 42 També a la part alta de la ciutat, es conserven alguns elements que Gaudí va realitzar per a la finca d'Eusebi Güell. Potser la part més espectacular i més ben conservada és una de les antigues entrades del recinte: els anomenats Pavellons, concebuts com a habitatge del porter i cavallerisses, units per una espectacular porta-reixa de ferro que representa el mitològic dragó alat que protegia l'entrada al Jardí de les Hespèrides. L'Institut del Paisatge Urbà va impulsar l'any 1999 la recuperació volumètrica dels elements petris erosionats i la neteja i consolidació de murs, pilastres i altres peces decoratives. La intervenció en la porta de ferro va comportar una llarga investigació per determinar els cromatismes originals, però l'anàlisi de traces i la documentació consultada no van ser suficients per establir-los, i per tant es va optar per un tractament de diferents textures per destacar el subtil treball de superposició d'elements de forja. Ben a prop dels Pavellons Güell, el portal que Gaudí va projectar per a la propietat d'Hermenegild Miralles consistia en un mur de mamposteria de pedra en brut, amb una ampla porta per al pas de carruatges i una més petita per als vianants, tot plegat protegit per una coberta de grans dimensions. Aquí la intervenció va suposar la recuperació d'elements desapareguts, la consolidació interna de l'arc, la restauració del mur i la dignificació de l'entorn. Per dotar de significat el conjunt, s'hi col·locà una estàtua de Gaudí de mida natural, obra de l'escultor Joaquim Camps, i també es creà una clau que obre la porta petita: la Clau del Modernisme, un guardó atorgat per l'Ajuntament per reconèixer persones i entitats que han destacat en la protecció i difusió del Modernisme barceloní. Una altra intervenció, aquest cop del Departament d'Arquitectes del Sector d'Urbanisme, va ser l'any 2000, amb la restauració i la pintada dels dos fanals de la plaça Reial que el mateix Ajuntament havia encarregat a l'arquitecte el 1878. En la urbanització de l'entorn de Bellesguard, la presència d'una riera va obligar Gaudí a aixecar l'alçada amb un viaducte sustentat per una estructura de pilars inclinats. Obres posteriors van emmascarar l'obra original que va caure gairebé en l'oblit. Aquest any s'està procedint a la consolidació estructural de l'obra, al descobriment de la part inferior dels pilars i a la urbanització d'una nova zona verda. El pressupost d'aquesta obra és de 150.000€, suma que prové íntegrament dels beneficis de la Ruta Gaudí, organitzada per l'Institut del Paisatge Urbà l'any 2002. Aquesta darrera intervenció suposa una nova baula en una línia d'actuació que l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida va iniciar el 1999, i que continua apostant per la recuperació del llegat d'Antoni Gaudí. A través de la restitució d'elements perduts, de vegades de petits detalls, es vol retornar l'esplendor perduda i la dignitat original que aquesta obra universal es mereix. BARCELONA Al barri de Gràcia, la Casa Vicens, primer edifici signat per Gaudí, té una llarga relació amb l'Institut del Paisatge Urbà, atès que la col·laboració ja es va iniciar el 1997. Posteriorment, les intervencions de recuperació s'han realitzat en dues fases més, entre el 2000 i el 2003. A les façanes, s'ha procedit a restituir les peces de ceràmica vidrada perdudes amb d'altres de característiques idèntiques a les originals, i també s'ha restaurat la tribuna amb la recuperació del disseny original del banc-barana de la terrassa. Amb la Torre Bellesguard, residència privada bastida on a començaments del segle XX hi havia les ruïnes del palau d'estiu del rei Martí l'Humà, Gaudí va voler retre homenatge al darrer rei català amb un edifici d'aspecte goticitzant. En aquest cas, la intervenció ha anat encaminada a resoldre els problemes de seguretat de façana i coberta i a restituir-ne les textures originals. Güell estate Pavillions. The dragon gate. Pavellons de la Finca Güell. Porta del drac. © IM PU Q V Casa Vicens after restoration. La Casa Vicens restaurada. ©I M PU Q V c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u 41BARCELONA B arcelona's Municipal Institute of Urban Landscape and Quality of Life, within the general framework of its programme for the preservation of architectural heritage and betterment of the city's environment, has in the last years carried out restoration projects on several works by architect Antoni Gaudí, in some cases with funding from private sponsors. Recently completed is the recovery of elements once disappeared from the façades of the Teresianes School, a building that was conceived to comply with the needs of this religious order devoted to education. Gaudí delved into the teachings of Saint Theresa to develop his project: austerity, rationality, interior illumination and Theresian symbols impregnate the school. The structure rises like a medieval castle of brick and stone, crowned by a battlement of parabolic merlons and four-armed organic crosses on the corners. The merlons used to support a glass ceramic element resembling doctoral birrettas -symbol identifying the Doctor of the Church- which disappeared during the Civil War. With old photographs and one surviving partial element on the façade it was possible to develop a computerised recreation of the original. This allowed for a new cast to be made to reproduce 75 birrettas that are now back in place, thus recovering the full plastic expression and volumes of the building. Retornant la dignitat al patrimoni gaudinià Dins la seva tasca de preservar el patrimoni i millorar l'entorn urbà comú, l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de Barcelona ha intervingut activament en la restauració d'una sèrie d'obres de l'arquitecte Antoni Gaudí, amb l'ajut del patrocini del sector privat en alguns casos. Un dels projectes més recents ha estat la recuperació d'uns elements desapareguts del coronament del Col·legi de les Teresianes, un edifici pensat per a les activitats conventuals i pedagògiques de l'orde religiós. Gaudí s'impregnà dels ensenyaments de santa Teresa per projectar l'edifici: austeritat, racionalitat, il·luminació interior i simbologia teresiana defineixen el col·legi. El conjunt sorgeix com un gran castell Gaudí’s Heritage Recovering Integrity Mònica Surís Institut del Paisatge Urbà. Ajuntament de Barcelona Mònica Surís Institut del Paisatge Urbà. Ajuntament de Barcelona medieval de pedra i maó vist, coronat per merlets parabòlics amb creus de quatre braços a les cantonades. Damunt els merlets hi havia uns elements de ceràmica vidrada en forma de birret doctoral -símbol de la Doctora de l'Església- malauradament desapareguts durant la Guerra Civil. A partir de fotografies d'època i d'un únic element parcial existent a la façana, es va poder fer una recreació de l'aspecte original mitjançant realitat virtual. Això va permetre dimensionar un nou motlle per produir setanta-cinc elements que, un cop restituïts, recuperen el perfil del Col·legi de les Teresianes amb tota l'expressió plàstica i volumetria originals. The birrettas are reinstated / Els birrets es reposen. Above, Deputy Mayor Jordi Portabella inspecting the birrettas on site. Right, old photograph of the original aspect; far right, the battlements in 2001, before the restoration; above right, detail of the final result. A dalt, el segon tinent d'alcalde Jordi Portabella examina els birrets a peu d'obra. A la dreta, foto d'època amb l'aspecte original; més a la dreta, el coronament el 2001, abans de la recuperació; a dalt a la dreta, detall del resultat final. © Xa vi er B ol ao , I M PU Q V © Xa vi er B ol ao , I M PU Q V © Xa vi er B ol ao , I M PU Q V © Xa vi er B ol ao , I M PU Q V 4 foreword pr e se n ta c ió Amb gran satisfacció, l'Institut d'Estudis Catalans acull a la seva seu l'exposició itinerant Art Nouveau in Progress - Un segle de Modernisme a Europa, organitzada per la xarxa europea Réseau Art Nouveau Network, que arriba a Barcelona de la mà de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. El claustre de la Casa de Convalescència, una de les obres claus de l'arquitectura catalana del segle XVII, esdevindrà, doncs, per uns quants mesos, el marc privilegiat d'una mostra sobre el Modernisme, un dels moviments artístics més importants tant a l'Europa com a la Catalunya de final del segle XIX i començament del XX. L'alt valor estètic del marc arquitectònic ben segur que Josep Laporte President de l'Institut d'Estudis Catalans © G la sg ow S ch oo l o f A rt Charles Rennie Mackintosh, 1909. Glasgow School of Art. Lluís Domènech i Montaner, 1908. Palau de la Música Catalana, Barcelona. Detail of the central skylight / Detall de la lluerna central. © Fu nd ac ió O rf eó C at al à- Pa la u de la M ús ic a. P er e Vi va s/ Ri ca rd P la (T ria ng le P os ta ls ) contribuirà a realçar el disseny innovador i els continguts artístics i culturals de l'exposició. L'Institut, acadèmia nacional de Catalunya, fou creat per Prat de la Riba el 1907, d'acord amb els ideals de renovació científica impulsats pel Noucentisme. No obstant això, va obrir les seves portes fundacionals a alguns dels membres més destacats del Modernisme, com és ara Josep Puig i Cadafalch, arquitecte, historiador de l'art i polític, que fins i tot ocupà la Presidència de l'Institut en diverses ocasions. Gairebé cent anys després d'haver estat fundat, l'Institut d'Estudis Catalans continua interessant-se pel Modernisme, com es desprèn tant de la recent celebració d'un congrés sobre la figura de Puig i Cadafalch, com del fet que aquest moviment artístic, literari i arquitectònic figuri entre les actuals línies de recerca de la Secció Històrico-Arqueològica. Ara que Barcelona ha recuperat el seu caràcter de ciutat referent a escala europea, la revisió del Modernisme, un moviment artístic innovador europeu que tingué a la nostra ciutat un dels seus centres de creació principals, és d'allò més oportuna. W ith great satisfaction, the Institute of Catalan Studies welcomes to its headquarters the travelling exhibition Art Nouveau in Progress, organised by the Réseau Art Nouveau Network and arriving at Barcelona thanks to the Municipal Urban Landscape Institute. The cloister of our building, the Casa de th Convalescència (Convalescence House), is one of the key works of 17 Century Catalan architecture and now for two months will become the privileged setting for a unique display on Art Nouveau, one of the th thmost important artistic movements of the 19 and 20 centuries, in Catalonia and throughout Europe. The unquestionable aesthetic value of the architectural container will surely contribute to enhance the pioneering design and the artistic and cultural contents of the exhibition. Our Institute, the national academy of Catalonia, was created by Prat de la Riba in 1907, and even though it was inspired by the ideals of scientific renovation championed by Noucentisme*, it did open its doors from the start to outstanding Modernista intellectuals, such as Josep i Puig I Cadafalch. This architect, art historian and politician even became President of the Institute on several occasions. Nearly one hundred years later, the Institute of Catalan Studies maintains an interest in Modernisme. Our recent congress on Puig i Cadafalch, and the fact that this artistic, literary and architectural movement is one of the main study lines of our History and Archaeology Division, are good examples of this. Now that Barcelona has recovered its position as a leading city on the European stage, this new look at Art Nouveau, an artistic movement that had Barcelona as a main creative centre, may be considered very appropriate. Josep Laporte President of Institut d'Estudis Catalans * Noucentisme: an artistic and intellectual movement that appeared in the early th20 Century in Catalonia, partly in reaction to Modernsime and embracing a return to classicism, humanism and rationality. (Note by coupDefouet.) 0 Wien continuity & regeneration Olbrich created this building for the exhibitions of the Association of Visual Artists Vienna Secession movement: a single white block crowned by a glittering golden dome, much like a mausoleum. The glories of Secession came to an end after 1905, but the building and the movement's activities continued. Serving as a hospital first and damaged in World War II, it was restored after 1945 and again in 1999. Since 1950 the exhibition hall is run by the Secession Association. T he Burggarten Palmenhaus, a high nave flanked by two smaller wings and two towers, was built as the private summerhouse of Emperor Franz Joseph I. In 1980, it was closed down due to its poor state, and the restoration commissioned by the Burghauptmannschaft Österreich transformed it into a restaurant, except one of its wings which is now a butterfly house. La Palmenhaus del Burggarten, una nau alta flanquejada per dues ales laterals i dues torres, va ser construïda com a hivernacle privat de l'emperador Francesc Josep I, però el 1980 es va tancar pel seu mal estat. La restauració, encarregada pel Burghauptmannschaft Österreich, va transformar-ho en cafè-restaurant, on una de les ales es fa servir com a papallonari. O lbrich va crear un edifici per a les exposicions del moviment de l'Associació d'Artistes Visuals Viena Secession: un bloc blanc coronat d'una lluent cúpula daurada i amb aspecte de mausoleu. La glòria de la Secession es va acabar el 1905, però l'edifici i les activitats del moviment van continuar. Utilitzat com a hospital primer i malmès durant la Segona Guerra Mundial, es va restaurar el 1945 i altre cop el 1999; des de 1950 l'ocupa de nou l'Associació Secession. The Secession Pavilio paint red by artist Marcus Geiger in 1998. El Pavelló Secession pintat de vermell per l'artista Marcus Geiger el 1998. © M ed ia W ie n The façade after restoration in 1999 / La façana després de la restauració de 1999. Ku ltu ra bt ei lu ng d er S ta dt W ie n © Palmenhaus. Restoration works / Obres de rehabilitació. © Ac hl ei tn er -A rc hi v, Ar ch ite kt ur ze nt ru m W ie n Josef Maria Olbrich 1897-1898 The Secession Pavilion / El Pavelló Secession Friedrich Ohmann 1899-1905 Palmenhaus / Palme haus 1995-1998 Café-restaurant / Cafè-restaurant 5 fo r e w o r d presentació Jordi Portabella Second Deputy Ma or of Barcelona President of Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida Jordi Portabella Segon tinent d'alcalde de Barcelona President de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida K. Brencens, 1909. Stained glass windows of the Mutual Credit Society in Riga / Vitralls de la Societat de Crèdit Mutu a Riga. É s una satisfacció donar la benvinguda a l'exposició Art Nouveau in Progress - Un segle de Modernisme a Europa, en la qual la ciutat de Barcelona ha estat treballant a través de l'Institut del Paisatge Urbà, un dels catorze membres del Réseau Art Nouveau Network des de 1999. Aquesta mostra itinerant posa l'accent en l'esdevenidor del patrimoni modernista a Europa al llarg de tot el segle XX. Així, les obres mestres de l'Art Nouveau són considerades elements d'una societat humana dinàmica i creativa subjectes a les interrelacions pròpies de les societats que esdevenen d'èpoques diferents. Al llarg de tot aquest segle els diferents interessos i anhels polítics, socials, econòmics i culturals han repercutit en el patrimoni artístic europeu d'una manera espectacular. L'Art Nouveau, estil innovador i sovint provocatiu a la seva època, va ser en part incomprès des del seu origen, incomprensió que va contribuir a que molts projectes de gran mèrit mai no fossin realitzats. Després, en les dècades posteriors a l'eclosió del Modernisme, els canvis de gustos artístics i de prioritats socials el van fer caure en l'oblit quan no el menysteniment. En aquest context, veritables joies van ser malmeses irremeiablement per aprofitar el sòl per a noves construccions. La intensitat i extensió de la seva desaparició va esperonar, però, la sensibilització i resposta d'artistes, intel·lectuals i moviments populars que van protagonitzar protestes i iniciatives per a la preservació del patrimoni arreu d'Europa durant els darrers trenta anys del segle. En començar el segle XXI, la societat i les administracions públiques consoliden el convenciment que cal preservar el patrimoni artístic i cultural i que aquesta tasca requereix una més gran consciència i complicitat de tots els estaments i agents implicats. Exposicions com Art Nouveau in Progress, realitzada en comú per catorze ciutats d'arreu del continent amb el suport de la Unió Europea, són un pas important en l'aprofundiment de la cooperació amb aquest objectiu. It is a pleasure to welcome the exhibition Art Nouveau in Progress-Un segle de M dernisme a Eur pa, to which Barcelona's Institute of Urban Landscape has contributed together with 14 ot r cities within the Réseau Art Nouveau Network. This travell ng exhibit is especially interesting because i focuse o what has happened to thArt Nouveau heritage along the 20 Century. In this way, the works of the masters are seen as elements of a creative and dynamic human society, and therefore subject to interrelations, conflicts and agreements, of this changing society. In the last century, the diverse political, social, economic and cultural interests and hopes have had a spectacular effect on European artistic heritage. Art Nouveau, as an innovative and often provocative style, was from the beginning in many cases misunderstood and rejected, and this in part explains how many noteworthy projects were never carried out. In the decades following the explosion of Art Nouveau, changes in artistic taste and social priorities brought oblivion or even disdain. In this context, many jewels were torn down to make way for new buildings. The intensity and extent of destruction, however, spurred the awareness of artists, intellectuals and popular movements, who have staged protests and campaigns for the preservation of heritage throughout Europe during the last 30 years. At the turn of this century, both government administrations and the general public are consolidating the will to preserve artistic heritage and are aware that this requires a higher degree of knowledge and involvement from all the implied agents and society in general. Exhibitions like Art Nouveau in Progress, a shared effort of 14 cities with the European Union's support, are important steps in co-operating toward this common goal. c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u COUP DE FOUET Contents | Sumari Ålesund Barcelona Bruxelles - Brussel Budapest Glasgow Helsinki Ljubljana Nancy Reus Riga Terrassa Varese Wien Avignon JAN-MAR 2004 MAY-JUN 2003 APR-JUN 2006 NOV 2003-JAN 2004 JAN-MAR 2006 OCT-DEC 2005 JUL-OCT 2003 AUG-OCT 2005 APR-JUN 2004 NOV 2004-JAN 2005 JUL-OCT 2004 FEB-APR 2005 MAY-JUL 2005 Art Nouveau in Progress - Un segle de Modernisme Europa touring Europe / de gira per Europa Published by - Edita Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida Ajuntament de Barcelona Av. Drassanes, 6-8, planta 21 08001 Barcelona Tel. +34 93 270 20 30 Fax +34 93 317 87 50 Cultura-impuqv@mail.bcn.es President Jordi Portabella Manager-Gerent Ricard Barrera The Art Nouveau European Route Magazine La revista de la Ruta Europea del Modernisme Nº extra. 2004 Art Nouveau in Progress-Art nouveau en projet Monographic-Monogràfic Dipòsit legal: B-3982-2003 Editor-Director Lluís Bosch Staff Seniors- Redactors en cap Mònica Surís José Luís Marjalizo Editorial Staff Equip editorial Armando González Jordi París Sònia Turón Josep Ferré Special thanks-Agraïments especials: Marc Alcalà ARFO, Oslo Françoise Aubry Lynn Bennett Xavier Bonet Ramon Corbella Nathalie Filser David Garcia Efrén Garcia Brunella Gessaga Ode Goossens Elisabeth Horth Angela Livingston Stuart MacDonald Jérôme Perrin Sam Plompen Pamela Robertson Adrian Stewart Montse Trias Marta Viñuales Manoëlle Wasseige Institut d'Estudis Catalans Réseau Art Nouveau Network Cover photo - Foto coberta: Students of the Nancy's School of Fine Arts, protest poster against the demolition of the Fournier-Default Villa, 1974 / Estudiants de l'Escola de Belles Arts de Nancy, cartell de protesta contra l'enderrocament de la vil.la Fournier-Default, 1974. © Ecole nationale supérieure d'Art de Nancy Back cover photo - Foto coberta posterior: Artist Jules van Biesbroeck, poster for the inauguration of La Maison du Peuple in Brussels / Artista Jules van Biesbroeck, cartell d'inauguració de La Maison du Peuple de Brussel.les. © Musée Horta, Saint-Gilles Design by - Disseny: Central Producció Gràfica CARDIT SCP Second edition, printed by Segona edició, impressió System BCN Forewords Presentacions Joan Clos Josep Laporte Jordi Portabella Art Nouveau in Progress Art nouveau en projet Un segle de Modernisme a Europa Réseau Art Nouveau Network Credits Introductions Introduccions Stuart MacDonald Nathalie Filser Vision Visió Disappearance Desaparició Regeneration and Continuity Regeneració i continuïtat Barcelona Gaud ’s Heritage Recovering Integrity - Retornant la dignitat al patrimoni gaudiniàí 3 4 5 8 9 10 11 19 27 41 An exemplary productive complex, it is prized for its ornamentation derived from Jugendstil. The owners called upon the Bihls to design a factory to brew a local brand of beer which nevertheless played on the image and prestige of foreign beers. The result was a brewery displaying all basic values of Art Nouveau. Successive rehabilitations have wisely adapted preservation to new production technologies. Es tracta d'un complex de producció exemplar, ric en ornamentacions derivades del Jugendstil. Els propietaris de la firma es van adreçar als Bihl per dissenyar la fàbrica de producció d'una cervesa local que usava la imatge i el carisma de les cerveses estrangeres. El resultat, una fàbrica amb tots els valors de l'Art Nouveau. Les diverses restauracions han sabut combinar conservació i adaptació a les noves tecnologies de producció. The Molini Marzoli Massari company in Busto Arsizio commissioned Silvio Gambini, a key representative of the Stile Liberty, to design wheat meal manufacturing facilities. In the 1960s the company started decentralization and phasing out activities with a view to closing down. In the 1990s the town council launched a scheme to restore the plants, which led to the opening of an economic, technological and educational centre called Tecnocity. La companyia Molini Marzoli Massari de Busto Arsizio va encarregar a Silvio Gambini, representant clau del Stile Liberty, dissenyar instal·lacions de molins de blat. A la dècada de 1960 la companyia va iniciar una descentralització i alentiment de la producció amb vistes al seu tancament. A la dècada de 1990, l'ajuntament va iniciar un programa de restauració de la fàbrica i va obrir un centre econòmic, tècnic i educatiu anomenat Tecnocity. © Pa ol o Za nz i © Pa ol o Za nz i Provincia di Varese Molini Marzoli Massari. Tecnocity. Detail of the restored façade / Detall de la façana rehabilitada. Molini Marzoli Massari. Fotografia d'època del complex industrial Period Photograph of the industrial complex. Birreria Poretti. Firing room / Sala de cocció. © Pa ol o Za nz i Alfred & Richard Bihl 1901-1908 The Poretti Brewery / La cerveseria Poretti Silvio Gambini 1906-1927 Molini Marzoli Massari 1990-2002 Tecnocity 38continuity & regeneration Terrassa La n cessitat d'un spai adient, salubre i cobert va impulsar l'Ajuntament el 1896 a construir el mercat. Se li va posar el nom de La Independència en celebrar-se el centenari de la Guerra del Francès. Aquesta interessant mostra de l'arquitectura de principis de segle consta de tres naus obertes en forma de ventall i unides per un extrem, on apareix una lluerna de gran dimensions. Durant els anys 80 es va procedir a la seva rehabilitació. The need for a healthy and adequate covered space led the City Council to build the market in 1896. It was named « Independence Market » on occasion of the centennial of the Napoleonic War. This inter sting architectural structure is formed by three naves fanning out from a pivotal hall under a huge skylight. Refurbishment was carried out during the 1980s. P ere Font i Batallé's factory was built in 1916 in the old town of Terrassa and was the last of Muncunill's Modernista industrial buildings. In recent years the city has been developing a policy of injecting new life to the old industrial heritage, and the building has been rehabilitated into homes and offices. New construction relates to the original architecture as a box within the old structure, which remains scrupulously respected and evident. Pere Font i Batallé tenia una fàbrica tèxtil modernista construïda el 1916 al barri antic de Terrassa, l'última realitzada per Muncunill. En el context de la política d'injectar vida nova al patrimoni industrial, l'edifici es va restaurar i destinar a oficines i habitatges. La relació entre la nova construcció i l'arquitectura original es pot comparar amb una caixa integrada en l'estructura originària, plenament respectada i perfectament reconeixible. © Do m èn ec h Fe rr an , M us eu d e Te rr as sa View of the Font i Batallé complex after its refurbishment / Vista del complex Font i Batallé després de la rehabilit ció. M in entrance of the Market / Entrada principal del mercat. © Do m èn ec h Fe rr an . M us eu d e Te rr as sa . Antoni Pascual i Carretero & Melcior Viñals 1903-1908 Independence Market / Mercat de la Independència Lluís Muncunill i Parellada 1916 The Font i Batallé Factory / La fàbrica Font i Batallé 1997 Offices and dwellings / Oficines i habitatges © Ar xi u PM TC Built for the Riga Commercial Bank's Mutual Credit Society, it now houses offices, shops and homes. The majestic façades show the influence of both Perpendicular Art Nouveau and National Romanticism, the two most characteristic styles in Riga at the time. The interior has been rather well preserved and restoration works have begun recently. Construït per a la Societat de Crèdit Mutu de la Banca Comercial de Riga, hostatja actualment oficines, botigues i pisos. Les majestuoses façanes de l'edifici reflecteixen alhora el llenguatge Art Nouveau perpendicular i el del Romanticisme nacional, els dos estils més característics de l'època a Riga. L'interior ha sofert pocs canvis i recentment s'han emprès treballs de restauració. Located in downtown Riga, it originally contained apartments of five or seven rooms, but these became communal flats after World War II. Economic and political changes interrupted renovation and the building remained in ruins until, in 1997, new owners commissioned a restoration. Parts had to be completely rebuilt, restored or replaced with exact copies. Now the building contains offices and smaller apartments. Situat al casc antic de Riga, originàriament contenia habitatges de 5 o 7 habitacions, transformats en habitatges comunals després de la Segona Guerra Mundial. Els canvis polítics i econòmics en van interrompre la renovació i l'edifici quedà malmès fins que el 1997, uns nous propietaris van encarregar-ne la restauració. Part va haver de ser refeta, restaurada o substituïda per còpies exactes. Avui l'edifici conté oficines i apartaments més petits. Riga 37continuity & regeneration The restored Mutual Credit Society building. L'edifici de la Societat de Crèdit Mutu rehabilitat. General view of the apartment building today. Vista general de l'edifici d'habitatges avui. Konstantins Peksens & Arthur Moedlinger 1909 Mutual Credit Society / Societat de Crèdit Mutu Janis Alksnis 1908-1909 Apartment building / Edifici d'habitatges 1997-1999 Offices and apartments / Oficines i habitatges This publication is based on extracts of the catalogue and the exhibition Art Nouveau in Progress - Art nouveau en projet, realised by the Réseau Art Nouveau Network with the financial support of the Culture 2000 Programme of the European Union. Aquesta publicació està basada en extractes del catàleg i de l'exposició Art Nouveau in Progress - Art nouveau en projet, realitzada pel Réseau Art Nouveau Network amb el suport del Programa Cultura 2000 de la Unió Europea. The Réseau Art Nouveau Network would like to thank the following persons and institutions for their considerable contribution to the realisation of the project. El Réseau Art Nouveau Network voldria agrair la col·laboració de les següents persones i institucions que han fet possible la realització del projecte: Réseau Art Nouveau Network Board / Consell d'administració Thor Bjørlo, Ålesund; Domènec Ferran i Gómez, Terrassa; Stuart MacDonald, Glasgow; Valérie Thomas, Nancy; Manoëlle Wasseige, Bruxelles-Brussel Project Leader / Coordinador del projecte Bruxelles-Brussel: G. Van Cauwelaert Directeur, Direction des Monuments et des Sites de la Région de Bruxelles-Capitale / Directie Monumenten en Landschappen van het Brussels Hoofdstedelijk Gewest; A. Deckers, T. Wouters Cabinet du Secrétaire d'Etat Willem Draps / Kabinet van de Staatssecretaris Willem Draps Art Nouveau in Progress Art nouveau en projet Curator / Comissària Nathalie Filser Design / Disseny Adrian Stewart, Angela Livingston - Chris Stewart Architects, Glasgow Production / Producció Calidoscopi, Barcelona; Vibra Colour, Glasgow Catalogue coordination / Coordinació del catàleg Gian Giuseppe Simeone www.culturelab.be Graphic design / Disseny gràfic Mastic, Bruxelles-Brussel Printing / Impressió Imprimerie Enschedé - Van Muysewinkel, Bruxelles-Brussel General translation / Traducció general Dominique Bauthier, Bruxelles-Brussel; Augusta Dorr-Audubert, Oxford Translators / Traductors A. Anteniške; L. Boros; M. Curioni; P. Dumont; A. Gall; O. Grinde - Neste Kapittel AS; S. Kodym - Presse und Informationsdienst der Stadt Wien; J. Krastiòð; N. Mayow; M. Miheliè; Open Idiomes; P. Ritoók; Tau - Traductors; Totklar Language Services S.L.; P. Turner Ålesund: The Municipality of Ålesund; the County of Møre and Romsdal; The Royal Ministry of Cultural Affairs Barcelona: Jordi Portabella i Calvete - Segon tinent d'alcalde i president de l'Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, Ajuntament de Barcelona Bruxelles - Brussel: Willem Draps - Secrétaire d'Etat chargé des Monuments et des Sites Budapest: Kálmán Varga President of the National Office of Cultural Heritage (KÖH, Hungarian Heritage); Károly Bugár-Mészáros - Director of the Hungarian Museum of Architecture Glasgow: Development and Regeneration Services; Glasgow City Council Business Growth; Scottish Enterprise Glasgow Helsinki: The National Board of Antiquities Ljubljana: Danica Simšic Mayoress of Ljubljana; Kaliopa Dimitrovska Andrews Directress, Urban Planning Institute of the RS; Blaž Peršin -Director, Institute for the Protection of Cultural Heritage of Slovenia; Peter Krecic Director, Architectural Museum of Ljubljana Nancy: André Rossinot - Maire de Nancy; Laurent Hénart - Adjoint à la Culture Reus: Eduard Ortiz Castellón - Tinent d'alcalde i president del Patronat Municipal de Turisme i Comerç de Reus Riga: Juris Dambis - Valsts Kultûras pieminek|u aizsardzîbas inspekcijas vadîtajs Terrassa: Pere Navarro Morera - Alcalde de Terrassa Provincia di Varese: Marco Reguzzoni - Presidente della Provincia di Varese Wien: Andreas Mailath-Pokorny - Stadtrat für Kultur und Wissenschaft Réseau Art Nouveau Network Bureau de Coordination Elisabeth Horth, Sam Plompen, Manoëlle Wasseige Ministère de la Région de Bruxelles-Capitale Direction des Monuments et des Sites 80 rue du Progrès B-1035 Bruxelles Brussel Tel +32 02 204 24 63 www.artnouveau-net.com ehorth@mrbc.irisnet.be Partners Ålesund: D. Aasen Sandved, T. Bjørlo, A. Farstad - Jugendstilsenteret Avignon: C. Graz - Ecole d'Avignon Barcelona: R. Barrera Viladot, L. Bosch Pascual, A. Gonzàlez Forment , J.L. Marjalizo Cantón, M. Surís Granell, C. Trius Chassaigne - Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, Ajuntament de Barcelona Bruxelles - Brussel: F. Aubry - Musée Horta, Saint-Gilles; O. Goossens Direction des Monuments et des Sites de la Région de Bruxelles-Capitale / Directie Monumenten en Landschappen van het Brussels Hoofdstedelijk Gewest Budapest: V. Hajdú, G. Barla (photographer) - Hungarian Museum of Architecture Glasgow: L. Bennett, L. Bell - The Lighthouse, Scotland's Centre of Architecture, Design and the City Helsinki: M. Kajantie - Helsingin Kaupungin Kulttuuriasiainkeskus; H. Högström, R. Ailonen, E. Anttila, M. Ehrström, P. Hartikainen, S. Laakkonen, S. Tirilä, photographic studio / image processing - The National Board of Antiquities Ljubljana: B. Mihelic, M. Režek, N. Goršic Mestna obcina Ljubljana Nancy: V. Thomas - Ville de Nancy, Musée de l'Ecole de Nancy; J. Perrin - Ville de Nancy, Villa Majorelle Reus: J. M. Cabré Llaberia, D. Ruiz Pierrard - Ajuntament de Reus, Patronat Municipal de Turisme i Comerç Riga: J. Krastiòð, A. Anteniðke, Z. Redberga - Valsts Kultûras pieminek|u aizsardzîbas inspekcija Terrassa: D. Ferran i Gómez, M. Trias Guillén - Ajuntament de Terrassa, Institut Municipal de Cultura i Esports, Museu de Terrassa Provincia di Varese: P. Ambrosoli, B. Gessaga - Provincia di Varese, Settore Cultura; P. Zanzi - Studio paolozanzi Wien: M. Keplinger, M. Dickie - Kulturabteilung der Stadt Wien; Inge Podbrecky - 8 credits introd c ion in tr o d u c c ió 9 József Rippl-Rónai, 1897-1900. The Andrássy dining room. Woman in a red dress, tapestry. El menjador dels Andrássy. Dona amb vestit vermell, tapís. Dr. Stuart MacDonald President del Réseau Art Nouveau Network Dr. Stuart MacDonald President of Réseau Art Nouveau Network Successful cultures, like successful economies, are underpinned by social relationships that help people to collaborate. Networks of social relationships create cultural and social capital, critical in the new knowledge-based economy. Collaboration is the key. The Réseau Art Nouveau Network is a perfect example in that sense. Its 14 members, representing different European cities, networked through a common interest in promoting Art Nouveau heritage, have collaborated to raise peoples' awareness of Art Nouveau and its legacy. The production of educational materials and activities for school students, its website, conferences/seminars, and workshops on conservation demonstrate the network's aspiration to communicate at every level. Of course, exhibitions ca be an important medium for engaging with a wider public nd in eracting with a diverse audience. Art Nouveau in Progress seeks to do this by exploring unknown, unbuilt or lost projects through the themes of Vision, Disappearance, Continuity and Regeneration. The exhibition, thus, creates new knowledge about our culture. Art Nouveau is presented not simply in its artistic context, but intertwines economic, environmental and social dimensions. For the casual visitor, the Scottish/Catalan exhibition team have designed an experience that can be taken in at a glance and, for the more serious, an archive for further research. Although more modest in scale than recent Art Nouveau shows in London and Paris, the flexibility of this exhibition allows it to tour 13 European cities and to be enjoyed by an audience who can relate it to their immediate environment and heritage. It therefore has the possibility to become more instrumental. To gain an insight into Art Nouveau one has to appreciate it not s a style but as a movement. It also helps to see it as a European network, as vibrant and valuable today as it was last century. Les cultures amb èxit, com les economies amb èxit, es basen en les relacions socials que ajuden la gent a col·laborar. Les xarxes de relacions socials creen un capital social i cultural crític en la nova economia basada en el coneixement. La col·laboració és la clau i, en aquest sentit, el Réseau Art Nouveau Network n'és un perfecte exemple. Els seus catorze membres, que representen diferents ciutats europees, units per l'interès comú de promoure el patrimoni Art Nouveau, han contribuït a augmentar la consciència dels ciutadans per l'Art Nouveau i el seu llegat. La producció de materials educatius i activitats escolars, el portal d'Internet, les conferències i seminaris, així com tallers sobre conservació demostren l'aspiració de difusió de la xarxa a tots nivells. Sens dubte, una exposició pot ser un bon mitjà per atraure un públic més ampli i interactuar amb gent més diversa. L'exposició Art Nouveau in Progress vol arribar-hi mitjançant l'anàlisi de projectes desconeguts, no construïts o perduts, a través de les seccions Visió, Desaparició, Continuïtat i Regeneració. D'aquesta manera, l'exposició mira de fer-nos conèixer millor la nostra cultura. L'Art Nouveau es presenta no solament en el seu context artístic, sinó també interconnectat en les seves dimensions econòmica, ambiental i social. Per al visitant casual, l'equip catalano-escocès de disseny i producció ha creat una experiència que es pot veure en un cop d'ull i, per al més seriós, un arxiu de documentació suplementària. Encara que en una escala més modesta que les grans exposicions de Londres o París, la flexibilitat de l'exposició li permet una itinerància per tretze ciutats europees i ser apreciada per uns visitants que ho poden relacionar amb el seu entorn immediat i el seu patrimoni. Per tant, ofereix la possibilitat d'esdevenir més eficaç. Per fer-se una idea de l'Art Nouveau, un l'ha d'apreciar com un moviment i no pas com un estil. També pot ajudar el fet de veure'l com una xarxa europea, tan vibrant i valuós avui com ho era fa cent anys. © M us eu m o f A pp lie d Ar ts , B ud ap es t. Re pr od uc tio n Á. K ol oz s 36 Reus continu y & regen r ti n The oenology st tion was fruit of the will to promote state-of-the-art science and modernity in the traditional wine-making area of Reus, and until very recently it was still working as a research centre for wine technology. Outstanding Modernista details are found in the façade sign and in the pilasters: spheres coated in smashed ceramic, or trencadís, upheld by the rose of Reus, the city's symbol and recurrent in many local buildings. L'estació enològica va néixer de la voluntat de propulsar la modernitat i l'avantguarda científica i tecnològica de Reu , i ha funcionat fins fa poc com a centre de recerca de tècniques vitivinícoles. Els detalls més visiblement modernistes els trobem al rètol de la façana i als acabats de les pilastres que sostenen el reixat: unes esferes de trencadís que se sustenten damunt la rosa de Reus, símbol de la ciutat, present en molts edificis The Manicomio de Reus company agreed in 1896 to commission Lluís Domènech i Montaner to build a psychiatric hospital with various buildings surrounded by gardens. Pavilion number 6 was designed to offer maximum comfort for better-off patients thus contributed to the hospital's upkeep. This area is now being restored to open a museum and a Domènech i Montaner information centre. El 1896, la companyia anicomio Reus cordà finançar un projecte de Lluís Domènech i Montaner per construir un hospital psiquiàtric, l'Institut Pere Mata, amb diversos edificis envoltats de jardins. El pavelló número 6 es va dissenyar per oferir el màxim confort als pacients més benestants que contribuïen així al manteniment de l'hospital. Després de la restauració, es vol transformar en museu i centre d'interpretació de l'obra de l'arquitecte. Oenology station / Estació enològica. © Ph ot o St oC x Institut Pere Mata. The billiard room in 1998. La sala de billar el 1998. Pere Caselles i Tarrats 1906-1909 Oenology station Estació enològica Lluís Domènech i Montaner 1898-1925 Institut Mental Pere Mata 1986-2010 Museum dedicated to the architect / Museu dedicat a l'arquitecte c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u Eugène Corbin was the head of the Magasins Réunis department store and a major art lover. In 1935 he donated a collection of 750 School of Nancy works to the city. His collection was moved several times before being finally accommodated back in the Corbin family home, which the City of Nancy bought in 1951-1952. The fate of this collection reflects the changing critical perceptions of Art Nouveau through history. Opened in 1964, the Musée de l’École de Nancy has undergone several changes and restorations. Eugène Corbin era el cap dels Magasins Réunis i un gran amant de l'art. El 1935 va donar una col·lecció de 750 obres de l'École de Nancy a la ciutat. La seva col·lecció va ser traslladada diverses vegades fins a la seva instal·lació de nou a la casa dels Corbin, adquirida per la ciutat de Nancy el 1951-1952. El destí d'aquesta col·lecció reflecteix l'evolució de la percepció de l'Art Nouveau al llarg de la història. Obert el 1964, el Musée de l’École de Nancy ha sofert diversos canvis i restauracions. Nancy Marcel Corette. Afternoon tea on the terrace / Berenar a la terrassa. © M us ée d e l'E co le d e N an cy Eugène Vallin, 1903-1906. Charles Masson's dining room / Menjador de la casa de Charles Masson. © M us ée d e l'E co le d e N an cy , S tu di o Im ag e VV.AA. Eugène Corbin Private collection / Col.lecció privada d'Eugène Corbin 1964-1999 Musée de l'École de Nancy 10 introduction in tr o d u c c ió Jugendstil 19151899 École de Nancy 19151893 Modernisme 19151897 Jugendstil 19151898 Modernisme 19151897 Stile Liberty 19151900 Modernisme 19251888 Secesija 19211898 Suomalainen Art 19211898 Glasgow Style 19151890 Szecesszio 19151893 Art Nouveau 19151893 Secession 19151893 Ålesund Nancy Terrassa Riga Reus Provincia di Varese Barcelona Ljubljana Helsinki Glasgow Budapest Bruxelles-Brussel Wien n exploring the destiny of Art Nouveau heritage in 13 cities, taking both a thematic and a general perspective, the exhibition's originality lies in the discovery of previously unknown city planning projects, architectural structures and objets d'art. exposició explora el destí del patrimoni Art Nouveau de tretze ciutats. Amb una perspectiva tant temàtica com general, l'originalitat de l'exposició es troba en la descoberta de projectes d'urbanisme fins ara desconeguts, d'obres arquitectòniques i d'objectes Nathalie Filser Comissària de l'exposició Nathalie Filser Curator of the exhibition Vision, Disappearance, Continuity and Regeneration of our Heritage Visió, Desaparició, Continuïtat i Regeneració del nostre patrimoni I Vision, the first section, explores the dynamics behind Art Nouveau's modernity through disciplines such as urban design and the decorative arts. A selection of projects unrealised, reduced in scale or temporary in nature, illustrate the Utopian ideal and the dreams of artists and architects. The second themed section, Disappearance, is devoted to works that, while demolished or altered, inspired new policies of preservation. Continuity and Regeneration looks at Art Nouveau heritage that has either been preserved to fulfill its original purpose or put to a new use. Art historians have recently taken a more pluralist perspective on Art Nouveau. The Network's exhibition uses a timeline to show the different terms that Art Nouveau is known by (Jugendstil, Modernisme, Secession, etc.), together with the dates of international historical developments and a chronological list of events and items designed for cultural exchange. Without ignoring the individual identities of the cities, the exhibition also shows the developments in art and industrial production, the synthesis of form and function resulting from technical innovations and the inspiration drawn from nature. L’ artístics. La secció Visió explora les dinàmiques que hi ha darrere la modernitat de l'Art Nouveau, a través de camps com l'urbanisme i les arts decoratives. Una selecció de projectes que mai no es van dur a terme, que es van fer a escala reduïda, o que van tenir una durada efímera, il·lustren l'ideal utòpic i els somnis d'artistes i arquitectes. La secció Desaparició està dedicada a obres que quan es van enderrocar o alterar, van inspirar noves polítiques de conservació. Continuïtat i Regeneració és una mirada al patrimoni Art Nouveau que s'ha conservat per seguir acomplint la seva finalitat inicial, o bé que s'ha restaurat per a un nou ús. Des de fa uns anys, els historiadors de l'art han emprès una perspectiva més pluralista de l'Art Nouveau, i per això, l'exposició disposa d'un quadre cronològic per mostrar les diverses maneres d'anomenar-lo (Jugendstil, Modernisme, Secession, etc.). També hi figuren les dates de processos històrics internacionals i una llista cronològica d'esdeveniments i d'objectes dissenyats per a l'intercanvi cultural. Sense ignorar les identitats individuals de cada ciutat, l'exposició també mostra avenços en l'art i en la producció industrial, així com el resultat de les innovacions tècniques i la inspiració de la natura, sintetitzat en forma i funció. Art Nouveau in Progress - Art nouveau en projet 11VISION he present exhibition aims to explain by means of examples the fate of a style that left a deep impression on architecture and decorative arts at the turn of the 20th Century. The Vision section is in a way a reflection of some elements a present exposició es proposa d'explicar amb exemples el destí d'un estil que va deixar una forta empremta en l'arquitectura i les arts decoratives del tombant del segle XX. L'apartat de Visió reflecteix també aquells elements de l'Art Nouveau que d'alguna manera aporten una nova V IS Ió visió de la ciutat moderna com a centre del desenvolupament humà: deixar de pensar en detall per pensar globalment en la ciutat. Plans d'ordenació urbana i interurbana, pavellons d'exposició, ciutats-jardí, instal·lacions recreatives, habitatges, grans edificis públics… La visió de la ciutat futura era un dels grans temes que preocupava polítics, arquitectes i urbanistes. Les ciutats seguien un creixement de població espectacular i calia preveure'n Emile Gallé & Gaston Munier, 1908. Unsuccessful proposal for the École de Nancy Pavilion / Projecte no seleccionat per al pavelló de l'École de Nancy. T of Art Nouveau that contributed to a new look at the modern city as a centre for human development. In the shift to focus on the city as a whole, plans were drafted for urban and metropolitan rearrangements, garden cities, exhibition pavilions, leisure resorts, housing and grand official buildings. Foreseeing the city of the future was a key concern for politicians, architects and urban planners of the time. Population growth was spectacular and it was necessary to provide a harmonious growth of the city. Transport schemes had to be worked out to move hundreds of thousands in and out of the city every day. But it was also the age of the great exhibitions, and every city wanting to call itself big had to have one to show its products and innovations and its most beautiful art. Exhibition pavilions thus permitted a great freedom to design and build, as their provisional character was often clear from the start. We may also find projects that were never carried out, due to lack of funds, political drawbacks or the choice of another perhaps less risky project. The circumstances we meet in this Vision section may lead us to consider Art Nouveau as a philosophical and artistic avant-garde that, in interaction with a certain conservatism, was often forced to find a common ground. István Benkó-Medgyaszay, 1902. Der Architekt VIII. Design for a temple / Disseny d'un temple. Ku ltu ra bt ei lu ng d er S ta dt W ie n © © M us ée d e l'E co le d e N an cy , p ho to B ra ba nt L l'eixamplament harmoniós. El desenvolupament dels mitjans de transport havia de facilitar la circulació dins i fora de la ciutat i permetre el desplaçament de milers de persones. D'altra banda, tota gran ciutat desitjava muntar una gran exposició per mostrar els seus productes i innovacions, emmarcada en l'art del seu temps. En aquest sentit, els pavellons d'exposició permetien una gran llibertat de disseny i de construcció, de vegades amb un caràcter efímer molt ben assumit. També trobem projectes que mai no es van arribar a dur a terme per manca de pressupost, entrebancs polítics o tria d'un altre disseny potser menys innovador. Les circumstàncies d'aquestes Visions ens porten doncs a pensar en l'Art Nouveau com una avantguarda política i artística que en topar amb un cert conservadorisme havia de trobar un espai d'entesa. 34 Ljubljana contin ity & reg ration The Miklošic Park first took the name of Slovene Square, symbolizing the aspirations of the population and the authorities to develop the city into a capital and give an image of modernity. Fabiani wanted to create an architecturally harmonious environment and the square became the most important Art Nouveau urban site in Ljubljana. The new plan, redesigned on the eve of World War II is still visible today. El Parc Miklošic primer s'anomenava plaça Eslovena, i simbolitzava les aspiracions dels ciutadans i les autoritats de transformar la ciutat en capital i donar la imatge d'una ciutat moderna. Fabiani volia crear una arquitectura harmoniosa amb l'entorn i la plaça esdevingué l'indret Art Nouveau més important de Ljubljana. El nou pla, redissenyat al llindar de la Segona Guerra Mundial, és encara visible avui. The Mladika Secondary and Boarding school complex for girls was built between 1904 and 1912. In 1941, under the Italian occupation, the two buildings were turned into a military hospital. In 1992, the newly formed state of Slovenia decided to use the complex as headquarters for the Ministery of Foreign Affairs. El complex escolar d'ensenyament secundari i internat per a noies Mladika, va ser construït entre 1904 i 1912. Durant l'ocupació italiana de gran part d'Eslovènia, els dos edificis es van convertir en hospital militar. El 1992, el nou Estat d'Eslovènia va decidir utilitzar el complex com a seu per al Ministeri d'Afers Estrangers. Mladika. The building after restoration / L'edifici després de la restauració. © H is to ric al A rc hi ve s of L ju bl ja na © Ju rij K ob e thSlovenski trg. Postcard from the beginning of the 20 century / Postal de primers del segle XX. Maks Fabiani 1899-1901 Slovenski trg Today Miklošic park / Avui Parc Miklošic Mladika complex / Complex Mladika Maks Fabiani, 1904-1907 (Secondary School / Escola secundària) Ciril Metod Koch, 1910-1912 (Boarding School / Internat) 1992-2000 Ministery of Foreign Affairs / Ministeri d'Afers Estrangers c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u Ålesund © Ju ge nd st ils en te re t I n 1904, a great fire destroyed the Norwegian coastal town of Ålesund, burning over 850 wooden houses. Town architect Henrik Nissen led a team of 40 architects in the construction of 320 buildings, most of them designed in a local version of Art Nouveau or Jugendstil and thus creating a unique urban landscape with an exceptional dialogue with nature. El 1904, un incendi va destruir la ciutat costanera d'Ålesund, cremant unes 850 cases de fusta. Henrik Nissen, arquitecte en cap de la ciutat va dirigir uns quaranta arquitectes en la nova construcció de 320 edificis que, seguint una variant local de l'Art Nouveau o Jugendstil, van crear un paisatge urbà únic amb una excepcional interacció amb la natura.Henrik Nissen, 1904. Urban plan for the new city, inspired by the ideals of Austrian town planner, Camilo Sitte / Pla urbanístic de la nova ciutat, inspirat en els ideals de l'urbanista austríac Camillo Sitte. Karl Norum, 1905. To obtain originality at a low budget, Ålesund's architects experimented with textures like marble, granite and plaster / Per aconseguir originalitat amb pocs recursos, els arquitectes d'Ålesund van explorar textures com el marbre, el granit o el guix. 12 VISION © Ål es un d ko m m un e Henrik Nissen 1904 The reconstruction of Ålesund La reconstrucció d'Ålesund 33continuity & regeneration Helsinki The Hvitträsk mansion near Helsinki consisted of a shared studio and homes for its three designers themselves, and was meant to fit perfectly into the environment. Hvitträsk was sold in 1949, and then in 1968 a foundation converted the residence into a house-cum- museum rented out for parties and events. Since 1981 it has been a state-owned property under the protection of the National Cultural Heritage Department, which has restored the buildings. La mansió Hvitträsk, prop de Hèlsinki, consistia en un estudi compartit i habitat pels propis tres autors, que es volia perfectament adaptada a l'entorn. Hvitträsk va ser primer venuda el 1949, i després el 1968 una fundació la transformà en casa-museu i la llogava per a festes i actes. Des de 1981 és propietat de l'Estat sota la protecció del Departament Nacional de Patrimoni Cultural, que ha restaurat els edificis. View of the Hvitträsk Museum / Vista del Museu Hvitträsk. © N at io na l B oa rd o f A nt iq ui tie s © N at io na l B oa rd o f A nt iq ui tie s, M ar kk u H av er in en The Hvitträsk mansion. Children's playroom / La mansió Hvitträsk. Sala de jocs dels nens. Herman Gesellius, Armas Lindgren, Eliel Saarinen 1899-1905 The Hvitträsk mansion / La mansió Hvitträsk 1995-1998 Museum / Museu Bruxelles - Brussel Barcelona For the Universal Exhibition of 1888, Lluís Domènech i Montaner managed to conjure up a hotel for 500 guests in only 53 days, considered an emblem of Catalan Modernisme. To make the task easier, Domènech designed a structure made of railroad rails, and applied the proportions of a single brick as the main factor to calculate all the dimensions. Once the Exhibition was over, the structure was dismantled and the steel rails sold to railway companies. A l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, Lluís Domènech i Montaner va construir, en 53 dies, un hotel per a 500 hostes, anunci del Modernisme català. Per facilitar la feina, diss yà una estructura de rails de via fèrria, i utilitzà la proporció de l s id s d'un maó per calcular totes les dimensions. Acabada l'Exposició, es va vendre l'estructura per a noves línies èrries. Gran Hotel Internacional. Perspective / Perspectiva. © Ba rc el on a, M us eu d 'H is tò ria d e la C iu ta t King Leopold II in a cartoon depiction of the time. El rei Leopold II en una caricatura de l'època. Project for the Congo Pavilion / Projecte del Pavelló del Congo. © M us ée H or ta , S ai nt -G ill es I n 1898, Victor Horta drafted plans for the Congo Pavilion of the 1900 Paris Universal Exhibition. However, the project was abandoned when the foundations were being laid: Belgian King Leopold II (who in fact personally owned the Congo colony) decided to eliminate the pavilion in the face of growing criticism of his policies for Central Africa. El 1898, Víctor Horta va dissenyar el Pavelló del Congo per a l'Exposició Universal de París del 1900. Però el projecte s'abandonà quan tot just començaven els fonaments: el rei Leopold II (que de fet era personalment propietari de la colònia del Congo) va renunciar-hi per no provocar els que ja començaven a veure de manera crítica la seva política a l'Àfrica Central. Lluís Domènech i Montaner 1888 Gran Hotel Internacional Victor Horta 1898 The Congo Pavilion El Pavelló del Congo 3 Glasgow continuity & regeneration The Glasgow School of Art is considered Mackintosh's masterwork. Because the building of the school took so long, his stylistic development from early Scottish Baronial influences to a more confident and sophisticated handling of form is apparent. Occupying a whole city centre block, the design is skilfully balanced around the central entrance. It contains well- known pieces of furniture and a breathtaking library. L'Escola d'Art de Glasgow és l'obra mestra de Mackintosh. Com que la construcció va durar tant, és noto i un desenvolupament estilístic que va des de les primeres influències de l'arquitectura de l'època baronial escocesa, cap a un tracte més íntim i sofisticat de la forma. Ocupa tota una illa de cases amb un disseny molt equilibrat entorn de l'entrada principal. Conté mobles molt coneguts i una imponent biblioteca. I n 1899, James Salmon designed St Andrew's East church hall. But in 1903, James Miller won a competition for the design of the main church of St Andrew's East and Salmon's building became a multi-purpose hall. One hundred years later, the main church lay largely ruined and the congregation decided to sell Miller's building, now converted into living accommodation, and restore Salmon's old hall as a church. El 1899, James Salmon va dissenyar la sala parroquial de St. Andreu Est. El 1903, James Miller va guanyar un concurs per realitzar l'església principal i l'edifici de Salmon va esdevenir una sala polivalent. Cent anys més tard, l'església principal va quedar en runes. La congregació va decidir vendre l'edifici de Miller (transformat en habitatges) i restaurar la sala parroquial de Salmon com a església. © G la sg ow S ch oo l o f A rt © Th e Li gh th ou se St. Andrew's East. Exterior view / St. Andreu Est. Vista exterior. The Glasgow School of Art. Lib ary / Escola d'art de Glasgow. Biblioteca. Charles Rennie Mackintosh 1896-1910 The Glasgow School of Art / L'Escola d'Art de Glasgow James Salmon 1899 St Andrew's East church hall / Sala parroquial de St. Andreu Est 1999 Church / Església c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u 14 Budapest VISION I n 1910, the Budapest Library decided to erect a new central building and organised a tender. Béla Lajta was in fact the runner-up in the results, but his project was considered better and the Library finally commissioned him with the execution. However, the start of work was vetoed several times until the project was finally abandoned after the First World War. El 1910 la Biblioteca de Budapest va decidir construir una nova biblioteca central, i convocà un concurs. Béla Lajta solament va quedar finalista, però com que el seu projecte va ser considerat millor, finalment se li encarregà. La construcció va ser vetada diverses vegades fins a l'ajornament definitiu després de la Primera Guerra Mundial. The Board of the Royal Infirmary finally opted for a traditional, baronial style for the new Queen Victoria Jubilee building. But H.E. Clifford's Project, which integrated “ceremonial” and operational aspects in an elegant emphasis of function by means of form, was favoured by the architectural press and the general public. En el concurs per substituir l'antic Hospital Reial de Glasgow i commemorar l'aniversari de la coronació de la reina Victòria, el Consell va triar pensant en la sòlida tradició. En canvi, H.E. Clifford havia presentat un projecte integrat, una emfasització elegant de la funció a través de la forma, que havia agradat més a la premsa especialitzada i al públic. © Th e M itc he ll Li br ar y, G la sg ow After the earthquake of 1895, the City Council decided to commission Viennese Camillo Sitte with a new urban development plan. Maks Fabiani, one of Sitte's admirers, volunteered a proposal in which the new districts were conceived as towns in themselves and communications were planned allowing for growth. Fabiani's draft plan was the main reference for Ljubljana's urban planning for more than 50 years. Després del terratrèmol de 1895, l'Ajuntament va encarregar un pla d'ordenació urbana al vienès Camillo Sitte. Maks Fabiani, admirador de Sitte, va presentar per la seva banda una proposta en què els nous districtes eren concebuts com a viles en ells mateixos i les comunicacions estaven pensades per permetre el creixement. L'avantprojecte de Fabiani va ser la base del desenvolupament de la ciutat durant més de cinquanta anys. Glasgow Ljubljana H.E. Clifford, 1901. Royal Infirmary project. Perspective. Projecte per a l'Hospital Reial. Perspectiva. © Bu da pe st H is to ric al M us eu m , J ud it Sz al at ny ay Béla Lajta 1911 Metropolitan Library Biblioteca metropolitana Henry Edwards Clifford 1901 Glasgow Royal Infirmary Jubilee Block Maks Fabiani 1895-1960 Development Plan Pla d'ordenació Budapest Built at the Botanical Gardens of Budapest, the structure blends Art Nouveau and Eastern styles with elements reminiscent of mosques. In 1915, the tower was demolished and during World War II the building was damaged and abandoned. Although decorative elements were lost, the exterior and the structure were preserved. The Elephant House, restored in 1999, is now a school of Hungarian national heritage. Zoological and Construït als jardins botànics de Budapest, l'estructura barreja l'Art Nouveau i l'Orient amb elements que recorden les mesquites. El 1915, es va enderrocar la torre i durant la II Guerra Mundial l'edifici es va malmetre i abandonar. Malgrat la pèrdua d'alguns elements decoratius, l'exterior i l'estructura es van conservar. Després de la restauració de 1999, el Pavelló dels Elefants s'utilitza com a escola del patrimoni nacional d'Hongria. zoològics i The Art Nouveau colony of Gödöllõ was a meeting point for artists like painter Sándor Nagy, who commissioned István Medgyaszay to build a studio and house for him. This valuable heritage has survived thanks to the Remseys, a family of artists who kept the house related to artistic circles. It now hosts the Körösfõi Kriesch Aladár Art Foundation for the promotion and preservation of the artist colony's ideas and lifestyle. La colònia Art Nouveau de Gödöllõ va reunir artistes com el pintor Sándor Nagy, que va encarregar una casa-estudi a István Medgyaszay. El valuós patrimoni va sobreviure gràcies als Remsey, una família d'artistes que va mantenir viva la relació amb cercles artístics. Actualment hi ha la Fundació d'Art Körösfõi Kriesch Aladár, dedicada a promoure i preservar les idees i formes de vida de la colònia d'artistes. L ás zl ó H ar is , 2 00 0 The reconstructed building / L'edifici rehabilitat. © M át yá s Ág ó © M ed gy as za y Fa m ily M us eu m The house and garden in 1910s / La casa i el jardí a la dècada del 1910. The Elephant House after restoration (1997-1999), including the reconstructed tower / El Pavelló dels Elefants després de la restauració (1997-1999), amb la torre reconstruïda. Kornél Neuschloss-Knüsli 1909-1912 The Elephant House / El Pavelló dels Elefants István Medgyaszay 1904-1906 Sandor Nagy's house / La casa de Sándor Nagy 1999-2002 Museum / Museu 15 Eliel Saarinen started to create the general suburban plan of Munkkiniemi-Haaga in 1910, where he combined spatial themes and blended the approaches of opposing theories to create a complete whole, but only a few streets and houses were developed. Saarinen also drew up the plan for the general urbanisation of Helsinki (1918), on which the present planning is based. A partir de 1910, Eliel Saarinen va crear el pla general suburbà de Munkkiniemi-Haaga, on combinava temes espacials i reunia els plantejaments de teories oposades per crear una unitat en el disseny, però només es van construir un parell d'edificis i carrers. El 1918, també va dissenyar el pla general d'ordenació urbana d'Hèlsinki, base del pla actual. © M ar co P oz ze tt o, T rie st e Helsinki Metropolitan Library building project. Perspective. Projecte per a la Biblioteca metropolitana. Perspectiva. Wooden model of the Munkkiniemi-Haaga Plan / Maqueta de fusta del pla de Munkkiniemi-Haaga. © M us eu m o f F in ni sh A rc hi te ct ur e, H el si nk i Maks Fabiani, 1960. Project for the transfer of the railway station of Ljubljana to the district of Bezigrad. Original not preserved / Projecte per al trasllat de l'estació de tren de Ljubljana al barri de Bezigrad. Original no conservat. Eliel Saarinen 1910-1915 Munkkiniemi-Haaga Plan Pla de Munkkiniemi-Haaga 30 Bruxelles-Brussel continuity & regeneration The choice for Horta in the project to build a school implied that an innovative and original building, with potential to become a model, was sought. Maintaining the original function may seem an asset for a scrupulous restoration, but adaptation to modern times is not easy. Van der Wee's 1999 restoration introduced changes to allow for reasonable comfort, for example in the toilets or the heating system, but on the other hand laboratory studies were conducted to determine and reproduce the original colours. Quan s'escollí Horta per a la construcció de l'escola, es cercava un edifici original i innovador, capaç d'esdevenir un model. Que es mantingui la funció original pot semblar avantatjós per a una restauració minuciosa, però l'adaptació als temps actuals no és senzilla. La restauració de Van der Wee del 1999 va haver de fer concessions per aconseguir un confort mínim, com ara als lavabos o en la calefacció, però per altra banda es van fer estudis de laboratori per a determinar i reproduir els colors originals. The Niguet shirt shop is one of the few examples of commercial architecture still standing in Brussels. A large skylight intensifies the natural light coming in from the windows and helps to magnify the space, preventing th shop from looki g too much like a box. A flowe shop, considered one of the best in Europe specialising in flower arrangem nt, recently took over the space. La camiseria Niguet és un dels pocs exemples d'arquitectura comercial Art Nouveau encara existents a Brussel·les. Un sostre de vidre intensifica la llum de les finestres de la paret de la rebotiga i ajuda a magnificar l'espai de manera que la botiga no sembli una caixa. Recentment, ha ocupat la botiga una floristeria, considerada de les millors d'Europa especialitzades en ornamentació floral. Period picture of the Niguet shirt shop / Foto d'època de la camiseria Niguet. © Si nt -L uk as ar ch ie f, Br ux el le s- Br us se l The covered playground in its original state (left) and after the 1999 restoration (right) / Estat original del pati cobert (esquerra) i després de la restauració de 1999 (dreta). Victor Horta 1895-1900 Rue Saint-Ghislain Kindergarten / Escola bressol Paul Hankar 1896 The Niguet shirt shop / La camiseria Niguet 2002 flower shop / floristeria VISION c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u Reus 16 Nancy The École de Nancy Pavilion / Pavelló de l'École de Nancy. © M us ée d e l'E co le d e N an cy , f ot o M ar ço n The Nancy School chose Eugène Vallin's design of a pavilion for the 1909 Eastern France International Exhibition. The authorities tried to preserve it as a museum and exhibition hall but eventually the building was demolished due to lack of funds. During the Exhibition, it housed works of different artists of the School presented as a single collection. L'École de Nancy escollí el pavelló dissenyat per Eugène Vallin per a l'Exposició Internacional de l'Est de França de 1909. Les autoritats n'intentaren la transformació en sala d'exposicions i museu, però s'enderrocà per manca de fons. A l'Exposició, aquest pavelló va mostrar obres de diferents artistes de l'escola com si es tractés d'una sola col·lecció. A strong friendship and political affinities with Pau Font de Rubinat took Lluís Domènech i Montaner to develop a significant part of his career in Reus, where he experimented with new forms and architectural concepts. In 1900, the Fortuny theatre company commissioned him with the project for a summer circus theatre, which was never built for lack of funds. Gràcies a l'amistat i les afinitats polítiques amb Pau Font de Rubinat, Lluís Domènech i Montaner va treballar molt a Reus, on experimentà amb nous conceptes arquitectònics i formes. El 1900 la companyia propietària del teatre Fortuny li va encarregar el teatre-circ, un teatre d'estiu que no es va poder completar per falta de pressupost. Project for the Circus Theatre / Projecte del Teatre-circ. Eugène Vallin 1908-1909 École de Nancy Pavilion Pavelló de l'École de Nancy Lluís Domènech i Montaner 1900 Circus Theatre Teatre-circ Audition hall and headquarters of the Orfeó Català, a choral society founded in 1891 by Lluís Millet and Amadeu Vives, it is perhaps one of the best examples of how Modernisme managed to integrate the arts into architecture. The ground floor is the services and hall area, while the concert hall takes three floors. The top floor was designed to contain the Director's apartment. The choral society still owns the Palau, listed as World Heritage by UNESCO since 1997. Sala d'audicions i dependències de l'entitat coral Orfeó Català, fundada el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, a imatge dels moviments orfeonistes europeus. És un dels millors exemples de la integració de les arts en el Modernisme. Els baixos eren destinats a dependències, les plantes platea, primera i segona a sala d'audicions, i l'àtic a habitatge del director de l'Orfeó. El Palau manté la titularitat privada i és considerat Patrimoni Mundial per la UNESCO des del 1997. This urban palace was conceived by Antoni Gaudí for the Barcelona tycoon Eusebi Güell, and it shows a masterful use of space and light and a creative interplay of forms and functions. In 1945, the Provincial Government bought the building from the Güells to house the Theatre Museum in it. Listed World Heritage by UNESCO in 1984, the museum was moved elsewhere and the Palace is now one of the most visited monuments of the city. Es tracta de la residència urbana que Antoni Gaudí va concebre per a Eusebi Güell i que mostra extraordinària destresa en l'ús de l'espai i la llum i una vinculació creativa de formes i funcions. El 1945, la Diputació de Barcelona va comprar la residència a Mercè Güell i López i la va convertir en Museu del Teatre. Classificat com a Patrimoni Mundial per la UNESCO des de 1984, el museu s'ha traslladat i el Palau és avui un dels monuments més visitats de la ciutat. Barcelona Fu nd ac ió O rf eó C at al à- Pa la u de la M ús ic a. P er e Vi va s/ Ri ca rd P la (T ria ng le P os ta ls ) © Palau Güell. Main façade / Façana principal. © M iq ue l B ad ia Palau de la Música Catalana. General interior view / Vista general interior. 29continuity & regeneration Lluís Domènech i Montaner 1905-1908 Palau de la Música Catalana Antoni Gaudí i Cornet 1886-1888 Palau Güell 1982-2002 Museum / Museu VISION © Ar xi u Co AC By 1910, the Lutheran church of Saint Martin was proving inadequate for a growing population. Wilhelm Ludwig Nikolai Bockslaff drafted plans for a new church, which was never built, in a style very close to Latvian National Romanticism, also known as the Northern Style of Art Nouveau. El 1910, l'església de la parròquia luterana de St. Martí no satisfeia les necessitats d'una població creixent. El projecte, mai construït, de Wilhelm Ludwig Nikolai Bockslaff reflecteix un disseny molt proper al romanticisme nacional letó o estil del nord, una de les tendències estilístiques de l'Art Nouveau. Riga Terrass Project for the new St. Martin's Church / Projecte per a la nova església de St. Martí. Economic development of Terrassa, one of the main t lan wool nd textile industrial areas, was sp rred by the arriv l of the railroad. The project draw up in 1879 by Miquel Curet Roure allowed the city to grow along its main communication lines, ith a rath r narr w street grid: the scenery in which Terrassa's Modernisme appears. L'arribada del ferrocarril a Terrassa va suposar un incentiu per al desenvolupament econòmic de la ciutat, un dels centres més importants de la indústria tèxtil llanera catalana. El projecte del 1879 de Miquel Curet Roure, va permetre a la ciutat créixer al voltant de les principals carreteres i vies fèrries, amb un traçat dels carrers relativament estret, l'escenari en el qual fa aparició el Modernisme de Terrassa. Miquel Curet Roure, c1879. Guia Geográfica, Industrial y Comercial. Plan of Terrassa including urban development proposals P a de Terr ssa que i clou l s propost s d'ampliació urbana. 17 © Te re sa L lo rd és . M us eu d e Te rr as sa Wilhem Bockslaff 1910 The new St. Martin's Church La nova església de St. Martí Miquel Curet R ure 1879 Urban Plan Pla urbanístic 28continuity & regeneration Ålesund Centrally located, Arbeideren was for a long time the most popular theatre and concert hall in town. The main façade has for the most part neo-classical characteristics. However, both here and in the rest of the building, Jugendstil elements can be found. Situat al centre, Arbeideren va ser durant molt temps el teatre i sala de concerts més popular de la ciutat. La façana principal segueix principalment les característiques del neoclàssic però, tant aquí com en la resta de l'edifici, podem trobar elements Jugendstil. The old town of Ålesund was totally rebuilt in Art Nouveau style after the 1904 fire. The Jugenstilsenteret, Norwegian Centre for Art Nouveau, has been created with a view to preserving and making better known this El centre d'Ålesund, destruït pel foc el 1904, es va reconstruir totalment en estil Art Nouveau. En el context de l'interès en la conservació del patrimoni arquitectònic i urbanístic, s'ha creat el Jugendstilsenteret, el Centre Noruec per al Modernisme. Es troba situat en un edifici de Hagbart Schytte-Berg que contenia la Farmàcia del Cigne, la residència dels propietaris i diferents pisos per a llogaters. architectural and urban heritage. The building, by Hagbart Schytte-Berg, used to house the Swan Pharmacy, the home of the Swans and other private homes Svaneapoteket. Interior. © H ug o O pa l Arbeideren Theatre stairway / Escala del Teatre Arbeideren. © Ji ri H av ra n © Au d Fa rs ta d Svaneapoteket. Norwegian Centre for Art Nouveau / Centre Noruec per al modernisme. Kristian Riverz & Heinrich Jürgensen 1906 Arbeideren Theatre / Teatre Arbeideren Hagbarth Schytte-Berg 1906-1907 Svaneapoteket 2003 Jugendstilsenteret VISION c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u Wien 18 New trends of worldwide renown were developed in the architectural school directed by Otto Wagner from 1894 to 1912. If the Secession movement saw art as the last refuge from an increasingly profane world, the Wagner- Schule aimed to design a new, more vital, modern and dynamic world. All in all, however, this project did not have a lasting effect, particularly after the World War I. L'escola d'arquitectura dirigida per Otto Wagner de 1894 a 1912 a Viena, era on es desenvolupaven les noves tendències de gran ressò mundial. Mentre el moviment secessionista veia l'art com l'últim refugi davant un món massa profà, la Wagner- Schule volia dissenyar un món vital, modern i dinàmic. Tanmateix, no va passar de ser un projecte, i no va tenir un efecte perdurable, especialment després de la Primera Guerra Mundial. Eugen Felgel, 1905. Der Architekt XI. Design for a Café-Restaurant in Vienna. Projecte de cafè-restaurant a Viena. © Ku ltu ra bt ei lu ng d er S ta dt W ie n At the start of the 20th Century, the Varese Province used its natural environment to develop tourism. A strategic geographic and economic location, its solid aeronautical industry and an efficient road and railroad network all contributed to a flourishing Stile Liberty. Some outstanding examples are the tourist resorts Campo dei Fiori and Colle Campigli. A principis del segle XX, la província de Varese va aprofitar el seu entorn natural per desenvolupar el turisme. El context geogràfic i ambiental, l'economia, la construcció d'avions, i una xarxa eficaç de carreteres i d'enllaços ferroviaris van ajudar al desenvolupament del Stile Liberty. Alguns resultats notables són els complexos turístics Campo dei Fiori i Colle Campigli. Provincia di Varese Silvio Gambini, 1914. Sketch for an exhibition pavilion, detail. Busto Arsizio, private collection. Croquis per a un pavelló d'exposicions, detall. Busto Arsizio, col.lecció privada. © St ud io P ao lo Z an zi Otto Wagner 1894-1912 Wagner-Schule VV.AA. 20th century - Segle XX Town planning and Architectural Image in a Liberty province Urbanisme i imatge arquitectònica en una província Liberty 27continuity & regeneration his part of the exhibition, Continuity and Regeneration, refers to preserved heritage. In most cases, adaptation to new needs has been necessary. Restoration strategies have been vital to meet modern standards of production, air conditioning, questa part de l'exposició, Continuïtat i Regeneració, fa referència al patrimoni Art Nouveau conservat. En alguns casos, la continuïtat ha estat possible gràcies a l'adaptació als nous temps. En aquest sentit, la rehabilitació de les instal·lacions ha estat clau per c o n ti n u ït a t i r e g e n e r a c ió T comfort and acoustics, to name a few examples. Art Nouveau heritage has at times been given a second life by a change of use. The new uses chosen tend to be similar: for the most part, the heritage in question passes from private to public use, with a very strong trend towards "museum-ification", in whole or in part, with renovation for tourist and cultural purposes being very much the rule. While this may help people to get to know Art Nouveau better on site, it raises the question of the long-term preservation of works subjected to the wear and tear caused by large numbers of visitors. The approach to restoration varies greatly from one city to another, partly because of differences in local regulations for the preservation of heritage sites. The choices made by professionals in charge of this work often show great respect for the original architecture. Work carried out by architects, restoring artists, and workshops or schools highlights the structural innovations of the originals to show just how modern they are. They help to learn more about the built heritage, and can also draw attention to the know-how of specialised craftspeople that are relatively unknown to the general public. A atendre les noves necessitats de producció, climatització, seguretat, confort o acústica, per citar-ne algunes. Sovint els edificis s'han beneficiat d'una segona vida per un canvi d'ús. Els nous usos escollits són bastant coincidents: en la majoria dels casos, el patrimoni ha passat de l'ús privat a l'ús públic. Hi ha una tendència molt forta cap a la musealització, total o parcial, amb un predomini de la renovació amb fins culturals i turístics. Tot i que això pot ajudar a fer conèixer el Modernisme in situ, també planteja la qüestió de la conservació a llarg termini de les obres sotmeses al desgast natural que causa un gran nombre de visitants. El mètode de restauració canvia molt d'una ciutat a una altra, en part per les diferències de les normatives locals relatives a la preservació dels indrets patrimonials. Les opcions adoptades pels professionals que estan al càrrec d'aquesta tasca solen mostrar un gran respecte per l'arquitectura original. Les intervencions realitzades pels arquitectes, els restauradors i les escoles taller posen de manifest les innovacions estructurals dels originals i en destaquen la seva modernitat. Ajuden a saber més coses sobre el patrimoni i també poden cridar l'atenció sobre els mètodes emprats pels artesans especialitzats, que solen ser poc coneguts pel gran públic. Lluís Domènech i Montaner, 1897-1919. Institut Pere Mata, Reus. The main hall in 2001 / El vestíbul el 2001. © Ar xi u PM TC VISION26 Provincia di Varese Wien DiSAPPEARANCE The Fledermaus Cabaret, opened in 1907, is one of the most important complete works of art in Vienna. Plans drafted by Josef Hoffmann were carried out by the Wiener Werkstätte (Viennese Workshops, created in 1903): the formal arrangement of the decorative elements already heralded Art Déco. A series of alterations and the wreckages of World War II put an end to the cabaret, and what was left of the decoration disappeared when the building became a storehouse in 1950. El cabaret Fledermaus, obert el 1907, és una de les obres d'art total més importants de Viena. El projecte de Josef Hoffmann va ser realitzat pels Wiener Werkstätte, o Tallers Vienesos, creats el 1903. L'estil formal de la decoració ja anunciava l'Art Déco. Una sèrie de canvis, i les destrosses de la Segona Guerra Mundial van fer-lo desaparèixer. El 1950 va passar a ser un magatzem i es va perdre la decoració original. I n 1908 Giuseppe Sommaruga drew up the Grande Albergo Campo dei Fiori, in the heart of the pre-alpine region. By 1912, the complex had added annex buildings, restaurants and the funicular railway station. But the hotel closed down in the 1950s and the resort slowly languished. Steps are being taken to commit funds to restoration and new use of the buildings, which now house radio and satellite repeaters and a shelter for hikers. El 1908, Giuseppe Sommaruga va dissenyar el Grande Albergo Campo dei Fiori, al cor de la zona prealp na. El 1912, el complex comptava també amb restaurants, edificis annexos i estació de funicular. Cap al 1950 va deixar de funcionar i, poc a poc, va quedar abandonat. Els edificis, destinats a repetidor de telecomunicacions i refugi d'excursionistes, estan pendents de finançament per a la rehabilitació i possible canvi d'ús. Postcard showing the cabaret foyer. Post l mostrant el foyer del cabaret. © M AK , Ö st er re ic hi sc he s M us eu m fü r A ng ew an dt e Ku ns t General view of the resort / Panoràmica del complex. © St ud io P ao lo Z an zi Giuseppe Sommaruga 1908-1912 Campo dei Fiori tourist resort Complex turístic Campo dei Fiori † c. 1950 Josef Hoffmann & Wiener Werkstätte 1907 Fledermaus Cabaret † 1950 DiSAPPEARANCE19 D e sa pa r ic ió their physical appearance. This impressive cultural legacy threceived mixed fortunes in the 20 century. Architectural taste changed and Art Nouveau came to be seen as old- fashioned, decadent and at times even redolent of reviled l tombant del segle XX, moltes ciutats europees, de Glasgow a Barcelona, van conèixer una nova esplendor industrial i comercial. Les noves tecnologies i la demanda de nous tipus d'edificis en van transformar l'aparença física. Però aquest M any European cities, from Glasgow to thBarcelona, flowered at the turn of the 20 century as new industrial and commercial wealth, new technology, and the demand for new types of buildings transformed thclass systems. In the 20 century, the promise of lean, white modernism, the wish for new and progressive civic identities, and the desire for a fresh start after the traumas of two world wars, led to the destruction of many landmark buildings. Much, however, has been self-inflicted with the greatest losses dating to the 1960s and early 1970s. Opposition from students, local residents and scholars proved fruitless without the powers of statutory protection or the support of local politicians and developers. Precious archives of drawings, photographs, and oral and written histories must be properly ressourced and made accessible. Sensitive protection and planning must be encouraged. The study and appreciation of architecture, design and decorative arts must become a valued part of the education of our young children. The benefits of safeguarding the past for the future are manifold. The regeneration of cities like Glasgow and Barcelona has brought substancial economic benefit to post-industrial cities. But more than this, a city's architectural heritage provides unique markers of our identity and our worth: our buildings are unique documents of patronage, taste and social history. A cultural va seguir sorts molt diverses al segle XX. El gust en arquitectura havia canviat i l'estètica Art Nouveau es veia decadent i fins i tot una evocació dels maleïts sistemes de classes que es volien oblidar. Al segle XX, la promesa d'una modernitat pura i simple, l'aspiració a una identitat social nova i progressista i el desig de començar de zero després dels traumàtics efectes de les dues guerres mundials, van portar a la destrucció de molts edificis emblemàtics. Però moltes d'aquestes pèrdues van ser també deliberades, i particularment greus les de la dècada dels 1960 i principis dels 1970. L'oposició dels estudiants, dels residents i dels especialistes van resultar infructuoses per la manca d'un marc de protecció jurídica i sense l'ajut dels poders polítics locals i dels promotors. Cal inventariar i fer accessibles els valuosos arxius de dibuixos, fotografies i històries orals i escrites. També cal promoure la sensibilitat en la protecció i el desenvolupament. Així, l'estudi i l'apreciació de l'arquitectura, el disseny i les arts decoratives haurien d'esdevenir una part important de l'educació dels nostres fills. Els avantatges de protegir el passat per al futur són múltiples. Exemples de regeneració com Glasgow o Barcelona han suposat substancials beneficis econòmics a aquestes ciutats post- industrials. Però més enllà d'això, el patrimoni arquitectònic d'una ciutat esdevé símbol de la seva identitat i del seu valor: els edificis són testimonis inestimables de l'evolució del mecenatge, el gust i la història social. Josep Puig i Cadafalch, Casa Trinxet. Drawing of the façade / Dibuix de la façana. 1902-1904. Josep Puig i Cadafalch 1902-1904. Casa Trinxet. Fireplace / Xemeneia. , © Av el in o Tr in xe t © N úr ia R oc a, p riv at e co lle ct io n / c ol .le cc ió p riv ad a 2004 is the centennial of the erection of Casa Trinxet, which stands out as a milestone in the destruction of Art Nouveau heritage in Barcelona. A Barcelona, la Casa Trinxet, paradigma de la destrucció del llegat del Modernisme, commemora aquest 2004 el centenari de la seva construcció. c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u Riga DiSAPPEARANCE Terrassa Henry van de Velde and Bernhard Biellenstein led a team of local artisans and builders to complete the parish building of Saint Peter's between 1910 and 1912. It was sober yet elegant, as with most works following the “perpendicular” trend of Art Nouveau, then much in vogue in Riga. Seriously damaged during World War II, the parish was eventually replaced by the wing of a modern hotel. Henri van de Velde, juntament amb Bernhard Biellenstein i un equip d'artesans i constructors locals, va realitzar la casa parroquial de l'església de Sant Pere entre 1910 i 1912. Sòbria però elegant, era representativa de l'Art Nouveau «perpendicular», una de les tendències més característiques de principis del XX a Riga. Malmesa durant la Segona Guerra Mundial, va ser substituïda per l'ala d'un modern hotel. Lluís Muncunill built the Regionalist Association's house in 1906. The main building had a redbrick façade and double slope roof. Inside, the entrance hall and corridor led to a great central hall with parabolic arches supporting the ceiling. After the Spanish Civil War, the building was used as the Music School until 1954, when it was torn down to build the new Post Office. El 1906, Lluís Muncunill va construir l'Agrupació Regionalista. L'edifici principal tenia la façana d'obra vista de dos pisos coronada per una teulada a dues aigües. A l'interior, un vestíbul i un passadís conduïen a una gran zona central coberta d'arcs parabòlics. A la fi de la Guerra Civil va esdevenir seu de l'Escola de Música, i el 1954 va ser enderrocat per deixar espai a l'edifici de Correus. Agrupació Regionalista before demolition. L'Agrupació Regionalista abans de l'enderrocament. © Ar xi u Co m as 25 View of Saint Peter's parish building, before (above) and after (right) demolition. Archive document. Parròquia de l'església de Sant Pere abans (dalt) i després (dreta) de ser enderrocada. Document d'arxiu. Henry van de Velde & Bernhard Biellenstein 1910-1912 Saint Peter's parish building Parròquia de Sant Pere † 1946 Lluís Muncunill i Parellada 1906 Agrupació Regionalista † 1954 Josep Puig i Cadafalch's Casa Trinxet is emblematic of heritage buildings that have been lost in Barcelona, in particular for its spectacular interior. When permission was given to tear it down in 1966, a group of artists and intellectuals proposed to house a museum of Modernisme in it instead. All to no avail: today its site is occupied by a block of flats. La Casa Trinxet de Josep Puig i Cadafalch, amb el seu espectacular interior, és un edifici emblemàtic del patrimoni perdut. El 1966, en concedir permís per enderrocar-la, artistes i intel·lectuals van suggerir que es convertís en museu del Modernisme. Però cap esforç no va impedir la seva desaparició i avui hi ha un bloc de pisos. Barcelona Archive Photograph / Fotografia d'arxiu. 20DiSAPPEARANCE Occupation of the villa in March 1973 / Ocupació de la vil·la al març de 1973. © Ro ge r E ng vi k © Ar xi u M as , I ns tit ut A m at lle r d 'A rt H is pà ni c, B ar ce lo na . Ålesund I n 1973, the Art Nouveau-style villa Rønneberg was occupied by a group of young people to protest against the decision to tear it down. But popular outrage did not prevent it being substituted by the 10-storey Town Hall El 1973, un grup de joves va ocupar la vil·la Rønneberg d'estil Art Nouveau, contra la decisió d'enderrocar-la. El suport popular no va impedir- ne la desaparició i construcció d'un nou ajuntament de deu pisos. Els habitants d'Ålesund encara se senten traïts per aquesta pèrdua que va marcar un punt d'inflexió en les relacions amb el seu patrimoni arquitectònic i cultural. building. The people of Ålesund still feel strongly about this loss, which became a turning-point in the attitude of the city towards its cultural and architectural heritage. Christian & Hans Fürst 1906 Villa Rønneberg † 1973 Josep Puig i Cadafalch 1902-1904 Casa Trinxet † 1966-1968 4 Nancy Reus One of the six Art Nouveau villas built in the garden city of Parc de Saurupt, this villa was designed by Joseph Hornecker and Henri Gutton in 1902-1904. In 1960 it was abandoned by the owners and later illegally occupied until 1974, when it was purchased and demolished by real estate promoters. Growing awareness of the important heritage of l'École de Nancy has prompted the protection of more than 30 buildings. Aquesta obra de va ser una de les sis vil·les Art Nouveau que es van construir a la ciutat-jardí del Parc de Saurupt. El 1960, sense co prador, va quedar buida, abandonada i ocupada de forma il·legal. Finalment, uns promotors immobiliaris la van comprar i enderrocar el 1974. La nova consciència del patrimoni va aconseguir que es garantís la protecció de més de 30 edificis de l'École de Nancy. Students of the Nancy's School of Fine Arts: p demolition of the villa in 1974 / Estudiants de l'Escola de Belles Arts de Nancy: cartell de protesta contra l'enderrocament de la vil·la el 1974. oster against the © Ec ol e N at io na le S up ér ie ur e d' Ar t de N an cy View of the building in its original state / Vista de l'edifici original. Present state of the building / Estat actual de l'edifici. Lluís Domènech i Montaner was given total artistic freedom and an unlimited budget to plan the new home of Joaquim Navàs and Josefa Blasco in downtown Plaça Mercadal. Built in 1904, the building contained the family textile shop and warehouse, with their private residence on the upper floors. The outer appearance of Casa Navàs changed dramatically after it was hit by a bomb in 1938 during the Spanish Civil War. Joaquim Navàs i la seva dona, Josefa Blasco, van encarregar a Lluís Domènech i Montaner un edifici a la plaça del Mercadal. Construït el 1904 amb total llibertat estètica i econòmica, els baixos es destinaren a magatzem i botiga del negoci tèxtil, mentre la planta superior era l'habitatge dels propietaris. El 1938, durant la Guerra Civil, una bomba va impactar a la Casa Navàs, i com a conseqüència va canviar radicalment l'aparença de l'edifici. ©A rx iu P at ro na t M un ic ip al d e Tu ris m e i C om er ç. R eu s Joseph Hornecker & Henri Gutton 1902-1904 The Fournier-Defaut villa Vil·la Fournier-Defaut † 1974 Lluís Domènech i Montaner 1904 Casa Navàs † (elements) 1938 Bruxell s-Bruss l The Belgian Worker's Party commissioned Victor Horta to design their headquarters, the Maison du Peuple, in 1895. The iron, stainless steel, brick and glass construction opened in 1899. In 1964, out of use, the building was to be demolished amid the indifference of the Belgian authorities. Architects and artists like Aalto, Pei, Gropius, van der Rohe or Ponti signed a petition for its preservation, but the “ocean liner” finally disappeared. El 1895, el Partit dels Treballadors de Bèlgica va encarregar a Victor Horta la seva seu, la Maison du Peuple. L'edifici de ferro, acer inoxidable, maons i vidre va obrir el 1899. El 1964, esdevingut obsolet, l'edifici s'havia d'enderrocar sense cap protecció legal de l'Estat belga. Arquitectes com Aalto, Pei, Gropius, van der Rohe o Ponti van firmar una petició per conservar-lo, però aquell “transatlàntic” està avui destruït. Photograph showing the old main hall / Fotografia antiga de la sala principal. La Maison du Peuple. Photograph of the demolition / Fotografia presa durant l'enderrocament. Jean Delhaye, 1965. © M us ée H or ta , S ai nt -G ill es © M us ée H or ta , S ai nt -G ill es Victor Horta 1895-1899 La Maison du Peuple † 1964-1965 c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u Helsinki DiSAPPEARANCE Ljubljana The Fredrikintori pharmacy, a 1908 Art Nouveau work of Bertel Jung & Bomanson, lasted until 1996. The owner, making use of a new law, moved and took many of the characteristic elements of the shop apart. In the next years many of the Helsinki chemists’ were to follow suit. La farmàcia Fredrikintori, d'interior Art Nouveau de Bertel Jung & Bomanson, va durar del 1908 al 1996, quan el nou propietari, amb el suport d'una nova llei, va traslladar-se i va deixar la farmàcia sense cap dels seus elements característics. Durant els anys següents, gran part de les farmàcies antigues d'Hèlsinki van fer el mateix. The lost pharmacy's interior, around 1920 / Interior de la despareguda farmàcia, al voltant de 1920. © Ra ili T ik ka ne n, H el si nk i The Jakopic pavilion in the Tivoli park around 1920. El Pavelló Jakopic al parc Tivoli cap a 1920. © Ci ty M us eu m o f L ju bl ja na , J ak op ic le ga cy I n 1906, the painter Rihard Jakopic decided to build an art school and gallery with exhibition halls, classrooms, workshops and storerooms. Erected between 1908 and 1909, the building was to become one of the best examples of architect Maks Fabiani's Secesija style. Its demolition in 1962 to make way for a new railway line stirred up many protests in favour of its historic, cultural and architectural importance to Ljubljana. El 1906, el pintor Rihard Jakopic va decidir construir una galeria d'art i escola de pintura amb sales d'exposicions, aules, tallers i magatzems. Realitzada entre 1908 i 1909, l'obra va ser un dels millors exemples de Secesija de l'arquitecte Maks Fabiani. L'enderrocament el 1962 per a una nova línia ferroviària va suscitar moltes protestes pel seu lligam amb la història, cultura i arquitectura de Ljubljana. © Ci ty M us eu m o f L ju bl ja na , J ak op ic le ga cy 23 Maksim Gaspari, 1911. Cartoon depicting Rihard Jakopic with the art pavilion in his hand / Caricatura de Rihard Jakopic amb la maqueta de la galeria d'art a les mans. Maks Fabiani 1908-1909 The Jakopic pavilion, art gallery El Pavelló Jakopic, galeria d'art † 1962 Bertel Jung & Bomanson 1908 The Fredrikintori pharmacy La farmàcia Fredrikintori † 1996 22 Budapest Glasgow Kate Cranston opened her first tearoom in 1878. In 1890, she commissioned four for Buchanan Street from the architect Washington Browne, and entrusted George Walton and Charles Rennie Mackintosh with the interior design. In 1918-19, the furniture and part of the decoration were recorded, taken apart and put away in a warehouse. They are presently being restored to be shown in a future museum. El 1878 Kate Cranston va obrir el seu primer saló de te. El 1890 n'encarregà quatre per al carrer Buchanan a l'arquitecte Washington Browne, i en confià l'interior a George Walton i a Charles Rennie Mackintosh. Entre 1918 i 1919 el mobiliari i una part de l'interior dels salons de te van ser documentats, desmuntats i guardats en un magatzem. En l'actualitat s'estan restaurant per exposar-los en un futur museu. © T & R A nn an & S on s Lt d, G la sg ow © M us eu m o f A pp lie d Ar ts , B ud ap es t DiSAPPEARANCE Buchanan Street Tearoom / Saló de te de Buchanan Street. Possibly the first example of interior Art Nouveau design in Hungary, it was drawn up by József Rippl-Rónai for the Andrássys' palace in Budapest. This masterpiece was transferred to their Tiszadob country house in 1910. The dining room was badly damaged during World War II and the building was turned into a children's centre. The Fine Arts Museum still keeps the tapestry, Woman in a red dress. Dissenyat per József Rippl-Rónai per al palau dels Andrássy a Budapest, va ser possiblement el primer exemple de disseny interior Art Nouveau d'Hongria. Aquesta obra mestra es va traslladar el 1910 a la casa de camp de Tiszadob. El menjador va patir desperfectes durant la Segona Guerra Mundial i l'edifici es va convertir en un centre per a nens. El Museu de Belles Arts de la ciutat en conserva el tapís Dona amb vestit vermell. József Rippl-Rónai. Plate executed by Zsolnay Factory / Plat realitzat per la manufactura Zsolnay. Janus Pannonius Museum, Pécs© Photograph of the dining room at the Tiszadob country house, 1910. Fotografia feta a la casa de camp de Tiszadob els anys 1910. József Rippl-Rónai 1897-1900 The Andrássy dining room El menjador dels Andrássy † c. 1945 Washington Browne, George Walton & Charles Rennie Mackintosh 1897 The Buchanan Street Tearooms Els salons de te de Buchanan Street † 1918-1919 © Ra ili T ik ka ne n, H el si nk i © Ci ty M us eu m o f L ju bl ja na , J ak op ic le ga cy © Ci ty M us eu m o f L ju bl ja na , J ak op ic le ga cy © T & R A nn an & S on s Lt d, G la sg ow © M us eu m o f A pp lie d Ar ts , B ud ap es t c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u 24 Nancy Reus DiSAPPEARANCE One of the six Art Nouveau villas built in the garden city of Parc de Saurupt, this villa was designed by Joseph Hornecker and Henri Gutton in 1902-1904. In 1960 it was abandoned by the owners and later illegally occupied until 1974, when it was purchased and demolished by real estate promoters. Growing awareness of the important heritage of l'École de Nancy has prompted the protection of more than 30 buildings. Aquesta obra de va ser una de les sis vil·les Art Nouveau que es van construir a la ciutat-jardí del Parc de Saurupt. El 1960, sense comprador, va quedar buida, abandonada i ocupada de forma il·legal. Finalment, uns promotors immobiliaris la van comprar i enderrocar el 1974. La nova consciència del patrimoni va aconseguir que es garantís la protecció de més de 30 edificis de l'École de Nancy. Students of the Nancy's School of Fine Arts: p demolition of the villa in 1974 / Estudiants de l'Escola de Belles Arts de Nancy: cartell de protesta contra l'enderrocament de la vil·la el 1974. oster against the © Ec ol e N at io na le S up ér ie ur e d' Ar t de N an cy View of the building in its original state / Vista de l'edifici original. Present state of the building / Estat actual de l'edifici. Lluís Domènech i Montaner was given total artistic freedom and an unlimited budget to plan the new home of Joaquim Navàs and Josefa Blasco in downtown Plaça Mercadal. Built in 1904, the building contained the family textile shop and warehouse, with their private residence on the upper floors. The outer appearance of Casa Navàs changed dramatically after it was hit by a bomb in 1938 during the Spanish Civil War. Joaquim Navàs i la seva dona, Josefa Blasco, van encarregar a Lluís Domènech i Montaner un edifici a la plaça del Mercadal. Construït el 1904 amb total llibertat estètica i econòmica, els baixos es destinaren a magatzem i botiga del negoci tèxtil, mentre la planta superior era l'habitatge dels propietaris. El 1938, durant la Guerra Civil, una bomba va impactar a la Casa Navàs, i com a conseqüència va canviar radicalment l'aparença de l'edifici. ©A rx iu P at ro na t M un ic ip al d e Tu ris m e i C om er ç. R eu s Joseph Hornecker & Henri Gutton 1902-1904 The Fournier-Defaut villa Vil·la Fournier-Defaut † 1974 Lluís Domènech i Montaner 1904 Casa Navàs † (elements) 1938 Bruxelles-Brussel The Belgian Worker's Party commissioned Victor Horta to design their headquarters, the Maison du Peuple, in 1895. The iron, stainless steel, brick and glass construction opened in 1899. In 1964, out of use, the building was to be demolished amid the indifference of the Belgian authorities. Architects and artists like Aalto, Pei, Gropius, van der Rohe or Ponti signed a petition for its preservation, but the “ocean liner” finally disappeared. El 1895, el Partit dels Treballadors de Bèlgica va encarregar a Victor Horta la seva seu, la Maison du Peuple. L'edifici de ferro, acer inoxidable, maons i vidre va obrir el 1899. El 1964, esdevingut obsolet, l'edifici s'havia d'enderrocar sense cap protecció legal de l'Estat belga. Arquitectes com Aalto, Pei, Gropius, van der Rohe o Ponti van firmar una petició per conservar-lo, però aquell “transatlàntic” està avui destruït. Photograph showing the old main hall / Fotografia antiga de la sala principal. La Maison du Peuple. Photograph of the demolition / Fotografia presa durant l'enderrocament. Jean Delhaye, 1965. © M us ée H or ta , S ai nt -G ill es © M us ée H or ta , S ai nt -G ill es Victor Horta 1895-1899 La Maison du Peuple † 1964-1965 Riga DiSAPPEARANCE Terrassa Henry van de Velde and Bernhard Biellenstein led a team of local artisans and builders to complete the parish building of Saint Peter's between 1910 and 1912. It was sober yet elegant, as with most works following the “perpendicular” trend of Art Nouveau, then much in vogue in Riga. Seriously damaged during World War II, the parish was eventually replaced by the wing of a modern hotel. Henri van de Velde, juntament amb Bernhard Biellenstein i un equip d'artesans i constructors locals, va realitzar la casa parroquial de l'església de Sant Pere entre 1910 i 1912. Sòbria però elegant, era representativa de l'Art Nouveau «perpendicular», una de les tendències més característiques de principis del XX a Riga. Malmesa durant la Segona Guerra Mundial, va ser substituïda per l'ala d'un modern hotel. Lluís Muncunill built the Regionalist Association's house in 1906. The main building had a redbrick façade and double slope roof. Inside, the entrance hall and corridor led to a great central hall with parabolic arches supporting the ceiling. After the Spanish Civil War, the building was used as the Music School until 1954, when it was torn down to build the new Post Office. El 1906, Lluís Muncunill va construir l'Agrupació Regionalista. L'edifici principal tenia la façana d'obra vista de dos pisos coronada per una teulada a dues aigües. A l'interior, un vestíbul i un passadís conduïen a una gran zona central coberta d'arcs parabòlics. A la fi de la Guerra Civil va esdevenir seu de l'Escola de Música, i el 1954 va ser enderrocat per deixar espai a l'edifici de Correus. Agrupació Regionalista before demolition. L'Agrupació Regionalista abans de l'enderrocament. © Ar xi u Co m as 25 View of Saint Peter's parish building, before (above) and after (right) demolition. Archive document. Parròquia de l'església de Sant Pere abans (dalt) i després (dreta) de ser enderrocada. Document d'arxiu. Henry van de Velde & Bernhard Biellenstein 1910-1912 Saint Peter's parish building Parròquia de Sant Pere † 1946 Lluís Muncunill i Parellada 1906 Agrupació Regionalista † 1954 Josep Puig i Cadafalch's Casa Trinxet is emblematic of heritage buildings that have been lost in Barcelona, in particular for its spectacular interior. When permission was given to tear it down in 1966, a group of artists and intellectuals proposed to house a museum of Modernisme in it instead. All to no avail: today its site is occupied by a block of flats. La Casa Trinxet de Josep Puig i Cadafalch, amb el seu espectacular interior, és un edifici emblemàtic del patrimoni perdut. El 1966, en concedir per ís per enderrocar-la, artistes i intel·lectuals van suggerir que es convertís en museu del Modernisme. Però cap esforç no va impedir la seva desaparició i avui hi ha un bloc de pisos. Barcelona Archive Photograph / Fotografia d'arxiu. 0 Occupation of the villa in March 1973 / Ocupació de la vil·la al març de 1973. © Ro ge r E ng vi k © Ar xi u M as , I ns tit ut A m at lle r d 'A rt H is pà ni c, B ar ce lo na . Ålesund I n 1973, the Art Nouveau-style villa Rønneberg was occupied by a group of young people to protest against the decision to tear it down. But popular outrage did not prevent it being substituted by the 10-storey Town Hall El 1973, un grup de joves va ocupar la vil·la Rønneberg d'estil Art Nouveau, contra la decisió d'enderrocar-la. El suport popular no va impedir- ne la desaparició i construcció d'un nou ajuntament de deu pisos. Els habitants d'Ålesund encara se senten traïts per aquesta pèrdua que va marcar un punt d'inflexió en les relacions amb el seu patrimoni arquitectònic i cultural. building. The people of Ålesund still feel strongly about this loss, which became a turning-point in the attitude of the city towards its cultural and architectural heritage. Christian & Hans Fürst 1906 Villa Rønneberg † 1973 Josep Puig i Cadafalch 1902-1904 Casa Trinxet † 1966-1968 c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u 26 Provincia di Varese Wien DiSAPPEARANCE The Fledermaus Cabaret, opened in 1907, is one of the most important complete works of art in Vienna. Plans drafted by Josef Hoffmann were carried out by the Wiener Werkstätte (Viennese Workshops, created in 1903): the formal arrangement of the decorative elements already heralded Art Déco. A series of alterations and the wreckages of World War II put an end to the cabaret, and what was left of the decoration disappeared when the building became a storehouse in 1950. El cabaret Fledermaus, obert el 1907, és una de les obres d'art total més importants de Viena. El projecte de Josef Hoffmann va ser realitzat pels Wiener Werkstätte, o Tallers Vienesos, creats el 1903. L'estil formal de la decoració ja anunciava l'Art Déco. Una sèrie de canvis, i les destrosses de la Segona Guerra Mundial van fer-lo desaparèixer. El 1950 va passar a ser un magatzem i es va perdre la decoració original. I n 1908 Giuseppe Sommaruga drew up the Grande Albergo Campo dei Fiori, in the heart of the pre-alpine region. By 1912, the complex had added annex buildings, restaurants and the funicular railway station. But the hotel closed down in the 1950s and the resort slowly languished. Steps are being taken to commit funds to restoration and new use of the buildings, which now house radio and satellite repeaters and a shelter for hikers. El 1908, Giuseppe Sommaruga va dissenyar el Grande Albergo Campo dei Fiori, al cor de la zona prealpina. El 1912, el complex comptava també amb restaurants, edificis annexos i estació de funicular. Cap al 1950 va deixar de funcionar i, poc a poc, va quedar abandonat. Els edificis, destinats a repetidor de telecomunicacions i refugi d'excursionistes, estan pendents de finançament per a la rehabilitació i possible canvi d'ús. Postcard showing the cabaret foyer. Postal mostrant el foyer del cabaret. © M AK , Ö st er re ic hi sc he s M us eu m fü r A ng ew an dt e Ku ns t General view of the resort / Panoràmica del complex. © St ud io P ao lo Z an zi Giuseppe Sommaruga 1908-1912 Campo dei Fiori tourist resort Complex turístic Campo dei Fiori † c. 1950 Josef Hoffmann & Wiener Werkstätte 1907 Fledermaus Cabaret † 1950 DiSAPPEARANCE19 D e sa pa r ic ió their physical appearance. This impressive cultural legacy threceived mixed fortunes in the 20 century. Architectural taste changed and Art Nouveau came to be seen as old- fashioned, decadent and at times even redolent of reviled l tombant del segle XX, moltes ciutats europees, de Glasgow a Barcelona, van conèixer una nova esplendor industrial i comercial. Les noves tecnologies i la demanda de nous tipus d'edificis en van transformar l'aparença física. Però aquest M any European cities, from Glasgow to thBarcelona, flowered at the turn of the 20 century as new industrial and commercial wealth, new technology, and the demand for new types of buildings transformed thclass systems. In the 20 century, the promise of lean, white modernism, the wish for new and progressive civic identities, and the desire for a fresh start after the traumas of two world wars, led to the destruction of many landmark buildings. Much, however, has been self-inflicted with the greatest losses dating to the 1960s and early 1970s. Opposition from students, local residents and scholars proved fruitless without the powers of statutory protection or the support of local politicians and developers. Precious archives of drawings, photographs, and oral and written histories must be properly ressourced and made accessible. Sensitive protection and planning must be encouraged. The study and appreciation of architecture, design and decorative arts must become a valued part of the education of our young children. The benefits of safeguarding the past for the future are manifold. The regeneration of cities like Glasgow and Barcelona has brought substancial economic benefit to post-industrial cities. But more than this, a city's architectural heritage provides unique markers of our identity and our worth: our buildings are unique documents of patronage, taste and social history. A cultural va seguir sorts molt diverses al segle XX. El gust en arquitectura havia canviat i l'estètica Art Nouveau es veia decadent i fins i tot una evocació dels maleïts sistemes de classes que es volien oblidar. Al segle XX, la promesa d'una modernitat pura i simple, l'aspiració a una identitat social nova i progressista i el desig de començar de zero després dels traumàtics efectes de les dues guerres mundials, van portar a la destrucció de molts edificis emblemàtics. Però moltes d'aquestes pèrdues van ser també deliberades, i particularment greus les de la dècada dels 1960 i principis dels 1970. L'oposició dels estudiants, dels residents i dels especialistes van resultar infructuoses per la manca d'un marc de protecció jurídica i sense l'ajut dels poders polítics locals i dels promotors. Cal inventariar i fer accessibles els valuosos arxius de dibuixos, fotografies i històries orals i escrites. També cal promoure la sensibilitat en la protecció i el desenvolupament. Així, l'estudi i l'apreciació de l'arquitectura, el disseny i les arts decoratives haurien d'esdevenir una part important de l'educació dels nostres fills. Els avantatges de protegir el passat per al futur són múltiples. Exemples de regeneració com Glasgow o Barcelona han suposat substancials beneficis econòmics a aquestes ciutats post- industrials. Però més enllà d'això, el patrimoni arquitectònic d'una ciutat esdevé símbol de la seva identitat i del seu valor: els edificis són testimonis inestimables de l'evolució del mecenatge, el gust i la història social. Josep Puig i Cadafalch, Casa Trinxet. Drawing of the façade / Dibuix de la façana. 1902-1904. Josep Puig i Cadafalch 1902-1904. Casa Trinxet. Fireplace / Xemeneia. , © Av el in o Tr in xe t © N úr ia R oc a, p riv at e co lle ct io n / c ol .le cc ió p riv ad a 2004 is the centennial of the erection of Casa Trinxet, which stands out as a milestone in the destruction of Art Nouveau heritage in Barcelona. A Barcelona, la Casa Trinxet, paradigma de la destrucció del llegat del Modernisme, commemora aquest 2004 el centenari de la seva construcció. Wien 18 New trends of worldwide renown were developed in the architectural school directed by Otto Wagner from 1894 to 1912. If the Secession movement saw art as the last refuge from an increasingly profane world, the Wagner- Schule aimed to design a new, more vital, modern and dynamic world. All in all, however, this project did not have a lasting effect, particularly after the World War I. L'escola d'arquitectura dirigida per Otto Wagner de 1894 a 1912 a Viena, era on es desenvolupaven les noves tendències de gran ressò mundial. Mentre el moviment secessionista veia l'art com l'últim refugi davant un món massa profà, la Wagner- Schule volia dissenyar un món vital, modern i dinàmic. Tanmateix, no va passar de ser un projecte, i no va tenir un efecte perdurable, especialment després de la Primera Guerra Mundi l. Eugen Felgel, 1905. Der Architekt XI. Design for a Café-Restaurant in Vienna. Projecte de cafè-restaurant a Viena. © Ku ltu ra bt ei lu ng d er S ta dt W ie n At the start of the 20th Century, the Varese Province used its natural environment to develop tourism. A strategic geographic and economic location, its solid aeronautical industry and an efficient road and railroad network all contributed to a flourishing Stile Liberty. Some outstanding examples are the tourist resorts Campo dei Fiori and Colle Campigli. A principis del segle XX, la província de Varese va aprofitar el seu entorn natural per desenvolupar el turisme. El context geogràfic i ambiental, l'economia, la construcció d'avions, i una xarxa eficaç de carreteres i d'enllaços ferroviaris van ajudar al desenvolupament del Stile Liberty. Alguns resultats notables són els complexos turístics Campo dei Fiori i Colle Campigli. P ovincia di Varese Silvio Gambini, 1914. Sketch for an exhibition pavilion, detail. Busto Arsizio, private collection. Croquis per a un pavelló d'exposicions, detall. Busto Arsizio, col.lecció privada. © St ud io P ao lo Z an zi Otto Wagner 1894-1912 Wagner-Schule VV.AA. 20th century - Segle XX Town planning and Architectural Image in a Liberty province Urbanisme i imatge arqu tectònica en una província Liberty 27continuity & regeneration his part of the exhibition, Continuity and Regeneration, refers to preserved heritage. In most cases, adaptation to new needs has been necessary. Restoration strategies have been vital to meet modern standards of production, air conditioning, questa part de l'exposició, Continuïtat i Regeneració, fa referència al patrimoni Art Nouveau conservat. En alguns casos, la continuïtat ha estat possible gràcies a l'adaptació als nous temps. En aquest sentit, la rehabilitació de les instal·lacions ha estat clau per c o n ti n u ït a t i r e g e n e r a c ió T comfort and acoustics, to name a few examples. Art Nouveau heritage has at times been given a second life by a change of use. The new uses chosen tend to be similar: for the most part, the heritage in question passes from private to public use, with a very strong trend towards "museum-ification", in whole or in part, with renovation for tourist and cultural purposes being very much the rule. While this may help people to get to know Art Nouveau better on site, it raises the question of the long-term preservation of works subjected to the wear and tear caused by large numbers of visitors. The approach to restoration varies greatly from one city to another, partly because of differences in local regulations for the preservation of heritage sites. The choices made by professionals in charge of this work often show great respect for the original architecture. Work carried out by architects, restoring artists, and workshops or schools highlights the structural innovations of the originals to show just how modern they are. They help to learn more about the built heritage, and can also draw attention to the know-how of specialised craftspeople that are relatively unknown to the general public. A atendre les noves necessitats de producció, climatització, seguretat, confort o acústica, per citar-ne algunes. Sovint els edificis s'han beneficiat d'una segona vida per un canvi d'ús. Els nous usos escollits són bastant coincidents: en la majoria dels casos, el patrimoni ha passat de l'ús privat a l'ús públic. Hi ha una tendència molt forta cap a la musealització, total o parcial, amb un predomini de la renovació amb fins culturals i turístics. Tot i que això pot ajudar a fer conèixer el Modernisme in situ, també planteja la qüestió de la conservació a llarg termini de les obres sotmeses al desgast natural que causa un gran nombre de visitants. El mètode de restauració canvia molt d'una ciutat a una altra, en part per les diferències de les normatives locals relatives a la preservació dels indrets patrimonials. Les opcions adoptades pels professionals que estan al càrrec d'aquesta tasca solen mostrar un gran respecte per l'arquitectura original. Les intervencions realitzades pels arquitectes, els restauradors i les escoles taller posen de manifest les innovacions estructurals dels originals i en destaquen la seva modernitat. Ajuden a saber més coses sobre el patrimoni i també poden cridar l'atenció sobre els mètodes emprats pels artesans especialitzats, que solen ser poc coneguts pel gran públic. Lluís Domènech i Montaner, 1897-1919. Institut Pere Mata, Reus. The main hall in 2001 / El vestíbul el 2001. © Ar xi u PM TC VISION c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u © Ar xi u Co AC By 1910, the Lutheran church of Saint Martin was proving inadequate for a growing population. Wilhelm Ludwig Nikolai Bockslaff drafted plans for a new church, which was never built, in a style very close to Latvian National Romanticism, also known as the Northern Style of Art Nouveau. El 1910, l'església de la parròquia luterana de St. Martí no satisfeia les necessitats d'una població creixent. El projecte, mai construït, de Wilhelm Ludwig Nikolai Bockslaff reflecteix un disseny molt proper al romanticisme nacional letó o estil del nord, una de les tendències estilístiques de l'Art Nouveau. Riga Terrassa Project for the new St. Martin's Church / Projecte per a la nova església de St. Martí. Economic development of Terrassa, one of the main Catalan wool and textile industrial areas, was spurred by the arrival of the railroad. The project drawn up in 1879 by Miquel Curet Roure allowed the city to grow along its main communication lines, with a rather narrow street grid: the scenery in which Terrassa's Modernisme appears. L'arribada del ferrocarril a Terrassa va suposar un incentiu per al desenvolupament econòmic de la ciutat, un dels centres més importants de la indústria tèxtil llanera catalana. El projecte del 1879 de Miquel Curet Roure, va permetre a la ciutat créixer al voltant de les principals carreteres i vies fèrries, amb un traçat dels carrers relativament estret, l'escenari en el qual fa aparició el Modernisme de Terrassa. Miquel Curet Roure, c1879. Guia Geográfica, Industrial y Comercial. Plan of Terrassa including urban development proposals Pla de Terrassa que inclou les propostes d'ampliació urbana. 17 © Te re sa L lo rd és . M us eu d e Te rr as sa Wilhem Bockslaff 1910 The new St. Martin's Church La nova església de St. Martí Miquel Curet Roure 1879 Urban Plan Pla urbanístic 28continuity & regeneration Ålesund Centrally located, Arbeideren was for a long time the most popular theatre and concert hall in town. The main façade has for the most part neo-classical characteristics. However, both here and in the rest of the building, Jugendstil elements can be found. Situat al centre, Arbeideren va ser durant molt temps el teatre i sala de concerts més popular de la ciutat. La façana principal segueix principalment les característiques del neoclàssic però, tant aquí com en la resta de l'edifici, podem trobar elements Jugendstil. The old town of Ålesund was totally rebuilt in Art Nouveau style after the 1904 fire. The Jugenstilsenteret, Norwegian Centre for Art Nouveau, has been created with a view to preserving and making better known this El centre d'Ålesund, destruït pel foc el 1904, es va reconstruir totalment en estil Art Nouveau. En el context de l'interès en la conservació del patrimoni arquitectònic i urbanístic, s'ha creat el Jugendstilsenteret, el Centre Noruec per al Modernisme. Es troba situat en un edifici de Hagbart Schytte-Berg que contenia la Farmàcia del Cigne, la residència dels propietaris i diferents pisos per a llogaters. architectural and urban heritage. The building, by Hagbart Schytte-Berg, used to house the Swan Pharmacy, the home of the Swans and other private homes Svaneapoteket. Interior. © H ug o O pa l Arbeideren Theatre stairway / Escala del Teatre Arbeideren. © Ji ri H av ra n © Au d Fa rs ta d Svaneapoteket. Norwegian Centre for Art Nouveau / Centre Noruec per al modernisme. Kristian Riverz & Heinrich Jürgensen 1906 Arbeideren Theatre / Teatre Arbeideren Hagbarth Schytte-Berg 1906-1907 Svaneapoteket 2003 Jugendstilsenteret VISION Reus 16 Nancy The École de Nancy Pavilion / Pavelló de l'École de Nancy. © M us ée d e l'E co le d e N an cy , f ot o M ar ço n The Nancy School chose Eugène Vallin's design of a pavilion for the 1909 Eastern France International Exhibition. The authorities tried to preserve it as a museum and exhibition hall but eventually the building was demolished due to lack of funds. During the Exhibition, it housed works of different artists of the School presented as a single collection. L'École de Nancy escollí el pavelló dissenyat per Eugène Vallin per a l'Exposició Internacional de l'Est de França de 1909. Les autoritats n'intentaren la transformació en sala d'exposicions i museu, però s'enderrocà per manca de fons. A l'Exposició, aquest pavelló va mostrar obres de diferents artistes de l'escola com si es tractés d'una sola col·lecció. A strong friendship and political affinities with Pau Font de Rubinat took Lluís Domènech i Montaner to develop a significant part of his career in Reus, where he experimented with new forms and architectural concepts. In 1900, the Fortuny theatre company commissioned him with the project for a summer circus theatre, which was never built for lack of funds. Gràcies a l'amistat i les afinitats polítiques amb Pau Font de Rubinat, Lluís Domènech i Montaner va treballar molt a Reus, on experimentà amb nous conceptes arquitectònics i formes. El 1900 la companyia propietària del teatre Fortuny li va encarregar el teatre-circ, un teatre d'estiu que no es va poder completar per falta de pressupost. Project for the Circus Theatre / Projecte del Teatre-circ. Eugène Vallin 1908-1909 École de Nancy Pavilion Pavelló de l'École de Nancy Lluís Domènech i Montaner 1900 Circus Theatre Teatre-circ Audition hall and headquarters of the Orfeó t là, a chor l society founded in 1891 by Lluís Millet and Amade Vives, it is perh ps one of the best examples f how Modernisme ma aged to integrate the arts into architecture. The ground floor is the services and hall area, while the concert hall takes three floors. The top floor as design d to c ntain the Director's apartment. The choral society still owns the Palau, listed as World Heritage by UNESCO since 1997. Sala d'audicions i dependències de l'entitat cora Orfeó C talà, fu dada l 1891 p r Lluís Millet i Amadeu Vives, a imatge dels moviments orfeonistes europeus. És un dels millors exemples de la integració de les arts en el Modernisme. Els baixos eren destinats a dependències, les plantes platea, primera i segona a sala d'audicions, i l'àtic a habitatge del director de l'Orfeó. El Palau manté la titularitat privada i és considerat Patrimoni Mundial per la UNESCO des del 1997. This urban palace was conceived by Antoni Gaudí for the Barcelona tycoon Eusebi Güell, and it shows a masterful use of space and light and a creative interplay of forms and functions. In 1945, the Provincial Government bought the building from the Güells to house the Theatre Museum in it. Listed World Heritage by UNESCO in 1984, the museum was moved elsewhere and the Palace is now one of the most visited monuments of the city. Es tracta de la residència urbana que Antoni Gaudí va concebre per a Eusebi Güell i que mostra extraordinària destresa en l'ús de l'espai i la llum i una vinculació creativa de formes i funcions. El 1945, la Diputació de Barcelona va comprar la residència a Mercè Güell i López i la va convertir en Museu del Teatre. Classificat com a Patrimoni Mundial per la UNESCO des de 1984, el museu s'ha traslladat i el Palau és avui un dels monuments més visitats de la ciutat. Barcelona Fu nd ac ió O rf eó C at al à- Pa la u de la M ús ic a. P er e Vi va s/ Ri ca rd P la (T ria ng le P os ta ls ) © Palau Güell. Main façade / Façana principal. © M iq ue l B ad ia Palau de la Música Catalana. General interior view / Vista general interior. 29continuity & regeneration Lluís Domènech i Montaner 1905-1908 Palau de la Música Catalana Antoni Gaudí i Cornet 1886-1888 Palau Güell 1982-2002 Museum / Museu VISION c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u 15 Eliel Saarinen started to create the general suburban plan of Munkkiniemi-Haaga in 1910, where he combined spatial themes and blended the approaches of opposing theories to create a complete whole, but only a few streets and houses were developed. Saarinen also drew up the plan for the general urbanisation of Helsinki (1918), on which the present planning is based. A partir de 1910, Eliel Saarinen va crear el pla general suburbà de Munkkiniemi-Haaga, on combinava temes espacials i reunia els plantejaments de teories oposades per crear una unitat en el disseny, però només es van construir un parell d'edificis i carrers. El 1918, també va dissenyar el pla general d'ordenació urbana d'Hèlsinki, base del pla actual. © M ar co P oz ze tt o, T rie st e Helsinki Metropolitan Library building project. Perspective. Projecte per a la Biblioteca metropolitana. Perspectiva. Wooden model of the Munkkiniemi-Haaga Plan / Maqueta de fusta del pla de Munkkiniemi-Haaga. © M us eu m o f F in ni sh A rc hi te ct ur e, H el si nk i Maks Fabiani, 1960. Project for the transfer of the railway station of Ljubljana to the district of Bezigrad. Original not preserved / Projecte per al trasllat de l'estació de tren de Ljubljana al barri de Bezigrad. Original no conservat. Eliel Saarinen 1910-1915 Munkkiniemi-Haaga Plan Pla de Munkkiniemi-Haaga 30 Bruxelles-Brussel continuity & regeneration The choice for Horta in the project to build a school implied that an innovative and original building, with potential to become a model, was sought. Maintaining the original function may seem an asset for a scrupulous restoration, but adaptation to modern times is not easy. Van der Wee's 1999 restoration introduced changes to allow for reasonable comfort, for example in the toilets or the heating system, but on the other hand laboratory studies were conducted to determine and reproduce the original colours. Quan s'escollí Horta per a la construcció de l'escola, es cercava un edifici original i innovador, capaç d'esdevenir un model. Que es mantingui la funció original pot semblar avantatjós per a una restauració minuciosa, però l'adaptació als temps actuals no és senzilla. La restauració de Van der Wee del 1999 va haver de fer concessions per aconseguir un confort mínim, com ara als lavabos o en la calefacció, però per altra banda es van fer estudis de laboratori per a determinar i reproduir els colors originals. The Niguet shirt shop is one of the few examples of commercial architecture still standing in Brussels. A large skylight intensifies the natural light coming in from the windows and helps to magnify the space, preventing the shop from looking too much like a box. A flower shop, considered one of the best in Europe specialising in flower arrangement, recently took over the space. La camiseria Niguet és un dels pocs exemples d'arquitectura comercial Art Nouveau encara existents a Brussel·les. Un sostre de vidre intensifica la llum de les finestres de la paret de la rebotiga i ajuda a magnificar l'espai de manera que la botiga no sembli una caixa. Recentment, ha ocupat la botiga una floristeria, considerada de les millors d'Europa especialitzades en ornamentació floral. Period picture of the Niguet shirt shop / Foto d'època de la camiseria Niguet. © Si nt -L uk as ar ch ie f, Br ux el le s- Br us se l The covered playground in its original state (left) and after the 1999 restoration (right) / Estat original del pati cobert (esquerra) i després de la restauració de 1999 (dreta). Victor Horta 1895-1900 Rue Saint-Ghislain Kindergarten / Escola bressol Paul Hankar 1896 The Niguet shirt shop / La camiseria Niguet 2002 flower shop / floristeria VISION14 Budapest VISION I n 1910, the Budapest Library decided to erect a new central building and organised a tender. Béla Lajta was in fact the runner-up in the results, but his project was considered better and the Library finally commissioned him with the execution. However, the start of work was vetoed several times until the project was finally abandoned after the First World War. El 1910 la Biblioteca de Budapest va decidir construir una nova biblioteca central, i convocà un concurs. Béla Lajta solament va quedar finalista, però com que el seu projecte va ser considerat millor, finalment se li encarregà. La construcció va ser vetada diverses vegades fins a l'ajornament definitiu després de la Primera Guerra Mundial. The Board of the Royal Infirmary finally opted for a traditional, baronial style for the new Queen Victoria Jubilee building. But H.E. Clifford's Project, which integrated “ceremonial” and operational aspects in an elegant emphasis of function by means of form, was favoured by the architectural press and the general public. En el concurs per substituir l'antic Hospital Reial de Glasgow i commemorar l'aniversari de la coronació de la reina Victòria, el Consell va triar pensant en la sòlida tradició. En canvi, H.E. Clifford havia presentat un projecte integrat, una emfasització elegant de la funció a través de la forma, que havia agradat més a la premsa especialitzada i al públic. © Th e M itc he ll Li br ar y, G la sg ow After the earthquake of 1895, the City Council decided to commission Viennese Camillo Sitte with a new urban development plan. Maks Fabiani, one of Sitte's admirers, volunteered a proposal in which the new districts were conceived as towns in themselves and communications were planned allowing for growth. Fabiani's draft plan was the main reference for Ljubljana's urban planning for more than 50 years. Després del terratrèmol d 1895, l'Ajuntame t va encarregar un pla d'o denació urbana al vienès Camillo Sitte. Maks Fabiani, admirador de Sitt , va presentar per la seva banda una proposta en què els nous districtes eren concebuts com a viles en ells mateixos i les comunicacions estaven pensades per permetre el creixement. L'avantprojecte de Fabiani va ser la base del desenvolupament de la ciutat durant més de cinquanta anys. Glasgow Ljubljana H.E. Clifford, 1901. Royal Infirmary project. Perspective. Projecte per a l'Hospital Reial. Perspectiva. © Bu da pe st H is to ric al M us eu m , J ud it Sz al at ny ay Béla Lajta 1911 Metropolitan Library Biblioteca metropolitana Henry Edwards Clifford 1901 Glasgow Royal Infirmary Jubilee Block Maks Fabiani 1895-1960 Development Plan Pla d'ordenació Budapest Built at the Botanical Gardens of Budapest, the structure blends Art Nouveau and Eastern styles with elements reminiscent of mosques. In 1915, the tower was demolished and during World War II the building was damaged and abandoned. Although decorative elements were lost, the exterior and the structure were preserved. The Elephant House, restored in 1999, is now a school of Hungarian national heritage. Zoological and Construït als jardins botànics de Budapest, l'estructura barreja l'Art Nouveau i l'Orient amb elements que recorden les mesquites. El 1915, es va enderrocar la torre i durant la II Guerra Mundial l'edifici es va malmetre i abandonar. Malgrat la pèrdua d'alguns elements decoratius, l'exterior i l'estructura es van conservar. Després de la restauració de 1999, el Pavelló dels Elefants s'utilitza com a escola del patrimoni nacional d'Hongria. zoològics i The Art Nouveau colony of Gödöllõ was a meeting point for artists like painter Sándor Nagy, who commissioned István Medgyaszay to build a studio and house for him. This valuable heritage has survived thanks to the Remseys, a family of artists who kept the house related to artistic circles. It now hosts the Körösfõi Kriesch Aladár Art Foundation for the promotion and preservation of the artist colony's ideas and lifestyle. La colònia Art Nouveau de Gödöllõ va reunir artistes com el pintor Sándor Nagy, que va encarregar una casa-estudi a István Medgyaszay. El valuós patrimoni va sobreviure gràcies als Remsey, una família d'artistes que va mantenir viva la relació amb cercles artístics. Actualment hi ha la Fundació d'Art Körösfõi Kriesch Aladár, dedicada a promoure i preservar les idees i formes de vida de la colònia d'artistes. L ás zl ó H ar is , 2 00 0 The reconstructed building / L'edifici rehabilitat. © M át yá s Ág ó © M ed gy as za y Fa m ily M us eu m The house and garden in 1910s / La casa i el jardí a la dècada del 1910. The Elephant House after restoration (1997-1999), including the reconstructed tower / El Pavelló dels Elefants després de la restauració (1997-1999), amb la torre reconstruïda. Kornél Neuschloss-Knüsli 1909-1912 The Elephant House / El Pavelló dels Elefants István Medgyaszay 1904-1906 Sandor Nagy's house / La casa de Sándor Nagy 1999-2002 Museum / Museu c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u Bruxelles - Brussel Barcelona For the Universal Exhibition of 1888, Lluís Domènech i Montaner managed to conjure up a hotel for 500 guests in only 53 days, considered an emblem of Catalan Modernisme. To make the task easier, Domènech designed a structure made of railroad rails, and applied the proportions of a single brick as the main factor to calculate all the dimensions. Once the Exhibition was over, the structure was dismantled and the steel rails sold to railway companies. A l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, Lluís Domènech i Montaner va construir, en 53 dies, un hotel per a 500 hostes, anunci del Modernisme català. Per facilitar la feina, dissenyà una estructura de rails de via fèrria, i utilitzà la proporció de les mides d'un maó per calcular totes les dimensions. Acabada l'Exposició, es va vendre l'estructura per a noves línies fèrries. Gran Hotel Internacional. Perspective / Perspectiva. © Ba rc el on a, M us eu d 'H is tò ria d e la C iu ta t King Leopold II in a cartoon depiction of the time. El rei Leopold II en una caricatura de l'època. Project for the Congo Pavilion / Projecte del Pavelló del Congo. © M us ée H or ta , S ai nt -G ill es I n 1898, Victor Horta drafted plans for the Congo Pavilion of the 1900 Paris Universal Exhibition. However, the project was abandoned when the foundations were being laid: Belgian King Leopold II (who in fact personally owned the Congo colony) decided to eliminate the pavilion in the face of growing criticism of his policies for Central Africa. El 1898, Víctor Horta va dissenyar el Pavelló del Congo per a l'Exposició Universal de París del 1900. Però el projecte s'abandonà quan tot just començaven els fonaments: el rei Leopold II (que de fet era personalment propietari de la colònia del Congo) va renunciar-hi per no provocar els que ja començaven a veure de manera crítica la seva política a l'Àfrica Central. Lluís Domènech i Montaner 1888 Gran Hotel Internacional Victor Horta 1898 The Congo Pavilion El Pavelló del Congo 32 Glasgow continuity & regeneration The Glasgow School of Art is considered Mackintosh's masterwork. Because the building of the school took so long, his stylistic development from early Scottish Baronial influences to a more confident and sophisticated handling of form is apparent. Occupying a whole city centre block, the design is skilfully balanced around the central entrance. It contains well- known pieces of furniture and a breathtaking library. L'Escola d'Art de Glasgow és l'obra mestra de Mackintosh. Com que la construcció va durar tant, és notori un desenvolupament estilístic que va des de les primeres influències de l'arquitectura de l'època baronial escocesa, cap a un tracte més íntim i sofisticat de la forma. Ocupa tota una illa de cases amb un disseny molt equilibrat entorn de l'entrada principal. Conté mobles molt coneguts i una imponent biblioteca. I n 1899, James Salmon designed St Andrew's East church hall. But in 1903, James Miller won a competition for the design of the main church of St Andrew's East and Salmon's building became a multi-purpose hall. One hundred years later, the main church lay largely ruined and the congregation decided to sell Miller's building, now converted into living accommodation, and restore Salmon's old hall as a church. El 1899, James Salmon va dissenyar la sala parroquial de St. Andreu Est. El 1903, James Miller va guanyar un concurs per realitzar l'església principal i l'edifici de Salmon va esdevenir una sala polivalent. Cent anys més tard, l'església principal va quedar en runes. La congregació va decidir vendre l'edifici de Miller (transformat en habitatges) i restaurar la sala parroquial de Salmon com a església. © G la sg ow S ch oo l o f A rt © Th e Li gh th ou se St. Andrew's East. Exterior view / St. Andreu Est. Vista exterior. The Glasgow School of Art. Library / Escola d'art de Glasgow. Biblioteca. Charles Rennie Mackintosh 1896-1910 The Glasgow School of Art / L'Escola d'Art de Glasgow James Salmon 1899 St Andrew's East church hall / Sala parroquial de St. Andreu Est 1999 Church / Església Ålesund © Ju ge nd st ils en te re t I n 1904, a great fire destroyed the Norwegian coastal town of Ålesund, bu ning over 850 wooden houses. Town architect Henrik Nissen led a team of 40 architects in the construction of 320 buildings, most of them designed in a local version of Art Nouveau or Jugendstil and thus creating a unique urban landscape with an exceptional dialogue with nature. El 1904, un incendi va destruir la ciutat costanera d'Ålesund, cremant unes 850 cases de fusta. Henrik Nissen, arquitecte en cap de la ciutat va dirigir uns quaranta arquitectes en la nova construcció de 320 edificis que, seguint una variant local de l'Art Nouveau o Jugendstil, van crear un paisatge urbà únic amb una excepcional interacció amb la natura.Henrik Nissen, 1904. Urban plan for the new city, inspired by the ideals of Austrian town planner, Camilo Sitte / Pla urbanístic de la nova ciutat, inspirat en els ideals de l'urbanista aust íac Camillo Sitte. Karl Norum, 1905. To obtain originality at a low budget, Ålesund's architects experimented with textures like marble, granite and plaster / Per aconseguir originalitat amb pocs recursos, els arquitectes d'Ålesund van explorar textures com el marbre, el granit o el guix. 1 VISION © Ål es un d ko m m un e Henrik Nissen 1904 The reconstruction of Ålesund La reconstrucció d'Ålesund 33continuity & regeneration Helsinki The Hvitträsk mansion near Helsinki consisted of a shared studio and homes for its three designers themselves, and was meant to fit perfectly into the environment. Hvitträsk was sold in 1949, and th in 1968 a foundation converted the residence into a house-cum- mus u r nted out for parties and events. Since 1981 it has been a state-owned property under the protection o the National Cultural Heritage Department, which has restored the buildings. La mansió Hvitträsk, prop de Hèlsinki, consistia en un estudi compartit i habitat pels propis tres autors, que es volia perfectament adaptada a l'entorn. Hvitträsk va ser primer venuda el 1949, i després el 1968 una fundació la transformà en casa-museu i la llogava per a festes i actes. Des de 1981 és propietat de l'Estat sota la protecció del Departament Nacional de Patrimoni Cultural, que ha restaurat els edificis. View of the Hvitträsk Museum / Vista del Museu Hvitträsk. © N at io na l B oa rd o f A nt iq ui tie s © N at io na l B oa rd o f A nt iq ui tie s, M ar kk u H av er in en The Hvitträsk mansion. Children's playroom / La mansió Hvitträsk. Sala de jocs dels nens. Herman Gesellius, Armas Lindgren, Eliel Saarinen 1899-1905 The Hvitträsk mansion / La mansió Hvitträsk 1995-1998 Museum / Museu c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u 11VISION he present exhibition aims to explain by means of examples the fate of a style that left a deep impression on architecture and decorative arts at the turn of the 20th Century. The Vision section is in a way a reflection of some elements a present exposició es proposa d'explicar amb exemples el destí d'un estil que va deixar una forta empremta en l'arquitectura i les arts decoratives del tombant del segle XX. L'apartat de Visió reflecteix també aquells elements de l'Art Nouveau que d'alguna manera aporten una nova V IS Ió visió de la ciutat moderna com a centre del desenvolupament humà: deixar de pensar en detall per pensar globalment en la ciutat. Plans d'ordenació urbana i interurbana, pavellons d'exposició, ciutats-jardí, instal·lacions recreatives, habitatges, grans edificis públics… La visió de la ciutat futura era un dels grans temes que preocupava polítics, arquitectes i urbanistes. Les ciutats seguien un creixement de població espectacular i calia preveure'n Emile Gallé & Gaston Munier, 1908. Unsuccessful proposal for the École de Nancy Pavilion / Projecte no seleccionat per al pavelló de l'École de Nancy. T of Art Nouveau that contributed to a new look at the modern city as a centre for human development. In the shift to focus on the city as a whole, plans were drafted for urban and metropolitan rearrangements, garden cities, exhibition pavilions, leisure resorts, housing and grand official buildings. Foreseeing the city of the future was a key concern for politicians, architects and urban planners of the time. Population growth was spectacular and it was necessary to provide a harmonious growth of the city. Transport schemes had to be worked out to move hundreds of thousands in and out of the city every day. But it was also the age of the great exhibitions, and every city wanting to call itself big had to have one to show its products and innovations and its most beautiful art. Exhibition pavilions thus permitted a great freedom to design and build, as their provisional character was often clear from the start. We may also find projects that were never carried out, due to lack of funds, political drawbacks or the choice of another perhaps less risky project. The circumstances we meet in this Vision section may lead us to consider Art Nouveau as a philosophical and artistic avant-garde that, in interaction with a certain conservatism, was often forced to find a common ground. István Benkó-Medgyaszay, 1902. Der Architekt VIII. Design for a temple / Disseny d'un temple. Ku ltu ra bt ei lu ng d er S ta dt W ie n © © M us ée d e l'E co le d e N an cy , p ho to B ra ba nt L l'eixamplament harmoniós. El desenvolupament dels mitjans de transport havia de facilitar la circulació dins i fora de la ciutat i permetre el desplaçament de milers de persones. D'altra banda, tota gran ciutat desitjava muntar una gran exposició per mostrar els seus productes i innovacions, emmarcada en l'art del seu temps. En aquest sentit, els pavellons d'exposició permetien una gran llibertat de disseny i de construcció, de vegades amb un caràcter efímer molt ben assumit. També trobem projectes que mai no es van arribar a dur a terme per manca de pressupost, entrebancs polítics o tria d'un altre disseny potser menys innovador. Les circumstàncies d'aquestes Visions ens porten doncs a pensar en l'Art Nouveau com una avantguarda política i artística que en topar amb un cert conservadorisme havia de trobar un espai d'entesa. 34 Ljubljana continuity & regeneration The Miklošic Park first took the name of Slovene Square, symbolizing the aspirations of the population and the authorities to develop the city into a capital and give an image of modernity. Fabiani wanted to create an architecturally harmonious environment and the square became the most important Art Nouveau urban site in Ljubljana. The new plan, redesigned on the eve of World War II is still visible today. El Parc Miklošic primer s'anomenava plaça Eslovena, i simbolitzava les aspiracions dels ciutadans i les autoritats de transformar la ciutat en capital i donar la imatge d'una ciutat moderna. Fabiani volia crear una arquitectura harmoniosa amb l'entorn i la plaça esdevingué l'indret Art Nouveau més important de Ljubljana. El nou pla, redissenyat al llindar de la Segona Guerra Mundial, és encara visible avui. The Mladika Secondary and Boarding school complex for girls was built between 1904 and 1912. In 1941, under the Italian occupation, the two buildings were turned into a military hospital. In 1992, the newly formed state of Slovenia decided to use the complex as headquarters for the Ministery of Foreign Affairs. El complex escolar d'ensenyament secundari i internat per a noies Mladika, va ser construït entre 1904 i 1912. Durant l'ocupació italiana de gran part d'Eslovènia, els dos edificis es van convertir en hospital militar. El 1992, el nou Estat d'Eslovènia va decidir utilitzar el complex com a seu per al Ministeri d'Afers Estrangers. Mladika. The building after restoration / L'edifici després de la restauració. © H is to ric al A rc hi ve s of L ju bl ja na © Ju rij K ob e thSlovenski trg. Postcard from the beginning of the 20 century / Postal de primers del segle XX. Maks Fabiani 1899-1901 Slovenski trg Today Miklošic park / Avui Parc Miklošic Mladika complex / Complex Mladika Maks Fabiani, 1904-1907 (Secondary School / Escola secundària) Ciril Metod Koch, 1910-1912 (Boarding School / Internat) 1992-2000 Ministery of Foreign Affairs / Ministeri d'Afers Estrangers Eugène Corbin was the head of the Magasins Réunis department store and a major art lover. In 1935 he donated a collection of 750 School of Nancy works to the city. His collection was moved several times before being finally accommodated back in the Corbin family home, which the City of Nancy bought in 1951-1952. The fate of this collection reflects the changing critical perceptions of Art Nouveau through history. Opened in 1964, the Musée de l’École de Nancy has undergone several changes a d restorations. Eugène Corbin era el cap dels Magasins Réunis i un gran amant de l'art. El 1935 va donar una col·lecció de 750 obres de l'École de Nancy a la ciutat. La seva col·lecció va ser traslladada diverses vegades fins a la seva instal·lació de nou a la casa dels Corbin, adquirida per la ciutat de Nancy el 1951-1952. El destí d'aquesta col·lecció reflecteix l'evolució de la percepció de l'Art Nouveau al llarg de la història. Obert el 1964, el Musée de l’École de Nancy ha sofert diversos canvis i restauracions. Nancy Marcel Corette. Afternoon tea on the terrace / Berenar a la terrassa. © M us ée d e l'E co le d e N an cy Eugène Vallin, 1903-1906. Charles Masson's dining room / Menjador de la casa de Charles Masson. © M us ée d e l'E co le d e N an cy , S tu di o Im ag e VV.AA. Eugène Corbin Private collection / Col.lecció privada d'Eugène Corbin 1964-1999 Musée de l'École de Nancy 10 introd ction in tr o d u c c ió Jugendstil 19151899 École de Nancy 19151893 Modernisme 19151897 Jugendstil 19151898 Modernisme 19151897 Stile Liberty 19151900 Modernisme 19251888 Secesija 19211898 Suomalainen Art 19211898 Glasgow Style 19151890 Szecesszio 19151893 Art Nouveau 19151893 Secession 19151893 Ålesund Nancy Terrassa Riga Reus Provincia di Varese Barcelona Ljubljana Helsinki Glasgow Budapest Bruxelles-Brussel Wien n exploring the destiny of Art Nouveau heritage in 13 cities, taking both a thematic and a general perspective, the exhibition's originality lies in the discovery of previously unknown city planning projects, architectural structures and objets d'art. exposició explora el destí del patrimoni Art Nouveau de tretze ciutats. Amb una perspectiva tant temàtica com general, l'originalitat de l'exposició es troba en la descoberta de projectes d'urbanisme fins ara desconeguts, d'obres arquitectòniques i d'objectes Nathalie Filser Comissària de l'exposició Nathalie Filser Curator of the exhibition Vision, Disappearance, Continuity and Regeneration of our Heritage Visió, Desaparició, Continuïtat i Regeneració del nostre patrimoni I Vision, the first section, explores the dynamics behind Art Nouveau's modernity through disciplines such as urban design and the decorative arts. A selection of projects unrealised, reduced in scale or temporary in nature, illustrate the Utopian ideal and the dreams of artists and architects. The second themed section, Disappearance, is devoted to works that, while demolished or altered, inspired new policies of preservation. Continuity and Regeneration looks at Art Nouveau heritage that has either been preserved to fulfill its original purpose or put to a new use. Art historians have recently taken a more pluralist perspective on Art Nouveau. The Network's exhibition uses a timeline to show the different terms that Art Nouveau is known by (Jugendstil, Modernisme, Secession, etc.), together with the dates of international historical developments and a chronological list of events and items designed for cultural exchange. Without ignoring the individual identities of the cities, the exhibition also shows the developments in art and industrial production, the synthesis of form and function resulting from technical innovations and the inspiration drawn from nature. L’ artístics. La secció Visió explora les dinàmiques que hi ha darrere la modernitat de l'Art Nouveau, a través de camps com l'urbanisme i les arts decoratives. Una selecció de projectes que mai no es van dur a terme, que es van fer a escala reduïda, o que van tenir una durada efímera, il·lustren l'ideal utòpic i els somnis d'artistes i arquitectes. La secció Desaparició està dedicada a obres que quan es van enderrocar o alterar, van inspirar noves polítiques de conservació. Continuïtat i Regeneració és una mirada al patrimoni Art Nouveau que s'ha conservat per seguir acomplint la seva finalitat inicial, o bé que s'ha restaurat per a un nou ús. Des de fa uns anys, els historiadors de l'art han emprès una perspectiva més pluralista de l'Art Nouveau, i per això, l'exposició disposa d'un quadre cronològic per mostrar les diverses maneres d'anomenar-lo (Jugendstil, Modernisme, Secession, etc.). També hi figuren les dates de processos històrics internacionals i una llista cronològica d'esdeveniments i d'objectes dissenyats per a l'intercanvi cultural. Sense ignorar les identitats individuals de cada ciutat, l'exposició també mostra avenços en l'art i en la producció industrial, així com el resultat de les innovacions tècniques i la inspiració de la natura, sintetitzat en forma i funció. Art Nouv au i Progress - Art nouveau en projet c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u introduction in tr o d u c c ió 9 József Rippl-Rónai, 1897-1900. The Andrássy dining room. Woman in a red dress, tapestry. El menjador dels Andrássy. Dona amb vestit vermell, tapís. Dr. Stuart MacDonald President del Réseau Art Nouveau Network Dr. Stuart MacDonald President of Réseau Art Nouveau Network Successful cultures, like successful economies, are underpinned by social relationships that help people to collaborate. Networks of social relationships create cultural and social capital, critical in the new knowledge-based economy. Collaboration is the key. The Réseau Art Nouveau Network is a perfect example in that sense. Its 14 members, representing different European cities, networked through a common interest in promoting Art Nouveau heritage, have collaborated to raise peoples' awareness of Art Nouveau and its legacy. The production of educational materials and activities for school students, its website, conferences/seminars, and workshops on conservation demonstrate the network's aspiration to communicate at every level. Of course, exhibitions can be an important medium for engaging with a wider public and interacting with a diverse audience. Art Nouveau in Progress seeks to do this by exploring unknown, unbuilt or lost projects through the themes of Vision, Disappearance, Continuity and Regeneration. The exhibition, thus, creates new knowledge about our culture. Art Nouveau is presented not simply in its artistic context, but intertwines economic, environmental and social dimensions. For the casual visitor, the Scottish/Catalan exhibition team have designed an experience that can be taken in at a glance and, for the more serious, an archive for further research. Although more modest in scale than recent Art Nouveau shows in London and Paris, the flexibility of this exhibition allows it to tour 13 European cities and to be enjoyed by an audience who can relate it to their immediate environment and heritage. It therefore has the possibility to become more instrumental. To gain an insight into Art Nouveau one has to appreciate it not as a style but as a movement. It also helps to see it as a European network, as vibrant and valuable today as it was last century. Les cultures amb èxit, com les economies amb èxit, es basen en les relacions socials que ajuden la gent a col·laborar. Les xarxes de relacions socials creen un capital social i cultural crític en la nova economia basada en el coneixement. La col·laboració és la clau i, en aquest sentit, el Réseau Art Nouveau Network n'és un perfecte exemple. Els seus catorze membres, que representen diferents ciutats europees, units per l'interès comú de promoure el patrimoni Art Nouveau, han contribuït a augmentar la consciència dels ciutadans per l'Art Nouveau i el seu llegat. La producció de materials educatius i activitats escolars, el portal d'Internet, les conferències i seminaris, així com tallers sobre conservació demostren l'aspiració de difusió de la xarxa a tots nivells. Sens dubte, una exposició pot ser un bon mitjà per atraure un públic més ampli i interactuar amb gent més diversa. L'exposició Art Nouveau in Progress vol arribar-hi mitjançant l'anàlisi de projectes desconeguts, no construïts o perduts, a través de les seccions Visió, Desaparició, Continuïtat i Regeneració. D'aquesta manera, l'exposició mira de fer-nos conèixer millor la nostra cultura. L'Art Nouveau es presenta no solament en el seu context artístic, sinó també interconnectat en les seves dimensions econòmica, ambiental i social. Per al visitant casual, l'equip catalano-escocès de disseny i producció ha creat una experiència que es pot veure en un cop d'ull i, per al més seriós, un arxiu de documentació suplementària. Encara que en una escala més modesta que les grans exposicions de Londres o París, la flexibilitat de l'exposició li permet una itinerància per tretze ciutats europees i ser apreciada per uns visitants que ho poden relacionar amb el seu entorn immediat i el seu patrimoni. Per tant, ofereix la possibilitat d'esdevenir més eficaç. Per fer-se una idea de l'Art Nouveau, un l'ha d'apreciar com un moviment i no pas com un estil. També pot ajudar el fet de veure'l com una xarxa europea, tan vibrant i valuós avui com ho era fa cent anys. © M us eu m o f A pp lie d Ar ts , B ud ap es t. Re pr od uc tio n Á. K ol oz s 36 Reus continuity & regeneration The oenology station was fruit of the will to promote state-of-the-art science and modernity in the traditional wine-making area of Reus, and until very recently it was still working as a research centre for wine technology. Outstanding Modernista details are found in the façade sign and in the pilasters: spheres coated in smashed ceramic, or trencadís, upheld by the rose of Reus, the city's symbol and recurrent in many local buildings. L'estació enològica va néixer de la voluntat de propulsar la modernitat i l'avantguarda científica i tecnològica de Reus, i ha funcionat fins fa poc com a centre de recerca de tècniques vitivinícoles. Els detalls més visiblement modernistes els trobem al rètol de la façana i als acabats de les pilastres que sostenen el reixat: unes esferes de trencadís que se sustenten damunt la rosa de Reus, símbol de la ciutat, present en molts edificis The Manicomio de Reus company agreed in 1896 to commission Lluís Domènech i Montaner to build a psychiatric hospital with various buildings surrounded by gardens. Pavilion number 6 was designed to offer maximum comfort for better-off patients thus contributed to the hospital's upkeep. This area is now being restored to open a museum and a Domènech i Montaner information centre. El 1896, la companyia Manicomio de Reus acordà finançar un projecte de Lluís Domènech i Montaner per construir un hospital psiquiàtric, l'Institut Pere Mata, amb diversos edificis envoltats de jardins. El pavelló número 6 es va dissenyar per oferir el màxim confort als pacients més benestants que contribuïen així al manteniment de l'hospital. Després de la restauració, es vol transformar en museu i centre d'interpretació de l'obra de l'arquitecte. Oenology station / Estació enològica. © Ph ot o St oC x Institut Pere Mata. The billiard room in 1998. La sala de billar el 1998. Pere Caselles i Tarrats 1906-1909 Oenology station Estació enològica Lluís Domènech i Montaner 1898-1925 Institut Mental Pere Mata 1986-2010 Museum dedicated to the architect / Museu dedicat a l'arquitecte © Ar xi u PM TC Built for the Riga Commercial Bank's Mutual Credit Society, it now houses offices, shops and homes. The majestic façades show the influence of both Perpendicular Art Nouveau and National Romanticism, the two most characteristic styles in Riga at the time. The interior has been rather well preserved and restoration works have begun recently. Construït per a la Societat de Crèdit Mutu de la Banca Comercial de Riga, hostatja actualment ofici es, botigues i pisos. Les majestuoses façanes de l'edifici reflecteixen alhora el llengu tge Ar Nouveau perpendicular i el del Romanticisme nacional, els dos estils més característics de l'època a Riga. L'interior ha sofert pocs canvis i recentment s'han emprès treballs de restauració. Located in downtown Riga, it originally contained apartments of five or seven rooms, but these became communal flats after World War II. Economic and political changes interrupted renovation and the building remained in ruins until, in 1997, new owners commissioned a restoration. Parts had to be completely rebuilt, restored or replaced with exact copies. Now the building contains offices and smaller apartments. Situat al casc antic de Riga, originàriament contenia habitatges de 5 o 7 habitacions, transformats en habitatges comunals després de la Segona Guerra Mundial. Els canvis polítics i econòmics en van interrompre la renovació i l'edifici quedà malmès fins que el 1997, uns nous propietaris van encarregar-ne la restauració. Part va haver de ser refeta, restaurada o substituïda per còpies exactes. Avui l'edifici conté oficines i apartaments més petits. Riga 37contin i y & regeneration The restored Mutual Credit Society building. L'edifici de la Societat de Crèdit Mutu rehabilitat. General view of the apartment building today. Vista general de l'edifici d'habitatges avui. Konstantins Peksens & Arthur Moedlinger 1909 Mutual Credit Society / Societat de Crèdit Mutu Janis Alksnis 1908-1909 Apartment building / Edifici d'habitatges 1997-1999 Offices and apartments / Oficines i habitatges This publication is based on extracts of the catalogue and the exhibition Art Nouveau in Progress - Art nouveau en projet, realised by the Réseau Art Nouveau Network with the financial support of the Culture 2000 Programme of the European Union. Aquesta publicació està basada en extractes del catàleg i de l'exposició Art Nouveau in Progress - Art nouveau en projet, realitzada pel Réseau Art Nouveau Network amb el suport del Programa Cultura 2000 de la Unió Eur pea. The Réseau Art Nouveau Network would like to thank the following persons and institutions for their considerable contribution to the realisation of the project. El Réseau Art Nouveau Network voldria agrair la col·laboració de les següents persones i institucions que han fet possible la realització del projecte: Réseau Art Nouveau Network Board / Consell d'administració Thor Bjørlo, Ålesund; Domènec Ferran i Gómez, Terrassa; Stuart MacDonald, Glasgow; Valérie Thomas, Nancy; Manoëlle Wasseige, Bruxelles-Brussel Project Leader / Coordinador del projecte Bruxelles-Brussel: G. Van Cauwelaert Directeur, Direction de Monuments et des Sites de la Région de Bruxelles-Capitale / Directie Monumenten en Landschappen van het Brussels Hoofdstedelijk Gewest; A. Deckers, T. Wouters Cabinet du Secrétaire d'Etat Willem Draps / Kabinet van de Staatssecretaris Willem Draps Art Nouveau in Progress Art nouveau en projet Curator / Comissària Nathalie Filser Design / Disseny Adrian Stewart, Angela Livingston - Chris Stewart Architects, Glasgow Production / Producció Calidoscopi, Barcelona; Vibra Colour, Glasgow Catalogue coordination / Coordinació del catàleg Gian Giuseppe Simeone www.culturelab.be Graphic design / Disseny gràfic Mastic, Bruxelles-Brussel Printing / Impressió Imprimerie Enschedé - Van Muysewinkel, Bruxelles-Brussel General translation / Traducció general Dominique Bauthier, Bruxelles-Brussel; Augusta Dorr-Audubert, Oxford Translators / Traductors A. Anteniške; L. Boros; M. Curioni; P. Dumont; A. Gall; O. Grinde - Neste Kapittel AS; S. Kodym - Presse und Informationsdienst der Stadt Wien; J. Krastiòð; N. Mayow; M. Miheliè; Open Idiomes; P. Ritoók; Tau - Traductors; Totklar Language Services S.L.; P. Turner Ålesund: The Municipality of Ålesund; the County of Møre and Romsdal; The Royal Ministry of Cultural Affairs Barcelona: Jordi Portabella i Calvete - Segon tinent d'alcalde i president de l'Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, Ajuntament de Barcelona Bruxelles - Brussel: Willem Draps - Secrétaire d'Etat chargé des Monuments et des Sites Budapest: Kálmán Varga President of the National Office of Cultural Heritage (KÖH, Hungari n Heritage); Károly Bugár-Mészáros - Director of the Hungarian Museum of Architecture Glasgow: Development and Regeneration Services; Glasgow City Council Business Growth; Scottish Enterprise Glasgow Helsinki: The National Board of Antiquities Ljubljana: Danica Simšic Mayoress of Ljubljana; Kaliopa Dimitrovska Andrews Directress, Urban Planning Institute of the RS; Blaž Peršin -Director, Institute for the Protection of Cultural Heritage of Slovenia; Peter Krecic Director, Architectural Museum of Ljubljana Nancy: André Rossinot - Maire de Nancy; Laurent Hénart - Adjoint à la Culture Reus: Eduard Ortiz Castellón - Tinent d'alcalde i president del Patronat Municipal de Turisme i Comerç de Reus Riga: Juris Dambis - Valsts Kultûras pieminek|u aizsardzîbas inspekcijas vadîtajs Terrassa: Pere Navarro orera - Alcal de Terr ssa Provincia di Varese: Marco Reguzzoni - Presidente della Provincia di Varese Wien: Andreas Mailath-Pokorny - Stadtrat für Kultur und Wissenschaft Réseau Art Nouveau Network Bureau de Coordination Elisabeth Horth, Sam Plompen, Manoëlle Wasseige Ministère de la Région de Bruxelles-Capitale Direction des Monuments et des Sites 80 rue du Progrès B-1035 Bruxelles Brussel Tel +32 02 204 24 63 www.artnouveau-net.com ehorth@mrbc.irisnet.be Partners Ålesund: D. Aasen Sandved, T. Bjørlo, A. Farstad - Jugendstilsenteret Avignon: C. Graz - Ecole d'Avignon Barcelona: R. Barrera Viladot, L. Bosch Pascual, A. Gonzàlez Forment , J.L. Marjalizo Cantón, M. Surís Granell, C. Trius Chassaigne - Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, Ajuntament de Barcelona Bruxelles - Brussel: F. Aubry - Musée Horta, Saint-Gilles; O. Goossens Direction des Monuments et des Sites de la Région de Bruxelles-Capitale / Directie Monumenten en Landschappen van het Brussels Hoofdstedelijk Gewest Budapest: V. Hajdú, G. Barla (photographer) - Hungarian Museum of Architecture Glasgow: L. Bennett, L. Bell - The Lighthouse, Scotland's Centre of Architecture, Design and the City Helsinki: M. Kajantie - Helsingin Kaupungin Kulttuuriasiainkeskus; H. Högström, R. Ailonen, E. Anttila, M. Ehrström, P. Hartikainen, S. Laakkonen, S. Tirilä, photographic studio / image processing - The National Board of Antiquities Ljubljana: B. Mihelic, M. Režek, N. Goršic Mestna obcina Ljubljana Nancy: V. Thomas - Ville de Nancy, Musée de l'Ecole de Nancy; J. Perrin - Ville de Nancy, Villa Majorelle Reus: J. M. Cabré Llaberia, D. Ruiz Pierrard - Ajuntament de Reus, Patronat Municipal de Turisme i Comerç Riga: J. Krastiòð, A. Anteniðke, Z. Redberga - Valsts Kultûras pieminek|u aizsardzîbas inspekcija Terrassa: D. Ferran i Gómez, M. Trias Guillén - Ajuntament de Terrassa, Institut Municipal de Cultura i Esports, Museu de Terrassa Provincia di Varese: P. Ambrosoli, B. Gessaga - Provincia di Varese, Settore Cultura; P. Zanzi - Studio paolozanzi Wien: M. Keplinger, M. Dickie - Kulturabteilung der Stadt Wien; Inge Podbrecky - 8 cred s c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u 38continuity & regeneration Terrassa La necessitat d'un espai adient, salubre i cobert va impulsar l'Ajuntament el 1896 a construir el mercat. Se li va posar el nom de La Independència en celebrar-se el centenari de la Guerra del Francès. Aquesta interessant mostra de l'arquitectura de principis de segle consta de tres naus obertes en forma de ventall i unides per un extrem, on apareix una lluerna de grans dimensions. Durant els anys 80 es va procedir a la seva rehabilitació. The need for a healthy and adequate covered space led the City Council to build the market in 1896. It was named « Independence Market » on occasion of the centennial of the Napoleonic War. This interesting architectural structure is formed by three naves fanning out from a pivotal hall under a huge skylight. Refurbishment was carried out during the 1980s. P ere Font i Batallé's factory was built in 1916 in the old town of Terrassa and was the last of Muncunill's Modernista industrial buildings. In recent years the city has been developing a policy of injecting new life to the old industrial heritage, and the building has been rehabilitated into homes and offices. New construction relates to the original architecture as a box within the old structure, which remains scrupulously respected and evident. Pere Font i Batallé tenia una fàbrica tèxtil modernista construïda el 1916 al barri antic de Terrassa, l'última realitzada per Muncunill. En el context de la política d'injectar vida nova al patrimoni industrial, l'edifici es va restaurar i destinar a oficines i habitatges. La relació entre la nova construcció i l'arquitectura original es pot comparar amb una caixa integrada en l'estructura originària, plenament respectada i perfectament reconeixible. © Do m èn ec h Fe rr an , M us eu d e Te rr as sa View of the Font i Batallé complex after its refurbishment / Vista del complex Font i Batallé després de la rehabilitació. Main entrance of the Market / Entrada principal del mercat. © Do m èn ec h Fe rr an . M us eu d e Te rr as sa . Antoni Pascual i Carretero & Melcior Viñals 1903-1908 Independence Market / Mercat de la Independència Lluís Muncunill i Parellada 1916 The Font i Batallé Factory / La fàbrica Font i Batallé 1997 Offices and dwellings / Oficines i habitatges COUP DE FOUET Contents | Sumari Ålesund Barcelona Bruxelles - Brussel Budapest Glasgow Helsinki Ljubljana Nancy Reus Riga Terra sa Varese Wien Avignon JAN-MAR 2004 MAY-JUN 2003 APR-JUN 2006 NOV 2003-JAN 2004 JAN-MAR 2006 OCT-DEC 2005 JUL-OCT 2003 AUG-OCT 2005 APR-JUN 2004 NOV 2004-JAN 2005 JUL-OCT 2004 FEB-APR 2005 MAY-JUL 2005 Art Nouveau in Progress - Un segle de Modernisme Europa touring Europe / de gira per Europa Published by - Edita Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida Ajuntament de Barcelona Av. Drassanes, 6-8, planta 21 08001 Barcelona Tel. +34 93 270 20 30 Fax +34 93 317 87 50 Cultura-impuqv@mail.bcn.es President Jordi Portabella Manager-Gerent Ricard Barrera The Art Nouveau European Route Magazine La revista de la Ruta Europea del Modernisme Nº extra. 2004 Art Nouveau in Progress-Art nouveau en projet Monographic-Monogràfic Dipòsit legal: B-3982-2003 Editor-Director Lluís Bosch Staff Seniors- Redactors en cap Mònica Surís José Luís Marjalizo Editorial Staff Equip editorial Armando González Jordi París Sònia Turón Josep Ferré Special thanks-Agraïments especials: Marc Alcalà ARFO, Oslo Françoise Aubry Lynn Bennett Xavier Bonet Ramon Corbella Nathalie Filser David Garcia Efrén Garcia Brunella Gessaga Ode Goossens Elisabeth Horth Angela Livingston Stuart MacDon ld Jérôme Perrin Sam Plompen Pamela Robertson Adrian Stewart Montse Trias Marta Viñuales Manoëlle Wasseige Institut d'Estudis Catalans Réseau Art Nouveau Network Cover photo - Foto coberta: Students of the Nancy's School of Fine Arts, protest poster against the demolition of the Fournier-D fault Villa, 1974 / Estudiants de l'Escola de Belles Arts de Nancy, cartell de protesta contra l'enderrocament de la vil.la Fournier-Default, 1974. © Ecole nationale supérieure d'Art de Nancy Back cover photo - Foto coberta posterior: Artist Jules van Biesbroeck, poster for th inauguration of La Maison du Peuple in Brussels / Artista Jules van Biesbroeck, cartell d'inauguració de La Maison du Peuple de Brussel.les. © Musée Horta, Saint-Gilles Design by - Disseny: Central Producció Gràfica CARDIT SCP Second edition, printed by Segona edició, impressió System BCN Forewords Presentacions Joan Clos Josep Laporte Jordi Portabella Art Nouveau in Progress Art nouveau en projet Un segle de Modernisme a Europa Réseau Art Nouveau Network Credits Introductions Introduccions Stuart MacDonald Nathalie Filser Vision Visió Disappearance Desaparició Regeneration and Continuity Regener ió i continuïtat Barcelona Gaud ’s Heritage Recovering Integrity - Retornant la dignitat al patrimoni gaudiniàí 3 4 5 8 9 10 11 19 27 41 An exemplary productive complex, it is prized for its ornamentation derived from Jugendstil. The owners called upon the Bihls to design a factory to brew a local brand of beer which nevertheless played on the image and prestige of foreign beers. The result was a brewery displaying all basic values of Art Nouveau. Successive rehabilitations have wisely adapted preservation to new production technologies. Es tracta d'un complex de producció exemplar, ric en ornamentacions derivades del Jugendstil. Els propietaris de la firma es van adreçar als Bihl per dissenyar la fàbrica de producció d'una cervesa local que usava la imatge i el carisma de les cerveses estrangeres. El resultat, una fàbrica amb tots els valors de l'Art Nouveau. Les diverses restauracions han sabut combinar conservació i adaptació a les noves tecnologies de producció. The Molini Marzoli Massari company in Busto Arsizio commissioned Silvio Gambini, a key representative of the Stile Liberty, to design wheat meal manufacturing facilities. In the 1960s the company started decentralization and phasing out activities with a view to closing down. In the 1990s the town council launched a scheme to restore the plants, which led to the opening of an economic, technological and educational centre called Tecnocity. La companyia Molini Marzoli Massari de Busto Arsizio va encarregar a Silvio Gambini, representant clau del Stile Liberty, dissenyar instal·lacions de molins de blat. A la dècada de 1960 la companyia va iniciar una descentralització i alentiment de la producció amb vistes al seu tancament. A la dècada de 1990, l'ajuntament va iniciar un programa de restauració de la fàbrica i va obrir un centre econòmic, tècnic i educatiu anomenat Tecnocity. © Pa ol o Za nz i © Pa ol o Za nz i Provincia di Varese Molini Marzoli Massari. Tecnocity. Detail of the restored façade / Detall de la façana rehabilitada. Molini Marzoli Massari. Fotografia d'època del complex industrial Period Photograph of the industrial complex. Birreria Poretti. Firing room / Sala de cocció. © Pa ol o Za nz i Alfred & Richard Bihl 1901-1908 The Poretti Brewery / La cerveseria Poretti Silvio Gambini 1906-1927 Molini Marzoli Massari 1990-2002 Tecnocity c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u 40 Wien continuity & regeneration Olbrich created this building for the exhibitions of the Association of Visual Artists Vienna Secession movement: a single white block crowned by a glittering golden dome, much like a mausoleum. The glories of Secession came to an end after 1905, but the building and the movement's activities continued. Serving as a hospital first and damaged in World War II, it was restored after 1945 and again in 1999. Since 1950 the exhibition hall is run by the Secession Association. T he Burggarten Palmenhaus, a high nave flanked by two smaller wings and two towers, was built as the private summerhouse of Emperor Franz Joseph I. In 1980, it was closed down due to its poor state, and the restoration commissioned by the Burghauptmannschaft Österreich transformed it into a restaurant, except one of its wings which is now a butterfly house. La Palmenhaus del Burggarten, una nau alta flanquejada per dues ales laterals i dues torres, va ser construïda com a hivernacle privat de l'emperador Francesc Josep I, però el 1980 es va tancar pel seu mal estat. La restauració, encarregada pel Burghauptmannschaft Österreich, va transformar-ho en cafè-restaurant, on una de les ales es fa servir com a papallonari. O lbrich va crear un edifici per a les exposicions del moviment de l'Associació d'Artistes Visuals Viena Secession: un bloc blanc coronat d'una lluent cúpula daurada i amb aspecte de mausoleu. La glòria de la Secession es va acabar el 1905, però l'edifici i les activitats del moviment van continuar. Utilitzat com a hospital primer i malmès durant la Segona Guerra Mundial, es va restaurar el 1945 i altre cop el 1999; des de 1950 l'ocupa de nou l'Associació Secession. The Secession Pavilion painted red by artist Marcus Geiger in 1998. El Pavelló Secession pintat de vermell per l'artista Marcus Geiger el 1998. © M ed ia W ie n The façade after restoration in 1999 / La façana després de la restauració de 1999. Ku ltu ra bt ei lu ng d er S ta dt W ie n © Palmenhaus. Restoration works / Obres de rehabilitació. © Ac hl ei tn er -A rc hi v, Ar ch ite kt ur ze nt ru m W ie n Josef Maria Olbrich 1897-1898 The Secession Pavilion / El Pavelló Secession Friedrich Ohmann 1899-1905 Palmenhaus / Palmenhaus 1995-1998 Café-restaurant / Cafè-restaurant 5 fo r e w o r d presentació Jordi Portabella Second Deputy Mayor of Barcelona President of Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida Jordi Portabella Segon tinent d'alcalde de Barcelona President de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida K. Brencens, 1909. Stained glass windows of the Mutual Credit Society in Riga / Vitralls de la Societat de Crèdit Mutu a Riga. É s una satisfacció donar la benvinguda a l'exposició Art Nouveau in Progress - Un segle de Modernisme a Europa, en la qual la ciutat de Barcelona ha estat treballant a través de l'Institut del Paisatge Urbà, un dels catorze membres del Réseau Art Nouveau Network des de 1999. Aquesta mostra itinerant posa l'accent en l'esdevenidor del patrimoni modernista a Europa al llarg de tot el segle XX. Així, les obres mestres de l'Art Nouveau són considerades elements d'una societat humana dinàmica i creativa subjectes a les interrelacions pròpies de les societats que esdevenen d'èpoques diferents. Al llarg de tot aquest segle els diferents interessos i anhels polítics, socials, econòmics i culturals han repercutit en el patrimoni artístic europeu d'una manera espectacular. L'Art Nouveau, estil innovador i sovint provocatiu a la seva època, va ser en part incomprès des del seu origen, incomprensió que va contribuir a que molts projectes de gran mèrit mai no fossin realitzats. Després, en les dècades posteriors a l'eclosió del Modernisme, els canvis de gustos artístics i de prioritats socials el van fer caure en l'oblit quan no el menysteniment. En aquest context, veritables joies van ser malmeses irremeiablement per aprofitar el sòl per a noves construccions. La intensitat i extensió de la seva desaparició va esperonar, però, la sensibilització i resposta d'artistes, intel·lectuals i moviments populars que van protagonitzar protestes i iniciatives per a la preservació del patrimoni arreu d'Europa durant els darrers trenta anys del segle. En començar el segle XXI, la societat i les administracions públiques consoliden el convenciment que cal preservar el patrimoni artístic i cultural i que aquesta tasca requereix una més gran consciència i complicitat de tots els estaments i agents implicats. Exposicions com Art Nouveau in Progress, realitzada en comú per catorze ciutats d'arreu del continent amb el suport de la Unió Europea, són un pas important en l'aprofundiment de la cooperació amb aquest objectiu. It is a pleasure to welcome the exhibition Art Nouveau in Progress-Un segle de Modernisme a Europa, to which Barcelona's Institute of Urban Landscape has contributed together with 14 other cities within the Réseau Art Nouveau Network. This travelling exhibit is especially interesting because it focuses on what has happened to thArt Nouveau heritage along the 20 Century. In this way, the works of the masters are seen as elements of a creative and dynamic human society, and therefore subject to interrelations, conflicts and agreements, of this changing society. In the last century, the diverse political, social, economic and cultural interests and hopes have had a spectacular effect on European artistic heritage. Art Nouveau, as an innovative and often provocative style, was from the beginning in many cases misunderstood and rejected, and this in part explains how many noteworthy projects were never carried out. In the decades following the explosion of Art Nouveau, changes in artistic taste and social priorities brought oblivion or even disdain. In this context, many jewels were torn down to make way for new buildings. The intensity and extent of destruction, however, spurred the awareness of artists, intellectuals and popular movements, who have staged protests and campaigns for the preservation of heritage throughout Europe during the last 30 years. At the turn of this century, both government administrations and the general public are consolidating the will to preserve artistic heritage and are aware that this requires a higher degree of knowledge and involvement from all the implied agents and society in general. Exhibitions like Art Nouveau in Progress, a shared effort of 14 cities with the European Union's support, are important steps in co-operating toward this common goal. 41BARCELONA B arcelona's Municipal Institute of Urban Landscape and Quality of Life, within the general framework of its programme for the preservation of architectural heritage and betterment of the city's environment, has in the last years carried out restoration projects on several works by architect Antoni Gaudí, in some cases with funding from private sponsors. Recently completed is the recovery of elements once disappeared from the façades of the Teresianes School, a building that was conceived to comply with the needs of this religious order devoted to education. Gaudí delved into the teachings of Saint Theresa to develop his project: austerity, rationalit , interior illumination and Theresian symbols impregnate the school. The structure rises like a medieval castle of brick and stone, crowned by a battlement of parabolic merlons and four-armed organic crosses on the corners. The merl ns used to supp rt a glass ceramic element resembling doctoral birrettas -symbol identifying t Doctor of the Church- which disappeared during the C vil War. With old pho ograph a d one surviving partial element on the façade it was possible to develop a computerised recreation of the original. This allowed for a new cast to be made to reproduce 75 birrettas that are now back in place, thus recovering the full plastic expression and volumes of the building. Retornant la dignitat al patrimoni gaudinià Dins la seva tasca de preservar el patrimoni i millorar l'entorn urbà comú, l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de Barcelona ha intervingut activament en la restauració d'una sèrie d'obres de l'arquitecte Antoni Gaudí, amb l'ajut del patrocini del sector privat en alguns casos. Un dels projectes més recents ha estat la recuperació d'uns elements desapareguts del coronament del Col·legi de les Teresianes, un edifici pensat per a les activitats conventuals i pedagògiques de l'orde religiós. Gaudí s'impregnà dels ensenyaments de santa Teresa per projectar l'edifici: austeritat, racionalitat, il·luminació interior i simbologia teresiana defineixen el col·legi. El conjunt sorgeix com un gran castell Gaudí’s Heritage Recovering Integrity Mònica Surís Institut del Paisatge Urbà. Ajuntament de Barcelona Mònica Surís Institut del Paisatge Urbà. Ajuntament de Barcelona medieval de pedra i maó vist, coronat per merlets parabòlics amb creus de quatre braços a les cantonades. Damunt els merlets hi havia uns elements de ceràmica vidrada en forma de birret doctoral -símbol de la Doctora de l'Església- malauradament desapareguts durant la Guerra Civil. A partir de fotografies d'època i d'un únic element parcial existent a la façana, es va poder fer una recreació de l'aspecte original mitjançant realitat virtual. Això va permetre dimensionar un nou motlle per produir setanta-cinc elements que, un cop restituïts, recuperen el perfil del Col·legi de les Teresianes amb tota l'expressió plàstica i volumetria originals. The birrettas are reinstated / Els birrets es reposen. Above, Deputy Mayor Jordi Portabella inspecting the birrettas on site. Right, old photograph of the original aspect; far right, the battlements in 2001, before the restoration; above right, detail of the final result. A dalt, el segon tinent d'alcalde Jordi Portabella examina els birrets a peu d'obra. A la dreta, foto d'època amb l'aspecte original; més a la dreta, el coronament el 2001, abans de la recuperació; a dalt a la dreta, detall del resultat final. © Xa vi er B ol ao , I M PU Q V © Xa vi er B ol ao , I M PU Q V © Xa vi er B ol ao , I M PU Q V © Xa vi er B ol ao , I M PU Q V foreword pr e se n ta c ió Amb gran satisfacció, l'Institut d'Estudis Catalans acull a la seva seu l'exposició itinerant Art Nouveau in Progress - Un segle de Modernisme a Europa, organitzada per la xarxa europea Réseau Art Nouveau Network, que arriba a Barcelona de la mà de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. El claustre de la Casa de Convalescència, una de les obres claus de l'arquitectura catalana del segle XVII, esdevindrà, doncs, per uns quants mesos, el marc privilegiat d'una mostra sobre el Modernisme, un dels moviments artístics més importants tant a l'Europa com a la Catalunya de final del segle XIX i començament del XX. L'alt valor estètic del marc arquitectònic ben segur que Josep Laporte President de l'Institut d'Estudis Catalans © G la sg ow S ch oo l o f A rt Charles Rennie Mackintosh, 1909. Glasgow School of Art. Lluís Domènech i Montaner, 1908. Palau de la Música Catalana, Barcelona. Detail of the central skylight / Detall de la lluerna central. © Fu nd ac ió O rf eó C at al à- Pa la u de la M ús ic a. P er e Vi va s/ Ri ca rd P la (T ria ng le P os ta ls ) contribuirà a realçar el disseny innovador i els continguts artístics i culturals de l'exposició. L'Institut, acadèmia nacional de Catalunya, fou creat per Prat de la Riba el 1907, d'acord amb els ideals de renovació científica impulsats pel Noucentisme. No obstant això, va obrir les seves portes fundacionals a alguns dels membres més destacats del Modernisme, com és ara Josep Puig i Cadafalch, arquitecte, historiador de l'art i polític, que fins i tot ocupà la Presidència de l'Institut en diverses ocasions. Gairebé cent anys després d'haver estat fundat, l'Institut d'Estudis Catalans continua interessant-se pel Modernisme, com es desprèn tant de la recent celebració d'un congrés sobre la figura de Puig i Cadafalch, com del fet que aquest moviment artístic, literari i arquitectònic figuri entre les actuals línies de recerca de la Secció Històrico-Arqueològica. Ara que Barcelona ha recuperat el seu caràcter de ciutat referent a escala europea, la revisió del Modernisme, un moviment artístic i novador europeu que tingué a la nostra ciutat un dels seus centres de creació principals, és d'allò més oportuna. W ith great satisfaction, the Institute of Catalan Studies welcomes to its headquarters the travelling exhibition Art Nouveau in Progress, organised by the Réseau Art Nouveau Network and arriving at Barcelona thanks to the Municipal Urban Landscape Institute. The cloister of our building, the Casa de th Convalescència (Convalescence House), is one of the key works of 17 Century Catalan architecture and now for two months will become the privileged setting for a unique display on Art Nouveau, one of the th thmost important artistic movements of the 19 and 20 centuries, in Catalonia and throughout Europe. The unquestionable aesthetic value of the architectural container will surely contribute to enhance the pioneering design and the artistic and cultural contents of the exhibition. Our Institute, the national academy of Catalonia, was created by Prat de la Riba in 1907, and even though it was inspired by the ideals of scientific renovation championed by Noucentisme*, it did open its doors from the start to outstanding Modernista intellectuals, such as Josep i Puig I Cadafalch. This architect, art historian and politician even became President of the Institute on several occasions. Nearly one hundred years later, the Institute of Catalan Studies maintains an interest in Modernisme. Our recent congress on Puig i Cadafalch, and the fact that this artistic, literary and architectural movement is one of the main study lines of our History and Archaeology Division, are good examples of this. Now that Barcelona has recovered its position as a leading city on the European stage, this new look at Art Nouveau, an artistic movement that had Barcelona as a main creative centre, may be co sider very appropriate. Josep Laporte President of Institut d'Estudis Catalans * Noucentisme: an artistic and intellectual movement that appeared in the early th20 Century in Catalonia, partly in reaction to Modernsime and embracing a return to classicism, humanism and rationality. (Note by coupDefouet.) c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u 3W hen 14 European cities get together in a common project and this project becomes true, Europe also becomes a bit more real. The travelling exhibition Art Nouveau in Progress- Art nouveau en projet, which arrives from Varese and will follow on to Nancy, is a good example of this Europe we are building together, based on work in common out of the effort and implication of each member. For this work to be solid, it has to be constant and stubborn, and this may not always be easy, given the many and diverse sensitivities and different innovative and creative outlooks throughout our old continent. But surely the idea of a united Europe bringing peace, prosperity and welfare is worth the effort. Q uan catorze ciutats d'Europa s'uneixen en un projecte comú i aquest projecte es fa realitat, Europa es fa també més real. L'exposició itinerant Art Nouveau in Progress- Un segle de Modernisme a Europa, que ens arriba de la Província de Varese i que el mes d'abril viatjarà a Nancy, és un exemple d'aquesta Europa que entre tots anem construïnt, basada en el treball en comú a partir de l'esforç i implicació de cadascú. Una feina que perquè tingui solidesa ha de ser quotidiana i tenaç, encara que no sempre sigui fàcil, perquè el nostre vell continent aplega tradicions diverses i també tarannàs diferents en la creativitat i la innovació. Però certament la idea d'una Europa unida que proporcioni pau, benestar i progrés a la ciutadania s'ho val. Joan Clos Mayor of Barcelona Joan Clos Alcalde de Barcelona pr e se n ta c ió ©Janus Pannonius Museum, Pécs L'exposició que aquest hivern residirà a Barcelona és un exponent de la força creativa dels diferents pobles i ciutats d'Europa, en un moment com el canvi del segle XIX al XX. El trencament definitiu amb l'academicisme que realitza el Modernisme obre el camí de les avantguardes artístiques posteriors amb el desfermament de la imaginació, que a partir d'aleshores per ser considerada art haurà de ser fidel només a la consciència del mateix artista. Alhora, però, cadascun dels moviments locals o regionals que conflueixen en l'Art Nouveau internacional va saber aprofundir en les arrels del seu propi art i la seva pròpia cultura, deixant-nos un llegat que ens explica a la seva manera com som i d'on venim. El v i g o r d e l s mestres del Modernisme va sabe r combinar a q u e s t a f i d e l i t a t v e r s e l p r o p i passat amb una actitud oberta al món i al progrés, usant m a t e r i a l s i n n o v a d o r s i i n t e r c a n v i a n t s e n s e fronteres conceptes i tècniques o r i g i n a l s . U n a l t r e l l e g a t importantíssim, que en l'arquitectura moderna es tradueix en la primera vegada que es projecten i construeixen habitatges, hospitals, fàbriques i escoles pensats per ser llocs saludables i confortables, equipats de tecnologia moderna i amb connexions a les xarxes urbanes. El patrimoni modernista europeu guanya rellevància en aquesta època de construcció d'una unió, perquè mitjançant la seva bellesa també ens aporta claus per al què pot ser la nova Europa. Rebem amb especial interès aquesta exposició a Barcelona i li desitgem alhora una feliç itinerància en els propers anys per les altres ciutats que formen part d'aquest projecte. József Rippl-Rónai, 1897-1900. The Andrássy dining room. Plate executed by Zsolnay Factory / El menjador dels Andrássy. Plat realitzat per la manufactura Zsolnay foreword The exhibition hosted this winter in Barcelona shows us the creative force of the peoples and cities of Europe at the end of the th th19 Century and beginning of the 20 . Art Nouveau represented a new road beyond academicism which opened the way for Modernism and the avant-gardes. From then on, to be considered art, imagination was to be accountable only to the artist's conscience. At the same time, however, each one of the local or regional movements that come together in international Art Nouveau was able to delve into the roots of its own culture and art, leaving a legacy that explains, as it were, who we are and where we come from. The masters of Art Nouveau were able to combine this loyalty to the past with a mind open to the world and to progress, for example in the use of new materials, or with an intense and fruitful exchange across borders of original concepts and techniques. Another very important legacy, which in architecture translates into possibly the first time in which dwellings, hospitals, factories and schools are conceived from the start -and built- with the aim of making them healthy and comfortable places, equipped with the latest technology and connected to urban networks. So European Art Nouveau heritage becomes especially valuable as we build our union, because in its beauty there are also clues as to what the new Europe could be. We welcome this exhibition to Barcelona with special interest and wish it to continue succesfully in the next years as it completes touring the rest of the cities implied in this project. 42 També a la part alta de la ciutat, es conserven alguns elements que Gaudí va realitzar per a la finca d'Eusebi Güell. Potser la part més espectacular i més ben conservada és una de les antigues entrades del recinte: els anomenats Pavellons, concebuts com a habitatge del porter i cavallerisses, units per una espectacular porta-reixa de ferro que representa el mitològic dragó alat que protegia l'entrada al Jardí de les Hespèrides. L'Institut del Paisatge Urbà va impulsar l'any 1999 la recuperació volumètrica dels elements petris erosionats i la neteja i consolidació de murs, pilastres i altres peces decoratives. La intervenció en la porta de ferro va comportar una llarga investigació per determinar els cromatismes originals, però l'anàlisi de traces i la documentació consultada no van ser suficients per establir-los, i per tant es va optar per un tractament de diferents textures per destacar el subtil treball de superposició d'elements de forja. Ben a prop dels Pavellons Güell, el portal que Gaudí va projectar per a la propietat d'Hermenegild Miralles consistia en un mur de mamposteria de pedra en brut, amb una ampla porta per al pas de carruatges i una més petita per als vianants, tot plegat protegit per una coberta de grans dimensions. Aquí la intervenció va suposar la recuperació d'elements desapareguts, la consolidació interna de l'arc, la restauració del mur i la dignificació de l'entorn. Per dotar de significat el conjunt, s'hi col·locà una estàtua de Gaudí de mida natural, obra de l'escultor Joaquim Camps, i també es creà una clau que obre la porta petita: la Clau del Modernisme, un guardó atorgat per l'Ajuntament per reconèixer persones i entitats que han destacat en la protecció i difusió del Modernisme barceloní. Una altra intervenció, aquest cop del Departament d'Arquitectes del Sector d'Urbanisme, va ser l'any 2000, amb la restauració i la pintada dels dos fanals de la plaça Reial que el mateix Ajuntament havia encarregat a l'arquitecte el 1878. En la urbanització de l'entorn de Bellesguard, la presència d'una riera va obligar Gaudí a aixecar l'alçada amb un viaducte sustentat per una estructura de pilars inclinats. Obres posteriors van emmascarar l'obra original que va caure gairebé en l'oblit. Aquest any s'està procedint a la consolidació estructural de l'obra, al descobriment de la part inferior dels pilars i a la urbanització d'una nova zona verda. El pressupost d'aquesta obra és de 150.000€, suma que prové íntegrament dels beneficis de la Ruta Gaudí, organitzada per l'Institut del Paisatge Urbà l'any 2002. Aquesta darrera intervenció suposa una nova baula en una línia d'actuació que l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida va iniciar el 1999, i que continua apostant per la recuperació del llegat d'Antoni Gaudí. A través de la restitució d'elements perduts, de vegades de petits detalls, es vol retornar l'esplendor perduda i la dignitat original que aquesta obra universal es mereix. BARCELONA Al barri de Gràcia, la Casa Vicens, primer edifici signat per Gaudí, té una llarga relació amb l'Institut del Paisatge Urbà, atès que la col·laboració ja es va iniciar el 1997. Posteriorment, les intervencions de recuperació s'han realitzat en dues fases més, entre el 2000 i el 2003. A les façanes, s'ha procedit a restituir les peces de ceràmica vidrada perdudes amb d'altres de característiques idèntiques a les originals, i també s'ha restaurat la tribuna amb la recuperació del disseny original del banc-barana de la terrassa. Amb la Torre Bellesguard, residència privada bastida on a començaments del segle XX hi havia les ruïnes del palau d'estiu del rei Martí l'Humà, Gaudí va voler retre homenatge al darrer rei català amb un edifici d'aspecte goticitzant. En aquest cas, la intervenció ha anat encaminada a resoldre els problemes de seguretat de façana i coberta i a restituir-ne les textures originals. Güell estate Pavillions. The dragon gate. Pavellons de la Finca Güell. Porta del drac. © IM PU Q V Casa Vicens after restoration. La Casa Vicens restaurada. ©I M PU Q V Casa de Convalescència - Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Cloister / Claustre. © M an el A rm en go l 4BARCELONA Also in uptown Barcelona, some of Gaudí's work for Eusebi Güell's estate still remains. Perhaps the most spectacular and best preserved piece is one of the old entrances to the property: the guard's house and the stables, known as the Pavilions, which are joined by an impressive wrought iron gate representing the mythical dragon guard of the Garden of the Hesperides. The Institute of Urban Landscape undertook in 1999 the recuperation of the eroded stone elements and consolidation of the walls and pillars and decorative elements. Work on the iron gate meant detailed research to find out the original colours, but analysis of traces and existing documents proved insufficient evidence to establish them, so the option taken was to treat the gate with different grey textures to enhance the subtle juxtaposition of the wrought ironwork. Not very far away in this onetime country area and now metropolitan district, another gate by Gaudí -this time for the property of Hermenegild Miralles- consisted of a clean stone masonry wall with a large opening for carriages and a smaller one for pedestrians, all protected by a roof with large eaves. Restoration here also implied recovering disappeared minor elements, consolidation of the arch structure, restoration of the wall and a general smartening up of the surroundings. This included a life-size statue of the architect, by Joaquim Camps, and the Key of Modernisme, an award granted by the City Council to acknowledge contributions in favour of the protection and diffusion of Barcelona's Modernisme. The key actually opens the pedestrians' door. The Architect's Department of the City Council contributed to another Gaudí restoration, this one in downtown Plaça Reial: two streetlamps commissioned by the city in 1878 were restored and repainted in 2000. In the Gràcia district, Casa Vicens, Gaudí's first building, has a long relationship with the Institute of Urban Landscape, starting in 1997. Work in the last three years has included recovering and substituting the glass ceramic tiles of the façade with identical pieces, and the rehabilitation of the gallery with the restoration of the terrace bench-railing on top. The private residence of Torre Bellesguard was built on the site of the summer palace of the medieval king Martin the Humane, and Gaudí conjured a neo-gothic castle-like building in homage to the legendary last king of Catalan descent. Here, the Institute's task was mainly centred on preventive work on the façade and roof and the restitution of original textures. A nearby torrent meant that Ga dí had to build the road to the residence on an elevation, supported by a structure of oblique pillars which was effaced by later interventions. This year, a pr ject to consolidate the structure, reveal the pillars completely and garden the area will be initiated. Funds for these works amounting to €150,000 have been provided by income from the Gaudí Route organised by the Urban Landscape Institute in 2002. One step further in a policy which starts in 1999 and still endeavours to fully recover the heritage of Gaudí, sometimes down to minute details, and return it to a deserved splendour and original integrity. The Miralles gate with Gaudí's statue. El portal Miralles amb l'escultura de Gaudí. Plaça Reial streetlamp. Fanal de la plaça Reial. © M iq ue l B ad ia , I M PU Q V © Xa vi er B ol ao , I M PU Q V The Bellesguard viaduct, with the Bellesguard residence in the background. Archive photograph / El viaducte de Bellesguard amb la Torre Bellesguard al fons. Foto d'arxiu. The viaduct before restoration. El viaducte abans de la restauració. © IM PU Q V c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u c o u pd e fo u e t e x tr a | 2 0 0 4 | w w w .a r tn o u v e a u .e u Ruta Europea del Modernisme - Art Nouveau European Route In association with: