• \ \ Compra el Race Pack de Agfa y consigue GRATIS las motos del Mundial en miniatura. Tienes 4 distintas para elegir. Si quieres una Yamaha Aerox Checa, rellena el cupón que encontrarás en el interior del pack, envíalo a Agfa al Apartado de Correos 98.011 -08080 de Barcelona y... [participa en el sorteo de 7 fantásticas motos! Y si aún quieres más sorpresas, búscalas en la revista SOLO MOTO. Barcelona Membre de. Editada per: SPM Parc Zoològic de Barcelona, SA UICN Parc de la CIUtadella, sin 08003 BARCELONA Unió Internacional per a la Conservació Telèfon 93 225 67 80 - Fax 93 221 38 53 de la Natura E-mall. zoobarna@mad.cmer.es EDITORIAL wwwzoobarcelona.com Director Benvolguts amigues i amics. Miquel Sanllehy ~< Cap de redacció La majoria de les persones viuen en àrees urbanes WWF M Josep Virgos densament poblades i físicament distanciades de la Consell de redacció naturalesa, del món salvatge. Aquest estranyament Manel Aresté, Eulàlia Bohigas, físic ens provoca un desig permanent d'estar en con- Rafael Cebnán, Jordi Fàbregas, Jesús Fernàndez, Josep-Lluís Melero tacte amb la natura, el qual intentem satisfer amb con- tactes esporàdics d'unes hores, d'un dia o, en el millor Fotografia Arxiu Zoo, JCR, dels casos, al llarg d'unes vacances. És a dir que l'ho- IUDZ.G Diputació de Barcelona me té necessitat de sentir-se dintre del medi, i procu- TheWorld Zoo Orgarusanon Producció ra obeir aquest impuls quan en té l'oportunitat. Josep Vives Publicitat Els parcs zoològics tenen.ientre altres objectius, el Nuna Rulduà 616435772 d'aproximar l'home, el ciutadà urbà, a la fauna del món. Els ciutadans desitgen parcs zoològics que els Realització i coordánació Quasar Serveis d'Imatge, SL acostin a la natura, que els permetin tastar un bri de vida salvatge. Les converses dels visitants davant Fotomecànica Catalunya Accés, SL d'una instal.lació ens mostren com la gent opina, reflexiona o discuteix sobre un hàbitat, sobre un ani- Impressió Gráficas Gómez Boj, SA mal, en un clar intent d'aconseguir introduir-se dins ASOCIOClon lbenco de Zoos y Acvcncs l'ambient natural on viu aquella espècie. El vostre Parc de Barcelona és una ampla finestra que podeu obrir de bat a bat quan vulgueu fer un salt als diferents ecosistemes del món. Participants en programes europeus de zoo CLUB La tardor és una estació excel-lent per venir a visi- reproducció d'espècies en captivitat Parc de la Ci utadella, sl n 08003 BARCELONA tar-nos. Els socis del Zoo Club ho sabeu perfecta- ZOO DE BARCELONA Telèfon 93 225 67 86 ment. Tota una experiència que mereix ser viscuda! President Dipòsit legal: Nosaltres us esperem amb les millors gales, amb Jordi Portabel1a B-30671-98 noves instal-lacions i amb els serveis d'atenció als Gerent EI Parc Zoològic de Barcelona visitants renovats i millors. Esteve Tomàs no es fa responsable de les opinions exposades pels seus drversos collaboradors Director tècnic Fins aviat! Ferran Costa Prohibida la reproducció total o parcial del contingut d'aquesta pubhcacró amb finalitats ESTEVE TOMÀS Director administratiu comercials SIgUI qUin SigUI el mitjà o procés de Director gerent Josep M. Deulofeu reproducció, sense autoritzacró de l'editor Z o o 1 El nou Zoo de l'aigua JORDI PORTABELLA President del Consell d'Administració Totes les barcelonines i barcelo- històrica amb els antics aiguamolls dels Besòs. Una zona per a l'ob- nins hem pogut seguir l'evolució servació, per poder veure centenars de milers d'ocells migratoris que dels naixements més recents en e! passen per les nostres costes. nostre zoo. Aquest darrer any Tindrem un únic zoo: e! zoo de l'aigua. Un sol zoo al costat de! mar hem tingut un total de 658 amb diferents vinculacions amb l'aigua però també amb aviaris. incorporacions noves en el nostre Amb edificis que siguin lúdics, on es pugui aprendre i comprendre zoo. D'aquestes, 459 són naixe- allò que després tot passejant amb els nostres fills puguem veure. ments. Els naixements són una Lelement més important d'aquest nou zoològic serà al costat de! bona mesura per saber si els mar, en un terreny que serà sotmès a un procés de recuperació zoològics funcionen correcta- important i intens. Es regenerarà e! fons marí i es faran uns aigua- ment. Quan e! nombre de naixe- molls. En la zona de les maresmes podrem observar la fauna que no ments és alt, vol dir que la quali- estarà captiva. En els aiguamolls es podran observar animals en un tat de! zoològic és alta. El fet que enguany hàgim incrementat e! estadi natural, mitjançant els mètodes tradicionals o la teledetecció. nombre de naixements en e! nostre zoo significa que poc a poc l'a- Disposem d'experiències semblants a l'albufera de València que ens nem millorant. Estic segur que molts i moltes de vosaltres haureu fa pensar que aquesta operació serà exitosa. participat en e! bateig de! goril.la més menut. Però també hem En l'espai de fauna captiva trobarem diversos ambients que recor- contemplat amb alegria les instal-lacions que hem estrenat al zoo daran les zones deltaiques, manglars i maresmes. Els biomes con- de Barce!ona. Per posar només un exemple, la piscina dels pingüins tindran una diversitat important de fauna. de Humboldt ofereix unes possibilitats noves en l'observació i ens Aquest espai contindrà un element per a la reflexió: e! Pavelló de permet constatar que amb la racionalització de l'espai es poden l'Evolució on es reflexionarà sobre la vida, la nostra evolució i la millorar les condicions de vida dels nostres animals. Els darrers biodiversitat. mesos, doncs, s'han incrementat els nostres individus i s'ha insis- I finalment la Reserva Interior. Una Reserva Interior que forma tit en l'enriquiment dels grups. És e! que entenem com impuls sos- part de! mateix zoo. Les zones de Reserva són pròpies dels zoolò- tenible dels nostres atractius. gics més madurs més evolucionats, amb més rigor ambientalista i Però no ens podem aturar aquí. El zoo de Barce!ona ha fet una animalista. La Reserva interior ens permetrà disposar d'espais per a aposta decidida per incorporar els criteris científics i educacionals alguns dels grans mamífers, però sobretot ens permetrà disposar idonis, i per incorporar tots els elements que permetin la reintro- d'espai per adequar les nostres poblacions, per enriquir els nostres ducció de les espècies animals als seus hàbitats originaris. La visita grups, per equilibrar els nostres individus. La Reserva Interior ens de la Dra. Jane Coodall també ens ha encoratjat a treballar en permetrà cultivar farratge, i podrem disposar d'equipaments en les aquest sentit. magnifiques instal-lacions de la Torre Marimon. La reserva es Per poder completar e! nostre projecte de zoo ens cal també repen- podrà visitar. Probablement la Reserva serà e! lloc d'enllaç per a sar e! futur espai de! zoo en l'horitzó de! Fòrum Universal de les futures introduccions. Cultures, Barce!ona 2004.Tindrem un nou zoo, un zoo modern, En definitiva, estem davant d'un projecte nou i engrescador, com- contemporani, punter. Un zoo en e! qual distribuirem l'espai de plex i emocionant. Farem e! zoo de!2001, incorporarem bits i neu- manera diferent, en e! qual atendrem els animals de la manera més rones en e! nou espai que generarem comptant amb l'experiència adequada i on hi haurà més elements. Aquest zoo incorporarà uns dels nostres científics i comptant amb les aportacions que tots vosal- aiguamolls. Uns aiguamolls que han de mantenir una connexió tres ens vulgueu fer. z O O 3 Novetats editorials Canvis a la L'Editorial Brúixola ha publicat en la supervisió científica de la instal-laciá de recentment una cel-leccié de col-Íecció, que es diu "Zoo contes didàctics Floquet de Neu per a nens a Zoo" i està formada per vint-i- partir de sis anys, protagonit- quatre títols, que es poden zats per animals del Zoo. Els desar en una atractiva malete- Com ja sabeu, no parem d'introduir contes expliquen com són i com ta. Els podeu comprar a la Zoo- millores a les instcl-locions dels nos- viuen aquests animals als seus tenda i a la vostra botiga habi- tres animals perquè s'hi trobin el hàbitats d'origen i proposen tual, a 300 ptes. cadascun. millor possible, i ara li ha tocat el torn activitats, jocs i passatemps. EI al jardí de la nostra estrella mundial. nostre Departament d'Educació Efectivament, hem decidit fer alguns ha col-lobo- retocs a l'hàbitat exterior de Floquet rat de Neu, del qual hem tret l'antiga 9) Y;.).\ estructura de ferro on s'enfi lava i l \ ;\1) ?.J l'hem substituïda per un entramat de ) 'l «,0<>" hipopòtams troncs de diversos arbres morts. \\e<>"- Eyp"'¡ M,I""P,~ro .. Concretament, hi hem col-locot sis troncs de xiprer de més de 6 m de llargària, que a més de ser un element nou de joc per a tot el grup, fan més bonic i noturcl aquest espai. També .J'I!);'~\\ /" !f\I~I I~\ 's'hi ha plantat un arbre nou de l'espè- :4:) cie Schinus malle i alguns arbusts i II,\,!\~, 'or"¡ \ ' palmeres. ;'1'9 També acaba de sortir als quioscs una nova revista en català sobre temàtica mediam- biental centrada en les terres de parla catalana. Bioma està dedicada a la difusió dels estu- dis sobre la natura que s'estan fent a les nostres terres i pretén explicar el patrimoni natural més proper. És una iniciotivo de l'associació mediambiental ·Biota, es publica cada dos mesos i té un preu de 600 ptes. 4 z o o Flora zoològica TV3 a Mallorca La propera tardor inaugu- amb el Zoo rarem al Zoo una nova retolació dedicada als EI juny passat el conservador del nostre Terrari, arbres més importants Manel Aresté, acompanyat de tècnics del que guarneixen el nos- Govern Balear, va fer amb una de les seves expe- tre jardí. En una prime- dicions habituals a la serra de Tramuntana de ra fase, collocorern Mallorca per deixar-hi anar uns dos cents exem- cinquanta rètols que plars de ferreret (el petit gripau endèmic de l'illa) indicaran el nom cien- nascuts al Zoo. Però aquesta vegada, a banda tífic de l'arbre i els de treball de camp, també va fer d'actor, ja que noms comuns en un equip de la sèrie Veterinaris de TV3 el va català, castellà i acompanyar per enregistrar imatges per a la anglès, així com segona part de la sèrie, que s'emetrà a partir del una referència al gener-de 2001. seu origen geo- Ens han dit els ... gràfic. Amb membres de l'ex- aquest nou pro- pedició que la jecte, el Zoo pre- calor i la dificultat tén mostrar la de l'ascensió van riquesa de la quedar compen- seva flora, que és una sades per la belle- de les més importants de la ciutat, i pro- sa del paratge i porcionar al públic una visita alhora botànica i per la satisfacció zoològica, mentre passeja pel Zoo. de poder compro- D'altra banda, estem treballant intensament en la var com un dels configuració de la guia botànica del parc. En torrents de la aquest manual, que serà de dimensions i disseny serra ja ha estat semblant a la guia d'animals, es referiran 100 colonitzat per espècies vegetals de les més importants que mante- aquest amfibi nim al nostre jardí. Tindrà una primera part dedica- amenaçat d'extin- t da als arbres, on s'explicaran les seves característi- ció gràcies a les ques biològiques, el seu hàbitat natural, algunes contínues reintro- anècdotes històriques curioses i la ubicació dels duccions d'exem- exemplars més remarcables. Una segona· part plars nascuts en estarà dedicada als arbusts més abundants i més captivitat. bonics del Zoo. Totes les espècies silÍustroron amb Pròximament, a fotografies i en alguns casos amb dibuixos dels trets les vostres panta- més característics. lles! z o o 5 Notícies dels nostres animals anys, només s'havien reproduït en un zoo ale- many. Aquest esdeveni- ment feliç ha esta el resultat d'un esforç ini- ciat fa cinc anys, quan vam incorporar, a través d'intercanvis amb altres zoos, aquesta espècie amenaçada d'extinció al seu hàbitat (centre i sud d'Amèrica). Els formi- guers gegants són mamí- fers de l'ordre dels Aquest estiu passat ha avall de la seva illeta nascut al Zoo una cria sota la vigilància dels de flamenc de Cuba pares. Esperem que (Phoenicopterus ruber aviat tingui companys ruberL subespècie endè- de joc perquè algunes mica de la zona cari- femelles ja estan covont benya, que comparteix als nius d'argila. Una amb els flamencs de Xile altra novetat que ens va la nova instol-lcció de portar l'estiu ha estat el què us parlàvem en l'úl- naixement d'un for- tim número. Aquest és el miguer gegant (Myr- primer cop que aquests mecophaga tridactyla). flamencs crien al nostre Es tracta d'un fet real- zoològic, raó per la qual ment excepcional, ja creiem que vam estar que és molt difícil que encertats en el disseny aquests mamífers es del seu nou hàbitat, pen- reprodueixin en captivi- sat per afavorir la repro- tat, entre d'altres raons, ducció d'aquestes aus. per la dificultat de substi- La cria, encara blanqui- tuir la seva alimentació nosa, ja camina amunt i natural. En els últims cinc 6 z o o Noves activitats educatives xenartres, i no tenen res La zoologia està imbricada en molts des del primat fins a l'home, a veure amb els óssos, àmbits d'estudi diferents de la recer- podran recórrer graó a graó com sovint es pensa. Si ca biològica i mediambiental, cosa aquest relat fascinant tot passejant aneu a visitar la nova que ens ha permès sortir del nostre pel Zoo i el Museu d'Arqueo- cria a la seva ins- recinte per organitzar activitats for- logia. Demaneu-ne informació al tol-loció. podreu veure matives diferents i molt interessants Departament d'Educació, al telè- com la mare la manté conjuntament amb altres entitats cul- fon 93 225. 67 87, o per correu sempre al seu costat i l'a- turals de la ciutat. Així, a partir d'a- electrònic adreçant-vos a maga sota la seva gran quest curs, els grups escolars que escolazoo@mail.cinet.es. cua. Quan es desplaça, ho vulguin podran venir al Zoo a se l'enfila a l'esquena i conèixer els animals sagrats de la la cria col- laca el musell mitologia egípcia i buscar al en el lloc precís perquè Museu Egipci les manifes- la seva presència quedi tacions religioses i cultu- perfectament dissimula- rals de l'època on da pel dibuix del pèl de apareguin aquests la mare. Meravelles de animals. D'altra l'evolució! banda, els inte- També heu de saber que ressats en la Nimba i la Ba- l'evolució tanga, les nétes de Floquet de Neu criades a la Nurseria del Zoo, ja surten gairebé cada dia a la instclloció naturalit- zada de goril.les amb una de les seves mares, després d'un procés llarg però fructífer d'as- sociació amb els mem- bres de la seva espècie, que ja falta poc perquè s'acabi. És realment bonic veure aquesta parella de germanetes explorant el seu hàbitat amb la curiositat pròpia d'un infant. En els darrers me- sos, hem estat treballant en la reno- vació total del nostre servei de res- tauració, i ara ja us podem anun- ciar que està totalment enllestida. Si passegeu pel Zoo, veureu canvis positius en l'aspecte i l'oferta de tots els nostres punts de venda de menjar i begudes. MENTA, la coneguda casa de restauració, s'encarrega d'oferir una gamma variada de productes per satisfer tots els gustos. Entre el Fast Food Terrari, el Burger Sabana, el Grill Les Àguiles, la Pizzeria II Casone i tots els quioscs i punts de ven ding, podreu triar el tipus d'àpat que us vingui més de gust. En total, el Zoo pot servir fins a 1.1 16 comensals alhora, entre terrasses, zones de pícnic i restaurants. La novetat més destacada és la Pizzeria 11Casone, a la zona del Zoo Infantil, que prepara pizzes, pasta i altres plats mediterranis durant tot l'any, ja que disposa d'una zona coberta i calefactada amb capacitat per a 192 perso- nes. 8 z o o . ... l1-~'r" /Ji¡ --~cuor',o> ci LOO> y . . , n \'bér\cO e ~>OC\Oc\O Col-leccioneu EI passat 28 d'abril, durant l'assemblea anual el pòster central! dels zoos espanyols, presidits actualment pel Zoo de Barcelona, es va aprovar l'obertura de l'asso- ciació a membres de Portugal. Neix així A partir d'aquest número, trobareu a les pàgines l'Associació Ibèrica de Zoos i Aquaris centrals de la revista un pòster amb una fitxa expli- (AlZA), amb la voluntat d'unir esforços amb els cativa, que dedicarem en cada número a una espè- nostres veïns per treballar més i millor en favor de cie diferent de la nostra col-leccló. Comencem amb la fauna i la seva conservació. La seu continua el goril·la de costa. estant al Zoo de Barcelona. El Zoo, premiat pel Rotary Club EI 17 de maig passat, celona. El Rotary Inter- el Parc Zoològ ic de national està integrat Barcelona va rebre el per més d'un milió de Premi Roda Ro· líders empresarials i tària 2000 a la professionals de tot el millor aportació cultu- món, compromesos ral a la societat, que amb un ideal de servei cada any atorga el humanitari i d'ètica Rotary Club de Bar- professional. La web del Zoo, recomanada per la revista pe La revista PC World ha recomanat espe- cialment la nostra web perquè -citem textualment- "ofereix una informació exhaus- tiva sobre el parc i pot ajudar-te a passar un dia excel·lent amb els més menuts de la casa". Ja ho sabeu, quan Hngueu ganes de navega~ poseu proa cap a www.zoobarcelona.comiabor- deu les novetats que hi introduïm constantment. z o o 9 Entrevista Amb els ximpanzés del Zoo de Barcelona EIpassat mes de juny va visitar Barcelona la Dra. Jane Goodall, convidada pel Museu de la Ciència de la Fundació "/0 Caixa" a donar una conferència sobre la seva recerca amb ximpanzés a l'Àfrica. La Dra. Goodall va voler aprofitar l'ocasió per visitar els ximpanzés del Zoo de Barcelona, ambaixadors dels seus germans salvatges, com a ella li agrada considerar els animals dels zoològics. uan tenia poc "Tot va començar quan jo era més d'un any, molt petita. Em fascinaven els el pare de animals i quan llegia les histò- jane Goodall ries de Tarzan pensava que jo li va regalar hauria estat una companya un peluix for- molt millor que la [anc", ens ça estranyen diu durant la breu conversa aquella època, que la seva atapeïda agenda ens un ximpanzé permet mantenir amb ella al creat per cel e- Zoo. "Vaig començar a llegir b rar el naixe- llibres sobre l'Àfrica i vaig ment de la primera cria d'a- decidir que hi aniria a viure questa espècie al Zoo de entre llibres i animals. Més Londres. Es tracta d'un fet endavant vaig tenir una opor- anecdòtic, però el cas és que tunitat increïble que em va des d'aleshores la seva vida ha permetre estudiar els ximpan- estat sempre estretament vin- zés a l'Àfrica, i en quaranta culada a aquests animals. Així anys d'observacions he pogut ho explica en la seva biografia, comprovar que s'assemblen publicada recentment en cas- molt a nosaltres, i que són tellà per Mondadori, com criatures sorprenents amb per- també que des de petita estima- sonalitats diferenciades." va més la natura que l'escola i Efectivament, la invitació somiava de viatjar a l'Àfrica. casual d'una amiga que VIVIa 10 Z O O en una granja a Kenya amb la però en l' actuali tat, la indús- seva família va permerre a la tria de la fusta ha obert la selva jove Jane fer e! viatge a l'Àfrica i per primera vegada hi ha un que sempre havia somniar. Allí rransport que permet portar va conèixer Louis Leaky, famós carn de la selva cap a les ciu- paleontòleg i antropòleg, que tats, i es caça de manera indis- va quedar impressionat pels criminada" . coneixements d'aquella noia Davant d'aquest panorama de vint i pocs anys, sense titu- preocupant, la Dra. Coodall ja lació acadèmica, però entusias- fa anys que va decidir abando- ta i decidida, que vivia i treba- nar la seva vida d'estudi a la llava lluny de! seu país per selva per recórrer el món amor als animals. A partir d'a- defensant la conservació de les quí van venir els llargs anys espècies en perill d'extinció. d'estudi i observació dels xim- Linstitur que porta el seu panzés de la reserva de nom, fundat e! 1977 per Combe, a Tanzània, e! reconei- impulsar la investigació i els xement internacional per la projectes de conservació dels seva recerca pionera, i també e! ximpanzés i la fauna africana, doctorat! com també per millorar la A la Dra. Coodall, li preocu- situació dels animals en capti- pa molt la situació actual dels vitat, ha anat ampliant cons- ximpanzés: "Probablement, fa tantment els seus programes, cent anys se' n trobaven per que procuren no oblidar la tota una àmplia franja d'Àfrica participació de la població estesa al llarg de! cinturó de la local i la millora de la seva qua- selva equatorial, des de la costa litat de vida, com a condició occidental fins a l'oest bàsica per aconseguir retrobar d'Uganda i Tanzània. Ara l'equilibri perdut. encara en queden a vint-i-un Aquesta treballadora incan- països, però en poblacions sable, de ment científica i, molt minvants. N'hi deu haver alhora, profundes conviccions uns 250.000 o potser menys, i religioses, no vol llançar la estan amenaçats d'extinció per tovallola i per això centra les la destrucció de! seu hàbitat i seves esperances en e! progra- per la caça, tant per al comerç ma d'educació ambiental il-Iegal de cries destinades a Roots & Shoots (arrels i brots), l'entreteniment humà com per creat e! 1991 pe! seu institut al consum de la seva carn." El per promoure entre els joves el consum de carn de goril.la i respecte i l'amor per la natura. ximpanzé, encara que il· legal, "M'agradaria dir a tots els nens és molt comú a l'Àfrica i plan- que som aquí amb un propò- teja un greu problema no sit, que tenim una feina a fer. només ecològic, sinó també Que tot e! que fem cada dia de sanitari, ja que aquests animals la nostra vida pot ser impor- poden ser portadors de! virus tant i ho podem escollir." La de la sida. Tanmateix, e! seu seva veu suau puja d'intensitat comerç té un volum molt mentre dóna aquest últim mis- important. "En e! passat -ens satge mobilitzador. .~ explica- els homes vivien en harmonia amb la natura i caça- ven només e! que els calia per a María Teresa Abelló les seves famílies i poblats, Maria Josep Virgos Zoo 11 Els nostres animals ibé, com la van batejar posterlOr- ment els seus cuida- dors del Zoo de Barcelona, fou ingres- sada immediatament al Servei 1 de Veterinària del Zoològic. El seu estat era molt precari. Desnutrició i signes clars de maltractament eren els trets més evidents que mostrava en arribar a les nostres mans. En aquesta edat, els ximpanzés encara són molt vulnerables a problemes físics, com ara malalties o lesions, però enca- ra més important és el fet que es troben en un moment crític del seu desenvolupament, tant en el terreny emocional com pel que fa a aprenentatge i socialització com a membres de la seva espècie. Aquests últims aspectes són especial- ment importants en primats superiors com els ximpanzés, amb una vida social i familiar complexa. Després d'estar aproxima- dament un mes en mans dels veterinaris del Zoo i de descar- tar-se cap malaltia important, la Tibé fou traslladada al Pavelló de Primats. Tot i que el seu estat físic era notable- ment millor que quan va arri- bar, estava psicològicament afectada per la separació , traumàtica de la seva mare i del seu grup natural. Es tro- bava sola, sense mare ni grup, i aquest aïllament social en un primat superior, tal com passa , en els humans, pot ocasionar- e li problemes en el posterior desenvolupament com a adult. La tasca dels responsables del Zoo era difícil i arriscada. En primer lloc, la Tibé neces- E cerca d'una rnare sitava establir un vincle afectiu amb algú (en primer lloc, com veurem, forçosament amb humans) i posteriorment s'ha- via de fer un traspàs d'aquest vincle cap als seus futurs com- panys de grup. Però e! proble- ma que ens trobem en aquest tipus d'animals separats de! seu grup quan són joves és que agafen afecte -i dependència- dels humans que e!s cuiden, i no aprenen els comportaments i les habilitats bàsics per desen- volupar-se equilibradament entre e!s seus companys d'espècie. Per exemple, quan creixen dins del seu grup, poden aprendre fàcilment a utilitzar eines, fabricades molts cops per ells mateixos, com ara pedres per trencar nous, fulles llargues i primes de manufac- tura pròpia per caçar tèrmits, o bastons de fusta per arribar al fons de!s termiters. A més, els ximpanzés, com les persones, necessiten sentir que són acceptats pe! grup participant en les seves activitats. El con- en veure'ls, Tres col-Iaboradors de la seva espècie, ja que si això Un procés de reintroducció tacte físic és molt important de la Secció de Primats, així no es fes d'una manera ràpida, o integració es fonamenta per a ells i a través d'aquest com els cuidadors, es van la Tibé podria establir massa principalment en e! que ano- -com, per exemple, e! groo- encarregar durant algunes set- dependència de!s humans, amb menem etapa d'associació. És ming (esplugament)- expres- manes de cuidar la Tibé i de e! risc que això comportaria. un primer pas en què associem sen els seus afectes, preferèn- simular, en la mesura de! pos- Però aquest era un projecte que dos individus (associació ente- cies, amistat i fins i tot aliances sible, e! comportament que la estava ple de dificultats abans de sa com a tolerància d'un indi- familiars. seva mare ximpanzé hauria començar. En primer lloc, per- vidu per la presència d'un altre La primera d'aquestes eta- tingut amb ella: protecció, què la Tibé fos acceptada pe! desconegut fins llavors). Es pes, doncs, consistia a intentar consol, neteja, alimentació, grup, havia de ser adoptada per tracta que a poc a poc vagin que la Tibé passés la major joc. Posteriorment, es va man- una mare ximpanzé que la agafant confiança mútua, part de! temps en contacte tenir e! mateix tractament, pogués introduir en e! grup puguin aprendre a expressar amb humans per tal que tin- però en presència de! grup de com un membre més. Però, qui afecte l'un per l'altre i siguin gués alguna forma d'estimula- ximpanzés, e!s quals, ubicats al era la candidata òptima per capaços de fer-ho. Seguint ció emocional i algú amb qui dormitori contigu al que ocu- ocupar aquest lloc? En aquest aquest procés, la petita Tibé establir unes re!acions afectives pava Tibé amb la seva mare grup només hi havia tres feme- aprendria a confiar, a jugar i a tal com ho hauria fet amb la humana adoptiva, podien lles que hi podien optar: la deixar-se guiar per la seva nova seva mare o amb els seus fami- observar Tibé i fins i tot con- Princesa, la Nina i la Vieja. mare. Aquesta, al mateix liars, ja que després e! temps tactar-hi físicament a través Finalment, e!s responsables de! temps, la protegiria i li ense- passat sense la mare i en con- d'una porta amb reixa. Zoo es decidiren per la Vieja, la nyaria a comportar-se adequa- tacte continu amb humans ja Una vegada habituada al femella de més edat i amb més dament. no reconeixia els ximpanzés contacte amb altres individus, experiència de! grup. Arribava Aquest és un procés gradual, com a congèneres i s'espantava la Tibé havia de tornar amb e!s l'hora de la veritat. en principi. La primera de les Z O O 13 Els nostres animals Tibé (la més peIiIu) actualment. etapes del procés d'associació associar la Tibé només amb la del grup i, per al públic, en un panzés del Parc Zoològic de és l'anomenada etapa de' con- Vieja. Encara que inicialment nou membre a les Barcelona. tactes (visuals i olfactius), en la la Tibé rebutjava el contacte installacions del Zoo de Aquest article forma part del qualla Tibé i la Vieja (amb la físic directe amb la Vieja, Barcelona. Malgrat aquests projecte de recerca del seva filla petita, la Kala) van aquesta, que és una mare bona bons moments el grup va pas- Practicum d'Etologia de mantenir contacte visual a tra- i experimentada, va esperar sar per situacions tenses: passes Primats (Facultat de Psicologia vés d'una porta que comunica- pacientment durant dies que de grip, gelosia de la Kala ... , - Universitat de Barcelona) va dos dormitoris diferents i la Tibé canviés d'actitud, fins que tant la Tibé com la resta "Conducta Social i Integració que els permetia veure's i olo- que finalment es va produir un del grup van haver d'anar en Ximpanzés" portat a terme rar-se. Aquesta etapa va anar vincle satisfactori entre elles, la superant. pels autors en col-laboració molt bé i va ser ràpida, amb qual cosa va permetre anar Sens dubte, aquest ha estat amb el Parc Zoològic de una durada de menys d'una introduint de manera progres- un aprenentatge dur per a la Barcelona. _'- setmana. Ara s'havia de pujar siva més membres del grup en Tibé. Però avui podem dir un esglaó més: la Tibé i la el procés d'associació fins que que ha tingur una compensa- Vieja havien de compartir ins- la integració fos completa. Les ció. Ara no tan sols rep afecte Agraïm la col-laboraciá de tots tal-Iació i es podien establir relacions que la Tibé va anar de la seva mare adoptiva i la els membres de la Secció de contactes físics. Era un establint van ser satisfactòries seva germanastra, sinó que Primats del Zoo de Barcelona moment delicat ja que es respecte a les expectatives que també rep l'afecte i la protec- (cuidadors i conservadora) en el podien produir agressions, o ens havíem establert inicial- ció de tots els membres del desenvolupament de la nostra fins i tot cops involuntaris que ment. grup. I no s'ha trobat només recerca, com també per ajudar- podien ferir la petita. En un Uns mesos després, va arri- amb una mare, sinó amb uns nos a conèixer de ben a prop la pnmer moment es va pensar bar el dia en què la Tibé va sor- amics amb qui compartir jocs i seva tasca i la cura d'aquests que seria millor associar Tibé- tir a la instal-lació dels xim- corredisses, i potser d'aquí a animals meravellosos. Vieja-Kala per evitar una pos- panzés davant el públic. La uns anys amb el futur pare dels terior gelosia de la Kala, però situació va representar una seus fills! Ara, només ens toca Miguel A. Llorente Espino com que el comportament i el novetat tant per a la Tibé com saber gaudir tots nosaltres de Psicòleg. joc d'aquesta eren excessiva- per al públic. La petita es va la bellesa d'aquesta petita i de Manel Carrillo Muñoz ment bruscos, es va optar per convertir en el centre d'atenció la seva família: el grup de xim- Psicòleg 14 Z O O G ny d boa Constrictor Albe,toMar<:OIJ)OIeMana l ,Aigües de Barcelona CAIXA CA.TA.LUNYA MIQUEL FERNÁNDEZ ARAGONÉS · I PANTERA NEGRA : PERE UGALDE RAMO lLLOP PAULA GABARRELLA DEL RÍO 1 GIRAFA COLLA DEL DRAC DEL POBLENOU LLÚDRIA FLAMENC DE CUBA I GUEPARD LINX liGUANA RINOCERON r XILE CLUB INFANTIL I JUVENIL DE BELLVITGTE. 1 SURJC\TA ANTONIO HERNANDO OLIVÉ I GORlL LA ~ Barcelona AIZoo sempre hi aprendreu alguna cosa i us ho passareu bé! A més, ens ojudcreu a defensar la natura i protegir la biodiversitat. ALTRES AVANTATGES QUE TINDREU COM A SOCIS V' Entrar i sortir del vostre Zoo tantes vegades com vulgueu, que per això tindreu un carnet! V' Rebre gratu·.lament aquesta revista que publiquem trimestralment. V' Formar part dels AZ, els Amics del Zoo, un col.lectiu de socis que col.laboren activament i .\ de manera altruïsta amb el Zoo en l'organitza- ció d'activitats i serveis diversos. V' Fer sortides al camp i a la muntanya amb al- tres socis, acompanyats per biòlegs del Zoo. V' Participar, a preu d'a mies, en les activi- tats que organitza el Departament d'Educació per al públic general: dissabtes infantils, cursos, tallers de zoologia, visites comentades, casals de zoologia i celebració d'aniversaris. V' Beneficiar-vos de descomptes especials a la Zoo Tenda i al Punt d'Informació del Zoo, i en totes les nostres ofertes. US PODEU FERSOCIS EN MODALITAT INDIVIDUAL O FAMILIAR: -~;~ij~~~~~~~PREUS D'INSCRIPCiÓ: Quota d'ingrés: 2.000 ptes. (una sola vegada) Quota anual familiar: 7.700 ptes. Quota anual individual: 3.850 ptes. SI DOMICIUEU El PAGAMENT DE LA VOSTRA QUOTA, US FAREM UN REGAL! Per a informació i inscripcions, dirigiu-vos al Punt d'Informació del Zoo que es troba al mig del parc, . entre les seves dues entrades, Tel:932 256786, e-mail: zoobarna@ mail.cinet.es GORIL·LA DE COSTA I Gorilla gorilla gorilla FITXA TÈCNICA CLASSIFICACiÓ ECOLOGIA CLASSE:MAMíFERS Distribució: centre d'Àfrica, des del ORDRE:PRIMATS Camerun, República Centreafricana, FAMíLIA:PÒNGIDS Gabon i Guinea Equatorial fins al Zaire, GÈNERE:Gorilla Ruanda i Uganda. ESPÈCIE:Gorilla gorilla Hàbitat: selva tropical plujosa de plana i SUBESPÈCIEG: orilla gorilla gorilla muntanya. DADES BIOLÒGIQUES Pes: 140 - 275 kg Llargària: 140 - 185 cm Pes en néixer: 2 kg Gestació: 250 - 295 dies Nombre de cries: 1 Longevitat: fins a 50 anys en captivitat Reproducció: vivípara Alimentació: .estrictament vegetariana Visa social: gregària SITUACiÓ DE LIESPÈCIE EIgoril.la és una espècie que es troba en greu perill d'extinció en tota la seva àrea de distri- bució a causa, sobretot, de la caça directa i de la destrucció del seu hàbitat. Segons les llistes vermelles de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), preparades per la Comissió de Supervivència d'Espècies, la situació actual de les tres subespècies de qoril-lo existents és la següent: Goril-lo de costa o goril.la de plana occiden- tal: Gor;lIo gor;lIo gor;lIo AMENAÇADA Goril-lo de plana oriental Gor;lIo gor;lIo grauer; AMENAÇADA Goril·la de muntanya Gor;lIo gor;lIo ber;nge; CRíTICAMENT AMENAÇADA CATEGORIES DE LES LLISTES VERMELLES DE LA UICN - ---~--- - ~-~--- - ----- -- Extinta Extinta en estat silvestre Críticament amenaçada Amenaçada Vulnerable Risc menor Dades insuficients No avaluada "c)~ ........ » "'¡ • '" Doncs bé, la realitat és que això resulta una Imatge falsa, que tan sols és certa en unes quantes espècies del total de 17 o IB que, segons els autors, hi ha al món, la major part de les quals viuen, efectivament, en llocs força freds, però no en condi- cions tan extremes com tot- hom es pensa. Així, a més de l'Antàrrida i de les illes subantàrtiques, també habiten el sud d'Austràlia, Nova Zelanda, Àfrica del Sud i bona part d'Amèrica del Sud. Les característiques realment importants i comunes dels pin- güins són que han perdut la capacitat de volar i que s'han adaptat quasi del tot a la vida aquàtica, ja que pràcticament només surten a terra durant l'è- poca de reproducció. Així, són unes aus nedadores, marines, força maldestres quan es mouen per terra, però increï- blement àgils quan e~ mouen pel mar, com a conseqüència que totes les adaptacions mor- fològiques que presenten tenen una relació directa amb la seva vida a l'aigua. La forma del cos és hidro- dinàmica, és a dir, estreta per davant i per darrere i ampla al mig, que és la que permet avançar millor per l'aigua per- què ofereix la mínima resistèn- cia possible en aquest medi. o Les ales són reduïdes i tenen forma d'aleta rígida, la més adequada per impulsar-se sota l'aigua. Quan els veieu nedar a través de l'ampli vidre que hi ha a la part inferior de la seva nova instal-lació, us ado- nareu que sembla que estiguin volant, com qualsevol ocell, però no per l'aire sinó per l'ai- gua. EI nostre Zoo o EI plomatge és molt dens i 5 - 50 rn, amb un màxim de Impermeable, amb tres capes 240 m enregistrat en el pinguí de plomes distribuïdes unifor- reial. mement per tot el cos, ql!e no Són animals de comporta- deixen gairebé cap zona nua. ment força gregari i la major o Les potes estan situades part de les espècies formen molt enrere, amb els tres dits grans colònies de cria en l'èpo- davanters units per una mem- ca de la reproducció, en alguns brana interdigital, i les utilit- casos constituïdes per milions zen com a timó quan neden, d'individus. Quasi totes les igual que la curta cua. Aquesta espècies estableixen les colò- particularitat és la que, en nies en espais oberts, però canvi, fa que es desplacin per algunes nien en caus sota terra terra amb certes dificultats. i d'altres en boscos pròxims al o EI color és fosc per sobre i mar. La posta consta de dos o blanc per sota, coloració de tres ous, que són covats per camuflatge que també és pre- ambdós progenitors, i la incu- sent en molts altres vertebrats bació dura entre 33 i 62 dies marins (orques, corbs marins, segons l'espècie. Els nius sem- molts peixos, etc.) i que té una pre són molt senzills i poc ela- gran importància per perme- borats, i les dues espècies més tre'ls aproximar-se a les preses grans, el pingüí reial i l'empe- sense ser vistos i, de la mateixa rador, ni tan sols en fan, sinó manera, per escapar dels ene- que l'únic ou és covat entre les mics; contemplats per sobre es potes, protegit per un plec de confonen amb el color fosc la pell. També és curiós el fet del fons del mar, mentre que que les espècies que crien en observats per sota ho fan amb llocs oberts estableixen grans el color clar que arriba des de guarderies de polls, que resten la superfície. vigilats per uns quants adults o El bec és fort i amb les vores mentre els altres surten a pes- esmolades, com també la llen- car. gua, d'aparença espinosa, adap- El pingüí de Humboldt tacions que els permeten captu- (Spheniscus humboldti) és l'úni- rar millor els crustacis, cefalòpo- ca espècie d'aquest especialitzat des i peixos dels quals s'alimen- grup d'aus que tenim al Zoo ten. de Barcelona, però és també Aquestes característiques per- l'única de les 17-18 espècies de meten als pingüins rnoure's per pingüins existents al món que l'aigua molt millor que qualse- es troba catalogada a l'apèndix vol altre grup d'aus. Així, enca- I del Conveni de Washington ra que normalment neden a 5 - (CITES), el de màxima protec- 10 km/h, se'ls han atribuït velo- ció. És a dir, és una espècie que citats de fins a 60 km/h en es troba greument amenaçada situacions de fugida davant d'extinció i que està protegida d'un perill, i també és conside- internacionalment. rable la seva capacitat d'immer- Aquesta espècie de pingüí és sió: la mitjana de temps d'im- una de les que no viu en llocs mersió és 1 - 3 minuts en gene- extremadament freds, sinó que ral, però s'han comptabilitzat habita les costes de Xile i el fins a 18 minuts en el pingüí Perú, quasi a tocar de la línia emperador, i la fondària mitjana de l'Equador, de manera que a què es capbussen oscil-la entre bona part de la seva àrea de 30 Z O O distribució es troba dins la de Bengue!a i Agulhas perme- La nostra col-lecció regió tropical. Això podria ten l'existència de! pingüí de! està formada actual- resultar sorprenent, ja que en Cap (Spheniscus demersus). ment per 16' indivi- principi els pingüins són ani- Penseu, per tant, que e! clima reduït al voltant de l'entrada dus, tots ells nascuts en captivi- mals adaptats a condicions més de Barce!ona no és més calorós del seu cau, i és curiós d'escol- tat en diferents zoos aviat fredes, però hi ha una que el que els animals tenen al tar els seus crits territorials, que d'Anglaterra i Alemanya, i explicació per a aquest estrany seu lloc d'origen, i que aquí recorden clarament els brams tenen noms com "Blanquito", fet: trobem pingüins en aques- estan perfectament bé en la dels rucs. Gairebé sempre "Brigitte", Bernhardt", "Bodi" tes latituds tropicals sempre seva installació a l'aire lliure. ponen dos ous. o "Barbe!". Gairebé tos aquests que hi hagi corrents marins El pingüí de Hurnboldt és de Els seus enemics naturals són animals són joves, d'edats entre d'aigües fredes a les proximi- grandària mitjana, mesura les orques, els taurons i algunes 1 i 3 anys, però malgrat això tats. I això és e! que succeeix a entre 65 i 70 cm, i és una de les aus marines que depreden els enguany ja han començat les la costa occidental d'Amèrica espècies que fa els nius en polls quan són petits, encara primeres temptatives de repro- del Sud, on viu e! nostre pin- forats a terra, en coves o en que e! responsable de la seva ducció, per la qual cosa espe- güí, per on puja e! corrent de caus subterranis abandonats situació crítica és l'home i, en rem que en aquesta nova 111S- Humboldt, que porta aigües per altres animals (és per això concret, les flotes pesqueres ral-lació que s'acaba d'inaugu- fredes, riques en nutrients, des que a la seva nova instal-lació que sobreexploten els bancs de rar, amb una gran zona espe- de l'Antàrtida. El mateix passa de! Zoo veureu que hi ha una sardines i anxoves de les quals cialment dissenyada per facili- a les illes Galápagos, situades mena d'habitacles soterrats, on s'alimenten aquests pingüins, tar-los la cria, aconseguim ràpi- encara més al nord, on viu e! poden niar en unes condicions així com la contaminació pro- dament l'èxit reproductor. .~ pingul de les Galápagos quasi idèntiques a les naturals). vocada en els ecosistemes (Spheniscus mendiculus) i en Normalment, forma petites marins pels freqüents accidents altres indrets de! món com ara colònies en les quals cada pare- que sofreixen els grans vaixells Rafael Cebrián Sud-àfrica, on els corrents freds lla defensa tan sols un territori petroliers. Departament d'Educació Z O O 31 EI nostre Zoo LA NOVA INSTAL·LACI La resolució d'aquest espai Entre aquestes falses roques ha estat magnífica. En tan s'han fet 16 caus que s'obren a sols 275 m2 s'ha construït les zones de cria (caixes de una instol-loció per a pin- plàstic esterilitzades, de fàcil güins que té de tot: piscina manteniment i manipulació) d'aigua salada, zones per des d'on els cuidadors podran prendre el sol i saltar a l'ai- vetllar pels polls, quan arribi el gua, una petita illa, 16 nius moment. amagats entre la roca, una L'aigua de la piscina prové zona de platja i fins i tot una directament del mar, i el procés gran visió subaquàtica des de depuració es basa en un sis- d'on el públic pot admirar el tema molt complex que asse- veloç nedar dels animals. gura la transparència de l'ai- EI nou hàbitat està situat a gua, així com els nivells òptims l'antiga instol-loció dels d'oxigen, matèria orgànica i óssos polars i recrea una higiene que necessiten aques- costa rocosa com les que es tes aus. EI sistema es compon poden trobar a Xile i el Perú, de 5 fases de tractament: oxi- a base de volums de formigó genació, escumeig, filtratge esculpits i platges de còdols mecànic (sorra), radiació ultra- arrodonits. Per a la realitza- violada, filtratge biològic i des- ció de les roques s'ha tingut gasificació. molt en compte la imitació La visió subaquàtica és perfecta del color i la textura espectacular gràcies a una de les pedres naturals. Els finestra situada sota l'aigua tints utilitzats han estat pig- d'unes dimensions fora del nor- ments especials per protegir- mal: 6 m x 2 m i amb 8 cm de Ies del contacte amb l'aigua gruix per aguantar la pressió salada i compatibles amb els de l'aigua. EImaterial és acrílic animals. i ha estat portat directament dels Estats Units i lnstol-lot per Jordi Portabella, president, i Esteve Tomàs director una empresa anglesa. gerent del Zoo durant la presentació als mitjans de La vegetació que s'ha plantat comunicació del nou hàbitat. en petites jardineres escampa- des per la instol-locló és tota americana. Hi ha herbes de la pampa, escalunyes, atzavares, opunties i iuques que suavitzen l'aspecte general i donen un aire costaner-a la instol-loció. Finalment, s'hi han col-locot dos grans rètols que ajudaran a entendre una mica més la biologia d'aquesta espècie, en els quals s'explica la distribució geogràfica de les diferents espècies de pingüins i quina situació ocupen en la cadena tròfica del mar. 32 z o o \1o\ .t..\.. ooN. Qi ",0 """1J 9 u o on Q) """1J Oi E o u Qi """1J ,oe u eo Q) on ~ o, --º o o on Q) U Q) e won • lf) <, M ""O M <, lf) Disfruta con tu familia en el restaurant Qi """1J A La Menta del Port Olímpic .g o u y ven a degustar nuestras especialidades --º o o con sabor a Mediterráneo u ';;: Ci on Organizamos: Banquetes, Bodas, Bautizos y Comuniones e Q) o """1J 'O > :e9 u restaurant o E o et • A LA MENTA DEL PORT OLÍMPIC • Camarote privado • Salones para grupos • Tres grandes terrazas -ME"NT-A Moll del Gregal, 20 -21 • 08005 Barcelona • Tel. Reservas 93 225 29 13 • Fax 93225 1953 Reportatge . ..... . .. . Reportatge 12.10.98. ESCULLSCORAL·UNS 12.10.98. SNORKELUNG Nadi (Viri Levu), 10 h. Sortim amb hidroavió cap a Vanua Levu Nacavanadi, 17:45 h. No he resistit la temptació. Fent apnea (Gran Terra), la segona illa més gran de les Fiji, de 5.538 krrr'. Les busco entre les fortes arrels del manglar. M'adono de la importàn- vistes són espectaculars. Veiem impressionants esculls coral-lins cia d'aquestes arrels de sustentació i aèries per a la fixació de ]'ar- envoltats d'aigües de color turquesa i d'una corona de blanca escu- bre al rou substrat, a més de servir com a refugi i nursery per a una ma aquosa que trenca en els coralls. Sobrevolem el mar de Koro. multitud de formes de vida marina. No ens n'adonem i som lluny de la costa ... un peix ve a tafanejar el nostre descarat intrusisme. 12.10.98. BLAUETDELSMANGLARS 12.10.98. BOSCOS MARINS Nagigi, 19:00 h. Els voltants dels manglars són tot un brogit de Nacavanadi, 17:00 h. La Hibiscus Highwayvoreja contínuament la cants d'ocells. Ja era a punt de guardar la càmera ... però aquest costa. Ens creuem amb alguns nadius que s'aturen amb curiositat blauet, Alcyon ehloris, em va fer desistir. S'han descrit moltes races al nostre pas per saludar-nos amb un obert somriure: Bula bula! insulars de blauet. Cada illa en té la seva varietat particular. Som davant d'un espectacular manglar de Brugueira spp. Aquests boscos es caracteritzen pel fet de poder viure submergits, amb ele- vades concentracions de sal, gràcies a la capacitat de la saba per regular els nivells interns de sosa. 36 Z O O 15.10.98. ELGRAN MISTERI Dakuniba, 12:30 h. Ens asseguren que avui no plourà a la selva. Aprofitem per anar cap el sud de la península. Les pistes serien impracticables amb aigua. Després de tres hores de forta pujada, amagats, trobem un dels misteris més ben guardats de les Fiji: els petrog!yphs o inscripcions sobre roques. Es tracta d'un tipus d'alfabet amb algun significat cerimonial o místic. Qui les va esculpir i quin sentit tenen, és un misteri. 13.10.98. CERIMÒNIA DELKAVA Península de Tunuloa, 22: 10 h. Si hi ha alguna cosa, tret de les platges, que identifiqui les Fiji, és, sens dubte, l'enorme hospitali- tat dels nadius. A la cerimònia de benvinguda, els amfitrions barregen l'arrel seca del kava (Piper methysticum), arbre de la famí- lia del pebrot, amb aigua per produir la yaqona, una infusió d'as- pecte tèrbol, en un ritual de gran solemnitat i d'impressionant dig- nitat, al compàs d'antics càntics reforçats amb profunds silencis. Començo a notar l'efecte narcotitzant de la beguda ... només veig dones meravelloses. 14.10.98. SUPERVIVÈNCIA Riu Natovotovo (Devo Estate), 8:10 h. S'obren les primeres clarianes. El sol penetra sense escrúpols a l'in- terior del bosc. M'adono de la importància de la llum natural per a les plantes. La lluita per la vida és present en cada racó del bosc, sense límits. Les 15.10.98. FLORACiÓ plantes epífites creixen i elabo- Dakuniba, 16:05 h. L'hibiscus, Hibiscus spp., es una de les flors ren el seu aliment sobre una més destacades dels tròpics. Es tracta d'una de les flors nacionals altre planta, com a resposta de les Fiji. Les dones les porten als cabells i els homes darrere l'o- adaptativa a viure en ambients rella, com un ornament més del seu cos. Durant el dia i fora de de vegetació densa i lluminosi- l'aigua no es panseix, però quan el dia s'acaba s'esvaneix després tat escassa. d'haver ofert al món tota la seva plenitud. z O O 37 Reportatge ~ 19.10.98. FRONT CONSPICU Lau, 16:45 h. El colom frugívor de front porpra Ptílínopus porphy- raceus, de 23 cm, mostra una coloració gris-verdosa al cap, amb e! front magenta característic de l'espècie. Poc sociable, és una ani- mal solitari, però de vegades forma petits grups per alimentar-se, normalment a les zones baixes dels arbres. 15.10.98. POLICROMIA Dakuniba, 16:15 h. El dia és agradable. Uns nadius ens informen 22.10.98. DISPERSiÓ I ESPECIACiÓ que la pista està en mal estat i e! pont s'ha trencat. Ens indiquen Illes Yasawas, 19: 20 h. No em va deixar de sorprendre la presèn- una altra sendera que, curiosament, no surt als mapes ... Arribem cia d'un iguànid en un punt de! Pacífic tan allunyat d'un gran a una badia i quan estic fent fotos, apareix davant meu e! reflex continent. L'any 1979 es va descobrir la presència de la iguana d'un arc de Sant Martí alat ... és un lori de collar (Phigys solita- crestada Bracbylopus vítiensis a les illes Fiji de manera absoluta- rius), gènere endèmic que s'atura just davant meu. El sol amplifi- ment accidental, a les platges de la remota illa de Yadu. El govern ca encara més la seva múltiple gamma de colors. El vol baix i e! va establir e! primer santuari per protegir-la a l'illa Yaduataba. El batec d'ales quan passa inspiren els artistes locals, als quals dóna temps d'incubació pot arribar fins als 9 mesos, e! més llarg cone- una enorme pau. gut en iguànids. 38 Z O O 23.10.98. OR ALAT Illes Yasawas, 19:00 h. Tornem d'una cerimònia religiosa a la qual hem estat convidats. Per arribar a la costa travessem un dens bosc clapejat de llargs cocoters. La sendera amb prou feina es distingeix. Sento bordar un gos, un petit gos ... dalt els arbres! Crec que he begut massa yaqona. En Vondo, l'inseparable guia, riu i s'atura. Demana silenci. Davant nostre hi ha un drala (Erythrina variega- ta), arbre que produeix uns fruits d'intens vermell. "Silenci, silen- ci. Això és bon menjar per a coloms. A dalt, a dalt, és un bune dromo, bune dromol, no gos, no gos. És un bune dromo!" Quedo bocabadat, és un colom groc com l'or!, si no fos perquè ja en coneixíem l'existència, creuria que són al-lucinacions. És, sens dubte, el rar colom frugívor daurat Ptilinopus luteovirens de les Fiji, i el tenim davant! Ja podem tornar satisfets! .~ Josep Garcia Cuidador especialista E L S COLOMS FRUGíVORS La llampant coloració dels coloms frugívors del gènere coloms frugívors del gènere Ptilinopus, tres de les quals Ptilinopus s'estén per la regió indomalaia i les illes del endèmiques, és a dir úniques al món: el colom frugívor de sud-oest del Pacífic. Unes quantes espècies però, són cap groc o colom de vellut Ptilinopus layardi (socula, en també presents a l'índia i a Austràlia. fijiàj, d'intens color verd i amb el cap groc, el colom fru- Són petites aus d'entre 20-25 cm de longitud (un colom gívor daurat P. luteovirens (bune drama, en lijiò], d'un domèstic en fa 33-35 cm) que viuen, generalment, als groc llimona inconfusible, i el colom frugívor taronja P. cims dels boscos tropicals, ben amagats entre la densa victot (buneka, en fijiàj, d'un enlluernant cos taronja-ver- vegetació. Per tant, són de difícil observació. Estan con- mellós. Cadascun d'ells habita grups diferents d'illes de siderats entre les espècies més sumptuoses i de major l'arxipèlag. Lesdues espècies restants són el colom frugí- riquesa de colors en el món de les aus. vor multicolor P. perousii i el colom frugívor de front por- Les illes Fiji són afortunades de posseir cinc espècies de pra P. porphyriaceus. Aquests microcoloms es mouen deli- beradament molt poc a poc, de vega- des fent moviments força acrobàtics, i no s'alimenten només de fruits i baies del bosc, sinó també de llavors i fins i tot insectes. SISTEMÀTICA CLASSE: AU$ ORDRE: Columbiformes FAMíLIA: Columbidae SUBFAMíLIA: Treroninae GÈNERE: Ptilinopus z o o 39 Zoo verd 40 z o o erò si bé es coneixen a basta- Pment les herbes amb propietats especials que creixen als nostres boscos, no passa el mateix amb els arbres i arbusts ornamentals que guarneixen les ciutats on vivim i els jardins on passegem, i que tenen un origen llunyà. Per exemple, un arbre molt utilitzat en jardineria és el teix: Taxus baccata. La toxi- La bibliografia històrica i les llegendes citat de totes les seves parts, tret de la polpa carnosa del fruit, és deguda a un antigues estan plenes de referències a alcaloide anomenat taxina que pot matar per aturada cardíaca persones i animals plantes que creixen al bosc i que s'han que n'ingereixin tan sols 100 grams de utilitzat per fer pocions màgiques, fulles o llavors. Una altra planta molt coneguda és el baladre: Nerium oleander, remeis ccsolcns o assassinar els que forma unes flors espectaculars durant tot l'estiu i sovint es planta als marges de enemics. A tots ens sonen alguns les autopistes. Aquest bonic arbust conté d'aquests vegetals com, per exemple, glucòsids verinosos sobretot a les fulles i flors, i pot ser mortal si se'n menja molta la cicuta (Conium macu/atum), una quantitat. Es coneixen casos de gossos, cabres i ovelles que han mort per sobredo- herba semblant al [olivert que a Roma feia furor entre la cort dels empera- ,"La'tOxicitatde/ teix és dors, el vesc (Viscum avium), .deguda er /0 toxina, que ;', .. "'.' ... :.•...... :... ; la planta preferida del druida .p()t matar per parada Panoramix per cuinar la poció cardíaca persones i màgica que permet a Astèrix ser tan anima/s" fort com Obèlix, o el cascall si de baladre. (Papaver somniferum), Una altra planta tòxica molt present als d'on s'extreu la jardins i que la gent no sap que pot causar morfina i del qual no fa pas tants anys problemes és l'heura, la llavor de la qual conté compostos vomitius i purgants que es deixava que els nens xuclessin poden causar la mort si se'n mengen mol- tes. També les cireretes d'arboç, tot i que la càpsula seca de les llavors són comestibles, poden provocar indiges- per calmar-se el mal de queixals. tions greus degudes a l'arbutina, un alca- loide tòxic present als fruits. El seu nom en llatí: Arbutus unedo hi fa referència, ja que "unedo" significa "només un". La troana, un arbret molt plantat en jardins, també té productes verinosos a l'escorça i arsènic a les fulles, cosa que el fa un xic perillós. Algunes de les fruites que més ens agraden: prunes, préssecs, albercocs, ametlles i cire- res, contenen els glucòsids amigdalina i pluraurasina a la llavor, que en separar-se a z O O 41 Zoo verd l'estómac alliberen àcid cianhí- dnc (cianur), el qual s'assimila en peti tes quanti tats, però que pot resultar mortal si se'n mengen masses fruits de cop. Toxines. Per què? Les plantes són les fabriques de matèria orgànica del plane- ta. Gràcies a la clorofil-la són capaces d'elaborar sucres, grei- xos i proteines, que després els animals aprofitem quan els mengem. Però les plantes també poden produir compos- tos secundaris tòxics que els serveixen bàsicament per pro- tegir-se dels herbívors i de l'a- tac dels fongs i dels insectes, o també per evitar el creixement d'altres plantes prop seu. Sintetitzen alcaloides, que són compostos amb nitrogen; Elefant: l'elefanta Ali agraeix que li proporcionin fulles de palmera glucòsids, que serveixen com a dipòsits d'energia per a la planta; fitotoxines, que són molècules proteiques indigeri- bles; resines, terpenoides i altres substàncies, que es poden acumular tant a les arrels com a la tija, a les fulles, les flors i els fruits, depenent de les necessitats biològiques "Algunes de les fruites que més ens agraden: prunes, préssecs, albercocs i cireres alliberen cianur a l'estómac" de cada espècie o del moment. La possible intoxicació per un d'aquests compostos depèn de molts factors, com la dosi, Girafa: les girafes mengen diàriament branques de falsa acàcia el sistema d'ingestió o l'edat i 42 z o o l'estat de salut de l'espècie que l'ingereix. Hi ha animals que estan immunitzats a alguns verins, i d'altres que fins i tot els utilitzen per a profit propi. Arbres tòxics i animals exòtics En llibertat, els animals con- viuen en el seu hàbitat amb moltes plantes tòxiques i, per norma general, han après a distingir les tòxiques de les que no en són, però al Zoo la cosa canvia i la nova situació els fa més vulnerables a equivocar- se. Per tant, veterinaris, cuida- dors i jardiners portem un control exhaustiu de les plan- tacions que es fan a les instal-Iacions i vigilem el com- portament de cada individu, per advertir qualsevol proble- Heura: s 'ha de vigilar que els nens no mengin fruits d'heura ma que s'esdevingui amb rela- ció a la vegetació. '1 . _lles de palmera tallen la diarrea als elefants i les de pi milloren l'aspecte de les plomes dels nostres lloros" Al Zoo de Barcelona es donen alguns casos molt curiosos, ja que algunes plan- tes que sabem del cert que són tòxiques no provoquen cap reacció en alguns animals, però també es donen casos contraris, com el d'un llangar- daix, que rep el nom de Corucia zebrata, al qual el que més li agrada és menjar patos, una planta penjant molt comuna a l'interior de les Flor de lantana: la lantana, ideal per als colibrís i fatal per als herbívors cases i que tenim la certesa Z O O 43 Zoo verd plantem al seu habitacle, menys uns arbusts anomenats berberis que afortunadament no toquen, Ja que tenen com- ponents tòxics a les fulles i tIges. Els tapirs han viscut sempre en una insrallació on creixen dos fantàstics bellaombres (Phytolacca dioica) sense que mai els haguessin fet cap cas. Però, fa un any, va arribar un mascle nou d'un zoo d'Holanda que va començar a menjar-se l'escorça d'un arbre i va caure greument malalt. Després de fer algunes anàli- SIS, l'equip veten nan va deduir que l'escorça de l'arbre l'havia intoxicat. Afortu- nadament l'animal es va salvar i seguidament vam protegir els dos arbres per evitar que altres animals poguessin emmalaltir. Però la relació dels animals amb les plantes no sempre és negativa, en la natura trobem casos on els animals les aprofi- ten per curar-se certs trastorns. Al Zoo també ho fem i en alguns casos ens va molt bé subministrar plantes com a medicines. Així, per exemple, hem descobert que les fulles de palmera tallen la diarrea als elefants, i que amb fulles de pollancre augmentem la quan- titat de fibra en la dieta d'al- guns primats, o que les fulles Cireretes d'arboç: les cireretes d'arboç poden ser molt de pi milloren l'aspecte de les indigestes a causa d'un alcaloide tòxic que contenen plomes i tranquil-Íitzen els nostres lloros. que en altres parcs zoològics L'arbust de flors grogues i ver- Com veieu, les plantes són ha causat la mort d'algun felí. melles que vulgarment ano- unes farmàcies fantàstiques on També les nostres girafes menem "bandera espanyola" es produeixen molts compos- mengen habitualment fulles i donat els colors que presen- tos que desconeixem i que ens branques de falsa acacia ten, és el preferit dels colibrís poden donar moltes alegries, (Robinia pseudoacacía), que a per xuclar-hi el nèctar i, en però si no som prudents, l'escorça conté un glucòsid canvi, les fulles i els fruits també més d'un disgust..~ anomenat robina que paralit- poden ser fatals per als herbí- za el sistema nerviós, mentre vors que les tastin. Els nostres Eulàlia Bohigas que a les girafes no els fa res. goril-les devoren tot el que Conservadora de jardineria 44 Z O O Parcs naturals Parcs naturals fI Palau Novella, edifici eclèctic enmig del parc natural és el símbol del vell somni de crear una colònia agrícola de l'indià Pere Domènech, al principi del segle xx. (Foto:A;untament de Begues) El Garraf en el rocam, conegudes com a les mines prehistòriques que li dels objectes i les eines trobats El Pare Natural ocupa unes "fondos". Els cim més alt és la han donat renom, tot i que han permès als arqueòlegs 13.000 ha, repartides en Morella, amb 594 m. l'actual edifici, situat a la Torre entendre diversos aspectes de l'àmbit de nou municipis, Lluch, una antiga masia senyo- la forma de vida al neolític, a que pertanyen a tres comar- El Museu de Gavà rial propietat de la família del més de conèixer la vegetació i ques: el Baix Llobregat, l'Alt Però, si volem acostar-nos al mateix nom, no va ser inaugu- la fauna de l'època, bases de Penedès i el Garraf. El massís coneixement del Parc Natural rat fins el 1991. l'economia i les creences d'a- que dóna nom a la comarca del Garraf, així com al del quelles comunitats, de les se singularitza per un paisatge delta del Llobregat, és obligada Les mines prehistòriques de quals és testimoni la figura eminentment rocallós i la visita al Museu de Gavà. En Gavà són les mines amb gale- femenina d'argila anomenada agrest, amb nombroses cavi- aquesta vila del Baix Llobregat, ries més antigues d'Europa. Es Venus de Gavà (d'uns 5.500 tats subterrànies. El parc reconeguda també per la fira van començar a explotar ara fa anys d'antiguitat), peça clau natural està conformat per de l'espàrrec que hi té lloc el uns 6.000 anys, amb l'objectiu del museu. dues unitats ben diferencia- primer cap de setmana de d'extreure diversos minerals, El museu consta d'una exposi- des geològicament: una de maig, es troba el Museu que entre els quals destaca la varis- ció permanent sobre la roques calcàries i dolomies, i duu el nom de la ciutat, punt cita, mineral de color verd "Formació i transformació del una altra constituïda per una des d'on iniciarem aqu.esta emprat per fer joies (si voleu, paisatge", que explica la relació petita banda de gresos verme- ruta. podeu adquirir-ne reproduc- de l'home amb el medi al llarg llosos, situada a l'extrem El Museu de Gavà es va fundar cions a la botiga del Museu). de la història, especialment en orien tal. El relleu està solcat l'any 1978, arran de la desco- L excavació i l'estudi de les el territori del Baix Llobregat, per rieres seques, encaixades berta en el terme municipal de mines, així com la recuperació distribuïda en cinc grans sales. 46 Z O O EI Petit Casal de Begues és el darrer centre d'in- formació inaugurat de què disposa el Parc Natural del Garraf. (Foto:Ajuntament de Begues) tegida-, que de segur veureu segon punt d'aturada d'aquest mossèn Norbert Font i Sagué, en una vista al massís del itinerari. que va ser el primer a explorar Garraf. Aquesta singular construcció l'avenc de l'Esquerrà, el més Entre els itineraris de desco- va ser feta al principi del segle profund del massís, amb prop berta (al delta del Llobregat i al per l'arquitecte modernista de dos-cents avencs catalogats. Parc Natural del Garraf), són Francesc Berenguer, collabo- Si voleu introduir-vos en especialment recomanables les rador de Gaudí, que el va aixe- aquest apassionant món, és visites nocturnes a les mines car per ordre la família Güell important que contacteu prehistòriques, que es fan a com a pavelló de caça Més abans amb la Federació l'estiu. Però també podeu fer- endavant va ser convertit en Catalana d'Espeleologia (tel. Pròximament s'inaugurarà un les de dia al llarg de tot l'any. mas ramader, d'on li ve el 932652241). audiovisual multimèdia sobre Només heu de reservar la plaça nom. A mitjan anys vuitanta la formació i transformació del amb antelació. Per al més va ser adquirida per la El Palau Novella paisatge del Baix Llobregat i el aventurers, hi ha una ruta Diputació de Barcelona per Seguint la pista en direcció a Garraf, tant des del punt de específica que emula l'acció destinar-la a oficina del Parc Olivella, trobareu al cap de vista geològic com humà. A dels espeleòlegs més agosarats. Natural. tres quilòmetres el Palau més, el museu és la seu del A la primera planta d'aquest Novella, tercer punt d'aturada. Centre del documentació del La Pleta edifici, que localitzareu de Abans, però, podeu fer una Parc Natural del Garraf, Precisament, per als amants de seguida per la curiosa xeme- visita a l'Equipament pedagò- biblioteca especialitzada que l'espeleologia és obligat des- neia lateral que servia per gic de Vallgrassa, situat al aplega tota la bibliografia edi- plaçar-se a la que per ara és l'ú- mesurar el nivell d'aigua de la fondo del mateix nom. En tada sobre el Parc Natural nica exposició monogràfica cisterna que la cobreix, es aquest centre s'ha instal-Iat (podeu consultar-la a la web; sobre aquesta activitat esporti- troba l'exposició "El Garraf: recentment l'associació El Mas www.diba.es/parcs ) . va. Si deixem Gavà en direcció bressol de l'espeleologia a de la Terra, dedicada a la divul- El Museu disposa d'un jardí Sitges i ens endinsem al Parc Catalunya". Per si no ho sabí- gació i experimentació de la botànic, un espai de 800 m'en Natural del Garraf per l'única eu, a Catalunya l'espeleologia ceràmica, on es fan exposi- què es mostren diverses comu- carretera asfaltada que el tra- va tenir el seu origen precisa- cions temporals, tallers, cursos nitats vegetals del delta i del vessa i que s'inicia a peu de les ment al massís del Garraf, ara i xerrades sobre aquesta moda- Garraf, entre les quals cal conegudes costes del Garraf, fa poc més de cents anys, de la litat artística. recordar el margalló, l'única uns quatre quilòmetres després mà de científics i homes d'es- Arribats a Plana Novella, des- palmera europea =cspècie pro- trobarem l'edifici de la Pleta, perit aventurer, com ara taca de seguida el color rosat z O O 47 Parcs naturals de les parets del Palau. Aquest Després de la guerra civil, el és un edifici eclèctic, de difícil Petit Casal va esdevenir una adscripció arquitectònica. Al botiga de queviures, fins que seu moment volia ser l'edifici va ser abandonat al comença- principal d'una mai executada ment dels noranta. L'any colònia agrícola (somni de 1996, amb el suport de la l'indià Pere Domènech a la fi Unió Europea de la del segle XIX). Després de pas- Diputació de Barcelona, l'A- sar per diferents propietaris, juntament va poder recuperar- avui acull la comunitat budista lo per a la vila. Avui acull acti- Sakia Tashi Ling, que permet vitats culturals i servei de for- fer una visita guiada a les mació per al jovent de la dependències. El xoc entre el comarca. mobiliari, els encoixinats, els A la planta baixa de l'edifici se esgrafiats i les pintures d'aire situa un punt d'informació del modernista de les sales amb la Parc Natural del Garraf, amb decoració budista és força una exposició sobre "Els colors EIpaisatge càrstic del Garraf ofereix vistes d'amplis horitzons. curiós. És per aquest motiu del Garraf", una videoexposi- (Foto:SHOOTING) que en fem esment aquí. ció permanent sobre l'Anella cular itinerari. associatiu que aplegava la verda, a més de sales de con- El Petit Casal de Begues A Begues podeu visitar el més parròquia beguetana de ferències, tallers i projeccions Des de la Plana Novella, flamant centre d'informació tendència conservadora, men- audiovisuals. Com de tota la podem seguir una pista fores- del Parc Natural del Garraf, tre que la de tendència repu- resta, us en recomanem la visi- tal, apta per a vehicles fami- inaugurat l'estiu de 2000. blicana es reunia a l'edifici ta .• ~ liars, que ens durà a la vila de El Petit Casal de Begues era, al proper de cal Pere Vell, avui Josep Melero iBellmunt Begues, final del nostre parti- principi del segle, un local Hotel d'Entitats de la vila. Servei de Parcs Naturals .................................................................................................................................... MUSEUS I EXPOSICIONS AL PARC NATURAL DEL GARRAF Diputació de Barcelona Servei de Parcs Natura!s MUSEU DE GAVÀ CENTRED'INFORMACIÓ DE LA PLETA colors del Garraf" multivisió sobre Exposició permanent sobre el paisat- Oficina del Parc Natural del Garraf. 1ft 'Anella verda" ge i la història del Baix Llobregat Exposició "EI Garraf: bressol de l'es- Pg. de l'Església, 1 Visites guiades a les mines prehistòri- peleologia a Catalunya" 08859 Begvisues ques de Gavà (cal reserva prèvia al Audiovisual multimèdia: "Garraf, Tel. 936 390 166 tel. 936 382 5701, al Parc Natural parc natural" a/ e:p.garraf.vallgrassa@diba.es del Garraf i al delta del Llobregat. Ctra. de Rat Penat a Plana Novella, Horari: dissabtes i festius, de 10 a 15 Tallers i activitats pedagògics per a km3,5 h. escolars (tots els nivells educatius). 08870 Sitges PI. Dolors Clua, 13-14 Tel. 938571 819 08850 Gavà a/e: p.garraf©diba.es INFORMACiÓ Tel. 936 382 570 Horari: feiners de 100 15 h (excepte Servei de Parcs Naturals a/e: mgava@diba.es dilluns): dissabtes i festius, de 10 a Diputació de Barcelona Horari: de 9.30 a 13 h i de 17 a 20 17 h. Urgell 187, 30 pl. h; dissabtes. d'll a 14 i de 17 a 20 08036 Barcelona h. diumenges i festius: d'll a 14 h. CENTRE D'INFORMACIÓ PETIT Tel. 93 402 24 28 Dilluns tancat. CASAL DE BEGUES a/ e:s.parcsn@diba.es Exposició permanent sobre "Els Horari: feiners de 8 a 15 h. 48 z o o Desde la Tierra el Gérser Grand Prisrnatrc. en el Parque Nacional de Yellowstone en EE.UU, resulta un paraje cautivador. Desde el aire, constituve una autentica obra de arte. Para captar la increíble belleza de la Tierra desde esta perspectiva "superior", desde el año 1996 FUJif¡Jmforma equipo con el fotógrafo Yann Arthus-Bertrand para hacer inventario de la Tierra desde el aire. El proyecto "la Tierra desde el Cielo", bajo patrocrnio de la UNESCO, no sólo tiene como objetivo constituir un documento para la posteridad, sino también hacernos reflexionar sobre la fragihdad de nuestro planeta. FUJif¡Jmapoya este proyecto porque nos preocupa la Tierra, y nada ~ ~ mejor que la película Fujichrome para proyectar su belleza. EARTH FROM ABOYE \n .u rtrl poruau on thc evc ofthc FUJIFILM \',Jr211ItU ©Yocc ARTHUS BERTRAND EARTH FROM ABOVE WITH FUJIFILM AND UNESC FUJICHROME Professional ~ FUJIFILM ¿Cuánto tiempo hace que no disfrutas? Audi A3.