PREU
ESPECIAL
~ \ ALS SOCIS
DE
lOO CLUB
-.
Cartagena,321 - TeL 2366784 (DAVANT DE l'HOSPITAL DE SANT PAU)
CAMBRES DE VíDEO • VíDEOS • ORDINADORS • CALCULADORES • TV
FOTOGRAFIA • RELLOTGES • DISCS • COMPACT DISC • ~tOfl1b HI-FI
EDITORIAL
EDITORIAL al com deiem en l'anterior i també la qualitat de vida dels ani-
editorial, és moment de mals, hem de continuar treballant
I11III REPORTATGE passar comptes de les acti- per a augmentar el nivell del Zoo.
"Gossos al rescat" vitats dutes a terme l'any anterior. En aquest sentit, només durant els
Amb tota la prudència que una ins- primers quatre mesos de 1990
FAUNA CATALANA titució de tan llarga història mereix, s'han realitzat obres i millores a
lIDI podem afirmar que 1989 ha estat gairebé una trentena d'instal-Ia-
ELS NOSTRES ANIMALS un bon any per al Zoo de Barcelo- cions, i ja s'està treballant en la re-
na. posició de les eliminades pel pas
~ REPORTATGE El nombre total de visitants ha del col- lector. Quant a nous ani-
"Entre el mar i el augmentat un 5,72 per cent, arri- mals, estem tramitant la vinguda
Manglar"
l1li bant gairebé a L 150.000 persones. d'alguns per enguany, i em satisfà
ESTRATÈGIES DE El nombre de socis de Zoo-club ha anunciar com a primícia que s'està
SUPERVIVENCIA arribat a 10.802. S'han incorporat a punt d'inaugurar una nova gal-lc-
II1II ZOOI·CLUB INFANTIL nous animals a la nostra col-lecció ria, dedicada a titis, que supusem
(destacant la parella de pandes ver- que costiturirà una gran atracció
EXPOSICIÓ mells) i s'han realitzat millores a un per al nostre públic.
total de dotze instal-lacions o em- Estem decidits a fer del nostre
BII plaçaments. Han prosseguit les ac- Zoo un dels més prestigiosos i un
EL NOSTRE ZOO
"Naixement d'un siamang" tivitats d'educació, les adopcions motiu d'orgull dels barcelonins.
Ell d'animals i la cria i reintroducció Treballarem per a això, i esperem
ADOPCIONS d'espècies protegides. A finals rebre la cooperació de tots els
d'any s'inaugurà l'exposició "Natu- amics del Zoo, en forma de visites,
EL NOSTRE ZOO ra Misteriosa". suggerències o col-laboracions de-
Creiem que la feina feta és consi- sinteressades de qualsevol tipus.
l1li NOTICIARI derable, però en resta molta per
"El palmeral" fer. Amb la intenció de millorar Enric Mas
11m LLIBRES l'atenció als nostres visitants i amics Gerent
Director: Edita:
Mariana Hispano Ajuntament de Barcelona
Parc Zoològic de Barcelona S A
Redacció: Parc de la Ciutadella
Rafael Cebnán (Biòleg) 08003 Barcelona
Parc Zoològic de Barcelona Joaquim Lacueva (Biòleg)
és membre de la Unió Josep-Lluís Metero (B/Oleg) socis protectors:
Internacional per a la M a Josep Nató (Biòloga)
Conservació de la Natura
i dels Recursos Naturals. Documentació gràfica:
Arxiu Zoo
Firo Foto T~~j~sc
Consell de Redacció: Conta ~ ..""
Enric Mas Maqueta:
(Gerent) G.S Granes
Manuel Aresté (Terran)
L1uis Colom (Aus) Dipòsit legal:
SUMARI Ferran Costa (Aquarama) B·41969·86
Salvador Fillel (Retolament)
Miquel Luera (Servei Veterinari) Printed in Spain by ~t-
Josep M a RUIZ (Director Iècmc} COI Caixa Barcelona
Jaume Xampeny (Mamlfers) Carlos Divo, Impresor.
Z:OOCLUB 3
REPORTATGE
4 :Z:OOCLUB
REPORTATGE
er a algú que hagi quedat colgat
sota la neu, la vida, o el poc que
d'ella en resti, ha de ser un
turment indescriptible fins que el
fred i el pes sufocador de la neu
proporcionin un alliberament pietós en
forma de pèrdua del coneixement
seguida al cap d'un cert temps de la
mort. Quan només queden hores o
minuts de vida, l'única esperança de
supervivència per als sepultats és
localitzats de seguida pels equips de
rescat. •,
Aquesta carrera desesperada contra el
temps té lloc cada any a Gran
Bretanya, un país que associem
normalment amb interminables ruixims
però ben segur que no amb allaus de
neu i rufagades de vent. No és gaire
conegut el fet que cada hivern les
terres altes del nord d'Escòcia són
colpejades per vents glaçats que
s'originen prop del cercle polar àrtic. Si Aquests gossos realitzen ensinistraments periòdics.
algú es perd o resulta ferit en aquestes
circumstàncies les probabilitats de ser És en aquestes situacions quan s'escau Rescat (Search and Rescue Dog
rescatat són minses sino és que el un gos. El seu prodigiós olfacte i el Association, SARDA). Encara que al
temps i la visibilitat millorin destacat sentit de l'oïda, el seu vigor començament hi havia dubtes sobre la
ràpidament. Amb condicions quadrúpede i el pèl espès que el manté seva utilitat, els gossos de rescat s'han
atmosfèriques que fan caure a terra calent el fan molt adequat per a la guanyat el respecte dels homes i dones
una persona adulta i impedeixen que feina de rescat. Un gos de recerca voluntaris que composen els equips de
pugui arribar a un lloc segur és ensinistrat pot olorar un rastre humà rescat. Recentment, alguns indrets
igualment difícil que els components des d'una distància de mig quilòmetre, d'Escòcia han viscut el pitjor hivern
dels equips de rescat puguin avançar. encara que la víctima pugui estar sota que es recorda. A la regió dels
A més, quina possibilitat hi ha alguns metres de neu. Cairngorms, on es troba un dels equips
d'escoltar un dèbil crit d'auxili quan Per aquests motius el muntanyenc de rescat que més feina té, els vents
s'és al bell mig del fragor d'una escocès Hamish Maclnnes va fundar, van arribar als 250 km/h, velocitat
ventada que fa estavellar-se contra el ara fa més de 20 anys, l'Associació equivalent a més del doble de la d'un
rostre petits fragments de glaç? (britànica) de Gossos de Recerca i huracà normal. Amb vents tan forts
que és impossible restar dret, les
probabilitats de supervivència a l'aire
lliure durant un cert temps són petites,
fins i tot per a persones expertes en
tècniques de supervivència.
Un dels gossos de rescat més
particulars dels que tenen la seva base
als Cairngorms és un "Bearded Collie"
amb pedigree, conegut amb el nom de
"Quinbury Stormdrifter" o, més
informalment, "Bob"; és l'únic de la
seva raça que hi ha a la SARDA.
Semblant a un antic gos d'atura anglès
(rOld English Sheepdog"), hom
l'imagina més aviat a casa davant la
llar de foc, però no ens hem de deixar
enganyar pel seu aspecte: la seva
inteligència, resistència i instint de
pastura, són idonis quan el que cal és
un bon olfacte i habilitat per treballar
plegats home i gos. La seva
propietària, Denise Barley, coneix prou
bé els requeriments d'un bon gos de la
Sovint els gossos són transportats en helicòpter als llocs més inaccesibles. SARDA. Tres dels seus gossos
Z:OOCLUB 5
REPORTATGE
Denise Barley i els seus gossos.
anteriors, tots de la mateixa raça, van
ser reconeguts per l'associació i van
treballar en el rescat de muntanya.
Els membres de la SARDA sovint
treballen sols en zones desconegudes.
Pot ser una feina esgotadora, fins i tot
terrorífica. Hom no pot saber mai si,
després de 10 penoses hores de recerca
nocturna, hi haurà una altra crida poc
després, possiblement en un indret que
es trobi a gran distància i on no hi hagi
gossos de rescat.
Això va passar no fa gaire. Quan el
temps era pitjor i els membres dels
equips de rescat tot just retornaven
després d'haver passat hores en la
foscor alliberant centenars de cotxes
amb els seus ocupants, colgats per la
neu en els passos de muntanya a causa
de les esllavisades, va arribar una nova
i important crida per anar a una
operació de rescat a la muntanya. Al
menys dos grups que anaven a peu no
havien retornat després de visitar les
regions més remotes dels Cairngorms.
A les sis del matí s'estaven organitzant
Un cop a casa cal treure el glaç que s'ha format als pèls de la cara amb aigua calenta. els equips de rescat amb desenes de
6 ZOO CLUB
REPORTATGE
...,.
.--- ,... '" ...
-
;t!III'tf -- ---
"."
Desafiant els vents glaçats.
voluntaris, i amb ells, Bob, Denise i sis Unes hores després el policia Aquestes cinc morts establiren un nou
gossos més de la SARDA amb els seus aconseguí arribar al refugi. Rocky i trist rècord pels Cairngorms, fent
amos. Un home havia anat amb el seu havia desaparegut. Mentre, havien d'aquesta serralada de turons i planells
gos conduint de nit més de 450 km estat descobertes les primeres de les erosionats, record de les glaciacions,
fins al punt de trobada perquè les VÍctimes humanes. Tres joves un dels indrets més perillosos de la
carreteres directes estaven bloquejades escaladors havien mort a 400 m de la Gran Bretanya.
per la neu. Un altre havia arribat salvació, en un trajecte que, amb bon En els set anys que Denise Barley
demanant a un helicòpter de la RAF temps, podien haver fet en un quart porta a la SARDA no ha trobat mai un
que el portés. d'hora. Un quart excursionista havia supervivent, encara que ha contribuït a
Mentre van durar les terribles sobreviscut. Dos més, soldats recuperar molts dels cossos de les
condicions atmosfèriques a les experimentats que feien un curs de VÍctimesper a les quals l'ajut arribà
muntanyes, el coordinador de la supervivència, encara no havien estat massa tard. És una tasca dura per a la
operació no va permetre la sortida dels trobats. persona i per al gos ja que, com la
equips de rescat. Només quan els vents Al matí següent Simpson anà a buscar mateixa Denise explica, "per a la
van disminuir a una velocitat de 100 el seu gos. Esperava trobar-lo mort persona hi ha un incentiu per
km/h les persones i els gossos van perquè havia passat 24 hores a l'aire continuar quan et trobes esgotat, però
poder començar la seva tasca. lliure amb temperatures sota zero. per al gos la recerca ha de ser un joc.
Stormdrifter aviat va quedar tan ple de Retornà al lloc on havia vist Rocky per Es molt difícil fer-ho divertit quan les
gel que no hi veia. Denise va tenir que última vegada i sentí un lladruc. En un condicions són dolentes".
arrosegar-se sota el vent, totalment replà glaçat, a uns trenta metres cap Ella continua anant-hi perquè troba
cegada ella també per la neu, avall en un penya-segat amb més de que la feina feta és valuosa. Però de
subjectant la corretja del gos i confiant 1000 m de caiguda, hi havia Rocky nit, quan el vent comença a bufar i
en l'olfacte i seguretat innata de bordant amb tota la seva ànima sa i sona el telèfon, admet que "se
l'animal per no caure muntanya avall. estalvi. m'ericen els cabells del clatell". A més
A un altre sector del massís, el policia Un cop les notícies de la miraculosa hi ha un altre motiu: "quan
Jimmy Simpson també intervenia en la supervivència de Rocky arribaren a la 'Stormdrifter' va a la muntanya, on els
recerca, amb Rocky, el seu pastor premsa, va ser celebrat com "el gos seus avantpassats van menar ramats
alemany. "Ell anava destacat al devant, que va retornar de la mort". Però els d'ovelles, en certa manera està
més amunt -explica Jimmy- i dos soldats no van tenir tanta sort. retornant als seus orígens".
tornava de quan en quan per Curiosament sembla que van caure pel
comprovar on era jo. Feia dues hores mateix penya-segat. L'endemà van David Higgs
que érem fora quan va deixar de trobar els cadàvers molt a prop d'on
tornar". havia estat Rocky. Traduccio. Josep Lluís Melero
ZOO CLUB 7
FAUNA CATALANA
lES TORTUGUES D~IGUA
presenten la capacitat, que ens pot
semblar sorprenent, de respirar pel
cul. Evidentment no presenten cap
conducte que comuniqui directament
l'orifici excretor amb els pulmons,
sinó que prop de la desembocadura
de la cloaca (l'orifici únic on van a
parar els conductes excretors i
genitals), presenten dues petites
bufetes que es poden omplir d'aigua
quan estan submergides, el que
permet l'intercanvi gasós directament
entre la sang i l'aigua. De tota
manera la poca irrigació sanguínia
d'aquestes bufetes només les fa
efectives durant el somni letàrgic, que
poden passar sota l'aigua, en què es
sumeixen tot baixant moltíssim la
Tortuga d'aigua ibèrica. taxa metabòlica per sobreviure en les
estacions amb condicions climàtiques
Quan en acostar-nos a un rierol de nord d'Àfrica. Les seves úniques desfavorables.
corrent tranquil o a una bassa barreres naturals han estat l'oceà En les dues espècies de casa nostra la
d'aigües permanents ens sorpren un Pacífic i el Sàhara; no són presents, hivernació no sol prolongar-se durant
"xap" que sembla diferent del que doncs, al sud d'aquests desert i a massa temps ni ser massa profunda,
produeixen les granotes en Oceania. Un altre factor que limita la però si a l'estiu s'asseca l'aigua del
submergir-se d'un salt i no hi ha seva presència és, com en la majoria lloc on viuen també s'aletarguen, el
ningú que s'entretingui tirant pedres a dels rèptils, el clima, ja que no més que en aquest cas anomenem
l'aigua, és posible que enterrada en el poden sobreviure en zones càlides i estivació, fins que les pluges tornen a
llot ó camuflada entre les fulles temperades. fer habitable la zona on es troben.
mortes del fons ens observi una de les Totes les tortugues d'aquest grup Pel que fa als comportaments
poques tortugues d'aigua que queden tenen força característiques comunes, reproductors d'ambdues espècies, les
als Països Catalans. com ara la closca aplanada i la còpules tenen lloc principalment
Si seiem discretament en un racó i possessió de membranes interdigitals entre els mesos d'abril i maig, encara
esperem carregats de paciència una per facilitar la natació, la presència que també es poden efectuar en els
bona estona podrem veure com d'ungles, que els permet cavar els sots altres mesos si exceptuem els més
emergeix un caparró per prendre aire on dipositen els ous, les taques o freds. L'aparellament pot ser tant a
i potser, si fa un dia assolellat, com coloracions vistoses, sobretot en terra com a l'aigua, després d'una
tot l'animal surt a prendre el sol sobre l'estadi juvenil i especialment en petita persecució en què el mascle
una pedra o un tronc caigut. espècies que habiten en regions més intenta mossegar les potes posteriors
Les dues espècies que són presents a càlides que la nostra (només cal de la femella. El plastró (part ventral
la Península Ibèrica, la tortuga pensar en les vistoses tortugues de de la closca) és còncau en el mascle,
d'aigua ibèrica (Mauremys caspica) i Florida que sovint podem veure als per facilitar el manteniment de
la tortuga d'aigua europea (Emys aparadors de les botigues d'animals). l'equilibri durant la còpula, ja que ha
orbicularis), pertanyen a la família L'alimentació es composa de muntar sobre l'esquena de la
dels Emídids, estesa per gairebé tot el d'invertebrats, amfibis i les seves femella per realitzar-la, mentre que
món. L'origen d'aquesta família, que larves, petits peixos, encara que en aquesta és convex.
avui integren unes 80 espècies, sovint són massa ràpids perquè els La posta es composa d'entre 5 i 20
sembla que se situa a l'Amèrica del puguin aconseguir, i, de manera ous de closca calcària, i allargada que
Nord, des d'on va colonitzar el sud esporàdica, cries de ratolí o pollets la femella enterra en lloc sec,
d'aquest continent i, passant per d'ocell. generalment al peu d'algun arbust,
l'estret de Bering, Àsia, Europa i el Algunes espècies d'aquesta família d'on sortiran les cries pels seus propis
a ZOO CLUB
FAUNA CATALANA
mitjans després d'uns 30 dies
d'incubació, en el cas de Mauremys
caspica, o de 3-4 mesos en el d'Emys
orbicularis, amb les variacions de
temps que imposa la temperatura
ambiental.
Els petits surten de l'ou amb només
uns 20 mm de llargada, amb la closca
tova i flexible -que anirà adquirint
rigidesa amb l'edat- creuada per una
protuberància en forma de quilla a la
zona vertebral, que desapareixerà
completament en estat adult a Emys
orbicularis però que és visible tota la
vida, tot i que es va suavitzant, en
Mauremys caspica. El creixement és
lent, de manera que no s'assoleix la
maduresa sexual fins els 7 o 8 anys en
els mascles i força més tard en les
femelles.
Les dues espècies es poden
diferenciar amb relativa facilitat, així
M auremys caspica sol tenir la closca
d'un color bru uniforme, encara que
els joves poden presentar-hi taques
vermelloses. Són molt característiques
les ratlles grogues que presenta al
coll. En els individus integrants de les Tortuga d'aigua europea.
poblacions ibèriques, sovint podem
trobar la closca colonitzada o
infectada per algues que produeixen
un deteriorament de les plaques
còrnies i, de vegades, fins i tot
l'escatament, el que els dona, un Classe: Rèptils Clase: Rèptils
aspecte rugós, que ha fet que se
separin en una subespècie diferent de Ordre: Quelonis Ordre: Quelonis
les que habiten la Mediterrània Farmlia: Emídids Família: Emídids
oriental i l'oest d'Àsia. El nom amb
que s'ha batejat aquesta subespècie, Descripció: Closca d'uns 20 cm de Descripció: Closca d'uns 20 cm de
Mauremys caspica leprosa, ens ajuda longitud en els adults, de color bru longitud en els adults, de color més fosc
a fer-nos una idea de la magnitud de grisós amb taques vermelloses en els que en l'anterior i generalment amb tot
l'erosió provocada per les algues. joves. Ratlles grogues longitudinals al de taques grogues que es distribueixen
coll molt característiques. Alguns en forma de ventall a cada placa. Al
Emys orbicularis està recoberta de individus de la Península Ibèrica plastró (part inferior de la closca) hi ha
petites taques de color groc, presenten una infecció d'algues a la una frontissa transversal que permet
generalment distribuïdes en forma de closca que pot arribar a produir el una certa movilitat a la closca.
ventall a cada placa. El plastró està despreniment de les plaques còrnies. La Alimentació: No hi ha diferències
cua és relativament llarga. notables amb l'espècie anterior.
articulat per una frontissa transversal Alimentació: Principalment Reproducció: Els processos
que li confereix una flexibilitat invertebrats aquàtics i terrestres, amfibis reproductors són semblants als de
relativa. i petits peixos. No desprecia la carronya l'espècie anterior, encara que solen
Actualment el nombre d'animals i ocasionalment pot capturar cries de posar un nombre menor d'ous i la
micromamífers o pollets d'ocells. incubació es pot allargar fins 3 o 4
d'aquestes espècies a disminuït molt i Rarament menja vegetals. mesos.
les poblacions es troben Reproducció: Les còpules tenen lloc Distribució: Basses i rierols,
fragmentades, a causa, per una sobretot entre abril i maig. Els ous, en normalment no a grans masses d'aigua,
banda, a les captures incontrolades i, nombre que oscil-la entre 5 i 20, són amb abundant vegetació aquàtica i a les
enterrats a terra en un lloc sec. La vores de la Península Ibèrica, Balears
sobretot, a la dessecació de zones incubació dura aproximadament un (on probablement a estat introduïda),
humides, que en ser considerades mes. Les cries en sortir de l'ou fan al gran part d'Europa, nord d'Àfrica i oest
malsanes, es va portar a terme d'una voltant d'uns 2 cm. d'Àsia. A casa nostra és menys
manera gairebé sistemàtica al nostre Distribució: Rierols i basses permanents abundant que Mauremys caspica.
més o menys grosses, fins i tot
país. Això, junt amb el caràcter tímid salobroses o pol-lucionades de la
i retret d'aquests animals, fa realment Península Ibèrica, excepte la franja
difícil la seva observació en estat nord. Península dels Balcans i oest
natural. d'Àsia i nord oest d'Àfrica. No és
present a les Balears.
Jordi Fàbregas
ZOO CLUB 9
ELS NOSTRES ANIMALS
I guepard (A cinon yx jubatus) és un felí conegut per ser vegades amb companys de ventrada per formar petits
l'animal més ràpid de la Terra. Amb un Índex grups permanents. Quan arriba el moment de
d'acceleració proper al d'un modern cotxe esportiu, és l'aparellament, la femella orina als troncs, pedres i matolls,
capaç d'arribar en pocs segons a prop dels 100 kru/h, deixant un rastre que els mascles segueixen udolant,
velocitat que manté durant uns breus instants. Aquesta encara que només el dominant del grup arribarà a
espectacular facultat li és donada per una série aparellar-se. Neixen entre 1 i 8 petits (3 de mitjana) que
d'adaptacions a la carrera que modifiquen el seu aspecte i romanen amagats entre les herbes fins a les 5 o 6
el fan fàcilment distingible de la resta de felins, malgrat setmanes, quan comencen a seguir la seva mare. Mamen
que el color i les taques del seu pelatge són semblants a les fins als 3 mesos.
del lleopard. Tanmateix, el seu cos és més allargat, amb un Són animals difícils de mantenir en captivitat, atès que, a
cap petit, ulls en posició elevada, orelles molt petites i causa de les seves característiques, precisen de certes
cames llargues i estilitzades. Dues ratlles negres que surten condicions especials. El nostre zoo compta actualment
dels ulls i recorren els costats de la boca l'identifiquen amb una parella, en Ramon i l'Anny, de 3 anys d'edat,
definitivament. procedents d'una reserva d'animals en semillibertat a
Namíbia i que pertanyen a la subspècie Acinonyxjubatus
jubatus o guepard africà. Si us fixeu en la seva instal-lació,
comprovareu que té una superfície doble que les dels
altres felins, per tal de permetre que els animals puguin
córrer cómodament. Així mateix, la gàbia no té sostre, ja
que els guepards estan mancats absolutament de l'habilitat
d'enfilar-se.
Els grans problemes, però, dels guepards de tots els
Els guepards estan distribuïts per gairebé tot el continent zoològics del món són, d'una banda, l'alta incidència de
africà (a excepció de les zones de selva tropical), el sud malalties hepàtiques que pateixen i, de l'altra, la
d'Àsia i l'Orient Mitjà. Es tracta d'animals solitaris, considerable freqüència amb què apareixen casos
sobretot les femelles, ja que els mascles s'ajunten de d'esterilitat en els mascles. Així doncs, l'hepatitis és el
principal factor causant de morts en guepards captius, si
bé encara no se sap si el seu origen és víric o nutricional.
Per tal de contrarrestar-la, els nostres animals reben
constantment medicació preventiva amb el seu menjar,
que es compon de 2 kg de carn magra amb afegits
vitamínics per individu i dia.
Quant a l'esterilitat dels mascles, tampoc se'n coneixen les
causes, encara que sembla que pot veure's reduida si es
mantenen separats el mascle i la femella durant llargues
temporades, per ajuntar-los en el moment de la còpula.
Això és el que s'intenta fer ara amb els nostres animals,
Com tots els carnívors de la nostra col-lecciá, els guepards es mantenen per la qual cosa sovint només en veureu un d'ells a la
en dejuni un dia a la setmana. instal-lació. Joaquim Lacueva
10 ZOO CLUB
ELS NOSTRES ANIMALS
wollebaeki, que habita tan sols a les illes Galápagos i de la
que sobreviuen uns 40.000 exemplars, i Zalophus
californianus japonicus, que es trobava a les illes del sud
del Japó i que en l'actualitat es creu totalment extingida.
En el lleó marí de Califòrnia, com és comú en els
pinnípedes, existeix una clara diferència de grandària entre
els dos sexes; així, els mascles poden arribar a fer fins a
2,5 m i a pesar quasi 300 kg, mentre que les femelles, molt
més petites, tan sols arriben als 1,8 m de llargada i als 100
kg de pes. Són animals costaners -rarament s'allunyen
més de 15 Km del litoral- que s'alimenten de tota mena
de peixos, moluscs i crustacis, i que formen espectaculars
colònies de cria durant l'època de reproducció. Els
mascles reuneixen harems de fins a una vintena de
femelles i defensen el seu territori davant els altres
mascles. Aquests territoris solen estar a terra, però també
en defensen a l'aigua, ja que els otaris, a diferència de les
foques, que treuen tot l'aire abans capbussar-se, es
submergeixen amb els pulmons parcialment plens, la qual
cosa els permet vocalitzar sota l'aigua i marcar amb sons
els seus territoris submarins.
algrat que gairebé qualsevol persona sap reconèixer
una foca sense cap problema, no tothom és capaç de
distingir els diferents grups d'animals que formen
aquest ordre de mamífers quasi totalment adaptats a
la vida aquàtica que són els pinnípedes. En efecte,
l'ordre dels Pinnípedes inclou tres famílies força diferents:
els Odobènids, amb una sola espècie, la morsa,
inconfundible per la presència dels seus dos llargs ullals;
els Fòcids, les foques vertaderes, amb 14 espècies que es
distingeixen fàcilment per l'absència d'orelles i pel seu
maldestre desplaçament per terra, arrossegant la panxa i
les potes posteriors, i els Otàrids, els óssos i lleons marins,
amb 19 espècies que sí que tenen orelles i es mouen per
terra amb gran agilitat, aixecant el cos sobre les potes
anteriors i amb les posteriors dirigides cap endavant.
Apolo i Ninfa poc temps després d'arribar a les instal-lacions del nostre
Zoològic. Malgrat que encara eren força joves, s'apreciava ja una
considerable diferència de grandària.
El grup de lleons marins de la nostra col-lecció està format
En el nostre Zoo tenim dos representants d'aquest ordre: actualment per 4 animals: l'Apolo, un mascle adult d'uns
un fòcid, la foca comuna (Phoca vitulina) i un otàrid, el 10 anys d'edat que va arribar l'abril de 1982 des dels
lleó marí de Califòrnia (Zalophus californianus), una de Estats Units; Ninfa, una femella de 10 anys arribada
les espècies més freqüents d'observar en captivitat, no tan també l'any 1982 dels Estats Units; Noisy, una femella de
sols als aquaris i parcs zoològics, sinó també als circs, ja 20 anys que va venir d'Holanda l'any 1973; i en Nemo,
que a més de la seva habilitat per moure's fora de l'aigua, un petit mascle nascut a les nostres instal-lacions el día 1
mostra una gran capacitat d'aprenentatge que li permet de juny de 1989, fill de l'Apolo i la Ninfa. Properament,
realitzar nombrosos jocs i exercicis. però, hi haura novetats: arribaran dues femelles més dels
El lleó marí de Califòrnia presenta tres subspècies que es Estats Units, es remodelarà la piscina on viuen, amb la
diferencien fonamentalment per la seva distribució construcció d'una illeta central i l'anivellament de les
geogràfica: Zalophus californianus californianus, que viu a platges, i se'ls donarà de menjar a la vista del públic. Es
la costa pacífica nord-americana, des del sud del Canadà realitzarà també una petita exhibició en què els animals
fins a l'extrem meridional de la Baixa Califòrnia i el mar faran equilibris, salts des del trampolí, jocs amb pilotes i
de Cortés, de la que existeixen uns 50.000 exemplars i a la altres exercicis.
que pertanyen els nostres animals; Zalophus californianus Rafael Cebrián
Z:OOCLUB 11
REPORTATGE
ENTRE EL MAR
IELMANGLAR
"En aquells temps hi havia molts espais blancs a la terra, i
quan en veia un que em semblava particularment temptador
en el mapa (i quin no ho sembla), hi posava el dit i deia:
Quan sigui gran hi aniré."
EI cor de les tenebres
Joseph Conrad, 1899
Quan en Conrad escrivia, fa gairebé cent anys, El cor de
les tenebres, es lamentava de la desaparició als mapes
d'espais en blanc amb la inscripció d"'inexplorat", i de
com aquestes clapes buides s'anaven omplint de rius i
muntanyes que eren batejats i colonitzats per l'home
blanc. Si aquest viatger escriptor hagués viscut fins als
nostres dies, probablement s'esgarrifaria de trobar en els
mapes la localització del "Club Méditerranée" o de les
principals cadenes hoteleres.
Avui Africa ha deixat de ser, com a mínim en la seva
major part, aquell continent misteriós que ens descrivien
els aventurers victorians del segle passat, però malgrat el
paper homogeneïtzador de cultures que juguen el progrés,
Les zones de manglar son un hàbitat perfecte per a moltes espècies d'aus.
... el turisme i els mitjans de comunicació i a la degradació
paisatgística que sempre va unida a unes condicions
econòmiques tercermundistes, encara manté prou atractius
per decidir-nos a emprendre el viatge.
Quan arribem a Dakar, una ciutat sense el menor interès
on us poden prendre la cartera a qualsevol cantonada, ens
acostem a l'estació d'autobusos -un descampat ple de
fang on tot sembla caòtic als ulls d'un europeu- i
intentem trobar un vehicle que ens porti a Joal, uns cent
km al sud, a l'anomenada "Petite Còte".
La "Petite Còte" és una inacabable platja d'uns 50 km de
llargada habitada pels sereres, la segona ètnia en nombre
al Senegal després dels Wolof, que es van establir en
aquesta zona al voltant del segle XII en ser expulsats de
les ribes del riu Senegal, a la frontera amb Mauritània, pels
almoràvits, encara que alguns historiadors situen el seu
origen a l'alt Nil, a l'altra banda d'Àfrica. La població és
Quan els pescadors tornen a terra, organitzen la llotja a la mateixa platja. majoritariament catòlica, a diferència del que passa a la
12 ZOO CLUB
REPORTATGE
resta de l'estat, on els musulmans representen el 80 % fumat a la mateixa platja o, una vegada net i escatat,
deixant només un 10 % pel cristianisme, entre catòlics i assecat al sol. A les cinc de la tarda és l'hora en què
protestants. Aquestes religions vingudes de fora no han arriben els pescadors a terra i organitzen la llotja entremig
pogut, però, erradicar l'animisme, una de les religions més de la gentada que ocupa la sorra i que discuteix a crits el
antigues que es coneixen, que, en no poder explicar la preu de la mercaderia.
major part dels fenòmens naturals, adjudica una ànima als La importància de les piragües entre les diverses gents que
objectes i als éssers vius, ànima que es pot comportar de viuen a la costa senegalesa és tal que, segons una llegenda,
manera amistosa o hostil. També dóna molta importància són l'origen del nom del gran riu que separa aquest estat
als "panyols", les ànimes dels avantpassats, que han de ser de Mauritània i posteriorment del mateix país. Quan els
respectades i consultades abans de prendre una decisió primers navegants europeus van desembarcar a la
important. No és estrany, doncs, de veure gent -sobretot desembocadura d'aquest important corrent d'aigua, van
els nens petits- carregats d'amulets protectors. preguntar per senyes el nom del riu als nadius que van
Però anem per parts i tomem a l'estació d'autobusos de trobar, i aquests en seguir amb la vista la direcció del dit
Dakar. Quan passada una bona estona no hem pogut dels estrangers van veure la seva barca a la sorra i van
esbrinar l'horari de sortida de cap autobús (surten quan contestar: "sunu gal", la nostra piragua.
estan plens) i l'espera s'ens està fent interminable, Si deixem de moment la platja enrera i ens endinsem uns
consultem les butxaques i després d'un llarg regateig centenars de metres terra endins, ens tomem a trobar una
decidim agafar un taxi. massa d'aigua de poca fondària, el manglar, que varia de
Quan per fi arribem a Joal -després de creuar-nos amb nivell seguint el ritme de les marees. Aquestes zones
algunes mones roges (Erythrocebus patas) i de passar humides estan recobertes d'una espessa vegetació,
diferents controls policials en els quals, per motius que se principalment mangles (Rhizophora mangle), fàcils de
m'escapen, el taxista sempre acaba pagant una multa- ens reconèixer per les seves arrels aèries que surten de mig
envolta una olor forta i penetrant que d'entrada no podem tronc per enfonsar-se a l'aigua, i per alguns majestuosos
identificar. N amés ens cal girar el cap en direcció a la baobabs (Adansonia digitata) en els racons en què el terra
platja per veure la font de la fortor que impregna el poble: és prou sòlid per aguantar-los. D'entre els animals que ens
els fumadors de peix. surten al pas, els primers en cridar-nos l'atenció son els
La pesca és una de les principals fonts d'ingressos dels crancs violinistes (Uca sp), que encatifen el terra tot
sereres, que continuen realitzant-la encara d'una manera donant-li una extranya aparença mòbil en enarborar la
totalment artesanal, a bord de grans piragües pintades de desproporcionada pinça blanca, que utilitzen per marcar el
colors llampants i propulsades per un petit motor territori, i en desaparèixer a corre cuita en forats de la
forabord. El peix que no es destina al consum immediat és sorra quan ens hi acostem o en espantar-se a causa de
.......... Associació Catalana de Cases de Colònies
L'Associació Catalana de Cases de Colònies és una en- Pare Natural del Montseny
titat sense afany de lucre que ofereix a les associacions, ~C::':'an~M:-:a:s:::::':E's':::"'::'sacg::":':o'u:::':':'l'ear-'=:":"d.::':'e7N:-:a:(:-'=:'tEu::-Lnr-ac"-"o"n:-i:v--ce-na"s"-a"":i"-"a:-dm:--e:-cbo-:"-"la"'l7""òn-:"ie-s-.
entitats i grups d'amics de Catalunya una infrastructura Diputacióde Girona)
adequada i un servei de monitors-guia per poguer Comarcade La Selva
conèixer la zona durant els caps de setmana, Nadal, La Traüna.Escolade Naturai casade colònies.
Setmana Santa i vacances d'estiu. ComarcadelVallèsOriental
En l'actualitat gestionem aquestes instal-lacions: EI Pirineu
Can Cabàlies.Escolade Naturai casade colònies.
ComarcadelRipollès
Les Guilleries
Port de Sau
ElsPorxos.Escolade Naturai casade colònies.
Can'Mateu.Casade trobades.
Les Feixes.Terrenyd'acampada.
Comarcad'Osona
El Company.Casade colònies.
Comarcad'Osona
Baix Llobregat
L'AvançadaE. scolade Naturai casade colònies.
ComarcadelBaixLlobregat
Montsee
Montsec.Refugii zonad'acampada.
Rambla Marina, 161 - Tel. 335 49 12 -08907 L'Hospitalet Pantàde Camarasa
ZOO CLUB 13
REPORTATGE
l'ombra dels pelicans (Pelecanus rufescens) i els martinets
foscos (Egretta gularis) que sobrevolen el lloc.
Un altre animal que atreu la nostra mirada és un petit
peix, el saltador del fang (Periophthalmus sp), que com el
seu nom indica es desplaça per terra a saltirons o s'enfila
per les branques dels mangles. Per poder evolucionar per
terra sense ofegar-se, aquest peix fa servir un sistema
equivalent al que utilitzen els submarinistes amb
escafandra autònoma: s'omple les cavitats branquials
d'aigua, les tanca hermèticament, i fins que no esgota
l'oxigen que hi ha dissolt no es torna a submergir per
renovar la provisió. Realment és un espectacle digne de
veure, tot de peixos que s'empaiten per terra i s'enfilen
per les branques servint-se de les endurides aletes
pectorals.
Si haig de dir, però, el que més m'ha cridat l'atenció en
arribar a la "Petite Còte", és l'abundància de petxines
emblanquinades pel sol que recobreixen el terra dels
carrers i que fins i tot s'utilitzen, barrejades amb quitrà,
per asfaltar les carreteres. L'acúmul secular de closques de
bivalves, que evidentment són molt apreciats
gastronòmicament, han acabat per formar dues illes cent
metres dins del mar a poca distància de Joal. Una d'elles,
la més gran, és ocupada per un poblat anomenat Fadiout,
mentre que l'altra s'utilitza com a cementiri, la major part
catòlic i la resta destinat a la minoria musulmana. Els "Campaments turistics" -aqui velem el de Palmann= son l'opero
més econòmica per sojornar al Senegal.
Al centre de Fadiout, com a la majoria de petits nuclis
urbans, hi ha un arbre sagrat, en aquest cas un baobab, al campament turístic -una sèrie de cabanes de palla i canya
voltant del qual es va començar a formar el poblat, amb construides directament sobre la sorra de la plat ja-
una curiosa inscripció en francès gravada al tronc: "J'aime convida a pasar alguns dies de tranquilitat i utilitzar-lo
les Rolling Stones". Malgrat aquesta referència al grup com a centre d'operacions per acostar-nos al delta del
britànic, és la música "reggae" -particularment la del Saloum, la nostra darrera etapa a la "Petite Còte".
desaparegut Bob Marley- amb les seves arrels africanes la Palmarin és un poblat dedicat a l'agricultura,
que més atreu el jovent d'aquest país, sense oblidar la dels concretament al conreu del cacauet, d'importància vital
grups autòctons, que amb ritmes repetitius i una percussió per a l'economia de Senegal. De fet el cacauet és l'únic
sempre en primer pla és present en la majoria de producte que aquest país pot exportar, però la pràctica
celebracions importants. d'un monocultiu com aquest comporta greus problemes a
Seguint la costa cap al sud arribem a Palmarin, on el llarg termini. EI terra s'empobreix i la gran exigència
d'aigua d'aquesta planta fa que es ressenti de la sequera
que està patint tot el sud del Sàhara. L'arròs, que només
creix a les desembocadures dels grans rius, és també
fonamental en la vida de Senegal, perquè forma part de
tots els àpats d'aquest país. De fet en un mes d'estada,
només dues o tres vegades ens vam seure davant d'un plat
en el qual el component principal no era l'arròs bullit
(sovint em temo que bullit del dia anterior).
Actualment s'intenta diversificar la producció agrícola
amb la introducció de blat de moro i de mill, que suporten
millor la manca d'aigua.
Poc després de Palmarin comença la punta de Sangomar,
una barra de sorra que separa el delta del Saloum del mar
obert, amb un petit poblat de cases amb sostre de palla,
Djifere, d'estructura quadriculada com l'eixample
barcelonès.
Quan arribem a Djifere ja és pràcticament migdia i la
majoria de pescadors ha sortit a la feina. Algunes
piragües, però, resten encara a la sorra i ens acostem a un
grup de gent que mandreja a l'ombra d'una acàcia tot
buscant a qui adreçar-nos per llogar-ne una. Ens reben
amb encaixades de mans, i el ritual de cortesia: "La
família està bé? els pares? els fills'! els germans?". Tots
Les grans piragues pintades de colors s'utilitzen tant per a pescar com per estan la mar de bé i una estona més tard trobem la
a transport de passatgers. persona que ens pot llogar una piragua. La conversa que
14 ZOO CLUB
REPORTATGE
Els martinets foscos (Egretta gulans) són molt abundants en tola la regió.
tenim amb el barquer és molt més prosaica que la de fa un Tot just desembarcar ens trobem amb un grup d'ancians
moment: que conversen asseguts a l'ombra. Inevitablement es
-"Si jo surto ara a pescar guanyaré tants diners. Vosaltres repeteix l'intercanvi d'amabilitats. La importància dels
m'heu de pagar, com a mínim, el mateix." vells en una societat com la senegalesa es fa palesa si
-"De cap manera. Tu no pensaves sortir a pescar, perquè tenim en compte que tradicionalment ha desconegut
a aquesta hora ja hi series. A més si ens portes a nosaltres l'escriptura, i que per tant és la gent d'edat més avançada,
l'única feina que tindràs serà la d'aguantar el timó, en juntament amb els "griots" (bruixots), qui manté i
canvi, si anessis a pescar, treballaries molt més llençant i s'encarrega de transmetre la memòria històrica del país,
recollint la xarxa." fins a tal punt que hom diu que "quan mor un vell
-"Doncs jo us dic que per menys d'aquesta quantitat no desapareix una biblioteca".
poso la piragua a l'aigua." Quan arribem de tornada a Palmarin ens ofereixen un
Després d'una estona d'estira i afluixa ens posem d'acord cus-cus per sopar, que a diferència del de sèmola que
en el preu, que, tot s'ha de dir, és molt més proper a la serveixen als països àrabs, és fet a base d'aixafar mill en un
seva proposta inicial que no pas a la nostra, i ens morter fins donar-li la textura de les serradures, el que ens
embarquem en aquesta mena de mar interior que és el obliga a ingerir considerables quantitats d'aigua i a
delta del Saloum. passejar una bona estona en una nit negra com el carbó
Al cap de poca estona de navegar sota un sol de justícia per poder-lo pair. La nostra darrera nit a la "Petite Còte"
comencem a distingir la imponent cúpula verda de la s'acaba amb mal de panxa.
mesquita de Dionewar, mentre ens anem creuant amb A primera hora del matí agafem l'autobús -una petita
grups de pelicans i martinets foscos i en un banc de sorra furgoneta "Peugeot" on ens entaforem 22 persones- per
llunyà es retallen les siluetes de tres o quatre marabús seguir el viatge cap al sud. El passatger del meu costat,
(Leptoptilos crumeniferus) que remenen el terra tot que per qüestions d'espai m'està clavant el colze al fetge,
buscant quelcom per menjar. somriu a manera de disculpa alhora que em pregunta:
Les dimensions de la mesquita deixen ben clar que al delta "Vas bé?" Intento tornar el somriure, tot i que em temo
del Saloum hi ha una majoria musulmana. De fet la que es queda en un rictus de dolor, i contesto:
diferència amb la població de la "Perite Cóte" no és "Comodíssim, gràcies".
només religiosa, sinó també ètnica, perquè aquesta zona El meu nou amic augmenta la mida del seu somrís i
està habitada pels niominka, una gent arrelada als seus sentència: "Ah ..., amic meu, això és Àfrica" i m'ofereix un
costums, que no acaba d'acceptar la normativa legal grapat de cacauets.
imposada pel govern de Dakar i que, fins fa poc, cobraven
un peatge a qualsevol que s'acostés a les seves terres. Jordi Fàbregas
ZOOCLU. 15
ball per a remoure la terra, per excavar
LES DENTS DELS ELEFANTS pous, per moure troncs, obstacles, etc.;
també les utilitzen en les baralles rituals:
els dos adversaris se situen enfrontats, cap
contra cap, de forma que les defenses de
cada un d'ells queden a frec de les galtes
de l'altre però sense cap possibilitat que
l'elefantafricà, l'animal més gr¡m que ca- de gran valor econòmic; motiu suficient es clavin o de ferir-se greument.
mina sobre la Terra, està a puat d'extin- per caçar els elefants fins a l'extermini. Deixant de banda casos excepcionals, que
gir-se. La seva població ha minvat d'una Les defenses dels elefants, encara que s'han trobat, d'individus amb tres o qua-
manera espectacular els darrers deu anys. hom les anomena popularment "ullals", tre defenses, la dentició normal de l'ele-
Les causes d'aquesta tragèdia cal cercar- no són equivalents als nostres ullals ni als fant comprèn, a cada costat de la mandí-
Ies en la destrucció del seu hàbitat però de, per exemple, un gat; en realitat són les bula superior, una dent incisiva (la
també, i sobretot, en l'exterminació direc- dents incisives (les dents centrals de la bo- defensa) i tres molars (els queixals); a la
ta, implacable i sanguinària a què ha estat ca) molt modificades. Per aquest motiu és mandíbula inferior només hi ha els mo-
sotmès. Malgrat la protecció formal de preferible emprar el mot "defensa" per lars. Aquesta dentadura, si la comparem
què gaudeix a tot el continent, els caça- anomenar les grans dents dels elefants, per exemple amb la de l'home, és força
dors furtius estan anihilant a consciència causa de la seva desgràcia. reduida.
un dels animals més espectaculars del pla- Aquestes dents són de creixement continu Els elefants mengen fonamentalment
neta, prodigi de l'adaptació a viure amb i per aquest motiu poden atènyer dimen- herbes fibroses, tiges, fulles, fruits, es-
proporcions gegantines. sions considerables. Se n'han citat de corces dels arbres i, fins i tot, fusta. Tots
Peça clau del conjunt de particularitats 3,5 m de llargada i de 117 Kg de pes. Els aquests aliments en general tenen un va-
pròpies dels elefants és la dentadura, que elefants de l'espècie africana (Loxodonta lor nutritiu molt baix; hom ha calculat
en el seu conjunt és força diferent de la africana) tenen en general les defenses que l'animal només digereix un 40 % del
que tenen la resta de mamífers; precisa- més grosses que els de l'asiàtica (Elephas que menja. En definitiva estan obligats a
ment això els ha portat a la dramàtica si- maximus), i a totes dues espècies les fe- ingerir menjar en grans quantitats: entre
tuació actual: els elefants són caçats a melles les tenen més petites que els mas- 100 i 500 Kg diàriament, depenent de
causa de les seves dents, concretament de cles, fins al punt de que la majoria de les l'individu i el tipus d'aliment. Tot això no
l'ivori. La majoria de les dents dels mamí- femelles asiàtiques les tenen tan reduïdes tindria massa interès si no fos perquè els
fers, com les nostres, són fetes de dentina que ni tan sols sobresurten del llavi. Les aliments vegetals d'aquest tipus, és a dir,
recoberta amb una capa de duríssim es- defenses són dents que no tenen cap pa- les herbes fibroses, les fulles i les tiges
malt; les grans defenses dels elefants no per en la masticació dels aliments però, en dures, les escorces i la fusta són altament
tenen esmalt i la seva dentina, de tipus canvi, són utilitzades en altres circumstàn- abrassius i, per tant, mastegats en una
particular, constitueix l'ivori. Ivori que re- cies. Serveixen per a amenaçar possibles quantitat de centenars de quilos al dia
sulta ser una substància molt apreciada i enemics, però sobretot com a eina de tre- produeixen un desgast tan important que
16 ZOO CLUB
ESTRATÈGIES DE SUPERVIVÈNCIA
; Mo2 M3
O~ .,
;
no hi ha cap dent que el suporti. El pro- fins a desaparèixer, moment en què la se- tendres i no cal mastegar-les tant.
blema és tan greu que faria impossible güent ja ha ocupat el seu lloc. Si comptem La llegenda diu que quan un elefant sent
l'existència d'un animal de la mida de l'e- els queixals de llet (que són dos), en l'ele- que ha de morir es dirigeix cap al cemen-
lefant si no fos per una de les troballes fant africà tot el procés té lloc en les se- tiri dels elefants, lloc mític cercat durant
més fantàstiques de l'evolució dels grans güents etapes: als tres mesos apareix el molts anys pels exploradors del segle pas-
mamífers: els queixals no apareixen tots a primer molar de llet (ml), el segon de llet sat per la fortuna en ivori que haurien de
l'hora, sina que ho fan successivament, un (m2) als cinc anys, el primer molar d'adult trobar en aquell fantàstic indret.
darrera l'altre, a mesura que els primers (Ml) als deu anys, M2 als vint i M3 als El cementiri dels elefants no existeix. En
es van desgastant. D'aquesta manera a ca- trenta anys. Després del tercer molar no canvi, és probable que algú trobés les
da moment hi ha quatre queixals funcio- n'hi ha cap més i aquest simple fet limita restes de més d'un vell individu que, víc-
nant a la boca de l'elefant. El desgast de la vida d'aquests colossos. Quan l'última times de la manca de dents, havien acabat
la dent es produeix del davant cap al dar- dent s'ha desgastat completament el vell els seus dies prop d'un rierol al qual ana-
rera; al mateix temps, el següent molar va paquiderm ja no pot mastegar els ma- ren per procurar-se herbes tendres; iròni-
formant-se a la part posterior de la man- teixos aliments que els seus congèneres cament, avui són les altres dents, les de-
díbula i, a mesura que va creixent, es des- més joves i resta condemnat a la mort per fenses d'ivori, les que causen la mort dels
plaça cap endavant tot ocupant el buit inanició. Si té sort, pot perllongar la seva elefants.
que va deixant el primer. La dent vella no ancianitat refugiant-se a la vora dels rius o
cau de cop sina que es desgasta lentament llacs, allà on les herbes i les fulles són més Josep-Lluís Melero
%OOCLUB 17
ZOO CLUBINFANTIL
AMB LE6 INICIALS(DEL~S NOM~ D'AQUESTS DI-
8UIXq5 PODEU ~ FORMAR el NOM D'UN
MAM\FER. *.
51 ORDENEU BÉ LES LLETRES PODREU
NOM~5 DUES D'AQUESTES PAPA- DESCOBRIR EL NOM DE DOS AMFIBIS.
LLONES sdN IGUALS. QUINES '?
POSEU AQUESTS NOMS A LES CASELLES DE
MANERA QUE US SURTI UN NOM DE RÈPTIL
Al REQUADRE VERTICAL.
I I
I I
- l I
I l
18 ZOO CLUB
OOCLua

EXPOSICiÓ
EXPOSICI
NATURA MISTERIOSA
petites col-lecions monogràfiques amb característiques
pròpies.
Les serps, inspiradores de por i admiració, no hi podien
mancar. De les 24 espècies seleccionades cal destacar-ne
una cobra índia i un cròtal de Texas, tots dos albins.
Aquesta absència de pigmentació a la pell és molt poc
freqüent; aproximadament un de cada 10.000 individus té
aquesta característica.
Entre les nombroses espècies arborícoles dels cinc
continents, destacarem l'estilitzada serp fuet (Driophis),
dotada de la més perfecta visió binocular, la rapidíssima i
tòxica mamba verda o la pitó arborícola australiana
(Chondropython) que posseeix fosses tèrmiques a la boca,
detectores de l'escalfor que es desprèn de les seves preses,
i esquitxada de colors bellíssims.
Un altra curiositat que s'hi pot observar és l'escassa
diferència que hi ha entre les verinosíssimes serps de corall
(Micrurus) i les falses coralls (Lampropeltis); aquestes
darre~es les imiten perfectament per alliberar-se dels seus
enerrucs,
Un dels apartats que pensem que més ha agradat els
visitants és el dels amfibis. La col-lecció d'anurs (granotes i
ls deserts, les selves tropicals o els nostres propis boscos gripaus) que presentem en instal-lacions plenes de plantes
estan farcits de vida d'animals misteriosos i fascinants. donen una nota de policromia i vivacitat a la mostra.
La majoria d'ells passen inadvertits als nostres ulls per La família dels dendrobàtids, anomenats granotes verí de
la seva petita mida, la seva vida discreta o, moltes vegades,
per la mostra pròpia por, que en no conèixer-los ens
allunya d'ells.
Natura Misteriosa és una exposició que ha volgut
apropar-nos en aquesta natura desconeguda i ignorada
reunint les espècies de terrari que més ens han astorat en
molts anys d'observació, les que més ens han fascinat pels
seus capritxosos colors, formes o costums.
L'objectiu més important de l'exposició no és només
presentar aquests animals sinó reproduir el seu hàbitat
natural, amb la intensitat de llum adequada, la seva
temperatura, la humitat i la vegetació. D'aquesta manera
ens proposem un doble objectiu: que els visitants puguin
veure petits retalls de natura amb els seus més insòl-lits
habitants i que els animals puguin tenir una vida el més
semblant possible a la del seu medi ambient.
La mostra, amb setanta instal-lacions que són renovades
progressivament i més de 200 espècimens, reuneix grups
d'animals diferents que per ells mateixos constitueixen Mimetus motius.
ZOO CLUB 21
EXPOSICIÓ
fletxa o flors de la jungla, és la preferida. En aquests
animals es barregen perfectament la bellesa i la perillositat.
Encara que moltes espècies d'anurs segreguen verí de les
seves glàndules dèrmiques, els vertaders "borgia" són els
dendrobàtids. Aquestes granotes habitants d'Amèrica
Central i del Sud tenen colors bonics i vius que serveixen
per avisar de la seva perillositat. Les toxines que segrega la
seva pell en cas d'alarma, són utilitzades per diverses
tribus d'indis amazònics per enverinar les puntes de les
seves fletxes.
EI grup dels aràcnids, invertebrats dotats de quatre parells
de potes, quelícers premsors i òrgans de succió que els
permeten extreure els sucs de les seves preses, hi està
àmpliament representat. Aranyes, escorpins i amblipigis
ocupen instal-lacions de baixa intensitat lumínica.
Les aranyes són animals dels quals en sabem molt poc, a
pesar de la gran varietat d'espècies que hi ha a la natura
(més de 50.000). Encara que la majoria de persones
pensin que són animals terribles, n'hi ha ben poques que
siguin perilloses per a l'home. Això no obstant, les
penoses vídues negres (Latrodectus) poden inflingir una
picada mortal a pesar de la seva petita mida.
Possiblement, les grans aranyes migalomorfes (migales o
taràntules) són les que més criden l'atenció per la seva
mida i el seu cos cobert de pèls, que solen ser urticants i
són llençats contra el possible agressor per les aranyes
fregant-se l'abdomen amb les seves potes posteriors; tota
manera, el seu verí és poc actiu i no se'l considera perillós.
D'altres aràcnids famosos són els evcorpins, que habiten el
planeta des de fa més de 500 milions d'anys. Pandinus
imperator i Androctonus mauruanicus són espècies que
presentem en instal-lacions amb llum ultraviolada, la qual
els dóna un to blanquinós a causa de la reflexió dels rajos
de llum a la seva closca.
Una de les darreres incorporacions a la mostra han estat
els rars amblipigis Tarantula reniformis. Aquests aràcnids
habiten coves profundes als tròpics, tenen unes potes Philltum bloculatum.
llarguíssimes, sensorials, que els serveixen per a orientar-se
i detectar les preses, generalment grills, en l'obscuritat. l'exposició pertanyen a la família dels fàsmids. Són uns
Sempre són negres i tenen potents pedipalps o urpes animals amb aspecte de tiges o fulles. La seva principal
premsares; a pesar del seu aspecte terrible, són animals característica és la immobilitat gairebé permanent, que a
inofensius que s'amaguen ràpidament en les esquerdes a la causa del seu aspecte els fa passar totalment
més mínima alarma. desapercebuts. Els Phillium o insectes fulla no només en
La major part dels insectes que podem observar a tenen l'aspecte, sinó que la composició dels seus teixits, en
sotmetre'ls a anàlisi espectral, és gairebé idèntica a la de la
clorofiI·la de les plantes. En la majoria dels casos aquests
insectes es reprodueixen per partenogènesi, és a dir, les
femelles produeixen ous fèrtils sense la necessitat d'un
mascle; hi ha indrets on només es troba un mascle per
cada mil femelles.
Cal citar també les nombroses espècies de plantes que
habiten les instal-lacions i que hi viuen perfectament
gràcies a la llum, la calor i l'aigua que els proporcionem.
darrerament hem incorporat cinc exemplars de bonsai,
tots ells propers als 100 anys, que intercal-lats entre les
instal-lacions representen autèntiques obres d'art vivents.
Per acabar hem d'agrair el grau de civisme que han
demostrat fins ara la immensa majoria dels visitants, la
qual cosa ens fa pensar que l'apropament i el respecte a la
natura que volem transmetre al públic assistent és ja una
realitat.
Andrés Serralta
ATROX
22 ZOO CLUB
ELNOSTRE ZOO
ni nI'!! li ¡11 :::::
n el número 8 de la nostra revista us parlàvem de l'arribada, el Una de les finalitats bàsiques del Zoo és aconseguir la reproducció
dia 2 de desembre de 1988, d'una parella de siamangs proce- de les espècies que exhibeix, per la qual cosa immediatament es va-
dents del Zoo de San Diego (Estats Units d'Amèrica). En l'es- ren iniciar les gestions per canviar en "Mitchel" per un altre mascle,
mentada revista dèiem que es tractava d'una femella, "Nan- per tal d'evitar que la femella criés amb el seu fill. Després de
cy", nascuda l'any 1973, i del seu fill "Mitchel", que va néixer consultar amb els relativament pocs zoos que tenen aquesta espècie,
al Zoo de San Diego el dia 12 de gener de 1983. es va arribar a l'acord de realitzar un intercanvi amb el Zoo de
Frankfurt; així, nosaltres enviaríem en "Mitchel" i rebríem d'ells un
mascle d'uns 7 anys d'edat nascut en aquell zoo. EI dia 26 de gener
de 1989 va arribar al nostre zoo en "Willy" i va ser associat amb la
"Nancy", de la qual es va fer amic als pocs dies.
Durant el mes de maig de 1989, es varen observar còpules i, tenint
en compte que la "Nancy" era una mare experimentada, tot feia su-
posar que la gestació, el part, i la posterior cura de la cria no presen-
tarien problemes. Malgrat que el seu aspecte extern no ens va per-
metre assegurar amb certesa que la femella estés prenyada, el dia 11
de gener de 1990, a primera hora del matí, el vetllador va veure que
portava una cria fortament agafada al pelatge del ventre. Després
de observar-les durant vàries hores, es va veure el petit mamant i es
va comprobar que la mare l'atenia amb sol- licitud; no va ser neces-
sari separar el mascle ja que no s'ingeria en absolut en les relacions
de la mare amb la seva cria. No ha estat possible, pel moment,
conèixer el sexe de la cria, perque durant els primers mesos no se se-
para de la mare i s'agafa amb força a ella. Aquesta és una adaptació
típica dels primats, ja que la mare necessita de les seves cames i
braços per desplaçar-se.
Durant els primers mesos es va vigilar especialment la temperatura
exterior i, en els dies una mica freds, se'ls feia romandre al dormito-
ri, que té calefacció, malgrat que la mare, quan la temperatura es
baixa, envolta literalmente a la cria amb les seves extremitats.
La dieta actual dels siamangs és molt variada. Al matí se'ls submi-
nistra la dieta d'entreteniment, a base de pipes de gira-sol, cacauets,
blat de moro bullit i pinso preparat, que es dispersa per la instal-la-
ció i, en barrejar-se amb els encenalls, els obliga a passar moltes es-
tones buscant. AI migdia se'ls subministra branques amb fulles i, a la
tarda, mengen a la instal-Iació interior una dieta composta per 250 g
de plàtan, 660 g de poma, 400 g de taronja, 200 g de pera, 200 g d'a-
pi, 100 g de col, 150 g d'espinacs, 150 g d'enciam, 400 g de patata,
400 g de tomàquet, 200 g de pastanaga i 200 g de raim (quan n'és el
temps). Com a complement dilluns i dimecres se'ls subministren 2
ous durs, i dimarts i dijous 50 g de carn picada.
Jaume Xampeny i Baró
Conservador de Mamífers
ZOO CLUB 23
ADOPCIONS
EI Zoo necessita la contribució de tothom per
a aconseguir ser un centre cultural i d'esbarjo
de primer ordre. Adoptant un animal col-labo-
~eu a subvenir les despeses que aquest origina BASI, S.A.
I per tant ajudeu a millorar el funcionament S cocodrils
del parc zoològic. fins ara la relació d'adop-
tants és la seguent: s®
EMPRESES I ENTITATS INDUSTRIAS TITÁN
1 tigre
Bayerffi
Bayer-Agfa mi
2 pandes vermells STHAL IBÉRICA
I bisó americà
A
CHASYR ~
3 àguiles daurades ~~
~ CARAMELOS MAURI
rÀT,;\E:,c~11 2 lleons marins
___ .J ~ .....
DIGEC, S.A. LEMUR INTERNACIONAL
I dofí «Nereida» S lemurs
'(1 8é&
ESMA, Escola Sup. de Màrketing ~
1 cigne BEBE CONFORT HISPANIA
1elefant
~
FRIGO S.A. LETONA-CACAOLAT
3 goril-les Floquet de neu
(tJiJjTifiüj
LA CATALANA DEL FRED CALCETINES
1 ós polar Mitjons Còndor
,\l ,",O'\lIA 2 còndors
Escola Gravi
LABORA TORIS AUSÒNIA I flamenc
2 hipopòtams MANADA MAKARENKO
F,..ibPr I cangur
PARTICULARS
MANUF ACTURES FIBER, S.A.
I dofí Rosa Ortiz Ballester
SAIUDOZ I frmgil-lid
SANDOZ, S.A.E. Meritxell Giménez i Guarner
2 óssos tibet,ans I tort uga () C\CU rco
/ Oleguer Biete i March
SEFI I fringíl-lrd
2 óssos-bruns Daniel López Vilaseca
¡,..-, 1 tortuga
~
VIr:tIYCATALAN Núria i Mercè Alba Navarro
SOCIEDAD ANÓNIMA I tortuga
«VICHY CATALÁN» Ana Salieras Fontané
1 dofí I flamenc
TEMSSA - Joan Barrachina Irina Bosch Garcia I cangur
I pantera negra Isabel Basi I tortuga babaua
Carlos Cbiner I tortuga
CONFORT PROM. IMMB.
2 dofins M." Pilar Wertzman
I tortuga i I cvtornell
DINEMSA Borja Thysen Bornemisza
24 ZOO CLUB 2 cangurs bruns 2 panteres de les neus
E O TNT
E FLOQ TDE
A CASA!
Es una peça única!
Aquest Floquet de Neu de peluix, ha
estat fet amb un estudi complet de la
figura, cara i característiques de
l'únic goril·la albí del món. Cada
exemplar porta una etiqueta descrip-
tiva com a peça numerada.
80 cm d'alçada
Preu: 19.000,- Pts.
Preu especial: 15.600 Pts.
Socis Zoo Club:
NO HO DUBTIS, OMPLE LA COMANDA.'
------------------
BUTLLETA DE COMANDA FLOQUET DE NEU
NOM .
ADREÇA PIS .
DISTRICTE POSTAL .
TELÈFON
EI Matenal es rep a talo rebut a les oficines del Zoo.
Adreceu-vos a S P M Parc Zoològic de Barcelona. S A
Parc de la Ciutadella. sin 08003 Barcelona
ELSNOSTRE ZOO
S is velles ocelleres, que el públic no podia visitar, han estat en- de les espècies, s'ha optat per posar les parelles amb més possibili-
derrocades i el seu terreny anexionat a un poliesportiu en tats d'èxit entre les espècies més amenaçades, postergant a un segon
construcció contigu al zoo. Amb aquest motiu se n'han fet de terme altres criteris com el col·leccionista, per la qual cosa hi ha pa-
noves i considerablement millors en l'espai conegut com "El relles repetides de la mateixa espècie en vàries de les ocelleres.
Palmeral". Els ocells ubicats a les ocelleres, ja des de fa dos mesos, s'han adap-
Aquestes sis noves ocelleres es destinaran a les funcions compar- tat molt bé i se'ls veu molt contents gaudint d'un dels recons més
tides d'exposició de lloros i cria dels mateixos. tranquils i bonics del zoo.
Atesa l'enorme col-lecció de Psittaciformes en perill d'extinció que Ara solament podem esperar que els nostres esforços es vegin re-
es troba ubicada al zoo de Barcelona, ha estat difícil escollir a quines compensats pel naixement d'algun pollet que vingui a dir-nos que,
espècies se'ls donaria l'oportunitat de reproduir-se, ja que les noves malgrat els problemes pels quals està passant la seva espècie, no vol
ocelleres són les úniques instal-lacions del zoo que reuneixen les que aquesta s'extingeixi.
condicions adequades per a la reproducció de grans lloros.
Seguint un criteri d'ajut i protecció d'espècies en perill d'extinció Lluís Colom
mitjançant la reproducció en captivitat per crear un "banc genètic"
26 ZOO CLUB
NOTICIARI
Els socis de Zoo Club gaudei-
xen d'un descompte del 10 %
sobre els preus marcats.
Per a nois/es de 10 a 14 anys
ECOLOGIA: Amb explica-
cions, pràctiq ues i una sortida
al camp s'intentarà esbrinar
qUins són els conceptes bàsics
d'aquesta ciència.
Dates: 2, 9, 16 i 23 de juny. EL MÓN AQUÀTIC: Durant
Horari: de 10 a 13 h. dues setmanes els nois i noies
Preu. 5.000 pts. estudiaran la vida a l'aigua i
coneixeran les principals es-
Per a nois/es de 15 a 18 anys pècies aquàtiques que tenim al
TÈCNIQUES DE DIBUIX Zoo.
ANIMAL: De la mà d'un di- Departament d'Educació del
Dates: 3,4,5,6,7, 12, 13, 14 Parc Zoològic de Barcelona
buixant professional s'ensen- de setembre Passeig de Circumval-Iació,
yaran les tècniques bàsiques Horari: de 10 a 13 h.
Preu: 10.000 pts. 3 bis
per dibuixar animals. 08003 BARCELONA
Dates: 2, 9, 16 i 23 de juny. Tel.: 3198156
Horari: de 10 a 13 h.
Preu: 5.000 pts.
Tallers d'estiu per a nois/es de
8a14anys
LA VIDA A LA TERRA: -Especialment recomanat per
Amb jocs, explicacions i ob- a professors de Ciències Natu-
servació directa dels animals, rals El Parc Zoològic de Barcelona
els nois podran conèixer la -Del 2 allS de juliol de 1990 lliurà el 7 de març 100 ocells
gran diversitat de la vida a la (diari) per repoblar el Parc Natural
Terra i treballaran les rela- -Amb sortides al camp. dels Aiguamolls de l'Empor-
cions dels éssers vius que l'ha- -Classes pràctiques. dà.
biten. -Professors especialitzats. En concret van ser 60 exem-
Dates: 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11 i Horari: de 10 a 12,30 plars d'esplugabous (Bubulcus
12 de juliol. Matriculació fins al 30 de juny ibis) i 40 exemplars de marti-
Horari: de 10 a 13 h. Preu: 12.000 pts.; 8.000 mes- net blanc (Egretta garzetta}.
Preu: 10.000 pts. tres i estudiants. Tots ells havien nascut a les
instal-lacions del gabial de Do-
ñana del zoològic barceloní.
Aquest ha estat fins ara el lliu-
rament més important que ha
fet el Parc Zoològic de Barce-
lona d'acord amb el conveni
que manté amb el Departa-
ment d'Agricultura, Ramade-
ria i Pesca de la Generalitat de
Catalunya.
Un cop al Parc Natural em-
pordanès els ocells van ser
anellats i posteriorment allibe-
rats, per reforçar les pobla-
cions ja existents d'aquestes
espècies aquàtiques.
Martinet blanc
al gabial de Doñana.
ZOO CLUB
NOTICIARI
Rèptils
15 tortugues de diverses espècies Mont-
serrat Solera [Sant Adnà del Besòs] Pa-
blo Fresneda Jordt Rovira Víctor Fca.
RUIz Eva I José Navarra José LUIs La-
deras Pedro Santín Glòna Blasco [Bar-
celona] Laia I Tama Vélez [Barberà del
Vallès]
2 reptils Cnstma Gonzalo [Barcelona]
1 escurqo Antoruo Muñoz [Barcelona]
1 llangardaix Col legi de Núna [Barce-
lona]
Ocells
1 au aquatica de pas. Guàrdia Urbana
[L'Hospitalet de Llobregat]
1 mascarell (Sula bassana¡ Manuel Mu-
ñoz [Sant Pere de Ribes]
1 ànec. Guàrdia Urbana [Barcelona]
1 rapinyaire, Antorno Gunérrez Martí-
nez [Badalona]
1 xoriguer (Falco tinnunculus¡ Antomo
Barnos [Esplugues de Llobregat]
3 cotorres de la Patagònia (Cvanohseus
patagonus) Cnstma Montes. María José
Román [Barcelona]. Ramón Fernández I
Paula García [Badalona]
2 tònores (Streptopelia rtsona}. Escola
Casas [Barcelona] , .
1 faisà (Phasianus colchicus] Guàrdia
Urbana [L'Hospitalet de Llobregat]
1 mussol (Athene noctua) Alberto Be-
llmunt [L'Hospitalet de Llobregat]
3 ducs (Buba bubo] Medardo Casnllo
[Sant Feliu de Llobregat] Pedro Perule-
ra. Leorndes Alba [Barcelona]
2 estornells (Sturnus vulgans¡ Mentxell 1 cangur gris (Macropus fultgmosus me- - En els darrers mesos s'han realitzat
i Marçal Guardiola. Guàrdia Urbana lanops) múltiples obres de millora I
[Barcelona] 1 mandril (Papto sphinx] mantemment del Zoo. Són aquestes:
~ diamants mandarins (Poephila guua- 1 mona patas (Cercopuhecus patas)
ta). Núna Fernández [Barcelona] 1 ximpanze (Pan troglodytes) +Nova tanca a la mstal-lació dels ibis.
2 eriçons (Ennaceus europa eus) Escola 1 lleopard de Sri Lanka (Panthera par- +Canvr de malles a les mstallaoons
Josep Sol [Santa Coloma de Gramenet] dus kouya¡ dels rapmyaires
Javier Fuentes i J. Ignacio Berbis [Barce- 1 axis (Cervus aXIS) +Millora de paviments a la mstaltacó
lona] 1 gasela dorcas (Garellu dorcas) dels bisons europeus, nilgaus I guanacs
9 conills d'Índies, Josep l. Oms [Barce- 1 muflons de l'Atlas (Ammotragus Ier- +Pmtura de les mstallaoons de gaials,
lona]. FranCISCO Esteban [L'Hospitalet] vw) capibares, cangurs, pelicans, hipopòtams
1 civeta de les palmeres (Nandima bi- 1 kob (K obus ellpstprymnus] pigmeus, cervrcapres, elefants asiàncs.
notata) Anna Bosch [Cardona] +Pmtura I reparació de les mstal lacions
1 fura (Putonus putonus] Carles Torres de ngres I lleons
_---.-1~:;-;¡¡f;;¡j~ +Obres d'adaptació Ipmtura de la
[Teià]. msral-lació de suncates.
+Pmtura de l'esquelet de rorqual
+Pmtura de les entrades I reforma de
taquilles del Parc de la ciutadella I
carrer Welhngton
+Envermssat de la galena de petits
pn mats
+Nova malla a la mstal-lació
anomenada "la pradera",
+Millora Isanejament de la plscma dels
atans.
+lmpermeabrlrtzacró del sostre del
terran.
+Construcció d'una nova reserva per
als camells,
+Pmtura del pavelló de dofins I de
l'aquarama
-Reparacions diverses a l'avian I
l'Aquarama.
+lrncr de les obres de reposició de les
instal-lacrons afectades per les obres del
col· lector "Bogatell sud-est"
+lmc: d'obres de reacondictonament de
la galena per a titins
28 zoo CLUB
TER
EsperanfCI per Més ad s el
l'Amuònia ca 'strofe Rara espècie
colomb'ana d'Alaska retroba a
mb la ferotge guerra bruta que ls organismes oficials dels Estats n equip d'investigadors del
està patint el poble colombià i Units han calculat que la marea Zoo de Toronto (Canadà) van
les múltiples amenaces que so- negra que va provocar l'any pas- aconseguir un exemplar viu de
freix el país des de diversos sat el petrolier Exxon Valdez va la rara mangosta de Libèria
costats, és reconfortant poder donar matar entre 90.000 i 270.000 ocells (Liberiictis kuhni). Aquesta mangos-
una bona notícia provinent de Co- marins de la regió. Les espècies més ta no havia estat vista per a la ciència
lòmbia. Tres cinquenes parts de la re- perjudicades van ser somorgollaires, des de 1957.
gió amazònica d'aquell país -uns calàbries, ànecs marins, cabussons i Durant una expedició a Libèria l'any
225.000 km-, una àrea gairebé tan cormorans. Hom calcula que les po- 1988, els investigadors canadencs van
gran com mitja Espanya- ja tenen blacions de les 74 espècies afectades poder veure com la gent del país esta-
protecció legal en forma de reserves, trigaran entre 20 i 70 anys en recupe- va cuinant una d'aquestes mangostes.
parcs nacionals o territoris indis. Això rar-se. El 90 % dels cadàvers han es- Això va demostrar que aquest mamí-
representa una cinquena part del te- tat trobats a centenars de milles d'on
rritori de tot Colòmbia. fer encara existia. I així, l'any 1989
va produir-se l'accident. El que fa re- van organitzar una altra expedició en
Uns 100.000 km2 de l'Amazònia co- fèrencia als ocells és tan sols una part recerca de la mangosta. Encara que
lombiana són verges i deshabitats, de la catàstrofe a la qual cal afegir els van treballar en diverses àrees només
mentre que uns altres 60.000 km2 es- danys ocasionats a les llúdries, lleons van poder trobar un animal viu, que
tan intensament colonitzats, sobretot marins i resta de la vida marina del havia caigut en el parany d'un habi-
per la ramaderia bovina. Les àrees co- golf d'Alaska i l'estret del Príncep tant de la regió. Era un mascle jove i
lonitzades, que es troben sobretot als Guillem. va ser portat al Zoo de Toronto per
estreps dels Andes, pateixen una gran tal de tractar-li una ferida a la pota.
devastació ecològica. En canvi, a les
terres gestionades pels indis, hom uti-
litza tècniques agrícoles que permeten
la regeneració del bosc. En aquestes
terres índies protegides, la propietat
de la terra és comunal, l'Estat no pot
parcelar-la sota cap concepte i ni tan
sols els indis poden vendre-la. Des de
1968 el govern colombià ha recone-
gut a 180.000 indis drets perpetus so-
bre 260.000 km.? de terra a tot el SOLUCIONS DE LA REVISTA N o 11
país.
Acrost¡c CANGUR
Requadre vertical LLORO
ZOO CLUB 29
LLIBRES ",
OCELLS
f.ol/I \ói:f 'All k-->,r '-*l'I.
AIGUAMOLLS -
DE L'EMPORDA Ramon Folch I GUIllen
.lo ->/ SOBRE [C~lOGISMO
-""'-'P,lll "
u......"."" r.....-, Jw_1,., ECOLOGIA AP¡ ICAO-\.
,~.•
j("" e
ELS OCELLS DE PARC NATURAL SOBRE ECOLOGISMO Y ECOLOGIA EL ULTIMO LUGAR SALVAJE.
DELS AIGUAMOLLS DE L'AMPORDA APLICADA IMOCULAR SALVAJE. Mike Tomkies.
Jordi Sarqatal i Josep del Hoyo Ramón Folch i Guillén Barcelona, 1988
DibuIxos de Francesc Jutglar Ketres Editora Ed Martínez Roca,
Lynx Edicions Barcelona, 1978 Col recció "Aventura" 291 pagines
Barcelona, 1989
És el mateix un ecòleg que un ecolo- Mrke Tornkres és un periodista que Tu coteqs del bosque és un llibre
EI Parc Natural dels Aiguamolls de gista? Les recents cnsrs mediam- un bon dia va decidir aillar-se del per Iniciar-se al coneixement de la
l'Empordà, creat l'octubre de 1983, bientals que han anat surqmt a la món per tal d'escriure la seva Pri- natura I, a la vegada, una qtna per a
té una extensió de 4.783,5 hectà- llum pública en els darrers anys han mera novel- la. Aquesta obra no va aprendre a aprofitar al màxim les
rees, de les quals 867,5 són de Re- posat d'actualitat aquesta I altres arribar a publicar-se, però l'expe- sortides al camp. Ideal per a Joves
serva Natural Integral. Aquesta Re- quesuons, però en realitat, els fac- nència II va descobrir la seva Irre- excursionistes amb neguit I ganes
serva consta de tres parts molt tors que produeixen la deqradacró primible atracció vers la vida sal- de fer coses, pot ser també una aju-
clares que representen diferents hà- de l'entorn I la destrucció de la na- vatge I les poques zones verges que da per als mestres i monitors que
bitats Arxi, hi trobem la Reserva tura, en el seu sentit més ampli, resten encara al seu país Com a organitzen activitats a la muntanya
dels Estanys, integrada per estanys, porten molt de tem ps actuant. consequèncra fa Ja catorze anys que Tot i ser un llibre molt extens, això
closes I prats inundats, la Reserva Quan fa dues dècades les persones I VIU en una casa arllada, a 66 Km de no ha de desanimar els Joves lec-
de les Llaunes, on hi trobem lla- grups sensibilitzats i coneixedors la població més propera, a les mun- tors, Ja que cada un dels 22 capítols
cunes litorals I prats salabrosos i, dels temes ambientals advertien del tanyes de les Hlghlands d'Escòcia. de què consta es subdivideix en pe-
finalment, la Reserva de l'Illa de Ca- que havia de passar, advertèncres Les experiències i aventures acumu- trts apartats que expliquen al peu de
ramany, amb un especial bosc de ri- que han anat confirmant-se inexora- lades durant aquests anys de sole- la lletra tot el que s'ha de saber per
bera. blement, eren titllats de visionaris, dat I íntim contacte amb la natura II a sortir d'excursió, a més de donar
Com podeu comprovar, és un lloc retrògrads o, en el miliar dels ca- han servit de base per escriure una multitud d'Idees per a divertir-
molt atraient on hi viuen molts re- sos, d'Ingenus benintencionats. Ha aquest llibre en què, amb un estil on se i alhora aprendre
presentants de l'avifauna catalana. arribat un moment, però, que Ja no es reconeix el seu origen penodisüc Què cal portar a la motxilla, com
Gràcies al llibre que ens ocupa, po- podem amagar el cap sota l'ala per I amb una sobrietat I serenitat Im- gUiar-se en el bosc, com fer un her-
dem conèixer molt millor aquestes més temps. Els moviments socials pròpies d'un escocès, es descriuen bari, aprendre a dibuixar ocells ràpr-
terres empordaneses I sobretot els que reclamen un major respecte pel tot un seguit d'observacions refe- dament, construir una cabana o
ocells que hi viuen. Per fer més fàcil medi ambient I una més gran racio- rents al paisatge, els animals I els com reconèixer els animals del
el Recorregut pels Aiguamolls I el re- nalitat en la gestió dels seus recur- pocs éssers humans amb qUI es re- bosc, són algunes de les activitats
coneixement de totes les espècies sos (o dit d'una altra manera, els lactona. Arxi, l'obra recopila una proposades i que qualsevol nen pot
d'aus que s'hi poden trobar, s'ha di- grups ecologistes), necessrten, per gran quantitat de dades sobre una arribar a fer, amb un XIC d'habilitat,
vidit el llibre en tres parts ben dife- poder elaborar propostes consis- notable varietat d'espècies animals paciència i consultant aquesta qura.
renciades. En primer lloc presenta tents i creibles, disposar d'un im- a les diferents èpoques de l'any I Acompanyant el text hi ha un gran
una descnpció dels hàbitats que hi prescindible bagatge tècnic que per- dels seus Cicles vitals, I explica cu- nombre de dibuixos que ajuden a
ha en els Aiguamolls I tres Itineraris meti comprendre els fenòmens que rioses anècdotes de la seva Vida. comprendre miliar tot allò que s'hi
comentats. Després conté una llista són observats i oterrr alternatives Tanmateix, no cal considerar el lli- explica, i el llenguatge emprat és di-
de les 315 espècres d'ocells obser- vàlides. bre com un estudi científic, sinó recte, senzill I fresc. En resum, és
vades fins al moment al Parc, co- En Ramon Folch és una d'aquelles com el recull de les Impressions un llibre que, com indica el seu títol,
mentant tam bé els llocs on és més persones que en conjuntures deter- d'un misantrop que, malgrat tots els pot arribar a ser el millor company
probable trobar-les. Ens mostra minades serveixen de catalitzador I Inconvenients I penosrtats, s'estima per a passejar pel bosc.
també un conjunt de 12 lárrunes amplificador d'inquietuds presents més la com panyi a dels boscos i els
illustrades amb les 135 espècies a la societat, possiblement perquè seus habitants que sotrnetre's a la Eulàlia Bohigas
més freqüents als Aiguamolls de conjumina el fet de ser un molt tradicional Vida en comunitat.
l'Empordà. competent cientinc I, alhora, una
Teniu doncs un llibre molt complet persona compromesa des de fa J.B.
que us ajudarà en gran manera quan molts de temps amb la llurta ecolo-
us decidiu a descubrir aquest racó gista. Aquest llibre, escrit Ja fa
pnvileqrat de la geografia emporda- temps, és a la vegada una valuosa
nesa. retlexró sobre les sovint mal inter-
pretades relacions entre ecologia i
M. a Neus Miró Torrent ecologisme, un manual de casos
pràctics I una font d'mtorrnació que,
si bé en certa mesura ja està desfa-
sada, no deixa de ser il lustrativa
amb respecte al tracte que ha rebut
el nostre territori en es darrers
anys.
Josep-lluís Melero
30 ZOO CLUB
r!~
oé aniversariO
&3 1915 -1990
• Amplía la zona de enfoque evitando fotos desenfocadas .
• Neutraliza las sacudidas de la cámara al disparar y permite hacer fotos claras
de sujetos en movimiento.
• La luz del flash, cuando lo use, alcanzará más lejos.
• Las fotos sobre papel tendrán colores vivos y luminosos.
IIIFUJI FILM ESPAÑA, S.A. Aragon,180.TeI.4511515·.08011 BARCELONA Avda.America,~7.TeI.5195642·28002MADRID