3 / 2013 Revista del Zoo de Barcelona Especial setmana Floquet de Neu 10 anys sense Floquet: treballant per a la conservació dels primats Ampliació de la instal·lació dels elefants Editorial Setmana Floquet de Neu: treballant per a la conservació dels primats Floquet de Neu, el goril·la blanc, va viure 37 anys al Zoo de Barcelona (1966-2003), del qual n’ha estat, sens dubte, l’animal més emblemàtic. La seva popularitat i projecció internacional el van convertir en ambaixador de la ciutat a les acaballes d’un període difícil de la nostra història. Deu anys després de la seva mort, el Zoo de Barcelona i la seva Fundació commemoren la figura d’en Floquet de Neu com a icona dels esforços realitzats des de molts àmbits diferents per a la conservació dels primats i molt especial- ment dels grans simis, amb l’objectiu de seguir avançant en el desenvolupament de projectes de recerca, conservació i sensibilització. En aquest sentit, hem organitzat una setmana dedicada a en Floquet de Neu i a la conservació dels primats, amb di- ferents propostes i activitats recollides en pàgines interiors. De la Setmana Floquet de Neu volem destacar l’exposició, que aborda inicialment la figura d’en Floquet per centrar-se a continuació en projectes i activitats de conservació, i en l’aportació a la causa de diferents organitzacions del nostre entorn; la gimcana educativa sobre les amenaces que afecten els grans simis i la jornada de portes obertes a l’espai de l’antic circuit d’educació viària de la Guàrdia Urbana que se celebrarà els dies 23 i 24 de novembre, tot tancant el període d’activitats, malgrat que algunes es mantindran fins després de Nadal. Per tal d’aprofundir en la situació dels grans simis, us presentem les respostes a un breu qüestionari fet entre diversos especialistes d’àmbit nacional i internacional, que aporten molta llum sobre la qüestió. DESCOBREIX Us convidem, doncs, a participar activament en algunes de les propostes i a rememorar la figura d’en Floquet o, en el cas dels més petits, a descobrir-la, alhora que ens apropem a les amenaces globals que afecten la fauna. Finalment, ens satisfà enormement presentar-vos un reportatge sobre l’ampliació de la instal·lació dels elefants, amb la qual assolim una superfície de 3.400 m2, en un nou pas cap a LA FAUNA SALVATGE D' ÀFRICA la futura instal·lació d’elefants, que s’emmarca en el projecte de modernització de la sabana, que inclourà noves instal·lacions per a les girafes i els lleons. Sònia Recasens i Alsina Segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i presidenta de B:SM i de la Fundació Barcelona Zoo. Editada per Zoo de Barcelona Gran Via Car les I I I , 85 bis Parc de la Ciutadella, s/n · 08003 Barcelona · Telèfon: 93 225 67 80 · Fax: 93 221 38 53 08028 Barcelona Mail: zoobarcelona@bsmsa.cat · www.zoobarcelona.cat Director: Rafael Cebrian Director General de B:SM: Ignasi Armengol Cap de redacció: M. Neus Miró Sots-directora General d’Operacions: Anna Xicoy Consell de redacció: Manel Aresté, Eulàlia Bohigas, Anna Costa, Jordi Fàbregas, Josep Garcia, UN VIATGE INOLBIDABLE PER A TOTA LA FAMÍLIA A TANZANIA! Jordi Indiano, Àlex Mascarell, M. Josep Virgos DIVISIÓ ZOO Coordinació: Jordi Fàbregas Director del Zoo de Barcelona: Miquel Trepat Fotografia: Manel Aresté, Arxiu Zoo, Enric Badosa, Marta Bou, CRARC, I.J.G., Jordi Fàbregas, Cristòfol Director d’Operacions: Emilio Rodríguez Prepara't per a descobrir un dels llocs més màgics del planeta, la sabana africana, un increïble safari en 4x4 on us endinsareu en els Jordà, Raquel Martínez, Pallapupas Cap de Conservació i Recerca: Josep Mª Alonso grans parcs del nord de Tanzània, Serengeti, Ngorongoro, Taranguire i Manyara per observar tota la naturalesa i la fauna que viuen en Cap de Parc: Jordi Indiano ZOOCLUB Parc de la Ciutadella s/n · 08003 Barcelona · Telèfon: 93 225 67 86 · zooclub@bsmsa.cat Cap d’Educació: Isabel Martínez ells. Elefants, girafes, zebres, lleons, guepards, gaseles, lleopards i molts més seran els protagonistes d'aquesta gran aventura. A més Cap d’Administració: Marisa Mainar El Zoo de Barcelona no es fa responsable de les opinions expressades pels seus col·laboradors. Prohibida la reproducció Cap Comercial i de Màrqueting: Anna Costa total o parcial del contingut d’aquesta publicació amb finalitats comercials, sigui quin sigui el mitjà o procés de reproducció, de visitar un poblat Masai, on coneixereu tots els costums d'aquesta tribu ancestral. Cap de Manteniment: Jorge Cerón sense autorització de l’editor. FER ZOOCLUB BARCELONA: S JA POT OMNI Tel. 93 225 67 86 · zooclub@bsmsa.es EU S R EL T AT PE TABIASAFARIS: ALIT RE MÉS C/Presó, 9 Àtic · 43201 Reus NO UR. E Tel. 977 345 088 · Mov. 670 682 533/667 569 696 0 1.99 www.tabiasafaris.com · www.tabiasafaris.es.tl 3 Maquetació i impressió: Icària Iniciatives Socials Dipòsit legal: B-30671-98 3 / 2013 NOU SEAT LEÓN 7 Actualitat TECNOLOGIA PER GAUDIR Recull d’últimes notícies del Zoo de Barcelona 12 Educació 15 Especial Floquet de Neu 10 anys sense Floquet: treballant per a la conservació dels primats 9 31 Zoolidari 32 Fundació Barcelona Zoo: Recerca i conservació Els amfibis del Delta del Llobregat 34 Llibres 36 Zooclub 38 Quadern de camp 11 41 Ecoiniciatives 42 Amb el suport de... Per a més informació, visita www.euroncap.com ENJOYNEERING 32 El Nou SEAT León et farà gaudir de la tecnologia com mai abans havies somiat. I és que si el seu disseny imponent està pensat per carregar de dinamisme cada trajecte, la seva llista de tecnologia imponent està pensada perquè en gaudeixis com mai. Començant pels llums Full LED davanters i posteriors, que proporcionen en tot moment la mateixa claredat que si condueixes de dia. O el sistema Easy Connect, que et permet controlar totes les funcions d’entreteniment i comunicacions fàcilment des de la pantalla tàctil: ràdio, navegador, SEAT Sound System, ordinador de bord i l’innovador SEAT Driver Profile, amb què pots personalitzar l’estil de conducció només prement un botó. També disposa d’assistent de sortida involuntària de carril, que et corregeix el volant per Escaneja aquest mantenir-t’hi a dins. I assistent de llums curts/llargs que canvia automàticament els llums de llargs a curts quan et creues amb codi i descobreix el Nou León un altre vehicle. I és que en cap altre cotxe la tecnologia està pensada perquè la gaudeixis com en el Nou SEAT León. 15 .COM/TUSEAT .COM/SEAT .COM/TUSEAT SEAT.ES/NUEVOLEON 5 Consum mitjà combinat de 3,9 a 5,9 l/100 km. Emissions de CO2 de 99 a 137 g/km. Imatge acabat León Style. Actualitat Reintroducció de 347 tortugues al massís del Garraf l divendres 25 d’octubre, el CRARC (Centre de E Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) va procedir a la reintroducció de 347 tortugues al massís del Garraf, acció que s’emmarca en el Pla de Recu- peració de la tortuga mediterrània impulsat per la Genera- litat de Catalunya. A l’operació, a més a més del personal del CRARC i els guardes i personal tècnic del Parc Natural del Garraf i de la Diputació de Barcelona, hi va assistir tam- bé personal del Zoo. Algunes d’aquestes tortugues, uns 30 exemplars, han nascut al Zoo de Barcelona durant els darrers anys. Més informació a cocacola.es 7 Combina activitat física amb una dieta variada, moderada i equilibrada. Actualitat Dupliquem la superfície total A la regió de Gourma, a Mali, sobreviu la darrera població important d’elefants del Sahel –que integren entre 500 i 700 ani- de la instal·lació dels elefants mals–, que és la més septentrional de tot Àfrica, després de l’extinció, a la dècada dels 80, dels elefants de les muntanyes d’Assaba, a Mauritània. Adaptada a les àrides condicions climàti- ques del Sahel, realitza una de les més llar- gues migracions d’Àfrica, que abasta una àrea de més de 24.000 km2 i més de 700 km de distància entre el riu Níger, al nord, i la frontera amb Burkina Faso, al sud. Les raons que fan que aquesta població so- brevisqui són la tolerància tradicional de les poblacions locals, l’aïllament de la regió i la l 10 de setembre es va inaugu- E SUPERFÍCIE TOTAL DUPLICADA mala qualitat de l’ivori del seus petits ullals. rar l’ampliació de l’espai exte- Des d’un punt de vista quantitatiu, l’am- Els darrers anys, però, la seva situació ha rior de la instal·lació dels ele- pliació de l’espai exterior representa un empitjorat a causa de l’augment de l’ari- fants. Aquesta ampliació és una nova fase augment considerable de la instal·lació, desa a la regió del Sahel, que provoca una de la transformació d’aquest espai en un que dobla la superfície. L’increment és de competència cada cop més important amb bioma de la sabana, tal com es contem- 1.630 m2 i consolida un espai total dispo- els ramats de les poblacions humanes lo- pla en el Pla Estratègic 2012-2020 del Parc nible per als elefants de 3.200 m2 , inclo- cals per accedir a les poques fonts d’aigua Zoològic, que integrarà en un únic espai sos els dormitoris. disponibles (bàsicament pous i petits llacs). elefants, girafes i lleons. Els treballs d’ampliació s’havien iniciat al Això obliga els elefants a fer encara més am- El nou espai, en el qual s’ha aprofitat al maig amb un pressupost de 388.254,32 plis i erràtics els moviments migratoris a la màxim l’espai, ha estat dissenyat seguint €. Per a la construcció de l’espai s’han em- recerca d’aigua i també de farratge. els criteris que afavoreixen el benestar prat més de 2.000 m3 de sorra i 20 tones Les elefantes del Zoo de Barcelona no són dels animals i inclou elements d’enriqui- de pedres, a més d’altres elements com del Sahel però actuen com a ambaixadores ment estructural i comportamental. troncs i arbres que donaran ombres a d’aquest hàbitat, que en les successives fa- En l’àmbit de l’enriquiment comporta- la zona i que han estat convenientment ses de desenvolupament de la sabana del mental, destaca la construcció d’una es- protegits. Zoo ens permetrà explicar als nostres visi- tació d’alimentació programable elevada tants les característiques de les diferents de 8 metres d’alçada que permetrà que LA SABANA DEL SAHEL espècies i les relacions que s’estableixen els elefants reprodueixin els comporta- A hores d’ara, en línia amb el que preveu entre elles i l’entorn natural. En paral·lel, ments d’adquisició d’aliments dels arbres. el pla estratègic pel que fa al bioma de la contribuiran també a un major aprofun- També s’ha construït una instal·lació de sabana, es treballa en els projectes execu- diment en els programes de conservació i tubs soterranis que fan possible la cerca tius d’una nova ampliació de la instal·lació recerca que el Zoo desenvolupa en aquest d’aliments soterrats com ara arrels, bulbs d’elefants, i en noves instal·lacions per a les hàbitat amenaçat. o fruits caiguts del arbres. girafes i els lleons. D’altra banda, la nova instal·lació facilita L’espai biogeogràfic que s’ha agafat com a l’enriquiment estructural mitjançant una referència és la sabana del Sahel, una zona orografia variable ja que, de forma peri- molt extensa de transició entre el desert i òdica, es modificarà la instal·lació amb la sabana africana, i que és un àmbit amb l’ús de màquines que variaran la disposi- moltes amenaces per a un important nom- ció de les dunes i l’orografia del sòl. Així bre d’espècies (òrix blanc, gasela mohor, s’aporten nous elements, o es mouen elefants, girafes, tortuga d’esperons...) on els ja existents, segons el que sigui més el Zoo treballa en el programa de reintro- aconsellable en cada ocasió. ducció de la gasela dorcas. 9 Actualitat Actualitat CREIX LA FAMÍLIA D’ORANGUTANS El creixement de les cries de Komodo El passat 9 d’octubre va néixer un nou orangutan, i ja és el tercer el els darrers cinc anys! l 20 de novembre de l’any passat va néixer el primer es en el metabolisme del calci, que poden acabar en un greu E dragó de Komodo al Parc Zoològic de Barcelona. problema de raquitisme als ossos, per la qual cosa tots els ani- Durant els 15 dies següents, 11 petits dragons més mals han tingut accés a aquesta radiació de forma natural –llum AJUDA’NS A BATEJAR-LO embre podeu participar i van trencar els ous. Com són moltes les preguntes que el públic solar– o artificial –làmpades d’UVB. Fins el 30 de nov n r-nos a triar un dels tres noms d’orige en general es fa sobre aquests animals, amb aquest petit article Quins controls es porten a terme per comprovar el correcte ajuda at els seus indonesi que ens han propos vull respondre’n algunes. desenvolupament dels indivi- cuidadors: Què mengen? La varietat de la dus? Un cop al mes els capturem · Popo dieta és un dels requisits impor- per pesar-los i mesurar-los, i pe- · Balu tants per a una correcta alimen- riòdicament els extraiem sang. · Kunak avés del nostre web tació. Les primeres setmanes els L’analítica de la sang ens permet Podeu votar a tr cat o a la bústia situada .zoobarcelona. alimentàvem amb cries de ratolí tenir un coneixement acurat de www la instal·lació dels al mateix Zoo, al costat de i insectes, però aquesta espècie les constants corporals i compro- orangutans. mostra un ampli ventall de gustos var si es desenvolupen de mane- individuals i alguns individus men- ra adequada. La comparació de javen les llagostes amb dificultats les mides corporals dels nostres a mare, la Locki, és una experimentada veterana de Aquesta espècie, l’orangutan de Borneo Pongo pygmaeus, és L o no en volien saber res. Aquests exemplars amb altres nascuts en més de30 anys que ha tingut pendents a tots els cui- endèmica d’aquesta illa i fa uns 10 anys es considerava que en exemplars són els que han tingut un creixement més lent. Des- captivitat també ens indica si el nostre maneig és el correcte. dadors de la secció de primats, però tot el procés s’ha podien quedar només entre 40.000 i 70.000 individus. Avui les prés vam introduir altres aliments: peixos, pollets de guatlla i ra- I com estan els nostres petits dragonets? Per ara, molt bé, desenvolupat amb normalitat i tant la mare com el nadó, un poblacions són realment reduïdes i es troben disperses a les tolins. Amb aquestes noves preses els exemplars també mostra- plens de vitalitat i creixent força ràpid, això sí, a diferent ritme mascle, es troben en perfecte estat. clapes de selva que queden aïllades per la tala intensiva d’ar- ven gustos individuals marcats. Cal indicar que tots els aliments segons l’individu. Estem en el procés d’esbrinar-ne el sexe, tot Tots els membres de la família d’orangutans estan pendents del bres i la crema de boscos que es realitza per deixar espai on són remullats amb ou i un suplement de calci i que la quantitat i que de tan joves es fa difícil distingir-lo amb total seguretat. moviments de la Locki i el petit, especialment la Jingga i la Sari, conrear la palma d’oli. Aquestes activitats poden ser rendibles està prèviament marcada per evitar una ingesta excessiva. Quin serà el seu destí? Aquests animals formen part de l’EEP, de 4 i 5 anys d’edat respectivament, que s’acosten a mirar la a curt termini, però comprometen el futur de moltes espècies Com sabem el que menja cadascun? Perquè des que van grup de cria europeu, de l’EAZA per a l’espècie, i ja hi ha moltes nova cria encuriosides tot i que encara s’hauran d’esperar un i afecten negativament en la qualitat de vida de les poblacions néixer controlem el que ingereix cada un d’ells de manera indi- institucions membres que mostren interès per ells. En cap cas no quants mesos perquè sigui un nou company de jocs. humanes de la regió. vidual. Per fer-ho possible els vam marcar amb punts de pintura es vendran; els únics requisits per a les institucions interessades En Karl, el pare, que va arribar del zoo de Dublín quan era un blanca a les potes. Mentre els cuidadors els alimenten apunten són tenir una instal·lació adequada i participar obligatòriament adolescent, és ara un mascle imponent que de moment es Mª Teresa Abelló el que menja cada exemplar, tot i que sovint és una feina costo- en el manteniment de la reserva Wae Wuul gestionada per l’EA- manté separat de la resta del grup per garantir la tranquil·litat. Conservadora de Primats sa ja que els animals estan afamats i es mouen ràpidament de ZA, on es conserva la principal, tot i que escassa, població de forma descontrolada. l’espècie a l’illa de Flores, a Indonèsia. Viuen tots junts? No, mentre van creixent els anem separant, perquè els individus més voraços creixen més ràpid i estableixen Manel Aresté dominàncies que dificulten que els més endarrerits assoleixin Conservador del Terrari PER A SOCIS I FAMILIARS la mida desitjable. No és recomanable mantenir molts animals junts ja que això dificulta un control efectiu. Quins altres requisits són importants per a un correcte creixement? Sobretot es fa imprescindible l’aportació GRATIS visita i diagnòstic de radiació ultraviolada. La carència de raigs UVB provoca deficiènci- Cuidem més del teu somriure complet en 1ª visita amb més avantatges NOMÉS 20€ Higiene bucal (neteja + revisió per sessió) 25% DESCOMPTE Ens trobareu a www.odontquality.cat en qualsevol tractament BARCELONA SABADELL HOSPITALET FINANÇAMENT fins a Roger de Flor, 271 Via Alexandra, 12 - 14 Av. Ponent, 19 18 mesos sense interessos 11 Tel.: 93 459 06 07 Tel.: 93 724 40 99 Tel.: 93 448 21 23 Educació GENER, Educació FEBRER, MARÇ, ABRIL Activitats 2014 I SETMANA Casals de Zoologia SANTA 2014 CURSOS Abril 2014 · Per a nens i nenes de 5 a 13 anys. Dissabtes d’aventura CURS DE PRIMATOLOGIA · Activitats per a les vacances escolars. · Per a nens i nenes de 4 a 11 anys. Si vols saber com treballem, d’on vénen els animals, i veure’ls Dates: 4 al 27 de març de 2014 · Activitats per als dissabtes al matí. Els secrets del Zoo més a prop... Vine a conèixer els animals i els seus comportaments! Treba- Si vols conèixer nous amics i passar molt bones estones... · Classes impartides per tècnics del Parc Zoològic i professors · Activitats de diumenge al matí per a petits i grans. llaràs en el teu quadern al Zoo i el pots acabar a casa, fent els Ho podràs fer passant les vacances amb el Departament d’Educació! universitaris. Veniu al Departament d’Educació i resolgueu totes les incògni- passatemps. Cada dissabte, una aventura diferent! tes que tingueu sobre el Zoo i els seus animals! Programa · Crèdits de lliure elecció a consultar a les secretaries de les Calendari d’activitats: Us emportareu un dossier de record i un petit obsequi. Del 14 al 17 d’abril de 2014 universitats. 4 de gener: Els dofins del Zoo · MICOS I MONES (de 5 a 13 anys) Calendari d’activitats: 11 de gener: Què mengen els animals del Zoo? 12 i 26 de gener: Coneix els lleons marins i els dofins! 18 de gener: Les tortugues de 9 h a 16 h AL GENER, NOVA ACTIVITAT!! NOVA 9 i 23 de febrer: El Zoo portes endins 25 de gener: Lleons i altres carnívors AT! 9 i 23 de març: Què vols saber dels mamífers marins? ACTIVIT 1 de febrer: Com aprenen els dofins? Casals de quatre dies: ELS TALLERS DEL ZOO 6 i 20 d’abril: Fauna urbana 8 de febrer: Dragons i altres llangardaixos Per als socis del Zoo-Club: 168,80 € 15 de febrer: Pingüins i aus aquàtiques Per als socis del Zoo-Club amb carnet de família Encetem una nova activitat: els Tallers del Zoo. Diumenges de 10 a 12.30 h 22 de febrer: Les mones del Zoo nombrosa: 152 € Iniciem la singladura amb el taller “ESDEVÉ UN EXPERT DEL ZOO”. 1 de març: Foques, morses i lleons marins Per als no socis del Zoo-Club: 188,20 € L’activitat en aquest cas consisteix en dues tandes de 7 sessions Família sòcia de Zoo Club: 30,25 € per família 8 de març: Caimans i cocodrils Per als no socis del Zoo-Club amb carnet de fa- d’hora i mitja al recinte del Zoo, on s’aprendran tècniques inno- (inclou 2 adults i 2 infants). Suplement d’11,20 € 15 de març: La feina dels veterinaris mília nombrosa: 168,80 € vadores perquè els assistents millorin el coneixement del Zoo a per nen a partir del tercer. 22 de març: Rècords animals partir de la pràctica. Família no sòcia de Zoo Club: 89,60 € per família 29 de març: Com es treballa al Zoo? Cada tanda de 7 sessions és independent i té un cost de 90 €. En (inclou 2 adults i 2 infants). Suplement de 17,90 € 5 d’abril: Goril·les, ximpanzés i orangutans · Places limitades. cas de voler fer les dues parts s’aplicarà un descompte especial. per nen a partir del tercer. 12 d’abril: Dofins i altres mamífers aquàtics Hi ha un servei de guarda d’infants que inclou l’entrada una 19 d’abril: Elefants i hipopòtams hora abans de l’inici del casal, i una hora un cop acabada l’acti- Dates: dimarts, del 14 de gener fins al 25 de febrer (1a part) · Inscripcions fins al dimecres anterior a la data de l’activitat. 26 d’abril: Les cries del Zoo vitat (8 a 17 h). Preu: 4,55 €/hora Horari: 11.30 a 13 h · Cal fer el pagament de l’activitat en el moment de la inscripció. Talleristes: Richard A. Archer i Carolina Garcia. · Places limitades. INFORMACIÓ: Tel. 902 457 545 Dissabtes de 10 a 13 h Inscripcions: a partir del dia 10 de març des del web: INFORMACIÓ: Tel. 902 457 545 de 9 a 20 h Si ho desitgeu, podeu sol·licitar més informació al www.zoobarcelona.cat Departament d’Educació del Zoo 932 256 787. RESERVES: www.zoobarcelona.cat Per als socis Zoo Club: 19 € Per als no socis de Zoo Club: 26,85 € Només per als socis de Zoo Club! DIES DE ZOO. CURS 2013-2014 Inscripció per a tres Dissabtes d’aventura Festes d’aniversari INDIVIDUAL EN GRUP diferents: 42,65 € · Activitats per a nens i nenes de 5 a 13 anys. · Per a nens i nenes i adults (recomanades per a infants Si sou uns quants amics que voleu celebrar l’aniversari tots Places limitades. Cada dia es tractarà un tema diferent d’una manera lúdica i en- de més de 4 anys) junts, sabeu que podeu venir al Zoo? tenedora per a tots els infants. Sabies que pots venir al Zoo a celebrar el teu aniversari? Els do- Podreu esmorzar i bufar les espelmes del pastís d’aniversari i fins et felicitaran! Pots convidar els teus amics, esmorzar i bufar apropar-vos als animals del Terrari. Club Bio-Èpsilon: Dilluns 3 de març de 2014. les espelmes del pastís i passejar tot veient els animals. · Per a famílies. Diumenges al matí. DISFRESSES ANIMALS. TALLER DE CARNESTOLTES. Dissabtes i diumenges de 10.15 h a 12,45 h. Activitats conjuntes del Zoo i altres institucions culturals i edu- Divendres 2 de maig de 2014. Dissabtes i diumenges de 10.15 a 12.45 h. catives. Es fan combinades per tal d’ampliar els centres d’interès PER A GRUPS DE MENORS DE 8 ANYS i augmentar la participació dels assistents. CUIDADOR PER UN DIA. Per als socis de Zoo Club: 235 € fins a 10 nens, Preus especials fins a 30 infants: 296,85 € fins a15 nens* per als socis de Zoo Club: 408,90 €/grup 16 de març. ELS TRESORS DE LA MEDITERRÀNIA de 9 a 17 h els dies de lliure disposició de les escoles. (assistent addicional: 23,50 €/persona) per als no socis de Zoo Club: 526,55 €/grup Per als no socis de Zoo Club: 280 € fins a 10 nens, PER A GRUPS DE MAJORS DE 8 ANYS Diumenges d’11.15 a 14 h Per als socis del Zoo-Club: 42,20 € 352,90 € fins a15 nens* Preus especials fins a 40 infants: Família sòcia del Zoo-Club: 32,00 € per família Per als socis del Zoo-Club amb carnet de família (assistent addicional: 28 €/persona) per als socis de Zoo Club: 526,55 €/grup per als no socis de Zoo Club: 649,80 €/grup (inclou 2 adults i 2 infants. 3 infants en el cas de fa- nombrosa: 38 € Per als no socis del Zoo-Club: 47,5 € * Cada festa només admet un homenatjat. En cas de voler fer una celebració per a dos mílies nombroses). Suplement de 10,00 € per nen a partir del tercer (excepte famílies nombroses). Per als no socis del Zoo-Club amb carnet de fa- infants s’han de reservar dues festes. · Cal reservar tan aviat com sigui possible. mília nombrosa: 42,20 € Les places reservades que no es presentin hauran d’abonar 5,60 € en concepte de menú. · Cal fer el pagament de la festa d’aniversari en el moment de la inscripció. Família no sòcia del Zoo-Club: 40,00 € per famí- lia (inclou 2 adults i 2 infants. 3 infants en el cas de INFORMACIÓ: Tel. 902 457 545 de 9 a 20 h RESERVES: www.zoobarcelona.cat famílies nombroses). Suplement de 12,00 € per nen Inscripcions fins al dimecres anterior a l’activitat. a partir del tercer (excepte famílies nombroses). Cal fer el pagament de l’activitat en el moment de la inscripció. El Parc Zoològic de Barcelona es reserva el dret a modificar o anul·lar les activitats programades si no hi ha un nombre suficient d’assistents Places limitades. o si es produeix alguna incidència que ho justifica. 12 13 CURSOS Especial Floquet de Neu 10 anys sense Floquet: treballant per a la conservació dels primats 15 Especial Floquet de Neu Especial Floquet de Neu EXPOSICIÓ COMMEMORATIVA DEU ANYS SENSE FLOQUET DE NEU ’1 d’octubre de 1966, un grup El març de 1967, Riopelle i Zahl van publi- signat a l’animal per Riopelle i Zahl va ar- Ld’agricultors va matar una femella car un article sobre el goril·la a la revista relar i el goril·la va passar a anomenar-se de goril·la que es menjava els seus National Geographic titulat “Snowflake, Snowflake, Copito de Nieve o Floquet conreus de plàtans i cafè a la selva de Nkó, the world’s first white gorilla”. El nom as- de Neu. a la província de Riu Muni, a la Guinea Durant els primers 11 mesos d’estada a Equatorial (aleshores Guinea Espanyola). Barcelona, en Floquet de Neu va viure al Quan s’hi van apropar, hi van trobar una pis de l’Eixample del doctor Román Lue- cria de goril·la totalment blanca encara ra, aleshores veterinari del Zoo. La seva agafada amb força al cos de la seva mare. dona, Maria Gràcia, es feia càrrec de cries Un d’ells, Benito Manié, va portar a casa de ximpanzés, goril·les i altres primats i seva la cria, que anomenaven Nfumu era coneguda al Zoo com a mamà goril- Ngui (goril·la blanc en llengua fang). la. Durant el temps que es va estar a casa Quatre dies més tard, la va oferir a Jordi dels Luera, en Floquet de Neu va anar de Sabater Pi, aleshores conservador del vacances amb la família al Montseny i a centre d’Ikunde. Menorca. El goril·la blanc va passar un mes a Ikun- Durant els primers anys de vida al Zoo, en de en procés d’adaptació. Durant aquest Floquet de Neu va trobar en el jove Víc- temps, Jordi Sabater Pi va comunicar la tor Prats, aleshores cuidador de l’aquari, troballa al professor Arthur Riopelle, di- un company de jocs i algú amb qui passar rector del Centre Regional del Delta per l’estona. Poc després va ser Muni, un pe- a la Investigació dels Primats de la Uni- tit mascle que havia arribat al Zoo en les versitat de Tulane, a Nova Orleans (EUA). Sabater Pi havia col·laborat en els estudis de camp de Riopelle sobre els goril·les de Riu Muni. La cria de goril·la es va adaptar bé a la vida en captivitat i al tracte amb humans i va ser enviada al Zoo de Barcelona, on va arribar l’1 de novembre d’aquell mateix any. Un mes després, al desembre, es va presentar a la premsa local, però sense especificar-ne el nom. DURANT ELS PRIMERS 11 MESOS D’ESTADA A BARCELONA, EN FLOQUET DE NEU VA VIURE AL PIS DE L’EIXAMPLE DEL DOCTOR ROMÁN LUERA 16 17 Especial Floquet de Neu Especial Floquet de Neu mateixes dates que en Floquet, qui el va primeres nétes d’en Floquet de Neu, la EN FLOQUET VA OPINIONS SOBRE LA 3. Ho canviarà tot. La supervivència de acompanyar mentre creixia. Nimba i la Batanga. ARRIBAR AL ZOO DE l’espècie humana està lligada directament En els 37 anys que en Floquet de Neu Finalment, l’any 2003, en Floquet de Neu BARCELONA L’1 DE a l’equilibri en la natura. Cada espècie en va viure al Zoo de Barcelona, va tenir 21 va morir a causa d’una afecció greu a la pell. el seu mitjà natural participa en el mante- fills amb tres femelles diferents: set amb Malgrat els esforços de tot el personal vete- NOVEMBRE DE 1966 CONSERVACIÓ DELS niment d’aquest equilibri, en la dispersió l’Ndengue, nou amb la Bimvili i cinc amb rinari i dels cuidadors, el seu estat es va anar de llavors, el control natural de plagues, la Yuma. L’any 1999, van néixer les dues degradant a causa de l’edat i la malaltia. GRANS PRIMATS etc. Qualsevol  alteració o desaparició brusca d’una sola espècie repercuteix di- rectament en aquest equilibri, que en si EL ZOO DE BARCELONA: TREBALLANT PER A LA En el marc de la celebració de la Setmana Floquet de Neu, que commemora mateix ja és molt fràgil. Fàcilment dit: si no hi ha dispersió natural CONSERVACIÓ DELS PRIMATS els deu anys de la desaparició del nostre goril·la albí i vol fer palesa la feina de llavors no hi haurà plantes ni arbres, i que s’ha fet durant aquests anys en relació amb la conservació dels primats, en conseqüència no hi haurà pluja i l’ero- a transformació del Zoo de Bar- (Associació Europea de Zoos i Aquaris). hem plantejat a diverses personalitats del món acadèmic i zoològic de la re- sió del sòl serà imparable i no hi haurà ai- L celona els darrers anys ha fet ne- Amb la investigació aplicada a la conser- cerca i la conservació unes preguntes sobre la situació actual dels primats i les gua. I què farem sense aigua? Sense aigua cessari establir nous elements de vació, tant in situ com ex situ, el Zoo assu- opcions que encara tenim de treballar per conservar-los. la vida que coneixem no pot existir. col·laboració entre la societat científica i meix un dels seus objectius prioritaris i Nosaltres som primats, concretament el Zoo, i s’ha desplegat un ampli procés s’involucra de ple en una de les activitats grans simis en l’escala evolutiva, ho vul- PREGUNTES: de relació amb la resta d’administracions més demandades per la societat: la lluita guem reconèixer o no, però científica- 1. Els grans simis en general es troben cie invasiva que està causant un desequi- públiques, els àmbits acadèmics i cientí- contra la desaparició d’espècies. ment és una realitat i els individus d’una en una situació crítica des de finals del libri en els ecosistemes i una reducció dels fics, i les organitzacions vinculades a la I entre tots els camps en què es treballa mateixa espècie tenen tendència a prote- segle XX. Creieu que les polítiques i ac- recursos naturals molt greu i perillosa per conservació i la natura, per tal de sumar en aquest àmbit, cal destacar els esforços gir-se entre ells. La pèrdua dels grans simis cions endegades en la primera dècada a tots els éssers vius, inclosos nosaltres. Un esforços en l’àmbit de la recerca i la con- destinats a l’estudi i la conservació dels seria una alteració de la conducta natural del segle XXI seran suficients per garan- cop es prengui consciència d’això, que és servació de les espècies en perill. primats, en línia amb la importància que que ens és pròpia. tir-ne la supervivència i continuïtat? el problema de base, es podran posar so- La decisió de destinar un pressupost es- sempre han tingut aquests animals en la Moltes ètnies que encara viuen en es- 2. Què més hauria de fer-se?  bre la taula solucions que siguin eficaces i pecífic per a les activitats d’investigació al història del Zoo i en el destacat paper que tret contacte amb la natura sempre han 3. La pèrdua d’aquestes espècies tan efectives.  Zoo marca un punt d’inflexió en la trajectò- considerat els grans simis com a cosins o properes a l’ésser humà, com repercuti- ria portada fins ara, ja que permet impulsar ancestres i els respecten i protegeixen, i ria en la vida que coneixem? extraordinàriament l’activitat de recerca també es protegeixen entre ells. I ells no i conservació de la institució de cara a as- en saben res de genètica ni d’altres ciènci- solir els objectius proposats per les asso- RESPOSTES: es. Nosaltres, els habitants del món desen- ciacions zoològiques internacionals, tant Carme Vidal volupat ho hem perdut això. d’àmbit europeu com mundial. Directora del Centre de Rehabilitació de El Programa de Recerca i Conservació s’ha Primats de Lwiro, República Democràtica Institut Jane Goodall plantejat seguint les directrius i estratè- del Congo Espanya gies d’actuació establertes pels comitès desenvolupen avui dia en les seves estra- 1. Les mesures són bones però manca una 2. Les amenaces per als grans simis en el d’investigació de la WAZA (Associació tègies de responsabilitat institucional i acció que tingui una visió holística del món natural són diverses i variades, i han Mundial de Zoos i Aquaris) i de l’EAZA gestió. problema, del perquè s’ha arribat aquí: la augmentat enormement durant les últi- Així, aquesta exposició, a més de fer un superpoblació del planeta, el consumisme mes dècades com a resultat de l’expansió complet recordatori de la vida d’en Flo- extrem i l’individualisme de la població en constant de les poblacions humanes i el quet de Neu, presenta la important tasca països desenvolupats, l’extrema corrupció seu consum insostenible de recursos, fet EL ZOO ASSUMEIX UN que desenvolupa la nostra institució en que hi ha a tots els nivells en els països on que té un impacte important en tots els DELS SEUS OBJECTIUS l’àmbit de la conservació dels primats en habiten els grans simis i les religions, que grans simis. La conversió del sòl en apte PRIORITARIS: LA general i dels grans simis en particular, a mai no han contemplat, ni tenen previst per a l’agricultura (per exemple per a la més de destacar l’aportació que també contemplar, l’amor a la natura com a part producció d’oli de palma) i la competèn- LLUITA CONTRA fan diverses institucions i organitzaci- de la seva evangelització. cia per uns recursos naturals limitats, com LA DESAPARICIÓ ons del nostre entorn amb les quals col- 2. S’hauria d’acceptar en primer lloc que ara la fusta, provoca una pèrdua d’hàbitat, D’ESPÈCIES laborem. l’espècie humana, nosaltres, és una espè- com també passa per culpa de les ex- 18 19 Especial Floquet de Neu Especial Floquet de Neu perada recursos per tenir cura d’un flux sos desenvolupats i en desenvolupament Tenim com a deure moral canviar-ho. Les Si no podem mantenir el nostre parent la política actual de consum és insosteni- d’orfes joves que mai no acaba. també tenim una part de responsabilitat i nostres pautes de comportament afecten més proper, quines possibilitats tenen ble a llarg termini, i que no només afec- Les malalties infeccioses, com ara la febre hauríem d’assabentar-nos de l’origen dels no només el futur de les altres espècies altres espècies menys carismàtiques i “im- ta la supervivència dels grans simis… d’Ebola, a les quals els grans simis són productes que comprem, i saber si proce- de grans simis, sinó també el nostre futur. portants” de sobreviure? Haurem fallat als 3. Tenir en compte que la globalització cada cop més vulnerables a mesura que deixen de fonts sostenibles, tant des del També ho devem als nostres fills. grans simis si els únics llocs on se’ls podrà és positiva i negativa, que les nostres ac- baixen les xifres de les seves poblacions, punt de vista mediambiental com social. veure són els zoos. cions aquí repercuteixen en l’hàbitat dels poden ser unes amenaces naturals més Les esperances que tenim són assolir un Dr. Bryan Caroll grans simis allà: consum de mòbils (mines greus per a aquests animals. Els conflictes compromís més gran i sostenible de les Director Zoo de Bristol. President EAZA Dra. Mª Teresa Abelló de coltan), consum de cremes, sabons, armats, com ara el que té lloc a la Repúbli- parts interessades, així com educar les no- Ape Campaign Working group Conservadora Primats Zoo de Barcelona. productes alimentaris (explotacions per ca Democràtica del Congo pel control de ves generacions de ciutadans de manera 1. No, en absolut. Cal esforçar-se molt més Vicepresidenta TAG Grandes Simios produir oli de palma), consum de mobles les mines que proporcionen els minerals que aquests siguin sensats i prudents i en aquest sentit. 1. No, crec que són insuficients. Cal un can- (boscos arrasats)… Ells desapareixeran necessaris per a les nostres tecnologies, es responsabilitzin millor de la natura del 2. Els governs s’han de comprometre a ga- vi de mentalitat, respectar i valorar més la primer, però segurament nosaltres els se- sovint porten a la destrucció mediambi- que ho hem fet nosaltres. rantir que no s’extingeixin els grans simis. natura, disminuir el consum excessiu de guirem. ental i la davallada d’espècies, ja que els 3. Els grans simis no destrueixen el seu hà- Cal un comitè intergovernamental. Això les societats desenvolupades, i reeducar Les selves on viuen són els pulmons del soldats es mouen per les selves i milers bitat, però tenen un paper important en significa molt més esforç per tal d’alinear en un consum material més moderat i planeta, i els estem ofegant, i això reper- de persones es veuen forçades a traslla- els Estats i que garanteixin el funciona- dar-se. I hi ha factors que ho agreugen, ment adequat de les àrees protegides, com ara el canvi climàtic, la manca de la reducció de la pèrdua d’hàbitat i, en planificació familiar i gestió de recursos particular, la prevenció eficaç del comerç naturals, la falta de consciència i la poca il·legal. Un dels problemes principals con- informació sobre els grans simis i les lleis tinua sent la desforestació per produir oli en vigor per protegir-los, així com la feble- de palma al sud-est asiàtic i ara a l’Àfrica, sa a l’hora de complir amb les legislacions que s’hauria de controlar. A més, la legis- plotacions comercials de fusta i mineria, existents. I el públic no és conscient dels lació per controlar la caça dels simis per la sovint en el cor d’una selva abans verge. beneficis econòmics potencials de prote- seva carn a l’Àfrica i la dels orangutans per Aquestes selves també són la llar de mol- gir els grans simis. al tràfic d’animals de companyia al sud-est tes altres espècies en perill, i tenen un pa- 2. Els problemes estan arrelats: el creixe- asiàtic s’ha de posar en marxa de manera per vital en la protecció de la biodiversitat, ment de la població humana, l’aclapara- ferma, a la vegada que s’inicien tasques la retenció de la humitat i la lluita contra el dora escala de pobresa i malaltia, la man- sobre la manutenció de les comunitats lo- canvi climàtic a l’hora d’absorbir les emis- ca d’oportunitats econòmiques, la indife- cals. Si no es resolen els problemes del co- sions de carboni. La demanda creixent rència política i la corrupció, els conflictes merç les espècies s’acabaran extingint, fins de carn de la selva i d’animals domèstics i l’escassa implicació de la comunitat en la i tot encara que quedin zones amb bons exòtics il·legals fa que els caçadors furtius gestió dels recursos naturals. Per afrontar la seva salut, per exemple, quan dispersen hàbitats, i el compliment de la llei és vital matin fins i tot mares lactants, fet que aquests reptes fonamentals, només una les llavors per la selva. Per contra, la nos- per tal que això passi. S’hauria d’empren- provoca que els centres de rehabilitació resposta holística i amb múltiples facetes tra espècie ha crescut exponencialment a dre la reintroducció de simis procedents sostenible. Cal esperar que les noves ge- cuteix en les pluges, la disponibilitat d’ai- i rescat de primats d’Àfrica i Àsia estiguin pot començar a marcar la diferència. Mol- costa de molts ecosistemes. Ara per ara, hi de santuaris i aportar suport financer per neracions, la sensibilitat i el respecte per gua, la vegetació, la producció agrícola… sobresaturats i cerquin de manera deses- tes organitzacions públiques i privades, ha més de 7.185 milions d’éssers humans fer-ho, juntament amb una protecció ade- la natura de les quals està més desenvo- el canvi climàtic… Cal aturar aquesta es- sovint amb molt pocs recursos, treballen al planeta, mentre que es calcula que les quada dels grups reintroduïts. lupat, puguin influir i aconseguir el canvi. piral de destrucció, i ells són una bandera amb esforç per garantir la supervivència poblacions de la resta d’espècies de grans 3. Alguns estudis indiquen que els grans 2. Hauríem de protegir estrictament les important en aquest canvi, ja que com dels grans simis i d’altres animals, alhora simis juntes (ximpanzés salvatges, goril- simis són pedres angulars, espècies im- selves on viuen els grans simis i restaurar són tan pròxims a nosaltres ens hi podem LES NOSTRES PAUTES que fomenten un desenvolupament sos- les, bonobos i orangutans) no superen portants per a la dispersió de les llavors i el part del que s’ha destruït. Cal esmenar els veure reconeguts en molts aspectes… Si DE COMPORTAMENT tenible de les comunitats locals. Pretenen els 500.000 individus i s’estan reduint. manteniment de l’estructura física de l’hà- errors comesos, i buscar l’equilibri en la ells no tenen futur, en tenim nosaltres? AFECTEN NO NOMÉS EL assolir importants metes de conservació i Això significa que, com a espècie primat bitat.  La pèrdua d’una pedra angular té sostenibilitat. educacionals, però no n’hi ha prou. Els go- “pròspera”, representem el 99,99 % de tots conseqüències per a l’hàbitat de la selva Hem de reduir el nostre exagerat consum Dr. Tomàs Marquès FUTUR DE LES ALTRES verns locals i estrangers, així com les em- els grans simis. La nostra expansió i com- i la seva comunitat ecològica. La pèrdua material i tornar una mica als costums Investigador de l’Institut de Biologia Evo- ESPÈCIES DE GRANS preses que treballen en els hàbitats dels portament imprudent s’han convertit en dels nostres parents més propers a causa dels nostres avis, que reciclaven molt més lutiva. Universitat Pompeu Fabra/CSIC. SIMIS, SINÓ TAMBÉ EL grans simis, s’haurien d’involucrar més en l’amenaça principal per a la supervivèn- de l’extinció provocaria un gran dany a i aprofitaven les coses. Les grans compa- 1. En alguns sí i en altres no. Sembla for- NOSTRE FUTUR. la solució. Com a consumidors dels paï- cia dels nostres parents vius més propers. l’àmplia comunitat que s’ha de conservar. nyies i els polítics s’haurien d’adonar que ça clar que els orangutans ho tenen molt 20 21 Especial Floquet de Neu Especial Floquet de Neu negre. La desforestació els està amena- La pèrdua dels grans simis serà per a la ci- la conservació es duia a terme de mane- per a la salut de les selves d’Àfrica i Àsia. HEM DE COMENÇAR çant greument i és possible que en po- ència en general una pèrdua incalculable. ra rígida, pensant que la vida salvatge i Sense els simis, les selves –en les quals A VEURE LES SELVES I ques dècades no n’hi hagi en llibertat. Per Penseu que si trobéssim una espècie de les selves es protegirien millor si les aïllà- confiem els humans i la resta del món ELS GRANS SIMIS COM als grans simis d’Àfrica (ximpanzés, bono- gran simi a un altre planeta, ens gastaríem vem de la resta del món desenvolupat. per tenir aire pur, aigua i una temperatu- bos i goril·les) hi veig més esperança, tot i milions d’euros intentant estudiar-la. Els Però em sembla que aquesta és una vi- ra regulada, entre d’altres avantatges– es UN CAPITAL NATURAL que dependrà del territori. Els països que grans simis són espècies fascinants que sió simplista i hem de començar a veure pansirien i moririen, fet que acceleraria AMB UN VALOR QUE han respectat la fauna tot i fent-ne negoci no es poden bescanviar per unes altres. les selves i els grans simis com un capital molt els efectes col·laterals devastadors ELS GOVERNS PODEN (parcs naturals i ecoturisme) han vist que De fet, cap espècie no es pot bescanviar natural amb un valor que els governs po- del canvi climàtic. Però, tot i que això se- APRECIAR els surt a compte, però les amenaces com per una altra, totes són úniques i irrepeti- den apreciar. Els goril·les de muntanya ria catastròfic, crec que la pèrdua més el tràfic il·legal o el comerç il·legal de carn bles. Però tornant al cas dels grans simis, i el turisme que aporten generen enor- gran seria l’emocional, en particular per (bushmeat) continua sent molt important.  perdent-los perdem una part de nosaltres mes ingressos a Ruanda i Uganda en als éssers humans com a espècie. Si no 2. Suposo que incrementar la consciència mateixos, perquè el seu estudi ens permet particular, i els goril·les de muntanya són deixem un espai en aquest planeta per 2. Cal treballar més i que tots contribuïm social aquí i allà. Hem de ser conscients fer inferències sobre l’evolució de la nostra l’única població de grans simis del món a uns animals tan propers a nosaltres, amb idees, materials i diners en la gran que tot comença amb una bona educació. conducta i els nostres pensaments. Sense que creix en nombre d’individus. És una si no podem salvar els grans simis, qui- tasca que tenim al davant, per garantir En els països d’origen és més difícil, però ells, és com perdre una de les claus de la coincidència? No ho crec pas. El món ha na esperança pot haver-hi per a nosal- que les poblacions de simis que queden seria bo fer veure a la població local que nostra història (natural). destinat una quantitat formidable de re- tres? I això és molt trist plantejar-s’ho. continuïn segures. Encara no ho hem mantenir i respectar la població natural cursos a protegir els goril·les de munta- Espero que això ajudi. aconseguit. Àfrica està sotmesa a canvis de grans simis també és bo per a ells. Douglas Cress nya, i aquest n’és el resultat. Cada cop es ràpids i quan pensem que hem assolit 3. Com a genetista evolutiu, perme- Programme Coordinator. Great Apes demanarà més que els grans simis siguin Frank Rietkerk l’èxit en una àrea, sorgeix un nou repte teu-me centrar-me més en la part cientí- Survival Partnership (GRASP) rendibles –com altres actius nacionals– i, Director Zoo Apenheul. Coordinador EEP preocupant en una altra. Monitorem la fica i no en la conservacionista d’aquesta 1. La greu crisi de conservació que afron- encara que això pugui semblar desagra- Gorilas situació de manera constant en els Estats pregunta (sent aquesta última segura- ten ximpanzés, goril·les, bonobos i oran- dable per a alguns, l’alternativa és substi- 1. La supervivència a llarg termini dels on es distribueixen els goril·les i identifi- ment la més important). Moltes malalties van desaparèixer com a conseqüència gutans exigeix que les polítiques i les acci- tuir la vida en estat salvatge o els espais goril·les –i de fet de tots els grans simis– quem oportunitats per ajudar on podem. estan causades per processos genètics dels grans focs forestals que van afectar ons que es duguin a terme en el segle XXI silvestres per alguna cosa més rendible. en el seu hàbitat natural encara és sens 3. No parlaré de la pèrdua d’aquestes es- que no acabem de comprendre del tot. Indonèsia. A més a més, la reducció d’una funcionin, o serem testimonis de l’extinció 3. L’extinció dels grans simis vindria segui- dubte un motiu de gran preocupació per pècies. Per a mi, no és una opció. No ha de En aquest sentit, els ximpanzés, el nostre població fa disminuir la variabilitat genè- d’alguna espècie important. I és que no da de molts impactes naturals i ecològics, a l’EEP del goril·la. Durant la primera dèca- succeir. En aquest moment, podria sem- parent evolutiu viu més proper, són un tica existent, la qual cosa afecta factors només podem continuar amb les matei- en particular perquè són molt importants da del segle XXI, els zoos, les organitzaci- blar que les coses no acaben de millorar organisme clau per entendre com funci- com la resistència a malalties i la capacitat xes polítiques perquè, en termes generals, ons de conservació, els governs i aliances i que el desenvolupament d’Àfrica indica- ona el nostre genoma, i estudiar-los a la d’adaptació a noves condicions del medi no han funcionat. Durant les últimes qua- especials han introduït millores per tal de ria que podem perdre més poblacions de natura en oposició a fer-ho en captivitat natural. tre dècades, cada any hi ha menys simis conscienciar tothom que, si no fem res, goril·les i d’altres simis. Però crec que ens ens ajuda a entendre processos selectius 2. No ho sé. No sóc un tècnic en la matèria. i menys hàbitat, i si ens limitem a repetir aquestes increïbles criatures s’extingiran les empescarem per protegir algunes po- i demogràfics que afecten les mutacions Hi ha gent més qualificada que jo per res- les mateixes accions de conservació que en estat salvatge. Penso que aquest mis- blacions i les protegirem bé i per sempre. d’aquest genoma. Les generacions futu- pondre a aquesta pregunta. Jo veig que fins ara això no canviarà. Ens cal ser inno- satge general ja ha tingut prou impacte Hi ha prou persones aquí i en el continent res no entendrien (ni perdonarien) mai es fan esforços constants, que hi ha molta vadors i creatius, i assumir riscos si volem en molta gent per garantir que almenys africà que es preocupen per ells i que con- que haguéssim exterminat aquestes es- gent implicada que fa tot el que pot, però triomfar. I caldrà un esforç veritablement no desapareixeran sense que ens n’ado- tinuaran amb aquesta lluita per salvar el pècies en el seu hàbitat, privant-los per em fa l’efecte que sempre fem curt. global. Massa sovint en el passat, el recel nem! Però cal que fem més. L’EEP del goril- món salvatge. Però, sincerament, potser tant d’un recurs únic per comprendre’ns a 3. Em voldria centrar en la qüestió del co- i les lluites internes han condemnat al la continuarà garantint una població àm- encara és aviat per dir que hem guanyat la nosaltres mateixos. neixement des d’un punt de vista científic. fracàs les activitats de conservació. Però plia i pròspera de goril·les de les planes als batalla. ha arribat el moment que tots els interes- zoos, que els permetran explicar als seus Dr. Josep Call sats (governs nacionals, zoos, santuaris, visitants com són i els perills que els seus Dr. Josep Mª Alonso Investigador al Max Planck Institute organitzacions de conservació, instituci- parents salvatges encara afronten. Les Cap de col·lecció, recerca i conservació 1. No ho crec. La majoria de grans simis de- LA DESFORESTACIÓ ons de recerca, defensors privats, entre universitats i els centres de recerca que del Zoo de Barcelona sapareixeran i només quedaran uns petits ELS ESTÀ AMENAÇANT d’altres) deixin de banda les diferències treballen amb els zoos i les organitzacions 1. Atès que la majoria de les poblacions reductes amb petites reserves d’aquestes tradicionals i treballin plegats. Aquesta de conservació de la vida salvatge han de de grans simis segueixen presentant una GREUMENT I ÉS espècies, que seran molt vulnerables a diversitat és una de les fortaleses úni- continuar fent recerca, fet que ens propor- tendència descendent, i que les principals malalties com l’Ebola, la caça furtiva i els POSSIBLE QUE EN ques de GRASP, i crec que un enfocament cionarà les eines per tal que els esforços amenaces (caça furtiva, comerç d’espèci- desastres naturals. Per exemple, fa uns POQUES DÈCADES NO multipartidista és la millor esperança. de conservació siguin tan eficaços com es, conflictes armats en zones properes, anys poblacions senceres d’orangutans N’HI HAGI EN LLIBERTAT. 2. Crec que ens cal pensar diferent. Abans, sigui possible i tinguin èxit. destrucció d’ecosistemes forestals, canvi 24 25 Especial Floquet de Neu Especial Floquet de Neu servació d’espècies salvatges, així com en Dra. Montserrat Colell Mimó pecialistes el perill és crític. Però tot i amb sense una conscienciació de la població CAL SEGUIR AMB la sensibilització envers la seva vulnera- Professora titular Facultat de Psicologia, aquest coneixement i amb els esforços de local de la necessitat d’aquestes mesures LES POLÍTIQUES bilitat. Per tant, i assumint una estabilitat UB. Especialista en etologia dels primats conservació que s’estan duent a terme no i dels guanys que comporten. Així, els ENFOCADES A geopolítica mínima a les zones properes 1. L’aspecte més destacable de les políti- tenim garanties que en les properes dèca- programes d’ecoturisme, en què els grans a les poblacions de grans primats, en pri- ques i les accions desenvolupades al llarg des no es produeixi un declivi de les po- simis són els primats estrella, suposen una L’EDUCACIÓ DELS MÉS mera instància, l’actuació prioritària per de la primera dècada del segle XXI és la blacions naturals que en comporti la total font d’ingressos per a les poblacions locals JOVES, EN TOTES LES afrontar la conservació d’aquestes espèci- globalització de la preocupació pel que extinció. Una autoritat en el tema, com és que viuen a prop de les àrees protegides. SOCIETATS. es hauria de ser la creació de noves zones fa a l’amenaça d’extinció dels grans simis i Russell Mittermeier, cap del Grup d’Espe- I també cal explicar com la supervivència de protecció de zones boscoses on habi- els sistemes de control sobre l’eficàcia dels cialistes en Primats, de l’Species Survival dels grans simis contribueix a la supervi- ten aquestes espècies, o bé l’ampliació de programes de conservació. Iniciatives in- Commission de la International Union for vència de les comunitats humanes, ja que les existents, ben administrades i dotades ternacionals d’associació i de treball con- Conservation of Nature (IUCN), es congra- els grans simis ajuden a afavorir la bio- a la bona feina que fan les diverses insti- dels recursos econòmics i les eines legals junt, com per exemple el GRASP (Great tula que gràcies a les actuacions conser- diversitat vegetal i el manteniment dels tucions zoològiques. Tanmateix, el paper adequades i suficients per mantenir un alt Apes Survival Partnership), l’acció conjun- vacionistes i a l’interès creixent del públic boscos (com la resta de primats són uns dels zoos també és crucial per donar a grau de protecció de les poblacions. Paral- ta del PNUMA i la UNESCO per a la conser- i dels mitjans de comunicació pel que fa a bons dispersors de llavors) i, per tant con- conèixer la problemàtica dels grans simis, lelament, al voltant d’aquestes zones pro- vació dels grans simis i dels seus hàbitats la supervivència dels nostres parents més tribueixen a assegurar els recursos neces- apropar-la al gran públic i conscienciar la tegides s’haurien d’instaurar i/o potenci- a escala mundial, constitueixen un punt propers en la filogènia, cap espècie de pri- saris per a la vida de les poblacions huma- població de la necessitat de protegir les ar programes de recerca, monitoratge i de partida fonamental per determinar els mat s’hagi extingit al llarg del segle xx ni nes (aigua i recursos tròfics i medicinals). espècies i els seus hàbitats. I amb els seus gestió de les espècies a protegir, així com objectius i les polítiques d’actuació més del que portem del segle XXI, però admet D’altra banda, cal potenciar encara més programes d’educació i d’investigació, endegar activitats a mig termini de sensi- urgents. En aquest sentit, cal destacar la amb preocupació que, si no es prenen els programes de conservació ex situ, en sovint en col·laboració amb centres de bilització i desenvolupament sostenible Declaració de Kinshasa, l’any 2005, on es més mesures de protecció i s’inverteixen recerca i universitats, completar els objec- de les poblacions humanes limítrofes. van signar uns acords que havien d’incidir més recursos en les polítiques endega- tius de conservació que marquen les fites Finalment, a llarg termini es fa necessari de forma decisiva en la conservació dels des, l’extinció d’algunes espècies és més a aconseguir. El coneixement és indispen- afrontar un canvi de model de pensament grans simis, i els esforços fets per compilar que probable. Hi ha documents de bones sable per millorar les condicions de vida antropocèntric a escala global, deixant informació sobre l’estat actual de les po- pràctiques de conservació molt ben fets, dels primats captius i dissenyar les millors enrere plantejaments i principis utilitaris- blacions, que van des de la creació de la com els publicats per la UICN, però cal po- estratègies de conservació climàtic, propagació de malalties de cai- tes, consumistes i curtterministes envers primera llista sobre les 25 espècies de pri- sar el mitjans necessaris per poder dur-les De fet, la investigació és un factor clau re epidèmic...) segueixen presents i són les espècies animals i els recursos naturals, mats amb més risc d’extinció, l’any 2000, a terme. en la conservació. Com més sabem dels complexes de reduir, controlar o elimi- que actualment regeixen una gran majo- amb revisions bianuals, fins a la publica- 2. Un punt molt important que avui en dia grans simis, més arguments tenim per nar, el futur d’aquestes espècies hauria ria de les activitats humanes. ció de l’Atles Mundial dels Grans Simis i la s’ha convertit en el focus d’actuació de les avalar-ne la supervivència. En aquest sen- de passar idealment per una estabilitat 3. Des del punt de vista de l’equilibri na- seva Conservació, l’any 2005. De fet, són polítiques de conservació és considerar la tit, cal destinar recursos a la realització de geopolítica mantinguda en el temps en tural dels ecosistemes, la desaparició de aquesta mena d’informes els que ens per- pobresa dels habitants de les regions on programes de recerca sobre grans simis zones properes, i que els governs directa- qualsevol espècie (i en major mesura de meten conèixer que tots els grans simis viuen els grans simis i endegar programes que contemplin tant treballs de camp ment implicats fessin una revisió holística les que es troben al capdamunt de les ca- actuals es troben amenaçats d’extinció i d’actuació que, afavorint la protecció de com estudis en captivitat. del problema, assumissin una clara de- denes tròfiques) suposa unes conseqüèn- que en el cas de quatre de les catorze es- les espècies en perill, afavoreixin també Finalment, cal seguir amb les polítiques terminació per arranjar-lo i endeguessin cies biològiques no del tot previsibles ni pècies i subespècies reconegudes pels es- el desenvolupament de les comunitats enfocades a l’educació dels més joves, en accions contundents de manera efectiva. mesurables, que afecten directa i/o indi- humanes. De fet, el control de les amena- totes les societats. Han de saber qui són Desgraciadament, aquest no és encara rectament el correcte funcionament i es- ces més freqüents per a la supervivència els grans simis, què representen, el perill l’escenari avui dia, i per tant no es pot con- tabilitat de l’ecosistema a curt, mig i llarg DES DEL PUNT DE dels grans simis: la desforestació i la frag- en què es troben i les estratègies de con- siderar que les accions actuals seran sufi- termini. Des del punt de vista ètic i fins i mentació dels hàbitats (relacionada amb els quals els parcs zoològics i institucions servació. En aquest sentit els plans d’edu- VISTA ÈTIC I FINS I cients per garantir-ne la supervivència. tot filosòfic, hem d’assumir que els grans la tala per obtenir fusta, pastures, conreus, similars tenen un paper rellevant, ja que cació i el paper de les escoles és fonamen- 2. En els últims anys, la creació de santu- primats comparteixen amb nosaltres més TOT FILOSÒFIC, HEM carbó...), el comerç de mascotes, la caça..., són l’element clau per a futurs progra- tal, a banda de tots els esforços que actu- aris, reserves integrals i altres figures de del 98 % del material genètic, que presen- D’ASSUMIR QUE ELS passa per oferir alternatives sostenibles i mes de rehabilitació i reintroducció en els alment ja s’estan fent. protecció dels hàbitats naturals d’un gran ten unes capacitats neurocognitives, cul- GRANS PRIMATS beneficis que incideixin directament en hàbitats naturals, tot i les dificultats que 3. Les repercussions són tantes i tan greus nombre d’espècies en regressió, així com turals i conductuals molt desenvolupades COMPARTEIXEN AMB el desenvolupament de les comunitats això comporta. No hem d’oblidar que la que es fa difícil poder arribar a copsar la tasca que hi desenvolupen entitats ci- i semblants a les humanes, i que, per tant, implicades. El problema és trobar recur- supervivència de les espècies, en molts l’abast real de la pèrdua. NOSALTRES MÉS DEL entífiques, la comunitat zoològica inter- si deixem que arribin a extingir-se, hau- sos que permetin posar en pràctica unes casos està contemplada en el manteni- D’una banda, en l’àmbit de les comunitats nacional i diverses ONG, han donat molt rem posat la primera pedra per, d’alguna 98 % DEL MATERIAL mesures de conservació que són absolu- ment d’unes poblacions captives, de les humanes locals, ja hem esmentat el paper bons resultats en el coneixement i la con- manera, extingir-nos nosaltres mateixos. GENÈTIC tament necessàries i que no tindran èxit quals se’n coneix bé l’estat actual gràcies dels grans simis en la conservació dels hà- 26 27 Especial Floquet de Neu Especial Floquet de Neu tric, però no per això menys important, COMPARTIM AMB EL ZOO JA ÉS MEMBRE DE GRASP els grans simis són un mirall en el qual ELS GRANS SIMIS trobem similituds i diferències morfològi- UN NOMBRE MOLT (Great Ape Survival Partnership) ques, comportamentals i cognitives que ens aporten coneixements essencials so- ELEVAT DE CONDUCTES les Nacions Unides per al Medi Ambient). bre nosaltres mateixos i les nostres arrels. EN ASPECTES TAN Els Estats africans i asiàtics on viuen els Així, des d’un punt de vista evolutiu, ens DIVERSOS COM grans simis són 23, tots ells països poc de- ofereixen models conductuals que ens LA COMUNICACIÓ senvolupats o en conflicte, i en els quals ajuden a entendre més clarament el pro- NO VERBAL, LA els governs i la societat civil tenen unes cés d’hominització. Les restes fòssils, en el UTILITZACIÓ DE L’ESPAI, limitacions materials i financeres que millor dels casos, només ens donen una dificulten els esforços per conservar la informació indirecta sobre aspectes com EL JOC, L’AFILIACIÓ I biodiversitat i gestionar els ecosistemes l’aparició i la funcionalitat del bipedisme, L’AGRESSIÓ... naturals. El consell del GRASP, a més d’in- la lateralització de les extremitats, la fabri- cloure representants dels governs de tots cació i ús d’instruments, les activitats de aquests països, el formen diferents ONG, bitats (especialment dels boscos) i també caça i recol·lecció, els sistemes socials dels parats ens aporten dades fonamentals so- institucions científiques i de recerca d’ar- els beneficis que pot aportar la seva pre- homínids... mentre que l’estudi dels grans bre els processos cognitius i emocionals, reu del món, socis particulars i tres parcs sència com a font d’ingressos, en zones simis actuals, dels seus sistemes socials i com el desenvolupament de l’afecte o de zoològics britànics que s’han destacat per deprimides. de la seva etoecologia ens dóna moltes l’aprenentatge, l’aparició de l’autoconsci- les seves accions a favor de la conservació D’altra banda, no hem d’oblidar que estem claus sobre l’origen i l’evolució de l’espè- ència i la consciència dels altres, la planifi- es poblacions silvestres dels dels grans simis: Bristol, Chester i Londres. parlant d’orangutans, goril·les, ximpanzés cie humana. cació d’accions futures... i el sentit adapta- gran simis, ximpanzés, orangu- Recentment, l’Associació Europea de Zoos i bonobos, és a dir, dels nostres parents Però els grans simis també ens permeten tiu de la seva existència. L tans, goril·les i bonobos, patei- i Aquaris (EAZA) i el Parc Zoològic de Bar- vius més propers en la filogènia. Tots nos- fer comparacions directes entre les seves I deixant de banda la proximitat filoge- xen una forta davallada i el seu hàbitat celona han estat admesos com a nous altres compartim un ancestre comú, que conductes i les nostres. Així, compartim nètica, no hem d’oblidar el valor intrínsec natural es troba greument amenaçat. membres del GRASP en la categoria d’or- va viure fa uns 14/16 milions d’anys i, amb un nombre molt elevat de conductes en dels grans simis. Són espècies que es ca- L’organització GRASP es va crear per res- ganitzacions no governamentals. bonobos i ximpanzés aquest avantpassat aspectes tan diversos com la comunicació racteritzen per la diversitat i complexitat pondre a la crisi a la qual s’enfronten els compartit és molt més recent, de fet, es- no verbal, la utilització de l’espai, el joc, del seu comportament. Tots els grans grans simis i evitar-ne la imminent extin- Mª Teresa Abelló tem parlant de només 5/6 milions d’anys, l’afiliació i l’agressió... L’estudi d’aquests simis són espècies de primats altament ció mitjançant l’establiment de polítiques Conservadora de Primats una xifra que en termes evolutius és molt comportaments ens permet ampliar la encefalitzades, de gran longevitat, amb internacionals de conservació, obtenció petita. I això què representa? Doncs que, percepció i la comprensió de la conducta uns sistemes socials complexos i una es- de finançament, recerca i presència en des d’un punt de vista força antropocèn- humana. Els estudis ontogenètics i com- tratègia reproductora K extrema, amb els mitjans de comunicació. Forma part cries que neixen molt immadures i perí- de la UNESCO (Organització de les odes d’infància perllongats en grups so- Nacions Unides per a l’Educa- cials, en què la mare i els altres individus ció, la Ciència i la Cultura) i són fonamentals per al desenvolupament participa en la UNEP dels aprenentatges. Són espècies amb (Programa de conductes culturals i amb unes capacitats cognitives notables. I s’han adaptat a una varietat d’hàbitats. El seu estudi és una font d’informació única que ens permet contrastar hipòtesis i teories derivades de la biologia evolutiva, de l’ecologia con- ductual, de la sociobiologia… El món seria molt pitjor sense els grans si- mis. Tenim el deure moral de fer tot el pos- sible perquè els nostres fills i els fills dels nostres fills puguin seguir coneixent-los, aprenent d’ells i estimant-los. 28 29 Zoolidari ELS PALLAPUPAS EL ZOO AL COSTAT OMPLEN EL ZOO DE DE LES PERSONES GOM A GOM SOLIDÀRIES mb el lema “riure els omplirà de vida”, el diumenge 13 D urant l’any que és a punt d’acabar, el Zoo de Barcelona Ad’octubre el Zoo va acollir per quart any consecutiu la ha estat molt conscient de les dificultats que estan pas- celebració d’UN DIA DE NASSOS. L’ONG Pallapupas ha orga- sant moltes persones a causa de la crisi econòmica i que sovint nitzat aquest cop la seva els dificulta l’accés a espais lúdics i educatius com el Zoo, que festa anual de recollida de són una eina molt eficaç per contribuir a la integració i desenvo- fons a quatres espais d’oci lupament de les persones i per fomentar hàbits i valors positius. diferents i va comptar Responsables i voluntaris d’organitzacions de tot tipus que tre- amb el suport de perso- ballen per ajudar els més vulnerables –persones en risc d’ex- nalitats mediàtiques com clusió social, avis, persones amb problemes de salut o discapa- Andreu Buenafuente, Síl- citats, entre d’altres– es posen en contacte amb nosaltres per via Abril, Jordi Évole i José organitzar la seva visita al Zoo en condicions assumibles per Corbacho. als seus usuaris, i més de 20.000 persones i els seus acompa- Les més de 14.000 perso- nyants hauran aprofitat aquesta oportunitat aquest any. nes que van visitar el Zoo També hem col·laborat en moltes iniciatives que entitats de aquell dia –una xifra rè- tota mena organitzen per ajudar els altres a través d’esdeve- cord!– van poder adquirir niments lúdics: gimcanes, curses, concursos, bingos i rifes han el seu nas solidari i fer una ofert entre els seus obsequis o premis més de 2.000 vals de visita al Zoo “a meitat de descompte o gratuïts per visitar el Zoo. preu i amb el doble de valor”. La festa va durar Anoteu a les vostres tot el dia i va incloure ta- agendes les següents llers de bombolles de sabó dates solidàries! i d’arts marcials entre altres activitats adreçades als més petits. El Aquest desembre, com cada punt més emotiu de la vetllada va ser el tradicional momentas- any, celebrarem al Zoo la Festa so, que va consistir en un enlairament de globus dins dels quals Posa’t la gorra, que organitzem hi havia els desitjos que els nens presents al Zoo havien escrit per amb l’associació de nens oncològics AFANOC, que enguany als petits pacients que seguien la festa des dels hospitals. celebra el 25è aniversari. Serà concretament el dissabte 14 Els Pallapupas, pallassos d’hospital, acompanyen els malalts de desembre i us animem a comprar per 5 € la gorra solidària de totes les edats i els seus familiars en els moments més difícils d’aquest any, amb un disseny de Kukuxumusu que us encan- del seu ingrés als centres hospitalaris. Si voleu més informació tarà, i a passar-ho bé amb les activitats i actuacions que es faran visiteu el seu web: www.pallapupas.org durant tot el matí al Zoo. Les persones que no són sòcies del Zoo-Club podran accedir al parc a un preu especial. Més infor- mació a www.afanoc.org. I del 16 de desembre fins al 4 de gener, per se- gon any consecutiu farem una recollida de jo- guines en col·laboració amb la Fundació Pare Manel per tal d’ajudar els Reis a repartir regals als nens de famílies en situacions vulnerables. Tots els nens fins a 12 anys que portin una joguina nova al Zoo tindran Andreu Buenafuente i Sílvia Abril, padrins de la festa. l’entrada gratuïta. www.fundacioparemanel.org. 30 31 Fundació Barcelona Zoo: Recerca i conservació Fundació Barcelona Zoo: Recerca i conservació vertit en epidèmia a escala mundial, com la Els amfibis del Delta del Llobregat quitridiomicosi provocada per uns fongs, etc. De fet, el grup dels amfibis és, entre els vertebrats, el que en proporció té més es- pècies amenaçades en tot el planeta. l Delta del Llobregat, situat a tocar Una de les causes que podem atacar direc- E de la ciutat de Barcelona, és la ter- tament és la manca de punts amb aigua de cera zona humida més important bona qualitat on granotes i gripaus puguin de Catalunya, després del Delta de dipositar els ous i desenvolupar-s’hi els l’Ebre i dels Aiguamolls de l’Empordà. Tot i capgrossos. Per aquest motiu l’Ajuntament que en els darrers anys s’hi han implantat de Viladecans, que està duent a terme la o ampliat un bon nombre d’infraestructu- renaturalització de la Pineda del Remolar, res i indústries, les llacunes de la Ricarda on hi havia hagut el Càmping Toro Bravo i el Remolar continuen contenint un tre- i ara propietat de l’Aeroport de Barcelona, sor en termes de biodiversitat, juntament ha impulsat una sèrie d’actuacions enca- amb altres zones menys conegudes però u minades a assolir aquest objectiu. Foto: Marta Bo no menys importants: Can Sabadell, els Aquesta pineda, rica en prats sorrencs i si- Reguerons, Cal Tet, etc. El Delta, on hi ha tuada darrere el sistema dunar del Remo- registrades 360 espècies diferents d’ocells, lar, constitueix un hàbitat de primera per és una de les zones més riques en varietat al gripau d’esperons i el gripau corredor. Es de tota la península Ibèrica. Òbviament, tracta d’una zona poc freqüentada, sense mereix una visita que podeu preparar ade- activitat industrial o agrària, i únicament quadament amb l’ajut de la pàgina web amb activitats científiques o educatives del Consorci que el gestiona, creat l’any ns que duen a terme el Consorci del Delta o 2005 pels ajuntaments de Viladecans i El Gripau d’espero altres entitats com l’Institut Català d’Orni- Prat, i el Departament de Medi Ambient de tologia, la Societat d’Estudis Ictiològis o la la Generalitat: www.deltallobregat.cat/. Fundació Acció Natura. Un dels elements faunístics més amena- Arran de la signatura del Conveni de Col- çat i poc conegut són els amfibis. Al Delta Procés laboració entre el Zoo de Barcelona i l’Ajun- se’n coneixien set espècies diferents, de les de recuperació de tament de Viladecans l’any 2010, el Zoo quals dues ja es donen per extingides en l’estany de Ca s’ha anat implicant en accions concretes l aquesta zona (gripau d’esperons i gripau a Pilar per afavorir la conservació d’aquesta bio- comú). Per la seva banda, la reineta, el tòtil diversitat a escala local, com per exemple i el gripau corredor tenen poblacions molt el programa per a la recuperació de la tor- petites i amenaçades, tot i que els dos úl- tuga de rierol. Una de les primeres ajudes tims han estat objecte d’actuacions puntu- econòmiques de la Fundació Zoo ha servit als de protecció. Només la granota verda i per recuperar la qualitat de les aigües de la granota pintada (introduïda i en expan- l’antic estany de Ca la Pilar, en el marc d’un : Enric Badosa sió) són relativament comunes. És un pa- Foto projecte que inclou la instal·lació d’una norama molt pobre per a un ecosistema dor planta fotovoltaica de 10 kW, una nova aquàtic com aquest, pobresa que es pot Gripau corre estació de bombeig i la neteja i renatura- explicar per un conjunt múltiple de causes: lització del fons de l’estany. Estem segurs la destrucció o contaminació de les zones que els nostres amfibis sabran aprofitar humides i cursos d’aigua, la utilització de aquesta oportunitat i ajudarem a mantenir potents plaguicides en l’agricultura inten- aquesta riquesa. siva, la introducció d’espècies exòtiques que depreden les postes, els capgrossos i Cristòfol Jordà els adults, algunes malalties que s’han con- VIMED-Ajuntament de Viladecans 32 33 Llibres AICAS (Asociación Ibérica de cuidadores de animales salvajes), ens ha sorprès molt agradablement amb aquest llibret de vocació clarament didàctica. E l seu protagonista és el linx ibèric, una preciosa espècie en greu perill d’extinció. És molt interessant la descrip- ció que ens fan arribar de la gran tasca que realitzen al Centro de Recuperación del Lince Ibérico de Doñana, per tal de salvar aquest felí, i el recull de totes les seves característiques físiques i de comportament. Petits lectors, sabeu com són els linxs? Sabeu on és Doñana? Mmm... doncs la Noa us ho explica molt i molt bé! Maria Neus Miró Torrent nmiro@bsmsa.cat NOA VISITA DOÑANA Autores: Aurora Pazos i Gemma Morató Il·lustració: Sandra Zamorano Idea original: AICAS Educación, www.aicas.org benvingut nadó Adoptants d'Honor de les Cigonyes del Zoo de Barcelona Sol·licita FELICITATS PARES! la teva Coneix-ho Si esteu a punt de tenir canastreta tot sobre un nadó, recordeu que gratis durant els seus dos el teu nadó podreu sol.licitar gratis primers mesos Vals amb les nostres la seva primera canastreta. de vida descompte guies plenes de consells Truqueu al 902 22 60 60 i regals o ompliu el formulari a per a aquesta etapa tan www.caprabo.com/benvingutnado especial Durant els 2 primers mesos de vida del nadó. 3La4 canastreta està disponible a les zones amb presència de Caprabo. Zoo Club Zoo Club Encara no t’has descarregat els Fes coses bones vals de descompte per convidar els i aconsegueix teus amics al Zoo? ofertes i regals amb el CiviClub! R ecordeu que teniu a la vostra disposició 6 vals de descompte del 30 % (vàlids fins al 31/12/13) que em arribat a un acord amb CiviClub, la primera pla- a favor de la fauna, si us registreu ara a https://www.civiclub. podeu utilitzar per portar algun amic o familiar al taforma online i offline que recompensa les accions org/register/zooclubbcn guanyareu 50 Civis per començar a Zoo o fer-los un regal. Només cal que els descarregueu de l’Es- I el 2014 tindreu 6 H positives dels ciutadans amb punts. Els punts (Civis) aprofitar les ofertes del catàleg. Pròximament podreu acumular pai exclusiu per als socis. es poden bescanviar per descomptes i regals, com per exemple Civis apadrinant algun dels nostres animals o formant part dels Si encara no heu activat el vostre compte de l’Espai exclusiu, er entrades de cinema, teatre, museus o esdeveniments espor- Amics del Zoo. Us en mantindrem informats! podeu fer-ho molt fàcilment a l’apartat del Zoo Club del nos- vals més vàlids p tius. Pel fet de ser membres del Zoo Club, una acció positiva Més informació a www.civiclub.org tre web www.zoobarcelona.cat a tot l’any, aquest cop al 50 %! VIU L’ART EN FAMÍLIA AL MACBA l MACBA, Museu d’Art Contemporani de Barce- vol de les activitats MACBA EN FAMÍLIA tots els dissabtes a E lona, ofereix als socis del Zoo Club un preu molt les 12 h i a les 17.30 h, i els diumenges a les 12 h. especial de 2 € per als tallers familiars MACBA EN Més informació a www.macba.cat/ca/macba-en-familia. FAMÍLIA, i un descompte permanent del 50 % en el preu de l’entrada a les exposicions. Cada cap de setmana, el MACBA planteja activitats familiars adreçades a nens i nenes a partir de 6 anys, que permeten a pares i fills viure junts una experiència divertida i diferent al vol- tant de l’art. Cada taller, d’una hora i mitja de durada, s’articula entorn d’una temàtica que canvia cada 6 setmanes. Gaudeix ara d’un preu especial de 2 € per persona i participa en qualse- MACBA, Museu d’Art Contemporani de Barcelona Pl. dels Àngels 1. 08001 Barcelona Tel.: +34 93 412 08 10 www.macba.cat A la web del Zoo tenim Podeu seguir-los també a Facebook i Twitter moltes més sorpreses per Horaris: dilluns a divendres d’11 a 20 h, dis- a vosaltres! sabtes de 10 a 21 h, diumenges i festius de 10 a 15 h, dimarts no festius tancat. 36 37 Quadern de camp Quadern de camp Eduardo Saiz / Biòleg i il·lustrador / esaizburgos@hotmail.com Alguns dels goril·les que avui podem veure al Zoo són Els grans simis descendents d’en Floquet de Neu. En aquest dibuix se’n poden veure alguns d’ells quan eren petits. Aquarel·la. ontemplar els anomenats grans simis sempre ens orangutans de Borneo i Sumatra, els goril·les de plana oriental, C produeix fascinació, perquè la seva morfologia, movi- de costa i de muntanya, el ximpanzé, el bonobo i l’home. Tots ments i gestos ens resulten sorprenents de tant com estem lligats per ancestres comuns que es remunten fins a uns s’assemblen als nostres. L’expressió del seu rostre, la 12 o 13 milions d’anys. N’hi va haver molts més, però van anar seva mirada, ens resulten molt propers. De fet, tot això és lògic, desapareixent. ja que es tracta de primats que pertanyen a la família Hominidae, Entre els homínids, és especialment interessant l’adquisició de la de la qual també formem part nosaltres. Són, per tant, els nostres bipedestació (caminar drets sobre les cames), que es va produir parents més propers. fa uns 3 o 4 milions d’anys i va donar lloc a la línia dels hominins, Els primats van sorgir entre els mamífers fa entre 60 i 80 milions dels quals avui només quedem nosaltres, els éssers humans. d’anys, i van donar lloc a moltes espècies. El grup dels primats La pròxima vegada que aneu al Zoo, fixeu-vos bé en les mans i homínids, els grans simis, actualment només està format pels peus d’aquests animals i compareu-los amb els nostres. Aquesta femella de ximpanzé Pan troglodytes va aprendre a obrir nous amb l’aju- Floquet de Neu, el goril·la de costa Gorilla gorilla gorilla albí da d’estris i ara el seu fill ho aprèn d’ella. Els diferents grups de ximpanzés posse- que, per la seva raresa, va ser durant molts anys l’animal em- eixen cultures particulars. Llapis de grafit. blemàtic del Zoo. Els mascles de goril·la són, potser, els simis actuals més grans. Aquarel·la. La musculatura pelvifemoral del ximpanzé i d’altres homínids no Hi ha altres simis de menor grandària, no homínids, com l’udo- permet la bipedestació prolonga- lador negre Alouatta palliata, d’Amèrica Central, o la mona de da. La de l’home, però, més lateral, Gibraltar Macaca sylvanus, d’Àfrica i Europa, una petita mostra de fa possible que mantingui l’equili- la gran diversitat dels primats. Tinta i llapis de grafit, respectiva- bri mentre camina. Llapis de grafit ment. i aquarel·la. Notes de camp sobre orangutans Pongo pygmaeus, goril·les i ximpanzés. Llapis de grafit. Crani reconstruït d’Australopithecus, de fa uns 3,5 milions La nostra mà té un llarg dit polze, oposable a l’índex, “pinça de precisió”, que ens d’anys. Era un homínid africà que ja es desplaçava sobre les permet una manipulació més fina que la mà d’un ximpanzé, “pinça de pressió”. cames i del qual procedeixen tots els hominins, entre ells Llapis de grafit. nosaltres. Llapis de grafit. 38 39 Ecoiniciatives Bali al teu Abast 11 dies des de 775,00 6 97,50 Cursos de formació al Senegal T ot i que l’Estació Biològica Fouta Jalon que l’Institut Jane Goodall acaba de construir gràcies al suport, entre d’altres, del Zoo de Barcelona, encara no ha estat inaugurada oficialment per la Jane Goodall –l’acte està previst per a començament del 2014–, ja s’hi han començat a M é s vol i nternacional (aprox. 950 ) fer les primeres activitats. Una d’elles és el curs “Investigació aplicada a la conservació del ximpanzé”, del qual se n’han fet ja dues edicions, mentre que el de “Guia d’ecoturisme a l’Àfrica” està previst per a final d’any. Qualsevol persona interessada hi pot participar. “El nostre viatge a Bali està sent un cúmul d'experiències, que estem vivint a tots els nivells. Els nens estan gaudint com bojos amb la natura (els dracs de Komodo i els micos, juntament amb els peixos i esculls de coral i els diferents insectes i altres animals que s'apropen a ells). Els paisatges són fantàstics i el menjar sorprenentment bo (atès que no som especialment amants del picant, encara que el nen es va afeccionant). Els hotels són esplèndids, molt confortables (els nens estan especialment al lucinats) i la gent molt agradable, sempre disposada a col laborar. ....... ¡¡És un dels millors viatges de la nostra vida!!*N. Martínez y Família, Agost 2011, Membre del ZooClub Descompte del 10% com a soci del ZooClub. Més informació sobre aquest viatge en : www.indonaturetravel.com/zooclub_barcelona Reserveu avui mateix per assegurar disponibilitat. places Estació Biològica Els cursos permeten, a més, oferir una alternativa sostenible per limitades : al manteniment de la Reserva Natural Comunitària de Dindefe- INDONATURE TRAVEL Fouta Jalon lo, on està situat el centre d’investigació. Tel. 931 815 995, Ext. 600, rbanda@indonaturetravel.com L’Estació s’adequa a les necessitats d’universitats, estudiants en L'atendrà Rosa Mª Banda, pràctiques, professors, doctorands, i també a les de qualsevol Skype: rosa..banda Més informació: persona interessada en la recerca en temàtiques molt diverses, Llicència Legal No. 00788/1/PPM/PMA/2010! www.janegoodall.es/es/estaciobiologica com ara primatologia, botànica o antropologia, en aquest terri- tori tan ric en paisatges naturals i culturals. OPCIONAL 41 KOMODO PARK! Amb el suport de... Amb el suport de... Patrocinadors Adoptants Tortuga gegant Cigonyes de les Seychelles Tigre de Sumatra Panda vermell Cigonya blanca Llúdria Col·laboradors Vaca frisona 42