1 / 2009 revista del Zoo de Barcelona Salvem els carnívors europeus Coneix els avantatges del Zoo-Club El nou model de Zoo de Barcelona g g g El nou Zoo comença a caminar g Aquest mes d’abril iniciem de manera simultània el procés de transformació progressiva de les instal·lacions gdel Zoo de la Ciutadella i la construcció del Zoo Marí al front litoral del Besòs. Seguint el model de nou Zoo anunciat per l’Alcalde al parc el proppassat 30 de desembre, la renovació integral del Zoo de la Ciutadella comença amb la construcció de la nova instal·lació per als dragons de Komodo, a l’indret on fins ara hi ha g hagut els camells, que han estat desplaçats a un nou espai. La nova instal·lació dels dragons de Komodo, que és l’espècie més gran de llangardaix existent, procedent del sud d’Indonèsia, ha estat concebuda segons els paràmetres més moderns, orientats al màxim benestar animal, a la immersió del visitant en l’espai que l’acull i a l’oferiment d’informació precisa i de context sobre les espècies característiques de l’hàbitat recreat i les relacions que s’hi produeixen. g El Zoo Marí s’inicia amb els moviments de terres de la plataforma marina, preparatoris dels processos cons- tructius posteriors, que s’aniran esdevenint de forma successiva fins a la finalització de les obres, en un procés que culminarà la consolidació del front litoral de la ciutat. Paral·lelament, estem treballant en diferents nivells, per millorar i adequar diverses instal·lacions de la Ciutade- lla fins que arribi el moment de la seva substitució i reforma integral, amb actuacions com la construcció del g nou punt verd del zoo o amb millores en l’escola i a les instal·lacions de felins. En un altre ordre de coses, volem destacar l’habilitació d’un espai proper al terrari com a espai per a l’anellament científic d’ocells. L’anella funciona com un DNI i cada ocell té un codi únic que permet identificar-lo de manera inequívoca. En col·laboració amb l’Institut Català d’Ornitologia, engeguem un programa d’anellament per acos- tar-vos aquest mètode i per tal que hi pugueu aprofundir i ens ajudeu participant en la investigació associada. Finalment, us informem que el Zoo, en el marc de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA), promou la campanya “Vivim junts” per protegir els carnívors euro- peus, els anomenats 12 proscrits. Al Zoo podeu trobar quatre dels dotze carnívors proscrits: la llúdria, el linx europeu, el llop i l’ós bru. Ignasi Cardelús i Fontdevila President del Zoo de Barcelona Editada per B:SM - Zoo de Barcelona Parc de la Ciutadella, s/ n · 08003-Barcelona · Telèfon: 93 225 67 80 · Fax: 93 221 38 53 Gran Via Carles I I I , 85 bis e-mail: zoobarcelona@bsmsa.es · e-mail socis: zooclub@bsmsa.es www.zoobarcelona.com 08028 Barcelona Director: Rafael Cebrian Cap de redacció: M. Neus Miró Consell de redacció: Manel Aresté, Eulàlia Bohigas, Anna Costa, Marc Escobar, Jordi Fàbregas, Josep Garcia, Jordi Indiano, Àlex Mascarell, Mayra Nieto i M. Josep Virgos Coordinació: Jordi Fàbregas Fotografia: Arxiu Zoo, Jordi Fàbregas, Josep Mosketón, Oriol Borrut Director del Zoo de Barcelona: Miquel Trepat Directora Executiva Zoo-Ciutadella: Laura Agüera ZOOCLUB Parc de la Ciutadella s/n · 08003-Barcelona · Telèfon: 93 225 67 86 Cap de Conservadors: Lluís Colom Cap de Parc: Jordi Indiano El Zoo de Barcelona no es fa responsable de les opinions expressades pels seus col·laboradors. Prohibida la reproducció total Cap de Serveis Generals: Jorge Cerón o parcial del contingut d’aquesta publicació amb finalitats comercials, sigui quin sigui el mitjà o procés de reproducció, sense autorització de l’editor. 100 %  Realització i maquetació: RBA Taller de Revistas Impressió: Printer Dipòsit Legal: B-30671-98 1 / 2009 6 El nostre zoo Les novetats del Zoo 16 Educació Cursos i activitats 18 Agenda 21 Catalunya lliure de bosses de plàstic 21 Pòster El linx europeu 26 Dossier Què mengen els papions de sabana? 21 28 Ecoiniciatives Vols ser amic dels ximpanzés? 29 Fitxa botànica La bellaombra 30 Zoo-Club Avantatges per a socis 32 Els nostres animals L’any dels carnívors 36 Llibres Pardals menjant de la mà 37 Plantes medicinals La ruda 26 38 Quadern de camp El llop, el nostre gran cànid 41 El nostre món Un viatge inoblidable 42 Adoptants y Aquest és l’an 32 dels carnívors. protegir-los! Ajuda’ns a  El nostre Zoo Els dofins juguen amb els busos L’Aquarama és una singular piscina en forma de gran tanc cilíndric de 22 m de diàmetre i 6,4 m de profunditat. Conté més de 2 milions de litres d’aigua salada natural captada directament del mar. L’aigua es manté neta gràcies a un sistema potent de recirculació, filtració i des- infecció. És molt complicat mantenir l’estat de neteja adequat en una superfície tan àmplia com és el terra de 380 m2, més les parets laterals del gran tanc. Fa un any, el Zoo va organitzar un programa de neteja específic per a aquesta piscina. Un grup de busos professionals de l’empresa Sotamar realitzen, des de llavors, la neteja quinzenalment, amb l’ajuda d’una màquina especialment dissen- yada per a la neteja de dofinaris. Aquestes sessions de neteja sempre estan supervisades per cuidadors de la secció de mamífers marins, que vetllen pel benestar i seguretat, tant dels busos com dels dofins. En la pràctica ha resultat que els dies de neteja són dies de joc i entremalia- dures per als dofins, que disfruten aproximant-se als busos. Parlem del menjar Tant a les entrades del Zoo com a la nostra sabana africana, hi hem col·locat uns rètols que, d’una manera divertida, pretenen advertir els nostres visitants dels perills que suposa donar men- jar als animals o llançar objectes dins el recinte. Cada any, els nostres veterinaris han de tractar diversos problemes gastro- intestinals originats per la gran quantitat de menjar i per altres objectes que la gent aboca a les instal·lacions dels nostres animals. Per aquest motiu, als nostres plafons veureu una paperera en què hi hem anat dipositant alguns objectes que s’han trobat a les instal·lacions o bé menjar que el públic dóna habitualment als nostres animals. Esperem que, amb aquests nous rètols, el desconeixement d’uns i l’incivisme d’altres deixin de ser un problema per a moltes de les nostres espècies. Recordeu que els nostres animals te- nen una dieta equilibrada dissenyada amb molta cura per experts nutricionistes i que qualsevol desequilibri pot fer que es posin malalts.  El nostre Zoo La cria d’orangutan surt a la seva instal·lació exterior El passat 21 de novembre de 2008 va néixer una cria d’orangutan que ha estat la nineta dels ulls de la seva mare i de tots els cuidadors de la secció de primats del Zoo durant els darrers mesos. La petita oranguta- na, que per evitar el fred intens d’aquest hivern s’ha quedat a les àrees interiors, ara comença a sortir a la seva instal·lació exterior amb la seva mare. Els pro- pers mesos podreu veure-la sempre penjada del coll de la mare ja que els primats, en general, tenen una infància molt prolongada i depenen de les mares du- rant llargs períodes de temps. Concretament, les cries d’orangutan romanen amb les seves mares al voltant de tres anys i mig abans de començar a ser una mica més independents. Al personal del Zoo, el naixement de qualsevol animal ens fa sentir orgullosos, però el d’una es- pècie com els orangutans, que es troba en perill crític d’extinció, ens referma i dóna valor als Ajuda’ns a b nostres objectius de cara a la conservació de la biodiversitat. atejar-la! L’equip de cuidadors de Fins a nou avís, la cria d’orangutan sortirà a les instal·lacions ex- primats proposa e ls següents noms en ll teriors cada dilluns, dimarts, dimecres i dijous, depenent sempre engua indonèsia: Hari (dia) de la climatologia, i romandrà a les instal·lacions interiors els di- Siang (migdia) M vendres, dissabtes i diumenges. alam (nit) Sari (flor) Pots fer-nos arribar el teu vot mitjançan Z t o e o l w w w eb w d .z e o l obarcelona.com o bé, dipos b i ú ta s n ti t a - lo qu a e la tr obaràs a la instal·lació dels orangutans. L’Associació de l’Arca de Noé visita el Zoo Com és habitual des de fa molts anys, l’Associació de l’Arca de Noé va realizar el 18 de gener la seva visita anual al Zoo. Es van re- unir unes 120 persones que van arribar a les 12 del matí, i van ser rebudes pel director del Zoo de Barcelona, Miquel Trepat. Van recórrer les instal·lacions del Zoo I van compartir amb els camells uns tortells deliciosos! A la visita, es va retre homenatge a Félix Rodríguez de la Fuen- te, en el monument ubicat al Zoo en memòria seva. Com a final de l’acte, els assistents van veure una presentació audiovisual sobre el nou Zoo. L’Associació de l’Arca de Noé, que es ca- racteritza perquè tots els seus associats tenen un pseudònim amb nom d’animal, dóna suport a la construcció del nou Zoo de Barcelona.  El nostre Zoo La cria de girafa coneix la seva família Tal com succeeix a la natura, on les girafes que aca- ben de donar a llum s’allunyen temporalment del grup per proporcionar més tranquil·litat a les seves cries, al Zoo reproduïm aquesta situació tot mante- nint les cries i les seves mares durant un curt espai de temps a les instal·lacions interiors. Aquest perío- de permet que la mare i els fills estiguin tranquils i en calma durant els primers dies de vida dels petits. Ara, la nostra girafeta ja s’ha fet prou gran per conèixer la resta de la família i ha començat a fer les seves primeres passes entre el bosc de cames del grup d’adults. La Bambari, el Baba, la Gelinga, la seva mare Kamoa i en Kiko suporten pacientment el jove, mentre aquest no para de fer entremaliadu- res tot corrent i jugant a la seva instal·lació exterior. Tot i ser el més petit de tots, ja mesura més de 2 metres ,i continua creixent ràpidament. La petita girafeta ja s’ha reunit amb la resta de la seva família Nou plànol del Zoo Aquesta és l’última edició del plànol del Zoo. En aquest nou plànol s’han senyalitzat els canvis i remodelacions que estan previstos per als pro- pers mesos, com ara la construcció de la nova instal·lació dels dragons de Komodo i del Punt Verd, de recollida i gestió de residus, així com la reubicació dels camells, els dromedaris i els cangurs vermells.  El nostre Zoo Col·labora amb el Projecte Orenetes! Ens ajudeu a comptar quants nius hi ha? Aquest projecte de recerca i conservació del medi natural es blanca dins d’una unitat de mostreig prèviament delimitada. basa en el seguiment dels nius d’oreneta cuablanca amb la El cens consisteix a recórrer tots i cadascun dels carrers i participació ciutadana. grups d’edificis inclosos dins la unitat de mostreig en cerca El Projecte Orenetes és una iniciativa de l’Obra Social de Caixa dels nius d’oreneta cuablanca. Cada cop que es troba un niu Catalunya desenvolupada conjuntament amb l’Institut Català o grup de nius cal registrar-los a la fitxa de camp que es pot d’Ornitologia. Té l’objectiu d’obtenir informació sobre els reque- descarregar directament del web. riments ecològics de l’oreneta cuablanca per definir les mesures Els comptatges es poden fer al llarg de dos períodes de cens. de gestió i protecció més adients. Tot i ser un projecte científic, El primer va de l’1 al 31 de maig, i el segon del 15 de juny al té una component de sensibilització ambiental important. La 31 de juliol. Segons la disponibilitat de temps, cada persona simpatia que desperta l’espècie i la senzilla metodologia d’estudi o entitat pot escollir participar en només un dels períodes o esdevenen eines molt útils per esperonar la participació social bé en els dos. en l’observació de la natura i la ciència en general, alhora que Actualment ja som més de 500 els col·laboradors que partici- motiven el compromís de respecte i conservació del patrimoni pem en els censos, entre els quals hi ha gairebé 40 col·lectius, natural de l’entorn més immediat. i ja es disposa de dades de més de 150 municipis de tot Ca- El projecte va dirigit a qualsevol persona o col·lectiu, i no talunya. L’any 2008 es van censar gairebé 36.000 nius. Per cal tenir coneixements previs d’ornitologia. Per col·laborar-hi a més informació, dirigiu-vos a: Anna Dalmau. Institut Català només cal donar-se d’alta al web oficial del projecte www. d’Ornitologia. c/Girona 168, entl. 3r i 5a. 08037 Barcelona. orenetes.cat i fer un senzill cens dels nius d’oreneta cua- Tf. 93 458 78 93 / ico@orenetes.cat Presentació del llibre Los pensadores de la jungla El 19 de gener va tenir lloc al Parc llibre juntament amb Gerd Schuster. i del projecte Samboja Lestari, amb el Zoològic la presentació del llibre Los El llibre, il·lustrat amb les magnífiques qual es potència la reforestació d’àrees pensadores de la jungla (G.Schuster, fotografies de Jay Ullal, ens explica la de selva devastades per reintroduir els W. Smits i J. Ullal), a càrrec de Miquel difícil situació per la qual està passant orangutans rescatats de la captivitat, Trepat, director del Parc Zoològic, M. aquesta espècie a través del relat sovint traumatitzats per les males con- Teresa Abelló, conservadora de prima- de les experiències, sovint difícils i dicions en què han estat mantinguts ts del Zoo i Willie Smits, coautor del sempre interessants, de Willie Smits, des de nadons.  El nostre Zoo El nou model de Zoo de Barcelona al per dos! Serà més El nou Zoo v laçaments! gran i tindrà dos emp El Zoo de Barcelona viurà els propers anys una transformació integral que comportarà crear nous espais i redefinir-ne els que hi ha. Parlem, doncs, d’un únic Zoo, amb dos recintes diferenciats: Zoo dE la CiutadElla Zoo Marí Al Parc de la Ciutadella hi ha un compromís Al Besòs, les noves instal·lacions del Zoo Marí per garantir la continuïtat, actualització i millora suposaran la finalització de la recuperació del litoral de les instal·lacions del Zoo de la Ciutadella en de llevant de Barcelona, possibilitant la integració el context de les necessitats de la ciutat, fent entre la ciutat i el mar, simbolitzada per la mateixa coincidir el trasllat dels animals marins existents construcció del Zoo Marí, i per la connexió de la amb l’ampliació del Parc de la Ciutadella, fet que trama urbana des de la Barceloneta fins al riu Besòs permetrà guanyar més verd públic urbà i major amb la construcció com a espai públic del nou connectivitat amb els barris de l’entorn. passeig de la Mar Bella. 10 El nostre Zoo El nou model de Zoo de Barcelona Festa de presentació pública del projecte a la Ciutadella. Barcelona aposta per un nou concepte de Zoo, un únic biològica. La trans- parc zoològic desdoblat en dues instal·lacions espe- formació del Zoo cialitzades. D’una banda, el Zoo de la Ciutadella, que constitueix un nou repte inicia aquest any una reforma important de modernització i on ha- per a Barcelona, tal i com bitaran els animals terrestres i les aus, i d’una altra, el nou Zoo Marí va explicar l’alcalde Jordi Hereu situat al front litoral del Besòs, que acollirà els animals marins. en la presentació d’aquest projecte el El nou model de zoo segueix els nous requeriments de l’Estratègia passat desembre. Segons Hereu, “una ciutat com la nostra té Mundial de Zoos i Aquaris per a la Conservació que estableix que oportunitats com aquestes poques vegades al llarg de la seva la missió d’aquests espais és la d’investigar, conservar, educar i història i, per tant, cal aprofitar-ho”. divulgar. Avui en dia, els zoos són una part de natura, són equipa- El Zoo Marí de Barcelona obrirà al públic el 2014, i el zoològic ments que treballen pels ecosistemes del planeta, són espais que de la Ciutadella estarà totalment remodelat el 2015, segons el ens ajuden a comprendre les dificultats que pateixen diferents calendari definitiu presentat per Hereu. Les millores, però, seran hàbitats i, per tant, esdevenen una peça clau en l’educació am- visibles bastant abans, ja que molts espais s’aniran modernitzant biental. A més, ens alerten davant fenòmens com el canvi climàtic progressivament, com per exemple, la nova instal·lació dels Dra- i la desertització. El Zoo de Barcelona vol ser un instrument im- gons de Komodo que es començarà a construir durant el mes portant per donar a conèixer tots aquests problemes, seguint les d’abril de 2009. Paral·lelament, s’iniciaran les obres al solar del directrius que es marquen a nivell mundial. Zoo Marí. Durant el segon semestre de 2010 s’aprovarà el projecte exe- una gran oportunitat per a Barcelona cutiu del Zoo Marí, es licitaran diferents paquets d’obres, que El Zoo de Barcelona, fundat el 1892, és actualment el segon acabaran el 2013, i s’iniciarà la urbanització del seu entorn. Si- equipament municipal més visitat, amb més d’un milió d’usuaris, multàniament, durant aquest mateix període s’aprovarà el projec- després del Museu Picasso. Ara evoluciona cap a rigorosos cri- te executiu del Zoo de la Ciutadella, les obres de remodelació i teris de conservació de la natura i de preservació de la diversitat actualització del qual duraran fins al 2015. 11 El nostre Zoo Més hectàrees d’instal·lacions zoològiques L’alcalde va explicar que es guanyarà al mar un nou espai ciutadà i que es transformarà perquè sigui educatiu i emocionant. Barce- lona guanyarà 4,7 hectàrees d’instal·lacions zoològiques, passant de les 13,1 actuals a gairebé 18 hectàrees (10 situades al Zoo terrestre de la Ciutadella i 8 hectàrees al futur Zoo Marí). El nou Zoo recrearà els habitats naturals originaris dels animals distribuint les diferents espècies en biomes. A la Ciutadella es diferenciaran diversos hàbitats terrestres: la selva, l’estepa, la sabana, l’illa de Flores i Madagascar. Al Zoo Marí, s’estructuraran diversos biomes en funció de les temperatures. Es mostraran les aigües fredes, les mediterrànies, les aigües oceàniques, les aigües tropicals i també es mostraran exemples d’insularitat com són les illes Galàpagos, i les llacunes i dunes completaran la visió global del planeta. Els dos espais es dissenyaran per garantir el benestar de les es- pècies. Transmetran al visitant el seu hàbitat natural, amb visions l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, amb ignasi Cardelús, subaquàtiques i estaran dotats de centres d’interpretació. S’oferirà president del Zoo, i Miquel trepat, director del Zoo. informació, coneixement i cultura, tal i com ho impulsa i exigeix el Consell Assessor del Zoo, format per prestigiosos científics nacio- actuacions a curt termini nals i internacionals. Per a l’any 2009 està previst realitzar i licitar diferents actuacions a les instal·lacions de la Ciutadella i a les futures instal·lacions del Museu de les Ciències Naturals Zoo Marí. A més, Hereu també va anunciar que l’edifici Fòrum, situat al cos- A la Ciutadella es construiran les noves instal·lacions dels dragons tat del futur Zoo Marí, es convertirà en la seu pública del Museu de Komodo, un nou punt verd de recollida de residus i es reha- de Ciències Naturals de Barcelona, que també compta amb el jar- bilitarà l’edifici del departament d’Educació així com la tanca peri- dí Botànic a Montjuïc i amb els edificis del Parc de la Ciutadella. metral dels felins. Aquest Museu formarà part del futur Museu d’Història Natural de Pel què fa al Zoo Marí, es procedirà a la retirada de terres de la Catalunya, previst en el Pla de Museus de la Generalitat. El nou plataforma marina i s’hi efectuaran treballs previs de condiciona- emplaçament permetrà coordinar l’activitat del Museu amb la del ment del terreny per suportar els murs perimetrals que configu- Zoo Marí, estudiar les espècies marines vinculant-les al seu hàbitat raran l’entorn del nou Zoo. A més, també s’hi faran els murs de natural i aconseguir així un pol de generació i atracció d’activitats contenció, el magatzem i el cobriment viari de la zona. Finalment, de recerca i docència. es realitzaran les fonamentacions de la plataforma marina. Calendari previst es farà en paral·lel ana marítima de llevant i la seva construcció El Zoo Marí completarà la faç utadella, segons el següent calendari: mb la reforma integral del Zoo de la Ci a uació de ciaran les obres de condicionament i adeq i quest any ja ’in El mes d’abril de 2009 s adella s’iniciarà la construcció de les A la Ciut terres del solar del Zoo Marí. A més, a iteris d’hàbitats naturals. o seguint els nous cr mençarem od ions dels dragons de Kom i el projecte executiu del co instal·lac vist que s’aprov urant el segon semestre de 2009 està pre ella D entorn. Paral·lelament, el Zoo de la Ciutad a veure del seu Zoo Marí i s’iniciï la urbanització ns dels dragons de Komodo. vetats! estrenarà les noves instal·lacio s construiran noves no arí i e y 2010 es continuaran les obres del Zoo M Durant l’an rem les la Ciutadella. Marí i es faran noves Estrena instal·lacions a banització de l’entorn del Zoo L’any 2011 finalitzaran les obres d’ur instal·lacions a. actuacions al Zoo de la Ciutadell portes litzin les obres del Zoo Marí, que obrirà les 13 està previst que fina dels dragons L’any 20 l’estiu de 2014. egral de Ciutadella. odo! 015 es preveu culminar la remodelació int de Kom L’any 2 12 El nostre Zoo El Zoo de Barcelona fa balanç del 2008 Es tanca l’exercici amb més d’un milió de visitants i es manté la tònica dels últims anys quant a l’elevat nombre de naixements de gran valor conservacionista. va col·laboració amb ua la se l Zoo de Barcelona contin E enta la seva oferta educa- i increm L’any passat, al Zoo van néixer centres i universitats raescolars. tiva en activitats ext Usuaris activitats gairebé 400 animals. Què en són scolars atesos ris E traescolars Usua tes comentades ex Dep. Educació amb visi de divertides, les cries! .819 00 13 7 56.349 41.5 00 .093 2 41.455 15 2008 61.023 U n any més, el Zoo ha superat el milió de visitants, nes (UB, UAB i UPF). També es fa un curs i seguiment dels treballs amb un total de 1.065.000 persones i més de de recerca de batxillerat, i actualment s’està preparant un de nou 105.294 membres del Zoo Club durant el 2008, per als estudiants de 4rt d’ESO. que representa 9.252 socis més que l’any anterior. Pel què fa als programes educatius, el Zoo ha comptat amb Més naixements l’assistència de 61.023 nens i nenes d’un total de 2.172 grups. Pel què fa a la col·lecció zoològica, el Zoo compta amb un total de Aquesta dada representa un 8% més que l’any anterior 309 espècies, amb 2.192 animals. Durant l’any 2008 han nascut a El Zoo adapta cada any la seva oferta educativa a tot el cicle for- les instal·lacions gairebé 400 animals (de 68 espècies diferents). I, matiu. En aquest sentit, i en estreta col·laboració amb els centres com a resultat dels diferents programes amb altres zoos europeus, i universitats, s’ha incrementat l’oferta educativa en activitats ex- s’hi han incorporat 76 animals més. D’entre aquests intercanvis traescolars amb l’objectiu d’apropar el món natural a la societat i destaquen el lleopard de Sri Lanka, el pingüí de Humboldt, el bisó educar-la en el respecte pel medi ambient. americà i el lleó marí de Califòrnia. Es fan cursets dirigits a universitaris i públic general sobre Primato- Actualment, el Zoo de Barcelona col·labora en diferents progra- logia, Metodologia etològica, Introducció a l’etologia, Veterinària i mes europeus i internacionals de reproducció i manteniment Ensinistrament de mamífers marins. Alguns d’aquests cursets ser- d’espècies en perill d’extinció, entre els quals destaquen els 48 veixen com a crèdits de lliure elecció per a les universitats catala- programes europeus de cria en captivitat. 13 El jardí del nostre Zoo Papallones, un món de petites fades Estem acostumats a observar els animals que exhibeix el Zoo: lleons, elefants, ocells…, però hi ha molta fauna que hi entra i en surt quan vol. Aquest és el cas de les papallones. Són uns insectes molt vistosos i atractius. Normalment un animal de petita mida passa desapercebut, però us volem convidar a submergir-vos en aquest món de canvis de forma i colors. Algunes flors atrauen ot va començar quan ens vam adonar que papallones. Si les havia disminuït el nombre de poblacions de les ir el papallones. Què podíem fer perquè tornes- planteu, podreu ten sin? Vet aquí uns secrets del cicle biològic d’aquests re jardí de lepidòpters que ens ajudaran a conservar aquestes vost poblacions: hi ha papallones que fan una posta papallones! d’ous dispersa per la vegetació, com la papallona reina de la ruda Papilio macaon, i n’hi ha que en fan una composta de molts ous, com la papallona de la col Pieris brassicae. Aquesta posta s’acostuma a fer damunt d’una planta que serveixi d’aliment per a l’eruga que sortirà de l’ou. Aquestes plantes són anomenades plan- tes nutrícies. L’eruga és un ésser que es dedica bàsicament a menjar i a créixer. Pot tenir colors brillants que indiquen la seva toxicitat (el vermell, el groc i el negre avi- sen del seu possible perill) o colors anomenats 14 El jardí del nostre Zoo a críptics (com el color verd, que fa que es puguin confondre amb la ic! D’ou a eruga, d’erug planta). Pot fer diverses mudes fins arribar a la mida apropiada per És màg ide... passar al següent estat. La crisàlide és l’estat més estàtic del cicle, i a crisàlide i de crisàl el més complex. És com màgia! Una mena de cuc, com l’eruga, es llona! converteix en un individu totalment diferent amb ales composades a papa per escates de colors. Aquest adult buscarà plantes amb flor per succionar, gràcies a un aparell bucal anomenat espiritrompa, nèc- tars dolços que li donaran energia per volar. ou El Jardí de les papallones Sabent com funciona el cicle de les papallones, podem atreure- les. Així es va crear el Jardí de les papallones, ubicat a la Granja del Zoo. És un tancat on, amb molt esforç i la col·laboració entre Jardineria i el Zoo de Barcelona, es van plantar les plantes nutrícies per a les erugues: ruda, cols, gramínies, arç blanc, aranyoners, pomeres... D’altra banda, es van plantar plantes amb flor, com la budlejia, els conillets, la sàlvia..., per a les papallones adultes. Semblava un bon pla: hi posàvem vegetació perquè les papallones fessin la posta i s’alimentessin les erugues; posàvem plantes amb nèctar per als adults; un llac perquè beguessin... Només calia es- Eruga perar i ser pacients! Doncs l’espera ha donat resultat! Hem trobat diverses espècies d’eruga menjant de les plantes que els vam proporcionar, i fins i tot s’ha vist i s’ha reproduït una espècie que feia molt que no vèiem. Us animem, des de l’Equip Verd, a fer jardins per a aquestes petites fades de colors! Salvador Filella, Oriol Borrut i Elena Pardo. Grup de l’Equip Verd Crisàlide Les ales semblen una fulla! I el cuc una tija! Papallona 1 Educació abril, maig, juny i estiu 2009 Activitats 2009 INFORMACIÓ  902 457 545 de 9h a 20h Dissabtes d’aventura Reserves: www.zoobarcelona.com Departament d’Educació del Parc Zoològic de Barcelona Per a nens i nenes de 4 a 11 anys. Passeig de Circumval·lació, 3 – 08003 Barcelona Activitat per als dissabtes al matí. Horari de secretaria: dilluns a divendres: 9 h a 13.30h i de 15 h a 16.30 h Apropa’t als teus animals preferits! Observa’ls bé, i descobreix moltes coses sobre ells amb l’ajut dels educadors/es. T’emportaràs un petit quadern amb informació dels animals i passatemps. Festes d’aniversari Per a nens i nenes i adults. Calendari d’activitats (Recomanada per a infants de més de 4 anys). Una festa inoblidable! Els teus amics i els animals 4 d’abril Els carnívors en perill! del Zoo convidats a la teva festa d’aniversari! 18 d’abril Com aprenen els dofins? 25 d’abril Girafes i altres parents Podreu esmorzar i bufar les espelmes del pastís d’aniversari i ser 9 de maig Micos petits i grans felicitats pels dofins, o pels animals del Terrari, o conèixer la realitat 16 de maig Els dofins del Zoo dels primats. En tot moment estareu acompanyats per un educa- 23 de maig Els carnívors en perill! 6 de juny Les cries del Zoo dor/ra. El nombre mínim d’assistents per festa és de 10 persones. 13 de juny Et presentem els lleons marins i els dofins! Dissabtes i diumenges de 10.30 h a 13 h 20 de juny Què fan els veterinaris del Zoo? € Per als socis Zoo-Club: 20,25 € per persona. Avanç 4t trimestre 19 de setembre: Els dofins del Zoo Per als no socis de Zoo-Club: 24,10 € per persona. Cal fer el pagament del nombre mínim d’assistents en el moment Dissabtes de 10 h a 13 h. de la inscripció. Les places reservades que no es presentin hauran d’abonar 4,50 € en concepte de menú. € Per als socis Zoo-Club:15,90 €. Per als no socis de Zoo-Club: 23,00 €. Només per als socis de Zoo-Club! Inscripció per a 3 ordi nària dissabtes d’aventura diferents: descompte de 25%. Inscrip- romoció esPecial extra P cions fins al dimecres anterior a la data de l’activitat. Cal fer el pagament de l’activitat en el moment de la inscripció. Places limitades. Festes d’aniversari Els secrets del Zoo en grup Aquest trimestre teniu la possibilitat de celebrar l’aniversari de varis amics Activitats de diumenge al matí per a petits i grans. amb els animals del Zoo! Podreu esmorzar i bufar les espelmes del pastís d’aniversari i apropar-vos als animals del Terrari o conèixer la realitat dels Per què salten els dofins? On han nascut els lleons marins? Quant primats. En tot moment estareu acompanyats per educadors/res. menja l’elefant? Com podem ajudar els ocells que venen a casa Per a grups de menors de 8 anys nostra? Descobreix els secrets dels animals i del Zoo! Preus especials fins a 30 nens/es: n per als socis de Zoo-Club: 350 €/grup Calendari d’activitats: n per als no socis de Zoo-Club: 450 €/grup Per a grups de més grans de 8 anys 5 i 19 d’abril Els petits mamífers en perill! Preus especials fins a 40 nens/es: 10 i 24 de maig Coneix els lleons marins i els dofins! n per als socis de Zoo-Club: 450 €/grup 7 i 21 de juny El Zoo portes endins n per als no socis de Zoo-Club: 550 €/grup. Avanç 3r. trimestre Cal reservar plaça com abans millor. Cal fer el pagament de la festa 20 de setembre Els 12 carnívors en perill! d’aniversari en el moment de la inscripció. Diumenges de 10 h a 12.30 h. Dissabtes i diumenges de 10.30 h a 13 h € Família sòcia de Zoo-Club: 25,00 € per família (inclou € Per als socis Zoo-Club: 20,25 € per persona. 2 adults i 2 infants). Suplement de 7,00 € per nen a partir Per als no socis de Zoo-Club: 24,10 € per del tercer. Família no sòcia de Zoo-Club: 75,00 € per persona. Cal fer el pagament del nombre mínim família (inclou 2 adults i 2 infants). Suplement de 15,00 € per d’assistents en el moment de la inscripció. nen a partir del tercer. Inscripcions fins al dimecres anterior a Les places reservades que no es presentin hauran l’activitat. Cal fer el pagament de l’activitat en el moment de la d’abonar 4,50 € en concepte de menú. inscripció. Places limitades. 16 Educació Casals de Zoologia De 9 h a 16 h. Estiu 2009 € Casals de 2 dies: Per als socis de Zoo-Club: 71,20 €. Per als socis de Zoo-Club amb carnet de família nombrosa: 64,00 €. Per Per a nens i nenes de 5 a 13 anys. als no socis de Zoo-Club: 79,00 €. Per al no socis del Zoo-Club Activitats per a les vacances escolars. amb carnet de família nombrosa: 71,20 €. Casals per a joves, de 14 a 16 anys. Casal de 4 dies: Per als socis de Zoo-Club: 142,40 €. Per als novetat! socis de Zoo-Club amb carnet de família nombrosa: 128,00 €. Casals en anglès, de 9 a 10 anys. Per als no socis de Zoo-Club: 158,00 €. Per al no socis del Zoo- Vine al Zoo per les vacances! Podràs aprendre i gaudir acom- Club amb carnet de família nombrosa: 142,40 €. panyat d’un munt d’amics. Podràs preparar i donar el menjar als Casal de 5 dies: Per als socis de Zoo-Club: 178,00 €. Per als animals, visitar les instal·lacions interiors i apropar-te a alguns socis de Zoo-Club amb carnet de família nombrosa: 160,00 €. animals. Aniràs acompanyat sempre dels educadors o educado- Per als no socis de Zoo-Club: 197,50 €. Per al no socis del Zoo- res i dels voluntaris i voluntàries del Zoo. Club amb carnet de família nombrosa: 178,00 €. Hi ha un servei de guarda d’infants que inclou l’entrada una hora abans de l’inici del casal, i una hora després de la seva finalització Programa (8 h a 17 h). Preu: 3,90 €/hora 25 i 26 de juny La granja del Zoo (de 5 a 7 anys) Places limitades. Ponis i cavalls (de 5 a 8 anys) Carnívors, què en saps? Per a més informació: telèfon 902 457 545. (5 a 13 anys, es fan grups per edats) Inscripcions a partir del dia 4 de maig 29, 30 de juny, La granja del Zoo (de 5 a 7 anys) des del web: www.zoobarcelona.com 1, 2 i 3 de juliol Ponis i cavalls (de 5 a 8 anys) Descobreix el món dels mamífers novetat! (de 5 a 13 anys, es fan grups per edats) 6, 7, 8, La granja del Zoo (de 5 a 7 anys) 25, 26, 29 i 30 de juny / 1, 2, 3 i 4 de setembre / 7, 8, 9 i 10 de setembre 9 i 10 de juliol Ponis i cavalls (de 5 a 8 anys) Dibuixa els animals del Zoo! The Zoo in English! (9 a 10 anys) (de 8 a 12 anys) De 9 h a 16 h Coneix les cries i cadells del Zoo. (de 5 a 13 anys, es fan grups per edats) 13, 14, 15, La granja del Zoo (de 5 a 7 anys) € Casals de 4 dies 16 i 17 de juliol Ponis i cavalls (de 5 a 8 anys) Dibuixa els animals del Zoo! 3, 4, 5, 6 i 7 d’agost (de 8 a 12 anys) Viure a l’aigua, quina aventura! Fotografia animal (14 a 16 anys) (de 5 a 13 anys, es fan grups per edats) 20, 21, 22, La granja del Zoo (de 5 a 7 anys) De 10 h a 14 h 23 i 24 de juliol Ponis i cavalls (de 5 a 8 anys) Dibuixa els animals del Zoo! € Per als socis de Zoo-Club: 106,80 € (de 8 a 12 anys) Per als socis de Zoo-Club amb carnet Aprèn com es treballa al Zoo! de família nombrosa: 96,00 € (de 5 a 13 anys, es fan grups per edats) 27, 28, 29, La granja del Zoo (de 5 a 7 anys) Per als no socis de Zoo-Club :118,50 € 30 i 31 de juliol Ponis i cavalls (de 5 a 8 anys) Per als no socis del Zoo-Club Dibuixa els animals del Zoo! amb carnet de família nombrosa: 106,80 € (de 8 a 12 anys) Places limitades Micos i mones (de 5 a 13 anys, es fan grups per edats) 3, 4, 5, La granja i els ponis (de 5 a 8 anys) IniciaZoo 6, i 7 d’agost Com protegir els animals? (5 a 13 anys, es fan grups per edats) 29 juny - 3 juliol Aprenentatge i conducta dels mamífers 17, 18, 19, La granja i els ponis (de 5 a 8 anys) 20 i 21 d’agost marins (15-17 anys). 16.30 - 18.30 h Viure a l’aigua, quina aventura! 6 - 10 juliol Aprenentatge i conducta dels mamífers (de 5 a 13 anys, es fan grups per edats) marins (15-17 anys). 16.30 - 18.30 h 24, 25, 26, La granja i els ponis (de 5 a 8 anys) 27 i 28 d’agost 13 - 17 juliol Aprenentatge i conducta dels mamífers Coneix les cries i cadells del Zoo! marins (adults). 16.30 - 18.30 h (de 5 a 13 anys, es fan grups per edats) 20 - 24 juliol Aprenentatge i conducta dels mamífers 31 d’agost, 1, 2, La granja del Zoo (de 5 a 7 anys) 3 i 4 de setembre marins (adults). 16.30 - 18.30 h Ponis i cavalls (de 5 a 8 anys) 27 - 31 juliol Com treballen els veterinaris del Zoo? Darwin...i l’evolució continua (adults). 16.30 - 18.30 h (de 5 a 13 anys, es fan grups per edats) 7, 8, 9 i 10 La granja del Zoo (de 5 a 7 anys) de setembre Ponis i cavalls (de 5 a 8 anys) € La volta al món en 80 espècies No soci: 165 € (de 5 a 13 anys, es fan grups per edats) Soci o estudiant: 145 € Data límit de pagament: dilluns 8 juny 17 Agenda 21 treballant per la sostenibilitat L’Equip Verd del Zoo, guardonat amb el Premi Acció 21, com a reconeixement per la seva contribució a la millora de la sostenibilitat, està posant en marxa nous projectes. Com ja vam fer al número anterior de la revista del Zoo, des de l’Equip Verd us volem continuar informant sobre els projectes que tenim en marxa i les novetats que han anat sorgint aquests darrers mesos. l’Equip Verd, guardonat amb els Premis d’acció 21 En el marc del compromís per la sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona, cada any s’atorguen els premis Acció 21 a alguns dels millors projectes de participació ciutadana que fan una contribució efectiva a la millora de la sostenibilitat. El passat 16 de desembre, membres de l’Equip Verd vam recollir aquest premi al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. ampliació del Jardí de les papallones També us volem informar sobre l’ampliació del Jardí de les papallo- nes ubicat a la Granja del Zoo. L’espai inicial va ser creat per atreure papallones amb la plantació de flors i de plantes nutrícies per alimen- tar les papallones i les erugues que sortirien de les postes dels ous. L’Equip Verd ha rebut el premi Acció 21, que el reconeix com un dels millors A causa de l’èxit de la proposta ara hem ampliat el jardí. D’aquesta projectes de participació ciutadana per a la millora de la sostenibilitat. manera, volem fer més proper al públic aquest món d’insectes amb ales de colors i esperem que, de cara a la primavera, puguem gaudir Recentment, membres del grup de residus de l’Equip Verd, encu- de les papallones en vol, com s’explica àmpliament en el reportatge riosits pel funcionament de la planta, vam participar en una visita a de les pàgines 14 i 15 d’aquest número de la revista. Burés, on vam veure i se’ns va explicar tot el procés que segueixen els nostres residus orgànics fins a la seva transformació en dife- Visita a Burés rents terres per a jardineria. La matèria orgànica i els fems del Zoo són recollits de manera se- lectiva i es porten a una planta de compostatge on es transformen Nou grup de l’Equip Verd en terres que són reutilitzades en jardineria. Us informem de la creació d’un nou grup de treball format, com és costum a l’Equip Verd, per persones voluntàries del Zoo. És un grup que es dedicarà al coneixement de l’horticultura urbana. Els voluntaris que el formen són gent aficionada i interessada en llavors, planters, horts i amb ganes d’aprendre cada dia més. Els coordinadors de l’Equip Verd. a veure el Jardí de les Vine lones, que s’omplirà de papal colors aquesta primavera! 18 Agenda 21 Catalunya lliure de bosses de plàstic! Amb aquest lema tan cridaner, la Fundació Catalana per a la Prevenció dels Residus i el Consum Responsable va posar en marxa una campanya l’any passat per reduir les bosses de plàstic al nostre país. Però, per què aquesta campanya? Quin problema hi ha amb les bosses Ecomotxilla del projecte Tití que de plàstic? Quines alternatives hi ha? es ven a la botiga del Zoo. ossa que només fem servir Mirem els números…. Una b Cada setmana, a Catalunya s’utilitzen 10 milions de bosses de inuts, tarda més de m plàstic d’un sol ús. Això vol dir que les bosses que fem servir no- durant 20 rèixer! més per transportar les compres del supermercat o de la botiga 400 anys a desapa fins a casa durant uns 15 minuts acaben convertint-se en 192.651 tones de residu plàstic que van als abocadors! i de ben segur que encara en tenen una. O si no, emboliqueu-los Quin problema hi ha amb les bosses de plàstic? en un paper de pastisseria, que ja n’hi ha prou. Tenint en compte que les bosses de plàstic són fàcilment subs- l Exigim a les botigues que no malmetin les bosses i que en tin- tituïbles per altres bosses: de cartró, de paper, de roba, caixes, guin de paper reciclat o de material compostable. carro de compra, etc… repassem quins són els perjudicis que comporten els milers de bosses que cada dia s’aboquen a les es- Què fem al Zoo per reduir bosses de plàstic? combraries: El Zoo necessita utilitzar moltes bosses per transportar aliments, l estan fabricades amb petroli, un recurs no renovable. deixalles i tota mena de restes. En les diferents instal·lacions dels l el seu reciclatge és costós i difícil. La majoria va a parar a aboca- animals, i en els casos que ha estat possible, s’ha substituït les dors i incineradores. bosses de plàstic per capses i en els casos que s’ha de transpor- l en la seva incineració s’alliberen gasos contaminants. tar molt material s’utilitzen carros amb rodes per transportar les l poden estar 400 anys per descompondre’s a la natura de ma- deixalles dels animals. nera natural! La majoria de les bosses de plàstic, però, són les que es posen a les l alguns estudis indiquen que les bosses de plàstic abandonades papereres del jardí, i aquestes són difícils de treure per raons higiè- s’han convertit en una de les primeres causes de mort de les tor- niques. Durant aquest any es farà un estudi per substituir aquestes tugues marines (que s’hi asfixien o intoxiquen). bosses d’escombraries de plàstic convencional que s’utilitzen per l quan es dispersen pel medi natural, poden provocar la mortaldat a les papereres del recinte per unes de fabricades amb patata que d’animals i malmetre el paisatge. es podran reciclar i no embrutaran el medi ambient. Què podem fer? Projecte tití: Ecomotxilles fetes de bosses l Les bosses de plàstic que fem servir diàriament es poden can- de plàstic a Colòmbia viar per altres bosses fetes de material vegetal, que es 100% bio- El Zoo participa en aquest programa de conservació in situ del tití degradable i compostable. Son bosses idèntiques de les de plàstic de cap de cotó, en què una cooperativa local aprofita les bosses però fetes de patata! de plàstic rebutjades i les teixeixen per convertir-les en motxilles l Si anem a comprar al mercat, fem com les nostres àvies i dema- ecològiques que es poden comprar a la botiga del Zoo. Només nem que ens ho fiquin tot al cistell, al carro o a la bossa de roba comprant una bossa es recicla plàstic, s’ajuda a la població local directament. i es protegeix una espècie en perill. Us animo que les compreu, l Tornem a fer servir la bossa del pa. Pregunteu als vostres pares perquè a més a més... són molt boniques! 19 liNX EuroPEu Lynx Lynx FitXa tÈCNiCa EColoGia • Classe: Mamífers • Distribució Ordre: El Linx europeu es troba a bona part d’Europa i Àsia, des de l’est de França, Suïssa i • Carnívors Alemanya fins a l’extrem oriental de Rússia, Mongòlia i el sud de Xina. • Família: Fèlids • Hàbitat • Gènere: Lynx És una espècie bàsicament forestal, que viu tant en boscos de plana com de muntanya, • Espècie: lynx sempre que la cobertura arbòria sigui prou important, encara que a l’Àsia central pot ocupar boscos més oberts i en la part més septentrional de la seva àrea de distribució és present fins i tot a la tundra. dadES BiolÒGiQuES • Pes: 12-30 kg • Llargària: 80-110 cm • Gestació: 67-74 dies • Nombre de cries: 1-4, normalment 2-3 • Pes en nèixer: 200-300 g • Longevitat: més de 20 anys en captivitat • Reproducció: Vivípara • Alimentació: Carnívora • Vida social: Solitària 21 linx Europeu Lynx Lynx 22 2 SituaCiÓ dE l’ESPÈCiE Extint Malgrat que la situació global d’aquesta espècie no és encara Extint en estat salvatge gaire preocupant gràcies a les considerables poblacions de viuen a l’est del continent, al centre d’Europa la situació En perill crític és molt més precària, amb un nombre d’exemplars força reduït i petites poblacions aïllades les unes de les altres, i això malgrat els projectes de reintroducció que s’han En perill realitzat a països com Suïssa, França o Alemanya. El motiu principal d’aquesta situació és la persecució directa per part Vulnerable de l’home, ja sigui per obtenir-ne la pell o per la suposada pressió que exerceix sobre determinades peces de caça. Gairebé amenaçat Segons les llistes vermelles de la UICN (Unió Internacio- nal per a la Conservació de la Natura), preparades per la Preocupació menor Comissió de la Supervivència d’Espècies, la situació del linx europeu (Lynx lynx) és de PREOCUPACIÓ MENOR. ESCALA DE LA UICN 24 Restauració Una oferta de restauració variada Heu provat les nostres amanides? ... Mmm que bones! Si es decideix anar a passar un dia al Zoo, un dels aspectes que segurament un es planteja és saber on dinar i amb qui- na oferta gastronòmica es trobarà. Els centres de restaura- ció del parc ofereixen una àmplia varietat de plats, pensats per a la diversitat de grups familiars que vénen a passar-hi el dia. El parc compta amb diferents centres repartits per tot el recinte que serveixen menús adaptats a tots els gustos i edats i en tots ells s’ofereixen productes frescos i naturals de primera qualitat. Als restaurants Granja Carpa i al Grill Les Àguiles es pot escollir entre una gran varietat d’amanides, carns, arrossos o pasta, a més Especial per als socis: de diverses postres. Els socis disposen de preus especials a tres de les cafeteries Per als qui només volen fer un petit mos, altres centres del Zoo, del Zoo, on poden triar entre dos menús: com el restaurant del Terrari, el Burguer Sabana, la Granja i les TERRARI cabanes serveixen tota mena d’entrepans freds i calents, a més de n Superfrankfurt + anelles de ceba i beguda per 8,100 diferents snacks, gelats i begudes. n Amanida Mediterrània+ entrepà de pernil ibèric El restaurant del Terrari, a més, disposa d’un menú per a celíacs. + beguda per 10,200 Per als més llaminers, també hi ha l’opció de permetre’s un capri- GRILL LES AGUILES ci a l’establiment de caramels, on hi ha productes sense gluten i n Amanida Grill + butifarra amb patates sense sucre. i beguda per 12,250 Tant si es vol fer una mossegada a corre-cuita com si s’opta per n Amanida Mediterrània + costelles de xai gaudir d’un bon àpat, els centres de restauració del Zoo, reforma- i beguda per 17,500 ts i millorats recentment, estan certificats amb la normativa ISO BURGUER SABANA 9001:2000. Totes aquestes millores i novetats ja han estat reco- n Superfrankfurt + anelles de ceba i beguda per 8,100 negudes pels nostres visitants, que puntuen amb notable l’oferta i n Amanida Sabana + Pizza Sabana i beguda per 14,100 la qualitat gastronòmica del parc. 25 Dossier Què mengen els papions de sabana? En Jordi Galbany i Casals va ser el gu d a e n y la a d t o er r c era edició de la Beca Floquet L’ 2 0 d 0 e 7 N -2 e 0 u 0 8 amb un treball d’investigac la ió d s e o n b ti r c e i ó del papions anomenat: “Ecolo estudi de les dents dels primats ens aporta molta in- me g n ía tà a r l i i a - i variabilitat del microdesgas d t e formació sobre els individus d’una població. La seva l d Pa e p n i t o a l cynocephalus d’Amboseli (Kenya morfologia està relacionada amb les adaptacions ali- )” mentàries i el seu desgast sovint ens informa de l’abrasivitat de la dieta. Així mateix, el desgast microscòpic de l’esmalt dental, el microdesgast dental, també s’utilitza per a la interpretació dels de les mostres i la infraestructura necessària. Aquests estudis, però, hàbits alimentaris de les diverses espècies. proporcionen una gran quantitat d’informació sobre els processos Entre els primats no humans, s’han estudiat totes aquestes variables responsables de la formació dels patrons de desgast dental. en nombroses espècies d’ecologia diversa i dieta coneguda, des de fa molts anys, i els resultats s’han aplicat a la caracterització dels hà- El projecte d’Amboseli bits alimentaris de nombroses espècies fòssils, inclosos els nostres L’estudi de la població de papions de sabana (Papio cynocephalus) avantpassats, els homínids que habitaven les sabanes africanes fa d’Amboseli (Kenya) ha fet possible obtenir aquest tipus de dades, més de dos milions d’anys. La majoria d’anàlisis s’han dut a terme a en el marc de l’Amboseli Baboon Research Project i gràcies a la partir de l’estudi de motlles dentals obtinguts en primats de museus darrera Beca Floquet de Neu. En primer lloc, el patró de microes- i col·leccions osteològiques. Els estudis realitzats en poblacions de triació dental obtingut en viu en aquests papions, en comparació primats vius són escassos a causa de les dificultats de la recollida amb diverses espècies de primats, és molt similar al d’altres pobla- 26 Dossier Esquerra: paisatge d’Amboseli. Dreta: obtenció de motllo dental d’un papió. cions de papions de Kenya. Fins a la data, els resultats obtinguts en i molta dentina exposada, mentre que els joves presenten nivells col·leccions osteològiques mostraven diferències significatives en- inferiors de desgast dental, tant en mascles com en femelles. tre les diverses espècies en la densitat de microestriacions i la seva Així mateix, es poden considerar altres variables que poden par- longitud, que suggerien que aquests patrons presenten correlació ticipar en aquest desgast. Entre les analitzades, la que sembla amb l’ecologia de cada espècie. Aquest resultat es pot corroborar tenir més influència és el consum d’aliments abrasius i plens de amb les noves dades aportades pel projecte d’Amboseli, que mos- pols i terra, com ara els rizomes, tiges subterrànies, i arrels de tra que la variabilitat del patró de microestriació dental d’aquests gramínies de sabana. papions vius presenta correlació amb les variables d’ecologia tròfi- Les futures anàlisis permetran entendre millor quins altres fac- ca de cada individu, la qual cosa indica la vinculació entre aquests tors ecològics condicionen la pèrdua d’esmalt dental i com això dos tipus de variables en un entorn natural. afecta la funcionalitat de les dents en els individus amb més des- Per altra banda, s’han fet les primeres anàlisis de desgast dental. gast, que està relacionat directament amb la seva supervivència Els resultats mostren una molt bona correlació entre el percen- i èxit reproductor. tatge d’exposició de dentina i l’edat dels individus, especialment per al primer molar. Els individus vells tenen molt desgast dental, Jordi Galbany La Beca “Floquet de Neu” El Zoo de Barcelona entrega, des de fa quatre anys, la Beca “Floquet de Neu”, un homenatge al goril·la albí, que és un estímul per a la realització de projectes de recerca en primats. La beca té una dotació econòmica de 9.000 euros, que es destinen a la realització d’un projecte de recerca. www.floquetdeneu.es 27 Ecoiniciatives Vols ser amic dels ximpanzés? “Tenim l’opció d’usar el do de les nostres vides per fer d’aquest món un lloc millor… Cada individu compta…” (Jane Goodall) ChimpAmig@s és un programa de l’Institut Jane Goodall que ofereix la possibilitat de donar suport personalitzat als gairebé 140 ximpanzés orfes acollits al Santuari de Tchim- pounga, a la República del Congo. La gran majoria hi ha arribat de na- dons, després de ser decomissats a caçadors, traficants o particulars que els tenien com a animals de companyia. Molt sovint aquestes cries han viscut experiències molt traumàtiques, com veure morir les seves mares i gran part del seu grup de manera violenta, per després ser aïllats en petites gàbies o encadenats. Arran d’això, el seu estat en arribar al Santuari sol ser molt precari físicament i psíquicament. A Tchimpounga, els ximpanzés orfes són atesos per experimentats cuidadors i veterinaris, i allà viuen novament en grups en un entorn natural, amb sortides diàries al bosc. Allà poden desenvolupar les seves habilitats físiques, cognitives i socials que necessitaran per a la Petit Prince seva eventual reintroducció al seu hàbitat selvàtic original. Petit Prince va arribar a Tchimpounga quan tenia Com s’ajuda els ximpanzés? només dos mesos, deshidratat i en males condicions. Fou L’Institut Jane Goodall treballa a l’Àfrica per combatre les causes dels trobat en un camió, dins una bossa; tenia la cama dreta am problemes que delmen les poblacions de ximpanzés, a través de la b ferides greus, a conseqüència d’una trampa de caçadors conscienciació i l’educació de la societat, el desenvolupament soste- . Després de llargues cures i un tractament de rehabilitació, nible de les comunitats locals (construcció d’escoles, pous d’aigua, amb exer- cicis i massatges, ara és capaç de caminar i escala tallers de planificació familiar...), programes de conservació dels r amb els seus col·legues. De bon començament era molt in ecosistemes (reforestació i regeneració de boscos, reintroducció segur i es llevava estressat a mitjanit; ara, en Petit Prince es t d’espècies…), i tallers per als agents governamentals. A la vegada, roba molt més segur de si mateix i es mostra content i sense l’Institut treballa per pal·liar les conseqüències de la caça i el tràfic, pors. De fet, s’ha ben guanyat el sobrenom de “Petit Prince, atenent les necessitats dels ximpanzés rescatats amb un l’equip de el valent” després d’enfrontar-se al temible mascle dominan més de 40 treballadors dirigit per la veterinària espanyola Rebeca t del seu grup per defensar la seva amigueta Wounda. Atencia, directora de Tchimpounga. Fes-te ChimpAmig@ Tu pots fer molt per ells. Fes-te ChimpAmig@ i passa-ho als teus amics, a la feina, a l’escola… o regala als teus fills aquesta possibilitat d’aprendre a ser solidaris i ajudar els ximpanzés que tant ho neces- siten. Pel preu d’un menú al primer món estàs oferint-los cada mes l’oportunitat d’una vida digna que mai no haurien d’haver perdut. ubscriptor a www.janegoodall.es Fes-te s o info@janegoodall.es 28 Fitxa botànica La bellaombra Phytolacca dioica F. Fitolacàcies L a bellaombra és un ar- bre gros i maco. Té una capçada densa i globosa, i produeix una ombra molt agrada- ble, sobretot a les pampes seques de Sudamèrica d’on és originari, i on l’anomenen l’amiga del gautxo, ja que aquests se servien de la seva genero- sitat ombrívola per protegir-se del sol intens. La seva fusta és esponjosa i tova, i conté grans quantitats d’aigua, la qual cosa li permet sobreviure en un indret amb gran escassetat de pluges com és la pampa seca. El seu tronc és llarg i molt gruixut, sobretot a la base, on s’eixampla i es veuen algunes de les seves arrels, les fulles són el·líptiques, fan uns 20 cm, i són de color verd fosc, i les seves flors són dioiques –això vol dir que hi ha arbres amb flors masculines i arbres amb flors feme- nines–. És un arbre que creix molt de pressa. No li agrada el fred i viu bé en molts tipus de sòls, fins i tot prop del mar. Floració: estiu Sabíeu que... Color de la flor: blanc La bellaombra en llengua castellana Fructificació: tardor es diu ombú, que prové del guaraní Color fruit: verd-marró clar Hàbitat: bosquets de ribera i significa ombra o bony fosc? de la pampa I que és immune als insectes que ataquen a les altres plantes del seu hàbitat gràcies a la seva sava verino- sa? O sigui que ja ho sabeu: millor que no tasteu cap bellaombra, i li- la granja. Hem d’ anar en compte on miteu-vos a estirar-vos a sota quan les plantem ja que les seves potents faci molta calor. arrels poden aixecar murs i també el paviment. On són? Si entreu al Zoo pel Carrer Welling- Al zoo hi ha força bellaombres: da- 1,70 m ton en trobareu una que us dóna la vant dels óssos, a les instal·lacions benvinguda. Una o un? A veure si dels tapirs, a la de les capibares, i a 6-12 m ho endevineu! M. Neus Miró i Torrent, Llicenciada en Farmàcia i Biologia 10 - 15 m Zoo-Club Cada cop més avantatges! Ser soci del Zoo-Club cada cop té més avantatges. Us els recordem a continuació: n Entrar al Zoo sense haver de fer cues els dies que hi ha molta gent. Deixeu-les de banda i passeu directament pels torniquets amb el vostre carnet! n Participar en les nostres activitats educatives amb un descompte especial: Dissabtes d’aventura (nou!) i Els secrets del Zoo (nou!), Casals de Zoologia i cursos, entre d’altres. n Celebrar un aniversari diferent al Zoo a preu d’amics. n Tastar els menús especials per a vosaltres als restaurants Sabana i Grill Les Àguiles i al bar Terrari. n Comprar amb un 10% de descompte a les botigues del Zoo. n Passejar en els nous cotxets elèctrics amb un 10% de descompte. n Pujar al trenet del Zoo a un preu especial. n Entrar a les exposicions singulars que es facin al Zoo també a un preu especial. n Comprar la vostra entrada al TIBIDABO amb un 20% de descompte! n Rebre gratuïtament la revista del Zoo a casa, per mantenir-vos al dia de les novetats del Zoo i aprendre moltes coses sobre els animals i la natura! n Fer-vos Amics del Zoo a partir dels 18 anys i així ajudar-nos encara més, en persona i de manera desinteressada, en activitats diverses al parc. ts: s noveta s següent rtIr d’ara, le s a ue trobaràs a le per la seguretat de tots I a p la butlleta q les teves Porta’ns e la revista, amb ticipa- És aBsolUtaMent IMpresCIndIBle: l entrals d lectrònica, i par ines c rRail per g F Que porteu el carnet i que hi dugui la fotografia pà la teva adreça e tllets d’Inte s. s i tres bi s diferent correctament enganxada i plastificada. dade sorteig de n el visitar tres zoo ràs e rica? F Que el carnet que porteu sigui el vostre, jar per Europa i alvatge d’Àf viat obrir la fauna s n viatge ja que és personal i intransferible. x u Vols desc ía Safaris oferei u per als socis l ab si F Que si perdeu o us roben el carnet, ho comu- L’agència T n preu exclu u ! niqueu immediatament al Zoo-Club perquè a a b a Tanzàni del Zoo-Clu l’anul·lem. Us en farem un duplicat, amb un petit càrrec segons les tarifes vigents. 30 Els nostres animals L’any dels carnívors El Zoo, com a membre de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA), promou la campanya “Vivim junts” per protegir els carnívors europeus. Els anomenats 12 proscrits, molts d’ells protagonistes dels contes i rondalles més populars, es troben actualment en risc. D es de l’any 2001, l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) fa campanyes anuals per denunciar la problemàtica que pateix la biodiversitat a nivell global, posant de manifest la situació, crítica de vegades, de mol- tes espècies i espais naturals del nostre planeta. La missió principal que persegueix l’EAZA amb les seves cam- panyes anuals és informar i implicar la ciutadania en la conserva- ció del medi. I és que cal recordar que la conservació d’espècies passa inevitablement per educar la societat en un canvi d’hàbits i fer recerca sobre les activitats humanes que donen origen a la problemàtica. Enguany, l’EAZA, sota el lema “Living together / Vivim junts” està ha centrat la seva atenció en els carnívors europeus –Carnivore t salvatge ió Campaign–. La campanya no només parla de manera general de El ga hibridac la situació de les espècies de carnívors al continent, sinó que, a çat per la més, en destaca 12 que són representatives de la problemàtica, amena domèstics i que han estat batejades oficialment com the dirty dozen / els amb els 32 Els nostres animals Els dotze proscrits dotze proscrits: el linx europeu, el llop, l’ós bru, el turó marbrat, Maltractats pel folklore la guineu àrtica, l’ós polar, el golut, el xacal daurat, el gat salvatge, Durant molts anys, els carnívors europeus han donat orígen a la llúdria, el visó europeu i el linx ibèric. centenars de llegendes, històries. contes i faules populars que La importància d’aquesta campanya de l’EAZA resideix en el fet mostraven el respecte i la por que inspiraven aquests animals. de que, així com habitualment tendim a pensar que els ecosiste- De fet, si ens aturem a pensar-hi uns instants, de ben segur mes en perill, la pèrdua de biodiversitat i les diferents problemàti- que recordarem aquelles rondalles d’arreu d’Europa on el llop, ques derivades de les activitats humanes es donen en llunyanes i d’altres carnívors, eren els dolents i l’encarnació del mal. La contrades de països del continent africà, asiàtic o sud-americà, caputxeta vermella, Els tres porquets o Les set cabretes i el llop, en aquest cas són animals que podem trobar ben a la vora de les en són bons exemples. D’altres parlaven amb una certa devoció i nostres ciutats i pobles. respecte d’aquests animals: només hem de recordar la lloba que Si bé és cert que hi ha determinades àrees del nostre plane- va alletar a Ròmul i Rem –fundadors de Roma- o la història de ta que, per la seva situació sociopolítica són hot spots –és a la Rínxols d’Or i els tres óssos. Avui en dia, tot i que el món ha dir, punts d’especial interès– en matèria de conservació sovint canviat molt i el nostre coneixement sobre l’ecologia dels carní- oblidem que, ben a prop nostre, tenim centenars d’espècies su- vors ha augmentat considerablement, encara hi ha molts indrets portant la nostra pressió contínua. L’EAZA ha volgut fer palès a tot Europa on encara pesen aquests prejudicis històrics que els d’aquesta manera que Europa i la seva fauna i flora necessiten converteixen en un focus constant de conflictes i persecucions atenció urgent. injustificades. 33 Els nostres animals Aquest any tenim l’oportunitat d’aconseguir que els nostres boscos recuperin alguns dels seus animals més emblemàtics, gràcies a la campanya “Vivim junts”, com descriu l’Autoguiat Carnívors. Heu vist el nou Quan la recuperació és un problema recorregut de Els carnívors ja no són aquells animals que abundaven als nostres bos- l Zoo? cos i praderies. Avui en dia disminueixen arreu d’Europa i molts d’ells es Seguiu els 12 proscri troben en greu perill d’extinció. La seva recuperació en determinades ts! àrees els posa en estret contacte amb els humans i, per tant, en com- petència amb aquests. En especial, en el sector de la ramaderia. És el èpoques de neu al nord d’Europa posa en evidència la guineu, que cas exemplar dels óssos o els llops. L’augment de les activitats humanes confia tota la seva estratègia depredadora al seu pelatge conspicu. En en àrees de distribució d’aquests carnívors, fa que els problemes siguin el cas de l’ós polar, és l’augment de les temperatures que han causat cada cop més corrents, demandant una solució sostenible del conflicte. el desglaç a l’Àrtic el que ha convertit les inacabables extensions de Altres espècies han disminuït substancialment a causa de l’acció de gel en mars i oceans; barreres infranquejables tot i ser un nedador l’home sobre el medi: destrucció i fragmentació de l’hàbitat, conta- consumat. El visó europeu, per la seva part, ha patit una gran davallada minació i introducció d’espècies exòtiques, entre d’altres. Els xacals degut a la introducció del visó americà, molt apreciat pel seu pelatge. daurats, per exemple, han estat perseguits gairebé fins a la seva total desaparició a Grècia i Turquia, únics reductes de l’espècie a Europa. Els nostres carnívors Els turons marbrats, habitants de les estepes turques, pateixen d’una Al Zoo en tenim quatre, d’aquests dotze proscrits: la llúdria, el linx euro- manera especial, com d’altres carnívors oportunistes, l’enverinament peu, el llop i l’ós. Tots ells es troben en risc. El llop ibèric (Canis lupus sig- d’esquers. D’altres, com l’ós polar o la guineu àrtica, són icones de la natus), perseguit i mal considerat, fins i tot ha arribat a modificar part del problemàtica del canvi climàtic i el desglaç. Les cada cop més curtes seu comportament característic per evitar la persecució dels humans. 34 Els nostres animals En les àrees més humanit- portat a un embut ecològic. zades, els llops han deixat El Zoo confia plenament en d’udolar, fet molt significatiu, que aquestes situacions es atès que aquest és un com- poden revertir i no vol deixar portament clàssic de marca passar l’oportunitat d’aportar de territori. L’ós bru (Ursus el seu gra de sorra a la con- arctos), del qual només en servació d’aquests animals queden 200 exemplars a que formen part dels nos- l’estat espanyol, també ha tres boscos, valls, praderies estat perseguit i caçat indis- i muntanyes. Per això cal criminadament, tot i que els emprendre accions per mini- esforços de conservació, les mitzar la competència entre translocacions i reintroduc- humans i carnívors, per tal cions estan donant els seus de reforçar la idea que po- primers fruits –no exempts dem conviure. Cal conèixer de conflictes habitualment–. Al Zoo trobareu tota la informació per conèixer la Campanya de l’EAZA l’ecologia d’aquests animals La llúdria (Lutra lutra) pateix d’aquest any, que protegeix els Carnívors sota el lema “Vivim junts”. i desterrar així els prejudicis directament l’acumulació de que tenim sobre molts d’ells. contaminants en les cadenes tròfiques, que han resultat de la industria- Cal fomentar l’ecoturisme en àrees on aquests carnívors puguin ser ob- lització. El Zoo durant anys ha participat en projectes de recuperació servats en el seu hàbitat natural. I finalment, respectar aquells que són de llúdries als Pirineus i Prepirineus. Finalment, el linx europeu (Lynx alguns dels protagonistes principals de les nostres llegendes i folklore, lynx), parent de l’ibèric, es troba en menor risc que aquest, però i que formen part de la nostra cultura. Aquest any, volem els nostres no escapa a la persecució. En molts casos, els seus hàbitats s’han boscos recuperin alguns dels seus animals més emblemàtics. Ajuda’ns degradat considerablement de resultes de l’acció humana. A més, col·laborant amb nosaltres en aquesta campanya perquè, al capdavall, la construcció de barreres físiques entre àrees poblacionals, els han els carnívors i nosaltres vivim junts. La campanya dels amfibis, tot un èxit n L’any 2008 tant l’EAZA com la WAZA (Associació Mundial de Zoos i Aquaris) es van posar d’acord per impulsar una campan- ya per donar a conèixer la que podria arribar a ser una de les majors extincions en massa que ha viscut el nostre planeta: la crisi dels amfibis. n El Zoo ha participat activament en la campanya recollint aporta- cions, informant al públic amb activitats educatives i plafoneries especials, a més de la inauguració d’un espai expositiu especial situat a l’Aquarama on es poden contemplar axol·lots, granotes mico gegants i granotes de punta de fletxa blava, Molte entre d’altres. s gràcies  n El resultat final de la campanya ha estat per a sensacional per al nostre Zoo. El vostre judar- esforç i implicació en la campanya dels nos amfibis ens han fet valedors del reco- en l neixement de l’EAZA, que ens ha atorgat ’Any el Bronze Award –Diploma de Bronze– ja de que la recaptació ha estat de 4.769 €, la Gra entre donacions voluntàries i venda de nota! camisetes i clauers. Moltes gràcies a tots per la vostra col·laboració! 35 Llibres Pardals menjant de la mà Els ocells s’han adormit mb el capet sota l’ala, A I somnien camps de blat Sempre ros, sempre granat. A mb aquestes paraules de l’escriptor barceloní Apel·les Mestres comença aquest llibre en Joaquim Carbó, un escriptor nascut a la comarca de la Selva, concreta- ment a Caldes de Malavella: una petita novel·la per a nens i nenes de set anys en endavant. A en Robi li agraden molt els ocells, però no coneix els problemes que de vegades provoquen a la gent de pagès. El seus amics de poble s’encarreguen d’informar-lo i, a la vegada, ell els desperta la sensibi- litat cap els petits pardals que voleien pels seus camps. Les dues visions es complementen i enriqueixen els nens, que col·laboren perquè en Robi pugui vist complert el seu somni, i acon- Fitxa segueixi que els pardals mengin a les seves mans. Ah! I no us ho perdeu, després tots els nois volen que els pardals es posin sobre les tol: “En Robi i els pardals” seves mans plenes de gra. Tí En Robi i els pardals és un llibre farcit d’alegres il·lustracions, i de pe- or: Joaquim Carbó tits poemes que fan referència als ocells. Quan s’acaba la història no Aut s’acaba el llibre, ja que continua amb uns quants fulls dedicats a saber tracions: Francesc Rovira més coses dels pardals i amb un vocabulari en què es defineixen un Il·lus seguit de paraules que poden ser noves per als vostres fills i filles. l: Lynx Si us assenteu en algun banc del Zoo menjant un entrepà aviat tin- Editoria dreu algun pardal al voltant. Observeu com salten i s’emporten les ó: Ales de paper engrunes. Els heu mirat bé?: uns tenen el cap gris i marró, el pit Col·lecci negre, les galtes blanques i l’esquena d’un marró vermellós, en canvi els altres són de color gris sorrenc! Sabeu com es pot interpretar això? No? Doncs busqueu, busqueu, a veure si ho descobriu. D’acord, us ho dic: les grises són les femelles i els altres són els mascles! Cuideu-los molt bé que cada vegada se’n veuen menys. M. Neus Miró i Torrent 6 la ruda LRuta graveolens, F. Rutàcies a ruda és una planta perenne amb una tija que, any cosa és útil en casos de varius i altres problemes circulatoris. rere any, es va tornant més gruixuda i de la qual van És una planta molt rica en vitamina C, i la seva essència té una sortint petites tiges que arriben a fer uns 40-60 cm forta acció emmenagoga –afavoreix l’aparició de la menstrua- d’altura. Les flors són de color groc clar i el fruit és una càpsula ció–. Fins i tot pot arribar a ser abortiva, donada la potent acció amb nombroses llavors negres. Tota la planta fa una olor for- sobre l’úter que exerceixen alguns dels alcaloides –substàn- ta i no gaire agradable que la fa inconfusible. És originària de cies nitrogenades de caràcter bàsic i origen vegetal– que con- l’Àsia Menor, i el seu conreu es va estendre ràpidament per tot té. Per aquest motiu, està contraïndicada en casos d’embaraç. el Mediterrani, ja que la seva característica olor va fer que els L’essència és molt tòxica i cal fer-la servir amb molt de compte, nostres avantpassats es fixessin en ella i en les seves possibles ja que pot provocar, en cas d’intoxicació, hemorràgies, pro- virtuts medicinals. Als Països Catalans creixen silvestres dues blemes digestius i confusió mental. Externament la ruda es fa espècies de ruda: la ruda de muntanya (Ruta montana) i la ruda servir en casos de furóncols, abcessos i també per a calmar el (Ruta chalepensis). La Ruta graveolens es conrea per les seves dolor en els cops i en les malalties reumàtiques. propietats medicinals i aromàtiques. La ruda floreix a la primavera i a l’estiu. Si aneu cap a la granja Què té la ruda que fa que sigui una planta medicinal? Doncs del Zoo, hi veureu un bonic llac on crien les granotes i els un glucòsid anomenat rutina, que es troba sobretot a les fu- gripaus. Al seu costat hi tenim l’illa de les papallones, un in- lles. També té un oli essencial, alcaloides i tanins. La rutina dret on la ruda s’ha fet molt maca. Mireu-la, oloreu-la, així la és capaç d’augmentar la resistència dels capil·lars sanguinis, coneixereu, però no la feu servir sense que us guiï un profes- evitant així la seva ruptura i les conseqüents hemorràgies. És sional. Només la deixem tastar a les papallones que han triat a dir, tonifica les artèries i protegeix els capil·lars, per la qual l’illeta per viure, o per passar-hi una mica del seu temps. M. Neus Miró i Torrent, Llicenciada en Farmàcia i Biologia Quadern de camp Eduardo Saiz / Biòleg i il·lustrador /esaizburgos@hotmail.com El llop, el nostre gran cànid Fa mil·lennis, els llops i els homes van coexistir a tot Euràsia seu competidor salvatge. Malgrat aquests 12.000 anys de matança caçant les mateixes preses. Ambdós ocupaven la part supe- sistemàtica, el llop ha sobreviscut i ara que el nostre proveïment està rior de la cadena tròfica. L’home, sovint, va treure profit dels garantit, ja no es pot justificar la persecució d’aquest magnífic animal. èxits del seu competidor robant-li la caça, i el llop també va aprofitar El llop ibèric, que en el passat poblava tota la Península, actualment les restes deixades pel caçador humà. Els homes admiraven el gran només n’ocupa el quart nord-occidental. La seva població és molt cànid per la seva valentia, resistència i capacitat d’organització. Potser fràgil, perquè malgrat les lleis que el protegeixen, la seva caça té va ser al final del Paleolític que l’home va aconseguir domesticar al- implicacions econòmiques i interessos locals enormes, i entre els guns llops, i així es va establir una eficaç simbiosi mitjançant la qual caçadors furtius i la confusa, hipòcrita i de vegades corrupta gestió l’home va poder utilitzar les habilitats que envejava del llop. Així va de l’Administració, cada any moren capritxosament molts llops adults aparèixer el gos. Però amb la invenció de l’agricultura i la ramaderia, que són fonamentals per a la viabilitat de la població. A Catalunya, fa l’home, en la seva avarícia, va voler tota la carn per a si i fer del món un segle que es va exterminar el llop autòcton, però des de fa 10 o el seu territori exclusiu, i va començar una persecució cruel contra el 12 anys es coneix la presència d’uns quants exemplars al Parc Natu- El llop ibèric Canis lupus signatus, subespècie del llop europeu, mostra alguns trets distintius en potes i cap. • Aiguada. Els llops són formidables fondistes: poden recórrer, amb el seu elàstic trot, desenes de quilòmetres en les seves expedicions diàries. un grup de llops és observat per piocs salvatges, grues i perdius rojes que cerquen aliment als camps castellans. • Aquarel·la. Notes de camp de la meva primera observació de llops salvatges a la serra de la Culebra, Zamora. El llop és difícil de veure, però aquell és un llocc excepcionalment favorable. • Llapis de grafit i aquarel·la. amb neu, les peülles estretes del cabirol d’enfonsen i això li dificulta la cursa. En canvi, els amplis dits del llop ofereixen més superfície, donant-li avantatge. • Aquarel·la. 8 Quadern de camp ral del Cadí-Moixeró. Estudis de la Generalitat permeten saber que es la captivadora tracta de pocs individus errants provinents de la població italo-fran- bellesa del llop. l’home cesa que arriben a través del Pirineu, encara que, esporàdicament, sempre ha també hi ha arribat algun llop ibèric procedent de Castella a través de percebut en la seva mirada la l’Aragó: heroïcitats que demostren la seva llegendària capacitat. intel·ligència El llop és el gran depredador del mediterrani ibèric. Controla els grans aguda i la prudència, i herbívors i el porc senglar, i els altres depredadors. La seva presència l’ha arribat a és un indicador de l’equilibri del sistema natural. Qui pot dubtar de la considerar un savi. Per això la necessitat de la seva preservació? Però, a més a més, a qualsevol per- mitologia celta sona sensible i capaç de meravellar-se amb la natura li agrada veure va triar el llop com encara està entre nosaltres. I si algun dia tenim la sort d’arribar com a escuder o acompanyant a contemplar-lo en el seu medi, tindrem un plaer incomparable. Jo permanent de ja feia molts anys que intentava veure llops salvatges i per fi ho vaig lug, el déu de la llum i de la aconseguir, a Zamora l’estiu de 2007. Va ser un encontre molt feliç. saviesa. Cal donar treva a un competidor tan digne i reconèixer-li el seu dret, i • Aquarel·la. també el nostre, de gaudir d’un territori comú, com abans. Pàgina del quadern de Zamora. Els llops, després de menjar, van passar una estona jugant i reforçant la cohesió del grup. Vam identificar pautes de domini i de submissió. • Llapis de grafit i aquarel·la. dues pàgines del meu quadern de camp sobre la transhumància, en què vaig El característic recollir algunes notes dels gossos mastins. trot del llop. aquests esplèndids animals són de gran • Tinta. ajuda perquè el ramader aconsegueixi dissuadir el llop d’atacar el seu ramat. • Llapis de grafit i aquarel·la. 9 El nostre món Un viatge inoblidable La Laura Recoder, estudiant de Biologia, ens explica el seu viatge al Senegal amb l’equip del Zoo per conéixer el projecte de reintroducció de les gaseles dorcas. E dorcas l passat mes de desembre vaig tenir l’oportunitat de Les gaseles formar part d’un grup enviat pel Zoo al Senegal. En cudes al Zoo ja la breu visita a aquest país alegre i ple de colors de nas la zona occidental del continent africà, vaig poder veure com està s’estan reproduint anant la reintroducció de la gasela dorcas al Senegal. al La primera nit la vam passar a Dakar. Al dia següent, després de fer al Seneg una petita visita a la coordinadora de parcs naturals del Senegal vam sortir en direcció Saint Louis. Un cop allà, ens vam dirigir a la reserva de Guembeul, que és la primera destinació de les gaseles al país i on passen la fase d’aclimatament. La meva impressió va ser que el projecte està funcionant molt bé: el grup inicial, de 20 exemplars, drà assegurar-ne la conservació; aquí hi juga un paper important s’ha gairebé duplicat des de la seva arribada a la reserva el 2007, hi la implicació dels senegalesos, ja que són ells els qui podran, per ha una taxa alta de supervivència i la proporció de sexes de les cries exemple, evitar que continuï la degradació de l’hàbitat d’aquests és l’adequada per a un bon creixement de la població. A més, en petits antílops a causa del pasturatge abusiu del bestiar. Afortunada- breu alguns individus seran traslladats a la reserva de Ferlo Nord, ment, vaig comprovar que aquest punt ja s’ha aconseguit, perquè lloc d’on fa més de 30 anys van desaparèixer els seus avantpassats. tant al Govern com als pobles hi ha gent interessada a garantir la repoblació de la gasela ja que, entre altres coses, pensen que això Una tasca important pot afavorir l’ecoturisme. Ara bé, el projecte no pot acabar aquí. Si les gaseles es van extingir És important explicar l’existència i el resultat d’aquest programa a una vegada, això podria tornar a passar i no es pot permetre. Cal- altres estudiants de branques vinculades a les ciències de la natura, per mostrar-los com són possibles aquests tipus de projectes i mo- tivar que es promoguin tasques similars en un futur. Finalment, vull afegir que em sembla fantàstic que els zoos assumeixin la funció de preservar la biodiversitat al planeta. Aquesta experiència en con- Sis gaseles més cret, com que està a punt de culminar amb èxit, hauria de ser un model a seguir, ja que hi ha moltes espècies en el mateix estat que Durant el mes de març van arribar sis gaseles més a la reserva de fauna la gasela dorcas per l’acció de l’home. Aquesta pot ser una bona de Guembeul, quatre d’elles nascudes al nostre zoo, i va començar una manera que les societats desenvolupades intentem reparar el mal nova fase en el projecte de reintroducció. El 28 de març es van traslladar que estem fent a les altres espècies que habiten la Terra. 20 exemplars des de Guembeul fins al tancat de Katane, situat a la reserva de Ferlo Nord on seran definitivament alliberades en un futur. Laura Recoder Estudiant de 2n curs de Biologia 41 Adoptants Les empreses i entitats ADOPTANTS col·laboren amb el Zoo fent una aportació econòmica destinada al manteniment d’espècies i instal·lacions, i per al desenvolupament de programes educatius, de conservació i de recerca. Cocodril del Siam Linx europeu Cigonya Llops Tortuga gegant de les Seychelles Entitats col·laboradores 42