14
2009
The Glasgow School of Art 100 years
100 anys de la Glasgow School of Art
Modernista Zamora
Zamora Modernista
El Cabanyal: Working-class Art Nouveau
El Cabanyal: Modernisme popular
Gregorio Pérez Arribas, 1907. Façade of Casa Valentín Guerra
Gregorio Pérez Arribas, 1907. Façana de la Casa Valentín Guerra
the route 3
The Renewal of a Medieval City.
Modernista Zamora
Álvaro Ávila de la Torre
Doctor in Art History, Zamora
aavila@usal.es
he city of Zamora experienced a period of 
Tsplendour in the 12th and 13th centuries, when 
its perimeter was established, the town centre 
was consolidated and more than 20 Romanesque 
churches were built. From then on, the city 
sank into a torpor until the second half of the 
19th century, when it began to reawaken. It 
then had a spurt of urban development and there appeared some 
fine architects and master-builders who left the city with an 
architectural heritage of high quality. Indeed, one may speak of a 
true golden age of architecture in Zamora between 1875 and 1930.
In this brilliant period, examples of Modernismo stand 
out, especially the works of Francesc Ferriol i Carreras (1871-
1946), born in Barcelona. He was a disciple of Lluís Domènech 
i Montaner, and became Zamora's town architect from 1908 to 
1916, after having designed some buildings in his home town. 
His arrival brought two changes to the architectural language 
dominant in the town until then. Firstly, it led to the construction 
of many Modernista buildings. Secondly, his presence provoked 
a reaction in local architects, who found themselves having to 
enrich their style and, at times, adapt it to Art Nouveau in order 
to be able to compete with Francesc Ferriol.
With this introduction we begin our itinerary in the place Francesc Ferriol, 1910. Gallery from Casa Faustina Leirado
where one of the gates of the medieval walls, the Puerta de Santa 
Francesc Ferriol, 1910. Tribuna de la Casa Faustina Leirado
Clara, stood. Like others, it was replaced with a roundabout and 
dignified with upper middle class constructions. At the start of the 
eponymous street, the middle class's favourite, we find the Matilla 
houses (1911-1915), designed by Francesc Ferriol. They are two 
symmetrical buildings topped by 
One may speak of a a gable, full of exquisite details, 
true golden age of curved lines and floral and plant 
motifs of great elegance. One 
architecture in Zamora shouldn't miss the entrance hall, 
between 1875 and 1930 which is completely preserved 
and full of Modernista details. 
On the same street, we observe the magnificent Casa Guerra (1907), 
by Gregorio Pérez Arribas (1877-1937). Its façade is laden with 
effects, among which stand out some languid feminine figures 
around the grand portal and, above all, a series of grand, entirely 
Modernista arches on the top floor.
Further on, we stop at Casa Galarza (1909), the Modernista 
work by Pérez Arribas. Pay attention to the wrought iron, the 
sinuous plant details and the beautiful entrance hall. This architect, 
born in Ávila, was the most influenced by Ferriol's presence and, as 
a result, designed several buildings in the Art Nouveau style, albeit 
following a more international variant.
We alter course to approach Plaza del Mercado. There, 
aside from the market, we can enjoy two more works by Ferriol: 
Casa Aguiar (1908), which has three winding crowns that frame 
medallions containing portraits of women, and a building 
Francesc Ferriol,1911. Entrance hall of Casa Valentín Matilla
Francesc Ferriol, 1911. Vestíbul de la Casa Valentín Matilla
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
© Ángel Quintas
© Ángel Quintas © Ángel Quintas
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
4 la ruta the route 5
La renovació d’una ciutat medieval.
Zamora Modernista
Álvaro Ávila de la Torre commissioned by an unknown individual but whose design 
Doctor en Història de l'Art, Zamora is attributed to the same architect. Here one can see certain 
aavila@usal.es elements typical of this professional's language, such as his 
meticulousness, the importance of colour, the combination of 
a ciutat de Zamora va viure una època d’esplendor en Feta aquesta introducció, iniciem el nostre recorregut al lloc on materials and the trimmed corn marigolds. Close by, in Calle 
Lels segles XII i XIII. En aquest temps va quedar definit s’aixecava una de les velles portes de la muralla medieval, anomenada Santa San Pablo, is Casa Horna, an old edifice to which Ferriol added a 
el seu perímetre, es va consolidar el casc antic i s’hi Clara, que com d’altres fou substituïda per una glorieta i dignificada amb gallery and some sinuous wrought iron bannisters.
van construir més de vint esglésies romàniques. Des construccions burgeses. Al principi del carrer del mateix nom, el preferit Once again in Calle Santa Clara, we can cast an eye over 
d'aleshores la localitat va romandre en un estat de letargia de la burgesia local, trobem les cases Matilla (1911-1915), projectades per the lamp and bannisters of the entrance hall in Casa Rueda (1918), 
fins a la segona meitat del segle XIX, moment en què Francesc Ferriol. Són dos habitatges simètrics rematats amb un pinyó, plens de by Gregorio Pérez Arribas. Further on, we are surprised by the 
va començar a despertar, va experimentar un important detalls exquisits, línies corbes busy façade of the Casino. Symbol of the triumph of the upper 
desenvolupament urbà i van aparèixer magnífics arquitectes i Es pot parlar d’una veritable i motius florals i vegetals de middle class, the grand main façade of this building boasts a major 
mestres d’obres que van donar a la ciutat un patrimoni d’edificis de edat d’or de l’arquitectura gran elegància. No es pot deployment of decorative motifs, some of them Modernista, like the 
gran qualitat. Tant és així que es pot parlar d’una veritable edat d’or zamorana entre 1875 i 1930 ometre la porteria, que es grand window, toned down and cut up into segments by pilasters 
de l’arquitectura zamorana entre 1875 i 1930. conserva íntegra i està plena and the female figures of the ceramic wall lamps. The inside of 
En aquest període brillant destaquen els exemples modernistes, de detalls modernistes. A la mateixa via, observem la magnífica Casa Guerra this building, designed in 1905 by the architect  Miguel Mathet 
sobretot les obres del barceloní Francesc Ferriol i Carreras (1871-1946), (1907), obra de Gregorio Pérez Arribas (1877-1937). Té una façana molt Coloma (1849-1909), is worthy of mention for its connection with 
deixeble de Lluís Domènech i Montaner, que va ser arquitecte municipal efectista, on destaquen unes lànguides figures femenines a la portalada i, Modernisme, especially the entrance and smoking room, which has 
de Zamora entre 1908 i 1916, després d’haver projectat alguns immobles sobretot, uns grans arcs a l’últim pis, plenament modernistes. pendulum-like columns with circles at the bottom that were typical 
a la seva ciutat natal. La seva arribada va comportar dues modificacions Més endavant ens aturem a la Casa Galarza (1909), la millor obra of the Austrian Secession.
al llenguatge arquitectònic aleshores imperant a la ciutat. Primer, modernista de Pérez Arribas. Hem de prestar atenció als treballs de forja, Continuing towards the centre, we arrive in Plaza de 
significà la construcció d’una gran quantitat d’edificis modernistes. als sinuosos detalls vegetals i a la preciosa porteria. Aquest arquitecte, Sagasta. This urban space is the best example of Zamora's modern 
Segon, provocà una reacció en els arquitectes locals, que van haver nascut a Àvila, va ser el més influït per la presència de Ferriol i, en architectural golden age (1875-1930), and among the fine buildings, 
d’enriquir els seus estils i, en ocasions, adaptar-los al Modernisme amb conseqüència, va projectar algunes obres dins l’estil Art Nouveau, tot Ferriol's Casa Macho and Casa Prada stand out. The finishings of the 
l’objectiu de competir amb Francesc Ferriol. seguint una variant més internacionalista. first, raised in 1915, are in bad shape but, nevertheless, it catches the 
eye for the roundness of the gallery, its sinuous lines and exhuberant 
decoration, abundant with typically Modernista sunflowers.
Casa Prada (1908) was Ferriol's first project in the city but a 
Francesc Ferriol, 1915. Façade of Casa Norberto Macho
timid affair, far from the mastery of the buildings he had done in 
Francesc Ferriol, 1915. Façana de la Casa Norberto Macho Barcelona a few years before. In spite of that, we see characteristics 
of his style: the marked verticality; the plant decorations; the 
polychrome effects resulting from the diversity of materials 
employed; the beauty of the gallery's roof, in which the architect 
used ceramic pieces (a technique we have already seen in another 
house on Plaza del Mercado); and the importance of the finishings, 
which, however, are also in poor condition.
Our route ends in Plaza Mayor. To the right of the Town Hall, 
Ferriol designed the house of Juan Gato. The original plan dates to 
1912 but the architect himself later added a storey and made other 
alterations. Ferriol made use of the chamfered street corner to add a 
wonderful timber bay window that is now gone and unveiled the rest 
of his Modernista repertoire on the remaining façades. In this case, 
the prolongation of the axes of the balconies grabs our attention. 
With this device, he brings dynamism to the whole and creates an 
especially original stepped sensation. Equally interesting are the 
rhomboid motifs above the cornice, which evoke Catalan heraldry.  
 At the south side of Plaza Mayor, Calle Balborraz climbs 
high to the district of La Horta. Here we find two more of Ferriol's 
creations: the small but harmonious secondary entrance to the 
house of Mariano López (1908), in which the wrought iron and 
curvaceous decor stand out, and the house of Faustina Leirado, 
carried out two years later. What stands out here is how the 
building dominates the street and the architect's ability to get the 
most out of such a narrow space.
Francesc Ferriol, 1918. House of Mariano López
Francesc Ferriol, 1918. Casa de  Mariano López
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
© Ángel Quintas
© Ángel Quintas
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
6 la ruta
primera, de 1915, té l’acabament mutilat però, tot i així, crida l’atenció 
la rotunditat de la tribuna, les línies sinuoses de les llindes i l’exuberant 
repertori ornamental, on abunden els gira-sols, tan típics del Modernisme. 
La Casa Prada, de 1908, va ser la primera obra important del tècnic català 
a la ciutat. Encara es manifestava tímid, lluny de la mestria dels habitatges 
que havia dissenyat a Barcelona uns anys abans. Malgrat això, s’hi observen 
les característiques del seu estil: la marcada verticalitat, les decoracions 
vegetals, els efectes policroms deguts a la diversitat de materials utilitzats, 
la bellesa de la coberta de la tribuna, en la qual l’arquitecte va utilitzar 
peces ceràmiques −solució que ja hem vist en una altra casa de la plaça del 
Mercado− i el protagonisme dels acabats, aquí també mutilat.
Aturem el nostre recorregut a la plaça Mayor. A la dreta de 
l’Ajuntament, Ferriol va projectar la casa de Juan Gato. El disseny 
original és de 1912, però posteriorment el mateix arquitecte va aixecar 
una nova planta i va fer altres modificacions. Ferriol aprofità el xamfrà 
per col·locar-hi un fantàstic mirador de fusta, avui desaparegut, i 
desplegà a la resta de les façanes el seu mostrari modernista. En 
aquest cas crida l’atenció la prolongació dels eixos de balcons, que 
aconsegueixen dinamitzar el conjunt i crear una solució acastellada 
molt original. També resulten interessants els motius romboïdals situats 
sota la cornisa, que evoquen l’heràldica catalana. 
Al costat meridional de la plaça Mayor sorgeix el carrer Balborraz, 
una pujada pronunciada que comunica amb el barri de La Horta. Aquí Partial view of the building by Francesc Ferriol (1913) on Carretera de Sanabria / Vista parcial de l’edifici de Francesc Ferriol (1913) a la carretera de Sanabria
hi trobem dues construccions també de Francesc Ferriol: el petit però 
harmoniós accés secundari de la casa de Mariano López, de 1908, on 
sobresurten la forja i la sinuositat, i l’habitatge de Faustina Leirado, Most of Zamora's Modernista works are located in 
projectat dos anys més tard. En aquest cas preval el protagonisme que the medieval city extension, but there are some in the 
Gregorio Pérez Arribas, 1918. Entrance hall in the house of Fernando Rueda adquireix l’immoble dins el carrer i la capacitat del tècnic per treure old centre between Plaza Mayor and the Cathedral. One 
Gregorio Pérez Arribas, 1918. Vestíbul de la casa de Fernando Rueda profit d’un espai tan estret. example, on Paseo de San Martín, is the grill fronting 
La major part de les obres del Modernisme zamorà estan situades the house of Miguel Hervella, designed by Ferriol in 
Desviem el nostre camí per apropar-nos a la plaça del Mercado; a l’eixample medieval, però també hi ha algunes construccions situades 1911, which combines fine wrought iron work with brick 
allí, a més del mercat, podem gaudir de dues obres més de Ferriol, la Casa al casc antic, ubicat entre la plaça Mayor i la Catedral. És el cas del pillars. Another is the house rented by Dr Dacio Crespo, 
Aguiar (1908), que posseeix tres sinuosos coronaments que emmarquen reixat de la casa de Miguel Hervella, dissenyada per Francesc Ferriol conceived by the same architect in 1910. It is on Calle 
medallons amb retrats femenins, i un immoble, de promotor desconegut, el 1911 al passeig de San Martín, amb excel·lents treballs de forja Orejones and stands out for its timber gallery and the 
però atribuït al mateix tècnic. Aquí es veuen alguns elements típics del combinats amb pilars de maó, o la Casa Montero, ideada pel mateix combination of clay and ceramic pieces in the skewbacks 
llenguatge d’aquest professional, com ara la minuciositat, la importància arquitecte el 1910. Aquesta es troba al carrer Orejones i destaca per of the windows and door.
del color, la combinació de materials i els ulls de bou orlats. Molt a prop, l’elegant tribuna de fusta i la combinació de les peces d’argila amb la We started our route where once stood a medieval 
al carrer San Pablo, es troba la Casa Horna, una vella construcció a la qual ceràmica dels salmers de les finestres i la porta. city gate and we end at another, Puerta de la Feria, also 
el 1908 Ferriol li va afegir una tribuna i unes baranes de forja serpentejant. Hem començat el nostre recorregut on es trobava una de les velles destroyed. It was here that the Casa Tejedor was built, 
De nou al carrer Santa Clara podem donar un cop d’ull al fanal i entrades de la ciutat medieval i l’acabem en una altra, la Puerta de la designed by Francesc Ferriol in 1913. The architect made 
les baranes de la porteria de la Casa Rueda (1918), de Gregorio Pérez Feria, també destruïda. Aquí s'aixeca la Casa Tejedor, projectada el 1913 use of the corner and deployed the full battery of his 
Arribas. Més endavant ens sorprèn l’efectista façana del Casino. Símbol per Francesc Ferriol. L’arquitecte va aprofitar la cantonada i va desplegar characteristic elements: curves, plant motifs, medallions 
del triomf de la burgesia, aquest immoble mostra en el seu front noble totes les seves característiques: sinuositat, presència de motius vegetals, bordered by leaves and a great attention to detail.
un gran desplegament de motius decoratius, alguns d’ells modernistes, medallons orlats amb fulles i una gran dedicació als detalls. As we have seen, Zamora possesses a significant 
com ara el gran finestral rebaixat i segmentat per pilastres i les figures Com s’ha pogut comprovar a través d’aquestes pàgines, Zamora Modernista heritage, manifested in the cited buildings, 
femenines dels aplics ceràmics. L’interior d’aquest edifici, projectat el posseeix un important patrimoni modernista, manifestat en els immobles which are the most singular, but to which should be added 
1905 per l’arquitecte Miguel Mathet Coloma (1849-1909), és digne citats, que són els més destacats, però als quals se n’han d’afegir alguns others, like the iron gate to the Bobo factory (1907), by the 
de menció per la seva filiació amb el Modernisme, especialment la altres, com ara la porta de ferro de la Fàbrica Bobo (1907), projectada per architect Segundo Viloria (1853-1923), and details of the 
porteria i la sala de fumar, que presenta els típics pènduls i els cercles l’arquitecte Segundo Viloria (1853-1923), i alguns detalls del Laboratori Municipal Laboratory (1909) by Ferriol.
habituals de la Secession vienesa. Municipal (1909), de Ferriol. Un grapat de construccions que, per la This handful of buildings, through their quality, 
 Continuant cap al centre, arribem a la plaça de Sagasta. Aquest seva gran qualitat, la seva imbricació en el teixit medieval i la profunda immersion in the city's medieval fabric and deep stylistic 
àmbit urbà és el millor exemple de la segona edat d’or de l’arquitectura connexió estilística amb el Modernisme català, singularitzen la ciutat connection with Catalan Modernisme, make the Castilian-
zamorana (1890 a 1930). S’hi s’aixequen excel·lents edificis, entre els quals castellanolleonesa dins del conjunt de localitats del seu entorn o de les Leonese city of Zamora unique among the towns that 
destaquen les cases Macho i Prada, projectades per Francesc Ferriol. La seves característiques. surround it or others of its type.
www.zamora.es Francesc Ferriol, 1908. Main door of Casa Crisanto Aguiar www.zamora.es
Francesc Ferriol, 1908. Porta d’entrada de la Casa Crisanto Aguiar
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
© Ángel Quintas
© Ángel Quintas
© Ángel Quintas
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
Contents Sumari editorial 9
Published by - Edita
Institut del Paisatge Urbà
i la Qualitat de Vida
Ajuntament de Barcelona THE ROUTE • LA RUTA En la riquesa For Richer
Av. Drassanes, 6-8, planta 21 The Renewal of a Medieval City. Modernista Zamora
08001 Barcelona La renovació d’una ciutat medieval. Zamora Modernista  .............................................................  2-7 i en la pobresa for Poorer
President POINT OF VIEW • PUNT DE VISTA ns sentim orgullosos de commemorar en aquest número e are proud to celebrate in this issue the 
Ramon García-Bragado i Acín Treading On Modernisme: Combining Functionality, Embellishment and Symbols Eel centenari de la Glasgow School of Art, amb un article centenary of the Glasgow School of Art 
Trepitjant Modernisme: entre la funcionalitat, l’embelliment i el símbol  ............................   11-15
City Council delegate - que inclou una selecció de magnífiques fotografies d'època, in an article including beautiful period 
Conseller delegat on no només s’aprecia la sorprenent arquitectura de photographs, which not only show C. 
Antoni Sorolla i Edo HERSTORY • FEMINAL
The Gödöllő Colony of Artists Mackintosh, sinó també l’activitat quotidiana de l’escola R. Mackintosh’s stunning architecture, 
Manager - Gerent en els seus inicis. Encara avui es podria capturar una sèrie but also the daily activity of the school 
Ricard Barrera i Viladot La Colònia d'Artistes de Gödöllő  ......................................................................................................   16-21
similar, amb només algunes petites diferències pel que Win its origins. A very similar series, 
IN DEPTH • A FONS fa les modes en el vestuari i la perruqueria. I és que, com assenyala el with only minor differences in dress and hairstyle fashions, could still 
COUP DE FOUET El Cabanyal: Working-class Modernisme by the Sea nostre vell col·laborador Peter Trowles en el seu article, aquest edifici be shot today, because as our long-time contributor Peter Trowles 
The Art Nouveau European El Cabanyal: Modernisme popular arran de mar  .......................................................................  22-29 ha demostrat ser una obra mestra de l’arquitectura no només per unes points out in his article, this building has proven to be an architectural 
Route magazine
La revista de la Ruta Europea qualitats estructurals i estètiques inqüestionables sinó també, i potser masterpiece not only because of its undeniable structural and aesthetic 
del Modernisme SINGULAR sobretot, perquè l’escola segueix complint qualities, but also – and perhaps above 
Nº 14. 2009 Villa Bernasconi: A Gem Rediscovered la funció per a la qual va ser dissenyada. all – because the School still serves the 
ISSN 2013-1712 La Vil·la Bernasconi: una joia redescoberta  ................................................................................  30-33
Dipòsit legal: B-3982-2003 Aquest triomf, que ressonarà al function it was originally designed for. 
llarg d’un segle, i que altres edificis Such a triumph, resounding over 
www.coupDefouet.eu WORLDWIDE • ARREU
coupDefouet@coupDefouet.eu Buenos Aires, an Art Nouveau Melting Pot més moderns de la mateixa institució the century in which other more modern 
Tel.  +34 932 562 509 Buenos Aires, un gresol de modernismes  ......................................................................................  34-37 no han aconseguit assolir i han de ser buildings of the same institution have 
Fax. +34 933 178 750 ara substituïts, demostra la importància failed and now have to be substituted, 
Editor - Director LIMELIGHT • PROTAGONISTES crucial de Mackintosh com a veritable only comes to prove the crucial 
Lluís Bosch Joseph Maria Olbrich. At the Dawn of Modernity visionari del disseny i l’arquitectura. No importance of Mackintosh as a true 
Staff Senior- Redactora en cap Joseph Maria Olbrich. A l’alba de la modernitat  ............................................................................   38-43 només va ser pioner del fabulós ventall visionary of design and architecture. Not 
Inma Pascual d’artistes i de moviments artístics que only was he the pioneer of the fabulous 
JUBILEE • ANIVERSARI avui es coneix amb el nom genèric smorgasbord of artists and artistic 
Editorial Staff - Equip editorial The Glasgow School of Art 1899-1909: A Centenary of Success
Armando González d'“Art Nouveau”; fou potser l’únic autor movements that we now generically list 
Jordi París La Glasgow School of Art 1899-1909: un segle d’èxits  ..........................................................  44-49 d’aquesta constel·lació que va exercir under the name of “Art Nouveau”; he was 
Sònia Turon una influència directa i duradora en also perhaps the only author within this 
Pep Ferré ENDEAVOURS • INICIATIVES  ...............................................................................................................  50-59 la següent generació d’arquitectes del constellation to have a direct and lasting 
moviment modern, avantguardistes i influence on the following generation of 
Contributing to this issue: REPORT • INFORME
Han col·laborat en aquest número: A Dynamic Website for a Constantly Growing Association racionalistes. De fet, es podria dir que modernist, avant-garde and rationalist 
Valeria Álvarez Ibáñez
Álvaro Ávila Un lloc web dinàmic per a una associació en constant creixement  ....................................  60-61 els seus dissenys segueixen mostrant-se architects. Indeed, it could be argued that 
inqüestionablement moderns per al gust his designs still appear unquestionably 
Florencia Barcina
st
Orlando Barrial AGENDA  .................................................................................................................................................... 62-63 del segle XXI. modern to our 21 -century tastes.
J. J. Caballero Altres artistes modernistes també To a lesser extent, other Art 
Núria Cadenes
Nikolaus Heiss van tenir una influència notable més Nouveau artists have had an important 
Jean Daniel Jeanneret enllà del seu temps, si bé en menor influence beyond their times. Alphonse 
Katalin Keserü mesura. Alphonse Mucha, per exemple, Mucha, for example, was rediscovered as 
Prats i Camps
Anne Pluymaekers fou redescobert com a font d’inspiració an inspiration for much of the Pop and 
Àngel Quintas (fotògraf) per gran part de l’art pop i hippy dels anys Glasgow School of Art. First-floor corridor (east).  “Hippie” Art of the sixties and seventies; 
Txema Romero Photo taken by T. & R. Annan, c1900
Teresa Montserrat Sala seixanta i setanta; Salvador Dalí també for his part, Salvador Dalí often claimed 
Zsolt Somogyi reivindicava sovint el Modernisme català Glasgow School of Art. Passadís del primer pis (est).  Catalan Modernisme to be a fundamental 
Vineta Supe Fotografia de T & R Annan, ca.1900
Glasgow com a part fonamental del seu bagatge. A part of his baggage. In the light of these 
Claudia Taibez
Peter Trowles Riga la llum d’aquests i altres exemples, l'Art Nouveau internacional es revela and other examples, international Art Nouveau reveals itself to be 
Annette Windisch com un moviment digne de respecte, i no només per ser l’expressió d’una not just a movement to be respected because it expressed a particular 
època i un gust en la història de la humanitat, que certament ho és. El period and taste in human history, which it certainly did. Indeed, time 
Translation and proofreading pas del temps està demostrant que el Modernisme va ser un moviment is showing that Art Nouveau was a creative liberation movement 
Traducció i correcció d’alliberament creatiu que, malgrat una vida excepcionalment breu, that despite its exceptionally short life still proves to be an endless 
Maria Lucchetti Andenne
Damien Simonis Darmstadt segueix essent font d’inspiració inesgotable per a artistes i desperta source of inspiration for artists and awakens new passions among the 
Peter Sotirakis La Chaux-de-Fonds passions renovades entre el gran públic. En aquest sentit, voldríem que general public. In this sense, we would that all related agents sharpen 
tots els agents implicats esmolessin la seva percepció de la importància del their awareness of the importance of Art Nouveau heritage, because 
Design and preprints Budapest
Disseny i maquetació Zamora patrimoni modernista, perquè en aquests moments difícils de convulsió it is especially in these troubled times of economic turmoil that such 
PLAY [creatividad] Cerdanyola 
del Vallès Cernobbio econòmica és especialment important ser-ne conscients. Cada esforç an awareness is important. Every effort invested now to preserve and 
Printed by - Impressió invertit ara per preservar i valorar aquest tresor ens retornarà multiplicat enhance such treasures shall pay back manifold when better, richer 
Central Producción Gràfica Cardit, scp Barcelona quan arribin temps millors i més pròspers. times come along.
València
© GSA
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
10 contact Point of View11
Treading On Modernisme:  
Concurs de coberta Cover Contest Combining Functionality, Embellishment and Symbols
Teresa-M. Sala
Professor of Art History, University of Barcelona
tsala@ub.edu
uring the age of Modernisme, the 
Dapplication of the decorative or industrial 
arts onto the outer layer of urban landscapes 
or to coat the interiors of buildings had 
to do with functional reasons, while 
simultaneously wanting to embellish all 
things. This point of view hopes to position 
itself in tandem with the pedestrian strolling through the city’s 
streets and with the inhabitant moving through the spaces 
of houses or public establishments. We tread upon paving, 
remainder flagstones, the asphalt of roads and paving stones 
and we venture into the spatial layouts of specific interiors by 
Detall de la paret de Detail of the staircase following the lines of pavements. At times, we notice how the 
new coexists with the traditional and we discover a variety of 
l’escala del Palau Reök wall in Szeged’s Reök materials and designs that are wearing out through use over 
de Szeged, dissenyat per Palace, designed by the the years: marbles or mosaics that could be ceramic, Venetian, 
l’arquitecte Ede Magyar, architect Ede Magyar, hydraulic, wooden floors, floors carpeted by textiles or prints 
© Jólan Rácz, Budapest designed by architects or artists. We continuously come across 
1906-1907 1906-1907 a series of everyday sensations and gestures that invite us to 
recognise forms related to the life of a metropolis and have even 
El concurs de la coberta del coupDefouet núm. 13 ha estat un gran repte The cover contest in coupDefouet No. 13 was a great challenge ended up becoming symbols or metaphors. 
per als nostres lectors. Tot i que la fotografia mostrava un detall d’una for our readers. Although the photograph showed a detail of a In terms of the pavements for the streets of Barcelona, 
paret que ja s’havia pogut veure en una imatge publicada a la secció wall appearing in a photograph published in the “Jubilee” section Casa Escofet, Tejera i Cia was already manufacturing 
“Aniversari” del coupDefouet núm.12, no hi hagut cap concursant que hagi of coupDefouet No.12, nobody correctly guessed the name of the hydraulic mosaics in 1896. However, the paving stones that 
encertat el nom de l’obra i el seu autor i els premis han quedat deserts. work and its author  and so none of the prizes were awarded.
we find today throughout the city were the result of a paving 
competition for the streets of the Eixample held in 1905-06. 
The Administrative Municipal Archives of the Barcelona City 
Endevineu la nostra coberta! Guess Our Cover! Council preserves 
In terms of flooring, mosaic is the 18 watercolour 
En aquest número volem convidar-vos a participar novament en el In this issue, we again challenge you to guess our cover photo. one of the oldest techniques designs that were 
nostre concurs: quina és la imatge de la coberta? El primer premi és The first prize has been made possible thanks to the generous 
possible gràcies al generós patrocini del Gremi d’Hotels de Barcelona. sponsorship of the Barcelona Hotel Association. and it was greatly recovered presented, from 
1r premi: dues nits per a dues persones en un hotel de Barcelona 1st prize: two nights for two people at a Barcelona hotel during the age of Art Nouveau which we can 
2n premi: una subscripció gratuïta vitalícia a la nostra revista 2nd prize: a lifelong free subscription to our magazine still identify six 
3r premi: un lot de llibres d’art modernista 3rd prize: a collection of books on Art Nouveau in Barcelona’s urban landscape. The most characteristic of 
(Els premis es poden enviar com a regal a qui esculli el/la guanyador/a) (Prizes can be sent as a gift to whomever the winner chooses) the six is that of the four-petaled flower, which has been 
En el vostre email, heu d’identificar l’obra que surt a la coberta i el seu autor. In your email, name the work that appears on the cover and its author. combined with other models of simple geometric designs. The 
Recordeu d’incloure el vostre nom, adreça postal i un telèfon de contacte. Please include your own name, postal address and contact phone number. simple square format of 20x20cm, with a thickness of 4cm, 
Data límit: 15 de març de 2010. Deadline: March 15th 2010. was one of the requirements of their manufacture and they 
also had to be inexpensive, made from a resistant material 
coupDefouet@coupDefouet.eu (Portland cement), non-slip – one of the essential functional 
conditions – and, obviously, easy to clean. The paving work 
for the streets of the Eixample was adjudicated in 1907 in a 
public auction that went by the name of Petit, Escobat i Terrés. 
In 1995, Barcelona’s Institut del Paisatge Urbà chose a red 
Special Thanks to circular paving stone with the aforementioned stylised four-
Agraïments especials petaled rose as the symbol for the Modernista Route, after it 
had become a distinctive symbolic element for Barcelona. It 
not only appears on publications relating to the Institut, but 
Morag Bain Jólan Rácz Glasgow School of Art Kieselbach Gallery
Gelo Estebán Ramirez Muriel Muret Disseny HUB Barcelona Museum of Applied Arts, Budapest souvenir merchandising has also adopted it for the production 
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Subsecretaría de Cultura Ciudad de Buenos Aires
Sara Garcia Katharina Siegmann of chocolates, keys, bookmarks, notebooks, folders, etc.
Hungarian National Gallery The Lighthouse
Katalin Keserü Josep Tardà Institut Mathildenhöhe Town Museum of Gödöllő Palau Montaner, mosaic in entrance hall, c1890
Anouk Hellmann Renate Ulmer
Palau Montaner, mosaic del vestíbul d’entrada, ca. 1890
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
© Fotografia M. Fontich
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
12Punt de Vista Point of View13
Trepitjant Modernisme:  
entre la funcionalitat, l’embelliment i el símbol
Teresa-M. Sala In a different register altogether, a Faculty of Fine Arts 
Professora d’Història de l’Art, Universitat de Barcelona student, Carlota Polo, positioned one of these paving stones 
tsala@ub.edu between the flagstones in front of Berlin’s Reichstag. There, the 
symbolic presence of Barcelona (well represented by a stone flower 
l’època del Modernisme, l’aplicació de les arts l’Institut del Paisatge Urbà de Barcelona va escollir com a símbol per from its urban landscape) is in dialogue with historical memory, 
A decoratives o industrials a l’epidermis del paisatge a la Ruta del Modernisme un panot circular vermell amb aquesta flor near where the Berlin Wall had once stood and of which only a line 
urbà o al revestiment interior dels edificis té a estilitzada de quatre pètals que ha arribat a convertir-se en un element of pavement remains as its testimony.
veure amb raons funcionals alhora que també amb distintiu i simbòlic de Barcelona. No només apareix a les publicacions If we had to compose an album portrait of Barcelona between 
el desig d’embellir qualsevol cosa. El nostre punt de relacionades amb aquest organisme públic sinó que el merchandising Modernisme and today, it would undoubtedly contain a multitude of 
vista pretén situar-se en coincidència amb el del de souvenirs també ha adoptat aquest emblema per a la fabricació de celebrated figures as well as anonymous wanderers. In this gallery 
vianant que transita xocolata, clauers, punts de llibre, llibretes, of curious characters, one of the most beloved popular figures was 
pels carrers de la ciutat i el de l’habitant carpetes, etc. a woman known as “La Monyos”, who became very famous at the 
que es mou pels espais de les cases o En un registre de caire diferent, beginning of the 20th century. Her real name was Lola Bonella and 
dels establiments públics. Trepitgem els l’estudiant de la Facultat de Belles Arts she lived in Carrer de la Cadena, working as a maid and dressmaker. 
empedrats, les llambordes escadusseres, Carlota Polo va situar un d’aquests panots Her daughter was unfortunately run over by a horse-drawn carriage 
l’asfalt de les calçades, els panots de les entre les llambordes del davant del Reichstag and this event disturbed her so much that from that time on she could 
voravies, ens endinsem en els dispositius de Berlín. Allà, la presència simbòlica de be found singing on any street corner of the Rambla boulevard.
espacials de determinats interiors tot Barcelona (ben representada per una flor 
seguint el traç dels paviments. De vegades pètria del seu paisatge urbà) dialoga amb la 
ens adonem com la novetat conviu amb memòria històrica, a prop del que havia estat 
la tradició i descobrim una varietat de el mur berlinès, del qual només en resta una 
materials i dissenys que es van desgastant línia de paviment com a testimoni. 
per l’ús al llarg dels anys: marbres o Si haguéssim de composar un àlbum-
mosaics que poden ser ceràmics, de tipus retrat del que ha estat la Ciutat Comtal 
venecià, hidràulic, parquets de fustes, des del Modernisme fins a l’actualitat, sens 
terres encatifats per tèxtils o estampats dubte que trobaríem multitud de personatges 
dissenyats per arquitectes o artistes. Ens cèlebres o anònims vagarejant. De la galeria 
anem trobant amb un joc de sensacions de tipus curiosos, una de les figures més 
i de gestos quotidians que ens conviden entranyablement popular va ser la de “la Image of La Monyos
a reconèixer formes relacionades amb la Monyos”, una dona que es va fer famosíssima Retrat de la Monyos
vida de la metròpoli i que fins i tot han a principis del segle XX. El seu veritable 
acabat esdevenint símbol o metàfora. nom era Lola Bonella, veïna del carrer de Two images of the Barcelona paving stone set in front of the Berlin Reichstag
Pel que fa a les voravies dels carrers la Cadena, que treballava com a minyona i Dues imatges del “panot Barcelona” col·locat davant del Reichstag de Berlín
de Barcelona, la Casa Escofet, Tejera i Cia. modista. Va tenir la desgràcia que una filla 
fabricava ja des de 1896 mosaics hidràulics. seva fos atropellada per un cotxe de cavalls, If we cross over the thresholds of doors, we would find a 
No obstant, els panots que trobem esdeveniment que la va trastocar de tal colourful kaleidoscope of floor combinations behind the façades. By 
actualment per tota la ciutat van sorgir manera que des de llavors se la podia trobar going inside the houses, we would notice that different materials have 
del concurs de pavimentació dels carrers cantant en qualsevol racó de la Rambla. been used according to the type of building: marble (local or foreign), 
de l’Eixample convocat els anys 1905- Si travessem el llindar de les portes, mosaics (Venetian, Roman, ceramic), wooden mosaics or parquet and 
1906. A l’Arxiu Municipal Administratiu de façanes endins trobem un calidoscopi acolorit especially hydraulic mosaics (moulded and pressed hydraulic cement 
l’Ajuntament de Barcelona es conserven de combinacions de terres. En situar-nos als mortar tiles). Based on projects designed by the architects themselves 
els projectes aquarel·lats que s’hi van interiors de les cases ens adonem que, segons or artist/decorators, who at the time were known as draughtsmen, 
presentar, un total de divuit models, dels la tipologia dels edificis, s’utilitzen marbres a series of updated repertories were created comprising the sample 
quals encara en podem identificar sis en (del país o de fora), mosaics (venecians, 
Poster by A. de Riquer for the company Casa Escofet,  collections of the artisanal or industrial production that was carried 
el paisatge urbà barceloní. Del conjunt de Tejera i Cia., 1900 romans, ceràmics), mosaics de fusta, és a out in specialised workshops or even factories. Clients would often 
dissenys, el més característic és el de la Cartell d’A. de Riquer per a la Casa Escofet, Tejera i Cia., 1900 dir, parquets, i sobretot mosaics hidràulics request new models in line with fashions from abroad or even because 
flor de quatre pètals, el qual es combina (rajoles de morter de ciment hidràulic they stood out for their originality.
amb altres models de configuracions geomètriques simples. El format emmotllades i premsades). A partir del projecte dibuixat pels mateixos Colourful and varied coverings that were used to wrap 
quadrat simple de 20 x 20 cm i un gruix de 4 cm esdevindrà un dels arquitectes o per artistes-decoradors −el que en l’època s’anomenaven up houses at the turn of the century were the result of the 
requisits requerits per a la seva fabricació, que havia de ser d’un cost projectistes− es configuren un seguit de repertoris ornamentals posats al revitalisation of artistic trades and techniques, as well as 
econòmic, d’un material resistent (ciment Portland), no relliscós −una de dia que constitueixen els mostraris de la producció artesanal o industrial improvements in production processes incorporating new materials. 
les condicions funcionals indispensables− i evidentment fàcil de netejar. que es duia a terme en tallers especialitzats o bé en fàbriques. Sovint la In terms of flooring, the mosaic is one of the oldest and it was 
L’any 1907 es van adjudicar les obres de pavimentació dels carrers de clientela demanava nous models a to amb les modes que venien de fora o greatly recovered during the age of Modernisme. Workshops of 
l’Eixample en subhasta pública a nom de Petit, Escobat i Terrés. El 1995 bé perquè destacaven per la seva originalitat. mosaicists such as that of Lluís Brú, which the researcher Marta 
Detail of parquet in La Pedrera, designed by A. Gaudí in 1910
Detall del parquet de la Pedrera, dissenyat per A. Gaudí el 1910
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
© Col·lecció Jordi Carulla
© Fotografia T.M. Sala © Col·leccio Merletti /Institut d’Estudi d’Estudis Fotogràfics de Catalunya – Arxiu Històric
© Fotografies A. Ibarz
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
14Punt de Vista Point of View15
El recobriment acolorit i variat que es duu a terme en l’embolcall Saliné is studying, was one of the most outstanding in terms of were on display by architects like J. Puig i Cadafalch, J. Vilaseca, 
de les cases al tombant de segle és fruit de la revitalització dels oficis mosaic applications in architecture. The Venetian Mario Maragliano Ll. Domènech, E. Sagnier, Bassegoda, Font i Gumà, A. Gaudi, J. M. 
i les tècniques artístiques, així com també de les millores en els was another artisan who practised the trade with great virtuosity. Pericàs, Ll. Muncunill, R. Masó or artist/decorators like J. Pascó 
processos de producció que incorporen nous materials. Pel que fa als The most outstanding parquet manufacturers were Queraltó i or J. Triadó. We have already mentioned Casa Escofet, which was 
sistemes de pavimentació, el mosaic és un dels que ve d’antic i que Planas, followed by Casa Muixí i Cia and Casas i Bardés, the usual one of the most outstanding companies in the field – and is still 
es recupera amb força durant el Modernisme. El taller del mosaïcista industrial collaborators of architects like Gaudí, Domènech i Montaner in operation today – but there was also Casa Nolla in Valencia 
Lluís Brú −que la investigadora Marta Saliné està estudiant−, va ser or Puig i Cadafalch. In contrast to other flooring, wooden mosaics and the manufacturers Butsems and Orsola Solà. The decorative 
un dels més destacats en l’aplicació musiva a l’arquitectura. També el produced a greater sensation of warmth and comfort. With a greatly compositions of this type of flooring produce colour effects that 
venecià Mario Maragliano era un altre dels artesans que practicava varied colour range, some have marquetry applications with a intensify and frame changes from one room to another. Each space 
l’ofici amb un gran virtuosisme. combination of geometric and floral motifs, light or dark wood and has its own character in these beautiful coverings.
Dels fabricants de parquets, els més destacats van ser els Queraltó simultaneously playing with the natural designs of the raw materials. And thus, in this way, we continue to tread upon Modernisme 
i Planas, seguits per la Casa Muixí i Cia., així com els Casas i Bardés, Studies by the art historians Teresa Navas and Maribel in the streets and certain interiors that are full of decorative 
industrials col·laboradors habituals d’arquitectes com Gaudí, Domènech Rosselló have allowed us to admire the album catalogues of the “crimes”, designed and produced in an age that was concerned with 
i Montaner o Puig i Cadafalch. A diferència d’altres paviments, els de factories dedicated to hydraulic flooring, in which the best designs embellishing our surroundings.
mosaic de fusta produïen una sensació de calidesa i confort més gran. 
Amb una paleta de colors força variada, alguns tenen aplicacions de 
marqueteria, amb una combinació dels motius geomètrics i els florals, 
amb fustes clares o fosques, que juguen alhora amb els dibuixos naturals 
de les matèries primeres.
A partir dels estudis de les historiadores de l’art Teresa Navas 
i Maribel Rosselló hem pogut admirar els àlbums-catàlegs de les 
Pel que fa als sistemes de indústries que es dedicaven 
als paviments hidràulics, 
pavimentació, el mosaic on es mostraven els millors 
és un dels que ve d’antic i dissenys, obra d’arquitectes 
que es recupera amb força com J. Puig i Cadafalch, J. 
Projects for street paving in the Eixample district of Barcelona, 1905-1906 Vilaseca, Ll. Domènech, E. 
durant el Modernisme Sagnier, Bassegoda, Font 
Projectes per a paviments dels carrers de l’Eixample barceloní, 1905-1906
i Gumà, A. Gaudí, J. M. Pericàs, Ll. Muncunill, R. Masó o d’artistes-
decoradors com J. Pascó o J. Triadó. Ja hem citat abans la Casa Escofet, 
que va ser una de les empreses més destacades del sector −encara avui 
en dia continua en actiu− , la Casa Nolla de València, així com també els 
fabricants Butsems i Orsola Solà. Les composicions decoratives d’aquest 
tipus de paviment produeixen efectes cromàtics que intensifiquen i 
emmarquen el pas d’unes estances a les altres. Cada espai té en aquestes 
belles catifes un caràcter propi.  
I d’aquesta manera continuem trepitjant Modernisme pels carrers 
o per alguns interiors plens de “delictes” ornamentals, pensats i produïts 
en una època preocupada per embellir el nostre entorn.
Commercial advertising of industrial parquet workshops in 
Barcelona published in the Architects' Yearbook (1890-1907)
Propaganda comercial de tallers industrials de parquets de Barcelona 
apareguda a l’Anuari d’Arquitectes (1890-1907)
Hydraulic flooring designed by A. de Riquer in 1900 Paving stones in Passatge del Crèdit, in front of the old Singer store
Paviment hidràulic dissenyat per A. de Riquer el 1900 Panots al passatge del Crèdit, davant de l’antiga Casa Singer
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
© Fotografia T.M. Sala © Arxiu Municipal Administratiu de l’Ajuntament de Barcelona
© Fotografia T.M. Sala
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
16 feminal herstory 17
La Colònia d'Artistes de Gödöllő The Gödöllő Colony of Artists 
Katalin Keserü Katalin Keserü
Professora titular de l'Eotvos Lorand University, Institut d'Història de l'Art. Budapest Professor at Eotvos Lorand University, Institute of Art History. Budapest
keseruk@ludens.elte.hu keseruk@ludens.elte.hu
udapest fou un dels centres artístics de l’Europa udapest was one of Europe's established art 
Bde principis del segle XX, que intercanviaven idees centres at the beginning of the 20th century, 
i contribuïren al sorgiment i l’enriquiment mutu sharing new ideas and contributing to the 
d’estils i de filosofies de l’art i el disseny, a través de cross-fertilisation of styles and art and 
les exposicions i les publicacions d’art. Els artistes design philosophies through exhibitions 
hongaresos lluitaven per formular respostes als and a growing array of art periodicals. 
efectes socials de la ràpida industrialització i del BAt the same time, artists in Hungary 
capitalisme. S’interessaven pels avenços que es produïen a la Gran struggled to formulate responses to the social effects of rapid 
Bretanya, com a part d’una tendència internacional més àmplia vers industrialisation and capitalism. They observed developments 
la modernitat. Les idees de Ruskin i Morris sobre la importància d’un in Britain with keen interest as part of a wider, international 
sentiment comú quant al propòsit i al compromís vers els materials drive to modernism. The ideas of Ruskin and Morris on the 
i les tradicions locals, mostraven un camí a seguir per progressar a importance of a strong communal sense of purpose and a 
través de l’art i el disseny. commitment to local materials and traditions signalled a way 
El 1901, Aladár Körösfõi-Kriesch, artista i autor del llibre Sobre forward – achieving progress through art and design.
Ruskin i els prerafaelites, professor de la Reial Escola d’Arts Aplicades The Gödöllő Arts and Crafts Colony was established in 1901 
de Budapest, va crear la Colònia Arts and Crafts de Gödöllő. Els artistes in a small town 25km from Budapest by Aladár Körösfõi-Kriesch, 
s’hi van aplegar per il·lustrar un estudi en cinc volums sobre l’art, el artist, author of On Ruskin and the Pre-Raphaelites and professor 
mobiliari i l’arquitectura vernacles, titulat L’art popular hongarès. Mariska Undi, c1912. Self-Portrait (Autumn Mood) at the Royal School of Applied Arts in Budapest. The artists came 
L’època daurada de la colònia s’estén fins a l’esclat de la Primera Guerra Mariska Undi, ca. 1912. Autoretrat (Sentiment tardorenc) together when they illustrated a five-volume study of vernacular 
Mundial, l’any 1914. Era també una resposta als nous reptes locals, que art, furnishings and architecture called The Art of the Hungarian 
oferia un exemple per als grups ètnics, del passat i del present, urbans i Mariska Undi, second from right, dressed in regional dress at Kalotaszeg People. The colony’s golden age lasted until the outbreak of the First 
rurals, sobre maneres de viure i treballar plegats. (today, part of Romania) World War in 1914. It was responding to new, local challenges, too, 
El model de Gödöllő estava en sintonia amb l’esperit dels temps, en Mariska Undi al centre de la foto, amb vestit regional, a Kalotaszeg setting an example for ethnic groups, past and present, town and 
l’intent de crear una comunitat més democràtica on l’art i l’artesania eren (actualment Romania) country, for ways of living and working together.
centrals per al desenvolupament d’un estil comú, nacional, a Hongria, que 
combinés la tradició 
Les artistes de Gödöllő gaudien popular amb idees de 
d’una igualtat fomentada per progrés; d’una obra 
la comunitat d’artistes comuna, que combinés 
l’artesania nacional i 
tot el ventall d’activitats artístiques dels seus membres, dones, homes, 
artistes i artesans; d’una comunitat artística que treballés l’arquitectura, 
el disseny interior i les belles arts; de la unitat de creació i de formació, 
com a resposta als canvis accelerats. Així resumia Kathy Chambers, 
curadora de la Galeria Mackintosh de Glasgow, la importància de la 
colònia, durant  l’exposició sobre els seus representants femenins el 2004.
Les artistes de Gödöllő gaudien d’una igualtat fomentada per la 
comunitat d’artistes. En l’origen de la colònia, hi trobem dues dones: 
l’escriptora Zsigmond Gyarmathy, d'origen noble, que el 1880 va 
començar a reunir teles fetes per dones de zones rurals, a organitzar 
indústries casolanes a les regions orientals del país, i a comercialitzar-ne 
el producte a Hongria i a l’estranger. L’altra dona, Sarolta Kovalszky, va 
establir un taller al sud d’Hongria, i utilitzava dissenys d’artistes per fer 
tapissos i catifes. Va adquirir fama internacional cap al 1900 per la seva 
feina i la dels artistes, que també esdevindrien membres de la colònia i 
més tard comprarien els seus telers. 
Com a conseqüència de la inauguració de l’Escola d’Art de 
Budapest el 1871 i més tard de la Reial Escola d’Arts Aplicades, que no 
discriminaven els estudiants per sexes, entre els membres de la colònia 
hi va haver dones pintores que van esdevenir artistes d’arts aplicades i 
Sándor Nagy, pre-1909. On the Stairs (portrait of Laura Kriesch) Aladár Körösfői-Kriesch, 1905. Portrait of Lenke Boér Jenő Remsey, c1910. Portrait of My Wife (Vilma Frey)
Sándor Nagy, anterior a 1909. A les escales (retrat de Laura Kriesch) Aladár Körösfői-Kriesch, 1905. Retrat de Lenke Boér Jenő Remsey, ca. 1910. Retrat de la meva dona (Vilma Frey) 
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
© Hungarian National Gallery © Town Museum of Gödöllő
© Hungarian National Gallery © Town Museum of Gödöllő
Private collection © Town Museum of Gödöllő
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
18 feminal herstory 19
Laura Kriesch-Nagy. Illustration for a children's tale. Currently in her house at the 
Gödöllő Arts & Crafts Colony, today converted into a museum
Laura Kriesch-Nagy. Il·lustració per a un conte infantil. Actualment es troba a la seva casa 
de la Colònia d’Arts & Crafts de Gödöllő, avui convertida en Casa-Museu
Two dancing costume designs by Mariska Undi / Dos dissenys de vestits de ballarina creats per Mariska Undi
dissenyadores (Laura Kriesch, Mariska Undi). Segons les investigacions de 
la curadora del Museu de Gödöllő, Cecilia Őri Nagy, altres dissenyadores 
més joves van estudiar al taller tèxtil de la colònia a partir de 1907, quan The Gödöllő model was in tune with the spirit of the birth, collected textiles made by peasant women, organised 
va passar a ser el taller de la Reial Escola (Carla i Jolán Undi, Lenke Boér). times, in its aim of creating a more democratic community home industry in the country's eastern regions, and marketed 
Amb la formació d’estudiants i altres joves de la localitat, en teixidura, in which the arts and crafts were central. According to Kathy the products in Hungary and abroad in the 1880s. At the 
ceràmica, ebenisteria i marroquineria, els artistes de Gödöllő confiaven Chambers, curator at the Mackintosh Gallery in Glasgow, it same time, Sarolta Kovalszky founded her weaving workshop 
donar-los els mitjans perquè poguessin quedar-se a la seva terra natal. was key to the development of a common/national style in in southern Hungary, using artists’ designs for tapestries and 
Amb l’Art Nouveau, l’enfocament masculí dels temes femenins Hungary, combining folk tradition with progressive ideas. rugs. She won international acclaim around 1900 for her work 
va canviar. En lloc dels herois del segle XIX, les pintures, les catifes i els It was also central to and that of the artists, who became members of the colony and 
vitralls d’Aladár Kriesch i Sándor Nagy no només mostraven heroïnes, Women artists in Gödöllő combining domestic later bought her looms.
sinó també dones amb uns valors que no eren respectats en la seva enjoyed an equality fostered crafts with the full The Budapest Art School, founded in 1871, and the later 
època i cultura, extretes de la mitologia hun-magiar, de la història i by the artists’ community spectrum of artistic Royal School of Applied Arts, did not discriminate along sexual 
els romanços populars de Transilvània. Els artistes consideraven les activities in the art of lines. Women painters of the colony (Laura Kriesch, Mariska 
seves col·legues i les pintaven com a iguals, mostrant un respecte its members (men and women), creating a community of arts Undi) became applied artists and designers. According to the 
absolut per la seva feina, que revelava una personalitat pròpia. Sense dealing with architecture, interior design and fine arts, as well Gödöllő Museum curator, Cecilia Őri Nagy, younger designers 
fer cap distinció social, retrataven les dones i noies de poble amb els as to the unity of creation and training as responses to rapid studied in the colony's weaving workshop from 1907, when 
vestits de la pagesia. Així, els “herois” de l’època eren aquelles dones change. The Mackintosh Gallery held an exhibition of the it became the training workshop of the Royal School (Carla 
que lluitaven pel coneixement d’elles mateixes i del món, que eren colony's women artists in 2004. and Jolán Undi, Lenke Boér). By training not only art students 
capaces de representar el seu univers interior en les seves vides i en el Women artists in Gödöllő enjoyed an equality fostered by but also young members of the local community in weaving, 
seu art, una mirada que amb prou feines havia estat tractada pel culte the artists’ community. Two women lay in the background to pottery, woodwork and leatherwork, the Gödöllő artists hoped to 
contemporani de la dona pecadora o destructiva. the colony's history: the writer Zsigmond Gyarmathy, of noble give them the means to stay in their home territories. 
Design by Aladár Körösfői-Kriesch, 1918. Eagles over the Hero's Grave. 
Gobelin tapestry woven by Rózsa Frey 
Disseny d’Aladár Körösfői-Kriesch, 1918. Àligues damunt la tomba de l’heroi, 
gobelí teixit per Rózsa Frey
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
© Museum of Applied Arts, Budapest
© Town Museum of Gödöllő
© Hungarian National Gallery, Budapest
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
20 feminal herstory 21
Mariska Undi, 1913. Studio. Town Museum of Gödöllő Mariska Undi, 1903. Children's room. Drawing
Mariska Undi, 1913. Estudi. Museu Municipal de Gödöllő Mariska Undi, 1903. Sala de nens. Dibuix
With Art Nouveau, the female subjects of male artists pictures of peasants’ life. Hungarian tales and legends inspired 
changed. Instead of the heroes still generally cited in the 19th subjects for her tapestries. In the 1910s, her furniture design was 
century, the paintings, carpets or stained glass of artists Aladár inspired by the Viennese Secession and its geometrical style, 
Kriesch and Sándor Nagy also depict women whose inner and her clothing design was in the vanguard of female clothing 
values were not respected by their age and culture, chosen reform in Hungary, emphasising the importance of individuality 
from Hun-Magyar mythology, history and Transylvanian folk and the function of the suit. Katalin Gellér, her monographer 
ballads. Artists respected all the women colleagues whose wrote: “She was an embodiment of the new type of woman."
portraits they painted, showing total respect for their work, www.museum.hu
which revealed their own personality. Without any social 
distinctions, they portrayed village women and girls in their 
own peasant costumes. Thus the “heroes” of the age were 
all those women striving for knowledge of themselves and 
of the world, who were able to represent their inner world 
with their lives and in their art. This signified a characteristic 
quality and arts poetica, which had hardly been touched by the 
Mariska Undi, c1905. The Hunt of the Magic Deer, tapestry / Mariska Undi, ca. 1905. La caça del cérvol màgic, tapís contemporary cult of the sinful or destructive woman. 
On the other hand, femininity appeared in all its sensitivity and 
D’altra banda, la feminitat es mostrava amb tota la seva sensibilitat habitació infantil amb mobiliari d’estil colonial, decorada amb escenes opulent beauty in the Madonna-like portraits of wives and the garden 
i bellesa opulent en els retrats de les esposes a l’estil Madonna i en folklòriques. Els brodats populars i l’ornamentació floral modernista pictures. Thus in this community – and first and foremost through the 
les pintures de jardins. Així, en aquesta inspiraren les seves composicions tèxtils, reassessment of traditional women’s activities – works connected with 
comunitat, i sobretot a través de la que presentaven motius abstractes per the home acquired an artistic meaning. This was due to the discovery 
revalorització de les activitats femenines als seus dissenys d’interiors i els dels seus of the peasant way of life and to the model it presented. 
tradicionals, les obres relacionades amb col·legues. Els murals i els vitralls que li Women artists of the colony mostly dealt with interiors 
la llar adquirien un significat artístic, van encarregar els governs municipals, (rooms and gardens), designing and weaving, embroidering 
gràcies a la descoberta de la forma de presentaven imatges estilitzades de la textile works, painting garden-pictures, drawing illustrations 
vida rural i al model que presentava. vida rural, mentre que els temes dels for children’s books and designs for children’s toys. Among 
Seguint aquest model, les artistes tapissos els prenia de les llegendes i els them, Mariska Undi was the only independent artist. Abroad, 
de la colònia treballaven sobretot els Mariska Undi, pre-1912. Storybook headers. Szórakaténusz contes hongaresos. A la dècada de 1910, she studied the works of her British and French colleagues. 
espais interiors, fossin cambres o jardins, Museum of Toys, in Kecskemét els seus dissenys de mobiliari s’inspiraven Presented at the 1903 interior exhibition in Budapest and then 
dissenyant i teixint, brodant, pintant, Mariska Undi, anterior a 1912. Encapçalaments per a un llibre de contes. en la Secession vienesa i el seu estil at the St Louis World Fair, her first children’s room with colonial 
Museu del Joguet Szórakaténusz, a Kecskemét. 
il·lustrant llibres infantils i dissenyant geomètric, i els seus dissenys de vestuari furniture was decorated with folk scenes. Folk embroidery 
joguines. Entre elles, Mariska Undi era l’única artista independent. En els anaven a l’avantguarda de la reforma de la moda femenina a Hongria, and Art Nouveau floral ornamentation inspired her textile 
seus viatges a l’estranger va visitar i estudiar les obres de les seves col·legues subratllant la importància de la individualitat i la funció del vestit. Katalin compositions, which represented abstract ornamentation for her 
angleses i franceses. El 1903 va presentar, en una exposició d’interiors Gellér, que li ha dedicat una monografia, va escriure: “Personificava el nou own and her colleagues’ interior designs. Her murals and stained 
a Budapest i més tard a la Fira Mundial de St. Louis, la seva primera model de dona.” glass windows, commissioned by city governments, were stylized 
www.museum.hu Mariska Undi created the textile works for the smoking room of Ede Toroczkai 
Wigand’s house in 1907. In the same year, this photograph was published in the 
decorative arts magazine Magyar Iparmũvészet
Mariska Undi va realitzar les labors tèxtils per a la sala de fumadors de la casa d’Ede 
Toroczkai Wigand, el 1907. El mateix any es va publicar aquesta foto a la revista d’arts 
decoratives Magyar Iparmũvészet
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
© Courtesy by the Town Museum of Gödöllő
Tapestry Private collection © Kieselbach Gallery, Budapest
© Town Museum of Gödöllő
© Town Museum of Gödöllő
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
22 a fons in depth 23
El Cabanyal: El Cabanyal: 
Modernisme popular arran de mar Working-class Modernisme by the Sea
Núria Cadenes Núria Cadenes
Periodista, València Journalist, Valencia
ncadenes@eltemps.net ncadenes@eltemps.net
rran de mar, perquè en són fills, a tocar de València, rom the sea of which they are the offspring and a that, it should be underlined, the city lost. The response to a proposal 
Aque els ha fet barri, s’estenen els carrers llarguíssims, stone's throw from the heart of Valencia, the city to annex El Cabanyal, el Canyamelar and Cap de França to Valencia 
les casetes baixes, les combinacions infinites de Fwhich has engulfed them, extend the long streets, had been a resounding “no". The city fathers simply ignored the 
formes i colors que configuren un tros de ciutat amb low-slung houses and infinite combinations of Whoever built a house result and went ahead 
veu pròpia al món: és el Cabanyal, l’espai per a la shapes and colours that together make up a slice regardless. Nevertheless, 
lliure expressió de la creativitat popular, el somriure of the city with its own proud voice: El Cabanyal. went to great pains to make the former Poble Nou 
arquitectònic fet Modernisme desinhibit i lluminós. A place for the free expression of people's it stand out: this was the de la Mar (“Newtown-
La ciutat de València va néixer i es va definir amb el seu riu, aquest creativity, an architectural smile summed up in an uninhibited and paradise of the imagination on-Sea") preserved its 
Túria domesticat i exsangüe que les cròniques no tan antigues descriuen light-filled Modernisme. personality down the 
poderós. El mar, en tot cas, li quedava lluny. Els anys, el transport públic, Valencia grew around its river, the now tamed and bloodless years, renewing and injecting it with new colour. Though wounded, 
les ordenances i els edificis que l’han anada expandint han mig diluït Túria, which tales of yore described as powerful. In any event, the it welcomes visitors with a taste of that personality.
la distància que, fins ben entrat el segle XIX (i el XX també), separava sea was far off. Over the years, building expansion, civic norms Formed on the basis of irrigation ditches and fishermen's 
l’urbs orgullosa del poble de pescadors que s’allargassava a tocar de les and a spreading public transport network have gradually erased the huts, its layout ended up determining the character of a unique 
onades i que la ciutat en creixement va acabar d’engolir el 1897, després distance that separated the proud city from the sprawling waterfront area: it is made up mainly of low houses lined up parallel to the 
d’un referèndum. D’un referèndum que va perdre, cal aclarir: perquè hi va fishing village until well into the 19th (and even 20th) century. Finally, beach and forming seemingly endless streets. Here, the beach 
haver una consulta sobre l’annexió del Cabanyal i el Canyamelar i el Cap it was swallowed by the growing city in 1897 after a referendum replaces the square that is usually at the heart of a village. By birth 
de França, i la resposta fou aclaparadorament negativa. Les autoritats 
dites competents no ho van tenir en compte, però, i es va fer el fet sense 
manies. L’antic Poble Nou de la Mar, val a dir, ha mantingut la seva 
personalitat al llarg del temps. I l’ha sabuda reelaborar i acolorir amb el 
progrés. I, ferit i tot, prova d’oferir-la, acollidor, al visitant. 
Es va anar formant a base de sèquies i barraques de pescadors, i 
el traçat característic va acabar també determinant la personalitat d’un 
espai que ha esdevingut únic al món: la trama urbana està constituïda per 
Qui es feia la casa maldava una majoria de cases baixes 
arrenglerades en paral·lel 
per caracteritzar-la, per a la platja i traçant carrers 
individualitzar-la: era el que sembla que no s’hagin 
paradís de la imaginació d’acabar mai. Perquè, aquí, 
la costa substitueix la plaça 
que sol estructurar els pobles; el Cabanyal és mar per naixement i per 
definició i és en relació amb ell que es dibuixa tot: no pas en cercle, per 
tant, sinó seguint la línia marina i alçant miradors també, de tant en 
tant, per albirar-la, enyoradís. Després, en perpendicular, pel camí de les 
escorrenties naturals de l’aigua dolça cap a la costa, hi havia les sèquies i 
rieres ara convertides també en carrers. 
Les cases que hi ha ara, i que de seguida criden l’atenció pel conjunt 
que configuren i per les singularitats que cadascuna hi suma gairebé diríeu 
que amb un somriure, ocupen el lloc de les barraques inicials: des de mitjan 
segle XIX, certa puixança econòmica i la fal·lera higienista i un incipient 
estiueig que descobria la platja de prou recent aparició van fer combinat per 
fomentar construccions més sòlides i menys combustibles i més planificades. 
Hi havia hagut grans incendis. Alguns van passar a la història. El 
del 1875 va acabar de decidir a substituir la palla i la canya de les humils 
barraques per habitatges de materials més consistents. A tocar dels llargs 
carrers s’hi va alçar, a més, el famosíssim i  novíssim balneari de Les 
Arenes. Hi va haver famílies “de riu” i amb alguns diners que van voler 
una caseta prop de les onades, per fer més passadors els mesos de calor. 
La gent de mar també es va posar mans a l'obra, des de la humilitat de 
mitjans i l'ambició creativa. A l’hora de trobar models per a les noves 
Building in Carrer de Josep Benlliure Partial view of the Cabanyal district by the Mediterranean Sea / Vista parcial del barri del Cabanyal a la vora de la Mediterrània
Edifici del carrer de Josep Benlliure
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
© Prats i Camps
© Prats i Camps
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
in depth 25
Decorative details of a building in Carrer d’Eugènia Vinyes. Wrought iron 
and ceramic work
Detalls decoratius d’un edifici del carrer d'Eugènia Vinyes. Ferro forjat i ceràmica
and definition, El Cabanyal is the sea, which determines its form: 
not circular but following the seafront and, here and there, with 
viewpoints that gaze out longingly over it. Perpendicular to the 
sea, following natural paths formed by freshwater currents to the 
sea, there were irrigation ditches and seasonal torrents that have 
now been turned into streets too.
The houses that today attract attention for the singularity 
of each and the whole that, one has the feeling with a smile, they 
form, stand where the first huts were erected. From the mid-
19th century, a combination of economic development, mania 
for hygiene and the beginnings of summer holidaying that had 
discovered the beach as a destination led to the construction of 
more solid, less fire-prone and better planned housing.
There had been some terrible fires, some of which have 
passed into the history books. The 1875 blaze led to the decision to 
replace poor straw and reed huts with more resistant houses. Along 
the long streets, the famous new seaside resort of Les Arenes was 
born. “River families" with some savings procured little seaside 
houses in which to spend the hot summer months in more comfort. 
Seaside folk also set to work, combining modest means with 
creative ambition. All looked for inspiration to what the new, rising 
middle class was doing.
House at Carrer de la Barraca Example of building restoration at Carrer de la Barraca, 233. Cabanyal district
Immoble al carrer de la Barraca Exemple de restauració d’un edifici al carrer de la Barraca, 233. Barri del Cabanyal
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
© Prats i Camps
© Núria Cadenes
© Núria Cadenes
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
26 a fons in depth 27
construccions, tothom va mirar què feia la nova i puixant burgesia. I a combinació de contrastos, una bella mostra de la creativitat modernista. I 
València, en aquella època, havia arribat el temps d’enderrocar muralles hi ha aquest eclèctic ús dels taulells ceràmics, però hi ha també els balcons 
i traçar l’eixample i construir esplèndids edificis modernistes: la casa i les portes (amb la conjunció de corbes en fusta i metall), els miradors, les 
del drac, amb el seu historicisme de caire medievalitzant; l’esplendorós motllures, les flors i les sanefes que la burgesia ja havia deixat estar i que 
Mercat Central d'Alexandre Soler i Francesc Guàrdia o la immensa nau trobaven vida renovellada a les parets de les cases més humils i també més 
del Mercat de Colom de Francesc Mora; l’Art Nouveau de la Casa Rotglà; coloristes: un món obert als detalls, el compendi de notes singulars que 
l’estilitzada Estació del Nord, que Demetri Ribes va projectar el 1906, tota conformen, totes juntes, una simfonia arquitectònica de bellesa emocionant. 
plena de taronges; i, en fi, un llarg etcètera de meravelles i detalls que “És un Modernisme autòcton, singular, digne de ser conservat, 
esquitxen bona part de la ciutat i que van arribar amb plenitud, també, i protegit, valorat, mostrat, defensat”, relatava fa un temps la catedràtica 
a la seva particular manera, al Cabanyal. de Composició Arquitectònica Carme Jordà. I qualsevol que la sentís o que 
Aquí, amb un, diguem-ne, plus de rajoleta. Perquè quan van anar en llegís els mots raonables assentiria mentalment i potser preguntaria 
construint aquestes cases de façana tirant a estreta i molta fondària, planta pels plans de conservació i de promoció d’aquest museu viu a l’aire lliure. 
baixa i un pis amb un petit pati central per respirar i guardar-hi les eines del Ara ve quan el relat es fa realment difícil de continuar. Perquè 
camp o de pescar, quan van anar alçant les cases un pic més amples i amb passejar actualment pel Cabanyal és assumir que l’amant de l’art, de 
corral propi a tall de jardí interior i balconades altes i gairebé fetes exprés per l’arquitectura, de les coses que els humans hem sabut fer bé en aquesta 
als geranis, el gust burgès ja havia impregnat la resta de capes socials i el vida pot acabar la caminada amb un desesperat nus a la gola. Per la 
Modernisme hi va fer explícit acte de presència (i s’hi va quedar, val a dir, quan desídia. Per la ignomínia. Per la vergonya de veure el lent declivi de les 
la classe alta virava els ulls cap a d'altres bandes). I era un Modernisme igual cases abandonades a la brutícia, la marginalitat i la ruïna. 
que el de les cases cèntriques i mesurades, però diferent. Passat pel tamís Hi ha un vell projecte (vell d’anys i de concepció) de perllongar una 
popular, esdevenia via d’expressió original: la preocupació normativa cedia avinguda que travessaria de dalt a baix el Cabanyal, que en desfaria la 
pas a la vistositat i l’exuberància, el gust tradicional es combinava amb les trama característica, que faria desaparèixer 450 cases. I els seus taulells. 
formes ondulants de l’Art Nouveau, les fàbriques de ceràmica s’adaptaven a la I les formes úniques. 
moda i oferien una increïble varietat de colors i formes i textures que després Fa més de deu anys que els veïns del Cabanyal viuen alçats (“en peu 
cadascú combinava segons criteri propi en possibilitats infinites, els artesans de pau”, s’expliquen, com qui fa poesia) per defensar un patrimoni que és de 
trobaven camí de lluïment i lliure expressió i qui es feia la casa maldava per tots. Prestigiosos arquitectes (de Bohigas a Nouvel) han defensat projectes 
caracteritzar-la, per individualitzar-la. Era el paradís de la imaginació. respectuosos de rehabilitació; les universitats, els professionals dels camps 
Tot plegat, una riquesa de formes i de tons i de textures i de llums més diversos, els artistes han donat (i donen) suport al veïnat que no es 
que descansen la vista, que donen a la passejada un relaxant aire ingenu resigna a veure com li van enderrocant ara una casa ara una altra, com es 
o divertit o sorprenent segons el cas, que ofereixen als ulls una harmònica degrada un barri que era tan viu, tan especial, tan bell. I que encara ho és. Balconies at Carrer de la Reina, 214 / Balcons al carrer de la Reina, 214
oranges, and many more details scattered across much of the city 
that also reached, in their own way, El Cabanyal – with, let's say, 
an extra dose of ceramics.
For, as they started building these houses, mostly with 
narrow façades and running far to the rear, two floors and 
a small central courtyard in which to breathe easy and store 
field and fishing tools, or others a trifle bigger with their own 
yard in the form of an internal garden, and high balconies 
seemingly made expressly for geraniums, middle-class tastes 
had already taken root in the other social classes. Modernisme 
made its presence explicitly felt, and would remain when 
upper-class tastes had moved on. It was a Modernisme at 
Grille in the form of a butterfly at Carrer de la Barraca, 158 once similar to and different from the measured houses in the 
centre. Passed through a working-class filter, it became a new 
Reixa en forma de papallona al número 158 del carrer de la Barraca 
means of expression: instead of concerns with sticking to the 
rules, a liveliness and exuberance took prime place. Traditional 
In Valencia, the moment had come to knock down the city taste combined with Art Nouveau's curvy forms and ceramics 
walls, allow the city to expand and raise fine Modernista buildings factories adapted to the fashion and offered an extraordinary 
like: the Casa del Drac (Dragon House), with its medieval-style range of colours, shapes and textures that everyone could 
historicism; the splendid Central Market by Alexandre Soler and combine as they saw fit – the possibilities were endless. 
Francesc Guàrdia, Francesc Mora's immense Mercat de Colom Craftsmen found a way to show off their skills and express 
(Columbus Market); the Art Nouveau Casa Rotglà; the stylised themselves freely, and whoever built a house went to great pains 
North Station, designed by Demetri Ribes in 1906 and full of to make it stand out: this was the paradise of the imagination.
Door knocker on building at Carrer del Pare Lluís Navarro, 363 Decorative gargoyle on building at Carrer del Progrés, 262
Picaporta de l’edifici del carrer del Pare Lluís Navarro, 363 Gàrgola decorativa ubicada en l’edifici del número 262 de carrer del Progrés 
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
© Núria Cadenes
© Núria Cadenes
© Núria Cadenes © Núria Cadenes
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
28 a fons in depth 29
La tia Lola ha esdevingut símbol, ja per sempre, d’aquesta determinació. In all, it forms a richness of shapes, tones, texture and 
Amb les ulleres grans, el vestit d’un dol antic, els cabells blancs recollits, light that is easy on the eye and lends a stroll a relaxing, 
les mans creuades a la falda, el seu record reposa encara en un menjador ingenuous, amusing or even surprising flavour, depending 
amb filigranes de ganxet damunt la taula immensa, a la planta baixa de on the situation. It offers a harmonious combination of 
la casa on va néixer, tot net i polit i brillant de taulells color d’argila amb contrasts, a beautiful show of Modernista creativity. The 
sanefes blaves, i desgrana records i arguments per explicar al visitant el eclectic use of ceramic tiles is one ingredient, but there are 
secret del seu poble: “És una vida molt de veïnat, la que fem ací. Quan also the balconies and doors (with their collection of whirls 
al matí fas cap al mercat, vas enraonant conforme passes les cases. A in wood and metal), bay windows, mouldings, flowers and 
l’estiu eixim a la porta a fer labor, o llegim, o parlem en rotgles fins que ornamental edgings for which the middle class had already 
es fa l’hora de sopar. I això és el que ens volen tirar a pla: no sols les lost its taste and which found renewed life in the walls of the 
cases, sinó la vida.” most humble and colourful houses: a world open to details, 
On hem de reclamar? a compendium of unique notes that, together, form an 
www.cabanyal.com architectural symphony of emotional beauty. 
“It is a local Modernisme, singular, worthy of 
preservation, of being protected, valued, shown and 
defended,” declared the Dean of Architectural Composition, 
Carme Jordà, some time back. Anyone who heard or read her 
sensible words would agree mentally and, perhaps, might 
enquire after plans for the conservation and promotion of 
this living open-air museum. 
This is where it becomes hard to continue our story. For 
a walk in El Cabanyal shows that the lover of art, architecture 
and the things that people have done well in this life can end 
such a stroll with a sense of desperation, because of the neglect, 
ignominy and shame of witnessing the slow decline of houses 
abandoned to dirt, wrack and ruin. 
There is an old (in years and conception) project to extend 
an avenue that would slice through El Cabanyal from top to 
bottom, undo its characteristic form and wipe out 450 houses. 
And their tiles, their unique shapes. 
For more than 10 years, the people of El Cabanyal have 
been fighting (“up not-in-arms”, they explain, poetically) 
to defend a universal heritage. Well known architects (from 
Oriol Bohigas to Jean Nouvel) have proposed projects for 
respectful renovation. Universities, professionals from all 
walks of life and artists have rallied to the cause of El 
Cabanyal's inhabitants, who refuse to resign themselves to 
the spectacle of houses being torn down one after another, 
to witness the decay of a district that was –and which still 
is– so alive, special and beautiful. A seafront window at Carrer del Pare Lluís Navarro, 159
Auntie Lola has become an eternal symbol of this Una finestra oberta al mar. Carrer del pare Lluís Navarro, 159 
determination. With big glasses and dressed in old mourning 
clothes, her hands folded in her lap, her memory still rests 
in the dining room, with delicate crochet work on the huge 
table, at the ground floor of the house in which she was born, 
clean, polished and gleaming with brown and blue-bordered 
tiles. Here she reels off memories and explanations of the 
secret of her neighbourhood to visitors: “Ours is a tightly 
knit neighbourhood. When, in the morning, you head for the 
market, you chat with neighbours as you pass by their houses. 
In summer we sit outside to embroider, read and talk on and 
on until dinner time. That's what they want wipe out: not just 
the houses, but life.” 
To whom can we appeal? 
www.cabanyal.com A neighbour’s defensive sign (“Not for Sale”) at Carrer de la Barraca, 160
El veïnat es defensa. Carrer de la Barraca, 160
Protest banner against demolition (“Renovate without Destroying”) at Carrer del Pare Lluís Navarro, 309
Reclam de denúncia contra la destrucció al carrer del Pare Lluís Navarro, 309 
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
© Núria Cadenes
© Núria Cadenes © Núria Cadenes
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
30 singular singular 31
La Vil·la Bernasconi: Villa Bernasconi:  
una joia redescoberta A Gem Rediscovered
Claudia Taibez Claudia Taibez
Ajuntament de Cernobbio - Àrea de Cultura i Lleure Cernobbio City Council – Department of Culture and Leisure
claudia.taibez@comune.cernobbio.co.it claudia.taibez@comune.cernobbio.co.it
a ciutat de Cernobbio, a la riba del llac Como, representa una he town of Cernobbio, on Lake Como, is The villa was already admired at the time of its 
Lrealitat de gran valor històric i paisatgístic, on la natura i a place where nature and art combine construction and dubbed in the local press in 1906 a 
l’art es fonen en un tot harmònic, convertint-la en un indret harmoniously to create a unique place of "jewel of art and freshness". The Milanese architect Alfredo 
singular que desperta un gran interès internacional. historical and natural beauty that has long Campanini designed and built the villa, but it was long 
Les seves vil·les són ben conegudes: la Vil·la d’Este, gran been known abroad. Its villas stand out: thought Giuseppe Sommaruga had been behind it. The truth 
hotel de luxe; la Vil·la Erba, residència del director de cinema TVilla d’Este, now a luxury hotel, Villa Erba emerged thanks to the art historian Gilda Grigioni, who in 
Luchino Visconti, avui important centre firal, i la Vil·la Bernasconi, (once home to the film director Luchino the 1980s discovered similarities with buildings done by 
un exemple rar i esplèndid de Liberty al llac Como, que darrerament ha Visconti and now an important congress centre) and Villa Campanini in Milan, in which certain decorative designs from 
estat “redescoberta” i ha recuperat el seu lloc dins el panorama europeu. Bernasconi, a splendid and rare example of Liberty (Art the Cernobbio villa were reused.
Aquesta vil·la, propietat de l’Ajuntament de Cernobbio, ha estat recentment Nouveau) on Lake Como. It is a grand construction, in which the spaces show great 
destinada a centre cultural, després d’una llarga intervenció de restauració Villa Bernasconi has only recently been "rediscovered" liberty of interpretation, with its vertical movement culminating 
que s’emmarca dins el projecte Magistri Comacini (Mestres Comacini), and made known to a wider European public. Owned by the in a viewing turret. The building stands out for the richness 
promogut per la regió de Llombardia i la Fundació Cariplo. Cernobbio municipality, it has recently been made available as a of its decoration, which, although carried out with diverse 
Ja fou una vil·la apreciada pels seus contemporanis, que el 1906 la cultural centre after a long period of renovation in the context materials (from multicoloured ceramics to cement, stained glass 
definien a la premsa local com “una joia d’art i de frescor”. Fou projectada of the "Magistri Comacini" project promoted by the regional and the fine wrought iron from the Mazzucotelli ironmongers of 
i construïda per l’arquitecte milanès Alfredo Campanini, però durant government of Lombardy and the Cariplo Foundation. Lodi), remains coherent.
molt de temps es va atribuir 
Fou la residència privada a Giuseppe Sommaruga. La 
del carismàtic empresari correcta reatribució es deu a 
sèric Davide Bernasconi la historiadora de l’art Gilda 
Grigioni, que els anys vuitanta 
va comprovar l’existència de certes analogies amb altres edificis milanesos 
de Campanini, en els quals es reutilitzaven alguns dissenys de l’aparell 
ornamental de la vil·la de Cernobbio.
Es tracta d’una construcció de grans dimensions, on els espais 
s’interpreten lliurement i on el moviment vertical culmina en una torreta 
panoràmica. L’edifici destaca per la riquesa dels decorats, que, malgrat que 
estan realitzats amb materials diversos (des de les ceràmiques policromes a 
les motllures de morter de ciment, els vitralls acolorits i els esplèndids ferros 
de la forja d’Alessandro Mazzucotelli, de Lodi), resulten sempre coherents.
De fet, una característica clara de la Vil·la Bernasconi, a diferència 
dels altres exemples Liberty de la zona del voltant del llac (de Brunate i 
la Vall d’Intelvi), és la seva projecció integral, el fet que no desatén cap 
detall; el mateix projectista n’ha dissenyat tots els ornaments, cercant 
l’acostament i la fusió dels diversos materials i de les diferents formes.
Sculptural façade detail made from cement representing a silkmoth Detail of façade frieze at the height of the first floor, made with ceramic tiles General view of Villa Bernasconi / Vista general de la Vil·la Bernasconi
representing a series of silkmoths
Detall escultòric de la façana. Representa una papallona de seda realitzada 
amb motllures de morter de ciment Detall del fris de la façana a l’alçada del primer pis, realitzat amb rajoles de ceràmica, 
representa una seqüència de papallones de seda 
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
© Corrado Tagliabue
© Corrado Tagliabue
© Corrado Tagliabue
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
32 singular singular 33
A feature of Villa Bernasconi that clearly distinguishes it 
from other examples of Liberty around Lake Como (such as those 
in Brunate and the Intelvi Valley) is the holistic approach to its 
planning, in which no detail is omitted. The architect himself 
designed all the decoration, imagining the juxtaposition and fusion 
of diverse materials and shapes.
Apart from its quality, the villa differs from others around 
the lake in its raison d'etre. While most of the latter were built as 
holiday residences and hotels, this was the private residence of the 
charismatic silk tycoon Davide Bernasconi.
The cement sculptures of the facades are worthy of note. The 
name of the company that worked on Villa Bernasconi is unknown 
but, clearly, it employed 
It was the private residence highly skilled tradesmen 
of the charismatic silk who produced true 
tycoon Davide Bernasconi sculptures. As was typical 
of Campanini and Italian 
Liberty style building in general, the cement elements had a special 
importance. Aside from the cornices with floral motifs used in key 
building elements, these decorations have a figurative theme. In this 
case, it is the silkworm, in clear allusion to the client's business.
 A series of moths is also represented in the ceramic tile frieze 
that encircles the entire building at the first floor level. These quality 
tiles, made especially for the villa, also depict flowers and other stylised 
vegetal forms with strong colour contrasts: white lilies with bloated 
leaves on the ground floor, magnolias with little orange fruits underneath 
the roof-gutters and, below, green palm and heart-shaped leaves.
To make the most of this monument and the cultural programme of 
which its renovation is a part and, at the same time, to promote a study 
of the international impact of the history, culture and cultural policies of 
Cernobbio, the Town Hall, in partnership with Togunà Interactive, will in 
the coming year set in motion "Villa Bernasconi: an interactive villa", a 
project that includes an innovative videoguide system.
The villa will thus open to visitors with a novel, interactive 
approach: the tourist will be able to interact with the rooms, 
approaching objects of interest with a palm computer, on which film 
clips, images and commentaries will be played. Stucco and fresco decoration on the balcony over the entrance hall
Stained glass windows in the entrance atrium / Vitralls de l’atri d’entrada
www.comune.cernobbio.co.it La decoració del balcó sobre el vestíbul està realitzada amb estucs i frescos
A més del nivell qualitatiu, la vil·la es distingeix de les altres vil·les representen també, amb gran contrast de colors, flors i altres elements 
Liberty del llac, majoritàriament cases d’estiueig o hotels, pel tipus vegetals estilitzats: lliris blancs de fulles amb disseny volumètric a la 
d’encàrrec: fou, de fet, la residència privada del carismàtic empresari sèric planta baixa, magnòlies amb petits fruits ataronjats sota la gàrgola, i més 
Davide Bernasconi. avall, fulles verdes palmades i cordiformes.
Val la pena destacar les motllures de morter de ciment de les Per tal de valoritzar aquest monument i el sistema cultural integrat 
façanes. Es desconeix el nom de l’empresa que va treballar a peu d’obra al seu interior que ha estat recuperat, i per promoure alhora una iniciativa 
de la Vil·la Bernasconi, però probablement es tracta d’artesans de primer d’estudi que situï dins l’àmbit internacional la història, la cultura i la 
nivell, que van realitzar veritables obres escultòriques. Com és habitual política cultural de Cernobbio, l’Ajuntament, en col·laboració amb Togunà 
en l’obra de Campanini i en el Liberty italià, les motllures de morter tenen Interactive, posarà en marxa l’any vinent el projecte “Vil·la Barnasconi: 
una importància cabdal, i a més de servir per realitzar les cornises florals una vil·la interactiva”, un sistema innovador de vídeoguia.
dels elements arquitectònics desenvolupen un tema figuratiu; en aquest La vil·la es podrà així visitar amb un nou plantejament interactiu: el 
cas es tracta del cuc de seda, en clara referència a l’activitat del client. turista podrà interactuar amb els ambients, acostar-se als objectes d’interès 
En les rajoles ceràmiques que envolten l’exterior de tot l’edifici a amb un ordinador de butxaca, en el qual es podran veure filmacions, 
l’altura del primer pis s’hi representa també una seqüència de papallones. imatges i comentaris per aprofundir en el seu coneixement. 
De factura notable, les rajoles, realitzades expressament per a la vil·la, www.comune.cernobbio.co.it
Frieze beneath the gargoyle made from ceramic tiles and representing magnolias Façade balcony at the first floor level, outstanding for its wrought iron work 
and small orange fruits manufactured by the Mazzucotelli company
Fris al peu de la gàrgola. Està realitzat amb rajoles ceràmiques i representa magnòlies i El balconet de la façana, a nivell del primer pis, destaca pel ferro forjat realitzat per 
petits fruits ataronjats l’empresa Mazzucotelli
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
© Corrado Tagliabue
© Corrado Tagliabue
© Corrado Tagliabue
© Corrado Tagliabue
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
34 arreu worldwide35
Buenos Aires, Buenos Aires,
un gresol de modernismes an Art Nouveau Melting Pot
Florencia Barcina Florencia Barcina
Arquitecta, Subsecretaria de Cultura, Govern de la Ciutat de Buenos Aires Architect, Culture Department, Buenos Aires City Hall
fbarcina@buenosaires.gov.ar fbarcina@buenosaires.gov.ar
a immigració massiva que va rebre l'Argentina a partir Virginio Colombo (Milà, 1888 − Buenos Aires, 1927) i Benjamín he massive influx of European immigrants to 
Ldel darrer terç del segle XIX i fins als voltants de 1930 va Pedrotti (Milà, 1880 − Buenos Aires, 1949), per citar només dos italians, van Argentina from the final decades of the 19th 
transformar totalment el teixit social del país, sobretot de la aportar la mirada del seu país amb els seus emblemàtics edificis Floreale. century to around 1930 completely transformed 
ciutat de Buenos Aires, port d’arribada de tot aquest cabal El vienès Oscar Ranzenhofer (1877-1929) va construir, en els setze the social makeup of the country and, especially, 
migratori. De la multiplicitat d’ètnies que convivien amb els anys que va viure a Buenos Aires, obres estretament lligades al moviment of Buenos Aires, the port of entry for this 
argentins, els italians i els espanyols eren els més nombrosos, Secession austríac. migratory flow. Of the various ethnic groups 
seguits pels francesos, els alemanys i els britànics i, en menor L’arquitecte Julián García Núñez (1875-1944), argentí fill Tthat lived side by side with the Argentines, 
mesura, ciutadans d’altres punts del continent europeu. d’espanyols i format a Barcelona, deixeble de Puig i Cadafalch, fou Italians and Spaniards were the most numerous. They were 
Aquest fenomen va tenir lloc al mateix temps que a Europa naixia l’exponent més destacat del Modernisme català a Buenos Aires, expressió followed by the French, Germans, Britons and, to a lesser extent, 
un moviment que tenia per objectiu alliberar l’arquitectura de llenguatges elegida per la comunitat espanyola a l'Argentina per a la major part dels citizens from other European countries.
acadèmics, un “art nou” que s’estenia pel continent prenent formes seus edificis. L’Hospital Español de Buenos Aires, el Pavelló d’Espanya de This took place just as a movement emerged in Europe 
diverses. Arquitectes, enginyers i constructors que van viure i es van l’Exposició del Centenari i el Centre Català (avui Casal de Catalunya) es whose aim was to free architecture of academic constraints, a 
formar en aquest context, van emigrar a Buenos Aires cercant un lloc nou compten entre les seves obres. Les aportacions de l’arquitecte Guillermo “new art” that spread across the continent in different forms. 
on poder desenvolupar la seva professió. Ells, a més dels molts argentins Álvarez són també valuoses en aquesta línia. Architects, engineers and builders who lived through and were 
que viatjaven a estudiar a les escoles d’arquitectura de l’Antic Continent, Un altre vessant antiacadèmic que va trobar a Buenos Aires un lloc trained in this context migrated to Buenos Aires in search of 
van fer que Buenos Aires no restés al marge de les circumstàncies propici per desenvolupar-se fou el llenguatge funcional aportat pel ferro i el a new place in which to develop their professions. Alongside 
arquitectòniques europees de final de segle. vidre, que va donar lloc a gran quantitat d’edificis fabrils, oficines i dipòsits, the many Argentines who travelled to study in architecture 
Així, les noves propostes d’un llenguatge lliure de lligams els autors dels quals −molts d’ells professionals britànics i germànics− schools of the Old Continent, they ensured that Buenos Aires 
historicistes van arribar directament i alhora des dels diferents punts revelaven la veritat de les estructures en plantes i façanes flexibles i lliures was also touched by these turn-of-the-century European 
d’Europa on s’havien originat, i van generar una arquitectura local amb de l’ornament acadèmic. Aquest vast patrimoni industrial de Buenos Aires architectural trends.
diversos corrents que en conjunt es van anomenar “antiacademicisme”. compta amb exemples com l’antiga Ferreteria Hirsch, del suís Lorenzo 
Els sectors més conservadors de la societat s’aferraven al classicisme Siegerist, o l’antiga Impremta Stiller & Laas, de l’alemany Carlos Nordmann.
acadèmic i no estaven disposats a cedir davant les avantguardes Les tendències que arribaven a Buenos Aires passaven a formar part 
antiacadèmiques. Tanmateix, sí que foren adoptades per la classe mitjana de la seva diversitat cultural, i per això molts dels autors que s’alinearen en 
immigrant, com és el cas de comerciants o industrials que aconseguien l’antiacademicisme begueren també de repertoris aliens a les seves arrels. 
consolidar-se i accedir a la riquesa, que utilitzaren els nous corrents Això va provocar que, lluny dels seus països d’origen i de les circumstàncies 
europeus per expressar el seu èxit i la seva fe de progrés en el nou país. històriques d’on havien sorgit, tots aquests corrents modernistes resistissin 
L’arquitecte Alfredo Massüe (París, 1860 − Barcelona, 1923) va a l’encasellament, prenguessin trets els uns dels altres i incorporessin 
implantar a Buenos Aires l’Art Nouveau de la seva França natal, amb elements neomedievals i fins i tot acadèmics, però sempre amb un segell de 
els entrellaçats i “cops de fuet” característics, a través d’una vasta obra modernitat inconfusible i dels quals Buenos Aires se sent orgullosa.
arquitectònica que va realitzar entre 1889 i 1914.
Julián García Núñez, 1906. Hospital Español
Thus, proposals for a language free of historicist restrictions 
arrived directly from those parts of Europe where they had 
originated, leading to a local architecture whose various strands 
ended up being collectively known as “anti-Academism". 
The most conservative sectors of society clung to academic 
classicism and were unwilling to give ground to the anti-academic 
avant-garde. The migrant middle class, however, adopted it. These 
business people and industrialists who managed to establish and 
enrich themselves employed the new European styles to give 
expression to their success and their faith in progress in their 
new homeland. 
Virginio Colombo, 1912. Casa de los Pavos Reales. Façade detail / Virginio Colombo, 1912. Casa de los Pavos Reales. Detall de la façana Guillermo Álvarez, 1918. Main door of building at Belgrano Avenue 1934
Guillermo Álvarez, 1918. Porta de l’edifici al número 1934 de l’avinguda Belgrano
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
© Valeria Álvarez Ibáñez, Subsecretaría de Cultura
© Valeria Álvarez Ibáñez, Subsecretaría de Cultura
© Valeria Álvarez Ibáñez, Subsecretaría de Cultura
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
Julián García Núñez, 1909. Foyer of the Catalonia House
Julián García Núñez, 1909. Vestíbul del Casal de Catalunya  worldwide37
The architect Alfredo Massüe (Paris 1860-Barcelona 1923) 
established the Art Nouveau of his native France, with its entwined 
lines and coups de fouet, in Buenos Aires through the many works 
he carried out between 1889 and 1914. 
Virginio Colombo (Milan 1888-Buenos Aires 1927) and 
Benjamín Pedrotti (Milan 1880-Buenos Aires 1949), just to name 
two Italians, contributed something of their country's way of 
looking at things with their emblematic floreale buildings.
The Viennese Oscar Ranzenhofer (1877-1929) raised buildings 
closely linked to the Austrian Sezession movement during the 16 
years he lived in Buenos Aires.
The architect Julián García Núñez (1875-1944), an Argentine 
born of Spanish parents, educated in Barcelona and a disciple of 
Puig i Cadafalch, was the main exponent of Catalan Modernisme 
in Buenos Aires and the architect of choice for the majority of 
buildings constructed by the Spanish community in Argentina. 
Among his buildings are the Buenos Aires Spanish Hospital, the 
Spanish Pavilion at the Centenary Exhibition and the Catalan 
Centre (now the Casal de Catalunya – Catalonia House). Guillermo 
Álvarez also made valuable contributions.
Another aspect of this anti-academic trend to find fertile 
ground in Buenos Aires was the functional language created by 
the use of iron and glass. This led to the construction of a great 
number of factories, offices and warehouses, whose architects 
(many of them British and German professionals) revealed their 
Julián García Núñez, 1909. Skylight above main staircase in the Casal de 
Catalunya – Catalonia House
Julián García Núñez, 1909. Lluerna sobre l’escala principal del Casal de Catalunya 
structural innards in flexible floors and façades free of academic 
ornament. Examples of this broad industrial building heritage 
include the former Hirsch Ironmongers, owned by the Swiss 
Lorenzo Siegerist, and the former Stiller & Laas printers, owned 
by the German Carlos Nordmann.   
The trends that reached Buenos Aires came to form a 
part of its cultural diversity, in which many of the architects 
associated with anti-Academism also took inspiration from 
repertoires that had little to do with their own roots. For this 
reason, all these Art Nouveau currents, far from the countries 
and historical circumstances in which they emerged, resisted 
being boxed into categories, adopted features from one another 
and incorporated neo-Medieval and even academic features, but 
always with an unmistakeable seal of modernity. They are the 
pride of Buenos Aires.
Lorenzo Siegerist, c1908. Former Casa Noceti, Hirsch Ironmongers
Lorenzo Siegerist, ca. 1908. Antiga Casa Noceti, Ferreteria Hirsch
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
© Valeria Álvarez Ibáñez, Subsecretaría de Cultura
© Valeria Álvarez Ibáñez, Subsecretaría de Cultura
© Valeria Álvarez Ibáñez, Subsecretaría de Cultura
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
3p8rotagonistes limelight 39
Joseph Maria Olbrich. Joseph Maria Olbrich.
A l’alba de la modernitat At Dawn of Modernity
Annette Windisch Annette Windisch
Historiadora de l’Art, Universitat de Neuchâtel Art Historian, University  of Neuchâtel
annette.windisch@unine.ch annette.windisch@unine.ch
oseph Maria Olbrich (1868-1908) fou l’artista capdavanter de oseph Maria Olbrich (1868-1908) was the leading 
Jla colònia d’artistes de Darmstadt i l’arquitecte dels edificis més artist of the Darmstadt artists’ colony and architect 
destacats que hi trobem, la Torre de les Esposalles i l’edifici of its most striking buildings, the Wedding Tower 
d’exposicions, inaugurats el 1908. Ambdós edificis, avui senyera Jand the Exhibition Building. The two buildings – 
de Darmstadt, van ser construïts quan Olbrich es trobava al cim today Darmstadt’s landmarks – were raised at the 
de la seva carrera, que va quedar truncada amb la seva mort peak of Olbrich’s career, which ended abruptly 
sobtada l’agost d’aquell mateix any, a causa d’una leucèmia. when he died of leukaemia in August 1908, the 
Olbrich es comptava entre els membres fundadors de la colònia d’artistes year the buildings were inaugurated.
de Darmstadt, creada pel gran duc Ernst Ludwig el 1899. Abans de ser Olbrich was among the founding members of the colony, 
cridat pel gran duc per treballar a Darmstadt, havia iniciat la seva carrera created by Grand Duke Ernst Ludwig in 1899. Before the Grand 
arquitectònica a Viena, on va construir el famós edifici de la Secession. Duke’s call to work in Darmstadt, he had started his career as 
A Viena hi va desenvolupar les seves idees de reformar la vida a través an architect in Vienna, where he built the Secession Building. In 
de l’art. Pretenia crear “obres d’art total” (Gesamtkunstwerke), en Vienna, Olbrich developed his ideas of a reform of life through art. 
les quals absolutament tot, des del concepte general fins al més petit His intention was to create “total works of art” (Gesamtkunstwerke), 
detall, fos obra d’artistes. La proposta d’Ernst Ludwig li oferia l’espai per where everything from the general concept to the smallest detail 
desenvolupar-hi alguna cosa similar. No seria tota una ciutat, però sí una was conceived by artists. The call from Ernst Ludwig offered him 
mena de colònia suburbana al turó del Mathildenhöhe, a Darmstadt. the location to fulfil this idea – not a whole town, but a suburban 
La primera exposició de la colònia d’artistes, el 1901, duia per títol “Un colony on the Mathildenhöhe hill in Darmstadt.
document de l’art alemany” i era molt ambiciosa. S’hi presentaven una sèrie The colony's ambitious first exhibition in 1901, “A 
de cases d’artistes que responien a la idea de l’“obra d’art total”. El propòsit del Document of German Art”, presented a number of artists’ houses 
concepte artístic era crear habitatges per als membres de la colònia, en unes embodying the idea of the “total work of art”. The concept was 
cases que donaven resposta a les necessitats individuals dels seus habitants i to create individual dwellings for colony members. These houses 
que estaven dissenyades fins al més petit detall, des de l’arquitectura exterior, answered the individual needs of their inhabitants and were 
la decoració de parets i sostres, el mobiliari i les cortines, fins a les làmpades, designed in every detail: exterior architecture, wall and ceiling 
les vaixelles i altres detalls útils o decoratius del disseny interior. decoration, furniture and curtains, lamps, tableware and all other 
Excepte la casa de Peter Behrens, que se la va dissenyar ell mateix, useful and decorative details of interior design. 
l’arquitectura dels edificis permanents i temporals construïts per a l’exposició Olbrich designed all the permanent and temporary buildings 
de 1901 va ser obra d'Olbrich. Així doncs, el seu segell és present en el paisatge for the 1901 exhibition, except for Peter Behrens' house, and so put 
de Mathildenhöhe des de l’inici. A banda dels edificis d’exposició temporals, his stamp on the appearance of Mathildenhöhe from the beginning. 
com la sala d’exposició de pintura i arts gràfiques (Haus für Flächenkunst) i les Interior of Opel House. The house was designed as a model for a working-class Apart from temporary buildings like the exhibition hall for painting 
Great Glückert House, 1901. Above, interior of the entrance hall. Below, main door
set cases per als seus col·legues i per a ell mateix, va dissenyar la Casa Ernst family for the Hessian State Exhibition of 1908 and graphic art (Haus für Flächenkunst) and the seven houses for his 
Gran Casa Glückert, 1901. A dalt, l’interior del vestíbul. A baix, l’entrada principal
Interior de la Casa Opel, dissenyada com a casa model d’una família de classe treballadora 
per a l’Exposició de l’Estat de Hessen de 1908
"Volem construir una ciutat, una ciutat It is a town we want to build, a whole town! 
sencera! No ens val res més! Que el Everything else is nothing! The government 
govern ens doni (...) un terreny, i must give us (…) a field, and then we will 
nosaltres hi crearem un món." set out to create a world there.
Three dwelling houses designed for the second artists’colony exhibition in 1904. Portrait of Joseph Maria Olbrich, c1901 
Print after a watercolour by Joseph Maria Olbrich
Retrat de Joseph Maria Olbrich, ca. 1901
Tres habitatges dissenyats per a la segona exposició de la colònia d’artistes de 1904. 
Gravat a partir d’una aquarel·la de Joseph Maria Olbrich
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
© Archives, Institute Mathildenhöhe
© Archives, Institute Mathildenhöhe
© Nikolaus Heiss/Institute Mathildenhöhe
© Archives, Institute Mathildenhöhe
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
4p0rotagonistes limelight 41
Ludwig, que havia de ser el centre del conjunt tant per la ubicació com per la 
seva funció com a taller dels artistes. Aquest edifici, que avui alberga el Museu 
Haus für Flächenkunst, built to host the exhibition of Painting and Graphic Art 
de la Colònia d’Artistes, estava dividit en un seguit de tallers per a cada un during the first artists’ colony exhibition of 1901 
dels membres de la colònia. La part més notable de l’edifici és l’enorme portal Haus für Flächenkunst. Construïda per allotjar l’exposició de pintura i arts gràfiques 
d’entrada en forma d’omega, amb unes estàtues monumentals d’un home i durant la primera exposició de la colònia d’artistes de 1901
una dona a cada costat, obra de Ludwig Habich. Situada al capdamunt d’una 
ampla escalinata, aquesta entrada ricament decorada simbolitza l’ascensió 
cap al món de l’art on els artistes treballarien dins el “Temple del Treball”, com 
Olbrich anomenava la Casa Ernst Ludwig.
Olbrich va tornar a encarregar-se del concepte arquitectònic en 
la segona exposició de la colònia d’artistes de Darmstadt, el 1904, de 
dimensions força més reduïdes. Mentre que les cases per als artistes 
creades tres anys abans eren habitatges sofisticats i elitistes per a artistes 
particulars, aquesta vegada el centre de la producció artística era un grup 
de tres cases que representaven exemples de disseny interior per a famílies 
de classe mitjana. El disseny es caracteritzava per la simplicitat de formes i 
materials i per l’accent en la utilitat pràctica i en uns preus assequibles del 
parament. Aquest fet es feia encara més desitjable tenint en compte que 
la idea original del moviment de reforma al tombant de segle havia estat 
la d’aconseguir que la millora de la qualitat de vida a través de l’art fos 
assequible a totes les classes socials. En aquest context és comprensible 
que en la següent exposició del Mathildenhöhe, el 1908, Olbrich presentés 
una casa model per a les condicions de vida d’una família de classe obrera. 
Per a aquesta classe social prenia força la necessitat de millorar les 
condicions de vida a través d’un disseny interior senzill però de bon gust.
El desenvolupament cap a la simplicitat de formes, si no de materials, 
no es devia només a l’orientació cap a uns grups socials més amplis. En altres 
edificis d’Olbrich de l’exposició de 1908, hi havia una nova referència a les 
formes de l’arquitectura clàssica i un allunyament del llenguatge simbòlic 
dels primers edificis del Mathildenhöhe. L’exemple més notable en aquest 
sentit és la renovació de la Casa Glückert, construïda per a l’exposició de 
1901 i utilitzada com a casa d’exposicions per l’empresa de mobiliari Glückert. 
És evident que el disseny interior de l’espai de 1901, amb una decoració de 
parets molt acolorida, no es corresponia amb els gustos de 1908. Olbrich va Period picture of the Tietz department store interior, built in 1908
canviar-lo per un interior clàssic amb panells amb formes del Renaixement 
Fotografia d’època de l’interior dels grans magatzems Tietz, construïts el 1908
italià i va decorar les parets amb pintures murals d’estil bizantí. fellow members and himself, he designed the Ernst Ludwig House, 
Construïda en la mateixa època, la Torre de les Esposalles d’Olbrich intended to be the centrepiece in both its location and its purpose as 
mostra un caràcter marcadament expressiu amb un coronament extravagant the artists’ workplace. This building, which today houses the Artists’ 
en forma de cinc dits que contrasta fortament amb la sobrietat de formes Colony Museum, was divided into ateliers for every colony member. 
de l’edifici d’exposicions adjacent. Mentre que l’edifici d’exposicions sembla The most striking part is the large, omega-shaped entrance portal 
inspirat en formes de l’arquitectura egípcia o assíria, la Torre de les Esposalles, flanked on either side by monumental statues of a man and woman 
de maó vist i unes fileres asimètriques de finestres, es caracteritza per una by Ludwig Habich. Situated atop a broad staircase, this richly 
expressió i una modernitat de composició molt poc convencionals. decorated entrance symbolises the ascent to the world of art. Olbrich 
Olbrich fou molt productiu al llarg de la seva carrera. Durant la referred to the Ernst Ludwig House as the artists' “Temple of Work”.
construcció dels edificis per a l’exposició de 1908, treballava simultàniament  For the artists' second exhibition, in 1904, planned on a far 
en els Warenhaus Tietz, uns grans magatzems de Düsseldorf i en la Casa smaller scale, the architectural concept was again commissioned 
Feinhals de Colònia, una mansió privada classicista. Cap dels dos edificis no to Olbrich. If the artists’ houses created three years earlier had 
va estar acabat fins després de la seva mort, l’agost de 1908. been sophisticated, elitist dwellings for individual artists, this 
Aquests pocs exemples mostren només una petita part de l’obra time the centre of artistic output was a group of three houses that 
d’Olbrich, però basten per donar una idea de la gran diversitat del seu were examples of interior design for middle-class families. The 
llenguatge arquitectònic. Entre el Jugendstil alemany, un nou classicisme design was characterised by simplicity in forms and materials and 
i unes primeres incursions en l’arquitectura expressionista, Joseph Maria emphasis was placed on the practical usability and affordable price 
Olbrich fou un arquitecte i dissenyador extremadament versàtil a l’alba of the furnishings. This development was desirable, as the reform 
de la modernitat. movement's original idea around the turn of the century had been 
www.mathildenhoehe.eu Great Glückert House, 1901 Wedding Tower and Exhibition Building, 1908. Postcard after a watercolour by Olbrich
Gran Casa Glückert, 1901 Torre de les Esposalles i edifici d’exposicions, 1908. Postal a partir d’una aquarel·la d’Olbrich
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
© Nikolaus Heiss/Institute Mathildenhöhe © Archives, Institute Mathildenhöhe
© Archives, Institute Mathildenhöhe
© Archives, Institute Mathildenhöhe
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
Opening ceremony of the first artists’ colony exhibition of 1901
Cerimònia inaugural de la primera exposició de la colònia d’artistes el 1901 limelight 43
to make the improvement of life through art available to all social Built at the same time, Olbrich’s Wedding Tower shows a 
classes. It is understandable in this context that, at the following markedly expressive character with its extravagant summit in the 
exhibition in 1908, Olbrich presented a model house for working shape of five fingers, which produces a major contrast to the sober 
class families. This social class had a special need for improved forms of the adjacent Exhibition Building. While the Exhibition 
living conditions through simple but tasteful interior design. Building seems inspired by Egyptian or Assyrian architecture, the 
The development towards greater simplicity in forms, if Wedding Tower, with its red brick construction and asymmetrically 
not in materials, was not only due to the orientation towards arranged window belts, is characterised by an unconventional 
broader social groups. In some of Olbrich’s other buildings expressiveness and modernity in its composition.
of the 1908 exhibition there was a new reference to classical Olbrich was highly productive throughout his career. 
architectural forms and an abandonment of the symbolist During construction of the buildings for the 1908 exhibition, he 
language of his early buildings on the Mathildenhöhe. The most worked simultaneously on the Warenhaus Tietz department store 
striking example was the renovation of Glückert House, built for in Düsseldorf and on the Feinhals House in Cologne, a classicist 
the exhibition of 1901 and used as an exhibition house by the private mansion. They were completed after his death.
Glückert furniture company. The 1901 interior design of the hall, These examples show only a small portion of Olbrich’s work 
with its highly colourful ornamental wall decoration, did not but make visible the great variety of his architectural language. 
appeal to the tastes of 1908. Olbrich changed it to a classical Between German Jugendstil, a new classicism and an early dawn 
interior with panels in Italian Renaissance forms and decorated of expressionist architecture, Olbrich was a versatile architect and 
the walls with Byzantine style wall paintings. designer at the beginning of modernity.
www.mathildenhoehe.eu
General view of the Christiansen House and Glückert House, built in 1901 /  Vista general de la Casa Christiansen i la Casa Glückert, construïdes el 1901
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
© Archives, Institute Mathildenhöhe
© Archives, Institute Mathildenhöhe
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
44 aniversari jubilee 45
La Glasgow School of Art 1899-1909:  The Glasgow School of Art 1899-1909:  
un segle d’èxits A Centenary of Success
Peter Trowles Peter Trowles
Curador Mackintosh de la Glasgow School of Art Mackintosh Curator - The Glasgow School of Art
p.trowles@gsa.ac.uk p.trowles@gsa.ac.uk
l juny de 1896 es va fer públic l’anunci d’un concurs per Als directors de la Glasgow School of Art els caldrien encara vuit anys n June 1896, a competition was announced for the 
Edissenyar l’edifici d’una nova Escola d’Art a Glasgow. El per reunir els fons suficients perquè Mackintosh reprengués els dissenys building of a new Glasgow School of Art. The successful 
guanyador va ser un jove arquitecte, Charles Rennie originals per completar l’edifici, més o menys tal com s’havia planejat architect was a young Charles Rennie Mackintosh, 
Mackintosh, que treballava per a la ja consolidada empresa inicialment. Les obres de la segona meitat de l’edifici van començar el working for the established Glasgow practice of 
Honeyman and Keppie. 1907 i van trigar dos anys Honeyman and Keppie.
Amb tot, la manca de diners va impedir completar Continua sent una escola d’art, a completar-se, si bé However, a lack of available money prevented 
inicialment el disseny de Mackintosh. En lloc d’això, es de fama mundial, on es segueix aquesta vegada va fer-se IMackintosh’s design from being completed at the first 
va dividir el projecte en dues parts i al cap de força dilacions, a les treballant a ple rendiment segons els terminis i el attempt. Instead, his design was divided into two and after much 
primeries de 1898 van iniciar-se les obres de la part central i oriental pressupost previstos. Pel delay work began on a central and eastern section of the building 
de l’edifici. Cap a finals de l’any següent s’havia completat la primera que fa a l’estil, el retard substancial en la finalització de l’edifici va donar a early in 1898. By the end of the following year, the first half of 
meitat de l’edifici, que va acabar costant força més del que s’havia Mackintosh l’oportunitat de millorar i integrar totalment el disseny original the building was complete, although it had cost considerably 
pressupostat. Finalment, el 20 de desembre de 1899 es va celebrar de 1896, que bevia sobretot de l’anterior tradició de l’arquitectura senyorial more than had been budgeted for. Finally, on 20 December 1899 
una cerimònia formal per anunciar la inauguració oficial d’aquella escocesa, amb una segona meitat de l’edifici que es projectava cap al segle a formal ceremony took place to announce the official opening of 
part de l’edifici. XX a través de l’ús de materials moderns i de noves tecnologies. this part of building.
 It was to take the governors of the Glasgow School of Art 
a further 8 years to raise sufficient funds to bring Mackintosh 
back to reconfigure his original designs to complete the 
It remains a hardworking, building, more or less as 
originally planned. Work 
fully-functioning school on the second half of the 
of art with a truly building began in 1907 
international reputation and took a further two 
years to complete – only 
on this occasion it was on time and on budget. Stylistically, the 
substantial delay in the building’s completion offered Mackintosh 
the opportunity to amend and fully integrate his original design 
of 1896, which owed much to Scotland’s earlier baronial tradition 
in architecture, with a second half of the building that looked 
forward to the 20th century through its use of modern materials 
and new technology. 
Basement west corridor. Picture taken by Bedford Lemere in 1910  
Passadís oest del soterrani. Fotografia realitzada per Bedford Lemere el 1910
On 15 December 1909 the finished building was formally 
opened and the event was marked by a series of exhibitions and 
celebrations including a symbolic masque or pageant entitled 
The Birth and Growth of Art, written by Francis Newbery, 
headmaster of the School and performed by the students 
themselves. There was universal approval for the building 
and in the School’s Annual Report for 1909-10 the Governors 
reported that they were ‘not aware of any city that possesses a 
more complete edifice devoted to Art Education, nor one better 
adapted to its purpose’.
Director’s room. Picture taken by Bedford Lemere in 1910   / Despatx del director. Fotografia realitzada per Bedford Lemere el 1910 Lecture Theatre. Photographer Bedford Lemere, 1910
Sala de conferències. Fotografia de Bedford Lemere, 1910
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
©GSA
©GSA
©GSA
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
46 aniversari
El 15 de desembre de 1909 va tenir lloc la inauguració formal de 
l’edifici ja acabat amb un seguit d’exposicions i celebracions, incloent 
una representació simbòlica titulada The Birth and Growth of Art (“El 
naixement i el creixement de l’art”), escrita per Francis Newbery, director 
de l’escola, i representada pels mateixos alumnes. L’edifici va rebre 
l’aprovació general i en l’Informe Anual de l’escola de 1909-1910 els 
directors hi van fer constar que no sabien “de cap ciutat que disposés d’un 
edifici dedicat a l’educació artística tan complet, ni cap que s’adaptés tan 
bé a la seva finalitat”.
Al llarg de 1910 l’empresa londinenca Bedford Lemere & Co. va fer 
una important sèrie de fotografies de l’edifici. En elles es destacava la 
modernitat arquitectònica de l’edifici, mentre que en altres fotografies 
de l’època, que es troben en l’extens arxiu d’Escòcia, hi podem veure els 
estudiants treballant en els nous estudis i tallers.
Un cop finalitzat l’edifici dissenyat per Mackintosh, la Glasgow 
School of Art es trobava equipada per afrontar les necessitats d’una 
institució educativa de primera línia que es dirigia cap al segle XX.
Ara, exactament un segle després, el veritable mèrit de la Glasgow 
School of Art de Mackintosh és que continua sent una escola d’art, de 
fama mundial, on es segueix treballant a ple rendiment, cosa de la qual 
Mackintosh s’hauria sentit sens dubte orgullós. Els darrers 100 anys 
han vist com l’edifici ha servit d’inspiració a generacions de professors 
i estudiants i, en senyal de reconeixement i per celebrar-ne el centenari, 
s’estan preparant un seguit d’esdeveniments i activitats (incloent  una 
gran exposició).
Tot i així, aquesta celebració de l’edifici de Mackintosh marca també un 
pas important en el desenvolupament futur de l’escola. De la mateixa manera The library today
que l’edifici de Mackintosh anunciava l’arribada del segle XX, actualment La biblioteca en una imatge actual
Design room. Period picture by T.& R. Annan, c1900
Aula de disseny. Fotografia de T. & R. Annan, ca. 1900
1910 photograph of the library by Bedford Lemere
Fotografia de la biblioteca el 1910 per Bedford Lemere 
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
©GSA
©GSA
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
©GSA
48 aniversari jubilee 49
During 1910, an important series of photographs of the However, this celebration of the Mackintosh Building also 
building were taken by the London based firm of Bedford marks an important step in the School’s wider, future development. 
Lemere & Co. These highlighted the architectural modernity of As Mackintosh’s building announced the arrival of the 20th 
the building whilst other photographs of the period, held in the century, plans are well advanced for the design and construction 
School’s extensive archive, show students at work in their new of a new school building for the 21st century directly across 
studios and workshops. from Mackintosh’s masterwork. Early in 2009, an international 
The completion of the Mackintosh designed building saw the competition was announced for the design of this new building, 
Glasgow School of Art well equipped to meet the demands of an which will replace a number of other campus buildings that were 
important educational institution heading into the 20th century. added during the later 20th century – buildings that, in general, 
Now, exactly a century later the true merit of Mackintosh’s have failed to withstand the test of time and are now regarded as 
Glasgow School of Art is that it remains a hardworking, fully- unsuitable for today’s educational demands.
functioning school of art with a truly international reputation – In September 2009, the winner of the competition was 
something that Mackintosh would surely have been proud of. The announced as Steven Holl Architects, a New York based practice. 
past 100 years has seen the building deliver inspiration to successive Their winning design will need to respond to Mackintosh’s 
generations of staff and students and in recognition of the building’s masterwork and be itself a significant architectural masterpiece of the 
centenary a series of events and activities (including a major 21st century. It will not be an easy task.
exhibition) are planned to coincide with this anniversary.
www.gsa.ac.uk
Modelling studio. Photo probably taken by T. & R. Annan, c1910 / Estudi de modelatge. Probablement la fotografia fou realitzada per T. & R. Annan cap al 1910
estan molt avançats els plans per dissenyar i construir un nou edifici per a El setembre de 2009 es va fer públic que el guanyador del 
l’escola, de cara al segle XXI, al davant mateix de l’obra mestra de Mackintosh. concurs havia estat Steven Holl Architects, un estudi de Nova York. El 
A principis de 2009 es va anunciar un concurs per escollir el projecte d’aquest disseny guanyador haurà d’estar a l’altura de l’obra de Mackintosh i 
nou edifici, que haurà de substituir alguns dels que es van afegir al campus ser també una obra mestra de l’arquitectura del segle XXI. No serà un 
al llarg del segle XX i que, en general, no han resistit el pas del temps i es tasca senzilla.
consideren ara inadequats per a les necessitats educatives actuals. www.gsa.ac.uk
Entrance hall. Period picture by Bedford Lemere, 1910
Vestíbul. Fotografia d’època de Bedford Lemere, 1910 
Period picture of the Loggia by Bedford Lemere, 1910 Drawing class. Period picture by T.& R. Annan, c1900 / Aula de dibuix. Fotografia de T. & R. Annan, ca. 1900
Fotografia d’època de la Loggia, de Bedford Lemere, 1910
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
©GSA
©GSA ©GSA
©GSA
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
50 iniciatives endeavours51
Museu d’Art de Cerdanyola, del Modernisme a l’Art Déco Cerdanyola Art Museum, from Modernisme to Art Deco
Txema Romero Martínez va afectar l’edifici, amb unes reformes que 
Orlando Barrial i Jové emmascaraven la façana principal, tot i que van 
Museu d’Art de Cerdanyola, Cerdanyola del Vallès
ser fetes amb respecte i cura. Després va acabar 
a les mans de l’Ajuntament.
Gràcies a l’estiueig de la burgesia La restauració s’ha fet entre els anys 2006 
barcelonina, entre 1880 i 1930 Cerdanyola del i 2009 supervisada pel Servei de Patrimoni de 
Vallès va rebre un important llegat arquitectònic l’Ajuntament de Cerdanyola. Mentrestant, el 
modernista. Entre els edificis conservats, hi ha fons d’art s’ha incrementat considerablement, 
Can Domènech, salvat de l’enderroc l’any 1999 en bona mesura a partir de donacions. En només 
gràcies a una campanya popular. Es tracta sis anys s’ha recuperat un edifici modernista 
d’una construcció emblemàtica de 1894, el condemnat a l’enderroc i s’ha creat una 
primer Casino del poble, obra de l’arquitecte col·lecció representativa de la colònia d’artistes 
Gaietà Buïgas. Posteriorment (1905-1912), va que es va establir a Cerdanyola durant el primer 
ser convertit en la luxosa residència d’estiueig terç del segle XX.
d’Evarist López, amb la intervenció d’Eduard El Museu d’Art de Cerdanyola − Can 
M. Balcells Buïgas, nebot de Gaietà i un dels Domènech és ara un equipament destinat a 
millors representants de la darrera generació la conservació, recerca i difusió del patrimoni 
d’arquitectes modernistes catalans. Balcells artístic, amb especial incidència en l’art 
va dotar la casa d’un espectacular conjunt de modernista, noucentista i Déco. Des de l’any 
vitralls.  Entre els anys 1961 i el 1999 va acollir 2007 el Museu d’Art de Cerdanyola forma part 
els laboratoris farmacèutics Domènech, que de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació 
fabricaven un popular medicament conegut com de Barcelona i darrerament s’ha afegit a la Ruta 
a “lápiz Termosán”. La instal·lació dels laboratoris Europea del Modernisme.
The Ladies of Cerdanyola stained glass triptych, attributed to Ludwig Dietrich (1905-12), 
Ismael Smith, c1906. The Waltz. Patinised plaster.  is once again on display in Can Domènech after its restoration in 2009
Museum donation by Artur Ramon
El vitrall tríptic Les dames de Cerdanyola, atribuït a Ludwig Dietrich (1905-1912), 
Ismael Smith, ca. 1906. El vals, guix patinat. Donació torna a lluir a Can Domènech després de la restauració de 2009
d’Artur Ramon al Museu
La col·lecció compta amb un conjunt de 
pintura, escultura, ceràmica i arts aplicades de Txema Romero Martínez Restoration work was carried out The outstanding feature of the 
destacats autors com Ismael Smith, Josep de Togores, Orlando Barrial i Jové between 2006 and 2009, supervised by the complex is the series of stained glass 
Museu d’Art de Cerdanyola, Cerdanyola del Vallès
Eduard Maria Balcells, Marian Andreu, Ramon Heritage Department of the Cerdanyola City windows that have been recovered and 
Casas, Josep Llimona, Lambert Escaler, Joan Vilatobà, Council, and the museum’s art collection has replaced in their original positions, after 
Marian Burguès, Lluís Brú, Adrià Gual, Alenxandre Thanks to the summer holidays of increased considerably in size, largely thanks years of negotiations with their former 
de Riquer, Lluís Domènech i Montaner o Apel·les Barcelona’s bourgeoisie between 1880 and 1930, to donations. In only six years, a Modernista owners. The star piece of the series is the 
Mestres. Destaca l’excepcional conjunt de vitralls Cerdanyola del Vallès has been left with an building that was doomed to destruction has triptych known as Ladies of Cerdanyola, 
que han estat recuperats i han pogut ser reintegrats important Modernista architectural legacy. Some been restored and an art collection has been which can be found in the former living 
en el lloc original, després d’anys de gestions amb of the buildings that can still be seen today formed representing the colony of artists that room of the house, an exceptional work 
els antics propietaris. La peça estrella del conjunt include Can Domènech, which was saved from established itself in Cerdanyola in the early that Joan Vila Grau considers to be the 
és el tríptic conegut com Les dames de Cerdanyola, demolition by a citizens’ campaign in 1999. It is part of the 20th century. “culminating peak of Catalan Modernista 
que ocupa l’antic menjador de la casa, un treball a typical Modernista construction dating back to The Cerdanyola Art Museum in Can stained glass” and attributed to Ludwig 
excepcional considerat per Joan Vila Grau com el 1894 and was the town’s first casino, designed Domènech is now a facility dedicated to the Dietrich, an artist from Alsace who had 
“punt culminant del vitrall modernista català” i que ha by the architect Gaietà Buïgas. Between 1905- preservation, research and dissemination of settled in Catalonia. Sketches also exist by 
estat atribuït a l'artista alsacià instal·lat a Catalunya 1912, it became the luxurious summer residence artistic heritage, with special emphasis on Balcells of the other stained glass windows 
Ludwig Dietrich, tot i que existeixen esbossos fets of Evarit López, with additions and changes the Modernista, Noucentista and Art Deco in the house, these being three large-scale 
per Balcells d’alguns dels altres vitralls de la casa. by Eduard M. Balcells Buïgas, Gaietà’s nephew periods. Since 2007, the Cerdanyola Art panels: Ladies of the Lake, Ladies of the 
Es tracta de tres plafons de grans dimensions: Les and one of the best representatives of the latter Museum has formed part of the Barcelona Tulips and Ladies of the Swing. In terms of 
dames del llac, Les dames de les tulipes i Les dames generation of Catalan Modernista architects. Regional Council’s local museum network technique, they combine grisaille, cathedral 
del gronxador. Tècnicament s’hi combinen la grisalla, Balcells provided the house with a spectacular and has recently joined the Art Nouveau stained glass and enamelled plaquette.
el vidre catedral i el plaquette esmaltat. series of stained glass windows. Between 1961 European Route. The Cerdanyola Art Museum opened 
El Museu d’Art de Cerdanyola va obrir les and 1999, the building housed the Domènech  The collection includes a series of its doors on 10 September 2009 and had an 
portes el passat 10 de setembre de 2009 amb pharmaceutical laboratories, where a medicine paintings, sculptures, ceramics and applied extraordinary public response from both 
una extraordinària resposta del públic, tant known as “Lápiz Termosán" (Termosán Pencil) arts by such renowned artists as Ismael Smith, the inhabitants of Cerdanyola, who were 
de Cerdanyola, que es va entusiasmar amb la was manufactured. The renovation work for Josep de Togores, Eduard Maria Balcells, enthusiastic about the recovery of one of their 
recuperació d’una peça clau del seu Modernisme, housing the laboratories affected the building by Marian Andreu, Ramon Casas, Josep Llimona, key Modernista buildings, and outsiders, who 
com dels forasters, que van apreciar la gran qualitat masking its main façade, even though the work Lambert Escaler, Joan Vilatobà, Marian appreciated the outstanding qualities of the 
de l’edifici així com l’interès dels continguts. was respectfully and carefully executed. The Burguès, Lluís Brú, Adrià Gual, Alexandre building and its fascinating contents.
www.coupdefouet.eu building later passed into the hands of the local de Riquer, Lluís Domènech i Montaner and www.coupdefouet.eu
city council. Apel·les Mestres. 
Detail of glass canopy at the Cerdanyola Art Museum
Detall de la marquesina del Museu d’Art de Cerdanyola
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
© Ajuntament de Cerdanyola (O. Barrial)
© Jordi Puig
© Ajuntament de Cerdanyola (O. Barrial)
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
52 iniciatives endeavours53
Ceràmiques de l’Art Produïdes als quatre extrems del país, Art Nouveau Produced in the four corners of Julie Van Biesbroeck-
fabricades o no en sèrie, per manufacturers o per the country and made both in and out of Sterpin. Another idea 
Nouveau a Bèlgica artistes creadors o decoradors independents, les Ceramics in Belgium series by manufacturers, creative artists or was to publish the 
ceràmiques Art Nouveau belgues apleguen tradició independent decorators, Belgian Art Nouveau ceramic works of some 
Anne Pluymaekers i innovació, així com funcionalitat i bellesa, en una Anne Pluymaekers ceramics combine tradition and innovation, leading Art Nouveau 
Conservadora, Musée de la céramique d’Andenne època en què les belles arts i les arts decoratives Curator, Musée de la céramique d’Andenne as well as functionality and beauty, in an age artists, amongst which 
eren una sola i mateixa cosa. in which the fine arts and the decorative arts included the jeweller 
El Museu de la Ceràmica d’Andenne i el Entre els artistes que es van presentar The Andenne Ceramics Museum and were one and the same. from Brussels Philippe 
Museu de la Ceràmica de Torhout han unit els destaquem Willy Finch, Omer Coppens, Isidore de Torhout Ceramics Museum joined forces Some of the important artists Wolfers, realist sculptor 
seus esforços per oferir una oportunitat única Rudder i Arthur Craco. Aquest darrer va treballar recently to present a unique opportunity represented included Willy Finch, Omer Constantin Meunier and 
de descobrir els diversos testimonis de les molts anys al si dels tallers d’Andenne. Les seves to discover the diverse expressions of Coppens, Isidore de Rudder and Arthur Craco, poster designer Privat 
expressions de l’Art Nouveau fixades en l’argila. A obres mestres, de vegades monumentals, moltes Art Nouveau set in clay. The exhibition who for many years worked in the Andenne Livemont. With period 
l’exposició s’hi van poder veure les obres mestres d’elles conservades al Museu de la Ceràmica included the major works of renowned studios. His often monumental masterworks, furniture by Serrurier-
Arthur Craco and Adrien-Henri Van Emelen, undated. 
d’artistes de renom al costat de produccions d’Andenne, estan per (re)descobrir. Les manufactures Terracotta vase artists together with more industrially made many of which can be found in the Andenne Bovy or Majorelle, sets 
de caràcter més industrial. Per primera vegada, de Hennuyères de La Louvière, Nimy, Thulin, Saint- Arthur Craco i Adrien-Henri Van Emelen, s/d. Gerro de terra cuita creations. An exceptional display was put Ceramics Museum, were there to be (re) of decorative faience 
s’ha reunit una mostra excepcional que il·lustra Ghislain, Wasmuël… es van presentar també al together for the first time showing the discovered. Manufacturers from Hennuyères tiles and table settings 
l’abundància i la diversitat de les creacions costat de les manufactures de Brussel·les (Helman, els quals es compten l’orfebre brussel·lès Philippe abundance and diversity of these creative de La Louvière, Nimy, Thulin, Saint-Ghislain, arranged in such a way so 
realitzades a Bèlgica. La Majolique, Janssens), de Hasselt i de Flandes Wolfers, l’escultor realista Constantin Meunier i works made in Belgium.  Wasmuël, etc, were also represented alongside as to immerse the visitor 
L’exposició va presentar un centenar Occidental, d’on Torhout n’és l’epicentre. També es el cartellista Privat Livemont. Amb mobiliari de The exhibition included a hundred manufacturers from Brussels (Helman, La in the everyday world of 
d’obres, sovint inèdites, que provenien de les van posar al dia les trajectòries i les obres d’artistes l’època, signat per Serrurier-Bovy o Majorelle, es van pieces, many never shown before, from the Majolique, Janssens), Hasselt and West the Belle Époque.
col·leccions pròpies d’ambdues institucions i de decoradors poc coneguts, com Louis Hasey, Jean posar en escena conjunts de rajoles decoratives de collections of both museums, as well as public Flanders, of which Torhout is the main centre. www.ceramandenne.be
col·leccions públiques i privades. Les peces van Cambresier, Julie Van Biesbroeck-Sterpin. Es va faiança, serveis de taula... submergint el visitant en and private collections. The pieces were chosen The careers and works of lesser-
ser triades per l’exemplaritat, la representativitat proposar a més l’edició de les obres ceràmiques la quotidianitat de la Belle Époque. for their exemplariness, representativeness and known decorative artists were also updated, Arthur Craco, c1894. The Enigmatic Smile
i el seu assoliment conceptual. d’alguns artistes cabdals de l’Art Nouveau, entre www.ceramandenne.be conceptual achievement. such as Louis Hasey, Jean Cambresier and 
Arthur Craco, ca.1894. El somriure enigmàtic
Museu Modernista L’edifici compta amb un buc d’escala amb The Riga Art Nouveau Museum was designed by the famous Latvian painter Janis 
pintures ornamentals als sostres que podria haver Riga Art Nouveau established on 23 April 2009 and is located Rozentāls. This is one of the most expressive 
de Riga estat dissenyat pel famós pintor letó Janis Rozentāls. Museum at Alberta iela 12, in a building that was stairwells not just in Riga, but in all of Latvia
És una de les caixes d’escala més expressives que designed by the architect Konstantı̄ns Pēkšēns The flat in which the exhibition is 
Vineta Supe trobem, no només a Riga, sinó a tot Letònia. Vineta Supe (1859-1928). In fact, the exhibition space is housed is one of the few residences in 
Responsable del Projecte Internacional, Kultūras La planta que acull l’exposició del museu Head of International Project, Kultūras aǵentūra, Riga housed in a flat that the architect once lived Riga in which an Art Nouveau interior so 
aǵentūra, Riga es troba en una de les poques residències de in from 1903 to 1908. exclusively typical of the Latvian capital 
Riga on s’ha conservat i restaurat un interior The aim of the museum is to popularise has been preserved and restored. Visitors 
El Museu Modernista de Riga va ser típic i exclusiu de la capital de Letònia. Els Riga’s unique Art Nouveau architecture, as will see a textbook Riga flat from the early 
inaugurat el 23 d’abril de 2009 al número 12 visitants hi trobaran un pis de manual de well as the use of Art Nouveau in Riga and part of the 20th century, comprising the 
del carrer Alberta, en un edifici dissenyat per les primeries del segle XX: la sala d’estar, la the rest of Latvia in the fields of art, design, living room, fireplace room, dining room, 
l’arquitecte Konstantı̄ns Pēkšēns (1859-1928), llar de foc, el menjador, la cuina, la cambra applied arts, crafts, literature and the design kitchen, bathroom, lavatory and servants’ 
en una planta que ell mateix va ocupar de 1903 de bany, el lavabo i l’habitació del servei. of household objects. It is also the only centre room. The 1903 interior has been restored 
a 1908. Aquest interior de 1903 ha estat totalment of its kind to be found in the Baltic States. in full and the objects that can be viewed 
L’objectiu del museu és donar a conèixer al restaurat, i els objectes exposats al museu Riga’s Alberta street features the were used or manufactured during the Art 
gran públic la singular arquitectura modernista van ser utilitzats o fabricats durant l’etapa greatest concentration of Art Nouveau Nouveau period of the early 20th century 
de Riga, així com l’ús d’aquest estil tant a Riga modernista de Riga de l’inici del segle XX: buildings in the city and the museum in Riga, including furniture, art and other 
com a la resta de Letònia en l’art, el disseny, les mobiliari, art i objectes de la llar. structure is no exception, being powerful household effects.
arts aplicades, l’artesania, la literatura i el disseny Els visitants del museu seran rebuts per in scope and expressive in silhouette. It Visitors to the museum will be greeted 
d’objectes de la llar. És l’únic museu d’aquesta Art Nouveau Museum building at Alberta iela 12, Riga un guia vestit amb roba de l’època modernista also has outstanding ornamental reliefs by a guide dressed in Art Nouveau apparel 
mena que hi ha als estats bàltics. Edifici del Museu Modernista de Riga, al carrer Alberta,12 i podran emprovar-se barrets modernistes i displaying motifs from the worlds of flora and can try on Art Nouveau hats and have 
El museu està al carrer Alberta de Riga, fotografiar-se amb ells al cap. A més del museu, and fauna, such as pine needles, pine their picture taken while so adorned. There is 
un carrer on es troba la major concentració expressiu. Els meravellosos relleus ornamentals hi ha també una biblioteca sobre Modernisme i un cones and squirrels. also an Art Nouveau library and information 
d’edificis modernistes de la ciutat. Es tracta d’un representen motius dels àmbits de la flora i la centre d’informació. Living room in Riga’s Art Nouveau Museum There is an ornate stairwell inside with centre in the exhibition complex.
edifici de grans dimensions i amb un perfil molt fauna: agulles de pi, pinyes i esquirols. www.jugendstils.riga.lv decorative ceiling murals that may have been 
Sala d’estar al Museu Modernista de Riga www.jugendstils.riga.lv
el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book 
On the occasion of the exhibition entitled “Art Nouveau in Belgium and comprises a unique, first-time general 
En ocasió de l’exposició “Ceràmiques de l'Art Nouveau a Bèlgica” s’ha aproximació global i inèdita a aquest fenomen. S’hi presenten les 
Ceramics in Belgium”, a catalogue has been published under approach to the phenomenon. It presents the manufacturers, 
publicat un catàleg sota la direcció de la comissària de l’exposició, manufactures, els ceramistes i els artistes decoradors de la manera 
the direction of the exhibition curator, Anne Pluymaekers. ceramics makers and decorative artists in the most exhaustive 
Anne Pluymaekers. Hi han col·laborat onze autors, especialistes de més exhaustiva possible dins els límits dels coneixements actuals. 
Eleven authors have contributed to the book, all of whom manner possible within the limits of current knowledge. 
l’Art Nouveau belga o de les diferents manufactures de ceràmica. Es Ricament il·lustrat, el llibre recull totes les obres que es presenten 
are specialists on Belgian Art Nouveau or the various Generously illustrated, the book gathers together all the works 
pot considerar un primer assaig de síntesi pel que fa al tema de la en l’exposició i guia el lector a través d’un recorregut pels diferents 
manufacturers of ceramics. The catalogue can be seen as the presented in the exhibition to guide readers through a tour of 
ceràmica Art Nouveau a Bèlgica. El catàleg constitueix una primera emporis de la ceràmica belga.
first attempt to provide a summary on Art Nouveau ceramics the different centres of Belgian ceramics.
PLUYMAEKERS Anne et al., 2009  / Céramiques de l’Art nouveau en Belgique PLUYMAEKERS Anne et al. 2009 / Céramiques de l’Art nouveau en Belgique
Musée de la céraMique d'andenne et Musée de la poterie de torhout Musée de la céraMique d’andenne and Musée de la poterie de torhout 
128 pàg., 28 x 21 cm, il·lustracions en color. Editat en francès i neerlandès. 128pp, 28x21cm, colour illustrations. Published in French and Dutch.
Disponible en rústica / 25 € Available in paperback / €25
Per a més informació: www.ceramandenne.be For more information: www.ceramandenne.be
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
el llibre
© Romalds Salcevics
© Musée de la céramique d'Andenne
© Olegs Kotovics
the book
© Musée de la céramique d'Andenne
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
54 iniciatives endeavours55
Sant Pau, retorn  Sant Pau Returns  
als orígens to Its Roots
J. J. Caballero J. J. Caballero
Periodista. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona Journalist. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona
Ha arribat l’hora de la rehabilitació de Sant The time to restore the Sant Pau hospital 
Pau. Després de gairebé un segle dedicat a la sanitat, has arrived. After almost a century dedicated 
el recinte modernista, inevitablement alterat per to health, the Modernista complex, which 
les necessitats hospitalàries, és a punt de recuperar has been inevitably altered due to hospital 
tota la seva esplendor. L'arquitecte Lluís Domènech needs, is on the verge of recovering all of its 
i Montaner va deixar a Sant Pau el seu inconfusible original splendour. Architect Lluís Domènech 
segell en els dotze pavellons del recinte històric i Montaner left his inimitable stamp on Sant 
que jalonen la rambla central (els altres set foren Pau with the 12 pavilions that make up the 
projectats pel seu fill). Va utilitzar la volta catalana historic complex lining its main boulevard (the 
i va treballar amb destresa el maó vermell vist, la remaining seven were designed by his son). 
pedra, el ferro i la ceràmica. Les escultures d’Eusebi He chose to use Catalan vaulting and worked 
Arnau i Pau Gargallo contribueixen a realçar-ne wisely with exposed red brick, stone, iron and 
la monumentalitat. Uns recursos que també va ceramics, while sculptures by Eusebi Arnau 
utilitzar amb encert al Palau de la Música i a la and Pau Gargallo contributed to enhancing 
The angel on top of the administration pavilion looks directly at Gaudí's Sagrada Família Temple. 
Casa Lleó Morera, per citar les seves obres més the complex’s monumentality. He also skilfully Sculpture by Pau Gargallo 
representatives. El resultat fou un espai de 13,5 used these same resources for the Palau de 
L’àngel que presideix el pavellò de l’Administració mira directament el Temple de la Sagrada Família. 
hectàrees concebut com una ciutat hospitalària, la Música and Casa Lleó Morera, to name his Escultura de Pau Gargallo
on tots els pavellons estan intercomunicats a most representative works. The result was an 
través d’un quilòmetre de galeries subterrànies i on area of 13.5 hectares designed as a hospital façade that can be entirely attributed to him. 
els edificis estan envoltats per carrers i jardins. Per Domènech i Montaner's transgression of the 
Above, photograph from 1920 of the Sant Leopold pavilion. Below, recent photograph of the Puríssima pavilion “city” complex, in which all the pavilions 
tot plegat es considera l’obra més complexa i de interior under restoration were interconnected with each other via a grid plan meant that today these two great 
major envergadura del Modernisme català. A dalt, foto de 1920 de l’interior del pavelló de Sant Leopold. A baix, foto actual del pavelló de la Puríssima en procés de restauració kilometre of underground passages and where Modernista works face each other. And one 
the buildings were surrounded by streets and hundred years later, things seem to have gone 
Domènech i Montaner abominava Ildefons fet un salt enrere en el temps, perquè l’activitat gardens. This is why it is considered to be the back in time, because the activity of architects, 
Cerdà. Deia que era impossible viure als carrers d’arquitectes, paletes i artesans ha retornat al most complex and important work of Catalan builders and artisans has returned to the 
de l’Eixample de Barcelona per causa dels conjunt de Lluís Domènech i Montaner, mentre Modernisme. ensemble by Lluís Domènech i Montaner, 
forts corrents d’aire que provocaria la retícula que a la Sagrada Família la seva presència es Domènech i Montaner detested the work while their presence in the Sagrada Família 
concebuda per l’enginyer. Potser per aquest motiu manté ininterrompuda des del segle XIX. of the urban planner Ildefons Cerdà. He used has been constant since the 19th century.
va desdenyar el pla Cerdà a l’hora de construir Des de 1997 l’Hospital de Sant Pau està to say that it was impossible to live in the The Hospital de Sant Pau has been on the 
l’Hospital de Sant Pau. Va concebre un recinte catalogat per la Unesco com a Patrimoni Mundial. streets of Barcelona’s Eixample district because UNESCO World Heritage List since 1997. With 
tancat i va situar l’edifici principal en un xamfrà, Amb aquesta referència i aquesta exigència s’inicia of the strong currents of air created by his grid this demanding reference, restoration has begun 
desatenent la lògica que imposava la quadrícula i una rehabilitació que en una primera fase està design. This is perhaps why he scorned Cerdà's and the first stage of the process should end 
que l’hagués situat al centre del carrer. previst que culmini el 2013, amb l’adequació de plan when he came to build the Hospital de in 2013, with the remodelling of 13 pavilions, 
La primera pedra es va col·locar el 1902, tretze pavellons, i que ha de quedar completada el Sant Pau. It was designed as an enclosed and be completely finished in 2016, with the 
però no es va començar a construir fins al 1905, 2016, amb l’adaptació de sis més. És la rehabilitació complex and he positioned its main building adaptation of the remaining six. It is the biggest 
al mateix temps que, tan sols 500 metres més patrimonial més important duta a terme a on a corner, completely ignoring the logic heritage restoration project in Catalonia in the 
enllà, Antoni Gaudí aixecava la façana del Catalunya en els darrers anys i compta amb un imposed by Cerdà’s grid, which would have last few years and has a budget of almost 180 
Naixement del temple de la Sagrada Família, pressupost de gairebé 180 milions d’euros. Una positioned it in the centre of the street. million euros. A restoration project that aims 
l’única que pot atribuir-se-li sense embuts. restauració que vol ser exquisidament escrupolosa The first stone was laid in 1902 but to be exquisitely scrupulous with the work of 
Aquella transgressió de Domènech i Montaner amb l’obra de Domènech i Montaner i que ha de fer construction did not begin until 1905, at Domènech i Montaner and will breathe new life 
va fer possible que avui es mirin cara a cara dues possible que Sant Pau tingui una nova vida, amb the same time that, barely 500 metres away, into Sant Pau, providing it with new uses in the 
de les obres més importants del Modernisme. I uns usos d’àmbit internacional, cultural i ciutadà Antoni Gaudí was building the Nativity international, cultural and civil fields designed 
Spires on the buildings flanking the hospital’s main st
cent anys després, sembla que les coses hagin pensats per a la societat del segle XXI. façade of his Sagrada Família temple, the only for society in the 21  century.
avenue 
www.santpau.es
www.santpau.es Pinacles dels edificis que flanquegen la rambla de l’hospital 
el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book 
The book Arquitectura y Urbanismo en Zamora (1850-1950) An impeccable book presenting what can be now called the 
El llibre Arquitectura y Urbanismo en Zamora (1850-1950) és edició, dóna a conèixer la que des d'ara es pot anomenar la (Architecture and Urbanism in Zamora, 1850-1950) is an “second golden age” of architecture in Zamora, especially in 
un estudi profund de l'evolució de la trama urbana d'aquesta Segona Edat d'Or de l'arquitectura zamorana, especialment in-depth study in the evolution of the urban layout of the terms of Modernisme, which was introduced to the city by the 
ciutat castellanolleonesa i de la incidència dels diferents pel que fa al Modernisme, introduït per l'arquitecte barceloní city, located in the Spanish region of Castilla-Leon, and the Barcelona architect Francesc Ferriol.
corrents arquitectònics d'aquell període. Amb una acurada Francesc Ferriol. influence of different architectural trends during this time. 
ÁVILA DE LA TORRE, Álvaro, 2009 / Arquitectura y urbanismo en Zamora (1850-1950) ÁVILA DE LA TORRE Álvaro, 2009 / Arquitectura y urbanismo en Zamora (1850-1950)
instituto de estudios zaMoranos “Florián de ocaMpo”, zaMora instituto de estudios zaMoranos “Florián de ocaMpo”, zaMora 
822 pàg., 24 x 28 cm, il·lustracions en color, inclou fotografies i plànols. Editat en castellà. 822pp, 24x28cm, colour illustrations, includes photographs and maps. Published in Spanish.
Disponible en tapa dura / 50 € Available in hardback / €50
Per a més informació: www.iezfloriandeocampo.es For more information: www.iezfloriandeocampo.es
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
el llibre
© Arxiu Històric de la Fundació Privada de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
© Arxiu Històric de la Fundació Privada de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
© Arxiu Històric de la Fundació Privada de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau © Robert Ramos/Pere Virgili
the book
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
56 iniciatives endeavours57
Gran retrospectiva  la seva època, com ara Henry van de Velde, Josef 
Hoffmann o Peter Behrens. Per aquest motiu, els Major Retrospective of Olbrich in Darmstadt
d’Olbrich a Darmstadt promotors de l’exposició i del llibre, pretenen 
donar a conèixer al públic general la rellevància coupDefouet This is why the instigators of the exhibition 
Barcelona 
del llegat artístic que Joseph Maria Olbrich va and catalogue aim to provide the general 
coupDefouet deixar pels volts del 1900 a Dramstadt i a altres public with information about the relevance of 
Barcelona 
ciutats com Viena i Renània.  The latest research carried out by the the artistic legacy that Joseph Maria Olbrich 
Aquesta gran retrospectiva s’ha fet realitat Mathildenhöhe Institute-Darmstadt is the result left around 1900 in Darmstadt and other cities 
Les darreres investigacions realitzades gràcies a les darreres investigacions que s’han of a comprehensive retrospective on the work like Vienna or in the Rhineland.
per l’Institut Mathildenhöhe-Darmstadt són pogut dur a terme a partir de l’interès que es va of Joseph Maria Olbrich to be inaugurated in This major retrospective has been made 
el resultat de l’extensa retrospectiva de l’obra crear vers aquest gran arquitecte i dissenyador Darmstadt at the beginning of February 2010. possible thanks to the latest research that has 
de Joseph Maria Olbrich que s’inuagurarà a durant les conferències internacionals organitzades The exhibition, entitled Joseph Maria Olbrich been carried out on this great architect and 
Dramstadt a principis de febrer de 2010. La mostra al Mathildenhöhe-Dramstadt amb motiu del 1867-1908, Architect and Creator of Early designer based on the interest created during 
"Joseph Maria Olbrich 1867-1908, arquitecte centenari de la mort de J. M. Olbrich (vegeu el Modernity, is being curated by Dr. Regina the international conferences organised by 
i vertebrador de la primera modernitat", està núm. 11 de coupDefouet). L’exposició inclou la Stephan, professor of the history of architecture Mathildenhöhe-Darmstadt on the occasion 
comissariada per la doctora Regina Stephan, reconstrucció dels projectes d’Olbrich, mitjançant at the Mainz University of Applied Sciences, in of the centenary of J. M. Olbrich’s death (see 
professora d’Història de l'Arquitectura de l’Escola esbossos originals, models, fotografies històriques collaboration with Vienna’s Leopold Museum. coupDefouet nº 11). The exhibition includes 
Pen and watercolour on paper sketch of a vase (c1901). 
Tècnica Superior de Mainz, amb la col·laboració i múltiples objectes d’àmbits tan diversos com el Experts on Olbrich’s work consider him reconstructions of Olbrich’s projects through Above, photo of the finished object
del Leopold Museum de Viena. disseny gràfic, el mobiliari, l’artesanat i l’art tèxtil. to be the great moderniser of the world and the use of original sketches, models, historical 
Esbós d’un gerro en llapis i aquarel·la sobre paper (ca. 1901). 
Els estudiosos de l’obra d’Olbrich el consideren La mostra, que es podrà visitar del 7 de febrer lifestyles, but his premature death and the photographs and many objects from such A dalt, foto de l'objecte acabat
el gran modernitzador del món i de les formes de al 24 de maig de 2010 a l’Institut Mathildenhöhe- destruction of many of his works during the diverse fields as graphic design, furniture, 
viure, però a causa de la seva mort prematura i de Dramstadt, inclou uns dies especialment dedicats a Second World War meant that his output has crafts and textile art. family days between 20 and 25 April, 
la destrucció de moltes de les seves obres durant la família del 20 al 25 d’abril, i en aquest darrer dia perhaps not had the same international impact The show can be visited from including a special games route for 
la Segona Guerra Mundial, la seva obra potser no J. M. Olbrich, 1897. Drawing of the Secession building un itinerari de jocs per als més petits. as other artists of his age, such as Henry van 7 February until 24 May 2010 at the children on the 25th.
of Vienna
va tenir el ressò internacional d’altres artistes de www.mathildenhoehe.eu de Velde, Josef Hoffmann or Peter Behrens. Mathildenhöhe Institute-Darmstadt, with www.mathildenhoehe.eu
J. M. Olbrich, 1897. Dibuix de l’edifici Secession de Viena
La Chaux-de-Fonds inscrita  L’any 1794, La Chaux-de-Fonds quedà La Chaux-de-Fonds Joins World Heritage List
totalment arrasada per un incendi. Sobre les 
a la Llista del Patrimoni Mundial ruïnes, es va elaborar un primer pla d’urbanisme J.D. Jeanneret The small town of La Chaux-de-Fonds 
que va posar les bases de la vila industrial que Heritage Architect was totally destroyed by a fire in 1794 and over 
JD Jeanneret
Aerial view of La Chaux-de-Fonds Arquitecte del patrimoni prosperaria en el segle XIX. En aquest llogaret Site Manager, La Chaux-de-Fonds its ruins a new urban plan was designed that 
Gestor d’emplaçament, La Chaux-de-Fonds tot sembla pensat per assegurar l’eficiència set the foundations of the industrial city that 
Vista aèria de La Chaux-de-Fonds
de la producció rellotgera. La qualitat de la The “watchmaking metropolis”, as La would prosper in the 19th century. It seemed 
La "Metròpoli rellotgera”, com se sol il·luminació, la racionalitat dels desplaçaments, Chaux-de-Fonds is usually referred to, was that everything in the town had been designed 
anomenar la vila de La Chaux-de-Fonds, ha estat el pragmatisme de la planificació urbana, les added to the UNESCO World Heritage List on 27 to ensure watchmaking production efficiency. 
inscrita el 27 de juny de 2009, juntament amb la tipologies dels habitatges obrers i dels llocs de June 2009, together with neighbouring Locle, Contributing to this was the quality of its 
veïna Locle, a la Llista del Patrimoni Mundial de producció hi van contribuir. Per exemple, l’École because of the exceptional value of its urbanism lighting, the rationalism of its transport routes, 
la UNESCO per l’enorme valor del seu urbanisme d’Art fou fundada el 1870 pels patrons gravadors and industrial architecture. It is no coincidence the pragmatism of its urban planning, the types 
i de la seva arquitectura industrial. No va ser pas preocupats per la formació dels seus obrers. És that it was precisely here in this watchmaking of workers' housing and its production centres. 
casualitat que fos precisament en aquest municipi així que sota l’impuls de Charles L’Eplattenier municipality that the only Art Nouveau For example, its Art School was founded in 
consagrat a la producció de rellotges on va sorgir -director de l’Escola-, l’Style Sapin alçarà el vol. Els movement in Switzerland arose, the so-called 1870 by master engravers who were concerned 
l’únic moviment Art Nouveau de Suïssa, l’anomenat estudiants de l’École d’Art, entre els quals hi ha el “Style Sapin”. The land of watchmaking was a about the training of their workers. This was 
Style Sapin. El terreny de la Metròpoli rellotgera era futur Le Corbusier, en seran els actors principals. fertile one for progressive ideas, new currents how the Style Sapin first took off under the 
fèrtil per a les idees progressistes, els nous corrents Treballaran igual de bé els plans i els ornaments of thought and the opening of art towards leadership of the school’s director, Charles William Aubert, c1905-1910. Bygone Atelier 
de pensament, l’obertura de l’art vers nous horitzons. per a la vil·la d’un patró gravador (Vil·la Fallet), new horizons. Other factors contributing to the L’Eplattenier. Students at the Art School were 
La riquesa de la indústria i el progressisme dels com l’estètica de les capses per als rellotges (un eruption of a modern trend were the wealth of the main protagonists of the style, amongst William Aubert, ca. 1905-1910. El taller d’antany 
seus patrons, l’alt nivell de formació de la classe treball recompensat col·lectivament a l’Exposició its industry and the progressive nature of the which was the future Le Corbusier. They worked collectively rewarded at the Milan International 
obrera i l’obertura al món deguda als constants Internacional de Milà de 1906)... però tot, a La people who ran it, the high level of education of equally well on the designs and decorations of a Exhibition in 1906. Everything in La Chaux-de-
intercanvis comercials, són també factors propicis Chaux-de-Fonds, és rellotgeria. its working classes and an opening out towards villa for a master engraver (Villa Fallet) as they Fonds is indeed about watchmaking.
per a l’eclosió d’un corrent modernista. www.chaux-de-fonds.ch the world due to constant commercial exchange. did for the look of watchcases, work that was www.chaux-de-fonds.ch
el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book 
Joseph Maria Olbrich 1867-1908, Architekt und Gestalter the indisputable role that Olbrich played in the evolution 
Aquest llibre, publicat amb motiu de l’exposició homònima, constitueix l’evolució de l’arquitectura del segle XX i l’enorme influència que va der frühen Moderne, is the book published to accompany of 20th-century architecture and the huge influence he had 
una obra de referència sobre la vida i el llegat d’Olbrich, fruit de les exercir en les generacions posteriors d’arquitectes. Un dels objectius an exhibition of the same name and represents the standard on successive generations of architects. In fact, one of the 
darreres investigacions, de noves fonts i de material fotogràfic inèdit. d’aquesta obra és recuperar les idees d’Olbrich en relació amb la reference on Olbrich’s life and work. The publication is the book’s aims was to bring to light Olbrich’s ideas relating 
La publicació il·lustra el paper indiscutible que Olbrich va tenir en planificació urbanística i amb la vertebració d’espais vitals i d’habitatge. result of earlier research, new sources of information and to urban planning and the essential structure of living and 
never before published photographic material and illustrates residential spaces.
Diversos autors, 2010  / Joseph Maria Olbrich 1867-1908, Architekt und Gestalter der frühen Moderne (Joseph Maria Various Authors, 2010 / Joseph Maria Olbrich 1867-1908, Architekt und Gestalter der frühen Moderne (Joseph 
Olbrich 1867-1908, arquitecte i vertebrador de la primera modernitat) / hatje cantz, ostFildern Maria Olbrich 1867-1908, Architect and Creator of Early Modernity) / hatje cantz, ostFildern 
448 pàg.,  24,5 x 30,5 cm, 350 il·lustracions en color. Editat en alemany. 448pp, 24.5x30.5cm, 350 colour illustrations. Published in German.
Disponible en tapa dura / 49,8 € Available in hardback / €49.80
Per a més informació: www.mathildenhoehe.eu For more information: www.mathildenhoehe.eu
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
el llibre
© Ville de La Chaux-de-Fonds, A. Henchoz
© Staatliche Museen Preußischer Kulturbesitz, Kunstbibliothek Berlin
© Musée international d'horlogerie (La Chaux-de-Fonds)
© Institute Mathildenhoehe Darmstadt
the book
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
58 iniciatives endeavours59
Gaudí i els seus contemporanis a Glasgow modernistes. Amb el suport de l’Institut del Paisatge has undoubtedly captured Barcelona’s Modernisme 
Urbà −que dirigeix la Ruta Modernista de Barcelona Gaudí and His Contemporaries in Glasgow as Barcelonans themselves truly see it every day.
des de 1997−, el fotògraf va poder accedir als racons The catalogue of the exhibition, also 
coupDefouet més amagats dels edificis, i al llarg del mes que va coupDefouet who live and work in the architectural works co-financed between Glasgow and Barcelona, 
Barcelona Barcelona
dedicar a aquesta tasca, va arribar a conèixer i establir of Gaudí and other Modernista masters. includes an introduction by the Barcelona-
relació amb moltes de les persones que els habiten. With the support of the Urban Landscape resident Scottish architect David Mackay.
Fins al 28 de febrer es pot visitar a The El resultat és una col·lecció de fotografies Under the title Modernista: Gaudí and Institute – which has been running the www.scottisharchitecture.com
Lighthouse, a Glasgow, una exposició sobre el sorprenents, on Jones no fa cap concessió als His Contemporaries in Modern Barcelona, Barcelona Modernisme Route since 1997 – the 
Modernisme de Barcelona que porta per títol prejudicis estètics, sinó que permet que els contrastos an exhibition on Barcelona’s Modernisme is photographer was able to access the most 
“Modernista: Gaudí i els seus contemporanis a i les contradiccions aflorin i es mostrin d’una manera being held at The Lighthouse in Glasgow until hidden corners of the buildings and got to 
la Barcelona actual”. Architecture and Design- clara. Així doncs, se’ns revelen les façanes posteriors, 28 February 2010. Architecture and Design know many of the dwellers on a first-name 
Scotland, l’organització que recentment s’ha fet ocultes, de monuments del Patrimoni Mundial, Scotland, the organisation that recently took basis during his month-long assignment. 
càrrec de la direcció de The Lighthouse, ha estat plenes d’aparells d’aire condicionat, o belles portes over running The Lighthouse, has been the main The result is a collection of striking 
la principal impulsora d’aquesta exposició, amb el de ferro al costat de rètols de botigues moderns, promoter of this exhibition, with the support photographs in which Jones makes no 
suport del Clydesdale Bank. L’Institut del Paisatge anodins i impersonals. Es pot dir que l’exposició de of the Clydesdale Bank. The Urban Landscape concessions to aesthetic prejudices but instead 
Urbà de Barcelona ha participat també en el Jones mostra el Modernisme barceloní com no l’ha Institute of Barcelona has also participated in allows contrasts and contradictions to surface 
projecte, en una col·laboració a dues bandes de dos mostrat mai abans cap exposició −ni, evidentment, the project, a bilateral cooperation of two Art and feature centre stage. Thus we are shown 
membres de la Ruta Europea del Modernisme. els llibres il·lustrats d’imatges de postal−, i que ha Nouveau European Route members. the rear, hidden façades of World Heritage 
L’exposició és en gran mesura una obra capturat sens dubte el Modernisme de Barcelona tal The exhibition is to a great extent an monuments riddled with air-conditioning 
d’autor, la perspectiva personal de Michael Thomas com els barcelonins el veuen realment cada dia. author’s work: the personal perspective of contraptions, or beautiful ironwork gates next 
Jones, un jove fotògraf escocès graduat a la Glasgow El catàleg de l’exposició, cofinançat també Michael Thomas Jones, a young Scottish door to anodyne and impersonal modern shop 
School of Art. Jones es va proposar capturar la vida entre Glasgow i Barcelona, inclou una introducció photographer who graduated from the Glasgow signs. It may be said that Jones’s exhibition Antoni Gaudí i Cornet, 1883-1926. Temple Expiatori 
Antoni Gaudí i Cornet, 1883-1888. Casa Vicens quotidiana del Modernisme barceloní, parant especial de l’arquitecte escocès establert a Barcelona School of Art. Jones set out to capture the shows Barcelona’s Modernisme as it has never de la Sagrada Família
atenció a les persones que viuen i treballen en les David Mackay. day-to-day life of Barcelona’s Modernisme, been shown in an exhibition before – and 
Antoni Gaudí i Cornet, 1883-1888. Casa Vicens  Antoni Gaudí i Cornet. 1883-1926. Temple Expiatori de la 
obres arquitectòniques de Gaudí i d’altres mestres www.scottisharchitecture.com with special attention being paid to the people certainly not in a coffee-table book – and that he Sagrada Família 
Disenyadors del mobiliari principals −Ede Toroczkai Wigand, Aladár Körösfői Designers of Hungarian Art Nouveau Furniture museum also commemorates the Gödöllő Arts & 
Kriesch, Béla Pálinkás o Károly Kós− compromesos Crafts Workshop, with its principal figures and 
modernista hongarès a trobar una “font pura”, que van descobrir Zsolt Somogyi followers – Ede Toroczkai Wigand, Aladár Körösfői 
investigant l’art popular, amb un estil nacional que Exhibition Curator, Museum of Applied Arts, Budapest Kriesch, Béla Pálinkás or Károly Kós – committed to 
Zsolt Somogyi
Curador de l’exposició, Museu d’Arts Aplicades, Budapest es mostrava més fidelment en les seves obres que finding a “pure source”, which they discovered by 
en l’art de Lechner. The Museum of Applied Arts in Budapest investigating folk art, thus a national style appeared 
El Museu d’Arts Aplicades de Budapest La mostra acaba amb els precursors de les presents “Lilies Sprung upon a Barren Rock”: more faithfully in their works than in Lechner’s art.
presenta “Lliris nascuts d’una roca erma": tendències que trobem entre les dues guerres Hungarian Art Nouveau Furniture Designers, an The museum ends with the precursors of 
Dissenyadors hongaresos de mobiliari modernista, mundials −els darrers dissenyadors modernistes exhibition on Art Nouveau furniture (1896-1914) trends between the two World Wars, with late 
exposició de mobiliari modernista (1896-1914) que van precedir l’Art Déco i altres moviments that begins with Hungarian Art Nouveau and Art Nouveau designers preceding Art Deco and 
que comença per l'Art Nouveau hongarès i inclou modern− on destaca l’art de Béla Lajta que va includes the most important designers of Ödön other modern movements, highlighted by the art 
els dissenyadors més importants de l’estil d’Ödön dissenyar per al mobiliari de la botiga de música Lechner’s style. His designs for the museum’s of Béla Lajta, who designed the furniture for the 
Lechner. S’hi poden veure els seus dissenys per al Bard en l’estil modernista hongarès, les cadires de original furnishings can be seen, along with Bard Music Store in Hungarian Art Nouveau style, 
mobiliari original del museu, les cadires de braços l’Institut per a Invidents, utilitzant formes de l’art armchairs designed by Marcell Komor for the chairs for the Institute of the Blind using forms 
dissenyades per Marcell Komor per a l’Ajuntament popular hongarès, i l’Escola de Comerç del carrer city hall of Subotica and outstanding furniture from Hungarian folk art, and the Vas Street Trade 
de Subotica o els magnífics dissenys de mobiliari Vas amb un estil propi que ja apuntava cap a l’Art designs that Ödön Faragó created for Queen School in his own style, which was already leaning 
que Ödön Faragó va dissenyar per a la galeria de Marcell Komor, 1912. Painted oak armchair. Manufactured Déco. Els trets característics del Modernisme tardà Elizabeth’s “Garden Room” in Buda Castle. towards Art Deco. Pieces by Lajos Kozma, József 
la Reina Elisabet al Castell de Buda. by the company of Mihály Hoffmann’s widow es mostren també en les peces de Lajos Kozma, Many Hungarian Art Nouveau designers Vágó, Miklós Menyhért or Dénes Györgyi also show 
Molts dissenyadors modernistes hongaresos Marcell Komor, 1912. Cadira de braços de roure pintada. József Vágó, Miklós Menyhért o Dénes Györgyi. were in tune with the New Style’s international the characteristic features of late Art Nouveau.
sintonitzaven amb les tendències internacionals Realitzada per l’empresa Vídua de Mihály Hoffmann L’exposició inclou unes cent peces de trends and works by Frigyes Spiegel, Pál Horti, The exhibition includes about 100 pieces of 
del nou estil i les obres de Frigyes Spiegel, Pál mobiliari provinents de museus i col·leccions József Rippl-Rónai or unknown Hungarian furniture from Hungarian and foreign museums 
Horti, József Rippl-Rónai o altres mestres la Secession vienesa o l’Arts & Crafts de Gran privades hongaresos i estrangers, així com cent Pál Horti, 1900. Embroidered screen. Archival photograph masters show the influence of French Art and private collections, as well as 120 archival 
hongaresos desconeguts, mostren la influència Bretanya. El museu recorda també el Taller Arts & vint fotografies, plans i esbossos d’arxiu. Pál Horti. Paravent brodat, 1900. Fotografia d’arxiu Nouveau, German Jugendstil, Viennese photos, plans and drawings.
de l’Art Nouveau francès, del Jugendstil alemany, Crafts de Gödöllő, amb les figures i els seguidors www.imm.hu Secession and British Arts & Crafts. The www.imm.hu
el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book 
The Commission royale des Monuments, Sites et Fouilles The book aims to describe not only the architect, but also the 
La Commission royale des Monuments, Sites et Fouilles (CRMSF- El llibre pretén evocar no només l’arquitecte, sinó també l’home, l’artista 
(Royal Commission of Monuments, Sites and Archaeology, man, artist and archaeologist. His most representative works are 
Comissió Reial de Monuments, Paratges i Excavacions), ha volgut i l’arqueòleg. S’hi presenten les seves realitzacions més destacades a 
CRMSF) has paid tribute to the leading light of modern presented in the form of various architectural drawings, sketches 
retre homenatge al cap de files de l’arquitectura moderna de Liège través de diversos dibuixos, croquis i plànols arquitectònics, conservats 
architecture in Liège at the turn of the 20th century with an and plans preserved in CRMSF’s archive and documentation 
a finals del segle XIX i principis del segle XX, a través d’un llibre al Centre d’Arxius i Documentació de la CRMSF, que il·lustren uns 
exhibition book entitled “Paul Jaspar, Architect (1859-1945): centre and illustrating some 45 projects or structures designed 
que acompanya l’exposició “Paul Jaspar, arquitecte (1859-1945): quaranta-cinc projectes o construccions executats entre 1884 i 1932. 
Heritage and Modernity”. The accompanying exhibition was between 1884 and 1932. There are also many old photographs 
patrimoni i modernitat”, que s’ha pogut visitar al Grand Curtius de Nombroses fotografies antigues i els escrits del mateix Jaspar ens 
held at the Grand Curtius in Liège between 5 September and and writings by Jaspar himself to help us understand the passions 
Liège del 5 de setembre al 25 d’octubre de 2009. permeten copsar les passions i l’erudició de l’artista. 
25 October 2009. and scholarly nature of the artist.
CHARLIER, Sébastien, 2009  / Paul Jaspar architecte 1849-1945 CHARLIER, Sébastien, 2009 / Paul Jaspar architecte 1849-1945
coMMission royale des MonuMents, sites et Fouilles, liege coMMission royale des MonuMents, sites et Fouilles, liege 
276 pàg., 30 x 23,5 cm, 216 il·lustracions en color i 324  il·lustracions en blanc i negre. Editat en francès. 276pp, 30x23.5cm, 216 colour illustrations and 324 b/w illustrations. Published in French.
Disponible en tapa dura / 40 €, inclou DVD Available in hardback / €40, DVD included
Per a més informació: www.crmsf.be/framepublicationsvente.htm For more information: www.crmsf.be/framepublicationsvente.htm
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
el llibre
© Michael Thomas Jones
Miklós Hevér © Subotica, Town  Hall
Unknown photographer © Museum of Applied Arts, Budapest
© Michael Thomas Jones
the book
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
60 informe report 61
Un lloc web dinàmic per a una associació  
en constant creixement Ålesund
Moscow
Secretariat de la Ruta del Modernisme, Barcelona
secretariat@coupdefouet.eu La Pobla de Lillet Olot
Glasgow
Rı̄ga
a Ruta Europea del Modernisme continua creixent. Des del nostre 
L coupDefouet Girona
darrer Informe general de 2007 (vegeu el núm. 10 de ), 
el nombre de ciutats i viles associades ha augmentat fins a un 
total de 67 després de la incorporació d’10 municipis nous, que 
Figaró-Montmany
marquem amb vermell en els mapes.
L'Ametlla del Vallès La Garriga
Antwerpen
Donem també la benvinguda a la Ruta a sis noves institucions: la Cardedeu
Granollers
TERRASSA Canet de Mar Brussels Bad Nauheim Greiz
Argentona Saint Gilles
centenària Glasgow School of Art, la Fundació Mucha, l’Associació Comissió MATARÓ Weimar
Bruxelles
L'Espluga Cerdanyola del Vallès Darmstadt
Beltrí 2012, la Fundació Francisco Godia, l’Hotel Casa Fuster i la Fundació de Francolí Esplugues de Llobregat Nancy
BARCELONA Paris
Rafael Masó. En total, les entitats no municipals associades són ara 55. Santa Coloma de Cervelló Budapest
Sant Boi de Llobregat Sant Joan Despí
El nostre web ja inclou aquests nous membres, amb una breu La Chaux-de-Fonds Kecskemét
informació sobre el patrimoni i les dades de contacte de cadascun, si bé REUS Sitges Ljubljana Tbilisi
Cernobbio San Pellegrino Subotica
pot ser que manqui en alguns casos perquè els continguts encara no han Tarragona Ferrol Torino Terme Rijeka
estat lliurats al Secretariat de la Ruta. És per això que instem els nous Astorga Salsomaggiore Terme
Comillas
membres a fer-nos-els arribar de seguida. 
Zamora
A partir del gener de 2010 el nostre lloc web estarà a punt per oferir Aveiro Terrassa
Reus Mataró
a tots els membres les possibilitats interactives que es van acordar en la aquí a sota: cada membre podrà gestionar directament i autònomament Barcelona
reunió plenària de 2007 i les ciutats i institucions podran millorar els seus la seva secció del lloc web. Sóller
Sueca
continguts. Les possibilitats les trobeu resumides en l’anunci que incloem www.coupdefouet.eu Novelda Alcoi Palma de Mallorca
Palermo
Cartagena
Melilla
Member cities and institutions
Ciutats i institucions membres A Dynamic Website for a Constantly  
Growing Association
El nostre lloc web de la Ruta Europea Our Art Nouveau European Route Art Nouveau Route Secretariat, Barcelona
secretariat@coupdefouet.eu
del Modernisme, www.coupDefouet. website, www.coupDefouet.eu, 
eu, ja ha entrat en la segona fase. has begun its second phase. 
The Art Nouveau European Route continues to grow. brief information of their heritage and contact details, although in 
Since our last General Report, we now have a total some cases these may be missing if the contents have not yet been 
A partir d’ara tots els membres de From now on, all members will of 67 members, after the incorporation of 10 more delivered to the Route Secretariat. For this reason, we urge new 
la Ruta podreu: be able to: municipalities, highlighted in red on the maps. We also members to please speed up this delivery. As from January 2010, 
•	 ampliar els continguts de la manage the contents of your welcome six new other our website will be ready 
•	
secció de la vostra ciutat o website section institutions to the to offer all members the 
institució •	 publish news in it La Habana
Ponce Route: the centenary interactive possibilities that 
•	 publicar-hi notícies •	 publish events in your México Glasgow School of Art, our 2007 Plenary Meeting 
•	 publicar esdeveniments en agenda Mucha Foundation, agreed upon and member 
l’agenda •	 add new images
•	 afegir noves imatges •	 send messages directly to Comisión Beltri 2012 cities and institutions will be 
•	 enviar directament missatges a other Route members Association, Francisco able to enhance the contents 
altres membres de la Ruta Godia Foundation, Casa relating to them. These new 
Fuster Hotel and Rafael possibilities are outlined 
Masó Foundation. Non- in the advert to the left of 
Rosario municipal associated this article. Each member 
Valparaíso Buenos Aires entities now total 55. will be able to directly and 
Mar del Plata
Per obtenir la clau d’accés i una breu explicació del senzill funcionament To obtain your access codes and a brief explanation of this new simple Our website autonomously manage their 
Lüderitz
d’aquest nou operatiu, us preguem que us poseu en contacte amb el Secretariat de operation system, please contact the Art Nouveau European Route already includes these section of the website.
la Ruta Europea del Modernisme a secretariat@coupdefouet.eu Secretariat at secretariat@coupdefouet.eu. new members, with www.coupdefouet.eu
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
62 AGENDA AGENDA 63
QUÈ ON QUAN QUI WHAT WHERE WHEN WHO
EXPOSICIONS EXHIBITIONS
•	La flor i la fulla verda. La Glasgow School Glasgow Fins al 6 de febrer de 2010 Mackintosh Gallery •	The Flower and the Green Leaf: Glasgow Until 6th February 2010 Mackintosh Gallery 
of Art a l’inici del segle XX www.gsa.ac.uk Glasgow School of Art In the Early www.gsa.ac.uk
Twentieth Century
•	Experiments en color: Thomas Wardle, Londres Fins al 24 de gener de 2010 William Morris Gallery •	Experiments in Colour: Thomas Wardle, London Until 24th January 2010 William Morris Gallery 
William Morris i els tèxtils de l’Índia www.walthamforest.gov.uk William Morris and the Textiles of India www.walthamforest.gov.uk
•	Herbert Boeckl. Retrospectiva Viena Fins al 31 de gener de 2010 Lower Belvedere •	Herbert Boeckl: Retrospective Vienna Until 31st January 2010 Lower Belvedere 
www.belvedere.at www.belvedere.at
•	Aristides Maillol Barcelona Fins al 31 de gener de 2010 La Pedrera de Caixa Catalunya •	Aristides Maillol Barcelona Until 31st January 2010 La Pedrera de Caixa Catalunya 
www.obrasocial.caixacatalunya.es www.obrasocial.caixacatalunya.es
•	Art Nouveau Revival. 1900. 1933. 1966. París Fins al 4 de febrer de 2010 Musée d’Orsay •	Art Nouveau Revival 1900 · 1933 · Paris Until 4th February 2010 Musée d’Orsay 
1974 www.musee-orsay.fr 1966 · 1974 www.musee-orsay.fr
•	 Imatges secretes. Picasso i l’estampa Barcelona Fins al 14 de febrer de 2010 Museu Picasso •	Secret Images: Picasso and Japanese Barcelona Until 14th February 2010 Museu Picasso 
eròtica japonesa www.museupicasso.bcn.es Erotic Prints www.museupicasso.bcn.es
th
•	Visions d’Hamburg. La ciutat en la mirada Hamburg Fins al 14 de febrer de 2010 Hamburger Kunsthalle •	Views of Hamburg: The City in the Hamburg Until 14  February 2010 Hamburger Kunsthalle 
del pintor www.hamburger-kunsthalle.de Painter’s Gaze www.hamburger-kunsthalle.de
th
•	Chicago Cabinet: C.D. Arnold  •	
Chicago Fins al 28 de febrer de 2010 The Art Institute of Chicago Chicago Cabinet: C. D. Arnold Chicago Until 28  February 2010 The Art Institute of Chicago 
Fotografies de l’Exposició Mundial de Chicago www.artic.edu Photographs of the World's Columbian www.artic.edu
Exposition
•	Modernista: Gaudí i els seus Glasgow Fins al 28 de febrer de 2010 Architecture + Design-Scotland •	Modernista: Gaudí and His Glasgow Until 28th February 2010 Architecture + Design-Scotland  
contemporanis en la Barcelona actual www.scottisharchitecture.com Contemporaries in Modern Day www.scottisharchitecture.com
Barcelona
•	Lliris nascuts d’una roca erma: dissenyadors Budapest Fins al 28 de març de 2010 Museum of Applied Arts •	“Lilies Sprung upon a Barren Rock": Budapest Until 28th March 2010 Museum of Applied Arts 
hongaresos de mobiliari modernista www.imm.hu Hungarian Art Nouveau Furniture www.imm.hu
Designers
•	La fàbrica del retrat, Rodin davant els seus Angers Fins al 28 de març de 2010 Les musées d’Angers 
•	The Portrait Workshop: Rodin Faces Angers Until 28th March 2010 Les musées d’Angers 
models www.musees.angers.fr His Models www.musees.angers.fr
•	Munch i Dinamarca Oslo Del 22 de gener al 18 d’abril Munch and Denmark •	Munch and Denmark Oslo From 22nd January to 18th Munch Museum 
de 2010 www.munch.museum.no April 2010 www.munch.museum.no
•	El vidre segons Tiffany – La fusió del color Montreal Del 12 de febrer al 2 de maig Musée des beaux-arts de Montréal •	Tiffany Glass: A Passion for Colour Montreal From 12th February to 2nd Musée des beaux-arts de Montréal 
de 2010 www.mbam.qc.ca May 2010 www.mbam.qc.ca
•	Joseph Maria Olbrich 1867-1908, arquitecte Darmstadt Del 7 de febrer al 24 de maig Institut Mathildenhöhe-Darmstadt •	Joseph Maria Olbrich 1867-1908, Darmstadt From 7th February to 24th Institut Mathildenhöhe-Darmstadt 
i vertebrador de la primera modernitat de 2010 www.mathildenhoehe.eu Architect and Creator of Early Modernity May 2010 www.mathildenhoehe.eu
•	Zuan: expressions del disseny modern en Hanford (CA) Del 24 d’abril al 31 de juliol The Clark Center for Japanese Art and Culture •	Zuan: Expressions of Modern Design in Hanford (CA) From 24th April to 31st July The Clark Center for Japanese  
l’art japonès a l’inici del segle XX de 2010 www.shermanleeinstitute.org Early 20th Century Japanese Art 2010 Art and Culture 
www.shermanleeinstitute.org
•	La dona americana: la creació d’una Nova York Del 5 de maig al 15 d’agost Metropolitan Museum •	American Woman: Fashioning a New York From 5th May to 15th Metropolitan Museum 
identitat nacional de 2010 www.metmuseum.org National Identity August 2010 www.metmuseum.org
TROBADES MEETINGS
•	Aficions a la Barcelona del 1900 Barcelona Quinzenal des del 23 de febrer Casa Amatller  •	Hobbies in 1900 Barcelona Barcelona Fortnightly from 23rd Casa Amatller 
fins al 25 de maig de 2010 www.amatller.com February to 25th May 2010 www.amatller.com
CONCURSOS COMPETITIONS
•	29a Edició del Festival de Cinema d’Asolo, Asolo Inscripcions abans del 30 A.I.A.F. – Asolo International Art Festival •	29th Edition of the Asolo Film Festival, Asolo Applications before 30th A.I.A.F. – Asolo International Art Festival 
de cinema sobre art, artistes, arquitectura d’abril de 2010 www.asolofilmfestival.it for films on art, artists, architecture April 2010 www.asolofilmfestival.it 
i disseny and design
Per a informació actualitzada, coupDefouet, recomana el lloc web del Réseau Art Nouveau Network, www.artnouveau-net.eu For the latest updates, coupDefouet recommends the Réseau Art Nouveau Network's website, www.artnouveau-net.eu
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu
coupdefouet 14 | 2009 | www.artnouveau.eu