El Petit Liceu
Acosta els teus fills al màgic món
de la música i la dansa amb espectacles
concebuts especialment per a ells
Els músics Hansel i Grete
de Bremen Gener de 2008 dies 26 i 27
.A LAudrtori de Cornellà
Novembre de 2007 dies 24 i 25 Música
Desembre de 2007 dies 1 i 2 Engelbert Humperdiuck
AI Gran Teatre del Liceu Direccró
Abril de 2008 dies 5 i 6
A L'Audrtori de Cornella Joan-Andreu Vatlvé
Coproduccró
Musica Gran Teatre del Liceu /
Poire Vallvé Teatre Nacional de Catalunya /
Direcció d'escena Centre de Titelles de Lleida
Joan-Andreu Vallvé amb la eol-Iaboració de
(Centre de Titelles de Lleida) l'Ajuntament de Lleida
Coreografia
Marta Almirall
Producció
Gran Teatre del Liceu Dulcinea
L'Escolania Febrer de 2008 dies 16 i 17
AI Gran Teatre del Liceu
de Montserrat Musica
Maurieio Sotelo
al Liceu Direccio d'escena
Gustavo Tambascío
Ooproducció
Desembre de 2007 dies 22 i 28 Gran l'catre del Liceu /
AI Gran Teatre del Liceu Teatro Rea) / Sociedad Estatal
Música de Conmemoraciones Culturalos /
Benjamín Britten ' Francesc Civil Asociaclón de Amigos de la Opera de
(fragments d'El nostre Nadal) Bilbao / Teatro de la Maestranza de
Orquestra Sevilla I Fundación Ópera de Oviedo I
Orquestra de l'Acadèmia Palau de les Arts de València
del Gran Teatre del Liceu
Pere i el llop El Superbarber
Gener de 2008 dies 19 i 20 de Sevilla
A L'Auditen de Cornellà
Febrer de 2008 dia 24 Març de 2008 dies 1 i 2
AI Gran Teatre del Liceu A L'Auditori de Cornellà
MÚSica MÚSica
Serguei Prokófiev Gioachino Rossini
Direcció d'escena Direcció d'escena
VENDA DE LOCALITATS Enrlque Lanz Tricicle
Q ServiCaixa Producció Coproducció
902 53 33 53
servicaixa.com Compañía Etcètera Gran 'l'catre del Liceu I
Institut Valencià de la Música
LiceuDirecte
www.llceubarcelona.com
TaquillesLiceu
La Rambla, 51~59
Amb et suport
Informació
Tel.93 485 9913 o
www.liceubarcelona.com In.ik.!!! elndra Gran Teatre del Liceu
-
Barcelona -
Membre de: Editada per: es arrels del Zoo de Barcelona s'endinsen més de
UICN Zoo de Barcelona cent anys en la història del nostre país, EI Zoo va
U mó Internacronal per a la Parc de la Ciutadella, s/n
Conservació de la Natura 08003 - Barcelona néixer el segle XIX, es va anar transformant durant
Telèfon 932256780 tot el segle XX I ha entrat en el segle XXI amb les
Fax 93221 3853 mateixes ganes de no perdre el tren de la història
u.eN Milll zoobarcelona@bsmsa es que l'han mantingut tots aquests anys com una instrtucró viva I
www zoobarcelona com fortament lligada a la ciutadania,
Realització
Sponsorship & Events Efectivament, SI durant les últimes dècades del segle passat
Horao 14-16 va estar al costat dels zoos compromesos amb la conservació de
08022 - Barcelona
,J les espècies, va començar a treballar amb fermesa en programes
Tel 93204 20 66
www esponsor org de cria d'espècies amenaçades, juntament amb altres zoos euro-
,nfo@esponsor org peus I de tot el món, I va participar en els projectes que anaven
sorgint per a la remtroducció d'espècies autòctones en hàbitats
Director d'on havien desaparegut, ara s'enfronta a un nou desafiament:
Rafael Cebnan esdevenir un centre sostenible que treballi per la sosterubihtat en
W()RU)A~",X-IAlh>'
PI ¿T.".., \'-1' \Q'-\ltll\l~
Cap de Redacció el sentit més ampli del terme, En consequència, la seva tasca s'ha
M Neus Miró eixamplat seguint les noves directrius de í'Orqamtzacró Mundial
de Zoos, que Insta els seus membres no només a preocupar se
Consell de redacció per les espècies animals, sinó a procurar-los un futur real tot tre-
Jordi Angusto, Manel Areste, Eulalia
Bohigas, Jordi Fàbregas, Hugo Fer- ballant pel creixement sostenible del planeta en la seva globa-
nandez, Josep Garoa, Jordi lndrano, litat. AIXÒvol dir que a partir d'ara el Zoo Intentarà gestionar la
M Josep Virgos, Marc Escobar seva activitat amb el màxrrn respecte pel medi ambient I Inclourà
aquesta preocupació en el seu missatge educatiu per ajudar a
Coordinació difondre aquests valors en la societat. D'altra banda, també sig-
Jordi Fàbregas
nifica que intensrflcarà la seva feina en els hàbitats naturals I in-
Fotografia tentarà treballar en projectes de conservació que al mateix temps
Arxiu Zoo tinguin en compte el desenvolupament de les comunitats huma
Josep Garcia nes que en formen part.
Josep Mosketón
pan.,.pa."t,oop/<>gl"""",,,,,,ope..,.ce
("P'<>óucc>6d"~"""",,,,"tal Carles Muntada
Com saben els lectors d'aquesta revista, el Zoo ja ha començat
Producció a treballar en aquesta nova direcció, EI projecte de rerntroduc-
Director Corporatiu Dept Corneroal Zoo CiÓde les gaseles dorcas al Senegal, Iniciat recentment en col-
Natura Lleure laboracró amo diversos organismes estatals, preveu programes
Jordi Angusto
educatius per a les comunitats locals, Així mateix, el Zoo també
Directora Executiva ha elaborat un extens pla d'acció que se suma a la resta d'inicia-
Carme Maté tives ciutadanes que conformen el Compromís ciutadà per la sos-
[AGENDA BeN] terubtlitat -Agenda 21 de Barcelona- I partrcrpa en les campanyes
Cap de Serveis Generals
Anton i Torrellas ZOOClUB anuals dels zoos europeus que ajuden a finançar multitud de
Parc de Ciutadella, s/n projectes en paisos diferents I a conscrenciar la societat -aquest
Cap Col-Ieccló Zoològica 08003 BARCELONA any vinent el projecte tindrà com a beneficiaris els arnflbrs-, Però
Jordi Indiana Telèfon 932256786 també està a punt d'endegar nous projectes en Indrets on l'aju-
zooclub@bsmsa es da als hàbitats I la fauna que hi VIUamenaçada no ha d'oblidar
Cap de Parc
Erruho Rodríguez Dipòsit legal: les comunitats humanes que hi coexisteixen I que necessiten
B-30671-98 alternatives viables per a un desenvolupament digne, Atxí, s'ha
B SM Barcelona rrucrat un programa de collaboracró amb el Zoo de Barranqurlla,
• de Se-cers
• Mcnopels EI Zoo de Barcelona no fa respon- a Colòmbia, I el «Proyecto Tití», a través del qual es protegeixen
sable de les opinions expressades
Gran Via Carles III, 85 bis pels seus col laboradors aquests petits primats I alhora l'hàbitat on Viuen, I es dóna una
08028 Barcelona alternativa econòmica a les poblacions locals, que elaboren «eco-
Prohibida la reproducció total o motxilles» d'artesania a partir de bosses de plàstic que embruten
parcial del conllngut d'aquesta l'espai naturat. I
pubhcació amb fmalrtats comercials
sigu: qum sigu: el mitja o proces
de reproducció sense autontzació
de l'editor
100%
Zoo de Barcelona I 3
Miseel·
Recull d'últimes n
Agenda 21
Vols que la teva festa sigui sostenible?
Els nostres animals
Un monstre nou al Zoo
1cluead6
AttMtàts 2008 Gener/Febrer/Març
P6$ter
Tapirámq')nk
Campanya de vacunació de la grip aviària
EI dilluns 5 de novembre, va començar la
vacunació contra la grip aviàrra de totes
les aus del nostre Zoo que es troben a
l'aire lliure, tal com es va fer l'any pas
sat Aquesta vacunació és tan sols una
mesura preventiva per protegir la nostra
val uosa col lecció d'aus, I es realitza sota
la supervrsió del Departament d'Agri-
cultura, Alirnentacto I Acció Rural de
la Generalitat (DAAR) I en coordmació
amb el Ministeri d'Agricultura, Pesca I
Alirnentacró (MAPYA) Cal recordar que
la grip aviàna és només un problema de
sanitat animal que no representa cap
mena de risc per a les persones, Ja que
la probabilitat de transmissió de la influ-
ença aviàna d'aus cap a persones és mí
rurna I únicament es dóna en condicions
h Iglen icosan rtànes molt deficients.
Salvament de capgrossos al Palmerar
Com que han començat les obres de
construcció d'un poliesportiu al costat
del Palmerar del Zoo, I per tant el petit
llac que hi ha en aquest espai emblemà-
trc es podria veure afectat pel moviment
de màquines I materials, el passat di
mecres 24 d'octubre, l'Equip Verd va or
ganltzar una operacro de recollida dels
nombrosos amfibis, peixos I Invertebrats
que hi viuen per tal de reubicar los en
un lloc segur.
l.'operacró va ser un veritable èxit, Ja que
es van treure al voltant d'uns 1.000 cap-
grossos, a més de granotes adultes, pei-
xos, larves de hbèl lula I cargols d'aigua
dolça Quan les obres s'acabin, els tor
narem al Palmerar, un lloc que reuneix
unes condicions molt favorables per a
tots aquests animalons.
Zoo de Barcelona 5
Èxit del zoo en la campaya
de IJEaza a Madagascar 2007
Com cada any, el Zoo de Barcelona ha partrci pat en la cam-
panya que í'Associacró Europea de Zoos I Aquaris (EAZA) or-
ganitza per col-laborar en la protecció de la natura arreu del
món A més de la drvulqacró de la problemàtica de les espèci
es o els hàbitats escollits, aquestes campanyes també servei- PARC ZOOLOGlC DE BARCELONA
xen per recollir fons econòmics que es destinen Integrament
a promoure projectes de conservació In srtu, és a dir, en els
llocs d'origen de les espècies o en els ambients que es volen
proteg Ir
En aquesta ocasió, el Zoo de Barcelona ha recollit 7.287,49€ I,
per aquest motiu, ha rebut el Diploma de Plata que concedeix
l'Assocració a les entitats participants que assoleixen determi-
nades mes econòmiques. EI premi es va atorgar el passat mes
de setembre a Varsòv:a, en el marc de la XXIV Conferència
Anual de l'EAZA, on es presenten els treballs I els programes
de cria en captivitat de les diferents institucions zoològiques
europees .
.ova instal-lacié per a les
tortugues mediterrànies
La nova mstallació de tortugues me-
diterrànies (Testudo hetmenrui del
Parc està situada a la zona de fauna
Ibèrica, a l'anomenada «muntanya de
Montserrat». A la nova mstal lacró hi ha
un grup de VUit tortugues adultes que
formen part del Pla de recuperació de
l'espècie que duu a terme el Parc Zoo-
lògic de Barcelona sota la supervrsió de
la Generalitat de Catalunya. Les cries
d'aquests exemplars seran lliurats a zo-
nes segures de les muntanyes del Garraf
I del Montsià a fi de crear una poblacró
estable al medi natural. I
6 Zoo de Barcelona
ous. • •• •
• s a Terra i
Darrerament han arri bat al nostre Terra-
ri els seguents animals'
SIS iguanes rinoceronts (Cye/ura
eornula) procedents del Zoo de Pra
ga, on van néixer l'any 2006 Aquestes
grans Iguanes terrestres són originari-
es de l'Illa de la Hlspanlola (República
Dominicana I Haití) I l'UICN les Inclou
en la llista d'espècies amenaçades. La
població d'Iguanes rinoceronts ha da-
vallat pnncrpalrnent per la IntrodUCCIÓ
d'espècies exòtiques (gats I gossos) I la
pèrdua del seu hàbitat. Per tac.lrtar ne
la cria en captivitat, els zoos europeus
han dut a terme un programa ESB que
consisteix en un control exhaustiu dels
exemplars de les seves col leccrons. AI
nostre Terrari dos gran exemplars ocu-
pen una àmplia mstallació central. Els Dues (mascle I femella) iguanes ter- gatlu de la tasca de protecció necessà-
nous animals, encara molt joves, hau- restres de l'illa d'Utila, Hondures, ria per salvaguardar aquesta espècie de
ran d'esperar una mica abans no puguin (Clenosaura baken). Aquesta parella l'extmció. La Iguana terrestre de l'Illa
tenir companyia. d'animals procedents del prestigiós Zoo d'Utila és un habitant del manglar cos
de Jersey formen part d'un ambrciós pla taner I les seves poblacions són malme-
Dos txacahuales (Sau roma/us aler), de recuperació de l'espècie dissenyat ses per la pèrdua de l'hàbitat I la caça.
també procedents del Zoo de Praga per alguns zoos europeus I diverses
Aquesta espècie originaria dels sud dels ONG. EI pla comprèn un treball In siiu Dues (mascle I femella) granotes ge-
EUA I del nord de MèXIC és un represen- a la petita Illa d'Utila, on mitjançant ac- gants de l'illa de Montserrat (Leplo-
tant típic del llanqardatxos adaptats als tivitats de protecció del med I I de repro- dacly/us fa//ax). També procedeixen del
climes extrems dels deserts nord- ame ducció controlada d'u na petita població zoològic de Jersey I arriben gràcies a un
ncans. AI nostre Terrari compartiran captiva s'Intenta salvar de l'extmció les programa de recuperació de l'espècie
mstallacró, una vegada adults, ja que darreres poblacions salvatges. Les msti- en el qual estem Implicats alguns dels
ara encara són molt joves, amb el mons- tucrons Implicades també fan un treball zoos europeus amb més vocació pro-
tre de Glia (He/oderma suspeclum). No ex si/u de cria en captivrtat, alhora que teccionista. La població d'aquesta gran
se la considera una espèCie en perill. realitzen un considerab!e esforç drvul- granota ja estava patint una sobreexplo-
tació pel fet que la població d'aquestes
Illes aprecia molt la seva carn (la deno-
minen Chtken-frog), quan l'explosió del
volcà Montserrat va malmetre la majoria
del seu hàbitat Tot plegat va conduir
l'espècie a un pas de l'extrncró I l'UICN
l'ha Inclòs en la llista d'animals en perill
críttc. Ara l'esperança és la protecció de
les darreres zones ben conservades de
les Illes de la Dominica I Montserrat, la
cria en captrvrtat, tant a les Illes com als
nostres zoos, I la conscrencració de la
població de les Illes sobre la irnportàn
cia de salvaguardar l'espècre en el futur
EI Cicle reproductor d'aquesta espècie
també presenta un gran Interès educa
tru, per tal com els ous I els capgrossos
es desenvolupen dins una gran massa
mucosa Situada fora de l'aigua.
Zoo de Barcelona 7
o a er-a de ximpanzé
Un dels naixements més Importants de La IntegracIó de la Trbé al grup de xim-
l'estiu passat al Zoo de Barcelona ha panzés del Zoo de Barcelona va ser llar
estat el d'una cria de ximpanzé La cria ga I drflcil, però la prova que finalment
s'ha adaptat perfectament al seu grup ha aconseguit adaptar-se és que per
familiar I se la pot veure agafada al ven- primera vegada s'ha reprodurt I té cura
tre de la seva mare, la Tibé perfectament de la seva cria
La mare va ser decomissada a l'aeroport EI pare del nadó, en Vogui, I dues feme-
de Madrid el 1999 quan tenia un any lles més del grup, la Blanquita I la Ne-
d'edat aproximadament, I va ser envi- grita, també van néixer a la natura I van
ada al Zoo de Barcelona La Tibé havia arribar a l'aeroport de Madrid l'any 1996,
estat capturada a la natura, la qual cosa en aquest cas de la mà d'uns contraban-
significava que havia perdut la mare I distes que esperaven fer negocI amb
la resta del grup I estava completament la venda II legal d'aquests animals, els
traumatitzada Un cooperant espanyol quals estaven en molt males condicions,
la va portar des de la GUinea Equatorial tant físiques com psrcolòç.ques.
convençut de fer el millor pel seu ben
estar, Ja que vivra amb una família que És molt Important constatar que tots
no en garantia la supervivència, però aquests animals, després de molts es-
desconeixent completament la legisla- forços, formen part d'un grup de 10
CiÓ vigent exemplars totalment consolidat, com
ho demostra aquest naixement I la bona
cura que tenen del petit
B Zoo de Barcelona
Lliurament de premis del
concurs de dibuix Staedtler
EI passat dia 27 d'octubre de 2007, es
va celebrar el lliurament de premis del
concurs de diburx que la casa Staedtler
organitza cada any entre els nens I ne
nes assistents als casals de zoologia de
l'estiu
EI concurs, que duia per lema «EI teu
animal preferit», té molt bona acollida
entre els assistents als casals I la qua-
htat de les obres presentades fa drtícrl
l'adjudrcació dels premis
Els guanyadors triats per la fi rma Stae
dtler són
Claudia Viaplana Pelegrí, Joaquim
Guiat Cusido, Alma Mariscal, Clara
Godes Famadas, Lucas Maisel Licerán,
Mercè Lledós Ortega, Núria Lomarte
Recasens, Dani Ardid Prats, Blanca
Monforte, Minerva Devesa Serrana i EI Departament d'Educació del Zoològic
Alex Clemente de Barcelora agraeix sincerament la
partrcrpacró de tots els nens I nenes que
Els premis van ser lliurats per Ma Pau ens han obseq u lat am b els seus d Ibu IXOS
Garreta, cap de Màrqueting de Staedt- I, com no podia ser d'altra manera, a la
ler, I Emilio Rodríguez, cap de Parc del • firma Staedtler I a totes les persones que
Zoològic de Barcelona. fan possible aquest esdeveniment
Pr mis
Sabater Pi
EI dia 8 es van lliurar al Saló de Cròru-
ques de l'Ajuntament els premis Pro
fessor Jordi Sabater PI que organitzen
el Zoo I la Càtedra «EI cervell social»
(UAB). Els guanyadors van ser estudi
ants de l'lES Verdaguer, que van pre~
sentar el millor treball audiovisual sobre
patrons de comportament de primats en
comparació amb l'home
Zoo de Barcelona 9
Una nit al Zoo amb el
Prof. Edward o. Wilson
EI divendres 16 de novembre es va (grups familiars) fan un recorregut pel
fer al Zoo el primer ecosafan del pro- Zoo en el qual descobreixen la fauna de
jecte BioDiverCiutat, elaborat per la ciutat que hi VIU (aus, amfibis, ratpe-
«Roots&Shoots», el programa educatiu nats, eriçons ..). Després sopen I dormen
de l'Institut Jane Goodall, molt inspirat a les au les de la Granja. L'activitat acaba
en les activitats de l'Equip Verd del Zoo. l'endemà amb una xocolatada.
EI programa BioDiverCiutat pretén in-
formar I conscienciar la societat en ge En aquesta primera Nit al Zoo, ens
neral, I els joves en particular, sobre la acompanyà el Prof. Edward O. Wilson,
biodiversitat que alberguen les ciutats I entomòleg de prestigi internacional I
la Importància de la seva conservació teòric de la biologia, considerat el pare
de la sociobtoloq la I creador del terme
EI Departament d'Educació, amb la col- brodtversttat, I que ha estat guardonat
laboracró de l'Equip Verd, va programar recentment amb el Premi Catalunya.
l'activitat, que comença a les 1600 h I
acaba a les 1000 h del dia seguent. De Aquesta activitat s'ha repetit els dissab-
les 16.00 h a les 2100 h, els participants tes 24 de novembre 11 de desembre. I
10 I Zoo de Barcelona
Presentació del Llibre FAUNA S.A.
Comparar homes I animals sempre ha estat un tema polèmic,
drtícr] I apassionant. Serveix per criticar els homes, per fer te-
ones sobre el que hem de fer I el que no hem de fer, en molts
casos per Justificar actuacions Injustes o per donar valor a
comportaments concrets Fauna S.A. és un llibre que esta-
bleix aquestes cornparacrons, però des del punt de vista dels
conflictes que es donen en l'empresa Motrvació, assetjament
psrcolòqrc, lideratge, estrès, presa de decrsions, gestió del
temps I altres conceptes tan utilitzats en el món del treball són
aquí els temes que l'autor va analitzant en diferents capítols I
els compara amb actituds semblants que es donen en espèci-
es animals.
Els nyus de l'Àfrica escullen el líder que gUiarà les migracions
com SI fos el director d'una empresa? La rnotrvacró d'una co-
lònia de formigues és com la dels treballadors d'una cadena
de muntatge? És positiva l'aqressivrtat d'un tigre I comparable
amb la d'un alt executiu d'una gran empresa? Totes aques-
tes comparacions es van desgranant en el llibre, sense caure
en antropomorfismes fàcils I utilitzant el fil conductor
de l'amistat entre un director d'un Zoo (el
seu a/ter ego, ja que l'autor ha
estat d Irector del Zoo de
Barcelona I ara és un alt
directiu del Zoo de Madrid)
I u n metge estressat que vol
saber més sobre el campar
tament dels animals mentre
passegen pel Zoo.
En definitiva, un llibre molt in-
teressant, en el qual tots ens po-
dem sentir alludrts en algun ca-
pítol I en el qual fins I tot podem
aprendre com actuar en certes
situacions entenent les reaccions
dels animals salvatges Un llibre
molt recomanable. I
Compra una bossa, salva un tití!
Divertides, acolorides, pràctiques, sostenibles ... i amb bona causa!
Les ecomotxllles estan fabncades per Asoartesanos, una Iniciativa del Prolecte HI
que treballa per a protegir els titís de cap de cotó i el seu hàbitat, a Colòmbia
L'Import de les bosses anirà íntegrament destinat a protegir aquesta
espècie en perill d'extinció. Gràcies a aquests Ingressosevitem que les famIlles
de Los Limites depenguin dels recursos naturals del bosc per a sobreviure
Zoo de Barcelona I 11
4a edi ció del premis Floquet de Neu
EI dia 29 d'octubre de 2007, es va fer entrega de la quarta edt- Van resultar premiats els treballs següents:
CiÓ dels premis Floquet de Neu al millor treball de recerca de
Batxillerat relacionat amb la conservació de la natura o dels G 'fê «Afectes aquàtics» d'Elena Lázaro I Joan Rrbó, de
primats. Aquests premis van ser mstrturts per mantenir VIU el l'lES Les Marines de Castelldefels (Barcelona)
record d'en Floquet de Neu I amb l'objectiu de promoure la
mvestiqactó I la conservació preferentment dels gorll les ta «EI comportament del ximpanzé L'estudi etològic
d'una cria de ximpanzé» de Carmen Galeas, de l'lES vilatzara
L'acte va ser presidit per Carme Maté, directora executiva del de Vilassar de Mar (Barcelona).
Parc Zoològic de Barcelona, I EmiliO Rodríguez, cap de parc.
EI lliurament dels premis es va fer a l'aula de l'Espai Gonlles s «EI comportament del llop» de Josué Román, del
del Parc Zoològic La Sra. Maté, com a presidenta del Jurat Collegi Joan XXIII de Bellvitge (Barcelona).
que atorga el premi, va dedicar unes paraules a cadascun dels
premiats I participants, en un acte proper I molt emotiu. Moltes felicitats als guanyadors I el nostre aqraiment a tots els
participants, tutors I direcció dels Centres per la seva Implica-
En aquesta 4a edrció s'hi van presentar 14 treballs, tots ells CiÓ en aquest projecte I
d'alumnes que havien seguit el curs per a treballs de recer-
ca de batxillerat que Imparteix el Departament d'Educació
del Parc Zoològic de Barcelona, sota la tutoria dels tècnics I
educadors d'aquesta instrtucró. Tots els treballs eren de gran
qualitat, la qual cosa va dificultar la feina del Jurat.
12 Zoo de Barcelona
Vols que la teva festa
sigui sostenible?
A les festes de l'escola o barri, a les festes majors, les fi-
res i els concerts, cada cop s'hi veuen més iniciatives
adreçades a fer d'aquestes celebracions esdeveni-
ments respectuosos amb el medi ambient. Així,
gots reutilitzables, contenidors per a recollida
selectiva, foment del transport col-lectiu, entre
moltes altres iniciatives, de mica en mica van
guanyant terrenya la disbauxa consumista que
es va anar generalitzant al llarg del segle XX.
Però has pensat que també a casa pots fer una
festa una mica més sostenible? Els aniversaris,
les revetlles, el Nadal o les castanyades són bo-
nes oportunitats per fer-ne la prova. Et donem
quatre idees per posar-les en pràctica.
La convocatòria
• Fes servi r el telèfon o el correu elec-
trònic per convidar la gent
Els envasos i embolcalls
• SI vols enviar rnvitacrons de paper, d'un sol ús són la causa
que siuum de paper o cartró reciclat, principal de l'augment de
o bé fes-les tu mateix amb material la quantitat de residus. EI
que tingues per casa 50% del volum de la brossa
són residus innecessaris i
• Informa sobre com arribar a casa teva fàcilment evitables. Recor-
en transport públic o posa en con- da que el millor residu és el
tacte els convidats que vinguin de la que no es produeix!
mateixa zona perquè comparteixin
cotxe.
La beguda i el menjar
• Agafa un cabàs o un carretó per anar
a comprar el que íaci falta. No tornis a
casa amb una pila de bosses de plàs-
trc'
• Per reduir residus, evita els envasos
d'un sol ús:
• Compra les begudes en envasos
de vidre, l'envàs reutihtzable per
excel lèncial
• Retorna als porrons, les bótes I els
cànt: rs'
• Prepara les begudes en recipients
grans I serveix-les amb un culle-
rot.
Zoo de Barcelona I 13
clàssics. I estovalles I tovallons de
roba SI en sou molts, compra els to-
vallons de material reciclat I vaixelles
compostables, que es llencen amb la
matèria orgànica.
Els guarniments i la gresca
• Aprofita materials que trnqurs a casa
per elaborar els ornaments La Imagi-
nació al poder'
• I SI els compres, Intenta que estiguin
elaborats a partir de materials recI-
• I SI no pots evitar algun envàs d'un clats I que et durin per a moltes més
sol ús, que siguI ben gran Però, vegades
msistrrn, res de ones individuals o
llaunes'
• No compris menjars amb molts
embolcalls. De fet, com més caso-
là srqui el menjar, menys residus
generarem. Hi ha molts productes
procedents del comerç just
• Pensa que hi ha molts productes al nostre abast. La festa, a
procedents del comerç just al nostre més de divertida, també pot
abast. La festa, a més de divertida, ser solidària.
també pot ser solidària .
• Preferiblement, para una taula de les • An Ima't a fer JOcs per als nens a partir
de tota la vida: utilitza vaixella I gots dels residus generats durant la pre-
paració de la festa o fes ne Joguines
(tens suggeriments a les adreces
d'Interès, més avall)
I per acabar ...
Fes que tothom col-labor: a llençar cada
residu al cubell de reciclatge que toca'
matèria orgànica, envasos (plàstics,
metàlhcs), paper I cartró, I vidre. I SI no
tens por de fer- te massa pesat, aprofita
l'ocasió per fer una mica de classe de
sens: brlrtzaciól
Tot plegat, pot ser divertit I tot, I el nos
tre exemple pot engrescar familiars I
amics a Incorporar alguna d'aquestes
pràctiques. Accepteu el repte, tots en
sortirem beneficiats!
A la Guia d'educació ambiental n. 6: Les festes més sostenibles, elaborada per l'AI untament de Barcelona, d'on hem extret aquestes propostes,
hi trabaras molta més mforrnacio sobre com organitzar tot tipus de festes sostenibles Adreces d'interès: Centre de Recursos Barcelona Sostenible:
NII Fabra, 20, 08012 Barcelona Tel 932374743 j Agenda 21de Barcelona: www bcn catjagenda21 j Vaixelles i bosses compostables: Ecrac: www
ecrac 8m com j Espectacles sostenibles: Pallassos Per.Hassos (diverteixen fent espectacles d'educacIó ambiental) www perrllassos com j Gargot
de Joc (GUixot 8) www gUlxotde8 com j Jocs amb residus: Agenda 21 escolar: www bcn esjagenda21ja21escolarjdocumentsjRecullRecursosjRe
cullJocs pdf j Martlnez, A No lo tires iJuega! Juguetes con materiales usados. Barcelona: Editorial Didaco, 1998 j Sher, B Juegos estupendos con
juguetes rrnpr ovrsado s. Barcelona EdiCiones Martínez Roca, 1996 j EI Zoo de Barcelona és firmant del Compromis ciutadà per la sostenibilitat
- Agenda 21 de Barcelona.
14 I Zoo de Barcelona
RE
s tracta de la primera
ta de petits vertebrats, com rosegadors
cria de monstre de I pollets
Gila que ha nascut al
nostre Zoo. EI mons- EL ZOOS EUROPEUS La pèrdua I deçradactó del seu hàbitat
tre de Gila (Holoaerme HAN DUT A TERME a causa de l'acció de l'agricultura, la ra
suspectum¡ és una de
les dues úniques es- UN PROGRAMA DE rnader.a I la urbarutzació han minvat les
seves poblacions I l'han fet escassejar
pecies de llangardaixos verinosos MANTENIMENT I en moltes zones on fins fa poc temps era
que hi ha al món i es troba en perill
abundant Per aquesta raó la UICN el
d'extinció. Per això estem tan con- REPRODUCCiÓ EN
tents amb aquest naixement, i cre- CAPTIVITAT DIRIGIT A cataloga com a espècie VULNERABLE
en el seu llibre roig d'animals en perill
iem que en el futur podrem repetir AQUESTA ESPÈCIE d'extincIó EI zoos europeus, consci-
l'experiència
ents d'aquesta problemàtica, han dut a
terme una EEP (programa de manteru
La cria de monstre de Glia va néixer el ment I reproducció en captivitat) dirigit
passat dia 28 d'octubre, després de 130 a aquesta espècie, la qual melera una
d les d' InCU bació La seva mida va ser de gUia de maneig I un acurat control dels
16,5 cm, I pesava 36,3 grams, és a dir, animals que es troben a les seves mstal-
una mida força considerable SI tenim Iac Ions.
en compte que la dels adults de l'es-
pècie és d'uns 35 50 cm. EI monstre de Aconseguir la reproducció d'aquests
Glia és originari dels deserts de Sonora saures a les nostres dependències no
I Chihuahua, a Nord amèrica. És una de ha estat una feina fàcil per a l'equip del
les dues úniques espècies verinoses de Terrari En primer lloc, els vam habilitar
llangardaixos que extstetxen I s'ahrnen- una nova mstallacró a la sala d'exhibr-
16 Zoo de Barcelona
CiÓ que reprodueix de forma fidedigna respectivament, amb un pes mitjà de
les condicions de vida del desert de So 40 g per ou D'aquests, només un dels
nora Però per tacihtar la hivernació, Im- corresponents a la primera posta va
ACONSEGUIR LA prescindible per al compliment del cicle sortir endavant, la resta no eren fèrtils
REPRODUCCiÓ sexual, de desembre a mitjans de març, Aquest baix índex de fertilitat s'explica
D'AQUESTS SAURES se'ls va mantenir en una sala especial a pel fet que les femelles eren primeren-
temperatures d'entre 8-14°C, on van del ques I molt joves, ja que només tenien
A LES NOSTRES xar d'alimentar se I es van mantenir en dos anys.
DEPENDÈNCIES NO HA estat letàrg IC
ESTAT UNA FEINA FÀCIL Creiem que tot això només és el prtncipi
A principi de maig vam ajuntar el mas- I que en els propers anys repenrern amb
cle amb les dues femelles (de fet és escreix l'èxit que representa aquest
DE TOTS ELS OUS, l'únic període en el qual ambdós sexes naixement per al programa de cria eu-
estaran plegats) I tot seguit es va produir ropeu
NOMÉS UN VA SORTIR el festeig I la còpu la Després de separar
ENDAVANT. LA RESTA de nou el mascle, vam anar controlant
NO EREN FÈRTILS l'augment de pes de les femelles l, quan
vam notar que ja estaven llestes, vam
condicionar un racó amb terra humida
per facrhtar la posta d'ous
Els ous van ser retirats I Incubats en
vermiculita a una temperatura de 28°C.
Les postes es van produir el 17 de juny
I 1'1 de Juliol, I van ser de cinc I dos ous,
Zoo de Barcelona 17
Activitats 2008
GENER
FEBRER
MARÇ
Matins al zoo
Per a nens i nenes de 4 a 11 anys.
Per gaudir dels animals del Zoo, preparem un seguit
d'activitats per al matí de dissabte.
Els nens I nenes estaran acompanyats en tot moment
dels educadors I voluntaris del Zoo. Rebran un qua-
dern de treball I faran alguna activitat amb els aru
mals que anirà variant segons el tema del dia.
Calendari d'activitats
12 de gener L'entrenament dels dofins
19 de gener Lleons I família
26 de gener Tortugues, serps I llangardaixos Matins Familiars
2 de febrer EI veten nan del Zoo
9 de febrer Els nostres dofins
16 de febrer La CriSIdels amfibis Per a les famílies.
Grans I petits podran gaudir d'una visrta sorprenent I
23 de febrer Caimans I cocodrils enriquidora. Acompanyats d'un educador descobriran
1 de març Coneix els lleons marins I els dofins aspectes del nostre Zoo no VISIbies per al pú bhc,
8 de març Dels gonl·les als tmns Calendari d'activitats
15 de març Elefants I altres herbívors
13 i 27 de gener Els animals de la sabana africana
29 de març L'entrenament dels dofins 10 i 24 de febrer EI Zoo portes endins
5 d'abril Les cries del Zoo 9 i 30 de març Coneix els lleons marins I els dofins
o dissabtes de 10 h a 13 h. 13 d'abril La cnsi dels amfibis
15,40€ per als socis del Zoo-Club
€ o diumenges de 10 h a 12.30h.
22,30€ per als no-socis del Zoo-Club
Família sòcia del Zoo-Club: 25,00
Abonament trimestral 4 Matins al Zoo. 46,25€ (només € per família (Inclou 2 adults I 2 In-
per als SOCISdel Zoo- Club). Inscripcions fins al dime- fants).Suplement de 7,00 € per nen a
cres anterior a l'activitat. Places limitades. partir del tercer.
€
Família no sòcia del Zoo-Club:
50,00€ perfamília (Inclou 2 adults I
2 Infants). Suplement de 10,00€ per
nen a partir del tercer.
Inscripcions fins al dimecres anterior a l'activitat. Pla-
ces limitades.
18 I Zoo de Barcelona
Casals de Zoologia Festes d'aniversari
Setmana Santa
Per a nens i nenes de 5 a 14 anys. Per a nens i nenes i persones adultes.
Cursets preparats perquè durant les vacances escolars Una festa diferent I inoblidable
els nens I nenes gaudeixin del lleure al Parc Zoològic Inclou l'esmorzar I el pastís d'aniversari, la telicrtacró
de Barcelona. Acompanyats sempre dels educadors dels dofins I la visita a d'altres animals acompanyats
I voluntaris del Zoo, combinen estones de treball I de d'un educador que us gUiarà pel Zoo.
descoberta amb d'altres de contacte amb els animals
Prepararan I donaran menjar a algun animal, vrsitaran • EI nombre mínim d'assistents per festa és de 10 persones
unes quantes instal lacions interiors I fins I tot podran • Se' n fan per a totes les edats
acaronar alguns dels nostres hostes. • Solhctteu la reserva al més aviat possible.
Programa
dissabtes i diumenges de 10.30 h a 13 h.
Ponis I cavalls (de 5 a 8 anys)
17,18,19 i 20 19,65 € per als socis del Zoo-Club
La granja del Zoo (de 5 a 7 anys) €
de març 23,40 € per als no-socis del Zoo-Club
de 2008 Cries I cadells del Zoo
(de 5 a 14 anys, es fan grups per edats)
de 9 h a 16 h.
Reserva de les activitats
138,20€ per als socis del Zoo-Club i per
a famílies nombroses que no siguin
€ Estem preparant un sistema informàtic de reserves per a totes
sòcies del Zoo-Club les activitats Consulteu les condicions a
153,20€ per als no-socis del Zoo-Club www.zoobarcelona.com
Les hores de permanència són de 8 h a 9 h I de 16 h a Per a més informació:
17 h Preu 3,70 f/hora Places limitades. Informeu vos Departament d'Educació del Zoo
de les condicions d'inscnpcró dels descomptes que us Passeig de Circurnval lació, 3 08003 Barcelona
I
Telèfon 932256787/ Fax 932252563
oferim
Horari de secretaria:
De dilluns a divendres 9 h a 13.30h I de 15 h a 16.30h
Dissabtes I diumenges de 10 h a 13 h
Zoo de Barcelona I 19
l ,
I ff
/
/
I
I
EI Zoo organitza cursos universitaris perquè
t'endinsis en el món de la primatologia.
Algunes universitats et donaran crèdits de lliure elecció
Horari de les classes:
Dies laborables: de 19 a 21 h
Dissabtes: de 9 a 14 h
Preu del Curs:
180 € per els NO socis
154 € per als socis i estudiants
Classes, inscripcions i informació:
Departament d'Educació del Parc Zoològic de Barcelona
Passeig de la CircumvaJ.lació, 3 - 08003 Barcelona
Telèfon: 93 225 67 87
Horari de Secretaria:
De dilluns a divendres: 9 a 13.30 h i de 15 a 16.30 h
Dissabtes i diumenges de 10 a 13 h
TAPIR ...
AMAZONIC
Tapirus terrestris
CLASSIFICACiÓ
Classe Mamífers
Ordre Perissodàctils
Família Tapírids
Gènere Tapirus
Espècie lerreslris
DADES BIOLÒGIQUES
Pes: 180 - 250 kg
Llargària: 176 - 215 cm
Gestació: 385 - 412 dies
Nombre de cries 1
Pes en néixer 4 - 7,5 kg
Longevitat més de 30 anys
Reproducció vivípara
Alimentació herbívora
Vida social solitària
ECOLOGIA
Distribució: EI tapir amazònic ocupa bona part de l'Amèrica
del Sud, des de Colòmbia I Veneçuela fins al Paraguai, el sud
del Brasil I el nord de l'Argentina, sempre a l'est de la serra-
lada dels Andes.
Hàbitat: VIU a les selves plujoses I a les situades a les vores
de pantans i rius, des del nivell del mar fins als 1700m. d'alça-
da. Se l'acostuma a trobar sempre a prop de l'aigua, ja que és
un bon nedador.
Zoo de Barcelona 21

SITUACiÓ DE L'ESPÈCIE
Encara que és l'espècie de tapir més comuna de les quatre
que existeixen al món, les seves poblacions es troben en re-
gressió en moltes regIOns de l'Amèrica del Sud a causa de la Extint
caça per obtenir-ne la carn I, principalment, per la destrucció Extint en estat salvatge
de les selves I boscos en els quals habita.
En perill crític
Segons les llistes vermelles de la UICN (Unió Internacional
per a la Conservació de la Natura), preparades per la Comissió En perill
de la Supervivència d'Espècies, la situació del tapir Tapirus Vulnerable
ierresirts és d'espècíe VULNERABLE.
Gairebé amenaçat
Preocupació menor
ESCALA DE LA UI eN

'EAZA ha decla- Els amfibis estan extremadament afec-
rat l'any 2008 com tats per la pèrdua d' hàbitats, el canvi
l'any de la granota. climàtic, la recolleccró per convertir-los
La campanya anual DrUN TERÇ A LA en mascotes, la pol lució I els msectrci
de la institució que
MEITAT DE LES des Però potser l'enemic més temible
engloba els zoolò-
r que tenen enguany les granotes siguI
gics arriba en un ESPÈCIES D AMFIBIS les noves malalties, sobretot les causa
bon moment, per tal com els amfibis PODEN DESAPARÈIXER des per un fong del grup dels quítnds
estan travessant una situació de cri- que transmet una patologia originària
si i gairebé la meitat de les espècies EN UN FUTUR de Sud-àfrica Aquesta malaltia s'ha
es troben en perill d'extinció. IMMEDIAT escampat els darrers 50 anys per tot el
planeta malmetent les poblacions de
Les poblacions mundials d'amfibis es centenars d'espècies Segons totes les
tan minvant arreu, després de 360 ml investigacions efectuades, el canvi eh
hons d'anys poblant el nostre planeta rnàtrc que està sofrint el nostre planeta
D'un terç a la meitat de les espècies po- ha facilitat l'extensió d'aquest nou fla-
den desaparèixer en un futur Immediat. gell Les condicions climàtiques can-
Per fer nos una Idea de les drrnensrons viants provoquen un fort estrès a les
d'aquesta erts: cal pensar que per cada poblacions, la qual cosa facihta l'aceró
ocell o mamífer a prop de l'extmcró, hi patològica del fong.
ha tres arnñbrs en srtuació de risc
26 I Zoo de Barcelona
Ja fa anys que a comun tat c entífica
nternacional va donant la lleu d'alarma,
eng uan j nstituc Ions tan presti gloses
amphibian ark com 'a UICN la WAZA o la CBEG, en
tre d'a tres han creat /'AMPH/B/AN ARK
2008 YEAR OF THE FROG (AARK) que té com a <'na, tat rescatar
les espècies que actualment no podem
protegir en llibertat I reubicar-Ies en
llocs segurs Així se n'assegurarà la re-
producció durant generacions fins que
siguI possible la rerntroduccró al seu
medi un cop hagin estat neutralitzats
els perills que n'amenacen la supervi-
vència
ELS GRIPAUS I LES
GRANOTES SOVINT HAN
ESTAT MENYSPREATS I
S'HA IGNORAT EL SEU
PAPER IMPORTANT EN
L'ECOSISTEMA
Les finalitats principals de la campanya
són
a) Donar a conèixer la greu problemàti-
ca global dels amfibis que està por-
tant a l'extrnció de centenars d'espè-
cies
b) Conscienciar el públic sobre la Im-
portància dels amfibis Els gripaus I
les granotes sovint han estat menys-
preats I moltes vegades s' ha Ignorant
el seu paper Important en l'ecosiste
ma Des del punt de vista de la cultu-
ra, la seva Importància és Indubtable
En els contes infantils tenen un pro
taçorusme principal, Tots hem cres
cut amb els amfibis al nostre entorn I
tenim l'obhqac.ó d'assegurar que les
properes generacions puguin gaudlr-
ne,
e) Obtenir fons per finançar les actrvi-
tats de l'AARK Les fites són ambi-
cioses I per poder aconseguir les cal
tot el suport econòmic possible,
Zoo de Barcelona I :2 7
El COMPROMís Del ZOO
EI Zoo de Barcelona s' ha sumat amb en
tusiasrne a la iniciativa del Zoos d'arreu
del món I ha preparat tota una sèrie d'ac-
tuacions a favor dels amfibis per assolir
les ftes d'aquesta gran campanya
De forma semblant a com s'ha VIn-
gut fent en altres campanyes anu-
als de l'EAZA, es col lacaran guar-
dioles per recaptar fons
Es millorarà I ampliarà l'exposicró
2 d'amfibis al nostre Zoo Es crearan
noves àrees expositives amb abun-
dant retolació sobre la situació dels
amfibis I sobre la campanya I la fel
na que realitza la nostre mstitucró
Seguirem participant en el Pro-
3 grama de recuperació del ferreret
(A/yles muleiensts), Iniciativa em-
blemàtica que avui es posa com a
exemple a seguir per a totes les es
pècies d'amfibis
Ens hem Incorporat a nous progra
4 mes de recuperació que tot Just
ara comencen a arrencar, com són
els de la granota gegant de l'Illa
de Montserrat (Leplodacly/us fa
//ax), el de la granota daurada de
Madagascar (Mante//a eurentiece)
o el de la granota de punta de flet-
xa (Oendrobates azureus) També
tenim la míenció de participar en
la cria en captivitat del tritó del
Montseny (Cotointon arno/di),
La cria d'aquestes espècies d'amfi-
5 bis mitjançant plans de recuperació
en marxa necessita instal lacions
amb unes condicions especials
d'higiene I orosequretat Per tant,
es construiran noves mstal lacions
que compleixin les normes més es-
trictes en la matèria
EI Zoo també mostra un gran Interès
6 a protegir els arnflbrs que espontà-
niament viuen a les nostres instal
lacrons granotes (Rana petezt), tò-
tils (A/yles obslelncans) I reinetes
(Hyla mertdtonalts). Per aquest mo-
tru, aquest any es construirà una
bassa natural per assegurar-ne la
supervivència al parc,
Manel Aresté
Conservador del Terrari
28 I Zoo de Barcelona
Ulmus minor
Lrom
rbre de capçada ova- primera gran CriSIva ser l'any 1921a Ho-
lada, amb les fulles landa, mentre que a la Península Ibèrica
A Horacro : primavera
petites, gruixudes es va introduir a la dècada dels vuitanta .
Color de la flor . marró
I de color verd fosc Les espores del fong es desenvolupen
brillant. L'om és un FructificacIó i tardor en els vasos cond uctors de la saba I, a
arbre caducifoli que Color truit . marró través d'ella, es difonen per tot l'arbre
pot assoli r fi ns a 30m : zones humides de boscos I II causen la mort. Un petit coleòpter,
Habitat
d'alçada Les seves fulles tenen el pe- i caducifolis concretament una espècie d'escarabat
cíol curt. Són ovalades, dentades I aSI- (Sco/ytus sco/ytus) que s'alimenta de les
mètriques CUriosament, els seus fruits fulles I la fusta, exerceix de portador I
apareixen en gran quantitat abans que disserrunador del fong que transmet la
les fulles I tenen una forma alada que malaltia a l'arbre. Els arbres també po-
els permet dispersar-se gràcies a l'acció den encomanar-se-la per les arrels del
del vent. EI seu tronc té unes rugositats arbres verns. D'altra banda, l'escorça de
que arriben fins a les puntes de les bran- l'om s'ha fet servir per les seves propie-
ques, cosa que II dóna un aspecte incon- tats astringents, Ja que ajuda en casos
fusible L'om creix Isolat, o en bosquets de diarrea, disenteria I també en malat-
anomenats omedes, amb un sotabosc ties de la pell. Així mateix, la fusta d'om
d'arbusts caducifolis com l'arç blanc o és molt apreciada per la seva duresa I
llanes com les heures. resistència a la humitat.
Sabíeu que ... On són?
Les poblacions europees s'han reduit AI Parc Zoològic hi havia força oms,
de forma dràstica a causa de la grafiOSI, però la mortaldat produida per la grafi-
una malaltia causada per un fong que OSIels ha anat aniquilant, Jaque, malau-
està accelerant l'extmció de l'espècie. EI radament, no s' ha descobert cap solució
fong Ceteiocysus u/ml va aparèixer a Eu que aturi aquesta malaltia. A veure SIen
rapa procedent del conti nent asiàtrc La podeu trobar algun. I
Zoo de Barcelona I 29
~
LACOSTE

n els darrers anys s' ha
vien anant recopilant
dins les mstal iacrons
del Zoo una gran quan
trtat de cites d'eriçons,
concretament d'eriçó
fosc (Erineceus euro
paeus), una de les dues espècies amb
drstnbucio a Catalunya De vegades es
tractava d'un albirament directe, d'al-
tres es podien trobar rastres de l'activitat
d'aquests petits Insectívors (des de fem
tes o restes de menjar fins a possibles
nius o pues) En un pnncrpi vam creure
que aquestes cites eren accidentals o
anecdòtiques, ja que els individus po
dren haver estat animals de particulars,
escapats o alliberats al Parc de la Ciu-
tadella Però l'augment I la regularitat
amb la qual van seguir fluint les noticr-
es I les cites d'eriçons dins el Parc ens
van fer descartar que fossin fruit d'una
suposada acció de l'home (no conegu-
da ni demostrada) La conflrrnació de
diverses cites de reproduccró d'eriçons
als Jardins del Zoo no va fer més que re-
forçar aquesta Idea l'existència d'una
població d'eriçons estable I consolidada
a la ciutat de Barcelona, als Jardins del
Zoològic,
PER TRACTAR-SE D'UN
ANIMAL D'ACTIVITAT
PRINCIPALMENT
CREPUSCULAR I
NOCTURNA, TOTES LES
TASQUES S'HAVIEN DE
REALITZAR DURANT LA
NIT
Zoo de Barcelona 33
QUina és la mida d'aquesta singular po- A més, I per tractar-se d'un animal d'ac
blació? HI ha diferències ecològiques I trvrtat principalment crepuscular I noc-
de comportament entre els eriçons de turna, totes les tasques s'havien de re-
camp I els de ciutat? QUins territoris ha- UN MAL GEST O UNA alitzar durant la nit L'Interval de temps,
biten? En quma època es reprodueixen? tot I variar sens: blement depenent de la
Per tal d'estudiar I donar resposta a les ACTUACiÓ RÀPIDA temperatura, sempre fou de nou de la nit
preguntes I dubtes que anaven sorgint, I POC MESURADA fins a dos quarts de set de la mati nada
l'Equip Verd del Zoo de Barcelona, CONVERTIRIA L'ús de llots I frontals es va fer indispen-
amb la collaboractó de l'associació sable per a la realrtzacró del seguiment
Galanthus, engegà el passat mes de lrESPANTADís Per començar la cerca, el grup de tre-
juny un procés de seguiment, registre ANIMAL EN UNA ball, format per quasi una vintena de
I marcatge de la població d'eriçons del voluntaris, va realitzar una sèrie de ba-
Zoo BOLETA DE PUNXES tudes en diferents àrees del Parc, sem
INFRANQUEJABLE pre mtercornurucats via walkre-talkie o
mòbil. D'aquesta manera un albirament
Aquestes tasques comporten una sè- podia ser comunicat ràpidament al cap
rie de problemes derivats de la mateixa de gru p
ecologia dels animals estudiats. Cal re
cordar que els eriçons són uns animals Un cop es produia una cita, el procés de
Insectívors que tendeixen a hivernar o registre era força senzill Primer havíem
disminuir la seva activitat com a mínim d'Immobilitzar l'individu. Aquest procés
des de mitjan octubre fins a prmcrpi de s'havia de fer amb compte, ja que per
març, sempre depenent de la tem peratu registrar-lo correctament, calla indicar,
ra ambiental I la disponibilitat d'aliment entre d'albes dades, el sexe de l'animal
34 Zoo de Barcelona
'I!-1- '>-~-.
1.-- L
'''Okt;''-ET,A t>!Ai>tO
9J.<-Je ...J. ::J .... ;.A.!t
t¡-~
~+,L'
.... 9A¡;( ...~. t
+
-e - L -¡
-~¡
J ¡ :·r"- fj'
....t-.-'TA .i.
V'erO"'!.IA 9J'"'v!t\." ALEO.x J ....4:- ••w,A,
9 "Id .. 't d'A¡:h,-'t 9",1'1"",(
--~ ~'-,
.J" :~
A""l'!A PAR..DAL
d'A¡:¡ ...lt 9 ....'U~t
Per realitzar aquesta cornprovació era rents, extremitats anteriors esquerres I
indispensable observar-li la zona ge- dretes, I extremitats posteriors esquer-
nital, situada a la zona ventral. Un mal res I dretes, sempre amb marques circu-
gest o una actuació ràpida I poc mesu LA FEMELLA, lars de diferents colors. Un cop marcat,
rada convertiria l'espantadís animal en només calla alliberar l'eriçó I, amb sort,
una boieta de punxes Infranquejable. BATEJADA COM A tornar-lo a trobar en una altra ocasió
Per evitar aquesta srtuació havíem de GALA, VA DONAR A o, com en molts casos, la mateixa nit,
capturar l'animal agafant lo per les po però en u n lloc diferent del Parc De fet,
tes del darrere I estirant-les hi de ma LLUM QUATRES PETITS aquest punt era força Interessant, Ja que
nera que evrtéssirn la possibilitat que QUE ENS VAN FER ens donava una mforrnació valuosíssrrna
s'embolcallés amb el seu propi cos. Un PASSAR MOMENTS sobre la seva capacitat de desplaçament
cop fet això I Inclinant l'animal amb les dins el Parc
potes del darrere estirades, podíem veu- INOBLIDABLES
re II el sexe amb força facilitat. Després
d'Identificar-los, es registrava l'hora I el Durant l'estudi també es va marcar una
lloc exactes de la captura I les condret- femella, batejada com a Gala, amb un
ons ambientals radiotransmissor, per tal de poder-la se-
gUir I extreure'n dades dels moviments
I horaris Aquestes dades ens permete-
Després d'aquest procés venia el de ren conèixer-ne una mica millor el ritme
marcatge dels individus Les marques vital, l'ecologia, els desplaçaments I
rdentiflcattves, les realitzàvem amb pin- l'abast real del seu territori. Gala va do-
tura no corrosiva I no tòxica, a la part nar a llum quatres petits que ens van fer
dorsal de l'animal, en quatre llocs dite passar moments inoblidables.
Zoo de Barcelona 35
MITJANÇANT EL
MÈTODE DE LA
CAPTURA I RECAPTURA
DELS ANIMALS JA
MARCATS VAM
ESTIMAR QUE HI DEU
HAVER UNA POBLACiÓ
DE 38 ERiÇONS
DISTRIBUïTS EN
DIFERENTS ZONES DEL
PARC
Mitjançant el mètode de la captura I
recaptura dels animals ja marcats vam
estimar una poblac.ó de 38 ençons al
Zoològ IC, d istn bu ItS en diferents zones
del Parc. L'eriçó es troba protegit a tot
Catalunya, però fins ara a Barcelona, mal
s'havia citat el jardí estrictament urbà
com a hàbitat. Per tant, tenir eriçons al
Jardí del nostre Parc és tot un privilegi I
una gran responsabilitat per la seva ex
ciusrvttat, única en el seu gènere
Rafa Gonzalez, Alex Mascarell, Ell Mora,
Rosana Gallego, Marlbel Moragas, Juan
Ureña, Ana Suarez, Aurora Pazos,
Bibiana Martín, Juanfe de La Malla, AlrI,
Núria Moreno, Anabel Sonano, Albert
Parrues Jonatan Romero, Sergi Garcia
(Galanthus, assessorament en radio-
seguiment), Rafel Cebnan, Damià GI
bernet I Maria Josep Virgos (logística I
coordinadors Equip Verd) I Josep García
(coordinador del projecte)
És de Justícia fer esment del col lectiu
de treballadors del Zoo per la seva gene
rosa collaboració a l'hora de comunicar
qualsevol notícia o albirament d'eriçons
pel recinte. Ha estat, sens dubte, un pro
jecte de tots. Moltes gràcies companys.
36 Zoo de Barcelona
e Plantes Medicinals
J~t""
Rosmarinus officinaiis
EI Romaní
I ha algú que no cone-
mgUI el romaní, aquest
arbust mediterrani que
fa tan bona olor?
EI que potser no sabeu,
però, és que el seu nom vol dir rosada
marina, ja que VIUmolt a prop del mar
Aquesta planta, que normalment fa de
50 a 80 cm, pot arribar als 2 m d'altura.
Es manté verda tot l'any I té unes fulles
petites, abundants, dures I lineals. La
zona en què aquestes s'ajunten amb la
tija és on neixen les flors, que poden ser
de color blau violat o blanquinós. EI pe-
ríode de floració és tant a la primavera
com a la tardor.
Creix a molts tipus de sòls, sobretot en
els ànds, secs, calcans I ben drenats,
però defuig els terres argilosos I els molt
'compactes. VIU a la regió mediterrània
del sud d'Europa I del nord d'Àfrl.ca. A
la península Ibèrica només escasseja en
punts del nord I del nord-est. En canvi,
sovinteja molt a les terres baixes de cli-
ma càlid.
Sabíeu que ...
EI romaní té rnflrutat de propietats me
dicmals: és un bon reconstituent, pels
efectes que produeix sobre el sistema
nerviós i circulatori. Està recomanat en
casos d'astènies I convalescèncres, ja
que augmenta lleugerament la pressió
sanguínia. La mfusió de romaní és anti-
espasmòdica, drurètica I colagoga (esti-
mula la secreció biliar). A més, enforteix
i depura el fetge. També va molt bé per a
l'aparell respiratori I per a la pell, perquè
soluciona casos de dermatitis
És un condiment Imprescindible per
donar un toc mediterrani a molts plats, I
SIel posem dins d'una bosseta de roba,
ens perfumarà la casa.
La primavera I l'estiu són les miliars èpo-
ques per recollectar romaní. Les fulles AI zoo hi ha força romaní, no us costarà
I les flors s'han d'assecar a l'ombra en trobar-ne Ens agradar plantar-ne al cos-
un lloc ben sec I fosc Després es poden tat de bancs I taules on passeu alguna Ma Neus Miró i Torrent
llicenciada en farmàcia I biologia
guardar en un pot de Vidre, lluny de la estona reposant, així en podeu gaudir
humitat I de la llum del sol. de l'aroma com SIfóssiu al camp.
Zoo de Barcelona I 37
PER A QUÈ SERVEIX UN QUADERN DE CAMP?
UIn motiu I quma finalitat ens porten a dibuixar bona col leccró d'observacions Interessants Es pot començar
allò que velem al camp? Per descomptat. que observant I dibuixant plantes, que ens ofereixen una infinitat
ho fem perquè ens diverteix, però també per de belles I curioses morfologies I, a més, romanen quietes I
què en aquests diburxos fixem el que hem vist I al nostre abast per ser analitzades minuciosament. Hom pot
après, amb la qual cosa reforcem més en la nos- passar hores molt felices Interpretant I explicant amb els seus
tra memòria el coneixement I el plaer Dibuixar diburxos l'enigmàtica disposrcró dels orgànuls d'una flor I per
és, fonamentalment. observar Quan drbuixern satisfer aquesta curiositat només necessitem tranqurlhtat I
un ocell situat davant nostre, passem de veure'l i prou a reali- concentració, Ja que encara que siguem molt lents dibuixant.
tzar una tasca d'observació estructurada, tot mtal lsctuahzant això no suposarà cap mena d'inconvenient
el que contemplem davant l'extqèncra de plasmar-ho sobre Dibuixar animals presenta un grau de dificultat més elevat, per
el paper Amb aquesta nova exiqèncta descobrirem aspec- la seva mobilitat AI prtncrpi hauríeu de buscar animals grans
tes que fins aleshores se'ns escapaven I com ho fem? Doncs I tranquils per anar-vos acostumant als models mòbils. De fet,
amb tota l'espontanertat, a mesura que ens vagi sorgint. sen l'únic estratagema per captar la postura fugaç d'un animal o
se exrqrrnos èxits estètics que Ja apareixeran amb la pràcti- un gest de breus Instants és el drbuix ràpid, preferiblement a
ca, I sabent que al final allò que ens Importarà més serà una Ilapis de grafit tou o retolador negre, el qual Ja prendrà forma
) ;.,...f.;i." "P../
F",~ ru-~~o/
O.... -..ly-'t..f v--....",
~/~
,
Fig 1. Apunts
(l'U'J~~'- de camp que em
van permetre
)! coneixer els
I( gallets (Set ep.es
I perv florn), una
I orquídia dels
aiguamolls del
delta del Llobre
gat llapis de l " -,
grafit DibuIxos /
definitius de la Fig 2. Apunts del lligabosc (Lomcera Implexa), realitzats
planta I les fiors amb el mateix fi durant un matí preciós de primavera a Co-
\ Aquarel la llserola llapis de grafit
Fig 3. Drbuix definitiu de
I abellarol (Meraps eptes-
ter), per a una col leccró
de fitxes rdentrflcanves
Per centrar més l'atenció
en les característiques
de l'ocell, el fons es va
redurr a una senzilla
branca Aquarel la
Fig 4. En aquest drbu¡x
del corno: camanegre
(Cheredrius alexandnnus),
el fons té un gran prota-
gonisme Indica detalla
dament com és el racó de
la platja on aquesta au
litoral cria Aquarel la
3B I Zoo de Barcelona
en pocs traços I per a això cal practicar molt. No obstant, el
Zoo ens brinda magnífiques oportunitats per contemplar llar- ~ .......
gament animals grans I petits. Jo he passat moltes hores amb
el meu quadern en el nostre Zoo, ja que algunes il-lustracrons
que havia de realitzar han requent aquesta observació pròxi
ma I dinàmica que només l'animal viu pot oferir. I puc dir que
n'he après molt I he tingut experiències formidables, que us
recomano.
Però vegem alguna cosa més. A banda d'aquestes notes
d'observació I anàlisr, podem afegir alguna cosa als nostres
diburxos. des d'un breu apunt que aporta mforrnacró sobre el
mitjà, fins a un autèntic paisatge en el qual situarem el nos-
tre model En realitat aquests fons resulten més adequats en Fig 5. II lustr acio del rorqual boreal (Ba/aenop-
drb.nxos definitius no tant en les notes de camp, que estan tera boreelis) per a un llibre sobre mamífers
I
rbèrics Un tall adequat de la massa d'aigua
concebudes més aviat com un treball previ. però la frontera ens permet mostrar tota la balena I al mateix
entre una tasca I l'altra és difusa I el més Important és que el temps ubicar-la en el seu mitja Tinta
nostre quadern de camp ens ajudi a passar nos ho bé. I
Fig 6. Notes de camp
davant el recinte de les
gaseles dorcas (Gaee//a
doreas) del Zoo de Bar ,r'1
celona EI drbu.x r aprd
es Imprescindible amb (I t \
animals tan nervIOSOS ,~ ,
llapis de grafit 'l' '
{r:'\' ¡
f
l ' '
Fig 7. Més drbuixos
ràpids de les dorcas Des
prés de les rapides línies
generals, el grafit permet
afegir algunes ombres
que donen realisme
l.lap.s de grafit I girafes
en moviment EI retolador
negre permet dibuixar
molt de pressa Tinta
Fig 8. Fa anys, valg passar qarrebe un mali sencer davant el recinte de les llú-
dries (Lutra /utra) del Zoo, Intentant dibuixar aquests animals Inquiets Reconec
que em tornaven borq amb els seus Incessants moviments llapis de grafit
Fig 9. Després d'aquella sessro esgotadora
dobsarvac¡o valg escenificar la lludrra en la
seva pesca diarra També havia pres notes
detallades de l'entorn a través de la paret de Eduardo Saiz
vidre En cap altre lloc hauria estat possible 610legI II lustrador
fer allò Aquarel la esalzburgos@hotmall com
Zoo de Barcelona I 39
·oDive Ci ••
CONEIX I ESTIMA LA BIODIVERSITAT DE LA TEVA CIUTAT
Barcelona hi ha rne .. ment és Ambaixadora per la Pau de les
plantes I animal, que Nacions Unides
no ens pensem i, a més l.'educacró és u n dels pilars fonamentals
en els llocs mes sorpre AQUESTA INICIATIVA de l'Institut, que a través del programa
nents. L'Institut Ja I TÉ COM A OBJECTIU educatiu Roots&Shoots (www.rootsands-
Goodall de Barcelona hoots.org) promou hàbits sostenibles I
organitza BioDlverCIU- DONAR-LOS A motiva les noves generacions a conèi-
tat, un programa d'educac.ió ambi- CONÈIXER LA xer I respectar l'entorn en el qual vrvirn
ental perque els nens de 8 a 12any Emmarcat dins de Roots&Shoots, aquest
coneguin la fauna i flora urbanes BIODIVERSITAT DE curs l'Institut rrucia un arnbicrós progra
I s'adorun de la importancia de la FAUNA I FLORA QUE ma d'educació I sensrbrhtzacró ambien-
seva conservació. ACULL LA CIUTAT ALS tal anomenat BloOlverClutat
Aquest programa està dirigit pnnci
Com vau poder llegir en el número an SEUS EDIFICIS, PARCS palment a escolars de 8 a 12 anys, tot I
tenor de la revista ZooOh!, el Zoo de I JARDINS, I TAMBÉ EN que està obert al públic en general de
Barcelona ha acollit a les seves mstal- ZONES INSOSPITADES qualsevol edat, I té com a objectiu do-
lacrons la seu espanyola de l'Insttut nar a conèixer la biodiversitat de fauna I
Jane Goodall (www.janeqoodall es) flora que acull la ciutat als seus edtflcrs,
L'Institut Jane Goodall és una oruanrt parcs I Jardins I també en zones InSOSpl
zacró sense ànim de lucre que té com a tades Arran d'aquesta descoberta, els
objectius motivar I donar l'oportunitat a joves prenen conscrència del valor de la
cadascú de nosaltres d'actuar localment biodiversitat urbana, hi desenvolupen
I global a favor de tots els éssers VIUS, en em patia I actuen en favor de la seva con-
diverses àrees. creant ecosistemes sal u- servació
dables, promovent hàbitats sostenibles
I educant noves generacions de curta BloOlverClutat difon la biodiversitat ur
dans actius I compromesos a tot el Món bana de manera amena. Consta de d Iver-
La seva fu ndadora, la Ora Jane Gòodall, ses línies d'acció, obertes a la participa-
és una pnrnatòloqa de prestigi mundial CiÓ de grups escolars I altres col lectius
arran de la seva extensa ded icacró a la Interessats com fam íhes I esplais.
mvestrqació dels ximpanzés a Tanzània
A més de rebre diversos reconeixements Concurs fotogràfic mensual sobre
com a defensora dels drets dels animals, flora I fauna amb premis.
les persones I el planeta on VIVim, l'any Biofitxes: Formació teòrica I fitxes
2003 fou guardonada amb el Premi Prín- reots Shoots didàctiques en format electrònic, per
cep d' Astú ries d'I nvestrqacró, I actual- descarregar-se de la pàgina web, I en
40 Zoo de Barcelona
format Imprès, aparegudes en rnrt de BloDlverClutat es clausurarà a prrn
jans de comunicació escrits, per a les cipi de juny de 2008, en un acte durant
escoles Interessades. el qual la Ora Jane Goodall lliurarà els
3 Ecosafaris: Sessions d'activrtats BIODIVERCIUTAT premis a les millors Ecolnlclatlves. EI
pràctiques de camp a Barcelona I Programa s'estendrà de novembre de
Madrid, coorçarutzades amb entitats S'HA INICIAT AMB 2007 fins a maig de 2008, amb especial
o formadors especialitzats L'ACTIVITAT «UNA incidència a Barcelona I Madrid.
4 Ecoiniciatives: Acttvttats proachves NIT AL ZOO DE
proposades pels mateixos grups par- Gràcies als patrocinadors, aquest pro-
ticipants, amb un premi estrella a les BARCELONA», grama és obert I gratult per a totes les
dues millors rruciattves de conserva- AMB TALLERS escoles, famílies I grups Interessats, I
CiÓ de biodiversitat urbana (viatges a D'OBSERVACIÓ DE s'hi poden posar en contacte a través de
un parc natural de la península Ibè l'adreça de correu electrònic Info@bio-
rica per a tot el grup I dos viatges al FAUNA (OCELLS, diverciudad.org o bé mitjançant l'adre
santuari de ximpanzés en llibertat a ERiÇONS I RATPENATS) ça general de l'Institut
Gombe, Tanzània, seu de l'Institut, CONDUïTS PER L'EQUIP
per als ad u Its/professors responsa-
bles) Aquest premi serà lliurat per la VERD I GALANTH US Institut Jane Goodall
Parc Zoològic de Barcelona
Ora Jane Goodall en persona
Parc de la CI utadella, s/n
5 Pàgina web interactiva (www brodi-
08003 Barcelona
vercrudad org) amb JOcs, rrurupèdra,
Tel. 932256780 (extensió 1555)
mapes interactius, vídeos, suggeri-
Info@Janegoodall es
ments bibliogràfics I més material
roots@Janegoodall.es
educatiu
EI programa BloDlverClutat esta patrocinat per
EI programa BloDlverClutat s'ha iniCI Connecteu-vos al web www.biodi-
at el 16 de novembre, durant la Setma- verciudad.org I participeu en totes les
na de la Ciència, amb l'activrtat «Una activitats programades És una oportu
nit al Zoo de Barcelona», amb tallers Al rutat única per descobm la biodiversitat
d'observació de fauna (ocells, eriçons de la vostra ciutat de la mà de la Jane
I ratpenats) conduits per l'Equip Verd Fundaoon Biodiversidad Coodal!' I
I Galanthus Aquesta sessió Inaugural
ha comptat amb la partrcrpació del Or
Edward O. Wllson, expert mundial en
biodiversitat, padrí del programa educa- ~Bane5L
tru BloDlverClutat I Premi Internacional Josep Lluís Viladot
FundaCIón Cultural Institut Jane Goodall Espanya
Catalunya 2007 La primera temporada Director Area Educativa Roots & Shoots
Zoo de Barcelona I 41
Adoptants
PUBLISERVEI
INDUSTRIAS TITAN, S.A. LA•COSTE
Tigre de Sumatra Cocodril del Nil Linx europeu
et: CORAlSAS
Llops Tortuga gegant Cigonya
de les Seychelles
Entitats col-laboradores
6f* Fundació .S!.,"'...
rètla Territori iPaisatge j\igües de Barcelona
Dmmn CAIXA CATAlUNYA ..
42 I Zoo de Barcelona
ZOO CLUB
fofereix un descompte
en exclusiva perquè puguis anar
a gaudir del nou musical que arriba a
Barcelona:
... . ' ...
..... . .. . .
~ ••
Vàlid per a les funcions dels divendres a les 18:00 H. (excepte festius)
dels mesos de Desembre, Gener, Febrer iMarç. Descompte
aplicable unicament en compres a les taquiftes del BTM
(antic palau dels esports) No vàlid en compres per
internet o telèfon. Despeses de gestió no
incloses
BENNY ANDERSSON & BJÚRN U LVAEUS '
TM
EL MUSICALCA~g~~~DEA8BA®
ENTRADES JA A LA VENDA:
(PAANLTAICU ¡K ServiCaixa
DELS ¡ servicaixa.com
SPORTS)
BarcelonaTeatreMusical _9028887881
PRODUEIX COL LABOREN
~Stage ~3 C-A~TALU-NYA
ENTEATAINMENT RADIO
wwwstagees TELEVISIO DE CATALUNYA -Ba-rce-lon-a -