2 / 2009 revista del Zoo de barcelona
la nova er@
del Zoo club,
en marxa
nou programa
de recerca i conservació
del Zoo de barcelona
2009-2011
floquet de neu
arriba al cinema
i a la televisió
arriba
l’elefanta Yoyo

g
g
g
nou impuls als programes
g de recerca i de conservació
gDes de la seva fundació, el Zoo de Barcelona ha orientat gran part dels seus esforços i activitats a la conser-
vació i la recerca, i ha esdevingut, en diferents etapes de la seva història, capdavanter en el desenvolupament
de projectes en aquests camps. En aquesta nova etapa del Zoo de Barcelona, en paral·lel a la seva progressiva
g transformació física i al procés de construcció de noves infrastructures, creiem imprescindible donar un nou
salt endavant en el camp de la recerca aplicada a la conservació, tot establint nous elements de complicitat en-
tre la comunitat científica i el zoològic. Amb aquesta finalitat, hem definit un Programa de Recerca i Conserva-
ció 2009-2011 en el qual es concreten les línies estratègiques per als propers tres anys, així com els diferents
projectes marc i específics que les han de fer possibles. El Programa neix amb la voluntat d’intensificar la con-
g nexió del Zoo amb els àmbits d’investigació faunística i biològica, tot oferint-los suport i acompanyament. Per
això, es crea una convocatòria anual de beques i ajuts econòmics destinats a incentivar l’activitat en aquests
camps. Podeu obtenir informació detallada sobre el programa al web del Zoo.
Els darrers mesos s’han caracteritzat per una intensa activitat en diferents camps. En aquest sentit, em per-
meto destacar l’arribada de l’elefanta Yoyo al Zoo, un cop realitzades unes obres d’adaptació i millora de les
instal·lacions d’elefants, que amb caràcter transitori afavoreixen les condicions d’estada de l’elefanta Susi i la
g seva nova acompanyant fins a la construcció de la nova sabana prevista en el pla de renovació integral del Zoo
de la Ciutadella.
Igualment significatiu és l’acord assolit amb diverses productores cinematogràfiques del camp de l’animació
per tal de dur en Floquet de Neu al cinema i a la televisió, i apropar d’aquesta manera la figura del goril·la albí
a les noves generacions com a vehicle per aprofundir, en el marc de les accions de divulgació de l’Any Inter-
nacional del Goril·la, en els valors que menen a la conservació d’aquesta espècie.
Finalment, i a mode de connexió entre el passat del Zoo i el futur que entre tots volem construir, vull fer una
especial menció a la darrera publicació sobre el Zoo, que sota el títol Parc del Zoo, el cor de la Ciutadella, fou
presentada en el recinte mateix del Zoo a principis del mes de juny. Els articles de fons
així com les diferents aportacions breus de diferents persones molt vinculades a la ciu-
tat i al Zoo, posen de manifest l’estimació que les diverses generacions de barcelonins
i catalans sentim pel parc zoològic, així com els valors que el Zoo aporta i les emocions
que desperta, aspectes que tot i la transformació que el Zoo experimentarà els propers
anys, es mantindran invariables en el nostre ideari col·lectiu.
ignasi cardelús i fontdevila
President del Zoo de Barcelona
editada per b:Sm - Zoo de barcelona
Parc de la Ciutadella, s/n · 08003-Barcelona · Telèfon: 93 225 67 80 · Fax: 93 221 38 53
Gran Via Carles II I , 85 bis e-mail: zoobarcelona@bsmsa.es · e-mail socis: zooclub@bsmsa.es www.zoobarcelona.com
08028 Barcelona director: Rafael Cebrian
cap de redacció: M. Neus Miró
consell de redacció: Manel Aresté, Eulàlia Bohigas, Anna Costa, Marc Escobar, Jordi Fàbregas,
Josep Garcia, Jordi Indiano, Àlex Mascarell, Mayra Nieto i M. Josep Virgos
coordinació: Jordi Fàbregas
fotografia: Arxiu Zoo, Jordi Fàbregas, Josep Mosketón, Oriol Borrut
director del Zoo de barcelona: Miquel Trepat
directora executiva Zoo-ciutadella: Laura Agüera Zooclub Parc de la Ciutadella s/n · 08003-Barcelona · Telèfon: 93 225 67 86
cap de conservadors: Lluís Colom
cap de parc: Jordi Indiano El Zoo de Barcelona no es fa responsable de les opinions expressades pels seus col·laboradors. Prohibida la reproducció total
cap de Serveis Generals: Jorge Cerón o parcial del contingut d’aquesta publicació amb finalitats comercials, sigui quin sigui el mitjà o procés de reproducció, sense
autorització de l’editor.
100 % 
realització i maquetació:
impressió: Printer dipòsit legal: B-30671-98

2 / 2009
6 el nostre zoo
Les novetats del Zoo
14 els nostres animals
La Yoyo arriba a Barcelona
16 educació
Cursos i activitats
19 pòster
El dragó de Komodo
23 llibres
El nou llibre del Zoo
14 25 ecoiniciatives
MOBILitza’t per la selva
26 el nostre zoo
El Parc d’Esculls de Barcelona
28 Zoo-club
La nova er@ del Zoo Club
29 la nostra revista
El primer número d’una llarga història
30 dossier
Projecte Orenetes i Dia Mundial dels Ocells
34 agenda 21
L’Equip Verd, sempre en marxa
23 35 plantes medicinals
El roser silvestre
36 Quadern de camp
19 El roure
38 col·laboren
Sabíeu que el dragó de
Komodo és el sauri
més gran del món?

El nostre Zoo
floquet de neu arriba al cinema
i a la televisió
L’emblemàtic Floquet de Neu serà el
protagonista de la primera pel·lícula
d’animació que es dedica a un animal
del Zoo de Barcelona.
En Floquet de Neu, el mític goril·la albí del Zoo de Barcelona, tindrà la
seva pel·lícula d’animació. Així ho van acordar el 2 de juliol, l’alcalde
de Barcelona, Jordi Hereu; el president de Filmax, Julio Fernández; el
director d’Utopia Global, Jordi Roigé, i la directora de MUF Animation,
Gemma Larrègola.
El conveni signat preveu la realització del primer llargmetratge
d’animació dedicat i protagonitzat per en Floquet de Neu. La pel·lícula
es rodarà en català, barrejarà animació 3D i imatge real i tindrà distri-
bució internacional. El llargmetratge és possible gràcies a l’acord entre
l’Ajuntament de Barcelona i les productores Fílmax, Utopia Global i
MUF Animació. Es preveu que es pugui estrenar l’hivern del 2010 i
que en tota la trama argumental hi siguin presents diversos escenaris
del Zoo i de la ciutat de Barcelona.
també una sèrie de televisió
A banda del llargmetratge, també es preveu la producció d’una
sèrie de televisió protagonitzada per en Floquet de Neu. En
aquesta sèrie, el goril·la albí viatja per tot el món ajudant altres
animals que estan en perill. Arran d’aquest viatge, en Floquet
i els seus amics viuran aventures als cinc continents. La sèrie
tindrà un marcat caràcter pedagògic, educatiu i de defensa del
medi natural. L’acord signat preveu altres tipus d’adaptacions au- No us perdeu, l’an
diovisuals i multimèdia de la figura d’en Floquet de Neu. vi y
n
Els tècnics del Zoo de Barcelona assessoraran sobre el contingut i ent, la pel·lícula
els guions i ajudaran la productora en les gravacions que es facin d’en Floq
dins el Zoo. uet de Neu!
floquet de neu
en floquet de neu ha estat l’únic
goril·la albí conegut al món i una
de les icones del Zoo de Barcelona
durant molts anys. es calcula que va
néixer cap el 1964 a Guinea equatorial i va
arribar al nostre Zoo de la mà del primatòleg
Jordi sabater Pi el 1966, on va viure fins la seva mort, el
24 de novembre de 2003. va tenir 22 descendents però
cap d’ells no ha heretat el seu color blanc característic.
l’alcalde, amb els signants del conveni.

El nostre Zoo
sari, la nova
orangutana del Zoo!
Des del 25 d’abril fins al 17 de maig el Zoo va or-
ganitzar una campanya per trobar nom a la femella
d’orangutan nascuda el passat novembre. El seu
pare és en Karl, un mascle d’onze anys que va venir
de Dublín el 2005, i la seva mare és la Locky, de 26
anys. Té una germana, la Jawie, d’onze anys.
Els cuidadors van proposar quatre noms originaris
d’Indonèsia, país on viuen els orangutans, a les sel-
ves de Borneo i Sumatra. El total de vots recollits,
6.484, demostra la gran acollida i l’interès que la El resultat final ha estat:
campanya “Ajuda’ns a buscar nom” ha aconseguit. La participa- Sari (flor): 3822
ció ha estat similar tant a través de la pàgina web (3.360 vots) Hari (dia):
com de manera presencial, mitjançant les butlletes dipositades 1122
malam (nit):
a les instal·lacions dels orangutans (3.124 vots). 809
Siang (Migdia): 731
fotografiant
fades nou “buset” elèctric
el dia 20 de juny, el Zoo ha No fa gaire, s’ha substituït l’antic trenet que fa el re-
inaugurat una nova àrea dedicada corregut pel recinte del Zoo per un “buset”, un vehi-
a exposicions, situada al porxo de cle elèctric ecològic, que no contamina ni fa soroll.
la sala “espai Goril·les”, amb una En aquests moments, s’està acabant de preparar
mostra de fotografies de ferran una locució que s’ajustarà en tot moment a les
vergés acompanyades de narra- instal·lacions que aquest “buset” va trobant durant
cions de Montserrat Porcel. es tracta de muntatges fotogràfics el seu recorregut en què s’anirà explicant tant els
on els animals del Zoo descobreixen les fades. es preveu que aspectes més interessants com algunes anècdotes
aquesta exposició tingui una durada de 6 mesos i que l’espai divertides sobre els animals que anem veient.
tingui una continuitat.
algunes llegendes consideren que les fades són àngels caiguts
que no han estat prou bons per accedir al paradís ni prou dolents
per anar a l’infern. es diu que són uns éssers que viuen a mig
camí de tot arreu, amagats als boscos frondosos, i dels quals no
ens podem acabar de refiar.
ferran vergés busca les fades a la mirada innocent dels animals del
Zoo de Barcelona, com si fossin ells els únics privilegiats que les
poguessin veure, retratant-les
com a éssers onírics i entre-
maliats. les narracions curtes
de Montserrat Porcel, amb Podeu pujar al nou “buset”
una forta càrrega poètica, re- bareu
forcen el sentit i el contingut a les parades que tro
de les imatges. davant de les dues entrades,
al Dofinari i a la Granja.

El nostre Zoo
lliurament de
la 3ª edició del
premi “professor
Jordi sabater pi”
El 20 de maig es va lliurar la 3ª edició
del Premi “Professor Jordi Sabater Pi” els casals i cursos d’estiu
al Saló de Cent de l’Ajuntament de
Barcelona. del Zoo, tot un èxit
La convocatòria d’aquest premi, una el departament d’educació del Parc Zoològic de Barcelona ha realitzat els
col·laboració de la Càtedra “El cervell casals de Zoologia de l’estiu 2009 amb gran èxit de convocatòria: hi han
social”, el Consorci d’Educació de participat més de 1.700 infants i joves de 5 a 13 anys. des del 25 de juny
Barcelona, i el Parc Zoològic, dirigida fins el 10 de setembre, cada setmana els nois i les noies han fet moltes
a estudiants d’ESO, té com a objectiu activitats i, segons l’opinió majoritària expressada en les enquestes, s’ho han
explorar el comportament social humà passat molt bé, han après molt i volen repetir l’experiència.
des d’una perspectiva evolutiva basada aquest estiu hi ha hagut novetats: “the Zoo in english!” per a nens i nenes
en coneixements de Primatologia al de 9 i 10 anys i “fotografia animal” per a nois i noies de 14 a 16 anys.
voltant de temes com l’aprenentatge, el Moltes gràcies a totes les seccions i departaments del Zoo, perquè sense el
lideratge o la resolució de conflictes, i seu esforç i dedicació, els casals de Zoologia no serien possibles.
plasmar el resultat d’aquesta reflexió en també els cursos d’estiu IniciaZoo, destinats al públic adult, han tingut
un document audiovisual. molt d’èxit. s’han omplert les quatre setmanes del curs “aprenentatge i
conducta dels mamífers marins” i la setmana “com treballen els veterina-
ris del Zoo”. el cursos, impartits al juliol, tenen una durada de 10 hores.
l’eminent primatòloga angela meder visita el Zoo
responsables del Zoo de barcelona li van presentar els dos grups de goril·les que hi viuen.
Angela Meder, primatòloga alemanya experta en goril·les, va ser una
de les primeres científiques que va iniciar les recerques en profunditat
sobre goril·les als inicis de la dècada de 1980. Es va especialitzar en
els efectes que l’ambient en captivitat pot tenir sobre la conducta i la
reproducció, i en els efectes conductuals de la criança per humans,
incloent el difícil problema que comporta la integració de les cries de
goril·la que han estat criades amb biberó.
L’any 1992, Meder va unir-se al grup de conservació Berggorilla und
Regenwald Direkthilfe (B&RD) i ràpidament el va convertir en una de les
principals forces per a la conservació dels goril·les en els seus hàbitats. Ella
considera que les organitzacions conservadores del món desenvolupat
tenen l’obligació d’ajudar a les comunitats locals a organitzar i mantenir les
seves pròpies iniciatives per a la conservació. La doctora Meder edita Gorilla
Journal, un revista trimestral que al mateix temps que actualitza la situació
r, a l’esquerra, acompanyada per m.teresa
mede dels projectes finançats per B&R, serveix de revista científica amb contribu-
belló, conservadora de primats del Zoo.
a cions d’experts de tot el món.

El nostre Zoo
nous animals al Zoo!
búfal nan
muntjac
llúdria
panda vermell
ja es poden veure a les seves dues femelles, una de jove de dos anys i el sud de Xina fins a Sumatra, Java
instal·lacions les dues noves espècies procedent del Zoo de Lisboa i una altra i moltes illes petites d’Indonèsia. Es
que han arribat al Zoo de barcelona: d’adulta de gairebé cinc que ha vingut caracteritza perquè té canins superiors
el búfal nan (Syncerus caffer nanus) i des del BioParc de València. Aviat ens força desenvolupats, de fins a 25 cm de
el muntjac (muntiacus muntjak). arribarà un mascle, que en aquests llargària en els mascles, i per la mena
El búfal nan, que podeu veure a la moments està passant el corresponent de lladruc que emet quan s’espanta
instal·lació situada entre els bisons període de quarantena al Zoo de Lisboa. per avisar de la proximitat de qualsevol
europeus i la Granja, és la subspècie El muntjac, que de moment ocupa la perill. La femella ha arribat des del Zoo
selvàtica del búfal cafre, un dels animals instal·lació situada al costat dels coipús, del Verger (Alacant) i el mascle del Zoo
més característics de la sabana africana. però que després en tindrà una de d’Osnabruck (Alemanya).
Habita les denses selves tropicals del nova al complex que s’està construint Per reforçar la col·lecció del Zoo
centre d’Àfrica i es caracteritza per tenir per acollir els dragons de Komodo, és de Barcelona, també han arribat un
unes dimensions més petites que el un petit cérvol que habita les jungles mascle de llúdria provinent del Zoo de
seu parent gran de sabana i per la seva asiàtiques al llarg d’una àmplia àrea Jerez i un mascle de panda vermell que
coloració rogenca. De moment, hi ha de distribució, que va des de l’Índia ve des del Zoo de París.
la nova terra de dragons
terra de dragons és la primera nova instal·lació del Zoo terrestre.
simultàniament a les obres del Zoo Marí, ja han començat les obres al Zoo
de la ciutadella que acabaran el 2015 amb el Zoo terrestre íntegrament
renovat. la primera instal·lació, destinada als dragons de Komodo, es farà
seguint els criteris que marca l’estratègia Mundial de Zoos i aquaris per a
la conservació (Word Zoo and aquarium conservation strategy), que són
l’educació, la conservació, la recerca i la divulgació. el nou espai recrearà
els habitats naturals dels animals i disposarà de dues zones integrades en una mateixa instal·lació; a la més
gran s’hi allotjaran els dragons de Komodo i a l’altra els cèrvols muntjac. a més, la instal·lació comptarà amb
un centre d’interpretació que permetrà conèixer de més a prop aquestes espècies.

El nostre Zoo
el programa
de recerca i
conservació
2009-2011
El Zoo de Barcelona impulsa per primera
vegada un ambiciós programa de recerca i
conservació en tant que pilars bàsics de la
nostra institució.
L a nova etapa que ha començat el Zoo de Barcelona, amb
la remodelació integral del Zoo de la Ciutadella i la crea-
ció del Zoo Marí, requereix establir nous elements de
complicitat entre la societat científica i el zoològic, sobretot perquè
el parc ha de convertir-se en una peça clau en les polítiques de la
biodiversitat de Barcelona i en una eina molt important tant per la
investigació com per a la divulgació. Aquest programa s’ha plante-
jat d’acord amb les directrius establertes pel Comitè d’Investigació
de la European Association of Zoos and Aquarium (EAZA).
Els objectius generals d’aquest programa es basen en millorar el
benestar dels animals dels Zoo a través de la investigació, a més
de contribuir a la conservació de les espècies del Zoo, mantenint
la màxima variabilitat genètica en les poblacions captives per asse-
gurar el seu futur. Així es contribuirà a la recerca dels factors que
determinen l’extinció de les espècies i actuen negativament en la
conservació dels ecosistemes i dels habitats naturals, es propor-
cionarà un lloc de trobada a investigadors i conservacionistes i es
donarà suport tècnic a projectes de recerca i conservació.
Per primera vegada a la seva història, el Zoo destina una quantitat
econòmica específica a la recerca i conservació. La partida inicial
és de 650.000 euros d’aportació municipal per al període 2009-
uEl Programa consta de 10 programes marc 2011. Es preveu augmentar aquesta xifra amb les aportacions dels
d’investigació i 20 programes específics patrocinadors i les contribucions dels partenariats.
d’investigació dirigits pel Zoo i desenvolupats
en col·laboració amb altres entitats. línies d’investigació
uDels 20 programes específics d’investigació El programa de recerca i conservació se centrarà en quatre línies
a tot el món, 6 van dirigits a la fauna principals d’investigació:
autòctona i 14 a la fauna al·lòctona. u investigació aplicada a la conservació, tant in situ (a la natura)
com ex situ a nivell global (lluita contra la desaparició d’espècies).
10
El nostre Zoo
distribució geogràfica
dels programes d’investigació
projecteS de conServació amb fauna autòctona:
1 Creació d’estació d’anellament científic amb l’ICO d’ocells al Zoo.
2 Conservació de la trenca a Vallcalent i Zoo. 3 Recuperació i conservació
del vell marí a la Mediterrània occidental. 4 Recuperació de la població de la
tortuga babaua a la Mediterrània preinsular. 5 Seguiment del parc d’esculls
del litoral de Barcelona. 6 Estudi bioacústic per millorar el manteniment dels
dofins mulars al Zoo.
projecteS de conServació amb fauna al·lòctona:
7 Conservació del formiguer gegant a Buenos Aires. 8 Estudi ex situ al Zoo
de la reproducció del talapoin. 9 Estudi de mangabeis del Centre de Rescat
i Reproducció del Zoo de Accra. 10 Conservació del dragó de Komodo i pro-
tecció de la reserva de Wae Wuul a l’Illa de Flores. 11 Conservació a Cuba.
12 Col·laboració amb Equador sobre espècies marines a Galápagos.
13 Conservació a Senegal. 14 Conservació del manatí. 15 Investigació i con-
servació de lèmurs a Madagascar. 16 Recerca a l’Amazònia. 17 Conservació
ex situ-in situ de la mona de berberia. 18 Recerca vinculada a les aigües
fredes amb el CSIC i l’estació polar antàrtica. 19 Conservació a Filipines.
20 Estudi de creació d’estacions biològiques.
u investigació aplicada al benestar animal i al coneixement de
les espècies en el seu medi (compromís amb els animals, mante-
niment de les conductes naturals, reproducció, etc) conservació i recerca al Zoo
u investigació aplicada a la protecció de la biodiversitat a la el Zoo ha orientat sempre gran part de la seva activitat a la
ciutat de barcelona (compromís adquirit en signar l’Agenda 21 conservació i la recerca. els anys 60 ja va ser capdavanter
i la Carta d’Aalborg, conèixer de prop els animals que han trobat en la creació de la primera experiència de conservació i re-
refugi al Zoo). cerca in situ amb la creació del centre d’adaptació i experi-
u investigació aplicada a la fauna de l’àrea mediterrània mentació animal d’Ikunde, a Guinea equatorial. Més tard, als
70, es va crear el departament d’educació del Zoo. el parc
el comitè d’avaluació i seguiment va encapçalar, amb el món universitari i el cSic, la primera
Un comitè d’avaluació i seguiment avaluarà totes les investigacions escola ambiental de l’estat espanyol a can lleonart, al Parc
que es vulguin dur a terme, en farà el seguiment i valorarà els resul- natural del Montseny. als anys 80 i 90, el Zoo es va anar
tats. Està format per un equip interdisciplinari de zoòlegs, biòlegs, incorporant als organismes internacionals de protecció de
etòlegs, antropòlegs, veterinaris i psicòlegs, entre d’altres. Aquest la natura (unió Internacional per a la conservació de la na-
comitè renovarà anualment un terç dels seus components. tura-uIcn, unió Internacional de directors de Zoos-IudZG,
Els membres d’aquest comitè són: Xavier Manteca, del De- organització Mundial de Zoos -WZa, associació europea de
partament de Ciència Animal i dels Aliments de la Facultat de Zoos i aquaris-eaZa). també es va integrar en programes
Veterinària de la UAB; Manuel López, degà de la Facultat de europeus de cria en captivitat d’espècies amenaçades, els
Veterinària. Departament de Ciència Animal i dels Aliments de anomenats eeP, tot coordinant el seu treball conservacionis-
la Facultat de Veterinària de la UAB; Xavier Ferrer, del Departa- ta amb el d’altres zoos capdavanters europeus.
ment de Biologia Animal de la Facultat de Biologia. UB; Montse- avui el Zoo acull més de 100 espècies protegides se-
rrat Colell, del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica gons la llista de la uIcn. a la llista de mamífers en perill
de la Facultat de Psicologia. UB; Mariano Domingo, del Centre d’extinció, hi ha un 20% de les 5.488 espècies conegudes.
de Recerca en Sanitat Animal; Montserrat Ponsa, del Departa- el Zoo n’acull 100 i participa en 48 programes europeus
ment de Biologia Cel·lular de la Facultat de Biociències. UAB; de cria en captivitat, com el del dragó de Komodo, i de
Josep Llupià, president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries reintroducció a la natura com els del ferreret de Mallorca,
de Catalunya; i Josep M. Gili i Albert Palanques, de l’Institut de la tortuga mediterrània i les gaseles dorca.
Ciències del Mar, CEMIMA (Centre Mediterrani d’Investigacions
Marines i Ambientals) del CSIC.
11
El nostre Zoo
curs universitari cuimpb-centre
La missió actual dels parcs zoològics: nous
El Zoo de Barcelona participa
en aquests cursos, juntament
amb altres institucions de
prestigi internacional.
sessió inaugural del curs amb la intervenció del president del Zoo de barcelona, ignasi cardelús.
Els passats 15 i 16 de juliol es va celebrar al Centre de ministracions estatal i autonòmica en matèria faunística, ha permès
Cultura Contemporània de Barcelona el curs univer- reflexionar i aprofundir en les claus que han d’assegurar la conso-
sitari d’estiu que, sota el títol la missió actual dels lidació dels zoos com a instruments al servei de la protecció de la
parcs zoològics: nous aliats de la biodiversitat, ha organitzat biodiversitat. El curs i els debats celebrats després de cada ponèn-
el Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Bar- cia han permès també contrastar models i idees, constatant-se que
celona (CUIMPB)-Centre Ernest Lluch amb la col·laboració de l’esforç que fan els Zoos en l’àmbit de la conservació, la recerca i
l’Ajuntament de Barcelona i el Zoo de la ciutat, sota la direcció l’educació ha de continuar intensificant-se, atesa la responsabilitat
del catedràtic de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona, que col·lectivament assumeixen envers la societat.
Àlex Aguilar.
El curs, que ha comptat amb una àmplia participació de ponents un debat científic de nivell
de l’àmbit nacional i internacional, de representants de les organi- La participació d’experts d’institucions de gran prestigi internacio-
tzacions internacionals de zoos i aquaris, de les ONG i de les ad- nal, com el Smithsonian National Zoo de Washignton o la Societat
12
El nostre Zoo
ernest lluch Els cursos van com
a pt
aliats de la biodiversitat mb ar
la intervenció
po d
n e
ents de renom.
ponents:
u teresa abáigar. Estació experimental de Zones Àrides.
CSIC. Almeria.
u Àlex aguilar. Catedràtic de Biologia Animal.
Universitat de Barcelona.
u josé maría aguilar. President d’AIZA.
Director del Zoobotánico de Jerez.
u antoni alarcón. Biòleg. Gerent adjunt de Barcelona Regional.
u puri canals. Presidenta de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni
Natural (DEPANA)
u lluís colom. Cap de Conservadors del Zoo de Barcelona.
u Gerald dick. Director Executiu de World Association
of Zoos and Aquariums (WAZA)
don moore, a la seva intervenció sobre enriquiment animal.
u lesley dickie. Directora Executiva de European
Association of Zoos and Aquaria (EAZA)
u jesús fernández. Director Tècnic de Parques Reunidos.
u jordi inglés. Director Regional d’ASPRO a Catalunya.
u nick lindsay. Cap de conservadors per a projectes del zoo.
Zoological Society of London, Gran Bretanya.
u Klaus-michael machens. Director del Zoo de Hannover, Alemanya.
u don moore. Director adjunt per a la cura dels animals.
Smithsonian National Zoological Park, Washington., EUA.
u mari luz parga. Cap de conservació, Associació Submón
(Conservació, estudi i divulgació del medi marí).
u marta pascual. Departament de Genètica.
Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona.
u jordi ruiz. Cap del Servei de Protecció de Fauna, Flora i Animals
de Companyia. Departament de Medi Ambient. Generalitat de
Catalunya.
miquel trepat, director del Zoo, va presentar el nou model de Zoo.
u miquel trepat. Director del Zoo de Barcelona.
Zoològica de Londres, entre d’altres, juntament amb la assistèn-
cia dels principals representants de les associacions zoològiques
(WAZA, EAZA, AIZA), ha possibilitat un elevat nivell de debat
científic. En el curs han participat més de 50 persones, que entre
d’altres aspectes han pogut aprofundir en el coneixement del nou
model zoològic de Barcelona, que es vincula de manera clara a
l’Estratègia mundial de zoos i aquaris per a la conservació.
Les conclusions del curs reforcen el rol estratègic dels zoos
com a institucions inserides en nuclis urbans i com a instru-
ments clau per a la conservació, l’educació i la recerca, sen-
sibilitzant la població en el respecte al medi ambient i en la
taula presidencial de l’acte de cloenda. preservació de la biodiversitat.
1
Els nostres animals
la Yoyo arriba a
La nova companya
de l’elefanta Susi,
que també estava
sola a Tarragona,
es fa estimar,
ja que és molt
entremaliada.
E l passatdia11de junyvaarribara lesnostres instal·lacions diverses institucions públiques, els responsables d’Aqualeón i el Zoo
l’elefanta Yoyo, procedent del parc d’Aqualeón, a Albin- de Barcelona, que han valorat que aquest trasllat és la millor opció
yana (Tarragona). És una femella d’elefant africà (Loxo- perquè els dos animals estableixin noves relacions socials que perme-
donta africana) que té una edat de 39 anys i pesa al voltant dels 3.500 tin millorar el seu benestar, ja que fins el moment ambdós exemplars
kg. Farà companyia a l’altra elefanta de la nostra col·lecció, la Susi, que vivien sols en les seves respectives instal·lacions.
ja fa uns quants anys que viu al Zoo de Barcelona. Abans de rebre la Yoyo, el recinte dels elefants del Zoo ha estat sotmès
L’arribada de la Yoyo ha estat possible gràcies a la col·laboració de a unes importants obres d’ampliació i remodelació que han millorat de
14
Els nostres animals
barcelona
la Yoyo es dutxa amb
la trompa o es deixa
regar llargues estones
perquè li agrada molt
l’aigua.
Bio
Hàbitat: sabana
Reproducció: vivípara
Alimentació: herbívora
Vida social: gregària
Pes: .000-.00 Kg
Llargària: -, m
Pes en néixer: 0-1 Kg
manera notable les seves condicions: d’una banda s’ha ampliat l’espai, que aprèn molt ràpidament. Ja ha començat, per exemple, a fer
que ha passat de tenir 1.000 m2 de superfície a tenir-ne 2.000, i de l’ensinistrament veterinari per ensenyar les potes, la qual cosa permet
l’altra s’han efectuat un seguit de millores, com el canvi de substrat, fer-li el control i les possibles cures d’aquesta part tant delicada dels ele-
la introducció d’elements per modificar l’orografia i, al mateix temps, fants, ensenyar l’orella per poder fer les extraccions de sang o permetre
afavorir les activitats de maneig i enriquiment dels animals. que se li inspeccionin la boca i els ulls. És més activa i entremaliada que
Totes aquestes obres són un pas previ a la creació d’un nou hàbi- la Susi: juga amb les branques d’enriquiment que se li posen, jeu sobre
tat per als elefants que recrearà l’espai natural de la sabana africana. els munts de sorra i empaita els paons i altres ocells que entren dins de
Aquest nou hàbitat, que tindrà uns 10.000 m2, forma part de la reno- la seva instal·lació. A més, li agrada molt l’aigua: es dutxa amb la trompa
vació integral del Zoo de la Ciutadella, que ja ha començat amb l’inici o es deixa regar llargues estones amb les mànegues dels cuidadors, i un
de les obres de l’espai “Terra de dragons”, la nova instal·lació dels cop ben remullada, es tira sorra per sobre.
dragons de Komodo. De moment estan en instal·lacions contígües i, tot i que es poden veure
i olorar, no arriben a tenir contacte directe. Quan es coneguin prou
s’està adaptant molt bé entre elles i la Yoyo estigui del tot adaptada, serà el moment d’ajuntar-
De moment, l’adaptació de la Yoyo al seu nou entorn s’està fent de les i poder veure aquestes relacions tan estretes i complexes que
la millor manera, ja que ha resultat ser un animal tranquil i intel·ligent s’estableixen entre els elefants.
1
Educació octubre, novem
d b
e r
se e
m ,
br
i e
Nadal
activitats 2009 200
dissabtes d’aventura
Per a nens i nenes de 4 a 11 anys.
Activitat per a dissabte al matí.
Viu l’aventura d’aprendre! Observa, descobreix, explora... Apropa’t
als teus animals preferits! Els educadors/es del Zoo t’ajudaran a
conèixer el món dels animals! Cada dissabte hi ha un tema dife-
rent, perquè puguis venir moltes vegades i t’emportis com a record
un petit quadern de treball i passatemps. Donar de menjar al
é s
s a
m n
o i
l m
t a
i l
m s
o
Calendari d’activitats: lt divertit!
19 de setembre: Els dofins del Zoo
3 d’octubre: Elefants, girafes i altres parents
17 d’octubre: La casa dels rèptils
24 d’octubre: Et presentem els lleons marins
i els dofins!
31 d’octubre: Explorem el Zoo! festes d’aniversari
7 de novembre: Què fan els veterinaris del Zoo? Per a nens i nenes i adults. (Recomanada per a
14 de novembre: Com aprenen els dofins? infants més grans de 4 anys)
21 de novembre: Els grans caçadors Una festa inoblidable! Els teus amics i els animals
28 de novembre: Lloros i cotorres
12 de desembre: La família lleó Marí del Zoo convidats a la teva festa d’aniversari!
19 de desembre: Micos grans i petits Podreu esmorzar i bufar les espelmes del pastís d’aniversari i ser
avanç del 1r trimestre de 2010 felicitats pels dofins o pels animals del Terrari, o conèixer la realitat
9 de gener: Què mengen els animals del Zoo? dels primats. En tot moment estareu acompanyats per un educa-
dor/ra. El nombre mínim d’assistents per festa és de 10 persones.
dissabtes de 10 h a 13 h. dissabtes i diumenges de 10.30 h a 13 h
€ per als socis del Zoo-club: 15,90 €. per als no socis € per als socis del Zoo-club: 20,25 €
del Zoo-club: 23 €, només per als socis de Zoo-club!
inscripció per a 3 dissabtes d’aventura diferents, des- per als no socis del Zoo-club: 24,10 €. Cal fer el pagament
compte de 25%. Inscripcions fins al dimecres anterior a la data del nombre mínim d’assistents en el moment de la inscripció. Les
de l’activitat. Cal fer el pagament de l’activitat en el moment de la places reservades que no es presentin hauran d’abonar 4,50 g en
inscripció. Places limitades. concepte de menú.
1
Educació
Promoció esPecial extraordi nària: casals de Zoologia
festes d’aniversari nadal 2009 - reis 2010
en grup Per a nens i nenes de 5 a 13 anys. Activitats per a
les vacances escolars.
Aquest trimestre teniu la possibilitat de celebrar l’aniversari Vine a aprendre i gaudir amb els teus amics! Passa les vacances
de varis amics amb els animals del Zoo! al Zoo! Podràs preparar i donar el menjar als animals, visitar les
per a grups de menors de 8 anys instal·lacions interiors i apropar-te a alguns animals. Els educadors i
preus especials fins a 30 nens/es: educadores t’ensenyaran moltes coses del Zoo i dels animals.
n per als socis del Zoo-club: 350 €/grup
n per als no socis del Zoo-club: 450 €/grup
per a grups de més grans de 8 anys
preus especials fins a 40 nens/es: Programa
n per als socis del Zoo-club: 450 €/grup 28, 29, 30, 31 de desembre de 2009
n per als no socis del Zoo-club: 550 €/grup. La granja i els ponis (de 5 a 8 anys)
The Zoo in English! (9 a 10 anys)
Cal reservar com abans millor. Cal fer el pagament de la Protegim els animals! (5 a 13 anys, es
festa d’aniversari en el moment de la inscripció. fan grups per edats)
dissabtes i diumenges de 10.30 h a 13 h. 4 i 5 de gener de 2010
La granja i els ponis (de 5 a 8 anys)
Carnívors, què en saps? (5 a 13 anys,
es fan grups per edats)
de 9 h a 16 h.
€ casals de 2 dies:
per als socis del Zoo-club: 71,20 €.
per als socis del Zoo-club amb carnet de família nom-
brosa: 64 €.
per als no socis del Zoo-club :79 €.
per als no socis del Zoo-club amb carnet de família
nombrosa: 71,20 €.
l Zoo a casal de 4 dies:
Vine a per als socis del Zoo-club: 142,40 €.
r el teu per als socis del Zoo-club amb carnet de família nom-
celebra brosa: 128 €.
ari! per als no socis del Zoo-club :158 €.
anivers per als no socis del Zoo-club amb carnet de família
els nombrosa: 142,40 €.
Convida
teus amics a Hi ha un servei de guarda d’infants que inclou l’entrada una hora
abans de l’inici del casal, i una hora després de la seva finalitza-
é. ció (8 h a 17 h). Preu: 3,90 €/hora. Places limitades. Inscripcio-
passar-ho b ns a partir del dia 9 de novembre de 2009.
Us hi esperem!
informació
 902 457 545 de 9h a 20h
reserves: www.zoobarcelona.com
departament d’educació del parc Zoològic de barcelona:
Passeig de Circumval·lació, 3 – 08003 Barcelona
Horari de secretaria: dilluns a divendres: 9 h a 13.30 h i de 15 h a 16.30 h
1
Educació
els secrets del Zoo cursos per a estudiants
Activitats de diumenge al matí per a petits i grans. universitaris
Per què salten els dofins? On han nascut els lleons marins? Quant La professionalitat del nostre personal, més les con-
menja l’elefant? Com podem ajudar els ocells que vénen a casa ferències de reconeguts professors i doctors de les
nostra? Descobreix els secrets dels animals i del Zoo! universitats més importants, fan d’aquests cursos una
formació complementària ideal per als futurs profes-
sionals, així com per obtenir crèdits de lliure elecció.
Calendari d’ activitats:
20 de setembre: Els 12 carnívors en perill!
4 d’octubre: Els 12 carnívors en perill! introducció a l’etologia
18 d’octubre: Ajuda les aus del Parc! data: de l’1 al 24 d’octubre 2009
25 d’octubre: Ajuda les aus del Parc! Amb aquest curs es pretén iniciar a l’estudiant en el món
15 de novembre: Coneix els lleons marins i els dofins! de l’etologia i en els estudis de diferents grups animals. Les
29 novembre: Coneix els lleons marins i els dofins! practiques es realitzaran al Zoo i s’aplicaran els conceptes
13 de desembre: El Zoo portes endins tractats durant les classes teòriques.
20 de desembre: El Zoo portes endins
metodologia etològica
avanç del 1r. trimestre de 2010 data: del 3 al 27 de novembre 2009
10 de gener: Fauna urbana El curs proporcionarà els coneixements i les eines neces-
sàries per tal que l’estudiant realitzi amb èxit una investigació
científica correcta i adequada. Es capacitarà l’estudiant
amb les eines necessàries per tal de garantir que les seves
futures investigacions tinguin una base sòlida mitjançant
diumenges de 10 h a 12.30 h. explicacions i classes teoricopràctiques.
€ família sòcia del Zoo-club: 25 euros € per família (in-
clou 2 adults i 2 infants). suplement de 7 euros per nen teoria: de dimarts a divendres de 19 h a 21h
a partir del tercer. família no sòcia del Zoo-club: 75 € pràctica: dissabtes de 10 h a 13 h
per família (inclou 2 adults i 2 infants). suplement de lloc: departament d’educació del Zoo de barcelona
15 e per infant a partir del tercer. Inscripcions fins al di- durada: 46 hores
mecres anterior a l’activitat. Cal fer el pagament de l’activitat en
el moment de la inscripció. Places limitades. € 220 € per a socis o estudiants. 250 € per a no estudiants
i classes, inscripcions i informació: Departament d’Educació
nou cu rs del Parc Zoològic de Barcelona. Si us matriculeu en més d’un curs
s’aplicarà un 5% de descompte.
introducció a tots els cursos són reconeguts com a crèdits de lliure
elecció per les principals universitats catalanes
l’anellament d’ocells
L’ICO (Institut Català d’Ornitologia), organitza a les nostres
aules un curs introductori a les tècniques d’anellament
d’ocells.
aquest curs s’impartirà de dilluns a dijous en-
tre els dies 19-22 i 26-29 d’octubre de 19 a 21 h.
podeu trobar més informació a la pàgina web de l’ico:
www.ornitologia.org
informació
 902 457 545 de 9 h a 20 h
reserves: www.zoobarcelona.com
departament d’educació del parc Zoològic de barcelona:
Passeig de Circumval·lació, 3 – 08003 Barcelona
Horari de secretaria: dilluns a divendres: 9 h a 13.30 h i de 15 h a 16.30 h
1
dragó de Komodo
Varanus komodoensis
fitxa tÈcnica ecologia
• classe : Rèptils • distribució
ordre : El dragó de Komodo viu únicament a les petites illes de Komodo, Rinca, Flores, Gili
• Escamosos
Motang i Gili Dasami, a Indonèsia.
• família : Varànids
• Hàbitat
• Gènere : Varanus El seu hàbitat natural són les zones més aviat planes de sabana i bosc obert que creixen
• espècie : komodoensis en aquestes illes d’origen volcànic, de clima sec i calorós, amb tan sols uns 750 mm de
precipitació anual, però que cauen en només tres o quatre mesos, de desembre a març.
dades biològiQues
• pes: 90-150 kg
• llargària: 2-3 m
• incubació: 8-9 mesos
• nombre d’ous: 5-30
• longevitat: més de 30 anys en captivitat
• reproducció: ovípara
• alimentació: carnívora
• vida social: solitària
1
dragó de Komodo
Varanus komodoensis
20
21
situació de l’espÈcie Extint
La població actual del dragó de Komodo es calcula entre 5.000 i
Extint en estat salvatge
6.000 exemplars, i encara que més de la meitat d’ells viuen dins
dels límits del Parc Nacional de Komodo, que comprèn la major
En perill crític
part de les illes ocupades per l’animal, tots els estudis recents
assenyalen una progressiva disminució dels seus efectius i de
la seva àrea de distribució. Les raons d’aquesta davallada són En perill
d’origen humà: destrucció del seu hàbitat a causa de la transfor-
mació de zones naturals en conreus, fragmentació de les seves Vulnerable
poblacions per l’augment de la població humana a la regió,
disminució de les seves preses a causa de l’excés de caça i fins i Gairebé amenaçat
tot captura d’animals per subministrar al tràfic il·legal.
Segons les llistes vermelles de la UICN (Unió Internacional per Preocupació menor
a la Conservació de la Natura), preparades per la Comissió de
la Supervivència d’Espècies, la situació és de vulnerable.
ESCALA DE LA UICN
22
Llibres
el nou llibre del Zoo
El dijous 4 de juny va tenir lloc la
presentació del llibre Parc del Zoo.
El cor de la Ciutadella.
L’ acte de presentació del llibre, que va tenir lloc al voltant
de la dama del Paraigua, va estar conduït per en Pep ca-
llau, el popular locutor, que va presentar els parlaments
de: ferran ferrer i viana, director de desenvolupament corporatiu van
de B:sM; ramon aigé, vicepresident d’acsa, en nom dels patroci- Els socis del Zoo Club
nadors; Josep M. cadena, periodista i reconegut cronista de la ciutat; la festa
i Miquel trepat, director del Zoo de Barcelona. poder assistir a
Parc del Zoo. el cor de la ciutadella és un recorregut pel passat, el ntació del llibre.
present i el futur del Parc Zoològic a través de la visió que donen de prese
diferents col·laboradors que van des del mateix alcalde de Barcelona,
Jordi hereu, passant per personatges tan reconeguts com Pasqual
Maragall, ernest Benach, Jordi sabater Pi, Jorge Wagensberg, rosa benestar animal i a projectes de conservació emmarcats dins del
culell, ferran adrià, Javier Mariscal, rosa regàs, Joan antoni sama- Programa de recerca i conservació del Zoo de Barcelona.
ranch, santi Millan o Judit Mascó, fins a més de 50 participants que l’alcalde de Barcelona va convidar personalment tots el socis del
expliquen les seves vivències del Zoo. Zoo club a l’acte, que va estar molt concorregut i va concloure
el podeu adquirir al Punt d’Informació del Zoo al preu de 10 €. la amb una festa organitzada per l’escamot volador i en la qual van
venda d’aquest llibre no té finalitat de lucre i l’import recaptat es des- participar companyies de música i teatre de carrer, com vatua
tinarà integrament a la realització de projectes de recerca aplicada al l’olla, Palo q’sea, tutatis, Gog i Magog i Ziga-zaga.
2
Restauració
vine a dinar al Zoo!
I, per berenar,
no us perdeu
els granissats,
els batuts,
les crispetes
i el cotó
de sucre.
Mmm! Què en són, de
refrescants, els granissats
que ens preparen al Zoo!
S especial per als nostres socis!
recordeu que disposem de preus especials a tres
de les cafeteries del Zoo, on podeu triar entre dos menús:
i heu decidit venir a passar el dia al Zoo, us agradarà saber
que podeu gaudir d’una gran varietat de menús als nostres terrari
centres de restauració. A més, trobareu novetats ben re- n superfrankfurt + anelles de ceba i beguda per 8.10 0
frescants, com el carret dels irresistibles granissats i batuts, així n amanida Mediterrània + entrepà de pernil ibèric
com un temptador caprici per a aquest dia especial: delicioses + beguda per 10,20 0
crispetes acabades de fer i cotó de sucre. Grill les aGuiles
Els nostres centres de restauració, millorats i reformats recent- n amanida Grill + botifarra amb patates i beguda
ment, permeten fer una mossegada ràpida o seure còmodament per 12,25 0
per gaudir d’un bon àpat. Als restaurants Granja Carpa i Grill Les n amanida Mediterrània + costelles de xai i beguda
Àguiles es pot escollir entre una gran varietat d’amanides, carns, per 17,50 0
arrossos o pasta, a més de diverses postres. Per als qui només BurGuer saBana
vulgueu fer un petit mos, altres centres del parc, com el Terrari, n superfrankfurt + anelles de ceba i beguda per 8,10 0
el Burguer Sabana, la Granja i les cabanes serveixen tota mena n amanida sabana + pizza sabana i beguda per 14,10 0
d’entrepans freds i calents, a més d’snacks, gelats i begudes.
24
Ecoiniciatives
mobilitza’t per la selva
L’Institut Jane Goodall organitza una campanya de reciclatge
Lde mòbils per protegir els ecosistemes africans.
es xifres són esfereïdores. A Espanya
hi ha més de 52 milions de línies de
telèfons mòbils, per a poc més de 46
milions d’habitants, és a dir, més d’un terminal per
persona. Els mòbils més antics que són reemplaçats
i que els ciutadans guarden o llencen a les escom-
braries tenen una taxa de reciclatge menor al 5%.
Els mòbils es troben també al centre dels enfron-
taments que produeixen milers de víctimes i refu-
giats a la República Democràtica del Congo, per
l’explotació del coltan, un valuós mineral que es
fa servir per fabricar-los. La mineria il·legal des-
trueix, a més, els hàbitats d’espècies com els xim-
panzés i els goril·les.
en què consisteix la campanya?
L’Institut Jane Goodall ha posat en marxa la cam-
panya “MOBILitza’t per la selva” per recol·lectar
terminals en desús, en funcionament o no,
amb l’objectiu de: reutilitzar terminals, reci-
clar elements útils i disposar adequadament
els materials tòxics i recaptar fons per als programes d’educació,
conservació i desenvolupament al Congo, com el del Centre de animals, a través de la conscienciació i educació de la societat ci-
Recuperació de Ximpanzés de Tchimpouga. vil, el desenvolupament sostenible de les comunitats locals (cons-
trucció d’escoles, pous d’aigua, tallers de planificació familiar i
Què fa l’institut Jane goodall al congo? activitats econòmiques alternatives), programes de conservació
L’Institut Jane Goodall treballa activament per combatre les causes dels ecosistemes i tallers per als agents governamentals encarre-
dels problemes que minven les poblacions de ximpanzés i altres gats de fer complir la llei.
com pots mobilitzar-te?
Pots enviar gratuïtament el teu mòbil descarregant l’etiqueta pre-franquejada a:
www.mobilitzatperlaselva.org. Per cada aparell reciclat Fonebank aportarà una part
del seu valor a l’Institut Jane Goodall (IJG), segons el model del terminal. Així mateix,
l’IJG sortejarà mensualment apadrinaments chimpamig@s entre els donants, com a
agraïment i per mostrar-los l’impacte positiu de la seva aportació.
Informate’n a:
www.mobilitzatperlaselva.org
2
El nostre Zoo
el parc d’esculls
de barcelona
La qualitat del medi marí del front litoral de Barcelona
ha millorat considerablement gràcies al seguit
d’actuacions que s’han dut a terme els darrers anys.
L’ any 2003 es va crear el Parc d’Esculls de Barcelo- port de Barcelona i està composat per 371 peces o estructures
na, amb l’objectiu de millorar la qualitat ambiental de distribuïdes en cinc àrees. Una d’aquestes àrees va ser reservada
l’entorn del fons marí, a més d’incrementar els recur- per a les activitats subaquàtiques i, l’any 2007, s’hi va fondejar una
sos pesquers i diversificar els usos lúdics de l’espai litoral. Ara, antiga embarcació de les Golondrines.
cinc anys després, un cop aprovada la construcció del Zoo Marí, La generació dels biòtops mitjançant agrupacions d’estructures for-
el Zoo de Barcelona es proposa ampliar aquesta línia d’actuació tot mant un gran escull artificial ha permès la colonització dels fons se-
reforçant el valor pedagògic i científic dels esculls. dimentaris gràcies a la introducció de substrats durs que han incre-
La zona del projecte va ser escollida com la més adient segons mentat l’heterogeneïtat del medi i, per tant, han afavorit la diversitat
l’estudi de la cartografia dels fons marins realitzada des de la desem- del fons. Alguns dels efectes obtinguts amb aquesta acció de gestió
bocadura del riu Llobregat fins a la desembocadura del riu Besòs. del litoral i dels recursos pesquers han estat la creació d’hàbitats
El Parc d’Esculls abasta la zona litoral que va des dels espigons diversificats i fonts d’aliment suplementari per a les espècies, la per-
submergits del col·lector de Bac de Roda fins a la nova bocana del manència d’espècies foragitades anteriorment i l’afavoriment de la
2
El nostre Zoo
s’ha format un gran
escull artificial que està
afavorint la biodiversitat
del medi marí.
En aquest sentit, el Zoo Marí esdevindrà un punt de referència en
temes de conservació i recerca dels ecosistemes marins i costa-
ners. El futur equipament vol emfatitzar, entre d’altres biomes, els
ecosistemes mediterranis. És per això que els biomes costaners i
marins de la Mediterrània hi seran especialment representats.
l’any 2003 es
van col·locar els D’altra banda, un dels aspectes fonamentals d’aquest futur Zoo
primers mòduls Marí, més enllà del valor de la seva col·lecció zoològica, és la seva
sota l’aigua.
missió pedagògica i divulgativa, aspecte força important a l’hora
d’explicar els fenòmens, les particularitats i els perills dels nostres
pesca artesanal sostenible, en establir zones d’explotació exclusives sistemes marins davant l’amenaça del canvi climàtic.
per a aquests mètodes que no degraden el medi natural. Aquesta estreta relació amb la Mediterrània propiciarà una forta
Actualment, el grau de recobriment de totes les estructures sub- presència d’elements vinculats en tot el discurs natural i museo-
mergides és gairebé del 100%, inclosos els elements metàl·lics, ja gràfic de l’equipament, i un dels centres d’interpretació estarà de-
que es localitzen diferents capes d’organismes sobre el substrat dicat a la diversitat de fons de les nostres costes.
rugós artificial de formigó. En el cinquè any de permanència dels El Parc d’Esculls es constituirà, doncs, en un eix temàtic dins d’un
mòduls sota l’aigua, és remarcable la presència de components programa pedagògic i científic del Zoo Marí i servirà d’eina de tre-
macroalgals en totes les estructures. Malgrat la profunditat a la ball per a la sensibilització mediambiental de la ciutadania sobre
qual es troben els mòduls i el grau de terbolesa de l’aigua, que l’entorn marí. Amb aquest objectiu, el Zoo desenvoluparà progra-
provoca una baixa lluminositat, s’ha pogut identificar l’establiment mes educatius i de recerca i conservació. Actualment, hi fa el se-
de productors primaris (algues) cada cop més nombrosos que ob- guiment científic, basant-se en quatre grans àrees:
tenen energia a partir de la llum solar que penetra a l’aigua. u Àrea pesquera, que analitza la informació sobre les diferents
espècies.
la missió pedagògica del futur Zoo marí u Àrea ecològica, que analitza la colonització de totes les estruc-
El Zoo inicia una important transformació no només per millorar i tures del Parc d’Esculls per mostrar-ne l’evolució.
modernitzar les seves instal·lacions, sinó per desenvolupar un nou u Àrea estructural, que analitza la informació sobre la conserva-
model zoològic a la ciutat, adaptat als rols que han d’assumir els ció estructural dels mòduls.
zoològics i aquaris en el nou segle, i basat en “l’Estratègia Mundial u Àrea de qualitat ambiental, que analitza la qualitat ambiental
de Zoos i Aquaris per la Conservació”. de la zona visitable.
2
Zoo-Club
la nova er@ del Zoo club
volem aprofitar que ens trobem a l’era internet per posar-nos
al dia en la nostra comunicació amb els nostres socis i estar
més a prop vostre. cada cop tenim i tindrem més coses a
dir-vos, i utilitzant aquesta eina podrem fer-ho d’una manera
molt més àgil, efectiva i respectuosa amb el medi ambient.
el Zoo de barcelona està compromès amb la barcelona
sostenible i procura aplicar aquesta filosofia a totes les seves
accions. estem treballant per ampliar l’oferta d’activitats i
serveis que podem posar al vostre abast, i a través de la xarxa
us podrem anar informant puntualment els pròxims mesos.
per això, ens cal tenir el vostre correu electrònic, i així:
n Enviar-vos informació sobre el Zoo molt més actualitzada.
n Posar-vos al corrent dels nous avantatges i donar-vos a conèixer totes
les noves promocions puntuals especials per a vosaltres que estem
preparant, perquè pugueu ser els primers a gaudir-ne.
n Fer-vos arribar un butlletí mensual amb les últimes novetats
sobre el Zoo.
i no uS perdeu
S avantatGeS:
Si voleu Ser elS nou
te a Illa Fantasia.
SociS cibernèticS: 25 % de descomp
l
els del grup Costa Bra-
e als hot
F I encara no ens heu donat la vostra l 10 % de descompt
otels de Catalunya, tot
adreça de correu electrònic o l’heu va Verd Hotels i Petits Grans H @
rreu electrònic a la central booking
canviada, entreu al web del Zoo enviant un co
ng@hotelesdecatalunya.
(www.zoobarcelona.com), empleneu oki
reservashoteles.net o bo
60 00 34, 972 60 00
la butlleta de la nova er@ del Zoo 72
net. O bé telefonant als T. 9
12.
club i envieu-la a l’adreça indicada. 01
35, o escrivint al Fax 972 60
F d’aquesta manera participareu també
en el SorteiG d’una estada en
un dels fantàstIcs hotels de
les cadenes costa Brava verd ratuïta amb la
hotels I PetIts Grans hotels de Una entrada g
l
seu Olímpic
catalunya (www.petitsgranshotels- teva entrada al Mu
decatalunya.com). Podeu enviar-nos de Barcelona.
les vostres butlletes fins al dia 15 de ida a Tanzània amb
l ges a m
novembre de 2009. Participaran Viat
abía Safaris a preus exclusius
a T
en el sorteig tots els socis dels qui l’agènci
r als socis del Zoo Club! PREUS
tinguem adreça de correu electrònic pe ontacte
en aquella data. MILLORATS! (dades de c
a l’anunci de la pàgina 4).
eu que com a socis teniu
cord
i, com sempre, re
tges que podeu consultar
molts altres avanta
oobarcelona.com).
al nostre web (www.z
2
La nostra revista
Encetem la nova secció “La nostra
revista” ensenyant-vos el primer
número en què entre d’altres temes,
hi havia un consultori zoològic, un
article en profunditat de Jordi Sabater
Pi i una secció de naixements.
el primer número
d’una llarga història
D es de 1962, la nostra revista ha estat el prin-
cipal vehicle que ha emprat el Zoo per apro-
par-se a la ciutadania. D’aquesta manera hem
pogut fer arribar als nostres simpatitzants ar-
ticles científics d’interès zoològic, esdeveniments que han tingut
lloc al Parc i, més important encara, apropar al públic els animals
de la nostra col·lecció i la seva biologia particular.
Atès que, recentment, el Zoo de Barcelona ha obert una nova
etapa que ha de marcar el seu futur, creiem que és el moment
idoni per fer un petit balanç d’aquells fets que, per la seva impor- fou publicat l’any 1962, i en la portada del quals es pot contem-
tància, han quedat reflectits en la nostra revista i formen part de plar un majestuós òrix blanc Oryx dammah.
la nostra història. En aquest número encetem, doncs, una nova
secció en la qual, publicació rere publicació, anirem descobrint seccions i imatges curioses
articles, fotografies i notícies que van ser d’especial importància D’especial interès i certament curiós és el Consultorio Zoológi-
en les primeres edicions de la nostra revista. co que permetia als lectors resoldre els seus dubtes en matèria
Aquest cop repassarem de manera breu el primer número, que zoològica tot fent preguntes als experts del Parc. En aquest primer
número una de les preguntes estava relacionada amb el creixe-
ment de la cornamenta dels cérvols. D’entre les imatges curioses
d’aquest primer número, destaca el primer dibuix realista de l’àrea
de fauna africana que seria construïda l’any 1963.
L’article central de la revista fou “La rana goliat”. Escrit pel llavors
conservador del Centre d’Adaptació i Experimentació Zoològica
d’Ikunde, a la Guinea Equatorial, l’eminent jordi Sabater pi, ens
donava a conèixer l’especial ecologia de la granota goliat Conraua
goliath, la granota més gran del món, basant-se en les seves investi-
gacions científiques i les seves experiències personals.
Finalment, la secció de naixements del Zoo. Entre les espècies nas-
cudes durant aquell darrer any cal destacar: 7 óssos bruns, 1 iac,
8 lleons i 8 cignes de coll negre, entre d’altres.
Mireu! La granota més gran del
primer número de la revista!
món al
2
Dossier
les famílies participen
en el projecte orenetes
el projecte fa un recompte dels
nius d’oreneta cuablanca.
El Projecte Orenetes, iniciativa de l’Obra Social de Caixa Catalunya i
l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), és un projecte de recerca i conservació
del medi natural basat en el seguiment dels nius d’oreneta cuablanca.
E l Projecte Orenetes té per objectiu conèixer l’estat actual la participació
de la població d’oreneta cuablanca (Delichon urbicum) als A diferència dels anteriors projectes desenvolupats per l’ICO ba-
municipis de Catalunya i estudiar la seva evolució al llarg sats en un perfil de col·laboradors especialitzats, el Projecte Ore-
del temps. Es pretén que les dades aportin més coneixement sobre netes s’adreça a la societat en sentit ampli sense necessitat de
els requeriments ecològics de l’espècie a fi i efecte de poder definir tenir coneixements previs sobre ocells, fet que ha determinat una
les mesures de gestió i protecció més adients. La metodologia de gran implicació social. Ara com ara, el Projecte Orenetes és un
cens és ben senzilla. Només cal fer un recompte dels nius d’oreneta dels projectes de seguiment d’avifauna més populars que es duen
cuablanca dins la unitat de mostreig indicant la seva localització: el a terme a casa nostra. La senzilla metodologia d’estudi utilitzada
carrer i el número on es troba la colònia. Les instruccions i les fitxes fan que el projecte motivi un públic nombrós i ben divers. Durant
que cal emplenar durant el cens es poden descarregar del mateix la primera campanya (primavera-estiu 2007) hi van participar 483
web del projecte www.orenetes.cat persones, l’any passat 516 i enguany ja arriben als 600. Cada ve-
Hi ha dos períodes de cens diferents. El primer va de l’1 al 31 de gada més la participació com a col·lectiu és més evident, sobretot
maig, i el segon del 15 de juny al 31 de juliol. Cobreix el moment en aquells grups vinculats a l’educació. La simpatia que encomana
què les orenetes es dediquen a construir i arranjar el niu, mentre que l’espècie i el sentiment de proximitat que desperta ha fet que el
el segon cobreix el període durant el qual la majoria de les parelles projecte esdevingui una eina d’educació i seducció ambiental. Ac-
ja tenen pollets. Segons la disponibilitat de temps, el col·laborador tualment ja són vora 40 els grups que es responsabilitzen d’una
pot escollir participar en un dels períodes o bé en tots dos. Un unitat de mostreig. Petits i grans, ornitòlegs experts i novells i fins i
cop s’ha fet el cens, les dades registrades a la fitxa de camp s’han tot grups com escoles, associacions de veïns i centres excursionis-
d’informatitzar directament des de la pàgina www.orenetes.cat. tes configuren el gran engranatge que mou el projecte.
0
Dossier
Estem comptant els nius el web www.orenetes.cat
d’oreneta que hi ha a n l’any 2007 el Projecte orenetes va ser pioner i a
g v
u a
a n
r t
d -
ista a l’hora de treballar a partir d’una tecn
c o
a l
p o
d g
a i
Catalunya. Ens hi ajudes? a
vantera basada en el sistema web. el vincle
el a
s m
c b
ol·laboradors es fa mitjançant la pàgina web
je d
c e
te l
w pr
w o
w -
.orenetes.cat, on també es pot trobar
in to
fo ta
rm la
ació i eines necessàries per participar-hi,
i a
n ix
c í
o c
r o
po m
rar directament a la base de dades els resu
La cobertura territorial és important. Actualment es tenen dades del l
s ta
c t
e s
nsos. Per participar-hi doncs, només cal e
w n
e t
b rar al
de més de 150 municipis diferents de Catalunya, és a dir, el 17% del projecte www.orenetes.cat. i donar-se d’alta.
dels municipis de Catalunya i gairebé un 16% de l’hàbitat poten-
cialment ocupat per l’oreneta cuablanca si tenim en compte que
en gran mesura ocupa nuclis urbans. A nivell comarcal, aquest
2009 es preveu tenir dades de gairebé el 100% del les comar-
ques, encara que de manera parcial.
resultats i comparatives
Durant la primera temporada (maig-juliol 2007) es van censar
39.270 nius, dels quals un 66.65% eren sencers i un 30.57% tren-
cats. L’any 2008, tot i ampliar l’àrea de mostreig, el recompte total
de nius no va superar els 35.754 de la temporada 2007. Encara es-
tem tractant les dades i estudiant les possibles causes d’aquesta da-
vallada, però tot fa pensar que la primavera amb pluges tan tardanes
al web tr
d’aquest any passat va dificultar molt la reproducció d’aquests ocells obareu les instruccions per poder co
a l·
m lab
b o
e r
l a
p r
rojecte orenetes.
així com de molts d’altres. Cal destacar, però, que el tant per cent de
nius trencats es manté constant al llarg dels dos anys de mostreig
(66.65% el 2007 i 64.68% el 2008). Aquest fet posa en evidència
la quotidianitat de la destrucció deliberada dels nius a casa nostra, i que la població d’orenetes censada ha pogut arribar a consumir més
actualment és un dels principals factors de regressió de l’espècie. de 65.000 kg de mosquits; unes bones veïnes per a l’estiu!
Davant el gran nombre de nius trencats i la baixa nidificació de-
nIus nIus en nIus
sencers construccIÓ trencats totals tectada en zones molt urbanitzades on la disponibilitat de fang és
26.175 66.65% 1.090 2.78% 12.005 30.57% 39.270 2007 baixa, des de l’Obra Social de Caixa Catalunya i l’Institut Català
23.127 64.68% 1.004 2.81% 11.623 32.51% 35.754 2008 d’Ornitologia es van distribuir 1.500 nius artificials per a oreneta
cuablanca. Els nius es poden posar allà on ja hi ha nius naturals amb
la conservació de l’oreneta cuablanca l’objectiu de reforçar la població, o bé es poden col·locar en llocs on
L’oreneta cuablanca és una espècie protegida per la llei de protecció mai hi ha hagut nius oreneta amb la finalitat que el niu artificial actuï
dels animals de la Generalitat de Catalunya, de manera que els des- de reclam per a l’establiment d’una nova colònia.
torbs causats directament sobre l’espècie o bé indirectament sobre
els seus nius pot ser sancionat. temporada 2009
Deixant de banda l’atemptat directe sobre els nius, els altres dos fac- A la tercera temporada s’espera que les seves aplicacions com a eina
tors limitadors per a la supervivència d’aquesta espècie són la dis- d’educació i gestió continuïn ampliant horitzons. Es vol potenciar la
ponibilitat de fang per poder bastir els nius i la quantitat de mosquits vessant educativa del projecte generant tot un seguit de recursos
necessaris per poder alimentar-se i péixer els pollets. La tendèn- pedagògics que les escoles puguin utilitzar dins les seves activitats
cia urbanística actual sovint no respecta els espais verds i tendeix curriculars. Només amb una mica d’imaginació el Projecte Orenetes
a utilitzar en excés l’asfalt, el ciment i altres materials similars que ens pot ajudar a aprendre geografia, matemàtiques, ciències i fins i tot
impermeabilitzen el sòl. La canalització dels cursos d’aigua és un fet llengua catalana si s’estudia tota l’etimologia relacionada amb l’espècie.
més que redueix la disponibilitat de fang per a les orenetes. Pel què Una de les propostes més destacades és que el Projecte Orenetes es-
fa als recursos tròfics, cada oreneta consumeix un total de 5.87 grams devingui la base per a crèdits de síntesi i treballs de recerca.
d’insectes al dia, de manera que cada niu, tenint en compte els adults D’altra banda, com a eina de gestió es pretén elaborar una cartografia
i els pollets, requereix 3.5 kg de mosquits per tal de mantenir tota la acurada i al detall que contingui tota la informació de les colònies
família al llarg de tota la seva estada a casa nostra. La presència de censades amb l’objectiu que tots els gestors puguin disposar-ne en
mosquits es pot veure molt afectada per la qualitat de l’aire. A partir format digital a fi i efecte de tenir-la present en qualsevol acció sobre
del recompte de nius ocupats durant la temporada 2008, s’estima el medi o que indirectament afecti l’espècie.
1
Dossier
4 d’octubre: dia mundial
dels ocells
Vine, participa i gaudeix de les
activitats lúdiques que organitza
SEO/BirdLife per als visitants
més petits del Zoo!
E l Dia Mundial dels Ocells se celebra des de fa més de Els ocells ens serveixen com a espècies paraigua (com altres es-
vint anys. SEO/BirdLife organitza centenars d’activitats i pècies més emblemàtiques i conegudes, com ara els tigres o els
tallers arreu de Catalunya, de l’Estat i del món per donar pandes), és a dir, que amb la seva conservació estem contribuint a
a conèixer els ocells i la importància de la seva conservació des conservar tot l’ecosistema, ja que implica que, alhora, conservem
d’una vessant lúdica. És l’associació d’estudi i conservació de la tots els altres éssers vius (plantes, insectes…). Per aconseguir-
natura més veterana de l’Estat (1954) i treballa per a la conserva- ho SEO/BirdLife desenvolupa projectes d’investigació i seguiment
ció dels ocells i de la natura, ja que aquests són bons indicadors d’ocells, fa tasques de conservació i té tot un programa d’educació
de l’estat de conservació dels nostres ecosistemes. ambiental, comunicació i sensibilització.
2
Dossier
Tot un èxit
s
L’any passat alguns del
ves del Zoo
visitants més jo
tenir la sorpresa de
activitats programades
van
rticipar d’aquestes
poder pa oder
tats i ja van p n Pinta’t com
activi
dir amb nosaltres dels el teu ocell
gau
ocells. Aquest any
rem. preferit! Taller de
també ho fa
! pintura de cara i mans.
T’hi esperem
n Disfressa’t
d’ocell! Taller de
construcció i dibuix
Les institucions com el Zoo fan una doble tasca molt important: de màscares d’ocells.
d’una banda desenvolupen activitats de sensibilització i l’educació
ambiental i, de l’altra, realitzen programes de reproducció d’espècies el teu
en perill i programes de conservació en llibertat. Aquestes iniciati- n Fes-te
ves, davant els greus problemes actuals de conservació de la natura, propi ocell!
potser ens permetran conservar la biodiversitat del nostre planeta. onstruir-te
Per aquest motiu, SEO/BirdLife també vol col·laborar celebrant el Taller per c
Dia Mundial dels Ocells al ZOO de Barcelona. el teu ocell.

Agenda 21
l’equip verd, sempre en marxa
El grup de voluntaris de l’Equip Verd del Zoo continua
treballant en diferents temes relacionats amb el nostre entorn.
caixes niu
El mes de març, membres de l’Equip Verd van dedicar una jornada a
penjar caixes niu pel Zoo, en un projecte de col·laboració amb el grup
d’anellament Parus de Terrassa i l’ajuda de membres del Centre de
Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa. Equipats amb una
escala telescòpica, martell i fang per tapar forats, diferents tipus de
caixa niu (segons l’espècie d’ocell) van ser col·locades en diferents
arbres del zoo. L’objectiu és facilitar als ocells que de manera natural
nien al parc, que trobin zones de nidificació adients a les seves ne-
cessitats, mantenir la biodiversitat d’aquestes espècies i difondre els
coneixements sobre la fauna autòctona que tenim al parc.
tòtils
L’Equip verd col·labora amb Galanthus, l’Ajuntament de
Barcelona i la Universitat de Barcelona, en un projec- ixes niu
te per protegir les poblacions d’amfibis dels parcs Heu vist les ca
de Barcelona. Aquestes poblacions últimament han e ha penjat l’Equip
entrat en regressió per diferents causes. El projecte qu
os-hi!
consisteix bàsicament a rescatar capgrossos de tòtil Verd? Fixeu-v
de la zona de la Clota (zona que en breu serà cons- podeu veure als
truïda) i capturar capgrossos de reineta de zones on Les
arbres del Zoo!
abunda l’espècie per després instal·lar-los en cubetes al
Zoo fins a la metamorfosis, moment en què seran alliberats
per repoblar els parcs, incloent el mateix Zoo.
biodiversitat d’espècies cultivades als horts domèstics. La jornada
la va iniciar Ester Casas, membre de Red de Semillas i va finalit-
zar amb un intercanvi d’impressions amenitzat per un pica pica
elaborat pel grup d’horticultura i el detall de regalar planters de
tomaquera i pastanaga als assistents.
visita crbs
L’Equip Verd, juntament amb el Departament d’Educació del Zoo
i l’Institut Jane Goodall, van acompanyar el passat 15 de maig a un
grup de gent partícip de les activitats que ofereix el CRBS (Centre de
Recursos Sostenibles de Barcelona), ubicades aquesta vegada al Zoo.
La jornada va consistir en observar la fauna lliure que coexisteix amb
l’exòtica als vespres de primavera. Tots els participants van quedar
L’Equip Verd va regalar planters de tomaquera i pastanaga al final de la xerrada. molt satisfets de poder gaudir del vol de les gralles, seguides dels
xerrada de varietats autòctones gavians, i dels bernats i els martinets que agafaven el peix que els
La pròpia formació dels membres de l’Equip Verd és important. oferia el grup; d’una mallerenga amb el seu pollet ja emancipat; de
Per això, el dia 8 de juny, el grup d’horticultura va organitzar amb dos ratpenats que gràcies al detector d’ultrasons van mostrar la seva
èxit la jornada Llavors de varietats locals, un tresor únic. La trobada presència; del jardí de les papallones i de la bassa de granotes.
va aconseguir promoure l’ús i conservació de llavors locals a tra-
vés de la difusió de tècniques bàsiques, que permetin conservar la Els coordinadors de l’Equip Verd.
4
el roser silvestre
rosa canina L., F. Rosàcies
E l roser silvestre, anomenat també gavarrera o ro- malalties inflamatòries com l’artritis i la gingivitis. Són as-
ser alpí és un arbust caducifoli d’1 a 4 metres tringents, per la qual cosa ajuden en casos de diarrea.
d’altura, de tija espinosa, fulles verdes alternes Aquests fruits contenen àcid cítric, àcid màlic i un oli es-
i de flors de color blanc o rosa. Floreix a la primavera i a sencial que en ús extern serveix per mantenir la fermesa de
principis d’estiu, i els seus fruits maduren al final de l’estiu la pell gràcies a les seves propietats nutritives i astringents
i a principis de la tardor. dels teixits.
El seu nom científic vol dir rosa de gos, potser pels seus Voleu saber una curiositat?, doncs al llarg de la Segona
agullons semblants als ullals d’un gos, o potser perquè Guerra Mundial els escolars britànics tenien assignada la
anys enrere aquesta planta es feia servir per curar la ràbia. tasca de recollir els fruits dels rosers silvestres. Amb ells es
Se’l pot trobar a Europa, Àsia occidental i al nord-oest fabricava un xarop que era una excel·lent font de vitamina
d’Àfrica, sobretot formant part del boscatge arbustiu dels C. D’aquesta manera substituïen la importació de taronges,
boscos caducifolis, però també el podem veure en les vo- que era impedida pel bloqueig naval dels U-Boot o Unter-
res d’alguns camins. seeboots = submergibles i submarins alemanys.
A més de les seves boniques flors, el roser ofereix els seus M’agrada veure els rosers silvestres, per això en vaig plan-
fruits: uns fruits molt interessants i molt refrescants, que tar alguns molt a prop de l’esquelet del rorqual, anant cap
es poden menjar frescos i també en melmelades. Són molt al Punt d’Informació. En aquests moments ja s’ha acabat la
rics en vitamines C, P i E. També contenen flavonoides seva floració, però si us hi fixeu podreu veure com comen-
antioxidants, poden prevenir les infeccions de la bufeta i cen a madurar els seus particulars fruits.
m. neus miró i torrent, llicenciada en Farmàcia i Biologia
Quadern de camp eduardo saiz / Biòleg i il·lustrador /esaizburgos@hotmail.com
el roure encara un vell muret de pedres que al llarg dels segles havia impe-
dit que es mesclessin els ramats locals amb els transhumants que
passaven per una carrerada propera.
J Els roures, arbres magnífics característics de l’Europa tempera-
da, formen comunitats boscoses riques en espècies vegetals i
a fa temps, tot caminant per la Via Itàlica, una de les més animals, afavoreixen les condicions del sòl i han estat, per als
importants calçades romanes del nord de la Hispania anti- humans, un veritable regal per la qualitat de la seva fusta, pels
ga, vaig localitzar dos boscos de roures que contrastaven seus fruits (glans) i brancatge, aprofitables per al ramat. En rea-
en els extensos camps de cereal de l’entorn. Quan en vaig litat, hi ha diverses espècies de roures a Europa, amb diferents
cercar informació, vaig descobrir que es tractava de deveses ra- necessitats hídriques i que es distribueixen geogràficament se-
maderes molt antigues, testimoni residual de la primitiva vegetació gons les circumstàncies de pluviometria, naturalesa dels sòls,
d’aquesta zona. Després hi vaig fer més visites, gaudint de la be- etc. El roure de fulla grossa Quercus petraea i el pènol Q. robur
llesa d’aquells arbres, molts dels quals eren exemplars imponents són els que més humitat han de menester, el reboll Q. pyrenaica
i centenaris. També hi havia freixes, aurons, rosers silvestres, etc. i el roure martinenc Q. humilis són els intermedis, i l’alzina su-
Encara que una de les rouredes ja no l’usa el ramat, i per això rera Q. suber i el roure de fulla petita Q. faginea són els menys
la vegetació ha recuperat tot l’espai, ambdós boscos conserven exigents. A la Península, els roures els trobem sobretot a la fran-
aquest bell arbre és un roure martinenc, una fulla d’aquest roure mostra el
o potser un híbrid d’aquest i el roure diferent color de les cares, cobertes de
de fulla petita. el seu tronc té un pèls estrellats que li donen un tacte
perímetre de 5 m i deu tenir uns 400 vellutat. • aquarel·la.
anys, encara que no és l’exemplar a l’altre bosc vaig dibuixar més fulles. 1
més gran. la vaca que hi pastava i 2 tenen caràcters de pènol (aurícules
a sota era de raça forana, però la en el limbe i pecíol curt). les altres
vaig convertir en negra ibèrica, evidencien la hibridació entre pènols,
recordant les vaques i bous roures martinencs i roures de fulla petita.
autòctons que han habitat aquesta • Llapis de grafit.
devesa durant segles. vaig dedicar
hores a mirar-lo, tocar-lo i dibuixar-
lo... fins i tot em vaig enfilar al seu
enorme brancatge. un vell roure és
un petit univers: en la seva arrugada
escorça viuen erugues, aranyes amb
les seves teles, diverses espècies
de líquens (jo en vaig comptar 7),
molsa, gramínies i altres plantes.
als seus profunds buits i forats
s’amaguen de dia lirons i
rapaces nocturnes a les quals
no vaig voler molestar, i al
seu brancatge hauran niat
aquesta primavera uns
quants ocells.
•aquarel·la.
en la meva
primera visita
vaig sorprendre
tres conills
Oryctolagus
cuniculus, i entre
les arrels del roure
dibuixat vaig veure
els seus caus i
molts excrements.
• aquarel·la.

Quadern de camp
ja nord, més humida, i esdevenen escadussers cap al sud. esparver Accipiter nisus.
En les meves visites a aquells dos boscos, em va sorprendre que la devesa és el mitjà
preferit per aquest
mentre l’un és de roure martinenc, l’altre, al costat, té pènols, àgil i veloç caçador
l’exigència hídrica dels quals és superior a la quantitat mitjana de d’ocells. falciots, tords,
puputs, cucuts i molts
pluja de la zona (600 mm anuals). Ben aviat vaig descobrir que el altres cerquen aliment
sòl d’aquest darrer bosc és molt humit, potser per la presència entre els arbres i el
ramat, i alguns d’ells
d’una capa freàtica propera a la superfície, com es pot observar es converteixen en les
pels tolls persistents del terreny contigu. Són els pènols més su- seves preses.
renys de tota la Península! • aquarel·la.
Aquesta primavera vaig tornar-hi amb el meu quadern i vaig gaudir
de l’eclosió floral que s’hi produïa, tant en arbres como en arbus-
tos i herbes. I mentre escoltava el cant i les crides eufòriques de
cueretes grogues, pinsans, orenetes, passerells, tórtores... vora el
prat vaig veure uns lliris que m’eren desconeguts, elegants com
joies i amagats al peu dels arbres. Poques coses hi ha tan plenes
d’emocions com explorar un bosc de roures en primavera!
l’Iris graminea és un lliri
que habita en indrets humits
en el límit del prat, junt
als roures i freixes. vaig
prendre moltes notes sobre
la seva morfologia, que em
va captivar. aquesta és una
pàgina d’aquell dia. • Llapis de
grafit i aquarel·la. per sota, un
dibuix definitiu de la planta
i la flor ampliada, amb un
dels seus carpels petaloides
aixecat intencionadament per
mostrar l’estam amagat entre
aquell i el pètal vertader.
• aquarel·la.
els roures i altres arbres
també estaven en floració.
les flors masculines dels
roures estan formades per
senzills aments amb els
estams molt visibles.
• Llapis de grafit.
alguna guineu Vulpes vulpes
hi fa els seus campeigs, com
indiquen els excrements que
he observat en dues ocasions.
• aquarel·la.

Col·laboren
patrocinadors
adoptants
Les empreses i entitats ADOPTANTS col·laboren amb el Zoo fent una aportació
econòmica destinada al manteniment d’espècies i instal·lacions, i per al
desenvolupament de programes educatius, de conservació i de recerca.
Cocodril del Siam Cigonya Llops Tortuga gegant
de les Seychelles
entitats col·laboradores