3 / 2012 Revista del Zoo de Barcelona Ja podeu veure la nova cria de dofí Neixen les cries dels dragons de Komodo Celebrem l’acte central del 120è aniversari DESCOBREIX El nostrEe dZioto rial Naixements singulars LA FAUNA SALVATGE D' ÀFRICA El naixement d’animals i l’arribada de nous exemplars o noves espècies procedents d’altres zoos o centres de conservació és un fet constant en l’activitat del Zoo, que concentra gran part de la feina i dedicació dels nostres professionals. En tots dos casos, es posa de manifest la vitalitat del Zoo i els esforços coordinats de la xarxa in- ternacional de zoos i aquaris en el marc dels programes de cria en captivitat i de moviment d’animals, en línia amb els objectius de conservació establerts per a cada espècie. Al Zoo estem d’enhorabona, ja que a més de seguir registrant un gran nombre de naixements i arribades, en un curt espai de temps han coincidit el naixe- ment d’una femella de goril·la (Ngumbi), d’un mascle de dofí (Nuik) i, al tancament d’aquest escrit, de 12 cries de dragó de Komodo, animals singulars i molt estimats per tothom, que confirmen la bona feina de l’equip del Zoo i el seu compromís amb la conservació i amb la cura i el benestar dels animals. En pàgines interiors podreu conèixer molts aspectes relacionats amb aquests nous hostes que us animem a venir a conèixer! Un altre “naixement” destacat ha estat el de la Fundació Barcelona Zoo, amb la constitució del seu Patronat i l’aprovació d’un pla de treball i un pressupost força ambiciosos per a 2013, amb l’objectiu de seguir treballant en el desenvolupament de projectes de recerca i conservació i en la generació de nous continguts educatius i sensibilitzadors. Una bona mostra d’aquesta orientació ha estat la publicació del primer llibre de la Fundació, Els ocells silvestres del Zoo de Barcelona. Guia d’observació, obra de Josep García, treballador del Zoo, amb la col- laboració d’altres experts, entitats i institucions del país. Tots aquests esdeveniments i activitats s’han emmarcat en el conjunt d’actes i propostes vinculades a la cele- bració del 120è aniversari del Zoo, i sens dubte han contribuït a potenciar-lo i a difondre’l entre el gran públic. Un moment molt especial d’aquesta efemèride fou la celebració de l’acte central amb motiu de les Festes de la Mercè, amb les jornades de portes obertes d’una part del recinte del Zoo i un ampli ventall d’activitats per als visitants, en què destacava el Mural de les Històries del Zoo, testimoni del ferm lligam del Zoo amb la ciutat i les diverses generacions de barcelonins, que va aplegar un gran nombre de persones encuriosides per aquesta història visual del Zoo i de Barcelona. La commemoració del 120è aniversari del Zoo es clou amb una exposició retrospectiva titulada “La Història del Zoo de Barcelona (1958-1969): El Centre d’Experimentació i Adaptació Animal d’Ikunde” que podeu visitar al costat del Punt d’Informació, i amb la posada en marxa de la remodelació de la instal- lació dels hipopòtams que, a banda de l’augment de superfície i de la làmina d’aigua, incorpora un nou sistema de filtració ecoeficient, fet que permetrà un important estalvi d’aigua. Des d’aquí us volem agrair el vostre suport i acompanyament en aquest 120è aniversari i desitjar-vos que gaudiu amb les noves propostes coincidint amb el tancament de l’any. Sònia Recasens TANZÀNIA Segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i presidenta de B:SM. LA TEVA PROPERA AVENTURA! Editada per Zoo de Barcelona Gran Via Car les I I I , 85 bis Parc de la Ciutadella, s/n · 08003 Barcelona · Telèfon: 93 225 67 80 · Fax: 93 221 38 53 08028 Barcelona Mail: zoobarcelona@bsmsa.cat · www.zoobarcelona.cat Prepara't per a descobrir un dels llocs més màgics del planeta, la sabana africana, Director: Rafael Cebrian Director General de B:SM: Ignasi Armengol Cap de redacció: M. Neus Miró Sots-director General d’Operacions: Artur Margalef un increïble safari en 4x4 on us endinsareu en els grans parcs del nord de Tanzània, Consell de redacció: Manel Aresté, Eulàlia Bohigas, Anna Costa, Jordi Fàbregas, Josep Garcia, Jordi Indiano, Àlex Mascarell, Mayra Nieto i M. Josep Virgos, Marta Sanmartín Serengeti, Ngorongoro, Taranguire i Manyara per observar tota la naturalesa i DIVISIÓ ZOO Coordinació: Jordi Fàbregas Director del Zoo de Barcelona: Miquel Trepat la fauna que viuen en ells. Elefants, girafes, zebres, lleons, guepards, gaseles, Fotografia: Arxiu Zoo, Anna Costa, Edmaktub, Jordi Fàbregas, Institut Jane Goodall, Àlex Mascarell, Director d’Operacions: Emilio Rodríguez SEO/BirdLife, Staedtler, Gemma Valls Director de Col·lecció Zoològica: Joaquim Lacueva lleopards i molts més seran els protagonistes d'aquesta gran aventura. A més Cap de Parc: Jordi Indiano ZOOCLUB Parc de la Ciutadella s/n · 08003 Barcelona · Telèfon: 93 225 67 86 · zooclub@bsmsa.cat de visitar un poblat Masai, on coneixereu tots els costums d'aquesta tribu ancestral. Cap d’Educació: Isabel Martínez Cap d’Administració: Marisa Mainar El Zoo de Barcelona no es fa responsable de les opinions expressades pels seus col·laboradors. Prohibida la reproducció Cap Comercial i de Màrqueting: Anna Costa total o parcial del contingut d’aquesta publicació amb finalitats comercials, sigui quin sigui el mitjà o procés de reproducció, UN VIATGE INOLBIDABLE PER A TOTA LA FAMÍLIA! Cap de Manteniment: Jorge Cerón sense autorització de l’editor. ZOOCLUB BARCELONA: TS FER Tel. 93 225 67 86 · zooclub@bsmsa.es JA PO MNI EU SO R TABIASAFARIS: EL T ITAT PE C/Presó, 9 Àtic · 43201 Reus EAL R OMÉS Tel. 977 345 088 · Mov. 670 682 533/667 569 696 N . 0 EUR www.tabiasafaris.com · www.tabiasafaris.es.tl 1.99 3 Maquetació i impressió: Icària Iniciatives Socials Dipòsit legal: B-30671-98 3 / 2013 6 Actualitat Recull d’últimes notícies del Zoo de Barcelona 15 Els nostres animals Neix una cria de dofí 18 El nostre Zoo 15 Mercè 2012 22 Educació Cursos i activitats 25 Pòster Tortuga de rierol 30 Els nostres animals Naixement de Dragons de Komodo al Parc Zoològic 34 El nostre Zoo El llibre dels ocells silvestres de Zoo 30 35 Es constitueix el Patronat de la Fundació Barcelona Zoo 37 El Zoo al món 38 Recerca i conservació Edmaktub i el Zoo: estudiant els dofins i balenes de Catalunya des de terra, mar i aire 38 41 Veterinària Com tractem els animals del Zoo? 43 Zoolidari 44 Zooclub 46 Quadern de camp 49 Ecoiniciatives 41 50 Amb el suport de... 5 Actualitat Actualitat FLOA NTGOUMB-IZ, LOA PROIMERA BESNÉTA D’EN FLOQUET ARRIBA LA MAKENA, UNA JOVE El proper pas serà ajuntar tots els membres del grup: la Ma- chinda, una femella adulta, i la seva filla Babule, que el 24 de COMPANYA PER A EN XEBO DE NEU QUE NEIX AL ZOO DE BARCELONA febrer farà 3 anys. E l 7 de novembre va arribar la Makena, una jove goril·la Aquesta incorporació donarà una nova vitalitat al grup, alhora procedent del Zoo de Munic, on va néixer el 15 de que esperem que en un termini de temps curt les tres Hola Ngumbi! març de 2004. femelles assoleixin una bona relació i que l’arri- Després d’un breu període de quarantena bada de la Makena, que es troba en edat re- Els altres dos besnéts d’en Floquet de Neu nascuts anteriorment van començar els contactes visuals amb productora, faci augmentar la família en un es troben un al Burger’s Zoo (Arnhem, Holanda) i l’altre al Zoo de els nous companys. Des del primer mo- futur proper. Dublín (Irlanda). La Nimba, germana de la Batanga per part de ment en Xebo, el líder del grup, va mos- pare i néta d’en Floquet, va néixer a Barcelona el 1999 i va ser trar molt d’interès per ella, i tot i que al enviada a Arnhem el 2006; va tenir una cria mascle que es diu començament la Makena es mostrava N’akouh el 4 de novembre de 2009. La Mayani, l’altra néta d’en desconfiada, ara s’hi apropa buscant-ne Floquet que ha estat mare fins ara, va néixer a Barcelona el 2001 la protecció. i va ser enviada a Dublín el 2005, on va tenir una cria femella que A final de novembre la Makena ja compar- es diu Kambiri el 16 de novembre de 2011. tia la instal·lació amb en Xebo i la Ntua, una joveneta de 6 anys i mig que es fa la fatxenda per a matinada del dissabte 1 de setembre va néixer la ha pogut veure mai com actua una bona mare goril·la, i aquesta fer-li entendre a la nouvinguda que està al seu territo- L primera besnéta d’en Floquet de Neu al Zoo de Bar- circumstància podria haver dificultat que es fes càrrec de la cria ri, però la Makena és un animal molt tranquil, que no respon celona, la Ngumbi, filla de la Batanga, una de les de manera adequada. Però tal com esperaven els cuidadors, el a les provocacions, la qual cosa està facilitant que l’associació nétes d’en Floquet de Neu, nascuda al Zoo el 8 de febrer de seu caràcter sociable i protector ha afavorit que la Ngumbi pu- vagi per bon camí. La Makena amb en Xebo a la seva instal·lació 1999. La seva mare, la Kena, va néixer l’any 1981 i és filla d’en gui créixer al seu costat. Floquet, i el seu pare, el Xebo, va arribar del Zoo de Rotterdam El pare de la petita és l’Ebobo, un jove mascle nascut al Zoo de i és el mascle reproductor de l’altre grup de goril·les del Zoo. Budapest el 18 de juny de 2000. Va arribar a Barcelona el juny Tant els mesos de gestació com el part van transcórrer amb de l’any passat seguint les directrius marcades pel Programa de tota normalitat i tant la mare, que ho va ser per primera vega- Conservació i Reproducció de goril·les d’Europa (EEP), i des de da, com la cria presentaven un bon estat general, tal i com vam bon començament ha mantingut molt bona relació amb la Ba- poder comprovar després de les primeres exploracions veteri- tanga. Aquesta és la seva primera paternitat. nàries. El pes de la cria en néixer va ser de 2 quilos i 157 grams. Durant el mes de setembre es va desenvolupar un procés parti- Durant els primers dies es va fer un seguiment intensiu de les cipatiu per triar el nom de la petita goril·la d’entre les 4 propos- dues goril·les per vigilar que la mare sabés cuidar i alletar cor- tes fetes pels seus cuidadors, en què es podia votar a través del rectament la seva cria, ja que la Batanga a més de ser primípara nostre web, de manera presencial mitjançant la bústia col·lo- havia estat criada amb biberó. cada davant de la seva instal·lació o a través del programa Info Gràcies a un protocol de maneig capdavanter desenvolupat al K de TV3. Zoo, tenim diferents tècniques per intentar potenciar la lactàn- cia natural, que és la millor garantia per a un bon desenvolupa- om és tradició al Zoo, tots els descendents ment físic i social de la cria. Si la Batanga no hagués alletat cor- Cd’en Floquet de Neu tenen noms que vénen rectament la petita, les hauríem hagut de separar per poder-la de la llengua fang, que és l’idioma que es parla a la alimentar i cuidar durant uns mesos a la sala de nadons abans zona on van trobar al goril·la albí. de reintegrar-la posteriorment al grup, tal com ja hem fet altres Els 4 noms proposats van ser: vegades, tant en el cas de goril·les com amb altres primats. Sor- Ngumbi, un dialecte que es parla a Río Muni. tosament, la Batanga ha estat capaç de tenir cura i alletar sense Afang, que significa “bosc”. problemes la petita, que encara avui no se’n separa. Nkué, que vol dir “capvespre”. La Batanga, que va ser criada per humans amb biberó, va po- Nfung, que és “pluja”. der conviure amb el seu avi, en Floquet de Neu, durant els pri- El nom guanyador, que es va fer públic el dia de la mers anys de la seva vida. Aquest fet la va ajudar, tant a ella Mercè, coincidint amb el 120è aniversari del Zoo, va com a les seves germanes, la Nimba i la Muni, a aprendre a ser Ngumbi, amb un total de 2.786 vots sobre els comportar-se com a goril·les. De tota manera, la Batanga no 6.413 rebuts. FELICITATS! 6 7 Actualitat Actualitat Setmana europea de reducció de residus VIDEOCLIP DELS TREBALLADORS DEL ZOO Xerrades sobre manipulació E nguany, per commemorar el 120è Aniversari del Zoo de d’animals Barcelona, els treballadors del Zoo hem volgut fer el nos- el 17 al 25 de novembre es va celebrar la Setmana lacions és la base d’una barreja que en uns mesos es convertirà l passat dia 13 de novembre, el Zoo de Barcelona va or- D tre particular homenatge: el Videoclip dels treballadors !!! europea de reducció de residus, un projecte nas- en compost. Per facilitar la tasca als cuidadors, hem instal·lat E ganitzar unes xerrades sobre Manipulació de fauna sil- Amb aquest videoclip, els treballadors hem volgut demostrar cut fa 3 anys que compta amb el suport del pro- uns compostadors al costat dels hàbitats dels animals en els vestre i mesures preventives de seguretat, com a resposta a com és la nostra feina dia a dia i l’estimació i el respecte que grama LIFE+ de la Comissió quals s’anirà afegint material la petició feta per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. sentim pels animals del Zoo i com treballem pel seu benestar i Europea. L’objectiu d’aquesta diàriament, que després es A les xerrades, impartides per membres de l’equip del Zoo de conservació. Aquest vídeo mostra tot això, tot valent-nos d’una iniciativa és organitzar, durant barrejarà i es deixarà reposar Barcelona, es van mostrar als membres del cos dels Mossos d’Es- actitud divertida i de disbauxa, mostrant la diversitat de feines una mateixa setmana i arreu uns quants mesos. El resultat quadra assistents els mètodes utilitzats per manipular diferents que fem tots plegats per oferir un espai únic als nostres visitants. d’Europa, accions de sensibi- final del procés serà un adob espècies animals de manera correcta i segura, tant per als ani- La idea va sorgir d’un grup de treballadors de tots els àmbits del lització sobre la prevenció de molt bo per afegir a la terra mals com per als responsables de dur a terme la manipulació. Zoo i juntament amb el director del videoclip, en Jordi Romero residus i fomentar accions sos- del jardí, ja que els fems dels -guanyador de la secció Brigadoon de l’edició d’enguany del Fes- tenibles mitjançant exemples animals herbívors barrejats tival de Sitges amb el curtmetratge “Zona de caza- , vam anar do- concrets i estratègies de les amb la palla produeixen un nant forma al videoclip per a explicar què significa un dia al Zoo empreses subscrites. material de molt bona quali- des del punt de vista dels treballadors o el que nosaltres anome- La Setmana té una pàgina tat. D’aquí uns mesos, doncs, nem com “el Zoo portes endins”. web pròpia, www.ewwr.eu, podrem adobar el jardí amb el Us convidem a veure el videoclip a http://youtu.be/tsJ-_6ACQEM en la qual es presenten tot un producte compostat generat i passar una estona divertida, emocionant i plena de bons mo- seguit d’activitats fetes arreu pels nostres animals. ments al Zoo de Barcelona juntament amb tots nosaltres. d’Europa. El Zoo de Barcelona hi ha aportat el projecte “El Zoo millora la Terra”. El Zoo millora la Terra Per engegar aquesta iniciativa hem tingut l’ajuda i el suport d’Endesa, l’Agenda 21 escolar i Aquest projecte tracta de reduir la quantitat de residu orgànic que es genera al Zoo, i convertir-lo en compost. Restes de men- l’empresa Compostadores.com, que ens han jar, fems, palla, fulles, gespa tallada i restes de poda, plomes, proporcionat les caixes, ens han assessorat i closques d’ous i tot allò que recollim diàriament a les instal- ajudat en tot moment. 8 9 Actualitat Actualitat Dia Mundial Dels Ocells 2012 3a EDICIÓ DE VETERINARIS A TV3 SEO/BirdLife celebra des de fa més de 20 anys el Dia Mundial dels Ocells, i el passat l proper 14 de febrer està previst que comenci mes d’octubre ho va voler tornar a celebrar amb el Zoo de Barcelona des d’una ves- l’emissió de la 3a edició del popular programa sant lúdica per donar a conèixer els ocells i la importància de la seva conservació. E de TV3 Veterinaris. Com en les temporades anteriors, després del Telenotícies l Dia Mundial dels Ocells és una data assenyalada E vespre podrem seguir aquesta popular sèrie, que reprendrà per als amants dels ocells i de la natura ja que, a més el fil al punt on el va deixar en acabar la 2a edició: la posta del plaer d’observar-los o d’escoltar-ne el cants, els dels ous dels dragons de Komodo, i en diferents capítols po- ocells són uns bons indicadors de l’estat de salut del medi am- drem assistir al procés d’incubació i naixement dels petits bient. Amb una mica de pràctica, les espècies són relativament dragons. fàcils d’identificar i són el que s’anomena “espècies paraigua”, és També podrem seguir les evolucions d’en Nuik, el petit dofí a dir, que si les protegim al mateix temps estem conservant tot nascut el mes d’octubre, o la integració de la Makena, la l’ecosistema, és a dir, la resta dels éssers vius (plantes, papallo- jove goril·la arribada del Zoo de Munic, a la seva nova famí- nes, etc.), tant si són espècies grans i emblemàtiques conegu- lia, entre moltes altres històries que de ben segur us faran des per tothom, com altres més petites i desconegudes. passar una bona estona. SEO/BirdLife és l’associació d’estudi i conservació de la natura més veterana de l’Estat (1954) i treballa per la conservació dels Les càmeres situades a les incubadores ocells i de la natura, ja que els ocells són uns bons indicadors han permès filmar el moment del de l’estat de conservació dels nostres ecosistemes. Per aconse- naixement dels petits dragons de Komodo No us les perdeu! ESPEREM QUE AQUEST ANY HI HAGIS POGUT PARTICIPAR I N’HAGIS GAUDIT. tivitats programades Enguany, les ac I RECORDA QUE L’ANY QUE VE, EL PRIMER per celebrar aquest dia tant assenyalat CAP DE SETMANA D’OCTUBRE, HI TORNAREM A e la natura per als amants dels ocells i d SER: T’HI ESPEREM!!! van ser: com el teu ocell preferit! Un Pinta’t pintura de cara i mans. taller de u propi ocell! Taller per ARRIBEN DOS EXEMPLARS DE MUSSOL D’ULLERES Fes-te el te ir imants de nevera amb el E l 16 d’agost van arribar dos exemplars de mussol d’ulleres, constru Pulsatrix perspicillata, procedents del Zoo de Londres, que teu ocell. després de passar un període de quarantena i aclimatació a les instal·lacions de veterinària, ja viuen al Palmerar de l’Aviari on els podeu veure. guir-ho, SEO/BirdLife desenvolupa projectes d’investigació i se- El mussol d’ulleres és una au rapinyaire de mida gran, ja que pot guiment d’ocells, du a terme tasques de conservació i té tot un mesurar fins a 50 cm de longitud i gairebé un metre d’enverga- programa d’educació ambiental, comunicació i sensibilització. dura alar. Viu a l’Amèrica Central i Les institucions com el Zoo de Barcelona realitzen una doble del Sud, on ocupa diferents hàbi- tasca molt important: per una banda, desenvolupen una feina tats, des de boscos tropicals plu- de sensibilització i d’educació ambiental i, per l’altra, duen a josos fins a sabanes amb arbres terme programes de reproducció d’espècies en perill i de con- dispersos entre el nivell del mar i servació en llibertat. Davant dels greus problemes actuals de els 1.600 metres d’altitud. conservació de la natura, aquestes accions potser ens perme- Tot i ser un caçador nocturn –que tran mantenir la biodiversitat del nostre planeta. s’alimenta de petits mamífers, Per aquest motiu, SEO/BirdLife també vol col·laborar en aquest ocells, insectes, granotes i crancs, objectiu i enguany hem celebrat novament el Dia Mundial dels que captura a l’aguait– també es Ocells al Zoo de Barcelona. deixa veure durant el dia. 10 Felicitats Zoo! 11 Actualitat Actualitat El Zoo de Barcelona acaba de publicar els ESB del mangabei de coroneta blanca JOC 120è ANIVERSARI DEL ZOO Cercocebus atys lunulatus i del mangabei de corona vermella Cercocebus torquatus, que es coordinen des de la nostra institució, així com l’EEP de la primera espècie. Lliurament dels premis del joc de pistes Aquestes sigles corresponen als dos diferents nivells de traslladar d’un zoo a un altre. Això genera un important volum Amb motiu del 120è aniversari del Parc Zoològic, totes les programes de cria de l’Associació Europea de Zoos i Aqua- de feina, però a l’EAZA molts professionals de diferents zoos fan persones que han vingut al Zoo han pogut prendre part ris (EAZA): el Programa europeu per a espècies amenaça- aquesta feina voluntàriament per promoure així una bona ges- en un joc de pistes, en què es podia participar de dues maneres des EEP (European Endangered Species Programme) i el tió de les poblacions animals. diferents. Per una banda, es podia jugar des del mòbil, baixant- Llibre de registre europeu ESB (European Studbook) per a   ne l’aplicació, i per una altra, hi havia la possibilitat de fer-ho espècies amb un nivell d’amenaça inferior. L’ESB és un programa amb un petit quadern que es lliurava en el Punt d’Informació. de gestió de la població En tots dos casos, en finalitzar el joc s’omplia una butlleta per El programa EEP fa un maneig menys intensiu que l’EEP. participar en un concurs patrocinat per la casa Sony. intensiu de la població d’una L’studbook keeper és el El dia 17 de novembre, el Sr. Jordi Indiano, cap de parc del Zoo, determinada espècie que responsable de recollir va lliurar els premis als guanyadors. es manté als zoos de l’EAZA. la informació sobre nai- Des d’aquí, volem manifestar el nostre agraïment a tots els Cada EEP té un coordinador xements, defuncions, i amics que han participat en el joc i a Sony per la seva col- (algú amb un interès especial transferències dels zoos laboració. i coneixements sobre l’espè- i aquaris de l’EAZA que Els guanyadors del concurs són els següents: cie en qüestió i que treballa mantenen l’espècie en Noa Ferrús en un zoo o aquari de l’EAZA) qüestió. Aquesta infor- Sònia García i compta amb el suport d’un mació s’introdueix en un programa específic que permet a la Arnau González Català Felicitats als guanyadors!!! Comitè d’Espècie. persona responsable dur a terme una sèrie d’anàlisis sobre la El coordinador s’encarrega de diverses tasques: recopilar la in- població d’aquesta determinada espècie, de manera que els formació sobre l’estat de tots els animals d’aquesta espècie que zoos de l’EAZA poden consultar-li sobre la conveniència de re- es mantenen als zoos i aquaris de l’EAZA; crear un studbook on produir o transferir alguns exemplars. es recull i s’analitza aquesta informació des del punt de vista Fent aquesta recopilació i anàlisi de dades sobre una espècie genètic, demogràfic i de benestar animal; i elaborar un pla per determinada, l’studbook keeper pot comprovar si la població a la gestió futura de l’espècie. de l’espècie és adequada i suficient o si cal iniciar una gestió Juntament amb el Comitè d’Espècie, fa algunes recomanacions més intensiva, i per això pot sol·licitar que aquesta espècie es Sony felicita com ara quins individus han de criar i quins no o quins s’han de gestioni en l’àmbit d’un EEP. al Zoo de Barcelona pel seu 120è aniversari ! Pla de reintroducció de la tortuga mediterrània E l passat 20 de novembre vam cedir al CRARC (Cen- tre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) 14 tortugues mediterrànies, Testudo hermanni, nascudes a les  nostres instal·lacions. Aquests animals formen part del pla de reintroducció de la tortuga mediterrània a les serres del Garraf i el Montsant. Captura moments De cara a l’any vinent, confiem a poder repetir l’operació amb cries de tortugues de rierol, Mauremys leprosa, dins del pla de extraordinaris i comparteix-los cria en captivitat d’aquesta espècie iniciat enguany. en qualsevol lloc Tots dos plans són supervisats pels tècnics de la Direcció Amb la videocàmera HDR-PJ260 amb projector incorporat General del Medi Natural i Biodiversitat del Departament podràs capturar les teves pel·lícules favorites en sorprenent Alta definició i després projectar sobre qualsevol superfície. d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natu- Gaudeix dels teus records on i quan vulguis. ral, que són els responsables de tots els exemplars en trac- Per a més informació entra en: tar-se d’espècies protegides. www.sony.es 12 13 ‘Sony’, ‘make.believe’, ‘Handycam’ i els seus logotips són marques registrades o marques comercials de Sony Corporation. La imatge pojectada és simulada. Actualitat Els nostres animals “EL TEU ANIMAL FAVORIT” 9a EDICIÓ DEL PREMI FLOQUET Lliurament dels premis del concurs de dibuix DE NEU AL MILLOR TREBALL DE RECERCA DE BATXILLERAT E l 28 de novembre es van lliurar els premis corresponents a la 9a edició del Premi Floquet de Neu al millor treball de re- NEIX UNA CRIA cerca de batxillerat, en un acte realitzat a la sala 120è Aniversari de l’Aviari del Zoo. L’acte el va presidir el director del Zoo de Barcelona, Miquel Trepat, i va comptar amb la participació d’Àlex Mascarell, tècnic del Zoo, que DE DOFÍ va presentar el llibre Els ocells silvestres del Zoo. Guia d’observació, el primer que ha editat la Fundació Barcelona Zoo, i de Jorge Luis Aquest estiu, gràcies a Staedtler, tots els nens que durant Mederos, un biòleg que ha rebut beques del Programa de Recerca les vacances van assistir als Casals de Zoologia que orga- i Conservació del Zoo, que va presentar el seu projecte de recerca nitza el Departament d’Educació del Parc Zoològic de Barce- sobre els insectes de les capçades dels arbres del Parc de Collserola. lona, van participar en un concurs de dibuix anomenat “El teu El premi l’atorguen el Parc Zoològic de Barcelona i l’Institut Munici- animal favorit”. Es van recollir molts dibuixos fets amb molta pal d’Educació per mantenir viu el record d’en Floquet de Neu i pro- il·lusió pels nens. El 17 de novembre, les Sres. M. Pau Garreta i moure la investigació i conservació de la fauna en l’àmbit escolar. Karla Guadagnini, de la casa Staedtler, i el Sr. Jordi Indiano, cap En aquesta edició hi optaven 19 treballs elaborats durant el curs es- de parc del Zoo, van poder conèixer els petits artistes i lliurar- colar 2011-2012. El guanyador va rebre un ordinador portàtil, men- los els premis del concurs. Des del Departament d’Educació del tre que els dos finalistes van fer-se mereixedors d’un passi anual per Parc Zoològic volem manifestar el nostre agraïment a tots els al Zoo de Barcelona. amics que ens han regalat els seus dibuixos i a Staedtler la seva Els tutors del treballs premiats i els autors de la resta de treballs van col·laboració. rebre un diploma de participació i un petit record. Els guanyadors del concurs són els següents: El guanyador ha estat: Categoria de 4 a 6 anys Artur Gavaldà Mestres pel treball “El llop ibèric i les relacions 1r premi - Alicia Vulart Duñach jeràrquiques”, dirigit per la tutora Sra. Gemma Lacasa de l’IES (6 anys) Pere Calders de Cerdanyola del Vallès. 2n premi - Lucas Iglesias (6 anys) I els finalistes: 3r premi - Hèctor Fayós (6 anys) Alba Calvo Ibáñez, Àlex Cerro Granero i Laia Torrecilla Lanau pel treball “Estudi de la dominància en mangabeis de collar”, l dissabte 13 d’octubre va néixer al Zoo una El petit Nuik s’ho passa Categoria de 7 a 9 anys dirigit pels tutors Sra. Roser Bosch i Sr. Ramon Gassol de l’IES cria de dofí mular, Tursiops truncatus. És el pri- mer naixement d’un dofí registrat a les instal- d’allò més bé nedant amb la 1r premi - Albert García Barreda La Llauna de Barcelona. (9 anys) Elena Carbonell Nuix i Sònia Pérez García pel treball “Estudis E lacions del Zoo en els darrers sis anys. Tant seva mare, l’Anak. etològics en Cercocebus torquatus”, dirigit per la tutora Sra. Nú- l’embaràs com el part es van desenvolupar amb normalitat, no 2n premi - Guillem Basquet Muniente (9 anys) ria Roca de l’IES Manuel Carrasco i Formiguera de Barcelona. debades la mare, l’Anak, havia estat sotmesa a un seguiment cles que completen el grup de dofins del Zoo, el Blau, el Tumay constant per part dels seus cuidadors i dels veterinaris del Zoo i el Kuni, van ser mantinguts separats inicialment, però poc a 3r premi - Alejandro Pérez Roca des que es va diagnosticar que estava embarassada. poc, el fill de l’Anak va anar coneixent les diferents piscines i (7 anys) i Guim García Clapés (7 Després d’aproximadament un any de gestació, l’11 d’octubre espais que integren la instal·lació del delfinari i ja ha tingut con- anys) es van produir els primers indicis de la imminència del part i, a tacte amb tots els membres del grup, sota l’especial vigilància partir d’aquell moment, la vigilància mèdica es va intensificar. dels seus cuidadors en els moments en què es troba amb el Categoria de 10 a 12 anys Dissabte al matí ja era visible el moviment del fetus preparant- Blau, el mascle reproductor. 1r premi - Daphne Devesa se per a la sortida, fet que es va produir de manera totalment L’adaptació de la mare i la cria es desenvolupa amb total nor- Serrano (12 anys) natural, sense cap intervenció per part de l’equip de mamífers malitat. L’Anak, amb molta experiència maternal, va mostrar 2n premi - Irina Solà Rojilla (11 marins ni dels veterinaris. A les 14.04 de dissabte, el petit dofí ja des del primer moment una delicada atenció envers el nounat, anys) nedava per la piscina. al qual va guiar permanentment durant els primers dies amb 3r premi - Carme Mira Morillas Durant els primers dies, el nou dofí va compartir la piscina amb l’aleta dorsal tot mantenint-se’n al costat, evitant que s’apropés (10 anys) la seva mare i la seva germana Leia, de nou anys. Els tres mas- a les vores de la piscina. Pocs dies després, el petit començà a 14 15 Els nostres animals Els nostres animals mostrar un caràcter força independent, nedant al costat dels sulta, que amb un total de 12.476 vots va tenir un gran èxit de altres dofins, tot i que la mare segueix sense perdre’l de vista, i participació, proposava cinc possibles noms: Barballet, Ewok, quan el crida aquell torna ràpidament al seu costat. des d’interès sobre la Da Fosc, Nuik i Oceà. Finalment, el nom guanyador va ser Nuik, Pel que fa a la cria, presenta un comportament del tot normal, ió dels dofins que va rebre 3.707 vots. ELS DOFINS DEL ZOO tant pel què fa a la natació, com a la respiració i l’alletament. reproducc El petit és fill d’en Blau, un mascle de 13 anys que ha estat pare ir dels Tània Monreal part Fa més de 40 anys que hi ha dofins al Zoo de ual de les femelles és a per primer cop, i de l’Anak, una femella que fa 22 anys que viu L’edat de maduresa sex n ma- Conservadora de Mamífers Marins i, só Barcelona. Durant aquest període de temps s). Els mascles, en canv al Zoo de Barcelona. L’Anak ja és una mare experimentada, que 6 anys (mitjana, 8-9 any ys). El temps hi han nascut 18 exemplars, l’últim dels ha donat a llum altres tres cries, dos de les quals, la Leia i la durs a partir dels 10 anys (mitjana, 12-14 an s. Les cries quals, el mascle Kuni, s’havia produït l’any meso Kuni, també viuen al Zoo. de gestació oscil·la entre els 11 i els 13 roximada- 2006. Actualment, la població de dofins al ap Durant les jornades posteriors al naixement es van suspendre s’alimenten només de llet durant un any, orporar Zoo la formen aquests exemplars: sta edat comencen a inc les sessions d’entrenament amb públic per no interferir, però ment, i a partir d’aque Anak. Femella, mare del nounat. Nascuda a especialment delicat per a la seva pocs dies després es van reprendre adaptades a la presència peix a la dieta, moment mífers, en Cuba i arribada a Barcelona el 1990, quan ongevitat d’aquests ma del petit i ja podem observar com juga imitant els exercicis que salut. Pel que fa a la l e vida, mentre que en tenia 4 anys. anys d fan els adults. llibertat ultrapassen els 30 Leia. Femella. Nascuda a Barcelona el 2003. viure fins a edats més avançades, que El naixement del dofí va endegar un procés per triar-ne el nom, captivitat poden Blau. Mascle. Pare del nounat. Nascut a Bar- nys. en el qual es va poder votar fins al 30 de novembre, tant a la poden superar els 40 a celona el 1999. bústia situada davant del delfinari com al nostre web. La con- Tumay. Mascle. Nascut a Barcelona el 2002. Kuni. Mascle. Nascut a Barcelona el 2006. CAIXETA AMB 8 TIPUS DE CARAMELS DIFERENTS FELICITATS ZOO! COMPARTEIX AQUEST I MOLTS ALTRES MOMENTS ESPECIALS AMB DIVERTITS PASSATEMPS A L’INTERIOR 16 www.facebook.com/haribo.es w1w7w.haribo.com VIU UN SABOR MÀGIC, VINE AL MÓN HARIBO El nostre Zoo El nostre Zoo A més, també es van programar tallers i Mercè 2012 jocs per a tota la família: tallers de xapes, de pintacares i jocs d’animació per a petits i grans. En l’organització d’aquestes activi- Culmina la celebració del 120è aniversari del Zoo tats, el Zoo va comptar amb la col·laboració de l’empresa Henkel, que també va repartir Aquest any, amb motiu de la commemoració del seu 120è aniversari, el Zoo va voler regals a tots els que hi van participar i va por- afegir-se als molts espais de Barcelona que van festejar la Mercè, per tal de parti- tar les seves tres principals mascotes perquè cipar en aquesta gran festa ciutadana i celebrar alhora l’efemèride amb els seus els nens s’hi fessin fotografies: el pallasso visitants. Micolor, Mister Pritt i el cocodril Licor del Polo. Per la seva banda, el Thèatre de la Toupine va posar una nota d’originalitat a la festa amb els seus cavallets de fantasia: Un Fotografies de socis i visitants formen el Mural de les històries del Zoo ntre el 22 i el 24 de setembre, més de vint-i-una mil E persones van visitar l’àrea del Zoo que ocupen les oce- lleres del voltor negre i el trencalòs al costat d’una agra- dable zona enjardinada, on es van desenvolupar les diverses activitats de la celebració, i a la qual es podia accedir lliurement des del Parc de la Ciutadella. Els visitants van poder veure un seguit d’exposicions que il- lustren la llarga relació del Zoo amb els ciutadans de Barcelo- na i Catalunya, i que es poden visitar de manera permanent en aquest espai: una exposició fotogràfica sobre la història del Zoo; una altra dedicada a les 106 portades de la seva revista des del 1962 fins al 2012; i un gran mural fotogràfic fet a par- tir d’imatges basades en vivències personals al Parc Zoològic, enviades per tots els socis del Zoo Club i visitants que hi van Els representants de totes les voler col·laborar, gràcies a la crida participativa feta a través de empreses i institucions que van la pàgina web del Zoo i les xarxes socials. participar en l’acte 18 19 El nostre Zoo El nostre Zoo vache de manège et son orgameuh, en què els adults havien de munyir una vaca per fer anar els cavallets, i dues instal·lacions més, també amb molt d’encant, La cabane du jardin i el Bestiaire alpin. L’acte central de la commemoració, que es va fer el diumenge 23 de setembre, el va presidir l’alcalde Xavier Trias, acompa- nyat per la segona tinent d’alcalde i presi- denta del Zoo de Barcelona, Sònia Reca- sens. En ell, el doctor en Ciències Ambi- entals Martí Boada va oferir al públic una glossa del Zoo; Joan Mateu, president de l’Arca de Noè, va lliurar una distinció d’aquesta associació a la tasca centenària del Zoo; i l’ONCE, representada pel seu delegat a Catalunya Xavier Grau, va lliu- rar el cupó commemoratiu que aquesta organització ha emès amb motiu del 120è L’alcalde Trias aniversari del Zoo amb la imatge de Flo- amb alguns dels quet de Neu, del qual se’n van posar a la personatges que venda cinc milions de cupons a tot l’Estat van animar la festa l’1 d’octubre. Exposició de la història del Zoo Van venir més de vint-i-una mil persones Amb aquesta celebració oberta a tothom, el Zoo culmina un any dedicat a commemorar aquest destacat aniversari, que s’ha tancat al desembre amb una exposició sobre Ikunde, el centre de recerca que el Zoo va tenir a la Guinea Equatorial durant els anys 60 del segle passat. Aquests actes reflecteixen i reforcen el compromís del Zoo de continuar al servei dels ciutadans du- rant molts anys més. Segur que el suport dels seus socis ho farà possible! 20 21 Educació Educació Activitats GFENER Festes d’aniversari Casals de Zoologia IE BMRAERRÇ INDIVIDUAL Setmana Santa 2013 2013 2013 · Per a nens i nenes i adults. (Recomanada per a infants de més de 4 anys) · Per a nens i nenes de 5 a 13 anys. Enguany has de ser original! Convida els teus amics a celebrar el · Activitats per a les vacances escolars. teu aniversari al Zoo i que els dofins et felicitin! Hi haurà esmor- Si vols saber com treballem, d’on vénen els animals, i veure’ls zar, pastís i passeig veient els animals del Zoo. més a prop... Dissabtes d’aventura Els secrets del Zoo Si vols conèixer nous amics i passar molt bones estones... Dissabtes i diumenges de 10.15 a 12.45 h. Ho podràs fer passant les vacances amb el Departament d’Educació! · Per a nens i nenes de 4 a 11 anys. · Activitats de diumenge al matí per a petits i grans. · Activitats per als dissabtes al matí. Voleu saber quins “altres” animals hi ha al Zoo? Coneixeu la Consultar web www.zoobarcelona.cat, a partir Programa Si vols saber com són els animals del Zoo, com neixen, què Bassa de les Granotes? Quins són els projectes de conservació de gener de 2013 Dies 25, 26, 27 i 28 de març de 2013 mengen, com en tenim cura... que es fan al Zoo? · LA GRANJA I ELS PONIS (de 5 a 8 anys) Ho pots apuntar tot al teu quadern de treball que també té Veniu al Departament d’Educació per descobrir tots plegats · VIURE A L’AIGUA, QUINA AVENTURA! (5 a 13 anys) * Cada festa només admet un homenatjat. En cas de voler fer una celebració per a dos passatemps. T’esperem al Departament d’Educació per acom- aquestes i altres incògnites! infants s’han de reservar dues festes. panyar-te en la teva aventura al Zoo! Us emportareu un dossier de record i un petit obsequi. de 9 h a 16 h Les places reservades que no es presentin hauran d’abonar 5 € en concepte de menú. Calendari d’activitats: Calendari d’activitats: Consultar web www.zoobarcelona.cat, a partir 12 de gener: Els dofins del Zoo 13 i 27 de gener: Coneix els lleons marins i els dofins! EN GRUP de gener de 2013 19 de gener: Llangardaixos i serps 10 i 24 de febrer: Zoo portes endins Per si uns quants amics voleu celebrar una festa tots junts! 26 de gener: Pingüins i aus aquàtiques 3 i 17 de març: Fauna urbana Podreu esmorzar i bufar les espelmes del pastís d’aniversari i · Hi ha un servei de guarda d’infants que inclou l’entrada una 2 de febrer: Elefants i altres herbívors apropar-vos als animals del Terrari. hora abans de l’inici del casal, i una hora després de la seva fi- 9 de febrer: Foques, morses i lleons marins Diumenges de 10 a 12.30 h En tot moment estareu acompanyats per educadors. nalització (8 a 17 h). Preus: consultar web www.zoobarcelona. 16 de febrer: La feina dels veterinaris cat, a partir de gener de 2013. 23 de febrer: Lleons i altres carnívors Consultar web www.zoobarcelona.cat, a partir Dissabtes i diumenges de 10.15 a 12.45 h. · Places limitades. 2 de març: Les tortugues de gener de 2013 9 de març: Com es treballa al Zoo? Consultar web www.zoobarcelona.cat, a partir · PER A MÉS INFORMACIÓ TELÈFON 902 457 545 16 de març: Com aprenen els dofins? · Inscripcions fins al dimecres anterior a la data de l’activitat. de gener de 2013 · INSCRIPCIONS: a partir de l’11 de febrer des del web · Cal fer el pagament de l’activitat en el moment de la www.zoobarcelona.cat inscripció. · Cal reservar tan aviat com sigui possible. Departament d’Educació del Parc Zoològic de Barcelona Dissabtes de 10 a 13 h · Places limitades. · Cal fer el pagament de la festa d’aniversari Passeig de Circumval·lació, 3 – 08003 Barcelona en el moment de la inscripció. Horari de secretaria: dilluns a divendres: 9 a 13.30 h i de 15 a INFORMACIÓ: Tel. 902 457 545 de 9 a 20 h Consultar web www.zoobarcelona.cat, a partir 16.30 h RESERVES: www.zoobarcelona.cat de gener de 2013 · Inscripcions fins al dimecres anterior a la data de l’activitat. US ESPEREM!!! INFORMACIÓ: Tel. 902 457 545 de 9 a 20 h RESERVES: www.zoobarcelona.cat · Cal fer el pagament de l’activitat en el moment de la ins- cripció. · Places limitades. INFORMACIÓ: Tel. 902 457 545 de 9 a 20 h RESERVES: www.zoobarcelona.cat El Parc Zoològic de Barcelona es reserva el dret a modificar o anul·lar les activitats programades si no hi ha un nombre suficient d’assistents o si es produeix alguna incidència que INFORMACIÓ: Tel. 902 457 545 de 9 a 20 h ho justifica. RESERVES: www.zoobarcelona.cat 22 23 Educació El nostre Zoo TORTUGA DE RIEROL CURSOS MAUREMYS LEPROSA PRIMATOLOGIA Dates: 5-28 de març (46 hores) Informació i reserves: www.zoobarcelona.cat / 902 457 545 CURSOS externs CURSOS D’ORNITOLOGIA Informació i reserves www.ornitologia.org DADES BIOLÒGIQUES ECOLOGIA Pes: 900 - 1.000 g Distribució: Llargària: 20 - 25 cm La seva àrea de distribució abasta una àmplia extensió de la península Ibèrica, Incubació: 80 - 85 dies el sud de França i el nord d’Àfrica. Nombre d’ous: 6 - 9 Longevitat: 25 - 30 anys Hàbitat: Reproducció: Ovípara Se la pot trobar en aigües continentals de rius, maresmes, llacs i pantans, i Alimentació: Carnívora només surt de l’aigua per prendre el sol. Vida social: Solitària FITXA TÈCNICA CLASSIFICACIÓ Classe: RÈPTILS Ordre: TESTUDÍNIDS Família: EMÍDIDS Gènere: MAUREMYS Espècie: LEPROSA 24 25 CURSOS El nostre Zoo El nostre Zoo TORTUGA DE RIEROL MAUREMYS LEPROSA 26 27 SITUACIÓ DE L’ESPÈCIE La tortuga de rierol és, juntament amb la tortuga d’estany Emys orbicularis, una de les dues espècies de tortuga aquàtica autòc- tones de la península Ibèrica. En l’actualitat es troba en perill d’extinció en moltes regions del nostre país a causa de la degradació de l’hàbitat, la dessecació de les zones humides, la contaminació i la competència amb la tortuga de galtes vermelles o tortuga de Florida Trachemys scripta, una espècie invasora d’origen americà que fa uns anys es va popularitzar com a animal de companyia, va ser alliberada en grans quantitats en el medi natural i avui ja es reprodueix en llibertat en moltes àrees de la nostra geografia. Una d’aquestes àrees és el Parc Natural del delta del Llobregat, on aquesta tortuga era una espè- cie comuna anys enrere i on ara està seriosament amenaçada. Per aquest motiu, el Zoo de Barcelo- na ha establert un conveni de col·laboració amb el Consorci del delta del Llobregat i l’Ajuntament de Viladecans per dur a terme un programa de cria de l’espècie a les instal·lacions del Zoo i retornar les cries nascudes aquí al seu entorn natural del delta. SERHS FOOD: NOU CONCEPTE DE RESTAURACIÓ AL ZOO. VINE A PROVAR-HO! ESPECIALITZADA EN LA GESTIÓ DELS SERVEIS DE RESTAURACIÓ EN ELS SECTORS DE LES COL·LECTIVITATS I L'HOSTALERIA. PRODUCCIÓ I GESTIÓ INTEGRAL DEL SERVEI D'ALIMENTACIÓ A : EDUCACIÓ, EMPRESES, OCI I ESPORT, SANITAT Seu Central : C/Lepant, 2-4 08397 Pineda de Mar (Barcelona) 28 Tel. 93 703 28 28 - Fax 93 795 10 68 – serhsfoodservice@grupserhs.com www.serhsfoodservice.com Els nostres animals Els nostres animals La posta original constava de 23 ous, 16 Naixement de Dragons de d’ells ben formats. Com ja esperàvem, els set restants es van fer malbé els dies se- güents, per la qual cosa els ous posats a Komodo al Parc Zoològic incubar van ser 16. Una vegada pesats i mesurats, els ous es van posar a les incubadores on haurien de L’espera ha sigut llarga, però al final la història ha tingut un final feliç: han nascut passar un llarg període. Com en altres oca- dragons de Komodo al Parc Zoològic de Barcelona. sions ja hem fet al Terrari, vam optar per col·locar els ous individualment en car- manyoles hermèticament tancades, que ls lectors de la revista del Zoo heu pogut seguir el 10 dies la parella va viure una amorosa “lluna de mel” en què es E s’obren periòdicament per permetre l’en- laboriós procés que ha culminat amb aquests nai- van repetir les còpules. trada de l’aire necessari perquè l’embrió xements en els darrers dos números, on heu tingut Però encara hi havia el risc que un cop acabat el zel de la feme- pugui respirar. Quan el procés ja s’acosta- coneixement de les corredisses durant la fallida as- lla el mascle l’agredís, ja que això és el que tothom amb expe- va al final, vam traslladar els ous a altres sociació del Guntur i l’Asmara el 29 de febrer passat, que ens riència en la cria i manteniment dels dragons havia constatat, incubadores amb càmeres incorporades, va mantenir en tensió, ja que temíem que l’Asmara pogués però gràcies a les càmeres col·locades a la instal·lació vam anar que ens permetrien filmar tot l’apassio- prendre mal. També heu pogut seguir l’acurada feina feta per controlant els canvis de conducta i els vam separar a temps per- nant episodi de la sortida de l’ou. l’equip del Terrari i el servei veterinari prèvia a la segona asso- què sortissin de l’aventura sans i estalvis. La temperatura d’incubació selecciona- ciació, que va tenir lloc l’11 d’abril: recordareu les analítiques Encara recordo l’ansietat que vaig sentir quan el matí del 3 de da va ser de 30,5 °C, més alta que la que recomanen les primeres per controlar el nivell hormonal de la femella, les ecografies per maig vam observar que l’Asmara en lloc de fer forats ara es de- Els darrers dies, els ous es van guies de maneig, però un pèl més baixa que la utilitzada al Zoo de examinar l’estat de maduració dels fol·licles ovàrics i els reco- dicava a tapar-los, i que en pesar-la havia perdut més de dos traslladar a una incubadora amb Praga, que va ser de 31 °C. neixements visuals previs, en els quals vam poder constatar un quilos en una nit. L’observació de les gravacions de l’activitat Dels 16 ous, dos es van fer malbé, un d’ells, el nº 2, la mateixa veritable canvi de la conducta de la femella davant la presència nocturna no oferia cap dubte: havia posats els ous. càmera incorporada setmana de la posta. Un cop obert, no hi vam poder observar del mascle. Trobar-los no va ser una feina fàcil: vuit persones excavant, com cap petit embrió, potser perquè l’ou no era fèrtil o potser per- Tot era poc per disminuir els riscos que podia comportar una aprenents de miners, durant més de tres hores en una super- què l’embrió estava en una etapa tan inicial quan va morir que nova associació i no es va deixar res a la improvisació, de ma- fície d’uns 6 m2, un espai de temps molt més ampli del que El procés del naixement pot no es va poder observar. L’altre ou perdut –a començament de nera que quan l’Asmara i el Guntur es van ajuntar novament havíem previst, que va posar a prova els nostres nervis. Però al durar moltes hores i sempre juliol– ens tenia preparada una gran sorpresa: a dins hi tenia teníem gairebé la plena seguretat que aquella vegada les coses final els ous van acabar sortint i l’eufòria i la satisfacció es van dos embrions, la qual cosa ens fa pensar que el més probable anirien de manera plenament satisfactòria. I així va ser. Durant estendre entre l’equip del Terrari. acaben de sortir de nit. és que la causa de la mort fos aquesta singularitat. Va passar la primavera i l’estiu i la incubació dels ous seguia La coloració dels nounats és amb normalitat, però en començar la tardor alguns s’havien arrugat i perdut la turgència habitual dels ous dels sauris. En un molt més vistosa que la principi em vaig alarmar, però revisant la documentació sobre dels adults l’experiència en la incubació dels ous d’aquesta espècie vaig trobar que era normal que en la part final del procés a alguns els passi això, si bé, en principi, aquest fet no implica cap pro- blema per a la supervivència de l’embrió. Va començar novembre i s’acostava l’hora de la veritat. Cada matí mirava els ous amb expectació. Quan sortirien? Ho farien tots a la vegada? o, com creia jo, sortirien esglaonadament du- rant un període d’uns 15 dies? I per últim, naixerien tots? D’acord amb la referència del Zoo de Praga, calculava que nai- xerien a partir del 10 de novembre i no em vaig equivocar de gaire, ja que el dilluns 19, després de 202 dies d’incubació, es va trencar l’ou del primer Komodo, el nº 9 concretament. Com en el cas d’altres sauris, una vegada trenquen la closca els dragons resten un temps variable, al voltant de 24 hores, dins l’ou. Du- 31 Els nostres animals Els nostres animals Un cop marcats ja els podem ajuntar sense por de confondre’ls De moment, les cries es mantindran en dues instal·lacions a la sala de reserves del Terrari, que estan equipades amb focus de llum UVA i de calor, i disposen també d’humidificadors per mantenir una humitat ambiental adequada. Aquí es tindrà cura individual de tots ells i es farà un seguiment de si mengen o no, la quantitat d’aliment que ingereixen, què els agrada i què no, i, sobretot, de l’evolució del seu estat general. Un cop adaptades al nostre maneig, dues cries ja estan posades a la vista del públic. En el moment de Si veniu a veure els petits dragons, gaudireu de la vistosa co- néixer, els petits ja loració que mostren, molt diferent de la dels seus pares, molt superaven els 40 cm més discreta. Els joves solen ser animals força actius que pugen i baixen de les branques, prenen el rajos UVA i es banyen tot de longitud. sovint. Manel Aresté Conservador del Terrari La revisió i cura del melic és important per evitar infeccions rant aquest temps acaben de reabsorbir el vitel i el cordó um- bilical, de manera que vam haver d’esperar fins al dia següent per poder contemplar-lo tot sencer fora de l’ou. Quan s’observa tot el procés del naixement a la pantalla de l’ordinador, resulta sorprenent comprovar com un ésser tan gran, de prop de 45 cm de llargada, que ocupava tota la cubeta de la incubadora en sortir, pot estar plegat dins l’ou. La natura no deixa mai de sorprendre’ns! Durant els dies següents al primer naixement ja han nascut 11 dragons més, és a dir un total de 12. Els dos ous restants han estat retirats en confirmar-se que no eren viables. Així que neixen, a totes les cries els observem el melic, ja que si no està ben sec i tancat pot ser una font d’infeccions, per la qual cosa els veterinaris el tallen i desinfecten, i després procedim a pesar-los, mesurar-los i marcar-los, per poder diferenciar-los i fer-ne un seguiment individualitzat. De moment, i de mane- ra provisional ho fem mitjançant unes taques de Tipp-Ex col- locades a les extremitats, a l’espera que quan siguin més grans els puguem posar els xips que els identificaran de manera defi- nitiva durant tota la seva vida. 32 33 El nostre Zoo El nostre Zoo El llibre dels Es constitueix el Patronat de ocells silvestres la Fundació Barcelona Zoo del Zoo El passat 22 d’octubre, amb motiu de la primera reunió d’Hotels, la Diputació de Barcelona o la Conselleria d’Agricultu- de la Fundació Barcelona Zoo, celebrada a l’Ajuntament ra. També en formen part representants del Consell Assessor i l passat 22 d’octubre, durant la reunió inaugural de de Barcelona, es va constituir el Patronat d’aquesta ins- del Comitè Científic del Zoo, a més d’un representant de cada E la Fundació Barcelona Zoo, es va presentar el llibre titució. El nou organisme permetrà potenciar les accions grup municipal. Els ocells silvestres del Zoo de Barcelona. Guia d’obser- de recerca, conservació i educació del Zoo de Barcelona. A més a més, el Patronat compta amb una sèrie de patrons ho- vació, de Josep García, treballador del Zoo, la primera publica- El Patronat l’integren representants d’institucions destacades norífics, com l’investigador Martí Boada, i representants d’enti- ció de la Fundació que enceta una nova col·lecció de llibres de en els camps de la cultura, la investigació, la docència i l’em- tats privades o fundacions com Agbar, el RACC, La Caixa, Abertis, recerca i divulgació científica. En ell s’hi fa un recull exhaustiu presa, com per exemple la Universitat Pompeu Fabra, el Gremi l’Obra Social Catalunya Caixa i la Fundació Fòrum Ambiental. de totes les espècies d’ocells que es poden observar durant tot l’any al Parc Zoològic de Barcelona. De cada una d’elles s’ha ela- borat una fitxa individual en la qual s’explica com localitzar-la, la quantitat d’exemplars que hi ha al parc, la fenologia i les ca- racterístiques principals. El llibre, en què s’hi poden trobar gairebé 200 espècies d’ocells residents, hivernants, estivals i migrants, ha comptat amb la col·laboració de grans experts en matèria ornitològica: en Ser- gi Herrando i en Raül Aymí, de l’Institut Català d’Ornitologia, la Margarida Parés, tècnica de medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona, en Xavier Ferrer, de la Universitat de Barcelona, i els tècnics del Zoo de Barcelona. L’obra, de 290 pàgines, està il·lustrada amb fotografies fetes per molts treballadors del Zoo i amb els dibuixos cedits per l’Ins- titut Català d’Ornitologia de cada una de les espècies que hi Espècies hivernants 165 apareixen. NA TRES DEL ZOO DE BARCELO S ELS OCELLS SILVE 164 TORD COMÚ PREOCUPACIÓ MENOR Es. Zorzal común enne Fr. Grive Musici COTXA FUMADA En. Song Thrush PREOCUPACIÓ MENOR jo tizón urdus philomelos Es. Colirro T PREOCUPACIÓ MENOR Fr. Rougequeue Noir es Ordre: Passeriform ae En. Black Redstart Família: Turdid Phoenicurus ochruros PREOCUPACIÓ ruits 65-90 g MENOR i f Ordre: Passeriformes Insectes Família: Turdidae 3-5 23 cm es 14-20 g Insect 18 anys 12-14 dies 4-6 14 cm ns de menjar-se’ls. CURIOSITAT mb el bec contra una pedra aba sca colpejant-los a 10 anys de la clo 12-13 dies Extreu els cargols era. URIOSITAT com a la primav rn FENOLOGIA AL ZOO C ive ritàriament cen- cie solitària i territorial tant a l’h or comú. rs d’origen majo s una espè Hivernant i migrad pla igració, pel pas d’exem n més notòries a É rant la m re i es fa És un ocell força comú du is de setemb ntrades tenen lloc a princip en al parc al llarg de tota Un salt qualitatiu per al Zoo ENOLOGIA AL ZOO al. ícua treeuropeu. Les primeres e s qued F ocasion nt consp stes aus migradores, algunes e er parterres de La Fundació Barcelona Zoo s’encarregarà, entre altres activitats, grador comú. Nidificant què és certame ment en d’octubre. De totes aque en tenir especial predilecció p Hivernant i mi rn, mo ls bl questa stuma a associar amb l’hive ana d’octubre, tot i que són fina sem cs. A ’aco etm i l’hivern. Hi ha exemplars que u s s r e’n durant tot l’hivern, caçant c La cotxa fumada enir lloc la primera s exemplars la tardo tuma a veur de cria a s arribades solen t un tir de llavors, alg concrets del zoo on s’acos cap a les zones arc. Les primere del mes. A par ècies gespa molt a p e any. Els tords inicien la marxa o- n el decurs d’aquesta primera sessió de treball també de gestionar i desenvolupar el programa de Recerca i Conser- al p primera quinzen una de les es nir-se any rer veuen al zoològic. En l’èp El podeu adquirir a habituals a partir de la més el parc tot l’hivern. És, de fet, delitat sembla mante finals d’abril ja no se’n alitzar en n a les instal·lacions d ’arribada del bon fi ena de febrer, i a l lment fàcil de loc gradors romandra sitats no gaire elevades. Amb r de la segona quinz arc, però és especia mi den muntanyós, parti en ire r arreu del p l dia són les l zoo, malgrat que ca ria en indrets de uada, el tord es pot troba es primeres i darreres hores de es va abordar l’aprovació del Pla de treball 2013 i el seu vació del Zoo de Barcelona i d’organitzar activitats divulgatives e c q L sol més habituals d ap a les zones típiques de xant la segona desena ca ade apartats del públic. idus presents al zoo n a marxar c acaben mar erres de gespa més , el nombre d’indiv s un preu de 18 euros temps comence darrers exemplars Tot i no ser els part és ls a. Al capvespre, a m d’altres parcs urban lment el Pirineu i Prepirineu. E pècie a Cataluny e l’es certades per veure’l. d’haver-se alimentat en ecia ogia típica d entació més en mir, desprès tord mostra un pressupost, que es triplica respecte als anys anteriors. p l i culturals. També impulsarà l’organització d’esdeveniments al es o m or el s dates poc habituals en la fen sedi er d riva: , une n què s’ha pogut comprovar la p ar, ja que hi vénen nfondre’l amb la g d’abril pecials e reproducció augment b compte de no co més, quan vola emet lt es b la r am e. A üent de moment, hi ha anys mo arribar l’any 2001, am ’ana irect freq ys arbrats. S’ha d l és més ràpid i d es pot a les botigues del ’una parella. La culminació va e la coneguda men vo tiu ny d at d’una paret d jat sota les ales i, alhora, el seu seu cant melodiós i repeti ’a r on ata. El E La reunió la va presidir la tinent d’alcalde d’Economia, voltant de la recerca i la conservació, així com l’edició i publi- al zoo durant tot l parc en un fo uest color atar p”) que el del r primer cop en la història del niu dos polls volanders. Aq lam (“tsip tsi l’espècie pe ja eren fora del n dèbil i característic rec de rrat. A primers de juliol ir-se en u omença a produ nals de gener. muntanya de Montse sional encara que c ntir a partir de fi rees se Empresa i Ocupació i presidenta del Zoo, Sònia Recasens, que cació de continguts vinculats a les finalitats de la Fundació. En Zoo i en llibreries de considerar oca cions puntuals en à és un fet que fins ara s’ha lment són reproduc celona. Genera xa fumada hi sol ar SERVACIÓ AL ZOO B s indrets de la ciutat de ntanes. En aquests llocs, la cot ABILITAT D’OB altre no pròpiament mo oportú remarcar-ho PROB v. Des. s ct. No onsiderades subòptime uest motiu no s’ha considerat et. O s Alta Jul. Ago. S va destacar que “amb la creació de la Fundació i l’increment de aquest sentit, ja s’ha presentat la primera guia, Els ocells silves- c estiu: en uny especialitzades. any però no el següent. Per aq xò, cal estar atents a l’ r. Maig J nidificar un t ai al zoo. No obstan Gen. Feb. Març Ab ípic de l’espècie al calendari fenològic t nt una parella nidificant. recursos, el pla de treball del Zoo dóna un salt qualitatiu molt tres del Zoo, que convida a descobrir la riquesa i els valors am- ame pot sorprendre nov D’OBSERVACIÓ AL ZOO PROBABILITAT s. important reforçant les accions en els àmbits de la conservació, e bientals i biològics del parc a través de la seva població d’aus . D . Oct. Nov Alta ig Juny Jul. Ago. Set Feb. Març Abr. Ma ? ? Gen. ? ? ? l’educació i la recerca”. silvestres. 34 35 El nostre Zoo El Zoo al món Els membres PATRONS NATS NOM CÀRREC INSTITUCIONS/EMPRESES Amb aquesta pàgina Iniciem una nova n aquest primer cas, es tracta d’un pòster presen- Sònia Recasens Presidenta Ajuntament de Barcelona tat a la XV Reunió de Treball d’Experts en Mamífers Joan Puigdollers Regidor Medi Ambient i Serveis Urdbans i Viceepresidenlt PaAtjuntarment doe Barcelonna at sèrie a la revista del Zoo en la qual po- Jaume Ciurana Cinquè Tinent d’Alcalde Ajuntament de Barcelona E Aquàtics d’Amèrica del Sud celebrada a Puerto Ramon Massaguer Gerent Adjunt Coordinació d’Empreses i Entitats Municipals de Barcelona Ajuntament de Barcelona dreu veure la constant presència dels Ignasi Armengol Director General de BSM Barcelona Serveis Municipals, S.A. Madryn, Argentina, del 16 al 20 de setembre de 2012. Entre PATRONS ELECTIUS investigadors que col·laboren en el els autors es troben Àlex Aguilar, Catedràtic del Departament Designats per l’Ajuntament Janet Sanz Regidora Grup Municipal ICV Programa de Recerca i Conservació del de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona, membre Guillem Espriu Regidor Grup Municipal PSC Jordi Portabella Regidor Grup Municipal Unitat per Barcelona Zoo de Barcelona a diferents conferèn- del Consell Assessor del Zoo de Barcelona i patró electiu de Oscar Ramirez Regidor Grup Municipal PP Joaquim Forn Primer Tinent d’Alcalde Grup Municipal CiU cies, ponències, congressos o reunions la Fundació Barcelona Zoo, Lluís Cardona, doctor en biologia i Designats per Consell Assessor Zoo i Comitè Científic Zoo guanyador de dues beques PRIC els anys 2009 i 2010 amb una Àlex Aguilar Consell Assessor Universitat de Barcelona- Dep. Biologia Animal que es celebren arreu del món. Xavier Ferrer Comitè Científic Universitat de Barcelona- Dep. Biologia Animal recerca sobre la tortuga babaua del delta de l’Ebre i Massimo Persones i/o entitats de prestigi Drago, també doctor en biologia i guanyador de dues beques Josep Mª Pelegrí Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Generalitat de Catalunya Josep Lluís Alay Director Patrimoni, Museus i Arxius de l’Ajuntament de Barcelona Consorci Museu Nacional de Ciències Naturals PRIC, els anys 2011 i 2012, sobre elefants marins i lleons marins Jordi Clos President Gremi d’Hotels de Barcelona Mercè Rius Diputada Adjunta de Medi Ambient Diputació de Barcelona sudamericans. Antoni Castellà Secretari d’Universitats i Recerca Generalitat de Catalunya La seg Joan Gaspart President Barcelona Turisme regación tróf Daniel Serra de la Figuera Vicerector Economia, Recursos d’Informació i Relacions Institucionals Universitat Pompeu Fabra sudamerican i o c a ( interse PATRONS HONORÍFICS previa O a t l a a r i e a s f t l a a x v ual en el lobo ma Martí Boada Investigador i divulgador Institut de la Ciència i Tecnologia Ambientals ci e ó s n c e re n p s r ) o a d u u m ct en r Fundació Agbar ta in d o u rante la Fundació Gas Natural Fenosa Drago M1,2,*, i Z v e a fa nte s no e e L1 n , F r a an g Fundació RACC co- u Tre a cu s V3 d , C e re l sp o R EA4 ío , R d ie Fundació La Caixa t ( - e S la Pl 1) D a ep p a r rt i a z m a 3 en t F o d , e B O a io l ta lo iv gí e a A ir n a im L5 a , S Fundació Abertis (2 l ) , U Pa n r iv q e e r cchi 6 ue s i Z d o a o d l ó d g e E Barc , e A lon g a u 1 ico de Barc , il e A lo v n d ar A , Ca ( r 1 3 a d ) a, . P P Diagonal 645, 0 ona L Fundació Fòrum Ambiental (4) Cen ro tr y o e N cto Pinníp a e r d c o d s e a la ci 8 ona , Sec C c iu ió tade 0 l 2 la 8 s B /n a , r c 0 e 8 l 0 o l n P a a , t a E g s o p nico n Etología, F 03 Barc a e ñ lo a n . (5) G ( r C u ENPAT-CON a I cultad de Cie a n , C c E p s o p de ET) y ias, a U ñ Obra Social Catalunya Caixa Estudio de Ma Universidad N d a e . mífero ac la io R n , s M A o qu al de n te á v ti i c d o e s o , Urugu (6) Mu d s o e u R O io c l G a r P a a n t d a e gonia, B a e lv y. d an . o B g r rá S fic u o l ( P G r E o M f. AR ow Elié S z ), n R 3600, 9120 e P r d ua Felipe Ner u i e 3 rto Madryn, A La secretaria de la Fundació recau en el Director del Zoo Sr. Miquel Trepat e Carvalho Rios 8 2 (F /2 U 0 R 3 G , 90440 rg -1 e 5 n 0 tin , a P . INTR (* O ) E- ) m , Río Grande o - rto Alegre, Bra La segrega DU ai C l: m C .d IÓ rag N o@ RS u , 96200-970 s c , i l B . ión b .e t du rasil. a la ró e fi x c i a s t e e n n t c r i e a i d nd y e e iv e i l s d p u e o c s i a de una e s s e p x e o c . i e E liz s a p t u a c ió ú n lt im in a d iv s i i d tu u a a c l e o d e deberse sie re n l do el lobo i ó m n a e ac ri s n c io o n m arse con la eda mach o o s s ud ú a n m e e n las e d OBJE duplic r a ic n a n e o n s u p n ecies d El p c r la e r s o e TIVO a ta e im je ó m rf p ic lo a s, nte es d tu if d d e io tien n e te c ri o o m re o s , o maño e ello, rencia b m je e t d iv ia o pro n a te l e a l s a hembr p a u s es ( F lo ig s s inters evaluar s cedente n álisis de isótop . alime e n x 1 t u i ales en e i d l e xisten el ) . n o E cios uso corp rt s e tudio d e d de e in orale s P o a s ta es s dividu recu g r se t o t n a os so ra i bles d urug proce s d a, ha r e e mater uaya, de v n e t l e a s d o ial óseo con la finali d u q e c e la n e ue es patr p ó o s n tas n b l d a exos, probable una elev dife e dad de comp c r ión le m s ob s e nte p a o d rq a u e s e la g r rencias egregación ar si el m p e e g r a mite bu may c o i r ó n m a tróf Pata trófica enc ismo cear por m sa ic c a o rp e o n r t a re g onia se obser o v n a trado en el no 2009). ás tiempo y l de los ma d c e a ma hos la d ta is m tr b ib ié u n c i e ó n n e r l t e de yo lí r m p i r t ofundidad F d igur e ( a D 1. Macho y l h a e septentriona r l ago et al sudame e ri mb c ra o in cano d (O e t c a lo id bo e n ma te rin con especie en el m r e e i l a a r c fl l a A ad v á o e re tl s d c o a im en o s d ). e E influen rfism vidente cia á n d t e ic l o R , pued í en o sexual: l o os M d al m e ÉTODO ca n la za r P lo la s 3 m ach ta. S kg de peso d m e o s ie lo n n tr g a it s ud y 320 a medi r q 2 u e m l a y s p h e e sa mbr P r 1 a 7 a 0 s k lle g g . a n ra cuantifica a r n a la li s z a r r e o la n c m io e n d e i s a tr pie n l t e ó fi de a c n a l s is i e hem s n b d tr e e ras i s s o e y t xos m op a o s s e e s r ch t e a c b o le le s c t m ar u o e n y población o u s adulto str r a u s g u de e a s y ta a s h c . d u i L e e ó a l s lobo m so y n r m ep u r e o s d tr a a r s ino proc L d a comp uctiva e d p e ie l l e fu d e e r n o te n s c o d l e e la osición t e i j s id o o tó p c c i t c a a a qu 2010 da d s e BRASIL mbia e ca la de hue da G so e d en u s n ra e e n l la re c Is o l l a e c L t obos ( t U e r l u a g acuerdo ti c e o m n po de Escala Te r ar m ande on a Ilh a d p ( o l s oral Brasil) entre la o la u r a g y o ) d m e ie l n a t r Lo d s a bos s su t p a o s r a de reno e v I a n c te ió g l r o n, a c q i u ó e n t e Is d pro ji o d t o ó recolectarán é cada de v s p i c i n c o a y n a cia de diferen m n a a r l i i n z o a l te r 2000 y 2010 Río de recambio on m AR t u G a E e N s TI a N s A UR t UG r U a AY M olhe Leste procedentes s ( d F e ig l . a 2 s ) . p T o a te mbi i é nt n is e o g t raran la nc se para re d ñ el norte de A ia r le se ópica de la die a t l a costruir e ge s n p ti r n e a s , a s U del lobo plazo in d g e erida en Is la u de L n obos tie iso l t p ó a p e r ic s a a je a isotopic u o g u y a y a v y mpo distinto (Da e sur de Brasil Angerbjörn 2 l l e o ru l m a r & Piel Pl g a o ta . de las riguar com 0 o 0 5 c , redes tróficas a N b m ew b s i o a la 50 m Por e m s e te e s t m e a o l ñ al t 2 iv 0 o 10 a ). jo influenc , i a p ie (n l = 10 y 10 ; e d d e ad l : Río tener u y na hu eso a adultos) d e la tasa d l ist d in e re 580 290 0 ta 5 , 80 p n r o o v p a o c rc ió io n n Km sobre a n l os in fo h r á m bi a Hueso to ció F s ig n u a ra 2. Á lobo li m m a e r n re t a ic d ios 345 la e z o e n st a u s d io d , mos ino en d e p e l l a 60 T re u h c tra z o o le n c d t o s a (en rojo) difere de tiem rbinados ueso p o y d p e ie l la d s e mues ntes. (Ota r l i o a b f o la tr m as a ri d n e o Días vescens ) s u y d ( a e m n e a ri m cano P inf o lu r e n u c n i ( a n lad d = el o R ar í i o ll o d ) e la zo , la p la ie P l, 20 l n a a de mes a ta l ( es , s 1 e 0 r y 10 ; edad P : 0 7 9 io ) l – . a & F pro u p n o tej 15 añ alabe R lla rc o i s o id n o a m in e f t o a r b ) E crí m ó a li c c i a ó m n e S a s n U , o t b e L m i a e c T ti A v DOS ntras por o re los o h c á o b n it o u s n a t info tr r o m lado el hueso a , li a a m sa de re c e ió n n t ic iso al ser i u o n s n d o e vación apro L t x ó ima a p t h e c á ic b a sobre la di j e id l o p da e c riodo que pre c de 1-2 omp on e a d r un e a ció itos aliment ta de un p a la e r tas t n ic i e m de la señal i ios durante va o r d a o de renovación p o d r e a d ti a e meno m r d ( e de lo es sotópica d ios a p p e o e m ra m a d a y años) i o c ños preceden o te r, proporcion n a t , n e g q r u a e rá s d n la o los valo e re x s is t d e h n o s d i y fe h r embras a e su colecta o informa e c n ió e 13C (t c . n sobr = ia 0 s , 1 e 4 s n t cada tejido i e n a d lo d ic s ma ís ó t t e ic , e ri a n a m l c ó e o se 1 nte ntr o a , ; p g e l = 18; p = 0 s ,8 ig 8 n r ificativas e ntre P o e lá s g 1 í ic o p a r 15 a l o s 1,634; gl = 18; v 9 a ) y sexo l o r e p < 0 s d N e 1 (t = -0,143 s ; g p l a = ra 20 P re 3 s a C s (t 18; p B = ras i l Bentón , ic 0 o 0 1) en piel, = s ie 3 n ,0 d 7 o 2 ; gl = 1 0, Presas U 8 rug A ; 8 8 p 8 = ) del uay 19 P d re S sas e e A ñ rg a m en l t in i a sotópi á ca s ambos más ele 0,006) y 15 Zona d , e l a A las c e omparaci v ó a n d d o e s O grup ac e ión spec f la n ies a c s los N (t = taria flavescens (Pie Espec ie pre s ma l) Lo P n 13 as chos 18 ligo san ece C ( (F Ot p a au BR s A p ‰) 15 ria lensis S e I l L ágicos med i ± o s sd N (‰ tor eña fla Pomat ) o m ± d u sd e frac l s s alta i ig. 3). vescens (Hues tri o x ) Trichiu 5 rus leptu -1 cio ru 6 s ,6 ± 0,5 n Cy 1 no 16 -1 8 6 , , 6 a s c ± io 0 n , 7 gu 0 ± 0,4 es m ta i d e í n sotópica de p a i tucup t a o el 16 Cyno 10 ,8 y s c ± i o 0,9 cor hu n g uat - u 1 c 6,1 B up ug re es 17 Pe a ± 0,4 o s c M 1 n 5 i et al 2010 pon o ( es Demers a a c , r 8 u le o d ± s o 5 n ancylo -1 d 6 o , n 5 ± 0,8 Bugo d 0,7 1 n n 6 i s , e 0 t a i 1 ± l a 0 0 t e 2 ,6 0 i 10 cam nte[*] ve Trac e hurus -16,6 ± 0,3 n ) lath e z c a o m t i e 15,6 sig n ca rreg Pece ± s 9 1 pe P - ,1 lág e ic ces pelágico 1 s 6,1 ± 0,1 B p ug n o ific da ida equ 1 ni s 6 c os medios eños , E 1 e t ± a 1 l , 1 2 010 ativa exo, on ngra e u lis a B n u c g h o o n it i a e t al s 2010 (ma entr indic l 16 Peces pelágic e o S s a c ó r d m in e el 1 h d la 4 t io bra o e q s silie -1 u n 6 s , i 5 s ± 0,5 s ji e 7 - 1 : d 4 P 17 , , 7 6 ± t = os e e ex c 0 e , s Demer ± 0, 5 6 Bugo i n 4,5 n a ste Peces pelágicos Peces p sales M 11 i , 4 et al 2010 05; mb n d pequeños elágicos m e e n d t i i ± c 1,0 gl o ir s fe ios rhus a B m u e g r o ic n a i et al 2 010 = 18; sexo re nus nci M a icrop p s o 2 s gonia s < t fu -15,4 v a rnie a M ri ± 0,8 l 0 n icropo 1 g 1 - 1 1 6 o , o 5 ,5 ,1 ± ± 0 0 ,0 res 001 nias fur ,6 de 15 ; hem to para lo 15 Pece n s ie r D i 1 s eme 5 rsale P s o lyprion americ - a 1 6 5 ,5 ,7 ± ± 0 0 ,4 B b Pe nu u s ,6 go c 1 n v e 5 i et a N (m ras: t a l 2010 lor s e Demersales Gen = s yp ,3 a te ± r 1 u 0 s -15,7 , 4 c bra h siliens o is 1 s 1 7,7 : t 8,411; de 13 Illex a Pa rg g g r e u = C s n Pagrus B -16,1 ugoni t e l i t n a 0,00 -18, = 18 u l 0 s 20 10 Pri ; o 1 1 n 4 o , 3 t 1 7 u p s -15,9 Bugoni ) p e . En 9 un t a ; gl < 0, En ctatus 9 15,5 l 2010 ambo = 18; 0 grau 0 lis anchoit L a oligo sanpaul e U n m s br i i s na cano - s 1 a 5 i ,0 ± 0,5 Bugo 1 n 6 i e 1 t ) c 10 ,9 ± a l 2010 is s sexos, esta p s < 0,001; hem o 14 U m rophycis brasilie -1 n 5,5 ± 0 0 ,7 ,3 Bugon o i et a l 2 p sis 11 16,6 ± 0,8 0 10 ara l Illex argenti Pleoticus mu C e ef -15,6 ± Bugo o nus ll a e lo r p i odos dem 0 e ,5 ni rs 16,5 e t ± s a a l 0 l o b e s 2 ,7 0 10 tópi dife ras p B c : elágico Il s lex argen u t r in g u o s ni et al 2010 a del 1 encia t = -5 Loli 2 s g 1 5 o pa -17,2 ± 0,6 N y elei fu 14,2 e ,515; 13 Loligo sanpau l 5 -17,6 ± ron gl ensis ± 1 u 0 , = , 6 2 na d 1 1 e 1 8 Ple Loligo ,3 ± d b 0, ism ida ; p oticus mue sa l n le p 5 a ulen i si n s < ri s u ció a u P n U e R ces 5 pelágic -1 o 6 s , 3 n ± 0, de in m c UGUAY edi 1 os 15,2 aquella del 13 r Cyn ± 0 e , me Cefalópod Pece o s sc i p u 3 o m g n uatuc t upa o de 12 s demersales e 6 l p l a e á l g á i g c i o c s o pequeños Trich s iu rus leptu - r 1 u 5 s , 4 ± 0,3 M 2 - 17,0 C a señ acrodon ancylo 1 d 7 o ,3 ± ± 0 0 ,1 l ,4 pasar de hue a so l n M 1 erluc 1 c 0 ius hubb -1 5 5 ,4 ,3 ± ± 1 0 ,4 si ,3 1 16 - , 1 3 6 ± ,2 0,2 a E 1 p 7,9 iel ng ra 1 ulis 1 anchoita Pece 6 s Demer -1 s 8, [*] al 5 e s ± 0,3 C 14,2 o ± 1, rre ( s Fig. Micropo 0 p gon o ias f n urn d ieri ie 3 nt ) e . Um f b a ri 7 na c ca t no - o s 1 a 4 i ,9 ± 0,1 r 16 d Urophyc 1 ,2 - 1 ± e is 6 0 b ,1 2,8 fracc r ‰ as i ili o en ; s n i s a 1 8 -15, 1 15 mien 0 0 5 ± ,7 0,7 16,6 Hueso N = 3 ± , 0 9 ,7 5‰ Loligo ; to i 1 s 3 otóp C ico ( sanpaul ) en sis aplicad Illex 2 argent -17,9 ± 0,1 H = 3 o e in , u ues 8‰ n s tr 2 - 13 o e 18 ,7 ,7 ± ± 0 0 , d 2 (Hob ,2 son et al 19 ieta y te 13, j 9 id - o 1 9 Ple d ot i ± 9 c u 0 s , 6 7 mu ; e lle Z ri ent 4 eno el consumi -18 A P R ec e d G e t o E s N p T elágic -1 o 6 s , 0 m ± e 0 d , i 3 al 201 INA os 13,9 ± 2 en r P e s 0 a ,2 m vis r: 15N = mob at i is ón). Piel 2, - 3 1 ‰ 7 1 ; 13C = - P 1 se 6 udopercis semifas -16,3 Me c r i l a u t c a ci 1 u 5 s h 4 -16,5 ,5 P u ± iel F - b 1 bsi 5 (> i 3 g 0cm 0,3 u 1 ra 3 13 Tr ) 3 -1 8,2 ± 0,4 . ac hu P rus pictura 8 tu ,0 s ± 0,5 osic 1 i 5 ó , n de C (‰ Cy ) nos 6 c i ± o 5 n guatu - c 1 u 7 l p , a 6 ± 0 0 ,4 ,3 lobo 16 ,9 m Peces 5 pe -17,2 ± ± 0 0 , d l , 5 P el s á u arino g icos p u eque 2 17 e ños ,6 ± 0 sto Engra ,3 CON r de Brasi (Otaria flav ulis q ancho u ita e el h CL l, Urugu 5 ay escens) S e orgentinia inc -1 is 8 a ,2 ± 0,3 ueso isotóp Merlu 1 c c 5 i , u 5 s h 5 ubbs -17,6 ± i ± 0 n 0 ,5 ,3 pre tegra USIÓN i l c a a d s e l y h u n e o s rte de A n el pa o is a y je p is i (<3 v e iel rgentina, una o c ve t 0 ó S cm tro ) 1 p 5,5 i mate 2 us brasi - li 1 e 8 n , s 4 ± 0,2 i s ± 0,1 5 14,8 o ± z i 0 ñ , o 0 s a al is n el frac c co So o rgentinia inc - rreg is 1 a 6,9 ± 0,6 la o ci id 5 - 1 o a P 1 7 7 , , 4 tom t n e ± ópi amie la se ces Demers 6 a ± 0 0 , , 4 3 a d ca nto c ñal les M 15 e de orres e , m n 5 l p t ic ± i a r 0 o rh ,2 u u s n s am d e e ric i a p e n M u s s tra ic s res ro a nte. pog 5 onias fu -1 rn 5 i , e 0 ± 0 c ,9 la ri 1 r 9,1 a ± se , estos r s du 5 1 ra Pa n ralic , h 1 t g e hys - s 1 p 6,0 ± 0,3 reg su 16,7 ± ació l te va Priono 5 t u 0 t ,5 ado rio s s nudig -1 u 6 la ,7 ± 0,2 n tr 5 ó Spa - 1 1 7 7 ,7 ,0 ± 0,2 época fi ca s indica años r us p y agru ± 0,1 e n s la Ran 6 - 1 1 8 6 , de ntre los adulto q e 0 y ± ue p a 0 brasili ,3 ± 0 ,6 ,6 repro s de e n la zona de ie l i ensi s s ó 5 - 1 1 7,4 lo 6,2 ± ± 0 0 , , 5 d 4 ura 17 L , o 4 l i ± g o 0 , s 6 anp d a au m len u sis cció b 5 os -1 explic n. Contrariam sex n o t s ú n n fl i u c e e a n m cia del R lo ío s d d e o s Illex argentinus 6,7 ± 0,2 me 5 - 1 1 8 7 ,6 ± 0,2 ac ses ,5 ± 0,4 R 14 E Ple , o 7 t i ± c u 0 s , 5 mu i e ó lleri n 1 ra -1 d FER 6,4 ica EN 14 la r s ía e nte, el ente dura la Plata s C IAS ,4 s e e n m a la n a a s g re re s g to del año, n m te los meses e in p m roduce una Bugo n p i r L e a v c ia ió s n de toda a , c la h o p s y hembr ediatamente a M a n cG s te i l r l R o t i A R, Furn D ess R lo W ( s 20 d 10 o a s l i s nicio de la te b m la p ción en un e a n p d e rían die ores e o q a la aleru m F x , Ang ) e . r J b . j Exp. r M os, a u ar d . B a i q ol ue sería espe c de cría. Es e to ñ a p t z a o s n a similares. ör U n A n (2 a D 00 m po ra 5 g ). o O . e E c c o ol., 391: 1 ialmente u 90-20 y in t rovocaría un rica en pres s a ib s le M, Ca lo 0 r gia don , 144: 6 a L, e Cr 47-658 nso en las hem i e n sp b cremento de p l e c lá Ho o b s E o A n , K A A gu , ilar A ( 2009). ras. o gic Sche J. nsu as du ll D m M o , R e d rante N n Z ou o f o D l., , 2 N 7 o 9 s : e 2 w 5 o 1 e p e - w 261 r esas pe so l m á e g S i D, C r le th m y e E n t ( z 1 9 M 9 c 6 a T, ) K . s C oc a e h n . n P J . F P is io h l . a A A q R, F L a l ( a 2 b 0 e 1 ll 0 a ) . V M u ( a a 2 r t . . M Sc a i., 53: 009) m . I m n: . F S 5 a c 2 l i 8 a ., - b 2 5 6 33 ella : 5 V 0 , 9 C -5 a 7 m 2 p agn a C, Croxall J (eds.), WCS y BirdLife, Buenos Aires AGRADECIMIENTOS 36 37 15N (‰) Nivel Trófico Recerca i conservació Recerca i conservació Per altra banda, un acostament excessiu pot provocar greus ment enlairant-los i fent-los aterrar a la coberta del Maktub, el molèsties als animals i moltes vegades fa que es comportin de vaixell d’investigació de l’associació, s’han provat amb èxit dos manera anòmala o que acabin fugint, perdent així l’oportunitat tipus de aeromodels: un aeroplà per a la localització a grans dis- d’estudiar-los. tàncies i per sobrevolar grans grups de cetacis, i un hexacòpter (helicòpter de 6 hèlixs) per efectuar aproximacions més prope- L’aeromodelisme aplicat a l’estudi dels cetacis res i enregistrament d’imatges en alta definició dels individus i Identificada aquesta limitació principal en l’estudi dels ceta- dels seus comportaments. cis al mar, els investigadors d’Edmaktub, amb el suport de la L’aeroplà es pot allunyar fins a 5 km de l’embarcació, la qual Fundación Biodiversidad a través del programa d’Investigació, cosa permet la recerca dels animals albirats i/o localitzats mit- Edmaktub i el Zoo: estudiant els desenvolupament i innovació en el medi marí, van plantejar jançant l’hidròfon d’arrossegament que utilitzen els investiga- un projecte per desenvolupar un innovador mètode de loca- dors en el vaixell. Aquesta metodologia optimitza la recerca i dofins i balenes de Catalunya lització, identificació, seguiment i filmació dels cetacis en el localització dels cetacis sense els inconvenients que comporta seu hàbitat natural, que minimitzés les molèsties als animals. El acostar-s’hi massa. Pel que fa a l’hexacòpter, s’ha mostrat com nou sistema, desenvolupat entre juny de 2011 i agost de 2012, una eina extremament útil per a la gravació de plànols zeni- des de terra, mar i aire consisteix a utilitzar un aparell d’aeromodelisme que incorpora tals dels individus que es troben relativament a prop del vaixell una càmera de vídeo d’alta definició, que gràcies a un sistema d’investigació, i permet obtenir una qualitat d’imatge (científi- GPS permet el pilotatge i visió en primera persona a distància, ca i documental) de característiques i comportaments grupals i dicina Ve- gràcies a les imatges que els investigadors reben en temps real individuals gairebé impossible d’aconseguir mitjançant qualse- doctor en Me d Degollada, Eduar ssessor del al vaixell. vol altra metodologia d’estudi d’aquestes espècies. ria , membre del Consell A terinà i president d’ED- Després d’un any de treball i d’intenses proves amb diferents En paraules d’Eduard Degollada, president de Edmaktub i res- Barcelona Parc Zoològic de a l’Estudi i Divulga- models d’avionetes i helicòpters, tant a terra com posterior- ponsable del projecte, “la metodologia d’estudi dels cetacis r MAKTUB (Associació pe una de les be- edi Aquàtic), va rebre ció del M erca i Conservació ques del Programa de Rec r desenvolupar l’estudi 010 pe del Zoo l’any 2 e la franja me- d e les poblacions de cetacis d na-Illes Balears. lo diterrània Barce Rorcual comú B. physalus. Foto: Edmaktub ’Associació Edmaktub per a l’Estudi i Divulgació del Medi integrat en les campanyes BCNCET 2010-2011, dut a terme per L Aquàtic (www.edmaktub.com) ha desenvolupat una l’associació Edmaktub amb l’ajut concedit en el marc de les be- nova metodologia per a l’estudi dels cetacis de la Me- ques i ajuts econòmics del Programa de Recerca i Conservació diterrània, que consisteix en la localització i seguiment del Zoo de Barcelona (PRIC), es van fer més de 1.000 hores de de dofins i balenes mitjançant una avioneta d’aeromodelisme navegació per la Mediterrània entre les costes de Barcelona i teledirigida des del vaixell d’investigació de l’associació. Gràci- les Illes Balears. Durant aquest temps es van albirar més de 200 es al finançament conjunt per part del Zoo de Barcelona i la cetacis corresponents a set espècies diferents: dofí mular, dofí Fundación Biodiversidad, els investigadors d’Edmaktub han llistat, cap d’olla gris, cap d’olla negre, zífid de Cuvier, catxalot i demostrat que el desenvolupament i posada en funcionament rorqual comú. d’aquesta nova tecnologia no invasiva i que minimitza les mo- Durant el projecte es va establir una metodologia de treball lèsties als animals, permet optimitzar l’estudi dels cetacis mit- mitjançant campanyes de prospecció cetològica sistemàtiques jançant l’obtenció d’imatges aèries d’alta qualitat de grups i i periòdiques a la Mediterrània catalana, i també es van identi- individus, que faciliten el complex treball de camp per estudiar ficar les dificultats del treball al mar en aquesta zona. Un dels aquestes espècies. problemes compartits per tots els grups d’investigació cetolò- gica del món és, sens dubte, l’aproximació als cetacis durant els Dofí mular Tursiops truncatus prop de la costa El projecte BCNCET com a punt de partida albiraments. Una distància massa llunyana no permet obtenir balear. Foto: Edmaktub Durant el desenvolupament del projecte “Estudi de les poblaci- informació sobre les característiques del grup, els comporta- ons de cetacis de la franja mediterrània Barcelona-Illes Balears”, ments o les característiques individuals dels seus components. 38 39 Recerca i conservació Veterinària basada en l’ús d’aeromodels teledirigits des d’embarcacions d’investigació obre noves portes en l’estudi a distància del Com tractem els animals del Zoo? comportament en superfície, composició dels grups, o fins i tot d’identificació indi- e tant en tant tots hem de fer alguna visita al metge sigui possible. De fet, és en el grup dels primats, concretament dels vidual de moltes espècies de cetacis de les D i en el cas dels animals del Zoo és ben bé el ma- antropoides, on trobem alguns dels pacients més llepafils. quals es desconeixen molts d’aquests as- teix, ja sigui amb finalitat preventiva o curativa, per Pel que fa a les aus, la varietat també és àmplia. Per a les espècies pectes. Gràcies a la col·laboració entre Ed- prendre des de vitamines a antibiòtics. que mengen fruita, el raïm, la figa i la papaia solen ser un atractiu maktub, el Zoo de Barcelona i la Fundación El diagnòstic és el primer pas indiscutible en tots els casos i un irresistible. Les psitàcides, que gaudeixen amb els fruits secs, si hi Biodiversidad, es poden dur a terme aquest cop fetes totes les proves diagnòstiques necessàries noten el gust d’un medicament els rebutgen sense con- tipus d’estudis, que avui dia es consideren establim el tractament més adient en cada cas. templacions. Altres ocells, com els jabirús, acostu- imprescindibles per avaluar l’estat real de Però no només el diagnòstic condiciona la men a remullar el menjar a l’aigua abans d’em- les poblacions i implementar mesures de decisió final. passar-se’l, fet que hem de tenir en compte conservació”. Al Zoo hi trobem peixos, amfibis, rèptils, per a garantir un correcte tractament. aus i mamífers. I si amb això no n’hi hagu- Una altra dificultat a encarar és la dels ani- és prou, tenim pacients que van de les més mals socials. Cal aconseguir separar al que Cap d’olla gris Grampus griseus. de 3 tones dels elefants als menys de 3 g necessita tractament i això no sempre és bu- Foto: Edmaktub MÉS INFORMACIÓ: d’algunes cries d’amfibis, rèptils o aus... i hem far i fer ampolles, ja que normalment no volen www.edmaktub.com d’estar preparats per atendre aquest ampli ventall. allunyar-se dels companys o les parelles. Però no en o segueix-nos a facebook: Per això tenim medicaments formulats especialment, per surten mal parats del tot ja que aquest sacrifici té una petita Catxalots Physeter macrocephalus. Vista aèria edmaktub evitar donar quantitats exagerades de fàrmacs o haver de fer frac- recompensa: la medicació barrejada amb allò que més els agrada. Foto: Edmaktub cions tan petites que arriben a semblar impossibles. Sovint cal triar vies alternatives a l’hora d’administrar els tracta- ments. És el cas de les espècies grans o de difícil manipulació, en les que ens cal recórrer a l’ús de sarbatana o de pistola de telein- jecció, un procediment ràpid amb el què en pocs minuts l’animal activitats torna a la seva activitat normal. També són d’elecció en les espècies de rèptils que no s’alimenten diàriament; per exemple, una serp com la falsa coral menja un ratolí un cop a la setmana. tallers Els programes d’entrenaments mèdics són una eina molt valuosa a l’hora de tenir cura dels nostres animals, ja que assistències ben senzilles es poden realitzar de manera tranquil·la i acceptada per l’animal. És el cas dels tapirs, que es tomben plàcidament quan el OLTS Tenir en compte la tolerància de les espècies a la manipulació és cuidador els grata, permetent revisar i tractar qualsevol ferida. Un PER M YS, també un aspecte cabdal a l’hora de decidir com tractar els nos- cop acabat el procediment, un petit premi fa que al final els quedi AN tres animals. Per exemple, un suricata o un voltor tolerarien força un bon regust. OO! bé tractaments com la cura de ferides o l’administració d’algun En definitiva, els veterinaris hem de valorar cada cas amb estreta T’esperem a Z medicament, però ho evitarem si es tracta d’un ualabi o un faisà, coordinació amb l’equip de cuidadors, per estar segurs que pre- animals força delicats. nem la decisió correcta en tots els aspectes i garantir així la millor CosmoCaixa Barcelona En els processos menys greus i en les espècies de més difícil mani- atenció als nostres animals. Isaac Newton, 26 pulació, ja sigui perquè són massa grans o perquè s’estressen molt, Marta Sanmartin www.CosmoCaixa.com/agenda intentem prescriure medicació oral. Però alguns són pacients amb Veterinària un paladar molt exigent i els cuidadors se les han d’empescar de tots colors per aconseguir que es prenguin els medicaments. Per exemple, la majoria de felins i mamífers marins accepten la medicació sense gaires escarafalls, perquè els comprimits s’ama- guen fàcilment en la carn i el peix, respectivament. D’altra banda, als mamífers omnívors, com els óssos, i a alguns herbívors, com els goril·les, sovint se’ls han de barrejar les pastilles, ben esmicolades, amb mel, iogurt, sucs o batuts, per dissimular-ne el gust tant com 40 41 El nostre Zoo Zoolidari Bali al teu Abast Música zoolidària a l’Aula Oberta 11 dies des de 775,00 l passat 9 de juny, el Zoo va nitza l’Associació Secrets BCN amb l’ob- E acollir els alumnes de l’Es- jectiu d’entendre les Escoles de Música cola Municipal de Música com una inversió educativa i dignificar les 697,50 de Sant Andreu, que van oferir un con- activitats musicals mitjançant la conscien- cert de música clàssica a l’espai de l’Aula ciació ciutadana. La voluntat dels organit- Oberta en el marc de la segona diada zadors és que aquesta diada s’acabi con- Més vol internacional (aprox. BARCELONA CIUTAT-CONCERT. vertint en una festa anual, mitjançant la 950 ) Més de 3.000 alumnes de les diferents qual tots els barcelonins vagin descobrint escoles de música de la ciutat van sortir d’una manera diferent a l’habitual els se- al carrer per fer sentir la seva música per crets que amaga la ciutat, tot fomentant tota la ciutat. Tots els estils musicals es la cohesió social mitjançant la participa- van poder escoltar gratuïtament en els 55 concerts simultanis ció de la ciutadania, incloent-hi les persones grans, les discapaci- que van posar banda sonora a molts racons de Barcelona, des tades i les que estan en situació de risc o exclusió social. del Tibidabo fins al mar. Si voleu més informació visiteu el web: BARCELONA CIUTAT-CONCERT és un esdeveniment que orga- www.barcelonaciutatconcert.org Un dia de nassos al Zoo! Un Zoo obert a tothom l diumenge 7 d’octubre, el Zoo va acollir per tercer l Zoo de Barcelona vol obrir les portes al màxim E any consecutiu la celebració d’UN DIA DE NASSOS! E nombre possible de persones. Per això cada any L’ONG Pallapupas organitza cada any aquesta activi- fa un esforç per oferir l’oportunitat de visitar les tat per recaptar fons destinats a la tasca que duen a terme als hos- instal·lacions a un preu molt especial a tots aquells col·lectius pitals per donar una millor qualitat de vida als nens, adolescents i amb dificultats per finançar sortides de lleure o cultura. Centres “El nostre viatge a Bali està sent un cúmul d'experiències, avis hospitalitzats i fer-los somriure una estona. Els Pallapupas són d’acollida, d’educació especial, hospitals, residències d’avis, que estem vivint a tots els nivells. Els nens estan gaudint com bojos amb la natura (els dracs de Komodo i els micos, pallassos professionals que estan presents en tots els moments associacions de persones amb discapacitat, escoles d’atenció juntament amb els peixos i esculls de coral i els diferents dolorosos per tal que aquests siguin tan poc traumàtics com sigui educativa preferent i ONG, entre altres, es posen en contacte insectes i altres animals que s'apropen a ells). possible, tant per a les persones ingressades com per als familiars. amb nosaltres per organitzar una visita al Zoo, des d’on els aju- Els paisatges són fantàstics i el menjar sorprenentment bo Tots els assistents a UN DIA DE NASSOS, guarnits amb el nas de dem tant com podem. Aquest any, més de 600 grups hauran (atès que no som especialment amants del picant, encara que el nen es va afeccionant). Els hotels són esplèndids, molt pallasso que els donaven els Pallapupas a l’entrada del parc, van aprofitat aquesta oportunitat. confortables (els nens estan especialment al lucinats) i la poder fer una visita al Zoo a un preu especial, participar en ta- Un dels col·lectius que rep una atenció especial al Zoo és el de gent molt agradable, sempre disposada a col laborar. ....... llers diversos i viure el momentasso del dia, que va consistir en les famílies nombroses, ¡¡És un dels millors viatges de la nostra vida!!*N. Martínez y Família, Agost 2011, Membre del ZooClub un CASTELL DE NASSOS, a càrrec de la Colla Jove dels Xiquets que el passat 25 de març, de Valls. com cada primavera, van Descompte del 10% Si voleu més informació visiteu el web: www.pallapupas.org visitar-nos en condicions com a soci del ZooClub. molt favorables, en una Més informació sobre aquest viatge en : jornada organitzada per www.indonaturetravel.com/zooclub_barcelona l’Associació de famílies nombroses de Catalu- Reserveu avui mateix per assegurar disponibilitat. places nya - FANOC. La resta limitades : de l’any, les famílies INDONATURE TRAVEL nombroses gaudeixen Tel. 931 815 995, Ext. 600, rbanda@indonaturetravel.com sempre d’un descomp- L'atendrà Rosa Mª Banda, te del 10 % en l’entra- Skype: rosa..banda da al Zoo, que també Llicència Legal No. 00788/1/PPM/PMA/2010 s’aplica a les famílies monoparentals. Foto: Gemma Valls 42 OPCIONAL 43 KOMODO PARK! Zoo Club Zoo Club Regala Zoo Nous avantatges per al socis Programa Apadrina’m del Zoo Club! El museu més xocolater de Barcelona NOVETAT! i voleu col·laborar amb el SZoo i el seu treball en favor de la fauna, visiteu la nova l Museu de la Xocolata de Barcelona us ofereix un secció Apadrina’m a l’apartat Vine al Zoo E 20 % de descompte fins a final del 2013 en l’en- del nostre web (www.zoobarcelona.cat) trada general: un passeig que va des dels orígens i i regaleu o regaleu-vos l’apadrinament significació de la xocolata, la seva arribada a Europa, el seu valor del vostre animal preferit. A partir de 60 simbòlic, cultural, econòmic i nutritiu, així com la tècnica, ús i € anuals us podeu convertir en els padrins consum. L’exposició combina la presentació d’objectes, esceno- d’un animal del Zoo en categoria or, plata grafies, activitats interactives i audiovisuals. o bronze. Consulteu al web tots els detalls C/ Comerç, 36, 08003 Barcelona. d’aquesta col·laboració zoolidària i els Més informació a www.museuxocolata.cat diferents packs d’apadrinament que po- deu rebre a casa com a padrins, que inclo- uen un diploma personalitzat i entrades NOVETA gratuïtes al Zoo per venir a veure l’animal Esquia a millor preu amb els Més descomptes per als socis als T! que heu apadrinat. Ferrocarrils de la Generalitat punts de restauració del Zoo es del novembre passat, l’empresa encarregada de la de Catalunya D restauració del Zoo –Serhs Food– ofereix als socis del Aquest hivern escapar-vos a la neu us pot sortir més eco- Zoo Club una selecció de menús especials i un 10% de des- nòmic. Amb la presentació del carnet del Zoo Club, FGC compte en tots els seus productes de venda al Zoo fins al us farà un 10% de descompte quan compreu els forfets a les 28 de febrer de 2013 (descompte no acumulable als menús ZOO estacions de La Molina, Vall de Núria, Vallter 2000, Espot i Port LÒG especials per a socis). Aprofiteu aquesta oferta especial i tasteu IC Ainé (fins al 31/03/13). ÉS QU el nou concepte de restauració del Zoo! E VINGUIS Convideu els NOVE I també podreu gaudir de més avantatges en altres empre- TAT! ses del Grup Serhs: vostres amics al 25% de descompte en l’assegurança de la llar de nova con- tractació, i assegurança complerta de salut a partir de 40€, Zoo tot un any! amb Asseguris, tel. 93 703 25 20, asseguris@asseguris.com 50% de descompte en cursos d’e-learning (idiomes, ofimà- tica, xarxes socials i molts més) fins al 31/01/13 amb Human- si penseu que el Zoo és una bona opció per passar I Serhs, tel. 93 767 11 11, hsc@grupserhs.com bones estones i aprendre, i voleu compartir-ho 10% de descompte als Vilars Rurals SERHS de Cardona, amb familiars o amics, per què no els feu un regal Sant Hilari i Arnes, en temporada baixa (no vàlid: Nadal, AQU diferent? Convideu-los a una quota anual del Zoo Club i ve- EST NADAL REG Setmana Santa, ponts, 15 de juliol a 15 de setembre), www. EMOCION ALA niu tots plegats al Zoo tantes vegades com vulgueu! S C , o m R pra E en G tra A des L o A sub sc ZO vilarsrurals.com. www.z ripcion O s p ! L’únic que haureu de fer és entrar al web del Zoo, seguir les o r- obarce er a tges i ofe i l m on à a g . i c c a a t. l P tot ta co e r r d g l a ’a u n d y ir a e l n ZOO CLUB sta d’avan e l família d , a xer la re Preus especials als circuits de Sant Hilari Aventura durant a ciutat. ’un entorn natural Z OO instruccions per comprar el regal Zoo Club mitjançant targeta Podeu conèi web del Zoo, DE BARCELONA, el m l il a lo r s re regal lt pe a r s a o tot a v tot el 2013, tel. 972 87 28 20, info@santhilariaventura.com a la r fa e mí p li a s ! de crèdit, i els destinataris del vostre obsequi rebran per correu tes exclusive na.cat, i a l’Espai Exclusiu rcelo electrònic un val descarregable amb la informació necessària www.zooba estions , des d’on podreu fer g per formalitzar la quota, vàlida per un any, i recollir els carnets per als socis stre contracte de s amb el vo al Zoo. relacionade ure-us de casa. anera còmoda i sense mo m 44 45 Quadern de camp Quadern de camp Eduardo Saiz / Biòleg i il·lustrador / esaizburgos@hotmail.com Escena que recrea l’atac d’unes lleo- Els felins nes Panthera leo a un jove homínid solitari. Durant el Pleistocè, els pri- ocs animals ens atrauen i capten tant la nostra aten- molt didàctic observar en cada espècie la relació entre la seva mers homínids d’Europa eren presa P ció com els felins. Primer per la seva bellesa, però presa habitual i les adaptacions específiques que presenta: el de grans felins com els lleopards, també per la seva força i poder depredador, que ens gat caça petits rosegadors i és de mida reduïda, lleuger i elàstic, jaguars, dents de sabre i lleons. provoca admiració… i alhora temor, ja que els nos- i té una oïda finíssima. El lleó, en canvi, és enorme, fort i pesant, Aquarel·la. tres avantpassats en van ser les preses durant molts mil·lennis. i és l’únic felí que viu en grup, fet que li permet abatre temibles Els fèlids (felins) són una família de mamífers carnívors que evi- búfals de més de mitja tona de pes. dencien el seu poder adaptatiu amb una gran diversitat de mi- El Zoo ens permet contemplar detingudament diverses espè- des, capacitats, àmplia distribució geogràfica, etc. Van aparèi- cies de felins de les més emblemàtiques, però són molt dor- xer a Euràsia durant l’Oligocè i la màxima expansió i diversitat milegues i haurem de coincidir amb el seu moment d’activitat. la van adquirir en el Pliocè. Actualment hi ha unes 40 espècies, En observar-los, comproveu el que caracteritza cada espècie: la El més gran depredador d’Europa va ser el lleó de les cavernes però a Europa, a part del gat domèstic, ja només hi trobem el constitució esvelta i atlètica del guepard que contrasta amb el Panthera leo spelaea, una subespècie de lleó els mascles gat salvatge i el linx. cos curt i compacte del jaguar, la gran corpulència del tigre, les de la qual es creu que no tenien crinera i podien pesar Tots són depredadors i, entre altres característiques, tenen unes diferents coloracions mimètiques... i, després de tot això, con- gairebé 400 kg (un lleó pesa 200-250 kg). Si ja vivien mandíbules formidables, sentits aguts i molta agilitat. Resulta templeu-los simplement i gaudiu d’ells. en grup, com el lleó actual, fins i tot devien poder matar mamuts joves o malalts. Llapis de grafit. Apunts del guepard Acinonyx jubatus realitzats al Zoo de Barcelona. Els felins dediquen molt de temps al descans, més encara si estan en capti- vitat i no han de caçar per menjar, així que cal tenir una mica de paci- ència. Llapis de grafit. Apunts de lleons i jaguar Panthera onca al Zoo de Barcelona. No veurem mai molta activitat, però podem aprofitar les llargues migdiades per recre- Reconstrucció d’un “dents de sabre” Homotherium latidens caçant un ar-nos en el dibuix. Llapis de grafit i aquarel·la. ancestre de la daina europea fa 800.000 anys. Les restes esquelèti- ques trobades ens permeten deduir-ne les peculiars característiques En canvi, és fàcil observar els elegants movi- anatòmiques. Llapis de grafit. ments dels gats domèstics Felis silvestris catus, la seva insistent curiositat i l’habilitat depreda- dora que demostren. Un gat domèstic ens ofe- El nostre bell i enigmàtic linx ibèric reix l’oportunitat d’acostar-nos realment al món Lynx pardinus és força més gran que dels felins. Llapis de grafit. un gat. El seu hàbitat és el bosc i ma- tollar mediterrani, i està especialitzat El gat salvatge Felis silvestris és un petit felí que a caçar conills. És el felí més amenaçat s’alimenta de conills, micromamífers, aus i rèp- del món, degut a la nostra estupidesa tils. D’una de les varietats asiàtiques procedei- (fa 50 anys n’hi havia 5.000 i ara tan xen els gats domèstics, l’origen dels quals es sols en queden 300). Tinta. remunta uns 10.000 anys enrere. Tinta. 46 47 Ecoiniciatives Alliberament de ximpanzés al Congo Fita històrica en la tasca de l’Institut Jane Goodall Fa 20 anys la doctora Jane Goodall va fundar el Centre de Rehabilitació de Ximpanzés de Tchimpounga (CRCT), a la República del Congo, per rescatar i recuperar les cries òrfenes de ximpan- zés que són víctimes de la caça furtiva i el tràfic d’animals. vui dia, molts dels 156 exemplars residents al CRCT són professional de l’equip de l’IJG Congo, supervisat por la seva di- A adults que necessiten expandir els seus horitzons més rectora, la veterinària gallega Rebeca Atencia, el trasllat i allibera- enllà dels límits de les instal·lacions del centre i poder ment es van fer sense que sorgís cap problema, i a hores d’ara el explorar i conèixer per si sols noves realitats. Després d’anys procés d’adaptació segueix endavant, controlat sobre el terreny d’una dura feina de preparació,  l’IJG ha anunciat oficialment per un equip d’experts. La previsió dels responsables del CRCT és l’alliberament d’un grup de ximpanzés a la selva de Tchindzou- traslladar-hi més ximpanzés en el futur. lou, una zona protegida de la Reserva Natural de Tchimpounga. A la pàgina web www.janegoodall.es hi trobareu un emotiu Els primers animals alliberats han estat sis femelles rehabilitades vídeo de tot el procés d’alliberament. L’equip de l’IJG vol agrair a Tchimpounga, que van ser traslladades a una de les illes de la profundament a tots els socis i donants la seva col·laboració i Reserva, unes 100 hectàrees de bosc tropical. Gràcies a la tasca ajuda per poder convertir aquest somni en realitat. 48 49 Amb el suport de... Amb el suport de... Patrocinadors programa Patrocinadors B:SM Adoptants de recerca i conservació (PRIC) Cigonyes Tortuga gegant de les Seychelles Tigre de Sumatra Cigonya blanca Panda vermell Llúdria Col·laboradors Lleó marí de California La Granja Vaca frisona