•
Compra el Race Pack de Agfa y consigue GRATISlas motos del Mundial en miniatura.
Tienes 4 distintas para elegir.
Si quieres una Yamaha Aerox Checa. rellena el cup6n qua ancontrarís en al interior
del pack. envia lo a Agfa al Apartado de Correos 98.011-08088 da Barcalona y... ¡participa
en el sorteo de 7 fantísticas motos!
Y si aón quieres más sorpresas. bóscalas en la revista SOLOMOTO.
Barcelona
Membre de Edi rada per:
SPM Parc Zoològic de Barcelona, SA
UICN Parc de la CI utadella, s/n
08003 BARCELONA
UnIÓ Internacional per a la Conservació Telèfon 93 225 67 80 - Fax 93 221 38 53
de la Natura E-mall· zoobarna@mail cinet.es EDITORIAL
wwwzoobarcelona.com
Benvolguts amics, benvulgudes arrugues,
Director
~. Miquel Sanllehy
Ja fa tres anys que el Zoo de Barcelona va penjar la seva pàgina a Internet.
Cap de redacció En aquells moments, molt pocs zoos europeus havien accedit a aquesta xarxa
WWF M Josep Vrrgos de possibilitats il-limitades, que ens va permetre posar a l'abast de tothom el
Consell de redacció nostre parc i tots els seus animals. Efectivament, des del començament vam
Manel Aresté, Eulàlia Bohigas, ser ambiciosos i vam decidir fer una web molt completa, que no només infor-
Rafael Cebrián, Jordi Fàbregas,
Jesús Fernàndez, Josep-Lluís Melero mava sobre els nostres objectius i activitats, sinó que permetia una autèntica
visita virtual del Zoo. Les noves tecnologies ens han acostat a moltes perso-
Fotografia nes de tot el món, que poden passejar-se i aprendre amb nosaltres, comple-
ArxIU Zoo, JCR,
Firo-Foto, mentant així la seva visita presencial-utilitzant la terminologia actual-, o bé
I.U.D.Z.G
The WorldZoo Age-Forosrock subsntuint-la quan la distància arriba a ser fins i tot intercontinental.
Orgarusation Recentment, hem volgut fer un pas endavant en l'ús de les tècniques més
Producció avançades del món de la xarxa i l'hem utilitzat per acostar encara més els nos-
Josep Vives
tres arumals al públic cibernauta. Per començar, hem situat dues càmeres a la
Publicitat instal-lació del nostre hoste més singular i conegut internacionalment, en
NUrIa Rulduà Floquet de Neu, que el mostren en directe a la pantalla només amb un clic del
61643 5772
ratolí. La resposta del públic ha estat entusiasta: les 216 visites que per terme
Realització i coordinació mitjà rebia la nostra pàgina s'han convertit en més de 1.000 des que en
Quasar Serveis d'Imatge, SL Floquet i els seus companys d'instal-lació s'hi belluguen al natural. Aquesta
Fotomecànica novetat ha estat possible gràcies a un acord amb l'empresa privada, en aquest
Catalunya Accés, SL cas amb SONY, que ha col.laborat de manera desinteressada en el projecte i
en tot el suport tècnic que aquest ha requerit.
Impressió
Gráficas Gómez BOJ, SA Davant de l'èxit i les possibilitats divulgatives i pedagògiques que veiem
A:;OCIOClón lbênco de Zoos y Ac corros que té la nostra presència a la xarxa, no ens volem aturar, i estem preparant
novetats interessants per a la nostra web. Dues noves càmeres a la nova ins-
tal-lació de pingüins estan en camí, així com la modificació de la visita virtual
del Zoo, que inclourà aviat quaranta panorames, punts assenyalats en el plà-
nol del nostre recinte, des dels quals es podrà fer un gir de 360" veient imat-
ZOOCLUB
Participants en programes europeus de Parc de la Ciutadella, s/n ges reals del parc i accedir a la fitxa dels animals que hi apareixin. A més,
reproduccró d'espècies en captivitat 08003 BARCELONA seguint les noves tendències, hem convertit la pàgina d'inici en un portal d'ac-
Telèfon 93 225 67 86 cés directe a tots els apartats de la web.
ZOO DE BARCELONA zooclub@mail.cinet.es Aquesta aposta per les noves tecnologies representa un esforç, però creiem
President Dipòsit legal: que és necessària en una institució que, des de la seva creació en el segle XIX,
Jordi Portabella B-30671-98 sempre ha evolucionat amb els temps. El segle XXI ens dóna noves eines per
Director gerent EI Parc Zoològic de Barcelona explotar l'enorme potencial dels zoos com a centres d'educació, investigació
Esteve Tomàs no es fa responsable de les opinions i conservació de la fauna, i no volem lli podem deixar-les de banda. Però per
exposades pels seus diversos col-laboradors continuar apostant per un zoològic de futur necessitem la vostra ajuda, ami-
Director tècnic
Ferran Costa Prolubrda la reproducció total o parcial del gues i amics del Zoo Club. Com sempre us dic, ens cal que més ciutadans i
conungur d'aquesta pubhcaoó amb Finalitats més farru1ies ens acompanyin en aquest camí.
Director administratiu comercials SigUI qUin SigUi el mnjà o procés de ESTEVE ToMÀS
Josep M. Deulofeu reproducció, sense autonrzacré de l'editor. Director gerent
Z O O 1

Els fruits del
benestar animal
JORDI PORTABELLA
President del Consell d'Administració
Per benintencionat que mai no es podria pensar en la re introducció a la natu-
pugui semblar un intent ra, un dels principals cavalls de batalla de la política de
com el de Noè de recloure preservació i conservació de les espècies.
uns quants milers d'espè- Al Zoo, treballem per aconseguir el benestar de
eres en unes desenes de cadascun dels animals, i això implica una observació
metres cúbics durant 150 diària i acurada del seu estat, una atenció veterinària
dies, avui seria sancionat eficaç, tenir cura del seu confort i sotmetre les
amb una ordre de cloenda instal-lacions interiors a forts controls dels nivells acús-
immediata i fulminant. I és tics, de ventilació i temperatura. No podem obviar
que, quan parlem d'un zoo modern, parlem d'un zoo tampoc temes tan importants com l'estudi i la millora
que protegeix espècies, però, sobretot, que posa el de les dietes en quantitats, varietat i presentació dels
benestar dels animals per damunt de qualsevol altre aliments, o bé el foment del comportament natural
principi d'actuació. Això és el que requereix la conser- mitjançant programes d'enriquiment, amb millores de
vació de les espècies. les instal-lacions, eliminant les causes d'angoixa dels
Ens trobem, doncs, davant l'evolució irrenunciable animals, per tendir, finalment, a la configuració de
dels zoos, que d'aquell vell criteri col-leccionista, on grups socials òptims.
l'objectiu era "com més (espècies) millor", s'ha arribat Aquesta és una feina lenta, que triga a donar uns
a l'actual criteri conservacionista, on la col-Ieccié ani- resultats visibles, però que valla pena. Perquè, al final,
mal es forma segons el valor ecològic i la necessitat d'a- els animals, que són molt agraïts, ens ho retornen amb
judar a la conservació de cada espècie. L'única condi- escreix. Mirem, si no, els 459 naixements que hem tin-
ció que posa la natura per afavorir aquest sentit ecolò- gut aquest any: ferrerets, cocodrils nans, flamenc roig
gic dels nous zoos és el benestar animal. Sense benes- de Cuba, coloms-faisans, mangabeis, goril.les, hipopò-
tar animal no hi ha reproducció. Sense benestar animal tams, drils, panteres negres, suricates, una girafa barin-
no es poden mantenir els comportaments naturals, ni go i una llarga llista de nous amics que omplen de goig
els comportaments socials. Sense unes determinades el nou Zoo. Si encara no els coneixes, vine i te'ls pre-
condiciones de benestar no obtindríem tampoc la lon- sentarem. Amb la teva visita al Zoo, tu també ajudes a
gevitat de la qual gaudeixen avui els nostres hostes ni la conservació i el benestar d'allò que tant estimes. De
aquests serien prou atractius per al nostre públic. I el fet, pensem que ets imprescindible per als animals i el
més important de tot: sense aquest benestar animal Zoo.
z o o 3
Arribades internacionals
Procedents de diferents zoològics del món, han arribat dadors naturals, les rapinyaires i els petits carnívors.
recentment a les nostres instcllocions diversos animals També han vingut a formar parella amb els mascles
per formar o completar grups reproductors, o per reno- que teníem al Zoo, una femella de dromedari
var sang i augmentar així la variabilitat genètica de la (Comelus dromedorius), que distingireu del mascle
nostra població. La llista és llarga, però us en presen- perquè té un color més fosc, i una pantera de les
tem alguns. neus (Ponthera uncia). Aquesta última forma part
Des del final del passat octubre, tres parelles de gos- d'un programa europeu de cria en captivitat d'a-
sets de les praderies cuanegres (Cyanomis ludo- questa espècie, greument amenaçada d'extinció,
vicianus), s'han afegit al grup que ocupa la instol-loció que ja ha criat diverses vegades al nostre zoològic.
que vam acabar fa un parell d'anys per a aquesta Finalment, tenim des de fa poc amb nosaltres un mas-
espècie, i que, com deveu recordar, consta d'una cle i dues femelles de cocodril de moreletii
xarxa de tubs subterranis que reprodueixen el cau i els (Crocodylus more/etii). Es tracta d'un dels cocodrils
túnels on aquests rosegadors de la família dels esqui- mexicans en més greu perill d'extinció. És de talla
rols habiten a les praderies nord-americanes. Formen mitjana i pot arribar als 4 m de llargada. Fins ara no
ara un grup molt actiu, que podeu veure en les seves n'hi havia cap a Europa i esperem que a través de
actituds habituals: fent forats a terra o en la caracterís- la seva cria en captivitat al nostre Zoo puguem con-
tica posició erecta que adopten per vigilar els seus pre- tribuir a millorar la seva situació en estat salvatge.
4 z o o
Canvi d'imatge al
Departament d'Educació
EI Departament d'Educació del Zoo ha començat un procés de
modernització de les seves lnstcl-locions per donar un millor ser-
REA edita un vei als seus usuaris. La reforma s'ha iniciat amb el vestíbul d'en-
trada i la recepció, que ara presenten l'aspecte renovat i atractiu
llibre de la sèrie que creiem que ha de tenir un departament que desenvolupa una
de les tasques més importants d'un zoològic i que, a més, és sens
Veterinaris dubte capdavanter a l'Estat en aquesta oferta educativa tan espe-
cialitzada.
Un cop més us tornem a parlar de
Veterinaris! Però creiem que la
insistència està justificada, sobre-
tot si esteu entre les moltes perso-
nes que es van enganxar a
aquest docudrama de TV3 -amb
el segell inconfusible del seu
director, Francesc Escribano- i a
la seva curiosa galeria de perso-
natges. L'èxit d'en Carlitas, la
Nimba i la Batanga, el Rudy o el
Jesús, entre d'altres persones i
animals, han animat l'editorial
RBA a publicar un llibre, amb la
colloboroció del Zoo de Bar-
celona, que combina consells
veterinaris amb informació sobre
animals i algunes de les històries
que més interès van despertar de
la sèrie. Ja podeu trobar a les lli-
breries Els animals de Veterinaris,
que és com han titulat aquest lli-
bre, escrit per Anna Freixa i
Francesc Escribano, de presenta-
ció francament atractiva i contin-
guts interessants ..
Així es veu la panxa Entrenar-los també
d'una licaona a punt serveix per a això!
de parir! Vegeu a la fotografia com l'Andrés i el Jesús fan una
ecografia a la Nereida, una de les nostres femelles
Aquest cànid africà (Lyeaon pictus), del qual de dofí mular que està prenyada i que ha après a
només queden uns 3.000 exemplars a la natura, sotmetre's amb tronquil-litot a aquests exàmens. EI
criarà per primera vegada al nostre Zoo des que part està previst per al 17 de juny, però a partir del
el vam incorporar a la nostra collecció el 1998. 23 de maig ja podem tenir un dofinet nou. Desitgem
La gestació d'aquesta espècie dura dos mesos i, sort a la Nereida per endavant en la pirueta més
per fer un seguiment minuciós del part i del desen- fantàstica de totes!
volupament de les cries i detectar qualsevol com-
plicació, hem col-locot càmeres d'infrarojos de cir-
cuit tancat de televisió al seu cau. Quan les cries
hagin nascut, el grup sencer-la mare i dos mas-
cles- s'encarregaran de tenir-ne cura, però,
durant els primers dies la mare defensarà ferotge-
ment el cau de la presència de la resta del grup
perquè no molestin els cadells, que poden arribar
a ser dotze, però que, en tractar-se d'una primí-
para, seran menys. Quan llegiu aquestes línies
ja els haurem comptat!
6 z o o
Balanç del Projecte Llúdriga
Ha finalitzat la fase del programa de reintroducció però ja s'han detectat nombrosos naixements a la
de la llúdria a Catalunya en la qual el Zoo de zona, la qual cosa obre un panorama esperança-
Barcelona ha tingut la participació més activa. Es dor per a aquesta espècie singular en terres catala-
tractava de la captura dels exemplars, l'avaluació nes, on les seves poblacions havien quedat pràcti-
veterinària, l'aplicació de radioemissor i el posterior cament extingides en els últims anys.
alliberament a l'Empordà. Des del 1995 fins al Altres programes similars s'han dut a terme a Suècia
2000, 41 llúdries (32% de mascles i 68% de feme- i Estats Units, i recentment se n'ha començat un a
lles) procedents d'Astúries, Extremadura i Portugal Holanda. Però, amb gairebé absoluta certesa, el
han estat reintroduïdes a les conques dels rius Fluvià que hem fet a Catalunya és un dels més importants
i Muga, 'després d'haver estat ingressades al Servei i ambiciosos que s'han emprès al món amb aques-
Veterinari del nostre Zoo durant una mitjana de 23 ta espècie. La Fundació Territori i Paisatge, junta-
dies per animal. Durant aquest període, eren ava- ment amb el Zoo de Barcelona, han presentat
luades acuradament per assegurar que la reintro- aquest 'gener en el VII Congrés Internacional de la
ducció tingués la màxima seguretat, tant per als ani- Llúdria, organitzat per la Unjversidcd Austral de
mals com per a d'altres espècies pobladores de la Chile i la Unió Internacional per a la Conservació
zona. de la Natura (UICN) entre d'altres, la informació
L'avaluació final del projecte s'haurà de fer a llarg obtinguda durant aquests anys, la
termini, quan es confirmi l'adaptació defi- qual podrà ser aplicada en plans
nitiva dels exemplars alli- similars en el futur, aportant d'a-
berats, questa manera el nostre granet
de sorra a la conservació de la
llúdria.
Des d'aquí volem agrair la
col- la boració desi nteressada
de tots els voluntaris que es
van desviure cuidant les llú-
dries durant el seu ingrés al
Zoo, i que ens van ajudar en
la difícil tasca de recol-lec-
ció de les nombroses mos-
tres i dades referents al seu
comportament i alimenta-
ció, entre d'altres. Belén,
Ester, Mari Cruz, Josep,
Gemma, Cristina, Marco,
Sandra, Helena, Montse
... Gràcies per l'ajuda!
z o o 7
Floquet de Neu en directe
des del vostre ordinador!
Amb la col-loboroció de la casa Sony, hem posat
a en Floquet de Neu dues càmeres que el filmen
a través del sistema Video Network Station d'i-
matge de vídeo transferida a lnternet i visible des
de pe, que en definitiva vol dir que qualsevol
persona, des de casa seva, pot veure en Floquet
a la seva instoi-loció interior o al pati només
entrant a la web del Zoo de Barcelona.
D'aquesta manera, el nostre Zoo fa un pas im-
portant en l'aplicació de les noves tecnologies de Unpispa de gran
la informació i la comunicació, que us permetrà
veure en directe durant les hores d'exhibició al volada!
públic com és la vida d'en Floquet, un espionat-
ge inofensiu que ens mostra com ens assemblem EI blauet (Alcedo affhis) és un ocell petit de coloració
a la resta de primats! A més, el nostre equip tèc- vistosa, que fa nius als talussos dels rius i que per ali-
nic estudiarà aquest sistema com a mètode de mentar-se, amb gran habilitat pescadora, es llença en
seguiment dels individus de la nostra colleccló. picat a l'aigua per capturar peixets petits com les
Una altra novetat a www.zoobarcelo- gambúsies i els carpins vermells.
na.com en la qual estem treballant és una visi- Doncs bé, des de fa temps, un blauet espavilat ha
ta panoràmica virtual de les nostres lnstol-lo- descobert la manera d'entrar al nostre Aquarama i,
cions, que inclou la possibilitat de fer un gir de còmodament, com qui tria gènere a les neveres del
3600 graus des de 40 punts del recinte del supermercat, arreplegar uns quants dels peixets que
Zoològic. tenim en grans quantitats en uns tancs de reserva.
Totalment inconscient de la gravetat de les seves fal-
tes -violació de domicili, furt i homicidi premeditat-
el nostre transgressor vola descaradament cap als
peixets que, aterrats, es posen al fons del tanc, i
espera, amb paciència i astúcia, que els arribi l'ho-
ra de l'àpat i pugin a menjar a la superfície, obli-
gats per la fam ... Així, amb una capbussada míni-
ma, s'atipa com un lladre! EI pàiaru és un reinci-
dent de rehabilitació improbable, però ens cau
simpàtic, com els lladres de guant blanc de les
pel-licules.
·8 z o o
boa Constrictor
Alberlo MarcO\ fJO\e IvIJfll l;l\Ia,ello
hipopòtams
Entrevista
De la seriositat de IJactor
a la frivolitat del fulletó
EI seu taranná la manera de fer., de parlar i dialogar transpiren aires de
progressisme inconformista Jordi üauaer, com a gran actor: és fàcil
imaginar-lo sobre qualsevol decorat de la revolució francesa o tret auna escena del
Maig francès del68 compartint un apassionat diàleg amb Daniel Cohn-Bendit
Però, lluny del que es pugui pensar, Jordi l és que en la trista història del doblat- No sé si ha estat mai sindicalista o no,
Dauder no és un revolucionari, sinó un ge es podria trobar la solució a un dels però ho podria ser. No sé si mai ha prac-
home ple d'inquietuds i de profunda sensi- mals culturals del país -afirma Jordi ticat la política, però ho podria fer. Com
bilitat. La prova és que, del Maig francès, el Dauder-. Implantant la versió original a home de grans sensibilitats és un amant
que més l'interessava era la capacitat creati- en les pel-Ifcules, o, com a màxim, la sub- dels animals, motiu pel qual se sent molt
va, la imaginació al poder. Arnant de la cul- titulació en alguna d'elles, es podrien estimulat acceptant aquesta entrevista en
tura i els llibres. Dotat d'una veu, patrimoni resoldre dos problemes de cop: evitar el el marc del Zoològic de Barcelona.
dels grans actors. "La veu, per a un actor, és doblatge amb l'important estalvi que això
un dels valors més preats", -afirmava suposaria i acabar de passada amb aques- Fer petar la xerrada tot passejant pels
Vittorio Gassman-. Aquesta és la prova del ta polèmica tan bizantina. jardins que comuniquen els diferents
nou de la incultura d'Espanya, un país on el espais del Zoo és tot un exercici de rela-
doblatge cinematogràfic -un invent del A Jordi Dauder li agraden les tertúlies xació que invita a la conversa:
Caudillo-- no ha permès conèixer ni una de cafè, les xerrades d'amics, les polèmi-
sola de les veus importants de l'escena mun- ques constructives. - On queda el catalanisme polític, dins
dial. el teu concepte d'esquerres?
10 Z O O
Entrevista
- Sí, m'interessa més parlar de catala-
nisme que no de nacionalisme. Jo no sóc
nacionalista. M'estimo tant el meu país
que no puc ser nacionalista. Com a home
d'esquerres sempre he estat internaciona-
lista, ja que les coses endogàmiques sem-
pre són perilloses. Pensar en el que és propi
com a element essencial ho trobo perillós.
Jo sóc molt més catalanista a Madrid que
a Barcelona. Úlrimament s'està parlant
molt de la llengua, com si fos l'única cosa
a tenir en compte de la culrura. Cal pre-
gunrar-se què és més important: doblar
cinema al català o fer cinema en català.
Això ens portaria a (Ot allò que comentà-
vern abans.
- Els conceptes i realitats culturals ana-
litzats molt a fons podrien posar en dubte la
democràcia?
- Bé, la democràcia, tan necessana i
insubstituïble, és sovint un concepte deli-
car.
- La democràcia serveix per preservar-la,
no per exercir-la?
- Jo tinc una frase encara més perillosa
-apunta Jordi Dauder-: "La democrà-
cia és la possibilitat d'escollir entre aquells
que no et representen." I és que no obli-
dem que la democràcia compona, segons
com es mira, una faI· làcia de fons quan rei-
vindica allò d'un home, un vot, ja que tro-
baríem exemples grotescos de la vàlua de
molts vots.
La font de diàleg de Jordi Dauder és
inesgotable. Sovint, mentre passeja, s'atura
a contemplar de prop algun animal. Els
crida i parla amb ells. Com l'elefant, que
assegura haver conegut fa temps i confia
que el pugui reconèixer. Allò que, com
més coneixes l'home, més estimes l'ani-
mal, cal matisar-ho, segons l'actor.
- Sí, perquè és un concepte demagògic
-comenra Dauder-, ja que l'ésser humà
té també comportamenrs anragònics. "Jo, a
l'hora de patir, pateixo més pels que viatgen
amb pasteres a l'estret de Gibraltar que per
la reivindicació d'alguna espècie animal."
12 Z O O
UNA VIDA D'ACTOR
Jordi Dauder va néixer a Badalona el 5 de març de 1938. Va estudiar Art Dramàtic i Història
Contemporània a Barcelona i a París. AI llarg de la seva trajectòria professional ha participat en nombrosos
cursos i seminaris, entre els quals cal destacar els cursos de mètodes físics (Stanislavsky) i de dramatúrgia i
interpretació (Kafka, Brecht i d'altres). Obtingué el premi d'interpretació Sant Jordi al millor actor espanyol
de cinema el 1991.
La llista de produccions estrenada és tan àmplia com variada, i seria difícil destacar les més emblemàtiques.
Amb l'ajut del mateix actor, tanmateix, destaquem dues pel-licules: Tierra y libertad, de Ken Loach, i Pont de
Varsòvia, de Pere Portabella, i dues obres de teatre: Lo plaço dels herois, de Thomas Bernhard, i Companyia,
de Beckett.
En matèria televisiva, indiscutiblement destaquen dos títols que engloben la representativitat de l'actor en
tota la força de la popularitat. Són Nissaga de Poder i Poblenou, ambdues de Benet i Jornet, produïdes per
Televisió de Catalunya.
z o o 13
Entrevista
- Jo, si hagués d'escollir, em decanta-
ria sempre per l'ésser humà. Podríem
canviar aquesta fita per una altra: "Com
més conec les estructures del poder, més
m'estimo els animals".
- Fa un grapat d'anys que un col-lecuu
barceloní creà una mena de club anomenat
l'Arca de Noè que donava, en clau d'hu-
mor, noms d'animals a les persones. Seria
interessant recordar aquell joc creat per
Santiago Ruszñol. QUin nom s'atribuiria
Jordi Duuderi:
- El meu nom sena Cor illa. El
goril.la és el més proper a l'home. I, a
més, em va impactar molt una anècdota
que vaig presenciar al Zoològic de Jersey.
El públic, en aquell indret, està bastant
enlairat respecte a l'hàbitat dels goril.les.
Incomprensiblement un vailet va caure al
fons i els dos goril.les van anar cap a ell.
El mascle es va posar al mig per protegir-
lo i defensar-lo fins que se'n va fer càrrec
e! cuidador. Permet-me que digui que e!
gorilla té una "humanitat" i una "solida-
ritat" tan grans i una mirada tan tendra:
uns ulls tan uansparents que a mi m'im-
pressionen de debò.
En e! món de! teatre Jordi Dauder ha
cultivat tota mena de disciplines. La tea-
tral és potser la més qualificada. El cine-
ma li ha permès obrir fronteres, però la
televisió l'ha fet famós. Les sèries televisi-
ves li proporcionaren una fama que no
s'esperava pas. Però també és important
en e! món de! doblatge i la locució. Una
veu de registre greu, molt personal, acon-
segueix una ràpida identificació de la
personalitat.
- Fora de la fantasia, al món real, ets
esparver o colom?
- Segurament esparver -contesta
Dauder-, però amb cor de colom. .~
Text: Joan Castelló Rovira
Fotos:Marcel
14 Z o o

Reportatge
Dues coses ens van fer decidir a passar han exercit. Darwin, que va visitar la
uns dies a la Patagònia i la Terradel Foc. zona en el seu viatge a bord del Beagle,
D'una banda, els paisatges espectacu- escrivia que la immensa planura patago-
lars de la regió andina i el gel continen- na, tot i no ser més que un desert, era
tal patagó i, de l',altra, la possibilitat de un dels records més intensos que conser-
contemplar de bf.:l a prop la fauna aus- vava al cap dels anys, sense saber expli-
tral en estat totalment lliure. car ben bé el perquè dels sentiments que
A més, no érem immunes a la fascinació havia despertat en ell.
que aquestes regions remotes sempre Descobertes per Magallanes el 1520,
aquestes terres inhòspites i solitàries van estancias d'ovelles a la Patagònia i es
ser poblades per europeus molt més tard van convertir en la base de /'economia
que d'altres regions del nou món. A la d'aquesta regió.
segona meitat del segle XIX, la conquis- EI viatge a la primavera austral no ens
ta del desierto per part de l'exèrcit va decebre, i vam poder experimentar
argentí va acabar definitivament amb la tant /'emoció d'acostar-nos a la vida dels
pobla.ció indígena autòctona, i va deixar animals en llibertat com d'endinsar-nos
via lliure per a la definitiva colonització a en regions que encara avui dia paó
mans europees. Així van arribar les fer-te sentir al llindar de la civilització.
Reportatge
TERRA DEL FOC
EI nostre primer contacte se són molt agressius i increï-
amb la fauna austral és al blement ràpids a terra. No
canal de Beagle, a l'arxipèlag oblidem que són "lleons"!
de la Terra del Foc. Una curta Si viatgéssim uns dos-cents
navegació des d'Ushuaia, en anys amb la imaginació, veu-
què ens creuem amb algun ríem els indis canoers, iaga-
ocasional pingüí, i ens tro- nes i alcalufes navegant per
bem 'amb una colònia de lle- aquestes aigües. Aquests po-
ons o llops marins (Otaria bles vivien a la costa i s'ali-
flavescens) que conviuen mentaven de peix i mamífers
amistosament amb els cor- marins. Les dones, amb el cos
morans imperials (Pbalacro- degudament protegit amb
corax gaimardi). Els lleons greixos animals, es capbussa-
marins reben aquest nom per ven a l'aigua buscant marisc.
l'aspecte imponent dels seus Anaven sempre gairebé des-
mascles, que tenen una enor- pullats, així que mai s'allu-
me cabellera. Aquests grans nyaven dels focs que encenien
mamífers s'alimenten princi- tant a les canoes com a terra.
palment de calamars i oca- Aquesta visió devia causar un
sionalment d'algun pingüí. impacte tant gran als primers
És d'allò més distret mirar-los visitants europeus que la
amb els prismàtics i resseguir regió va ser anomenada la Lleons marins i cormorans imperials cobreixen les roques del
la seva expressió feliç i l'acti- Terra del Foc. canal de 8eagle.
tud indolent com jeuen. Se
sent una forta olor d'excre-
ments, i constantment els
crits dels lleons, que a mi em
semblen molt simpàtics: fes
amb tota la teva força un bè!
ben despectiu i tindràs un
autèntic crit de lleó marí.
Compte amb aquests anima-
lons! Fan cara de molt bons
jans, però quan toca enfadar-
La Terradel Foc
deu el seu nom a
les fogueres que
encenien a terra i a
les canoes els indis
que l'habitaven
18 z o o
Pare Nacional de Los Glaciares I
EIPeritoMoreno: uno paret cie 60 m d'alçada en moviment.
La Patagònia argentina es
una plana àrida sense gairebé El Perito Moreno
cap vegetació, ja que les tem-
pestes del Pacífic queden retin- forma part del
gudes als Andes. El que sí que Patrimoni Natural
aconsegueix travessar aquesta
barrera natural són els forts de la Humanitat
vents de l'oest, que hi bufen
constantment.
Per arribar al Parc Nacional impressionant serà l'endemà,
de Los Glaciares, travessem quan contemplem la glacera
tota la província de Santa més famosa, el Perito Moreno,
Cruz, des de l'Atlàntic fins a El Patrimoni Natural de la
Calafate, al Lago Argentino, al Humanitat. És una de les
peu dels Andes. El viatge per poques del Planeta que encara
carretera s'eternitza. És així Patagònia", que amb la seva aquests rius de gel. Naveguem avança, i contemplar aquest
com et fas càrrec de la immen- gran alçada (1,80 m) van per les aigües blanquinoses "moviment" és un espectacle
sitat d'aquestes regions: hores i impressionar tant els primers -"la llet glaciar"- del Lago audiovisual que no pots enlles-
hores travessant una estancia visitants europeus, caçant gua- Argentina, mentre veiem tir en uns minuts. Les dimen-
ovejera darrere de l'altra. Secs nacs per vestir-se amb les seves volar per sobre nostre el sions de la massa de gel (60 m
matolls, ovelles i la. presència pells. majestuós còndor (Vu/tur gryp- d'alçada; 30 Km. de llarg), la
constant de la fauna autòcto- En arribar al Parc Nacional bus) o ens afanyem a agafar els sorprenent intensitat dels
na: guanacs, nyandús, armadi- de Los Glaciares, podem con- prismàtics per tenir una visió blaus, l'espetec dels blocs de
llos; i pel que fa a les aus, les templar un impressionant fugaç d'un cria al niu penjat gel en desprendre's i caure a
curioses parelles de cauquens conjunt de glaceres que consti- d'una roca. El pilot ha d'estar l'aigua t'hipnotitzen, i si, a
-mascle i femella sempre tueixen una part dels últims ben atent per anar esquivant més, vas al Perito Moreno a la
junts- àligues, i més a la vora vestigis que queden al Planeta els blocs de gel que suren primavera i ensopegues les
dels Andes, flamencs. També de la darrera glaciació. A arreu. Ens meravellem veient dues úniques setmanes en què
aquí ens imaginem els indis només 1.500 m' d'alçada, hi ha les fantàstiques formes de les floreix la flor del nostra es fa
tehueltxes, els "gegants de la neus perpètues que alimenten glaceres. Però l'espectacle més molt i molt difícil marxar.
z O O 19
Reportatge
'Reserva faunística de Península Valdés
Elefantmarí.
La reserva faunística de Pe- conservar, Tot i que ens obliga a
nínsula Valdés està situada al Elselefants marins australs poden submergir-se utilitzar els prismàtics per gau-
sud de Buenos Aires, a la pro- durant gairebé mitja hora per buscar aliment. dir d'un bon primer pla de la
víncia de Chubut, També aquí carona d'una tendra cria i els
tenim la inacabable planura fins primavera arriben a terra per però, la platja sembla plena de seus preciosos ulls rodons, ens
on arriba la vista, i les inevita- donar a llum i tornar-se a apare- feliços i relaxats banyistes, omple de satisfacció saber que
bles estancias. També aquí arri- llar, Semblen la viva imatge de la estem posant el nostre granet de
bar a qualsevol lloc vol dir hores Nosaltres els pesquem quan felicitat i el relax, De tant en sorra perquè aquesta experièn-
i hores de trajecte, Però val la els mascles ja han tornat a mar- tant, "repten" fins a l'aigua amb cia única per a nosaltres sigui
pena, És una de les millors xar i només hi queden les feme- molt d'esforç - un parell o tres compatible amb el respecte a la
reserves de vida silvestre de tota lles amb les cries, Així que estan de moviments i s'aturen- i fan vida d'aquests altres mamífers,
l'Amèrica del Sud, Estem de ben rranquil-lets. Només unes un banyer. No podem acostar- La balena franca austral
sort perquè, a més d'haver vin- setmanes enrere, ens hauríem nos-hi massa, ja que hem d'in- (Eubalaena australis) arriba a
gut en bona època per poder trobat amb l'espectacle de mas- terferir el mínim possible en els aquestes aigües poc profundes a
veure força varietat d'espècies, cles lluitant per les femelles, seus hàbits, Es tracta de l'única la primavera per aparellar-se i
fa uns dies magnífics, cries aixafades, cares de mascles colònia de cria d'elefants marins criar, Ara els mascles ja han
El primer que veiem és una desfigurades" , australs de l'Amèrica del Sud i marxat i el que trobem són
colònia d'elefants marins aus- Quan nosaltres arribem, això és un tresor que s'ha de parelles de mare i cria, Mai s'a-
trals (Mirounga leonina). Com llunyen l'una de l'altra, i la mare
els lleons marins, pertanyen al Una balena franca austral ens ensenya la cua. està arrimant constantment el
grup dels pinnípedes, que seu cos al del fill per donar-li
abunden a tota la Patagònia i seguretat i confiança, Així que
d'altres zones australs, Igual sempre que albirem una balena
que el lleó marí, el nom comú el sabem que, encara que no la
prenen de la forma del cap del veiem, n'hi ha una segona ben a
mascle, que en aquest cas pre- prop, Les llanxes que fan l'albi-
senta una mena de trompa, rament no tenen permès anar a
Arriben a fer fins a set metres de buscar-les, sinó que han d'espe-
llargada i a pesar 4,500 kg, rar que les balenes s'acostin
Passen la major part de l'anyal voluntàriament, Tot un detall
mar, on es poden enfonsar fins per a una espècie que durant
gairebé mitja hora buscant cala- anys va ser presa l'acil dels bale-
mars i peixos, Al final de l'hi- ners, ja que un cop morta con-
vern o al començament de la tinuava flotant,
20 Z O O
Reserva provincial de Punta Tombo
Tornem a tenir son amb el la petar plàcidament sobre els
temps i fa un dia de sol radiam últims esdeveniments de la
per veure la gran reserva de colònia.
pingüins de Magalhaes (Sphe- Els visitants han de respectar
ntscus magal!anicus) de Puma els seus camins naturals i sem-
Tombo. Si hagués plogut, pre han de cedir el pas a qualse-
s'haurien amagat al cau i ens vol pingüí que trobin pel camí.
hauríem perdut aquesta expe- Sempre que respectis aquesta
riència inoblidable. Els piri- norma, t'hi pots acostar força.
guins passen bona pan de l'any T'hi podries passar hores i
al mar i al final de setembre [Or- hores observam-los o simple-
nen a terra per criar. ment seiem a la platja com un
La reserva ens fa l'efecte més d'ells i deixar passar les
d'una gran cimat dels pingüins, hores.
amb una zona de caus excavats Els pingüins tenen força
a terra i una-sèrie de camins fins depredadors, incloem-hi els
a la platja. Uns estan al cau co- vessaments de petroli dels vai-
vam els ous, d'altres caminen xells que destrueixen la imper-
xino-xano en fila índia per les meabilitat de la seva capa de
seves "rambles" fins a la platja. plomes. El fred els obliga a
N'hi ha que s'estan vora l'aigua; romandre a terra i allí moren
uns altres es llencen al mar can- de gana. Ens expliquen que la
viam l'aire digne i sapasrre per vida a la reserva té una organit-
un nedar gràcil i àgil, que recor- zació força complexa. l una
da el vol d'una au. Fa la impres- dada ben romàntica: en endin-
sió que si poguéssim ajustar la sar-se cap al mar, el mascle i la
nostra oïda a la freqüència del femella se separen, però cada
pingüí, el podríem sentir fem- any quan [Ornen a terra es
retroben amb la seva parella i al
mateix cau de l'any anterior! I
atenció que en aquesta reserva
estem parlam de centenars de
milers de caus! Mig milió de
pingüins crien a Puma Tombo,
en la colònia de pingüins més
gran de [Ot el continent sud-
americà.
Acaba la nostra visrta a
aquestes terres despoblades.
Tornem al món de les ciutats i
la demografia espessa. Tenim,
però, el record de molts parat-
ges màgics per conjurar sempre
que vulguem .• ~
Maria Rosa Virgos
Fotos: Alfred Abelaira
Maria Teresa Matas
z O O 21
ADOPTANTS
PARTICULARS EMPRESES I ENTITATS COL·LABORADORES
AlEX CRUZ I LORENA ESCAMILLA
2 GORlLlE.\ 9 ~ FUJIFILM . AGFA +
Famíha DOMINGO SÁNCHEZ e êi
1 ELEFAXT -\.ILmC
M. ISABEL RUIZ DOBLAS
1 PECAJU DE COLlAR
FINA PÉREZ BECERRA
1 ORA1\CCT\.', 1 GORlL L"
1 HIPopbnM "Ac'
MIQUEL FERNÁNDEZ ARAGONÈS
1 Po\.,TERA MGRA PINGüí LLEÓ MARí LLEÓ D'ANGOLA GUARÀ
PAULA GABARRELLA DEL RÍO DE CALIFÒRNIA
1 GIRAFA
COLLA DEL DRAC DEL POBLENOU
1 ICUANA R11-:0CERONT
CLUB INFANTIL I JUVENIL DE SONY .~.
INDUlrRIAS TlfAN, S.A.
BELLVITGTE
1 SURlCATA
ANTONIO HERNANDO OLIVÉ
1 GOR1lLA
GEMMA SÁNCHEZ EDO
1 GOSSET DE LES PRADERIES
FLOQUET DE NEU CAPIBARA BESEKI TIGRE
DE SUMATRA
PUBLISERVEI ~ Ci;
Serveis de Publicitat Exterior ~ CALlER ç~~A~¡SAS
BASI, S.A. LABORATORIOS
PANTERA COCODRIL PORC IBÈRIC TORTUGA GÉGANT
DE LES NEUS DEL NIL DE LES
SEYCHELLES
Fundació ff~
Territori i Paisatge .Aigües de Barcelona 1I1atutano
CAtXA CATALUNYA +
LLÚDRIA FLAMENC DE CUBA I GUEPARD LINX
XILE
Vultur gryphu5
FITXA TÈCNICA

SITUACiÓ DE L'ESPÈCIE
En els darrers anys les poblacions del còndor
dels Andes han disminuït de manera conside-
rable en moltes zones de l'antiga àrea de dis-
tribució d'aquesta espècie, i en algunes
regions fins i tot s'han extingit, a causa, sobre-
tot, de l'excés de caça i de la utilització incon-
trolada de verí en el seu hàbitat natural.
En alguns països, com Veneçuela i Colòmbia,
s'estan duent a terme programes de reintro-
ducció d'exemplars nascuts en captivitat.
Segons les llistes vermelles de la UICN (Unió
Internacional per a la Conservació de la
Natura), preparades per la Comissió de la
Supervivència d'Espècies, la situació actual
del còndor dels Andes (Vultur gryphus) és de
nsc menor.
CATEGORIES DE LES LLISTES VERMELLES DE LA UICN
Extinta
Extinta en estat silvestre
Críticament amenaçada
Amenaçada
Vulnerable
Risc menor
Dades insuficients
No avaluada
AIZoo, sempre hi aprendreu alguna cosa i us ho passareu bé!
A més, ens ojudcreu a defensar la natura i protegir la biodiversitat.
ALTRES AVANTATGES QUE TINDREU COM A SOCIS
ti' Entrar i sortir del vostre Zoo tantes vegades com vulgueu, que per això tindreu un carnet!
ti' Rebre gratu·.lament aquesta revista que publiquem trimestralment ..
ti' Formar part dels AZ, els Amics del Zoo, un
!~ I col-lectiu de socis que col-lcboren activament i
.~ .\ de manera altruista amb el Zoo en l'organitza-
ció d'activitats i serveis diversos.
ti' Fer sortides al camp i a la muntanya amb al-
tres socis, acompanyats per biòlegs del Zoo.
ti' Participar, a preu d'amics, en les activi-
tats que organitza el Departament
d'Educació per al públic general: dissabtes
infantils, cursos, tallers de zoologia, visites
comentades, casals de zoologia i celebració
d'aniversaris.
ti' Beneficiar-vos de descomptes especials a la Zoo Tenda i
al Punt d'Informació del Zoo, i en totes les nostres ofertes.
;;~".l~~=I;~~U~S PODEU FER SOCIS EN MODALITAT INDIVIDUAL O FAMILIAR:
P R E U SD' I N S e R I P e I 6 :
Quota d'ingrés: 2.000 pes. (una sola vegada)
Quota anual familiar: 8.000 ptes.
Quota anual individual: 4.000 ptes.
SI DOMICIUEU EL PAGAMENT DE LA VOSTRA QUOTA, US FAREM UN REGAL!
Per a informació i inscripcions, dirigiu-vos al Punt d'Informació del Zoo que es troba al mig del parc,
entre les dues entrades. Tel: 932 256786, e-mail: zooclub@mail.cinet.es
EI nostre Zoo
---------ecsries•
Els nouvinguts
••••••••••••••••••••••••••••
Amb el 2001 estrenat de fa poc i el 2000 ja definitivament tancat, volem fer balanç d'aquest any
rodoníssim i explicar-vos quin ha estat el seu resultat al Zoo, des del punt de vista de la gestió de la
nostra col-lecció zoològica. Veureu en el quadre que acompanya aquestes línies el nombre d'animals
que han nascut al llarg de l'any, a més dels que ens han arribat com a resultat d'acords de compra,
intercanvi, donació i préstec amb altres institucions zoològiques. Més de quatre-centes cries és una
xifra molt bona, que pensem que ens acredita com a instrument eficaç per ajudar a preservar les
espècies amenaçades.
Amfibis 143 50 4 197
Rèptils 141 13 17 7 178
Aus 57 4 6 87 154
Mamífers 118 2 2 2 6 130
28 z o o
.t.. SAPIGUEM QUATRE DADES D'ALGUNS D'AQUESTS NOUS RESIDENTS
Girafo camelopardalis rotschildti Lynx lynx
Nascuda el 2 de maig Nascuda el 17 de juny
Femella Femella
Com que és molt més baixeta que les seves companyes A diferència d'altres
adultes, vam haver de posar-li una menjadora especial a la felins, ronca com un
seva alçada. gatet domèstic.
Myrmecophaga tridactyla Phoenicopterus ruber ruber
Nascut el 23 de juny Va trencar l'ou el 9 d'agost.
No en coneixem el sexe perquè s'està tot el dia enganxat a No en sabrem el sexe fins
la mare i no ens ho deixa mirar. Caldrà esperar! que li fem una laparoscò-
A Europa, en els últims anys, només un altre zoo ha acon- pia, ja que mascles i feme-
seguit fer criar aquests llepafils de dieta complicada. lles no mostren diferències
externes evidents.
Aquesta espècie no havia
criat mai al Zoo, però els
pares d'aquest petit van
venir de Cuba amb la sang
encara calenta de salsa i
merengue 1 ...
Z O O 29
EI nostre Zoo
•
Gorilla gorilla Panthera pardus
Nascut e! 13 de febrer Nascuda e! 21 de gener
Mascle Femella
El primer nét mascle d'en Aquest cadell afectuós i juganer té e! costum de saludar
Floquet de Neu va ser tots els cuidadors que li passen per davant jugant amb ells
batejat pels lectors d'El a fet i amagar.
Periódico. Li van triar e!
nom de Beseki, que és un
dialecte de Guinea
Equatorial.
•
Symphalangus syndactylus Mandrillus leucophaeus
Nascut e! 29 de setembre Nascut l'I de setembre
Femella Femella
Diverteix molt e! personal de la nurseria inflant e! pap per Aquest és e! primat més
intentar emetre els sons característics de la seva espècie. amenaçat de! planeta.
Després de criar-lo a mà a
la nurseria, e! vam tornar
amb e! seu grup en tan sols
un mes: un autèntic
rècord mundial!
JO z O O
I· u N A N Y D E F E I N A e o N J U N T A I N T E N S A
Per aconseguir aquests resultats, la nostra gent ha de
fer les maletes força sovint per assistir a reunions i
congressos arreu de! món per tal d'adquirir i intercan-
viar coneixements dintre dels seus camps de treball,
els quals són tan específics del món dels zoos que es
pot dir que són ja disciplines per dret propi: la jardi-
neria de zoos, la veterinària de zoos, l'educació en
zoos, la nutrició d'animals de zoos, e! maneig dels
mamífers marins als zoos, la cria i e! maneig d'espècies
en captivitat, i fins i tot e! màrqueting, la legislació y
la gestió empresarial als zoos!
Entre molts altres llocs, aquest any, Palm Desert
(Califòrnia, EUA) i Aalborg (Dinamarca) han reunit
un bon nombre de professionals de zoològics. A
Califòrnia, s'hi van trobar els directors dels principals
zoològics i aquaris del món, agrupats en la World
Association of Zoos and Aquariums (WAZA), on
van continuar el seu debat constant sobre com han de
ser i cap a on han d'anar els zoològics en el segle XXI.
A Aalborg es van reunir també els directors dels zoolò-
gics europeus (European Association of Zoos and
Aquaria -EAZA) i biòlegs i veterinaris d'aquests zoos,
que es troben cada any per revisar els programes de
conservació en captivitat (programes EEP) de les
espècies que mantenen a les seves instal-lacions: una
cita tradicional i ineludible per als tècnics dels zoolò-
gIcs europeus.
Ens expliquen els companys que van a aquestes
reunions d'EEP -com les anomenen- que són sis dies
d'activitat incessant durant els quals se succeeixen les
sessions per posar en comú i coordinar la feina feta o
a realitzar per a pràcticament cada una de les espècies
en perill d'extinció que es reprodueixen, o s'intenta
reproduir, als zoos europeus. Per no deixar-se'n cap,
han de fer jornades intensives, gairebé de sol a sol! La
seva agenda del dia és d'allò més complicada i atapeï-
da, i diuen que s'han de preparar quadres com els que
es feien amb les assignatures de l'escola! A les 8 h,
hipopòtams; a les 9.30 h, titís lleó; a les 11.00 h,
goril.les... Suposem que, durant els tres quarts d'ho-
ra escassos que tenen per dinar, aquests quatre-cents
Horno sapiens deuen recórrer a les estratègies del món
animal més civilitzades per accedir a l'aliment neces-
sari per continuar sense defallir fins a les deu del ves-
pre!
L'esforç valia pena. Gràcies a aquesta feina conjunta,
els naixements als zoos han augmentat molt significati-
vament en els darrers anys. Esperem que el 2001 ens
porti tantes criatures i tanta feina com el 2000! .~
Z O O 31
Servei Veterinari
tL ~u" mals? Com comprovarem tot
El son se sol definir com un seguit, la natura ens dóna +corn
estat de pèrdua de coneixement de costum- sorpreses lmpres-
A cap de nosaltres no ens passa desapercebuda del qual es pot despertar amb SlOnants ...
estímuls sensorials o d'una altra
la importància del son, ia que gairebé sense mena. D'aquesta manera es EL SON DELS ANIMALS
diferencia d'estats semblants o Tots els animals coneguts
adonar-nos-en dediquem una tercera part de amb caracrerísriqucs comunes mostren canvis de comporta-
com ara el coma o l'anestèsia. ment en què s'alternen fases
Hi ha dos tipus diferents de son d'activitat amb fases de des-
les nostres vides a "l'art de dormir". De fet, només o dues fases durant aquest. El cans. D'altra banda, en la natu-
son d'ona lenta o "son lent", en ra, els animals han hagut d'a-
ens preocupem en excés per aquesta qüestió què les ones cerebrals són molt daptar-se a diferents particula-
lentes, és el tipus de son durant ritats del seu entorn, les quals
el qual les persones descansem. han condicionat totalment la
quan, per problemes de salut o per motius És profund i s'assoleix després seva manera de descansar o de
d'haver estat en vigília durant dormir. EI fred o la calor, els
relacionats amb la feina o el soroll, no som les 24-48 hores prèvies. predadors, les preses, la vida a
Constitueix la major part del mar, a l'aire o sota terra, per
capaços de reposar les forces gastades durant el son de cada nit. L'altre tipus de exemple, han requerit formes
son és l'anomenat "son parado- de dormir peculiars per a cada
xal", dessincronitzat, ràpid o espècie animal.
dia amb les hores de descans necessàries. REM (rapid eye movements, és a En els animals més senzills,
dir de moviments oculars com ara els mol-luscs, els cien-
Durant les passeiades pel camp o pel Zoo, com ràpids), que presenta les carac- tífics no han pogut provar l'e-
terístiques següents: sempre se xistència del son tal com és
també en els documentals sobre la natura. superposa a un son d'ona lenta, entès per nosaltres, tot i que
de manera que en una nit nor- mitjançant estudis etològics
mal apareixen descàrregues de s'han pogut diferenciar clara-
rarament observem animals dormint. son paradoxal que duren de ment fases d'activitat i d'inacti-
cinc a vint minuts de mitjana vitat. Per exemple, la llebre de
Suposo Que és per aquesta raó Que molts dels cada hora i mitja; sol acompan- mar (Ap!ysia spp) mostra fases
yar-se de somnis actius; durant d'activitat en les hores de llum,
nostres lectors no s'hauran preguntat mai com aquesta fase és més difícil des- però quan és estimulada amb
pertar-se que durant el son pro- llum de manera constant, es
fund d'ona lenta; la freqüència mostra indefinidament activa.
dormen o descansen els animals del Zoo. respiratòria sol ser irregular i es Estudis etològics semblants
produeixen moviments ràpids en escorpins (Pandinus sp) han
Enaquest article, els introduirem en els somnis dels ulls. demostrat l'existència de tres
En resum, podem dir que les fases en la vida d'aquests artrò-
del sempre fascinam món animal. persones, durant la major part podes: alerta activa, alerta
de la nit, dormen en la fase de immòbil i immobilitat relaxa-
son d'ona lenta, però en deter- da. Únicament aquesta darrera
minats períodes -durant les fase es pot considerar son real,
fases REM- el cervell està total- ja que s'ha pogut comprovar
ment actiu tot i que l'activitat que la freqüència cardíaca bai-
cerebral no estigui adreçada en xava fins a 25 pulsacions per
direcció adequada perquè la minut.
persona s'adoni del que l'envol- Els peixos també mostren
ta i, per tant, estigui desperta. diferents adaptacions de com-
Com veiem, el son està molt portament per poder mantenir-
estudiat en els humans, però, se sans i estalvis durant les fases
sabem com dormen els ani- d'inactivitat o descans, tot i
32 Z o o Z o o 33
Servei Veterinari
i tan sols s'han registrat canvis
comportamentals. Poes rèptils
han estat estudiats a fons, però
podem afirmar amb tota pro-
pietat que els rèptils dormen.
Malgrat que els científics no
semblen coincidir, sembla que
els rèptils no presenten son
REM. Mitjançant EEC s'han
detectat ones cerebrals lentes
similars a les observades en els
ocells i en els mamífers.
Els ocells dormen alternant
fases de son profund amb fases
curtes de son REM. Alguns
ocells han hagut d'adaptar-se
sorprenentment i així, els fal-
ciots, per exemple, que no es
posen mai a terra tret de l'èpo-
ca de cria, passen les nits pla-
nant a gran altura (2.000-
3000 metres). En canvi, el
pingüí emperador (Aptenodytes
[orsteri), que dorm fora del seu
medi aquàtic, dedica moltes
més hores al son REM que la
resta d'ocells, però és que, a
diferència d'aquests, no té cap
enemic a les costes, per la qual
cosa es pot dedicar a dormir
amb tota tranquil-lirat.
Entre els mamífers també
n'hi ha que s'han hagut d'a-
daptar a mitjans adversos. Des
dels ratpenats, que han de dor-
mir de cap per avall, fins als
coales, que s'integren en els
eucaliptus com si fossin una
branca més, o les girafes, tre-
mendament vulnerables si s'es-
tiren a terra. Però, sens dubte,
els que criden més l'atenció
són aquells que viuen al mar:
les foques, els dofins, les
que se sap poca cosa sobre els orques i les balenes, com
mecanismes reguladors del son poden dormir sense ofegar-se?
o si aquest existeix realment. Elsfalciots passen les nits Els mamífers marins respiren
En alguns amfibis, com el fora de l'aigua, de manera que
gripau de l'oest (Bufo boreas) planant a 2.000-3000 metres durant el descans s'han de
s'ha demostrat l'existència de mantenir surant amb les vies
fases de son mitjançant elec- d'altura. aèries fora de l'aigua. Així, les
troencefalograma (EEC), però foques, per exemple, es mante-
en d'altres no ha estat possible nen surant de costat, movent
34 z o o
les particularitats de l'entorn nostre gos gemega o borda
mentre dorm, somia que juga
condicionen totalment la manera de amb altres gossos o que
empaita un gat? O són movi-
descansar o dormir dels animals. ments reflexos? Si observem
un gat mentre dorm, podrem
apreciar actes com el movi-
ment de les urpes i gestos
agressrus com ara mossegar
l'aire o eriçar els pèls.
Segurament aquestes manifes-
tacions observades en gats
durant la fase REM ens poden
donar algunes pistes sobre el
tipus de somnis dels animals.
Els científics continuen
estudiant les característiques
dels somnis en els animals
Un lleó mori' cIeI Zoo elormint ele costat amb l'ajuela el'una aleta en moyiment per no ofegar-se. però, mentrestant, la nostra
funció al Zoo de Barcelona és
proporcionar a cadascun d'ells
suaument una de les aletes per diferència de les foques, PERÒ, SOMIEN ElS ANIMALS;¡ els elements necessaris per a
ajudar-se a mantenir aquesta aquests s'han de mantenir en Com hem pogut veure, el fet un descans saludable: tran-
posició. Els estudis d'EEG moviment per sobreviure. de dormir no és exclusiu dels quil-lirar i foscor durant la nit
han demostrat que l'hemisferi Així, doncs, si veiem un dofí humans, però, somien els ani- juntament amb refugis noc-
cerebral contrari a l'aleta que que neda amb l'ull dret tancat, mals? I, en cas afirmatiu, ho turns acollidors i naturalitzats.
mostra moviment "dorm", i pot significar que el seu fan com nosaltres? Per als Amb aquests ingredients
quan l'animal canvia de cos- hemisferi cerebral esquerre humans el son de tipus REM bàsics gairebé tots els animals
tat, l'hemisferi cerebral con- està en plena fase de son. Però s'associa amb els somnis, però, tindran dolços somnis. .~
trari és el que descansa. En els com que tenen necessitat del per desgràcia, un gos o un gat
dofins les coses s'esdevenen de moviment, no presenten son no ens poden explicar els seus JESÚS FERNÁNDEZ
forma semblant, tot i que a REM. records nocturns. Quan el Veterinari
Z O O 35

Els records més entranvables de la meva infància estan lligats a les vacances en un petit poble de la
comarca d'Osona. No he oblidat la meva curiositat durant aquells interminables estius, per la forma de
vida dels pagesos, tan diferent de la que la resta de l'anv em tocava de viure al barri de Sant Andreu de
Barcelona: les feines del camp, la sega a ple sol, els camins i els carrers polsosos recorreguts per cavalls
i muls fatigats i atiats pels renecs del pagès, que transportaven enormes fardells de palla amb què, una
vegada a la masia, es construïen els inefables pallers.
També els petits horts familiars on nes, bens, porcs, vaques o conills destinats però per a l'antigament omnipresent,
doblegava l'esquena tota la família: cebes, a l'alimentació, sinó també animals de tir, sofert i resistent ase, sembla que la seva
patates, mongetes, api, blat de moro i, evi- muls i cavalls, imprescindibles en aquells presència entre nosaltres té les hores
dentment, el petit carro transportat pel temps per a les feines del camp. comptades.
sofert burret que aguantava estoicament Però els temps han anat canviant, els Aquest procés s'ha esdevingut en tots i
les preteses carícies de la mainada. carrers i els camins han estat asfaltats, la cadascun dels pobles del país i el paisatge
Invariablement, també em ve a la indústria, els serveis i el turisme han anat de les nostres comarques ha canviat més -i
memòria la imatge del carro de recollida substituint l'agricultura i la ramaderia com d'una manera definitiva- en els' darrers
de les escombraries, la campaneta avisant a activitats econòmiques més importants, trenta anys que en els segles .anteriors.
la seva presència, l'escombriaire, un eixut per la qual cosa, consegüentment, el nom- Antigament, el major aïllament entre
vellet amb faixa i boina i, sobretot, el cas- bre de pagesos ha disminuït i els que que- regions havia afavorit l'aparició de dife-
tigadíssim ase tan vell i gastat com el seu den fan servir mitjans de conreu de la terra rents races d'animals domèstics adaptades
amo. i de tracció moderns. Els animals de tir no sols al clima i a les condicions locals,
En tots els meus records sempre hi ha la han perdut la raó de ser. Els cavalls encara sinó també a l'especial utilitat requerida a
presència d'animals, però no només galli- tenen un paper útil en l'esport i el lleure, l'animal en cada lloc. Així, la gallina del
z O O 37
Els nostres animals
En Joan Gassó amb la Perla i la meva
filla Carla.
sa, una raça d'ases, e! guarà, amb unes
característiques úniques entre les races
existents. De gran port -els mascles
podien arribar a fer 1,65 metres d'alçària-,
grans orelles sempre rectes i alçades de fins
a 42 centímetres, color negre a tot e! cos
tret de! ventre, el musell i e! voltant de!s
ulls, excel-lem per al treball i de gran
noblesa, ideal per al transport de les peti-
res càrregues dels pagesos els dies de mer-
ca t i de fira.
Els sementals també s'utilitzaven per
encreuar-los amb eugues i criar mules i
matxos, animals adequats per a les feines
més dures del camp i de! bosc, com també
per al transport a les zones més inaccessi-
bles. La fama d'aquesta raça autòctona
estava tan estesa que l'any 1916 un tal
senyor Emerson en va carregar
200 o 300 exemplars en un
Prat, l'ovella ripollesa, e! gos d'atura i e! l'andalusa, la maltesa, la les quatre races vaixell per traslladar-los
guarà català són la nostra particular con- mallorquina i la catala- de Barcelona a Amèrica.
tribució a aquesra riquesa genèrica. Avui na, i tores quatre han d'ases de Però tot això seria ja
dia moltes de les races locals d'animals vist disminuir les història definitiva-
domèstics esran en greu perill d'extinció seves poblacions ment perduda i el
perquè són substituïdes per races amb una quasi fins al punt de la península Ibèrica nostre ruc hauria
major rendibilitat aparent a curt termini. la desaparició.
A la península Ibèrica i a les illes Balears A Catalunya hi estan a punt de esdevingut una curio-
sitat del passat, junta-
hi havia quatre races d'ases reconegudes: havia, àmpliament cste- desaparèixer. ment amb tants estris i
38 Z O O
formes de vida que el pas del temps ha fet
desaparèixer del nostre país, si e! somni
d'un home no ho hagués evitat: Joan la Fura i el Pardal.
Gassó, de 70 anys, nascut a Berga i rama-
der, que des dels 12 anys ja recorria e! guarans de la finca
Pirineu des del Pallars fins a Berga 1 des
d'allí fins a la plana de Vic transportant de Fuives. viuen i
bestiar. Aquest home, a qui li agrada, viu i
sent la natura, i que estima e! seu país i la crien al nostre
seva gent, va estar amatent al canvi que es
produïa al seu voltant i a la transformació Zoo Infantil.
del paisatge de la seva infància, i es va ado-
nar que els entranyables burros, antiga-
ment tan abundants, s'estaven extingint
ràpidament i que si no es prenien mesures sent la materialització del somni d'una per-
urgents desapareixerien irremeiablement. sona que, amb e! seu esforç, ha evitat la pèr-
Fa trenta anys, en Joan va anar recollint dua per sempre més d'una part del nostre
totes les burres velles que trobava per les patrimoni ancestral.
masies, en moltes ocasions en força mal Avui dia la utilitat d'aquests animals ha
estat perquè havien estat arraconades com canviat i si abans s'encreuaven amb eugues
a trastos inservibles. Va arribar a comprar de raça hispanobretona per aconseguir mat-
fins a 32 femelles, totes de raça catalana. xos i mules per a les dures feines de! camp,
El centre de sementals de l'exèrcit de avui dia la finalitat de la cria és esportiva i
l'Hospitalet de Llobregat li va deixar un s'encreuen amb eugues de pura sang angle-
mascle anomenat Campanero, e! qual ser- ses o àrabs a fi d'aconseguir mascles o mules
viria per cobrir les femelles. El primer any de gran resistència i agilitat per aguantar
només van néixer tres cries, totes femelles, curses de grans quilometratges en terrenys
però, com passa moltes vegades, les coses abruptes. I també hi ha persones amants
al començament no són fàcils, i de les tres dels animals que els mantenen a les seves
nascudes dues es van morir i al cap de poc finques, atrets per la seva noblesa i docilitat,
temps també ho van fer les burres mares. com a animals de companyia.
En Joan, però, no es va desanimar, va tenir En Joan Gassó és conscient que per per-
paciència i va esperar tres anys que cres- petuar la seva obra és imprescindible que
qués la petita Perla, l'única supervivent, i sigui coneguda i que els noves generacions es
aleshores ja havia trobat dos sementals comprometin a la supervivència d'aquesta
més, el Tit i el Carboner. raça autòctona, per la qual cosa es va posar
El temps va passar i el ramat va anar en contacte, l'any 1997, amb el Parc
creixent. Avui a la seva finca de Fuives, a Zoològic de Barcelona per proposar-nos
Olban, més de vuitanta guarans, entre els l'exhibició d'una parella de guarans al Zoo
quals la Perla convertida en àvia del ramat, Infantil. Així, al cap de pocs dies van arribar
ens permeten contemplar amb més opti- a les nostres instal-lacions la Fura i el Pardal,
misme el destí d'aquesta raça catalana una bella parella de guarans. De l'adaptació
entranyable. El prestigi dels guarans de Fuives ha d'aquests animals, en dóna fe el naixement
Tot i que la seva ha estat una obra feta anat creixent arreu i ara hi ha moltes dele- de tres cries: l'Hereu, e! Sensenom i el
amb el cor, en Joan ha estat curós i sempre gacions de països de tot el món que visiten Tercer, els quals, una vegada crescuts i admi-
ha procurat fer els encreuaments correcta- la finca i admiren aquests magnífics ani- rats per tots els nens que ens visiten, han
ment per tal d'evitar la consanguinitat mals. En Joan també ven, sentint-ho de estat tornats, segons havíem acordat prèvia-
entre els animals de la seva granja, fins al tot cor, alguns exemplars, la majoria a l'es- ment, a la granja d'en Joan. .~
punt que un estudi portat a terme per la tranger, i comercialitza e! semen congelat
Universitat Autònoma de Barcelona ha dels millors mascles. Això no obstant,
confirmat que la consanguinitat entre els sense ajuda oficial la cria de l'ase català no Manel Aresté
exemplars és nul-la, és realment un negoci, sinó que continua Conservador del Zoo Infantil
Z O O 39
Educació
Activitats del
Departament d'Educació
DE L'IMAX AL ZOO AMB ELS DOFINS!
CASALS DE ZOOLOGIA SETMANA SANTA
Des del passat sos dofins tacats, els
octubre, el De- acrobàtics dofins fos- PER A NENS I NENES DE 5 Sigues un bon naturalista' (de 8 a
partament cos i els coneguts A 14ANYS. 10 anys I d'll a 14 anys)
d'Educació del dofins mulars, l'espè- Cursets impartits per biòlegs del
Zoo de Barcelona cie que viu al Zoo de Zoològic de Barcelona. Cornbi- Preu: 16.200 ptes. socis de Zoo
i l'IMAX Port Vell Barcelona. nen esrones de treball i estudi Club i 18.000 pres. no-socis
han imciar una Després de veure amb altres de contacte directe Horari: 9 h al6 h.
ccl-laboració inèdi- aq uesta interessant amb els animals del Zoo. Es Es pot fer la inscripció trucant al
ta que permet a les pel-lfcula, les esco- poden tocar alguns animals, pre- telèfon 932 256 787. El paga-
escoles descobrir de les es traslladen parar-los e! menjar, i rambé ment es realitza mitjançant un
la millor manera i a fins al Departament d'Edu- entrar en algunes insral-Iacions ingrés al compte de Caixa de
un preu ajustat l'apassionant cació del Zoo, on fan una visita interiors. Pensions núm 2100-1198-35-
món dels dofins: una visita comentada en la qual es treballa Es fan grups distribuus per edats. 020005500 I.
educativa conjunta que combi- l'important paper que desenvo- Cada grup e! dirigeix un educa- Atenció: quan feu l'ingrés heu
na l'última tecnologia del cine- lupem en la conservació de les dor de! Zoològic amb ajut de de posar el número de referència
ma amb la demostració en viu espècies en perill d'extinció i en voluntaris. i el nom del nen/a.
de l'extraordinari atractiu d'a- la conservació de la natura. La Cal pagar abans de l'I d'abril.
quests animals al Dofinari del visita acaba amb l'espectacle PROGRAMA DE SETMANA La documentació de! casal (carra
nostre Zoo. dels nostres dofins, on els alum- SANTA informativa, menú i programa) es
La pel-Iícula Dofins, filmada en nes reben un important missat- 9,10,11,12 d'abril pot recollir al Departament
pantalla Omnifax i dirigida per ge educatiu que pretén sensibi- Ponis i cavalls (de 5 a 8 anys) d'Educació o al Punt d'Infor-
Greg MacGillivray, submergeix litzar-los en el respecte i la sal- Les cries de! Zoo (de 5 a 8 anys i mació de! Zoològic a partir del
els espectadors en una especta- vaguarda de la vida salvatge en de 8 a 10 anys) 15 de març.
cular aventura al costat d'aques- general i la del mar i els seus
tes juganeres criatures, que els habitants en particular.
porta des dels bancs de sorra
blanca de les Bahames fins als Podeu fer les vostres reserves al DISSABTES INFANTILS
mars batuts pel vent de la Pata- telèfon de l'IMAX I
gònia, seguint la vida dels curio- 932251111. PER A NENS INENES DE 5 24 de març Els micos més
A 12 ANYS. petitons
Cada dissabte al matí descobrim 31 de març Coneix las novescries!
per als nens/es e! món de!s animals. 7 d'abril Siguescuidador de! Zoo!
Es fan grups acompanyats per edu- 21 d'abril Foques i dofins
El Zoològic organitza festes d'aniversari, per a nens/es, e!s dissabtes i diu- cadors/esvoluntaris. 28 d'abril Goril-les i ximpanzés
menges pe! matí de 10,30 a 13 h. EI nens/es, a més de ser fe!icitats pe!s seus
amics els dofins, gaudeixen d'una festa amb esmorzar, pastís, visita als seus CALENDARI Horari: de 10 h a 13 h
animals preferits i més sorpreses. IOde febrer Caimans i serps Preu per dissabte 1.400 ptes. socis
Una festa que no oblidarà mai. 17 de febrer Els néts d'en Floquet Zoo Club i 2.400 ptes. no- socis
El número mínim d'assistents per festa és de 10 persones. 24 de febrer Com es cuiden e!s Cal inscriure's per te!efon al
Sol.liciteu les reserves e! més aviat possible, ja que l'activitar té molt bona cadells 9322561787.
acollida. 3 de marcç Animals verinosos Teniu temps fins al dijous anterior
Reserves:Te!èfon 932 256 787 10 de març Foques i dofins a l'activitat.
Preu: 2.200 ptes./nen, socis Zoo-Club - 2.600 ptes./nen. no socis 17 de març Animals en perill
40 Z O O
Noves activitats en col-Iaboració amb museus de la ciutat
MUSEU BARBIER - MUELLER MUSEU ARQUEOLÒGIC DE
D'ART PRECOLOMBÍ: BARCELONA:
"ITINERARI PRECOLOMBÍ PER NOSALTRES ELS PRIMATS, NOSALTRES
AMÈRICA CENTRAL - NATURA I IMA- ELS HUMANS
GINARI EN EL M6N ANTIC AMERIcA"
Avui, som els únics primats de l'espè-
Itinerari guiat per la fauna de cie humana vius que hi ha a la Terra,
Nicaragua, Costa Rica i Panamà del però al llarg de la nostra evolució això
Zoo de Barcelona i l'exposició "Arts no ha estat sempre així. Lactivitar
d'Amèrica Central del Museu Barbier pretén investigar el nostre passat des
- Mueller", Lacrivitat permet conèixer d'un punt de vista evolutiu, partint de
animals representatius centreameri- l'origen dels primats. A partir de la
cans, així com els atributs reals o ima- col-lecció de primats de! Zoo i de les
ginaris que conferien els humans. restes arqueològiques del Museu
Alhora, el contacte directe d'aquests Arqueològic, investigarem en e! nos-
humans amb la natura ens permet tre arbre evolutiu per conèixer e!s trets
aproximar-nos d'una manera diferent comuns amb altres primats i els dis-
al coneixement dels animals. tintius de la nostra espècie.
-Visites per a grups escolars de Per això us proposem un taller didàc-
primària i secundària: des del 15 de tic a través de l'observació, la manipu-
gener, de dilluns a divendres, de lO a lació, la deducció i la interpretació.
13 h; 30 alumnes com a màxim.
-Visites familiars i per a adults: els -Visites per a grups escolars de
diumenges 2l/1, I i/u, 251II, 11/III, secundària: de dilluns a divendres,
25/III i l/IV de 2001, de 10.30 a horari a escollir: 2 hores i mitja al Zoo
13.30 h: 20 assistents com a màxim. i 2 hores al Museu d'Arqueologia.
-Inforrnació i reserves: de 15 a 16.45 (Les visites també poden realitzar-se
h, al telèfon 932 256 787 de manera independent i en diferents
-Preu individual: 1.200 ptes. dies.)
-Inforrnació i reserves: de 15 a 16.45
h, al telèfon 932 256 787
-Preu: 7.000 ptes. per grup + 550
ptes. per alumne (la part realitzada al
Zoològic) i 300 ptes. per alumne (la
part realitzada al Museu
d'Arqueologia), amb un
mínim de 6.000 ptes.
per grup.
Z O O 41
Conservació
El passat més d'agost va néixer un ocelot al Zoo de Cincinnati. La notícia podria semblar força habitual i
rutinària, però en realitat es tractava d'un gran èxit obtingut pel Centre de Recerca sobre Fauna Amenaçada
(CREW) dependent d'aquell Zoo. Aquest ocelot era el primer felí pertanyent a una espècie amenaçada
-,~
obtingut amb la tècnica de transferència d'embrions congelats, i P èxit era la culminació de cinc anys de
wo11s~ s·~
fT.tj$ (fu
f>ruJ )10 a
treballs i investigacions duts a terme a]' esmentat zoo dels Estats Units. ns:> no:t:IJ
......16.lsan
na de les femelles ques- ha estat perfeccionada al llarg de En l'actualitat hi ha una desena de zoos
d'ocelot del Zoo, diversos anys treballant amb gats domès- congelats que reuneixen entre tots desenes
anomenada Alicia, va tics. El naixement de l'ocelot mostra que de milers de mostres d'unes 400 espècies
ser la receptora deis aquesta és una via fructífera per a la repro- d'animals. A més del de Cincinnati, pel
embrions. Aquests ducció d'espècies en perill. nombre de mostres emmagatzemades cal
embrions havien estat Tanmateix, els investigadors del CREW destacar el Centre de Reproducció
produïts al juny de conserven en els seus tancs de nitrogen d'Espècies Amenaçades (CRES) del Zoo
1998 mitjançant fe- líquid milers de mostres de teixits, de San Diego, el primer que es va fundar i,
cundació in vitro amb embrions i cèl-lules reproductores ("ger- ara per ara, el més important, el del Zoo
òvuls i espermatozous rnoplasma") d'animals i plantes perta- de Washington i el del Centre Audubon
provinents d'un mas- nyents a desenes d'éspècies en perill. de Recerca en Espècies Amenaçades de
cle i una altra femella, també pertanyents En el futur, els científics podran descon- Nova Orleans.
al zoo de Cincinnati. Tot seguit van ser gelar aquestes mostres i utilitzar-les mit- Part d'aquest material ja s'està utilitzant
congelats i han restat prop de dos anys jançant diferents tècniques de reproducció actualment, com hem comentat, en pro-
emmagatzemats a 196 ac sota zero als assistida. Una col-lecció com aquesta con- grames de reproducció en captivitat, però
tancs de nitrogen líquid del CREW El tribueix a mantenir un bon nivell de diver- els objectius del zoo congelat van molt més
maig d'enguany van ser descongelats i sitat genètica en el si de les poblacions enllà. Actualment, l'amenaça més impor-
introduïts mitjançant laparoscòpia a l'ovi- amenaçades, una diversitat genètica que tant per a la supervivència de les formes de
ducte d'Alicia. pot ser crucial per a la supervivència de vida animal és la destrucció dels hàbitats
La tècnica descrita -que requereix anà- l'espècie a llarg termini. Ens trobem, naturals, de manera que moltes espècies
lisi d'hormones, adequada preservació del doncs, davant del que s'anomena un banc estan quedant-se, literalment, sense espai
material congelat, estimulació de l'ovula- de recursos genètics o, si ho preferiu, més vital. Tot i la creixent preocupació mun-
ció aprofitant el cicle natural i una delica- col-loquialment, un "zoo congelat" o zoo dial per la qüestió, la degradació dels
da transferència de cèl-lules microscòpi- d'ADN. espais naturals continua produint-se a bon
42 Z O O
Conservació
Òbviament, ningú pensa que això sigui la
solució definitiva per a la conservació del
món natural. Aquestes tècniques no són
només molt joves, encara molt noves i gai-
rebé experimentals, sinó que sempre reque-
riran operacions cares i laborioses per fer
una cosa que els éssers vius ja fan de forma
natural. A més, de què servirà haver conser-
vat espècies en tancs d'acer plens de nitro-
gen líquid si no hi ha un medi natural on
puguin viure? Cal considerar el zoo conge-
lat, doncs, com una eina més dins un esforç
conservacionista mundial ampli i multidis-
ciplinari. Una mena de darrer recurs en
casos desesperats. LUVI de les espècies en
perill.
La creació de zoos congelats representa la
vinculació definitiva del món de l'exhibició
zoològica -nascuda originalment amb
propòsits culturals i recreatius- amb les
branques més sobresortints de la recerca
científica en biologia. Però aquest fet no és
sinó la continuació d'una línia de treball
que ha portat els zoos, que van ser de les
primeres institucions a alertar el públic del
perill en què es trobaven moltes espècies
animals, a ser un element clau en la formu-
lació dels principis científics del maneig
genètic de poblacions petites, principis que
avui s'apliquen àmpliament en la feina con-
servacionista "de camp".
A hores d'ara no hi ha dubte que hi ha
una gran preocupació mundial per la pèr-
ritme, i es redueixen cada vegada més les dua de biodiversitat que està experimentant
poblacions salvatges d'animals i plantes. el planeta. La proliferació de bancs de
Aquest fet no comporta únicament un risc recursos genètics és una de les armes de què
d'extinció definitiva en un futur més o disposem per combatre aquesta situació. El
menys proper per a moltes espècies, sinó projecte encara està en els inicis, però valia
que té un efecte immediat que contribueix pena impulsar-lo, perquè tot el que
a cornprornetre'n la supervivència a curt puguem salvar ara serà útil en el futur. No
termini: es tracta del fenomen de l'erosió sabem quines tecnologies existiran d'aquí a
genètica. A mesura que les poblacions natu- cinquanta o cent anys, però el que sí és
rals es redueixen i fragmenten, la disminu- demà es podrà utilitzar per proporcionar segur és que, si mantenim una bona biblio-
ció d'individus, en augmentar la consangui- una "injecció" de diversitat genètica a teca d'ADN, haurem conservat, almenys,
nitat, fa que hi hagi gens que deixin d'estar poblacions que estiguin genèticament part de la biodiversitat actual. Si més no,
representats a la població, amb la qual cosa empobrides. Els científics que hi treballen podem entreveure un futur proper en què la
es deteriora la reserva genètica de l'espècie i ho consideren una mena de pòlissa d'asse- paraula "extinció", entesa com la desapari-
aquesta es fa encara més vulnerable. gurances o xarxa de seguretat a utilitzar en ció completa i definitiva d'una espècie viva,
Els zoos congelats poden pal-liar aquesta el futur si la situació arriba fer-ho necessari. faci referència a una situació del passat feliç-
situació perquè conserven a les neveres ger- Els experts opinen que, si aquests procedi- ment superada. .~
moplasma pertanyent a diverses línies genè- ments haguessin existit fa 50 anys, s'hauria
tiques. Aquest material congelat pot durar evitat l'extinció d'algunes de les espècies
probablement centenars d'anys i el dia de desaparegudes en el darrer segle. Josep-Lluís Melero
44 Z O O
EI zoo verd
z o o 45
EI zoo verd
Un de!s majors atractius de!s jardí. Els seus 1.400 arbres, fan
jardins antics és la presència de una ombra, en algunes zones
grans arbres que, amb e!s anys, molt densa, que impossibilita
han crescut molt i han desen- e! creixement de plantes que
volupat una gran capçada con- floririen espectacularment si
figurant un espès sostre verd. rebessin la suficient dosi de
La dificultat de! sol per filtrar- sol. És per aquest motiu que
se a través de les fulles d'a- una gran part de les plantes
quests grans arbres provoca, herbàcies i arbusts de!s nostres
arran de! sòl, un ambient parterres són espècies que
ombrívol i humit, que és molt viuen bé a l'ombra i, si bé la
agradable a l'estiu perquè seva floració és minsa, tenen
redueix les altes temperatures altres característiques com e!
estiuenques, però que dóna fullatge, els fruits o la forma
bastants problemes a l'hora general, que les fan igualment
d'escollir plantes que puguin atractives.
créixer bé i que, a més, presen- Entre els arbusts d'ombra
tin unes característiques deco- més comuns presents al Zoo
ratives més enllà de la floració. trobareu espècies molt boni-
El nostre Zoo, amb més de ques, com la cubana (Aucuba
100 anys d'història, és un bon japonica), que té molt poques
exemple d'aquest tipus de necessitats i que ens obsequia
46 Z O O
amb fulles precioses tacades de
groc, a més d'uns fruits verme-
llosos durant tot l'luvern. Una
altra planta molt coneguda i
que creix bé, tant al sol com a
l'ombra, és l'evònim (Euo-
nymus fortunei), que presenta
fulles petites que en algunes
varietats són matisades i dóna
molt bons resultats en un jardí
fosc. El piracant (Pyracantha
spp.) és també un arbust espi-
nós que, tot i estar a l'ombra,
floreix de forma espectacular i
dóna fruits de color taronja o
vermell. El pitòspor i el bèrbe-
ris són altres exemples d'ar-
busts que s'aclimaten molt bé
a les condicions dels nostre
jardí i ens permeten fer planta-
cions a sota dels grans arbres.
Entre el grup de les plantes
herbàcies, que són de molta
utilitat per cobrir zones del
terreny on no pot créixer res
més, són recomanables les clí-
vies (Clivia miniata), que fan
una flor gran fins i tot sota
l'ombra densa, i l'aràlia (Fatsia
japonica), un gran grup de la
qual podreu veure davant de la
galeria de petits primats. Entre
les enfiladisses més recomana-
bles trobem l'heura (Hedera},
que creixerà bé en qualsevol
indret o l'heura japonesa
(Partbenocissus) que, encara
que té un color roig a les fulles
que és una meravella a la tar-
dor, hem de tenir en compte
que a l'hivern queda pelada. El
lligabosc (Lonicera) és també
una bona solució per cobrir
tota una paret ombrívola que
vulguem amagar.
Podríem pensar que totes les
plantes d'ombra necessiten
molta humitat, com per exem-
ple les falgueres, però també
trobem espècies que, a més,
poden resistir una certa seque-
ra. Per exemple, les plantes que
z O O 47
EI zoo verd
de forma natural viuen al sota- regar massa. Les que ens ca enmig del que semblen les viure a l'ombra dels arbres:
bosc mediterrani, on la pluja donen molt bon resultat són el fulles i que en realitat és una desenvolupen sistemes per
no és un bé abundant, estan marfull (Viburnum tin us) , que tija modificada, o l'acant aprofitar el màxim de llum de
preparades per resistir temps té la característica de florir a (Acanthus mollis), espectacular què disposen, fan fulles més
secs. Aquestes espècies seran l'hivern, el llentiscle (Pistacia per les fulles i la floració. grosses i amples, allarguen les
molt benvingudes al nostre lentiscus), que, malgrat la lenti- En estat natural les plantes tiges i les distàncies entre nus i
jardí, ja que hi trobaran l'am- tud amb què creix, té unes d'ombra es troben al sotabosc i nus i modifiquen les cèl-lules
bient ideal per desenvolupar-se delicades fulles, i el galzeran experimenten una sèrie d'a- superficials per poder fer la
i créixer sense que haguem de (Ruscus aculeatus), que fructifi- daptacions que els permeten fotosíntesi.
Unes altres plantes que
aguanten, i fins i tot necessi-
ten, l'ombra són les que crei-
xen al bosc tropical. Sota els
immensos arbres i lianes que
tapen tota entrada de llum,
s'estén una foscor densa on les
plantes lluiten per un raig de
sol. La majoria de plantes que
anomenem "d'interior", com
les dracenes, els potos, les
marantes o les singonies, pro-
venen de les jungles denses i
per això aguanten la poca llum
natural de les cases. Al Zoo en
trobareu algunes espècies tro-
picals plantades a l'exterior,
que sobreviuen bé gràcies a les
suaus temperatures hivernals
de Barcelona. .~
EULÀLIA BOHlGAS
Conservadora de Jardineria
48 Z O O
Oferta gastronómica
durante su visita al lOO
Bocadil/os Fríos y calientes
Diversos tipos de hamburguesas
Nuggets de Pol/o
Sticks de Mozzarel/a
Pael/as
"Escalivades", "EsqUeixades"
Carnes a la Brasa
Gambas a la Brasa
(10% Oto socios)
Espaguetis, Raviolis, Pizzas
EscaloPines al limón
Paellas
(10% Oto socios)
En todas las Cabañas encontrará
una gran variedad de
Helados y ReFrescos
En todas las islas Vending
encOntrará ReFrescos,
Cervezas y sólidos
Una Caja con un Menú
compuesto de: Ensalada verde,
Pol/o asado, Patatas Fritas,
Bebida, Pan y Cubiertos por 1.300 ots.
(De venta en la cabaña al lado de los Osos)
~
MENTA
r e s tauraCIO
Iüii FUJIFILM
PATROCINADOR OFICIAL DE IMÁGENES ~·~ital
Capta los momentos más marsvdosos de tu vida entrando en el sorprendente
mundo digital de una FinePix 40i. La respuesta répida a tus deseos creatvos
Con su SUPER CCO podrás obtener fotografías fieles y de una extraordi-
nana cahdad: llenas de vida y con todos sus detalles y mances Además ..
¡Escucha! Podrás grabar tu música favorita en una tarjeta SmartMedia™, .,
-e
en formato MP3, y escucharla cuando quierss. ¡Alucinante! ¿No?
Con la FinePix 40i podrás hacer fotos y Oir música ¡Ponte los auriculares!
O
DIGCIÁTMAA
TRRALEASS
S
FUJIFILM
F1neP1X1300 FlnePlx401 flnePlx$lPro
remon "COSMICBLUE"
www.fujifilm.es